Text view
Sumari d'Espanya (ms. Y-III-4)
| Title | Sumari d'Espanya (ms. Y-III-4) |
|---|---|
| Author | Puigpardines, Berenguer de |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | B-03_Puigpardines1.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | B-Cròniques i obres historiogràfiques |
| Dialect | Or - Oriental |
| Translation | No |
AQUEST LIBRE SE APELLA SUMARI D'ESPANYA
HON ÉS LA POBLACIÓ DE TOTA CATALUNYA
E LES LEYS D'ESPANYA E DE CAVALLERIA,
AIXI DE GUERRA, COM DELS CASTELLS,
COM DE BATALLES DE TOTES MANERES DE CAVALLERS.
LO PRESENT LIBRE COMPRÍ YO LUÍS MATOSES,
NOTARI EN LA CIUTAT DE BARCELONA,
COSTÀ
En nom de Déu e de la gloriosa mare sua, nostra dona senta Maria, yo, Berenguer
de Puigpardines, cavaller e natural del principat de Catalunya, nat en lo meu
castell apellat de Puigpardines, sitiat en lo vezcomdat de Bas, lo qual los meus
edificaren en la primera conquesta del principat de Catalunya, com entraren ab Oger
de Cataló e ab los
procrearen mon avior e mon linatge— en lo dit principat, perquè
a nostre senyor Déu com, de tant bona gent e antigua, me ha fet decendre qui
poguera fer pagès. E per la molta sua clemència, só yo huy gentilhom e los meus han
conservat la procreació de mi en tal manera que llaós a Ell, de qui vénen totes les
gràcies, me trop gentilhom de quatre senyeres, per on prech nostre senyor Déu,
conserve a mi, e àls que de mi naxeran, e a tots los de mon linatge en dit estament.
E com yo, Berenguer, haja tots temps desigat sentir e saber dels actes que en
Espanya se són seguits, depuix que aquella
passades e antigues. Posat sia ignorant, ha plagut a l'il·lustre príncep e molt virtuós
senyor En Ramon Arnau Berenguer comte de Barcelona, mon senyor, qui huy per
la gràcia de nostre senyor Déu viu e regna en dit comdat e principat, lo pus virtuós e
animós senyor que en crestians sia. Lo qual, per sa benignitat, troba plaer de parlar e
departir ab mi dels actes que
senyoria que los actes seguits en Espanya hí en lo principat de Catalunya se van
oblidant, posat n'í haga alguns libres, però per quant lo dit senyor volria que fossen en
memòria, principalment los actes de Catalunya, magorment perquè veu que en son
temps van preterint los linatges de gent d'estat en sa terra, per ço que molts
gentilshòmens, per no tenir eretatges, se n'entren per habitar en les ciutats, viles e
lochs. E renuncien a gentilesa fent-se ciutadans, joristes hí escrivans, e encara
menestrals e altres vils oficis, fins a coltivadós de lurs pròpries mans.
Considerant que si açò continua se poria seguir, per descussió de temps e per
pobrea, preteririen e de condició abaxarien los dits linatges, sotsmetent-se a tot
estrem per viure e passar esta miserable vida; e no s'hauria recort dels linatges ni quals
foren los primés qui entraren en dit principat. Com ara ja se sia vist ésser la gentilesa
en decayment, hí encara perquè sia coneguda la diferència dels linatges de la primera
e segona e tercera entrada en Catalunya, ço és, la primera de Oger Cataló, la segona
de Carles Maynes, la tercera de Leovís, fill de Carles Maynes, ab los hòmens de
paratge qui creà lo egregi príncep En Borell, comte de Barcelona. Lo qual, quant los
moros li levaren Barcelona, tenint fretura de gent d'estat e per no tenir qui cavalcàs
ne fos hom d'armes, a consell dels barons e cavallés qui restaren, atorguà privilegi
militar a tot hom qui pogués sostenir cavall, fos hom de paratge. E perquè nostre
senyor Déu en los àngels ha volgut donar dignitat hà uns més que a altres, per on és
exemple gran a nosaltres en esta present vida, lo il·lustre e virtuós senyor En Ramon
Arnau Berenguer, mon senyor desús dit, ha manat a mi, Berenguer de Puigpardines,
que faça un Sumari de la població d'Espanya e de les conquestes de Catalunya e de on
devallen los comtes de Barcelona. E ha volgut lo dit senyor que, especificadament, sien
nomenades les casades de aquells barons, nobles, e varvesós, cavallés e gentilshòmens
que lavòs entraren en dites conquestes. E ab molta diligència, per mi, Berenguer, mirant
tots los actes antichs, axí en los libres qui hé trobats en los archius del dit senyor,
com encara en los libres que micer Pere de Altell, doctor, ha trobats en París, on
lo dit senyor lo tramès per saber la veritat. E trob ésser aquests ací en aquest meu
tractat continuats e nomenats aquells, los quals linatges en los dits temps entraren.
E per ço lo dit il·lustre senyor En Ramon Arnau Berenguer vos haurà donat
llum e recort ab aquest tractat qui ha manat a mi fer. A vosaltres que vius vos trobau
de dits vostres linatges, de preguar a nostre senyor Déu per sa mercè, que Déus li
done pròspera e largua vida e, com d'aquesta present vida serà passat, lo aculla en la
eternal glòria. Amén.
Lo present tractat se apella Sumari d'Espanya, ordenat per En Berenguer de
Puigpardines, cavaller català, on veuràs qui fon lo primer que poblà Espanya, e
quants reis hi agué ans de la destruchció d'Espanya, com se perdé per la tració del
comte Jolià e quant los moros la conquistaren, e la subjugaren e encara senyoregaren,
fins a Tolosa. E durà lur senyoria
glòria dels gots qui havien senyoregat Espanya en pau
E més, veuràs quals foren los primers que entraren en Espanya per tornar-la
a la fe crestiana com la tornaren à poblar de crestians. Encara y trobaràs les Leys
d'Espanya. E més, veuràs los comtes de Barcelona qui aprés d'En Ramon Arnau
Berenguer, han suchcehït en dit comdat, e los reys d'Aragó qui ixqueren dels dits
comtes.
Nostre senyor Déu omnipotent, increat e principi de tot per Ell creat, axí com
a original creador de tota res crehada per la altea de la sua deïficada e inmensa
potència e universal siència. Axí com li plagué e volgué, segons en sí eternalment
hagué, novament crehà lo món; la creació del qual, segons a la sua eternal
voluntat plagué, féu en espay de sis dies. AxíGènesi, en lo
sagrat bolum de la Bíblia, los quals partí de tres en tres dies.
En los primers tres dies crehà los quatre elements; en los altres tres crehà
les coses elementals, posades en los elements o en espècia o en semblança de
aquells. Aprés de açò, Déu eternal creà una massa o grossa matèria, la qual no era
de neguna figura ne semblança. E aquesta tal matèria, per los sants, fon apellada
crear lo món e les altres coses, segons en lo espill de la sua eternal providència,
eternalment havia en sí.
E en lo primer dia manà éser fet lum e, tantost, fonch fet lum. Aquesta
lum és huy apellat "dia" [a] tota spiritual creatura. En lo segon manà éser fet lo
fermament de l'ayre, lo qual fonch fet tantost, e aquest fermament és apellat
"cel". En lo tercer dia manà ésser departides les aygües, en lo mig de les quals li
plagué que aparegués sequa. E fon axí fet. E apellà a les aygües "mar" e la secha
apellà "terra". En aquest mateix dia, la sua eternal saviesa féu e creà los arbres e
les erbes que tenen rels en terra. En aquestes coses creades complí la obra dels
tres primers dies.
En lo quart dia manà ésser fetes lumenàries, ço és, lo sol, la luna [e] les
esteles e posà-les en semblança del més alt element, que és lo foch, constituint
cascunes en son loch. En lo cinquèn dia manà ésser fets los pexos e los ocells;
[e] [mès] [los] [pexos] [en] [les] [aygües] [e] [los] [ocells] en l'ayre. En lo sisèn dia manà
que fossen fets animals, ço és, les bèsties brutals de totes quantes natures són. E
aquell mateix dia crehà e formà l'om, en lo qual, aprés, mès sabor de dormir. E
aquell dormint, lo omnipotent Déu tragué una costella del sinestre costat de l'om
e de aquella creà e formà la dona, e creà l'ànima viva de no_res, e mès-la dins lo
cos de aquella. E despertat l'om, trobà
gloriós, li donà per çocietat e conpanya. E ajustà
e beneí
—Crexeu e muntiplicau e ompliu la terra.
E mès [e] imposà nom, a l'hom Adam, e a la dona Eva. E açò fet, mès
[l'][om] [e] los animals en lo món, ço és, en lo més baix element, que és la terra.
Axí hagueren compliment tots los sis dies per obra. En lo setèn dia lo omnipotent
Déu reposà.
E constituïts e posats l'ome e la dona en paradís terrenal, dix Déu a
l'hom que ell li donava senyoria sobre totes coses per Ell creades, en mar e en
terra, e aquelles lo obeïren per senyor. Però manà-li expressament que per res
no menjàs del fruyt de l'arbre de vida, car si u feya, morria de mort. E Adam,
trasgredint e passant lo manament a ell fet per son crehedor e obnipotent Déu,
a induchció de Eva, menjà del fruyt vedat a ell de l'arbre de vida, per la qual
cosa nostre senyor Déu, jutge just e rigurós, lançà aquells de paradís terrenal. E
per temps, procrearen un fill e una filla, lo fill apellat Abel e la filla Dolcora. E
per çuchcessió, aprés de temps e dies, Adam hagué un altre fill apellat Caïm, lo
qual matà son germà Abel per envega, per la qual cosa Adam estigué cent anys
aprés que no s'acostà a Eva. Emperò, de part de nostre senyor Déu, li vench lo
àngel manant-li que s'acostàs a Eva. E Adam, obeint e complint lo manament
de nostre senyor Déu, acostant-se a Heva engendrà Set, son fill, lo qual, aprés
mort de Adam, fo lo primer en la generació, que fonch la vida de Adam
ACÍ VEURÀS SET, FILL DE ADAM, QUANT VIXQUÉ E LA SUA GENERACIÓ
Aprés mort de Adam, son fill Set, qui vixqué
apellat Enòs, lo qual vixqué
Canam. [En] [aquest] [temps] [de] [Canan] fon Tabetan qui fon lo primer ferrer del
món, aquest devallà de Caïm. E [Canan] vixqué mil anys. Hagué un fill que hac
nom Malech e aquest Malech hagué un fill que dien Gèrret. E fonch la vida de
Malech
En aquest temps fonch Enon qui fon lo primer qui trobà sons [e] esturments,
ço és, òrguens e cítoles. Vixqué Jèrret
apellat Enog. Jèrret poblà una ciutat apellada Efaïm, però altres la appelaren
Enotàs que fonch la primera ciutat del món. E Enoch complí
hagué un fill apellat Matuzalem que vixqué mil anys. La vida de aquest fonch
major que tot altre. E hagué un fill apellat [Làmech] [qui] [visqué] [
[agué] [un] [fill] [apelat] Noè. E lavores acabà la primera edat del món, en la qual
hagué
ACÍ VEURÀS NOHÉ, FILL DE LÀMECH, QUANT VIXQUÉ, E LA SUA GENERACIÓ,
E LA GRÀCIA QUE NOSTRE SENYOR LI FÉU DE SALVAR A
ELL E ALS SEUS EN L'ARCHA
Noè fonch fill de Làmech, en lo temps del qual hagué molt mal en la terra.
Perquè dix nostre senyor Déu:
—Penit-me com hé fet home.
Lavòs complí Noè
los quals havien mullers. Lavòs dix Déus a Noè:
—Yo vul donar fi a tota carn vivent sobre terra.
E manà a Noè que fes la archa de bona lenya, la [qual] hagués
de lonch e
sa muller, e sos fills, e ses mullers se metessen dins. E que y metés de tots los
animals vivents sobre terra, axí ràptils com bèsties, en los quals Ell meté esperit
de vida. E de cascun, mascle e femella, car ab les aygües que trametria sobre la
terra, morria tota altra carn. Don[c]s, feta la dita archa e mès dins quant per nostre
senyor Déu li fonch manat, nostre Senyor obrí les fonts dels abís e tramès
aygües e duluvi, que durà per
colzes sobre la més alta muntanya del món, e aquesta muntanya és en Ermínia,
sobre la qual se aturà la dita archa.
E aprés que fonch passat lo dit doluvi, Noè, ab tots aquells qui eren estats
dins la dita archa, exits de aquella, plantà vinyes e féu vi, del qual, bevent, se
embriaguà. E jaent adormit en terra, amostrava tots sos menbres vergonyosos,
la qual cosa vehent Canan, son nét, fill de Cam, mostrà
com Cam ves jaure axí Noè, son pare, mostrà
Sem lo ves axí jaure, cobrí
venint Cam e vehent axí son pare estar, près-se
joch. Venint darrerament Jàfet, e vént son pare estar axí desonestament, cobrí
tantost, ab lo mantell seu. E despert que fonch Noè, per esperit de profecia sabé
tot quant li era estat fet per cascuns de sos fills. Ladonchs, malahí Cam e lo
linatge de Canan, son nét, dient que tot ço que ells farien, fos en servey de sos
fills, ço és, de Sem e de Jàfet. [E] [aprés] beneí Sem, [dient] que Déus seria
beneït per ell e dels que d'ell exirien. Aprés beneí Jàfet, dient que Déus li
donaria senyoria als qui d'ell exirien. Per les quals benedictions e maladiccions
foren departides les generacions que ixqueren dels dits fills de Noè, cascú en sa
condició, car fins ara no y à
primogènit de Noè, e aprés fon dit Melchisedech.
Aquest començà a instituir l'estament e orde çacerdotal, e fonch lo
primer qui féu sacrifici a Déu. De aquí ixqué tot l'orde e estament çacerdotal e
clirical. Às a entendre que per lo cobrir de la cara que féu Sem e passà [avant],
[no] [curant] [de] [cobrir] [-lo], per ço los clergues han los béns transitoris, dels quals
no àn sinó la sola vida. Per Cam e Canan són entesos los servents, tartres, rosos,
e jarquesos, e negres, e tots los esclaus comprats e venuts, e tots aquells qui
viuen de sos trebals, com són lauradors e artesans. De Jàfet, tercer fill, són
devallats tots los grans senyors del món e tota gentilea. Aquest fon lo primer
hom que primer hagué vergonya, la qual és la primera virtut de gentilesa.
Fonch axí mateix lo primer qui cavalcà cavall, e casà e près ocells, e tench
esclaus e servents a sa muller. E fonch lo primer qui començà a tenir estat.
ACÍ VEURÀS D'ON HAGUEREN PRINCIPI LOS QUE POBLAREN ESPANYA
Aprés que lo damunt dit principi és estat posat, se mostra d'on hagueren començ
e principi los qui poblaren Espanya. Perquè havem a saber que de Sem, e de
Cam, e de Jàfet, fills de Noè, ixqueren moltes generacions, però de la generació
que ixqué Jàfet, ixqué e devallà David e molts altres. Les quals generacions
poblaren certes províncies en Àsia, ço és, Caldea, Círia, Domàs, e Ermínia e
Asíria, en la qual, enaprés, fon Nínive, la gran ciutat. Però les altres parts del món,
ço és, Àsia, Àfricha e Europa, o la major part de aquelles, eren vaques e buydes, e
com lavòs fossen totes les dites generacions sots una lengua. Del linatge de
Canam, fill de Cam maleït, se levà un tiran apellat Nembrot, qui per la sua gran
supèrbia que havia, se subjugà les dites generacions e
aquest fonch lo primer rey del món, lo qual Nembrot, no content de la gran
supèrbia que tenia e possehïa, manà a les dites generacions que fessen una torre,
la qual apellaren aprés la Torre de Babilònia, volent lo dit rey per aquella pujar al
cel. La edificació de la qual torre, nostre senyor Déu, per lo peccat alí comés per
lo dit rey, divisí e partí les generacions en diversitat de lengües, que la u no
entenia a l'altre, perquè fonch en oy e mala volentat en los coratges de les gents.
E fonch causa que
E los fills de Cam poblaren Àfricha e los fills de Jàfet poblaren Europa e los
confines d'Espanya, però tots hagueren part en Àsia.
Sàpien los legidós que ací no
principià de poblar Espanya.
ACÍ VEURÀS QUE DE HUN FILL DE JÀFET IXQUEREN LOS YBREUS,
APELLATS CENTÚBALS, QUI POBLAREN ESPANYA
Segons alguns àn escrit, en especial lo archebisbe toledà ha ensenyat, que del
primer o cinquè fill de Jàfet ixqueren los ybreus, apellats centúbals, aprés la
partició de les aygües; e feren lur primera població en Espanya prop Ebro, qui
diu huy Emposta. Aquests [cetúbals], lexades certes letres de lurs noms, prenint lo
nom del riu, foren dits celtiberans, que és en lo cerqüit dels monts Pirineus. E la
terra fon dita de aquí en avant Celtiberra, e aquestos foren los primers que
poblaren Celtibera, la qual generació durà fins a Bruto, cònsol e capità de Roma,
qui
la pus fort e meteren-li nom que vuy à, que s'és dita Bretanya.
ACÍ VEURÀS COM ÈRCULES MATÀ GERION, QUI SENYOREJAVA LOS
CELTIBERANS, E POBLÀ LA TERRA DELS GREGS, E HEDIFICÀ ALGUNES
NOBLES CIUTATS
Aprés los celtiberans pobladors de la terra, vench lo valerós baró Èrcules ab molts
grechs. E los celtiberans eren regits per Gerion, lo qual [fon] mort per Èrcules.
[E] [aprés] poblà la terra dels seus grechs, on edificà ciutats e viles. Primerament
poblà la ciutat dita Íspalis que hui se diu Sibíllia, com la circuís de palls. E aprés
matà a Caxo, lo gran gigant qui senyorejava lo grant munt e tota la terra. Edificà
e poblà Taraçona de gent de Ter hí de Osona, e per aquesta gent li mès tal nom.
E en aquell temps Itàlia era dita Tiri. [E] [aprés] [edifficà] [Tarragona] e per son nom
la apellà Ercana. Aprés, aquesta terra fonch poblada per los gots e hagué lo nom
que huy ha. Aprés lo dit Èrcules poblà Balaguer, e aprés poblà la Seu de Urgell, e
aprés poblà Manresa.
Estant Èrcules en Vich, tots los reys dels grechs [se] [foren] [ajustats] en Atenes
per anar contra Troya. E per tots los dits reys de Grècia fonch delliberat de
trametre enbaxadós per cercar lo valerós Èrcules, per la qual enbaxada elegiren
que anassen nou barques —com les naus en aquell temps se diguessen barques—
en les quals [ab] [les] [quals] muntaren ab los misatgés, molts nobles, cavallers e
barons de Grècia. E partida la dita embaxada amb les dites
navegant e descorrent en aquelles mars, sobrevench-los fortuna molt gran, ab la
qual, axí corrent, aribaren e foren prop terra davant lo munt de Jovis. E aquí
perderen les
és huy apellat Mongüich. E los de la novena, que foren escorreguts al Cap Vell,
ixqueren en terra, e com trobassen allí gent, fonch-los demanat per los embaxadós
grechs on seria lo valerós Èrcules. E aquells los respongueren que en
Osona lo trobarien. Los quals enbaxadors partiren la via de Osona e trobaren allí
Èrcules. Esplicaren-li la embaxada e lo cas infortuït de la mar, de tanta gent com
havien perdut en les
la novena barca que s'era salvada. E fonch apellada Barcanona. E fon la derrera
ciutat que poblà Èrcules en Espanya. E avent poblada la dita ciutat, delliberà de
anar en Grècia on era demanat per los embaxadors dels grechs. E lavòs, vist que
havia a partir, lexà per regidor de aquella terra celtibèria, un cavaller, criat seu,
apellat Ispan. E partí e féu son viatge vers les parts de Grècia. En lo camí morí
ans de ésser junt en Grècia ne ab los reys grechs qui
causa de la sua mort remet als dotze treballs seus qui de la sua mort tracten.
ACI VEURAS QUE APRES LA MORT D'ÈRCULES, HUN CAVALLER APELLAT
ISPAN SE LEVÀ SENYOR DE LA TERRA E INTITULÀ AQUELLA
ESPANYA
Lavòs, mort Èrcules, lo dit Ispan sabé la nova de la dita mort e féu-ne gran dol,
ell e tota la terra. Vist que no y havia altre senyor sinó ell, levà
aquella terra del seu nom. E dix-li Espanya, e per ço s'entitula ara Espanya.
Aquest virtuós baró Èrcules naixqué sots la senyoria de Gedeon, príncep
de Israel l'any de la partició de les aygües
que era fill de Sem, e fonch fill de Júpiter e Delmena. E lo jorn que naixqué, féu
maraveloses coses e de singular admiració. E lig-se que del jorn de la sua mort
fins a la destruchció de la derrera Troya, hagué
foren poblades abans de Roma. Lo qual rey Ispan vixqué en Espanya, senyorejant
aquella per temps de
moniment en lo més alt loch aprés la seu.
ACÍ VEURÀS COM LOS ROMANS LEVAREN LA TERRA ALS GREGS E A
ISPAN, E ACOMANAREN-LA A UN BARÓ QUI S'APELLAVA BARA
Segons se troba en les Istòries toledanes, de la destruchció de Troya fins que Roma
fon poblada, hagué
Tarquinus de Roma, hagué
la major part del món. E com los romans haguessen conquistada Espanya e
levada als grechs —qui tostemps la havien senyorejada aprés de Èrcules e de
Ispan— comanaren los dits romans a un baró romà apellat Bara.
E en aquell temps havia en Urgell un rey qui s'apellava lo rey de Castell
d'Asses, qui era de la nació dels grechs, qui senyorejava totes les gents del pla
d'Urgell. Aquesta gent, cascun any, acostumava sacrificar als déus en lo munt on
huy és Leyda, que lavores se nomenava lo Munt Póblich. E deya
rahó dels sacrificis que s'í feyen per set fembres públiques, per ço com aquelles
set dones hí havien començada la població là on huy és la ciutat de Leyda. E
com Bara, que tenia sa abitació en la ciutat de Arcona, ço és, Tarragona, se rebel·là
e féu rebel·lar lo rey de Castell d'Àsens, ab totes ses gents —que eren fort
belicosos— contra los romans.
ACÍ VEURÀS COM BARA E LO REY DE CASTELL D'ÀSENS, APRÉS LA
REBEL·LIÓ, VENCEREN LA BATALLA ALS ROMANS E MATAREN LOS
DOS CEPIONS, CAPITANS DELS ROMANS EN DITA BATALLA
Sabuda per aquells, que lo dit Bara e lo rey de Castell d'Àsens havien comesa
la rebel·lió, delliberaren fer gran armada de gents e enviaren sobre aquells, de la
qual gent d'armes foren capitans dos Cipions. E essent arribats a la riba de la mar
[de] [la] [ciutat] Archona, lo dit Bara e lo rey de Castell d'Àsens ixqueren-los a la
batalla. E fonch tant gran que y moriren los dos Cipions capitans e tota la lur
gent. E venguda la dita nova als romans, ab poderosa armada tornaren altra
vegada contra los dits Bara e rey de Castell d'Àsens. E fonch capità d'esta
gent romana lo pare del gran Cepió.
ACÍ VEURÀS COM LOS ROMANS ENVIAREN LO PARE DEL GRAN CEPIÓ
EN ESPANYA CONTRA BARA E LO REY DE CASTELL D'ÀSENS, LO
QUAL LOS VENCÉ E
E essent arribada la dita armada en lo dit loc on era estada la primera batalla,
vengueren lo dit Bara e rey de Castell d'Àsens ab tota sa gent per resistir als
romans. E prep[a]raren-los els altres ses batalles, de què feriren tant animosament
e ab tanta ira los uns contra los altres per les sanchs escampades en la batalla
passada, e durà tant, que los romans venceren. E moriren-hi los dos reys e
capitans, ço és, Bara e lo rey de Castell d'Àsens. E vençuts per lo dit capità Cipió
e presa la ciutat de Archona, deshabitaren aquella los romans e ensenyoriren-se de
tota la terra. E per ço com lo dit Bara era estat lo primer qui féu malesa, fonch
feta ley que tothom qui fes malesa en aquella terra fossen apellats bares.
ACÍ VEURÀS COM ANÍBAL LEVÀ ESPANYA ALS ROMANS E MATÀ A CEPIÓ
EN LA BATALLA
E aprés de temps, venint en Espanya, Aníbal levà tota Espanya als romans e vencé
e matà al dit Cipió en batalla. Però enaprés, per temps, lo gran Cepió —fill del
dit Cipió— matà e vencé Aníbal en batalla, e cobrà tota la terra d'Espanya als
romans, segons reconta Salusti. E passat algun temps aprés de açò, Július Cèsar
hagué presa la senyoria de Roma e intitolà
fills se isqueren de Roma, no volent lo dit Cèsar per senyor. E tingueren contra
lo dit emperador algunes ciutats e viles, entre les quals era una ciutat, lo Munt
Póblich, en la qual se féu fort un fill de Ponpeu, al qual tench asetgat lo dit
emperador per temps de tres anys. Aprés, lo fill del dit Pompeu se isqué de la
ciutat, la qual lavòs se reté, no podent-se pus tenir al dit emperador Cèsar, a la
qual mudà [lo] [nom] [imposant-li] lo nom que huy té, Leyda, que vol dir cap de
ley, casi donant ley als altres, mostrant que to[t] vassall deu fer per senyor e
segons la dita ciutat aja fet per Pompeu. E aprés, Cèsar mès setge sobre Moda, ço
és, Girona e aquí hagué grans batalles ab los fills de Pompeu, los quals matà. E
morts, lo dit emperador essent senyor de tota Espanya poblà les ciutats següents:
Toledo [e] [Segòvia]. E tramès-hi dos cavalers seus, ço és, a Tol e a Ledo, los
quals la intitularen de lurs noms e hagué nom Toledo. Més avant tramès dos altres
cavallers, la u havia nom Sugurbín e l'altre Asòbia. E aquestos poblaren Sogòvia,
metent part del nom de cascú. E aprés àn-la apellada Sogòvia. Aprés féu poblar
Çaragoça imposant-li lo seu nom, dient-li Çaragoça, terra la qual poblà e
acomanà a un baró apellat lo gran Corneli de Roma. E de aquell temps ençà són
los Cornelis en Espanya, ço és, en la terra d'Aragó.
ACÍ VEURÀS COM LOS GOTS LEVAREN ESPANYA ALS ROMANS
Mort Èrcules e mort lo gran rey Ispan, senyor e rey d'Espanya aprés que
fon levada tota la terra per los romans als grechs, segons damunt és dit, se levaren
gran multitut de cavallers apellats los gots que ixqueren de una ylla dita Scància,
que és a seption, devés la mar oseana, los quals foren decendents de Magioig, fill
segon de Jàfet.
Aquesta generació dels gots foren hòmens molt bells, e blanchs, e molt savis, e molt
animosos en les armes, e foren grans batallers, e foren grans músichs,
e subtils. Aquests foren lançats de la dita ylla ab fustes per lo rey Baroig. E
passada la mar, vingueren a la riba de la mar ossiana e subjugaren la terra. E aquí
morí Baroig, lur rey. E aprés fon rey Jonderich. E aprés de aquest, fonch rey son
fill Philomer. E aquest lo féu partir de aquella terra per anar en altres parts. E
com fossen a passar de un riu apellat Invafos en lo qual havia un gran pont, e
com fos ja passada la mitat de la gent, lo pont, per lo gran pes de aquella, se
trencà e lo rey Filomer romàs a la una part de la gent a la una part del riu. E
l'altra part de la gent romàs a l'altra part del riu, los quals jamés se pogueren
ajustar. E segons per la escriptura
E de aquí ençà se són dits los cavallers de Perussa, la potència dels quals gots
molts filòsobs àn escrit. Com ab molt esforç e bel·licosa cavalleria guanyaren
Cecília, e Àsia, e Armina e Índia. E aprés que hagueren, ab armes, descorregut
tot lo món, foren fets molt benignes. E vingueren per ciència a gran glòria
eternal, e feren-se crestians.
Aquests poblaren Gàl·lia, e reposaren e feren lur repòs en la terra d'Espanya, la
qual eligiren per lur repòs. Emperò, per donar-se a l'oci, foren destroïts per tració del
compte Golià, com fins allí los reys d'Espanya eren estats ells e los seus, dels gots.
ACI VEURAS QUANTS REYS FOREN, DELS GOTS, YDOLATRES QUE FOSEN
CRESTIANS
Aprés mort Filomer regnà Dilleta; e foren tots los reys dels gots e foren en
nombre
aquest fonch en lo temps que fonch lo batisme, en Gàl·lia que és França, e en
Gòticha hí en Espanya. E com lo dit rey hagués pres lo babtisme, poblà la terra
d'Espanya de la gent crestiana. E mentre aquest rey vixqué, los gots foren
catòlichs crestians, lo qual rey Fidiricus morí verdader catòlich crestià.
ACÍ VEURÀS COM LO REY ALLOGILLO, QUI ERA DELS GOTS, FONCH LO
PRIMER QUI MAGNIFICA L'ESTAT REAL E ENNOBLI LES ESGLESIES
E aprés, los dits gots tornaren a la opinió dels arians. Depuix, per çuchceció de
molt de temps e de molts reys, fon [en] Espanya un rey apellat Allogillo. E fonch
lo primer rey que magnificà estat real, e sigué sols en taula, e vestí robes sumtuoses
e reals. E de aquest rey fins al rey Ricardo hagué set reys. Aquest Ricardo
fon bon rey e cathòlich crestià. E lançà los arians de la terra. Lo loch on estava
aquest rey e més aturava en la ciutat de Perussa, ço és, en Tolosa. E aquest
ennoblí les esglésies e féu venir los set apòstols de Jesuchrist, los quals huy en dia hi
són soterats. Tenia una cadira en Tarragona, altra en Toledo e altra en Espanya. De
aquest rey Ricardo, fins al rey Banba, hagué
deja fer menció per quant feren moltes faltes axí contra la fe com en altres coses.
ACÍ VEURÀS COM FON REY EN ESPANYA LO REY BANBA E FONCH
MOLT CATÒLIC CRESTIÀ
Lo rey Banba fon rey en Espanya en lo temps que havíem de la incarnació de
nostre senyor Jesucrist
temps de aquest rey se levà en Espanya lo gran duch Pau. Aquest féu rebel·lar
Barcelona, Girona, Cobliure, Cerdenya, Narbona e altres ciutats e viles en
Espanya. E mort lo rey Banba, fonch rey son fill apellat Ginga e fonch en l'any
ACÍ VEURÀS COM FON REY D'ESPANYA ARBOT, FILL DEL REY BAMBA,
LO QUAL LO REY RODRIGO LO DESERETÀ DE LA TERRA
E aprés de aquest fonch rey son fill apellat Arbot. E com aquest fos deseretat per
lo rey Rodrigo de Castella e per lo comte Julià, parents seus de linatge dels gots,
féu venir en la terra que li era romasa gran companyia de moros ab los quals se
ligà. E mès en poder certa part de la terra que li era romasa, per rahó de la qual
cosa, fonch tramès per missatger dels dits moros per part del rey Rodrigo, lo
comte Julià, e estant lo dit comte Julià en la misatgeria.
ACÍ VEURÀS COM LO REY RODRIGRO HAGUÉ PER FORÇA LA FILLA DEL
COMTE JULIÀ, E COM LO COMTE SABÉ LA GRAN MALDAT QUE
REY RODRIGO LI HAVIA FETA, SE LIGÀ AB LOS MOROS, E DONÀ
ENTRADA, E DESTROÏREN ESPANYA
Lo dit rey Rodrigo enamorà
E anà en una vila del pare, ço és, del comte Julià. E la muller e la filla acolliren-lo
com aquell qui
enguan, se jagué ab la dita donzella, filla del dit comte Julià.
E complida la missatgeria, lo comte Julià vench, lo qual havia concordat ab
los moros tot lo per què anà. Tornat que fonch a sa cassa, ans de veure
rey Rodrigo, la muller li dix e l'avisà de la maldat que havia comés lo rey Rodrigo
ab sa filla. E sabut per lo dit comte lo dit cas, malvadament e per força fet a
sa filla, tornà-sse
per sa terra; de on los dits moros feren gran dan en los crestians en fi seu per de
tota Espanya, e la major part de Lenguadoch, e fins a Tolosa. E tot açò fonch
fet dins
E en l'any que los moros regnaren, los quals durà lur senyoria en Espanya
cent_cinquanta anys. Ploraren la generació gòtiga e la sua excel·lent magnificència,
que ab batelles calcigaren Àsia, e subjugaren Grècia, e desolà Macedònia,
e fon rompuda Roma, e Gàl·lia. E ara Espanya és subsidiada e posada en mans de
infels. Creu-se que tots aquests mals li són venguts per ço com sustingueren la
mala sechta ariana, per ço mereixqué ésser axí punida e castigada.
ACÍ VEURÀS COM LOS CRESTIANS QUE RESERVAREN EN LA VIZCAYA
ELIGIREN PER REY UN BARÓ DEL LINATGE DELS GOTS APELLAT
PELEGRÍ PELAYO, LO QUAL FONCH MOLT SANT REY
Aveu a saber que aprés la tració del comte Julià, alguns crestians se levaren en les
muntanyes de les Estúries e de Vizcaya, los quals elegiren un baró per rey, del
linatge real dels gots apellat Pellegrí Palayo, molt devot cavaller. Lo qual aprés,
fonch sant rey, del qual àn pres principi los reys de Leó e de Castella. Aquest rey,
ab los pocs crestians que eren romasos, en poch temps hagué cobrat lo regne e
lançà
armes lo rey d'Espanya, de Leó, e de Castella.
Aquest fon rey molt virtuós e regnà
lexà una filla apellada Francilla que après mort de son pare fonch muller del
comte Alfonso apellat Catòlich e regnà en Espanya
lexà un fill apellat Alfonso que fonch rey dels dits regnes. E d'aquest són devallats
los reys de Castella, fins al que huy regna, segons que recita lo gran arquebisbe
toledà en les sues Istòries. E són estats los reys qui han senyorejat Espanya la gran
fins l'any que comtam, mil_dos_cents_huytanta, trenta_set reys, segons en les dites
Istòries d'Espanya més largament és contengut.
