Spill [J. Roig] Roig, Jaume GLD-UAB J-02_Spill.txt Segle XVb J-Poesia Oc:V No

Consulta Magnífich mossén Johan Ffabra, cavaller valent: pel gentil atreviment qu'entre dones vos roman, aquest rescrit vos coman per vós sia tot llegit, ben llimat e corregit, afegint-hi lo que y fall. Trobant-me·n aquesta vall, Callosa, per les morts fuyt, ociós, trist, sens fer fruyt, emprés hé, no sens treball, de dones scriure llur tall natural he voluntari, per una, qui té·l contrari, descrivir pus fàcilment. He mostrar, no subtilment, sols rimat portant l'estil, les dones tenir en vil, comportant-les virilment; sol'aquella, gentilment, tembre ý amar, bé schollir entre spines flor de llir, qual per tot lo món odora. Fflor de tan alta senyora hé collit yo, com a llech. No sé texir lo que·n crech, trama poch ma llançadora. Passau-me vós la tisora per ma tela, si no us plau. De mi com de fill manau; de gràcia us ho deman. Endreça s hòmens, si dexaran mullés, Johan ymitant, en lo món franchs militant, ab Jesús trihunfaran. Tornada Si lo contrari faran del que d'elles ordit hé, ab la flor de llir també les dones habitaran. Entrada Spill, llum e regla, hòmens aregla, dones blasona, lo llir corona; spines, carts, crema. Ço diu lo tema: SICUT LILIUM INTER SPINAS, SIC AMICA MEA INTER FILLIAS Perfaci Primera part del perfaci Déu creador, húnich Senyor Omnipotent: llatriament qual sol adore, quant puch honore he reverixch, tem, obeïxch sos manaments, dos excel·lents, singualarment. Sols ell colent de cor sancer, ffaç lo primer: amant proysme, sens frau, sofisme, com mi mateix. No sens perpleix, ffaç lo seguon: en aquest món, amar mon Déu sols per sguart seu; he mon proysme per Déu Altisme, tal caritat he voluntat desig aver, per a Déu fer servey algú. He en comú, axí amichs com enemichs, bon atjutori, tot meritori, caritatiu. En Déu confiu m'endreçarà he mostrarà les sues vies. Entre les pies, sperituals he corporals, l'obra millor, de més amor he ben voler, a mon parer, és doctrinar, dar exemplar he bon consell al qui novell en lo món ve. Qui se n'absté de bé preycar he declarar a l'ignorant, és soterrant malvat servent, lo seu talent: no res guanyant, e l'ajustant or él amagua; en lo món vagua hí lo temps pert. Del que só spert, de Déu rebut he clar agut l'esperiment. Serà·l present mon ensenyar sols remeyar error publica, en què s'implica, comunament, tot lo jovent; no sens pecat, ha infestat he comogut mon mig perdut enteniment, ffet ignocent ja oblidant, no prou bastant a tal empresa. Ja~s ma despesa al sòl del sach. Lo sirguant flach del meu cervell ffa son capell minve, sotil: romp-li·s lo fil he pert lo sest; ordix no llest, tix ab treball. Trama li fall, hon fallirà hí soplirà sols de manleuta. Que a capleuta soplich, exorte, lo que reporte he tinch emprés sia remés. No pas scapçat, partit, trencat; per vehedós e miradós rot ni squinçat, mas sols pinçat e corregit, limat, llegit o bé scoltat, sia·cceptat benignament. Seguona part del perfaci Yo, com absent del món vivint, aquell jaquint aconortat, d'ell apartat dant-hi del peu; vell jhubileu, mort civilment; ja per la gent desconegut, per tots tengut com hom salvatge; tenint hostatge en lo meu llit; prou envellit, antich de dies; per malalties molt afligit; vell, enllegit; per molt greus mals, yres ý tals ja consumit; ab poch delit, desficiós. Mas ansiós d'aquests pobils, jóvens gentils, he d'alguns vells, qui, com ocells, passen chillant he sibillant com les ciguales, corps e cuquales. Van haucant, dels llops fent cant, sonant ses trobes; broden les robes he los frens dauren. Los carrés llauren. Mouen cantons, girant redons. E tot lo jorn roden entorn lo cremalló, com papalló. Ffins que s'í cremen perills no temen. Sentins de nas, hon se té pas, com cans s'apleguen. Entr'ells s'enbreguen. Quant han despenen; moren e penen. He tresnochant, van aguaytant una tal caça, qual, qui la caça, pren mala llebra, vibra, culebra he febr'aguda, no coneguda per tothom prou. Perquè tant nou tal ignorància, als qui ab ànsia he treballs vans, perills e dans, caça seguexen, qual no conexen. Pendre s'arrehen, quanta ne vehen: són ells los presos. Als poch entesos, perquè s'í miren, vegen hon tiren en lo llur viure, los vull escriure ést doctrinal memorial: haurà nom Spill. A tu, com fill, Baltasar Bou, per lo que·m mou ta molt'amor he gran calor de nebot car, lo vull dreçar. Car, certament, lo teu jovent tens ben compost, he prou dispost lo sentiment; l'enteniment te veig molt clar. He Baltasar, nom de ciència, de sapiència he profecia, de senyoria he principat, ffon imposat a Daniel, quant Ysrael ffon transmigrat. Per ser honrat nom e plahent, antiguament, és real nom. Bou sobrenom, mansuetut diu e virtut. Bou conegué Crist quant naxqué. Bou Lluch scriví llarch qui·l parí. Bou mengant fe aparegué l'àngel Miquel. Alt en lo cel, Bou, seguon signe, se diu benigne. Ab bou, Silvestre se mostrà mestre disputador, confonedor dels raus rabins. Crech, puys tant tins nom e cognom, he lo renom que pots cobrar, del ben obrar seran conformes. Perquè informes los jóvens verts he inesperts del toch del foch —polls del bech groch, del niu cuytats— poch aguats, exir certer, de l'esparver cercant les mans; als vells gualants, qui no s'estan, pel temps que han, de porregar he pledegar ab la verdor; a l'honrat cor dels curiosos religiosos he capellans —dich dels profans, dels qui son dan cerquen, e van de pich en sola, he de sa scola del vot exprés, ni de l'entés, no·ls plau menbrar— te vull pregar tu sols publiques he comoniques. Si y llegireu, conexereu, ab prou claror, la gran error tan manifesta; la desonesta he viciosa, tant perillosa, amor inica que huy·s pratica, més pecoral que humanal, sols per delit. La, per profit, més avarícia que amicícia, no cur tractar. De mon parlar, tots, si·m creureu, elegireu no may amar, ans desamar; may inquirir ni perseguir; jamés caçar; menys abraçar ffoch inmortal, d'infern portal: dones dampnades, envirinades d'aquell verí ab què ferí, ab llur antich primer amich, Eva de mort, dins aquell ort hon fon formada. Per llur errada, lexà llavor de frau, error, e gran malea a sa ginea. Hí quantes són ara·n lo món són diablesses, dimoniesses; car les primeres amors són veres he tostemps duren. Per çò y aturen tant los diables. D'ells són amables, may se·n partixen ni se·n desixen. No y val babtisme, més exorcisme, llum, sal, capida, que de llur vida divís se·n faça. Bé sab de maça qui n'és ferit! Lo meu sperit n'à portat pena sobre la squena mals huytanta·nys: treballs, afanys he greu turment. Vellant, durment, no cessant may de cridar "ay!" hé sospirat! Ben informat, públicament —tot scasament— qui se·n vol péxer, vull fer conéxer, ben avisar he divisar, exordi fent succintament, la llur costuma narrant en suma. Serà la·ntrada o la llevada d'esgrimidor; o sonador com sonar vol; o protacol a llargues notes. Tercera part del perfaci Donchs, dich que totes, de qualque stat, color, edat, lley, nació, condició, grans e majors, chiques, menors, jóvens e velles, lleges e belles, malaltes, sanes, les cristianes, jhuyes, mores, negres e llores, roges e blanques, dretes ý manques, les geperudes, parleres, mudes, ffranques, catives, quantes són vives, qualssevol sien, tot quant somien ésser ver crehen. Del que no vehen, procés de pensa ffan, sens defensa ni part hoyr. Per presumir sols, pronuncien. Ver sentencien que cert no saben. Mentint se guaben; sempre varien. Jamay se rien sens ficció. Per tració rien e ploren. Criden que·s moren quant són pus sanes. Si han terçanes, llur mal no colen. E fingir solen tenir dolor, per dar color a ses empreses. Si són represes, instruccions, reprensions, tot ho refusen. Mas molt bé scusen vicis amats, he los pecats d'altri speculen, he se·n tribulen. Com se confessen, d'aquells expressen les circunstàncies. D'aquells han ànsies, dels seus no·s dolen. Mostren que volen lo que no·ls plau: miren lo blau, compren de grana; volen magrana, raym demanen. Mas no s'enguanen may en lo pendre. Pròdich despendre, hufanejar, pus alt pujar, és llur plaer. Tot lo penser qual elles tenen, quant marit prenen, és sia noble. De béns ni moble si·s vol no tingua; solament vingua de gran linatge, almenys paratge o gentilea. Si té pobrea, si és orat, porte daurat hun ghesarant. Vaja cantant: no se n'esglayen, ni gens s'esmayen. Si sap juguar hun exovar tot en hun dia, solament sia d'antigua raça. Senyor en plaça és llur delit. Pres lo marit, saber treballen, prim l'escandallen; ffan-li procés per a quant és. Si en lo blanch de l'hull té sanch ý·l vehen hom, algun queucom és reverit, hun poch servit. Si·l pols té flach, han-lo per h, no l'àn per res; e més que més si les complau. Com fan l'esclau, lo tracten, manen. Axí·l debanen com hun capdell. Com en fluxell desús li sehen; he menys lo prehen que hun fesol. Sens llum, cresol li fan tenir. Per reverdir en sech lo planten. Rient-se·n canten. Axí·n fan d'ell com d'un moxell d'estopa grossa. Ffan de sa bossa ample crivell, arer, guarbell, fforca e pala. Per art e guala, lo fan anar, venir, tornar, ginyant deports, per negres orts; dinàs, sopades, tostemps ab bades he secrets patges; o llarchs viatges, no sens espies; o fiscalies, a rebre actes. Elles sos tractes entre tant clohen. Venir com l'ohen, tot ho desfrecen, casa redrecen, ffan oscha al fus. No hi pensen pus. Qui més bé·ls fa pigós les ha; més se n'enugen, servir-lo fugen; més mal ne dien he calumnien. E més se·n clamen, temen e amen lo brau, ardit, qui, per despit, ffort les malmena. Qui·ls fa dur bena han per valent, he per dolent lo bon caser. Lo solacer, plahent, benigne, han per indigne en son parlar, d'encivillar la llur çabata. Oli de mata no·ls fa pudor. Lo pelador, mudes, pinçar, hí l'ençofrar al raig del sol en juliol, los és plaent. Lo llit calent volen d'estiu; no·ls plau caliu en lo giner. Per hun diner molt reguategen; fflorins barregen pel que volrien. Quant han darien pel que no tenen. Per no res venen lo necessari, pel voluntari poder comprar he renovar lo que bé·ls ve. He saben bé, a tres veguades que han mudades fforges a l'or, minves e for de obradures he soldadures, l'àn consumit. He llur vestit de fina llana, seda pisana, serà tot nou, vendre·l les mou per hun tall novell. Més que el penell, les muda·l vent. May llur jahent, nunca sa stiba, ne hon fort tiba son flux voler, mon vell saber ha sdevengut. May ha pogut trobar lo lloch, ne hun temps poch en què·s reposen, de sí deposen tot assossech. Llur voler cech qual vol no mira, ans lo hayra he més morreja. Qual parenceja és l'avorrit. Llur cap humit, sech, fret o calt, de salt en salt corrent, fabrica, troba ý implica contradictoris. Llurs repertoris, invencions, condicions són de diables. Ffallen vocables he diccions, relacions per fer, envides, de ses fallides. David, profetes, Tuli, pohetes, grechs oradós, setanta_ý_dos lengües del món, Catolicon, Guci, Papies, Timologies, en quant han scrit, parlat he dit entre·ls vius tots, no y ha prou mots qui a dir basten verins que pasten, tants mals com husen, los béns c'abusen ni referir. Quarta part del perfaci Hauré ordir, puix me n'enpaig, aquest meu scaig de parlament, curt, flach, fallent, a fil per pua. La forga sua, stil e balanç serà·n romanç: noves rimades, comediades, aphorismals, ffacessials, no prim scandides; al pla texides de l'algemia he parleria dels de Paterna, Torrent, Soterna. Prenent ma·n obra, si temps me sobra he me·n recort, sols per confort he per retraure, no lexar caure los qui treballen, juguen he fallen —huns mates baten, los altres maten. Tots enguanats, de seny torbats, a ses requestes cerquen les festes, troben la mort— ffaré·ls report. Serà consell de home vell, ja scarmentat, puix atentat, si·l volen pendre. Si vols apendre, nebot valent, lig-hi sovent, mas ab repòs. En procés clos, ma negra vida de mals fornida vull recitar, per exemplar he document. Car, molta gent, vehent penar altri passar mal e turment, ne pren scarment he se·n castigua. Qui no s'í trigua, seny vol aver. Del meu penser aquest trellat, mig cordellat he fluix texit, serà partit en quatre tals parts pincipals, com la present lo pròlech fent. Cascuna part té·n altre quart de parts pus chiques. Si tu y pratiques he tens bé sment, prou fàcilment poràs trobar de què menjar, a ta comanda. Pren la vianda quala més vulles. Fflors, fruyt o fulles, rahels o fust, seguons son gust he sa sabor, cascun lector prest trobarà lo que volrà. Veure·l tot cure ans que murmure. Primerament, en mon jovent, essent libert, què hé sofert recitaré. Puys contaré, seguonament, bé scasament, mos casaments negres, dolents, ab pena tanta per anys cinquanta. La part tercera, a mi certera, de lluny tramesa, una cortesa instrucció diu, e lliçó speritual he divinal. Quarta ý darrera clou la manera, ja enfranquit, d'elles partit hó enviudat, com hé mudat hoy en amor, pena·n dolçor. He consellat he areglat, los meus darrés anys, vint o més, tots servint Déu, seguons veureu. Primer llibre: de sa joventut Primera part: de la fadrinea ab sa mare Déu ajudant, yo entonant mon Spill e norma, servant la forma de l'abreujar, me vull lexar la infantea. Ma fadrinea he joventut, en servitut, deseretat, fforagitat he camps seguint, los més de vint anys meus millors, ab prou suós, perills, treballs, nafres e talls, ab mal passí he comencí, mort mon bon pare. Ell ab ma mare vixqué poch temps, he may ensemps los víu menjar ni festejar. May los víu riure! Per llur mal viure o mala sort, cert, a gran tort, per alguns mals —no vull dir quals, he no·ls declare per ser ma mare— jove fon ètich, en fi, frenètich. Axí morí. Lo seu florí, cert, no·m restà, car ell testà al plaer d'ella, per sa querella, com li plagué. Ella y volgué hun seu notari; he lo vicari, son confessor, ffon marmessor he lleguatari. Sens inventari de son cabal, universal ereva féu. De mi, fill seu, lexà tudriu, no curadriu, car no calia. Cinch sous valia lo meu lleguat. He poblicat lo testament, de continent me reneguà. No m'abriguà de res de dol. Lo flaviol traguí sens cera. Roba sancera cert no·m dexà. Com m'abexà tantost de casa, que·m donàs brasa, ben adreçat, hun peu calçat, altre descalç, gipó al falç tot esquinçat, ben desayrat hí sens camisa, dix: "a ta guisa, ves hon te vulles, cerca hon mulles d'uymés ta sopa. Esta nit sopa. Demà camina a la brogina. He si no·t plau, breguant al Grau te poràs fer, hó llanterner de cap de guaytes. Hó si t'afaytes, ser bon barber, a ton plaer, cantant cançons, ballant als sons de les tisores, tots jorns dos ores. Prou guanyaràs! Hó si volràs ésser obrer de tintorer, dos sous he nou hauràs per sou. O si troter, puys escuder ésser volies, tant bé viuries. Pensa sta nit ton bon partit. No·t puch tenir. Ves a seguir. Taula ni llit, tin-ó per dit, comte no·n fasses qu'en mi trobasses. Peus e mans tens: guanya·t prou béns. Cerca ventura!" La gran fretura prest m'atengué, e·m reprengué gran malaltia. Mare ne tia no m'acolliren, ni may bolliren ordi per mi. Tirí camí ffora·l portal, ves l'espital d'en Clapés dit. Aquella nit, la spitalera, ffalsa roncera, ella ý sa mossa, percint e bossa, fins al cotó del meu gipó m'escorcollaren. Puys no y trobaren un diner sols, dix: "sens llançols huy dormireu. Demà us n'ireu vós a captar. No pot bastar aquest spital, ni té cabal per mantenir, ni llits fornir per a tans pobres. Per fer les obres he tantes dides no y basta·nvides. ¿No portau taça, ni carabaça, barça, cerró? En hun porró aygua beureu. Ffoch, sal aureu, he sols l'estatge. Pa, companatge, vi, si·n voleu, que us ne cerqueu!" A Déu plagué que no·m tingué molt la terçana. Una semmana hi mengí blets, cols e brots frets; prou ansalada, may carn cuynada. Sortí del llit, he mig guarit, yo me·n partí. A peu aní en Catalunya, hon fiu ma punya, que hun cavaller, molt gran bandoler d'antich linatge, me près per patge. Ab ell vixquí, fins que n'ixquí ja home fet. Ab l'om discret temps no y perdí. D'ell aprenguí de ben servir, armes seguir. Ffuy caçador; cavalcador dels bons dels regnes, bona mà·n regnes, peu ý sperons. De tots falcons hí d'esparver, ginet, coser; de cetreria, menescalia; sonar, ballar; ffins a tallar ell me·n mostrà. Costar cuydà mon tant saber, per sa muller, a la final, voler-me mal, sens culpa mia. Ella tenia hun sols fill car; de cavalcar he homenia gens no·n tenia. Tant lo guardava hí l'apartava de tot perill, que féu son fill hom femení, ffet d'alfaní he d'orelletes, çucre, casquetes, e viciat, tot malcriat, ffet a son lloure. Quant lo véu moure, inhútilment he gentilment yo avançar-me, pensà matar-me. La chaquiosa, ffenbra·nvejosa, mesclà paraules, rondalles, faules, ab ficció. A tració, yo ja dormint, son fill venint —per son consell— ab lo coltell, perquè·m matàs, com s'acostàs, agué terror. He fent remor moguí·m hun poch. Desfreçà·l joch. Dix que·s burlava. Ell tremolava he no·m tocà. Puys no·m matà ni u sabé fer, l'om de paper ffort mal m'esclam, he posà clam de gran error ab mon senyor. Molt bravament, ab sagrament, ell'atverava lo que·m posava. Mas l'om prudent véu clarament qu'era falsia, com la movia la sola·nveja. Ab sa correja ffort la ferí, he la serví bé de punyades. La squena·usades bé li cascà, he la tancà en son castell. Donà·m consell partís, de fet. Ab son decret, ffuy prest vengut hen hun llaüt de viscayns. Tots los veyns me conegueren. He tots prengueren, los del carrer, grat e plaer de ma venguda. Desconeguda aguí la casa; tant la víu rasa he desrobada e regirada. Ma mare víu. Ni·s mou, ni·s riu. Cuytí d'entrar-í. De hun canari o catiu strany, de hun tacany, no·n fera menys. Ab sos desdenys poch s'í girà, ans me mirà ffort de mal hull. Dix-me: "boc çull, tira·t avant!" Mans amaguant, no·m lexà seure, ni·m féu dar beure so que tiràs; no m'í trobàs lo seu senyor. Ab entrenyor yo deman qui. Dix-me: "mesquí! A ton despit, ja tinch marit, cert, pus honrat que no l'orat del pare teu, de major preu he pus valent. Ves-te·n, dolent!" Prest me·n partí. Yo m'apartí per ma honor, no pas per por de mon padastre. Ja per mal astre s'era casada! Véu-se posada en libertat; gran eretat he senyoria tostemps seria. Véu-lo ballant, jove, gualant, pleguat bé stret. Tantost fon fet! Per ella tench hun gentil rench; los armaments he paraments, tot manllevat. Hach ben justat. Ffon-ne ben tret. ¿A hun bon tret, qui y pot tenir? Fféu-los venir: ella·l convida. Cabé-y la dida. Sens testimoni, fféu matrimoni o esposalles, sens encartalles ni capellà. No y apellà algun parent, ni hom sabent per conseller. Ffon sa muller. Sens encartar ni ben contar, donà-li·ls béns. Lo mort, parens, lo fill absent, per lo present tot oblidà. Ella·s cuydà tostemps duràs lo guay solàs he pa de noces. Tantost les coces fforen ab ella. La muller vella, lo marit jove que bé la sove ffa lo que deu. Mantingua Déu qui tal praticha! La qu'és pus richa més ne mereix, menys se coneix. Lo fum la·nguana, la carn la mana. La vella fembra del temps no·s membra. Tendrà la pancha ab plechs com mancha, ab semblant pell com terçanell o chamellot. Parrà bossot buyt la mamella. Put-li l'axella. Cap alquenat, ffront estirat, no tendrà dens. Conta los béns, no los seus anys. Dels pus estranys, boliciosos he occiosos, menys verguonyós he pus ronyós, pren com la lloba. Ab rahó troba, per les edats he volentats tan variades, colps, bocinades. La vella·ntercha, puys que mal cercha dinés primés, ha volgut més captivitat que libertat; llançat riquea, cercat pobrea, lunya·s dels seus. Hira-la Déus! He si quant mor, del seu tresor queucom ne sobra, may algú u cobra dels seus tanpoch: d'ells se trau joch. A qui la vexa .aquell o llexa en testament. Puys scientment se encativa, com a cativa se deu tenir. No pot parir ni dar plaer. Més és muller l'exovar gros que no llur cos. Gran dot la mou! Ell, pel dot, clou casament negre. Los béns alegre, donchs, posehixcha! Ella servixcha, vixcha·b afany, pene tot l'any! Tot mal deu pendre. Veja despendre sos béns e rendes. Deu fermar vendes he fer caplleutes; paguar los deutes que·l marit deu. En mala veu sos béns posats he subastats públicament, la cort venent. Ans de sa mort, sa vera sort veja venuda. He fort batuda, ben calciguada he desliguada, en blanchs cabells, dels peccats vells pas penitència. Ab tal sentència, marit darrer venge·l primer. Tot axí·s féu: en temps fort breu se descobriren he li s'obriren moltes banbolles; cambis, fadolles he violaris, preus e salaris dels artesans. Menaren mans, dins trenta meses. Fferen despeses inopinades. Hac-se juguades les joyes sues, catives dues, poch a poch l'àls. Tots los sensals fforen venuts. Puys, abatuts, ells se·n fogiren. Per temps moriren: ell caçador he comprador d'un cavaller; de sa muller, ella cambrera he llavanera. Seguona part: com fon afillat hé tramés Puys yo fuy cert ésser desert de benvolents, cert, als dolents no m'atancí. En mi pensí no m'absentàs, que·m presentàs a hun bon rich, qui fel amich ffon de mon pare he gran compare, he mon padrí. Jove, fadrí, desempenat, ffuy-me·n anat a l'hom de Déu. Com ell me véu he m'ach hoyt, hi agué sentit de qui fill era he ma manera, ell me senyà hí m'ensenyà, cert, gran voler. Ab molt plaer ell m'achceptà, mas protestà que may no·m ves ni que·n sabés res sa muller. Lo mercader, molt poderós he virtuós, ell m'afillà hí m'abillà com fa mester. En hun troter, ab prou dinés, ell me tramés ben arreat, camí ferrat, per Tarraguona a Barcelona. Quant arribí, de sent Martí —castell fort pres, en Penedés, hon ab gran cuyta se n'era fuyta— ne víu cobrar, presa tornar, no menys ferrada que d'ull mirada, Na Forciana, qui catalana ffon natural. Ab prou de mal he malaltia, llexat havia abandonat, palau robat, sense remey son senyor rey, propi marit! mig mort al llit, emmetzinat he fetillat, seguons se deya. Atre tal feya a sos fillastres, he mals empastres contra sa nora, hun punt ne ora nunca sessant. Lo rey ginyant, ab frau, enguan, major, Johan —aprés rey fon— Martí, seguon, sos fills abdós, com hà traydós deseretàs. Sols prosperàs ella ý els seus, ffent-los ereus de sos regnats. Per tals peccats, ffon ben rodada he turmentada. Moltes cremades de ses criades, a llur mal grat. A Monserrat yo me·n vinguí. Aquí prenguí camí francés. Ffuy a Besés. Hoy la fama de Nostra Dama qui·s diu del Puy. Tantbé m'í fuy a sent Dinís, puys a París. Junt a l'ostal, prop lo portal trobí la hosta, prou ben composta, que lli filava. He yo fiava que fos segura. "Jus tancadura, —dich— hostalera, est'angevera vós la·m tancau, he la·m guardau axí com l'ull, car molt la vull". Aquella nit près bell partit: matà son pare. Ella ý hun frare tot ho robaren, he se n'anaren, mas no molt lluny. A tres de juny ells se·n fogiren. A set moriren! Ella fon presa he nuha mesa dins huna bota. He closa tota, ab companyia de serp, bogia hí d'un vell guall, lo riu avall la cabuçaren he la llançaren. Fféu-me mal joch: ultra l'or poch, lletra y tenia, la qual venia hà hun marchant. Ffon empachant tot mos afés. Mas, poch aprés, prenguí mos guatges. He fiu viatges ab molt valent, ardida gent de la francesa, contra l'anglesa ffent cavalcades molt estimades, ffort guerrejant he saltejant, cobrant castells. Molts jovencels apresonàvem, hí·ls rescatàvem per molt argent. Cruel, urgent fféyem la guerra, he la desferra molt bé·s partia. Tothom n'avia! Aquell estiu, gran rich m'í fiu. He ben armat, era stimat entre·ls guerrés, no dels darrés. En l'ivernada, per la gelada, lo campejar he asetjar prenia fi. He lo Dalfí, ab los senyors capdals majors, molt ben guarnits he infinits, gentil jovent, ffeya sovent ffer belles juntes; he córrer puntes hí tornejar, durant temps clar. En lo plujós temps enujós, ab moltes guales, ffeya fer sales he bells convits dies he nits; ab los grans fochs molt plasents jochs, bastir castells per bavastells, moms e gran festes. Les dames, prestes al bel dançar, baxadançar may hi fallien. Totes venien ben abillades he divisades. Ab tal guovern lo temps d'ivern axí·l passava hí l'espletava, complidament. Mas, molt fortment, lo temps gentil del mes d'abril, ffins al setembre, se feya tembre. Puys ch'ivernàvem ens ne tornàvem a gualejar e festejar, enamorades, a les posades, ab gran plaer. Tercera part: continua los actes fets en París En lo giner, una polida, gualant, ardida, gentil burgesa, fflor de bellesa de tot París, un jorn de pris hon yo junyí he lo guanyí a sa requesta, me mostrà festa. E·m féu saber son bon voler, lo grat e alt, ab prou desalt del seu burgés, car l'entramés bé·l conegué. La que u tixqué e ordidora ffon la traydora de sa cambrera, ffalsa tercera. Ella u tractà hí·ns afrontà. Ans que y entràs ni m'í trobàs, cert, no y cabí, ni res sabí. Ffeta la·mpresa, ordenà presa aquella nit a son marit perquè dormís. Com ho sentís en la sabor, "beveu, senyor, —dix— l'ipocràs". Com se·n calàs una gran tassa —ell begué·n massa— lo fort dormir ffon tost morir. He les vayletes, tan indiscretes, mogueren crits; fforen sentits per los veyns. He tots venins, ohint los plos, veren lo cos stés e jahent, un tant calent, mas ja finat. Per bon veynat, volent sentir he inquirir sa malaltia —però mentia— molt sospirant, dix, alt plorant: "d'un gras porcell e vi novell à molt traguat. És s'ofeguat de poplexia!" Molt s'escroxia. Tots la·n cregueren e la·n plangueren de sa dolor. Nostra baudor ffon desviada he destorbada. Tal soberch mal, molts de l'ostal lo conegueren. D'ells ho cregueren. Altres neguaven, los huns ploraven; altres bonien los que y sentien. No·s pòch cobrir, tant prest morir he fort desastre no llexàs rastre de gran sospita. Per mala dita, ella fon presa, he fon defesa he favorida, per ser nodrida entre·ls de cort. Mas hun fill bort que·l mort tenia, la perseguia ffort bravament. Diligentment ne féu la·nquesta. A sa requesta, instant forment, pel parlament, ffon condempnada ser soterrada viva dejús, lo mort desús. He viva treta, duta·n carreta ffora·l raval, al cap d'un pal no guayre baix, obrat com haix, mesa. la roda per l'ull hon roda, ella lliguada, aparellada davall foguera, com metzinera hi fos rodada he socarrada, ffins tot fos cendra. La jove tendra, de pena fort he dura mort, ab paciència, près la sentència he la rebé. A mi també qualque beuratge o mal potatge, ffitilleries o porreries, m'aguera fet. Per çò, de fet, m'aconortí hí·m deportí. Més aquell any, hun cas strany en lo món nou, jorn de Ninou s'í esdevench: yo tinguí·l rench. Ffiu convidar tots a sopar, qui junt havíem. Allí teníem de tots potatges, de carns salvatges, volateria, pasticeria molt preciosa, la pus famosa de tot París. En hun pastís, capolat, trit, d'om cap de dit hi fon trobat. Ffon molt torbat qui·l conegué; reguonegué què y trobaria. Més hi avia un cap d'orella. Carn de vedella créyem menjàssem, ans que y trobàssem l'ungla ý el dit, tros mig partit. Tots lo miram, he arbitram carn d'om cert era. La pasticera, ab dos aydans, ffilles ja grans, era fornera he tavernera. Dels que y venien allí bevien. Alguns mataven; carn capolaven, ffeyen pastells. He dels budells, ffeyen salsices o llonguanices, del món pus fines. Mare ý fadrines, quants ne tenien tants ne venien, he no y bastaven. Elles mataven alguns vedells. Ab la carn d'ells tot ho cobrien, asaborien ab fines salses. Les dones falses, en hun clot tou, ffondo com pou, descarnats ossos, cames e toços, allí·ls metien. He ja l'omplien les fembres braves, cruels e praves, infels, malvades e celerades, abominables. Cert, los diables, com los mataven, crech los aydaven, he lo dimoni. Ffas testimoni que·n mengí prou. May carn ni brou, perdius, guallines ni francolines, de tal sabor, tendror, dolçor, may no sentí. Per lo matí, de totes tres fferen quartés. He llur posada ffon derrocada hí la planaren. Sal y sembraren. He tots los cossos tallats a trossos, cent n'í contaren, hí·ls soterraren en lloch sagrat. Molt aguí grat d'aquell pays! May víu divís, bandolejar, ni breguejar; hòmens prou richs e pacifichs, suaus, benignes. Dones malignes, moltes veguades víu condempnades; mil bandejaven, més ne penjaven que de rayms, per varis crims. Huna·n penjaren, viva scorcharen, gran fitillera he metzinera. De nit venia sens companyia. Sola pujava he arrancava dents e quexals, dels qui en pals ben alt muntats, eren penjats. La falsa ffolla, dintre hun'olla ben enginyada, llum amaguada ella tenia. He si sentia algú passàs he s'acostàs, la descobria. De lluny paria spaventable cap de diable. Per cinch forats ben compassats los raigs exien; hulls, nas parien, gran boca·b foch. Ab semblant joch tots s'espantaven, ffogir cuytaven. Gens no·s torbava, ans acabava sos malificis. Porch ple de vicis, hun mal matí son sent Martí ella trobà. La pell lexà per fer-ne bots. Quarta part: clou son viatge tornant a València Puys ixquem tots, molt bella flota, ffent fort derrota, ab lo calt sol de juliol. En les companyes he gens estranyes qu'eren vengudes, ffem corregudes. No·ns hi triguam que calsiguam tota llur terra. "Bé n'aja guerra!" ffa rey cortés. Lo rey francés me féu largessa: una duxessa, ffolla guerrera, ma presonera de gran finança, per ma quitança, he del botí, quant lo partí per part donà. Ella·s finà entreguament. Dos mil e cent nobles de nau, ella paguà-u complidament. Delliurament tirà sa via. Yo quant avia, puys rich, potent, me víu d'argent, armes, vexella, roba molt bella, lli, llana, seda, molta moneda, tot exagüí he cambihí, segurament. Cortesament prenguí comiat, ben encavalcat, ab cinch canehes, ab més lliurehes, a la francesa tots gents cortesa. Per més jornades, ffent matinades he curt dinar, per caminar cuytadament, molt cautament, entre Guascunya he Catalunya passí·ls mollons, pels guotirlons de carn sens osos —al coll, tan grossos paren mamelles—. Les falses velles d'aquells vilatges, certs mals beuratges ffan hòmens beguen. Axí los peguen al viandant! En Lleida·ntrant, víu roceguar, puys squarterar, una fornera, sols per tercera he conduyr son fill dormir ab ses loçanes parroquianes, en l'alquavor. Ab gran riguor la·xecutaren. Lo fill soltaren per en jovent ser tan valent. De fet partí. Tirant camí, ffuy al castell antich, molt vell, Morvedre dit. Aquella nit, un bon pagés, vént l'entramés de sa muller —en lo celler adulterava; que trescolava li dava·ntendre— llevà·s encendre la matinada gran carbonada. Meté-y sa rella. Quant fon vermella, gran solch li féu en lo camp seu. Dins la fenella lexà-y la rella. Ell se·n partí. Ella·s dormí. Ab tal cauteri, son adulteri, curació, punició hagué condigna, ý de cert digna de gran memòria. Alt en sa glòria Déu lo col·loque! De fet, yo broque ves ma ciutat. Ffuy acceptat per mon parent molt carament, ab gran plaer. Per sa muller, renyant, gronyint, he presomint ffos fill bastart, anava·n part les dents croxint. He dix, bonint: "Quin Déu vos sal! ¿Tenim hostal de llits fornit? Diguau, marit, cinch cavalcans, orats, gualans espluguabous, ¿per quins cinch sous los acolliu?" He yo sabí-u. Hun bell robí yo li doní, he l'afalague. He de fet pague quant despenia. Lo prom tenia com pare meu. Per son conreu yo fuy persona. Com a lleona ella·m mirava; no m'oblidava lo benefici. Ffeya servici he gran honor al prom major. Llibre seguon: de quant fon casat Part primera: com près donzella En aquell punt que yo fuy junt en la ciutat, aguí contat quants anys havia: trobí complia los trenta_ý_dos. Ab corredós yo m'avenguí. Comprí, paguí l'alberch aquest. Arrey·l prest d'abillaments hí forniments, com covenia. Sovint venia la ranyinosa, vella·nvejosa, a visitar, per aguaytar si res portava o si·m donava lo marit seu. Com ella véu yo com vivia he quant avia, d'ella·nviat o campviat —m'ó véu cobrar he bé smerçar— bé li plagué com conegué que rich venia. Ella tenia una cosina; tantost barrina ffos muller mia. Ella m'envia la corredora, gran ralladora, entrametent, punta corrent hí ben revessa. Ella m'endressa son parlament: "D'un casament molt singular vos vull parlar, d'una donzella bona e bella, ben endreçada, molt heretada, richa pobila d'aquesta vila, dels bons parenta. En dot ha trenta mília sous, en timbres nous, tots en moneda". Un'arboreda, gran alqueria, dix possehia prop la Devesa. Sense despesa, dix se faria seguons volria; que u ordenàs, que·n demanàs aquella tia qui·l trametia, yo de consell. "Vós fillol d'ell hí ella d'ella. Bona parella, si vós me creu, abdós sereu!" Ffalsa parlera, vella velera, m'enbabuxà hí·m tabuxà. De tot mentia. De sa falsia yo la·n creguí. Lo prom preguí e sa muller, en tal penser me consellassen e m'areglassen. Yo la prenguí. Si u avinguí, ara u sabreu: yo u diré breu. Ella·m soptà he fort reptà. ¿Per què tardava? He ¿què sperava? Altre l'auria qui u grayria! Tant o cuytaren, que·ns esposaren. Ella·s dotà del que portà, sense fermança. Ab confiança, cert, sanament he planament, axí u passí. De fet pensí què li daria he què faria. Yo provehí he l'arehí: perles, robins, velluts, cetins, conduyts, marts, vays, vervins, duays, percots, guonelles, angles, bruxelles e bell domàs. Arunçà·l nas, cabotejant he morrejant. Ab gran menyspreu donà-y del peu. Vestir no u vol, diu que du dol. No y veu brocat; de vellutat hi fall faldetes. Tot par robetes de criatura, ffalsa costura he mal tallat, pijor forrat. Diu mal del sastre. Sofir l'empastre, no li dich res. En mi représ, yo stich mirant, la fi sperant. Volguí provar, son exovar si·l me darien, hó·m paguarien sens demanar. Cert, l'esperar ffon joch de falles! Trenta_mil malles ffon la moneda. Cert, l'arboreda he l'alqueria ffon malqueria: béns confiscats, ypotecats, en plets pendens; encartamens de cantitats; sensals quitats, ffictes, cuberts, a cort oferts, mal carreguats; deutes paguats sens cansellar. Va·m consellar —qui bé·m volia he molt sabia en aquets fets— que lexàs plets. May per jamés rebí·l promés. Paguat axí, ja no·m dexí ffer lo degut. Haguí·m begut ja les adives, a mi nocives al cos e bossa. Era molt rossa, blancha, polida he ben sabida. Yo no present, ab tots rihent he solacera, ab tots parlera, la lengua·sida; ab mi cosida com si fos muda, tostemps premuda, sols murmurava. Un jorn plorava; dix-li: "¿per què?" "Hoy, per ma fe, no plor per res!" Dich: "queucom és!" Dix: "bé·m fartau! ¿Per què·m matau? Lexau-me star!" Volent restar sens del tot rompre, yo só qui compre alfarda, treça, llistada peça, bell drap de coll, corda, trescoll, bonys e polseres, spill, orelleres, crespina, trena, collar, cadena, coral e llambre, aloes, ambre, prou atzebeja, clauer, correja, bossa·guller, pinta, crencher, stoig, guavinets, guants, ventallets, calces, tapins ab escarpins de vellut blau, mig_cofre ý clau, quant trobar puch, he tot lo y duch. Res no·m valgué, ni·m respongué, tostemps callant. Yo devallant hun jorn la scala, dix: "huna ý mala! Dolent, catiu, yo mala·t víu! Mas mala·m vist! Mala·m prenguist per a tos obs! Tirar los strops sabries més!" Son entramés bé l'entenguí. No y responguí, en mi pensant que, per avant, lo seu desdeny —qui per poch seny ve, e jovent, plena de vent he mal nodrida, no may ferida per sor ne frare, ffilla sens mare ffeta·sa guisa, ¿que àls divisa sinó gran fum?