Demana lo Reverent Mossén Fenollar al honrat ý discret en Johan Moreno De vós ý de mi lo temps assegura a l'home celós de mal sospitar: car tot nostre fet està en parlar, cercant lo descans d'enuig e tristura. Perquè vull saber, menjant-vos olives, lo com de aquelles traheu lo pinyol, ni com, de la closca, lo chich caragol; que fer yo no u puch sens dents ab genives. Moreno D'olives lo past és fina pastura; molt més que lo çucre se pot desijar; yo no só en temps de renunciar, car fort en mi sent rebrotar natura, e tinch gran desig de dolces olives que, ab gran sabor, lança·s lo pinyol, menjant per lo gust d'un bell caragol que tinch molt guardat per fregar genives. Fenollar Puix també glosau la mia textura ý ab seny equívoch voleu postil·lar yo·m dubte que·l brot que us veu rebrotar retinga virtut, ni menys la verdura; ý ab tan flach rotló, de tan forts olives no crech que may oli tragau del pinyol; si banya no trau vostre caragol donchs ¿com poreu may fregar-ne genives? Moreno Yo no·m maravell de vostra pintura, ni de la tenor de vostre cantar, que vós me vullau com a vós jutgar; segons vostre test vós feu la lectura. Si vós no podeu menjar les olives, yo tinch fermes dents per traure·l pinyol, hí, treta la banya, lo viu caragol fa créixer saliva per boca ý genives. Fenollar 33Fengir de potència edat tan madura, aquesta rahó no vull decretar, consell tan loat no·s deu oblidar: cognosce te ipsum, car és gran cordura; ý axí jutgareu ab tendres olives lo quant poch campeja lo corcat pinyol, hí·l calapatench mustiu caragol si pot fer bocí que umpla genives. Moreno Segons nostra ffe ý per conjectura, resurrecció no·s deu gens dubtar: demostren virtut de ressuscitar la vista ý lo toch de bella figura. Tal proprietat tenen les olives: que fan gros bocí d'esmortit pinyol, hí alçar lo cap al fluix caragol, cercant aquell loch on són les genives. Fenollar Alçar pot lo cap, mas no serà dura la carn de aquell, per a barrinar l'esmortit pinyol; pot vida cobrar, mas força no pas d'obrir tancadura. Deixau, donchs, als jóvens aqueixes olives, hí vós, com a vell, salvau lo pinyol: reclam és de guatles vostre caragol, tam fluix com dieu per rompre genives. Moreno D'aquestes olives feta faixadura, gens vós no dubteu que fa revivar: que ab medicina axí singular lo vell bé porà llimar la clausura. Vós feu mal juhí contra les olives, de l'arbre d'amor bell fruyt sens pinyol, car fan escalfar lo fret caragol ý entrar sens empaig de dures genives. Fenollar Del libre d'amor és ley ý escriptura que, tantost que l'om se coneix passar lo punt hí lo terme del sexantenar, se deixe d'amors ni·n prenga procura; inàbil és fet per a tals olives ni per a may traure d'aquelles pinyol; la vella virtut de tal caragol, e, donchs, avorrir deven tals genives. Moreno Aquell gran esplet que molts desnatura en la joventut, per molt praticar, a la velledat no deixa plegar virtut natural, mas fa que poch dura; donchs, si·m só guardat per a tals olives sembrant sens excés lavor del pinyol, miracle no és al vell caragol restar-li virtut d'entrar per genives. Fenollar Tendran les olives prou gran desventura, que·l vostr'apetit hagen a sperar; e si en jovent volgués dejunar, en la velledat ¿sentreu-ne feretura? No·s poden salvar tan fines olives, ab such ja florit, de rànciu pinyol: deffall per poch ús cascun caragol, tan prest com per massa amprar les genives. Moreno Enveja mostrau de ma gran ventura, que·ls béns de amor me hagen a dar: yo no só com vós, que no pot portar, vostra ànima, cos feixuch de vellura. No us prenga desig de les tals olives ni·n cobdicieu molla ni pinyol, que·n