ELS AFORISMES D'HIPÒCRATES [PREFACI] En nom de Déu e de la gloriosa Verge Maria, Amén. Açí comensen los Imforismes de Ypocràs, et primo : [S]ermó de monsenyor Costantí, monge de Moncatí, a Graugó, son discípol. Mon fill, en reposant a les tues demandes, per ço cor m'às dit sovín que yo a tu tralladés algunes de les obres de cirurgia de Galièn, de lengua aràbicha en latina, moltes veguades te dich que no m'entremet obrar ni splenar obra de ten gran philòsoff, mas per ço cor tu no·t lexes de demenar dient que la lengua latina ha gran fretura de aquestes obres, per ço hé altreyada una obre sobre los Imforismes del gloriós Ypocràs, la qual obra qui ben gentilment la entendrà se alegrarà de no haver perdut son temps. Aquesta obra és matèria molt clara e paraules molt posades. Encara Galièn, que·n fo sponedor, volch profitar en sa matèria a dir paraules ponderoses de gran profit e de gran delit. 1. Vida breu, art longa, temps poch, spariment fallibre, lo jutgar greu. E per ço cové no solament a ssaber so que li fa mester al metge, ordenar als malalts, aquells qui·ls guaarden e les altres coses deffora.

2. En los fluixs e en los vòmits naturals, s[i] ells se purge[n] tal qual se deu purgar, fa·s profit, e los malauts bé l'aporten. Si no se purgua tal qual se deu purgar, fassa lo contrari. Aytal és la purgació artificial: si tal se purga qual se deu, fa profit e l'aporte mils lo malaut; si no, fa lo contrari. Per ço cové pensar bé la hora, lo temps, la regió, la edat, les malalties en quals ha mester a ffer o no. 3. La subirana grexea en aquells que subiranament treballen és fallible, per ço com ells no poden ésser en una manera ne acréxer a mils, donchs cové que vénguen a pijor. Per so cové aquella grexea solre no tart, per so que lo cors rebe nodriment naturalment. Buydar-lo massa, per ço cor fablesa és, e axí engrexar-lo massa, és fallable. 4. La suptil e certa dieta en les longes malalties e en les agudes, quant no li cové és molt greu. E per so, omplir sobiranament és molt greu. 5. En la subtil dieta pequen los malalts e per ço han pits, per so cauen en peccat gran —pus gran és en la subtil que en la grossa dieta. E per so, als sans, fallables són soptils e certes dietes, car pus greument porten llurs peccats. Per so, donques, les soptils e les certes dietes són pus faylables que un poch pus grosses. 6. A les derreres malalties, les derreres cures són poderoses a perfecció. 7. Là on les malalties han, segons lo creximent, contínues e derrerans treballs, derrera e molt soptil dieta los cové usar. Mas llà on no és, no. Mas pus grossament los cové nodrir e tant devellar quant la malaltia és pus febla que la derrera. 8. Quant la malaltia és en estat, adonchs molt soptil dieta los cove donar. 9. Ben pensar cové del malalt si abaste la dieta fins al stat de la malaltia, o si ell deffallescha e no [a]basta la dieta, o que la malaltia defallescha. 10. En aquelles malaltias on és contínuu estat, contínuament e soptilment lo cové dietar. En aquelles on és l'estat pus luny, ans aquell se cové guardar de aquella soptil dieta. E primerament donar-le-li pus grossa per ço

que ho sofira lo malalt. En la accessió, se cové sostrer la vianda, per so cor donar-la-li és gran dampnatge. 11. Totes aquelles malalties qui crexen segons temps, en la accessió cové levar la vianda. 12. Les malalties en lo temps de l'any donen entendra les accessions e·l moviment d'elles, sia que sia cada die o en altre die, o per plus de temps. E açò se dóna entendra per les coses qui nexen del cors, axí com és lo scupir en los pleurètichs. Car si ell és al comensament un poch roge, mostra que la malaltia és breu, mas si ha lonch temps se mostra roge, la malaltia se perlongua. E les orines e les egestions e les sudors mostren les malalties ben termenables, o mals termenables, o longues o breus. 13. Los vells leugerament [a]porten lo dejuni, aquells qui vénen aprés ells lo aporten greument, los enfants lo aporten encara pus greument. E encara pus greument, los petits infants, e encara pus greument dels enfants, aquells qui són pus treballants. 14. Aquells qui crexen molt han de calor natural, e per so volen molta vianda, e si no l'àn, lo cors se consuma. Los vells han poch de calor, e per ço han mester pocha vianda, car per molta vianda se offega la calor. E per so los vells no han axí febres agudes, car lo cors han fret. 15. Los ventres en la primavera e en hivern són massa calts per natura e [les] [persones] àn lur son molt longa, so és que molt dormen. Donchs en aquell temps se cové dar molta vianda, car la calor natural és molta. E d'assò és senyal la edat e aquells qui treballen molt. 16. Les humides dietas covenen a tots aquells qui han febra, e specialment als enfants e als altres qui són axí acustumats de viura. 17. [A] aquells qui són acustumats de pendra vianda una vegada lo jorn, o ·II· o plus, hó menys, o segons alguna partida, los cové donar alguna cosa. E al temps, e a la edat, e a la regió e a la custuma. 18. Los hòmens [malalts] [a]porten greument la vianda en lo estiu e en eutumpna. E en hivern molt leugerament. En la primavera miganament. 19. [A] aquells qui han malaltia ab entrepolació, en la accessió no·ls cové res donar, mas guardar de aquelles coses que no li ha donat anans del terme. 20. Quant en les malalties se fa terme o és fet egualment, no se cové res