— llur mal costum, yo·l me guarria. Puix, ab llur tia ffiu escomesa: ffogint despesa de bodes fer, en lo giner, de matinada, pocha maynada, sols huyt o nou. Ella que u ou, he ses parentes, molt mal contentes, totes rabien he cridant dien: "¿hix de la rocha, que ab tan pocha honor se facen?" Elles que tracen com se faran: demanaran tots los honrats, nobles, jurats, cavalleria. Al bell de dia hirà honrada, alt cavalcada en cosser blanch. Duran lo banch del fre parents, dels seus potents, puys prou ne té. He vol tanbé robes novelles, joyes pus belles, molts sonadós hí menjadós, tots vint casats; murta, molts asts, complidament. "¿Mesquinament he amaguada? Esta veguada no us ho pensàsseu ni u comensàsseu, car acabat, menys adobat, may ó veuríeu! Pensar deuríeu ella d'on ve, com li cové solempne festa!" Ella, qui resta superbiosa, tota briosa los hulls regira. Tota·s remira, gronyint flastoma. Com qui·s pren ploma del cap e pits, ungles dels dits se remordia. En aquell dia, per tals afrontes yo fiu mos contes: al temps de roses, tenir mes coses aparellades he areglades. Al terç diumenge si·s vol, y menge tot lo veynat; rostit, cuynat, si·s vol, ó bullen, ffacen que·s vullen! En aquell jorn, de cert, entorn trecentes liures despés en viures. Tots y menjaren he bé·n ballaren a llur plaer. Lo desplaer ffon meu a soles: trobí violes en lo meu ort he morritort, donzell ab malva. Entrí-y ab salva. Mon primer past mengí ab tast, he fort mostalla. Al cap, sens falla, bé la·m sentí, he no u mostrí, dissimulant he no mostrant en res conéxer com m'àn fet péxer. De cert, pensau! per haver pau ffuy pacient. Dilluns següent, com fom dinats, los convidats tots se·n partien, he sols me dien: "gràcies grans he molts infants vos done Déu! Si res voleu, yo só tot vostre si bé no u mostre. Del que sé fer, al menester, manau de mi". Ffan son camí. Lexen malsà lo novençà. La novençana romàs hufana. Com paguó vell mirant-se bell rodà ben alta, dels peus sa falta nunca mirant. Mas yo, tirant al pacifich, vos certifich que mon poder, art, giny, saber, quant treballava, tot s'espletava, de nit e dia, en cercar via perquè·ns amàssem he concordàssem com se pertany. Ab quant afany hí temps perdent! Primer, volent- la solaçar he abraçar: a totes parts ariçons, carts, porca crespina, no tenen spina pus fort punyent! Porcell grunyent tota la nit era·n lo llit. Com se gitava, primer cercava lo coxinal, de son senyal, nuu del lançol, si stà hon sol. Aprés rallava. Si yo callava, no responent, deya: "dolent! Só·ndiablada o só orada? No·m responeu? Mal esclateu!" Tenint-li corda, may me recorda restàs la mia. Si s'adormia, tantost roncava. Molt m'enujava cascuna nit. Sovint al llit se orinava he frecejava. D'alre podia quant li venia son ordinari: sens pus pensar-í, cames e cuxes, les calces fluxes, tot se n'omplia. Draps si·s metia, ab tal olor he tal color com Déu se sap, llançava·l drap per los racons, davall caxons, entre la palla. No y dava malla hom si·l trobava; llà·l se lexava hon li cahia. Mig any vestia una camisa, de sa divisa gentil brodada, tota clapada de roges flos. Nunca del cos sinó podrida, troços partida, la·s despullava. Tal la llançava baix en la cova. Mudava·s nova, quada vestida, mas no cosida punt per ses mans. En les nits grans, hí menys de dia, yo may dormia sens purguatori. En l'escriptori tant m'espayava. Si cavalcava, ffent qualque volta, a missa solta yo me·n tornava e m'acostava al mal dinar. Ffeya cuynar yo, finament he netament, als meus esclaus. Ella les claus ne tancadura, menys la mesura, ni regiment del forniment, de mà tocava ni se·n curava. Res no y sabia, ni·s comedia res ordenar, menys lo manar sols de paraula. Seya·s a taula avent menjat he almorzat ja dematí. Tostemps ab mi enfastijada he desmenjada, d'altres viandes ffeya demandes cert imposibles. Menjàs playbles dels que·s cohien no li plahien, tant fastijosa com desdenyosa he delicada. Com, enfitada, sola sopàs, e·s menejàs lo candeler —ffon l'escuder dins lo rebost. No vingué tost— caych la canella. Fféu bé la vela per les tovalles! Llexà-y fer falles he flamejar, per no tocar lo séu de mà. Cert, se·n cremà bé la mitat. Senyalat plat, certa scudella tenia ella, taça·partada, sal no tocada, son drap de boca. Tallar sens broca no consentia; ni menjaria carn del mercat, si hom penjat algú y havia; ni permetia ffruyta·n portassen, bé, que y comprassen conils, perdius, ffrancolins vius —de nit, a foscha, en ells la moscha nunca s'í met—. Plomats secret, un gran coxí sé que n'omplí. En la cambreta, ffoguer, olleta, ast hi tenia: allí·s cohia sense cuynés. Los jorns faynés, entre semmana, may era sana: al llit s'estava. Ella·s levava tocades deu, com a la Seu Déu s'í alçava. Nunca filava, ni dels guans treya les mans; jamés cosia. Sols clau tenia al seu mig_cofre, ple de girofre he drogueries. Les averies de sa persona alguna stona ella spiava. Mas més pastava pasta de muda, d'oli de ruda he de ginebre, pols de gingebre, molla de muga. Ab hunt de sutga o de rovell, ab cert vermell tret d'escudelles, morros e celles s'enpeguntava. Quant se n'huntava ffàstig me feya! Ab por se reya de rompre·l pint. Mestre de tint, de full, hurxella, no aparella, ni fa més tines! Ans de matines ella·s levava, hí·s perfumava ffent-se ben olre. Los jorns de colre, la matinada, era·faynada per ben lluyr, al bell febrir, dos o tres ores. Com van les mores que son sabies, en semblants dies tal se pintava. En missa·ntrava com ja preycaven. Si no·s llevaven per ella totes, s'í feya botes. Les que·s llevaven ffort se besaven, abdós premudes he revengudes. Tostemps torbava, e s'aturava lo preycador, per la remor del convidar he saludar. Si tart venia, pus tart n'exia: ab anellada n'era llançada. Yo la sperava. Tot se cremava! Quant mal dinar, pijor sopar, n'aguí callant he soportant. Hí quant mal dia! Res no·m valia, ans pijorava, més exorava. Mà de paper, ploma ý tinter ella tenia. Què n'escrivia, may ó sabí. Per cas, trobí tot en la plegua. Que fos seu negua, porfidiega, cridant bravega, puga·la quinta. Mas yo de tinta ses mans sullades víu prou veguades. Durant l'Avent, los fanchs ni vent no lo y vedava. Ella·m tocava pus de cent sous, cascun dijous, ab noves banyes. Ab ses companyes, he manllevades hí repleguades per la carrera, no sens faldera, passant per Llonga, ab huna monga no menys febrida, ni ab més brida al seu costat, per lo mercat ffeya la volta a regna solta, mirant les tendes. He per les sendes ffeyen-li lloch, com si fes joch mestre Corà. ¿Qui dir porà dels ciutadans, gentils, gualans, com los donava o·ls demanava a tots de fira? May se·n partira no fos despés, donat, malmés tot en estrenes. En Magdalenes aprés entrava. Crech s'escansava: oració, col·lació. No sé què y feya! Venir la·n veya. Dites completes, per Menoretes o Boseria ffeya sa via, quant se·n tornava. Sovint anava, de nit, al nou bany d'en Çanou o d'en Suau, en lo Palau. De despullar véreu ballar, en bels tapits, ahuchs, salts, crits, ab ses veynes; perdius, gualines, pollets petits, juleps, solsits, ous ab gingebre —los dus ab pebre— grech e clarea, sense perea; la malvesia, per cortesia, en guobellets. Los artalets no·ls y preaven. E si y ampraven, peguats de llambre, benguhí, ambre, aygües, almesch. Ffeya fer fresch molt citronat, carabaçat, prou gingebrons, he canyellons, ffin tartuguat, hí caponat en lletovari. L'apotecari pus ancià, en Macià Martí, sabent en son jovent qui la servia, mil sous n'avia de tres veguades. Yo dich, ausades del que y restava que bé·s paguava de cad'andana, cert, na Farfana, sa banyadora. Si bé l'un'ora era complida, ans que finida ffos llur banyada, acompanyada de Fabres, Pardos, ab balls, alardos, cans e cançons, ab molts brandons, ella tornava. Si may guosava dir d'on venia, "¿com?" responia ab gran furor. "¿En la color no u conexeu? No merexeu semblant tendror, ni tal olor vós, en groser! Lo travesser és per a tals. Ab los capçals deuen dormir, he no tenir tant empachades ni agreujades tals com yo só!" Semblant cançó deya, ý pijós: "d'uymés, a vós, no us val corona. De Guillamona content seríeu. Tant amaríeu un'aldeana, dona serrana, qui vist en capes. Del temps de chapes sou e d'entany: no sou d'enguany. Ja no us husau! Vós ja us pixau en la çabata! La nostra guata vós ne portau. Molt cavalcau tort en la sella! Ffau la scarsella o curt cambal? Sonau tabal o cornamusa? També s'í husa sonar llahut, he lo vellut de tripa groch, e calçar çoch pus alt lo dret. Mostrau-os fret he tant suau? Per què plorau? Ffa-u la mostalla? Cau la muralla! Desembancau? Sech, flach tornau! Podeu menjar? Ja·blanquejar l'orta comença. Per més ofensa o per més toch, llexant l'estoch, vós cenyiu fulla. No pot l'agulla cosir, qu'és roma! La cort de Roma aurà sentir he departir tan gran error. Revenedor fféu tal parell. Hun cos tan bell, alt com plançó, ab hun beçó cich, caguaniu, sech, renadiu, fflach, setmesí, avar, mesquí, menja_bonico, cagua_poquico, sart, mirmidó, pus ver capó, só·mparellada. Mils consellada, com yo poré sé què faré". De tals liçons, ab agres sons sovent n'ohia he soferia. Dijous llarder diguí: "muller, lo temps s'acosta de pendre posta, en penitència. Per continència, partixcam llit". Dix: "aveu dit? Molt bé preycau! Ara scoltau, diré tanbé: l'om qui s'absté d'axò·n Quaresma, a Cinquiesma cornut se troba. Spolse sa roba qui apartar-ne vol que no s'arne. Prou és simolsa qui no la spolsa un ora·l dia". En casa mia, si no junyien, o no corrien toros per festa, cascuna sesta, ffins llums enceses, moltes enteses —o so cuydaven— les que filaven, com diu la gent, ab fus d'argent, s'í ajustaven. Tanbé y cridaven jóvens sabits, ben escaltrits, llançats entr'elles. A coceguelles ells començaven, puys psalmejaven de ses endreces, teles e peces, que fan ordir al bell mentir. Puys una·s clama, l'altra difama, altra despita, l'altra sospita, altra flastoma, conten prou broma. Tot de mal dien, e y afigien, ab molts envits, de llus marits, he se·n burlaven. Aprés juguaven: "voleu palleta?" "Dau-me man dreta!" "Qui té nalell?" Dó-us est ramell!" Capsa·b comandes, ab ses demandes, hun arbre ý cant ocell donant. Més dir rahons, devarions he maravelles. De Cent Novelles he Fassesies, philosofies del gran Plató, Tuli, Cató, Dant, pohesies he tragedies, tots altercaven he disputaven. Qui menys sabia més hi mentia. He tots parlaven, no s'escoltaven. Yo bé u sentia, mas no·m playa llur negre strado. Cercant-li vado que l'amansàs, abonançàs de l'arispea, per sa vivea duptant no surta, com a la murta yo la menege he llaguotege. Ella menys ol. Temte si vol res no li cele. Yo li revele tot quant sabia he quant avia. Tots mos secrets agué·ls retrets tost en poblich. De cert, vos dich que feya rims, recitant crims que m'afigia. En eretgia, rebel·lió o tració, ella sabés què y cabés, cert no u celara, ans m'acusara. Vént-la mudable he variable, mudí lo treu. Pensí per preu que la compràs hí la·m tiràs, ffent-li parences he prometences, que tot lo meu seria seu. Ella present, ffiu testament ffent-la ereua. De fet capbreua tots mos sensals perpetuals, he los movents. Ab sos parents ella féu ligua. Menys c'una figua tot ho prehà. Mas bé·s pensà ella que fóra, mort yo, senyora, he partiria ab qui volria. Com esperava he desijava que yo morís! Pensí cobrís la desamor, llexàs remor hí tempestat. Sa malvestat llavós doblà: desamoblà la casa mia. Del que y avia ffurtà, robà, en quant trobà avinentea. No hac perea d'enpenyorar he trafeguar. Una tendera he sa faldera eren de lligua: ffeyen botigua —tres hi cabien— he revenien robes de llits, bancals, tapits, teles, tovalles he vituales, argent, or, coure. Quant se pot moure, tot ho furtaven he trafeguaven ab arteria; barateria los ajudava. Preu que tocava del que venia, se despenia no sé en què. Crech, per ma fe, tot ho llançava! May no paguava res que prengués. Si res degués, a mi u dreçava. Ab mi contava l'especier; sastre, draper he costurera, tapins, velera, lo brunater he confiter. La bunyolera e casquetera, tenien talles, seguons les ralles, yo paguador. De l'ordidor he texidora, canejadora ni vanover, ni perpunter de lli comprat, cuyt ni filat, may ne víu contes. Vehent tals ontes, perdició, destrucció tant manifesta, altre no·m resta experiment. Darrerament, per ensajar de bandejar los seus guarips, joch de nayps de nit juguàvem. Abdós rumflàvem, ella partia. Sovint prenia les copes totes; trinca de sotes. Si ans juguava, copes llançava; puys no·m valia, bastons servia. Com al badoch mudava joch; lo del noguer dant-li lloguer perquè dó·l fruyt, juguava·n buyt. Per reduyr-la, juguava·birla sovent ab ella. Joch d'escampella ni de la chocha, com si fos rocha menys se·n movia. Si responia, sols digués "buf", avia "xuf". Si deya "baf", tantost lo "çaf" al cap sentia. Sa malaltia vént incurable, desesperable de millorar, de pijorar essent yo cert, lo cap hubert, enfastigat, molt enugat, mudí d'estil: ffiu codicil, del tot cassant he revocant lo testament. Sàviament yo posí prest en cort protest, dins temps degut, com may rebut lo dot agués. Que y respongués li fon manat, ben intimat, ab escriptura. Sa oradura no·s metiguà, ni·s castiguà gens per axò. Lo seu caxó ple d'ampolletes hí scudelletes he barralets, ab mil potets, tot ho trenquí. He li prenguí sos ornaments, abillaments, anells, manilles, vels, beatilles. L'Argenteria e Pelleria me n'alleujaren he m'ó paguaren, tantost o tart, mas no lo quart del que costà. May s'acostà a la rahó. Com farahó, cor endurit, dur, empedrit he pus malvada, aconsellada no sé per qui —molt lo y grahí— ab llarch cartell, posà·m libell ffort de repudi. Ab prou gran studi, articulà he prest provà qu'era casada, d'altri sposada primer de mi, he que dormí ans ab aquell. Cert, hun cornell, ella cornella. Fféu-ne parella! Lo magnifich en Guaderich lo de Soler, canonge ver, doctor llegiste, gran canoniste oficial, tragué lo mal de casa mia. Fferen sa via. Yo deliurat e desferrat, tret de gran fanch, romanguí franch. Cert, qui·m tragués, si yo y jagués, de mig d'infern, en l'ull hun pern, si m'í ballava, qui·m delliurava més alegria no·n mostraria. Gran guoig aguí, com romanguí d'aquell diable incomportable desobliguat; llicenciat, poder entendre si volgués pendre altra muller. Com carceller pres me tenia. Ma homenia puys fon quitada he rescatada. Yo reposí. Seguona part: com volgué pendre beguina Puys proposí hun vot complir. Ans del partir, huna beguina mia vehina, per mi preguada he ben paguada, ffiu guardadora receptadora. He tot lo meu, al consell seu acomanant, yo confiant del beguinatge, ffiu mon viatge devés sent Jaume. Dix-li: "stojau-me ab molta cura, sots tancadura, lo que us coman. Al sent Johan, o juliol, si Déu ó vol, seré tornat". He ben ornat del necessari, pensí d'anar-í camí tirant, poch sospirant per lo passat, asolassat per lo present. Era·m plasent, pensant-me forro, he tret del corro hon m'escorchava hí·m guarochava la carnicera. Al mig jorn era passat Bunyol; he post lo sol ffuy en Requena. Per bona strena trobí gran festa prou desonesta, no coneguda, mas avenguda. Huna sposada, ja desflorada ans de casar, lo jorn d'arrar, aparellada, ben emperlada, sabé fingir, mostrant tenir al cos diable espaventable. Torcent la cara, pres una vara, mou tots de bregua. La gent s'aplegua maravellats, los peus lliguats, les mans també. La gent ne ve devés la sgleya. Allí si·n feya de ficcions he varions, ab l'esposat! Lo bon curat vol-la senyar, desús posar aygua beneyta. Surt la maleyta: ffingint pintures de diablures, diu que no y creu. Ffent-li la creu, ell la conjura. Ella perjura, de Déu renegua. Ell s'í carregua ab tot son seny, pus fort la streny. Diu: "hixca tost per lloch dispost, no fent gens mal!" A la final, la ressabida, mudant veu, crida: "no·n vull exir, sens ben obrir o esquinçar, ben examplar, aquell forat qual t'é guardat més en son cos!" Crida l'espós ab alta veu: "al plaer seu, per honsevulla, puys tost s'aculla, rompa ý squexe, pus no la vexe! Més no·l forceu ni·l conjureu! Preguau-lo ixcha! Sols ella vixcha, no cur de pus!" Dient "Jhesús!" ffingint-se storta, mostràs mig morta. Com esmortida, esbalayda, clamàs del lloch: "baix" —dix— "gran foch, cert m'à lexat, tot escorchat! Par foch salvatge!" Such de plantatge crech la·n guarí. Axí cobrí son falliment! Tothom content, lo novio més! Dimecres aprés, com me n'exia, ffel companyia he fent per mi, de cert trobí. Seguint monjoyes, plants, monts e foyes, he rius passant, ffuy al Cos Sant de la Calçada, ciutat murada. Huna vil osta, royn, disposta a puteria, llavós tenia en sa posada una berguada de pelegrins, vells e fadrins. Hú li n'altà, he requestà li fes plaer. No u volgué fer. La vil baguassa mès-li la tassa dins son fardell. Partint-se·n ell, menys la trobaren. Fféu que·l penjaren. Los altres tiren, llur vot compliren. Com se·n tornaren, de fet anaren veure·l penjat, poch apartat del gran camí. Viu, lo fadrí dix: "despenjau-me! Beneyt sent Jaume m'à sostentat!" Lo greu peccat ffon descubert. He fon pus cert car, com cuytassen e·l demanassen al president, ell responent a llur querella, per maravella, dos cuyts ocells, presents tots ells, ressucitaren he alt cantaren guallina ý guall. Sens entrevall, l'osta dampnada prest fon penjada. Yo caminant, adés pensant, adés rihent, fuy en ponent. Aquí vetlí, del tot complí ma romeria. Yo me·n venia, víu fort peleha dins hun'aldea: en hun carrer, marit, muller víu emplazar, ffort acusar qu'adulterava. Ella neguava. Fferro callent, vermell, ardent, li feren pendre. Véreu encendre de fet, la mà. Tota·s cremà. No la scoltaren, de fet voltaren. Sentenciada, ffon deguollada per son marit. Ffuy en Olit, vila molt bella. Dona ja vella hi víu portar a soterrar. Sobre lo cos, moltes, grans plors ffeyen, e plant: huna, cantant, alt endexava he coblejava, maldient fort la falsa mort, per massa tost aver desbost dona semblant, darrer lexant lo marit viure. Prenguí·m a riure com les hoy. Era fadrí jove lo mort, he, per sa sort, vint e cinqué marit dels que aguts avia mentres vivia. Elles encara lo cap e cara se n'arrapaven, cabells pelaven, com no moria, ans romania lo jove viu. Passí lo riu gros d'Araguó. En Alaguó desfiu ma trossa. En Saraguossa gualant entrí he dret tirí descavalcar al sant Pilar; qual, quant vivia santa Maria, àngels obraren. Ells lo portaren per salvetat a la ciutat, ahon preycant l'apòstol sant, més gent l'hoí e·s convertí. Puys a la Nau —ostal, pensau millor— posí. Dones trobí molt divisades, ençafranades, ab mil tocados. Aní per strados de les senyores: punts ni tisores no s'í tocaven, ni·s pratichaven ffusos, filoses. Les generoses he grans noblesses, també convesses, axí·s deporten! Allí·s conforten los estrangés, no en vergés, car no n'í ha! Víu l'endemà comoviment de molta gent, per una presa en carçre mesa, hon era stada tres anys tancada adulterant. Marit instant, denunciada, sentenciada per a penjar, ffent-se·mprenyar ha hun berguant, articulant de son prenyat, ffon porroguat l'executar. Per escapar, près per partit, avent parit, ffort treballàs, prest s'emprenyàs. Quatre veguades continuades, hun mateix dia ella paria he s'enprenyava. Axí guanyava lo porroguar! Fféu-ho durar més de tres anys, ab los tacanys qui li aydaven, los que posaven en la cadena. A la cinquena yo fuy present: per manament dels salmedines, quatre madrines la remiraren, he deposaren, ab sagrament, concordantment, no ser prenyada. Ffon enforcada al mercadal, hon lo dogual li fon tallat, car fon duptat concebiment —gran moviment al ventre veren—. Prest la meteren dins l'almodí. Bé sé per qui lo ventre hubert, pus clar e ben cert a hull mirada, ffon prenys trobada. Avent mentit, ffals referit, les pastoraces de madrinaces, lo llur fals dir la féu morir. Molt més parira si no morira! Tanbé·s morí dins lo fadrí, sens batejar, he féu errar los alguasís. Ans que·m partís, una torbada dona darbada, tant rabiosa com ansiosa de ser amada, entenebrada per lo diable, fféu cas mirable, gran eroguància, ffet d'importància he de gran spant, contaminant la sua fe. No sé per què —sols gelosia crech la y movia— ella·s clamava molt la tractava son marit mal. Pensà·l Raval o Moreria consell auria d'un serrahí, llur alfaquí, per son diner. Lo fetiller dix, si·l paguava he li portava ben amaguat lo Cors sagrat, cert ell faria que la volria bé son marit. Prest fet e dit, en la capella que és molt bella de sent Miquel, calat lo vel, ella·s confessa ab mala fressa. Près falsament lo sagrament sant de l'altar, com qui torcar se vol la boca, la santa quoca se·n trach sancera. En candelera o cofrenet, com pus secret pogué, tancà. De fet tornà. Dix ja·l tenia, hon ho volia. Dix que u portàs. He com cuytàs, ab molta raxa obrint la caxa, què y hac lexat ffon transformat: hun bel infant, tot rutilant he lluminós, molt graciós, tot nuu jahent; lo qual vehent com qui sol mira, al moro tira. Tota sglayada, alienada, ffora de sí, lo taguarí, perro malvat tot atronat, dix se·n tornàs, tot ho cremàs. Provehiria per altra via. La reneguada, endiablada, ffolla dement, Déu no tement, no res duptant ni gens pensant en lo que feya —crech que no y veya— fféu gran foguera; la candelera més sus enmig. Aprés afig llenya ý carbó. Tost lo caxó ffon ben cremat, tot abrasat. Lo sant cosset de l'infantet romàs il·lés; del foch sospés, sense cremar restà·n la llar mirablement, pus resplandent he semblant viu, entre·l caliu no socarrat. Tant lleig peccat no·l puch narrar sens fort plorar. Lo paper mulle, lo ja scrit sulle llacrimejant. Continuant sos pensaments, porta sarments, lenya molt més; pi sech y mès. Més foch encén, molt fort entén ffer de tot cendres. Era divendres, entorn migdia: ella sabia lo perro chà ffer la çalà, en semblant ora. Arrapa·s, plora, no sap què fer. Veya·l sancer, no gens fumat ni alterat. Brases he foch, tot li fa lloch. Cegua per yra, lo camí gira ves la mesquita. Plorant recita son mal novell, per mal consell seu, quant ha fet. Lo vell moret hix de l'alquible: près-lo terrible por d'avalot. Pensa quant pot en sí discorre. Sols li occorre dir a la fembra: "qui spines sembra, descals no vaja. Qui molt s'ensaja a l'aygua·nar, ell ha lexar lo coll o l'ansa. Tota speransa tinch ja perduda, si no·ns ajuda Déu poderós. Morts som abdós, si nostre cas pels populàs serà sentit. Prenguam partit tal que·ns deliure, que puguam viure. Abdós morrem, si no correm dret a la Seu. He vós, al peu del confessor, la gran error que fet haveu confessareu. He yo, mon mal, al general major vicari, sens gens mudar-í, recitaré: acusaré mon falliment. Discretament provehiran. Si·ns guiaran, he som estorts abdós de morts, lley mudaré: reneguaré de Mafomet. Axí u promet!" Tot axí·s féu. Bisbe sabé-u: manà·l vicari, ab son notari, se desfreçassen he que y anassen a la vesprada, aprés tocada la uració. Relació, carta li feren del que pogueren un tant mirar. Puys féu manar al gran prior, son confessor, ab certs devots bons sacerdots, la nit vetlassen; tot ho guardassen dant bon recapte. Demà disapte, hach ajustats los quatre stats, hòmens de títols, los dos capítols, religions, nobles barons he cavallés, los consellés o consolat de la ciutat, gran part del poble, al lloch pus noble, sent Salvador. Ab gran fervor volgué preycar, manifestar lo dit atràs, tan órreu cas, exorbitant, mas confermant la nostra fe. Devot he bé fféu lo sermó. Gran professó molt singular fféu areglar: primer les creus; ab altes veus, los coronats he ordenats Pange cantant; los llechs portant llum en les mans; los senys sonans he les campanes, sens mans humanes, pels campanàs. He com tornàs, ab gran honor, en hun plat d'or lo Cos posat, ffon deposat, sense tancar, sobre l'altar de sent Valero. He tot lo clero llegint, vellant he contemplant tota la nit, lo sant sperit hach revelat al sant prelat la ucarestia que la faria. De fet ordena res no s'í vena demà diumenge, he no s'í menge carn per algú. Tothom dejú vingua·scoltar lo sant orar. Volgués vestir a missa dir del sagrament, solempnament; adés cantant, adés plorant, per la oferta ell no concerta ni vi ni pa. Sols en la mà lo sant Cos pres, dient lo vès, com l'oferí se convertí cobrant la forma, seguons la norma qu'en l'ostier, per lo ferrer era scolpida, arredonida com fon primera òstia vera, la qual sumí. Axí finí la furiosa he perillosa d'avalot gesta: solemne festa, miraculosa he profitosa als bons e fels; als mals, infels he folls incrèduls, heretges, hèmuls, contrariosa; he verguonyosa a dones tant. Per temps avant sabí la fi, com cert ferí la dona·l llamp, anant al camp. En Saraguossa buydí la bossa, tant aturant. Strados cercant, gran temps perdí. Tirí camí. Ffuy a Terol. De hun fillol, secret honrat, hi fuy amprat a ser compare. Ffon la comare una noblessa, gran confraressa de santa Mònica. Una verònica d'or niellada, molt bé smaltada li víu als pits; gests e vestits tots de beguina. De la reyna dona Viulant, llavós regnant, era nodrida, ffrescha ý polida. Abdós anant he passejant, cercant la sgleya, per lo que y veya meté·m en noves, contres e proves. He cortesana, mostrant-se sana, cateminant he batejant, de peus s'estech. Cert may se sech. Aquella nit, lo fill parit matex avia, quant s'atrevia per fer son fet, del fillolet pròpia mare, també comare fon e padrina. Ella madrina ffon e partera. Pare cert era lo capellà qui·l batejà. May víu tal acte! Creyen llur tracte ser ben cubert; ffon descubert. Puys, caminant he rominant què fer deuria, he com viuria sense destorp, dins en Soguorp yo·m recordí he acordí que la beata, si m'era grata he fos honesta, humil e presta al que volgués, que la prengués per companyona he muller bona, molt a mi cara: serà·m avara, no guastarà, ni rastrarà tan llongues faldes, hí tendrà baldes a la finestra. És dona destra, pobra criada, no gens dotada. Molt de bé sap, he del seu cap ffer-n'é ma guisa. L'ome divisa, en sí prepon, he Déu dispon he provehix, a qui·l servix, al profit seu. Ell sols preveu lo venidor; ffa lo millor, per bé no·s mostre, a l'hútil nostre. Sa magestat, per pietat, me inspirà he consellà miràs lo pas, ans que cuytàs saltar avant. He fuy menbrant de hun retoch, qual dix hun coch a sa senyora, gran traguadora: "qui massa·s cuyta, crua, mal cuyta, o massa calda ab què s'escalda, pren la vianda". Si la comanda no fos divina, la vil beguina, del primer alt, de calt en calt, cuyta o crua, vestida u nua, aguera pres. Ffon lo revés. Quant arribí, del que trobí diré sumari: tot lo contrari del que pensava. Yo ja·m cuydava ser adressat he ben casat. Sols encartar- li l'exovar me covenia. Cert, ja·m tenia per esposat, he bé smersat de bon cabal. Mas l'animal ffet a revessa, veig que confessa llarch e sovent. Yo tinch bé sment com se comporta. Veig que quant porta és tot pintat. Humilitat no n'í viu molta. A part escolta molts parlaments; perdons, covents, molts ne visita. Prenguí sospita de sa manera. Restà darrera, ella·n la sgleya: ab molts se reya. Com lo preych feyen hí totes seyen, s'agenollava o de peus stava. Si la tocaven qui prop li staven, de fet bonia. May se movia, si·s vol vingués qui més valgués he fos quisvulla. Ab un'agulla totes punchava he barallava: "¿per què·npenyeu? Que m'estrenyeu! ¿ Com no callau? Molt me torbau! No destorbeu qui servex Déu! A totes hores ses belles Hores, ystoriades he ben pintades, d'or tancadós, molts giradós sovint obria. Cert, no sabia conéxer lletres. Arreu los metres ffingint legia; los hulls vogia deçà ý dellà. Hun capellà la combreguava; òstia dava sens consagrar, a may fallar, cada semmana, com a terçana ffent paroxismes. Ab certs sufismes ells s'entenien. Abdós venien al conbreguar, davant l'altar de la capella. Portava·s ella sa tovallola, .ell ab sa stola ydolatraven. Puys alt parlaven perquè s'hoís: "en Parays que