[...] Huarat Axa[...] és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
deure per rahon d'un kafís d'ordi [que] [d'] [e]ll comprà e reebé. Los quals li promet
donar e pagar d'ací a la festa de sent [Johan] del mes de juyn primervinent.
[Na] Maria, [muler] que fo d'en P[ere] Merita, és condempnada per la justícia
en donar e en pagar, sotz pe[na] del quart, a
sous d'ací a
atorgà
En Bertomeu Polo e na Guillamona, mare sua, vehins de Penàguila,
ensemp[s], [cas]cun d'ells per lo tot, [só]n condempnats per la justícia en donar e
en pagar, sotz pena del quart, a Jucef [...] Ab[en] Garba, moro del raval de Cocentaina,
pública. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de santa Maria del
mes d'agost primeravinent.
rereclam del damunt dit deute.
En Jacme Fuster és condempnat, sots pena del quart, en pagar a
Alegre sexanta sous de reals de V[alè]ncia per rahon d'es[top]a que d'él [co]nprà.
Los quals li promet pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Michel del mes de
setembre, e renuncia a
Pas[qual] [Alegre] [s'a]torgà per pagat del damunt dit deute.
En Tomàs Saselval, vey de Planes, és condampnat per la justícia en pagar, sots
pena del quart, a
préstec, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
En Michel Cerdà és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a Johan Cerdà, son frare,
confessa deure per rahon d'enpréstec. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la
festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent.
Dona Òria Ferrandes, m[ul]er que fo d'en Martín Ximéneç de Soraure, e Exemén
Martíneç, fill d'[e]lls, cas[cu]n per lo tot, són condampnats en pagar, sots
pena del quart, a Nunyo de Bermar lo preu de quaranta roves d'oli axí com valrrà
d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'ago[st].
Hon nós, en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda feyta per
na Felícia, muler que fo d'en Ramon de Pujaçons, contra los marmessors del dit
en Ramon, e vista la resposta feyta a aquela e vistes e enteses los testimonis, e
aquels bé e diligentment escrutats e examinats, aüt [r]enunciament a més dir e a
posar més, pleyt conclòs e sentència ab instància demanada, nós, dit justícia, aüt
acort e consel de bons hòmens e esgardat fur de València, seent axí com a juge
pleyts diffinin e determenan, Déus dreturer juge davant los nostres uls avén, jutjam
e sentencialment condampnam en Bernat Marí e Eymerich F[errer] damunt
dits en pagar, dins
Ra[m]on, e
a obs de son viure.
Calandri, Bernat Capcir, jurats.
Maymó Aben Çalema e Çaat Aben Omar e Mahomat Aben Harap, moros
del raval de Cocentaina, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condampnats per
la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de reals de València los quals li [co]nfessen deure per rahon de
de figues que d'ell compraren e reeberen. Los quals li prometen donnar e p[a]gar
d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primervinent.
En Martín Cerdà és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sots pena del
quart, a A[rnau] Amat
rahon de
promet donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
s'atorguà per pagat del damun dit deute.
Maymó Aben Çalema, e Çaat Aben Omar e Mahomat Huarat Atech, moros
del raval de Cocentània, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
sous
los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de
juyn primeravinent.
Abdulaciç Aben Ayet és condampnat, sots pena del quart, en pagar a Bertomeu
F[errer], d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn,
reals per rahon d'un kafís e mig d'ordi que
En Bernat Claver, testimoni, jurà, e com fos demanat ell, testimoni, si sab ni veé
ni oy ni present fo quan Oliva, mu[ller] que fo d'en Pasqual de Calatayú, prometés
donar
de na Saura, muller sua, e que enaprés la dita na Oliva, estant malalta, feés
testament e manàs en aquell que fosen donats al dit en Bernat Celler, per lo dit
llit de roba,
na Oliva féu testament, lo qual testament féu en Guerau de Torroelles, notari,
e jaquia a ell, testimoni, e a
casa de la dita na Oliva, mentre lo dit testament se fahia, vé e oy que
Celer dix a la dita na Oliva:
—"Dona, vos me prometés en temps de les núpcies mies
roba, e axí pre[ch] [-vo]s que us menbre e que u façats scriure en lo testament".
Et axí, la dita na Oliva respòs e dix que ver era que lo y havia promés donar.
Et axí, en Bernat de Bas, que y era present, dix que més vali[a] que
diners del dit lli[t] e que s'escrivís en lo dit testament, que no si roba n'avia a
pendre, e axí tots qua[nts] allí eren tingueren per bò que y metés l'escrivà en lo
dit testament
scriure en lo dit testament.
Fo demanat si y sab àls, e dix que no. Fo demanat de temps, e d[ix] que
segons que és scrit en lo dit testament. Fo demanat de parentesc, de corupció e
de soborn etc. Dix que no.
En Bernat de B[a]s, testimoni, jurà, e com fos interrogat sobre totes e
sengles interrogacions, diu que ell, testimoni, ans que en Bernat Celler feés matrimoni
ab ça muller, fo pregat per la muler d'en Salvador Ferrer que ell, testimoni,
parlàs lo dit matrimoni, e sobre açò ell, testimoni, entremetés-se
lo dit feit, si que
dita na Oliva e volch saber d'ella que li daria ni de quant y faria ajuda, e la dita
na Oliva promès-li donar
que
estant malalta, féu testament fet per mà d'en Guerau de Torroelles, notari, e el
dit Bernat Celler fo aquí e hac-li ement de la dita roba. E axí ell, testimoni, e els
altres qui y eran stimaren per preu de la dita roba
Oliva que u feés scriure en lo dit testament, e que volgués que li fosen dats per
la dita roba los dits
demanat de temps, e dix que segons scrit en lo dit testament. Fo demanat de parentesc,
de corupció e de soborn etc., e dix que no.
Bernat Antolí és condampnat en pagar, sots pena de quart, a
Clarmont cent
per pagat del dit deute.
Bernat de Bas és condempnat en pagar, sots pena del quart, a
Clarmont, tots comtes afinats per sí, tan solament
rahon de draps d'ací a la primeravinent festa de Carnestoltes de Quaresma.
En Domingo Botí e en P[ere] Çaselva, vehins de Planes, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sots pena
del quart, a
València los quals li confessen deure per rahon de draps que d'ell conprà lo dit
D[omingo] Botí, los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de Carnestoltes
de Quaresma primeravinent.
En Ramon de Vilaró e en Bernat Fuster, cascun per lo tot, són codampnats en
pagar, sots pena del quart, a
festa de sent Johan de juyn.
del dit deute d'en Bernat Fuster.
En Bernat Antolí és condampnat, sots pena del quart, en pagar a Domingo
de Yvaynes
primeravinent festa de Se[nt] Johan de juyn.
s'ator gà per pagat del dit deute.
En Bernat Antolí és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
sexanta e un sous e mig de reals per rahon de préstec d'aquí a la primeravinent
festa de sancta Maria del mes d'agost, e respondre a
de corre sos béns etc.
s'atorgà per pagat del dit deute. Present Martín Garcia.
[...]
En P[ere] Mas, vehín de Travadell, és condempnat per la justícia en donar
e en pagar, sots pena del quart, a
comprà e reebé. Dels quals li promet donar e pagar
e els
primeravinent.
Domingo Biosca e sa muler, na G[uillem]a, cascun per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart. a
Johan d'Alarch, procurador seu, present,
festa de senta Maria del mes d'agost.
Abolax Abnafile de Confrides e Alii Ambaça, cascun per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart, a Hamet Pescuynal lo preu de dos kafissos e
d'ordi axí com més valdrà d'ací per tot lo mes de mag primervinent. Pagar
en la dita festa.
Na Maria, muller que fo d'en P[ere] d'Ayerb, vehín de Penàguila, és condempnada
per la justícia en donar e en pagar, sots pena del quart, a na Maria Solcina
primeravinent.
Na Valençona, muller d'en Bernat de Bas, testimoni, jurà, e com fos interogada
sobre totes e sengles interrogacions que ella, testimoni, sab e veé e present
fo quan en Bernat Celler féu matrimoni ab na Saura, muller sua, que na Oliva,
muller que fo d'en Pasqual de Calatayú, promès al dit en Bernat Celler e dix que
ella no havia llit de roba que li donàs, mas d'aquella roba que havia que partiria
ab ell. Encara dix que sab e veé e fo present que la dita na Oliva enaprés fo malalta
e féu testament, e manà e dix en aquell que per rahon d'aquella roba que havia
promesa al dit Bernat, que li fossen dats
contengut. Fo demanada si y sab àls, e dix que no. Fo demanada de parentesc, de
corupció e de sobron etc. Dix que no.
En Monçó de la Moça és co[n]dempnat per la justícia en donar e enpagar, sotz
pena [del] q[ua]rt, a
confessà deure
de deute que na Catalina, muller del dit en Monçó, li devia ab carta. Los quals li
promet donar e pagar d'ací a la festa de Carnestoltes de Quaresma primeravinent.
Asquer Abeyuniç, [moro] d'Alcocer, és condempnat per la justícia en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a Ahmet Pescuynal
de reebent, lo qual li confessà deure per rahon de préstec. Lo qual li promet donar
e pagar d'ací al primer dia del mes de maig primervinent.
Na Estorina, m[u]ller que fo d'en Domingo Cetina, vehín de Travadell, és
condempnada per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de Clarmont
tots deutes que ella li degés entrò en aquest dia d'uy, tots contes afinats entre ells.
Dels quals li promet donar e pagar
de Nostre Seynor primeravinent, e els
de sancta Maria del mes d'agost primervinent.
En Ponç de Castellfollit e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun per lo tot,
són condempnats per [la] justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a n[a]
Michela, filla que fo d'en Abril,
deure per rahon de forment que d'ella compraren e reeberen. Los quals li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
s'atorgà per pagada del damunt dit deute.
En Bertomeu Serra, vehín d'Alcoy, és condempnat per la justícia en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a
sous
d'uy. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Carnestoltes de Quaresma
primeravinent.
Gill Martíneç d'Ayvar és condampnat en pagar, sots pena del [quar]t, a P[ere]
Royç de Botorrita cinch_cents sous de reals de València, los quals li promet donar
e pagar d'ací a la primeravinent festa de Nadal de Nostre Seynor.
Abdulaziç Aben Ayet e Mahomadel Aben Ayet, frares, cascun per lo tot, són
condampnats en pagar a Martín de Trenps, sots pena del quart, quaranta sous de
reals de València d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
En Ponç d'Arbeca e en P[ere] Maçana, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
li entraren deutors e pagadors per Gisbert Garriga e P[ere] Garriga, frares, per rahon
de la composició de la demanda que
d'aquella mula que furtaren al dit en Pero Lenda. Los quals li prometen donar e
pagar d'ací a la festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent.
Sen Pere, percurador del dit en P[ero] Lenda, féu rereclam de
[deut]e.
Aquests testimonis donà en Vidal d'Estadella contra en D[omingo] Cepillo,
tudor de Sancheta, filla d'en R[amon] de Cepillo.
Na Ermessén, muller que fo d'en R[amon] d'Almenar, testimoni, jurà e
com fo interrogada ella, testimoni, si sab ni veé ni fo present que
donàs ni pagàs a
havia feita fermança envés en Bernat de Clarmont. E dix, que ella, testimoni,
que sab que el dit en Vidal enprestà al dit en R[amon] d'Almenar, marit seu,
faneques de forment lo qual li donà e li delliurà per ell a
d'Alcoy, e enaprés, can son marit fo mort, lo dit en R[amon] de Cepillo anà a
ella, testimoni, a Alcoy, e dix que ell era procurador del dit en Vidal e axí que ella
que li pagàs lo dit forment que devia al dit en Vidal e, si no, que
E ella, testimoni, vené
qual vené a
de Golmés donà e pagà al dit en R[amon] de Cepillo per ella; e ella, testimoni,
donà-li e pagà-li
entre ells que li
que ell havia feita fiança al dit en Vidal devés en Bernat de Clarmont, per raon
d'un deute que
feita carta de procuració a demanar los seus deutes, per tal que ell pogués pagar
al dit en Bemat de Clarmont. Fo demanada de temps, e dix que ha tro a
conplits. Fo demanada de si y sab àls, e dix que no. Fo demanada de parentesc, de
corupció e de soborn etc. Dix que no.
Na Ermessén, muller que fo d'en R[amon] de Cepillo, testimoni, jurà, e
com fos de sobre totes e sengles interrogada, dix que ella, testimoni, no y sab àls
sinó aytant que ella, testimoni, pagà per lo dit en Vidal d'Estadella e per manament
seu a
los quals ella devia al dit en Vidal. Fo in[terrogada] de temps e dix que e
que el dit en R[amon] de Cepillo, fill seu, e en P[ere] Ponç pl[e]gaven lo delme
de Planes. Fo demanada de parentesc, de corupció e de soborn etc. Dix que no.
En Bertomeu Miró, vehín d'Alcoy, és condempnat per la justícia e[n] donar e
en pagar, sots pena del quart, a
li confessa deure per rahon de draps. Los quals li promet donar e pagar d'ací a
dies primersvinents.
Jacme Bernat de Beniphalim e en Jacme Fuster, cascun per lo tot, són condampnats
a pagar, sots pena del quart, a Axir Alacoy, d'ací a la primeravinent festa de
sancta Maria d'agost, per rahon d'un ase que
del dit deute.
Present testimonis Hamet Abraex e Mahomat Array.
Johan Sanches d'Aliagua és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
d'Estayna, dins
Hon nós, en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentania, vista la demanda feyta
per en Guerau Calandri contra en Rodrigo, rector de la esglea de Cocentània,
marmesor dels testaments de don Martín de Çagra e de na Sancha, muler sua, e
contra en Bernat de Clarmont, compaynó a él asignat, e vista la resposta feyta a
aquela e reebut sagrament de calúmpnia, e treytes en testimoni e e[n] prova
cartes e el libre del seu obrador, aüt renunciament per les parts a més dir e a més
posar, pleyt co[n]clòs e sentència ab instància demanada, nós, dit justícia, aüt
acort e consel de bons homes e esgardat fur de València, seent axí com a jutge en
loch acostumat pleyt diffinir e determenar, jutjam e sentencialment condempnam
los dits marmessors en pagar dels béns dels dits defunts los dits
diners per lo dit en Guerau demanats, e aquels a el dit en Guerau jutjam dins
dies primersvinents.
F[errer] e en Bernat C[a]pcir.
En P[ere] Ponç és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sots
pena del quart, a
de València dins
per procurador del dit en G[uillem].
En D[omingo] Miranda, vehín de Biar, e en R[amon] Paevy, ensemps e
cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
deure per raon d'un kafís de forment que d'él comprà e reebé lo dit Domingo
Miranda, los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del
mes d'agost.
Ahmet Alpetrayrí, moro de Millena, és condempnat per la justícia en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
confessa deure per raon d'un kafís de mestura que d'ell comprà e reebé. Los quals
li promet donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primervinent.
Na Oliva, muller que fo d'en Pasqual de Calatayú, és condempnada per la
justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de València, los quals li confessa deure per rahon d'un llit de r[oba] que li promès
donar en temps de les núpcies d'ell e de sa muller, na Saura. Los quals li promet
donar e pagar d'ací a la festa de santa Maria del mes d'agost primeravinent.
En Guillemó Çavila e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun d'ells per lo
tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Domingo Calbet, barber,
deure per rahon de
quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn
prim[erv]inent.
En Jacme Biosca, vehín de Gorga, és condempnat per la justícia en donar e
en pagar, sotz pena del quart, a
de paníç que d'ell comprà e reebé. Los quals li promet donar e pagar d'ací a
la festa de sancta Maria del mes d'agost primervinent.
Bertomeu Ferrer és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn,
d'una vinya que
s'atorguà per pagat del dit deute.
Março Ruvio és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a
per rahon de
donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
Et renuncia a
s'atorguà per pagat de tot lo dit deute.
En Tomàs Romeu és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a Mahomat Abnalaquef, moro,
a pagar de
contengut, dins
En Michel Forner e sa muller, na Sança, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun
per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
a mesura de València, lo qual li prometen donar e pagar d'ací a la festa de
sent Johan del mes de juyn primervinent. Et donaren fiança segons fur de València,
condempnant sotz pena del quart de dit forment en Bernat de Clarmont,
draper de Cocentaina, la qual fianceria lo dit en Bernat atorga e obliga tots sos
béns. E la dita na Sança jurà etc.
s'atorguà per pagat del dit deute.
En Jacme Fuster és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
quals li confessa deure per rahon de draps que d'ell comprà e reebé. Los quals li
promet donar e pagar d'ací a la festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor
primeravinent.
Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
N'A[rn]au Dou, vehín de Penàguila, és condempnat per la justícia en donar
e en pagar, so[t]z pena del quart, a
li confessa deure per rahon d'un kafís de paníç que d'ell comprà e reebé. Los
quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
En Ramon de Vilaró e na Bertolomeua, muller sua, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a Sibília, neboda d'en P[ere] de Sancta Pau, tres kafissos de
forment de bo e de bel e de r[e]ebent, a mesura de València, lo qual d'ells comprà
e, el preu d'aquell, d'ell confessen haver reebut; el qual li confessen d[e]ure ab
carta pública, segons que en aquella és contengut. Lo qual li prometen donar e
pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primervinent. Et la dita na
Bertolomeua açò jura.
En P[ere] Bover e en P[ere] Pellicer, vehins de Planes, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
mesura de València, lo qual d'ells comprà e el preu d'aquell confessen aver haüt
e reebut. Lo qual li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes
de juyn primeravinent.
s'atorgà per pagat de tot lo damunt dit deute.
En P[ere] Bover e en P[ere] Pellicer, vehins de Planes, ensemps e cascun d'ells per
lo tot, són condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
los quals li confessen deure per rahon de draps que d'ell compraren e reeberen.
Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn
primeravinent.
En Domingo Torregroça, vehín d'Alcoy, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e
cascun d'ells per lo tot, són condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
los quals li confessen deure per rahon d'enpréstec. Los quals li prometen donar e
pagar d'ací a la festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent, et
renuncien a
e fur, benefici e ajuda per què ells se poguessen ajudar o deffendre o véner contra.
En Bernat Martí e ça muller na Elvira, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Garcés de Masones
de bo e de bell e de reebent, a mesura de València. Los quals diners o forment,
qual ell, en Johan Garcés, més se vulla, li prometen donar e pagar d'ací a la festa
de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
Testes
s'atorgà per pagat del damunt dit deute del dit Bernat Martí.
En Berenguer Fuster e en P[ere] Compayn, vehins de Benifallim, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són con[dem]pnatz per la justícia en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a Ahmet Pescuynal, moro,
los quals li confessen deure per rahon de
e reeberen. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la [fe]sta de sancta
[Maria] del mes d'agost primeravinent.
s'atorgà per pagat de Berenguer Fuster de
de P[ere] Compayn de
sous, los quals
Na Maria, muller que fo d'en Pedro d'Ayerb, vehín de Penàguila, e en Bertomeu
Vicent, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
quals li confessen deure per rahon d'un kafís de paníç que d'ell compraren e reeberen.
Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes
de juyn primeravinent.
En Michel Cerdà és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a
deure per rahon de dos kafissos de forment que d'ell comprà e reebé. Los
quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
s'atorgà per pagada del damunt dit deute en presència de la muller d'en Sancho
Bolea.
Mahomat Alarafí, Abrahim Abenhacep e Esça Alcalay, moros de Beniçaydó, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en
pagar, sotz pena del quart, [a]
de dos kafissos e mig d'adaça que d'ell compraren e reeberen. Los quals li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
N'Exemén Martines e dona Gostança, muller sua, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
de València los quals li confessen deure ab carta pública feita per mà d'en Guerau
de Torroelles, notari, segons que en aquella és contengut. Los quals li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sent Michel del mes de setembre primeravinent.
rereclam de tot lo dit deute.
Dona Toda, muller que fo d'en P[ere] de Rocafort, és condempnada per la justícia
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de reals de València los quals li confessa deure per rahon d'un kafís de forment
que d'ell comprà e reebé. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de
sent Johan del mes de juyn primeravinent.
Ponç s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
En Bernat Veller e en Michel Pastor, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a Domingo
Cepillo
d'aquell, axí com més valrrà forment en lo mercat de Cocentaina, d'ací a la festa
de sent Johan del mes de juyn primervinent. Lo qual forment o
dit Domingo més se vulla, li prometen donar d'ací a la dita festa de sent Johan.
En Berenguer Rocha e Março Ruvio, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats per la ju[st]ícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Bertomeu Ferrer cent
ab carta pública, segons que en aquella és contengut. Los quals li prome[t]en donar
e pagar d'ací a la festa de sent Michel del mes de se[temb]re primeravinent.
En Monçó de la Moça e en Março Ruvio, ensemps e cascun d'ells per lo
tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Martín de Tremps
rahon d'un kafís que d'ell compraren e reeberen. Los quals li prometen donar e
pagar d'ací a la festa de Sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
En Simon G[uillem] de Vilafrancha e en G[uillem] Pèriç de Castalla e Março
Ruvio, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
de València los quals li confessen deure ab carta pública, segons que en aquella és
contengut. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria
del mes d'agost primeravinent.
En G[uillem] Colom, vehín d'Alcoy, és condempnat per la justícia en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
de bo e de bell e de reebent, a mesura de València, o
com més valrrà forment en lo mercat de Cocentayna, d'ací a la festa de sent
Johan del mes de juyn primeravinent. Lo qual forment o
dit és, lo qual lo dit en Bernat Alegret més se vulla, li prom[et] donar e pagar
d'ací a la dit[a] festa de sent Johan.
En Jacme Tort e en Feliu Navarro, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
per la justícia en donar e en pagar, sots pena del quart, a
de Calçareyns, vehín d'Alcoy,
deure per rahon de forment que d'ell compraren e reebere[n], los quals li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
En Monçó de la Moça és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sots
pena del quart, a
de tot lo dit deute.
En Ponç d'Arbeca e en R[amon] de Roset, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnatz per la justícia en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
kafissos e mig de forment de bo e de bell e de reebent, a mesura de València, los
quals li prometen donar e pagar d'ací a
En Sancho Pèriç d'Alarch e en Bernat de Prades, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a Micheleta, filla que fo d'en Abril,
li confessen deure per rahon de forment que d'ella compraren e reeberen. Los
quals li prometen donar e pagar d'[a]cí a la festa de sent Johan del mes de juyn
primeravinent.
En P[ere] Miró e en Bertomeu Miró, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun d'ells per
lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
a mesura de València, o
sous cascun kafís. Lo qual forment o
en Johan Garcés més se vulla, li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent
Johan de juyn primervinent.
En Pasqual Alegre és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
per rahon de dos kafissos de paníç que d'ell comprà e reebé. Los quals li promet
donar e pagar d'ací a mijant mes d'abril primervinent.
En P[ere] Nomdedéu e en G[uillem] Segura e en Bernat Nomdedéu, vehins
d'Alcoy, e en Bernat de Bas, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
per la justícia en donar e en pagar, sots pena del quart, a
kafissos e mig de forment de bo e de bell e de reebent, a mesura de València, lo
qual li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost
primeravinent, dins en la vila Cocentayna.
s'atorgà per pagat de tot lo dit deute.
En Bernat Martí és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
per raon d'enpréstec. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Pasqua
de Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent.
En Jacme Bernat és condempnat per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
rahon de forment que d'ell comprà e reebé. L[o]s quals li promet donar e pagar
d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primervinent.
s'atorgà per pagat del dit deute.
En Ponç Piynana e en Michel Pastor, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnatz per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Guillemó Solcina
d'enpréstec. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de Pasqua de
Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent, et renuncien a
de córrer lurs béns movents e seents, e a tot altre dret.
En P[ere] Ponç e en Bernat de Bas, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a na Miche
leta, filla que fo d'en Abril,
d'un kafís de forment que d'ella compraren e reeberen. Los quals li prometen
dona[r] e pagar d'ací a la festa de senta Maria del mes d'agost primeravinent.
s'atorgà per pagada del damunt dit deute.
Gill Péreç, rector de Penàguila, absent, e a Johan de Sant Pere, procurador seu
present, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn,
Jucef Huarat Huegip, moro de Millena, és condempnat en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a Mahomat Aben Omar, alamí del raval de Cocentaina,
sous e
N'Alicsén, filla que fo d'en A[rnau] de Vernet, e en P[ere] de Sancta Pau,
ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a
de reebent, a mesura de València, lo qual li prometen donar e pagar d'ací a la festa
de sancta Maria del mes d'agost primeravinent, dins en la vila de Cocentaina. E
la dita Alicsén jurà etc.
En G[uillem] de Naleu, vehín d'Alcoy, e en Johan de la Torre, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
reebent, a mesura de València, lo qual li prometen donar e pagar d'ací a la festa de
sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
s'atorguà per pagat del dit de[ute].
Na Berenguera, muller que fo d'en R[amon] de Morella, vehín d'Alcoy, e n'Arnau
d'Aler, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en
donar e en pagar, sotz pena del quart, a
quals li confessen deure per rahon de mig kafís de forment que d'ell compraren
e reebé la dita Berenguera. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de
sancta Maria del mes d'agost.
per pagat del dit deute.
Hucef Aben Hacen e Mah[o]mat Aben Hacen, fill d'ell, moros de Benihufit, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats.
Na Margalida, muller que fo d'en Berenguer de Tamarit, és condempnada en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
com present.
En Bertomeu de Roset e na Berenguera, muller sua, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats per la justícia en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
li confessen deure per rahon d'enpréstec. Los quals li prometen donar e pagar
d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
En Março Ruvio e en Ferran Ximenes, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnats per la justícia en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Ferrer cent
d'ací a la festa de sent Michel del mes de setembre primervinent.
Na Pasquala, muler que fo d'en Exemén de Verdejo, és condampnada en
pagar, sots pena del quart, a Bertomeu F[errer], d'ací a la primeravinent festa de
sancta Maria del mes d'agost, per rahon d'un kafís de forment,
La justícia condampna a P[ere] de Castalla en pagar, sots pena del quart, a na Maria,
muller que fo d'en P[ere] Merita,
P[ere] Miró, Bertomeu Miró, cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots
pena del quart, a
e de reebent, hó
d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
En Romeu Ciurana, vey d'Alcoy, e en Bernat de Bas, cascun per lo tot, són
condampnats en pagar, sots pena del quart, a
festa de sent Johan de juyn,
d'Aler s'ator guà per pagat del dit deute.
Na Maria, muler d'en Salvador F[errer], e na Oliva, muler que fo d'en Pasqual
de Calatayú, cascun per lo tot, són condampnades en pagar, sots pena del quart,
a na Michela, fila que fo d'en Abril,
sent Johan de juyn.
A[rnau] Ferrer e G[uillem] Ferrer, frare seu, cascun per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart, a P[ere] Sanches d'Oblites deu kafissos d'ordi
dins en la vila de Cocentaina, d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria
d'agost. E el dit A[rnau] promès de gardar de dan lo dit G[uillem] de la dita fermanceria.
Ximén Martíneç e Ferran Ximéneç, cascun per lo tot, són condampnats en pagar,
sots pena del quart, a
del mes de juyn,
Dona Toda, muler que fo d'en P[ere] de Rocafort, e Garcia, fil seu, cascun
per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a Berenguer de Mirales,
d'ací a la festa de sent Johan de juyn, per rahon d'un kafís de forment que
compraren,
s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
G[uille]m Cabot e Bernat de Sérvoles, cascun per lo tot, són condampnats, sots
pena del quart, en pagar a A[rnau] d'Aler, d'ací a la primeravinent festa de sent
Johan de juyn,
pagat del dit deute.
En Johan de Fonts e en Tomàs de Gardiola, cascun per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart, a A[rnau] d'Aler, d'ací a la primeravinent festa de
sent Johan de juyn, dos kafissos de forment de bo e de reebent, en Cocentaina.
pagat del dit deute.
Na Barcelona, muler d'en Julià Carbonel, e en Berenguer Fuster, cascun per lo
tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a Michel d'Aler, d'ací a la primeravinent
festa de sent Johan de juyn, per
vint sous de reals.
del dit deute.
