[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, febrer, 2. Elx.
El consell municipal d'Elx escriu al rei Jaume II demanant-li ordres sobre què fer perquè han
rebut dos manaments sobre mobilització militar i contradictoris en la seua opinió. Primer,
un manament del rei per mà del seu porter Miquel Sarreal, pel qual els manava posar guàrdies
especials a la muralla i torres de la vila perquè hi havia perill d'un atac dels castellans,
però el consell li al·lega que quasi tots els veïns estan al setge de Mula i només hi resten uns
25 hòmens d'armes a Elx. El segon manament és del conseller i procurador del regne de
Múrcia, Bernat de Sarrià, manant-los que envien immediatament tots els hòmens d'armes,
de cavall i a peu, al setge de Mula.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1100.
Al molt alt e molt poderós senynor en Jacme, per la gràcia de Deu rey d'Aragó, de
València e de Múrcia etc., nós los jutges e la justícia e
mans e
a vespre, derrer dia del mes de jener, fo ací en Eltx en Michel Ça Real, porter
vostre, e de part vostra, senyor, dix al alcayt e a nós que pensàssem d'establir e de
ben guardar les torres e la villa per la sabuderia dels castellans. E, seynor, nós molt
volenteroses som de complir vostre manament e vostre servey e no escusar-y les
persones ni
la host a vostre servey e en Eltx no ha pus de
companyna no podria hom establir tantes torres ni tan gran tenguda de murs com
ací ha, hun auria mester ben míl·lia hòmens e pus qui establir-la vulia. Atresí senyor
vos fem a saber que huy dimecres, primer dia de febrer que esta carta és feita, al sol
post nos plegà una carta del noble en Bernat de Serrià sots aytal tenor:
De part d'en Bernat de Serrian, conseyller del senynor e procurador del
regne de Múrcia, al amat lo justícia d'Eltx hó a son loc tenent, saluts. Fem-vos saber
que nós havem haüt cert ardit que géns estranynes de castellans deuen entrar en la
terra, perquè nós vos deym e us manam de part del senyor rey e de la nostra, en
pena de tracion, que, vista la present, so metent façats venir tots los hòmens, axí de
cavall com de peu, de guisa que partesquen d'aquí demantinent, e açò no mudets.
Scripta e
1300, febrer, 15. Alacant.
El consell municipal d'Alacant escriu al rei Jaume II per a dir-li que falten aliments a la localitat
i que han tingut problemes per portar-ne des del regne de València, i que saben que per
Almeria circulen dues naus de Sevilla. D'altra banda li diuen que la vila està poc poblada
i que cal, s'hi queda alguna companyia d'homes armats, que passe en direcció al sud per a
assegurar-ne la defensa militar.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 798.
Al molt alt e molt poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de
València, de Múrcia e comte de Barcelona e de la santa Esglea de Roma senyaler,
almirayl e capitani general, nós, lo conceyl d'Alacant besan la terra denant vostres
peus comanam-nos senyor en vostra gràcia.
Senyor, per la gran mingua de la vianda que és en aquest regne de Múrcia,
aytant com nós entenem e conexem havíem tractat que alcuns mercaders estrangers
e del dit regne anassen comprar vianda per lo regne de València e que aportassen
aquella al dit regne de Múrcia et, segons que a nós àn dat a entendre no
trer jens. Encara més, senyor, en aquest present dia reebem una carta del conceyl
de Guardamar en que
que yr, cuatortze dies de febrer, segons havien aprés per i leny de Maylorca,
que
senyor, certificam la vostra altea de totes les dites coses perquè-us-en apercebats e y
manets ço que tengats per bé.
Encara més, senyor, per raó d'una carta que a vós tramésem en què us certificàvem
que el logar d'Alacant erem poca jent e que
alcuna companya de les hosts qui passarien per Alacant qui
dit logar ab lur messió, nos donàs vostra carta en què manàvets a la host de Dénia
que romangués ací ab nós a guardar lo dit logar e, quan la carta reebem, ja eren
passats los dits hòmens de Dénia. On senyor, si auram mercé que
vostra que
aytants com vós, senyor, tengats per bé e almenys, senyor, que n'ic haguéssem
obs seria mester que yc retenguéssem cent ballesters e cent lancers perquè el logar
d'Alacant és de gran tenguda e els murs són derrocats en alcuns logars.
Scrita en Alacant, dimecres
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, març, 13. València.
Pere Boïl comunica a Guillem de Solanes, escrivà de la cancelleria reial, que ha anotat en els
seus llibres el deute de Pere de Montpaó per 20 sous de Barcelona, arran de la redacció de
la carta de nomenament com a batle reial de Valls.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1051.
A
en acorriment de sa quitació a
quals ell deu en l'escrivania per la carta de la batlia de Vaills que
comanada.
Et scrit en València, a
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, abril, 24. Algar.
Els prohoms de Morvedre presenten una carta del rei Jaume II a en Bernat de Llívia, batle
general del regne, en la qual el monarca els donava franquesa de tot impost reial per dos
anys si ells reconstruïen un tram de la séquia de Morvedre i, com ara el rei ha demanat el
pagament de 10 cavalls i 200 peons per a la guerra, porten a dit batle, juntament amb una
sèrie de mestres piquers de València, a inspeccionar l'obra que estan fent en dita séquia des
del partidor de Petrés fins a l'assut d'Algar, així com l'obra d'argamassa en aquest assut. Els
mestres, una vegada vista l'obra, consideren que sí pot fer-se dins el termini atorgat pel rei
per a exempció d'impostos si executaven dita obra.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 777.
