Les obres o trobes davall scrites les quals tracten
de lahors de la sacratíssima verge Maria
foren fetes e ordenades per los trobadors dejús e
en cascuna de les dites obres, scrits, corresponents a
una sentència o sèria del més prop, insert'al libel
o cartell ordenat per lo venerable mossèn Bernat
Fenollar, prevere e domer de la Seu de la insigne
ciutat de València, de manament e ordinatió
del spectable senyor frare Luís Despuig, mestre
de Muntesa e visrey en tot lo Regne de
València, lo qual senyor, com a devot de la verge
Maria, posà en la dita ciutat de València
una Joya a tots los trobadors a onze dies del
mes de febrer, any de la Nativitat de nostre Senyor,
de vellut negre apte o bastant per hun gipó, qui
mils lohara la verge Maria en qualsevol lengua,
la qual Joya per a dir en aquella, fonch lo
dit dia posada en la casa de la confraria de Sant
Jordi de la ciutat, e jutgada a
mes de mars del dit any. Lo tenor o sèria del
dit cartell és lo més propsegüent.
Lo cartell.
L'alta sens par, humil verge Maria,
Reyna del cel, deessa triümphada,
En loch tan alt és altament pujada,
Que Déu tot sol l[i] porta majoria.
Àngels e sants l'atorguen per senyora,
E l'eternal, per mare la confessa.
Los del infern, temor gran li presenten,
Ý
Que sia tal, may lengua dir poria,
Tots aquells béns de què
Sols és son Fill Ihesús qui l'à lohada,
Que lo restant jamés hi bastaria.
Mas, puix devots li som de cor hi pensa,
Perquè d'ingrats no reportem la colpa,
Teniu per cert que mils lahors li done,
Haurà de guany hun bell gipó de seda.
Sant Jordi vol la sua confraria.
Que
Lo jorn onze aprés sol·lempnitzada
La puritat de nostra mare pia.
Jutges tenit de gran magnificència.
Lo cabíscol de la Seu, molt insigne,
Ý ab don Johan de Pròxida, lo noble,
Mossèn Luís de Castellví, magnífich.
[Vin]gau-hi tots senyors, per aquel [dia],
Honrant si us plau tan bella siti[ada],
En cobles cinch endreça o torna[da].
Lengua ý estil lo que plasent vo[s] [sia].
Que per lahor de la Senyora no[stra],
Dóna lo pris devotament e pro[mpta],
Lo reverent senyor molt specta[ble],
Digne visrey e mestre de Muntesa.
Frare Luís Desp[uig],
Mestre de Munte[sa],
Visrey en lo regn[e]
De València.
Resposta del noble don Jordi Sentelles,
tirant a la Joya, en lahor de la verge Maria.
De fe, d'amor la més encesa flama,
Mare de Déu, en lo cel, nova dea.
Los àngels bons corren a vostra fama,
Lo paraís novellament s'enrama,
Déu infinit de vostra carn farrea.
De rich tresor portas etern cabal,
Neta de crim ni mens pogués peccar.
Cambra del Fil[l], Él vos pòch preservar,
Taca no us fes peccat orignal.
Mena de flors incomparable rosa,
De virtut flum e scala, lum e vida,
Dels reys lo rey quant vos près en esposa
Verge rastàs, sanctifficada ý closa.
La pura sanch ab lo verb s'és hunida,
De què
Morí la mort, obràs, de salut, pont.
Mannà suau manà de vostra font,
Vexel sençer de tant unió.
Dels Ceraffins pus gran intel·ligència,
Enteniment més alt que dels proffetes.
L'amor que us té la increada scència,
E aquels secrets de la vera [e]xistència
Vos són uberts princessa de perfetes.
Deliberant Déus pendre vostre vel,
Dóna-us lo que pot dar l'Esperit_Sant.
La Trinitat vos il·lumina tant
Que
O plenitut de caritat eterna!
Tot quant obras són actes meritoris,
Morint Jhesús, fós de dolor sisterna;
Timó segur ab què
Riu per regar los deserts purgatoris,
Archa de pa, colona de gran fe.
Vós preveniu de mercè les favors,
Mare de tots o excelent recors!
Lo món perdut vostre pilar sosté.
En pus alt loch d'excelça monarchia,
Majordom sou en lo grand cel de viure;
Glòria, laus canten ab armonia
Àngels e sants e tota gerarchia.
Mira en vós lo que no
Plena de dons e de béns gratuïts;
Imperadriu pel inmortal tresor,
Objecte clar, eminent esplandor,
Copiós past dels eternals convits.
Tornada.
Reyna, gran remey dels afligits.
En fer-vos tal, mostra Déu son poder,
Per a tal fi millor no us pogué fer.
Delit, segon[s] sobre tots los delits.
Resposta de mestre Corella
ab rims estrains en lahor
de la verge Maria, tirant
a la Joya
Terme perfet del etern consistori,
Goig sens tristor de nostra vida trista.
Vós sou l'estel per qui la scura boyra
Ha pres bandeig d'aquest món ydòlatre.
Ver Déu mostrant vestit de nosta sarga,
Guiant-nos Déu per una dreta senda,
Passàs lo port sens pagar a l'entrada.
E mostres ver que stant dins lo sepulcre,
Lo vostre cors nunque
Lo qual vivint matava tots los vérmens
Puys era carn d'aquell qui, ans del segle,
Vos elegí perquè li fósseu mare.
Dins hun instant s'acaba lo retaule,
Pus net que
Usant de seny fés vot seríeu verge
A Déu servint de frescha nova fruyta.
Dins en lo clos de vostra mare casta,
Partint lo cap de Satanàs en peçes,
Verge filàs a Déu la vestidura
Ab què, vençent, co[mb]até lo diable,
Déu vostre Fill tingués dins en la claustra,
En gran repòs, dormint en vostres liris,
Ab tal delit, que y redosà nou mesos,
Per vós passant com raig de sol per vidre.
Vida dels morts, dels esmortits alquermes,
Pa de salut. A Déu, vós, donant vida.
Del Orient vos feren homenatge
Senyors e reys del món, prínceps il·lustres.
Mirant l'engast, Jhesús, en vostra falda,
Adoren-vos mare de Déu e filla.
E vós, humil sens fel, coloma ý tortra,
Lo Fill portàs circuncís en lo temple
Per desliurar lo món de la ley morta.
Aprés, fogint, lo fogís en Egipte
Ab tal dolor que nostre cor vol rompre
Veure-us fogir ab Déu, verge partera.
Ab greus trebals lo tingues prop lo Cayre,
Ffilant, cosint passant la viha pobra,
D'on meresqués que vostre subjecte,
Aquell Déu gran que tot lo món governa,
Vós lo tornàs set anys aprés l'exili.
E ja fadrí lo perdés e[n] Judea.
Cobràs-lo prest ab tal obediència,
Que
D'on Jhesucrist, ver Déu, portava l'aygua
per fer servey a vós, nostra Senyora.
Ý en lo convit li fes cuytar miracles.
D'on clar se veu, nunque us donà repulsa.
Tingué record, clavat enmig de ladres.
Déu vostre, tot de vós, al peu del cedre.
Per tot lo món residís en persona,
Passant turment major que tots los martres.
Com no morís fon singular miracle,
Que
Sentenciant lo jutg[e] en contumàcia.
Mas al terç jorn, vos entra dins la cambra,
Cobrat l'esmalt de vostre bell vericle.
Morta la mort lo vés, sobre los núvols,
Al cel volant perquè
Tenint als peus los çeraffs per estrado.
Tornada.
Deu anys e dos dels apòstols maestra,
Déu vos deixà perquè
ffins que pujàs tenint en la mà [c]eptre
Alt sobre
Ab cors pus clàs que relluent carvoncle,
Emperadriu, sient a la part dreta.
De mossèn Bernat Fenollar. Preàmbol
dreçat al spectable senyor frare
Luís Despuig, mestre de Muntesa
e Visrey en lo Regne de València.
Mirant, senyor, de molta reverència,
L'alta ý humil que tots los sants avança,
Quant pren renom en aquell puig de França,
E gran lahor en lo puig de València,
Vist, per semblant, de Xàtiva lo puig,
Pujar-la molt ab lo puig de Muntesa,
D'on mestre sou, molt espectable Puig,
Senyor Visrey, puiat per saviesa,
Ab gran rahó sobre
Puix és dels puigs al puig més alt pujada.
Yo, flach pujant, sí puge tal pujada,
Puig per lohar la que vós, Puig, lohau.
Respon sols per honor en
lahor de la verge Maria.
Puix Déu jamés les gràcies nos dóna
Que per les mans, verge, de vós no passen,
Vença, yo us prech, los vicis que m'encalçen,
Il·luminant lo meu tan fosch entendre.
Vós de la mar
Estel molt clar,
E, per homil, tan digna de corona,
Que tots los sants per sempre que us lohassen,
Seria poch als mèrits que us exalçen,
Puix l'incomprès haveu pogut compendre.
O flor de lli[r] per l'àngel saludada!
Déu concebés fen[t]-vos d'Aquell serventa;
E sens dolor parís, de qui sou filla,
Verge restant, per virtut del Altisme.
Tan dignament,
Preheminent,
Que governau la màchina creada.
Mare de tots e més que tots contenta.
Sens vostres prechs vostre Fill no
Vós sols causau que
De paradís, sou vós la dreta scala,
Lo cel poblant, reparau la ruhina.
Eval perdé vós lo guanyàs per mèrits;
Evall tanchà e vós obrís la porta
Que sou la clau
D'aquest palau,
Hon Déu Jhesús ab sí tant vos eguala,
Que son voler ab lo vostre s'affina.
Ni basten may los nostres grans demèrits,
Perdre tal loch, si vós nos feu escorta.
Alta sens par, lo Fill vos dehiffica,
Puix vostre grau los àngels sobremunta.
Tant solament, d'ésser Déu, sou exempta.
Tot l'als preniu de virtuts, com lo centre
Dels sants, major.
Ab gran favor,
Loha-us lo món, lo cel vos glorifica,
L'infern vos tem, tant sou ab Déu conjunta.
De vostre cors rebé Jhesús la [e]mprempta,
Vós l'engendràs, bell hòmen, digne ventre.
Mare de Déu, dels àngels alegria,
Font de saber, dels apòstols maestra,
Pilar de fe, dels martres sants, devisa.
Flor odorant, de les vèrgens bandera
Tenint regnat.
De pietat
Penàs de mort quant vostre Fill moria.
Cambra de goig, del cel bella finestra.
Vós sou virtut que
Mèrit guanyant en tot quant fós obrera.
Endreça.
Pura del tot, vostra vida tal era
Que may pecar pogué [e]n neguna guisa,
Ab tals lahors, l'obra mia poch destra,
A vos endreç, homil verge Maria.
Respon mossèn Ffranci de
Castellví, en lahors de la verge
Maria, tirant a la Joya.
Mare del Fill al qual sou vera filla,
Empelt novell florint fruyta novella,
Dau-nos espill de la llum que us espilla.
Per hun dir bell de vós sempre bella,
No us deman tall que yguale tan gran talla,
La qual recull més que
Mas yo no call, hí veig que
Hí quant més vull, menys dich per molt que vulla.
De l'arbre [a]nti[c]h de vida vós sou rama
Que
Reina del cel, sol Ell pot fer-vos rima,
Car nostra veu tostems seria roma.
Fundada sou en monts florits de rama,
La luna [a]ls peus qu[e] adés cya [a]dés rema.
Fènix estram ab vós negú no rima,
Donchs, què us dirà l'om qui ve pech de Roma?.
Virginal ros hí molt reflagant rosa,
Déu ha despès per vós tan gran despesa,
Que
Qu[e] altri no ha [a]ttès ni, aprés Déu, n'és pus attesa.
Donchs flor de llis de fe columpna llisa,
Qual millo[rs] ús del que lohar-vos usa?
Qual bon avís si amar-vos no
Qual més confús que dir-vos mai confusa?.
O clara font, que de contínuu mana!
Béns infenits e justament los mena,
Vós nos salvàs de la plorosa mina
en què
Vós lo manau, aquell Senyor que us mana,
Descobehís la veu de l'alta mena,
Vós dejunàs contra [e]l satàn que
Ara paschau ab Déu la dolça mona.
Déu fon batut hí vós en Ell batuda;
Content, penat, vós, contenta ý penada;
Fon tan sabut que, vós per ell sabuda,
ni haveu errat ni fer pogués errada.
Per tal recort, Déu, que tant se recorda,
En l'alt convit de ses mans vos convida.
Hí ab dolç acort de més béns vos acorda,
Que no ha partit en la restant partida.
Del altar sant vós, santa, vós sou l'ara,
En qu[è] adoram lo forment de vostr[a] era.
D'açò s'[és] irat lo diable qui
perqu[è] és vençut de vós en aquell[a] ora.
Vós lo vençés hí tant bé
Deffenent l'om qui d'aquell sobrat era;
Vós limitau la sua cruel ira,
Vós soccorreu lo pecador, si ora.
Déu per bon alt d'omil vos fa tan alta,
Que
Per hun tal salt natura humana salta,
Tant, que
Déu vos ha [e]let ans dels segles eleta.
És-vos devot hí vós d'Él molt devota;
Déu és perfet hí vós per Ell perfeta.
Vostre [é]s lo vot en lo cel quant s'í vota.
Tornada.
Sol clar e net verge mare molt neta,
L'umanal cot, Déu no vestí, ni cota,
Fins haver fet vós, reyna tan ben feta,
A qui per dot, espòs ý Fill se dota.
Ell mateix, mossen Francí de Castellví,
cavaller, per honor de la Joya, en lahor
de la verge Maria en lengua castellana.
Consuelo, reparo de los peccadores.
Del muy soberano espijada rosa,
En quién el Eterno se huelgua e reposa.
Mejor de las buenas y a[u]n de las mejores,
De Dios alabada si poco te alabo,
Si mi lengua estando el tu lohor corre,
Yo bien lo comienço mas nunqua l'acabo
Que [e]n prender lo arte por legar al cabo
És querer fundar babilónica torre.
Amiga de Dios en el siglo creada,
Y antes que naciesses por Dios escogida,
Nasciendo ne
Nasciendo en [e]l mundo muy glorificada.
