REGIMENT PRESERVATIU E CURATIU DE LA PESTILÈNCIA compost per Mestre Luys Alcanyís, mestre en medecina Iesus michi adiutor in omnibus [INTRODUCCIÓ] Mirant natura humana sostmesa a tants innumerables perills e cassos mortals, no hé vist de totes les causes de morir nenguna més trista, més aguda e més cruel que aquesta epidèmia, que axí prestament e amagada per nostres membres principals devalla, segons que per diverses experiències se comprova, mortificant les obres del cor, cervel e fetge en tal grau, que l'ànima, no tenint dispositió complida de instruments, necessàriament lo desempara. La qual la bondat divina per tants anys permet, sens que no som ajudats de nengun remey cert. E açò causa la spècie indetermenada del verí e la forma de nostre viciós viure —encara que per los efectes e sentències de tots los doctors de medecina se liga ésser verí—,

e axí socorrem ab multiplicatió de cordials confortants, clarificants e restaurants los sperits del cor, e purgant aquell humor maligne e verinós alterant de verinosa alteració los humors del cors humà, per hon no sol los cossos humans pastura mas altres linatges e natures de animals. Per què, desigós socórrer a la comuna necessitat, tant com me ha consentit mon enginy, segons que deprench de aquesta present epidèmia, estime, segons sentència dels astròlechs, metges e senyals, venir per lo cel, e, segons se lig per Tholomeu, que, si nosaltres no podem scusar les actions o influxos del cel, ab regiment e bona vida podem dispondre nostres cossos, en tal manera que tindran resistència que menys o no gens rebran aquelles. E açò farà nostre Regiment preservatiu, principalment preservant l'ànima ab contrictió, confessió e esmena de nostra mala vida, prenent aquell gloriós pa dels àngels, ço és lo preciós cors de nostre senyor Jesuchrist, Déu nostre. E açò us suplich se faça en lo principi de la cura, e, aprés, recórrer a l'orde medecinal, segons per sos propris capítols se lig, dels quals aquest és lo primer. [REGIMENT PRESERVATIU] E venint a la part preservativa, la qual stà en la bondat de l'ayre, en la disposició de les viandes e del beure, del dormir e del vetlar, del moviment e del repòs, dels accidents de la ànima, de la replexió e del buydament.

[DE L'AIRE] E, perquè l'ayre és dotat de una virtut celestial, per la qual altera los cossos nostres e tot lo que circunda, és mester primerament se parle de sa disposició, elegint loch, vila o ciutat de bon ayre hon no s'í muyren, ab còmoda habitació e encara alterada ab fum de romer, ginebre, ambre, xilo, àloes, çiper, estorachs e aquestes coses semblants en lo ivern; e en lo stiu, ab vinagre, canyes e murta o coses que alteren sa malícia. E qui fugirà, seguint lo vulgar, vaga-se·n luny[n], e prest-hi lo retorn tant tart com puxa, e, sobretot, guarde·s de comunicar ab gents infectes e que vinguen de loch infecte, com se sia vist per tal occasió moltes ciutats e viles venir en gran ruyna, segons se comprova per largues experiències, scusant lo que los doctors largament deduexen de l'ayre com de una de les coses no naturals. E, perquè no reste indetermenat quina manera de loch se elegirà, és ma intenció no sien muntanyes ne lochs alts, perquè la infectió stime venir per lo cel, e quant més hi seríem prop tant seríem més disposts a la infectió o dans dels influxos celestials, ni lochs margalenchs, perquè l'ayre és humit e dispost a podridura, sinó lochs migançers. DEL PA E DEL VI Venint a les viandes, lo pa sia de forment net, e ben pastat e quiti de segó e mingançerament cuyt, perquè, si molt se cohia, tindrà dispositió de engenrar humors cremades, e per consegüent seria aparell per a la pestilència. E que·s menge lo primer dia que·s pastarà, o lo segon, si serà possible.

