Bernat Guillem Català de Valeriola
Bateyx ý nativitat, 1568. Dimats, a 26 de octubre, any 1568,
a la matinada, ans de la una hora, naixquí yo, Bernat Guillem
Honorat Cathalà, ý fui batejat en la església de Sent Llorens, dit
dia, entre once ý dotse de migjorn, per lo reverent mossén Francisco
Jordan, beneficiat en dita sglésia, lo qual me fon mestre de llegir.
Foren padrins mossén Jaume Ferruz, mestre en Sacra Teulogia,
beneficiat en la Seu, ý dona Castellana Pellicer, doncella, de la
tercera regla de Sent Francés.
Confirmació, 1572. Dumenge de Pasqua d'Esperit Sant, a 25
de maig 1572, fui confermat en lo capítol de la Seu de València,
juntament ab mon germà Juan Guillem Honorat Benet Cathalà, lo
qual naixqué a 27 de dehembre 1562. Foren padrins mossén
Baltasar Ferrando ý la damunt dita dona Castellana Pellicer, beata
de la tercera regla de Sent Francés.
Àbit de mon germà. Divendres, 30 de janer 1578, prengué lo
àbit del benaventurat sent Domingo, en lo monestir de Predicadors
de València, mon germà, frare Juan Guillem Cathalà, donà-lo-y
lo pare fra Loís Bertran, esent prior de dit convent.
Mort de mon pare, 1582. A 5 de febrer 1582, morí misenyor
y pare Guillem Ramon Cathalà. Soterraren-lo a 7 de dit en la Seu
de València, en la capella dels Cathalans, sots invocació de Sent
Antoni. Deixà molt bona fama de virtuós.
Camí de Madrid, 1 vegada. Dilluns, a 15 de janer 1584,
partí de València a Madrid, a on està la cort del rey nostre senyor
don Felip_Segon de aquest nom. Apleguí a Madrid dia de sent
Sebastià.
Camí del Scurial. Aprés, Disapte Sant, aní a l'Escurial, que
és un convent de frares de Sent Geroni, sots invocació de Sent
Lorenço el Real. És la millor casa que y à en lo món. En aquestes
calendes estava lo rey en dit convent, ý diumenge, a 1 de abril oý
misa en dit convent ý diní en la taula de
del rey, encara que llavós no y eren sinó los següents: don Diego
de Còrdova,
lo conte de Fuensalida, lo compte de Chinchon, don Pedro de
Velasco, don Juan Manrriques ý don Francisco Çapata.
Parlar al rey, 1 vegada. Ý en aver dinat, lo marqués me entrà
a besar les mans al rey ý m'offerí en son servici. Ý li supliquí cert
negoci ý ell me respongué —cenyí
me la lleví per a venir a València, perquè misenyora no gusta de
que la portàs de dia—:
de servirme y mandaré que se vea vuestro negocio"
Cenyí espasa. A 8 de dehembre 1585, dia de la Concepció,
me cenyí espasa ab la benedicció de misenyora, lo qual dia
conbreguí en Predicadors en la capella dels Cathalans, senyors de
Alcalà, nostres parents, sots invocatió de Nostra Senyora de
Misericòrdia.
Casament de la infanta dona Catalina. En aquest any casà
lo rey a la sinyora infanta dona Cathalina, filla, la segona, ab lo
duch de Saboya. Foren les bodes en Çaragoça per la Quaresma, ý
aprés anaren tots a Barcelona, a on se enbarcà lo duch ab sa muller
devés sos estats. Ý lo rey se
Duraren les corts crech que més de cinch mesos. No y estiguí.
Venguda del rey. Ý aprés, lo rey vingué devés València, per
la qual venguda me cenyí espasa. Posà lo rey en Sent Miquel de
los Reyes, ý disapte, a 19 de janer 1586, lo compte de Aytona, que
era virrey, me inbià a convocar per a besar les mans al rey. Ab
alguns cavallers, aní ý besí-li la mà, ý aprés la besàrem al príncep
don Felip, nostre senyor, ý a la senyora infanta dona Isabel, que
tenia en les faldes.
Entrada del rey. A 20 de dit, dumenge, fonch la entrada del
rey. Ý donada la volta, apeà en lo Real.
Parlar al rey, 2 vegada. Aprés, a 28 de dit, li torní a besar les
mans, suplicant-li lo mateix negoci, ý
ver vuestro negocio"
aniré, perquè entench que no faré res.
Dia de
senyora dona Costança de Perillós, filla del senyor don Giner de
Perillós, molt contra voluntat de tots mos parents ý de son pare. Ý
per ço y agué alguna dificultat ý lo virey ý consell me feren
manament de que no la festejàs. Yo la festejí ý concertí de casar-me
ab ella.
Entrada en casa don Giner. Ý axí, dimecres, a 13 de janer
1588, entrí en casa del senyor don Giner. Ý trobant-me ab sa filla,
féu que micer Geroni Pasqual, que és jutje de cort, me portàs a la
presó. Ý serien les tres hores de la maytinada. Ý yo entrí a les
quatre de migjorn en dita casa.
Presó. Dijous, entre tres ý quatre de la matinada, me portaren
a la torre ý estiguí en lo guinneu fins a migjorn. Ý portí grillons
fins a que
los noms dels quals posaré més avant.
Esposalles, dia de la Conversió de sent Pau. Dilluns, a 25
de janer 1588, me tragueren de la presó per a desposar-me ab dona
Costança, la qual estava sacrestada en casa dona Leonor Calatayud
y de Llorís, senyora de la Torre. Desposà
Fraxa, canonge de Tarragona ý official de l'arquebisbe don Joan
de Ribera. Rebé acte lo escrivà de l'oficialat.
Tornada a la presó. Ý tantost, a les sis hores de la matinada,
torní a la presó, perquè axí deya la provisió. Ý a on estiguí alguns
dies. Ý denunciaren-me per lo matý, per aver entrat en casa don
Giner.
Exida. Disapte, a 27 de febrer, dit any 1588, me tragueren
arestat a ma casa, ab sis mília lliures de fermança, a on estiguí
arrestat un mes. Ý aprés me allargaren los dits arests.
Oyr missa. Dimats de Carnestoltes, lo primer de març, dit
any, oý misa en lo altar major de Sent Llorens, entre cinch ý sis de
la maytinada. Digué
Cathalà.
Elexió 1 del bras militar. A [...] de [...] 1589, se
juntà lo bras militar per instància del duch de Maqueda ý del
compte de Elda, per raó de un plet que portà contra ells lo bisbe de
Oriola. E per ser contra furs, usos ý bons costums de aquest regne,
feren persones eletes per a defensar-o, les quals són les següents.
Nobles: don Pero Maça Ladron, marqués de Terranova; don Joseph
Pellicer. Cavallers: en Eximén Pérez Joan, en Bernat Guillem
Cathalà de Valeriola.
Pose asò en memòria per l'esdevenidor, que tenint yo no més
de 20 anys, començaren a elegir ma persona per a les coses del
benefici del regne.
Familiatura. +. Ans de açò, pose a memòria com me donaren
lo títol de familiar del Sant Offici de la Inquisició, a tres de
octubre 1588, ý fins [...] a on resta declarada [...] quartó de
Valeriola. Ý asò no u pose perquè y aja dubte ningú, sinó per lo
esdevenidor, per causa dels jueus que y à de aquest nom ara, los
quals són batejats per los meus Val·lerioles. Fiu registrar lo dit títol
en la 67 mà de Manaments ý empares de la cort civil, fòlio 36, any
1602. Tinch-ne dos còpies, la una en valencià ý l'altra en castellà.
Necesitat del rey. Ítem, a 5 de agost, dit any 1589, lo rey
nostre senyor nos féu merced als tres estaments de València, de
enviar-nos a manar lo servisen en alguna cantitat de moneda per a
perseguir los eretjes que
vent la urgent necesitat, li à fet servici de güit millons, que són
8.000.000.
Carta per al rey. Vist per mi la poca voluntad que y à de
servir-lo, me paregué donar-li a sa magestat avís del que pasa. Ý
axí, a 11 de setembre, li escriguí una carta, la qual està insertada
en lo Llibre de memòries, lo sucsés de la qual yo
aurà ocasió.
Anada a Madrid. A 17 de maig 1591, divendres, partí de
València per a Madrid. Ý venint per mes jornades, arribí a Madrid,
gràcies a Déu, güi, dijous, dia de la Assenció de nostre senyor
Jesuchrist, ab salut.
Parlar al rey, 3ª vega[da]. Enaprés, estant lo rey nostre
senyor en Aranjuez, li aní a besar la mà. Ý arribí allà disapte, lo
primer de juny 1591, vespra de Pasqua d'Esperit Sant. Ý oÿda misa
en la capella, Juan Ruiz de Velasco me entrà a parlar ab lo rey. Dix-li
qui yo era ý lo que volia. Ý sa magestat donà lloch a que
li parlàs. En effecte, li besí la mà ý li diguí que
sa real casa, etc. Respongué:
que se avia remitit lo meu memorial al Bureo, que és la junta de
los mayordomos del rey, ý està a consulta. En aver-la-y sabrem la
resposta. Resta a càrrech de Juan Ruyz lo avisar-me.
A 7 de juny dit any, partí de Madrid per a València, y aribí
dimecres a 12 de dit, vespra del Corpus, ab salud, gràcies a Déu.
Confraria de Nostra Senyora de la Seu. A 15 de agost 1591,
entrí confrare de la confraria de Nostra Senyora de la Seu. Sia a
servici de Déu.
Repartir la caritat dels pobres de Sent Lorens. Diumenge,
lo primer dia de maig 1592, se juntà la parròchia de Sent Llorens,
com les demés parròquies fessen lo mateix, atesa la gran fam que
y avia. Determinàrem de fer andana per la parròchia per a que
prometés fins a la collita un tanto cada semana, ý la distribució de
dita almoyna fonch comesa a mi la primera semana, ý a don Juan
López la segona. E axí ens anàrem repartint lo treball una semana
part altra. Ý en açò se remedià molt la gran necessitat que y avia.
Malaltia de l'any 1592. A 14 de juny 1592, cayguí malalt de
febres ý modorra. Ý estiguí zetse dies ab gran febra, ý los primers
nou dies me sangraren once vegades, ý aprés no gosaren sangrar-me
més per lo poc subjecte que tenia. Arribí al cap ý
infinites pregàries, que casi no y avia convent en lo regne de
València que no s'apretasen molt ab nostre Senyor per a que
donàs vida. Envihí per mon germà per no morir-me sinse veure
Estava en Tortosa en lo colegi de Sent Domingo, que llig allí
Teulogia. Ý axí, los monestirs de Tortosa pregaren a Déu per mi ý
fon servit nostre Senyor de hoyr-los ý em donà salud. Plàcia la
divina magestat sia per a més servir-lo ý fer llarga penitència de
mos innumerables pecats.
Estiguí en covalèger fins als darrers de setembre, perquè ab
estar yo molt gros ý robust ý ab moltes forces, me consumí tant en
aquells 16 dies, que güi, que tenim 26 de setenbre, encara menge
carn.
Acadèmia. Ans de açò, en lo mes de setembre 1591, nos
juntàrem uns quants cavallers ý amichs ý instituhïrem una Acadèmia
per a exercitar-nos en hobres ý actes virtuosos. No posaré ací
los qui som, ni res del succés d'ella, pues més largament se veurà
en los llibres que estan intitulats De la Acadèmia, a on estan totes
les hobres que
Obreria del Santíssim Sagrament, en Sent Llorens. Elet
en Sent Llorens. En dies pasats se juntà la parròchia del senyor
Sent Llorens, ý per a millor poder tractar les coses necessàries ý
concernents al benefici de dita sglésia ý per a pendre conte al
col·lector de la tatja pasada ý posar ý mudar obrers o baciners, me
feren un bastantíssim poder. Estant pues, entre altres vegades,
ajustats en la casa del reptor, nos fon representat que lo present
any 1592 estava molt mal servit lo basí del Santísim Sagrament, e
per ser molt pobre lo baciner no y avia siris per als combregars ý
moltes vegades la llàntia apagada ý altres llàstimes ý descuyts, de
manera que
per a l'any següent, 1593, llevàsem al que avia de ser, que també
era home pobre, ý que
fer. Yo diguí que u volia ser, ý axí em nomenava a mi per al dit any
93. Lo senyor de Gilet era ab mi juntament elet; digué que ell se
nomenava a sí mateix per a l'altre any aprés, ço és, 1594, ý los dos
lloàrem ý aprovàrem lo fet, ý lo reptor. Plàsia a sa divina magestad
que acertem a servir ý que ya que yo, com a miserable peccador,
auré estat occasió de que altres lo ajen ofés, ara me seguixquen en
què no ixca aquesta obreria de entre cavallers, ý
innumerables pecats. Amén.
benedictus in saecula. Amen.
Nau. A 1 de maig entrí a veure una nau que estava en la plaja
de València. Pose-u en memòria perquè fon lo primer vexell que
hé vist. Era de
per lo síndich de València.
Galeres que vingueren a la plaja. En lo mes de [...] de
l'any 1593, vingueren a València nou galeres de les de Gènova
que servixen al rey nostre senyor ý estigueren a
trenta pasos del pont de la Mar, cosa que may se ha vist. Yo entrí
en companyia de alguns cavallers per ser cosa que may la avia
vista. Entrí en la capitana.