a
en lo raval de Murvedre, una carta del senyor rey la tenor de la qual és aytal:
Romane ecclesie vexillarius, amiratus et capitanus generalis, fideli suo Bernardo de Libiano,
baiulo regni Valencie generali, salutem et graciam. Scire vos volumus quod olim cum litera
nostra data Barchinone
nobis pro parte hominum Muriveteris factam in auxilium et subvencionem cuiusdam
operis quod ipsi tunc facere intendebant in quadam cequia quam de novo facere ordinaverant
pro recipienda aqua de rivo de Sugorbio adducenda apud Murumveterem, enfranquimus
et franchos fecimus et inmunes universos et singulos homines Muriveteris ad duos annos
tunc continue subsequentes ab omni peita, questia, pedido, subsidio, exercitu et cavalcata
seu redempcionibus eorundem et a qualibet alia exaccione regali, sub condicione quod infra
predictos duos annos fecissent et comple[v]issent operam predictam. Nunc autem cum nos
requisiverimus dictos homines Muriveteris et mandaverimus eis quod pararent decem equitos
et ducentos pedites, fuit nobis pro parte eorum humiliter suplicatum [quod] franquitatem
nostram predictam per dictus tempus quod erit finitum
observa[remus]. Nos vero eorum suplicacio[ne] benigne condescen[den]tes non frustra careant
gracia eis per nos concessa acduximus ordinandum quod [...] ubi fit opus predictum per
[...] attendatis et si vobis plene innotuerit quod infra dictum tempus sit [comple]tum opus
predictum, homines predicte [ville Muriveteris ga]udere volumus franquitate nostra predicta
per [dic]tum tempus pretactum, sic quod non compellantur ad parandum et mittendum
nobiscum vel alio loco nostri ad presens equites et pedites supradictos. Si vero dictum opus
completum non fuerit et prefertur dictos equites et pedites per predictos homines Muriveteris
parari, volumus et mandamus sic quod parati sequantur nos vel quem voluerimus loco nostri
ut eis per alias literas nostras dedimus in mandatis. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus
receptis presentibus procedatis super premissis iuxta ordinacionem nostram predictam.
Datum Barchinone, nonas Aprilis anno Domini
R. de Salis.
Ítem, digous que hom comtave
de mi en Jacme de Ripoll, notari públich de Murvedre, e d'en Bernat de Vallebrera,
justícia del dit loch, e d'en Thomàs Vives de Canemars e d'en Jacme de Manresa
e d'en Bernat de Pina e d'en P[ere] de Castro, vehins del dit loch, fo en la vila de
Murvedre lo dit en Bernat de Líbia, batle general del regne de València per lo senyor
rey, e signifficà als dits en G[uillem] Buschet e en Nicholau Lópiç e A[rnau]
Margalit, jurats de dit loch de Murvedre que ell, en Bernat de Líbia, per complir
lo manament del senior rey feit e contengut en la dita carta, era vengut en Murvedre
ab en Berenguer de Sent Johan e en Paschual Duran e en G[uillem] de Senta
Cíli[a], [e] [en] Berenguer d'Alguayra, maestres e piquers de València, per veure e conéxer
la dita obra en presència e a co[ne]guda dels dits maestres e per ço re[qués]
als ditz jurats que mostrassen a ell la obra la qual feita havien e fer entenien en la
dita céquia contenguda en la dita carta. E encontinent los dits jurats mostraren al
dit en Bernat de Líbia la dita obra començans al partidor de Petrés e de la villa, e
anans près la dita céquia e mostraren a hull [al] dit en Bernat e als dits maestres la
obra e lo mi[lora]ment per los hòmens de Murvedre fe[ita en la dita] céquia com
aquella obra avia [...] [...]reges aitant com de nou feita hi ere [...]ment [al par]tidor
de Petrés [...]sus a la a[...] [...] Algar. Encara mostraren [al] dit en Bernat la céquia
e la obra que feita han novellament dins los dits dos ans de la d[ita] [...] que [...]
ensús tro a la çut vell d'Algar, axí de terra com d'argamassa, e mostrada la dita obra
[que] a la dita [a]çut ere e és ja feita en la dita céquia, atinent e contigua del riu del
qual se pren aigua per la dita céquia, una almenara per reebre la dita aigua aprés
la qual almenara obraven gran compania d'òmens dels quals los uns obrien aprés la
dita almenara fonament en lo dit riu e els altres aparellaven aparellament en pertreit
a la dita çut faedora, lo qual fonament los dits jurats dixeren que ells fahien e
havien hordenat fer novellament per ço com jasie so que al començament, quan
ells començaren la dita obra, no crehien ne fo volentat lur de fer en lo dit loch çut
d'argamassa, mas de pedres e de fusta, ara no gardan la mesió feita e faedora havien
acordat fer en lo dit loch la dita çut d'argamassa aitant com lo dit riu té en ample.
Les quals coses, vistes per lo dit en Bernat de Líbia e per los dits maestres, fo vist
al dit en Bernat de Líbia e encara als dits maestres en la dita céquia ésser feit molt
gran millorament e proffit per la dita obra tro la dita çut e segons que fer se devie
e podie a proffit per [...] riu a Murvedre salvu que la dita çut no era a[ca]bada. E
axí lo dit en Bernat de Líbia, de part del senior rey requés los dits maestres que
sicnifficassen a él [...] la dita çut poria ésser a acabament d'aquí a
dins lo mes de maig primervinent per los dits prohòmens de Murvedre. E
los dits maestres dixeren e respongueren que, vista per ells la dita obra [...] avinença
de ço que a[...] dita obra era aparellat e contrari en ço que era a fer e a acabar en
la dita obra [...], e conegut a ells que la dita obra de la dita çut era leugerament
acabadora dins los dits dies e temps en la dita carta del senior rei contenguts, car
ells e cascun d'ells entenien fer e acabar la dita obra en los dits dies e temps e en
menys havén compliment de diners per què la dita obra porie ésser acabada dins lo
dit temps, si gran colpa no era dels hòmens de Murvedre com no romanguessen a
fer en la dita çut
per gran colpa dels dits hòmens de Murvedre no romanie ço és, que
la dita obra, de les quals coses en presència dels sobredits maestres lo dit en Bernat
de Líbia demanà ésser feita pública scriptura per mi, dit notari.
Feit fo açò en la alqueria d'Algar, terme de Murvedre, dia e an sobredit,
pres[sents] testi[mon]is los damunt dits.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, maig, 12. València.
Bernat de Sarrià reconeix a l'escrivà de la cancelleria reial, Guillem de Solanes, que ha rebut
mil sous per mans de Bernat Colomet, ciutadà de València, i signa aquest albarà.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 867.
Nós, en Bernat de Serrià, conseller del senyor rey, atorgam e regonexem a vós, en
G[uillem] de Solanes, escrivà del dit senyor rey, que avem haüts e reebuts de vós,
dels diners de la escrivania los quals donàs per nós a
València, míl·lia sous reals de València. E en testimoni fem-vos-en fer aquest albarà
segellat ab lo nostre segell.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, juny, 28. València.