De todas virtudes toda guarnecida
Pues todos tus actos por siempr[e] an merecido.
Y jamàs cessaron tus obras perfetas;
Ia no [é]s maravilla si tanto has subido
Que todo [e]l restante de Dios has vencido,
Àngeles mil, patriarquas, profetas.
Templo, gozo, vida, fe, l[u]ç y luzero,
Cedro, nardo, mirra persona comuna,
Cent mil son tus nombres mas tu, sin par, una;
Sin par hi segunda después del Primero,
El q[u]al encarnado de carne pura.
O quant pura l'alma quant santa seria,
Pués bien a la dretxa de Dios te figura.
Davit rey, profeta, maguer creatura,
Viendo [e]l Creador que d[e] ti nasc[e]ria.
Qué viera después el gran evangelista
En ver t[u] corona de las dotze est[r]ellas
Que vieren los ho[m]os que más vió [e]l salmista
Viendo que salias aurora prevista
A etxar las teniebras con luç hi vençellas;
Luç de la qual sabes lo mutxo que sabe,
Luç de la qual puedes todo quanto quieres,
Luç de la qual gracia jamás no te cabe,
Luç de la qual sola pienso que te alabe,
Pues otri desir no podria qual eres.
El sol eres tú do fizo Dios estancia,
De quien el esposo lucido saliera,
Mas virgen dexara ni vergen constancia,
Passando per ella divina sustancia,
La qual ningún danyo jamás consentiera,
Tú, virgen prenyada tú, virgen parida ,
Tú, la melezina de nuestra querella,
Tú sola y tu Figo fuestes quitos d'ella,
Mas Él y tú [e]n Él la pagastes complida.
Endreça.
D'àngeles ornada de santos servida,
O, quan sobre todos Dios te crió bella,
Qu[e] Él no [ha]viendo madre ni tú siendo aquella
De [É]l fueras ahún la más alta y lúcida.
Resposta de mossèn Barçeló,
cavaller, per la Joya, en lahor
de la verge Maria.
Obriu, obriu Senyora, vostre còffrens
Del tresor gran que Déu vos té [e]n comanda;
feu-n[e] a mi part puix de vós may s'estancha.
Fer-nos grans béns que [e]n vós per tostemps brollen,
Ý tendr[é] esforç armat de vostres launes,
Que són d'hacer que jamés se pot rompre.
Ý passaré devant l'artellaria
Puix de virtuts teniu forjat lo ceptre.
Dalt en lo cel està seyta [e]n l'estrado
Que [é]s de per sí en quarta jerarchia.
A [a]quella que [é]s mare de Déu hí verge,
Més alt son Fill, los sants prop de ses faldes;
Per mantell, sol, la luna, per catiffa
Recolzadors, evangelistes, quatre;
Vestida d'or, de [e]steles gran corona,
Varietats de dignitats per sercle.
Tal vos forgà que no prenint la forga,
Jhesús, de vós, fóreu feta sol fènyx.
Tots ho cantam tots jorns en nostra Sgleya.
Puix vos creà, mas alta [e]n lo principi,
En ser homil tan baxa us volgués metre,
Que lo més Alt, de vós féu tabernacle,
Per un parlar que digués:
Vos ahombrà la virtut del Altisme.
Gustau de Déu lo que [e]ls àngels no gusten,
Perquè ab Ell de vós haveu feta mescla,
Ý quant morí d'aquella mort tan aspra
Vos ne prengués dins vós la part éntegra.
Procurador de tot l'univerç poble,
Vexell de fe, cavaller invencible.
Bé us és degut, de força, real ceptre,
Puix prop la creu morir vés lo Messies.
Vós conversàs de virtuts circuhida
Del enemich numqua us tempta l'exèrcit.
Tot quant tingues, per Déu donas a pobres;
Quant no tingues donas per lo prohisme.
Vós exercís actes de tan gran mèrit,
Que res no fes que no fos sant misteri.
Gran cosa [e]n pren lo qu[i] escriu vostra Vida;
més fés que tots los sants de vida santa.
Tornada.
Mare de Déu, lo pes de mes grans colpes
m'ha derrochat ferint-m[e] ab mortal fletxa.
Yo só ben cert no seran res mes naffres,
Si
Ell mateix, mossen Barçeló, cavaller,
per honor de la Joya en lahor de la
verge Maria en lengua castellana.
O madre de Dios y fiia,
Senyora por quien agora
Ell alma que [e]s pecadora
Tú remedias su fatiga;
Tú de los tristes, consuelo;
De los errados, aviso;
Tú fiziste abrir el cielo
Que cerró l'antigo agüelo.
Tú nos diste paradiso,
Es cosa qu[e] a Dios le plaze,
Mas humildad fue terçera
En que la falta primera
Para todos se desfaze
Creada y la permanencia
Sin obligación ninguna,
Tienes a Dios en presencia
I Él a ti en reverencia,
Do n'i s'iguala ninguna.
Dios, que bien pudo fazerte
La más alta, ia lo fizo
No dexando de quererte
Y de sempre obedecerte.
Todo lo que quieres quiso;
Tu, como a Dios, le adora,
Tu, como la madre, le manda,
Tu, como amor, l'enamora
Y tu del servey, senyora,
Nunqua jamás te desmanda.
Tú, miedo del enemigo,
Privado del bien eterno,
Tal vida tiene contigo
Que si tu nombre le digo
Fuiendo se va [a]l inferno.
A ti jamás d'una luega.
Quando pudo dar, te dio
Aquel Dios que se vistió
De tu sangre y de tu ceda.
El sol sin color temblando
Triste la luna, y escura,
Tu, cerca la cruz lorando,
Tu, con esfuerço esforçando
Quien nuestra salut procura.
Tú que la fe recebiste
Que stava ya por el suelo,
Tú, triste la recogiste,
Tú, muy alegra la diste,
Tú nos fazes ver el cielo.
Tornada.
O reyna muy enxalçada,
Con Dios tu fiio lucido
Si [e]n mi dezir fago [er]rada
por no t'aver bien loada,
Perdón y mercet te pido.
Resposta de mestre Alcanyiç, mestre
en medecina, en lahors de la verge
Maria, per la Joya.
Per vós loar hé mester vostra força,
Redundant font de gràcia complida,
Al qui us dóna dignitat infinida.
Me comanau puix prés de Vós l'escorça,
Parlant ab ell fent-me vós la drecera,
L'enteniment restant il·luminat,
Ajuda sent de vós quant són contrat,
Car yo sens vós en peccats me perdera.
Vòs concordau transendentment e vera,
Ab Jhesucrist de tot peccat discorde.
Per tant ab Vós no [e]n pot ésser concorde
Original ne d'alguna manera.
Perquè mellor no pot ser creatura
Que divinal d'on peccat no rebeu.
E més que sou vera mare de Déu,
sí, com no pot ésser millor natura.
Déu bé pot fer racional factura;
E la rahó clarament, però, demostra
E produir a Vós, Senyora nostra;
E tal poder en Vós fer se apura.
D'on se conclou peccat a Vós no plega
Instant algú de tot lo vostre [é]sser
Qui [e]speculant d'açò no troba [e]l ver
Baix esperit o superbo l'ençega.
Vostra virtut/ gràcia no denega
A qui la vol e voler cascú u vulla.
Qui serà [a]quell qui vostre procés culla
Qu[e] ab rahons grans ben instruhit no crega
Qu[e] axí com Déu a no res fa concebre,
Ell, influint lo creat e no [es]càs,
Concebre-us féu lo seu Fill qui salvà
glorificant tots los qui
Per mellor fi que tots podem percebre,
A Déu plagué Fil resultàs comú
D'Ell e de vós en suppòsit tot hú.
La deÿtat sens minvar ni decebre
Los atributs altres que [e]n Déu han forma,
Cascú per sí vostre Fill Informant,
E per Aquell tots creats acabant,
Lo qual per Vós lo deformat, reforma.
Tornada.
Vostra bondat tant ab Déu se conforma,
Que pur creat no pot, ab lo creant,
Proporció tenir més acordant.
De tots creats vós sou complida norma.
Resposta de mossèn Johan de Nàgera, prevere,
en lahor de la verge Maria per honor de la Joya.
Molt més que [e]spectable senyor virtuós,
E molt reverend mestre de Muntesa,
Visrey militíssim, dir vostres lahors.
Vostra bona fama vos diu qui sou vós,
E molt més los fets e no menys la [e]mpresa
Venint a lohar la mare donzella
D'aquell Redemptor de tota natura.
Jamés Déu creà tant noble persona,
Hunint aquell Verb fet carn dins son ventre
Per qui som hunits en pau sempiterna.
En l'ànima nostra los nostres factors
No y han res obrat sinó sols l'Altisme.
Aquells s'entitolen pares e senyors,
Per la senyoria que tenen del cors.
Pagam per lo tot lo cens e luïsme,
Mes Déu elegí a vós per deessa.
Del Sant Esperit aprés fos requesta,
Jhesús, vostre Fill esperant resposta,
Aprés que digués, fiat, se féu home,
Lo verb eternal fet carn de carn vostra.
Lo vostre sant temple hun sol gra de mill,
Jamés lo pogué temptar creatura,
Mes Déu, com llinteu mirant vostre spill,
De vostre linatge volgué tenir Fill,
Que tot fos de vós e d'Ell genitura.
Vostres mundes sanchs e santes paraules,
En hun sol moment tengueren tal força
Que Déu se huní ab vostre pur bàlsem
Donchs mils se pot dir que sou de Déu mar,
Que dona del món del Fill qu[e] és partera.
Senyora dels àngels Regina del cel,
Lum, guia del món vós fes medecina
Guarint aquell túxech amarch com a fel,
Que per la gran vibra, ab lloure de mel,
Tots erem fiçats posats en ruhina.
Vós sola tingués la Infançonia
E tot lo rescat per rembre la tara;
E teniu l'engüent que munde les taques.
Per tant, lo qui vol sens vós ajutori,
Jamés trobarà uberta la porta.
Donchs cesse la ploma lexem lo paper,
E lohe-us Aquell qui us ha tal creada.
Que totes les lengües libres ni saber
Són hun gra d'arena al vostre valer.
En pochs metres, donchs, com sereu lohada
De vostres virtuts se
Que y digua cascú en soles cinch coples.
Ma com se pot fer? abans posaríem
L'aygua de la mar dins una cistella
Que vostres valors posar en tal nombre.
Tornada.
Abans que
Perquè de sos béns fósseu despensera,
Prenent vostra carn a ssí tant conjunta
De quant fer volgué vos féu-la senyora.
E donchs, qui pot dir en tal sement tacha?.
Endreça.
Plena de tresors e dons ineffables,
Més plena de Déu e qui us pot compendre?
No y basten los cels molt menys tot lo segle,
No sols per a Vós sou molt més que bella,
Mes als mirado[r]s sou pur esmaragde.
Resposta del honorable e discret en
Berenguer Cardona, notari, en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joya.
Sagrat vaxell archiu sobreycel·lent.
Sentits humans no basten, ne sciències,
A recitar vostres grans excel·lències
Fent-ne report o dictat competent.
Si vull rimar del que us sent insignida,
Serà [a]fegir gota d'aygua [e]n la mar.
O dincs gran foch havent flama sens mida,
Per fer augment
Hun petit plech de busques ajustat.
Los vostres dots sí
Especulant me fall tota sciència.
Scient no
Esperiment no sé per veuren clar;
Que
Sobrexcel·lint tot sentit fatigós
Saber humà los prengua deduhibles
Per metren rim
De grau en grau segons haveu fet vós.
No y ha repar a nostres greus errors;
Sol incarnat en vós restant puncella.
No y ha remey sol part de maravella,
Que vós parís infantant sens dolors;
No y ha consol ne res que justifique,
Sol concebut perquè us humiliàs.
No y ha socors axí prest mundiffique
De tot excés,
Si no [é]s d'aquell sol que vós alletàs.
Vós sola sou que mill crim soportàs,
Vós sola sou neta de tota colpa,
Vós sola sou que
Vós sola sou que la fe conservàs,
Vós sola sou preccel·lint totes dones,
Vós sola sou mare de tots los fels,
Vós sola sou bona sobre les bones.
Bonifficant,
Vos sola sou que dreçau nostres zels.
Lir transendent que regiu en los cels,
En los trons alts portant reyal corona,
Hon pietat a vós prest s'abandona.
Desventurats seran vostres rebels
Car governau tots los fets ab aque[s]ta;
E lo jutgant vós és prest obehir.
Deffallent, donchs, aquesta preeleta,
Agenollats,
Devotament vullam semper servir.
Tornada.
Mare de Déu que de tots crims sou treta,
Aquest servent qui no
Donau-li sforç que los vicis obmeta,
Ý ab ver intent
De sos peccats se puyxa penedir.
Endreça.
Jutges galants per bé que yo
No
Si la liquor gustar volreu molt neta,
Del meu dictat
Assaboriu que [e]ll la us farà sentir.
Lo mateix Berenguer
Cardona, notari, a la honor.
Mare de Déu eternalment prevista,
Tal qual huy fou e per semper sereu;
Que us procreha segons que
Lo Déu inmens d'aquella [e]ternal vista;
Donchs, qui dir pot del Qui féu l'ignocència,
Qui fonch primer vos comprés lo mal fet
Per bé privàs de tant de beniffet
Lurs successors,
És aquell do prexcel·lent d'excel·lència.
Sinderitzant aquella preciència
D'aquell Déu gran qui tal vos ha previst,
Que res no us tolch de quant en vós ha vist;
N[e] és poch mudar ne causar differència,
Que sostenir no
Qualsevol call qui rahon l'altra part,
N[e] es deu rimar qu[e] ab la raó s'apart
Que us pogués fer
Acort algú tan vil desconsonança.
Qui viu tan cech que
Puix, vós, coneix, que sou tan singular;
Ne que
Que
N[o] és presumir que
Sinó de sanchs nets e sens peccat,
Donchs, qui pot dir qu[e] ajau participat
Lo vil insult,
Que
Obriu los hulls si lo saber no us basta
Perquè mireu lo grat sobre [e]xcel·lent
Del qual féu dot lo Déu omnipotent
A verge quant l'ànima li s'embasta,
Que no permés que vengués sots la vena
De l'excés vil que
Que priva tots quants som en general,
Mas, exercint
Acte [e]xcel·lent que us féu del do grat plena.
