[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1276, gener, 28. València.
Guillem d'Avinyó, cirurgià i veí de València, havia comparegut davant fra Pere de Montpalau,
comanador de València de l'orde del Temple, clamant-se contra Domingo de Pina perquè
ell tenia unes cases a la Xerea de València sota domini de l'orde i cens anual d'un morabatí
i mig. Els seus antecessors establiren a en Pina una part de les cases amb permís de l'orde,
per un cens de 5 morabatins, però feia vuit anys que no li pagava per la qual cosa reclama
al comanador que l'obligue a tornar-li les cases i pagar els censos i despeses del judici. El
5 de setembre de 1275 fra Pere escriu al Pina recordant-li que ja fa temps que l'anterior
comanador, fra Pere d'Albanell, li havia reclamat el pagament per una denúncia anterior
de n'Avinyó, i el cita per a dins de tres dies perquè responga. Posteriorment el comanador
nomenà Guillem Albert, notari de València, àrbitre del plet i aquest, finalment i amb aquesta
data, sentència en favor de n'Avinyó.
Testimonis Joan Despuig, apotecari, Pere d'Àger, prevere, i Berenguer de Rojals.
Notari Guillem Albert, de València.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 519, núm. 369-P.
Noverint universi quod cum Guillelmus de Aviynone, sirurguis et vicinus Valencie, comparuisset
coram nobis, fratre Petro de Montepalacio, comendatore domus milicie Templi, conquerendo
de Dominico de Pina ut inferius continetur:
Denant vós, séyner frare Pere de Montpalau, comanador de la casa del Temple
de València, proposa claman en G[uillem] de Aviynó contra en Domingo de
Pina que com lo dit en Guillem de Avinyó tenga per los frares del Temple unes
cases en la Exerea de València e sotç la senyoria lur a cens de I morabatí e demig,
e los antecessors del dit Guillem establissen al dit Domingo
cases ab volentat e ab licència dels ditç frares a cens de
On com lo dit Domingo haja cessat de pagar lo cens dels
G[uillem] per
per vós condempnat a deliurar a sí les dites cases ab totç los dretç que en aqueles
lo dit Domingo ha. Ítem, d'altra part demana aquel ésser a sí condempnat en pagar
los ditç morabatins, ço és a saber,
messions feytes e fahedores en aquest pleyt.
scitavit dictum Dominicum de Pina ut inferius sequitur:
Temple de València, al amat amic nostre en Domingo de Pina, salutç e amors. Si
bé
tramès a vós a dir que
vós d'aquels
d'eyl tenitç al dit cens en la Exerea de València, lo qual logar aquel en Guillem té
per la casa del Temple. Encara demanave que les dites cases li fossen jutgades per
sues pròpries per ço car avetç cessat de pagar lo dit cens, no tan solament per
ans mas encara per
de la qual cosa res no feés, de la qual cosa som de vós maravellantç.
D'on encara altra vegada vos dehim e vos amonestam axí com podem que
vós, a
apparellat de respondre e de enantar en lo dit pleyt, ço és que
que li devetz lo cens de
li sien jutgades per sues per lo dit cessament del cens, los quals
per primera citació. E si açò no podetz fer o no voletz dins aquestz
per segona citació altres
dites. E si açò fer no voletz e no podetz dins aquestz
per terça citació e peremptòria altres
E de nós altres letres ni citacions no esperetz mas aquestes per terceres e derreres
e peremptòries ajatz, sabén per cert que la vostra absència cové no constrastan, e
nós a negú en son dret deffalir no puscham, enantarem en lo dit pleyt axí com o
demane orde de dret.
Et dictus comendator delegavit in iudicem in predicta causa G. Arberti, notarium
Valencie, coram quo dictus G. de Avinyone comparuit et petiit ut procedetur in dicto negocio
per dictum iudicem prout de iure fuerit procedendum. Et dictus iudex, visa dicta peticione
et citacionibus per dictum comendatorem factis, processit ad sentenciam faciendam ut inferius
continetur, unde ego Guillelmus Arberti, notarius Valencie, iudex delegatus in hac causa
a dicto comendatore, visa et audita dicta peticione et visis ac lectis dictis literis citacionum
factarum per dictum comendatorem, et vista eciam ac intellecta contumacia et malicia dicti
Dominici de Pina, qui per se vel per procuratorem suum coram dicto comendatore comparere
noluerit, habito consilio sapientium, Deum habendo pro occulis, cum absencia et contumacia
dicti Dominici de Pina per presenciam Dei compleatur, sentencialiter et de iure pronuncio
dictum Guillelmum de Avinyone mitendum in possessionem dictarum domorum causa rei
servande secundum modum dicti debiti declarati racione predicti census, cum constet michi per
instrumentum divisum per alfabetum dictum Dominicum de Pina tenere dictas domos ad
dictum censum per dictum Guillelmum de Avinyone.
Lata sentencia in operatorio Guillelmi Arberti, presente Guillelmo de Avinyone predicto
et dicto Dominico de Pina per contumaciam absente, quinto kalendas Februarii anno
Domini millesimo
Signum Guillelmi Arberti, notarii Valencie iudicis supradicti, qui hanc sentenciam
tulit.
Testes sunt ad hoc vocati et rogati Iohannes de Podio, ypothecarius, Petrus de Agere,
presbiter, et Berengarius de Rogals.
Signum Guillelmi Arberti, notarii Valencie publici supradicti, qui hanc sentenciam
scribi fecit loco, die et anno prefixis.
1277, gener, 4. Morella.
Domingo Sanxo d'Esperandéu, batle reial de Morella, redacta un albarà en el qual declara haver
arribat a un acord quant a la liquidació econòmica de les rendes de Vallibona i Herbers
Sobirans, amb fra Pere de Moliner, obrer del monestir de Benifassà.
Trasllat en pergamí, datat el 15 de gener de 1285, a Morella, signat per Ramon Llenes, justícia
de Morella davant els testimonis Arnau Pinós i Ramon de Salses, autentificat pels notaris
Arnau Escolà, Arnau Sarroca i Felip Nicolau.
Notari del trasllat de l'albarà, Pere de Pinós, notari públic de Morella.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 425, núm. 18-P.
acturitate [sic] Raymundi Lenes, iusticie Morelle, bene et fideliter sumptum
Febroarii anno Domini millesimo ducentesimo octuagesimo quarto, tenor cuius albarani
talis est:
Albarà com nós, en Domingo Sanxo d'Esperandéu, batle del senyor rey en
Morella, atorgam e venim de manifestar e ésser vengutz ab vós, frare Pere Moliner,
obrer de Benifaçà, a bon comte e dret e leal d'aquels mil set_cens e trenta morabatins
e quatre mília sous de jaqueses e dos mília doentz e vint
reals los quals lo senyor rey en Jachme de bona memòria ça enrere defunt donà
e asignà al monestir de Benifaçà sobre les rendes de Valibona e d'Erbés Sobirans
segons que en tres cartes ab segells pendentz les quals del dit senyor rey en Jachme
avetz, és contengut sotz aytal manera e condició que comtatz morabatins a
sous e comtatz jaqueses
monestir vint
rebutz
e d'Erbés Sobirans, e axí romanen encara a reebre per lo covent del dit monestir
dels ditz
los quals segons que en les dites cartes és contengut, devetz reebre sobre les rendes
de Valibona e d'Erbés Sobirans lo qual comte nós damunt dit en Domingo Sanxo
d'Esperandéu ab lo dit frare P[ere] avem feit per letra e per manament que
d'en Jucef Ravaya, batle del senyor rey.
septuagesimo sexto, presentz testimonis en G[uillem] Maçó e G[uillem] Moliner.
Ego Raymundus Lenes, iusticia predictus, qui viso dicto albarano in hoc translato
meam auctoritatem presto, presentibus testibus A. Pinos et R. de Salzes.
Signum Arnaldi Scolani, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo.
Signum Arnaldi Çaroqua, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo.
Signum Filipi Nicolay, publici tabellionis in Morella, qui me pro teste subscribo.
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui auctoritate dicte iusticie albaranum
predictum in hoc translato scribsit et redigit in forma[m] publica[m] et cum eiusdem
albarano hoc translatum fideliter comprobavit loco, die et anno prefixis.
1277, abril, 16. [València].
Pere de Sant Climent, justícia de la ciutat de València, atorga sentència en el plet entre n'Arnau
Folcau, procurador de na Maria Eximenis, vídua del cavaller Bernat de Vilanova, contra
Guillamó Roig, fill d'en Berenguer Roig, perquè aquella reclama que li torne 100 sous que
li havia deixat en comanda anteriorment. Aquest al·lega que quan els va rebre era menor
d'edat i que, com no podia rebre
tornar-li els diners. El justícia el condempna a retornar els diners.
En són testimonis Berenguer Dalmau, Pere Mir, Arnau de Térmens i Bernat Desllor.
Notari, Jaume de Font, notari públic de València i de la cort de la ciutat.
Pergamí original.
AHN, Clero, Puritat, pergamins carpeta 3277, núm. 7-P.
Entre n'Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d'en Bernat
de Vilanova, cavaler, demanant d'una part, e en Guillamó Roig, fil qui fo d'en
Berenguer Roig, de l'altra defenent, pleit fo mogut en aquesta manera: clama
n'Arnau Fochau, procurador de na Maria Eximéniz, muler qui fo d'en Bernat de
Vilanova, cavaler, e
qui fo d'en Berenguer Roig, posant contra aquel que liurà per nom de comanda al
dit G[uillam]ó
ela volgués cobrar los ditz
On com la dita M[ari]a Eximéniz vula cobrar los ditz
ó Roig los li contradiga de redre, demana aquel per nom de procuració a sí ésser
condampnat en redre los ditz
pleit etc.
contengut, mas diu que no li nou ni és tengut de pagar aquel deute per ço can ladoncs
can él féu lo dit contrat era menor de
e així dix que res que él fes ladoncs no havia valor ni establitat, la qual cosa negua
lo dit A[rnau] Fochau, procurador de la dita dona, que lo dit G[uillam]ó Roig fos
menor de
ditz, e fo donat dia de provar sobre les coses negades a
e la resposta feita aquela, e vista la carta del deute en prova treyta, aüt sobre açò
conceil de savis, Déus aveent denant nostres huils, seén en cadira en loch acustumat,
com a nós sia cert per carta pública en juhii mostrada lo dit deute ésser ver e a
nós cia cert que
per los saigs de la cort, e sia estat atrobat e no sia vengut ni comparegut,
per sí ni per procurador seu, com la absènsia d'aquel per la presència d'adver[sa]
sia complida, en absènsia e en contumàcia del dit G[uillem] Roig, lo dit Guillem
Roig en donar e en pagar al damunt dit n'Arnau Fochau, procurador de la dita
na Maria Eximéniz, los ditz diners demanatz sentencialment aquel condampnam.
Encara condampnam lo dit Guillem Roig en les mesions a restituir al dit Arnau
Fochau, procurador, los quals per son sagrament provarà aver feites, tatxació nostra
denant anant.
Donada sentència present A[rnau] Fochau, procurador, en absènsia e en
contumàsia del dit G[uillem] Royg,
aquesta sentència donà.
Testimonis d'aquesta sentència són en Berenguer Dalmau, e en P[ere] Mir,
A[rnau] de Térmens e Bernat Deslor.
Scribe, qui hoc scribi fecit et propria manu clausit cum supraposito in
comparegut, die et anno prefixis.
1278, març, 23. Morella.
Téric de Brusca, lloctinent del justícia de Morella, demana 1.000 morabatins de fiança a Guillem
de Vilarnau en raó de l'acusació per la mort d'Arnau Mercer, però l'acusat demana que les
fermances siguen només de 500 morabatins, per als quals aporta l'aval de Pere Agulló, Pere
Gilabert, Pere de Merades [o Marrades] i Pere Samesó de Daroca. El lloctinent li respon que
li demostre que dita quantitat és la correcta segons furs i el denunciat amenaça amb apel·lar
al rei a través del batle de Morella, Guillem Olomar, o del mateix justícia de la vila.
En són testimonis Arnau Aster, Ramon de Barrinou i Guillem Ferrer.
Notari, Arnau de Pinós, notari públic de Morella.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Pere II, núm. 142.
Coneguen totz com sobre denunciació que per n'Arnau Mercer ere feyta contra
en G[uillem] de Vilarnau per raon de la mort d'en A[rnau] Mercer, segons que en
aquela denunciació és contengut, en Térich de Brusca, tinent loch de justícia en Morella,
per raon de la dita denunciació demana al dit G[uillem] de Vilarnau caplevadors
o fermances de dret ab pena de mil morabatins e com lo dit G[uillem] de Vilarnau
dixés que él avie ja fermat que estarie a dret en poder del senyor rey o de la
cort de Morella e aquel fermament lo dit en Térich no li volgués reebre, lo dit
G[uillem] de Vilarnau altra vegada al dit en Térich proferí fiances que farie dret per
raon de la dita denunciació en poder del senyor rey o de la cort de Morella o que
li donarie caplevadors de
fiances de dret o caplevadors de
P[ere] Agulló e en P[ere] Guilabert e en P[ere] de Merades e en P[ere] Çamesó
de Daroca, e lo dit en Térich dix que no li pendrie fiances de dret ni caplevadors
sinó en aquesta forma, que
pena de mil morabatins o que li mostràs per dret o per fur que li degués mirvar la
puja e que o farie, de la qual cosa lo dit G[uillem] de Vilarnau dix que
agreujat e dix que se
personalment en poder d'en G[uillem] Olomar, batle del senyor rey en Morella,
axí com en fàz del senyor rey o del dit justícia si reebre ó volie, e dix que suplicave
als damunt ditz batle e justícia que sobre les damunt dites coses no fos agreviat.
Totes les damunt dites coses e sengles foren dites e feytes en la cort de
Morella,
presentz testimonis A[rnau] Aster e R[amon] de Barrinou e G[uillem] Ferrer.
Signum mei A. de Pinos, notarii publici Morelle, qui ad predicta omnia presens
fuy et eam in publica[m] forma[m] redigi ad instanciam d'en G. de Vilarnau et cum
voluntate dicti Terici tenentis locum iusticie loco, die et anno prefixis.
1282, abril, 12. València.
Albert de Lavanya, doctor en lleis, Guillem de Moltó, canonge de la Seu de València, i Bernat
de Castellet, àrbitres en el plet entre el bisbe de València, Jaubert de Castellnou, contra Roís
Peris de Tarassona, cavaller, reben la reclamació del primer a través del seu procurador, Pere
de Tornabox, qui reclama que en el testament de Pere Peris, canonge difunt de la catedral,
s'havia estipulat que els seus marmessors haurien de pagar mil sous als dos anys de la seua
mort i, anualment, altres quaranta sous per a misses per la seua ànima. El síndic del bisbe
també indica que, si això no es complia, els béns del difunt serien per a l'Església, per la qual
cosa reclama que li sien atorgats.
En són testimonis Albertí de Soler, Ferrer de Ripoll, notari de València, Miquel de Cortada i
Llop [...], prevere.
Notari, Ferrer de Ba[...], notari de València.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 5018.
Denant vós, séyner micer Albert de Lavània, proffessor en leys, e en Guillem [de]
[Moltó], [canonge] [oficial] [de] [València], [e] [en] [Bernat] [de] [Castellet], [àrbitres] [e] [arbi]tradors
e amicables composadors entre l'honrat baró lo seynor en Jaubert de Castelnou,
per la gràcia de D[éu] [bis]be de València, e[n] son nom e en nom del capítol de
València d'una part, e en Ruy Pèriz de Taraçona, cavaler, de l'altra, comunalment
eleguts, proposse claman en P[ere] de Tornabox, sínd[ich] [e] [procurador] en nom
del dit sindicat o procuració [d']en Ruy Pèriz de Taraçona, cavaler, que en P[ere]
Pèriz, ça [enrer]e canonge de [Va]lència, deffunct, ans de sa mort féu testament en
lo qual establí certs marmessors seus a distribuyr e a departir alcuna part o cantitat
dels seus béns e féu a s[í] [...] [...]tz frare [...], que
marmessors mil sous de reals infre tres térmens, los quals mil sous los marmessors
seus departissen ab les altres lexes sues segons que avia [...], testament que cascú an
fos feyt aniverssari aprés sa mort per ànima sua, per lo qual aniverssari [m]anà ésser
pagats cascun an per lo dit hereu seu XL sous de reals de [València] [...], e manà lo
dit P[ere] Pèriz en son testament que si
Ruy Peris fos privat del profit del dret e de la successió da[mun]t [dita] e aquels
marmessors del dit testament poguessen departir totz los béns que al dit Ruy Pèriz
lexave segons que
[...]men necligens [en] aquesta cosa, e demanar e [sustenir] que la ordinació de son
tes[tament] fos [en] alcuna cosa perturbada, que succehís a él, en P[ere] Pèriz, la
església de la Seu de València en allò, ço és a saber, tan solament [...] que devia [...]l
succehir lo dit Ruy Pèriz f[...] seu [...], dit en Ruy Pèriz aja presa la heretat e béns
a él le[xat]s per lo dit en P[ere] Pèriz segons que desús [és] dit, e hage cessat pagar
los dits XL sous cascun an per lo dit aniversari, hage cessat encara a pagar los dits
sous als dits marmessors segons lo manament del [...], [...] [c]onten[gud]a e contra
los dits manaments del dit deffunt. E per ço dega ésser privat del profi[t] e del dret
de la dita successió hó instituc[i]ó e los marmessors del dit P[er]o Pèriz sien estats
necligens en demanar que
ax[...], [...] P[ere] Pèriz el dret e en los béns en los quals avia feyt hereu seu lo dit
Ruy Peris, demane per ço lo dit P[ere] de Tornabox, síndich e procurador damunt
dit, que
lo dret de la successió d[...], [...] e en veu de dit seynor bisbe e del capítol de la
Seu de València [...] [...] per vós que la dita esgleya deu succehir en los dits béns
com a éls en loch de la dita esgleya pertanga la dita heretat e los dits béns per les
rahons damunt dites [...] la dita esgleya [...], segons que
e açò demana lo dit síndich e procurador, salvu son dret [de] créxer, etc., e ab les
messions feytes e a fer en lo pleyt.
Ferrario de Ripol, notario Valencie, Michaele de Cortada et Luppo de [...], presbitero.
Signum Ferrarii Ba[...], notarii publici per totam terram et dominacionem domini
regis Aragonum.
1282, desembre, 5. València.
Domingo de Peralta, justícia de la ciutat de València, sentencia en el plet entre na Maria, vídua
de Ramon Conesa, i Berenguer Esteve i Berenguer Conesa, tudors dels seus fills, en favor
de la primera, la qual reclamava la meitat dels béns del marit en el moment de la seua mort
ja que el seu matrimoni tenia contracte de germania o comunitat de béns.
En són testimonis Jaume Tolsà, Ferrer de Piera i Berenguer Dalmau.
Notari, Jaume de Font, notari públic de València i de la seua cort en nom de Guillem Escrivà.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 6004.
Entre na Maria, muler que fo d'en Ramon Conesa, deffunct, d'una part, e en Berenguer
Esteve e en Berenguer Conesa, tudors donats als fils que foren d'en Ramon
Conesa de l'altra deffenents, pleyt fo mogut en aquesta manera. Na Maria,
muler que fo d'en Ramon Conesa, defunct, se clame d'en Berenguer Esteve e
d'en Berenguer Conesa, tudors donats als fils que foren d'en Ramon Conesa,
marit seu ja dit, e als béns d'aquel per lo dit marit seu ab testament segons que
lo testament d'aquel és contengut, posant contra éls que entre ela e lo dit marit
seu és e fo feita fraternitat e germania sobre tots lurs béns aüts e avedors ab carta
feyta en temps de núpcies segons que
en son testament à regonegut e en sa darrera volentat confesat, on com los dits
demanats tingen e agen los dits béns del dit deffunct, demane per ço aquels a sí
ésser condampnats en donar, deliurar a sí la meitat éntegrament de tots los béns
los quals tenen o pervengeren en poder dels que foren del dit marit seu aprés la
mort d'aquel, los quals béns són un camp e una viyna a Sen Jordi, e unes cases al
Trabuquet, e una viyna en Rambla, e
Ruçafa, qui fan de cens
coses de casa valents
kafiz de paniç e
Responen aquels demanats e atorgen totes les coses posades en la dita demanda
ésser veres segons que posades són. On nós, en Domingo de Peralta, justícia
de València, vista la dita demanda e la resposta feita a aquela, aüt sobre açò conseil
de savis, Déu avent denant nostres huyls, seent en cadira en loch acostumat, com a
nós sia cert per confesió dels ditz demanats que la dita na Maria ha feita germanitat
e fraternitat en temps de núpcies ab carta ab lo dit marit seu defunct sobre tots los
dits béns, e que lo dit marit seu deffunt confesà la dita germanitat entre
feyta en son testament, e que devia aver e reebre la meytat en tots los béns d'aquel,
cominalment los dits tudors en donar e deliurar a la dita na Maria la meytat cominalment
de tots los dits béns demanats los quals pervingeren en poder d'éls, que
foren del dit defunct aprés la mort d'aquel, sentencialment aquels condempnam.
Donada sentència present les parts,
sentència dóna.
Testimonis d'aquesta sentència són en Jacme Tolsà, en Ferrer d'Apiera, en
Berenguer Dalmau.
Scribe, qui hec scribi fecit cum supraposito in
prefixis.
1282, desembre, 19. [Xàtiva].
Guillem Descloquer, jutge reial, rep la denúncia de Bernat Desplà i Bernat de Sarrià contra
l'aljama dels musulmans del raval de Xàtiva perquè aquests no volen comprar la sal en la gabela
de Xàtiva, la qual ha estat arrendada en aquest any pels dos primers i això els representa
una greu pèrdua econòmica. Després compareixen els representants del raval i declaren que
només estaven obligats a comprar-ne sal des de què reberen l'ordre reial en el mes de maig,
però no abans, i expliquen que això havien pactat en anys anteriors amb els batles jueus de
Xàtiva. Finalment el jutge sentència en favor d'en Desplà i manà als musulmans que paguen
tant la part de l'arrendament com les despeses del plet.
En són testimonis Simó Guasc, Jaume de Guàrdia, Pere Vaquer, Bartomeu de Llofriu, Cassim
Azemeyll i Muhammad Abenhabib de Canals.
Notari, Bernat de Soler, notari públic de Xàtiva.
Pergamí original.
ARV, Clergat, pergamins, núm. 2107.
iudice delegato a domino rege in facto baiulie Xative, questio mota fuit per Bernardum de
Plano contra aliamam sarracenorum Xative in hunc modum:
Davant vós, sényer en G[uillem] Dezcloquer, jutge en la batlia de Xàtiva per
lo senyor rey, proposa claman Bernat Dezplà, per nom de sí e per nom d'en Bernat
de Sarrià contra l'aljama dels sarrayns del raval de Xàtiva estantz e en los ortz, en
tot [...] que
sal de les salines de Xàtiva segons que
On com la dita aljama ces de pendre la dita sal segons que
prenen, ço és una barcella per cabeça, e contradesquen de pagar a ell lo preu lo qual
ell aver deu per raon de conpra que
per vós, sényer jutge, la dita aljama, totz esemps e cascun per sí, sien condempnatz
e destretz que reeben sal segons que
que paguen lo preu de ço que li
o ésser feit compliment de dret, e açò demana ab les messions. Protesta, emperò,
que és aparellat de reebre en comte tot ço que pusquen mostrar que li ajen pagat,
car ac-lo no entén metre en juhii.
Jahiel Alcoçontani e Galip Almaçoror e feeren procurador lur e per tota
l'aljama en Carbó Scrivà en aquest pleit. A la qual cosa diu lo dit procurador dels
moros que
mana en sa carta, de
temps d'avant no sien tengutz car ells prengueren sal en aquell temps de la gabella,
axí com d'abans havien usat, e los establimentz del senyor no
s'estenen al temps passat sinó al temps esdevenidor. E axí dien que no són tengutz
sinó del dia ençà que la carta los fo mostrada, e acsò l'ayen a coneguda del jutge.
Contra la excepció posada per l'altra part diu Bernat Dezplà que, no contrastan
la dita excepció, deuen respondre a la demanda car aquella excepció no
ha loc ni profita nós car lo senyor rey ha manat, ab sa carta, que
raval prengen sal e paguen segons que
és
passat ni se
los allargà e los ha alargatz tro ara, no roman que no dejem jutgar car per esperar
no deu hom perdre lo seu, car segons fur alcun no és absolt de [...] ni és acostumat
que hom deman la dita venda als moros tro al maig, la qual cosa él los demanà al
maig e majorment, car los ditz sarrayns han jugat [...] ab los batles.
Jahiel Alcoçontani, Mahomet Abeyabuq e Mahomet Auhorro, adenantatz [del] dit
raval e digueren e atorgaren, present en Bernat Dezplà, que en l'an primer passat
que en Jafudà era batle de Xàtiva, que él, dit en Jafudà, que
aljama que presés sal axí com [...], [e] [la] aljama dix que no eren tengutz de pendre
sal per ço cor n'avien privilegi del senyor rey que no prenguessen sinó axí com
los christians de Xàtiva, però per raon de la dita sal e per ço que ell los demanava
per [aquella] [...] la dita aljama servii al dit batle. Encara dixeren e atorgaren que
en l'an que en Mossé Almater fo batle, que li donaren atre tanbé servii per tal que
no prenguessen sal. E sobr'açò fo molt dit e fo mostrada en juhii
rey e altra del procurador, e fo renunciat e conclús el pleit per cascuna de les partz,
segons que
On nós, en G[uillem] Dezcloquer, jutge damun dit, vista la demanda del dit
Bernat Dezplà e la resposta de la dita aljama, vista la confessió dels ditz moros com
s'eren posatz ab los batles qui passatz eren, vista encara la carta del senyor rey en
què manava als sarrayns del raval que prenguesen sal segons que
ençà avien costumat de pendre, vista encara la carta del procurador en què
manava lo manament del senyor rey ésser menat a exsecució, vist encara tot ço que
les partz dir ni al·legar volgren, tanbé de dret com de feit, haüt sobr'açò conseyl
de savis, Déu avén denant nostres uylls, seén com a jutge, present Bernat Dezplà, e
Abenaçoba, Mahomet Garbib, Galip Almoçoror, Jahiel Alcoçontani, Mahomet Annalahla
e Abengalip e Mahomet Abençale, per tota l'aljama del raval, e sentència ab
instància demanatz, los ditz moros desús nomenatz presentz e tota l'aljama del dit
raval absent, sentencialment condempnam en dar e en pagar al dit Bernat Dezplà
e aquells al dit Bernat Dezplà jutgam sentencialment, e en
feites per la part d'en Bernat Dezplà, los ditz moros presentz e la dita aljama absent,
condempnam, pres sagrament del dit Bernat e feita tatxació per nós, e aquells al dit
Bernat Dezplà sentencialment jutgam.
Bernat Dezplà e els moros dessús nomenatz.
Testes fuerunt ad hanc sentenciam ferendam Simon Guasc, Iacobus de Guardia. P.
Vaquer, Bartolomeus de Lofriu, Cacim Azemeyll et Mahomet Abenhabib de Canalibus.
Signum Bernardi de Solerio, notarii publici Xative qui hoc de mandato dicti iudicis
scripsit.
1283, juliol, 5. València.
Ramon de Sales, lloctinent del justícia de la ciutat de València, a instància de la demanda presentada
el 17 de març per Pere de Muntanyola, ciutadà i canviador de València, per a cobrar
4.040 sous que li deu Bartomeu Matoses, fill i hereu del difunt Ferrer Matoses, segons
sentència judicial, entre deute, quart al rei i despeses del procés, fa subhastar per Guillem
Sescala, corredor, 53 masmudines i un terç d'altra censals que en Matoses cobra cada any
sobre 94 fanecades de terra que té al terme d'Algiròs, horta de València, de les quals detalla
censos i emfiteutes. Com el corredor no troba bon preu, el justícia nomena Bernat Desclapers
i Bernat de Cardona i, posteriorment, en Berenguer de Ripoll i Guillem d'Espígol,
com estimadors del valor de dits censos, els quals fixen el seu valor en 115 sous per masmudina
censal anual. Finalment és el propi Pere de Muntanyola qui accepta aquest preu i
es queda les fanecades en qüestió a canvi del deute, per la qual cosa Ramon de Sales li fa
document de venda.
En són testimonis Jaume de Monçó, Jaume de Castell-sarraí, Guillem de Modellà, Jaume Ramon
de Cervera i Pere de Font.
Notari, Jaume de Font, notari públic de València i de la seua cort per Guillem Escrivà.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 5562.
demanda d'en P[ere] de Muntaynola, ciutadan e cambiador de València, e a paga
a ell a fer de
fill que fo d'en Ferrer Mathoses, e hereu particular dels béns d'aquell ab cartes seguons
que en aquelles plenerament és contengut, en los quals lo dit en Berthomeu
Mathoses fo a ell condampnat en pena del quart d'una part, ço és saber, en cent
e
feyt [ree]clam. Et encara [a] paga a fer al seynor rey e al dit justícia per ell reebent
del quart de les dites quantitatz, de les quals és estat feyt reeclam, e a paga encara
a fer al dit en P[ere] de Muntaynola de les mesions per ell feytes per la exsecució
a demanar de les dites condampnacions, les quals mesions són en suma de
sous de reyals de València, manà e féu córrer e vendre seguons fur de València per
G[uillem] Sescala, corredor,
quals lo dit en Bertholomeu Mathoses ha e aver deu e reebre cascun an censals
en lo terme d'Algeroç, orta de València, sobre terres e ortz que per ell són tengutz
en lo dit terme, de les quals fa e fer és tengut al dit en Bertholomeu Mathoses per
succesió del dit pare seu, en P[ere] de Barberà, laurador,
troços de terra que per aquell té en Algeròs, e affonta la un troç ab la terra d'en
Bertholomeu ja dit, e en lo censal d'en Galceran de Vich, e en lo camp clos que és
del dit en Bertholomeu, e l'altre troç affronta en lo camí hon hom va a l'alqueria
d'en Johan Oulesa, e en la terra la qual en Ferrer Garcia e en P[ere] Marchés tenen
per lo dit en Bertholomeu, e en la carrera per hon va hom al alqueria d'en P[ere]
Sanxo, e l'altre troç afronta ab la terra d'en Ferrer Mathoses e en lo camp d'en
P[ere] Sanxo, céquia enmig.
Ítem, en P[ere] Marqués e en Ferrer de Senta Cília
troços de terra que per aquell en Bertholomeu Mathoses tenen en lo damunt dit
terme; afronten ab la terra d'en P[ere] de Barberà, e en lo camí per lo qual hom va
a l'alqueria d'en Johan d'Oulesa, e en la carrera hon hom va a l'alqueria d'en P[ere]
Sanxo, e en la terra que en G[uillem] de Senta Cília té per en Ferrer Mathoses.
Ítem, en P[ere] Solzina,
Bertholomeu té en lo dit terme, que afronta ab lo camp dels hereus d'en P[ere]
Sanxo, e ab la terra d'en Bernat Taverner, céquia enmig, e d'altra part en la terra
dels ditz hereus d'en P[ere] Sanxo.
Ítem, en Celma,
en Bertholomeu té en lo dit terme, que afronta ab la terra d'en Ferrer d'Apiera, e
en la terra d'en F[errer] Dezclapers e en lo camín de la Mar.
Ítem, en Puyol,
té en lo damunt dit terme, que afronta ab la terra d'en Ferrer Dezclapers
e en la terra d'en Rochafuyll, e en la terra d'en Celma.
Ítem, en Berenguer Trullol,
Ítem, en Bonanat Dezpou,
Ítem, Estephanie de Reners,
Ítem, en Forner,
tenen en lo damunt dit terme contigües, que affronten en lo camín públich
qui va a la Mar de
part en lo censal d'en Galceran de Vich, e de l'altra part en lo camp clos del dit en
Bertholomeu Mathoses.
Ítem, manà e féu córrer e vendre seguons fur de València per lo dit corredor
e a paga a fer de les damunt dites quantitatz, XLVIII maçmodines jucifís e quarta
les quals el dit en Bertholomeu ha e aver et reebre deu cascun an censals en lo dit
terme d'Algeròs, de les quals fa a ell e fer és tengut cascun an n'Arnau Miquel,
maçmudines per
Ítem, en Domingo de Fenoyllosa,
que per lo dit en Bertholomeu té en lo damunt dit terme.
Ítem, en P[ere] Rigau,
per ell té en lo dit terme.
Ítem, en Simon de Fenollosa,
per ell té en lo dit terme.
Ítem, en Berengueró Martí,
ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Romeu Çabater,
ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Berenguer Frener,
ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Johan Beneet,
que per ell té en lo dit terme.
Ítem, en P[ere] de Barberà, laurador,
terra que per ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Romeu Aragonés,
ell té en lo dit terme.
Enaxí que si alcun altre creedor o demanador hi aurà que aja dret o vuylla
contrastar a la dita venda o embargar que aquella no
que dins
no serien oyts.
alcun just preu per alcú. E la justícia, encontinent, de volentat del dit P[ere] de
Muntanyola, asignam en estimadors de les damunt dites maçmodines censals en
Bernat Desclapers e en Bernat de Cardona enaxí que les damunt dites maçmodines
per justa e cominal estimació per sagrament ab conseyll dels veyns del ditz
lochs estimen. E enaprés, com lo dit en Bernat Dezclapers fos absent de la ciutat
e del terme, la justícia asignà-y
d'Ezpígol, ciutadans de València, axí que ab conseyll dels veyns d'aquell loch lo dit
censal per justa e cominal extimació per sagrament extimen.
estimadors asignats per la cort al sobredit censal, e vists per ells a huyll e
esguardats los lochs e les terres per los quals los dits censals són feyts e
e aüt conseyll e acort ab lauradors e ab hòmens de vila e ab d'altres avents heretats
en los lochs en los quals les terres són, per les quals lo dit cens se fa, reebut sagrament
d'aquells que bonament e per cominal e justa estimació lo damunt dit censal
extimasen, digueren per sagrament e estimaren lo dit censal valer per cominal e
justa extimació cascuna maçmudina censal, ab tot altre dret d'aquelles emphiteòtich,
cent e
Sales, tinent loch de justícia, cità e féu citar e amonestar per Guillem de Saragoça,
saig, lo dit en Bertholomeu Mathoses, a casa sua, que entrò a diluns matí primervinent
agués pagat e satisfeyt al dit en P[ere] de Muntaynola en lo dit damunt dit
deute seu e en les mesions; en altra manera ell denantaria a fer venda de les dites
maçmudines censals per lo preu lo qual són estimades, ço és saber, CXV sous per
cascuna maçmodina.
El qual dia de diluns que fo
de Sales, tinent loch de justícia en València lo dit en Bertholomeu Mathoses e el dit
en Ramon de Sales, tinent loch de justícia, publicà e féu publicar la dita extimació
feita de XLVII maçmudines e quarta censals del dit censal qui són contigües, e
demanà e amonestà a aquell personalment que si volia ne podia pagar lo dit deute
e les mesions al damunt dit en P[ere] de Muntanyola e el quart d'aquells al dit
tinent loch de justícia per lo seynor rey reebent, que
en Bertholomeu dix que no ho podia pagar.
Encontinent, aquest dia mateix lo dit en Ramon de Sales, tinent loch de
justícia, a instància e a requisició del damunt dit en P[ere] de Muntanyola e per fer
paga e satisfacció a ell del damunt dit deute seu e de les mesions per ell feytes, e encara
a paga a fer del quart del dit deute al seynor rey pertaynent e a nós per ell reebent,
com no fosen atrobats alcuns béns mobles del dit en Bertholomeu Mathoses
dels quals pagar se poguesen les damunt dites quantitats, ni encara alcuns altres béns
seents en los quals mils e pus complidament la dita exsecució de les damunt dites
condampnacions fer-se pogués, sinó tan solament en lo dit censal, feyta públicha
subastació e encara estimació per prohòmens dignes de fe del dit censal, com no
fos atrobat alcun altre qui tant de preu donàs ni prometés de donar en lo dit censal
com lo dit en P[ere] de Muntaynola, qui en paga e satisfacció del damunt dit deute
seu en aquell dix e promès de donar cent e
seguons la damunt dita estimació, axí com més donant e prometent en les damunt
dites maçmudines censals foren venudes e atorgades per lo damunt dit en Ramon
de Sales, tinent loch de justícia, al dit en P[ere] de Muntaynola en paga del damunt
dit deute seu e del quart e de les mesions,
maçmudines censals que el dit en Bertholomeu Mathoses ha e aver e reebre deu
cascun an censals sobre terres que per ell tenen en Algeròs.
De les quals fa e fer és tengut cascun an censals al dit en Bertholomeu Mathoses,
en P[ere] de Barberà,
té en lo terme d'Algeròs.
Ítem, en Pratz,
lo dit terme.
Ítem, en Berenguer Ferrer,
per ell té en lo dit terme.
Ítem, en Romeu Çabater,
ell té en lo dit terme.
Ítem, en Berenguer Martí,
per ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, n'Osset,
té en lo dit terme.
Ítem, en Simon de Fenoyllosa,
que per ell té en lo dit terme.
Ítem, en Domingo de Fenoyllosa,
que per ell té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Rigau,
té en lo damunt dit terme.
Ítem, n'Arnau Miquel,
té en lo damunt dit terme.
Ítem, en Johan Aragonés,
miga de terra que per ell té en lo damunt dit terme, e axí són en suma XLVII maçmudines
e quarta per XCIIII fanechades e miga de terra qui per ell se tenen contigües
en lo dit terme d'Algeroç, les quals totes XCIIII fanechades e miya de terra
affronten de la una part ab la romanent heretat de terra que
del dit en Bertholomeu Mathoses, céquia en mig, e de l'altra part en lo camín per
lo qual va hom a la mar; e de l'altra part ab la heretat d'en Ferrer Mathoses, e ab lo
censal d'en Galceran de Vich e ab lo censal d'en Bertholomeu Mathoses que té per
ell en P[ere] de Barberà, e ab un altre tros de terra franch, del dit en P[ere] de Barberà,
les quals XLVII maçmudines e quarta censals a ell vené per preu de
CCCCXXXIII sous e
maçmodina censal ab tot dret emphiteòtich d'aquelles seguons que aquelles mills
e pus complidament aver e reebre devia cascun an censals lo dit en Bertholomeu
Mathoses en los dit lochs axí com en les cartes del establiment d'aquén feyt plenerament
és contengut. E fo li
segueix en presència del dit en Bertholomeu Mathoses:
auctoritate qua fungimur, ad instanciam et peticionem Petri de Muntaynola, civis Valencie,
et ad solucionem et satisfaccionem sibi faciendam de quatuor milibus et quadraginta solidis
regalium Valencie quos sibi debet Bertholomeus Mathoses et in quibus sibi condampnatus est
sub pena quarti ut in libro curie Valencie continetur, et eciam ad solucionem et satisfaccionem
sibi faciendam de sexcentis solidis regalium Valencie quos sibi fuerunt adiudicati et tatxati
per nos racione expensarum factarum circa predictam exsecucionem faciendam, et eciam ad
solucionem faciendam domino regi et nobis pro ipso recipienti de quarto predicte quantitatis
peccunie sibi debite, de quaquidem quantitate fuit factum retroclamum per ipsum Petrum
de Muntanyola, cum non inveniremus aliqua alia bona mobilia vel inmobilia ad presens
expedita per dictum Bertholomeum Mathoses ex quibus solvere possemus dictas quantitates
peccunie, nisi tantummodo quadraginta et septem maçmutinas et quarta pars unius maçmutine
quas idem Bertholomeus habere et recipere debet annuatim censuales in terris et super
terris que pro ipso tenentur in termino de Algeros, orta Valencie, ut supradictum et expresatum
est, fecimus publice subastari per publicum preconem per civitatem Valencie per triginta
dies et amplius continue secundum forum Valencie dictas quadraginta et septem maçmutinas
et quartam censuales cum toto alio iure et dominio dicto Bertholomeo Mathosis vel suisque
succesoribus pertinenti aut pertinere debenti, ut in cartis stabilimenti inde confectis plenius
continetur. Et facta legitima subastacione de predicto censuali, cum non inveniretur iustum
precium in eodem censuali, fecimus dictum censualem per probos homines civitatis Valencie
fidedignos fideliter per sacramentum extimare, qui dicti prosseres, vicis ad occulum et inspectis
locis pro quibus dictum censum facere tenetur, dixerunt per sacramentum quod dictum censualem
valet et valere potest secundum iustam et comunem extimacionem de presenti centum et
quindecim solidos [pro] maçmutina, et facta legitima subastacione et extimacione de predicto
censuali, cum non inveniremus aliquem alium qui tantum precium vellet dare vel offerre in
predicto censuali emendo vel pro ipso quantum vos, P. de Muntaynola, civis Valencie predictus,
qui in ipso emendo in solucionem et satisfaccionem debiti vestri superius prenotati datis et
oferitis
Valencie ad racionem centum et quindecim solidorum pro maçmutina. Ideoque, auctoritate
qua fungimur, tanquam plus donanti et oferenti per nos et succesores nostros titulo perfecte
vendicionis cum hoc publico instrumento perpetuo valituro vendimus et tradimus seu quasi
tradimus vobis, iamdicto P. de Muntaynola, et vestris succesoribus imperpetuum pro francho et
libero alodio dictas quadraginta et septem maçmutinas et quarta pars unius maçmutine, quas
idem Bertholomeus Mathoses habet et habere debet seu recipere debet annuatim censuales
in terris et super terris antedictis sitas et affrontatas ut supra scriptum est, de quibus quidem
maçmutinis censuales facit et facere tenetur annuatim censuales Petrus de Barberano
pro quatuor fanecatis terre quas pro ipso tenet in dicto termino de Algeros.
Item, en Pratz,
termino.
Item, Berengarius Ferrarii,
in dicto termino.
Item, Romeus Sutoris,
termino.
Item, Berengarius Martini,
in dicto termino.
Item, n'Osset,
tenet in dicto termino.
Item, Simonus de Fenollosa,
in dicto termino.
Item, Dominicus de Fenoyllosa,
tenet in dicto termino.
Item, en Rigau,
dicto termino.
Item, Arnaldus Miquaelis,
in dicto termino.
Item, Iohannes Aragonesii, quatuor maçmutinas et quarta pro
terre quas pro ipso tenet in dicto termino.
Cum omnibus tenedonibus et pertinenciis universis et singulis per omnia loca et cum
omnibus iuribus, locis, vocibus, accionibus et racionibus realibus et personalibus, utilibus et
directis, variis sive mixtis, in omni dicto censuali vel pro ipso et in dictis terris pro quibus dictum
censuale fit dicto Bertholomeo Mathosis suisque successoribus pertinentibus aut pertinere
debentibus iure aliquo casu vel racione, et cum toto alio iure emphiteotico precio antedictorum
quinque mille et quadringentorum triginta trium solidorum et novem denariorum regalium
Valencie, quos omnes de voluntate nostra reitinuistis vos in solucione et satisfaccione dicti
debiti vestri, renunciando omni excepcioni solucionis et satisfaccionis predicte nobis non facte
de predicto precio ut predicitur et doli et beneficio minoris precii et duplicis decepcionis et iuri
illi quod subvenit deceptis ultra dimidiam partem iusti precii et omni alio cuilibet iuri contra
predicta venienti, dando et concedendo vobis, dicto emptori, et vestris perpetuo quicquid hec
vendicio predicta amplius modo valet vel imposterum valebit precio antedicto. Iamdictum itaque
censuale prout superius confrontatum et scriptum est cum toto iure, dominio, laudimio et
fatica vobis, dicto emptori, et vestris vendimus et titulo pure ac perfecte vendicionis liberaliter
et irrevocabiliter concedimus et tradimus seu quasi tradimus precio antedicto ad habendum,
tenendum, posidendum, expletandum et eciam ad dandum, obligandum, impignorandum
et modis omnibus alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates cuicumque vel
quibuscumque volueritis perpetuo faciendas, exceptis militibus atque sanctis, sicut melius,
plenius, sanius ac utilius potest dici, scribi et intelligi ad comodum et salvamentum vestri et
vestrorum perpetuo, promitendo auctoritate qua fungimur dictam vendicionem cum omni suo
melioramento facto et faciendo vobis, dicto emptori, et vestros succesoribus imperpetuum pro
francho et libero alodio, ut dictum est, salvare et deffendere et facere, habere, tenere quiete, potenter
et in sana pace contra omnes personas conquerentes vel aliquid perturbantes ad forum
et consuetudinem valentinam. Et pro eviccione et legali guarentia et pro omni dampno ac
eciam interese, auctoritate mea predicta obligamus vobis, dicto emptori, et vestris sucessoribus
omnia bona dicti Bertholomei Mathosis mobilia et inmobilia ubique habita et habenda, in
quibus magis aut melius habere vel accipere volueritis ad vestram voluntatem.
Quod est actum Valencie, tercio nonas Iulii anno Domini millesimo ducentesimo
octuagesimo tercio.
Signum Raymundi de Salis, tenentis locum iusticie in Valencia, predictorum, qui
hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Iacobus de Montesono, Iacobus de Castro sarraceno, Guillelmus
de Modeliano, Iacobus Raymundi de Cervaria et P. de Fonte.
Signum Iacobi de Fonte, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro Guillelmo
Scribe, qui hec scribi fecit et propria manu clausit die et anno prefixis.
1283, desembre, 13. Cabanes.
Ponç Renart, procurador de fra Bernat Desbosc, comanador de Borriana de l'orde de l'Hospital,
compareix davant Mateu Carnisser, jurat de Cabanes, i d'altres prohoms del lloc i els
presenta una carta de Ramon de Sant Llir, lloctinent d'en Roís Eximenis de Lluna, procurador
general del regne de València, en la qual els manava que comparegueren davant la seua
cort a la ciutat de València per a repondre de la denúncia contra ells posada per dit orde de
l'Hospital perquè havien entrat armats al terme de Vilafamés i detingut dos veïns seus als
quals traslladaren a terme de Cabanes i als quals obligaren a donar fermances, per a les quals
coses no tenien cap jurisdicció ni poder legal. El document el redacta un notari de Borriana
perquè a Cabanes no hi havia notari públic en aquell moment.
En són testimonis Vicent d'Arnés, Guillem Gomes i Mateu, fill de Mateu Carnisser.
Notari, Arnau Cardona, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 520, núm. 424-P.
nom e en veu de frare Bernat Desbosch, comanador de la casa del Spital de Sen Johan
de Burriana, en Cabanes comparech davant en Matheu Carnicer, jurat del dit
logar, e en P[ere] Matheu e A[rnau] Maymó e Guillem Sabater e en P[ere] Selvana
e en Salvat Ferer e d'altres prohòmens del dit logar, mostrant a eils
scrita del honrat en Ramon de Sent Leyr, tinent loch del noble Ruys Xamenis de
Luna, procurador per lo senyor rey e
De nós en Ramon de Sent Leyr, tinent loch del noble
[Luna], procurador del regne de València per lo senyor rey, als amats prohòmens e
universitat de Cabanes, salut e dilecció. Fem-vos saber que frare Bernat del Bosch,
comanador de la casa del Spital de Sen Johan en Burriana, ha posada en poder
nostre contra vós demanda, la tenor de la qual aital és:
Davant vós, séyner en Ramon de Sent Leyr, tinent loch del noble
Xamenis de Luna, procurador del regne de València, me clam yo, frare Bernat Desbosch,
comanador de la casa del Spital de Sent Johan en Burriana, dels hòmens e
de la universitat de Cabanes possant contra éls que conseil feyt e a aplegat a açò,
ab mà armada e plega feita d'òmens armats, entraren en lo terme del castel de
Vilafameç e, aquí, violentment preseren dos hòmens del dit castel de Vilafameç e
ab sí menaren-se
afermançar axí com si aguessen jurisdicció hó seynoria sobr'eils, preneren en sí
e ussan oficii alié en prejudicii del seynor rey, lo qual castel de Vilafameç és de la
dita comandaria de Burriana, per què deman los ditz hòmens e universitat a mi en
lo nom damont dit ésser per sentència condempnatz segons fur de València, e açò
deman ab les messions del pleit etc. e salvu son dret.
Hon nós, de part del seynor rey e del dit procurador, vos manam e us citam
que d'aquí al primer diluns aprés la festa de Ninou de la Circumssisió de nostre
Senyor pròxima vinent, siatz vengutz e comparegutz denant nós per vós o per vostre
procurador suficient, siatz vengutz e comparegutz apareillatz d'enantar e de fer
compliment de dret en poder nostre al dit frare Bernat Desbosch de la dita demanda,
lo qual dia, ab aquels que tro al dit dia seran a vós per primera, segona e terça
citació, peremptòriament asignam. En altra manera us fem saber que si al dit diluns
vós o per vostre procurador sufficient denant nós no sotz comparegut apareillatz
de fer compliment de dret, nós enantarem contra vós e vostres béns segons fur de
València, la vostra absència e contumàcia en alguna cosa no contrastant.
demanà e requir als ditz prohòmens de Cabanes que de la dita rahó feessen a sí fer
carta pública de protestació a l'escrivà públich del dit logar, a la qual cossa los ditz
prohòmens respesseren que
qui pogués scriure ne fer la dita protestació. E en defaliment que escrivà no avia en
aquel logar de Cabanes que pogués fer la dita protestació, lo dit en Ponç Renard
pregà e requir a
a sí feés carta de la dita protestació en nom d'aquel dit comanador.
Hon yo, dit A[rnau] Cardona, notari públich de Burriana, per rahó de mon
officii escriví e fiu la dita protestació fer e
és scrit e lo dia e l'an damont dit.
Presens testimonis Vicent d'Arnés, G. Gomes et Matheu, fil d'en Matheu
Carnicer.
loco, die et anno quo supra.
1284, març, 15. València.
Sanxo Loarre, justícia de València, atorga sentència en favor de Guillem Desbosc, seller de
València, en el plet que tenia amb Joan Peris, Berenguer de Roda i Miquel de Montblanc
perquè tres anys abans els havia establert un camp que tenia a l'Alcúdia de València, prop
de Sant Joan, sota cens anual d'11 masmodines menys una huitena i compromís que en un
any tancarien el camp amb una paret, i que en tres anys hi farien una casa, i ha passat aquest
temps i no s'ha fet res ni ha cobrat el cens.
En són testimonis Arnau Folcau, Pere Major, Bernat de Mulner i Bernat Desllor.
Notari, Jaume de Font, notari públic de València i de la seua cort per Guillem Escrivà.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 1366.
Anno Domini millesimo
Loarre, justícia de València, en G[uillem] Desbosch, seller, se clama d'en Johan Pèriç
e d'en Berenguer de Roda posant contra éls que com lo dit G[uillem] los establís
enaixí que a[guesen] eils e
entorn d'una tapiada en lo primer an e dins
eils e
los
prometeren, ne y ajen feyta la dita casa ne li agen pagat lo sens que li prometeren
dar [...] [...] aver, ans li
so que
camp d'una tapiada tota entorn [..]endo[..]ar hó en donar a ell, en G[uillem],
sous [...] que costaria de cloyr e en fer la dita casa, hó en donar a ell
costaria de fer, per tal que
él, en Guillem, los ditz
cens dels
que foren complitz los ditz
Affronta lo dit camp ab l'ort dels frares d'Escarp e ab la carrera pública de
e ab la terra qui fo d'en G[uillem] Guilabert e de l'altra part.
Et encontinent fo còpia tramesa de la dita demanda als ditz Johan Pèriç e
Berenguer de Roda a casa lur per Guillem Navarro, e no foren atrobatz, e fo
asignat al tercer dia, al qual dia no vengren ni comparegren ells ni hom per ells,
aprés de les quals coses, la justícia, a instància e demanda del dit demanador, manà
e feu citar los dits en Johan Pèriç e Berenguer de Roda a casa lur per los saigs de
la cort
la dita demanda, e foren atrobatz e digueren que vendrien e no vengren ni comparegueren
ells ni hom per ells,
perseverà en aquella e encontinent posà ço que se
Comparech en G[uillem] del Bosch, seller, denant en Sanxo Loarre, justícia
de València, e demana e dix e proposà que com en Johan Pèriç e
Roda agen estatz
a la demanda que
que ajen haüda còpia de la dita demanda e no sien venguts ni comparegutz éls ni
hom per ells, e sien estats atrobats segons que apar en les actes del pleit, demana
per so lo dit G[uillem] del Bosch que la justícia que enant contra los ditz Johan
Pèriç e
contra aquells en absència e contumàcia dels ditz Johan Pèriç e del dit Berenguer
de Roda. Enaixí que
béns dels dits Johan Pèriç e d'en Berenguer de Roda que bast a la demanda dels
libeyl és contengut. Et encara que condampnets aquells en los
de tapiar el dit ort, e en los
e que condempnets aquells en tapiar l'ort e en fer la casa en lo dit ort e en les
mesions del pleit.
On nós, en Sanxo Loarre, justícia de València, vista la dita demanda e les
citacions feytes contra los ditz demanats, aüt conseyl de savis, Déus avent denant
nostres huyls, seent com a jutge, com a nós sia cert que
citats
a la dita demanda e no sien venguts ni compareguts, com la absència d'aquells per
la presència de Déu sia conplida, aüda sumària cognició e reebut sagrament de
calúmpnia del dit demanador sobre la dita demanda interloqutòria, pronunciam
que
de béns dels dits demanats que basten als ditz
rahon d'encloyr lo dit camp, e en
ditz
les quals lo dit demanador per son sagrament provarà aver feites en aquest pleit,
tatxació nostra denant anan.
Donada sentència interlocutòria present lo dit demanador e en absència e
contumàcia dels ditz demanatz,
donà.
Testimonis d'aquesta sentència A[rnau] Folcau, P[ere] Mayor, Bernat de
Mulnar, Bernat Dezlor.
Scribe, qui hec scribi fecit et cum raso et emendato in
et anno prefixis.
1284, juliol, 20. Borriana.
Fra Guillem de Riufred, cambrer de la casa de Borriana de l'orde del Temple, compareix
davant n'Eximén Llopis de Belxit, cavaller i justícia de Borriana, i presenta una protesta
perquè el consell municipal vol cobrar impostos als vassalls del Temple en dit terme, als
quals consdiren francs, per la qual cosa presenta fiances pel al plet corresponent, però el
dit justícia i jurats de la vila no les volen acceptar.
En són testimonis Aparici Saguàrdia, Bernat Pinós, Berenguer de Guardiola, Guillem Jover i
Arnau Cardona.
Notari, Pelegrí Pasqual, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 520, núm. 425-P.
Riufret, canbrer de la casa de Burriana de la cavaleria del Tenple, conparech denant
n'Exemén Lópiç de Belxit, cavaler e justícia de Burriana, e denant los juratz
d'aquel matex logar e de mi, notari, e d'altres testimonis dejús escritz, demostrant
als ditz juratz que com per rahó del monedatge d'aquest an present e per la peyta
que és estada en Burriana gitada, los juratz e los altre[s] pròmens d'aquel logar
ajen tatxatz los hòmens hereters del Temple e
cantitat en lo dit monedatge e peyta, e per la dita cantitat agen penyoratz los ditz
hòmens e tinguen penyores.
Per aquela raó aquel dit frare G[uillem], tinent-se per agreugat de la dita tatxació
e penyora als ditz hòmens feyta, per tal car aquela fos feyta contra fur, dóna e
presenta denant la justícia e los juratz e
sobre les dites peyores faria e conpleria dret en poder del senyor rey hó del procurador
per él posat e
dit justícia ni juratz no volgesen reebre les dites fiances del dit frare G[uillem] ni
retre la dita penyora sobre les dites fiances, e açò encara fos feyt contra fur, lo dit
frare G[uillem], a conservació del dret de sí e del dit horde, manà fer de les coses
damunt dites a mi, en Pelegrí Paschual, notari públic de la vila de Burriana, protestació
en forma pública.
E yo, damunt dit en Pelegrí Paschual, notari de la dita vila, feyta la protestació
per lo dit frare G[uillem], present los damuntz ditz e presentz encara testimonis
n'Apparici Saguàrdia, Bernat Pinós, en Berenguer de Guardiola, en G[uillem]
Jover, e n'Arnau Cardona, la dita protestació fiu e en forma pública aquela posí en
l'an e en lo dia damunt dit.
1285, octubre, 23. Morella.
Domingo de Belltall, arxipreste de Morella, és nomenat per les parts com a àrbitre en el plet
entre el l'abat i monestir de Roda, representat per fra Espanyol, i en Siurana de Quadres, veí
de Morella, per la possessió d'un solar de cases situat al pou de na Sança, terme de Morella
i, una vegada sentides les parts i rebuts els seus testimonis, sentencia la possessió en favor
del monestir.
Testimonis de l'acceptació de l'arbitratge Miquel de la Font, Ramon Aguiló, Bertomeu Ciurana,
Pere d'Arenys i Guillem Cerdà.
Testimonis de la sentència Arnau Aster, Pere de Vinatea, Domingo de Vinatea, Guillem Moltó,
Arnau d'Aguiló, Berenger de Fontanelles, Guillem Ferrer, sastre, i Domingo de Xulbe, veïns
de Morella, i Pere de Tàrrega, capellà de la vila.
Notari, Pere de Pinós, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 428, núm. 3-P.
monasterii Rotensis ex parte una, et Siuranonum de Quadris vicinum Morelle ex altera,
super quoddam cassali sito in Morella, tandem pro bono pacis et concordie fratrer Ispanus,
monachus procurator predictorum abbatis et conventus nomine eorum quorum procurator
extitit, et predictus Siuranonus per se et heredes suos, in venerabilem virum dompnum Dominicum
de Belltayl, archipresbiterum Morelle presentem et arbitrium suscipientem tanquam
in arbitrum, amicabiliter compromiserunt ut quicquid idem arbiter super dicto cassalli dixerit,
ordinaverit seu sentenciando diffinierit iure, laude seu amicabili compossicione, ratum et firmum
perpetuo a partibus habeatur sub pena quinquaginta morabatinorum alphonsinorum
solvenda parti obedienti sentencie ipsius arbitri a parte adversa quam utraque pars ab altera
fuyt ad invicem stipulata, voluerunt eciam et consensserunt partes predicte sub eadem pena
quod idem arbiter possit citare partes et contumaces punire et cognoscere, examinare, pronunciare
et terminare et interlucutoriam sive interlucutorias ac diffinitivam sentenciam ferre de
iure, et in negocio procedere iure, ordine servato vel non servato, die feriata vel non feriata, cum
scriptis vel sine scriptis, partibus presentibus vel altera contumaciter absente, et sentenciam
suam interpetrari, declarare et corrigere si opus fuerit, et quod dicta pena tociens comitatur et
comissa exigatur quociens sentencie dicti arbitri fuerit contraventum et, pena soluta vel non,
sentencia vel arbitrium in sua maneat firmitate. Promitentes nichilominus idem frater Ispanus
pro abbate et conventu predictis et Siuranonus pro se et heredibus suis sub pena predicta per
stipulacionem solempnem quod eius pronunciacioni, sentencie vel arbitrio stabunt et perebunt
et in ullo contravenient per se vel per interpossitam personam verbo vel facto, et quod nullum
dolum comitent. Renunciantes scienter et exprese omnibus iuribus, legibus, foris, consuetudinibus,
excepcionibus, privilegiis inpetratis et inpetrandis per que dictum compromissum ex
persona arbitri vel personis compromitentium aut re de qua compromititur anullari, viciari
posset quomodolibet vel infringi ac si hic specialiter essent enumerata vel nominatim expresa,
obligantes insuper ad predicta omnia et singula atendenda pariter et complenda idem frater
Ispanus pro dictis abbate et conventu omnia bona monasterii supradicti, et dictus Siuranonus
pro se ac heredibus et successoribus suys omnia bona sua habita et habenda. Et constituentes
se ad invicem unus pro alio possidere bona.
Quod est actum Morelle, quarto nonas Octobris anno Domini millesimo ducentessimo
octuagessimo quinto.
Signum fratris Ispani, monachi et procuratoris predictorum abbatis et conventus monasterii
Rotensis; signum Siuranoni de Quadris predicti, nos qui hoc omnia laudamus, aprobamus,
concedimus atque firmamus ut superius scribtum est, presentibus testibus Michaelle de
la Font, Raymundo Aguilonis, Bertholomeo Siurane, Petro d'Areny et Guillelmo Cerdani.
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui hec scribsit loco, die et anno
prefixis.
Guiem, abbat, e lo covent del monestir de Roda de la una part, e en Siurana de
Quadres, veyn de Morella, de la altra, sobre un solar de cases assetiat en Morella al
pou de la Sarça, finalment per ben de pau e de concòrdia frare Spanyol, monge e
procurador dels damunt ditz abbat e covent, per nom d'aquels, e lo dit en Siurana
per sí e per sos hereus, en mi, en Domingo de Belltayl, arcipestre de Morella, amigablement
comprometeren segons que en la carta del dit compromés plenerament
és contengut.
E feyt lo dit compromés e fermat per abdues les dites partz, lo dit frare Spanyol
encontinent fa demanda e
de Belltayl, àrbitre elet per frare Spanyol, procurador del abbat e del covent
de Roda demanant de la una part, e per en Siurana de Quadres, veyn de Morella
deffenent de la altra, yo dit frare Spayol per auctoritat de la dita procuració claman
propòs que com lo noble don Blascho d'Alagó, ça enrere defunt, donàs ab carta
pública al monestir de Roda unes casses en Morella e aquel monestir, sens mala
veu, les dites cases longament posseys e
lo solar d'aqueles cases. E com aquelles cases sien destroydes e derrocades, per sí
o per altri detinge e age pres no degudament e en prejudici e en greuje del dit
monestir, demane en nom del dit procuratori lo dit solar a sí ésser jutjat e retut e
en possessió d'aquel ésser retornat, e tot açò demane ab los dampnatges e despeses
e interesse que estime valer
sie pus clara, les dites cases o solar declara ésser sotz les affrontacions dejós escrites,
ço és a saber, de les dues partz en les vies públiques, e ab les cases d'en Johan Franch
de Castellot, segons que en la dita carta d'en Blascho d'Alagó és contengut, e açò
demane ab les messions del pleyt salvant tot son dret de créxer e de minvar tro a
la fin del pleyt. Protesta emperò que no s'oblige a provar totes les coses e sengles
damunt dites sinó tan solament aquelles que abasten a fundar son enteniment.
A la qual demanda per lo dit en Siurana de Quadres fo respost en aquesta
manera, salves totes ses excepcions e deffenssions axí de dret com de feyt a sí pertanyentz
o pertanyedores. Respon en Siurana de Quadres a la demanda contra ell
possada per frare Spanyol, monge de Roda e procurador del abbat e del covent
d'aquel monestir, e atorge tenir e posseyr lo solar contengut dins les affrontacions
del dit libeyl e nege les altres coses en aquel libeyl possades ésser veres segons que
possades ni demanades són. E diu exceptan que possat sens prejudici de sí, que el
dit frare Spanyol provàs ço que demane, que no nourie al dit en Siurana per ço con
ell e sos antecessors àn tengut e posseyt a bona fe e ab just títol ço que és demanat
per lo dit frare Spanyol trenta ans e pus, perquè demane sí ésser absolt de la dita
demanda e lo dit frare Spanyol ésser condempnat en les messions del pleyt.
Hon yo, dit en Domingo de Belltayl, àrbitre, vistes les dites demanda e resposta
e lo pleyt començat segons que devia entre les dites partz, e reebut d'aquelles
sagrament de calúmpnia e oyt, vist e entés encara tot ço que les dites partz axí de
dret com de feyt davant mi propossar volgeren, e vista encara la carta de la donació
d'aquelles cases feyta per lo noble don Blascho d'Alagó, ça enrere defunt, al
dit monestir, tot lo feyt examinat per mi sumàriament, demanat e agut conseyl de
prohòmens e d'ancians, avent Deus davant los huyls, present lo dit frare Spanyol e
absent per contumàcia lo dit en Siurana la absència del qual és complida per la presència
de Déus, lo damunt dit solar axí com aquelles dues carreres públiques de les
quals la una mou de la vila de Morella e va al riu d'en Calça, e l'altra mou de sobre
el pou de la Sarça e va a la vila de Morella ves les cases d'en Camarassa, encloen e
departexen entrò al solar de les cases que foren d'en Johan Franch de Castellot, al
dit frare Spanyol e per ella als damunt ditz abbat e covent per diffinitiva sentència
jutge sotz la pena e
dit en Siurana e sos hereus sotz aquela metexa pena a deliurar e desenparar per
totztemps al dit frare Spanyol, en nom dels damunt ditz abbat e covent, lo dit solar
éntegrament segons que desús és jutgat. Manan encara al dit en Siurana e a sos
hereus sotz aquella pena que sobre la possessió ni sobre la proprietat del dit solar
no
Donada fo aquesta sentència, loa, arbitració e compossició en Morella, ço
és, en la taula del obrador que té en G[uillem] Moltó,
anno Domini
Vinatea, en Domingo de Vinatea, en G[uillem] Moltó, n'Arnau d'Aguiló, Berenger
de Fontanelles, en G[uillem] F[errer], sartre e en Domingo de Xulbe, veyns de
Morella, e en P[ere] de Tàrrega, capellà d'aquel loch.
sentenciam arbitralem, laudum seu composicionem tuli et eam scribi iussi.
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui hanc sentenciam scribsit iussu
Dominici de Beltayl, archipresbiteri Morelle, arbitri et arbitratoris predicti, et eam in forma
publica missit loco, die et anno prefixis cum literis suprapositis in
Roda, et cum literis suprapositis in viginti et sex linea ubi dicitur jutge.
1286, gener, 18. [València].
Berenguer Ricart, jutge en el plet entre fra Ramon de Bell-lloc, comanador de la casa de
València de l'orde del Temple, i Bernat Ricart, tudor de Guillamó, fill del difunt Bernat
Sadurní, atorga sentència en favor del primer ja que dit orde té el mer imperi a les alqueries
de Carpesa i de Binata, a l'horta de València. El plet és perquè dos veïns de Carpesa, Pere de
Ganalor i Bernat de Sant Hipòlit, havien assassinat el pare del menor, i aquest havia acudit
davant el justícia de València, Ramon de Poblet, per demanar un tudor legal per als béns que
tenien a dita alqueria de Binata. La reacció del Temple és que dita funció els corresponia a
ells ja que aquestes alqueries eren jurisdicció seua i no real.
En són testimonis Bernat de Fontanet, Guillem Bernat de Barrinou i Pere Becech.
Notari, Guillem de Vernet, notari públic de València.
Pergamí original tallat per ABC.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 520, núm. 442-P.
