DÉUS bo! En vertut de ta gran bonea
comensa la TAULA GENERAL de totes
siències.
Del pròlec
SO per què aquesta TAULA és general, és quar
és de generals comensamens e de generals
regles e qüestions; e la entenció per què
aquesta TAULA conpilam, és per so que
demostrem abreujadament la manera de l'Art inventiva e
amativa, e la manera per la qual pot esser feta l'Art memorativa,
la qual és
necessària assaber. Enquara, que per
aquesta TAULA hom pot aver en breu de temps conexensa
de les siències necessàries en aquest món, e l'enteniment
pujar en aquells graus en què les natures secretes ateny
artificialment, segons térmens naturals.
Los comensamens d'aquesta TAULA són
quals són: bonea, granea, eternitat o duració, poder,
saviea, volentat, vertut, veritat, glòria differència, concordansa,
contrarietat, comensament, myjà, fi, majoritat,
egualtat, minoritat.
Moltz són los altres comensamens generals, axí
com justícia, perfecsió, e los altres; mas totz poden esser
aplicatz als
pot hom tenir segons la pràtica dels
en axí com justícia qui és bona e gran, e axí dels altres
comensamens generals.
Pot hom enquara aplicar als
generals, totes causes, axí com Déus qui és bo e és gran
e eternal, e àngel qui és bo e gran e durable, e enaxí de
les altres causes senblans a aquestes.
És enquara esta siència general, per so cor és de
causes, e asò metex de
aquestz
materialitat, formalitat, cantivitat, calitivitat, temporalitat,
loqualitat, maneralitat, estrumentalitat. La primera
regla e primera qüestió estan significades per lo primer
vocable, e la segona regla e la segona qüestió per lo segon
vocable, e enaxí, per orde, dels altres.
En aquesta TAULA cové esser alfabet de sos comensamens
generals regles e qüestions, e cové que hom los
sàpia de cor:
qüestió;
qüestió;
d. significa eternitat o duració, contrarietat, tersa regla e
tersa qüestió;
e. significa poder, comensament, quarta regla e quarta
qüestió;
La entensió per què aquesta siència és atrobada,
és principalment per amar Déu e conèxer, e per destruyr
les errós e los sismàtics qui són en lo món, e per raó de
pública utilitat; e secundàriament per què aquesta siència
és atrobada, és per so que los particulars no conegutz sien
en la sua universalitat atrobatz e conegutz, com sia so que
siència sia de coses generals e no d'especials.
És aquesta siència general per so cor mescla sos
generals comensamens regles e qüestions los uns ab los altres,
e en aquella generalitat aparexen les causes especials
demanades afirmant o negant, en tal manera, que ab aquell
mesclament general s'aja, en la solució de la qüestió, l'afirmativa
o la negativa ab concordansa, conservant a aquells
comensamens lurs difinicions e a les regles generals e
qüestions lurs natures.
De la divisió d'esta TAULA
DEPARTEX-SE esta TAULA en
La primera és de figures.
Segona, de difinicions.
Tersa, de regles.
Quarta, és de la taula d'esta ART.
Quinta, és de qüestions.
De la primera distinció
De la primera figura qui és significada per A
AQUESTA distinció és departida en
primerament de la primera figura qui és significada
per A., la qual és circular e conposta de
aparen; e és per so sircular que los uns comensamens sircularment
hom meta en los altres, so és assaber, bonea en
granea eternitat, e enaxí per orde, e granea en bonea
eternitat, e enaxí dels altres; e aquest metiment e entrament
sia fet ab declinació de cascú dels comensamens, axí com
declinar bonea en bonificatiu bonificable e bonificar,
e granea en magnificatiu magnificable e magnificar, e
en axí dels altres per orde, en tal manera, que hom veja les
declinacions com se poden fer les unes en les altres muntiplicant
la substància de sos comensamens, o vèser la manera
per què no
declinacions en les altres se poden convertir.
De la segona figura qui és significada per T
LA segona figura és triangular per so cor és composta
de
1. Lo triangle vert és compost de differència concordansa
contrarietat, segons que
és escrit: sensual e sensual, e sensual e entellectual,
e entellectual e entellectual; e asò metex és en l'angle de
concordansa e de contrarietat. La rahó per què sobre
differència és escrit sensual e sensual, és per ço còm differència
és difusa en les coses sensuals, ço és assaber, aptes
a sentir e a esser sentides, e axí còm differència qui és
entre home e pedra, e enfre calor e sabor. És escrit
sobre differència sensual e intellectual, a significar que
differència és enfre les coses sensuals e intellectuals,
axí com és enfre home e àngell e pedra e voluntat. E
açò matex és intellectual e intellectual, a significar que
differència és enfre un intellectual e altre, axí com enfre
Déu e àngell e memòria e enteniment. E açò matex se
seguex de concordància que és enfre foch e aer, e enfre
cors e ànima, e enfre voluntat e enteniment. E açò matex
se seguex de contrarietat, axí com lo foch e l'aygua qui
són contraris, e ànima e cors, e àngell benigne e maligne.
Aquestes tres maneres són generals a cascún dels comensamens
del triangle, e en aquests apparen los particulars
demanats sots lurs generalitats, mesclant aquelles tres maneres
en lo mesclament de
del triangle e lurs diffinicions.
2. Lo triangle vermell és compost de comensament
mijà e fi, per ço que sia instrument a encerquar totes les
coses naturals sots rahó de comensament mijà e fi. Sobre
l'angle un és escrit comensament, és escrit: causa quantitat
e temps. Causa significa quatre comensaments sustancials,
ço és assaber, faedor, forma, matèria e causa final, axí
com en la copa en qui aquests quatre comensaments són
significats en tant que ha faedor e forma e matèria e és
feta per boura. Quantitat e temps signifiquen los comensaments
accidentals sens los quals les sustàncies de les
causes no poden esser, car sens quantitat neguna sustància
no poria esser finida ne sens temps comensade; e açò
matex de qualitat sens la qual no poria esser qualificada, e
sens acció e passió neguna sustància no poria esser composta
de forma ne de matèria, ne sens loch neguna part
no poria esser en l'altra, ne sens hàbit negún comensament
poria donar sa semblança a altre comensament, ne
sens situs la figura de la sustància no poria esser ymaginada
ne sentida. En l'angle del mig és escrit: conjuncció
mensuració extremitats, a significar que los mijans estan
en aquestes tres spècies: axí com mijà de conjuncció qui
conjún les coses a una fi, axí com lo clau qui conjún dues
posts a una nau, e la conjuncció de la forma e de la matèria
a una sustància, e
una amor, e enaxí de les altres coses semblants a aquestes;
mijà de mesures és enaxí com lo punt qui està en lo mig
del cercle, o la sustància en mig de les parts, e amar en
mig de amatiu e amable, e duració en mig de bonesa granesa,
e jútgen en lo mig de actor e de reus, e enaxí de
les altres coses semblants a aquestes; mijà de extremitats
és enaxí com linya enfre dos punts, e la sustància qui està
per totes les extremitats, e la senyoria del rey per tot
son regne. Sobre l'angle on és escrit fi, ha escrit: causa final
terminació e privació. La causa final significa les perfeccions
de les causes e les fins per què són, axí com Déu
qui és perffecció d'ome, e home de ànima e de cors, e
home qui és per amar e conèxer Déu, e uylls qui són per
veer, e enaxí de les altres coses. Fi de terminació és axí
com causa termenada en sos térmens, axí com bondat en
bonificatiu bonifficable bonifficar, e justícia [en] jutge e
veritat, e regne qui termena ab altre regne. Fi de privació
és aquella de les causes qui eren e no són, axí com
peccat qui és privació de virtut, e seguedat de veer, e
privació dels hòmens qui eren e no són. Totes aquestes
spècies del triangle vermell són struments a encerquar los
particulars de lurs semblances, mesclans les unes ab les altres
en lo mesclament de
lo universal en qui aquells particulars són emplegats e
significats.
3. Lo triangle groch és compost de majoritat egualtat
e minoritat. Sobre l'angle de majoritat és escrit: enfre
sustància e sustància, e enfre sustància e accident, e enfre
accident e accident, e açò matex sobre l'angle de egualtat
e de minoritat, a significança que majoritat és entre sustància
e sustància, axí com la sustància del hom qui és
major en bontat que la sustància del cavall, e la sustància
del hom qui és major que la sua quantitat, e sa quantitat
que és major que la sua color, e enaxí de les altres coses
semblants a aquestes. En la sustància ha egualtat de parts
sustancials, enaxí com bondat qui és part sustancial egual
a la part sustancial de granesa: car enaxí com la granea,
sots rahó de sa quiditat, és part gran sustancial de la sustància,
enaxí bonesa, sots rahó de sa quiditat, és part bona
sustancial de la sustància. Encare, axí com granesa transsustancieja
en sa part sustancial, com sia gran sustancialment,
la part sustancial de bonesa, enaxí bonesa transsustancieja
en sa part sustancial, com sia bona sustancialment,
la part sustancial, com sia bona sustancialment,
la part sustancial de granesa, e axí dels altres comensaments
substancials de la substància, e d'aquestes transsubstancialitatz
és multiplicada la substància conposta e
individuada per via de generació; e com la egaltat de les
partz se pervertex en desegualtat, esdevé la substància en
privació per via de corrupció. És egualtat enfre substància
e accident, enaxí com egualtat de part substancial e
accidental en la substància, qui són eguals segons proporció,
enaxí com la egualtat de la substància del foc e de sa
calor, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes. És
egualtat enfre accident e accident, enaxí com granea qui
egalment és bona sotz raó de bonea, com bonea qui egualment
és gran sotz raó de granea; e asò metex se seguex
d'acció e de pació, de temps e de loc, e enaxí de les altres
causes senblans a aquestes. Són les unes substàncies
menors que les altres, enaxí com les substàncies qui són
per les secundàries entensions, qui són menors que les
substàncies qui són per les primàries entencions, axí com
la substància del cavayl, e la substància del pa, e la substància
del foc, qui són menors en la fi, que la substància del
home. Minoritat qui és enfre substància e accident, és
enaxí com la substància del home peccador qui és menor,
en peccat, que la sua quantitat; e asò
la qual quantitat és menor que la substància. És minoritat
enfre accident e accident, enaxí com en l'ome colèric, en
qui fredor és en menor quantitat que calor, e enaxí de
les altres causes semblans a aquestes.
4. En aquestes
sobre
aparen e relúen los particulars ensercatz e demanatz sotz
raó de majoritat egualtat e minoritat, en tant, que
enteniment pren e ateny les majoritatz egualtatz e minoritatz
qui secretament estan en les coses naturals o artificials.
De la tersa figura
AQUESTA figura és composta de la primera e de la segona
figura, e conté en sí metexa
que en ella apar. La primera cambra és de
de
com en la cambra de
differensa, primera regla e primera qüestió sotz raó de
sotz raó de
On, quascuna d'aquestes cambres és universal a ensercar
en ella los seus particulars qui en ella aparen, segons la
pràtica d'esta sciència.
los particulars en esta figura: la primera és devallant
de la una cambra en l'altra, enaxí com de la cambra de
de
altra, enaxí com de la cambra de
tro a la cambra de
és ensercar en través los particulars, enaxí com de la
cambra de
segons los térmens de la qüestió, los quals són en ella explicite
o enplicite: explicite, axí com qui demana: si bonea
granea són una causa metexa, en nombre, en les creatures,
e quar parla de bonea e de granea, deu hom recórrer a les
cambres en les quals són
signifiquen aquelles letres, segons l'alfabet damunt dit, e
salvar a les letres lurs diffinicions e natures; implicite, en
axí com qui demana: si Déus és just, deu hom anar a
aquelles cambres en les quals pot hom aplicar la justícia
de Déu sotz raó de bontat o de granea o de eternitat, e
enaxí de les altres, so és assaber, si la justícia de Déu és
bona gran eternal, e enaxí dels altres comensamens.
De la
QUARTA figura és de
segons que en ella apar, la qual mobilitat àn per so com
pusca muntiplicar les cambres e, en lur muntiplicació, muntiplicar
les solucions de la qüestió. La primera cambra és
de
la cambra de
enaxí per orde de les cambres altres, movent los sercles e
muntiplicant aquelles maneres segons les quals hom pot
ensercar los particulars demanatz en esta figura. Les quals
maneres són significades en la Taula qui de esta figura és
dirivada, axí com formar la cambra de
la cambra de
Taula se contén, muntiplicant les cambres e movent los
sercles d'esta figura.
significatz, enaxí com en la cambra de
significades bonea, differència, primera
regla, primera qüestió; granea, concordansa, segona regla, segona qüestió;
eternitat, contrarietat, tersa regla, tersa qüestió; e
quascuna de les cambres ha
segons que apar en la
ensercar sos particulars demanatz explicite, en la qüestió,
o qui inplicite en ella són enplegatz; e asò segons que
navem dit exempli en la tersa figura.
figures comprèn e tota la pràtica d'esta siència està
en ella, e sabuda la theòrica d'esta sciència, sola aquesta
figura abasta a la pràtica.
De la segona distincció
LA segona distincció és de les
dels comensamens d'esta sciència e de lurs esplanacions,
les quals diffinicions cové que hom
sàpia de cor; e són donades les diffinicions dels comensamens
per so que hom, ab elles, dels comensamens aja conexensa,
e segons les diffinicions, c'om fassa los judicis e
les conclusions afermant o negant, en aytant, que si les
diffinicions se concorden ab la afermativa, c'om tenga
aquella en la conclusió, e si li són contràries, que hom
tenga la negativa.
BONEA és aquella causa per raó de la qual bo fa bé, en
axí que bona causa és eser e mala causa és no esser.
(So que dit avem de bonea, és la sua diffinició, e so
que d'ella entenem a dir, és la esplanació de la diffinició, e
l'encercament que fem a conèxer bonea substancialment
e accidental, fem per so que de la sua essència ajam conexensa
e per aquella conexensa de la essència, de la substància
conexensa puscam aver; e aquest prossés preposam
tenir en los altres comensamens).
Bona és comensament general fora lo qual no pot
esser fet negun bé, cor si ó era, no poria esser bonea
comensament general a totz bens espacífics, e serien totes
bonees comensamens especials; d'on se seguirien moltz inconveniens,
enaxí que porien esser espècies sens gendres
en les coses naturals, e individuus sens espècies; e quar
aquestz inconveniens són impossíbols, és manifest que bonea
és comensament general sotz raó de la qual bo fa bé,
l'esser del qual és bo e la sua privació és mal si és fet sotz
raó de malea, com sien moltz mals fetz sotz raó de bonea,
so és assaber, mal de pena en justícia, lo qual mal és bo
e la privació d'aquell seria mal. És bonea comensament
substancial e accidental en la substància constituyda e
conposta de bonea e dels altres comensamens; et és bonea
comensament substancial per so que sotz la sua raó bo
fassa bé substancial e que la substància sia bona substancialment;
és bonea comensament accidental per so que bo
fassa bens accidentals sotz raó de bonea accidental, los
quals accidens són bons en la substància, e la privació
d'aquells seria mal.
La raó per què bonea és posada en aquesta siència
que sia
sotz raó de bonea fassa hom bones conclusions e aja conexensa
dels bens especials, qui secretament estan en los
altres comensamens generals, en los quals anaren e luen,
mesclant bonea en ells e ells en bonea, segons la pràtica
d'esta ciència.
2. De granea
GRANEA és aquella causa per la qual bonea, eternitat o
duració, poder, e
Granea és comensament general en
és assaber, substancialment e accidental. Substancialment,
per so que sia so que és, quar si no era comensament
substancial, no seria so que és ni serien bonea, duració, poder,
e los altres comensamens de la substància, grans substancialment,
quar no aurien subject gran en qui fossen substentatz,
e la substància no poria esser gran substancialment.
És, doncs, granea comensament substancial per so que sia
so que és e pusca abastar a les altres partz de la
substància, e que sia cascuna comensament substancial, e
que la substància sia gran substancialment, en tant que,
sotz raó de granea substancial, engenre
e fassa grans causes substancials. És granea accidental
en la substància, axí com bonea qui accidentalment és
gran sotz raó de granea, e axí com granea qui accidentalment
és bona sotz raó de bonea; e per aquesta granea accidental
són los uns comensamens en los altres abituatz e
vestitz de granea, sotz los quals àbitz la substància fa accidens
grans bons e durables, e enaxí dels altres comensamens.
Asò metex que avem dit de granea sotz raó de
substancialitat e accidentalitat, se seguex en los altres comensamens
de la substància.
La entenció per què granea és posada en esta sciència,
és per so que en ella e ab ella hom enserc les granees
espacífiques demanades, diffuses en les altres partz
de la substància e de la general granea enfluydes e en ella
substanciades. Esta conexensa és aguda en lo mesclament
dels comensamens e les regles e les qüestions; cor quascuna
de les partz de la substància significa en aquell mesclament
la sua pròpria granea apropriada sotz raó de
creació o generació o operació.
ETERNITAT o duració és proprietat per raó de la qual
duren bonea, granea, poder, e
la substància. És duració de duratiu durable e durar qui són de la
sua metexa essència: en lo duratiu és plantat e sustentat
e regat lo bonificatiu magnificatiu e los altres, per so que
lur acció pusca durar; en lo durificable és plantat sustentat
e regat lo bonificable e
so que lur pació pusca durar; e asò metex se seguex del
bonificar e del magnificar e los altres, qui són abituatz e
vestitz en lo durar, en lo qual duren segons que l'universal
durar és enfluyt del duratiu universal en lo durable universal;
mas com defayl la universal influència, adoncs defallen
les particulars, e la substància no pot durar e esdevé
en corropció.
La entenció per què duració és en aquesta art posada,
és per so que hom ab ella enserc les natures per les
quals duren les causes, e aquest ensercament fa hom siguent
la diffinició e esplanació de la general duració, segons
que dit avem, e mesclant los uns comensamens en los
altres, esguardant la manera segons la qual los uns duren
en los altres sotz raó de la universal duració.
PODER és aquella causa per raó de la qual bonea, granea,
duració, e
esser so que són e poden fer so que fan.
És poder so per què bonea pot esser so que és e pot
fer so que fa bo sotz raó de bontat, e poder és so per què
pot esser bo e gran e enaxí dels altres. Per asò poder
és aquella causa per què la substància pot esser so que és
e per què en ella poden esser les sues partz substentades
e pot eser d'elles, e sotz raó d'elles pot activament obrar
e pascivament, e esser subject a moltes pacions. És, doncs,
poder comensament universal, sotz sa propria raó, a totz
los poders espacífics dels altres comensamens, en los quals
ymprem sa semblasa diffusa en poders espicials substentatz
en los altres comensamens pacivament e en lo general
poder activament; e quar en los comensamens se fa muntiplicació
d'on se seguex substància, són apropriatz poders
actius als comensamens de la substància per so que en
ells sien potencies actives e passives, enaxí com en
bonea, en qui és potència activa en quant la substància pot
esser bonificativa sotz raó de bontat; e asò metex se seguex
de posibilitat, qui és potència pasciva en bonea en
quant la substància pot esser bonificable e bonificada, e asò
metex se seguex en cascuna de les partz de la substància.
En aquesta sciència és posat poder per so que hom en
la sua generalitat aja conexensa de les potencies actives e
pacives, sembrades e difuses en los comensamens de la
substància sotz raó del general poder, del qual prenen
vida los altres poders especials plantatz en los comensamens
e vivens, de lurs propries proprietatz, en espècies
de poders nades del poder general, e per aquesta conexensa
aytal ateny l'umà enteniment les posibilitatz e inpossibilitatz
de les causes, e fa judisci affirmant o negant
en la conclusió d'aquelles causes qui són demanades sotz
raó de poder, conservant la diffinició e esplanació de poder.
SAVIEA és proprietat per raó de la qual savi entén.
En àngel e en home és saviea part de la substància
substancialment e accidental. Substancialment és per so
que l'umà enteniment sia de essencial entellectiu entellegible
e entendre, e que bonea satisfassa de sí metexa a ell
substancialment, e granea atretal, e enaxí dels altres comensamens,
en tant, que l'enteniment sia bo e gran substancialment,
lo qual enteniment satisfà de sí metex als altres
comensamens de la substància, los quals són saybles
substancialment e són sabutz comensamens substancials.
Neguna d'aquestes causes esser no porien si l'enteniment
no era part substancial en la substància: és, doncs, l'enteniment
part substancial en la substància, qui és apelat ànima
racional o àngel, en lo qual enteniment és part substancial
sotz raó de la qual savi entén les causes.
La entenció per què saviea és posada en aquesta art
és per so que ab ella atenya veritat de les causes seybles,
les quals són entellegibles en l'entelligibilitat essencial del
enteniment, en la qual l'enteniment ateny les entelligibilitatz
qui no són de la sua essència, e d'aquelles fa accidentalment
estrument a entendre sa propria entelligibilitat,
al qual entendre ajuden bontat granea e
enaxí com l'enteniment, qui ab los altres comensamens
entenent, ajuda a bonificar e a magnificar los altres
actus dels comensamens bonificables magnificables e los altres,
e totes aquestes causes l'enteniment entén en lo mesclament
dels comensamens, ajudant la
altre per so que sia entellegible. E enquara, la entenció
per què saviea és posada en esta art, és per so que hom
aja conexensa dels estincs qui són en les causes naturals,
los quals són significatz e afiguratz en la ymage del enteniment:
quar enaxí com artificialment la art ensenya a
trobar les particulars entelligibilitatz en la universal entelligibilitat, enaxí ensenya a trobar los estins naturals
espacífics en les natures generals.
VOLENTAT és aquella causa per raó de la qual bonea, granea,
e los altres comensamens, són amables e desirables.
És bonea amable per so que sia gran, quar en la sua
amabilitat és gran, e per so bonea és gran, quar és amable;
e la sua amabilitat és bona e gran, e per asò és la volentat
bona e gran, cor ama bones causes e grans; e són
les amabilitatz de les causes per so quar la volentat és so
que és, sens la qual neguna amabilitat no seria, quar lurs
amabilitatz són per raó de la essencial amabilitat de la
volentat, en la qual lo essencial amatiu pren e ateny aquelles
amabilitatz. Aquesta volentat à en sí essencial amatiu
amable e amar per so que les causes sien bones e grans
en esser amades, l'amabilitat de les quals ateny l'amatiu
en son propri amable e en son propri amar sobjectat a
l'accidental amabilitat de les causes, vestit e abituat del accidental
amar. És, doncs, la volentat de essencial amatiu
amable e amar, e per asò pot aver bo e gran e durable
amar en amar Déu e les altres causes. És la volentat
ymage a l'umà enteniment qui en ella ateny los apetitz
naturals essencials substancials e accidentals, enaxí com
en lo foc en qui és essencial e substancial ignificatiu e ignificable
e ignificar, e ignificatiu à apetit substancial sotz
raó de forma e ignificable sotz raó de matèria, e
és conjuncció d'amdós. En aquestz apetitz substancials són
sustentatz los accidentals per so cor d'eyl nexen e deriven,
axí com escalfar qui nex de ignificar sotz raó de calor, e
enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
La entenció per què és tractada volentat en esta art,
és per so que ab ella hom aja conexensa de les causes
amables e desirables e dels apetitz naturals dels quals
hom ha conexensa, segons la difinició e esplanació de la
volentat e lo mesclament que à ab los altres comensamens:
quar enaxí com hom à conexensa en bonea, ab granea,
de essencial bonificatiu, enaxí à hom conexensa, ab
volentat, de essencial apetible per so que la volentat sia
gran en amativitat e l'apetible en apetivitat; e asò metex
se seguex de duració e dels altres comensamens, enseptat
lo comensament de contrarietat qui no és comensament
substancial, ab lo qual hom à conexensa en les causes
odibles sotz raó de bona e gran volentat.
De vertut
VERTUT és neximent de la unitat de bonea, granea, duració,
e
Nex vertut de bonea en granea e en duració, e de
granea en bonea e en duració, e de duració en bonea e
en granea, e enaxí dels altres comensamens de la substància,
e asò és per so que cascuna de les partz sia àbit
vertuós en
aja raó vertuosa a usar segons sos àbitz vertuoses. Hon,
per raó d'asò la substància à obra vertuosa dintre sí metexa
e defora, sotz raó de la qual les obres dels altres comensamens
són vertuoses, enaxí que la bontat bonifica vertuosament
son bonificat e son bonificar per so que son
bonificat sia bo vertuós. D'aquesta vertut, qui nex de les
unitatz simples dels comensamens, és costituïda e endividuada
la unitat de la substància qui à
vertuosament, bonament, e los altres, e aquesta vertut és
en moltz comensamens diffusa per so com los comensamens
de la substància són moltz, e nex d'una vertut substancial
e multiplica
so que sia la muntiplicació de la substància, la qual aja en
sí muntiplicació d'obres vertuoses.
És posada vertut en esta sciència per entenció que ab
ella hom enserc les vertutz espacífiques en la vertut general
que dita avem, e que ab la vertut coneguda de la
comensament. Aquesta conexensa se pot aver ensercant
la vertut dedins en la substància general diffusa en moltes
partz dels comensamens d'on és composta, la qual
tramet sa senblansa en los comensamens defores en les altres
substàncies; e per asò està vertut en paraules peres
e erbes.
VERITAT és aquella causa per raó de la qual bonea granea
duració són causes veres.
És bonea e és granea, e enaxí de les altres; e pus
que bonea és, cové que veritat sia, quar sens veritat esser
no poria: és, doncs, veritat en la qual bonea és sustentada
e edificada: és, doncs, veritat so per què bonea és e per
que són los altres comensamens de la substància, e quar
los comensamens són moltz, muntiplica
en moltes veritatz especials de les quals són abituatz los
comensamens, los quals àbitz són raons a ells com sien
contra falsetat; e per asò la substància moltiplicada de sos
comensamens sotz raó de veritat, és naturalment contra
falsetat en les causes defores per so que atenya veritat
d'aquelles, al qual atenyiment ajuden cascú dels altres comensamens
sotz sa propria raó natural. D'on, per raó d'asò,
les substàncies animades atenyen veritat en los objetz
sensibles e
metex se seguex del atenyiment entellectual e elemental,
e enquara, de la veritat del firmament, qui segons sos
estins naturals, ateny veritat d'aquestes causes sajús qui
d'ells reeben influència.
És veritat general estrument en esta art, ab lo qual
hom ateny les veritatz espacífiques sustentades en les
parts de les substàncies e en les obres que à defores sí
metexa, impriment figuralment en aquelles sa semblansa;
e per asò pot hom aver conexensa de veritat en les sciencies
e en les sectes, e destruyr la falsetat d'elles consiguent
la pràtica d'esta sciència.
GLÒRIA és delectació en la qual àn repòs bonea granea
duració e los altres.
Glòria és comensament substancial en la substància
per so que granea pusca aver repòs en sí metexa e aver
glòria gran en sí metexa e en los altres comensamens.
Asò esser no poria si glòria no era comensament substancial
en la substància, quar si era comensament accidental
tan solament, granea auria repòs en son contrari, qui és
poquea de glòria , e auria repòs en la poquea de glòria
dels altres comensamens, hom se seguiria malea contra
bonea e poquea contra granea, e enaxí dels altres comensamens;
e aquestes causes són impossíbols per so que
glòria sia repòs a cascú dels comensamens, segons lurs
proprietats e natures, e que en la substància sia delectació
substancial a la qual ajen apetit los estins naturals. És,
doncs, glòria en la substància part substancial diffusa en
moltes partz, sotz raó de la qual la substància se mou a
delectació dintre sí metexa naturalment, e conserva son
esser aytant com pot, e tramet sa semblansa en les partz
defores per so que les obres defores ajen repòs e delectació
en aquella semblansa; e per asò àn los hòmens
naturalment plaer en veer belles causes e en oyr grans
bontatz e en aver grans riquees, e enaxí de les altres causes
semblans a aquestes.
Glòria general és en aquesta art lum ab lo qual e en
lo qual s'atenyen les espacífiques delectacions e especials
plaers siguent la diffinició e esplanació de glòria e
d'esta sciència, axí com la volentat qui à apetit complit
adoncs com la sua fi à repòs en los comensamens de
la substància e en les semblanses d'aquells, transportades
en les obres defores, segons via de concordansa, contra
contrarietat e privació de les diffinicions e natures dels
comensamens.
DIFFERÈNCIA és aquella causa per raó de la qual bonea
granea e duració e
Differència cové que sia comensament universal e
substancial per so que les causes pusquen esser substancialment
destintes e differens les unes e les altres e que
differència, sotz raó de granea duració e poder, fassa estar
sotz los genres moltes espècies e sotz les espècies moltz
individuus substancialment, en aytant que la
no sia l'altra ni
partz de la substància, differència essencial e substancial
sia raó a essencial e substancial destint la
raó d'acció e pasció, axí com en bonea en qui és essencial
e substancial bonificatiu bonificable e bonificar, e en granea
magnificatiu magnificable magnificar, e enfre bonea
e granea e
sustanciable substanciar sotz raó de la essència de la substància
e de la forma matèria e conjuncció d'aquella. Ne
guna d'aquestes causes esser no poria si differensia era
comensament accidental tan solament, quar totes causes
serien
moltes accidentalment, d'on se seguiria privació de la
sua diffinició, de la qual privació se seguiria contrària
diffinició e esplanació de differència; la qual conseqüència
és imposible.
La entenció per què differència és
mens d'esta siència, és per so que ab ella enserquem en
les causes destinctes substancialment e accidentalment, e
que vejam les natures e les maneres per què les causes
són differens; quar tocant aquelles ab differència e conservant
a differència la sua diffinició e esplanació, ateny hom
les maneres a les natures per què les unes causes no són
les altres, axí com tocar bontat ab gran differència, ateny
hom en bontat differència gran en concordansa duració
poder de bonificatiu bonificable bonificar, e tocar calor ab
differència, ateny hom accidental acció e pasció; e enaxí
de les altres causes semblans a aquestes, en tant, que ab differencia
ateny hom los comensamens simples, quar ella és
lum en qui aparen raons reyals, e en ella aparen lurs composicions
e lurs obres, en tant, que
manifestades les particulars differencies demanades.
CONCORDANSA és aquella causa per raó de la qual bonea
granea duració en
Concorden-se bonea granea e duració en
se concorden a esser
partz substancials e accidentals, e en aquella substància
se concorda bonea ab granea com sia gran sotz raó de
granea, e granea sia bona sotz raó de bontat, e enaxí dels
altres comensamens, qui totz àn concordansa los uns en
los altres e
contrasta a concordansa per so que sia so que és; enperò
accidentalment à ab ells concordansa sotz manera de propria
pasció e secundària entenció, e que concordansa sia
sotz propria acció e primària entenció, per so que en
granea de delectació concordansa pusca aver repòs. És
concordansa comensament substancial, de la qual nexen
e viuen les concordanses accidentals, e aquelles qui àn
pasció sotz contràries qualitatz, recoren a la concordansa
substancial general qui à senyoria sobre la contrarietat
general accidental diffusa en les contràries qualitatz. D'on,
per raó d'aysò esser és substentat en concordansa e privació
en contràries causes, e per assò se seguex concordansa
enfre esser e no esser per via de generació, e contrarietat
per via de corropció.
En aquesta concordansa universal que dita avem, són
ensercades les concordanses particulars demanades, tocan
les concordanses no conegudes ab les conegudes, en tal
manera que romanga la concordansa universal so que és
segons sa diffinició, e que
pusquen esser concordans dedins la substància e en les
obres que la substància à defora sí metexa en les altres
substàncies, en lo mijà d'aquelles, per lo qual miyà passa
concordansa d'una substància a altra.
CONTRARIETAT és aquella causa per raó de la qual diverses
fins són contràries les unes a les altres.
És contrarietat en diverses fins accidentalment e no
substancial; quar si fos substancial, foren les unes fins
contràries a les altres substancialment, axí com bonea qui
fóra contrària a la fi de granea, e la fi de granea a la fi de
bonea substancialment, e enaxí dels altres comensamens;
e per asò fi no pogra eser repòs de negú dels comensamens,
ni concordansa no pogra esser major en bontat
granea duració poder, que contrarietat, e la substància
no pogra esser composta de ses partz. És, doncs, contrarietat
comensament accidental tan solament, la qual
contrarietat és comensament universal diffús en los comensamens
de la substància, en la qual són contràries fins per
so com no poden romanir en aquella substància venguda
de corropció per via de generació, la qual substància à
enclinació a corropció qui ab contrarietat à concordansa
dedins la substància contra la fi de concordansa. D'aquesta
contrarietat universal són les contrarietatz particulars
qui són en la substància, enaxí com calor e fredor, umiditat
e secor, ponderositat e leugería, e enaxí de les altres
causes semblans a aquestes, qui àn enclinació a diverses
fins contràries.
En aquesta contrarietat universal que dita avem, aparen
les contrarietatz particulars demanades, tocan aquelles
les unes ab les altres e ab les concordanses particulars,
conservant la diffinició de contrarietat e de concordansa.
Aquesta contrarietat universal qui és en la substància,
tramet sa semblansa en les altres substàncies multiplicades
en moltes contrarietatz particulars, la qual senblansa
passa per l'espay qui està enfre
per asò són les contrarietatz defora la substància, axí com
bé e mal, vertutz e visis, e los uns hòmens són contra
altres, e enaxí de les altres causes en qui contrarietat
és sustentada, so és assaber, paraules erbes e peres, veritat
e falsetat, acció e pasció, e les altres causes senblans
a aquestes.
COMENSAMENT és aquella causa qui és denant totes causes
per raó d'alcuna prioritat.
Déus és comensament de totes les causes creades; mas
nos entenem parlar dels comensamens creatz naturals. És
comensament denant a totes les partz de la substància, en
lo qual són comensades les partz, e són comensamens de
la substància sotz raó del comensament general qui aquelles
partz vest de sa semblansa, enaxí com les partz qui
de lurs semblanses vesten comensament, axí com bonea,
sotz la qual comensament és bo, e granea, sotz la qual
comensament és gran, e enaxí dels altres. D'on, per raó
d'asò són en la substància moltes bonees sotz raó de
bonea general, e enaxí de granea e los altres, con són
moltz comensamens sotz raó del general comensament
substancial, lo qual és comensat en les partz de la substància,
les quals en ell són comensades. Són los uns
comensamens més generals que
comensament de la forma general e matèria, sotz los
quals comensamens estan los comensamens del firmament
e de les
elementatz sustentatz en les substàncies qui dejús
estan als comensamens especials, los quals especials estan
dejús los generals que ditz avem. És altra manera de
comensamens sustentatz en les causes qui són defores les
substàncies, los quals són artificiatz, sotz raó dels quals
són comensatz los edifissis e les sciencies e
qui serien loncs a recomptar, los quals se
poden atènyer e saber sotz la forma que dita avem de
comensamens.