Levau, levau, Senyor, dels hulls la bena,
Perquè veureu en clar a totes parts,
E no tingau los hulls axí [e]nlaçats
Mas que guardeu com fa
Ý en clar mirant de quant és graciosa,
Com meresqué verge per ser humil
Com mer ésser d'aquell Déu tant gentil
Que sol moment
Nos pot trobar del peccat viciosa.
Tornada.
Reyna dels cels verge molt piadosa,
A nós, ingrats, puix vos som recorrents;
E del peccar que fem, vers penidents,
Feu que tingam
En los cels alt[s], glòria luminosa.
Resposta d'En Pero Péreç, notari,
en lahor de la verge Maria, a la Joya.
Qui s'atraveix vostres lahors comptar,
Reyna del cel, en vós la excel·lència,
Prou no attén ni menys la gran clemència
Qui massa tem enpendre tal gosar.
Del vell Adam qui reparàs la colpa,
E per humil portàs nostra salut,
Essent lo món de vicis ja vençut
E del Satan qui tots jorns nos incolpa.
En les virtuts eroyques nadant,
Passàs lo golf d'aquest peregrinage;
Ni de peccat sentir pogués ultrage
En tot quant fés vós sola meritant.
O, quant sobràs la dignitat humana!
Ans que naixqués Déu vos santifficha,
Magnificant al qui us magniffica.
Minerva gran e nimpha de Diana.
Sara, Judich Ester, Abigaïl,
Nocturnes són, en vostre [e]sguart, aquestes.
E què diré de tots los sants, les gestes?
Vós excel·liu en gràcies deu mil.
A dreta part de Déu portant corona,
Dels dotze stels qui sant Johan escriu.
L'ome, per vós, en paradís reviu
Quiti del foch qui als mals no perdona.
L'enginy del alt d'aquell pus savi rey
Nil primer hom ans de caure [e]n los laços,
Ni sant Johan, de Jhesús, en los braços,
Tant no sabé. O lum, de nostra ley.
Los alts secrets de Déu sentiu totora.
Àngels e sants vençent de caritat,
Creada fos en suma puritat,
Estel de mar e rutilant aurora.
Verge parís aquell sol resplandent,
Déu infinit rebent gràcia [i]nfinida,
Eternalment del Etern elegida,
Terme perfet del Verb omnipotent.
En vós s'ateny tota perfecció,
Enperadriu de paradís, e guia,
Ni may falliu al qui de vós confia,
Mare de tots, espill de quant és bo.
Tornada.
Reyna [e]ccel·lent supplich no mireu, no,
Lo meu flach dir; mas, quin voler lo guia,
Més plahent fon mealla de Soffia
Que
Resposta d'en Joan Verdauxa,
notari, a la Joya en lahor de la
verge Maria.
Pont del gran cel de parahís escala,
Verger tot sol enclòs de paret noble;
Vós navegàs aquella richa bala
Del gran tresor obrat dins vostra sala
D'on se paga rescat de tot lo poble.
La fèrtil nau, portant lo pa de vida,
De terres luny del cel Imperial,
Vos fes finit al Infinit sens mida,
Preconitzant ab gran pública crida,
Lo gran repòs e pau universal.
Tan altament alçàs de fe l'antena,
Quant Gabriel/ vos portà la [e]mbaxada
Que consentint obrís dels cels la mena,
Déu concebés enclòs dins vostra cena,
D'on près la carn de vostra carn sagrada.
Vós esperàs, ab ferma esperança,
L'eternal Rey ver Déu hý vostre Fill.
Vós lo parís, de vós près la semblança,
Mare li sou, hí verge sens dubitança,
Lum de les lums hí clarejant espill.
La caritat dins vós fonch tan intenssa,
Que
Contenta fos que, ab dolor inmenssa,
Per fer liberts als catius de remença,
Sofferís mort ensemps hí pena tanta.
De vós morir, ab voluntat molt ferma,
Prompta us mostràs, si fos estat mester.
Vostra dolor en tal grau se refferma.
Pus excel·lent a vós, martir, conferma
La nostra fe tenint lo grau primer.
Temprança gran vós tingués per cambrera,
La voluntat per vós se governava.
Gran fortitut de vós fon la faldera,
De les virtuts portàveu la bandera,
Le stat prudent justícia guiava.
Tant fós humil que us estima serventa
D'on obtingués de senyoria [e]l grau.
Als peccadors estau tostemps attenta,
Lo vostre nom a tot l'infern destenta,
En paradís se fa lo que manau.
Resplandor tal donava vostra cara,
Que
Vós sou govern que lo perdut repara,
Castell segur que nunqua desempara;
Dels crestians la singular princessa,
Del gran Jacob vós sou la gran estela,
Ý de Moysès lo rubrum infl[a]mat.
Ans que nasqués portàs estesa vela
D'ús de rahó, ab encesa canela;
Ý no us taquà l'original peccat.
Tornada.
Puix de vós près l'eternal Déu la tela
d'on se cobrí de la humanitat,
Al enemich que sovèn me repela,
Vós destrohiu que ma virtut se gela,
Mon flach enginy restant fortifficat.
Resposta feta per Johan Moreno,
notari en persona de una noble
e devota senyora apel·lada Yolant;
lo qual nom està sc[r]it en los principis
de les següents cobles e parla ella
en lahors de la verge Maria,
Tirant a la Joya
Yo sí bé
De Vós, qui sou celestial rehina;
Alt sobre
Filla d'aquell qui tot lo món sostenta.
Contemplaré a vós magnificada
En paradís, segons que pusch bastar,
Car no [é]s algú tant vos puixa lohar
Quant merexeu, en vós ésser honrada.
O, què us diré, verge homil, sagrada,
Si
Mas pensaments bé troben e coneixen
Que ja nasqués al món santificada.
Que sant Johan Babtiste ý Jeremies
Se diu ben cert foren santificats;
Donchs més de vós que sou luny de peccats,
Conjuncta [a]b Déu e cambra del Messies.
L'Espirit Sant, complint les proffecies,
vench sobre vós, eternalment eleta,
Déu concebés essent Verge perfeta,
Segons que u dix profetant Jeremies.
Del beneÿt part naturas maravella;
Entendres pot ab la virtut de fe.
Déus inmortal finit mortal naixqué;
Closa parint, restàs mare donzella.
Ab quanta amor cria vostra mamella
Lo Fill Jhesús fet hom sens carnal pare;
Ab quanta [a]mor volgué a vós fer mare
De grans virtuts, sobre totes pus bella.
Ab quanta [a]mor vos plagué [é]sser venguda,
Trista plorant sús al peu de la creu.
Ab quanta [a]mor amàs lo Fill de Déu,
Restant, en vós la fe que [e]ra perduda.
No
Déu e los sants quanta us feren la festa.
Més que la neu, teniu la sobrevesta
Molt resplandent la corona deguda
De plenitud de glòria sou plena,
Alt en lo cel a hon senyorejau.
Tots aquí van los qui vós procurau
Desliures sou de l'infernal cadena.
Tornada.
Tots los meus drets, mare de Déu serena,
Tinch ja perduts si vós no m'advocau;
Ab vostre Fill senyoram concordau.
Sots lo mantell cobriu la mia squena.
Endreça als jutges.
Jutges d'onor, puix que teniu la mena
Del bon saber, e de virtuts, la clau,
Aquest meu dir, si en res Vos desplau,
Yo
Respon N'Anthoni Vallmanya, notari,
en lahor de la verge Maria e per honor
de la Joya en rims capfinits, maridats,
encadenats e ab retronxa.
Sou Vós sens par, verge, dona polida.
Polit és quant vostra persona porta.
Port segur sou hon Déu hom se deporta.
Deport en vós pren Trinitat complida.
Complit fonch bé quant Déu près carn humana.
Humà béns és si
Comunich tal que
Fich los genolls com tinch l'ànima sana.
Mercè yo us clam,
Que de greu fam,
Lo poble tot e regne preserveu,
Pus mare sou e filla del qui us féu.
Sà veig lo fruit que
Grà, de vós nasch e romangués poncella,
Poncell Jhesús, Fill del hom Déu apel·la
Apell li fa tal la gent crestiana.
Crestià fonch e per nós près mort dura,
Dur era [e]l jorn per los Juheus gent mala;
Mal tant nos féu jamés en camp ne sala.
Sal menjà [a]quell del qual vós teníeu cura.
Mercè yo us clam,
Que de greu fam,
Lo poble tot e regne preserveu,
Pus mare sou e filla del Qui us féu.
Cur de vós molt qui de tots crims sou pura.
Pur és lo loch hon per Déu fós bé mesa,
Mes, sen[t]-vos Ell, qu[e] avia per sí presa,
Près dins l'infern Luciffer hon atura.
Atur-me dir com dich cosa tan alta.
Alt és lo cors qui
Lar bell e net és per vós de Déu mare,
Mar sou dels bons hon l'omilitat salta.
Mercè yo us clam
Que de greu fam
Lo poble tot e regne preserveu,
Pus mare sou e filla del qui us féu.
Salt dampnós fa qui de vós se desalta,
Defalt molt hé dels qui us meten gran dubte.
Dubt yo fer mal amant vós qui redubte.
Redubte a Déu que
Esmalt sou clar he spill hon Déu se mira,
Mir dret al cel lo qual regiu, senyora.
Senyor Déu n'és, he
Ador he
Mercè yo us clam
Que de greu fam
Lo poble tot e regne preserveu,
Pus mare sou e ffilla del qui us féu.
Fir dolçament lo qui a vós se gira;
Gir-se vers mi vostra pietat molta.
Molt grahiré si aquella m'escolta;
Escolt-me
Sospir tement, vinch a vós verge neta,
[N]et és tot ço que
Habit en goig pus m'ànima
Cogit Déu, yo, los peccats me remeta.
Mercè yo us clam
Que de greu fam
Lo poble tot e regne pres[e]rveu
Pus mare sou e filla del qui us féu.
Tornada.
Remet-ho-vos mare de Déu eleta.
Elet és cell qui és just no h[o] sospita.
Sospit-me tant com Déu axí us visita,
Visit de pau o feu que us ho cometa.
Mercè yo us clam
Que de greu fam
Lo poble tot e regne preserveu
Pus mare sou e filla del qui us féu.
Resposta feta per Luís Monyoç,
notari, en lahor de la verge
Maria, per honor de la Joya.
Verge sens par de les castes pus casta,
Palau elet e cambra preeleta
Dins en la qual Déu prengués sa retreta,
E s'encarnà dir com lengua no y basta.
Genolls ficats vos supplich, e mans juntes,
Il·lumineu mon flach enteniment
Perquè lohar puixa vós purament.
Feu revivir mes virtuts ja deffuntes.
Verge sens par quant la Trinitat santa
Determenà en vós pendre posada,
E que lo Fill de vostra carn sagrada
Tot se vestís del cap fins a la planta.
Embaxador ab cara molt serena,
vos envia l'àngel sant Gabriell,
Qui devallant ab altres molts del cell,
Agenollat vos dix gràcia plena.
Verge sens par gran fon la maravella
Que,n vós causà la tal missageria.
Ymaginas lo modo com seria
Fill concebent, restar verge puncella.
Misteri fon tan alt que, testa flaca
De mortal hom no l'ha jamay entès,
Vós sola fós la que prest lo comprès,
Filla d'Adam però neta sens taca.
Verge sens par quant vos digués ancilla
Demanant-vos, l'infinit Déu, per mare,
Dins vostre cors, sobrevenint lo Pare,
Hoc e tots tres, sens fallir ne centilla,
Hun cors sagrat de vostres sanchs formaren,
Tan excel·lent, que nunqua
Vestí[s] el Fill e nat ab cors mortal,
Primer pastors, puys, tres reys l'adoraren.
Verge sens par lum dels errants e guia,
Port de salut dels vèrgens primera.
De paradís, camí just e carrera.
Genaral ley a vós no comprenia;
L'original peccat fon en la resta.
E si us volrà algú d'açò reptar
Entre
Vaia [e]n l'infern a posar tal requesta.
Endreça.
Mare de Déu, pus gran lahor d'aquesta
No trobo al món que us puixa presentar.
Supplich-vos molt la
Fent qu[e] ab los sants celebre tostemps festa.
Respon Johan Gamiçà, notari, en lahor
de la verge Maria per honor de la Joya.
A tu m'acost, mare del Creador,
Déu, Jhesucrist, Reyna trihumphada.
A tu m'acost hí [e]t prench per advocada
Perquè [e]n est cas dien ta gran lahor.
No
A tu m'acost filla de Déu eleta,
Ý a tu supplich que los labis me untes;
Ý a tu m'acost perquè ab les mans juntes
Diga de tu la virtut tan perfeta
De ton valer.
O, eternal o font de gran saber!
On per guarir los peccadors occorren,
O eternal, àngels e sants adoren
Ta deïtat mirant lo teu ésser
Hunit ab Déu!
O eternal! tu ést la vera taula
Hon escriví aquell antich de dies.
O eternal, tu
De parahys sens ficció ne faula
Molt clarament.
Tu has obtès de Déu perfettament
Grans donatius més qu[e] altra creatura.
Tu has obtès que, restant verge pura,
Has infantat a Déu omnipotent
Sense dolor.
Tu has obtès ésser de mar estela,
Ý nunqua may poder ser peccadora,
Tu has obtès ésser merexedora
D'aver cubert a Déu, de la gran vela
D'[h]umanitat.
Déu infinit ans que
Te preservà puríssima e santa.
Déu infinit de tu prengué la manta
Ab què
Del primer hom.
Déu infinit te ha pres en esposa,
Ý a tu mirant son voler se deporta.
Déu infinit a tu ha feta porta
Del pus alt cel hon tot lo bé reposa
Dels crestians.
En pus alt grau que tots los altres sants,
Aprés de Déu te ha Jhesús aseyta
En pus alt grau te adoram beneyta
Ý a tu fem tots prostats ab juntes mans
Oració.