moure, ne fer res de novell, ne de purgacions, ne de altra purgació, mas star en pau. 21. Aquelles coses que fan mester a buydar, los cové buydar per lo logar on se atrau la natura, especialment per covinent loch. 22. La matèria digesta cové buydar, no pas la crua, ni en lo comensament, si no fa mester. Car moltes veguades no fa mester. 23. Aquelles coses qui·s purguen no·s cove de guardar la multitut solament, mas en qual manera, car si·s purga axí com se deu purgar fa profit, e bé o soffer lo malalt. E llà on fa mester buydar fins a deffalliment, assò se fa si lo malalt o pot soferir. 24. En les agudes passions, tart al comensament cové usar evacuació, e primerament ben jutgar com se deu fer. 25. Si purga axí com se deu purgar, fa profit e bé o sofferen. E lo contrari, mal ho sofferen. LO SEGON LIBRE DELS EMFORISMES DE YPOCRÀS 1. En aquelles malalties en les quals la son fa treball, és mortal. E si la son fa profit no és mortal. 2. Là on la son toll la elienació —so és: que no és en son seny—, és bon senyal. Là on [no] li fa, és mortal. 3. La son e lo vetlar: cascun d'ells fer plus que no deu és mal. 4. No planea ne buydea, ne altra bé qui sia fora de natura. 5. Lo trebayll sens caysó mostra la malaltia. 6. Cada un a qui dol alguna partida de son cors e no sent aquella dolor, aquell és la rasó malalte. 7. Los corsos que s'amagrexen en lonch de temps, tart retornen en llur estat. Aquells qui en poch de temps amagrexen, en poch de temps tornen en lur estat. 8. Si algú se relleva d'alguna malaltia e reb vianda e no millora, senyal és que massa vianda pren. E si açò avé a algun que no prengua vianda, senyal és que ha mester de ésser buydat. 9. Qui vol purgar los corsos, los cové de fer fluix, etcètera.

10. Los corsos qui no són nets, quant més los nodrexs, aytant més los fa de dan. 11. Pus leugera cosa és umplir-se de beurage que de vianda. 12. Aquelles coses qui romanen en les malaltias aprés lo terme, han acustumat de fer retornar la malaltia. 13. A les demés malalties a qui·s fa terme, la nit devant li és pus greu. E aquella qui ve, li és leugera. 14. En los fluixs del ventre, lo mudament de les egestions és bo si elles no·s muden en mal. 15. Là on les barres són malaltes o pusteles nexen en lo cors, fa mester guardar les egestions. Car si elles són colèriques, lo cors és malalt, e si elles són semblants als sans, cert és que lo cors se deu nodrir. 16. Là on és indigència, no cové trebellar. 17. Là on la vianda entre fors de natura, fa malaltia: assí manifesta la cura. 18.E aquells qui·s nodrexen molt e tost, tost se fa purgació. 19. Les agudes malalties no són, al pus tost, certes pronunciacions de salut ne de mort. 20. A quascun jove a qui és lo ventre humit en son jovent, és sech com ell és vell. E a qui és sech com és jove, és humit com és veyll. 21. Lo abeuratge solluff la fam. 22. Totes les malalties qui·s fan de plenea, la evacuació los sana. E aquelles qui·s fan de evacuació, la plenea. E de les altres coses, lo contrari. 23. Les agudes malalties se termenen en ·XLIII· jorns. 24. Lo quart jorn significa lo ·VII· Lo ·VIII_n· jorn és comensament de la segona sepmana. Lo ·XI_n· significa lo ·XIIII_n·. E lo ·XIIII· significa lo ·XVII_n·, car lo ·XVII_n· és quart del ·XIIII_n· e lo ·VII_n· del ·XI_n·. 25. La pus partida de les quartanes de stiu són breus, e aquelles de eutumpne són longues, especialment aquelles qui duren tro a l'hivern. 26. Més val que la febra sobravengua a l'espasme, que l'espasme a la febra.

27. [A] aquells qui·s milloren sens rahó, a ells [no] cové creure, ne haver paor dels mals qui·s fan sens rahó. Car aytals coses no són certes e no han custumat de durar molt. 28. En les febres lentes, obrar lentament o nient buydar lo cors és mala cosa, pigor que fer so que hom deu per rahó, car lo primer fa longa malaltia, e lo segon la fa curta. 29. Al comensament de les malalties, si ha gens a buydar, buyda. En l'estat fér salenci val molt més. 30. Al comensament e a la fi de malalties, tots los accidents són febles. En l'estat, tots són for[t]s. 31. Aquells qui·s releven de malaltia e·s nodrexen bé e no millora[n], és mal senyal. 32. Sovén, a veguades aquells qui han haüt mal se nodrexen bé al comensament e no milloren, a la fi cové que s'abstengen. E quant se abstenen al comensament e puys se nodrexen mils, mils milloren. 33. En totes malalties, confortar-se e ben reçebre vianda és bon. Lo contrari és mal. 34. En les malalties, menys moren dels malalts qui les han segons lur pròpria natura, abitud en regió, temps e plus, de aquells a qui no val la malaltia pròpria segons aquests senyals. 35. En totes malalties, haver grosses les partides entorn lo lombrígol e lo pentenill val més que haver-les subtils e àvols, car ell és apparellat a purgació per fluix. 36. Aquels qui han sà lo cors, se resolven pus tost per medicina lexativa que aquells qui usen males viandes. 37. Los sans corsos greument usen medicines. 38. Poc pijor vianda que la millor: la plus desigada deu hom donar. 39. Los veys pus tart han malalties que los jóvens, mas si ells han malalties longues, la plus partida moren ab elles. 40. Los branchs e les currises, en los vells no s'atermenen. 41. Aquels qui·s resolven tost e sovén sens manifesta occasió, tost se moren.

42. Solre apoplexia fort és impossible, la feble no és leugera cosa. 43. Los offegats e dissoluts qui no són encara morts, no és differència en la espuma de la bocha. 44. Los molt grassos de natura, pus tost moren que los magres. 45. Los moviments dels epilèmtichs yovens especialment se fa [n] per etat, per temps e per mudament de loch e de vida. 46. Quant dues dolors se fan en ·II· partides del cors, la pus gran ama gua la menor. 47. Quant se engenra lo brach, se fa dolor e febra plus que quant és fet. 48. En cascun moviment del cors, quant l'ome comensa haver dolor, reposar-se és remedi. 49. Aquells qui són acustumats, [a]porten lo treball acustumat, encara que sien febles o vells. Pus legerament lo aporten que jovens o infans. 50. Les coses usades de molt temps —e si són pigors que les no usades— menys greven. E per ço fa mester transportar-se a no usades. 51. Molt buydar e soptament, o omplir o scalfar o enfrigidar, o humectar, o exercitar, hó d'altre guisa com te plàcia moure lo cors, és faylable e enemich de la natura, mas poch, és cert. E d'altre guisa, passar de la ·I· a l'altre no cové. 52. Aquell qui fa totes les coses segons rahó, quant que no les avengua segons rahó, no deu passar a altre cosa demoran aquell que avén al comensament. 53. Aquells qui han lo ventre humit en jovenea, milor nodrexen que aquells qui l'han sech. E en vellesa pits, car ells se sequen la pus partida. 54. La granesa del cors en joventut és bella cosa e no és greu. E en vellesa és greu e pigor que los [cossos] menors.