Pulcroloco, comendatorem domus milicie Templi Valencie ex una parte agentem, et Guillemonum,
filium quondam Bernardi Sadornini, et Bernardum Ricardi qui se dicebat tutorem
eiusdem Guillemoni ex altera, coram Berengario Ricardi, cive Valencie, iudice delegato in dicta
causa per dictum comendatorem occasione bonorum que dictus Bernardus Sadornini, pater
dicti Guillemoni tenebat sub dominio domus Templi in alcherea de Binata, que bona dictus
comendator asserebat in comissum incidisse domui Templi predicte et ipsi comendatori pro
ea, eo quia dictus Guillelmonus fraudulenter necligendo dominium Templi iuraverat coram
Raymundo de Populeto, tunc iusticia Valencie, et denunciaverat coram eo quod Petrus de Ganalor
et Bernardus de Sancto Ypolito, iniuste et sine causa et mente considerata interfecerant
dictum Bernardum Sadornini, patrem suum, propter quam denunciacionem dictus iusticia
inerat personaliter ad alcheream de Carpesa, que est dicte domus Templi et in qua dictus P.
de Ganalor tenebat suum proprium domicilium et ibi emparaverat omnia bona dicti P. de
Ganalor, et eo eciam quia, ut dictus comendator asserebat, dictus Guillelmonus fraudulenter
et necligendo dominium Templi post mortem dicti patris sui inerat coram dicto iusticia et petierat
per ipsum sibi tutorem assignari, propter quam postulacionem dictus iusticia processerat
ad dandum et assignandum dicto Guillemono tutorem, videlicet dictum Bernardum Ricardi,
prout hec omnia in peticione dicti comendatoris oblata coram dicto iudice continentur. Cuy
peticioni fuit responssum per dictum Bernardum Ricardi et alia multa in dicta causa fuerunt
dicta et proposita prout in actis coram dicto Berengario Ricardi actitatis continetur. Et finaliter
dicte partes concludentes et renunciantes in causa, sentenciam cum instancia ferri postularunt
et dictus iudex ad ferendum sentenciam processit in modum qui sequitur.
a aquella enseguida e vist tot ço que la una ni l'altra part denant mi àn dit ni
proposat, haüda plena deliberació e diligent tractat e plener conseil de savis, Déus
havent denant mos hulls, seén com a jutge, com a mi sie cert per conffessió del dit
en Bernat Ricart que
segons que
e encara sie a mi cert per confessió del dit en Bernat Ricart que al dit comanador
pertaynia e pertayn de donar e d'assignar tudor e curador al dit G[uillam]ó, e sie
encara a mi cert per confessió del dit en Bernat Ricart que aquell en Bernat Ricart
deu ésser remogut de la dita tudoria e cura per ço com no ere donat o assignat
per aquell qui devie, ço és, per lo dit comanador, haüt esguart sobre totes les dites
coses e sobre altres que poden e deuen informar e moure coratge e enteniment de
jutge, sentencialment dic e pronunciu que
de la dita tudoria e cura e aquel de present d'aquella sentencialment remoch, dién
e pronuncian que al dit comanador pertayn e pertàyner deu de donar e d'assignar
tudor e curador al dit G[uillam]ó així com a jutge ordinari d'aquell e així com a
aquell que deu aver mer emperi en los damunt dits lochs segons la carta al Temple
feyta per lo senyor rey dels lochs sobredits. Sobre totes les altres coses en la demanda
contengudes, los dits en Bernat Ricart e Guillamó, fil que fo d'en Bernat
Sadorní, sentencialment absolv com a mi no sie cert d'aquelles. De les messions
emperò feytes en aquest pleyt la una e l'altra part absolv com cascuna agués justa
rahó de pledejar e maliciosament no
Donada sentència en casa del dit jutge, presens en Bernat Ricart e en Michel
Senata, procurador del dit comanador,
Bernat de Barrinou e en P[ere] Becech.
Signum Guillelmi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1286, maig, 4. València.
Berenguer de Ripoll, justícia de València, escriu al justícia de Sogorb que ha comparegut davant
ell Pere Aler, ciutadà de València, com a marmessor de Pere Berig, perquè, per a pagar el
deute que tenia el difunt amb Berenguer de Conques per mil sous, s'havien corregut per a
vendre unes cases per les quals s'oferien 1.200 sous. Per tot això demana que compareguen
els altres marmessors, Bernardo de Calant i Joan de Carbonera, veïns de Sogorb, per a liquidar
el deute o, si no, seran venudes les cases pel preu ofertat.
AM Sogorb, Llibre del Justícia, núm. 3044114, f. 11r-v.
Al amat e honrat la justícia de Sogorbe, de nós en Berenguer de Ripol, justícia de
València, sal[ut]s e dilec[ci]ó.
A la vostra amistat, per la tennor d'aquesta present carta sia demostrat denant
nós ésser conparegut en P[ere] Aller, ciutadà [de] València axí com a marmesor
test[ame]ntary d'en P[ere] Beryg, defunt, dién e demostran a nós que per paga a fer
del deute [que] P[ere] Beryg devia e [...] a
que n'à feit reeclam n'Artús Safont [e] [la] [dona] d'aquel, són donades a [ve]ndre per
la cort les cases que
e, feita pública [sub]astació d'aqueles, no és estat atrobat en aqueles sinó tan solament
mil e
n'Artús e del dito en P[ere] Aller, pregam e requerym a la vostra amistat axí com
[po]dem que, vistes les [pre]sentz, encontinent amonest[et]z e citets en loch de
nós e per nós en B[ernard]o de Calant e en Johan de Carbo[nera], m[arm]esors del
dito testament, que, vistes les presents, vinguen en València per satisfer lo dit deute
dels béns del dit [de]funt o que demostren [...] altre qui més de preu vulla donar en
les dites cases; en altra ma[nera] n[ós] denant[arem] [...] d'aqueles per lo preu que
trobat hi és ja dit, la absència lur non contrastant [...]. [E de ço que] vós sobre açò
denantarets e éls a vós respondran, scrivits a nós per vostra carta sots guarniment
del vostre segell [e] closa certifica[ts] [...] part nostra que si [...] [dij]ous per t[ot]
[lo] dia primer venint no seran venguts ni conpareguts sobre lo dito negoci, [...] nós
denantarem a fer la dita venda.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1286, juliol, 19. [València]
Berenguer de Ripoll, justícia de València, a petició de Jaume Guarner, procurador de na Marquesa,
vídua d'en Guillem d'Avinyó, i perquè puga cobrar-se el seu dot i creix, ven a
n'Elissenda de Godor el cens anual de 5 morabatins menys quart i 12 sous més que cobra
cada any per sis cases establertes a en Puig, corredor, a en Bas, a en Simó, i a en Berenguer
Martí, totes les quals estan sota senyoria major de l'orde del Temple per un cens anual de
2,5 morabatins. El preu de venda és de 700 sous.
La venda es fa el 26 d'agost de dit any, i la signa fra Arnau de Torrecella, comanador de la casa
de València de l'orde del Temple, que cobra el lluïsme.
En són testimonis Arnau Folcau, Jaume de Monçó i Bernat Desllor.
Notari, Jaume de Font, notari públic de València i de la cort de la ciutat per Guillem Escrivà.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 456-P.
demanda d'en Jacme Guarner, procurador de na Marchesa, muller que fo d'en
G[uillem] Aviynó, defunt, e a paga a ella a fer de mil e cinc_cens sous de reals de
València, los quals la dita dona ha e haver deu de los béns e sobre
del dit marit seu per rahó de dot e de crex, e de volentat e consentiment e fermament
d'en Jacme d'Aviynó, tudor e curador dels fills que foren del dit en G[uillem]
d'Aviynó, manà e féu córrer e vendre segons fur de València per Bonanat Blanch,
corredor, V morabatins meyns quart e
quals morabatins fa en Puig, corredor
ítem, en Simó,
qual censal e cases se té sots senyoria major del Temple a cens de
mig. Enaxí que si alcun creedor hi à o alcun altre que aje dret en les dites coses o
vule contrastar a la dita venda que fer no
si no d'aquí enant no seran oyts.
meyns quart e
solament
na Alicsén de Godor e, axí com a més donant e prometent en los dits morabatins
e diners censals e cases de loguer, foren-li
fo-li
València, segons que se
qua fungimur, ad instanciam et peticionem Iacobi Guarnerii, procuratoris Marchesie, uxoris
quondam G. de Avinione, defuncti, et ad solucionem sibi faciendam de
Valencie quos dicta domina habet et habere debet in bonis et super bonis que fuerunt
dicti viri sui racione dotis et agumenti sui, et de voluntate et consenssu ac firmamento Iacobi
de Avinione, tutoris et curatoris filiorum quondam Guillelmi de Avinione, fecimus publice
subastari per publicum preconem per civitatem Valencie per
secundum forum Valencie, quinque morabatinos minus quarto et duodecim solidos regalium
Valencie censuales et sex domos de logerio, de quibus morabatinis facit en Puig, cursor, unum
morabatinum et medium. Item, en Bas, unum morabatinum. Item, Simon duos morabatinos
minus quarto. Item, Berengarius Martini,
pro domibus et ortis qui et que sunt in Exerea Valencie, in parrochia sancti Stephani et sunt
contigui predictis sex domibus et tenetur dictum censuale et domus sub dominio maiori domus
milicie Templi ad censum unius morabatini et medii. Et facta legitima subastacione, cum
non inveniretur aliquis qui tantum precium vellet dare vel offerre in predictis quantum vos,
Elicsendis de Godor facitis, que in ipsis emendis datis et oferitis dare
Valencie. Ideoque, tanquam plus donanti et promitenti, vendimus vobis predictum censuale et
domos dicto precio; et afrontant dicte domus et orti in via publica et in orto Giçberti, defuncti,
et in via publica ex alia parte et in censuali domus Templi et in domibus Arnaldi de Cartaya.
Iamdictum itaque censuale et domos de logerio cum solis, parietibus, suprapositis, firmamentis,
introitibus, exitibus, afrontacionibus et pertinenciis suis universis et singulis, et cum omnibus
iuribus, vocibus, racionibus et accionibus realibus et personalibus dicto defuncto vel filiis suis
in predictis conpetentibus vel conpetituris, vendimus vobis et vestris perpetuo precio dictorum
septingentorum solidorum regalium Valencie, quos de voluntate nostra solvistis dicto tutori
pro solucione facienda dicte domine de dicta dote et augmento. Renunciantes omni excepcioni
solucionis predicte non facte ut predicitur et doli et beneficio minoris precii et duplicis decepcionis
et legi que subvenit deceptis ultra dimidiam [partem] iusti precii et omni alio iuri contra
predicta venienti. Dantes et remitentes vobis et vestris perpetuo, auctoritate qua fungimur,
quicquid hec vendicio amplius modo valet vel in posterum valebit precio antedicto, et sic vos
et vestri habeatis dictam vendicionem, teneatis, possideatis et in pace explectetis ad dandum,
vendendum, inpignorandum, alienandum et ad omnes vestras vestrorumque voluntates perpetuo
faciendas, exceptis militibus atque sanctis, salvo tamen dicto censu, fatica, laudimio,
iure et dominio predicte domus milicie Templi. Promitentes, auctoritate qua fungimur, dictam
vendicionem vobis et vestris perpetuo salvare et defendere et facere, habere et tenere ad forum
Valencie contra omnes personas. Et pro eviccione et legali guarentia obligamus vobis et vestris
auctoritate qua fungimur omnia bona dicti defuncti ubique habita et habenda.
Quod est actum Valencie,
sexto.
Signum Berengarii de Ripullo, iusticie Valencie; signum Iacobi de Avinione, tutoris
et curatoris predicti, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus.
Signum fratris Arnaldi de Turricella, comendatoris domus milicie Templi Valencie,
qui recepto inde laudimio, hoc firmo salvo in omnibus iure dicte domus.
Testes sunt inde Arnaldus Folcaudi, Iacobus de Montesono et Bernardus de Lauro.
Signum Iacobi de Fonte, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro Guillelmo
Scribe, qui hec scribi fecit.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1286, agost, 27. València.
Ramon de Riu-sec i Ferrer de Piera, jutges del plet entre fra Bernat de Miravalls, castellà
d'Amposta de l'orde de l'Hospital, i Rui Sanxis de Calataiud, senyor de l'alqueria de Tales,
fan sentència acordant que l'Orde, com a senyor del terme d'Onda on s'hi troba l'alqueria,
puga rebre els impostos de peita, quèstia, host i cavalcada.
En són testimonis Ramon de Sant Llir, Ramon de Riu-sec fill de Ramon de Riu-sec, Berenguer
de Tovia, Jaume Ramon, Guillem Bernat de Montpeller i Arnau Corbera, prevere.
Notari, Pere Sanç d'Albareda, notari públic de València.
Trasllat datat el 8 d'agost de 1299, signat per Joan de Puigverd, justícia d'Onda, testimoniat per
Bernat de Palau i Joan de Puigverd, notaris d'Onda, i per Ramon de Labatut, notari públic
de dita vila i de la seua cort del justícia.
Notari del trasllat, Domingo Baldinar, notari públic d'Onda.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 523, núm. 531-P.
Publica: V. Garcia Edo, Onda en el siglo
núm. 23.
Tercio nonas Augusti anno Domini
[Ber]nat de Miravayls, maestre en la castelania d'Amposta d'una part demanan, e
en Ruy Sànxiz de Calatayud de l'altra deffenent, pleyt o qüestió fo moguda en la
manera que davayl se segueix, la qual qual qüestió o demanda los ditz f[rar]e Bernat
de Miravayls, maestre damunt dit, [e] [en] [Ruy] [Sànxiz] [de] Calatayud, meteren
em poder d'en Ramon de Riu_sech e d'en Ferrer [de] Piera axí com en àrbitres
arbitradors e amigables composadors, segons que en lo compromés d'aquén feit
pus plenerament és contengut, davant los quals àrbitres lo dit maestre mogué sa
demanda en la manera que
Davant vosaltres [seny]ors àrbitres per les partz damunt dites cominalment
eletz a la qüestió davayl escrita, propose claman frare Bernat de Miravayls, maestre
en la castelania de Amposta, contra en Ruy Sànxiz de Calatayud, qui té e posseex
la alqueria de Tales en lo terme d'Onda, en la qual alqueria de Tales l'Espital o los
comanadors qui per temps aquí són per raó de la senyoria d'Onda, qui és del Espital,
deuen pendre un bessant de cascun moro per cascun ayn e àn dret de pendre
e d'aver aquí quèstia, cena e host e cavalcada e altres dretz que paga e fa e ret cossa
de realench. Hon com lo dit en Ruy Sànxiz contradiga e aja contradit al dit maestre
e als comanadors qui per temps aquí són e àn estat de pendre e d'aver los ditz
dretz, per tal demane lo dit maestre a
condempnat que no empatxe ne empatxar face al dit maestre ne als comanadors
qui aquí per temps seran de pendre e d'aver los ditz dretz en lo dit logar. Encara
demana que
A la qual demanda respon lo dit en Ruy Sànxiz e atorga sí tenir e posseir lo
dit logar de Tales. Encara atorga que él contradeix e ha contradit al dit maestre e
als comanadors qui en Onda per temps són e àn estat de pendre los ditz dretz en
lo dit logar, per tal cor lo dit maestre no ha dret de pendre los ditz dretz en lo dit
logar segons que él és apparelat de mostrar davayl en les sues excepcions. Excipién
sa[...] lo dit en Ruy Sànxiz, sí ne los moros del dit logar de Tales no ésser tengutz
de donar ne de pagar al dit maestre ne als comanadors d'Onda los ditz dretz, per tal
cor él és de fur d'Aragó, e per fur d'Aragó tot cavaler ab sos hòmens són franchs de
pagar los ditz dretz per raó de qualque loch que [...] en qualque guissa lo tenguen.
Ítem, diu excipién que per altra rahó no és tengut él ne los seus moros del dit logar,
de pagar los ditz dretz per tal cor lo senyor rey ab carta sua donà licència e plen
poder a
de Tales de moros, e que los moros e los habitans d'aquel logar ne ell no fossen
tengutz de pagar sinó tan solament sengles bessans per cascuna cassa, segons que en
la dita carta del senyor rey és contengut. Per la qual cossa lo dit logar fo exempt e
enfranquit de totz los damunt ditz dretz, lo qual enfranquiment se féu enans que
senyor rey agués feit cambi d'Onda ab l'Espital, per què diu sí ne los moros del dit
logar ésser tengutz a pagar los ditz dretz. A les quals excepcions [dites], lo dit frare
Bernat de Miravayls nega aqueles ésser veres, segons que possades són, e possat que
veres fossen, no li nourie per les rahons que él mostrarà avant. E com les dites partz
sobr'açò aguessen en prova treytes cartes e altres mostres a fundar lur encorriment,
enaprés al·legaren cascuna de les dites partz davant los ditz àrbitres hó arbitradors
de lur dret e de paraula molt dixeren, proposaren e al·legaren cascuna de les partz
a conservació e ajuda de son dret, e finalment sentència demanaren.
Hon nos, en Ramon de Riu_sech e en Ferrer d'Apiera, àrbitres arbitradors
damunt ditz, vista la demanda davant nós per lo dit frare Bernat de Miravayls
proposada e la resposta feyta a aquela per lo dit en Ruy Sànxiz e les excepcions e
totes les altres rahons per aquel en Ruy Sànxiz proposades, dites e al·legades, e vist
encara tot ço que cascuna de les dites partz davant nós volgueren dir [e] [al·l]egar,
aüt sobre açò consel de savis avent Déus davant nostres huyls, com a nós sia cert
bastantment de la intenció de frare Bernat de Miravayls, maestre damunt dit, ço és,
que
en l'alqueria de Tales, la qual alqueria és en lo terme d'Onda. E encara, que lo dit
maestre e comanadors qui per temps aquí són o seran per raó del Espital de Jherusalem,
agen dret de pendre e d'aver en aquel loch de Tales quèstia e cena e host e
cavalcada e altres dretz que fa e ret cossa que s[ia] [de] [r]ealench. E sia a nós cert que
dit en Ruy Sànxiz contradeix e ha contradit al dit maestre e als comanadors qui
aquí són e per temps àn estat de pendre e d'aver los ditz dretz. Per tal, lo dit en Ruy
Sànxiz sentencialment condempnam que él per sí ne per entrepossada persona no
contrast ni empatxe al dit maestre ni a nuyl comanador qui per temps aquí sie per
raó del Espital, de pendre los ditz dretz dels moros de Tales e del dit logar de Tales,
jutgan al dit maestre e per él a la orde del Espital damunt dit, dret d'aver e de reebre
los dretz damunt ditz en los ditz moros de Tales e en lo dit logar de Tales, no
contrastan les excepcions possades per lo dit en Ruy Sànxiz com aqueles no vaylen
per dret ni per raó, e totes les damunt dites cosses e sengles deym e pronunciam
sotz la pena en lo dit compromés possada.
Donada sentència en València, en presència de les dites partz,
Septembris anno Domini
Signum Raymundi de Rivosicco; signum Ferrarii de Piera, arbitratoris seu arbitratorum
predictorum, qui predictam sentenciam tulerunt.
Testes huius rey sunt Raymundus de Sancto Licerio, Raymundus de Rivosicco, filius
Raymundi de Rivosico, Berengarius de Tovia, Iacobus Raymundi, G. Bernardi de Montipesulano,
Arnaldus Corberan presbiter et plures alii.
Signum Petri Sancii d'Albareda, publici notarii Valencie, qui hec scribi fecit et
propria manu clausit loco, die et anno prefixis.
Signum Bernardi de Palacio, notarii publici Onde, pro teste.
Signum Iohannis de Podioviridi, iusticie Onde, qui in huich translatu suam prestitit
activitatem et decretum.
Signum Iohannis de Podioviridi, notarii publici Onde, testis.
Signum Raymundi de Labatut, notarii publici Onde et curie eiusdem, qui de mandato
dicti iusticie auctoritatem suam hoc aposuit et escripsit.
Signum Dominici Baldinarii, notarii publici [Onde, qui hoc tr]anslatum bene et
fideliter translatavit cum rasso et emendato in undecima linea ubi dicitur respon, et clausit
die et anno in prima linea contentis.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1286? València?
Relació nominal de denúncies o clams contra moros i jueus, interposats davant els successius
justícies de la ciutat de València entre 1263 i 1286. No indica ni autor ni context de la seua
redacció, i la data és la de l'any de les darreres anotacions.
ACA, Cartes reials diplomàtiques, Pere II, extrasèries, núm. 94.
En l'an de
ferides feytes al saig de la aljama de la jueria.
Ítem, se clamà de Jahudà Abenvives, jueu, de ferides feytes a Mossé Maymó.
sarraí catiu seu.
Çaat Abolarab, sarraí catiu seu.
En l'an de
sarraí, de nafres.
mort del dit Salvador, e fo condempnat per la justícia e rocegat e pengat.
de Alí, sarraí [...].
e Maymó, jenet negre, de furt de Hacen e Azmet, sarraïns catius d'en A[rnau]
Luyl de Barchinona.
En l'an de
seu.
de Quart, de la mort de Matheu Sanxo, son germà, e foren condempnats en
contumàcia lur.
de [escometiment] e cloca de gent.
d'en G[uillem] Bellot, e [fo] [...] e cremat.
Ítem, per aquel meteix fet fo condempnat Jucef Blau en contumàcia sua.
mort de na Gueralda, muller d'en Guerau Roqueta, e de Vicent, fill lur, e de Coloma,
e foren condempnats a mort los dits catius e Paschual Sànxiz, christià.
de [...]es.
En l'an de
València, et a avant, sots kalendari de
Vives, fill de Abenhacén, per raó de injúries.
injúries.
En l'an de
P[ere] Ledó de Salamó Allorqui per raó de injúries, nonas Februarii.
son frare, per raó de injúries.
de injúries.
En l'an de
Barbut, e fo condempnat en
Vives, fill seu, e fo condempnat a mort.
Abraffim, picador d'arroz, de la furta de
En l'an de
Se clamà Bertomeu Dezcomte de Salamó, juheu, per raon de naffra.
Ítem, se clamà Açach Barbut de Açach Abinsamarra, de injúries.
Ítem, se clamà Abraffim Abinsamaria de Açach Barbut e de Pharo Barbut,
de injúries.
e foren-ne condempnats
juheu, de injúries.
e trencament de camí e de naffra feita al seu macip.
injúries.
En l'an de
dit Hacen, de injúries.
En l'an de
de Bétera de la mort de Abraffim Alquen, e de Açach Azeytuni e de Jacob
Aber[..], çap[...] juhives.
de Picacén, de furt de
Azmet e Alí e Abraffim, sarraïns, de crim de sodomita.
per raon de furt.
En l'an de
de son marit.
1287, febrer, 27. Borriana.
Fra Berenguer d'Aigüesvives, comanador de la casa de Borriana de l'orde del Temple, compareix
davant Arnau Cardona, justícia de Borriana, i dels jurats de la vila per a presentar-li
una carta del noble Pere Ferrandis, procurador del regne de València, en la qual li mana que
torne al comanador les penyores que l'havia pres perquè no volia pagar la peita municipal
pels seus béns, ja que fra Arnau de Torroella, comanador de València, n'havia donat fermances
sobre aquest plet. El justícia es nega a tornar-les.
En són testimonis Bernat Escuder i Pere Duran, preveres.
Notari, Pelegrí Pasqual, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 455-P.
Publica: R. Aguilella i V. García Edo, "Documents particulars castellonencs del segle
vol.
d'Aygües Vives, comanador de la casa del Tenple en Borriana, comparech davant
n'Arnau Cardona, justícia de Borriana, en presència d'en Examén Lópiz, cavaler,
d'en Bernat Berenguer e d'en Adam de Jarro, juratz del dit loch, e de mi notari
e d'altres testimonis dejús scritz e, en presència d'aquels, lo dit frare Berenguer
d'Aygües Vives requirí al dit n'Arnau Cardona, justícia, que per lo manament esprés
que eil avia ab letra del noble en Pere Ferràndiz, procurador e
pel senyor rei, que degés fer a sí tornar e redre aquela ço és a saber, penyora, la qual
per la peyta d'aquest àn gitada en Borriana los juratz d'aquel loch, no degudament
avien feyta per raó d'aquel heretament lo qual la dita casa à e
per títol e per conpra, per tal car en la letra del dit procurador tramesa al dit justícia
se conté que frare Arnau de Torroella, comanador de la casa del Tenple en València,
aja donades fermances en poder del dit procurador que faran compliment de dret
en poder de sí a tot hom de Borriana hó altre que per raó del dit heretament aja
demanda hó clams, per qualque sia manera hó condició, e totes peynores ésser feytes
que sien retudes. E sobre açò lo dit justícia, vista la dita letra e hoyt l'enteniment
d'aquela, no aja volguda fer força en tornar al dit frare Berenguer d'Aygües Vives,
comanador, la dita penyora e no aja volgut obeir lo manament del dit procurador
a conservació de sí e del dit orde, manà de les coses damunt dites a mi, en Pelegrí
Paschual, públic notari de la dita vila de Borriana, que li fes carta pública de protestació
e yo, damunt dit en Pelegrí Paschual, notari de la dita vila, per mon hoffici,
a demanda del dit frare Berenguer d'Aygües Vives, comanador, aquesta protestació
en forma pública pos e met el dia e en l'an damunt dit e presens encara testimonis
en Bernat Scuder e Pere Duran, preveres.
1287, desembre, 4. València.
Tomàs Fabre, justícia de la ciutat de València, mana a Miquel, saig de la cort, que comunique
als emfiteutes d'unes cases que han de pagar el cens a Bonanat Suau, notari, perquè sembla
que li han estat venudes per Joan d'Osca.
Trasllat autoritzat per Berenguer Dalmau, justícia de València.
Notari, Jaume de Font, notari públic i de la cort de la ciutat en nom de Guillem Escrivà.6">
Pergamí original.
ARV, Clergat, pergamins núm. 3029.
[de] la ciutat de València, ma[nà] [ésser] [...]at per M[ique]l, sag de la cort, als [...]s
e logaters que se
de cens; ítem, [en] Ramon de Caldes e na Angn[é]s, muller d'en Domin[go] de
Tamar, lo [...] que R[...] [...] [Bo]nanat Suau, notari de València de tot lo dit cens
[e] [loguer] axí com a seynor del cens e de tot lo dret imphi[teòtich] [d'] [aquell], de
les casses p[er]q[uè] lo [dit] cens e lo[guer] [...] per compte que d'aquell censsal
e [ca]sses fe[...]n Johan d'Oscha [...]n carta pública segons que en aquella [és]
[con]tengut.
Feit lo dit m[anament] per lo dit sag [per auc]toritat [e] [...]it del dit justícia
el dia e han damunt escrit.
prestitit et d[ecretum].
Signum Iacobi de Fonte, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro Guillelmo
Scribe, qui hoc translatavit [...] [scribi] fecit et cum originali suo comprobavit et de mandato
dicti iusticie auctoritatem suam [...] aposuit et scribsit [die et] anno prefixis.
1287, desembre, 5. Borriana.
Fra Pere Mora, lloctinent del comanador de Borriana de l'orde del Temple, compareix davant
Arnau Cardona, justícia d'aquesta vila, i li demana que obligue els jurats a tornar a l'orde
les penyores que n'havien pres arran del no pagament d'una peita al terme, ja que n'havien
donades al procurador del regne, a València, però el justícia es nega al·legant que ell té ordres
del rei d'embargar a qui no pague.
En són testimonis Joan Robí, Marc Renart, Pere Gilabert i Joan Obac.
Notari, Pelegrí Pasqual, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 457-P.
Sobre penyora la qual los juratz de vila de Borriana avien feyta a la casa del Temple
en pagar per raó d'un heretament lo qual, la dita casa del Temple, ha per raó de títol
de donació e
senyor rey manà en Borriana. Comparech frare Pere Mora, tinent loch de comanador
en la dita casa davant n'Arnau Cardona, justícia de la dita vila de Borriana,
dién e pregan a sí que eil que degés forçar als ditç juratz e metre força que eils que
tornasen la dita penyora per eills feyta per tal car per lo dit heretament no entenen
nula cosa metre ne pagar en nulla peyta gitada ni per gitar e
car per la dita raó ajen ja fermat de dret en poder del noble don Pero Ferrandis,
procurador e
noble don Pero Ferandis, procurador, presentada pel dit tinent loch de comanador
al dit n'Arnau Cardona, justícia, plenerament és contengut, ho fermaria, encontinent,
de dret en poder del dit n'Arnau Cardona, justícia, preparan a sí fermança hó
fermances. E sobre açò lo dit justícia agés d'acort e dixés que eil no poria forçar
als ditz juratz, ne metre força en retre la dita penyora ne reebre en sí lo dit feyt
ni pendre per aquel fermança ne fermances per tal car eil avia manament esprés
del senyor rey que destrengués en pagar en peyta totz aquels los quals tengesen re
del realench en Borriana. A açò lo dit frare P[ere] Mora, tinent loc de comanador,
a conservació del dret de la dita casa pregà e requerí a
notari de la vila de Borriana, que eil per son offici de les coses sobredites li fes una
carta de protestació en forma pública.
E yo, en Pelegrí Paschual, públic notari de la dita vila de Borriana, feyta la
dita protestació per lo dit frare P[ere] Mora, tinent loc de comanador, aquela en
forma pública pos e met segons que desús és contengut.
Presens testimonis en Johan Robí, en March Renard, en P[ere] Gilabert e en
Johan Ubach e d'altres presens,
Signum Peregrini Paschasii, publici notarii Burriane qui hec scribi iussit et clausit.
1288, agost, 9. València.
Berenguer de Tovia, lloctinent del procurador general del regne de València del riu Xúquer
ençà, fa sentència en el plet entre fra Miquel de Lisó, comanador de Borriana de l'orde
del Temple, i el consell municipal de Borriana, per la pretensió d'aquest de fer pagar peites
municipals pel patrimoni i béns de dit orde a la localitat. El consell havia embargat diversos
animals i altres béns, per la qual cosa el dit lloctinent manà que tot siga tornat a l'orde.
En són testimonis Pere de Rogers, Pere Lopes de Moriello i Bernat Simó, veïns de València, i
Jaume Bernat, veí de Gandia.
Notari, Ferrer Ballester, notari públic per tota la terra del rei.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 464-P.
Noverint universsi quod cum illustris dominus Alfonsus, Dei gracia rex Aragonum, Mayoricarum
et Valencie ac comes Barchinone, per suas literas preceperit iusticie, iuratis et concilio
de Borriana quod si in Borriana comendator domus milicie Templi Borriane nunquam consueverit
contribuere cum dictis iusticia et iuratis et concilio Borriane in aliquibus peitis preteritis
et presentibus, quod non deberent compellere dictum comendatorem ad contribuendum
pro aliquibus bonis suis. Immo si aliqua pignora inde sibi fecerunt ea eidem restituerent,
verum si causam haberent propter quam intenderent dictum comendatorem teneri contribuere
in predictis, quod conparerent coram procuratore regni Valencie vel assesore eiusdem ad
ostendendum dictam causam, ut in litera dicti domini regis eius sigillo sigillata inde facta
plenius continetur. Unde cum dicti iusticia et iurati nomine dicti concilii sive universitatis
Borriane pignorassent dictam domum Templi Borriane pro contribuendo cum eisdem in
eorum peitis, nobilis P. Ferrandi, dominus de Ixar et procurator dicti regni Valencie, citavit
peremptorie literatorie iusticiam et iuratos Borriane ut conparerent certa die longe iam transacta
in Valencia coram Berengario de Thovia, tenente locum dicti nobilis citra Xucarum, ad
ostendendum racionem sive causam propter quam dicta domus Templi Borriane teneretur
cum dicta universitate Borriane contribuere in eius peytis [...] litera citatoria dicti nobilis
hec et alia continentur.
Tandem frater Michael de Liso, comendator dicte domus Templi Borriane coram dicto
Berengario de Thovia conparens, pro dictis iusticia et iuratis Borriane nemine conparente
coram ipso racione predicta, et dicta pignora dicto comendatori minime reddere sive restituere
curavissent, dictus Berengarius de Thovia nomine quo supra ad predicta facienda et complenda
iterato monuit et citavit peremptorie pro tribus edictis predictos iusticiam et iuratos nomine
dicte universsitatis de Borriana ad instanciam dicti comendatoris ad restituendum sibi dictam
pignoram per eosdem sibi factam vel ad comparendum in Valencia coram ipso infra certum
diem in litera citacionis inde facta contentum, quod quidem dicti iusticia et iurati minime
facere curarunt; transacta dicta die peremptoria predictum Berengarium nomine quo supra
eisdem iusticie et iuratis assignata, dictus comendator in eorum contumaciam obtulit coram
dicto Berengario, iudice supradicto, peticiones suas infrascriptas tenor quarum talis est:
procurador del regne de València e tenent logar d'aquel de Xúquer ençà
en l'ofici de la dita procuració, proposa claman frare Michel d'Alisó, comanador
de la casa del Temple de Borriana, contra la justícia e los jurats e la universitat de
Burriana dién e aferman en juhii que
sobre fiança de dret e contra manament del senyor rey no degudament contra
Déu e justícia e contra lo privilegi de la franquea de la orde del Temple, de lurs
hòmens destrenyen de feit con de dret no puxen ni degen e entenen a destrényer
los hòmens de la dita orde a contribuir ab éls en peytes e en questes e en reeçons
d'ost e en tot servii veynal per rahó dels béns e heretaments que han e
dita vila de Burriana per les raons desús dites no degudament e sobre fiances de
dret e contra lo dit privilegi e contra lo manament del senyor rey han penyorat
forcívolment als dits hòmens
pèl roç valent
pell vermel estelat el front valent
sous o plus, e
valent
demana lo davant dit comanador en nom de la dita orde, los davant dits justícia e
jurats e universitat a sí ésser sentencialment condempnats en retre e en restituir a sí
e als dits hòmens les davant dites bèsties o si aqueles retre no poden en retre e en
deliurar a sí e als dits hòmens les quantitats desús espressades.
E açò demanà en lo nom sobredit, ab tot dampnatge e greuge e messions e
interesse los quals estima
dit comanador en lo nom sobredit, los davant dits justícia e jurats e universitat sentencialment
ésser condempnats en tota pena a penes en què sien cahuts segons fur
e segons dret per les rahons desús dites. Ítem, proposà claman lo dit comanador en
lo nom sobredit los davant dits justícia e jurats e universitat contra lo dit privilegi e
contra lo dit manament del senyor rey sobre fiança de dret injuriosament e forcívol
trageren les portes d'una casa lur qui
ab sí se
davant dits de la dita casa tragueren e ab sí se
en la dita casa, lo qual era hom de la dita orde, no volia ab éls contribuir en les dites
exaccions. Per què demana lo dit comanador en lo nom sobredit los davant dits justícia
e jurats e universitat a sí ésser sentencialment condempnats en restituir a sí les
dites portes, e encara demana aquels a sí ésser condempnats en totes aquelles penes
en les quals són cahuts segons fur ni segons dret per les rahons damunt dites, segons
que les dites penes en fur ni en dret són espreçades e les dites coses demana lo dit comanador
ab les messions del pleyt feytes e a fer, salvu son dret de créxer e de minvar.
dies post terminum peremptorium eisdem assignatum, in eorum contumaciam processit contra
ipsos nomine dicte universitatis ad sentenciam interloqutoriam proferendam sup forma que
sequitur:
Unde nos Berengarius de Thovia, iudex supradictus, videns et atendens contumaciam
partis iusticie et iuratorum ville Borriane ac eisdem diutissime expectatis, visis privilegiis et
iuribus summarie comendatoris domus milicie Templi Borriane, recepto iuramento a dicto
comendatore super dictis pignoribus et dampnis propterea illatis cum nil prodeset obedicencia
humilibus si conceptus contumacibus non obesent, idcirco nos iudex predictus interloquendo
pronunciamus dictum comendatorem debere restituy animalibus et aliis rebus contentis in
libello oblato coram nobis per dictum comendatorem predictos iusticiam et iuratos Borriane
et per eos universitatem Borriane ob contumaciam dicti iusticie et iuratorum dicte ville Borriane,
condempnando nichilominus dictum iusticiam et iuratos nomine dicte universitatis
in expenssis in hac lite factis dicto comendatori, iuramento super predictis expenssis a dicto
comendatore prestito nostra tacxacione precedente.
Lata interloqutoria in Valencia, in domo dicti iudicis,
abssentibus, ac presentibus testibus Petro de Regeriis, Petro Lupi de Moriello, Bernardo
Simonis, vicinis Valencie, Iacobo Bernardi, vicino Gandie et pluribus aliis qui in curia dicti
iudicis presentes erant.
Et ego Berengarius de Tovia, iudex supradictus, qui predictam sentenciam tuli ad
corroborandum omnia supradicta, hoc propria manu scripsi et firmavi anno et die preficxis.
Signum Ferrarii Balistarii, notarii publici per totam terram et dominacionem domini
regis Aragonum, qui mandato dicti iudicis cum supraposito in
hoc scribi fecit et clausit loco, die et anno prefixis.
1288, setembre, 3. Borriana.
Fra Guillem de Riufred, comanador de Borriana de l'orde del Temple, juntament amb Jaume
de Cosconosa i Pere de Vernet, habitadors de la Pobla del Temple en dita localitat, compareixen
davant Bernat Simó, procurador d'en Berenguer de Tovia, lloctinent d'en Pere Ferrandis,
procurador general del regne de València, i d'en Guillem Obac, justícia de Borriana,
en raó del plet que té la vila contra ells per exigir-los que paguen en els impostos reials i
veïnals. Els compareixents reclamen que s'anul·len i tornen les penyores que se
pres i donen fermances segons fur d'Aragó en els béns i persones de Ramon Safont, Bernat
d'Alguaire i Berenguer Noguer, però tant el procurador como el justícia es neguen a acceptar-
ho, per la qual cosa demanen que siga alçada acta d'aquesta negativa.
En són testimonis Bertran de Sares, Arnau Cardona notari de Borriana, Ponç Renart i Berenguer
de Guardiola.
Notari, Romeu Sedasser, notari de València.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 465-P.
Noverint universi quod die Veneris qua dicebatur
davant en Bernat Simó, procurador substituït per lo senyor en Berenguer de
Tovia, assessor e loch tinent de procurador e
Pere Ferràndiz, frare Guillem de Riufret, del orde de la cavaleria del Temple de
Burriana, e en Jacme de Cosconosa e en P[ere] de Vernet, habitadors de la pobla
del dit orde en Burriana, per sí e per los altres habitadors de la dita pobla, diens e
afermans que ells e cada ú d'ells per lo tot offerien e representaven sí e lurs béns
davant en Bernat Simó e en G[uillem] Hubach, justícia de Burriana, d'estar a dret
e de fer conpliment de dret d'aquella demanda la qual la universitat de Burriana
a ells fa per rahó de contribuir ensemps ab la dita universitat en exaccions reals e
veynals e sobre les penynores que feytes los han.
E requeriren al dit en Bernat Simó que
que la dita universitat a ells avien feites, e requeriren aitambé al dit justícia que
ell per fur d'Aragó e a conservació de lur dret degués pendre fiances de compliment
de dret, en Ramon Çafont e en Bernat d'Alguayra e en Berenguer Noguer,
los quals ells fermances donaren e presentaren e ells lurs béns obligaren, cascú per
lo tot, e renunciaren a beneffici de departida acció e epístole diví Adrià. E com lo
dit Bernat Simó e la justícia desús dita ells reebre no volguessen, demanaren a mi,
notari daval escrit, que d'açò lur faés carta pública a conservació de lur dret e per
tal que poguessen demanar en son loch e en son temps la força e la injúria e el
trencament que de fur lur era feit.
senyal d'en P[ere] de Vernet; senyal d'en R[amon] Çafont; senyal d'en Bernat
d'Alguayra; senyal d'en Berenguer de Noguer, desús ditz, qui açò fermam e
atorgam.
Poncius Renardi et Berengarius de Guardiola.
Signum Romei Sedacerii, notarii publici Valencie, qui hoc scripsit et propria manu
clausit die et anno prefixis.
1289, abril, 12. Olocau del Rei.
Domingo de la Figuera, de la casa reial, reconeix haber cobrat de Garcia Les Coves, veí de
Castellot, 330 sous jaquesos del dret de cena del rei corresponent a l'any anterior.
En són testimonis Pere Lopes del Masó i Guillem Faubre, veïns d'Olocau del Rei.
Notari, Ramon de Linyà, notari públic d'Olocau del Rei.
Pergamí original.
ACA, Pergamins d'Alfons II, núm. 306.
Manifesta cosa sia a totz omes com jo, D[oming]o la Figuera, de casa del senyor
rey, confés-me aver agut e reebut de vós, en Garcia Les Coves, vey de Castellot, per
raon del dit conseyl de Castellot, ço a saber,
diners de la dita moneda é reebutz de vós per raó del damunt dit conseyl per la
cena del senyor rey d'est an pasat que esta carta fo escrita. Hon promet a vós, dit
Garcia Les Coves, que per degun temps per la raó d'aquesta cena d'est an pasat,
que a vós demanda no serà feyta, e a
si demanda per raó d'aquest
conseyl demanda us n'ere feyta, que ó promet refer e enmenar e siau-ne creegutz
per vostres simples pauraules sens testimoni e jura.
Açò fo feyt en Olocau
veys de Olocau.
1289, juliol, 22. Borriana.
Fra Miquel de Lisó, comanador de Borriana de l'orde del Temple, compareix davant Berenguer
de Tovia, jutge en nom del procurador general del regne de València, i de Berenguer de
Guardiola, lloctinent del justícia de Borriana, i presenta una protesta contra els cobradors
de les peites de la vila perquè han pres sense dret diversos animals i blats pertanyent a l'orde,
els quals demans li sien tornats ja que el plet pel pagament d'impostos a la vila està en mans
de la cort reial.
En són testimonis Maimó Saplana, ciutadà de València, i diversos veïns de Borriana.
Notari, Pere Ferriol, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, Pergamins particulars, carpeta núm. 521, núm. 475-P.
Anno Domini millesimo
Michel de Lizó, comanador de la casa del Temple en Burriana davant en Berenguer
de Thovia, jutge e assesor del noble en Pero Ferrandis, procurador en lo regne
de València per lo senyor rey, e davant en Berenguer de Guardiola, tinent loch de
justícia en lo dit loc, e dels juratz de l'an present e d'altres molts en plenera cort e
del notari e dels testimonis dejús escritz, e a conservació del dret de la dita casa dix
e protestà contra lo dit justícia, juratz e contra aquells qui ara de present àn feyta
força e violència al dit comanador e a la dita casa, no servat fur ni rahó, ço que
dejús se
Primeramen[t] dix e protestà que de manament del dit justícia e jurats,
Ramon de Fontanet e R[amon] Vives e altres colidors de peytes en Burriana, forcívolment
e sobre fermances de dret, prengueren
muls la un tirava la fornilla e l'altre la tirava a obs de la dita casa, e tingueren axí
preses e forçatz la un mul
la dita casa per los dies damunt ditz e la laurahó encara, d'on és estat donat dan a la
dita casa per dita rahó en
juge covinent o declararà en son loch e en son temps.
Ítem, dix e protestà lo dit frare Michel que ara del mes de juliol del an
damunt dit, violentment e forcívolment ab armes los damunt ditz R[amon] de
Fontanet, R[amon] Vives, en Bernat Berenguer, en Berenguer de Guardiola, Pericó
de Sent Holiva, Berenguer de Monmirau e en D[oming]o Bonshom e d'altres
collidors de peytes en Burriana, entraren forcívolment en la honor e en la heretat
del Templle, la qual han en lo terme de Burriana, ço és a saber, en aquella que fo
d'en Santa Pau, e d'aquén tragueren lo blat del damunt dit comanador que en l'an
present avia aüt per sa laurahó e per altre dret seu, no tan solament en la dita honor
o heretat que ans ne tragueren tota la mayor partida d'aquell blat que avien aüt en
les altres heretatz e possesions de la dita casa del Templle.
Hon con les coses damunt dites feytes contra lo damunt dit comanador e la
orde del Temple sien feytes contra fur e rahó, e per ço car los damunt ditz justícia,
juratz e los altres damunt ditz sens rahó e coneguda de dret agen feyta la dita força
e violència e s'agen pres lo dit blat, e per ço encara car la demanda que és entre lo
dit comanador e los altres damunt ditz de Burriana és en poder de jutge del senyor
rey, lo qual deu diffinir e sentència pronunciar en aquell pleyt, e pendent lo pleyt e
no esperada sentència la dita força e violència és estada feyta al dit comanador e a
la dita casa. E com les coses damunt dites sia perjudicat lo dit comanador e donat
gran dampnatge a ell e a la dita casa, les quals totes coses lo dit comanador entena
a demanar en poder del senyor rey o altre lochtinent d'eill am totes altres messions
e despeses e interesse segons que ells mils e pus plenerament o declararà en son
loch e en son temps, per tal lo dit frare Michel de Lizó, a conservació del dret de
la dita casa del Templle en Burriana, fa la dita protestació e presenta e dóna encara
fermances de dret sobre la possesió e el dret del Templle, és a saber, en Ventura de
Monçó, P[ere] Belisén, Jacme de Cosconosa, los quals fiances atorgaren e obligaren
lurs béns. E en testimoni d'aquestes coses demana que per nós, en P[ere] Ferriol,
notari públic de la villa de Burriana, li sien posades e meses en forma públicha.
Hon yo, dit en P[ere] Ferriol, notari desús dit, reebuda la dita protestació,
aquella per manament e per auctoritat del dit en Berenguer de Thovia [pos] aquella
en públicha forma fiu metre.
P[ere] Guilabert, A[rnau] Cardona, Guillem de Manbella, P[ere] Sesviyes, Ramon
de Belloch, Guillem Jover, n'Arnau Dezpont, Bernat Berenguer, Ramon Amenla,
Guillamó Ferruz e
et clausit loco, die et anno quo supra.
1290, abril 30. Morella.
Els llocs de Castell de Cabres, Coratxà, el Boixar, Fredes, la Pobla de Benifassà, Bel, Ballestar i
Malgraner, representats pels seus justícia, jurats i alguns veïns, demanen al consell de Morella
que els reba com a aldees del seu terme general, sotmesos a les obligacions de les altres
aldees llevat de no participar en les peites reials i de mantenir el seu anterior establiment
sobre l'ús de la fusta. Seguidament el consell municipal de Morella accepta la seua petició.
En són testimonis Cardó Terrés, Arnau Gasch, texidor, Bernat Cervelló i Berenguer de Cretes.
Notari, Pere de Pinós, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 428, núm. 14-P.
Publica, V. García Edo, "Uns documents per a la història medieval de Morella",
Papers dels Ports de Morella, 2002, pp. 120-122.
En nom de Déu e de la divinal gràcia d'aquel. Coneguda cosa sie a totz hòmens
axí presentz com esdevenidors los quals aquesta present carta veer voldran,
com nós, tot lo consell de Casteyl de Cabres, ço és yo, en Ramon Paríz, justícia
d'aquel loch, e nós, en Guiem Molés e en Ramon Ferrer, juratz del dit loch, e nós
en Guiem Sellers, en Bernat Cirerola, en Guiem de Berga, en P[ere] Lombart, en
P[ere] Agremunt, en Berenguer Vilalta, en P[ere] Noguer, en Domingo Noguer,
en Berenguer Conpany, n'Arnau Benet e en Matheu Gavaldà, veyns e estadantz
del dit loch.
E nós, tot lo consell de Coratxà, ço és, yo en Ramon Ballester, justícia
d'aquel loch, e yo en Domingo Rochalaura, jurat d'aquel loch, e nós, en Johan
Morera, en P[ere] Aznar, en Johan Rovira, en Guiem Batle, en Balaguer d'Abella,
en P[ere] de Vich, n'Arnau de Penaroga, en Domingo Planello, en Garcia Planello,
en Gil Navarro, en Ramon de Puigcercós, en Berenguer Giner, en Ramon Adrover
e en Michel Comes, veyns e stadantz del dit loch de Coratxà.
E nós, tot lo conseyl del Boxar, ço és yo, en Johan Ortí, justícia del dit loch,
e nós, en Berenguer de Ferriols e en Pere Bonfill, juratz del dit loch, e nós en Berenguer
Graneyl, en Domingo Ortí, n'Esteve de Ferrols, en Pere Ferrer, en Garcia
Ortí, en Guiem Baldós, en Romeu Torres, en Guiem de Ferriols, en Ramon Ballester,
en Martín Salvador, en Domingo Aragonés, en Ramon Porta, en Berenguer
Torres, veyns e estadantz del dit loch del Boxar.
E nós, tot lo consell de Fredes, ço és yo, en Guiem de Muntclar, justícia del
dit loch, e yo en Thome de Berga, vey del dit loch e tinent loch de jurat.
E nós, tot lo consell de la Pobla de Benifaçà, ço és yo, en Ramon Ros, justícia
del dit loch, e nós en Bernat Viera e en Ramon de Montornés, juratz d'aquel
loch, e nós en P[ere] d'Odén, e P[ere] Riera, en P[ere] Vidal, en P[ere] Ramon, en
Ramon Estrany, en Guiem Alegre, en P[ere] Simó, en Berenguer Riera, n'Arnau
Torres, en Domingo de Reguel, en Johan Vidal, en Jacme Cirera, en Johan Tarragó,
en Pere Moreyl e en Pere Forés, veyns e estadantz del dit loch de la Pobla de
Benifaçà.
E nós, tot lo consell de Bel, ço és yo, en Pere Montuyl, justícia del dit loch, e
nós, en Guiem de Munsó e n'Arnau Montuyl, veyns e stadantz del dit loch de Bel.
E nós, tot lo conseyl de Bellestar, ço és yo, en Pere de Rafals, justícia del dit
loch, e yo en Bernat d'Osona, jurat d'aquel mateix loch, e nós, en Bernat Maestre
e en Berenguer Ferrer, veyns e estadantz del dit loch.
Tuyt nós, consells damunt nomenatz, ensemble a una veu, no destretz ni
agreujatz ne forçatz ni per falsa suburnació o manera per alcuns enganosament
amenatz, mas de bons, ferms, cora[...] e agradables volentatz nostres, esguardantz e
volentz observar la senyoria real dins la qual nós habitam e som poblatz, ço és dins
lo terme del casteyl e de la vila de Morella, siam encara poblatz al fur de la dita
vila, e no a dengun altre; per nós e per totz los successors nostres e encara per totz
los veÿns e habitantz del loch del Malgraner, des quals lur consentiment agem ans
de l'atorgament d'aquesta present carta, d'aquí avant enpertotz temps, ab testimoni
d'aquesta present carta plenerament valedora, volem e atorgam ésser d'una valia e
conpanyia ab vós, tot lo conseyl e universsitat de la vila e del terme de Morella e de
les aldeyes d'aquela, atorgantz e fermament prometentz a vós, tota la universsitat
de Morella e de les aldeyes d'aquela, absent axí com a present, e en loch de vós al
notari dejós escrit, present e per vós reebent, que pagarem e metrem d'aquí avant
enpertotz temps ab voz endesems en totes e sengles messions veynals, segons e en
aquela meteixa manera que les altres aldeyes apropiades de la vila del castell de
Morella, ab vós, dita universsitat, àn acostumat de pagar e de metre o d'aquí avant
acostumaran. Exceptant, enperò, tota peyta real e totes e sengles messions que per
rahon d'aquela peyta o peytes se covendran a fer, majorment com enteniment sie
de vós, dita universsitat, e de nós, e axí és totz los consells e lochs damunt nomenatz,
que són dins lo terme de Morella e en la tinença de Benifaçà, ésser aldeyes
apropiades del castell e de la vila de Morella.
Encara prometem a vós, dita universitat, absent axí com a present, e al notari
dejús escrit per vós reebent, que serem e seguirem a vós en totes hostz e en totz
appellidos e en totes cavalgades que sien per manament del senyor rey o a profit de
vós o de nós, o a defeniment de vostres béns o dels nostres o del terme de Morella
o de totes e sengles aldeyes d'aquela. Encara prometem a vós, dita universsitat, absent
axí com a present e al notari dejós escrit, present per vós reebent, que serem e
estarem ab vós en totz establimentz que són o seran feytz en la dita vila de Morella
e observarem aquels en totes coses, exceptat enperò e retengut a nós l'establiment
de la fusta, de la qual puxam usar segons que havem acostumat dins lo terme de la
dita tinença de Benifaçà, ço és de la fusta que és dins aquel terme. Encara retenim
en l'establiment de lur aytal temprament, que cascuns dels veyns dels lochs damunt
nomenatz pusquen aportar vi d'onsevullen, a obs de lurs alberchs tan solament;
mas no
ni manifesta.
Atorgam encara e volem que els guardadors o vedalers dels ditz establimentz
sien meses e eletz per la justícia e pels juratz e pels prohòmens de Morella, mas que
facen sagrament en poder dels monjes de Benifaçà e de vós, e la calònia que d'aquén
exirà sie reebuda per les justícies de cascuns logars on serà atrobat lo frau, de la qual
calònia sie dat lo terz als monjes, quant és en lur tinença, el terz sie retengut a les
messions comunes de vós, dita universsitat, e de nós, e el terz romanent sie dat al
guardador e al descobridor.
E totes les damunt dites coses e sengles, nós, totz damunt dits consells, prometem
atendre e conplir a bona fe e sens engan, salva, emperò, e retenguda en
totes coses e per totz logarz, la fe et la lealtat en la qual som tengutz e obligatz a
la senyoria del monestir de Benifaçà. E per atendre e per conplir totes les coses e
sengles damunt contengudes, nós, totz damunt nomenatz, totz nostres béns dels
ditz consells, a vós, dita universsitat de Morella, absent axí com si present eretz, e
per vós al notari dejós escrit en loch vostre reebent, obligam.
E per tal que totes les dites coses entre vós e nós sien servades e fermament
obtengudes, spresament e de certa sciència renunciam a tota excepció, fur, dret, lig,
raó nova e vella, e a tot privilegi o privilegis enpetratz o enpetradors, a demanda
nostra o de qualsevulla altra vivent persona. E generalment renunciam a totes altres
coses que contra aquesta carta venir pogessen, en tot o en partida, segons que mills
e pus sencerament pot ésser dit, scrit, nomenat, cogitat e pensat, perquè totes les
damunt dites coses en sí agen perdurable fermetat.
E nós, dit consell de Casteyl de Cabres, ço és justícia, juratz e d'altres veyns
d'aquel loch ja damunt nomenatz, estantz en consell del dit loch de Castell de
Cabres, totes les damunt dites coses loam, fermam e atorgam,
anno Domini
de la esgleya d'aquel loch, Johan de Corbins, Berenguer Perdiguer e Pere Perdiguer,
Et yo, dit consell de Coratxà, ço és justícia, juratz e d'altres veyns d'aquel
loch ja damunt nomenatz, estantz en consell e
coses loam, fermam e atorgam el dia e en l'an damunt escritz. Presentz testimonis
Guillamet de Muntblanch e Garcia Sanxo e Michel de Castelló.
E nós, damunt nomenatz consellés del Boxar e de Fredes e altres veyns
d'aquels lochs ja damunt nomenatz, estantz en consell e
justícia e juratz e altres veyns segons que dit és, totes les damunt dites coses loam,
fermam e atorgam,
Presentz testimonis Berenguer de Ferriols, Ramon Texidor, Johan Arquer, capellà,
e Johan de Corbins.
E nós, ditz consellés de la Pobla de Benifaçà e de Bel e de Bellestar, ço és,
justícia, juratz, e d'altres veyns d'aquels lochs ja damunt nomenatz, estantz en consell
e
Malgraner, totes les damunt dites coses loam, fermam e atorgam,
Aprilis anno Domini
scrivà, Johan de Corbins e Beringuer Blanch.
Ahüda la veu, nós, consell e universsitat de Morella, ço és nós, en Guiem
Moltó, justícia del dit loch, e nós n'Arnau Àster, en P[ere] de Bruscha, en Bernat
de Saüch e en Siurana d'en Alda, juratz del dit loch, e nós, en Pere Çamessó, lo
pare, en Ramon Leres, en Guiem Cabanes, en Miguel d'Albareyls, en Bernat Exernit,
en P[ere] d'Areny, en P[ere] Baldrich, en Guiem de Sent Serní, sartre, en P[ere]
de Forés, en P[ere] Torner, en Berenguer de Saüch, en Domingo d'Albareyles, en
Ramon d'Almenara, en Pere Sessé, e en Berenguer Casquer, veyns del dit loch de
Morella, tuyt endesems estantz en conseyl cridat e plegat e
de Morella hon moltes d'altres jentz avie consintentz e atorgantz a les coses dejós
contengudes, per tota la universsitat de Morella e de les aldeyes d'aquela, la qual
universitat nós representam, esguardantz lo profit de la dita universitat reebem vós,
consells damunt nomenatz e els ditz lochs, per veyns e per aldeyes apropiades del
castell e de la vila de Morella, e sotz les condicions, promessions, atorgamentz e
retenimentz per vós damunt nomenatz, los quals en totes coses atorgam observar,
tenir e obeyr. Prometem contra aqueles en alcuna cossa no venir. Prometem encara
a vós e a totz los veyns dels ditz lochs, axí presentz com esdevenidors, reebre en
totes messions comunes, veynals, axí com a les altres aldeyes apropiades al castell
e a la vila de Morella nós reebem. Prometem encara defendre e ajudar a vós e als
vostres béns per nostre poder axí com als altres veyns e aldeyes de la vila e del
terme de Morella.
E totes les damunt dites coses e sengles prometem, en bona fe e sens tot engan,
atendre e conplir a vós damunt nomenatz consellés, sotz obligació de totz los
béns de la universitat de Morella e de les aldeyes d'aquela, les quals totes e sengles
promessions damunt contengudes nós fem a vós, ditz consells absentz, axí com si
eretz presentz, e en loch de vós al notari dejós escrit, per vós rebent. E totes les
damunt dites coses e sengles nós, dit consell e universitat de Morella, ço és justícia,
juratz e altres veyns d'aquel loch ja damunt nomenatz, estantz en consell, segons
que ja damunt és dit, loam, fermam e atorgam,
e en Berenguer de Creetes e moltz d'altres qui aquí eren presents.
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui hoc scribsit et in forma publica
aponit atque pro literis dividit, de mandato et voluntate consilium predictorum, scilicet intus
villam Morelle et intus alia loca prenominata, diebus et anno prefixis, cum literis emendatis
in
1290, maig, 11. Pobla de Nules, i maig, 12. Onda.
Martí Enyeguis d'Eslava, lloctinent deçà Xúquer d'en Pere Ferrandis, senyor d'Íxer i procurador
general del regne de València, per manament del rei obliga el noble Ramon de Montcada,
senyor de Nules, i el seu fill Ramonet, a signar treves, tant ells com els seus valedors,
amb l'orde de l'Hospital representada per fra Arnau Desbuc, comanador d'Onda.
Testimonis de la signatura dels Montcada a l'església de la Pobla de Nules són Guillem de
Vilaragut, cavaller, Guillem d'Adre, escuder, Pere Gilabert, Guillem Obac, n'Adamet de Jarro
i Ponç Renart, veïns de Borriana, i en Castellví, veí de València.
Testimonis de la signatura de frare Arnau a Onda són Domingo de Cena, veí de Vila
Sanou, Brunet Pellisser i Rodrigo de Castellot i Andreu d'Alcoleja, veïns d'Onda.
Notari, Ferrer Ballester.
AM. Onda, Pergamins, núm. 4.
Publica: R. Aguilella i V. García Edo, "Documents particulars castellonencs del segle
1986, vol.
Sàpien tots que com en Martí Enéguiz d'Ezlava, tinent loch deçà Xúquer
del noble en P[ere] Ferràndiz, senynor d'Íxar e procurador del regne de València
per lo senynor rey, per son offici e per auctoritat d'una carta del senynor reya ell
tramessa, requesés als nobles en Guillem Ramon de Monchada, senyor de Nules,
e a
treua al Espital de Jherusalem e a sos valedors e a tots sos hòmens e a lurs béns,
segons que
ab cartes sues, les quals són estades a eylls presentades.
Los dits en Guillem R[amon] de Monchada e en Ramonet, son fill, abdós
ensems e cascun per sí, per eylls e per tots sos valedors e òmens lurs, e lo dit en
Ramonet ab conssentiment e volontat del dit pare seu, a manament e a prechs a
eylls feyts per lo dit senynor rey ab cartes sues per eyll a eylls tramesses, de grat e de
certa sciència, volens obeyr los prechs e les dites cartes del senynor rey, prometeren
al dit lochtinent en nom del senynor rey la dita treua donar e donen adés de pressent
en lo pressent dia dejús escrit, per sí e per tots lurs valedors, tots aquells que àn
e són dins lo dit regne de València, al dit Espital e a lurs valedors e als òmens, béns
e cosses lurs, tant solament per tot lo dit regne de València, tant e tant longament
entrò que
La qual treua prometeren e donaren los dits nobles per sí e per tots lurs valedors en
la forma damunt dita, en les mans del dit lochtinent en nom del senynor rey per
tot lo dit temps, a bona fe e sens tot mal engan o maxinació alcuna segons que és
acustumada de donar treua en Catalunya e en Aragó. Axí que entrò lo dit senynor
rey sia en lo dit regne de València perssonalment constituït, per sí ne per altre e lurs
valedors per sí ne per altres per los dits nobles ne ab conssentiment o volontat lur,
al dit Espital e a sos valedors ne a lurs òmens, béns e cosses, mal o dampnage en lurs
perssones o en lurs béns no faran ni fer faran ne conssentran ésser feyts.
E lo dit lochtinent, per son officii e en nom del senynor rey, promès donar
e dóna de pressent treua per tot lo damunt dit temps per lo dit Espital e per lurs
valedors e per lurs hòmens als dits nobles en Guillem R[amon] de Monchada e
a
e sens tota altra maxinació axí que
dit regne de València, lo dit Espital ni lurs valedors o òmens seus mal ni dan als dits
nobles ni a lurs valedors ne a lurs òmens en lurs perssones ne en lurs béns o cosses
no faran ne fer faran, per consseyll ne per volontat o conssentiment lur en tot lo
dit regne de València. La qual treua lur donà e lur promès donar lo dit loctinent en
lo nom damunt dit, en lurs mans dels dits nobles, per lo dit Espital e per los lurs
en la forma damunt dita e axí com és acustumada de donar treua en Catalunya
e en Aragon, a bona fe e sens mal engan segons que dit és.
Açò és feyt en la Pobla de Nuules, en l'esgléssia d'aquel metex loch, pressens
lo[s] dits nobles e lo dit lochtinent,
cavaler, qui conssentí en la dita treua, e en Guillem d'Adre, escuder, e en P[ere]
Guilabert, G[uillem] Obach, n'Adamet de Jarro e en Ponz Renart, veyns de Burriana,
e en Casteyllví, vey de València, e molts d'altres que aquí pressens eren.
Senyal del noble en Guillem R[amon] de Monchada, senynor de Nuules;
senyal d'en Ramonet de Monchada, fill seu; senyal d'en Martí Enéguiz d'Ezlava,
tinent loch de procurador, damunt dits, nós, qui les damu[n]t dites cosses totes
e sengles axí com damunt dit és, atorgam, loam e fermam.
Enaprés, frare Arnau Dezbuch, comanador d'Onda, per sí e per tots sos
òmens e valedors seus e del dit Espital d'Onda, e la justícia e els jurats d'Onda, per
sí e per tots los òmens d'Onda e valedors d'aquels la dita tregua atorgaren e loaren
axí com dessús és contengut, segons que per lo dit loctinent reebuda ere dels dits
nobles e dels valedors e dels òmens d'aquels, e dada d'aquels als ditz nobles per lo
dit Espital e valedors e òmens del dit Esp[i]tal de la comandoria d'Onda.
Açò fo feyt en la villa d'Onda,
Cena, vey de Vila_reyal, e d'en Berenguer Çanou, e d'en Brunet Pelicer, e d'en
Rodrigo de Casteyllot, e d'en Andreu d'Alcoleya, veyns d'Onda, e de molts d'altres
que alí pressens eren.
Senyal de frare A[rnau], comanador damunt dit.
Senyal de la justícia e dels jurats e dels proòmens d'Onda, nós, damunt dits,
qui açò loam, atorgam e fermam.
regis Aragonum, cui mandato dicti locumtenentis et dictarum partium voluntate hoc cum
suppraposito in prima et secunda linea ubi dicitur rey, scribi fecit et clausit locis, diebus et
anno prefixis.
ABC.
1292, [...]. El Puig.
Frare Guillem de Castelfolit, comanador de l'orde la Mercé a València, juntament amb altres
frares, estableix a Berenguer Amat un tros de terra que té l'orde al terme del castell del Puig
de Santa Maria. Limita per dos parts amb camins i amb terra de Jaume [...], séquia al mig,
sota cens de dotze diners per Sant Joan de juny, lluïsme i fadiga segons fur d'Aragó, i entrada
d'un parell de gallines, tot a costum de bon llaurador.
Signen l'establiment fra Nadal, Fra Ramon Albert, fra Guillem, fra Pere de Tona i fra Pere Savit.
Notari, Pere Oromir, notari públic de la vila del castell d'El Puig.
Pergamí original.
AHN, Clero, Merced, El Puig, pergamins carpeta núm. 3194, núm. 6-P.