vós no y viuria lo mort caragol, en cas que us prestassen la boca ý genives. Fenollar Si·l meu cos se nega, lo vostre no sura: que vells som los dos e no·s pot negar; donchs com la ventura vos puch envejar que us vinga tan prop de la sepultura Cert, yo no desije com vós les olives, ni puch en aquelles plantar lo pinyol: puix vós no podeu alçar caragol, donau peix seget a vostres genives. Moreno Vós tot sou vestit de tal vestidura qual vós la volríeu en mi abrigar: açò és manifest a qui u vol mirar, no us vull dir injúria, que·m par oradura; hí voleu fengir no menjar olives per por de infàmia hí del seu pinyol: ypòcrit si sou en lo caragol, yo gens no u puch ser ab dents ý genives. Fenollar Atorgue-us que sent dels vells la pressura, ý dolch-me de vós que no·m fagau par; ypòcrit may fuy, mas vull-me arreglar segons la edat dispon ý mesura. Menjau-les madures almenys, les olives, que prest separades seran del pinyol; deixau ja les verdes, que·l flach caragol jamés rompra·l cuyro de fermes genives. Moreno En l'enteniment teniu gran foscura, perquè vós pensau que·l vell paladar la tendra perdiu no deja tastar ni del vert agràs menjar de l'agrura. Yo stich desmenjat: madures olives no·m donen sabor tant com un pinyol, si vull alegrar lo trist caragol, açò no puch fer sens tendres genives. Fenollar Del que us hé yo dit la judicatura remet a rahó si u deveu servar: les dones huy amen ab cor tan avar, que fan més al doble pagar la costura, majorment als vells; les tendres olives, que·n trahen diners, lo such ý·l pinyol als jóvens rescaten ab dur caragol; ¡pensau què faran a vostres genives! Moreno Axí com per tast, o per desmesura, o experiment de sabor mudar, la cendra ý la terra ý·l carbó menjar, hé vist que·n les dones algunes atura; raho és major les verdes olives, desijar, de vell, lo fruyt o pinyol: més val que carbó lo dolç caragol d'aquell vell, qui sab cercar les genives. Fenollar Puix és, donchs, prudència ab tempre ý mesura en son gas ý loch lo riure ý burlar, ý gran cortesia voler-se·n deixar, deixem lo deport, no·ns porte fartura; ab pacte, però, que d'estes olives perdau lo record ý·l gust del pinyol, tenint arregnat vostre caragol, ý de la virtut cerqueu les genives. Ab molt ferma ffe crech yo, tals olives grossals ý tam belles, no·ls manca pinyol; deixau-les menjar aquel caragol, qu'és propi lo past de semblants genives. Moreno Si us hé fet contrast ab diligent cura, per un bell donayre ho podeu passar; car lo pensament tinch luny de amar a dones que porten l'amor tan escura. Açò hé fengit per menjar olives ab vós en est plat, puix no han pinyol; les amors que tinch, per un caragol só prest de donar, ni vull ses genives. Honest confessor: les vostres olives són morals virtuts que lancen pinyol de ànima ý cors ý del caragol, exint belles flors de vostres genives. Fenollar a la senyora Olives Ensems vos puch dir, senyora Olives, que may vos hé vist he sé bé qui sou, puix l'aygua tan dolça de vostre bell pou les velles carns mortes fa jóvens hí vives; donchs vostres olives, pux son de tal lista que grans excellències reporten ab sí, lo nom hí los fets se liguen axí: que tant vos conech com si us agués vista. Escriu lo magnífich Mossén Jaume Gaçull, cavaller, al Reverent Mossén Fenollar, com a procurador d'en Moreno Report d'unes noves me força que us diga lo que ja no puch cobrir ni callar: com veig, reverent mossén Fenollar, voleu ab tothom tenir enemiga, hí, cas acordat, cercar mil baralles, debats ý porfídies, contrasts ý qüestions, passant tots los punts, los térmens hí ralles, per fer que prevalguen les vostres rahons. Si en