Michel Figuera e Lorenç de Tona, cascun per lo tot, són condampnats en pagar,
sots pena del quart, a
sent Johan de juyn,
Na Maria, muller que fo d'en Pedro d'Ayerb, vehín de Penàguila, e en Bertomeu
Vicent, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
En P[ere] de Castelló e en P[ere] d'Ivorra, cascun d'ells per lo tot, són condempnats
en donar e en pagar, sots pena del quart, a na Dolceta, filla que fo d'en
R[amon] Gil,
primeravinent.
s'atorgà per pagada del damunt dit deute.
Bertomeu Vicent és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
Figuera, d'ací a la primeravinent festa de Pasqua Florida,
Bernat Celer és condampnat per la justícia en pagar, sots pena del quart,
a
en P[ere] de Mataredona e per sa muler, d'ací a
Dona Oliva, muler que fo d'en Pasqual de Calatayú, e P[ere] Garcia e sa
muler, na Maria, cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart,
a Hamet Pescuynal, per rahon de blat que
festa de sancta Maria d'agost,
Pescuyal féu rereclam de
En Bernat de Bas és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
d'Ale[r], d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost, lo preu de dos kafissos
de forment axí com ell vendrà l'altre forment a sí, dit Michel, romanent.
d'Aler s'atorguà per pagat del dit deute.
Present testimoni G[uillem] de Figuerola.
En Berenguer Cabot, vey d'Alcoy, és condampnat, sots pena del quart, en pagar
a
ço és la meytat a la primeravinent festa de Cinquagèsima, e l'altra meytat d'ací a
la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn.
Hon nós, en Guillem Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda feyta
denant nós per en Bernat de Clarmont, obrer de la obra de l'esglea de Cocentaina,
contra P[ere] de Pujaçons, tudor de Ramonet, fil de Jacme Cepillo, e vista la
resposta feyta a aquela, e treyt en testimoni e en prova lo testament del dit Jacme
de Cepillo, pleyt conclòs e sentència ab ynstància demanan, nós, dit justícia, aüt
acort e consel de bons hòmens e esgardat fur de València, seent axí com jutge
en loch acostumat pleyts diffinin e determenan, Déus dreturer jutge davant los
nostres ulls avén, com ans sia cert per lo dit testament que
son testament
aprés son obte, e com los dits
de tudoria e ells béns del dit Jacme, condampnam en pagar al dit en Bernat de
Clarmont los dits
P[ere] Ponç, P[ere] Castalla.
En R[amon] d'Almenara e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun d'ells per
lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a na Micheleta,
filla que fo d'en Abril, per rahon de blat,
sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
Michel Maçana e Domingo Talavera, cascun per lo tot, són condampnats en pagar,
sots pena del quart, a Garcia Sanches, vey de Gorgua,
a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Berenguer Descantó e en R[amon] de Roset e en A[rnau] de Capdevila,
vehins de Penàguila, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en
donar e en pagar, sotz pena del quart, a
confessen deure ab carta pública, segons que en aquella és contengut, d'ací a la
festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
de Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
P[ere] de Valverdú e en R[amon] de Rubio, veyns de Penàguila, e na Ermesén,
muler que fo d'en Johan Sales, sunt condampnats, sots pena del quart, cascun
per lo tot, en pagar a
Johan de juyn, cinquanta tres sous de reals.
de Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
A[rnau] Lorenç és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
d'ací a la festa de sent Johan de juyn,
En P[ere] de Verdú e na Dolça, muller que fo d'en Berenguer de Menargues, e
en Domingo Troncho, vehins de Penàguila, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart, a
dos kafissos de forment de bo e de bell e de reebent, lo qual li prometen donar e
pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent, dins en la
vila de Cocentaina.
s'atorgà per pagat del dit deute.
En Johan de Canet e en Bertomeu de Roset, vehins de Penàguila, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
draps, los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan de juyn
primeravinent.
En Jacme Tort e en A[rnau] de Capdevila, vehins de Penàguila, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
G[uillem] Pèriç de Castalla
deure per rahon d'una somera de pèl blanch ab
lo dit Jacme. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria
del mes d'agost primeravinent.
pagat del dit deute.
Guillem d'Ivorra e Alfonso de Taraçona, cascun per lo tot, són condampnats
en paga[r], sots pena del quart, a
festa de Cinquagèsima,
E el dit Guillem d'Ivorra promès gardar de dan lo dit Alfonss[o] de la dita
fermanceria de tot dan qu'él ne sofira e, per ço a complir, obligà sos béns.
Na Marquesa, muller que fo d'en G[uillem] de Croses, és condempnada en
donar e en pagar, sotz pena del quart, a
d'ací a la festa de Sinquagèsima primeravinent.
En Bernat Despuig és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina,
rahon de draps que d'ell comprà e reebé, los quals li promet donar e pagar d'ací a
la festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor primeravinent.
s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
Mahomat Aben Homar, alamí del raval de Cocentaina, e Mahomat Abel
Phageg Chemima, cascun per lo tot, són condampnats, sots pena del quart, en
pagar a
de reals.
s'atorgà per pagat del dit deute.
N'[E]rmesén, muler d'en G[uillem] Marí, defunt, és condampnada en pagar, sots
pena del qua[r]t, a
draps que
Johan de juyn.
lo tot e sens escusant la un del altre, en dar e en pagar a
de Cocentaina, el preu d'un cafís de panís e dos d'adaça, o
vulla, et quatre faneques d'espelta d'aquí al primer dia de sent Johan del mes de
juyn primervinent. Les quals totes coses ells confessen a ell deure.
Romeu Lopes, vey de Cocentaina, és condempnat per la justícia en dar e en pagar
a
et mig cafís de forment, d'aquí a la primeravinent festa de sent Johan del
mes de juyn, les quals totes coses a ell atorgà e confessà deure en juhii. Renuncia
a
N'Eymerich Ferrer, vey de Cocentaina, és condempnat per la justícia en dar
e en pagar a
ell li atorgà e li confesà deure en juhii; los cent sous en la primeravinent festa de
Pasqua de Resurecció, e
mes de jun, e
mes de setembre. Et açò ab volentat del creedor.
s'atorgà per pagat del dit deute.
Gill Martines d'Ayvar és condempnat en dar e en pagar a
notari de Co[cen]taina, uyt cafís de forment o
ara vall ni valrrà ni més aurà valgut, d'aquí en la primeravinent festa de
sancta Maria d'agost, les quals totes coses a ell atorgà e confessà deure en juhii.
de tot lo dit deute.
Johan Sales e Pasqual Alegre, cascun per lo tot, són condampnats, sots pena del
quart, en pagar a Martí de la Talada, d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria
del mes d'agost,
Garcia de Rocafort e P[ere] Navales, cascun per lo tot, són condampnats en
pagar, sots pena del quart, a Martín de la Talada, d'ací a la primeravinent festa de
sancta Maria del mes d'agost,
féu rereclam de tot lo dit deute.
per pagat del damunt dit deute.
Dona Oliva, muller que fo d'en Pascual de Calatayú, és condempnada en
dar e en pagar a
et mig cafís de forment et un cafís d'ordi, o
les quals totes coses ella a ell atorgà e confessà deure. Pagar a sa volentat aquell
dia e hora que per ell serà demanada ni ell d'ella aver los volrrà.
Bernat [S]esglea, e Johan Çala e Lorens Cax són condempnats, cada un d'éls per
lo tot, en dar e pagar a
la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn, los quals li atorguen e confessen
deure.
Na Sancha, muller d'en Michel Forner, e na Maria, muller que fo d'en Bertomeu
de Calaterrà, e na Martina, muller que fo d'en A[rnau] Desgraus, e na Marquesa,
muller d'en P[ere] Garcia, vehines d'Alcoy, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost
primeravinent, dins en la vila de Cocentaina. E les dites na Sancha, e na Marquesa
juraren etc.
deute.
Johan Perelló, vey del terme de Travadell, és condempnat en dar e pagar a
Cepello, [no]tari, cent vint sous de reals d'uy en la primeravinent festa de
senta Maria d'agost, los quals li confessa e li atorga deure per Guillem Peres de
Finestrells, et per aquell li entrà deutor e pagador.
Domingo Ballester e Matheu de Segura, veyns de Penàguila, són condempnats,
cada un d'ells per lo tot, en dar e pagar a
cafís de forment, o
festa de sent Johan del mes de jun.
En Berenguer Roig, vehín d'Alcoy, és condempnat en donar e en pagar, sots
p[en]a del quart, a
rahon de draps que d'[él] comprà e reebé, los quals li promet donar e pagar d'ací
a la festa de Cinquagèsim[a] primeravinent.
Pere Miró, notari d'Alcoy, e Bertomeu Miró, frare seu, e Martín de Tapioles,
veyns d'Alcoy, cada un d'éls per lo tot, e sens escusar la un del altre, són condempnats
en dar e pagar a
o
festa de Senta Maria d'agost, los quals li atorguen deure. Et aquells confessaren
d'él aver reebut, e renuncien a tot dret e fur, e a
atendre e complir juraren sobre Déus e
atendre e complir
En Berenguer Soler, vehín d'Alcoy, és condempnat, sotz pena del quart, a
de Clarmont, en
reebé, los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Sinquagèsima primeravinent.
En Jacme Tort e en P[ere] de Valverdú, vehins de Penàguila, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart, a
A[rnau] Descastell dos kafissos de forment de bo e de bell e de reebent, los quals
li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent,
dins en la vila de Cocentaina.
En Maymon Garcia, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar,
sotz pena del [qu]art, a
li promet donar e pagar d'ací a la festa de Sinquagèsima primeravinent.
D[o]mingo Rocha és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
Clarmont, draper de Cocentaina,
a Cinquagèsima, e la meytat a sent Johan primervinent.
féu rereclam dels dits
En Jacme Fuster e Pasqual de Sales, piquer, cascun per lo tot, són condepnats en
pagar, sots pena del quart, a
rahon de
Maria del mes d'agost, e renuncien a
que cascun près e ac lo seu kafís.
damunt dit deute.
Present testimonis en Heymerich Ferrer e P[ere] de Castalla.
En Ramon Guerau e Domingo Troncho, vehins de Penàguila, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina,
de draps que d'ell comprà e reebé lo dit Ramon. Los quals diners li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
del dit deute.
En Bertomeu Ferrer e en Bertomeu de Roset, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
de draps que d'ell comprà e reebé lo dit en Bertomeu Ferrer. Los quals li prometen
donar e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
del dit deute.
Na Sancha, muller que fo d'en Sancho Texidor, és condempnada en donar
e en pagar, sots pena del quart, a
asumats e afinats entre ells entrò al dia d'uy. Los quals li promet donar e pagar
d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
de
En Johan Desmàs, fuster, és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
Na Pasquala, muller que fo d'en Exemén Verdejo, e en P[ere] Ferrer de Nuilles,
ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots
pena del quart, a
per rahon de draps. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la festa de Sinquagèsima
primeravinent.
N'Ermessén, muller que fo d'en R[amon] d'Almenar, fo recoreguda en son
testimoni, la qual fo deman[a]da per sagrament ella si sap ni veé ni oy que
d'Estadella degués re a
que oy dir a
que ella vé la carta de la procuració en demanar ço que al dit en Vidal era degut
per pagar ço que devia a
Fo demanada si sap quant és ço que
Dix que no sap, salvu que li oy dir que per pagar al dit en Bernat ço que
Vidal li devia, li demanava lo dit en R[amon] sos deutes, per ço quant ell era fiança
al dit en Bernat per lo dit en Vidal. Fo demanada si sap si
diners al dit R[amon] per rahó d'aquells de què és pleyt. Dix que no
demanada si sap que
que no
Dix que no
del feyt, e dix sí no saber àl re.
Na Er[m]essén, muller que fo d'en R[amon] de Cepello, la qual fo recoreguda
en son testimoni per benefici de peritge, la qual fo [de]man[a]da per
sagrament ella si sap ni veé ni oy que
Clarmunt. Dix que no. Fo demanada per quinya rahó pagà
de Clarmunt. Dix que per ço cor ella los devia al dit en Vidal, et ell que li dix que
les donàs al dit en Bernat, a qui ell los devia. Fo demanada si sap que
de Cepello fos fiança per lo dit en Vidal devés el dit en Bernat. La qual dix que
no
Dix que och, en demanar forment que al dit en Vidal devien en Alcoy. Fo
demanada si sap que
què és pleyt. Dix que no
sobre totes altres entergacions e circunstàncies del feyt, e dix sí no saber àls.
En Ferrer Moler e en Tomàs de Sallent, vehins de Penàguila, e en P[ere]
de Golmés, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en
pagar, sots pena del quart, a
forment que d'éll compraren e reeberen los dits Ferrer e en Tomàs. Los quals
diners li prometen donar e pagar d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost
primeravinent.
En Michel Pasqual e en P[ere] Navalles, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart, a
mig kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
més aurà valgut forment en lo mercat de Cocentaina, d'ací a la festa de sent Johan
del mes de [j]uyn primeravinent. Lo qual forment o
més se vulla, li prometen donar e pagar d'ací a la dita festa de sent Johan.
deute.
En G[uillem] Berenguer, vehín d'Alcoy, e en Pasqual Alegre, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart, a
Jacme Martí un kafís de forment de bo e de bell e de reebent d'ací a la festa de
sent Johan del mes de juyn primeravinent.
En Simon Lorenç e en Domingo Centonge, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
draps. Pagar
primeravinent, e els
de juyn primeravinent.
En Michel Segarra e en Johan de la Torre, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
notari, mig kafís de forment e mig kafís de paníç de bo e de bell e de reebent, o
preu d'aquell axí com més aurà valgut forment e paníç en lo mercat de Cocentaina,
d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent. Lo qual blat
o
a la dita festa de sent Johan.
Domingo Spinosa, vehín d'Alcoy, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
Aly Ambaça, moro, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
draper de Cocentaina,
la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
s'ator gà per pagat d[el] damunt dit deute.
Ferran Xemenes, Pere Sanches d'Oblites e Março Ruyo, cada un d'éls per lo tot
e sens escusació la un del altre, són condempnats en dar e en pagar a
Çapena, notari, uyt cafís de forment, o
val en la vila de Cocentaina o més aurà valgut e
festa de senta Maria d'agost. En lo qual dia ells li prometen de pagar quals
d'aquestes dues coses ell més volrrà. Los quals ells d'él confessen aver reebutz, e
açò jurant sobre
del sagrament prestat.
Arnau Ferrer e Johan Ferrer, frares, són condempnats en dar e en pagar a
Cepello, notari, dos cafís de forment o
ara val en la vila de Cocentaina o més aurà valgut e
festa de sent Johan del mes de jun, qual d'aquestes dues cosses més volrrà, pagadors
e
En A[rnau] Ferrer, vehín de Castalla, e en G[uillem] Ferrer, frare d'ell, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a
qual li prometen donar e pagar d'a[cí] a la festa de sancta Maria del mes d'agost
primeravinent.
del damunt dit deute.
En P[ere] Navalles e en Bernat de Bas, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
d'ací a la festa de sant Johan del mes de juyn primeravinent, un kafís de forment
de bo e de bell e de reebent, o
de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en
Domingo més se vulla.
del dit deute.
En Maymon Garcia, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
bell e de reebent, o
o més aurà valgut d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent.
Lo qual forment o
se vulla, li promet donar e pagar d'ací a la dita festa de sent Johan.
deute.
En Sancho Pèriç d'Alarch e na Ròmia, muller sua, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempn[a]ts en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Cepillo, notari, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes de
juyn, un kafís de forment de bo e de bell e de reebent, a mesura de València, o
preu d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà
valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
ipsa iuravit et renunciavit etc.
En P[ere] Garcia, piquer, e ça muller na Catalina, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Cepillo, notari, d'ací a la festa de Sant Johan del mes de juyn primeravinent,
un kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent
Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
del dit deute.
Na Maria, muller que fo d'en P[ere] Merita, és condempnada, sotz pena del
quart, en donar e en pagar a
del mes de setembre primeravinent,
En Simon Lorenç, vehín d'Alcoy, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun d'ells
per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
d'Aler, d'ací a la festa primeravinent de Sant Johan del mes de juyn, un kafís de
forment de bo e de bell e de reebent.
N'Eymerich Ferrer és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
de juyn, un kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la
dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
del dit deute.
Na Geralda, muller d'en Bertomeu de Cepillo, e en Johan Sales, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
per raon d'un kafís de f[o]rment,
Ferrer Mascarell e en G[uillem] Colomer, vehins d'Alcoy, e en G[uillem] d'Apiera,
ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
mes de juyn, un kafís de forment de bo e de bell e de reebent.
pagat de dit deute.
Xaheb Alconfridí, moro, és condempnat en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
del Nostre Seynor,
sous que li devia ab carta.
s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
En Bertomeu de Roset e en R[amon] de Vilaró, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
d'ací a la festa de sant Johan del mes de juyn primeravinent.
En Sancho Bolea e ça muller, na Pasquala, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats en donar [e] en pagar a
noble seynor en Roger de Lòria, quatre_cents quaranta e sinch sous de reals de
València, d'ací a la primeravinent festa de sant Michel del mes de setembre. Los
quals li confessen deure ab carta pública, segons que en aquella és contengut.
Na Maria, muller que fo d'en Pedro d'Ayerb, vehina de Penàguila, e Bertomeu
Vicent, vey de Cocentaina, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de forment e mig kafís de paníç de bo e de bell e de reebent, o
segons [a]ra val forment en paníç en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la primeravinent festa de [sent] Johan del mes de juyn. Lo qual blat o
preu, segons que dit és, qual lo dit en Domingo més se vulla, li prometen donar
e pagar d'ací a la di[ta] festa de sent Johan.
N'Eymerich Ferrer és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a Ahmet Pescuynal, moro, nou kafisssos de forment de bo e de bell e de
reebent, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn.
En Bernat Mora e en G[uillem] Navalles, vehins de Benifallim, e en Johan de la
Torre, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
de sant Johan del mes de juyn, dos kafissos de forment de bo e de bell e de
reebe[nt], o
o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més
se vulla.
N'Arnau Bover, vehín, e Pere Bover, fill d'ell, vehín d'Unil, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, d'ací a
sous e mig de reals per rahon de draps que d'ell compraren e reeberen.
Andreu Marí e en Johan Sales, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
mig kafís de forme[nt] [de] bo e de bell e de reebent, o
ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la festa de sent
Johan del mes de juyn primeravinent. Lo qual forment o
dit és, li prometen donar e pagar d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en
Domingo més se vulla.
sous del dit deute del dit Johan Sales.
En P[ere] Nomdedéu, vehín d'Alcoy, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
mes de juyn, mig kafís de forment e mig kafís de paníç de bo e de bell e de
reebent, o
o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo
més se vulla.
En Bernat Guerau, vehín de Biar, e en Domingo Pèriç, carnicer, ensemps e cascun
d'ells per lo [to]t, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
de juyn, mig kafís de forment e mig kafís de paníç de bo e de bell e de reebent,
o
d'ací a la dita festa de sent Johan, o més aurà valgut, qual lo dit en Domingo
més se vulla.
Et encontinent lo dit en Bernat Guerau promès guardar de dan al dit en
Domingo Pèriç de la dita fianceria, e promès restituir e esmenar a ell tot dan, e
greuge, e interesse e missió que per la dita fianceria agés a sostenir ne a fer. E per
açò atendre e complir obliga sí e tots sos béns.
Johan de Concabona e Pedro de Borya, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats [en] donar e en pagar, sotz pena del quart, a
notari, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn, dues faneques
de forment de bo e de bell e de reebent, o
val forment i paníç en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa
de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En Garcia de Ojos Negros, vehín de Xixona, és condempnat en donar e en
pagar, sots pena del quart, a
de reals per raon de draps d'ací a
Na Ermessén, muller que fo d'en G[uillem] Marí, és condempnada en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
d'ací a un mes primervinent,
pagadora per en Sancho Bolea. Los qua[l]s la dita na Ermesén li devia per raon
d'un rocí que d'ell comprà.
En Beneyto de Calatayú, vehin de Benifallim, e en G[uillem] de Figuerola, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a
del mes de juyn, un kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En Tomàs Çaselva, vehín de Planes, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
de reals d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn, los quals li
confessa deure per rahon de draps que d'ell comprà e reebé.
En Beneyto d'Almaselles, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
[de] sent Johan del mes de juyn, un kafís de paníç de bo e de bell e de reebent,
o
valgut d'ací a la [dit]a festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En P[ere] Bernat, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
e de reebent, o
o més aurà valgut d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent,
lo qual forment o
a la dita festa de sent Johan.
s'atorguà per pagat del dit deute.
Na Pasquala, muller que fo d'en Bernat Martí, e en P[ere] Linacer, vehins de Penàguila,
ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar,
sot[z] pena del quart, a
de sent Johan del mes de juyn, un kafís de forment e mig kafís de paníç, o
d'aquell segons que ara val forment e paníç en la vila de Cocentaina o més aurà
valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla. Lo
mig kafís de paníç no reebé.
del dit deute.
Na Guillamona, filla d'en P[ere] de Roda, vehina d'Agres, e en Bernat Celle[r], ensemps e cascun d'ells per lo [tot], són condempnats en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
sent Johan del mes de juyn, mig kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
preu d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En Gill Péreç, rector de la esglea de Penàguila, és condempnat, sots pena del
quart, en pagar a
val hó o més aurà valrrà d'ací a la dita festa de sent Johan de juyn.
En Pasqual Alegre e en Johan de la Torre, ensemps e cascun d'ells per lo tot,
són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
notari, d'ací a la festa de sent Johan del mes de juyn primeravinent,
de forment de bo e de bell e de reebent, o
forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent
Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
sous
En Simon Venrell, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar, sots
pena del quart, a
Johan del mes de juyn primeravinent, un kafís e mig de forment de bo e de bell
e de reebent, o
o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo
més se vulla.
del dit deute.
En Michel Pèriç de Castelló, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a
festa de sent Johan del mes de juyn, mig kafís de forment de bo e de bell e de reebent,
o
aura valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En Johan de Canet e en P[ere] Ferrer de Nuilles, vehins de Penàguila, ensemps e
cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
de juyn, mig kafís de forment e mig kafís de paníç de bo e de bell e de reebent, o
preu d'aquell segons que ara val forment e paníç en la vila de Cocentaina o més
aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En R[amon] d'Ortoneda, e n'Arnau de Nomdedéu e en Bernat Reig, vehins
d'Alcoy, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
sent Johan del mes de juyn, tres kafissos de paníç e mig de forment de bo e de
bell e de reeb[en]t, o
de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en
Domingo més se vulla.
de tot lo dit deute.
En G[uillem] de Calatayú obliga sí matex e tots sos béns en donar e en pagar
a
e de bell que a ell enprestà per bona amor, lo qual forment, hó
com més aurà valgut, li promet pagar e donar d'ací en la festa de sent Johan de
juyn primervinent, sotz pena del quart.
atorgà ésser ben pagat de Guillem de Calatayú del dit kafís de forment.
E fo present testimoni en Bertomeu Ferrer, de casa del seynor almiral.
En R[amon] [de] Vilaró e ça muller na Bertolomeua, e en P[ere] Ferrer de Nuilles,
vehins de Penàguila, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats en
donar e en pagar, sots pena del quart, a
de forment de bo e de bell e de reebent, o
en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la festa de sent Johan del
mes de juyn primeravinent, qual lo dit en Domingo més se vulla.
Andreu Marí és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
de Sales
En Bernat Claver és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Domingo Cepillo, notari,
Eymerich F[errer] és condempnat, sots pena del quart, en pagar als marmessors
d'en Ramon de Pujaçons e de sa muller, na Ermessén, dins
N'Eymerich Ferrer, vey de Cocentaina, és condempnat, en pena del quart,
en dar e pagar a[
primeravinent festa de sent Johan del mes de jun, los quals confessa aver aguts e
reebuts d'el, o
mercat de Cocentaina e més aurà valgut d'ací al dia damunt dit.
dit deute.
En Ramon de Castelló és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
que d'ell comprà e reebé.
Bernat s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Lorens Martí és condempnat en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
juyn,
comprà e reebé.
del dit deute.
En P[ere] de Castalla és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
mes de juyn, un kafís de forment de bo e de bell e de reebent, o
segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valg[u]t d'ací a la
dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
pagat del dit deute.
Mahomadell Aben Ayet e Abdulazís Aben Ayet, frares, ensemps e cascun d'ells per
lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Tremps, d'ací a la primeravinent festa de sent Michel del mes de setembre,
sous de reals, los quals confessen deure per rahon d'un kafís de forment que d'ell
comprà e reebé lo dit Mahomadell.
Martí s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Michel Forner, vehín d'Alcoy, e n'Eymerich Ferrer, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnats en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
juyn,
comprà e reebé lo dit en Michel.
dit deute.
En Berenguer Destorrent, e en Bernat Cabot, e en R[amon] d'Ortoneda e n'Arnau
de Nomdedéu, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són condempnats
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
un kafís e mig de forment de bo e de bell e de reebent, d'ací a la primeravinent
festa de sent Johan del mes de juyn, o
en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual
lo dit en Domingo més se vulla.
En P[ere] Mas, vehín de Tradavell, és condempnat en donar.
En Bernat de Ripoll, tudor dels fills d'en R[amon] de Bioscha, és condempnat
en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
fills d'en P[ere] de Figuerola, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes
de juyn,
dit en P[ere] de Figuerola.
pagat del dit deute.
Pere Mas, vey del terme de Travadell, és condempnat en dar e en pagar a Domingo
Cepello, notari, dos cafís de forment de bo e de bell e de reebent d'aquí
en lo primer dia de sent Johan del mes de jun, los quals ell d'ell atorga aver aguts
e reebuts, o
més aurà valgut d'aquí a
En Bertomeu d'en Domingo Sancho, testimoni, jurà, e com fos interrogat
dix qu'él ere, e oy e present fo que Gonçalbo Ferrandes comanà en lo seu r[e]al,
qu'él tenia del alquayt, a dona Suayna
a la dita dona Suayna:
—"Estojats aquests diners, que servir-nos han".
E donà-li
per a garniment a
donàs ni prometés a la dita dona Suayna diner ni meala per a cot, aytant com
él, testimoni, hi fo present no u veé ni u oy, levats los
per a garniment. Interrogat de temps, dix que bé ha
dia de dicmenge. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Dona Maria Pèriç, testimoni, jurà, e com fos interrogada dix en totes coses
e per totes axí com lo dit marit seu. Interrogada de corrupció etc., dix que no.
Dona Teresa, muler que fo d'en Exemén Ochova, testimoni, jurà, e com
fos interrogada dix que no y sab àls salvu açò, que bé ha
Ferrandes era en casa sua en la coya que seya al foc, e dix-li que
de na Suayna, que li avia comanats; dix ela que no faye que perquè me[n]tia,
que no eren sinó
—"Veritat és que
m'à e no
Interrogada de corrupció etc., dix que no.
Na Beneyta, muler d'en Martín Teuler, veyna d'Algecira, e Çuleyma Fareg,
f[errer], cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a
Crespo, teuler,
deliurà e féu deliurar, dels dits diners,
devia lo dit Domingo.
G[uillem] Martí, vey d'Almudayna, és condampnat en pagar, sots pena del quart,
a
diners d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
Hon nós, en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda feyta
davant nós per Gonçalbo Ferrandes contra dona Suayna, e vista la resposta feyta a
aquel[la], e testimonis reebuts e la dita d'aquels bé e diligentment esc[...]ada,
aüt renunciament a contradiment de testimonis e a més dir e a més posar, pleyt
conclòs e sentència ab ynstància demanada, nós, dit justícia, aüt acort e consell
de bons hòmens e esgardat fur de València, seent en loch acostumat axí com a
juge pleyt diffinir e determenar, Déus dreturer jutge davant els uls avén, jutjam e
sentencialment condampnam la dita dona Suayna que encontinent reda e deliur
los dits
encara aquela condampnam en
sagrament e taxació avant anant.
Guerau Escrivà, Vidal d'Estadela, P[ere] Amigó.