DE LES CARNS Les carns sien de moltó primal tendre e de bona pastura, o cabrit de llet, vedella, gallines, capons tendres, perdius, francolins, colomins. E de l'enterior de aquests animals, sols de les gallines e capons menjareu lo fetge, la ouera e no aldre. Carn de porch fresqua o salpresa de poch, se pot menjar, special del salvatge, perquè és carn que té menys superfluïtats e [per] tant és de més digestió. DE LES SALSES Salses ab les quals les carns se preparen, o per corregir alguna malícia d'elles, o perquè a l'apetit sien més agradables, car tant com són més acceptes a l'apetit lo ventrell pus fàcilment les digereix, hi poden-se preparar ab such de magrana, de taronga, de ponsir o de agràs, ab una poqua de canyella o çucre, squivant pebre, gingibre, clavells, per la gran calor que tenen. Lo çafrà se pot pratiquar perquè té gran cordialitat, e propri per aquest temps. E, si volreu alguna salsa blanqua de ametles, açò serà en vostra electió. Altres maneres de viandes, axí com amidó, çémola, ab let de ametles e çucre e una poqua de canyella perquè guarde les humors que no·s podrixquen, caldo de ciurons, spinachs, bledes, borratges, letuges, verdolagues, tot se pot mengar, puix que sia de terra sana; car de terra infecta, per la tendror que tenen, fàcilment se porien corrompre. Caldo de naps, caldo de cols, podeu mengar sols per lo sguart que tenen de clarificar la vista. E la carn sia tota bollida per la major part.

DEL FORMATGE Let e formatge fresch e salat deveu squivar en aquest temps infecte, car no sols ho mostra la experiència, mas encara o condempna tota la scola nostra, encara que alguns han volgut dir que alguns formatges se porien exceptar, com de Mallorqua e de altres parts bones. Però un famós doctor nostre diu que si algú ferís la pestilència lo dia que mengàs formatge, no sols tindria per difícil la cura, mas per impossible. E ab tal perill no conselle a nengú ho experimente. DELS PEIXOS Dels peixos, perquè la Sglésia Catòlica molts dies nos aparta de l'hús de la carn, axí com la quaresma, los quatre temps e altres dejunis manats, serà mester més stendre la ploma, perquè són coses que interessen los beneficis de la ànima, los quals en tostemps se deuen més mirar que los del cors. Que no sols los doctors cathòlichs nos amonesten a catòlica e devotament viure, mas los doctors aràbichs nos consellen que façam pau ab nostre senyor Déu, qui sols cura totes malalties. E així lo Fricholo de Florença no ha volgut oblidar la oració del gloriós sanct Sebastià, qui moltes províncies e terres se lig haver defensat de aquest divinal flagel, ab lo continuar aquesta sancta oració: Omnipotens sempite[r]ne Deus, qui precibus et meritis martiris tui sancti Sabastiani quandam generalem pestem hominum mortiferam revocasti, tribue quesumus ut in simili

peste te fideliter invocantes, in tua misericordia confidunt, eius precibus et meritis ab ipsa et ab omni tribulatione liberentur. Per dominum nostrum Ihesum Cristum, filium tuum, qui tecum vivit et regnat in unitate Spiritus Sancti Deus. Amen. E calle moltes devocions particulars, perquè scrich a cathòlics, los quals per son costum e forma de ben viure les tenen per recordades. E, tornant a nostre prepòsit, sia elet peix de mar, si se·n trobarà, chic ab squata, com nosaltres tenim tot peix de bolig, fugint tonyina fresqua, anguiles e peix d'estanys e riberes grosses e fangoses, com tinguen proprietat de fàcilment corrompre·s —encara que lo ventrell graciosament los accepte, los grossos, per la viscositat de sa natura, són molt dampnosos—; e, sobretot, sien peixos novells, los quals los peixcadors per sa gran consuetut coneixen —com se fa en les províncies ben regides, com Venècia, que en cascú dels quatre temps de l'any los peixcadors tenen peix propri per a la natura de aquell temps, tenint ànsia que sien preparats ab sal e aygua, e sobretot hun poch mesos en sal, perquè aquella supèrflua viscositat se·n scórrega—, e de aygües dolçes, clares, corrents per lochs pedrosos o arenosos. E les riberes, encars que sien bones, no·s peixquen prop les ciutats, per les inmundícies que y decorren. E lo aparell, si fer se porà, sia en brases. E, si us serà agradable, aquesta pólvora: canyela, gingebre, clavells e safrà, en lo ivern; e·n lo stiu, vinagre, ans és ma intenció lo vinagre sia comú al peix axí en lo ivern com en lo stiu, per la proprietat que té de remoure la viscositat del peix.