En lo comensament universal aparen los comensamens
particulars, diffús aquell en les partz de la substància, en
axí com diffús e estès comensament en bontat, fa estar
bontat simple comensament general, en tant, que sobre
bontat no à altra essència qui sia bona fora raó de bontat,
e en aquella general bontat fa comensament estar sí
metex sustentat en bonificatiu bonificable bonificar, qui
són comensamens de bontat e del general comensament
qui en bontat posa sa semblansa. Asò metex se seguex de
granea e de les altres partz de la substància, e per asò vol
lo senyor d'esta art que mesclant los uns comensamens
en los altres, que hom fassa judisi dels comensamens demanatz,
seguent lo procés que de comensament dit avem.
MIJÁ és subjet en lo qual la fi influex al comensament,
e
És mijà sobjet a la fi en quant la fi influex al comensament
sa semblansa, e és sobjet al comensament en quant
lo comensament refluex a la fi aquella semblansa de què la
fi l'à vestit; e enquara, que
a la fi per so que la fi sia comensament vestit de
la senblansa del general comensament. D'on, per raó de
la influència e de la refluència d'amdós, és establida la
substància d'amdós qui està en lo mig, e és mijà natural
en qui totes ses partz són sustentades, e ell és conjunt
d'aquelles e totes les partz són conjunctes en ell, e la
substància és per totes aquelles e totes les sues partz són
per tota la substància; e per asò natura no pot sostenir
causes buydes e cové que totz los locs sien plens de les
causes naturals per so que enfre comensament e fi no
sien causes buydes; quar si ó eren, no poria eser mijà
enfre amdós, axí com en bonea, en qui és bonificar mijà
enfre bonificatiu bonificable, e en volentat voler, enfre
volitiu e volible; e asò metex se seguex del mijà qui és
enfre bonea e granea, axí com duració qui les conjun en
durar, e poder en possificar, e saviea en entendre, e estint
natural en aportar a fi les causes naturals bones e
magnificades, e enaxí dels altres mijans de la substància
qui en ella estan, e dels mijans qui estan enfre les unes
substàncies e les altres.
En lo mijà universal que dit avem, pot hom atènyer
los mijans particulars demanatz, conservant, afermant o
negant, en la conclusió, so que del mijà universal dit avem;
quar aquelles causes que d'ell dites avem, són per sí
metexes manifestes al humà enteniment qui, sotz les raons
dels comensamens, pren los objetz con la volentat ama
aquells sotz les raons per les quals los objetz són amables
o ayrables.
FI és aquella causa en la qual àn repòs los comensamens.
Reposen los comensamens en la fi per què són, e
aquesta fi és Déus, per raò del qual són totes causes sotz
aquesta fi. Són altres fins en qui
de la substància com atenyen so per què són, axí com
bontat e granea e los altres, qui àn repòs com establexen
e conponen la substància de sí metexs e obra sotz lurs
raons, romanent cascuna part simple sotz sa propria raó.
Asò metex se seguex de fi en cascuna de les partz, axí
com en bontat, en qui bonificar és fi de bonificatiu e bonificable,
e en volentat amar, qui és fi d'amatiu e amable, e
en vista corporal veser, qui és fi de visitiu e vesible, e enaxí
de les altres causes naturals semblans a aquestes. Asò
metex se seguex de les fins artificials acsidentals qui són
secondàries, les quals reposen en les fins primàries naturals,
axí com los comensamens del ferre, qui àn repòs en
la sua fi, la qual és sotz la fi del home; quar si home no
fos, aquells comensamens no agren fi en qui repòs poguessen
aver; e asò metex se seguex de majoritat en la fi
del ferre e del aur, qui en la fi del ferre à major repòs
que
ferre que de l'aur. En semblant manera se seguex dels
comensamens de la caramida e del ferre, qui àn major
repòs en la fi dels navegans que de sí metexs, e enaxí
dels comensamens del home, qui àn major repòs en la fi de
Déu que en la fi ab la qual són conjuns en la substància,
e enaxí de les altres causes semblans a aquestes. És fi
natural substancial per so que
pusquen aver repòs, axí com home qui és fi substancial
d'ànima e de cors, e substància qui és fi substancial
de forma e de matèria. Són altres fins qui són accidentals,
axí com mèrit qui és fi de vertutz guoanyades, e gràcia
qui és fi de vertutz donades, e enaxí de les altres causes
senblans a aquestes.
En la fi general mesclada ab los comensamens generals,
són revelades e manifestades les fins especials demanades,
quar aquell mesclament és general objet al humà
enteniment en qui aparen los secretz de les fins no conegutz
fora lo general mesclament damunt dit; e per asò fi
és posada en esta art a esser comensament general en
qui aparen e relúen les fins especials, segons lo procés
d'esta sciència.
MAJORITAT és ymage de la infinida granea de bonea
eternitat e de les altres dignitatz de Déu.
És majoritat substancial e acsidental qui són partz de
la substància. Majoritat substancial és per so que pusca
esser ymage de infinida granea a la qual se cové, segons
granea de bontat duració poder saviea volentat vertut veritat
glòria , ymage substancial, per so que en ella pusca
esser mills repreentada a l'umà enteniment, com sia raó
natural que
de significació que en la part accidental. És enquara majoritat
part substancial per so que les partz de la substància
sien majors substancialment que accidental, axí com la
forma e la matèria qui són majors partz de la substància
que la color e sabor d'aquella. Asò metex se seguex en
cascuna de les partz de la substància, axí com en bonea,
en qui bonificar és major que en granea, e asò metex de
bonificatiu bonificable, e per aquesta majoritat substancial
pot esser cascuna part de la substància major substancialment,
segons sa propria raó e natura, que segons la raó
e la propria natura de l'autra part; e asò metex de granea,
en la qual és major bonea substancialment que accidental.
Aquesta majoritat substancial dona sa semblansa
a les partz substancials de la substància per so que lurs
majoritatz substancials agen sobjet general en qui pusquen
estar e qui sia font d'on sien nades e derivades, regades
e fortificades. Aquesta majoritat substancial qui és
de dintre la substància, tramet sa semblansa en les partz
defores qui són majors les unes que les altres, axí com la
substància del home, qui tramet major semblansa que
la substància del cavayl, per so quar és de més partz e de
mellors; e encara, és majoritat dels hòmens qui són majors
los uns que
e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
És majoritat posada en aquesta siència per so que
la sua universalitat, mesclada ab la universalitat de cascú
dels altres comensamens, apareguen les majoritatz particulars
demanades, e que hom sotz raó de majoritat aja conexensa
com les partz de la substància són majorificades
trespassant les unes en les altres transsubstancialment,
per so que pusca esser la substància e que la majoritat se
pusca muntiplicar en les partz de la substància, axí com
majoritat qui muntiplica en bonea estan bonitat major en
bonificatiu bonificable bonificar, que
en los dos, o en sí metexa sens aquestz; e asò metex se
seguex de la substància en qui la forma és major que la
matèria; e per asò defayl la matèria a la forma, axí com
a la forma del foc, a qui no pot bastar matèria de lenya,
ni la segona entenció a la primera. On, totes aquestes
causes e moltes d'altres, són representades en la universal
majoritat siguent lo prosés d'esta siència.
EGUALTAT és sobjet en lo qual à repòs fi de la concordansa
qui és enfre bonea granea duració e los altres
comensamens.
És egualtat substancial, en la qual són sustentades les
egaltatz accidentals e en qui à repòs la fi de concordansa
que dita avem, per so quar en cascuna de les partz substancials
à eguals partz essencials, enaxí com en bonea,
bonificatiu bonificable bonificar qui egualment són de la sua
essència, e en saviea atretal, en qui entellectiu entellegible
e entendre són eguals essencialment; e enquara, la egaultat
que bonea e granea e
en esser eguals partz de la substància. És egualtat accidental
enfre los comensamens en esser abituatz e vestitz
los uns dels altres, axí com bonea qui és gran sotz raó de
granea, e granea bona sotz raó de bontat, e aquestes
raons substancials. Aquesta egualtat de dins la substància
tramet sa semblansa en les obres defores, axí com l'ome
qui sotz raó de bontat e de granea fa alcuna obra egualment
bona e gran substancialment e accidental: substancial,
axí com home qui egalment engendre home bo e
gran; accidentalment, enaxí com lo metge qui grada la
mediscina de eguals graus quantitativament o proporcionalment:
quantitativament, quant les partz són en eguals
quantitatz segons pes e mesures; proporcionalment, en
axí com gradar en la decocció primer grau de fredor ab
segon grau d'umiditat e ab ters de secor e ab quart de
calor, contra quart grau de fredor e ters d'umiditat e segon
de secor e primer de calor, e enaxí de les altres
causes semblans a aquestes.
En aquesta equaltat general que dita avem, ateny
hom les egualtatz especials demanades e descobra hom
les escuritatz per què les causes naturals e artificials estan
secretes sotz raó d'egualtat, la qual egualtat apar mesclan
los comensamens egualment los uns en los altres, per so
que la egualtat natural d'aquells pusca atènyer, en la qual
és significada e apar la egualtat artificial.
MENORITAT és causa qui és prop de non re.
És dit que menoritat és causa prop de non re, per
so cor neguna causa no pot esser pus prop de non re
que minoritat, quar si esser ho podia, menoritat no seria
so que és e majoritat perdria son esser; e asò metex se
seguiria de egualtat qui està enfre majoritat e minoritat, e
enquara, que no esser seria alcuna causa; e totes aquestes
causes són impossíbols e inconveniens. És minoritat substancial
part de la substància, en la qual són substentades les
menoritatz dels altres comensamens e per la qual les partz
de la substància se àn a no esser, axí con bonea simpla
en qui és tan gran minoritat, que per sí metexa no pot
esser ni estar so que és, ans cové que sia substentada en
les altres partz de la substància e que sia en elles e per
elles, e com aquelles partz defallen a bontat, esdevé la
bontat en privació per via de corropció, qui ab minoritat
à concordansa. Aquesta menoritat qui és dedins la substància
tramet defores sa semblansa sotz raó de la qual
són les unes causes menors que les altres e les unes pus
prop a no esser que les altres, axí com en malautia, en qui
les partz de la substància són menors que en la sanitat; e
asò metex en peccat, en lo qual són pus prop a no esser
que a vertut; e per asò los hòmens sotz raó de menoritat,
accidentalment són peccadors e amen més les causes vils
que les nobles, e on plus són peccadors, més muntipliquen
majoritat de menoritat e majoritat de viscis.
En aquesta minoritat general que dita avem, ateny
hom veritat de les minoritatz especials, discorrent minoritat
per los altres comensamens, segons sa pròpria proprietat
substancial e segons que és accidental e segons les
proprietatz e natures dels altres comensamens, e enquara,
segons so que minoritat és en quascú d'aquells e so per
que aquells són en minoritat contra majoritat o estans
concordans ab minoritat.
Dites avem les diffinicions dels comensamens e
esplanades avem aquelles, e significat avem la entenció
per què són en esta sciència; e quar los comensamens e
les diffinicions se convertexen, e
a totes sciències, requer la art que hom enserc les
causes demanades afermant o negant, conservant so que
dels comensamens dit avem; e aquesta regla és general en
aquesta sciència.
De la tersa distincció
AQUESTA distincció és de regles: e és regla útil
compreniment abreujat e ajustat de generals comensamens
en qui aparen les causes especials
desirades assaber.
Aquesta distincció és departida en
a les quals poden esser aplicades totes causes, les quals
regles són aquelles que dites avem en lo pròlec, en lo
qual lur alfabet significat avem.
En cascuna de les regles avem dues consideracions: la
primera és mostrar e significar so que la regla és, segona
és so per què la regla és; e aquestes
tenir en cascuna de les regles.
Segons que l'alfabet apar en la tersa figura e en la
quarta, en la quarta distinció és significat lo mesclament
de les regles les unes en les altres, lo qual mesclament és
general, en qui aparen les causes espascífiques demanades
en figura de regularitat, enaxí com aparen en lo mesclament
dels comensamens en figura de comensalitat.
En aquestz
qui són de comensalitat e regularitat, apar lo ters general
mesclament compost d'amdós, lo qual és exemplar e espill
en qui aparen les causes espacífiques demanades regulantment
los comensamens en aquell mesclament artificial.
AQUESTA regla és de possibilitat, la qual consiram en
afirmació, que hom ensercant veritat sotzpòs, en lo comensament
de l'ensercament, esser la
contrarietatz possíbol, quar per aytal posició nex dubi
tació de les causes, en tant que l'enteniment no sap si són
veres segons la affermació o negació d'aquelles; e quar
comensa a dubtar, e veritat saber de les causes és amable,
e la seybilitat d'aquella veritat és apta a esser entesa, l'enteniment,
segons sa natura e segons lo moviment que à al
terme demanat sotz raó de volentat, en lo comensament
que comensa a duptar, comensa a fisolofar e ensercar veritat
de les causes; mas quant l'enteniment, enans que atenya
veritat de les causes demanades, sotzposa les causes veres
sotz raó d'afirmació o negació contra la possibilitat que
dita avem, adoncs captiva sí metex e està optinat e no à
los térmens per los quals pusca atènyer veritat sotz raons
necessàries naturals o artificials; per què vol lo senyor
d'esta art que ab aytal enteniment enaxí optinat, hom no
tracta esta art ni desput; emperò vol que hom asag, segons
lo prosés d'esta art, si hom lo porà moure d'aquella optinació
e escuritat, donant-li altres causes necessàries per
objetz en los quals se pens que aja plaer, e que en aprés
lo retorn als objetz primers.
Aquesta regla és en esta art per entensió d'ensercar
les causes qui són demanades sotz raó de sí, axí com
demanar si són àngels, e enaxí de les altres causes semblans
a aquestes, e sotzposar que són o que no són, per
so com pusca venir a necessàries demostracions. Aquesta
posició enaxí feta cové tocar ab los
so és assaber, memòria enteniment e volentat, membrant
entenent e amant los comensamens d'esta art en aquell
tocament, e si les
les natures dels comensamens per la afermativa que per la
negativa, adoncs cové que hom tenga l'afermativa en la
conclusió, e si no, que hom tenga la negativa; e aquesta
regla és general a totes siènsies.
AQUESTA regla és de la equiditat de les causes, per la
qual és l'enteniment reglat a demanar què són les causes,
enaxí com demanar què és Déus o què és home o què és
bontat, e enaxí de les altres causes. Aquesta demanda
conideram en
causa en sí metexa, enaxí com demanar què és Déu, e què és
bontat; segona és demanar què és la causa qui és essencialment
en Déu o en bontat, e enaxí de les altres causes;
tersa és demanar què és
demanar què és bonea en granea; quarta és demanar què
à
caxa, e
les altres causes semblans a aquestes.
La entenció per què aquesta regla és en esta sciència,
és per so que hom aja reglat enteniment a ensercar so
que són les causes segons les
discorrent l'enteniment, segons les
dites, per los comensamens d'esta sciència e per los altres
qui en ells són enplegatz, en tal manera que d'ells e
d'aquesta regla sia feta concordansa. És enquara esta
regla en esta art per entenció que l'enteniment sia reglat
a moure la memòria a membrar e la volentat a amar les
diffinicions dels comensamens, e aplicar aquelles a les
causes demanades e fer diffinicions d'aquelles.
ÉS aquesta regla de materialitat, so és assaber, que
dóna doctrina a ensercar les matèries de les causes.
Aquest ensercament ensenyam a fer en
primera és con dóna doctrina a conèxer les causes qui són
de sí metexes francament, enaxí com Déus qui és de sí
metex e no d'altre, e bonea qui és de sí metexa en quant
és de son essencial bonificatiu bonificable bonificar; e asò
metex de granea e dels altres comensamens de la substància.
Segona manera és materialment, com lo tot és de ses
partz, enaxí com la substància qui és de sa pròpria forma
e matèria, e la sua forma qui és forma comuna muntiplicada
de les formes de les partz, e asò metex de la sua
matèria qui és muntiplicada de les matèries de les partz;
e asò metex del coltell qui és del ferre, e asò metex de la
part qui és de son tot. Tersa manera és enaxí com les
unes causes qui són de les altres, axí com lo món qui
és de Déu qui l'à creat, e lo cavaller atretal, qui és del
rey, e
e les semblances que l'enteniment pren qui són
dels objetz reyals, e les segones entensions qui són de
les primeres; e enaxí con lo martell qui és del clau, e
la bonea de granea, qui és de general bonea; e enaxí com
l'objet luyn qui és de l'objet prop, e axí com vesibilitat de
color qui és de la visibilitat dedins essencial dejús, e asò
metex de la entelligibilitat e la vesibilitat de la pera qui
són de la entelligibilitat del enteniment; e asò metex se
seguex de mal qui és de privació de bé, e la calor qui és
del foc, e enaxí de les altres causes semblans a aquestes.
Ab aquesta regla conex hom quals son les natures per
que les unes causes són de les altres e de sí metexes, e
dona doctrina on hom prena los térmens qui són de la
qüestió, e que de la natura d'aquells, com fassa la responció
segons que en aquells térmens les unes causes són de
les altres, e que segons aquells térmens om eleja les cambres
qui són en la taula, qui a aquells térmens se covenen,
enaxí com qui demana si és bona causa que Déus
sia; e quar la qüestió quer de bontat, cové-se com eleja
bontat en la responció e que acompayn a ella aquells
térmens qui li covenen, axí com granea e eternitat, so
és assaber, si seria gran bé e durable l'esser de Déu; e enaxí
de les altres causes semblans a aquestes.
AQUESTA regla és de formalitat ab la qual hom enserca
les formes e les fins de les causes, demanant per què són e
per què fan so que fan; e a aquesta demanda és feta responció
per
són per sí metexes e les unes causes són per les altres. En
la primera manera, axí com Déus qui és per sí metex e no
per neguna altra causa, e és per so Déus, quar en ell bonea
granea eternitat, e les altres sues dignitatz, son
metexa en nombre, quar si nou eren, no poria esser Déus
so que és. És enquara Déus per so quar entén e ama sí
metex e sa bonea e sa granea, e les altres dignitatz, aytant
com és la sua essència e sa unitat. És la substància del
home, e enaxí de les altres causes creades, per sí metexa
en quant és so que és, e per asò està per sí metexa; e enaxí
de la bonea substancial, qui per sí metexa està so que
és; e asò metex se seguex en les altres causes semblans a
aquestes. La segona manera és axí com les unes causes
qui són per les altres, axí con home qui és per menbrar
conèxer e amar Déu, e conex e ama per so que enseguesca
la fi per què és, enaxí com bonea qui és per so
que granea sia bona, e granea qui és per so que bonea
sia gran, e enaxí de les altres causes qui en entenció se
convertexen. És enquara mal per so que bé sia, e és gran
mal per so que sia gran bé, emperò bé no és per so que
sia mal; és coltell per tallar, e són dens per menjar, e són
huls per veser, e la vesibilitat de les causes per la intelligibilitat;
és ymaginació per conservar les espècies que
l'enteniment trau de les causes sensibles; e enaxí de les
altres causes semblans a aquestes, estans les segones entencions
per so que sien les primeres.
Per aquesta regla à hom conexensa a reglar la responció
sotz la forma de la qüestió, ensercan les formes e
les fins qui en los térmens de la qüestió són enplegades,
mesclant los uns comensamens en los altres, conservan
concordansa en aquell mesclament de formes e de fins, les
quals formes e fins significades avem en so que d'elles dit
avem en esta regla e en les diffinicions e esplanacions dels
comensamens, axí com qui demana: Per què sofer Déus
que sia mal, com sia asò que ell sia gran bé?, e està la
responció: Per so que sia gran bé conegut; e enaxí de les
altres causes semblans a aquestes.
AQUESTA regla tacta de quantitat per so que l'enteniment
sia reglat a mesurar los térmens de la qüestió en la
conclusió; e aquest tractament és en dues maneres, so és
assaber, en quantitat simple e en quantitat composta. Ab
la simpla quantitat mesura hom e consira les simples
quantitatz dels comensamens, e ab la quantitat composta
mesura les quantitatz compostes de lurs mesclamens ab
quantitat simpla, enaxí com la quantitat de bontat qui és
simple comensament e à simpla quantitat sotz raó de la
sua simpla substancialitat essència e natura; quantitat composta
és enaxí com la quantitat de bonea, qui
en les semblanses que
substància, estant bonea gran durable poderosa, e enaxí
dels altres; e per asò aquella muntiplicació de moltes
quantitatz és convertita en composició de moltes quantitatz
qui muntipliquen
en les altres, comuna a totes les quantitatz e a tota
la substància sotz raó de bontat; e asò metex se seguex
de granea, e dels altres comensamens de quantitat simpla
e composta, que
de bontat. Aquesta quantitat simple e composta qui és de
dintre la substància, és invesible, e apar en figura en les
estremitatz de la substància, ab les quals participa l'aer qui
no és de la essència d'aquella substància, axí com ab la
substància d'en Pere o d'en Martí; e enaxí de les altres
causes semblans a aquestes.
La entenció per què aquesta regla posada avem en
esta sciència, és per so que ab ella hom mesur les quantitatz
dels comensamens, afirmant o negant, en la responció
de la qüestió, enaxí com qui demana si Déus és, sotzposat
que Déus sia, que hom asag si intre tanta de bondat e
de granea, e dels altres comensamens, en la memòria membrant,
en l'enteniment entenent, en la volentat volent, com
fa si hom nega Déus esser. On, feta aquesta temptació, requer
l'art que hom fassa la conclusió sotz forma de major
quantitat, muntiplicada en los poders de l'ànima, de les
semblances dels comensamens, enfora la semblansa de contrarietat
e de menoritat, qui ab privació àn concordansa.
AQUESTA regla és de qualitat per so que l'enteniment sia
reglat a ensercar veritat de les causes segons lurs qualitatz.
Aquest ensecament cové esser en dues maneres, so
és assaber, en qualitatz pròpries e en qualitatz apropriades:
en qualitatz pròpries, enaxí com calor qui és propria
qualitat de foc, e humiditat de l'aer, e fredor de l'aygua,
e secor de la terra, e per so car cascú dels helemens à sa
pròpria qualitat, són destins los uns dels altres substancialment
essencial e natural; e assò metex de lurs partz pròpries,
enaxí que la bonea del foc no és la bonea de l'aer, ni
la bonea de l'aer no és la bonea de l'aygua, e enaxí de les
altres; qualitatz apropriades són com les unes substàncies
aproprien a les altres lurs pròpries qualitatz, enaxí com lo
foc qui apropria sa calor a l'aer per so que sia calt, e l'aer
a l'aygua sa humiditat per so que sia humida, e l'aygua sa
fredor a la terra per so que sia freda, e la terra sa secor
al foc per so que sia sec. D'on, per raó d'assò passen les
unes partz a les altres substancialment e acsidental, per so
que
accidens, e que la substància sia composta e montiplicada
de totes les partz substancialment e accidental, remanent
en aquella cascú dels elemens simples sotz raó de sa
pròpria calitat, e compost sotz raó de les qualitatz apropriades;
e per asò roman la substància simpla sotz raó de
individuació e de unitat de nombre, enaxí com la substància
d'en Martí, qui és
d'unitat és substentada en la simplicitat de les partz
simples, enaxí com és sustentada la sua composició en la
composició de les partz qui són conpostes per apropriades
qualitatz. Apropria lo foc sa calor a l'aer sustentada en sí
metex, e assò metex fa de sa bontat granea duració e
altres; e per asò entre en ell substancialment e accidental.
Aquella calor que
del foc e de l'aer, qualitat activa e passiva: activa és
en quant lo foc és calefactiu, passiva és en quant l'aer
és calefactible, cor la sua calefactibilitat és sotz raó de
la ignificabilitat d'ell; e aquella calor que l'aer met en l'aygua
és, segons comparació de l'aer, qualitat activa, e segons
comparació de l'aygua, passiva, e assò és per raó de la
gran concordansa qui és enfre l'aer e
qui és enfre
pròpria calor a l'aer per so que l'aer aja proprietat d'escalfar
l'aygua e que l'aygua aja dues passions sotz calor
activa, e la calor de l'aygua no sosté lo foc que sia activa
qualitat de l'aygua en escalfar les causes qui en l'aygua
calda són escalfades; e per so l'aygua no escalfa la terra,
quar és contra
és qualitat passiva d'ella apropriada per so que sia l'aygua
mijà per lo qual la terra sia escalfada e humificada. E asò
metex que dit avem del foc e de l'aygua, se seguex de
l'aer e de la terra e de totes les partz de la substància.
Ab aquesta regla és reglat l'enteniment d'ensercar les
qualitatz de les coses naturals, segons so que de qualitat
dit avem, en les substàncies e en les partz d'aquelles, mesclan
los uns comensamens e regles en los altres, en lo
qual mesclament cascuna de les partz se mostra qual és
vestida de qualitat pròpria e de qualitat apropriada, segons
lo qual vestiment e hàbit deu esser fet lo judisci de
les coses en la responció de la qüestió.
AQUESTA regla és de temporalitat, la qual significam per
la regla de
segons les quals ensercam de temps: primera és en quant
demanam què és temps, segona és de què és temps, tersa
és còm està temps en los comensamens e
en ell, quarta és ab què està temps. Aquestes
són significades per les regles que dites avem. És
temps
està la substància ab totes ses partz mogudes en temps,
senes lo qual no poria esser moviment de les coses, sustentat
aquell moviment en les coses qui
en altre, e sotz forma de generació e de corropció, en
aquell moviment apar la figura de temps, e per aquella
figura ateny l'enteniment la forma e la sua equiditat. La
segona manera és significada en lo mesclament dels comensamens
en so que en temps és de sí metex e en altre,
so és en comensament, en lo qual temps és creat e comensat,
enaxí com comensament qui en temps és creat e
temporificat; e per asò és temps de comensament e comensament
de temps, enaxí com bonea és de granea e
granea és de bonea, e enaxí dels altres comensamens.
Tersa manera és de asituació, so és assaber, com està
temps en los comensamens e
temps enaxí en bontat com bontat en granea, so és assaber,
que enaxí com granea és bona sotz raó de bontat, enaxí
temps està en bonea sotz raó de bontat; e asò se convertex
estant bonea en temps sotz raó d'ell: d'on se seguex
que bonea està en sussecció de moviment de nit e de dia e de
ores e de momens, sustentat aquell moviment en temps
present, la figura del qual apar en les coses trespassades
e esdevenidores. Quarta manera és de abituació, ab la qual
són significades les coses ab què temps està so que és
e ab què està en les partz de la substància e en lo moviment
defora la substància, axí com temps qui està ab ses partz
essencials, so és assaber, temporificatiu e temporificable e
temporificar, e ab bonea en quant és bo, e ab granea en
quant és gran, e enaxí dels altres.
Aquesta regla enaxí considerada regla l'umà enteniment
com fassa lo judissi de les coses sotz raó de temps,
enaxí com qui demana, per què Déus no creà lo món
enans. Vol la art que hom respona segons les condicions
dels comensamens e de les regles d'esta sciènsia, so és
assaber, que hom remembre e entena aquelles enans que
fassa la responció, segons que aurà en àbit esta siència,
quar si hom faya la responció enans que ab l'àbit usàs
d'esta sciènsia, no
sciència ni seguiria la fi dels comensamens. Vol, doncs,
esta art que enans sia considerada la tehòrica d'esta sciència,
que sia la pràtica, axí com en regla de d. en qui és
significat que enans que
Déus tan solament; per què aquell enans qui és posat en
la qüestió damunt dita, no és res segons reyalitat, mas
que és semblansa que l'enteniment pren de les coses sotz
raó de temps, les quals són les unes enans que les altres;
car si aquell enans qui és posat en la qüestió, fos cosa
reyal, fóra temps enans que
temps fóra eternal e no agra sobjet en qui fos sustentat,
so és assaber, les partz de la substància del món, les quals
son bonea granea e les altres, e fóra perduda la diffinició
de comensament e de les altres partz de la substància.
AQUESTA regla és tractada en
esser tractada en plus, mas nos liuram esta sciència com pus
abreujadament podem. Aquestes
en
gles per les quals ajam conexensa de loc e de les coses
demanades sotz raó de loqualitat. Enaxí com la regla de
és
les partz de la substància e ell és difús e estès per
totes aquelles partz, e per la sua natura e vertut pot esser
en sí metex so que és e pot esser en les altres partz de la
substància, donant a aquelles sa semblansa per so que
pusca esser en elles essencialment, e elles en ell atretal, e
que les unes partz pusquen esser en les altres, e la substància
del món en sí metexa e en ses partz, e les partz en
ella e en sí metexes. La segona manera significa com loc
és de sí metex e los uns locs són d'altres, enaxí com
loc qui és de sí metex simplament e no d'altre; e quar és
comensat e creat, és de comensament per so que comensament
aja loc en qui pusca esser sustentat. Asò metex se
seguex de bonea qui és loc de granea per so que granea
pusca aver loc en qui sia bona, e enaxí dels altres comensamens
de la substància, en los quals los uns locs són dels
altres, axí com color e visibilitat qui són locs de veer, e
ymaginació qui és loc de ymaginar. Aquestz locs, los quals
són los uns dels altres, són particulars, estans dejús lo loc
universal en lo qual són invesibles per so quar ell no
veer; enperò aparen en ell e relúen per so com són locs
d'entelligibilitat e d'entendre en la ymaginació, en la qual
són ymaginables per so com lo loc universal tramet sa
semblansa, e les semblanses de ses partz, fora la substància,
la qual semblansa és sensible figuralment, axí com lo
ví qui és en loc estant en lo vàs en què és, e la calor del
pebre qui és loc de sabor e de la substància del pebre.
La tersa manera de loc és segons la
és manifestat com són les unes coses en les altres, significant
aquella regla les maneres de les coses, axí com bonificatiu
qui à manera d'esser bonificable per so que sia
bonificar en bonificatiu e en bonificable, e enaxí com
bontat qui à manera com sia en granea per so que ella sia
gran en sí metexa sotz raó de gran bonificatiu bonificable
bonificar. Quarta manera és de abituació, a significar les
coses, ab lo qual loc està so que és. Està loc ab ses
essencials partz, so és assaber, loquificatiu loquificable
loquificar, e està ab bontat per so que bontat sia loc a
granea com sia bona, e granea com sia loc ab bonea con
sia gran, e enaxí del vi com pusca esser contengut en
l'ampolla e que l'ampolla aja contengut per so que no sia
loc a vacuytat; e enaxí de les altres coses ab les quals
loc està so que és en sí metex e en elles, e elles en sí
metexes e en ell e ab sí metexes e ab ell.
Tractada esta regla segons que dit avem, és l'umà
enteniment reglat e abituat a respondre e a fer judissi de
les coses sotz raó de loc; e per asò vol lo senyor d'esta
art que
que dit avem en los locs d'aquesta sciència, los quals
són figures, diffinicions, regles, taula e qüestions, axí com
qui demana: on era Déus ans que
als locs d'esta art que ditz avem, e que segons
aquells fassa la responció, axí com la regla de
significa que Déus era en sí metex, e la diffinició de
comensament mesclada ab aquesta regla de loc e ab la diffinició
de granea, significa que Déus no era en loc ans
que
AB aquesta regla és reglat l'enteniment a ensercar les
maneres de les coses, e és departida en dues partz.
La primera part és departida en
part ensenya la manera segons la qual són partz de
la substància, axí com bonea qui és
altra, e cascuna à manera d'esser part per raó de differència
qui està enfre bonea e granea, endestincs bonificatiu
bonificable bonificar, e grans per granea, qui són
partz essencials de la bonea; e asò metex se seguex de
granea e dels altres comensamens. La segona part mostra
la manera segons la qual les unes partz són en les
altres, enaxí com bonea qui és en granea e en duració en
quant és gran e durable, e asò se convertex. La tersa
part mostra la manera segons la qual està la substància en
ses partz e les partz en ella, axí com bonea qui estant
en granea, en duració, e en les altres partz de la substància
e les partz en ella, à manera de montiplicar sí metexa
en les altres partz e les altres partz àn manera de montiplicar
sí metexes en bonea, e d'aquesta montiplicació és
montiplicada la substància, la qual à manera d'estar en ses
partz segons la manera que àn les partz d'estar en ella.
Quarta part és de la manera que la substància à a montiplicar
sa semblansa e la semblansa de ses partz en
les coses defores, axí com la substància del home qui és
segons sa bontat à manera a fer bones obres, e segons
sa granea a fer grans coses, e segons que és compost de
potència elemental vejetable e sensual e ymaginativa e
racional, à manera d'entendre les causes entelligibles, de
ymaginar les causes ymaginables, e de sentir les coses
sencibles, e de vejetar les coses vejetables en sí metex e
en engenrar altre home; e asò metex de la potència elemental,
per raó de la qual à manera de sentir calor e
fredor, fam e set, e d'engenrar altre home. Á enquara
manera a usar de les coses defores artificialment, segons
les maneres dedins la substància, axí com la volentat qui
desira que l'ome sia vertuós en manera de parlar vendre e
comprar, e enaxí de les altres coses semblans a aquestes.
La segona part és departida en
demostra la manera que hom deu tenir en esta sciència, a
ensercar veritat de les coses. La primera està en les dues
figures en les quals deu elegir les formes de la responció,
axí com qui demana si la bonea de Déu és gran, deu hom
elegir bonea granea en la responsió. Enquara, per so cor
d'elles demana la qüestió, vol enquara esta art que hom
enserc los térmens qui en la qüestió són enplegatz, axí
com demanar si la bonea de Déu és gran en duració o en
poder o en concordansa o en unitat o en justícia, e enaxí
de les altres coses semblans a aquestes, e que hom fassa
lo judissi segons les diffinicions e les regles significades
per aquelles letres qui són en les figures. Segona part és
que hom recorre a la tersa figura e que hom eleja los
térmens en aquella, los quals se covenen a la responció,
axí com la cambra de
damunt dita, que hom enserc si la bonea de Déu és
gran segons diferència e segons concordansa, e segons la
primera qüestió e la primera regla, e la segona qüestió
e la segona regla; e asò metex se seguex de les altres cambres.