Presentatura de mon germà. Pose en memòria com a [...]
de març 1589, fonch graduat mon germà de presentado en
Teulogia per la sua religió, com appar ab lo títol que despachà lo
reverendísim frare Sixto Fabro de Luca, general de la orde de Sant
Domingo,
Priorat de Sent Matheu en mon germà. En nom de nostre
Senyor, a 13 dies del mes de abril de l'any 1594, lo dit mon germà
fonch elet en prior del convent de Sent Juan Baptiste ý Sent Vicent
Ferrer de la orde de Pricadors de la vila de Sent Matheu, regne de
València, per tots los frares de dit convent,
Enaprés, a 19 de dit, fonch confermat en dita dignitat per lo molt
reverent frare Joan Vicent, prior provincial de la província de
Aragó ý mestre en Sacra Theologia. Plàsia a nostre Senyor sia
salutem animae
Cura de Francisco Figuerola, senyor de Nàquera. Jhesús.
Sia en memòria com güi que contam 27 del mes de abril 1594, lo
molt magnífich justícia en lo civil de la present ciutat de València,
me decretà en curador de la persona ý béns del magnífich Francisco
Figuerola, cavaller de la orde de Nostra Senyora de Montesa, fill
llegítim ý natural del magnífich mossén Melchior Figuerola, cavaller,
y de la noble donya Anna Pardo de la Casta, senyora de
Nàquera, cònjuges. Plàsia a nostre Senyor que
mà per a que ab la sua ajuda administre bé dita cura ý no me vinga
dany a ma conciència ni a ma hazienda, ni als drets del menor.
Memòria de camins per lo regne de València. A 30 de
abril, pose en memòria com per ser yo devot de monestirs de
cartujos, bernardos ý geronis ý de altres monastirs o convents
solitaris, tostemps hé procurat que m'í portasen, axí esent de
menor hedat com des de que hé exit de curador. Ý axí, posaré per
lo orde que se me recordarà ý millor poré, los convents que yo hé
vist en aquest regne.
Anada del Puig, 1 vegada. Essent yo de 9 o deu anys,
concertaren mos pares ab molts altres cavallers ý senyores, coneguts,
de anar a visitar a Nostra Senyora del Puig de Cebolla. Ý axí,
m'í portà mon senyor ý pare, ý viu aquella casa que és molt devota
y fa grans milacres. És de frares de la Merced.
Anada a Gandia. Un any aprés, tantost pasat Nadal, aní a la
vila de Gandia ab lo canonge Pastor, de allí, de dita vila, per lo
cual és estat lo primer mestre que tinguí en casa. Viu los monestirs
que y à allà ý les hermites de Sent Juan ý de Sent Antoni, e no altra
cosa. Torní a València ans de Cuaresma.
Anades de Sent Onofre. Per la occasió de tenir la heretat de
Moncada ý per estar tant prop de dit lloch, hé anat moltes ý
diverses vegades a Sent Onofre, convent de frares de la orde de
Sent Domingo, que està en despoblat.
Sant Sebastià de Rocafort. També per rahó d'estar prop de
Moncada lo lloch de Rocafort, hé vist lo convent de Sent Sebastià,
frares de la orde de Sent Augustí.
Anada a Portaceli, 1 vegada. Entre dos Pascues del mateix
any 1583, los mateixos que dalt nomene, anàrem al monastir de
Nostra Senyora de Portaceli, de monjes cartuxos. Feren-nos molt
bon acolliment ý yo traví amistad ab molts religiosos de dita casa,
especialment ab lo pare don Marcos Brizuela, que güi, a 30 de abril
1594, és prior de dita casa. Ý de tornada anàrem a Llíria ý viu la
hermita de Sent Miquel.
Anada 1 a Vall_de_Christ. A 6 de juny 1593, dia de Pascua
de Sent Esperit, aní al monestir de Vall_de_Christ, de la orde de
cartuxos, ab Geroni Cardona, ciutadà, gran amich de don Joachim
Amigó, prior de dit monestir. Estiguí allà dilluns ý dimats, 2a ý 3a
festes de Pascua. Ý torní-me
Subdelegat de justícia civil. A llahor ý glòria de nostre
Senyor ý de la Verge Maria ý dels sants mos advocats ý de la cort
celestial, pose en memòria com güi, que comtam divendres a 13">
de janer 1595, lo il·lustre Francés Juan Cathalà, generós, senyor ý
oncle meu, germà de mon pare, justícia en lo civil de la present
ciutat, me sobdelegà en dit offici ab acte rebut per Juan Baptiste
Vila, notari, escrivà de la sua cort civil. Plàcia a nostre Senyor que
fasa lo que deig ý visca bé a servisi de la divina ý humana
magestad ý a utilitat del poble ý cosa pública, ý ab descàrrech de
ma conciència. Amén.
Enaprés, a 14 de janer 1595, prestí jurament en poder del
bal·le general de la present ciutat ý regne, ab acte rebut per
Francés Núnyez, notari, escrivà de la Batllia general, en lo dit dia.
Compra de l'ort de la Zaydia eo de la Quinta. Disapte, a 11
de mars 1595, vespra de la
de Miedes, relicta de Miquel Miedes, quòndam llaurador, ý Andreu
Peris, llaurador, curador decretat a la heretat jacent del dit Miquel
Miedes, feren venda de quince fanecades de terra ab una casa,
situades enfront del monestir de Nostra Senyora de la Gràcia de
Déu, àlias de la Zaydia, ab acte rebut per Antoni Balançat, notari,
en lo dit dia, al qual me refir. Pose-u en memòria per a esdevenidor.
Plàcia a nostre Senyor, que pues ha tant temps que yo ý dona
Costança de Perillós ý de Cathalà, muller ý senyora mia, ó avem
desijat, ý en lo dia de güi alcançat, sia per a més servir a la divina
magestat. Costà
Nota. En la confraria de Sent Jaume. Pose en memòria com
a 26 de juliol 1591, en lo ajust ordinari que té la loable confraria
de Nostre Senyor Déu Jesuchrist ý de la Sacratíssima Verge Maria
y del benaventurat Sent Jaume avien fet electió de cert notari, en
dies passats, per a que aquell fos escrivà perpètuo de dita confraria,
lo qual és gran dany de aquella per moltes rahons, e
senyaladament per ser inàbil dit escrivà. Mogut yo de aquest cel,
diguí a Pere Godes, notari, que ell ó proposàs que
altre escrivà ý que de allí en avant no pogués ser sinó triennal dit
ofici. No
los prior ý majordoms a fer la elexió ordinària dels altres oficis, ý
que de açò no
que era mal fet no votar-se dita proposició, per les rahons que
nostre Senyor fon servit de inspirar-me. A la altra ý contrària
opinió, la afavorien los dos majordoms, per ser son procurador lo
dit escrivà perpètuo, ý també l'afavorien los dos acessors del
governador ý lo advocat fiscal ý dos jutjes de la Real Audiència, ý
tres o quatre altres llechs, que per ser tan apasionats com se
mostraren, no
aquell.
Mogueren-se aprés grans marors ý grans discòrdies, perquè
encara que nostres contraris eren pochs, com los més eren oficials
reals ý de dita confraria, feyen la extorció major que
Molts cavallers ý altres persones de diferents estaments me
ajudaren, encara que a la veritat yo fiu qui mésó prengué a punt,
mogut solament del cel de aprofitar ý millorar a la confraria. Ý
axí, y agué moltes altres persones que
fer una estàtua de or per aver estat occasió, mijansant la divina
clemència, en estorbar la prosecució de dit offici en la dita persona.
Finalment, com los contraris eren poderosos, prorrogaren dit
ajust per al disapte següent. E açò fon per veure si
Vengut lo disapte, no solament no mudaren de acort, ans bé molts
dels llechs de la contrària opinió e micer Miquel Mayor, acessor
en lo civil del governador, se retractà del vot ý dix que era de
nostra opinió, perquè dix que en lo dia de senta Anna, lo avien
enganat. E no solament este, però entraren al peu de 20 confrares
més de diferents estaments per a ser del nostre vot. E axí vingué a
tenir conclusió lo negoci, fent-se deliberació que de allí en avant
fos triennal ý que jamay se pogués fer deliberació alguna acerca
de les elexions dels oficis de dita confraria, si no és en lo dia de
senta Anna, per a evitar lo dany que avia causat lo ajust extraordinari
que tingueren, en lo qual avien fet uns quants la escrivania
perpètua, etc. Ý axí, volgué nostre Senyor reparar-ó ab gran
treball meu e acarreant enemistats dels que y contradien. Ý a mi
no se me dónaun clau, perquè ma intenció no fon llevar-li lo ofici
a l'escrivà ni fer-li mala obra, sinó fer servici a nostre Senyor ý
profit a la confraria. Feren elexció de Francés Viciedo, notari molt
honrrat, encara que jove. Ý de ací a tres anys, Déu volent, se farà
altra elecció. Pose açò en memòria no per a que a mi me
ninguna onrra, ni per vanidad, sinó per a que sia lloat nostre
Senyor ý per a que en lo esdevenidor servixca de exenple per a mi,
per a que en altres occasions me recorde de esforçar la part més
utilosa per al bé comú, ý no seguir-me per pasions particulars, lo
qual tots temps entengch ý propose de fer-y millor, si millor poré
ajudant-me la divina gràcia, perquè sens aquella no poré fer ni
efectuar cosa bona.
Appòstol auxiliador dels anys 1594 ý 1595. Cascun any,
dia de sent Macià, pose los noms del sants apòstols en dotse
paperets. Ý de aquells, estant ben mesclats, senyant-me, en trach
ú, ý aquell tinch per auxiliador tot aquell any, al qual cada matí ý
cada nit, al llevar ý al gitar-me, li fas oració ý me acomane a ell. Ý
aprés de les oracions comunes de prima ý completes, dich la sua
oració pròpia. Ý per a veure per a avant quins sants me han exit
per cada un any, ó pose per memòria. La primera elexió fonch dia
de sent Macià, a 24 de febrer 1594, ý ixqué
Appòstol. Enaprés, a 24 de febrer 1595, dia de sent Macià, fiu la
mateixa elexió ý ixqué
Marmesoria de Bertran Vinyes. A 30 de janer 1596, Bertran
Vinyes, criat de misenyora ý mare dona Francisca Vives de Canemàs
y de Cathalà, estava malalt. Ý venint una nit a estar en algun
perill, ý vent que no tenia testament, yo escriguí de la mia mà la
sua darrera voluntat eo testament nuncupatiu, en lo qual dexà per
marmesors de la sua ànima al pare presentat frare Joan Vicent
Cathalà ý de Val·leriola, prior de Sent Matheu, mon germà, ý a mi.
Morí lo endemà, e lo altre y fiu tot lo que convenia, distribuint en
lo seu soterrar segons sa voluntat.
Enaprés, a 19 de març 1596, vist lo compte que doní al dotor
Àlvarez, oÿdor de causes pies, me féu difinir ab acte rebut per
Gaspar Joan Micó, notari, en lo dit dia, registrat en lo Llibre de
difinicions, en dit calendari.
Nativitat ý mort de ma filla. Disapte, a 29 de juny, dia dels
benaventurats apòstols sent Pere ý sent Pau, aprés migjorn, li
prengueren unes dolors a dona Costança de Perillós, ma muller, ý
confesà en lo Oratori, ab mossén Miquel Geroni de Aguilar, rector
de Sent Llorens. Ý anant crexent-li les dolors, enviaren per la
comare. Ý entre güit ý nou hores de la nit vingué a parir. Ý com no
era a dies, cridaren a dit rector, que estava dient-li les maitines de
Nadal. Ý yo li portí una canterella de aygua, que yo la avia feta
poar per a beure, que tenia set, ý posant-li una poca de aygua en la
mà, dix lo dit rector: "Criatura de Déu, yo
Ý de allí a mig quart o un quart de
Pare, del Fill ý del Sperit Sant".
hora, morí. Sentírem-ho misenyora ý ma muller ý yo lo que
encarir per ser com era esta la sisena vegada que dona Costança ha
malparit, encara que ya
batejada. Enaprés, diumenge a 30 de juny, la portaren a soterrar a
la Seu, en la capella dels Cathalans, sots invocació de Sent Antoni.
Acompanyaren lo cos, de la Seu,
Llorens, general ab les creus grans. Nostre Senyor me done
pasciència. Amén.