[A] [totz] sia [coneguda] [cosa] com yo, frare G[uillem] de Castelfolit, comanador
de la casa [...] [...], de frare Guillem, de la casa d'[Arguenes], e de frare Nadal e
de frare [Ramon] Albert, e de frare P[ere] de Tona e de frare P[ere] Savyt, conventua[
ls] de la damunt dita casa desús dita, per nós e los nostres presents e devenydors
amb aqesta present pública carta per totstems valedora dam e liuram e
a cens, a milorar e no en neguna cosa a pigorar, a vós en [Berenguer] Amat,
present e rebent, e als vostres empertotztems
[...] [...] del Pug, [e] és en lo terme del castel del Pug de Senta Maria, e afronta de
les
de la quarta part ab viyna de la damunt dita orde, séquia enmyg. Enaxí que aquell
es[car]ets e laurarets e no pigorets a ús e a costum de bon laurador, vós e
[...] fa[rets] a nós e als frares de la orde damunt dita, de cens d'aquela en casqun
an [e] [
de Valènsia censals ab tot dret [...], loysme e fadiga d'aquells, los quals comencets a
pagar en la prymera festa de Sen Johan del mes de juny e axí d'aquí avant casqun
an empertotztemps en la dita festa desús dita. Enaxí vós e
avant lo damunt dit tros de tera, tengats, poseyscats en sana pau espletets ab céquies,
aygües, e am l'entrades, exides, confrontasions e totes ses [...]netats univerces e sengles
e ap tots altres drets seus ahcions reals personals d'aquell a dar, vendre e a alienar
e a enpeyorar e a obligar e a escambiar, e a totes vostres volontats e dels vostres
empertotstems faedors saul en [...] [a] [nós] [e] als nostres empertotstems los dyts
diners de reals de València censals en casqú an de la damunt dita festa, e dret e seyorya
e loysme e fadiga e totes coses e per totes a fur [d'] [Aragó]. Confesam emperò
aver aütz e rebutz de vós, per entrada del damunt dit establiment,
dels quals ben pagats de vós nos tenym a [nostra] volentat, et renuhsiam per ço a
tota exsepsió de la dita entrada de vós no aüda e no rebuda d'engan, e axí prometem
lo dit tros de tera ab tot [...] [...]ament [...] feyt e per fer, a vós e als vostres
empertotstems salvar e defendre e fer aver e tenyr, poseyr en sana pau espletar contra
totes presones a fur d'Aragó, e per [evició] e guarensia leal ab tot dan [e] [int]erès
obligam sentensialment a vós e als vostres tots los béns de la damunt dita casa desús
nomnada, mobles e sients on vol que sien. Per la qual cosa yo dit en B[erenguer]
Amat desús dit, per my e
lo dit tros de terra ara empertotstems dit cens sots les condesions damunt dites, lo
[qual] promet amilorar e no apigorar a ús e a [costum] de bon laurador, e lo dit sens
a vosaltres e als vostres e totes les altres damunt dites coses atendre [e] [complir] [...]
fer [...] que damunt són contengudes [...] oblich [...] e als vostres my e tots mos
béns mobles e no mobles on que sien haütz e per [aver] [...].
Feyta en la vyla del castell del Puig [...] [...] [en] [l'] [an] de nostre Seyor
de frare Nadal;
dita, que totes les damunt dites coses [...].
[...]
Testimonys són presents e pregats P[ere] [...] [...], veyns del Puig.
[aquesta] carta [...] e cloy.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[1292?], juny, 22. València.
Jaspert de Castellnou, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, comunica
al consell municipal de Cullera que en Ramon, bisbe de València, ha atorgat la
parròquia de Cullera a Berenguer Escorna, canonge de la Seu de València, i que ha nomenat
a Arnau de Reixac, ardiaca de Xàtiva i a Pere Gómir, canonge i oficial de dita Seu, com
delegats per a donar-ne possessió de l'església. A més els mana que donen tota la seua ajuda
per a dit acte.
Trasllat datat a València el 6 de juliol de 1292.
Signa el trasllat Pere de Ribalta, cavaller, justícia de València, i Joan de Miralles, notari públic de
València i de la seua cort municipal.
Notari, Ferrer Ballester, notari per tota la terra del rei.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 522, núm. 490-P.
quadam littera nobilis viri Jaçperti de Castronovo in papiro scripta suo sigillo in dorso sigillata,
tenor cuius talis est:
justícia, jurats e tota universitat de Culera, saluts e dilecció. Fem-vos saber que a
nós [és] cert que l'onrat senyor en Ramon, per la gràcia de Déu, bisbe de València,
ha donada a
ab tots sos drets e ab ses pertinences. On com Arnau de Rexach, ardiacha de Xàtiva,
e en P[ere] Gómir, canonge e official de València, execudors donats al dit en
Berenguer Escorna per lo dit senyor bisbe e a metre en possessió lo dit Berenguer
Escorna de la dita esgleya de Culera ab tots ses dretz e ses pertinences, e nós ajam
reebudes pregàries e manament dels damunt dits execudors e encara del molt alt
senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, e del senyor infant en P[ere]
frare seu, que
església hó procurador seu e, él mès, deffenéssem en aquela, dehim e manam vós
fermament e destreta que vós, lo dit en Berenguer Escorna hó procurador seu
ajudets a metre en possessió de la dita església e, ell mès en possessió, deffenats.
Manants encara a tots per la auctoritat de les presents que vós de tots los proveniments,
fruyts e rendes pertanyens a la dita església responats al dit en Berenguer
Escorna hó a qui volrà.
Signum Petri de Ribalta, militis, iusticie Valencie, qui huic translato auctoritatem
suam prestitit et decretum.
Signum Iohannis de Miralles, publici Valencie notarii et curie eiusdem pro Guillelmo
Scribe, qui auctoritatem dicti iusticie de mandato eius apposuit et scripsit.
Signum Ferrarii Balistarii, notarii publici per totam terram et dominacionem domini
regis Aragonum, qui hoc translatum a suo originali de verbo ad verbum bene et fideliter
scribi fecit in Valencia, die et anno in prima linea prefixis.
1292, juny, 24. Cullera.
Fra Pere Miquel, prior de Cullera de l'orde de l'Hospital, compareix davant Berenguer Isern,
procurador d'en Jaspert de Castellnou, procurador general del regne de València, i del justícia,
jurats i prohòmens de Cullera, i denúncia que ell sempre ha tingut la possessió de
l'església de la vila i que no poden donar-li-la a altre, per la qual cosa s'apel·la al papa, a
l'arquebisbe i al rei, donant-ne fermances per a dit plet.
Notari, Pere Sanç d'Albereda, notari públic de València.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 522, núm. 495-P.
Iherosolimitani in Cuillera, coram Berengario Iszern, procuratore nobilis Jazberti, Dei gracia
vicecomitis Castrinovi, protestatus fuit ac protestando dixit ea que inferius secuntur:
Castellnou, e d'en P[ere] Romeu, justícia de Cuillera, e d'en A[rnau] Juscafré e
d'en P[ere] Mascaró, jurats d'aquel matex loc, e d'en Perpinyà de Laupart, e d'en
Bonanat Bugia, e d'en Ponçs Malarçs e d'en R[amon] de Belestar e d'altres molts
òmens, frare Pere Michel, prior de la casa del Espital de Sent Johan de Jherusalem
en Cuillera, dix e protestà que com lo dit prior sia e aja estat en plena e pacífica
posesió de la esgleya de Sent Johan del dit loc de Cuillera per son dret ab just títol
ço és per sentència, e lo dit en Berenguer Iszern, procurador, no degudament e injusta
agreviàs aquel gitan-lo de la sua plena e pacífica possesió sens sentència e
coneguda de dret. Per tal dix protestan que él era aparellat de donar
fer dret e d'estar a dret per la dita esgleya a tot hom qui demanda alguna aja o vulla
moure contra ell sobre aquela, e adés de present, axí com a agreviat e no degudament
e injusta forçat e gitat de la sua plena possesió, se appel·la al senyor apostoli e
al senyor archabisbe e al senyor rey hó a aquell al qual per dret appel·lar-se deja,
protestan del seu dret. E encontinent oferí e donà fermances de fer dret e d'estar
a dret sobre les damunt dites coses n'Arnau Juscafré e en Guillem Tarragona e en
Perpinyà de Laupart, vehins de Cuillera, qui la dita fermanceria atorgaren e sos
béns hi obligaren,
ad eternam rei memoriam et ad conservacionem sui iuris.
Quod est actum Cuillarie, die et anno quibus supra.
Signum Petri Sancii de Albareda, publici notarii Valencie, qui hoc scribi fecit et cum
raso et emendato in
1292, setembre, 15. Morella.
Guillem de Vellac, missatger del consell municipal de València compareix davant Guillem Destorms,
batle de Morella, i li reclama que ja abans havia vingut a aquesta vila Guillem Comte,
jurat de València, i havia demanat que foren copiats al llibre de la cort la ratificació dels pri
vilegis de franquesa de lleuda, peatge i mesuratge que el rei Jaume II els acabava de donar
als veïns de la capital, i que el batle de Morella no havia volgut acceptar-ho. Per això ara
torna a demanar que respecte aquests privilegis i que complisca el manament de la regina,
qui té la senyoria de Morella en aquest temps. El batlle respon que ell havia arrendat per un
any les rendes d'aquesta vila, quan els veïns de la ciutat no tenien franquesa de lleuda i que,
si ara volien aplicar-la, que la regina li tornàs la part corresponent dels diners del preu que
n'havia pagat per l'arrendament.
En són testimonis Arnau Aster, justícia de Morella, Domingo Sanxo d'Esperandéu, Arnau
d'Aguiló, Pere Ricart i Pere d'Arenys.
Notari Berenguer de Saüc, notari públic de Morella.
Pergamí original tallat per ABC
ACV, Pergamí núm. 1255.
Diluns en lo qual se deye
prohòmens de la ciutat de València en Morella, davant en G[uillem] Deztorms,
batle de Morella, e en presència del dit batle e de mi, notari, e dels testimonis dejús
escrits, dix e proposà protestan que com en G[uillem] Comte, jurat de la dita ciutat
de València, agués presentat e feit legir al dit batle un privilegi de franquea en lo
qual faye lo senyor rey franchs a totz los estadantz e ciutadans de la dita ciutat de
València e del terme d'aquels de leuda e de pes e de mesuratge, peatge e portatge,
ribatge hó pasatge per tota la senyoria d'aquel, confermat per lo senyor rey en
Jacme ara rey d'Aragó e de Cicília e de València e de Malorques e comte de Barcelona,
e encara agués presentada e feyta legir al dit batle una carta de manament de
la senyora la regina en la qual manave al dit batle que la dita franquea e privilegi e
les coses contengudes en aquel observàs, lo qual privilegi e cartes en lo libre de la
cort de Morella tresladar féu, demanant e requirent lo dit jurat al dit batle que les
damunt dites coses a la universitat de la dita ciutat de València observàs hó observar
feés, e açò no volgués fer lo dit batle.
Encara altra vegada lo dit G[uillem] de Velach, misatge e procurador damunt
dit, en nom e en veu de la universitat de la dita ciutat e del terme d'aquela, demanà
e requerí al dit batle que
de franquea e confermació d'aquel e la carta de la senyora la regina segons que
en aquel e en aqueles és contengut, e que en neguna cosa contra lo dit privilegi e
franquea e cartes no agreviàs a la dita ciutat ne als hòmens de la dita ciutat e del
terme d'aquela. E com lo dit batle lo dit privilegi de franquea e carta de confermació
del senyor rey e la carta del manament de la senyora la regina no vulle observar
ne obeyr, ans penyor e face penyorar per raó de leuda als hòmens de la dita ciutat
en Morella e contra la dita franquea e cartes, deman e requer lo dit G[uillem] de
Velach, procurador desús dit, que de les dites coses li sie feyta carta de protestació a
conservació del dret de tota la universitat de la dita ciutat e del terme d'aquela, lo
qual pusquen demanar en son loch e en son temps.
A la qual protestació lo dit G[uillem] Deztorms encontinent respòs e dix que
ver fo e cert que en aquest an present aprés que la ciutat de València e els hòmens
d'aquela agueren retudes les franquees de leuda e de peatge e de pes e de mesuratge
al senyor rey ara regnant, que él conprà d'en Bernat de Segalats les rendes de
Morella a un an, les quals lo dit Bernat vené a él en loch de la senyora regina e per
manament d'aquela ab sa carta ab aytal condició, que él prengués leuda e peatge de
la dita ciutat de València e de totz los altres lochs que les dites franquees aguessen
retudes al senyor rey, e feyta a él la dita venda segons que dit és, los prohòmens de
la dita ciutat de València ajen guanyada franquea del dit senyor rey, enper açò diu
lo dit en G[uillem] Deztorms que él és aparellat d'obeyr e de observar lo privilegi
del senyor rey de la dita franquea e el manament de la senyora regina als hòmens de
la dita ciutat, ab que la dita senyora regina prengua o face pendre a él en comte
aytant com à muntat e muntarà la leuda en aquest present an d'aqueles coses que
hòmens de la ciutat de València o del terme d'aquela deuen donar leuda en Morella
hó en son terme, e encara que és aperellat de reebre a éls penyores o fermances
entrò que per la dita senyora la dita leuda li sie presa en son comte per raó de la
venda a él feyta, e açò dix e protestà a conservació de son dret.
E lo dit en G[uillem] de Velach, procurador damunt dit, dix que él no devie
donar penyores ni fermances per raó can los hòmens de la dita ciutat són franchs
ni les hi daria ni n'avia manament de la ciutat. E yo, notari dejoç escrit, a demanda
e a instància de totç los desús ditç protestantç, per mon ofici totes les damunt dites
coses en forma pública met e d'aqueles carta de protestació públiqua fiu.
Aster, justícia de Morella, e D[omingo] Sanxo d'Esperandéu e A[rnau] d'Aguiló, e
P[ere] Ricart e P[ere] d'Areyn.
loco, die et anno prefixis.
1293, gener, 26. Borriana.
El comanador d'Onda de l'orde de l'Hospital, juntament amb els jurats de la vila d'Onda,
demanen al consell de Borriana que respecten els privilegis que havia atorgat en el seu
moment el rei Jaume i quant a la compra de sal en aquesta darrera localitat.
AM. Onda, Pergamins, núm. 5.
A[rnau] Dezbuch, comanador d'Onda, en nom e veu de frare Bernat de Miravaylls,
tinent loch de castelan d'Amposta, comparech encara en Bernat de Berga, jurat
de la vila d'Onda, en presència d'en Bernat Berenguer, justícia de Burriana en l'an
damunt dit, e en presència d'en Jacme Cortit, batle de Burriana, e d'en A[rnau]
Dezpuyg, comprador de la sal de Burriana, e dels juratz d'aquell logar e d'altres
prohòmens, e
major de Burriana demostraren privilegis e franquees a eylls donades e atorgades
e encara confermades per lo molt alt senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey
d'Aragó e de Sicília, segons que en aquells privilegis encorporatz e transladatz en
lo libre de la cort de Burriana mils e pus plenerament se demostra. E vistz los damunt
ditz privilegis e lestz e publicatz en lo damunt dit conseyl, los damuntz ditz
frare A[rnau] e en Bernat de Berga, en nom del Espital e dels hòmens d'Onda,
demanaren e requeriren que
observatz per lo damunt dit batle e per n'Arnau Dezpuyg, axí com a comprador de
la sal, en aquelles coses que eylls avien a usar axí en la batlia com en la compra de la
sal, segons que en aquells privilegis és contengut. Demanaren e requeriren encara
al damunt dit Bernat Berenguer, justícia, que eyl, per son offici, feés son manament
als damunt ditz batle e comprador de la sal que usassen al damunt dit Espital e als
damunt ditz hòmens d'Onda segons los damu[n]t ditz privilegis, e que en altra
manera no
e mostra per los damunt ditz frare A[rnau] Dezbuch e en Bernat de Berga
en nom del Espital e dels hòmens d'Onda, lo damunt dit en Bernat Berenguer,
justícia, manà e féu manament als damu[n]t ditz en Jacme Cortit e n'Arnau Dezpuyg
que eylls deguessen usar al Espital e als damunt ditz hòmens d'Onda en les
franquees e en les libertatz lurs atorgades a eylls en los privilegis damunt ditz, axí
en la sal com en les altres coses segons que en aquells és contengut.
E a perpetual memòria de totes aquestes coses los damunt ditz frare A[rnau]
Dezbuch, comanador d'Onda, e en Bernat de Berga, requeriren e demanaren en
aquell dia meteix que, per auctoritat de la justícia damunt dit, per mi en March
Renart, públich notari de Burriana, fossen posades aquestes coses en forma pública.
Presens testimonis n'Examén Lópiz de Thovia, en Lorenz de Monçó, en
G[uillem] Ferruz e en D[oming]o de Monçó.
iusticie, hoc scripsit cum raso et emendato in secunda linea ubi dicitur Cortit, et clausit loco,
die et anno prefixis.
1293, abril, 30. Vila
Pere Tarragó, justícia de Vila
d'on eren i com havia comprat el ramat de moltons, corders, cabres, ovelles i porcs que
traslladava. Aquest declara que els havia comprat a Vilanova d'Alcolea i a Albocàsser al noble
Artal d'Alagó i a Miquel de Campos, i que encara devia 320 sous.
Trasllat en pergamí, datat el 30 de novembre de 1297, a partir de l'anotació en el llibre de la
cort de Vila
Notari, Pere Tallaferre, notari de la cort de Vila
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 229.
talis est:
Pridie kalendas Madii anno Domini
ab P[ere] Terragó, justícia de Villareal, demanaren per sagrament a
Miró qui deye que ere d'Alcoy, que noranta e sis e
e ovelles, e setanta menys una cabeça d'ovelles ab dos mardans, e trenta e tres
corders e una trucha de pèl bru, hon los avia comprats ni de qui eren, e dix per lo
sagrament que feyt avie que l'avie comprat en Villanova e en Albocàcer del noble
n'Arthal e d'en Miquel de Campos.
Ítem, dix per so sagrament que feyt avie que romanie a pagar del deute de
tota aquesta compra d'aquest bestiar al dit Miquel de Cam[pos] [...] trecens e vint
sous, dels quals ne deu aver d'aquest deute los de Villanova los doentz sous menys
dos e quatre.
et comprobatum fuit, cui translato auctoritatem [suam presti]tit et decretum.
Signum Petri Tayllaf[erre, notarii] Villeregale et curie eiusdem pro domino rege qui
hec scripsit et abstraxit de predicto libro curie ville [...] [...]lanis, notarii quondam publici
Ville Regalis et curie eiusdem loci mandato predicti iusticie [...] [die et anno] prefixis.
1293, juny, 30. Castell de Xivert.
Joan de Sant Martí, de la casa del rei, reconeix que Aix Abuxarif, servidor del noble Artal d'Alagó,
li ha fet lliurament d'una sèrie de ruscs d'abelles arran de l'ordre reial d'embargament
dels béns de dit noble. Seguidament l'oficial reial les ha venudes a fra Ramon de Sant Aniol,
comanador de Xivert de l'Orde del Temple, per la qual cosa mana que tothom respecte
aquesta operació.
En són testimonis Bartomeu Segarra i Domingo Pardo, capellà del castell de Xivert.
Notari, Ramon Moliner, notari públic del terme de Xivert.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 256.
aguí e reebí d'en Aix Abuxarif, saray del noble don Artal d'Alagó,
d'abeles per auctoritat d'una carta del seynor rey que manà pendre e ocupar e
rebre totes les coses del noble don Artal d'Alagó e de sos vasayls e
e de València. On per auctoritat de la dita carta del senyor rey el dit Johan de Sent
Martí vené les dites arnes d'abeles a frare R[amon] de Sent Daniol, comanador de
Xivert, per preu de cinquanta sous de reals de València, dels quals són ben pagats de
part del senyor rey. On per auctoritat de la dita carta del senyor rey man a tots los
oficials e a tots los sotmesos seus que si nuyl contrast faya negú a les dites arnes, que
aqueles aydet defendre e fer tenir al dit frare R[amon] de Sent Daniol, comanador
de Xivert enpertotstemps.
tercio.
Signum Iohanni[s] de Sent Martí,
Presentibus testibus Bertholomeus Segarra et
casteyl.
clausit.
1293, octubre, 10. València.
Ponç Albert, jutge en el plet d'apel·lació entre Arnau de Solsona i Bernat Desplà, confirma
l'anterior sentència del justícia de València, Guerau Safont, per la qual es condemnava al segon
d'ells a lliurar carta de reconeixement de pagament en favor d'en Solsona per valor de
300 sous, els quals el primer declarava, i havia demostrat, que n'havia pagat per valor d'uns
censos del molí que li havia comprat anteriorment.
En són testimonis Bernat de Condomina, Ramon Pellisser i Pere Roca.
Notari, Guillem Galceran, notari públic de València.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 522, núm. 505-P.
sigillata cuius tenor talis est:
delegam e assignam vós, en Ponç Albert, savi en dret e official de València, en jutge
e oydor dels plets d'apelacions també de convenció com de reconvenció qui són
o s'esperen a ésser entre n'Arnau de Solsona, demanan e deffenén d'una part, e en
Bernat Desplà, demanan e deffenén de la altra, enaxí que, appellades les dites parts
denant vós, los dits pleits d'appel·lacions oyats e aquels per fin deguda determenets.
propossà segons que
causam appellacionis iudice delegato, A. de Solsona proponit conquerendo contra Bernardo
de Plano quod iamdictus Bernardus de Plano in modum reconvencionis coram iusticia Valencie
propossuit conquerendo contra predictum A. de Solsona quod debebat sibi
racione censsus quorundam molendinorum, et super predicta peticione iusticia Valencie male
et inique sentenciam tulit in solvendis
Solsona sentencialiter condempnavit, a qua quidem sentencia prefatus A. gravatus ex causis et
racionibus quas inferius declaravit infra tempus legitimum appellavit et appellacionem petiit,
quare petit predictam sentenciam revocari et penitus retractari, et si nulla reperiatur petit illam
in[...] nullam pronunciari, petit inquam se absolvi ob impeticione[m] principalis cause et
adverssam partem sibi in expenssis principalis cause et presentis appellacionis condempnari
et hoc petit salvo iure addendi etc.
Sunt autem gravamina et cause gravaminum propter que predictus A. de Solsona a
predicta sentencia appellavit quia cum non conpeteret ac[c]io predicto Bernardo super peticione
quam fecit ex causa declarata in causa principali, iusticia debuit illum Bernardum reppellere
ab agendo cum nemo sine accione valeat experiri. Item fuit gravatus predictus A. quia
posito quod haberet accionem predictus Bernardus super predictis, iusticia denegavit predicto
Arnaldo ponere et approbare ea que faciebant ad probandum intencionem suam, nam cum
predictus A. possuisset in causa principali quod predictus Bernardus fuerat conffessus predicto
Arnaldo quod sibi erat satisfactum per predictum Arnaldum de omni censu quem sibi debebat
racione predictorum molendinorum, iusticia non admisit eum ad ponendum confessionem
predictam nec probacionem super confessione predicta faciendam.
Cuiquidem libello appellatorio et gravaminibus predictis per Bernardum de Plano fuit
responsum ut sequitur:
Libello appellatorio per predictum A. de Solsona oblato respondet Bernardus de Plano
et confitetur quod ipse Bernardus movit peticionem in modum reconvencionis coram iusticia
Valencie contra dictum A. petendo ab eodem
super qua peticione dictus iusticia bene et iuste sentenciam promulgavit in qua
condempnavit dictum A. in
petit dictus Bernardus in omnibus confirmari tanquam iuste et iuste latam pronunciatque
dictum iusticiam bene iudicasse, et dictum A. si apellavit pessime appellasse. Petit eciam dictum
A. tam in expenssis principalis cause quam huius appellacionis sibi condempnari cetera
in dicta peticione contenta. Negat dictus Bernardus fore vera prout posita sunt in tantum in
quantum sunt posita contra eum et dicit petita ex adverso fieri non debere. Item, respondet
dictus Bernardus racionibus supra in modum nullitatis seu gravaminum ex adversso propositis
et primo prime racioni et negat contenta in dicta racione fore vera prout posita sunt in
tantum in quantum sunt posita contra eum et hoc respondet salvo iure impertinencie. Item
respondet dictus Bernardus secunde racioni supra ex adverso proposite in modum gravaminum
et negat contenta in dicta racione fore vera prout posita sunt in tantum in quantum sunt
posita contra dictum Bernardum. Immo dicit et afirmat dictus Bernardus quod dictus iusticia
processit bene et legittime super predictis ut in actis principalis cause maniffestissime declaratur,
non obstantibus in dicta secunda racione propositis ex adversso ac subsequenter, cum
dictus Bernardus de Plano apud acta et ad totam causam Issarnum de Montepsulano suum
constituiset procuratorem, conparuit A. de Solsona coram predicto domino iudice et beneficio
huius presentis appellacionis dixit et proposuit coram eo quod prenominatus Bernardus de
Plano confessus fuit et in veritate recognovit predicto Arnaldo de Solsona in presencia sui
testium tempore quando vendidit predictus Bernardus de Plano predicta molendina Petro
Nepotis quod predictus A. de Solsona solverat predicto Bernardo de Plana, satisfecerat sibi
plenarie de censibus omnium annorum preteritorum quos sibi debuerant pro molendinis
predictis.
Cui quidem excepcioni per dictum Issarnum fuit responsum in modum qui sequitur:
Cum protestacione quod si non tenebatur respondere eius responcio non valeat, immo pro
non facta habeatur et salvo iure impertinencie, respondet dictus Issarnus nomine supradicto
racionibus ex adversso beneficio appellacionis propositis et negat contenta in eisdem fore vera
prout posita sunt in tantum in quantum sunt posita contra predictum Bernardum de Plano.
Super qua quidem excepcione probanda dicto A. de Solsona fuerunt date dilaciones ad probandum
et testes per dictum A. producti et recepti.
Preterea eciam dicto Poncio Alberti,
quadam alia littera papiri sigillo dicte curie Valencie sigillata cuius tenor talis est:
delegam e asignam vós, en Pons Albert, savi en dret e official de València, en jutge
e oydor dels pleyts d'appel·lacions també de convenció con de reconvenció qui
són o esperen a ésser entre n'Arnau de Solsona, demanan e defenen d'una part, en
en Bernat Desplà demanan e defenen de l'altra, enaxí que appellades les dites part
denant vós, los dits pleits d'appel·lacions oyats e aquels per fin deguda determenets.
Ac subsequenter
proposuit in hunc modum:
escrit propossa claman en Bernat Desplà contra n'Arnau de Solsona, çabater,
dién e aferman en juhí que
dit en Bernat Desplà demanan contra aquell que li fos per sentència condempnat e
destret per la justícia en fer-li fer carta, en la qual lo dit en Bernat Desplà regonegués
e confessàs sí aver aüts e reebuts del dit n'Arnau de Solsona
d'en G[uillem] Puyol e per aquell en G[uillem] Pinyol, per lo qual en G[uillem]
Puyol lo dit n'Arnau de Solsona afermava aver pagats los dits
Bernat Desplà, e afermava que
n'Arnau havia pagats los dits
devia de cens d'un molí segons que les davant dites coses en la demanda del pleit
principal pus largament són contengudes, sobre la qual demanda lo dit justícia
sentència donà si sentència pot ni deu ésser dita, en la qual condempna lo dit en
Bernat Desplà en fer fer carta al dit n'Arnau de Solsona en la qual regonegués
e confesàs al dit sí aver aüts e reebuts d'aquell los dits
dita sentència és contengut e encara condempnà a aquell en les messions del pleyt
sobre la dita demanda menat com degués absolvre lo dit en Bernat de la dita demanda
e condempnar lo dit n'Arnau en les messions del pleyt, de la qual sentència
lo dit en Bernat, sinten-s'í ésser no justament agreugat axí com de injusta e iníqua
e mal donada, dins temps covinent per sí e per son procurador s'apel·la en aytant
con era contra ell donada, e encara dix la dita sentència ésser nul·la per què lo dit
en Bernat, volén descobrir la iniquitat e la nul·litat de la dita sentència, demana e
requer aquela axí com injusta e iníqua e maldonada si alcuna és, per vós sényner
jutge ésser revocada en aytant con contra ell fo donada, pronuncian lo dit justícia
mal aver jutgat e lo dit en Bernat [o] son procurador hó aver appel·lat, e demana
sí ésser absolt de la dita demanda principal, aquell dit n'Arnau li sia en les messions
d'aquell pleyt principal condempnat, e si la dita sentència serà nul·la atrobada,
demana aquela per vós sényner jutge ésser nul·la pronunciada, e açò demana ab les
messions del present pleyt d'appel·lació, salvu son dret etc. Protesta emperò lo dit
en Bernat que a avant en lo procés del pleyt declararà los greugues per los quals se
té per agreujat de la dita sentència e encara declararà les rahons de nul·litat per les
quals apar manifestament la dita sentència ésser nul·la.
Et predictus A. de Solsona respondens predictis dicit et confitetur quod ipse movit
peticionem contra dictum Bernardum de Plano de predictis coram iusticia Valencie et quod
iusticia Valencie tulit sentenciam pro predicto Arnaldo, ut in actis principalis cause plenius
continetur cetera in quantum posita sunt contra predictum Arnaldum negat esse vera, verumtamen
petit et requirit predictam sentenciam in omnibus confirmari et adversam partem in
expenssis condempnari.
Ac subsequenter kalendis Iulii dictus Bernardus de Plano obtulit quod sequitur declarando
gravamina ex quibus dictus Bernardus dicit se gravatum a dicto iusticia in dicta
sentencia, si sentencia dici debet; dicit dictus Issarnus nomine supradicto quod dictus iusticia
gravavit dictum Bernardum pro eo quia ipsum in aliquo condempnavit quod dictus Arnaldus
de Solsona defecerat in probacione sue intencionis, ut ex actis principalis cause colligitur
manifeste, quare dictus iusticia debebat absolvere dictum Bernardum et non in aliquo condempnare,
cum actore non probante reus absolvi debeat secundum forum Valencie et censsum
naturale. Item, dicit dictus Issarnus quod dictus iusticia gravavit dictum Bernardum quia
ipsum in aliquo condempnavit pro eo, videlicet quia, ut ex tenore peticionis principalis cause
colligitur maniffeste, dicto Arnaldo ad petendum ea que in dicta peticione principalis cause
petiit nulla accio competebat nec petere poterat ideo que petiit nec eius peticio valebat, cum
nemo sine accione valeat experiri, et sicut per consequens dictus Bernardus non debuit nec
debebat in aliquo condempnari. Et petit dictus Issarnus nomine supradicto partem adverssam
compelli ad respondendum gravaminibus supradictis aut quod ad alia procedatur.
Quibus quidem omnibus fuit responsum ut sequitur:
Et predictus Arnaldus de Solsona respondens eis que in modum gravaminum per
adversam partem sunt proposita, negat illa fore vera in quantum proposita sunt contra predic
tum Arnaldum. Iam cum in predictis causis appellacionum coram dicto iudice per utramque
partem predictorum multa dicta proposita et allegata extitissent et fuisset renunciatum et
conclusum per partes predictas ut in actis inde confectis continetur, dictus iudex processit ad
sentenciam proferendam ut sequitur:
Guerau Çafont, justícia de València damunt dit, vistes encara diligenment examinades
les actes e lo procés dels pleyts principals aytant de convenció con de reconvenció
entre en Bernat Desplà e n'Arnau de Solsona, damunt dits, menats e totes
les coses e sengles en aquels pleits per les dites parts propossades e al·legades e
les sentències per lo dit justícia d'aquén donades, e les appel·lacions per les dites
parts de les dites sentències feites denant nós treites en prova per cascuna de les
dites parts, closes e sagellades ab lo sagell de la cort del dit justícia, vists encara los
libels apel·latoris per les dites parts denant nós donats e la resposta per cascuna
de les parts als dits libels appel·latoris
les declaracions e rahons e defensions en aquests presens pleits de appel·lacions
davant nós per les dites parts propossades e al·legades, e la resposta a aquels greuges,
declaracions, raons e defencions
e
beneffici d'appel·lació davant nós per les dites parts propossades, dites e al·legades,
e aqueles totes coses e sengles diligentment examinades, ab consell de savis e per
scrutades, fet sagrament de calúmpnia en aquestz presents pleits d'appel·lacions
invicem
los dits dels testimonis denant nós donats per lo dit n'Arnau de Solsona en lo pleyt
de la appel·lació feyta per ell de la sentència contra ell per lo dit justícia donada,
vistes encara e diligentment examinades totes les altres coses e sengles que denant
nós
o propossar volgren, aüt sobre totes les coses damunt dites e sengles conseyll de
hòmens savis e diligent tractat e aquell consell e tractat reebut e servat,
Deus
damunt dites, presens ço és a saber n'Arnau de Solsona e n'Issarn de Montpeler,
procurador del dit en Bernat Dezplà, presens, e sentència instansment demanans
aprés plena renunciació e conclusió per les dites parts feyta en cascun dels presens
pleyts d'appel·lació, confermam la sentència per en Guerau Çafont, justícia de
València damunt dit, donada en lo pleyt de convenció mogut per lo dit n'Arnau
de Solsona contra lo dit en Bernat Dezplà, en la qual sentència lo dit justícia condempnà
lo dit en Bernat Dezplà en fer carta de regoneximent dels
reals damunt dits al dit n'Arnau de Solsona segons que en la dita sentència del dit
justícia pus plenerament és contengut, movén nós a confermar la dita sentència
per aquela matexa rahó per la qual lo dit justícia se moc a donar la dita sentència per
lo dit A[rnau] de Solsona e contra lo dit en Bernat Desplà, e con segons fur e sen
natural lo vensit deja ésser condempnat al vensedor en les messions del pleyt, per
açò lo dit en Bernat Desplà, absent, e n'Issarn de Montpeler, procurador del present
en nom de procurador, condempnam en les messions del present plet les quals
lo dit A[rnau] de Solsona provarà per son sagrament sí aver feites, tatxació nostra
judicial denant anant. La sentència encara donada per lo dit justícia en lo plet
de reconvenció mogut per lo dit en Bernat Desplà e per la part sua contra lo dit
n'Arnau de Solsona, en la qual sentència lo dit justícia condempnà lo dit n'Arnau
de Solsona segons que en aquela sentència pus plenerament és contengut, de tot
en tot enferman e revocan per les coses en aquest present pleyt de appel·lació per
lo dit n'Arnau de Solsona propossades e a bastanment per testimonis provades,
pronunciam lo dit n'Arnau de Solsona bé aver appel·lat de la dita sentència. E per
ço cor lo dit en Bernat Desplà a aüda justa raó de menar lo present pleyt d'apellació,
com sentència en lo pleyt principal de reconvenció fos donada per ell e
contra lo dit n'Arnau de Solsona, per ço lo dit en Bernat Dezplà, absent, e n'Issarn
de Montpeler, procurador del present pleyt, absolven de les messions del present
pleyt d'apel·lació.
Arnaldo de Solsona et Issarno de Montepesulano, procuratore dicti Bernardi de Plano,
idus Octobris anno Domini
Presentibus testibus Bernardo de Condomina, Raymundo Pellicerii et Petro Rocha.
Signum Guillelmi Gaucerandi, publici notarii Valencie, qui de mandato iudicis
supradicti hanc sentenciam scribi fecit et clausit cum raso et emendato in
dicitur diligenment, et cum supraposito in
1294, maig, 29. Coratxà.
Fra Ramon Bernat, abat del monestir de Benifassà, compareix davant Joan Morera, lloctinent
del justícia de Coratxà, e reclama que Ramon Adrover i els seus fills, vassalls seus, li donen
fermança de dret pel plet que el monestir té amb ells per raons de bestiar i altres coses, ja
que fins ara s'han resistit a donar-ne. Com tampoc ara en volen, l'abat reclama que se
embarguen els seus béns.
Testimonis Joan Beruy, Joan de Vic, Domingo de Roda, Guillem Salvador i Jaume Balaguer.
Notari, Guillem de Montblanc, notari públic de Coratxà.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 429, núm. 5-P.
Conexeran totz que
les cases de Johan Sest e de sos frares en la vila de Coratxà, en presència d'en Johan
Morera, loctinent de justícia e
escrivà públic, e dels testimonis dejós escritz, frare R[amon] Bernat, abbat
del monestir de Benifaçà, per sí e per tot lo covent del dit monestir protestan requerí
e dix a
à eyl request e demanat que li donàs fermança de dret sobre alcuns torts e injúries
que creyien aver contra lo dit R[amon] Adrover e contra sos fils, ço és, D[oming]
o e R[amon] e G[uillem]a, per raó de bestiars e d'altres coses que avien reebudes
no degudament del dit monestir. E sobre la fermança de dret lo dit abbat, per sí e
tot lo covent, promet al dit R[amon] e a sos fils que encontinent de totes aqueles
demandes n'estarà a coneguda e raó de savis o dels veyns seus en Coratxà o d'altres
locs que eyls y vulen, e encara per malícia sobrar que n'estaran a volentat e coneguda
de tots aquels lurs amics que eyls y voldran e per bons en aquel feit tendran.
A les quals coses respòs lo dit R[amon] Adrover per sí e dix que no li darie
fermança de dret, que senyor ere seu eyl e lo dit covent e no
eyls, mas que
que en son poder eren e que no y s'í farie àls.
Sobre les quals damunt dites coses lo dit abbat, per sí e per tot lo covent
manà espresament al dit justícia que com lo dit R[amon] Adrover ne sos fils no
vulen fer dret ne segurar raó neguna, que enant contra totz sos béns on que sien a
defaliment del dit R[amon], los quals béns àn ja estat enparats e àn arasat o pus e
aquels sien enantatz segons fur de València axí com contra aquel que no vol donar
fermança de dret a son senyor. E sobre açò lo dit abbat, per sí e tot lo covent, demanà
e requerí a mi, notari dejós escrit, que de totes les desús dites coses a eyls feés
carta de protestació en forma pública per tal que en esdevenidor e a conservació
de lur dret e del dit monestir que u pusquen mostrar davant lo senyor rey o son
lochtinent, la qual protestació yo, dit notari dejós escrit, a demanda del dit abat en
forma pública mis e posí.
Presentz testimonis en Johan Beruy e Johan de Vich e en D[oming]o de
Roda e en G[uillem] Salvador e en Jacme Balaguer.
die et anno quod supra.
1294, agost, 4. [Sant Mateu].
En Téric de Brusca, jutge nomenat per les parts per a resoldre el plet entre Berenguer Gomar
i fra Arnau de Soler, comanador de Cervera de l'orde de l'Hospital, sobre el pagament del
salari de justícia de Sant Mateu al primer d'ells, resol en favor d'aquest i mana que li sien
abonats els dos-cents sous anuals per part de l'orde, amb alguna excepció de temps.
En són testimonis Pere Forner, Mateu Ciurana i Jaume d'Anglesola.
Notari, Guillem Doménec, notari públic de Sant Mateu.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 522, núm. 509-P.
En nom de Déu, coneguen tots com pleyt fos o esperàs a ésser entre
Gomar d'una part demanant, e l'onrat frare A[rnau] de Soler, comanador de Cervera,
procurador de frare Bernat de Miravalls, tinent loch de castellà d'Amposta de
l'altra deffenent, per raó del salari del justiciat de Sent Matheu del temps passat.
Les dites parts, volents perdonar a messions e a treballs comprometeren en nós, en
Térich de Brusca, axí com en àrbitre segons que en lo compromés d'aquén feit
entre les dites parts pus plenerament és contengut.
Hon nós, en Térich de Brusca, àrbitre dessús dit, vista la demanda del dit
Berenguer Gomar e la resposta feita per lo dit frare A[rnau] de Soler e totes les deffenssions
posades per aquell, vista encara la carta de la donació feita del dit justiciat
al dit Berenguer Gomar e tot ço que les dites parts dir ni posar volgueren, aüda
deliberació e acort, Déus avent denant nostres huylls, seent en manera d'àrbitre,
com a nós sia cert axí com a àrbitre lo dit justiciat ésser donat al dit Berenguer
Gomar per lo dit frare Bernat de Miravalls ab salari de
pagadors al dit Berenguer Gomar en la festa de Nadal, segons que en la carta de
la dita donació mills e pus plenerament és contengut, sentenciam, arbitram, condempnam
lo dit frare A[rnau] de Soler axí com a procurador del dit frare Bernat de
Miravalls en pagar o fer pagar al dit Berenguer Gomar
an, del dia que la dita donació fo feita del dit justiciat al dit Berenguer Gomar tro
al dia d'uy, exceptats
nós en juy que avia reebuts del dit salari, exceptat encara lo salari d'un an e un
mes e
com lo comanador de Cervera qui ladonchs era volgés tornar lo dit justiciat al dit
Berenguer Gomar, si present fos o altri qui per ell lo volgés reebre, açò lo dit comanador
digés públicament segons que tot açò és a nós cert per testimonis. E per
açò lo dit frare A[rnau] de Soler, dels dits
dies sentencialment absolvem, e al dit Berenguer Gomar sobre aquests
el salari del dit an e mes e
Dada sentència
parts.
Senyal d'en Térich de Brusca, àrbitre desús dit, qui la dita sentència donà,
fermà e atorgà.
Presents foren testimonis a la dita sentència en P[ere] Forner, en Matheu
Siurana e en Jacme d'Angleola.
qui hoc scribi fecit et cum raso et emendato in
1294, setembre, 18. [Ares?].
Pere de Llívia, batle general del regne de València, en nom del rei com a senyor de Vilafranca del
Maestrat, i Pere de Vinatea com a procurador d'Artal d'Alagó qui actua com a procurador
de Blasc d'Alagó, senyor d'Ares, després de presentar les respectives cartes de procuració
i manament, delimiten les fites i mollons entre els termes de Vilafranca i Ares. Copia els
respectius nomenaments.
En són testimonis Domingo Morell, Joan de Magalló, Sanxo Alberit i Gonçalbo de Xulbe,
veïns de Vilafranca del Maestrat, i Domingo Peres, herbejador, Mateu Fabregat, Pere Ros i
Arnau Guitart, veïns d'Ares.
Notari Bernat Borràs, notari públic d'Ares.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 523, núm. 510-P. Original.
Manifesta cosa sia a tots quans esta carta veuran ni oyran quom tal dia lo qual és dit
en lo regne de València per lo senyor rey, per manament e auctoritat donada
a él per lo senyor rey ab carta en paper escrita, en les [espatles] sigilada ab lo segel
del senyor rey, la tenor de la qual tal és:
et Valencie ac comes Barchinone, ad evitandum ne modo vel in posterum racione terminorum
qui sunt mediocres et comunes inter castrum seu locum nostrum de Ares et loca alia
[cum eis] terminancia et afrontancia et eciam inter castra et loca nostra tenencie de les Quoves
et de Paniscola et alia loca sive castra exceptis locis Templi terminancia cum eisdem non possit
questio seu discencio aliqua suboriri, volumus, concedimus adque licenciam et potestatem
damus vobis fideli [nostro] Petro de Libiano, baiulo generali regni Valencie, quod vos ad loca
ipsa personaliter conferens et simul cum venerabili fratre Arnaldo de Turicella, comendatore
Asconis hordine millicie Templi, ad hoc una vobiscum specialiter deputato, visis occulo ad
occulum terminis mediocribus comunibus inter l[oca et castra] nostra predicta et alia loca cum
eis terminancia preterquam loca Templi ut superius continetur, et vocatis ad hoc qui fuerint
evocandi, habita et facta per vos simul cum dicto fratre Arnaldo super predictis diligenti indagacione,
terminetis et dividatis terminos antedictos ponendo et figendo mollonos [seu fitas]
inter eos ad eternam rey memoriam, et nichilominus de divisione ipsorum terminorum et de
fixura mollonorum seu fitarum per vos ponendis ibidem instrumenta publica faciendo, ratum
et firmum perpetuo habituri quicquid super predictis duxeritis faciendum, et illud eciam per
quoscumque mandamus et volumus inviola[biliter observa]ri.
Datum Barchinone,
procurador del noble don Blasco d'Alagó, frare seu, ab carta pública de procuració
la tenor de la qual tal és:
tradite per nobilem virum Blasium de Alagone, fratrem nostrum, substituymus et hordinamus
specialem procuratorem nostrum Petrum de Vinatea, vicinum Morelle abssentem tanquam
presentem, ad dividendum loco et nomine dicti nobilis et nostri vicem eius gerentis contraverssiam
que est inter [homines loci] de Villaffrancha, qui est predicti nobilis Blasii, fratris
nostri, ex una parte, et homines de Aris ex altera super terminis locorum predictorum, dantes
et concedentes predicto procuratori a nobis substituto plenum posse dictam controverssiam sive
contencionem dividendi, paciscendi et moyllons sive fitas in lociis dicte [controversie] seu
contencionis ac eciam in aliis lociis ubi contraversia seu contencio non est inter dictos terminos
Villefranche et de Aris ponendi, ut predicti moyllons sive fitas sint a modo et in perpetuam
memoriam habeantur. Nos enim promitimus notario infrascripto nomine quorum interest
stipulanti divisionem [iamdicte] contraverssie seu contencionis factam per dictum substitutum
dicti nobilis ratam et firmam haberi et nuncam revocari per dictum nobilem Blasium, fratrem
nostrum, nec per nos seu aliquem loco sui, immo ipsam divisionem dictorum terminorum et
moyllons sive fitas inter dictos terminos factam et positos per dictum [substitutum dictus]
nobilis et nos loco sui observabimus et observari, custodirii perpetuo faciemus ac si predicta a
dicto nobili seu nobis perssonaliter esset facta.
Quod est actum
Signum Artaldi de Alagone, predictorum, qui hoc concedimus et firmamus firmarique
rogamus.
Signum Petri Ladroni; signum Michaelis d'[Ares]; signum Fortuni Sancii,
millitum, [testium].
Signum mey, Guillelmi Deude, notarii publicii Ilerdensis, qui hoc scripssit.
sobredits en P[ere] de Líbia, batle sobredit, en P[ere] de Vinatea, procurador desús
dit, e feren jurar en Domingo Morel e Joan de Megalon, veyns de Villafrancha,
e Domingo Péreç herbejador, e Matheu Fabregat, veyns d'Ares, que segons lur
conciència e lur seny per ço que contrast d'aquí avant no pogués ésser per los dits
térmens, los quals damun dits àrbitres, fen lo sagrament e tots ensems concordans
a una volentat, posassen hó asignassen mullons o fites entre
e d'Ares, los quals mollons hó fites primerament assignaren e posaren mulló baix
dejús lo colaç de Benafebus, entre
Vilaffranca, e va a ferir a un altre mulló prop d'aquest que posaren a ora del barranch
de Solanelles e va a ferir a un altre mulló qui és assats enmig del dit barranch,
e d'aquí va a ferir a un altre mulló prop d'aquest qui és dejús lo major marge pus
prop, e d'aquí va cingla cingla del marge e de les roques entrò al mulló qui és posat
e
qui és posat en la peça d'en P[ere] Bardela, e d'aquín va a ferir a un mulló qui és
posat e
marge en la terra d'en Bardela, e d'aquín va a ferir a un mulló qui és posat prob lo
camí de Villafranca, en vista de Solanelles, e d'aquín va a ferir a un mulló vel qui
és en la loma d'en Bernat Fabregat; e d'aquín va a ferir a un mulló qui és posat
en lo barranch en la punta en la onor d'en Abela e d'en P[ere] Ros, e d'aquín va
baranch baranch entrò a un mulló qui és posat en la punta de les roques, entre la
onor de na Balaguera e de Domingo Escuder, e d'aquín va a ferir a un molló qui
és posat entre la onor de na Balaguera e d'en Pascual Escuder, e del dit mulló va
a ferir al barranch de la font de la Pinella, e barranch barranch puje sobre lo [...]
ot de la Mola, e de la mola va a ferir a un mulló qui és posat prop un cirer bort, la
qual partició e divisió e amullonament per los sobredits mullons posats e assignats
per los damun dits en Domingo Morel e en Joan de Megalon e Matheu Fabregat e
Domingo Péreç, herbejador, los sobredits en P[ere] de Líbia, batle sobredit en nom
e en veu del damun dit senyor rey e per l'auctoritat a él donada, e
per la procuració a él feyta per lo noble n'Artal d'Alagó e en nom e en veu del
noble don Blasco d'Alagó, frare seu, la dita partició e divisió segons que los mullons
sobredits són posats e assignats, loaren, aproaren e confermaren e
desús és posat per lo dit senyor rey e per los nobles n'Artal d'Alagó e d'en Blasco
d'Alagó ferm e segur prometeren aver enpertotstemps no revocablement. Encara
atorgaren e loaren que qual hó quals veyns d'Ares tengessen hó posseyssen heretats
hó terres e
lo noble don Blasco d'Alagón e pels seus e, senblantment, si algú hó alguns veyns
de Vilafrancha tingessen hó posseyssen heretats hó terres e
mullons sobredits, que tingen aqueles per lo senyor rey e pels seus, e demanaren e
requeseren a mi, notarii dejús escrit, que de totes les sobredites quoses e sengles a
perdurable memòria fes en forma pública les dites cartes partides per letres.
Senyal d'en P[ere] de Libia, batle sobredit, per l'auctoritat donada a él per
lo senyor rey.
Senyal d'en P[ere] de Vinatea, procurador dessús dit per lo noble don Artal
d'Alagó e per lo poder a él donat, nós tots enssemps qui açò loam e aprovam e
confermam e atorgam en perdurable memòria prom[etem] [observar].
Testimonis en Domingo Morel e Joan de Megalon e Sanxo Alberit e Gonçalbo
de Xulbe, veyns de Villafrancha, e Domingo Péreç, herbejador, e Matheu
Fabregat e P[ere] Ros e Arnau Guitard, veyns d'Ares.
Seynal de mi, Bernard Boraç, notarii públich d'Ares, qui açò escriví lo dia
e l'an en la primera línea posií.
1294, setembre, 18. [Ares?].
Trasllat en pergamí del document anterior, datat el 3 de novembre de 1294, escrit per P[ere]
Acer, notari de Lleida, i testimoniat per Pere Colom i Guillem Deudé, notaris públics de
Lleida. Presenta petites diferències formals de tipus ortogràfic, que no de contingut.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 384.
sum[p]tum a duobus instrumentis in una eadem carta scriptis et divisa per alfabetum,
quorum instrumentorum unum incipit:
Ego Petrus Columbi, publicus Ilerdensis notarius, hic me ut testis subscribo.
Ego Guillelmus Deude, notarius publicus Illerdensis, hic me pro teste subscribo.
Signum Petri Acerii, notarii publici Ilerdensis, qui hoc transcripsit.
1294, setembre, 19. [Serran d'en Galceran]
Pere de Llívia, batle general del regne de València, i Miquel Llopis, senyor de la Serra d'en
Galceran [Serra d'en Valimanya], el primer d'ells amb nomenament del rei Jaume II, es
reuneixen per a delimitar de forma detallada a base de mollons i fites els termes entre les
Coves de Vinromà i la Serra d'en Galceran.
En són testimonis fra Arnau de Torricella, comanador d'Ascó de l'orde del Temple, Ényego
d'Ahuero, Martí Llopis i Joan Llop, veïns de la Serran d'en Galceran, i Ramon de Capdevila
i Guillem de Mont
Notari, Arnau d'Abella, notari públic de la Serra d'en Galceran.
Trasllat en pergamí, datat el 28 d'octubre de 1294, a Lleida, i escrit per Pere Acer, notari
d'aquesta ciutat.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 392.
sumptum a quodam instrumento per alfabetum diviso, tenor cuius talis est:
de València per lo senynor rey ab aquesta present pública carta per totstemps valedora
e observadora de la una part per auctoritat e per manament a nós donat ab
carta pública del senynor rey segons que en aquela plenerament és contengut, la
tenor de la qual aytal és:
et Valencie ac comes Barchinone, ad evitandum ne modo vel in posterum racione terminorum
qui sunt mediocres et comunes inter castrum seu locum nostrum de Ares et loca alia cum eis
terminancia et affrontancia et eciam inter castra et loca nostra tenencie de las Covas et de
Panischola et alia loca sive castra exceptis locis Templi terminancia, cum eisdem non possit
questio seu discencio aliqua suboriri, volumus, concedimus atque licenciam et potestatem
damus vobis, fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali, quod vos ad loca
ipsa personaliter conferens simul cum venerabili fratre Arnaldo de Turricella, comendatore
Aschonis ordinis milicie Templi ad hoc una vobiscum specialiter deputato, visis oculo ad occulum
terminis mediocribus et comunibus inter loci et castra nostra predicta et alia loca cum
eis terminancia preterquam loca Templi ut superius continetur, et vocatis ad hoc qui fuerint
evocandi, habita et facta per vos simul cum dicto fratre Arnaldo super predictis diligenti indagacione,
terminetis et dividatis terminos antedictos ponendo et figendo mollonos sive fitas
inter eos ad eternam rey memoriam, et nichilominus de divisione ipsorum terminorum et de
fixura mollonorum seu fitarum per vos ponendorum ibidem instrumenta publica faciendo,
ratum et firmum perpetuo habituri quicquid super predictis duxeritis faciendum, et illud
eciam per quoscumque mandamus et volumus inviola[biliter observa]ri.
Datum Barchinone,
e per tots los successors nostres ab aquesta present pública carta per totstemps valedora
ensems amdós e personalment fom a departir e a regonéxer los térmens e
moyllons que partexen terme entre la tinenza del terme de les Coves e de la Serra
d'en Valimanya, e atorgaren e confermaren lo primer moylló, e fita en la serreta
de les Foyes, qui va ferir a la rambla qui ve de la Carbonera; ítem, altre moylló
e
sobre les Foyes, en la serra, axí com aygües vessen ves lo terme de la Sera e ves
lo terme d'Albocàcer; ítem, altre moylló al cap de les Foyes, e
de Ripol axí com aygües vessen dezà e delà; ítem, altre moylló al cap de les Foyes,
axí com aygües vessen dezà e delà; ítem, posaren altre moylló en la serra sobre lo
mas d'en Martín Lorenz, axí com aygües vessen dezà e dellà; ítem, altre moylló al
cap de la coma d'en Constantí, a la calzada veylla, e va per la senda de la calzada
e va ferrir altre moylló e
abeurador que és entre
d'aquén barranch barranch va ferir al abeurador que és sobre la cova e puya per un
altre barranch a enssús, que va a ferir a la lauraó d'en G[uillem] de Canet, e partex
per la rasa entre en G[uillem] de Canet e el mas d'en Michel Lópiz, e va ferrir al
camí qui va envés Belloch, e va camí camí entrò al tozalet del camí qui ve de la
Serra d'en Valimanya, e
d'aquén va a un moylló qui és en la carrera de la Serra e va a
el camí, e d'aquén va a
moylló qui és e
e
del barranch dels Algars, e d'aquén va serra serra en la devaçlada entrò al barranch
de la Pena_roja, e barranc barranch va ferir al camí qui va a Belloch, e camí camí
entrò a
camí, e d'aquén féu hom e posà
de la Serra d'en Valimanya e va a Vilanova, e d'aquén va a
en
d'aquén va ferir a
quals moyllons, térmens o fites posats e assignats, nós, dit en P[ere] de Líbia, per
la auctoritat e poder a nós donat per lo senyor rey, de la part del damunt seynnor
rey, e nós, damunt dit en Michel Lópiz, per nós e per tots los nostres, cascun de
nós loam, atorgam e confermam e demanam e requirim a vós, dit notari dejús
escrit, que de les sobredites coses nos façatz cartes partides per letres e meses en
forma pública a perdurable memòria, les quals cartes foren feytes per mi, notari, al
departiment dels ditz térmens, zo és a saber,
Signum Petri de Libiano; signum Michaelis Lopiz de Valimanya predictorum,
qui predicta omnia laudamus, concedimus et firmamus.
Testes huius rey sunt frater Arnaldus de Toricela, comendator d'Asquo, Enyego
d'Uero, Martinus Lopiz et Iohannes Lop, vicini de la Serra, Raimundus de Capdevila et
Guillelmus de Monroig, de Villanova.
Signum Arnaldi d'Abeylla, publici notarii Serra d'en Valimanya, qui hoc scribi
fecit et clausit loco, die et anno prefixis.
Ego Petrus Columbi, publicus Ilerdensis notarius, hic me ut testis subscribo.
Ego G. Deude, notarius publicus Ilerdensis, hic me pro teste subscribo.
Signum Petri Acerii, notarii publici Ilerdensis, qui hoc transcripsit cum raso et rescripto
in lineis
1294, octubre, 13. Peníscola.
El consell municipal del terme de Peníscola, amb representació dels síndics de Benicarló i
Vinaròs, nomena Ponç Tria, Pere Comí, Miquel Gombau i Salvador de Boot com els seus
procuradors per a demanar a fra Berenguer de Cardona, mestre de l'orde del Temple, com a
senyor del terme, la confirmació de la carta pobla i de les franqueses que gaudien així com
arribar a una composició sobre els diversos impostos que havien de pagar-ne.
En són testimonis Bernat Llenguaxuta, Berenguer Nicolau, Bernat Teià i Ferrús Ferre.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 419.
Conegen tots com nós, en P[ere] de Maderes, justícia de Peníscola, e n'Arnau
Gombau, en Berenguer Pinyol, jurats del dit loch, en Domingo Puyades, justícia de
Benicasló, en Bernat Johan, en G[uillem] Lorach, jurats del dit loch, en Mascarós
Bertolomeu, justícia de Vilanaroç, en G[uillem] Masquefa, jurat del dit loch, consel
cridat e aplegat en loch acustumat en la villa de Peníscola, de voluntat e de consentiment
de les dites universitats dels dits lochs, de certa sciència fem e ordenam
certs e specials procuradors e síndichs nostres vós, en Ponç Tria, en P[ere] Comí, en
Michel Gombau e
e religiós senyor frare Berenguer de Cardona, de les cases del Temple en Aragó e
en Catalunya maestre, e en demanar al dit senyor maestre carta de confermació de
les cartes del acapte de les donacions de la pobla, axí del franch com dels sensals,
e dels furs de València e dels privilegis axí specials com generals e encara de fer ab
lo dit senyor maestre avinença, composició de tota demanda, qüestió, acció, dret
que él aye o entene aver o moure contra nós, ço és a saber, per peytes, serviis, cena
e d'obra de mur o d'altres huus o serveys e d'obligar en loch de nós a dar certa
quantitat per rençó de les dites coses, ara e enpertotstemps o per cada an, e encara
en demanar al dit senyor maestre franchea e libertat en cascun lochs del Temple
d'erbatge, de leuda, de peatge, de pes, de mesuratge e encara en demanar al dit
senyor maestre confermació de nostres deveses e de nostres bovalars e de totes
altres coses que nós requerir ni demanar poguéssem si personalment aquí erem.
E qualque cosa de les desús dites per los desús dits procuradors e síndichs nostres
serà feyt, procurat e enantat, cascuna de les dites universitats ó prometem aver per
ferm e negun temps no u revocarem sots obligació de tots nostres béns on que
sien, aüts e avedors.
Signum Petri de Maderes, iusticia. Signum Arnaldi Gombaldi. Signum Berengarii
Pinyol. Signum Dominici Puyades. Signum Bernardi Iohanni. Signum Guillelmi
Lorach. Signum Mascarosii Bartolomeu. Signum Guillelmi Masqueffa, predictorum,
qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rei sunt Bernardus Lenguaxuta, Berengarius Nicholau, Bernardus Tayani
et Ferrucius Ferre.
Signum Berengarii Scribe, publici notarii Peniscole, qui hoc scripsit et clausit.
1294, octubre, 26. València.
Jaume d'Albalat, sagristà de la Seu de València, I Pere Sesplanes, nomenen Domingo de Monçó
i Pere Guerau àrbitres en el plet que tenen entre ells perque él primer va establir al segon un
hort que fou antic fossar sarraí, situat al camí de Sant Julià de l'horta de València, però Sesplanes
no havia complit les condicions del contracte ni n'havia fet una tanca al seu voltant.
Per això, vists els documents i l'hort, els dos jutges sentencien que Sesplanes torne l'hort al
sagristà però cobrarà 400 sous per això.
En són testimonis Miquel de Valls, clergue, Pere de Camarasa i Joan de Mollac.
Notari Guillem de Vernat, notari públic de València.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 1386.
de Planis ex altera deffendens, amicabiliter et pro bono pacis et concordie compromitimus
in vos, Dominicum de Montesono et Petrum Gueraldi, presbiteros, tanquam arbitros et arbitratores
seu amicabiles compositores a nobis comuniter electos super illa questione quam nos,
dictus sacrista, facere et movere intendimus contra vos, dictum Petrum de Planis, racione deterioramenti
quod vos, ut nos asserimus, fecistis in quodam orto qui fuit fossarius sarracenicus
quem pro nobis et ecclesia Valencie tenetis in camino Sancti Iuliani Valencie necnon et super
omnibus aliis et singulis questionibus et demandis quas inter nos sunt vel esse possent usque
nunc racione dicti orti aliqua racione que dici possit vel nominari. Itaquod quicquid vos dicti
arbitri et arbitratores ambo simul et concorditer inter vos super predictis omnibus dixeritis et
pronunciaveritis iure, laude, consilio vel amicabili composicione diebus feriatis vel non feriatis,
partibus presentibus vel altera pro contumacia absente et omnibus horis et locis, sedendo vel
stando, et cum scriptis vel sine scriptis, partibus citatis vel non citatis, ratum et firmum habere
promitimus sub pena ducentorum solidorum regalium Valencie dandorum et solvendorum a
parte non agente et inobediente parti presenti et obedienti dicto vestro seu sentencie vel amicabili
composicione, quam penam inter nos ad invicem stipulamus. Et pena predicta soluta
vel non nichilhominus remaneat quin sentencia vestra firma remaneat et persistat sic quod
post dictum vestrum seu sentenciam ad arbitrium boni viri recurrere ullatenus non possimus.
Et quociens aliquis nostrum contra predicta venire tociens incidatur penam predictam, et pena
et iudicatum possit peti tot in simul et in unum. Et predicta pena solvenda ac pro omnibus
aliis complendis altera pars nostrum alteri obligamus ad invicem omnia bona nostra mobilia
et inmobilia ubique habita et habenda. Et volumus quod presens compromissum duret a
presenti die usque ad triginta dies primos venturos, salvo iure prorogandi si de nostri partium
[sic] processere voluerit.
Quod est actum Valencie, quinto kalendas Octobris anno Domini
Signum Iacobi de Albalato, signum Petri de Planis predictorum, qui hoc concedimus
et firmamus.
Testes fuerunt huic compromisso vocati et rogati Iohannes de Mollacho et Iacobus
Goncelm.
Signum Guillelmi de Verneto, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit.
desús ditz, vistes e oïdes les demandes que
denans nós ha proposades de paraula et sens scrit per rahó del dit troz d'ort
e per rahó del pigorament e mala laurahó d'aquel, e vistes e hoïdes les respostes
et defenssions per lo dit en P[ere] Cesplanes feites e proposades denant nós com
també de paraula et sens scrit, e vista encara la carta de l'establiment del dit ort e
les covinences o condicions en aquella contengudes e vist per nós huyl a huyl lo
dit ort del qual és qüestió e totes les altres rahons que cascuna de les dites partz
denant nós dir, posar e al·legar volgueren de paraula e sens scrit, con a nós sie cert
per sguardament e per vista del dit ort del dit en P[ere] Cesplanes és vengut contra
la carta de l'establiment e contra les covinences en aquella contengudes, en aytant
com lo dit ort ha mal laurat e pigorat e no ha aquell tengut clos ni tapiat segons
que fer devia. Et sie encara a nós cert que per aquestes rahons e per algunes altres
les quals són en nostres coratges informades, la proprietat e útil seynoria del dit ort
porie e devie ésser comissa al dit sacristà, nós, volens a les dites partz elegir via de
pau e de composició e relevar a aqueles pleit e messions, haüt plener acort ab moltz
sobre la equipolència e valor del dit ort, emperamor d'açò per ben de pau e de
concòrdia e d'amigable composició deym e arbitram, loam e diffinim que
P[ere] Cesplanes face e fer sie tengut venda al dit sacristà e als seus per totztemps
la proprietat del dit ort en la qual face fermar sa muler e dón en aquela fermança
de salvetat suficient, e totes altres coses faça a la dita venda que útills e necessàries
hi seran. Axí que, feita la dita venda e complides les dites coses, que
dó e donar e pagar sie tengut al dit en P[ere] Cesplanes per preu del dit ort e de la
proprietat d'aquel quatre_centz sous de reals de València, franchs de loysme. Encara
deym e loam que ans de la paga dels ditz
dó e donar e liurar sie tengut al dit sacristà totes les cartes que ha e té del dit ort
axí que neguna no se
quals lo dit sacristà fer o moure porie contra lo dit en P[ere] Cesplanes per mala
laurahó del dit ort o per pigorament d'aquell o per cessament de cens a pagar o per
nulla altra rahó tro a aquest dia, lo dit en P[ere] Cezplanes de totes les dites qüestions
sentencialment absolvem e al dit sacristà sobre totes les dites cosses empossam
calament perpetual, e totes les dites cosses deym e pronunciam e a les dites partz
observar manam sotz la pena posada e
Donada sentència arbitral en casa del dit sacristà, presens les partz desús dites,
ço és saber,
Johan de Molach.
Seynal d'en Domingo de Monçó, seynal d'en Pere Guerau, àrbitres arbitradors
e amigables composadors damunt ditz, qui aquesta sentència donaren.
dictorum arbitrorum scribi fecit et manu propria clausit loco, die et anno prefixis.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1294, desembre, 12. [València].
Jaume Rajols, escrivà de Pere de Llívia, batle general del regne de València, per delegació
d'aquest i per manament del conseller reial en Bernat de Sarrià, arreplega de la casa del
Temple a la ciutat de València una caixa amb documents, propietat d'en Bino Guiandó,
ciutadà de València, a qui li havia estat embargada per manament del monarca arran d'un
plet amb la societat d'aquest i del seu germà Lappo Guiandó, i procedeix a tornar-li-la.
En són testimonis Maimó Saplana, Guillem Desbosc i Ramon de Poblet.
Notari, Gener Rabassa, notari públic de València.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 523, núm. 520-P.
emparaverit et sequestraverit Bino Guiandoni omnia bona et res tam mobilibus quam inmobilibus
que ipse Bino habebat, et sit certum quod ipse dominus rex post hoc composuerit
et composicionem fecerit cum dicto Bino Guiandoni super dicta empara et sequestracione et
super peticione sive demanda quam sibi faciebat et modo in presenti transmiserit Petro de
Libiano, baiulo suo generali in regno Valencie, quandam literam suam papiream sigillo suo
cereo ficxam, tenor cuius quidem litere dinoscitur esse talis:
Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie ac comes Barchinone,
dilecto suo Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali, salutem et graciam. Cum
Bino Guiandoni, civis Valencie, composuerit nobiscum super peticionibus et demandis quas
ei faciebamus pro bonis que fuerunt quondam Lappi Guiandoni et societatis sue, et racione
dictarum peticionum seu demandarum fecissemus ei emparari bona sua in quadam carta cum
scripturis que fuit deposita in domo Templi per dilectum consiliarium nostrum Bernardum
de Sarriano et sic satisfactum nobis per dictum Binum iuxta voluntatem nostram, dicimus et
mandamus vobis quatenus, visis presentibus, desemparetis ei omnia bona eidem per dictum
Bernardum seu vos pro parte nostra emparata, et dictam caxiam cum illis que intus sunt ei
restituatis et predicta bona sibi permitatis tenere et habere pacifice cum ita velimus facere ac
eciam complere.
Datum Barchinone, quinto kalendas Decembris anno Domini
quarto.