Bernat Celer és condempnat en pagar, sots pena del quart, a Berenguer de
Mirales
P[ere] Exeménez de Peralta és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
Gonçalbo Xeméneç de Perancissa, marmessor de Ferran Eyegues, cinc_cents sous
de reals de València romanents a pagar del preu de la heretat d'Uxola, que
lo dit P[ere] Ximéneç de Xemén Eyegues, frare del dit Exemén Eyegues,
los quals li promet donar e pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Michel del
mes de septembre.
Guillem Guerau e Guillem de Guardiola et Jacme d'Ortoneda són condempnats
e[n] dar e pagar a
e de reebent, lo qual cafís e mig de forment confessen aver agut e reebut d'ell, o
preu d'aquell qual él més volrrà segons que forment ara val e
o més aurà valgut del present dia tro al primer dia de sent Johan del mes
de jun primervinent.
En Romeu Gener és condapnat en pagar, en pena del quart, a
d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria del mes d'agost.
Descastell s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
Domingo Marco e Eyego Garcia, veyns de Xixona, cascun per lo tot, són
condampnats en pagar, en pena del quart, a
de
En Bertomeu de Fonts és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Tort, vey de Planes,
festa de sent Johan de jun.
P[ere] Mas és condapnat, sots pena del quart, en pagar e en donar a Asquar Aben
Yuniç, moro de Alcocer, cent sous de reals de València, los quals confessa aver aüts
e reebuts per rahon de pur préstec. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la
primeravinent festa de sent Michel de setembre, la meytat; e l'altra meytat d'ací
[a] la primeravinent festa de Nadal de Nostre Seynor.
Bernat de Roset e A[rnau] Dou, cascun per lo tot, són condampnats en pagar,
sots pena del quart, a
de sent Johan del mes de juyn.
Johan de Fontes e Domingo Esteve, veyns d'Alcoy, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, sots pena del quart, a
d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes de juyn.
Domingo Esteve e Johan de Fontes, cascun per lo tot, són condampnats en
pagar, sots pena del quart, a
primeravinent festa de sent Johan de juyn,
En Johan d'Asín e en Bernat de Bas, cascun per lo tot, són condapnats en pagar,
sots pena del quart, a
per los quals li entraren pagadors per P[ere] Péreç, a qui
d'Asín. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primeravinent festa de
sent Johan de juyn.
de tot lo dit deute.
En Pere Pellicer, vey de Castalla, e Steve Sanches, vey de Cocentaina, són
condempnats, cada un per lo tot, en dar e pagar a
cafís de forment de bo e de bell e de reebent d'aquí al primer dia de sent Johan
del mes de jun, [lo] qual confessen aver agut e reebut d'ell, o
més ell vulla segons que forment ara val e
valgut d'aquí a
En Guillem Salzeda e Johan Canet, veyns de Penàguila, són condempnats,
cada un per lo tot, en dar e
forment de bo e de bell e de reebent d'aquí en la primeravinent festa de sent Johan
del mes de jun, lo qual ells confessen aver agut e reebut d'ell, o
que forment ara val e
dia, qual més se vulla el dit Domingo.
En R[amon] de Roset e
cada un per lo tot, en dar e
mig de forment de bo e de bell e de reebent d'aquí en la primeravinent festa de
sent Johan del mes de jun, los quals ells d'ell agueren e reeberen, o
segons que forment ara val e
a
féu rereclam de
retenén a sí lo dret del mig kafís de forment.
Pons d'Arbeca e
pagar a
bo e de bell e de reebent d'aquí en la primeravinent festa de sent Johan del mes
de jun, los quals ells confessen aver aguts e reebuts d'ell, o
que forment e ordi ara val e
a
Guillem Guerau e Guillem Segura, veyns d'Alcoy, són condempnats en dar e pagar
a
d'aquí en la primeravinent festa de sent Johan del mes de jun, lo qual ells
atorguen aver agut e reebut d'ell, o
mercat de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a
dit Domingo més vulla aver de nós.
Domingo Payví és condampnat, sots pena del quart, en pagar a Hamet Pescuyal
deute. Present testimoni Hamet Aben Tapher.
Na Sancha, muler que fo d'en Michel Forner, e Eymerich F[errer], cascun
per lo tot, són condapnats en pagar a A[rnau] d'Aler
de bel d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
del dit deute.
Domingo del Grado és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Sancta Pau
li devia tornar per rahon de la tudoria de Sibília, fi[lla] de Johan del Grado, los
quals li promet donar e pagar la meytat d'ací a la primeravinent festa de sent
Michel del mes de setembre, e l'altra meytat d'ací a la primeravinent festa de Nadal
de Nostre Seynor.
per pagat del dit deute. Present testimoni Monçó de la Mosça.
P[ere] de Castalla és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
de sent Johan de juyn.
Pascual Valero, vey de Xixona, e Bernat de Bas, vey de Cocentaina, són condempnats,
cada un d'éls per lo tot, en dar e pagar a
quatre faneques de forment de bo e de bell e de reebent d'aquí a la primeravinent
festa de sant Johan del mes de jun, les quals atorguen aver agudes e reebudes d'ell,
o
valgut d'aquí a
Bertomeu Esteve, vey de Castalla, és condampnat en pagar, sots pena del
quart, a
a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
dit deute.
N'Arnau de Capdevila e
són condempnats, cada un per lo tot, en dar e pagar a Domingo Cepello, notari,
cinc cafís e mig de forment de bo e de bell e de reebent d'aquí en la primeravinent
festa de sant Johan del mes de jun, los quals atorguen aver aguts e reebuts
d'ell, o
aurà valgut d'aquí a
s'atorguà per pagat del dit deute.
En Bernat Celer e P[ere] Navales, cascun per lo tot, són condapnats en pagar,
sots pena del quart, a
festa de sancta Maria d'agost.
P[ero] Ximéneç de Peralta és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Cepillo
Hon nós, en Guillem Botello, justícia de Cocentaina, vista la demanda feyta per
Domingo Cepello, tudor de Sancheta, filla que fo d'en R[amon] de Cepello,
contra en Vidal d'Estadella et la resposta feyta a
lo dit en Vidal se féu auctor, et vista la resposta feyta a
reebut sagrament de calúmpnia per abdues les parts, les quals perseveraren en lurs
dits, et sobre les coses negades sia estada injuncta prova al [di]t Vidal; vists encara
los testimonis donats per lo dit en Vidal sobre la dita excepció et aquells diligentment
esgardats e [...]utats e escrutats, aguda primerament d'aquella renunciació;
vist encara tot ço que
agut aprés recoriment dels dits dels testimonis qui aquells, la justícia reconech
per ofici de jutge, aguda conclusió, renunciació per les parts e
sentència ab instància demanant, agud consell de savis e de bons homes, esgardat
fur de València, Déus jutge dreturer davant nostres uulls avent, et com a nós s[ia]
cert lo dit en Vidal ésser defallit en sa plena prova, sentencialment, la dita Sancheta,
absenta, e
per lo dir en Vidal preposada, e
dins
tudor damunt dit, prese[n]t, los
quals el dit en R[amon] de Cepello, per lo dit en Vidal, pagà a
et los dans per ell soferts e sostenguts segons que per ell podran ésser averats,
tatxació de nós feyta denant anant.
Dada sentència presents les parts
Testes
dita sentència, la qual fo donada contra ell per en G[uillem] Botelo, justícia de
Cocentaina, faén aquela per en Domingo Cepillo, notari, tudor de Sancheta, fila
d'en Ramon de Cepillo, defunt, e demanà que li sia asignat jutge qui de la sentència
conegua si és justament donada hó no, e en poder del qual él dó sos greuges.
Bernat Sesglea, Pasqual Alegre, cascun per lo tot, són condapnats en pag[a]r, sots
pena del quart, a Lop Eyegues mig kafís de forment hó
qual més vulla lo dit Lop.
Ramon Duran et Eymerich Ferrer, cada un d'éls per lo tot, són condempnats en dar e pagar a
e de bell e de reebent en la primera festa de sent Johan de jun, o
segons que forment ara vall o més aurà valgut d'aquí a
coses él més de nós pendre volrrà ni aver.
En Gill de Calataiy[ú], notari de Penàguila, es condapnat en pagar, sots pena del
quart, [a][
sancta Maria d'agost.
En P[ere] Mulerat e en Simó Venrrel, veyns de Penàguila, cascun per lo tot, són
condapnats en pagar, sots pena del quart, a Bertomeu F[errer]
primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
G[uillem] Cabot, P[ere] Nomdedéu, veyns d'Alcoy, cascun per lo tot, són
condapnats en pagar, sots pena del quart, a
primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
del dit deute.
Jacme Fuster, testimoni, jurà, e com fos interrogat él si sab que aquel cup que és
ara en poder de P[ere] Ponç, si sab ni creu que sia d'en G[uillem] de Castala, ni
si
cub en poder del dit en G[uillem] de Castalla e que cabia lavors entrò a
hó pus, mas no sab si
hó
olm. Interrogat de més, dix que no y sab àls. Interrogat de corrupció etc., dix que
no. E dix él, testimoni, qu'él près del dit cup dogues per a mès-les en los altres
cubs del dit en G[uillem] de Castalla, que quan lo dit cub vénch en poder del dit
P[ere] Ponç, desdoguat era, e alçaren-los en casa dit P[ere] Ponç, Rodrigo Fuster
e son cuynat Pasqualet. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Johan Fuster, testimoni, jurà, e com fos interrogat per totes e sengles
interrogacions dix que no y sabia àls sal[v]u açò, que dix que
no
mas él, testimoni, veé en casa del dit en G[uillem] de Castalla
e
que és ara en poder d'en P[ere] Ponç
bé ha açò
etc, dix que no.
Berenguer Porta, vey de Penàguila, Domingo Calbet, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, sots pena del quart, a
festa de sancta Maria d'agost.
pagat del dit deute.
Martín de Tapioles és condampnat en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
a mesura de València, o el preu d'a[que]l axí com més aurà valgut d'ací estrò
en la primeravinent festa de sent Johan de juyn, qual més volrà lo dit Domingo
Cepello.
En Johan de Fontes e Domingo Barceló e Johan Barceló, veyns d'Alcoy,
cascun per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
Clarmont
rahon de blat.
del dit deute.
Julian Ferre e Arnau Maçana, cascun d'éls ensemps e per lo tot, són condampnats,
sotz pena [de]l quart, en donar e en pagar dos kafissos de forment bel
e recipient, a mesura de València, a
el preu d'aquel axí com més valrà d'ací en la primeravinent festa de sent Johan
de juyn, qual més lo dit Domingo volrà.
En Romeu Compayn és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
de Clarmont
draps.
per pagat del dit deute.
En Ramon de Vilaró e P[ere] de Sancta Pau, cada un per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart, a
festa de senta Maria d'agost.
del dit deute.
P[ere] Aycart és condempnat en pagar, sots pena del quart, a
notari, una fanequa de forment hó
Vicent d'Arnes e Domingo Sancho e Julian Ferre, veyns de Penàguila, cada ú
d'els per lo tot, són condampnats, en pena del quart, en donar e en pagar mig
kafís de forment bel e recipient, a mesura de València, a
preu d'aquel axí com més valrà d'ací en la primeravinent festa de sent Johan de
juyn, qual més lo dit Domingo volrà.
Na Maria, muler que fo d'en P[ere] Narbonés, testimoni, jurà, e com fos interrogada
ela si veé, ni oy ni present fo que
Martín Péreç de Deça
ella, testimoni, anà
ladoncs d'en Johan de Bitòria e ara són d'en Domingo Cepillo, per demanar diners
que li devia de loguer de les venemes, e veé e present fo que
Péreç, e Johan Martíneç e Martín Péreç comtaven diners, no sab quants ni quants
no, levat aytant que oy dir alcunes veguades al dit Ferran Péreç e a sa mare e a
sa germana que
que
Interrog[ada] de temps, dix que bé creu que ha
del castel en la guerra. Interrogada de corrupció etc. dix que no.
Comparec en Johan Martíneç de Deça e Bernat de Bas, tudor dels fils d'en
Martín Péreç de Deça, en cort, e el dit Johan Martines presentà aquests testimonis
dejús scrits, los quals demanà que fosen publicats, e foren publicats e públicament
lests:
preguntado si sabé, ni veé ni fue present que aquella condempnación que era feita entre
e respuso dixo el dicho Ferran Peris per la jura que fizo, qu'él f[u]e present quando Johan
Martíneç e Martín Peris fiseron aquella scriptura cubiertament por tall que la justicia
de Tárbena ni de otro lugar non vendiese los bienes al dicho don Johan por razón de los
creedores, e la scriptura e la condepnación fue feyta por esta razón, por restaurar los bienes
de su ermano, que no se vendiesen ni se agernasen.
Ítem, fue preguntado si por restaurar o enparar causa, la dicha scriptura o condampnación
de los creedores, al qual era obligado el dito don Johan Martines por la justicia de
Tárbena e d'otros lugares per fer paga a los creedores, que
e metiese en paga al dicho Martín Peris, per la dicha scriptura e condepnación,
terra con todo el heredamiento, e casas, e rupa e enbaxas qu'ell avia en la villa de Tárbena.
E dixo el dito Ferran Peris sobre la jura que fiso qu'él fue ell uno de los estimadores e entregadores
de la ditxa terra, e casas, e enbaxas e ropa, e que foren estimadores de la ditxa
terra desús dixas, e él, ditxo testimonio, que
Ítem, fue preguntado el ditxo Ferran Peris que quando don Johan Martíneç ovo
pagado a los creedores a los quales ell era obligado debdor, que
vendió e deliuró las ditxas
segunt de Martín Peris lo avia recebido en paga por la dita condempnación. E dixo el
dito Ferran Peris qu'él fue el uno de los testimonios e que lo hi clamó el dito Martín Peris,
e qu'ell rendió todo lo suyo al dicho Johan Martines segont que lo avia recebido, e dixo el
dito testimonio que oyó dezir al dicho Martín Peris la ora quando lo suyo li rendió:
—"Barones, esta cuberta fue fetcha entre entre mí e Johan Martíneç, porque lo suyo
no se vendiese a menoscabo, e rógolo ante vosotros que pense de pagar en guisa e en manera
por que nosotros n'ayamos vergença".
Ítem, fue preguntado el ditxo Ferran Peris, por la jura que fizo, que si sab que
don Johan Martíneç vendiese aquellas
partida. E dixo el ditxo testimonio qu'él sab, e vido e presente fue que d'aquella terra, que
vendió
ditcho Martín Peris fiança de salvo de la ditxa venda segons furo de Valencia.
Ítem, fue preguntado el ditcho Ferran Peris, por la jura que fizo, qual ora ovo rendido
las ditchas
damnar la ditcha condepnación e scriptura. E dixo el dito Ferran Peris que estava present
quando el ditxo Martín Peris prometió a dito Johan Martines que qual ora ell tornás a
Cocentayna, que desfaria la ditxa scriptura e condempnación que era feita entre ellos, que
faria carta d[e] absolución.
Ítem, fue preguntado el ditxo Ferran Peris, per la jura que fizo, que
fue feyta la paga al dito Martín Peris. Dixo el dito testimonio que fo feyta en medio la
plaça de Tárbena, p[ú]blicament. E fo pregu[ntado] el qual tiempo, e qual dia, e qual mes e
qual ayno
de sobornación, e dixo que non. Fue preguntado qual queria que ganás mejor su entendimiento,
e dixo que Dios lo dé a quien meyor dretcho hia.
Ítem, jurado e interogado P[ero] Esquers si sabe que fu feito entre don Johan Martínez
e Martín Pérez escripto condepnación a las les cosas don Johan Martínez era condepnado
a los creedores a los quales non poria pagar si la cort li vendiese lo suio. E dixo el
dito P[ero] Esquers que sí, que la justicia de Tárbena le vendía todos sus bienes por pagar
sus creedores, e por aquesta condepnación fue feita entre entramos ermanos e scripción e
condepnación fue ensentament e cubierta. Encara fue preguntado con la dicha escriptura
e condepnación por enparar e restaurar los bienes del dicho Johan Martínez, que no se vendiessen
a menoscabo por pagar a los creedores, que el dicho Johan Martínez entegró e metió
en paga al dicho Martín Pèriz
enbaxas. E dixo el dito testimonio que sí, que ell era en Tárbena, que el dicho Johan Martínez
dé las casas el dia que ell fizo la paga al dicho Martín Périz. Encara fue preguntado
el dicho testimonio que cuando Martín Périz ovo pagado los creedores a qui ell era obligado
debdor, que el dicho Martín Périz si
dicho Martín Périz lo avia recebido en paga per la dita condepnación. E dixo que sí, que él
era en Tárbena e, con él, dicho Martín Pérez, que jontó con él ey dia e fue testimonio rogado
por Martín Périz, e ell que rendió todo lo suio en presencia de mí e d'otros, que
partida, las ditas
dicho Johan Martínez si vendió el dicho eredamiento ho partida d'él. E dixo que non sabia.
Encara fue preguntado que quando ell dixo Johan Martínez ovo pagados los creedores,
que ell dixo Martín Pérez si
dixo el dito testimonio que sí que era present delant ell e hotros quando yello prometió
que
qual logar fue feita la paga, e dixo el dito testimonio que en la plaça de Tárbena, públicament.
E fue preguntado de tiempo, e de dia, e de mes e de anyo, e dixo que á
más. Fue preguntado qué era present, e dixo que no se
parentesco e corrupción, e de sobornación, e dixo que non. E fue preguntado qual quería que
guanyás más su entendimiento, e dixo que lo diés a qui más drecho lo avia e lo deve aver.
Al muit honrado e amado e muit savio barón don Guillem Botello, justicia de Cocentaina,
de mí, don Pero Uniz, justicia d'Engera, salut e dileción como amigo que queríamos
que diessen muta de salut. Sabet que nós veem
ben diligentment, la qual a vós aduxo don Johan Martínez de Deza, e nós logue
encontinent liuramos a ell, Arnal, saje de la nostra cort, que cerquasse ante nós aquellos que
ell falló en la nostra juridicción e la dicha d'aquellos enviamos a vós sots ell guarniment
dado del nostre saguiel de la nostra cort. En semblantes cosas e mayores d'aquestas somos
aparellados
Xàtiva, a hinstància d'una letra de la justícia de Cocentaina.
Johan Pèriz de Loberat, testimoni, jurà, e com fos demanat ell, testimoni,
si sap que aquella condepnació que fo feita de sots pena del quart entre en Johan
Martínez de Deça e en Martín Pérez, fo feita per tal com lo dit en Johan Martínez
era obligat deutor a molts creedors e als q[ual]s ell no pogra pagar si la cort
agués a vendre sos béns. E dix que ell, testimoni, sab per tal com fo present a tot
lo feit, que la dita condepnació fo feita per la dita rahó. Fo demanat si sab que per
restaurar e emparar el seu que la cort no los agués a vendre a meyscapte per pagar
als creedors als quals lo dit en Johan Martínez era obligat deutor, lo dit Johan
Martínez feés al dit en Martín Pérez la dita escriptura o condepnació. E dix que
ell, testimoni, sap per tal com hi fo present, que per restaurar que
a vendre a m[e]eyn[s]capte per sos creedors, féu lo dit en Johan Martínez la
dita condepnació, de sots pena del quart, de mil e de
dit en Martín Pèriz. Fo demanat si sap que per emparar e per restaurar ab la dita
scriptura hó condepnació dels creedors als quals era deutor obligat, per què la
justícia de Tàrbena ni d'altre loc no lo y agués a vendre a meyscapte per fer paga
als creedors; si sab que
Pérez per la dita escriptura hó condepnació
avia en Tàrbena e tot l'eretament que y avia, ab cases, e roba e embaxes que
avia en la vila de Tàrbena. E dix que u sab tot axí com damunt és recomtat.
Fo demanat com ó sab, e dix que per tal com ho veé he y fo present.
Fo demanat si sab que can en Johan Martínez ac pagats sos creedors als quals ere
obligat deutor, si el dit en Martín Pèriz reté e delliurà al dit en Johan Martínez
les dites
que
que hoc, que u sap que lo y reté tot lo dit Martín Pérez axí com ho avia reebut
del dit en Johan Martínez en paga de la dita condepnació. Fo demanat com ho
sap, e dix que per tal com í fo present e u veé e u hoy tot.
Fo demanat si sap que
terra e eretament, e cases e roba e enbaxes, tot o
fo present, e sap e veé que Martín Pérez que fo fermança de salvetat de ço que
dit en Johan Martínez vené. Fo demanat si sap que cuan lo dit en Johan Martínez
ac més en paga les dites coses al dit Martín Pérez e el dit en Martín Pérez les
li ac retudes, si sab que
dampnar la dita condepnació o escriptura, que li
d'apsolució. Que u sap e u e u oy que quan en Martín Pèriz à retudes les dites
cosses al dit en Johan Martínez, que
Martínez que li farà dapnar la dita condepnació hó
carta d'apsolució.
Fo demanat si sap qual paga féu en Martín Pèriz de Deça dels mill e
sous e
feit reeclam que en Johan Martínez. E dix que ell, testimoni veé e fo present
que
les altres coses damunt contengudes en paga dels dits diners, e açò fo en Tàrbena,
e puix reté-lo-li segons que damunt és dit.
Fo demanat de temps, de dia e d'an, e dix que açò en la escriptura és contengut,
que se
present, e dix que
li membren. Fo demanat de qui am[ari]a més que guanyàs son enteniment, e dix
que aquel que millor dret agués. Fo demanat de parentesc e de suborn e de corupció,
e dix que no.
Al honrat e amat la justícia de Cocentaina, de nós, en Bertolomeu Pich,
justícia de Xàtiva, saluts [e] dilecció. Fem-vos saber que per rahó d'una letra quens
trametés, reebem, a
damunt és escrit, lo qual per sagrament demanà sobre les interrogacions que vós
nos trametés de mot en mot, la dita del qual a vós trametem segons que damunt
és contengut.
A l'amat e honrat en Guillem Botello, justícia de Cocentània, de nós en
Domingo Dolç, justícia de Tàrbena, salut e dil[e]cció. Fem-vos saber que avem
reebuda una vostra letra en la qual veem éser contengut que trametíest a qualsque
justícies aquella present letra pervengués, en la qual nos feiets a saber que
pleit és en vostre poder entre en Bernat de Bas, tudor dels fills d'en Martín Pérez
de Deça, e en Johan Martínez de Deça, lo qual pleit lo dit Johan Martínez
à vanat provar per testimonis d'alcuna de nostres jurisdicions. Perquè pregàvets e
requeríets a nós que si lo dit Johan Martínez trobava alcun dels testimonis en alguna
de nostres jurisdiccions per los quals él entén provar son enteniment, que nós aquells rebéssem e aquells demanàssem bé e deligentment segons les interrogacions,
les quals a nós, closes e sajellades, sots sagrament, del vostre sajel,
a nós trametíets, la dita dels quals ab les dites interrogacions endesems, closes e
sejellades, a vós trametéssem, que les dites interrogacions no mostràsem ni donàssem
treslat a la part del dit e[n] Johan Martínez ni a nul altre hom per ell. Hon
vos fem a saber que avem reebuts testimoni d'aquells que
mostrat; aquells juraren en poder nostre e avem-los demanats bé e deligentment
segons les interrogacions que vós nos trametés, e la dita d'aquelles a vós trametem
clos e sejelat, sots sagrament del sejel nostre de la cort segons [que] aprés de la
present letra trobarets escrit ab les interrogaciós endesemps. Encara us fem saber
que us trametem
Martínez, que dix que fo feita enterloquén, e ell en Martín Pérez, la qual trobam
escrita en un libre de la cort del tems que en Martín Garcia era justícia.
contra en Bernat de Bas, tudor dels fills de Martín Pérez de Deça:
Gualvay Capcir jurà testimoni. Fo demanat si veé ni hoy ni present fo que
la condepnació que fo feta entre en Johan Martínez e Martín Pérez per què ell,
en Johan Martínez, era obligat deutor a molts creedors als quals él no pogra pagar
si la cort lo y agués a vendre. Dix que no fo demanat si el dit en Johan Martínez,
per restaura[r] e per enparar el seu, que la cort no lo y agués a vendre a meiscapte
per pagar als creedors als quals ell, en Johan Martíneç, era deutor e obligat,
el dit en Johan faria ell, en Martín, la dita scriptura hó condepnació. Dix que creia
que sí. Fo demanat si el dit en Johan Martínez, per enparar hó per restaurar
ab la dita scriptura e condepnació dels creedors als quals ell era deutor obligat,
perquè la justícia de Tàrbena ne d'altre loc no lo y agués a vendre a meynscapte
per fer paga als creedors que él, en Johan Martínez, entegrà e mès en paga al dit
en Martín Pèriz per la dita scriptura e condepnació
en Tàrbena e tot l'eretament que y avia, ab cases e roba, e embaxes que avia en
la vila de Tàrbena. Dix que veé Lopo Péreç ab d'altres que no li membre, qui eren anats ab Martín Pèriz a estimar l'eretament qu'en Johan avia en Tàrbena
e digeren, quan foren venguts, que l'aví mès en paga a
que li devia, mas que no à vist que
li veia collir e pendre tots los béns.
Fo demanat si quan lo dit en Johan Martínez hac pagats sos creedors, als
quals era obligat deutor, el dit Martín Pèriz reté e delliurà al dit Johan Martínez
les dites
que ell, en Martín Pèriz, a reebe[...] en paga per la dita condepnació. Dix que
en Martín Pèriz e Tomàs Martínez vengren a Tàrbena, e ell que dix a Martín Pèriz
dena[n]t en Johan Martínez:
—"Com pot ésser que si alguun mal enprenement à entre vosaltres per què
no
tal que si la un de vosaltres mor no y romanga negun enbarch".
E respòs Martín Pèriz:
—"Galvay, per tal que a
que aja lo seu pus clar, abans de
Tàrbena, e fermada de mi e de ma muler, e que som pagats del preu".
E puis, a cab de
Fo demanat si el dit en Johan Martínez vené les dites
e cases e roba e enbaxes, tot o una partida. Dix que a sí metex, Galvayn,
n'avia venud[es] [dues] jovades, e a
jovades e mija, mas la mija no era d'aquel eretament. Fo demanat si de ço que en
Johan Martíneç vené que ell, en Martín Pèriz, que
E dix que sí a la compra que
en Johan, hac mès en paga les dites coses al dit Martín Pèriç, el dit Martín
P[èr]iz les li à retudes, e
Dix que no. Fo demanat si li promès que li
Dix que no. Fo demanat si la exsecució que [...] demanà al dit Johan Martínez de
mil e
d'en Martín Pèriz deferrà a feir reeclam, qual paga se
dels dits diners. Dix que no. Fo demanat en qual temps, en qual dia, en qual mes.
Dix que no li menbra. Fo demanat qui era present, de corupció e de soburnació,
de parentesc. Dix que no. Fo demanat quant amaria més que guaynàs son enteniment.
Dix que aquel que [d]emana dret.
Ortín de Terol jurà testimoni. Fo demanat si veé, ni hoy, ni present fo que
la condepnació que fo feita entre en Johan Martíneç e en Martín Pérez per què
el dit Johan Martíneç era obligat deutor a molts creedors, als quals ell no pogra
pagar si la cort no li agués a vendre. Dix que no í sap res. Fo demanat si el dit
en Johan Martínez, per restaurar e per enparar el seu, que la cort no lo y agés a
vendre, amenés e apartés pagar als creedors als quals ell, en Johan Martínez, era
deutor obligat, el dit Johan Martínez féu a ell, dit Martín Pèriz la dita scriptura
hó cond[e]pnació. Dix que no y sap res, sinó tan solament que hoia dir a la jent
que u feia per estalviar son eretament.