14 elexió del bras militar, quant a la guerra. Dimats, a 23 de
juliol 1596, avent-se porrogat diverses vegades lo bras militar per
no aver-se concordat en la manera de fer elets per a les coses que
dejús diré, perquè uns volien que dits elets fosen nomenats per lo
síndich, aconsellat de dos nobles ý dos cavallers, altres, que fos
per eletors ý examinadors. Ý axí vingueren a concordar en un
expedient, ço és, que don Joseph Pellicer, subdelegat de síndich,
nomenàs 2 nobles ý 2 cavallers per a que estos nomenasen 4
nobles ý 4 cavallers, los quals examinasen lo bras. Ý fet dit
examen, que de allí fosen trets los elets per al negoci que
tractava; lo qual era que lo virrey don Francisco de Sandoval ý
Rojas, marqués de Dénia, avia enviat al dit bras una embajada ab
don Loís de Calatayú, loctinent de governador, ý Juan Baptiste
Garcia, loctinent de batle general, dient que una armada de
Inglaterra, Escòcia ý altres regnes de herejes avien sitiat ý pres a
Càliz, ciutat de la Andalusia, ý que lo Turch enviava en son
socorro dels infels 200 galeres, ý que y avia, entre moros ý
lutherans, feta lliga contra Espanya. Ý que pues en altres occasions
los tres braços avien acostumat fer eleció de persones per a que
aconsellasen, asistint prop de sa persona en les coses de la guerra
y fortificació del present regne, que lo dit bras militar fes dita
elexió
Lo bras féu acte de que
cavallers per a dit effecte, com dit número sia molt usat en
semblants coses, segons ó vérem en tres o quatre exenplars,
senyaladament en ú fet a petició del duch de Segorp, tunch virrey,
a 26 de abril 1562, en la qual elexió fonch elet monsenyor ý pare
en Guillem Ramon Cathalà, però que aprés se concordaria en la
forma de fer dits helets. Ý axí, presehint diverses prorrogacions,
com tinch dit desús, agué-y més de 80 cavallers en dit ajust, e més
per què en dit acte de poder donen facultat de poder gastar de
pecúnies de la Generalitat, vint mília lliures, diu dit acte que los
tres primers nobles ý 3 primers cavallers que ixquesen dels dotse,
per sort, exos fosen los que avien de dispondre de dites vint mília
lliures ý de les demés cantitats que fosen menester per a dit
effecte. E foren elets per a dites coses los següents, per redolins,
com dich. Nobles: don Pedro Vil·larasa; don Francisco Lançol de
Romaní, senyor de Gilet; don Luís de Rocafull, senyor de Alfarrasí;
don Gaspar Scrivà de Romaní, menor; don Bernat Vilarig, senyor
de Cirat; don Enrrich Ferrer. Cavallers: mossén Juan Baptiste
Julià; en Bernat Guillem Cathalà ý de Val·leriola; en Nicolau
Casalduch, senyor de Borriol; en Gaspar Andreu d'Esplugues,
senyor de la Pobla; en March Antoni Bou, òlim Penarroja; en
Eximén Pérez Juan.
Alistar per orde del virrey. Dijous, a 1 de agost 1596, donà
orde lo marqués de Dénia, loctinent ý capità general del present
regne, als officials reals de la present ciutat per a que, cascú per
ses parròquies, allistasen les persones ý demés que y à en cada
casa per a veure lo número de gent que pot exir de València en cas
de necessitat, si per cas, lo que a Déu no plàcia, vénen los
enemichs que temem. Ý no obstant que don Juan Vives, mon cosí,
y yo no som oficials reals, nos féu mercé lo dit marqués de donar-nos
orde de allistar la parròquia de Sent Llorens. Ý axí, la allistí
yo, perquè don Juan estava de mala gana. Anaren ab mi un alférez
y un requeridor de la costa ý un porter del governador ý un misatje
de la cort civil, ý altres criats. Allistí dita parròquia prenent lo
número de tots los vehïns, exceptades les cases de les viudes ý
dels capellans, ni les del Sant Offici. Ý trobí que y avia, entre
arcabuços ý escopetes de meja ý pedrenyals,
canons ý tres mosquets, sinse ballestes ý altres armes defensives.
La paga de la costa, la part de Levant. Disapte, lo primer de
febrer 1597, comencí a pagar la costa per la companyia del
Guerau. És capità Guillem March, cavaller. Ý lo dilluns, a 3, paguí
la torre del Guerau ý la del Puig, ý la barca del rey. Ý dimecres, a
5 de febrer, aní a Canet. Paguí la companyia. És capità don Jaume
de Vilanova. Ý les torres del Guerau de Morvedre, ý la torre del
Riu de Canet.
Dijous, a 6, aní a dinar a Mancofa y, presa resenya de la
companyia de Gaspar Vidal, cavaller, paguí les torres de l'Almarda,
la de Almenara ý la de Beniesma, que és la de Mancofa.
lugar hay una iglesia so título de Santa María Madalena; hay una
Christóval Centellas, señor de Nules, que la traxo consigo el
Centellas que traxo la cadena de Marsella.
Divendres, a 7, aní a Castelló de la Plana a dinar, a on paguí
les torres que estan enans la de Borriana, la del Riu de Millàs ý la
del Guerau de Castelló. Ý viu lo mestir de Dominicos que ara es
comença. Serà bo.
Disapte, a 8, partí de Castelló ý pasí per Nostra Senyora del
Llidó, que està prop d'esta vila. Viu la image ý la pedra davall la
qual fonch trobada. És cosa molt devota. Viu en les Olles de
Benicàssim, la torre de Sent Julià, ý de lluny, la torre del Colomer
y la torre del Barranch. Paguí-les en Oropesa, a on estiguí aquella
nit ý dormí en la fortalea. És molt bona.
Diumenge, de matí, a 9, en aver pagat a l'alcait ý als demés
soldats, aní a una altra torre que està en altra montanyeta, a un tir
d'escopeta del castell. Ý en la iglésia oý misa, que y à un altaret
ab tres imàgens de pedra marbre, de nostra Senyora, de santa
Madalena ý de sent Juan Baptiste. En aver oÿt misa, aní a la torre
de la Sal, ý a dinar a Alcalà de Gibert, a on paguí dita torre ý les de
Capicorp ý la de la Serra Alta. Ý en continent aní a Paníscola a
dormir. Ý aquella nit paguí les torres de cap de Irta ý la de
l'Almodum. Dilluns, a 10, en llevar-me, aní a oyr misa a la iglésia,
y aprés aní, acompanyant-me los justícia ý jurats a tot, al castell.
És una fortalea en forma molt bona, a on estigué lo papa Luna,
Benedicto 13. Ý en aver dinat me n'aní a Benicarló. És bona vila.
No m'apeý. A la vesprada arribàrem a Binaroz, a on pagàrem als
atalladors d'estes viles ý als soldats de la torre de Sòl de Riu, que
està molt prop del riu de la Sénia, que és lo que dividix los térmens
del present regne de València ý lo principat de Cathalunya. De
lluny viu lo lloch de Alcanar ý
Dimats, de matí, viu la iglesia de Vinaroz. És al modo que la
de Sent Martí de València; és tan gran, poch més o menys. Fan-li
una torre bellísima en la matexa església. Ý aprés aní a Nostra
Senyora de la Font de la Salud a oyr misa. Pasàrem per un lloch
que
que està en una montanya redona. Viu a Càlig. Dinàrem en Nostra
Senyora de la Font de la Salud; beguí aygua de la font: és
bonísima. Està esta casa molt devota, en un fondó ý rodada de
montanyes altes, totes fèrtils de romeros ý altres herbes. En aver
dinat me n'aní ý viu la vila de Trahiguera des del camí, ý pasí per
la Jana. És bon lloch. Ý aní a dormir a la vila de Sent Matheu.
Ospeda
prior. Sopí, dormí ý diní lo endemà, fent-ó molt bé ab mi. Viu en
dit monestir les obres que mon germà, esent prior, féu, que són la
porteria ý la porta de aquella ý lo arch en entrant, ý cobrir lo
a llegir quant dinen, que no la y avia. Dexà 10 liures per a que les
carregasen per a renda perpètua per a fer una festa cada any lo dia
de sent Vicent Ferrer, ý llustrà molt aquella casa perquè a més de
açò, dexà altra tanta fusta obrada per a cobrir altra part del
convent, fins al
desempenyada de com la trobà, en dos anys ý 2 mesos que fon
prior. Ý fera molt més, sinó que renuncià a dit priorat per no tenir
càrrechs. Viu la iglésia de la vila. És bona ý lo altar major de
l'apòstol ý evangeliste sent Matheu, tot de maçoneria. És lo millor
que y deu aver. En gran part folguí
enguany lo meu auxiliador —dich lo que m'yxqué per sort lo dia
de sent Macià de l'any proppasat.
Dimecres, a 12 de febrer, partí de Sent Matheu ý vinguí a la
Salçadella. És prou bon lloc. Ý pasí per les Coves ý vinguí a
dormir a Cabanes. És bona vila. La iglésia és tota de pedra picada,
sots invocasió de Sent Juan Baptiste.
Dijous Llarder, a 13 de febrer, partí de Cabanes; pasí per la
Pobleta ý per Borriol, ý aní a dinar a Vila_real. Ý en aver dinat, aní
a dormir a la vila de Nul·les, dels Centelles. Folgui
armes en les portes de la vila. És la més ben murada vila d'esta
part del regne.
Divendres a 14, partí de Nul·les, pasí per Chilches ý per la
Llosa, ý aní a oyr misa ý dinar a la vila de Almenara. La iglésia és
molt gica per a ser de vila. Ý en aver oÿt misa, aní al monestir de
Predicadors. És giquet ý replegadet. En aver dinat, pasí per
Morvedre y, dreta via, per los llochs que estan en lo camí, sense
reparar. Arribí a València mich quart de ora ans de la oració, ab
salud, gràcies a nostre Senyor.
Capità dels batallons o milícia efectiva de aquest regne.
Pose també en memòria com diumenge, a 12 de octubre, don
Gaspar Mercader, senyor de la baronia de Bunyol, vingué ací, a la
Quinta, a parlar-me de part del marqués de Dénia, virrey de
València, dient que sa senyoria, entre los deu capitans que avia
nomenat per al seu terz, era yo lo ú, que me pregava de part d'ells
dos que
y replicant-me ell que, de sexanta cavallers que dit senyor
virrey avia nomenat per a capitans, tots ó avien acceptat, que li fes
plaher de acceptar-ó yo. Clarament li diguí que no podia, donant
escusa de que me n'avia de anar fora València, ý axí m'escapí de
açò. Que aprés, comunicant-ho ab moltíssims cavallers e altres
persones, me digueren tots unànimes ý conformes que no m'estava
bé ý que yo u avia acertat en no acceptar-ó, perquè era poch per
a ma calitat ý condició, etc.
La paga de la costa, la part de Ponent. Disapte, a 29 de
nohembre 1597, partí des de la Quinta per a pagar la costa. Arribí
aquella vesprada a la vila de Cullera, que per no poder-se anar
vora mar, per estar la gola de la Albufera uberta, aní per lo camí
Real ý pasí per Alfafar, Maçanaça, Catarroja, Sollana, Sueca.
Aribí tart a la vila de Cullera y, lo diumenge, en aver oÿt misa en
lo altar de Nostra Senyora, de la iglésia, que és gran ý bona, sots
invocació dels dos Juans, paguí les torres: la de les Salines, la de
la Gola de la Albufera, la del Cap del Cullera, la de la Gola del Riu
Júcar ý la de Valldigna.
Dilluns, lo primer de dehembre 97, partí per a Oliva, a on paguí
la companyia de don Carlos de Borja ý les torres del Guerau de
Gandia ý la de Piles. Estiguí tot este dia ý pasegí
molt bona. Viu lo castell ý casa dels comptes. Folguí
tants escuts ý armes de Centelles, per descendir yo de tres senyores
Centelles. Lo endemà de matí aní a oir misa a la iglésia major, que
és sots invocació de Nostra Senyora. És molt gica ý al cap de
l'altar, una tumba cuberta de vellut carmesí ab una aspa de brocat.
Dimats, a 2 de dehembre, aní a Dénia ý paguí les torres del
Palmar ý la de l'Arenal. Viu la iglésia major. És bona; sots
invocació de Nostra Senyora. Ý viu lo castell: és bo. Pareix-se tant
quant ab lo de Paníscola. Lo endemà oý misa en Sent Antoni de
Padua, monestir de recolets. És molt
Dimecres, a 3 de dehembre, aní a Xàbea, a on paguí les torres
de Sent Antoni, de la Mezquita, 10 castell de Sent Martí, de Cap
Prim, la del Descobridor, la Cala de la Bravea ý Cala de Lebeig.
Lo endemà oý misa en la iglésia, sots invocació de Sent Bertomeu.
És molt gran, de pedra picada ý molt forta.
Dijous, a 4 de dehembre 1597, aribí a Calp ý paguí les torres
del Port de Morayra, la Penya de Alifach. Esta penya és molt alta,
més que lo Micalet, ý grosa com ell tres o quatre vegades. Pareix
de lluny ysla. Lo endemà oý misa en la iglésia, sots invocació de
Nostra Senyora. És bonita ý proporcionada ab lo poble.
Divendres, a 5 de dehenbre, aní al castell ý fortalea de Altea.
És bona. Pasejí-la tota. És fort. Paguí les torres de la Galera, Cab
Negret, de la Bombarda, de les Caletes. Estes dos torres estan en
les penyes de l'Albir ý los moros los diuen
que cativan cada dia, tant com açò, que enguany àn cativat
tres soldats. Oý misa lo dia següent en la capella de Nostra Senyora,
que està en la fortalea.
Disapte, a 6 de dehembre, arribí a Vil·la Joyosa ý paguí la
companyia de don Carlos de Castellví ý les torres del castell de
Benidorm, de l'Aguiló, de Giratley. Estiguí lo diumenge ý lo
dilluns. Oý estos dos dies misa en la iglésia,
Nostra Senyora.
Dilluns, a 8, dia de la Concepció de Nostra Senyora, partí per
a Alacant. Ý a una llegua d'esta ciutat trobí un monestir de
monges francisques so invocació de la Verònica. És una yglésia
molt devota. Mostraren-me la Verònica que diuen és una de les tres
que nostre Senyor dexà estanpades lo dia de sa Pasió en el
Aygües, de la Illeta, del Cap de la Alcodra ý la de l'Aygua
Amarga. Estiguí en esta ciutat fins al dimecres. Viu la iglésia de
Sent Nicolau. És bona; roda
València. Viu la iglésia de Senta Maria. És bona però no tan gran
com Sent Nicolau. Viu lo Roser, monestir de dominicos. És molt
giquet; ara es comença a obrar-se.