Item, est certum et manifestum quod predictus Petrus de Libiano transmisit Iacobo
Ripol, scriptori suo, quandam literam suam papiream et sigillo suo sigillatam, tenor cuius
talis est:
rey, a
Bino Guiandó una caxa en què à scrits e libres, la qual li fo emparada per mi e
en Bernat de Sarrià e mès la dita casa e
comanador e al cambrer que deliuren e reten la dita caxa a mi o a qui yo volrré,
e yo tramet letra al comanador o al cambrer que la deliuren a vós, e vós reebets la
caxa e, encontinent, retet-la al dit Bino e cobrats d'ell la carta del manament que
ve a mi, e faça
fassa mensió en la carta dels sagells ab què la dita caxa fo sagelada, si negun n'í ha.
Item est certum quod prefatus dominus rex misit comendatori milicie Templi domus
Valencie et cambrerio eiusdem domus quandam literam papiream sigillo suo cereo fixam,
tenor cuius quidem litere dinoscitur esse talis:
Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie ac comes Barchinone,
dilectis suis comendatori milicie Templi domus Valencie et cambrerio eiusdem domus,
salutem et dileccionem. Cum dilectus consiliarius noster Bernardus de Sarriano deposuerit
penes vos quandam caxiam emparatam per Petrum de Libiano Bino Guiandoni, civi
Valencie, et nos velimus eam sibi desemparari et restitui, dicimus vobis et mandamus quot
dictam caxiam tradatis fideli nostro Petro de Libiano, baiulo regni Valencie generali vel cui
ipse voluerit, cum dictus Petrus de Libiano ex mandato nostro debeat enim restituere dicto
Bino Guiandoni. Nos enim cum dictam caxiam tradideritis dicto Petro de Libiano, vos et
Templum ex parte nostra et Bernardi de Sarriano a dicto deposito seu comanda absolvimus
et quitios apellamus.
Datum Barchinone, quinto kalendas Decembris anno Domini
Item, est certum quod dictus Petrus de Libiano direxit predictis comendatori et cambrerio
quandam literam suam papiream sigillo suo sigillata, cuius series sic habetur:
Temple de València, de part d'en P[ere] de Líbia, batle general e
per lo senyor rey, salut e honor. Lo senyor rey mana a nós per sa carta que deliurets
a mi o a qui yo volrré una caxa la quall en Bernat de Sarrià comanà a vós, la quall
caxa és d'en Bino Guiandó, ciutadà de València, e com yo no puga ara de present
ésser en la ciutat de València, prech-vos que la dita caxa liurets e liurar fassats a
Jacme Rajols, scrivà meu, e yo, com al dit Jacme ajats liurada la dita caxa, tinch-me
per pagat axí com si a mi personalment aguéssets liurada.
Idcirco ego dictus Iacobus Rajol, scriptor dicti Petri de Libiano, confiteor et in veritate
recognosco vobis fratri Raymundo de Miravallibus, comendatori domus fratrum milicie Templi,
et fratri Guillelmo de Villefacunda, camerario dicte domus, presentibus et recipientibus
et vestris quod deliberavistis mihi et ego a vobis habui et recepi dictam caxiam cum rebus
que in ipsa erant sigillatam cum duobus sigillis curie civitatis Valencie et cum sigillo secreto
dicti Bernardi de Sarriano, militis, consiliarii dicti domini regis, ac de causa ut possim ipsam
deliberare dicto Bino Guiandoni ac quia super tradicione dicte caxie a vobis bene paccatus
sum et contentus, renuncio scienter caxie predicte non habite et non recepte ut predicitur et
doli et excepcioni doli et accioni in factum et condicioni sine causa. Ideoque, ex parte dicti
domini regis et dictorum Bernardi de Sarriano et Petri de Libiano, absolvo inde vos et vestros
dictam do[mu]m milicie Templi et bona [vestra] omnia, presencia et futura, ab omni accione,
questione, peticione et demanda caxie supradicte. Et facio inde vobis et vestris ac dicte domuy
milicie Templi perpetuo bonum et irrevocabilem finem et pactum de non petendo sive de non
reconveniendo in iudicio vel extra iudicio aliqua racione, imponendo inde dicto domino regi
et dictis Bernardo de Sarriano et Petro de Libiano et mihi propriis super predicta caxia et
rebus que in ipsa sunt silencium sempiternum sicut melius, plenius, sanius ac utilius potest
dici, scribi et intelligi ad comodum et salvamentum vestri et vestrorum et dicte domus milicie
Templi et successorum eiusdem perpetuo.
Quod est actum pridie idus Decembris anno Domini
Signum Iacobi Rajol predicti, qui hoc concedo et firmo.
Testes fuerunt huic instrumento vocati et rogati Maymonus de Plana, Guillelmus de
Boscho et Raymundus de Populeto.
Signum Ianuarii Rabacie, notarii publici Valencie, qui hoc scribi fecit et clausit loco,
die et anno prefixis.
1295, febrer, 15. Peníscola.
Ponç Tria, justícia de Peníscola, a instància de mols creedors de Berenguer Ferrer, li embarga
la ferreria de Peníscola i, després de pregonar-la pel saig, Arnau Porta, durant trenta dies, la
ven en subhasta a Bernat de Bellver, ferrer, per 120 sous, a més del cens, lluïsme i fadiga en
favor de l'orde del Temple. Les cases limiten amb les d'en Gombau, amb les d'en Montserrat
i amb dos carrers.
Signa la venda, després de cobrar el lluïsme, fra Ramon de Bell-lloc, comanador de Tortosa i
tenent de Peníscola, de l'orde del Temple.
En són testimonis Ferrús Ferre i Pascual Subirats.
Notari, Pere de Maderes, escrivà de la cort de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 474.
Sia a tots coneguda cosa que a instància e a clams de molts creedós als quals Berenguer
Ferer ere obligat e condabnat, la justícia qui ladonchs era, per paga e satisfer
los dits creedós, posà venal la fàbrega de Peníscola, la qual córech
per Arnau Porta, satg, segons fur de València, en la qual crida se deye que tot hom
que agés dret en la dita fàbrega e béns del dit Berenguer, que dins
e demostràs son dret etc.
Hon nós, en Ponç Tria, justícia de Peníscola, d'acturitat del justiciat de què
usam, venem e en present liuram axí com a més donant a vós, en Bernat de Belver,
ferer, la fàbrega ab les cases de la vila de Peníscola pertanyens a la dita fàbrega, per
preu de
del Tenple etc. Les quals cases afronten ab en Gombaldo, e ab en Monserat e de
dues parts en les carees públiques. Los quals
e renunciam a ecepció d'aver no reebut e a engan, los quals nós avem pagats als
creedós del dit Berenguer segons que
dit justiciat prometem la dita fàbrega a vós fer aver e tenir, poseyr en pau segons
fur de València e aquela puxats vendre e enpenyorar, alienar, escambiar, exceptat
cavalers e sants, saul enperò lo sens, fadiga e luysme de la dita orde del Tenple. E per
evixció e guarentia de les dites coses obligam a vós tots los béns del dit Berenguer
Ferer, hon que sien, aüts e avedós.
Açò fo feyt en Peníscola,
Signum Poncii Triani, iusticie Paniscole, qui hoc laudo, firmo et concedo.
Signum fratris Raymundi de Belloloco, comendatoris domus Templi Dertuse et tenenti
Peniscole qui, recepto inde laudimio, hanc vendicionem firmo et concedo salvo iure dicti
ordinis in homnibus.
Testes huius rey sunt Ferus Ferre et Pascasius Sobirats.
Signum Petri de Maderes, scriptor curie Peniscole et termino eiusdem, qui hoc scribi
fecit cum raso et emendato in quinta linea ubi dicitur C, et clausit die et anno prefixis.
1295, abril, 12. Borriana.
Fra Ramon de Bell-lloc, comanador de Borriana i d'Onda de l'orde de l'Hospital, compareix
davant el justícia i jurats de la vila de Borriana i, en presència també de fra Berenguer de
Cardona, mestre de l'orde del Temple a Aragó i Catalunya, per presentar una ferma de dret i
fiances en el plet obert entre els homes de Vilafamés, vassalls seus, i els de Vilanova d'Alcolea,
vassalls del Temple, per un assalt comés contra aquests darrers amb resultat de dos morts, ja
que el mestre no havia volgut resoldre la qüestió. Seguidament declara el templer que ell
no havia de rebre dita ferma de dret i que era legal segons furs que els parents dels difunts
estigueren a l'aguait de la gent de Vilafamés, però que, en tot cas, es reservava el dret d'actuar
en son lloc i moment contra l'orde de l'Hospital.
En són testimonis Romeu Pelegrí, Bartomeu Despont, Berenguer de Montmirau, Guillem
d'Alforc, Bernat Martí i Ramon de Perpinyà, veïns de Borriana.
Notari, Marc Renart, notari públic de Borriana.
Pergamí tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 490.
de Beylloch, comanador de Burriana e d'Onda, en presència d'en P[ere] Gilabert,
justícia de Burriana, e d'en A[rnau] Cardona e d'en D[oming]o de Monçó e d'en
Bernat Çayda e d'en March Renart, juratz de la dita vila, e en presència encara del
honrat frare Berenguer de Cardona, maestre de les cases de la cavaylleria del Temple
en Aragó e en Catalunya, e del notari e dels testimonis dejús escritz, dix e protestà
a conservació de son dret e dels frares e dels hòmens del Espital que com algunes
dissencions o discòrdies sobre feyt de penyores e per altres raons sien estades o sien
encara entre los hòmens de Vilanova demanans d'una part, e lo dit comanador e
hòmens de Vilafamez de l'altra deffenens, sobre les quals dissensions e discòrdies lo
dit comanador de Burriana e d'Onda aja fermat de dret en poder del procurador
del regne de València d'estar a dret e de fer dret als ditz hòmens de Vilanova segons
que de fur sia faedor. Encara lo dit comanador se sia presentat devant lo damunt dit
maestre volén perseguir la dita raó de la dita ferma en poder del senyor rey hó del
dit procurador hó del senyor archabisbe o del bisbe de Tortosa hó de qualque sie
altre jutge covinent, ordinari o seglar, e
ans eyl e ses géns e
Enaxí que al dit comanador, segons que és dit, frares del Temple ab los ditz
hòmens de Vilanova ajen gitatz aguaytz per donar dampnatge a eyl en sa perssona e
a aquells que ab eyl serien e a altres frares del Espital e a hòmens lurs, a complir
les coses damunt dites e a esquivar dampnatges lo damunt dit comanador donà e
presentà fiances de dret, ço són saber, en P[ere] de Santa Oliva, en D[oming]o de
Monçó e en R[amon] Seguí, vehins de Burriana, que eyl per sí e per los hòmens
de Vilafamez e per los altres de la batlia sua estarà a dret e farà dret sobre les dissensions
damunt dites en poder de tot jutge covinent e si lo dit maestre la dita ferma
no vol reebre e vol tenir en reguart lo dit comanador e
Espital, per tal que
que a eyl volguessen donar o als frares hó als hòmens de sa batlia o eyl per aventura
avie a donar dampnatge als hòmens de Vilanova o a d'altres del Temple. En
testimoni d'aquestes coses e per tal que eyl mils e pus clarament ó puxe demostrar
davant lo senyor rey o son lochtinent o davant altres perssones de totes aquestes
coses damunt dites, fa protestació e demana a vós en March Renart, públich notari
de Burriana, que per vós sie mesa e posada en forma pública.
E encontinent lo dit maestre respòs a les dites coses e dix que eyl no avie a
reebre la ferma que
mas a aquells en poder de qui deye que la avie feyta. Encara respòs lo dit maestre
que eyl ni frares del Temple no tenien en reguart eyl, mas si eyl hó hòmens de Vilafamez
han mortz hòmens del Temple hó feytz altres maleficis, que eylls so saben. E
si
no serie maraveylla car açò poden fer segons fur e usança de la terra. Encara dix lo
dit maestre que frares del Temple ni hòmens del Temple, que eyl sabés ni per manament
ni per volentat d'eyl, no avien gitatz aguaytz per donar dan a eyl ni a altres
frares del Espital ni a hòmens lurs. És cert, dix lo dit maestre, que
ab frares e ab hòmens del Espital, avien feytz homeys e maleficis e dan donatz als
hòmens del Temple de Vilanova. E ara d'aquestes coses demanda nenguna no faye
mas que eyl ho demanarie tan a eyl semblarie e en aquella manera que a eyl serie
vijares que a fer feés. Encara dix lo dit maestre que si per aventura lo dit comanador
hó hòmens de Vilafamez avien clam o demanda contra lo Temple ni sos hòmens
per qualsevol raó, que eyl és appareyllat de fer a eylls compliment de dret e fer fer
breument e sens tota malícia là hon deje e axí com deje, e dóna sobre açò fiances
de dret ço són saber los damunt dits P[ere] de Sentoliva, D[oming]o de Monçó e
R[amon] Seguí, la qual fianceria atorgaren e obligaren lurs béns.
A la qual resposta feyta per lo dit maestre respon encara lo dit comanador
en deffeniment de sí e dels frares e dels hòmens del Espital que eyl no matà ni féu
matar los ditz hòmens de Vilanova, segons que per lo dit maestre és posat en sa
resposta.
Testimonis són d'aquesta cosa en Romeu Pelegrí, en Bertholomeu Dezpont,
Berenguer de Monmirau, G[uillem] d'Alforch, Bernat Martí e en R[amon] de
Perpinyà, vehins de Burriana.
in
1295, abril, 12. Castelló de la Plana.
Miquel Tovars, procurador de fra Ramon de Bell-lloc, comanador de Borriana i Onda de l'orde
de l'Hospital, compareix davant fra Berenguer de Cardona, mestre d'Aragó i Catalunya
de l'orde del Temple, i li comunica que ells han presentat una ferma de dret amb fidancers
davant el procurador general del regne deValència però que, malgrat això, la seua gent i
vassalls de Vilanova d'Alcolea continuen intentant fer mal als veïns de Vilafamés i béns de
l'orde de l'Hospital arran de l'assalt que aquesta havien fet anteriorment contra el poble
de Vilanova. Per això ara Miquel Tovars presenta ferma de dret i fidancers directament al
mestre del Temple. Aquest, seguidament, respon que era públic i notori l'atac que havien
patit, amb la mort de dos veïns i el furt de gran nombre d'animals, però que es reservava
el dret de denunciar-ne quan ho considerés oportú, i acaba per donar-ne també fidancers.
Testimonis Ferrer de Juneda, Espàrec de Besora, Passamon Masquefa, Joan d'Alagó i Domingo
Pasqual.
Notari, Ramon Aguilar, notari públic de Castelló de la Plana.
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 491.
Conexeran totz que
de Cardona, maestre en Aragó e en Catalunya per la cavaleria de la casa del
Temple e devant lo notari e els testimonis dejús escritz, e dix e protestà ço que
dejús és contengut:
Davant vós, noble, discret e religiós baró frare Berenguer de Cardona, maestre
en Aragó e en Cataluyna per la cavaleria de la casa del Temple, yo, en Michel
Tovarç, per nom de procurador del honrat frare R[amon] de Belloch, comanador
de la casa de Burriana e d'Onda, comparec denant vós, dit sényer maestre, jasia
que
dell regne de València per rahó de la discòrdia ça hab enrere aüda intre lo
dit comanador, hòmens de Vilafameç de la una part, e lo comanador e los hòmens
de Vilanova del Temple de l'altra. Enperò, com lo dit senyor comanador e yo, dit
procurador, ajam novelament entés que vós, dit senyor maestre, per rahó de la dita
discòrdia entenetz a donar mal e dampnatje al dit comanador e a los hòmens de
sa batlia e a sos béns, menyspreada la dita ferma, requir vós protestant que vós de
les dites coses vos dejatz cessar e reebre dret del dit comanador per rahó de la dita
discòrdia, e ara de present ofir vós ferma de dret per nom desús dit en poder, si
pendre
de Tarragona e del bisbe de Tortosa o de tot altre jutje ecclesiàstich o seglar, e ara
de present, a superabundant cautela per nom desús dits, dón vós fermança de dret
en Bayart de Salvaterra e en P[ere] Berenguer, qui sí e sos béns obligen per les
dites coses. En altra manera, si vós mi reebre no voletz a les dites coses, protest que
si àls s'í esdevenia, ço que Déus no vula, seria en càrrech e en colpa vostra de vós,
dit senyor maestre, e no del dit comanador, qui estar vol a dret e a coneguda dels
ditz jutges. E d'aquestes coses totes damunt dites e sengles deman a mi ésser feyta
pública carta per vós, en R[amon] Aguilar, notari públich de Castelló.
E encontinent, lo dit maestre dix e respòs a les coses dites e posades per en
Michel Tovarç, qui
salu primerament e protestat que no entén que ell sia procurador, ni res que ell aja
protestat aja neguna força ni valor, dix que quant a ara ell no entenia fer demanda
contra el dit comanador e hòmens de Vilafameç ni fer mal ni dan, mas és cosa
notòria e manifesta que
Vilafamez, mà armada corregueren e esvahiren lo terme de Vilanova de la tinença
de les Coves, no ha trobada fadiga de dret en lo dit maestre ni en la justícia del
dit loch de Vilanova, e per sí se
loch e hocís aquí dos hòmens e feren nafres e altres dans donaren als hòmens del
dit loch, e aquestes coses ell demanarà can li semblarà que a fer faça e axí con sia
fahedor. Encara dix lo dit maestre que negú no devie ésser forçat de fer demanda si
fer no la volie, mas que ell ó demanaria axí com degués en son loch e en son temps.
Encara dix lo dit maestre que si
contra
compliment de dret, breument e sens tota malea là hon degués e axí com degués,
e sobr'açò ell dóna fiances de dret en P[ere] Gilabert e en G[uillem] Ferruç, vehins
de Burriana, la qual fermança éls atorgaren e sí e lurs béns obligaren, e d'aquestes
coses, a conservació de son dret e aver perdurable memòria, manà fer carta partida
per letres de les dites coses.
E encontinent lo dit Michel Tovarç féu legir lo seu procuratori davant lo dit
maestre per rahó del dupte contengut en sa resposta.
presentibus testibus Ferrario de Juneda, Spurio de Besora, Passamon Masquefa, Iohanne
d'Alagó et Dominico Paschasii.
Signum Raymundi Aguilar, notarii publici Castellionis Campi Burriane, qui hoc
scribi fecit et clausit die et anno prefixis.
1295, maig, 17. Sant Mateu.
Jaume Forner, veí de les Coves, Ramon Goçalbo, veí d'Albocàsser, Ramon Montserrat, de
Tírig, i Pere Olzina, de la Salzedella, en nom dels veïns de la tinença de les Coves compareixen
davant l'obrador de Mateu Ciurana i protesten a fra Arnau de Soler, comanador de
Cervera de l'orde de l'Hospital perquè ara se
mesuratge als pobles d'aquest orde, i que ells abans només pagaven la meitat però que, ara,
com a nous vassalls del Temple, n'estan totalment exempts. El comanador respon que no ho
accepta perquè no demostren que siguen síndics dels seus consells municipals i que, a més,
tenen dret a cobrar-ne i ho demostrarà en el seu moment.
En són testimonis Arnau Aster, veí de Morella, i Arnau Català i Berenguer Gomar.
Notari, Berenguer Mercer, notari públic de la vila de Sant Mateu.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 508.
Mercer, notari, e dels testimonis dejús escrits, en la vila de Sent Matheu,
davant l'obrador d'en Matheu Siurana, en Jachme Forner, vehín de les Coves, e
en Ramon Guoçalbo, veín d'Albocàcer, e en Ramon Monsserrat, de Téritg, e en
P[ere] Olzina, de la Salzadela, en nom propri lur e de les universsitats de la tinença
de les Coves, comparegren davant l'onrat frare A[rnau] de Soler, comanador de
Cervera, diens que com los hòmens del Temple sien e dejen ésser franchs de leuda,
peatge, pes, mesuratge e d'altres serviis en tota la terra del Spital e, ans que
òmens de la tinença pervenguessen a la senyoria del Temple, fosen franchs e
de Sent Matheu de la meytat de leuda, pes, peatge, mesuratge, e ara, contra rahó e
lur usança e franquea, no degudament los hòmens de la dita tinença sien forçats en
Sent Matheu pagar leuda éntegrament.
Per açò los damunt dits protestaren éls, e la dita tinença, éser forçats contra
dret e rahó, franquea e usança de pagar la dita leuda, e protestaren a éls e a la orden
del Temple éser salu tot lur dret e defenssió que àn de no dar e pagar la dita leuda
o altre servii. E que de les damunt dites cosses los damun dits, en lur loch e en lur
temps, pugen aver testimoni de veritat, pregaren e requeriren a mi, notari, que
en feés carta pública de protestació a conservació de lur dret.
A la qual protestació frare A[rnau] de Soler, comanador de Cervera, dix que
él no ere tengut de respondre per ço car los dits protestants no
ne procuradors del Temple ne jurats ne procuradors d'aquels lochs per raon dels
quals éls protesten. Emperò diu lo dit comanador si justament fer pendre leuda e les
altres cosses per éls protestades segons que él demostrarà en son loch e en son temps.
Presens testimonis a totes les damun dites coses n'Arnau Aster, vehín de
Morella, n'Arnau Català e en Berenguer Guomar.
et clausit.
1295, juliol, 26. Prop Vilanova d'Alcolea.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, arriba a un acord amb fra
Bernat Desbosc, comanador de Borriana de l'orde de l'Hospital, per tornar-se els homes
i ramats que s'havien pres els uns als altres perquè els vigilants de la gabela de la sal de Peníscola
havien detingut i embargat un mul d'un veí de Vilafamés que portava sal de forma
il·legal, i la gent d'aquesta localitat se
En són testimonis Guillem Berenguer, habitador de Castelló de la Plana, i Domingo Ferrer i
Pere Mateu, habitadors de Cabanes.
Notari, Ramon Gonçalbo, notari públic del terme de les Coves de Vinromà.
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 530.
Coneguen tots quants aquesta present carta veuran que con l'onrat frare Ramon
Çaguàrdia, comanador de Peníscola, agués peynorat e preses hòmens e bestiar gros
e menut e
tolgueren segons que era dit als guardadors de la gabeylla de la sal de Peníscola, qui
aquel avien trobat portan sal del col de la Garrovera ençà. Per açò, lo dit comanador
de Peníscola, a instància e a precs del honrat frare Bernat Deçbosch, comanador
de Borriana, tornà a él los hòmens e les bèsties groses e menudes, e fo feyta avinença
entre
comanador de Peníscola en la condició que
falb, no emperò faent perjudici a les deffensions que
Enaxí que si
rahó e dret que l'Espital avia en deffendre o en demanar aquel aja per la dita mula.
E el dit comanador de Peníscola dix protestan que jas fos que él ara de benignitat
retés aquela peynora, que fos al Temple salvu tot aquel dret de demanar que ha per
rahon de la força feyta als guardadors de la gabela.
Fo feyt açò prop Vilanova,
Presentibus testibus Guillelmo Berengarii, habitatori Castelionis, Dominico Ferrarii
et Petro Mathei, habitatoribus de Cabanes.
Signum Raymundi Gunçalbi, publici notarii termini Covarum de Vinromano auctoritate
domini magistri milicie Templi qui hec scripsit et clausit.
1295, juliol, 31. Peníscola.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix al coll de
Poatx, en el límit dels termes de Cervera i Peníscola, i presenta davant fra Arnau de Soler,
comanador de Cervera, i fra Bernat Desbosc, comanador de Vilafamés, de l'orde de l'Hospital,
un memorial defensant el seu dret i atorgant fermances per un possible plet entre ells.
La causa és que, malgrat els privilegis reials que tenien de la gabela de la sal de Peníscola,
els seus vigilants havien pres un mul d'un veí de Vilafamés que en portava sal no declarada
i que aquest, aleshores, toca so d'alarma i anaren a ajudar-lo els veïns de la pobla de Borriol
i de la Pobla Tornesa. Posteriorment aparegueren un grup de veïns de Vilafamés i fins i tot
el propi comanador d'aquesta vila, els quals prengueren el mul i perseguiren els vigilants
fins que aquests es refugiaren a Miravet, on reberen amenaces de l'esmentat comanador.
Per aquestes raons fra Ramon Saguàrdia assaltà el terme de Vilafamés i prengué diverses
penyores, tornant-se després a Vilanova d'Alcolea on acabaren uns i altres intercanviant els
animals embargats.
En són testimonis Pere Tallaferre i Bonanat Colom, veïns de Sant Mateu, i Ponç Tria i Bartomeu
Peres, veïns de Peníscola.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 531.
Coneguda cos sia a tots que en l'an de
kalendas Augusti,
frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, al coyll de Poatx, al departiment
del terme de Cervera e de Peníscola, en presència dels honrats frare Arnau de Soler,
comanador de Cervera, e de frare Bernat Dezbosch, comanador de Vilafameç,
a conservació de son dret e de la cavaleria del Temple, protestà [e] dix que com
lo senyor rey agés donada e liurada la gabella de la sal de Peníscola al Temple per
lo cambi de Tortosa ab tots sos drets, axí com acustumada ni usada és d'aver ni de
guardar, e sobre açò lo senyor rey aya manat en ses cartes que degéssem fer guardar
la dita gabella del coyll de la Garovera entrò al riu de Huylldecona e per tots altres
logars on és acustumada de guardar e en les cartes del senyor rey és contengut que
deya guardar. E sobre açò guardadors de la dita gabella fossen entre el coyll de la
Garovera e el riu de Huylldecona e trobassen una bèstia de Vilafameç qui portave sal
de Burriana e aquella prengessen los dits saliners axí com acustumat era de fer, e sobre
açò aquell de qui la bèstia era metés so e els hòmens de la Pobla de Burriol e de
Tornesa hisquessen al so e vengessen als gabelers que menaven la dita bèstia e
per qual raó menaven aquella bèstia. E sobre açò éls responeren que eren
guardadors de la gabella de la sal de Peníscola e que per manament de les cartes del
senyor rey que éls portaven, en les quals ere contengut que axí
aquella cosa, les quals cartes éls los mostraren e, vistes aquelles, los dits hòmens de
Burriol e de Tornesa dixeren als dits saliners que eren apparellats de donar-los consel
e ayuda en ço que éls pogessen, aytant com lur terme bastàs, e éls dixeren que no
fayen cosa perquè menester los fos ayuda, e axí anaven-se
E sobre açò los hòmens de Vilafameç vengeren ves éls ab armes e meteren-se
davant los saliners e la bèstia que menaven, e tolgeren-los la bèstia forcívolment ab
grans colps de pedres que
rey que no u fessen e mostran-los les cartes del senyor rey, les quals éls no volgeren
obeyr ans dixeren que en nenguna manera éls aquelles no obeyrien. E quan foren
ajustats tro a
en què los dits saliners s'alçaren e, mentre éls estaven aquí, lo dit frare Bernat Dezbosch,
comanador de Vilafameç, ab lo romanent dels altres hòmens de Vilafameç
vénch ves éls aytant com pogé. E quan los dits saliners veeren venir lo dit comanador
ab los altres hòmens pensaren de fugir per les muntayes, e éls encalçaren-los
tro sus a Miravet, e aquí reculiren-se e pregaren a aquells de la villa que
tenir a dret. E sobre açò, quan lo dit comanador de Vilafameç fo aquí, los dits
saliners li dixeren si porien exir e parlar ab él en fe del Espital, e él dix que hoc, e
quan foren davant él mostraren-li les cartes del senyor rey e requeriren-lo de part
del senyor rey e ab les cartes ensems del seu manament que la bèstia que tolta los
avien no degudament, los degés fer tornar.
E sobre açò lo dit comanador de Vilafameç respòs que totes les cartes que
éls portaven del senyor rey ni quantes él los en podria fer escriure dins un an, que
no
muntera que portava si aconsegir-los agés. E axí pararen-se los dits saliners del dit
comanador sens que no
totes aquestes coses feeren saber al dit frare R[amon] Çaguàrdia segons que desús
és contengut.
E él sobre açò requerí lo dit comanador de Vilafameç de part del senyor rey
e
a él, degés restituir ço és a saber, la bèstia ab tot ço que portava, al portador de la
letra, la qual cosa él no volch fer. E car lo dit frare R[amon] Çaguàrdia veé que
éls li tolien la dita bèstia ab ço que portava, en la qual éls negun dret no avien, covingé
a anar a Vilafameç a penyorar per la dita rahó, e axí com él la dita penyora
faye e la-se
él ab armes e axí los seus hòmens, defenen-se d'éls, pararen-se del dit loch e, quan
éls ageren menada la dita penyora dins lo terme de Vilanova, lo dit comanador de
Vilafameç li tramès a dir que
e, quan fo aquí vengut, él lo requès que li degés retre les penyores que se
menades, e el dit frare R[amon] Çaguàrdia respòs-li que u faria volenter ab que li
retés e li tornàs aquell mul ab tot ço que portava, que él ab sos hòmens avien tolt
als dits saliners seus.
E sobre açò él respòs que aquell mul no era en son poder, que ans l'avia
menat aquell de qui era en la tinença d'en G[uillem] d'Anglesola, mas dix que era
apparellat de liurar al dit frare R[amon] en loch del dit mul e de ço que portava,
altres bèsties que valgés aquell o més que aquell. E él sobre açò reebé una mula
del dit comanador de Vilafameç en loch del dit mul que él tolt avie als dits saliners
no degudament, e era que res él no avie, e d'açò féu fer lo dit frare R[amon] una
carta pública com reebie del dit comanador de Vilafameç la dita mula en loch del
dit mul, e axí encontinent deliurà-li totes aquelles penyores que él e sos hòmens
avien preses per la dita raó.
E sobre totes les coses desús dites lo dit frare R[amon] dix als dits comanadors
que en les coses que éls requerien ni posaven contra él, que ere aparellat
d'anar davant lo senyor rey e que en son poder farie dret e rahó axí com él conegés
que fer-ho degés. E d'açò offén fermances de dret Orlando Péreç e Berenguer
Sobirats, los quals atorgaren les dites fermanceries e obligaren lurs béns, e per què
en son loch e en son temps lo dit frare R[amon] Çaguàrdia pogés aver testimoni
de veritat, pregà e requerí a mi, dit notari, que de les dites coses li feés carta pública
per aver memòria perdurable.
Açò fo feyt en Peníscola el dia damunt dit.
Presens testimonis en P[ere] Tayllaferre, en Bonanat Colom, vehins de Sent
Matheu, en Ponç Tria e
emendato in
1295, agost, ? Peníscola.
Fra Arnau de Soler, comanador de Cervera de l'orde de l'Hospital, compareix davant fra Ramon
Saguàrdia, comanador de Peníscola i de la tinença de les Coves de l'orde del Temple,
i li presenta una carta d'en Ponç de Miravalls, lloctinent del procurador general del regne
de València, per la qual li qui ha estat assabentat de l'assalt que havien comés els templers
contra la gent de Vilafamés i li diu que aquests estaven sota protecció reial i que tornen
les penyores que els prengueren. i fra Saguàrdia respon que tot el que feren fou en defensa
dels drets del Temple i del rei perquè els Hospitalers no havien lliurat una mula carregada
il·legalment de sal, per la qual cosa torna a demanar que complisquen amb la seua obligació
legal.
En són testimonis Pere Claver, Ferrús Ferre i Bartomeu Peres, veïns de Peníscola.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 543.
[de] [Cervera], [compareix] [a] Peníscola davant l'onrrat, religiós e honest frare Ramon
Çaguàrdia, comanador del Temple de Peníscola e de la tinença de les Coves,
e en presència de mi, notari dejús escrit [...] presentà e legir féu per mi, dit notari
dejús escrit, al dit comanador de Peníscola una letra e
en Ponç de Miravaylls, tinent loch [de] [procurador] [per] [lo] noble hinfant en Pere,
procurador del regne damunt dit, la tenor de la qual és aytal:
Al honrat, religiós frare R[amon] Çaguàrdia, comanador de Peníscola e de
la [tinença] [de] [les] [Coves], [de] [nós] [en] [Ponç] de Miravaylls, tinent loch de procurador
en lo regne de València, saluts e bona amor. Fem-vos saber que avem entés de part
de frare Bernat Dezbosch, comanador de [Vilafamés] [...] vós dimarts ara prúximament
passat vingés ab companya d'òmens de cavayl e de peu armats al loch de
Vilafameç e que combatés lo dit loch e matàs hòmens [...] [...]res béns, e el bestiar
gros e menut que aquí era vos en menàs, de la qual cosa, si enaxí és, molt nos maraveyllam
per tal com s'és feyta en gran menyspreu de la dominació [...], majorment
com lo comanador de la batlia de Burriana aja fermat en poder nostre de fer dret a
tot clam o demanda que hom agés, d'él ni de la batlia de Burriana e dels hòmens de
la dita batlia. E com vós la dita malefeita, sobre la ferma de dret damunt dita, feita
ayats, dehim e manam a vós, de part del senyor rey e del senyor hinfant en Pere,
procurador del regne damunt dit, que encontinent vistes les presents retats e retre
façats una mula que tenits e tot altre bestiar que us n'ajats menat del dit loch al dit
comanador o a qui ell volrrà en son loch. E comparegats davant nós per fermar dret
e fer dret sobre les dites coses, en altra manera nós hiríem sobre vós ab totes les osts
de la terra si açò no complits. E de nós altra carta ne altre manament no esperets car
aquesta us trametem per primera, segona e terça citació e peremptòriament.
comanador de Vilafameç de reebre totes aqueles coses que
manà retre al dit comanador de Vilafameç, e totes les damunt dites coses
requerí lo dit comanador de Cervera que per mi, dit notari dejús escrit, li fosen
meses en forma pública a conservació del dret del Espital.
E feyta la dita presentació lo dit frare R[amon] Çaguàrdia, comanador de
Peníscola, protestà e dix que él, en menyspreu del senyor rey ni en vituperi del
Espital, no penyorà a Vilafameç ni féu negunes coses no degudes ans dix e protestà
que per auctoritat del manament del senyor rey e a conservació del dret de la
gabella de la sal de Peníscola a guardar, que
donà e
violentment e injuriosa e escomogudament, e absò en menyspreu del manament
del senyor rey, tolgren una bèstia mular que portava sal qui no avie presa de la dita
gabella de Peníscola, on pendre-la devie, e encara encalçaren als guardadors de la
dita gabella a mort tro a Miravet, los dits gabelers al dit comanador de Vilafameç e
als altres mostran les cartes del senyor rey e requerín de part del senyor rey que la
bèstia e les altres coses que
fer ni àn feyta encara huy. E com per lo dit frare R[amon] Çaguàrdia ne fossen
estats requests e amonestats ab letra sua partida per letres que degessen restituir e
reddre la bèstia e ço que portava, per auctoritat e per manament del senyor rey, e
açò fer no volgeren, covengé al dit comanador penyorar a Vilafameç degudament
e en colpa e en defaliment dels qui les dites coses no volien restituir ni encara huy
ne àn restituïdes, ni degudament feyt ço que fer deuen, ans cové encara per la dita
rahó a aquells penyorar e destrényer.
Proteste que el dit frare R[amon] Çaguàrdia no entén que negú oceys ni
nafràs ni robàs ni trencàs ni talàs vinyes ni arbres ni feés neguna cosa no deguda, e
si neguna cosa s'í covengé a fer, féu-se en deffensió e per fer la dita penyora e per
auctoritat del manament del senyor rey. Encara per la present presentació e protestació,
ab gran instància suplican, requer lo dit frare R[amon] Çaguàrdia, comanador
de Peníscola, e de part del senyor rey al procurador sobredit, aver d'él
ayuda e consel per cobrar la dita bèstia e les coses que aquella portava, la qual no
degudament fon tolta als gabelers, e encara d'aver rahó e satisfació de la violència
e de la injúria que feyta és per éls no degudament al senyor rey e a la guarda de la
dita gabella. Encara protesta e dix que per la dita rahó no cové a él fermar dret en
poder del dit procurador ni el dit procurador no
sa batlia e
e de les dites coses requerí a mi, dit notari, que li
Açò fo feyt en Peníscola el dia e l'an damunt dit.
Presens testimonis són d'açò en Pere Claver, en Ferrús Ferre, en Bertolomeu
Péreç, vehins de Peníscola.
supprapositis in
et clausit loco, die et anno in prima linea contentis.
1295, agost, 3. Peníscola.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, nomena en Ferrús Ferre
el seu procurador per a actuar davant en Ponç de Miravalls, lloctinent de procurador del
regne de València, en el plet en defensa dels drets de la gabela de la sal de Peníscola.
En són testimonis Pere de Maderes i Bertolí Vicent.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 533.
Conegen tots com nós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, per nós
e tots los nostres fem, ordenam e establim special procurador nostre vós, en Ferruç
Ferre, present e la procuració reebent, a comparer en loch nostre e per nós davant
l'onrrat en Ponç de Miravaylls, tinent loch de procurador en lo regne de València, qui
a nós apelave, citave e amonestave, e en dir e en al·legar nostra raó e nostres privilegis
e nostres defenimens e en fer davant aquell protestació, suplicació, requisició, e en
demostrar a aquell la carta o cartes e privilegis o altres rahons legítimes que nós e la
honrada cavaleria del Temple avem del senyor rey de la gabella de la sal de Peníscola e
de la guarda d'aquella. E encara en loch nostre puxats dret fermar davant él e fer rahó
e dret per nós e en loch de nós axí com deyam e là on deyam, e fer encara e dir e
protestar totes altres coses que a vós sien vistes fer necessàries ni que nós fer ni dir
pogéssem si personalment aquí erem, e encara en demanar a aquell consel e ayuda
per manament del senyor rey. E qualque cosa per vós serà feyt, procurat e enantat en
les dites coses, nós o tendrem per ferm e negun temps per nós no serà revocat.
Açò fo feyt en Peníscola,
fermam e atorgam.
Presens testimonis en Pere de Maderes e
1295, agost, 3. Peníscola.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, presenta a fra Arnar de
Soler, comanador de Cervera de l'orde de l'Hospital, una carta del procurador general del
regne de València per la qual li mana que torne als Templers el mul embargat a un veí de
Vilafamés per portar sal que no era de la gabela de Peníscola o, en cas contrari, manarà fer
penyores entre els béns de la gent de Vilafamés.
En són testimonis Pere Claver, Bartomeu Peres i Ferrús Ferre.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 534.
e dels testimonis dejús escrits, frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola,
requerí de part del senyor rey a frare Arnau de Soler, comanador de Cervera, qui
present era, qui axí com a procurador de frare Bernat Dezbosch, comanador de Vilafameç,
presentà a él una carta del procurador de València en loch de frare Bernat
Dezbosch, comanador de Vilafameç, que tornàs a él e en son poder un mul ab tot
ço que portava lo qual per los guardadors de la gabella de la sal de Peníscola fon
pres ab sal que no ere de la dita gabella, lo qual per lo comanador de Vilafameç e
per sos hòmens los fon tolt no degudament e en menyspreu del senyor rey. Encara
de part del senyor rey e d'actoritat del manament seu lo requerí que li degés
fer raó e satisfació de la violència e injúria que per lo dit comanador de Vilafameç
e per sos hòmens fon feyta als guardadors de la dita gabella. En altra manera, si açò
fer no volie en fadiga d'éls, d'actoritat del manament del senyor rey covendrà al
dit frare R[amon] Çaguàrdia, a conservació del dret de la dita gabella, penyorar e
destrényer coses e béns de Vilafameç per la dita rahó. E per què fos vist que en colpa
e en defalta d'éls fos feyt, requerí a mi, dit notari, per aver memòria perdurable
ésser feyta carta pública.
Açò fo feyt en Peníscola el dia e
Presens testimonis en P[ere] Claver, en Bertomeu Péreç e
literis suprapositis in
1295, agost, 11. Peníscola.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, presenta a fra Arnau de
Soler, comanador de Cervera de l'orde de l'Hospital, una requisició del rei manant-li que
donés satisfacció al primer quant a l'embargament d'una mula que portava sal que no era de
la gabela de la sal de Peníscola. Aquest segon li respon que ja n'han donant garanties davant
el procurador general del Regne i que no accepta les reclamacions del Templer.
En són testimonis Pere Claver, Bartomeu Peres i Ferrús Ferre.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 532.
e dels testimonis dejús escrits, frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola,
de part del senyor rey e d'actoritat e del manament seu, pregà e requerí a frare
Arnau de Soler, comanador de Cervera, mostran a él e fen legir lo manament del
senyor rey que li degés dar ayuda e consel per cobrar una bèstia mular e ço que
portave, qui fon presa per los guardadors de la gabella de la sal de Peníscola, la qual
los fon tolta per lo comanador de Vilafameç e per sos hòmens; e encara d'actoritat
del manament del senyor rey lo requerí que li donàs consel e ajuda d'aver rahó e
satisfació de la violència e injúria que fon feyta als guardadors de la dita gabella, en
menyspreu del manament del senyor rey, e per aver memòria perdurable requerí a
mi, dit notari, que li
A la qual requisició lo dit frare A[rnau] de Soler respòs que com fos cert a él
que
del regne de València per la dita rahó, e encara lo dit frare Bernat agés una
bèstia liurada al dit frare R[amon] Çaguàrdia per aquella que
demana, la qual bèstia lo dit procurador manà per sa carta al dit frare Ramon que
aquella torn e reta al dit frare Bernat, per totes aquestes rahons diu lo dit frare
A[rnau] de Soler que él no és tengut en aquest cas de dar-li ajuda ni consel per
la ferma de dret per lo dit frare Bernat feyta car seria contra fur de València per ço
com tot hom donan fermances de dret deu ésser assegurat en lo dit regne.
El dit frare R[amon] Çaguàrdia dix e protestà que, no contrastan la ferma
que diu ésser feyta per frare Bernat Dezbosch en poder del tinent loch de procurador,
que él deu donar ayuda e consel al dit frare R[amon] Çaguàrdia per auctoritat
e per lo manament del senyor rey, car lo manament del tinent loch de procurador
no és ni pot ésser contrari al manament sobirà del senyor rey, e
Soler dix que no entenia que
Açò fo feyt en Peníscola el dia e
Presens testimonis en Pere Claver e en Bertolomeu Péreç e
anno in prima linea contentis.
1295, octubre, 18. Portell de Morella.
Bartomeu Descamps, veí d'Ares i síndic de fra Domingo d'Escanella, lloctinent del comanador
d'Ares de l'orde del Temple, i del seu consell municipal, compareix davant Ramon Vaquer,
justícia de Portell, i dels seus jurats, i els presenta una carta de dit frare en la qual es queixa
que havien atacat, segrestat i fet pagar uns diners a Pere Ros, veí d'Ares, per acusacions
d'un anterior conflicte no resolt, per la qual cosa els reclama que actuen per la via judicial
que correspon. Seguidament reclama al consell de Portell que tornen els diners embargats
i lliuren a la justícia els veïns seus que atacaren a en Ros per trencament de la seguretat del
camí reial.
En són testimonis Berenguer Torà, Jaume Ros i Ramon Piquer, veïns de Morella.
Notari, Bernat Borràs, notari públic d'Ares.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 558.
Conexeran tots quants aquesta carta veuran ni oyran com aytal dia que és dit
kalendas en noembre en l'an de
Bernat Boraç, notari públich d'Ares, e dels testimonis dejús scrits comparech en
Bertolomeu Dezcamps, veyn d'Ares, en nom e en veu d'en frare Domingo d'Escanella,
tinent loch de comanador en Ares, e de la justícia e dels jurats e dels pròmens
del dit loch d'Ares, comparech en la villa de Portel davant en Ramon Vaquer,
justícia de Portel, e d'en G[uillem] Jovan e en Barberà de Belloch, jurats, e tota
la universsitat del dit loch de Portel, e presentà e legir féu davant lo dit justícia e
jurats e los pròmens del dit loch de Portel una letra en paper escrita segelada e
dors, la qual letra ere del desús dit frare Domingo e de la justícia e dels jurats e dels
pròmens d'Ares, la qual letra ere sigelada ab lo sigel del dit conssel d'Ares, la qual
letra venie a la dita justícia e jurats e als pròmens de Portel, la tenor de la qual tal és:
Als molts savis e honrrats justícia e jurats e los pròmens de Portel, de mi,
frare Domingo d'Escanella, tinent loch de comanador en Ares, e de la justícia e
dels jurats e dels pròmens del dit loch, salutz e bona amor. A la vostra saviea per la
tenor de les presents vos fem saber de com vénch davant nós en P[ere] Ros, veyn
nostre, clamant e querelant de vosaltres e posà davant nós de com él que se
venie devés Ares e, quan fo fora de Portel un gran troç veniens per lo camín real,
eixqueren ben
foren a él, prengeren-lo e tornaren-lo-se pres entrò prop de Portel, e quan foren
prop de Portel, P[ere] Berenguer e d'altres veyns vostres posaren clam contra lo dit
P[ere] Ros que él ab altres òmens d'Ares, que avien pres a éls e
n'Artal d'Alagó, a qui Déus perdon, e que li avien tolt al dit P[ere] Berenguer
sous fins a
tan osats de trencar ne de crebantar lo camín real ne
ni destrényer al dit veyn nostre, ne
la dita raó sens fadiga de dret que en lo loch d'Ares no atrobàs, e com vosaltres
demanats e consentits demanar e aveu destret e enbargat e peyorat e fet pagar al
dit veyn nostre los dits
do[n] Artal d'Alagón, a qui Déus perdó, maravelam-nos fort en vosaltres de
com sou tan osats de començar tal quosa per tal quar lo senyor rey, quan lo canbi
ab la cavalleria del Temple, fer-nos féu bon privillegi de tots los dans e mals e
maleficiis que los omes d'Ares ne de la tinença de les Quoves agéssen feyt en lo
temps trespassat tro lo dit cambi se féu ab la dita cavalleria del Temple. Per què us
pregam e us requerim de part del senyor rey e per lo privilegi a nós dat e atorgat
e confermat per lo dit senyor rey, que encontinent façats retre e deliurar los dits
sous ab tots los dans e messions feytes e per fer per la dita raó. Encara us requerim
de part del senyor rey que los dits malfeytors e crebantadors del camín real sien
presos o hafiançats per ésser a la mercé del senyor rey, encara axí com aquels que
són crebantadors e trencadors e que vénen contra los privillegis del senyor rey e
contra la sua volentat e lo seu manament. En altra manera nós enantaríem segons
que raó sia faedor, a falta e a fadiga vostra.
Dada en Ares,
E legida la dita letra lo dit en Bertolomeu Deçcamps, en nom e en veu del
dit tinent loch de comanador en Ares e de la justícia e dels jurats e dels pròmens
del dit loch, demanà e requerí als desús dits justícia e jurats e los pròmens de Portel
que encontinent li deliurassen los dits
per força al dit P[ere] Ros non deüdament e injusta, e totes les messions e dans
que per aquela raó feyt avien ne farien per la damun dita raó ne sofert. Encara
requerí en nom e en veu dels desús dits que los trencadors e creban[tadors] del
camín del senyor rey e los trencadors e crebantadors del privil·legi del senyor rey,
sien presos o finçats per ésser a la mercé del senyor rey axí com aquells qui vénen
contra lo manament e la volentat e contra los privil·legis del senyor rey. E feyt lo
requeriment per lo dit en Bertolomeu Deçcamps en nom e en veu dels desús dits
tinent loch de comanador e de la justícia e dels jurats e dels pròmens d'Ares, e legida
la dita letra, demanà e requerí a mi, notari desús dit, que per mon oficii scrivís
e en forma pública metés la dita presentació de la dita letra e lo dit requeriment
feyt ab dit justícia e jurats e als pròmens de Portel e totes les quoses per mi dites e
totes raons, a conservació del dret de la orde de la cavalleria del Temple e de tota la
universsitat de la villa e del terme d'Ares. E per què la dita presentació e requeriment
no puxca éser negat ne abcegat e que puxca demostrar lo dit tinent loch de
comanador e los pròmens d'Ares totes ores que a éls ben vist serà faedor, man-ó
metre en forma pública e yo, dit Bernat Boraç, notari públich d'Ares, estat request
per mon ofici per lo dit en Berthomeu Deçcamps, en nom e en veu dels desús dits
la dita presentació e requeriment per mon ofici en forma pública metí, presents
testimonis Berenguer Torà e Jacme Ros, e R[amon] Piquer, veyns de Morella.
et suprapositis in
linea ubi dicitur féu, die et anno quo supra.
1295, octubre, 21. Morella.
Fra Ramon d'Escanola, lloctinent del comanador d'Ares de l'orde del Temple compareix davant
Pere Ricart, justícia de Morella, i, després de presentar-li còpia de dos documents del
rei Jaume II en els quals perdona i anul·la qualsevol reclamació per dans contras els hòmens
d'Ares quan encara eren vassalls d'Artal d'Alagó per la guera que hi hagué aleshores, es
queixa que el justícia i homes de Portell havien pres Pere Ros, veí d'Ares, per cobrar-li uns
diners d'indemnització. El justícia de Morella li respon que ell no en sap res però que si hi
ha denúncia, ell actuarà com pertoca.
En són testimonis Sanxo de Tena, porter reial, Pere de Vinatea, Pere de Paners, Bernat Roig i
Bonanat Escolà.
Notari, Jaume d'Urgell, notari públic de Morella.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 560.
quinto,
P[ere] Ricart, justícia de Morella, comparech el religiós frare R[amon] d'Escanola,
tinent loch de comanador en Ares, e dix e demostrà al dit justícia, a conservació
del dret dels frares de la cavaleria del Temple e dels hòmens d'Ares, que com lo
senyor rey en lo tractament del cambi de la ciutat de Tortosa que féu ab lo senyor
maestre e ab los frares de la cavaleria del Temple, de Peníscola e de Ares e a tots los
lochs de la tinença de les Coves ab carta segons que és contengut en
d'aquela carta per auctoritat d'en P[ere] Barberà, notari de Morella, la tenor del
qual és aytal:
suo cereo pendenti sigillata de verbo ad verbum bene et fideliter sumptum
anno Domini
Noverint universi quod nos, Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum
et Valencie ac comes Barchinone, per nos et nostros presentes et futuros absolvimus, remittimus,
diffinimus et indulgimus vobis universis et singulis hominibus de Paniscola et de Ares
et omnium et singulorum locorum tenencie de les Coves, videlicet ville et castri de Covis
de Avinromano et de la Salçadella et de Albochàcer, de Villanova, de la Serra et de
Terig, in perpetuum omnes iniurias et maleficia per vos illata contra quascumque personas
tempore quo eratis nobilis Artaldi de Alagone, et omnes peticiones, acciones et penas civiles et
criminales quas contra vos vel bona vestra racionibus supradictis movere, exigere vel infligere
possemus vobis vel vestris, exceptis tamen debitis fideiussonibus et demandis de ereditabus
de quibus teneamini facere querellantibus de isdem iusticie complimentum, facientes vobis
et vestris de predictis omnibus et singulis finem perpetuum et pactum de non petendo sicut
melius dici potest et intelligi ad vestrum vestrorumque salvamentum et bonum intellectum,
inponentes nobis et nostris in premissis sillencium sempiternum. Mandantes universis oficialibus
et subditis nostris presentibus et futuris quod presentem absolucionem, remissionem,
difinicionem et indulgenciam firmam habeant et observent et non contraveniant nec aliquem
contravenire permitant aliqua racione.
Datum Dertuse, quatuor decimo kalendas Octobris anno Domini
omes de Morella e de Terol e de les aldeyes sues que la dita absolució aguesen ferma
entre moltes coses contengudes en aquel manament, segons que és contengut
en un treslat feit per auctoritat del dit en P[ere] Barberà la tenor del cual és aytal:
cum sigillo suo de verbo ad verbum bene et fideliter sumptum
Domini
Iacobus, Dey gracia rex Aragonum, Sicilie, Maioricarum et Valencie ac comes Barchinone,
fidelibus suis hominibus Turolii et Morelle et aldearum suarum, salutem et graciam. Ex
parte venerabilis magistri millicie Templi intelleximus quod vos seu aliqui vestrum tenetis in
regardo homines de Arres et locorum tinencie de Covis qui fuerunt nobilis Artaldi de Alagone,
racione maleficiorum per ipsos vobis illatorum tempore guere quam habebamus cum dicto
nobili. Unde cum nos in compossicionem quam fecimus cum dicto nobili promisserimus quod
fecerimus remitti et indulgi per nos dicto nobili et suis predessessoribus et omnibus vasallis et
valitoribus eorum et eciam omnibus qui iu[v]abunt eum et cum eo erant et cum suis vasallis
in guera predicta omnes iniurias et omnia maleficia que vobis fecissent, exceptis debitis
fideiussoribus et demandis de hereditatibus de quibus vobis facerent iusticie complimentum,
dicimus et mandamus vobis quatenus racione predicta non teneatis dictos homines de cetero
in reguardo nec inferratis vel inferi faciatis aut consenciatis malum aliquod sive dampnum
nec eciam faciatis eisdem peticionem aliquam seu demandam racione predictarum iniuriarum
et malificiorum vobis per eos illatorum.
Datum Dertuse,
dit senyor rey, a instància d'en P[ere] Berenguer, veín de Portel, pres fora la villa
en P[ere] Ros, veyn d'Ares, et forcívolment alí
dit P[ere] Ros en Porteyl e fes e consentís forcívolment fer composició entre el dit
P[ere] Ros et P[ere] Berenguer, de ynjúria que
así ésser feyta per lo dit P[ere] Ros en lo temps que
noble n'Artal d'Alagó. Et per aquela compossició, axí com a hom forçat et que
era en poder d'estranyes géns, lo dit P[ere] Ros agués a donar et pagar al dit P[ere]
Berenguer
la dita paga dels
contra lo dit P[ere] Ros erra de tot en tot estat feyt no degudament et contra la
absolució et manament damunt dit, lo dit frare R[amon], ab gran instància suplicant,
requerí al dit en P[ere] Ricart, justícia de Morella, que axí com aquel qui
és poderós et mayor sobre la justícia de Porteyl en son ofici degués manar per sa
carta fermament et descreta al dit justícia de Porteyl que fes retre e deliurar al dit
P[ere] Ros, hó aquel qui él voldria, los dits
aquesta raó li
e a la universitat d'aquel loch que contra la absolució e manament del dit senyor
rey d'aquí avant no vinguesen. Et per ço que
del dret del Temple e dels omes d'Ares, poguesen aver testimoni de veritat
davant lo senyor rey de totes les damunt dites coses, pregà e requerí a mi, notari,
que li
Enaprés, en l'endemà que fo disapte que
et
A la qual protestació en P[ere] Ricart, justícia de Morella, respòs que él no
ere cert ni sabie les coses desús protestades ésser veres segons que per lo dit frare
R[amon] eren protestades, mas si lo dit frare R[amon] se clamave de la justícia de
Porteyl hó de negun altre home del dit loc, él ere aparelat de fer compliment de
justícia al dit frare sens defugi et malea car en altra manera, segons fur de València,
él no podrie enantar sens clamater en aytal cas. Encara dix que si él volie citar ni
possar clams contra lo dit justícia de Porteyl o altre del dit loch, él era aparellat de
liurar sag hó sagç per fer venir aquel davant él.
del damunt dit frare R[amon], totes les damunt dites coses en forma pública mis.
Presentz testimonis en Sanxo de Tena, porter del senyor rey, P[ere] de Vinathea,
P[ere] de Paners, Bernat Rog et Bonanat Escollà.
et ad instanciam et requisicionem predictorum predicta universa et singula in publicam
formam redigit cum literis suprapositis in
loco, die et anno prefixis.
1295, desembre, 8. Castelló de la Plana.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en
Ponç de Miravalls, lloctinent del procurador general del regne de València, i li demana que
done protecció als guardians de la gabela de la sal de Peníscola, especialment davant els senyors
i veïns de Vilafamés, Borriol i la Pobla Tornesa. El lloctinent efectivament mana això,
però en Pere Eximenis de Montornés, senyor de Borriol, es nega a complir-ho si no hi ha
sentència, i dóna fermances de cara al plet corresponent.
En són testimonis Pere Pol, Pere Gilabert, Berenguer Roca i Bertomeu Gostanç.
Notari, Miquel Tovars, notari públic de Castelló de la Plana.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 588.
l'onrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, denant
l'onrat cavaler en Ponç de Miravayls, tinent loch de procurador en lo regne de
València, e ab gran instáncia requés al dit tinent loch de procurador que eil feés
asegurar los guardians de la gabela de la sal de Peníscola segons lo manament a eil
feyt per lo senyor rey e ab carta sua e segons la requissició e requissicions que
comanador à feytes al dit lochtinent de procurador, lo qual asegurament lo dit comanador
demane dels hòmens de Vilafamez, e del honrat don P[er]o Eximénez de
Montornés e d'òmens seus, e encara del senyor de Burriol e d'òmens del dit loch
de Burriol, dels quals los ditz guardians se temen que
persones. E lo dit tinent loch de procurador, encontinent respòs al dit comanador
e dix que eil és prest e apareyllat d'asegurar e fer asegurar los ditz guardians de la
gabela de la sal de Peníscola segons lo manament del senyor rey. Et lo dit tinent
loch de procurador en observar lo dit manament del senyor rey encontinent féu
manament al dit don P[er]o Eximéniz que eil feés manament als hòmens seus de
Tornessa que prengesen sal de la gabela de Peníscola e no d'altra e que aseguràs per
sí e per los dits hòmens de Tornessa los dits guardians. Et lo dit en P[er]o Eximéniz
dix que eil és e fo acostumat totztemps e sos hòmens e encara lo senyor de Burriol
e sos hòmens de pendre e comp[r]ar sal d'on se volran dins la senynoria del
senynor rey e axí que són en plena e pacífica posesió e que no exirie de possesió
sens sentència e coneguda de dret, e sobre la dita posesió dóna fermances en poder
del dit tinent loch de procurador que farà dret e complirà dret per sí e sos hòmens
e per lo senynor de Burriol per los hòmens d'aquel loch, ço és saber, en P[ere] de
Guimerà, en Berenguer Dezcoll e en P[ere] Roig, vehins de Castelló, qui la dita
fermanceria atorgaren e lurs béns hi obligaren.
Presents testimonis en P[ere] Pol, en P[ere] Guilabert, en Berenguer Rocha
e en Bertholomeu Gostanç.
scribi fecit et clausit cum supraposito et emendato in
1296, febrer, 27. Peníscola
Guillem Florenç, batle de Peníscola, compareix a Traiguera davant Arnau Català i li fa llegir una
carta del rei Jaume II dirigida a aquest per la qual el commina a tornar una mula carregada
amb sal i robes que l'havien penyorat els guardadors de la gabela de la sal de Peníscola i
ell l'havia recuperat per la força. El dit Arnau Català respon que ell no estava afectat per la
gabela i que no anava contra el rei.
En són testimonis Miquel Manresa, Nicolau Subirats i Esteve Manresa, veïns de Canet lo Roig.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 615.
Dimarts que hom contave
presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits, en G[uillem] Florenç, batle
de Peníscola, comparech en la villa de Vayll Trayguera davant n'Arnau Català e davant
aquell per mi, notari, legir féu una letra real del senyor rey, uberta, escrita en
paper, sagellada e
fideli suo Arnaldo Catalani, salutem et graciam. Ex parte venerabilis magistri milicie Templi
fuit expositum coram nobis quod cum vos pridie ingressetis cum quadam mula vestra de sale
Dertuse infra terminos gabelle salis Peniscole, et custodes gabelle salis predicti abstulissent
vobis dictam mulam cum sale et alia que portabat, prout est fieri consuetum, vos violenter
abstulistis dictum sal et alia que dicta mula tunc portabat quibusdam hominibus quibus
dicti custodes comendaverant supradicta, et nichilominus cominamini dictis custodibus inferre
malum et dampnum ac eosdem racione predicta tenetis ut dicitur in reguardo, de quo quam
plurimum admiramur, cum prohibitum et ordinatum sit quod nullus debeat inmittere de sale
Dertuse seu de aliquo alio sale infra terminos gabelle salis Peniscole supradicte. Quare vobis
dicimus et mandamus quatenus, visis presentibus, restituatis comendatori Peniscole dictum sal
et alia que dicta mula portabat que ut predicitur violenter abstulistis illis hominibus quibus
dicti custodes gabelle Peniscole comendaverant supradicta, et ipsos custodes racione predicta
non teneatis de cetero in reguardo nec eisdem malum aliquod faciatis. Alias mandamus per
presentes procuratori nostro regni Valencie vel eius locumtenenti quod si predicta vera existunt
vos ad restituendum comendatori Peniscole dictum sal et alia que dicta mula portabat et ad
assecurandum dictos custodes gabelle Peniscole cohercione debita vos compellant.
Datum Cesarauguste,
Sigillada.
E presentada e lesta la dita letra al dit n'Arnau Català, lo dit en G[uillem]
Florenç, batle, en defalta del escrivà de Vayll Trayguera qui la dita presentació no
volch fer, pregà e requerí a mi, notari dejús escrit, que de la dita presentació li feés
carta pública per aver perdurable memòria, e encara per auctoritat de la dita letra
lo dit en G[uillem] Florenç requerí al dit n'Arnau Català que retés e retre feés al
senyor comanador de Peníscola, o a él en son loch, aquella sal e robes que portava
aquella mula que a él fo presa per los guardadors de la dita gabella, la qual sal e robes
els avia pres e del mas de na Cabanes, on los dits guardadors avien comanades,
e encara que asseguràs que mal ni dampnatge no feés als dits guardadors segons que
tot açò pus clarament en la dita letra del senyor rey és contengut.
E encontinent lo dit n'Arnau Català respòs a la dita presentació e dix que
él no entenia aver preses sal ni robes del Temple ni en prejudici seu, ans entenia
que eren sues e que totstemps avia acustumat de pendre sal de Tortosa e que, per
aquesta raó, dix que él no retria la dita sal ni altres robes. Encara dix que él no tenia
en reguart los dits guardadors de la sal ni a aquells no avia en volentat de mal a
fer, ans dix que era apparellat quant a asò de complir lo manament del senyor rey.
Açò fo feyt en Peniscola el dia e
Presens testimonis Miquell Manresa, Nicholau Sobirats e Esteve Manresa,
vehins de Canet.
clausit die et anno in prima linea contentis.
1296, març, 8. La Penya
Fra Domingo d'Escanella, lloctinent de comanador a Ares per fra Ramon Saguàrdia, comanador
de Peníscola, es presenta davant Guerau de Banyeres, alcaid de Culla i procurador de
la tinença pel noble Guillem d'Anglesola, i li presenta una carta del rei Jaume II en la que
aquest li mana personalment que torne les penyores que havia pres de veïns d'Ares arran
del plet que tenien amb gent de Benassal. Respon l'alcaid que no les va a tornar però que
ell està a disposició de respondre les demandes que se li
oficials reials.
En són testimonis Ramon de Besora, escuder, senyor de la Torre d'en Besora, Pere Galceran,
veí de Morella, Arnau Mercer, veí de Sant Mateu, Pere Piquer i Berenguer Pujalt, veïns de
Benassal, i Jaume Bertran i Balaguer d'Enfesta, veïns d'Ares.
Notari, Bernat Borràs, notari públic d'Ares.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 620.
Conegen tots quants aquesta present carta veuran ni oyran quom aytal dia que
deye
Boraç, notari públic d'Ares, e dels testimonis dejús scrits, comparech frare Domingo
d'Escanella, tinent loch de comanador en Ares per lo honrat frare Ramon Çaguàrdia,
comanador de Paníscola en lo terme d'Ares, en Carbonera, loch nomenat
a la Penaroga, davant en Guerau de Bayneres, alcayt de Culla, procurador de la
tinença per lo noble en Guiem d'Anglesola, e al dit en Guerau presentà e legir féu
per mi, notari, una carta uberta en paper escrita del senyor rey e ab son segel en les
espatles segelada ab cera vermella gomada, la tenor de la qual carta tal és:
suo Geraldo de Bagnariis, alcaydo castri de Culla, salutem et dileccionem. Venerabilis et
dilectus noster frater Berengarius de Cardona, magister milicie Templi, conquerendo exposuit
coram nobis quod vos propria auctoritate indebite et iniuste pignorastis homines de Ares racione
contencionis que est inter homines de Benassal et homines de Ares racione terminorum
eorundem locorum. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus visis presentibus, restituatis
hominibus de Ares pignoram supradictam. Alias mandamus per presentes procuratori regni
Valencie vel eius locumtenenti quod si predicta vera sunt vos compellant cohercione debita ad
restituendum pignoram supradictam, predictis tamen hominibus de Ares existentibus paratis et
facientibus in posse ipsius procuratoris super facto dictorum terminorum iusticie complementum.
Datum Cesarauguste,
Domingo, per auctoritat de la dita carta e a conservació del dret del Temple, pregà
e requerí al dit en Guerau que la dita carta del senyor rey observàs e totes les coses
en aqueles contengudes, e per tal que de les damun dites quoses e de la dita presentació
lo dit frare Domingo d'Escanella en son loch e en son temps puxa aver
testimonis de veritat, pregà e requerii a mi, notari, que li
E yo, Bernat Boraç, notari desús dit, estat request per lo dit frare Domingo en nom
e en veu del hondrat frare Ramon Çaguàrdia, comanador desús dit, la dita presentació
en forma pública metí.
Respon en Guerau de Bayneres, alcayt desús dit, a la carta del senyor rey
que él no retrie la peynora, mas que és prest e aparellat que farà complir de dret
al hondrat frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, hó a tot hom seu si
clam ni querella àn de hom de Benaçal de terme hó de totes altres quoses en poder
de la justícia de Benaçal. Encara respon al feyt de la contesa del terme que él, que
farà estar los hòmens de Benaçal a coneguda del procurador del regne de València
e digé-y per dret si al dit procurador plau que vege la dita contesa.
Testimonis són de la dita presentació en Ramon de Besora, escuder, senyor
de la Tore de Vinrobii, e en P[ere] Galceran, veyn de Morella, e n'Arnau Mercer,
vey de Sen Matheu, e P[ere] Piquer, e Berenguer Pujalt, veyns de Benaçal, e Jacme
Bertran e Balaguer d'Enfesta, veyns d'Ares.
prima linea contentis.
1296, abril, 25. Monestir de Benifassà.
Ferrer Montull, batle de la Salzedella, en nom de fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola
de l'orde del Temple, compareix davant fra Ramon Bernat, abat del monestir de
Benifassà, per presentar-li una carta del rei Jaume II per la qual li mana que tornen unes
mules carregades amb sal que havien retingut després de ser embargades pels guardians de
la gabela de la sal. Posteriorment l'abat li respon que ells no estan afectats per dita gabela i
tenen franquesa per comprar sal on vulguen.