ASSÍ COMENSA LO TERÇ LIBRE DELS EMFORISMES DE YPOCRÀS En aquest ters nostre volum, volem expondre so que Ypocràs diu, en aquesta terça partícula, de l'estiu e de l'hyvern. E volem dir les coses que han plus gran mester e qui són pus scures e tolre les superfluïtats he repugnar los exponedors de Ypocràs en aquest libre. Car fo ·I· sponedor qui espòs aquesta partícula no per sí matex, mas de ·I· seu mestre qui hac nom Cató, lo qual no parla neguna cosa rahonablement, mas so que havia aprés per experiment. Mas Ypocràs mostrà que no solament cové usar de experiment. 1. Les molt grans mutacions del temps engenren les malalties. E en lo temps, moltes mudanses o de calor o de fret o de les altres coses axí. 2. Les natures, algunes són nades bé o mal a ésser conservades. Les unes en hivern e les altres en estiu. 3. Les malalties, la una a l'altre ben se convenen, e la una a l'altra mal se convenen, so és, a passar la una en l'altra. 3bis. A les edats, sien bé a les regions, e a temps e a dietes. 4. En los temps, quant alguna veguada fa fret, alguna veguade calt en ·I· jorn matex, malalties de eutumpne cové sperar. 5. Los vens austrius greven lo hoir e fan los hulls molls, e greven lo cap e fan pigres e dissolven. Quant aquests senyorejen, aytals accidens cové sperar en les malalties. E si le boreàs fret e sech: fa tos, asprea de gola, dur ventre, ret[eni]ment d'orina, fa orripilacions e dolor de costat, e dolor de pits. Cant aquests senyoregen, aytals accidens cové sperar en les malalties. 6. Quant l'estiu és semblant a la primavera, suor[s] moltes cové sperar en les febres.

7. En los temps sechs se fan febres agudes. E si l'any à més d'aquesta complecció qual constitució farà, tals malalties cové sperar en la pus partida. 8. En los temps temprats, si los temps van axí com deuen, se fan en les malauties bons térmens e grans. E en los temps no temprats, se fan grans térmens e greus. 9. En eutumpne se fan moltes agudes malalties, e grans e mortals en la pus partida. La primavera és sana e no gens mortal. 10. En autumpne és mal a tísichs. 11. Dels temps, si l'ivern és sech e boreal, la primavera plujosa e austrina, cove en estiu ésser febrós, e obtalmies e discenteries, he specialment a fembres e hòmens humits de natura. 12. Si l'ivern serà austry e plujós e tranquil, la primavera serà seca e boreal, les fembres qui deuen encaure en la primavera, per cascuna caysó avortexen. E si elles encaen, seran febles e los infans en tal manera cor tantost morran o són febles hó malalts. E als jovens se fan dissenteries e obtalmies seques. Als vells, cadarn qui tost resolven. 13. Si l'estiu és sech e borreal, [e] l'eutumpne plujós e austriu, dolor de cap e tos en hivern, e brancs e corrises e alguns, tisis. 14. Si l'estiu és borreal e secca, [a] aquells qui són de humida natura e a les fembres fa profit. E als altres fa obtalmies seques e febres agudes e corrises diüturnes e, a alguns, malenconies. 15. Les constitucions de l'any seques són pus sanes que les pluvials, e menys mortíferes. 16. Les malalties en lo temps plujós, la més partida són febres longues, e fluix, epilèmsia, e poplexia, e esquinènsia. En los sechs temps, corrupcions, e tisis, e obtalmia, e artètich, e astrangúria, e dissúrria.

17. Cada die constitucions: borreals, los corsos constituexen forts, e bé nobles, e bé colorats, e mils oens, e sequen los ventres, e los ulls morden, e entorn los pits dolor. E si abans n'í ha gens, lo crexen. La austrine, dissolven lo cors, e greugen lo hoir, e vertiges fan en los ulls, e los corsos greus a moure e los ventres humecten. 18. Segons lo temps de la primavera e del comensament de l'estiu, los enfans e aquells qui·ls són prop de edat ben digerexen e són ben sans. En estiu e al comensament de autumpne, los vells. Lo romanent de l'autumpne e l'ivern, aquells qui són de migane edat. 19. Totes malalties se fan en tots temps, mas specialment algunes se fan en alguns e crexen e[n] aquells. 20. En la primavera se fa mania e malenconia, e epilèmcia, e flux de sanch, e esquinància, e corrisa, e branchs, e tos, e meseleria, e morfeas, e serpigen, he rogea de cuyr ulcerosa, e pústules, e artètich. 21. En estiu se fan algunes d'aquelles, e febres contínues, e tersanes, e causon, e vòmit, e diarria, e dolor d'ulls, e d'orelles, e ulceracions de bocha, e podridura e sudor dels membres pudens. 22. En autumpne, se fan moltes malalties d'estiu, e quortanes, e erràtiques, e melces, e ydròpiques, e tisis, e estrengúria, e lienteria, e siàticha, e esquinància, e grevea de elenar, e eòlica, [e] epilèmcia, e mania e malencolia. 23. En hivern, pleurètiques, e peripleumonia, e corrisa, e branchs, e tos, e dolor de pits e de costat e de ypocúndries, e vertigen de cap e apoplexia. 24. En les edats, aquestes coses avenen als infans novellament entenrans: ulceracions de boca, vòmit, tos, vigílies, timor, paor, imflament del lombrígol, e humiditat d'oreylles.