En pus alt grau per ser homil reportes
Sobre restant que nos deu senyoria
En pus alt grau te dix Ave Maria,
Sant Gabriel/ quant li obrist les portes
Del teu retret.
Tornada.
Premi d'onor los béns qu[e] ab tu aportes
Tants són e tals que may dir-los poria.
Premi d'onor si no
Defalt és meu per çò prech me comportes
Com inperfet.
Resposta de Arcís Vinyoles en
lengua toscana en lahor de la
verge Maria, tirant a la Joya.
Il Re superno tanto innamorasti
Che tuoy pensieri et acti d'amor casti
A llui piacendo xuxó tua mamella.
Da te processe meridiana estella.
Il verbo divino che en carne presentasti,
Fructo di vita in mezzol verno dasti,
Per te la Çiesa canta: Ave o mari[s] Stella.
Ma tu che sieddi sul carro trihumphale,
Virgine pura eterna, sacra et alma
Victoriosa insegna di paradiso,
Et nella dextra porti aurea palma,
Al mio desir che sta apprendo l'ale,
Porgi la mano con amoroso riso.
E parturisti Dio de carne, d'ossa;
Ne may pecasti ne fu in tua possa
Si meritasti tua vital dechiara.
Matre d'onyomo amabile e chara,
Chen gli creati sola tu fuste rosa,
Stella maris chiara piú ch altra cosa,
Matre regina dal tuo Figlio amara
Noy ignorante di quanto il cel comprende
De virginità tu se sola fecunda,
De charita mirabil salamandra.
L'empireo cel tua vista jocunda
A tua disiança la Trinita attende
Porta mi dunqua nella celeste mandra.
Salda colonna in cui sola s'a poggia
Tucta sperança ch'a te ergel camino.
Alba dal cel che ne portal matino,
Chiaro d'un sol sença ventosa poggia.
Hel cor pudico cha d'ira non si noggia,
Dio s'agit da pietate chino
Imperatritçe ti fece per distino,
Tu destruxisti la infernal troggia.
Ceraffin cantan Regina te laudamus,
Si dulçamente ch'al son delle parole,
Morte m' invita sança amaro gusto.
Illustraray in nostro escuro sole,
In questa valle dove te sospiramus,e
Che tu del cel ne mostri
Quel che ti pregua non perde la sperança
Quell che ti çiama chon ferma chonfiança,
Piú ha di te ch[e] a domandar sapria
Quel chen te pensa tu pensy in luy pria.
Quel che tu tienni non cadde in errança,
Quel che diffendi non teme la parança
Del gran nemicho chel nostro mal dissia
Candida cerva con duo corno d'oro,
Tua figura gran purità demostra.
Nesun mi tochi d'intornol collo scrito.
Libera farti il gran Ciesari mostra,
Ma tu, guarnita del divinal thesoro,
Fuggi al cielo e lassimi contrito.
O archa su dal Novo Testamento,
virga d'Aron mirabile fiorita,
sença humore ma sol chon quella aíta
Che fu inte de l'alto ebumbramento.
O vaxell d'oro inmobile al vento,
Che fu in te de l'alto ebumbramento.
O vaxell d'oro inmobile al vento,
Che ne portasti la manna de la vita.
Tu se la torre daviticha guarnida,
Da ta[l]y scudi che fay Dio contento.
O divinale dulcissima pintura,
Nel paradiso eterna patriarcha,
e di salute, maravello signo.
O fructo santo di nostra scura marcha,
Ma te lasú di nuy non te cura,
Laudar a te non bastara ingegno.
Santa piu ch[a] altra humana creatura,
Fenice del cel da quisto mare barcha,
Por Dio tu te ne portastil pegno
D'umanità non come l'altra charcha
Mandoti la espiritual procura
Che faccia a me d'alchuna saggia degno.
Lo mateix Arcís Vinyoles respon en
Lahor de la verge Maria per honor de la Joya.
O pur engast de l'alt carvoncle feta,
Archa e fe de pur setim forjada,
Mirra d'amor vos ha tan conservada
Ab vostre Fill qui us ha deÿfficada.
Mare de tots aprés d'Ell pus eleta,
Hon permanent fos d'àngels circuhida;
L'Esperit_Sant de vós ha fet lanterna,
Puix, donchs, per mi sou tant ab Déu unida.
Il·luminau l'esperit que s'inferna
Perqu[è] ab lahors de mi siau servida.
Dels cristians la ley és favorida
Per vós portant nostra salut eterna.
La pietat de Déu, qui la governa
Sinó la let e caritat materna
Que Déu, quant hom, dolçament ha monyida?
O beneÿts hulls, mans, braços e mamelles
Que dignament ver Déu e hom tractaren;
Vostres cançons li són tostemps novelles,
Tan[t] en lo brec d'amor l'affalegaren,
Que may d'ell no senten vostres orelles.
L'àngel vos dix Ave, flor de donzelles,
Al qual parlar los cels s'agenollaren;
Vós, responent fiat, vos confesaren
Àngels e trons, ý
Càntichs molt bells en sonades molt belles.
Súbitament, prenyada gloriosa,
Déu vos tramès del cel riques estrenes
De dotze [e]stels que us feren luminosa,
Tant, que Adam, de les escures penes,
Véu claredat, dins vós, maravellosa.
O claustra gran de plantes delitosa,
D'archs crestallins e d'or fi són les menes,
De diamants, les claus vostres són plenes,
E de çaffirs tant fetes sens esmenes
Que may degú la véu pus sumptuosa.
Jamés yvern los verts arbres despulla,
Ni optunnal temp[e]sta los altera.
Divinitat que dins vós se reculla,
F[e]nt sant concert, o divinal cambrera,
E tan humil, que may en res ergulla.
Planta de fruyt ab gloriosa fulla,
D'amor en Déu encesa gavarrera,
Perquè lo cel nostre sperit espera,
Vós sostengués cruel dolor e fera.
Tot quant voleu és just que Déu ho vulla,
Qui us és donat lo pa del cel ell tasta.
Dins qui vós sou gran caritat abunda.
Representau la flor de llir tant casta,
Original. De virginitat munda,
Dins puritat vostre çaffir s'engasta.
Endreça.
Mare d'aquell que la humana pasta
Rebé dins vós ab caritat profunda.
Contemple yo si
En paradís vostra casa jocunda,
Puix mon pregar alt en lo cel no basta.
Resposta de Sobrevero en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joya.
Perquè lohar pugua vostra senyoria,
En tal consistori, verge gloriosa,
Siau-me lum clara mostrant-me la via;
Ornau-me la pensa ý l'ànima mia,
Puix sou la font noble de béns habundosa.
La glòria vostra lo món tot confessa,
De gran excel·lència los àngels avança,
De sants i de santes sou vós la princessa,
Teniu privilegis que us fan ser deessa,
Tan alts, que nenguna jamés los alcança.
Vós sou mare ý verge piíssima, santa,
De totes les vèrgenes la cima ý senyora.
Parint Déu hí home la Sglésia us canta
De misericòrdia regina hí manta;
De la mar estela il·luminadora,
Sobre tots los órdenes dels àngels, pujada,
Vos ha lo Fill vostre fent-vos digne centre.
Peccar no podíeu essent preservada
Perquè fósseu temple hí nostra posada
D'aquell qui nou mesos portàs en lo ventre.
Del cel sou escala ý digna clavera.
Atèny[e]r la glòria sens vós no
Car sou la lanterna mostrant la carrera.
Teniu la reguarda portant la bandera,
Als bons qui us servexen obriu vós la porta.
La mort tan amarga sentí
Què trist per nos rembre Jhesús près en terra!
En tots vostres actes portàveu conquesta
De l'alta cadira hon d'àngels la festa,
Rebeu tan solempne que infern s'aterra.
Mirant-vos beneyta per ser d'omil pasta
Volgué Jhesús pendre de vós la figura,
Hí d'altra part, bella ý verge molt casta,
Li fós tan accepta que res no contrasta.
Tingau aquell ceptre que
Si us dich de Déu forma, vós sou molt condigna,
Si cel vos nomene estau molt pus alta.
D'àngels e d'archàngels senyora sou digna,
Homil tan perfeta ni may tan benigna,
Serà jamés vista qual Déu vos esmalta.
Desiga ma lengua tenir per estrena
Que fós digna sempre portant-vos offerta
D'aquell noble títol de gràcia plena
Que
E fent-nos reviure lo cel nos concerta
Al qual ab trihumfo passant d'esta vida
Pujàs a la dextra de Déu molt contenta.
Los àngels vos lohen per mare [i]nfinida
Puix teniu corona de tants béns guarnida
Pregau per nosatres car sou-nos parenta.
Endreça.
Senyor espectable per ser mal texida
Si [e]n res ma resposta a vós descontenta,
Esmenen los jutges, yo
A ffi que romangua lohada ý servida,
Aquella qui sola mon dir se presenta.
Resposta de Lançol en lahor de la
verge Maria, tirant a l[a] Joya.
Alt en lo cel la geraxia canta
Moltes lahors de vós, senyora pura,
Entre les quals mon voler se decanta,
Aquelles dir que l'escripture santa
De vós escriu ab tal noble figura
Que sou del sol molt ricament vestida.
Hí
Corona d'or portau tota guarnida
Ab dotze grans esteles circuïda
Significant, lo que diré, cascuna.
Fos en lo món sobre les santes, una,
Que no pogué peccar may en sa vida.
Los sants tostemps corrien tal fortuna
Que si jamés no feren falta [a]lguna
Pories fer la fessen ben complida.
Ni may aquestes en qualsevol fahena
Axí com vós obrant, mèrit guanyaren,
Car no visqué algú d'ells sens esmena
Sinó vós sols que prengués per estrena
Gran puritat de la qual vos loharen.
Totes ensemps les verges vos cridaren
Verge sens par de gràcia molt plena.
Los ceraffins ý [e]ls sants tots s'alegraren
Perquè les gents totes vos appellaren
Mare d'Aquell qui lo món determena.
Font de tot bé d'on tota virtut mana,
Vós, huy, regnau ab pietat benigna.
Dels navegants sou ferma tremuntana
Que sens perill al qui bé la demana
Lo port segur de paradís consigna.
Als pares sants/ los fon cosa molt digna
D'on vos creàs de vostra carn humana.
Entraven tots dins la presó maligna
Fins vos obrís lo tresor que designa
Goig e salut, que tristes dolors sana.
Ab greu turment que en vós se transportava
La passió del treball que sentia,
La viva carn, als martres sants penava,
Mas tal dolor dins vós tant penetrava,
Que tot lo cors e l'ànima us dolia.
Déu, vostre Fill, a vós sols excel·lia,
Mostrant-vos clar verament que us amava.
Teniu saber ab tanta senyoria
Que revelau als àngels, cada dia,
Los divinals misteris que us mostrava.
Verge [e]xcel·lent e mare verdadera
Per vós tenim nostra colpa remesa.
O rich vexell d'on tot lo bé s'espera,
Dins vós portàs la deïtat sensera
Que may los cels han tenguda compresa.
Tornada.
Puix Déu no vol sens vós tingam attesa,
Sa gran amor la qual tant nos prospera,
Confie molt, de vostra gran altesa,
Vós me sereu per tostemps migancera.
Resposta de Genís Fira en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joia.
Ans que peccant general malaltia
Pel món senbràs lo nostre primer pare,
En lo més alt de l'alta gerarxia,
Bella per tot humil verge Maria,
Déu infinit vos elegí per mare.
Port dels elets reyna del qui perilla,
Del primer crim vos ha feta deliure
L'eternal Déu per cloures dins la illa
Del ventre sant de vós, mare ý filla,
Perquè ja morts, per vós pugam reviure.
Vexell perfet la Sagrada Scriptura,
Ser infinits vostres misteris mostra
Del primer jorn nos fonch la lum figura,
Vós, clara lum de nostra vida scura
Il·luminant, ajudadora nostra.
Goig sens tristor, vós sou divinal sala
Per a passar a Déu, ferma passera;
Ý de Jacob vós mostrau bé la scala
Lo peccador, ab què lo cel escala.
De Moysès vós sou la gavarrera.
Vengut lo temps qu[e] avia fet promesa
De pendre carn lo vostre Fill isigne,
Volgué que vós, de gràcies encesa,
Primer al món vos mostràsseu devesa,
Tota florint de bellea condigne.
En tal alt grau vos mostràveu perfeta
Que tots los mals de mal feyen recaure,
A vós mirant, cambra de Déu eleta.
De mal pensar, la pensa ja retreta,
Teníeu tots pensant a Déu més plaure.
En hun instant essent organitzada
Verge [e]xcel·lent, dins vostra mare casta,
Vós presentàs, de complit seny dotada,
Virginitat; joya tan estimada,
Que Déu volgué pendre la vostra pasta
Dins vós entrant, verge cambra divina;
Archiu sagrat hon reposà nou mesos
D'umanitat cubert ab la cortina.
Al món ysqué per mestrar-nos la mina
De parahís fent-nos d'infern defesos.
Vós nos féu pont segur, al cel passatge;
Reyna dels cels ý dels àngels senyora.
Seguretat sou vós ý ferm guiatge
De Jhesucrist, vera sou vós ymatge
Que humilment, com a Fill vos honora.
Vós sou l'estel vós sou la lum molt clara,
Búxola sou ý ferma tremuntana.
Los ja perduts vós sou la qui
Als tribulats vós prest girau la cara.
Tot nostre bé de vostra font emana.
Endreça.
Font de salut de Déu excel·lent ara,
De Gedeon, vós sou rosada lana.
Sens vós jamés l'Esperit_Sant rosara,
Ni dels inferns, portes, Jhesús traücara,
Portant los sants als cels per cenda plana.
Resposta de Miqualot Péreç en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joya.
Del més alt cel haveu ubert la porta
Déu, vostre Fill criat en vostre ventre.
[F]illa de Déu la mort nos haveu morta.
Dels peccadors confort qu[e] a tots conforta.
Ligant Satan en lo més fondo centre,
Vós sola sou humil, verge Maria.
Vexell perfet, del primer crim exempta,
Déu eternal preservada us tenia.