Na Constança, ex
una canongia de la Seu de la ciutat que ha quedat vacant en favor del seu protegit,
Ogeri de Vercell, amb els diners de la qual podrà anar a Montpeller a estudiar.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1030.
Al [mo]lt noble e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó,
de València e de Múrcia e comte de Barchinona, e de la sancta Ecclésia de Roma
senyaler, almirall e capitan general, molt car nebot nostre axí com a fyll, dona
C[onstanç]a, per aquella misma gràcia emperadriu ça enrere dels Grechs, salutz
com a senyor en lo qual és tot nostre bé e nostre refugi aprés Déu. Senyor, sàpia la
vostra altea que nós peça a tramésem al estudi de Montpesller per aprendre sciència
e bones costumes Ogeri de Vercell, nodrit nostre, lo qual, senyor, sens ajuda vostra
de la vostra paraula no
voluntat de Déu sia mort un calonge en la Seu de València per nom Oliver, [per]
ço vos clamam mercé, senyor, axí humilment com podem que vós, per amor de
nós, vuyllatz pregar lo bisbe de València [...] amor nostra la dita calongia vagant la
vuyllàs donar e atorgar, e d'açò
podén fer per vós, senyor, trametés-nos-ho a dir e a demanar.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, juliol, 17. València.
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, demana al rei Jaume
II que actue sobre el procés contra en Ponç Fibla, canvista de València i empresonat pel frau
econòmic que havia comés a la seua taula de canvi, ja que l'Església l'ha declarat clergue i
ha escapat de la jurisdicció civil, amb gran escàndol de l'opinió pública.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 937
Al molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València,
de Múrcie e comte de Barcelona, nós, en Jaspert, vescomte de Castelnou
e procurador vostre del regne de València, nos comanam en vostra gràcia ab besament
de mans com a senyor del qual ara e totstemps esperam bé e mercé. Sapiatz
senyor que avem atrobat que
à estat cambiador e lo qual ara és dit clerge e que és fermat per l'esgleya, ha feits
molts fraus e engans en l'offici e ha feits grans serviis a alcuns hòmens de València
e encara a justícies del temps passat e, ab ajuda d'aquells, ha dampnificatz molts
mesquins creedors, la qual cosa és gran e de mal eximpli e és blasme de la vostra
senyoria; e segons que nostre assessor diu, aquell Pons no
perquè és obligat a comte e retre per l'offici de cambiador ans seria molt bé feit
que aquell fos punit en eximpli de molts. E vós, senyor, pus él en condició de sa
persona ha feit e comés frau dién-s'í clerge com sia lec, per grans servicis que ha
dats a clerges segons que avem entés, no deuríetz sofrerre que per vostre privilegi
fos escusat ans seria bo que de tot privilegi, així com no digne, fos despulat
e punit, e que manàssetz a nós que sabéssem tots los serviys e que destrenguésem
aquell que dexell[...] tots los serviys e que
senyor, que si aquell passa per clerge, tota vostra jurisdicció és e serà usurpada, que
tots los malfetors e totz los falsaris se fan tonsorar en València, e parlen-ne totz esters
no ych fan altres mal mas aquells e així, si amats la vostra senyoria, covendria
que
predecessors no
alta e mellor ab l'Esgleya a qui servitz et pus àvol e pus minva perquè, senyor, ordenatz-hi
so que tendretz per bé, que d'esta rahó escrivem a vós la justícia e juratz
de València.
Scrita en València,
1300, juliol, 17. València.
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, explica al rei Jaume
II que abans de la festa de Nadal de l'any anterior Joan d'Aliaga, veí de Xàtiva, es presentà
davant el noble Jaume de Xèrica, aleshores procurador general, i li presentà una carta reial
en la qual era nomenat procurador dellà Xúquer, i que més recentment havia presentat una
altra carta al justícia de Xàtiva amb el mateix nomenament. Assabentat en Bernat de Llívia,
demanà el document i comprovà que era fals i féu confesar n'Aliaga que el nomenament li
havia estat redactat per un escrivà de la cancelleria reial a Barcelona de nom G. F.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 944.
Al molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València
e de Múrcia e comte de Barcelona, nós, en Jaspert, vescomte de Castelnou,
besan vostres mans nos comanam en vostra gràcia com a senyor del qual ara e totstemps
bé e mercé speram. Senyor, sàpia la vostra reyal magestat que Johan d'Aliaga,
vehín de Xàtiva, en l'any passat ans de la festa de Nadal vénch al noble en Jacme,
senyor de Xèrica, adoncs procurador del regne de València e presentà a aquell una
carta en que
a enlà e ara, depús nós agem la procuració, ell portà una carta a la justícia de Xàtiva
que nós li avíem comanat lo dit offici. E com lo feit pervengés a oyda d'en Bernat
de Líbia, qui tenia nostre loc e
era falsa e tramès a nós a dir a Barcelona, on nós erem, lo feit e translat de la carta,
e nós escrivim a ell que aquella carta era estada falsada e que nós no la avíem feita.
E ell près confessió del dit Johan e, finalment, atorgà la veritat, so és a saber, que la
carta que ell dix que avia de vós del dit offici féu fer a Barcelona per ma de G. F.,
qui està a Barcelona, e aquella que dix que avia de nós, féu fer en Exàtiva e pasà-hi
feit com ha estat. E com sia menester que aquell G. F., qui falsament féu la carta que
falsament fo feita en què
falcia punit règeament, clamam-vos mercé, senyor, que vós trametatz a Barcelona
per fer pendre lo dit G. F. e d'aquell façats fer, sabuda la veritat, so que la vostra real
magestat conexerà, que per la dita falcia que féu de la dita carta deu sostenir. E si
vós, senyor, aquell G. F. no conexets, diu l'assessor que aquell escrivà és
e nerey e ha cabut molt en los officis de vostra cort ab A[rnau] Roig, e ha alberch
prop la Bocharia e tots los vostres escrivans lo conexen, perquè és mester que vós
hi fassatz enantar. E si podem aver la carta qui romàs ves en Jacme de Xèrica, que
ell à escrit ab la sua ma, serà provat.
1300, juliol, 29. València.