En són testimonis Pere Galceran, cavaller, Berenguer de Saus, Domingo Raguell, Bernat Pedrolo
i Guillem de Palason.
Notari, Ramon Gonçalbo, notari públic del terme de les Coves de Vinromà.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 637.
Coneguen tots quants aquesta present scriptura veuran que
Domini
en lo monestir de Benifaçà, davant l'onrat seynor e religiós frare Ramon Bernat,
per la gràcia de Déu abat de Benifaçà, comparech en Ferrer Montul, batle de la
Salzadella, en nom e en veu del honrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador
de Peníscola, al dit seynor abat presentà e per mi, notari, legir feu una letra del
senyor rey uberta, en paper escrita e segelada e
del sit senyor rey, la tenor de la qual és aytal:
et dilecto abbati monasterii de Benifaçano, salutem et dileccionem. Ex parte venerabilis
magistri milicie Templi fuit coram nobis expositum conquerendo quod custodes gabelle salis
Penischole, ex concessione per nos dicto magistro et fratribus Templi facta et ex potestate per
nos eis data, ceperunt infra terminos gabelle Penischole asignatos quedam animalia vestri
monasterii que invenerunt portancia aliud sal quam de gabella predicta contra concessionem
supradictam et usum et observanciam gabelle predicte, et quod homines vestri abstulerunt
violenter dictis custodibus animalia predicta in dicti magistri et fratrum Templi periudicium
et gravamen. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus, visis presentibus, dicta animalia
faciatis tradi et restitui custodibus antedictis vel super ipsis cum ipsis custodibus componatis;
alias mandamus per presentem procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti quod ad hoc
homines predictos et bona eorum compellat cohercione debita et prout fuerit faciendum.
Datum in Sarrione,
abat e lesta per mi, notari, a él lo dit en Ferrer Montul per auctoritat d'aquela letra,
de part del dit seynor comanador de Peníscola pregà e ab gran instància requerí
a él que la dita letra e totes les coses contengudes en aquela observàs e complís
e, per tal que de les damunt dites coses a perdurable memòria puxa ésser mostrat
testimoni de veritat davant lo senynor rey o davant son procurador, lo dit Ferrer
Montul pregà e requerí a mi, notari, que de les dites coses li feés carta pública la
qual yo, notari, per mon offici fiu.
Raymundo, abbate predicto, et quibusdam monachis suis, respondit ipse abbas pro se et conventu
suo littere domini regis veritate tacita impetrata, et dixit quod abbas qui nunc est et
abbates preteriti qui fuerunt in ipso monasterio de Benifaçano emerunt et de cetero proponunt
emere sal et omnia sua necessaria ubi volebant et ubi volunt et in Dertusa et in aliis locis et
nunquam emerunt sal de Peniscola nec proponunt eciam emere nisi in illis locis ubi magis
eis placuerit, cum monasterium predictum de Benifaçano cum grangiis suis et membris sit
exemptum ab omni gabella salis et aliarum rerum, nec dominus gabelle vel custodes predicte
gabelle habent aliquam cohercionem in ipso monasterio vel suis grangiis ut non possint sal
emere ubi ipsi abbas et monachi voluerint, nec eciam ipse dominus rex salva sua reverencia
potest ipsis abbati et conventui de Benifaçano ponere legem de emendo sale vel aliquid aliud
nisi ubi ipsi voluerint, maxime cum sint persone eclesiastice in quas non debet ipse dominus
rex vel aliquis eius oficialis falcem suam mitere sicut in messem alienam et maxime cum non
sint de foro suo. Et si forte, quod non credit abbas et eius conventus, procurator regni Valencie
vel aliquis eius officialis in aliquo alio voluerit procedere contra eos viva voce et in his scriptis
apellant ad dominum regem coram quo de iure suo docebunt ut fuerit faciendum.
Quod est actum loco, die et anno prefixis presentibus testibus Petro Galcerandi, militi,
Berengario de Saus, Dominico Raguel, Bernardo Pedrolo et Guillelmo de Palaçon.
Signum Raymundi Gunçalbi, publici notarii termini Covarum de Vinromano auctoritate
domini magistri milicie Templi, qui hec scripsit et clausit.
1296, abril, 26. Castelló de la Plana.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant Berenguer
Descoll, lloctinent reial del mer imperi a la Plana de Castelló per en Pere Gilabert, i li
presenta dues cartes del rei Jaume II en les quals declara el territori que pertany a la gabela
de la sal de Peníscola i mana que els vassalls de Pere Eximenis de Montornés respecten i
acaten dit monopoli. Seguidament reclama a dit oficial reial que protegesca els guardadors
de dita gabela front als senyors i vassalls de Vilafamés i Borriol i que faça retornar unes bèsties
embargades anteriorment. Berenguer Descoll li respon que ell no en té de competències
sobre això ja que només té una delegació del justiciat del mer imperi.
Notari, Guillem Cerdà, notari públic de Castelló de la Plana.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 638.
Coneguen tots que
religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, comparech en la vila de
Castelló davant en Berenguer Dezcoll, vey del dit loch e tinent loch de mer imperi
en la Plana de Burriana per en P[ere] Guilabert, e presentà a aquel e legir féu per
mi, notari davayl escrit, una carta escrita en paper, del senyor rey, uberta e segellada
e
dilecto suo procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti, salutem et dileccionem.
Noveritis quod in tractatu permutacionis seu concambii facto inter nos et venerabilem fratrem
Berengarium de Cardona, magistrum domorum milicie Templi in Aragonia et Catalonia, de
civitate Dertuse et de castris et villis de Penischola et de Ares et de tenencia de les Coves
de Avinromano et de quibusdam aliis, fuit condictum et expressum quod omnes homines
habitantes et habitaturi infra terminos sequentes, videlicet a colle de la Garrovera et de
gradu Orpesie usque ad rivum de Uylldecona, et de omnibus villis, aldeis, alqueriis, manssis
et aliis locis terminorum de Benifaçano et de Morella usque ad Alcalaten, emant et utantur
sale gabelle Panischole et non alio, videlicet fanecha salis pro duodecim denariis, prout hodie
emunt et utuntur et actenus sunt uti et emere conssueti; et quod omnes homines qui infra dictos
terminos inveniantur portantes aliud sal preter sal dicte gabelle Paniscole, amitant bestias
portantes dictum sal et quecumque alia portaverint. Et si in domibus infra dictos terminos
constitutis inveniretur aliud sal preter sal gabelle predicte, quod habitantes seu comorantes
principaliter in dictis domibus puniantur pena sexaginta solidorum regalium quociens in
eisdem domibus aliud sal repertum fuerit. Et si in aliqua seu aliquibus cabaneis infra eosdem
terminos constitutis inveniatur aliud sal preter sal gabelle predicte, quod quelibet cabana seu
custodes ipsius cabane puniantur pena centum solidorum regalium quociens aliud sal ibi inveniatur.
Quare vobis dicimus et mandamus quatenus super compellendo et puniendo omnes
illos et bona eorum qui contra predicta fecerint et super omnibus aliis supradictis exequendis
iuxta formam superius annotatam, dictis fratribus milicie Templi et eorum nunciis custodibus
dicte gabelle prestetis auxilium, consilium et iuvamen quandocumque et quocienscumque inde
per eos fueritis requisiti.
Datum Gerunde,
les covinences que feytes són entre
cavaleria del Temple, en les quals covinences a tenir e observar lo dit senyor rey
obligà la meytat del monedatge que pren dels hòmens del Temple, que si de les
dites covinences alcuna cosa era minvat, se poguessen retornar e recòrer a la dita
meytat de monedatge.
Ítem, presentà e legir féu per lo dit notari una altra carta del senyor rey
escrita en paper, uberta e
procuratori regni Valencie vel eiusdem locumtenenti, salutem et dileccionem. Intellecto
quod Petrus Ximinii de Montetornesio pro[h]ibet et vetat suis hominibus de termino gabelle
Panischole ne emant seu accipiant de ipso sale quamvis conssueverint et teneantur de dicta
gabella, ut dicitur, accipere ipsum sal, vobis dicimus et mandamus quatenus, visis instrumentis
cambii que nos cum Templo fecimus de predictis et pactis in eisdem contentis super terminis
et iuribus dicte gabelle, manuteneatis et defendatis Templum et gabellarios dicte gabelle in
possessione pacifica contra dictos homines dicti Petri Ximinii et alios quoscumque secundum
que usi fuerint ante dictum cambium et in dictis instrumentis cambii videtur contineri, taliter
facientes quod de negligencia redargui non possitis.
Datum Barchinone, octavo ydus Augusti anno Domini
Dezcoll, ab gran instància, que ell li feés retre les bèsties que toltes eren per los
hòmens de Burriol als guardadós de la gabella de la sal de Paníschola, e de la injúria
que feyta era a la guarda de la gabella lo feés satisfer. E aquestes coses requerí per
auctoritat dels manamentz del senyor rey feytz en les damunt dites cartes e en lo
dit treslat, e encara requerí que li feés asegurar los dits guardadors de la dita gabella
dels hòmens d'en P[ere] Xaméniz de Muntornés e dels hòmens de la dona de
Burriol e dels hòmens de Vilafameç.
E lo dit Berenguer Dezcoll encontinent respòs a les coses per lo dit frare
Ramon proposades e dix que ell no avie poder ne jurisdicció de fer exsecució de
les dites coses, ne n'avie manament del senyor rey ne de son procurador, sinó tan
solament que en P[ere] Guilabert li avie comanat lo justiciat del mer imperi en la
Plana de Burriana segons que
és contengut.
predicta coram dicto Berengario de Collo legit et publicavit et ad instanciam dicti fratris
Raymundi de Guardia in formam publicam transcribi fecit cum literis[rasis] et emendatis
in
1296, abril, 27. Casa del Temple a la ciutat de València.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant Pere
Gilabert, lloctinent reial del mer imperi a la Plana de Castelló, i li presenta dues cartes del
rei Jaume II en les quals declara el territori que pertany a la gabela de la sal de Peníscola
i mana que els vassalls de Pere Eximenis de Montornés respecten i acaten dit monopoli.
Seguidament reclama a dit oficial reial que protegesca els guardadors de dita gabela front
als senyors i vassalls de Vilafamés i Borriol i que faça retornar unes bèsties embargades anteriorment.
En són testimonis Ramon de Fabarçà, frener, Ramon de Caselles, i Domingo Nicolau, prevere.
Notari, Guillem deVernet, notari públic de València.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 640.
quinto kalendas Madii,
frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, presentà e per mi, dit notari,
legir feu a
una carta del senyor rey, uberta, scrita en paper e segelada e
del dit senyor rey, la tenor de la quall és aytal:
dilecto suo procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti, salutem et dileccionem.
Noveritis quod in tractatu permutacionis seu concambii facto inter nos et venerabilem fratrem
Berengarium de Cardona, magistrum domorum milicie Templi in Aragonia et Catalonia, de
civitate Dertuse et de castris et villis de Paniscola et de Ares et de tenencia de Les Coves de
Avinromano et de quibusdam aliis, fuit condictum et expressum quod omnes homines habitantes
et habitaturi infra terminos sequentes, videlicet a colle de la Garrovera et de gradu
Orpessie usque ad rivum de Ulldecona, et de omnibus villis, aldeis, alqueriis, mansis et aliis
locis terminorum de Benifaçano et de Morelle usque ad Alcalaten, emant et utantur sale gabelle
Paniscole et non alio, videlicet fanecham salis pro duodecim denariis prout hodie emunt
et utuntur et actenus sunt uti et emere consueti; et quod omnes homines qui infra dictos
terminos inveniantur portantes aliud sal preter sal dicte gabelle Panischole, amittant bestias
portantes dictum sal et quecumque alia portaverint. Et si in domibus infra dictos terminos
constitutis inveniretur aliud sal preter sal gabelle predicte, quod habitantes seu commorantes
principaliter in dictis domibus puniantur pena
aliud sal repertum fuerit. Et si in aliqua seu aliquibus cabaneis infra eosdem terminos
constitutis inveniatur aliud sal preter sal gabelle predicte, quod quelibet cabana seu custodes
ipsius cabane puniantur pena centum solidorum regalium quociens aliud sal ibi inveniatur.
Quare vobis dicimus et mandamus quatenus super compellendo et puniendo omnes illos et
bona eorum qui contra predicta fecerint et super omnibus aliis supradictis exequendis iuxta
formam superius annotatam, dictis fratribus milicie Templi et eorum nunciis custodibus dicte
gabelle prestetis auxilium, consilium et iuvamen quandocumque et quocienscumque inde per
eos fueritis requisiti.
Datum Gerunde,
que feites són entre lo dit senyor rey e el maestre e els frares de la cavaleria del
Temple en les quals covinences a tenir e a observar lo dit senyor rey obligà la meytat
del monedatge que pren dels hòmens del Temple. E si de les dites covinences alcuna
cosa era minvat, se poguesen retornar e recórrer a la dita meytat de monedatge.
Ítem, li presentà e legir li féu per lo dit notari una altra letra del senyor rey,
uberta, scrita en paper e e
tenor de la quall és aytal:
procuratori regni Valencie vel eiusdem locumtenenti, salutem et dileccionem. Intellecto
quod Petrus Eximini de Montetornesio prohibet et vetat suis hominibus de termino gabelle
Paniscole ne emant seu accipiant de ipso sale quamvis consueverint et teneantur de dicta
gabella, ut dicitur, accipere ipsum sal, vobis dicimus et mandamus quatenus visis instrumentis
cambii que nos cum Templo fecimus de predictis et pactis in eisdem contentis super terminis
et iuribus dicte gabelle, manuteneatis et defendatis Templum et gabellarios dicte gabelle in
possessione pacifica contra dictos homines dicti Petri Eximen et alios quoscumque secundum
que usi fuerant ante dictum cambium et in dictis instrumentis cambii videtur contineri, taliter
facientes quod de negligencia redargui non possitis.
Datum Barchinone, octavo idus Augusti anno Domini
ab gran instància que ell li feés retre les bèsties que toltes eren per los hòmens
de Burriol als guardadors de la gabela de la sal de Paníscola e de la injúria que feita
era a la guarda de la gabela lo feés satisfer. E aquestes coses requerí per auctoritat
del manament del senyor rey feit en les desús dites cartes e en lo dit translat. Encara
requerí que li feés asegurar los ditz guardadors de la dita gabela dels hòmens d'en
P[ere] Ximenis de Montornés e dels hòmens de la dona de Burriol e dels hòmens
de Vilafaméz, de les qualls coses damunt dites lo dit comanador demanà a sí ésser
feyta carta pública a conservació de son dret per mi, notari, ací escrit.
Les quals coses totes desús dites foren feytes, lestes e publicades en la casa del
Temple de València en lo dia e an desús dits.
Presens testimonis a les dites coses apellats e pregatz en R[amon] de Fabarçà,
frener, R[amon] de Caseles e en Domingo Nicholau, prevere.
cum dictis testibus presens interfuit et ea omnia rogatus scribi fecit et propia manu clausit
loco, die et anno prefixis cum raso et emendato in decima tercia linea ubi dicitur
a observar lo dit seynor rey,
1296, maig, 11. Oriola.
Els jurats de la vila d'Oriola, Berenguer Morrelles, Pere Miró i Jaume Capdebou, lloctinent
d'Eximén Enyeguis, juntament amb un grup de prohoms de la vila, es reuneixen a l'església
del Salvador en consell i presten homenatge de fidelitat i vassallatge al rei Jaume II com a
nou rei del regne de Múrcia, segons la donació que li havia fet Alfons de la Cerda, a qui
consideren legítim rei de Castella.
En són testimonis Jaume Peres, senyor de Sogorb, Ramon Folc, Sanç Antilló, Guillem Durfort,
Ramon Cabrera, Guillem de Solanes, Bernat de Riudoms, arxipreste d'Oriola, i Pere Palau.
Notari, Pere de Liminyana, notari públic d'Oriola.
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 645.
Coneguda cosa sia axí als presens com als esdevenidors que divenres onze dies a
l'entrada del mes de maig en l'an de nostre Senyor mill
d'Oriola, e dels testimonis daval escrits a açò demanats e pregats, en Berenguer
Morrelles e en P[ere] Miró, jurats d'Oriola, e en Jacme Capdebou, tenent loch
d'en Exemén Enegis, absent, jurat semblantment d'Oriola, apellat e ajustat conseyll
axí com és acostumat públicament en la vila d'Oriola en la esgleya de Sant
Salvador, atorgants e regonexents tuyt ensems de la universsitat justada en la egleya
damunt dita per lur senyor natural e per rey del regne de Múrcia, lo molt alt e
poderós senyor en Jacme, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Mallorques, de València
e de Múrcia e comte de Barcelona, per raó de la donació al dit senyor rey
en Jacme feyta purament entre vius per lo molt alt senyor n'Amfós, per la gràcia
de Déu rey de Castella, de Leó, de Toledo, de Gal·lícia, de Sebília, de Còrdova, de
Jahén e del Algarbe, lo qual senyor n'Amfós e
rey e senyor del damunt dit regne de Múrcia segons que és contengut en carta
pública de la dita donació bollada ab bolla de plom d'aquell senyor rey n'Amfós,
la qual carta los hòmens de la dita universsitat veeren e fo en la dita egleya lesta e
mostrada a ells.
Per ço los jurats damunt dits e en Jacme Capdebou, tenent loch del dit
n'Exemén Enegis, jurat, e en Bertolomeu Tegores, en Berenguer de Moncada, en
N'Énego Lopis, en P[ere] Rossell, en Pericó Rossell, fyll seu, en Berenguer de Leminyana,
en Bernat Adalyll, en Ferrando Marrades, alcalde, en Guillem de Leminyana,
alguazir, en Garcia Peris de Siurana, en Guerau Bleda, en P[ere] Masquefa,
en Domingo Vedell, en Guillem de Paratge, en Johan Carllos, en Miquel Fira, en
Jacme Alegret, en Johan Sanches d'Exea, en Gonçalbo Garcia, en Corberan Sanxis,
en Berenguer Mulner, en Pons de Granyena, en Bernat Borraçà, en Miquel Çagranada,
en Goçalbo Peres Casquello, en Guillem de Belloch, n'Arnau Desfrexa,
n'Arnau de Masquefa e en P[ere] Segura, per sí e per nom de tots los hòmens de
la dita universsitat del dit loch presens en la dita egleya e açò volens e manans,
vista e entesa plenament per tuyt ensemps la dita carta de donació e totes les coses
e sengles contengudes en aquella carta, e aüt sobre les coses damunt dites acort e
diligent tractat, feeren homenatge de boca e de mans al damunt dit senyor rey en
Jacme axí com a senyor lur natural e a rey de Múrcia e del regne, del qual regne és
la dita villa d'Oriola ab sos térmens e ab ses pertinències, e promès ser a bona fe
tots los damunt dits per sí e per la dita universsitat present e esdevenidor al senyor
rey en Jacme damunt dit e als seus successors e
homenatge e del sagrament que
de la dita universsitat, que ells e tots los altres de la dita universsitat presens e esdevenidors
seran al dit senyor rey en Jacme e als seus successors al regne de Múrcia
feels hòmens e vassalls e defendran ell e
ab aver e ab la vila de Oriola contra totes persones axí com lur rey e senyor natural,
e totes aquestes coses damunt dites tots los damunt dits nomenats, per sí e per la
dita universsitat, present a açò e manant e volent, juraren al damunt dit senyor rey
en Jacme per Déu e sobre
tocats atendre feelment e complir e en alguna cosa no contravenir per neguna raó.
E totes aquestes coses damunt dites lo dit senyor rey en Jacme e
nomenats e tota la universsitat damunt dita volgren e requiren mi, damunt dit notari,
que
Feyta fo en Oriola el dia e en l'an e era sobredits, presens testimonis en
Jacme Pere, senyor de Segorb, en Ramon Folch, en San d'Antilló, en Guillem
Durfort, en Ramon Cabrera, vicecanceller del senyor rey, en Guillem de Solanes,
d'aquest metex senyor escrivà, Bernalt de Riudolms, arcipreste d'Oriola, P[ere]
Palau e molts d'altres.
Senal de mi, P[ere] de Lemynyana, notari públich de Oriola, qui a totes
les damunt dites coses fuy present e ab atorgament de la dita universsitat esta carta
escriví e acloy.
1296, maig, 12. Peníscola.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, arran del plet amb en
Pere Sendàvena sobre l'enfonsament d'una barca carregada de blat prop de Peníscola, aquest
declara que tota la culpa del fet fou dels mercaders i dels mariners de la barca, els quals no
permeteren que el comanador actuara en defensa d'ells i atacara la dita barca.
En són testimonis Bernat d'Anglesola, Pere de Maderes i Ferrús Ferre.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 646.
de mi, notari, e dels testimonis dejús escrits l'onrrat frare Ramon Çaguàrdia,
comanador de Peníscola, requerí a
en testimoni de veritat en què manera ni per qual colpa ni per qual occasió la sua
barcha e
confessà en veritat e sens tota força que feyta no li ere e sens tot engan e maestria,
que en colpa e en defalta dels mercaders e dels mariners que en la barcha eren
se perderen com a força del dit P[ere] Sendàvena los mercaders desenpararen e
lexaren la barcha que no la volgeren deffensar. Encara dix e confessà que si él e
els mercaders agessen lexat fer al comanador sa volentat, éls ageren restaurada la
barcha e
barcha, lo leyn ach mès hòmens en la barcha que la esfondraren. E aquestes coses
dix e confessà en presència de mi, notarii dejús escrit, e de frare Bertran de Ribesaltes
e de frare Galceran de Beviure e d'en Bernat Pinyol, que al feyt fo tota hora
present, e semblantment ó confessà davant en Bernat d'Anglesola e d'en P[ere] de
Maderes e d'en Ferruç Ferre.
E
aver fe e testimoni de veritat e aver d'aquén memòria perdurable, li
forma pública.
Ferre.
anno in prima linea contentis.
1296, maig, 17. Peníscola.
Bonanat Valldaura, ciutadà de València, com a procurador de diversos socis de Morella, Sant
Mateu i València, compareix davant fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde
del Temple, i presenta una llarga protesta perquè uns dies abans una barca que havien
llogat a Pere Sendàvena per a transportar blat de tots ells a la ciutat de València, havia estat
segrestada per una nau al cap d'Irta. El còmit d'aquesta els demanà un rescat per a no enfonsar-
la i, quan anaven a pagar-li, el comanador de Peníscola aparegué amb unes barques
armades, per la qual cosa dits socis negociaren amb ell que no intervingués. Tot i la seua
paraula, finalment féu acció d'atacar, per la qual cosa la barca amb blat fou enfonsada i es
va perdre el blat i altres coses, però, a més, seguidament el comanador es negà a perseguir
la nau atacant. Per tot això demanen ara ser compensats econòmicament per les pèrdues
patides.
En són testimonis Pere Claramunt, Ferrús Ferre i Guillem Doménec, notari de Sant Mateu.
Notari, Berenguer Escrivà, notari públic de Peníscola.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 648.
ciutadà de València, per sí e axí com a procurador d'en R[amon] Vinya, Johan
Bassa, Miquelet d'Areyn, G[uillem] Manresa, Arnau Compayn, de Morella, e d'en
Bernat Rocí e d'en P[ere] Correger e d'en Bernat Pagés, de Sent Matheu, e
d'en G[uillem] Riquer, de València, davant l'onrat religiós frare R[amon] Çaguàrdia,
comanador de Peníscola, e en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús
escrits, dix e protestà lo dit Bonanat per sí e el nom que desús contra lo dit comanador
que com éls en aquest mes de maig en què ara som, éls agessen carregada
una barcha de forment d'en P[ere] Sendàvena e
València per fer farina per portar en servii del senyor rey e, endret del cap d'Irta, la
dita barcha encontràs un leyn e donàs a aquella batalla una gran estona e, finalment,
per temor del dit leyn, lo dit P[ere] Sendàvena, de qui era la barcha, ab volentat del
dit Bonanat e dels altres de la barcha, rehemés la dita barcha e càrrech e feés pati e
avinença ab lo còmit del dit leyn per XL liures de reals e aseguràs aquella en anan
e tornan ab lo dit càrrech e persones e que la dita barcha fos salva als mercaders.
La qual avinença e composició feyta delà lo cap ves labeig, lo dit Bonanat
e lo dit P[ere] Sendàvena, anans a Peníscola per los dits diners e rehençó, encontrassen
e
feyta en la forma desús dita per les dites XL lliures, a les quals anaven a Peníscola
per ço car aquell dia matex les avien a pagar al dit còmit e les devien aver en lo
dit leyn, en lo qual avien jaquits dos hòmens per reffena per raó de les dites XL
lliures. E lo dit comanador digués a éls que sabessen que fer que él lo dit leyn tenia
per seu car él faie venir una barcha armada e dos laüts de Peníscola, e éls digessen
e pregassen e requerissen al dit comanador que no lexàs demostrar la dita barcha
armada ni laüts ni anàs devés el dit leyn per ço car lo dit còmit los avia dit que si
barcha alcuna armada venia de Peníscola contra el dit leyn, que él esfondrarie la
dita barcha e perdrien lo càrrech, e encara éls digessen al dit comanador que tant
d'espay avia de la dita barcha armada tro al dit leyn que no y poria conseguir ans
auria esfondrada la dita barca e se
E estants en aquestes paraules, moltes jens vingeren de Peníscola per terra e
éls pregassen e requerissen al dit comanador que les ne feés tornar per tal que
leyn entenés que éls li complien la dita convinença que promesa li avien, e lo dit
comanador, a pregàries lurs, volgués e consentís que les dites jens se
aquelles ne feés tornar entrò al cap d'Irta hon la dita barca armada ere. E aquí fos
contrast entre los dits hòmens si hirien o no envés lo dit leyn, e la major partida
digessen que no anassen ves lo dit leyn per tal que la dita barca e càrrech no
Si que
lo dit leyn, volch trametre una ascona a la un d'aquells e ladoncs, lo dit Bonanat,
per sí e per aquells qui lo dit forment hó càrrech hi avien, protestàs contra lo dit
comanador de paraula en presència de testimonis que él ab la dita barcha no y anàs
car, si u faie, per él e per sa colpa e per son enbargament la dita barca e càrrech se
perdria, e que li u demanarie en son loch e en son temps.
E sobre açò agués d'acort e volgués, consentís e li plagués que éls anassen
a Peníscola a la dita reençó e que complissen ço que avien promés al còmit del
dit leyn, que él no
tornats en lur barcha, e per ço, éls, encontinent anassen a Peníscola e, aportants la
dita rehençó al tornar que faien, trobassen lo dit comanador al dit cap d'Irta hon
l'avien jaquit e fos mudat d'altre enteniment e del primer acort, e que volia anar
de tot en tot ves lo dit leyn; e lo dit Bonanat, per la dita raó, protestàs altra vegada
en la forma damunt dita e, finalment, lo dit comanador consentís e atorgàs a él
que se
reençó e que se
que despux, ab Déu, él cuydave aver lo dit leyn.
Per raó del qual consentiment e atorgament e enpreniment que éls feeren ab
lo dit comanador, éls se
encontinent, éls recollits ab la dita reençó en lur gròndola, lo dit comanador isqués
ab la barca armada e dos laüts envés lo dit leyn contra l'atorgament, consentiment e
enpresió que ab él avien feyta e, per aquesta raó, lo dit leyn esfondràs la dita barcha
per colpa del dit comanador e per l'enbargament que él féu aquell dia metex aprés
lo dit atorgament e consentiment, per lo qual no pogeren pagar la dita reençó, en la
qual avia
lliures e pus, e les saques e l'altra roba que valia
Hon, com per colpa e per occasió e enbargament del dit comanador éls
ayen perdut lo dit forment e robes per les raons desús dites, mayorment com, esfondrada
la dita barcha, lo dit comanador no anàs devés lo dit leyn ni seguís aquell
ni passàs de la barca a avant hon lo dit leyn esperà aquella, ans se
a terra, esfondrada la dita barca. En per açò lo dit Bonanat, per sí e el nom que
desús, pregà e requerí e demanà protestan al dit comanador que él los esmenàs lo
dit forment e robes o
natural e usança de mar, segons que éls demostraran en son loch e en son temps;
en altra manera protestà que u demostrarà al senyor rey, e de les damunt dites coses
demanà que li
memòria perdurable.
A la qual protestació lo dit frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola,
respòs a conservació de son dret e negà totes les coses contra él protestades per lo
dit Bonanat en tant com contra él fan ni són aposades ni protestades. E protestà
que él no avie colpa en lo dan donat a la barcha ni als avers, ni per sa occasió a éls
negun dan no feyt ni donat, ans proteste que tot ço que él à feyt, féu a deffensió de
la dita barca e béns e contra los enemics del senyor rey, segons que él en son loch
e en son temps verarà, là on deye e axí com deya. E proteste que él ere apparellat
d'ésser e d'estar a dret e a raó al dit Bonanat e a tots aquells per qui él proteste, e
de fer-los dret e rahó breument sens tota malea, là on deye e axí com deye. E d'açò
offén fermances de dret en Bernat d'Anglesola, en P[ere] de Maderes e
Pinyol, vehins de Peníscola, los quals atorgaren la dita fermanceria e obligaren tots
lurs béns. E requerí al dit Bonanat que él e aquells per qui él protestave degessen
ésser a raó e a dret de les dites coses si entenien aver neguna acció, e que greuge
ni dan no donassen a negunes coses de la batlia de Peníscola ni de la cavaleria del
Temple, e comanà totes les coses de la batlia de Peníscola en guarda e en protecció
del senyor rey. En altra manera protestà que si él ni
per éls, dan ni greuge donaven a les coses del Temple, que u farien sobre perferta
de dret e sens fadiga de dret en él no atrobada, e en fe e en guarda del senyor rey.
E el dit Bonanat, estan en la protestació per él feyta, dix que ere apparellat en son
loch e en son temps de provar les coses en la dita protestació contengudes.
notari de Sent Matheu.
clausit die et anno in prima linea contentis.
1296, maig, 24. Borriana.
Fra Ramon Rog, lloctinent de comanador a la tinença de les Coves de Vinromà per fra Ramon
Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant Pere Eximenis,
senyor de Montornés, a la seva casa de Palau, a l'horta de Borriana, i li presenta una carta
del rei Jaume II per la qual li mana que respecte, ell i els vassalls de Borriol del seu difunt
germà Roís Eximenis, la gabela de la sal de Peníscola. En són testimonis Arnau Cardona,
veí de Borriana, i Joan d'Alagó.
I el mateix dia compareix dit Pere Eximenis de Montornés a les cases de Temple a Borriana
davant dit fra Ramon Roig i protesta que ell no en té d'obligació de comprar la sal a la
gabela de Peníscola, i que per fur d'Aragó té llibertat de fer-ne sobre això segons la seua
voluntat, tal com n'ha fet ell i els seus vassalls fins ara.
En són testimonis Arnau de Vallibona, ciutadà de València, Bernat Rovira, Ramon d'Om i
Aparici Roger, veïns de Borriana.
Notari, Ramon Gonçalbo, notari del terme de les Coves de Vinromà.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 651.
Coneguen tots que
de mi, en Ramon Goçalbo, públich notari de la tinença de les Coves, e dels testimonis
dejús escritz, frare Ramon Rog, tinent loch de comanador en la tinença de
les Coves per l'onrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola,
comparech davant l'onrat en P[ere] Exeméniç, senynor de Montornés, e en loch
del dit comanador presentà e per mi, notari, ligir féu al dit en P[ere] Exeméniç una
letra del senyor rey, uberta, en paper escrita e segelada e
senynor rey la tenor de la qual és aytal:
dilecto suo Petro Eximeni de Montetornesio, salutem et dileccionem. Ex parte venerabilis
magistri milicie Templi fuit coram nobis propositum conquerendo quod cum nuper custo
des per dictum magistrum ad custodiam gabelle salis Peniscole deputati cepissent bestias
quorundam hominum de Borriol et de populacione eiusdem, quos invenerunt infra limites
custodie dicte gabelle portantes aliud sal quam de sale gabelle predicte contra conveniencias
et pacta inter nos et dictum magistrum inita, homines dictorum locorum violenter manu armata,
abstulerunt dictis custodibus bestias supradictas et nichilominus vos et homines vestri
cominamini dictis custodibus infferre malum et tenetis eos eciam in reguardo. Unde cum inter
nos et dictum magistrum fuerit conditum quod omnes homines habitantes et habitaturi infra
terminos gabelle predicte, videlicet a colle de la Garrovera et de gradu Orpesie usque ad
rivum de Uldicona, et de omnibus villis, aldeis, alchareis, mansis et aliis locis terminorum de
Benifaçano et de Moreylla usque ad Alcalaten emant et utantur sale gabelle Peniscole et non
alio, et quod omnes homines qui infra dictos terminos inveniantur portantes aliud sal preter
sal dicte gabelle Peniscole amitant bestias portantes dictum sal et quecumque alia portaverint,
ut hec et alia in instrumento per nos dicto magistro facto continentur, idcirco vobis dicimus et
mandamus quatenus bestias predictas cum hominibus omnibus que portabant dictis custodibus
per dictos homines dictorum locorum restitui, visis presentibus, faciatis et de cetero non
impediatis nec impediri faciatis per homines vestros dictos custodes infra limites supradictos
uti officio custodie prout est actenus fieri consuetum. Alias significamus vobis quod nos mandamus
per alias literas nostras procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti quod ad hec
vos et homines predictos et bona vestra debita cohercione compellat.
Datum in obsidione Oriole,
Sigillada.
al dit don P[ere] Exeméniç, pregà e requerí a él que aquela observàs e complís
lo manament del senynor rey, e requerí a mi, notari, que li
presentació la qual per mon offici fiu en la orta de Borriana e
Palau d'en P[ere] Eximéniç, el dia e l'an damunt dit, presents testimonis n'Arnau
Cardona, vehín de Borriana, e en Johan d'Alagó.
E aprés, aquest metex dia, dins la vila de Borriana, en les cases de la cavaleria
del Temple, lo dit en P[ere] Eximéniç respòs e posà ço que
Dijous que hom contava
tinent loch de justícia en Borriana, e del notari e dels testimonis dejús escrits e, en
presència encara de frare Ramon Rog, tinent loch de comanador en lo terme de
les Coves, e a conservació de son dret, dix e protestà responén e exceptan contra lo
damunt dit frare Ramon Rog e contra encara lo comanador de Peníscola e contra
altres al damunt dit don P[ere] Eximéniç demanans per la rahon desús escrita que,
con lo damunt dit frare R[amon], en lo nom desús dit, aja dada e presentada una
letra del senynor rey la qual enaxís comença:
dilecto suo Petro Eximeni de Montetornesio, salutem et dileccionem. Ex parte venerabilis
magistri milicie Templi fuit coram nobis propositum conquerendo quod cum nuper custodes
per dictum magistrum ad custodiam gabelle salis Paniscole, etc., et in fine litere predicte sic
continetur, prout est actenus fieri consuetum.
pau del senynor maestre del Temple o d'aquels qui aquela àn enpetrada, és enpetrada
calada veritat e contra fur d'Aragó e privilegis generals e especials, e per ço car
lo dit maestre ni els frares del Temple no poden demostrar que éls, per la senyoria
de Peníscola ni per altre loch lur, éls agen ni degen aver contra lo damunt dit en
P[ere] Eximéniç ni sos hòmens ni contra encara los hòmens de Borriol agen ni
degen aver ús de sal a comprar de la gabela de Peníscola, ni açò los damunt ditz
frares no puxen mostrar per neguna scriptura pública que a bona fe ni per scriptament
éls agen ni degen aver l'ús de la dita sal de Peníscola, ans afferma e diu e
proposa lo damunt dit don P[ere] Eximéniç que él e los hòmens seus e de Borriol
ça anrere àn acostumat de comprar sal en Borriana e en València e en altres logars
de la seynoria del seynor rey d'Aragó, là on éls per milor és vist, e fan encara segons
que atorgat és a él e als altres del regne d'Aragó e del regne de València, les quals
totes coses damunt dites lo damunt dit en P[ere] Eximéniç és prest e aparelat de
provar en son loch e en son temps segons que
del senyor rey plenerament és contengut.
E sobre totes aquestes coses lo damunt dit en P[ere] Eximéniç, per sí e per
sos nebots, fils qui foren de don Ruy Exeméniç de Borriol, frare seu, e axí com
a conjuncta persona e axí encara com a marmesor del dit frare seu, fa d'aquestes
coses protestació e, encara a major fermetat a conservació del dret seu e sobre la
sua possessió e la usança que ha aüda de la dita sal, él e encara son frare e els hereus
del dit loch de Borriol, dóna e prepara e presenta fiances de dret, ço són a saber,
en Ponç Renart e A[rnau] Cardona, los quals la dita fiança atorgaren e obligaren
lurs béns que él e los hereus del damunt dit frare seu estaran a dret e faran dret
sobre les damunt dites coses en poder del senyor rey o de la sua cort segons los furs
e privilegis damunt al·legats, per què demana a vós, en Ramon Goçalbo, notari
públich de la tinença de les Coves, que per vós li sia posada e mesa en lo dos de
la presentació de vós reebuda en lo dia e an desús dit a requisició e a demanda del
dit frare Ramon, comanan sí metex e los béns dels ditz nebots seus en guarda e
protecció del seynor rey.
de Ulmo et Aparicio Rogerii, vicini Borriane.
Signum Raymundi Gunçalbi, publici notarii termini Covarum de Vinromano auctoritate
domini magistri milicie Templi, qui omnibus supradictis una cum dictis testibus presens
interfuit et ea omnia rogatus scripsit manu propia cum raso et emendato in
ubi dicitur pregà e requerí, et in
et anno prefixis.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1296, juliol, 5. Peníscola.
Bertolí Balaguer, justícia de Peníscola, davant la demanda presentada per fra Ramon Saguàrdia,
comanador de Peníscola de l'orde del Temple, contra Ramon Segarra, tudor dels fills del
difunt Pere Segarra, fa sentència condempnant aquest darrer i atorgant els drets sobre trenta
lliures de pebre a l'esmentat comanador si en el termini d'un any no li paga allò que li devia.
En són testimonis Jaume Ponç, Bertolí Ferrer i Ramon Subirats.
Notari, Pere de Maderes, notari de la cort de Peníscola i del seu terme.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 669.
frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, posà demanda contra en
R[amon] Segarra, tudor dels fils d'en P[ere] Segarra, en aquesta manera:
Davant vós, en Bertolí Balaguer, justícia de Peníscola, etc., per la qual demanda,
a instància del dit comanador e d'en Ferruç Ferre, procurador d'aquell, lo
dit R[amon] fo citat e amonestat a respondre e a enantar per primera citació e
per segona e per terça citació e peremptòria e per quarta per malea a sobrar, dins
les quals citacions el dit R[amon] Segarra no volch respondre ni enantar e, per la
part del dit comanador, fos a nós request que sobre
e asignàssem dia a les parts peremptòriament a hoyr sentència huy qui
nonas Iulii.
feytes legítimament al dit R[amon] Segarra,
fills d'aquell hi avien, enaxí que si dins un an aquells vendran e volran purgar la
contumàcia e cobrar lur possessió, que primerament pagen les messions del pleyt
e de la cosa a guardar e fermen dret. E si dins l'an no vendran e no fermaran e no
pagaran les dites messions, lo dit comanador sie ver senyor de la cosa, encara dels
béns qui foren d'en P[ere] Segarra e dels fills d'aquell de qui en R[amon] Segarra
és tudor, metén en possessió de
Lata sentencia in plena curie Peniscole,
lo dit Ferruç Ferre, procurador,
Signum Bartolomei Balagarii, iusticie predicti, qui hanc sentenciam laudamus, concedimus
et firmamus.
Presentibus testibus Iacobus Poncio, Bertolinus Ferre et Raymundus Sobirats.
Signum Petri de Maderes, tabellionis curie Peniscole et termino eiusdem, qui hanc
sentenciam scribi fecit et de mandato dicti iusticie in forma publiqua ponit et clausit loco, die
et anno prefixis.
1296, juliol, 27. València.
Pere de Clerà, procurador del bisbe de València, presenta el deu d'octubre de 1291 una denúncia
davant el justícia de València, Bartomeu Matoses, contra Marqués de Tremp acusant-lo
de tenir de forma no legal un tros de terra que era del bisbat, situat al terme de la Pobla
de Farnals, i que ell al·legava que era propietat alodial. El plet s'ha allargat sense resoldre
i, finalment, el nou justícia de la ciutat, Ponç de Soler, quatre anys i mig després, vista la
documentació, condempnà els marmessors testamentaris a tornar el tros de terra al bisbat,
però els perdona les despeses del plet ja que ignoravan la situació legal.
En són testimonis Arnau Escrivà, Ferrer Desmàs i Martí Gisbert.
Notari, Joan de Miralles, notari públic de València I de la seua cort per Guillem Escrivà.
Pergamí original.
ACV, Pergamí núm. 1389.
en Berthomeu Mathoses, justícia de València, proposa e clama en P[ere] de
Clerà, procurador del seynor bisbe de la esgleya de València, que en Marchés
de Tremp ça ab enrere tenia no justament un troç de terra e
lo qual fo fossar de sarrahins, al dit seynor bisbe e esgleya pertàyner per dret de
seynoria o quax, lo qual troç de terra los marmessors del dit en Marqués encara tenen
semblantment no justament, e al dit seynor bisbe e esgleya e a son procurador
contra dret restituir contrasten. On demana lo dit procurador los dits marmessors
ésser condempnats a restituir a ell en nom del seynor bisbe e esgleya lo dit troç de
terra ab los fruyts que
encara les despeses feites e protesta les faedores. Afronta lo dit troç de terra
de la una part ab la carrera pública que va a Farnals, de l'altra ab la terra del dit en
Marchés, de l'altra ab lo camp de na Montaguda
Die Sabbati, idus Octobris,
A la demanda proposada per en P[ere] de Clerà, qui
seynor bisbe de València, responen en G[uillem] de Valach e en Salvador de Manresa
e atorguen ésser marmessors del testament d'en Marchés de Tremp deffunct; les
altres coses posades en la dita demanda neguen ésser veres si doncs per cartes o per
testimonis o per altra legítima prova no
per auctoritat de la dita marmessoria
franch e liure alou sots les affrontacions en la dita demanda proposades e declarades.
En lo qual pleit foren dites e posades moltes rahons per la una e per l'altra
part e addicions e declaracions feites a la dita demanda, e a aquelles respost e cartes
treytes en prova e testimonis donats, e renunciat e conclús per les parts e sentència
demanada segons que en lo procés d'aquén feit és contengut.
On nós, en Ponz de Soler, justícia de València, vista la demanda e les
addicions e declaracions feytes a aquella e per en P[ere] de Clerà, procurador sobredit,
proposades, e vistes les respostes enseguides a aquelles per la part dels dits
marmessors d'en Marchés de Tremp ça enrere, e vists los dits dels testimonis e les
cartes en prova treytes e tot lo procés del present pleit, haüt sobre les dites coses
consell de savis, Déus avén denant nostres hulls, seent com a jutge, com sia cert
a nós de la entenció del dit en P[ere] de Clerà en lo nom de la sua procuració
demanador axí per confessió dels dits marmessors com per cartes e per testimonis
en lo dit pleit donats, per ço condepnam sentencialment en Salvador de Manresa,
marmessor, per sí e per en G[uillem] de Valach, conmarmessor seu, e axí com a
procurador d'aquell en restituir al dit P[ere] de Clerà en nom del seynor bisbe e
de la egleia de València, lo dit troç de terra demanat e en la dita demanda afrontat
per les rahons en les demandes e en lo procés d'aquén feit contengudes, e de les
messions emperò del pleyt, la part dels dits marmessors absolvem com aguessen
justa causa de ignorància.
Donada sentència presents los dits en P[ere] de Clerà e en Salvador de Manresa,
sentència donà.
Testimonis d'aquesta sentència són A[rnau] Escrivà, en F[errer] Desmàs,
Martín Gisbert e molts altres.
Scribe, qui hoc scribi fecit cum supraposito in nona linea ubi dicitur
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1296, agost, 31. Alcalà de Xivert.
Joan de Foc-encés promet a fra Berenguer de Gelida, lloctinent del comanador de Xivert de
l'Orde del Temple, que d'ací a Nadal farà residència personal al mas del Mangraner, situat
al terme de Polpís, i que hi farà una casa teulada, amb dotze cabironades, a més de pagar els
impostos que paguen els altres veïns de Polpís.
En són testimonis Guillem de la Torre, Guillem Moliner i Domingo de la Torre.
Notari, Joan de Segarra, notari públic d'Alcalà de Xivert.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 687.
A totz sia coneguda cosa quans esta carta veuran e oyran com yo, en Johan de
Foch_encés, promet e covench a vós, senyor frare Berenguer de Gelida, lochtinent
de comanador en Xivert, que de ací a la festa de Nadal del nostre senyor Jhesuchrist
primera venient que y que faré o faré fer estage e ressidència personal en lo
mas del Malgraner, que és asituat e
fer en lo dit mas
quèsties e ussages que
açò yo no atenya o no conplia de alí avant, pugatz fer del dit mas a totas las vostras
volentatz e dels vostres faedores per totztemps.
Açò és feyt en Alcalà, terme de Xivert,
millesimo
Signum
Testimonis són de açò en Guillem de la Torre, en Guillem Moliner e
de la Torre.
auctoritat del senyor mayestre de la cavaleria del Tenple, que açò escriví e fiu dia
e an damunt ditz.
1296, setembre, 4. Alcalà de Xivert.
Ramon de Foc-encés promet a fra Berenguer de Gelida, lloctinent del comanador de Xivert
de l'orde del Temple, que farà residència personal, o hi posarà un home, al mas del terme de
Polpís que li havia estat establert anteriorment per fra Bernat de Pineda, aleshores comanador
de Xivert, el qual li havia estat embargat per no complir les condicions de la carta de
poblament de Polpís. També promet que pagarà tots els drets i impostos del terme, i que hi
farà construir una casa al dit mas.
En són testimonis Jaume de Casalduc, Domingo Montanyés i Domingo Tosquella.
Notari, Joan de Segarra, notari públic del terme de Xivert.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 689.
Conegan totz com yo, en Ramon de Foch_encés, leyalment estipulan, promet
per ferma e per leyal estipulació e convenència a vós, senyor frare Berenguer de
Gelida, tinén loch de comanador en Xivert present e la dita estipulació e promessió
rebent, veén e reconexén e atorgan, per vós a mi éser feyta gràcia de la
meytat de aquell mas de Polpitz lo qual yo avia perdut segon la carta de la pobla
de Polpitz e segon la carta de promessió per mi feyta a frare Bernat de Pineda,
ladonchs comanador de Xivert, ratifichan la dita promessió e carta de Polpitz que
de ací a Carnestoltes primera venient, sotz la manera de la dita carta de Polpitz, de
promessió faré, curaré de fer e
fer a mon consenble que sia ome e vasayl proprii del Tenple, e que pagaré monedatge,
fornatge, loceo, cena e totes altres coses que
pagar deuen, o faré fer. E faré encara o faré fer e
o aquel que per mi y serà, faça estage e redència personal sotz obligació del dit mas
e de la dita promessió, la qual promessió e obligació lo dit frare Berenguer rebeé
en la manera sobredita, ratificham las primeras promesions e condiçons.
Açò és feyt en Alcalà, terme de Xivert,
Signum
Testimonis són de açò Jacme de Casalduc et D[oming]o Muntanyés e Domingo
Tosquela.
Signal de Johan de Segarra, notari del terme de Xivert, que açò escriví el
dia e
1296, novembre 19. Olocau.
Domingo Ponç, justícia d'Olocau del Rei, i els dos jurats del poble, en nom del consell de
veïns, acorda amb Melià Malràs la construcció de l'església municipal a canvi de pagar-li
durant vint anys la meitat del dret de primícia del terme, dret que cobra el consell municipal.
Seguidament es detallen per menut les característiques físiques de l'obra.
En són testimonis Arnau Urgell, Berenguer Batlle, Guillem Montllober, Miquel Vilella i Ramon
Aguna, veïns d'Olocau.
Notari, Bernat de Segarra, notari públic de Morella.
Pergamí original.
Arxiu Municipal d'Olocau del Rei. Pergamí.
Publica: V. Garcia Edo, "Uns documents per a la història medieval de Morella",
Papers dels Ports de Morella, 2002, pp. 123-126.
Sie a tots coneguda cosa com nós, en Domingo Ponz, justícia d'Olocau, e en
Bernat Torner e en Guiem de Lyna, jurats del dit loch; conseyl cridat e ajustat en la
església de santa Maria d'aquel metex loch axí com costum és, de assentiment e
voluntat del dit conseyl per nós e tots los nostros, donam e liuram ab aquesta pública
carta, a vós, en Melià Malràs e als vostres, al qual o als quals vós volrets, la meytat
de la primícia de la vila e de sos térmens del dit loch, axí com és costum de reebre
ni de donar primícia en lo dit loch. Axí prometents a vós e als vostres de donar la
dita meytat de la primícia de tots los béns nostres entrò a
béns que avem usat ni costumat de donar primícia entro al dia d
que sie entés que dintre
a nós que a cab de v ans, que
passats, enaxí que vós, dit Melià Malràs, o els vostres, que
la dita meytat de la primícia oltra els
pendrà. Enaxí, enperò, donam a vós la dita primícia, que façats la església en lo dit
loch, denant lo ciminteri, en aquesta manera, que age lo solament de la església, a
dareredor del sòl de la església a enjòs,
de la riba, del sòl de la església a enjòs,
de la part del cor e de la part del fossar age la paret, del sòl de la església a enjòs,
palms de gros et
del sòl de la església a enjós,
de les dites parets daval terra, que sien feyts de bona pedra calar caregats. E de
part de la riba age la paret, del sòl de la església enssús entrò en egual de la carera,
palms de gros; e de la carera amont entrò en egual de la cuberta,
e
la part del fossar derrera, ensús entrò a la cuberta, que age la paret
e enmig de la paret, alí on los bons homens veuran per bé, que y age
enaxí d'aquela mesura de aquel portal de la església de Sent Miquel de Morella, e
encara
sie. E de la part del campanal que age la paret, del sòl de la església a ensús, entrò
a la cuberta, en egual de la clau de l'arch,
entrò alí on sa fiuran los pilars de les campanes, que age la paret
que age la paret
E els cantons de les dites parets, del sòl de la església a ensús, que sien feyts de bona
pedra picada als cantos e reequantons. E el cap de la paret, alí on se fiuran los pilars
de les campanes, que sie losada de bona pedra picada. E de sobre
clau de les voltes,
e mig de gros, a tots cayres, e sobre les voltes dels pilars que age
picada. E les voltes dels pilars que sien losades de bona pedra picada. E les parets de
la església que sien feytes de bona pedra mamposta, ab bona argamasa, e lo morter
que sie feyt per terz, en guisa que sie feyt ben gras. E que pugen les parets, del sòl
de la església a ensús, a totes parts, salu de la part del campanal, XL et
palm d'alna, en guisa que pusquen versar a dues parts; e en la paret de part del cor,
que age
altra finestra sorda. E en la paret del fossar que y age
arquades on lo conseyl veurà per bé. E totes les finestres sordes que agen
d'alt de tou e
en lo cor de la església que age
agen
que agen
església a ensús,
que age cada arch, del sòl de la església entrò sus en la clau del arch,
de tou. E que age davant lo cor
tot entorn dintre la església del cor a aval, que age altres
E de sobre les graes, davant lo cor, que sien losades
sobre
santa Maria que age
de Santa Agnés, que sie de la sisa que y bast la losa que és sobre l'altar de Santa
Maria, e que age l'altar
a conexença del capelà. E que age d'alt lo payment, sobre
la dita església XXXII alnes de tou, d'alna de València de lonch, e
de tou. E el respatlle dels archs que sie feyt de bona pedra manposta ab argamassa.
E la cuberta de la església que sie feyta de fusta en aquesta manera, que age
en cada arcada
gros a tots cayres. E los cabirons de la cuberta que sien de bon meliz, e que sien
serradizs e ben planegats, e que agen mig peu d'alt e
cuberta de la església, que agen dels dits cabirons aytants com obs n'í age, enaxí que
age de cabiró a cabiró
botgers, aytantes com obs n'í age, a conexença dels bons hòmens. E la cuberta de la
dita església que sie feyta de bona fulya de meliz ben planegada; e que age parafuls
de
de ferre, a conexença dels bons hòmens. E que la cuberta, que plech fora la paret
a totes parts
meliz serradices. E que sien clavades ab bons claus de ferre, a conexença dels bons
hòmens del dit loch. E entre
caxes de ferre, a conexença del dit conseyl. E que pas la cuberta de les canals e els
listons, a totes parts de les parets,
parts fora la paret
a mig amont, e que agen
que sien les polegueres de les portes, alí on deuen balar, cubertes ab fulya de ferre.
E les portes que sien ben listonades e bé obrades e clavades, segons aqueles portes
de la església de Sent Miquel de Morella; e en cada porta que age
gros. E que y age forellat e tancadura, que cost
barra corrediça e balda de ferre, que sie bona per a les dites portes. E les voltes dels
dits armaris, que agen bones portes de meliç ben planegades dins e defora, e que
sien ben clavades e listonades ab sos forellats e ab ses tancadures. E les parets de la
església, que sien reparades de bon morter prim, e encara que age en la arquada,
denant lo cor,
palm de gros.
E que sie feyta la dita obra d'esta primervinent Pascha de Resurecció de
nostre Senyor en
nós e el dit conseyl de possessió e de senyoria nos gitam e a vós e als vostres,
sens nenguna mala veu e enbarg nengú, en corporal possessió e teneó en la meytat
de la primícia metem e transportam, ad aver e a tenir e a poseyr salvament e en pau
entrò al dit termini, a dar, a vendre, empenyorar, alienar, a totes vostres voluntats
enpertotstemps faedores, salvu a cavalers e sants. E d'aquí a davant nós e el dit conseyl
salvarem e defendrem la dita meytat de la primícia contra totes persones, sens
tot engan, e si per ventura ara o alguns temps d'aquí a davant, qüestió o demanda
vos ere feyta de la dita meytat de la primícia, per bisbe o per reys o per fils de reys
o per potestat de terra o per altres persones poderoses, o per església o per altres
persones seglars, prometem tantost encontinent de parar nós davant vós en pleyt,
e reebre el pleyt e la demanda tantost encontinent en les nostres pròpies persones,
e del dit consseyl e ab les nostres pròpries missions dur a acabament denant qualsevulle
jutge eclesiàstich o seglar, entrò a la sentència diffinitiva, de la qual nengú
no
demanar tot ço que a vós de la dita meytat de la primícia serà tolt ni envençut per
qualsevullye manera per nenguna persona vivent, e a
nós e tot los béns del dit conseyl on que sien.
E yo, dit Melià Malràs, promet e covinch en bona fe a vós, dit conseyl, de fer
la dita obra bé e leyalment segons que damunt és dit entrò al dit termini, e si per
aventura yo la dita obra al dit termini no avia acabada, segons que dit és, puscats
pendre [en] la dita meytat de la primícia e de vendre aquella e de logar maestres,
tants entrò que la obra sie complida, segons que desús és cogitada. E açò atendre
e conplir, oblig tots los meus béns on que sien, e que mas segurs seyats de la dita
obra, dó a vós fiancés en P[ere] Lópiz de Lison e P[ere] Miquel e en Pere Terça,
los quals e els seus conplesquen e conplir facen la dita obra entrò al dit termini, e
sien tenguts de totes aquestes coses damunt dites atenedores e conplidores ab mi e
sens mi, la qual fianceria nós, dits en P[ere] Lópiz de Lisó, e P[ere] Miquel e P[ere]
Terça, volenterosament fem e atorgam per nós e tots los nostres, sub obligació de
tots nostres béns, on que sien, axí com damunt és escrit, sens engan.
Feyt fo açò en Olocau,
Seynal d'en D[omingo] Ponz, justícia damunt dit; seynal d'en Bernat Torner,
jurat; seynal d'en G[uillem] de Lyna, jurat; seynal de Melià Malràs; seynal
d'en P[ere] Lópiz de Lison, fiança; seynal de P[ere] Miquel, fiança; seynal d'en
P[ere] Terça, fiança, nós tots ensemble, qui açò loam e atorgam e fermam.
Testimonis són d'açò Arnau Urgel, Berenguer Batlle e G[uillem] Montlober
e Miquel Vilela, e R[amon] Aguna, veyns d'Alocau.
suprapositis in quatuordecima linea, ubi dicitur de part, loco, die, anno prefixis.
1296, novembre, 27. Morella.
Fra Eximeno, prior del monestir de Benifassà, i Arnau, sagristà, compareixen davant Pere Samasó,
justícia de Morella, i dels jurats dela vila, per a protestar perquè el consell municipal
havia tatxat i cobrat els seus vassalls de la tinença de Benifassà en la redempció de la host
convocada pel rei Jaume II per a la guerra de Múrcia, a la qual havie d'anar la milícia local,
i el consell havia inclòs dins aquesta obligació els esmentats veïns de Benifassà. El monestir
al·lega que tenen franqueses reials per no participar d'aquesta obligació o la seua substitució
per un pagament en diners, i les dues parts accepten una sentència arbitral en mans de Domingo
de Belltall, arxipreste de Morella, i de Téric de Brusca, savi en dret, els quals reben
al·legacions de les parts, però no hi consta la sentència final.
Testimonis Bernat Sentís, Joan Peres Nicolau i Domingo Navarro.
Notari, Bernat Morató, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 429, núm. 20-P.
Sie a tots coneguda cosa que dimarts que
Domini millesimo
Pelegrí, sagristà del dit loch, en presència de mi, notari e dels testimonis dejús escrits,
comparegeren en la vila de Morella davant en P[ere] Çamesó, justícia de
Morella, e davant en G[uillem] Moltó e en Francesch de Pooylach e en Jacme
de Belsa, jurats del dit loch, dient e demostrant a éls que com los tatxadors per éls
e per la universitat de Morella elets a tatxar los qui eren romases que no anaren a
la ost de Múrcia manada per lo senyor rey, et en aquela tatxasen los hòmens de la
tinença de Benifaçà, aquels dits hòmens e vasayls del dit monestir no eren tengutz
de éser ni de metre ab éls en la dita tatxació per ço car lo senyor rey los n'avia ja
absolts per sa carta, e encara per altra carta que la anada de la dita ost dels dits hòmens
no pogés tornar en prejudici del dit monestir ni dels hòmens.
Encara dixeren e demostraren als desús ditz justícia e jurats que com los
hòmens de la dita tinença agesen feyta companyia ab la universitat de Morella en
prejudici de la senyoria del dit monestir e en defer [...] contra volentat del covent
d'aquel monestir, e que avien feyt manament als dits vasayls lurs que éls en la dita
conpanyia no fossen e açò és estat manat per lo pus fort manament que senyor pot
fer a sos vasayls, e com lo covent del dit monestir sien de cor e de volentat de éser
en gràcia e en amor de la dita universitat e prohòmens de Morella, los dits frare
Exameno, prior, e frare A[rnau], sagristà, per lo dit covent e per éls metexs a conservar
la gràcia e la amor e perquè desamor no se
ni
de la dita tatxació en poder d'en Domingo de Beltayl, arcipestre del dit loch, e d'en
Térich de Bruscha, savi en dret, los quals conegessen per dret si la dita companyia
podie éser feyta ni devie aver valor en prejudici del dit monestir. E si açò fer no
volien, protestaren que éls eren apareylats de fermar per lo dit monestir e per lurs
vasayls de fer dret en poder del senyor rey o del procurador del regne de València
o en poder del senyor bisbe de Tortosa que és lur jutge ordinari, e d'açò oferiren
e donaren fermança n'Arnau Aster lo qual y obligà sos béns. Et si contra aquestes
coses los dit justícia e jurats e universitat volien enantar contra lo dit monestir ni
contra lurs vasayls ni
lo dit monestir e los béns d'aquel e los hòmens e los béns d'aquels, del senyor rey
e de la senyora reyna e del procurador del senyor rey establit e
e a aquel s'apelen e açò protesten a conservació de lur dret, e de totes aquestes
coses requeriren a mi, notari, que
son dret en esdevenidor.
Presens testimonis en P[ere] Riquart e en G[uillem] Deztorms e en Guillem
de la Làcova.
A la qual protestació encontinent los desús ditz justícia e jurats responeren e
dixeren que ere ver e cert que
e de son terme contra lo regne de Múrcia, e a aquela dita ost los ditz hòmens de
la dita universitat del dit loch de Morella anaren. Atorgen encara que partida dels
hòmens de la tinença de Benifaçà anaren en la dita ost ab éls endesemps axí com
aquels qui àn acostumat e usat de segir totes de vegades la senyera o
en totes osts reals e vehinals. Atorgen encara que a instància de la universitat
de Morella són asignats tatxadors per lo senyor rey, los quals àn poder de tatxar e
de punir tots aquels que pusquen éser trobatz que sien colpables per raó car no
obeyren al manament feyt per lo dit senyor rey a la dita universitat de Morella e de
son terme. Et aquels, que àn tatxat bé e degudament los hòmens de la dita tinença
de Benifaçà qui són colpables en lo dit feyt, la qual cosa són prests e apareylatz los
dits justícia e jurats, en nom de la dita universitat, de demostrar en son loch e en
son temps davant lo senyor rey si sobre les damun dites coses la dita universitat
seria degudament demanada o apelada ni contraste, encara que
absolt per sa carta, segons que és dit, als dits hòmens de la dita tinença, com la dita
carta no vayle ne tinge com sie calada veritat enpetrada, e contra fur e dret e en
prejudici del senyor rey e de la dita universitat, per aquesta raó la dita carta no val e
per moltes d'altres los quals éls són apareylats de mostrar en son loch e
Dien encara que la dita conpanyia, segons que feyta pogé éser feyta e deu
éser tenguda, es deu segir majorment com la dita universitat del dit loch de Morella
sien en possesió d'aver ost e cavalgada real e veynal dels hòmens de la dita
tinença e de les altres coses en la carta de la dita conpanyia contengudes. De la qual
possesió no deuen éser exitz sens sentència, sobre la qual són apareylats de fer conpliment
de dret e d'açò oferiren e donaren fermances, ço és a saber, en G[uillem]
Baró e en Jacme Torres, los quals atorgaren la dita fermanceria e obligaren sos béns.
Dien encara que la ferma de dret per los dits prior e sagristà oferta en poder
del senyor rey o de son procurador de regne de València o del senyor bisbe de
Tor[to]sa, no à loch en aquest cas com los dits justícia e jurats no facen ne en
present entenen a fer ne moure qüestió o demanda contra los dits prior e sagristà
o a alcuns dels monges del dit monestir, et enaxí, com segons dret e fur de València
e privilegi a la ciutat de València e al regne atorgat, alcú no dege éser desgitat de sa
possesió sens sentència, e la dita universitat del dit loch de Morella sie en possesió
e age acostumat de les dites coses segons que dit és, poden degudament usar de
son dret e de sa possesió, no contrastant la protestació damun dita majorment com
sien apareylats de fer conpliment de dret d'aquela possesió segons que dit és, et açò
responeren a conservació del dret de la dita universitat.
A la qual resposta per los ditz justícia e jurats feyta respon los ditz frare
A[rnau], sagristà, e frare Exameno, prior, e negen totes les coses en la dita resposta
posades. Et encontinent los ditz justícia e jurats digeren sí éser apareylats de provar
totes les coses per aquels negades en son loch e en son temps con mester los sie.
E de totes aquestes coses desús dites abdues les parts requeriren a mi, notari dejós
escrit, que
una de les parts.
Presens testimonis en Bernat Sentís e Johan Pérez Micolau e Domingo
Navarro.
suprapositis in secunda linea ubi dicitur en la vila de Morella, et in
clausit die et anno in prima linea contentis.
ABC.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1296, desembre, 20. Borriol.
Fra Ramon Rog, en nom de fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del
Temple, compareix davant n'Òria Eximenis, vídua d'en Roís Eximenis, senyor de Borriol,
i li presenta una carta d'en Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne
de València, en què li mana que face tornar als guardes de la gabela de la sal de Peníscola un
cavall d'homes de Borriol carregat amb sal i uns draps, el qual s'havien negat a retre en ser
trobats portant sal que no era de dita gabela.
En són testimonis en Cristòfol, rector de l'església de Borriol, i Ivanyes de Cedrelles.
Notari, Guillem Guitart, notari públic del terme de Les Coves de Vinromà per Ramon Gonçalbo,
notari de dit terme.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 751.
Coneguen tots que
de mi, en Guillem Guitard, notari públic del terme de les Coves, e en presència
dels testimonis dejús escrits, comparec lo religiós frare Ramon Rog en nom e en
veu del honrrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, davant
la honrrada dona Òria Eximéniç, muler qui fo d'en Ruy Eximéniç, senyor
de Burriol, e a aquela presentà e per mi notari legir féu una letra en paper escrita,
segelada e
de Casteylnou e procurador del regne de València per lo senyor rey la tenor de la
qual letra és aytal:
A la honrrada dona Òria Eximéniç, muler qui fo d'en Ruy Eximéniç de
Burriol, de nós, en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Casteylnou e procurador
del regne de València per lo senyor rey, saluts e bona amor. Fem-vos saber
que avem cartes de part del honrrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador
de Paníscola, que
de vostre fil, ab sal que no era de la gabela del dit loc de Paníscola, e portava
d'ordi e dues capes de bifa e vestedures, lo qual rocí portan la dita sal qui és vedada
per lo senyor rey e les altres coses los foren toltes per los hòmens vostres e de vostre
fiyl. Hon com a nós sia cert que en los cambis que
la cavaleria del Temple de Paníscola ab la ciutat de Tortosa, que tots los hòmens
habitants del coyl de la Garrovera del grau de Orpesa entrò al riu de Uyldicona, en
totes les viles, casteyls, aldees, alqueries e mases són tenguts de pendre sal e usar de
la dita gabeyla de Paníscola e no d'altra; en altra manera que si ó fayen, que degen
perdre les bèsties portants la dita sal e totes altres coses que portaran les dites bèsties.
Per ço deym e a vós manam de part del senyor rey e de la nostra vos requerim
que, encontinent vistes les presents, restituiscats e restituir façats als dits gardes de la
dita gabeyla de la sal de Paníscola lo dit rocí ab la sal e totes les coses que portava,
e açò no mudets per neguna rahó. Encara us manam de part del senyor rey e de la
nostra vos requerim que
per tota la terra vostra usan de lur ofici segons lo manament del senyor rey; en
altra manera fem-vos saber que si vós açò fer no voliets, que nós auríem a enantar
contra vós e vostres béns axí com en lo privilegi del senyor rey, denant nós mostrat,
plenerament és contengut.
comanador de Paníscola, demanà e requerí a mi, notari, que de la dita letra li feés
carta pública de presentació la qual per mon ofici fiu en la vila de Burriol e el dia
e en l'an damunt dits.