Tots los peixos salats són contraris, e per la agudea sua preparen los humors a corrupció e calor stranya, si per gràcia de apetit no·s consenten. E, sobretot, no·s menge pell o cuyro de negun peix. E la part més sana, segons alguns, és la quoha, perquè és la part més exercitada. DE LES FRUYTES Venint a les fruytes, encars que medecinalment per auctoritat del Rassis, qui recita lo pare de Galié, per no haver mengat fruyta fresca jamés encorregué en malaltia alguna, ans tots los dies de sa vida de totes malalties fonch preservat, e, mort son pare, rompuda la obliguació, menjà fruyta fresca e axí febregà de febres podrides e de altres febres, per hon se poria scloure tot lo hús de la fruyta. Però, mirant la habundància, consuetut e diversitat de tanta fruyta de aquesta ínclita ciutat e regne, algunes ne scriuré de les quals tindreu libertat segurament poder mengar, com són aquelles que en bona terra·s cullen, e naturalment se maduren, no ab artifici ne ab multitut de fem, com sien molt aparellades a podrir-se, e són: pomes, peres, préçechs, melons, albudeques, nesples madurades en l'arbre, castanyes, amel·les, avellanes, olives verdes, perquè tenen proprietat de confortar lo ventrell, bevent aprés un poch de vi blanch amerat, encara que sia parer de alguns se deu beure aygua. Los précechs, emperò, preparats ab vi vermell e aprés lo past, perquè fan devallar la vianda al sòl del ventrell, e millor se celebra la digestió. E la quantitat

que se·n mengarà sia poqua. E tenen altre esguart: que corregexen la malícia de l'alé, e provoquen simplament lo dormir. Les avellanes torrades ab poqua sal, e les nous ab una figa en dejú o ans del past, defencen de tota ley o natura de verí. Codonys, pomes, peres, confites ab çucre e mel, se poden segurament mengar. Codonyat de mel o carn de codony de sucre, se pot mengar e aprés lo past. DE LA OBSERVANÇA DEL MENJAR E DEL BEURE Volent seguir l'orde damunt offert, és mester se diga la observança del mengar e del beure, e no sols per a levar la set, mas perquè la vianda més perfectament se puxa digerir, e fàcilment penetre per los membres. E no bega nengú sinó presa la major part de la refectió, esquivant diversitat de vins en hun past. Lo que beureu sia partit en moltes vegades, e no tot en una, com molts pratiquen e costumen de beure. Car, quant més són les vegades, pus fàcilment és la vianda digesta, dexant tots vins dolços, com mosquat cuyt, clarea, ypocràs, vernacha, malvesia e semblants. E si algú, per consuetut o per altra via, ne volia pendre hun poch ab una torrada, sia en lo principi de la taula, car aprés lo past, per sa suptilitat, farien passar la vianda crua ans de sa complida digestió, encara que alguns pratiquen lo contrari, lo que tota medecina reprova. Car, si algú tenia lo fetge calt, tiraria lo fetge lo vi dolç e causaria opilacions, lo que per al temps seria dampnós. Per hon se conclou en lo principi se pot beure lo vi antich, puix tempradament se bega, e en la fi, vi de plantes e flach. Lo Rasis, en tal temps, tot vi squiva, loant beure lo vinagre; però poria·s comportar en una regió molt calda, lo que así no