Fo demanat si
scriptura hó condepnació dels creedors als quals era deutor obligat, perquè la justícia
de T[à]rbena ni d'altre loc no lo y agués a vendre a meyscapte per fer paga
als creedors, que él, en Johan Martínez entegrà e mès en paga al dit en Martín
Pèriz, per la dita scriptura hó condepnació,
e tot l'eretament que ell avia, ab cases, e roba e enbaxes que avia en la
vila de Tàrbena. Dix que ell, dit en Johan Martínez, entegrà de tot ço que ell
avia en Tàrbena el dit Martín Pèriç. Fo demanat si quan ell, en Johan Martínez,
ac pagats sos creedors als quals ell era obligat deutor, e el dit Martín Pèriz reté e
deliurà al dit en Johan Martíneç les dites
cases, e roba e enbaxes segons que ell, en Martí Pèriz o reebé en paga per la dita
condepnació. Dix que no y sap res, sinó que no
Fo demanat si ell, en Johan Martíneç, vené les dites
cases e roba e enbaxes, tot o partida. Dix que el dit Johan Martínez vené d'aquell
eretament a
Çavila. Fo demanat si ell, en Johan Martínez ac mès en p[a]ga les dites coses
al dit Martín Pèriz, e
promè[s] de dampnar la dita condepnació o escriptura. Dix que no y sab res. Fo
demanat si promès lo dit Martí Pèriç que
Fo demanat que la exsecució que
de què en Bernat de Bas, axí com a tudor dels fills d'en Martín Pèriç de Serra, à
feit reeclam qual paga se
sab que li metés en paga sinó tot ço que el dit Johan Martíneç avia en Tàrbena.
Fo demanat de temps. Dix que pod aver
mes. Dix que no li membrà. Fo demanat que era prese[n]t. Dix que com estimaren
la terra que fo present Lopo Pèriz, e P[ere] Dolç e Ferran Pèriz. Fo demanat
de parentesc, de corupció e de soburnació. Dix que no. Fo demanat qual
amava més que guanyàs son enteniment. Dix que aquell qui demana dret.
En Martín Dolç jurà testimoni. Fo demanat si veé, ni hoy ni present fo
que la condepnació que fo feita entre en Johan Martines e Martí Pèriz per què
ell, en Johan Martínez, era deutor a molts creedors als quals ell no pogra pagar
si la cort no lo y agés a vendre. Dix que hoy dir que
Martínez no agués a vendre lo seu. Fo demanat si el dit en Johan Martíneç, per
restaurar e per emparar lo seu, que la cort no lo y agués a vendre a meinscapte
per pagar a les creedors als quals ell, en Johan Martínez, era deutor, e el dit en
Johan Martíneç féu a ell, en Martí Pèriç la dita scriptura e condepnació. Dix que
no y sap, sinó que hoy dir a la jent que axí era. Fo demanat si el dit en Johan
Martíneç, per restaurar e per emparar ab la dita scriptura o condepnació de le[s]
creedors als quals era obligat deutor, per què la justícia de Tàrbena ne d'altre loc
no lo y agués a vendre a meinscapte per fer paga als creedors que ell, en Johan
Martinez, entegrà e mès en paga al dit Martí Pèriz, per la dita scriptura o condempnació,
avia, ab cases e roba, e enbaxes que avia en la vila de Tàrbena. E dix que no y sab
àls, mas que hoy dir que en Johan Martíneç que avia entegrat a
de tot ço que avia en Tàrbena. Fo demanat si quant ell, en Johan Martínez, ac pagats
sos creedors als quals era obligat deutor, el dit Martí Pèriz reté e deliurà al dit
Johan Martínez les dites
segons que ell, en Martí Pèriç, reebé en paga per la dita condepnació. Dix
que no sab ni hoy dir. Fo demanat si el dit en Johan Martínez venés les dites
jovades de terra e heretament, e cases, e roba e enbaxes, tot hó
el dit Johan Martínez vené d'aquel eretament a Galvayn
de Sagra
cup e
li entràs fermança de salvetat. Dix que hoy dir que
fermança a la compra que
Martínez, ac mès en paga les dites cosses al dit Martí Pèriç, el dit Martín Pèriç
les hac retudes e
escriptura. Dix que non hoy re. Fo demanat si li promès que li
Dix que no
D e
de Serra, à feit reeclam qual paga se
que no y sab aldre sinó que hoy dir qu'él avia entegrat del heretament per deute
que li devia. Fo demanat en qual loc se
Pèriz. Dix que no y sap re. Fo demanat de temps hó en qual dia, hó en qual mes.
Dix que no li menbra. Fo demanat de parentesc, de corupció e de sopornació.
Dix que no. Fo demanat qual amaria més que guaynàs son enteniment. Dix que
aquel que demana dret.
Johan Pèriç de Borja, testimoni, jurà. Fo demanat si veé, ni hoy ni present que la condepnació que fo feita entre en Johan Martínez e en Martín
Pèritz que ell, en Johan Martínez, era obligat deutor a molts creedors als quals
ell no pogra pagar si la cort lo y agés a vendre a menscapte. Dix que sí. Fo demanat
si el dit Johan Martínez, per restaurar e per emparar lo seu, que la cort
no lo y agés a vendre a meinscapte per pagar als creedors als quals ell, en Johan
Martínez, era deutor obligat, el dit en Johan Martínez féu a ell, en Martín Pèriç
la dita scriptura o condepnació. Dix que sí. Fo demanat si el dit en Johan Martínez,
per emparar e per restaurar ab la dita scriptura dels creedors als quals ell era
deutor obligat, perquè la justícia de Tàrbena ni d'altre loc no lo y agés a vendre a
menynscapte per fer paga als creedors, que ell, en Johan Martínez, entegrà e mès
en paga al dit Martí Pèriz, per la dita scriptura o condepnació,
que ell avia en Tàrbena e tot l'eretament que avia, ab cases, e roba e enbaxes que
avia en la vila de Tàrbena. Dix que sí. Fo demanat si quan ell, en Johan Martínez,
ac pagat sos creedors als quals él era obligat deutor, el dit Martín Pèriz reté e delliurà
al dit Johan Martínez les dites jovades de terra e tot l'eretament, e casas, e
roba e enbaxes segons que ell, en Martín Pèriz, reebé en paga per la dita condepnació.
Dix que el dit Johan Martines dix al dit Martín Pèriç:
—"Bé seria que desfeesem ço que ém feit entre mi e vós, que
devia gran res n'é pagats"; que dix Martín Pèriç:
—"Desfet vós aquella obligació que és feta ací e yo desfaré aquella de Cocentaina
e ret-vos tot ço que reebí de vós ací en Tàrbena".
Fo demanat si el dit Johan vené les dites
e rona e enbaxes, e tot o una partida. Dix que
Romeu Çavila. Fo demanat si de ço que él, en Johan Martíenz, vené que él, en
Martín Pèriç, li n'era fermança de salvetat. Dix que sí a la compra que
Romeu. Fo demanat que con ell, en Johan Martínez, ac mès en paga les dites cases
al dit Martín Pérez, el dit en Martín Pérez les li ac retudes e
li promès de dapnar la dita condepnació e escriptura. Dix que sí. Fo demanat si
el dit Martín Pérez promès al dit en Johan Martínez que li faria carta de salvació.
Dix que no o sap. Fo demanat la exsecusió que
diners de què en Bernat de Bas, axí com a tudor dels fills de Martín Pèriz de
Serra, à feit reeclam, qual paga se
li pagà quant fo d'aquella entegra d'aquella eretat e de les cases. Fo demanat
en qual loch se féu la paga al dit Martín Pèriz. Dix que en Tàrbena, aitant com fo
a
Dix que Ferran Pérez de Leberón, e en Johan Pérez de Lobera e Lopo Pérez.
Fo demanat de temps, e de dia de mes. Dix que li menbra. Fo demanat qui amaria més que guanyàs son enteniment. Dix que aquel que major dret demana.
Bernat Royo jurà testimoni. Fo demanat si veé, ni hoy ni present fo que la
condepnació que fo feyta entre en Johan Martínez e en Martín Pérez perquè él,
en Johan Martínez, era obligat deutor a molts creedors als quals él no pogra
pagar si la cort no lo y agés a vendre. Dix que creia que sí. Fo demanat si el dit
en Johan Martínez, per restaurar e per enparar el se[u], que la cort no
vendre a meinscapte per pagar als creedors als quals ell, e[n] Johan Martínez, era
deutor obligat, el dit en Johan Martines féu a ell, en Martín Pèriz, la dita scriptura
o condepnació. Dix que creia que sí. Fo demanat si el dit en Johan Martínez,
per emparar e per restaurar ab la dita scriptura o condepnació dels creedors als
quals ell era deutor obligat, perquè la justícia de Tarbena ni d'altre loc no li agés a
vendre a meyscapte per fer paga als creedors que ell, en Johan Martínez, entegrà
e mès en paga al dit Martí Pèriz, per la dita scriptura e condepnació,
terra que él avia en Tàrbena, e tot l'eretament que y avia, ab cases, e roba e enbaxes
que avia en la vila de Tàrbena. Dix que creia que sí.
Fo demanat si quan en Johan Martínez hac pagats sos creedors als quals
era obligat deutor, el dit Mart[ín] reté e deliurà al dit en Johan Martínez les dites
Martín Pèriz reebé en paga per la dita condepnació. Dix que no veé qu'en Martín
Pèriz li tornàs l'eretament, mas que un dia que ell, en Martín Pèriç, que eren
a casa d'en Sancho Garcia, e que ell que li dix que com gosava prestar ni manllevar
negú a
"tot ço que yo e él avem feit avem feit per estalviar la heretat, que la justícia no la
venés, que tot ço que nós avem feit avem feit per cuberta e no à valor".
Fo demanat si
cases, e roba e enbaxes, tot o una partida. Dix que el dit Johan Martínez vené
a Martín Dolç
e a
que era estada de Johan Pérez de Loberón. Fo demanat [...] en Johan Martínez
vené que ell, en Martín Pèriç, li entràs fiança de salvetat. Dix que sí a la compra
que
les dites coses al dit Martín Pèriç, e el dit Martín Pèriç les li ac retudes, el dit
Martín Pèriz li promès de dampnar la dita condepmnació o escriptura. Dix que
ell no veé que la li prometès dapnar, mas que dix Martín Pérez que tot ço que
avien feit desfarien, que no avia valor.
Fo demanat si el dit Martí Pérez promès al dit Johan Martínez que li
carta d'apsolució. Dix que no. Fo demanat si d'aquella exsecució que
a
axí com a tudor dels fills de Martín Pérez de Serra, à feit reeclam, qual paga se
féu a
que hoy dir que ell avie entegrat del eretament. Fo demanat qui era present. Dix
que no ho sabia. Fo demanat de parentesc, de corupció, de soprenació. Dix que
no. Fo demanat de temps, de dia, de mes. Dix que no li membrava. Fo demanat
qual amaria més que guanyàs son enteniment. Dix que aquell que demana dret.
Al amat e honrat en Guillem Botello, justícia de Cocentaina, hó a son loctinent,
de nós en Domingo Dolç, justícia de Tàrbena, saluts e dilecció. Fem-vos
saber que veem una vostra letra en la qual veem éser contengut qu'en Ferran
Pèriç de Leberón à moguda demanda en poder vostre contra en Johan Martínez
de Deça, tudor dels fills e dels béns de Martín Pèriç de Deça, defunt, la qual
demanda és estada negada per lo dit tudor segons que és posada. Sobre les coses
negades és estada injuncta prova al dit Ferran Pèriz, lo qual Ferran Pèriz à vanat
[p]rovar per alcuns veïns nostres. Perquè pregàvets e requeríets la nostra amiztat
que nós, per vós e en loc vostre, reebésem tots aquells testimonis que
Pèriz sobre lo dit fet volgés donar en nostre poder, aquells demanàsem segons
que a nós seria ben vist que degésen ésser demanats segons la dita demanda, e la
dita d'aquells a vós trametés.
En P[ere] de Golmés, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix qu'él, testimoni,
sap que aquel cub que té P[ere] Ponç en casa sua, de què és demanda
entre en Guillem de Castalla e el dit P[ere] Ponç, era del dit en G[uillem] e el veé
en casa sua, primerament en peus e depuys desdoguat, e és de olm e à y
ab
donàs, hó li venés hó li prestà. Àls no y sap. Interrogat de corrupció etc., dix que
no. De parentesch, dix que la
Na Fel[ícia], muler que fo d'en Ramon de Pujaçons, és cond[e]pnada en dar e
en pagar a
reebent, d'aquí a la primeravinent festa de sent Johan de juny, o
segons que forment més ara val en lo mercat de Cocentaina o més aurà valgut
entrò aquell dia. Les quals d'aquestes dues cosses prometem a vós pagar segons
que de nós més volrets.
Dona Òria, muler que fo d'en Bernat de Mayans, és cond[e]pnada en dar e
en pagar a
reebent, d'aquí a la primeravinent festa de sent Jhoan de juny, o
segons que forment ara val en lo mercat de Cocentaina o més aurà valgut entrò
aquell dia. Les quals d'aquestes dues cosses prometem a vós pagar seguons que de
nós més volrets.
G[uillem] Péreç de Castalla e P[ere] de Castalla, cascun per lo tot, són condampnats
en pagar, sots pena del quart, a
festa de sent Johan de juyn,
Sancho Bolea és condampnat en pagar, sots pena del quart, a Ponç Guerau
sous de reals d'ací a la primeravinent festa de Cinquagèsima.
Tomàs Romeu és condampnat en pagar, sots pena del quart, a Guerau de Torroelles,
notari, d'ací a
de tot lo [di]t deute.
Bernat de Clarmont, testimoni, jurà, e com fos interrogat él si veé, ni oy ni present
fo que Gonçalbo Alcoç venés a
ni que
Interrogat com ho sap, dix él, testimoni, que
que li pagàs alcuna cosa de mill
que li vené en Planes, e dix lo dit Gonçalbo que li faria paga de
d'oli a rahon de
—"Venets-les a
pagat d'aytant com munte[n] les
E axí vené-les-li a rahó de
atorgàs per pagat dels dits
Interrogat de temps, dix que
dia, dix que era dijous. Ítem, de loc, dix que d[ins] l'obrador d'en Michel Capcir,
e el dit Michel que
G[uillem] de Campredó, testimoni, jurà, e com fos interrogat él si veé,
ni oy ni present fo que Gonçalvo Alcoç venés a
qu'él veé, e oy e present fo
dit en Bernat demanava al dit Gonçalbo diners que li devia; dix lo dit Gonçalvo
que no
G[uillem] Dos:
—"Prenets-les vós".
Dix lo dit en G[uillem] Dos:
—"No
Dix lo dit Gonçalbo:
—"No
Dix lo dit en Bernat al dit G[uillem] Dos:
—"Prenet-lo, que val los
E axí lo dit Gonçalbo atorgà
en Bernat atorgàs per pagat de aytant com muntaven les dites
Gonçalvo, e escriví-ó en lo seu libre en paga en lo deute que li devia Gonçalbo.
Açò feyt, partiren-se de l'obrador e anaren-se davant l'obrador d'en Michel
Capcir, e segons qu'él oy dir, refermaren-ho lo mils. Interrogat de temps, en lo
mes de deembre present passat. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
P[ere] Sanches de Gràcia, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no
sabia àls, sinó açò que oy dir al dit Gonçalbo que deya a él, testimoni, que mal li
era pres d'aqueles
paga a
pren dins dia cert no li só tengut, que axí és emprès"; el testimoni quan lo
dit Gonçalbo venc a comte ab en Bernat de Clarmont de ço que li devia, e él,
testimoni, escriví en lo libre d'en Bernat de Clarmont los dits
del deute del dit Gonçalbo, él present. Interrogat de temps d'açò, Nadal present
passat. Interrogat de corrupció, no.
En Domingo Ballestero, vehín de Penàguila, e en Feliu Navarro, vehín de
l'Almodayna, ensemps e cascun per lo tot, són condempnnats en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
primeravinent festa de sent Johan del mes juyn, un kafís de forment de bo, e de
bell e de reebent, o
o més aurà valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo
més se vulla.
Bascem Abenaziza, moro de Penella, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
En P[ere] Torregroça e en Jacme Torregroça, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnnats en donar e en pagar, sots pena del quart, a
Domingo Cepillo, notari de Cocentaina, d'ací a la primeravinent festa de sent
Johan del mes juyn, un kafís e mig de forment de bo, e de bell e de reebent, o
preu d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En G[uillem] Guerau e en R[amon] d'Irles, vehins d'Alcoy, ensemps e cascun
d'ells per lo tot, són condempnnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
Domingo Cepillo, notari de Cocentaina, d'ací a la primeravinent festa de sent
Johan del mes juyn, un kafís de forment de bo, e de bell e de reebent, o
d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo se vulla més.
En G[uillem] Fenoll e en Domingo Ballester, vehins de Penàguila, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnnats en donar e en pagar, sots pena del
quart, a
de sent Johan del mes juyn, un kafís de forment de bo, e de bell e de reebent, o
preu d'aquell segons que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut
d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En G[uillem] Picó, vehín d'Alcoy, és condempnat en donar e en pagar,
sots pena del quart, a
sous de reals de València per rahon de
d'ell comprà e reebé, los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de sancta
Maria del mes d'agost primeravinent.
Maguerola s'atorgà per pagat del dit deute.
En Bernat Mora, vehín de Benifalim, és condempnat en donar, sotz pena del
quart, a
de sent Johan del mes juyn, mig kafís de forment de bo, e de bell e de reebent,
o
valgut d'ací a la dita festa de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
En R[amon] Pastor e en Bernat d'Estayna, ensemps e cascun d'ells per lo tot, són
condempnnats en donar e en pagar, sotz pena del quart, a
notari de Cocentaina, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del mes juyn,
un kafís e mig de forment de bo, e de bell e de reebent, o
que ara val forment en la vila de Cocentaina o més aurà valgut d'ací a la dita festa
de sent Johan, qual lo dit en Domingo més se vulla.
del dit deute.
Domingo Siurana, vey d'Alcoy, és condampnat en pagar, sots pena del quart,
a
juyn.
Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En P[ere] Marquet, vehín de Penàguila, e en Jacme del Bosch, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnnats en donar e en pagar, sots pena del
quart, a
de sancta Maria del mes d'agost, dos kafissos de forment de bo, e de bell e
de reebent, los quals dos kafissos de forment li confessen deure.
s'atorgà per pagat del dit deute.
En P[ere] Marquet, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
cascun d'ells, d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria del mes d'agost, dos
kafissos de forment de bo, e de bell e de reebent, lo qual los promet donar e pagar dins en la vila de Cocentaina.
Hon nós, en Guillem Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda feyta
davant nós per Ferran Péreç de Lobero contra en Johan Martíneç, tudor dels fills
d'en Martín Péreç, e vista la resposta feyta a aquela, e sobre les coses neguades testimonis reebuts, aüt renunciament a testimoni e a contradiment d'aquels, e aüt
renunciament a més dir e a més posar, pleyt conclòs e sentència ab instància demanan,
nós, dit justícia, aüt acort e consel de bons hòmens e esgardat fur de València,
seent axí com jutge en loch acostumat pleyts diffinir e determenar, Déus
dreturer jutge davant los nostres ulls avén, a nós sia cert per lo testimoni de na
Mengua lo dit Ferran Péreç aver provat son enteniment quant en los dits
sous
nom de tudoria damunt dits, en los dits
dels béns que
en les altres coses absolvem lo dit Johan Martíneç e posam calament al
dit Ferran Péreç.
e en Guerau Calandri, jurats, e en Bernat Oliver, Berenguer de Sérvoles e
altres.
En Bernat Martí, çabater, és condempnat en donar e en pagar, sots pena del
quart, a
mes de setembre,
deure per rahon de draps e per raon d'enpréstec.
Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
N'Arnau Ferrer, vehín de Castalla, e en G[uillem] Ferrer, frare d'ell, ensemps
e cascun d'ells per lo tot, són condempnatz en donar e en pagar, sotz pena
del quart, a
de reals de València, los quals li confessen deure per rahon de draps, dels quals li
prometen donar e pagar la meytat d'ací a la primeravinent festa de sent Johan del
mes present, e l'altra meytat d'ací a la festa de sancta Maria del mes d'agost primeravinent.
deute del dit A[rnau] F[errer].
En Domingo Segarra és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del quart,
a
sent Johan,
draps que d'ell comprà e reebé.
Dona Òria, muller que fo d'en Bernat Mayans, és condempnada en donar
e en pagar, sotz pena del quart, a
a la primeravinent festa de sent Johan,
confessa deure per rahon de draps.
En P[ere] Linacer, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
rahon de vi que d'ell comprà e reebé. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la
festa de sent Johan primeravinent.
En G[uillem] Fenoll, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a
sous de reals de València, d'ací a la primeravinent festa de sent Johan, los quals li
confessa deure per rahon de draps que d'ell comprà e reebé.
N'Arnau de Capdevila, vehín de Penàguila, és condempnat en donar e en
pagar, sotz pena del quart, a
d'ací a la primeravinent festa de sent Johan, dins en la vila de Cocentaina
per Johan d'Aliaga, qui aquells devia al dit Domingo Terraça.
En Jacme Solzina e P[ere] Ponç, cascun per lo tot, són condapnats en pagar,
sots pena del quart, a
la primeravinent festa de sent Michel de setembre, e renuncien a
dies de corre lurs béns e movents.
Peres s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
En Guillem de Casteló, vey de Biar, e en Berenguer Despug, vey de Alfofara,
cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a
Clarmont
rahon de draps.
Clarmont féu lo rereclam de
per pagat del dit deute.
En Bertomeu de Fontz és condempnat en donar e en pagar, sotz pena del
quart, a
de València d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria del mes d'agost.
Dona Òria, muler que fo d'en Bernat de Maians, és condempnada en dar e en
pagar a na Marina, muler, que fo d'en Guillem Marí, quaranta e
València d'aquí a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost, los quals li atorgà
deure en rahó d'aquells que ella pagà a
Pere de Castalla, vey de Cocentaina és condempnat en dar e pagar a
Cepiello, notari, treens e dotze sous vuit diners de reals d'aquí en la primeravinent
festa de sent Michel del mes de setembre, los quals li atorgà e confessà deure
ab carta pública feyta per mà d'en Guerau de Toroelles, notari de Cocentaina, segons
que en aquella és contengut.
s'atorgà per pagat de tot lo dit deute.
Francesch Abat e en Domingo Cepillo, notari, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, sots pena del quart, a
confessen deure ab carta pública, per rahon de draps que
a obs de sa germana. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primeravinent
festa de sent Michel del mes de setembre.
Calandri féu lo rereclam dels dits condampnats de tot lo dit deute.
En Ferrando de Remollins, vehín de Planes, és condempnat en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a
de reals de València d'ací a la primeravinent festa de sent Michel del mes de setembre,
los quals li confessa deure ab carta pública feita per mà d'en Domingo
Cepillo, notari de Cocentaina.
En P[ere] Pelicer, vey de Castalla, e Domingo Payví, cascun per lo tot, són
condampnats en pagar, sots pena del quart, a Hamet Pescuyal
primeravinent festa de sancta Maria d'agost per rahon d'un kafís de forment.
E el dit P[ere] Pelicer promès gardar de dan lo dit Domingo Payví de la dita
fermanceria, e obligà sí e tots sos béns.
Hamet Pescuyal e en G[uillem] de Castalla, ensemps e cascun per lo
tot, són condampnats, en pena del quart, en pagar a Martín Sanches de Laguària
e a Mahomat Aben Foto huy_cents vint sous de reals de València, los quals li
confessen deure per rahon del delme de Penàguila que d'éls comprà lo dit Hamet.
Los quals li prometen donar, la meytat en la primeravinent festa de Nadal de
Nostre Seynor, e l'altra meytat d'ací a la primeravinent festa de Resurrecció de
Nostre Seynor. E renuncien a
féu reeclam de
Mahomat Abenfoto s'atorgaren per pagats de tot lo dit deute.
Present Bernat Claver, Hamet Amperolén.
En Berenguer Despug, vey de Alfofara, és condampnat en pagar, sots pena del
quart, a Celim Aben Celim, moro del raval de Cocentaina,
primervinents.
Present testimoni Çaat Abenadela.
Na Pasquala, muler que fo d'en Exemén de Verdejo, e Jacme Segura, cascun
per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a
vey de Cocentaina, cinquanta sous de reals per los quals li entraren d[e]utors
e pagadors per Faquem Albayrení per rahon d'un ase que d'él conprà la dita na
Pasquala. Pagar d'ací a la primeravinent festa de
novembre.
deute.
Abdel·là Huarat Axnay e Mahomat Huarat Axnay, fill seu, cascun per lo tot,
són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
de València d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
Bascem Aben Aziza, laurador de Penela, és condampnat en pagar, sots pena
del quart, a Guillem Ferriol, vey de Cocentaina, set faneques de forment de
bo, e de bel e de reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent festa de
sancta Maria d'agost.
P[ere] Gayet és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
rector de la esglea de Castalla,
d'en Vilafermosa, vey de Castalla, qui aquels lexà a obs de
la esg[lea] de Castalla, les quals li promet pagar d'ací a la primeravinent festa de
sent Michel de setembre.
En F[errer] d'Alòs, vey d'Alcoy, és condampnat, sots pena del quart, en pagar
a Celim Aben Celim, moro del raval de Cocentaina,
bo, e de bel e de reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent festa de
sancta Maria d'agost.
En F[errer] d'Alòs, vey d'Alcoy, és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Guillem Solzina, vey de Cocentaina, tres kafissos e mig de forment de bo, e
de bel e de reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent festa de sent
Michel del mes de setembre.
En F[errer] d'Alòs, vey d'Alcoy, és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
G[uillem] Solzina, vey de Cocentaina,
e de reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent festa de sent Michel
de setembre.
En Quilez de Terol e Pasqual de Vall d'Anzebro, veïns de Xixona, cascun d'ells
per lo tot, són condempnats, en pena del quart, en dar e en pagar a
draper de Cocentaina,
festa de sent Michel de setembre.
En Domingo Cepillo, notari, és condampnat en donar e en pagar a
Peris, rector de la església de Penàguila, percurador d'en Marcho d'Alcobas,
sous de reals los quals li deu per rahó d'un cup e de dues botes e de degum de
botes que d'él conprà per lo dit preu, d'ací a sancta Maria d'agost primeravinent,
sotz pena del quart.
d'Alcobas atorgà
En Johan Desmàs és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Sesglea
En Bernat de Clarmont, marmessor del testament d'en A[rnau] de Sérvoles,
és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
los quals li confessa deure per rahon de lexa qual dit A[rnau] féu e lexà a na
Ramona, muler sua. Pagar dins
Bernat.
deute.
En Johan Fuster és condapnat en donar, sots pena del quart, a
Clarmont, marmessor del testament d'en A[rnau] de Sérvoles, unes portes d'amplària
de
dies primervinents.
En Jacme Solcina, vehin de Penàguila, és condempnat en donar e en pagar, sotz
pena del quart, a
festa de sancta Maria del mes d'agost,
li confessa deure per raon d'un pleit que li rahonà contra en Lorenz Busquet.
de
En P[ere] Durana és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Sesglea cinquanta sous de reals romanents a sí a pagar de la fermanceria del rocí
d'en Calderó, d'ací a dos mesos primervinents.
En Guillem de Guardiola e Michel Figuera e Domingo Picó, veïns d'Alcoy,
quascun d'ells per lo tot, són condepnats en dar e en pagar, sots pena del quart, a
Alí Albarbaruç en vint e
d'ell compraren, e aquells li prometen pagar d'ací a la primeravinent festa de senta
Maria d'agost.
En Johan de Campos e Michel Figuera, veïns d'Alcoy, cascun d'ells per lo tot, són
condempnats en dar e en pagar, sots pena del quart, a
pagar d'ací a la primeravinent festa de senta Maria d'agost.
del dit deute.
Eymerich F[errer] és condampnat en pagar, sots pena del quart, a G[uillem]
d'Apiera una rova e miga d'oli de bo e de reebent dins
En Ponç Guerau, vey de Cocentaina, és condampnat en pagar, sots pena
del quart, a Hamet Pescuynal trenta
de València per r[a]hon d'un quintal meyns
rahon de
primervinents.