En res, en vós, de tacha no volia
Puix Ell volgué de vós pendre la [e]mpre[m]pta.
Ý Déu vestís del humanal linatge
Per vós passant com sol per vidriera.
Vós lo seguís en aquest món salvatge
Vós l'amollís com fa lo foch la cera,
En vós homil Déu se féu creatura.
D'omilitat jamés perdent la força
Venguén lo món passant molta fretura.
De vós semblant, naixqué bella figura,
Del ventre cast prenint novella força.
Ab tot que fós tan gran vostra bellea,
Verge [e]xcel·lent qu[e] a totes excel·liu,
A vós mirant tots perdien legea
De malpensar; com les flames la tea.
Als desonests d'onestat enceníeu.
Sant Dionís per Déu vos adorara
Quan conegué a vós, verge tant bella,
Si lo gran Pau, de cert, no li mostrara,
Vós, nostra lum, del cel estela clara,
De Déu Jhesús fósseu mare donzella.
La humanal natura desterrada
Per lo peccat de nostre primer pare,
Sobrels Ceraffs haveu vós exalçada.
De parahís mostrant la bella [e]ntrada.
Reyna dels cels, filla de Déu ý mare,
Vós dels inferns haveu rumput les baldes
Dels pares sants desligant les cadenes
Perquè la creu portant per armes saldes
Lo peccador se deffèn de les penes.
Premi perfet de glòria, penyora,
Per qui
Obedient, vostre Fill vos adora,
Los àngels tots vos adoren, senyora.
Per vós, pahuruchs, tots los inferns tremolen,
Vós sou l'archiu de gràcies complida,
Per vós la font de parahís emana,
Los richs tresors del cel donau sens mida.
Vós decretant cancellera [e]nnoblida
Tot quant voleu, lo vostre Fill ho mana.
Endreça.
En hun instant vostra nívia vestida
Fonch del sant cors dins lo cors de senta [A]na.
E sixant[a] anys aprés de vostra vida
Al cel pus alt pujàs tant favorida
Enperadriu, de Déu feta germana.
Respòn Bernadí Vallmanya, scrivent,
en lahor de la verge Maria, tirant a la Joya.
Poch ab gosar, ardiment e temor
Me van entorn lohant-vos de Déu, mare,
Filla del Fill, mare de vostre Pare,
Mire tenint de tots fills lo millor.
Por dech haver que us haja dar lahor
Mon esperit ab lengua viciada,
Mas prench esforç pensant vostra dolçor
E que us trobàs primer santa que nata.
Vós sou un flum de pietat corrent
D'on tots malalts obtenen medecina.
Vós sou hun riu qui de la font divina
Tal aygua pren que may la va perdent;
Ans perquè sou humil singularment,
Sou de virtuts inextimable falla,
E dich açò perquè naturalment
Al loch més baix l'aygua tostemps dev[a]lla.
O!, béns mostrau es[p]ill d'omilitat,
La qual ab sí tot[e]s virtuts afferra,
Que l'arbre sol aquell se cala [e]n terra,
Lo qual de fruyt està més carregat.
Tant merexeu e tant vos és donat
Que sol Déu és qui de vós major sia.
E perquè més useu de pietat,
Vol que del pus tingau la milloria.
Com de la mar penja tot lo govern
En lo regir que fa la tremontana,
Axí lo bé de la virtut humana
Està penjat del tot en vostre pern.
E com la nau perilla molt l'ivern
Si bon pilot no conduheix la fusta,
Cert tots perim trebucant-nos l'infern
Si vostra [a]mor a bon port no
Sens vostres béns, tot rich és freturós,
E mal volgut sens vostra benvolença.
May troba fi qui sens vós res comença,
E tot delit sens vós par enujós.
Del més cruel basta ser piedós.
Vostra mercè qui tot lo món transpassa,
E del pregon del cor maliciós,
Traure desigs que bones obres fassa.
Tornada.
Mare de Déu si
Ne may fallí algú per lohar massa
Yo dich que u só per lohar poch a vós
D'on só perdut si merçè no m'abrassa.
Resposta de mestre Pere de
Civillar, argenter, en lahor de la
verge Maria, tirant a la Joya.
Fue demostrada en el centro profundo,
Muy grande teniebra hi escuredat
Por nímio discurço de antiguidat
De certo quedo en las partes del mundo.
Yo conquistando con mi vano plazer,
Dormiendo [e]n un letxo con bellos cotxones,
Fué transportado en un lindo vergel
Muy oloroso, de grande valer,
Segund que veres en mis conclusiones.
Fallandome dentro en esta floresta
Toda [e]nredada de lindos gesmines,
Fue aparecida la virgen honesta
En un carro trihunfante, mutxo bien puesta,
Cercada de àngeles e de cerafines,
Todos lohando su grande clemencia.
De su resplendor cahia [e]n el suelo.
Levantéme de presto por ver su potencia,
Mirando su gesto y más excel·léncia,
De tal claridat que li di[e]re el cielo.
Inmaculada, del todo perfeta.
O, buenos ditxos del rey Salamón,
Como la loha con gran devotion,
De todo peccado la faze muy neta,
Y pone dolçor y grande [a]l[e]gria!
Y est[a] és la fuente de quien, cierto, mana
Sabor y scientia segund proffetía,
Y pone [e]n las gentes sabidoria,
Y da salvation por natura humana.
Los padres antigos, aquesto sentid
Con grande alegría, cantando el misterio.
O reyna, senyora, vienes de la vit
D'aquell santo Jassé, do viene David,
Segund que lo cuenta en el su psalterio.
Tu, de las vírgenes la perfection.
Tu, grand claridad desfaze la niebla.
Tu eras digna de coronation,
Pues sallió de ti la qual salvation,
Qu[e] a todos sachó d'escura teni[e]bla.
Los santos prophetas con grande victoria
De muy riquas perles brodan el su manto.
Aquesta senyora más ganó la gloria,
Y ahun a las gentes; es cosa notoria
Que concebió de Spirito Santo.
De todos lohada los querubines.
Está entre todas la perfection.
Muy sancta sabida con gran discretion,
Serà por memoria fasta a los fines.
Tornada.
Muy sabio senyor, visrey espectable
De la senyoria del rey d'Aragón.
Amado, fiel, justo, no mudable,
Pues vós causador del fecho notable,
La sempre lohada vós del gualardón.
Resposta de mestre Lorenç Diamant,
mestre d'escriure, en lahor de la verge
Maria, tirant a la Joya.
Lo tan alt grau, pura verge Maria,
Mare d'Aquell del qual vós sou factura,
Com porà dir lengua ni scriptura
Lo que
Com vull pençar lahors que s'í merexen,
Vinch a portar mon seny en tal eclipsi
Que ço que penç ésser l'Apocalipsi
És l'abecé que los infants conexen.
Àngels del cel jamés acabarien
Dir lahors tals com vos pertany, senyora.
Àngels del cel meten bona penyora,
Lo que
Àngels del cel vos colen per regina,
Emperadriu, mare verge pus sancta.
Àngels del cel vos conexen més, tanta,
Que no
L'omnipotent senyor Déu del Altisme,
Ans res creàs, vos elegí per mare.
L'Omnipotent, vós filla ý Ell pare,
Sola us tria pura sens null soffisme.
L'Omnipotent sense negún exemple,
De vós féu l'om, ver Déu, en un suppòsit.
L'Omnipotent, sense negún depòsit
Del seu car Fill, volgué, vós, fósseu temple.
Qui, sinó vós, deu ser la més honrada
Verge homil entre
Qui, sinó vós, del peccat preservada
Aprés del Fill, qual Déu volch elegir?
Qui, sinó vós, sobre les dones pura,
Neta sens crim, vexell sanctificat?
Qui, sinó vós, parí sobrenatura
Lo Fill de Déu, segon en Trinitat?
Singular sou, digna mare de Déu,
Pus altament sobre
Singular sou, noblement col·locada
Aprés Jhesús, qui vol ço que voleu.
Singular sou de gràcia tan plena
Que
Singular sou dels cels tenint la clau,
Mirall dels sancts de virtuts, font e mena.
Tornada.
Flor de les flors deman-vos per estrena
Que m'accepteu per vostre servidor;
E vostre Fill qui és larch donador,
Que
Si
Resposta d'en Johan Sent Climent,
nahiper, en lahor de la verge Maria,
per honor de la Joya, en rims estrams.
Sancta dels sancts, pus sou venguda
Ab junctas mans vós coman la meu[a] arma,
E que
Dels peccadors qui són ferits de verga.
Sancta vós sou de Jhesús vera cambra,
Pali d'or fi qui defensau los òrphens,
Siau-me scut en lo que yo tant dubte
De caure bax en l'infernal sepulcre.
Verge sens par, d'omilitat, sepulcre;
Font de virtuts sou estadan lo segles.
Nostre repar en açò yo no dubte,
Per vós serà salvada la meu[a] arma;
Sola sens vós, mare de tots los orphens,
Vós confoneu de Mahomet la secta.
Flor virginal de totes virtuts cambra,
Lo gran Sathàn haveu ferit ab verga.
Vós infantàs la medecinal verge
Qui desliurats-nos ha del mal sepulcre.
Jhesús beneÿt no l'infantàs en cambra,
Mes, pobrellet s'és mostrat en lo segle;
Ni ha tengut, de richs hòmens, la secta;
Al temple sant lo portàs, que no dubte.
Axí
Simeon dix, vos travessarà l'arma.
No
Lo vil Satàn, ab la seu[a] cruel vergua,
D'aquell peccat original que
Fels cristians són guardats del sepulcre
De l'infern brau; e qui dirà, yo u dubte,
De paradís no veurà may la cambra.
Aquests seran semblants de qui la secta
De Mahomet han tengut en lo segle.
En aquell punt que vós partís lo segle,
Alt en lo cel monta lo cors e l'arma;
Vós haveu fet rompre la mala secta,
E vostre Fill los ferra tos ab verga.
Vostres devots possehiran la cambra
Celestial pus han emparats òrphens,
Vers penidents, vos dich que [e]n res no dubte
Que no cauran dins l'orrible sepulcre.
Endreça.
Jutges valents qui manteniu la cambra
Del gay saber, tramet-vos novell d'òrphens.
Si tal fareu verga secta no dubte,
Ni axí poch arma, segle, sepulcre.
Tornada.
Senyor visrey com sereu en la cambra,
Teniu record en deffensar los òrphens.
Si tal fareu en açò, gens no dubte
Sereu deffès de caur[e] al mal sepulcre.
Resposta d'en Berthomeu Salvador,
studiant, en lahor de la verge
Maria, per honor de la Joya.
A vós qui, nou cors ha glorificada,
Presente lahors que may foren fetes,
Seguint Gabriel/ Adam ý els Proffetes.
De noble present yo us faç enbaxada,
Jhesús vostre Fill, essent saludada,
Se volch encarnar dins vostra persona.
Del cel estelat sou alta persona,
Dels elaments tots fos magnificada.
En mig dels Ceraffs fos molt favorida,
D'archàngels e trons, virtuts e planetes,
La luna ý el sol estels ý cometes.
Pujant excel·lent vos ha circuïda.
Obren-se los cels, entrau sens guiatge;
Los martr[e]s e sants tot hom fa gran festa,
Pensant que del Fill vós sou manifesta,
La mare, e Rey qui us dóna l'estatge.
D'omilitat gran portant la mesura,
París vostre Fill en terra deserta.
La cambra teniu, null temps fon uberta.
Adoran tres Reys la vostra figura,
Levant-se
Acostas a Déu ab gran contine[n]ça.
Senyor natural, puniu la offença
D'Erodes, portant espases inertes.
Verge sens peccat jamés fo[n]ch trobada,
Ni martre su[s] vós qui portàs nou mesos
Lo verb divinal a qui som sotmesos.
Servir-lo sens frau puix pagua soldada.
Per Déu eternal fós santificada
Ans no creàs l'om ni Eva peccàs.
Mirant bé us està prenint per lo bras
Lo gran Camarlench qui us ha coronada.
De dotze rosers enmig de l'hombratge
Honor inpetràs qui tots los amanta,
E canta
Mirau de la fe insigne miracle;
Carvoncle molt rich de nós advocada,
De perles guarnit, balays e rabins.
Lo gran paradís, tots los ceraffins
Publiquen llur veu cridant-vos lohada.
Tornada.
Donchs, verge homil mudau-nos la planta
En goig e forment, levau-nos la fam.
La mar senbraveix, a vós invocam,
Se
Resposta de Johan Verdanxa, menor
de dias en lahor de la verge Maria,
en rims estrams, a la Joya.
Port de virtuts no perillosa plaja,
On sens temor los peccadors s'ormejen.
A vós, descriu lo gran Apocalipsi,
Cobrí lo sol tenint als peus la luna.
Tant ha pujat d'omil la vostra planta,
Que transpassant dels cels totes les portes,
Filla del Fill ensemps sou mare ý verge,
Portant al món lo Redemptor de colpes.
Quant me record de vós canta l'Esgleya,
Sola sens par hí sola sens exemple,
Ab gran espant yo gós pendre la ploma.
Si vull parlar hoig titubar ma lengua.
Del gran David vós sou torre guarnida,
Ý de Moysès foguejant gavarrera;
De Sathanàs partís lo cap en peçes,
De parahís reparau les cadires.
Pus altament concebés en la pensa
Lo verb etern, que dins lo verge ventre
Vós començàs de virginitat norma,
Car de primer neguns la conexien;
Tan moderat portàs lo vostre virve
Que
De sos desigs, mirant la vostra cara;
Als no temprats apagàve[u] les flames.
Quant vostre Fill, penjat entre dos ladres,
Morint, matà la mort qui
Tota la fe perderen los apòstols.
Vós assitís comparent per nosaltres.
A vós, de mort la gran dolor cobria;
Com no morís per dol, fon gra miracle.
Màrtir algú a vós no s'acompara,
[P]uix de tal grau vós attengués la cima.
En loch tan alt vos ha deifficada
Lo qui us criá ý vós parís donzella,
Que governau del cel lo gran imperi,
Ý tots los béns per vós sola s'aconsiguen.