desijam prest nos vejam". "Ay, pare meu, ffóssem-hi breu!" "Ja, filla mia, huy fos lo dia!" "Yo ja só presta! Aquesta sesta ja lla fruys!" Lo Parays que nomenaven he desijaven era hun llit pintat, fornit, ab ses cortines. Altres beguines, ses companyones he tacanyones, en aquell lloch, per fer son joch s'í concertaven he repleguaven. Hun menor frare li deya mare davant la gent, he molt sovent la visitava; he li mostrava, per son deport, de monacort, he contemplar, he de parlar del divinal. Del mundanal he vida·ctiva molt era squiva. Baxet parlava he començava: "Ave Maria!" o "lloat sia Déu Jhesucrist!" Que desús vist cot e mantell de gros burell, roba jusana de fina llana, prima, llistada, vert, blau pintada, duya·lmexia. Ella texia, de son ofici, algun selici: tots los venia. May se·n vestia algú·n la squena. Dijous de cena, d'àbit vestida he prim cenyida, la creu portava. May se tocava de diciplina. Al coll, justina duya e mostres de patenostres, he Agnusdor en dret del cor. Lo llit volia, llà hon dormia, fflux, moll e bla, egual e pla; ab flos e rama, ab timiama, lo perfumava. Acostumava taula bastida he ben fassida, no quaresmal, mas de carnal. May dejunava ni pex menjava: gran mal li feya —o axí u deya—. Quant se levava, aconsolava lo seu ventrell, ab hun guobell de malvesia. D'ipocresia he de parença aguí crehença tot son comport ffos de coll tort, rosegualtàs. Si no faltàs en pofembria, queucom seria! Mas, avertint he inquirint de honestat, gran malvestat la beateta sabí hac feta prou suptilment: ella vilment se trobà prenys, poch més o menys de huns tres meses. Ab certes preses de diablures, dos criatures se féu sortir he abortir, secretament. Yo·n fuy felment certificat de son peccat. Sense blasmar ni difamar, li fon prest dit cercàs partit. Yo li prestí he la vestí tota de nou, ultra son sou més de paguada. Ffon-se·n anada casa lloguar al Bovalar dels aguostins, entre·ls beguins he sent Francesch, al carrer fresch hon fan rollons, per los perdons poder guanyar, sense banyar los seus tapins. Alguns vehins lo y demanaren he la·n reptaren: "¿per quina via de casa mia se n'era·xida?" "Só·m desexida d'ocasió. De tració ell m'infestava e·m requestava, ab sa vellura, rompés costura, ab vot sarsida he recusida ab fermetat de volentat". Diu: "só·m guardada he apartada d'avinentea!" Deya malea, ffals inculpant he increpant qui mal no y mir. He hoí dir com altres dia que no podia Déu prou servir. Volguí·n exir! Son beguinatge he beatatge en mal finaren he s'espletaren; car quant fon vella, deya·s donzella tota devota, ffon alcavota. D'una vehina, bona fadrina, ffon acusada. Sentenciada, bé l'açotaren he bandejaren. Tercera part: com près viuda En aquell any, mossén Company, valent confrare, ell, e lo pare d'en Remolins, eren vehins. Antich prevere, la de sent Pere missa hoyda, hun jorn me crida. Dix-me: "mossényer, yo us vull bé strényer, mas perdonau. No ignorau que·l casament és sagrament per Déu manat he ordenat dins Parays. Per ço us avís, per caritat. Ja la mitat teniu del temps. A veles, rems, vos ve vellea; dot ni riquea no us deu torbar. Yo us vull trobar muller barbuda: huna tenguda en gran estima; huy és la cima entr'enviudades. Lo món ausades cercar poríeu, no trobaríeu més fes per vós. Ha trenta_ý_dos anys temps complit. D'altre marit és ja husada, dona trencada. De mi·s confessa; yo sé sa·ndreça. És guanyadora gran manadora, sap-ho ben dir. No vol cosir, car prest exorba, perquè·l cap torba; ni debanar, per no sullar mans de saliva, ffilosa squiva. Mas tix bé vetes de seda stretes, he té-y gran pressa: cert, una peça tix cascun mes. Poha dinés! May s'enverniça. Hou sovent missa; és en la Seu. ¿Sabeu hon sèu? Davall la trona! És cosa bona: ¿voleu-la veure? No·n podeu beure en carabaça! Aquesta·braça huy los majós; dels regidós sereu parent. En regiment de fet, caureu. Per ell'aureu tots los oficis he beneficis, molt prestament. De cert, no us mént! Jur-vos, per Déu, qui vist aveu huy en mes mans, com bons germans abdós viureu. Anem, veureu. Creu-me, veniu". De fet, la víu prou rebedora he passadora, ffuy-ne calent. Semblant valent he fet per mi, tantost fermí lo maridatge. Aquest potatge, lo capellà lo tornellà, ffon socarrat. Ell, enguanat, me enguanà. Prest demanà alguns dels seus, he yo dels meus. Mas l'esposar, ab reposar, may s'encontraren, des que·ns arraren sens beneyr. Lo malayr qui·ns acostà e·ns ajustà, molt s'í usava. Ell'abusava de fets e dits, ffent-me despits. Reboteguava, deya, rallava: "Parays haja, en bon pos vaja mon mort marit! D'ell hé parit yo tres veguades, en tres anyades que som abdós. Yo veig que vós no·n curau guayre. Ab gran repayre yo ý ell vivíem. Tots nuus dormíem ensemps les sestes; dijous e festes, volateria. A l'alqueria sovint sopàvem; mas no·ns popàvem, com féu vós ara. No·ns era cara cosa volguda. Millor venguda he més amada, d'ell acceptada ffuy, per ma fe! De vós no·m sé: gens no·l seguiu. Ja fos ell viu, costàs-me·l dit!" Deya·n lo llit: "segons que veig, cert mal e leig vós me tractau, car retractau tot quant yo man. Si res deman, may se·n fa res. Vostres dinés, he quant teniu, de mi u cobriu. Res no·m fiau, ni confiau sabés guardar. Veig-vos tardar, que res no·m feu. Del que sabeu may me·n parlau, ni·m revelau vostres secrets". Cent mil retrets semblants me deya. Pijor me feya en obres, gests. En tots sos fets era malvada; mula folguada, muyna, parda, treta d'albarda; mula de moro, brava com toro, ffalsa traydora, repetnadora, desafrenada, desaveada de fre, cabestre; molt fort en destre, pitjor en sella. Què us diré d'ella? Quanta malea, tota l'asprea qu'al món se llig, més n'í afig! Tota maldat, poca bondat, al mal promtea, al bé perea. De molt parlar he poch obrar, molt envejosa, superbiosa. Lo capellà, quant me·n parlà, bé dix : "barbuda, lluny la saluda", diu la referta. Fficta, cuberta, ffort coratjuda, nunca batuda ne ultratjada, senyorejada nunca per hom. May per mon nom me nomenava; axí·m menava com si fos guoç o portàs boç. Vell avançat, yo ja cansat de tempestats he malvestats, perquè·m fartava, me n'apartava de sentir crits, remós, brogits he bregues braves, ab les esclaves que foren meues. Les que y dux seues molt favoria, he avorria tots mos parens he benvolens amichs antichs, criats de chichs: mal los volia. May se dolia, ne duya dol, si qualsevol dels meus moria. He si guaria, no·ls visitava. A tots vedava no s'acostassen, ni may entrassen en ma posada. Mal reposada, maliciosa, de mi gelosa estretament, pacientment may ó prenia, si tart venia. He quant hi era, totstemps guerrera, dava·m turment. Rahonament may escoltava! Si hom contava quants anys avia —lo cap tenia ja bruxellat, lo front ruat, he no paria— no li playa dels anys parlassen ni·ls hi contassen. May concebé. He yo sé bé en què u perdia: ella·nys havia, quan m'enguaní he la prenguí, quaranta ý més. La que tal és, ja poch concep. Com qui vell cep enpeltar vol, tart n'à mallol. Mas puys purguava, d'ella sperava que fill n'auria. No romania, per ser molt grassa, ni magra massa; ni malaltia no la retia parir inàbil. Mas era llàbil, punta corrible, ab mi terrible he desamable, inacordable per al concebre. Per lo pesebre temptant entrar, may impetrar poguí son grat, he sens desgrat ffos l'acostar. He l'empeltar no ha ops força: l'escut d'escorça, exerç agula. Cové se culla quant és de tempre, ab delit sempre, obrant sens cuyta. Lo que·s fa·b lluyta may ha sahó. Per tal rahó no s'emprenyava. Ella renyava incessantment, hí constantment y treballava. Però fallava, no component he disponent a sí matexa. Ella no dexa cercar metgesses, velles urquesses, emprenyadores, les banyadores mores madrines, les adivines he potecaris, los erbolaris e triagués, hon que pogués remey trobar. Volgué·nsajar huna tacanya metgessa stranya: ffon de Biguorra, qui, vella ý porra, tot Araguó, de Rosselló ffins a València, ab sa ciència guorrat avia. Quant li venia qualque raxossa he desigosa de fills concebre, clavells, gingebre los feya pendre, dant-los a·ntendre, per la fredor, que la llavor poquet impur del marit llur res no y valia. Ella tenia en sos retrets jóvens ben trets, bons companyons, qui los renyons tenien calts. Ans de tres salts, li prometia que prenys seria. Molt y guanyava! Com praticava de medecina, dita madrina, per mala via, la muller mia bé u conegué; mas no volgué semblant metgia. Sols aquell dia ffon hun poch bona: a poca stona m'ó contà tot. Del primer bot, dret me n'aní he referí l'acte tan vil al bon Boyl, guovernador. Son assessor, micer Rabaça, dix: "tal baguassa, mon consell és, sens fer procés —si~s contra fur gens no me·n cur— per evitar scandelizar tan trist marit, a miga nit dins sa posada ser ofeguada, secretament". Discretament he bé fon fet. Quan bort secret restà ledesme! A mon bon esme, cert, dos mil·lés de sous despés metges paguant, cerquant, mudant. Ffins als estròlechs, ab falsos pròlechs, jutgant falsia, per geumencia he ses figures, ffan oradures. Més la qui·ls creu! A tots arreu recorregué: tots los cregué. Huns calda deyen, altres la feyen ffreda ý humida o adormida. Tots variaven hí la·nguanaven. D'ells ser liguada, enfitillada, li feyen creure. Fferen-li beure mil beuratjades, prou mal forjades. En banys, huntures he faxadures, perfums e cales, úlceres males li concriaren, he li causaren salt de ventrell, en lo cervell malencolia he mirarchia. Molt la guastaren he la cremaren. Tota secada, prop heticada, per lo parir cuydà perir. L'ànima·b lo cos —cert, yo dir-te guós— hó abjurada hó crech, dampnada, que fóra morta, si no qu'en l'orta, a l'alqueria que yo y tenia, la fiu portar. Fiu-la-y restar per més d'un any. Avia-y bany he molts deports. Ab bons conforts he valent metge, son mal de fetge he batiments, esmortiments he la flaquea, si no bravea, tot l'àls curà. Poch apurà sa conciència. Per aparència se confessava, he no sessava que no bornàs he prest tornàs al natural, qu'és inmortal. Car la sperança d'aver criança hun ora·l dia li recudia. Fféu prometences ffer abstinences, llexar arreus; nòmines, breus, tot ho cremà. En l'endemà tallàs la coha. Voltà la proha als santuaris: donà·ls suaris, bells vestiments, molts ornaments, calzes, tovalles, grans presentalles, terraces, lliris, ymatges, ciris d'argent e cera. Perquè sa spera no fos frustrada, era temprada cercar les vetles, ermites, cetles, cada disapte. Mas lo recapte qu'ella cercava may lo trobava. Déu no u volia, car no·l colia de tot son cor; de l'oy, rancor, no·s desexia. No merexia may obtengués què retengués, ni que fill entre dins lo seu ventre. May ni rebé ni concebé. Totstemps entesa en tal empresa, girà·l penell a mal novell, ffent malifici he lladronici, he de fals crim machinat prim, malvat, diforme, molt lleig, enorme: ffingís prenyada, he mig'anyada ella ginyà he tracmanyà ab tots sos senys mostrar-se prenys. Dix: "sent-me llassa! Hun mes me passa ja ma camisa, de bona guisa, he prou purguí. Deu draps n'aguí. Com só dolenta! Trop-me calenta! Si no vomite, tantost m'enfite". Mostr'apetits: ja vol confits, demana·l moll, la carn del coll he los coprons; menjar carbons, ffingís mastegua; algeps rosegua; he beu llexiu he sofreviu! Dix que·s cenyia. Axí·npenyia lo temps avant, a part davant les mans pleguades tenint alçades, gros infingint, he afigint als pits cotons. Los muguorons duya·lquenats, morats, tenats, mostrant senyal. A la final, ffidelitat he veritat posant apart, suposa part. Ab sos mals tractes he pigós pactes, ab la madrina he la padrina, cert no pofembres, les males fembres, elles ordiren ffals part cobriren. En certa hora que fuy defora prest fon partera. La fals'artera mès-se en lo llit, molt embellit, de huyt palms alt. Fféu-ne bell salt la que·s dey'ama: trencàs la cama, lo cap e braç, ab lo cabaç de les cotetes he vanovetes del fill tan car. Fferen tancar finestres, portes, ab tancaportes, de raç cortines. Perdius, gualines, infinits ous, noscades nous he totes salses, les dones falses prou n'í spletaren. He concertaren que fos la dida, qui hac parida la criatura. Per oradura, pus fort erraren, car hiteraren, Déu no tement, lo sagrament del sant babtisme. Mas Déu Altisme, qui béns e mals he cominals tots investigua he los castigua, lo pus cubert ffa pus hubert, res no li·s cela, tot ho revela: les males mares, ab grans conpares, rebatejaren he gualejaren, fferen gran festa. Déu los tench presta dolor e plor. La sua flor entr'elles geya. La huna·s reya, l'altra cantava, lo chic mamava. Tots s'adormiren. Dormint se giren, qualsevol d'elles; braç o mamelles sus li posaren. Morts los trobaren, ben acostat jus llur costat. La mort los cou, la bregua·s mou he fort baralla. Grans crits sens falla fferen abduy. Yo sempre y fuy he ben cuytant; però cuydant que fos fill meu, girí·m a Déu, ab continència de paciència, he bé u prenguí. Mas reprenguí ffort les fembraces dormidoraces, de necligença he gran ofensa, per l'omicidi o fillicidi a Déu han fet. Per llur fort plet, tots los vehins, vells e fadrins, se despertaren. Tots hi passaren. Tot llur ruhido, crits, apellido, los fon poblich. Yo lo melich víu arrancat, caygut, secat ja de molts dies. Per moltes vies ffon divulguada he poblicada llur tració he ficció. Enverguonyida he perseguida, Benaguazir hac hà fogir. L'inquiridor, guovernador, he lo llur fisch, passà gran risch no l'atenguessen he la prenguessen. Jamay menjà, ans se penjà, desesperada. Puys despenjada, jorn de cap d'any, ffon en mal guany, ffora sagrat, tost soterrat aquell seu cos. Aga ý mal pos! Per tant abús restí confús, ab prou verguonya. Per la llur ronya he enbaraç, pel fort agraç qu'elles menjaren, a mi restaren les dents muçades he descalçades, injustament. Quarta part: de monges Honestament, prenguí conort he reconfort, com mils poguí. He disponguí, mos mals refent he contrafent mon dol plaer, triàs muller. Ffon-m'acusada una criada de monestir. Volguí sentir de qui partia. Huna sa tia me·n féu parlar. Fféu-me contar qu'era chiqueta, quant fon mongeta ella vistida. Seguí llur vida com a novícia, ab amicícia dintre vivint, anys prop de vint. He l'abadessa que·s fes professa la requestava, he no guosava dir son propòsit, ni fer opòsit al seu combat. Del llur debat ffuy encertit. Semblà·m partit prou acceptable, ben agradable per molts respectes. De totes sectes era sullat, emburullat. Ffallia·m esta! Jorn de la festa de sent Antoni ffiu matrimoni. Volguí-la rebre: costà·m pel pebre, errí mos contes. Haguí·n més ontes que dels primés. Déu ho permés, a mon juhí, pel prejuhí, hun tant desorde ffet contra l'orde. Volgué·m ponir. Ja no us vull dir, tot per menut, com fuy venut he rebugat, quant enugat he decebut. Vull per rebut ara u agau. Bé·m plau ogau de tot les flos. Lo qu'en lo clos aprés havia àls no sabia: so perfumar he despensar confits de monges, poncís, taronges, pomes, limons, codonys, torrons he llepolies, les praderies, aygües, ramets, perfums, peuets, cordons, frasquetes, trenes, bossetes, fflochs, agullés. Del que mullés deuen aver, sentir, saber —bondats, virtuts, solicituts, estalviar he mesurar, guardar, fornir, tallar, cosir, de mans abtea, en tot soltea, honrar, cobrir, amar, servir, en tot complaure, may descomplaure, prest hobeyr, secret tenir— gens no·n tenia. Sols entenia metre·s en torn, passar lo jorn sense fer bé. May pus sabé del recitat. Diversitat hac qualque pocha. A poques tocha! No malparlava, ans aretglava sa barbellera; no dismendera ni tampoch folla. Mas era molla; tal la·m passava he comportava. Puys d'enbreguar, reboteguar, se divertia. Yo la seguia: deya-li dama, per cobrar fama de bon caser he solacer. Sap Déu si·m cou, he quant me nou tanta fluxea he tal mollea! Tot ho guanyà quant s'emprenyà he parí fill, hun gra de mill no dessenblant, ans tot semblant ha mi·n la cara. Molt me fon cara, puys fon partera. Víu-la lletera. Diguí preguant: "d'aquest infant que·ns ha Déu dat, per ta bondat sies tu dida, puys ést fornida de llet tan bona". Voltàs redona. Com lo peix féu, qui lo fill seu en l'aygua llança, may s'í atança ne pus se·n cura. Sa criatura no la torchà com fa lo chà, ni·l mirà·b hurça com fa la sturça, ni l'alendà com lleó fa. Lo car fill meu cert menys lo véu que si fos orba, cuquella, corba, que fills renegua. "No penseu begua —dix ab grans crits— llet dels meus pits! Yo, novençana, no pellicana, plaer vull pendre. No·m plau despendre, los pits nafrar, per al fill dar la sanch del cos. Més hàm repòs. No só serrana, ni ortolana, ni de treball. Huy ab bon rall sou exit abte! Agau recapte de llet estranya. Hun'alamanya, yo sé tendrera, gran filanera com les de Cilla, à parit filla. És dona pobra, no té que·s cobra. Perquè avance, ffaré la llance a l'espital. Aquest'aytal, per vós lloguada he ben paguada, lo us criarà. Com mamarà, vós ho veureu. Si vós volreu yo l'alletàs, he que·m guastàs aquest meu cos, he senta plos tota la nit, he chague·l llit, pix als costats, si tal pensats e u acordau, a mi no·m plau! Puys sou potent, siau content que yo us parixcha. Mas que us servixcha, los fills allete he que m'esplete. No u farà Déu! No us ho cuydeu, car may serà. Nunca·s farà, clar vos ho dich. Si sou menich, avar, dolent —deya-u la gent— ara·n só certa. Ffeu, si·s desperta, pugua mamar. No·l vull amar tant qu'a mi nogua. Cuydau me mogua, que l'hé·ngendrat?" Ffo·m regirat l'enteniment, pel moviment extrordinari, en poch temps vari. Torní groch, roig. Mudàs lo guoig tot en enuig. Lo seny me fuig, sobrevé·m yra; amor me tira, la yra·m cobra, voler me sobra; disputa·l seny, natura·l streny, rahó m'afronta. Fflixí tal honta, puys conexia bé com exia lo seu guosar; he tant rallar he parleria, de groseria de sentiment. Atreviment, pel parteratge, del nou llenguatge ffeya parlar. Volguí callar he no respondre, però dispondre la criatura agués pastura al nessessari, paguant salari a qui la crihe. Ella que trihe, ffaça cercar, mercat o car, al càrrech seu. En temps fort breu ffon regirada he capgirada: fféu-se senyora. Per la penyora qu'en mi avia tant s'atrivia! Puys fon parida, llevàs la brida, la regna·s cala: tornàs ququala he cadernera. Gualina era que tostemps calla, mas, en la palla com ha post l'ou, tothom la hou; ella·l festega, tant lo menega, trencat lo·s beu. Cert, tal fi féu mon fill per ella: primer ovella, en aprés guata que sos fills mata, tant los remuda; ans era muda, aprés sabida. Sovint revida mudar de dides: quantes parides de poch trobaren s'í remudaren. Una dorm massa, l'altra, llet grassa, blava, cerosa, he l'altr'ayguosa, altra, cabruna. Altà-li·n una qu'era·veada sols d'ansalada, alls e formatge, molt tart potatge, carn algun dia. Sana vivia, criava sans sos fills d'abans. Ab almorzàs he berenàs, turmes, resoles he lleteroles, fformatges freschs, moschats e grechs he forts fins vins, que tots matins ffeya tastar, li féu guastar la bona llet. Lo pobrellet près-lo l'espasme: barretes, asme, alferecia, epilencia he molt alforro. Torce lo morro, agué bocatge he foch salvatge, nunca dormí. De preguamí li féu mamella. Ella y apella moltes madrines: mil medicines, meneschalies he burleries! Unten he faxen, sovint desfaxen, refreden, guasten; suor li tasten, ara salada, adés gelada. Troben que bull; ffan-li per ull. Res no profita. Prenen sospita si u han fet bruxes: en pits e cuxes blavós trobaven. No·s recordaven d'aver mudades he remudades quaranta dides, llets infinides tant diferents! Pels mudaments he consells varis, tant voluntaris, ella·l matà e l'aplatà dejús la terra. Ella s'aferra ab tots los sants, plegua les mans, torna·s a Déu. Com ella·s veu de fill partida, he avorrida de mi tan fort, a son gran tort ella·s coneix que bé u mereix. Per culpa sua, ella tant sua suor de mort, no pren conort. Diu: "mon fillet, si de ma llet, yo natural he maternal, l'agués nodrit, cert és, podrit ell ja no fóra". Ffort s'entrenyora de sí matexa. Del fill se dexa; ves mi se gira, callant sospira, res dir no·m guosa. Tot li fa nosa. Pren-la gran bascha, grata·s e rascha hon no li pru. Tot li ve en cru. Aprés plorava, alt endexava: "ves les cremades, velles dampnades, monges cerreres, mal conselleres, tant mal desvien les qui s'í fien! Ell fóra viu! Mala les víu! Ja conegudes yo ni cregudes may les agués! Axí plagués a Jhesucrist!" Yo, pare trist, desconsolat he tribulat, hoynt son plant he contemplant sa passió, compassió aguí gran d'ella. De qui·s querella volguí sentir; he sens mentir, de mot a mot m'ó contà tot, llarch rahonant he blesonant la sua scola. "Com bestiola —dix— enfrenada, han enguanada a mi, na trista, qui hé ben vista experiència de llur prudència, dret e envés, per a quant és. Puys m'àn trayda, llur negra vida, quant hi sabré, dirivaré, sens dir falsia. Clar és de dia quan se desperten, l'espill concerten per oratori. L' Invitatori que saben dir és malehir, primerament, en lo covent qui les meté, qui les rebé, he qui bo y fo. Per la lliçó del Martilogi, qui conta·l vogi que fa la luna, canta la una cant pus plazent. Diu altament: "puys som restades encarcerades, per força meses, nostres empreses devem seguir. No·ns cal tenir vots fets per força. Cascuna torça a l'orde·l nas!" Semblants cantàs totes los hoen, ab amén clohen llur bon acort. Van-se·n a l'ort, dexen lo cor. Al refetor a tart s'í meten; en cambra spleten la llur sabor. Del dormidor escuses prenen: ffingint mal tenen, dormir-hi fugen. Temprades pugen al mirador. Del parlador tart se·n partixen: parlen, ordixen sos casaments, dons e presents, tots ab husura, he fan segura mercaderia. Si d'alegria donen torrons, speren capons; si granyons, fava, demanen sclava. Per una flor prenen march d'or. He per entrada, volen mudada tapiceria. He cascun dia muden tudor he comprador; a quants hi vénen, a tants se venen. Si no~s paguada bé la mesada, dels escabells he cófrens vells muden senyal. Lo Diornal he Breviari stan-se·n l'armari, perquè no·ls fumen. Lo temps consumen tot en fer lletres, rebre·n e retre·s a qui les vol. Perquè·ntre·l sol, en aver mestres de ponts, finestres, trapes, entrades per les taulades, passos, atalls, amaguatalls, caus e retrets, sostres secrets he caves baxes; tancar en caxes; portar en males, ffermar escales; tirar esportes, rexes e portes ffer llevadices he movidices e ximenehes; vestir lliurehes, anar armades, he desfreçades com hom exir, de nit texir per la ciutat a pas cuytat, ffent cavalcades; he les vesprades d'aguost, anar camí de mar a la banyada; en la tornada, minyonegant, venir juguant joch de mantades. Al jorn, tornades, canten a Prima ab sa veu prima, no gens mudades. Si són prenyades he ve a llum, és llur costum a tres o quatre fer-los debatre, ab daus rifant o sorts gitant pare qual és. Mas les demés may no parixen, ans se·n desixen polidament; sabidament la llet s'exuguen. Bé lo joch juguen de passa_passa: de carabaça ne fan sistella, del cel paella, he de l'hom moça. O dien: "guoça és qui·s menega!" com l'om pasega, si u sent algú. Del vert fan bru a l'abadessa: par-los revessa he vella mala, si no·ls és tala qual la volrien. Sempre li dien "vella merdosa" si n'és celosa o gens les guarda; molt més si·s tarda dar-los llicències de fer absències del dormidor. Ab gran furor, enrabiades, aguabellades, ffort la encorren, totes la corren, fferm acanyicen. Axí la ficen com bou en plaça. Donen-li caça com cans a llebre, o li fan rebre en brou o vi qualque verí, o la infamen he d'ella sclamen, al llur major visitador, de necligència o d'impotència a ben regir. Ffan-la morir, ab ses follies, ans de sos dies per sobres d'ira. De sa cadira pur la derroquen. Quant les convoquen, per elegir al monestir nova pastora, no·ls plau priora dona sabent, ni Déu tement, ni que vots serve, ni que conserve en pau, amor, honor, favor, lo monestir. Plau-los tenir bé babarota, qualque babota, ni s'ou ni·s veu. Hà la llur veu, concordantment he scientment, tal elegixen he reverixen davant la gent. Dins lo covent, li fan les figues, serven ses lligues; ffan lo que solen, més que no volen, ab tal badessa. Bé viu en pressa —nunca li fall afany, treball, pena, dolors— lo puagrós, fflach corredor, vell fet pastor de tals cabrons, bous e moltons, no gens ovelles; car les més velles se fan parats ben ensevats, per fer varar dins la llur mar a ses criades. Les avançades, no ja novícies, són les pus nícies, més saltadores. Ha-y de senyores, en la llur cloca, qui saben poca oració; de ficció, ypocresia, parenseria, ne saben prou. A qui les hou paren sibilles, he són centilles a fer gran foch. Ffiren de broch, ben lluciades he simulades, santes profetes. Paren travetes he fan centbells a govencells he hòmens sants. Cahen-n'í tants! Més c'om no creu! Ffill és de Déu, més és que Papa lo qui n'eschapa. Angeliqual és l'om carnal, de carn exint, en carn vivint, he no tonbat, cohinquinat en tal ruyna. Huna merlina, hun jorn, parlant ab hun gualant, jove pobil, prest seduí·l llur amistat no ser peccat, hoc amor pura qui tostemps dura, no perillosa, ans ésser cosa molt meritòria. Tengués a glòria, que·l decebé. Ell hi vengué aquella nit. Ab gran convit ella·l rebé. Dix: "dexaré lo maridet, negre velet, ans de res fer. Ffeu-m'est plaer, no us enugeu, de fet m'aureu, tost serà fet". Lo jovenet dix, tot alegre: "per què vel negre de jorn portau, ara·l dexau?" Ella respon: "molt presupon lo que dieu. Vós no cureu d'aquell perquè, car yo·l me sé". "També primer —dix— vull saber hunes tals coses". Dix ella: "sposes som, les profeses, monges, frareses, totes de Déu. Lo vel que·ns veu al cap portar, nos fa menbrar, per cert judici, l'esposalici. Per ço·l portam, he lo lexam en tals afés". Quant lo procés hac ell hoït, "donchs, per marit —dix— Déu teniu, he yo, catiu, hà mon Senyor seré traydor, ffent-lo cornut? Si Déu m'ajut que no u faré. Ans me n'hiré!" De fet partí. En lo matí primer següent, de continent, al monestir vench per oyr lo sant Ofici. Hun crucifici de fust forgat, asitiat en la paret, quant fon endret, visiblement, lo cap movent lo saludà. He quant tornà, missa·cabada, altra veguada. Déu ho permés, que la gent ves la cortesia que li retia, mostrant-li·n grat. Lo bon prelat d'aquella sgleya li dix què feya, o com vivia; què vist havia li referí. Lo bon fadrí dix no sabia d'on li podia allò venir; molt poch servir à fet a Déu, sinó·l que féu aquella nit, seguons és dit. Altra velada, enamorada del confessor, mostrant terror de malaltia, dix que·s volia d'él confessar. Ffeta buydar la gent de fora, ffingint que plora, dix-li tancàs, he que miràs davall lo llit, no fos hoyt lo que diran ni·l que faran. Dix ell: "diguau, he començau cruant, senyant, ab plors preguant, Déu que us ajut". Lo prom segut, lo cap se cobre. Ella·s descobre dient molt sua; mostrant-se nua, diu que·s descobra he faran obra, la perquè y són. No vull del món sinó sols vós! Puys som abdós, agam plaer, ab bon voler he fin'amor". Lo confessor, no mal parler, dix: "mon poder no basta·bsolre, ni us puch jo tolre tan gran calor, tanta dolor dels peccats vostres. Mil paternostres ni vint psaltiris, trenta cristiris, no us bastaran. Déu vos coman!" He tirà via. En aquell dia, endiablada, ffon conjurada per bona via; he responia dins l'esperit: "ja per ton dit no n'exiré. Sols me n'hiré per la clamor d'un confessor, al foch pleguat he no cremat. Ha tocat pegua, neta ý entregua; ha tocat pex, neta sens grex restant la mà". En l'endemà Vissent Ferrer, lo sant darrer canonizat, ffon lo temptat. Ell hi vengué he lo·n tragué. No sabent res del que dit és, altra també escometé hun metge prom de bon renom, jove polit. Dix en lo llit: "yo gran mal tinch, dret a vós vinch. Sé que·m guarreu prest, si us voleu". "Hon? —dix lo metge— és en lo fetge?" "No us ho vull dir, ja presomir ho deveu vós". Dix colerós: "si·l mal no sé, com lo guarré?" "Adivinau! Tant hi pensau? Bé sou mal pràtich, més que fleumàtich! Àls dir no us puch. May aureu such, si no feneu he no premeu ffort la taronga" —tal és la monga—. "Què us dich? dormiu? Ja no us hoyu?" Ell gens no·s mou. "Vós, Josef sou l'egipcià? Valencià ffósseu cuydava!" Altra sclamava ab ell sovent. Dix: "tinch gran vent en lo ventrell; ab lo donzell no m'í trop bé. Mostrar-vos hé hun jorn l'orina. Ja la madrina m'à dat ventoses: són enujoses! Pus no m'í fiu, de vós confiu". Vengué-y hun dia; ella·l metia en grans rahons de muguorons he de mamelles. Què·s faran elles que no s'emprenyen, com fort s'estrenyen, per no ser grosses! Ffer altres brosses de més parença ella comença. Ell conexia bé què volia. Dix: "espachem, qu'a fer avem. A-y orinal?" "No tinch lo mal —dix— hon cuydau. Per què cuytau?" Ell, per fogir, volgué sortir. La monga·l cuyta, metent-lo·n lluyta. Com l'abraçàs, embaraçàs lo seu speró, ab lo sacsó de la guonella. Cert, la parella mal se tingueren; abdós caygueren la scala·vall. Fféu-se bon tall ella·n la gualta. Vera malalta romàs e torta. Entre la porta he los grahons, axí redons ffets com capdell, restà·l parell cridant ajuda. La llur cayguda donant rahó de mal grahó, ell la·s cobrí. Donchs llur verí, més que conjur basalís pur, qui gens l'escolta ajuda molta obs ha de Déu, perquè llur veu prest la rebuig. De mil, hun fuig. Mas infinits són qui sos dits volenter hohen; tals prest se clohen en llur exàvegua. Qui en llur tàvegua mal punt és pres, may per jamés ne pot exir, ni·s pot partir llur mal·amor, si·l Crehador no u fa per gràcia. Altra fal·làcia tenen prou presta: a llur requesta, sos amadós he servidós, més que catius, vanant motius de falsedat sens veritat, perquè·s deporten he mils conforten llur apetit he l'esperit, bulles propícies, mas surreptícies, de cort obtenen. Ab ells s'entenen los deleguats he celerats jutges profans, los escrivans he advocats. Mals amaguats molts articulen, metges tribulen ffals testifiquen he que·ls apliquen tenir grans còliques he malencòliques congestions. Ab ficcions he fals procés, dada·través plahent sentència, sens conciència hixen de fora. Van en mal ora, de port en port hí d'ort en ort, de cambra·n cambra, ffins a l'Alfambra tan profanada qu'és en Granada; adés guarint, adés parint, apostatant, scandalizant tots los hohents he tal vehents desonestat. Llur santedat en açò stà. Massa·m costà llur consellar he fals brellar, per ma simplea he bestieha creure-les tant. Car, infestant- me la priora, que·m fes senyora, dix, me manava. He·m consellava, si fill parís, m'ensenyorís, may no·m prostràs, mas que·m mostràs hun tant altiva, no·m fes cativa de marit vell. "Contente·s ell del toch e vista, puys que conquista muller tan bella he só bé sella per al cavall. Del cap avall anau polida he ben guarnida. A tots manau, vós no sirvau, siau servida". Altra revida la sacristana: "si res vos mana lo vell exorch, grunya com porch, no·n façau res. He més que més, si vol crieu lo que parreu: per res no u fésseu, no us hi perdésseu! Car lo criar, ffills alletar, prest fa·nvellir hí enllegir; lo cos afluxa, los pits engruxa, la fàç desfreça". Més l'abadessa me doctrinà; consell donà que·m fes malalta, he qualque falta en ma persona, alguna stona o pus sovent, seguons lo vent, ffingís tenir: no prou hoyr; al cap dolor he baticor, esmortiments; afollaments, mal de neulella; en la mamella no hulcerat, mas començat càncer tenir. "Molt pots fingir ab gentil art: secret, apart, met en l'orina cendra, farina, oli, calç, llet, algun ququet chich del forment. Ffes, cautament, metge sabut, pràtich, astut, vell, no la vega: si la menega, conexeria, divulgaria