Contemplació a Jesús crucifficat feta per Mossén Johan
Scrivà, mestre racional, e per Mossén Fenollar.
Fenollar
Qui, Déu, vos contempla de la creu en l'arbre,
penjat entre ladres per nostra salut,
tancats té los ulls e lo cor de marbre,
ab ingratitut,
si tostemps no plora, d'amor gran vençut,
pensant quina mort volgués humil pendre
per sols a nosaltres la vida donar.
Ab cap inclinat, los braços estendre
mostrant-nos amar,
en creu vos miram per tots abraçar.
Scrivà
Recort deu tenir com, d'alta cadira
al món devallant, de carn vos cobrís,
ý com, d'aquell poble mogut ab gran ira,
que sols elegís
la mort rebeu vós que
Si, donchs, bé contempla ab pensa devota
com vós, Déu ý hom, morís ab turment,
lo cor té de ferro si prest no açota,
com ver penident,
la carn pecadora per tal falliment.
Fenollar
Açote
puix vós per aquell fos tant açotat,
qui sou l'innocent, ý aquell lo colpable
causant lo pecat,
per qui us són uberts peus, mans ý costat.
Portant sobre
senyals en la cara de colps tan estranys,
les taques nos lava de sanch vostra hona,
ý aprés de tants anys,
repòs nos presenten los vostres affanys.
Scrivà
Del cap fins als peus dolor vos penava,
passant molt affany los ulls per gran plor,
ý vostres orelles a qui us blasfemava,
per dar-nos tressor,
hoÿren ab pena, rompent-vos lo cor.
Clavats peus ý mans per nostres grans faltes,
pudor en lo nas, per tot scupit;
vinagr'en la boca, buffets en les galtes,
turment inffinit
passà vostre cors, d'assots tot ferit.
Fenollar
Ingrat fon lo poble qui us féu tan gran festa
quant, rey, vós entràs lo dia de rams,
tenint-vos aprés, ab molta requesta,
estret ab ligams.
Dexant Barrabàs, de vós posà clams
cridant: "cruciffige". Donà-us la sentència
Pilat clar dient: "Les mans yo me
la qual sostingués no fent resistència
benigne ý suau,
portant sobre
Scrivà
O!, quant desacorda ab goig sens mesura
de robes estranyes la via cobrir
ý tolre-us ab ira aquell sens costura
tan digne vestir,
per sorts declarant a qui deu venir.
O!, quant desacorden les flors ý espines
e creu molt fexuga ab rams tan florits.
O!, quant desacorden esponja ý metzines
escarns e despits
aprés de grans festes, honors ý convits.
Fenollar
Plorem, donchs, plorem puix qual és la vostra
dolor, tal no
Anyell immolat per gran colpa nostra
vós, rey dels senyors,
sentís de la mort les penes majors.
De tots los amichs no sols en tal pressa
desert vos trobàs, mas trahit d'amich,
aquell qui besant-vos ab penssa revessa,
cruel enemich,
de vós venda féu al poble inich.
Scrivà
Lo sant esperit ý
a mort inhumana per gran caritat.
Ý per diners Judes, qui tant l'encegaren
ý
d'enveja us liuraren al jutge Pilat.
Ý a vós liuràs vós, complint, fill benigne,
tot quant vostre pare de vós ordenà,
mas sols per complaure al poble maligne,
ab cor inhumà,
Pilat a la creu sens causa us liurà.
Fenollar
O!, quant fon dexeble inich, ab ultratge,
qui
O!, quant fon injust, cruel e salvatge,
qui sols per gran por,
a mort jutjà
O, trists e perversos! ¿E, com no pensaven
punits de tal crim serien tostemps,
quant per vós matar axí navegaven
a veles ý rems,
que us feren de mort sentir los estrems?
Scrivà
Dolor és sens par mirar tal desorde,
que
Dolor és sens par que vós, qui sou orde
e guia dels justs,
sou rey deposat en falsos ajusts.
Dolor és sens par mirar que presenten
bandeig los vassals al rey tan devot.
Dolor és sens par mirar que turmenten
ab gran avalot,
los lechs tan perversos al gran sacerdot.