25. E quant nexen les dents, pruen-los les ginyives e han febres, e spasme, e diarrias, especialment cant nexen los claus. E als infans qui han dur ventre, e qui són grassos. 26. E quant són plus veyls, han timor, periquínia —so és, deslogament de coyll— e asme, e lombrichs, e linquisses, e esquàrides, e acroconides, satiríesis e scròffules. 27. E quant són plus vells que vénen a enfansa, se fan moltes de aquelles coses demunt dites, e febres longues, e flux de sanch dels anarils. 28. La pus partida de malaltia dels infants se termenen en ·XL· jorns, o en ·VII· mesos, o en ·VII· anys, e alguns tro a la joveneha. E aquells qui no·s solven en la jovenea, o a fembres en lo temps de mèstrues, enveyllexen ab ells. 29. Als jóvens se fa de scupir de sanch, e tisis, e febres agudes, e epilèmcia, e altres moltes malalties, mas specialment aquestes. 30. Aprés d'aquesta edat, se fa asma, pleuresim, peripleumonia, litargia, frenesis, causon, diarria, discenteria, lienteria e emorroyde. 31. E als plus veylls, cadarn, e dissúrria, e tos, e strangúria, e dismia, e dolor de juntures, e nefresis, e vertigues, e apoplexies, e cachaquimie, e prurit de tot lo cors, e malencolia, e vigília, e humiditat de huyls e de nas, e pigrea, e groguea de ulls e gravea de hoyr. Acabat és lo ters libre dels Amforismes de Ypocràs.

E COMENSA LO QUART LIBRA DELS DITS AMFORISMES, etcètera. 1. A purgar les prenys fa mester del quart mes tro al ·VII_è·, e aquestes encara menys que les altres. Abans de ·IIII· meses e aprés de ·VII·, cové haver en reverència. 2. En les medicines, tals humors se cové buydar del cors quals buyda la natura, e útils. Los contraris, lexar. 3. Si ell se purga tal qual se deu porgar, fa profit e ben lo [a]porta lo malalt. E si no, fa lo contrari. 4. Purgar en estiu les partides dessús. En hivern aquelles dejús. 5. Demunt lo cà e dessots lo cà, greus són les purgacions. 6. Los magres e leugés a vomor, purgar per sus, e qui temen l'ivern. 7. Aquells a qui fa mal vomer, e qui són miganament carnosos e qui temen l'estiu, cové purgar devall. 8. Los tísichs: no purguar demunt. 9. Les malancolies cové purguar devall, per la contrària rahó. 10. Metgar en les molt agudas en aquell matex jorn, si fa mester. Perlonguar, en aquelles és mal. 11. Cascun qui ha torsion e dolor entorn lo lombrígol e lo ventre e no se resoluf per medicina ne per altre cosa, ve en ydropisia secca. 12. Cascun lientèrich, en hivern fa mal metgar demunt. 13. Qui vol purgar algun per ellebor demunt, ans que·ll beva cové humectar lo cors de molt nodriment e de repòs. 14. Qui beurà ellebor, si ell se mou mils buydarà. E si no·s mou e dorm, menys. E açò declara lo naviguar, car navigar torba lo cors. 15. Quant tu volràs mils buydar per lo ellebor, tu mou lo cors. E si tu lo vols estencar, dorm e no·t moges. 16. Lo ellebor és perillós a aquells qui han sana la carn. 17. Aquells qui no han fort febra: fàstig, abstinència, mordiment de cor, tenebrositat, la boca amara, significa que ha mester de vòmit. 18. Sus lo diafracma dolor, significa meste[r] de farmacia demunt.

E aquella dolor qui és devall, significa que fa mester medicina per fluix. 19. Cascun qui·s purga, si ell no ha set quant se purga, no se repòs tro a tant que haja set. 20. Si aquells qui [no] han febra, han torsor o dolor de jonoll e de lombres, significa que fa mester farmacia per fluix. 21. Les egestions negres o axí com sanch sens medicines, ab febra o sens febra, molt mala, e quant hi ha plus de colors, pus. Mas en les medicines mils, e quant hi ha menys de colors, menys mal. 22. Totes malalties comensant, si fel ne grex hix, o demunt o devall, és mortal. 23. Cascuna malaltia aguda o longa, o avortiments o d'altra manera asubtilitat, si fel negre hix, o axí con sanch negra, al segon die morrà. 24. Dicenteria, si comensa ab fel negra és mortal. 25. Sanch que hix demunt —qualque sia— és mal, devall no és mala. 26. Negres egestions de la discenteria, o axí com carns de budells, és senyal mortal. 27. Cascun qui ha febra e n'ix molta sanch d'on que ella véngua, en aquells qui se releven de malalties, los ventres se amollexen. 28. Cascun qui ha egestions colèriques, si li ve surdidat guarexen. E quascun qui ha surditat, si li sobrevé colèriques egestions, guarex. 29. A cascuns qui han febres sextanes se fa rigor, són de malvat terme. 30. Cascuna febra entrepolada: si aytal era com le lexa, a l'altre jorn l'altra comensa, és senyal de mal terme. 31. En febres tenebroses e trebelloses, entorn los articles e les barres se fan apostermes. 32. Tots aquells qui·s releven de malalties, si ells han dolor en algun loch, là se fa aposterma. 33. E si ha dolor abans la malaltia, la malaltia se conferma en aquell loch.