Dimecres, a 10 de dehembre, arribí al castell de Senta Pola.
És un castellet quadrat. Ý à 22 cases alrededor, les quals fan
muralla. És fort ý bo. Viu lo moll que ha fet lo duch de Maqueda
estant mon germà en sa companyia. L'endemà oý misa en la
iglésia. És de Nostra Senyora, molt bonita. Paguí les torres del
Carabací, de la Talayola, de les Caletes de Elig ý la del Pinet, que
està prop de la Albufera de Elig.
Dijous, a 11 de dehenbre 1597, arribí a Guardamar. És un
lloch prou fort. Té les portes del lloch de ferro macís. Paguí les
torres de Cap Server, Torrevella, Cap Roig ý la Foradada, que és la
darrera torre del regne. Lo dia següent oý misa en la iglésia de
Sent Jaume Major y, oÿda, me
Divendres, a 12 de dehembre, arribí a Elig o Elche, vila del
duch de Maqueda. És bona ý no té aygua dolça si no la que cau del
cel, que la guarden en cisternes. Però de la salada n'í à molta en
gran abundància. Ab ella reguen les terres. Estiguí en la iglésia
major, a on oý misa, disapte, dia de senta Lúcia. És molt bona; sots
invocació de Nostra Senyora. Aní a visitar lo monestir de Senta
Lúcia, de frares mercenaris. És molt
que
Disapte, a 13, en aver oÿt misa, partí per a Agost. És un roïn
lloch. Dinàrem en lo ostal lo que avíem portat de Elig, ý aprés
dinar anàrem a dormir a la venta de Tibi, a on tinguérem molt mal
recapte ý dormírem vestits.
Diumenge, a 14 de dehembre, vinguérem a oyr misa a Ibi. És
una vila no molt gran ý la iglésia és molt gica ý roïn. Ara en obren
altra. La vella és sots invocació de la Transfiguració de Nostre
Senyor. En aver dinat nos ne anàrem ý pasí per la vila de Alcoy. És
molt bona. Viu-la de paso. Ý aribí a dormir a Cocentayna. És molt
bona vila; no
Xàtiva ý viu des del camí a Albayda. Diní en Montaverner ý viu a
Alfarrasí ý a Bellús.
Dilluns, a 15 de dehembre 97, arribí a Xàtiva. Aní a visitar a
sor Pura Llosa ý sor Vives. Ý tantost de bon matí me
per el Genovés ý la Pobla Llarga, del meu bon amich Francés
d'Esplugues, ý pasí per Carcaxent ý vinguí a dinar a Alcira. Era
tart. Viu ací al dit senyor de la Pobla ý a la senyora dona Catalina
Guerau ý d'Esplugues. Estiguí en la iglésia. És molt bona, so
invocació de Senta Catherina Màrtir. En aver dinat me n'aní. Pasí
per Algemesí ý Cotes ý vinguí a dormir a Almuçafes, que per los
fanchs no poguí pasar més avant, ý axí em restí güi, dimats, a 16
de dehembre, a dormir en dit lloch.
Dimecres, a 17 de dehenbre 1597, de bon matí, partí de
Almuçafes. Pasí per Silla, Catarroja, Maçanaça ý Alfafar. Arribí a
València ý a ma casa, la Quinta, entre les nou ý deu hores ans
migjorn. Ya avien alçat a nostre Senyor. Arribí ab salud, gràcies a
nostre Senyor.
Malaltia de l'any 1598. En Carnestoltes de l'any 1598, se me
féu una unflor ý durícia en la barra esquerra. Ý poch a poch anà
crexent, de manera que lo primer dia de Quaresma, que fonch a 4
de febrer, en venir de ofici de la Seu a la Quinta, a on estich de
posar-me en lo llit. Ý lo divendres, a 6, venint del sermó ý
Miserere de la Zaydia, me torní a sagnar. Ý lo disapte, a 7, entre
tres ý quatre de la vesprada, ya no podent sufrir lo gran dolor ý lo
fret que m'avia pres, me posí en lo llit ý cridí mejes per al
diumenge. Ý em feren menjar carn de allí en avant. Ý anaren-me
fent sagnar fins a dotse vegades en lo discurs de la malaltia. A cab
de més de 15 dies de llit, estant molt mal, me aplicaren remeys ý
empastres en la unflor. Ý volgué nostre Senyor que dilluns, a 23
de febrer, tantost en aver dinat, suí un poch, cosa de una camisa, ý
comencí a millorar. Yo entench ý tinch per molt cert que millorí
per oracions e intercessió del gloriós apòstol sent Macià, que era
lo meu auxiliador aquell any.
Nativitat ý bateig de don Otger, mon fill. Disapte, a 18 de
abril 1598, a la matynada, a les dos hores ý tres quarts ý mig,
pochs més o menys, en la Quinta, naxqué mon fill ý de donya
Costança de Perellós, ma muller, lo primer que parí a bé. Fonch
batejat en la iglésia de Sent Llorens, lo dit dia, entre tres ý quatre
de la vesprada. Ý li posí los noms següents: Otger, Guillem,
Raymundo, Bernat, Benet, Matheu, Bruno, Vicent, Jacintho.
Batechà
Theologia. Foren padrins don Pedro Andrés, prevere, comanador
de Sent Anthoni, ý sor Margarita Agulló, beata profesa de la
tercera regla de Sent Francés. Sia lloat nostre Senyor ý la Verge
Maria, que aprés de güit vegades que à malparit dona Costança, ý
les set de dones, se ha servit nostre Senyor, a ell gràcies, de donar-nos
aquest fill que tinch per miracle, perquè a tres mesos del
prenyat tingué senyals de sanch ý de mal part. Ý ab oracions,
prechs de diverses persones, ha perseverat lo prenyat fins als nous
mesos. Ý encara que aquest milacre lo atribuïm a tots los sants que
s'acomanava, però en particular yo atribuïsch als gloriosos abbats
sant Benet ý sant Bernat, als quals, ý a la image de nostra Senyora
de la Fe, que està en la Saydia, los ho supliquí yo molt de veres. Ý
les senyores monges feren grans ý contínues oracions, axí a dita
invocació de nostra Senyora, com als dits sants, fins a aver parit a
bé. Ý dona Costança, quant tingué dits senyals de mal part, se
acomanà al gloriós sant Raymundo ý prengué per la boca de la
terra de la seua sepultura. Ý diu que tantost li parà la sanch. Ý axí,
ó atribuïsch, aquest milacre, al dit sant Raymundo. Sia lo que sia,
gràcies infinites ne sien fetes a la santíssima e indivídua Trinitat, ý
a la Mare de Deú ý senyora nostra, ý a estos ý als demés sants que
han intercedit per nosaltres, per a que no conforme mos peccats,
nostre senyor castigàs a mon fill, sinó que
cumplit, pues és ya christià ý està bo. Déu lo guarde ý beneïxca ý
fasa son servent, ý vejam lo goig que convinga a servici ý glòria
de nostre Senyor. Amén.
Mort del rey don Felip, nostre senyor. A 28 de setembre
1598, me arribaren lletres de Madrid de mos cosins don Juan Vives
y Pelegrí Cathalà, ý de Diego Loçano, mon procurador, dient-me la
dolorosa ý trista mort del rey nostre senyor, don Felip, fill de
l'emperador don Carlos, lo qual morí en Sent Lorens lo Real, en lo
Escurial, diumenge a 13 del present, entre les quatre ý les cinch de
la matinada. Ý fonch soterrat en dit monestir. Ý poch aprés de la sua
mort, son fill mascle, únich hereu de dit rey ý senyor, tanbé nomenat
Felip, príncep ý ara rey ý senyor nostre, en donant un poch de
lloch tanta tristea ý fatiga, ans de fer acte ne cosa alguna, reconcilià
y combregà edificant en açò a tots sos vasalls, ý donant-nos
esperances, segons lo bon anúncio de que serà molt catòlich ý
cristianíssim com son pare, al qual lo summo pontífice ý la Sede
Appostòlica li deyen per títol, molt propi a sa persona, "Columna
de la Cristiandad". Déu lo tinga en lo cel, com se à de creure de rey
tan cathòlich ý justicier, com ja n'í à agut revelació, perquè frare [...]
Sans, prior qui ara és de Nostra Senyora del Carme d'esta
ciutat de València, dix lo delluns pasat, a 14 de setembre, dia de la
Exaltació de la Creu, que la nit en ans avia vist un religiós, com
entre somis, que lo rey era mort ý que àngels lo portaven al cel. Ý
açò seria estat 14 ú 15 hores aprés de la dichosa mort del dit rey ý
senyor nostre. Ý per tenir opinió de un sant religiós de què à donat
mostra ý molts senyals en diverses occasions, tenim per molt cert
que nostre Senyor lo y à revelat a ell mateix, ý since aquest, diuen
que en Castella se àn vist altres senyals que confermen nostra
opinió.
És estat tan bon rey ý à deixat a tots sos vasalls tan llastimats
que general ý particularment se àn fet majors demostracions de
sentiment ý dol que per morts de altres reys se ha fet, perquè la
Ciutat solia gastar quatre mília lliures ý ara à fet deliberació de
que
onrres, fins al dia del capell ardent, ab gramalles, cubert lo cap; ý
los criats ab capujó. Ý aprés nos ho allaugeràrem.
Yo volia fer memòria de totes les cirimònies que
aquest cap. Ý estant en lo Real ab lo senyor comte de Benavent,
virrey ý capità general de aquest regne, me dix que de sa part de sa
senyoria digués al canonge Francés Agostí Tàrrega, doctor en
lleys, que fes de tot una llarga relació, que la volia enviar a sa
magestad, pues creia que en ninguna ciutat de Espanya se avia fet
mostra de tan gran sentiment com en València. Diguí-lo-y al dit
canonge de la Seu ý dix-me que eu faria de molt bona voluntat. És
poeta ý docte ý té mol bon llenguatje ý altres bones parts. Pues ell
fa dita relació, ý me
Lo rey nou començà a regir molt bé ý ara està donant rahó de
la mort de son pare al regne eo als tres estaments ý a la Ciutat ý a
les viles reals ý ciutats ý senyors, e a tots sos regnes. Nostre
Senyor lo deixe ben governar ý regir. Amén.
Enbaxador del virrey als jurats. Lo compte de Benavent,
virrey ý capità general del present regne de València, me donà
orde ý comisió per a que de sa part anàs a dir ý fer saber als jurats
de la ciutat, com lo rey nostre senyor, don Felip, fill de Felip, avia
de venir a esta ciutat ý regne ab molta brevetat. Ý com sa senyoria
desijava que totes les coses estiguesen com convé per a dita
venguda. Los exortava que la obra del pont del Real pasàs avant ý
se acabàs per a la dita jornada ý que se obrís la muralla enfront de
dit pont ý que s'í fesen unes portes, preparant ý pulint,
lo millor que
podrien ab tota perfecció acabar-se de fer la portalada ý torres
com los paregués que estaria millor, mas que en lo entretant, de
fusta o com se vulla, sols que paregués bé en esta occasió. Dix-me
açò dimecres, a 30 de setembre 1598, ý lo endemà, dijous, lo
primer de octubre 1598, aní yo a la casa de la Ciutat ý fiu ma
embaixada, en la cambra que stà davant la capella. Ý oÿda, me
respongué lo jurat en cap dels cavallers, que agraïen molt ý
besaven la mà a sa senyoria per la bona nova, etc., ý a mi per lo
aver-la portada, etc. Ý que en lo que toca al pont, seria acabat en
tot effecte ans de Nadal primer vinent, ý lo de la porta, ó tractarien
entr
mateix dia, en aver dinat, lo torní esta resposta en la sala dels
Àngels.
2 enbaxada als diputats. També lo dit senyor virrey, lo dit
dimecres me donà orde que fes altra enbaxada als diputats del
General del present regne, dient-los que estos dies atràs los avia
enviat ab lo síndich de la Diputació dos cartes de sa magestad, la
una donant-los rahó de la mort de son pare ý rey nostre senyor, ý
la altra era del dit senyor rey, en la qual los exortava enprestasen
de les pecúnies de la Generalitat al nou inpòsit de la seda [...]
mília lliures, per a subvenir ý pagar los soldats de la costa
marítima de aquest regne, ý que yo
com a vehedor general, la extrema necessitat que pasen, ý com
no
del nou impòsit ó porien cobrar, que no dexasen de donar contento
a sa magestad, ý acudir a un benefici tan gran del regne, ý que
aprés de aver-los-ó dit, solicitàs la expedició bona de dit negoci,
perquè yo pogués anar a la paga ans que vinga sa magestad. Aní
yo lo endemà, dijous, que estaven alguns dels diputats en la
Diputació, ý dix-me don Jordi de Castellví, que güi nos juntaven
per a tractar negoci, que la primera sitiada acudís yo, que llavós
podria explicar ma enbaxada ý acte pres a mon càrrech, perquè lo
dit virrey me ó tornà a acomanar, quant li diguí açò.