ACÍ VEURÀS COM UN COMTE DE CASTELLA APELLAT ENRICH, CONQUISTÀ
DE MOROS LA TERRA DE PORTOGAL E ENTITULÀ-SSE
DUC. E HAGUÉ UN FILL, ALFONSO, LO QUAL FON LO PRIMER REY
DE PORTOGAL
Segons recomta la istòria del dit arquebisbe, en lo temps de l'eccel·lent rey don
Alfonso, fill de la reyna de Castella Urraca, qui fonch primer muller del comte
toledà e aprés de l'eccel·lent rey e gran bataller don Alfonso d'Aragó, qui
en Fragua, en Castella havia un comte apellat Enrich, hom just e verdader, e
tement Déu. Havia per muller dona Teresa, filla del rey don Alfonso desús dit. E
per qualsevol causa que fos, lo comte se desgraduà ab lo rey e féu ab les sues
gents grans bregues vers les parts de Portogal contra los moros, perquè ell guanyà
moltes villes e lochs, per la qual rahó se intitulà duch de Portogual. E procreà
de sa muller, dona Teresa, un fill apellat Alfonso, qui aprés de son pare se apellà
rey de Portogual per lo papa de Roma. E aquest fonch lo primer [rey] de
Portogual. E aprés d'ell fonch rey son fill, de Portogual, apellat Sancius, qui
fonch maravellós rey. E aprés mort aquest, fonch rey son fill Alfonso, qui fon al
principi bon rey. E a la fi féu molt mal als crestians. E aprés mort aquell, fon rey
son fill Sancius, que fonch bon rey e gran bataller. E de aquestes generacions, lo
dit arquebisbe no féu més menció. E los que huy són reys de Portogual devallen
de aquells, los quals tostemps han vixcut ab gran glòria e fama en lo món entre
los reys de crestians per los actes que han acostumat fer contra moros.
ACÍ VEURÀS COM, APRÉS QUE
MUNTANYES E SENT JOHAN DE LA PENYA, AQUELLS POCHS CRESTIANS
QUE RESTAREN ELEGIREN PER CAPITÀ UN CAVALLER DEL
LINATGE DELS GOTS APELLAT GUARCIA EXIMÉNEZ
En lo temps que
les muntanyes de Subarbre e de Ribagorsa se levaren molts crestians en la
Esplugua de Panon, en lo mont apellat Oriell, prop Jaqua, los quals foren
perseguits per lo Almasor de Càrdova dit Abdal·là, rey d'Osca. Lo qual, ab
multitut de moros, corregué les dites muntanyes e aprés la dita Esplugua, e
destroy-la e cativà los cristians. Emperò, aprés, los crestians del munt Oriell, qui
eren tres_cents, la cobraren, e la muraren, e la enfortiren. E aprés de açò,
vingueren a una cova, que y havia un ermità sant apellat Johan. E aquí edificaren
una capella sots invocació de sent Johan Batista. E com sobre la cova hagués una
penya, e fonch apellat Sent Johan de la Penya.
Estant aquí, lo dit ermità trobà aquí en la muntanya dos cavallers sants
hòmens, e la u apellat Vot e l'altre Pelizo, qui allí s'eren salvats com los moros
corregueren les dites muntanyes. E ab consell de aquells dos cavallés, los crestians
feren lur capità e senyor un cavaller de linatge real dels gots apellat Guarcia
Ximenes. E fonch axí bon cavaller e virtuós que ab los pochs crestians que havia,
se subjuguà e sotsmeté totes les muntanyes de Subarbre e de Ribagorsa. E de
aquelles se intitulà rey. E aprés de açò, lo sant ermità Johan morí e fonch soterrat
en la església del dit Sent Johan de la Penya. E lo rey, ab los crestians [que] tenia,
subjuguà e tornà la major part de Navarra crestiana. E açò fet, moriren los dos
cavallés. E aprés, vingueren altres dos, la hu apellat Benedicto e l'altre Marcel·lo.
E moriren aquí e foren soterrats en la dita església. E fonch-hi fet monestir a
honor de sent Johan. E aprés, lo dit Guarcia Eximenes, rey, finà sos dies en l'any
huit_cents_cinquanta_dos. E fonch soterrat en lo dit monestir per ell fundat. E
dexà un fill apellat Guarcia Eximeno.
ACÍ
PARE, FON REY DE NAVARRA
Aquest Guarcia Eximeno, aprés mort de son pare, près nom de rey de Navarra.
En temps del qual se levà un cavaller apellat Asnar ab los més crestians que
pogué. E passà lo riu dit Alagó, e près Jaqua e moltes altres viles, e castells
dels moros, e tornà
prenint lo nom del dit riu, lo qual [féu] aprés que hagué títol [de] comte. E
fonch comte son fill apellat Gualindo. E aprés de açò, morí [e] lo rey Guarcia
Éyego rey de Navarra, e de Subarbre, e de Ribagorsa. Fonch l'any
Fonch rey aprés son fill, apellat Fortunyo, que hagué per muller la filla del
comte Gualindo d'Aragó, lo qual comte féu lo castell de Terrés
rey Fortunyo de Navarre, fonch comte d'Aragó per sa muller, dels quals ixqué lo
rey Sancho Garcia aprés son pare, com l'Armasor de Còrdova lo matàs en la
batalla. E fonch l'any
ACÍ VEURÀS COM APRÉS MORT DEL REY SANCHO GARCIA ESTIGUEREN
SENS REY [E] ELEGIREN PER REY UN CAVALLER DE BIGORRA
APELLAT ÉYEGUS AJESTA
Aveu a saber que per la mort del dit rey Sancho Guarcia, Navarra e Aragó
romangueren sens rey. E volent haver rey, elegiren rey un cavaller de Bigorra
apellat Éyegus Ajesta. E com fos savi e discret, fonch bon rey e valent. E levà als
moros la major part de Navarra e féu gran bé als crestians. E finà sos dies l'any
ACÍ VEURÀS COM, APRÉS MORT DE L'ÉYEGUS EJESTA, FON REY SON
FILL GUARCIA ÉNYEGO, LO QUAL MATAREN LOS MOROS, E A LA
REYNA SA MULLER, PRENYADA A DIES DE PARIR
E lexà un fill apellat Guarcia Ényeguo, lo qual com hagués votat de anar a vesitar
lo santuari de Sent Johan de la Penya, e anant-hi ab sa muller la reyna al dit
santuari, essent en un loch apellat la Pobla, gran gent de moros exint-los al camí
e a l'encontre, lo rey no percebut, mataren los dits rey e reyna e tots los crestians
que eren ab ells. E aprés, per bona ventura, passava per aquell loch un cavaller
apellat Vidal. E ves la gran destrucció que era feta de la gent morta en la dita
batalla. E ves lo rey e reyna morts, e que per ventura, que de la reyna exia una
criatura; tantost devallà del cavall, ab la espasa obrí lo ventre de la reyna e tragué
la criatura viva, la qual era mascle. E féu-la bategar e mès-li nom Sancho, portà-la-se
e féu-la nodrir e ab gran cura, e diligència e guarda.
ACÍ VEURÀS COM TINGUEREN CORTS EN JACHA PER MORT DEL REY E
DE LA REYNA, E COM ELIGIREN PER REY LO INFANT QUE TRAGUÉ
LO CAVALLER VIDAL DEL VENTRE DE LA REYNA MORTA, LO QUAL
FONCH APELLAT REY AVARCA
Per la qual mort romàs la terra torbada. E com fossen romasos sens rey e senyor,
no sabent res emperò, de l'infant; e com açò hagués durat gran temps e los
crestians no poguessen sostenir les grans sobres que
corts generals en la ciutat de Jaqua per elegir rey. E lo cavaller Vidal, qui havia
nodrit e criat lo dit infant, sabés la convocació de les corts. E la jornada de
aquelles, vengué a les corts e amenà ab sí lo dit infant, vestit com si fos son fill e
fent-li calçar avarques, com acostumaven portar los infants en les muntanyes.
Essent en lo loch de les corts hon eren apellats barons, ciutats e viles, lo dit
cavaller Vidal, levant-se en peus, en alta veu dix e recità tot lo cas e la forma e
manera com havia trobat lo dit infant, dient:
—Ve-lo-us ací que lo
vostre senyor e rey. E alguna persona, cavaller o qualsevol dirà lo contrari del que
yo dich, ne ofer-me a combatre aquell, que les mies paraules són veres e ab tota
veritat són per mi recitades a la presència de vosaltres.
De les quals paraules, tots quants eren en les dites corts foren e estigueren
maravellats. E los dits cavallers, e barons, e tots los altres qui en les corts eren,
volent saber la veritat de les dites coses, segons era estat per lo dit cavaller Vidal
recitat, e trobant que axí era estat com lo dit cavaller Vidal ho havia dit, a totes les
gents de les corts plagué. E hagueren lo dit infant per lur rey e senyor. E li feren
vestir vestidures reals.
Aquest fon molt bon rey e gran bataller contra moros. E près muller, de la
qual procreà un fill apellat Guarcia Avarques per ço com lo rey, son pare, essent
infant e portat en les corts, portava calçades avarques. Lo qual rey morí l'any
Aprés de aquest, fon rey son fill, apellat Guarcia lo Tremolós. E açò, per
tant com en les guerres tots temps tremolava, però era bon cavaller. E morí molt
jove, lo qual hagué un fill apellat Sancho lo Major. E morí l'any
fonch soterrat en Sent Johan de la Penya.
ACÍ
LO TREMOLÓS E NÉT DEL REY AVARCA, LO QUAL PUGÀ A ÉSSER
EMPERADOR D'ESPANYA
E suchceí son fill lo dit Sancho Major. E près per muller la filla del rey de
Castella apellada dona Maria. Aquest fonch gran rey en Espanya, car pujà a ser
emperador d'Espanya. E fonch marit de la reyna que fon acusada de adulteri per
los fills propris. E per ço com son fillastre Remiro la defené contra sos propris
fills, bé que
son marit, li havia donat per cambra a ses pròpries voluntats. La qual
donació plagué molt a l'emperador. Aquest Remiro près títol de rey d'Aragó, e
fonch lo primer que s'intitulà rey d'Aragó.
ACÍ
APELLAT REMIRO, LO QUAL REGNE LI DONÀ SA MADASTRA
EMPERADRIU PERQUÈ LA DEFENSÀ DE SOS PROPRIS FILLS, E APRÉS
LO GERMÀ LO MATÀ
E com lo emperador hagué acabats molts actes nobles, lo dit emperador morí
l'any
donchs, mort lo dit emperador, fonch rey lo dit Remiro bastart. Aquest Remiro
rey d'Araguó, hagué dos fills, ço és, Sancho e Garcia e dues filles. Aquest morí
per tracte de son germà major, rey de Castella, per ço com li havia defesa sa
natural mare del crim del qual la havia acusada.
Mort doncs, aquest rey Remiro, fonch rey d'Araguó e de Navarra son fill en
Sancho Remiro. Aquest hagué tres fills, ço és, Pedro, Alfonso e Remiro qui
fonch monge de Thomeres, monestir de Lenguadoch. Aprés de aquest Sancho
Remiro, fon rey d'Aragó son fill primogènit Pedro. E fonch jurat rey en Osca
com en lo temps que morí son pare tenia siti sobre Osca, qui era de moros, e ans
que retés l'ànima a Déu, manà a son fill, lo primogènit Pedro, que no partís de
allí lo seu cos ni l'aportàs a soterrar fins que hagués conquistada Osca.
ACÍ
QUAL MORÍ SOBRE LO SITI D'OSCHA, FONCH REY SON FILL
PEDRO, QUI ERA PRIMOGÈNIT
Mort donchs, lo rey Sancho Remiro aquí en lo siti d'Osca, fonch rey son fill
Pedro, primogènit, lo qual mès lo cos de son pare don Sancho. Mès-lo en una
solempne sepultura de fust, alt, ab una tomba ben alta, ab una bella tenda damunt,
ab un estandart ab les armes d'Aragó, ab una creu molt alt. E assignà cent
hòmens d'armes que jamés se partissen entorn la dita tenda perquè guardassen lo
dit cos del dit rey Sancho, son pare, tostemps, fins que hagués conquistat la dita
ciutat per inseguir los manaments del dit pare seu. E vehent que no tenia prou
gent per a conquistar la dita ciutat, convocà tota la gent de sa terra e de son
regne. E per volentat de Déu, lo poble fon tan obedient que fins a les dones e als
infants devallan en ajudar al dit rey. Entre
Pedro de Liçana de Ruergua, qui era de les muntanyes, lo qual portava molta
gent de peu armats. E en loch de lances portaven maces. E lo rey ne hac gran
plaer de sa venguda. E donà-li per trast al dit En Pedro de Liçana de Ruergua, la
part de la costera pus alta, on era lo pus fort de la dita ciutat. E com vench lo
jorn de la batalla que
Liçana de Ruergua ab la sua gent, combaté tant fort que per aquella part se
n'entrà [a] la ciutat. Hí ell ab sa gent foren los primers que entraren en la dita
ciutat de Osca. De què obtesa la ciutat per lo dit rey don Pedro, aprés de les
gràcies fetes a nostre Senyor de la dita victòria, se féu venir davant lo dit Pedro de
Liçana de Ruergua, al qual féu molta honor: el féu cavaller, el creà noble e li
donà molts dons. E li féu gràcia de levar la scombra de un castellet que
Liçana de Ruergua [perquè] d'aquí avant fos en franch alou. E volgué lo dit rey
don Pedro que per quant lo dit Pedro de Liçana de Ruergua era vengut ab les
gents armats ab les maces, e ab aquelles maces havien tant ben batallat que havien
entrat [a] Osca, volgué que de aquí avant se nomenàs Pedro Maça de Liçana
e de Ruergua. E veus ací lo primer noble de Liçana de Ruergua, que de un petit
gentilhom, per virtuts, és estat remuntat a noble hom, e de pobrellet fon gran
eretat ab lo[s] donatius que
E mesa en orde la ciutat d'Osca per lo rey don Pedro e poblada aquella de
crestians, portà lo cors de son pare a soterrar a Sent Johan de la Penya solempnament.
E aprés pochs dies, caygué en malaltia lo dit rey don Pedro, de la qual finà
sos dies sens fills alguns. E morí en l'any
Sent Johan de la Penya ab gran honor.
ACÍ VEURÀS COM PER MORT DEL REY DON PEDRO, FONCH REY SON
GERMÀ DON ALFONSO, LO QUAL SE PERDÉ EN LA BATALLA,
DAVANT FRAGA
Suchceí, aprés de aquest rey, don Alfonso, germà seu, lo qual fonch gran bataller
entre crestians e moros. E hagué ab moros
trobant-se davant Fragua mentre que la batalla era mesclada ab los moros, se
perdé lo dit rey Alfonso, que ni viu ni mort may se trobà ni
juí amaguat de nostre senyor Déu. La qual pèrdua del dit rey és romasa al secret
de nostre senyor Déu, que sab per què. Ver és que aquest rey Alfonso havia poca
devoció en Ell e tractava ab poca revenència les hobres de Déu, e feya dels
santuaris estables. E diu-se que li fon oyt burlar-se del Magnificat allà on diu
deposuit potentes de sede , significant que "qui
tan poderós rey e tant valent e tan gran vencedor en les batalles". Oblidant-se de
on li venia la gràcia, ço és, de nostre Senyor, que exalça los humils e abaxa los
superbos. Portava
de lurs franquees, e per ço és crehedor que
venceren los crestians e perdé
ACÍ
ELEGIREN PER REY SON GERMÀ DON REMIRO, QUI HAVIA DIES S'ERA
FET FRARE, E AB VOLUNTAT DEL PAPA TRAGUEREN-LO DEL MONESTIR
Aprés d'aquest rey, fonch elet en rey lo tercer germà apellat Remiro, monge de
Sent Ponç de Thomeres car, perdut lo rey Alfonso, los araguonesos se ajustaren e
delliberaren de traure del monestir lo dit don Remiro, germà tercer. E enviaren
al papa per haver lexència de traure lo dit don Remiro del dit monestir. E lo
papa lexencià
rey, e donaren-li tantost muller, de la qual procreà una filla apellada Peyronella.
Però los navarros no
de l'altre. E de aquí
per lo dit rey Remiro, congoxat de les burles que sos vasalls li feyen, tramès
un criat seu a l'abat del monestir de Sent Ponç de Tomeres, lo qual era molt savi
hom e amava molt al rey Remiro per quant lo s'avia criat en lo dit monestir. E
per dita rahó, li tramès a demanar [que] què faria, que no sabia com se regís ab
aquells mals cavallés aragonesos, esplicant-li totes les passions e congoxes. Oyt per
l'abat lo missatger, mès-lo en lo seu ort, e present lo dit misatger, tallà los caps a
totes les cols pus largues e pus altes. E dix al missatger:
—Vet ací la resposta que diràs al rey.
E fet açò, lo dit missatger se
resposta de l'abat. E compresa en sí la significança de aquella, lo que volia dir lo
levar los caps de les cols, delliberà lo rey Remiro de convocar corts generals als
aragonesos e ajustà tots los barons, nobles e cavallés. Preposà
fer una campana que fos oyda per tot son regne. E estenent tal matèria ab giny e
manera discreta, près quasi tots los barons que allí eren, e levà
molt pochs los qui no matàs.
Levà
barons encara lo preaven poch, delliberà de acomanar sa filla als araguonesos e
tornar-se
fonch apellat lo rey Carn_hi_cols. E finà sos dies l'any
qual, los aragonesos donaren marit a la filla del dit rey, que romania reyna en lo
regne d'Araguó, lo il·lustre príncep egrechi comte de Barcelona [e] En Ramon
Berenguer, segons despuix hoyreu en les istòries del dit comte de Barcelona, però
ans que toque en la istòria del dit comte, passaré a tractar dels reys de França e
com vench lo batisme.
ACÍ
Segons se troba en les istòries dels reys de França ordenades per Filomena,
secretari del rey virtuós Carles Maynes, en lo dit realme hagué quatre reys
negres e los dos lors, lo primer dels quals dos negres hagué nom Morainus; lo
segon Clodeveo; lo terç Clovis; lo quart Moraynus. E tots aquests foren entre sí
pares e fills suchsesivament. Aprés de aquests, fon lo cinquén rey Clodoveo, e
fonch lor, fill del quart rey negre. E lo sisèn rey que per lo semblant fonch lor,
e hagué nom Childerich, fill de Clodoveo. E foren lors los dos dits reys per tal
com havien les mares blanques. E lo dit rey Childerich fon lo primer rey crestià
de la casa de França e fonch-ó per inducció de la reyna, sa muller, qui era
crestiana. Per ço com és cert que tot[s] verdaders reys de França naxen ab lo
senyal de la creu en la espalla dreta, dir-vos-hé la rahó per aquesta tan singular e
senyalada naxença ab la creu.
ACÍ VEURÀS COM LO REY CHILDERICH DE FRANÇA, ESSENT
ARRIÀ, PRÈS PER MULLER UNA FILLA DE UN REY D'ALAMANYA,
CRESTIANA, LA QUAL DEYEN ERMESÉN, E PER SA SANTEDAT, LO
TORNÀ CRESTIÀ
E troba
Jesucrist
qual se havia presa per força per muller una filla de un rey alamay, crestià, apellada
Ermesén, bona crestiana. Aquesta, per lo dit rey son marit, no fon enpachada ni
vedada de no ésser bona crestiana. E com aquest rey, ans de pendre la dita muller
sua crestiana, fos molt virtuós e vencedor de sos enemichs, presa la dita
muller totstemps fonch sobrat e vençut per aquells. Havia, més, una altra
infortuna e plagua, que quants prenyats concebia la reyna, sa muller, jamés li
venien a bé, si naxien no li vivien. E vént açò lo dit rey, un jorn estant en la
cambra, començà
—O! Bé fuy mal aventurat lo jorn que prenguí a vós per muller, car de
aquella ora ençà só estat sobrat en les batalles que hé hagudes ab mes enemichs,
com abans fos victoriós e vencedor de aquells. E axí mateix veig que vostres
prenyats no vénen a bé, e si u fan, no viuen.
E dites les paraules, donà fi a
dix axí:
—Senyor, no us maravelleu de la vostra infortuna, car gran rahó és que
axí
omnipotent, creador de totes coses creades. E vós senyor, sou fill del diable,
enganador dels peccats, al qual adorau. E per aquesta rahó no haveu victòria de
vostres enemichs, mas si vós créu en lo meu Déu e l'invocau en vostres batalles,
dich-vos de cert que haureu complida victòria de vostres enemichs, lo qual [dóna]
[victòria] [en] aquell[s] que justament lo invoquen en lurs nessesitats. E en l'ora que
serà invocat e creureu fermament en Ell, que és Pare e Fill e Sant Esperit, dient-li
tots los articles de la fe cathòlica, e serà vostra creença ferma en aquells, sens
dupte, vós sereu vencedor, e més avant, vostres criatures venran a bé e viuran. E
són les armes del senyor Jesucrist lo senyal de la Creu Sancta, en la qual fon posat
e mort en lo jorn del Divendres Sant, lo qual senyal qui
d'armes e en totes les altres coses, no li pot res noure.
Oyt açò, lo rey li dix:
—Sàpies reyna que
si seré sobrat per los enemichs, yo envocaré lo vostre Déu, e si m'ajudarà e yo
seré vencedor e
mos pobles e regnes.
E axí ell partí per anar a la batalla. E essent davant los enemichs, ells se
donaren la batalla tant fort que lo dit rey véu que la sua gent se anava a perdre.
Recordant-se de les paraules de la reyna e ab gran devoció, comencà a invocar
ajuda a nostre senyor Déu Jesucrist que li volgués ajudar per sa mercè. E
tantost invocada, la divinal potència de nostre Senyor li tramès una legió de
àngels tots vestits de blanch, ab penons blanchs ab creus vermelles, de què los
enemichs estigueren tots espaordits. E cobrà la batalla, la qual vencé. E haguda
la victòria, lo dit rey se
com li era seguit en la victòria que havia obtesa per especial gràcia e ajuda de
nostre senyor Déu. E confessant ésser sobiran senyor sobre tots los senyoregants,
dix a la reyna que trametés per sent Remigi, que
la reyna tramès per sent Remigi al qual contà totes les dites coses com li eren
seguides. E respòs-li lo gloriós sent Remigi que esta gràcia li havia fet Déu per
ço com havia vist la sua sancta intenció de voler-se fer crestià. Encara l'avisava
que aquell prenyat del qual era prenys la reyna, havia a ésser e portaria lo senyal
de la creu en la espalla dreta. E axí, lo dit rey se féu crestià e [fon] batejat per sent
Remigi. E féu bategar tota la gent de son regne.
E a poch temps, la reyna parí un infant ab la dita creu en la espalla. E fonch
bategat e hac nom Clocheres. E de allí avant, lo rey fon bon crestià e regnà en
l'any
França. E tots los reys que aprés se són seguits, són nats ab la dita creu e són estats
cathòlics a senta mare Església. E de aquell rey Gelderich fins a Arlot, foren en
França
apellada Barca e aquesta fonch reyna de França. E la terra donà-li marit lo
príncep de Alamanya apellat Carles Martell lo magor senyor qui lavòs fos en
crestians. E lo dit Carles Martell procreà en la dita reyna un fill apellat Pipí qui
fonch rey de França, lo qual rey Pipí fon pare de l'emperador Carles Maynes qui
tornà a la fe crestiana la magor part del món.
ACÍ
AB LA ÇUNA MORISCA, COPILADA PER NICOLAU D'ESPANYA
En l'any
en la ciutat de Meca, regnant en lo imperi de Roma Eracli. E seguí
gran sabent hom Nicholau d'Espanya vench a Roma [e] volgué ésser cardenal.
Lo papa e los cardenals prometeren-lo-y e aprés delliberaren no fer-ho, e
entraren entre ells conguoxes e gitaren-lo de Roma. E lo dit Nicolau d'Espanya,
vista la falsia que feta li havien los cardenals, anà-sse
ydòlatre, e mès-li al cap de fer la çuna morisca per tirar-se molta gent. E axí, lo
Nicolau d'Espanya revesà la ley e copilà exa forma de çuna morisca, e ab la molta
nigromància que sabia, lo dit Nicolau d'Espanya, feya moltes il·lusions fent
fer miracles a Mafomet. La gent ignocenta de sos regnes creyen en ell e axí
muntiplicà la çuna mafomètica. E en aquest temps, fon sent Illari gloriós doctor
en Espanya.
E aprés algun temps començà a regnar lo rey Soma de Marochs, e senyoregà
tota Espanya levant aquella als gots, e conquistà fins en França la magor part
de Lenguadoch. E açò fonch aprés la tració del comte Julià, com los moros
hagueren levada la terra als gots crestians. E regnà lo rey [Soma] de Marochs en
França l'any
ACÍ VEURÀS LA GLORIOSA EMPRESA DE OGER GALANT CATALÓ,
NEBOT DEL REY PIPÍ, LO QUAL PER TORNAR LA TERRA DELS
GOTS A LA FE CRESTIANA ENTRÀ EN CATALUNYA; EN CONPANYIA
DEL QUAL ENTRAREN NOU BARONS, E MOLTS NOBLES CAVALLÉS, E
GENTILSHÒMENS, E MOLTA ALTRA GENT
E per algun temps ans que l'emperador Carles Maynes vingués en Catalunya, ço
és, en l'any
qual província senyorejava un príncep apellat Oger Gualant, de linatge de França,
nebot del rey Pipí de França. E per tal com lo dit príncep habitava contínuament
en lo dit castell Cataló, per les gents era dit Oger Galant Cataló. E com lo dit
príncep fos molt virtuós baró, e de gran linatge, e molt aparentat, e senyor de
moltes terres e de molts vassals, e trobant-se gran rich e ab molt ajust de gran
moneda, e era molt bon crestià, nostre Senyor li mès al cor que emprengués de
entrar en la Terra dels Gots per lançar-ne los infels e tornar-la a la fe crestiana. E
axí, ab ajuda de molts cavallers, ell emprés de passar los monts Pirineus ab
infinida gent de peu e de cavall, entre
nobles hòmens e de gran linatge, qui feren vot de no tornar jamés en França,
sinó morir o viure en dita enpresa ab lo dit Oger Gualant Cataló, los noms dels
quals dits nobles barons foren aquests:
Lo primer era apellat Apifer de Muncada, lo segon Guerau de Pinós, lo
terç Ugo de Mataplana, lo quart Jou de Cerveran, lo quint Guerau de Cervelló,
lo sisè Pere Alamay, lo sestè Ramon de Anglesola, lo huitè Gisbert de Ribelles,
lo novè Berenguer Roger d'Arill. Ab los quals nou barons entraren, ab cascú de
aquells, molts nobles hòmens e cavallers de lurs aparentats, dels quals ne romangueren
molts en Catalunya. E foren en nombre tota la gent d'armes que entrà ab
lo dit Oger Cataló, vint_e_cinch_mília combatents útils a peu e a cavall, sense los
servents ne les dones, com cascú [de] los principals barons e cavallers se n'aportaven
ab sí ses mullers, per la delliberació que tenien de aturar en la dita Terra
dels Gots.
E tots ajustats en nom de Déu, tiraren son camí e entraren per los monts
Pirineus. Primerament entraren en la Vall d'Aran, les quals en pochs dies ab grans
batalles hagueren conquistades. Axí mateix hagueren Cerdanya e Capcir, on
feren forts castells en los quals feren esglésies on fos loat lo nom de nostre senyor
Déu Jesuscrist. E lexaren en dits castells lurs mullers e infants, e cavalcaren
conquistant fent lo camí de Girona.
Essent en Basalú, hagueren lengua com lo rey de Girona e tots los altres
reys serraïns de la terra se apleguaven contra ells. E de continent, mudaren lo
camí e feren la via d'Anpúries, sobre la qual posaren setge. E estant aquí en lo dit
setge, al dit príncep Oger Cataló [li] sobrevench mal[al]tia, de la qual temé morir.
E convocà tots los barons, e cavallés, e los capdals de la ost, e los caps de les
companyies, als quals féu un notable sermó amonestant-los que no tornassen en
darrere, ans volguessen en seguir la empresa per tornar aquella terra a la fe
crestiana. Els preguà volguessen pendre en loch seu per capità En Apifer de
Muncada, lo qual era lo pus ancià cavaller, e de gran reputació e estima. E tots
foren molt contents. E de aquí reté l'ànima a Déu, morint com a verdader
catòlich crestià. E fonch la fi del dit Oger Cataló en l'any
mort, tots los dits barons e cavallers e tota la ost feren gran dol.
E estant sobre lo dit siti d'Anpúries, los vench lengua com lo rey de Fragua, lo rey de
Tortosa, lo rey de Roda, lo rey de Tarragona, lo rey de Barcelona
[e] lo rey de Girona ab infinida gent dels moros los venien damunt. Lavòs,
N'Apifer, ab consell de tots los barons, levà lo siti e ab tota la gent tirà e
retragué
singulars fortalees, on havien lexades lurs mullers e fills. E aquí estigueren e
feren forts, tant e tan longuament fins a la venguda de Carles Maynes, emperador,
segons aprés se recitarà.
ACÍ
N'APIFER DE MUNCADA, QUI ERA LO PUS ANCIÀ E LO PRINCIPAL
BARÓ QUE EN LA CONPANYIA
E estat lo noble N'Apifer de Muncada capità general de tota la gent, en les
muntanyes, entre
poca gent, segons la infinida generació dels infels que veyen en aquella terra. E
vist no se
ells com Carcasona e Narbona fossen dels serraïns. E segretament, sens dir res al
capità N'Apifer ne als altres capdals, contractaren ab los serraïns que si ells los
lexaven viure e conrear en una part d'aquelles muntanyes e de aquella terra, que
ells serien contents de apartar-se del dit N'Apifer e de tots los crestians; ells
prestarien homenatge e jurarien que jamés pendrien armes contra ells, ans los
servirien e
aprés delliberaren de acceptar-los. Però meteren-los moltes peytes e submissions.
E axí los malvats foren apartats de N'Apifer e dels altres crestians. E lavors,
los serraïns los abraçaren, e de aquí avant ells procuraren, e vivien, e practicaven
ab los dits serraïns planament, com si tota lur vida haguessen estat ab ells.
E vist per los dits serraïns que havien separat aquella gent dels altres
crestians, delliberaren muntar la volta de N'Apifer per donar-los la batalla,
pensant los matarien a tots. E lavors, N'Apifer, capità, convocà sos companyons,
los barons que ab ell eren, e als altres capdals de les companyies, e preposà
los moros venien per donar-los la batalla, e axí que ell los amonestava e
que
crestians, confiant que nostre senyor Déu Jesuschrist los ajudaria, e seria ab ells
e
senyeres, grans creus e en aquelles féu senyalar la sanch de Jesuschrist en aquells
lochs on lo seus cors preciós fon posat. E les sues mans e peus foren clavats, en
significança que axí com lo Senyor de tot lo món escampà la sua preciosa sanch
en l'arbre de la vera creu per tots los fells crestians, axí escampassen la lur per la
sancta fe crestiana e per la amor de Jesuschrist. E féu fer crida que tota la gent se
metesen creu als pits. E ordenà les batalles, e hagué gran qüestió ab los nou
barons qual havia la devantera. E per levar-los de qüestió, féu-la juguar a sorts. E
caygué la sort a N'Ugo de Mataplana. Ordenà les altres batalles e acomanaren-se
a Déu e feriren ab los moros. E ab la ajuda de Déu ab poch temps los hagueren
romputs, en tal manera, que
lo trobar la gent morta. E per volentat de Déu, dels crestians moriren menys que
en neguna de quantes batalles havien hagut. E haguda la vençó dels dits serraïns,
N'Apifer de Muncada e tots los altres feren grans festes e processons fent gràcies
a Déu de la victòria que
repararen-se per aquella terra, e feren fortaleses, e guerrejant, se estigueren fins al
temps que vench Carles Maynes.
ACÍ VEURÀS LA EMPRESA DE CARLES MAYNES COM ANÀ A CARCASONA
PER CONQUISTAR-LA, PER LA GUERRA QUE LI FEYEN LOS MOROS
QUE ALLÍ EREN, EN LA QUAL EMPRESA ANAVA
Enaprés, en l'any
e rey de França. E abans que lo dit emperador se partís de Carcasona per anar en
altre loch, Oger de Ennes hí el duch de Normandia, ab molta gent d'armes,
volgueren anar en una ampresa. Hí entraren per los munts Pirineus e vingueren
fins a Girona e corregueren tots los geronins fins a la mar. E aquí feren una gran
presa on hi havia hòmens, e fembres e infants en gran cantitat.
Estant los dits barons ab la cavalcada, lo papa e lo emperador Carles
Maynes ab tota lur ost crestiana, partiren de Carcasona per cor de assetgar
Narbona. E per cas de ventura, foren en una vall fort estreta e sequa, en la qual
trobaren set ermitans molt magres, los quals atrobà lo bisbe Turpí anant caçant e
corrent un cervo ab los cans, los quals ermitans foren enteroguats per lo dit bisbe
si eren crestians, e respongueren que sí. Enterroguà
que la u Johan e l'altre Tomàs. Interroguats com havia nom aquella vall,
respongueren que la Vall Magra. Adonchs, tornat lo dit bisbe al papa e a l'emperador
e contat tot lo que havia trobat, tots ensemps anaren a vesitar los dits
ermitans ab los quals parlaren. E demanaren-los si havien pa, e los quals los
respongueren que sí. E tragueren dos pans los quals, [portats] per la u apellat
Tomàs, lo papa li dix que
ermità, donaren-ne a mengar a més de mil persones, los quals foren de tots
sadollats e contents. Lavòs, lo papa e lo emperador, veent aquest tan gran miracle,
ab tot lur consell acordaren de fer allí un monestir sots invocació de nostra dona
santa Maria de l'orde de Sent Benet. E que y fos feta una fortalea que
defendre dels moros. E fet açò, Otger d'Anges e lo duch de Normandia
foren tornats de la cavalcada. E tornats, trobaren lo papa e lo emperador que
s'eren atendats en la costa on lo monestir era estat constituït, prop lo castell que
lo emperador havia fet apellat Muntagut. E foren de cavall vint_mília e
de peu. E portaren dos_mília_e_set_cents, entre moros e mores e infants petits que
estaven encara en los breços. Los quals, per manament de l'emperador Carles,
foren bategats. E lo bisbe Torpí mudà lo nom del mont que axí com havia nom
Montagut li mès nom lo mont dels Breçats e axí és nomenat huy. E lo dit nom
mudà per ço com los infants foren allí aportats ab los breços, lo que plagué a
l'emperador. E feren allí un monestir de mossényer sent Vicent.