34. Si algun ha febra e soptament ve offeguat e no hixen alguna imfladura en les barres, és mortal. 35. Si algun ha febra e lo coll se torn en tal disposició que no puxa tranglutir sens imflament en lo coll, mortal. 36. Sudors ab febres són bones si comensen al terç jorn, o al ·V_è·, o al ·VII_è·, o al ·IX_è·, o al ·XI_è·, o al ·XIIII_è·, o al ·XVII_è·, o al ·XX_è·, o al ·XXI_è·, o al ·XXIIII_è·, o al ·XXVII_è·, o al ·XXXIIII_è·, o al ·XXXVII_è·, o al ·XL_è·. Aquestes sudors demostren malalties. Aquelles que no·s fan en aquests jorns, signifiquen dolor, e longuea de malaltia e conversió. 37. Sudors fredas hen aguda malaltia significan mort. E en plus, so és, pus febre molla, longuea de malaltia. 38. Là on en lo cors ha sudor, là mostra la malaltia. 39. Là on en lo cors ha calt o fret, là és la malaltia. 40. Là on lo cors ha mutacions e si la malaltia ara se refreda, ara se scalfa, ara ve d'una color en altra, significa longa malaltia. 41. Sudor molta en lo dormir sens caysó manifesta, significa que lo cors usa massa vianda. E si açò avé a algun que no prengue vianda, ha mester de ésser buydat. 42. Sudor molta, cauda o freda, tota vegada cor[r]en[t] —el fret és pus gran, e lo calt minor— malaltia significa. 43. Les febres qui no deffallexen, en creximent de tres en ·III· dies, les pus forts són plus perilloses. Aquelles qui deffallexen no són perilloses. 44. Cascun qui ha febra longua, [ha] pústules en les junctures e dolors. 45. Cascun qui releva de febre qui ha pústules o dolor en les junctures, usen de massa vianda. 46. Si rigor ve en la febra e la virtut ja feble, és mortal. 47. Si lo scupir en febres que no falexen és lívit, o sagnia, o groch, o pudent, és mal, e per fluix bo e per la orina. E si nient de útil no·n hix per aquest loch, és mal senyal. 48. En les febres que no deffallexen, si les partides de fora són fredes e aquelles dintre arden, e si ha set, és senyal mortal. 49. En les febres qui no defallexen, si lo lavi, o l'huyll, o lo nas, o lo sobresell

sia tort enaxí que ell no veja o no hoja, cant lo cors és ja feble, si algun de aquests senyals aparex, la mort és ja prop. 50. En les febres qui no deffallexen, difficultat de alè e sorts de seny són mortals. 52. Cascuns qui han febres o altres malalties, els ulls lagrimegen volenter non és gens de mal. E [a] qui açò avé contra se voluntat, és mal. 51. En les febres, si la aposterme no·s soluf als primers térmens, la malaltia és longa. 53. Cascun qui ha limositat en les febres, elles són longues e forts. 54. Aquells qui han sovén tos seques e poques ab febres molt caldes ab poca set, són bones. 55. En les apostermes, totes les febres [són] males sinó effímeres; pròpriament entén de les apostermes de les axelles e dels angonals. 56. Aquell qui ha febra, si li ve sudor e no deffallex la febra, és mal senyal, car la febra se perlonga e significa moltes humors. 57. Si algun ha spasme o tètan e si li sobrevé febra, se soluf la malaltia. 58. Qui ha causon e sobrevé rigor: dissoluff. 59. La febra tersana, si ella no·s determena en ·VII· accessions, és longua. 60. Aquells a qui sordexen les orelles en les febres, si sanch los hix del nas o se torbe lo ventre, soluff la malaltia. 61. Aquelles malalties qui se termenen en jorns parels són mals e amigues de conversió. 63. Cascuns qui han rigors en les febres cada dia, se soluff la febra. 62. A cascun a qui ve icterícia en la febra abans del ·VII· jorn, és mal senyal.

64. Cascun qui sdevén ictèrich ab febra, en lo ·VII· jorn, o en lo ·IX·, o en lo ·XI·, o en lo ·XIIII·, és bon senyal si lo costat dret no n'és dur. E si·l fa dur, non és bon senyal. 65. En les febres, entorn lo ventre cauma e mordiment de cor és mal. 67. En les febres, aprés lo dormir timor e espasme: mal. 66. En febres agudes, espasme, dolor en les úlceres: mal. 68. En les febres, spirit offendent: mal. 69. Cada un naufrètich cové que pixa grossa orina. Aprés ·XL· anys no se cur en aquells qui han urines grasses e globoses ab febra. Si la fan soptil, los fa profit. Mas aquestes coses avenen en aquelles urines qui fan tost residència. 70. Aquells qui han les orines, en les febres, conturbades axí com bèsties, han dolor de cap o la hauran. 71. Qui termena al ·VII· jorn, al ·IIII· és nébula en la orina e en altres senyals, segons rahó. 72. Aquells qui han orines límpides o blanques: mala. E specialment si ell és enfrenètich o ennafrètich. 73. Tots aquells qui han les ypocúndries sotspeses e brugent[s], si li sobrevé dolor de costat, lo ventre se amollex si ventositat non hix e molta orina: sí·s fa en les febres. 74. Aquells qui han sperança d'aver aposterma en les junctures, si ells han orina grassa o molta, hó blanque, axí com en les febres treballoses, e si en les quartanes, solven la malaltia. Mas si·ls hix sanch dels anarils molta, tost se solven. 74bis. Si la orina és grassa he molta e blanque en trebeylloses febres, e si en algunes quartanes comensa, e molt sanch li hix dels narils, tost se soluf.

75. Qui pixa sanch o brach, significa que ha ulçeració de ronyons o de vexigua. 76. Aquells qui han orina grassa o grossa am pesses de carn o fils lonchs, de ronyons vénen. 77. Aquells qui han la orina grassa e en lo fons axí com a segon, han la vexigua ronyosa. 78. Aquells qui pixen sanch leugerament, en los ronyons és rota vena. 80. Si pixen sanch e pedassos de sanch e han estrangúría, e dolor en lo pentenil e·n lo peritoneon, significa dolor entorn la vexigua. 81. Si pixen sanch e scates e odor greu, significa que la vexigua és ulçerada. 82. Aquells qui giten brach per la vergua, se soluff la aposterma. 83. La orina de nit molta, significa poch exir. Acabat és lo ·IIII_n· libre dels Emforismes de Ypocràs. E COMENSA LO ·V_n· 1. Aspasme qui sobrevé a l'ellebor és molt mortal. 2. En plague, spasme: mortal. 3. Quant nex molta sanch e sobrevé aspasme o senglot: mortal. 4. En temprada purgació, aspasme e senglot: mal.