25 elexió del bras militar. Dimats, a 13 de octubre 1598, se
juntà lo bras militar per a tractar de que avent fet elets en dies
pasats per a que, ab los altres dels altres estaments, anasen al Real
a que lo dit compte de Benavent, virrey, explicàs la crehença que
sa magestad manà en la lletra que donà rahò de la mort del rey don
Felip_Primer, son pare, ý les demés coses que convindria, axí de
fer enbajada donant lo pésame ý parabién de la ingresió en sos
regnes, ý lo bras real no volgué fer elets. Determinà lo bras militar
que
eclesiàstich vesen ý mirasen lo que convendria fer, ý enviasen una
e moltes enbaxades a sa magestad, quexant-se de la Ciutat eo dels
officials de aquella, perquè àn fet sentiment de que lo rey nostre
senyor escrigués dita carta als tres estaments, cosa ben escusada,
per moltes rahons. Però a la fi, són plebeyos, descendents de
agermanats ý jóvens los més, que enguany rigen la present ciutat,
axí que per a açò se féu elexió de sis persones. Ý perquè
qui eren los primers de acte de l'altre dia, los escriuré ací: lo
marqués de Terranova; March Antoni Penaroja; don Luís de
Vilanova, senyor de Bicorp; Gaspar de Monsoriu, senyor
d'Estivella; don Bernat Vilarig, senyor de Cirat, ý los altres sis
que
senyor de Maçalavés; don Paulo Çanoguera, senyor de Alcàcer;
don Francisco Lançol de Romaní, senyor de Gilet. Cavallers: en
Bernat Guillem Cathalà ý de Val·leriola; en Nicolau Casalduch,
òlim d'Asió, senyor de Borriol; en Eximén Pérez Joan.
Anada a Dénia per la venguda del rey. Dijous a 7 de jener
1599, partí de València per a Dénia, a on aní perquè lo rey nostre
senyor vol venir a casar-se a esta ciutat ý de camí vol arribar-se a
Dénia, per donar contento al marqués, son gran privat, lo qual à
donat orde ý comisió a mon cosín germà don Juan Vives de
Canemàs per a que ab altres cavallers anàs a prevenir la anada de
sa magestad ý tot lo que convingués per al regocijo de la sua
venguda. Ý axí, repartint-nos les coses que s'avien de fer, uns en
la mar ý altres en la marina, altres en lo castell, etc., anàrem los
següents: don Juan Vives, don Christòfol Çanoguera, senyor de
Alcàcer; don Vicent d'Íxer ý Eximén Pérez Fachs; los tres comanadors
de Sent Juan; los capitans Galceran de Monsoriu ý Geroni
Vives ý yo.
Divendres a 8 arribàrem a Gandia, a on visitàrem a la senyora
duquesa dona Artemisa, don Juan, don Christòfol, don Vicent ý
yo. Ý l'endemà arribàrem a Dénia, a on se traçaren uns aposentos
en lo castell ý
concertats los oficials que í avien de entendre, dexàrem al capità
Vives per superintendent ý tornàrem-nos a València. Ý yo me
detinguí en Gandia, per a concertar uns archs triünfals. Ý aquella
nit torní a visitar a la senyora duquesa ý lo endemà me
València, a on é arribat ab salut, gràcies a nostre Senyor.
Padrí del torneo del rey. Per a la venguda del rey se fa un
torneo a costes de la Generalitat. Ý estant yo en Dénia, los elets
me nomenaren en padrí, ý venint me dix don Diego Milà de
Aragó ý altres, que
me avien fet padrí. Yo
tingueren.
2 anada a Dénia per a la venguda del rey. Dia de nostra
Senyora Candelària, dimats, a 2 de febrer 1599, torní devés Dénia
a proseguir ý donar conclusió en les coses que avíem començat
per a la venguda del rey nostre senyor. Lo endemà arribí a Dénia,
yo ý don Vicent d'Íxer ý
coses de les que dexàrem concertades. Entrà lo rey en Dénia
dijous, a 11 de febrer. Lo divendres se enbarcà lo rey de matí, ý
aprés dinar anà per mar fins a la cova Tallada. Ý yo, en dos
barques que avien vengut de Alacant, anàrem mija ora en ans, fent
escolta ý a descubrir les cales, perquè si y avia moros. Anàrem
fins al cap d'En Martí ý tornàrem aprés ý trobàrem al rey prop de
la cova, a on y avia un gran berenar, etc.
Besar la mà al rey don Felip_2 de València ý 3 de Castella.
Y lo disapte, a 13 de febrer 1599, entràrem alguns cavallers
valencians a besar la mà al rey. Ý la besàrem en la sua cambra. Ý
és la primera vegada des de que és rey, que sent príncep ya la y
besí en Sent Miquel de los Reyes, ý a la senyora infanta dona
Isabel Eugènia Clara, que
molt refet ý és molt gentil home, encara que baixet de cos.
Ixqué de Dénia lo rey, dimats a 16 de febrer, ý vingué-se
la gola de la Albufera en una barca a Cataroja. Yo me torní dijous
des de Dénia a dinar a Oliva. Dormir en Çueca ý matinejant molt
lo divendres, que se me fea de dia en Silla, entrí en València entre
set ý güit de la matinada, a 19 de febrer, ab salud, gràcies a nostre
Senyor.
Entrada del rey Felip_2. Divendres, a les tres hores de la
vesprada, entrà en la ciutat de València lo rey nostre senyor en pali
de brocat. Féu-se la entrada ab molta solemnitat. Ve a casar-se así.
Enbaxada al rey. La enbaxada, esta última, la férem des de la
Seu al Real, acompanyant-nos les tres maces de la Diputació, ab
los porters ab ses robes morades. Ý anàrem de tres en tres al Real
y entràrem en la cambra a on estava sa magestad. Ý lo patriarca
arquebisbe de València li proposà ý explicà la enbajada ý li donà
una petició ý memorial. Ý en continent sa majestat respongué ab
paraules de molt agraïment, mostrant lo contento que tenia de tot
aquest regne, ý que desija fer-nos tota mercé, ý que si los negocis
de Castella donasen lloch, nos tindria les corts generals suplicades.
Fet nòstron acatament, nos ne tornàrem sense besar-li la mà, e
açò fonch disapte a 27 de febrer 1599.
Diumenge, a 28 de febrer 1599, determinà lo rey nostre
senyor de prestar lo jurament de la conse[r]vació ý guarda dels
furs ý privilegis, usos ý bons costums d'esta ciutat ý regne en la
Seu de València. Ý per a que
que
Los
la Diputació, en lo Estudi Daurat, a on nos juntàrem. Ý des de allí,
ab lo síndich del bras militar, anàrem, de dos en dos, a cavall a la
Seu. Ý entràrem ý
escrits, ý estava ya lo bras ecclesiastich seyt a la mà esquerra de
l'altar mayor ý a la mà dreta del rey. Ý nosaltres nos anàrem
acomodant per nòstron orde, en uns banchs que y avia a la mà
dreta de l'altar major ý a la esquerra de on se avia de seure sa
magestad. Ý de allí a una estona, començaren a venir los cavallers
de l'acompanyament de sa magestad, ý se anaren sentant en los
banchs de darrere. Aprés vingué sa magestad, acompanyat dels
jurats, ý se
aprés se
que
per a dit efecte, se segueren en uns banchs que y avia entre los
dos braços ecclesiàstich ý militar, de manera que estaven d'espal·les
a la reja de altar major ý enfront del rey nostre senyor.
Ordenat ý fet tot açò, lo vicecanceller digué ab veu alta ý
entel·ligible que sa magestat venia a jurar los furs, privilegis, usos
y bons costums de aquest regne ý dels particulars de aquell, de la
mateixa manera que los reys antipasats ó avien fet ý jurat. Ý en
continent lo secretari començà a llegir lo tenor del jurament. Ý
quant vingué a dir que corporalment posava les mans sobre
Evangelis, li portaren un sitial de brocat ý un coxí del mateix, ý
achenollant-se, un capellà li obrí lo misal ý posà les mans allí fins
a aver acabat lo secretari. Ý en acabar, dix lo rey ab veu clara ý alta
allí estàvem.
Y en aver acabat açò ý tota la sirimònia, lo arquebisbe pujà a
besar-li la mà, ý no la y donà sa majestat, que no la donà a los
eclesiàstichs. Aprés la y besaren lo marqués de Dénia, ý
Lerma, son fill, estos dos sense seguir l'orde. Aprés la y besà lo
marqués de Terranova; aprés lo justícia criminal; aprés don Miquel
Centelles per la religió de Montesa; aprés yo, que llevats los
ecclesiàstichs fui yo lo primer cavaller sense títol que li besà la
mà; ý aprés lo jurat en cap dels cavallers, de manera que de hú
en hú, interpoladament, los tres braços pujaven a besar la mà a sa
magestat. Ý en aver-se acabat los 24 elets ý les veus ecclesiàstiques
y los del bras real, los tres síndichs li besaren la mà. Ý en aprés tots
los demés cavallers, axí de àbit com sens ell, pujaren de ú en ú a
fer lo mateix ý devien ser més de
cert cosa de veure, tanta noblea junta per al besar la mà a sa
magestat. Fet açò, sa magestat se alçà de la cadira, ý feta oració, se
n'anà. Ý llavós lo acompanyarem tots los militars que
trobat en la Seu, al jurament, acompanyant-lo fins a la cambra
mateixa del rey.
33 elexió del bras militar. Dimats, a 16 de març 1599,
representaren en lo bras militar que lo divendres propasat el dotor
[...] Terrones, predicador de sa magestad, estant sermonant
en la capella del Real, en presència del rey ý de molta altra gent,
dix que los senyors de vasalls moriscos de aquest regne, per aver
més utilitats ý servici de sos vasalls, los consentien que fesen la
zala ý tinguesen alfaquins ý guardasen ritos ý cirimònies de
l'Alcoran de Mahoma. Les quals paraules són molt falses per ser
la veritat en contrari. Per so deliberaren que fos feta eleció de sis
persones del present ajust per a que supliquen a sa magestad
donar-los licència per a poder posar una petició davant dels inquisidors
appostòlichs del Sant Offici de la Inquisició, suplicant en
ella que lo dit Terrones diga, expesifique ý declare qui són estos
senyors de llochs de moriscos que
dites maldats, per a que, si consta de tal delicte, sien rigurosament
castigats e que si no era axí com lo dit Terrones dix en la trona, que
los senyors inquisidors lo castiguen rigurosament, com tal
allevantança mereix, etc. E per el dit effecte fórem nomenats los
següents. Nobles: don Miquel Vallterra, senyor de Torres Torres;
don Luís Castellà de Vilanova, senyor de Bicorp; don Paulo
Çanoguera. Cavallers: en March Antoni Bou, òlim Penarroja; en
Bernat Guillem Cathalà ý de Valeriola; en Nicolau Casalduch,
òlim d'Assió.
Boda del rey en València, ý de sa germana la infanta dona
Isabel. Diumenge, a 18 de abril 1599, fonch la entrada de la reyna
dona Margarita de Àustria en la present ciutat de València. Ý en lo
dit dia se
magestad. Ý la digué don Juan de Ribera, patriarca de Antioquia ý
arquebisbe de València. Ý també oÿren misa Alberto, archiduch
de Àustria, en lo mateix altar major de la Seu, que casà ab la
senyora infanta dona Isabel Eugènia Clara de Àustria, filla del rey
Felip ý germana del rey nostre senyor. Digué
Camilo Caetano, arquebisbe de Alexandria, núncio ý
latere
Fonch una jornada de molt regocijo. Agué-y més de quince
Grans de Espanya, fen-se tot ab molta solemnitat. Yo me folguí
molt de que fos en lo dia de güi que mon fill don Othger fa un any.
Molts li
Nativitat ý bateig de don Benito, mon fill. Dimats, a 20 de
abril 1599, entre les once ý dotse hores de la nit, faltant per a les
dotse cosa de quart ý mig, poch més o menys, estant yo en lo
torneo que lo regne feya per a solemniçar lo casament del senyor
rey, ý yo com a padrí de don Juan Vives, mon cosí, no y podia
faltar, naixqué en la casa de València mon fill ý de dona Costança
de Perillós, ma muller. Trobaren-s'í a la sua nagença misenyora ý
mare ý mon germà, lo pare frare Cathalà, mestre en Sacra
Theologia. Tingué molt bon part, gràcies a nostre Senyor.
Enaprés, dimecres, a 21 de dit, entre dotse ý una ans de dinar,
fonch batejat en Sant Llorens, ans de mamar, com tinch de costum.
Posí-li los noms següents: Benito, Guillem, Bernat, Vicent,
Johan, Thadeo. Batejà
parròchia. Foren padrins mossén Juan Alçamora, prevere, doctor
en Sacra Theologia, ý sor Francisca Garcia, priora de les beates de
la orde de Sant Domingo.
Pigota de don Otger. Pose en memòria que en lo mes de març
proppasat, caygué malalt de pigota mon fill don Otger ý
tenint no més de once mesos. Ý com estigué tan al cab, no
podíem veure ni oyr quexar dona Costança ý yo. Ý axí ens ne
anàrem per uns quants dies a la Quinta ý a fer unes novenes a la
Saydia, per lo prenyat de don Benet. Fonch nostre Senyor servit de
que curàs gràcies a sa divina magestat. Sia per a molts anys ý bons.
Procura general de don Juan Vives de Canyamàs. Dimats,
a 4 de maig 1599, avent-se
Juan Vives de Canemàs, mon cosí, a ser vehedor general dels
estats de Milà, en Itàlia, me féu procurador general seu, axí per a
regir ý administrar la jurisdicció criminal ý civil de ses baronies,
com per als demés effectes necessaris, tan llarga procura com en
semblants casos se acostuma, rebuda per Jaume Torrosella, notari,
a dit.