ACÍ VEURÀS COM LO PAPA E L'EMPERADOR CARLES MAYNES ENVIAREN
A ROTLLAN E ALTRES CAPITANS A CÓRRER LA TERRA DELS MOROS
EN CATALUNYA
Aprés molt temps, en l'any
l'estatge dels ermitans, e lo dit ermità apellat Tomàs dix missa, e lo bisbe Torpí
fon son diaca. E acabada la missa, anaren-se
emperador concordaren que Roclan entràs en cavalcada e hagués quant pogués
dels moros dementre que la obra del monestir se acabava. E com la vall fos molt
seca [que] envides podien haver viandes, que ab los barons que li plagués entràs,
e que passàs los monts Perineus, e que fes lo camí de les muntanyes de Capcir e de
Cerdanya, e que ixqués a Balaguer, e que passàs per Leyda, e per mig de Urgell, e que
ixqués a Barcelona, e passàs per Girona, e per Ampúries, e per Elna, e travessant
Roselló tornàs al dit monestir. E de quant guanyàs, que donàs lo delme a la obra
del dit monestir. E finat lo dit consell, lo dit Roclà, Oliver e Galony, Otger de les
Mares, Vascho Angles, Lara de Muntalbà, Girat de Roselló e molts altres barons
fins en nombre de
cavalcaren e feren lo viatge, segons dessús los fonch consignat.
E essent en terra de Capcir e de Cerdanya, atrobaren grans gents crestianes
en alguns lochs en les valls dels monts Pirineus, dels qui eren romasos dels qui
entraren ab los nou barons e ab lo príncep Oger Cataló, segons en la sua istòria
és estat recitat, los quals se eren salvats allí, en los castells que havien obrats fins en
aquell temps. E com açò fos denunciat a Rollan e trobà-y gran plaer. E de
continent, tramès per aquells, los quals nou barons replegaren la lur gent e
vingueren a Rollan, lo qual, sabent per aquells com eren restats allí en les
muntanyes dels temps de la entrada de Oger Cataló, hagueren gran plaer los uns
dels altres. E lo dit Rollan enteroguà
quant entraren ab lo dit Oger Cataló foren vint_e_cinch_mília, entre peu e a
cavall, mas que ara no eren tants, emperò los que eren, que ells farien lo que ell
manàs. Rollan amprà
Cavalcaren per la terra segons l'emperador havia ordenat. E los moros que
saberen la gran generació dels crestians que venien, sis reys moros ajustaren-se ab
grandíssima morisma. Lavòs, Rollan convocà tots los cavalers qui eren ab sa
companyia, en especial aquells dels nou barons que eren ab ell. E hagut consell e
acort, ordenà ses batalles, de les quals hagué la devantera aquell noble baró Oger
de Normandia, la qual batalla fon tan gran entre ells que y muriren infinida gent,
entre la una part e l'altra. E dels principals crestians hi morí Oger de Normandia,
del qual fo fet gran dol en tota la ost, per quant era virtuós cavaller hí era lo
primogènit del ducat de son pare. E moriren dels moros tres reys, lo rey de
Sogòvia apellat Alí Fach, lo rey de Toledo apellat Faxeguam, e lo rey de Fragua
apellat Supertín, e trenta_mília moros. E de crestians n'í moriren pus de dotze_mília.
E lo crit fon tan gran per tota la terra d'Espanya, de la gran morisma que
los crestians havien morta, que sens trobar res[is]tència ells cav[a]lcaren per tota la
terra. E feren la volta e passaren davant Barcelona on feren gran presa. E feren lo
camí de Girona. E com foren [en] Ampúries, Rollan acordà de haver la dita
ciutat. E hagut aquest acort, ab los barons e cavallers posà lo siti e delliberà
trametre l'emperador un cavaller seu apellat Vasco Angles ab lo delme que havia
pres per la obra del dit monestir. E fonch tan gran lo guany, que entre bous, e
vaques, e mules e rocins, muntà lo delme trenta_mília; e de or, e argent e roba
noranta_e_sis_mília besans. Les quals coses rebudes per lo emperador, demanà-li
de Rollan, de tot lo que
Ampúries, los quals tractegaven de donar-se a ell e fer-se crestians. E com havien
trobades moltes gents crestianes de aquelles qui eren passades ab lo príncep Oger
Cataló de Guiayna, les quals gents los havien ajudat a fer la dita conquesta e
guera, e com havien guanyat Capcir, e Cerdanya, e part de les muntanyes de
Pallàs, los quals crestians podien ésser en nombre dos_mília los que havien
calvalcat ab ells. E sabent l'emperador que
Rollan, hagué
era plena de tanta riquea, e axí com en primer li deyen la Vall Magra, mudaren-li
lo nom [e] [digueren-li] la Vall Grasa.
E estant Rollan sobre Ampúries, ves que la dita ciutat li venia a menys del
que promès li havia e sentís que tots los reys moros de la terra venien sobre ell,
levà lo seti e tirà la volta del monestir de la Grasa, on era lo papa e l'emperador.
E presentà
eren passats ab lo príncep Oger Cataló, però los demés eren de aquells nats en la
terra. Lo papa e l'emperador feren-los molta festa. Enterroguaren-los com eren estats. Los dits barons contaren-los la manera com s'í eren sostenguts en la dita
terra. E lo emperador hagué
gràcia que
daria tals estatges que ells serien ben contents d'ell.
ACÍ
UNA INFINITAT DE HAVER E DE BÈSTIES, E LO PAPA E
L'EMPERADOR ANAREN A POSAR SETGE A NARBONA
E tornats Rollan ab los dits barons e tota la gent de la cavalcada, lo papa e lo
emperador, en les kalendes de juny, en l'any mateix de
setge sobre Narbona. E lo rey Nactan moro de Narbona, ab molta gent morisca
que tenia, ixqué
Déus volgué que
part hí d'altra. E no sabent quals eren crestians entre
hom desigós de soterrar los crestians, mès-se en oració a nostre senyor Déu li fes
gràcia de dar-li conexença quals eren crestians entre
de Déu trobaren los crestians, tots mirant devés lo cel, los moros mirant en terra.
Manaren soterrar los crestians. E obtesa la batalla, anaren a posar lo siti sobre
Narbona. E aquí
venguts a córrer la Grasa, però no y feren res perquè l'emperador l'avia lexada
ben fornida. Prengueren lo castell de Palau e los ermitans que eren dins. E
donaren foch al dit castell e cremaren-ho tot. E per volentat de nostre Senyor, los
ermitans moriren, però los cosos no
Aprés que
Grassa ab quaranta de cavall per veure lo dan que havien fet a Palau. E trobà los
ermitans morts però no cremats. Portà
sobre un altar e cobrí
ses gents e anà a denunciar al siti de Narbona al papa e a l'emperador lo miracle
dels cossos dels sants ermitans. Lo dit papa e emperador hagueren gran dol e
enug de la mort dels ermitans perquè eren molt sants hòmens. E lo papa tramès
lo bisbe Turpí al monestir de la Grassa per soterrar los cossos dels dits ermitans.
ACÍ
LO SITI, IXQUÉ LA REYNA MORA AB
CRESTIANA AB CERT ENGAN QUE FÉU A SON MARIT LO REY NACTAN
E tornat lo bisbe Turpí, recità al papa que com pus solemnament havia pogut,
havia soterrat los dits cossos. E a pochs dies ans que la dita ciutat se donàs, la
reyna de Narbona, muller del rey Nactan e filla del rey Almaçor de Còrdova,
ixqué de la dita ciutat ab cent donzelles sens negun hom. E vench dreta via a la
tenda del dit emperador. E com l'emperador la véu, li féu gran festa. E la dita
reyna recità-li com venia per fer-se crestiana ella e ses donzelles. La qual reyna
havia nom Erunda. E cavalcà lo dit emperador e lo papa ab les cent donzelles e
anaren al monestir de la Grassa. E aquí les bategaren ab solempna festa, per quant
ho mereixia la dita reyna per ésser exida ab tanta estúcia. Era exida ella e ses
donzelles de Narbona, sens volentat de son marit e de son pare, per affecció gran
de fer-se crestiana. A la qual, l'emperador donà marit a la dita reyna un baró
apellat Falcó, al qual donà un comdat en Albèrnia. E a la reyna Erunda, la qual lo
papa volgué, com la bategà, li restàs lo dit nom. E lo papa e emperador donaren-li
una gran multitut de moneda. E casaren totes les donzelles.
E tornat-se
Almaçor de Còrdova, qui era vengut per ajudar-li, ixqueren-los a la batalla. E per
volentat de Déu, l'emperador vencé
pochs dies se donà la dita ciutat de Narbona, la qual presa, lo emperador donà a
un baró parent seu apellat Aymerich Gualant, del linatge de Oger Gualant
Cataló, lo qual havia molt servit al dit emperador. E per ço li féu pendre títol de
comte. E aprés se dix Aymerich de Narbona.
ACÍ
TERRA QUE LOS MOROS TENIEN EN FRANÇA, VOTÀ DE ENTRAR
EN CATALUNYA, AB CONSENTIMENT DEL PAPA, PER TORNAR
AQUELLA A LA FE CRESTIANA
Aprés fet açò, lo emperador, recordant-se de la mort dels set ermitans e les
congoxes que li havien donades los moros d'Espanya, e per la relacion de Rollan,
e per la indignació dels nou barons crestians que havien trobats en la terra dejús
dita, promès e votà de passar los monts Pirineus e tornar la dita Terra dels Gots a
la dita fe crestiana. E aquest vot féu l'emperador ab lexència del papa. E en honor
e reverència de Jesuschrist e de nostra dona sancta Maria, en la dita empresa, [tot]
[quant] faria [e] tot quant ordenaria seria a honor dels nou órdens dels àngells, axí
com Oger Cataló en la sua entrada havia principiat. E per ço com lo dit príncep
Oger Cataló havia principiada la dita conquesta, se digués principat de Catalunya
per lo nom de Catoló. E que de aquí avant se diguessen, les gents que allí
habitarien, catalans perquè apar [que] los catalans no són exits dels gots ne d'altra
gent, sinó de la gent de Oger Cataló e de l'emperador Carles Maynes. E axí
l'emperador començà a fer ses ordenacions segons lo vot que fet havia.
ACÍ VEURÀS LES ORDINACIONS QUE CARLES MAYNES FÉU EN
NARBONA ANS QUE ENTRÀS EN CATALUNYA, E COM ORDENÀ
LES CIUTATS PER AGRADUAR LOS BISBATS QUE TENIEN AL COR DE
FER LO PAPA HÍ ELL. E PER SENBLANT, ORDENÀ LOS COMDATS, E
VEZCONDATS, E ALTRES SENYORIES, E LA DOTALIA DE CATALUNYA
En l'any
fer les ordenacions e particions del principat de Catalunya, segons lo vot que fet
havia lo emperador, ço és, que en dit principat hagués nou bisbats, nou comdats e
que en cascú de aquells hagués sos límits. Dins aquells, en cascun comdat hagués
un vezcomte, un noble hom e un vervesor, e que
vol dir senyor directe; e que
per los dits comtes. Ordenaren encara que y hagués nou baronies, les quals fossen
donades als nou barons, los quals primer entraren ab lo príncep Oger Cataló, les
quals fossen en franch alou sens ésser sotsmesos a negun comte, e que cascuna
baronia hagués lo nom del baró. E açò féu lo dit papa e emperador per los molts
virtuosos actes que los dits barons havien fet en lo temps que havien estat allí, en
la terra de Catalunya, sens ajuda de neguna gent sinó de Déu.
E més, ordenaren en quales ciutats possarien los bisbes e intitularen les
ciutats: primo la ciutat de Euna, la ciutat de Roda, la ciutat de Urgell, la ciutat de
Girona, la ciutat de Vich, la ciutat de Barcelona, la ciutat de Taragona, la ciutat de
Lleyda, la ciutat de Tortosa.
Més avant intitularen los nou comdats ab los vezcondats, nobles e vervesors.
Lo primer fo lo comte de Roselló, los vezcomte de Castellnou, lo noble
de Canet, lo varvesor de Montescot. Lo segon fonch lo comte de Cerdanya, lo
vezconte de Alquerforadat, lo noble d'Enveig, lo varvesor de Gardí. Lo terç fo
lo comdat de Pallàs, lo vezconte de Vilamur, lo noble de Bellera, lo varvesor
de Toralla. Lo quart comdat fo d'Ampúries, lo vezcomte de Rocabertí, lo
noble de Cervià lo varvesor de Foxà. Lo quint condat fonch de Basalú,
lo vezconte de Bas, lo noble de Porqueres que aprés se fon dits de Sentapau,
lo varvesor de Bessora. Lo sisèn comdat fon de Osona, lo vezconte de Cabrera,
lo noble de Centelles, lo varvesor de Vilademay. Lo setèn comdat fon
de Barcelona, lo vezconte de Cardona, lo noble de Monclús, lo varvesor de
Boxadós; lo huitèn comdat fon d'Urgell lo vezconte d'Àger, lo noble de
Térmens, lo vavesor de Guimerà. Lo novèn comdat fonch de Tarragona lo
vezconte d'Escornalbou, lo noble de Castellet lo varvesor de Mediona.
E aprés intitulà les nou baronies als nou barons qui eren entrats ab Oger
Cataló: primo baronia dels Muncades: en Vallès, baronia en Lobreguat, baronia en
Gironès, baronia en Osona, baronia en Bages. Pinosos: baronia de Baguà,
baronia de Seguàs e de Marles, baronia de Geronella, baronia de Illa. Mataplanes:
la baronia de la Vall d'Aran ab los nou castells. Cerveres: la baronia de
Cervera d'Urgell ab tota sa terra e la vila de Verdú. Cervellons: baronia en
Lobreguat, baronia Vilademàger, baronia Vallespinosa, baronia la Lacuna.
Alamanys: baronia d'Àger, baronia de Castelló de Forfanya ab los set
castells. Engresoles: la baronia de vila d'Angresola, la baronia de Bellpuig,
baronia de Miralcamp, la baronia de la Vall d'Alou. Ribelles: la baronia del
Castell de Ribelles, la baronia de Riap, la baronia d'Artesa. Arills: la baronia
del Castell d'Arill e la baronia, ab les cinch viles, en Pallàs.
Complides, doncs, per Carles Maynes totes les dites senyories, donades als
dits barons e als predecessors lurs, estant aquí en Narbona, fetes les dites
ordenacions e complides aquelles, arribaren molta gent d'armes de moltes parts,
en especial d'Alamanya, en los quals hi havia molta gent d'estat, de grans linatges
e de grans cases, los quals venien per lo avís que lo emperador havia fet per tot lo
món de la empresa de entrar en la Terra dels Gots. Venien ab delliberació de
poblar allí, ab los altres, en Catalunya. Vist que lo emperador havia ordenat los
comdats, e vezcondats, e senyories, congoxaren-se ab lo emperador dient que
gran tort los havia fet, que com entrarien ells que no poguessen ésser eretats allí.
Lavòs, l'emperador, vént que demanaven rahó, vist que la terra era gran en
Catalunya e que restaven moltes ciutats, villes, e lochs, e castells, fonch ordenat
per son consell que principiàs allí la dotalia de Catalunya ab crida real dient axí:
"Que qualsevol crestià que per servey de Déu entràs ab ell en Catalunya e ab ses
forces conquistassen viles, castells e lochs, fossen lurs e a ses volentats e dels seus,
encara que poguessen metre lurs noms a les dites viles, castells e lochs".
E axí
gent fo molt contenta. E lavòs, l'emperador féu grans preparatoris, e ordenà la
gent e les batalles hi entrà, en nom de Déu, en Catalunya. La primera cosa que
conquistà fonch Roselló. E axí com conquistava, axí ordenava e metia nom a
cascun terratori. E aquí ordenà los que aquí havien a estar e habitar. En lo dit
terratori edificà un monestir apellat Sent Miquel de Foxà. E aquí se aturaren a
poblar los nobles, cavallers e gentilshòmens de les casades següents:
Primerament lo comte de Roselló Casa de Fenollet
Lo vezcomte de Castell Nou Casa de Font Cuberta
Lo noble de Canet Casa de Pau
Lo varvesor de Montescot Casa de Espens
Casa de Pinós Casa de Bastida
Casa de Bages Casa de Sent Martí
Casa de Perellós Casa de Cabrenco
Casa de Homs Casa de Totzo
Casa de Pere Pertusa Casa de Aberts
Casa de Blanes Casa de Peres
Casa de Ortafa Casa d'Esquerrer
Casa de Lupià Casa de Navats
Casa de Senta Maria Casa de Calabuig
Casa de Guarrigues Casa de Geronella
Casa de Guixarts
E aprés passà lo dit emperador los monts Pirineus en lo terretori de
Confluent e de Cerdanya, e aquí trobà, en lo pus alt, molts castells, los quals
havien conquistat los barons qui primer entraren ab Oger Cataló. E aquí lo dit
emperador edificà lo monestir d'Arles. E aturaren-se a poblar en lo dit terretori
les casades dels nobles hòmens e gentilshòmens següents:
Lo comte de Cerdanya Casa de Niubons
Lo vezcomte de Alquerforadat Casa de Merles
Lo noble d'Enveig Casa de Vernet
Lo varvesor de Gardí Casa de Ossora
Casa de Pinós Casa de Verntallat
Casa de Caldes Casa de Catlàs
Casa de Ribes Casa de Villamur
Casa d'Ortigues Casa de Pinosa
E aprés muntà lo dit emperador les muntanyes de la Vall d'Aran e de
Andorra e passà en Pallàs. E aquí trobà molts castells qui tenien poblats los barons
qui primer entraren ab Oger Cataló. E aquí en les dites muntayes de Pallàs,
aturaren-se a poblar los nobles cavallers e gentilshòmens següents:
Lo comte de Pallàs Casa de Mataplana
Lo vezcomte de Vilamur Casa de Orquau
Lo noble de Bellera Casa de Mur
Lo varvesor de Toralla Casa de Sent Serní
Casa de Arills Casa de Talavinera
Casa de Abella Casa de Deroles
Casa de Bages Casa de Pernes
Casa de Comenge Casa de Mayà
Casa de Vilabella Casa de Saverneda
Enaprés devallà lo dit emperador de les muntanyes puix tench poblades e
fornides aquelles, vench en lo terretori de l'Ampurdà. E aquí poblaren e s'aturaren
molta gent d'estat perquè
Se aturaren los nobles cavallers e gentilshòmens de les casades següents:
Lo comte d'Ampúries Casa de Palafoys
Lo bezconte de Rocabertí Casa de Pere Tallada
Lo noble de Cervià Casa de Caramay
Lo varvesor de Foxà Casa de Vilarig
Casa de Muncada Casa de Vilaguts
Casa de Cruïlles Casa de Chammar
Casa de Senta Pau Casa de Fluvians
Casa de Begur Casa de Darnils
Casa de Fortià Casa de Alamanys
Casa d'Estalrich Casa de Margualits
Casa de Barutells Casa de Avinyons
Casa de Gardins Casa de Rocabruna
Casa de Cetrilla Casa de Villalbes
Casa de Vilamarí Casa de Monsoriu
Casa de Palau Casa de Sinesterra
Casa de Crexells Casa de Matoses
— Casa de Foxans
Casa de Cartellà Casa de Valgornera
Casa de Mallorques Casa de Rexach
Casa Dezfar Casa de Pontós
Casa de Pau Casa de Ortonedes
Casa de Biure Casa de Boxols
Casa de Requesens Casa de Sent Felius
Casa de Güells Casa de Camplonch
Casa de Senta Augènia Casa de Sent Martí
Casa de Gualart Casa de Boter
Casa de Lançà Casa de Montnegre
Casa de Palafugell Casa de Gualba
Casa de Guayà Casa d'Esperça
Casa de Montredó Casa d'En Pineda
Casa de Maçanets Casa de Camós
Casa de Vilafreser Casa de Callas
Casa de Xativar Casa de Monclús
Casa de Guàrdies Casa de Sotarribes
Casa d'Arenys Casa de Riudaures
Casa de Bordils Casa de Ribes
Casa de Manolla Casa de Sent Denís
Enaprés, conquistà lo dit emperador la terra de Besalú. E de aquí a Pinalt
en aquell terretori, aturaren-se a poblar les casades dels nobles cavallés e gentilhòmens
següents:
Lo comte de Besalú Casa d'Òdena
Lo vezconte de Bas Casa de Copons
Lo noble de Porqueres Casa de Monboi
Lo varvesor de Besora Casa de Gorba
Casa de Boxadós Casa de Castellaulí
Casa de Rocabruna Casa de Bellvell
Casa de Caldes Casa de Claramunt
Casa de Puigpardines Casa de Orpí
Casa de Cireres Casa de Riera
E aprés passà lo dit emperador, conquistà lo terretori de Osona. E allí
aturaren-se a poblar les casades dels nobles cavallés e gentilshòmens següents:
Lo comte d'Osona Casa de Brull
Lo vezconte de Cabrera Casa de Çoribes
Lo noble de Centelles Casa de Sixà
Lo varvesor de Vilademany Casa de Todoyans
Casa de Planelles Casa de Codines
Casa de Malles Casa de Vilanova
Casa de Vilaleons Casa de Bellpuig
Casa Donega Casa de Anter
Casa d'Alta_riba Casa de Dos_rius
Casa de Canet Casa d'Espareguera
Casa de Malau Casa de Sant Demer
Casa de Besora Casa de Roda
Casa de Montesquiu Casa de Sent Genís
Casa de Duriç Casa de Gurp
Casa de Pinosa Casa de Yvalles
E de aquí passà lo emperador e conquistà lo terretori de la guàrdia de
Bages. E aquí se aturaren a poblar les casades dels nobles hí cavallés e gentilhòmens
següents:
La casa de Boxadós Casa de Castellbell
Casa de Pegueres Casa de Aymerich
Casa de Ragadells Casa de Castellàs
Casa de Çoribes Casa de Granullés
Casa d'Òdenes Casa de Talamanques
Casa de Çapera Casa de Caldes
Casa de Castellgalí Casa de Çavall
Casa de Ribes.
E aprés lo papa e lo emperador vingueren la volta de Barcelona. E havent
nova lo rey de Barcelona, moro, que lo papa e lo emperador portaven tanta
generació que res al món no
recollí tota la gent e tots los havés dins la ciutat de Barcelona. E ja que n'í havia
recolida infinida de les terres qui l'emperador prenia, que era una infinitat la gent
morisma que era dins la ciutat. Per a pochs dies que
tingueren assetgats, entrà tanta fam en ells que
lo papa e ab l'emperador, li donassen vida. E axí, a prechs del papa, lo emperador
los asegurà la vida al rey e a la reyna e a tots los moros que eren dins la ciutat,
però volgué que li lexasen tot quant bé y tenien. E donà
[perquè] li buydassen la terra. E anaren-se
Còrdova. E entrà lo dit papa e emperador en Barcelona, e trobaren tant de aur e
d'argent e de roba que no sabien com s'ó compartissen. E aquí lo papa edificà la
seu e altres esglésies. E aquí reposaren alguns dies. E féu de la dita ciutat de
Barcelona, comdat, e asignà-li terretori fins a Terrateig, e fins a la guàrdia de
Montserrat, e fins a Castelldefells, e fins a Cabrera. E aturà
E aturaren-s'í a poblar los nobles barons, cavallers e gentilshòmens següents. E
seguí la ordenació dels altres comdats encara que fos aquest comdat per sí:
Lo comte de Barcelona Casa de Torrelles
Lo vezconte de Cardona Casa de Bell_loch
Lo noble de Manclús Casa de Montornés
Lo varvesor de Boxadós Casa de Far
Casa de Muncades Casa de Ragadell
Casa de Cervelló Casa de Armengol
Casa de Centelles Casa de Dos_rius
Casa de Queralt de Çànoves Casa de Vilardell
Casa de Sent Vicents Casa de la Dernosa
Casa de Corbera Casa de Capellades
Casa de Sentmenat Casa de Rexachs
Casa de Vilalba Casa de Maragda
— Casa d'Estalrich
Casa de Marquet Casa d'En Palau
Casa de Palou Casa de Clarianes
Casa d'Argentona Casa de Vilafranca
Casa de Marimon Casa Deslor
Casa de Tagamanent Casa de Masager
Casa de Roudos Casa de Papiols
Casa de Claquerí Casa de Lordat
Casa de Rosanes Casa de Sarià
Casa de Colomés Casa d'Orta
Casa de Bigues Casa de Muntanyans
Casa de Pleguamans Casa de Suàriz
Casa de Guansis Casa de Pellega
Casa de Vilanova Casa de Fels
Casa de Vilademany Casa de Çaroca
Casa de Sent Martí Casa de Viladecans
Casa de Togores Casa de Ganans
Casa de Barberà Casa de Picalques
Casa de Rosetes Casa de Gilida
Casa Deçfar Casa de Çamora
Casa de Muntanyans Casa de Bres
Casa de Rubí Casa de Poses
Casa de Bisbal Casa de Donforts de Colbató
Casa d'En Merles Casa d'Espareguera
Casa d'Esplugues Casa dels Bruch
Casa dels de la Cort Casa de Torrelles
Casa de Laceres Casa de Planella de Vilalzir
Casa de la Prunyà Casa de Riu_sech
Casa de Ciutadia Casa de Mareta
Casa de Tallada Casa de Riudeperes
Casa de Pegueres Casa de Monpalau
Casa de Monboy Casa de Guansis
Casa de Marchs Casa de Conit
E aprés passà l'emperador e conquistà Urgell e Seguarra. E en lo dit terretori
se aturaren a poblar los nobles cavallers e gentilshòmens següents:
Lo comte d'Urgell Casa de Cepons
Lo vezconte de Àger Cada de Oluges
Lo noble de Térmens Casa de Ça Cireres
Lo vervesor de Guimerà Casa de Ardèvol
Casa de Muncada Casa de Vergosos
Casa de Cerveres Casa de Lorachs
Casa d'Angresolla Casa de Çacosta
Casa de Ribelles Casa de Torramorell
Casa de Gosa Casa d'En Brull
Casa de Monçonies Casa de Sent Climents
Casa d'Espens Casa de Muntaguts
Casa de Monçuar Casa de Arbeches
— Casa de Cescomes
Casa de Camporrells Casa de Guaners
Casa de Rolles Casa de Ladernosa
Casa de Peramolla Casa de Conquabella
Casa de Olzinelles Casa de Caldes
Casa de L'Antorn Casa de Pons
Casa de Aymerichs Casa de Altariba
Casa de Claret Casa de Pinells
Casa de Boldims Casa de Lordat
Casa de Argençoles Casa dels Valls
Casa de Hivores Casa de Robinats
Casa de Meca Casa de Coregons
Casa de Monfalcó Casa de Vilalongues
E aprés passà lo dit emperador Carles Maynes per lo terratori de Camarasa
e féu-ne marquesat. E restaren-hi a poblar los nobles cavallers e gentilshòmens
següents:
Lo marquès Casa de Brescons
La casa de Ribelles Casa de Granallosa
Casa de Bages Casa de Canyell
Casa de Monçonies Casa de Cubelles
Casa de Puigvert Casa de Alòs
Casa de Vilanoves de Maga.
E aprés de aquí passà per lo terratori de Comalats. E fonch poblada la vila
de Montblanch. E aquí se aturaren a poblar los nobles cavallés e gentilshòmens
següents:
La casa de Queralt Casa de Monleó
Casa de Mur Casa de Vilafranca
Casa de Osó Casa de Térmens
Casa de Aguiló Casa de Alamanys
Casa de Ciutadilla Casa de Argençola
Casa de Guimerà Casa de Puiggros
Casa de Cabra Casa de Conesa
Casa de Montargull Casa de Senta Perpètua
Casa de Montclar Casa de Çalmelles
E de aquí tirà la volta de Penedès. E poblaren-hi los nobles cavallers e gentilshòmens
següents:
La Casa de Cervelló Casa de Gardí
La Casa de Castellet Casa de Montagut
La Casa de Vilaragut Casa de Cubells
Casa de Vilafranques Casa de Vilanoves
Casa de Foix Casa de Vilarnau
Casa de Galcerans Casa de Ezfenollar
Casa dels Sitges Casa de Valespinosa
Casa de Guilaltrú Casa de Barberans
— Casa de Castelolí
Casa de Canyelles Casa Dezguanechs
Casa de Conits Casa de Tous
Casa de Masdovelles Casa d'Argençola
Casa de Sobirats Casa de Naterans
Casa de Febrer Casa de Çalbà
Casa de Claramunt Casa de Mediones
Casa de Castellbell Casa de Jàfer
Casa d'Espilles Casa de Garaf
Casa de Miravals Casa de Avinyons
Casa de Font_rubià Casa de Montclar
Casa de Muntanyans Casa de Bisbal
Casa de Castellví Casa de Sent Justs
Casa de Puigmoltó Casa de Lerdulla
Casa de Miralpeix Casa de Senta Eugènia
Casa de Ruvió Casa de Çaval
Casa de Torrelles Casa de Sent Vicents
Casa de Guarnal Casa de Venrells
Casa de Calafell Casa de Sentoliva
Casa de Lobets Casa de Sentiga
E aprés passà en lo Camp de Tarragona. E conquistat aquell, s'í aturaren a
poblar los nobles cavallers e gentilshòmens següents. E fonch fet comdat:
Lo comte de Tarragona Casa de Caselles
Lo vezconte d'Escornalbou Casa de Gorba
Lo noble de Castellet Casa de Aymerich Dezprats
Lo vervesor de Mediona Casa d'Ayguaviva
Casa de Cardona Casa de Ribes
Casa de Queralt Casa de Pleguamans
Casa de Vespella Casa de Escornes
Casa de Boxadós de Çanou Casa de Tamarit
Casa de Montoliu Casa de Terens
Casa de Altafulles Casa de Ull de Molins
Casa de Requesens Casa de Gratalops
Casa de Munbrú Casa de Cornudelles
Casa de Avinyons Casa de Porqueres
Casa de Casa de l'Alexar
Casa de Olzinelles.
E vench lo dit emperador e passà les muntanyes fins al riu apellat Saltibero
qui aprés se és dit Ebro, e conquistà Tortosa, e féu-ne marquesat. E poblaren-s'í
los nobles cavallers e gentilshòmens següents:
Lo marquès Casa de Azcó
Casa de Muncada Casa d'Espuig
Casa de Semenat Casa de Guaridels
Casa de Brusques Casa de Pinells
Casa de Torans Casa de Campoines
Casa de Migals Casa de Xertes
Casa de Flix.
Vist per lo papa hí emperador que la terra de Catalunya era tota conquistada
e poblada de crestians, e de molta gent d'estat, e valerosos en armes, [e]
deliberaren, lo dit emperador Carles Maynes e lo papa, tornar-se
França. E vingueren la volta de Barcelona. E de aquí muntaren-se
les muntanyes de Cerdanya per exir-se
La qual cosa sabuda per los moros d'Espanya, ço és, de Aragó, de Castella e de
Navarra, ixqueren-los al camí ab infinida morisma. E meteren-se al pas per on lo
papa e lo emperador havien de passar. E aquí sobre lo pas, hagueren gran batalla
de la qual, mercè a nostre Senyor, lo papa e lo emperador, foren vencedors. E
haguda la batalla, lo bisbe Turpí intitulà la vall, e fonch dita la vall de Carol. E
hui en dia axí
tornaren en França. E allí, l'emperador Carles Maynes votà de tornar en Espanya,
ço és, en Castella per conquistar aquella e per tornar-hi crestians e perquè s'í loàs
lo nom de Déu, com havien acostumat en temps dels gots, per ço com los moros
qui
E tantost que fonch arribat en França, pochs dies que hac reposat, començà
a comunicar ab los barons e cavallés de França e tractar de fer una noble
empresa per a entrar en Espanya. E ordenà de entrar ab
e de més grau e de magors cases de França e Alamanya. E convocà corts en París.
E allí se acordaren los
foren
de Espanya. E volgué lo dit emperador se jurassen jermania e no mancar-se
la u a l'altre, fent-se de senyor, germà e companyó d'armes. E de aquí s'intitularen
les
confines a França. E donaren gran sou e feren grandíssima companyia de gent
d'armes. E entraren e conquistaren fins a Sent Jaume. E entraren en Castella, qui
era lo restant d'Espanya, fins a Sent Jaume de Galícia.
E lo emperador, trobant-se en Castella, féu les ordinacions e leys d'Espanya,
axí en los castells qui
per lurs reys. E encara ordenà l'orde que s'hauria a tenir de aquí en avant en les
guerres, ço és, entre les gents e
hí en totes coses.
E conquistada tota Castella e mesa en savi regiment, segons les ordinacions
e leys qui són dites d'Espanya, tornant-se
en les muntanyes de Navarra, trobà nova que los moros se eren apleguats esperant sa
tornada, de què hagué lo dit Carles Maynes moltes batalles ab los dits moros, de on
los moros feren gran dan al dit Carles Maynes e a sos barons de les dites
dels quals n'í moriren alguns dels dits principals, com fonch Rollan e altres.
E tornà-sse
Gregi a l'entrant de Alamanya, finí sos dies, e fonch en l'any
calendes de setembre. E lexà a Leovís, son fill, ereu universal seu de tots sos
regnes, al qual manà que no desemparàs Catalunya e que continuàs la conquesta
contra
poblar, segons en fe e promesa sua ells eren allí restats a poblar.
Los noms dels dotze pars de França qui entraren ab Carles Maynes foren
los següents: Ingelran de Gascongne, Gerraro de Rosselló, Ugo de Bordeus,
Rollan, Oliver, Dumainels Baynir, Oger de Nemerche, lo bisbe Torpí, Gluyt de
Borgunya, Gifroit d'Àngelum, Sifre de Normandia, Tirus d'Ardane. Tots aquests foren franceses e alamanys.