Ramon de Poblet, justícia de la ciutat de València, escriu al rei Jaume II en nom del consell
municipal de la capital i li explica que en Ponç Fibla, canviador, havia estat tancat a la presó
pel frau econòmic que havia fet amb els diners depositats a la seua taula, però que aleshores
ell al·legà que era clergue i havia de ser processat per la jurisdicció eclesiàstica. Això generà
un plet entre l'aleshores justícia de València, Guillem Celolm, i el bisbat de València, que
fou resolt finalment per part de l'arquebisbe de Tarragona de forma afirmativa quant a la
categoria de Fibla com a clergue. Ramon de Poblet li expressa al rei la gran sorpresa dels
membres del consell municipal davant el fet que una persona dedicada a negocis financers,
que havia defraudat més de 180.000 sous i que mai no havia anat vestit de clergue, ara resultara
que era eclesiàstic, per la qual cosa li demanen que anul·le el manament de l'arquebisbe
de lliurar en Fibla a la jurisdicció eclesiàstica, ja que tampoc no ha complit el manament
reial d'acordar una solució pactada amb els creditors.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 936.
Al molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València,
de Múrcia e comte de Barchinona, en Ramon de Poblet, justícia de València,
besans vostres peus se comana seynor en la vostra gràcia.
A la vostra real magestat demostre que en Ponç Fibla, qui fo en temps passat
cambiador de València, és pres en la presó vostra de València per ço cor s'abaté ab
grans quantitats d'avers que devia e tenia en comanda axí com a cambiador, per la
qual cosa fo request per los mercaders e creedors, als quals era obligat per la dita
rahó, que contra la persona del dit en Ponç Fibla fos enantat segons fur de València.
E lo dit en Ponç Fibla, estant en la presó, dix e al·legà sí ésser clergue e que no
devia contra ell ésser enantat per la vostra jurisdicció e, d'aquesta rahó, és-se seguit
pleyt entre ell e en G[uillem] Celolm, justícia de València ladoncs, denant l'official
del bisbe de València, et encara denant l'official de Tarragona. E, segons que hé entés,
fo donada sentència que
se maravella molt lo consell de la ciutat, que home que sia lech e viva com a lech
e en àbit laical, usan d'aytal offici com cambiador e faén totes ses coses així com
a lech, qui fo pres axí com a lech e en àbit de lech, sia jutgat ne haüt per clergue
e que
cent
E ara, seynor, ço que pus greu és, l'official de València ha mi amonestat que
li reta la persona del dit en Ponç Fibla e, per ço com no la sie retuda, ha denunciat
mi per vedat dién que la constitució de la Seu de Tarragona deu ésser observada
contra mi e contra tota la ciutat de València per ço cor en la dita ciutat és pres lo dit
en Ponç Fibla. On seynor, yo, curosament hé haüt aco[rd] [per] les damunt dites coses
e trop de consell que
vostra, per què yo requís l'official de València que ell contra mi per la dita rahó en
alcuna manera no enantàs, e posí al·legacions de dret denant ell a deffeniment de
la vostra jurisdicció e de mi. E fiu fer d'aquelles carta pública les quals al·legacions
a vós, seynor, tramet.
On sia vostra mercé que sobre les damunt dites coses donets remey e que
per aital rahó no aja a soffrir dampnatge la ciutat car d'enteniment és lo consell de
la ciutat que la persona del dit en Ponç Fibla no sia deliurada al dit official, per què
és mester, seynor, que proveeschats que
en aquest endemig per mi en la cort vostra, façats tenir e aver fermetat. E que no
vullats que per alcú pusquen ésser anul·lats per occasió de vet, com en veritat lo dit
official enant e aja enantat contra mi, segons que yo hé trobat de consell ab savis,
contra dret canònich e civil. E, seynor siats, membrant de la carta que vós feés al dit
en Ponç Fibla com perdonàs a ell lo crim, ell pagan o feén avinença ab sos creedors
o observan la composició que ab ells ha feyta, car lo dit en Ponç Fibla no ha feyt
ne fa res que en aquella carta sia contengut ans de tot en tot entén exir de la vostra
presó per ço cor diu que és clergue.
1300, agost, 1. Castelló de la Plana.
Nicolau de Passanant reconeix que Domingo Calderó li ha presentat dues cartes de pagament
de 295 sous, una del rei i altra de Guillem Llobet, però que com el procurador general del
regne de València li ha prohibit pagar res en nom del dit Llobet, ara li redacta aquest document
perquè conste que Calderó no ha cobrat res.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1047.
Yo, en Nicolau de Passanant, procurador d'en G[uillem] Lobet, atorch e en veritat
regonech a vós, en Domingo Calderó, que
la qual dehie e manava al dit G[uillem] Lobet que deliuràs a vós doens e noranta
e cinc sous, e
manava que yo a vós, dit D[oming]o Calderó, deliuràs los ditz
cobràs de vós la dita carta del senyor rey. Hon com a mi sie estat embargat per lo
batle general del regne de València no husar de la procuració del dit en G[uillem]
Lobet, per tal, yo, dit Nicolau, hatorg a vós, dit D[oming]o Calderó, que de la paga
damunt dita a vós no é pagat ne satisfeyt en alcuna cantitat ans per ço que vós los
puscatz cobrar del dit en Guillem Lobet o d'altri, vos faç aquest albarà en testimoni
de veritat.
Escrit en Castelló, kalendas d'agost
posí mon segel.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, agost, 18. València.
Els jurats de la ciutat de València protesten al rei Jaume II que Ramon de Sales i Ramon de
Soler, jutges reials, estan actuant en processos per assassinat contra veïns de la ciutat, i que
aquesta i totes qüestions judicials són competència del justícia segons regulen furs i privilegis,
exceptat si el monarca és present, per la qual cosa li demanen que reclame els processos
a la seua persona i consell reial.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 795.
Al molt alt e poderós seynor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de
València e de Múrcia e comte de Barchinona e de la senta Esgleya de Roma seynaler
e almirayl e capitani general, los jurats e
de València, besament de mans e de peus ab tota reverència e honor a la vostra
real magestat.
Per la tenor de les presents fem saber que per la justícia de València fo demanat
de consell a nós sobre processes feits per en R[amon] de Sales e per en
R[amon] de Soler, jutges per vós senyor asignats contra A[rnau] de Sent Johan e
Vicent Martí per denunciacions feites per en Bertolomeu Lópiç, denunciador de
la mort d'en Johan Lópiç, frare seu, e per en Bernat de Sen Feliu e per en Pero
Losà, denunciadors de la mort d'en P[ere] Losà e de Pericó Losà, nebot que fo seu.