2a venguda del rey don Felip_2 de esta corona. Dijous, a
22 de juliol 1599, dia de santa Maria Madalena, estant yo en la
Quinta, en la llibreria, donya Costança, misenyora, ý mon germà ý
altres de casa vérem venir unes galeres per la mar, en les quals
venia la magestad del rey nostre senyor ý la senyora dona Margarita
de Àustria, sa muller. Venien des de Barcelona, perquè y avia
morts en Castella en moltes parts. Desenbarcà sa magestat ý
vingué-se
hores de la matinada se avia enbarcat ý tocà la peça de leva ý partí
per a Dénia, a on estigué molts dies.
Enbaxada 3a al rey. Dimecres, a 18 de agost 1599, avent-nos
juntat los elets de la helexió 34 per el negoci de les corts que se àn
de demanar a sa magestad, determinàrem, ab acte rebut per March
Antoni Ortí, notari, scrivà ý secretari del regne, de que
magestad una enbaxada a Dénia, o allà a on lo trobasen, per a
suplicar-li nos tinga corts ý donar-li un memorial de les rahons
perquè convé tenier-les, reduint lo número dels elets a dos de cada
estament. Ý yo fui lo ú d'ells.
Esta enbaxada determinàrem fer-la en continent, però lo
licenciado don Diego de Covarrúvias, vicecanceller del Supremo
de Aragó, nos advertí que sa magestad volia ser avisat de qui li
avia de anar a parlar per a que donàs lo dia ý hora de la audiència,
que ell ó escriuria y, aguda la resposta, nos la donaria. Escrigué;
enviàrem la lletra ab correu
lo senyor marqués de Dénia que sa magestad nos donaria grata
audiència, però per a que fos ab més comoditat, seria en una aldea
de les més prop de València, ý que sa excelència nos avisaria del
dia, lloch ý hora.
E axí, nos fonch donat orde que disapte, a 27 de agost, ans de
dinar, anàsem al lloch de Albalat de Mossén Sorell ý allí ens
donaria sa magestad audiència. A les set hores del matí anàrem los
enbaxadors nomenats per a dit effecte, ý li explicà la enbaxada
don Mathias Pallàs, canonge de la Seu de València, subdelegat de
arquebisbe, ý li donà lo memorial. Sa magestad respongué ab
paraules de molt agraÿment que desijava donar-nos tota satisfacció
y que si no estigueren les corts de Castella començades ý en lo
punt en què estan, que
lo amor ý voluntat que
molta brevetat tornar a visitar-nos ý tenir-nos les corts que li
demanàvem. Anàrem, fent nòstron acatament, li besàrem la mà
los llechs, perquè als eclesiàstichs no la donà. Yo li parlí lo que
aprés diré més avall, per ser negoci propi. Dinàrem en Foyos a
costa del regne ý a la vesprada nos ne vinguérem a nostres cases.
Noblea. Disapte, a 31 de agost 1599, entre once ý dotse ans de
dinar, estant-me yo vestint, vingué un paje de don Diego de
Covarrúvias, vicecanceller del Supremo de Aragó, ý me dix de
part de son amo que
negoci de sa magestat, que li anàs a parlar. Yo diguí que, en
acabar-me de vestir aniria. Ý axí aní a la casa del Temple, a on ell
abita estant así sa magestad. Ý estaven en consell ell ý
don Pedro Franquesa. Ý sabut que yo estava allí, me feren entrar
en la sala a on ells estaven y, alçats, me feren la cortesia deguda. Ý
lo vicecanceller me féu seure en una cadira, al costat del secretari,
y en continent me dix estes paraules formals, sense afigir ni
llevar-ne ninguna:
aunque de suyo su linaje de vuestra merced es muy antiguo y muy
noble, de mandar que se le despache privilegio de nobleza. Acudirá
vuestra merced al señor secretario, que le despachará a vuestra
merced". Como yo no avía pedido tal desde que el rey está en el
reyno, espantéme. Y así, con palabras de mucho agradecimiento,
respondí al vicecanciller.
Oÿt açò, aní-me
s'aya restituït en mi la antiga noblea de mon llinatge, que per
entrar a officis de la Ciutat dexaren perdre lo que era seu. Ý axí, yo
tenia necessitat per a usar d'ella, de exprés consentiment de sa
magestad.
Fonch despachat lo privilegi en la ciutat de Barcelona, a 2 de
juliol de l'any present 1599. Està registrat
primo, foleo 146.
reals ý mig, ço és, per la expedició, forma ý pergamí 225 reals, per
lo registre 18 reals, ý per lo sello 500 reals, per la cera ý pendent 2
reals ý mig; que tot, és en moneda valenciana 71 lliures 8 sous 11
diners.
Parlí al rey. Disapte, a 28 de agost 1599, trobant-me en la
enbaxada que férem al rey los sis enbaxadors per al negoci de les
corts —com appar, fólio 50, pàgina 2a—, me paregué, pues besava
la mà a sa magestad, suplicar-li me enpleàs en son servey, cosa
que tants anys la é desijada ý de dia en dia sos ministres me dilaten
la provisió. Ý axí, li diguí a sa magestat estes formals paraules:
y agora cresse más este deseo. El marqués de Dénia informará a
magestad emplee mi persona en su real servicio en el assiento o
officio de que más servicio fuere".
estes paraules formals:
al marqués que me acuerde de emplearos".
En exir de besar la mà a sa magestad, ya lo marqués de Dénia,
son gran privat, estava esperant-nos. Ý li parlàrem primer tots los
enbaxadors del negoci de la enbaxada, ý aprés cascú en particular.
Y yo li diguí lo que avia dit a sa magestad. Encarreguí-li molt
informàs de mi a sa magestad, oferint que ú faria ý dient-li yo que
perquè no s'olvidàs ab la infinitut de negocis que d'ell carreguen,
que donàs llicència a don Martín de Idíaquez, secretari del consell
no tenia necessitat de axò. Però replicant-li yo, me dix que ya
avien parlat de mi ell ý don Martín, ý que
tornàs a parlar. En la carrera encontrí ab lo dit don Martí. Diguí-li
tot lo que avia pasat ab lo rey ý ab lo marqués, que
restàrem de acort per a la bona conclusió d'estos negocis, que yo
li escrigués al marqués ý ell li donaria les cartes ý solicitaria mes
antigues pretencions. Açò fon en lo lloch de Albalat de Sorell.
Nostre Senyor ó encamine com millor sia per a son sant servey. Ya
que per mi no ú mereigch, ó faça per la puríssima Verge Maria ý
benaventurats sants ý sant Juan Evangeliste ý sant Bernardo ý
santa Maria Magdalena ý santa Catherina Màrtir, mos advocats.
Nativitat ý bateig de dona Anna Maria Magdalena, ma
filla. Divendres, a 11 de agost 1600, al punt de les deu hores ans
de migjorn, naixqué en la casa de València ma filla ý de dona
Costança de Perillós, ma muller. Tingué molt bon part, gràcies a
nostre Senyor, encara que parí sens comare ý no podia llançar lo
llit. Ý avia mija hora que avia parit, vingué la comare ý yo llavós
me adoní de llevar-me la creu .+. del
mi, ý doní-la-y a besar a dona Costança, ý la y posí damunt lo
ventre ab gran fe ý dient-li a dona Costança que la tingués. Ý en lo
mateix punt llançà lo llit ý restà sens perill, gràcies a Déu. Est
yo
Lo mateix dia, entre quatre ý cinch de la vesprada, fonch
batetjada en Sant Llorens, ans de mamar, com tinch de costum.
Posí-li los noms següents: Anna, Madalena, Phelippa, Margarita,
Lorença, Bernarda, Beneta. Batejà-la mossén Juan Mingues, rector
de dita parròquia. Foren padrins mossén Francés Pahoner ý
dona Madalena Cathalà, doncella.
Pigota de don Benito. Pose en memòria que los primers
dies del mes de dehembre 1600, li ixqué pigota a mon fill don
Benito, en casa de la ama. Ý disapte, a 9 de dit, lo fiu portar a
casa, que fonch en saber-ó yo, a on estigué ý curà gràcies a nostre
Senyor.
+ Mort de mon fill don Benito. Dimats, a 6 de febrer 1601,
morí mon fill don Benito, aprés de aver tingut pigota ý pallola ý
cambres des dels primers de dehembre proppassat. Morí a les 8
del matí ý portaren-lo a soterrar a les quatre de la vesprada al
monastir de la Çaydia, en la mia capella sots invocació de Sant
Bernat ý Sant Benet. Acompanyaren lo cos 12 capellans de Sant
Johan del Mercat, 12 capellans de Santa Catherina Màrtir ý 20 de
Sant Llorens, que és general, ab les creus grans. Ý per ser fora
València costà al doble lo soterrar. Anaren darrere lo cos mes de
25 persones, axí criats com officials ý altres amichs de casa. Morí
en la casa de València, en la cambra gran, allí a on naixqué, a 20 de
abril 1599; de manera que sols ha vixcut un any, nou mesos ý
dèset dies poch més o menys. Déu nostre sia servit de tot ý me
done paciència, que la hé molt menester, que era don Benito lo fill
que yo més volia. Plàcia a nostre Senyor guardar-me los que
resten si l'han de servir ells ý yo; ý si no, a mi ý a ells nos ne
enporte quant sa divina magestad sia servit, ý tota hora sia bona. Amén.
Embaxada al rey nostre senyor, a Valladolid, per lo regne.
Dilluns, a 16 de juliol 1601, se juntaren tots los officials de la casa
de la Diputació ý los elets dels tres estaments del regne en lo
negoci de la dotació de les rectories —
fòlio 29, elexió 23—, ý tots junts, en la sala de la Diputació, feren
elexió de ma persona per a embaxador a sa magestad del rey
nostre senyor a Valladolid, segons les instruccions que aprés me
donaran los elets. Ý en continent se feren los demés actes que
solen fer, ço és, primo,
ducats cada dia tot lo temps que estaré en esta embaixada. Plàcia a
nostre Senyor que yo faça bé mon ministeri com ho confie, tenint-me
nostre Senyor de sa divina mà. Amén.
Nativitat de la sereníssima senyora dona Ana Maurício,
infanta d'Espanya. A 22 de setembre 1601, disapte, a la una hora
y un quart de la nit, en la ciutat de Valladolid, a on de present està
la cort del rey nostre senyor, entre la una ý les dos de la matinada,
naixqué la serenísssima senyora dona Anna Maurícia de Àustria,
filla primogènita del rey don Felip, nostre senyor, ý de la reyna
dona Margarita. Bateichà en lo convent de Sant Pau de Pricadors,
dumenge, a 7 de octubre. Foren padrins Ramnúcio Farnés, duch
de Parma, potentat de Itàlia, ý dona Cathalina de la Cerda, muller
del senyor don Francisco de Sandoval ý de Rojas, duch de Lerma,
marqués de Dénia ý de Cea, compte de la Ampúdia, sumiller de
corps,
del Consell de Estat, comanador major de la orde de Sant Yago de
la Espada, etc. Ý batejà-la don Bernardo de Sandoval, arquebisbe
de Toledo ý cardenal de la iglésia romana, título [...], ý cosí
del senyor duch de Lerma, que la portà al bras a la iglésia ý la
tornà a palàcio aprés de christiana, etc.
Y avent lo rey nostre senyor donat rahó a esta ciutat de
València de dita nativitat, ab una lletra del tenor següent:
ciudad de Valencia. El rey.
Amados ý fieles nuestros, esta noche passada, entre la una
hora ý las dos, fue Dios servido de alumbrar a la sereníssima reyna,
mi muy cara ý muy amada muger, con una hija, de que le he dado ý
doy infinitas gracias ý quedo con particular contentamiento. Ý ansí
mismo, de que se hallen al presente buenas entrambas, como lo
están, de lo qual hos he querido avisar, porque, siendo tan fieles
vasallos míos, fío que os avéis de alegrar de entenderlo. Encárgoos
mucho que en demostración ý testimonio de que lo hazéis ansí, deys
orden como en essa ciudad se hagan en esta occasión las
demostraciones públicas de regocijo que el successo pide ý los
d'ella tienen bien acostumbrado en otras semejantes, que d'ello me
terné por muy servido de vosotros. Data en Valladolid, a 22 de
setiembre
Yo el rey.
LLVidit Covarrubias, vicecancellarius. Vidit Clavero; regens;
vidit Monserrat de Guardiola, regens; vidit Núñez, regens. Ortiz,
secretario.
Vista la qual, en la jornada següent tingueren sitiada de Murs ý
Valls ý
de bous, ý lo ú ab joch de canyes. Ý primer una processó general.
Y tot se féu ab molt compliment ý ha paregut molt bé, gràcies a
nostre Senyor. Hé bolgut fer tan llarga memòria per ser estat en lo
any que yo só obrer de Murs ý Valls.
