[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [4] Memòria de l'aiñ 1576, que lo señor [Sen] [Félix] se dexà de festexar a la señora

Mariana [...], viuda, perquè no li fia favors, li convenia dexar, perquè lo í aconsellà Miquel Jeroni Llopis, ý Batiste Fuset, ý Jaume Mont[e]s, ý Vitòria, conpañyó de la viuda ayrada, ý tanbé Cosme Xuquós. [5] Memòria sia a mi, Jaume Monrós, sopliquí al señor Batiste Fuset que m'amostràs de contar. [6] Mostra any 1575. Mostra general feta en Valènsia, lo primer de febrer, per lo marqués de Mondéxar. Yxqueren totes les paròquies ý ofisis, l'Anquisisió, la Ceca, a les 8 hores de dematí. Ý a la una hora d'en aver dinat, yxqueren més cavallers harmats en blanc, ý 8 cavallers que vestí don Juan Cabañeles, saragües (sic) de vellut vert, casaca del matex, sombrero del matex, en plomes blanques, vermelles ý verdes. Ý el marqués yxqué armat en blanc en parraments de brocat. Any 1575. [7] Estafermo. Estafermo fet per don Joís (sic) de Cardona, chermà de l'almirant, la nit de la mostra, que fon lo primer de febrer, per la filla de don Galserà de Castellví, qu'estava al carer d[e] Sant Salvador, señor de Carlet, ý sa mare de l'Alcúdia, en moltes aches a les parets. Any 1575. [8] Goc de Cañes. Choc de cañes fet per don Lloís de Cardona, dichous de Carnestoltes, que fon a [...] de febrer, per la filla de don Galserà de Castellví, qu'estava al carrer de Sent Salvador, que ix al Temple. Any 1575. [9] Torneu. Torneu en lo matex carer, fet per don Lloís de Cardona, dumenge de Carnestoltes. Ý caygé el cadafal, ý·s porrogà per a el dilluns, vespra de Carnestoltes. Primo , feren un cadafal de altària de un home, de llargària 90 pases, de amplària tot lo car[rer].

Fon mantenidor don Lloís de Cardona, ý achudants foren don Juan Chofré ý l'armirant. Padrins foren don Giner Blanes, don Gaume Ferer ý Bernat Lloís Vidal. Yxqueren tos (sic) vestits de blanc. Ysqué ell armat en blanq, en faldillas (sic) de setí carmesí brodades de or, en calses de telilla, de or los aforos ý canons, ý les coltellades de vellut carmesí, chapades de or. E durà den de les 8 fins a les 12 de la nit. A 15 de febrer any 1575. Los que yxqueren a tornear són los sigents: Primo , don Diego Pacheco, fill del conte de Montalvan, don Pedro Roca Torella, los german[s] d'Erèdies, don Guan ý don Lloís, don Pedro, fill del marqués de Mondéxar, Chulià, don Nofre Escrivà, don Gaume Crespí, do[n] Ximén Peres de Calatallut, Esteve Ros, don Ausiàs Martí. Les matexes nits, ixqué don Ximén Peres de Calatallut, en un caro trunfant, en un doser de brocat ý tres escuts que pengaven del doser, ý tres cavalers armats en blanc, don Ximén Peres de Caròs, ý més aval los menestrís (sic) vestits com a dones, ý el caro lo tiraven molts hòmens en capuchos en vels negres a les càrers, en barets vermeis. I anaren al cadafal, ý descavalcaren, ý tornearen, ý tornaren a cavalcar, ý anaren-se·n. A 15 de febrer ayn 1575. [10] Mort de don Chaume Crespí. A 5 de abril, darer dia de Pascua, a les deu ores de la nit, mataren a don Gaume Crespí, fill de don Fransisco Crespí, señor de Sumacàrsel, en lo carer del Portal de Valldicna, que festegava a dona Juana Ausina, filla de don Gaspar Ausina. Ý li pegaren una estocada en la gola, que li tallava les venes. Ý vixqué un cuart, ý morí sins confesió. Any 1575.