Dels justs sou goig, de les vèrgens carvoncle,
Dels peccadors, lo pavès qui
Dels turmentats remey qui
Ý dels perduts castell hon se reparen.
Tornada.
Estela gran, la vera tremuntana
Que per la mar d'aquest món trist nos guia.
Guiau-me vós ab lum de vostra [a]ntorxa
Perquè
Resposta feta per en Luís Català en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joya.
En tantes parts vostra bondat destil·la,
Mare del Fill en Trinitat unit,
Que mon saber és menys d'una centil·la
A declarar aquella gran postil·la
Hon se conté vostre preu infinit.
Com poré, donchs, ab despoblat entendre,
Donar lahors a vostra dignitat,
Si de virtuts haveu pogut estendre
Tan alta lum que ha bastat compendre
Los grans secrets de la divinitat?
Ab plenitut eternalment creada,
Sots lo govern del Pare divinal,
Per son valer dignament preservada,
La vostra carn tostems sanctifficada,
May importà peccat original.
Del Creador tan agradable sposa,
Ý ab son voler axí fós de concord
Que, desijant una matexa cosa,
Degudament hoýs veniu formosa,
Quant a regnar vos fo[u] lo cel ubert.
Per ser homil la glòria infinida,
Havent actes del increat Senyor,
Virginitat vos ha tant ennoblida,
Que mare fo[u] sanctament elegida,
Hí us consignà tota sa gran amor.
L'infinit Déu, prenent en vós factura,
Lo vostre cors volgué deifficar.
Sou, en los cels, tremuntana segura;
Per als devots, delitosa pastura;
Ý als peccadors, reffugi singular.
Ceptre portant en lo sagrat imperi
Dels grans tresors, Reyna, dispensau.
Sacrari fet per a tan alt misteri
De gran dolor, sofferís l'improperi,
Plena d'aquell qui
D'aterna mort per ésser deffensora,
Àngels e sancts vos miren excel·lent,
Ý en tot lo món vos conexen, Senyora,
Puix l'incomprès en tal grau vos honora,
Qual a son grat merexeu dignament.
Sola sens par, dels cels la més insigne,
De puritat teniu ornat vestir;
Al que valeu la corona condigne,
Lo loch més pus alt, la cadira més digne,
Que maternal se pogués elegir.
De castedat teniu blanca divisa,
Daurat cinyel de luminosa fe,
Ý de set goigs brodada cortapisa.
Si, poch sabent, vos lohe de tal guisa,
Humil devot vos demane mercè.
Endreça.
Espill molt clar per hon s'ateny la visa
D'aquell tresor que
Puix que Jhesús, per ell, paga la sisa,
Mare de tots, vestiu-nos tal camisa,
Que mereixcam fruir lo major bé.
Resposta de Berthomeu Dimas en lahor
de la verge Maria, en rims estrems,
per la Joya.
Si m'atrevesch entrar l'escura silva,
No sens temor, delit me dóna senda.
Lo poch que y sé, indigne, dir no dubte;
Vença la por lohar la mare verge.
No ha bastat natura [a]b son ingeni
L'ús de rahó ni la humana claustra,
Tanta lahor compendre [e]n lo seu ésser,
Que l'ignorant no puixa dir sens torçre.
Devoció endreça nostra lengua,
Ý no consent servem jamés scilenci,
Puix concebem en nostre mortal carçre
Digne penser devem tenir principi,
Que may no fon dins los eternals límits
Més liberal senyora fos sens colpa.
Après Jhesús, tan virtuosa falda,
Los nostres mals, cobrint, no pot fer ombra.
Mira lo món ý admira
Ý [e]l cel, espant sosté de tal caràcte[r].
Los peccadors en lo seu sí recolzen;
Troben-la
Prenen de si letícia los àngels;
La Trinitat nos v[e] en glòria perdre.
Prenint, lo Fill, humana carn de mare,
Ha recreat lo món pujant en l'arbre.
Los infernats, en lo tenebrós regne,
Miren, pensant la pena ser menys aspre;
Ý los del cel contemplen aquest medi.
Archana gran e negoci dels segles,
Eva peca ý aquesta prés lo càlzer
Vivificant d'aquella l'omicidi;
E ha sanat la nostra cruel naffra
Fent devallar Jhesús fins en lo centre.
Son Fill cobrà la senyoria [e]n l'ome
Ý [e]ls àngels seus prengueren no poch greuge;
Bé natural, que nostre cor escalfa,
Havem attès per ella [e]n lo sepulcre.
Déu nomenà l'ajust de les grans aygües
D'aquell bell nom hon gràcies s'ajusten,
més alt que
Com és l'abís, ý extensa més que
Endreça.
No cessaré a vós, virginal ceptre,
Donar lahor, puix sou nostre refugi.
A qui
Ý a mi, cobriu de vostra clara tomba.
Resposta de hun castellà sens nom, lo
qual dix en lohor de la verge Maria, tirant
a la Joya.
Creador de cielo y tierra,
Redemptor propio del mundo.
Lo primero y lo segundo
De trino en uno [s]'yncierra.
Principio y fin ineffable.
Porque no sé si erraré,
Datme lengua con que fable,
Si quiere de lo palpable
Pues que para más no sé.
Para passar algún vado
Por algún bordón que leva,
Mi obra, en son de sser nueva,
Serà, más cierto, translado.
Sigamos en sus labores
Nuestras muy savias doctrinas.
Madre de los peccadores,
Floresca, flor de las flores,
El galardón de la fe;
Ésta es de quién l'Esglesia,
Translada de la ley v[i]e[j]a,
No sé quién compararí.
De las planetas, planeta
a quien escribirla dessea.
D'ésta canta Salamón
En una breve liçión:
Responde el mismo profeta
Contra argumentos sophismos:
Ahun no eran los abismos,
Y esta canta muy suave:
Ave mater peccatorum.
Ave virgo nimis digna.
Ave regina celorum.
Ave domina angelorum.
Ave stella matautina.
Tornada. .
Aunque no falta copdicia,
Mas, antes pido perdón,
Templando como lladrón
Delante de la justícia.
Resposta de Vilalba en lahor de la
verge Maria, dita per honor.
Alta sens par santa verge Maria,
Vostres devots deuen tenir delit
Quant, humilment, voleu dir en escrit
Vostres lahors, de molt gran alegria.
És veritat que hom no y bastaria
Dir tots los béns de vós, senyora nostra;
Mas solament açò que rahó mostra,
Vull esplicar a vostra senyoria.
Tres dignitats senyora, vós teniu:
Neta del vil peccat original,
Mare de Déu verge pura sens mal,
Reyna dels cels ý gran emperadriu.
Sant Agostí, en hun tractat, escriu,
Quant de peccats ell entengués parlar,
En res de vós no volia pensar,
Fora del crim de tot peccat, vos diu.
Cert és e clar que Déu omnipotent
Vos elegí per mare del Fill seu,
Al qual, en tot, entrega part li féu
Del seu poder a ell dret pertanyent.
A vós dotà de gran dot excel·lent,
Car ço que
Fonch tost en vós per gràcia molt pura.
Semblant vos féu a Ell molt merexent.
Junta se[u] hui prop de la Trinitat.
De tots los béns vós sola sou complida.
Filla de Déu ý Déu vos té estri[c]ta.
Cambra e clau sou de la Trinitat.
Ama-vos Déu ý Ell de vós és amat.
Déu, en quant Fill, vos és obedient,
En quant Senyor, vos és tostemps plasen[t].
Lo seu voler és vostra voluntat.
Àngels e sants vos donen lahor;
Lo poble bo vos desige servir;
Vostres devots no cessen jamés dir
De vós, virtuts de singular valor.
E lo servent, dels servents lo menor,
Qui de vós creu perfeta puritat,
Sia per vós en gràcia posat
De vostre Fill nostre Déu e Senyor.
Tornada.
Senyor Jhesús, vós, qui tan gran amor
Haveu en tot, a la mare mostrat,
Als seus devots hajau-los pietat,
Salvant-los, vós, qui sou ver salvador.
Resposta de Johan del Bosch,
ciutadà de Xàtiva, en lahor de la
verge Maria, tirant a la Joya.
Flach és l'enginy si vós no m'ajudau,
Mare d'aquell qui lo món ha salvat.
No puch errar si vós ab mi us armau.
Plena de bé, los hulls a mi girau,
Vostre servent, qui us ha tostemps amat.
Res en lo món a mi tant no m'aterra,
Com és en dir, verge, vostres lahors.
La mia mà la plom[a] ab por afferra,
Ma voluntat dirà, sobre la terra,
Especials ymnes cantats de vós.
Font emanant de virtuts abundós,
Més alt que
Plena de dons, vostre Fill graciós,
Vós lo portàs al món, tan dolorós,
E fes obrir lo port de paradís.
Eva [a]ugmentà en sos fills lo peccat,
Colpable mort no has donat, e dan.
Per vós, homil, Jhesús és devallat;
Prenent la carn, ab tots s'és germanat,
E cancel·làs la carta del Satan.
Ab lenguas mil e cor de diaman,
Qui bastara al que vós merexeu!
A[h]! quants doctors han dit e parlaran
Vostsres virtuts! a tots los sobraran.
Molt prop estau del qui morí [e]n la creu.
Mare, conech e ve
Verge ta[m]bé, no [é]s cas de maravella?
Temple d'onor, per sí fa Jera[rqu]ia,
Tot, ajustat miracle, yo diria,
Mare [e]ndessems, parir verge donzella.
Déu eternal, dins la vostra capella,
En hun moment sol fon organitzat;
Home perfet porta sense querella,
Él se vestí de la vostra gonella,
ço és, de carn, semblança de peccat.
O gran Hester! al levat de la fe,
Mesures tres mesclas de la farina;
Lo nou e vell, eternal en tot bé,
La carn d'Adam, l'arma creada té
En l[a] unió de persona divina.
Lo món perdut, per vós, la gran Reyna,
Fonch restaurat; caygut en la sendera
De Mardotxeu, la ràbia canina.
Vós distrohi[t]s essent la medecina,
E reportàs lo brot de l'olivera.
Sobre los cors dels àngels exalçada,
Àurea, vós, tenint molta [a]ureola
De dignitat infinida dotada,
Mare de Déu, en cos glorifficada,
Sols d'aquest nom, lo luciffer tremola.
Tornada.
O flor del camp, principal de l'escola
De paradís aprés Déu eternal.
Del primer cas jo us dich inmune sola.
Major teniu, que
De caritat, virtut perpetual.
Resposta de Gaçull en lahor de la
verge Maria, tirant a la Joya.
Mare de Déu, ésser no merexqué
altra que vós per gran humilitat.
Ni sens lahor, l'alta divinitat,
Humana carn, dins vós, pendre volgué,
Ans e aprés tostemps inmaculada.
Verge, del part restàs neta com vori
Excel·lentment dins finits béns dotada,
E del món tot verdader ajutori.
Vós sou la font brollant nostra salut.
Sacrari ferm de gràcia [a]bundant;
Emperadriu, deessa trihumphant
De tots los cels, per infusa virtut.
Als navegants vós sola sou bonança;
Als pelegrins camí segur e guia;
Dels pobles tots en vós és la [e]sperança
Puix que sou d'ells advocada molt pia.
De paradís, porta sou divinal,
E bell palau ý archiu d'oració,
E vera lum portant redempció
A grans e chichs ý a tots en general.
Vós sou castell molt fort, inexpugnable.
Regina gran d'infinida bellesa,
Per mèrits tals a negú c[o]mparable,
Flor de les flors e clau de saviesa.
Ab propis béns haveu rebut tal guany
Que dignament ab vostre Fill regnau.
Tant, que sens fi dotada vós restau
De tan alt loch qual mare vos pertany.
Carvoncle sou qui més que
Al qual mirant rebem gràcia tanta,
Que
E d'aquest món en l'altre nos transplanta.
Vostres lahors e lo quant mereixeu,
Santes e sants ni
Car per virtu[t]s sou vista resplandir
Tant, que no us fall sinó que fósseu Déu.
De dotze [e]stels ornada vostra testa,
Als cristians és maniffesta cosa,
Tenint lo sol per bella sobrevesta,
Per drap de peus a vós la lunas posa.
Endreça.
Verge sens par los cels feren tots festa
Com en aquells entràs pura com rosa.
Per çò lohant homil yo us faç requesta,
Vos me pugeu hon tot lo bé reposa.
Resposta de Luís Garcia, scrivent,
en lahor de la verge Maria,
tirant a la Joya.
A vós, per lohar dels àngels, senyora
E mare de Déu, no
Jamés deffallís, ans fos causadora
De nostra salut, de tots guiadora.
Repar d'aquell crim que l'om volgué fer,
Dotat vos han molts de virtuts guarnida;
De tals han fruhit los sants en lo món.
A tots prevalgués, ab Déu sou hunida.
En altres majors yo us mir enriquida.
Negú no u atteny en vós sola fon.
Ans de res crear per Déu fos eleta
En temple sagrat de qui la carn près.
Obrat ha en vós obra tan perfeta.
Al deute primer vós, ve[r]ge
Lo vostre sant cors gens no y és comprès.
Preservada fós tingués vida pura;
Jamés no gustàs verí de peccat.
Volgué us Ell formar sens pendre lesura,
Per ço que vestís noble vestidura,
Figurant-la vós, Déu hom s'és mostrat.
Vingués en la lum del món e creada,
Ab voler estrem, vos regonegué
En aquell instant dels cels devallada.
És tota virtut en vós transportada;
Persona vivent jamés la tingué.
Sola meresqués vós ésser la mare,
Per humilitat concebés lo Fill.
Tramès l'Espirit Sant per l'eternal Pare,
Sencera restàs segons yo compare,
Com lo raig del sol fa dins en l'espill.
Per aquella [a]mor que Déu vos tenia,
De grans donatius vos féu habundant;
Que les vostres mans sa gran senyoria,
Tractassen nodrint en la infància;
D'açò excel·liu e sou trihumfant.
Altre si no vós, digne secretari,
No fonch de Jhesús qui és nostre bé;
Per çò us comana la clau del sacrari,
E quant devallat de monte calvari,
Lexat per los seus restà [e]n vós la fe.
Del seu principat dóna us la fadigua
No y entre nengú si a vós no plau.