vostre jovent cercàveu reboltes, quant vos fes la brama també com ral quaix, encara que fésseu lavors alt o baix, lo temps, la edat cobrihen tals voltes; mas veure que us dure fins ara·l mal vici hí no us esmeneu de pràtiques tals, voleu de diable usar de l'offici, trepant, pecigant, cercant tostems mals. Hí, per lo que us ame, lo cor no·m comporta callar lo que vull hojau vós de mi, hí més recordant-me, per vós, que·m seguí en dies passats deffora, en l'orta, en l'any de les morts, quant vós dels pagesos hagués bandejat los mots casolans: yo sé quins estaven, quan braus hí encesos, si yo no y hagués tengudes les mans. Ý encara voleu vós fer inventari dels actes hí vida de qui no us coneix, hí jens no pensau que no us ho mereix, ni quant és bon home hí digne notari. Per ço yo us suplich, perquè altra vegada en altra congoixa semblant no us trobeu, vullau recordar-vos que·n boca cerrada no y entra la mosca, com vós bé sabeu. Per uns olivars o peus d'oliveres, que no sé si fan olives de olor, voleu malcorar hí metre mal cor a qui les conrrea, en moltes maneres dient-li rahons que són escusades, hí més per a vós, segons quin estau; que ja diu la gent, ab vostres pedrades dreçades a ell, a vós encontrau. Ý a mi en estrem, mossényer, me pesa hí tant, que no u baste del tot encarir que·n mal ni en bé negú puga dir que vós no tingau la lengua cortesa: hí l'ú diu que u feu de pura enveja, hí l'altre, qu'és tal lo vostre costum, hí l'altre respon qu'és cosa molt leja que prenguen de vós, en loch de lum, fum. Ferit crech que són del mal de Ximeno, com veig que la rata acaça al gat: si vós en lo nàixer vos sou avançat ¿quin mal vos hi mir lo bo d'en Moreno? Tornau, reverent, tornau a la ralla; mirau-vos, mossényer, un poch a l'espill, hí no direu oncle al qui en la talla, en dies ý en obres, vos pot ésser fill. Consell haveu dat a qui no·l demana: per ffur d'aquest regne cinch sous li deveu. mas ja sé que u fa: que puix no podeu, voldríeu que tots perdessen la gana. Comunament vem, tantost que·l temps passa, se pega l'anveja molt més que·l rovell: clama vós de vós que us sou cuytat massa, ab "no y puch fer pus" com feÿa [e]n Borrell. Car bona us diria que fósseu, mossényer, tallat de tal luna com és lo Johan; ý almenys, no rebent en ell tal engan, no crech tan avant vos véssem empényer. Ý encara·n daríeu la clocha de ales ý ab ella, de tornes, lo vostre cerró, hí no us guastaria, lo pes de les bales dels anys que teniu, tan fort lo gipó. Que no sé què y veu en ell vós, fins ara, per on lo dejau tenir en tan poch; que yo crech que basta passar també·l joch, que no restaria deutor de la tara, car veig de bon meliç la mostra deffora; si dins és corcat, axò yo no u sé, mas crech que porà, a legua per hora, anar a son pas encara molt bé. Puix ell no us demana favor ni ajuda, a vós qui us consella passar tant avant, que·m par que voleu posar a l'encant la força que vós teniu ja perduda. Renom de bon metge voleu vós ý fama: si y creu molt guanyar, usau-ne pels dos, ý, a mal de renyons, faixau-vos la cama; si may lo guariu, yo pague per vós. Haveu-ho legit en cartes molt velles, o en l'Avicenna, o en l'Ipocràs? Yo no sé nengú que no s'enganàs en veure de vós tan grans maravelles. Moreno son mal confessa ý atorga, que stà en lo desig tan fundo com veu: hí sens exarops, donau-li vós porga, en loch de guarir-lo, matar-lo voleu. No crech que n'ixcau per ara bon mestre, ni sé què s'és fet lo vostre saber, car veure los trets tan luny del paper senyalen no ésser de home prou destre; donchs pràtiques tals, mossényer, dexau-les, que vós per a elles no sou de son