[11] Crida feta per Vespasiano Gonsaga. 1576. A sis de octubre, feren crida, feta per Vaspasiano de Gonsaga, que, tocades les güit de la nit, tocaven la canpana de la queda, que ningun home anàs sins llanterna, ý no portàs més de una espasa sola. Ý el que trobaven al contrari, deu reals, o·l portaven a la presó, encara que fos cavaller. Feta al sobredit mes ý dies, any 1576. [12] A vint_i_ú de giner mil ci[n]c_sens setanta_ý_set, segon dia de Cuaresma, descapsaren a don Juan de Cardona, fill de don Sancho de Cardona, almiran de Arragó (sic), bastart, perquè tragé una moncha del monestir de la Consepsió, ý la tingé dia ý mig. Li llevaren lo cap en la plasa de la Seu, a les dodse ores de michorn. Morí com un san. A 21 de giner 1577. [13] Dichous aprés de les festes de Pascua, que fon a 16 de abril 1577, partí per a Cantavella. Ý aprés, lo primer de mag, partí de Cantavella per a Saragosa. Ý estigí en Saragosa vint dies. Ý a vint_ý_ú partí per a Cantavella, ý estigí fins los darers de setembre. Ý torní a Valènsia los primers de otubre, any 1577. [14] Lladriolades. Dia de Carnestoltes, a la nit, que fon a 11 de febrer 1578, chugaren a lladriolades los cavallers per los carrers de Valènsia, cada ú a on festechava. Ý en lo carrer de Serans mataren un ome, que fien la festa per la filla de don Chilabert de Castellví, que avia oÿt misa aquell dia en don Chuan de Silva, a 11 de febrer 1578. La matexa nit, anaven dos caros trunfants, en cavallers armats, que torneaven en los matexos caros. Ý fia la festa don Fransisco Boïl, señor de la Daya (sic), que

festechava a dona Juan[a] Ausina, señora de Planes, qu'estava al carer de Vaydigna, a 11 de febrer any 1578. [15] Don Juan Cabanelles. Dilluns [S]ant, a vint_ý_quatre de mar[ç] any 1578, a les nou ores de la nit, pegaren de puñalades en lo cap a don Juan de Cabanelles, fill de don Cheroni Cabanelles, governador de Valènsia, davant Sent Salvador. Ý vixqué tres dies, ý morí fet un sant, a 28 de mars, Dillun[s] Sant, any 1578. [16] Dumenge, primer de Cuaresma, que fon a güit de ma[rç] dit any [1579], mantengé don Cotando Sentelles gustes reals. Ý fon-li achudant Gaspar Vidar (sic), fill de Visent Vidal. E gustaren Gaspar Pons, Blanes, don Pedro de Castellví, Fransés Artés, don Nofre Escrivà, don Gaume Ferer "el Galgo". [...] [17] Digous, a 27 de mars, pegaren una alcabusada a mosén Terés, benifesiad en la Seu, a les sis ores de la matinada, exint de casa de la señora de l'Alcúdia, que li era factor, qu'estava al care[r] de Sent Salvado[r]. Ý aprés que li ageren tirad, veren que no caÿa, li pegaren de puñalades, ý morí tantost. Ý el ome se n'anà rastrad a la plasa de don Roger, ý estava un ome en un cavall, ý puchà a les anque[s], ý se n'anaren. Ý feren moltes diligènsies per saber qui era, ý no u pogeren saber, sinó que·s presomien que u avia fet fer don Galserà de Castellví, señor de Carlet, marit de la señora de l'Alcúdia, perquè estaven mals los dos, ý estava el capellà contra sa volunta[t], a 27 de mar[ç] any 1579. [18] Aprés, el dichous, a 3 de abrir (sic), casà don Lloys de Cardona en la filla de la señora de l'Alcúdia contra voluntad de son pare, don Galserà de Castellví, a 3 de abrir dit any 1579. [19] A 3 de agost dit any, y agé bous ý cañes en lo Mercat, ý gugà el duc de Náxera, qu'era visrey de Valènsia. Ý el dia aprés y agé bous a soles, a 3 ý a 4 de agost 1579. [20] A dèsat de giner dit any [1580], llevaren les mans dretes a cuatre òmens, perquè avien testificat fals contra Balderes, ý l'avien portat a galeres. Ý aprés