Presens testimonis en Christòvol, rector de l'esglea de Burriol, e Ivanyes de
Cedreyles.
termini Covarum de Vinromano pro Raymundo Gundiçalbi, notario eiusdem termini,
qui hoc scripsit cum raso et emendato in
anno prefixis.
1296, desembre, 21. Castell de Vilafamés.
Fra Ramon Roig, en nom de fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del
Temple, compareix davant fra Bernat Desbosc, comanador de Vilafamés de l'orde de l'Hospital,
i li presenta una carta d'en Jaspert, vescomte de Castellnou, procurador general del
regne de València, en la qual manà a aquest comanador i als homes de Vilafamés que respecten
l'auctoritat dels guardadors de la gabella de la sal de Peníscola ja que s'han resistit en
diverses ocasions a acatar la seua autoritat quan portaven sal no declarada.
En són testimonis Bernat Cabàs, Bertolí de Guimerà i Guillem Brugueres.
Notari, Guillem Guitart, notari públic del terme de les Coves de Vinromà per Ramon Gonçalbo,
notari de dit terme.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 752.
Coneguen tots que
testimonis dejús escrits, comparec lo religiós frare Ramon Rog en nom e en veu
del honrat e religiós frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, davant l'onrat
e religiós frare Bernat Deçbosch, comanador de Vilafameç, e a eyl presentà e per
mi, notari, ligir feu
en Gisbert, per la gràcia de Déu vescomte de Castelnou e procurador del regne
de València per lo senyor rey, la tenor de la qual letra és aytal:
Al honrrat e religiós lo comanador de Vilafameç o a son loctinent e a la
justícia e als jurats e als bons hòmens de Vilafameç, de nós en Jaçpert, per la gràcia
de Déu vescomte de Casteylnou e procurador del regne de València per lo senyor
rey, saluts e dilecció. Fem-vos saber que de part del honrrat e religiós frare Ramon
Çaguàrdia, comanador de Paníscola, d'Ares e de la tinença de les Coves és esta[t]
denant nós demost[r]at que per ço com les guardes de la gabeyla de la sal de
Paníscola prengueren enfre
del dit loc portans sal que no era de la dita gabeyla, vosaltres menaçats e tenits en
reguard per aquesta rahon e vedats e torbats les dites guardes, que no poden usar
de la guarda de la dita gabelaa dins los térmens d'aquela axí com deuen e són
acostumats de usar segons les cartes del senyor rey. Per la qual cosa, de part del senyor
rey deym a vós e manam e de la nostra vos requerim que, vistes les presents,
asegurets les dites guardes de la dita gabeyla axí que eyls usan de la guarda de la
gabeyla damunt dita segons que deuen e àn acostumat de usar e en les cartes del
senyor rey és contengut, a aquels en persones ni en béns lurs alcuna força, injúria,
viholència no façats ni donets en alcuna manera; enans, si alcuns als dits guardes
fayen o volien fer força o violència alcuna, eyls usan de lur offici segons que dit és,
a aquels donets e prestets conseyl, ajuda, obra e favor quantesque vegades mester
vos serà o per aquels d'aquí enant requestes o demanats ne serets, e açò per alcuna
rahon no mudets. En altra manera fem-vos saber que nós auríem a enantar contra
vós segons que
comanador de Paníscola demanà e requerí a mi, notari, que de la dita letra li feés
carta pública de presentació, la qual per mon ofici fiu al casteyl de Vilafameç e el
dia e en l'an damunt dits.
Presents testimonis Bernat Cabaç, Bertolí de Guimerà e en Guillem Brugueres.
termini Covarum de Vinromano pro Raymundo Gunçalbi, notario eiusdem termini,
qui hoc scripsit et clausit loco, die et anno prefixis, et cum raso et emendato in
dicitur
1297, febrer, 1. [Castelló de la Plana?].
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, i li reclama que
respecte la jurisdicció civil i criminal que l'orde té als seus pobles ja que el lloctinent reial
ha intervingut en un procés de desterrament d'un veí d'Albocàsser i també ha demanat una
fiança de 500 morabatins als veïns de Vilanova d'Alcolea pel plet que tenen amb els vassalls
d'en Guillem d'Anglesola, la qual cosa correspondria a la jurisdicció de l'orde. Per la seua
banda en Guerau de Banyeres, en nom d'aquest darrer noble, declara que està a disposició
de la justícia reial, i, finalment, el procurador general declara que efectivament en té competències
sobre tot això.
En són testimonis en Ponç Hug, comte d'Ampúries, fra Ramon de Ribelles, gran comanador
de l'orde de l'Hospital, Pere Gilabert i Jaume Safont.
Notari, Bernat Guillem, notari públic de Xàtiva i de la cort del procurador per Francesc Despí.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 766.
frare Ramon Çagàrdia, comanador de Paníscola, davant lo noble en Jaçpert, per
la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador del regne de València
per lo seyor rey, e posà present ço que
dejús escritz:
A vós, séyer en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador
del regne de València per lo seyor rey. Nós, frare Ramon Çagàrdia, comanador
de Paníscola, requerim ab tota instància que com lo seyor rey aja donats totz
los hòmens que
ab mer imperi e ab mist emperi e ab totes altres jurisdiccions, e sobre açò lo vostre
loctinent aya citat en Berenguer [...]ro[...], home nostre d'Albocàcer, e bandit
per ço con no és comparegut denant ell, que vós lo dit home fassatz desbandir e
assegurar que d'aquí enant ell ni altre loctinent vostre no
nostres hòmens, nós estam apparellatz de fer fer compliment de dret de nostres
hòmens als clamans. Encara, que per la pena que per vós és posada dels sinc_cens
morabatins a
e
del noble en Guillem d'Anglerola. E de les coses damunt dites, a conservació de
nostre dret requerim a vós, notari, que
perdurable. Et encontinent lo dit procurador del regne respòs que
Çagàrdia mostre e fassa fe dels privilegis del senyor rey per ell, frare Ramon,
al·legatz et aprés és apparellat d'aquels observar e fer tot ço que deja.
Testimonis foren a açò Pere Xamenes de Montornés, P[ere] Guillabert, Nadal
de Conques e Michel Tovarç.
que
e requerí lo dit en Guerau de Bayeres a vós, séyer procurador, que revoquetz lo
manament que a ell avets feit e la pena per raon dels hòmens de Vilanova com açò
dejatz fer segons la carta del vostre guiatge, majorment com yo sia aparellat de metre
aquel feit en vostre poder o en poder de prohòmens de Morella o de Castelló
o de la cort de Burriana.
a éls donada no s'estén en açò que
en Guerau e als hòmens del noble en Guillem d'Anglerola, que no fasen mal als
ditz hòmens de Vilanova segons que en lo dit manament al dit en Guerau feit per
lo dit procurador és contengut, les quals totes coses damunt dites yo, notari dejús
escrit, a requisició del dit frare Ramon Sagàrdia, mis en forma pública en los dies
e ayn desús contengutz, pressentz testimonis en Pons Uch, per la gràcia de Déu
comte de Impúries, frare Ramon de Ribeles, gran comanador del Espital, P[ere]
Gilabert e
pro Francisco de Pinu, qui hoc scripsi et in formam publicam misi.
1297, febrer, 1. Castelló de la Plana.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en
Jaspert, vescomte de Castellnou i procurador general del regne de València, i li reclama que
intervinga en defensa d'ells en el plet amb els hòmens i comanador de Vilafamés per els
assalts que aquests darrers havien comés contra ramats del Temple; així mateix demana que
faça complir el monopoli de la gabela de la sal de Peníscola i que amenace la gent de Vilafamés,
Borriol i la Pobla Tornesa per a què acaten la compra de sal a Peníscola.
En són testimonis Maimó Saplana, ciutadà de València, Pere Gilabert, veí de Borriana, i Nadal
de Conques, veí de Castelló de la Plana.
Notari, Bernat Guillem, notari públic de Xàtiva i de la cort del procurador del regne per
Francesc Despí.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 768.
e religiós frare Ramon Çagàrdia, de la cavaylleria del Temple comanador de
Paníscola, comparec denant lo noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu
vescomte de Castellnou e procurador del regne de València per lo seyor rey, e posà
en escrit en
dejús escritz:
A vós séyer molt noble en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey. Nós, frare Ramon Çagàrdia,
comanador de Paníscola, ab tota instància e per auctoritat del manament del
senyor rey a vós feit per ses letres, e encara per auctoritat dels translats autèntichs
dels privilegis del seyor rey los quals ha feitz al Temple per raon de la jurisdicció
de la gabela de la sal de Paníscola [...], estatz [...]eses denant nós que vós que dejatz
enantar contra
e requeriren frare Ramon Rog e d'aquel feeren [lur] [poder] [d'] [ociure] [en] [presència]
del vostre loctinent, meynsprean lo manament seu e del seyor rey e
que ja avien reebut per vostra letra que
manà[vets] [que] [éls] [asignasen] los guardadors de la gabela de la sal de Paníscola e
lexassen usar de lur offici. E
loctinent en sa companyia, requerí a aquel que levàs les calònies [de] [les] [cabanes] [que]
[són] [dins] los térmens de la gabella, tot fos [ço] que nós per nostra plana auctoritat
ho pogéssem fer segons la tenor del privilegi del seyor rey, et éls, per la dita raon,
sens ço que ell no fahia mal ni greuge a nuyl hom, l'esvany.
[E] [axí] [nós] ab tota instància requerim a vós que en lo dit feit enantets e
fassats entegrar de la injúria e força [qui] feita
que
[dins] [los] [térmens] [de] la gabela en les quals ha[g]em trob[ada] [sal] [que] no era de la
gabela de la sal de Paníçcola, e d'aquels qui usen d'altra sal que de la gabella de
Paníscola. E que forcetz e destrengats los hòmens de Vilafameç e de Borriol e de la
Pobla d'en P[ere] Xa[menes], [que] éls asseguren e que [no] [contrasten] ni agreugen
[aquels] [guardadors] [en] usar [de] [lur] [ofici], [e] [que] per vós hi sia posada certa [pena] si
contra açò fahien. Encara us [requerim] ab tota instància que vós [nos] [façats] [retre]
e entegrar lo rossí e tot ço que portava, [qui fo tolt pels] guardadors de la gabella
per los hòmens de Bo[rriol], [e] [ens] fasats restituir un ase qui era de la Pobla de
Tornesa qui fo tolt als guardadors de la gabella, [lo] [qual] [porta]va altra sal que de la
gabella de Paníscola. E de les [coses] damunt di[tes] [re]querim a vós, notari, que
fassats car[ta] [pública] [a] [conservació] de nostre dret.
E
requisició [e] [de] [les] [coses] contengudes en la cèdula, que y fassa ço que y [deja fer]
per fur e per raon.
Feit fo açò en C[astelló] [del] [camp] de Borriana en lo dia e ayn dessús contengutz.
Testimonis foren a les [dites] [coses] [presents], [veents] [e] [oyents] [en] [Maymó] [Çaplana],
ciutadà de València, en P[ere] Guilabert, de Borriana vehín, en Nadal de
Conques, vehín del dit loc de Castelló.
pro Francisco de Pinu, qui hec omnia scripsi et in formam publicam reposui loco, die
et anno prefixis.]
1297, febrer, 16.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en Miquel
Tovars, lloctinent del procurador general del regne a la Plana de Castelló, i li presenta
dues cartes del procurador general manant-li que respecte els drets i privilegis de l'orde
del Temple i per a què anul·le el seu manament de desterrament de Berenguer Ripoll, veí
d'Albocàsser. Seguidament també li demana que actue contra els veïns de Vilafamés i els de
Borriol perquè no respecten el monopoli de la gabela de la sal de Peníscola. Miquel Tovars
respon que complirà aquests manaments.
En són testimonis Guillem Berenguer, Ramon Miquel, Jaume Sa
Notari, Domingo Pasqual de l'Astor, notari públic de Castelló de la Plana.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 781.
religiosus frater Raymundus Çaguardia, comendator Panischole, comparuit coram Michaele
Tovarç, tenente locum procuratoris in planicie Burriane et coram me, notario infrascripto et
testibus infrascriptis, dixit et proposuit ista que secuntur:
Frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníschola, presentà a
tinent loch de procurador en la Plana de Burriana per lo noble en Jazpert,
per la gràcia de Déu vezcomte de Castellnou e procurador en lo regne de València
per lo senyor rey,
cera vert, la tenor de la primera és aytal, que
complir lo manament lo qual és feit al dit procurador en
quals lo dit procurador tramet al dit en Michel Tovarç scrites sotz guarniment de
son segell, e encara que li complesque e tingue e observu les libertatz, franquees e
manamentz les quals e los quals veurà éser contengudes en los privilegis del senyor
rey. Ítem, la tenor de la segona letra és aital que ell faça desbandir en Berenguer
Ripoll, vey d'Albocàcer, e que aquell d'aquí enant no sia tengut per bandit ni sie
agreugat, ell ni els seus béns, per rahó del crim per lo qual ell fo bandit en la vila
de Castelló.
E axí lo dit frare R[amon] Çaguàrdia, comanador damunt dit, requer ab
gran instància e per auctoritat del manament del senyor rey e del dit procurador
al dit en Miquel Tovarç, tinent loch damunt dit, que ell enant contra los hòmens
de Vilafamez per rahó de la injúria, violència e esvayment que àn feitz a ell, dit en
Miquel Tovarç, ell usan de son offici, e del esvayment que feren a frare R[amon]
Roig en fe del senyor rey e del dit lochtinent de procurador com lo senyor rey age
donat plen poder als frares del orde de la cavalleria del Temple que, per lur plana
auctoritat, ells pusquen usar de la jurisdicció de la gabella de la sal de Paníschola
contra totes persones. E enantat contra los ditz hòmens de Vilafamez per rahó de
les injúries, violències e esvaymentz damunt ditz, lo dit en Miquel Tovarç forç e
destrengue los hòmens de Vilafamez que ells aseguren que no contrasten als guardadors
de la dita gabella, usan de lur offici d'aquí enant sotz certa pena e, si ells
passaven contra son manament, que sien encorregutz en aquella.
Encara li requer ab gran instància que li faça restituir e integrar lo rocí del
fill de la dona de Burriol ab tot ço que portava, lo qual rocí fo violentment tolt als
guardadors de la dita gabella dins los térmens d'aquella e portava sal qui no era de
la dita gabella. Encara li requer que li faça asegurar los guardadors de la dita gabella
dels hòmens de Buriol sotz certa pena que, si contra lo dit asegurament vindran,
que sien encorregutz en aquella. Encara
del manament del senyor rey que ell li faça restituir e entegrar
Tornesa ab tot ço que portava, lo qual fo tolt als guardadors de la dita gabella dins
los térmens d'aquella, lo qual ase portava sal qui no era de la dita gabella, e que
faça asegurar los guardadors de la dita gabella als hòmens de la dita Pobla, que no
contrasten a aquells en usar del ofici de la dita gabella sotz certa pena que, si contra
açò vendran, que sien encorregutz en aquella. Encara
per auctoritat del manament del senyor rey que ell dege levar la pena de les cabanes
que són dins los térmens de la dita gabella e, especialment, d'aquella hon fo
trobada sal qui no era de Paníschola.
E si lo dit en Miquel Tovarç les dites coses a ell requestes per lo dit comanador
fer o complir no volrrà, lo dit comanador protestan de son dret diu que
en defalta d'ell o del procurador e dels altres officials del senyor rey, lo orde de la
cavalleria del Temple pert les libertatz e franquees donades e atorgades al dit orde
e als hòmens de lur jurisdicció per lo senyor rey, e
la dita gabella lo qual per los ditz officials no és observat segons que lo senyor rey
lo ha donat e atorgat al dit orde de la cavalleria del Temple, majorment com lo dit
comanador age mostratz e presentatz los privilegis e translatz d'aquells los quals
foren donatz e atorgatz al dit orde de la cavalleria del Temple per lo cambi de la
ciutat de Tortosa.
Encontinent lo dit en Michel Tovarç respòs a la dita protestació e dix que era
prest e aparellat de complir e de observar lo manament del senyor rey e del senyor
procurador en totes coses e per totes segons que el seu enteniment e poder bastàs.
En altra manera dix que si el seu poder e enteniment a les dites coses o a alcuna
de les damunt dites plenerament no bastave, que y recorrerie al senyor rey o al
senyor procurador e que y faria tot ço que
y manassen.
Testes huius rey sunt Guillelmus Berengarii, Raymundus Michael, Iacobus Çarovira
et Petrus Berengarii.
Signum Dominici Paschasii del Aztor, notarii publici Castellionis Campi Burriane,
qui hec scripsit cum raso et emendato in
anno prefixis.
1297, febrer, 24. València.
Fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en
Jaspert, vescomte de Castellnou, procurador general del regne de València, i de Ramon de
Sales, el seu assessor, i els mostra còpia dels privilegis i les cartes reials que té l'orde sobre la
gabella de la sal de Peníscola i la jurisdicció del mer imperi, reclamant que facen complir
els seus drets. Seguidament el dit Ramon de Sales respon que estan preparats per fer-ho i
defensar els drets de l'orde del Temple.
En són testimonis Arnau Escrivà, cavaller, Mateu Calonge, notari de València, i Arnau de Milleres
i Arnaldet de Milleres, ciutadans de València.
Notari, Jaume Riquer, notari públic deValència.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 780.
Sàpien totz que digous que hom comtava
Ramon Çaguàrdia, comanador de Peníscola, a conservació del dret de la cavaleria
del Temple dix e protestà que com ell aja mostrat a
vescomte de Castellnou e procurador del regne de València, e a
assessor seu, los treslats dels privilegis del seynnor rey e encara tres letres del
seynnor rey, de manament esprés feyt a ells, que deguessen forçar e destréyner e
enantar contra totz aquells qui contra els ditz privilegis farien ni vindrien, e ell, ab
tota instància e per auctoritat del manament del seynnor rey qui a ells és feyt, los
requerís que
fos tengut e observat, e que deguessen enantar contra aquells qui lis enbargaven lo
dret ni la jurisdicció de la gabella ni les altres libertatz qui per lo seynnor rey eren
donades al Tenple e a lurs hòmens, e ells sobre açò no li
dix e protestà que, en defalta e en colpa d'ells, lo Temple perdie la gabella
de Peníscola e que axí lo seynor rey era tengut de la evicció e de la obligació que
feyta havie al Temple per rahó de la gabella a entegrar e a complir en colpa e en
defalta de sos oficials. E per aver memòria perdurable requerí a mi, dit notari, que
de totes les coses damunt dites li fes carta pública.
E encontinent lo dit en Ramon de Sales respòs a les coses desús dites sotz
la forma que
quod dictus comendator de Peniscola ostenderat predicto procuratori privilegia domini regis et
tres litteras eiusdem domini regis continentes quedam mandata que dictus dominus rex fecerat
predicto procuratori, sicut in ipsis litteris continetur, et licet dictus procurator iam responderit
quod erat paratus exequi predicta mandata dicti domini regis, dictus assessor supradictis
propositis per dictum venerabilem comendatorem, iterum respondit nomine dicti procuratoris
regni et pro se quod sunt parati dicti procurator et eius assessor exequi in omnibus et per
omnia mandata ei facta in litteris supradictis et ea que continentur in privilegiis supradictis
et quod eciam iam citaverant illos qui dicebantur violenciam comississe et iniurias erogasse
Michaeli Torvarz, tenenti locum dicti procuratoris regni in Plana Burriane, et custodibus
dicte gabelle salis Peniscole, et quod sunt parati procedere contra ipsos ut fuerit faciendum
iuxta tenorem mandatorum dicti domini regis et privilegiorum suorum et ut de foro et racione
fuerit faciendum. Dixit eciam quod salva pace dicti venerabilis comendatoris, supradictus procurator
et idem assessor fecerunt et faciunt et facere intendunt super predictis quicquid facere
teneantur secundum formam dictorum mandatorum domini regis. Preterea dixit nomine
dicti procuratoris et pro se predictum dominum comendatorem et homines suos defendere et
iuvare ad habendum et tenendum ac pacifice posidendum gabellam salis predicte Peniscole
cum suis iuribus universis et eisdem fratribus et eorum nunciis, custodibus dicte gabelle prestare
consilium et iuvamen quandocumque et quocienscumque inde per eos fuerint requisiti
et non permittere per aliquem vel aliquos super dicta gabella in aliquo eis iniuriam fieri vel
gravamen ac super iure dicte gabelle in aliquo molestari, prout in instrumento per dominum
regem facto seu translato eiusdem videtur contineri, et quod faciant asecurari custodes gabelle
sallis per illos qui tenent eos in regardo, quos dictus comendator Peniscole eidem procuratori
nominabit et quod faciant restitui bestias et alias res ablatas custodibus supradictis per illos
qui abstulerunt dictas bestias cum rebus quas portabant secundum formam mandatorum dicti
domini regis. Dixit eciam nomine quo supra quod predictus procurator vel ipse assessor vice
ipsius est paratus mittere litteras super hiis que superius dicta sunt Michaeli Tovarz, tenenti
locum dicti procuratoris regni in Plana Burriane, qui exequatur nomine dicti procuratoris
regni omnia que in dictis litteris et privilegiis continentur et si opus fuerit dictus procurator
regni personaliter ad exequendum predicta faciat quod per predictum Michaelem non fuerit
expeditum seu eciam exequutum.
del seynor rey, requerí al dit asessor en nom de sí e del dit procurador del
regne que les coses per ell desús atorgades fosen per ells complides segons que per
ell ne son estatz requestz.
ut supra.
Quod est actum Valencie, die et anno predictis, presentibus testibus Arnaldo Scriba,
milite, Matheo Calonge, notario Valencie, Arnaldo de Milleriis et Arnaldono de Milleriis,
filio eius, civibus valentinis.
Signum Iacobi Richerii, notarii publici Valencie, qui predictis interfuit et ea legendo
publicavit et hec scribi fecit et cum supraposito in
raso et emendato in
1297, abril, 6. Castelló de la Plana.
Fra Bertran de Ribesaltes, en nom de fra Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola de l'orde
del Temple, compareix davant el justícia i prohoms de Castelló de la Plana, per a què retornen
un ase que havien embargat a Pere d'Abella, veí d'Albocàsser, com a penyora pel plet
que tenien contra Berenguer Ripoll, veí del mateix poble, per un furt de bous a la marjal
de Castelló, i ofereix fermances per a dit plet. Els prohòmens de Castelló li responen que
ells han actuat per manament d'en Jaspert de Castellnou, procurador general del regne, i
que no poden fer res sense manament exprés d'aquest.
En són testimonis Ferrer Pelegrí, Ferrer de Juneda, Berenguer Clarena i Pere de Guimerà, veïns
de Castelló de la Plana.
Notari, Domingo Pasqual de l'Astor, notari públic de Castelló.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 790.
religiosus frater Bertrandus de Ribesaltes, protestatus fuit ista que secuntur:
en nom e en veu de frare Ramon Çaguàrdia, comenador de Peníscola,
comparech denant la justícia e el batle e els altres prohòmens de la vila de Castelló
del Camp de Burriana als quals, ab tota instància, requerí que fessen retre un ase
que avien tolt a
feyta per raó d'en Berenguer Ripoyll, vehín d'Albocàcer, la qual penyora se feya
no degudament e contra dret com no aguessen atrobada en lo dit comanador ne
en lo dit Berenguer Ripoyll ne en negun hom d'Albocàcer fadiga de dret, ans lo
dit comanador done fermança de dret que a tot hom de Castelló ne d'altre loch
qui aje clams del dit Berenguer Ripoyll hó d'altre hom qui de sa batlia sia, farà fer
compliment de dret sens tota malea e alongament de pleyt, e axí, si sobre açò la
dita penyora no li volen redre ne restituir, lo dit comanador en defalta e en colpa
d'ells, mal e greu que li seria, auràs a entegrar per la dita penyora qui feyta li és no
degudament e contra fur e dret, ell estant apareyllat de fer dret e de fer fer als seus
hòmens als clamans, e a major cautela adés de present en lo nom desús dit done
e offer fermances de dret en Ponç de Bruscha e en Ramon Miquel, vehins de
Castelló, e a conservació del dret del dit comanador e del orde de la cavalleria del
Temple e de lurs hòmens demane e requer que de totes les damunt dites coses li
sia feyta pública carta de protestació per vós, notari dejús escrit.
Enaprés, lo dia e an damunt ditz, en G[uillem] Berenguer, tinent loch de
batle, e en Ramon Aguiló, tinent loch de justícia, e altres prohòmens del dit loch
de Castelló respongueren a la dita protestació e negaren ells aver feyta la dita penyora
ne no se
si feyta és estada, és feyta de manament e de licència del noble en Jazpert, per
la gràcia de Déu vezcomte de Castellnou e procurador del regne de València per
lo senyor rey, e de son lochtinent, per fadiga de dret que en la justícia d'Albocàcer
fo atrobada per raó d'una letra a ell tramesa per lo dit noble sobre feyt d'una
denunciació que alcuns hòmens de Castelló proposaren denant lo dit noble e son
lochtinent contra en Berenguer Ripoyll, de roberia de bèsties bovines que
feyta per lo dit Berenguer Ripoyll en la margal de Castelló.
Hon com la dita penyora, si feyta és, sia estada feyta de manament e de licència
del dit noble e de son lochtinent, los ditz lochtinentz de batle e de justícia
e prohòmens de Castelló no porien fer retre aquella sens manament del dit noble,
ne no reebrien les dites fermances offertes per lo honrat e religiós frare Bertran de
Ribesaltes com ells no degen reebre aqueles. En altra manera, si per la rahó damunt
dita lo dit comanador hó altre per ell entenien a penyorar hó a agreugar lo dit loch
de Castelló, los ditz tinentz lochs de batle e de justícia e prohòmens del dit loch de
Castelló són aparelatz de fer compliment de dret al dit comanador hó a tot altre
hom qui clam aje d'ells en poder del dit senyor procurador hó de son lochtinent.
Testes fuerunt presentes ad omnia predicta Ferrarius Peregrini, Ferrarius de Juneda,
Berengarius Clarena et Petrus de Guimerano, convicini Castillionis.
Signum Dominici Paschasii del Aztor, notarii publici Castillionis Campi Burriane,
qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prenotatis.
1297, abril, 11. Castelló de la Plana.
Fra Bertran de Ribesaltes, de l'orde del Temple, presenta a Bort de Besora, lloctinent
d'en Jaspert de Perpinyà, lloctinent de procurador del regne del riu d'Uixò
ençà, una carta del procurador general del regne de València, en la qual mana
al seu lloctinent que anul·le les penyores que s'havien pres de veïns d'Albocàsser
per un plet contra Berenguer Ripoll, veí seu, i que li envie el procés judicial;
també li mana que obligue n'Òria Eximenes, senyora de Borriol, per a què
torne un mul embargat pels guardadors de la gabella de la sal de Peníscola. El
dit Perpinyà respon que no pot fer-hi res perquè les cartes i manament no van
dirigides a ell, sinó al seu superior, que està absent.
En són testimonis Pere de Brusca i Ramon Miquel, veïns de Castelló de la Plana.
Notari, Domingo Pasqual de l'Astor, notari públic de Castelló.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 793.
Sie a totz coneguda cosa com en presència del notari e dels testimonis dejús escritz
frare Bertran de Ribesaltes presentà a
Perpinyà, tinent loch de procurador de Riu d'Uxò a ençà per lo noble en Jazpert,
per la gràcia de Deu vezcomte de Castellnou e procurador del regne de València
per lo senyor rey, e per mi, dit notari, legir féu una letra del dit noble la tenor de
la qual aytal és:
De nós en Jazpert, per la gràcia de Déu, vezcomte de Castellnou e procurador
del regne de València per lo senyor rey, al onrat en Jaubert de Perpinyà, tinent
loch nostre del riu d'Uxò enlà, saluts e dilecció. Com en Miquel Tovarç ladonchs
tinent loch nostre, a instància d'alcuns hòmens de Castelló agés bandegat en Berenguer
Ripoll, vehín d'Albocàcer, per rahó de roberia de bestiar que
fo feyta per aquel Berenguer e
n'Artal d'Alagó, e nós aguéssem manat per carta nostra al dit en Miquel Tovarç
que
avant contra el dit Berenguer per rahó del dit bandejament, no enantàs, e nós ayam
entés que per la dita rahó se sien estades feytes penyores.
Per ço a vós deym e manam de part del senyor rey e de la nostra que, encontinent
vistes les presentz, desbandejetz lo dit Berenguer Ripoll e aquel per
desbandejat ajatz e que d'aquí enant no enantàssetz per la dita rahó contra el dit
Berenguer ni d'aquén féssetz penyores, e totes penyores que sien feytes per la dita
rahó encontinent retatz e façatz retre sens tota messió d'aquels qui penyoratz fossen
per la dita rahó. Encara volem que sobre la demanda feyta contra aquell Berenguer
Ripoll sobresigatz denantar entrò que de nós ayatz altre manament o conseyll;
emperò, si request seretz per los clamans, que enantetz en aquel pleyt, trametetz
a nós la demanda e lo procés per ço que nosaltres puscham-vos enformar en qual
manera deyatz fer la citació e enantar en lo dit feyt; encara us fem a saber que nós
feem manament a
muler que fo d'en Ruy Examéniz de Burriol, que retés
qual estech tolt per los hòmens seus als gabelés de la gabella de la sal de Peníscola,
la qual cosa él no ha feyt segons que avem entés. Encara a vós deym e manam que
façatz retre
per los hòmens d'en P[ere] Eximéniz de Montornés. E açò no mudetz per alcuna
manera.
requerí al dit en Bort que ell que menàs a exsecució totes les coses en aquela
contengudes, de les quals coses totes damunt dites universses e sengles lo dit frare
Bertran demanà e requerí que per mi, dit notari, li fos feyta pública carta.
Et encontinent lo dit en Bort de Besora respòs a la dita presentació e requisició
e dix que ell no podia enantar per auctoritat de la dita letra per tal com
aquela venia a
que avien feyta la dita penyora als hòmens d'Albocàcer proposaren denant ell que
la dita penyora no era estada feyta per les coses contengudes en la dita letra.
Testes huius rey sunt Petrus de Bruscha et Raymundus Miquel, vicini Castillionis.
Signum Dominici Paschasii del Aztor, notarii publici Castillionis campi Burriane,
qui hec scribi fecit et clausit loco, die et anno prenotatis.
1297, octubre, 3. València.
Fra Ramon de Bell-lloc, comanador de la casa de València de l'orde del Temple, compareix
davant Ramon de Sales, lloctinent del procurador del regne de València, i li demana que
com en Guerau de Banyeres, alcaid de Culla, no ha compensat als hòmens d'Ares, vassalls
del Temple, pels danys causats en els seus ramats, ni tampoc ha comparegut davant la cort
d'aquest procurador del regne per respondre, que actue contra ell judicialment.
En són testimonis Pere de Clerà, prevere, Jaume Gaucelm, i Pere Joan, clergue.
Notari, Guillem de Vernet, notari públic de València.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 907.
Coneguda cosa sia a tots que en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús
scrits, comparech l'onrat frare Ramon de Belloch, comanador de la casa del Temple
de València, denant l'onrat en Ramon de Sales, tinent loc de procurador del
regne de València, e dix e proposà denant él que, a instància e requisició del honrat
frare Ramon Çaguàrdia, comanador de Paníscola, ere stat citat una e dues e tres
vegades en Guerau de Bayneres, alcayt de Culla e procurador de la tinença per lo
noble en Guillem d'Anglerola hó son loctinent, que costrengués los hòmens de
la tinença de Culla e de Benaçal de retre e restituir als hòmens d'Ares e dels altres
logars del Temple tot lo bestiar gros e menut lo qual aquells preseren e robaren
per violència e per força no justament, e encara que forçàs e destrengués aquells
que per sí o per sos legítims procuradors o síndichs compareguessen en València,
denant lo procurador del regne de València o denant son lochtinent, dins
aprés la recepció de les letres de la citació apparellats de fer e d'estar a dret per la
violència e roberia que per aquels és dita ésser feita als dits hòmens del Temple;
en altra manera que
contra los dits hòmens de la dita tinença de Culla e de Benaçal en aytant com
pogués, justícia migancera.
On com lo dit alcait ni son loctinent no agen complides les davant dites coses,
demanà per ço e requerí lo dit frare Ramon de Belloch, axí com aquell a qui
pertany en nom del dit orde del Temple, que
e degués enantar contra lo dit alcayt o son loctinent e contra los dits hòmens de
Culla e de Benaçall axí com contra rebells e inobediens a la seynoria e axí com per
dret és faedor. En altra manera protestà lo dit frare Ramon en nom del dit orde
que tot lo dret del dit orde pogués ésser demanat degudament denant jutge covinent
en defaliment de dret, lo qual és atrobat per les rahons damunt dites en lo dit
lochtinent de procurador, qui contra los dits alcayt e son loctinent e los hòmens
de Culla e de Benaçal no enantà axí com contra rebells a la seynoria e a complir
dret al dit orde e als hòmens d'aquell, e de les damunt dites coses demanà que li fos
feyta carta pública a conservació de son dret.
super predictis et quod procederet contra supradictum alcaidum et alios citatos ut de foro et racione
esset faciendum. Dixit eciam quod dies peremptoria assignata in litera citacionis ultima
nondum advenit, quare non poterat procedere interim contra predictos.
Que omnia lecta et publicata fuerunt in domo dicti Raimundi de Salis,
Octobris anno Domini millesimo
Presentibus testibus Petro de Clerano, presbitero, Iacobo Gaucelm, Petro Iohannis, clerico.
Signum Guillelmi de Verneto, notarii publici Valencie, qui predictis omnibus una
cum prenominatis testibus presentes interfuit et predicta rogatus scribi fecit et manu propria
clausit loco, die et anno prefixis.
1297, octubre, 11. València.
Fra Jaume de Garrigàs, lloctinent del comanador de Xivert de l'orde del Temple, en nom de fra
Ramon Saguàrdia, comanador de Peníscola, compareix davant en Jaspert, vescomte de Castellnou
i procurador general del regne de València, per a recordar la denúncia que havien
fet contra els vassalls de Guillem d'Anglesola pel conflicte i furt de ramats que n'avien fet
sobre veïns d'Albocàsser i Ares, vassalls del Temple. També li recorda les cartes reials i els
manaments que el procurador ja havia fet a Guerau de Banyeres, alcaid de Culla, perquè
compensara dits vassalls per les pèrdues que n'havien patit, però en darrera instància es
queixa que tant el procurador general com el jutge delegat a aquesta causa, en Pere Costa,
han fet cartes però no han actuat directament contra els seus atacants, per la qual cosa demana
ara compensacions. El procurador general del regne li respon que sí ha enviat cartes i
manaments però que no ha actuat contra els veïns de Culla perquè el Temple només s'havia
queixat del seu senyor, i no dels veïns, i que si ho fan, que actuarà seguidament.
En són testimonis Guillem Alió, Guillem de Reixac, Pere Tallaferre, notari, Domingo Munyós
i Guillem Juneda.
Notari, Bernat Guillem, notari públic de Xàtiva i de la cort del procurador general per Francesc
Despí.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 914.
Coneguen tots que
Jacme de Garrigàs, tinent loch de comanador en Exivert, comparech denant lo noble
en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou e procurador del regne
de València per lo senyor rey, el qual dix e protestà en nom e en veu del honrat frare
R[amon] Çaguàrdia, comanador de Paníscola, del qual ell és procurador síndich,
que com los hòmens de la tinença del noble en G[uillem] d'Anglesola aguessen
violentment correguda la terra del Temple, ço és, lo terme d'Ares e d'Albocàcer, e
no degudament pres e treyt e robat gran multitut de bestiar dels hòmens de la dita
terra del Temple de la batlia de Paníscola, e per la dita rahó lo dit frare R[amon]
Çaguàrdia fos comparegut denant el dit procurador e li agués mostrada la injúria
e força qui feyta li era per los ditz hòmens de la dita tinença de Cuylla, e l'agués
request ab tota instància que ell degués enantar contra aquells per auctoritat del
manament del senyor rey, lo qual a ell mostrà en
ha feyt als frares del Temple per rahon de la gabella de la sal de Paníscola.
Et com lo dit procurador trametés letres per la dita rahó de manament a
Guerau de Banyeres, alcayt de Cuylla e procurador de la tinença damunt dita per
lo dit en G[uillem] d'Anglesola, que encontinent vistes les sues letres degués retre e
restituir als ditz hòmens del Temple tot lo bestiar, el mal e
per los dits hòmens de la dita tinença del dit en G[uillem] d'Anglesola, e que en
altra manera, si fer no u volia, que ell enantaria contra ell. La qual letra fo presentada
al dit en Guerau de Banyeres e com ell no volgués obeyr al dit manament, fo
aportada
de València o a son lochtinent, de manament esprés, que feés retre e restituir lo dit
bestiar als ditz hòmens del Temple e encara que enantàs contra los ditz hòmens de
la dita tenença del dit en G[uillem] d'Anglesola per rahó del excés que ells avien
feyt en la dita terra e als hòmens del Temple, e que degués fer tenir e aver e possehir
en pau als frares del Temple contra totes persones la dita gabella de la dita sal de
Paníscola ab tots sos dretz, axí com en les sues cartes feytes per lo senynor rey als
frares del Temple lo dit procurador del regne de València e son lochtinent veurien
ésser atengut.
La qual letra del senynor rey fo presentada per lo dit frare Jacme de Garrigàs
a
present feyt, e lo dit en P[ere] Costa ab tota diligència encontinent tramès letres de
manament de part del dit procurador del dit regne al dit en Guerau de Banyneres
qui ell feés retre e restituir la dita malafeyta als ditz hòmens del Temple, e encara
degués forçar e destrényer los hòmens de la dita tinença que dins
la recepció de la sua letra deguessen comparer denant ell per la malafeyta que ells
avien feyta en la dita terra e als hòmens del Temple, e en la qual letra era encorporada
la dita letra del senynor rey. E la dita letra fo presentada al dit en Guerau de
Banyeres, a la qual ell no volch obeyr e axí, lo dit frare R[amon] Çaguàrdia tramès
al comanador de València que ell requerie de part d'ell al dit en P[ere] Costa que
ell degués enantar contra lo dit en Guerau de Banyneres e contra els hòmens de la
dita tinença axí com a aquells qui eren rebel·les e menyspreantz als manamentz del
senynor rey e del dit procurador del regne de València, e qui no volien assegurar
los ditz hòmens del Temple per los quals avia feyt fermar dret lo Temple en poder
del dit en P[ere] Costa.
Per la qual requesta altra letra tercera fo tramesa de part del procurador del
dit regne al dit en Guerau de Banyneres que ell degués complir a totes les coses
desús dites, la qual letra li presentà
regne per tercera e peremptòria, e
li
de Cuylla, que ja no
la letra no volc fer, e a
dit regne, totes aquestes coses fossen per lo dit saig recomenades. E, enaprés, per lo
comanador de València fos request lo dit en R[amon] de Sales que ell feens lo dit
en Guerau de Banyeres e els hòmens de la dita tinença de Cuylla bandegar per tot
lo regne de València, e que fossen preses en persones e en aver entrò que aguessen
complit lo manament del senynor rey e del procurador del dit regne e asseguratz
los hòmens del Temple que ells tenen en reguart sobre fermança de dret, la qual
cosa lo dit en R[amon] de Sales, adoncs lochtinent de procurador, era tengut de
fer per lo manament del senynor rey e encara per fur de València.
E com lo dit senynor procurador ne son lochtinent no agen volgut enantar
per lur offici contra los ditz malfeytors ne contra el dit en Guerau de Banyeres ne
menar la dita letra del senynor rey a exsecució per requesta que
de Garrigàs los n'aga feyta axí com a procurador e síndich del dit frare R[amon]
Çaguàrdia, comanador de Peníscola, emperaçò diu e protesta lo dit frare Jacme que
en defalta e en culpa del dit senynor procurador del dit regne e de son lochtinent
e los frares del Temple e els hòmens lurs prenen e sofren tot lo mal e dan e interés
que àn pres ne prenen ne d'aquí enant pendran per la rahó desús dita, per ço cor
lo dit senynor procurador del regne no à complit ne vol complir lo manament
del senynor rey ne dret ne fur de València en les coses desús dites, e per ço que en
son loch e en son temps los dits frares del Temple ó puschen demanar e mostrar al
senynor rey, requerí lo dit frare Jacme de Garrigàs, en nom de la dita procuració,
a mi, notari dejús escrit, que de les coses desús dites totes e sengles li feés carta en
forma pública a perdurable memòria.
Et encontinent respòs lo dit procurador del regne a les coses damunt dites
e dix que ell avia enantat en lo dit feyt segons la forma de la inquisició a ell feyta
per la part del sobredit comanador de Paníscola en citan e en amonestan en Guerau
de Banyeres que destrengés los hòmens de la tinença de Cuylla e de Benaçal,
de retre e de restituir als ditz hòmens d'Ares e als altres lochs del Temple tot lo
dit bestiar gros e menut que avien pres e robat, e manà al dit alcayt que forçàs e
destrengés aquells hòmens que compareguessen en València per sí o per lurs procuradors
denant lo dit procurador del regne o son lochtinent per la dita violència
o roberia que era dita ells aver feyta e que en altra manera, si açò no fahien, ell
enantarie contra ells ditz hòmens de la dita tinença. Encara manà al dit alcayt e
als ditz hòmens e amonestà per letra la qual fo liurada al dit alcayt que ell ne els
dits hòmens no tenguessen en regart los dits hòmens del Temple, com lo dit frare
R[amon] Çaguàrdia agués fermat de dret en poder del dit procurador sufficientment
de fer dret al dit alcayt e als hòmens de la dita tinença si clams avien del dit
frare R[amon] e dels hòmens del Temple. E enaxí lo dit procurador diu que ha
feyt ço que deu entrò que avia estat request per la part del dit comanador, no faén
alcuna cosa contra la letra del senynor rey ne el manament seu; emperò dix que no
trobava de conssell que per les citacions feytes al dit alcayt e la presentació de les
letres d'aquelles citacions, les quals foren liurades al dit alcayt tan solament, degués
enantar contra los hòmens que no avien estat citatz ne amonestatz; dix emperò si
aver estat apparellat que si lo dit comanador o procurador seu agués demanat que
ditz hòmens de la dita tinença fossen amonestatz e destrets de retre la dita roberia,
que ell, dit procurador, los n'aguera amonestatz e destretz en aytant com degués ne
pogués segons la forma de la dita letra e del manament del senynor rey, e ofer que
és apparellat lo dit procurador del regne que en aquestes coses faça e complesca lo
manament del senyor tan ne fos request o demanat per part del dit comanador e
dels hòmens seus.
Feyt fo açò en València, en les cases d'en Bernat de Sarrià on lo dit procurador
del regne pasava en lo dia e an dejús contenguts.
Testimonis foren a les coses damunt dites e a cascuna d'aquelles en G[uillem]
Alió, en G[uillem] de Rexach, P[ere] Tallaferre, notari, en Domingo Munynós e
en G[uillem] Juneda.
Valencie pro Francisco de Pinu qui hec ad requisicionem [...] [...] manu propria loco, die et
anno prefixis.
1297, octubre, 11. Atzeneta del Maestrat.
Ferrando, correu del rei Jaume II, compareix davant Guerau de Banyeres, alcaid de Culla, i li
presenta una carta del monarca en la qual li diu que el mestre de l'orde del Temple se li ha
queixat de les violències fetes pels hòmens de Culla contra els béns i bestiar dels d'Ares i
Albocàsser, i li mana que en done compensacions i que no torne a passar. Dos dies després
el dit en Banyeres respon que ell no té res a dir ja que aquestes qüestions corresponen al
seu senyor Guillem d'Anglesola.
En són testimonis a la primera acció Nadal de Filera, rector d'Atzeneta, Guillem Logaya, Berenguer
Orpinell i Miquel de Collades, batle d'Atzeneta. i a la dita resposta els dos primers
i en Pere Roís de Montoro.
Notari, Berenguer Malràs, notari públic de Morella.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 915.
Divendres,
notari, e dels testimonis dejús escrits Ferrando, correu del senyor rey, comparech
en la vila d'Azeneta davant en Guerau de Banyeres, alcayt de Cuylla e procurador
de la tinença per lo noble en Guillem d'Angleola e, davan[t] lo dit alcayt, per mi,
notari, legir féu
major la tenor de la qual és aytal:
ac sancte romane ecclesie vexillarius, amirantus et capitaneus generalis, dilecto suo
alcaydo de Cuyll[ar] vel eius locumtenenti, salutem et dileccionem. Ex parte venerabilis
magistri milicie Templi fuit conquerendo expositum coram nobis quod pro eo quia custodes
ad gabellam salis Peniscole deputati ceperunt nuper infra terminos ipsius gabelle quasdam
bestias hominum tenencie de Cuyllar habitantium infra terminos ipsius gabelle, deportantes
aliud sal quam gabella predicta, vos et homines tenencie supradicte, emisso sono, cum armis
venistis ad terminis de Ares et de Albocacer et, invadendo terminos ipsorum locorum, non
inventa fatica iuris in comendatore et hominibus eorundem locorum, pignorastis et cepistis ibi
magnam bestiarii quantitatem hominum dictorum locorum quam vobiscum adduxistis aliquos
eciam ibi homines vulnerando. Et hiis non contentus cominamini eciam eis adhuc inferre
malum et dampnum ac tenetis ipsos nichilominus in reguardo impedientes et perturbantes
indebite dictos custodes gabelle salis uti officio custodie dicti salis prout uti debent et est hactenus
fieri consuetum. Verum cum dictus magister asserat se paratum stare iuri super omnibus
et singulis querelis quas vos vel homines tenencie supradicte de eo vel custodibus dicti salis vel
aliis hominibus Templi habeatis qualibet racione, vobis dicimus et mandamus firmiter et expresse
quatenus, visis presentibus, dictum bestiarium restituatis et restitui faciatis hominibus
antedictis, et deinde non inferatis nec inferri faciatis fatribus vel hominibus Templi vel bonis
aut rebus eorum malum vel dampnum nec teneatis eos de cetero in reguardo nec impediatis
eciam vel perturbetis custodes dicti salis uti officio custodie eiusdem salis prout debent uti et
est fieri hactenus consuetum. Alias procederemus et procedi faceremus contra vos et homines
tenencie supradicte racione predicta in quantum possemus iusticia mediante.
Datum Turolii,
Sigillanda.
requerí a mi, dit notari dejús escrit, que de la presentació de la dita carta e
del legiment d'aquela, per mon offici li feés carta pública de presentació per tal que
açò sie e pusque ésser mostrat en son loc e en son temps en testimoni de veritat.
Et yo, verament notari dejús nomenat, com a aytals coses per mon offici defallir
no pusca ni dega, la dita presentació de la dita carta en forma pública mis e posí el
loch e dia e an desús dit.
Presentz testimonis en Nadal de Filera, rector d'Azeneta, en Berenguer Orpinel
e Miquel de Collados, batlle d'Azeneta, e G[uillem] Logaya.
die et anno prefixis.
Digmenge,
de mi, notari, e dels testimonis dejús escritz, Ferrando, correu del senyor rey,
demanà e requerí de part del senyor rey a
en la vila d'Azeneta, que ell que li feés resposta a la carta que li avie presentada del
senyor rey, lo qual en Guerau dix que ell no li avie per què fer resposta sobre les
coses contengudes en aquela com lo feyt aquel se pertangués al noble en G[uillem]
d'Angleola e, per aquesta raó, no y volc fer nenguna resposta. De les quals coses lo
dit Ferrando requerí a mi, notari dejús escrit, que de le les damunt dites coses li
feés carta pública per tal que açò sie e pusque ésser mostrat en son loch e en son
temps en testimoni de veritat davant lo senyor rey.
E yo, verament notari dejús nomenat, com a aytals coses per mon offici
defallir no pusca ne dega, la dita carta en forma pública mis e posí el loc e el dia e
an damunt dit, presentz testimonis en Nadal de Filera, rector d'Azeneta, en P[ere]
Ruyz de Montoro, e G[uillem] Logaya.
die et anno prefixis.
1297, octubre, 15. Castell de Cervera del Maestrat.
Ferrando Lopes, correu del rei Jaume II, compareix davant fra Bernat de Pontils, lloctinent del
comanador de Cervera de l'orde de l'Hospital, i li presenta una carta del monarca en la qual
els recorda que han de respectar el monopoli de la gabela de la sal de Peníscola en favor de
l'orde del Temple. Al dia següent dit fra Bernat li respon que ells ja han anat davant el jutge
reial en Pere Costa per aquesta qüestió i que, sempre que el Temple vullga, tornaran a anar.
En són testimonis Garcia Romeu, Bernat de Cervera, Guillem de Montsoriu i Ramon de
Gauter, batle de Cervera.
Notari, Ramon Gonçalbo, notari públic de les Coves de Vinromà.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 916.
dejús escrits, en lo casteyl de Cervera comparech Ferrando Lópeç, correu
del senynor rey, davant lo religiós frare Bernat de Pontils, tinent loch de comanador
en lo casteyl de Cervera, e a él presentà e per mi, notari, liger féu una letra del
seynor rey uberta, en paper escrita e segeyllada e
rey, la tenor de la qual és aytal:
ac sancte romane ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, dilecto suo comendatori
Cervarie Hospitalis Sancti Iohannis Iherosolimitani vel eius locumtenenti, salutem
et dileccionem. Ex parte comendatoris de Peniscola fuit expositum coram nobis quod cum
nuper custodes ad gabellam salis Peniscole deputati pignorassent et cepissent infra terminos
ipsius gabelle duos asinos et duos mulos aliquorum hominum habitancium infra terminos
eiusdem gabelle deportantes aliud sal quam gabelle predicte, aliqui homines vestri abstulerunt
eisdem custodibus bestias supradictas et sibi eas retinent violenter impedientes et perturbantes
dictos custodes uti officio custodie dicte salis prout debent et est actenus fieri consuetum, propter
quod pro parte dicti comendatoris Panischole fuit nobis humiliter suplicatum quod cum
nos promiserimus fratribus Templi predictam gabellam eosdem facere, habere et tenere pacifice
cum suis iuribus universis et super ipsa gabella et eius iuribus habendis et possidendis eosdem
fratres ac eorum nuncios seu custodes dicti salis deffendere et iuvare, quod dignaremur dicto
comendatori et aliis fratribus Templi super hoc de iuris remedio providere. Qua suplicacione
benigne admissa, vos requirimus per presentes ac eciam vobis dicimus quatenus, visis presentibus,
predictas bestias pignoratas ut predicitur et ablatas dicto comendatori Penischole vel cuy
voluerit loco sui restituatis et restitui faciatis, et deinde non permitatis impediri vel perturbari
per homines vestros dictos custodes gabelle salis Penischole uti officio custodie dicti salis prout
debent et est hactenus usitatum; alioquin contra homines predictos procederemus et procedi
faceremus iusticia mediante.
Datum Turolii,
Sigillata.
e legida per mi, notari, lo dit Ferrando requerí e pregà al dit frare Bernat que les
coses contengudes en la dita letra complís e observàs, e que de les damunt dites coses
lo dit Ferrando davant lo senynor rey pogués aver testimoni de veritat e d'aver
presentada la dita letra, pregà e requerí a mi, notari, que li
presentació, la qual per mon offici fiu, sobre les quals coses lo dit frare Bernat se
retench acort.
E e
Bernat respòs e dix que de les dites coses lo comanador de Cervera era ja estat
citat per lo procurador, e que
poder d'en P[ere] Lacosta, jutge del senynor rey, e que tota hora que
de Peníscola ne fos on volgués ésser davant lo dit en P[ere] Lacosta, que y seria lo
comanador de Cervera o son procurador.
Presents testimonis Garcia Romeu, Bernat de Cervera, Guillem de Monsoriu
e Ramon de Gauter, batle de Cervera.
domini magistri milicie Templi, qui hec scripsit cum supraposito in
dicitur citat, et clausit loco, die et anno in prima linea contentis.
1297, octubre, 20. Morella.
Fra Ramon Roig, lloctinent de comanador a Ares de l'orde del Temple, compareix davant en
Bernat Exernit, justícia de Morella, i dels jurats i prohòmens de la vila, i els explica que
els veïns de Culla i la seua tinença havien infringit el monopoli de sal de la gabella de
Peníscola i que, fins i tot, havien atacat els béns dels vassalls del Temple a Ares i Albocàsser,
per la qual cosa els presenta una carta del rei Jaume II en la qual mana als de Morella que
ajuden el Temple en recuperar les pèrdues patides, i que també facen el mateix amb altre
cas a Traiguera. Els jurats li responen que ells sempre obeiran els manaments del rei però
que no tenen jurisdicció sobre els homes de Culla ni tampoc sobre els de Traiguera, i que
no en poden fer res.
En són testimonis Pere de Vinatea, Pere d'Arenys, mestre Rainer i Borràs d'Almenara, a la primera
demanda, i els tres primers a més de Fortuny Martinis a la resposta del consell.
Notari, Berenguer Malràs, notari públic de Morella.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 925.
Coneguen tots que digmenje que
e dels testimonis dejús escrits, en la vila de Morella ço és en la casa de la cort del
dit loch, davant en Bernat Exernit, justícia, e n'Arnau Aster, en P[ere] Ciutadilla, en
Johan de Belloch e en R[amon] Obach, jurats del dit loc de Morella, comparech
frare Ramon Rog, tinent loch de comanador en Ares per l'onrat e religiós frare
R[amon] Çaguàrdia, comanador de Peníscola, e al dit justícia e jurats dix e demostrà
de part del dit comanador e per sí e a conservació del dret del Temple que, com los
guardadors de la gabella de la sal de Peníscola establitz, poc de temps ha passat dins
los térmens de la dita gabella atrobassen bèsties de la tinença d'en G[uillem] d'Anglesola,
qui és terme de Cuyla, portans altra sal no degudament e contra
del senyor rey que de la gabella damunt dita, e els dits guardadors, degudament e
justa per auctoritat del senyor rey e per dret pertanyent a la dita gabella, prenguessen
les dites bèsties portant la dita sal. Et per açò hòmens e vasayls d'en G[uillem]
d'Anglesola habitantz dins la tinença de Cuyla aquel matex dia, violentment e
mà armada, fadiga de dret no atrobada en lo dit comanador, intra-se
d'Ares e d'Albocàcer e envayssen e trencassen aquels térmens e d'aquí traguessen
Temple, e nafrassen e ferissen los pastors guardans los dits bestiars. Et en Guerau
de Banyeres, alcayt de Cuylla, de part del senyor rey e per carta sua e encara per lo
procurador del regne de València per cartes sues, moltes de vegades sia estat request
e amonestat e encara a eyll manat que reta e retre faça als hòmens e vasayls del
Temple los dits bestiars, e que els frares e hòmens del Temple d'aquí a davant ni
guardadors a la dita sal establitz, no tinga en reguart. E açò lo dit en Guerau no
vulla ni aja volgut fer ans, contrastan los manamentz a eyl feytz per lo senyor rey e
per lo procurador, aja venut e feit vendre e barrejar gran quantitat dels dits bestiars
e tinga en reguart los dits frares e hòmens del Temple e els dits guardadors.
Per açò lo dit frare R[amon] Rog, en loch del dit comanador de Peníscola
e per sí e a conservació del dret dels frares del Temple suplican, requerí e demanà
als ditz justícia e jurats de Morella que al dit comanador e a eyl e als frares e hòmens
del Temple donassen conseyl e ajuda e secós a recobrar del dit en Guerau de
Banyeres, e dels hòmens d'en G[uillem] d'Anglesola, la quantitat dels dits bestiars
ab totz los dans, greujes e messions que per aquesta rahó los frares e hòmens del
Temple àn sostengutz ni sostindran. Enaxí que el dit en Guerau e
G[uillem] d'Anglesola degen per los ditz justícia e jurats de Morella ésser requestz
e amonestatz de retre e de fer retre los dits bestiars, e si açò fer no volrran, ésser
poderosament forçats e destrets e penyorats com aquestes coses los dits justícia e
jurats de Morella degen fer segons la tenor d'una carta del senyor rey la qual, en
presència dels dits justícia e jurats, fo lesta, la tenor de la qual és aytal:
ac sancte romane ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, fidelibus suis
iusticie et iuratis Morelle, salutem et graciam. Ex parte venerabilis magistri milicie Templi
fuit expositum coram nobis quod custodes ad gabellam salis Peniscole deputati aliquociens
pignorant et capiunt, prout est fieri consuetum infra terminos ipsi gabelle asignatos, bestias
aliquorum hominum habitancium infra terminos eiusdem gabelle deportantes aliud sal quam
gabelle predicte. Et aliqui habitantes infra dictos terminos interdum auferunt eisdem custodibus
dictas bestias et sibi retinent violenter; aliqui alii eciam infra eosdem terminos constituti
repignorant inde fratres et homines Templi racione predicta indebite et iniuste impedientes
et perturbantes dictos custodes uti officio custodie dicti salis prout debent et est actenus usitatum,
propter quod pro parte dicti magistri fuit nobis humiliter suplicatum quod cum nos
promisserimus prefato magistro et fratribus Templi predictam gabellam eosdem facere, habere
et tenere in pace cum suis iuribus universis et super ipsa gabella et eius iuribus habendis et
possidendis eosdem magistrum et fratres ac eorum nuncios seu custodes dicti salis deffendere et
iuvare quociens inde per eos essemus requisiti, ut in instrumentis per nos eis super hiis factis
noscitur contineri, quod dignaremur dicto magistro et aliis fratribus Templi super hiis de iuris
remedio providere. Qua suplicacione benigne admissa, vobis dicimus et mandamus firmiter et
expresse quatenus procedatis contra quoscumque impedientes vel impediri facientes predictos
fratres Templi et eorum nuncios [seu] custodes dicte gabelle salis super exercendo officio
custodie dicte gabelle salis prout debent et est actenus fieri consuetum, prout fuerit faciendum
facientes dictos fratres habere et tenere dictam gabellam cum suis iuribus universis et custodes
ipsius defendentes et auxilium eis prestantes prout in instrumentis per nos eis factis videbitis
contineri quandocumque inde fueritis requisitis, et non permitendo eosdem super eo per aliquos
indebite perturbari seu eciam molestari, taliter in predictis et circa predicta vos habentes
ne dictus magister vel alii fratres Templi ad nos racione predicta habeant recurrere iterato.
Datum Turolii,
als ditz justícia e jurats de Morella que la dita carta e les coses per él requestes
e demanades observessen e observar feessen, dix encara e demostrà lo dit frare
R[amon] Rog als ditz justícia e juratz que els guardadors a la dita gabella de Peníscola
establitz dins los térmens de la dita gabella prengueren e trobaren
de Valtrayguera portans altra sal que de la gabella damunt dita, e aquels
per hòmens de la batlia de Cervera forcívolment foren toltz als dits guardadors. Et
com d'aquesta raó per lo senyor rey e per lo procurador del regne de València, lo
comanador de Cervera sia estat request que faça retre e deliurar als dits guardadors
los dits
R[amon] suplican requerí e demanà als dits justícia e jurats que a recobrar e a aver
los dits
en Guerau de Banyeres, de les quals suplicacions lo dit frare R[amon] Rog requerí
a mi, dit notari, que li
e pusquen ésser mostrades en son loch e en son temps en testimoni de veritat. Et
yo verament, notari desús dit, com a aytals coses defallir no pusca ne dega, les dites
coses ab les respostes feytes a aqueles segons que
mis e posí e
Presents testimonis de les damunt dites coses en P[ere] Vinatea, P[ere]
d'Areny, Borraz d'Almenara e maestre Rayner.
Et enaprés lo dia damunt dit, en la vila de Morella, los dits jurats responeren
e dixeren sí ésser apparellats d'obeyr lo manament del senyor rey e d'enantar degudament
contra qualssevol enbargants o enbargar faents los damunt ditz frares del
Temple, e els missatges d'aquels guardes de la dita sal usan en l'ofici de la guarda de
la dita sal, segons que fer se deu e és entrò ací acostumat e sie degudament faedor
segons lo dit manament del senyor rey. Et en quant les dites requisicions o suplicacions
se
responen e dien los dits jurats que les coses per lo dit frare R[amon] requestes e
demanades, requeren e esguarden jurisdicció, la qual los dits jurats no àn ordinària
ne delegada sobre
G[uillem] d'Anglesola ne sobre
Espital, per què à éls és vist que en la manera per lo dit frare R[amon] demanada
no pusquen ne dejen enantar contra lo dit en Guerau de Banyeres ne contra los
dits hòmens del dit noble, ne contra lo comanador de Cervera ne
dita batlia.
Presents testimonis Fortuny Martiniz, P[ere] de Vinatea, P[ere] d'Areyn e
maestre Rayner.
Et enaprés, lo dia desús dit, lo dit justícia respòs e dix a les suplicacions feytes
per lo dit frare R[amon] Rog en senblant manera segons que
àn respost e dit.
Presents testimonis G[uillem] Cervera e en D[omingo] Regau.
et scripsit loco, die et anno prefixis.
1297, octubre, 20-1297, novembre, 9. València.
Jaspert de Castellnou, procurador del regne de València, rep una denúncia de part del mestre
de l'orde del Temple sobre l'incompliment per part dels vassalls de la tinença de Culla del
monopoli de la venda de sal des de la gabella que tenen a Peníscola.
Inclou les cartes enviades pels consells municipals de Vistabella, Benassal, Culla i Atzeneta, totes
similars amb alguna diferència només ortogràfica, de resposta a la reclamació i en les quals relaten
una sèrie de violències comeses pels frares Templers contra Benassal. Procés incomplet.
ACA, Cancelleria, Processos en Quart, 1297 A.
Fo presentada al noble e honrat baró en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte
de Castellnou e procurador del regne de València per lo senyor rey, de part
del honrat e religiós frare lo maestre de la cavaylleria del Temple, una carta del
senyor rey ab lo seu segell en lo dòs segellada, la tenor de la qual és aytal:
ac sancte Romane Ecclesie vexillarius, ammiratus et capitaneus generalis, nobili et
dilecto nostro Jaçperto de Castronovo, procuratori regni Valencie vel eius locumtenenti, salutem
et dileccionem. Ex parte venerabili magistri milicie Templi fuit coram nobis propositum
conquerendo quod pro eo quot custodes ad gabellam salis Paniscole deputati ceperunt nuper
infra terminos ipsius gabelle iuxta locum de Sancto Matheo quasdam bestias hominum
tenencie de Cuyllar habitantium, infra terminos ipsius gabelle deportantes aliud sal quam
gabelle predicte, homines tenencie predicte, emesso sono, cum armis venerunt ad terminos de
Ares et de Albocacer et invadendo terminos ipsorum locorum ceperunt et [pignora]verunt
ibi magnam bestiarii quantitatem hominum dictorum locorum quam secum adduxerunt,
aliquos ibi esse homines vulnerando, impedientes et perturbantes indebite dictos custodes uti
officio custodie dicti salis prout debeant et est actenus fieri consuetum. Propter quod pro parte
dicti magistri fuit nobis humiliter suplicatum quod cum nos promisserimus eidem et fratribus
Templi predictam gabellam eosdem facere, habere et tenere cum suis iuribus universis et super
ipsa gabella et eius iuribus habendis et possidendis eosdem fratres deffendere et iuvare, ut in
instrumentis per nos eis super his factis noscitur contineri, quod dignaremur domino magistro
et aliis fratribus Templi super hiis de iuris remedio providere. Qua suplicacione benigne admissa,
vobis dicimus et mandamus expresse et firmiter quod si veritas hiis assistat cohibione
debita et prout faciendum fuerit compellatis homines tinencie de Culla et eorum bona ad
restituendum bestiarium supradictum cum dampno et interesse illorum et nichilominus racione
excessus predicti procedatis [...]etis et eorum bona quantum poteritis iusticia mediante
facientes dictum magistrum et alios fratres Templi habere et tenere dictam gabellam cum suis
iuribus universis prout in instrumentis per nos eis factis videbitur contineri, taliter in predictis
et circa predicta vos habentes ne dictus magister vel alii fratres Templi ad nos racione
predicta habeant recurrere iterato.
Datum Osce, kalendis Septembris anno Domini
Nunc autem dictus magister milicie Templi ad nostram recu[rrens] presenciam conquerendo
exposuit coram nobis quod vos mandatum nostrum predictum non curastis effe[...]
mancipare. De quo de vobis non modicum admitatis vobis iterato per presentes firmiter et
expresse dicimus et mandamus quot ad exequcionem dicti mandati nostri procedatis, visis
presentibus, iuxta dictarum nostrarum literarum convinenciam et tenorem. Nos vero per aliam
nostram literam mandamus Raymundo de Molina, supraiuntario Cesarauguste et Turolii,
quod si ad exsequndum mandatum nostrum predictum ipsum necessarium habueritis, quod
vos cum hominibus supraiuntariarum suarum si necesse fuerit, prestet quodcumque vobis
requisitum fuerit auxilium et iuvamen in premissis, taliter vos habendo quod ob deffectum
iusticie dictus magister milicie Templi seu homines locorum predictorum ad nos racione predicta
iterato recurrere non cogantur nec vos possitis inde a nobis super eo de negligencia vel
inobediencia reprehendi.
Datum Turolii,
Sigillanda.
que
De nós en Jaçpert etc., als amatz la justícia e los juratz de Culla e a totz e
sengles hòmens d'aquell loch, de nós en Jaçpert etc., salut e dilecció. Fem-vos saber
que nós ara novellament havem reebuda una carta del senyor rey ab lo seu segell en
lo dòs segellada, la tenor de la qual és aytal:
auctoritat de la qual carta del senyor rey e per lo manament per ell a nós feyt en
aquella dehim e manam vós e a cascun de vós que si enaxí és, encontinent vistes les
presentz restituischats als damunt ditz hòmens dels termes de Ares e de Albocàcer
lo dit bestiar ab tot dan e interesse que per rahó d'aquell àn sostengut, e que dins
segona, tercera citació e peremptòriament assignam, comparegatz denant nós o
denant en R[amon] de Sales, tinent loch nostre en València, per vós o per vostres
síndics o procuradors covinentz, apparaillats de fer compliment de dret sobre
excés. En altra manera fem-vos saber que nós enantaríem contra vós per rahó del
dit excés segons lo manament del senyor rey e enaxí com de fur e de rahó fos faedor,
la vostra absència o contumàcia e alcuna cosa no contrastan.
Ítem, altra a Benaçal.