Guarcia Sanches, vey de Gorga, e en Jacme Solzina, vey de Penàguila,
cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a Martín
Sanches de Lagària, vey d'Almudayna, sicents sous de reals de València per rahon
del delme de Carbonera que d'él compraren, segons que
és contengut, los quals li prometen pagar, la meytat en la primeravinent festa de
Nadal de Nostre Seynor, e l'altra meytat en la primeravinent festa de Pasqua Florida,
e renuncien a
quals éls poguesen alarguar de pagar lo dit deute.
s'atorgà per pagat de tot lo dit deute.
Bernat Celer, testimoni, jurà, e com fos interogat si sab que aquel anel d'argent del qual ha moguda demanda P[ere] de Castalla contra Feliu de Talavera,
la pedra del qual diu lo dit P[ere] que és savil hó matist, si és del dit P[ere]
ni si fo seu, dix el testimoni que si veya l'anel que
dita pedra, vist e mostrat, dix ell, dit testimoni, que aquel per aquel él, testimoni,
lo vené al dit P[ere] de Castalla ab
més, e donà
bé
Interrogat la pedra del dit anel si és ni sab que sia safil o matist, dix él, testimoni,
que no sab ni conex que sia matist hó safil, mas bé sab e conex
que aquel per aquel ab aquela pedra metexa que li vené és aquell e la dita pedra.
Interrogat si sab que
Interrogat si sap que
que no.
Na Barcelona Fustera, testimoni, jurà, e com fos interogada, dix ela, testimoni,
que aquel anel lo qual li fo mostrat per la justícia, ela, testimoni, lo liurà a
vendre a Bernat Celer ab
aquel per aquel ab aquela pedra metexa és lo dit anel. No sab ela, testimoni, lo dit
P[ere] si
és lo dit anel. Interrogada la dita pedra si és safil hó matist, dix ela, testimoni,
que no u sap, que no u conex, levat aytant que creu que sia matist, per ço com
vegada lo mostrà el testimoni a
quant temps pot aver que
creu que aurà
Na Guillema, muler que fo d'en Cir Guillem, testimoni, jurà, e com fos interrogada,
dix ella, testimoni, que no y sabia res, que no li serie que
Interrogada de corrupció etc., dix que no.
Na Cerverona, muler que fo d'en Jacme Cepillo, és condapnada en pagar,
sots pena del quart, a Guerau de Cardona,
d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de setembre.
En Sancho Bolas e Domingo Pérez, veïns de Cocentaina, cascun d'éls per
lo tot, són condepnats en dar e en pagar, sots pena del quart, a
quatorze sous e mig los quals li confessen deure per rahó d'un porc que
d'él compraren, e aquells li prometen pagar d'ací a la primeravinent festa de sent
Michel de setembre.
Arnau Rul, vey de Tàrbena, és condapnat en pagar, sots pena del quart,
a
comprà, los quals li promet pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de
setempbre.
dit deute.
Arna[u] Rul, vey de Tàrbena, és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Bernat de Clarmont trenta quatre sous e mig per rahon de draps que
Royo, vey de Tàrbena, dels quals diners e del deute que deu lo dit A[rnau]
Rul hi à carta feyta per mà d'en Guerau Escrivà. Los quals
promet pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de setembre.
féu rereclam del dit deute.
Bernat de Prades e sa muller, na Guayna, cascun per lo tot, són condapnats en
pagar, sots pena del quart, a
quals li confessen deure ab carta pública. Los quals li prometen donar e pagar de
la primeravinent festa de Nadal de Nostre Seynor en
ipsa iuravit etc.
Testes
En P[ere] Lenda e Gill Martíneç d'Ayvar, cascun per lo tot, són condapnats
per la justícia en donar e en pagar, sots pena del quart, a
vey d'Alcoy, mill sous de reals de València los quals li confessen deure ab
carta pública feyta per mà d'en Domingo Cepillo, notari públic de Cocentaina.
Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Luch
del mes de octubre primervinent, e renuncien a
de asignar béns a corre e a vendre, e a tot altre dret per lo qual éls poguesen alargar
de pagar lo dit deute oltra lo dit terme.
féu rereclam dels mill sous al dit en Gill Martíneç, salvu e retengut, e protestat a
sí tot son dret qu'él que pugue fer rereclam del dit P[ere] Lenda totavia qu'él
se vulla entrò sia pagat.
En Matheu de Calatayub, vey de Perpunchén, e Bernat de Cesgleia, vey de
C[ocentaina], cascun d'éls per lo tot, són condapnats en donar e en pagar a
Garcia Valero, sots pena del quart, en quaranta sous de reals de València per rahó
d'un asse que d'él compraren, e aquells li prometen pagar d'ací a la primeravinent
festa de sent Michel de setembre.
Garcia de Rocafort e en Guillem d'Ainsa, cascun d'éls per lo tot, són condepnats
en dar e en pagar, sots pena del quart, a
reals de València, los quals li deuen per rahó d'una somera que d'ell compraren,
d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de setembre.
Valero féu rereclam de
En Bernat Cesgleia és condepmnat en donar e en pagar, sots pena del quart,
a
d'ací a un mes primervinent.
En Bertolomeu Vicent, veín de Cocentaina, és condepnat en dar e en pagar,
sots pena del quart, a
meins
un [mes] primervinent.
Domingo Pena e en Guerau Bleda, veïns d'Alcoy, cascun d'éls per lo tot,
són condepnats per la justícia en donar e
de Cocentaina, sots pena del quart,
per rahon de draps, e aquells li prometen pagar d'ací a la primeravinent festa
de sent Michel de setembre.
Mahomat Aben Farag Aborrage, correger, e Mahomat Aben Homar, alamín
del raval de Cocentaina, cascun per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del
quart, a
los quals entrà dator e plan paguador per en Domingo Garcia, vey de Sogorb, a
qui
Tomàs Romeu és condapnat en pagar, sots pena del quart, a P[ere] de
Me[ola], vey d'Albayda, cent
primervinent, e
primervinents, e renuncia a
seents, e a tot altre dret per lo qual ho pogués alargar de pagar.
féu rereclam de
Março Ruvio és condampnat en pagar, sots pena del quart, a Abdulaciç
Abenayet en pagar-li, dins
bel e de reebent a corrent.
P[ere] Mas e sa muler n'Alicsén, veyns de Benilup, cascun per lo tot, són
co[n]dapnats en pagar, sots pena del quart, a
és
d'ací a la primeravinent festa de Nadal de Nostre Seynor.
Johan de Porroy és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Vidal, maestre de la obra de la Seu de València,
deure per rahon d'entrada d'un ort que d'él près a sens en los orts de la Costa de Cocentaina. Pagar d'ací a la primeravinent festa de
moro del raval de Cocentaina, nou kafissos de forment de bo, e de bel e de
reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent festa de Nadal de Nostre
Seynor.
Lo dit Cilim Abencilim s'atorgà per pagat del damunt dit deute,
millesimo
Testis
Bernat Antolí és condapnat, sots pena del quart, en pagar, a
Limiynana cent vint sis sous de reals los quals li confessa deure ab carta pública
feyta per mà de Domingo Cepillo, notari, los quals li promet donar e pagar d'ací
a
de Lyminana s'à
Guillem d'Aynssa e sa muler, na Domenga, cascun per lo tot, són condapnats en
pagar, sots pena del quart, a Tomàs Martíneç hó Bernat Pereló, percurador seu,
d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria de setem[b]re
de reals de València.
del damunt dit deute.
En Simon Venrrel és condapmnat en pagar, sots pena del quart, a
de Clarmont
Clarmont s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
En Bartomeu de Fonts es condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Tort, vey de Planes, un kafís e mig de forment de bo, de bel e de reebent, a mesura
de València, d'ací a la primera festa de Carnestoltes de Quaresma.
rereclam del dit en Bartomeu de un cafís e mig de forment.
En P[ere] de Juseu, vey de Penàguila, és condapnat en pagar, sots pena del
quart, a
festa de sent Michel del mes de setembre,
Bertran de Lavayna e Sancho Martíneç d'Oblites, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, sots pena del quart, a
reals de València los quals li confessen deure ab carta pública feyta per mà de Domingo
Cepillo, notari de Cocentaina. Los quals li prometen donar e pagar d'ací
a la primeravinent festa de Carnestoltes de Quaresma, e renuncien a
dies de asignar e de corre lurs béns mov[ent]s e seents.
Ferran Xeméneç és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Gui, vey de Xàtiva, absent, e a
cent sous de reals de València per rahon d'un rocí que
d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de setembre.
Çaat A[...]rray e Çaat Açraubal e Hamet Aben Cayt, moros del raval de
Cocentaina, cascun per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
Ferrer de Vilabertran, vey d'Alcoy, doents sous de reals de València los quals li
confessen deure ab carta pública. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la
primeravinent festa de Carnestoltes de Quaresma.
Hubequer Alguezí.
Hon nós, en Guillem Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda d'en Johan
Martíneç de Deça e la resposta feyta a
d'en Martín Pèriç de Deça; vists encara los testimonis e les cartes treytes en prova
per la part d'en Johan Martíneç e totes les excepcions, defenssions, al·legacions
les quals la
pleyt, aüt consel de savis, Déus avé[n] davant [nostr]es uls, seens a manera de jutge,
com a nós sia cert, axí per cartes com per testimonis donats en prova per la
part del dit en Johan Martíneç, aquel en Johan Martíneç aver bé e suficientment
fundada e provada sa entenció e sa demanda, per ço, no contrastan les rahons e
les excepcions e deffenssions per lo dit en Bernat de Bas, tudor sobredit, possa des,
com no age loch en aquest cas, sentencialment jutjam al dit en Johan Martíneç
la meytat del preu que del heretament en la demanda del dit en Johan Martíneç
afrontat és, aüt paguadora al dit en Johan Martíneç, axí com a cosa sua a él pertayent,
abatuts primerament de la meytat del dit preu
Martíneç à confessat clarament sí aver aüts e reebuts per
era per rahon dels dits
Ramon de Pala, qui ladoncs era alcayt de Perpunchén, e abatuts encara
de la meytat del preu del dit heretament per rahon de dues sorts de terra del dit
heretament, les quals aquel en Johan Martíneç vené a na Granada per
sous damunt dits, segons qu'él ha confesat en aquest present pleyt clarament.
Encara sentencialment condepnam lo damunt dit tudor en desemparar
al dit Johan Martíneç la meytat del preu del heretament damunt dit, exceptats los
dels esplets de la meytat del dit heretament per lo dit en Johan Martíneç demanats,
com aquel en J[o]han Martíneç no age provada neguna certa quantitat dels
fruyts ni dels esplets damunt dits.
Bernat de Claver e molts en cort estants.
E el dit en Johan Martíneç reeb la dita sentència en aytant com fa per ell.
En Ponç Guerau és condapnat en pagar, sots pena del quart, per la justícia
a
Encontinent lo dit en P[ere] de Cantarel féu rereclam del dit deute si al dit
dia no ha paguat.
En Sancho Bolea és condampnat, sots pena del quart, en pagar a
Çagàrdia, percurador del noble seynor en Roger de Lòria, quatre_cents quaranta
e cinch sous de reals de València dins
en Bernat de Clarmont e en Guerau Calandri, per ço com aquesta condapmnació
té ya escrita en [aque]st libre matex, en lo calanarii que om diu
En Bernat Duran e en Ramon Duran, vey[n]s d'Alcoy, cascun per lo tot, són
condapnats en pagar, sots pena del quart,
Ramon Duran e Bernat Duran, veyns d'Alcoy, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, sots pena del quart, a
En Johan Pereló és condampnat en pagar, sots pena del quart, a Pasqual Alegre
cinquanta sous de reals de València d'ací a
dies e a
A[rnau] Bover, d'Alcoy, e Salvador Beneyto, d'Onil, cascun per lo tot, són
condapnatz en pagar, sots pena del quart, a
sous e mig, ço és
primeravinent festa de sent M[ichel] de septembre.
Esteve Sanches és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Clarmont
Clarmont s'à
G[uillem] d'Aynssa és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
percurador d'en Berenguer de Fluvià, draper de Xàtiva,
d'ací a dos mesos primervinents.
tot lo dit diner.
Sancho Bolea és condapnat, sots pena del quart, a
meses primervinents.
rere[clam] del dit mil·ler e mig de teules.
Bernat de Clarmont, testimoni, jurà, e com fos interrogat etc., dix que no
sabia res per [ver]itat salvu que sab açò, que
na Nicolaua, fila sua, per muler, mas no sab quant li donà per dot; que
no sab ni és cert que
sos béns, ni que
hó no. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Guerau Calandri, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix él, testimoni,
que no y sab àls salvu aytant qu'él, testimoni, veu que
e veu que no usa bé ni aministra bé sos béns; qu'él, testimoni, veu que jugua
vol[e]nter si ha de què; quant al absentar, que sia absentat lo dit P[ere] Ponç
li dix que iria cerquar Anrrich, son cuyant; e sab que
li donà sa fila per muler. Si li fa sos obs hó no, no u sab, e no li so[ne] ço que li
donà per dot d'ela. Interrogat etc. dix que no.
P[ere] de Castala, testimoni, jurà, e com fos interrogat etc. dix e perseverà
en totes coses e per [to]tes axí com lo dit en Guerau Calandri en son dit.
En P[ere] de Golmés, testimoni, jurà, e com fos interrogat etc. dix que no
sabia res salvu açò, que sab qu'en Bernat de Bas li donà sa fila, na Nicolaua, per
muler; no sab ni li sone quant li donà per dot ab aquela. Interrogat si sap qual
dit P[ere] [Po]nç se sia feyt pobre, dix que no u sab, que anc no veé qu'él se feés
pobre ni que renunciàs a sos béns. Interrogat si lo dit P[ere] Ponç ús mal de sos
béns, dix que sí, que no veu que aja res, ni que li romangra res quan sa muler
n'agués [l]evat son dret. Interrogat si sab que no faça sos obs a sa muler ni a sa
fila, dix que no u sab, sinó aytant que veu que la dita muler sua e sa fila que
[...] tots d[i]es a menj[a]r a casa de son pare; si menja de ço de son pare hó de
son marit, no u sab. Interrogat si sab que
no u sab, salvu açò: que oy dir que
Marco d'Alcobaç és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
de Torr[o]eles, notari, e a
kafissos de forment de bo, e de bel e de reebent, a mesura de València, d'ací a la
primeravinent festa de sent Michel del mes de setembre, los quals los confessa
deure per rahon d'avocació per rahon de Gonçalbelo, nebot seu.
en Domingo Cepillo s'atorguaren per pagats de tot lo dit deute del dit en Marco.
A[rnau] Lorenç e G[uillem] Bernat, veyns de Beniphalim, e en Jac[me]
Fuster, cascun per lo tot, són condapmnats en pagar, sots pena del quart, a
R[amon] de Calçareyns cinch kafissos e cinch faneques de forment de bo, e de
bel e de reebent, a mesura de València, hó
forment d'[ací] a la primeravinent festa de Resurrecció de Nostre Seynor, qual
més vula lo dit en R[amon].
s'atorguà per pagat del dit deute.
Romeu Giner, vey de Penàguila, és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Bernat Martí, tres kafissos e tres barcelles de forment d'ací a la primeravinent festa
de Nadal de Nostre Seynor.
s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
P[ere] d[e] Michel de Bayelo, vey de Xixona, e Michel d[e] Terol, cascun per
lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
d'ací a la primeravinent festa de sent Michel de setembre, mig kafís de forment de bo, e de bel e de reebent, a mesura de València.
Marco d'Alcobaç és condapnat en pagar, sots pena del quart, a na Berenguera, fila
que fo d'en Andreu de Suau, cinquanta sous de reals d'ací a la primeravinent
festa de sent Michel de setembre, los quals li confessa deure per rahó de la absolució
qu'ela féu a Gonçalbelo, fill d'en Domingo Navarro, e açò jura at[e]ndre e
complir lo dit en Marco.
percurador de la dita na Berenguera s'atorguà per pagat del dit deute.
Present testimoni en P[ere] de Golmés.
Fo reebuda confessió de Michel Jordà sobre la denunciació feyta per Hamet
Alconfridí, moro est[ada]nt en l'Alcúdia, lo qual dix, per lo sagrament que
feyt avia, que él no avia feyt lo dit crim, ladronicii hó maleficii el qual era estat
denunciat, ni u volgra aver esayat de fer per res. Fo demanat per què era anat a
l'Alcúdia. Dix que a dop[...] se
cerró avia jaquit en casa d'en P[ere] Capcir, h[osta]ler, e si lo dit maleficii volgués
fer no jaquira ses armes en l'ostall, e que anàs emblar en l'Alcúdia ni là on o
agués en cor, ço que no avia, no u ensajara a aytal hora.
Per aquests testimonis entén provar Hamet Alconfridí, ço és a saber per
Abraym Alphamení, e per Hubequer Alcalpí, e per Fiç, e per Çaat Albayrení, e
Jucef Aben Phandela e per Mahomat Huarat De[...]yt, e per R[amon] Antolí, e
per
Abraym Alphamení, testimoni, jurà segons sa çunya, lo qual dix que dimarts
present passat él, testimoni, e altres moros estaven en l'alquaria de l'Alcúdia
a ora de migdia e oyren cridar a moros "via fora", que ladres hi avia, e él, testimoni
isqué y trobaren lo dit Michel Jordà que s'entrà per lo paniç d'en Bernat
de Bas que ha en l'Alcúdia, e axí com se n'entrà jaquí
testimoni, ab los altres moros trobaren la dita r[o]ba en lo dit paniç e [lo] dit
macip en la dita céquia. Àls no y sap. Interrogat de corupció etc.
Hubequer Alcalpí, testimoni, jurà, e dix [ta]ntes coses e per [to]tes axí com
lo dit Abraym Alphamení etc. Interrogat de corupció etc., dix que no.
Fiç Aben Farag, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix en totes [cose]s e
per totes axí com lo dit Abraym Alphamemí etc. Interrogat etc., dix que no.
Bernat Celer, testimoni, jurá e dix que no y sabia res, salvu que açò qu'él
anava a Agres e quan fo al Fontanela oy "via fora" a Alcúdia, e anà y e trobà que
los moros de l'Alcúdia avien pres lo dit macip, e manaren-li que
près-lo e amenà
E fo asignat dia al dit Hamet que donàs testimoni dins
Monçó de la Mosça, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que él, testimoni,
que huy ha
Domingo Payví, e na Pasquala, muler d'en Sancho Bolea, se contenien e
davant les cases de Marco d'Alcobaç, e vee e oy que la dita na Guillema cridà
e dix a la dita na Pasquala:
—"Puta baguasa", més de
la dita na Pasquala, e axí él, testimoni, quan açò ac oyt, partí-se
sab. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Bernat [...]au, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix él, testimoni, que
huy ha
d'en Domingo Payví, ab la muler d'en Sancho Bolea, ço és na Pasquala, e oy él,
testimoni, que la dita na Guillema cridà a la dita na Pasquala:
—"Puta bagassa" de
muler d'en Sancho Bolea, no que
levà de sa porta. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Marquelo Cepillo, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix él, testimoni, que huy ha
Payví, e na Pasquala, muler d'en Sancho Bolea, se baralaven davant les cases d'en
Marco d'Alcobàs, [e] veé [e] oy que la dita na Guillema cridà a la dita na Pasquala
més de
Pasquala. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Sancho de Mo[n]tón, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que
huy à
baralava ab na Pasquala, muler d'en Sancho Bolea, e la dita na Guillema cridà a la
dita na Pasquala, de
—"Baguasa, endiudada de maridats".
Interrogat de corupció etc., dix que no.
Domingo Lópeç és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
vey de Cocentaina, setze sous e mig de reals de València, los quals el dit Tomàs
pagà per ell a la muler d'en Sancho Carnicer, defunt, veyna de Otinyén. Los
quals li promet [pa]gar d'ací a
romanents a pagar del damunt dit deute.
En Berenguer Despug, vey e ha[bi]tador de Alfafara, terme de Bocayrén, és
condampnat en pagar, sots pena del q[ua]rt, a
cinc_cents quaranta_cinch sous de reals los quals li confessa deure ab carta
[pú]blica feyta per mà d'en Domingo Cepillo, notari de Cocentaina. Los quals li
promet do[nar] e pagar, ço és la meytat d'ací a la primeravinent festa de N[a]
dal, e l'altra meytat d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn; e renúncia
a
per pagat del dit deute.
Martín Cerdà e Michel Cerdà, veyns de Beniphalim, cascun per lo tot, són
condapnats en pagar, sots pena del quart, a
de reals per rahon de préstec. Pagar de la primeravinent festa de sent Michel
del mes de setembre en
Fuster s'atorgà per pagat del dit deute.
P[ere] de Pujaçons, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix él, testimoni, que
aquel dia que la muler de Domingo Payví se baralava ab la muler d'en Sancho
Bolea él, testimoni, veé e oy e present fo que la dita muler del dit Domingo
Payví, per nom na Guillema, cridà a na Pasquala, muler del dit Sancho Bolea:
—"Puta, baguasa, que tú vo[l]s fer matar ton marit".
E açò li dix e li cridà dues veguades. Interrogat de [co]rupció etc., dix que
no. Interrogat de temps, dix que diluns que passa de
Domingo Péreç, carnicer, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix qu'él,
testimoni, veé e oy e fo present que diluns present passat ac
muler d'en Domingo Payví, cridà e dix a na Pasqu[al]a, muler d'en Sancho
Bolea, davant les cases d'en Marco d'Alcobaç:
—"Puta, baguasa, endiudada de mari[da]ts".
Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Guerau Calandri és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
Parent, vey d'Alcoy, doents sous de reals de València d'ací a la primeravinent
festa
d'aquel deute qu'él, e n'Exemén Çabata e Exemén Martínez, li deuen ab
carta pública.
Eymerich F[errer] e en Bernat de Clarmont, cascun per lo tot, són condampn[at]z
per la just[ícia] en donar e en pagar, en pena del quart, a Mahomat
Abe Aex, nebot de Hamet Pescuynal, nou kafissos de forment de bò, e de bel e
de reebent, a mesura de València, los quals li prometen donar e pagar d'ací al primer
dia del mes de giner primervinent.
percurador de Mahomat Aben Aex, s'atorgà per pagat del dit deute.
En P[ere] de Golmés és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
de Sancta Línea, percurador d'en Domingo Codo, draper de Xàtiva,
sous
pleyt de Março.
Bernat de Sesglea e Tomàs Romeu, cascun per lo tot, són condapna[t]s en pagar,
sots pena del quart, a Bonanat de Palau
Pasqua de Resurrecció de nosre S[e]ynor.
Johan de Cabanabona és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Despalau quaranta sous de reals de València per los quals li entrà dator e plan p[a]guador per en P[ere] Michel. Los quals li promet donar e pagar [d'][a]cí a la primeravinent
festa de sent Michel del mes de setembre.
s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
E[n] [Do]mingo Cepillo, notari de Cocentaina, cascun per lo tot, són cond[ampnats].
En Domingo Cepillo, notari, e Mahomat Huarat Neffa, alamín de Travadel, ensemps
e cascun per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
Çagàrdia, cinch_cents huytanta_tres sous quatre diners de reals de València, los
quals li confessen deure ab carta pública feyta per mà d'en Giner Rabasça, notari
públic de València, segons que en aquela és contengut. Los quals li prometen donar
[e] pagar d'ací a
En Ponç d'Arbequa, veeyn de Penàguila, és condampnat en donar e en
pagar, en pena del quart, a
de reals de València los quals li confesa deure per rahon de draps que d'él conprà.
Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Carnestoltes primers[vin]ents.
[...] dóna Guerau de Torroeles, percurador substituït d'en Jacme Çagàrdia,
procurador de na Ramona, muler que fo d'en Ponç G[uillem] a fundar son enteniment.
En Guillem de Castalla, testimoni, jurà, e com fos interrogat sobre totes e
sengles interrogacions, dix que no y sabia àls salvu açò, que sab qual dit en Ponç
G[uillem], quan morí, no jaquí fil ni fila de leal cònjugi, e oy dir que quan la dita
demanda fo moguda, qual dit en Bernat Colomet tenia e posseya la dita alqueria
apel·lada Penela, [e] encara que sab que la dita alquaria, duran lo matrimoni entre
lo dit en [P]onç G[uillem] e la dita na Ramona, era del dit en Ponç G[uillem], e
aquela li veya tenir e poseyr. Interrogat de més, dix que no y sab àls. Interogat de
corrupció etc., dix que no. Ferran Ximéneç, testimoni, jurà, e com fos [i]nterrogat sobre totes e sengles
interroga[cio]ns, dix que no y sabi[a] àls salvu açò, que
quan morí, no jaquí fill ni fila [de] [leal] còn[jugi] que [...]. Interrogat de més, dix
que no y sab àls.
En Bernat Soler, testimoni, jurà, e com fos.
En Bernat Despug, testimoni, jurà, e com fos interrogat sobre totes e sengles
interrogacions, dix que no y sabia res d'aquel temps que
dita terra, [l]a li traya venal e la li dava de
preu, dix que no u sab. Interrogat de [c]orrupció etc., dix que no.
Guillem Ferriol, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia res
le[va]t açò que oy dir que
[...]
[...] Jacme Martí del genre del dit Jacme del Bosch per
seynal, e açò oy dir al dit Jacme. Quant és l'enguan ol[t]ra la mey[tat] del just preu,
él no y sab res, mas él, testimoni, no y donara sinó de
e ab [...] que degués valer, e no pus. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Hamet Alconfridí comparech en cort, e la justícia dix e requerí al dit Hamet, en
presència dels jurats e del alamín e de Hamet Pescuynal e de Celim Aben Cilim, si
avia n[e] volia més testimonis donar, ni si sabia alcunes presumpcions. Dix que no.
E encontinent la justícia, aüt acort e consel dels jurats e dels bons hòmens,
e esgardat fur de València, absolvé e gità de la presó lo dit Michel Jordà.
Presents los jurats e l'alamí e Hamet Pescuynal e Çalim Aben Cilim.
Jacme Martí, testimoni, jurà, e com fos interrogat sobre totes e sengles interrogacions,
[dix] él, testimoni, que no y sabia àls, salvu qu'él, testimoni, abans
que
del dit Jacme del Bosch per
genre del dit Jacme [...] venre sa muler, e que li feesen la carta de la venda, e
que li feesen la carta de la venda e él que li paguàs. E el dit [...], quan ho sabé,
anà-se
sous, que més valia qu'él l'augués, e axí desféu la venda a él, testimoni, e venàla
al dit Jacme per
Domingo d'Aler, testimoni, jurà, e com fos interrogat etc., dix él, testimoni, que
no y sabia àls salvu açò, que segons sa conciència la dita terra e viyna no valia en
aquela que
la comprà, mas podia valer, segons sa conexença, de
sous. E oy dir él, testimoni, en aquela sahó, que Jacme Martí l'avia comprada
del genr[e] del dit Jac[me] del Bosch per
ho sabé, abans que la carta de la venda fos feyta, desféu la venda e comprà-la él
metex. Interrogat de corupció etc., dix que no.
Dona Òria, muler que fo d'en Martín Ximéneç de Soraure, e en G[u]erau Calandri,
cascun per lo tot, són condempnats en pagar, sots pena del quart, a Arnau
de Tous e a P[ere] de Tou[s], frare seu, treents sous de reals de València los quals
li confessen deure ab carta pública feyta per mà de Domingo Cepillo, notari, los
quals li prometen donar e pagar de l[a] primeravinent festa de Nadal de Nostre
Seynor en dos ans ladoncs primervinents, e renuncien a
corre lurs béns movents e seents [e] de asignar.
En Ramon de Monlor, veyn d'Alcoy, és co[n]dapnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
mig per rahon de draps que d'él conprà, los quals li promet donar e paga[r] d'ací
[...] [ve]nidora festa de
[...] Ferrer, veheyn de Cocentaina, és condapnat en donar e en pagar, en
pena del quart, a Mahomat Aben Phacap, moro del raval de Cocentaina,
sous per rahon de
primer dia de gener primervinent.
En Ferrer del Os e en Jacme Jofré, veheyns d'Alcoy, ensems e cascun d'éls per
lo tot, són condampnats en donar e en pagar, [sots] pena del quart a
de Clarmont, draper de Cocentaina,
prometem donar e pagar dins en Cocentaina d'ací a sent Michel primervinent.