ACÍ
PARE CARLES MA[YNES]
Mort, donchs, lo emperador Carles Maynes, fonch rey e senyor Leovís, son fill,
del regne de França e de totes les altres terres. E per quant lo emperador havia
feta molta absència en sos regnes per lo temps que era estat en la conquesta
d'Espanya, les terres estaven totes desordenades. E axí covench al rey Leovís
entendre en la reparació de sos regnes, en los quals negocis estech ocupat per
temps de huyt anys. E trobant-se lo dit rey Leovís en Alamanya, com los moros
havien grans batalles ab los crestians qui eren romasos en Catalunya, e com
n'avien mort molts dels crestians, per on, veent los comtes barons que eren [en]
Catalunya que la gent los mancava e que molts dels principals cavallés eren morts
en les batalles, trameteren a suplicar al rey Leovís los volgués venir ajudar o
trametés gent d'armes per poder-se defensar dels infels.
E axí, lo rey Leovís deliberà de convocar corts allí en Alamanya en la vila
de Egregi on se trobava. E preposat als comtes, duchs e barons la nessesitat dels
crestians que eren restats en Catalunya, e moguts tots de bona pietat e bon
crestianisme, duptant los crestians que eren en Catalunya no perisen, offerí la
terra d'Alamanya al rey Leovís vint_hi_cinch_mília combatents, deu_mília de
cavall e quinze_mília de peu, a cost e a missió de la terra, de la qual oferta lo rey
Leovís n'agué gran plaer e
ciutat de París convocà parlament a tots los barons, la nessisitat de Catalunya e lo
perill que corrien los crestians que en ella habitaven. Tota la terra de França li
offerí deu_mília de cavall e vint_mília de peu. E axí, lo rey Leovís se aparellà e
ajustà tota sa gent e entrà en Catalunya axí, per complir lo manament que
l'emperador, son pare, li havia fet a la fi com per reparar los crestians qui
eren romasos a poblar en Catalunya.
E aribat en Catalunya ab tota la sua gent d'armes, trobà tots los barons
retrets en les fortaleses. E trobà los pobles que los demés havien hagut a fer traüt
als moros e lurs senyors, los covench consentir-hi per nessesitat, com no tinguessen
potència de resestir a tanta morisma. Lavòs, l'emperador Leovís convocà
tots que vinguessen a ell perquè fos tota la gent ajustada per peguar contra
moros. E tots los barons e cavallés vingueren a ell e molts altres dels pobles, sinó
una part de aquells que feyen traüt als moros no gosaren venir-hi per por dels
dits moros. Lavòs, lo rey Leovís, vista la maldat de aquells, condamnà
perpetualment romanguessen en aquella submessió de vida, tal qual los moros los
havien establit. E volgué que en aquella forma de submissió los tinguessen los
senyors crestians qui
la qual remença començà per ells fer aquella rebel·lió contra lo rey Leovís. La
qual entrada en Catalunya per lo dit rey Leovís e condemnació feta als dits
pagesos fonch en l'any
Lo dit rey Leovís cobrà tota la terra e vencé tres batalles dels moros, e
lançà
tots los comdats en los quals eren falits los comtes per ésser morts en les guerres
sens tenir eretés. Hí encara donà lo vezcondat de Escornalbou perquè era mort
lo dit vezcomte e altres nobles hòmens e varvesors que eren falits. Enaxí que
rey Leovís donà lo comdat de Tarragona al fill de Oger de les Marches, e lo
condat d'Urgell al fill de N'Arnau de Muncada. E féu vezconte de Cardona, e
noble de Monclús, e varvesor de Boxadós. E axí, ell donà compliment a totes les
ordinacions que lo emperador Carles Maynes, son pare, havia fetes.
E reduïda tota la terra e lançats los infels de aquella, establí les fronteres de
gent d'armes, convocà parlament als barons en Barcelona, e aquí dix-los com ell
se aturava lo condat de Barcelona per a sí, axí com son pare havia fet; e que y
lexava per guovernador e regidor En Grifa, qui era un cavaller molt savi e
singular en armes. Hí era natural del castell d'Arrià, qui és en la terra de Confluent,
prop lo riu de la Tet, en los límits del comdat de Cerdanya. E aquest
cavaller era descendent de aquells cavallers qui entraren en companyia dels nou
barons en la entrada del príncep Oger Cataló, los quals se poblaren en les dites
muntanyes. E axí, lo dit rey Leovís acomanà a d'aquest virtuós cavaller lo dit
comdat, manant a tots los nobles e barons de tot lo principat, lo obeïssen, axí
com a la sua persona mateixa. Lo dit En Grifa no tenia sinó un fill infant poch al
qual apellaven Grifa Pellós per com havia en certs lochs de la sua persona pèls
on los altres hòmens no n'han.
E com sian certs que en les corts dels grans reys e senyors regna lo maligne
vici d'envega, en la cort del rey Leovís havia un comte apellat lo comte
Salamó, lo qual contínuament tractava mal dir al rey del cavaller En Grifa, qui
guovernava lo comdat de Barcelona e tot lo principat. E tot lo mal tractament
feya lo comte Salamó perquè entenia en lo regiment del comdat de Barcelona,
en tant, que el dit En Grifa fo malmesclat ab lo rey, donant-li a entendre que
En Grifa se volia ensenyorir del dit condat e levar-lo al rey. E com la priminència
real tots temps sia occupada en guardar que en sa altesa no sia en alguna cosa
perjudicada, lo dit rey, creent e donant ferma creença a l'aparenceria de la error,
colorada per les persuasives induccions, acordà e tramès embaxadós al dit
cavaller Grifa que, de continent vingués a ell. Però manà als dits embaxadors que
com fossen en Arbona que
en Arbona, feren venir allí lo dit Grifa. E estant aquí un jorn alterquejant de
noves ab un cavaller francès de la companyia dels misatgés del rey, lo cavaller
francès près de la barba al dit En Grifa molt ultragosament, lo qual, veent-se axí
aminvat, ab gran ira arancà la spasa e matà lo cavaller francès, lo qual cas seguint,
los misatgés prengueren lo dit En Grifa e son fill e aportaren-lo pres al Puig de
França, on lo rey era. Les companyes e gent dels dits embaxadors tornaren haver
bregua ab lo dit En Grifa, en la qual bregua lo dit En Grifa fonch mort. E vist
açò, los dits embaxadors menaren lo fill del dit En Grifa al rey. E lo rey près-lo, lo
qual fill d'En Grifa era molt poch infant.
ACÍ VEURÀS COM LO EMPERADOR LEOVÍS COMANÀ LO FILL D'EN
GRIFA AL COMTE DE FLANDES, E COM DONÀ LO REGIMENT DE
BARCELONA AL COMTE EN SALAMÓ, E COM LO FILL D'EN GRIFA,
APELLAT GRIFA PELÓS, GENDRE DEL COMTE DE FLANDES, MATÀ
AL COMTE EN SALAMÓ EN BARCELONA PER LA MORT QUE HAVIA
FETA DE SON PARE
Donchs, mort lo dit En Grifa, e lo rey, sabent la dita mort e causa de aquella,
fonch-li molt greu com axí lo havien mort. E lo rey près lo fill del dit En Grifa e
comanà
que
infant, tramès aquell a sa muller, la contessa, en Flandes. E aprés fet açò, lo rey
comanà lo regiment del comdat de Barcelona al comte Salamó, segons lo dit
comte s'avia sabut ginyar e tractar de molt temps atràs. Aquest comte Salamó,
regint aquest comdat aturava quasi contínuament en lo condat de Cerdanya, e
fort poch en Barcelona, per ço com se tirava mal ab los barons de la terra.
Adonchs, criat e nodrit En Grifa per la comtessa de Flandes e fet ja gran,
aquell s'enamorà de la filla del dit comte de Flandes. E aquestes amors foren per
cascú de aquells tant estretament continuades que les portaren al darrer compliment
e últim desig de ses voluntats en tant que, axí com en la continuació no
foren sinó dos, a la fi de aquelles ella romàs acompanyada de sí mateixa dins sí
mateixa. E axí com en aquella ora no eren estats sinó dos, en la fi de dos foren
tres, la qual cosa, atesa a sabuderia de la dita comtesa, li desplagué molt e
dins sí ne hagué ira, e no sens justa causa. Mas per esquivar vergonya e desonor,
dissimulant l'acte, cobrí e amagà aquell e ab singular orde e modo avisà al comte,
lo qual acordà que, puix axí se era seguit, que lo dit En Grifa prengués sa filla per
muller. E de continent, la esposà ab aquell e féu-li jurar que si ell cobrava lo
regiment del comdat de Barcelona, segons son pare tenia, que ell compliria lo dit
matrimoni. E açò fermat e promés, tramès lo dit En Grifa com a pellegrí ab dues
dones velles que anassen ab ell, a sa mare, a Barcelona. E estant allí aribat e
manifestant-se a sa mare pròpria e aquella haver-lo conegut ésser son fill verdaderament,
ne hagué gran goig e plaer de la vista de aquell. E de continent
convocà tots los barons e amichs de son pare e mostrà
qual vista tots los dits barons e amichs foren molt alegres com fossen estats grans
amichs d'En Grifa Pellós, son pare.
E un jorn com lo dit En Grifa cavalcàs per la ciutat ab los barons, en aquell
temps lo comte En Salamó fos allí en la dita ciutat de Barcelona, com acostumàs
aturar-hi per la rahó damunt dita, encontrant-se lo dit En Grifa a lo comte En
Salamó prop lo castell qui és a la plaça de les Cols. Aquí, lo dit En Grifa matà lo
comte En Salamó de colp d'espasa, baronívolment, com fos estat grandíssim
enemich de son pare; lo qual En Grifa, de continent s'ensenyorí de tota la terra
com a regidor de aquella, al qual los barons obeïren com a regidor. E fet açò, lo
dit En Grifa, no oblidant-se lo sagrament que havia prestat al comte de Flandes,
tantost puix hagué cobrat lo regiment del dit comdat, tramès dos embaxadós a
Flandes perquè li aportassen sa muller, la filla del comte de Flandes. E com lo
comte e contessa hagueren rebut los embaxadós, sabut per aquells com era estat
tot lo fet de la mort del comte Salamó, foren contents de donar-li sa filla e feren
aparelar aquella e ses companyes, com se pertanyia. E molt bé acompanyada
trameteren-la a
molta honor sostenguda, segons li pertanyia. Adonchs, tramesa sa filla a
Barcelona, lo comte de Flandes cavalcà, e anà en França al rey, e contà-li tot lo
cas e la manera de tot com se havia seguit. E lo rey, ab molta clemència, li
perdonà la mort del comte Salamó e li afermà lo regiment, per ço com la filla del
conte de Flandes, muller d'En Grifa, era neboda de l'emperador Leovís, per
quant lo comte de Flandes era cosín germà del dit emperador. E per espay
d'algun temps, lo dit En Grifa anà en França per servir lo rey, on fon ben acollit.
Mostrà-li lo rey que tenia grat d'ell, axí per ésser gentil cavaller, e valent, e savi
com per ésser marit de sa neboda, filla del comte de Flandes, qui el dit rey molt
reputava.
E estant lo dit En Grifa en la cort del rey de França, hac correu ab letres
de sa muller, e per aquelles fonchs avisat com lo rey d'Espanya, ab lo rey del
regne de València, ab infinits moros, eren entrats en Catalunya e li havien presa
una gran part de la terra, la qual nova dix al rey de França soplicant-lo li
donàs ajuda de gent d'armes ab la qual pogués cobrar la terra, de què a l'emperador
sabé molt greu per les grans fàstichs que
despeses que li havien fetes fer moltes vegades. Hoc encara, per lo cansament que
sos vassalls tenien; axí per les moltes vegades que eren estats tachats per les gents
d'armes que lo dit emperador hi havia envides. Hoc encara, per los molts hòmens
que eren morts en dits viatges de Catalunya. Per ço li respòs lo dit emperador
que se
no li podia donar negun socós, com tenia moltes congoxes on havia nessesari la
gent d'armes, segons lo dit En Grifa sabia. E lavòs, lo dit En Grifa parlà ab lo
conte de Flandes, son sogre, qui era un molt savi cavaller e molt amat del rey e
cosín germà de aquell. E dix-li:
—Senyor, si vós voleu ésser ab mi a una suplicació que vul fer al senyor
emperador, yo crech que yo poria haver lo comdat de Barcelona atenent quant
l'é vist fastigat de aquella terra de Cataluna. E faríeu molt de bé a mi e [a] vostra
filla e a vostres néts.
Respon lo comte de Flandes que era molt content. E axí, abduys anaren a
l'emperador Leovís. E per ordinació del comte de Flandes, En Grifa parlà e dix:
—Senyor, soplich-vos sia de vostra mercè puix no
d'armes per a defendre Catalunya, que
terra per a mi e per als meus, hí veuré si poré defendre-la dels serraïns.
E lavòs, lo comte de Flandes tornà a replicar la dita suplicació dient:
—Senyor, no sols faríeu aquesta gràcia a mon gendre e a ma filla, mas
encara a mos néts, qui són sanch vostra, e per tostemps aguardaran a vostra
senyoria hí als vostres.
Lo dit emperador respòs que li plaïa. E lavòs, lo conte de Flandes e En
Grifa, besaren-li la mà regraciant-li la gran gràcia que
l'emperador dos coses, ço és, que fos a feu seu lo dit comdat e que prengués lo
nom que ell li daria. E axí, En Grifa Pellós fon content. E lavòs, l'emperador
manà venir un escrivà e manà continuar la donació següent.
ACÍ
PELÓS DEL PRINCIPAT DE CATALUNYA, E MUDÀ-LI EL NOM APELLANT-LO
RAMON BERENGUER, E PERQUÈ ERA CASAT AB SA NEBODA,
LA FILLA DEL COMTE DE FLANDES, LO ADEUTÀ E LI DIX NEBOT
Nós, Leovís, per la gràcia de Déu emperador de Alamanya, de Roma, e d'Espanya,
e rey de França, done a tu, Ramon Berenguer, nebot meu, lo comdat de
Barcelona e tot lo principat de Catalunya ab tota aquella juredictió que nós
havem en lo dit comdat e principat, e ab tota aquella senyoria que nós havem
sobre tots los habitadors de la terra, axí condats, vezcondats, baronies e cavalleries
que en lo dit principat són. Emperò, aturam-nos-hi los postats, e que vós e los
vostres siats tenguts venir a nostres corts com nós e los nostres vos convocarem
venir aquelles.
E fonch feta la dita donació en l'any
ACÍ
BARCELONA AB LA DONACIÓ DEL DIT COMDAT E PRINCIPAT
DE CATALUNYA, DE LA QUAL ASSUMPSIÓ EN COMTE E SENYOR DE
CATALUNYA, LOS BARONS E POBLES NE HAGUEREN PLAER
Obtesa la gràcia, demanada lexència al dit emperador, lo dit Ramon Berenguer
àlias Grifa Pelós, lo qual nom may lo perdé fins que morí, demanà ajuda al comte
de Flandes, son pare e sogre. E ab cinch_centes lances de gent del dit comte anà
en Catalunya e aribà a Barcelona, de què li fon feta tan gran festa que trenta
jorns duraren los balls en la dita ciutat. E convocà tots los barons [e] notificà
sua donació e senyoria. Foren-ne molts contents. E feren molta gent d'armes, e
batallaren ab los moros e a dues batalles los moros no esperaren pus. Lançaren
tots los moros de Catalunya.
E aquest En Grifa Pelós fon lo primer comte e natural senyor de Catalunya.
Edificà lo menestir de Ripoll en reverència de nostra dona santa Maria en
l'any
fills. Lo primer hagué nom Rolf, com fos procreat ans que fosen esposats, aquest
fon monge de Ripoll, e aprés fon bisbe de la Seu de Urgell. Lo segon morí ab
verí e fonch soterrat al monestir de Ripoll. Lo terç hagué nom Mir, qui fonch
comte de Barcelona, e de Besalú, e de Roselló, e de Cerdanya, aprés son pare. Lo
quart fill hagué nom Sunyer, e fonch comte d'Urgell. E aquest En Grifa Pellós
fon bon comte e benigne e valerós en armes. E morí l'any
soterrat en lo monestir de Ripoll.
E APRÉS REGNÀ EN LO COMDAT E PRINCIPAT EN MIR, FILL DEL DIT EN
RAMON BERENGUER, LO QUAL REGNÀ POCH
Aprés de aquest En Grifa Pellós, fonch comte de Barcelona e de totes les terres son
fill lo tercer, En Mir, e de edat de
fills. Lo primer hagué nom Xifrè, lo segon Oliba, lo tercer Miró. Aquest comte
vixqué pacífich. E fonch en l'any
los quals mereixquessen ésser mesos en memòria. E fonch soterrat en Ripoll.
APRES REGNA, EN LO DIT COMDAT E PRINCIPAT XIFRE, FILL DEL
COMTE EN MIR, LO QUAL VIXQUE POCH EN DIT COMDAT
Mort lo comte En Mir, subceí son fill En Xifré, qui aprés mort del comte, son
pare, fonch comte de Barcelona e de Roselló. E lo dit Oliba, segon fill, fon
comte de Basalú e de Cerdanya. E lo tercer fill En Mir fonch bisbe de Girona. E
com aquests tres germans fossen chichs en lo temps que lur pare morí, fonch-los
donat per curador En Sunyer, lur oncle, comte d'Urgell. E aquest governà
bé e regí los condats
àbils a regir los comdats desús dits, lo comte En Sunyer restituí a cascú los
comdats, segons lur pare los havia lexat e ordenat. E aprés tornà-sse
comdat. E morí lo comte En Xifrè l'any
lo condat de Barcelona
APRÉS REGNÀ EN DIT COMDAT E PRINCIPAT LO COMTE EN BORRELL,
QUI ERA COSÍN GERMÀ DEL DIT COMTE EN XIFRÈ, PER NO TENIR
HERETER E SON GERMÀ ÉSSER INDISPOST
Passat, doncs, de aquesta vida lo comte En Xifrè sens fills, subceí en lo condat son
cosín germà En Borel, comte d'Urgell, fill del comte En Sunyer. E no subceí son
germà En Oliba Cabreta com no fos hom adret de sos membres. E havia un vici,
que no podia parlar que primer ab lo peu no gratàs en terra com si fos cabra, e
per açò fonch apellat En Oliba Cabreta. E per aquesta rahó perdé la suchcessió
del comdat de Barcelona.
Aquest comte regí los comdats gran temps. E aprés se levaren los moros,
qui eren en frontera de sa terra, contra lo dit comte Borel e li feren grans
dapnatges. E vént açò lo dit comte, un jorn ixqué a la batalla contra los moros, la
qual batalla ell perdé. E fonch la dita batalla en Vallès, en lo Pla de Matabous,
aprés de Muncada; en la qual batalla perdé
fonch sitiat dins Barcelona. E tenint-lo asetgat, trameteren ab trabuchs dins la
ciutat tots los caps dels cavallés morts en la batalla, los quals lo dit comte féu
soterrar en lo vàs dels màrtirs a Sent Just. E com lo tinguessen molt estret,
covengué al dit comte desemparar la ciutat de Barcelona. E lexà-la als moros e
retragué
Estant en la ciutat de Manresa ajustà tots los barons, nobles e cavallés
entre
d'Ampúries N'Uget; En Bernat, bezcomte de Bas; En Guillem, bezcomte d'Alquerforadat;
En Ponç, bezconte de Cabrera; En Uch de Mataplana; En Pere
Galceran de Pinós; En Dalmau de Rocabertí; En Uch Folch, vezcomte de
Cardona; En Pere de Muncada; En Martí Johan de Cervelló; En Uch de Porqueres,
e En Guerau Alamany de Jardí hí En Pere Arnau de Fenollet; En Ugo de
Besora; En Bernat de Vilademany; En Pere de Rochabruna; En Guillem de
Puigpardines; En Arnau de Donega; En Ramon de Montesquiu; En Pere de
Monboy; En Bernat de Belpuig; En Loís de Canet; En Dalmau de Claramunt; En
Berenguer d'Amer; En Jofre de Peretallada; En Galceran de Comenge e molts
altres cavallés, casi tots los de les muntanyes. E com fossen ajustats, dix e explicà
lo comte En Borel a
—Barons e cavallers meus, ja sabeu com los moros a força d'armes e per
sobres de fam, me àn tolta la ciutat de Barcelona, que no
sinó
quants sou ací, que m'ajudeu per forma que la puixa cobrar.
Los quals, hoïda la proposició a ells feta, li respongueren al dit conte que
ells eren contents de bon grat ajudar-li, però que
trametre embaxada al papa, e a l'emperador, e al rey de França que
socórrer e ajudar de gent d'armes per a cobrar la dita ciutat e terra, per la qual
cosa, acordada la dita embaxada, prestament fonch tramesa als dits papa e senyors.
E durant lo temps de la dita embaxada, lo dit comte e barons e cavallés, veent
que l'estament militar se disminuïa per les moltes morts dels cavallés en les
continuades batalles en les quals se
acordaren entre tots los barons e cavallés, que lo dit conte atorgàs privilegi militar
a tothom qui pogués sostenir cavall, e que en esta manera haurien prou gent de
cavall. E de continent, lo dit conte atorgà lo privilegi a cascú de aquells que
sostendrien un cavall per rahó del dit privilegi. Dins pochs dies, lo dit comte e
barons se trobaren ab
apellats òmens de paratge, casi volent dir que eren en totes coses pars als cavallés.
Ara és romàs que dien hòmens de paratge, volent lo dit comte e proveint que les
coses de cascú de aquests, axí com eren servents e paguaven peytes e leudes,
fossen dits franchs. E veus la causa com foren atrobats e fets los hòmens de
paratge.
E fet açò, lo dit comte ab los barons, ells cavallés e
novament fets, anaren asetgar Barcelona, la qual dins breu temps hagué cobrada.
E d'aquell temps ençà, per mercè de nostre senyor Déu, no s'és perduda ni
perdrà, de infels. E cobrada la dita ciutat, lo socós del papa, e de l'emperador e del
rey de França fonch vengut, en lo qual vingueren molts nobles hòmens e cavallés,
dels quals són exits molts dels linatges que huy de present són en Catalunya, los
quals no eren entrats de primer, ço és: Arnau Corçaví; Bernat de Serralonga; Pere
Alamany; Pont Saguàrdia; Guillem Portella; Pere de Luçà; Ramon Alamany,
[Ramon] de Balcerey; Loís de Castellolí; Guillem de Bel_loch; Dalmau de Claramunt;
Berthomeu de Vilafrancha; Berenguer de Puiggallí; Galceran de Rosanes;
Pere de Montuví; Bernat d'Avinyó; Ramon de Monclar; Ferrer de Enveig;
Ramon de Vilaragut; Pere de Barberà; Pere de Sent Lerí; Bernat Dezfar; Berenguer
de Peguera e molts altres cavallés. Et ab tots aquests e ab los barons cobrà
fins a Leyda, la qual terra partí ab los dits barons e cavallés. E cobrada tota la dita
terra, lo dit comte Borel se
de Ripol l'any
E aquest procreà de sa muller dos fills: lo primer fonch apellat Ramon
Borel e fonch comte de Barcelona; lo segon hagué nom Armengol, que
fonch comte d'Urgell. E fení sos dies lo comte Borel en Barcelona. E fonch
soterrat en lo monestir de Ripol ab gran honor l'any
APRÉS REGNÀ EN LO DIT COMDAT E PRINCIPAT EN RAMON BORRELL,
FILL DEL DIT COMTE EN BORELL, LO QUAL FONCH MOLT BON
CAVALLER E ANÀ A FER VALENÇA AL REY DE CASTELLA CONTRA
LO REY DE CÒRDOVA, MORO, E MORÍ EN LA BATALLA
Mort lo egregi comte En Borel, suchceí En Ramon Borel en lo condat de
Barcelona. En Armengol fonch comte d'Urgell. En aquest temps lo comdat de
Barcelona estava en pau e tranquilitat ab lo dit comte. E Ramon Borel, volent
créxer la sancta fe crestiana, anà a Còrdova ab lo rey de Castella e de Leon
contra los moros, ço és, contra lo rey de Còrdova, lo qual aportà molta bella gent
de barons e cavallés de Catalunya. Esent alà en Còrdova, hagueren grans batalles
en les quals morí molt animosament lo comte d'Urgell, N'Armengol, germà del
dit comte En Ramon Borel. E morí l'any
Catalunya e soterrat en Ripol, del qual romàs un fill apellat Armengol. E aprés
apellat Berenguer, qui aprés fon comte de Barcelona.
APRÉS REGNÀ EN LO DIT COMDAT DE BARCELONA EN BERENGUER,
FILL DEL DIT COMTE EN RAMON BORELL
Aquest Berenguer fonch comte de Barcelona aprés mort del pare. E près muller,
la qual hagué tres fills. Lo primer fonch apellat Ramon Berenguer, qui aprés
mort del pare fonch comte de Barcelona. L'altre fonch apellat Guillem Berenguer,
qui fonch comte de Manresa e morí sens fills. Lo terç fonch apellat Sanç
Berenguer, lo qual, aprés per mort del Guillem Berenguer, fonch comte de
Manresa e morí e fonch soterrat al monestir de Sent Benet. E lo comte En
Berenguer, pare dels desús dits, fonch cavaller de poch esforç e per ço los moros
li levaren la major part de Catalunya, ço és, de Lobregat fins a Tortosa e lo Camp
de Tarragona. E morí l'any
APRÉS REGNÀ EN LO COMDAT DE BARCELONA EN RAMON BERENGUER,
FILL DEL COMTE EN BERENGUER, LO QUAL FONCH MOLT
VALERÓS CAVALLER E PERSEGUÍ TANT FORT LOS MOROS, QUE LI
VINGUEREN A FER TRAÜT
Suchceí enaprés de aquest comte, un fill apellat Ramon Berenguer, lo qual per
bé fos romàs jove com son pare morí. Era molt savi e molt atentat, e per ço en
gran jovent li digueren Vell. E fonch tant virtuós e tant insigne senyor que
reys moros que havia en la terra li feren traüt mentre vixqué. E cobrà dels dits
moros la major part de Catalunya qui
perduda, la qual partí ab los barons e cavallés. E conquistà la terra. E lançats los
moros de aquella, se
corts a tota la terra, en les quals foren molts bisbes e comtes e vezcomtes,
barons e cavallés del principat de Catalunya.
E lavòs, féu les leys que huy són dites los Usatges de Catalunya, ab los quals
huy se regix Barcelona e lo principat de Catalunya. E en aquestes corts, lo dit
comte agraduà los comdats dient-los aposats sobre los vezcondats, noble e
varvesor, mas no
entraren, als quals lo dit comte mès en grau de comtes, apellant-los condós,
volent que lurs baronies fossen aguts com a comtes.
Aquest comte En Ramon Berenguer dix e nomenà a cascú que anàs a
cavall milles . E cascú de aquest, lo jorn que prenia l'orde de cavalleria, havia a fer
un om generós qui tingués feu per ell. E havia a tenir altre qui li aportàs l'escut.
E tots eren generosos. Los qui seguien l'art de la cavalleria era dit companyó e
l'altre escuder. Encara graduà los ciutadans e burgesos de son comdat.
Aquest comte hagué dues mullés. De la primera hagué dos fills: lo primer
hac nom Pere Ramon; lo segon Berenguer Ramon. De la segona muller,
apellada Aldamus, hagué un fill apellat Ramon Berenguer. Los de la primera
muller foren de natura de vibra. E lo primer féu morir sa madastra.
Aquest comte En Ramon Barenguer vixqué
E lexà per comte de Barcelona lo fill de la segona muller qui era apellat
Ramon Berenguer, com ell mateix, per ço com fonch malcontent dels altres fills
de la primera muller. Aquest comte En Ramon Berenguer fonch senyor molt
animós e valent en les armes, beneyt, e piadós, e molt liberal, e prous. E fonch
molt bell cavaller, gran e ben format de cos. E per ço com tenia gran espesura de
cabells al cap, fonch-li imposat lo comte En Cap d'Estopa. Aquest près per muller
la filla del duch En Rubert Gitart, duch de Pulla,de la qual hagué un fill apellat
Ramon Berenguer.
E lo germà, fill de la primer muller, apellat Berenguer Ramon Ramon,
mogut de iniquitat, ab gran envega per ço com son pare havia més amat al comte
En Ramon Berenguer, qui era primer fill. Un jorn, anant lo comte En Ramon
Berenguer per un camí a un loch apellat Partitu, qui és en lo camí de Girona_Estalrich, lo dit Berenguer Ramon matà son germà, lo comte En Ramon
Berenguer, de la qual mort tota la terra ne féu gran dol e n'agueren molt enuig,
especialment per la causa e rahó que l'havia mort. E de continent, la terra se levà
contra ell molt vituperosament e
dit En Berenguer Ramon, perdé lo parlar e fonch irat per totes les gents del
món. E anà-sse
Ramon Berenguer havia tengut son comdat set anys. E fon l'any
soterrat lo seu cors en la Seu de Girona.
APRÉS REGNÀ EN LO DIT COMDAT DE BARCELONA, EN RAMON ARNAU
BERENGUER, FILL DEL COMTE EN RAMON BERENGUER.
AQUEST COMTE FON LO VALLERÓS CAVALLER DEL MÓN, E DELLIURÀ
LA EMPERADRIU, E FÉU FER AQUESTA RECORDACIÓ DELS
ACTES DE CATALUNYA
Mort lo comte En Ramon Berenguer apellat Cap d'Estopa, axí a mala
mort com és dit, per son germà, los barons, e cavallers, e tota la terra prengueren
per comte En Ramon Arnau Berenguer, son fill. Aquest fonch molt noble comte e molt
valent en armes. E près per muller la filla del comte de Milà,
apellada Dolça. Aquest és aquell noble e virtuós comte que deliurà la emperadriu
de Alamanya del fals testimoni que li fonch alevat, per la qual rahó hagué
lo comdat de Proença.
E seguí
que la emperadriu, sa muller, era enamorada de un cavaller de sa cort e que si sa
senyoria no y proveïa, muntaria molta desonor sua. E lavòs, lo emperador, mogut
de ira, féu-se venir la emperadriu davant e dix-li la acusació que de ella havia oït.
La emperadriu se conjurà que jamés ella tal cosa pensà, ni en res ella havia
falit a sa honor, però que los dits comtes lo y havien allevat per mala voluntat que
tenien a son pare, lo rey de Boèmia, al qual eren molt enemichs. Lo emperador
convocà los cavallers e dix-los la escusació que la emperadriu feya. Lavòs ells
digueren que si negú gosava dir que axí no fos, que ells los ho conbratrien. Lavòs,
féu metre en carçre a la emperadriu e donà-li sentència que si dins un any no
trobava qui la deliuràs contra los dits comtes que la enculpaven, que ell la faria
cremar segons la istitució de Alamanya. E axí la emperadriu restà presa, e no
trobava negú que gosàs combatre los dits comtes perquè eren grans senyors e los
majors de Alamanya.
De què
presó e fals testimoni que era alevat a la emperadriu, mès-se al cap de anar per
totes les cases e corts dels reys hí senyors del món dient la desaventura de la
emperadriu, per moure los ànimos dels senyors o als lurs cavallés que algú entràs
a deliurar per la batalla la dita emperadriu. E aribà a Barcelona en la cort del
comte En Ramon Berenguer damun dit e comtà lo dit fet. E lo comte, hoint lo
que
de ànimo virtuós, se mès al cap de anar en Alamanya per conbatre
cavallés per deliurar la dita emperadriu. E secretament, acordà de elegir un
cavaller de sa terra, lo pus valent que lavòs se trobàs. E axí ell elegí En Bertran de
Roquabruna de aportar-lo-se
se mès en punt ab
Alamanya. E aribat on era l'emperador, donà sentiment com a qui eren dos
cavallés qui venien per combatre
emperador ne hagué molt plaer. E venguts devant l'emperador, digueren com ells
eren aribats de Catalunya per entrar en la batalla per la deliuració de la emperadriu.
E axí, que sa senyoria ne avisàs als dos cavallés, vasalls seus, qui esta
querella sostenien. E l'emperador, tantost, los envià misatgés a ses terres on
estaven. En l'entretant, féu molta festa als dos cavallés.
E un jorn, lo comte En Ramon Berenguer dix a l'emperador que li
fes gràcia li lexàs parlar ab la emperadriu per ço que sentís si tenia culpa, puix per
ella ells se metien a perill de mort. L'emperador fonch content. E axí lo comte
En Ramon Berenguer parlà [ab] [la] emperadriu e conjurà-la dient-li que no
l'enguanàs ni volgués que ell hí son companyó entrassen en aquesta batalla sens
sostenir bon dret. La emperadriu li jurà que may tal cosa pensà ni jamés havia
comés, bé era veritat que ella amava aquell cavaller perquè li era molt leal e molt
servicial, hí perquè era molt afectat a son pare, lo rey de Boèmia. E axí, que ells
podien bé entrar en la batalla segurament.
La emperadriu li demanà de gràcia li digués qui era perquè, si Déus li feya
gràcia ixqués ab victòria —com ella confiava— de la batalla, lo pogués remunerar.
E lo comte fonch content dir-li com era En Ramon Berenguer, comte de
Barcelona, e que
gran senyor e tant valent nomenat per tot lo móm, enprenia son fet. E lo comte
li demanà un anell per senyal e la emperadriu lo y donà. E aparellà
e son companyó En Bertran de Roquabruna per a la jornada. E com la plaça
fonch a punt, en lo vespre ans de la jornada, anà lo comte En Ramon Berenguer
a parlar ab lo emperador sobre dita jornada. E com tornà a la posada, no trobà
son companyó En Roquabruna. Congoxà
Digueren-li havia cavalcat e no sabien on era anat. Cerquén-lo deçà, dellà, may lo
trobaren. Lo comte trobà
feta. E anà a l'emperador e dix-li com son companyó de por se n'era fogit. E
que
combatés primer ab ell, e que donada raó a la u, si nostre Senyor lo acampava,
donaria rahó a l'altre. Lo emperador dix era content e que deya fort bé. E féu-se
venir los dos vasals seus. E acordà dita batalla, axí com lo comte En Ramon volia.