ton artifici. Metge novici, llaguotegat he ben paguat, te planyerà he complaurà. Per son jovent, no prou sabent, s'enguanarà: publicarà que tens grans mals. Mils cordials, confits, aloses, he quantes coses desigaràs, atenyeràs. Si tot te fall, ffaxa·t hun all o porcelletes: ffan banbolletes. Tanbé mostalla lo cuyro talla, color altera; pebre ulcera, polvorizat, sobreposat a hon se vulla. Ab un'agulla te pots punchar lo paladar, secretament: poràs sovent, ab sech tosir, sanch escopir. De tisiguea o d'etiguea por mostraràs. Sempre seràs ben costehida; tantost guarida, com ho volràs, ésser poràs. Ffebres tenir no·s pot cobrir. Conéxer sia bé tal falsia! D'enmalaltir o del guarir, quant són mester, la qui u sab fer, molt se n'ajuda; lo que·s vol muda. Hun "no u hoy", "lo mal aguí", "ja só guarida", "ja só ferida", la scusarà del que volrà. Tos fets faràs, si bé·m creuràs". Huna, pus vella, quant fuy donzella, me féu apendre saber d'ull pendre, de fitillar he de lliguar; ffer avortir, saber fingir virginitats no ser peccats me feya creure; ni donar beure per dormir fort. La qui té l'ort qui dintre stà, apostatà en lo passat: ha prou cassat, lo món cerquant he trespassant per Cequa ý Mequa, la Vila Cequa he Vall d'Andorra, Volta d'en Torra he senta Creu, per tot arreu, ffins Pont Tranquat. Al lloch sagrat puys receptada, ben castiguada, me féu menbrant ffos recordant del manament de creximent, multiplicar he aumentar, lo món omplir, degués complir. Més, fent camí, com malahí Déu la figuera, per no fruytera ni tenir figua; la lley antigua, qui no paria no consentia entrar al temple. "Bé saps l'exemple —dix— de sent'Ana. Com canya vana, pòpul, xop, àlber, olm, vern e sàlzer, qui fruyt no fan he al foch van com la cugula; he com la mula qui fills no sembra, la xorca fembra és reputada. Si bé stimada ffer vols que vixques, ffes que parixques a quinque for. Ab gran error, per sos dinés aquest às pres marit ja vell. Ffes aparell si veus te ffall, d'un altre guall millor granat, ffet a ton grat. Muda-n'í tants, ffins tant infants te veges vius. Si·t fallen nius, la cambra mia vull tua sia, hon fer poràs lo que volràs entrant per l'ort: per ton deport yo t'í convide. He no t'oblide que·l metge mana, per viure sana la jove plena, de llur colmena al temps la brescha, ans massa crescha, cové li tallen. Si no, no y fallen de mares mals paroxismals, precipitant, he prefocant mil passions de cor, torçons, esmortiments, retorciments espaventables, de gests mirables; llur massa mel se torna fel, malvat verí. Ajuda-t'í: mena les cols si viure vols, hiràs carrera". La cellerera major m'à dit: "a ton marit, si tu no·l venç en lo començ essent novici, tost pendrà vici: dar-t'à faena, viuràs ab pena. Donchs no·l malvehes, mostra que·l prehes, mas de parença, he ta crehença sens ell la spleta. No s'entrameta saber què fas, d'on véns, hon vas, qui va, qui ve, com ni per què. He s'y comença, guarda no·t vença. Perquè no·t fart, ginya·l ab art: al començar, hó enfornar sens bon acort, lo pa·s fa tort, clotós, morrut he geperut." Dix la roncera de la tornera: "volenter picha! En casa richa à-y què partir. Al monestir, dau-nos sovent aròç, forment, salses, perfums, ffruyta, llegums, oli, mel, vi, llenç, seda, lli. De bona casa pren bona brasa. Lo que·ns dareu, axò us n'aureu. Si·l vell se mor, yo hé gran por —tant és dolent— en testament ni codicil —tant és de vil— que pus n'ajau. Les mans amprau mentres poreu. He si volreu guardat vos sia la cambra mia, ja la sabeu: allí u tendreu. Si or portau, tancat ab clau, ben estogat he ben guardat trobar-ho éu; servir-vos n'éu, com sia mort lo vell, roig, tort". Altra m'escriu: "marit serviu com hà senyor? Com d'un traydor d'ell vos guardau, car ab fals dau lo marit jugua. Fique·l quant pugua; de sis feu quatre. Llus daus rebatre bé sapiau. Si li parau, cambiau sort. Si sou d'acort, vós paguareu he plorareu". Plore, mesquina per llur doctrina he grans errades que m'àn mostrades!" Axí plorosa he sospirosa, havent hoït tot quant m'à dit he ben notat, avalotat, lexí-la·n banda, a la comanda de Llucifer. May poguí fer se corregís, ni que·s regís ab savieha; car d'infanteha, des que fon nada, ffon doctrinada dins lo covent, qual fo·n jovent, tal avançada: tostemps cansada, molt ociosa, més pereosa. Altra veguada que fon prenyada —la voluptat o lo prenyat qual la y mogué may se sabé— del vi novell del monestrell, beure près tema. Ple de verema era lo trull, al major bull he fortaleha. Sense perea ella y muntà, bé n'apartà ffondo la brisa. Sens paguar sisa pens ne begué, he romangué lo cap ficat, d'on apartat la bris'avia. Lo cos tenia sobre la vora. Morí·n mal ora de mort honrada, massa soptada: no sperà·l part. Yo restí fart, enfastigat, ben enugat. Ja mortallada, en la vesprada ffiu la portassen he soterrassen al monestir. De dol vestir no me·n volguí: poch me·n dolguí. Tercer libre: de la lliçó de Salamó Primera part del Tercer Per reposar, volguí·m posar al llit, enjorn; ans de retorn, yo fuy despert. Quant hé sofert, lo pensament, escasament m'ó presentà: primer contà tots mos anys mals; recogità·ls ab amarguor, dolor, agror d'ànima mia. Presents tenia afliccions he passions mig oblidades he ja passades. Per tant, plorant he sanglotant, yo·m revolcava he fort baschava, prou turmentat; descontentat de ma ventura, com per natura o per mal fat, o per peccat, o grosseria, tant soferia, tostemps penant; may oblidant que no·s fa res si no~s permés per Déu manant. He rominant ma calitat, yo fuy temptat, com no tenia ni·m romania algun ereu. Lo temps tant breu de pocha vida a mi convida prengués muller —sols per haver o fill o filla, he fos clavilla del fust mateix—. De hun gran feix de mes parentes he benvolentes huna·n triàs, qual me semblàs voler menys guala. He pensant quala, yo m'alegrava, car yo·m cuydava lo parentat nostr'amistat redoblaria: fforçar-l'àn hia deute ý natura. Llur oradura aprés pensava, delliberava tot lo contrari. Trobant-me vari d'opinions, ffeya·m rahons del divinal. A la final yo·m delibere, que pus no spere; prengua parenta, sols hi consenta lo sant decret. Si fent pertret en cort romana, de molta llana ffer-se podia, axí·s faria. Aconortat he confortat, ffantasiant o dormitant, yo stant axí sobre·l coxí, aguí terror per la orror gran que sentí. Yo·m despertí endormiscat; mas ariscat, los hulls girant he remirant, yo res no víu. Hoy qui·m diu: "o hom cansat! Vell amansat, empagesit! Vell envellit en tos mals dies, yo crech ja sies despoderat, apoderat per filles d'Eva! Desperta·t, lleva, no hages por, obre·l teu cor he les orelles! Grans caramelles són estes tues. Cové que sues, puys varieges he tant vaneges! Ara ploraves, com te menbraves dels improperis he vituperis, hontes, despits, quals has sentits en lo passat. Vell acaçat! Tu t'ó volguist, car no creguist lo sau, ans nostre, ara gran vostre, apòstol Pau! En molta pau ffores vixcut, si·l seu tengut consell aguesses: penes e presses t'auries tolt. Puys fuyst absolt de la primera, tala com s'era, ¿ per què·n cerquist, altra·n prenguist, molt voluntari, sens ben guardar-í? Tu t'ingeries he conexies que t'enguanaves. ¿ Per què tornaves entrar al llaç, com perdiguaç soltat, plomat, mes reclamat, torna·l reclam? De coha·n l'am may hi donist; he coneguist que la llur escha no t'era brescha ni canyamel, ans era fel, amarch donzell. En l'am e brell tu t'í meties —tals les volies—. Donchs, ¿ per què plores, he dins dos ores lo teu cervell gira·l penell ab tant poch vent? Vell ignocent! Ta mala vida, ¿ tan prest t'oblida? ¿De tantes plagues ja t'afalagues? ¿De tant forts greuges tan prest t'alleuges? ¿Ffet t'àn mil faltes he ja te n'altes? Ara te·n dols, ara les vols: tu minyoneges! Ja les bandeges, tantost les guies. Hí donchs, ja tries? ¿ Axí u vols fer? Lo carnicer qu'és necligent, qui va sovent al bestiar per bous triar, triant, triant he confiant de son saber, veu-se llauger, pert-ne la por. A la fi·n mor. Toro u rancall lo·s met davall. Araguonés ne diu bon Ves: mostins e perros qui per los cerros los lobos caçan, lobos los matan. A la final, hom feminal, triant morràs! No·t guardaràs, ni saps fogir, donchs vols morir! Sabs que lo guat poch escaldat tem aygua tébea; queda e rébea tem guat mullat. En lo filat llaços e brell, en lo costell llexades plomes, pardals, colomes no y tornen més. Pardal may pres ffon, ni trobat, ja descohat, davall la llosa. L'infant no guosa tocar lo foch, si qualque poch l'à ja scalfat. Tu, socarrat, pelat e sech, ungles e bech t'àn escatit. ¿Cuytat, ardit, ja y tornaràs? ¿Ja dius pendràs muller parenta? Pus tost empenta de mort n'auràs. Prest la veuràs de tu senyora. Més manadora ésser volrà, menys te tembrà. ¿Per què t'encegues? Par massa begues, tant perts lo sest. ¿No has tu llest hom de parens pot haver béns, bona muller no·s pot haver sinó de Déu? Do és tot seu! Davall lo sol, Josep tot sol obtench tal do. Hom del món no jamay obtés —al món no és— dona complida he provehida de saviea, virtuts, bonea, he de seny clar. No·n cal cercar, car no n'í ha. Bé·s trobarà en qualque part, mas lluny e tart, muller tal qual he cominal, tolleradora, ordenadora, queucom curosa, en abundosa casa fornida, però regida per lo marit. Tant mal profit, tal pertinàcia, tan gran audàcia, pèls e repèls, tants de recels les dones tenen, que may obtenen ni obtendran —quantes seran— nom apurat, nét e tarat de sí, sinó más o però, de muller bona. La que menys trona, que menys llampegua, que menys mou bregua, que menys fa tala, qual és menys mala —com l'agre vi és dit bon vi— és dita bona. Tal és qual dóna Déu, hon li plau. No y fa res grau d'afinitat. Ni parentat, cort consultar, ni dispensar en grau vedat, a la bondat no y afig res. Tart o jamés, casats parens són opulens: ffills, pau ni pa, a tart n'í ha; hoc prou remor, pocha temor he feres manyes. Has vist d'estranyes mullés mal manses, ¿he no te·n canses ni·t descontentes? ¿Mullés parentes encara cerques? ¿De menys enterques ffas inventari? Molt voluntari véns a llus bregues. No par conegues la llur fereha ni ta fluxea. L'om diligent, ardit, sabent, qui bé·s meneja, sabs senyoreja, ab sa prudència, la influència celestial. Imperial té monarchia, he senyoria en molts regnats. Millàs armats capitaneja, he patroneja castells e naus. Turchs, tartres, sclaus ffa obeyr. Per son servir, doma ý amansa, carregua, cansa de castells grans los orifans. Onsos, llehons, cervos, mufrons ffa mansuets; toros, masets. Lo mul e mula, trets de la dula, ab mòs e trava los asuava. He fa·costar al cavalcar. He fa parlera la cadernera; brúfols llaurar. Ab lo llourar, los aguilons, tots los falcons mudats e sos, sparvés, açtós, al puny d'om cuyten. Onsos fa lluyten; grues ballar; lo cà callar, mostrant ab braç cobrar matraç he dir "al cau". Lliguat fa·l brau més ab collar. Agenollar ffa lo camell; lo cavall bell enfrena, ferra. No~s en la terra brutal tan fér. L'om, si u sap fer, no·l domestique he pacifique. Mas la malvada muller elada ffer corregible és impossible: no·s pot domar, menys avehar. Al llur poch seny no y val congreny, derrocador, trava, tortor, art ni destrea. Molt menys vellea! Açò, vell trist, tu bé u às vist: mil n'às tocades he praticades, tostemps fellones com a lleones, a tu senyores. ¿Ja les enyores he creus e penses que tu les vences, tals feres fembres? Bé crech te menbres dels set marits jóvens, ardits, llaciviosos, llibidinosos, gualants, orats, enamorats d'una donzella —ffilla molt bella de Ragüel, dels d'Israel— com, del primer ffins al darrer, fforen trobats morts, ofeguats al costat d'ella. Esta querella tots la saberen; no s'obstingueren ffer casament tots follament. Per ço periren he tots moriren. Quantes veguades n'às esposades, morir devies! Car sols seguies la volentat, desatentat. Si·t tens per dit ton foll delit ab jove, frescha muller, te crescha he llonch temps dure, yo t'asegure d'estrangulada he d'ulcerada, molt prest, sens trigua, certa vexigua; de gran ardor, dolor, cuyçor en l'orinar; de tremolar cap, peus e braços; ab cuytats passos, de poplexia o litargia ben tost morir. Si per parir, puys fills no tens, dius que la prens, ¿qui t'asegura que criatura d'ella veuràs, he si n'auràs ffilles o fills? Òrfens pobils te naxerien, he may haurien hedat complida. Durant ta vida, los llurs tudós he curadós, los pobils tendres pendran per gendres: ffer-s'àn hereus de tos arreus. He ta muller, marit certer ton enemich, si·t sap antich, aquell pendrà e·s paguarà de dot e crex. Traurà bon fex, ab lo furtat he apartat del millor munt. Casat defunt, may fon trobat amonedat; la viud'amagua, ultr'axò·s pagua del crex e dot, com millor pot. Lo crex aument, injustament, moltes lo prenen, qui saben vénen ja encetades he violades a l'encartar. Dot, exovar, lo pert, per dret, la qui comet ffer adulteri, a vituperi del marit seu, he morir deu sentenciada: apedreguada, per la lley vella; dins en Castella mor deguollada; alt enforcada, en Araguó; per lo Fur, no mor en València; sols penitència pecuniària, rep fornicària. Puta, baguassa, ab simple passa punició. Sabent que no ha ben paguat dot encartat, sens conciència, obté sentència de paguament. La cort venent sens encantar, ffan estimar qualque convés, d'aquells pellés ben sobornat. És-li liurat tot a menys for; no li fa por venda·s retracte per lo fals acte, ab dol, que fan, ni per enguan de miges dit. Quant lo marit és ja finat, no·ls par peccat ni ésser vici, ffurt, lladronici, robar del mort; ni·ls par fer tort a l'ereu gens, robant sos béns. Quant ve·l notari ffer inventari, los cófrens scriuen buyts, e diriven llarch la pintura he tancadura. Joyes ni roba no se n'hi troba. Per mortallar, han a comprar capell de cap, camisa, drap, de la botigua. ¿Ha-y enemigua al món major, Cahim pigor, pus adversari? ¿Trobàs cosari pus celerat? ¿À-y cullerat, major traydor, ni robador en Balaguer, que la muller? Totes guosades, totes husades són de furtar! Si baratar alre no poden, sos fills enlloden he desereten. Los béns se meten dels fills llevar, per aumentar dot a les filles; joyes, ostilles, cambra·xovar, los fan paguar, triant a hull lo corumull, dels millós béns. Tu bells ulls tens he no y vols veure! Tornes a beure lo vomitat; enormitat vols fer com guoç, vell, toceguós, ètich e sech. Per Déu te prech que renuncies ses companyies. No temptes Déu! Pren consell meu. Si mil mudaves, he les triaves bé d'una·n huna, per llur fortuna he calitat, per llur peccat serien tals. Car tots sos mals són, per natura, de rarra cura o incurables. Ab los diables qui fa llaurada, gran agullada ha menester. He ton mester no basta tant, ni y fuy bastant yo, quant vivia. Llur vana via no·s pot trobar. Ans en la mar, hon és passada nau aviada, se trobaria; e·s mostraria alt senderola, per llà hon vola l'ocell en l'ayre. Entreguart, squayre, llivell, compàs, llur fons ni pas, barranchs ni valls, deu escandalls no y pleguarien, ni trobarien llurs folls atalls. Trenta batalls han en llur seny; per bell desdeny sonen ensemps: açò~s, al temps doblen, repiquen. So que pratiquen no·s pot entendre, ni menys compendre sa·ntenció. L'afecció nunca l'àn ferma. Què les desferma no~s hom al món, ni may hi fon haja vist quart, ni quinta part del que yo·n sé. Yo só mosé Salamó, rey d'antigua ley, gran sabidor, rey e senyor molt rich, potent. En mon jovent mullés prenguí; yo·n repleguí ffins en set_centes, he ben trecentes drudes, amigues: mil enemigues! En què·m meteren, què fer me feren, no u cal dir ara. Quant me fon cara llur messió, la ració de museria! Carniseria cert infinida, he, sense mida, botelleria; paniceria inenarable; cosa mirable, tantes hostilles, torques, manilles, collàs, vestits, tants llits fornits; orfebreries, tapiceries! No·s pot asmar, menys estimar, los artificis, ni·ls edificis dels meus palaus, ab quantes claus eren tancades he ben guardades per caponats. Altres armats, defora·l clos, entorn del fos, de jorn guardaven; altres vetlaven. He tot valia lo que podia! Altres servien, or despenien innumerable. Inestimable ffon la despesa per mi malmesa, mal esmerçada, del tot llançada! Sols m'à valgut qu'é ben sabut llur calitat: són vanitat de vanitats, d'iniquitats iniquitat, he pravitat de pravitats! Per llurs peccats, lo general Diluvi, qual preycà Nohé, de cert vengué, car se lliuraven dones, hí·s daven als seus diables. Cossos palpables ffalsos prenien, he subconbien ffurtant, prenent d'altri sement. Ab diabòlicha art no catòlicha, ells engendraven, he s'emprenyaven de fills malvats. Quantes ciutats són deruydes he subvertides per ses hufanes, pomposes, vanes! Terç d'Isayes llegint, veuries Déu què promet, hon se permet elles collegen he senyoregen! Ses chaperies, quinquilleries, qui les consent sa part ne sent. Gran Nínivé per çò caygué; Colach, Sidònia, Tir, Babilònia, Troya, Sodoma, Cartayna, Roma; la gran Seguont —huy·n resta·l mont, antich Montvert, aquell de cert qui·s féu tal mal per Anibàl, huy dit Morvedre— no speres medre pus en crexença; Càlis, Cigüença, quals en Castella perderen bella he gran potència. Vella València ffon derrocada, per inculpada d'incontinència. L'altra València, dita vellarda, gran e guallarda, tant pus antigua quant gran amigua dels vells romans, llurs capitans M. Aquillino, Q. Valentino, Quinto Certori —grans del pretori— quant hi vingueren ffrancha la feren: may sens paguava quant dominava lo llur senat. Girat llur stat regnant los guots, may mudà vots ni senyoria. May com dormia segur de nit, Taülfus dit, llur rey matà. Ni·s rebel·là com Barcelona, dins en Girona, Banba regnant, rey coronant altre dit Pol —no fon hú sol, car altre u féu ciutadà seu, en Berenguer cognom Oller. Rey Pere·l près, fféu-ne quartés. Lo Pol fon grech. Tostemps s'estech, esta València, ab gran prudència molt fidellíssima. Per gent nequíssima, morischa stranya, puys tota Spanya ffon calciguada he dissipada: fféu-ho na Cava, la qual criava lo rey Rodrich. Llavós, te dich, mal temps passà; puys l'aquistà, Rodriguo Scit Diegueç —dit Campeador— segur senyor mentres vixqué. Molt més crexqué per Jaume·l Bo, rey d'Araguó, quant l'ach guanyada he l'ach poblada de clerecia, cavalleria, artizat poble, constant, inmoble, gent valentíssima. Terr'aminíssima, tota de rech, en và s'estech, com l'asetgà he campegà, tant temps sobr'ella, rey de Castella ab son poder. Ffon-li mester —per què·s salvàs— que se·n pujàs, per repicar, al campanar de sent Vicent. La gent valent, si s'ó pensàs qu'ell repicàs, poguera·l pendre. Sabés defendre del rey malvat esta ciutat, molt valentment he llealment, absent llur rey. Per tal servey he valentia; per cortesia, de tot peatge he cabeçatge, morabatí, la enfranquí lo rey seu, Pere, qual alt prospere en lo cel Déu. Com tanta y véu ffidelitat, fféu-la ciutat noble, real. Com pus lleal la coronà, he li donà, com molt l'amàs, sola portàs en sa bandera, penó, senyera, altres senyals; armes reals soles pintades, no gens mesclades ab lo passat; lo camp daurat, vermels bastons sobre·ls cantons d'or coronat. Hon tu ést nat he té son statge lo teu linatge d'antich solar, Huetaviar, lo seu riu blanch, com si fos fanch hó munt de fems, en antich temps la·n disipà he derribà. Puys alt obrada, ffon fort murada contra lo riu. Aprés, Deú viu —pels abitans ser cristians— l'à ben guardada, amplificada, ffeta major. Mas del millor de la ciutat, del nou poblat he vell ricós, per les errós, primerament, d'aquell covent qui·n temps passat ffon començat —quant era orta, ffora la porta del mur antich— per fer castich d'un órreu cas —en lo camp ras deya·s Rovella; ara s'apella hí se nomena la Magdalena— hac mal inici. Del crim he vici habominable, ffet per diable, dona, vilment, hac fonament. La peccadora, qui gran senyora ffon e comtessa, per ser revessa a son marit, seguint partit per sa fortuna, se féu comuna en lo poblich. Ffon son amich hun cavaller; hun mariner puys la y tolgué he la stengué: peix li venia. Molt la seguia lo gran senyor, ple de furor, he la cercava; tot sol anava he desfreçat, desesperat cercant lo món. Quant ací fon lo marit seu, de fet la véu vil, envellida he mal vestida, venent lo pex. Allí matex la volch matar he deguollar; carniceria, peixcateria s'avalotà. Tothom cuytà he la y llevaren; presa portaren a la cadena. Per fer esmena de semblant vida, repenedida, dins la caseta de parets feta, hi fon tancada, emparedada, sola reclusa —ja hui no s'husa l'emparedar ni sola star—. Lo marit comte donà per comte son exovar, he féu obrar lo monestir, per sostenir allí tancades, dones errades d'incontinència, ffent penitència. Per temps avant, molts ajudant, ffon ampliat he fon fundat de observança, a la husança de Preycadós. Los tancadós he los guafets huy són desfets; los forrellats romputs, trencats: res no s'í tanca. A scala franca hixen de fusta. Dintre s'í justa he corren puntes; de gualants juntes s'í para rench. Aprés al Trench, hon Déu no·l volen dones, ni·l colen manades festes, algunes prestes ffer en ses tendes públiques vendes, may a Déu llohen, ni misses hohen; de fals pes husen. Altres hi cusen robes girades; portes tancades, diumenge tallen. Disapte ballen; cuynen divendres —ab faves tendres, cebes e alls— carn a tassalls, gualls he hammins. Als florentins, venecians, los naveguans en les gualeres, són grans parleres, ab lo cardó he llarch sermó. Tant saben dir, que·ls fan vestir lo vell per nou, he de hun sou ne fan ducat —lo mal cuynat qui ve aprés tal mateix és—. Les peixcadores, grans robadores són d'entradós, de caladós he bruginés. Al vendre més, pex de fer esch venen per fresch; lo d'Albufera, riu de Cullera, per pex de mar; l'encamarar saben bé fer: del Guarrofer, Alte. Albir —cert vos sé dir— per Calp lo venen he totes tenen. Sa talponera servix primera, la bossa·prés. Sols los darrés mostren, no pus. Ab tal abús, als parçonés he traginés, als de la quinta, a sobre pinta los fan les barbes. Ffalses alarbes, set preus demanen, he gens no·s manen per llurs Jurats. No·s són girats, ja·ls fan bef_baf. Lo Mustasaf, sos balancés, hi van de més. Ans d'aforar, solen mostrar triat millor; ab aquell for ne val sotil. Ab tal estil, en lo mercat en và fitat, per tot s'í roba! Lloch no s'í troba per pollaceres he vidrieres, taules e guàbies, tendes e ràbies. Les estrangeres he forasteres, descaminades, són menasades, ffan-los despits. Sercant partits, lo mercat roden; trobar no y poden lloch ni repòs; venen en gros, sou per tres malles, ses vitualles. Les consertades, aguabellades tenen terceres; ab ses maneres tant exquisites, rompen les fites. Compren arreu, ans lleven Déu cada matí. Del sou, florí ffan, revenent, robant la gent; altres ronceres he reguateres, revenedores, enguanadores de venedós he compradós, en pes e preu. May lo llur peu entra·n la sgleya. No menys hi feya ffestes trencar; lo fer, obrar. Debanadores, llates d'estores; peses, graneres, que les fusteres als catius fien, tanbé u venien tot en les festes. Per totes estes ffer tals peccats, d'aquells veynats, la Pelleria, Trench, Fusteria, ffins mig mercat, n'às vist cremat, any sis quaranta, pus de setanta cases, alberchs. Si no per prechs dels Vicents dos, intercessós per llur ciutat —martiriat, he confessor lo Preycador— qui Déu preguaren he u impetraren, tota·s cremava! Tanbé preguava la llegua gent, devotament, ab crits e plors, davant lo Cos sant consagrat; al foch portat per santes mans dels capellans. Déu soplicat, per tants preguat —com li plagué de Ninivé ab en Jonàs— per çò romàs tot no·s cremà. Molt hi aydà, car Deú, yrat, ffon molt placat per la justícia d'aquella nícia enrabiada, qui deguollada ffon lo jorn ans, ab tres aydans esquarterats he roceguats, hú sols penjat, per crueldat qu'ella tractà. Axí·s placà, com quant cessar fféu lo matar dels d'Israel, per lo bon zel de Finehés. He com sospés la mort molts dies a n'Ezechies, per penitència. Per tal sentència he prest procés, Déu ho remés, per bons respectes mudant efectes —no mudant-s'ell ni·l llur consell, car és inmoble— com quan lo poble lo vedell féu. Parlant ab Déu Moysés sant he soplicant pel poble tal, no féu lo mal que fer volia. Bé u merexia esta ciutat, per vanitat, ells consentir dones regir, massa manar; ffent revocar establiments, d'abillaments d'elles, profans; imposats bans ffent perdonar; lexant doblar en llur vestir lo destruyr que totes fan. Car totes van ab grans entulls, pompes, ergulls, vanes despeses, ffaldes bé steses ab forradures he trepadures, draps de gran preu. Ab gran menyspreu tot ho roceguen, de fanch empeguen; ffan-ne granera per la carrera, qui lo fem torcha. També Mallorca, la llur riera, tota ribera los derrochà; molts ne matà per altres tals. Dir tots llurs mals molt llarch seria; no y bastaria tota la nit. É·n repetit alguns, per moure. Que són, vull cloure, superbes, vanes, vils, inhumanes. En hòmens mil no y ha hun vil, he si n'í ha algun vilà en lo miller, ffau-la muller; he qualsevulla dona lo sulla, mare tanbé. Bell nom n'opté honrat en cort: cornut e bort, bastart, malnat, afeminat; guayol, fembrer he baguasser, concubinari he fornicari; macip cachat. No·s hom tachat per algun vici, reputat nici, vilà dolent, sinó·l volent, en res amant, participant gens ab alguna. Tota llur çuna, ley, art e manya, pràtica stranya, ypocresia he ronceria, te vull mostrar he declarar, curt en semblances. Per llurs husances axí diverses, he tan perverses obres e manyes, són alimanyes. Serp tortuosa són e rabosa, mona, gineta, talp, oroneta, muçol, putput, guall, cutibut, aranya·b tela, tavà, mustela, vespa, alacrà he rabiós chà; la sanguonera, he vermenera mosca, e grill, llebre, conil, drach, calcatriç, tir, basalís, vibra parida he cantarida; la onsa parda, he leoparda, lloba, lleona; la escurçona. Són llop de mar, lo pex mular, drach e balena, polp e serena, de milà coha. A qui la lloha de llur bellea, més de noblea, són bellmarí; de llur verí hoyr no·ls plau. Si n'escoltau qualsevol d'elles, dir maravelles he grans llahors del llur bell cors no·s farta may. Com papaguay, de llengua jugua. Diu-se tartugua. Jamay ofén. Res no despén, ni beu, ni tasta. Com tortra casta, en vert no·s posa. Com mariposa, de l'ayre viu. Vetlant se diu grua, guall, ocha, curosa llocha, cadella·migua, sirguant formigua, simpla coloma, llisa de ploma he sense fel. No·s para pèl com de sí ralla. He si·s baralla, ffals allevar, he malmesclar; nunca se·n cansa! Més són balansa de carnicer, he de barquer retorçut rem. Són munts de fem: si gens se muden, olen e puden; çabata streta, qui par ben feta al mirador, he fa dolor he ulls de poll al peu del foll; correns atzebres, llúdries, vebres, hon bo ni bell, sinó la pell, àls no s'í troba; de pellés roba, a grans, chics cossos; als flachs e grossos, a tots servexen, mas prest s'esquexen. Són rocí sart, car sols apart giren la squerre. Pus prest que·l ferre si hom no·l malla hó no·l treballa, prenen rovell. Són oripell he brut estany; portes de bany, he de riu nores. Són cantiplores, grunyents poliges, hubertes ciges, pintat carner. Sens centener, són la madexa; he joch de flexa per ceguo fet: ffir cascun tret ffora·l terrer; sens cap carrer o atzucach; he sens fons lach he brolladós; de voladós, vidres, ampolles; grosses banbolles de moll çabó; ffum de carbó; d'àguila ploma, cascada poma; ram de tavernes; buydes sisternes: res no retenen. Pedra·l cor tenen com les esponges; torbats rellonges, per rodes, cordes, sonen discordes. Són contrapés, ffalsant lo pes de la romana. Donchs, qui·ls comana qualsevol fet tenir secret, pert com Sampsó sa qüestió: trenta mantells als jovencells, sos companyons, ans de set jorns hac hà paguar; s'aygua stogar vol en cistella. En bossa vella —sens tancadós, ab boques dos— met son cabal; en lo foch, sal; ffoch en bombarda. Mig jorn no·s tarda, parrà n'àn feta Artús trompeta he companyons, per los cantons crida real, he general pública veu del secret seu. Lo Redemptor, al qu'en Tabor volch fer secret, no féu pertret dones vinguessen, ni res ne vessen. Mas lo matí, quant ell sortí reçucitat, del vàs tancat he moniment, com prestament a ell plagués tost ho sabés tota la gent, primerament a dones, clar, se volch mostrar, enans del dia. Car bé sabia tost correrien hí u preycarien, res no tement, públicament. Com la serrana samaritana cuytà preycar, dins en Ciquar, de sa venguda esdevenguda, de ple l'avia. "A·m dit tenia marits morts cinch. L'ome que tinch —ara yo viu veritat diu— no~s mon marit". Per lo seu crit tots prest ixqueren he lo reberen. Bé~s de notar lo simular he ficció del fill minyó romà discret, mudant secret a sa senyora. Ans de hun'ora, les ciutadanes, dones romanes d'ella u saberen. De fet vingueren les ancianes he novençanes al Capitoli, ab malempoli he avalot, a dir llur vot ab brams e crits. Si los marits dos ne volien, elles pendrien cascuna tres. Encara més! Lo qui s'í fia troba-y falsia. Com l'oricorn qui·n pert lo corn al si·s met foch. De serp vol toch, met-la·s al coll. En mà del foll met son coltell, nau e castell. Beu en flaschó. Lo fort Samsó ne fon liguat, orp, enceguat, ab lo cap ras. Rey Ypocràs; ffilòsof vell; poeta·quell, en alt pujat, restant penjat. Duch Sisarà, quant s'í fià aygua volgué mas llet begué; fféu-se cobrir, mès-se dormir. Contra la pau, hun ben llarch clau, ab gros martell, per lo cervell li fon ficat he travessat de pols a pols. Sobre la pols qu'en terra stà ell mort restà. Cert, infinits ne sé scarnits. Qui les doctrina pert diciplina e·n và té scola; llava ragola, repasta tests. Ab l'om, de fets, qui dorm, rahona. Al sort sermona he missa canta. La serp encanta, castigua saura, he l'estany daura. Vol fondre ferre. Que no s'aferre pregua la edra. En alt la pedra per sí pujar vol avear. Dels fills tol pans per dar als cans. En l'aygua scriu. L'or llança·l riu. Met vi novell en odre vell, ab rot anbut. Llum jus l'almut ell vol posar; perles sembrar als porchs davant. Sòcrates, quant volch esmenar he ordenar muller e filla —de fort jahilla abdós— d'un fex, aygua —hon pex llavat avien, per quant bonien, guaronegaven he bravegaven— com s'apartàs, per bon solàs sus li llançaren: tot lo sullaren. "De semblants sons, crits, llamps e trons, yo, ja sabia pluja n'auria" —dix tollerant—. Johan, parlant de negres bodes, quals ab Erodes fféu sa cunyada —ffort desdenyada per sa doctrina— fféu qu'Erodina lo fes matar, lo cap tallar, als seus donzells. Qui·n pren consells ne mor de fam —so féu Adam— he vol cercar, he creu trobar en l'erm espigues; en lo cep figues; rayms e peres en les figueres; en l'arbre sech de lloch sens rech ffruyta rosada. De mar salada vol aygua dolça. Han pocha molsa, such e sabor de ver'amor llurs pensaments he parlaments. Consells, reports, tots vénen torts, ab ficció he passió pròpia llur. L'estil bé scur he males arts tots són brocarts. He ab retochs, dits equivochs he amphibòlichs, may són catòlichs. La llur retòricha és metafòricha. He varions, cacefatons gentils e vils, d'estils subtils, saben ben dir. Ffa·ls bon hoyr com elles ploren marits, com moren. Alt endexant, ffan eleguant parlar plahent. No altrament, bella parlera ffo-y consellera Rebecha sola. Com féu caçola a Jacob fill, de hun conill o cabridet fféu-ne broet, ab qu'enguanà pare ý germà. Per l'escoltar llur consellar, Sahul, gran rey, cercant remey trobà la mort. Per mala sort, en tot mal guany, yo·n fiu déu strany. Per llur consell, ffiu déu novell e l'adorí: apostatí contra mon hús. No·n