se provà que eren estat induïts per ú que·s dia Miquel Juan, canpaner de la Seu, yl·s avia dat a cada ú trenta reals castellans. Yl·s donaren sentènsia de asots, ý llevades les mans dretes, ý tallada la llengua, ý a galeres per deu anys, ý desterats de la siutat ý regne perpetu. A 17 de giner any 1580. [21] Hà diuit de setenbre dit any [1581], yxqué lo riu de mare, que prengé tota la ranbla, ý entrà per lo Real, ý per lo Remey. Ý·ls frares se n'anaren en lo Santísim Sacrament a Pricadors. Ý estigé en poc de entrar-se·n en Valènsia, hà 18 de setenbre any 1581. [22] A [...] de setenbre any 1583, saquecharen a Ginges moros de la mar. Ý cremaren la sglésia. Ý aprés a [...] de dit mes, arastraren ý descuarteraren setse moriscos de la Llosa, perquè foren consents ý donaren auxilli als moros de la mar. [23] A 6 de octubre dit any, dumenche a les deu ores de la nit, anant l'almirant d'Aragó, don Cristòfol de Cardona, a cavall en un macho, portant a les anques a don Glaudo Grillet ý a un alacayo a peu, tornant-se·n de parlar a ses cosines, filles de don Guan de Cardona, son oncle, li yxqueren tres hòmens d'a cavall ý dos d'a peu, ý li tiraren un pedreñal, ý li pegaren en la gola, a on no digué més de "Mare de Déu, valeu-me". Ý don Glaudo, que véu allò, llansà mà a l'aspasa. Ý li tiraren altre pedreñal, ý li pegaren en les costelles. Ý vixqué dos dies, ý morí a 8 de otubre dit any 1583. Sentènsia dada a don [Pe]dro de Castellví, fill de don Galserà de Castellví, bort, señor de Carlet, ý al comanador de Muntesa, Geroni Monsoriu, per la mort de l'almirant, desprivats de cavallers, ý arastrat[s], ý llevades les mans a on fon lo delicte, ý penchats, ý descuarterats, ý·ls cap[s] en una colunna posats a on fon lo delic[te] [A] [...] [de] [jiner] [1584]. [24] A [...] de setenbre dit any [1584], vingueren vint_ý_güit galeotes, ý saltaren mil ý tre_sents hòmens davant Callosa, a les güit ores del dia. Ý tots los

moriscos ý morisque[s] de Callosa i de Palop, i alguns de altres locs, se·n pasaren, al peu de mil hòmens. Ý dexaren vora mar al peu de cuatre_sentes cavalcadures. [25] A 18 de jiner [1586], dumenche, a les cuatr'ores de aprés michorn, entrà la real machesta[t] del rey don Felip, en lo sereníssim prínsep don [...] i la serenísima prinsesa dona Júlia Clara ý de Àustria, per lo portal de Serans, aconpañat de tot[s] los cavallers de Valènsia, en moltes lliurees molt costoses. Ý donà volta per lo carer de Cavallers, la Boseria avall, al Mercat, a on li feren la guera naval del señor don Juan de Àustria, per la Mersé, a la plasa dels Caxers, lo carer de la Mar avall. En la plasa de Pricadors li feren Tunis ý la Goleta, ý en lo portal de Serans estava lo Peñó. Ý yxqué per lo portal del Real. Ý al sendemà, a les dots'ore[s] de michorn, ý güit dies areu a la matexa hora, ý a les orasions de l'Ave Maria, desparaven del baluart del portal de la Mar moltes peses d'artilleria, una darere altra ý una machor que altra, qu'era cosa de veure. Ý los carers estaven enfaronats, ý y agué moltes màxqueres de dia ý de nit. Ý aprés, dumenche a 25 del dit, ixqué a misa a la Seu, en lo serenísim prínsep, ý prinsesa, ý duquesa de Vero, portuguesa, que venia señalada de les altres dames. Ý féu fer al cap de l'artar (sic) un aposiento tapat en cortines, perquè no·l vesen. Ý aprés, los dumenches qu'estigué ý festes, anà per los monestirs, al Carme, a Predicadors. Ý aprés, a 28 de jiner dit any, chugaren a cañes los cavaller[s] de Valènsia davant la magestat real, en lo Mercat de Valènsia. Ý ixqueren mol costosos, en marlotes ý capes de vellut de colors chapades d'archent. Ý ans coregeren bous. Ý aprés cada dia y avia ynvensions de màxqueres. Any 1586. Los cavallers que·s señalaren en les lliurees foren los segents: Don Cotaldo Sentelles donà calses de vellut groc, miches de seda, sabates blanques, ropilles de vellut negre ý mànegues de setí groc, boèmios de vellut negre, ý mànegues de setí groc, boèmios de vellut negre forats de setí groc. Ý vestí cuatre paches ý dos alacayos. Son sogre, don Chiner, de vellut negre, boèmios, ý calses, ý tot lo demés. Don Gonsalo d'Íxer, señor de Xalón, carmesí, com don Cotaldo. Don Juan Sans ý de Villaragut, señor de Olocau, calses de vellut pardo, ropilles