Et nós, senyor, veens e esguardans que
fur de València e contra privilegis e en gran prejudici del dret de la dita ciutat,
no havem vulgut consentir a donar acort ni consell sobre los damunt dits processes,
confian nós de la vostra gràcia e de la vostra mercé que vós volrrets proveyr que
per los dits processes e enantaments la ciutat no sie prejudicada en sos furs ni en
sos privilegis.
Car, senyor, per fur de València tots los feits civils e criminals deuen ésser oïts
e determenats per la justícia de València e no per alcun altre jutge ordinari o delegat,
exceptada la vostra real magestat estant present en lo loch, per la qual cosa nós,
en nom de la universitat de la dita ciutat, pregam e requerim la justícia de València
que ell sobre los dits processes e enantaments no enantàs en donar sentència ni en
altra manera, car nós enteníem e volíem mostrar a vós, senyor, les damunt dites
coses confians fermament que la vostra benignitat e dretura farà alegrar totstemps
la ciutat de València e totes les altres terres vostres de furs e de privilegis. Encara
pregam e requerim lo dit justícia que tots los dits processes, ensemps ab los dits
denunciats, trametés sots segura capleuta a la vostra alta presència e al vostre consell
per tal que la vostra altea vege e proveesque sobre les damunt dites coses ço que
dretura requer e ha acustumat. Claman mercé a la vostra alta senyoria que
els privilegis de la ciutat sien observats e que sia revocat e anul·lat ço que contra
aquells per alcuns és estat feit o asajat de fer.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, setembre. 19. València.
Jaspert, vescomte de Castellnou, li escriu al rei Jaume II diguent-li que estava preparat per
acudir davant ell des de València quan rebé la seua ordre de quedar-se, per la qual cosa li
demana que recompense en Dalmau de Castellnou per a què el puga servir millor. També li
demana que resolga el plet que té amb l'admirall Bernat de Sarrià per la possessió de Calp,
tot i els bons contactes d'aquest darrer amb el Papa, i que es queda també per si cal defensar
el regne de possibles atacs de l'infant don Juan Manuel.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 757.
Al molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València,
de Múrcia, comte de Barcelona e de la santa romana Esgleya senyaler, amirany
e capitani general, en Jaspert, vescomte de Castellnou, besan vostres mans se
comana en vostra gràcia. Sàpia senyor la vostra senyoria que nós erem en València
que
vós sabets bé que nós, per manament vostre, feem aturar e endressam que
de Castellnou se aturàs, la qual cosa senyor és a nós gran càrrech e a vós com
les géns, senyor, se cuyden que ell per aventura hi feés més de son prou que no fera,
e com en Dalmau, senyor, sia hora qui us serviria bé en tots feits e no us vegam
tan mirve de feits que ell e d'altres no aguéssets ops aturar qui us agessen cor de
bon servir, clamam-vos mercé que donets a ell tal dressa que no si e aga a exir. E si
vós, senyor, li pagaríets
vos servir e no
Esters senyor vos fem saber que nós fom a Múrcia e demanam del feit d'Alcantarella.
los qual vós aüts promés de dar a
míl·lia a
ajats vostre esguart de guiza que ell vos hi pusque bé servir, que hon més li darets
vós, mils vos hi porà ell servir.
Encara senyor sàpia la vostra senyoria que avem vista una carta vostra sobre
feit qui és entre nós e
jutges no enanten en aquell feit per so com l'almiray ha tramés a vós a d[ir] que
està a coneguda del bisbe, de la qual cosa, senyor, nós ne som molt meravellatz com
vós, senyor, per l'almirayl voletz fer tort a nós, cor si nós, senyor, no us avem tant
servit com l'almirayll, als menys no us avem feits tans enutgs com ell, e so que us
avem servit, avem-vos servit aytan lealment com ell e pus. Ver és senyor que nós
ne som en gran privadea ab l'apostoli perquè nós lo puscham pregar dels nostres
feits així curosament com ell le
sabets que ell li tramés del seti de Ceragoça com vós hi erets. E així senyor tots
aquests bons serviis que ell vos ha feits no aurien ops a tenir dan a nós, perquè us
clamam mercé senyor que vós vullatz aquella carta que feita avets del feit de Calp
revocar, e vullats manar als jutges qui assignatz hi són que ells en aquell feit enanten
e donen sentència per tal senyor com lo feit és per enantat que a sentència és
vengut, e nós, senyor, trametem-vos tot lo procés.
E nós senyor per tots aquests feits avíem cor d'anar a vós e, can fom en València,
senyor, sabem en Bernat de Sarrià e nós que
castell de Garcia Munyós, perquè en Bernat de Sarrià e nós nos acordam que nós
romanguéssem per so que, si
al regne de Múrcia, que nós ho defféssem e y donàssem conseyll. E tota via si tant
serà que ells hi vengessen, avem fe en nostre Senyor que nós ho deffendrem de
manera que cant a ara lo dit en Bernat de Sarrià no y farà fretura. E sobre aquests
feits, senyor, nós avem pregat e
vós en aquests feits a endressar, lo qual vos clamam mercé que creegats d'açò que
ell vos dirà de part nostra, e clamam-vos mercé senyor que siatz membrant dels
nostres feits e majorment d'aquells d'en Dalmau.
1300, setembre, 23. Morella.
Pere Ricart, fill de l'homònim, veí de Morella, comunica al rei que li havien presentat una
apel·lació a la sentència que ell havia otorgat en el plet entre Siurana de Nalda, d'una part, i
Domingo Valentí, Guerau Gilabert, Bernat Vinatea i Berenguer Flix, marmessors del difunt
Bartomeu Flix, i la seua vídua na Maria, de l'altra. Per aquesta raó envia a la cort reial tot el
procés, convocant-ne les parts per a quinze dies després de la propera festa de Sant Miquel.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 987.