Fenollar
De vostres dolors qui veu l'inventari,
o!, quant és cruel aquesta sens par:
com fos arribat a mont ý Calvari,
que us ves despullar,
e totes les plagues de sanch renovar.
Ý perquè los peus e mans no bastaren
dels claus als forats, en l'arbre sagrat
cruelment, ab cordes, axí us estiraren
lo cors delicat,
que tot en les juntes restà desjuntat.
Scrivà
Lo fruyt d'aquell arbre que
cullí ab ses mans lo pare Adam,
mas, ara, clavades per la gran fallida
que d'ell reportam,
en l'arbre de cedre les vostres miram.
Lo vostre cors plou de sanch molta pluja
ý aquell de la fe exut fon e buyt,
gustàs vós la fel, vinagre ý la suja
ý aquell lo dolç fruyt,
per què vostre cors de penes fon cuyt.
Fenollar
De quanta dolor, sentint amargura,
la fel e vinagre per gran set gustàs,
desig gran tenint humana natura,
en semblant trespàs,
rebés a son mal remey no escàs.
O!, quanta tristor dins vós se renova
sabent que tal mort per tots vos estreny,
ý que no daria a tots, com se prova
per nostre desdeny,
lo goig e la vida qu'en veure-us s'ateny.
Scrivà
Com vós creàs l'om del lim de la terra,
o, quant li donàs creant-lo perffet!
Però ja fon més, mirant per gran erra,
que mort ý desfet;
ab tal passió per vós fon reffet.
Lo jorn que
complint tan bell'obra la fés ab deport,
mas quant lo remés, la creu fon la taula
hon, fent-vos gran tort,
d'aquell lo rescat pagàs ab greu mort.
Fenollar
Donchs, ploren los ulls ý
batam-nos los pits anant peu descalç
ý l'ànima nostra la vostra remire
donant-vos encalç,
segant los pecats ab molt aspra falç.
Car no
que vós, innocent, sentit no l'hajau.
Per tot vostre cors, qui us vol jens estrényer,
de sanch tot brollau
per fer nostra guerra tan digna de pau.
Scrivà
De vostres grans penes no sols fon principi
la nit que suàs en l'ort ple de sanch,
mas ja tingués d'elles lo jorn participi
que vós, senyor franch,
cubert naixqués tot de nostre vil fanch.
Com vós ja sabéseu, la mort tan indigna
pressent la teníeu, si bé us era luny.
Fon tal certitut de mort tan maligna,
un verme que puny,
que sols lo recort los ossos desjuny.
Mossén Fenollar
Lo cap e los peus, les mans e los braços,
les cames, les cuxes e tot lo cors làs,
de tanta dolor caygueren enlaços,
que part no us trobàs,
sinó sols la lengua que sana restàs
perquè, Déu ý hom, per l'ome preguàsseu,
del qual és lo cor en colpes deffunt,
ý la mare trista vós, fill, comanàsseu
en lo darer punt,
al vostre dexeble de tots pus conjunt.
Scrivà
O!, proportió de gran melodia,
que tanta de gent assí convertí,
quant vós, Déu, morint per l'om qui peria,
pregàs de cor fi,
ab veu a tan alta que
Als sons dels martells que
la vostra veu dolça los féu tals acorts
que tots los infferns axí despoblaren
dels vius ý dels morts,
que lengües no basten a fer-ne reports.
Fenollar
En veure-us tan just, lo ladre us invoca,
contrit confessant a vós, Déu ý hom,
ý
que, no sens renom,
en sant li mudàs de ladre lo nom.
O, gran valedor, segura deffenssa,
govern, lum e guia dels bons pelegrins!
De vostra mercé atenyen compenssa
aquells trists mesquins
qu'en vós s'apossenten, perduts sos camins.
Scrivà
En temps consemblant que mort per demèrit
al món procurà Adam lo primer,
Adam, vós, segon, ab infinit mèrit,
per l'home reffer,
morint destruhís de mort lo poder.
Ý en l'ora que vós, ab causa tan justa,
tancàs lo gran cel, aquell deffallint,
en l'ora matexa, clavat en la fusta,
la mort sofferint,
al ladre l'obrís, puix fon penedint.