vull dir pus. Qui aver vol d'elles costol, quant és malalt, ffarà bon salt del llit al vàs. Mostrant solàs he gran amor, he sots color de molta cura, sense mesura, de brous premsats he destillats en ampolletes, solsits d'olletes, celiandrats he molts picats, l'enbotiran he fassiran, com al porcell. May lo consell del metge tenen. Elles s'entenen la malaltia no·l mataria. Ffer-l'à morir sols l'enbotir he ffassiment. Honestament, cert, infinits, han mort marits. He may a mort, criminal cort, per tal falsia les sentencia ni executa, ni les reputa hom per pigós, ans per millós. Si no matar, o si salvar lo marit volen, tanbé·l se colen necligentment. Lo pus dolent moble que tenen al llit l'estenen. Quant marit jau dien: "llevau sus! ¿què aveu? No us jahilleu, car lo llit tira ab gran esquira". Si molt se plany: "sus! en malguany si us sou cansat, desnaturat, no·m sé ab qui, pus no ab mi. Bé us ne guardau! Llevau, tornau a l'altre niu de hon veniu. L'egua prenyada pach la civada, puys resta prenys!" Ab crits, desdenys, del llit l'arullen; guarrons li bullen dels de cabró; cor de moltó li fan solsir —lo vi jaquir— hun ou en truyta, o qualque fruyta. Dien: "menjau! No febrejau, ni serà res! De fredor és sobreposada. Cuyta·ncendrada, madexa crua, lo vent desnua. Ragola, teula, calda meteu-la sobre lo mal. Cert, hun cantal ben escalfat, de vi ruxat, és fina cosa; saquet, ventosa; he tabalet, albaranet al coll lliguat; vime tallat. No y ha res tal! Metge no y cal! Maten de fam he dien "da·m!" No y cal despendre! Si voleu pendre sols d'ayguasal, peucrist, orval —ab hun diner yo·l poré fer— hun bon cristiri, vostre martiri no durarà, prest passarà". Pus no·l servexen, axí·l se dexen a la ventura. Déu e natura si no·ls guarien, los més morrien. Algunes certes, per ser cubertes he dar crehença —sols per parença he ombrallum, d'elles per fum— com seran ètichs, los dies crètichs —vint_e_hun jorn, metent-s'entorn, seran passats— molts ajustats metges demanen. Mas del que manen may ne fan res. Lo que·ls plau és col·lacions, per ficcions, he que gens vegen que s'í menegen, diligentment. Al paguament, lo llur marit enmalaltit, fflorins vells tria. Ella·ls camvia. Baratarà he comprarà timbres trencats, .estisorats, nachcis e mals, ffalsos reals. Sabudament, generalment, han falsa pagua, si dona·ls pagua, he poch profit. Si jau al llit marit malalt, quant a son alt he plen plaer de la muller ha ja testat, puys d'eretat se veu segura, pus no se·n cura. De fet fingix que s'esmortix. Per tant vetlar, sens despullar, diu que s'és fusa. Ab tal escusa, al llit se gita, pus no·l vesita. Altra·ls servix he costehix, millor per ella, ffent la scudella. Ella, durment, menjant, bevent, donant repòs al seu bell cos, al llit s'està. Molt pigor fa si·l testament és desplaent. Si diu: "pel Fur reba·l dot pur tant solament. Entreguament torne l'escrex llà d'on partex". Mas, sobretot, si y és lo mot de casta scrit he sens marit, com rabiosa, perniciosa, crech, si podia, se menjaria lo marit viu he qui tal scriu. Qui vol tenir he costeyr elles malsanes, de ses quartanes o altre mal, pert son cabal: roba, dinés, no y basta res. May se contenten! Per poch que·s senten vénen parentes, dides, serventes he les veynes. Maten guallines, quatre se·n mengen he huna·n pengen, qual menys los plau, en qualque clau, mostrant qu'és polla. Puys en ampolla, partid'a troços, chafats los ossos, ffan-ne solsit. Menja·l marit los peus en sols, he beu la pols del que remenen, talen, despenen, compren, deguollen. Quant se afollen o han parit, volen lo llit encortinat he ben parat; cambr'areada, empaliada: tot lo millor! Si de dolor algun poch penen, tantost hi vénen metges, madrina. La francolina tantost a coure. Morter de coure de fet resona. Per llur persona ne va la casa a tall d'espasa, a sac o strall. May res los fall, cost que costàs: hun mart al nas dels gebelins, per vint florins, quant fa lo fret; he ventallet de tres colós, per les calós; aygües, mosquets, perfums, peuets, ab què bé olen. Marachde volen per testimoni de matrimoni. Per alegrar-se he deportar-se, volen les mans ab diamans, balaxos, robins, he granats, jaccins. Porten safir per l'ull guarir. Per baticor, perles, fin or de vint_hí_tres quirats, poc més. Per lo ventrell, coral vermell. La llet si·ls fall, porten cristall. He per la còlicha porten cresòlicha; portant turqueses, cahen bé steses. Sanes se lleven; les pedres beuen, polvorizades he llimonades. He restaurant alquermes tant, que no·ls profiten, ans se n'infiten. No stan pel cost, sols vingua tost: los marits paguen. Ans que s'ó traguen, cert, no u aforen. He may se moren, ffins destruït han lo marit. Qui les defén sa vida ven, la fe ý honor he sa valor. Si n'emprén lliça, se enbardiça, per llur malícia, contra justícia he veritat. Sa malvestat volent cobrir, solen mentir. En lo camp clos, perdrà lo cos, perquè les creu he tempta Déu. Ell hi morrà, hó·s desdirà com a vençut. He abatut mentres viurà, en restarà, aprés sa mort, tostemps recort. Lo cavaller Jordi, guarer, cuydà·vançar, per defensar del rey la filla, dintre la ylla hon era·l drach. Tal premi n'ach! Molt poch aprés, ell ne fon pres. He fort batut, dins en Barut, ffon escorxat, per mig serrat. Qui les comet e s'arremet, cera vermella molla sagella; lo vidre trenca; de llenç romp llenca; chic afalagua; lo llum apagua he roses cull. Hun mirar d'ull o donatiu, algun motiu ffals de grandea o de bellea, de personatge de gran llinatge, fficte llaguot obté llur vot de foll'amor. Mas prest ne mor qui molt s'í fexa. La força y dexa, cap s'enblanquix, prest s'envelix, com lo pardal, he lo fruytal ffent molta fruyta: morir se·n cuyta. Mor com llebrer, en lo femer, qui les servex he obehex ffent mil plaés. Per hun no_res s'amor fenix. Qui les seguix ffins a la mort, menys n'àn recort, ni la virtut de gratitut que·l chich infant. És orifant qui s'í acosta he pren per posta tal serrat arbre; llit més que marbre dur, fret, banyat, acompanyat d'escorpions, serps, escurçons, no de fluxell. Tot l'aparell és gingoler, guarauller he guavarera, de romaguera he d'argilagua. Viu ab prou plagua, ab semblant osta tant indisposta, qui y participa; mort s'anticipa, com l'urcheller he triaguer. Qui vol guardar tal bestiar de no fer tales, de feres males, rampellament, crebantament he altres dans, no y basten cans, murat castell, loba, pastell, rexa, grilló, de hull presó. No y cal res dir! Ell vol morir com lleoner. Tal carceller en và trahulla. Per cos d'agulla o portal vell vol pas camell. He pendre vol lo raig del sol, ell a grapades. A cullerades tota la mar vol mesurar —en clot la buyda—. Ffolguar qui y cuyda suor de mort, sens may deport en sí remira; brugina tira e cava mena; lo molí mena qui·s diu de sanch, catiu may franch. La tirant serra, davall la serra, la serradura als hulls s'atura. Talla pedrera. Qui bé n'espera, espera·l punt que puig'amunt l'aygua del riu; que torne viu spera·l mort. He bufant fort en sa fornal, ffilosofal pedra curable, or fet potable, argent de coure. Gran os a roure! Ab guarbell poha. Vol per la coha o per la squena tenir morena, anguila viva. Donchs ¿qui no squiva fferir les roques ab semblants coques, naus, caraveles, sens rems e veles, carta, guovern? En foch d'infern ¿qui·s vol calfar, dins en lo far prop Mongibell, l'Estranguol, vell bolcam fumós? En Portfanguós, platga romana, valenciana, hon llaura·l ferre, en què s'aferre no·s pot trobar, ¿qui y deu calar ni vol sorgir? Ffogir, fogir a veles plenes, de tals serenes encortadores. Ffalses cantores, a tots encanten, qui no s'espanten del llur moral! Perquè·l coral llur amorós, mal d'ereós, si·l posehex, sovent guarex, si·l natural he mestrual li fan ben veure, yo·t vull fer creure quant l'àn orrible, ffort avorible extremament. Generalment, los animals —que són brutals— ffan maravelles. D'ells llurs femelles may són geloses, ni receloses elles ab elles. Vaques, ovelles, egües, someres, molt grans raberes, ab hun mardà, toro, guarà, se companyegen. May s'enbreguegen! Cert temps de l'any, ab poch afany, llur mascle spleten. Sols s'í jusmeten ffins que s'emprenyen. Tantost los renyen, no·ls cansen pus, ffins per llur hús, avent parit he fills nodrit, les mou natura. A dones dura tot l'any bon tempre, mesclant-hi sempre llur voluntari. Lo llur armari porten cubert; sovint hubert los sia·ls plau. Si·s pert la clau o si s'aprima, més si s'esquima en altre pany, per a tot l'any són desdenyades. Per ser prenyades dien, treballen, sofiren, callen. Axí s'escusen, mas no refusen ni se n'enugen. Nunca rebugen colps de guerrer. Per fills haver tot frau farien; enguanarien lo pare llur. Ab vi fort pur, donat ab art, Llot, ja vellart, lo deceberen; d'ell conceberen ses filles drudes. Lo prom de Judes, ja vell e sogre, sa nora·b logre lo penyorà. D'ell s'enprenyà de dos en huna. Tostemps la lluna bona·ls y par, a treballar he menar mans. Veu ab enguans ésser prenyada, huna, banyada en comú bany. Tornant ab guany, dix s'emprenyà quant se banyà, cert, sens marit he sens delit qu'ella sentís. Aben Roys, qui u descriví, algun matí ho somià! Bé sé n'í ha de closes nades o no passades; vèrgens de dit, no d'esperit; vèrgens de fet. Mas contra dret, dites donzelles, ab coceguelles —hó no sé com— mas no sens hom ni sens plaer, ffills saben fer. Ab natural o manual cert insturment, fforçadament se han obrir, ans del parir. Les més ne moren, com se desfloren, les nades closes. No cal fer gloses, noves llectures. Per criatures totes y penen he fort entenen. Gran arteria hac na Maria de Monpeller, reyna, muller del rey en Pere. Anant darrere lo decebés, he concebés qualque fill d'ell. En hun castell hac son obtat. Hun son privat lo y féu anar. Cuydà-y trobar qui més amava. Ella callava, ell era llosch; lo retret fosch. No discernia ab qui dormia. Altra·s cuydava. No·s talayava sa muller fos. Prestà-li·l cos. Ben contentada, restà prenyada de fill senyor, conquistador de tres ciutats, ab sos regnats. Na Sarray ¿no requerí ffer emprenyar sa moç'Aguar dejús sa falda? Tant era calda! Puys no paria, he no tenia ffill d'ella nat, ffill adoptat almenys aver! Per infants fer, velles modorres, exorques, porres, moltes y roden. Quant àls no poden, han fill furtat hó manllevat, suposant parts. Ffill ab tals arts tu ja n'has vist, mentres tenguist la viuda xorqua. Tanbé·n la forqua d'esta ciutat, per tal tractat, dues mesquines has vist madrines sentenciades, ensemps penjades ab hun tercer. Ab gran saber, na Nohemí mostrà·l camí, temps e bonora, a Rut, sa nora, com concebria, cert, si·s cobria jus lo mantell de Boç, ja vell he prop parent. Al cap, gahent ab tal pertret, agué·n Obet. Generalment, si y tens bé sment, totes hi dancen he may se·n cansen, per fills haver he per plaer. Hauran rebut o concebut, he més ne reben he reconceben dos, set, huyt, tres, en moltes més grans cantitats multiplicats. Sé tres mullés, ffills d'un senés cent vint e huyt, aver parit en molts parells. D'aquells ocells dits e infants, nats tants germans de Guodofré —cascú naxqué ab son collar; en lo tallar se tornà signe, sinó l'insigne dit de Bolló— si fon o no —apòcrif par— l'anglés en clar té qu'és canònicha aquella crònicha. És pohesia, fficta falsia, com Cent Novelles als hohents belles. Lo fet d'aquells dits nou porcells cosa~s comuna. Setanta, huna, ffills animats, tots figurats cos ab melich, en hun bolich los avortà, he los contà jutge comú, de hú en hú. D'una saps bé —ab tu tingué afinitat— per hun horat que la sglayà, com s'afollà, de set justats, vius bategats, may pus n'agué. Recorregué a la metgessa. Com hà dehessa, cert, la tenien les qui y venien. Vengué-y ab dues parentes sues. A totes tres en bany les mès. Medicinà o metzinà. May no pariren. Les dos moriren en l'endemà. Ella restà set anys liguada, morint orada, sense testar. Continuar los plau la rúbricha: totes han llúbricha l'afecció, per passió he gran calor. Ffan més error a l'engendrar, sense llavar. Seran freçoses, he fan llebroses ses criatures. Lleges pintures he variades, davant posades quant concebran —com de Llaban a les ovelles— o pensant elles d'altri figura, torben natura. Virtuts majors manen menors; les animals, a naturals; he per llur cuyta, no serà cuyta prou la llur sanch. De pare blanch hauran fill negre; de sà y alegre, de seny catòlich, ffill malencòlich he maniach; d'om fort, fill flach, desfigurat, lleig, morfeat. Per falliment de llur sement tant indigest, hixen de sest; ffan-ne sens braç hun gran cabaç; d'ells cap dins pits; ermofrodits; altres sens ses; altres sens res, sens peus e mans. He dos germans, abdós peguats. D'ells, enceguats, nats sorts e muts, d'ells paren bruts. Més imprudens he necligens, ben indiscretes cinyen-se stretes. Ballen a salts. Ffan los llits alts he grans tapins. He per bocins, si·ls miraran, s'afollaran si prest no·n mengen; he si no·s vengen de qui·s discorden; he si no morden al frare·l coll. Anant en foll, estropeçant he molt husant amprar la clau —lo que bé·ls plau— sovint s'avorten. Si lo que porten les verguonyoses he rabioses no·ls plau mostrar, per avortar cubertament, mas ferament, metges demanen he los enguanen: mostren orina d'altra vehina. Tots mals atorguen perquè les porguen: sagnies facen que n'arrabacen; ffan-s'í empastres he mil desastres; ballesta·n collen per què s'afollen. Huna sagrada monga prenyada, superbiosa —molt desigosa que s'afollàs— fféu curt lo pas: prengué bevenda de una tenda no prou fornida. Errà la mida. Enmetzinada, morí soptada sens dir Jhesús. No·m diguam pus, com Déu no u vol! Si~s prenys d'un sol o d'altres més, al setén mes he huyt o nou, he si no·s mou de deu fins onze —si u creus quatorze he més encara— per zuna ý xara, dona morischa set anys s'arischa restar prenyada, descompanyada del marit seu. Vengut si·l veu, qu'és sua jura la criatura. Dins ha dormit, ffins l'à sentit! Bon creure u fa. Si molts n'í ha, los de pochs mesos no són atesos, he tots perixen. Sols ne parixen los ja complits. Criden prou crits al parturir, qui ver vol dir. No·s dolen tant com és llur plant he continença. A la naxença, si ja no y moren, A! o E! ploren pel peccat d'Eva. Per la qui·ls lleva melich tallat, ben mal lliguat, llavats, bolcats he enconats —alguns ab mel, los més ab fel— de les qui·ls amen la llur llet mamen, los més ab plos. Puys, per les flos de què·s nodrien dins, e·s pexien per los melichs, pobres e richs, han per egual tots, semblant mal: piguotes, rosa. Mas, si·ls fa nosa lo fill qu'és nat he n'àn mal grat, no·ls plau que vixcha. D'ells fan perixcha bollit, cremat, nu soterrat. Altres ofeguen, en mar los neguen; en pous e rius ne llancen vius, sens batejar; d'ells fan menjar tallats a troços, a porchs e guoços, malignament, necligentment. Altres devoren he los acoren. Per mala·ndreça, llur sanch se vessa, pel meliquet restar fluxet: troben-lo mort. Altres, molt fort, stret enbolquant. Altr'enconant ab medecines, pus ver metzines. Altres desvien, los quals envien, secretament he nuament als espitals; o als portals de la Seu posen. Molt poch reposen desparterades: d'un mes llevades, ja van al bany he fan parany per aver lisça. Hixen a missa ab fill o filla, com la conilla, ab ventre gros; llet no n'àn ros. Meten dos fills ab gran perills abdós, de mort. Més per deport he guallardia, per fidalguia la més part d'elles —per llus mamelles servar gentils— tenen per vils mares qui crien. Sa carn avien, dides hi lloguen. Sos fills alloguen com la cuquella —sos ous pon ella en nius estranys—. Dels fills, afanys no·ls plau sentir, he fan mentir la llur llavor, per llur error he oradures. Ses criatures, mig avorrides, donen a dides, he les mesquines no guarden quines; quines o quales, bones o males; si malaltices, entulladices; si massa traguen; si s'enbriaguen; si fels e castes; si de llet bastes; ffolles verdoses, braves, yroses; si amiguables, afalaguables he humanals. Virtuts morals, males costumes —diré-u en sumes— molt se diriven ab de què viuen, llet de les mares més que dels pares. No sols moral, mas natural la llet altera: si de somera mama la llet, lo chich potret may porà ser cavall llauger, ni bon ginet. Lo moltonet he fill d'ovella, si morta ella, de cabra mama, com cabró brama, corre, surt, salta; dreta, llis. alta, li naix la banya; grosera, stranya, no prima, blana, li·s fa la llana. Pigor fan dides mal comedides: dida·nbriagua lo chich ne plagua, e la baguassa semblant atrassa. Dida juhya pauruch lo criha. La poch sabent ffa·l ignocent. Qui no té llet, fflach e magret, de fam lo mata. Ffemta de rata, chinges mengant, cristall portant o caramida. Si d'altra dida, —qui la y furtà menjant d'un pa— la llet no cobren, perquè se·n cobren, los bolqués sullen, d'aygua los mullen, ffingint prou hixen he que bé pixen. Si tot los fall, ¡quants ab cascall per fer dormir, los fan morir o·ls fan dements! No tendran dents, ga·ls fan menjar. D'ells fan mamar llet d'animals, he resten tals per temps avant. Chica mamant, una donzella, llet de cadella, què vomitava menjar tornava, hó llet de truga, en fanchs ab pluga. En lo femer ffon son plaer jaur'ensollat he rebolcat. Altr'ermità, cerva·l crià. Hun altr'ègua, dins una llegua si fanchs trobava, en cent pixava. Puys llet no tenen, ¿ per què u emprenen ffer semblant tala? Si han llet mala, ¿com no se·n dexen, puys la·s conexen, les inhumanes, no cristianes, en la color, sabor, olor? Déu les ne pagua he dóna plagua, per tal nocura, obrant natura. Si llet vermella de llur mamella hix e no blancha, molt prest no·ls mancha del tot ser folles! Més per ser molles de flach recort, algú·n fan tort, visch e guercer; lleig, esquerrer he geperut; contret, ventrut; per mal socors trencat, potrós he cames tortes. Dormint com mortes, alguns plorant, altres mamant massa, los maten; altres n'esclaten, sus ells llançades, endormiscades necligentment. En mon jovent, yo rey regnant, víu cas semblant entre fembrasses, abdós baguasses: huna·b tal sort, son fill hac mort. Prest despullà·l he cambià·l ab altre viu. L'altra sentí-u: véreu punyades! Fforen llunyades. Ffon tal contesa davant mi mesa: la matadora, gran ralladora, ffort defenia, puys consentia he requestava he fort instava yo·l migpartís. Que no morís l'altra·m preguava, he fort plorava tot lo y donàs. Sols viu restàs! Ffiu dret juhí, puys coneguí qual mare fóra. La dormidora ffiu castiguar. Sens comparar ffan cas pigor, de gran error, mares traydores, dissipadores he celerades; delliberades, tant scientment com follament, propis fills manquen; hulls los arranquen, he allisien, perquè mils sien acaptadós he vividós sobre·l pays. De bon avís, art doctrinal, dot e cabal, sos fills ereten! De cert, cometen molta maldat, lo fill, sà nat, volent mancar. Més vull contar llur crueldat he pravitat, per incident lo solch torcent. En temps antich, ¿no féu poblich acte malvat he celerat Semiramís, qui féu morís he de sa mà hun fill matà, per no complir ni obeyr son manament? Gran foch ardent qu'en sí sentia, son fill volia lo y apaguàs he la·n fartàs. Ell lo y neguà. Per ço·l matà! La foriosa, llibidinosa, molts n'elegí he se·n serví, ffins rebuaven. Com se·n cansaven, pus no podien, no li playen, ffeya·ls matar, a cans donar. Ans los forçava, puys los matava! Bé fon semblant, exorbitant he cruel acte: dos feren pacte sos fills matassen e·ls se menjassen. La hú menjaren, puys pledejaren pel qui vivia, morir devia també menjat. He asetjat Jherusalem, en hun estrem de la ciutat, ¿no fon trobat per los vehins, olors sentins de carn molt fina, c'una vehina, viuda, juhia, mig fill cohia en ast, partit com a cabrit —perquè·l menjàs, he qu'estojàs l'altra mitat— del fill cuynat begués lo brou? Ara de nou, en la Bretanya, mare tacanya d'un fill molt bell, per lo budell l'ast li meté. Pel cap ixqué! Al foc lo mès. Com son fill ves mort e rostit, pare ý marit, bon crestià, a Déu cridà viu lo y tornàs, he reclamàs al Vicent sant Fferrer, preguant, reçucità·l. No~s animal son fill matàs perquè·l menjàs! Huna malvada reyna fada —deya·s Atàlia— ffarta d'alguàlia com a çabia, de malaltia Déu li ferí ffill, qui·n morí. Prest féu cercar, presos portar los fills reals. Tots ab destrals, esquarterar fféu, e matar gran cantitat. Johàs, furtat —chich qui mamava— per qui l'amava ffon amaguat; he ben criat al temple dins per los rabins. Ab tal remey, ffon aprés rey. He na Tamar, ¿no féu matar lo gran rey Cir, he féu partir lo cap del cos, e·n odre gros de sanchs d'om ple lo cap meté? Rey de sanchs glot, en lo ple bot, dix: "vull fartar he confitar". Perquè·s venjàs. Hun altre cas vull dir, terrible, no menys orrible, d'ira molt lega, de gran envega, iniquitat e crueltat de feres dones. Les amazones, quant començaren, dels que restaren vius, llurs marits, sans o ferits d'una batalla, de colp d'estralla —les enviudades, avalotades— tots los nafraren. També mataren pares, germans, ffills, chichs e grans. Tots hi moriren! Aprés s'uniren casi·nfinides; ensenyorides han molt vixcut he prou crexcut, matant los fills, com a conills. No les femelles! Mas les mamelles dretes llevades, ab archs armades, ffent cruel guerra, gran part de terra cert, conquistaren; hedificaren temple bellíssim, mas nefandíssim, obra molt vana, de na Diana, ffent hun Déu strany d'or o d'estany ffus, contrafet. ¿No fon mal fet com na Justina, mare mesquina d'emperador, del Creador reneguadora, emparadora dels arrians, dels crestians pus de vint mília, a sa família martiriar fféu e matar? Ans cristiana, puys arriana apostatà, puys esclatà! Huna vil fembra —del nom no·m menbra— la qual tenia fill qui seguia al sant Andreu, com ella·l véu jove, polit, del pare·l llit, l'instà sullàs he violàs. Ffer no u volgué. Recorregué ella·l pretor, posant clamor de violència. Sens audiència, de l'innocent no mal mirent, ffon condempnat ser ofeguat, llançat al riu. Déu lo féu viu, Andreu preguant. Del cel ragant llamp la ferí, he descobrí sa malvestat. No menys peccat he desamor fféu na Lleunor, reyna chiprana, qui fon germana del vell qui·s diha duch de Guandia. A son cunyat, tot descuydat lo féu matar. He féu entrar dins Famaguosta, més que llaguosta, gent genovesa. De roba fesa he violada, en la entrada prou n'í agué! Cert, bé tingué iníqua fúria he gran lluxúria huna·n Castella reyna vella, mare del rey, cerquant remey a sa calor, per foll'amor d'un taguarí, donant verí al rey fill seu! Altre mal greu, de no menys dan qual als chichs fan, vull recitar: lo mal criar dels fills fadrins, que·ls fan rohins, ben empastats he viciats, cobrint, scusant, desenculpant ses oradures he travesures, ffriandaries he llepolies, lladrupejar, tacanyejar. Axí·ls desvien! Pares bé·ls crien. Ab rahó·ls baten. Mares "que·ls maten"! veureu cridar he flastomar; "pare cruel"! Ab lo llur vel los ulls los torquen. Axí·ls enforquen, doguals los filen, los més avilen! Si hú sols n'àn, pus foll lo fan he ignocent, grosser, dolent. Viudes, pus nicis, de pigós vicis. Los més penjats són llurs criats, los alcavots he gualiots. Ffembres errades he coronades en lo poblich, viudes te dich les han criades. Ffolles yrades, si carta giren, pus fort los firen he sens rahó. Ab bon bastó, veureu sovar cap, braç trencar, croxir los ossos; la carn a mossos d'anques tallar; stopa liguar grossos moxells, ab bons cordells, al ventre ý cames, encendre-y flames, lexant cremar; nas, dits levar, he a les filles, ab les clavilles fferir de punta, la pell pus junta he verguonyosa; ab fus, filosa, arrancar l'ull. Lexar-me vull llur crueldat, iniquitat, insipiència e necligència pus recitar. Per apartar l'estil de llarch, descolle l'arch he pus no·l stire; l'aladre gire. Torn'al camí d'on m'apartí, al natural llur general. Per què pensaren he començaren la indicible prudent, orrible, ffort llebrosia: la sodomia —peccat no poch digne de foch, del mundanal, he infernal a l'arma ý cos— dins lo llur clos no ben tancat, per tal peccat, o com Déu vol, fformar-se sol del qu'és posible lo menys noïble, millor vivent ocultament. Obrant natura, de podridura d'umós corruptes, sovint, no y duptes, serguantanetes, serps, granotetes, rates penades, fferes alades he baboynes, per draps, cortines, volen e van. Cranchs, polps s'í fan dits companyons, semblants ronyons; moles diformes, de leges formes he mostruoses. Més són ventoses d'odre mig buyt, d'aygües conduyt. Tabal, tanbor, par la remor de llur costat; ventositat, grossa vapor. De llur fredor, dins engendrada, en la yllada molts sons fa fer, com fa troter de Llenguadoch. No dura poch ser mostruoses, molt enugoses, lo quart del mes. Per tant, jamés, les dones gregues, monges e llegues, ni les juhies, huyt o nou dies, mentres sanch tenen, ni van ni vénen a Déu preguar. Al templ'entrar no·ls és permés; en l'estiu més, per tant com puden. Del drap que·s muden ffetilles fan; del que·n roman, may bon paper d'ell se pot fer. Si·n fas penó, més al maymó de les gualeres, bon vent no speres, ans les perdràs; si·l cremaràs, may clar flameja, tostems blaveja. No·n val res l'escha, la nafra frescha; si li·n fan bena, s'estiomena o s'í fan cuchs. Qui talla buchs, si d'ell fum porta, d'abelles morta cau la mitat, enbolicat ab tal bafor. De la llavor dels cuchs de seda més se·n refreda, no se n'aviva o s'eschaliva. Pur viu-ne pocha si·l drap la tocha. Si són presents, tocans, vehens, quant han llur magna, l'ome que·s sagna, pus sanch no n'ix o s'esmortix. Si tals s'aturen, quant metges curen l'ome nafrat, és tart curat o ben prest mort. Si van per l'ort, los arbres sequen; maten, entequen erbes, si·n cullen; hí l'espill sullen, e com llops miren. Més si may firen ab llur saliva, no speres viva l'escorpió. Infecció he verins obra, lo vi que·ls sobra en la llur copa, o si y fan sopa, en l'om, si y beu, rentar-la deu. De furioses he rabioses, guocets orinen he s'enverinen, per tració, complexió, mudant ab art. De certa part l'umit, si·t tocha, la mort te flocha com Alexandre. Quin celiandre per a llonch ús! Ab cert greix fus, com diu la gent, se fan hungüent he bruxes tornen. En la nit bornen; moltes s'apleguen, de Déu reneguen. Hun boch adoren. Totes honoren la llur caverna, qui·s diu Biterna. Mengen e beuen, aprés se lleven, per l'ayre volen. Entren hon volen sens obrir portes. Moltes n'àn mortes en foch cremades, sentenciades ab bons processos, per tals excessos, en Catallunya. Tal fet, si·s lunya de veritat, ja~s declarat en lo decret. Allà·t remet. Ffet és mirable: lo gran Diable qui les guanyà, hi té la mà. Ell les enguana he les profana, ffins que són preses, en carçre meses a mal llur grat. La libertat, com l'àn perduda, pus no·ls ajuda ni·ls val pus l'art. D'elles ja fart, quant són al foch, ells se·n trau joch he se·n fa trufa. Al foch los bufa. Més les dampnades són inclinades, naturalment, mes follament, ser fetilleres he sortilleres, conjuradores, invocadores he adivines. Moltes mesquines, ab geumencia, nigromancia, són fitoneses. Les diablesses, totes malignes, cert, són indignes per los esguarts de males arts he fals compàs, et aliàs, hom s'í acoste, mas deu ser oste de sols migdia. He tirant via, poch aturant he menys curant del llur acost, qui passa tost he tant l'om cansa! Llur amistansa, afecció, dilecció, treva ý amor, sens oy, rancor, gronyir, renyar, no pot durar al més hun'hora. Si no ab nora o ab fillastre, sogre, padastre, sogra, cunyada, acompanyada ab quisque sia, la revessia és llur camisa. Sens paguar sisa, ab quants pratiquen, ab tots repiquen. Neguen si deuen, crim fals alleuen. Secrets descobren, ab ales cobren. Ab lo bech piquen he prevariquen. Mentint difamen. Puys res no amen ésser amades, vana ý debades és tal husança: sols sa criança, qu'és tendrelleta, mentres l'alleta la pot amar. Lo desmamar partex l'amor en l'amarguor d'acèver groch, qual en lo broch de llus mamelles se posen elles quant los desmamen. Ja par desamen llur criatura, mostrant figura, començament he tastament de l'amarguosa vida penosa que passar deuen, qui llur llet beuen he mal cuynat. Pel mal veynat he sobres dan que totes fan a tot vehí, hi provehí Calixte Papa, vestint la capa d'apostalat: vént asolat he ja·s perdia de dia·n dia l'eclesiàstich estat monàstich, tot sacerdoci posat en oci, se divertia e·s convertia en dar plaés a ses mullés; he sostenir he mantenir elles guarnides, cases fornides. Déu invocat, he convocat tot l'apostòlich senat catòlich, ab gran conflicte, ell féu edicte he decret llarch, llevant l'enbarch, tot rasament, del casament als capellans. Sols apellans fforen los grechs, qui, com folls llechs, ffan matrimonis. Llurs patrimonis per los fills vénen, tots alienen he destrohexen. Déu no servexen deliurament. Lliberament viuen llatins, qui tots matins missant conbreguen. Tots a Déu preguen, dien ses ores; mullers ni nores, gendres, nebodes, casaments, bodes. Res no·ls embargua. Bé fon amargua hun temps la sgleya, com ella·s veya ser enguanada! Huna malvada, hom se fingia, per sa mongia he ficció, elecció ffon feta d'ell, papa novell. Violentment he dignament Déu la matà. Ella sclatà: mostràs ser dona. Per tant, en trona, públicament, ab tocament si~s hom se prova, com se renova lo Pare Sant; totstemps pensant que·l Redemptor, d'ells fundador he fonament, claus, regiment a hom donà, he ordenà sols mascle hom. Guarden e com may no·ls enguane dona, ni·ls mane, ni órdens prengua, ni may emprengua de fer sermons. De fe tres móns regiraria llur parleria! Ni han permés agen jamés confessions. D'elles perdons nunca s'aurien: revelarien peccats secrets! Fforen discrets pròmens e savis, los pares, avis, qui desviaren he apartaren de clerecia tal travessia he gran destorp. Seguona part del tercer E tu, vell corp, com alquimista avent ja vista llur art frustrada, altra veguada esperimenta, no se n'absenta ni se n'aparta, ni may se farta bufar al foch; he com en joch, lo perdedor gran juguador, ab mala sort para pus fort he mil jochs muda; ffins que perduda ha sa moneda may se·n refreda, ven tot quant té, quant no y ha què per juguar furta; a mort s'ahurta per tornar tost; ffins que desbost guanye quisvulla, allí·s despulla en lo taulell. Tu, pagés vell, laciviós, porfidiós, axí u faràs: no·t fartaràs bufar al foch. Escach pel roch tens per la dona. Sus mat te dóna. Puys soriguer te saben fer he no·l conexes, yo·t prech te·n dexes. May pus no jugues ab tals fexugues. Si may te tempta la llur empremta tant afaytada he repintada, per ta defensa dins què són pensa: veus-les lluens, no tenen dens; alcofollades, d'ulls afollades; per l'enblanquir perden l'ohir, he l'odorar per l'ensofrar. Al cap grans banyes, dins han migranyes. Veus-les brodades he divisades, coha tallada, crencha calada ffins a les celles. Si·t paren belles ab tals hufanes, no te n'enguanes: lleva·ls les robes, veges què y trobes; llava·ls la cara ab aygua clara. Ffora tapins, mira què tins: hun vell monet o cerronet, tot cap e cames! Donchs, no t'inflames per llurs pintures ni brodadures, ni·n faces déus com los jueus, nostres antichs. Dels arreus richs d'elles, tan bells, collars, anells d'or, los foneren, hun Déu se·n feren. Hidolatraren, bou adoraren. Tu no adores ses alcandores ni ses lliguaces. Per ses caraces ni lluent pell, menys pel cervell, no te·n tribules. Ni t'acumules ydolatries, per frasqueries de quantes són, ni pel preguon, ni pel defora. Mas tota hora ta carn refrena, si guerra·t mena libidinosa he furiosa, com fa·n lo brut. Si, dins, virtut de contenir no pots tenir, que