[...] [...] 63 ELS JURATS DE VALÈNCIA A ALEXANDRE ·VI· València, 5 maig 1500 Beatissime ac sanctissime pater: Post pedum oscula beatorum. Sabent que misser Vera, cabiscol e canonge d'aquesta església valentona, devia partir per a vostra santedat, ocorrent necessitat d'algunes coses, havem deliberat escriure e suplicar aquella nos vulla atorgar algunes coses, sobre les quals havem molt instruït e encarregat lo dit cabiscol a boca e en escrits, suplicant sa santedat li vulla dar fe e creença, suplicant la divina majestat conserve sa santedat en felicíssim estat ab llonguíssima vida. De València, a ·V· de maig de l'any ·MD·. De vostra santedat beatíssima humils e devots servidors, qui besen los peus de vostra santedat beatíssima, Los jurats de València. Sanctissimo ac beatissimo domino nostro pape.

64 JOANOT ARTÉS, COMANADOR DE SANT JOAN, AL CARDENAL HIPÒLIT D'ESTE Roma, 10 abril 1504 Reverendíssimo e il·lustríssimo monsenyor: Per no tenir ahir lo modo d'espatxar correu a la il·lustríssima senyora duquessa, i a vostra il·lustríssima senyoria, per trobar-me en Òstia ab l'il·lustríssimo senyor duc mon senyor, hé tardat fins hui, que só arribat ací en Roma, a on hé procurat expedir lo senyor Serra per donar avís a vostra il·lustríssima senyoria com ahir, a ·XXIII· hores, lo senyor Sixto vingué per ostatge del senyor duc, en mans e poder del [reverendíssi]mo cardenal Santa Creu, e allí estarà fins que l'il·lustríssimo senyor duc sia en salvo ab ses robes. Los castellans qui tenen les fortaleses, les consignaran als comissaris del papa i del cardenal Santa Creu, per los breus i lletres del senyor duc; los quals són hui partits per a la consignació, los caval·laros i comissaris. Espere que dins ·X· dies al més [ta]rd l'excel·lència sua serà fora i delliure d'Òstia. En aquest endemig les galeres se posaran en orde del que serà mester. Plàcia [a] nostre senyor Déus donar-nos-hi bona mà, e prest conduir-nos a salvament, com tots desitjam. Escriure a vostra reverendíssima senyoria quant li só servidor i esclau, no és mester, perquè ho só tant, que més no ho poria encarar i així m'ha paregut que no devia deixar d'enviar correu a la il·lustríssima senyora duquessa i a vostra il·lustríssima senyoria, tenint tan bona nova com aquesta, i d'aquella fer-ne partícip a vostra reverendíssima senyoria, la qual nostre senyor Déus guar[de] i aumente com desitja, i el guarde de Roma hoc extante pontificatu. Roma, ·X· aprilis, prima hora noctis, 1504. De vostra reverendíssima e il·lustríssima senyoria obedientíssimo esclau i factura, Lo comanador Artés. Al reverendíssimo e il·lustríssimo senyor, lo senyor cardenal d'Est, mon senyor reverendíssimo.