tendria loch. Mas, puix se bega ab mesura e ab les retgles damunt scrites, és lo que segurament se pot pratiquar e sens perill. DEL VETLAR E DEL DORMIR Escrit lo regiment del beure e viandes, seguir-se ha del dormir e vetlar, perquè, aprés lo repòs de les potències sensitives, la fi del dormir és recloure lo calor a totes les parts interiors perquè millor se puxa la digestió celebrar. E degú no dorma si dos hores no seran passades aprés lo past e serà la vianda devallada al fondo del ventrell. Aquest és lo temps comú quasi a totes les complexions. E açò se pot fer ab hun poch de exercici temprat. E quant vos posareu a dormir, tindreu lo cap alt un poch e sobre lo costat dret, e aprés sobre lo squerre, e tornar sobre lo dret; e axí finar lo dormir. Car aquesta forma de dormir millor porta la vianda al fondo del ventrell que altra nenguna. E negú no·s leve si lo sol no serà exit, perquè les vapors multiplicades en la nit sien resoltes; e altra rahó: que de la natura del calor és sempre muntar, e, com lo fetge sia davall lo ventrell, lo calor del fetge muntant, confortant lo calor del ventrell, li ajuda a digerir, segons nos mostra la experiència de qualsevol vexell que stiga sobre lo foch, lo que no faria sobre lo squerre. Lo spay del dormir pot ésser de ·VII· a ·VIII· hores, e lo senyal, que al despertar no us sentau en lo cors e membres gravitat nenguna. E quant se sent axí aleugat, leve·s, car més temps dormir aflaqueix lo

ventrell, e és causa de multiplicar superfluïtats fleumàtiques e altres dans, e deseca lo cors e·l refreda. E sia de nit e no de dia, car lo dormir de dia se reprova per los doctors si ja no s'í observa antiga consuetut, que és altra natura. E lo lit, de bona lana e ben cubert, e, si possible serà, la cuberta tenyida en grana, perquè és conforme a nostre calor natural. [DEL MOVIMENT I DEL REPÒS] E quant vos levareu de dormir, perquè lo calor se vivifique, és mester usar de algun temprat exercici, encara que alguns parisihenchs lo condempnen. Emperò, açò se entén del destemprat, perquè, tirant molt ayre infecte, més prest se poria encórrer la pestilència, e la sanitat se conserva ab mesura del moviment e del repòs, axí squivant joch de canyes, pilota e altres exercicis militars que molt porien noure. Car diu lo Fulgenci que lo exercici és conservació de la vida humana, e, del calor natural, lima, de les superfluïtats, consumpció, esforçador de les virtuts, guany del temps, enemich de l'oci e goig del jovent e vellea. E aquell sols se abstinga de l'exercici qui vol freturar de la salut e abreugar la vida; e qui fer-lo volrà, faça·l ans del past, e aprés la vianda repose, e poch aprés passege aseguradament. E açò quant a l'exercici. [DELS ACCIDENTS DE L'ÀNIMA] Venint als accidents de la ànima, examinant quina força tenen en la conservació de la sanitat, tots los doctors ho testifiquen e la experiència ho ensenya. Car la ira, amor, goig, lo cors escalfen; temor, tristor, angústia, lo refreden. E clar se

mostra de molts qui, per ira e altres accidents, són venguts en largues malalties, e altres són morts per alegria, com recita lo P[l]utarquo, De viris illustribus, en la vida de Camil·la, de aquella dona romana. E altres ne han aconseguida sanitat, com se lig de aquell cavallerós duch que, quasi comsumpt per falta del calor natural, hun famós metge lo guarí ab recort de coses passades, provocant-li ira tan gran que, enfortit lo calor natural, lo guarí; e de molts quartanaris, special de hú que, cremant-se la casa, tement ell no·s cremàs, saltà per una finestra e, acampant del foch, guarí de la quartana. E per ço los deu hom fugir en tots temps, e més en tal com aquest; ans és necessari procurar-se delits e altres pensaments agradables, confortants l'ànima e clarificant lo sperit del cor, com los accidents de la ànima sien de aquelles coses que corrompen la salut, apartant lo pensament de la peste, com la ymaginació porte cas alterant lo cors propri nostre, car vós mengant una pruna verda a mi se me esmuçen les dents, hoc encara per una fort ymaginació se puga alterar lo cors strany. E com se puxa fer no u vull deduhir al present, com sia determenada sentència de tota nostra scola e per moltes speriències aprovat. [DE LA REPLEXIÓ I DEL BUIDAMENT] E, posant fi a les coses no naturals, parlaré de la replexió e buydament, squivant tota plenitut de coses que fàcilment se puxen corrompre. E lo contrari preserva lo cors de tot dan. D'on degudament se reprenen aquells que molt se humplen, com sien aparellats a dans irreparables, ne vulla tan poch menjar que encorregués algun defalliment. E, de dos extrems, ans és de elegir lo molt que no lo menys, com natura