t'í esforces —car no·n fa forces la part carnal, servisial a la rahó— de bon baró pren bon consell. A cas novell nou emergent he contingent, no nessessari, ni voluntari ne imposible, mas deligible triant millor, a ta calor seguons la lley donant remey, may ha fallit: de sarments llit, he d' agnuscast ffornix ton trast. He d'un cantal te fes capçal; llançols d'ortigues, ab què t'abrigues; muller de neu, com Fransesch féu. Vetla, treballa, puja, devalla, ffins que t'enuig. Com Josef fuig. Husa lo bany. Reb cascun any sagnies dues. Ffes sovint sues, enans del past. Per viure cast, les diciplines. He com te dines, pa ý aygua usa, ffin vi refusa, he beu vinagre. Lo mengar magre, sols per la vida, ab certa mida, ans poch que massa. Carn de res grassa, llet e los ous, potatges, brous, lo menjar blanch, ffan molta sanch, donchs, molt sement he moviment. Llegums, fumosos són e ventosos, cuyts o torrats; ventositats dintre recluses, les cornamuses ffan fort inflar, dreçar, sonar. Donchs, carn, llegums, ni los perfums, perquè conciten apetits citen, no n'uses guayre. Mas, ab desayre, ta carn castigua com enemigua. Porta·n lo llom plancha de plom; cércol bé stret de ferro fret en los ronyons. Mulla·ls botons en aygua freda. Axí·s refreda tal moviment. Lo sentiment, rahó senyora, la carn traydora de l'hom discret, ab sí retret deu rominar, he dominar he ben regir. He deu fogir, no sols pensar, mas somiar avinentea. Lluquet e tea és de chich foch, he poch a poch s'encén molt gran. ¿Qui lo gran dan pot estimar, qual per Thamar se féu Amon? Cert, Absalon, per ço·l matà. Bé·l que pensà crexqué·n grans flames! Si tant t'enflames, lo seny no y basta, tant te contrasta la carn e mou, tant fort te rou. Si tant te crema, torn'a ton tema, puys tant te plau. Com dix sent Pau, més val casar que no cremar. ¿ Quin casament? No semblantment com mul, cavall, als quals seny fall; mas sols casar per venerar lo sagrament, Déu molt tement, per seus aver de la muller ffills successós; o per calós refrigerar; o per squivar aquell peccat pus difamat; o si no vols habitar sols, per ser servit he costeyt. Per tals esguarts, ab bones arts casar-te pots; o per grans dots per ser raxós, o per amós. Ensaga-t'í: qualsevol fi que t'í mourà, crech te courà. A hun plaer, auràs certer tantes dolós, quantes suós, treballs de mort, a hun deport ha l'ome d'armes. Perquè·t desarmes de tal fatigua, cové yo·t digua per què són tals descominals, he d'on los ve tants mals, poch bé. Hou bé, no dormes! Perquè t'informes pus promtament, primerament vull explicar com llur peccar he mal los dura, per llur natura he voler d'elles. Les maravelles, virtuts, honós, premis, llahós de sola huna, Mare comuna he primicera, major clauera, capitanessa he alcaydessa de Parahís, per ton avís, hi vull mesclar; he recontar algunes coses, ab què deposes tos moviments; bruts sentiments, ffolls apetits he vils delits llexant en terra. En l'alta serra de meditar, volent muntar l'enteniment, pus clarament si vols apendre, poràs entendre lo que no veus, solament creus ab simpla fe. Pel que diré —he meditar he contemplar millor poràs, quant oyràs les lliçons velles— ages orelles! Déu prepotent, lo món present crear pensant, ell començant al firmament, de l'ornament he d'invisible de tot visible ffon creador. Hútil senyor fféu d'animals, de minerals treballador, cultivador de ferm e moble, l'om bell, bo, noble, per ell creat en lo vert prat camp de Domàs, hon no y romàs, mas apartat, ffon transportat en Parays. Com s'adormís, Déu per sa mà dona formà. D'una costella jus la mamella, sens despertar ni destorbar lo llur sopor, sense dolor, no res trencant ni foradant, de l'hom tragué. He li plagué costella fos, no dret fort os, mas flach curvat, redó, voltat per sa natura; car tal figura, per ser redona, molt poch s'adona ab cos dret, pla: tal virtut ha he calitat. Ab l'om pla nat, ella·b sa punta may se conjunta. Qual vol, tal és, ni menys ni més. Pus no·s torçria ni·s dreçaria, ans se trencara, si la forjara d'algun fort fòcil. May fóra dòcil, nunca flectible, pus fort flexible, com l'arch turqués fet al revés. D'una cabreta près la coheta, llengua li·n féu. Cert, bé preveu Déu que seria! Ab maestria, imposà nom: Adam a l'hom, Eva·la dona. Adam, camp sona vermell o roig; Eva, mal guoig, maldició, perdició he remor d'ossos, boca e mossos, plor s'enterpreta seguons la lletra. Per Déu donada, li fon manada huna primera lley, prou llaugera, que la servàs. Ella soldàs ab hun dapnat apostatat, a Déu rebel, llançat del cel, superbiós, molt envegós, malvat sperit. Sols per son dit la lley trencà. Ella peccà de crim molt fort, digne de mort: magestat llesa. Per Deú represa ffon e citada. Tota sglayada, comoció, compuncció he resistència, erubecència se ach sentida. Enverguonyida, al natural lloch maternal per fer infants, de fulles grans de les figueres, verdes, lleteres, fféu cubertura. En llur fisura tocà-y la llet: llexà-y de fet la ordinària, hereditària, prohig'ardor. Com sa error no confessàs, ans l'escusàs ab la serpent, eternalment ffon condempnada. A mort dampnada he malayda, tota sa vida ser subjuguada he bandejada de Parays, tostemps parís no sens tristor, ab gran dolor. De l'obeyr he reverir he ser subjecta, tota sa secta may n'à fet res: llur crèdit és. Puys fo primera ella parlera —primer mengà he menegà la llengua ý morros; restaren forros a ser llenguda— puys no fon muda, de tal plomada vént-s'agreujada, creu s'apellà. Del part callà —qui calla·torgua—. L'amargua porgua del parturir, dolor, morir, per çò li resta. De ser infesta, contrariant he rebel·lant, a l'hom fent bregua, d'axò n'al·legua prescripció, possessió de fe antigua. Primer amigua ffon del diable; per conestable ella·l prengué. De mala fe posseydores, detenidores de s'amistat, ab malvestat, e contra dret pus ver, de fet, han prescribit contra·l marit rebel·lió. Contenció totes abrigua! Donchs, per la figua —o altra fruyta— qual sens gran lluyta ffort cobegà, tastà, mengà, delliberada, no pas forçada, la lley trencant. No gens duptant lo manament, Déu no tement, guanyà·ls mals Eva. Dexà·n ereva sa genitura. Molt poch se·n cura de tal erència la decendència, cert, mascolina; la femenina és qui s'atura la diablura qu'ella·ls lleguà. Ella lliguà a ses ereves, ab fermes treves, ab l'infernal, llur special, drach Llucifer. D'ell, sensaler, emphiteotes les féu a totes, jus sa fadigua, he les obligua a fer errades. Té capbreuades totes arreu en son capbreu, a sens no cert. Tal li fa vert, tals, atzurat, altra, morat, les més vermell, negre, burell, groch o tenat, o alquenat. Són assensides he bé stablides, ab drets, lloysmes. Ab sos sofismes, llímits e fites, les té descrites en manual. Aquest sensal, peyta, resens, mil quatre_cens vint_set complits anys són finits —sens trenta_tres anys, los primés des que naxqué, mentres vixqué lo Paguador— que, per viguor d'un instrument —graci'avent— ffon ja quitat, he cancellat, en lo notal, l'original antich contracte. Desfet lo pacte he difinit, preu infinit de carn e sanch, per fer-lo franch, ne fon paguat he revocat. Lo pleguador, com robador, apresonat he castiguat. Elles encara, no·bstant l'ampara, afranquiment he quitament, per fer plaer ab el peyter, d'ell no reneguen, ne li deneguen la senyoria, ans volen sia perpetual. Crisma ni sal, de padrins fe, no les reté ni se n'amaguen. Totes li paguen morabatí, en lo matí de sent Johan, o dat ho han jorn de Ninou. La boca·s clou a Carnestoltes. D'estes reboltes, atén, escolta, Déu sols n'absolta de totes huna, lluent com lluna, cintillant stela; més que cel cela, ab lo sol sola; com voltor vola, abella bella; ovella vella he signant signe; ffènix insigne; colent coloma; ben olent guoma, segur seguonya. Del sens e ronya he victigual tan general, sola n'és francha. Més que neu, blancha, rosa, gesmir, he flor de llir. Més que mirall he pur cristall, Inmaculada. No may tachada de l'heretatge, hach avantatge, sublimitat, gran dignitat he privilegi. Sobre·l col·legi de les catives, porroguatives obté molt altes; totes malaltes, d'elles molt flaques, com les set vaques egipcianes; altres malsanes de set humós, ab set thumós; molt engrassades; grosses, inflades, ab set dolós; de set colós totes tacades, de set picades caps de serpent. Tal excel·lent casa obrada, hedificada sus set colones d'or, e redones; llibre tanquat he sagellat ab set sagells; de set ramells arbre de vida; sana, guarnida de set virtuts; ab set escuts he mil defesa; en set entesa arts lliberals; Zodiachals les set planetes, ab set cometes la inllumenen. Set llums li tenen set canalobres: set cares obres, proximals, pies, en los set dies, disapte més, car jorn seu és singularment. Car, certament, en semblant dia, la fe·s perdia: sola tengué fferma la fe. Per tots fon rota. La sgleya tota sola fon ella. Per çò s'apella seu lo disapte. Dant bon recapte, potent obrera. Pels seus guerrera, defenedora he protectora als caminans he batallans; guanfanonera, portant bandera de pur argent, blanch e lluhent. Humilitat, virginitat és llur empresa. Per sa noblesa, maternitat, ffecunditat és sa llurea. Per tant'altea, mereix aquesta de dit'aquesta ésser exhemta. D'aquella·nprenta original, cort divinal ha preservat he reservat aquesta sola. Hun'altra scola saps, que opina altra doctrina de la susdita. Sense sospita, creu quala vulles. Puys no t'arrulles, ni·t desonestes ffent vanes festes, detraccions, maldicions, contaminant, calumpniant en trones, setges; dient eretges, mals cristians, pechs, ignorans, los qui mantenen la part qu'entenen ser veritat. Pluralitat de doctós sans, grans discordans d'opinió, la qüestió ret fort duptosa, dificultosa de dicidir. Lo sostenir lo hoc o no, conclusió és de fatigua, dels sants antigua d'abdós les parts, de saber farts, tots aprovats canonizats. Alguns moderns són fets guoverns de barques velles; velles querelles han fetes pròpies, he són grans còpies desafaynades; són-se mesclades, nom husurpans de capitans, en bando strany. Mortal afany n'àn pres de més: no·n sabran res mentres viuran. Morts com seran, en Parays, lo llur divís, ocularment he clarament, veuran finat. Ací·l combat resta duptós, mas profitós prou a la sgleya. Car, seguons deya qui papa fo en Avinyó, Benet de Lluna, a la comuna hutilitat aquest debat ha fet gran bé: molts en la fe dels poch amichs, cientifichs, grans tehològichs, sofistes, llògichs, disputadós, sermonadós los ha fets fer. Los quals, poder, pacificats, a l'oci dats, tots ignorans he rústechs sans se restarien; derrocarien l'edificat. Magnificat ha l'edifici llur exercici tant envegós com curiós, he qüestió. Cert, obsció, segur, pots pendre; tenir, defendre com a brocarts abdós les parts, sens por de foch. La part que·t moch de No concepta és molt accepta a la més flota; par pus devota he prou segura. No la fa scura gens aquell crit qui fon hoyt en Patmos bé: l'àguila Ve! a tots naxens terratinents dir tres veguades. Ave, debades, l'àngel no dix. Aquell seguix ffel relador, embaxador de Déu primer. Ave, certer, capgirant Eva, tots tres Ve! lleva he la n'apura. La sens Ve! pura, plena, perfeta; la tota neta, sense querella; la tota bella, ver or sens ligua; mare ý amigua del Creador, potent Senyor. De Ve! brotura, res de sutzura en cos, sperit, haver sentit sols hun instant, no~s versemblant. Qui de no res fféu tot quant és, de verge llim, terrós tarquim, fféu l'om manant, dient, parlant. He del costat, sens fer forat, tragué costella e·n féu femella. E dix: crexeu. Sols pel dit seu he sa virtut han concebut he engendrat, ensemps mesclat de dos sement, no altrament. He qui, baxat he humanat sens home pare, de sola mare sa carn prengué, ¿no sospengué tal mesclament? Cert, qui~s potent ffer gran misteri, lo vituperi chich, anxiós; contagiós, hereditari; involuntari, accidental; no·sencial ni positiu, sols privatiu de natural, original, vera justícia, no gens malícia, bé·l pot sospendre! Quant volch rependre ffort Eva, Déu, per lo que féu, ¿no condempnà, sentencià, en lo parir totes sentir pena, dolor, por e tristor? Esta parí, mas no sentí dolor alguna! Qui la comuna lley, general he corporal, sospés en ella, la lley aquella accidental, d'original bé pòch sospendre. Com quant encendre fféu gran fornal aquell rey tal de Babilònia, per querimònia dels tres juheus, qui llus vans déus no adoraren, hon no·s cremaren ni molt ni poch. Cremar al foch és natural; Déu eternal lo sospengué. Donchs, bé pogué tal Ve! sospendre. Sens molt contendre, com féu la lley aquell bon rey dit Asuer, ¿ la reyna Ster no la·n tolgué, quant li vengué ben abillada, acompanyada de ses donzelles? No·t maravelles si qui pot més la lley sospés! ¿No pot fer déus més que los seus subdeleguats, metges, prelats? Lo confessor, lo peccador, de tots peccats greus confessats, puys bé·ls engrune, ¿no·l ret immune he desinferna de mort eterna? ¿No~s dit al doble metge, pus noble, lo preservant que lo curant, lo mal que veu? L'alt metge Déu, scientifich, ver, magnifich, inegrotable o impeccable, dignificada, deïficada ans que·l món fos, ell, gloriós en l'eternal, in mente tal, com Papa fa, la reservà he prelegí. Puys confegí santificada, vergua plantada, per dar salut al món perdut; enmig del temps, entre·l stremps del món, enmig; en lo config de la promesa terra, sosmesa als de Judà. Déu saludà en lo migjorn lo món entorn, tot, d'orient ffins al ponent, ab la sabor, suau olor de tal canyella, sarment novella, de bàlsem planta. Ffilla tan santa, de sants parents jutges sabents, patriarchals he profetals he sacerdots sants e devots. He dels reals, a Déu lleals, de fet fon nada. Ffon nomenada nom honorós, bell, graciós, per Déu manat. He comanat pel misatger àngel, certer, al pare prom li posàs nom molt alt: Maria. Vol dir migdia, alba, diana he tremuntana. De mar la stela, he nau ab vela amarinada. Il·luminada, il·luminant lo caminant. He mà daria, més amaria. He maridada. La mar salada, o mar amargua, he mare llargua. Essent chiqueta d'edat poqueta he delicada, ffon dedicada servir al temple, hon fon exemple de santedat. En tal edat mostrà miracle: al tabernacle, quinze grahons, alts escalons, ella·s pujà. May s'enujà de la clausura. Ab molt gran cura, Déu inspirant he revelant, ffon prest mestressa he doctoressa dels majors mestres. Ella·ls féu destres en fer servicis he sacrificis ben acceptables, de Déu placables. Dins hi vivien, qui Déu servien, moltes fadrines; donà·ls doctrines d'oració, devoció speritual. Perpetual virginitat, integritat, los féu votar. Volch-les dotar de castedat he d'onestat. Complits anys dotze, ans dels quatorze, no·bstant lo vot, sens algun dot d'or ne florins, los sants rabins la maridaren. Tots acordaren ffos son marit, pel ram florit, Josep, juheu, vell del trip seu, hom cast, honest, just, sant, modest; la lley sabent, he Déu tement. Abduy parents fforen consents. Llur volentat, pel parentat al casament, ffo prestament consolidada. La maridada, del marit vell prengué l'anell en senyal d'arra, millor que Sarra la riallosa. No fon llebrosa huna semmana, com la germana de Moysés; Déu fos permés set jorns mesella. Ni fon aquella altra Maria, qui no sabia què·s demanava; ffort infestava qui no calia. Ni escarnia son bon marit, com a Davit na Mícol féu. Per çò volch Déu, perquè se·n ris, may no parís. Esta, curosa ffon ý amorosa, dolç'agradable, no irritable com la de Job. Tenint aprop de son mester lo prom fuster, en fusteria o ferreria ell s'afanyava. Ella guanyava en texidures, tallar costures. Molt temps filava. Cert, no furtava cabrit, corder, com la muller del cech Tobies. Les nits e dies, a may lexar set veus orar. Ab prou afany, de llur poch guany ells se vestien. He despenien sols nessessari, llur ordinari abastament. Josef, content, may enguanat en lo cuynat ffon, com Ysach; may enbriach ffon com Nohé; ni cometé, de vi torbat he crapulat, com Llot, incest. Josef aquest, ab sa muller, en pau, plaer, molt s'avenien. Totstemps vivien sòbriament. Honestament ells se tractaren. May se tocharen ni·s conegueren, ni may romperen sa virginitat. Hí en equitat, drets com palmera. Cert, l'alma vera yo la previu. Per ella fiu —Déu inspirant, yo profetant— los bells dictats Càntichs cantats. Ffon figurada he profetada en profecies, per Ysahies he tots profetes, per ella fetes: de Nohé l'archa; del Patriarcha la scala·l cel; del temple vel; d'Archa o Tora pell cubertora; d'or la tarraça, hurna o taça; vergua d'Aron; de Gedeon conca del ros, exut vellós, era banyada; porta tancada; carro d'Elies; peix de Tobies, del rey la filla, lo chic afilla llevat del riu; he de Daviu torre, corona, viula, clau, fona; del sòl verdesca; de Samsó bresca; d'Iram argila; de rabins vila Jetsemaní; munt Sinay; Tabor, Orep; guot de Josep, sach e graner; lo guavarrer tot enflamat he no cremat; ffont, ort tot clos; tàlem d'espòs; pou de Sichem; Jherusalem; nau mercadera. De sa manera yo n'escriví, he descriví quina seria, en darreria d'un meu report: muller prou fort, ben lluny trobada; gran preu preada, sabent faynera he filanera; conservadora, he provisora dels servidós. Ab senadós ffa·l marit siure. En son ben viure és gran e chica, pobra e richa; dona spectable he reduptable. Entre cent mil, la pus humil per Déu triada, al seu criada molt alt misteri. Hach ministeri angelical, dominical nunciador, pus alt major que·l misatger de la muller de Manué, com fill agué Samsó forçor. L'enbaxador ffon Guabriel, tramés del cel ves Gualilea, ffora Judea. En sa frontera Natzaret era ciutat e flor. Ab gran claror l'àngel venint, Josef dormint, a miga nit, prop lo seu llit entrant tot gint, vetlant, llegint, la trobà seyta. Dix-li: "Beneyta! Ave Maria! Senyora mia molt graciosa, més fructuosa que tota mare! Perquè·s repare nostra ruyna, del cel Reyna tantost seràs. Ffill concebràs reparador he Salvador. Déu és ab tu!" Semblant-li cru lo que splicà, prest replicà hun tant torbada per la·mbaxada. Molt homilment he gentilment dix ser contenta de Déu serventa. He migançant l'Esperit Sant, hac concebut. Ab la virtut de Déu Altíssim, de Fill Santíssim restà prenyada, acompanyada de son espòs; lo ventre clos sempre restant. Aquell instant que dix: fet sia! l'umil Maria, verge secreta fo prenys perfeta; verge sancera he mare vera; verge casada, prenys no cansada; grossa, llaugera, prenys, caminera. Hun jorn matí, ella partí ab lo bon prom temprat —he com!— de Natzaret. Elisabet volch vesitar, he recitar del sant prenyat al seu cunyat, en Zacharies. Per alguns dies, los consolà e y aturà. Puys se·n tornaren. Aprés anaren —no per delicte, mas per edicte que féu Sesar, covench anar— a Betlem dret. Ab prou gran fret ffon peregrina. Dona vehina de la ciutat no n'agué grat, ni la volch rebre. En hun pesebre, de comú era, hac ser partera. No y hac madrina, sor ni cosina, tristor ni por, dolor ni plor. Ffilla e mare, parí son pare; pare e fill, sens tot perill; ffill e Senyor, sens entrenyor; senyor capdal; àguila tal vehent, volant, al cel pujant. Parí ver hom, complit chic prom. Parí fill bou, sacerdot nou. Parí lleó, rey e baró. Parí fill Déu, qui lo món féu. Parí Messies, matant Guolies. Parí fill Verb, d'aram la serp. Parí giguant, Satan lliguant. Parí Fill Crist, salvant l'om trist. Parí ver Cos de carn hí d'os. Parí fill fort, destruynt mort. Parí anyell, tol peccat vell. Parí fill sant, l'om abraçant. Parí salut, guarint l'om mut. Parí fill llum, del món trent fum. Parí Fill etern, qui·ns trau de infern. Parí Fill Jhesús, Satan fon confús. Parí gran Rey, per dar-nos lley. Parí Redemptor hí guovernador. Parí lo bé c'a tots sosté. Parí lo sol, jutge sens dol, sol de justícia. Ab gran perícia lo enbolchà, e l'adorà llatriament. Ffon, certament, la verdadera de Déu primera adoradora. Aquella hora qual ell naxqué, trencat caygué tot Déu estrany; rebé mal guany la sodomia, ydolatria ab sos levites; los sodomites, mort infernal he corporal, ab gran escarn. Més nat dins carn, pel bou e ruch, com rey e duch ffon conegut; servit, temut com Déu Senyor. L'emperador Octovià, ell l'adorà com a ver Déu. En Roma·l véu visiblament anar pel vent. Ampla font d'oli, del capitoli molt prop hixqué. Lo Nil crexqué, reguant jovades lluny set jornades, més que may féu ni may se véu. He pastós certs, essent desperts vetlant ovelles, cançons novelles àngels cantans, manifestans Déu nat! hoyren. De fet partiren e·l visitaren, hí u recitaren bé stesament. En lo ponent, tres sols s'í veren: tots tres hú·s feren. He fon trobada pedra tallada en mena nova —dins era tova— ab esculpides lletres polides, hon se llegia la profecia: que concebrà verge y parrà Ffill, certament. En orient, tres reys gentils, pels nous estils qu'en lo cel veren, lo conegueren. Puys lo cercaren e l'adoraren, tots fent-li presens: mirra, or ý ensens, com a Senyor, hom moridor, c'a Déu pertany —he cascun any si y tens bé sment, certerament, lo poliol secat al sol veuràs florit, a miga nit—. He cau hun tros del temple, gros, dels antichs, vans déus dels romans, qu'en Roma resta, nit de la festa anyal major. Puys Salvador, huniversal he general, al món vingué. A tot volgué manifestat ffos ell ser nat, perquè·l món pas no s'escusàs per ignorància, ab abundància de testimonis: àngels, dimonis, cel, elemens, hòmens, jhumens, testificaren. Al món mostraren senyals notables, molt admirables, dant conexença de tal naxença. Huyt jorns aprés, ell fon remés al gran rabí. Volch donar fi al circumcir. Sols per complir hi fon menat, lo tall manat no duràs pus. Hac nom Jhesús, Hemanuel. Per Guabriel, com fon retret, axí fon fet. La humanal he paternal mare parida, verge fon dida, verge tendrera, verge lletera. Verge, nodrí lo chic fadrí, petit fillet. He ab la llet celestial he virginal, pròpia d'ella, ab sa mamella del cel omplida, ffins que complida hac l'infanteha, ab gran abteha he carament, abundantment lo alletà. De cor l'amà ab gran temor, com Déu, Senyor he fill carnal, seu natural. Més mare fon que quantes són ni seran mares. No y acompares mares passades: totes justades, maternitat, ab qualitat haver semblant, a tant bastant és imposible. Sant e terrible nom ne reté; mare no·l té qu'en lo món sia: Verge Maria, Mare de Déu, Déu és fill seu. Ffill realment, pus verament que may fill fos. Ffill dins son cos ffet en instant; complit infant irreprensible. L'alt invisible, per sentiment de l'hom vivent, Déu impalpable, ffet cos palpable; Déu inmortal, ffet hom mortal; Déu infinit, ffet cos finit; Déu impasible, ffet hom pasible. Les accions he passions miserials he humanals, sense peccat, ell à·cceptat: mort, fam e set, sentir caltfret, colps, batiment, son, cansament; suar, tossir, parlar, scopir, riure, plorar; no ignorar, ni esmortir enmalaltir, ni pronitat a fer peccat, ni res profà. De hom res và ell no prengué. Bé li plagué ser humanat, Verb encarnat, ver hom, ver Déu, perquè·n nom seu s'agenollassen, tots se prostrassen: celestials, angelicals, sperits humils, jhueus, gentils; los terrenals he infernals endiablats, tots aplatats, ffets l'escabell jus los peus d'ell. Jutge final, en tribunal, cert, quant seurà, esclafarà los reyatons. Les nacions, Déu poderós, hom piadós, just jutjarà; caps cascarà del terrenal. Déu eternal, pare Déu viu, tal a Daviu ffill rey tramés, jurà, promés no li fallira. En sa cadira per ell seuria, he regnaria eternalment he realment sobre·l seu poble; lliguat en coble, tot encequat per lo peccat qu'Eva tractà. Més se pactà, ab jurament, l'Omnipotent ab Abraham. Los fills d'Adam, renuncians he reneguans a Satan feu, per hun gran preu axí·ls rembria; son Fill seria lo Redemptor. May fon deutor, he paguaria. Tal fill morria, rey coronat, en creu clavat enmig de dos; per sos traydós allancegat; asedegat dins en Salem. Ans, en Betlem, ciutat no chica, hon pas praticha, duch naxeria, qui regiria tot Ysrael. Emanuel, sant fort suau, príncep de pau, ell se diria. Per ço pendria, enmig o centre d'un sancer ventre tot virginal, carn humanal. Sens d'om parria, lo qual seria, en sa sement, d'ell decendent —no dix semens—. Dels decendens, qui devallam de l'Abraham, trenta novena, vint e cinquena de mi fon neta, per línia dreta he ley contat, lo parentat. Só molt content ésser parent de tal senyora, qui tant honora lo seu linatge. De l'alt seu statge inenarrable, no recitable, maravellós he gloriós, près son morir. Sols referir se·n pot hun poch. És lo seu lloch alt als cels sobre. Lo sol la cobre, tota l'abrigua; lluna calcigua. Obté repòs, l'arma·b lo cos glorificat, de guoig dotat perpetual. Déu eternal, ffill seu, la mira prop sa cadira. Yo, Salamó, en lo dret tro mils no seguí. Ni reverí, tan alt ni bé, na Bersabé, la mare mia, com fer devia; car li neguí què requerí. Esta, priora, mare, senyora, stant a la dreta, reyna feta celestial, ceptre real té, e corona al cap, redona, de dotze steles. Vist primes teles, roba daurada, de vays forrada la cortapisa. Ella divisa, millor conex, husa, fruex, clarament veu la fàç de Déu. Ella conquista pus alta vista que tots elets. Entre·ls perfets és pus perfeta. Més que profeta, patriarquessa, apostolessa, màrtir secreta; verge pus neta, més confessora. De preycadora, alt en tribuna, trona comuna, mentres vixqué, Déu no volgué ella y preycàs; car no fon cas convenient. Impertinent ffóra stat vist, que Jhesucrist testificat ffos e preycat, per mare sua; car no desnua dubietat, lo parentat testificant. Bé fon preycant instruydora, referidora als croniquistes evangelistes; he dels dexebles, en la fe febles, confirmadora; consoladora de tots molt bé. Bé merexqué, per semblant schola, donchs, l'aureola dels preycadós! Entre·ls doctós, mestres sabens, alt entenens he metafísichs, metges o físichs, ffon pus sabent; molt més vehent que·ls comprensós ni que·ls cursós. Adam format, ans fes peccat, més no sabé, véu, conegué. Johan Babtista may hac tal vista. May en Tabor, ab tal claror, ni tant, hi veren cinch qui y vengueren. May Pau véu tant, Jacob lluytant, ni Moysés; ni qui·n véu tres, l'ú adorant; Johan orant, als pits durment, subtil scrivent; ni·l pedreguat. May han pleguat al seu entendre, veure, compendre, dels vells algú, he menys degú dels sants moderns. Los quatre perns, llatins doctós, grechs inventós, mestres d'Atenes, gran Origenes, ni Dionís; tants de París teòlechs grans; tres borts germans; ni·l de Domàs; Bernat, Thomàs, sant preycador de Boca-d'-or; rey honorat, Ffrancesch, plaguat; lo gran Antòfol, quant fon Cristòfol; ni quant partí lo drap Martí, may han sabut, vist, conegut, ne tant entés, ni han aprés tan alts decrets. Tants dels secrets may a hom nat ffon revelat. May tant sabí, qui obtenguí la saviesa, a mi promesa per do de Déu. May hom tant véu en mort ne vida. És reverida per tots los àngels, virtuts, archàngels he potestats; los principats he dominans, Déu adorans; e gherubins, trons, seraphins. Tots obehexen he la servexen. Per Déu alçada, alt exalçada, sus ells, Senyora, ordenadora he cancellera. Com dispensera partix los dons. Que do perdons a son Fill mana, mare humana, sos pits mostrant. D'ell impetrant pels peccadós, sos oradós, ffills adoptats, ha sos obtats de quant demana. Gràcies mana; tota n'és plena, habundant vena, distilant font. És segur pont; molt prest se cala. Dreça la scala per qui li plau. Ella·b sa clau obre la porta. He a Déu porta qui la invoca. Ella advoca millor que Ster, com d'Asuer obtench los seus catius juheus, de corporal he temporal mort ésser quitis. La Tachuytis, n'Abiguahil, ab llur bell stil ni eloqüència, benivolència mils no captaren; ne impetraren, del rey Davit, als llus marit e fill, perdó. Remissió més general a l'humanal llinatge fel, del Rey del cel, Déu creador, Senyor major té impetrada, ver'advocada, eleguantíssima, sapientíssima, dels miserables. Los fills culpables, Jhesús, fill seu, stant en la creu li comanà. He ordenà que mare fos als venidós a nova sgleya. Açò li deya Johan mostrant, per fill donant. La Mare santa, tals fills tresplanta del militant al trihunfant. Com fa la llocha, sos fills colocha dejús ses ales, alt en les sales celestials. Hulls corporals, cor ne orella —que·ls aparella Déu, als servens seus diligens— may han hoyt, vist ne sentit, tal divinal goig eternal de Parays. Que u referís no és disible ni·nteligible. Aprés ta mort, veuràs tal cort inenarrable. La molt amable, alt en lo cel, ab gran recel los vius conserva; de mal preserva he per ells pregua. Al qui s'encegua, los hulls li obre. Al fill qu'és pobre, prest l'enrequex. Qui·nmalaltex, ella·l guarix. De Déu partix, ab vigil cura, ab la mesura ben asachsada he rechalcada, ben afluent a la corrent, corumullada, no arrasada, sens frau, fal·làcies, totes ses gràcies he mercés moltes. Tercera part del tercer Donchs, si bé scoltes, lleva·ls ulls alt! Ffes hun gran salt! Surt ab bell tranch! Hix d'aqueix fanch hon jaus mullat, de sanchs sullat, tinyes e ronya! Tu, sens verguonya, en lo fanguaç ple d'alvaraç me par hi jagues, ab altres plagues prou verinoses he doloroses. He no les sens! Són-te plasens perquè les ames, he no te·n clames ni te n'acuses, ans les escuses. Ffebra tens vera, arma ý cos quera; cotidiana, glòria vana. Tens ycterícia, per avarícia, groch tot lo cos. Tens hereós, bestial fúria de gran luxúria. Ffrenetiquea, hira, bravea, ffolla furor; d'alè pudor tens de guolaça. Tans mals a traça tens de enveja. Húlcera llega he corrosiva de vida·t priva. Parlitiquea tens de perea. Tals discrasies he chachechies, llanguós aguudes, si t'í ajudes, poràs curar, si vols sercar, devotament he humilment, la medecina vera, divina. Déu verdader qui n'ha·l poder, si tu·l supliques he li repliques, ell t'ohirà he guarirà. La cananeha —no de Judeha, mas de Sidònia— ab querimònia, porfidiant he alt cridant: "Senyor, mercè!" d'ell obtengué que fon curada —endiablada sa filla era—. Ab fe sancera, sorts, muts, llebrosos, sechs, tremolosos, orps axí nats, tròpichs inflats, tísichs febrosos, los puagrosos, coxos, artètichs, ffolls e frenètichs; subets, llitàrgichs, ètichs, miràrchichs; mentres vixqué he li plagué, quants hi venien, tots obtenien llus sanitats. Primer peccats los remetia; puys los guaria la corporal he temporal infirmitat. Tal sanitat hi trobaràs, si tu vendràs ab fe, sperança he confiança. Com na Sofia, sanch flux tenia antiguament, lo vestiment sols li tochà, de fet curà. He com plorant, los peus llavant, ab huntament de fin hungüent, vench Magdalena. Solempne strena Dimàs agué: per prompta fe hach Parahís. Pren per avís centurió e·l reyató, què obtingueren quant hi vingueren ab tanta fe. Vés-hi tanbé, no duptes pus, perquè Jhesús prest te repare. Piadós pare, Crist Redemptor e Salvador, al cel muntat, aparellat és per hoyr qui vol guarir, a perdonar, justificar lo peccador cridant: "Senyor!" Si y vols venir, pot-te guarir, si molt lo pregues he no·l renegues, d'ell despitant he blasfemant com foll eretge. Ell és rich metge, aromatari he hungüentari, cirurgià. De quant ell fa, may ne pren res. Déu or may près ni vol grans pagues; sols vol tes plagues li manifestes. Tes desonestes he praves obres vol li descobres he les confesses. A ell t'endreces; d'ell sols confies. Abrenuncies Bel e Satan, he a quant fan exarmadores, encortadores, les piromàntiques he nigromàntiques de Zabuch filles, ab ses fetilles. Tu, enseguat, desesperat, de quant dit és ffas lo revés: Bel no bandeges, ans lo festeges. He res no fas sens Satanàs. Vicis amats, continuats, tes passions, il·lusions axí revesses, quant pots desfresses he les amagues. Bé t'embriagues ffort de vinagre! Ple de puagre tens lo cervell! Pren lo consell del sant Silvestre, papa he mestre, qui divertí a Guostantí que no·s llavàs, pus ver sullàs, en tantes sanchs —molts infans franchs matar volia—. Per altra via, sens sanchs tochar, tants chichs matar, ell lo féu sà he cristihà. Consell pus breu pren d'Eliseu. Ves set veguades, per set errades, set dolenties, set astrosies que són en tu, llava·t tot nu al flum Jordà. Com acordà duch Nahaman, al riu te man, llebrós, mesell, te fasses bell, ffent-hi set banys. Dorm per set anys, no en moll llit, nu, no vestit no pas cubert, en lo desert a la serena; sobre ta squena he tot lo cos caygua lo ros. Com bou remugua, com féu Nabugua- donosor, rey: de tant omey he crueldat, en son regnat, ffets al proysme, a Déu Altisme tanta ofensa hach conexença. Repenedit, devot, contrit, tornà·s a Déu. Humilment féu tal penitència. Gran paciència, com Job, agué. A Déu plagué, cobrà·l perdut. Axí, salut prest cobraràs, he reviuràs ressucitat, com lo tocat per Eliseu. Com aquell féu, hulls obriràs, badallaràs tu set badalls; perdràs set calls he set brians, quals en les mans tens e als peus. Lleva·t d'on sèus: mala cadira! Surt, fuig e tira, pus no t'í sigues. ¿Per què t'obligues, ab neus e pluges, a guardar truges per les muntanyes? Par que t'í banyes en aygua_ros! Roses e flos, clavells, gesmir, hi creus collir, quant, ensollat porch engrassat, jaus en lo fanch. Déu t'à fet franch, net e llibert; en lloch desert te fas catiu. Ffuigs de Déu viu, dexes Senyor, ton Creador Omnipotent. Ffas-te servent del teu peccat! Déu oblidat, vas al diable! Ffuig de l'estable tan profanat! Deschaminat, lluxuriós, pròdich, guolòs, ab gran instància, de la substància de ton rich pare he bona mare ta part às presa; has-la despesa prodiguegant, meretricant a ton delit. Has pres partit molt honorós. Ab lo fanguós porch t'acompanyes! De ses castanyes he seguonades, ffaves sobrades, no·t pots fartar, que y vols restar! Les dones totes sabs que són glotes més que la mar. Ffoch de cremar, terra del ros, d'infern cahós no són pus glots. Chúquer llus clots no·ls ompliria, ni y bastaria Ebro tampoch. Ffuig de mal lloch, pus no y atures! Ves hon t'apures al foch, com l'or. Com fènix mor, home ja vell. Com serp de pell, àguila vella terra novella, muda de viure. Dexa lo siure tan ociós he pereós. Dreça·t, partix. Com Jacob, hix de Canahan. Servix Llaban set anys pastor, ffel servidor. Poràs aver Llia primer; set més per zel d'aver Raxel; sis anys de tornes, perquè rich tornes. Primer treballa, pugna, batalla, obté victòria. Puys Raxel, glòria si vols complida, ta carn oblida, món, fills —si·n tens— muller, parens, ans soterrar. Renunciar primer a béns no·t torbe gens. May fall fosser, menys ereter. Qui, pres l'aladre, mira·l baladre restat darrere, dret solch no spere ni bon recapte. No·s pot dir abte per alt regnar. Per dret llaurar, he fer guaret he bon esplet, t'ànima ý cos juny-los abdós jus jou sancer, tots d'un voler he d'un consell, ffent bon parell. Pren per pilot aquell prom Llot, hoste tan bo; ses filles no, ni sa muller —mirà darrer he tornàs marbre!