5. Si algun [qui] serà embriach soptament no pot parlar, si li sobrevé aspasme mor si febre no·l pren e si no parle a l'ora que embrieguea és acustumada de solre. 6. Cascuns qui són pres del tètan, al quart die moren. E si passen quatre jorns, guarexen. 7. Epilèmsia qui ve abans jovenea, se muda. Aquella qui ve aprés ·XXV· anys, la plus partida moren. 8. Cascun pleurètich qui no·s purga en ·XIIII· jorns ve en epimia. 9. La tisi se fa specialment de ·XVIII· fins a ·XXXV· anys. 10. Aquells a qui passa esquinància e va al pulmó, moren en ·VII· jorns. E si passen aquests, fa epimia. 11. Cascun qui es tísich e los escupirs que scupen put —quant és mès sobra lo carbó— e los cabells li caen del cap, és senyal mortal. 12. Aquels qui han tísich e li cahen los cabells del cap e li sobrevé diarria, moren. 13. Tots aquells qui escupen sanch espumós, ve del pulmó. 14. Qui ha tisis e li sobrevé diarria: mortal. 15. Cascun pleurètich qui se fa èmpich, si·s purga en ·XL· jorns se soluf. Si no, sdevé tísich. 16. Lo calt nou a aquells qui massa l'usen, car fa efiminació de carn e encontinència de nervis e fluix de sanch e deffalliment de spirit —aquells qui són aprés de la mort. 17. Lo fret fa espasme e tètan e rigor e fret en les febres. 18 - 19. Fredor és enemich a nervis, als ossos, a dents, al cerveyl e a la micha de la spina; lo calt és útil e amich. Totes coses qui són refredades cové de scalfar, no aquelles on és brach, o allà on hom vol stancar la sanch.

20. A les plagues, lo fret: mort. E endurex lo cuyro, dolor la sens brach, nigror, rigor, fret ab febra, espasme e tètan. 21. Ell cové en lo tètan sens plagues, en jove ben carnós, en mig estiu, molta aygua sobra ell gitada: fa revocar la calor dintre, e la de ffora. 22. Lo caut fa brach no pas en totes plagues: lo cuyr amollex e subtila, no fa rigor, ne dolor, ne espasme, ne tètan, ne gravea de cap. E fa bé als ossos trencats e desnuats, especialment de plagues de cap. E a tota malatia qui·s fan de fredor, e a erpes estiòmenus menjant, o al cul e al pudent e a la vexiga e a la mara, e és amich e determenant. Lo fret, per son contrari, ausiu. 23. En aquestes malalties cové usar fret: en fluix de sanch —no sobre·l loch, mas sobre los lochs veyns—, en flacmons, en enflamacions, en rubós sanguiné[s], e·n eriscipila no plaguada, car a les plaguades nou. 24. Fret axí com neu hó cristayl és enemich dels pits. E comou tos, sanchfluix e cadarn. 25. En les junctures tumor, e dolor sens ulceració, e podagre, e spasme: molta ayga freda gitada demunt toll la dolor, car l'estupor soluff, la dolor amerma. 26. L'ayga qui tost se scalfa e tost se refreda, e és leugerís[i]me, és millor. 27. Cascun qui ha set de nuyt, si ell ha dormit, és bona cosa. 28. La sanch mestruosa se buyda ab scalfament aromàtich. E a altres coses moltes seria útil si ell no fos dolor de cap. 31. La fembra qui ha en lo ventre qui se fa sagnar, avortex. E plus tost aquella a qui és plus gran l'infant. 30. Si la fembra qui ha en lo ventre ve algunes de les agudes malalties, és mortal.

32. La fembre qui vomex sanch, guareix si li ve fluix de mèstrues. 33. La fembra a qui deffallexen les mèstrues, si li hix sanch per los anarils és bo. 34. Si a le fembra qui ha·n lo ventre ve fluix de ventre, és perill de avortar. 35. A la fembra qui ha gravea de mara e no pot bé engenrar, si li sobrevé sternut és bo. 36. La fembre que ha les mèstrues no és en sa color pròpria ne en son temps, ha mester de purgació. 37. La fembre qui ha en lo ventre e soptament les mamelles li sdevenen subtils, significa que ha avortit. 38. La fembra qui ha entre lo ventre, si la ·I_a· mamella li sdevé pocha, si ella és prenys de ·II· infants, la ·I· avortex. E si la destre, lo mascle. E si la sinestre mamella, la fembre. 39. Si la fembra no és preyada ne no ha engenrat e ha let en les mamelles, les mèstrues li són fallides. 40. A totes fembres a les quals sanch se convertex en les mamelles, significa mania. 41. Si tu vols saber si la fembra ha concebut, quant ella va dormir, dóna-li a beure mellicratum. E si ella haurà torsions al ventre, ella ha concebut. Si no, no. 42. Si la fembra ha concebut mascle, és ben colorada. Si fembra, mal. 43. Si a le fembre prenys se fa eriscipila en la mara: mortal. 44. Aquelles qui fora de natura són magres e conceben, avortexen ans que engrossesquen. 45. Totes aquelles qui no han lo cors temprat avortexen en lo segon mes, o en lo terç avortexen sens caysó manifesta, han cotilidones plenes —so és: venes plenes en la mar[a]—, e no poden per gravea retenir l'infant. 46. Aquelles qui són grasses fors de natura no conceben, car la graxea

los tancha la bocha de la mara, ne no conceben tro a tant que elles són magres. 47. Si la mara és misa en lo vèrtebro e fa brach, se cove fer perfum. 48. Lo mascle en lo destre, la fembre en la sinestra part. 49. A la parcipitació de la mara, quant ell se fa remey cové obturar la bocha e los anarils. 49bis. La fembra qui ha en lo ventre, si li sobrevé tenasmon avorteix. 50. Si tu vols restrènyer les mèstrues a la fembra, mit-li la ventosa grossa a la mamella. 51. Totes aquelles qui han en lo ventre, se conclou la bocha de la mara. 52. La fembra qui ha en lo ventre, si ella ha molta let l'enfant és feble, e si ella ha dures les mamelles e rojes, l'enfant és sà. 53. Aquelles qui són corruptes han les mamelles molles. E si elles no elsum, les han dures, hó doloroses, o en les junctures dolor, o en les enques, o en los ulls, significa que elles no són corruptes. 54. Totes aquelles qui han la boca de la mara dura, ella se conclou. 55. Totes aquelles qui han en lo ventre e han febres e calor sens caysó manifesta, perillosament apartuexen o avortexen. 56. En flux de fe[m]bres, espasme: mal.