humana, apoquida del temps de sa creació e principi, per la terra ésser aflaquida en sa virtut, no produhint les coses tan virtuoses, axí resta nostra natura aflaquida. Per hon nos cové més menjar que molt poch. E axí, tenim coses portants la peste, e coses que·ns ne aparten. Les que la porten són: fam, fruyta, fatiga e moltes sements e vents infectes; les que·ns ne aparten: sagnia, foch, fuyta, frications e fluix. E, sobretot, cascú sia sol·lícit procurar-se degudes hores benefici de ventre, e, si serà pereosa natura, faça·s ab algun suppositori o ab aquesta ajuda: Recipe malve bletis mercurialis violarum ana manipulum ·I·, fiat decoctio de qua accipe libram ·I· in qua disolvatur casiefistole unçia ·I·, zucari rubei uncia semis, oley violarum uncie ·II·, salis comunis Z. ·I·, sia fet lo crestiri e, si possible serà, prenga·s en dejú. E fine, perquè de aquesta matèria més avant ne parlaré. [MEDICINES MÉS APROPIADES PER A LA PRESERVACIÓ DE LA PESTE] E, en les coses damunt dites, diligent regiment observar la principal part de la preservació de la peste se assegura, car lo que us fa segurs ab la divinal bondat és la disposició del cors, la qual se aconsegueix ab l'observança de les coses passades. Però natura humana, promta a fallir e no disposta a negun bon orde de vida, podent errar en tal forma de viure, hé volgut ajustar algunes medecines, perquè ab lo hús de aquelles tinguen doblada la defensa, scrivint les més apropriades

per a la preservació de aquesta peste o de qualsevol causa portant la peste, axí simples com compostes, de les quals se lig lo effecte ésser molt verdader. E, primer, del metridat, del qual los antichs philòsofs han scrites lahors innumerables, e no menys de la triaga, les quals han portat les gents en admiració per tants senyalats efectes. Rahonant primer les excel·lències e proprietats de les píl·loles de Rasis, car és sentència de l'Averroiz que, qui voldrà examinar les píl·loles de Rasis, hi trobarà maravelloses proprietats. E lo Ben Mesué, en lo capítol propri de acéver, diu: qui continuarà pendre açéver per dies continus, no veurà en lo seu cors e membres malaltia que no sia fàcil de guarir, e preserva de podridura. La mirra dien los doctors que no sols cossos vius preserva de corrupció, mas encara los morts, segons testifica lo benaventurat evangeliste mossényer sanct Johan, a ·XIX· capítols: Ferens mixturam mirre et aloes quasi libras centum. Lo çafrà jamés altera los humors, mas conserva·ls segons sa proporció e calitat, e corregeix la podridura; e quanta virtut tinga en alegrar lo cor, coneix-ho Aquell qui res no ignora. De les quals se pendrà una en dejú cascun dia, ab hun poch de vi vermell aprés. E los qui no u poran pendre, continuaran aquesta altra: aygua ros, dos onçes; vi blanch, una onça; volermeni, una dracma. E açò, tot mesclat e tèbeu en lo ivern, e en lo estiu, fret. L'altra es lo metridat, de la qual Metríades, rey de Ponto, usant-lo per lonchs dies, los seus