— De poble barbre volent exir, segur fogir de Farahó, de la presó d'Egipte vil, per adalil pren Moysés. No·t recort res de les carns cuytes, cohombros, fruytes, ffigues, magranes egipcianes, terra lexada. Mas trespassada la Roiga mar, cuyta mirar la serp de coure: no·t poran noure les serps detràs. He gustaràs, lo fust amprant, sabor mudant d'aygües amargues. Ffes que t'allargues, no fent vedell per Déu novell en lo camí. Avança-t'í, no murmurant ni Déu temptant, ab Josué, seguint-lo bé. Passa dellà lo flum Jordà, he no t'atures per les pastures de Gualahat, com fills de Guat he de Rubén. Mas fort entén ffer nou altar he trihunfar en terr'amable, desiderable, hon los vivents terratinents porcions han. També Johan, vestit de pell d'algun camell los molls vestits, grossos convits ffogint, lexant, llaguosts mengant en lo desert, lo sucre vert o mel silvestre, pren-lo per mestre. Ffuig com Mateu, del teloneu de campviar. Dexa peixcar com Pere féu; e com Andreu, sobre parats, nau e filats, a qui·ls repare, lexant son pare en Zebedeu, en son bateu o nau, tot sol, ab tot son bol, he la sposada en sa posada, he lo mantell de terçanell o de cendat, desabriguat o nu corrent, adolocent, Johan fogint. A Déu venint treballant sies. Les tues vies, desigs e fins, tots tos camins, tot lo teu cor, voler, amor, tes accions, intencions a Déu ordena, girant la squena al ja passat. Si del fossat ffet tan fondable per lo diable, món, carn —antichs tres enemichs— no·t pots retraure, he t'í fa caure ffragilitat, lleva·t, gira·t a la paret, en tu retret com Ezechies. He mort Uries, com David féu. He com a Déu neguà greument, amarguament plora com Pere. No·s desespere com Cahim, Judes, per les caygudes l'ànima tua. Per culpa sua, quant en tu sia, en frau, falsia, perquè no sages guarda·t no vages com jovencell, en lo consell o foll ajust, malvat injust, d'impiadoses, malicioses dones royns. En los camins de peccadores, infels, traydores, pus no y estigues; e may te sigues en la cadira de dol, frau, yra he pestilència. Ab gran prudència he caritat, hostalitat, si u has mester, a tu primer, puys als servents, aprés parens, los afins teus pobres —si·ls veus— aprés veyns, puys pelegrins, los peus llavant, past, vi, llit dant; morts soterrar, catius quitar, malalts guarir, los nuus vestir, òrfens casar, trists consolar. Sperituals he corporals tals obres pies, ffent com Tubies he Aguostí, Llorenç, Martí he Nicolau, Tomàs, palau en lo cel obra. D'allò que·t sobra, presa ta part, he restant fart del qu'és de més, almoynes fes. Si, com Sufia, dant quant havia a l'hedefici; he si l'ofici ffas o faena de Magdalena, donant hungüent o llavament tant preciós al gloriós Omnipotent; si, carament, Marta solícita, ab obra llícita a Déu ministres, als seus ministres —qui són los pobres— ffent pies obres, sens vanaglòria, havent memòria que·l Pare teu tot quant fas veu —Déu de concòrdia— misericòrdia d'ell obtendràs i·mpetraràs. Los teus peccats rasos, dampnats, seran delits, tots extingits. Si cinch talents o dos, que tens acomanats, ben esmerçats, neguociant he ben obrant, redoblaràs, he los retràs multiplicats —no soterrats sens guany algú, com féu de l'hú lo necligent he vil servent— mas, fel factor, a ton Senyor rahó daràs. Quant tornaràs de ton viatge, dar-t'à per guatge, com mercader, no quart diner tan solament, mas mil per cent. A la final, guany e cabal, tot t'ó darà, he teu serà eternalment. He si, felment, ta vida·ctiva he volitiva, elecció a la lliçó divina gires, jorn he nit mires la curial lley e moral, qual Déu tramés per Moysés, en dues taules —sols deu paraules: tres sobiranes, les set humanes— jou tot cortés, prou llauger pes de tollerar, si·l vos portar, en quant faràs prosperaràs abundantment. He l'instrument, lo qual descriu lo rey Daviu en son Psaltiri —ha nom saltiri, fet de deu cordes— ffes que·t recordes, ab armonia he melodia, totstemps sonar. He per servar cordes setena he la novena de rompiment, per lo ponent tan perilloses, de frauduloses dones t'absenta: stranya, parenta, totes les lexa. D'elles t'esquexa, descús e talla. Prest te·n desmalla! Ben avorrides, destituydes, abominades, lluny bandejades, pus no te·n cures, ffes-te·n procures oblivió: oració t'í farà·juda. Puys coneguda has llur manera, muda carrera: llexa·l camí llur serpentí, tan espinós he verinós, costes, barranchs, hullals e fanchs, xara, baladres, llaços e lladres. Lo de mà squerra —molt hom s'í erra— tir'a l'infern. Gira·l guovern, fferma e baxa timons de caxa. Mira sovent búxola, vent, compàs e carta. D'esculls t'aparta, de naufreguar he d'encallar. Mira la stela, muda la vela. Guarda·l mudar d'encapellar. Cala primer, com fa nauxer ben atentat. Humiliat, serva mà·n dreta: ves via streta, qui du a vida de bé complida. Pren a la creu: hiràs pus breu. Lo menys ferrat may fon errat. Dexa·l real! Tir'a l'ostal d'aquella·ntregua Verge sens bregua, humil, cortesa, sabent, entesa: ab gran mesura, dels ostes cura, may se n'agreuga. Aquí t'alleuga, aquí t'atura. Casa segura, plasent e richa; lo bordó ý ficha. Ffes-hi mallada, pren-hi posada. Bé t'í vallega, ffort t'í ormega he t'enfrenella. Cartes cansella de ta·ncartada. Llexa sposada, novia·bomina, ací reclina. Muller deposa, ací reposa. Drudes encorre, ací recorre. Viudes ayra, a·questa·t gira. Monges esquiva, ab esta·t priva. Beguines lexa, ab esta·t fexa. Beates fuig, ací confuig. Vèrgens rebuga, ves esta puga. Jóvens evita, velles vomita. Belles no·n veges, no mires lleges. Totes bandega, totes morrega, d'elles te clama. Esta reclama, esta servex, esta seguex, esta sols ama. Ton cor enflama en molt. amor: ab gran temor, santa ý humil, no pas servil, la honraràs; esperaràs qu'ella t'empare com vera Mare. Cuyta lo pas! Torna·l seu mas segurament. Devotament, quant la veuràs, l'adoraràs ab set prostrades agenollades, ab genol nu —a n'Esahú, com Jacob féu, de fet que·l véu— he ploraràs, imploraràs lo seu auxili, perquè l'exili teu revocat sia y cassat; suplicaràs e t'obtendràs que, perdonat, pascificat, rebut seràs. Per bon solàs he festegar, ffer-t'à mengar d'un gras vedell; d'or bell anell, he què calçar te farà dar, he prima scola. Sons de viola, orgue, tanbor, arpa, tamor ffarà sonar. Aprés dinar reposaràs, contemplaràs sa plasent cara de mare cara, no de madastra, ni germanastra, ni de cunyada; ni desdenyada, muller diable; ni desamable dels pobrellets pobils, chiquets; mare·nviudada, aprés casada als fills cruel, les quals sens fel, bandos e guerra, ab l'om en terra viure no solen. Tal Mare colen los bons fills fels, qui alt als cels pugar cobegen, los qui sedegen ésser tots seus. He puys ja veus prou clarament com la serpent, o Llucifer, ffon conseller; no pas forçant, Eva·cordant, de tot son grat ffent lo peccat, lo pom mordé. Lo que·n perdé, esta u cobrà, Satan sobrà, dampnat infel. De Israel vergua exint, ffort percodint duchs de Mohab. Tallà lo cap del duch inich, mils que Judich. Millor que dita la tebesita, mola llançà. Lo clau ficà mils que Jabel. Del duch Obel, llur cap ferí he conterí, molt virilment; he dignament cobrà la stola, qual per sa guola Eva·ch perduda. Donchs, nom li muda, ffent-li bell vès: Eva·l revés en Ave gira. Guabriel mira, com saludà. Li començà: Ave Maria! —diu-lo ý tot dia— he de Déu Mare! Perquè·t repare com hà padrina, Salve Regina, dolçor de vida, sovint la crida. He no t'oblide, perquè·t convide ací dinar, sobre l'altar pels pexcadós he successós ffet en la barcha; no pels de l'archa raus de la Tora, mas per la nora de son fill sposa, qui dir se guosa sgleya novella, hon s'aparella altar e ara. Taula s'í para hon mengaràs, mentres viuràs, no·l fruyt vedat ab qu'enguanat ffon l'om primer per sa muller. No dir poràs que t'enguanàs ta companyona, d'Eva, sa dona, com Adam dix. Allí·s partix molt alt pulment. Si prestament, tu, despertat, de peus llevat jus lo ginebre, prest volràs rebre pa rescaldat, subcinerat, aygua bevent, he dignament lo sumiràs, anar poràs per tes jornades —he nits contades pus de quaranta— ffins a la santa de Déu muntanya. Menjar t'afanya, si t'í convida, tal pa de vida: pa de virtut, pa de salut, pa·ngelical, pa divinal, fforment candel. Pus alt del cel és devallat; humiliat del cel l'à tret; en Natzaret mòlt e cernut; pastat, fengut dins en Betlem; Jherusalem ffort lo punxà he l'enfornà. Ffon pel costat hubert, buydat, com aquell pa qu'en Lleyda·s fa. Allí·s cogué, he no·n prengué, com l'agué cuyt, puja ne fruyt. Sàlem peccà, mas bé u plorà; bé son peccat ffon castiguat: Vespesià la·n discipà. Titus tanbé sa part agué de la victòria. Llexe l'istòria he llur imperi. Vull l'alt misteri de l'enfornar arromançar, perquè·t declare del que mon pare, lo rey Davit, en salms à scrit molt llarguament, queucom breument del dit desús. Partint Jhesús de la gran cena, hon Magdalena huntat l'avia, tirant sa via ab sos criats, d'ells dos leguats, Pere, Feliu —Pere, qui·s diu ver confessant; Ffeliu preycant— ab dimissòria executòria, del que volgué, ell trameté; executaren he deslliguaren què·ls fon manat. Camí ferrat tirà de fet, ab prou gran fret, ves la ciutat, com profetat ffon llarguament. L'Omnipotent, Messies ver, son alt poder he senyoria mostrar volia ans de sa mort, ésser rey fort, príncep de pau, lleó fort, brau he vencedor, duch, regidor de Israel. Hemanuel he huntat Crist, volgué fos vist en la gran festa, hon trobà presta recepció. Rebetlió no li tardà. Humil entrà; no ab riguor, mes ab amor, simplicitat, benignitat; no faustuós, mas poderós senyor regnant; rey no portant davant bandera, ni gent guerrera entorn armada, la spasa·lçada, pali, brocat, carro daurat, alt, trihunfal, ceptre real, coron'anell; ni lo mantell ffrederical; sense fiscal, procurador, posentador ni alguazir; sens sons clangir d'anafils trompes, tals reals pompes als reys tirans, gentils, profans, del món lexant, no cavalcant cavall cosser, mas en somer; no en rocí, mas en pollí no gens domat, ni aveat a dur cabestre. Anava·n destre; may portà càrregua, ffeltre ni màrregua sobre los rebbles. Los seus dexebles, en lloch de bast, sense contrast se concordaren: dotze y posaren los seus mantells. Segut sobr'ells, rey mansuet, sobre l'asnet ffill de femella. L'asna aquella que fon trobada al peu lliguada hà hun pinell, prop lo castell ple d'almuguaves, he de gens braves, moltes esquadres, cullerats, lladres, saltejadós he robadós —inichs, contraris als comissaris, he tots ells massa— com a baguassa sodomitava he fornicava ab sos tacanys, molts déus stranys, pseudo_divins, àsens, rocins. Quants hi anaven la cavalcaven, com a publica. Vench la ynica coxa e manca, per dolor d'anca he fals corter, sens traginer ni altra guarda; sens bast, albarda, collar, tifells; sens cascavells, pitral, ransal, boç e dogual; llansada càrregua, la sobrecàrregua: bagues, civelles, guarrots, armelles, romputs, llansats. Ha oblidats deu manaments, he los tants cents bans o calònies he cerimònies. Vench casi nua, per culpa sua he tant abús. Duya, sens pus, sobre la pell, hun mandil vell, antich, spletat, hun poc pintat. Ja no·s mostraven, ni se·n menbraven d'algunes marques, de patriarques del temps passat. Del tot sessat era l'untar, Judà regnar; ceptre perdut, bisbat venut; sacerdots llechs; guiadós sechs —si cech orp guia herren la via, cahen abdós dins en lo fos—. Llechs són maldestres per ésser mestres; cechs, mals doctós de lley colós. Per çò, barons ni pròmens bons, hom de Déu sant ni profetant, ja no y avia. Per çò vivia, desenjoyada, desabillada he desguarnida, destituyda com a infel. Ja sent Miquel no la guardava, ans la lexava abandonada, acomanada a llops e cans, buytres, milans, corps e voltós, per guardadós. No se·n serví, tal la jaquí. De la cansada he cansellada lley d'Escriptura era figura axí certera, com la figuera que malahí prop lo camí, ffruyt no tenia; he maceria hedificada, he relloguada, morts los primés, a nous faynés. He com Vastí, qui no·bey ni volch res fer per Asuer rey, no tement son manament, ensuperbida perdé la vida he la persona, anell, corona, ceptre real. Serquà son mal, prest lo trobà. Ester guanyà la senyoria Vastí tenia. Per Ghesabel, reyna rebel, d'alt espenyada, he calsiguada per Jeú rey, l'antigua lley ffon figurada en la entrada del vencedor, senyor major ser derribada, per cans menjada. Ffills de Ely, príncep rabí, mal doctrinats, no castiguats, les grasses reses qu'eren trameses ells les menjaven, fflaques posaven als sacrificis. He d'altres vicis encriminats, morts e dampnats, cert, indicaren: pronosticaren mal creticar, a mort finar, perdició, dampnació d'esta parlera, vella somera d'aquell Balam. Lo prom Abram, molt rich e vell, mula, camell ab daurat fre, no palafré ni dromedari, ell cavalcar-í no se·n curà; sols cavalcà ase somer, anant serter al munt Tabor. Lo Rey Senyor rich cavalcà, qui l'adorà he reverí, ase pollí, qui·l conegué quant ell naxqué. Tot profetat o figurat ffon, o figura. Ab rams, verdura de les murteres, brots d'oliveres he altres arbres, molts d'aquells barbres qui s'í trobaren ne enramaren Jhetsemaní. Rau ni rabí de Betfaget, ram ni ramet, cert, no tallaren, ans s'amaguaren de gran matí. Ffon lo camí com a bell prat, tot enramat per artesans. Pochs ciutadans, molts estrangés he forastés, se desbriguaren he despullaren lo que vestien, he u estenien per hon passava. La gent portava, ab gran plaer, al cap llorer, signant victòria; designant glòria, en les mans palmes; he tocant palmes, alguns cantant, altres ballant, qui precehien he qui seguien. De la primera lley e tercera, no fariseus ni seduseus, scrivans, rabins, no vells mesquins ni jóvens grans, mas chics infans he molts gentils, ab nous estils molt reverien he benehien ab psalmodia lo qui venia, Rey, Redemptor he Salvador, en nom de Déu, ab clara veu he tots hun crit: Ffill de Davit alt, Osannà! Com rey entrà, ab gran honor, com ver Senyor, Déu e Messia, sols aquell dia pels llechs atmés. Lo jorn despés tot en preycar. Per al sopar, com no trobàs qui·l convidàs, ell se n'anà. Aprés tornà, rey, ab riguor; ffort, ab viguor, los billonés, ffalsos banqués, sacerdots vells, ab certs cordells començà·batre; e·ls féu abatre, tancar, fallir, mancar, fogir. Llurs banchs trencà, he derrochà la vella tenda de compra ý venda he llogreria, de simonia lleig ensutzida he pervertida, ffeta no pocha de lladres clocha, he velleguaça ffera vinyaça, tant per malea com per perea dels podadós, conreadós. Llargua tallada, llobacejada, sens morguonar ni scanyotar los ceps molt vells, pàmpols vermells, la sarment grogua, la Sinaguogua, celler tot buyt, vinya sens fruyt, exorqua, erma, terra pus ferma, nova, més plana, blana, solana, tot bon terreny lluny de l'areny, bon reguadiu de font o riu, mogué, llaurà. Planta trià stranya, pus sana, de muntalbana, boval, negrella, no ferrandella ni monestrell, mallol novell volent plantar e conrehar, pus fructuós he virtuós. Com féu Nohé, triar volgué del bosch sarmens de gentils gens, poble tot llaych, poc del judaych vell entecat. De cep corcat sarment plantada, ni de brocada, ni d'esporguim, tart fa raym ni cabrerots. Dels sacerdots algú no·n près; rabins no res, llechs los prengué. Lo camp, donchs, bé set palms contats, drets senyalats, ffondo clotà, sarments plantà, no de rebuscha de la llabrusca, com Nohé près. Plantant-hi més, per endolcir, asaborir amarguor tanta de borda planta, llim, fem, e fanch de terra ý sanch, ffets d'animals quatre brutals: lleó, bravea, moltó, simplea, lluxuriar, porch e traguar, bugia·nvega. Al qui glopega, lo vi, sovent ffort e pruent, grans cantitats, les qualitats dels animals li resten tals. Causà-u Nohé: primer begué. Torbàs del vi. Cam l'escarní. Sarments elents, hi mès deu vents, portants dolçor a la lliquor dels seus rayms. Fems ni tarquims no y hac mester. Per son plaer, d'aygua ý sanch pròpia hi mès gran còpia. Rahels meteren, totes vixqueren, sinó·l dampnat Judes, penjat. Puys, acotades, mès en brocades he encanyà. He concertà del seu costat, més arreglat he millor rech, may serà sech ni ayguamoll. Sischa, fenoll, èvols, braceres, carts, romagueres, canyota, gram, cúcua, faram, si y naxeran, no y crexeran. Ben vallegat, enbardiçat, con fon mester, obra ý celler, torre, aljup, premsa, trull, cup he nous vexells. Ffaynés novells altres lloguà, al que plantà mallol novell. Del celler vell que derroquà, fforagità los vells que y eren, per lo que feren, matant arreu, ffins a l'ereu, per llur malícia, per avarícia, los fraus e llogres. He perquè sogres, ab nores sues, totes ser crues, descominals, braus animals, de mal e lleig he fer meneig, experiència ne fa ciència he bastant prova la vinya nova —pus ver esgleya que de nou feya, per muller presa— de tal contesa volent llunyar he separar nora donzella de la lley vella, com d'ella fos ffill sols pel cos, no conegut ni gens volgut dels de Judà, deliberà mare jaquir he aderir a sa muller, com al primer Adam fon dit. Com ver marit, hora per ora, l'Archa o Tora de fust obrada, moble, portada per caminans, per colls e plans, taules e vergua, mannà sobergua los Cinch volums, —drets e torts fums— lleys e judicis, los sacrificis, alisos pans, bastó en mans a l'inmolar, guaspes tallar, les cerimònies he querimònies, ja malastrugues, quax ballarugues, chiulets, juguetes, baceroletes, ffluxes lliçons de chichs minyons, li desechà he rebugà, com a fumosa casa plujosa he descuberta, restant deserta, vella ý antigua. La sgleya. migua, ell, de sa mà, cert la s'obrà, ciutat murada, en monts fundada, temple inmoble. He al nou poble, hòmens barons, d'altes liçons, no sols polítiques, mas metafísiques, sobre natura, hultra mesura tot trancendent enteniment, fféu auditori, scoles, pretori, fferm culiseu. Botigua·n féu molt sumptuosa he cabalosa, richa, fornida de infinida gran drogueria, de pedreria pus preciosa, més virtuosa en medecina; la pedra fina ffilosofal, qual may fon tal ffeta ni vista per alquimista; de general tiriacal, bezaart fi, de tot verí guaridor fel; mannà del cel, maravellosa, molt saborosa he delectable, inextimable, de gran valor, per sol'amor, no pas venent ni preu prenent, repartidora he donadora, ffranch, als confrares. En senyal d'arres he testimoni del matrimoni tant excel·lent, li féu present, no arres d'or: d'ordi hun cor, he mig contats quinz'ergentats. Ni d'or anell, corder, anyell, no carn ni grex, mas sí matex. Dant per estrenes, mès en rehenes sa magestat, divinitat, ànima ý cos. May tal socós, ni tan alt do, en lo món fo. May fon lleguat, tal preleguat, ni tal herència. Magnificència may tal se féu. Tot lo Salt meu he quant Davit hac provehit per fer la obra: sitim, manobra, argent e or; tot lo tresor per mi despés, en los obrés les mans paguant, no valgué tant. Octovià, cert, quant lleguà tot son imperi al granTiberi; quant Guostantí restituhí donació, oblació, quesvulla fos, quant del seu cos ffon metge destre papa Silvestre, cert, no lleguaren, ni res donaren que valgués tant. Pus trihunfant he major cosa donà·sa sposa he la·n dotà. Més li·ncartà, ffent testament, fferm disponent de fet tan sopte, aprés son opte, ressucitat, als cels muntat, taula compondre, Regne dispondre: no monarchia, ni senyoria gens mundanal ni temporal, tost transitòria he dilusòria; ni part de terra, ab cruel guerra de gent traydora conquistadora, a infinits d'Egipt'exits juheus promesa, he sols obtesa per dos d'aquells he per novells pel camí nats, ab grans debats, perills, temós, treballs, suós; cultivadora, posseydora no sens afanys, al més cent anys. Mas supernal, celestial, eterna glòria als qui memòria d'ell, mort, auran; tots quants volran ésser fills seus, ffills, donchs, ereus, per son plan dó, per mèrits no, del Regne seu. Al gran conreu del seu camp pla, qual ell plantà, dels seus criats, dotze triats, fféu capitans. He près-ne tants en sacerdots, dels pus devots, com fou Esdraç, dels vells pus clas. Dotze tanbé, com Josuhé, pròmens trià, quant lo Jordà volgué passar. He yo regnar quant comencí, constituhí dotze prefets, en tots los fets ma cort regissen he just partissen les racions. Més tants barons los figurí yo, quant obrí los leonets, dotze chiquets, d'or fi, molt bells, per capitells al meu real alt sitial. He més manà, com de Judà pus car fill seu en Jacob féu —entre·ls germans trips començans, ffos preferit he reverit— en Simó Pere, major prevere fféu, e clavari, per ell vicari, ab general he liberal gran potestat, ab honestat a deslliguar, obrir, tancar, clau no errant al freturant, los seus tresós. Dels succesós per ells criats he ordenats a tal ofici, ffa·l sacrifici sols lo prevere. Altri no spere tan alt poder: no·l pot aver àngel, llech, dona mala ni bona. Sols capellans, per les lurs mans, fféu partidós he donadós. Als casats llechs, llatins e grechs, ffels, llarguament; bé scassament a beguinotes, ffictes devotes, qui totes festes se paren prestes al conbreguar: massa privar causa menyspreu. Lliurar-se deu molt cautament, he majorment a les convesses, per ser revesses he contumaces he pertinaces, plenes de cisma. Pert-s'í la crisma! Pèrfidament, del prepotent ver Déu, hom, rey, he de sa lley se desesperen. Encara speren altre Messies! Ni són jhuyes ni cristianes, hoc són marranes he filistehes, cert, cananehes, samaritanes, incrèduls, vanes, apostatades. Són batejades, he la judayca lley e musayca en lo cor tenen. A llur dan prenen lo pa sagrat sens fe, sens grat, indignament. Mas, certament, per llur error no·n pert valor, ni·n val res menys, per llurs desdenys, l'alt sagrament. Ell, donchs, volent conplir sa·mpresa, ab gran largesa —com profetat, ffon figurat antiguament— son testament ab mort volch cloure. Ell serp de coure, aram, llautó, en pal, bastó, mès a través, per Moysés en alt alçada, entrecruada, clavada·b clau, de treva ý pau, arch e senyal, celestial, yris pintat, ffon lo posat al firmament. Ell fonament, pedra molt ferma en què·s referma tot lo senat apostolat, pels artesans hedificans ans reprovada, puys paredada, ffeta·ngular; pedra calar, sens mans tallada he declarada per Daniel, del rey cruel regnes rompent —d'or e d'argent, d'aram tercer, lo quart d'acer, quint terra cuyta— crexent ab cuyta, ffeta tamanya com gran muntanya. Oricorn fort, domat e mort, cantant donzella humil e bella; brúfol portant jou, dret llaurant; anyell rostit, tot enguollit, os no trencat. Ell gra sembrat, mort verament, molt fruyt retent. Ell bàlsem fi de l'Enguadí. Raym penjat, en pal portat al coll per dos guardegadós —lo cristià de cara y va; juheu, de squena. Primer lo mena poble rebel—. Ell com Abel, mort e batut. Jhosef venut a gent dolenta, per dinés trenta, per llus germans. De peus e mans, Samsó lliguat. Jhonàs llançat, tres jorns begut pel peix, retut, qui·s diu balena, ffora·n l'arena tornat en sest. Ysach, fill prest la mort volent, obedient al pare seu. Ell fill de Déu, ver Redemptor, llarch comprador, paguador franch. Del cos la sanch, ell, pellicà, sos pits nafrà pels fills salvar he restaurar, scampant-la tota, com una guota sola y bastàs. No gens escàs, fféu abundosa he copiosa, intensament, no stesament, Redempció. Tal passió, açots, colona, de junchs corona, martell tan greu, llança, claus, creu, set de gent stranya, sponga e canya, vinagre ý fel, mort tan cruel, vituperosa, tant dolorosa, ell la·s volgué he la prengué per amor nostra, he per fer mostra d'immensitat de caritat. Ell jutge just, Adam, pel gust, Condempnà [a] mort. Morint a tort ell e greument, molt justament volch anul·lar he revocar dita sentència, dada·n absència als naxedors ffills successós, generalment. Molt carament, de tots peccats, ffets e innats, ell féu ajust. He alt en fust, d'on fon llevat lo pom vedat pels ignocens, cinch mil docens any xixanté los remeté. Hora matexa ffon la madexa drachma dehena, hora novena, llavós trobada. Al coll portada ab alegria, qual ja peria l'errant ovella, les errós d'ella portant al dos, ffill prodiguós ffon acollit; l'enfellonit ffora romàs. Morí lo gras he roig vedell, de cos e pell inmaculat, sacrificat per lo comú, alt e tot nu. Ver hom e Déu, sobre la creu ffermant la squena, nostra cadena d'acer tan fort, d'infernal mort morint desféu. Sa mort reféu lo nostre stat mortificat, donant-li vida. Cert, sa ferida humanitat, divinitat, may se partiren, no·s desuniren ni dellexaren. Bé u confessaren he conegueren, en lo que veren, dels miradós execudós alguns sabuts, en les virtuts he grans senyals tots divinals, he molts secrets que y foren fets. Just lo preycà, preu quant tornà, Judes traydor. Cridà·l: "Senyor!" Dimas lladró, centurió, hú cap de cent, dix: verament, Ffill de Déu és! Pilat, francés, Rey l'escriví. Gentil Longí Déu l'adorà, com se véu sà, ans era cech. Lo sol se stech de dar claror, per son Senyor ser turmentat. Anuvolat, lo cel tronà, ffort llampeguà movent grans vens. Tremolaments fferen les terres; dels mon[t]s e serres roques caygueren, en sí·s romperen. Cent cinch ciutats, ab tots sos nats, en orient, de fonament fforen perides. Fforen solsides moltes muntanyes. Nacions stranyes del cap del món, ffins hon se pon lo sol tots jorns, vént tals contorns, temoregaren, Déu invocaren. Com hun gentil mestre suptil, dit Dionís, lo món sentís ffort tremolar, ves eclipsar lo sol e lluna contra comuna astrologia, en jorn de dia ves tal foscura, Déu de natura dix soferia, o periria la mundanal huniversal màchina sempre. Aquest destempre ben prop lo véu lo mal juheu, major prelat del gran bisbat —sols per lo guany— en aquell any arrendador, príncep traydor, ab sos secaços, ypocritaços. Mas no y cregueren. Ans dels que y eren allí venguts, escomoguts més per temor que per dolor ni pietat, a pas cuytat, esbalayts, batent-se·ls pits, barbes pelant, los caps calant, trits se·n tornaren. May atorguaren haver fet mal. Lo trihunfal títol subscrit, per tots llegit, grechs e llatins, als raus rabins no·ls paregué que digués bé Rey dels juheus. Ab agres veus ne despitaren he infestaren ne fos llevat. Mas a Pilat no li plagué, ans romangué, a llur despit, tal com fon scrit. Dels moniments, molts dels durments o morts sans cossos, ab pell, carn, ossos, ressucitaren, he recitaren que vist avien llà d'on venien. L'altar celat, pel vel tallat se descobrí. L'infern obrí llim e presó, com féu Samsó. Ab clau de comte, l'alcayt empromte apresonà, he fort lliguà sa cavalcada al llim tancada, qual ell tenia, ab tirannia, ànimes santes. Qui pot dir quantes! A mi, per gràcia, ab pertinàcia, cert, no morí: yo·m penedí ans de morir. Gens referir no guós lo crim! Tots los del llim o si d'Abram, Eva ý Adam, sos descendens Déu conexens, de fet cobrà he se·n portà, tots Déu llohant; Caym dexant he tots los mals, perpetuals abitadós en lo cahós, totstemps penant. En l'entretant, Josef, baró, decurió he noble, nat en la ciutat Arimatia, prop vàs tenia o fossa nova, semblant a cova, tallat en roqua, a pich de broqua ffet per a sí. Ell provehí, ab diligència, haver licència de Ponç Pilat ser soterrat, qual obtengué. Comprat agué net drap de lli, nart, benjhuhí, altres perfums, seguons costums és dels juheus; tot a grans preus, lliures ben cent. Devotament, lo cos lliguat .enbalsemat, lo soterrà, he cimentà la porta, closa ab molt gran llosa. Pels seus lo cos ffurtat no fos los raus duptaren. Per tant, instaren sa sepoltura, ab molta cura, per hun baró centurió ffos ben guardada, sa gent armada, tots ben paguats. Puys esglayats, terç jorn matí, quant fort sortí del moniment, esmayament he por agueren. Tots lo cregueren ésser ver Déu! Tots, huna veu, de fet cuytaren hí u recitaren dins la ciutat: "ressuscitat és verament!" Mas, promptament, d'ells sobornats, d'ells menaçats, molt variaren, he deposaren mentint vilment. Ans, certament, que lo dit cos despenjat fos de la creu alt, encara calt, del dret costat hon fon nafrat gran sanch n'ixqué, aygua tanbé. Lo poble u véu. Tot açò·s féu per a figures, psalms he scriptures dar compliment. L'Omnipotent, quant féu fer l'archa al Patriarcha antich Nohé, aygua volgué punís lo vici he fos inhici a la virtut. Lo retengut poble, prou bo, per farahó, com a catiu restà, tot viu, he féu-lo franch aquella sanch del sant Anyell, he fon coltell de gran matança, en la criança d'Egipte tanta. Puys la gent santa Déu féu passar