La tersa part significa que hom recorre a la quarta
figura e que hom prenga la manera dels significatz de les
letres, axí com qui demana si la bonea de Déu és gran; e
quar en aquella demanda és emplegada eternitat, so és
assaber, si la bonea de Déu és gran en duració, vol la art
que hom eleja la cambra de
significatz de les letres, segons los quals hom à manera a
ensercar si la bonea de Déu és gran en eternitat en diferència
concordansa sens contrarietat e si és gran segons la
primera segona e tersa regla e qüestió. La quarta part
tramet hom a la taula en la qual hom eleja les cambres
qui
unitat de Déu és gran; e quar en aquella demanda són
enplegades bonea e eternitat, deu hom fer la responció
segons so que significa la cambra de
de
per orde tro a la cambra de t.
és que hom tengua la manera la qual se té en la quinta
distincció, axí com qui demana si la unitat de Déu és
gran, que hom respona segons la manera general qui
en la qüestió hon se demana si
que d'aquell test traga la responció, aplicant
general a altra, e
o negant, en tal manera que no sia contra lo prosés de la
quinta distincció.
AQUESTA regla demostra los estrumens qui són en les
coses naturals e artificials, e és departida en dues partz.
La primera part és departida en
part enaxí com bonea qui és ab sa pròpria proprietat
essencial, so és assaber, propri bonificatiu bonificable bonificar.
Segona és axí com bonea qui és ab proprietatz
apropriada, so és assaber, ab granea duració poder e los
altres, quar sens aquestes esser no poria ni estar en la
substància, quar no auria en qui fos sustentada. Tersa part
és axí com la substància qui és ab ses partz substancials e
acsidentals, e ab aquelles està so que és e fa obres en sí
metexa sotz raó d'aquelles. Quarta part és com la substància
fa obres ab les coses defores segons les semblances
dedins, axí com l'ome qui fa, ab ses raons dedins, defores
bones raons e grans e durables, per so que en semblances
defores sien revelades les coses asemblades qui
són dedins la substància; e per asò mou l'ome ab sa volentat
sos peus, e ab sos peus mou sí metex d'un loc en
altre, e ab sa mà mou la ploma, e ab la ploma la tinta, e
ab la tinta les letres, e ab les letres mou sa memòria
a menbrar, e son enteniment a entendre, e sa volentat a
amar, e sa ymagenació e ymagenar, e sos seyns a sentir,
e sa vegitativa a vejetar, e sa elementativa a elementar.
Mou encara sí metex ab lo moviment del cavall en qui
cavalca e ab lo moviment de la nau en qui està, e mou sí
metex ab vertutz a la celestial glòria e ab visis a la infernal
pena, e enaxí de les altres coses semblans a aquestes.
La segona part és departida en
hom à conexensa d'esta sciència. La primera és la conexensa
com à d'ella ab les figures, reebent lurs significatz e
mesclant los comensamens d'esta sciènsia los uns ab los
altres. Segona part és la conexensa que hom à, de les coses
demanades, ab les diffinicions dels comensamens e ab
lurs esplanacions, afirmant e negant, afirmant aquelles coses
qui ab les diffinicions se covenen, e negant los inconveniens
e les contrarietatz d'aquelles. La tersa part està en
lo mesclament de les regles les unes en les altres e lo
comensament ab lo qual hom à conexensa de les coses
demanades, conservant cascuna regla sí metexa segons so
que d'ella és dit. Quarta part està en la taula ab la qual
hom conex les coses demanades siguent lo prosés d'aquelles.
Quinta part està en les
a la creació del món, ab les quals e en les quals
hom à conexensa de les causes desirades assaber. Està
enquara esta sciència ab los significatz de les cambres de
les qüestions.
Molt són útils aquestes regles assaber, quar grans
són los significatz que porten cascuna per sí e en lo mesclament
la
atrobar veritat de les coses, e la bonea e la granea e
altres comensamens d'aquelles, axí com per la regla de
mesclament, e en cascuna per sí, apar plus de bonea en
la substància substancialment que accidental, per so que
la substància aja pus nobles e majors edificis.
De la
AQUESTA taula és departida en
és dirivada de la quarta figura. E quascuna part
és departida en
part, qui és de
de la qual diriven les altres cambres, so és assaber, la
cambra de
per orde tro a la cambra de t.
és de la cambra de
cambra de h. i. k.
aprés d'ell són dels térmens de la segona figura, e les
letres qui són denant, són de la primera; e per aquesta
significació à hom manera de notar abreujadament les
raons de les coses.
és per so que sia universal a ensercar e atrobar les coses
particulars demanades; quar cascuna de les sues partz és
universal en lo qual són significades les figures, diffinicions,
regles e qüestions, e en cascuna d'aquelles partz pot hom
montiplicar
les diffinicions dels comensamens; quar cascuna cambra
porta sa responció segons les diffinicions; e asò metex fa
segons les regles mesclades ab los comensamens. Pot hom
enquara en cascuna de les partz montiplicar
de qüestions fetes segons los mesclamens dels comensamens
e de les regles.
los locs en los quals deu hom ensercar les responcions, axí
com en la part de
segons que dit avem en la quarta figura.
signifiquen les sues letres, axí com de la cambra de
e duració, e enaxí com de la cambra de
qui pot hom dir que differència illumina bonea granea, e
axí de les altres cambres.
afermativa, e universal e particular negativa, axí
com de la cambra de
Tot bé gran és amable en duració. Negú mal gran
és amable en duració.
Alcuna bonea és granea e eternitat. No totes contrarietatz
són poques en bonea.
1
2
3
4
b. c. d.
b. c. e.
b. c. f.
b. c. g.
b. c. t. b.
b. c. t. b.
b. c. t. b.
b. c. t. b.
b. c. t. c.
b. c. t. c.
b. c. t. c.
b. c. t. c.
b. c. t. d.
b. c. t. e.
b. c. t. f.
b. c. t. g.
b. d. t. b.
b. e. t. b.
b. f. t. b.
b. g. t. b.
b. d. t. c.
b. e. t. c.
b. f. t. c.
b. g. t. c.
b. d. t. d.
b. e. t. e.
b. f. t. f.
b. g. t. g.
b. t. b. c.
b. t. b. c.
b. t. b. c.
b. t. b. c.
b. t. b. d.
b. t. b. e.
b. t. b. f.
b. t. b. g.
b. t. c. d.
b. t. c. e.
b. t. c. f.
b. t. c. g.
c. d. t. b.
c. e. t. b.
c. f. t. b.
c. g. t. b.
c. d. t. c.
c. e. t. c.
c. f. t. c.
c. g. t. c.
c. d. t. d.
c. e. t. e.
c. f. t. f.
c. g. t. g.
c. t. b. c.
c. t. b. c.
c. t. b. c.
c. t. b. c.
c. t. b. d.
c. t. b. e.
c. t. b. f.
c. t. b. g.
c. t. c. d.
c. t. c. e.
c. t. c. f.
c. t. c. g.
d. t. b. c.
e. t. b. c.
f. t. b. c.
g. t. b. c.
d. t. b. d.
e. t. b. e.
f. t. b. f.
g. t. b. g.
d. t. c. d.
e. t. c. e.
f. t. c. f.
g. t. c. g.
t. b. c. d.
t. b. c. e.
t. b. c. f.
t. b. c. g.
5
6
7
8
b. c. h.
b. c. i.
b. c. k.
b. d. e.
b. c. t. b.
b. c. t. b.
b. c. t. b.
b. d. t. b.
b. c. t. c.
b. c. t. c.
b. c. t. c.
b. d. t. d.
b. c. t. h.
b. c. t. i.
b. c. t. k.
b. d. t. e.
b. h. t. b.
b. i. t. b.
b. k. t. b.
b. e. t. b.
b. h. t. c.
b. i. t. c.
b. k. t. c.
b. e. t. d.
b. h. t. h.
b. i. t. i.
b. k. t. k.
b. e. t. e.
b. t. b. c.
b. t. b. c.
b. t. b. c.
b. t. b. d.
b. t. b. h.
b. t. b. i.
b. t. b. k.
b. t. b. e.
b. t. c. h.
b. t. c. i.
b. t. c. k.
b. t. d. e.
c. h. t. b.
c. i. t. b.
c. k. t. b.
d. e. t. b.
c. h. t. c.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
d. e. t. d.
c. h. t. h.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
d. e. t. e.
c. t. b. c.
c. t. b. c.
c. t. b. c.
d. t. b. d.
c. t. b. h.
c. t. b. i.
c. t. b. k.
d. t. b. e.
c. t. c. h.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
d. t. d. e.
h. t. b. c.
i. t. b. c.
k. t. b. c.
e. t. b. d.
h. t. b. h.
i. t. b. i.
k. t. b. k.
e. t. b. e.
h. t. c. h.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
e. t. d. e.
t. b. c. h.
t. b. c. i.
t. b. c. k.
t. b. d. e.
9
10
11
12
b. d. f.
b. d. g.
b. d. h.
b. d. i.
b. d. t. b.
b. d. t. b.
b. d. t. b.
b. d. t. b.
b. d. t. d.
b. d. t. d.
b. d. t. d.
b. d. t. d.
d. d. t. f.
b. d. t. g.
b. d. t. h.
b. d. t. i.
b. f. t. b.
b. g. t. b.
b. h. t. b.
b. i. t. b.
b. f. t. d.
b. g. t. d.
b. h. t. d.
b. i. t. d.
b. f. t. f.
b. g. t. g.
b. h. t. h.
b. i. t. i.
b. t. b. d.
b. t. b. d.
b. t. b. d.
b. t. b. d.
b. t. b. f.
b. t. b. g.
b. t. b. h.
b. t. b. i.
b. t. d. f.
b. t. d. g.
b. t. d. h.
b. t. d. i.
d. f. t. b.
d. g. t. b.
d. h. t. b.
d. i. t. b.
d. f. t. d.
d. g. t. d.
d. h. t. d.
d. i. t. d.
d. f. t. f.
d. g. t. g.
d. h. t. h.
d. i. t. i.
d. t. b. d.
d. t. b. d.
d. t. b. d.
d. t. b. d.
d. t. b. f.
d. t. b. g.
d. t. b. h.
d. t. b. i.
d. t. d. f.
d. t. d. g.
d. t. d. h.
d. t. d. i.
f. t. b. d.
g. t. b. d.
h. t. b. d.
i. t. b. d.
f. t. b. f.
g. t. b. g.
h. t. b. h.
i. t. b. i.
f. t. d. f.
g. t. d. g.
h. t. d. h.
i. t. d. i.
t. b. d. f.
t. b. d. g.
t. b. d. h.
t. b. d. i.
13
14
15
16
b. d. k.
b. e. f.
b. e. g.
b. e. h.
b. d. t. b.
b. e. t. b.
b. e. t. b.
b. e. t. b.
b. d. t. d.
b. e. t. e.
b. e. t. e.
b. e. t. e.
b. d. t. k.
b. e. t. f.
b. e. t. g.
b. e. t. h.
b. k. t. b.
b. f. t. b.
b. g. t. b.
b. h. t. b.
b. k. t. d.
b. f. t. e.
b. g. t. e.
b. h. t. e.
b. k. t. k.
b. f. t. f.
b. g. t. g.
b. h. t. h.
b. t. b. d.
b. t. b. e.
b. t. b. e.
b. t. b. e.
b. t. b. k.
b. t. b. f.
b. t. b. g.
b. t. b. h.
b. t. d. k.
b. t. e. f.
b. t. e. g.
b. t. e. h.
d. k. t. b.
e. f. t. b.
e. g. t. b.
e. h. t. b.
d. k. t. d.
e. f. t. e.
e. g. t. e.
e. h. t. e.
d. k. t. k.
e. f. t. f.
e. g. t. g.
e. h. t. h.
d. t. b. d.
e. t. b. e.
e. t. b. e.
e. t. b. e.
d. t. b. k.
e. t. b. f.
e. t. b. g.
e. t. b. h.
d. t. d. k.
e. t. e. f.
e. t. e. g.
e. t. e. h.
k. t. b. d.
f. t. b. e.
g. t. b. e.
h. t. b. e.
k. t. b. k.
f. t. b. f.
g. t. b. g.
h. t. b. h.
k. t. d. k.
f. t. e. f.
g. t. e. g.
h. t. e. h.
t. b. d. k.
t. b. e. f.
t. b. e. g.
t. b. e. h.
17
18
19
20
b. e. i.
b. e. k.
b. f. g.
b. f. h.
b. e. t. b.
b. e. t. b.
b. f. t. b.
b. f. t. b.
b. e. t. e.
b. e. t. e.
b. f. t. f.
b. f. t. f.
b. e. t. i.
b. e. t. k.
b. f. t. g.
b. f. t. h.
b. i. t. b.
b. k. t. b.
b. g. t. b.
b. h. t. b.
b. i. t. e.
b. k. t. e.
b. g. t. f.
b. h. t. f.
b. i. t. i.
b. k. t. k.
b. g. t. g.
b. h. t. h.
b. t. b. e.
b. t. b. e.
b. t. b. f.
b. t. b. f.
b. t. b. i.
b. t. b. k.
b. t. b. g.
b. t. b. h.
b. t. e. i.
b. t. e. k.
b. t. f. g.
b. t. f. h.
e. i. t. b.
e. k. t. b.
f. g. t. b.
f. h. t. b.
e. i. t. e.
e. k. t. e.
f. g. t. f.
f. h. t. f.
e. i. t. i.
e. k. t. k.
f. g. t. g.
f. h. t. h.
e. t. b. e.
e. t. b. e.
f. t. b. f.
f. t. b. f.
e. t. b. i.
e. t. b. k.
f. t. b. g.
f. t. b. h.
e. t. e. i.
e. t. e. k.
f. t. f. g.
f. t. f. h.
i. t. b. e.
k. t. b. e.
g. t. b. f.
h. t. b. f.
i. t. b. i.
k. t. b. k.
g. t. b. g.
h. t. b. h.
i. t. e. i.
k. t. e. k.
g. t. f. g.
h. t. f. h.
t. b. e. i.
t. b. e. k.
t. b. f. g.
t. b. f. h.
21
22
23
24
b. f. i.
b. f. k.
b. g. h.
b. g. i.
b. f. t. b.
b. f. t. b.
b. g. t. b.
b. g. t. b.
b. f. t. f.
b. f. t. f.
b. g. t. g.
b. g. t. g.
b. f. t. i.
b. f. t. k.
b. g. t. h.
b. g. t. i.
b. i. t. b.
b. k. t. b.
b. h. t. b.
b. i. t. b.
b. i. t. f.
b. k. t. f.
b. h. t. g.
b. i. t. g.
b. i. t. i.
b. k. t. k.
b. h. t. h.
b. i. t. i.
b. t. b. f.
b. t. b. f.
b. t. b. g.
b. t. b. g.
b. t. b. i.
b. t. b. k.
b. t. b. h.
b. t. b. i.
b. t. f. i.
b. t. f. k.
b. t. g. h.
b. t. g. i.
f. i. t. b.
f. k. t. b.
g. h. t. b.
g. i. t. b.
f. i. t. f.
f. k. t. f.
g. h. t. g.
g. i. t. g.
f. i. t. i.
f. k. t. k.
g. h. t. h.
g. i. t. .i
f. t. b. f.
f. t. b. f.
g. t. b. g.
g. t. b. g.
f. t. b. i.
f. t. b. k.
g. t. b. h.
g. t. b. i.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
g. t. g. h.
g. t. g. i.
i. t. b. f.
k. t. b. f.
h. t. b. g.
i. t. b. g.
i. t. b. i.
k. t. b. k.
h. t. b. h.
i. t. b. i.
i. t. f. i.
k. t. f. k.
h. t. g. h.
i. t. g. i.
t. b. f. i.
t. b. f. k.
t. b. g. h.
t. b. g. i.
25
26
27
28
b. g. k.
b. h. i.
b. h. k.
b. i. k.
b. g. t. b.
b. h. t. b.
b. h. t. b.
b. i. t. b.
b. g. t. g.
b. h. t. h.
b. h. t. h.
b. i. t. i.
b. g. t. k.
b. h. t. i.
b. h. t. k.
b. i. t. k.
b. k. t. b.
b. i. t. b.
b. k. t. b.
b. k. t. b.
b. k. t. g.
b. i. t. h.
b. k. t. h.
b. k. t. i.
b. k. t. k.
b. i. t. i.
b. k. t. k.
b. k. t. k.
b. t. b. g.
b. t. b. h.
b. t. b. h.
b. t. b. i.
b. t. b. k.
b. t. b. i.
b. t. b. k.
b. t. b. k.
b. t. g. k.
b. t. h. i.
b. t. h. k.
b. t. i. k.
g. k. t. b.
h. i. t. b.
h. k. t. b.
i. k. t. b.
g. k. t. g.
h. i. t. h.
h. k. t. h.
i. k. t. i.
g. k. t. k.
h. i. t. i.
h. k. t. k.
i. k. t. k.
g. t. b. g.
h. t. b. h.
h. t. b. h.
i. t. b. i.
g. t. b. k.
h. t. b. i.
h. t. b. k.
i. t. b. k.
g. t. g. k.
h. t. h. i.
h. t. h. k.
i. t. i. k.
k. t. b. g.
i. t. b. h.
k. t. b. h.
k. t. b. i.
k. t. b. k.
i. t. b. i.
k. t. b. k.
k. t. b. k.
k. t. g. k.
i. t. h. i.
k. t. h. k.
k. t. i. k.
t. b. g. k.
t. b. h. i.
t. b. h. k.
t. b. i. k.
29
30
31
32
c. d. e.
c. d. f.
c. d. g.
c. d. h.
c. d. t. c.
c. d. t. c.
c. d. t. c.
c. d. t. c.
c. d. t. d.
c. d. t. d.
c. d. t. d.
c. d. t. d.
c. d. t. e.
c. d. t. f.
c. d. t. g.
c. d. t. h.
c. e. t. c.
c. f. t. c.
c. g. t. c.
c. h. t. c.
c. e. t. d.
c. f. t. d.
c. g. t. d.
c. h. t. d.
c. e. t. e.
c. f. t. f.
c. g. t. g.
c. h. t. h.
c. t. c. d.
c. t. c. d.
c. t. c. d.
c. t. c. d.
c. t. c. e.
c. t. c. f.
c. t. c. g.
c. t. c. h.
c. t. d. e.
c. t. d. f.
c. t. d. g.
c. t. d. h.
d. e. t. c.
d. f. t. c.
d. g. t. c.
d. h. t. c.
d. e. t. d.
d. f. t. d.
d. g. t. d.
d. h. t. d.
d. e. t. e.
d. f. t. f.
d. g. t. g.
d. h. t. h.
d. t. c. d.
d. t. c. d.
d. t. c. d.
d. t. c. d.
d. t. c. e.
d. t. c. f.
d. t. c. g.
d. t. c. h.
d. t. d. e.
d. t. d. f.
d. t. d. g.
d. t. d. h.
e. t. c. d.
f. t. c. d.
g. t. c. d.
h. t. c. d.
e. t. c. e.
f. t. c. f.
g. t. c. g.
h. t. c. h.
e. t. d. e.
f. t. d. f.
g. t. d. g.
h. t. d. h.
t. c. d. e.
t. c. d. f.
t. c. d. g.
t. c. d. h.
33
34
35
36
c. d. i.
c. d. k.
c. e. f.
c. e. g.
c. d. t. c.
c. d. t. c.
c. e. t. c.
c. e. t. c.
c. d. t. d.
c. d. t. d.
c. e. t. e.
c. e. t. e.
c. d. t. i.
c. d. t. k.
c. e. t. f.
c. e. t. g.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
c. f. t. c.
c. g. t. c.
c. i. t. d.
c. k. t. d.
c. f. t. e.
c. g. t. e.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
c. f. t. f.
c. g. t. g.
c. t. c. d.
c. t. c. d.
c. t. c. e.
c. t. c. e.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
c. t. c. f.
c. t. c. g.
c. t. d. i.
c. t. d. k.
c. t. e. f.
c. t. e. g.
d. i. t. c.
d. k. t. c.
e. f. t. c.
e. g. t. c.
d. i. t. d.
d. k. t. d.
e. f. t. e.
e. g. t. e.
d. i. t. i.
d. k. t. k.
e. f. t. f.
e. g. t. g.
d. t. c. d.
d. t. c. d.
e. t. c. e.
e. t. c. e.
d. t. c. i.
d. t. c. k.
e. t. c. f.
e. t. c. g.
d. t. d. i.
d. t. d. k.
e. t. e. f.
e. t. e. g.
i. t. c. d.
k. t. c. d.
f. t. c. e.
g. t. c. e.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
f. t. c. f.
g. t. c. g.
i. t. d. i.
k. t. d. k.
f. t. e. f.
g. t. e. g.
t. c. d. i.
t. c. d. k.
t. c. e. f.
t. c. e. g.
37
38
39
40
c. e. h.
c. e. i.
c. e. k.
c. f. g.
c. e. t. c.
c. e. t. c.
c. e. t. c.
c. f. t. c.
c. e. t. e.
c. e. t. e.
c. e. t. e.
c. f. t. f.
c. e. t. h.
c. e. t. i.
c. e. t. k.
c. f. t. g.
c. h. t. h.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
c. g. t. c.
c. h. t. e.
c. i. t. e.
c. k. t. e.
c. g. t. f.
c. h. t. h.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
c. g. t. g.
c. t. c. e.
c. t. c. e.
c. t. c. e.
c. t. c. f.
c. t. c. h.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
c. t. c. g.
c. t. e. h.
c. t. e. i.
c. t. e. k.
c. t. f. g.
e. h. t. c.
e. i. t. c.
e. k. t. c.
f. g. t. c.
e. h. t. e.
e. i. t. e.
e. k. t. e.
f. g. t. f.
e. h. t. h.
e. i. t. i.
e. k. t. k.
f. g. t. g.
e. t. c. e.
e. t. c. e.
e. t. c. e.
f. t. c. f.
e. t. c. h.
e. t. c. i.
e. t. c. k.
f. t. c. g.
e. t. e. h.
e. t. e. i.
e. t. e. k.
f. t. f. g.
h. t. c. e.
i. t. c. e.
k. t. c. e.
g. t. c. f.
h. t. c. h.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
g. t. c. g.
h. t. e. h.
i. t. e. i.
k. t. e. k.
g. t. f. g.
t. c. e. h.
t. c. e. i.
t. c. e. k.
t. c. f. g.
41
42
43
44
c. f. h.
c. f. i.
c. f. k.
c. g. h.
c. f. t. c.
c. f. t. c.
c. f. t. c.
c. g. t. c.
c. f. t. f.
c. f. t. f.
c. f. t. f.
c. g. t. g.
c. f. t. h.
c. f. t. i.
c. f. t. k.
c. g. t. h.
c. h. t. c.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
c. h. t. c.
c. h. t. f.
c. i. t. f.
c. k. t. f.
c. h. t. g.
c. h. t. h.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
c. h. t. h.
c. t. c. f.
c. t. c. f.
c. t. c. f.
c. t. c. g.
c. t. c. h.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
c. t. c. h.
c. t. f. h.
c. t. f. i.
c. t. f. k.
c. t. g. h.
f. h. t. c.
f. i. t. c.
f. k. t. c.
g. h. t. c.
f. h. t. f.
f. i. t. f.
f. k. t. f.
g. h. t. g.
f. h. t. h.
f. i. t. i.
f. k. t. k.
g. h. t. h.
f. t. c. f.
f. t. c. f.
f. t. c. f.
g. t. c. g.
f. t. c. h.
f. t. c. i.
f. t. c. k.
g. t. c. h.
f. t. f. h.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
g. t. g. h.
h. t. c. f.
i. t. c. f.
k. t. c. f.
h. t. c. g.
h. t. c. h.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
h. t. c. h.
h. t. f. h.
i. t. f. i.
k. t. f. k.
h. t. g. h.
t. c. f. h.
t. c. f. i.
t. c. f. k.
t. c. g. h.
45
46
47
48
c. g. i.
c. g. k.
c. h. i.
c. h. k.
c. g. t. c.
c. g. t. c.
c. h. t. c.
c. h. t. c.
c. g. t. g.
c. g. t. g.
c. h. t. h.
c. h. t. h.
c. g. t. i.
c. g. t. k.
c. h. t. i.
c. h. t. i.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
c. i. t. c.
c. k. t. c.
c. i. t. g.
c. k. t. g.
c. i. t. h.
c. k. t. h.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
c. i. t. i.
c. k. t. k.
c. t. c. g.
c. t. c. g.
c. t. c. h.
c. t. c. h.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
c. t. c. i.
c. t. c. k.
c. t. g. i.
c. t. g. k.
c. t. h. i.
c. t. h. k.
g. i. t. c.
g. k. t. c.
h. i. t. c.
h. k. t. c.
g. i. t. g.
g. k. t. g.
h. i. t. h.
h. k. t. h.
g. i. t. i.
g. k. t. k.
h. i. t. i.
h. k. t. k.
g. t. c. g.
g. t. c. g.
h. t. c. h.
h. t. c. h.
g. t. c. i.
g. t. c. k.
h. t. c. i.
h. t. c. k.
g. t. g. i.
g. t. g. k.
h. t. h. i.
h. t. h. k.
i. t. c. g.
k. t. c. g.
i. t. c. h.
k. t. c. h.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
i. t. c. i.
k. t. c. k.
i. t. g. i.
k. t. g. k.
i. t. h. i.
k. t. h. k.
t. c. g. i.
t. c. g. k.
t. c. h. i.
t. c. h. k.
49
50
51
52
c. i. k.
d. e. f.
d. e. g.
d. e. h.
c. i. t. c.
d. e. t. d.
d. e. t. d.
d. e. t. d.
c. i. t. i.
d. e. t. e.
d. e. t. e.
d. e. t. e.
c. i. t. k.
d. e. t. f.
d. e. t. g.
d. e. t. h.
c. k. t. c.
d. f. t. d.
d. g. t. d.
d. h. t. d.
c. k. t. i.
d. f. t. e.
d. g. t. e.
d. h. t. e.
c. k. t. k.
d. f. t. f.
d. g. t. g.
d. h. t. h.
c. t. c. i.
d. t. d. e.
d. t. d. e.
d. t. d. e.
c. t. c. k.
d. t. d. f.
d. t. d. g.
d. t. d. h.
c. t. i. k.
d. t. e. f.
d. t. e. g.
d. t. e. h.
i. k. t. c.
e. f. t. d.
e. g. t. d.
e. h. t. d.
i. k. t. i.
e. f. t. e.
e. g. t. e.
e. h. t. e.
i. k. t. k.
e. f. t. f.
e. g. t. g.
e. h. t. h.
i. t. c. i.
e. t. d. e.
e. t. d. e.
e. t. d. e.
i. t. c. k.
e. t. d. f.
e. t. d. g.
e. t. d. h.
i. t. i. k.
e. t. e. f.
e. t. e. g.
e. t. e. h.
k. t. c. i.
f. t. d. e.
g. t. d. e.
h. t. d. e.
k. t. c. k.
f. t. d. f.
g. t. d. g.
h. t. d. h.
k. t. i. k.
f. t. e. f.
g. t. e. g.
h. t. e. h.
t. c. i. k.
t. d. e. f.
t. d. e. g.
t. d. e. h.
53
54
55
56
d. e. i.
d. e. k.
d. f. g.
d. f. h.
d. e. t. d.
d. e. t. d.
d. f. t. d.
d. f. t. d.
d. e. t. e.
d. e. t. e.
d. f. t. f.
d. f. t. f.
d. e. t. i.
d. e. t. k.
d. f. t. g.
d. f. t. h.
d. i. t. d.
d. k. t. d.
d. g. t. d.
d. h. t. d.
d. i. t. e.
d. k. t. e.
d. g. t. f.
d. h. t. f.
d. i. t. i.
d. k. t. k.
d. g. t. g.
d. h. t. h.
d. t. d. e.
d. t. d. e.
d. t. d. f.
d. t. d. f.
d. t. d. i.
d. t. d. k.
d. t. d. g.
d. t. d. h.
d. t. e. i.
d. t. e. k.
d. t. f. g.
d. t. f. h.
e. i. t. d.
e. k. t. d.
f. g. t. d.
f. h. t. d.
e. i. t. e.
e. k. t. e.
f. g. t. f.
f. h. t. f.
e. i. t. i.
e. k. t. k.
f. g. t. g.
f. h. t. h.
e. t. d. e.
e. t. d. e.
f. t. d. f.
f. t. d. f.
e. t. d. i.
e. t. d. k.
f. t. d. g.
f. t. d. h.
e. t. e. i.
e. t. e. k.
f. t. f. g.
f. t. f. h.
i. t. d. e.
k. t. d. e.
g. t. d. f.
h. t. d. f.
i. t. d. i.
k. t. d. k.
g. t. d. g.
h. t. d. h.
i. t. e. i.
k. t. e. k.
g. t. f. g.
h. t. f. h.
t. d. e. i.
t. d. e. k.
t. d. f. g.
t. d. f. h.
57
58
59
60
d. f. i.
d. f. k.
d. g. h.
d. g. i.
d. f. t. d.
d. f. t. d.
d. g. t. d.
d. g. t. d.
d. f. t. f.
d. f. t. f.
d. g. t. g.
d. g. t. g.
d. f. t. i.
d. f. t. k.
d. g. t. h.
d. g. t. i.
d. i. t. d.
d. k. t. d.
d. h. t. d.
d. i. t. d.
d. i. t. f.
d. k. t. f.
d. h. t. g.
d. i. t. g.
d. i. t. i.
d. k. t. k.
d. h. t. h.
d. i. t. i.
d. t. d. f.
d. t. d. f.
d. t. d. g.
d. t. d. g.
d. t. d. i.
d. t. d. k.
d. t. d. h.
d. t. d. i.
d. t. f. i.
d. t. f. k.
d. t. g. h.
d. t. g. i.
f. i. t. d.
f. k. t. d.
g. h. t. d.
g. i. t. d.
f. i. t. f.
f. k. t. f.
g. h. t. g.
g. i. t. g.
f. i. t. i.
f. k. t. k.
g. h. t. h.
g. i. t. i.
f. t. d. f.
f. t. d. f.
g. t. d. g.
g. t. d. g.
f. t. d. i.
f. t. d. k.
g. t. d. h.
g. t. d. i.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
g. t. g. h.
g. t. g. i.
i. t. d. f.
k. t. d. f.
h. t. d. g.
i. t. d. g.
i. t. d. i.
k. t. d. k.
h. t. d. h.
i. t. d. i.
i. t. f. i.
k. t. f. k.
h. t. g. h.
i. t. g. i.
t. d. f. i.
t. d. f. k.
t. d. g. h.
t. d. g. i.
61
62
63
64
d. g. k.
d. h. i.
d. h. k.
d. i. k.
d. g. t. d.
d. h. t. d.
d. h. t. d.
d. i. t. d.
d. g. t. g.
d. h. t. h.
d. h. t. h.
d. i. t. i.
d. g. t. k.
d. h. t. i.
d. h. t. k.
d. i. t. k.
d. k. t. d.
d. i. t. d.
d. k. t. d.
d. k. t. d.
d. k. t. g.
d. i. t. h.
d. k. t. h.
d. k. t. i.
d. k. t. k.
d. i. t. i.
d. k. t. k.
d. k. t. k.
d. t. d. g.
d. t. d. h.
d. t. d. h.
d. t. d. i.
d. t. d. k.
d. t. d. i.
d. t. d. k.
d. t. d. k.
d. t. g. k.
d. t. h. i.
d. t. h. k.
d. t. i. k.
g. k. t. d.
h. i. t. d.
h. k. t. d.
i. k. t. d.
g. k. t. g.
h. i. t. h.
h. k. t. h.
i. k. t. i.
g. k. t. k.
h. i. t. i.
h. k. t. k.
i. k. t. k.
g. t. d. g.
h. t. d. h.
h. t. d. h.
i. t. d. i.
g. t. d. k.
h. t. d. i.
h. t. d. k.
i. t. d. k.
g. t. g. k.
h. t. h. i.
h. t. h. k.
i. t. i. k.
k. t. d. g.
i. t. d. h.
k. t. d. h.
k. t. d. i.
k. t. d. k.
i. t. d. i.
k. t. d. k.
k. t. d. k.
k. t. g. k.
i. t. h. i.
k. t. h. k.
k. t. i. k.
t. d. g. k.
t. d. h. i.
t. d. h. k.
t. d. i. k.
65
66
67
68
e. f. g.
e. f. h.
e. f. i.
e. f. k.
e. f. t. e.
e. f. t. e.
e. f. t. e.
e. f. t. e.
e. f. t. f.
e. f. t. f.
e. f. t. f.
e. f. t. f.
e. f. t. g.
e. f. t. h.
e. f. t. i.
e. f. t. k.
e. g. t. e.
e. h. t. e.
e. i. t. e.
e. k. t. e.
e. g. t. f.
e. h. t. f.
e. i. t. f.
e. k. t. f.
e. g. t. g.
e. h. t. h.
e. i. t. i.
e. k. t. k.
e. t. e. f.
e. t. e. f.
e. t. e. f.
e. t. e. f.
e. t. e. g.
e. t. e. h.
e. t. e. i.
e. t. e. k.
e. t. f. g.
e. t. f. h.
e. t. f. i.
e. t. f. k.
f. g. t. e.
f. h. t. e.
f. i. t. e.
f. k. t. e.
f. g. t. f.
f. h. t. f.
f. i. t. f.
f. k. t. f.
f. g. t. g.
f. h. t. h.
f. i. t. i.
f. k. t. k.
f. t. e. f.
f. t. e. f.
f. t. e. f.
f. t. e. f.
f. t. e. g.
f. t. e. h.
f. t. e. i.
f. t. e. k.
f. t. f. g.
f. t. f. h.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
g. t. e. f.
h. t. e. f.
i. t. e. f.
k. t. e. f.
g. t. e. g.
h. t. e. h.
i. t. e. i.
k. t. e. k.
g. t. f. g.
h. t. f. h.
i. t. f. i.
k. t. f. k.
t. e. f. g.
t. e. f. h.
t. e. f. i.
t. e. f. k.