Ítem, altra a Vistabella.
Comparuit Geraldus de Fonte, civis Valencie, coram Raymundo de Salis, tenente
locum procuratoris et obtulit quasdam literas que sequitur:
Carta d'en Guerau de Bayneres.
Al molt noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey, de nós en Guerau de
Banyeres, alcayt de Cuylla, salutz ab tota honor. Fem-vos saber sényer que avem vistes
e enteses les cartes que trameses als hòmens de la tinença sobre aquell feit que
maestre del Temple à donat a entendre al senyor rey, et en la carta que
tramés a vós sobre aquell feit és contengut, que si veritat és ço que
donat a entendre sobre aquell feit, que vós enantetz contra los ditz hòmens. E nós
responem-vos e us certificam de ço que nós sabem e som certz e nós, si mester serà,
provarem e metrem en veritat, que
temps de pendre sal a Tortosa e a Borriana e a Castelló, ans nuylls temps no foren de
la gabella de Paníscola ne àn acustumat de pendre sal en aquella. Encara us certificam
que hòmens del Temple a cavayll e a peu asalteyaren hòmens de la tinença qui
portaven sal de Tortosa axí com acostumat avien, e tolgren-los les bèsties e la sal e
robes e diners que portaven. Encara us certificam que aprés d'açò frares del Temple,
ab cavaylls e ab armes e ab ostz ab lurs senyeres desplegades, vengueren al loch de
Benaçal e alí talaren e feren moltz dampnatges e combateren e y nafraren hòmens
e se
la terra del noble en G[uillem] d'Anglesola a tort e sens raó, fadiga de dret en lo dit
noble ni en nós ni encara en los ditz hòmens no atrobada, et aquestes coses som nós
apparellatz de metre en ver segons que dit és e de tenir empeus en vostre poder. A
alò que el maestre del Temple donà a entendre al senyor rey o a vós, so és a saber,
que
vengeren als termes d'Ares e d'Albocàcer e feeren dapnatge e se
bestiar, vos responem que nós no sabem que
dites coses, ans dien afermadament que no
dit maestre los encolpa. Encara us fem saber per cert que nuylls temps als hòmens de
la tinença no fo contrastat de pendre sal als lochs damunt nomenats per nuyl official
del senyor rey en Jacme de bona memòria, ça enrere rey d'Aragó, ni del senyor rey
en P[ere] ni del senyor rey n'Anfòs, ni e
Paníscola ni per lo maestre del Temple, lo noble en G[uillem] d'Anglesola no n'és
ni
de Paníscola ni mostrada alguna raó per què fer-ó degessen. E maravellam-nos
com per aquesta raó los hòmens són citatz ni amonestatz de compàrer davant vós,
com nós siam apparellatz que si
aquesta raó o per altra, que li
malícia, e és nostre enteniment que d'àls no sien tenguts. Emperò si vós veetz o
trobatz de conceyl que segons fur d'Aragó per aquesta raó dejam fer dret en vostre
poder, pregam-vos que
noble en G[uillem] d'Anglesola, car los hòmens sens licència sua e manament no
gosarien compàrer ni fermar dret en vostre poder, encara que tengutz ne fossen.
Al molt noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey, de nós la justícia, juratz
e prohòmens de Vistabeylla, salutz ab tota honor. Fem-vos saber sényer que avem
vista e entesa la carta la qual vós nos trameses sobre aquell feit que
Temple à donat a entendre al senyor rey et en la carta que
sobre aquell feit és contengut que, si veritat és ço que lo dit maestre li à donat a
entendre sobre aquell feit, que vós enantassetz contra nós. E nós sényer responemvos
e us certificam de ço que nós sabem e som certz, nós, si mester serà, provarem
e metrem en veritat que nós e
temps de pendre sal a Tortosa e a Borriana e a Castelló, e anc negun temps no
fom de la gabella de Paníscola ni avem acostumat de pendre sal en aquella. Encara
us certificam sényer que hòmens del Temple, a cavayl e a peu, asaltejaren hòmens
de la tinença que portaven sal de Tortosa axí com acostumat avien e tolgeren-los
la sal e robes e diners que portaven. Encara us certificam que aprés d'açò frares del
Temple, ab cavayls e ab armes e ab ost ab lurs senyeres desplegades, vengeren al loch
de Benaçal e alí talaren e feren moltz dapnatges e combateren e y nafraren hòmens
e se
la [terra] del noble en G[uillem] d'Anglesola a tort e sens [raó], fadiga de dret [en]
[lo] dit noble ni en nostre alcayt ni en nós no atrobada, e aquestes coses som nós apparellatz
de metre en ver. A allò que
rey o a vós, ço és a saber, que nós e hòmens de [Be]naçal, de Cuylla e d'Atçaneta,
metén so ab armes, vingeren als térmens d'Ares e d'Albocàcer e y feeren dapnatge
e se
feesen neguna de ls dites coses, ans dehim afermadament que no
ni dan ni ço de què lo dit maestre nós encolpa. Encara us fem saber sényer per cert
que nuyl temps non fo contrastat de pendre sal als lochs damunt nomenats per
nuyl official del senyor rey en Jacme de bona memòria, ça enrere rey d'Aragó, ni
del senyor rey en P[ere] ni del senyor rey n'Anfòs ni e
d'Alagó tench Paníscola ni per lo maestre, lo noble en G[uillem] d'Anglesola ni al
nostre alcayt ni nós no fom amonestatz ni requests que sal degéssem pendre de Paníscola
ni mostrada neguna raó per què fer-ó degéssem. E maravellam-nos com
per aquesta raó citatz a nós ni amonestatz [d]e compàrer davant vós, com nós siam
apparellatz que si
que li fassam compliment de dret breument e sens tota malea en poder del noble
en G[uillem] d'Anglesola o d'en Guerau de Banyeres, que és nostre alcayt. Emperò
sényer, si nós per fur d'Aragó per aquest feit som tengutz de fer dret en poder de
vós o d'altre jutge, ço que no sabem ni creem que fer-ó dejam, farem-ho molt
volunter ab què n'ajam licència o manament del noble en G[uillem] d'Anglesola,
qui és sényer nostre, car sens son manament no gosaríem compàrer ni fermar en
vostre poder, là on fer-ó degéssem, e fem-vos saber que la letra és segellada ab lo
segell del conceyl d'Atçaneta per ço [com] lo nostre tena l'escrivà a Castelló.
De Benaçal.
Al molt noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey, de nós justícia,
j[u]ratz e [pro]hòmens de Benaçal, salutz [a]b tota honor. Fem-vos saber, sényer,
que avem vista e entesa la carta la qual vós nos trameses sobre aquell feit que
maestre del Temple donà a entendre al senyor rey, e la carta que
a vós sobre aquell feit és [con]tengut que, si veritat és ço que
à donat a entendre sobre aquell feit, que vós enantàssetz contra nós, e nós, sényer,
responem-vos e us certificam de ço que nós sabem e som certz. Nós, si mester
serà, provarem e metrem en veritat que nós e los altres hòmens de la tinença avem
acostumat totz temps de pendre sal a Tortosa, a Borriana e a Castelló, e anc nuyl
temps no fom de la gabella de Paníscola ni la avem acostumat de pendre sal en
aquella. Encara us certificam, sényer, que hòmens del Temple, a cavayl e a peu, asaltejaren
hòmens de la tinença que portaven sal de Tortosa, axí com acostumat avien,
e tolgeren-los les bèsties e la sal e robes e diners que portaven. Encara us certificam
que après açò frares del Temple, ab cavayls e ab armes, ab ost ab lurs senyeres
desplegades, vengeren al loch de Benaçal e alí talaren e feren [moltz] dapnatges
e combat[eren] e y naf[ra]ren hòmens e se
menut, trencan e esvaén injuriosament la terra del noble en G[uillem] d'Anglesola
a tort e sens raó, fadiga de dret no atrobada en lo dit noble ni en nostre alcayt [ni]
en nós, e aquestes coses som apparellatz de metre en ver. A alò que
a entendre al senyor rey o a vós, ço és a saber, que nós e hòmens de Vistabela e de
Cuylla e d'Atçaneta, metén so ab armes vengeren als térmens d'Ares e d'Albocàcer
e y feren dapnatges e se
que
que no
saber, sényer, per cert que nuyl temps no
damunt nomenats per null official del senyor rey en Jacme de bona memòria ça
enrere rey d'Aragó, ni del senyor rey en P[ere] ni del senyor rey n'Anfòs, ni e
temps que
G[uillem] d'Anglesola ni nostre alcayt ni nós no fom amonestatz ni requestz que
sal degéssem pendre [a] Paníscola ni mostrada neguna raó per què fer-ó degéssem.
E maravellam-nos com per aquesta raó citatz [a] nós ni amonestatz de compàrer
davant vós, com nós siam apparellatz que [si] [
per aquesta rahó o per [altr]a, que li f[ass]am compliment de dret breum[en]t e sens
tota malea en poder del noble en G[uillem] d'Anglesola o d'en Guerau de Banyeres,
qui és nostre alcayt. Emperò, senyor, si nós per fur d'Aragó per aquest feyt
som tengutz fer d[ret] en poder de [vós] o d'altre jutge, ço que no sabem ne creem
que fer-ó degam, farem-ó molt volenters ab què
noble en G[uillem] d'Anglesola, qui és senyor nostre, car sens son manament no
gosaríem compàrer ne fermar en vostre poder, là hon fer-ó deguéssem.
Quarto nonas Novembris.
Comparuerunt Apparicius de Macivert et Garcias de Sancto Laurencio, sagiones curie
Valencie, coram dicto procuratore regni et retulerunt quod presentaverant et traderant dictas
litteras iusticie et iuratis de Atçaneta, de Vistabella et de Cuylla et de Benaçal secundum
mandatum eis factum per dictum procuratorem regni die [en blanc] verumtamen presentavit
dictas litteras que misse fuerunt iusticie et iuratis de Culla, Geraldus de Banyeriis fuit eis
minatus dicens que bé sia qui
[En blanc]
Al molt noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey, de nós justícia e juratz
e prohòmens d'Açaneta, salutz ab tota honor. Fem-vos saber sényer que avem vista e
entesa la carta la qual vós nos trameses sobre aquell feyt que
à donat a entendre al senyor rey e
aquell feyt és contengut, que si veritat és ço que lo dit maestre li à donat a entendre
sobre aquell feyt, que vós enantàssetz contra nós. E nós, sényer, responem-vos e us
certifficam de ço que nós sabem e som certs, si menester serà, provarem e metrem
en veritat que nós e los altres hòmens de la tinença avem acostumat totz temps de
pendre sal a Tortosa, a Burriana e a Castelló, e anch null temps no fom de la gabella
de Paníscola ne avem acostumat de pendre sal en aquella. Encara us certifficam
sényer que hòmens del Temple, a cavayll e a peu, asaltegaren hòmens de la tinença
que portaven sal de Tortosa axí com acostumat avien, e tolgeren-los les bèsties e
la sal e robes e diners que portaven. Encara us certificam que après açò frares del
Temple, ab cavayls e ab armes, ab ost ab lurs senyeres desplegades, vengeren al loch
de Benaçal e alí talaren e feren moltz dapnatges e combateren e y nafraren hòmens
e se
la terra del noble en G[uillem] d'Anglesola, a tort e sens rahó, fadiga de dret
en lo dit noble ne en nostre alcayt ne en vós no atrobada, e aquestes coses som
apparellatz de metre [en] ver. A allò que
senyor rey o a vós, ço és saber, que nós e hòmens de Vistabella e de Benaçal e
de Cuylla, metén so ab armes vengeren als tèrmens de Ares e d'Albocàcer e y feeren
dampnatges e se
que
no
saber sényer per cert que nuyll temps no
damunt nomenatz per nuyll official del senyor rey en Jacme de bona memòria ça
enrere rey d'Aragó, ne del senyor rey en P[ere] ne del senyor rey n'Anfòs, ni e
temps que
G[uillem] d'Anglesola ni nostre alcayt ni nós no fom amonestatz ni requestz que
sal degéssem pendre de Peníscola, ni mostrada neguna raó per què fer-ó degéssem.
E maravellam-nos com per aquesta raó citatz a nós ni amonestatz de compàrer
davant vós, com nós siam apparellatz que si
per aquesta rahó o per altra, que li fassam compliment de dret breument e sens
tota malea en poder del noble en G[uillem] d'Anglesola o d'en Guerau de Banyeres,
qui és nostre alcayt. Emperò sényer, si nós per fur d'Aragó per aquest feyt
som tengutz de fer dret en poder de vós o d'altre jutge, ço que no sabem ne creem
que fer-ó degam, farem-ó molt volenters ab què
noble en G[uillem] d'Anglesola, qui és senyor nostre, quar sens son manament no
gosaríem compàrer ne fermar en vostre poder, là on fer-ó deguéssem.
Al molt noble e honrat en Jaçpert, per la gràcia de Déu vescomte de Castellnou
e procurador del regne de València per lo senyor rey, de nós justícia e juratz e
prohòmens d'Açeneta, salutz ab tota honor. Fem-vos saber, sényer, que avem vista
e entesa la carta la qual vós nos trameses sobre aquell feyt que
à donat a entendre al senyor rey e
aquell feyt és contengut, que si veritat és ço que lo dit maestre li à donat a entendre
sobre aquell feyt, que vós enantàssetz contra nós. E nós, sényer, responem-vos
e us certificam de ço que nós sabem e som certs, si menester serà [prova]rem e
metrem en veritat que nós e los altres hòmens de la tinença avem acostumat totz
temps de pendre sal a Tortosa, a Burriana e a Castelló, e anc nuyll temps no fom
de la gabella de Paníscola ne la avem acostumat de pendre sal en aquella. Encara us
certificam, sényer, que hòmens del Temple, a cavayll e a peu, asaltegaren hòmens
de la tinença que portaven sal de Tortosa axí com acostumat ó avien, e tolgeren-los
les bèsties e la sal e robes e diners que portaven. Encara us certificam que après açò
frares del Temple, ab cavalls e ab armes e ab ost ab lurs senyeres desplegades, vengeren
al loch de Benaçal e allí talaren e feeren moltz dapnatges e combateren e y
naffraren hòmens e se
enjuriosament la terra del noble en G[uillem] d'Anglesola a tort e sens rahó, fadiga
de dret en lo dit noble ne en nostre alcayt ne en vós no atrobada, e aquestes coses
som apparellatz de metre en ver. A alò que
al senyor rey o a vós, ço és saber, que nós e hòmens d'Atçeneta e de Vistabella e de
Benaçal, metén so ab armes vengeren als termes de Ares e d'Albocàcer e y feren
dampnatges e se
que
no
saber, sényer, per cert que nuyll temps no
damunt nomenats per nuyll official del senyor rey en Jacme de bona memòria
ça enrere rey d'Aragó, ne del senyor rey en P[ere] ne del senyor rey n'Anfòs, ne
e
en G[uillem] d'Anglesola ne nostre alcayt ne nós no fom amonestatz ne requestz
que sal deguéssem pendre de Paníscola ni mostrada neguna rahó per què fer-ó
deguéssem. E maravellam-nos com per aquesta rahó citatz a nós ni amonestatz de
compàrer davant vós, com nós siam apparellatz que si
de nós per aquesta rahó o per altra, que li fassam compliment de dret breument
e sens tota malea en poder del noble en G[uillem] d'Anglesola o d'en Guerau de
Banyeres, qui és nostre alcayt. Emperò, sényer, si nós per fur d'Aragó per aquest feyt
som tengutz de fer dret en poder de vós o d'altre jutge, ço que no sabem ne creem
que fer-ó degam, farem-ó molt volenters ab què
noble en G[uillem] d'Anglesola, qui és senyor nostre, quar sens son manament no
gosaríem compàrer ne fermar en vostre poder, là hon fer-ó deguéssem.
Quarto nonas Novembris.
Comparuerunt Apparicius de Manivert et Garcias de Sancto Laurencio, sagiones
curie Valencie, coram dicto procuratore regni et retulerunt quod presentaverant et traderant
dictas litteras iusticie et iuratis de Atçaneta, de Vistabella et de Culla et de Benaçal secundum
mandatum eis factum per dictum procuratorem regni die [en blanc] verumtamen presentavit
dictis litteris que misse fuerunt iusticie et iuratis de Culla. Geraldus de Banyeriis fuit eis
minatus dicens que bé sia qui
Postea vero die Lune, pridie nonas Novembris, comparuit frater Raymundus de Pulcroloco,
comendator domus Templi Valencie, procuratorio nomine fratris Raymundi de Gardia,
comendatoris Paniscole, et ad faciendum fidem sui procuratoris obtulit quoddam instrumento
dicti procuratoris ut sequitur:
Sit notum cunctis etc.
Et petiit translatum sibi dari de literis supradictis ex parte alcaidi de Cuylla et
dictorum hominum missis procuratori regis predicto.
Et fuit dies assignata ad comparendum coram dicto procuratore regis ad diem Martis
proximum venientem.
Cum predicti iusticia et iurati et alii tenencie de Cuylla fuerint citati semel bis
et tercio et peremptorie et comparerent coram dicto nobili procuratore regni Valencie vel eius
locumtenenti per se vel per ydoneos responsales, ut in literis dictarum citacionum lucius continetur,
et predicti in conceptu dictarum citacionum et dominacionis domini regis non curaverint
comparere per se vel per ydoneos responsales, idcirco petit et instanter requirit dictus frater
R[aimundus] nomine supradicto procedi contra dictos citatos et bona eorum in contumacia
eorundem prout fuerit faciendum, cum eorum contumacia de foro et omni racione remanere
non debeat inpunita. Et super hiis petit sibi nomine supradicto secundum mandatum dicti
domini regis sibi iusticiam exhiberi.
en Jaçpert etc., salut e bona amor. Fem-vos saber que per manament del senyor
rey nós havem citatz los hòmens de Culla, de Vistabella, de Benaçal e d'Atzeneta
que retessen
d'Albocàcer. Hon com los sobreditz hòmens de Culla, de Vistabella, de Benaçal et
d'Atzeneta la dita roberia no hajen volguda restituir per manament del senyor rey
ne nostre, jasia que d'açò ajen estat per nós legítimament citats e peremptòria, per
ço, de part del senyor rey etc., que la justícia, els juratz e
d'aquells lochs axí com a contumaces e rebel·les d'obeyr als manamentz del senyor
rey e de nós públicament bandejats e façats bandejar cascun en vostres lochs e en
vostra jurisdicció, e que prenatz e penyoretz hòmens dels dits lochs e béns d'aquells
e tingatz aquells de manifest entrò que altre manament ajatz del senyor rey o de nós.
de Paníscola.
1297, novembre, 21. València.
Ponç de Mataró, justícia de València, rep la denúncia presentada per Berenguer Llansol, curador
de la seua filla na Francesca, contra en Pere de Muntanyola, administrador dels béns de
n'Elvireta, filla d'ella i d'en Pere Roicet de Corella, perquè la xiqueta, menor d'edat, havia
mort sense testament i, segons furs de València, a la mare li corresponen un terç dels béns
que aquesta havia heretat legalment del seu pare. El justícia, vists els documents i sentits els
arguments de les parts, sentencia en favor de la mare i mana que li siga lliurada una tercera
part dels béns de la seua filla, i mana que siga executada per Romeu de Pegueroles, executor
de la cort de la ciutat de València.
En són testimonis Bremond de Vic, Jaume de Sant Boi, Bernat de Camós i Ferrer Desmàs.
Notari, Joan de Miralles, notari públic de València i de la seua cort per Guillem Escrivà.
Trasllat en pergamí, datat el 15 de desembre de 1305, redactat per Guillem d'Agramunt, notari
públic de València; en són testimonis Pere Despuig i Esteve Martí, notaris de València.
ACV, Pergamí núm. 1399.
trescentesimo quinto a quadam sentencia, cuius tenor talis est:
Anno Domini millesimo ducentesimo nonagesimo septimo, die Iovis, sexto kalendas
Octobris,
en Berenguer Lançol, curador de na Francescha, filla sua, contra en P[ere] de
Muntayola, detenidor dels béns e de la heretat de na Elvireta, filla pubila e hereu
universal d'en P[ere] Roicet de Corella, e filla que fo de la dita na Francescha,
muller ça enrere del dit P[ere] Roicet, dién e aferman contra lo dit en P[ere] de
Muntayola que la dita Elvireta, filla de la dita na Francesca e del dit marit seu, era
morta en pupil·lar edat en la qual no pòch fer testament de sos béns, a la qual Elvireta
la dita na Francesca, mare sua, succeix e succeyr deu segons fur de València
en la terça part de tots los béns e heretat que la dita Elvireta avia e aver devia en
temps de sa mort, la qual terça part de tots los dits béns e heretat de la dita Elvireta
pertany e pertànyer deu a la dita na Francescha, mare sua, per rahó de legítima a
ella deguda dels béns sobredits e de la dita heretat de la dita filla sua.
On demana lo dit en Berenguer Lançol, axí com a curador de la dita na
Francesca, filla sua, que
de la dita Elvireta, li sia per vós condempnat e costret a donar e alvirar la dita
terça part de tots los dits béns e heretat e que foren de la dita Elvireta e del dit pare
seu en P[ere] Roicet, al qual ella succehí ab intestat universalment, la qual terça
part dels dits béns e heretat de la dita Elvireta demana que al dit curador per nom
de la dita na Francesca sia per vós ajutgada a donar e a pagar per lo dit en P[ere] de
Montanyola per rahó de la sua legítima damunt dita. E asò demana ab les messions
del pleit feytes e a fer e salvu son dret de créxer e de minvar etc.
A la demanda feyta per en Berenguer Lansol, qui
Francesca, filla sua, respon lo dit en P[ere] de Montanyola e atorgue que té alcuns
béns e alcuna partida de la heretat que fo de Elvireta, filla que fo e hereua universal
d'en P[ere] Roicet de Corella e filla que fo de la dita na Francesca, muler que fo
del dit en P[ere] Roicet. Atorga encara que la dita Elvireta és morta dins pupil·lar
edat; les altres coses en la dita demanda contengudes nega ésser veres, salvu totes
ses defeniments. Et encontinent fon pres sagrament de calúmpnia dels damunt dits
en Berenguer Lansol e en P[ere] de Montanyola, lo dit en Berenguer Lansol perseverà
en la demanda per ell, en Berenguer, en nom de la dita cura proposada, e lo
dit en P[ere] de Montayola atorgà que la dita Elvireta, filla que fo del dit en P[ere]
Roycet, és morta dins pupil·lar edat. En lo qual pleit foren proposades altres coses
per lo dit en Berenguer Lançol, curador, e a aqueles fo respost per lo dit en P[ere]
de Montayola, e cartes en prova treytes e renunciat e conclús en lo pleit e sentència
demanada segons que en les actes d'aquén feytes és contengut.
Enaprés la justícia enantà a sentència en aytal forma:
On nós, en Ponç de Mataró, justícia de València, vista la demanda per lo dit
en Berenguer Lançol, curador de la dita dona na Francesca, filla sua, davant nós
proposada, e vista la resposta e les respostes feytes a aquella per en P[ere] de Montanyola
axí com a detenidor dels béns e de la heretat que foren de la dita Elvireta,
filla que fo de la dita na Francesca e d'en P[ere] Ruicet, marit d'aquella, e vists los
inventaris e les altres públiques scriptures en prova treytes, e vist tot so que per les
parts ja dites a procuradors lurs és estat enantat en lo present pleit, haüt sobre les
dites coses deliberació e consell de savis hòmens e de jurats e de prohòmens consellers
de la ciutat, Déus avens denant nostres huylls, seent com a jutge, com sia a
nós cert plenerament de la entenció del dit en Berenguer Lansol en nom de la dita
cura demanador, per ço sentencialment condempnam lo dit en P[ere] de Montanyola
axí com a detenidor dels béns e de la heretat que foren de la dita Elvireta e
del dit en P[ere] Ruicet, pare d'aquella, a donar e liurar al dit en Berenguer Lançol,
en nom de la dita cura e per ell a la dita na Francescha, filla sua, per rahó de legítima
a la dita na Francesca pertayent, la terça part de tots los béns e heretat que foren
de la dita Elvireta e del dit P[ere] Ruicet, pare d'aquella. De les messions, emperò,
del pleit, lo dit en P[ere] de Montayola absolvem com agués justa causa de pledejar.
Donada sentència presents les parts
sentència donà.
La qual sentència les dites parts encontinent loaren e aprovaren. E la justícia
manà al dit en P[ere] de Montayola que deliuràs al dit en Berenguer Lançol en
nom de la dita cura la terça part de tots los béns e de la heretat que foren de la
dita Elvireta, segons la tenor de la sentència damunt dita, e semblantment manà a
Romeu de Pegeroles, exsequdor de la cort, que menàs la dita sentència a exsequció,
faén deliurar al dit en Berenguer Lançol, en nom de curador de la dita filla sua,
la terça part de tots los béns e de la heretat que foren de la dita Elvireta, los quals
béns e heretat al dit exsequdor seran mostrats.
Testimonis d'aquesta sentència són en Bremon de Vich, en Jacme de Sent
Boy, en Bernat de Camós e en Ferrer Desmàs.
Scribe, qui hoc scribi fecit.
Signum Petri de Podio, notarii publici Valencie auctoritate regia, testis; signum
Stephani Martini, notarii publici Valencie, testis.
Signum Guillelmi de Acrimonte, notarii publici Valencie, qui hoc translatum translatari
fecit cum supraposito in
1298, gener, [...]. Morella.
Ramon Gonçalbo, procurador del monestir de Benifassà, compareix davant Guillem Destorms,
justícia de Morella, i li presenta un manament de Gil de Liorri, lloctinent de procurador del
regne de València, perquè els defense respecte al plet per l'ús de la gabela de la sal de Peníscola.
Posteriorment frare Pere Sudanell, cellerer major del cenobi, continua reclamant que
el justícia de Morella els defense com a oficial reial que és i aporta un privilegi de Jaume I
de 1261 en el qual els atorgava permís per comprar sal on volgueren, així com un butla del
papa Innocenci III en què atorga total protecció als drets del monestir.
Testimonis Pere Carabasser, Tomàs de Vall·llebrera, Domingo Montanyana.
Notari, Ponç de Paners, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 430, núm. 11-P.
Goçalbo en nom del honrat [...] [...] en G[uillem] Deztorms, justícia de Morella,
e al dit [...] [...] en la letra a eyl tramesa per don Gil de Lenhorri, tinent loch de
procurador en lo regne de València, sobre lo feyt de la gabella e que les coses contengudes
en aquela letra [...] [...] feés tornar als guardadors de la gabella. Et [...] [...]
lo dit R[amon] que ja sia que al dit justícia per confesió de frare P[ere] Sudaneyl,
monge de Benifaçà, sien atorgades les coses contengudes [...] [...] que [...] fa [...]
sobre aqueles coses als guardadors de la gabella de Peníscola, qui presens eren com
aquells, segons fur e rahó e segons l'establiment del senyor rey, [...] [...] coses lo dit
R[amon] Goçalbo, a conservació del dit comanador de Peníscola, demana a sí ésser
feyta carta públicha en testimoni de veritat.
Presentz testimonis en Francesch de [...] [...].
[...] [...] G[uillem] Deztorms, justícia, dix que encara él [...] de les coses
contengudes en la carta a eyl tramesa per l'onrat en Gil de Lenhorri, tinent loch de
procurador en lo regne de València, [...] [...] estat tramés e a manar que és apparellat
de complir e d'observar lo dit manament e de fer per ço que fer hi degue. Et si
[...] [...] per lo senyor rey e que contra lo dit manament sie ni alcuna cosa contravengut
per los monges de Benifaçà e altres, és apparellat de fer complir [...] del
senyor rey [...] [...] fur e dret. Et el dit en R[amon] Goçalbo el nom dessús dit, dix
que
tan solament sobre la [...] [...] de procurador, la qual requer que li fos observada segons
que damunt demanat ho à, jasie que
la senyoria del senyor rey àn esprés manament que [...] [...] aquells e lurs béns qui
contra l'ordenament feyt per lo senyor rey en la dita gabella vendran. Et lo dit en
G[uillem] Deztorms, justícia, [...] [...] pendre a les coses [...] [...] dit en R[amon]
Goçalbo, qui
al dit R[amon] que al dit dia e hora comparegués davant eyl.
Al qual dia que
justícia, respòs a les coses per lo dit R[amon] posades en absència del dit
R[amon], e dix que él, segons lo manament a él tramés per en Gil de Lenhorri,
tinent loch de procurador, à loch, poder e jurisdicció de veer e de conéxer sobre
les coses demanades per lo dit R[amon], pot e deu cercar veritat del dit feyt si és
axí com és demanat [...] [...] al dit en R[amon] Gonçalbo [...] davant él algunes
coses demostrar o provar que pertanguen al dit feyt, és apparellat de reebre o sumàriament
e sens brogit de pleit e de seguir lo manament a eyl feyt per lo lochtinent
de procurador. En altra manera proteste que no roman en colpa ni en deffinicions
d'eyl, majorment com lo dit en R[amon] illicenciat se
Et frare P[ere] Çudaneyl, major celerer de Benifaçà, qui present és en la
vila de Morella, aje posades davant eyl raons per les quals entén a deffendre lo dit
monestir de Benifaçà del dit feyt e de les coses demanades per lo dit R[amon],
et encara dix lo dit justícia que él no avia esprés manament del senyor rey sobre
destrenyment ni puniment d'aquells ni de lurs béns que [...]enen contra lo manament
que sie estat feyt per lo senyor rey sobre la dita gabella, et si
mostrar per lo manament, que és apparellat d'observar aquell en les coses. Les quals
respostes mana la justícia ésser meses en la dita protestació et encara mès les coses
posades per lo dit celerer per tal que
pervendrà, o el procurador del regne o a son lochtinent, puxen veer e conéxer
que
pot, e en deffalliment del dit R[amon] qui era demanador e illecenciat se
Aquestes són les rahons posades per lo dit celerer major de Benifaçà. Dimercres,
Çudaneyl, celerer major de Benifaçà, en nom e en veu del abat e del covent del
monestir de Benifaçà davant l'onrat en G[uillem] Deçtorms, justícia de Morella,
e a defeniment del dit monestir protestan que per res que digue o d'aquí a avant
dirà o posarà, no entén a consentir en lo dit justícia axí com en son jutge, dix e
proposà exceptan que
de Benifaçà ni lurs béns per occasió d'una letra a eyl, dit justícia, tramesa per en
Gil de Loherri, tinent loch de procurador en lo regne de València, que feés retre
als ditz abat e monges hun mul ab sa càrregua als guardadors de Peníscola de la sal,
per ço car lo dit en Gil ni
dit abat e monges de Benifaçà ni lurs coses, ço con són persones ecclesiàstiches
e religioses, com lo dit abat e
dret sobre
d'eyls si
dit monestir.
Ítem, diu el nom que desús que el dit abat e covent àn privilegi del senyor
rey en Jacme, avi del senyor rey en Jacme ara regnant, que
e frares d'aquel pusquen comprar e fer comprar sal a obs del dit monestir e de les
granges sues en Tortosa o en qual loguar ells se volran, perquè segons lo dit privilegi
e segons dret comú eyls no són tenguts de pendre sal en lo loch de Peníscola
ni u àn usat ni acostumat per negun temps, del qual privilegi la carta del dit en
Gil no fa alcuna emenció, lo qual privilegi fo feyt en Barchenona,
setembre en l'an de
quondam bone memorie illustrissimi domini Iacobi, Dei gracia regis Aragonum etc., cuius
series talis est:
Iacobus Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli
et dominus Montispesulani, fidelibus suis alcaido et emptoribus salis nostri almudini de
Peniscola presentibus et futuris vel eius locumtenentibus, salutem et graciam. Noveritis nos
dedisse licenciam et plenum posse abbati et monachis et fratribus monasterii de Beniffaçano
et hominibus suis quod possint emere et facere emi sal ad opus dicti monasterii et grangiarum
suarum in Dertusa vel ubicumque ipsi voluerint. Quare mandamus vobis firmiter quatenus
non compellatis ipsos nec aliquem eorum ad emendum de sale quod venditur in almudino
nostro de Peniscola, nec de cetero vendetur, quoniam volumus quod ipsum emant ubicumque
voluerint prout superius continetur, et hoc non mutetis si confidatis de nostra gracia et amore.
Datum Barchinone,
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo; signum
Arnaldi Scolani, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo.
Signum Dominici Sanxo de Montalba, notarii publici Morelle, testis subscrivit.
Signum Guillelmi de Securo, notarii publici Morelle, qui hoc translatum translatavit
et cum originali bene et fideliter comprobavit.
no podetz ni devetz per raó del dit manament del honrat en Gil de Lenhorri,
aver tramés lo dit abat e covent de fer tornar lo dit mul per les dessús dites rahons,
pus el dit [...] és apparellat de fer compliment de dret en poder del senyor bisbe de
Tortosa, jutge ordinari lur, al dit comanador de Peníscola per la dita rahó, e d'açò
dóna fermança de dret en P[ere] d'Areyns, vehí de Morella, lo qual P[ere] d'Areyns
la dita fermanceria atorgua e sos béns hi obliga.
Ítem, diu e pose exceptan lo dit celerer el nom que desús que com lo dit
monestir aje privilegi del senyor papa que si alcú detendrà o esvayrà o agreujarà
injustament lo dit abat e monges e les coses d'aquels, que sien vedatz e entreditz.
Emperaçò protesta lo dit celerer el nom que dessús que si per alcuna persona el
dit monestir sirà feyt greuge ni a les coses d'aquel, que encontinent sie encorregut
en la dita pena de escomunicació per tal que alcú [...] d'aquí a davant no pusche
ignorar. Et per raó del dit privilegi met sí e totz los monges e frares e lurs béns del
dit monestir en protecció e en guarda del senyor papa e del senyor rey d'Aragó e
de vós, sényer justícia, e del conseyl de Morella, qui avetz manament del senyor
rey e ab carta sua de mantenir lo dit monestir e els béns d'aquell, la tenor del qual
privilegi és aytal:
et sufraganeis eius ac dilectis filiis abbatibus, prioribus, decanis, archidiaconis,
archipresbiteris et aliis ecclesiarum prelatis per Terrachonensem provinciam constitutis, salutem
et apostolicam benediccionem. Non absque dolore cordis et plurima turbacione didicimus
quod ita in plerisque partibus ecclesiastica censura dissolvitur et canonice sentencie severitas
enervatur ut viri religiosi, et hii maxime qui per sedis apostolice privilegia maiori donati sunt
libertate, passim a malefactoribus suis iniurias sustineant et rapinas, dum vix invenitur qui
congrua illis proteccione subveniat et pro fovenda pauperum innocencia murum se deffenssionis
oponat. Specialiter autem dilecti filii abbas et conventus monasterii de Beniffaçano
cisterciensis ordinis Dertusensi diocesi tam de frequentibus iniuriis quam de ipso cotidiano
deffectu iusticie conquerentes, universitatem vestram litteris petierunt apostolicis excitari
ut ita videlicet eis in tribulacionibus suis contra malefactores eorum prompta debeatis magnanimitate
consurgere, quod ab angustiis quas sustinent et presuris vestro possint presidio
respirare. Ideoque, universitati vestre per apostolica scripta mandamus atque precipimus quatenus
illos qui posesiones vel res seu domos predictorum abatis et conventus seu hominum
suorum irreverenter invaserint aut ea iniuste detinuerint que predictis abbati et fratribus ex
testamento decedencium reliquuntur seu in fratres ipsos vel ipsorum aliquem contra apostolice
sedis indulta sentenciam excommunicacionis aut interdicti presumpserint promulgare, vel
decimas laborum de terris habitis ante concilium generale ante quod susceperunt eiusdem
ordinis instituta quas propriis manibus seu sumptibus excolunt seu de nutrimentis animalium
suorum spretis sedis apostolice privilegiis extorquere, monicione premissa, si laici fuerint,
publice candelis accensis singuli vestrum in diocesibus et ecclesiis vestris excommuniacionis
sentencia percellatis. Si vero clerici vel canonici regulares seu monachi fuerint eos, appellacione
remota, ab officio et beneficio suspendatis neutram relaxaturi sentenciam, donec predictis
fratribus plenarie satisfaciant, et tam laici quam clerici seculares qui pro violenta manuum
inieccione in fratres ipsos vel ipsorum aliquem anathematis vinculo fuerint innodati, cum diocesani
episcopi litteris ad sedem apostolicam venientes ab eodem vinculo mereantur absolvi.
Datum Lugduni,
esvayment feyt a eyls per lo comanador e guardadors de la sal de Peníscola puxen
demanar en son loch [e] [en] [son] temps [...] [...] testimonis segons que per nós
són escritz. Et encara dix lo dit celerer que, salva reverència del dit justícia e del
dit [...] eyl [...], confessa les coses per lo dit R[amon] protestades segons que per
aquel són posades.
Aquestz són los testimonis, en P[ere] Carabacer e en Tomàs de Vayllebrera,
en Domingo Muntanyana e [en] [Berenguer] [...], notari.
superius posita in
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1298, juny, 6. Peníscola.
Bartomeu Peres, justícia de Peníscola, a petició de fra Bernat de Fons, comanador de Peníscola
de l'orde del Temple, ratifica una sentència anteriores de Bertolí Balaguer, aleshores justícia
d'aquesta vila, per la qual embargaba el mas i terres d'Irta a Pere Segarra i als seus fills, i se
lliurava a l'orde. Per això ara els ratifica com a vers senyors d'aquesta heretat.
En són testimonis fra Miquel d'Ambell, cambrer de Peníscola de l'orde del Temple, Ferrús
Ferre, procurador del dit fra Bernat de Fons, Ponç Tria, Pere de Claramunt i Ponç Vallirana.
Notari, Pere de Maderes, notari de la cort de Peníscola i del seu terme.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1077.
En nom de Déu, conegen tots que demanda fon possada davant en Bertolí Balaguer,
justícia de Peníscola adonchs, per frare Ramon Çaguàrdia, adonchs comanador
de Peníscola,
Segarra en aquesta manera que
Davant vós en Bertolí Balaguer, justícia de Peníscola etc., per la qual demanda
lo dit Bertolí Balaguer, justícia adoncs, cità lo dit R[amon] Segarra legítimament
una vegada e dues e la terça peremptòriament e encara la quarta per malícia
a sobrar segons que
Iulii anno Domini
e en aquella e per aquella mès en possessió causa rey servande, lo dit frare R[amon]
Çaguàrdia adonchs comanador, del dret que
en Hirta e el mas d'Irta segons que
E digous qui era
Fons, comanador de Peníscola, requir a nós, en Bertolomeu Pèriç, justícia de Peníscola,
que degéssem dar a él segons decret, ço és, segona sentència axí com a vers
senyors, que él aye e detinge e la cavaleria del Temple lo dit loch e mas d'Irta de
què frare R[amon] Çaguàrdia adonchs comanador de Peníscola fo mès en possessió.
Hon nós en Bertolomeu Péreç, justícia de Peníscola, vista la dita demanda
e les citacions feytes al dit R[amon] degudament e legítima, e vista la sentència
donada per en Bertolí Balaguer, justícia adonchs predecessor nostre, com a nós sie
cert e provat per la dita sentència que frare R[amon] Çaguàrdia, adonchs comanador
de Peníscola, fo mès en possessió
e sos fills avien en Hirta e el mas d'Irta o que, si dins un an no purgaven la contumàcia,
que
la data e calanarii de la dita sentència, l'an e el temps e pus que aquella devie ésser
purgada sie trespassat, aüt acort e deliberació, vist fur de València, sente[n]ciam,
pronunciam e jutgam lo dit frare Bernat de Fons, comanador de Peníscola, en nom
de la cavaleria del Temple ésser ver senyor d'Irta e del mas d'Irta, de tot lo dret
que
la cavaleria del Temple.
Peníscola, e en Ferruç Ferre, procurador de frare Bernat de Fons, comanador de
Peníscola,
Signum Bertholomei Petri, iusticii Peniscole, qui hanc sentenciam laudamus, concedimus
et firmamus.
Testibus presentibus Poncius Triani, Petrus de Clarmonte et Poncius Valirane.
Signum Petri de Maderes, tabellionis curie Peniscole et termino eiusdem, qui hanc
sentenciam scribi fecit et de mandato dicto iusticie in forma[m] publiqua[m] ponit et
clausit loco, die et anno prefixis.
1298, juny, 10. Peníscola.
Pere de Maderes, jutge delegat per fra Bernat de Fons, comanador de Peníscola de l'orde del
Temple, sentència contra Ramon i Joan Foc
establerta per l'orde al terme de Polpís ja que n'han incomplit l'obligació de residència
personal, tot i les advertències de la senyoria.
En són testimonis Ponç Tria, Berenguer Escrivà i Guillem Beldú.
Notari, Pere de Maderes, notari de la cort de Peníscola i del seu terme.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1078.
En nom de Déu, conegen tots que demanda fon possada davant nós, en P[ere] de
Maderes, jutge delegat e
de Peníscola, en aquesta manera: A vós, en P[ere] de Maderes, jutge delegat etc.,
per la qual demanda nós citam lo dit R[amon] e Johan per nostra letra en aquesta
manera:
Als amats e honrats en R[amon] e Johan Foch_Encés etc., la qual letra de
citació fo a éls presentada e feyta carta pública de presentació per mà d'en Berenguer
Moragues, escrivà de Sent Matheu,
fe segons que
Hon nós en P[ere] de Maderes, jutge sobredit, vista la demanda e les citacions
a aquells feytes legítimament e segons fur, e vistes encara les cartes de promessió
per aquells feytes a frare Bernat de Pineda, adoncs comanador de Xivert,
e a frare Berenguer de Gilida, tinent loch de frare R[amon] Çaguàrdia, adonchs
comanador de Peníscola, e vista encara la carta de la pobla de Polpiç, com a nós
sie cert per evidència de les dites cartes que
e heretament devien tenir lur domicili e fer residència personal e en aquell e per
aquell, e açò no ayen servat, e
sentencian, ajutgam e condepnam lo dit R[amon] e Johan al dit frare Bernat
de Fons, comanador de Peníscola, en perdre e en deliurar lo dit mas e heretament
al dit comanador, e aquell mas e heretament ajutgam ésser caüt en comís al dit
comanador en loch de la cavaleria del Temple.
legítimament citats e present en Ferruç Ferre, procurador del comanador,
Iunii anno Domini
Signum Petri de Maderes, iudicis predicti, qui hanc sentenciam concedimus et firmamus.
Testibus presentibus Poncius Triani, Berengarius Scribe et Guillelmus Beldu.
Signum Petri de Maderes, tabellionis curie Peniscole et termino eiusdem, qui hanc
sentenciam scribi fecit et in forma[m] publiqua[m] ponit cum raso et emendato in quarta
linea hubi dicitur procés, et clausit.
1298, juliol, 20. Vall de Linars.
Fra Bernat de Bellissén, lloctinent del comanador a Ares i la tinença de les Coves de l'orde del
Temple, es presenta a Valdelinars davant fra Jaume Sarroca, procurador dels ramats de la reina
queixant-se de què, com els guardians de la gabela de la sal de Peníscola havien retingut
unes cavalleries seues amb sal aliena, que en resposta amb hòmens de Mosquerola i Valdelinares
havien furtat moltes ovelles de Cantavella i d'altres hòmens del Temple, i demana
que les retornen amb les despeses que han patit per aquest assalt. Fra Jaume respon que té
privilegis reials per portar sal d'on vullga, que no foren respetats, i que per això pergueren
molts dies de fer formatges i moriren animals, però que si volen plet que vagen davant el
jutge reial Pere Costa.
En són testimonis Jaime Saragosano, Joan d'Assió, Martín de Castralbo, Pero Ortall habitants de
Valdelinars, i Ramon Gonçalbo, notari de la tinença del Temple.
Notari, Borràs Maçó, notari públic de València, perquè a dit lloc no hi havia notari.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1115.
Coneguda cosa sia a totz que el dia que hom comtava
Domini millesimo ducentesimo nonagesimo octavo,
notari públich de València, e dels testimonis dejús escritz, frare Bernat de Bellissén,
tinent loch de procurador en Ares e en la tinença de les Coves, vénch personalment
en Vayl de Linars denant frare Jacme Çarocha, qui
cabana de madona la regina, dién e mostran que
de Paníscola retingueren e occuparen sis bèsties enfre muls e rocins les quals portaven
altre sal que no era estat de la dita gabella, e aquelles, ab tot ço que tenien ne
portaven, són e ésser deuen confiscades e occupades a la batlia de Paníscola per ço
con les atrobaren dintre los térmens a aquella gabella assignats per lo senyor rey e
atorgats segons que en lo privilegi del dit senyor rey pus plenerament és contengut,
e segons que entrò ara és estat usat e acostumat depuys que la dita gabella en
lo dit loch de Paníscola és establida e ordenada. Sobre les quals coses degudament
e justa feytes, lo dit frare Jacme Çarocha, moven-se sens tota rahó e sens alcuna
color de dret ans axí com hom qui
contra l'establiment a la dita gabella feyt e assignat per lo dit senyor rey e per los
altres antecessors seus, en menyspreu e en prejudici de les cases de la cavalleria del
Temple e dels frares d'aquella cavalleria, personalment ab hòmens de Mosquerola
e de Vayl de Linars, axí com robadors e trencadors de la terra e de la senyoria del
Temple, entraren e prengueren del terme de Cantavella mil ovelles hó plus, e enquara
occupà e retench e près bestiar de hòmens de la dita cavalleria del Temple de
la batlia de Paníscola lo qual tenien en lo terme de Mosquerola ab assegurament
dels bons hòmens de Mosquerola.
Les quals coses feytes, lo dit frare Bernat vénch al loch de Mosquerola mostran
al dit frare Jacme lo privilegi del senyor rey, faén liger la tenor del dit privilegi,
dién e requerín e amonestan aquell de part del senyor rey e de part del Temple e
del comanador de Peníscola que ell redés e restituís tot lo bestiar que avia pres e
retengut. Les quals coses totes lo dit frare Jacme menysprehà e resposné fort malament
e iníqua e dix que no
On covench al dit frare Bernat axí com hom qui àls fer no podia, vehén e
troban la malvestat e la iniquitat del dit frare Jacme, esguardan e portan reverència
a madona la regina e a les coses sues, majorment com madona la regina no sie en
la terra a la qual hom pogués certifficar del dit feyt, sabens e creens que ella faria
observar als seus e mantenir lo privilegi per lo senyor rey a les dites cases e frares
del Temple assignat, ach a redre e restituir les dites bèsties que los dits guardians de
la dita gabella preses avien ab la sal e ab tot ço que prengueren entegrament sens alcuna
diminució. E enquara ach a pagar cent sous de jaqueses que avia demanats per
mesions d'aquell bestiar que era en Mosquerola, per ço que no
de Mosquerola, e cinquanta e sis sous de jaqueses que volch haver per messions
que dix que
tro al dia que
nom de les cases e de la cavalleria del Temple e en nom del comanador de Paníscola,
que
la dita gabella retingueren e occuparen axí com cosa que és e deu ésser apropriada
a la casa de Paníscola, ab la sal e ab tot ço que y era, hó la estimació d'aquelles coses,
les quals cobra per ço, cor en altra guisa la roberia que feyta avie al Temple, segons
que dit és, redre ne restituir no volia. Les quals bèsties a la dita batlia de Paníscola
pertanyents segons que dit és, ab tot ço que portaven, estima valer lo dit frare
Bernat set_cents sous de jaqueses. En altra manera, si açò lo dit frare Jacme fer no
vol, protesta e protestan diu que
pusquen demanar en son loch e en son temps, segons que als dits frares del Temple
hó a qualque
demanar vullen hó entenen a demanar ab tots dans, greuges, messions, interés que
han sostenguts hó feyts e d'aquí enant faran ne sostendran ab la injúria que a ells
és estada feyta per la dita roberia e per lo trencament de lur terra.
A les quals coses responé lo dit frare Jacme que
carta que compràs e prengués sal hon se volgués, e ell entén a complir e fer lo
dit manament del senyor rey. E enquara dix més, que si en res tenia tort ne en res
era tengut al Temple hó a sos hòmens, que ell ne estaria a coneguda d'en P[ere]
Costa, jutge del senyor rey, e si en res los tenia tort, que
del dit en P[ere] de la Costa. E entretant no estaria que no passàs sal per qualque
loch passar-la volgués, e que la pendria hon se volgués entrò que altre manament
agués del dit senyor rey hó de son lochtinent, e açò era apparellat de complir. Dix
enquara lo dit frare Jacme que
sal, portava la carta del senyor rey e mostrà-la al dit frare Bernat e
e ell requirent e pregant que aquelles bèsties no fossen aturades, que ha obs de la
cabana de la senyora reyna la portaven, e que si la aturaven, que seria gran dan de
la cabana. E ells resposeren que Déus los donàs bèsties qui més de bé los feessen e
coses. E encontinent trasqueren les dites bèsties de Ares e menaren-les a Paníscola
e les bèsties prengueren dapnatge dins
eren no u volgren per treents sous de jaqueses segons que ells dehien. Enquara dix
lo dit frare que ell estech per mirva de sal bé
dins aquells
bé treents sous de jaqueses, que era millor temps de formatgar de tot l'an e anch
depuys no
quatre_cents sous. E enquara dix que de totes aquestes coses estaria a coneguda de
frares del Temple com açò demanaven, que composició féu ab ells en Mosquerola
amigablement e enquara que no
avie en los hòmens de qui eren les bèsties, que
no cobraven les bèsties, e enquara en grans companyes que tenie aquí havia a fer
lurs obs per tal que li feessen penyores hon pogués satisfer a aquells a qui eren
estades penyorades les bèsties. E lo dit frare Jacme en totes les coses damunt dites
no entén fer tort ne prejudici negú als dits frares del Temple ne a les coses lurs, e
si u fa, que
senyor rey. Enquara diu lo dit frare Jacme que a les dites penyores a fer no ach hom
negú de Mosquerola ne de Vayl de Linars sinó tan solament hòmens seus e de sa
casa e de la dita cabana.
E
senyor rey no ha a ell feyt manament per carta ne en altra manera que faça negun
prejudici a la gabella de Paníscola ne que pas ne passar faça sal per la dita gabella
si donchs d'aquella gabella no era. E a açò que és estat dit per lo dit frare Jacme,
que no
frare Bernat, en lo nom desús dit, que si
hó qualsquesvolen altres persones de qualque condició hó dignitat sien, passaven
sal per la dita gabella sinó d'aquella gabella, que pendria e pendre faria les bèsties
portants aquella sal e totes les altres coses segons lo privilegi del senyor rey e segons
que és estat acostumat tro ací, com contra lo dit privilegi lo dit senyor rey no aja
establida alcuna cosa, ans mana aquell tenir e observar segons que en aquell mils
e pus plenerament és contengut. Dix enquara lo dit frare Bernat que posat que
escrivà del dit frare Jacme agués mostrada a ell alcuna carta del senyor rey, que en
aquella no és ne era contengut que
negú que sobre la dita gabella fos feyt alcun contrari hó embargament als frares
de la cavalleria del Temple, ne que
alcuna cosa se deguessen hó
senyora reyna ne neguna altra persona, per què los dits guardadors pogren e degren
leerívament e per actoritat del senyor rey pendre e occupar les dites bèsties a obs
dels frares de la cavalleria del Temple. E dix lo dit frare Bernat que si les dites bèsties
fossen menades a Paníscola hó en altre loch, que u pogren haver feyt leerívament
segons que a ells és atorgat per lo senyor rey en lo dit privilegi, e que pogren haver
usat d'aquelles e de les coses que aquelles portaven axí com de lurs. E si les dites
bèsties hó cabana de la senyora reyna, axí per rahó de formatges hó que
no
la quantitat per lo dit frare Jacme posada hó en menys, ço que lo dit frare Bernat
no sap ne creu, que no seria feyt en colpa d'ell ne dels frares del Temple, ne que
ell ne los guardadors a la dita gabella establits ajen feyta neguna cosa sinó segons
que és atengut en lo dit privilegi del senyor rey atorgat a la dita gabella. Quant
a açò que és dit per lo dit frare Jacme, que és apparellat de estar sobre
coneguda d'en P[ere] Costa, jutge del senyor rey, hó d'altre, dix lo dit frare Bernat
que és apparellat de pendre-ho en son loch hó en son temps axí com dega com
legítimament se deuen e
Jacme no aja loch entrò que plenerament aja al dit frare Bernat hó al comanador
de Paníscola restituïdes les dites bèsties e sal e totes les altres coses per ell al dit
frare Jacme damunt demanades, con no fos rahonable cosa lo dit frare Bernat estar
forçat e mirvat del dret que ha en les dites bèsties e totes altres coses damunt dites,
e
frare Jacme a sí ésser restituïdes. E de ço que
que composició fos feyta en Mosquerola amigablement, dix lo dit frare Bernat que
composició amigable ne covinent no fon feyta per la dita rahó sinó forçadament
segons que damunt és contengut. A les altres coses que dix lo dit frare Jacme, que
tenia companyes moltes segons que per ell son posades, dix lo dit frare Bernat
que no eren ne
Les quals coses totes per les damunt dites parts dites, posades e protestades
demanà e requerí lo dit frare Bernat per mi, Borraç Maçó, notari damunt dit, ésser
meses en forma pública a conservació de son dret e dels frares del Temple com en
aquell logar no agués alcun notari qui les dites coses en forma pública mesés. E lo
dit frare Jacme demanà que per mi, dit Borraç Maçó, les coses per ell respostes e
posades en forma pública fossen messes.
Presentibus testibus Iacobo Saragoçano, Iohanne d'Assio, Martino de Castralvo, Petro
Ortall, habitatoribus de Vayl de Linars, et Raimundo Gondiçalbi, notario tinencie Templi et
pluribus aliis.
Signum Borracii Maçoni, publici notarii Valencie, qui predictis interfui et hec scripssi
et clausi loco, die et anno prefixis.
1298, juliol, 30. Borriana.
Fra Pasqual d'Alfaro, comanador de la casa de Borriana de l'orde del Temple, compareix davant
Arnau Cardona, justícia de Borriana, i davant els jurats presenta una protesta perquè el
papa ha emés una decretal per la qual mana que no puguen ser obligats a pagar impostos
municipals els béns de les institucions i poders eclesiàstiques, la qual cosa està prenenent fa
temps el consell municipal de Borriana sobre les terres de l'alqueria dita de Santa Pau, en
dit terme. El consell respon que aquestes terres foren donades al Temple per Andreu Colteller,
però que abans d'això sí havien contribuït als impostos municipals, per la qual cosa,
atenent els manaments del rei, es ratifiquen en fer pagar i el seu dret a embargar béns del
Temple per cobrar-se.
En són testimonis Jaume de Porpres i Domingo Carbonell.
Notari, Pere Ferriol, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 542-P.
Conexeran tots que dimecres que hom comptava
millesimo
casa de la cavaleria del Temple en Burriana, denant en n'Arnau Cardona, justícia
de Burriana, e d'en G[uillem] Ubach, P[ere] de Sent Holiva, Bernat Çarovira e en
Lorenç de Monçó, juratz de l'an present de Burriana, e en presència encara del
notarii e testimonis dejús scritz, dix e protestà a conservació del dret de la dita orde
contra los ditz justícia e juratz que com los damunt ditz justícia e jurats, contra lo
privilegi o decretal novelament feyta per lo sant pare apostoli, donada e atorgada
a clergues e a persones religioses e hòmens d'orde que negun príncep ni alt hom
ni negun noble ni negunes altres persones, sien majors o menors, no constrenguen
ni constrényer facen amagadament o manifesta a clergues, persones religioses ni
hòmens d'orde, de pagar ni de contribuir ni fer neguna força en negunes peytes,
cenes ni enprius ni en negunes altres exaccions reyals ni vehinals, ni negunes toltes
forces als ditz clergues, persones religioses ni hòmens d'orde, per aquells feytz no
sia, e aquell o aquells que contra aquestes coses vendrien o consentrien fosen
posatz e caygutz en la pena contenguda o posada en lo dit privilegi o decretal, e
encara aquell o aquells qui darien, pagarien o cosentrien de donar o de pagar en
neguna de les coses damunt dites ni en partida d'aquelles, que sien posatz e caygutz
en aquella metexa pena qui és posada en la dita decretal, e senblantment aquell o
aquells que neguna de les dites coses ni en partida d'aqueles reebria o reebre o ajuda
hó a consell daria a fer la dita força, fos aytambé caygut o posat en aquella pena
metexa contenguda en la dita decretal, segons que evidentment apar e és manifest
e mils e pus largament és contengut en la dita decretal, la qual és estada publicada
e legida en lo regne d'Aragó e per totz los altres regnes.
Hon com los damunt dits justícia e juratz, contra los manaments feyts per lo
sant pare apostoli en la dita decretal, agen penyorat al dit comanador o a la dita casa
del Temple de Burriana bèsties apropriades lurs, ço és a saber, un parell de bous, e
agen trenchada e crebantada la franquea lur e vengutz contra la dita decretal e pres
e penyoratz los ditz parell de bous en l'alqueria qui és dita d'en Sentapau, la qual
éls lauren a lur pròpria reylla, e esvayda e trenchada la dita alcheria per rahó com
demanen que la dita casa de la dita orde ab ells endesemps peytar e contribuir per
la dita alqueria en totes exaccions reyals e vehinals, e la dita orde o el comanador
de la dita casa negun temps no agen acustumat de pagar ni de contribuir per la dita
alqueria ni per altres béns que la dita orde aja en la vila o terme de Burriana, lo dit
comanador, jasia açò que sia forçat e destret e penyorat e li
entenen a vendre per la dita rahó com les dites penyores tenguen forcívolment e
no les vullen retre, ni consent ni vol consentir en la dita força a ell o a la dita casa
feyta per los ditz justícia e juratz ni venir contra la dita decretal, ans d'aquella força
o violència a ell o a la dita casa feyta en viva veu s'apel·la per tal que él sia escusat
de la dita sentència qui és en la dita decretal posada, e per tal encara que él ó puxa
demostrar al senyor maestre e que
demanar e demostrar en son loch e en son temps en poder de qualque sia jutge o
major lur.
E lo dit comanador, a conservació del dret de la dita orde, sobre la força a ell
e a la dita casa feyta per los ditz justícia e juratz, fa la dita protestació e demana e
requer a nós, P[ere] Ferriol, notari públich de la vila de Burriana, a perpetual memòria
e en testimoni de veritat, li sia posada e mesa en forma pública. Hon yo, en
P[ere] Ferriol, notari desús dit, reebuda la dita protestació e les coses contengudes
en aquella, a instància e a requisició del dit comanador e per mon offici, aquella en
forma pública mis e posí en lo dia e an desús scrit.
Presentz testimonis en G[uillem] d'Alforch, notari
et en P[ere] Palau.
Divendres que hom comptava
feyta per frare Paschal d'Alfaro, comanador de la casa de la cavaleria del Temple
en Burriana, e contra en n'Arnau Cardona, justícia del dit loch de Burriana, e d'en
G[uillem] Ubach, P[ere] de Sent Holiva, Bernat Çarovira e en Lorenç de Monçó,
jurats del dit loch, e en presència del dit comanador e del notarii e testimonis dejús
scritz, responen los ditz justícia e juratz a la dita protestació e a les coses contengudes
en aquella que, salva la pau del dit comanador que ells no vénen ni són
vengutz ni entenen a venir contra lo privilegi o decretal al·legada per lo dit comanador
donada e atorgada a clergues e a persones religioses e hòmens d'orde, segons
que per ell és estat al·legat e posat en la sua protestació. E per ço con jasia ço que
lo dit comanador diga e pos en la dita protestació que
penyorat e destret al dit comanador o a la dita dita casa en peytar e en contribuir
ab ells endesemps en totes accions reals o vehinals per l'alqueria qui és dita d'en
Sentapau, si era esguardat ni vist per lo dit comanador lo dret que n'Andreu
Colteler se retench en la dita alcheria d'en Sentapau en temps que
o lexa al Temple, los ditz justícia e juratz no àn penyorat a ell ni a la dita casa ni
encara a res que sia del Temple que ans penyorat e destret per aquell dret o pagesia
que
la dita alqueria qui és dita d'en Sentapau, e per aquella pagesia o dret antigament la
dita alqueria ha acustumat de pagar e de contribuir endesemps ab los convehins
de Burriana en totes exaccions reyals o vehinals, segons que són prests e aparellatz de
demostrar e de provar en son loc e en son temps. E majorment los ditz justícia e
juratz han feyta la dita destreta o penyora per ço com lo senyor rey e los predecessors
seus àn feyt manament exprés e ab cartes lurs que totz aquells qui antigament
avien acustumat de pagar ni de contribuir en les dites accions reals e vehinals, que
fosen destretz de pagar e, specialment, per aquella carta que
novelament a la universitat de Burriana per la rahó desús dita per la redempció de
la ost del regne de Múrcia com él personalment anà al castell d'Alfama a pendre,
segons que semblantment los ditz justícia e juratz són prestz e aparellatz de demostrar
en son loch e en son temps per les dites cartes, e axí los ditz justícia e juratz
no entenen penyorar ni agreuyar neguns béns ni coses que sien del Temple ni de la
dita orde, sinó tan solament per aquell dret o pagesia que
a sí en la dita alqueria, ans la dita penyora és estada feyta en la dita alqueria e en ço
que és obligat a la dita pagesia e no en re que sia del Temple.
Hon com lo dit n'Andreu Colteler vinclàs e manàs en ço que
dita pagesia que si per aventura lo dret o pagesia per ell retenguda en la dita donació
o lexa per ell feyta de la dita alqueria, lo Temple no volia donar o pagar segons
que per él era lexat hó ordenat, que los juratz de Burriana que per aquell temps
stablitz o posatz serien en lo dit loch de Burriana, que éls poguesen destrényer la
casa del Temple de Burriana açò que él lexat avia a la dita casa de complir e de pagar
tot ço que él s'avia retengut en la dita donació o lexa per él feyta. E axí, los ditz
justícia e juratz, la penyora o destreta que han feyta aquella han feyta segons que és
estat acustumat antigament per la rahó damunt dita e ab cartes e manamentz del
senyor rey. E per tal que ells o els altres qui vendran aprés d'ells pusquen demanar
o demostrar o encara deffendre totes les dites coses e la possesió en què ells són,
en son loch e en son temps davant lo senyor rey o davant qualque sia altre jutge, a
conservació del dret de la universitat del dit loch de Burriana fan la dita protestació
e demanen e requeren que per vós, en P[ere] Ferriol, notari públich de la vila de
Burriana, en testimoni de veritat e a perpetual memòria los sia posada e mesa el
dós de la protestació del dit comanador en forma pública.
Hon yo, en P[ere] Ferriol, notarii desús dit, reebuda la dita protestació aquella
en forma pública mis e posí en lo dia e an desús dit.
Presentz testimonis en Jacme de Porpres e en Domingo Car[bone]ll.
in
carta, et clausit die et anno prefixis.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1298, desembre, 5. Borriana.
Fra Pasqual d'Alfaro, comanador de Borriana de l'orde del Temple, compareix davant Pere
Gilabert, lloctinent del procurador de la Plana de Borriana, i li presenta una carta d'en Gil
de Lihori, lloctinent del procurador general del regne de València, en la qual li demana que
l'informe de les gestions que ha fet per a embargar béns d'en Guerau de Banyeres, alcaid de
Culla, arran de la denúncia contra ell posada per l'orde del Temple en temps de l'anterior
lloctinent general, en Jaspert de Castellnou.
En són testimonis Pere Palau, Domingo d'Alió i Pere, prevere basc.
Notari, Guillem d'Alforc, notari públic de Borriana.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1171.
et computebatur in presencia mei Guillelmi d'Alforch, notarii publici Burriane, Petri
Palacii, Dominici d'Allionch et Petri, presbiteri vaschoni, testium ad hec vocatorum et rogatorum,
frater Paschasius d'Alffaro, comendator domus milicie Templi in Borriana, comparuit
coram Petro Gilaberti, tenenti locum procuratoris Planie Burriane, pro Egidio de Laphori in
dicta domo Templi, et presentavit eidem ac per me, dictum notarium, legi fecit qua[n]dam
litera[m] papiri sigillata[m] [in] dorso ipsius ceree viride, cuius tenor talis est:
per lo noblle don Jayme, senyor de Xèrica, procurador dels regnes de València e de
Múrcia per lo senyor rey, al amat en P[ere] Gilabert, tinent loc meu en la plana de
Borriana, salutz e bona amor. Faz-vos saber que de part del comanador de Peníscola
és estat a mi demostrat que en Miquel Tovarç, axí com tinent loch en la dita
Plana per lo noble en Gespert de Castellnou, adonchs procurador del dit regne,
per manament del dit procurador féu penyora de hòmens e de bèsties de la tinença
del noble en G[uillem] d'Anglesola per fadiga de dret trobada en en Guerau de
Banyeres, alcayt de Cula, e la dita tinença etc., e feneyt e açò feyt, certifficatz mi
per vostra letra de tot ço que y auretz feyt e enantatz.
Qua litera lecta et presentata, incontinenti frater Paschasius d'Alfaro, comendator
predictus, petit et requisivit a me, dicto notario, ut de dicta presentacio[ne] de predicta litera
faceret sibi publicum instrumentum ad hoc, ut de ea constare possit et suo loco et tempore possit
inde veritas hostendi et manifestari, que omnia presentata, lecta, dicta et requisita fuerunt
in domo Templi Burriane coram dicto Petro Gilaberti et me, prenominato notario, ac testibus
supradictis die et anno in prima linea scriptis et apositis.
Signum Guillelmi d'Alforch, notarii publici Burriane, qui hec scripssit et clausit.
1299, febrer, 2. Vilafamés.
Altadona, filla del difunt Pere Cima, habitadora a Castelló de la Plana, ha venut a Bernat Savella
i a la seua muller Berenguera, i a Berenguer Savella i a la seua muller també de nom
Guillamona, un domenge que té al terme de Vilafamés, per donació de Ramon d'Arenys, i
sota domini de l'orde de l'Hospital, a cens anual de 2 lliures de cera per Nadal. Limita amb
la sort dels censals de dit orde, i amb el camí que va del poble al camí de Morella, el preu
és de 85 sous i en fa de fidancer Bertolí de Guimerà.
Tots conjuntament acudeixen davant fra Bernat Desbosc, comanador de Borriana de l'orde de
l'Hospital, per a què signa la venda, però aquest es nega i aplica el seu dret de fadiga quedant-
se el domenge pel dit preu de venda.
En són testimonis Joan Duran i Ramon Balaguer.
Notari, Martí Gil, notari públic de Vilafamés.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 549-P.