E en l'endemà ells entraren en lo camp, present lo emperador e la emperadriu
qui s'ó mirava. E donaren-se de les lances a cavall, de tal forma que
encontrà e nafrà un poch l'altre cavaller. E l'altra cóssa ells s'encontraren abduys,
fort, de tal manera que abduys foren nafrats, però lo cavaller alamany
fonch molt mal nafrat perquè li passà tot lo volant. E desachnava
fonch al cap del cós de la liça, caygué mort del cavall. Lo comte En Ramon,
vehent açò, descavalcà e cuytà vès ell per acabar-lo. E trobà
l'ànima. La remor fonch tant gran, e lo plaer de l'emperador e magor de la
emperadriu. Traen lo comte de la liça e lo emperador lo fa curar de la nafra. E
plagué a Déu era poca cosa.
Lo comte En Ramon diu que per lo endemà vol deliurar l'altre. E lavòs, lo
cavaller alamany que véu la destrea del cavaller català e com havia mort son
companyó, e regonexia sa conciència que no tenia bon dret, ans havien alevat lo
crim a la emperadriu per mal volença que tenien ab son pare lo rey de
Boèmia, féu dir a l'emperador que no volia entrar en la plaça, ans lo suplicava
que li perdonàs com ells malament havien allevat dit crim a la emperadriu. Lavòs,
lo emperador no li volch perdonar, ans lo féu portar pres a sa muller, la emperadriu,
que
e que dignament merexia la mort, demanà misericòrdia a la emperadriu dient-li
la sua malvestat hí de son companyó e com, per malvolença de son pare, havien
feta esta sua alevança perquè lo emperador se partís d'ella e no procreassen
infants de la generació del rey de Boèmia, qui
respòs que no volia de tant mal hom pendre vengança de mort, sinó que a Déu
remetia la venjàs de ell e que no volia sinó que fos esterrat de l'imperi. Lo emperador,
lavòs, pren la emperadriu e feren gran festa al cavaller català. E convidà
mengar ab ella com lo emperador lo volgués convidar. E lo comte En Ramon
Berenguer pregà a la emperadriu no digués a l'emperador qui era. E sens que
l'emperador no sabé qui s'era, partí
festa fo tant gran que
la victòria e gran honor que havia haguda lur senyor En Ramon Berenguer.
E partit lo comte de l'emperador, lo dit emperador se dolia com no sabia
qui era lo dit cavaller, e congoxant-se
ho dix a l'emperador:
—Senyor
—dix ella— lo cavaller me près ab jurament que no digués a
persona del món qui era, hí ell se dexelà a mi e
En Ramon Berenguer.
Lo emperador de açò fo molt alegre que tant noble cavaller havia deliurada
sa muller. E tantost li féu una gran embaxada al dit comte, la qual arribà en
Barcelona dient-li com l'emperador havia sabut que ell era lo cavaller que havia
deliurada sa muller e, per ço que li paria no haver-lo honrat tant com ell merexia,
ni l'havia satisfet ni remunerat ell ni sa muller, li demanaven de gràcia, o que ell
vingués a ells, o que ells irien en Barcelona. Lo comte En Ramon delliberà de
anar a l'emperador, com era rahó. E mès-se molt en punt e molt acompanyat de
sos barons e cavallés. E ab mil cavalcadures anà en Alamanya on fonch rebut ab
tant gran solemnitat e alegria que may gens veren tal festa. E aquí, l'emperador e
la emperadriu lo acolliren maravellosament,
E menjant un dia, lo comte mostrà lo anell a la emperadriu per demostrar-li
com ell era de cert aquell qui la delliurà. Lavòs, la emperadriu, de voluntat
e consentiment de son marit, donà al dit comte lo comdat de Proença en satisfació
del gran socós que lo dit comte li havia fet. E axí, lo comte se
emperador e la emperadriu vingueren ab ell fins en Proença. E meteren-lo en
possesió del dit comdat. E jurat que l'hagueren los vassalls, partiren-se ab molta
amor e tornà en Catalunya. E tornat, treballà de fer cerquar En Bertran de Roquabruna
si seria amagat en son castell o entre sos amichs. E may se trobà, creu-se
de vergonya per lo falliment que havia fet a son senyor hí a sí mateix e a sa honor.
E aprés que
conquesta de Malorcha, la qual près. E conquistà la ylla de Malorcha, la qual
possehïen moros. En aquesta ylla de Malorcha, passà lo dit comte En Ramon
Arnau Berenguer ab molts prelats, comtes, e barons, e cavallés de Catalunya ab
naviles molts, seus e encara de pisans hí de genovesos. Essent arribat en la ylla
de Malorcha, conquistà e hagué aquella ab moltes batalles, però conquistà-la en
poch temps. E estant en la dita illa, li fonch tramesa una sagetia de part de la
ciutat de Barcelona, en la qual fonch avisat que tots los moros de la terra,
s'eren ajustats e tenien asetgada Barcelona. Oïda la nova per lo dit comte,
ajustà los barons, e cavallés, e los pisans, e genoveses, als quals explicà la mala
nova que havia haguda de Barcelona, demanant-los de consell què devia fer sobre
lo dit cas. Al qual, per los dits barons e cavallés e altres nomenats, li fonch donat
de consell que ab tota la gent que allí era, se
comanàs la ciutat de Mallorcha als genoveses e pisans, la qual guardarien fins
que per lo dit comte hi fos proveït; e que volent Déu que ell hagués lançat los
moros de la terra, tornaria tots los barons e cavallés allí.
En aquell cas, hagut lo consell que los sobredits barons e cavallés donat li
havien, per ço que mils los genovesses tinguessen la ciutat e ylla de Mallorcha en
custòdia e guarda, los féu companyons seus d'armes, los dits genovesses, e
donà
avant los donà lo crit de sent Gordi.
E fet açò, e mesa la ciutat en orde, lo comte, ab tots los barons e
cavallés, se
comte fonch allí desenbarcat secretament perquè los moros no n'haguessen
sentiment; e los moros havent sentiment de la sua venguda, la qual no pogué
ésser tant secreta que ells no u sabessen, se levaren del dit setge e feren la via de
Martorell. E allí en lo estret, lo comte los atench e s'encontrà ab ells. E aquí
hagueren gran batalla, per ço com lo comte los era exit al davant, e los de la
ciutat a les espalles, de què
lo dit comte tornà a Barcelona e la ciutat li féu grandíssima festa e onor.
E estant aquí en les festes, vench una fusta de Mallorcha ab la qual sabé
com los genovesses havien liurada la ciutat de Malorcha als moros per dinés. E
oïda la dita nova, lo dit comte hagué molta congoxa. E vehent la malesa que li
era estada feta, e per aquesta rahó, lo comte féu manament als catalans que per
null temps fossen amichs dels jenovesses, ans de aquí avant fossen ab ells en
guerra de omey. Aquesta és la causa primera d'on és exida la guerra de genovesos
hí catalans. Aprés de açò, lo dit comte se desixqué del rey de Tortosa hí de
València, moros, los quals convengué fer traüt al dit comte, los quals reys
moros li feren, mentres vixqué, lo dit traüt.
Aquest comte En Ramon Arnau Berenguer hagué dos fills de sa muller.
Lo primer fonch apellat Ramon Berenguer, lo segon Berenguer. Lo fill major
En Ramon Berenguer fonch comte de Barcelona, lo segon fon comte de
Proença e de Milà. Aquest comte morí sens propris hereus, en la casa de
l'orde de Sent Johan de Jherusalem dels pobres de Barcelona, la qual fonch lur
eretera. E fonch en l'any
APRÉS REGNÀ EN RAMON BERENGUER, FILL DEL COMTE EN RAMON
ARNAU BERENGUER, LO QUAL FON MOLT BON CAVALLER E ANÀ
EN LA CONQUISTA DE ALMERIA EN AJUDA DEL REY DE CASTELLA
N'AMFÓS
Mort lo comte En Ramon Berenguer, fonch comte son fill En Ramon Berenguer,
lo qual fonch cavaller molt noble hí esforçat, hí de gran proesa, e molt savi
en tots sos fets. E fo hom de gran coratge, e ardit, e molt liberal, e home de gran
enteniment. Hí era molt temprat, e solt e de gran estatura. Aquest comte, esent
molt jove, fonch ab lo rey de Castella N'Amfós en la conquesta de Almeria, en
la qual anà granment acompanyat de molts barons, e cavallés, e altres molts de
l'estament militar de Catalunya. La qual ciutat de Almeria, lo dit comte près per
asalt per molt ànimo e força d'armes, e la gastà, e açò fonch en l'any
E aprés que fonch tornat de Almeria, com fonch en Barcelona —que
fonch en lo mes de juny— mès setge sobre la ciutat de Tortosa. E fonch en lo
setge ab
senescal acompanyat de molts hòmens de paratge e molts ciutadans de Barcelona,
en lo qual siti se hagué molt valerosament lo dit En Guillem Ramon de
Muncada. E prengué la dita ciutat. E tantost presa, los moros de tota aquella terra
se ajustaren e tornaren sobre Tortosa. E sinó per En Guillem Ramon de Muncada
e per lo esforç dels cavallés que ab ell eren, los moros la hagueren cobrada,
en especial per lo esforç d'En Pere de Sentmenat e del dit En Guillem Ramon
de Muncada, per los quals fonch pres lo castell, per la qual rahó, lo comte de
Barcelona donà la terça part de la ciutat de Tortosa a
Muncada, e l'altra terça part al dit En Pere de Sentmenat. E féu gràcia als
ciutadans de Barcelona [que] [per] [totstemps] poguessen aportar daurat, e que
tothom qui
que poguessen combatre com a hòmens de paratge, car fins allí no
combatre sinó com a hòmens de peu.
E aprés que el noble En Guillem Ramon de Muncada fonch tornat de
Tortosa, anà a Barcelona, al comte. Dix als barons En Gualceran de Pinós, En
Ponç bezconte de Cabrera e
arquebisbe, qui lavòs era de Tarragona, En Berenguer de Vilamur, li avia fet un
gran ultratge e minva, que li havia trencada la cama, del qual colp era cuydat
morir, perquè
Los quals li consellaren que
aconsellat per los sobredits parents seus, a
matà lo archebisbe de Taragona En Berenguer de Vilamur, lo qual venia de
l'apostoli. E esent en Vallès, aprés del Castell de Muncada, venint a Barcelona,
mataren-lo. Lo qual cos del dit archebisbe fo aportat a sobolir a Tarragona. Per la
qual mort, lo dit comte deseretà e desterrà de Catalunya lo dit En Guillem Ramon
de Muncada. E exellat lo dit En Ramon de Muncada se n'anà en Aragó.
E fet tot açò, lo dit comte volgué empendre de conquistar la ciutat de
Leyda e ab ajuda dels barons, [nobles] [e] cavallés de Catalunya mès siti sobre
aquella. E un jorn, lo comte d'Urgell N'Armengol combaté la dita ciutat de
Leyda a la part on són les cases antigues, e la estrengué tant fort, que ab la
gent molta d'estat e de peu que tenia, la prengué, e presa, lo dit comte de
Barcelona donà al comte d'Urgell, N'Armengol, certa part de la ciutat e dels
altres lochs, dels quals lo dit comte n'Armengol partí ab sos cavallés. E fet açò, lo
comte de Barcelona asetgà lo castell de Leyda, lo qual castell hagué a ses mans e
se aturà per a sí e als seus, que no
ACÍ VEURÀS COM LO COMTE EN RAMON BERENGUER HAGUÉ PER
MULLER LA FILLA DEL REY REMIRO D'ARAGÓ, APELLADA PEYRONELLA,
PER LA QUAL ELL, DE COMTE MUNTÀ A REY D'ARAGÓ
En aquell temps, en Aragó regnava un rey lo qual se apellava Remiro e no havia
sinó una filla apellada Peyronella, [a] la qual havia lexat lo regne. E lo dit rey
Remiro meté
que rey, e de on lo havien tret los barons [e] cavallés de Aragó. E vist açò, En
Guillem Ramon de Muncada —que per la mort que havia feta de l'archebisbe
de Tarragona [e] estava en Aragó bandegat per la dita mort— sabent que
de Barcelona En Ramon Berenguer no tenia muller e lo regne d'Aragó era sens
rey, començà a tractar ab los barons de Aragó de fer matrimoni de la donzella
princessa dona Peyronella ab lo dit comte de Barcelona, als quals barons e nobles
del regne d'Aragó plagué dit matrimoni. E de continent, concordaren que fos
tramesa una bella embaxada al comte de Barcelona sobre lo dit matrimoni. E
fonch donat orde, entre alguns dels dits barons, que entre los missatgés de la terra,
hi anàs e fos la u En Guillem Ramon de Muncada, per haver remissió del bandeig
que lo dit comte de Barcelona li havia fet fer per la sobredita mort de l'archebisbe.
En aquell cas, lo comte de Barcelona se trobava en la ciutat de Leyda.
E lavòs, partí la embaxada la via de Leyda. E com foren a miga jornada de
la dita ciutat, aquí acordaren que los dits misatgés romanguessen e que lo dit En
Guillem Ramon de Muncada anàs primer al comte de Barcelona, a Leyda, per
adquerir remissió del dit exillii e bandeig, e per dir la dita delliberació, e encara,
[per] los seus treballs e diligència que havia tenguda en lo dit matrimoni. E axí,
En Guillem Ramon de Muncada entrà per Leyda e descavalcà en lo pati del
castell. E com açò fonch dit al comte, que En Guillem Ramon de Muncada era
entrat en lo castell, que muntava a sa senyoria, lo comte se n'entrà en una cambra.
E lavòs, En Guillem Ramon de Muncada entrà on era lo comte e lançà
peus, com aquell li fos vasall e com a senyor seu, fent-li aquella sotsmessió e
reverència que
—En Guillem Ramon, molt avets gran atreviment de venir-nos
davant, atenent quant nos avets ofés e quant nos avets deservit. Axí estam
admirats quins afés vos porten, ne qui us asegura que devant nós siau axí vengut.
Al qual, En Guillem Ramon respòs:
—Senyor, yo só vengut a vostra senyoria per ço com deveu saber que en
lo regne d'Aragó no y ha rey, e lo regne és restat a la filla del dit rey, dona
Peyronella. E per servey de vostra senyoria, yo hé treballat ab los nobles e cavallés
del regne que fos vostra muller, e que tot lo regne sia vostre, e los barons, nobles
e cavallés són estats contents. E per aquesta rahó, só yo vengut a vostra senyoria
per dir-vos la nova, e la embaxada per saber si us plau o no.
E oyt açò, lo dit comte respòs En Guillem Ramon:
—Vós siau benvengut, car vós portau embaxada que no à rey ni príncep
en Espanya que li desplagués vostra venguda per molts grans deservís [que] li
aguessen fet, e no fos content de tal present com vós portau e que no l'acceptàs.
Perquè us responch que seré content fer lo que volreu. E des de ara vos perdone
tot lo de què
E tantost, lo dit En Guillem Ramon tramès per los missatgers aragoneses. E
venguts, feta la reverència al dit senyor comte, li comunicaren los capítols que
Aragó e dona Peyronella, lur reyna, volien. E oyts aquells, lo comte ordenà los
seus. Foren concordes e finaren lo matrimoni. Los quals capítols del comte
sumàriament vos diré, e són aquests:
Lo primer fonch que mentres lo dit comte vixqués, no s'hagués a dir rey
d'Aragó, sinó príncep d'Aragó e comte de Barcelona, e que lo primer fill que
hagués, se hagués a dir rey d'Aragó. [Lo] [segon] [capítol], [que] [per] [totstemps] [lo] [rey]
agués a portar les armes d'Aragó e tenir lo crit de Sent Jordi.
Les quals coses los aragonesos atorguaren, emperò volgueren que lo dit
comte juràs e prometés que, totstemps que sa senyoria, o son fill, o aquell al qual
pertanyeria d'ací en avant éser rey d'Aragó, que on se vulla fos o anàs lo dit rey,
hagués de portar la bandera ab les armes d'Aragó cavaller que fos aragonès. E axí
lo comte los ho atorgà e clogueren dit matrimoni. E lavòs, fonch acordat lo
regne d'Aragó ab lo condat de Barcelona.
Enaprés, lo comte ixqué de Leyda ab la gent d'armes e tirà la via de la ribera
d'Ebro per conquistar aquelles forces e viles que en aquella partida de Ebro e de
Segre eren encara poblats de moros. E près Fraga, Seròs, Aytona, Gebut e Miquinença.
E en satisfació del gran servey que En Guillem Ramon de Muncada havia
fet al comte en conduir-li lo matrimoni, li donà totes les dites terres damunt
nomenades ab tota juridicció, alta e baxa, mir e mixt imperi e en franch alou.
ACÍ VEURÀS COM LO REY D'ARAGÓ, EN RAMON BERENGUER, ANÀ EN
PROENÇA PER LA MORT QUE LI HAVIEN FETA DE SON GERMÀ, E DESTROÍ
ARLET
E aprés haguda [nova] que los cossaris li havien mort son frare, anà en Proença ab
gran armada e moltes fustes [e] destruí Arlet, qui li era molt contrari. Aquest
comte e victoriós cavaller e bon príncep procreà de sa muller e reyna d'Aragó
dona Peyronella dos fills. Lo primer fonch apellat Ildefonsus qui, aprés mort
del pare, fonch rey d'Aragó e comte de Barcelona. E lo segon fon apellat
Sancho, lo qual fonch comte de Cerdanya e de Rosselló. E hagué més avant
dos filles. La una fonch muller del rey Sancho de Portogual, l'altra fonch muller
del comte d'Urgel, N'Armengol. Aquest comte de Barcelona regí lo dit comdat
fonch aportat lo seu cos al monestir de Ripoll ab molta honor.
E haveu a saber que En Guillem Ramon de Muncada sobredit, hí En Ponç
bezcomte de Cabrera, En Pere Alamay de Cervelló e
cosins germans —qui eren estats a la mort de l'archebisbe de Taragona En
Berenguer de Vilamur, e encara fins allí no eren absolts per lo papa— donaren
orde que
papa, soplicàs lo sant pare los absolgués de la dita mort. E lo papa, oyt los
embaxadós e la suplicació del rey d'Aragó e comte de Barcelona, féu gràcia als
dits barons e absolgué
fessen un monestir de monges de Sent Benet, a reverència de la Sancta Creu. E
açò perquè no havien guardada honor a la creu que
davant com lo mataren. E cobrada la embaxada, lo dit senyor rey e comte
comunicà als dits quatre barons la voluntat del papa e la absulució. E lavòs,
obraren lo dit monestir de Sent Salvador de Brea, qui és en lo vezcondat de
Cabrera. E açò fonch en l'any
REGNÀ EN REY D'ARAGÓ E COMTE DE BARCELONA ILDEFONSUS, FILL D'EN
RAMON BERENGUER E DE DONA PEYRONELLA, FILLA DEL REY D'ARAGÓ
Fins ací havem hagut de on àn principi los comtes de Barcelona e los gloriosos actes
que àn fet, e com ab treball, e diligència e tracte d'En Guillem Ramon de Muncada,
lo regne d'Aragó és stat ajunt ab lo comdat de Barcelona. De ací avant haurem la
descendència dels gloriosos reys d'Aragó, començant al primer rey Ildefonsus, fill
de dona Peyronella e del comte de Barcelona, qui hac aquella per muller.
AQUEST REY D'ARAGÓ E COMTE DE BARCELONA, ILDEFONSUS, FON
MOLT VIRTUÓS E MOLT CAST E FÉU MOLTS VIRTUOSOS ACTES
Mort donchs lo comte de Barcelona En Ramon Berenguer, qui s'intitulà príncep
d'Aragó e comte de Barcelona, fonch rey Ildefonsus, son fill. Aquest fonch
imposat nom de Cast com hagués en sí la virtut de castedat entre les altres
virtuts. E perquè era molt jove, li fonch donat per curador lo comte de Proença
En Ramon Berenguer, cosín germà seu, lo qual li regí lo regne e lo comdat de
Barcelona. E esent lo dit Ildefonsus rey ja gran e gentil jove, e començàs de fer
molts virtuosos actes en Proença, on se crià ab son cosín germà e curador En
Ramon Berenguer, emprengué la conquesta de les muntanyes de Prades qui
encara posseïen los moros, los quals tenien per rey un moro apellat de Entença,
qui s'era sostengut en lo castell de Siurana hí en aquelles muntanyes. E lo dit
rey Ildefonsus conquistà
mès-li nom En Guillem de Antença.
E lo dit rey Ildefonsus procreà de sa muller tres fills. Lo primer fonch
apellat Pere, lo segon Alfonso, lo terç Ferrando. Hagué axí mateix de la dita
reyna tres filles. La primera fonch apellada Gostança, la qual fonch muller del rey
de Ongria, la segona Elyonor, qui fonch muller del comte de Carcasona e de
Monfort, la terça hac nom Sancha e fonch muller del comte de Tolosa.
Aquest rey Ildefonsus edificà lo monestir de Poblet e féu-lo sots invocació
de nostra Dona, de l'orde de Sent Benet. Aprés anà en Espanya hon lo près
malaltia de la qual morí. E lexà en son testament ereu seu don Pere, fill major seu,
ço és, en rey d'Aragó e comte de Barcelona. E morí en l'any
aportat lo seu cos en lo monestir de Poblet, qui ell havia edificat.
APRÉS REGNÀ EN REY D'ARAGÓ E COMTE DE BARCELONA LO REY EN
PERE, FILL DEL REY ILDEFONSUS. AQUEST REY FON MOLT OBEDIENT A
SANTA MARE ESGLÉSIA, E PER ÇO LO PAPA LI FÉU MOLTES HONORS.
E AJUDÀ AL REY DE CASTELLA COM ENTRÀ LO MORO MOLÍ
Mort lo excel·lent rey Ildefonsus, regnà son fill En Pere, qui fonch apellat rey
Catòlich, com fos amador de senta mare Església. Aquest rey En Pere fonch hom
molt liberal e franch; [lo] empenyorà e donà viles e castells per fer a sa voluntat.
E près per muller la filla del prínpcep de Monpeller apellada Maria, néta de
l'emperador de Gostantinoble, de la qual procreà un fill apellat Jaume, a giny e
tracte de un cavaller seu, son camarlench, per ço com lo rey no tenia grat de la
reyna. E aquella nit que son fill don Jaume fonch concebut, lo rey no creya
dormir ab la reyna, ans creya dormir ab una dona qui amava e algunes vegades
la
mès-li la reyna dient que la dita dona no volia lum en la cambra. E sots aquesta
bona intenció, lo rey dormí ab la reyna. E per voluntat de Déu, fon concebut son
fill En Jaume, segons en son orde se mostrarà les virtuts sues.
E en l'any
dit condat aprés mort d'En Armengol, comte d'Urgell —perquè morí sens fills e
jaquí al dit Guerau qui era son nebot, fill de sa germana, lo dit comdat d'Urgell—
lo qual En Guerau, vench a grans congoxes ab lo dit rey e
guerregar ab lo dit rey. E lavòs, lo rey En Pere ajustà totes ses osts hí posà setge a
Balaguer e Llorenç, per la qual cosa foren presos los dits lochs. E encara près, lo
dit rey En Pere, al dit En Guerau e a sa muller, e mès-los al castell de Loari, qui
és en Aragó, prop Oscha. E lavòs, los richs_hòmens de Catalunya e d'Urgell
caplevaren del procurador del regne d'Aragó lo dit En Guerau de Cabrera, e sa
muller, e sos fills, ço és, En Ponç e N'Àlvaro. E En Guerau de Cabrera, comte
d'Urgell, tantost que fonch [eixit] de la presó, se mès a frare en l'orde del Temple
per por del rey En Pere. E eretà son fill En Ponç. E tench lo comdat
qual Guerau morí en l'orde del Temple.
Aquest rey En Pere, per exalçar la sua fama, anà a visitar los santuaris de
Roma acompanyat de molts barons, e nobles cavallés de Aragó, e de Catalunya, e
de Lenguadoch. Essent en Roma, coronà, e féu la corona de pa granment obrada
e molt ben fabricada, ornada de moltes pedres e perles de gran estima. E
per tant que la corona era de pa, lo papa li posà la corona al cap ab les mans, lo
que no acostumava fer sinó ab los peus. E aquí obtingué gràcia que tota vegada
que lo papa cavalcàs per anar en alguna part, que lo rey d'Aragó li aportàs davant
un papaló ab les armes reals de Aragó, lo que totstemps han acostumat tenir e
posseir los reys d'Aragó. E per ço
hí obtingué que en quantes provesions o bulles lo papa [ordenàs], fossen closes ab
vetes de la color de les armes d'Aragó. Exí
voluntat que tenia al rey En Pere d'Aragó per infinida obediència e afecció que
tenia a santa mare Església e perquè era molt gran conservador de la santa
Església. E axí és romàs en suchcessió als altres reys d'Aragó. La virtut del qual
rey En Pere féu moure a nostre Senyor hí al papa de fer aquesta honor al dit rey.
Hí encara li donà un fill tant gloriós quom fonch lo rey Jaume.
Aquest rey En Pere, com se
vench a la frontera de Castella e près los castells de Adamuz e Castellfabib —que
aprés se
los moros e en ajuda del rey de Castella. E fonch en l'any
E passà lavòs en Espanya un rey moro apellat Miramollí lo Vert qui
aportava en sí
entre a peu e a cavall. E passat en Espanya, tantost començà a conquistar e
fer grans dans en Castella, al qual los dits reys de Castella no abastaven a resestir
per la molta infinitat de gent que aportaven. E lavòs, lo rey de Castella e de
Portogal trameteren al papa e als reys de França e altres reys crestians certificant-los
de aquest gran poder de aquest rey Miramolí e lo perill que passava [la]
crestiandat. E que
poguessen resestir. E lo dit rey En Pere d'Aragó, rebuda la letra, convocà parlament
a sos barons e cavallés d'Aragó e Catalunya. E encara convocà lo comte de
Foix perquè li era sotsmès e tenia terra en sos regnes. Los quals, ajustats emsemps
en Aragó en una vila que dien Monçó, foren d'acort de fer
e
entrà en Castella e ajustaren-se lo rey de Castella, e de Navarra, e lo rey d'Aragó
en la ciutat d'Úbeda. Hí entre tots los tres reys se mès altercació qui hauria la
davantguarda. E com sobre açò no
dels dits reys volia la dita davanguarda, foren de acort que aquesta qüestió fos
mesa en poder de un cavaller, lo pus sabent e lo pus pràtich que
Espanya. E lavòs, fonch tramès per En Dalmau de Crexells, qui estava en Empúria,
qui era lo pus entés en fet d'armes que fos en Espanya. E de
continent, fonch tramès misatger al dit cavaller En Dalmau de Crexells. E fonch
aribat al camp dels reys dins un mes. E aquí los reys li digueren lur contesa, en
especial lo rey En Pere d'Aragó, qui més refertegava que sua devia ésser. E oyt a
tots los dits reys e les rahons de cascú, los dix que si ells volien que ell los ordenàs
les batalles, per quant s'í era trobat moltes vegades, que ell los trauria de contrast.
E los dits reys foren contents. E axí, lo dit bon cavaller En Dalmau de Crexells
ordenà les batalles en la forma següent, ço és, que lo rey de Castella portàs la
davantguarda perquè los moros eren dins lo seu regne. Ordenà que vingués lo rey
de Navarra ab sa gent, e en la reguarda, lo rey d'Aragó, de què lo rey En Pere fon
molt descontent d'En Dalmau de Crexells perquè l'havia ordenat axí. E lavòs, En
Dalmau de Crexells dix al rey En Pere:
—Si vós senyor, voleu metre-us en tant perill e voleu guanyar la batalla,
yo us mostraré com ab la ajuda de Déu, vós la vençreu en esta manera: que
prengau secretament la mitat de vostra gent ab lo estandart de sent Jordi, e que us
passeu de nit delà lo camp dels moros, e farem que, de gran matí, los donarem la
batalla en forma que feriran les batalles del rey de Castella hí del rey de Navarra.
E ells per davant e vós a les espatles, vençreu los moros.
E axí u volgué lo rey En Pere e s'agradà molt del consell d'En Dalmau de
Crexells. E com vench al matí que donaren la batalla, lo rey En Pere ferí per les
espatles. Los moros, vént-se los crestians davant e darrere, començaren-se a
rompre. E per aquesta estúcia de cavalleria, los moros foren vençuts. En la qual
batalla morí En Dalmau de Crexells, de la mort del qual tots los quatre reys se
dolgueren molt. E li feren una molt insigne sepultura. E foren al soterrar tots
los reys. E fonch soterat lo cos d'En Dalmau de Crexells en la església magor
d'Úbeda. E lo rey En Pere d'Aragó hi fonch nafrat en lo braç. E fonch contat
que y havia morts dels moros
vençuda la batalla e fogits los moros e reys lurs que restaren la volta de Granada,
lavòs, los reys crestians se
E lo rey En Pere anà ab molta gent d'armes a posar setge al castell de
Muret, qui era del comte de Monfort, son cunyat, per tal que havia molt maltractat
a sa muller e germana del rey En Pere. E lo dit rey amava a sa germana
perquè era molt virtuosa. E lo dit comte de Monfort era mal hom, de què
que estant sobre lo dit setge, lo rey En Pere morí a gran culpa del comte de Foix,
qui no
del rey En Pere fonch portat a soterrar en lo monestir de Xixena.
En aquest temps, lo rey de Navarra, lo comte de Monfort, lo comte de Bar
e lo duch de Borgunya; lo comte de Nivers e lo vezcomte de Bearn, ab infinida
gent d'armes e ab la croada enprengueren de passar en Sòria. E com foren
allà, feren-se dos parts, ço és, lo comte de Monfort, lo comte de Bar e lo
vezcomte de Bearn ab molta cavalleria. E los moros vingueren contra aquesta
part dels sobredits comtes, de què hagueren tan gran batalla que moriren tots los
dits senyós e tots los crestians. E alguns pochs que escaparen salvaren-se en Acre.
E en temps d'aquest rey En Pere d'Aragó, los biarnesos, havent perdut son
senyor lo vezcomte de Bearn —qui lexà una filla a la qual los barons de la terra
acordaren donar-li marit—, per la qual cosa los biarneses enviaren en Catalunya
per veure quin baró porien trobar que fos jove, de la edat de la donzella. Hí
encara que fos de antich linatge e de bona casta. E foren conduïts que anassen al
castell de Muncada hon veurien los fills del noble En Pere Ramon de Muncada
e de Na Guilerma de Castellví, qui eren molt bells infants. E axí, los cavallers
biarnesos esplicaren a
un infant que fos gentil e de bon linatge per a marit a lur senyora e pobila. En
Pere Ramon e Na Guillerma los féu donar a sopar. E fonch gran nit. Los infants
eren petits e eren-se adormits. Volgueren-los veure aprés sopar axí com dormien.
E los infants eren tres. E com los missatgers biarneses vesen dormir los infants,
cascú de son gest, demanaren com havien nom. E fonch-los respost que lo
primer havia nom Gascó, e lo segon Guillem Ramon, lo tercer Pere. E oyt açò,
los biarnesos elegiren lo primer, qui havia nom Gascó, al qual digueren:
—Gasta Gascó que Biarn te donarà pro.
Açò digueren perquè havien oyt dir que aquell infant era molt liberal e
donava tot lo que li demanaven. E dormia, lavòs com lo veren, ab les mans
ubertes. La mare era Na Guilerma de Castellví. E lo dit Gascó de Muncada
fonch marit de la dita donzella filla del vezcomte de Bearn. E aquest fonch
vezcomte de Bearn, lo qual, aprés mort del pare, el noble En Pere de Muncada,
fonch universal hereu de son pare e de sa mare, Na Guilerma de Castelví. E
fonch senyor de la baronia del castell de Muncada, e de Legostera, e dels castells
de Castellví de la Marga, e de Rosanes.
ENAPRÉS REGNÀ EN REY D'ARAGÓ E COMTE DE BARCELONA LO REY EN
JAUME, FILL DEL DIT REY EN PERE, AQUELL REY JAUME FON MOLT
SANT REY, E GUANYÀ MOLTES BATALLES, E CONQUISTÀ LOS REGNES DE
MALORCA E DE VALÈNCIA, E MOLTS VIRTUOSOS ACTES EN SOS REGNES
Aprés de aquest rey En Pere, regnà en rey d'Aragó, e comte de Barcelona e
senyor de Monpeller En Jaume, fill seu, apellat lo Bon Rey e Sant. Aquest rey
fonch molt venturós contra moros car jamés perdé batalla ell ni sos capitans, en
cas que ell no y fos en persona. En les batalles que ell hagué en los moros, fonch
vist lo benaventurat cavaller Sent Gordi en ajuda sua. Aquest rey En Jaume
romàs poch infant aprés la mort del rey En Pere. Lo dit son fill En Jaume, poch
infant, lo qual havien donat e liurat per nodrir a
havia esposada la filla del comte de Proença, per ço com En Simon, comte
de Monfort, frare del dit En Berenguer de Monfort lo qual era estat a la mort del
rey En Pere, pare del dit infant En Jaume, en lo siti de Muret, qui era del comte
de Monfort, cunyat del rey En Pere. E per aquella sospita, levaren-li lo dit infant
En Jaume que no
mort del rey En Pere d'Aragó no y meria mal ni y havia consentit. Emperò
lo papa Ichnocent, qui lavòs suchceïa, ordenà que
d'Aragó, fos donat a nodrir a sos barons naturals, ço és, aquells d'Aragó e de
Catalunya. E manà a mestre Pere de Benavent, cardenal de Roma, que ell lo
adugués en Catalunya e
tot açò procurà lo dit mestre Pere de Benavent, cardenal de Roma, ab la dita sua
pròpria persona e ab ses pròpries messions.