membres guanyaren tal disposició que, prenent un verí, no li féu nenguna impressió verinosa, segons se lig en les hystòries dels romans, com per Pompeu fos assetgat en Lesbo. E moltes altres coses se porien scriure de aquesta matèria, que les calle per no fatigar los legidors. E açò mateix obren moltes pedres insignides e dotades de les mateixes e majors virtuts, axí com són jacçints, çafirs, granats e altres, les quals poreu veure en los mateixos tractats. [REGIMENT CURATIU] E d'on se deu creure que algú servant aquest regiment, per molt que converse en lo ayre pestilencial, se porà sans reservar, ab lo auxili de nostre senyor Déu Jhesucrist, prechs e intercessió de la glorio[sí]ssima Verge Maria, mare sua, e del benaventurat sanct Sebastià gloriós, màrtir. Però per falta de mala guarda e per divina permissió, alguns encorren en la febra pestilencial, e serà mester saber la cura, e axí·s segueix: [DE L'AIRE] Primerament, renovant l'ayre de la habitació hon lo malalt starà ab los perfums davant dits, si serà ivern; e si és stiu, ab les coses del stiu. E, si possible serà, sovent mudar la cambra o la casa, ab condició que nengú no habite en la casa que desempararà lo malalt de dos o tres meses. [DE LES VIANDES] Segonament, perquè la virtut del malalt se debilita molt a causa de l'humor verinós e mal acostumat, és mester menge

poch e sovent, e les viandes, de fàcil digestió e de molt nodriment, com són polles, perdius, francolins, capons tendres e algun rovell de ou fresch e cabrit bollit e rostit, e açò alterat ab such de agràs, vinagre, such de magranes albars e semblants coses. Perquè la malícia de l'ayre pestilencial altera tot lo que·s pot menjar, ab aquestes coses se repara: llet de ametles, farro cuyt ab lo caldo de la polla, e, si volreu, algunes borratges e cama-roges o altres erbes; però és mester que sien collides exit lo sol per una hora, perquè les vapors multiplicades en la nit sien resoltes. E per lo semblant, bons brous, solsit, piquat, such de agràs destil·lat, segons les dones de aquesta ciutat e regne saben fer, com sien molt expertes. E, si porà mastegar sufficient quantitat, dine e sope, e a miga nit prenga una presa de solsit. Si no, prengua los solsits o brous de quatre en quatre hores, segons la necessitat de la virtut. [DE L'EVACUACIÓ DEL VENTRE I LA PURGACIÓ DE LA SANG] E axí com serà guarit lo malalt, si serà dur de ventre, sia-li donada aquesta ajuda feta de segó, malves e fenoll, mel cuyta, miga lima e una cullereta de sal comuna, e una onça de geripiga e dos onçes de oli comú. E aprés, a consell del metge, si y serà, sia sagnat segons la plenitut de les venes e la grossea e rogor de l'orina, e, si no té forma la sagnia, sia purgat de aquestes píl·lores e de la bevenda o del que més amarà: de les píl·lores pendrà nou a miga nit; si vol la bevenda, pendrà-la de matí, a les sis hores, e no dormirà aprés. Recipe masse pillularum coctarum; masse pillularum sine quibus esse nolo: ana Z. semis cum aqua endivie fiant pillule ·XI· numero.

Recipe medulle cassiefistole vnçia ·I·, elemci de succo rosarum Z. ·II·, mellis rosati colati vnçia semis, aqua mercurialis quod sufficit; fiat potus tepidus, tradatur in aurora. [DELS REMEIS CORDIALS] Lo cor defora sia defensat presa una cullereta de la pólvora intitulada de l'epitima, e ·X· de aygua-ros, e ·X· de aygua bovina, e tres de vinagre blanch. E tot mesclat, estebeat en una casoleta, serà-y posat hun drap de terçenell de grana, si se·n trobarà, o d'orlanda prima del gran de la mà, e posat sobre lo cor, davall la mamella squerre, e, com serà exit, tornat a refrescar, e axí continuant fins sia guarit praticant los següents cordials, en la forma que·s segueix: Primerament, del condit cordial o restaurant, que és lo següent: tantes vegades com voldrà beure, li·n sien donades primer dos o tres culleretes ab dos culleretes del dejús dit julep; segueix-se lo epithima; aprés lo condit; aprés lo julep. LO EPITHIMA Recipe trosiscorum de camphora Z. ·II·, corallorum omnium sandalorum omnium ana Z. ·I·, grana tinctorum Z. ·I·, seminis citri mundati Z. semis, spodii scrupulum ·I·; misceantur et fiat pulvis. LO CONDIT CORDIAL Recipe corticis citri conditi cum succaro, conserve buglose, conserve rosarum ana Z. ·II·, margaritarum iaccintorum pulverizatorum