de setí negre guarnides de vellut pardo, boèmios de raxa guarnits de vellut pardo, gores de vellut negre en plomes, ý·ls alacayos espases ý dagues daurades. Pere Gostans de Soler, de blau, en los boèmios de setí negre aforats de setí blau plemsat. Don Fransisco Marrades, fill del tesorrer don Gaspar Marades, calses grogues, ropilles negres, boèmios de raxa en faxes de vellut negre, revetades de setí groc. Ý aprés, a 30 del dit, y agué sarau en la lloncha de Valènsia. Ý dansaren moltes dames galanes. I·ls cavallers tingueren llisènsia de cobriL-se (sic) dansant. Està el rey en un cadafal fet a grades, costat la prinsesa, ý el prínsep als peus. [...] [26] Dimats, a 17 de noenbre [1587], fon executada sentènsia a un morisco granadí, perquè ans l'avien desterat de Valènsia, per saltechador de camins, a ell ý a molts altres, sinó per aver-se presentat ý asigurat de vida ý menbres, los desterare[n], ý els portaren a la tera del conte de Chincho. Ý est se·n fochí, ý matà sinc òmens de tornada. Ý·ls posà en una cova, i·ls cremà. Ý fon pres, ý li donaren sentènsia que primer l'asotaren ý li llevaren les orelles, ý aprés lo posaren en un caro, que y avia un cadafal. Ý ell, despullat, lo atenallaven per la volta. Ý li llevaren les mans, ý·l pencharen, ý·l descuarteraren dit dia ý any 1587. [27] Dit any, a 15 d'agos[t], dia de Nostra Señora, trageren los confrare[s] de Nostra Señora un coxinet qu'entre·ls confrares ý confrareses pagaren, quina donà un collar de perles, l'altra un diamant, ý altra la choya que podia, ý qui deu, ý qui vint, ý qui deu ý vint escuts, conforme la calidat ý la devosió. [28] A vint de jiner, donaren ý executaren sentènsia hà un morisco de Jiva, perquè·s trobà en la presa de Juan Limós, farsant, la vespra de Nadal pasat. Ý·l posaren en una cova, ý l'onpliren de pedres. Ý per la misericòrdia del Señor, ixqué viu. Ý trobaren en la cova molts altres. Ý li daren sentènsia de asots. Ý aprés atenallat, ý llevades les mans ý orelles, ý escuarterat, sent de 18 anys. Ý morí com a moro. [29] A 25 de mag, féu lo patriarca de Valènsia don Juan de Ribera, dia de l'Asensió, profesó general de pregàries per la conquista de Ingalatera. Ý anà a Sent Fransés. Ý portà davant dos mília ý cuatre_sentes, més que menys, donselles descalses, ý deslligades, ý tapades les cares en uns vels negres, cantant la lletania. Ý aprés, los dumenches consecotius, ne féu a la Trenitat, a Nostra Señora del Socós ý altres parts, en suma de set. Ý aprés, a [...] de juny dit any 1588, tragé lo santísim Sacrament en l'altar de la

Seu. Ý estigué ubert nou dies. Ý cada dia, de matí, anava una paròquia, ý·n avent dinat, un monestir. Ý en lo cor, agenollats, cantaven la lletania. Ý en los matexos dies ixqueren les confraries, en ses vestes ý tapats, en ages ý deseplina, ý moltes chiques tapades vestides de blanc, en crosifisis en les mans, cantant la lletania, ý cridant: "Señor ver Déu, misericòrdia!", que posaven molta devosió ý teror. Ý aprés, acabats estos nou dies, tragué el Lignum Crusis , ý estigué altre[s] tans dies. Ý anaven les paròquies ý monestirs de la matexa manera, sinse les chiques, per so que, per aver-ne fet tant abús, manà el patriarca que no ana-se·n. [...] Ý aprés, dit any, a 17 de juliol, dumenche, a les sis ores de vesprada, entraren Nostra Señora del Pug per lo portal de Serrans, perquè aquell dia, de matí, l'avien portada del Pug, a colls de frares de dita casa ý capellans, ý·l patriarca darere. Ý la dexaren en Sent Julià. Ý d'allí, a la vesprada, ixqué profesó chenerar (sic), ý la portare[n] com a costòdia setse capellans ý cuatre canonches, ý·l palis lo visrell (sic), ý churats, ý barons, com lo dia del Corpus. Ý estigué 15 dies. Ý vingueren moltes profesons, axí de les paròquies ý monestirs de Valènsia, com dels llocs sircunveïns de una ý dos llegües alrededor. Ý donaren moltes presentayes. Ý lo dumenche, a 31 del dit, la trageren en profesó per lo dit portal, de la manera que la portaren. Ý la portaren al monestir de la Trenitat. Ý a les dos hores de la nit, la portaren molts cavallers ý molta chent que l'aconpañava en siris ý aches, ý·l patriarca darere, cantant la lletania.