La qual venema nós prometem donar en Cocentaina franc e quite.
En Be[rt]omeu Miró e en P[ere] Miró, frare seu, e en Jacme Jofré e en Martín
Tapioles, cascun d'éls per lo [to]t, són condampnatz en donar e en pagar a
Domingo Cepillo, notari públic de Cocentània, quinze kafissos e mig de forment
de bo, e de bel e de reeb[e]nt d'ací a Carnestoltes primeresvinens, en pena del
qua[r]t, o
ell vendrà [m]és lo seu, romanent a diners manvés qualque ell, en Domingo, més
vula. E juraren totz [no] venir contra sobre [...]
En Bertomeu Çaragosà és condampnat en donà e en pagar, en pena del
quart, a
promet donar e pagar d'ací a
En Ramon de l'Oró, veheyn d'Alcoy, és condampnat en donar e pagar,
en pena del quart, a
per rahon de draps que d'él conprà, los quals li promet donar e pagar d'ací a sent
Michel del mes de setembre primervinent.
En Romeu Siurana, veheyn d'Alcoy, és condapnat en donar e en pagar, en pena
del quart, a
e mig de reals de València, los quals li confesa deure per rahon de draps que
d'él comprà. Los quals li promet donar e pagar d'ací a
En Bertholomeu de Nosset e Matheu de Segura, vehins de Penàguila, cascun per
lo tot, són condempnatz, sotz pena del quart, en donar e en pagar a
Cepillo no[tari] de Cocentaina, d'ací a la primeravinent festa de
En Bernat de Sérvoles, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia àls
s[a]lvu açò, que en [a]quela sahó que
P[ere] Garcia, que no valia [...] meytat dels
[é]l, testimoni, no y donara
Jacme del Bosch per les carreres e per les p[...] que
de una viyna que avia comprada de son genre per [...], avia aüts del dit P[ere]
Garcia
Johan de Cabanabona, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no
sabia àls salvu que oy dir al dit Jacme del Bosch que avia venuda la dita terra al
dit P[ere] Garcia per
de corupció etc., dix que no.
En Guerau Calandri, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia res
salvu açò, que
leal cònjutge qu'él, testimoni, sabés, e encara que sab que
afronta ab lo terme de Penàguila, e ab l'alquaria d'Alguar e ab lo riu. Interrogat
de corupció etc., dix que no. En P[ere] de Golmés, testimoni, jurà, e com fos interrogat si la dita dona na
Ramona avia sobre los béns del dit en Ponç G[uillem], entre dot e crex,
l'alquaria de Penela per frare R[amon] Guillem, dix que oy u dir. Ítem, interrogat
si sab que al dit en Ponç G[uillem] fo substituït per son pare, lo dit frare
R[amon] G[uillem], ço és a saber, que si lo dit en Ponç G[uillem] [morí]s sens
fills de leal cònjugi, que tornasen los béns al dit frare R[amon] G[uillem], qui
adoncs no ere frare, dix que oy u dir.
Ítem, com fos interrogat si lo dia que
fils de leal cònjugi, dix que no, qu'él, testimoni, sabés. Ítem, interrogat si sab
que tots los béns del dit en Ponç G[uillem] agués e reebés lo dit frare R[amon]
G[uillem], e aqueles terres hó partida d'aqueles, dix que bé sab, e veé que
tots quants n'avia en Cocentaina lo dit en Ponç G[uillem], mas no veé ni sab él,
testimoni, que gens ne venés lo dit frare R[amon] G[uillem].
Ítem, interrogat si sab que lo dit en Bernat tragué en prova e en juhii lo
testament de lur pare e aquel féu registrar e
que sí. Ítem, interrogat si sab que
en Bernat Colomet tenia e poseya la dita alquaria duran lo matrimoni entre ell,
en Ponç G[uillem], e la dita na Ramona, si era del dit en Ponç G[uillem], dix que
sí, e la li veya tenir e poseyr. Ítem, interrogat si sab que la dita alquaria afronta
ab lo terme de Penàguila e ab l'alquaria d'Alguar e ab lo riu, dix que sí. Interrogat
de més, dix que n[o]
Domingo Cepillo, notari, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix en totes
coses e per totes axí com lo dit en Pere de Golmés, levat que dix que, segons
qu'él, testimoni, creu, lo dia que la dita demanda fo moguda, lo dit en Bernat
Colome[t] tenia e poseya la dita alquaria Penela, e açò
de la demanda e per lo kanelarii de la carta de la v[e]nda que féu lo dit en
Bernat Colomet a
en lo libre de la cort de [Co]centaina per la sua mà com intrav[a] en possessió e
s'enparava lo dit frare R[amon] G[uillem] de tots los béns que [...] en Pon[ç]
G[uillem] avia en Cocentaina; e encara dix él, testimoni, que lo dit testament hó
treslat d'aquel és escrit e registrat en los libres de la cort de Cocentaina. Interrogat
de corupció etc., dix que no.
En P[ere] F[errer] de Nules, vey de Penàguila, testimoni, jurà, e com fos interrogat
él si sab que la dita terra valla
sab, dix qu'él los hi farà donar a na Elicssén Desvilar, faén carta lo dit P[ere] Garcia
de venda e aseguran la dita venda. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En P[ere] F[errer] d'Anules és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
C[e]pillo, notari,
de Bolas. Los quals li promet donar e pagar dins
N'Alicssén Desvilar, testimoni, jurà, e com fos interrogada ella si sab que la dita
terra va[l]la
ella, testimoni, hi donà encontinent
venda e aseguran-la-li covinentment. Interrogada de corupció etc., dix que no.
[En] [Po]nç Guerau per la justícia en d[o]nar e en pagar, en pena del
quart, és condampnat a
forment de bel e de reebent, a mesura de València, lo qual li promet donar e paguar
d'ací
del dit en Ponç Guerau [de]
damunt dits.
En R[amon] Piquer, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que aquel dia que
Jacme del Bosch vené a P[ere] Garcia, piquer, aquela terra de què és entre ells
pleyt, él, testimoni, era migancer de les parts, enaxí que ço qu'él digués plien a
les parts que fos feyt, e axí él, testimoni, dix que P[ere] Garcia li
sous si li playa, e el dit P[ere] Garcia dix que li playa. Àls no y sab. Interrogat de
corupció etc., dix que no.
Domingo Calbet, barber, testimoni, jurà, e com fos interrogat él si sab
que la dita terra la qual vené lo dit Jacme del Bosch al dit P[ere] Garcia per
sous, si valia en aquela sahó [que] la [ven]é
sous, dix él, testimoni, que valia en aquela sahó
los li
sous al dit P[ere] Garcia faén él carta de venda. Interrogat de més, dix que no
sabia àls. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Jacme Olzina, vey de Penàguila, és condempnat en dar e pagar a Domingo
Cepello, no[tari] de Cocentaina, v[u]ytanta sous de reals de València
d'aquí en la primeravinent festa de senta Maria d'ag[o]st, los quals li [...] e
confessa deure ab carta pública per rahó d'una vaca ab sa filla. Los quals ell d'él
conprà e ell [...] aquelles reebé.
P[ere] Garcia és condampnat per la justícia e pagar, sots pena del quart, a
[J]acme del Bosch
deure en juhii.
Ponç de Castellsolit, veheyn de Cocentaina, és condapnat en donà e en
pagar, en pena del quart, a
mig los quals li promet donar e pagar d'ací a
les Pares, percurador d'en R[amon] de Clarmont en [e]st deute, s'atorgà per pagat
del damunt dit deute.
Ramon del Mur, vey de Muntesa, és condampnat en pagar, sots pena del
quart, a
reals de València d'ací a la primeravinent festa de
[q]uart, a Celim Aben Cilim, moro del raval de Cocentaina, tres kafissos e mig
de forment de bo, e de bel e de reebent, a mesura de València, d'ací a la primeravinent
festa de Carnestoltes de Quaresma.
Aben Cilim s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
Pere Ma[ta]
e miga [ro]va d'oly lo qual li promet donar e pagar d'ací a
Ubaquar Uarat Phinem e Phamet Aben Phaye.
Alfonso Martines e Guillem Alamanda, veyns de Penàguila, són condempnats,
cada un per lo tot, en dar e pagar a Domingo Cepello, notari, un cafís e mig
de forment de bo, e de bell e de reebent d'aquí a
kafís e mig el dit Alffonsso a ell vené e ell d'ell lo preu reebé.
En Bertran de Lavayna e Albert de Lavayna, fills d'en micer Albert de
Lavayna, ensemps e cascun per lo tot, són condapnats en donar e en pagar, en
pena del quart, al noble seynor en Roger de Lòria, absent, e a
procurador seu, present e reebent, quatorze míllia set_cents setanta sous de reals
de València los quals li confessen deure ab dues cartes públiques feytes per mà
d'en Giner Rabaça, notari de València, e ab
notari de Xàtiva, ab
notari públic de Cocentaina. Los quals
donar e pagar d'a[quí] a dos meses primersvinents e renuncien al beneficii de
movents e seents e a tot altre dret, lig, fur, costum, beneficii, ajuda, perquè [e]lls
contra les sobredites coses hó sengles poguesen contravenir revocar hó anul·lar.
E açò juraren sobre los Sents
condapnació són los
pena del quart en la cort de València. E el dit en Jacme reté-se
aquesta present condapnació, qu'él que pogués demanar los altres deutors hó
lurs béns qui ab los dits Albert e Bertran són ho fosen tenguts en lo dit deute, e
açò fos elecció sua.
Çagàrdia, procurador damunt dit, e en lo nom damunt dit féu rereclam de tot lo
dit deute dels damunt dits e de cascun d'aquels en aquesta manera, e com dit
à que sí, los damunt dits paguen tot lo damunt dit deute per tot lo mes de giner
primervinent a él, dit en Jacme hó a Ferran Ximéneç, percurador substituyt
seu, que
v[alla] lo dit rereclam.
Present testimonis en P[ere de Golmés], Ramon de Sent Climent, Jacme
Fuster.
dit en Jacme, procurador del dit noble seynor almiral, comparech en cort e, si lo
rereclam feyt per lo dit en Jacme sots la dita condició, no
no ha valor, fa el dit Ferran Ximéneç fa la rereclam de tots los damunt dits
Requés a la justícia que
Bernat de Clarmont, jurat, Simon G[uillem], Março Ruvio, P[ere] Miquel.
Na Berenguera, muller que [fo] d'en Berenguer d'Oltra, vehina de Planes,
és condapnada en donar e en pagar, en pena del quart, a
draper de Cocentaina,
deure per rahon de draps que d'él comprà. Los quals li promet donar e pagar
d'ací a la primer[a]vinent festa de
cada un d'éls per lo t[ot] e sens excusació la un del altre, són condempnats en
dar e pagar a
quals li confessen e atorguen deure, deu sous del present dia a tre[nt]a dies, e
[
Fo reebuda confessió de Çaat Huarat Xaeb Alconfridí, lo qual dix per sagrament
de la sua sçuyna que aqueles dues oveles que demanen don Valero e Blasco d'Aysa,
veyns d'Ontiynén, de los quals han feyta denunciació que
él, Çaat, les comprà bé ha
una veguada, en la Quaresma dels sarrahyns, n'avia amenades a vendre a Cocentaina
entrò a
e depuys lo dit Domingo tornà e vené-li-[l]es dites dues oveles
per
mas en aquela sahó lo dit pastor ab los damunt dits estava e gardava lo lur bestiar.
Aben Ymbran.
En Bernat Celler e Michel Pastor, veheyns de Cocentaina, ensems cascun
d'ells per lo tot, són condapnats en donar e en pagar, en pena del quart, [a]
A[rnau] Amat, veheyn de Cocentaina,
deure per rahon d'enpréstec. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la
festa de santa Maria del mes d'agost primervinent.
A[rnau] F[errer], vey de Castalla, és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Domingo Cepillo, notari de Cocentaina,
Hamet Alpetrerí, mo[r]o de Milena, és condapnat en donar e en pagar, en
pena del quart, a
confesa deure per rahon de blat que d'él conprà, e ac e reebé. Los quals li promet
donar e [pa]gar d'ací a sent Johan del mes de jun primervinent.
En P[ere] Garcia, piquer, és condampnat en donar e en pagar, en pena del
quart, a
li confesà deure per rahon de una vinna que d'él conprà e ac. Los quals li promet
donar e pagar d'ací a
s'atorgà per pagat del dit deute.
En Johan Serdà, veheyn de Cocentaina, és condampnat en donar e en pagar
a
primervinentz.
Bernat Celler, veheyn de Cocentaina, és condapnat en donar e en pagar,
en pena del quart, [a] A[rnau] de Castalla xixanta e
los quals li promet deure per rahon d'enpréstec. Los quals li promet donar
e pagar d'ací a la primera esdevenidora festa de sancta Maria del mes d'agost
primervinent, e dó[na] fiances e plans pagadors, segons fur de València, dels
damunt dits diners, P[ere] de Cas[t]all[a] e en Domingo [S]egar[r]a, la [qua]l
ator[guen] e obligen tots sos béns.
per pagat del dit deute.
En Bertomeu Franquo, veheyn d'Ontinhén, e en Bertomeu d'Arcayna, son
sogre, cascun d'éls per lo tot, són c[ond]ampnats en donar e en pagar, en pena
del quart, a Alii Albarbery, veyheyn de Cocentaina,
València los quals li confesen deure per rahon de una somera que
Franquo conprà del dit Alii. Los quals li prometen donar e pagar per tot lo
mes de gener primervinent.
deute.
En Arnau Lorés, e Beneyto de Calatayub, e Martín de Tolosa e Jacme Tort, veheyns
de Beniphalim, cascun d'éls per lo tot, són condapnats en donar e en pagar,
en pena del quart, a
de València, los quals li confesen deure per rahon d'enpréstec que
del dit Simon. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la primera esdevenidora
festa de sancta Maria d'agost primervinent.
En Pere Conpayn, veheyn de Beniphalim, és condapnat en donar e en pagar, en
pena del quart, a
li confesa deure per rahon de
pagar d'ací a sent Johan del mes de jun primervinent, o ell forment o qualque
ell [m]és voldrà aquell dia reebre.
En Johan Doménech, veheyn de Gorga, és condapnat en donar e en pagar, en
pena del quart, a
València los quals li confeça deure per rahon de draps que d'él conprà e reebé.
Los quals li promet donar e pagar d'ací al primer dia de gener primervinent.
s'atorgà per pagat del dit deute.
En Feliu de Monlor, veheyn d'Alcoy, és condapnat en donar e en pagar, en pena
del quart, a
València los quals li confeça deure per rahon de draps que d'él conprà e reebé.
Los quals li promet pagar d'ací a un mes primervinent.
per paga[t] del dit deu[t]e.
En Matheu de Sagra e en Guillemó Sartre, veheyns d'Alcoy, cascun d'éls per lo
tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, [...] sous de reals
de València lo[s] quals li confe[s]en deure per rahon de draps que d'él compraren
e reeberen. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a Nadal de Nostre
Seynor primervinent. Est deute és mudat en esta altra plàgina.
En Pere de Vallverdú, veheyn de Penàguilla, és condapnat en donar e en
pagar, en pena del quart, a
sous e
que d'él comprà. Los quals li promet donar e pagar d'así a la festa de sent Johan
del mes de jun primervinent.
En Matheu de Sagra e en Guillemó Sartre, veheyns d'Alcoy, cascun d'éls pel
tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, a
draper de Cocentaina,
rahon de draps que d'él conpraren. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la
Nadal primervinent.
de
En Tomàs Romeu és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart, a
Ramon de Clarmont, percurador d'en Domingo Toregrosa, veheyns d'Alcoy,
primersvine[n]tz.
Domingo Torregrosa, féu rereclam de tot lo dit deute.
En Jacme Jofré, notari d'Alcoy, és condapnat en donar e en pagar, en pena del
quart, a
quals li confesa deure per rahon de draps que d'él conprà. Los quals l[i] promet
donar e pagar, los
sous, d'ací a Carnestoltes p[ri]m[er]svine[n]tz.
En Ponç d'Arbequa e en Michel de Castelló, veheyns de Penàguilla, cascun d'éls
pel tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, a
draper de Cocentaina,
per rahon de draps que d'él conpraren per a un macip de Garci Ferandes, lo
qual à nom [...] Rog. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a Nadal primervinent.
En Ponç d'Ar[b]equa e en Domingo Balester, [v]eheyns de Penàguilla, cascun
d'éls pel tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, a na Maria,
muller que fo d'en Pere Merita, defunt,
li confesen deure per rahon d'enpréstec que
prometen donar e pagar d'ací a sent Johan del mes de jun primervinent.
En Pere Figuera, veheyn de Sixona, és condapnat en donar e en pagar, en pena
del quart, a
los quals li confesa deure per rahon de draps que d'él comprà. Los quals li
promet donar e pagar d'ací a Nadal primervinent.
de
En Domingo Martí e en Pere Figuera, veheyns de Sixona, cascun d'éls pel tot,
són condapnats en donar e en pagar, en pena del quart, a
draper de Cocentaina,
draps que d'él comprare[n]. Los quals li prometen dar e pagar d'ací a Nadal
de Nostre Seynor primervinent.
de
En Martín Pastor, veheyn de Sixona, és condapnat en donar e en pagar, en pena
del quart, a
diners de reals de València, los quals li confeça deure per rahon de draps que
d'él [com]prà e reebé. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Nadal
de Nostre Seynor primervinent.
Jucef Phuarat Hugip, moro de Milena, és condampnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
confesa deure per rahon de blat que d'él conprà e reebé. Los q[ua]ls li promet
donar e pagar d'ací a sent Johan del mes de jun primervinent.
En Pere Mullerat, veheyn de Penàguilla, és condapnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
a mesura de València, o ell preu d'aquell que ara vall o m[é]s aurà valgut d'ací a la
festa de sent Johan del mes de jun primervinent, lo qual
preu vos promet dar e pagar d'ací a la festa de sent Johan primervinent. Encara
promet a vós que y faré fermar a ma muller en la damunt dita obligació.
Muller[at], fermà en la dita obligació, e açò jurà sobre los Sents
de Déu d'atendre e de complir lo damunt dit deute.
rereclam de
En Ramon de Roset ý en Romeu Giner, veheyns de Penàguilla, cascun d'ells
pell tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, a
veheyn de Cocentaina, tres kafiz e
mesura de València, o el preu d'aquells que ara vall o més aurà valg[u]t d'ací a
sent Johan. Los quals
e pagar d'ací a la festa de sent Johan del mes de jun primervinent.
féu lo rereclam d'en Ramon Roset de
del dit deute.
Arnau Matax e Pere Mataxs, frares, veheyns d'Alcoy, cascun d'éls per lo tot, són
condapnatz en dar e en pagar, en pena del quart, a Mahomat Aben Çahent, saray
del raval de Cocentaina,
d'él compran. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primervinent festa
de Pasqua de Rexurreció de Nostre Seynor, e sobre açò obligen to[t]s sos [b]éns.
Present testimonis Gill Martíneç d'Ayvar, Mahomat Aben Amir.
En Johan Dazí, alcayt de Sella, és condapnat en donar e en pagar, en pena
del quart, a
los quals li confesa deure per rahon de draps que d'él conpr[à]. Los quals li
promet dar e pagar d'ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor primervinent.
Michel Dací e en Johan Dací, alcayt de Sella, cascun d'éls per lo tot, són condapnats
en donar e en [paga]r, en pena del quart, a
de Cocentaina,
de draps que d'él compraren. Los quals li prometen dar e pagar d'ací a la festa de
Nadal de Nostre Seynor primervinent.
dit deute.
En G[uillem] de Sent Pere, vey de Castalla, és condempnat, en pena del
quart, en dar e pagar a Domingo Cepillo, notari, [tr]enta sous de reals de València
d'aquí en la primeravinent festa de sent Johan del mes jun, los quals li confessa
deure en rahó d'una capa que d'él comprà.
En Março Ruvio e en P[ere] de Golmés.
quart, a
València per rahon d'ordi que
primeravinent festa de sent Johan de juyn.
Esteve Sanches és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
d'Almenar, percurador del seynor bisbe e del capítol de València, quaranta sous de
reals d'ací al primer dia del mes de gener.
Bertomeu de Saragosça és condapnat en pagar, sots pena del quart, a en Bernat
de Clarmont, draper de Cocentaina,
festa de Nadal de Nostre Seynor.
Mahomat Aben Sayet e Çat Anboray, moros veheyns del ravall de Cocentaina,
ensems cascun d'éls per lo tot, són condapnats en dar e en pagar, en pena
del quart, a
deure per rahon de una mulla que d'él compraren, los quals li prometen donar e
pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Guillem de Sent Pere, vey de Castalla, és condempnat per en Bernat de
Clarmunt.
Guillem de Sent Per[e], vey de Castalla, és condempnat en dar e pagar a Domingo
Cepello, notari, sis cafís de forment de bo, e de bell e de reebent, o
d'aquell segons que ara val e
festa de Carnestoltes de Quaresma, qual d'aquests casos més de mi aver volrets,
pagadors e
féu rereclam de tot lo dit forment.
N'Esteve Sanches és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
de Clarmont, draper de Cocentaina,
draps d'ací a la primeravinent festa de Cinquagèsima, tots comtes afinats.
Açò és treslat d'una letra de la cort de Xàtiva, la tenor de la qual és aquesta:
Al amat e honrat en G[uillem] Botello, justícia de Cocentaina, de nós, en
Berthomeu Pich, justícia de Xàtiva, salut e dilecció. Fem-vos saber que, a instància
d'una letra vostra que
aquells testimonis los quals él volch donar sobre
de na Ramona, muler que fo d'en Ponç [Guillem], demanan d'una part,
e en Bernat Colomet, son percurador, defenent de l'altra. Los quals testimonis
demana[ts] sobre [l]es interrogacions per vós trameses, per sagrament la dita dels
quals a vós trametem closa e sege[l]lada sots nostre segell aprés d'aquesta letra.
Datum Xative, kalendas Octubris anno Domini
Berenguer [...]ira, veyn de Xàtiva, testimoni, jurà e dix que él, testimoni,
bé pot aver
Çaguàrdia a casa d'en Johan Capella, en Xàtiva, o[n] posava e era frare R[amon]
G[uillem], germà d'en Ponç G[uillem], e veé que vench aquí n'Arnau Çafont
[...] nomenava percurador de ça germana, na Ramona, muller que fo d'en Ponç
G[uillem], e veé que
de ça germana, demanava a frare R[amon]
del exovar de sa germana a pagar, e frare R[amon] dix-li que no y avia de
què pagar, mas que l'alqueria de Peneylla hi era, la qual él obligava specialment a
pagar a la dita dona los dits
percurador de ça germana, e an Jacme Çaguàrdia, que hi era, e d'altres. Et lo dit
n'Arnau Çafont veeya que reebia les paraules e la obligacion per ça germana.
Fo demanat a quinya hora fo, e diu que li senbla que eren ans de ora de
menjar. Fo demanat sobre les altres interrogacions e dix que no y sab àls, sinó que
à oyt dir qu'en Ponç G[uillem] no jaquí fill negun ni filla. Fo demanat de parentesc,
de suborn e de [corupció], e dix que no.
En Bernat Dessoler, notari de Xàtiva, testimoni, jurà e dix en totes coses
axí com lo dit Berenguer, testimoni d[a]munt dit. Açò enadí: que sab que hac
ayns, a juliol, car en aquella sahó féu el ca[...] entr
En P[ere] Guinau, vey de Finestrat, e en G[uillem] de Camrredó, cascun
per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
draper de Cocentaina,
Quaresma.
de Clarmont s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Ramon de Roset, veheyn de Penàguilla, e en G[uillem] de Figuerolla, veheyn
de Cocentaina, cascun d'éls per lo tot, són condapnats en donar e en pagar,
en pena del quart, a
de reals de València, los quals li confesen deure per rahon d'enpréstec que
Ramon de Roset ne près, los q[uals] li prometen dar e pagar d'ací a la festa de
sent Johan del mes de jun primervinent.
En Domingo Cepillo, notari de Cocentaina, és condampnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
los quals li promet dar e pagar d'ací a la festa de Nadal de Nostre Seynor
primervinent, dels quals li entrà dator per Domingo Tomàs.
En P[ere] Mulerat e sa muler, na Berenguera, veyns de Penàguila, cascun per lo
tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
de Cocentaina,
festa de Nadal de Nostre Seynor.
cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a Bertomeu
Ferrer, vey de Cocentaina,
lo dit Beneyto. Pagar d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
Hon nós, en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda
feyta davant nós per en P[ere] Michel contra Hamet Alcastallí, e vista la resposta
feyta per lo dit Hamet, com a nós sia cert per confessió e per atorgament seu si deure al dit en P[ere] Michel
als quals li donà dia de provar, nós, dit justícia, aüt acort e consel, sentencialment
condapnam lo dit Hamet en donar e en pagar al d[it] [e]n P[ere] Michel los
dits
[La] [just]ícia condampnà
Hamet Alcastallí e Cilim Aben Gàlip e Abdal·là Aben Zeyt, cascun per lo tot,
són condapnats en pagar, sots pena del quart, per la justícia, a
E el dit P[ere] Michel promés al dit Hamet Alcastallí que si ell li aporta
albarà de pagua de
dins los dits
Março Ruvio és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
marit e percurador de na Bertolomeua, fila d'en Monçó de la Mosça, ab carta
pública, trenta sous de reals de València romanents a sí a pagar de
los quals li jaquí d[o]na Marta, mare del dit Março, en son testament. Los quals li
promet donar e pagar d'a[cí] a [la] primer[a] vinent festa de sent Johan de juyn,
no contrastan
dit en R[amon] liurà-li la carta de la procur[ació].
Monçó de la Mosça és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
marit e percurador de na Bertolomeua, fila del dit en Monçó, cinquanta sous
de reals de València, los quals li confessa deure per rahon e per estimació d'aqueles
vestidures que
donar e pagar d'ací a l[a] [pri]mervinent festa de sanct Michel del mes de setembre.
En Sancho Peris d'Ansureis és condapnat en donar e en pagar, en pena del
quart, a
li confesa deure per rahon d'enpréstec que d'él hac e reebé. Los quals li promet dar
e pagar d'ací a la primervinent festa de sent Johan del mes de juyn primervinent.
Alegret s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Guerau de Torroeles, notari, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix
qu'él veé, e oy e present fo ir, en casa d'en Rodrigo, [r]ector, que G[uillem] de
Vilanova dix, sobre noves que avia ab en Rodrigo, que
que més valia sa muler que no él. Dix lo dit G[uillem] que no era sa muler e que
no
que él. E dix lo dit en Rodrigo que anàs hom per
dit en G[uillem] partís davant ells e anà-se
En Rodrig[o], rector, testimoni, dix per sa simple paraula, que sagrament
no volgué fer per ço cor era clergue e lonch t[em]ps avia estat que sobre testimoni
no feya sagrament, lo qual dix que ir, en casa sua, lo dit G[uillem] [de] Vila[no]va
dix davant él e davant en Guerau de Torroeles, notari, que Déus no
auria poder [...] e àls no y volgué dir, e dix encara que aquela muler que ara ha
que no era sa muler, que altra n'avia viva.
Ramon d'Ortoneda, vey d'Alcoy, és condapnat en pagar, sots pena del quart,
a
com més aurà valgut forment candeal d'ací a la primeravinent festa de Cinquagèsima
hó
la dita festa [de] Cinquagèsima.
féu lo rereclam del damunt dit en R[amon] de
s'atorgà per pagat del dit deute.
[En] P[ere] Mulerat e sa muler, na Berenguera, e en Simon Venrrel, veyns de
Penàguila, cascun per lo tot, són condampnats en pagar, sots pena del quart, a
Bernat Fuster, vey de Cocentaina, tres kafissos de forment los quals
dit en P[ere] Mulerat e la dita muler sua prengueren e aquels li confessen deure
ab carta pública. Los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primeravinent festa
de Pasqua Florida.
Kalendas Augusti anno Domini millesimo
s'atorgà per pagat del dit deute.
Present R[amon] Guerau.