ana scrupulum ·I·, pannorum auri numero ·V·; fiat conditum, coperiatur auro. LO JULEP Recipe sirupi ribes, sirupi limonum, sirupi acetositatis citri ana vncias ·IIII·., aqua rosarum, aque acetose, aque scabiose ana vncias ·III·, vini malorum granatoruum vncias ·II·; misceantur et fiat julep cum succaro albissimo et aromatizetur cum hoc pulvere. Recipe pulveris diamargaritonis, pulvis electuarii de gemmis ana Z. ·I·; ligentur in panno lineo. E algunes vegades porà pendre una tauleta del present letovari, ab dos culleretes de aygua bovina. LO LETOVARI Recipe sandalorum omnium Z. ·I·, margaritarum safirorum ana Z., semis, ossium de corde cervi numero tres, limature auri scrupulum ·I·, succari albissimi dissoluti in aqua rosacea quod sufficit; fiat electovarium in tabulis ad formam manus Cristi deauratum ex una parte. E, per lo semblant, porà pendre de la confectió cordial tanta com una avellana, ab tres culleretes de aygua bovina cuyta de vin blanch, la qual és la següent: LA [C]ONFECTIÓ CORDIAL Recipe confectionis de iaccinto Z. ·II·, radicis tormentille Z. ·I·, pulvis diamargaritonis Z. ·I·, seminis citri mundati grana ·XV·,

ligni aloes zedoarie ana Z. semis, limature auri scrupulum unum, serici crudi Z. semis, muscii granum semis, succi pomorum, succi buglose depuratorum ana vncia semis, confectionis de gemmis Z. ·I·, pannorum auri numero quinque cum sirupo acetositatis citri; fiat confectio in modum opiate, fermentetur lento igne. E, si lo malalt conexereu més defallit, ab los brous li donareu d'aquesta pólvora la quarta part d'una cullereta d'argent. LA PÓLVORA PER AL BROU Recibe margaritarum subtiliter pulverizatarum Z. ·I·, spodii scrupulum ·I·, succari Z. ·I·; fiat pulvis. La present pólvora és de tanta efficàcia, que no hé deliberat oblidar-la, la qual se pot donar ab vi blanch, e és la següent: preneu diptamus, tormentil·la, gençana, de cascú ·I· Z., çafrà pes de tres grans d'ordi; e sia tot polvorizat e donat pes de dos dinés, de matí. O aquesta altra medecina: volermini polvorizat, ·I· Z.; aygua-ros, ·I· onça; vi blanch, dos culleretes; e sia-li donada de matí, o a la hora que voldreu. [DELS REMEIS CONTRA ELS CUCS] E, moltes vegades, en les febres pestilencials hi ha cuchs. No dupteu donar-li aquesta ajuda: aygua de gram, aygua de camarroges, de cascú ·IIII· onces; oli de ametles amargues, dues onçes; mantega, uncia semis; sal comuna, miga cullereta. E, si porà pendre lo crestiri, prenga aquesta medecina, que té lo mateix sguart: preneu lavor de verdolagues, os de banya de cervo cremada, de cascú ·I· Z.; lavor de Alexandria, ·II· Z.; sia feta pólvora, e donada miga cullereta ab aygua de verdolagues.