Castellione Campi Buriane, scienter per me et omnes meos vendo et concedo vobis, Bernardo
Çavela et uxori vestri, Berengaria, et vobis, Berengario Cavela et uxori vestre Guillemone,
habitatoribus in Vill[a]femez, presentibus et recipientibus et vestris in perpetuum quendam
domengium meum quem ego habeo et habere debeo in termino castri Villafemecii, titulo donacionis
mihi facto per Raymundo d'Arenys çabenrere sub dominio Hospitalis Ihersolimitani,
ad censum duas libras de cerhea solvendas annuatim in quolibet festo Nativitatis Christi,
et confrontat de prima parte en la sort dels sensals del Espital, et de aliis partibus in via
publica que exit Villafemeci et tendet apud caminum Morelle. Iamdictum itaque domengium
ut superius afrontatur cum cequiis, aquis ad rigandum, arboribus cuiuscumque generis sint
ibi pla[n]tatis et plantandis, introytibus, exitibus, afrontacionibus cunctisque aliis suis tenedonibus
et pertinenciis universis et singulis per omnia loca, et sicut melius, plenius, sanius
ac utilius potest dici, scribi et intelligi ad comodum et salvamentum et bonum intellectum
vestri et vestrorum perpetuo, sic vobis et vestris dictum domengium vendimus et concedimus
perpetuo precio videlicet octuaginta et quinque solidorum regalium Valencie, quos omnes a
vobis numerando habui et recepi et ad meam voluntatem bene vestri pacata sum, renunciando
scienter omni excepcioni peccunie predicte non numerate sive non recepte et doli et beneficio
minoris precii et duplicis decepcionis legalis, specialiter que subvenit deceptis ultra dimidiam
partem iustii precii et omni alii cuilibet iuri contra hoc venienti, dando et concedendo vobis
et vestris perpetuo quidquid hec [vendicio] supradicta amplius modo valet vel in posterum
valebit precio antedicto, et sic vos et vestris habeatis dictum domengium, teneatis, possideatis et
in pace perpetuo expletetis ad dandum, vendendum, inpignorandum, alienandum, obligandum,
excomutandum et ad omnes vestras et vestrorum voluntates inde cui et quibus volueritis
perpetuo faciendas exceptis militibus et sanctis, salvo tamen dicto censu et fatiga, dominio et
iure dicti Hospitali in omnibus et per omnia, sicut continetur in instrumento adquisicionis.
Promitens per me et meos dictam vendicionem cum omni suo melioramento facto et faciendo,
vobis et vestris perpetuo defendere et salvare, et facere, habere, tenere, possidere quiete et potenter
et in sana pace contra omnes personas conquerentes vel aliquo perturbantes ad forum
Valencie ante caussam et in causa et post causam. Et tenere inde vobis et vestris perpetuo de
firma et legali eviccione et ab omni dapno ac eciam interesse, obligando scienter ad hoc vobis
et vestris me et omnia bona mea mobilia et inmobilia habita et habenda ubique. Et ad maiorem
firmitatem do vobis fideiusorem Bartolomeum de Guimera, vicinum Villafemezii, qui
mecum et sine me dictam vendicionem cum omni suo melioramento facto et faciendo vobis et
vestris defendere et salvare ad forum Valencie teneatur. Quam fideiusoriam ego dictus Bartolomeus
de Guimera in me sucipio et libenter facio et cogendo vobis, dictis em[p]toribus et
vestris sicut omnibus bonis meys mobilibus. Et inmobilibus, habitis et habendis ubique, que
ad hoc scienter et caute obligo de presenti. Et ad cautellam ego dicta Altadona iuro per Deum
et eius sancta Quatuor Evangelia manibus meys corporaliter tacta predicta omnia rata et
firma habere et perpetuo observare.
Quod est actum in Villafemez, quatuor nonas Februarii anno Domini
Signum Altedone, iurantis; signum Bertholomei de Guimera, fidancie, predictorum,
qui hoc concedimus et firmamus.
Testes huius rey sunt Iuhanes Duran et Raymundus Balager, habitatores Villafemez,
et Agustinus Cima, vicinus Castellionis.
Berengueró Çavela, e Bertoly de Guimerà e Altadona damunt dita e los testimonis
damunt dits en lo castel de Vilafemez denant l'onrat religiós frare Bernat Desbosc,
comanador de la casa de Buriana, e al dit comanador presentaren la dita fadiga e
pregaren a aquel que fermàs la dita venda, e lo dit comanador, reebuda la dita fadiga,
no volc fermar ne lohar la dita venda e pagà lo dit preu e reteng-la a sos obs.
Testimonis són d'açò los damunt dits Juhan Duran e R[amon] Balaguer.
et clausit loco, die et anno prefixis.
1299, febrer, 6. Morella.
Ramon Gonçalbo, en nom de fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple,
compareix davant en Guillem Destorms, justícia de Morella, i li presenta una carta d'en
Gil de Lihori, lloctinent del procurador general del regne de València, en la qual li mana
que ajude el Temple a recobrar un mul carregat de sal pertanyent al monestir de Benifassà,
el qual havia estat descobert pels guardes i fugit d'ells.
En són testimonis Romeu Brusca i Jaume Urgell.
Notari, Ponç de Paners, notari públic de Morella.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1183.
Conegen tots com en aquest dia que
e dels testimonis dejús escrits, comparech davant en G[uillem] de Torms, justícia
de Morella, en Ramon Goçalbo en nom et en veu del honrat e religiós frare
Arnau de Bayuls, comanador de Peníscola, e al dit justícia de part del dit comanador
presentà e per mi, notari, legir féu una letra uberta en paper escrita d'en Gil de
Lehori, tinent loc de procurador en lo regne de València per lo noble en Jachme
de Xèrica, e segelada e
A l'amat e honrat la justícia de Morella o a son loctinent, de mi en Gil de
Lehori, tinent loc de procurador en lo regne de València per lo noble don Jayme,
senyor de Xèricha, procurador dels regnes de València e de Múrcia per lo senyor
rey, saluts e dilecció. Faç-vos saber que de part del comanador de Peníscola és estat
a mi demostrat que con les guardes establides a guardar la sal de la gabela de Peníscola
aguesen penyorat un mul ab sa càrega, lo qual era dels monges de Benifaçà,
per ço car aquel mul avien trobat portan altra sal que de la gabela de Peníscola
damunt dita, la qual penyora avien feyta les dites guardes segons lo manament feyt
per lo senyor rey ab carta sua, [e] los dits monges del dit loch de Benifaçà, contra
lo dit manament del senyor rey, forcívolment lo dit mul ab la dita càrega a les dites
guardes tolgueren segons que
senyor rey e del dit noble don Jayme que, si axí és, vós encontinent, vista la present,
forcets e destrengats los dits monges del dit loch de Benifaçà e lurs béns que reten
e tornen lo dit mul ab la dita càrega a les dites guardes per tal que per les dites
guardes puscha ésser levada la pena manada e stablida per lo dit senyor rey per la
dita rahó, et açò no mudets.
e en nom del dit comanador de Peníscola suplicà e requerí ab gran instància
al dit en G[uillem] de Torms, justícia, que la dita letra e les coses contengudes en
aquela observàs e complís com les dites guardes de la dita gabela fosen presents
davant lo dit justícia, ço és Pascual Valporcar, Ramon Feliu, P[ere] de Balaguer e
D[omingo] Gener, e que
de les damunt dites coses a perdurable memòria puxa aver testimoni de veritat, per
açò lo dit Ramon Goçalbo demanà per mi, notari, a sí ésser feyta carta pública de
presentació.
Presents testimonis en Romeu Bruscha e en Jacme Urgel.
anno prefixis.
1299, febrer, 11. Morella.
Ramon Gonçalbo, en nom de fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple,
compareix davant en Guillem Destorms, justícia de Morella, i li reclama que actue contra
el monestir de Benifassà per tenir una mula carregada amb sal que no era de la gabella
de Peníscola, però aquest li respon al dia següent que li presente la documentació adient per
a poder actuar. Seguidament compareix Pere Sudanell, cellerer major del dit monestir, que
presenta dos documents, un del rei i altre del papa, en els quals es diu que tenen privilegi de
comprar sal on vullguen i, en el segon, que qui actue contra el monestir, serà excomunicat.
En són testimonis Pere Carabasser, Tomàs de Vall-llebrera, Domingo Montanyana i Ramon
Benet, notari.
Notari, Ponç de Paners, notari públic de Morella.
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1187.
anno Domini
comanador de Peníscola davant en G[uillem] Deztorms, justícia de Morella, e al
dit justícia dix e requerí que com a eyl fossen certes les coses contengudes en la letra
a eyl tramesa per don Gil de Lehorri, tinent loch de procurador en lo regne de
València, sobre
a acabament e el mul ab aquela cargua contengut en la letra feés tornar als guardadors
de la gabella. Et dix lo dit R[amon] que jasia que al dit justícia, per confessió
de frare P[ere] Çudaneyl, monge de Benifaçà, sien atorgades les coses contengudes
en la letra del procurador, que és apparellat que farà fer fe sobre aquelles coses als
guardadors de la gabella de Peníscola qui presents eren, com aquels, segons fur e
raó e segons l'establiment del senyor rey, ne deguen ésser creeguts. De les quals
damunt dites coses lo dit R[amon] Goçalbo, a conservació del dit comanador de
Peníscola, demanà a sí ésser feyta carta pública en testimoni de veritat.
Presents testimonis en Francesch de Paolach e en Bernat Ros.
E lo dit en G[uillem] Deztorms, justícia, dix que encara eyl no és cert de les
coses contengudes en la carta a eyl tramesa per l'onrat en Gil de Lehorri, tinent
loch de procurador en lo regne de València, mas quan a eyl sie feyta fe que les coses
contengudes en la dita carta sien veres, segons que a eyl és estat tramés a manar,
que és apparellat de complir e de observar lo dit manament e de fer tot ço que fer
hi degue.
Et si
sobre
contravengut per los monges de Benifaçà o altres, és apparellat de fer tenir e observar
lo manament del senyor rey e de fer totes coses que fer degue segons fur e dret.
Et el dit en R[amon] Goçalbo, el nom dessús dit, dix que
loch ni poder de present de veer sobre altres cartes sinó tan solament sobre la carta a
eyl tramesa per lo dit lochtinent de procurador, la qual requerí que li fos observada
segons que damunt demanat ho à, jasie que
la senyoria del senyor rey ajen spres manament que sobre destrényer e punir aquells
e lurs béns qui contra l'ordenament feyt per lo senyor rey en la dita gabella vendran.
Et lo dit en G[uillem] Deztorms, justícia, retench-se acort de respondre a
les coses damunt posades per lo dit en R[amon] Goçalbo, qui
comanador de Peníscola, a demà matí, et assignà al dit R[amon] que al dit dia e ora
comparegués davant eyl.
Al qual dia que
Deçtorms, justícia, respòs a les coses per lo dit R[amon] posades, en absència del
dit R[amon], e dix que él, segons lo manament a eyl tramés per en Gil de Lenhorri,
tinent loch de procurador, à loch, poder e jurisdicció de veer e de conéxer
sobre les coses demanades per lo dit R[amon], e pot e deu cercar veritat del dit
feyt si és axí com és demanat o no. Et si
él algunes coses demostrar o provar que pertaynguen al dit feyt, és apparellat de
reebre-ó sumàriament e sens brugit de pleit e de seguir lo manament a eyl feyt per
lo lochtinent de procurador; en altra manera proteste que no roman en colpa ni
en deffaliment d'eyl, majorment com lo dit en R[amon], illecenciat se
et frare P[ere] Çudaneyl, major celerer de Benifaçà, qui present és en la vila de
Morella, aje posades davant eyl raons per les quals entén a deffendre lo dit monestir
de Benifaçà del dit feyt e de les coses demanades per lo dit R[amon].
Et encara dix lo dit justícia que eyl no à vist esprés manament del senyor rey
sobre
que sie estat feyt per lo senyor rey sobre la dita gabella. Et si
vol mostrar lo dit manament, que és apparellat d'observar aquel en totes coses, les
quals respostes manà la justícia ésser meses en la dita protestació, et encara totes les
coses posades per lo dit celerer, per tal que
pervendrà o al procurador del regne o a son lochtinent, puxen veer e conéxer
que
e en deffalliment del dit R[amon], qui és demanador e illecenciat se n'és anat.
Aquestes són les rahons posades per lo dit celerer major de Benifaçà.
Dimecres, [...]
Çudaneyl, celerer major de Benifaçà, en nom e en veu del abat e del covent del
monestir de Benifaçà, davant l'onrat en G[uillem] Deztorms, justícia de Morella,
e a deffeniment del dit monestir protestan que per res que digue o d'aquí a avant
dirà o posarà, no entén a consentir en lo dit justícia axí com en son jutge, dix e
proposà exceptan que
de Benifaçà ni lurs béns per ocassió d'una letra a eyl, dit justícia, tramesa per en
Gil de Lenhorri, tinent loch de procurador en lo regne de València, que feés retre
als ditz abat e monges hun mul ab sa càrregua als guardadors de Peníscola de la sal
per ço car lo dit en Gil ni
dit abat e monges de Benifaçà ni lurs coses, per ço can són persones eclesiàstiches
e religioses com lo dit abat e
dret sobre
d'eyls, si
dit monestir.
Ítem, diu el nom que dessús que el dit abat e covent àn privilegi del senyor
rey en Jacme, avi del senyor rey en Jacme ara regnant, que
e frares d'aquell puschen comprar e fer comprar sal a obs del dit monestir e de les
granges sues, en Tortosa o en qual logar ells se volran perquè, segons lo dit privilegi
e segons dret comú, eyls no són tengutz de pendre sal en lo loch de Peníscola ni u
àn usat ni acostumat per negun temps, del qual privilegi la carta del dit en Gil no
fa alcuna emenció, lo qual privilegi fo feyt en Barchinona,
en l'an de
quondam bone memorie illustrissimi domini Iacobi, Dei gracia regis Aragonum etc., cuius
series talis est:
Iacobus, Dei gracia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et
Urgelli et dominus Montispesulani, fidelibus suis alcaydo et emptoribus salis nostri almudini
de Peniscola presentibus et futuris vel eius locumtenentibus, salutem et graciam. Noveritis nos
dedisse licenciam et plenum posse abbati et monachis et fratribus monasterii de Benifaçano et
hominibus suis quod possint emere et facere emi sal ad opus dicti monasterii et grangiarum
suarum in Dertusa vel ubicumque ipsi voluerint. Quare mandamus vobis firmiter quatenus
non compellatis ipsos nec aliquem eorum ad emendum de sale quod venditur in almudino
nostro de Peniscola nec de cetero venderetur, quoniam volumus quod ipsum emant ubicumque
voluerint prout superius continetur, et hoc non mutetis si confiditis nostra gracia et amore.
Datum Barchinone,
Signum Petri de Pinos, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo.
Signum Arnaldi Scolani, notarii publici Morelle, qui me pro teste subscribo.
Signum Dominici Sanxo de Muntalbà, notarii publici Morelle, testis subscripti.
Signum Guillelmi de Socero, notarii publici Morelle, qui hoc translatum translatavit
et cum originali bene fideliter comprobavit.
no podetz ni devetz per raó del dit manament del honrat en Gil de Lenhorri a vós
tramés, lo dit abat e covent de fer tornar lo dit mul per les dessús dites rahons pus
el dit celerer és apparellat de fer compliment de dret en poder del senyor bisbe de
Tortosa, jutge ordinari lur, al dit comanador de Peníscola per la dita rahó, e d'açò
dóna fermança de dret en P[ere] d'Arenys, vehí de Morella, lo qual P[ere] d'Arenys
la dita fermanceria atorgua e sos béns hi obliga.
Ítem, diu e pose exceptan lo dit celerer el nom que dessús, que com lo dit
monestir aje privilegi del senyor papa que si alcú detendrà o esvayrà o agreujarà
injustament lo dit abat e monges e les coses d'aquells, que sien vedatz e entreditz,
emperaçò protesta lo dit celerer el nom que dessús que si per alcuna persona al dit
monestir serà feyt greuge ni a les coses d'aquell, que encontinent sie encorregut
en la dita pena de escomunicació per tal que alcú açò d'aquí a davant no pusche
ignorar. Et per raó del dit privilegi met sí e totz los monges e frares e lurs béns del
dit monestir en protecció e en guarda del senyor papa e del senyor rey d'Aragó,
e de vós, sényer justícia, e del conseyl de Morella, qui avetz manament del senyor
rey e ab carta sua de mantenir lo dit monestir e els béns d'aquell, la tenor del qual
privilegi és aytal:
et sufraganeis eius ac dilectis filiis abbatibus, prioribus, decanis, archidiaconis,
archipresbiteris et aliis ecclesiarum prelatis per Terrachonensem provinciam constitutis, salutem
et apostolicam benediccionem. Non absque dolore cordis et plurima turbacione didicimus
quod ita in plerisque partibus ecclesiastica censura disolverit et canonice sentencie severitas
enervatur ut viri religiosi, et hii maxime qui per sedis apostolice privilegia maiori donati
sunt libertate passim a malefactoribus suis iniurias sustineant et rapinas dum vix invenitur
qui congrua illis proteccione subveniat et pro fovenda pauperum innocencia se murum deffensionis
opponat. Specialiter autem dilecti filii abbas et conventus monasterii de Benifaçani,
cisterciensis ordinis Dertusensis diocesis tam de frecuentibus iniuriis quam de ipso cotidiano
defectu iusticie conquerentes, universitatem vestram litteris petierunt apostolicis excitari ut ita
videlicet eis inde tribulacionibus suis contra malefactores eorum prompta debeatis magnanimitate
consurgere, quod ab angustiis quas sustinent et pressuris vestro possint presidio respirare.
Ideoque, universitati vestre per apostolica scripta mandamus atque precipimus quatenus illos
qui possessiones vel res seu domos predictorum fratruum irreverenter invaserint aut ea iniuste
detinuerint que predictis [abbati et] fratribus ex testamento decendencium relinquuntur
seu in fratres ipsos vel ipsorum aliquem contra apostolice sedis indulta sentenciam excomunicacionis
aut interdicti presumpserint promulgare, vel decimas laborum de terris habitis ante
concilium generale ante quod susceperunt eiusdem ordinis instituta quas propriis manibus aut
sumptibus excolunt seu [de] nutrimentis animalium suorum spretis sedis apostolice privilegiis
extorquere, monicione premissa, si laici fuerint, publice candelis accensis singuli vestrum
in diocesibus et ecclesiis vestris excomunicacionis sentencia percellatis. Si vero clerici vel canonici
regulares sive monachi fuerint eos, appellacione remota, ab officio et beneficio suspendatis
neutram relaxaturi sentenciam donec predictis fratribus plenarie satisfaciant et tam laici quam
clerici seculares qui pro violenta manuum inieccione in fratres eosdem vel ipsorum aliquem
anathematis vinculo fuerint innodati, cum diocesani episcopi litteris ad sedem apostolicam
venientes ab eodem vinculo mereantur absolvi.
Datum Lugduni, secundo calendas Octobris pontificatus nostri anno tercio.
esvayment feyt a eyls per lo comanador e guardadors de la sal de Peníscola puxen
demanar en son loch e en son temps davant lo senyor rey, presents testimonis segons
que desús són escritz, et encara dix lo dit celerer que, salva reverència del dit
justícia e del dit R[amon], eyl no confessa les coses per lo dit R[amon] protestades
segons que per aquel són posades
Aquestz són los testimonis, en P[ere] Carabacer e en Tomàs de Vayllebrera,
en Domingo Muntanyana e en R[amon] Benet, notari.
ABC.
1299, febrer, 14.
Fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant Jaume
d'Anglesola, justícia de la vila de Sant Mateu, per denunciar que els guardes de la gabella de
la sal havien trobat una mula carregada de sal no declarada i que aquesta s'havia refugiat en
casa de Jaume Amigó, veí del poble, per la qual cosa li demana que actue contra ell, li lliure
la mula i sal, i li cobre una multa de 60 sous. El justícia li respon que no sap si pot actuar
o no i que, com no estan presents ni el comanador ni la major part del consell, haurà de
consultar-ho. Malgrat la insistència del comanador, el justícia, finalment fa sessió tres dies
després en la qual sentencia que no té competències per actuar ja que els privilegis reials
sempre parlen d'oficials reials com els agents a perseguir aquestes infraccions.
En són testimonis Mateu Ciurana, Guillem Doménec, notari, Bernat Granyena i Bernat Company.
Notari, Pere de Falset, notari públic de Sant Mateu.
Pergamí original.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1189.
Conexeran tots que disapte que eren
vuit, en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús escritz, frare A[rnau] de
Banyuls, comanador de Peníscola, comparech davant en Jacme d'Anglesola, justícia
de Sent Matheu, e dix e protestà al dit justícia que com los guardadors de la gabela
de Peníschola aguesen atrobada una bèstia mular qui aportava sal que no era de
la gabela de Peníschola e ab aquela [...]ven companyna, per què éls tolir no
pogren, e aquela entràs en Sent Matheu en casa d'en Jacme Amigó ab la dita sal, e
éls requerissen lo dit justícia que per son offici emparàs e feés emparar la dita bèstia
e sal e ço que portava. Encara lo dit comanador requerí e
son offici e per auctoritat del privilegi del senyor rey li liuràs e li fes liurar la dita
bèstia mular e sal e ço que portava, e que li faça pagar al dit Jacme Amigó LX sous
de pena segons que és contengut en lo privilegi del senyor rey, com él sia aparelat
de fer [...] fe als guardadors de la gabela que la dita bèstia ab la sal atrobaren e que
intrà en casa del dit Jacme Amigó. En altra manera, si
e ço que aquela portava no ha emparada ni liurada ni vol liurar ab los dits LX sous
al dit comanador, protesta el dit comanador que él e la cavaleria del Temple en son
loch e temps puxen haver e recobrar la dita bèstia e sal e ço que portava e els dits
LX sous de [...] o d'aquel o d'aquels qui diria. E per haver memòria perdurable lo
dit comanador requerí a mi, dit notari, que de les dites coses li feés carta pública a
conservació de son dret.
E lo dit en Jacme d'Anglesola, justícia damunt dit, dix que [...] [...]gues lo
justiciat de Senct Matheu per l'Espital, e lo dit loch no sie present lo comanador de
Cervera ab lo qual puxa haver acort de les dites coses requestes a él ab protestació
per lo dit comanador de Peníschola, retench sa[...] [...]ndre a aqueles d'ací a diluns
primervinent.
E el dit comanador de Peníschola protestà e dix que el havia parlat del dit
feit ab lo comanador de Cervera e él en son loc tramès frare Bernat de Pontils a
Sent Matheu que manàs al d[it] [justí]cia que e
li manà que feés afermançar aquel de qui ere la casa on la sal intrà.
E lo dit justícia dix que
de part del comanador de Cer[vera] [que] [f]aça en lo dit feit ço que sie raó ni s'í
deje fer, ab consel dels jurats e dels prohòmens de Sent Matheu, e no altres coses, la
qual cosa él és apparelat de fer, e com lo dit justícia axí soptosament los jurats ni els
conselers ni ple[...] les dites coses no pogués haver, retench-se lo dit acort com tots
los dits jurats o la major partida no fossen en la vila ni els conselers del dit justícia.
E el dit comanador de Peníschola dix e protestà que él ere apparelat reebre
ço que fos raó segons lo priviletge del senyor rey, e a açò lo dit justícia no devia
dar altre alargament. Encara lo dit comanador de Peníschola requerí e protestà al
dit justícia que sal que no ere de la gabela de Peníschola [ere] en casa d'en Jacme
Amigó e d'altres e requerí
que la dita sal no
dites coses com a él sie dubte que deje fer les dites coses e no puscha haver axí
plener consel juaçosament segons que dit ha.
Açò fo feit en Senct Matheu lo dia e an desús scrit, presents lo dit frare
A[rnau] de Bayuls, comanador de Peníscola, e lo dit Jacme d'Anglesola, justícia
de Senct Matheu, et presents testimonis en P[ere] Talafferre e en Matheu Siurana.
Ítem, diluns
a la dita protestació, en absència del dit comanador de Peníschola com lo dit comanador
no comparegés davant lo dit justícia ni fos encara e
Matheu, segons que
A la qual protestació lo dit justícia, haüt acort e consel del comanador de
Cervera e dels jurats e conselers de Senct Matheu, respòs e dix que, honor salva del
dit comanador de Peníschola, él no ere estat request per los dits guardadors de la gabela
que enparàs la dita bèstia e sal e, là on le
que no era tengut ni obligat fer lo dit emparament com no li mostrassen privilegis
ni escribtures ni altra justa rahó per què fer-ho degés, majorment com per escrit
ni de paraula no posassen clam contra nuyl hom. Encara respòs lo dit justícia a les
requisicions e protestació a ell feites per l'onrat frare A[rnau] de Bayuls, comanador
de Peníschola, que ell per fur ni per raó no podia ni devia al dit comanador liurar
ni fer liurar la dita bèstia ab ço que portava ni
del senyor rey que dien que han, no sie contengut manament de les dites coses sinó
als officials del senyor rey e, com lo dit justícia no sia official del senyor rey, no pot
ni deu enantar per lo manament feit en lo dit privilegi, majorment com clams per
la dita raó no
fur e rahó que ell feés escorcoyl ni
lo dit justícia no puscha ni deja enantar per la dita rahó ni per altra contra negú,
majorment que no sia contengut en lo dit privilegi que escorcoyl ne deja ésser feit,
ni sia ni fos usat hanc fer escorcoyl de la dita raó en la dita vila de Senct Matheu.
Protesta emperò lo dit justícia que si
mostrar a ell negunes altres justes rahons per què él puscha ni deja enantar per son
offici en lo dit feit, que és apparelat denantar segons que fer deja per fur ni per
rahó, la qual resposta requerí lo dit justícia a mi, dit notari, que per mon offici, per
haver memòria perdurable, li metés en la dita protestació feyta per lo dit comanador
de Peníschola a conservació de son dret.
Feit fo açò en Senct Matheu lo dia e an damunt dit, absent lo dit comanador
de Peníschola e present lo dit justícia e presents testimonis lo dit Matheu Siurana,
G[uillem] Doménech, notari, Bernat Granyana e en Bernat Companyn.
omnibus interfuit et ad instanciam et requisicionem dictorum venerabilis viri fratris Arnaldi
de Banyuls, comendatoris Penischole, et Iacobi de Angularia, iusticie Sancti Mathei, in
publica[m] redegit formam.
1299, febrer, 19. Torrent dels Cols, terme de Salzadella.
Arnau Pinós, jurat de Morella, compareix davant fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola
de l'orde del Temple, i li presenta una llista de queixes sobre els problemes que posa
als mercaders de Morella per carregar forment i altres coses per dit port, ja que els demana
garanties i vol que carreguen en naus que ells no volen; també es queixa del fet que diuen
que hi ha frau a la mesura de la gabella de la sal i que ha creat una devesa nova per al ramat
al seu terme. El comanador respon que tot això és fals o no és correcte i que els morellans
tenen tota la llibertat per comerciar des de Peníscola.
En són testimonis Mateu Ciurana, draper, Bernat Pagés i Guillem Doménec, notari, veïns de
Sant Mateu.
Notari, Ramon Gonçalbo, notari públic del terme de les Coves de Vinromà.
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1191.
Conexeran tots quants aquesta present carta veer volran que dejous que hom
comtava
Morella, per sí e en nom e en veu de la dita universitat, en presència de mi, Ramon
Goçalbo, públich notari del terme de les Coves e dels testimonis dejús scrits, dins
lo terme de la Salzadella, en lo loch qui és dit torrent dels Cols, lo dit n'Arnau
Pinós comparech denant l'onrat frare A[rnau] de Banyuls, comanador de Peníscola,
e dix e protestà en nom de la dita universsitat e a conservació d'aquela que,
com lo dit comanador noveyllament e no deguda deman als hòmens de Moreylla
aportans blat o altres averies al port de Paníscola, que aquelles no carregen entrò
que
àn feyt alcun servii al senyor rey o a sos officials, ni que d'aquí avant per rahon
d'aqueles algun servi no
rey ni a sos officials, e açò sie contra lurs privilegis e libertatz e furs e uses e bones
costums e encara contra la feeltat del senyor rey, ço és, que
son seynnor. E la dita noveletat del dit sagrament per nul temps per alcun senyor de
Paníscola ni alcayt ni batle ne sie estada demanada als dits hòmens de Moreylla, los
quals hó partida d'aquels tenen e
pus en saques e moltes d'altres averies, e per rahon de la dita demanda e vedament
éls agen sostengut e sostinguen gran dampnage, lo qual són aparelatz de mostrar en
lur loch e en lur temps davant lo senyor rey o a son procurador.
Emperaçò lo dit A[rnau] Pinós, jurat desús dit, en nom e en veu de la dita
universitat de Moreyla e de cascun d'aquela, dix e protestà contra lo dit comanador
de Paníscola que él faya tort he injúria e dan als dits hòmens de Moreylla, volentz
aquells subjugar a sí e al Temple contra les damunt dites franchees, furs e libertatz e
bons uses, per què demanà e requerí al dit comanador que él lexàs carregar als dits
hòmens de Moreylla en lo dit port de Peníschola lo dit blat e averies, francament
e sens demanda del dit sagrament. En altra manera, si
volrà, protesta lo dit jurat en nom e en veu de la dita universsitat e per cascun vehín
d'aquela que pusquen demanar e cobrar e peynorar del dit comanador e dels
béns del Temple e de sos vasayls tots los dans, messions e interesse que al[s] ditz
hòmens de Moreylla per la dita rahó n'à convengut o convendrà sostenir.
Protestà encara el nom que desús que com lo dit comanador o altre per él
age aminvada la mesura de la gabela de la sal d'un quartal cascun kafís e pus, e açò
fer no podia, emperaçò demanà e requerí al dit comanador que la mesura de la
dita sal tornàs en sa antiga e bona costum; en altra manera, si
fer no volrà, protestà lo dit jurat que la dita universsitat e cascun d'aquela pusquen
comprar e pendre sal de Torthosa o d'altres lochs en colpa e en deffaliment del dit
comanador e per lo minvament de la dita mesura.
Protestà encara lo dit jurat el nom que desús que
de la sua batlia novelament enbargen e peynoren als dits hòmens de Moreylla
passan lurs bestiars per los térmens de la dita batlia, contra dret e fur e usança
antiga e lurs privilegis, que
Paníschola per la qual los seynnors dels bestiars del terme de Morella són estatz
peynnoratz e dampnificats, lo qual dampnificament dels dits passatges de la dita
devesa e peynnores demanà e requerí al dit comanador que feés retre e restituir
als hòmens de Moreylla qui
açò fer no vol, protestà lo dit jurat el nom que desús que
Moreylla ho pusquen aver e cobrar e peynnorar dels béns e coses de la dita batlia.
Ítem, protestà el nom que desús que
e
hòmens de Morella qui volran carregar blat o altres averies e
aquels n'agen altra noliejada, agen a carregar e metre lurs averies per força en aquela
que vénch primera, e açò e les altres coses desús dites sie gran prejudici e dan dels
dits hòmens de Moreylla, e semblant e manera de noves gabeylles, les quals gabeles
són vedades per dret e per fur e privilegis. Emperaçò demanà el nom que desús
que
injustament feytes e ordenades. En altra manera, si
e dan ne vendrà als hòmens de Morela, protestà lo dit jurat que
Morella ho pusquen aver e cobrar e penynorar dels béns del Temple e de sos vasayls.
Protestà encara lo dit jurat el nom que desús que de totes les damunt dites
coses la dita universsitat és aparelada d'estar-ne a coneguda del seynor rey hó del
procurador del regne de València, hó d'un vehín de la batlia del Temple e d'altre de
Morella, o d'altres persones comunes e encara de totes peynores que sien estades
feytes entre
A la qual protestació encontinent lo dit comanador, e
Salzadella, en presència de mi, notari, e dels testimonis dejús scrits, respòs que él, de
manament del senynor maestre del Temple demane generalment a totz mercadés
de qualque loch hó jurisdicció sien que per lo port de Peníschola volran traure
blat o altres mercaderies, que per treyta del dit port de Paníschola no agen dat ni
promés servii a nul hom de qualque condició o jurisdicció sia, car no vol lo seynor
maestre que del loch de Paníschola, qui és francament del Temple, negú hi prene
servii ni jurisdicció. Negà lo dit comanador que él deman lo dit sagrament en dan
de nul hom ni contra feeltat del senynor rey en altra manera, ans li plau que donen
ço del lur al senynor rey o a qui
treyta, segons que dit és, e que no fos prejudici del Temple. E diu lo dit comanador
que no sab que blat ni altres mercaderies àn en Peníschola ni e
àn, plau-li que les ne tragen faén lo dit sagrament si per mar trer-les ne volen e
per terra, sens sagrament, e no entén ni creu que éls per la dita raó ne sostingen ni
n'agen sostengut dampnatge e, si ho àn, no és en colpa del dit comanador mas en
la lur qui no volen fer lo dit sagrament.
Ítem, respon lo dit comanador que la mesura de la gabela de la sal de Paníscola
no és minvada ans és aquela per aquela d'aram ab la qual aquel qui tenia la
gabela en temps del senynor rey la liurava, e aquela no entén que sia minvada e que
és aparelat de fer regonéxer aquela e, si en res ere minva, que la faen tornar en dret
e en aquela manera que ere en temps del senyor rey. En altra manera protesta que
si
manament del seynor rey e del ús de la dita gabela, e no en colpa del dit comanador,
e que
Ítem, respon lo dit comanador que
àn penynorat ni peynoren injustament ni per passatge que fer se dege ni acostumat
sie, ans entén que si peynorat àn, que u àn feyt degudament. Emperò, si alcú entén
que a tort los erbejadors de la dita batlia l'agen penynorat, él és aparelat que y faça
veer e, si atroba que injustament alcun fos peynorat, que u farà retre, e protestan
requerí lo dit comanador que fesen desemparar e retre
tenen emparat sens fadiga de dret a Castelfort, lo qual és d'òmens de la batlia de
Peníschola. En altra manera, si açò fer no volien, que daria licència als dits hòmens
que se
Ítem, respon que él no à feyta novela defesa e
aquela defesa que él ha e
Ítem, respon que él no l'à feyta neguna gabela novela ni establiment ni força a
mercaders de Moreylla que éls carreguen per força lur aver en barcha de Paníschola,
ans li plau que
que és aparelat que si hòmens de Moreylla àn demanda hó clams d'él ni d'òmens
de sa batlia, que él estava a dret e farà dret là on dege e axí com dege, e que farà fer
dret de sos hòmens segons lo fur del loch que serà. E d'açò oferí fermança de dret
en Jacme Forner, habitador de les Coves, present, qui açò consentí, atorgà e obligà
sos béns. En altra manera comanà sí e els béns de la batlia de Peníschola en guarda
e en protecció del senynor rey.
E a perdurable memòria de totes les damunt dites coses, lo dit n'Arnau Pinós
el nom que desús, e el dit comanador de Peníscola demanaren e requeriren a
mi, notari, que
en forma pública mis e posí.
Presents testimonis a totes les damunt dites coses en Matheu Siurana, draper,
en Bernat Pagés, e en Guillem Doménech, notari, vehins e habitadors de Sent
Matheu.
domini magistri milicie Templi, qui ad instanciam dictorum Arnaldi Pinos et dicti
comendatoris hec scribi fecit et clausit loco, die et anno in prima linea contentis.
1299, febrer, 26. Morella.
Fra Garcia de Buesa, cellerer major del monetir aragonés de Roda, compareix davant Guillem
Destorms, justícia de Morella, i dels jurats de la vila, per a reclamar que la seua heretat coneguda
quan la conquesta com Alforre i ara com el mas de Fra Ximeno, així com els seus
vassalls que hi habiten, eren francs i exempts de pagar peites i impostos municipals i reials
conjuntament amb la resta de veïns dels termes generals de Morella. Presenta també un
privilegi del rei Jaume II en què els atorga aquesta franquesa però el consell municipal de
Morella expressa el seu desacord i es resisteix a complir això.
Testimonis dels diversos moments Arnau Aster, Domingo de Vinatea, Pere Corbella, Pere Eguacer,
Ramon de Brusca, Domingo Lafont, Berenguer Boter, Bartomeu Simó i Pere Rossell.
Notari, Felip Nicolau, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 430, núm. 13-P.
Conexeran totz que
presència de mi, notari, e dels testimonis dejós scritz comparegué frare Garcia de
Buesa, cellerer major e procurador del abbat e del covent de Roda, en la cort de Morella
davant l'onrat en G[uillem] Deçtorms, justícia de Morella, et davant n'Arnau
Pinós, en R[amon] Vinya, en Michel Albarels e en Christòvol de Medes, juratz
d'aquel matex loch, et axí com aquel a qui
mantenir los dretz del dit monestir, dix e proposà davant aquels que lo noble en
Blasco d'Alagó, de bona recordació ladoncs senyor de Morella, en esguardament
de pietat donà e atorgà un loch en lo terme de Morella ladoncs apellat Alphorre,
lo qual ara volgalment és dit lo mas de Frare Eximeno, plenerament e entegra ab
totz sos dretz e pertinències, lo qual dit loch el dit abbat e covent del dit monestir
àn tengut e posseït LX ans e pus axí com cosa sua e en sos béns, francament e quítia
e sens tot altre embargament que al dit monestir ni als habitadors [...] vasals del dit
monestir feit no és. Et ara los ditz jurats, no degudament e sens rahó, àn peynoratz
e feitz peynorar segons que pels ditz juratz és affermat per rahon de peita los [...]
ers e habitadors del dit loch, e àn venudes e feites vendre les dites penyores per
la dita rahó sens sentència e altra coneguda de dret, en prejudici e dampnatge del
dit monestir e contra el dret de la senyoria a aquel dit monestir pertanyent segons
que dit és, e contra dret et fur e natural rahó e contra los privilegis del senyor rey
e de sos predecessors al dit monestir atorgatz e confermartz, e contra una letra del
senyor rey specialment atorgada al abbat e al covent e als hòmens d'aquel e lurs
béns en la qual mane entre les altres coses sotz pena certa que penyoratz no sien
los ditz hòmens del dit monestir e lurs béns segons que pus largament en la dita
letra és contengut.
Dix encara lo dit celerer e procurador que
de fer conpliment de dret degudament de les damunt dites coses, et per aquestes
rahons pregave e requerie als ditz juratz ab gran instància que les dites penyores
dels ditz hòmens del dit monestir o l'estimació d'aquelles retessen e deliurar feessen
als ditz hòmens, e que no enbarguen ne enbargar fasen d'aquí a davant en lur
dret al dit monestir ne als hòmens d'aquel. En altra manera proteste lo dit cellerer e
procurador a conservació del dret al dit monestir pertanyent e de les coses d'aquel
en present e en esdevenidor que pel dit enantament feit e faedor negun prejudici
no puxe ésser feit. Proteste encara de [...] salvu al dit monestir e als hòmens d'aquel
de demanar en son loch e en son temps davant lo senyor rey o procurador del regne
de València o davant qualsevol altre jutge covinent, tot dret e interesse e ço que
a aquel dit monestir e als hòmens seus se pertany o pertànyer se pot o deu contra
los ditz [...] e lurs béns o contra aquels a qui
lo dit cellerer en son loch e en son temps de demostrar degudament aquelles coses
que abasten a fundar la entenció del dit monestir davant lo senyor rey o procurador
del regne o qualsevol altra persona covinent, en poder dels quals pose e met
los hòmens del dit monestir e lurs béns en protecció e en guarda e en custòdia
special com lo dit monestir sie aparellat de fer compliment de dret. E els hòmens
d'aquel monestir sien penyoratz sens sentència coneguda de dret, requer que sien
encontinent deliurades les penyores que àn [...] protecció damunt dita. Et de totes
aquestes coses damunt dites lo dit cellerer e procurador demanà e requerí a mi,
Phelip Nicholau, notari públich de Morella, que li feés carta pública de protestació
a conservació del dret de sí e del dit monestir e dels hòmens d'aquel. Hon yo Phelip
Nicholau, notari damunt dit, oïdes e enteses totes les dites coses, en presència
dels dits justícia e juratz la dita carta de protestació per mon offici escriví e aquella
en forma pública metí lo dia e l'an damunt ditz.
Presentz testimonis n'Arnau Aster, en D[omingo] de Vinatea, en P[ere] Corbella,
en P[ere] Eguacer e en Ramon de Brusca.
Et encontinent los dits juratz, en presència dels ditz testimonis digueren
que volien respondre a la dita protestació e, ahut lur acort e consel de prohòmens,
digueren que respondrien a aquell, et entretant digueren que la dita carta no fos
closa tro éls la dita resposta hi aguessen feita.
Cristòvol de Medes e en Michel Albarells, juratz damunt ditz, davant lo dit justícia
e davant lo dit cellerer e procurador e en presència de mi, notari, e dels testimonis
daval escritz, en la dita cort de Morella responeren a la dita protestació en aquesta
manera, a la qual protestació responen los ditz juratz per sí e en nom de la universitat
de Morella e neguen que lo dit monestir age posseïda la dita heretat e
habitantz en aquella segons que posat es en la protestació damunt dita, ans és
manifesta cosa aquella universitat de Morella ha reebut dels hòmens habitantz dins
la dita heretat peites reals e veïnals e àn anat ab éls en hostz e en cavalcades segons
que
les quals coses la dita universitat és estada en posessió e és encara, e la dita universitat
és aparellada de fer compliment de dret sobre la dita posessió en poder de la
justícia de aquell qui és lur jutge ordinari, et d'açò presentaren fermances per sí e
per la dita universitat si los ditz monges àn clam de la dita universitat, ço és a saber,
en Domingo Almenara lo pare, e en Bernat Moltó, veïns e habitadors de Morella,
los quals en D[omingo] Almenara e en Bernat Moltó la dita fiança atorgaren e totz
lurs béns hi obligaren.
Dien encara e afermen los ditz juratz que los ditz hòmens habitantz en la
dita heretat habiten e estan dins lo terme de Morella, éls e lurs béns, e lo dit monestir
no ha senyoria en aquels ni jurisdicció alguna segons que apar manifestament
per la carta de la donació al dit monestir feita de la dita heretat, perquè los
ditz hòmens no
universitat e ab la dita universitat, segons dret e rahó natural totz aquels qui habiten
dins los termes de alcuna ciutat o d'alcun castel deuen contribuir e pagar ab los
hòmens de la dita ciutat o castel en totes servitutz e peites reals e veïnals, majorment
com en semblant manera usen en la ciutat de València e en lo regne d'aquella,
e specialment en Morella, ab aquels qui dins lur terme àn semblantz donacions del
senyor rey e d'en Blasco.
Dien encara los ditz juratz en nom de la dita universitat que éls no entenen a
agreujar lo monestir de Roda ni lurs hòmens ni els béns d'aquels, com los hòmens
habitantz en la dita heretat no sien lurs ni de lur jurisdicció, segons que damunt
és posat.
Testimonis són de la dita resposta e de les coses contengudes en aquella en
Térich de Brusca, en Ponç de Paners, en P[ere] d'Arenys, en Francesch de Poallach
e en Jacme Urgel.
E lo dia damunt dit de
e procurador comparec en la dita cort de Morella davant n'Arnau Pinós e
en R[amon] Vinya, juratz, e en presència d'en G[uillem] Deztorms, justícia, e del
escrivà e dels testimonis dejós escritz, e dix replican contra la dita resposta que él
no consent ni consentir entén en aquella dita resposta en aitant quant és vist que
face contra
ésser aparellat de demostrar davant lo senyor rey o qualsevol altra persona covinent
les damunt dites rahons ésser veres segons que recomptades són e de fer-ne compliment
de dret estan e perseveran en la dita requisició e protestació damun dita.
Testimonis presentz d'aquesta replicació en R[amon] Obach, Bertomeu del
Penó e en R[amon] Franch.
Encontinent los ditz n'Arnau Pinós e en R[amon] Vinya, juratz, per sí e en
nom d'en Cristòvol de Medes e d'en Miquel d'Albarels, juratz e companyons seus
e en nom de la dita universitat, negaren les coses posades per lo dit frare Garcia,
salva la sua reverència, ésser veres.
Testimonis los ditz en R[amon] Obach, Bertomeu del Penó e R[amon]
Franch.
Conexeran totz que quarto kalendas Marcii anno Domini
presència de mi, notari, e dels testimonis dejós escritz, comparegué frare Garcia
de Buesa, cellerer major e procurador del abat e del monestir de Roda davant en
G[uillem] Deztorms, justícia de Morella, e legir féu davant lo dit justícia e davant
n'Arnau Pinós e en R[amon] Vinya, en Miquel d'Albarels e en Cristòvol de Medes,
juratz del dit loch de Morella, una carta del senyor rey ab segel pendent la
tenor de la qual daval se seguex:
universis superiuntariis, baiulis, merinis, iusticiis necnon et aliis officialibus nostris ad
quos presentes pervenerint, salutem et graciam. Noveritis nos recepisse sub nostra custodia,
comanda et guidatico speciali abbatem et conventum monasterii de Roda, castra, villas et alia
loca predicti monasterii ac homines et bona eorum, ita quod non pignorentur, marquentur,
detineantur vel impediantur culpa, crimine vel debito alieno nisi ipsi fuerint debitores principales
vel fideiussorio nomine constituti, nec eciam in hiis casibus nisi prius fatica iuris inventa
fuerit in eisdem. Quare vobis dicimus et mandamus quatenus manuteneatis et deffendatis
in iure abbatem et conventum, castra et villas ac alia loca predicti monasterii ac homines ac
bona eorum contra quascumque personas eisdem dampnum seu violenciam inferentes vel
inferre volentes qualibet racione, nec permitatis dictos abbatem et conventum seu homines et
loca dicti monasterii per aliquos agravari, impediri seu eciam perturbari, pignorari, marcari,
detineri culpa, crimine vel debito alieno nisi ipsi fuerint principales debitores vel fideiussorio
nomine constituti, nec eciam in hiis casibus nisi prius fatica iuris inventa fuerit in eisdem
ut superius continetur, immo observetis et observari inviolabiliter faciatis eisdem comandam
et guidaticum supradictum. Si quis autem dictum nostrum guidaticum et comandam violare
presu[m]pserit, penam mille morabatinorum nobis aplicandorum se noverit incursurum,
dampno illato prius plenarie restituto.
Datum Cesarauguste, quarto kalendas Iulii anno Domini
frare Garcia, cellerer e procurador dejús dit, al dit justícia per auctoritat del manament
a él feit de part del senyor rey en la dita letra que él que destrengue los ditz
juratz de restituir e deliurar encontinent les penyores feites als hòmens del loch
que és dit del mas de Frare Eximeno per rahó de peita, segons que és dit pels dits
juratz, com l'abat e el covent del dit monestir sien aparellatz de fer compliment
de dret sobre tota demanda del dret a éls pertanyent per rahó de senyoria del dit
loch e dels hòmens d'aquel, et d'açò prepara e dóna fiança de fer compliment de
dret, ço és a saber, en Bernat de Alvero, lo qual la dita fianceria atorga e sos béns hi
obliga. Et de totes aquestes coses demana a sí ésser feita carta pública de protestació
per mi, Phelip Nicholau, notari públich de Morella, a conservació de son dret e
del dit abbat e del monestir davant dit. Hon yo, Phelip Nicholau, notari damunt
dit, per mon offici la dita protestació escriví e en forma pública metí lo dia e an
damunt ditz.
Presentz testimonis n'Arnau Aster, en D[omingo] de Vinatea, P[ere] Corbella,
P[ere] Eguacer e en Romeu de Brusca.
requerí e demanà als ditz juratz si avien penyoratz los ditz hòmens del mas de
Frare Eximeno o no, e per qual rahó. Et los ditz juratz digueren que és veritat
qu'éls avien penyoratz e feites vendre penyores dels ditz hòmens del mas de Frare
Eximeno per rahó de peita axí com fan e àn acostumat de fer a aquels e als altres
veïns de Morella qui planament no volen pagar la dita peita. De les quals coses àn
estat en posessió e són, los quals hòmens del dit mas són dins lo terme e la jurisdicció
de Morella e neguen que los ditz abat e covent agen jurisdicció alguna en
los ditz hòmens del mas de Frare Eximeno ni els béns lurs ni aquels hòmens sien
lurs segons que manifestament apar per la carta de la donació a éls feita del dit mas,
perquè dien los ditz juratz que no són tengutz de retre les dites penyores als ditz
hòmens. Protesten emperò que si clams àn de éls per la dita rahó o per altra, que
són aparellatz de fer-los compliment de dret en poder del dit justícia, et sobre açò
donaren fermances de dret en R[amon] d'Almenara, lo pare, e en Bernat Moltó,
habitadors en Morella.
Testimonis presentz de la dita requisició de la justícia e de la resposta dels
juratz, en Térich de Brusca, en Ponç de Paners, en P[ere] d'Arenys, en Francesch
de Paollach e en Jacme Urgel.
Enaprés,
dix e responé a les partz desús dites, presentz lo dit cellerer e n'Arnau Pinós,
en R[amon] Vinya e en Miquel d'Albarels, juratz, que com lo dit cellerer per sí
e en nom del dit monestir de Roda digue lo dit monestir ésser en posessió o quax
de l'heretat, e que no deuen los ditz hòmens del dit mas de Frare Eximeno peitar
ni contribuir ab la dita universitat de Morella, et semblantment los ditz juratz de
Morella diguen e al·leguen que la dita universitat és en posessió o quax de aver e
de pendre peites reals e veïnals dels hòmens del dit mas per los lurs béns e de peitar
e de penyorar aquels per la dita rahó, que él no deu ni pot enantar sobre
en àls sinó que si la una part vol contra l'altra posar o demanar alcuna cosa, que és
aparellat de oir-les e enantar sobre ço que davant él posat serà e donar a cascuna
part son dret segons fur e dret.
Testimonis de la resposta del dit justícia, en D[omingo] Lafont, Berenguer
Boter, Bertomeu Simon e P[ere] Rosel.
1299, agost, 20. Bell-lloc de Benifassà.
Fra Bernat Pallarés, infermer del monestir de Benifassà i en nom del seu convent, ven a Guillem
Juncosa, resident a Ballestar, el dret de pastura o herbatge per tots els termes de la
tinença de Benifassà i el lloc de Rafalgarí, des de la propera festa de sant Miquel de setembre
i per un any. El preu és de 350 sous i haurà de respectar les deveses que hi ha així com
les franqueses dels veïns de Morella i de Tortosa. El comprador atorga com a fiançador en
Bernat d'Osona, el pare, també habitant de Ballestar.
Testimonis Guillem Alexandre i Bernat Garidell.
Notari, Guillem de Montblanc, notari públic de Morella.
Pergamí original.
AHN, Clero, Benifassà, pergamins carpeta 431, núm. 5-P.
Sie a tots coneguda cosa com nós, frare B[ernat] [Pallarés], [enfermer] del monestir de
Benifaçà, ab conseyl e acort del senyor abbat e covent d'aquel loch ab [...] [pre]sent
pública carta valedora, ven e deliure a vós, en G[uillem] Juncosa, estadant de Belestar,
e als altres des[ús] [...] l'erbatje del terme del monestir e de Rafalgarí axí com
és acostumat de vendre per preu de
present festa de sent Miquel mes de setembre entrò a
Miquel següent acabat, los quals tots
tengut de pagar e paguets e
erbatje són contenguts e posats. Lo qual dit erbatje dels dits térmens per los dits
seus, salvam enperò les franquees e aenprius dels òmens de Morella e de lurs veyns
que dins aquests térmens àn e aver deuen, e salvam les franquees e aenprius que
òmens de Tortosa e lurs veyns àn e aver deuen dins aquels térmens per la carta de
la composició que és entre nós e eyls, e salvam tots bestiars de nostre monestir e
de nostres pastors e misatjes nostres, e salvam tot delme que dins nostres térmens
procuram, e salvam totes deveses que dintre la tinença de Benifaçà sien, e salvam
tot pasatje de bestiar estrayn segons que per tot lo regne de València és acostumat,
e salvam encara que si per aventura e per fraus penyores no justament seran feites,
que contra aqueles no puxats enantar ni demanar tro sobre aqueles ajen vist
hòmens de nostra honor los quals nós vos asignarem, e tot ço que per aquels ne
serà fenit, sens tot contrast ne sia seguit, e si per aventura de totes peynores feites
no justament o alguna per aqueles que fraus se vengen, se perdrà algun o algunes o
mor[...] o mor[...] [...], del vostre seats tengut de donar [...] rep[...] complidament
sens tot dan e destrich de nostre monestir. E si demanda o altre dan ara o altre
temps per aquestes penyores no justament feites per qualque sie altra força per vós
no degudament feita venir al dit monestir, que vós e els vostres ne siats tengut de
respondre e restituir e de emenar segons que dret e raó serà e salves e retengudes
totes les condicions e reteniments desús asignats, e vós bé e feelment a nós e al
covent complitz, d'aquí a avant nós vos prometem que us faretz tenir e aver los dits
térmens entrò al dit temps.
Renunciam a tota excepció de la cosa no atorgada e d'engan, les quals coses
yo, desús dit G[uillem] Juncosa, atorg e promet a vós, desús dit enfermer e covent,
complir e atendre bé e feelment sens tot dan vostre sots obligació de tots mos
béns on que sien, e dó fermança de salvetat en Bernat d'Osona lo pare, habitador
de Belestar, lo qual ab mi e sens mi face atendre e complir totes les damunt dites
coses segons fur de València, la qual força faç e atorg volenterosament yo, desús dit
Bernat d'Isona, per mi e per los meus segons que damunt és escrit, sens engan, e
açò sots obligació de tots mos béns on que sien.
Asò és feit en Belloch,
Signum fratris Bernardi Paylares, infirmarius; signum Guillelmi Iuncosa; signum
Bernardo d'Osone, fidancie salvetatis nos, qui hoc concedimus, laudamus et firmamus.
Testes huius rey sunt Guillelmus Alexandre et Bernardus Garideyl.
Signum Guillelmi de Montealbo, notarii publici Morelle, qui hec scripsit et clausit.
ABC.
1299, setembre, 11. Castelló de la Plana.
Fra Arnau de Banyuls, comanador de Peníscola de l'orde del Temple, compareix davant en Gil
de Lihori, lloctinent del procurador general del regne de València, i presenta una protesta
contra els oficials reials perquè l'orde té la jurisdicció sobre les seues senyories i, si algú
presentà denuncià contra els seus vassalls, com ara ha passat amb Arnau Mercer i els veïns
d'Albocàsser, les competències són de l'orde. El lloctinent respon que, aleshores, ell tampoc
reconeix fra Arnau com a comanador del Temple i que en res ha actuat contra els seus privilegis
però que, si vol, que li en presente còpia d'ells.
En són testimonis Bernat d'Alçamora, Nicolau de Passanant, Pericó Bonet i Pere Ros.
Notari, Domingo Pasqual de l'Astor, notari públic de Castelló
Pergamí original tallat per ABC.
ACA, Pergamins de Jaume II, núm. 1245.
frare Arnau de Baynuls, comenador de Paníscola, en la vila de Castelló davant
l'onrrat en Gil de Laphori, tinent loch de procurador per lo noble don Jayme,
senyor de Xèricha, procurador dels regnes de Múrcia e de València per lo senyor
rey, e en presència del notari e dels testimonis dejús escrits protestà e dix que ell no
conparie davant lo dit tinent loch de procurador axí com davant jutge ni consentia
en eyll en jutge, ans protestà e dix que la citació feita per ell al dit comanador és
insufficient e contra los privilegis que
del Temple e a la cavalleria del Temple e
e dix que si negú avie clam d'en Arnau Mercer ne d'altre vassall del Temple de la
batlia de Paníscola, la qual lo Temple ac del senyor rey per lo dit cambi, que ell ne
farà e
encara d'asegurar lo clamater, e dix que fadiga de dret en ell no és atrobada ni approbada
legítimament ne deguda davant lo dit lochtinent de procurador, e requerí
lo dit tinent loch de procurador que no vengués ne lexàs alcun venir contra los
privilegis del dit canbi e les condicions e promissions feites per lo senyor rey al dit
senyor maestre e a la cavalleria del Temple.
En altra manera proteste que si
rahó agreujave lo dit comanador ne la dita batlia de Paníscola, que u farie contra
fur e dret e tota rahó e contra los ditz privilegis e promissions e condicions atorgades
e feites per lo senyor rey, e que en son temps e en son loch ó puxe demanar
al dit senyor rey ab la pena en los ditz privilegis, condicions e promissions contenguda,
metén-s'í a la dita batlia e sos béns en guarda e especial protecció del senyor
rey, majorment que lo dit comanador sie prest e apparellat de fer dret en poder de
son jutge axí com deje. E requerí al notari dejús escrit que de totes les dites coses
li face carta pública de protestació a perdurable memòria per tal que en son loch e
en son temps li puxe fer testimoni de veritat.
A les quals coses respòs lo dit lochtinent de procurador encontinent e dix
que pus lo dit comanador no té a ell per son jutge ne conpar davant ell axí com denant
jutge, semblantment lo dit lochtinent de procurador no té lo dit frare Arnau
de Baynuls per comanador de Paníscola ne
ne de la tinença d'aquella. Emperò si aquell frare Arnau vol mostrar davant ell los
ditz privilegis e covinences feites per lo senyor rey, aparellat és d'observar aquelles
en totes coses segons que fer deje, no entenén lo Temple ne les coses del Temple
en res agreujar, dién que ell no fa ne és entés aver feit greuje al Temple en ço que
ha citat lo comanador de Paníscola e la justícia e els prohòmens d'Albocàcer per
tal con soferen e àn sofert el dit loch d'Albocàcer o en son terme Arnau Mercer,
robador e trencador del camí del seynor rey, lo qual és estat bandejat e encartat
per la dita rahó, e aquell no han volgut trametre ans lo soferen contra fur e usança
d'Aragó, perquè ell entén a enantar en aquell feit aitant com de rahó o de fur sie
faedor, no contrastan la dita protestació.
Bernardo de Alçamora, Nicolao de Passanant, Pericono Boneti et Petro Ros.
Signum Dominici Paschasii del Açtor, notarii publici Castellionis Campi Burriane,
que hec omnia predicta scripssit et ipsis interfuit et clausit loco, die et anno prefixis.
1299, setembre, 28. Onda.
Fra Mateu de Passanant, comanador d'Onda de l'orde de l'Hospital, compareix davant el consell
municipal d'aquesta vila i els presenta una carta de Guillem de Jàfer, jutge de la cort reial
i àrbitre acceptat per dit orde i per la vila d'Onda per a resoldre el plet entre ells sobre qui
havia de reparar les muralles i torres de la vila, convocant-los a comparéixer davant ell amb
els documents que consideren oportuns.
En són testimonis Rodrigo de Castellot, Huguet Pellisser, Domingo Tarragona i Llàtzer Mig.
Notari, Joan de Puigverd, notari públic d'Onda.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 545-P.
Pasanant, comanador d'Onda davant la justícia, jurats e prohòmens habitadors en
la villa d'Onda e representà a ells una letra la tenor de la qual és aytal:
in villa de Onda et eius terminis, Guillelmus de Iafero, iudex de curia domini regis
in presenti causa iudex specialiter delegatus, salutem et dileccionem. Noveritis me recepise
quandam comissionis literam sub hac forma:
Venerabili provido et discreto Guillelmo de Iafero, iudici cur[i]e domini regis, frater
R. de Ripellis Emposte, humilis castellanus dominique magistri sante domus Hospitalis
Sancti Iohannis Iherosolimitani in Ispania vices gerens, salutem et sinceram in domino
karitatem. Cum inter nos ex una parte et iusticiam, iuratos et homines ville de Onda et
terminorum suorum ex altera, sit orta questio super reparacione et reformacione murorum et
turrium castri de Onda, nobis asserentibus predictos iusticiam, iuratos et homines teneri ad
reparacionem dictorum turrium et murorum, ipsis contrariam asserentibus ex adverso causam,
huiusmodi de consensu ipsorum vobis duximus contiendam sub tali modo et forma quod nos
et ipsi teneamur coram vostra presencia in quocumque loco fueritis infra regnum Valencie per
vos vel procuratores ydoneos comparere ad procedendum in ipsa causa et quod infra unum
mensem continue numerandum a die prime comparicionis posuerimus omnes raciones et allegaciones
que in ipsa causa ab utraque parte fuerint proponende, rogando ac vobis nichilominus
iniungendo quot, vocatis partibus, dictam causam audiatis eandemque fine debito terminetis.
Datum apud Sanctum Matheum,
nono.
Auctoritate euius ad instanciam domini magistri, vos moneo atque cito iniungens
vobis quot decima die que fuerit non fuerit a recepcione presencium computanda, quam vobis
pro prima, secunda et tercia citacione ac peremptoria asignavi ut parteatur laboribus partium
et expensis per vos vel per responsalem sufficientem curetis ante mei presenciam comparere
in dicta causa ut de iure et foro fuerit procesurum, scientes quod eandem diem dicto domino
magistro ad procedendum in causa duxi similiter asignandam.
Datum Morelle,
Sciatis preterea quod mito vobis copiam peticionis ex parte dicti domini magistri oblatam
presentibus interclusam.
Coram vobis domino Guillelmo de Iafero, iudice ad presentem questionem delegato,
asserit et proponit Tericho de Brusca, procurator nobilis et religiosi viri fratris Raimundi de
Ripelli, castellani Emposte et locumtenentis magistri in Ispania Hospitalis Sancti Iohannis
Iherosolimitani, contra iusticiam, iuratos et omnes homines habitantes in Onda et eius terminis
dicens et asserens contra ipsos quod cum muri castri de Onda ac turres per que tuti
sunt homines dicti ville refeccione et reparacione indigeant et dicti homines de Onda et terminorum
eius dictam refeccionem et reparacionem dictorum murorum et turrium castri predicti
facere teneantur, petit ideo procurator predictus dictos iusticiam et iuratos ac homines predictos
sibi et dicto domino castellano et Hospitali tanquam domino de Onda per vos sentencialiter
condempnari ut predictam refeccionem et reparacionem dictorum murorum castri de Onda et
turrium eorundem faciant ac facere teneantur prout iura postulant atque forum.
E presentada la dita letra per lo dit comanador als dits justícia e prohòmens
en presència dels testimonis e notari dejús escrits, e lesta la dita letra per lo dit notari
davant lo dit justícia, jurats e prohòmens, lo dit comanador requerí lo davant
dit notari que de la present representació li feés pública carta a perpetual memòria.
Quod est actum in Onda, die et anno in prima linea contentis.
Testes fuerunt huic instrumento vocati et rogati Rodericus de Castelloto, Uguetus
Pelliparii, Dominicus Terrachona et Lazarus Medii.
Signum Iohannis de Podiov[iri]di, notarii publici Onde, qui hec ad requisicionem
comendatoris predicti hec scribi fecit et clausit die et anno in prima linea contentis.
1299, octubre, 14. Vilafamés.
Bernat Cabàs i la seua muller Ramona, veïns de Vilafamés, retornen a fra Bernat Desbosch,
comanador de Borriana i Vilafamés de l'orde de l'Hospital, una casa situada vora la plaça
de Vilafamés, la qual tenien sota cens emfitèutic. Limita amb carrer que entra al castell, casa
dels fills de Ramon de Forés, i dos carrers. Reben a canvi 50 sous.
En són testimonis Simó Forés, Arnau Rabades i Marçó de Puigverd, veïns de Vilafamés.
Notari Martí Gil, notari de la cort de Vilafamés.
Pergamí original.
AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 524, núm. 546-P.
Publica: C. Rabassa i C. Díaz de Rábago, Documents per a la història de Vilafamés,
València, Consell Valencià de Cultura, 1995, pp. 33-34.
Sia a tots coneguda cosa com nós, Bernat Cabaç e Ramona, muler d'aquel,
habitantes en Vilafamez, de certa sciència e de grat e de tot nostre dret plenerament
certificats, absolvem e defenim e encara relexam a vós, fray Bernart Dezbosch, comendador
de Burriana e de Vilaf[a]mez, tot lo dret lo qual nós avem ne entenem
a aver per qualque manera e rahó, axí per sucepció com per donació a nós feyta
en temps de núbcies en unes cases asitiades en Vilafemez, le[s] quals eren tengudes
sots la seynoria del Espital a sens e luysme e fadiga. E afrontan de la primera part
en la carera que entra al casteyl, e de la
terça e de la quarta en la plaça e en les careres públiques. Per la qual absolució e
difinició confesam e en veritat reconexem aver aüts e reebuts en contans de vós,
el dit fray Bernat Dezbosch, comendador damunt dit, cinquanta sous reyals de València
e a tota nostra volentat ben vostres pagats som. Renunciam a tota excepció
de la dita absolució, difinició e relexació a vós no éser feyta e la moneda damunt
dita de vós no aver reebuda a engayn. Per què prometem e en bona fe convenim a
vós, lo dit fray Bernat, per nós e els nostres, presents e esdevenidors, que no farem
ne mourem qüestió ne demanda nuyl temps per nós ne per altra persona en loch
de nós entreposada contra vós ne als sucesors vostres per rahó de les dites cases.
Encara prometem a vós que si carta o cartas que per nós fesen de les dites cases
eren atrobades, que quant a nós e als nostres volem que sien casas e nul·las en tot
juy seglar o eclesiàstich, e posam per nós e els nostres per totstemps calament perdurable
de les dites cases sens digú reteniment que nós no
per diguna manera. Encara prometem a vós en bona fe que a trencar ne a revocar
les dites coses no vindrem ni venir farem e totes les damunt dites coses e quiscunes
segures e fermas per totstemps aver prometem e observar non corupudament, e de
certa sciència renunciam sobre açò tot dret et tot fur contra açò vinent; e a tenir e
conplir les damunt dites coses obligam nós et tots nostres béns mobles e no mobles,
aüts e avedors hon quir que sían o siran. E a major fermetat, yo, dita Ramona, jur
per Déu e per los sants Quatre Evvangelis denant de mi posats e ab les mies mans
corporalment tocats, totes les dites coses haver seguras e fermas e aquelas observar
per totstemps e en diguna manera no trencar ne revocar, dejús lo vincle del qual
sagrament de tot lo meu dret certificada agradapblement renúncio quant a açò a
dot meu e sposalici e jermanament e conseyl de velleya et a tota leyal ajuda de
dones e dre[t] de les mies núpcies.
dits que açò loham e atorgam e fermam.
Testimonis són de les coses damunt dites demanats e pregats Simon Forés e
Arnau Rabades e Marçó de Puygvert, veyns de Vilafamez.
et clausit locho, die et anno prefixis.