69
70
71
72
e. g. h.
e. g. i.
e. g. k.
e. h. i.
e. g. t. e.
e. g. t. e.
e. g. t. e.
e. h. t. e.
e. g. t. g.
e. g. t. g.
e. g. t. g.
e. h. t. h.
e. g. t. h.
e. g. t. i.
e. g. t. k.
e. h. t. i.
e. h. t. e.
e. i. t. e.
e. k. t. e.
e. i. t. e.
e. h. t. g.
e. i. t. g.
e. k. t. g.
e. i. t. h.
e. h. t. h.
e. i. t. i.
e. k. t. k.
e. i. t. i.
e. t. e. g.
e. t. e. g.
e. t. e. g.
e. t. e. h.
e. t. e. h.
e. t. e. i.
e. t. e. k.
e. t. e. i.
e. t. g. h.
e. t. g. i.
e. t. g. k.
e. t. h. i.
g. h. t. e.
g. i. t. e.
g. k. t. e.
h. i. t. e.
g. h. t. g.
g. i. t. g.
g. k. t. g.
h. i. t. h.
g. h. t. h.
g. i. t. i.
g. k. t. k.
h. i. t. i.
g. t. e. g.
g. t. e. g.
g. t. e. g.
h. t. e. h.
g. t. e. h.
g. t. e. i.
g. t. e. k.
h. t. e. i.
g. t. g. h.
g. t. g. i.
g. t. g. k.
h. t. h. i.
h. t. e. g.
i. t. e. g.
k. t. e. g.
i. t. e. h.
h. t. e. h.
i. t. e. i.
k. t. e. k.
i. t. e. i.
h. t. g. h.
i. t. g. i.
k. t. g. k.
i. t. h. i.
t. e. g. h.
t. e. g. i.
t. e. g. k.
t. e. h. i.
73
74
75
76
e. h. k.
e. i. k.
f. g. h.
f. g. i.
e. h. t. e.
e. i. t. e.
f. g. t. f.
f. g. t. f.
e. h. t. h.
e. i. t. i.
f. g. t. g.
f. g. t. g.
e. h. t. k.
e. i. t. k.
f. g. t. h.
f. g. t. i.
e. k. t. e.
e. k. t. e.
f. h. t. f.
f. i. t. f.
e. k. t. h.
e. k. t. i.
f. h. t. g.
f. i. t. g.
e. k. t. k.
e. k. t. k.
f. h. t. h.
f. i. t. i.
e. t. e. h.
e. t. e. i.
f. t. f. g.
f. t. f. g.
e. t. e. k.
e. t. e. k.
f. t. f. h.
f. t. f. i.
e. t. h. k.
e. t. i. k.
f. t. g. h.
f. t. g. i.
h. k. t. e.
i. k. t. e.
g. h. t. f.
g. i. t. f.
h. k. t. h.
i. k. t. i.
g. h. t. g.
g. i. t. g.
h. k. t. k.
i. k. t. k.
g. h. t. h.
g. i. t. i.
h. t. e. h.
i. t. e. i.
g. t. f. g.
g. t. f. g.
h. t. e. k.
i. t. e. k.
g. t. f. h.
g. t. f. i.
h. t. h. k.
i. t. i. k.
g. t. g. h.
g. t. g. i.
k. t. e. h.
k. t. e. i.
h. t. f. g.
i. t. f. g.
k. t. e. k.
k. t. e. k.
h. t. f. h.
i. t. f. i.
k. t. h. k.
k. t. i. k.
h. t. g. h.
i. t. g. i.
t. e .h . k.
t. e. i. k.
t. f. g. h.
t. f. g. i.
77
78
79
80
f. g. k.
f. h. i.
f. h. k.
f. i. k.
f. g. t. f.
f. h. t. f.
f. h. t. f.
f. i. t. f.
f. g. t. g.
f. h. t. h.
f. h. t. h.
f. i. t. i.
f. g. t. k.
f. h. t. i.
f. h. t. k.
f. i. t. k.
f. k. t. f.
f. i. t. f.
f. k. t. f.
f. k. t. f.
f. k. t. g.
f. i. t. h.
f. k. t. h.
f. k. t. i.
f. k. t. k.
f. i. t. i.
f. k. t. k.
f. k. t. k.
f. t. f. g.
f. t. f. h.
f. t. f. h.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
f. t. f. i.
f. t. f. k.
f. t. f. k.
f. t. g. k.
f. t. h. i.
f. t. h. k.
f. t. i. k.
g. k. t. f.
h. i. t. f.
h. k. t. f.
i. k. t. f.
g. k. t. g.
h. i. t. h.
h. k. t. h.
i. k. t. i.
g. k. t. k.
h. i. t. i.
h. k. t. k.
i. k. t. k.
g. t. f. g.
h. t. f. h.
h. t. f. h.
i. t. f. i.
g. t. f. k.
h. t. f. i.
h. t. f. k.
i. t. f. k.
g. t. g. k.
h. t. h. i.
h. t. h. k.
i. t. i. k.
k. t. f. g.
i. t. f. h.
k. t. f. h.
k. t. f. i.
k. t. f. k.
i. t. f. i.
k. t. f. k.
k. t. f. k.
k. t. g. k.
i. t. h. i.
k. t. h. k.
k. t. i. k.
t. f. g. k.
t. f. h. i.
t. f. h. k.
t. f. i. k.
81
82
83
84
g. h. i.
g. h. k.
g. i. k.
h. i. k.
g. h. t. g.
g. h. t. g.
g. i. t. g.
h. i. t. h.
g. h. t. h.
g. h. t. h.
g. i. t. i.
h. i. t. i.
g. h. t. i.
g. h. t. k.
g. i. t. k.
h. i. t. k.
g. i. t. g.
g. k. t. g.
g. k. t. g.
h. k. t. h.
g. i. t. h.
g. k. t. h.
g. k. t. i.
h. k. t. i.
g. i. t. i.
g. k. t. k.
g. k. t. k.
h. k. t. k.
g. t. g. h.
g. t. g. h.
g. t. g. i.
h. t. h. i.
g. t. g. i.
g. t. g. k.
g. t. g. k.
h. t. h. k.
g. t. h. i.
g. t. h. k.
g. t. i. k.
h. t. i. k.
h. i. t. g.
h. k. t. g.
i. k. t. g.
i. k. t. h.
h. i. t. h.
h. k. t. h.
i. k. t. i.
i. k. t. i.
h. i. t. i.
h. k. t. h.
i. k. t. k.
i. k. t. k.
h. t. g. h.
h. t. g. h.
i. t. g. i.
i. t. h. i.
h. t. g. i.
h. t. g. k.
i. t. g. k.
i. t. h. k.
h. t. h. i.
h. t. h. k.
i. t. i. k.
i. t. i. k.
i. t. g. h.
k. t. g. h.
k. t. g. i.
k. t. h. i.
i. t. g. i.
k. t. g. k.
k. t. g. k.
k. t. h. k.
i. t. h. i.
k. t. h. k.
k. t. i. k.
k. t. i. k.
t. g. h. i.
t. g. h. k.
t. g. i. k.
t. h. i. k.
Dit avem de lo descoriment de les letres qui són
en la taula, e significada avem la montiplicació de lurs
significatz artificialment, mesclant les unes letres en les
altres; e quar aquell mesclament és més general en aquesta
distincció que
asò és aquesta distincció més general en esta art, que negunes
de les altres; per què
apellada sotz lo nom d'aquesta distincció.
De la quinta distincció
LOS sobgetz en qui
són
ànima, ymaginació, sensualitat, vegetació, elemens,
artifissi. D'aquestes coses pot hom fer qüestions. E
aquestes
d'esta art, significant la primera per b. e la segona
per c., e enaxí per orde de les altres.
E aquesta significació és útil en esta art; quar esgardant
les letres de les figures, à hom matèria e aparellament
a fer qüestions e a muntiplicar aquelles. Asò metex
se seguex de la divisió d'aquesta distincció, qui en
dona doctrina e pràtica a soure qüestions: primera
és soure qüestions per la primera figura; segona és soure
qüestions per la segona figura; tersa, per la tersa figura;
quarta és per la quarta figura; quinta és per difinicions;
qüestions;
totes aquestes
aquestes
art per so que
en les figures, significant b. la primera part, e c. la segona,
e enaxí de les altres per orde.
Per cascuna de les
preposam donar doctrina a soure qüestions, e per la doctrina
que darem en les qüestions, qui en aquesta art són
escrites, pot hom aver art e manera a soure les qüestions
pelegrines, siguent lo prosés d'esta art en aquelles.
De la primera part
SI en les coses creades bonea e granea se convertexen.
Solució
no
gran creat se convertissen, e que bo fes tan gran bé e tan
bo gran sotz raó de bonea e granea, que en aquella obra
no pogués esser bonea sobjet a malea, ni granea a poquea;
per la qual conseqüència seria impossíbol malea poquea
esser en les creatures, e serien coses infinides creades bones
e grans; e assò és impossíbol.
Qüestió: Què és granea de eternitat?
Solució
eternal, axí com la granea del sol qui és gran en esser
és en
seguex de Déu qui és gran en esser
granea de eternitat en esser
la poquea d'aquella seria en esser moltes eternitatz, enaxí
com seria poquea de Déu si eren moltz déus, e poquea
de sol si eren moltz sols; e asò metex se seguex de les
altres coses qui són singulars, axí com de la primera matèria
qui és
Qüestió: Poder eternal de què és?
Solució
eternificable, de eternificar, per so que
en pocificatiu posificable possificar e que la eternitat sia
possifical en eternificatiu eternificable eternificar.
Qüestió: Per què poder és en saviea?
Solució
pusca esser essencial entellectiu entellegible entendre,
quar sens poder no y porien eser. És enquara poder en
saviea per so que saviea pusca saber en poder esencial
possificatiu possificable possificar; e enquara és poder en
saviea per so que pusquen esser coses entelligibles e
enteses, e que saviea pusca esser.
Qüestió: Quanta és saviea en amar?
Solució
és en saber, si, emperò, saviea e volentat se convertexen;
mas en les coses en què no
aytanta de saviea en amar com la volentat la vol amar e
saviea la pot entendre.
Qüestió: Qual volentat és vertut?
Solució
vertut; quar neguna altra volentat no pot esser vertut,
quar si ó era, no poria esser sobjecta a visci e privaria
en ella franc arbitri; per la qual privació no poria hom
goaynar mèrit a aver glòria .
Qüestió: Quant és veritat sens vertut?
Solució
axí com lo fals jugye qui entén ver judicissi e dona falsa
sentència, e enaxí com la volentat qui ama falsetat e desama
coses veres, en lo qual amar està veritat sens vertut,
e enaxí com en lo fals judisi en qui està veritat sens
vertut; quar vera cosa és que aquell judissi és fals, e vera
cosa és que la volentat ama falsetat e desama veritat.
Qüestió: On són veritat e glòria ?
Solució
estant veritat en glòria per so que
veres e essencials, so és assaber, veritat de glorificatiu
glorificable glorificar; e asò metex se seguex de glòria
qui és en veritat per so que
verificatiu verificable verificar. Són, doncs, glòria e veritat
la
metexes. Són enquara en bonea granea, e
de la substància, segons que en la segona distincció
significat avem.
Qüestió: Glòria e bonea còm se convertexen?
Solució
convertiment de bonificatiu e glorificatiu, e de bonificable
e de glorificable, e de bonificar e de glorificar. Enquara
se convertexen bonea e glòria en lo convertiment de bonificatiu
bonificable bonificar qui ab glòria se convertexen,
e en lo convertiment de glorificatiu glorificable glorificar
qui ab bontat se convertexen. Està enquara la converció
de glòria e de bontat en lo bonificatiu bonificable bonificar
qui ab bontat se convertexen; e asò metex del glorificatiu
glorificable glorificar qui ab glòria se convertexen. Convertexen-se
enquara glòria e bontat en lo convertiment de
granea, eternitat, poder, saviea, volentat, veritat e vertut.
Qüestió: Ab què glòria és granea?
Solució
cor glòria és per sí metexa, e quar à en sí metexa essensial
infinit glorificatiu e glorificable glorificar. És enquara
glòria granea ab bontat, quar bona cosa és que glòria sia
granea; és glòria granea ab eternitat per so que la sua
granea sia eternal; és glòria granea ab poder per so que
seu poder sia gloriós e gran, e quar és glòria en
Déu, pot esser glòria ab poder, granea; és glòria granea
ab saviea per so que la saviea pusca saber gran glòria e en
glòria gran repòs pusca aver; és glòria granea ab volentat,
qui vol que glòria sia granea, per so que gran glòria pusca
amar; és glòria granea ab vertut per so que ab vertut
pusca esser la sua granea luyn a poquea visci e pena; és
glòria granea ab veritat per so que veritat en glòria gran
repòs pusca aver.
Dit avem còm pot hom soure qüestions per la
primera figura, mesclans en aquella solució definicions e
regles, e mostrada avem la manera de montiplicar qüestions
segons la sirculació de la figura, posa
en los altres.
De la segona part
SI differència és major en concordansa que en contrarietat.
Solució
major en concordansa que en contrarietat, axí com
la differència del foc e de l'aer, qui és major en concordansa
que la differència del foc e de l'aygua en contrarietat,
per so com la differència qui és en concordansa, és per la
primera entenció e à concordansa ab eser e ab generació,
e la differència qui és en la contrarietat del foc e de
l'aygua, és per la segona entenció e à concordansa ab privació
e corropció. La differència qui és enfre sensual e
entellectual és major en concordansa de sensual e entellectual
que la differència qui és en contrarietat de sensual
e entellectual; quar per differència e concordansa
de sensual e entellectual està home so que és, e per
differència e contrarietat de sensual e entellectual esdevé
home en corropció e en peccat. La differència qui és
enfre entellectual e entellectual, és major en concordansa
d'amdós que
cia qui és major en concordansa d'amar e entendre que en
contrarietat d'entendre e ignorar. És, doncs, differència,
segons so que dit avem, major en concordansa que
contrarietat; e enquara, que concordansa és comensament
substancial e acsidental, e contrarietat és comensament
accidental tan solament.
Qüestió: Si comensament és enans que mijà e fi.
Solució
segons que
és comensament enans que mijà e fi sotz sa propria raó, e
mijà e fi són enans que comensament sotz lurs propries
raons, axí com en la copa en qui comensament vest de sa
semblansa lo faedor la matèria e la forma e la fi, en so
que
aquella los
enans que comensament en conjuncció de diverses comensamens,
axí com conjuncció de forma e de matèria,
en qui és enans mijà que comensament; e asò metex se
seguex en mensuració de coses eguals en quantitat e en
proporció en les estremitatz d'aquelles en l'espayn qui és
de la
és enans en la substància que
successió e moviment en los comensamens qui edifiquen la
substància.
Qüestió: Si en la essència del àngel són majoritat
egualtat e minoritat.
Solució
egualtat menoritat necessàries per so que aquella esència
pusca esser de essencials comensamens e de partz substancials
e accidentals, axí com bonea qui en àngel és part
substancial e accidental: és part substancial sotz sa pròpria
raó, e és part accidental apropriada als altres comensamens,
axí com granea qui és bona accidentalment
en quant vestida de la semblansa de bontat. És encara
en la essència del àngel egualtat de coses essencialment
relatives, axí com relació egual enfre entellectiu entelligible
e entendre, bonificatiu bonificable bonificar, e enaxí
dels altres comensamens substancials e accidentals dels
quals la substància de l'àngel és ajustada.
Qüestió: Si en la essència del foc simple són differència comensament e majoritat.
Solució
differència de sensual e sensual per so que la substància
pusca esser de moltz comensamens, so és assaber, bonea
granea, calor e color, leugeria e sabor, forma e matèria e
conjunció, e enaxí de les altres coses qui a la substància
del foc se covenen. És en la essència del foc comensament
difús per totes les partz d'aquella essència per so que
aquelles parz sien comensamens d'ella, axí com bonea e
granea, e les altres, qui sotz raó de foc són partz essencials
de les quals la essència del foc és ajustada. En aquella
essència és faedor lo foc qui fa calor e lugor, e és forma
de calor e de ignificatiu, e és matèria de calefactible e de
ignificable en aquella essència. E asò metex se seguex
de fi qui és en la essència del foc, a la qual són mogutz
los estins naturals de la essència per so que sia la substància,
e que en aquella substància aja obres naturals sotz
raó dels comensamens de què és ajustada, e que montiplic
en les altres substàncies les semblances de sos comensamens.
És fi enquara en la essència del foc sotz raó de
terminació, axí com totes coses escalfades qui són escalfades
per lo foc, e lo foc qui és termenat en calor e
fredor, humiditat e secor, e en ignificatiu ignificable ignificar,
e enaxí dels altres térmens qui a la substància del
foc se covenen. És privació de fi en la essència del foc en
les coses elementades, adoncs com lo foc és corromput
e aquelles coses devenen en privació, o com se fa en
la substància mutació e alteració de calor en fredor e de
resplandor en tenebres, e enaxí de les altres coses.
Dit avem, de la segona figura, la manera segons la qual hom aja pràtica
a mesclar los uns comensamens en los altres, dels quals aquella figura és
composta, e donat avem eximpli a soure altres qüestions en les qüestions
que soltes avem.
De la tersa part
SI granea és bonificable de essencial bonificabilitat.
Solució
térmens que la cambra de
figura, e mesclar aquells térmens que les cambres d'aquella
figura sien consequens e concordans ab la cambra de
preposada avem. Segons la diffinició de bonea granea,
covén tenir l'afermativa per so que granea satisfassa a
bonea e a sí metexa, e bonea a sí metexa e a granea, e
que enfre bonea e granea sia differència e concordansa
en costetuir la substància e en muntiplicar granea de
substancial bonitat, per so que la substància sia gran de
substancial bonea e que sia so que és en sí metexa e en ses
partz. Ab aquesta afermació aytal àn concordansa la regla
de
en granea e major granea en bonea, que per la negativa;
emperò cové fer distinció enfre majoritat substancial e
accidental, doncs segons majoritat substancial és ver so
que dit avem, tenent l'afermativa; mas segons majoritat accidental
deu hom tenir la negativa per so que la substància
sia de comensamens accidentals sens los quals esser no poria.
És, doncs, granea montiplicada de bonea accidentalment,
la qual bonea de granea és accidental e semblansa de
la substancial bonea qui fa esser bonea de granea so que és.
La cambra de
so que dit avem esser ver, quar duració de bonea substancial
està en granea, estant granea montiplicada de substancial
bonea per so que sia la substància e que romanguen
bonea granea raons reyals no confuses, concordans e no
contràries. Asò metex se seguex de la cambra de
de
comensament gran e granea comensament bo, e que los
poders sien clars e no confoses en la differència dels comensamens
substancials e accidentals per so que sia la
substància e que
de les altres cambres, qui totes àn concordansa ab so
que de la primera cambra dit avem.
Dita avem la manera segons la qual avem significada
la pràtica qui
avem aquella en la solució de la qüestió que dita avem,
segons lo qual eximpli poden esser soutes les altres qüestions,
tinent hom la manera, en la solució d'aquelles, que
nos tenguda avem en la qüestió damunt dita.
De la
EN aquesta part és donada pràtica a soure qüestions
per la quarta figura, reebent los significatz de les cambres
e mesclant aquells los uns en los altres, e aportar-los a
prepòsit.
Qüestió: Si bonea és tan gran com saviea.
Solució
de la qüestió en aquesta manera: Granea de saviea és que
saviea aja en sí essencial entellectiu entellegible entendre,
e asò metex se seguex de bonea, so és assaber, que aja en
sí metexa essencial bonificatiu bonificable bonificar; e que
la concordansa d'aquells sia tan gran que bonea e saviea
se convertesquen, e que romanguen raons reyals no confuses
en distincció d'entellectiu bonificatiu, e de entellegible
bonificable, e entendre bonificar; e quar granea és
aquella cosa per què bonea és gran, e bonea és aquella
cosa per què saviea és bona, e que granea sia egual mijà
enfre bonea e saviea.
La cambre qui és de
tan gran com saviea; quar la granea de saviea no poria
reposar en la fi si la volentat contrastava a la granea de
bonea e a la duració e concordansa que à sotz raó de bonea
en son essecial amatiu amable e amar, los quals ama
aytan grans en bontat com en seybilitat.
La tersa cambra qui és de
deu tenir l'afermativa en la solució, per so que granea no
sia major vertut e comensament en la duració e en lo poder
de saviea que de bontat, e que la fi de granea no sia
enans en la fi de saviea que de bonea, quar si ó era, seria
granea contrària a la bontat de sí metexa, la qual contrarietat
faria estar en sí metexa e en son contrari, so és
assaber, en poquea. És, doncs, granea aytan gran en bonea
com en saviea.
La cambra de
gran en bonea com [en] saviea, per so que granea estia
egualment en bonea e en saviea, e que
veritat de granea sien eguals comensamens en saviea e
en bontat.
La cambra de
segons l'afirmació, per so que granea aja repòs en glòria
ab la sua fi sens menoritat, e que en la volentat sia amar
gran, estant en lo mig de entellectiu e bonificable, e bonificatiu
e entelligible.
Significa la cambra de
sotz raó de Déu tan solament, per so quar Déus és
entelligible sotz raó d'àngel e d'ànima racional, mas no
és bonificable sots raó d'aquells. És, doncs, granea major
en la vertut en la fi de saviea que de bontat, quar
més és amable la seybilitat de Déu que la bonificabilitat
de les creatures: significa, doncs, differència que
enans és aquella entelligibilitat en la qualitat de seybilitat
per raó de la vertut del objet, que en la qualitat de
la bonificabilitat creada.
Significa la cambra de
de saviea si granea està egualment en veritat e en concordansa
de bonea e de saviea, que no seria si granea
estava en desegualtat d'aquelles e era enans sa vertut en
saviea que en bonea.
Significa la cambra de
esser feta la responció segons cós natural, so és assaber,
que duració de veritat aja egual repòs en la glòria de
bontat e de saviea per so que no sia lo seu repòs en minoritat
ni en contrarietat, lo qual repòs auria duració ab
menoritat e contrarietat en la minoritat de bontat e en la
majoritat de saviea, si granea era major en saviea que
bontat. És, doncs, aytan gran bontat com saviea per so
que no se
En la cambra de
és sens minoritat en la conclosió damunt dita e comensament
bo e poderós no confús, en qui és declarada la
manera ab què granea satisfà, segons sa diffinició, aytant
a bontat com a saviea per so que egualment pusquen reposar
en glòria .
Donada avem doctrina, per les
dites, a soure qüestions e a montiplicar raons
segons lo montiplicament de les cambres, les quals pot
hom muntiplicar movent los sercles, enaxí com moure lo
ters sercle e posar g. en dressera de
moviment se montipliquen altres
pot hom aplicar a la qüestió que dita avem. Asò metex
pot hom fer en posar h. dejús
tro a la cambra de
en moure lo segon sercle e posar d. dejús b. qui és en
lo sobirà sercle, e posar e., qui és en lo ters sercle,
dejús d., e enaxí per orde siguent la manera e la muntiplicació
de les condicions qui són en la Art enventiva e
amativa.
De la quinta part
EN aquesta part és donada doctrina a soure qüestions
ab les diffinicions dels comensamens, e a quascuna diffinició
preposam aplicar
nomenat lo comensament d'esta art, l'altra en qui sia emplegat,
e primerament:
De bontat
Qüestió: Si és Déus o no.
Solució
és, la sua privació és mala, lo qual mal és major que tot
lo bé qui és; e si Déus és, és lo seu bé major que tot lo
mal qui és. Seguex-se, doncs, si Déus és, que bona cosa
és esser e mala cosa és privació de bo esser; e si Déus
no és, seguex-se
concorda ab no esser, e mal esser és contra privació de
mal e contra esser de bé; e quar aquesta cosa és impossible,
seguex-se de necessitat que Déu sia.
Qüestió: Per què bonea és comensament general?
Solució
que bo pusca fer moltz bens sotz raó de bonea, e que
la substància sia bona substancialment e cascuna de ses
partz. Enquara, que bonea pusca abastar a totz los bens
de les coses e que negun bé no sia defora ella, ans sien
totz vestitz de sa senblansa.
De granea
Qüestió: Què és Déus?
Solució
convertex, en qui bonea e eternitat, poder, saviea, volentat,
vertut, glòria e veritat són
per so que granea sia aquella cosa per què sien grans
les dignitatz de Déu e que de elles sia gran unitat de nombre.
Qüestió: De què granea abasta a les partz de la
substància com sien grans?
Solució
magnificar, qui són de la essència de granea e la
granea és d'aquells, e lo magnificable esencial de granea
és tan gran en vertut poder e en los altres comensamens
de la substància, que
per aquella són totes les altres partz magnificables, movent
lo magnificatiu tota la essència de granea e les magnificabilitatz
de les partz en lo seu propi magnificable, per
so que son propi magnificar viva de les magnificabilitatz
de les partz; e per asò granea abasta de sí metexa a
magnificar les partz de la substància.
De eternitat
Solució
granea poder, e les altres partz de la substància, duren.
És duració comensament general, e
substància són comensamens generals, estans vestitz de la
duració general en quant duren sotz la sua raó, e per
asò són moltes duracions especials qui estan dejús la general
duració. D'aquesta general duració, e de les moltes
duracions especials, pren l'enteniment semblances en les
quals montiplica genres e espècies entencionalment, e
aquella entenció és figura dels genres e de les espècies
reyals qui són sembrades en les
és assaber, los
substàncies, axí com la calor del foc qui és general a totes
calors, e la calor qui és en les coses escalfades qui està
dejús a les espècies d'aquelles. Asò esser no poria si
genres e les espècies no eren coses reyals.
Qüestió: Si la granea de Déu és tan gran per estenció
com la eternitat per duració.
Solució
dura infinidament, e per asò la granea de Déu no à
comensament ni fi en temps, ans comprèn temps sotz raó
de eternitat. D'on, per raó d'asò cové que la granea de
Déu sia aytan gran per estenció com la eternitat per duració,
per so que la eternitat sia infinida en estenció sotz
raó de granea, enaxí com és granea infinida en duració
sotz raó de eternitat; e asò cové esser enaxí de necessitat
per so que enfre eternitat e granea pusca esser egaltat.
De poder
proprietat pròpria o apropriada.
Solució
coses sensuals, e que en la vesibilitat d'aquelles, la potència
visiva montiplic espècies semblans a color tresportades
en la vesibilitat essencial conjuncta ab la potència visiva,
sotz raó de la qual se mova l'animal als objetz defores per
so que d'aquells pusca usar en ses necessitatz, les quals
necessitatz són raons que a color sia vesibilitat apropriada;
quar si no fos animal e vesibilitat fos pròpria proprietat
de color, fóra aquella proprietat en va e supèrflua, e
natura sofferira vacuitat de fi; la qual cosa és impossible,
segons cors natural, e possible segons les penes infernals.
Qüestió: Si Déus pot fer neguna cosa sens utilitat.
Solució
de Déu pot esser gran en eternitat, saviea, volentat, vertut,
glòria e veritat: per asò Déus no pot fer neguna cosa sens
utilitat, quar si fer ó podia, defalliria granea de bontat en
perseveransa, e los altres; lo qual defalliment és impossible.
De saviea
Solució
entén, e són les coses entelligibles ab la entelligibilitat
essencial del enteniment, sens la qual l'enteniment no
pogra passar a les entelligibilitatz defores. Entén, doncs,
l'enteniment, ab son propri entelligible, les entelligibilitatz
defores, les quals són entelligibles en la entelligibilitat de
dins la essència del enteniment. Ab aquestes entelligibilitatz
aytals ateyn l'enteniment les proprietatz de les coses,
mesclant les unes entelligibilitatz en les altres, esguardant
los conveniens e
quals l'enteniment montiplica les espècies de les coses, axí
com en la granea del foc, en lo qual és més entelligible
calor que
altres coses semblans a aquestes, contraent los comensamens
generals als individuatz, passans aquells per los comensamens
especials.
Qüestió: Si l'umà enteniment poria passar entendre
les entelligibilitatz defores sens propi e essencial entelligible
dedins la essència de l'enteniment.
Solució
és assaber, que home entén enaxí sotz raó d'enteniment,
com sent sotz raó de sensualitat; e si l'enteniment pogués
passar entendre los objetz defores sens propri e esencial
entelligible a ell conjunt, fóra lo seu entendre compost de
essencial entellectiu e de la entelligibilitat defores, la qual
fóra en los objetz defores proprietat pròria, e fóra, ja
fos que enteniment no fos: d'on se seguiria vacuitat de fi
en natural entellegibilitat; e asò és impossíbol. Enquara,
que l'enteniment no agra mijà sens propi entelligible a ell
conjunt, en qui pogués aver libertat e deliberació a entendre
los objetz defores, los quals ab lur pròpria entelligibilitat
constrenyeren l'enteniment a entendre, e foren
en ell acsió e passió
operació no fóra meritoria; e quascuna d'aquestes coses és
impossible.
De volentat
Solució
qual bonea, granea, eternitat, e les altres, són desirables e
amables; e per asò és amable granea en bontat e eternitat,
e los altres, e bonea és amable en granea e en eternitat, e
enaxí de les altres. És, doncs, pervertiment de mal àngel
contrària amabilitat ab la qual ama granea de malea en
eternitat, en poder, e en los altres, e per aytal amor és lo
seu pervertiment contrarietat d'amabilitat e arexibilitat,
pervertent en sí metex amabilitat en desamabilitat, e desamabilitat
en amabilitat, en la qual perverció és turmentat
per totes ses partz de sa substància per so quar pervertex
lurs semblances en contrària amabilitat.
Qüestió: Si la volentat ama naturalment tant poder
en bontat com en sí metexa.
Solució
so que pusca aver en sa essència essencial amatiu amable
e amar; e quar ama sí metexa ab granea de poder, és a
ella natural cosa amar sa bontat ab granea de poder, per
so que la sua essència pusca esser tota en granea de bontat.
Roman, doncs, la diffinició de volentat entegra e no
nafrada en l'affermació de la conclosió, e seria destruïda
en la negació.
De vertut
Solució
la unitat de granea, e enaxí de les unitatz dels altres
comensamens, e per asò romanen moltes vertutz muntiplicades
en moltz comensamens e sustentades en aquells
vertuosament. D'aquest muntiplicament és muntiplicada la
substància per via de generació, e està individua per so cor
moltes unitatz de vertut, nades en moltz comensamens
simples, tenen a una general unitat substancial departida
de moltes generals partz e substàncies, en les quals estava
en potència.
Qüestió: Per què vertut està en paraules e en
erbes e en peres?
Solució
granea, e dels altres comensamens. Aquesta vertut tramet
defores sa semblansa per so que
manifestada e montiplicada, e que pusca passar a les altres
substàncies qui àn vertut a reebre aquella vertut qui ve
per so que moltes vertutz se pusquen ajustar en una vertut
montiplicada de totes, sustentada en paraules erbes e
peres: en paraules, axí com la sencitiva qui és moguda
per vertut d'oyr paraules veres als objetz necessaris e
amables; en erbes, enaxí com la planta qui à vertut de
sanar per so que sa vertut pusqua montiplicar de sa contrària
vertut; en peres, enaxí com la caramida qui tira a
sí lo ferre per so quar en ella ha major simplicitat de
terra que
à apetit lo ferre en qui la terra à major vertut que negú
altre element.
De veritat
Solució
verificar. D'aquestz essencials concretz és la esència
de veritat e veritat és d'ells; e per asò l'esser de la essència
en quant és e l'esser d'aquells en quant són, se convertexen,
e ells són miyans per los quals la essència és contracta
en los concretz e individuatz natz dels essencials
concretz de la essència; mas la essència de veritat e l'esser
de bontat o de granea, e axí dels altres comensamens,
no
raons reyals e confuses; e asò és impossíbol.
Qüestió: Si una veritat és major que altra.
Solució
verificada, montiplicada aquella majoritat en moltes veritatz
ajustades de moltes potències, so és assaber, potència
racional, ymaginativa, sensitiva, vegetativa, elemental; e
per asò aquesta mejoritat aytal de veritat, és major que
la veritat de la pera o de la planta o de l'animal no racional.
De glòria
del foc.
Solució
bontat e de la granea e de les altres partz de la substància;
e per so quar en lo foc à majoritat substancial qui és
de la sua essència, à lo foc natura e proprietat de montiplicar
sa espècia ab calor en los altres elemens, los quals
són calefactibles per so que
montiplicar sí metex en aquells per via de composició e
generació; e per asò és la calefactibilitat d'aquells, sotz
raó de passió, de la qualefactibilitat pròpria e esencial
del foc, en la qual àn repòs, sotz raó de passió, les calefactibilitatz
acsidentals apropriades als altres elemens.
Qüestió: Què és glòria substancial?
Solució
glorificable, e sustanciar glorificar, per so que
los altres comensamens de la sustància pusquen substancialment
en glòria reposar. És, doncs, glòria substancial
lo substancial repòs que
qual glòria és de substancial glorificatiu glorificable e
glorificar, e aquells són de substancial glòria, e son glòria
substancial, e la glòria substancial és aquells.
De differència
les coses?
Solució
granea, e
que l'enteniment pusca atènyer aquells objetz, toca ab differència
aquells per so com differència és aquella cosa
qui fa lum a l'enteniment, ab lo qual ateny raons reyals
no confuses, destinctes les unes de les altres; e per asò
l'enteniment muntiplica les espècies de les coses sensibles
ab les quals ateny les raons reyals que desira entendre.
Qüestió: La differència qui és enfre Déu e creatura,
en qual sobjet està?
Solució
qui no sia Déu ni creatura, com sia imposible
que neguna cosa pusca esser qui no sia Déu ni creatura.
És, doncs, lo sobjet d'aquella differència qui és enfre Déu
e creatura, la espècia que
de differència, en la qual espècia és substentada la differència
que l'enteniment pren de Déu e de creatura, e
aquella espècia és figura racional accidental en qui apar
la substancial e reyal differència qui és enfre Déu e creatura,
sens la qual Déus e creatura serien
en nombre, la qual cosa és impossíbol. Són, doncs, los
sobjetz en qui està la differència reyal: la differència reyal
qui és en Déu e la differència reyal qui és en creatura.
De concordansa
són dedins la substància o aquelles qui són defores?