Tot lo que vós feu Jhesús no u desligua,
El vostre mantell nostres mans abrigua.
Si gràcia [e]s fa vós les impetrau.
Al vostre trespàs temés la fort guerra
Del gran Luciffer; aquell no fós vist.
Per vós l'increat retornà [e]n la terra;
L'ànima [a]b lo cors portan sa desferra.
Pujat és als cels, seu ab Jhesucrist.
Endreça.
Reyna dels reys, dins en la bandera
Del vostre amor teniu-me cubert.
Sinó us hé loat segons que volguera,
Deman-vos perdó qui sou mare vera.
Guarniu-me del pris no
Resposta d'en Bernat Deçpuig en lahor
de la verge Maria, tirant a la Joya.
D'escuredat tenint la pensa llesa,
Mèrits tan alts jamés poré compendre,
Verge, sens vós, dels àngels més entesa.
Gens praticar no
Vós parcial negú [
Per guia us prench de sacra taulegia,
Centre perfet hon vera lum se troba.
Mon esperit mala[l]t de litargia,
Si l'exalçau en l'alta jerarchia,
Serà curat, tocada vostra roba.
De paradís haveu ubert la porta,
Presa Jhesús la vostra forradura;
Vós cancellàs aquella senda torta,
Vivificant la nostra vida morta,
Ens divertís a la via segura.
De vós, Hester, figura fon molt vera,
No us comprengué la ley tan rigorosa.
Déu eternal, de la colpa primera,
Sol[a] entre tots vos preservà sencera.
Restàs aprés constant victoriosa.
L'objecte gran de vostra senyoria,
Dels dissoluts, levada cobejança,
Los apetits, de casta [a]mor floria.
Àngel ni sant no u féu ni fer poria,
Que l'ome calt, de gel prengués semblança.
D'infinitat coronàveu obtesa
En aquest món, vós, excel·lent reyna,
Del actual senyora fós il·lesa,
Per hon obrís la inmortal devesa
Aconseguint fruÿció divina.
Dels ceraffins ab cors glorificada,
Vós trihumphau, no crech del tot finida.
Sou, après Déu, la més deïfficada.
Mare [e]ndessemps hí verge sublimada.
Fènix vós sou, oçell singularíssim,
D'omilitat, lo perfet grau atesa.
Vós nos portàs l'anyel eminentíssim,
Prenent ab ell martiri perfectíssim,
On vós cremàs de caritat encesa.
Mirant en creu la majestat divina,
No dissemblàs a la fort salamandra.
Dins lo gra foch qui lo món il·lumina,
Cremant visqués, produhint medecina
De gran salut, com féu report Cassandra.
Restant en vós no ficta fe, mas vera,
Fés convertir los dexeples dubtosos,
E pendre lum portant dreta carrera
De vós, qui sou perfeta gavarrera,
uberts los hulls d'aquells molt tenebrosos.
Tornada.
Mare de Déu rahons persuasives
Si lengües mil en bocha tul·liana
Déu convertis ni menys demostratives,
Porien dir vostres perrogatives.
No y ha bastat l'Esgleya crestiana.
Endreça al senyor visrey
e mestre de Muntesa.
Senyor visrey e de Muntesa, mestre.
Si del vellut no us par que sia digne,
Lo qual só cert haveu mès en seqüestre,
Perquè mon dir de tot no vaia en destre
Carmesím dau com a senyor insigne.
Arcís Vinyoles, per honor,
en lahor de la verge Maria.
Mare de Déu qui sols pogués merèxer
Nom divinal per virtut de l'Altisme.
Font d'on nasqué lo sant cristianisme,
Regau lo puig, ý en fruyts sants féu-lo créixer.
Girau vers ell, moguts de pietat,
Los vostres hulls, ab la qual contemplaren
Lo Fill humil, sens colpa, turmentat.
Ý en tot obrar jamés lo desemparen.
Mare de Déu com lo sant matrimoni
Vos abillàs de Joyes precioses,
Lo cap guarnit de penses luminoses,
Tan clarejants que seguràs lo dimoni.
Al coll portàs collar d'or fi bronit;
Als muscles sants, aquella gran cadena
De nostra fe, ý en vostres pits, guarnit
Carvoncle pur de la divinal mena.
Mare de Déu vestís, vós, per camisa,
La fermetat listada ý, d'amor casta,
Cobre los pits de tan eleta pasta,
Guarnit cabés de virginal camisa;
Tot lo restant era de prim cambray.
De caritat eren vostres faldetes
Ab marvets grochs, posats de tal espay
Que
Mare de Déu, la nubcial gonella
Fonch en lo món a tots incomprensible;
Lo drap estrany, la color invisible,
Ý entorn de peus una cercha molt belle.
Les mostres són fetes per xerubíns
Brodant lo goig que remé nostra colpa.
Daurat cordó, texit per ceraffins,
Cobre la let que menja qui
Mare de Déu cobria l'arreu digne,
Mongil, tallat per l'Escriptura Santa;
Vostre palau ornat de claror tanta,
Misteri fon a vós pura condigne.
A Déu placcà l'umil sant continent,
Ý enamorat del que creat havia,
Prengué de vós, per sant obumbrament,
Fill Redemptor de l'home que
Mare de Déu no seyta, mas prostada,
Sobre
Acompanyat de multitut de ciris,
Sant Gabriel/ vos trobà [e]n la posada.
[G]enolls ficats mostrant-se ja vasal,
[P]er tot lo cel vos presta homenage.
Al que vull dir l'enteniment deffall
Quanta valor causa tal vassallatge!
Mare de Déu en lo món pus amarga;
Ý ara [a]b lo Fill regnau la més contenta.
Ab pur vestir e tant qu[e] ab Déu parenta
Vos avistàs nostra humana sarga.
Lo més valer vos ha fet més humil,
Virginitat sobre
De puritats florida com l'abrill,
Dins vós se cull la fruyta saborosa.
Mare de Déu insigna creatura,
Quant humilment rebés tal maravella,
Rebeu-lo, puig que
Servir a vós ab gran benaventura.
En ell florint lo ceptre de virtut,
Grana dins vós lo fruyt de l'esperança.
Déu qual viurà puix a Déu ha plagut,
Vós migençant en benaventurança.
Tornada.
Mare de Déu bandera de salut,
Tan vos suplich quant mon saber alcança.
Lo meu lohar si no us haurà plagut,
A peu descalç visit[e] el puig de França.
Endreça.
Senyor visrey justicier estut.
Dels cavallers, victoriosa lança.
Bon capità may en armes vençut,
Faça-us Jesús servar just la balança.
Respon Jerònim Monçó per honor e
en lahor de la verge Maria.
Al enteniment si gràcia l'affina,
Veurà que
Ne lengua parlant e molt que s'estengua,
Vos basta [e]xelçar sent mare divina.
Puyx los atributs, verge, de vós santa,
Són fets infinits venint de l'Altisme.
No veig qui [e]n lo món freture babtisme,
Los digua rimant com sant Bernat canta.
E si [e]n l'incarnar natura s'espanta,
Que sens la gran fe lo creure no y basta,
Com discernirà la nostra vil pasta,
El que us ne pervé sent vós, del Fill, manta?
E si d'aquell mal que no us puch rependre,
A [a]lguns doctors sants los fall la sciència
En dir que
Donchs qui us dirà [e]n rim que nol bast entendre?.
E verge, si [e]n vós no
Aquest primer cas, parint vostre ventre,
La gran ley rompent d'aquell qui
Lohar qui us porà si no u pot compendre,
Ne y té prou sentit a dir quant sou digna?
Puix l'Esperit_Sant en vós tant dispensa,
Que no u attenyem ab tant baxa pensa,
Ý el qui no u entén de vós no u designa.
E si [e]n vostre mort, verge, fós condigna,
Jhesús exalçant vostra [a]rma [e]xalçada,
Hunit ab lo cors ser glorificada,
Passant l'altra ley qual mortals consigna,
No y cumple [e]n açò nenguna postilla
En dar-vos lahor, puix sou tan perfeta;
Ne
Ne
Donchs, qui [e]n lo bell dir sos metres atil·la
Comptant les honors de vós mare ý pura
Si [e]n rim vos digués la gran escriptura,
No [us] bast a lohar quant una cintilla;
E mostre ser tal com l'arch de figuera
Tirant vers lo cel ab tan flaca força,
Que [e]l menys no y atteny com molt se reforça.
Donchs, ¿com bastarà damunt l'alta sp[h]era?
Tornada.
E puix guardonau cascú sens espera,
Del poch donatiu que [e]n dir-vos s'esforça,
Fent l'arbre fruir qui sou vós l'escorça,
Qui us pot satisfer, aprés Déu, primera?
Respon Francesch de Sant Ramón
per honor e en lohor de la verge Maria.
¿Qual dignitat ab la vostr[a] és egual
Que [e]n lo cel sou en cors ab Déu regnant?
¿Com descriuré començ a vós donant
De vós essent procehit l'eternal?
No gose dir que finida siau
Perquè dins vós ha cabut l'infinit.
Lo vostre fruyt en tot loch l'àn fruhyt,
Doncs, qui
Sols l'altitud de vostre [e]nteniment
Molt clar sabé lo divinal estat,
Aquel fent hom de vós deïficat,
Mare de Déu restàs éntegrament.
D'on reportau divina [e]npressió
Perquè pres d'Él obeir-vos devem,
E parahís per vós conseguirem,
Puix que
A Déu, tan alt la voluntat levàs
Que us féu sentir quant era poderós.
Car en lo món fós cel molt gloriós
On era [a]quel ab qui lo món salvàs.
Si vostre cors tans grans béns concebé,
L'ànima, donchs, qui [e]ns los ha concebut?
Lo bé final qu[e] avia [A]dam perdut,
Vós nos portàs qui tot lo [e]ns atengué.
Vida [e]ns fes dar hon no trobarem mort,
Car vostre bé lo nostre mal levà.
O clara lum que jamés s'apaguà,
Qui us ama poch a ssí mateix fa tort.
Si gens obram dels dos estrems lo mig,
Dels mals, perdó nos haveu sens fallir.
Ens feu dels béns tan alt guardó fruyr
Que
De vós rebem continu beniffet
Per bé siam tarts en regraciar.
Déu s'obliga res a vós may negar,
Quant vostre Fill natural se fon fet.
E puix en tot a vós tant obeheix,
Qui, donchs, porà en res fer-vos contrast?
A vós mirant restava totom cast,
E conclohen[t], qui us ignora falleix.
Tornada.
Verge [e]xcel·lent si [e]n mon dir se coneix
Lo gran delit que lohant-vos yo tast
No veig algú que no y vulla [a]ver past,
Puix sou la font d'on tot bé proceheix.
Resposta d'en Matheu Esteve en lahor
De la verge Maria, per honor de la Joya.
Lo gran estat de vostre alt linatge
Braç de Davit noblesa molt insigne,
Nos ha causat que lo vostre viage
May fallirà, ni lo segur passatge
Tenint de vós cartela tan benigne.
E no tant sols la noblesa de sanch
En vós miram, mas de moltes virtuts,
Homilitat ý
Virginitat del vostre liri blanch
Nos han salvat qui tots erem perduts.
Car on sou vós, del cel, dich, la barquera.
Sovint remant passau los qui bé us cerquen.
May vos canssau, valent-vos marinera.
A tots tirau a l'alta més carrera,
Sols penedits, e qu[e] en vostre Fill creguen.
Vós, l'excel·lent, sou timó de ben viure.
Vós, eternal regina de l'alt cel.
Vós, mare tal, que lo vostre bell riure
Nos dóna loch prop de vós per a siure,
Dexant l'infern, amarch més que la fel.
En lo pus alt e loch major del món
Lo sol com hix los raygs prenen posada,
Lo vostre cor axí [i]nluminat fon,
Com dins en vós aquest singular jorn,
Déus eternal près carn santifficada.
Cambra de Déu, noble, d'aquella factura
Que, fet ver hom dins vós nou mesos clos,
Prengués d'aquell la tan dolça pastura,
Que [e]ns donà [e]l cel hon may passam fretura,
La qual remès ab molts infinits plors.
Emperadriu en major tabernacle,
Aprés de Déu sient en tàlem noble.
Vós sou d'Aquell, lo singular obstacle.
Ser vostre Fill és hun tan gran miracle
Com may fos fet dels trips en negun poble.
Ý en lo cap aquella resplandor
Que transendent hix de les dotze [e]steles;
Dins nostre cor nos dóna tal claror,
D'on heretam lo cel per gran amor,
Hon per honrar, los palis vos són veles.
En pietat, de cor tan singular,
Vós avançau a tot lo món comprès.
Benignitat vos fa a nós amar
En tan alt grau, que [e]n la terra e mar
No reffusau desliurar a tot pres.
O puritat de senyora tan alta,
Mare de Déu per gran virginitat
Que may en vós pogué ser vista falta,
Ni de viltat, vostra pensa malalta,
Ni menys se veu original peccat.
Tornada.
Mare d'Aquell qui [e]l món, com a ver Déu,
Regeix e té e nostres penses mira.
Si lo meu dir no és qual merexeu,
Suplich de cor vós a mi perdoneu,
Car no
Respòn mestre Pere Alcanyiç, metge
de Xàtiva, per honor de la Joya en lahor
de la verge Maria.
Cobla esparça invocant auxili divinal
Altisme Déu, vós, qui sou nostra via,
Puix lo voler tant en mi se refforça
Per mils lohar a la verge Maria,
Flach és l'enginy e potència mia,
Guarniu-me vós de saber e de força.
Mare de Déu e advocada nostra,
Entrevenint, girau vers mi la cara,
E mon dictat sia fet de mà vostra.
Tenint davant lo bon Jhesús per mostra,
Lo pris nos pert com si yo
Resposta.
L'eternal Déu, no sent creat l'abisme,
De sí formant substancial concepte,
Ans de tot véu hun fermall tan insigne.
Podem bé dir que
Al produhint sols havent lo respecte.
De vós se diu mare de Déu pre [e]leta,
Quant adquerís vós l'ésser corporal;
Sense migà del crim, primer fos neta,
E del mortal, per gràcia retreta,
no sent-hi vós per instant temporal.