[DE LA CURA DELS TUMORS] E de açí avant, se segueixen los capítols de la cura de bubons o vèrtoles, o àntrechs, carvoncles e altres pústules o exidures malignes en qualsevulla part del cors que sia, ço és axí en los emunctoris com en los altres lochs. CAPITOL PRIMER: [DE LA CURA DE BUBONS O VÈRTOLES] E com en les febres pestilencials se acostumen de mostrar bubons o vèrtoles, segons nostre lenguatge, vull asumadament tractar la cura de aquells en qualsevol loch que sien, axí com engonals, exelles, darrere les orelles. Serà la intenció del cirurgià sempre traure la matèria a part defora, lunyant lo verí dels membres principals, com cor, fetge e cervell, e açò caldegant ab saquets fets de camamirla, corona de rey o maçanella, caldegant sovent. E aprés, posat un empastre fet de diaquilon comú o de armoníach disolt en vinagre; e, si cars serà, com se esdevé algunes vegades, que·s madure, serà-y applicat aquest empastre o altres, segons que la presència del cirurgià o jutgarà, donant alguna ventosa dos dits davall la vèrtola; e l'empastre és lo següent: Recipe radicum diptami vncias ·III·; radicum nasturci vncia ·I·, radicum ebuli vncias ·II·; cocantur in aqua, tant fins que sien amolides e picades ab oli de camamirla, sia fet faxament e ajustat hun poch de levat ben agre, e aquest empastre o faxament sia posat damunt la vèrtola, car té virtut de traure les humiditats verinoses del

profundo. E, madur, sia ubert ab foch o lançeta, no sperant complida maduració, car a vegades lo verí torna al cor. E, aprés, sia mundificat com se pertany. E aquesta part de cirurgia passe breu, car negú no pot fugir en loch hon no sia socorregut de algun expert cirurgià. E per tal hé scrit coses pròpries e segures poques en no[m]bre e grans en virtut, perquè en lo principi no stiguau sens socors. [CAPITOL SEGON: DE LA CURA D'ÀNTREXS, CARVONCLES I ALTRES PÚSTULES MALIGNES] E, [perquè] més avant hi acostumen de aparèixer àntrechs, carvoncles e altres pústules o exidures malignes, les quals han mester enginy en la cura, hé deliberat compendre hun capítol breu, sols per donar compliment a ma offerta. E, si per ventura aquestes coses se mostraran ans de la febra, com se esdevé, tindreu lo malalt aprop de sagnia, ajudes, purgues e cordials, recorrent al regiment passat, segons que u conselle en la febra pestilencial. E, si la exidura serà en los pits o en les spatles, la sagnia se farà de la vena mediana del braç dret o squerre; e, si en les anques, cuxes o cames, de les venes dels garrons de aquella mateixa cama, anqua o cuxa. E, si lo loch no serà fosc, ans serà dolorós e molt vermell, poreu usar de aquesta medecina: preneu plantatge, lentilles e una molla de pa, e sia bollit en aygua e sia picat ab unes fulles de squaviosa e posat damunt la exidura, e, si alguna durea o poch sentiment hi haurà, pren magranes albars agres dolçes,

e, bollides ab vinagre, sien posades damunt lo carvoncle o póstula. E, si lo carvoncle o póstula no tindrà molta malícia e tardarà la digestió o madurament, pendreu figues grasses una liura, e, bollides, picades ab oli de liri, fareu faxament. E tot lo restant, remet a la presència o discreció de bon cirurgià, lo qual vos prech cerqueu. Perquè la notícia de aquestes coses seria quasi impossible aconseguísseu sens gran experiència, la qual no poria atényer ne menys vos consell ho fieu de vostres discrecions, que moltes errors s'í porien seguir. [SÚPLICA FINAL] E axí acabe supplicant la misericòrdia e celsitut de nostre senyor Déu Jesucrist complidament nos vulla haver pietat, no sols en guarir-nos si serem malalts, mas defendre·ns no siam ferits de semblant flagell, no mirant nostres offenses e peccats, mas usant ab nosaltres de sa eterna e infinida misericòrdia, interposant-hi los mèrits de la sua gloriosíssima passió e prechs de la humil Verge Maria, mare sancta sua, advocada nostra, e del benaventurat màrtir sanct Sebastià. Los quals, per nostra defensa, suppliquen aquella inmensa e indivídua Trinitat que, guardats de aquest mal, deçà nos done la gràcia sua sancta e dellà la sua eterna glòria e benav[en]turança. Amen. Loys de Alcanyiz, minimus medicorum.