Estandart de la Fe en la Inquisició. Posse per memòria com
lo any 1601 los inquisidors feren convocar a tots los familiars
cavallers ý ciutadans, ý no als demés. Ý estant junts en lo secret,
nos féu lo inquisidor més antich un llarch raonament, dient que en
totes les Inquisicions d'Espanya se celebra ab molta solemnitat,
per lo Tribunal, la festa del gloriós sant Pere Màrtir, inquisidor. Ý
axí, que volien introduhir en la present ciutat, ý que per a dit
effecte avien de anar los inquisidors ab lo estandart de la Fe ý
acompanyats de tots los familiars ý officials del Tribunal, seglars,
ý que lo estandart de la Fe ý los cordons los avien de portar los
familiars més graves, etc. Oÿda la dita proposició, y agué diversos
parers entre los nobles, cavallers ý
resolgué que los senyors inquisidors se entrassen en lo archiu de
dit secret ý que, conforme los parers que avien oÿt, determinassen
lo que
digueren que
noble ý lo cordó de la mà dreta un cavaller o generós ý lo de la mà
esquerra un ciutadà. Ý per a dit any 1601 nomenaren per los
nobles a don Pedro Vilarrasa, ý per los cavallers a Melchior
Figuerola, senyor de Nàquera, ý per los ciutadans a Pere Joan
Antoni Mateu; ý que estos lo avien de portar, axí la vespra de sant
Pere Màrtir, a vespres, com lo dia, a l'offici que
Predicadors. Ý axí
En aprés, divendres, a 26 de abril 1602, los senyors inquisidors
me enviaren a dir que a hora de secret fos en la Inquisició.
Arribat allà, me feren entrar en lo segret ý me donaren cadira a la
mà esquerra del docel, a on los dits inquisidors tenen ses cadires.
Y me digué lo inquisidor més antich dels quatre que ara y à, com
per a la festa de sant Pere Màrtir del present mes ý any avien
nomenat per los nobles a mi, don Bernardo Cathalà de Val·leriola,
per a que portàs lo estandart de la Fe, ý per al cordó de la dreta a
Pere Gostans de Soler, generós, ý per al cordó de la esquerre a
Joan Baptiste Matheu, ciutadà, síndich de València. Yo u acceptí ý
los demés també.
Y axí, diumenge, a 28 de abril, a les dos tocades aprés
migjorn, anàrem a la Inquisició ý des de allí yo portí lo estandart
de la Fe a Pricadors. Ý acabades vespres lo torní. Ý lo endemà, dia
del gloriós sant Pere Màrtir, de la mateixa manera anàrem a
Predicadors, a offici ý sermó, ý
acompanyament. Sia a glòria de nostre Senyor ý del sant, que qui
tant defensà la fe ý morí per ella, confessant-la públicament ý
escrivint lo Credo ab la sanch de les nafres que li feren los eretjes,
bé és que lo Tribunal del Sant Offici a son rey festeje.
Justes poètiques impreses. Estos anys arrere, per devoció,
fiu unes justes poètiques, ço és, en Sant Llorens, per ser obrera de
nostra Senyora de Agost dona Costança de Perillós, ma muller, ý
en la Zaydia, per tenir yo allí la meua sepultura en la capella de
Sant Bernat ý Sant Benet, ý la tercera en ma casa, la de València,
exint de la malaltia —fòlio 8 a—. Paregué
y fer-les imprimir en un tomo, ý aguda llicència del virrey, ab son
privilegi, registrat
los darrers dies de maig se acabà de imprimir. Sia a glòria de
nostre senyor Déu ý de la sacratíssima Verge Maria ý dels sants
en llaor de qui se han fet les justes poètiques. Amén.
Calificador del Sant Offici, mon germà. Fas memòria com
los senyors inquisidors donaren títol de calificador del Sant Offici
de la Inquisició a mon germà, lo pare mestre frare Pau Vicent
Català de Val·leriola, a 29 de agost de l'any 1601. Ý
nou a fer les proves de tots mos quartós, ý me n'hé folgat
senyaladament per lo quartó de Val·leriola. Sia a glòria de Déu. Ý
lo any següent, diumenge, a 30 de juny 1602, y agué acte de la Fe
en la plaça de la Seu ý sermonà allí mon germà. Sia a glòria de
Déu. Fiu registrar en la cort civil los títols de la calificació de mon
germà ý
y empares, fòlio 36 de l'any 1602. Traguí dos còpies, la una, en
castellà ý la altra, en valencià.
Rector del col·legi de Tortosa en mon germà. En nom de
nostre Senyor, mon germà fonch elet en rector del col·legi de Sant
Jordi ý Sant Domingo lo Real de la ciutat de Tortosa, a [...]
de juny 1602, per tots los col·legials de dit col·legi que podien
votar,
de juliol fonch confermat en dita dignitat per lo pare frare Bernardo
de Sarrià, prior provincial de la província de Aragó, ý mestre en
Sacra Theologia. Plàcia a nostre Senyor sia
per a majors càrrechs en la orde ý fora d'ella.
Nativitat de la senyora infanta dona Isabel. Per memòria
pose que la senyora infanta dona Isabel Egènia Clària, filla del rey
don Felip ý la reyna dona Isabel, la francessa, naixqué en lo Bosch
de Segòvia, en Valzain, a 11 de agost de 1566. Ara és condesa de
Flandes, casada ab lo archiduch Alberto de Àustria,
cardenal.
Malaltia de febres de l'any 1603. Dilluns, a 3 de març 1603,
me posí en lo llit, malalt, que des del disapte a la vesprada
començà una malaltia. Ý venint a ser més declarada, me posí en lo
llit. Començà ab gran rigor febra contínua ý reprensió ý ab gravíssim
dolor de cap, sagnaren-me dos vegades ý me donaren ventoses
y feren altres remeys ý vingueren-me a visitar sor Cabreriça,
filla de confesió del pare frare Domingo Anadon, de 21 anys, ý sor
Agnés Pérez, mercenària, ý
digueren tres Gloria Patri ý tres Pater noster ý tres Avemaria,
entre dotze ý una de migjorn. Ý a la vesprada, entre 6 ý 7 hores, lo
doctor Geroni de Virués, me demanà si avia vacuat o suat ý li
diguí que no. Però que
dix que també estava sense febra. Ý axí, de allí en avant, cobrí
perfeta salut, ý hé pogut tornar a mengar viandes de Quaresma.
Sia a glòria de Déu. Ý altres vegades me han curat de dolors les
relíquies del dit pare Domingo, de bona memòria.
Mort del pare fray Domingo Anadon, porter de Predicadors.
Disapte, a 28 de dehembre 1602, aní a Predicadors hà veure
al pare porter fray Domingo Anadon, ý agonizava ya. Era entre 4 ý
cinch de la vesprada. Estiguí allí present fins a que espirà, que
fonch entre güit ý nou de la nit, edificant molt. Trobàrem-nos allí
dèset cavallers, entre lo governador ý bal·le general ý don Vicent
Bellvís ý Gaspar Beneyto, mos dos amichs. Ý entre deu ý once
de la nit lo portàrem en ombros los dèset cavallers des de la sua
cel·la, que estava en lo dormidor, fins a la iglésia, en lo cor de
baix. Ý aprés, dilluns de matí, lo soterraren; ý yo m'í trobí ý fiu ú
dels que portàrem lo ataüt fins a la sepultura. Estigué lo patriarca
ý virrey ý los jurats ý molta cavalleria ý gent popular sinse
número. Perquè tot lo diumenge, ý de nit, ý lo dilluns de matí
fonch moltísim lo concurs de la gent que anava a besar-li la roba ý
a tallar-la. Ý yo confie en Déu que
ya en mi se han començat a veure. Sia a glòria de Déu.
Nativitat ý bateig de ma dona Philippa. Jhesús. Dijous,
a 1 de maig 1603, a la una hora ý un quart aprés de migjorn,
naixqué en la casa de València en la 2a cambra del quarto de sant
Llorens, ma filla ý de dona Costança de Perellós, ma muller.
Tingué fort lo part ý li durà des de la una de la nit enans. Ý tragué
primer lo bras ý un peu. Aprés, nostre Senyor fonch servit de que la
comare lo tornàs a entrar. Ý naixqué la criatura molt desmayada ý la
agueren de retornar ab caldo calent ý altres remeys; ý lo principal de
tots fonch que tenia moltes relíquies ý troços del
de casa com de fora casa. Sia a glòria de Déu.
Lo mateix dia, entre cinch ý sis de la vesprada, fonch batejada
en Sant Llorens, ans de mamar com tinch de costum. Posí-li los
noms següents: Philippa, Thomasa, Joana, Raymunda, Jauma,
Josepha, Maura, Bernarda, Beneta. Batejà-la mossén Joan Mingues,
rector de dita parròquia. Foren padrins mossén Francisco Abreo,
prevere ý racionero de la cathedral de Valladolid, ý sor Juana
Anna Marco, beata de la orde de Predicadors.
3 anada a la cort ý 1 a Valladolid. Dimecres, a 25 de juny
1603, partí per a la ciutat de Valladolid, a on està al present la cort
de sa magestad. Ý de camí, dilluns, a 30 de dit, arribí a Madrid. Ý
dimats, al primer dia de juliol 1603, viu tot lo palàcio de Madrid ý
me folguí en extrem per ser molt bona casa ý ab moltes pintures. Ý
dimecres, dia de la Visitació de nostra Senyora, partí per a la cort,
que y à 32 llegües de Madrid. Apleguí a Valladolid disapte, entre
once ý dotse ans de migjorn, a 5 de juliol. En lo que toca a mes
pretensions, conforme serà lo succés, axí en faré la memòria. Sia a
glòria de Déu.
Per aver-se publicat que sa magestat nos volia tenir corts en
Dénia, me
santa Bàrbera, a 4 de dehembre 1603. Dia de la Concepció estiguí
en Madrid, ý diumenge, a 14 de dit, avent-me tocat les sis hores de
la nit entre
casa, ab salut, gràcies a nostre senyor Déu. Sia a glòria sua. Vingueren-me
a veure moltíssims cavallers los tres primers dies que
arribí a València, ý dia de la Esperança ixquí a oyr misa a la Seu.
Carta de convocació de corts per a Dénia. Ý en ser vengut
a València vingué a visitar-me lo senyor Gaspar Beneyto, generós,
y
deixat com a procurador meu que és. La data és de Madrid, a 4 de
dehembre 1603. Tinch-la entre les de mos passats.
Venguda del rey Felip, 3a vegada. Dimats, a 23 de dehembre
1603, arribà lo rey nostre senyor, don Felip_Tercer, a Sent Sabastià,
entre les sis ý les set de la nit. Estàvem molts cavallers en la iglésia
y acompanyàrem-lo fins a la cel·la a on lo ospedaren. Ý aprés lo
duch de Lerma ý marqués de Dénia ens parlà a
que
avia fet merced de ocupar-me en Castella, que prest se publicaria
la merced.
Entrada del rey ý dels prínceps de Saboya, sos nebots.
Dimecres, a 24 de dehembre 1603, lo rey nostre senyor entrà en la
ciutat de València entre
Vingueren també ab sa magestat los tres fills majors del duch de
Saboya ý de la infanta dona Catalina, sa germana. Diu-se lo major
dels tres prínceps [...].
4 embaxada al rey. Esta embaxada la férem de nit. Anàrem
en coches des de la Seu al Real, a on estava sa magestat, ý
entràrem ab les maces de la Diputació. Ý lo patriarca arquebisbe
de València li explicà la embaxada ý sa magestad nos respongué
que per algunes causes tocants a son servici avia elegit la vila de
Dénia per a celebrar les corts, però que per lo molt que desija fer-nos
mercé, les mudaria a esta e present ciutat si los estaments del
regne prefingien un temps moderat dins lo qual donasen los
memorials de les coses que en dites corts se han de tractar, ý que
en lo endemà tenia determinat de partir-se
que li diguesen esta nit la resolució dels estaments, que sa magestad
la esperaria.
Lo arquebisbe li respongué que auríem de consultar-ó ab los
estaments ý que per la llarga experiència que tenia de la fidelitat ý
amor que aquest regne té a sa magestad, creia que en açò ý en tot
lo demés donarien contento a sa magestad. Lo qual respongué que
confiava de nosaltres lo serviríem en açò que demanava. En açò
ens ne anàrem, fet nòstron acatament, sense besar-li la mà.
61 elexió del bras militar. En la mateixa hora, que serien les
nou de la nit, nos retornàrem los elets a nostros estaments. Ý feta
relació del que sa magestad nos avia dit, posposant totes les
difficultats que poden seguir-se de prefingir tems en les corts,
confiant de la clemència de sa magestad, que en tot tindrà conte
del bé nostre, tenguts diversos coloquis més de cent cavallers, tots
concordantment nos ampliaren lo poder als dessús dits elets per a
que férem altra embaxada a sa magestad, dient-li de part de
l'estament, ab les paraules de major agraïment que
dexàvem en mà ý poder de sa magestad lo senyalar lo tems que fos
servit, ý que si per cas sa magestad volgués que totalment los
estaments lo senyalaren, que en tal cas nos donaven poder per a
senyalar quaranta dies útils o los que sa magestad fos servit, etc.,
com més llargament conté en lo acte al qual me refir.
5 embaxada al rey. E fet lo mateix acte per los altres estaments,
entre les dos ý les tres de la matinada, des de la Seu
tornàrem a anar al Real. Ý don Francisco Crespí de Valldaura, per
la veu de la religió de Montesa, per no ser-í lo patriarca, per ser la
hora tan tarda, donà a sa magestad la resposta conforme la resolució
dels estaments. Ý sa magestad respongué estes paraules formals
d'este mi reyno, de que siempre estuve confiado. Y assí, pues lo
dexáis en mis manos, señalo treinta días para las cortes, y si
huviere necesidad de más, yo esperaré otros quatro o cinco días, y
más si fuere menester".
paraules, de veu, li besàrem la mà ý restàrem molt contents de
veure lo contento que sa magestad avia mostrat de la nostra
deliberació. Sia tot a servici ý glòria de Déu.