Solució
de la substància, en la qual concordansa à esencial concordatiu
concordable concordar qui són de la sua esència
e ella és d'aquells; e per asò és lo seu essencial concordable
en major passió, sotz lo essencial concordatiu, que
la concordabilitat defora la substància qui no és de la
essència de la concordansa dedins la substància; e per asò
seguex-se que concordar és major dedins la substància
que defora, segons cors natural.
Qüestió: Si poder és major en concordansa que
contrarietat.
Solució
sustentada en essencial possificatiu possificable possificar,
qui són de la essència de poder. Aquells
natura que sien en concordansa e no en contrarietat per
so quar són d'una essència de poder; e per asò és poder
major en concordansa que
De contrarietat
Solució
contrarietat, e enfre lo foc e l'aer e lo foc e la terra, és
differència en concordansa; quar lo foc dóna sa calor a
l'aer ab concordansa, e ab concordansa pren la secor de
la terra, e ab aquestes dues concordanses escalfa ab sa
calor l'aygua, qui ab sa fredor és contrària al foc, e ab la
concordansa que à ab l'aer, à plaser, en quant pren d'ell
humiditat, e ab la concordansa que à ab la terra a la qual
dóna sa fredor. On, con s'esdevé que
concordanses en major vertut que l'aygua les sues, adoncs
escalfa l'aygua per so que
e les sues concordanses, de les quals viu la sua esencial
concordansa en les coses elementades.
Qüestió: Per què impossibilitat e contrarietat àn
concordansa?
Solució
e no substancial, segons que provat avem en la sua
diffinició; e quar concordansa és comensament substancial
e accidental, e concordansa e contrarietat són contraris,
àn més de entitat los comensamens de la substància en
concordansa que
e concordansa se concorden, e impossibilitat e con
trarietat;
e per asò concordansa e esser àn concordansa, e
privació d'esser e contrarietat.
De comensament
Solució
substancials naturals, la qual matèria no pot esser sens
poder e poder no pot esser sens essencials comensamens
qui sien de la sua essència, so és assaber, possificatiu possificable
possificar; e quar possificatiu està en poder formalment,
està la negació vera en la conclusió. Enquara,
feta posició que matèria pogués esser sens forma, poria
Déus fer cosa sens utilitat, quar de matèria sens forma
no
Qüestió: Si comensament és de comensamens.
Solució
substància, la qual cové aver en sí essencials concretz comensamens
qui sien de la sua essència e ell sia d'aquells,
estant ell comensament general a les partz de la substància
vestides de la sua semblansa, per tal que pusquen esser
comensamens de la substància e la substància comensament
d'aquells.
De mijà
Solució
comensament sa semblansa, e
semblansa a la fi vestida de sí metex e de totes les
partz de la substància; e per asò d'aquella influència e refluència
és montiplicada e engenrada conjuncció d'ambós,
qui està en lo mig e per totes lurs estremitatz per so que
sia la substància.
Qüestió: De què
matèria?
Solució
és de sí metex, com sia asò que ell sia una part substancial
de la substància, en lo qual són montiplicatz e vestitz
totz los miyans dels comensamens de la substància, e
d'aquell mijà general prenen vida, e ell muntiplica en ells
sa semblansa per so que aquella semblansa sia bona e
gran, e enaxí dels altres. És, doncs, lo miyà qui és enfre
la forma e la matèria, aquella cosa que, per les paraules
damunt dites, significada avem.
De fi
o l'objet la potència.
Solució
de la substància, la qual fi à object essencial qui és de la
sua essència, so és assaber, fenible o perfectible. En aquella
potència passiva objectable mou lo finitiu essencial
de la fi les objectabilitatz defores a finir o a complir,
e per asò són les objectabilitatz defores passives, en les
quals mou la potència a muntiplicar son complir e fenir,
e aquelles no mouen la potència, mas que son senblanses
mogudes de les coses reyals per so que sien sentides
ymaginades o enteses. Mou, doncs, la potència aquelles
a la fi de complir, enaxí com lo foc qui mou l'oli a
la fi de luír; emperò mou l'objet la potència en quant és
apetible, per so que, ab la sua apetibilitat, en la fi repòs
pusca aver.
Qüestió: Si en les creatures les fins primeres pogren
esser sens les segones.
Solució
bonea granea e
per asò les fins primeres no pogren esser sens les segones,
quar si ó fossen, pogren esser sens succeció de comensament
e mijà, qui foren en privació; la privació dels
quals és impossíbol segons cors natural.
De majoritat
Solució
de universals partz, so és assaber, bonea e granea e
los altres. Cascuna d'aquelles partz és particulada e finida
en l'altra, axí com granea qui és bona per raó de bonea,
e bonea qui és gran per raó de granea; e quar cascuna
part és menor en l'altra e major en sí metexa, cové-se de
necessitat que
de ses partz, de les quals és ajustat e compost, e la sua
essència és de la essència d'aquelles.
Qüestió: Majoritat, per què és?
Solució
doncs, majoritat per so que
de Déu, sens la qual majoritat aquella infinitat no
agra sobjet en qui l'umà enteniment pogués conèxer la
infinitat de Déu. És enquara majoritat per so que les
unes creatures pusquen esser majors que les altres pròpriament
e essencialment: pròpriament, axí com calor qui
cové esser major en lo foc que
axí com bonificabilitat qui cové esser major en
bonificar que en magnificar, e enaxí dels altres. Asò esser
no poria si majoritat no fos. És, doncs, majoritat per so
que
De egualtat
Solució
substància, la qual egualtat à en sí metexa egalificatiu
egualificable egualificar. D'aquetz
egualtat és de totz
natures e proprietatz los comensamens de la substància,
axí com bontat qui à en sí egualtat de bonificatiu bonificable
bonificar e és egualment en granea duració e poder
e les altres. Aquesta egualtat dedins la substància tramet
defores sa semblansa, la qual semblansa és sobjet de justícia
per so que los uns hòmens usen e participen ab los
altres justament e egual en bontat, e los altres, a semblansa
de la justícia e de la egualtat que les unes partz àn ab
les altres en la substància.
Qüestió: Si en Déu ha egualtat.
Solució
amable e amar qui egualment son
Déu se covenen. És, doncs, en Déu egualtat, quar sens
egualtat les coses de Déu, que dites avem, esser no porien,
ni sens egualtat Déus no auria ab què fos luyn a desegualtat
de bonea, granea, e les altres; a la qual desegualtat
cové que sia luyn de necessitat per so que no aja en
sí metex majoritat ni minoritat.
De minoritat
enaxí de les altres.
Solució
axí de les altres, covenria que
e les altres, quar no abastaria
a
à tot compliment de granea e bontat, cové-se de necessitat
que
Qüestió: Qual menoritat és pus prop a no esser?
Solució
de bontat vertut glòria e fi, és pus prop a no esser que
neguna altra menoritat. Aquesta minoritat és aquella qui
és de mortal peccat en qui menorifica essencial granea e
bontat, saviea e volentat, e fi e veritat, per so que ab no
esser ajen concordansa e lur esser sia sustentat en contrarietat
dels essencials comensamens de la substància.
Dita avem la manera segons la qual és significada
la pràtica que hom pot tenir a soure qüestions per les
diffinicions dels comensamens explicite e implicite. Ara
volem mostrar la manera segons la qual hom pot aplicar
totes les diffinicions a una conclusió.
De totes diffinicions
ensems.
Solució
e. f. g. h. i. k.
són eguals en bontat granea poder, e les altres, sens contrarietat
majoritat e minoritat, e sens differència de nombre,
quar
per asò covè que predestinació e franc arbitri sien ensems
coses veres e reyals, per so que saviea e justícia agen
egals sobjectz en qui pusquen usar dels hòmens, e que
sien los hòmens eguals fins e eguals comensamens, e
que la bonea de Déu, granea, duració, poder, volentat,
vertut, glòria e veritat sien egual mijà al usar que la
saviea e la justícia de Déu àn en los hòmens bons e mals.
Asò esser no poria si predestinació e franc arbitri no
podien estar ensems. Estan, donques, ensems de necessitat,
e aquell estament en lo qual estan, és bo e gran
durable e poderós, quar [és] amable ver e vertuós, quar
està sotz raó de gran saviea e bontat, eternitat e poder,
volentat glòria e vertut e veritat, qui
són en nombre ab la saviea e ab la justícia de Déu. És,
doncs, en la conclusió, vera l'afermació la qual l'enteniment
entén, sobre sa natura, en la natura e en les proprietatz
de Déu, afirmant en Déu tot compliment sens
negun defalliment, e negant l'enteniment los inconveniens
los quals entén segons son defalliment, afirmant lo contrari
d'aquells sobre lo seu compliment en lo compliment
e la justícia de Déu.
De la
EN aquesta part preposam donar doctrina com hom
sàpia soure qüestions per les regles e primerament per la
Primera regla [de
Qüestió: Si bonea à en sí metexa essencial bonificatiu
bonificable bonificar.
Solució. Segons la regla de b. és significat que si
bonea à en sí metexa essencial bonificatiu bonificable
bonificar, és més objectable a les potències de l'ànima e
més és raó a bo que fassa bé, que no seria si en sí metexa
no avia essensial bonificatiu bonificable bonificar qui no
fossen de la sua essència, e seria bonificabilitat proprietat
pròpria de granea, duració, e los altres, qui seria apropriada
a bonea; la qual cosa és impossíbol e contra la
entelligibilitat de l'enteniment e la memorabilitat de la
memòria e la amabilitat de la volentat. És, doncs, en
la conclusió, vera l'afermació de la qüestió, segons la condijó
de la primera regla.
Qüestió: Si negació és pus prop a dubitació que
afermació.
Solució
e no esser, en quant afirmació aferma esser e negació
nega esser; e quar esser és més memorable entelligible e
amable que no esser, és més negació prop a dubitació
que afermació; e per asò són fetes posicions, e són sectes
e creenses, sotz raó d'afermació contra dubitació e negació.
Qüestió: Si hom pot dir de Déu major veritat
afirmant que negant.
Solució
metex se seguex de la sua veritat, qui ab Déu e ab eternitat
se convertex. D'aquesta afermació aytal entra més
en la memoribilitat entellegibilitat e amabilitat, e enquara,
en la memoribilitat entellectivitat e amativitat, e en membrar
entendre e amar, que no fa d'aquesta negació: Déus
no és pera, ni, pera no és Déus, e, Déus e pera no
e asò és per so cor Déus és per eternitat e no
és per so quar no és pera, quar si ó era, seria no esser
pera; e asò és impossíbol. És, doncs, major veritat en coses
veres afermades de Déu que
De la regla de
Qüestió: Què és foc?
Solució
simples essencials ygnificatiu ignificable ignificar qui
són de la sua essència e ell és d'aquells, e la sua bontat,
granea, e les altres, són determenades per pròpries qualitatz,
so és assaber, calor e lugor e les altres.
5. Qüestió: Què à lo foc en sí metex?
Solució
ignificable ignificar, e à en sí metex pròpries qualitatz, e
per aquestes coses que à en sí metex, qui són de la sua
entitat, està so que és per sí metex e à obres en sí metex
de sí metex, e en sí metex a obres dels altres elemens ab
los quals entre en composició, axí com la secor de la
terra qui és en lo foc, per la qual lo foc à proprietat seca
apropriada, sustentada en la terra e en sí metex, e per asò
à lo foc la terra en sí metex; e quar l'aygua dóna sa fredor
e la terra e l'aer sa humiditat a l'aygua, ab aquella sequetat
que
humiditat e aer, e d'aquest estament aytal se seguex
composició, elementació, e substàncies elementades.
Qüestió: Què és lo foc en l'aer?
Solució
ignificatiu ignificable ignificar, e composta de aerificatiu
ayrificable ayrificar, e vestida de la essència de l'aer e de
la sua calor, e de les sues pròpries qualitatz e de les
pròpries qualitatz de l'aer.
Qüestió: Què à lo foc en l'aer?
Solució
qual escalfa la essència de l'aer e les qualitatz d'aquell; e
quar la calor del foc és sustentada en lo foc qui és son
propri sobjet, à lo foc sí metex en l'aer; e quar lo foc és
sec, à la sua secor en l'aer ab la qual lo desseca; e quar
la secor entra en ell ab la fredor de l'aygua, à lo foc en
l'aer passió sotz raó de fredor contra calor; e quar l'aer à
humiditat, à lo foc passió en sa secor sotz raó d'umiditat
contra secor; e quar lo foc à en l'aer acció e pasció, à
per l'acció sí metex simple e franc, e à per la passió
composició, en la qual està trencat e remís per so que
d'ell pusca esser substància elementada individuada, dejús
estant a genre e a espècia, en la qual substància roman lo
foc simple actualment substancialment e accidental, en la
qual substància és significat lo foc figuralment per la calor
e lugor d'aquella, e la sua simplicitat e actualitat no pot
esser vista, quar de àbitz compostz és vestida.
De la regla de
Solució
d'altre e quar és de pròpries e essencials partz; quar si lo
foc no fos de sí metex e fos d'altre, aquell altre fóra d'altre
element e no de sí metex, e aquell altre element, d'altre, e
axí en infinit, la qual infinitat és impossible. És, doncs, lo
foc de sí metex e no d'altre element.
Qüestió: De què és lo foc?
Solució
assaber, de sa pròpria forma e matèria, e de sa pròpria
calor, e de sa pròpria bonea, granea, e los altres; e quar
és d'aquestes partz, no pot esser sens elles, ni les sues
partz no poden esser sens ell; e quar de les sues partz, de
les quals ell és ajustat, e de les partz dels altres elemens,
se fa lo compost elementat, roman en aquell compost lo
foc actualment, sens la qual actualitat les sues partz no
porien romanir en lo compost ni
d'aquelles elementat, quar aquelles partz no aurien propi
sobjet essencial en qui fossen sustentades.
Qüestió: De qui és lo foc?
Solució
coses e de les enluminabilitatz d'aquelles, a les quals coses
és necessària calor per so que sien escalfades, e lugor,
per so que sien illuminades. És, doncs, lo foc de la fi
d'aquelles per so que sia estrument e matèria com en la
lur fi pusquen reposar; e per asò los hòmens traen lo foc
de la pera e del ferre per so que
coure les viandes qui són necessàries a menjar, e que de
nitz pusquen aver lugor a veser les coses qui són necessàries
a veer. És, doncs, lo foc dels hòmens, e enaxí de
les altres coses, axí com lo foc qui és de l'aer per so que
ab la sua calor pusca mortificar l'aygua adoncs quant no
à apetit a reebre la humiditat de l'aer ni a passar aquella
ab la sua fredor a mortificar la secor de la terra.
De la regla de
Solució
de pròpries e essencials partz simples a ell tenyens e no
a altre, axí com l'ome qui és per so home quar és ajustat
d'ànima racional e de cors en nombre espacífic, axí com
home Jacme o Martí. És, doncs, enaxí lo foc, foc per sí
metex per so cor és ajustat de ignificatiu de ignificable ignificar,
qui són concretz simples e essencials en la essència
del foc; e asò metex de la pròpria calor e lugor d'aquell,
qui determenen e espacifiquen en lo foc pròpries partz, so
és assaber, bonea, granea, e les altres, en qui la calor e
la lugor del foc són pròpriament sustentades, e no en altres
partz, mas que en aquelles són qualitatz apropriades.
Qüestió: Per què és lo foc?
Solució
so és assaber, animals plantes e peres, quar
sens lo foc esser no porien, ni no seria generació ni
corropció de les coses, ni els altres elemens, sens lo foc,
estar no porien, ni sens lo foc no poria esser ferre, ni sens
ferre martell, ni sens martell clau, e enaxí de les altres
coses semblans a aquestes, axí com pa e olla e teula qui
no poria esser sens foc. És, doncs, lo foc per so que totes
aquestes coses sien.
De la regla de
Solució
calor com és la estencitat del essencial ignificatiu ignificable
ignificar per tota aquella essència; e per asò és aquella
calor simpla e pròpria d'aquella essència.
Qüestió: Quanta és la calor del foc compost?
Solució
és la estencitat de la substància elementada, quar en
aquella substància vest lo foc de sa calor los altres elemens,
donant sa calor a l'aer escalfat e a l'aygua escalfada,
e asò metex a la terra; e segons que ab ells à concordansa
e contrarietat, és la sua calor, en les substàncies elementades,
gradada e composta ab les altres qualitatz dels
elemens segons més o meyns, axí com en lo pebre, en
qui és la calor en lo quart grau estesa per la substància
del foc, e en ters grau per la substància de la terra,
qui en lo pebre és en ters grau de secor, en la qual
secor és estesa la calor del foc estesa en la substància
de l'aer en la sua humiditat, qui en lo pebre està en segon
grau. És enquara quantificada la calor del foc en
lo pebre, en lo primer grau de fredor en la substància
de l'aygua, aytant estesa la calor com és la fredor de
l'aygua.
De la regla de
Solució
la qual simple color apar en la figurativa color de la flama
del foc compost; la color de l'aer simple és diafenitat, la
forma de la qual és significada en la figurativa color del
vidre e del cristayl; la color de l'aygua simple és blancor,
significada en la blancor de la neu qui és aygua composta;
la color de la terra simpla és negra, e és significada en
la color de la terra composta, la qual és vestida de negra
color, e per asò és la ombra composta de la color de
l'aygua e de la terra, e la contrària color de l'ombra és
composta de la color del foc e de l'aer.
Qüestió: Quals són les colors dels elemens compostz?
Solució
se cové lo triangle vert, quar les unes colors aparen
per differència e per concordansa, e les altres per
diferència e contrarietat: per differència e concordansa,
axí com en la color de l'orina setrina e clara, en qui, sotz
del foc e de l'aer qui en lugor e en diafenitat àn concordansa;
e asò metex se seguex de la composta color de
l'aer e de l'aygua en la font, en qui apar la diafenitat del
aer e la blancor de l'aygua, la qual diafenitat representa
la ombra de l'aygua e de la terra en quant aparen en
ella les figures dels arbres e dels hòmens, e asò metex
se seguex en lo mirayl. Apar enquara, en la concordansa
de l'aygua e de la terra, composta color de blancor e
negror, axí com en la pera negra en la tersa color qui ix
d'amdues aquelles colors. La color composta de negror e
lugor en concordansa apar en la negror de l'uyl qui lúu,
en la qual lugor aparen les ymages a aquell huyl representades.
La color composta qui apar per diferència e
contrarietat és enaxí com en lo cristayl en qui apar la
color de l'aer en son contrari sobject, estant aquell de
complecció seca e freda, e asò és per raó quar l'aer vest
de sa color la color de l'aygua, donant a aquella sa humiditat,
e l'aygua vest de sa color la terra, donant [a] aquella
sa fredor. Està, doncs, la color de la terra en lo fons del
cristayl, e la color de l'aer en la sumitat, e la color de
l'aygua en lo mig. En semblant manera és de la color
de l'aygua e de la terra e del foc compostes en la color de
l'ayl, en lo qual vest l'aygua de sa blancor la negror de la
terra e la terra vest de sa negror la lugor del foc, donant
[a] aquell sa secor, e per asò està la color del foc en l'ayl
en lo fons e la color de l'aygua en lo som; e per asò la color
blanca de l'aygua és sustentada en son contrari sobject,
estant l'ayl de complecció calda e seca qui fa estar en
ses estremitatz defores sa contrària color. Asò metex se
seguex de la terra qui vest de sa negror la lugor del foc,
el foc qui vest de sa lugor la diafenitat de l'aer, donant a
aquella sa color; e per asò està la color de l'aer en lo fons
de la limassa e de l'atzabara, e apar la color de la terra
en les estremitatz, estant aquell sobject de complecció
humida e calda; e asò metex se seguex de la color del foc
en lo citre, qui és en la superfícies e de compleció calda e
secca, vestent lo foc la diafinitat de l'aer de sa lugor, e l'aer
de sa diafenitat, la blancor de l'aygua, la qual blancor està
en lo mig de son contrari sobject, e la color del foc
està en lo som vestit de groga color. És, doncs, significada
la color composta dels helemens en la sirculació que
dita avem, composta de differència contrarietat e concordansa.
Aquest atrobament de colors és molt profitós, en
la art de medicina, a donar judisci de la orina.
De la regla de
de amdós.
Solució
solució per la regla de h. És, doncs, moviment
general de la substància, posat axí en ella com
temps, per lo qual moviment pot esser movent e movable,
moure e mogut, de
si moviment no era actu de movent e movable, estant
enperò moviment comensament general e so que és per sí
metex, segons que és significat en la regla de c., estant
moviment aquell sobject en lo qual lo movent mou lo
movable de potència en actu.
Qüestió: De què és moviment?
Solució
per so que, per la sua natura, pusquen eser les partz de
la substància movens e movables en la substància, e
que la substància, sotz raó del moviment de ses partz,
pusca esser moguda e movent en sí metexa e defores.
És, doncs, moviment de sí metex e de ses partz
essencials, les quals són motivitat mobilitat e moure,
e aquestes partz són accidentals en los altres comensamens
per so que pusquen esser movens e movables e
mogudes, e en temps fenit present e esdevenidor lur
moviment sia sustentat, de les quals partz és moviment
accidentalment.
Qüestió: Còm és moviment?
Solució
està en la manera de motivitat mobilitat e moure, e
aquestes
partz de la substància àn en les altres, movens e mogudes
les unes en les altres, axí com gran bonea qui, sotz sa
gran raó, és gran raó a gran bo que moua gran bé de
mobilitat bona e gran en bo e gran moure mogut; e per
asò la substància à manera de moviment segons la manera
de ses partz. És, doncs, moviment sustentat en la manera
de la substància e de ses partz.
Qüestió: Ab què és moviment?
Solució
ab les altres partz de la substància les quals à la sua disposició,
axí con moviment qui à la disposició d'aquelles:
quar enaxí com moviment cové esser ab comensament e
bontat, sens los quals esser no poria, enaxí comensament
e bontat no porien esser, sens moviment, movens e mogutz.
De la regla de
Solució
solució de la qüestió en lo test de la regla de
doncs, franc arbitre, en animal racional, loc entellectual
per lo qual la volentat pot aver moviment a elíger bé o
mal, e l'enteniment a elíger ver o fals object, e la memòria
a membrar o a oblidar los objets que la volentat e
l'enteniment prenen. Aquest loc entellectual és franc arbitre,
sustentat en lo loc del moviment que les potències de
l'ànima àn com prenguen los objects francament, per so
que ab gran bontat, duració e poder, vertut e veritat, en
glòria ajen repòs.
Qüestió: De què és franc arbitre?
Solució
partz essencials en ell conlogades, e ell en elles, simplament,
per so que franc arbitre sia
e de sí metex; quar si era d'altre compost qui no fos de la
sua essència, no seria libertat so que és, e seria mèrit en
privació, la qual seria menoritat de bontat e majoritat de
mal en ànima racional. És enquara libertat sotz forma de
possessió de les potències de l'ànima, per so que ajen loc
a usar francament dels objetz que prenen e que lexen.
Qüestió: Còm és franc arbitre?
Solució
segons la qual franc arbitre és so que és en sí metex e
sostentat en les potències de l'ànima, sotz raó d'acció e de
pació e de la conjuncció d'amdós, per so que les potències
ajen loc formalment e passivament en franc arbitre, conservat
sotz forma d'acció e posseyt sotz forma de passió.
És, doncs, franc arbitre segons sa essencial manera conlogada
en sí metex [e] en la manera de les potències de
la ànima.
Qüestió: Ab què és franc arbitre?
Solució
esser considerat franc arbitre, estant franc arbitre so que
és ab sí metex e ab ses partz essencials, ab les quals són
essencial bonificatiu bonificable bonificar, enaxí franc arbitre,
segons so que és, és ab bonea e ab essencial liberatiu
liberable liberar.
De la
Solució
coses en
la substància, axí com bonea qui és part de la substància
del foc; segona és ensercar la manera com les unes partz
són en les altres, axí com en la substància del foc en qui
bonea és en granea per so que sia gran e que granea sia
bona, e granea qui és en bonea per so que sia bona e
que bonea sia gran; tersa és ensercar la manera com la
substància és en ses partz e les partz en ella, axí com la
substància del foc qui és en essencial ignificatiu ignificable
ignificar, e aquestz totz
sua bonea e granea, e les altres; quarta manera és ensercar
les semblances que la substància tramet defores sotz raó
de ses partz, axí com lo foc qui tramet sa lugor e sa
calor e sa sabor, sa bontat e sa granea, e los altres, a l'aer
e als altres elemens; e asò metex fa la substància composta
d'aquells, axí com lo pebre qui tramet sa sabor sa calor e
secor al gustar. Ab aquestes
de les essències de les coses, axí com fogueytat qui
és coneguda esser essència del foc, estant desús a ignificativitat
ignificabilitat e ignificar, qui són concretz essencials
de la substància del foc per los quals lo foc és substància
concreta espacífica, estant dejús a fogueytat, en la qual
són partz espacífiques e concretes bonea e granea e les
altres, per les quals la fogueytat és bona e gran, e
bo, gran, durant, poderós, e trament semblansa de sa essència
en les coses defores, en les quals figuralment apar la
sua essència e les partz d'aquella. Conex hom enquara, per
la
diffusa en lo procés d'esta art, difús en la pràtica que donam
de les figures, difinicions, regles, taula e qüestions,
axí com en la sirculació de la primera figura, en qui apar
la essència de mesclat en lo mesclament de sos comensamens;
e asò metex en les diffinicions e los altres.
De la
és de la terra?
Solució
sec per la terra e no per sí metex: primera és ab part del
foc, axí com calor qui és pròpria qualitat del foc; segona
manera és ab lo mesclament de les partz les unes en les
altres, axí com la calor del foc qui és en l'aygua escalfada,
e la fredor de l'aygua qui és en lo foc refredat, e la humiditat
de l'aer en la terra humificada, e la seccor de la terra
en l'aer dessecat; tersa manera és ab conexensa de partz
en tot e tot en partz, axí com l'element qui és tot de ses
partz e ell és de ses partz; quarta manera és en lo montiplicament
que la substància fa de ses semblances en les
altres substàncies, axí com lo foc qui montiplica sa espècia
en l'aer escalfat foguificat sotz manera de composició
en la generació de les substàncies elementades. Per aquestes
sí metex, quar si ó era, seria la sua secor
la secor de la terra seria altra part de la terra. Asò metex
se seguyria de dues calors, la
essencial de l'aer, e asò metex de dues humiditatz differens
en espècies, e de dues fredors: d'on se seguirien
moltz inconveniens contra cors natural; quar no abastaria
a dessecar
calor, ni a humificar
daria a l'altre sa semblansa; quar si l'aer era essencialment
calt per sí metex, no auria apetit a pendre calor del foc,
lo qual auria essencial contrari a l'aer, so és assaber, secor.
No seria, doncs, en ells concordansa e seria-y contrarietat,
e no
elementada sotz raó de concordansa, mas sotz raó de contrarietat,
e seguir-s'ia que
totes en la substància, ni la substància en elles. Enquara,
que la substància no poria trametre sa semblansa a les
altres substàncies, d'on se perdria generació e
natura. És, doncs, la secor del foc, de la terra, per so que
natura no aja passió sotz los inconveniens damunt ditz, e
que lo foc e l'aer pusquen aver concordansa, donant a ells
sa calor, e contrarietat, donant a ell sa secor que reep de
la terra, a la qual secor l'aer no pot contradir per so quar
à mester calor a mortificar la fredor de l'aygua, per so
que no dó fredor a la terra, qui és son contrari, e que
d'ells reeba sa semblansa; e asò metex se seguex dels altres
elemens. La
sciència, lo qual és de figures, diffinicions, regles, taula e
qüestions; quar ab la pràtica que d'ells donam, pot hom
aver conexensa que
segons que és significat en la regla de g.; quar si
sec per sí metex, seria l'aer calt per sí metex e l'aygua
humida per sí metexa e la terra freda per sí metexa, e
seria perduda apropriasió de qualitatz e mesclament d'elemens;
e aquest perdiment natura no poria sostenir.
Dit avem de la pràtica de les regles e mostrada
avem manera ab la qual hom pot soure qüestions ab cascuna
de les regles, segons la manera que tenguda avem.
Mas ara volem donar doctrina a soure qüestions mesclant
les regles les unes en les altres a soure
e tocant les maneres en les quals les regles són departides,
enaxí con tocan les espècies dels triangles en les
qüestions qui són en la segona part de la
Del mesclament de les regles
Qüestió: Si la bonea de Déu és tan gran com la
sua volentat.
Solució
com la volentat, entra més de remembrar d'entendre e
d'amar en la ànima, en la bontat de Déu, que negar la
bonea no esser tan gran com la volentat. És, doncs, remoguda
la dubitació per l'afermació, e estaria per la negació.
bonea, seria
volentat en sí metexa essencial amatiu amable e amar, e
la bontat, accidental bonificatiu bonificable bonificar, e
auria la bonea en granea poquea e malea per la qual seria
granea poquea de bonea e auria són contrari en sí metexa,
e bonea atretal; la qual cosa és impossíbol per so que la
volentat no sia amant malea en bonea e poquea en granea.
quar la volentat à en sí metexa granea de essencial amatiu
amable e amar, qui són de la sua essència, e
és la essència de totz
essència e la essència és cascú; e asò és gran bonea de
la volentat, e seria gran poquea de la volentat si avia major
granea que la bonea, quar amaria poquea de granea
en bonea e desamaria granea de bonea, lo qual amar e
desamar seria de malea e de poquea de granea e de volentat,
e asò és impossíbol. És, doncs, bonea aytan gran
com la volentat per so que no se
damunt ditz.
Déus, quar la sua bonea, granea, volentat, e les altres, se
convertexen en ell tant solament, lo qual convertiment
esser no poria si granea era gran en volentat e poqua en
bonea; quar majoritat e menoritat de granea posaria differència
enfre la essència de bonea e de volentat, e seria
la volentat bona accidentalment e no per sí metexa, e la
bonea seria poqua per so que la volentat fos major que
ella: d'on se seguirien en la essència de Déu secondàries
entencions qui serien matèries a les primeres; e asò és impossíbol
e contra la granea e la volentat e la bontat de Déu.
per so que en ell sia infinida granea amable e infinida
bontat; mas si la bonea de Déu no era tan gran com la
volentat, serien en Déu cantitat e composició sustentades
en la majoritat de volentat e en la menoritat de bontat en
divisió de granea, e seria Déus termenat e compost; e asò
és impossíbol.
auria en la sua essència
altra gran, e la poca seria apropriada qualitat e accidental,
lo qual apròpriament seria mal e contra bonea de granea
e de volentat e amabilitat de bontat e de granea.
comprèn temps e totes les coses qui en temps estan. On,
si tant s'era que la volentat fos major que la bontat, comprendria
la majoritat la menoritat en temps, d'on se seguiria
que la bontat de Déu no sera eternal, e seria la
granea de la volentat bona en temps e no en eternitat,
la qual bontat seria malea de granea e de volentat e de
eternitat, e la volentat no auria manera ab què amàs granea
de bonea en sí metexa ni en eternitat.
en loc, segons natura de loc qui à natura de comprendre
e de esser conprès, estant sobject a cantitat, la qual està
so que és e à manera com les sues partz sien conlogades
les unes en les altres, quantitativament. Seria, doncs, en Déu
loc de poquea en bonea, en la qual seria granea poqua e
gran en la volentat, si la volentat era major que la bontat.
Déus, qui és bo, no auria raó com sotz raó de bontat feés
gran bé, ans auria raó que feés poc bé, e que feés gran
bé sotz raó de la volentat, a la qual granea és raó que àm
gran bé: d'on se seguiria contradicció en Déu e seria en
ell part de partz e tot compost de partz, estant les unes
partz en les altres segons manera de majoritat e menoritat,
en la qual manera mostraria Déus, defores sí metex,
ses perfeccions en figura de defalliment, significat en ell
si granea era gran en la volentat e poca en la bontat. És
enquara significat, segons la manera del procés d'esta art
difús en la pràtica de les figures, diffinicions, regles, taula
e qüestions, que granea és de necessitat aytan gran en la
bontat de Déu com en la sua volentat.
Ama, doncs, aytant sa bonea com sa granea per so
que son amar sia bo e gran, ab lo qual àm gran bé amable
ab granea de bontat e d'amativitat. Aquest amar tan gran
e tan bo, la volentat aver no poria si amava la bontat ab
menoritat de granea e sí metexa ab majoritat, e seguir-s'ia
que menoritat d'amabilitat fos part en bontat de granea,
e majoritat fos altra part en granea, en la qual fos menor
amabilitat en major e major en menor, e que amdues
les partz fossen de granea ajustada d'amdues, movent granea
ses semblanses en son contrari qui és poquea; e asò és
impossíbol e contra lo prosés d'esta art difús en figures,
diffinicions, regles, taula e qüestions, en lo qual prosés és
significat que, de necessitat, la divina bontat és aytan gran
com la sua volentat.
Molt és útil aquesta doctrina e pràtica, que donada
avem, en lo mesclament de les regles; quar per aytal
doctrina pot hom atrobar les essencies de les coses e les
proprietatz d'aquelles, e à hom manera a muntiplicar moltes
raons a
significar que
osiosa, ni majoritat ni minoritat.