E lo dit En Pere de Benavent, cardenal, près lo dit infant En Jaume e
menà-lo en Catalunya, lo qual donà a nodrir ab voluntat dels barons de Aragó e
de Catalunya a[n] N'Ispe, qui era bisbe de Sogorp, lo qual era home prom, e bon
hom, e molt savi. E aceptà lo dit [En] N'Ispe, bisbe de Sogorp, lo dit infant per a
nodrir. Per ordinació dels barons de Aragó e de Catalunya fonch portat lo dit
infant En Jaume al castell de Munçó, qui era dels templers, per ço com era a
mig d'Aragó e de Catalunya. E nodrint-se lo infant En Jaume, se levaren molts de
mals per tota la terra, ço és, entre los barons e cavallés e ciutadans e les viles de
tot lo regne, per ço com no y havia regidor qui tingués justícia, com lo dit
N'Ispe, bisbe de Sogorp, qui nodria lo infant En Jaume, no podia fer jostícia, ni
gosava, perquè era eclesiàstich. E lavòs, lo cardenal En Pere de Benavent ab los
bisbes e archebisbes e los barons de Aragó e de Catalunya ordenaren que acomanassen
lo infant En Jaume a
Pere, son pare. E feren-ho per quant lo dit En Sancho era bon cavaller, virtuós e
leal, hí era sethglar, e poguera administrar jostícia. E lo dit En Sancho aceptà lo
dit regiment. E tant com tench En Sancho lo regiment del dit infant En Jaume,
esquivà los mals e tench tota la terra en pau e en bon estament, fent jostícia.
ACÍ
ONCLE DEL DIT REY EN JAUME, AB AJUDA D'EN GUILLEM DE
MUNCADA E D'ALTRES BARONS, QUI VEHENT LO REY EN JAUME
INFANT PETIT, LI VOLGUEREN LEVAR LOS REGNES
Entre tant se criava lo dit infant En Jaume en poder d'En Sancho son oncle, lo
abat de Montaragó —que havia nom En Ferrando, oncle del dit infant En Jaume
e germà del dit En Sancho e del dit rey En Pere— delliberà de exir de l'abadiat e
el dit orde. Trachtà ab En Guillem de Muncada e ab alguns barons de Catalunya e
de Aragó que entre ells que
Jaume, lo qual era poch infant, que asats havia lo infant En Jaume que fos
senyor de Monpeller, qui era de sa mare. E en açò trigaren en tractar bé
per la partició de la terra qual seria de cascú, per forma que aprés no estiguessen
en contrast. Los quals, com ho agueren fet e partit a lur guisa, feren-se sagrament
hí homenatge que negú no contrastàs contra la part de la u a l'altre, per enveja de
la u a l'altre; però què cascú
E en aquest istant, lo infant En Jaume fonch crescut, lo qual hac prop de
En Ferrando, son oncle, havia fet ab En Guillem de Muncada e altres cavallés. E
lavòs, lo infant En Jaume, anà-sse
ab molta honor se coronà a consell de son oncle En Sancho e de aquells cavallers
qui lealtat hí amor li portaven. E coronat, començà a cavalcar per la terra. E
tantost, guerregà ab son oncle En Ferrando, e ab En Guillem de Muncada, e ab
tots aquells qui deseretar-lo volien. E per por del dit rey En Jaume, se meteren en
lo castell de Monçó, lo qual era dels templés, perquè fossen més segurs. E tenien
gran gent de peu e de cavall. E lo rey En Jaume asetgà
Monçó, en lo qual setge estech tant fins que
poder, volch-los negar, mes per prechs del comte de Roselló apellat En Nunó,
qui era oncle del dit rey En Jaume, e encara per suplicació de tot son consell, e
de tots los cavallés leals a ell, remeté
exellà
aquí avant tench tota la terra obedient a sí.
E avia lo dit rey En Jaume en aquella saó
del rey de Castella, de la qual procreà un fill apellat Alfonso, lo qual morí de poca
edat, de la qual muller se partí per parentesch. E aprés hagué un'altra muller, filla
del rey d'Ongria, apellada Andreua, néta de l'emperador de Gostantinoble, de la
qual procreà tres fills. Lo primer fonch apellat Pere, lo segon Jaume, lo terç
Sancho qui fonch archebisbe de Toledo. E procreà més avant de la dita reyna
quatre filles. La primera de les quals fonch apellada Yolant, e fonch muller del
primogènit de Castella, la segona hac nom Gostança, qui fonch muller d'En
Manuel, segon primogènit de Castella, la terça Ysabel, aquesta fonch muller
de Felip Ramon de França. La quarta hagué nom Maria, aquesta no hagué
marit e morí donzella. E encara hagué lo dit rey En Jaume de la noble Na Teresa
de Vidaure dos fills, lo primer dels quals hagué nom Jaume d'Exèricha, lo segon
hagué nom Pedro d'Ayerbe. E aquests foren legítims com axí ó guanyàs la dita
Na Teresa, lur mare, davant lo papa. Més avant hagué altres dos fills, aquests foren
borts. Lo primer fonch apellat Ferrando, lo segon Ferrando Sancet de
Castro, senyor d'Antilon.
Aquest excel·lent rey En Jaume emprengué de conquistar la ylla de
Mallorca, la qual era poblada de moros. E axí, ell tramès al papa li donàs la cruada
per la enpresa de Mallorca. E haguda la cruada, lo dit rey convocà per la dita
empresa los prelats, barons, e cavallers, les ciutàs e viles reals de tots sos regnes. E
notificà
tots foren contents seguir-lo. E passaren en la dita ylla ab lo dit rey En Jaume
moltes gents ab infinides fustes. E arribats en Mallorca, e presa terra, e trets los
cavalls, lo rey moro de Mallorqua ixqué de la ciutat per a resestir al rey En Jacme.
E prop de un munt hagueren una gran batalla per porfídia de guanyar aquella
muntanya, en forma que y moriren molts moros. E per semblant hi moriren
molts cristians. E foren vençuts los moros e lo rey moro fogí. E la gent escampada,
qui deçà, qui dellà, foren tots desbaratats. Entre
Guillem de Muncada, a qui lo rey donà la devantera, hí En Ramon de Muncada,
hí En Uguet de Mataplana, hí En Ramon Alamay de Gardí, hí En Uguet Dezfar,
hí En Jaume de Sent Argènia, e molts altres. Però lo rey En Jaume no curà sinó
acostar-se a la ciutat, a la qual mès setge. E no se
tornada a la fe crestiana. E popblà tota la ylla de crestians e tornà en Catalunya.
E aprés
E convocà tots sos prelats, barons, e cavallers, e pobles. E ab molta gent
encara estrangera qui, sabuda la empresa, vingueren, per fer servey a Déu, de
moltes parts, especial de França e de Monpeller, per quant lo dit rey era senyor
de Monpeller. E del regne de França hi vingueren alguns prelats, entre
vench un bisbe apellat E[n] Montagut, bon crestià, qui a ses despeses vench de
França ab
E com lo dit rey hagué ajustades totes les gents, entrà en lo dit regne de
València, conquistant. Entrà a Paníscola, e asetgà-la, e no la pogué pendre. E passà
avant ab la sua ost. E tirà de loch en loch conquistant. E envià lo noble En
Berenguer Guillem d'Entensa e lo noble En Guillem d'Aguiló ab lo prior del
Temple —qui aportava
—qui portava
altra gent de cavall, e dos_mília hòmens de peu. E entraren a dos legües de
València, en un puig qui dien de Cebolla. E alí
rey moro de València amprà lo rey de Múrcia e tots los moros de la terra. E
apleguaren-se tots per venir sobre los dits crestians e sobre lo rey En Jacme. E
sabut açò per los nobles En Guillem d'Entensa e En Guillem d'Aguiló, convocaren
los cavallés que ab ells eren. E digueren-los què era de fer. Alguns votaren
que devien desemparar lo Puig e que se n'anassen vès lo rey En Jaume. Respòs lo
noble En Guillem d'Aguiló e dix:
—Senyors, nós som ací venguts per servey de Déu e per aumentar la fe
crestiana. No podem millor morir que per guanyar lo regne celestial que ara, axí
só de openió, no
Respòs En Guillem d'Entença que deya bé. E axí, tots ó loaren e delliberaren
morir ans que partir del dit munt. E los moros vingueren sobre ells. E lavòs,
En Guillem d'Entensa hí En Guillem d'Aguiló, vist quin afer se havia que los
moros se acostaven, ordenaren sa gent e pegaren-los la batalla. E fo tan gran que
y moriren infinida morisma. E los qui restaren, fogiren la volta de València. E dels
crestians no hi moriren sinó
miracle e fonch en ajuda dells crestians.
La nova vench al rey En Jaume, de la qual nova el dit rey féu moltes
gràcies a nostre Senyor. E manà cavalcar a tirar al Puig, on eren los dits nobles En
Guillem d'Entensa hí En Guillem d'Aguiló, los quals, com veren venir lo rey,
foren molt alegres. E com foren arribats tingueren consell ab lo dit rey En Jaume,
e delliberaren que anassen asetjar València. E axí u feren. E meteren-se prop lo
mur, e pararen lurs tendes, e cada dia combatien la ciutat ab trabuchs e ab moltes
artelleries. E lo dit rey En Jaume estrengué tant la dita ciutat de viandes, que
periren. Lavòs, lo rey moro pactejà ab lo rey En Jaume que
dins
legües luny de València. E axí, lo rey moro se n'anà per mar e per terra. E lavòs,
entrà lo rey En Jaume, a la laor de Déu, la vigília de Sent Deonís del dit any. E
lavòs, féu furs e leys ab les quals se regeix hui en dia.
Enaprés tirà la volta d'Alzezira e de la vall d'Alfàndech. E aquí edificà lo
monestir de nostra Dona. E axí com se apellava la Vall de Alfàndech en morisch,
mès-li nom Vall Digna. E dotà de la Vall lo dit monestir. E mès-hi frares monges
blanchs de sent Bernat perquè loassen Déu e fessen gràcies de la victòria que
havia haguda dels moros. E presa Alzira a ses mans, tirà la via de Xàtiva, e posà
setge en aquella. E tenint lo setge sobre Xàtiva, lo mestre del Temple, hí En
Guillem Ramon de Muncada, e En Garcia de Lòriz, aragonès, ab cent_cinquanta
de caval e ab
fon tan gran la brega entre
no acampà dels dits crestians sinó En Guillem Ramon de Muncada ab quatre de
cavall, ferit d'una lançada en la cuxa, de la qual ferida vench a la mort. E tornà a
Xàtiva on lo rey En Jaume era, lo qual rey hac gran congoxa de la pèrdua de tan
notable gent e de tan valerosos cavallers com allí eren morts.
E lexà lo infant En Pere, son fill, qui conquistàs aquelles muntanyes. E com
lo dit infant hagué acabat de conquistar lo regne de València, passà avant e
conquistà lo regne de Múrcia molt animosament, lo qual com hagué conquistat,
lo donà a son pare, lo rey En Jaume, qui lo y demanà per causa qui era molt
justificat rey. E volgué partir lo dit regne de Múrcia ab lo rey de Castella, qui y
pretenia haver dret dient que era sua la conquesta. E axí s'acordaren, lo rey de
Castella e lo rey En Jacme, e que per rahó de les grans despeses que
havia fetes, se aturàs Oriola e altres villes e castells en aquella partida. E axí, lo
rey de Castella hagué Múrcia. E fetes totes aquestes coses, lo infant En Pere se
partí del rey En Jaume, son pare, e anà en França per vesitar sa germana.
E tornat de son viatge, trobà que alguns barons e cavallers de Catalunya
s'eren mesclats en bandositats, los huns contra
havia enderocat Figueres. Lavors, lo dit infant e príncep En Pere féu-los fer
pau. E venint-se
portar pres fins a Figueres. E allí féu-lo tirar reble al coll al tornar de obrar
Figueres. E aprés, lo se
sentència que fet li havia. E de tot en tot volia
dels barons e cavallers de Catalunya e dels consellés de la ciutat de
Barcelona, lo dit infant En Pere li perdonà, que altrament lo dit comte d'Ampúries
muria. E fet açò, anà-sse
e contà-li tot quant havia fet. E lo que plagué a son pare lo rey En Jaume molt.
ACÍ VEURÀS COM ESTANT LO REY EN JAUME EN BARCELONA, LI VENCH
LO REY N'ANFÒS DE CASTELLA, SON GENDRE, AB SA MULLER E
FILLS, LA QUAL ERA FILLA DEL REY EN JAUME. E APRÉS DE LA
FESTA QUE
E a poch temps, lo rey En Jaume partí per a Barcelona e lexà en València lo
infant En Pere. E com fonch en Barcelona, a
vench allí en Barcelona son genre, lo rey N'Anfòs de Castella e la reyna, sa
muller, la qual era filla del rey En Jaume. E aportaven ab sí tres fills mascles e
quatre filles. E estigueren
dies la despesa. E cada dia despenia
Barcelona lo rey En Jaume e lo rey de Castella.
E anaren a Perpinyà. E aquí estigueren gran temps, esperant quant lo
consilii fos aplegat en Leó sots lo Royne, on tots los reys de crestians se havien
aplegar ab lo papa. E com saberen que lo papa e tota la gent era ajustada,
partiren lo rey En Jaume e lo rey N'Anfòs de Castella, ab gran multitut de
cavalleria. E lo papa, qui havia nom micer Guillem de Plasença, rebé
festa. E aquí trobaren En Felip, rey de França, ab sos fills. E lo dit En Felip era
genre del rey En Jaume. E aquí estigueren ab molta consolació, majorment lo
rey En Jaume, vehent-se dos gendres los magors reys de crestians, e tants néts.
En lo dit consilii elegiren emperador d'Alamanya. E en aquell consilii se
acordaren los grechs a la fe de Roma. E en aquel any près Acre qui era de
l'Espital de Jerusalem. E com lo rey n'Anfòs hac parlat ab lo papa, vehent no
podia acabar-lo perquè era vengut, tornà-sse
En Jaume, qui n'era senyor. E estant aquí ab moltes festes, li vench nova al rey
N'Anfòs de Castella com son fill En Ferrando, lo primogènit, era mort en
Castella, de què lo rey En Jaume ne hagué gran desplaer per quant amava molt
aquell nét. E lavòs, los dits reys partiren de Monpeller e tornaren-se
Catalunya. E lo rey n'Anfós lexà son sogre, lo rey En Jaume, en Barcelona, e près
son comiat, e tornà-se
E a poch temps, lo dit rey En Jaume caygué en malaltia, e ans que morí[s],
ordenà son testament. E lexà l'infant En Pere son fill ereter e rey de sos regnes e
terres. E al segon fill En Jaume lexà lo regne de Mallorca e lo comdat de
Resoló hí de Cerdanya e Monpeller. E lo terç fill En Sancho fonch archebisbe
de Toledo en Castella, segons desús és dit. E fení los seus gloriosos dies lo beneyt
rey En Jaume a
vida en lo[s]
de la encarnació de nostre Senyor
rey En Jaume, crexqué a la fe crestiana
maravellós rey, que jamés féu res desplaent a la terra, ne jamés féu res que no u
fes a consell de la terra. E axí, totstemps prosperà e lo que emprengué obtengué.
ENAPRÉS REGNÀ LO REY EN PERE, FILL DEL REY EN JAUME, LO
QUAL FONCH APELLAT LO REY EN PERE DELS PITEUS. E LA
PRIMERA EMPRESA QUE FÉU: ANÀ EN PROENÇA PER EMPARAR SA
NEBODA, FILLA DE SON COSÍN GERMÀ, LO COMTE DE PROENÇA
E suchcehí en rey En Pere, fill del rey En Jaume, qui fonch apellat lo rey dels
francesos, àlias Piteus, per despit, per ço com tots temps hagué contra los
franceses en les batalles lo millor. E la primera cosa que féu com fonch elet rey és
que anà en Proença, fins a la vila de Seylo; la causa per quant lo conte de
Proença, En Ramon Berenguer, son cosín germà, era mort sen[s] fills mascles. E
lexà a una filla, la qual acomanà al dit rey En Pere que la maridàs a sa voluntat.
E lexà en son testament lo comdat de Proença al dit rey En Pere. E açò per què
tornàs a la casada del comte de Barcelona, del qual ell era nét e cosín germà del
dit rey En Pere.
E seguí
Berenguer, comte de Proença— havent envega que
a ésser del rey En Pere d'Aragó, tractà ab lo comte de Marinya —qui era pare de
la dona Beatriu, comtesa de Proença, mare de la dita infanta— que donassen la
dita pobila a son germà Carles, comte d'Engou. E per molt que s'escusasen, lo
comte Marinya, avi de la dita pobila, ne sa mare, lo rey de França los apoderà e
cuytadament feren lo dit matrimoni, trencant jurament qui lo comte En Ramon
Berenguer los havia fet fer: la metrien en poder de son consín germà, lo rey En
Pere d'Aragó. E vist açò per lo rey En Pere que no y podia fer pus, tornà-sse
molt enugat de allí, de la vila de Saylo, bé que los de Massella no
al comte d'Engou, ans se tenien per lo rey En Pere d'Aragó, de qui eren,
justament, vassalls. E lo comte En Carles d'Enjou, ab força d'armes, hagué a
conquistar tenint-los asetgats per gran temps, la causa perquè tenien la voluntat
de la casada del comte de Barcelona, de qui eren estats bé tractats.
Veus com han perdut lo comdat de Proença los reys d'Aragó!
ACÍ VEURÀS COM LO REY EN PERE FÉU LA EMPRESA DE ALCOY E DE
GOSTANTINA EN TERRA DE MOROS. E ESTANT EN LA DITA EMPRESA,
LI VINGUEREN EN MISSATGÉS DE CECÍLIA, LOS QUALS LO
SOPLICAREN LOS ACCEPTÀS PER VASALS
La segona empresa que féu lo rey En Pere quant fonch tornat de Proença, fonch
la empresa de Alcoy e de Gostantina en terra de moros. E estant lo dit rey sobre
Alcoy, los cecelians hagueren morts tots los franceses qui eren en Cicília, per rahó
de la mala senyoria e mal tractament que
quatre misatgés ab dos naus e quatre gualeres al dit rey En Pere. E aribades les
fustes de Cicília ab los misatgers en lo setge de Alcoy, esplicaren la embaxada
que
volgués acceptar e
pertanyia lo regne de Cicília per ésser marit de la filla del rey Manfré, lur senyor
natural. Lo rey En Pere respòs acceptant lo present que li feyen. Los dix que ell
los acceptava per vasalls e que ell los empararia contra
de les mans d'éls.
E aprés de molts rahonaments, lo rey En Pere deliberà enviar dos
embaxadós ab dues galeres sues, ab les quatre dels cecilians e ab los embaxadós de
Cicília. E foren los embaxadós del rey En Pere, lo venerable religiós frare
Berenguer Alamany de Gardí, de l'orde de Sent Johan de Jherusalem e lo noble
vezcomte de Cabrera, als quals donà lurs estruccions de la sua deliberació en la
acceptació del regne de Cicília. E partiren del dit camp de Alcoy, on lo senyor
rey En Pere restava. E arribaren en Palerm. E aquí se ajustaren tots los barons e
cavallers de Cecília. E los dits missatgés explicaren la embaxada dient com lo
senyor rey En Pere de Aragó acceptava lo regne de Cicília e a ells per vasalls, hí
era content emparar-los contra lo rey Carles e contra tot lo món, e morir ab ells.
Els regraciava com se eren recordats de la reyna, sa muller, perquè [los] era filla de
lur rey e senyor natural, lo rey Manfré de Cecília, lo qual havien mort los
franceses. Però volia [que] tots los de la terra li prestassen sagrament e homenatge
de fidelitat e donassen los homenatges los que tenien les principals fortaleses, als
sobredits frare Alamany de Gardí e al vezcomte de Cabrera, e que los cecilians
foren contents. E axí u meteren per obra.
Lo dit rey En Pere féu açò per por no li fessen la burla que feren al rey
Manfré, que
e lo vezcomte de Cabrera e los cecilians enviaren quatre missatgers al rey En Pere
dient-li la nova com los cecilians eren contents de fer tot ço que sa senyoria
demanat havia. E partiren ab dos naus los dits misatgers. E arribats en lo camp
de Alcoy, explicaren la embaxada al rey En Pere dient com tota Cecília lo volia e
l'obeya e
—Açò és obra de Déu, e a Déus plau yo sia senyor de Cecília.
E los embaxadors digueren al rey com lo rey Carles tenia asetgada Mecina
e estaven a condició de ésser tots morts e tallats a peces. E lavòs, lo rey En Pere
convocà los capitans e entengué en levar lo camp. E aquella nit partiren dos fustes
per a aportar la nova a Cecília. E l'endemà, lo dit estol partí e lo rey En Pere
hagué bon temps e aribà en Tràpena a
Alcoy a la exida de maig, e ixqué
E la luminària e festa fo tan gran e ab tant de so de campanes e estrumens, que lo
cel paria ne vingués. En l'endemà, ell anà a la església e aquí
e regidós e cavallés de Tràpena. E los balls foren tan grans, e les benediccions del
poble dient que nostre senyor Déus los havia tramès aquest sant rey, axí com
tramès a Moisés per deliurar lo poble de Israel. E aquí a Tràpena arribaren tota la
cavalleria de Palerm e aportaren gran present d'or e de argent e de dinés al rey
En Pere. Hí ell no
per a son mester. E de aquí anà-sse
juraren-lo per rey e per senyor. E volgueren se coronàs rey. E axí u féu.
E aprés arribà tot l'estol del dit rey Pere aquí a Palerm. E feren tantes festes
que durà
en les festes, lo rey Pere envià
Mecina, dient-li que estava maravellat d'ell, que volgués estar allí; que li buydàs
son regne, com sabia [que] lo dit regne de Cecília no fos seu, ans era de la reyna,
sa muller, e de sos infants. E axí, que se n'anàs en bon ora. Lo rey Carles respòs als
missatgers dient com lo regne de Cecília era seu e lo y defendria bé, ans estaria
en lo dit regne en fàstich seu e no se n'hiria, e que fes lo que pogués. E tornats
los missatgers e hoïda la resposta del rey Carles, lo rey Pere convocà totes les osts
per anar sobre
València e de Múrcia, que eren en suma de tres_mília hòmens. E manà
metessen en Mecina. E axí u feren. E ora inpensada donaren en lo camp e
desbarataren lo dit rey Carles. E aprés lo rey En Pere partí ab tota la ost de
Palerm per venir a donar-li la batalla. E lo rey Carles no
matinada passà-se
qui restaven per recolir. Mataren-ne molts.
E estant lo rey Carles en la Gratula, donà comiat a les sues gualeres, les
quals eren pus de
per capità a
foren davant Nicotena, feren fogir la una part de les gualeres. E restaren-ne
fonch tan gran la batalla que durà tot un jorn. E a Déus plagué, les
del rey En Pere venceren les del rey Carles, que eren
Mecina on lo rey En Pere era. E vehent la gran victòria que havia haguda, feren-ne
gràcies a Déu, e la ciutat de Mecina féu grans profesons, e reberen ab gran
alegria En Pere de Queralt, lo qual en pochs dies era tornat ab tanta honor.
Aprés, lo rey En Pere féu passar los almugatents a Rígols ab les gualeres
inpensadament. E peguaren ab los franceses qui allí eren ab lo comte de Lençó,
nebot del rey Carles. Lo comte, ab molta altra gent, morí en dita bregua. E lo
rey Carles, enugat de açò, com à desesperat, envià dos missatgers al rey En Pere,
reptant-lo perquè era entrat en Cecília, la qual no era sua, posant-li molts crims e
reptant-lo de mal cas. E lo rey En Pere tornà-li resposta tal com merexia, dient-li
com ell era lo qui havia comesa malvestat en matar lo rey Manfré, son sogre, e en
occupar-se lo regne de Cecília, qui no era seu ni li pertanyia, dient-li que si u
volia determenar per batalla, que fóra content combatre-lo-y. E de aquí entraren
en la forma del meneig de la batalla. E acordaren que a cascú dels dits reys
aportassen cent cavallés ab sí, e cent per cent se combatessen. Veritat és que lo rey
En Pere mostrava voluntat que cos per cos ó determenassen, però lo rey Carles
volgué los cent per cent. E lo jutge fon elegit per ells lo rey de Anglaterra, lo qual
los asignà la plaça en Bordeu, qui era del dit rey de Anglaterra.
E aprés lo rey En Pere passà en Calàbria, e conbaté Rígols, e près-lo, e
moltes altres forces. E tornà-se
Lòria, lo qual se havia criat. E féu-lo almirall general de les mars de tots sos
regnes e terres. E establí les ciutats e castells. E prometé als cecilians que tantost
que fos en Catalunya, los enviara la reyna, sa muler, e dos fills seus apellats En
Jaume e Frederich. E fet açò, partí
en orde per a la batalla. E partit, a pochs dies se seguí la batalla que
Lòria hac al port de Malta, ab
d'Aragó, ab les
quals gualeres conbaté, e vencé e apresonà, lo dit En Roger de Lòria. E morí en
la dita batalla lo almirall del rey Carles que deyen En Guillem Cornut de
Masella. E arribat En Roguer de Lòria ab tota la presa en Cecília, tota la terra
ne féu gran festa. E com les noves vingueren al rey En Pere, qui ja era en
Catalunya, féu-ne moltes gràcies a Déu, e féu-ne fer grans alegries en Barcelona.
E de aquí envià misatgers al rey Carles, qui era en França, dient-li que ell
era vengut en Catalunya per donar fi e conclusió a la batalla, e axí, que ves en
quina manera se havia adoure ne la forma com havia venir a fi. E de aquí, anaren
molts missatgers e reys d'armes de la un rey a l'altre. E no podent-se
elegiren complir aquella per mà de
E lo rey En Pere altres
Pere los següents: En Rui Sànchez de Luna, En Eximèn d'Urea, En Pere de
Queralt, En Arnau Roger, En Jaume Pere, En Lop Ferràndez de Luna, En Ponç
de Ribelles, En Sanç d'Antilló, En Pere Arnau de Botonach, e l'almirall de Lantí,
En Guillem Ramon de Muncada, En Ramon de Pinós, En Guerau de Cervelló,
En Pere de Cervià, En Roger d'Enveig, En Guillem Arnau de Bellera, En Uguet
de Mataplana, En Pere Alamany, En Berenguer Roger d'Arill, En Gisbert
d'Angresola, En Guillem de Montescot, En Arnau de Comenge, En Guillem
Ramon de Palau, En Dalmau Alamany de Gardí, En Berenguer de Senta
Eugènia, En Pere Ponç de Fortià, En Bernat de Puigpardines, En Guillem Johan
de Vilademany, En Francesc Giner de Montesquiu, En Pere de Sentmenat, En
Ramon Torrelles, En Johan de Gurrea, Pedro Danbun, Pedro Lòpiz de Pomar,
Felip Sànchez de Orries, Gracian López de Seso, Eximèn Pérez d'Exea, Ferrando
Díez e Garcia de Castre e
part ordenaren la batalla en la forma següent, ço és, que los dits reys se conbatessen
cos per cos e que dita batalla se fes en presència del rey Aduart, rey de
Anglaterra, en la ciutat de Bordeu, e que
dita batalla fos el primer dia del mes de juny primer vinent, e lo qui
tengut per fals e trencador de sagrament, e que per null temps no portàs senyera,
ne cavalcàs ab companyó, ne pogués fer neguna cosa perquè dita batalla
romangués, e que portàs cascú sinó cent cavallers, e cell qui ab més vingués, que
fos trencador de jurament, e que negun hom de Bordeu, ne qualsevol altre, no
mogués bregua sots pena de mort, e que
perquè negú dels sobredits reys no pogués enugar a l'altre, en forma que cascú
se
rey Carles en poder dels
poder dels
E fet açò, lo rey En Pere envià per misatger lo noble En Gilabert de
Cruïles, dient-li com lo rey Carles hí ell eren de acord i de la dita batalla, el
preguava que li asseguràs lo camp. E lo rey de Anglaterra respòs al noble En
Gilabert de Cruïlles, que ell erra molt content e que tal resposta havia fet al rey
Carles. E axí, tornat En Gilabert de Cruïlles al rey En Pere tornant-li la bona
resposta del rey d'Anglaterra, de què
E per quant havia offert als cecilians enviar la reyna, sa muller, e sos fills, e
féu metre a punt les fustes, e féu partir la dita reyna e infants, ben acompanyada,
per a Cecília. Emperò féu aturar lo primogènit fill magor, Alfonso, en Catalunya.
E arribada la reyna e los infants en Cecília, foren-los fetes grans festes e grans
dons per los cecilians. E durant estes festes, En Roger de Lòria près les fustes
que tenia e totes les fustes que havia portat la reyna e infants e anà ab tota
l'armada la volta de Nàpols. E davant Nàpols encontrà les gualeres del rey Carles,
e donà
scala
en un carrer de Nàpols près la reyna, muller del rey Carles, e son fill lo primogènit, e
un altre fill, e dues filles. E haguda aquesta victòria tan gran, recollí
gualeres e portà
els féu metre en presó. E allí estigueren presos fins que la guerra fon finida.
E en aquest temps, lo rey En Pere estava en Barcelona esperant lo temps
que devia partir per a la batalla. E un jorn arribà-li lo senescal del rey d'Anglaterra,
tramès per lo dit rey d'Anglaterra, per avisar-lo que no vingués a la
batalla, dient-li com lo rey de França e lo rey Carles venien ab dotze_mília
hòmens de cavall. E com lo rey En Pere hac sabut açò, fonch-ne molt enugat, e
dix que si sabia morir, ell hiria al camp per salvar lo sagrament que fet havia. E
fetes gràcies al senescal de l'avís que portat li havia, féu-li grans festes, e donà-li
grans dons, e avià
un mercader qui s'apellava En Martí de la Caldera, aragonès, lo qual acostumava
de portar a vendre cavalls en França. E aportaven quatre cavalls molt
singulars e com qui
senescal del rey d'Anglaterra e véu-se ab ell. E lo senescal com lo véu estech
molt congoxat per lo perill que veya corria la persona del rey En Pere, vént que
sos enemichs eren molt soberchs allí. E lo dit senescal era valent cavaller e molt
afectat al rey En Pere. E axí, lo rey En Pere lo pregà lo metés secretament en
Bordeu. E axí u féu.
E lo dia de la batalla, estant tothom impensat en ses cases crehent que no fos
res la batalla puix lo rey En Pere no era vengut. Lavòs, lo rey En Pere armà
gentilment, e cavalcà un cavall, e entrà en la plaça on havia ésser la batalla, e corregué
tres cósos ab lo cavall, e féu-se
comparegut el dia asignat de la batalla e entrat en lo camp per salvar son sagrament. E
de aquí, tirà a la casa d'on era exit e desarmà
E tirà la volta de Anglaterra, e passà en Bizcaya, e d'equí passà per
Castella, e tirà en Catalunya. E aquesta volta féu per salvar-se, per ço com havien
sentiment tots los passos eren presos. E com lo lo rey Carles e lo rey de França
saberen que
havia fet aquells actes, donaren-se a diables e enviaren correus per tots los pasos,
avisant que empresonassen lo rey En Pere o
pels camins, escorcolant. E jamés lo trobaren perquè ell havia més sabut que ells.
E mereixqueren-ho bé, car lo rey Carles no era vengut axí com devia, ne segons
la concòrdia de la batalla, ne lo sagrament que havia prestat en poder dels
cavallés. E vista la sua confusió, animà al rey de França que fes guerra al rey En
Pere d'Aragó e que entràs en Catalunya. E lo dit rey Carles tirà la volta de Nàpols
per fer guerra en Cecília, per treballar si poria cobrar sa muller e sos infants.
E tornat lo rey En Pere en Barcelona de la batalla, estant aquí, lo rey de
França entrà en Catalunya ab tot son poder. E aportava en sa companyia un
cardenal qui donava la cruada com alleguat del papa contra lo rey En Pere. E lo
dit rey En Pere, vént que los franceses eren en Narbona per entrar en Catalunya,
e vehés que son germà, lo rey En Jacme de Malorca, no
per contrastar als francesos, secretament anà a Perpinyà per prendre
que havia sentit, lo dit son frare s'entenia ab lo rey de França. La qual cosa sentida
per lo rey de Mallorca qui era en lo castell, que son germà, lo rey En Pere, era en
Perpinyà per prendre
castell a la part del bosch. E mès-se en lo castell de la Roca, en Roselló. E com
entrà lo rey En Pere en lo castell de Perpinyà, vist que no trobava son germà,
estech-ne molt enujat. Trobà la reyna de Malorca descuydada, la qual apresonà, a
ella e a sos fills. E menà
Tantost, convocà corts generals a tots los barons, e cavallers, e ciutats, e viles
reals de sos regnes en la vila de Monçó. E aquí preposà
regnes, e com los franceses li entraven en Catalunya e
que son germà, lo rey de Mallorca, com s'entenia ab lo rey de França contra ell, e
com havia mès Perpinyà en poder del rey de França, e totes les forces de Roselló,
perquè mils li poguessen fer la guerra. E aquí fonch delliberat per los barons e cavallés
e per los síndichs de les ciutats e viles reals de sos regnes, fessen gent d'armes.
E estant aquí en Monçó, vench nova al rey En Pere com los franceses
havien presa Girona e tenien estret a
tenia lo castell de Girona per lo rey En Pere, e havia fet molts singulars actes
contra los franceses, e may se volgué donar fins que lo dit rey En Pere fonch
avisat per ell que no tenia viandes. E axí, de manament del rey En Pere, ell
pactegà ab lo dit rey de França, ço és, que si dins cert temps lo rey d'Aragó no
socorria, él li donaria lo castell de Girona, lexant-li traure, emperò, tota la gent,
hòmens, e dones, e tota la roba, e quant tenien dins. E vengut lo temps que
era pactegat, lo rey En Pere, no podent-lo socórrer, li envià mil adzembles. E
lavòs, En Ramon Folch tragué tota quanta gent e roba havia dins. E lavòs, lo rey
de França, quant se n'hagué a partir En Ramon Folch, volgué parlar ab ell per
conéxer-lo. E aquí li féu grans profertes oferint donar-los tanta terra de la que
ell tenia en Catalunya, si ell volia ésser son vasall. En Ramon Folch li respòs que
li feya gràcies de ses profertes e corteses paraules, e que ell era vasall natural del
rey En Pere d'Aragó, e per ço li convenia haver passat lo treball e perill que allí
havia passat en lo setge de Girona. E tostemps que son senyor, lo rey d'Aragó,
volgués que ell prengués càrrech de altra terra, e per gran perill que y hagués, ell
s'í metria, tot per servir de son senyor, lo rey d'Aragó. E partí-sse
honrat lo dit En Ramon Folch, que per a mentre món sia hí n'í haga de son
linatge, los restarà esta onra.