for, car may ab exarms, conjurs, ni paraules, hé vist yo guarir de basques de cor. Si vós lo jutgau segons vostre força, en cert, reverent, gran erra preniu, car veig-lo anar asit ý tan viu que mostra tenir molt prima la scorça; ý·l caragol seu deu ser lo d'en Maura, que pren ab les baves les mosques al sol, ý on fica la banya tant cava ý laura, que moltes vegades forada·l trespol. D'uns gats que y ha lèpols me sembla que sia, que, si dins en l'olla pot metre lo cap, per molt que li diguen "xo!", "fora!" ni "çap!" jamés del lepar deixar-se sabria; ý axí com uns goços que són d'una casta que diu lo reffrany: "criat de l'Urgell, que ans que may deixe lo mos de la pasta, cent mil bastonades podeu dar en ell". Hí·l gat ab gest simple prou voltes arrapa; ý tots dies vem mentir los senyals; ý moltes vegades trobam menestrals ý bons bevedors davall mala capa. Deixau-li donchs vós menjar les olives, que més que l'esturç, té fort lo ventrell; puix per a guarir-li aquelles adives no li satisfà lo vostre consell. Perquè, ben mirada la pràtica sua, yo·l veig molt conforme al bon esquirol, que stant a la pluja, a l'ayre ý al sol, s'adarga hí·s cobre tostemps ab la cua. Ý tinch, per ma ffe, per cosa molt certa que, d'algunes bregues en què s'és trobat, encara li resta anar a la herta, portant de continu lo dart embagat. Puix canes ni banyes per dies no vénen, jutgau per les obres ý no pels cabells, majorment que huy dels jóvens ý vells les dones repelen, agaffen ý prenen; e quant los vells fluixen, lavors elles tiren a casa lo moble, la roba ý diners; car bé sabeu vós que·ls qui be offiren aquells a la stola arriben primers. Car no és lo temps qual ésser solia com vós d'aquest àbit anàveu vestit, que de la cançó que deyeu de nit ab un gran mercés pagaven de dia, ý ab un ramellet ý ab una floreta, que us dava la dama, restàveu content, pensant que teníeu soberga bestreta; ý axí us governaven de fum ý de vent. Ý aquelles amors se deyen beneytes, car no s'encantaven a qui y dona més; ni staven les dones sobre l'interés de nit ni de dia, vetlant ni asseytes. Ý ab tot que may fon amor rahonable, car may per rahó amor se regí, si en vostre temps la ves variable, poch ferma ý fràgil, pijor està huy, segons lo que yo puch dir ni escriure, mas sol per hoÿda, que alre no y sé, ab tot que jamés un dia de bé me vist per a veure·m de pena delliure; e huy ja no s'usa que molt se detinga, perquè l'esperar no·ls porte affany; mas si y ha què pendre, desigen que vinga e puix sia prest, si·s vol en mal guany. Si contra l'amor valgués saviesa, saber ni lo seny ni menys la edat, és cert que David se·n fóra guardat; mas veig que·ls més savis jamés l'àn entesa. Puix no ignorau lo test ni la glosa de quant vos puch dir, ni menys lo decret, usau lo reffrany: "no sab on se posa, en qui ni per què amor ni lo fret". Ý ab tot que per jove no·s deja entendre, car prou se coneix que va cap avall, posar no·l deveu tan poch en lo ball, qu'entre·ls espatlats se puixa compendre; car bé conech yo que·ls vells que huy s'usen ý tenen bon cor, bravegen tostemps, ý aprés ells mateixos s'enculpen ý acusen, com volen dels jóvens seguir los extrems. Ý aquests, entre l'any, alguna vegada si passen carrera per un bell delit, encara que·ls faça aprés mal proffit, alegres ne resten d'aver-la passada; però si és forçat que tornen a córrer, ab tanta congoixa s'afferren als crins, que, per molt que·ls vulla fortuna socórrer, prou mala jornada daran als rocins. Si ell és d'aquests que fan tals mesures, que prou per la mostra també no u descrech a vós ¿que us hi va que porte son plech, lo cloure·l