Al mo[lt] alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó e de
València e de Múrcia e comte de Barcelona, e de la santa romana Eglésia senyaler
e almiral e capità general. P[ere] Riquart, fil d'en P[ere] Riquart, veí de Morella,
besamén de mans e de peus esperan de vós gràcia e mercé. Faz-vos saber, senyor,
que pleit d'apel·lació és estat menat davant mi en Morella entre en Siurana de Nalda,
de la una part apel·lant, e en Domingo Valentí, per sí e en Guerau Gilabert, Bernat
Vinatea, Berenguer F[li]x, marmesors d'en Bertomeu Flix, defunt, e na Maria,
muyler que fo del dit Bertomeu, apel·lats de l'altra, per rahó d'una sentència dada
per la justícia de Morella, lo qual pleyt d'apel·lació yo é per sentència determenat.
De la qual sentència per mi donada lo dit Siurana a la vostra real magestat
se
e senyoria, ab tot lo procés axí del pleyt principal com de la apel·lació clos e
segellat, tramet. E feyt manament a les dites parts que al
sent Michel e
dia feriat en l'altre dia segent, conparegen davant vós per éls o per lurs procuradors
suficients [...]at establits a enantar segons que serà faedor.
Scrita en Morella,
1300, setembre, 29. Vila
Bernat de Llívia, batle general del regne de València, escriu al rei Jaume II informant-li que,
segons les seus ordres, n'ha anat a Begís per saber quines són les rendes que pagaven els
moros i els problemes que havien tingut amb l'alcaid. També li explica que en alguns pobles
de la Plana de Castelló hi ha hagut problemes de termes, i li demana que nomene jutges
per resoldre
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 776.
Al molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia [de] [Déu] rey d'Aragó, de València,
de Múrcia e comte de Barcelona e de la santa Església senyaller, a[l]mirayl
e capità general. En Bernat de Líbia, batle vostre en lo regne de València, besan la
terra davant los vostres peus me coman en vostra gràcia. Senyor, yo, avén aüt manament
vostre, ané a Bexix e de [...] dies abans que vostre manament fos vengut a
l'alcayt ab qui vós vos [...] avengut e a qui vós avíets donat dia, se avia preses totes
les rendes forcívolment del dit loch de Bexix, ço és a saber,
a sen Miquell, e
senyor, los moros de Bexix dupten molt del casteyil e dels hòmens del castell per
ço cor abans que yo fos estat al dit loc per manament vostre, ells [...] avien presa
roba e moltes altres coses lurs. E yo [...] hé emparats en la dita vayll tot ço que yo
hi e trobat que fos del alcayt ni de son frare ni dels altres hòmens del cast[ell], [e] la
vayl, senyor és at[...]da gran temps ha per tria míl·lia sous l'an, e ha hi una vinya e
alcaydia del dit casteyll
no són tenguts los moros sinó dels
la vinya e del ort e olivar e
Encara senyor, per raon de demanar los térmens que vós a mi manàs demanar
per vostra carta d'alcuns lochs del regne de València, fuy ab lo noble en Jaçpert
de Castellnou en la Plana de Borriana e trobé hi alcuns contrasts de térmens, e axí
dupte yo en quina manera volets vós que
ab cartes e ab privilegis de vostres antecessors lo terme que a ells fo assignat e
donat si
senyor, ço que tingats per bé. Encara d'alcuns térmens en què se ha ja donats testimoni
e vós, sényer, asignats jutges, e aquells jutges no àn conegut d'aquells negocis
en quina manera volets que
carta al procurador del regne de València que en totes les dites coses me dó conceyl
e ajuda tota ora que per mi ne sia demanat, jaçsia que ell ne sia de bona volentat.
Escrita en Vila_real,
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, octubre, 4. Castelló de la Plana.
Bernat de Llívia, batle general del regne de València, escriu al rei Jaume II explicant-li que ha
rebut la seua carta en què li manava embargar tots els béns d'Arnau de Reixac, resident a
Xàtiva, però que Guillem de Reixac se n'havia oposat i li demana què fer. També li diu que
ha fet arribat al noble Jaspert de Castellnou, procurador general del regne, i als justícies de
les ciutats i viles que no poden substituir les penes de mort o mutilació de membres sense
permís reial. Finalment li diu que ha viatjat pel regne de València comprovant si hi ha hagut
ocupacions de terres reials sense permís i li explica que, efectivament, això és general i protagonitzat
per tota mena de gent, homes de vila, cavallers i ciutadans, però al mateix temps
li explica que també hi ha molta gent que acceptaria establiments reials de terres en el secà
sotmeses només als drets de delme i primícia, i posa per exemple els casos de Vila
Castelló de la Plana, però que no vol actuar-ne sense permís reial.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 763.
Alt molt alt e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València,
de Múrcia, comte de Barcelona e de la santa romana Esgleya senyaler, almiray
e capitani general, Bernat de Líbia, batle vostre general e
vostres mans se comana en vostra gràcia. Senyor, reebí manament vostre que degés
emparar e occupar tots los béns que
lo regne de València e jo, senyor, encontinent fiu emparar los dits béns jasia que
G[uillem] de Rexach se oppòs a aquells dién que pertanyen a sí, la qual cosa jo no
ho vulga oir ni aver presa ferma d'ell tro que de vós n'agués manament.
Encara senyor presentí al noble en Jaspert de Castellnou e a les justícies del
regne
hó lexa hó composició de negun qui fos j[ut]gat a mort hó partiment de membres
hó que d'allò fos denunciat hó acusat. Encara senyor, per auctoritat d'un manament
que ja enguany aguí de vós, de tornar los térmens qui als vostres logars eren tolts
en minva e prejudici vostre, son anat e vaig per lo re[gne] de València per tots los
log[ars] vostres e trob molts térmens occupats e preses dels vostres locs, los quals
baronívolment jo deman [e] demanaré segons lo vostre m[ana]ment e aquells restituiré
als locs vostres, jassia que atrob [alguns] contrasts ab los grans hòm[ens] e
encara ab cavallers e ab ciutadans, los quals jo tots pren poch pus a vós entena a
fer servii ni complir lo vostre manament. Perquè senyor sia la vostra mercé que, si
negú denant vós per la dita [r]ahó venia, que a vós plàcia rahonar vostre dret asò que
jo f[as] per vós, que enaixí, senyor, ho fahia vostre pare com res manava fer, e és-me
semblant que axí puschats vós, senyor, aver hòmens enfortitz e encara molt més en
demanar vostre dret com los hòmens del regne en deffendre tort a desert vostre.