Fenollar
Donant compliment a tant grans misteris
com vós en la creu mostrar nos volgués,
restant ja canssat per tants improperis
que vós sostengués,
lo vostr'esperit al pare retés.
Rompent dels infferns les grosses cadenes
tragués los sants pares de loch tan pregon,
d'on, tots esperant de vós les estrenes
que més riques són,
la creu abraçam exint d'aquest món.
Scrivà
Remey de tot mal la vostra creu porta:
mirar-vos ab ladres la
per vostres blasfèmies la ira jau morta,
ý gola deffén
lo gust de la fel que tant vos offén.
Remey de supèrbia és vostra mort leja,
mirant vostres naffres la carn no seguim;
en veure-us tot nuu l'avar no cobeja,
perea fugim
puix vós, diligent, purgau nostre crim.
Fenollar
Pecat molt terrible qu'en tots se tresplanta
fon lo de Adam rompent-vos la fe,
loable, però, la sgléssia
pel fruyt que
puix tal redemptor haver mereixqué.
D'aquell és la colpa e vostra la pena,
lo goig de nosaltres, si bé
mirant vostra vida d'affanys tota plena,
que no u mereixem,
per dar-nos riquea ser pobra
Scrivà
O!, quanta pobrea que, dins lo pesebre,
la verge us bolcava ab son pobre vel.
La pedra molt dura per vostre cap rebre,
tan freda com gel,
fon sols lo coxí de vós, rey del cel.
Ý en loch del anyell, de tortres offerta
la mare tan pobra al temple donà.
O, gran pietat, que may cosa certa
tingués vós deçà,
que fins al sepulcre, Joseff vos prestà!
Fenollar
Retaule perffet de la nostra vista
sou vós, en la creu clavat tan estés:
lo cors tot plagat, ab l'ànima trista,
d'amor gran encés,
pregant per aquells qui us feren procés.
Mostràs-nos humil, en tal cas exemple
de dar lo perdó a qui
rahó, donchs, és gran cascú bé us contemple
possat en perpleix,
puix sou lo govern del bé que
Scrivà
O, Déu eternal! Ab quanta de fúria
la mort vos han dat los falsos juheus.
E vós, no mirant la vostra injúria
ni penes tan greus,
del fruyt de tal mort també
Haveu perdonat a qui us turmentava
d'aquells qui us naffraren les naffres guarint;
haveu donat vida al hom qui us matava,
per hon, vós morint,
matàs nostra mort, Satan destruhint.
Fenollar
Donchs, plore la terra, que
de Jerusalem, huy plena d'omey,
qu'en molta tristor son goig se decanta
puix, ab cruel ley,
ha mort dels grans reys a vós, lo gran rey.
Plorem, donchs, puix ella, sens tot remey plora;
nosaltres, remuts, plorant nos rihem
de vostra dolor que tant nos acora,
que sols no
mas plànyer los àngels ab nosaltres vem.
Scrivà
O, quanta dolor perquè no us trencassen
los braços ý cames la mare sentí
quant, ella pregant que ja us perdonassen
aprés vostra fi,
lo colp vos donà sens tarda Longí.
Naffrat restàs vós ý aquella penada,
tenint la su'ànima dins vostre cors sant
per sobres d'amor tan fort transportada,
assí oblidant
qu'en loch de la vostra restava penant.
Fenollar
Los ulls ja tancats, si par que no
teniu lo costat en loch d'ells ubert,
mostrant-nos lo cor, per hon tant nos firen
en aquest desert
d'amor les grans fleixes, que colp no se
Tirant a tal mostra, ferim en la staca,
per joya guanyant lo vostre voler,
qu'esforça tan fort la nostr'amor flaca
al bé verdader,
que quant és del món nos fa desvoler.
Scrivà
De vera salut o, font gloriosa
manant del costat del rey eternal!
Ab dos rius cabdals passàs abundossa
per l'ampla canal
del arbre perffet, guarint de tot mal.