Proposició de les corts. Divendres, a 9 de janer 1604, de
matí, se féu ý publicà una crida de part de sa magestat, en la qual
se manava ý donava avís com en lo mateix dia, en la iglésia del
monestir de Predicadors, a les tres hores aprés migjorn, acudiren
allí tots los cridats perquè sa magestat avia de proposar les corts
generals que ve a tenir ý celebrar en la present ciutat. Ý axí, entre
dos ý tres hores aní allà ý poc a poc se anaren congregant los tres
estaments. Ý estigueren, lo eclesiàstich a la man dreta del rey, lo
militar a la esquerra ý lo real enfront del rey. Sa magestad estigué
en un sòlio de deu grades. En les nou primeres estaven seyts lo
regent, la cancelleria ý los del consell civil ý criminal, ý a la mà
esquerra, los governadors ý batles generals del regne ý sos lloctinents,
y lo mestre racional ý
general de la present ciutat. Estos officials reals ý
estigueren tostems de peus, mentres estigué lo rey en la iglésia. En
venir sa magestad, se segué en la cadira que estava davall del
docel ý damunt de un escaló més alt que lo cadafal de les nou
grades.
Y en estar seyt lo rey, dix a don Diego de Urbina, rey de
armes, digués als tres estaments que
lo rey de armes a l'escaló més alt del cadafal, nos dix:
magestad manda que os sentéis"
magestad que
magestad manda que os cubráis"
un poch lo rey de armes dix:
a donar a sa magestad tres peticions, les ordinàries. Ý en aver-se
baixat, lo secretari Domingo Ortiz, presehint manament de sa
magestad, se posà a llegir la proposició en llengua valenciana. És
molt honrosa ý molts cavallers ne avem pres còpia.
Acabada la qual, pujaren lo patriarca arquebisbe de València,
per lo bras eclesiàstich, don Carlos de Borja ý Centelles, duch de
Gandia ý compte de Oliva, per lo bras militar, ý Pere Miravet,
jurat en cap dels ciutadans, per lo bras real, ý tots tres ab los
síndichs pujaren, ý lo patriarca respongé a sa magestad, ý los tres li
besaren la mà ý se
secretari Ortiz dix: "Sa magestad acusa contumàcia a tots los
. Ý en açò se n'anà sa magestad
cridats a estes corts que estan ausents de la present proposició, ý
per la afecció ý voluntat que té al present regne, més de gràcia que
de dret, proroga la present junta fins al dilluns primer vinent, a la
mateixa hora ý en lo mateix lloch"
y aprés nosaltres nos ne anàrem a on estava acordat que estigués
lo nostre estament militar ý porrogaren per a l'endemà de matí, de
güit a nou.
Sòlio de les corts de València. Divendres, a 20 de febrer
1604, en la iglésia de Predicadors de la ciutat de València, tingué
lo sòlio de les corts celebrades en dit convent la magestad del rey
don Felip_Tercer de Castella, Segon de Aragó, senyor nostre.
Anàrem los tres estaments des del lloch a on nos avíem congregat,
ço és, lo ecclesiàstich en la capella de Sent Vicent Ferrer, lo
militar en lo refector, ab tres grades alrededor, ý lo bras real en lo
capítol. Ý de allí anàrem a la església, a on estava lo cadafal ý
docel per a sa magestad, com lo dia de la proposició. Ý aprés
vingué allí lo rey y, seyt en sa cadira, dix lo rey de armes:
magestad manda que os sentéys"
magestat al dit rey de armes que
magestad manda que os cubráis"
De allí a un poch, los tres síndichs pujaren al cadafal ý lo del
bras ecclesiàstich portava tots los furs ý actes de cort que en
dites corts se han fet ý otorgat per sa magestad, ý li dix a sa
magestat com aquells eren los furs ý actes de cort que los tres
braços avien fet ý que per part de sa magestat se avien otorgat
per son vicecanceller, ý que axí, de part dels dits tres estaments,
suplicaven a sa magestat fos servit de confermar-los en lo present
sòlio per a que tinguesen força de lley ý com a tal servir-se
sa magestat de jurar guardar-los ell ý tots sos successors ý
ministres.
Y dit açò, lo síndich ecclesiàstich pujà los tres escalonets que
y avia fins a la cadira del rey y, agenollat, besà lo plech dels furs
ý
que estava agenollat a la man dreta del rey, ý li dix:
magestad confirma todos estos fueros ý actos de corte, ý manda ý
es su real voluntad que tengan fuerça de ley?"
que sí, ý tantost donà los furs lo vicecanceller a l'escrivà de
manament, ý en continent li portaren a sa magestat un sitial de
vellut carmesí, a on y avia un misal ubert a la part del cànon de la
misa, ý una creu daurada ab un crucifici de argent daurat, ý sa
magestat se agenollà y, tenint les dos mans damunt la peanya de la
creu, dix lo escrivà de manament, que
santos Evangelios, de sus reales manos corporalmente tocados,
de guadar ý hazer guardar estos fueros ý actos de corte con los
demás hechos hasta oy, ý los privilegios, usos ý buenas costumbres
concedidos ý usados en este reyno?"
prou alta, que:
Acabat lo jurament, li llevaren lo sitial ý
besar-li nosaltres la mà a sa magestat, anaren cridant de ú en ú, a
nou hòmens, ý sa magestat los armava cavallers, en esta forma,
que, agenollats davant lo rey, en lo estoch que tenia desenbaïnat,
los pegava tres esplaniçades en lo muscle esquerre ý aprés los
donava a besar lo pom daurat de l'estoch. Ý ells li besaven la mà.
Y aprés fon lo besar-li la mà los tres estaments, en esta forma, que
pujaren primer lo patriarca arquebisbe de València, per lo bras
eclesiàstich, ý don Carlos de Borja ý Centelles, duch de Gandia ý
compte de Oliva, per lo bras militar, ý Pere Miravet, jurat en cap
dels ciutadans, per lo bras real. Ý aprés anàrem pujant, sens orde,
los demés, a besar la mà a sa magestat. Ý quant yo la y besí, li
diguí:
menester!"
li diguí.
En aver acabat de besar-li la mà tots, se
Predicadors, a on dormí aquella nit. Ý lo endemà disapte, de matí,
se n'anà per la porteria de Pricadors, a dinar al mas del Bisbe, ý a
dormir a Bunyol, per a tornar-se
trobat al tems de la sua partida. Déu lo dexe anar ý venir ab
molta salud ý béns grandíssims, a servici de Déu nostre senyor ý
profit meu. Amén.
Malaltia de maig 1604. En lo més de maig tinguí una malaltia
de febres ý unflor en la galta. Sagnaren-me güit vegades. Durà
fins als primers de juliol.
4 anada a la cort ý 2 a Valladolid.
1604, partí de Valencia para Valladolid, en coche. Víspera de
santa Madalena llegué a Madrid, y a Valladolid lunes, día de
Real. Y a la tarde tomé possada enfrente el cimenterio de Sant
Miguel. Possé allí mesmo hasta domingo, a 9 de henero 1605, que
partí para Valencia, donde llegué miércoles, a 26 de henero, entre
quatro y cinco de la tarde. Visitaronme muchíssimos cavalleros
los dos primeros días. Lo que me ha sucedido en la corte digno de
memoria, yré diziendo por sus capitulillos.
+. Hàbit de Calatrava. Sábado, a 11 de septiembre 1604,
salió mi título del Consejo de Órdenes. Y su magestad le firmó a
25 de setiembre, mandando en él tome el hábito en el convento de
Calatrava. Yo, por esperar el sucesso del corregimiento, no tomé
el hábito hasta la víspera de sant Sebastián, que es a 19 de henero
1605. Miércoles, entre las ocho y las nueve de la mañana, comulgué
con él. Armóme cavallero con mi espada dorada don Fernando de
Fuenmayor, governador del Campo de Calatrava, Y dióme el
hábito frey don Christóval Mexía, prior de la Fuencaliente y
administrador del sacro convento de Calatrava, en presencia de
mi hermano, que vino allí desde Valladolid. Dios me dexe cumplir
los buenos propósitos que aquel día propuse y sea para gloria de
la Santíssima Trinidad y de la Virgen santíssima y de mis patrones
sant Benito y sant Bernardo, y de Coda la corte del cielo. Amén.
Corregiment de Leó. Miércoles, a 15 de diziembre 1604,
cabo de octava de la Puríssima Concepción se publicó la merced
que el rey me ha hecho del officio de corregidor de la ciudad y
reyno de León. Firmó su magestad mi título a 29 de dicho mes. Y
juré en el Consejo Real, como es costumbre, viernes a 7 de henero
1605, otro día de los Reyes y día de sant Raymundo. Plegue a
nuestro Señor sirva bien mi officio a gloria suya y bien mío.
Amén. Besé la mano al rey por esta merced jueves, a 23 de
deziembre 1604, en Valladolid, en la cámara.
Viernes Santo, a 8 de abril, año 1605, entre las 9 y las 10 horas
de la noche, nació el príncipe don Phelippe, nuestro señor, hijo
del rey don Phelippe Tercero de Castilla y León, y Segundo de
Valencia, y de la sereníssima reyna doña Margarita de Àustria,
hija del archiduque. Dios le haga un santo rey. Bautizáronle en
Sant Pablo de Valladolid, convento de frayles predicadores.
Bautiçóle el arçobispo de Toledo y cardenal de la santa Iglesia
de Roma, so título de [...]. Llámase don Bernardo de
Rojas y Sandoval, primo del señor duque de Lerma. Fueron
padrinos el sereníssimo don [...] Manuel, príncipe de
Saboya, primo hermano del príncipe nuestro señor, y la sereníssima
infanta d'España, su hermana, doña Anna Mauricia.
Holguéme en extremo de hallarme en Valladolid al nacimiento
de su alteza. Plegue a Dios que prosiga en hacerme las mercedes
que su padre ha començado, y a mi hijo también.
Entré en León. Domingo de Casimodo o
abril 1605, entre las seys y las siete de la tarde, entré en la
ciudad de León. Y con yr secreto, me salieron a recebir don
Antonio de Obregón y don Juan de Velasco, hermanos, regidores
d'esta ciudad, cerca la puente del Castro. Y Francisco de
Terán, escrivano, salió antes; y mucho más antes de la dicha
puente, dime priessa, porque no saliessen otros. Entré por la
puerta de Sant Francisco, y apeéme en el palacio Real, donde he
possado hasta [...]. Aquella mesma noche vino doña Anna
de Oquaña, muger del dicho don Antonio, a ver a doña Costança;
y a mí, don Manuel de Quiñones Pimentel, regidor, al que hallé
en Almagro, quando fui a tomar el hábito a Calatrava, y sus
primos don Juan y Diego de Quiñones. Y por ser tarde me puso
luego a cenar y nos fuimos a acostar. Y el alcalde mayor,
licenciado Pedro Vasques de Aldrete, me envió a visitar con
Ulistuarte, alguacil mayor, Y a dezirme que por la mañana me
la possesión del officio.
Auxiliador de l'any 1606. Divendres, a 24 de febrer 1606,
dia del gloriós sent Macià Apòstol, me ixqué per sorteu auxiliador
lo senyor sent Bertomeu Apòstol. Sia a glòria de Déu ý profit meu.
Amén. En lo palàcio real de la ciutat de Lleó de Espanya.
Nativitat ý bateig de mon fill don Pedro. Dijous, a 28 de
juny de l'any 1607, a les dos hores ý mija, poch més, aprés
migjorn, en lo palàcio real de la ciutat de Lleó de Espanya, sent yo
corregidor d'ella, en una alcova de les que yo fiu obrar quant
vinguí a est offici, al cuarto de la Rua, naixqué mon fill ý de dona
Costança de Perellós, ma muller.
Enaprés, divendres, a 29 de juny 1607, dia dels gloriosos
prínceps de la iglésia, sant Pere ý sant Pau, appòstols, a les dos
hores tocades aprés migjorn, fonch batejat en la iglésia parroquial
de Sant Marcelo, màrtir centurió, que tingué dotse fills hòmens
màrtirs ý sa muller santa, nora ý una filla, elles santes però no
màrtirs, que perquè ara estan obrant la sua església està lo Sant
Sagrament en la església de l'Espital de Sant Antoni Abbad, ý per
ara es diu vulgarment Sant Marcial, ý li posí los noms següents:
Pedro, Guillem, Paulo, Bernardo, Benito, Matheo, León, Joseph,
Marcelo. Batechà
rector de Sant Marcial ý capellà de la Ciutat eo consistori de Lleó.
Foren padrins don Otger Cathalà ý Valeriola, ý dona Philippa
Cathalà, mos fills ý germans del dit infantet. Sia a glòria de nostre
senyor Déu ý
peccats. Amén.
Al tornar del bateig, nos acompanyà lo rector. Ý per lo camí
me dix:
d'esta ciudad, que querría quedasen en uso para siempre: la una
es bautizar los hijos luego recién nacidos, ý no como se usa en
menos, lo más presto, ocho días; ý la otra es venir autorizando el
acto con su presencia, que aquí no dexan ir a los padres a los
bautizos, sino que se quedan a hazer compañía a las paridas".