Senyor, mentre jo vaig per aquests térmens trob molt hom qui pendria volenter
de la terra herma e estarien en los vostres locs, e jassia que asò se pogués fer
per offici de batle general, jo no vull donar de les terres hermes en secà a dècima e
promícia, segons que ells ho demanen, menys de vostra auctoritat e, entre los altres
locs del regne, n'é atrobats en Villareal e en Castelló qui pendrien de la terra del
seccà a dècima e promícia. E d'açò, senyor, sia vostra mercé que
vostra resposta per tal, senyor, cor jo cobeeg molt de servir-vos en tal gissa que vós
conegéssetz e trobàssets que jo us servesch bé e leyalment a prufit vostre, així com
vassaill deu servir bon senyor.
Scrita en Castelló del Camp de Burriana,
de
1300, octubre, 4. Castelló de la Plana.
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, escriu al rei Jaume
II diguent-li que Bernat de Llívia, batle general del regne, li ha presentat la seua carta
en què el rei mana que cap oficial puga canviar la pena de mort o mutilació per una multa
sense permís reial, i li expressa la seua incomoditat perquè ell no s'ha comportat mai de dita
manera i no cal que li diga aquestes coses. D'altra banda demana al rei que suspenga fins
que el monarca estiga a València el manament d'embargar els béns de Guillem de Reixac i
més en concret el seu real de Xàtiva, ja que aquest va perdre tots els seus béns al Rosselló.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 774.
[Al] molt [alt] e poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de
València, de Múrcia, comte de Barc[elona] e de la santa romana Esgleya senyaler,
almiray e capitani general, nós, en Jaspert, vescomte de Castellnou, besan vostres
mans nos comanam en vostra gràcia com a senyor del qual ara e totstemps sperem
bé e mercé. Senyor, vim
regne de València, de part vostra a nós presentà, en la qual se contenia que nós ni
les justícies dels locs vostres ni alguns altres officials del dit regne de València no
feéssem diffinició ni remissió de neguna re de què a alcú pertangés mort hó [...]
lació de membres ni qui d'aytal cosa fos acusat. On com nós, senyor, nulla hora no
agam usat de fer aytals diffinicions ni remissions ni siam de volentat de fer aquelles,
de qui a avant és-nos greu com d'aytal rahó dubtats en nós, e pren [...] axí com
fahia a un sarrahín que hom trobe en ex[...], que avia estat LX anys que no era
exit fora los portals d'una ciutat e
aquella ciutat no exís, e lo sarrahín, oyt lo manament a ell feit per lo senyor, reemés
al senyor que no
cerquetz que nós nos reemam a vós perquè
no
no pendre negun diner ni fer gràcia a nul hom de neguna re hon justícia corporal
se degués seguir, sabens e conexens que a vós plau justícia e que les diffinicions e
gràcias d'aquesta manera s'esgarden a vós.
[E]ncara dix a nós en Bernat de Líbia que vós manats pendre tot so qui era
d'en A[rnau] de Rexach e com ell, per aquesta rahó, s'entena a pendre
G[uillem] de Rexach té en Exàtiva qui [...] hom segons que vós, senyor, sabets,
qui ab nós ensemps e per nós perdé tot quant avia en Rosselló, si vostra mercé és,
senyor, no ha ops a cobrar aytal guardó, perquè senyor vos clamam mercé que vós
ab vostra carta manets sobresehir el feit tro que vós siats en València com aquell
real, senyor, sia del dit en G[uillem] de Rexach e de sos fills e asò sia aparaillat de
mostrar denant vós quant vós siats en la terra.
Millesimo
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1300, novembre, 3. València.
Pere Boïl informa a Bernat de Sarrià que se li deuen certs diners a Bernat Solzet, escrivà reial,
pel seus serveis al monarca a Aragó i a València.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1148.
A
escrivà del senynor rey, és degut per quitació de una bèstia del primer dia del mes
de agost del an present tro per tot lo derrer dia del mes de octobre prop pasat, que
són
a raó de
e
dia,
1300, novembre, 3. València.
Pere Boïl informa a Bernat de Sarrià que se li deuen a Berengueró Anglés, membre de la casa
reial, uns diners pel seu servei a la cort durant uns mesos.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1156.
A
Anglés, de la [casa] [del] senyor rey, és degut per quitació de una bèstia, ço és saber,
del p[rimer] di[a] del mes de juliol del an present de
dia del [m]es de octobre prop pasat, que són
ab la cort los
regne de València que fan, a raó de
1300, novembre, 4. València.
Bernat de Sarrià, conseller del rei, reconeix que ha cobrat de mans de Guillem de Solanes en
nom de Ramon, bisbe de València i canceller reial, uns diners per les despeses del viatge de
Bernat de Segalar al regne de Granada, i altres pagats al missatger de dit rei granadí.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 818.
Nós, en Bernat de Serrià, conseyler del senyor rey, atorgam e regonexem a vós, sényer
en R[amon], per la gràcia de Déu bisbe de València e canceller del dit senyor
rey, que avem haüts e reebuts de vós per man d'en G[uillem] de Solanes, escrivà del
senyor rey, de la moneda del segel
nós a
los manà dar per les despeses del viatge que deu fer al rey de Granada.
Ítem, que donàs a ell mateix
gramayla.
Ítem, que donàs per nós a Çayt Alhaxulli, missatge del dit rey de Granada
per
reals de València, los quals lo senyor rey li manà donar de gràcia.
Dels quals diners damunt dits, nós tenim per pagat de vós, e en testimoni
d'açò manam-vos-en fer aquest albarà segelat ab nostre segel, qui fo fet en València,
1300, novembre, 7. València.
Gisbert de Pals atorga un albarà en què reconeix que ha cobrat uns diners de mans de Guillem
de Solanes, escrivà reial, per a la despesa del seu viatge a Catalunya per la compra del
castell de Palau.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 849.
Jo, en Gizbert de Pals, ab aquest present albarà atorch haver haüts e reebuts de vós,
en G[uillem] de Solanes, escrivà del senyor rey, dels diners del sagel del dit senyor
rey,
rey a vós feyt, de bo[ss]a per mes despeses del viat[ge] que faya en Catalunya
a la dona na Guillema de Canet, per rahó de la compra del castel de Palau.