De la
EN aquesta part preposam donar doctrina a praticar
de la taula e a muntiplicar raons a
e mostrar la manera on hom sàpia usar mescladament de
les diffinicions e regles en
donant exempli en la eternitat, segons lo qual hom pot
aver manera a soure qüestions per la taula, tinent aquella
manera que nos preposam tenir en aquesta qüestió, montiplicant
a
Solució
e la sua granea són eternals, estant sustentades en la sua
eternitat, sustentada aquella eternitat en la sua bonea e
granea sens les quals no poria esser la substància del món
subjectada a eternitat, axí com tot a part, e sa part subjectada
a son tot ab les altres partz essencials de les quals
la substància és ajustada e composta. Segueix-se, doncs,
si
axí com bo qui fa bé sotz raó de bontat. Cové, doncs,
que
sia gran per so cor granea és aquella cosa per la qual
bontat és gran raó a bo que fassa gran bé; e quar eternitat
és aquella cosa per la qual bonea granea duren, e
bonea e granea són raons a eternitat com sia bona e gran,
seguex-se de necessitat, si
sia product espesial bé gran, eternal, infinit en bontat e
en eternitat extensament sotz raó de granea, enaxí com
eternificat en granea e en bontat sotz raó de eternitat, e
bonificat en infinitat e eternitat sotz raó de bontat; e asò
és fals, quar si era veritat, no seria en aquell bé quantitat,
ni esdevendria en privació, ni la eternitat no seria sobjectada
a mal ni a poquea de granea ni a granea de mal; e
quar en totz los bens producs en lo món à quantitat
e temporalitat, és mal eternal en lo món, si
Cové, doncs, que
que no
la
del món, e la eternitat del món muntiplica sa semblansa
en moltes eternitatz differens la
les altres: d'on se seguex destrucció de la granea e bonea
e unitat de singular eternitat, axí com seria destruïda la
unitat e singularitat de Déu, qui és eternitat, en granea e
bontat, si era altra deu; e quar aytal destruiment, és impossible,
cové-se de necessitat que
àn concordansa en la sua eternitat; quar més és de mal
que de bé en lo món, e eternitat és més dejús a malea
que a bonea. Concorden-se, donques, en eternitat granea
e malea, e poquea e bonea: d'on se seguex que eternitat
és mala e gran e poqua e bona, e asò és impossíbol;
per la qual impossibilitat és significat que lo món és
comensat.
sobject a infinida contrarietat de bonea e granea; quar poquea
de bé és infinida en duració, e granea de mal, quar
eternalment és més de mal que de bé en lo món: d'on se
seguex que mala cosa és esser e bona no esser; quar lo
bé espassífic qui ve per successió, està en poca duració,
avent comensament e fi mesurat per temps, e
privació del bé, estant aquell bé privat en initernum. És,
doncs, lo món comensat e no eternal, per so que no se
seguesquen los inconveniens damunt ditz.
e eternitat à differència reyal, quar si eren
en nombre, no seria la eternitat sobjecta a malea, a
la qual malea és sobjecta, com sia malea en lo món eternalment,
si
altres comensamens de la substància, qui són differens a la
duració del món. No són, doncs, bonea e la eternitat del
món
eternitat del món és proprietat infinida, e les altres partz
de la substància del món àn infinides proprietatz apropriades
acsidentalment sotz raó de eternitat, vestida de
lurs semblanses finides en quantitat, estant eternitat fi e
compliment a aquelles sotz raó de duració, e aquelles
partz de la substància del món estans raó a eternitat sotz
lurs pròpries proprietats inperfeccions de defallimens, e
són totes coses pus nobles en eternitat que
e pus amables en duració que
e quar aquestes coses són impossíbols, seguex-se de
necessitat que
e eternitat és concordansa: quar enaxí com la bonea
del món és en temps, enaxí la sua duració està en temps.
Mas si lo món és eternal, són bonea e eternitat en contrarietat,
quar la bonea és finida en quantitat, e la eternitat
és sens quantitat infinida duració, e la bonea és raó
a bo que fassa bé, e eternitat a mal, qui aquell bé product
fa esdevenir en privació en la qual està eternalment;
quar si lo món és eternal, no és altra vida mas aquesta,
quar no
sens la qual primitat e posterialitat la substància del
món no poria abastar a resurrecció dels hòmens ni a
estenció de loc, e seria la eternitat causada sotz raó de
mal contra la eternitat desús e la fi de les coses. És,
doncs, lo món comensat per so que no se
inconveniens damunt dits.
del món són en contràries fins, quar la fi de bontat
és esser e la fi de l'eternitat és no esser; quar sotz raó
de bé esdevé esser de no esser, e sotz raó de eternitat
esdevè esser en enfinida privació. És, doncs, la fi de eternitat
en mal e la fi de bontat en bé; e quar aytal contrarietat
és impossíbol, és impossíbol que
raó e clardat en qui apar concordansa de
e d'un gran bé e d'altre, la qual concordansa és separada
a contrarietat de
Mas si lo món és eternal, differència no és raó a clardat
de bontat granea e eternitat, e los altres, e està confusa
en concordansa de bé e de gran bé, e de bé e de mal, e
de gran bé e de gran mal, e enaxí de la confusió de les
altres partz de la substància del món; e quar aytal confusió
és impossible e contra les diffinicions dels comensamens
de la substància del món, seguex-se de necessitat
que
no y pot contradir, declara que bontat és major
e pus nobla en los individuus de les espècies que
genres e en les espècies d'aquells, com sien los genres e
les espècies secundàries entencions, e
Doncs, si
nobla en los individuus que
mas si és eternal, és la sua duració pus nobla en les coses
qui més duren e qui són per les secundàries entensions, e
menys nobla en aquelles qui són pus nobles e àn més de
bontat e són per la primera entenció; e seguex-se contrarietat
e confusió enfre bonea e eternitat, e asò és impossíbol;
per la qual impossibilitat és significat que
la sua bontat en quant à concordansa ab mal, qui
en ella és sustentat eternalment, e la sua bontat à concordansa
ab eternitat qui és bona sotz raó de bontat. Influex,
doncs, la eternitat a sa metexa bontat, contrarietat
e mal, estant sobjecta a mal eternal ab lo qual à concordansa,
e enfluex bontat a eternitat sí metexa e concordansa,
a la qual eternitat són bé bonea e concordansa; e
quar aytal influència de concordansa e de contrarietat no
pot aver sobject en lo qual estia enfre bonea e eternitat,
és impossíbol que
ni en ell eternitat pusca esser sustentada.
està differència, per la qual són raons reyals no
confuses si el món no és eternal, e si és eternal són raons
confuses, quar no àn per què sien clares, pus que
à en sí essencial eternificant eternificable eternificar, quar
si ó avia, produyria aytan gran com sí metex, la qual cosa
és impossible. És, doncs, lo món creat de nou per so que
la sua granea e duració pusquen esser raons reyals no
confuses.
quar tot cors cové que aja estremitat, sens la qual
no poria aver figura, ni sens figura no poria esser cors.
És, doncs, la sua granea finida en extensitat; e si és eternal
lo món, és la sua duració infinida e està concordansa
en
imposible e contra cors de natura. E enquara, que se
seguirien moltz inconveniens si
sua granea seria major en altre que
assaber, en la infinitat de la eternitat, e sí
magnificar, qui seria pus gran en eternitat que en granea;
e quar granea no pot esser pus gran en altre que
metexa, e magnificar à major concordansa ab granea que
ab altre, covén-se de necessitat que
nou per so que no
ditz, los quals serien si
és en contrarietat que
és de infinit e finit, so és assaber, la infinida duració
e la finida extenció de granea; e asò metex se seguiria de
la eternitat del món, qui seria major en contrarietat que
concordansa, estant infinida en sí metexa e finida en extensitat
de granea. Seria, doncs, contrarietat composta de
infinitat e finitat, e seria fi e compliment de concordansa,
la qual cosa és impossible: per què lo contrari de la
impossibilitat cové esser de necessitat.
és en granea e en eternitat sotz raó de contrarietat, estant
la granea del món finida e la eternitat infinida, que sotz
raó de concordansa: d'on se seguex que diferència és pus
gran clardat en confosió que en sí metexa; la qual cosa
és impossible, e lo contrari és necessari.
contràries, so és assaber, finitat de granea e infinitat
de eternitat, és major que de coses concordans. Asò metex
se seguex de la granea de differència, sens la qual
differència no poria esser major de coses contràries que
de concordans. És, doncs, granea de differència contrarietat,
e poquea de differència és concordansa: d'on se seguex
que enfre granea e differència està major contrarietat que
concordansa; la qual cosa és impossible e contra la concordansa
de essencial magnificatiu magnificable magnificar, en
los quals differència és sustentada essencialment e natural.
És, doncs, en la conclusió, vera la negació de la qüestió.
dansa major és en contrarietat que
assaber, de contrarietat de infinit e infinit, en qui granea
és major en concordansa, que en concordansa de finit e
finit; e quar asò és impossible e contra la diffinició de
granea e de concordansa, de eternitat e contrarietat, seguex-se
de necessitat que
concordans major és en la eternitat del món que
sua concordansa, estant lo món infinit sotz raó de eternitat
qui en ell no à contrarietat, e la sua concordansa finida
en la contrarietat del món contrària a concordansa; e quar
differència de concordansa, sustentada en essencial concordatiu
concordable concordar, no pot esser major en
altra essència que
eternal, quar si esser ó podia, puria esser differència de
concordansa major en altre que
cosa és impossible.
més difusa e estesa, en la eternitat del món, ab contrarietat
que ab concordansa; quar més coses serien contràries
si
contrarietatz finides en les partz del món e infinides en
la sua eternitat, e estant les concordanses finides en les
partz del món. Seguir-s'ia, doncs, si
enfre differència e contrarietat de infinitat e finit, fos
major concordansa proporció e fi que enfre differència e
concordansa de coses finides; e asò és impossíbol.
so que sia contrarietat, e contrarietat no és per so que
sia concordansa; quar si
que concordansa, com sia la contrarietat, de les
partz finides del món, qui essencialment són finides, so és
assaber, bonea, granea, e les altres, e la eternitat del món
és essencialment infinida: d'on se seguex contrarietat de
cosa infinida e finides en
la
fi e
partz finides: e és, doncs, major la part que
natures de les coses són majors en contrarietat que
e quar totes aquestes coses són impossibles, és
impossible que
los inconveniens damunt ditz e que concordansa no
sia per so que sia contrarietat, com sia, segons natura,
concordansa de les primàries entensions e contrarietat de
les secundàries.
e totes les partz de la substància del món, són
de la eternitat del món, com sia aquella infinida e totes
les partz finides, e tota la substància del món seria de sa
part infinida; e quar aquesta senyoria e pocessió e fi sia
contra bonea, granea e los altres, seguex-se que la infinitat
del món, la qual à tan solament en duració, si és eternal,
sia fi e compliment, ab contrarietat, a tota la substància
e a ses partz; e quar asò és impossíbol, lo món no
pot esser eternal.
2. Què és eternitat?
Solució
natura per la qual duren granea e poder, eternalment, en
unitat de nombre; e per asò pot poder en eternitat eser
gran infinidament e extensa.
concordansa de essensial magnificatiu magnificable magnificar;
e per asò eternitat és extensa infinidament en
granea e en concordansa.
son contrari que neguna altra granea; e per assò eternitat
no pot esser de poquea ni pot estar osiosa.
ni fi en extensitat ni en duració; e per asò no pot
esser termenada ni finida.
concorden infinida extensitat e duració com sien
nombre; e per asò pot poder totes coses grans en
eternitat e en concordansa.
contrarietat no pot contradir; e per asò pot poder
esser granea e granea pot esser eternitat.
totes coses e estar fora aquelles infinidament.
a contrarietat que neguna altra granea; e per asò
contrarietat no pot contrastar a natura eternal infinida en
extensitat de granea e de concordansa.
e comensament són
per asò no pot esser més
comensament poria comensar contra proprietat eternal
de granea e de concordansa.
tan gran, que a tota contrarietat està denant e neguna contrarietat
no à d'ell comensament, mas ell pot contradir; e
per asò cové que aquell comensament sia concordansa.
de eternificatiu eternificable eternificar; e per asò
negún poder no pot contra la concordansa de totz
per asò en eternitat no pot poder de contrarietat contra
poder de concordansa.
e pogut pusquen esser en eternitat
nombre; e per asò eternitat no pot esser en poder ociosa,
ni poder en eternitat ociós no pot estar.
pus luyn a contrarietat que neguna altra cosa: doncs, se
seguex de necessitat que contrarietat e temps ajen concordansa;
e per asò no pot esser neguna altra eternitat.
e és concordansa qui és comensament; e per asò
eternitat no pot comensar contrarietat contra concordansa,
e por comensar concordansa contra contrarietat.
a totes contrarietatz; e per asò és enans comensament
que temps, e temps no pot esser de la essència de
la eternitat ni neguna cosa qui en temps sia comensada.
per asò pot eternitat enans que contrarietat, per lo qual
poder, no pot contrarietat, en eternitat, contra concordansa;
e per asò no pot esser mas
comensament; e per asò comensament és denant a totes
coses qui no són de natura eternal, les quals són detràs a
comensament eternal en temps comensat en lo qual són
comensades.
comensar, contra sí metex, contrarietat; e per asò contrarietat
no pot comensar neguna cosa contra comensament
eternal.
concordansa sia enans que contrarietat; e per asò contrarietat
no pot estar fora temps, ni concordansa eternal en
temps no pot esser comensada.
Difinida avem la eternitat de Déu, la qual diffinició
és molt amable als hòmens justz e molt timable als
peccadors.
Solució
entellectiu entellegible entendre, qui són de saviea,
de la qual és eternitat per so que saviea pusca esser de
esensial entellectiu entelligible entendre; e asò
per so que eternitat pusca esser de essencial eternificatiu
eternificable eternificar; e quar eternitat e saviea són de
poder, e poder és d'elles, e totz
essència, estant cascuna raó reyal, poden esser totes
aquestes coses e no se
quar si ó faya, defalliria poder a sí metex e a eternitat e
a saviea; la qual cosa és impossible.
eternitat, e per asò eternitat pot esser de sí metexa e
pot en sí metexa; e per asò cotrarietat no à poder ab qui
pusca contrastar a eternitat: per què eternitat pot totes
coses sens que contrarietat no li pot contradir.
eternitat; e quar són
esser eternitat de simplicitat, e composició no pot en ella
comensar; e per asò pot eternitat comensar esser de no
esser sens alteració e adició de sí metexa.
pusca aver en lo mig de sí metex eternal possificar;
e per asò eternificable no pot defallir a eternificatiu, ni
possificable no pot estar en potència, ans està eternalment
en actu.
que saviea sia eternalment de concordansa entellectiu entellegible
entendre, e que eternitat e saviea no sien de
contrarietat; e per asò contrarietat à concordansa ab privació
e ignorància.
és de eternitat, e amdós són
nombre; e per asò saviea no pot saber neguna cosa denant
a eternitat, quar si ó faya, no seria eternitat comensament,
ni de comensament faria a sa volentat ni de son compliment,
e sabria saviea eternitat en defalliment.
saviea eternal; e per asò la saviea no pot esser osiosa,
ni entelligible a entellectiu no pot defallir, ni amdós a
entendre.
és de eternitat, e per asò comensament eternalment
de eternitat pot comensar; e per asò temps en eternitat
no pot comensar, ni contrarietat a eternitat e a comensament
no pot contrastar.
eternificatiu e eternificable, e per asò eternitat és de eternificable
en eternificatiu e és de eternificatiu en eternificable
e és d'amdós en eternificar; e per asò no pot defallir a
eternificar ni en ella osiositat no pot estar.
comensament en lo mig de eternitat pusca estar, e que
comensament de temps en eternitat no pusca entrar, ni
eternar en temps comensar; e per asò eternitat no pot
defallir ni montiplicar.
saviea per so que
com en saviea entendre; e per asò contrarietat és aytan
luyn a eternitat en posificar com en entendre, e pot poder
de eternitat aytant com saviea.
que entendre sia eternal en saviea, e que entelligible e
entès a entellectiu no pusquen defallir, ni entellectiu a entès
sí metexa e de son entellectiu entellegible e entendre,
sens que no à mester altra essència qui sia miyà de son
estar e obrar, quar de sí metexa en sí metexa pot comensar
e eternar son etendre.
pusca estar en lo mig de saviea, e que pusca abastar a entellectiu
entelligible entès, e estar en amdós; e per asò
saviea no pot defallir a entendre.
e per asò poder pot de eternitat comensar lo seu
possificar; e per asò contrarietat no pot en eternitat neguna
cosa diminuir ni muntiplicar, ni pot esser comensament
essencial de eternitat, ans cové que estia fora eternitat
comensament acsidental; e per asò contrarietat en
eternitat no pot res comensar ni mudar.
possificatiu pusca aver eternal possificable, e és de possificable
per so que possificable pusca aver eternal possificatiu,
e és de possificar per so que eternalment pusca
estar en lo mig de possificatiu e possificable; e a asò contrarietat
no pot contradir.
eternificable sia de eternificatiu, e eternificar sia de eternificatiu
eternificable; e per asò poder no pot defallir a
eternificar e comensar, e pot en lo mig estar de eternificatiu
e eternificable.
per so que saviea, qui és intellectiu, eternalment
pusca comensar de sí metex son entelligible e son entendre,
al qual comensar contrarietat no pot contradir, quar
en eternitat no pot entrar ni de saviea comensar; e per
asò en aquell comensar eternal, matèria no pot estar, quar
l'entellectiu eternal de sí metex comensa son entelligible e
d'amdós és entendre e comensar.
que en aquell miyà contrarietat no pusca entrar e que en
eternitat ignorar no pusca estar; e per asò eternitat e saviea,
estans raons reyals, són aytan grans en obrar com
en estar, e si no ó eren, poria contrarietat entrar e estar
en eternitat [e] en saviea.
per so que
entellegible, ni entellegible enans que entès, e que entendre
sia aytant eternal com amdós. Asò esser no poria
si eternitat no era de saviea e de comensament formalment
e no material.
contrarietat, de eternitat no pot comensar. Cové, doncs,
que eternitat sia de concordansa, en la qual eternitat és
de concordar, lo qual està eternalment luyn a contrariar;
e per asò contrariar sens comensament de temps e temps
de comensament, no pot comensar.
Solució
per sí metexa de essencial eternificatiu eternificable eternificar,
ab los quals pot enaxí estar per sí metexa com la
saviea qui per sí metexa està so que és, estant de essencial
entellectiu entelligible entendre; e asò metex se seguex
de la volentat qui està per sí metexa ab essencial
amatiu amable e amar. És enquara eternitat per sí metexa
per so quar se convertex ab esseneial poder volentat
e saviea, qui
pusca esser comensament eternal, e que l'entelligible pusca
eternalment abastar a eternal entellectiu, e que amdós
pusquen abastar a eternal entendre. Aquesta sufficiència
tan gran esser no poria sens eternitat.
esser entendre eternal mijà enfre eternal entellectiu e
eternal entellegible, e per so quar eternitat és, pot entellectiu
eternal abastar de sí metex a eternal entellegible
entès e a eternal entendre; e asò metex pot fer eternal
entellegible entès, qui de sí metex pot abastar a eternal
entellectiu e entendre, al qual entendre eternal poden
abastar de sí metexs eternal entellectiu e eternal entellegible
entès.
Déu pusca aver en sí metexa la sua fi, la qual pot aver
per raó de eternitat en la qual saviea à eternal entellectiu
e eternal entelligible entès e eternal entendre; e per asò
la saviea no à apetit ni enclinació a neguna fi qui sia fora
sí metexa.
pusca esser comensament eternal e aver en sí metexa
eternal amatiu e eternal amable amat e eternal amar. Asò
metex se seguex de la volentat, qui és per so que la eternitat
pusca esser amada eternalment en eternificatiu eternificable
eternificar e en eternificar.
pusca aver en sí metexa eternal amar qui estia en lo mig
de eternal amatiu e amable; e per asò l'amar de la volentat
no pot esser alterat ni en privació esdevenir.
pusca aver en sí metexa e de sí metexa eternal fi en la
qual aja eternal repòs; e per asò la volentat no enserca
la sua fi sucsecivament, ans à aquella actualment en sí metexa
en eternitat.
esser comensament eternal e que en sí metex aja eternal
possificar, qui sia en lo mig de eternal possificatiu
possificable possificar, sens la qual eternitat poder no
poria esser comensament eternal ni aver sufficiència en
sí metex de sí metex, ni a eternal entendre e amar no
poria abastar.
sí metex e de sí metex eternal fi qui sia eternal comensament;
e per asò en lo poder de Déu no à successió de
potència en actu, quar tot quant à en sí metex és actualment
e eternal.
en son possificar, la fi de son possificatiu e de
son possificable; quar sens eternitat, la fi de son possificar
sens successió no poria estar.
en la saviea [e] en la volentat de Déu; e per
asò no
comensat lo món; quar ans que
comensament eternal en la sua volentat e saviea.
la sua saviea e volentat, per lo qual mijà no pot estar lur
existència e lur essencial agència en mutació ni en temporalitat.
saviea e volentat, e que la sua fi sia eternal en la saviea [e]
en la volentat; e per asò la saviea e la volentat no àn necessitat
de la fi de temporalitat.
saviea eternal comensament; e per asò saviea no pot aver
ygnorància de neguna cosa, ni osiositat en ella no pot caver
ni estar.
de Déu no sia fi ni comensament; e per asò la eternitat és
aytant infinida en extensitat com en duració.
miyà de saviea; e per asò són
eternar e complir.
és en lo mig de la volentat, acsident no pusca comensar ni
estar; e per asò és aquell amar eternal incorrompable e
inmutable.
de Déu sia comensament fi e fi sia comensament; e per
asò cové que lo seu amar sia eternal, e sia de fi e de comensament
eternal.
convertesquen eternalment mijà e fi; e per asò és l'amatiu
fi eternal, e l'amable és fi eternal, e l'amar atretal. Asò
esser no poria sens eternitat estant
volentat.
comensament mijà e fi eternalment sens neguna successió;
e per asò en aquell comensament mijà e fi, qui en eternitat
estan, no à corropció, ni neguna fi no y pren alteració
ni negun mudament.
Solució
raó de eternitat; e per asò cové que eternitat sia sens
quantitat per so que la saviea pusca saber infinidament, la
qual no la poria saber infinidament si eternitat avia quantitat,
quar aquella quantitat privaria infinidament del saber
de saviea e infinida amativitat de la volentat qui ama aytant
infinida extensitat en eternitat com infinida duració;
e quar en Déu saviea volentat vertut e eternitat se convertexen,
seguex-se de necessitat que eternitat sia quanta
en unitat sens quantitat.
mijà eternal qui està en lo mig de eternal entellectiu
e entelligible entès, lo qual en ells estar no poria si la eternitat
era quantificada e la sua essència ab cantitat estava.
la sua saviea; e per asò eternitat no à quantitat per so
que la sua amabilitat sia infinida en la entellectivitat de
saviea e en la amativitat de la volentat.
sàpia eternitat simple disparada a tota composició; e si
eternitat era ab quantitat en extensitat e sens quantitat en
duració, seria eternitat composta de majoritat e menoritat;
e quar aytal composició seria contra la volentat e la
entelligibilitat de la saviea, eternitat no pot estar en
quantitat.
sua saviea e de la sua eternitat; e quar està en infinitat
per raó de la infinida duració de eternitat, cové que estia
en infinida seybilitat extensament sens quantitat.
eternitat infinidament en duració; e per asò aquella fi és
sens quantitat en durabilitat. Asò metex se cové de la fi
de extensitat, per so que la saviea aja aytan gran fi de
vertut en extensitat com en durabilitat.
fóra la entellegibilitat de eternitat termenada en vertut
e fóra la sua entelligibilitat major en potència que en
actu, quar possíbol cosa fóra a la saviea a entendre eternitat
sens quantitat; e quar tot quant és en Déu és actualment,
cové que
nombre ternal, so és assaber, entellectiu entelligible entendre,
e privació de la sua fi seria si
entendre, era mesurat ab quantitat de extensitat e de duració.
No pot, doncs, esser en eternitat, quantitat, per so
que pusca abastar a la fi de saviea.
de saviea, qui està eternalment enfre eternal entellectiu
entellegible, enfre los quals no poria estar eternal si
eternitat avia quantitat; quar no seria eternal entelligibilitat
qui abastàs a eternal entellectivitat.
que la fi de eternitat, la qual fi és que eternitat aja en sí
metexa, sens quantitat, eternificatiu eternificable eternificar
ab los quals sia
extensitat com en duració.
enfre amatiu e amable, lo qual no poria estar vertuós si
la volentat amava, en eternitat, quantitat.
vertut; e per asò la volentat no pot amar visci en eternitat,
lo qual amaria en eternitat si ella avia quantitat.
sí metexa que
metexa, e quar no ama en sí metexa quantitat, no à quantitat
per so que sia complit son amar. No ama, doncs, la volentat,
en eternitat, quantitat, la qual eternitat no à quantitat
per so que sia en ella complit l'amar de la volentat.
fi de sí metexa; e per asò pot reposar en sí metexa, lo
qual repòs aver no poria si eternitat avia quantitat; quar
aquella quantitat termenaria l'amar de la volentat, en la
qual termenació la volentat repòs no poria aver, quar no
seria de sa essència infinida amabilitat.
mijà que amar, ni la eternitat major que eternar, la qual
eternitat, si avia quantitat, lo pogra aver major senes
quantitat, e asò metex de la volentat. Seguex-se, doncs,que
eternitat és sens quantitat.
de nombre per so que la volentat pusca aver sa fi en
aquell nombre, qui és de essencial eternal amatiu amable e
amar; e en aquesta quantitat de nombre no pot estar
quantitat mensural, per so que la fi de la volentat pusca
esser eternal; e quar enfre la volentat e la eternitat no à
majoritat, no pot esser en eternitat, quantitat.
eternal si eternar, qui és mijà de eternitat, estava en quanti
at; quar aquella quantitat extensa eternal seria eternal visci
ab lo qual vertut no auria fi ni compliment en eternitat.
lo seu mijà, qui és eternar e vertut e actu de eternitat, no
pot eser mesurat en temps, e per asò vens e trespassa
quantitat de temps, lo qual trespassament no poria fer si
en temps podia esser mesurat. Asò metex se seguex de
quantitat extensa, la qual vens e trespassa vertut de eternitat,
qui és major que quantitat.
quantitat, fóra la sua vertut major en la fi de duració
que
infinida, e en la fi de sa extensitat fóra finida. Fóra, doncs,
lo seu repòs en fi composta de majoritat e minoritat; e
asò és impossíbol.
majoritat no pot estar sens minoritat; e per asò cové que
la fi de eternitat sia mijà qui estia egualment, sens quantitat,
en lo mig de infinida duració e extenció.
Per aquestes natures, que dites avem, dels comensamens,
apar al enteniment la infinitat que eternitat à en
extensitat, e aquesta invensió és molt amable.
Solució
en qual eternal essencial amatiu e en qual essencial
amable e en qual essencial amar. En aquestz tots
eternitat qual substancialment per so que cascú sia qual
vertuosament e vertaderament.
volentat e fi se convertexen, e aquesta és la eternitat de
Déu tan solament. És
és en l'enteniment humà, qui és qualitat accidental en la
qual l'enteniment contempla la reyal eternitat de Déu.
g. h. t. h. Aquella és eternitat reyal en qui la
volentat à major vertut; e per asò no pot esser mas
vertut e a volentat. És
comensament, mas no à fi, e en aquella la volentat de l'ome
no à tan gran vertut en amar com à en la reyal eternitat.
e vertut són eguals substancialment sens negú accident;
e per asò és aquella eternitat vertuosa amorosa
en quals essencials eternals de volentat e de vertut.
ama aytan gran fi en veritat com en sí metexa; e
per asò la eternitat és aytant qual en aquella veritat com
en la volentat.
que volentat ni veritat, e en qui volentat és aytan gran
en veritat com en sí metexa; e per asò la volentat no vol
que eternitat sia sobjectada a falsetat.
volentat e a veritat, e per asò fa esser qual en amar verificar
e eternar; e per asò falsetat ni desamar ni privar en
aquella eternitat no pot estar.
major fi de volentat; e per asò la volentat humana forma
en son amar
reyal eternitat en la qual la volentat contempla la eternitat
de son amar.
e fi són eguals en enfinir e amar; e per asò la volentat
del home just ama més aquella eternitat que la sua eternitat
eviternal.
egualment en volentat sens majoritat; e per asò és majoritat
creada, en la qual la volentat del home pusca més
amar aquella eternitat que la sua senblansa, en la qual
contempla la reyal eternitat ab major egualtat d'amar.
és fi de veritat e veritat és fi de vertut; e per asò la volentat
de Déu no pot amar ni vol amar neguna falsetat, e
per asò falsetat no pot esser cretaura ni en natura eternal
no pot esser sustentada.
e veritat són quals eternals sens majoritat; e aquella eternitat
à posada sa senblansa en la eviternitat del món qui és
eternal segons posterioritat, e sa desenblansa à posada en
aquella segons anterioritat de temps, en lo qual la eviternitat
és comensada e temps en ella à pres comensament.
és en vertut e en veritat qual, e qui fa en sí metexa vertut
e veritat eser raons reyals eguals e eternals, estant cascuna
qual substancialment sens negú accident.
major vertut; e per asò visci no pot esser sustentat en
eternitat, ni en la eviternitat dels sans de glòria no pot
esser vacuytat de fi, ni en la eviternitat dels dampnatz no
pot esser compliment de fi.
e fi són eguals e quals, e per asò aquella eternitat és fi e
vertut de totes fins e vertutz creades; e per asò no pot
esser en ella visci sustentat ni vacuytat de fi.
à major egualtat; e per asò cové que en aquella eternitat
sien quals en qui egualtat sia sustentada; quar sens aquells
quals, egualtat no auria en qui fos.
fi de veritat; e per asò cové que en veritat sia eternal
qual verificatiu qui sia fi de eternal qual verificable, e que
amdós sien eternals quals fi de eternal verificar qual, e
aquell sia di d'amdós.
egualtat eternal de veritat, e per asò en aquella eternitat
cové esser egualtat en veritat de verificatiu eternal qual
egual, e de verificable eternal qual egual, e de verificar
eternal qual egual; e per asò en natura de eternitat no
pot estar desegualtat.
egualtat de veritat que
eviternals, les quals són ymages de la reyal eternitat a la
qual hom va ab veritat.
fi de egualtat; e per asò cové que en eternitat sia
fi en quals essencials eguals de fi, en la egualtat dels quals
fi sia eternal.
Solució h. i. k.
e sens moviment, per so que la sua vertut veritat e glòria
sien en ella sens successió e moviment; e per asò à eternitat
creada la sua senblansa en eviternitat, en la qual és temps
sens successió e sens moviment, e aquella senblansa és la sua
desenblansa en quant és comensada e en temps sustentada.
temps e que moviment; e per asò fo enans que temps e
que comensament en temps sustentat e temps en ell comensat:
d'on per raó d'asò eternitat en temps no pot estar
ni eternitat en temps caber.
eternitat que en temps; e per asò aquella major egualtat
de vertut e de veritat no pot caber en la egualtat que
temps à en vertut e en veritat: per què cové que temps
sia comensat fora eternitat.
vertut e de veritat e menoritat; e per asò lo seu moviment
està enfre potència e privació: per què en eternitat no
pot caber ni estar.
de la eternitat, e temps és ymage de moviment e de
comensament, la qual ymage en ells és sustentada, e ells,
sens aquella ymage, no porien esser ni estar. Fo, doncs,
enans eternitat que temps e que lo seu sustentament.
estar en vertut e en glòria ; e quar aquella egualtat no à
en qui sia sustentada, no pot estar temps en eternitat, ans
cové que per elles sia comprès e mesurat.
sens temps; e per asò temps à concordansa ab
menoritat, ab la qual menoritat eternitat no pot aver concordansa
en duració de glòria e de vertut.
en temps; e per asò la vertut de eternitat no pot caber en
la vertut de temps; e per asò la vertut de eternitat no pot caber
en la vertut de temps. Cové, doncs, estar la vertut de temps
en comensament, en lo qual temps cové esser comensat
per so que en ell la sua vertut sia sustentada.
per què aquella contrarietat ab
convertir; e quar eternitat e majoritat se concorden, e
temps e menoritat, la vertut de eternitat en temps no pot
esser sustentada, ni la vertut de temps en eternitat no
pot estendre.
no pot néxer sens temps, per so quar temps no pot esser
sens minoritat; e per asò temps no pot esser egual a eternitat,
en la qual nex eternar qui és egual vertut de eternificatiu
e eternificable.
que en temps, e asò no pogra esser si eternitat fos en
temps en eternitat. Fo, doncs, eternitat enans
que temps fos comensat.
e aquella egualtat no porien aver en temps; e per asò
temps e eternitat no poden estar ni caber en
egualtat.
glòria repós ab menoritat, ab la qual aurien repòs en glòria
si ab temps estava veritat en eternitat.
que
veritat, la veritat de temps e la egualtat d'aquella: per què
cové de necessitat que la veritat de les coses qui en
temps són sustentades, aja comensament en lo qual temps
sia comensat.
majoritat e menoritat; e quar eternitat és veritat
major que la veritat de temps, si temps estava en eternitat
e eternitat en temps, estaria
e menor: la qual cosa és impossible.
metexa raó en veritat. Asò metex se seguex de eternitat
e de temps, qui en veritat no pot caber ni estar. Està,
doncs, aquella egualtat fora eternitat comensada, en falsa
openió d'alscuns filòsofs qui àn dit que
major egualtat de gloriatiu gloriejable gloriejar. Estaria,
doncs, aquella major glòria fora la egualtat de sí metexa
si temps e eternitat avien egualtat en duració, com sia
asò que
no pusca eser sustentada.
menoritat, ni la glòria de temps no pot esser en majoritat;
e per asò temps no pot estar en eternitat.
pot estar en glòria ; e per asò aquella egualtat no à sobject
en qui pusca estar, quar si sobject podia aver, porien
se convertit glòria e passió, egualtat e menoritat, lo qual
convertiment és impossible: per la qual impossibilitat és
demostrat que temps no pot esser eternal.
quar si caber hi podia, poria esser aytan gran menoritat
com majoritat; la qual cosa és impossíbol. Fo, doncs,
eternitat enans que temps e fo enans sens temps, e serà la
sua ymage eternal en temps, la qual ymage és eviternitat,
en qui la eternitat eternalment serà contemplada per los
sans de glòria e temuda per los peccadors infernatz.
Solució
de veritat e de glòria en extensitat infinidament, con eternitat
a granea en duració; e per asò és eternitat en infinida
extensitat de veritat e de glòria e en infinida duració, per
la qual infinitat és fora temps e fora terminació, e comprèn
lo firmament e tot so qui en ell és contengut, e està defora
e dedins lo firmament infinidament, essencialment, magnificadament,
vertaderament, gloriosament e eternalment.
que veritat pos en ver concordansa de infinitat en extensitat
en duració; e per asò eternitat no pot esser conlogada
en loc ni compresa, e pot esser en tot loc e fora loc.
veritat; e per asò és en egualtat de magnificatiu magnificable
magnificar e de verificatiu verificable verificar. És,
doncs, eternitat en tot compliment.
en veritat de granea; e per asò és en tot quant és sens
poquea e sens falsetat.
e de glòria ; e per asò no és en poquea ni en pena ni en
contrarietat: per què eternitat no pot esser compresa, ans
conté en sí metexa tot quant és creat.
e per asò està en gloriatiu gloriejable gloriejar en qui
granea està extensament ab egualtat de magnificatiu magnificable
magnificar; e per asò eternitat comprèn tot quant és.
asò no pot esser en poquea ni en pena, e està en son
compliment, [e] en lo compliment de granea e de glòria ,
ab eternificatiu eternificable eternificar qui són lo seu compliment,
e ab ells està en tot quant és e en sí metexa.
concordansa e egualtat de eternificatiu eternificable eternificar,
sens los quals estaria en vacuytat de sí metexa e
de granea concordansa egualtat. Està, doncs, eternitat en
compliment de sí metexa e de granea concordansa egualtat.
fora minoritat poquea e contrarietat; e per asò no
pot esser compresa en loc ni fora loc.