la Roga mar, com per trespol. Del rey l'estol l'aygua·l neguà. Mas Déu manà que·l poble ves com Moysés, fferint sa rocha, aygua no pocha manal n'ixqué, del qual begué tot Israel. Ezechiel, ell profetant, Déu inspirant, gran aygua viva, neta·bsterciva, promet donar, per denejar los delinqüens. Als penidens sedegans crida, beure convida Déu aygua francha. Com llana blancha, promet tornar he canejar les astrosies, per Ysayes. Dexen Déu,vena habundant, plena d'aygües vivents, als descrehents, diu Jheremies. Scriu Zacharies ab prophecia: en aquell dia he temps de pau, en lo palau del rey Daviu, ffont gran com riu s'í mostrarà, he llavarà la mestruosa; aygua·bundosa del dret costat, per hun forat del templ'exint, ffon vist guarint les malalties. He ell, Messies, volch començar sanctificar aquell flum gran, com sent Johan lo y bategà. He com tornà de l'aygua vi, architiclí beure manà, allí mostrà començ de glòria. La natatòria de Silohé la mostrà bé. Prop de Sichar, promés donar a l'aldeana samaritana aygua de vida, ffont infinida, perpetual. Ffont d'aygua tal, ja figurada he profetada, per Déu promesa, may fon obtesa pels de natura, ni d'Escriptura pobles passats, a Déu ingrats; ni quant suà sanch, com plorà, orant en l'ort. Sols aprés mort ffon dada, cert, quant fon hubert lo costat seu. Alt en la creu, mig començades he sols forjades les claus del cel, a Pere fel promeses dar, volch acabar. Subtil manyà, ell les temprà, com bon armer tempra l'acer, ab aygua ý sanch. Bé lo barranch, fflum e torrent, passà bevent, càlzer e guot, rey sacerdot Melchisedech. Hubert lo rech del costat dret, ffon lo pertret he aparell, pel senat vell, tot revocat; he reprovat, dels husuraris e potecaris, llur receptari. Hubert l'armari de deytat, per pietat al nou sacrari, antidotari novell donà, hon ordenà set medecines, ab set divines, spirituals, no naturals propietats, ab calitats ben divisades he graduades a quatre graus —tres per tres claus, quart per la llança— ab sa balança just dret pesades, ben dispensades les cantitats, ab què·ls prelats —sos hungüentaris he pigmentaris— ffessen hungüents he fins piments, preservatius he curatius, ratificans he conservans la sanitat, suavitat, beneyta, noble, salut al poble, novell ramat elet, triat, anyells, moltons; barbuts cabrons habandonant. Ell, alt cridant, Anyell benigne —com fa lo signe ab veu molt fort, prop de sa mort, ab lo cap dret— haver gran set de tots cridà. Per tots paguà ell bastantment. L'obedient Anyell corder, qui volenter hi és vengut, és franch remut complidament. Lo fre mordent, de dur cervell —ga odre vell, enbotanat, desempeguat— juheu altiu restà catiu per culpa llur. Puys en lo fur o profecies d'ell, ver Messies, no han fermat, en son ramat no són contats. Desvehinats, no·ls és permés posseir res en realench. Lo rey qui vench del cel al món Messies fon. No l'àn cregut: han-ne perdut llur bovalar, e·n l'amprivar prioritat; la salvetat en prats, pastura, per oradura. Los qui, lloguats, humiliats obrar volran, he suaran en les cavades, no fent llobades, del divinal diner real seran paguats. Los enguanats, moros e atres, turchs, ydolatres, fferoces, braus, romanen sclaus, descaminats. Són figurats l'enterch ebraych, lo gentil laych, pobles abdós, pels servidós dos jovencells —l'aze ab ells— ensemps, restats baix, no muntats ffer en la penya altar, ni llenya pel sacrifici d'Abram, inici començador de fe ý amor; Ysach, tercer, lo poble ver he cristià, qui creu e fa lo que Déu vol. Aquest tot sol, la hú de tres, sols elet és; los dos dampnats. Molts són cridats, pochs los elets. Déu, quants ha fets, vol ser salvats, he molts malvats ésser no u volen. Puys ells se tolen lo bé promés, afectant més la vida grassa, restar en plaça, plogua u no plogua. Troben qui·ls llogua, no·ls plau lloguer. Ni·l lloguader, conduydor, convidador, no·ls plau oyr, molt menys seguir; ni les figures, Sanctes Scriptures llegir, entendre, lo ver seny pendre, a ells s'imputa. Déu no refuta qui s'í atança. No fora llança, ni desempara l'om qui·s prepara rebre sa gràcia, tot quant li plàcia ffent, obehint, Satan jaquint, dret a ell ve, promet la fe, ffent homenatge de vasallatge perpetual, rebent la sal de sapiència, en mans, presència del seu curat, propi prelat he sacerdot —solemne vot a Déu n'à fet—. Aquest, de fet, és ben rebut, ffranch e remut; lo seu rescat, per Déu paguat degudament. Per incident, me vull llunyar, fforaviar hun poch del rench. Saltar entench ffora·l cavat; tant he mal grat de les mesquines ffictes beguines. Prest, puys m'í moch, llur saber poch he molt cuydar vull incertar. Veig la beguina, saltamartina, de sella·n sella, de vetla·n vetla; giramantells, picamartells, disputadora, demanadora de qüestions, he fent rahons als confessós he preycadós. De Déu demana: "puys d'ell emana tant virtual, huniversal he fructuosa, tan graciosa ffont d'aygua viva, ¿com no·s diriva a tots los vius per eguals rius, car molts no·n prenen, he los que·n tenen, no per egual?" Demanant tal és atrevida, com la guarida del flux antich, com en poblich hoys preycar al popular lo ver Messies, fforts malalties li ves curar, volch-s'ariscar. La veu alçant he fort cridant, a qui·l portà he l'alletà, alt benehí. Déu l'arguhí sols pel parlar. Dix: "l'escoltar he creur'aprés valen molt més". Marta tanbé la reprengué, com replicà quant ell manà: "llevau la llosa!" Ella, duptosa, dix: "pudirà! Quatridià és ja podrit!" "¿ No t'é yo dit, dix, si creuràs, ffets singulàs te faré veure?" Donchs, més val creure que disputar ni altercar. D'on, altercant he inquestant, causa movent l'Omnipotent, altre Senyor que Déu major, vol inquirir. Tal departir és gran error. Lo Creador, en fer, crear, no pot errar. Vol, pot e sap. Tiny lo seu drap vermell, vert, blau, groch, com li plau. A son plaer ffa, com l'oller, qui d'una massa ne fa terraça, olla, scudella, plat, canterella, morter, llibrell, gentil vexell, lleig, com se vol. Déu, al mallol qu'ell s'à plantat, hí ha lloguat quals ha volguts: d'ells són venguts ab sa lleguona a prima, nona, vespres, conpleta. Ffaena feta, crida·ls faynés: los matinés, cansats, suats, he los lloguats a la vesprada dóna·ls soldada, egual diner. Així u vol fer. ¿ Qual injuria, si per hun dia tots vol paguar? ¿ Qui·s deu clamar si tal l'à feta o contrafeta; si Rachel, Llia, Marta, Maria; si Ester, Vastí, Rut, Nohemí? ¿Al seu partir, qui y pot res dir? Per sol'amor, ffa bo ý millor al plaer seu. Qui ell vol, beu s'aygua o gràcia ab eficàcia, tant com ne cap en lo seu cap. La qui no·l vol altre Déu col. Moltes peus tenen, ni y van ni y vénen; les mans per pendre, cap per apendre, orelles, hulls. Per sos entulls, no·ls plau hoyr, ni obeyr los crits e lloure. No·s volen moure, sos rolls obrir. Son elegir ab llibertat, sa volentat, no l'àn forçada. La mal dreçada roman en sech. Qui·s clou son rech, son portell tancha, l'aygua li mancha ab gran rahó. Qui ab oró se aparella e va·b cistella, cedaç, guarbell o chich vexell de l'aygua pendre, bé deu rependre, si·s mor de set, lo mal pertret propi mateix, no d'on parteix la font tan ampla, qual Déu exampla per rius, braçals, conduyts, canals e cequioles, rolls e filloles, distilladós e brolladós, miganes causes. Ab orde, pauses, conte, mesura, pes e dretura, l'aygua·bandona, ffrancha la dóna l'alt cequier a l'ereter. Qui, pel que ou, sa terra mou ab jou e rella, ab sa trugella, exada, pala, son camp eguala, ffa-y cavallons ab alerons; obre boqueres, clou talponeres del seu ribatge; sols poch mundatge e l'escurim tragua·l tarquim del seu portell. Qui son cervell he los cinch senys, a Pasqua·lmenys, cad'any no·rbega e no·ls denega, ffa·s herm desert. Lo temps hi pert, té martellada la·ntrecuydada beguina folla, qui, quant bull l'olla, no u coneix clar, ni sap filar, ni res cosir, ni menys llegir; he del saber, poder, voler, ffer e crear, gràcies dar, secrets juhís, ne vol avís he s'entramet. Què Déu promet és infal·lible, cert e crehible —tothom, diu Déu, qui ferm no creu o no creurà, dampnat serà he bandegat—. Tot bategat d'aygua manal he natural, no d'alambí —oli, llet, vi, ni tal llicor no y han valor— per son prelat, propi curat —en temps de pressa, si fall endressa de capellà, tot cristià hi pot soplir, si sap ben dir, sens barbarisme, mots del babtisme— l'aygua vessant l'Esperit Sant, pel llavament obté granment ffe d'om mateix si ja·s coneix, o del padrí, si·s chich fadrí, he dels presents. Ffe dels parents d'aquell malalt, del terrat alt, ffet hun forat, per ells calat jahent al llit, que fos guarit tant hi bastà, que romàs sà. Si per fe stranya, l'ome tant guanya, quant més per pròpia lo qui·n té còpia, regenerat e or[d]enat, recreat fet, per Déu elet ffill adoptiu, caritatiu, qui sperarà he ferm creurà aquells cartells, qui pels mantells al ruch posats, he pels sobrats dotze sportins, del peix cofins e pa pleguats, són figurats. Per dotze, tretes del riu, eletes pedres, molt belles —Josué d'elles fféu fabricar novell altar— són denotats, pronostichats, los dotze mots dictats per tots los majós d'òmens, apòstols, pròmens de l'apostòlicha, huna, catòlicha he santa sgleya; no seguons creya lo manicheu, contra qui·s féu Credo novell, en hun consell sant e consult. Quicumque vult, per Atanàs, a bon conpàs ffet gentilment, diu verament lo que·s deu creure. A sopar, beure, tot tal crehent qui, prou sovent, de tot son tort ací·n la cort de son prelat s'és composat; he dels engüents he sagraments s'és ja huntat he ben dinat —no en posada pel rey dexada ab na Vastí, qui sols bastí dinar a fades, mullers malvades, mas en bellíssim ort de l'Altíssim, rey Asuer, per ell fet fer ab consellés, contra mullés, en or, argent— menjant, bevent a son delit, no compel·lit, ab fe formada, acompanyada de virtuosos he piadosos ffets, obrant bé; no morta fe, mas ab fe viva, caritativa, tot elevat —Gesseu, pujat en arbre, creu per veure Déu. Jhesús lo crida e s'í convida ab ell restar, ensemps menjar—. Si no u recusa ni se n'escusa, per pres aver de nou muller, és convidat. Asegurat, no dupt'entrar alt al sopar celestial, si nupcial roba polida porta vestida. Qui mal robat serà trobat en semblant cena, pres en cadena serà lliguat, d'infern llançat en la foguera. Donchs la huxera qui té·l retret sagell secret, la clau del pa —com dit és ja: pa consagrat, pa enfornat, pa cuyt e bla— puys per sa mà às a sopar, la deus preguar sia contenta he que consenta tu entres dins. Mentres temps tins, de roba muda, he la saluda totstemps ab ¡Ave! preguant te llave los teus delictes. Quarta part del tercer Per tants conflictes qui són en tu, yo, importú he transformat, ben informat te só tramés. He ja d'uymés s'acosta l'alba. Ta llengua, balba, a queucom dir he contradir, a mi respondre la veig dispondre he tremolar. Aconsolar te vull hun tant. Si ést duptant en alguns passos, e·t paren cassos maldits o nulles, o falses butles lo que t'é dit he repetit tant de les dones —les abandones— si y às duptat, la voluptat te fa torbar; ffa·t exorbar los hulls e seny; rahó·t costreny he ta edat. Consells t'é dat de prou prudència; experiència tots los conferma. Ages-ne ferma opinió, oblivió del voluptari. Si·m fas contrari del manament, seguonament; en Parays, ans del divís, ja provehit, per Déu fon dit: multiplicau he aumentau, hompliu la terra. Qui no s'afferra ni se n'à cura, seguint natura, ans se·n desix, poch obehix: trenca·l manar. Responch, de clar, tal argument és defallent. Adam, creat ffon e format, engendrador, començador d'umà llinatge. Ffera ultratge he greu peccat, si engendrat ell no n'agués. Tots los aprés Adam venguts, no y són tenguts. També peccara si no·ngenrara Emanué; Abram tanbé, he Jhoachim. Ffóra gran crim, en aquells dies, si Zacharies se·n fos estat: no fóra nat aquell Johan, dels nats pus gran qui may fill féu ni hac ereu, sense peccar. No y cal estar molt en açò. Semblant lliçó ffon l'alt parlar del consagrar: açò fareu per recort meu. A tots se dix, mas no·s partix, ni·s fa per tots. Aquells dos mots: tots engendrau, tots consagrau, són parlar breu manat per Déu; llarchs en virtut, a multitut e en comú, no a cascú singularment. L'Omnipotent Jhesús, hom ver, no hac muller; si·n fos tengut, n'aguer'agut. Nunca peccà, donchs may trenchà la lley aquesta. Ell a la festa ffon convidat del tant amat cosingermà. He y confermà lo matrimoni, ab testimoni miraculós. Mas ell, l'espós, no volch complís, ni que dormís may ab la sposa. Donchs, prou par cosa més voluntària que nessessària. Cert, l'engendrar, o lo servar l'establiment, pròpiament és dit consell. Qui l'obrar d'ell en tot semblar, ben himitar vol e seguir, bé·n pot fogir, sense peccar ni lley trencar. Ffaça-u quisvulla. Tu te·n despulla de tal calor. No·t faça por, per ésser buyt de fills o fruyt, sies vedat; ni ton curat t'escomunique; ni que t'abdique entrar als temples. Si més contemples les maravelles d'algunes d'elles, com referir he l'argüir de la molt alta he sense falta sabén reyna, Sabbà Austrina se nomenà. Ab sí menà, de saviesa he gentilesa ben abillada he avisada, gentil companya de lley bé stranya. Ella, famosa he poderosa, en lo moral he natural molt erudida, avent oyda la nomenada pel món anada, del meu poder he alt saber, més divinal que humanal, per més entendre de mi apendre, lo món passant e·ntravessant, hà veure·m vench, he ab mi tench grans parlaments. Donà·m hungüents molt fins d'olor, de gran valor. Donà·m planter he sementer, de bàlsem brots; Enguadí tots vinya·n plamtam. Sovint parlam he discutim; molt departim d'astronomia —molt ne sabia—. Ella·m signà he designà: "en aquest fust, hun rey robust, molt desigat, serà penjat per los juheus, mals vasalls seus, en creu ben alt". De l'ort del Salt prest lo·n traguí, e l'amaguí jus la pecina; d'ell medicina l'aygua prenia. Hòmens guaria sols la llacuna. Dones, denguna no·s llig guarís. Per llur avís, aprés per dies, Jhesús, Messies, als fariseus he seduceus los al·leguà he divulguà. Tal diligència, per més sciència al jutgament, ffort argument a ells seria. Llarch respondria si no duptàs temps hi bastàs. Curt hi vull dir. No·m cal desdir per pocha streta: hun'oroneta, cert, no fa stiu. Muller la víu de infel rey. Ffon fora lley. De tot hagué, tanbé·s caygué. Si més t'impliques he fort repliques, de virtuoses dones, famoses he venerades, qui són estades —vérgens, fadrines, monges, beguines, poques casades— canonizades per papa santes; sibil·les tantes, Déu Redemptor ser venidor pronosticans; d'algunes grans —mas foren poques— mares e çoques de lley antigua, bo és te digua la veritat. Per equitat he Déu honrar, per ell formar d'Eva lo cos, qui d'om fon os, carn de carn llur; perquè fan dur, per genitura, obrant natura, en lo món hom, algun queucom són poc amables, no extimables que valguen més, per ser mullés. Car matrimoni no~s testimoni no sospitós, ans prou duptós: inducció, presumpció és de bondat; seguretat no·n porta gens, car moltes gens ffills d'altre crien. Cové, donchs, sien no molt amades, mas comportades per ses aynes, com les guallines, qui tot ho sullen hon se recullen, per tants ous pondre. Més vull respondre a l'argument, generalment, per què les dones fformà Déu bones. Bondat alguna, sols la comuna, si·s vol en tenen; d'elles ne prenen alguna part; les més, a part, ben lluny l'arullen he la·s despullen, de sí la llancen. Les que s'atancen ffer qualque bé, sots lley e fe, són estimades, hun tant preades, en gran recort; com l'ome tort, rey entre·ls cechs, per alguns llechs mencionades, perpetuades per llongua fama. D'aquestes ama lo que han bo; no tot lo sò que·n fa la gent, mas, solament, sola virtut: la fortitut de na Judich; de Ster te dich la complacència; per sapiència Rebecha mira; de Sarra tira —o Sarrahí— qui requirí .Abram tocar la mos'Aguar, ffidelitat; humilitat molt gran, de Llia; la parleria he bell estil d'Abiguayl; d'Elbora tria sols profecia; Raab, celant; lo clau ficant al pols, Guabel; amant, Rachel; viudatge d'Anna; de na Susanna pren continència; la penitència de Magdalena; d'alta Elena peregrinatge; spitalatge, dels pobres zel de Ysabel, reyna, contessa he menoressa; de Caterina, Tecla, Merina, Anastasia, Agnés, Llucia, virginitat, ab caritat per fe, martiri sens ereptiri. Ne pots amar, ben afamar he ben voler, dir ab plaer sols tals virtuts. Solicituts de dones vives te prech esquives. Sols te deportes, de semblants mortes, llegint llur vida, car han seguida en qualque pas, sens contrapàs, la bona via de qui m'envia. Axí desfàs he satisfàs tos arguments he pensaments. Llexa disputes, he no refutes los consells meus. Cert, si no·ls creus, viuràs penat, morràs dampnat. Ta testa calba, puys és ja l'alba, volrà dormir. Vull-me·n partir. Coman-t'a Déu". Quart llibre o quarta part principal: de enviudat Primera part del quart: com ordenà sa vida Puys que sa veu yo no sentí, de fet sortí tot elevat, alienat, esbalayt, pel que hoyt llavós havia. Com qui somia cosa plaent, soptosament, si~s despertat ne ha mal grat he li sap greu, com plaer seu li han torbat; desconsolat com fon Tobies, com Azaries —àngel Rafel— se·n tornà·l cel he conguoxat. He com hugat ffon sent Ambrós, qui fon al cos del sant Martí, tanbé Frontí ffon al de Marta —llegint la carta de celebrar, sobre l'altar ells s'adormiren. Dormint partiren de sos bisbats, per Déu guiats mirablement. Ells, realment fferen l'ofici, lo sacrifici, santes preguàries, per funeràries dels susdits sants. Llurs ajudants, vént-los becar, massa tardar, los despertaren. Perquè·ls torbaren del que lluny feyen he tan clar veyen, los desplagué. Cascú n'agué enuig hun tant. He com, parlant Déu, instruhís, los senys obrís a les figures Sanctes Scriptures, les declaràs a Clehofàs —altre ab ell, en lo castell aposentats, maravellats del que parlà, trencant lo pa lo conegueren; quant lo volgueren desparegué. Molt los dolgué com s'apsentà—. He com trobà sent Aguostí aquell fadrí riba la mar, volent buydar l'aygua·n hun clot, li dix: "arlot, ¿ què penses fer?" Ab alt saber lo chic respòs. Ab gran repòs ell escoltant, l'infant parlant, perdé·l de vista. Ab cara trista, restà pensant. Yo, pel semblant, tal me trobí aprés cobrí, en seny tornat encadarnat, per l'escoltar he tant vetlar. Tantost pensí he comencí rememorar he recordar, recogitant he recitant, lo qu'entenguí he comprenguí de la crehença, per ma valença a mi splicada he declarada. Ffon lo moral he doctrinal per mi palpable he praticable. Mas lo subtil, de fort estil, cert, transcendent, mon sentiment tehòrich alt trobant-me falt, de vista lloscha; he ab ma foscha fflacha prensiva —com la visiva del duch, e rat qui·s diu "penat", he del muçol, al raig del sol— d'ull lo perdia, no l'entenia. Sols lo cobrava com se calava a l'aprensible, intel·ligible per mi, grosser. Ffiu mon poder no m'oblidàs, que·m recordàs, per profit meu, he ara teu, ffill Baltasar. Sens pus tardar, tantost vestí·m. Del llit lleví·m. He devallat, agenollat, a Déu llohí he benehí, regraciant he soplicant sa gloriosa he piadosa beneyta Mare, qu'ella·m separe del vell llevat; he, renovat, de l'infernal drach Belial me preservàs. He com pensàs que·l temps passat, mal compassat, perdut, no·s cobra, metí en obra lo huyt novell de bon consell. Sens temps remetre, volguí prometre. Ffiu jurament, vot, sagrament, ab cor d'atendre, may muller pendre, mas viure franch; may en hun banch seure, ne taula; ni may paraula, rahonament, mot, parlament d'elles sentir, ni may hoyr. Llur malempoli bollir en oli; mengar les mans, morir abans. Ans peus estendre que muller pendre; ans soterrat que mullerat. De continença ffiu prometença. Puys fui delliure, mudí de viure, lexant l'activa, contemplativa cercant la vida; prenint la mida he l'exemplar de contemplar dels ermitans, sols habitans en los sechs erms, hon viuen ferms, sens matrimonis, ab tals dimonis. De fet ho fiu. Aquell estiu, yo fiu ma via ves la mongia ben ermitana, la catalana, damunt Falcet, deçà Poblet, qui·s diu Cartoxa, hon la gent coxa puga·b afany. Qualque mig any yo y aturí hon aporí, ab lo prior, bon confessor, examinant he rominant ma consiència. La penitència aguí finida. De la llur vida ffuy molt content. He, certament, vestit m'í fóra, si la traydora de biguamia, tal com la mia, tant no u vedàs, que m'ordenàs a missa dir. Al monestir, dona y entràs ni s'acostàs nunca n'í veren. Ans me digueren que la reyna dona Marina, desafaynada huna jornada, sols per mirar hi volch entrar ab ses donzelles: claustra, capelles, quant calciguaren, tot ho llavaren he fort ragueren; ells may ixqueren del cor, tancats. Molt són guardats d'ocasió. D'oració ells me·n mostraren. Molt m'endreçaren, per llur virtut, lo temps perdut que l'esmenàs; que ordenàs lo venidor, vivint millor, me consellaren. Tots m'abraçaren, e m'oferien Déu preguarien per mi, tostemps. De tots ensemps pris comiat, per Déu guiat, ves Santes Creus. Ab moltes neus he prou gran fret ffuy a Poblet; camí ferrat, a Monserrat. Prop Taraguona, ffuy a Valbona: quin monestir per convertir tot peccador! Per la fredor, molt me cansà Benifaçà he Vallivana. Ffuy per la Plana he per la Vall, ab gran treball, a Valldecrist. Quant aguí vist yo Portaceli, cert fuy aleli de cansament. Mas, certament, seguns mon vot, res pus devot ni més compost, lloch pus dispost en tots no víu: ab rahó·s diu del cel la porta. Cert, no y és morta la continència: de l'abstinència ells han la suma. May carn hi fuma, ni a llur costa dona s'acosta. Bé y reposí, ffins deposí lo llassament. D'ells molt content he·namorat, ab llur bon grat, cinta ma spasa, torní·m a casa, hon huy, yo stich en pau, vos dich. Seguona part del quart: continua son viure Noranta_cinch hó cent anys tinch, dels quals cinquanta o los xixanta dels meus millós, penes, dolós m'àn espletat. En veritat, lo sant sermó de Salamó qui·m fon tramés, los anys de més m'estalvià he desvià. Yo, mal nodrit, vell endurit, dolent, vilà, com lo milà del terç any vell, per hun budell ja m'í calava; ja m'acordava a fort cadena. Ma gran esmena del temps perdut no conegut, si la·t recite, creus sols ymite lo publicà, qui explicà son falliment tot homilment; no pas com féu lo fariseu, và, gloriós, superbiós. Yo, instruyt he corregit, Déu ajudant he graciant, ab escandalls he prou treballs mon temps llimite. Dones evite, per no torbar, com realguar. Sols hun cambrer, hun escuder he comprador, coch, pastador; tres me servexen he may me dexen. Llur sou los pague e·ls afalague. No tinch sensals: de naturals, primiciades e just delmades rendes, yo visch. Lo meu partisch, finant mos dies, en obres pies he penitència. Per abstinència, llit sus la llenya, he d'estamenya tinch los llançols; los camisols d'aspre celici. Per exercici de ma persona, alguna stona yo cave·n l'ort. Per mon deport, aprés passege ffins que famege. Dijous, diumenge he dimarts, menge carn sense greix; los tres jorns, peix; l'ú, aygua ý pa. Si no·m trop sà, pa ý vi vermell. De gros burell és mon vestir. A may jaquir missa tots jorns, cerque perdons, sovint confesse. He may no sesse hores dihurnes dir, he nocturnes, per morts e vius. Yo rem catius. E·ncarcerats he enviudats sovint vesite. Los ostes site; cert, ma posada no·ls tinch tancada. Los malalts cure, pobils procure, dó past al pobre; vist-lo hí cobre. No les femelles! Bé fer a elles ho atjutori, no~s meritori! Gens no·ls ne fas, de fret o glas, de set hó fam —tant les desam—. Si·s vol morissen, llamps les ferissen he les cremassen, sal se tornassen com la de Llot. Llança·n hun clot qui res los dóna. Mas qui·ls perdona llur falliment, pecca greument. Molt fort errà, com no scorchà en Asuer a sa muller Vastí, reyna! Tanbé na Dina morir deguera, per ser vayvera. Millor li·n près a Fineés, com acorà he travessà ab lo punyal, dins lo tendal, la dona dita Madianita —nom de guerrer justicier li n'ha restat perpetuat—. Aquell Ramon, qui darrer fon comte·n Tolosa, deliciosa, molt andeguera, sa muller era; ab art trobada, matà penjada sàviament, mas ferament. Bé u acordaren los qui mataren, ab gran foguera, muller primera del fort Samsó. Per dir cansó, tambor sonar, massa cuytar, primer exir, bé féu morir, cremada nua, la filla sua lo duch bastart. Agué gran art lo caminer, de sa muller partint lo cos; cascú bon tros dels trips n'agué, de què·s mogué ffer gran vengança, cruel matança de benjamines he gabesines de Gualahat. Aquell huntat bon rey Jeú noblement féu d'alt espenyar, tota sclafar a Gesabel, reyna cruel, dona malvada. En la entrada, ben calciguar he roseguar la lexà·cans; sols peus e mans, lo que·n romàs, en hun nou vàs, per ser estada ab rey casada, ffon soterrrat. Bé fon yrat, ab gran rahó, l'antich baró duch Moysés, ab Fineés he vencedós, per ser tudós de les casades, viudes portades, madianites. Cert, infinites les violades, totes trobades, manà matar he deguollar. Les vérgens no! E guanyà·ls-ho virginitat. L'apostatat en Julià bé castiguà braves mullés; bé nou millés, per les mamelles, en les ramelles d'arbres curtades, ben aguades, vives pengà. Tanbé·s vengà Èrcules tost: en hun recost, cent mil armades, aparellades per ell combatre, sabé·ls rebatre lo llur arnés. Ab hun revés molt les vexà, he les lexà totes nafrades he deguollades baix en la foya. No menys en Troya, Pantasilea, ab sa ginea, —qui pot dir quanta!— millés quaranta mortes tallaren. També·s mataren los persians, més d'atre tans d'elles millàs. En altre pas, onze mil belles vérgens puncelles de la Bretanya, moltes d'Espanya, caygueren mortes, entre les ortes he lo ribatge d'un gran vilatge. Ab gran companya, en Alamanya prengueren mort. No·s féu gran tort aquella nècia, dita Llucrècia, gentil, infel; mogué-la-y zel de quesvol fos, matant son cos; car conexia què merexia, per son fallir, tantost morir. He la cunyada, enamorada d'Octovià, també·s matà sabent què feya; car ella·s veya ffort avorrida, he ben fornida de puteria. Sa porreria mort mereixqué. Per çò prengué verí tan fort. Si tal deport, semblants jornades, ab tals portades sovent avien, millós serien. Si yo pudia, yo·ls ne daria. Dich a les males; totes són tales, les que conech. Tercera part del quart Per lo que·ls dech per ser proysmes, e pels babtismes hon som llavats, tots bategats, si hé fals dit ja me·n penit, cert, de bon cor. No agen por, les asegure, si bé·m murmure, que yo·l fes frau, car no~s tan brau, ffér ni felló, cert, lo lleó, com pintat par. Per no llexar elles yrades, avalotades ves mi del tot, vull dir hun mot per llur confort. Tot lo llur ort d'espines ple, de carts també, hé praticat; bé·xaminat ma vida tota. En la llur flota dels arbres vius, hé vist molts nius de verderols he d'oriols, he molts vespés. Tos sos vergés hé ben cercat, hé-y sols trobat hun virtual arbre fruytal, sols singular, de virtuts clar ben empeltat. Crech à trencat l'ull al diable huna llohable, sola famosa he fructuosa, ben coneguda, dona tenguda per prous, valent, Déu molt tement he cristiana; tota humana, comunicable; dolça ý amable he graciosa, certa, curosa, neta, gentil; sabent, homil he poch parlera, mas gran faynera; dona·ndreçada, ben esforçada en tot quant feya. Ses ores deya he tot l'ofici, mas lo servici he treballar, per son orar no romania. A tots paria la llur persona més hom que dona. Des que só nat, tanta bondat no víu en fembra. D'aquesta·m menbra que fon casada he ben criada, molt instruyda e tal nodrida pel marit seu, lo qual la véu molt ben morir. Restà, sé-us dir, desconsolat, alienat, ffora de sí. Bé·l coneguí, subplantador he lluytador; blanch e vermell és lo nom d'ell. D'ella·m recort: Is primer mot, lo peix Llicer, hach nom primer. Ffon ma veyna, mare, padrina he fel amigua; no massa·ntigua, dona molt clara, a mi molt cara. Res en lo món, mentres hi fon, no amí tant. Ffiu dol e plant gran, quant fallí. De cor l'amí extremament. Puys solament en llur comuna n'é trobat huna, la qual mereix hun poch de greix he qualque festa. Per sol'aquesta, los dich, me plau ab elles pau ffinal fermar. Quarta part e darrera A la sens par Verge·chcel·lent, de Déu potent mare, Maria, no m'estaria, devotament, atentament, no pas cuytat, majoritat dir cascun dia. Sa confraria de la Seu, gran, tostemps que van a soterrar he a honrar ses professons, misses, sermons, servixch quant puch. Sa stola duch, del rey empresa, als pits bé stesa, blanca·b gerreta o terraceta, ab flor de llir. He sens fallir, set verguonyans, les quatre grans ffestivitats tinch convidats; dos, tots disaptes, dels qui d'acaptes porten sa vida. Ab semblant brida, regnes e mòs, de tot mon cos la fi n'ordene. Perquè y esmene lo que m'í fall, en esta vall tan lacrimosa, la gloriosa nit e jorn pregue qu'ella m'aplegue, ab sos servents primés, corrents per ses monjoyes, guanyant les jhoyes de l'alt repòs. Esperar guós, ab fe fiant, qu'ella·judant, atenyeré he guanyaré, aprés ma mort, lo segur port celestial, perpetual alt consistori. Al purguatori, per mos peccats mal esmenats, sé prou hi dech; quant puch la prech que me n'aparte. Ací, que·m farte, per fer esmenes, de mals e penes sols corporals; les animals he desplaés, quals les mullés en temps passat me han donat, he mals presents, per los turments en comte vagen. Ara m'ensagen males humós; penes, dolós tinch al present. Yo ara·m sent mal als talons; en los ronyons pedres, arena; dol-me la squena, muscles e colzes. Tinch torts los polzes; no puch tenir, ni menys regir, taça ni pinta, ploma ni tinta. L'ull dret tinch roig; ni·m veig ni m'oig. Ja no puch siure, ni menys escriure. Molt més ne resta d'aquesta gesta que no t'é dit: temps m'à fallit. Cert, vell fexuch, ja pus no puch. En lo present, mon fill plasent Baltasar Bou, no y ha res nou, antich és tot. Yo, car nebot, t'é sols rescrit què·m par profit. Mel e mantegua, si bé·s mastegua, pot ben valer a ben saber conéxer clar; bé specular he inquirir; bé dicernir què~s Déu amar, què desamar, què elegir, què avorrir. Tals dos contraris exemples varis, clares semblances he concordances los manifesten; més los asesten que l'alt volar. Lo disputar grans qüestions en los sermons; imperceptibles, no aprensibles suptilitats; alietats de Trinitat; si en peccat ffon concebuda; si fon remuda, predestinar; la fe provar; dits d'en Pertusa; d'en Llull sa musa; d'Ocham, Aschot llur vari vot; coses molt primes, ab suptils rimes, plau a les gens: profit no gens ne sol restar. De tal preycar, a mon parer, és tal plaer lo escoltar, com del contar d'altri florins. He dels hoyns, les armonies he melodies han-ne delit, quant han hoyt, lo sò~s passat, quin serà stat, ni recitar ni recontar no u espereu. Sols hoyreu: "bé han sonat. Bé ha preycat, a mon plaer". Axí, certer, ne près a mi: l'alt que hoy molt me plagué, mas no cabé en mon vexell. Lo meu cervell poch ne prengué. Què retengué t'é scrit desús, lo menys confús que hé pogut. Del qu'é sabut hé fet procés, però sotsmés tot a la llima del qui és cima dels correctós. En res, errós contra la fe, si mal dit hé, no ben rescrit, hé-u per no dit he revocat, per annul·lat vull si'agut. Ffall-me virtut, vull-me·n jaquir. Sols te requir sovint hi liges, he que y afiges lo que y sabràs. Per temps creuràs lo que te scrich. Lo que yo·t dich és may pratiques, ni t'enboliques gens ab les dones. Sols te consones ab l'alta Mare, qui ab Déu pare, l'Esperit Sant d'ells hemanant, té Fill comú, qui viu, Déu hú, en hunitat he Trinitat eternalment. Tots, finalment, hòmens he fembres, pròmens, profembres, vixcam deçà. Salvats dellà, direm "Amén".