En testimoni d'aquesta cosa fes-vos-en aquest albarà sagelat ab mon sagel,
escrit en València,
1300, novembre, 8. València.
Bernat de Sarrià, conseller del rei i procurador del regne de Múrcia, reconeix que ha cobrat
del bisbe de València, canceller reial i per mans de Guillem de Solanes, escrivà del rei, cent
morabatins d'or que ell havia pagat abans al noble Joan Garcia de Loaisa, senyor de Petrer,
per un privilegi que n'havia tret.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 891.
Nós, en Bernat de Serrià, conseyler del senyor rey e procurador del regne de Múrcia,
atorgam e regonexem a vós, sényer en R[amon], per la gràcia de Déu bisbe de
València e canceyler del senyor rey, que avem haüts e reebuts de vós per man d'en
G[uillem] de Solanes, escrivà del dit senyor rey, de la moneda del segel
de Petrer, qui
quals
fem-vos-en fer aquest albarà segelat ab nostre segel.
Scrit en València,
1300, novembre, 8. València.
Pere Boïl comunica a Bernat de Sarrià els diners que se li deuen a P[ere] de Lledó, escrivà
reial, pels seus serveis seguint a la cort, amb els diversos animals amb els quals anava, entre
ells un cavall armat.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1201.
A
Ledó, escrivà del senyor rey, és degut per quitació de
dia anat del mes de octobre del an prop pasat de
dies anatz del mes de abril del an present de
los quals contínuament fo ab la cort en Barchinona, hon té son alberch, que fan, a la
meytat de sa quitació a raó de
Ítem, li és degut per quitació de les dites
mes d'abril e de
los quals fon en Cathalunya en terra de Barchinona ab la cort, a raó de
per cascuna bèstia lo dia,
les dites
següent mes de juny, que són XXXV dies, per los quals fo en Leyda ab la cort, a raó
de
quitació de
senyor rey, és a saber, del
anat del mes de octobre prop pasat, que són
Aragó ab la cort, de què lo senyor rey manà que li fos fet compte a raó de
per cascun dia,
solidos Barchinone et
per
los dits
damunt dit,
solidos iaccenses.
Scrit en València, a
1300, novembre, 13. València.
Pere Boïl informa a Bernat de Sarrià que se li deuen a Jaume Sa
pels seus serveis a la cort reial durant més de sis mesos.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1469.
A
metge del senynor rey, és degut per quitació sua de
mes de abril del ayn següent de
quals fo en Barchinona ab la dita cort, que fan, a raó de
lo dia, de
la cort en Barchinona segons que
a cumpliment de sa quitació per tot lo dit temps
solidos Barchinone.
que aquest albarà fo fet, no li faç compte cor fo-se
Scrit en València, a
1300, novembre, 15. València.
Bernat de Sarrià, conseller del rei, reconeix que per mà de G[uillem] de Solanes, escrivà reial,
ha cobrat del canceller Ramon, bisbe de València, 200 sous que ell havia pagat anteriorment
en nom del rei a Bernat Colomet com a paga per la seua estada al regne de Múrcia, tal com
hi consta a un albarà de Guillem Cabrerés.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 893.
Nós, en Bernat de Sarrià, conseyler del senyor rey, atorgam e regonexem a vós, sényer
en R[amon], per la gràcia de Déu bisbe de València e canceyler del senyor rey,
que avem haüts e reebuts de vós per mà d'en G[uillem] de Solanes, escrivà del dit
senyor rey, de la moneda del segel
e pagàs per nós a
degut de sa quitació del regne de Múrcia ab
quals li avem escrits e
E en testimoni d'açò fem-vos-en fer aquest albarà segelat ab nostre segel, qui
fo fet en València,
1300, novembre, 17. València.
Pere Boïl informa a Bernat de Sarrià que se li deuen certs diners al sarraí Muça Motauri, genet,
per manteniment durant la seua estada a la cort reial a Barcelona i Vilafranca del Penedés.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1152.
A
genet, és degut per quitació sua de una bèstia, ço és a saber, del primer dia del mes
de març del an prop pasat de
mes d'abril del an present de
e en Vilafrancha ab la cort, a raó de
Barchinone.
Scrita en València, a
1300, [novembre], 19. Traiguera.
Guillem d'Anglesola recorda a fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del
Temple, que han de pagar una quantitat anual a Bernat de Guimerà per la seua possessió
d'Atzeneta del Maestrat, i que cal que li paguen ara perquè acaba la treva amb el comte
d'Urgell i necessiten els diners. Quan li paguen els farà l'albarà corresponent.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 851.
Al onrat e religiós frare Arnau de Banyols, comanador de Paníscola, de nós en G[uillem]
d'Anglerola, saluts e bona amor. Fem-vos saber que a nós no menbrien que
us parlàsem de la obligació la qual en Bernat de Gimerà, cavaller, à en Atseneta, de
la qual obligació romanen a pagar al dit en Bernat de Gimerà mill e CXXXII sous
que e
us pregam que façats encontinent vista la present per tal com el dit en Bernat de
Gimerà à ésser d'así a
comte d'Urgell. Et per ço com la treva serà exida d'ací als
pendrem-vos en comte los sobredits diners encontinent que
de Gimerà. E nós fer-ne
carta del dit en Bernat de Gimerà, quan la paga li ajats feyta, que
nós de tota aquella quantidat per què ell tenia po[...] Atseneta per nós, e defenesca
nós e mons béns e a vós [...] [...] de la paga que feta li aurets per nós.
1300, novembre, 21. València.
Pere Boïl comunica a l'escrivà reial Guillem de Solanes que ja ha inclòs en el seu llibre de
comptabilitat els diners que Guillem d'Entença deu a la cancelleria.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 857.
A
solidos barchinonenses
la chancellaria per raó de cartes que
escritz en compte al dit noble segons que
acorriments en la
Scrit en València, a
1300, novembre, 21. València.
Pere Boïl informa a Bernat de Sarrià dels diners que se li deuen a Gil de Jaca com a pagament
del seu servei al rei. Per la banda de darrere de l'albarà s'informa dels pagaments fets.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume II, núm. 1147.
A
és degut per quitació de
de
XLIX dies per los quals fo en Aragó ab la cort, dels quals li abat
E axí roman
sex solidos iaccenses.
[Sc]rit en València, a
València
és pagat de tot.