[e] egualtat de granea e ab duració e egualtat de
sí metexa; e per asò neguna menoritat no pot compendre
eternitat.
glòria e concordansa: e per asò està en veritat verificatiu
verificable verificar, e en glòria glorificatiu glorificable glorificar,
[e] en concordansa concordatiu concordable concordar,
per so que eternitat pusca en lur compliment estar.
veritat ab egualtat de sí metexa; e per asò no pot estar
en desegualtat ni en pena ni en falsetat, en qui estaria si
era compresa.
menoritat, e asò veritat posa en ver per so que ab eternitat
en glòria repòs pusca aver.
ab concordansa; e per asò està en son eternificatiu eternificable
eternificar e ells estan en ella: per què eternitat
no pot esser compresa per falsetat contrarietat e desegualtat
ne per neguna altra cosa.
sens minorificar; e per asò en minoritat no pot termenar,
ni veritat ni concordansa en ella no poden defallir.
menoritat; e per asò està en verificar e egualar sens minorificar:
per què eternitat no pot esser compresa.
concordansa; e per asò és en aquella glòria ab concordansa
de concordatiu concordable concordar. Està, doncs,
eternitat en concordable per so que concordable no pusca
defallir a concordatiu e a concordar.
de glòria ; e per asò està en concordansa de gloriatiu
gloriejable gloriejar, en la qual concordansa eternitat
fa estar son eternar per so que aquella concordansa en
minoritat no pusca termenar.
de glòria ; e per asò la sua essència no pot estar termenada
en minoritat desegualtat privació e pena.
concordansa en qui no à menoritat; e per asò no pot
esser termenada en desegualtat contrarietat e menoritat.
És, doncs, eternitat, en tot quant és, comprenent e no
compresa.
Solució
manera per la qual és, so és assaber, essencial manera de
essencial eternificatiu eternificable eternificar en qui està
manera essencial de granea glòria e poder.
concordable eternificable, e és magnificativa poscificativa
concordativa, e és magnificar possificar e concordar; e
per asò à manera en sí metexa d'estar e obrar.
e per asò à manera de unitat e de moltes raons
reyals; e per asò pot eternitat esser so que és e pot esser
gran e esser comensament, e poden esser eternals raons
granea poder e comensament.
no li pot contrastar; e per so pot aver manera, sens
minoritat, en magnificar possificar e eternar: per la qual
manera eternitat és so que és.
és fi de granea glòria e concordansa; e per asò eternitat
és so que és, [e] en la sua manera granea glòria e concordansa
àn manera eternal per la qual són eternals.
sien en ella sens comensament de temps, e granea és per so
que glòria e eternitat no ajen comensament en extensitat,
e glòria és per so que granea e eternitat no ajen passió; e
per asò en aquesta fi à eternitat manera de compliment.
asò eternitat no à manera de minoritat; e glòria és en
granea de eternitat, e per asò eternitat no à manera de
passió. Està, doncs, eternitat so que és ab manera formal
e no material.
e de comensament; e per asò eternitat à manera de concordansa
en granea [e] en comensament: per la qual concordansa
eternitat à manera de esser granea e de esser
comensament e concordansa.
menorificar, e à manera de concordar sens contrariar, e à
manera de eternar sens privar; e per asò en eternitat no
à manera de corropció, e la sua manera és durar en sí
metexa en granea [e] en concordansa.
no pot esser comensada en ella menoritat qui sia de la
sua essència; e per asò, en lo seu estament, minoritat no
à neguna manera: d'on se seguex que eternitat à manera
en extensitat infinida e en infinida duració.
glòria e concordansa, e de eternificatiu eternificable
eternificar; e per asò és plena de manera infinida en duració
en possificació e en gloriació en concordansa; e ab
aquesta manera és eternitat so que és.
comensament, à manera possificativa e possificable, gloriativa
e gloriable, comensativa e comensable, eternificativa
e eternificable; e per asò à manera d'estar en possificar
glorificar comensar e eternar.
poder de eternificar gloriar sens minorificar; e estant eternitat
en poder ab glòria , à manera de eternificar possificar
en gloriar sens minorificar.
comensament, à concordansa manera de sí metexa e de
poder e de comensament; e estant comensament en concordansa,
à manera de sí metex e de poder e de concordansa;
e estant eternitat en poder comensament e concordansa,
à manera de sí metexa e de poder concordansa e
comensament.
en poder, minoritat no pot aver manera en concordansa
ni en poder. Asò metex se seguex en eternitat, en qui
minoritat no pot aver manera per so cor eternitat està en
poder e en concordansa. És, doncs, eternitat so que és ab
la sua manera metexa e ab manera de poder e concordansa.
menoritat, ni comensament ab menoritat no pot esser poder;
e per asò menoritat no à manera, en lo convertiment
e en la unitat de nombre, de poder e de comensament.
Asò metex se seguex de eternitat, en qui minoritat no à
manera, estant eternitat poder e comensament.
eternitat, àn manera eternal com ajen repòs en glòria , ab la
qual eternitat és
és eternitat, à manera eternal com sia repòs de comensament
e de concordansa. Asò metex se seguex de eternitat,
qui à manera gloriosa comensant e concordant e eternant.
en concordansa, contra la qual manera no pot minoritat;
e per asò en la manera de eternitat e de glòria no
à manera de contrarietat de temps ni de pena ni de negú
mudament.
glòria no era en comensament, eternitat, qui és glòria
e comensament, no auria manera de eternar comensar e
gloriar, e menoritat auria manera en menorificar glòria
comensament e eternitat; e asò és impossible.
esser; e per asò no pot aver comensament en eternitat, en
qui à concordansa de eternificatiu e eternificable e eternificar,
la qual concordansa és manera en eternitat sens contrariar:
per la qual manera eternitat pot estar e obrar.
Solució
eternificable eternificar; e per asò abasta a infinit
poder infinida saviea e infinida glòria , ab los quals és
metexa cosa en nombre.
saviea, e per asò és infinit comensament qui abasta a
infinit possificable e entelligible; e per asò eternitat no
pot defallir ni la saviea no pot aver ignorància.
e eternificable, possificatiu possificable, entellectiu
entelligible; e per asò eternitat és ab compliment de
sí metexa e de poder e de saviea.
saviea de poder e és ab sí metexa; e per asò menoritat en
eternitat no à poder.
glòria ab poder; e per asò és gloriós e poderós comensament
eternal.
és ab glòria son poder; e per asò ignorància ni defalliment
de poder ni de glòria en ella no pot estar.
de glòria sens minoritat; e per asò és major que temps
e que defalliment de poder e que privació de glòria , e
minoritat no pot eser de la sua essència, ni majoritat atretal,
qui sens menoritat no pot esser.
e és ab mijà de poder; e per asò pot comensar eternar de
eternificant e de eternificable.
per asò no pot esser eternitat comensament ab minoritat,
e poria comensar totes coses eternalment si elles ó podien
reebre.
e per asò pot esser ab eternificant e ab eternificable,
e és sens minoritat en possificar e en eternar: per què menoritat
en eternitat no pot entrar.
e eternar; e per asò és ab unitat de totz
reyal ab totz
e per asò no pot esser defora saviea ni defora glòria ,
ni aquella saviea ni aquella glòria defora eternitat no poden
estar.
metexa, e saviea és ab glòria en eternitat, e glòria és en
eternitat ab saviea; e per asò en eternitat, ignorància pena
privació ni minoritat no poden entrar.
en lo mig de saviea e en lo mig de comensament; e per
asò a l'entellectiu no pot defallir entellectible, ni a l'entellegible
entellectiu, ni entendre a amdós.
e és ab saviea de comensament; e per asò no pot comensar
ab minoritat, ni minoritat la sua saviea no pot compendre
ni termenar.
ab sí metexa saviea; e per asò és ab sí metexa e ab saviea
mijà qui és eternar e entendre, ab lo qual menoritat no
pot participar.
glòria e glòria és ab eternitat comensament de eternitat;
e per asò comensament està en lo mig de glòria e de eternitat,
al qual no poden defallir gloriejar ni eternar, ni a
ells, comensar.
e és ab glòria en comensament; e per asò menoritat no
pot comensar en glòria ni en eternitat.
gloriejar eternar; e per asò menoritat en la glòria de eternitat
no pot estar ni en la eternitat de glòria .
etendre comensar; e per asò no pot ab minoritat comensar
son entendre ni son eternar.
Significada avem eternitat artificialment, segons les
és lum al humà enteniment com artificialment trespàs
entendre altament sobre sí metex, la entelligibilitat de Déu
e de ses proprietatz, ajudant, emperò, la gràcia de Déu.
De la
EN aquesta part donam doctrina con hom solve unes qüestions per altres, so és
assaber, que per les solucions de les unes qüestions hom solve les altres, les
quals solucions són en aquesta distincció, e primerament, de les qüestions
qui són en la primera part, ab les quals solvem esta qüestió:
Si és resurreció.
Solució
no
probació és significada resurrecció; quar si no era resurrecció,
seria enaxí impossíbol que Déus fes gran bé en les
coses creades, com és impossíbol conversió de bonea e
de granea en creatures; quar gran bé està en unió d'ànima
e de cors, durant aquella unió en eviternitat.
e granea de creatura està en eviternitat, reebent aquella
creatura gran gràcia e justícia esperitualment e corporalment
de son creador. Asò esser no poria sens resurrecció.
pot lo poder de Déu, en eviternitat, usar de cascú home
segons les obres que aquell home aurà fetes, e si no és resurecció
defayl sobject eviternal al divinal poder; lo qual
defalliment és impossible. És, doncs, resurrecció per so
que
e entellectualitat, ajustat e unit.
aver poder a entendre eviternalment lo poder que
Déus à en saviea, e si no era resurrecció entendria ànima
e no home, o si era ànima mortal, no entendria home ni
ànima, aprés sa mort, lo poder que Déus à en saviea: d'on
se seguiria que Déus entendria contrarietat de son poder
e de sa saviea contra la fi per què à creat home; lo qual
entendre és impossible.
Déu s'estenen en saber e amar home en eviternitat, e en
aquella eviternitat s'estenen la saviea e la volentat del
home en saber e amar Déu. És, doncs, resurrecció, per
so que resurrecció sia sobject a extensa volentat e saviea
de Déu e de home, e que eternitat aja ymage corporalment
e esperitual en qui eviternalment sia contemplada.
pot esser sobjecta a visci, com sia asò que vertut e visci
sien contraris. És, doncs, resurrecció per so que la volentat
de Déu satisfassa a vertut d'ome e ponesca visci
de home en eviternitat, segons que home, en temps, de
son poder à satisfet a Déu vertuosament o és estat contra
Déu viciosament.
e per asò à creada eviternitat, en la qual veritat corporal
[e] esperitual de home ajen vertut contemplant la veritat
e vertut eternal. És, doncs, resurrecció per so que sia eviternal
contemplació de natura corporal [e] esperitual, sens
la qual contemplació la veritat de Déu fóra sens vertut en
crear home.
ànima, e ànima e cors són en home e home és en ànima e
en cors; e per asò home és aquell qui fa coses veres en sí
matex o coses falses, e merex per coses veres glòria en
sí matex e per coses falses, pena. És, doncs, resurrecció
per so que la justícia de Déu jugje home en home.
e quar Déus creà home ab bontat, creà home a glorificar
bontat de home; e quar la bonea e la glòria de Déu se
convertexen ab eternitat, creà Déus glòria de home a
eviternitat; e quar bonea d'ome és de sensualitat e esperitualitat,
és resurrecció de necessitat per so que resurrecció
sia sobject a eviternitat.
ab glòria ; e quar Déus creà home a glòria , creà home a
gran glòria : gran glòria d'ome és si és resurrecció, e si no
és resurrecció, glòria d'ome no és en altra vida, mas en
aquesta, e en aquesta vida és glòria d'ome en poquea, e
pena d'ome és en granea, e à Déus creat home a glòria
ab poquea e a pena ab granea; e asò és impossíbol e contra
les proprietatz de Déu. És, doncs, resurrecció, la qual
significada avem per les solucions fetes sirculament per
la primera figura, segons los
regles. Aquesta significació e probació metexa de resurrecció,
pot esser feta per les qüestions qui
la segona figura e tersa e quarta e en les diffinicions e
en la taula.
2. De les qüestions de la segona figura
Si en generació e en corrupció se fa resolució a la
primera matèria.
Solució
que
provat avem; e per asò roman en generació differència, enfre
sensual e sensual, sustentada en concordansa de sensual
e sensual, sustentada en la massa elementada que l'ome
tramet en la fembra o que la
Aquesta massa és sensible, e so que lexa, atretal, és humit
radical de la substància individuada, e pren nudriment de
la primera matèria e de la primera forma qui són partz
substancials no sensibles e comensamens generals a totz
los genres e les espècies, e és d'elles montiplicat caos
general no sensible, e apar la sua semblansa en la massa
espacífica que dita avem. No passa, doncs, en la generació,
resolució tro a la primera matèria segons humit radical,
quar si ó faya, no seria aquella massa sensible ni
deferència no auria sobject en qui fos sustentada en
major concordansa que corropció, ni en
agent natural no engenraria sa semblansa de sí metex:
la qual cosa és impossíbol, segons cors natural.
és enans que mijà e fi, a la qual probació pot
esser reduyta la solució de la qüestió que dita avem,
tinent la negativa; quar si la resolució en generació passava
tro a la primera matèria, seria enans privació que
comensament e mijà, e perdria
fi d'amdós, e vendria estrayn comensament mijà e fi: la
qual cosa és impossible, per so que pusquen romanir lo
primer comensament mijà e fi de generació.
essència del àngel à majoritat egualtat e minoritat, e
d'aquella solució pot esser treta la solució de la qüestió
damunt dita, axí com en la essència de l'esperma o de
la massa de la planta, en qui estan majoritat egualtat e
minoritat; quar del agent natural à major semblansa, en
aquella massa, que de la primera matèria, e si la resolució
passava tro a la primera matèria, perdria
semblansa, e per conseqüent egualtat e minoritat, [e] en
cors natural seria vacuitat; e asò és impossible.
part, differència comensament e majoritat són en la essència
del foc simple; e quar la esperma és elementada,
seguex-se de necessitat que en ella sien differència comensament
e majoritat, per so que lo foc aja en ella les
sues semblanses; e asò metex se seguex de l'agent natural
qui tramet aquella esperma e del pascient natural qui
aquella reep, qui montiplica la matèria de la qual viu lo
seu humit radical, so és lo seu nombre singular e propi.
No passa, doncs, en la generació resolució a la primera
matèria, quar perdrien-se les semblanses del foc e dels
agens naturals e passiens: la qual cosa és impossible, segons
cors de natura.
actu, so és assaber, si són en aquella substància essencialment.
Solució
part, granea és bonificable de essencial bonificabilitat; e
per asò és significat que lo foc és ignible de essencial
ygnibilitat. Asò metex se seguex de la substància elementada,
qui és elementable de essencial elementabilitat, de
la qual essencial elementabilitat no poria esser elementada
si
enaxí com en bonea, en qui no poria esser granea si no
era bonificable de essencial bonificabilitat, ni en lo foc,
si no era ygnificable de essencial ignificabilitat. Són,
doncs, los elemens en la substància elementada essencialment
e actual, per so que en ella sia granea de essencial
elementabilitat e elementativitat; e quar en ella són compostz
e los uns elemens estan dejús los altres, és la simplicitat
d'aquells invisible.
elemens simples són actualment en la substància elementada;
quar la bonea del foc simple és raó al foc que fassa
bé e la sua duració és bona, la qual duració és raó per la
qual lo foc dura; e per asò lo foc à apetit natural, sotz
raó de bontat, a elementar la substància e à apetit a durar
en ella actualment sotz raó de duració, e [a] aquest apetit
aytal, contrarietat no pot contradir ni differència no sosté
confosió de raons reyals.
à concordansa, e aquella concordansa és gran e durable;
e per asò lo foc roman essencialment en aquella
substància e la sua calor roman en propri sobject, e asò
metex se seguex de la sua quantitat e dels altres accidens;
e si
seria enfre ell e la substància contrarietat, quar
perdria en aquella sa pròpria qualitat e
propis accidens, los quals accidens perdrien propi sobject
e serien apropriatz a sobject estrayn contra cors natural,
e
substància no seria d'elemens, e seria elementada e no elementada;
e asò és contradicció e contra cors natural e
contra l'apetit del foc e de totes les sues partz substancials
e accidentals.
Si és
Solució
la bonea de Déu és aytan gran com la sua saviea, e per
aquesta probació és significada la solució d'aquesta qüestió,
so és assaber, que si és
cové que sia de essencial entellectiu entelligible entendre,
e que la sua bonea sia aytan gran com ell metex, en la
qual sia essencial bonificatiu bonificable bonificar, e que
la differència del enteniment e de la bontat sia lum com
amdós sien raons reyals no confuses, e que la granea sia
raó per la qual l'enteniment e la bontat sien grans; e de
tot asò se seguex lo contrari si entre totz los hòmens
no àn mas
ignorant
granea de totz los altres; e asò és impossíbol. Són,
doncs, moltz entenimens destins los uns dels altres.
com aquell enteniment, e duraria la granea d'amdós en
concordansa sens contrarietat, en aytan, que naturalment
seria enfre los hòmens concordansa sens contrarietat, e
voler sens desamar, e entendre sens ignorar, e en la fi de
la
És, doncs, en la conclusió, vera la negació.
los hòmens, és major en sa part que en tot sí metex; quar
en sa part à poder d'entendre e no à poder en sí metex,
quar en sí metex no comensa entendre e comensa enten
re en sa part. A, doncs, major vertut en home que
metex, e dura la sua fi en home e no en sí metex, el seu
contrari, qui és ignorància, és pus prop a la sua essència
que a la essència del home, pus que en la essència del
home à major vertut que
home no à poder de entendre en sí metex, quar no à sobject
en qui pusca entendre, e totes aquestes coses són inconveniens
e impossibles; e no és altra vida si és
tan solament, ni és resurrecció, la qual provada
avem. Són, doncs, moltz entenimens.
d'aquell
veritat, e el seu mijà, qui és entendre, és egual comensament
en totz los hòmens. Són, doncs, totz los hòmens
esperitualment eguals en poder e en comensament e en
saviea e entendre e en veritat falsetat ignorància, e per la
natura del cors són deseguals corporalment e eguals esperitualment,
e con mor lo cors pert-se lo sobject de egualtat
e de desegualtat, e pert-se lo nombre d'aquell home e no
és res aprés sa mort. És, doncs, la unitat del enteniment,
comensament de la sua privació metexa e del seu possificar
entendre e verificar; e asò és impossíbol.
qui l'enteniment aja repòs, e el seu enteniment no és mas
en esta vida; e asò metex se seguex de la volentat: d'on
se seguex que aquella unitat universal del enteniment e
de la volentat està en minoritat de fi e de glòria , e per
conseqüent en minoritat d'amar e d'entendre, e de entellectiu
e entelligible, e de amatiu e amable, e és minoritat
fi, la qual la volentat desira per so que en ella aja repòs
ab minoritat d'amar e d'entendre e de gloriejar; e asò és
impossible e contra la natura d'amar e d'entendre.
amativa, e per conseqüent vertut entellectiva per so com
és entelligible. Déus per creatura no és bonificable, e à
creada vertut bonificativa qui bonific l'amativitat e la entellectivitat
creada per so que sia bo amar e entendre en la
entelligibilitat e amabilitat de Déu, la qual amabilitat e entelligibilitat
és fi e majoritat de la amativitat e entellegibilitat
creada e de la vertut e bontat: e asò declara e illumina
differència de moltz entenimentz; e si no és mas
és perduda differència e el lum de la entellectivitat
e amabilitat, amar e entendre, entelligibilitat amativitat,
e fi no és repòs e roman visci, e no és vertut amar ni
entendre ni fer bé. És, doncs, vertut lo contrari; e asò
és impossible.
de vertut e de veritat, e si és
és menor, quar en lo visci d'un home se montiplica visci
en totz; e quar granea de vertut e de veritat à major
concordansa ab eser, e poquea de vertut e de veritat
ab no esser, seguex-se de necessitat que sien moltz entenimens
per so que granea de veritat aja sobject en qui
pusca estar.
en moltz entenimens, no és durable la sua unitat universal,
quar la sua divisió minorifica la sua universitat e
està sobject a generació e a corropció, e à natura de verificar
e falsificar e contrariar, e no pot aver repòs en
glòria , veritat; e si són moltz entenimens, seguex-se, de
so que dit avem, lo contrari. Són, doncs, moltz entenimens
de necessitat.
per essència, al enteniment de altre home, és cascú
enteniment naturalment comensament bo no confós, e glòria
pot esser repòs naturalment a cascú enteniment, segons
les obres d'aquell; e si és
universal, està la sua universalitat e unitat en cascú home,
estant cascún home en diverses locs, e cascú home estant
substància individuada sotz raó de la matèria corporal e no
individuada sotz raó de la matèria esperitual; e seguir-s'ia
que cascún home esperitualment fos totz los hòmens en
aquells són, e lo contrari d'asò seria segons la natura
corporal, e seria la substància del home en endividuytat
menor esperitualment e major corporalment, e glòria no
poria esser repòs esperitualment a negú home, e poria
esser repòs a cascú home corporalment. Són, doncs, moltz
entenimens per so que no sien los inconveniens que ditz
avem, e que glòria sia comensament en qui pusca aver
repòs cascú bon home.
Solució
la qual probació avem feta sotz raó de bontat; e si és
déus qui sia mal, són dos déus,
amdós contraris infinidament, e seguex-se que bona cosa
és esser e mala cosa és esser, e bona cosa és no esser e
mala cosa és no esser; e quar aquesta contradicció no pot
estar, és impossíbol cosa déus mal esser.
Qüestió
Provat avem que bontat és comensament general, segons
la qual probació poden esser provatz los altres
comensamens d'esta art esser generals; e quar aquesta art
és de generals comensamens e del mesclament d'aquells, los
uns en los altres, seguex-se de necessitat que sia general,
quar si no era general a totes sciències, serien les sues
partz generals e
És, doncs, aquesta sciència general.
Qüestió
Déus és aquella cosa en qui bonea e granea, e les altres,
se convertexen, e peccat és aquella cosa qui no
convertex ab bonea ni ab neguna creatura; e per asò és
peccat aquella cosa qui no és Déu ni creatura, e és aquella
cosa qui és colpa d'ome contra mèrit d'ome e contra so
que Déus és e contra esser e obra de creatura.
Qüestió
Defalliment és aquella cosa qui és contrària a granea
de bonea de duració, e les altres, per so que granea no
pusca abastar a sí metexa de bonea e de duració, e les altres,
ni pusca abastar de sí metexa a les altres partz e
obres de la substància.
Qüestió
Enfre esser e no esser no à mijà reyal, e
enfre esser e no esser és entensional, lo qual l'umà enteniment
montiplica de moltes espècies qui àn esser en l'enteniment
en qui són sustentades e en sí metexes no són re:
adoncs com l'enteniment se despulla d'aquelles espècies,
les espècies no àn sobject en qui sien sustentades e no són
re ni en sí metexes ni en altre. Asò metex se seguex de
les figures circulars quadrangulars e triangulars de les
substàncies esdevengudes en privació.
Qüestió
Provat avem que Déus és infinit en extensitat, enaxí
com és infinit en duració, e en aquella probació és significada
la responció de la qüestió, so és assaber, que si eren
moltz déus, serien moltes substàncies infinides e extensament
e eternalment destinctes les unes de les altres, e
serien les unes en les altres: d'on se seguiria infinit e eternal
mesclament compost d'aquelles substàncies, e seria
cascú deu continent e contengut, e conlogat la
e part d'aquell tot mesclament infinidament; e asò és impossíbol.
És, doncs,
Qüestió
e d'ome, e asò metex de la sua amabilitat.
La entelligibilitat de Déu pròpriament és de Déu, e
segons esguardament de proprietat apropriada és, la entelligibilitat
de Déu, d'àngel e d'ome, quar Déus à creat
àngel e home per so que sia entès per àngel e per home;
e per asò és Déus glòria de bon àngel e de bon home.
Qüestió e. Per què à creat Déus los dampnatz
qui són en infern, com sia Déus bo e sabia, ans que
creàs, que aquells serien dampnatz?
Provat avem que Déus no pot fer neguna cosa sens
utilitat, e en aquella probació és significada la solució
d'aquesta qüestió, so és, que Déus à creatz los dampnatz
no per so que fossen dampnatz, quar creatz foren a salvació,
segons que
[e] de franc arbitre; e quar Déus no pot fer tort a la
bonea e granea de la sua justícia, creà los dampnatz per so
que la sua justícia agués qui pogués ponir peccat, lo qual
poniment és bo.
Qüestió f. Quals són los estrumens de l'umà enteniment
ab los quals ateyn veritat de les coses?
Los estrumens de l'umà enteniment són lo
corporals, los quals mou a sentir les sensibilitatz qui són
entelligibles adoncs com són sentides. És
qui és ymaginació, lo qual l'enteniment mou a ymaginar
per so que ab ell ymagén les coses ymaginables, les
quals són entelligibles adoncs com són ymaginades, e en
aquest estrument l'enteniment montiplica les espècies de
les coses sensibles e comanales a la memòria, qui és estrument
conservatiu de membrar, lo qual ret a l'enteniment
les espècies comanades, e aquelles espècies, montiplicades
en la ymaginació e conservades en la memòria e retornades
objectivament al enteniment, són estrumens de les
quals l'enteniment trau altres espècies més a ensús e gita-les
fora la ymaginació, e ab aquelles contempla les coses
esperituals en son propi entelligible, lo qual mou a entendre
e el qual viu d'aquelles espècies qui venen defores;
e aquest entendre és sobject a l'àbit de sciència.
Qüestió
Provat avem que l'enteniment à en sí metex essencial
entelligible e essencial entendre e essencial entellectiu,
sens lo qual no poria aver essencial entellegible e entendre;
e quar aquestz
e la essència és d'ells e la
dit, segons veritat, que l'ànima és composta en quant és
de memòria enteniment e de volentat, qui són
destinctes, e és simple en quant
E asò metex se seguex de bontat e de les altres partz
de la substància, qui és composta de bonificatiu bonificable
bonificar, e és simple en quant
de bontat. És, doncs, l'ànima composta per so quar és
de partz compostes, e és simpla per so quar és de
partz simples.
Qüestió
Pena d'ànima és perverció en contràries fins, sustentada
aquella perverció en los comensamens de l'ànima
contra lurs diffinicions, axí com amativitat contra amabilitat,
e entellectivitat contra entelligibilitat, e recolibilitat
contra memoritivitat, e malea contra bonea, e poquea
contra granea, e duració d'aquesta contrarietat, e enaxí
dels altres.
Qüestió
Granea d'amar és que sia essencialment de essencial
matiu e de essencial amable e de essencial amar, e que
totz
bontat granea duració poder, e los altres.
Qüestió
En la espera del foc àn calor e secor, dominació, e en
la espera de la luna, fredor e umiditat àn seynoria, e per
asò nex vertut d'aquestes dues contrarietatz e seynories, e
el foc és en sí metex mortificat per so que reeba vertut
d'en Mercuri, e l'aer és mortificat sotz lo foc per en
Mercuri e és fortificat per la Luna; e asò segons les qualitatz
e les proprietatz de les planetes e dels signes, mesclades
les unes en les altres per lo moviment del firmament
e montiplicant vertut en los elemens mesclatz los uns en
los altres e mogutz per lo moviment desús e per lur propi
moviment, lo qual àn segons l'ordonament de lurs esperes,
axí com lo foc qui
e l'aygua sobre la terra, e la terra pujant a ensús en
l'aygua e en l'aer, en lo qual se mou sobre l'aygua, e enaxí
en lo foc, en lo qual se mou sobre l'aer, e enaxí per orde
de cascú tro que pren vertut de la Luna e contrarietat
d'en Mercuri e concordansa d'en Venus, e contrarietat del
Sol en quant és calt contra la sua fredor, e concordansa
del Sol en quant secor, e axí d'en Mars e d'en Júpiter e
d'en Saturnus e d'en Àries e d'en Taurus, e enaxí dels
altres signes; e tot asò pren la terra de la espera de la
Luna en la espera del foc, en qui les planetes e els signes
trameten lurs semblances a la terra, les quals semblances
la terra pren en la espera del foc e ab aquelles avalla
sajús e complex la fi de la substància individuada, e de les
sues partz, per via de generació e de corropció.
Qüestió
En la poma à odor, e la odorabilitat de la poma és de
la odorativitat del sén per so que reeba aquelles semblances,
que les partz substancials de la poma trameten defora,
sustentades en lo caos qui passa per la poma, e fora la
poma en l'aer representa aquelles semblances de les quals
és vestit, per so que
respirar aquelles partz fredes e humides, e mortificar les
partz dedins caldes e seques.
Qüestió
És
essència, lo qual ab ella se convertex, e és altre esser
substancial qui és lo segon actu de la essència, axí com
essenciar qui és de essencificatiu e essencificable: és
altre esser qui és accidental, axí com escalfar o axí con
l'esser de la calor, lo qual ab la calor se convertex, e aquest
és dit esser segons comparació de no esser.
Qüestió i. Si caritat pot reebre més o meyns.
Caritat, en quant espècia, no pot reebre més ni meyns,
quar si fer ó podia, no seria la sua espècia complida ni
poria reebre individuament de nombre; mas quar les sues
partz poden reebre més o meyns, axí com
qui pot esser pus bona que altra e pus intensa vertut
e aver mellor sobject, per asò pot resebre caritat més
o meyns.
Qüestió
La calor de l'aer és de la calor del foc, e la calor de
l'aygua atretal; e asò metex se seguex de la bontat de
granea qui és de bonea, e la amabilitat de bontat qui és
de voler, el voler qui és de la amabilitat de bontat.
Qüestió
Pena substancial és con essencial glorificatiu no à essencial
glorificable ni essencial glorificar, e aquestz amdós
no àn essencial glorificatiu; e asò és per raó de vacuitat
de fi, la qual fi àn perduda per raó de peccat. Asò metex
se seguex de la pena corporal substancial adoncs quant
lo foc à apetit d'escalfar són contrari e escalfa aquell
contra sí metex, e à apetit de donar sa semblansa a l'aer
per via de concordansa, la qual dona per via de contrarietat
contra son apetit natural, e enaxí de les altres partz
de la substància.
Qüestió
La lugor del Sol no devalla sajús, quar no pot jaquir
son propri sobject en lo qual és sustentada, e si sajús devallava,
devallaria sajús la esència del Sol e seria devisible
e corrompable. Mas per so que
semblansa, dóna semblansa de sa lugur a
la pren e la dóna a
e la Luna al foc e
la terra, e asò per via de contrarietat e de concordansa,
estant aquelles semblances en differència enaxí sajús com
són preses desús.
Qüestió
Enfre Déu e creatura no à mijà reyal, quar si ó avia,
aquell mijà no seria deu ni creatura, e seria altra cosa,
l'esser del qual és impossible; mas quar l'enteniment humà
pren les semblances de Déu e de creatura, de les quals
vest son entendre, forma
lo qual se conjuynen Déu e creatura per via de contemplació,
e lo qual mijà se destrú e esdevé en privació per
via de peccat. Enperò, enfre Déu e creatura à mijà reyal
en quant
gràcia de Déu.
Qüestió
en vensre sí metex?
La raó per què home à tan gran afayn en vensre sí
metex, és per so quar montiplica en sí metex contrarietat
contra la concordansa que à en sí metex; e quar les sues
passions són majors de dintre sí metex que fora sí metex,
e per conseqüent les sues accions, per asò à gran pena
en vensre sí metex, e quant ha vensut sí metex sotz raó
de bontat e vertut, à major plaer d'aquell vensiment que
del vensiment que fa defores com vens alcun home.
Qüestió
que
Con sia asò que poder sia major en concordansa
que
e reyal ab les partz de la substància, e concordansa
sia comensament sustancial e accidental, segons que
provat avem, e contrarietat sia comensament accidental
tan solament, per asò à home naturalment major poder en
fer bé que en fer mal.
Qüestió
Dóna l'aer sa humiditat a l'aygua per so que pusca
montiplicar en ella sa semblansa, e l'aygua, reebent la
humiditat, reep en sí metexa l'aer, qui ve ab calor, e vest
aquell aer de sa fredor per so que pusca en ell montiplicar
sa semblansa a refredar lo foc qui és son contrari, lo
qual mortifica en quant lo vest de sa semblansa; e aquest
refredament és insensible.
Qüestió
ab esser e contrarietat no esser?
Concordansa és comensament sustancial e accidental,
e contrarietat és comensament accidental tan solament; e
quar concordansa à esser en sí metexa en quant és sustancial,
e à son accident en sí metexa e à aquell en altre, per
asò concordansa se concorda ab esser contra no esser;
e quar contrarietat no és comensament substancial e per
sí metexa no à esser e és sustentada en altre e no en sí
metexa, se concorda ab no esser contra esser; e per asò
concordansa e generació se concorden, e contrarietat e
corropció, e és enaxí contrarietat per so que sia concordansa,
com és corropció per so que sia generació.
Qüestió
simplicitat sens composició.
En cascuna creatura cové esser acció e passió, segons
cors natural, per so que en ella pusca caber lo triangle
vermell; e si era neguna creatura enaxí simpla que no y
agués gens de composició, lo triangle vermell no y poria
caber ni estar, e seria bontat part d'aquella creatura buydament,
enaxí que no auria en sí essencial bonificatiu
bonificable bonificar, e seria part simpla sens compliment;
e asò metex se seguiria de granea e de les altres partz de
la substància. Seria, doncs, aquella creatura de defalliment
e de vacuytat, e asò és impossíbol: per la qual impossibilitat
la negació està, en la conclusió, en veritat.