57. Quant les mèstrues sobrevenen en algunes malalties que no vénen de la mara, se fan malalties. 58. [A] aquelles qui han flecmon en lo cul, e [a] aquelles qui han flecmon en la mara, sobrevé estrangúria. [A] aquelles qui han brach en los ronyons, los sobrevé estrangúria. [A] aquelles qui han aposterma en lo fetge, sobrevé sanglot. 59. Si alguna fembra no n'à concebut e vol saber si ella vol concebre, perfuma-la dessots ben cuberta: si la odor passa per la boca, per si no deffalex l'engenrar. 60. Les fembres qui han en lo ventre, si elles han purgació, impossible cosa és que l'infant sia sà. 61. Si a le fembra purgacions no n'hixen, ne li ve rigor ne febra e ha ancietat, pensa que aquesta es preyns. 62. Totes aquelles qui han les mares fredes e dures, no conceben per la fredea. E aquelles qui les han humides, no conceben car l'esperme s'í esmortex. Aquelles qui l'àn secha e ardent no conceben, car per poch nodriment se corromp la esperma. Aquelles qui l'àn trempada, conceben. 63. Axí en los mascles: car o per la raritat del cors, l'essperit se por defora e no de dins en la sement; o per la specitat, la humiditat n'ix deffora; o per la fredea no s'escalfa, mas se congela aquell loch; o per calor, assò·s fa.

64. Donar let en dolor de cap és mal, e [a] aquells qui han febra, e [a] aquells qui brugen les ypocúndries sospenses, e [a] aquells qui han set, e [a] aquells qui han fluix de còlera, e [a] aquells qui han febra aguda, e [a] aquells qui han fluix de sanch. Mas ella és bona als tísichs qui han poca febra, e a febres de lonch temps si no y ha algunes de les coses sobredites, si ells no són fora de rahó. 65. Aquells qui han infladura en les plagues, no n'àn molt espasme ne mania. E aquells en qui no apparen sobtament han espasme derrera o tètan. E aquells qui en la primera partida: han mania, dolor aguda de costat o empimia hó discenteria, si les imfladures són rojes. 66-67. Si en les plagues males e forts no appar tumor: gran mal. Humit és bo, cruu mal. 68. Les derreranes partides del cap si ell endolen, la dreta vene del front tallada fa profit. 69. Les rigors comensen [en] [fembres] pus dels lombres, e van per lo dos al cap. E [en] [los] [homes] més derrera que en la primera partida del cors, so és bras o cuxes, e los pèls mostren lo cuyr clar. 70. Aquells qui han quartanas no han molta espasme. E si han l'espasme abans, e la quartane li sobrevé, soluff. 71. Aquells a qui lo cuyr se estén e sdevén sech, sens sudor los fenex la vida. [A] aquells qui l'àn humit e raor, ab sudor feneix la malaltia. 72. Los ytròpichs no devenen inflats. Açí és acabat la ·V_a· partícula dels Amforismes de Ypocràs. E COMENSA LA SISENA 1. En les longues lienterias, ço és metuació, oziremia sobrevinent, és bon.

2. Aquells qui han naturalment lo nas humit e l'esperma humida, és sans e malalts. És pus sà qui ve lo contrari. 3. En les longues discenterias, abstinència és mala, e ab febre és pijor. 4. Les plagues circumfluens: malvades. E aquelles qui són acustumades: malvades. 5. Dolor de costat e de les altres partides, si fa molt deffalliment és mal. 6. Los naufrètichs [no] cessen passions de ronyons e entorn la vexigua dolor: no se sana en los veylls. 7. Dolor e inflament entorn del ventre, aquells dessús són pus leugers, e aquells desots són pus forts. 8. Les plagues qui nexen en los ydròpichs no·s curen leugerament. 9. Les largues pústules no pruen. 10. A qui dol lo cap e va entorn, e li n'hix sanch o ayga del nas o de les oreylles, o dels huyls, soluff la malaltia. 11. Als malencòlichs e franètichs, morenas nades fan bé. 12. Les morenes veyles qui les cura, si no·n lexa ·I_a· uberta és perill de venir en ydròpi[c], o tísich o maniat. 13. Qui ha senglot e li ve sternudament, lo soluff.

14. Qui és ydròpich e li n'hix aygua per lo ventre, guareix. 15. Qui ha longua diarria, si li sobrevé vòmit, la soluff. 16. Aquell qui és pleurètich o peripleumònich, si li sobrevé diarria: mal. 17. Qui ha mals en los huyls, si li sobrevé diarria és bon. 18. La vexigua tallada, o lo cervell, o lo cor, o la diafracma, o alguns dels budells soptils, o·l fetge, o·l ventre, mortal és. 19. Quant serà trencat os, o cartilage, o nervi, hó [...], no·s conglutinen ni no crexen quant han perdut l'estremitat. 20. Si en lo ventre se scampe la sanch fora de natura, cové que faça brach. 21. A los maniats, si li nexen venes grosses en les cames, o morenes, se curen. 22. Cascun qui ha dolor al dos e passa al colze, la sagnia lo cura. 23. Si algun ha pahor e pusil·lanimitat, ço és poch cor e feble, sdevé malencòlich. 24. Si alguns dels budels subtils se tallen, no gorexen. 25. Eriscipila defora, si ella se convert a dintre és mal. Si aquella dintre se convert defora, bo. 26. Tots aquells qui han causon, si los sobrevé tremor se leugen. 27. Si ells se tayllen o cauteritzen aquells qui han pits e ydròpichs, e hix molt de brach o molta ayga soptament, moren. 28. Eunuchs no han podragua ni no sdevenen calp[s]. 29. La fembra no ha poagre si les mèstrues noli deffallen. 30. Los infans no són podràdichs ans que foten. 31. La dolor d'uys: lo beuratge de vi, o bany, o stuba, o flebotomia, o fermada, los guareix. 32. Los balbussos se prenen de diarria longua.