contracte a miges costures? Donchs, no li bequeu sobre la berena, en dir-li què fa, si pot o no pot, que prou té que fer de mala fahena, si sense menjar-ne bestrau a l'escot. Ý axí·s pot bé creure que sia possible lo sí com lo no, segons va lo temps, que tant veig les coses anar pels extrems, que res yo no dubte ésser impossible; e no façau cas si ella se n'alta, si·l deu o no·l deu voler ni amar, que stant la rahó en elles malalta, prou voltes se·n poden los comptes errar. Perquè huy les dones estan malveades en fer lo revés del que deven fer, hí fan lo que deven quant no u han mester, si may per desastre ho fan a vegades; pero si alguna se·n troba que sia deffora d'est compte, traheu-la·m del viu, ý almenys ab rahó per ella·s diria: "una horoneta tan poch no fa stiu". Però per no perdre lo tranch d'esta dança, ni d'esta madeixa lo cap ni lo fil, mostrar-vos vull yo rahons més de mil per hon lo Moreno no deu fer mudança; perquè, si y pensau, per molts bons respectes tantost mudareu de oppinió, si d'estes olives mirau los effectes, ni quant fortiffiquen la mia rahó. Olives són fruyta portant avantatge en moltes maneres als altres fruytals; hí d'elles lo such guareix de molts mals; hí vallen les fulles a mal de bocatge; hí, verts o madures, tan grans béns reporten, hí no menys si són olives de olor, que·l cap ý·l ventrell apuren, conforten, preserven d'umor ý alegren lo cor. Olives són fruyta que l'oli hix d'elles, prement ý estrenyent-les, segons se pertany; ý a Déu hí als sants pregam entre l'any ab molts patenostres semblants a d'aquelles, dels quals molt se alten hí s'ampren les dames; hí d'olis tan bé no resten de buyt, hí·l dia de Rams beneheixen les rames de llor d'olivera, car tots fan un fruyt. Olives són bones al cor ý molt sanes, car moven ý exciten del gust la sabor; ý a voltes affilen tam prim lo rahor, que fan molt espesses alçar les capçanes; olives són fruyta que·n l'any se reserva, molt fresca, molt tendra, molt vert hí gentil; ý a causa del bàlsem que tant les conserva, al preu de la grana compram lo brasil. Olives són past de tanta dolçura, que·n poden menjar los jóvens hí vells; hí·ls metges no·l veden als dèbils ventrells puix sien menjades ab tento ý mesura; hí res no y ha en elles que no aproffite, car molt bon caliu se fa dels pinyols; donchs ¿com se pot dir que no ressucite la sua licor als morts caragols? Car tanta virtut d'aquelles emana, que no pot sens oli cremar lo cresol, ni menys té sabor sens oli la col, ni·s pot sense oli cardar bé la lana; per ço quant la làntia fa lum esmortida, se pot bé conéixer ab justa rahó que deu tenir l'oli escàs hí a mida, o és de la metcha roín lo cotó. Donchs, puix lo Moreno s'esforça ý treballa cercar del camí, la senda ý atall, per metre en pollera ý en past lo seu gall, deixau-li menjar lo gra o la palla; devore si·s vol les rames hí fulles, la çoqua, los brots, lo cor hí raels, car puix que d'oliva sien par a fulles, millors li sabran que les canyamels. Però si a vós, legint estes noves, vos creix la salina, o poch o no_res, hoint hí parlant axí de l'arnés, per res no vullau venir a les proves; mas si, per ventura, se mou gens la broqua, podeu fer lo compte d'aquell castellà, que, stant mort de fam, al fum de la oqua tres pans de migans en sech se menjà. Tan bé si voleu, per lo que us conselle, que pague per vós los vostres cinch sous, puix és lo roydo major que les nous, hí vos són content, de res no m'apelle; hí més, si no us sembla que prou a mi toque voler-vos reptar, hí us par qu'é fet mal; puix part tant segura procure ý advoque, si no us ve a compte, restem al cabal.