56"> BARTOMEU DE TRESBÉNS: TRACTAT D'ASTROLOGIA (Pre-1373) En lo nom de nostre senyor Déu Jhesu Christ tot poderós. A totes les gents qui viven segons rahó e lley seria bo de saber les nativitats, més als reys e grans senyors e nobles, los quals Déu ha ordenats per regiment d'altres, he és de necessitat ordenari e bé estant, per so car per ells són diverses consideracions en los accidents del món per saber, en alegir a ells temporals accions e per devedar passions accidents són fortment necessàries. E qui aquelles no pot aver és necessitat fer interroguacions per ell, e per pendra raels o principis en lo temps del coronament als reys, o del temps en lo qual és dada senyoria o poder o homenatge de aquell qui no és rey, mas és comte o duch o baró o noble en senyoria; car ab aquelles raels o principis, o ab la una d'elles, hauràs tostemps endressar la sciència dels accidents avenidors, o les aleccions per fer lo endressar o ell o son poble en sos essers, segons que posible és en natura jusana per la subirana. Entés, donques, e considerat lo molt alt e poderós senyor En Pera, per la gràcia de Déu rey de Aregó terç, que aquestes coses són rahonables, e considerades les altres coses que a un rey en especial són necessàries de la sciència de astrelogia, ha ordenat aquest llibra per manera e orde que se·n sagueix e fet compendre e elegir de la madulla dels actors de veritat de aquella sciència, e asò per mà de Barthomeu de Tresvents, metge seu en la part de phísica e en aquesta matexa, e expert de philosofia. [...] Saturnus significa grans uylls, e la u més que l'altre, e haver taca en la ·ú·, e fa lo nat cresp, de gran care e de desplasent

esguart, e ha les dents mal eguals e diverses, e ha los peus crebats e torts, e ha-hi sisures, e en sa complecció fret e humit, si Saturnus serà oriental[...] E Març quant és oriental, mostrant-se de matí, fa lo nat de color mesclat entre blanch e roig, e de cors migencer, de bell estament, e uylls zarchs o jaures, e pèls espessos, entre cresps e plans, e la sua complecció vens calor e secor. E si Març serà occidental, serà lo nat de color roige e ximple, e haurà petits uylls, e de cors migenser, e los cabeylls plans, declinants a blancor, e la complecció que més senyoregerà en ell serà secor; e haurà la care casi redona e per ventura haurà en ella pigues o panys, e haurà gran cap e canut de la part de devant, e en son front haurà fenedura o senyal, haurà gran nas, e l'esguart agut [e] [irós], e de malvat recebiment e aculliment, e les dents llongues, magrantí, e en son anar fa grans passos, e los hòmens no·s agraden de sa companyia ni·l poden soferir[...] E és dit de Mercuri, que és de color verda mesclat ab bazard, e migencers cabeylls, e és palós ab estret front, de grosses orelles e de bella care, les narils posades planes e les celles ajuntades, e la boca ampla, e dels membres blandis, so és, plagadis, e ha les dents menudes, e la barbe clare magre, de bon estat en lo cors, e en son anar pasege menut[...] E la estació de les planetas és quant són vespertinas, quant són en l'auge de la terra. E en lo entrament de Venus e de Mercuri, que és dit vespertin, si la nativitat serà de dia, farà l'esperit del nat entiligible, e asegura-ho sensat; emperò no reté res en memòria, ni ha voler en sciències, ni les ame ni les vol en nenguna cosa, no·s vol cansar ni trebellar ; mas, emperò, serca coses cubertes e secretes, o selades sciències, axí com nigromància e altres coses altes, secretes, marevelloses, que·s fan per males maneres, e sciència de philosofia, e de estrelogia, e augis, sciència d'aucells, e determena de sompnis e los semblants. E tot açò que havem dit és ver quant los planets són en llurs anys, que és en llur semblança, e en los llurs llochs propis en què han

senyoria e significació, e no fayll en res que la inclinació real no sia en lo nat, de la propietat de l'estel, e majorment si han mesclament ab Mercuri, e que sien aplicants o separants de la Lluna, e en altre guisa no donen influències tals; e segons que hauran mesclament de mals ab bons, faran mal o bé fer seguir al nat[...] E si Saturnus haurà concòrdia ab Març e seran abdosos en bon estament, faran lo nat de gran audàcia e de mal aculliment, malvat e grosser en sos fets, pladegedor e que·s met a molts perills; no guardarà que diu, e reté fort sa yra e sa desamistança, e no·s escusa que nengú accident que a ell venga, e farà los hòmens volenter trebayllar, e ama vençre, e és desobedient, e vol-se llevar sobre rey o príncep, e és esmaginatiu de coses profundes, e és escars e tenaix en fer servici e gràcia, e en acompeyar hom, pesan, malfactor d'homes, e ferm en son pensat, sens permutable; en grans coses e forts se met, e sopta de aquelles se torne, e és cuytat en ses faenes, e generalment, e haven bé ab profit.