E venguda nova al rey En Pere que ja En Ramon Folch era fora de Girona,
ajustà tota la gent d'armes d'Aragó e de València per anar vès los franceses, los
quals eren dins Girona. E seguí
ixqueren tantes mosques que a tantes gents e bèsties com picaven, tants morien.
E lavòs, lo rey de França se n'hagué a exir de Girona e desemparà-la. E sabent lo
dit rey de França que lo rey En Pere d'Aragó venia ab tot son poder, no
esguardant una estrema malaltia que li era sobrevenguda en la entrada de Catalunya,
per la qual se n'anà a Vilanova. E aquí, lo dit rey de França finà sos dies. E
mort lo dit rey de França, lo rey En Pere lançà tots los franceses del regne. E fet
açò, lo rey En Pere se
testament, en lo qual lexà sos regnes a son fill, lo primogènit N'Anfòs. E l'altre
fill, apellat Frederich, fonch duch [de] Nato. Havia més avant dues filles, la una
apellada Ysabel, qui fonch muller del rey de Portogual, l'altra, muller del rey
Rubert de Nàpols. E acabada la sua ordinació, finà sos dies en Barcelona, en l'any
APRÉS REGNÀ EN LO REGNE D'ARAGÓ E COMDAT DE BARCELONA LO
REY ALFONSO, FILL DEL DIT REY EN PERE. AQUEST FONCH MOLT
VIRTUÓS REY E LO PUS SAVI E LLIBERAL REY DE CRESTIANS. E
MORI MOLT JOVE. E DE AQUEST DIS DANT LES LAORS QUE
TOTHOM SAB
Finit, donchs, sos dies lo excel·lent rey En Pere nomenat dels Franceses, fonch rey
d'Aragó e dels altres regnes Alfonso, son fill, qui fonch dit Franch. Aquest rey
passà en Mallorca ab molta gent de Catalunya e d'Aragó, e levà lo regne de
Mallorca a son oncle, com li fos enemich. E com hac presa tota la ylla de
Mallorca, tornà-sse
molt jove de
frares menós de Barcelona.
ENAPRÉS REGNÀ LO REY JAUME PER MORT DE SON GERMÀ, LO REY
DON ALFONSO. E COM MORÍ, LO DIT REY EN JAUME SE TROBAVA
EN CECÍLIA E LOS CATALANS TRAMETEREN-LI LO COMTE D'AMPÚRIES
PER MISATGER, QUE VINGUÉS EN CATALUNYA
Mort lo il·lustre rey don Alfonso, fonch rey son frare En Jacme, qui en lo
temps que morí lo rey, son frare, era en Cecília. E fonch-li tramès lo comte
d'Ampúries ab dues gualeres e una nau per aportar-lo, lo qual, sabuda la nova,
convocà los barons cecilians e dix-los la nova, e que li convenia passar en
Catalunya, però dix-los que ell los lexaria en lo regne a sa mare, la reyna, e a son
germà, don Frederich, per regidós, de què los cecilians foren contents. E fet açò,
se
E tractaren-li matrimoni, lo qual près per muller dona Maria, filla del rey de
Castella, per lo qual matrimoni lo rey de Castella, son sogre, ab molt engan li
trachtava de metre
Lo qual rey de Nàpols havien fet son tracte de partir-se los regnes. E lavòs, sabent
lo rey En Jaume la malea que
matrimoni de sa filla; però lo papa tractà pau del rey En Jacme ab lo rey de
Castella. E féu que
apellada Blancha. E féu que
Nàpols. E com lo rey En Jaume hagués promès al rey Carles de tornar en Cecília,
per tornar-li sa muller e infants, segons era estat concordart per lo papa e lo rey
de Castella, qui
partí del port de Roses ab
d'Òstia. E anà a Roma on fonch ben acollit per lo papa. E com lo dit papa li
hagués conservada la donació que feta li havia de Còrcega e Cerdenya, e
l'hagués fet ganfanoner com los seus passats, e almirall de la església, vench-se
féu la via de Cecília. E los cecilians, sabent sa venguda, feren-li exir son frare
Federich ab
gran batalla, de la qual los cecilians foren vençuts. E perderen
sobrevench la nit. E les altres fogiren la volta de Mecina ab lo infant Frederich. E
lavòs, a pregàries de la reyna, sa mare, vista la intenció dels cecilians, que era voler
que lo Frederich fos rey de Cecília, ab tot hagués molt fàstich e molta malenconia
de lur maldat. Tramès per Frederich, son germà, al qual lo rey En Jaume
parlà e li dix:
—Yo no é a mirar a vostra joventut, que si res de bé hagués en vós, no
devíets empendre lo que havets fet. E merexeríeu bon càstich, però per reverència
de nostre Senyor, hí per les pregàries de nostra mare e de alguns bons
cavallés d'esta illa e rechne, leals a mi e a la casa d'Aragó, als quals vós no havets
cregut, yo us perdone. E us done aquest regne de Cecília que sia vostre e que
vixcats sàviament. E axí, ell lo féu rey de Cecília. E fet açò, lo rey En Jacme se
tornà en Catalunya.
E aquest rey En Jaume procreà de sa muller tres fills, lo primer dels quals
fonch apellat Pere, lo segon Ramon Berenguer, lo terç N'Amfós, al qual
N'Amfòs donà per muller la filla del baró de Antença, al qual era pervengut lo
condat de Urgell. E aprés fets alguns cambis per los dits germans de alguns
condats, los dits infants En Pere e l'infant En Ramon Berenguer renunciaren a la
primogenitura del regne sobre l'infant N'Anfòs. La causa: perquè jamés volgueren
passar en la conquesta de Cerdenya per conquistar aquella e ajustar-la a
la casa de Aragó.
E vist lo rey En Jaume que sos fills, lo Pere e lo Ramon Berenguer, eren
tan cenils que no volien anar en la dita empresa, dix a l'infant don Alfons que si
ell volia passar en Cerdenya, que ell lo faria ereu e li donaria los regnes; de què lo
dit infant dix que era content de passar en Cerdenya. E axí, lo rey En Jaume lo
féu jurar per primogènit e féu-li gran armada. E partí lo infant N'Anfòs e la
infanta, sa muller, de Port Fangós ab molta infinida gent d'estat de tots los regnes. E
lavòs, lo rey e la reyna, recolit lo dit infant e infanta, tornaren-se
aquí vingueren a Vilafranca de Penedès per a tenir lo parlament que havia allí
convocat. E com lo infant N'Anfòs arribà a Mallorca, li fonch dit per sos consellés:
—Senyor, una cosa haveu errada, e los qui us consellam no y havem
pensat hí és aquesta: que si era cas, ço que Déu no vulla, que en aquesta empresa
vós moríeu, vostres fills restarien perduts e vostres germans demanarien lo regne,
o los fills de aquells si n'hauran, que
Lavòs, a l'infant N'Anfòs paregué bé. E près [dos] [gualeres] e lexà tota
l'armada allí en Mallorca. E vench a Barcelona, e no trobant aquí son pare, lo rey
En Jaume, cavalcà e anà a Vilafranca de Penedès on era lo dit rey. E arribat en
Vilafranca, gran ora de nit, entraren en la cambra e digueren-ho al rey que lo
infant n'Anfòs tornava. Lavòs, lo rey En Jaume [dix]:
—O! Mala fonch l'ora que yo us engendrí, fills coarts! Tots sereu dolents e
—ab molta gran congoxa.
jueus!
E entrat lo infant En Amfòs, féu reverència e besà la mà al rey, son pare. Lo
rey no
—E tornat-te n'ést de por. Tal te seràs com los altres.
Lavòs, respòs l'infant:
—No plàcia a Déu que yo me
senyor, yo só molt jove e poch sentit en faenes. Hé hagut de consell que si yo
moria en la dita conquesta com restarien mos fills. Vull avisar vostra senyoria que
yo delliber obtenir la empresa on vostra senyoria m'envia o morir allà; e no
tornar jamés, sinó exir ab honor e fer lo que és la voluntat de vostra senyoria. Axí
senyor, volria que vostra mercè me fes jurar per primogènit, si àls era de mi e a
Déus plahïa yo morís en esta empresa, mon fill Pere.
Lavòs, lo rey En Jaume dix que rahó demanava. E tantost, féu tocar la
campana de la cort. E ajustats tots los estaments en la església magor de Vilafranca,
preposà e dix la tornada de l'infant N'Amfòs e lo que demanava. E a tots los
braços paregué justa demanda. E axí fonch jurat per primogènit l'infant En Pere
ans de ésser rey son pare. E lavòs, partí-sse
En Jaume donà sa benedicció. E enbarcà
Barcelona. E près son estol e anà en Cerdenya per continuar la guerra e la
empresa per conquistar aquella.
ACÍ
TRAMÈS LO REY EN JAUME, SON PARE, PER RECOBRAR AQUELLA
E arribat lo infant n'Amfòs en Cerdenya, a la illa de Sent Pere, tantost vench lo
jutge d'Arborea, qui era capità e tenia la part del rey d'Aragó. E a consell del
jutge e d'En Carroç, qui era almiral, posaren setge a Viladesglésies. E estant en lo
setge, enmalaltí lo infant N'Amfòs de febra e vench a molt perill. E sinó per
la infanta, sa muller, ell fóra mort, la qual tench gran diligència en dita malaltia.
E conquistada Viladesglésies, [e] lo comte Ner ab sa ost —qui era capità
dels sarts, ab los tudeschs qui eren aquí ab ell per lo[s] pisans— vench la volta de
la ost de l'infant N'Amfòs. E haguda nova, lo infant ixqué-li a l'encontre. E
donaren-se la batalla hí a nostre Senyor plagué l'infant N'Amfòs vencé al comte
Ner. E seguí
que havia nom Arigo, tudesch; e per quant lo dit Arigo era estat en lo setge de
Viladesglésies e conexia l'infant. E com vench en la batalla, ab dotze cavallés, ell
anà la volta del dit infant, e ferí en ell tan forment per matar-lo. E lo infant e los
qui eren prop d'ell feren tan valentment que morí lo dit Arigo e part dels dotze
qui ab ell avien feta la dita empresa. E devets saber que
allí tant animosament com may cavaller fes. E fonch ferit en la cara. E vençuda la
batalla e l'alegria feta, la nova anà al senyor rey en Barcelona, de què
gràcies a Déu de la victòria que Déu li havia dada.
E armà
ans que fos presa. E aprés de l'alegria e escansada la gent, tirà lo infant la volta de
Càller on estava lo vezcomte de Roquabertí, capità per lo senyor infant, qui
primer era vengut ab
Càller, lo qual prengueren. E mataren molta gent. E feren certa capitulació ab los
pisans. E meteren les senyeres del rey d'Aragó damunt les torres. E lavòs, tota la
illa fo aterrada e sotsmesa al dit infant. La pau fonch cridada. E sentit açò, los de
Còrcegua trameteren-li missatgers, e obeïren-lo per senyor, e donaren-se a ell. E
lavòs, lo infant N'Amfòs ordenà los castells, viles e llochs. E lexà sos capitans, ço
és, per procurador real e general, lo noble En Felip de Selussa. E lexà més, quatre
capitans per les quatre parts de la illa, ço és, En Berenguer Carroç, fill de
l'almirall, hí En Pere de Sentmenat, hí En Ramon Alamany de Jardí, hí En Azbert
Cetrilla. E lexà tresorés de la illa En Pere de Líbia hí En Arnau de Cassà, ciutadans
de Barcelona. E com totes les terres e lochs hac ordenats hí endreçats, axí
de la illa de Cerdenya com de Còrcegua, lexà lo noble En Felip de Selussa ab
capità, entre los quatre cavallés nomenats, ço és, En Berenguer Carroç, [En] [Pere]
[de] [Sentmenat], En Ramon Alamany de Gardí hí En Azbert Cetrilla. E fet tot
açò, l'infant N'Amfòs près comiat del jutge d'Arborea e de tots los capitans e
partí per a Catalunya ab la infanta, sa muller.
ACÍ VEURÀS COM LO REY EN JAUME, PERDUDA LA MULLER, PRÈS LA
FILLA D'EN PERE DE MUNCADA, APELLADA ELICHSENT DE MUNCADA
En aquest temps, mentre l'infant N'Amfòs fo en Cerdenya, lo rey En Jacme, son
pare, perdé la muller. E près per muller la filla del noble En Pere de Muncada
e de la dona Na Bergua de Pinós, la qual havia nom Elicsent de Muncada.
ACÍ VEURÀS COM ARRIBÀ LO INFANT N'AMFÒS EN BARCELONA, AB
MOLTA HONOR, PER LA GLÒRIA QUE APORTAVA HAVENT VENÇUT
LOS SARTS. E VEURÀS LA FESTA QUE SON PARE LI FÉU
E a poch temps, arribà l'infant N'Amfòs en Barcelona on trobà son pare. E vench-li a
fer reverència vestit ab gonell sardesch. E com lo rey lo hagués vist axí vestit, no li dix
res, ni li donà la mà per a besar, de què tots los cavallés que açò veren, foren molt
maravellats de tal acolliment com lo rey havia fet a son fill, vengut de tal viatge
gloriós vencedor. Vist açò per lo infant N'Amfòs, se
reals a la forma de Catalunya, e vench a fer reverència al rey, son pare. E com lo rey
En Jaume lo véu axí venir, no esperà que lo infant plegàs a ell, ans ixquè a rebre
cap de la scala, e besà
N'Amfòs li recità los fets de Cerdenya. E aprés, tornà-sse
Na Elicsent de Muncada, qui era madastra, demanà al rey en presència de tota la
cort, per què de matí, quant arribà lo infant, no li havia fet lo acolliment que
infant merexia, e aprés lo havia ben acollit. A la qual respòs lo rey:
—Si per lo matí ell fos vengut ab les robes de vencedor, yo li haguera fet
la honor que ara li hé fet, mas com vench ab les robes dels vençuts, ell merexia
haver lo acolliment que yo li fiu, car negú no deu vestir les robes e tals de les
terres dels vençuts mes dels vencedós, puix ha hatès victòria gloriosa. Veus reyna
per què li fiu lo que ves?
E estant aquí en Barcelona, lo rey En Jaume manà fer grans festes e alegries
de juntes e de tornegs. E la reyna madastra féu grans festes a l'infant e a la infanta.
E estaven tots ab gran consolació. A poch temps près malaltia lo rey En Jaume. E
morí aquí, en la ciutat de Barcelona en l'any
Sentes Creus ab lo rey En Pere, son frare.
E mort lo dit rey En Jaume, la reyna Na Elicsent de Muncada renuncià al
món. E féu hun monestir de dones de l'orde de frares menors, dient monges
menoretes, apellat Pedralbes, prop Barcelona. E aquí la reyna estigué mentre
vixqué aconpanyada de moltes nobles dones. E féu sancta vida, de on se diu que
és sancta. E morí en lo dit monestir en l'any
hereu lo monestir. E manà que fos acabat de obrar per sos marmesós. E axí fonch feta molt bella obra ordenada com ella manà.
APRÉS REGNÀ EN LO REGNE D'ARAGÓ E COMDAT DE BARCELONA LO
REY N'AMFÒS, FILL DEL REY EN JAUME, LO QUAL VIXQUÉ POCHS
ANYS APRÉS LO PARE
Aprés mort lo rey En Jaume, tingueren tots los regnes per rey e senyor l'infant
N'Amfòs, lo qual anà a Çaragoça ab la reyna, sa muller, per coronar-la, la qual
morí sens que fos coronada. E esent lo rey coronat, près altra muller, ço és, la
germana del rey de Castella de la qual procreà dos fills, la u apellat Ferrando e
l'altre Johan. E una filla, qui fonch muller del rey de Mallorques. Donat compliment
a totes les coses, lo rey se
quals féu algunes constitucions molt profitoses al dit principat de Catalunya. E
aprés, enmalaltí, e féu testament, e lexà sos regnes e terres a son fill En Pere, qui ja
fonch jurat en vida del rey En Jaume. E lexà al fill segon En Jaume, lo condat
d'Urgell, e a l'infant don Ferrando —fill de la castellana, germana del rey de
Castella— lexà lo marquesat de Tortosa, e a l'infant don Johan, senyor de
Berbegal. E acabats tots aquests actes, morí en la ciutat de Barcelona. E fonch
soterat al monestir de Poblet. E fonch en l'any
APRÉS REGNÀ LO REY EN PERE, FILL DEL REY N'AMFÒS, LO QUAL
FONCH JURAT PER PRIMOGÈNIT EN VIDA DE SON AVI, LO REY EN
JAUME. AQUEST REY EN PERE SOBJUGÀ E CASTIGÀ ÇARAGOÇA
[E] VALÈNCIA PER LA REBEL·LIÓ DE LA ONIÓ
Quant lo excel·lent rey N'Amfòs fonch passat d'esta present vida, fonch rey son
fill lo infant En Pere de tots los regnes e senyories, qui fonch apellat rey Cirimoniós,
per tal com féu traure totes les ordinacions de totes les coses e orde dels
reys crestians. E vistes aquelles, ordenà la sua casa, prenint de cascuna ordinació lo
millor e més honorós. E per ço
ordenada que casa que sia de rey de crestians, e ab magós e més honors, onorívols
cerimònies se tracten. E lo primer acte que féu lo dit rey En Pere com començà
a rregnar, fonch com ajudà al rey de Castella apellat Alfonso, com passà lo rey
Benamarí moro per conquerir-li Castella, al qual ajudà per terra e per mar
valerosament. E prengueren les Alzezires e lançaren los moros de Spanya.
Aprés féu procés al rey de Mallorcha per quant li era enemich e s'era rebel·lat
contra dit rey En Pere. E llevà-li Mallorcha e los comdats de Roselló e
Cerdanya. E lançà En Jacme, que
donà
puix la gent francesa se n'era anada. Ordenà Roselló e lexà certes gualeres perquè
guardassen les marítimes, perquè les fustes d'En Jaume de Montpeller hi feyen
molt dapnatge. E vench-se
En Pere, partí per a València e lexà la reyna en Poblet. E com fon a València, mès-se
al cap que puix no engendrava sinó filles, si
primogènita sua, en cas que ell morís sens infants mascles, que suchceís la dita
Gostança aprés d'ell en los regnes e terres. E axí u mès per obra, fent ajustar hòmens
molt cients. E confortaren-lo en sa openió que
rey fes aquests ajusts e consells secrets. Enperò lo infant En Jaume ó sentí e,
secretament, ne parlà ab lo dit rey En Pere, dient estava maravellat d'ell, que
volgués fer una tal cosa com era voler fer jurar sa filla Gostança per eretera,
sabent que los predecessós d'ells no havien lexat la suchcessió dels regnes sinó a
mascles. E encara, que ell era de edat, e la reyna, que porien haver fills mascles.
De què lo rey En Pere respòs que ell volia veure si
eretàs. E dix a l'infant En Jaume que haguera plaer demanàs de sons drets, puix li
paria li era perjuhí, per la qual rahó lo infant En Jaume ne fonch molt agreujat. E
partí
rey. E sentit açò per lo rey, manà a l'infant En Jaume se lexàs d'estes coses. E
manà-li no li entràs en les ciutats següents, ço és, Saragoça, Barcelona, València,
Leyda, Tarragona e Tortosa. E lo dit infant En Jaume respòs que era content. E
mogut de malícia, anà-sse
hun fill, lo qual tantost morí. E lo cinquèn jorn morí la reyna del mal part que
hac. E lexà
tenia moltes congoxes no la pòch aportar.
E vist lo rey no estava bé sens muller, envià missatgers a Portogal, al rey de
Portogal per tractar matrimoni de sa filla la infanta Lionor ab lo dit rey En Pere.
E posat lo rey N'Alfonso de Castella treballàs en destorbar dit matrimoni, e Déus
plagué, lo dit matrimoni
de Portogal, En Llop de Gurrea e En Pere Guillem Dezcaninós. E aprés, ab gran
armada de gualeres, vench la dita reyna portoguesa a Barcelona. E aquí fonch
rebuda ab gran festa. E feren les noces. E aprés temps, procreà de la dita reyna
una filla apellada Johana, qui enaprés fonch donada per muller al comte d'Ampúries,
qui era cosín germà del dit rey En Pere.
E estant lo rey en Barcelona, hac nova que l'infant En Jaume era anat a
Fuentes, prop de Çaragoça. E de aquí, tramès letres lo infant En Jaume als
barons e cavallers d'Aragó que vinguessen a Saragoça. E venguts, lo infant En
Jaume entrà dins la ciutat de Çaragoça. E aquí comunicà
Pere com volia fer liurar sa filla dona Gostança. E foren de parer d'escriure a totes
les ciutats e viles e als cavallés del regne. E arribats, feren la conjuració e Onió. E
tots ensemps juraren la dita Onió, exceptat Terol, Daroqua, Calatahyú, Oscha, per
antenir furs e privilegis e libertats. Hí elegiren persones e feren molts
enantaments de jurisdichció. E llavòs, scriviren al rey En Pere que vingués a
Saragoça per son profit. E lo rey En Pere entés-los. E encara que tingués molts
bons vasalls qui no havien entrat en la dita conjuració, e posat lo demanaven que
anàs en Aragó, no curà sinó de donar recapte en Barcelona de fer gent d'armes,
per quant hac nova que En Jaume de Monpeller, qui
Mallorca, entrava en gent[s] estranyes per voler cobrar lo comdat de Roselló e de
Cerdanya. E aquí, lo rey En Pere cridà príncep
l'Usatge de Catalunya. E tirà a Figueres. E aquí, replegant la gent, arribà En
Gilabert de Centelles, alcayt de Xàtiva, de part de la universitat de Xàtiva,
soplicant al rey En Pere qu'ell volgués fer privilegi a la dita vila que fos ciutat, e
que tendrien e mantendrien la part del dit rey En Pere, e no entrarien ab València
en la conjuració de la Onió, ans serien contra aquella. E lavòs, lo rey En Pere
atorgà
E havent nova que
rey En Pere, les quals portava N'Arnau de Aril, governador de Roselló, tramès-hi
lo infant don Pedro, comte de Ribagorça de les muntanyes de Prades; hí En
Poncet, vezconte de Cabrera; En Pere de Queralt e molts hòmens de paratge. E
vist que venia gent e lo rey Pere qui tanbé s'acostava, En Jaume de Monpeller
se
comdat e tota aquella terra, e anà a Perpinyà, e de aquí a Barcelona. E de aquí
envià En Miquel Pérez Çabata a Çaragoça per demanar guiatge als de Çaragoça
per al rey En Pere e als de sa casa, perquè li havien donat a entendre que
apresonar. E lavòs, los de Çaragoça e de la Onió enviaren misatgers al rey En
Pere e digueren-li que staven maravellats d'ell que
deguda cosa vasalls asegurar senyor, ans qui
per les quals ell se sospitava que mentien, ans eren prests e aparellats estar-ne a
tota prova e
Çaragoça, e fonch rebut lo dit rey per los de Çaragoça e de la Onió ab molta
festa, on ixqué lo infant En Jaume e lo infant En Ferrando, qui eren allí en
Çaragoça per los fets de la Onió.
En lo disapte següent, el rey En Pere fonch en la església de Sent Salvador,
preposà
rey deu venir ab sos vasalls a tota rahó e justícia. E axí, que ell era aquí vengut per
fer de sí lo que fos rahó e justícia per conservar los furs e privilegis. E mostraren
ésser-ne contents de la sua preposició. E respongueren-li los infants En Jaume e
En Ferrando, e los prelats, que axí u esperaven d'ell, però altre tenien al cor. A
l'altra jornada com tornà lo rey a la cort, ya hac guanyades voluntats de alguns
barons e cavallés qui eren en la dita conjuració. E ab ales de aquells, delliberà, en
aquella segona jornada, de reptar a l'infant En Jaume del mal cas que havia comès
en moure dita conjuració. E ordenà, manant a
Goçalbo de Castellví —en qui el rey En Pere confiava molt— se metessen als
peus de l'infant En Jaume perquè, si
aquells lo matassen. E muntat en la trona, oint los capítols que volien los juràs lo
dit rey, havent-n'í hu molt desordenat, qui era la destrucció del rey e del poble,
alçà
e com a traydor, e que ell se despullaria de la dignitat real e lo y combatria. E lo
infant En Jaume, levà
—Senyor, a vós no dich res, mas si negun altre hom ó dirà, yo li dich
que
E giràs vers lo poble dient-los que prenguessen eximpli del que deya a ell.
Tot açò per moure
no que ell los castigaria. E tothom callà sinó En Guillem Çacirera, qui era
servidor de l'infant En Jaume, e cridà avalotadament:
—No y ha negú que parle per l'infant?
E anà vès les portes. E tota la cort se avalotà. E acostaren-se los qui s'eren
confederats ab lo rey, e los de sa casa meteren-se lo rey En Pere enmig, e ab les
espases tirades, ixqueren de la cort. Anaren a l'Algeferia e conegueren que
tenia ligua feta, e que gran part dels barons e cavallés se eren tornats a ell.
E lavòs, delliberà lo rey de fer tot lo que volien per cobrar certs cavallers
qui los de la Onió tenien per rehenes. E lo pus solet que poch, ell hí En Bernat
de Cabrera tiraren a Fraga, e de aquí a Leyda. E delliberà tenir corts a Barcelona
per donar-los totes gràcies que demanarien perquè
Onió. E allí vench lo infant En Jaume a les corts, enperò, venia de una malaltia,
ferit, que no durà huit jorns. Morí [e] allí en Barcelona. E mort lo infant En
Jaume, lo rey e la reyna tiraren a València. Hí encara que
tramès a dir que no li calia venir ab gent d'armes, com ells li eren obedients, lo
rey no
aturant aquí per alguns dies, no tenint dinés per tornar a donar sou a la gent
catalana, se
d'Erèdia, castellà d'Amposta, e En Pere de Muncada, que cert eren molt poca
gent. E una nit, avalotaren-se los de Morvedre e prengueren lo rey, dient que
forçadament havia anar a València. E axí, al matí partí ab la gent de Morvedre,
armada, aportaren lo rey e la reyna. E com foren al pla de Puçol, lo infant En
Ferrando e los jurats ixqueren-los a recebir. E meteren-los en la ciutat, e feren festa
a la reyna, e meteren-los al Real.
E seguí
venint a noves ab hu de casa del rey sobre los fets de la Unió, reptant-los
que feyen mal, se avalotaren contra ell, tant fort, que entraren en lo Real. E muntaren
per les cambres, e cerquaven davall los lits per matar aquell servidor del rey En
Pere, hí encara los altres. E lo rey e la reyna tingueren gran por, hí encara més lo
dit castellà d'Amposta hí En Pere de Muncada. E llavòs, En Pere de Muncada e
lo castellà d'Anposta digueren al rey que ixqués defora per refrenar lo poble, sinó
que tots los tallarien a peces. E lo rey axí u féu. E dix als sobredits que
romanguessen ab la reyna. Hí lavòs, lo rey ixqué al cap de la escala, sols ab quatre
hòmens de sa casa, ço és, En Goçalbo de Castellví, que ja tenia lo penó, e tres
oficials de sa casa. E véu tot lo pati ple de gent armada, e cridà grans crits dient:
—O traïdors, a nós, a nós!
Respongueren ab grans crits:
—Viva
E lavòs, devallà lo rey e cavalcà en un cavall qui li tenia aparellat lo
cavalleriç, e donaren-li una maça. E donaren altre cavall a
E lo rey dix-li que tiràs defora ab lo penó, e ixqueren defora lo Real. E aquí en la
rambla, veren pus de vint_mília persones armades. E lo infant En Ferrando ixqué
de la ciutat ab
gent duptà que no vinguessen per mal fer al rey [e] meteren-los en mig. E lavòs,
l'infant, a soles, se acostà al rey e besà-li la mà, e mès-se al seu costat mostrant
tenir enuig de l'avalot. E tiraren la via del portal dels Serrans, hí entraren per
[la] ciutat, e feren volta per tota la ciutat, e tornaren lo rey al Real. Però negú no
descavalcà ab ell. E fonch quasi hora de sopar. E quant vench a l'endemà, los
conservadós de la Onió acabaren de tenir los juraments de les viles reals qui
s'eren conduïdes en la Onió, sinó Xàtiva e Borriana, qui consentir no y
volgueren. E aquí, els de la Onió demanaren cent capítols molt forts al rey, los
quals no volgué passar. E començat, vench-se a morir en la ciutat de València
molt fort. Ab aquella escusa, lo rey se
nostre senyor
E lo rey près consell ab En Vidal de Vilanova, qui era bon cavaller, e sabent,
e molt devot al dit rey Pere. E axí, partí lo dit rey e reyna a miga nit ab sis
cavalcadures. E arribaren a Torres Torres e tirà la via de Terol. Estant aquí, a pochs
dies li vench nova com l'infant En Ferrando era en la ciutat de Çaragoça ab los
nobles En Johan Eximénez d'Orea, senyor de Biota e del Bayo, e son fill lo
magor, e don Pedro Cornell, senyor de Alfagerí, e don Pedro Ferràndiz d'Íxar, e
En Galbant de Travesset, hí En Ximén Pérez de Pina, e molts cavallés. E los
síndichs de la dita Unió, de ciutats, viles, e lochs d'Aragó tractant dels fets de la
Onió contra lo rey En Pere. E partí de Terol lo dit rey, e tirà la volta de Taraçona
hon era En Lop de Luna ab la gent del dit rey de Castella, qui féu valença al rey
En Pere he tenia asetgada Taraçona perquè era dels rebel·les de la Onió. Hí lavòs,
eren en Épilla los nobles en Blasco d'Alagó, En Thomàs Cornel, En Johan
Ximènez d'Urea, senyor de Alcalatén, los quals eren leals al rey En Pere e
entenien en lo seu servey. E lo infant En Ferrando e los nobles altres, e los pobles
de Çaragoça qui mantenien la Onió, delliberaren anar a Épilla contra los sobredits
per subjugar-los a sí. Lavòs, sabut açò, En Lop de Luna cavalcà ab
cavall qui tenia,
ferí animosament contra la ost de Çaragoça e de l'infant En Ferrando, e molts
nobles, e cavallés que y eren, en forma que, ab l'ajuda de Déu, los vencé, els
desbaratà e près en persona lo infant, qui fonch ferit en la cara. E moriren-hi en
lo camp, En Johan Eximènez de Urea e son fill primer nat; En Ganbalet de
Traveset; En Galvany d'Anglesola; En Eximèn Pérez de Pina. Hí En Pero Ferràndiz
d'Íxar fonch pres. E lo dit En Pere Cornell ab la ost de Çaragoça fogiren e
tornaren-se
de Luna tramès misatger al rey En Pere de la gràcia que Déus li havia feta, per la
qual batalla fon fenida la Onió.
E lo rey En Pere tirà la via de Çaragoça. E tantost com fonch arribat a
Carenyena, vingueren
tractaren ab lo rey En Pere, dient que entràs en Çaragoça, que la ciutat lo
obeïria, e que fes les inquisicions que li plagués contra aquells que havien cabut
en dita Onió. E de aquí, ordenà que certes persones fossen preses, de aquells qui
havien cabut en la dita Onió. E axí, envià sos alguazís, los qui llavòs eren En
Ramon Pérez de Pisa e En Johan Çabata, cuytaren-se [primer] ans de la entrada
del rey he prengueren-ne
E donà sentència contra tots los fogits, e contra los béns dells morts qui cabut
havien en la Onió. E tot açò fet, los jurats suplicaren al rey que entengués en lo
redreçament del regne. E axí, convocà corts e anul·là los actes fets en la Onió. E
condempnaren ab acte de cort tots los actes que li havien fets fer en dita
Onió. E axí fonch tot anul·lat. E porogà les corts a Terol perquè allí
féu gràcia a Terol fos ciutat per la bondat e lealtat que havien feta al dit senyor, no
volent-se unir ab Çaragoça ni ab les altres ciutats. E feta la dita porogació, partí lo
rey per a Terol ab la reyna, qui era malalta. E arribat a Terol, près lo mal a Pardo
de la Casta e al fill de micer Rodrigo Díez. E moriren en pochs dies d'aquell mal
de pestelència. E per aquella rahó e per restaurar la reyna, partí de Terol e anà a
Xèrica. E la reyna fonch agreugada de son mal, en tant que passà d'esta vida allí,
en Xèricha. E feta la sepultura, partí per Sogorp.
E aquí en Sogorp, lo dit rey hagué nova que los de la Onió, ab la ost de
València, eren exits contra lo loch de Riba_roga, e que l'havien destroït ab
trabuchs perquè era d'En Riu_sech, majordom del rey En Pere. E aquí en
Sogorp aplegà la gent, on foren ab lo dit rey En Pere lo castellà d'Amposta; lo
mestre de Muntesa don Pedro de Xèricha; don Lop de Luna; En Bernat de
Cabrera; N'Alfonso Roger de Lòria e molts altres de Regne de València e de
Aragó. E foren entre tots mil_e_docents de cavall [e]
hagueren acort. Anà-sse
donà la devantera al noble don Pedro de Xèricha e a son frare En Alfonso
Roger de Lòria. E anà al loch de Puçol, e conbateren la torre, e près-la. Partí al
Puig, e de aquí passà al loch de Muncada, e tirà a Paterna. E aquí aleugà lo camp
e tota la gent. E los de València ixqueren a Miçlata e feren allí una gran paliçada,
en los açuts. E en la lur ost tenien la bandera real contra la del rey. E lo rey En
Pere féu cavalcar En Miguel Pérez Çabata ab
E passà dellà la ost de València e començà a moure
la paliçada e En Miquel Pérez Çabata ferí en ells e fonch la bregua tal que
mataren la major part d'éls. E la gent de peu mesclaren-se ab los de la paliçada e
socoregueren[-los]. E
Ferran Roïz de Caravantes apearen [dels] [muls] [que] [cavalcaven] hí entraren per un
portell de la paliçada. Lavòs, tota la gent del rey carregà, e romperen la paliçada, e
mataren molta gent dels de València. E vingueren matant en lo encalç fins a les
portes de la ciutat. E lavòs, lo rey tirà la volta del Real. E aquí posaren les
banderes reals, alt en les torres.
Lavòs, los de la ciutat tingueren-se per perduts e demanaren guiatge al rey.