En P[ere] Compayn és condapnat en pagar, sots pena del quart, a na Maria e
Guillema, files d'en Capeler, defunt, vint e huyt sous de reals de València per rahon
de dos kafissos de forment que
de senta Maria del mes d'agost.
Guillema s'atorgaren per pag[a]des del dit deute.
En Bernat Antolí e sa muler, na Maria, veyns de Cocentaina, ensemps e cascun
per lo tot, són condapnats en donar e en pagar, en pena del quart, a
Clarmont, vey d'Alcoy, quatre_cents cinquanta sous de reals de València los quals li
confessen deure romanents a pagar del preu que li devien per r[a]hon d'aquel heretament
que d'él compraren en Cocentaina per
sous li prometen donar e pagar, ço és cent sous en la primeravinent festa de Nad[a]l
de Nostre Seynor, e
mes de setembre, e
sent Michel següent, e
E renuncien a
e en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina, condampna los damunt dits.
Presents testimonis Johan Martíneç de Deça e Ramon de Calçareyns e
Michel Péreç, vey d'Alcoy.
Testes
dels dits cent sous de la primera pagua.
Present testimoni R[amon] F[errer] d'Anules.
deute.
Presents testimonis Domingo Torregrosa, R[amon] de Clarmo[n]t.
En Ramon de Vilaró e sa muler, na Bertolomeua, e en P[ere] Mulerat, veyns
de Penàguila, ensemps e cascun per lo [tot], [són] condampnats en pagar, sots pena
del quart, a
de bo, e de bel e de reebent, lo qual li prometen donar e pagar dins en la vila de
Cocentaina d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
Testis
Johan de Pug_rog e dona Sancha, muller que fo d'en Sancho Texidor, defunt,
cascun d'éls per lo tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart,
a
de València, o
Sinquagèsima, qualque el dit Bernat Martí més voldrà, lo qual forment o diners
li prometen donar e pagar d'ací a Sinquagèsima primervinent. Et si per aventura
vós, dit Johan e dona Sancha, me davets a rahon de
cafís d'ací a Carnestoltes, que jo no us ne pogés més demanar, e si no u fayetz,
que
del dit deute.
En Johan M[ar]tines [de] [De]çà, veheyn de Tàrbena, és condapnat en donar
e en pagar, en pena del quart, a Matheu Descol, percurador d'en Bernat de Mirales,
draper de Xàtiva,
promet donar e pagar d'ací a
En G[uillem] de S[ent] P[ere], veheyn de Castalla, és condapnat en donar e
en pagar, en pena del quart, a
de forment.
En [Guillem] [de] Sent P[ere], veyn de Castalla, és condapnat en donar e
en pagar, en pena del quart, a
de forment de bel, e de bo e de reebent, a mesura de València, d'ací en [la] primera
esdevenidora festa de Carnestoltes de Quaresma.
Cepillo féu rereclam del dit forment.
Esteven de Burbàguena, vey d'Agres, és condampnat en pagar, sots pena del
quart, a
que d'él comprà. Pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Gill Péreç, rector de la esglea de Penàguila, e en Domingo [Ce]pillo,
notari, [ense]mps e cascun per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del
quart, a Março Ruv[io] doents sous de reals d'ací a la primeravinent festa de
Domini,
que d'él comprà, [e] agué e rebé lo dit en Gill.
deute.
En Gill Péreç, rector de Penàguila, és condampnat en pagar, sots pena del quart,
a
En R[amon] d'Ortoneda, vey d'Alcoy, és condapnat en pagar, sots pena del
quart, a
Carnestoltes de Quaresma per rahon de draps.
En Jacme Bernat, qui està en Benhelim, terme de Penàguila, és condempnat,
en pena del quart, en dar e pagar a
e mig de forment de bo e de bell e de reebent, los quals confessa aver agut e
reebuts d'ell, e[n] la primera[v]inent festa de sent Johan del mes de jun, o
d'aquell segons que forment més aurà valgut e
dia damunt dit, qual d'aquestes coses més pendre ni aver de mi volrets promet a
vós pagar e
s'atorgà per pagat del dit deute.
Present testimoni en Bernat de Clarmont.
Bertomeu d'Arcayn[a], testimoni, jurà, e com fos interogat dix que aqueles
oveles que demanen en Valero e Blasco, veyns de Ontiyén, la
e l'altra del dit Blasco. Interrogat com ho sab, dix que per [...] del lur seynal,
e tot enguan les veya anar en les lurs oveles en Mariola ab les sues o[ve]les, e
axí conex-les per seynal e per criança. Inte[rrogat] de més, dix que no y sab àls.
Interrogat de corupció etc., dix que no.
Fo reebut sagrament del dit en Valero, lo qual dix que la
és sua, e l'altra de Blasco, e que nuls temps aqueles no foren venudes per son
consel ni per sa volentat, ni les meteren en paga al pastor.
Fo re[e]but sagrament del dit Blasco, lo qual dix que la
oveles és sua, e l'altra del dit Blasco, e que nuls temps aqueles no foren venudes
per son consel ni per sa volentat, ni les meteren en pagua al dit pastor.
Berenguer Fuster és condempnat, en pena del quart, en dar e pagar a
Domingo Cepello, notari, sis cafís et mig de forment de bo, e de bell e de reebent,
o
del mes de jun, el qual blat d'ell confessa e atorga aver agut e ree[bu]t. Lo qual
blat o
més aver e reebre volrà.
En Domingo Segarra e Guillem d'Aynssa, cascun per lo t[ot], són condapnats
en donar e en paga[r], sots pena del quart, a Berenguer Marí
reals d'ací per tot lo mes de gin[e]r pri[mervi]nent, los quals li confessen deure
per rahon d'un ase que d'él compraren.
dit deute.
Present testimoni Março Ru[vi]o.
En Guillem d'Aynssa e en Domingo Segarra, cascun per lo tot, són condapnats
en pagar, s[o]ts pena del quart, a
roves d'oli de bo, e de bel, e de reebent e mercader d'ací per tot lo mes de giner
primervinent.
per pagat del dit deute.
On nós, en G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina, vista la demanda feta per en
Bernat Claver, percurador de na Maria Buades, fila que fo d'en G[uillem] Boades
e muller d'en G[uillem] Colom, e vista la defenció del dit Domingo Cepillo,
notari e tudor de Sanxeta, filla d'en R[amon] de Cepillo, defunt, e vist encara la
carta del deute treyta en juhii per lo dit Bernat Claver, e vist tot l'[e]nantament
del pleyt, avén esguardat fur de València e les condicions que són en la carta del
deute, aüt sobre açò consell de bons hòmens, Déus avent davant nostres hulls,
seent axí com a j[ut]ge en loc acostumat de jutgar, sentencialment absolvem lo
dit Domingo de Cepillo, notari e tudor de Sanxeta, fila que fo d'en R[amon]
de Cepillo, defunt, de la dita demanda, e condampnam lo dit Bernat Claver, axí
com a percurador de la dita na Maria en les messions del dit pleyt que à fetes
f[er] injustament al dit Domingo, tatxació nostra davant anant, ço és en
de reals, e al dit Domingo les jutxam, per ço cor a nós és cert per la carta treyta
en juhii per lo dit procurador que si no pagaven los ditz diners quant que li fosen
demanatz, que prengés les rendes la dita na Maria de
R[amon] de Cepillo abia en Benimasmet, terme de Cocentaina, tant de temps
entrò que fos pagada la dita na Maria dels ditz diners.
Dada sentència en plena cort, present lo dit Bernat de Bas, procurador
damunt dit e lo dit Domingo Cepillo, tudor damunt dit.
A[rnau] de Pina.
E encontinent lo dit Domingo Cepillo reebé la dita sentència en tant com
fa contra ell e la dita pubilla.
E encontinent lo dit en Bernat Claver de la dita sentència s'apel·là e demanà
a sí ésser jutge assignat.
E en[continent] lo dit justícia assignà per jutge en lo pleyt de la dita apelació
en Bernat de Cla[r]munt, qui present ere, lo qual en Bernat de Clarmunt
reebé lo dit feyt en sí.
En Domingo Moço, vey de Xixona, és condapnat en pagar, sots pena del quart,
a
la primeravinent festa de Carnestoltes.
Michel Pasqual, vey d'Alcoy, és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
de Clarmont
Quaresma per rahon de draps.
[En] P[ere] Miró, notari, e en Martí Tapioles, vehins de Alcoy, cascun per lo
tot són condampnatz en donar e en pagar a
d'oli de bo, e de bel, e de reebent e de mercader d'ací al primer dia de febrer, sotz
pena del quart. La qual condempnació jo, dit P[ere] Miró, scriví per la mia mà.
Al molt honrat en Guillem Botello, justícia de Cocentània, de nós en Domingo
Sanç, justícia de Bocayrén, salutz ab apare[l]ament de serví e honor. Fem-vos a saber que reebem vostra letra, e tot ço que en aquela era bé e deligentment
entesem, e ells ditz dels [testimonis], los quals a nós en Domingo Segara
presentà, a vós escrits sots garniment de nostre segell trametem. En Gaston de Miralles jurà, e dix per sagrament que ell que veé e oy e present
fo en València en l'ostal d'en Gerb, [e] oy di[r] a la dona del ostal que dix a
Domingo Segara que Matheu Lopis li avia enparada la mulla e tota quanta roba
ell hi avi[a] [...] dir que lo dit Domingo Segara, per ço que li desemparàs tot ço
que li avia enparat, que li féu
si hi sab més. Dix que no. E de ans, dix que bé ha
[e] [de] s[uborn], dix que no.
Bertomeu Vicent, testimoni, jurà e dix qu'él que era en València, en l'ostal
d'en Gerb, e veé e oy que
ploraven. E ell dix al dit Domingo per què ploraven. E respòs lo dit D[omingo]
que Matheu Lopis li avia enparada la mul·la e tota quanta roba hi avia. E oy
dir al dit Matheu Lopis que demanava una carta de absolució al dit en Domingo
Segara, mas ell no sab de què. E deyen-li que si la dita carta li faye, que no li
absolveria la peynora que feyta li avia. E sobre açò lo dit Domingo Segara féu-li
aquella ca[rta]. Fo demanat si sab àls. Dix que no. De temps, dix que bé pot aver
ayn e mig. De parentesc, de suborn, dix que no.
Tercio idus Decembris.
Comparegeren les parts en cort, e diu lo dit en Domingo Segara que, com
Bertolomeu Vicent [li] [av]ia dit [que]
moltes de coses que no li membraven, per què requer e demana que vós,
séyner justícia, davant vós façatz venir lo dit Bertolomeu e aquel digue ço que
diu que s'exublidave a vós de publicació de testimonis.
Sobre les coses que deya en Domingo Segara que Bertolomeu Vicent s'avia
oblidades en son testimoni, lo dit Bertolomeu [V]icent, ans de publicació de
testimonis fo regoregut lo dit Bertolomeu, e dix per sagrame[n]t, part ço que
ja avia dit, qu'él [v]eé en aquela sahó que
d'en Gerb e eren ab ell, Matheu,
ostal. E deya lo dit Matheu al dit en Domingo e a sa muller, que veya que ploraven,
que si no li fayen la carta de la absolució que
a marit, a muller e als fills a la cadena, e encara que nulls temps no
la mulla ni la roba [...] avie enparada entrò la dita carta li aguesen feyta. E axí dix
li lo dit en Domingo Segara que li farien la [ca]rta. E depuys oy dir a
veheyn de Bocayrén, que
[...] lo dit en Domingo Segara. Interrogat de més, dix que no y sab àls. Interrogat
de corupció etc., dix que no.
Encontinent [...]n en Domingo Segara renuncià a testimonis e demanà que
fosen publicats, e foren publicatz e públicament l[e]sts.
N'Eymerich Ferer és condapnat en donà e en pagar, en pena del quart, a
Bernat Fuster dos kafiz de [f]orment a corrent de bo, e de bel e de reebent d'ací
a la primervinent festa de sent Johan del mes de jun.
del dit deute.
Na Oliva, muller que fo d'en Pasqual de Calatayub, e na Maria, muller d'en
Salvador Ferrer, ensems cascuna d'eles per lo tot, són condapnades en donar e
en pagar, en pena del quart, a na Michella, filla que fo d'en Abrill, dos kafíz de
forment de bo, e de bell e de reebent, o
qualque ella més voldrà, a la primervinent festa de sent Johan del mes jun.
En Bertomeu de Fontes és condapnat en pagar, sots pena del quart, a
Domingo d'Alquar[...], vey de Xixona,
li atorgue deure per rahon d'un ase que
del damunt dit, féu rereclam de
E encontinent lo dit Domingo féu procurador P[ere] Castalla en recobrar
los dits diners, e en lo rereclam e la exsecució demanar, e la cosa demanada e
jutjada reebre, e d'aquels reebre [e] fermetat fer, e atorguà aver per ferm qualque
cosa per ell serà feyta ni [r]eebuda [...].
En P[ere] Miró, notari, e en R[amon] Calçarenys, cascun per lo tot, són [cond]apnatz
en donar e en pagar a
de bo, e de bel e de reebent, a pagar a sa volentat sotz pena del quart. La qual
condampnació fo scrita per mà d'en P[ere] Miró, notari.
En Garcia Daroqua, notari de Castalla, e en Domingo Peris, carnicer, veyn
de Cocentaina, ensems cascun d'éls per lo tot, són [c]ondapnatz en donar e en
pagar, en pena del quart, a
de reals de València, los quals li prometen donar e pagar d'ací a la primervinent
festa de Pasqua de Resurrecció de Nostre Seynor.
de Clarmont s'atorguà per pagat del damunt dit deute.
En Bertolomeu de Fontes és condapnat en donar e en pagar, en pena del quart,
a
d'ací a la primervinent festa de Sinquagèsima, o
[m]és vulla lo dit Bernat Martí pagar a la dita festa.
[...]raçana e Pere de Juseu, veyns de Penàguilla, ensems cascun d'éls per lo
tot, són condapnatz en donar [e] [en] pagar, [en] pena del quart, a
sis kafiz de forment a corent de bo, e de bel e de reebent, [a] [m]esura de V[alè]n[cia],
[l]os quals
primervinent festa de [s]ent Johan del mes de ju[y]n. E d'aquestz
fem-vos-ne carta.
Pasqual de Sales és condampnat en pagar, sots pena del quart, a
azembler de casa del seynor almiral, dos kafissos de forment a corrent de bo, e de
bel e de reebent d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria del mes d'agost.
P[ere] Compayn, vey de Beniphalim, és condapnat en pagar, sots pena del quart,
a na Maria e a na Guillema, filles que foren d'en Capeler,
per rahon de dos kafissos de forment que
prometen donar e pagar d'ací a la primeravinent festa de sent Johan de juyn.
Guillema s'atorgaren per pagades del dit deute.
En Bernat d'Estayna, vey de Cocentaina és condampnat en pagar, sots pena
del
per lo tot, són condapnats en pagar, sots pena del quart, a
na Alicssén. Pagar d'ací a la primeravinent festa de sancta Maria d'agost.
En G[uillem] Serdà e en Pere Ferrer, veyns d'Agres, ensemps cascun d'éls
per lo tot, són condapnatz en donar e en pagar, en pena del quart, a
Alegret, moliner,
d'ací a la primervinent festa de sent Johan del mes de j[uy]n.
Sancho Lopis e Garcia Valero, frares veheyns de Sixona, ensems cascun d'éls
per lo tot, són condapnatz en donar [e] [en] pagar, en pena del quart, a
Despalau, draper de Cocentaina, treze sous [de] [r]eals de València, los quals li
confesen deure per rahon de draps que d'él conpraren. Los quals li prom[met]en
donar e pagar d'ací a Pasqua Florida primervinent.
Hamet Axilí, alamin de Seta, e Alii Abenyequa Çocolli, e Çaat Aben Phader, Allí
Alpayesí, colidor de les rendes de Val de Seta, e Jucef Aben Jaxit e Çaat Aben
Philel, moros de la Val de Seta, ensemps e cascun per lo tot, són condapnats en
donar e en pagar, sots pena del quart, a
seynor en Roger de Lòria, cinquanta una rova e mig kadaf d'oli de bo, e de bel e
de reebent, a mesura de València, dins
Xaeb Abenaquil, alamín de Guayannes, e Çale Aben Abdal·là, alamín de Marguarita,
e Acet Aben Coforfa, e Alii Aben Çalema.
[Joh]an Lorens e Beneyto de Calatayub, veyns de Beniphalim, ensems, cascun
d'éls per lo tot, són condapnatz [en] [don]ar [e] [en] pagar, en pena del quart, a
Bonanat Despalau, draper de Cocentaina,
[los] q[uals] li confesen deure per rahon de draps que d'él conpraren. Los quals
li prometen donar e pagar d'ací a Pasqua de Sinqua[gèsim]a primervinent.
[B]esem Aben Aziza, laurador de Penella, és condampnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
confesa deure per rahon d'un kafiz de panís. Los quals li promet donar e pagar
d'ací a la [primer]vinent festa de sent Johan del mes de juyn.
Testimoni Alii Aben Meli.
[...]en R[a]li e Besem Aben Aziza, lauradors de Penella, ensems cascun d'éls per
lo tot, són condampnatz en donar [e] [en] [pa]gar, en pena del quart, a
Ferrer
pagar [d'][ací] [a] la primervinent festa de sent Johan del mes de juyn.
Testimoni Çat Aben Aziza.
Çat Aben Eça, [v]eheyn d[e] Sixona, e en Pere de Castalla, veheyn de Cocentaina,
ensems cascun d'éls per lo tot, són condapnatz en donar e en pagar, en
pena del quart, a
de València, los quals li confesen deure per rahon de de [d]raps que d'él conpraren.
Los quals li prometen donar e pagar d'ací al primer dia de mag.
Domingo Siurana, veheyn d'Alcoy, és condampnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
de València los quals li confesa deure per rahon de draps que d'él c[omprà].
Los quals li promet donar e pagar
primersvine[n]tz, e los
Na Filícia, muller que fo d'en Ramon de Puyaçons, és condapnada en donar e en
pagar, en pena del quart, a na Micaleta, filla que fo d'en Aprill,
de València los quals li promet [donar] e pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
En Bernat Martí és condapnat en dar e en pagar, en pena del quart, a
de Clarm[ont], [draper] [de] Cocentaina,
que d'él conprà, los q[ual]s li pro[met] donar e pagar d'ací a Pasqua Florida
primervinent.
Bernat de Clarmont s'atorguà per pagat del damunt dit de[u]te.
Çat Amboray, vehín del raval de Cocentaina, és condampnat en donar e en pagar,
en pena del quart, a
li confesa deure per rahon de
pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
Michel d'Aler s'atorgà per pagat de[l] dit deute.
[A]lii el tenturer, veheyn del raval de Cocentaina, és condapnat en dar e en
pagar, en pena del quart, a
li confesa deure per rahon de
pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
[...] Huarat Xayf e Mahomat Huarat Axayf, frares, ensems cascun d'éls per lo tot,
són condampnatz en donar e [en] [p]agar, en pena del quart, a
sous e mig, los quals lo confesen deure per rahon [de] [
quals li prometen donar e pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
[...] [Hu]arat Mazella e Phamet Mazella, son fill, ensems cascun d'éls per lo tot, són
condampnatz en donar e en pagar, [en] [pena] del quart, a
e mig per
[Maria] d'agost primervinent.
[Michel] s'atorgà per pagat del dit deute.
[...] Huarat [...], del raval de Cocentaina és condapnat en donar e en pagar, en
pena del quart, a
per rahon de
Maria d'agost primervinent.
s'atorgà per pagat del dit deute.
Hamet Huarat [...] és condampnat en donar e en pagar, en pena del quart,
a
de
d'agost primervinent.
d'Aler s'atorgà per pagat del damunt dit deute.
En Lorens de Tona, vehén de Cocentaina, és condapnat en donar e en pagar,
sotz pena del quart, a Phamet lo [...]
confesa deure per rahon de un bou de pèl vermell que
promet donar e pagar d'ací a senta Maria d'agost primervinent.
Bernat Blanquer, veheyn d'Alcoy, és condapnat en donar e en pagar, en pena del
quart, a
reals de València. Los quals li promet donar e pagar d'ací a la festa de Carnestoltes
de Quaresma primervinent.
Alii Huarat Dabes, veheyn del raval de Cocentaina, és condapnat en donar e en
pagar, en pena de[l] [quart], [a][
reals de València los quals li confesa deure [per] [rahon] [de]
quals li promet dar e pagar d'ací a senta Maria d'ag[ost] [primervinent].
Dona Toda, muler que fo d'en Pere de Roquafort, e Pero Sanches de Gràcia,
ensems cascun d'éls per [lo] [tot], són condapnatz en donar e en pagar, en pena
del quart, a
més aurà valgut d'ací a la primervinent festa de Sinquagèsima, o
preu d'aquell, [qual] més volrà lo dit Bernat Martí p[a]gar a la dita festa.
s'atorguà per pagat de tot lo damunt dit deute e [...] dits deutors.
del Justícia de Cocentaina
7.
[Any 1295]
Octavo kalendas Ianuarii fuit electus in iusticia per unum annum primum venturum Petrus
de Golmes.
Et fuerunt iurati usque ad primum venturum festum de Pentecos[tes] Bernardus de
Clarmont, Bernardus de Bas, Bernardus Marti, A. d'Es[tayna].
Et fuerunt saiones et curssores Bernardus Celer,
Per pagar e per [satisfer] al noble seynor en Roger de Lòria, dels regnes
d'Aragó e de Secília alm[iral],
quals li són condapnats en pena del quart o lli[...] de Cocentaina al dit noble
seynor almiral e an Jacme Çagàrdia, percurador seu, Bertra[n] [e] Albert de Lavayna,
fills de micer Albert de Lavayna, defunt, lo dit Bertran, per sí e per son frare
da[m]unt dit, axí com a conjuncta persona, offerí tots los béns seents qu'éls abdosos
han en Hunil e en [...]me, mas los dits béns no volg[...] que correguesen
ni subastasen per la cort d[...] açò féu per [...] lo quart, e encontinent comparech
lo dit Bertran e asignà a corre e a vendre los dits b[éns] [...] corre e a vendre
a Bernat Celer, corredor públic de la cort qui aquels córregua per
prim[ervinents] [...] derrer dia d'aquest mes de giner a avant.
En Bernat de Clarmont se clama de na Lúcia, muler que fo de Bartomeu Antolí,
que li d[eu] [...] sous, los quals li promès donar e pagar per cambi que fo feyt entre
ells. Per hon demana que li sia condap[nada] [...].
Hamet Alcastallí e en P[ere] Michel compareg[ren] [...] presentà dos a[l]barans,
la
Péreç de Calaphorra, la tenor dels quals és aquesta:
Cocentayna, he recobrado de vós, Famet, alamín de Castalla,
tierra que yo ten de vós en Castalla.
Sepan todos q[uant]os esta verán como yo, Exemén Péreç de Calaforra, alcayt de
Castalla, atorgo que [...] de Famet, alamín de Castalla,
vós teniédes de Pero Michel por [el] rey.
li nou per ço com dels
entre ells qu'él, en P[ere] Michel ne perdés los
los
Ítem, diu a l'altre albarà que no li nou per ço com no fo escrit per la sua
mà, ni és s[e]gellat ab son sege[ll] ni ab [...]s, ni hi à dia, ni an ni testimonis, ni
mostra dins lo quia qu'él pro[m]és qu'él li reebria.
E encontinent, la justícia, aüt acort e consel de bons hòmens, vist e esg[a]rdats
los dits albarans, e vista e esgardada la condapnació e la promissió feyta per
lo dit en P[ere] Michel e la avinença feyta dels
avia reebuts, e vist tot lo procés del [pl]eyt ans de la sentència, e la sentència pronunciada
en lo dit feyt, e enaprés les rahons posades per lo d[it] en P[ere] Michel,
jutjà e determenà e conegué que, no contrastan los dits al[bar]ans, lo dit Hamet
devia e deu pagar al dit en P[ere] Michel los
en pena del cuart ab altres fermances, e en carta que li deu refer e esmenar
totes les missions que per aquesta rahó ha feytes fer.
[
[...] deu
etc. Dia asignat de respondre a div[endres] [primervinent].
B[ernat] [de] [Clarmont] [...] dona Òria, muler que fo d'en Bernat de Mayans, que
li deu
a divendres primervinent.
E encontinent la dita dona respòs e neguà totes les coses en la demanda
posades etc.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit en Bernat, e perseverà; e la dita
dona [...] fer sagrament de calúmpnia, e la justícia asignà-li dia qu'ela [...] [vi]nent
feés lo dit sagrament, si no que l'auria per confesa e per vençuda de la dita
demanda, e que per[...] l'auria percurador e enantaria a sentència. Per pagar e [per] satisfer a
feyt rereclam de [...] Òria, m[u]ler d'en Bernat Mayans, la dita dona asignà a corre
e a vendre mig estral dins
de complir de peynores que quels se puguen encontinent vendre.
D[e]mana en P[ere] de Castalla, en lo nom desús dit, que el dit Guerau respona
singularment e ab sagrament a les [...] per [...] posades, e si él les negua que hi
respona lo dit en Jacme Çaguàrdia, de què él és substituït e sap mills la veritat.
Encontinent diu lo dit en Guerau que com privilegi sia atorgat a la ciutat e
tot lo regne per lo seynor [re]y [en] Per[e], de bona memòria, que tots los pleyts
sien menatz segons fur de València, que la demanda sia donada e resposta [...] a
aquel etc., que negun procés no sia feyt etc. E con segons fur de València, sia que
tots los pleyts sien determenatz dins [...] dies, e en l[o] dit negocii demanda e
resposta fos feyta a aquela e testimonis produïts sobre les coses negua[des] [...], los quals testimonis la intenció d'él, en Guerau, és fundada e [...] no aja [...] lo dit
Guerau aja renunciat e conclús en lo pleyt, sia per [...] és estat signat per en [...]
de Cocentaina al dit Pere de Castalla, dins lo qual él n[o] aja res dit [...] [d]emanar
a vós [...] sentència d'oir a les parts sobre lo dit feyt, e negún procés no s[...].
Diu [...] P[ere] de Castalla que él que comparech davant en G. Botello,
justícia adonç de Cocentaina, e proposà les rahons que ara [...] davant vós, les
quals rahons lo dit justícia no li volgué reebre. Per què demana lo dit P[ere] que
dit en [Guerau] sia destret de respondre a les rahons per él proposades
Decembris
interloquén.
[...] dit en Guerau que, salva la gràcia del al·legant, que les rahons ara proposades
per lo dit P[ere] de Castalla no foren proposades davant lo dit en G[uillem]
Botello dins lo dia peremtori, segons que per ell és proposat. E açò lexa en
sagrament e en fee d'él, P[ere] de Castalla.
Encontinent lo dit P[ere] de Castalla, per sagrament que
qu'ell presentà al dit en G[uillem] Botello, [la]doncs justícia de Cocentaina, lo
qual no hu volgué reebre, ere contengut que lo dit justícia no li podia ni li devia
assignar lo di[t] dia peremtori entrò él agués respòs a les coses e rahons per él
proposades, a les quals demanà que li fos respost [...] hui hó demana. E açò dix
per sagrament que era contengut en la sèdul·la per él presentada davant lo dit
justíc[ia].
Diu [lo] dit en Guerau que no és tengut de respondre a ço que
de Castalla demana que li respona per moltes rahons. La
él al·legat, qui veda que nengun procés no sia feyt e destreyn que
determenatz e menatz segons fur de València.
Ítem, per altra rahó, que dix fo apar[...] [Pere] d[e] Castalla a dir, si dir
volgués res, pus nós, justícia, aquestes rahons ara li reebe[m] [...] son sia dins [...]
[perh]emtori les agués posades, diu que
que respona per ço [...] [con]clús [...] per ço com finí de jutge de restréyner los
pleyts, e si la part ha al[...] dia perhemtori al altra part a dir, si res vol dir, e pasat
lo dit dia lo pleyt és conclòs, e deuen enantar a sentència, e axí no ha loch ço que
demana.