Qüestió
Granea cové esser comensament, enaxí com comensament
qui cové esser granea, e asò és per raó que les unes
partz de la substància pusquen donar a les altres lurs
semblances: per què enaxí com comensament és bo sotz
raó de bontat, enaxí granea és comensament sotz raó de
comensament; e quar granea és comensament, pot esser
comensament de sí metexa e d'altre: és comensament de sí
metexa en quant à en sí essencial magnificatiu magnificable
magnificar, e és comensament d'altre axí com bonea qui
és gran sotz raó de granea e à gran bonificatiu bonificable
bonificar.
Qüestió
Home és compost d'ànima e de cors, e per asò és mijà montiplicat d'amdós,
en lo qual l'ànima influex al cors les sues semblances, so és assaber, les
semblances de les sues partz, de les quals vest les partz del cors, lo qual
refluex a la ànima les semblances que pren e les semblances de les sues partz
metexes, e per asò d'aquella influència e refluència és costituït l'ome e
estan en ell les unes partz en les altres; e per asò l'ome, segons cors
natural, à manera e natura com trameta fora sí metex ses semblances
sustentades en altre home per so que aquell sia vertuós e ell sia vertuós; e
la contrarietat d'asò és la manera segons la qual home fa peccat, so és
assaber, com tramet a defores contràries semblances d'aquelles dedins, axí
com fer mal sotz raó de bontat e fer poques coses sotz raó de granea e
desviar la fi de sos comensamens, e enaxí de les altres coses.
Qüestió
Bonea tan solament considerada, és comensament qui
està en abstractu e el seu concret essencial és lo bonificatiu
e lo bonificable e lo bonificar qui són de la sua essència,
e ella és d'ells, e
concretz és d'altre essència, axí com granea e les altres
partz de la substància, la qual granea, ab sos concretz
essencials, està enfre bonea e
bonea sia gran e aja gran bonificatiu bonificable bonificar.
Qüestió
Mèrit és aquella cosa en home per lo qual se seguex
so per què l'ome és, axí com home qui és per membrar entendre
e amar Déu, e quant fa so per què és, à mèrit, lo
qual mèrit és sustentat en la fi qui influex al comensament
acció per so que moua aquell a sí metexa, enaxí com la
caramida qui tramet al ferre la sua semblansa per so que
tir a sí metexa, estant aquella fi de la natura del ferre; e
quar home à libertat a fer lo contrari de so per què és
e usa de sa libertat en fer so per què és, à mèrit con no
fa contra so per què és. És, doncs, lo seu mèrit muntiplicat
de la fi per què és e quar no fa contra aquella fi: és,
doncs, mèrit so que és montiplicat de les dues raons damunt
dites.
Qüestió
altres elemens. Los elemens simples són per so que sien los compostz,
e
elementades estans dejús les espècies, axí com
substància d'ome de laó e de planta. Són, doncs, los
elemens simples per les secundàries entencions e
compostz per les primeres, e són los elemens compostz
per les secundàries entencions e són los individuus
de les espècies per les primeres. Són, doncs, en la espera
del foc los altres elemens simples, e aquella espera és
composta de totz
per so quar à en ella més de seynoria que negú dels altres
elemens. E asò metex se seguex de les altres esperes;
quar si
fossen los altres elemens, no poria devallar sajús, quar
l'aer no sostendria que la sua secor passàs per ell, ni
no poria constrèyner ab la sua secor, qui és accidental, la
essencial humiditat de l'aer, e enaxí lo foc no poria passar
a la espera de l'aygua ni venir sajús, e seria lo seu esser
superfluu e evacuat de fi, en tant, que porien esser les secondàries
entencions sens les primeres e les primeres sens
les segones; e asò és impossible e contra cors de natura.
Qüestió
Lo poder de Déu és infinit en bonea granea e en les
altres sues dignitatz, e per asò no pot fer contra la sua
infinitat, contra la qual poria, si podia crear altra essència
infinida, quar poria contra la singularitat de la sua infinitat;
lo qual poder seria mal e poquea de granea singular.
No pot Déus, doncs, crear cors infinit segons natura de
la sua infinitat, ni en natura corporal infinitat no pot
esser sustentada, quar tot cors cové que sia figurat d'àbit
sircular o quadrangular o triangular; lo qual àbit no pot
esser infinit.
Qüestió
Naturalment són riquees amables per so que en aquella
amabilitat la volentat pusca montiplicar son amar e
l'enteniment son entendre e la memòria son membrar, e on
més són amables, més hi pot la volentat majorificar son
amar e l'enteniment son entendre e la memòria son membrar,
e en aquella majoritat l'ànima més pot Déus contemplar
servir e honrar. Són, doncs, riquees naturalment
amables; mas quar los hòmens les amen contra la natural
amabilitat que dita avem, per asò és paupertat tant amabla.
Qüestió
Enteniment és
à egualtat d'entellectiu entelligible entendre; e quar bontat
és part d'àngel en la qual à egualtat de bonificatiu bonificable
bonificar, e asò metex de granea e de les altres
partz de la substància del àngel, posada egaltat de cascuna
de les partz en la egualtat de l'enteniment, à l'àngel
manera d'entendre, reebent ajuda de cascuna de les partz,
donant cascuna de les partz a l'enteniment, so que l'enteniment
à en elles, so és assaber, lurs semblances, de les
quals l'enteniment és vestit per so que pusca entendre.
Qüestió
eguals.
En Déu à egualtat, segons que provat avem, e per asò
és egualment recolible entelligible e amable en bonea, en
granea e les altres; e quar Déus à creada ànima per so
que hom ab bonea granea e les altres, membre entena e
àm Déu, per asò cové que les potències de l'ànima sien
egualment creades en bonea de granea e en granea de
bonea, e enaxí de les altres; e si Déus no agués creades
les potències de l'ànima eguals, fóra més entelligible e
amable que remembrable, e remembrable e entelligible
que amable, o amable e remembrable que entelligible; e
asò és impossíbol. Són encara les potències de l'ànima
egals per so que egualment pusquen en glòria reposar.
Qüestió
En Déu no à menoritat, e per asò no pot aver en sí
mas
altres; e quar en Déu bonea granea, e les altres, se convertexen
e cascuna roman raó reyal, és cascuna infinida
en sí metexa [e] en l'altra; e per asò cové de necessitat
que
estant
Qüestió
peccat?
Aquell és major peccat qui és a Déu pus contrari, axí
com avarícia qui és contrària a la larguea de Déu, la qual
avarícia és major peccat que lucxuria per so cor Déus
no à castetat, quar castetat no pertayn mas a home. Asò
metex se seguex dels altres viscis e vertutz.
Qüestió
humà enteniment trespassa entendre sobre sí metex?
Aquesta qüestió és determenada en la Art enventiva e
amativa, e quar nos breument aquesta art o taula tractam,
a aquesta qüestió breument responem: Entén l'enteniment
home predestinat sotz raó de la saviea de Déu, e segons
sa natura no pot entendre, en
predestinat aja franc arbitre per lo qual pusca esser dampnat;
e per asò trespassa entendre sobre sí metex franc
arbitre, entenent la justícia de Déu en granea de bontat,
de eternitat, poder, e los altres, e aytan gran en volentat
vertut glòria e veritat, com saviea; e adoncs com l'enteniment
entén enaxí franc arbitre, no pot entendre predestinació
tro que trespassa sobre sí metex entendre predestinació
sotz raó de la saviea de Déu, qui és aytan gran en
granea de bontat eternitat poder volentat, e les altres,
com la justícia de Déu. Trespassa, doncs, l'enteniment
entendre sobre sí metex en la vertut del object sobirà, e
enaxí de les altres coses semblans a aquestes.
6. De les qüestions de les regles
Solució
és de partz creades, so és assaber, bonea granea e les altres;
e quar bonea és
lo demoni bo sotz raó de bonea, enaxí con és gran sotz
raó de granea; e quar lo demoni usa contra les sues
semblances per so quar à desviada fi de les sues partz
per raó de peccat, per asò és mal e la sua bonea essencial
és buyda de fi, qui no mou en sí lo seu essencial bonificatiu
bonificable bonificar, los quals mou la malea del àngel
accidentalment a malificar, mortificant bontat accidental
en essencial bonificatiu bonificable bonificar; e per asò la
malea e la pena del àngel maligne, qui la pot aesmar?
Qüestió
negant que afermant.
En l'enfant és enans confusió que clardat d'entendre; e
quar negació és pus prop a confusió que afirmació, comensa
enans l'infant entendre sotz raó de negació que
sotz raó de afirmació; e asò segons esguardament de
segona entenció, quar segons estint natural, enans és afirmació
que negació, e per asò l'infant comensa enans entendre
per negació que per afirmació, per so que
pusca reposar per afirmació.
Qüestió
afirmació que per negació.
En la essència de Déu no és negació, quar negació és
per so que sia afirmació; e per asò Déus no nega les
coses, quar aquella negació seria a ell supèrflua, e ell en sí
metex comprèn e aferma totes coses. És, doncs, major
mèrit per afermació que per negació.
Qüestió
Justícia és aquella cosa per raó de la qual hom ret a
Déu so que seu és e a sí metex e a son pruysme; e asò
metex fa bontat, qui ret de sí metexa a granea so que
granea à en ella, so és assaber, senblansa de bontat, per
so que granea aja en sí metexa bon magnificatiu magnificable
magnificar; e bonea, sotz raó de justícia, ret a sí
metexa so que à en granea, so és assaber, la sua senblansa,
per so que sia gran raó a gran bo que fassa gran bé.
Qüestió
Fortitudo à en sí metexa granea de fi, la qual fi mou
fortitudo a granea de bontat duració e poder saviea volentat
glòria vertut e veritat, e à egualtat de cascú per so
que fortitudo en la fi gran delectació e repòs pusca aver;
e per asò és lo bo cavaller fortz en batalla, e
judissi, e la dona en castetat, e
Qüestió c. Què és fe en entendre?
Fe és àbit en entendre e fo actu ans que fos en entendre
e fo per so que fos entendre; e està fe en entendre
abitualment per so que si defallia en entendre, que
la vertut d'entendre en l'actu de fe, creent aquella
cosa qui és vera, la qual l'enteniment no pot entendre so
que l'enteniment entenia, la qual en la memòria à perduda
e la qual fe en la memòria à recobrada.
Qüestió
Esperansa à en caritat granea d'amar, esperant ab amar
granea de bontat de duració e de poder e los altres; e
per asò esperansa montiplica vertut sobre sí metexa en
vertut del object desús, del qual espera gràcia ajuda e benedicció,
misericòrdia e perdó ab justificació d'amar.
Qüestió
Creà Déus lo món de non re producent aquelles partz
del món en esser les quals no eren en sí metexes neguna
re, mas que eren objectades en les idees de Déu, en les
quals ydees són representades en los genres e en les espècies
que l'enteniment montiplica en la ymaginació, les
quals comana a la memòria.
Qüestió
Ydea en quant és Déu és de sí metexa e en quant és
semblansa és de les partz del món, les quals Déus ateyn
e comprèn en aquella ydea; e quar les partz del món són
moltes, són moltes ydees; e quar Déus és
tan solament; e quar aquella ydea és eternal, són totes les
ydees eternals.
Qüestió
Fe és de l'enteniment per so que en lo comensament
que l'enteniment comensa a entendre, fe sotzpòs que ell
pot entendre, e en lo mijà, com l'enteniment no pot entendre,
fe sotzpòs esser ver aquella veritat que l'enteniment
no pot entendre.
Qüestió
Trempansa és per so quar és ajustada de eguals partz
a
membrar entendre e amar.
Qüestió
Príncep és per so que en ell sia representada la seynoria
de Déu e la granea de poder bontat duració saviea
volentat vertut veritat glòria e singularitat de noblea e
d'onor. És, enquara, príncep per so que sia jugje segons
amabilitat e temor, e que lo seu poble en la fi de son
offici aja repòs.
Qüestió
La justícia del rey és aytanta en la fi de bontat granea
duració e poder e les altres, com és la fi de son offici
costutuyt d'aquella fi de bontat granea e los altres; e per
asò quant lo rey és injust, és contra la fi de justícia e de
son offici.
Qüestió
foc?
En la planta, en la qual lo foc és en quart grau de
calor, és la fredor de l'aygua en primer grau, e per asò
és en aquella planta la calor en major intensitat e la fre
dor en major extensitat; e asò metex se seguex de la terra
qui és en aquella planta en ters grau de secor e l'aer en
segon de humiditat, e de totz los
e minoritat, differència e concordansa e contrarietat, e segons
proporció de egualtat e de comensament mijà e fi.
Qüestió
La calor del foc engenra ab secor corropció en la
humiditat de l'aer, e la secor del foc engenra ab calor corropció
en la fredor de l'aygua, e la humiditat de l'aer
engenra ab calor corropció en la fredor de l'aygua, e asò
circularment, segons que les unes compleccions són contràries
a les altres; e aquesta corropció apar, en lo comensament,
en figura de calor e secor, e en lo mig, de
fredor e de humiditat, [e] en la fi, de secor e fredor,
e comensa la nova generació de corropció en figura de
humiditat e calor.
Qüestió
humit nutrimental?
Aquell és humit radical en qui à pròpria fi de elementació
vejetació e sensualitat, en la qual reposen les partz
de la substància sotz raó de propi nombre, axí com les
partz de n'embrió romanens cascuna en propi nombre e
en propi compost; e l'umit nutrimental és aquell qui és
compost de partz apropriades per so que d'aquelles viva
les partz pròpries de n'embrió, enaxí com lo lum qui viu
de l'oli.
Qüestió
present o futur?
Moviment comensa en lo temps futur sotz raó de mobilitat
[e] en lo temps present sotz raó de motivitat; e
per asò moure viu del temps futur en lo temps present e
mor en lo temps pretèrit.
Qüestió
Gràcia és del movent en lo movable e és reebuda en
lo mogut, e viu del temps futur en lo temps present per
so que dur lo moviment del movent e del mogut, e com lo
mogut contrasta al movent, mor gràcia en lo temps pretèrit.
Qüestió
Gràcia és segons manera de graciativitat e de graciabilitat
e de agraciar, e aquestes
que les partz de la substància estan en graciabilitat e segons
que
duració e les altres.
Qüestió
Gràcia és ab libertat de granea, de bontat, duració poder
e les altres, e ab moviment d'aquestz és influyda en
movable, en lo qual dura e viu ab granea de graciabilitat
en bontat granea e les altres.
Qüestió
Opstinació és costreyniment de franc arbitre costret
per falsa afirmació contra vera negació, e costret per
falsa amabilitat e no mogut contra vera odibilitat; e per
asò estan los hòmens obstinatz en tenebres d'ignorància
e d'amor.
Qüestió
Servitut és de fi en la qual franc arbitre à repòs, e
per asò servitut és de les secundàries entencions e seynoria
és de les primeres; e per assò lo vassayl goayna vertut
en amar son seynor e seynoria viu de servitut.
Qüestió
Entren los elemens en composició conlogant lo uns
elemens en los altres per agent natural, lo qual à apetit
en conlogar aquells los uns en los altres essencialment e
accidentalment, estant apetibilitat sustentada en la apetivitat
del agent natural, convertida aquella apetibilitat en
apetivitat de cascú dels elemens formalment, agent aquella
forma en la matèria de apetibilitat; e per asò és concordansa
enfre l'agent natural e la agibilitat dels elemens, e
entra lo foc en composició ab l'aer, donant a aquell sa
calor e donant-li sí metex sotz forma de calor, e l'aer entra
en composició ab l'aygua donant-li sa humiditat e sí metex
sotz forma de humiditat, e entra l'aer en composició ab
lo foc donant-li sa humiditat contra secor; e asò per sercle
dels altres elemens en tant tro que les unes partz estan
en les altres conlogades.
Qüestió
Composició se fa ab partz simples conlogades les
unes en les altres, axí com granea en bontat per so que
bonea sia gran, e bontat en granea per so que granea sia
bona; e asò metex de la calor del foc conlogada en l'aer
per so que sia calt, e entrant la calor del foc en l'aer, entra
lo foc en l'aer per so que l'aer sia ignificat. E asò
metex se seguex dels altres elemens e de lurs partz substancials
e accidentals.
Qüestió
totes sciències?
Aquesta sciència és general a totes siències per so cor
és de generals comensamens e per so cor les altres sciènsies
àn comensamens especials, axí com theologia qui à
especials comensamens, so és assaber, fe esperansa e caritat,
e filosofia, forma e matèria e privació, e dret, jutje
e justícia, e medisina, metge e sanitat, e axí com justícia
prudènsia fortitudo atrempansa qui són comensamens de
moralitat, e congruitat e dretament parlar qui són comensamens
de gramàtica, e veritat e falsetat, de lògica, e orde
e bellea de paraules qui són comensamens de rectòrica, e
music e veu, de música, e arismètic e nombre, de arismètica,
e jeomètric e mesures, de geomètrica, e astròlog e
signes e planetes, de estrologia, e mecànic e estrumens
e figures qui són comensamens de art mecànica. Totz
aquestz comensamens són enplegats en los comensamens
d'aquesta art, quar totz són bons e grans, e los altres; e per
asò aquesta art és general a aquells ab sos comensamens
generals, e enclina
comensamens d'aquelles estan en los seus comensamens
enplegats, e està desús a aquelles, enaxí com genre qui
està sobre espècia, e usa dels comensamens d'aquelles
sciències segons l'orde e l'ús que à de sos propis comensamens,
la pràtica del qual ús és donada en esta sciència.
Qüestió
neu e
Són en los elemens qualitatz pròpries e apropriades,
segons que aprovat avem; e quar lo foc e l'aer qui són sajús,
pujen a ensús en vapors per so quar àn apetit a lurs esperes
e són leugers, e la terra e l'aygua pugen ab ells ensems,
per so cor l'aer apropia a l'aygua sa umiditat e la
terra al foc la sua secor; e cant són a ensús, la terra e
l'aygua àn apetit a devallar a enjús e devallen ab lo foc
e l'aer, e per la calor de l'espera del foc engenren-se les
núus de la terra escalfada, e per la humiditat del aer etretal,
qui dóna sa humiditat a l'aygua, e per la fredor de
l'aygua dipurada de calor e per la seccor de la terra dipurada
de humiditat fa
e si és major en fredor e humiditat engenra
si és major en secor e fredor engenra
major aquell disolviment en calor e en humiditat engenra
lo ros, e si és major en calor e secor engenra
Qüestió
volentat trespassa amar sobre sí metexa?
La saviea enlumina l'object sobirà a la volentat conexent
la equiditat del objet, afirmant aquell sobirà a tota
altra bontat; e per asò enlumina granea d'amabilitat en
majoritat de vertut, de poder e de duració, de glòria e
de veritat, e per asò trespassa la volentat amar sobre
sí metexa aquella amabilitat sobirana e forma majoritat
d'amar sotzposat esser ver, d'aquella amabilitat, tot compliment
de bontat e infinida extensitat sens quantitat e infinida
qualitat essencial eternal sens temporalitat, e aquesta
posició conloga la volentat en son amar ab granea de bontat,
de eternitat, e los altres.
Provat avem que no és mas
probació és significat que Déus no pot fer peccat, quar
si podia fer peccat, poria fer eternitat qui no seria de la
sua essència e destruiria la granea de la sua eternitat, en
lo qual destruiment montiplicaria malea en infinida extensitat
e eternitat; lo qual montiplicament és impossible.
Qüestió
Infinitat és aquella cosa qui és singular en eternitat, e
és aquella cosa qui és aytan gran en extensa bontat com
en eternitat.
Qüestió
És la estensitat de Déu en eternitat de infinida bontat
granea poder saviea volentat vertut glòria e veritat; e per
asò Déus és innoscent e cascuna de les sues raons satisfà
a l'altra de tota la sua totalitat.
Qüestió
Eviternitat és per so que sia ymage de eternitat, en la
qual los sans de glòria pusquen contemplar la eternitat de
Déu; e per asò en eternitat no à successió, quar si ó avia,
no seria la contemplació en granea de bontat duració e
los altres.
Qüestió
La pena dels dampnatz és aytan gran com és la granea
de eviternitat en lur membrar entendre e desamar;
quar la memòria de cascú membra pena eviternal e l'enteniment
la entén e la volentat la desama, la qual volentat
desama lo membrar e l'entendre, e la sua amativitat e desamabilitat,
e la recolibilitat e entelligibilitat de eviternitat.
Qüestió
Negún vocable no és tant temable com eternitat; quar
la paraula en qui és nomenada eternitat representa a l'umà
enteniment perdiment de glòria eternal e pena eternal, lo
qual enteniment significa a la volentat eternal timibilitat
cruciament e pena e vacuytat de granea, de bontat, de
vertut e de fi, e los altres.
Qüestió
quant foren?
Les ydees qui són en Déu són Déu, e per asò foren
e són e seran en eternitat, qui és Déu, e les semblances
d'aquelles ydees foren en temps con lo món fo creat segons
successió de temps, estant les [unes] creatures en
Qüestió
misericòrdia de Déu?
Déus és misericòrdia, e quar Déus és eternitat, estava
la sua misericòrdia, ans que
quant no era home, ans que
sobject en qui pogués estar perdonar, enaxí com
enans que
Qüestió
poran durar en foc eternal?
Duració és aquella cosa per la qual duren bontat e
granea de eviternitat; e per asò en la manera d'aquella
duració duraran los corses dels dampnatz en eternitat, so
és assaber, en eviternitat, per so que eviternitat sia ymage
de eternal justícia.
Qüestió
los dampnatz?
Turmenta Déus los dampnatz ab vacuytat de fi, lo qual
no atenyen neguna de les partz de les quals los dampnatz
són ajustatz e remanen aquelles partz buydes, axí com
bonea qui no à en sí bonificar ni granea magnificar, e en
axí de les altres. Turmenta enquara enaxí Déus los dampnatz,
ab compliment de contràries fins, axí com malea
contra bonea e poquea contra granea, e enaxí de los altres,
e quar la justícia de Déu és bona, és bo lo seu justificar
e punir.
De la
AQUESTA part és departida en dues partz. La primera
part és de qüestions generals e les solucions d'aquelles,
[e] és significada en les cambres. Segona part és de qüestions
especials e està la solució d'aquelles en les cambres,
[e] és significada la solució d'aquelles en les qüestions
generals, e les cambres d'aquestes qüestions especials són
aquelles metexes qui són de les qüestions generals.
Són les cambres ordenades segons les regles e los
diffinicions dels comensamens d'esta art.
En cascuna d'aquestes cambres són emplegades
la
De la primera part
QÜESTIÓ
com saviea.
de saviea.
metexa que
e de bontat.
cosa metexa.
com la fi de volentat.
bontat com en saviea.
bontat.
en saviea.
amable.
com en saviea.
en bonea con en sí metexa.
concordansa.
contrarietat en bontat com en volentat.
com saviea a ignorància.
com a volentat.
en saviea que
com volentat.
com a saviea.
sens mijà.
com la fi de saviea.
que bontat.
com a saviea.
volentat.
com saviea.
menoritat.
de saviea?
35. Q.º c. e. g. Què à poder en volentat e en
granea?
e de volentat?
granea?
saviea?
à differència en volentat?
en granea?
e de volentat?
en saviea?
en granea?
granea?
de saviea?
volentat?
granea?
volentat?
saviea e de granea?
granea?
saviea?
de qui és?
eternitat?
en eternitat?
saviea?
eternitat?
saviea, de què és?
nitat e de saviea, de qui és?
d'amar?
de volentat?
eternitat?
duració?
en saviea?
e a saviea?
e saviea?
[e] en volentat?
e en volentat?
veritat?
glòria ?
saviea en poder?
en volentat?
volentat e poder?
saviea?
contrarietat?
de saviea?
en saviea?
que en ignorància?
en saviea?
poder?
e poder?
en poder?
e en volentat?
quanta és?
volentat?
volentat?
saviea e de volentat?
quant és bo?
de volentat?
quanta és?
quanta és?
differència?
com volentat?
de volentat?
volentat?
volentat?
com en volentat?
e a vici?
e vertut?
e vertut?
en vertut?
veritat?
vertut?
glòria , hon està?
e de glòria ?
glòria ?
glòria ?
on està?
còm estan en glòria ?
sens contrarietat?
glòria ?
differència?
glòria ?
en glòria de comensament?
en glòria ?
glòria ?
sua desenblansa?
De la segona part e de la derera
EN aquesta part és donada pràtica de qüestions especials
qui per semblans cambres de les qüestions generals
és significada lur solució; e enaxí com és donada solució
d'aquestes qüestions, pot esser donada de qüestions pelegrines,
formant e feent semblans cambres d'aquestes.
En aquestes qüestions donam doctrina a soure altres
qüestions en
de Déu, d'àngels, dels corses celestials, d'ànima, de ymaginació,
de sensitiva, de vejetativa, d'elementativa, d'estrumentació;
e a aquestz
esser aplicades totes altres qüestions.
com entendre.
volentat.
e mobilitat.
que la sua duració.
ymaginar.
per apetit natural com per bontat natural.
tan bo con lo seu estint natural.
si són de
figures à major vertut, les quals figures són sercle quadrangle
e triangle?
sua bontat com en la sua saviea.
Déu com la volentat de Déu.
bona delectació per en Saturnus com per en Júpiter.
amar com en entendre.
la volentat del home.
està forma sots ànima racional.
com lògica.
e tant per bontat com per volentat.
de bontat.
com Saturnus.
bonificar com entendre.
són engenrades o creades.
en la talpa que en home.
fi de la sencitiva.
humiditat.
vertut que bontat.
bé a bontat con a saviea.
són eguals.
per en Jèmini con per en Taurus.
com volentat.
en Taurus?
en ymajenació?
qual Déus és major que tot lo món?
què són?
home?
és?
son ymagenar?
qui és?
còlera?
entén tot quant és?
differència?
àn concordansa?
à sensibilitat d'amargor?
d'en Saturnus e de la Luna?
racional?
en sentir que l'aygua?
en la planta que la Luna?
elemens simples?
no són eguals en lo clau?
per entendre com per enteniment?
Luna?
són?
ymajenar e sentir?
altre?
és en la Luna?
és en la ànima?
amar?
l'espaa?
meresca glòria ?
e qual en devallant?
ymaginatiu ymaginable?
sensible?
sensat?
martell?
firmament?
la sua fi?
sí metexa?
seran eguals?
menor vertut?
on està?
on està?
comensà?
per mentir està falsetat?
amargosibilitat del sucre on estan?
de l'aygua, còm està en concordansa?
de vendre, còm està en contrarietat?
creatura, còm està en creació?
en glòria d'àngel?
Luna, còm està en la espera del foc?
glòria d'ànima?
està en differència?
los uns elemens estan en los altres?
ymaginar?
ponent?
De la abituació d'esta art
SOTZ breus paraules donam doctrina d'abituar esta sciència,
la qual és departida en
és de figures, segona és de diffinicions e de la
esplanació dels comensamens d'esta sciència, tersa és de
regles, quarta és de la taula, quinta és de qüestions.
Primera distincció se conté en
primera figura és de
triangles, e és la sua doctrina mesclar
ab les espècies qui són escrites sobre els angles dels
triangles, e metre aquells triangles en la primera figura
afirmant o negant per convenient o inconvenient; la tersa
figura és composta de les dues: és la sua doctrina tocar
les unes letres ab les altres, reebent los significatz d'aquelles
letres, e aplicar aquells significatz a prepòsit; asò metex
se seguex de la quarta figura, movent los cercles e
montiplicant les cambres.
La segona distincció és de
cascú comensament à sa diffinició, e és la sua doctrina
aplicar aquella diffinició a prepòsit, afirmant o negant,
conservant aquella diffinició e la natura dels comensamens.
Tersa distincció és de les
sua doctrina mesclar les unes regles ab les altres e mesclar
aquelles ab los comensamens, e formar los
de qüestions conservant les regles, afirmant o negant per
convenient o inconvenient.
Quarta distincció és de la taula, e és la sua doctrina
aplicar los térmens de la qüestió a les
sobiranes, qui
taula, e muntiplicar e dirivar les altres cambres sotiranes
qui són de
letres per possibilitat o impossibilitat.
Quinta distincció és de qüestions, e aquesta distincció
és departida en
la pràtica de la primera figura, faent e solvent qüestions;
et en la segona part significa la part de la segona
figura; en la tersa part significa la pràtica de la tersa figura;
en la quarta dóna doctrina de la quarta figura;
en la quinta part significa la pràtica dels comensamens;
e en la sexta part mostra la pràtica de les
la
generals aplicades a eternitat; en la
dóna doctrina còm hom sàpia soure unes qüestions per
altres, axí com soure qüestions per les qüestions de la
primera figura e per les qüestions de la segona figura, e
enaxí per orde tro a les qüestions qui són soltes en la
taula. La
part és de qüestions generals, e aparen lurs solucions en
les cambres; segona part és de qüestions especials e aparen
lurs solucions en les cambres.
De la fi d'esta art
FENIDA és aquesta art per gràcia e per ajuda de nostre
Senyor Déus, la qual art és molt profitable a exalsar
l'enteniment sobre les altres sciències per so cor és de
comensamens generals. Per aquesta art poden esser destruydes
infidelitatz e sismàtics, e pot esser multiplicada
devoció a contemplar e amar nostre Senyor Déus, en la
guarda del qual comanam esta sciència que ell la deya
montiplicar e guardar e a mals hòmens envejoses defendre.
Enquara, comanam esta sciència en custòdia dels àngels
e dels sans de glòria , gloriejatz en la glòria de Déu.
Comensada fo esta sciència en mar, en
lo port de Tunisio, mijant setembre en l'ayn de
l'Encarnació
en les octaves de Epifania, in civitate
Neapolis, a honor de nostre Senyor Déus e de
nostra dona Sancta Maria.
A[uni] M[uni] E[uni]N.
De les condicions del primer coronel de la taula
Item, aquella granea qui és eternal és bona. Item, aquella
eternitat qui és bona és gran.
bonificatiu bonificable bonificar, és gran. Item, aquella
granea qui à natural differència de magnificatiu magnificable
magnificar, és bona. Item, aquella differència qui és
bona és gran.
no és gran. Item, granea qui no à natural concordansa
no és bona. Item, concordansa qui no és bona no
és gran.
no és gran. Item, granea qui à natural contrarietat no és
bona. Item, contrarietat gran és mala.
eternitat no poria esser bona. Item, eternal differència de
moltes bonees no pot esser. Item, differència de eternal
bonificatiu bonificable e bonificar és bona.
eternable eternar és bona. Item, eternal concordansa de
concordatiu concordable concordar és bona. Item, concordansa
de bonea e eternitat és bona e gran.
no pot esser. Item, eternal contrarietat de bonificatiu bonificable
bonificar no pot esser. Item, contrarietat eternal
no pot esser bona.
Item, concordansa en differència és bona. Item, en
neguna bonea pot esser concordansa sens differència.
bona. Item, differència de bonea e contrarietat és mala.
Item, bonificatiu bonificable bonificar no poden esser
espècia de bonea ab contrarietat.
ab contrarietat. Item, contrarietat qui en bonea
destrúu concordansa és mala. Item, en concordansa à més
de bonea que de contrarietat.
Item, differència en granea dura. Item, differència de
eternant eternable eternar és gran.
dura. Item, concordansa de eternitat és gran. Item,
granea de concordansa dura.
en contrarietat. Item, contrarietat de granea no és eternal.
Item, granea mils se cové a eternitat que a contrarietat.
grans. Item, granea mils se cové ab differència que ab
contrarietat. Item, differència de concordant concordable
concordar és gran.
gran. Item, no pot esser contrarietat en granea sens differència.
Item, granea e contrarietat són diferens.
granea com de concordansa. Item, granea s'à a contrariar
per concordar. Item, neguna granea s'à tant a contrariar
com a concordar.
sens differència. Item, differenciatiu differenciable
differenciar dura. Item, concordansa de eternitat e
differència per essència no pot esser.
no pot esser. Item, differència no pot esser en eternitat
ab contrarietat. Item, contrarietat en differència no
pot esser eternal.
poden esser eternals. Item, concordansa no pot esser en
eternitat ab contrarietat. Item, contrarietat no pot tant
durar com concordansa.
que ab contrarietat. Item, concordansa és prop
a differència e luyn a contrarietat. Item, concordansa e
contrarietat sens differència no poden esser contràries.
Nota. Aquestes
ordenades.
De les condicions del primer coronel de la tersa figura.
és gran. Item, bona cosa és a granea que aja en sí
metexa differens coses concordans. Item, bonea e granea
sens differència no poden esser concordans. Item, concordansa
sens differència no pot esser bona ni gran.
en eternal bontat. Item, differència ab contrarietat no
cab en eternal bonificant bonificar bonificat. Item, bonificar
e eternar no poden esser en diferenciejar e contrariar.
Item, a eternar està pus luyn contrariar que differenciejar
a bontat.
differenciar és bo. Item, bona cosa és a poder comensar
e differenciar bé. Item, poder no pot esser fet de bontat
sens comensar e differenciejar. Item, mala cosa és a poder
com no pot en bontat comensar differència de bonificant
bonificat e bonificar.
differència de bonificant e bonificat e bonificar. Item, aytan
bé
bonificant com en saviea entendre d'entenent e entès.
bonificar no pot esser fin d'amant amat e amar, differens
amant amat e amar. Item, en volentat és amable fi bona
de differens amant amat e amar. Item, aytan bé
bonea, segons fi, differència de bonificant bonificat bonificar
com en volentat d'amant amat e amar. Item, bonea e
volentat sens differència no
Item, vertut sens differència no pot aver major bontat.
Item, aquella bontat qui ab vertut à differència de bonificatiu
bonificable bonificar és major. Item, en negún
temps bonea no pot esser major que altra sens vertut e
differència.
bonificable bonificar à veritat. Item, bonea e veritat
sens differència no poden aver egualtat. Item, en veritat no
pot esser bona egualtat sens differència. Item, differència
de bonea e veritat per essència no pot esser egual.
menoritat. Item, bonea sens differència gloriosa és menor.
Item, ab bona glòria differència no està menor. Item, més
val glòria ab differència en bontat que ab menoritat.