33. Els qui fan renacions acerosos no sdevenen molt pleurètichs. 34. Tots aquells qui sdevenen calps, [no] se fan venes grosses en les cames. E aquells qui són calps e li nexen venes en les cames, encara nexen los cabells. 35. Als ydròpichs, si los sobrevé tos: mal. Mas si ella fos denant, no és mal. 36. La dissúrria, [la] guareix la sagnia desota la cavilla. 37. Aquell qui ha squinència, si se fa imflament defora: bo, car significa que la malatia hix defora. 38. Cascun qui ha cranch amagat, més val no curar-lo, car aquells qui són curats pus tost moren que aquells qui no són curats, [que] viuen per molt temps. 39. La espasme se fa de la planesa e de la buydesa, e axí lo senglot. 40. Aquels qui han dolor entorn les ypocúndries sens aposterma, si li sobrevé febre guareix. 41. Tots aquells en los quals se fa brach al cors e no se·n manifesta, so és per lo cuyr qui és espès. 42. Itèrichs si ells han lo ventre ben dur, és mal. 43. Tots aquells qui són esplanètichs, si los ve discenteria longua, o en ydropisi, o en lienteria, moren. 44. Tots aquests qui han yleos e los sobrevé astrangúria, moren en ·VII· jorns si no sobrevé febre qui buyda molta orina. 45. Les plagues de hun any o de plus lonch temps cové lexar-li fer sacarrisses concaves.

46. Tots aquells a qui se fa gep per asme o per tos denant la jovenea, moren. 47. Tots aquells a qui fa profit la sagnia o la flebotomia, o farmacia, los cové flebotomiar o fermatar en la primavera. 48. L'esplanètich, si li sobrevé discenteria dich que és bona cosa. 49. Aquels qui han puagre, se termenen en ·XL· jorns. 50. Aquels a qui lo servell puja demunt, cové que véngue febre e vòmit de fel. 51. Cascuns sans a qui·s fa dolor de cap, soptament són sens veu e ronquen, moren en ·VII· jorns si no·ls sobrevé febra. 52. Ell se cove guardar los ulls en lo dormir, car si ell appar lo blanch, les palpebres closes, no precedent diarria o entra purgació, és mal senyal. 53. La discipiència, si ella és ab ris és plus segura. Si ella és ab solititat, és malvat senyal. 54. En les agudes malalties com febre: luctuosa suspir mal. 55. Podraga e mania se mouen en primavera e en autumpne. 56. En les malencòliques malalties, perilloses erotacions: apoplexia o aspasme o orbetat significa. 57. Los apoplètichs se fan de ·XXXX· anys fins a ·LX·. 58. Si l'oment romp, cové que podrescha. 59. Cascun qui ha ciàtiga e lo vèntrabro ara dintra ara deffora, se fan mussillàgens. 60. Cascun qui ha ciàtica e lo vèrtebro n'ix defora, e ell no u sent, e ranquegen sovin.

Los exponedors de Ypocràs han exposades les pus grans coses, e quant pus han cerquat milor han trobat. E quant són a la fi del libre, ells no han feta gens de utilitat. E han fet axí com lo retòrich, al qual quant la caysó li mancha, lexa tot star, axí ho han ells fet. E d'açò me són yo molt guardat per no haver imfàmia, car yo hé splanades les pus útils coses e no hé pessades les mesures ne no u hé massa abreugat, ne no u hé massa ampliat de coses que no dege ampliar. Es acabada la sisena partida e comensarà devall la ·VII_a· partida dels Emforismes de Ypocràs. Ací és acabada la ·VI_a· partícula dels Emforismes. E COMENSA LA.·VII_a· 1. En les agudes malaties, frigiditat de les extremitats és mal. 2. En les malalties, carn lívida: mal. 3. Ab vòmit, senglot e hyuls roigs: mal. 4. En sudor, rigor no és bon. 5. En la discenteria, èstazis o ydropichis no és bo. 6. En la longa malaltia, abstinència e colèriques egestions: mal. 7. De molt beure, rigor e discipiència: mal. 8. De la aposterma trenchada, dins se fa dissolució, he vòmit, e deffalliment de virtut. 9. En lo fluix de sanch, discipiència o spasme és mal. 10. En yleon, vòmit he senglot, e espasme he discipiència, és mal. 11. Peripleumonia en pleuresis sí és mal. 12. En peripleumonia, frenesis és mal. 13. En massa gran calor, espasme e tètan és mal. 14. En plagua de cap, estupor e discipiència: mal. 15. En scupir de sanch e scupir de brach és mal. 16. E no scupir de brach quant àn tisis, se retén la saliva, moren.

17. En aposterma de fetge, senglot és mal. 18. En vetlar, espasme he discipiència: mal. 19. En os despullat de carn, eriscipila: mal. 20. En la eriscipila, brach: mal. 21. En latèrgich, tremor: mal. En les plagues, pols e flux de sanch: mal. 22. En longua dolor entorn del ventre, fa brach. 23. En fluix colèrich, discenteria: mal. 24. En trencadura d'os, de cap. 25. En fermacia, espasme: mal. 26. En fort dolor de ventre, frigitat de estremitats: mal. 27. La fembra qui ha infant al ventre, tenasmon la fa avortir. 28. A qui és tallat os o cartilage, no creix. 29. Si algun ha blancha fleuma, si li sobrevé diarria, soluff la malaltia. 30. Cascun qui ha egestions espumoses en diarria, fleuma los ve del cap. 31. Cascun qui han les orines expostazes, significa longa malaltia. 32-33. Tots aquells qui han apòstesis colèriques e la orina demunt roja, significa aguda malaltia. E [a] aquells qui les han diverses, se la conturbació de cors. 34. Cascun qui ha en les orines escuma, significa neustàtica e longua malaltia.

35. Tots aquells qui han apòstazis grasses e viscoses, significa neufrètica e aguda malaltia. 36. Tots aquells qui són neufrètichs e han dolor entorn lo dos, e sí entorn los lochs defora, spera aposterma. E si ells han dolor dins, spera pus gran aposterma. 37. Cascun qui vomeix sanch sens febre pot guarir. Ab febre és perillós, e·s cové curar ab fredes coses e stíptiques. 38. Lo cadarn en lo ventre demunt, en ·XX· jorns se fa brach. 39. Si pixen sanch o pesses de sanch, e ells han strangúria, e dolor dessots les coylles, e lo pentenill e lo ventre, la malaltia és entorn de la vexiga. 40. Si la lengua soptament se fa no trempada, aquest se fa apoplètich o maniach. 41. Lo vell purgar si li sobrevé sanglot: mal. 42. Si febre no se fa de còlera, molta aygua gita al cap: soluff-la. Ffinito libro, sit laus et gloria Christo. Amen. Anforisma és notícia univerçal continent alcuna cossa de medecina.