E ixqueren dos hòmens per soplicar al rey fos de sa mercè los volguès perdonar e
donar seguretat de no fer pus mal, e que donàs guiatge als jurats que volien exir a
parlar ab ell. E lo rey fonch content. E exits los jurats demanant vènia e perdó,
lo dit rey fonch content, exceptant
s'alegràs hom mort, ans si per los actes de la Onió eren trobats culpables, los
pogués confiscar los béns lurs. La segona, que no s'í conprenguessen hòmens
generosos. La terça, hòmens de casa sua. La quarta, certes persones nomenades,
dels quals n'í hagué alguns de qui féu justícia corporal. La quinta, que tots
quants privilegis la ciutat [havia], vinguessen a la sua mà. E lexà
paregué e levà
E en l'endemà, entrà en la ciutat ab molta gent d'armes. E preycà en la Seu
al poble, dient-los moltes coses sobre lo fet que comés havien contra ell, e que
seguint les carreres dels seus predecessós, los havia perdonat. Lavòs, lo poble,
excepta la dita gràcia que
rey havia nomenades.
Real. E donà la sentència de tal manera que quatre dels
generosos, fossen escapçats, ço és, En Johan Roïz de Corrella; En Ponç de Soler;
En Ramon Escorna e
goristes. Els altres eren gent de poble, mercadés e menestrals, entre
barber qui havia nom En Gonçalbo, qui vench al Real ab molta gent, ab sons de
trompes e tabals la nit de l'avalot que
rey a València; com près per la mà lo dit rey a la reyna e quontra lur voluntat, los
féu ballar. E lo rey En Pere recordà-sse
hí esquarterar. Hac-n'í molts de pengats, e hac-n'í alguns als quals fonch donat a
beure de metall fus de la campana que havien feta per tocar a la convocació de la
Onió, la qual campana estava en la casa de la ciutat, prop la Seu. E com dita
campana repicava, los conservadors de la Onió e los qui eren diputats als actes de
aquella, se ajustaven de continent. Perquè fonch justa cosa que, puix ells l'avien
feta fer, de aquella beguessen. E fonch fet en esta manera: que en la plaça de la
Seu lo dit rey En Pere féu fondre dita campana e, ans de escapçar los generosos
damunt dits, los féu beure de la dita licor del metal de la dita campana. E aprés
los escapçà. E aprés ne feren beure als qui
E fetes les dites justícies, alguns donaren consell fos soplicat lo dit rey que,
puix de tantes persones havia fet justícia corporal, que d'allí avant no donàs pus
mort a algú per lo dit fet, que per via de remissió podien punir los altres qui eren
culpables. Exí u féu, exceptats alguns absens a qui donà sentència en lur absència,
confiscant a ell[s] lurs béns. E per la dita forma fonch fenida la dita Onió e
condempnada, axí com aquella qui fonch injusta e reprovada.
E los principals qui caberen en la Onió e en los consells de aquella foren:
la reyna nostra madastra, lo infant En Ferrando e Fra Dalmau de Cruïlles e En
Anbert de Cruïlles e En Arnau Camorera, qui fonch vicicanceller del dit rey, e
molts cavallés e joristes e mercadés. E los qui no y consentiren, ans foren
totstemps ab lo dit rey: don Pedro de Xèrica, frare Johan Ferràndiz d'Erèdia,
castellà d'Amposta qui aprés fonch mestre de Rodes, lo mestre de Muntesa, lo
comte de Terranova e
Seguint lo temps, en aquest any lo concorrent del qual fonch
per tal com lo dit rey En Pere era sens muller, trameté missatgers a la illa de
Cicília per fer matrimoni ab la filla del rey Pere de Cecília, los quals misatgers
foren: mosèn Lop de Gurrea, cambrer del dit rey, e mossèn Matheu Mercer. E
com hagueren clos e concordat lo dit matrimoni, aportaren en València la dita
filla del rey Pere. E havia nom Lyonor. Les quals noces foren solempnizades
en València ab aquella festa que a tals persones reals se pertany. E d'aquesta reyna
agué dos fills e una filla. Lo primer fill e primogènit hac nom Johan, l'altre
Martí, e la filla Lyonor, com la mare.
E en aquell any mateix, lo dit rey trameté per misatger En Bernat de
Cabrera al rey don Alfonso de Castella, per tal com lo dit rey En Pere estava ab
alguna sospita d'ell, per rahó de la reyna dona Lyonor, madastra sua, e els infants
don Ferrando e don Johan, germans seus, qui tots eren en Castella, e no eren
clars ab lo dit rey per lo fet de la Onió, en la qual lo havien prou deservit. Mas
lo dit rey N'Alfonso era savi senyor, recordant-se de les bones obres, les quals en
servey de Déu e en aument de la crestiandat lo dit rey li havia ajudat en la guerra
contra los moros, com passà lo gran rey moro Benamarí, e encara lo bon deute
que era entre ells. Finà lo dit misatger ab ell de bona amistat, axí com era
acostumat, fent-se valença la hu a l'altre contra tots los reys e prínceps de
crestians, exceptat per lo rey de Castella lo rey de França, e per lo rey d'Aragó lo
rey d'Anglaterra. E per avant, com tots los afers foren fets, partí per a Catalunya
lo dit rey En Pere e reyna en lo mes de abril de l'any
on estech alguns dies. E aprés anà a Perpinyà. E la reyna, estant ab ell en lo
castell de Perpinyà, hac un fill mascle lo dia de sent Johan en què comença l'any
de la nativitat de nostre Senyor
Fonch lo primer fill, com damunt és dit.
E estant lo rey En Pere en Perpinyà, li vingueren missatgers de comú de
Venècia, requerint-lo de amistat e bona pau e lligua contra genovesos. E los
genoveses sentint açò, trameteren misatgers al dit rey En Pere dient que volien
éser amichs d'ell e volien bona pau. Los del consell del rey foren de parer que lo
rey devia acceptar la concòrdia de Venècia e no la de Gènova, per los molts dans
e mals actes que havien comès a la casa de Aragó, majorment en los fets de
Cerdenya, en lo tracte que tingueren ab los barons Dúria com enviaren
gualeres per pendre Sàcer. E sinó fos estat avisat lo dit rey, lo qual hi tramès En
Riambau de Corbera, governador de la dita illa, ab gent de cavall hí de peu de
Catalunya. E com fon en Cerdenya, ab la ajuda del jutge d'Arborea e de son
germà —qui personalment hi anaren— e ab altra gent, delliuraren la ciutat de
Sàcer, e feren levar lo camp, e mataren-ne molts. E per ço clogué tot lo consell,
especial En Bernat de Cabrera, que s'ó esforçà, que fos feta la guerra als genoveses.
E donaren repulsa als misatgers de Gènova. E axí, de aquí en avant, los catalans
feren la guerra als genoveses. E durà bon temps, de hon foren fets molts grans
actes per los catalans contra los genoveses. E tingueren bona pau ab los venecians.
E aprés, per temps, vench nova al rey En Pere com los sarts s'eren
rebel·lats e li havien morts tots los catalans, exceptats los qui eren en lo castell de
Càller, la qual nova haguda, lo dit excel·lent rey convocà corts generals de tots sos
regnes, del principat de Catalunya. E fonch acordat de fer una bella armada, e
que passàs lo dit rey En Pere en Cerdenya per recobrar aquella. E axí fonch
feta la gran armada. E lo rey En Pere, ab lo qual passaren los demés barons, e
cavallés, e gentilshòmens de tots sos regnes, que poques foren les cases e linatges
en Catalunya, hí en Aragó e València que d'estament militar fossen, que no y
hagués algú. E foren en nombre de
Pere d'Aragó en lo port de Roses ab
lenys. E desenbarcà en la vila de l'Alguer. E desenbarcat, mès-se mortaldat en la
armada del dit rey, de què moriren més de
dit rey no
hagué a sa mà e senyoria tot lo rechne e illa.
E stant lo rey en Càller, féu molts matrimonis de les filles del jutge
d'Arborea ab alguns nobles hòmens e cavallés seus, e de altres matrimonis per
tenir-hi hòmens d'estat catalans e aragoneses fels a la casa d'Aragó. E aquí ordenà
tota la illa e mès-la en savi regiment. E lexà per guovernador de Càller
En Dalmau de Jardí, qui s'era criat en les guerres de Cerdenya ab son oncle En
Riambau de Corbera. E féu guovernador de l'Alguer e del Cap de Lugador En
Ponç de Gardí, fill del dit En Dalmau de Jardí. E lexà la illa acomanada al jutge
d'Arborea. Aquests dos oficials, pare e fill, En Dalmau e En Ponç de Jardí, cavallés,
tornà-sse
rebel·lar per favor dels genoveses qui
mar e per terra. En Ponç de Jardí, guovernador de l'Alguer e del Cap de Lugador,
qui s'era mès en lo Castell Genovès ab sa muller e criatures, per rahó que
l'Alguer li s'era rebel·lat. E aquí féu molts bons actes e estech tant fort asetgat e
tant de temps que perien, les gents que ab ell, eren de fam, fins que fonch
socorregut per lo rey En Pere. E vist que la illa de Cerdenya era rebel·lada, lo rey
En Pere hi tramès lo noble e vezcomte de Cabrera ab
encontrà
près
venecians. E vençuts los genoveses, vench l'armada a l'Alguer e aquí près terra. E
assetgà-la, la dita vila, e conbaté-la, e près-la per força d'armes.
E de aquí, lo dit vezcomte e capità féu anar l'armada la volta del Castell
Genovès hí ell per terra. Près aquella via mateixa per delliurar En Ponç de Gardí,
qui en lo dit Castell Genovès estava assetgat. E llavòs, los sarts desasetgaren e
levaren lo camp de Castell Genovès, vingueren la volta del vezcomte de Cabrera
hí de la gent catalana, e donaren-los batalla, en la qual moriren, dels sarts
hòmens, e dels catalans, molt pochs en nombre. E lavòs, En Ponç de Jardí
vench al vezcomte de Cabrera e capità general del rey En Pere ab tota la gent
que tenia. E meteren-se per la illa, e conquistaren-la, e tornaren-la a la casa
d'Aragó. E les gualeres vingueren per la mar al Castell Genovès e no trobaren les
fustes dels genoveses, les quals, sabent la nova de les gualeres dels catalans, se
levaren e se n'anaren la volta de Còrcega a Bonifaci. E vént lo vezcomte que tota
la terra de Cerdenya era cobrada, e bé castigats los qui havien cabut en la
rebel·lió, e infinida gent morta dels sarts en les bregues, se
aportà-se
Per remuneració dels serveys que fets li havien, lo vezcomte de Cabrera hí
En Ponç de Jardí, donà
liberalitat. E féu pendre títol de comte hà un fill que lo dit vezcomte tenia,
al qual féu comte d'Osona. E a
Catalunya e tres encontrades ab vasalls en Cerdenya, ab los lochs següents, ço és:
Giba e Pecina e Johilas, Foru Janos de Tramuca, Ganos de Cobina, Sunalla e
Mógoro. E donà-li un corter de les armes reals d'Aragó que mesclàs ab ses
armes per a ell e als seus. E féu-lo noble hom, bé que lo dit En Ponç era de la
primera conquesta de Catalunya.
Aprés, lo rey En Pere, feta la conquesta de Cerdenya, féu matrimoni de son
fill, lo infant En Martí ab la filla del comte de Luna, apellada dona Maria, per
rahó de la qual, lo dit infant fonch aprés comte de Luna. E eretà en los tres
regnes moltes terres, com la dita pobila dona Maria fos la pus richa donzella
d'Espanya. E tenia tants vasalls, que si
regne. E per ço lo rey En Pere, la donà a son fill l'infant En Martí. Aprés casà e
donà muller al primogènit, apellat don Johan, la filla de l'egregi comte d'Armanyac,
apellada dona Johana.
E açò fet, fonch guerra entre Aragó e Castella, per rahó de la qual los
regnes passaren prou tribulacions, com lo rey don Pedro de Castella hagués pres
gran part del regne d'Aragó e de València, per la qual, convengué al rey En Pere
enviar al papa Ignocent, qui era en Avinyó, misatgers per reptar lo rey de
Castella de tració. E anaren-hi per misatgés micer Francesch Romà, e fonch son
companyó En Bernat Guerau de Pinòs, lo qual ja
mort de la qual era estat enculpat. Lo qual En Bernat Guerau era molt bon cavaller
e molt esperimentat, lo qual dit En Bernat Guerau, sabuda la intenció de son
senyor lo rey En Pere, dix davant lo papa que si lo rey de Castella volia dir que
no fos traydor, que dos per dos lo y conbatrien, ço és, lo rey En Pere hí ell al dit
rey de Castella e algun altre cavaller. E açò deya davant lo papa dos veguades cascun
dia, de la qual se feya levar acte e carta pública. E açò durà per temps d'un any.
E en aquest temps, lo rey En Pere ab sos barons e cavallés e altra molta
gent, cavalcà la via de València, per ço com lo rey don Pedro la tenia asetgada en
nombre [de]
que lo rey venia a ell, per aquella vegada no volgué la batalla, ans se n'ixqué del
regne. E lo rey En Pere cobrà tot quant li havia pres en los regnes.
Aquest rey En Pere fonch molt bon cavaller e molt animós, però fonch
molt cruel, car féu morir, segons se diu, a molts hòmens de sanch real en presons.
E encara
reyna castellana, lo qual morí en la vila de Castelló de la Plana, per causa de la
conjuració que
seguí la Onió, segons damunt és dit. E encara
fenir los dies del rey don Pedro de Castella per tornar-li lo jornal, com li volgué
levar los regnes sens neguna rahó. E per ço lo dit rey En Pere ajudà a l'infant don
Anrich, germà del dit don Pedro, e y tramès capità lo duch de Gandia ab la
gent d'armes de sos regnes per tantes vegades com ho hagué mester-lo don
Anrich, fins a la darrera que entrà En Bertran de Claclí, capità per lo rey de
França, e lo duch de Gandia, capità per lo rey d'Aragó.
E entraren ab tanta de gent per Castella en ajuda del don Anrich, en forma
que asetgaren lo rey don Pedro en lo castell de Montiel. Per on, en lo dit setge,
fon mort lo rey don Pedro ab cert tracte fet per En Bertran de Claquí, capità del
rey de França, del qual tracte e mort fonch donat càrrech al dit En Bertran
de Claquí, per no ésser feta en la manera que, ligítimament, per guerra
ans ab zel de dar-li aviament, fonch mès per lo dit En Bertran en la sua tenda e
istància, e vench l'infant don Anrich ab lo duch de Gandia. E mataren-lo aquí.
Per on finí sos dies e sa malícia. E fonch mort a mort cruel, degollat per mans de
son germà, axí com aquell qui era stat lo pus cruel príncep del món. E en loch
de tristor, tota la terra fonch alegra. E alçaren rey lo don Anrich, e la terra donà-li
tans de dons e tanta moneda, que no sabia què se
Anrich satisfeu al dit En Bertran de Claquí, e donà-li tan granment de dinés e
d'argent, e de vàlues, e d'altres coses, que no bastaven gents ni carretes per
aportar-so-n'ó en França. E aprés donà, lo dit don Anrich, al duch de Gandia lo
marquesat de Billena e trenta_mília dobles en ajuda per rescatar son fill, lo qual
era pres en Englaterra com lo duch de Gandia lo hagués mès en loch seu quant
fonch pres per lo Príncep de Gales, qui era en ajuda del rey don Pedro en la
primera batalla que venceren al don Anrich davant Nàgera.
ACÍ
LYONOR AB LO PRÍNCEP DE CASTELLA APELLAT DON JOHAN, FILL
DEL REY DON ANRICH
Enaprés, lo dit rey En Pere féu matrimoni de sa filla dona Lionor ab lo fill del rey
don Anrich de Castella, apellat don Johan, qui enans se deya comte de Trastàmera,
del qual don Johan e dona Lionor, ixqueren dos fills, Anrich e Ferrando,
los quals han suchceït lo Anrich en Castella e Ferrando en Aragó.
E trobant-se viudo e sens muller, lo dit rey En Pere près per muller la filla
de un cavaller vasall seu apellat En Berenguer de Fortià, a la qual deyen Sibília
de Fortià, de la qual procreà una filla apellada dona Ysabel, qui fonch muller del
comte d'Urgell.
E per temps, lo rey En Pere enmalaltí e féu testament. E lexà los regnes a
son fill don Johan. E lexà a l'infant don Martí lo ducat de Montblanch. E lexà a
sa filla dona Ysabel, filla de la reyna fortiana
en l'any
Seu de Barcelona.
APRÉS REGNÀ LO REY DON JOHAN, FILL DEL REY EN PERE, LO QUAL
FONCH LO PUS GENTIL PRÍNCEP DE CRESTIANS, AXÍ EN BELLEA
COM EN COSTUMES
Mort lo rey En Pere, fonch rey son fill infant En Johan, de tots los regnes de
Aragó. E fonch aposat nom Amador de Gentilesa. E açò, per quant lo temps que
vixqué fonch lo més gentil rey de crestians que en aquell temps en totes coses
que pertanguessen a estat real, car contínuament volia estar acompanyat de molts
comtes, e barons, e cavallés. E tenia gran caça de mont, e de falcons, e de tots
ocells. E trobava plaer en la música e tenia de diversos cobles d'esturments. E
estava ab gran estat a cavall.
E procreà de la muller que tenia, una filla apellada Johana, la qual donà per
muller al comte de Foix, lo qual comte se apellava Mateu. E per mort de la reyna,
aprés prengué per muller la filla del duch de Bar, néta del rey de França apellada
Yolant. Aquesta reyna Yolant fonch la pus gualant e tingué la major casa que
reyna que fos en crestians. E en aquell temps, la dita reyna anava molt acompanyada
de moltes grans dones. E aquesta reyna dona Yolant, per enveja e encara
per levar e destroir la reyna dona Sibília, madastra de son marit, la tractà mal, e la
apresonà, e li levà quantes joyes. E li levà Borya e Magaló qui el rey En Pere li
havia donat. E sinó per lo bon infant En Martí, duch de Montblanc, ella
l'haguera feta morir en presó. Açò per quant era dona molt areant, e volia les
joyes que ella tenia, dient eren de son marit. E la reyna dona Sibília volia-les per
a sa filla, la infanta dona Ysabel, qui era pobila. E sobre açò entrà la malícia e mala
voluntat tan gran en la reyna dona Yolant, que li féu molts mals tractaments. E
nostre Senyor pagà-la aprés mort de son marit.
En aquest temps se aplegaren certes conpanyes en Lenguadoch per entrar a
dampnificar Catalunya, la qual gent vingueren en un loch apellat [D]urban. E
sabut lo rey En Johan que allí eren, de continent ajustà alguns barons e cavallés
cuytadament fins en nombre sols de mil rocins. E ab los de sa casa, e tres_mília
hòmens de peu, anà allà on los franceses eren. E un alba de matí feriren en ells, e
desbaratà
aquí avant no li fessen guerra.
Aprés algun poch temps, En Bernat d'Armanyach entrà en Catalunya ab
molta gent d'armes, fins en nombre de
los barons e cavallés de sos regnes en nombre de quatre_mília de cavall en gran
gent de peu. Estant lo rey en Girona, alguna partida dels nobles cavallés del
senyor rey, volent fer una cavalcada, de la qual fonch capità lo noble En Bernat
de Cabrera, lo qual se encontrà ab set capitans del comte d'Armanyac, los quals
desbaratà, e près
Mostí davant Cabanes, lo qual capità e gent desbaratà e apresonà. E vist açò, los
armanyanesos se n'ixqueren del regne e feren la via de Salses fins on lo rey Loís
era. E aprés de açò, lo rey féu matrimoni de una filla sua ab lo rey Loís de Nàpals,
la qual havia nom Yolant.
E per espay de algun temps, lo rey féu gran armada per passar en Cerdenya
que li era rebel·lada. Però no y passà en persona, però envià-y les galeres ab lo
infant, son frare En Martí, qui era en Cicília, al qual preguà passàs en Cerdenya
per cobrar aquelles parts de Cerdenya qui s'eren rebel·lades. E aprés d'açò, lo dit
rey En Johan, atrobant-se a caça en Anpúria, davant lo castell de Oriols en lo
bosch de Foyà, corrent una loba, lo dit rey morí. La qual mort axí soptada, és
reservada en lo secret divinal. Lo qual morí sens fill mascle. E açò fonch en l'any
duquesa muller de l'infant En Martí, duch de Montblanch, en Barcelona. E de
continent, la ciutat de Barcelona près la duquessa e mès aquella en lo palau real,
levant-ne la reyna dona Yolant, muller de sobredit rey Johan mort. E de açò no y
prengueren plaer alguns com axí s'era fet, emperò axí passà. E aportaren a
soterrar lo cos del dit rey En Johan en Barcelona, fent-ne gran dol. E fonch
soterrat en la Seu.
APRÉS REGNÀ LO REY EN MARTÍ PER ÉSSER MORT LO REY DON
JOHAN, SON GERMÀ, SENS FILL, LO QUAL REY EN MARTÍ ERA EN
CICÍLIA. E LOS REGNES TRAMETEREN PER ELL
Per tant com, en lo temps que morí lo rey don Johan, l'infant don Martí era en
Cicília, tantost fonch feta solempna enbaxada per part de tot lo principat de
Catalunya al rey don Martí. Lo qual, sabuda la mort de son germà, lo rey don
Johan, lexà lo regne de Cecília en savi regiment e governació. Se
en Catalunya e arribà en Barcelona on fonch rebut ab molta honor. E tantost,
se
bella festa que rey d'Aragó fes jamés. E per senblant, fonch coronada la reyna per
suchcessió de temps.
E aprés pochs dies, fonch donada muller al rey de Cecília, fill del dit rey En
Martí, lo qual estava en Cecília, ço és, la filla del rey de Navarra apellada
Blancha, la qual fonch tramesa en Cecília per lo rey don Martí, son pare, la qual
envià molt ben acompanyada de molts nobles e cavallés. E per capità de la
armada anava lo noble En Bernat de Cabrera. E arribada la dita reyna en Cecília,
lo rey Martí de Cecília li féu la major festa del món. E tot lo regne de Cecília ne
rebé molta alegria. E feren moltes festes e li donaren grans dons a la dita reyna
Blancha. E feren les noces.
Enaprés convengué al rey de Cecília venir en Catalunya a vesitar lo rey En
Martí, son pare, e la reyna, sa mare, ab los quals estigué per temps de sis meses. E
aquí acordaren pare e fill que, com se
ab la armada que ell trametria e ab la més gent que pogués haver de Cecília, que
passàs en Cerdenya on no era pogut anar lo rey, son pare, per la nova de la mort
del rey don Johan. E quant lo rey de Cecília fonch arribat en Cecília ab sa
muller, la reyna Blancha, li vench nova que la reyna d'Aragó, sa mare, era morta,
de la qual mort lo rey de Cecília, son fill, ne féu gran dol.
E fetes les reals obsèquies aquella degudes, lo dit il·lustre rey de Cecília,
havent a memòria la recuperació de Cerdenya, com son pare hí ell havien delliberat.
E acompanyat de molts barons e cavallés e gentillshòmens e altres gents de
bé, passà en lo regne de Cerdenya. [E] [havien] [fet] capità d'esta gent mossèn Pere
Torrelles, cavaller aragonès, lo qual hi envià lo dit rey ab
hòmens de peu de què li fonch feta molta honor al dit mossèn Pere Torelles. E
anaren sota ell molts nobles hòmens e cavallés del regne d'Aragó, e de València, e
del principat de Catalunya, de on hi hagué moltes passions entre los grans
hòmens dels regnes per la capitania del dit mossèn Pere Torelles. Però
hagueren-s'ó a comportar, per quant lo dit mossèn Pere Torelles governava en aquell
temps —ell hí hun germà seu, mossèn Ramon Torelles— al dit rey En Martí.
E axí partí lo dit mossèn Pere Torrelles ab gran armada per a Cerdenya. E
arribat en Càller, mès sa gent en camp. E los sarts, vist que la armada e gent del
rey d'Aragó era arribada, ajustaren-s'ó e feren molta gent, en nombre de altres
tants que los catalans. E lo rey tirà la via d'éls per combatre
esperaren-lo prop Sent Luri. E vista la batalla dels sarts, lo rey ordenà ses batalles
a consell de molts notables cavallés que ab ell eren. E près-los-lo sol e ferí en ells
[de]. Fonch tan gran la batalla, e tant fort, que durà de les nou ores de matí fins
en la vesprada, que los sarts donaren a fogir. E en lo encalç moriren infinida gent
dels sarts, en suma de
nobles hòmens, hí cavallés, e gentillshòmens, e prou gent de peu. Dels hòmens
d'estat hi moriren lo noble En Jaume de Pallàs, fill de mossèn Jacme de Pallàs,
qui
frare de sent Johan hí En Pere de Sentmenat; Johan de Palou; Guillem de Luyà;
Poncet de Jardí, fill del guovernador de Cerdenya; Bernat Terre; Guillem de
Castellví; Pere de Castellbell; Johan de Vilafrancha; Martí Dories; Pedro Dabun;
Johan de Sesé, e molts altres gentilshòmens, e altra gent de honor. Però lo rey
guanyà la dita batalla. E moriren tants de sarts, que de aquí avant no foren gosats
de ajustar-se.
E aprés, lo dit rey combaté dos castells e près-los molt valerosament. E
feren-hi maravelles los cavallés, tant, que totes les altres terres se donaren que no
esperaren conbat. E axí conquistà lo dit rey tot lo que restava de Cerdenya. E
se
arribà en València on lo rey En Martí era. E atengueren a les noces que
de sa germana, la infanta dona Ysabel, filla del rey En Pere e de la reyna fortiana,
ab lo comte d'Urgell, apellat don Jayme d'Aragó.
E stant lo rey En Martí en València per les bandositats grans que y eren
dels Centelles hí Cervelons, e soles los catalans mogueren que fóra ben fet, fos
donada muller al dit rey perquè la terra no restàs sens hereter. Ab delliberat
consell de tots los regnes, près per muller la filla del comte de Prades, molt bella,
apellada dona Margarita, lo qual rey don Martí, dins l'any que hac presa la muller,
fení sos dies en lo monestir de Valldonzella, a dos del mes de maig any
APRÉS REGNÀ LO REY EN FERRANDO DE CASTELLA, NEBOT, FILL DE
GERMANA DEL REY EN MARTÍ E NÉT DEL REY EN PERE. E PER
NOU PERSONES ELEGIDES PER LOS REGNES FONCH DETERMENAT
QUE TOTA LA JUSTÍCIA ERA DEL DIT INFANT DON FERRANDO, E
PER ÇO
Fenit donchs, lo rey En Martí los seus darrés dies sens fills decendents
alguns, e la suchcessió de sos regnes e terres no hagués declarat a qui pertanyia de
dreta suchessió, ans ó hagués remés a determenació de justícia. Tantost, los regnes
e terres concordantment elegiren
diligentment, e bé, e curosa, e certificats de la veritat.
Fonch vist e trobat per tots los drets que tota la justícia era de l'infant don
Ferrando de Castella, com aquell qui era la més acostada persona que fos a la casa
d'Aragó, com fos nét del rey En Pere, fill de sa filla dona Lyonor, nebot dels reys
don Johan e don Martí. E per ço fonch declarat ésser los dits regnes e principat
de Catalunya per justícia de l'infant don Ferrando desús dit, remetent e foragitant
los egregis comtes de Barcelona e llur pròpria e natural casa, e tots los descendents
de aquells per línia mascolina, transportant la dita casa en línia femenina, la
qual jamés hi era tornada de l'egregi En Grifa Pelós, comte de Barcelona, fins al
dit rey don Martí, la qual suchcessió mascolina havia durat
declarat per rey d'Aragó, tots los regnes e principat per lur rey e senyor, lo qual
près tots los títols que
E vengut en Aragó e presa possesió dels dits regnes e principat, tingué corts
als catalans en Barcelona. E aprés un any que fonch rey, se
reyna per coronar-se. E prengueren la corona a
los barons nobles e cavallés de tots los regnes com encara del regne de Castella.
E aprés breus dies que fonch coronat, se n'anà a la vila de Morella, on era
lo papa Benet de Luna. E aquí contractaren e conferiren de la onió de senta
mare Església per levar la cisma. E foren concordes que fos feta embaxada a
l'emperador de Alamanya per lur part, sobre los dits fets. E axí fonch complit per
obra. E de continent, lo papa se
aturar. E lo rey se
certes coses. E lavòs, lo dit rey En Ferrando, se n'anà en València. E aquí estigué
fins [que] la embaxada fonch tornada de l'emperador. E mentres estigué en
València, donà muller a son fill e primogènit don Alfonso la filla de l'excel·lent
rey de Castella don Anrich, germà major del dit rey don Ferrando, apellada
dona Maria, primogènita de Castella. De les quals noces, lo dit rey féu gran festa.
E tornada la embaxada e hoyda la resposta de l'emperador, fonch determenat
que lo papa e lo senyor rey anà-sse
emperador devia venir per tractar de la sancta onió de la sancta mare Església. E
trobant-se en Perpinyà lo papa e lo rey ab los cardenals, dins breus dies aprés,
vingué lo emperador, lo qual ixqué a rebre lo príncep don Alfonso al lloch de
Salses, molt ben acompanyat de molts barons, nobles e cavallés. E lo emperador e
lo príncep, vént-se ab molta amor, se acullgueren la hu a l'altre. E fonch menat lo
dit emperador al castell de Canet, lo qual fonch molt bé aparellat. E lo segon dia
de matí, los cardenals li vingueren a fer reverència. E aprés, l'altre dia de matí, lo
príncep ab los barons, nobles e cavallés ixqueren a rebre lo emperador, lo qual
meteren dins la vila de Perpinyà ab molt solempna festa. Però en totes
aquestes festes, lo rey don Ferrando no y pogué ésser per rahó de son accident.
Lo dit emperador aportà ab sí mil de cavall, entre alamanys e ongrès. E
fonch-li donada possada a frares menós e tots los carrés qui estan prop lo
monestir. E lo següent dia, hoyda la missa, lo emperador anà a vesitar lo rey en sa
posada, en la qual fonch rebut onorosament per lo senyor rey hí reyna, e per la
senyora princessa, e per les senyores infantes, filles del rey. E aprés dinar, anà a
visitar les senyores reynes vídues, ço és, la reyna Yolant e la reyna dona Margarita.
E lo següent dia, lo emperador vench a visitar al sant Pare e fer reverència, lo
qual trobà ab tots sos cardenals e altres prelats, al qual féu la reverència costumada
al papa. E agradà
essent tots aquí, per temps de dos meses, aprés continus, durà lo parlament.
Conferir e practicar entre los dits tres grans senyors per la dita sancta onió, dins
lo qual temps, tots los reys de crestians enviaren lurs procuradós e missatgés en
aquest parlament.
E en aquest parlament fonch lo gran mestre de Rodes, los comtes de Foix
e de Armanyach, e altres grans barons. E tant ho tractaren e rominaren, los afés
de sancta mare Església e onió de aquella, que no pogueren res concordar, ans lo
papa se n'hagué anar a Copliure, hon eren les sues gualeres. E llavòs, los dits
senyors emperador e rey d'Aragó, li sostragueren la obediència. E sostreta, lo
senyor rey don Ferrando tramès embaxadós al dit sant Pare a Cobliure, ço és,
mossèn Ramon Jatmar e micer Pere Beset, los quals essent a Cobliure trobaren lo
papa dins la sua gualera. E sehent en la popa de aquella explicaren lur embaxada,
la qual, entesa per lo sant Pare, los féu la resposta que a sa Sanctedat fonch
ben vista. Qualsevol que aquella fos, los dits missatgés no foren contents e prenint
comiat de aquell li digueren:
—Pare sant, què direm al senyor rey?
E lo papa respòs que lo y saludassen e que li diguessen de part sua:
—
E ab aquesta resposta, los embaxadós se
enbaxadós foren partits, lo papa féu vela e vench-se
hon aprés temps fení sos dies. E aprés, lo emperador, lo rey e los altres senyors,
foren de acort que ensemps fossen en lo consilii de Costància, e que aquí fos elet
papa perquè de allí avant lo món fos en unió. E axí
tot açò, lo emperador près comiat del rey, e de la reyna, e de totes les altres
senyores. E tornà-sse
E lo rey En Ferrando se
ab la ciutat per certs drets que li feren pagar. E partí
Aragó. E com los consellés anassen per pendre son comiat, lo rey no
girar a donar-los a besar la mà. E per ses jornades vench a la vila de Egualada. E
lo mal lo soptà tant que li convench allí aturar. E congoxant-lo la dita malaltia,
ordenà de sos regnes e terres. E feta la dita ordinació, finí sos dies en la dita
vila a
APRÉS REGNÀ DON ALFONSO, FILL DEL REY DON FERANDO, LO QUAL REY
ÉS ESTAT LO PUS EXCEL·LENT REY DE CRESTIANS, VALERÓS CONQUISTADOR
E SENYOR DE LES DUES CECÍLIES, DEÇÀ FAR E DELÀ FAR
Mort lo excel·lent rey don Ferrando, regnà don Alfonso, fill seu e primogènit, qui
romàs molt jove. E per aquesta rahó li fonch donat per consellés tres notables hòmens,
ço és, lo arquebisbe de Taragona En Garriga, e lo noble mossèn Ramon
Alamany de Cervelló, e don Berenguer de Bardaxí. E solempnizada la real sepultura
del rey En Ferrando, son pare, se
e libertats del principat de Catalunya. E fet açò, ordenà embaxadós a l'emperador
per reinterar la onió de senta mare Església, segons son pare havia començat.
E aprés de açò, lo dit rey se n'anà en València. E aquí ordenà la sua cort, de
la qual ordinació alguns barons, nobles, e cavallés, e ciutats, e viles del principat
de Catalunya ne estigueren molt malcontents. E per esta rahó, los no contents se
ajustaren en lo loch de Molín de Reig on fonch molta cavalleria, e los consellés e
síndichs de Barcelona, e los consellés de Leyda e de Perpinyà. E tingueren gran
parlament e concordaren de anar tots ensemps a la ciutat de València, on era lo
rey don Alfonso, e que
volgués metre en la sua casa e cort dels catalans, los quals los reys passats d'Aragó
no
Alfonso los complagué.