Qui pot comptar vostre [é]sser humanal?
Primer, yo trob tant l'ànima perfeta,
E vostra carn que [é]s de pasta reyal,
Lo resultant era tot divinal.
Verge, per tot a Déu plasent fos feta,
E més humil, sobre tots singular,
perquè forçàs al Déu, sobre natura,
En devallar, son cors sagrat formar.
En vós, qui sou al món no tenint par,
No crehent fer, d'aquell, digna factura.
La dignitat pus alta ý més pura
Del Fill vos vench qui és lo vostre Pare,
Quant concebés, lo creant, creatura.
Ja més no fon tan alta prelatura
Com vós haveu, qui sou de Déu la mare.
Qui porà dir la gràcia [i]nfinida
En no peccar. Egual ab lo Filon
Molt prop estau del qui a tots avida.
Tan bé [e]l teniu quant la carn fonch hunida,
Vós fou de tots verdader Cameron.
Verge [e]xcel·lent, mare del Salvador
Font emanant, esperança de bé.
Perfet vexell e ple de gran ardor.
Flor de virtut parint lo Creador,
Bella per tot e molt zelant la fe.
Fermetat gran, major no
Dins vós està pres Déu, no
Mostra[n]s-la vós ve[e]nt l'ome Déu penar,
Tenint la llum dins vós sens apagar,
Perquè fruhiu ab carro trihumphal.
Mare de Déu vós sou de tots la mina;
goig sense tristor e morint sens no pena.
Dins vós tenint la claredat divina,
Sobre los cels fou trihumphant reyna,
Hon sens fallir féreu vós la esmena.
En tan alt grau sou vós bé col·locada
Que [é]s lo pus alt de l'alta Jerarchia,
Hon vós regnau ab la lum increada,
E regnareu donant-me vós posada,
Venint lo temps homil verge Maria.
Tornada.
Font de salut, de Déu excel·lent mare,
Estel de mar, mirall de Déu lo Pare.
Vós que vestís a Jhesús, nostre frare,
Vestiu a mi, de mal fent-me retraure,
Per pur amor, pensant a Déu més plaure.
Respon mestre Jacme Roig, mestre en
medecina, en lahor de la verge Maria,
tirant a la Joya.
Visrey pel Rey nostre, Johan altíssim,
Alfonso, sant Rey d'inmortal memòria,
Príncep, [p]er Déu, col·locat en sa glòria
Sobre tots reys, cathòlich devotíssim,
Féu molts criats; vós li fou privatíssim.
Bé sou hereu de sa devoció,
Car reveriu e dau occasió
De mils lohar nostra dona Maria.
Què inquiriu, me par prop d'inpossible,
Car sé, los senys, segueix intel·ligència.
Sols qui bé [e]ntén e coneix ha sciència.
Qui, donchs, lohar, al fi, pot l'invisible?
Per sola fe diré: sant e terrible
nom posseeix tramès del cel per Déu.
Homilitat és la qui més hi féu,
No
Peccant, privà sos fills, Adam, llur pare,
D'original graciada justícia;
Preservà Déu una de tal nequícia,
Preelegint al sant Fill sens ve mare.
Per rembrens tots, son verb, fet nostre frare,
De pura carn dins pura se vestí.
Verge
L'Espirint Sant obumbrant a Maria.
Verge parint li dix Achaz, profeta,
E Gabriel, Ave plena de gràcies,
Denabolint les superbes fal·là[ci]es
Ab Déu, son Fill, regnant, sèu a la dreta.
May féu honor Salomó, tan perfeta
A Bersabé, seguda [e]n son alt tro,
Quant supplicà, a tot li dix de no.
Obté quant vol Reyna Ester, Maria.
És, en la cort, trihumphant tresorera.
Premis e goigs parteix en abundància,
Procuradriu dels flachs ab elegància.
Dels penidents, absolent cancellera.
Reyna d'infern, de paradís uxera,
A qui li plau obre ý cala lo pont.
Als sedegants és segellada font,
Als de Moab vergua ferint, Maria.
Del temple, vel; de nova sgleya, barcha,
Vela, timó de la nau apostòlicha.
Dejús sos peus té la luna cathòlicha,
Del just Nohè vinya, coloma ý archa.
De David, clau e scala de patriarcha,
Conca de ros, era de Jedeón;
Tàlem d'espòs florint vergua d'Aron.
Lo gaverrer porta closa Maria.
Tornada.
Fènix, voltor, abella, tórtora casta.
A més llohar, mon flach saber no basta.
Johan sopleix en son Apocalipsi.
Sols vos supplich, quant faré mon eclipsi,
Siau present, il·luminant, Maria.
Endreça.
Mestre devot del convent de Muntesa.
Patrona llur vos fa fer tal empresa.
Sant Jordi us fa capità, gran guerrer.
Ab pietat fou justicier.
Pros per vós, Déu, mare ý filla Maria.
Respon mestre Pere Bell en lahor
de la verge Maria dient a la Joya.
Clara virtut, mirall de sancta vida.
Mare de Déu ab virginitat plena.
De vós prenem, en ben obrar, la mida;
Saborós fruyt deslliurant-nos de pena.
Port singular, govern dels qui treballen,
Lum de la nit consel en la tempesta,
Los enemichs, a quí us segueix deffallen.
Mai derrenclís los de qui sou requesta.
Molt preciós bàlsem de vostra testa,
Salut e goig, als peccadors avallen.
De vós, los sants, en paradís, gran festa
Celebren tots, la gràcia no callen.
Puix mare sou e filla tan discreta
Del Fill beneÿt que
L'Espirit Sant obra salut perfeta;
La qual vós feu, de la virtut, lo centre.
Qui dubita [e]n res que santedat no y entre
On fa per sí especial retreta?
Santa primer de gràcia concentre,
Que nada fos entre los sants eleta,
D'on pendre volch humana carn e pura,
L'etern Déu, Fill, purgant l'intol·lerable
Crim de Adam rompent sa genitura,
En treball dur e mort abbominable.
Tal beniffet, a tots, inextimable
Maternitat infinida us procura.
Hom
Rey trihumphant e tan bella figura,
Restituheix al femení linatge,
Corona d'aur e glorios fama,
Privant l'infern de tot lo sant paratge,
Puix que Jhesús volch apagar la flama.
Qual peccador ès qui a vós reclama,
No senta prest remey de son dampnatge?
O, quant esforç lo virtuós inflama!
En son esmerç no li fa mal ultratge.
Sobre tot cor d'àngels glorifficada,
Sí, com lo sol, aquest món il·lumina.
Donau socors, tant sou magnificada,
A tota gent en perill de ruhyna.
Tornada.
Lo greu Satan no
Puix que siau de bon cor invocada.
Contra los mals donau prest medecina
Ab qui de tots salut és procurada.
Endreça.
Nostre desig és, verge consagrada,
De cor servir per quant sou tal reyna,
Al cel regnant, e de tots advocada,
Perquè tothom a vós lo cap inclina.
Respon mossèn Johan Vidal, prevere de la
Seu de València, en lahor de la verge
Maria, dient a la Joya.
Parlar de vós, alta Senyora nostra,
És tant gosar que
Ý enteniments per subtilment que volen
Sols presumir aquells, per terra prostra.
Ab Déu sou tant, per caritat, unida,
Res de migà de vós a ell no
De pures sanchs li vestís noble roba,
Ligant ab ell natura qu'és finida.
Refugi sou a qui tot[h]om reclama,
Perdut no va qui pren a vós per guia;
Vós meritàs lo dolç nom de Maria,
Plena de bé d'amar deu vera flama.
Mare de Déu nom excel·lent sols vostre.
Estela gran de mar e cel e terra.
E causa fos que perdé la desferra
Del sí d'Abram, lo tant enemich nostre.
Pensar no
Preexcel·lint totes les jerarchies.
Santa dels sants, terme de proffecies,
Sens peccar may, eternalment creada.
Pura sens par, verge ý mare sola;
Del gran retret de Déu vós sou la porta.
Reviure fes natura quasi morta,
Fill Déu parís qui tant nos aconsola.
L'eternal Verb, creant a vós en mare,
Vos elegí cambra del gran Altisme,
Hon recollís aquell tan alt luïsme
Per satisfer al crim del primer pare.
Aquell tresor restituhís, Senyora,
Pagant, per tots, lo vostre Fill benigne.
Morir volgués mirant lo pal insigne,
Restant de nós a Ell, mediadora.
Govern del món, del cel la dreta senda,
Ceptre real vergua florint sens aygua.
Vós preservau que peccat no
Qui us és devot ý en vós servir alenda,
Temple sagrat, mirra fragrant eleta,
Port de salut, jermana ý esposa
Del vostre Fill, hon dolçament reposa.
Totes virtuts en vós tenen retreta.
Endreça.
Dea del cel gràcia perfeta,
Lir pur e net, incomparable rosa.
Puys impetrau ab Déu qual sevol cosa,
Feu, de peccat, sia ma pensa neta.
Respon la gloriosa verge Maria
presentant la sua coronació als seus
devots, per honor de la Joya.
Los qui
Mirau quant só trihumphada,
Que Regina singular,
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada fuý perfeta
Ans que l'ésser meu no fós,
Eternalment preeleta
Mare de Déu poderós.
E per ço, sola, sens par,
Só tan beneventurada,
Que Regina singular,
Déu mon Fill, m'à coronada.
Coronada dins lo ventre
De la mare que
Perquè yo fós digne centre
Del qui nou mesos portí,
Preservant-me de peccat
Axí fuý santifficada.
Que Regina singular,
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada molt contenta
En la salvació.
Quant humil feta serventa,
Fuí del Fill concepció.
E axí
L'Increat dins mi, creada,
Que Regina singular,
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada fuý partera
Perquè tal no fon jamés,
Restant verge, mare vera,
En lo part, ans e aprés.
Volent-me dignifficar,
Mare sua tan amada,
Que Regina singular
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada fon ma vida
Sobre quant virtut conté;
De tants títols ennoblida
Que
Tal me podeu contemplar
De tots béns la més dotada,
Que Regina singular,
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada [e]n sepultura,
Lo cos, l'ànima cobrant,
Ab honor sobre natura.
Déu e sants, tots devallant,
Axí
Dignament acompanyada,
Que Regina singular
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Coronada Senyora,
La major del regne, sèu
En tan alta gerarchia
Que no
E axí
Aprés de tan exalçada,
Que Regina singular,
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Donchs vullau-me suplicar
Peccadors, com advocada,
Que Regina singular
Déu, mon Fill, m'à coronada.
Mossèn Fenollar.
VENGUDA la Jornada als damunt nomenats
dehidors, assignada a hoyr sentència
qui mils dells havia lohada la verge Maria
per los dits senyor Visrey e mestre de Muntesa
e Jutges per sa spectabilitat assumps
que
any demunt dit
dia de la Incarnació, fonch donada e premulgada
la devall inserta sentència per los demunt
dits Jutges en presència del dit spectable
senyor Visrey e dels reverents senyor
Bisbe de Cristonopol e mestre Martí Enyego,
canonge de la Seu e de mossèn Bernat
Fenollar e mossèn Johan Vidal, preveres, e per
los dits jutges presos per assessors en poder
del discret Na [A]nthoni Cendra, notari,
rebuda e testificada [a] instans e aquella publicar,
requirents los demunt scrits trobadors
o la més part de aquels a qui presents constituïts
fonch lesta e ordenada la dita sentència
de manament del dit senyor e Jutges,
per lo venerable mossèn Bernat Fenollar prevere e
domer de la dita Seu, sots la forma següent,
dins la casa de la confraria de sant Jordi de
la dita Ciutat de València.
SENTÈNCIA.
D'acte semblant tan virtuos,
Puix lo començ fonch gloriós,
Tal fi se spera;
Per ço nosaltres sens espera,
jutges donats
En lo libel ja nomenats,
Cascú, per nom,
Mostrar volem per què ni com
Lo pris se guanya,
E de concert cascú s'affania
Lo just seguir
Dels assessors hoynt lo dir
Que pres havem,
E procehint com fer devem
Tots d'un acort,
Mirant la creu e quy és mort,
Com se pertany.
En fets semblants per dar lo guany
A qui
En nom d'quell d'on proceheix
Tot bon juhí;
Vistes les obres sobre
Dels dehidors,
No menys los baxos que
Jutgan egual;
Vist quant la cambra virginal
Resta lohada
E d'aquest fet glorificada
Alt en lo cel.
Pregam-la molt puix és l'estel
Dels navegants.
Les nostres penses ignorants,
En tal empresa,
Que
Senyor visrey,
Nos ha donat, sots justa ley
Guiar-nos vulla.
Vist, donchs, havem, de fullan fulla,
Nostre libell,
Del qual s'ateny lo fruyt tan bell
E delitable,
Hoynt lo cant molt concordable
Que
E, majorment, perquè repotren
Les grans favors
De la mare dels peccadors,
Verge Maria,
Salut de nostra malaltia,
Goig sense tristor,
En nostres mals lo bé major
Aprés Jhesús.
De caritat servant bon ús
Axí us subvé.
Què més desiga nostre bé
Ý el que speram?
Que nosaltres, qui tant penam
En esta vida,
Degudament és, donchs, servida
Ab lahors tals,
Que tots los bons hoc, hí los mals
En ella [e]speren
tant prosperen,
E per aquella tant prosperen
Bons en mellor
Los mals del mal havent dolor
En bé
En tant que tots quants ne confien
Perir no poden,
Ans navegant per molt que roden
Attenyen port.
Per ço
Visrey prudent,
Exercitant l'enteniment
dels trobadors,
En lo cartell diu qui lahors
Mils li darà.
Aquell sens dubte guanyarà
Los pris de seda.
DISPOSITIÓ.
Vist que sens vós nostre cor se reffreda
En ben obrar mare de Déu molt digna,
Vist que sens vós gràcies no
Déu, vostre Fill, ni jamés aquell veda
Lo que voleu,
Vist que sens vós lo qui us ha mils lohada
Dir tan de bé per sí no bastaria,
Vist que sens vós lahor tal no us daria,
A vós donam la Joya consignada
Que