Oració a la sacratíssima verge Maria tenint son Fill Déu Jesús en la falda devallat de la creu. Ordenada per lo molt Reverent mestre Mossén Corella. Ab plor tan gran que nostres pits abeura e greu dolor que·l nostre cor esquinça venim a vós, filla de Déu e mare, que nostra carn dels ossos se arranca, ý l'esperit desija l'ésser perdre pensant que, mort per nostres greus delictes, ver Déu e hom, lo Fill de Déu e vostre jau tot estés en vostres castes faldes. Ab fonts de sanch regà lo verge strado hon, chich infant, lo bolcàs ab rialles; ý·ls vostres ulls estil·len tan gran aygua que pot lavar les sues cruels naffres, fent ab la sanch un engüent e col·liri d'inffinit preu, per levar-nos les taques que·l primer hom, com a vassall rebelle, nos ha causat ensemps ab nostra culpa. Lo vostre cor partit ab fort escarpre, de gran dolor vos mostra tan greu plànyer que·ls seraffins ensemps ab tots los àngels mirant a vós planyent, aprenen dolre. Plany-se lo món cubert d'aspre celici, crida lo sol plorant ab cabells negres, e tots los cels vestits de negra sarga porten acorts al plant de vostra lengua: "O, Fill tot meu!, hoÿu a mi que us parle; que·n lo dur pal haveu hoït lo ladre. puix no voleu que de present yo muyra, estiga·b vós tancada·n lo sepulcre. Yo us acollí en lo meu verge ventre, ara vós, Fill, rebeu-me dins la tomba, que no·s pot fer entre·ls vius yo conversse puix que vós, mort, és ja ma vida morta. En major loch no penseu yo·m estenga del que vós, Fill, pendreu dins en la pedra. Giten a mi primera dins la fossa, que no us es nou dormir en los meus braços. Cobrir vos ha lo mantell qu'a mi cobre e si no us par vos baste tal mortalla, la mia carn, que viu haveu vestida, no us sia greu que, mort, encara us cobra. Mare de Déu, humil tostemps e verge, lum d'aquest món, del cel luent carvoncle, mirra portam de nostra vid'amarga dolent-nos fort com havem fet offensa al vostre Fill, Déu e Senyor benigne. Ensens tenim que nostre cor perfuma, que som contents se faça sacriffici de nostra carn si vostre Fill ho mana. E no gosam les nostres mans estendre per a untar del vostre Fill insigne lo cors sagrat, mas preneu aquest bàlsem, que sens temor nostra lengua·l confessa redemptor Déu, a Déu plaent offerta, qui, al terç jorn, traent del fondo carçre los sants catius, lo veureu dins la cambra mes clarejant que·l sol alt en lo cercle. Finis Jacobo de Vila A glòria gran d'aquella sagrada cruel passió del rey eternal Jacobo de Vila ab penss'affectada tenint dins València la sua posada per dar als devots past celestial la obra present per ésser molt pia ha fet empremptar de bon zel mogut. Ý fon acabada del tot l'onzén dia del mes de giner any mil que corria quatre_cents noranta e tres ab salut.