Ab l'ú, que fon d'aygua, la colpa del acte
lavàs d'aquell pare que
ý ab l'altre, de sanch, dampnàs lo contracte
que, no sens engan,
de l'ànima nostra tenia
Fenollar
A nosaltres dolça, a vós molt amarga,
fon la passió dels vostres turments.
Finant vostre viure lo nostre s'allarga,
vivint penidents,
puix ella fon cap dels sants sagraments.
Car tots com a font destil·len e manen
d'aquella greu naffra que
per mèrits de qui les grans colpes sanen
de nostre fallir,
tenint lo recort del vostre morir.
Scrivà
O, ver pellicà, puix tal benvolença
naffrant vostres pits mostràs, Senyor just!
En gran pecat l'om, clavat per fallença
d'aquell vedat gust,
vós sols desclavàs, clavat en lo fust.
Naffrem, donchs, la carn, que tant nos contrasta,
puix de vostres naffres exemple tenim,
que sols una gota de vostra sanch basta,
si bé
levar-nos d'inffern que tant avorrim.
Fenollar
A vós ha plagut, morint, que
aquelles cadires qu'inffern despoblà,
que may altrament aquells qui us mataren,
no sent tan humà
vos haurien mort, valent capità;
que d'àngels del cel, l'etern Déu e pare,
cent mil legions trametre us pogué.
Mas, perquè tal mort la nostre repare,
morir vos plagué,
prenint vós lo mal per dar-nos lo bé.
Scrivà
O, metge perffet, donant medicina
que bé respongué al crim del perjur
quant vós, reparant la nostra ruhina
en l'arbre tan dur,
lo crim fet en l'arbre de mort fés segur!
Vençut fon en l'arbre, puix no volgué tembre
Adam vostra pena, d'on restà catiu;
ý en l'arbre vencés, volent aquell rembre,
de sanch ab un riu
que l'ome perdut de mort tornà viu.
Fenollar
Al vostre cors tendre dolor fon proffunda
penjar en la creu, en loch tan agrest.
Mas, vist qu'en la mare aquella redunda,
e mostra-u son gest,
de tots los treballs major fon aquest.
Pensant que sens vós restava deserta
de rey e senyor e fill natural,
aquest sols recort, qu'estava cuberta
de pena mortal,
ab nova dolor vos fon altre pal.
Scrivà
Encara sentís dolor infinida
pensant que la mare de vós, nostre Déu,
l'estrem sofferia, ab vós dolorida,
de pena molt greu,
passant tots los martiris al peu de la creu.
Rompam, donchs, en làgrimes, que
les pedres, la terra ý
del temple lo vel; units se concerten
e, contra son cos,
per vostra greu mort fer plant dolorós.
Fenollar
Ab goig e tristor los nostres ulls ploren
de vostra molt trista cruel passió;
puix vós, Déu, morint, les forts penes moren
d'aquella presó
d'on vós, ab tal preu, fés redempció.
De bé tan insigne, memòria
tenir deu, contrit, lo bon pecador
puix brolla tostemps de vostra sisterna
tan gran font, Senyor,
que rega
Scrivà
Mirant vostra vida, que fon cativeri,
brollar deuen fonts de plor nostres ulls.
Mirant-vos ja mort, ab tant improperi,
per nostres ergulls,
lo cor se deu rompre pus dur que
Mirant a la mare que vostra sanch plega,
la nostra scampem sens dar-nos espay.
Mirant que la terra de làgrimes rega,
vençuda d'esmay,
lo plor de nosaltres cessar no deu may.
Fenollar
Si no pura sanch no
naffrat vostre cors de mort ab coltell,
restant la color de la carn tan groga,
rompuda la pell,
que, bell sobre tots, no par sou aquell.
O, trista de mare, qu'en vós contemplava
la sua carn verge, per nostre deffalt,
batuda per tot! Que loch no y restava
que no fos malalt,
de sanch ý de plagues cobrant nou esmalt.
Scrivà
La mare mig morta los vostres dexebles
tan sola us dexaren, fugint del perill;
la qual, de la fe, mirant-los tan febles,
al món fon espill,
per hon cobram lum de vós, son car fill.
En ella molt santa romàs la ffe sola,
puix fon de la sgleya lo molt segur pern.
Lo seu creure ferm fon altra gran mola
que
en troços partí, levant-li
Fenollar
O, font abundant que
Qui pot sens dolor la mare penssar
que, participant de vostra pobrea,
res no us pogué dar,
quant nuu, ab gran fret, vos veya penar.
Mirant que les làgremes dels seus ulls regaven
la terra estèril, tant desconexent,
ý als vostres sants labis de set que
d'una solament
no us pogué d'aquelles fer socorriment.
Scrivà
De nostres pecats, o, quanta sperança
nos causa, Senyor, lo gest que mostrau!
Lo cap inclinat és vera semblança
que vós perdonau
los mals que morint en creu reparau.
Los braços teniu uberts, que
les mans, foradades per grans donatius;
ubert lo costat per tal que
los morts e los vius,
amor que d'inffern delliura
Fenollar
O, hulls vergonyosos, que
ý sols als dexebles no dàveu confort,
mas goig a la mare mirant presentàveu
tan ferm ý tan fort,
e huy la dexau ab tal desconort.
La vista del tot teniu ja perduda,
sens causa l'eclipssi tant fort no
lo sol en seré sa gran claror muda,
ý
ý fent per vós dol lo cel s'entresteix.
Scrivà
Los vostres vassalls de sanch una gota
al cos no us dexaren, Jesús, rey humil:
la qu'és en lo cap perdéreu vós tota
sentint dolors mil,
possant-vos corona d'espines tan vil.
La qu'és en los nirvis, artèries, venes,
ab pena molt gran perdés per los claus;
pel colp de la lança, aprés de les penes,
en inffinits graus,
perdés la del cors, rement los esclaus.
Fenollar
O, mans sacratíssimes, qu'en sols lo toch vostre,
ab molta virtut curàveu malalts!
E, no menyspreant lo poch valer nostre,
ab mèrits tan alts
tocàveu lebrosos guarint sos deffalts.
E ara
lo cos sostenint, tal paga n'aveu
que, per cruels mans axí separades
ý mortes vos veu,
que vostres greus naffres tocar no us podeu.
Scrivà
Los vostres ligams són causa molt vera
que som deslligats d'aquell pecat vell.
Per vostra corona d'espines tan fera,
plegant al cervell,
guanyam diadema del regne pus bell.
Per la sepultura que us feren tan pobra,
de ressucitar lo guany alcançam.
Perquè devallàs en fi de tal obra,
al si de Abram,
ab gran alegria al cel tots pujam.
Fenollar
O!, peus gloriosos, qui fés penitència
per nostres pecats, descalços anant;
espines ý pedres, ab gran paciència,
ý fanchs calcigant,
cercàveu lo món, exemple donant.
Clavats sou en fust que no us podeu moure
del tant que per terra anàveu liberts;
e tant dins vosaltres lo clau vem encloure
que som més que certs
restau, per dolor, de viure deserts.
Scrivà
Lo preu del rescat, paguat en cinch pagues,
compendre no
per quant se comprén en vostres cinch plagues
que no
perquè rescatàsseu los nostres cinch senys.
Car tots romanien catius en penyora
d'aquell primer jorn qu'Adam près l'entech.
Mas, des que lo món en creu vos adora,
del seu ençopech
romanen tots ara en gran assossech.
Fenollar
Del arbre tan bell, regat de sanch noble,
les rames ornau de fruyt, fulles, flos;
plantat sobre roca davant tot lo poble,
per dar-nos repòs,
cubert de la porpra de vostre sant cos.
Ab tal estandart donant la batalla
lo nostr'enemich roman tot conffús.
E, feta del cel conquesta sens falla,
no
sinó lo fruyt de vós bon Jesús.
Scrivà
Senyor, donchs, immens, poder invencible,
d'amor ý mercé hun pèlech sens fons,
puix de vostra mort ab pena orrible,
que més de mil mons
bastava per rembre, rebem tan grans dons.
Perquè no perdam de fet tan insigne
lo fruyt que tant costa, per nostres pecats,
ací
hon som exellats,
que
Amén.