Ítem, per altra rahó, que les rahons per ell proposades en manera de excepcions
no han loch, com nenguna d'aqueles no [...] per nenguna d'aqueles lo feyt
no se
justícia, [...] aüt acort de hòmens savis.
Dona Òria, muler que fo de Bernat Mayans, se clama de Jacme Segura que
li deu
e en pagar etc.
En Bernat de Clarmont se clama de dona Oliva, muler que fo d'en Pasqual de
Calatayú que li deu
devia ab carta pública, segons que
sia condampnat etc. Libel donat e dia asignat de respondre a diluns pri[mervinent].
ABC
Foren trameses unes letres a la justícia d'Alcoy que citàs a
Clarmont per
e G[uillem] Péreç dins
la interlocutòria sobre l'enparament, lo qual fo feyt a ynstància [...]
[Guillem] de Sent Pere, dels diners [...] en Guerau de Torroeles, lo dit G[uillem]
de Sent Pere donà [...] [Fer]ran Ximéneç, la qual atorguà e obligà sos béns.
E encontinent lo dit G[uillem] de Sent Pere promès gardar [...] Ferran Ximéneç
de la dita fermanceria, en la qual [c]osa obligà sí e sos béns.
Com[parech] en cort dona Òria, muler que fo d'en Bernat Mayans, e en Jacme
Segura conparegren [...] del dit, e en Jacme respon e negua totes les coses en la
demanda posades ésser veres en aytant [...],
[Fo] feyt sagrament de calúmpnia per la dita dona Òria e perseverà etc.,
e per lo dit Jacme, lo qual dix per sa[gra]ment que non avia pres diner ni meala,
mas que n'avia reebudes dulades d'ela e de Marco d'Al[cobas], marmessor de son
marit, ço és
Fo fermança per abdues les parts, G[uillem] Péreç etc.
Diu lo dit en Jacme excipientment que
En Bernat de Clarmont se clama de Berenguer de Soler, vey de València, que li
deu
e en redre a sí les dites
E encontinent lo dit en Berenguer respon a la dita demanda e atorgua
que
sous e mig, del qual oli comta ab él a rahon de
li pagà
de draps per
Negua lo dit en Bernat tot [...], salvu que comprà del dit en Berenguer
al dit en Berenguer que compràs lo dit oli, e que li tornàs qu'él era aparelat de
[...]-li los dits diners de ferre, e és encara huy en dia aparelat de dar [...] oli.
Negua lo dit en Berenguer que
roves d'oli, mas que les li prestà segons que dit ha, e aqueles li pagarà axí com
damunt ha dit, levant
Fo feyt sagrament de calúmpnia per les parts etc.
E sobre les coses neguades per lo dit en Berenguer, fo injuncta prova al dit
en Bernat dins
E sobre les coses neguades per lo dit en Bernat fo injuncta prova al dit en
Berenguer dins
A ynstància d'en Bernat de Clarmont, qui deya e afermava que Berenguer
de Soler, ciutadà de V[alència] tenia d'él en comanda, fo enparat per la justícia
per Bernat Celer
P[ere] Capcir.
Açò és treslat d'una letra de la justícia de Castalla, segellada ab lo segell de la cort
de Castalla, la tenor de la qual és aquesta:
justicia e de los bonos homnes de Castalla. Fem vos saber de aquelos
Johan de Vilaformosa, sacristán de la esglea de Castalla comandó a vós pora
Sancta María que comprásedes, la qual cosa vós no avedes feyto. Hon vos preguamos que
aquelos
dit G[uillem] de Sent Pere, lo qual en G[uillem] de Sent Pere, atorguà aver [...]
dits diners, e promès, si dem[anada] d'aquels era feyta al dit en P[ere] Gayet, qu'él
s'í pararia [...] de dan, e obligà sí e sos béns. Encara promès lo dit en G[uillem]
que si lo rector de Castalla [...] qui ell, en P[ere] Gayet, n'era obligat en pena del
quart, los li demanava hó
B[ertomeu] Ferrer, procurador d'en Jacme Saguàrdia, percurador del noble seynor
almiral, se clama de dona [Òria], muler d'en Bernat Mayans, que li deu
per rahon d'un kafís de forment. Per hon dema[na] [que] [li] sia condampnat etc.
[Als] [ama]tz e honratz tots e sengles oficials e tinent loch de seynoria habitadors
en la seynoria del seynor rey d'Aragó als quals les presentz letres vendran, de nós,
la justícia e ells juratz [e] ells bons hòmens de Xàtiva, salutz e bona amor. Femvos
a saber, de part de la aljama dels juheus de Xàtiva a nós és estada mostrad[a]
una letra d'en Ponç de Miravals, tinent loch de percurador e
segellada ab son segell e
Als amatz e honratz savis e descret alcayt, batlles, justícies e [...] altres oficials
del seynor rey, com d'altra juridicció als quals les presentz pervendran, de
nós en Ponç de Miravals, tinent loch de percurador e
e honor. Fem-vos a saber, de part de l'aljama dels juehus de Xàtiva, que és estat
a nós demostrat que alcuns de vos[al]tres demanatz a ells per cascuna persona,
e encara a cascuna persona dels altres juheus del regne de València qui pasen
per los vostres logars, rotona, pasatge o peatge. Perquè a vós deim e manam, de
part del seynor rey e del infant en P[ere], percurador del dit regne, que vós no
demanetz ne reebatz dels ditz juheus o d'alcun d'aquells rotona, pasatge o peatge
o alcuna altra cosa, sinó tan solament d'aquelles cos[es] les quals los crestians
paguen o àn acostumat de pagar. En altra manera fem-vos a saber que nós [...]era e Fayet que nós [...] juheus, de béns co[...] de hòmens de vostra juridicció,
segons que serie fae[d]o[r].
per tots la dita letra e ço que en ella se conten observetz e obser[var] façatz als
dits juheus e als altres, segons que en la dita letra pus plenerament és contengut,
e auriem nós molt que agrair. Nós emperò, en semblantç coses e en majors som
aparellatz d'obeyr vostres precs.
Idus Ianuarii.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, Sancho Péreç,
escrivà de Xixona, e P[ere] Miquel, vey e jurat de Xixona, per sí e per tota la
universitat del dit loch, ab clamosa insinuació e ab fama pública davant anant,
denuncie a vós, séyner justícia, que aquels
saltej[aren] en lo [ca]mí lur de Xixona, e en lo Molinelo e en lo terme lur, e açò
feeren moltes veguades e mataren don Guarcia d'Ojos Negros, lur vey, e dona
Estopaynana e Matheu Moliner, lurs veyns, que cativaren. Hon com los dits
maleficiis no dejen romanir sens punió, requeren e demanen a vós, justícia, [de]
dret, que vós per vostre officii enantets a enquerir los dits maleficiis e a punir los
dits moros e tots aquells [que] trobarets culpables, faedors, ajudadors, consentidors
dels dits maleficiis, e adés de present lexen e comanen la dita denunciació a vós,
justícia, e a vostre officii, salvuu e retengut a sí que pusquen instruyr-vos de testimonis
e d'indicis e de presumpcions.
E a presumir dels dits crims, dien que los dits
on estaven, ço és de la orta, quan Johan Sanches, adelantat del regne de
Múrcia, près altres moros de la dita orta per rahon dels dits crims e, volén fer
pendre los dits moros per rahon dels dits crims, fugiren.
Ítem, a presumir del dit crim, ells denunciaren la
Alfoluf, denant lo dit danantat, e lo dit adenantat que
[D]avant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentana, en Bernat de Clarmont,
ab clamosa denunciació e ab fama pública davant anant, denunciu que
moro, lo qual vós tenits pres e prengué
aquest dia li emblà tres alnes de tint vermel de Narbona, e li ha emblat altres coses
e
vós, per vostre [o]fficii, enantets contra lo dit moro a demanar e enquer los dits
maleficiis e a punir aquel segons lo dit malificii, la qual denunciació lexa e comana
a vostre officii, salvu e retengut a sí que pugua instruyr-vos de indicis e de
presu[m]pcions violentes.
De nós, en Ponç de Miravals, tenent loch de procurador en lo regne de València,
als amatz e honrats la justícia, e ells juratz e tota la universitat de Cocentaina,
salutz e dilecció. Fem-vos a saber que
seynor rey en lo regne de València general, e en Bartomeu Matoses, justícia de
València, presentaren a nós una carta del seynor rey la tenor de la qual és aytal:
dilecto sui procuratori regni Valencie vel eius locum tenenti et aliis nostris oficialibus
et subditis eiusdem regni ad quos presentes pervenerint, salutem et dileccionem. Cum nos,
per literas nostras mandamus Petro de Libiano, baiullo nostro in [regno] [Valencie] [gener]
ali, iusticie Valencie vel [eo]rum loca tenent[ibus] et cuilibet eorum per se, quod Guillelmo
de Rexach, per capcionem [per]sone sue et occupacionem et vendicionem bon[o]rum eius
necnon expugnacionem castrorum de Xulella et de Garg, compellantur ad restituendum
Valencie episcopo et Ecclesie dicta cas[tr]a ut in eisdem literis lacius continetur, vobis et cuilibet
vestrum dicimus et mandamus firmiter et districte quatenus in exs[equen]do supradicto
mandato nostro, predictis baiulo et iusticie et eorum cuilibet prout per [ipsos] et eorum
cuilibet requisiti fueritis detis auxilium et iuvamen.
Datum Barchinone,
e en Barthomeu Mathoses que deguéssem fer cridar ost en Cocentaina per a
dos messes contra lo castell de Garg per [manament] del seynor rey e del seynor
infant en P[ere], procurador del regne de València, a vós dehim e [manam] [que]
vós encontinent, vistes les presents, façatz cridar al dit loch de Cocentaina ost ab
p[...] a dos meses contra lo dit castell de Garg, faents en tal manera que dins
dies aprés la recepció de les pres[en]ts siatz al damunt dit castell de Garg ab vostres
armes bé aparellatz.
Comparech en cort n'Exemén Çabata, davant la justícia, e dix e proposà
davant aquel que com ell agués feyt pendre Bertomeu de Montó, mascip seu, e
Vidal de Senta Cília, cuydan e creen [que][
coses e levades de casa sua, e el dit en Vidal que fos consentidor d'aquelles,
e él ara sàpia per veritat que lo dit Bartomeu ni lo dit Vidal no sien culpables de
ço qu'él los enculpava, com res no li ajen enblat ni levat, ni él no trob res meyns
per ells, per ço, absolvu e defenex desenculp[...] damunt dites, com no sien malmirents
en res, e demana e requer a vós, justícia, que los damunt dits absol[vatz] e
gités de la presó vostra.
Hon nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vista la dita suplicació
feyta davant nós per lo dit n'Exemén Çabata, aüt acort e consel de savis, e
dels jurats e de bons hòmens, e esgardat fur de València, Déus dreturer jutge davant
nostres uls, com nós contra los damunt dis no poguésem enantar, per fur
e per dret, sens acusador e denunciad[or] [...] denunciacions ni acusa[cions] [...]
contra aq[uels], ans fos feyta e posada suplicació davant nó[s] per lo dit n'Exemén
Çabata, a ynstància e a requerimen [d]el qual aquels eren preses, que nós aquels
gitàsem e absolvésem de la pres[ó] com [...] feyt, ço de què ell los enculpava. Per
ço nòs, lo dit justícia, sentencialment gitam e a[b]solvem de la nostra presó los
dits Bertomeu e Vidal.
Presents lo dit [n']Exemén Sabata, e presents lo[s] jurats en G[uillem] de
Castalla, e en D[omingo] Cepillo, e Bernat Claver, e [Pere] Capcir, e A. de Pina e
altres [...].
Davant nós, P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Bernat de Clarmont
se clama d'en Sancho Bolea e [p]osa contra aquel que com lo dit Sancho Bolea
e sa muller na Pasquala li ajen venudes totes aqueles cases sues que han en la
vila de Cocentaina per preu de
demana [e] requer a vós, justícia, que
sentencialment li sien destrets e forçats e condapnats en deliurar e en desemparar
a sí les dites cases etc. Libel donat e dia asignat de res[p]ondre a dimecres primervinent.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo, Eyego Garcia,
vey de Xixona, denunciu ab clamosa insinuació e ab fama pública davant anant,
que Fuluf, ab aquels
ynstància dels bons hòmens de Xixona, saltejaren en lo camí de Polop e prengueren
dona Cilla, tia mia, e
que menaven, degolaren-les. Per què deman e requir a vós, justícia, denuncian,
que vós que enantets contra los damunt dits per rahon del dit crim, enantan per
vostre officii, e sabuda e trobada la veritat del dit crim punisquats aquels segons
fur. E adés de present lexa e comana e desempara la dita denunciació a vós, justícia,
e a vostre officii, salvu enperò retengut a mi que pugua instruyr-vos de
indiciis e de presumpcions.
[Davant] [vós,] en P[ere] de Golm[é]s, [justícia] de Cocentaina, yo Eyego Blasco,
vey de Xixona, denuncian ab clamosa insinuació e ab fama pública davant anant,
que Fulup, moro d'Alaquant, ab aquel[s]
mataren mon frare don Garcia d'Ojos Negros en lo [ca]mí d'Alaquant. Per
hon deman, denuncian, que vós que enantets per vostre officii contra los damunt
dis m[oro]s a saber la veritat del feyt e, sabuda la veritat, condampnets e pu[nisq]uats
aquels segons lo d[i]t crim. E adés de present, lexa, comana e desempara la
dita denunciació [...] de vós, justícia, salvu e retengut a mi que puga instruyr-vos
de indicis e de presumpcions.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo, Dominguelo, fil que
fuy de na Toda Estopaynana, denunciu ab clamosa insinuació e ab fama pública
davant anant, que Fuluf, ab aquels
saltejaren en lo camí del Molinelo e prengueren e mataren l[a] dita mare sua.
Per hon deman, denuncian, que vós que enantets contra
Fo
Guillem Solzina se clama d'en Guillem Despug e posa contra ell qu'él li mès
peynora [
ço per què lo mès peynora e lo gayn, e lo dit en G[uillem] no la li vo[lés]
redre ni deliurar, demana que li sia condampnat en redre a sí la dita capa o
sous per preu d'aquela, que estima valer etc.
Encontinent lo dit en G[uillem] Despug respòs e negua totes les sobredites
coses, salvu emperò que atorgua qu'él que prestà los dits diners sobre la dita
capa en aquesta manera, que la dita capa [fos] comanada a
ciutadà de València, qu'él, lo di[t] G[uillem], li paguà los [...] ladonç, sinó que [...]
capa fos venuda, al qual mes passat lo dit G[uillem] no li paguà los [d]its diners, e
fo venuda [la] dita capa e fo paguat dels dits diners.
Fo fermança de les missions per lo dit G[uillem] Solzina Bernat Mar[...], la
qual atorgà e obligà sos béns.
Fermança per lo dit G[uillem] Despug, Bernat Sesglea, la qual atorguà e
ob[li]gà sos béns.
Fo feyt sagrament de calúmpnia etc.
Sobre les coses neguades per lo dit Guillem Despug fo injuncta prova al dit
en G[uillem] dins
Rubiola e per altres. E lo dit en G[uillem] Despug fià lo sagrament dels testimonis
en fe de la cort e del escrivà.
dita demanda e absolvé lo dit en G[uillem] Despug d'aquela demanda.
Presents testimonis Berenguer de Rubiola, Bartomeu Ferrer.
Yo, Ferran Ximéneç, promet a vós, Tomàs Romeu, gardar de tot dan que
vós soferísets hó sostenguésets per rahon d'aquel quart que a nós demanen per
rahon del deute que vós deviets a
sous, dels quals fo feyt rereclam, e per aquesta rahó confés aver aüt e rebut de vós
[...] Castalla en [...] no podés ni [devets] [...] [en] [rahon] del rereclam feyt
Pontela Garriga, canonge de [València] qui
del noble en Jaspert, de bona recordació, per la gràcia de Déu bisbe de València,
nom ell no u fos ne u sia, ni fos cert al jutge en poder del qual la dita condampnació
fo feyta, ni sia a vós, séyner justícia, ell]
altre, e com segons sen natural [sia] que tot jutge se deu certificar del
procurator[i] [d']aquell qui deman per altri o defén, e de remoure aquell
[ydoneum],
que al pleyt pertanyen diligentment [enquerer] [e] [en] cercar, rúbrica "De juhiís", el
capítol qui comença "[Offici] [de] [qual]que jutge etc.", e segons fur de València sia
que nengú no deu [ésser] reebut en procurador si no mostra carta de procuració,
rúbrica "De [procuradors"], el capítol qui comença "Que nengú no sie reebut en
procurador etc". Per què requeren e demanen a vós, sénner justícia, de dret
los damunt dits que vós que siats cert e us certifiquets per a fer de jutge, com
fer-ó dejats, ans que a la execussió de lurs béns enantets del procuratori del dit en
Pontella e de la marmessoria sua, ço és ell si era marmessor e percurador del noble en Jasbert o no. Per què dien excipientment que llà on sia a vós, sénner
justícia, cert el dit en Pontella ésser procurador e marmessor del dit noble, ells
no ésser tenguts al rereclam d'aquell pagar ni execució fer no se deu, per ço car
lo dit noble dix e manà en son testament que de nengun deute que li fos degut
reeclam no
ço car ell no
quant li
Cum pro solvendo et satisfaciendo Iacobo Çagardia, procuratori nobilis domini Rogerii
de Loria, quadringentos quadraginta quinque solidos regalium Valencie ex quibus
Sancius Bolea et uxor eius, Pasquasia, erant sibi condampnati sub pena quarti in libro
curie Cocentanie, et dictus Sancius Bolea assignavisset ad [curr]endum et ad vendendum
quasdam domos suas sitas in villa [C]ocentanie, afrontantes cum [...], et cum Iohane de
[...], et cum P. Ximeneç de Peralta et cum Bernardo Marini, et facta preconisacione legitime
[et] [pub]lice per
saionem et curssorem publicum curie Cocentanie, cui dictus Sancius Bolea traderat ad vendendum.
Nos P. de Golmes, iusticia Cocentanie, auctoritate qua fungimur, vendimus et
tradimus vobis, Petro Sancii d'Oblites tanquam plus danti e plus proferenti in subastacione
pro precio videlicet quingentorum quindecim solidorum regalium Valencie ex quibus fecimus
solucionem ex predictis
predicti Iacobi predictas domos cum introitibus et exitibus vobis et vestris vendimus
ad habendum, tenendum, possidendum, expletandum et eciam ad d[an]dum, vendendum,
inpignorandum, alienandum, exceptis militibus et sanctis. Quam vendicionem promitimus
vos facere, habere, tenere tamquam iusticia secundum forum Valencie, obligamus reliqua
bona dicti Sancii et uxoris eius Pasquasie, pro firma et leguali evicione. Quam vendicionem
nos, predictus Sancius Bole[a], et ego, dicta Pasquasia, confitemur gratis et ex certa sciencia,
omnia laudamus, concedimus et firmamus, et iuramus super Dei sanctis
non contravenire iure aliquo vel racione. Renunciamus omni iuri, legi quod super premissis
venire possemus contra, et eciam renunciamus illi foro que subvenit deceptis ultra dimidiam
par[tem] iusti precii et pro firma et leguali eviccione vobis et vestris omnia bona nostra
obligamus. Item, fecimus solucionem G. de Castall[a] ex
ex predicto Sancio Bolea. Item, fecimus solucionem Bernardo de Clarmont
ex quibus fecerat retroclamum ex predicto San[cio] Bolea. Item, fecimus nobis solucionem
racione quarti debiti G. de Castalla et Bernardo de Clarmont ex
Item, facimus solucionem D. de Cepillo [...] ex
scripturarum. Item, dedimus Iacobo del Bosch, racione corroderies. Item,
nuncio quem missimus apud Xativam ad instanciam Sancii Bolea. Item, dedimus
remanentes predicto Sancio Bolea.
Testes Bernardus de Clarmont, iuratus, Eymericus Ferrer, Ferrendus Exemini, Bernardus
Fuster.
Ego, Bertolomeus Ferrer, procurator substitutus Iacobi Çagardia, procuratoris nobilis
domini Rogerii de Loria, confiteor vobis, Petro de Golmes, iusticie Cocentanie, me a vobis
habuisse et recepisse de bonis Sancii de Bolea que vos vendidistis et ipse Sancius Boleas
asignavit, videlicet de domibus suis sitis in villa Cocentanie, qua[dri]ngentos qu[a]draginta
solidos reg[alium] [...] condampnati [su]b pena quarti in libro curie Cocentanie,
de quibus etc. Renuncio etc. Quare promito [...] quod si aliquis creditor [apar]uerit prior
tempore et potior iure in bonis predictis quam dictus nobilis dominus Rogerius, quod ipse
reddat vobis [protin]us dictos denarios. Obligo mea bona dicto nobili domino Rogerio, et
dono vobis fidanciam et plenum tornatorem Eymericum Ferrarium, quam conce[ss]it et
obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Et dictus Bertolomeus Ferrarius promisit custodire indepnem dictum Eymericum
Ferrarii et bona sua de predicta fidanceria et tornatoria quam precibus et amore eius fecit,
sic quod si aliquod dampnum, gravamen ind[e] sustinuerit vel missiones aliquas fecerit totum
sibi promisit restituere et emendare ad suam voluntatem, super quibus credatur vobis
vestro simplici verbo sine testibus et sacramento. Obligavit omnia bona sua.
Testes ut supra.
Ego Bernardus de Clarmont confiteor vobis, Petro de Golmes, iusticie Cocentanie,
me a vobis habuisse et [recep]isse de precio domorum Sancii Bolea, quas vos vendidistis,
viginti octo solidos regalium Valencie quos mihi debebat dictus Sancius Bolea, et ex illis
erat mihi condampnatus sub pena quarti in libro curie Cocentanie, et ex illis erat factum
retroclamum et illos debet mihi, cum carta remanentes ad solvendum ex quadam pecunie
quantitate, quam cartam vobis reddo et sunt inferius registrata et translatata ad conservacionem
apa[ruerit] prior tempore et potior iure in predictis bonis quam ego, quod ego reddam
vobis protinus dictos denarios. Obligo bona mea et dono vobis fidanciam et planum tornatorem
Eymericum Ferrarii, quam concessit et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Ego, Guillelmus de Castalla, confiteor vobis, Petro de Golmes, iusticie Cocentanie,
me a vobis habuisse et recepisse de bonis, videlicet de domibus Sancii Boleas quas vos vendidistis,
mihi debebat et ex illis feci retroclamum. De quibus etc. Renuncio etc. Quos denarios promito
reddere vobis et in vestro posse si [aliquis] [creditor] aparuerit [prior] [tempore] [et] [potior]
iure] in predictis [bonis] [quam] ego, quod ego reddam vobis pro[t]inus dictos denarios. Obligo
[bona] [mea][t] dono vobis fidanciam et planum tornatorem Eymericum Ferrarii, quam
concesit et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Ego, Dominicus de Cepillo, notarius, [c]onfiteor vobis, Petro d[e] Golmes, ius[ticie]
de Cocentanie, me a vobis habuisse de bonis Sancii Bolea III solidos et dimidium quos is
debebat [...] [ra]cione missionum et scripturarum de quibus etc., quos promito vobis reddere.
Si aliquis creditor aparuerit prior tempore et [p]otior iure etc. in predictis bonis. Et obligo
etc. Et dono vobis fidanciam et planum tornatorem Eymericum Ferrarium, quam concessit
et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Hoc est translatum a quodam instrumento publico scripto in perguameno cuius tenor
sic habetur:
Sit omnibus notum quod ego, Sancius Bolea, et uxor mea, Pasquasia, vicini et habitatores
Cocentanie, uterque [n]ostrum in solidum et sine alterius excusacione, per nostros
confitemur in veritate et recognoscimus nos debere vobis, Bernardo de Claromonte, draperio
Cocentanie et vestris,
emimus, et habuimus et recepimus, et bene paccati sumus ad vestram propriam voluntatem.
Renunciamus omni excepcioni pecunie predicte vobis non debite et doly. Quosquidem
solidos regalium promitimus vobis in solidum vel omni homini vobis pro bono vestro petenti
cum hac publicha carta dare atque solvere de primo venturo festo Natalis Domini in sex
annis primis venturis, solvendo
integriter toti vestre voluntati de predictis denariis, sine omni dilacione et excusacione, et
absque dabno vestro et gravamine, et misione et querella curie. Obligamus in solidum vobis
ad hec nos tota bona nostra mobilia et inmobilia, habita et habenda ubique. Et ad vestram
[et] vestrorum securitatem, ego dicta Pasquasia iuro per Deum et hec sancta Dei
Evangelia coram me ponita et corporaliter tacta, me conthra hoc debitum non venire nec venire
facere iure aliquo vel racione, renuncio omni iuri, foro, racioni, consuetudini et specialiter
omni privilegio dotis sponsali[cii] nostri.
Quod est actum [...] anno [...] secundo.
Huius rey Testes s[un]t Petrus de Bas et Salvad[or] de Rojals.
Signum Guir[...]i de [...]usela, notarii publici Co[centan]ie, qui hec scripsit cum
raso et esmendato in prima linea [ubi] [dicitur] [...] de Bolea.
dien e proposen davant vós, justícia, que com vós façats vendre e corre
viyna e d'olivar en la Rapi[...] [a]frontants ab la terra de R[amon] de Sérvoles e
ab la carrera de la Querola, a ynstància d'en Bernat de Clarmont, e la dita viyna
e olivar sia a éls obligada specialment e en aquela sien [en] [c]orporal possessió e
teneon, e açò sia a vós, justícia, manifest per
vós, justícia, requeren e demanen a vós, justícia, que vós cesets de fer corre e vendre
la dita terra e viyna e que en açò salvets lur dret. E açò lexen a conexença de
vós, justícia.
Diu lo dit en Bernat que, salva la lur gràcia, vós, justícia, no devets cesar
d[e] [fe]r córrer e vendre les sobredites coses ni de fer la dita exsecució, com la
cosa per ell demanada sia cosa jugada e sentenciada e rereclam feyt, majorment
com lo dit Romeu li asignàs a córrer e a vendre. E açò lexa a conexença de vós,
justícia.
Dien los sobredits Gille Martíneç e P[ere] Ximéneç que no
en res les rahons posades per lo dit en Bernat, per ço cor lo dit Romeu obligà
specialment les sobredites coses a éls, e les mès en peynora abans que feés la dita
asignació, segons que apar per lo kalenari de la carta lur e del asignació.
Hon nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vistes e enteses les
sobredites [r]ahon[s] [...] consel [...], per la [...] de la carta, la [d]ita c[ar]ta e
la dita obligació e [...] feyta que la dita asignació, deym e pronunciam que
dita viyna e olivar no
del dit Romeu.
Per pagar e per satisfer a
rereclam de Romeu Lópeç, e per paguar lo quart a la cort, fo asignada per la justícia
a corre e a vendre tota aquela foya de terra de sequà ab tot lo sequà que
Romeu ha en lo camí de Quarayta, axí como afronta ab en Domingo Cepillo,
e ab Johan Sales, e ab lo camí e ab Domingo Segarra, la qual liura a corre e a
vendre a Bernat [Celer], sag e corredor de la cort, dins
Açò és traslat d'una carta del molt noble seynor infant en P[ere], scrita en
paper, segellada a[b] lo seu segel, la tenor de la qual és aquesta:
Montiscatheni et Castriveteris ac procurator illustrisimi domini regis fratris nostri,
dilecto iusticie Cocentanie, salutem et dileccionem. Mandamus et dicimus vobis quatenus
sentenciam lat[am] per Guillelmum Botelo, iusticiam Cocentanie, predecessorem vestrum,
in causa que erat inter Iohanem Martini de Deça, agentem ex una parte, et Bernardum de
Bas, tutorem filiorum Martini Petri de Deça, quondam, defendentem ex altera, super facto
cuiusdam hereditamenti, exsecucioni mandetis nisi iusta causa subsit propter quam dicta
exequcio debeat inpediri, quam si subest nobis, si presentes fuerimus in regno Valencie, vel
in absencia nostra tenenti locum nostrum in procuracione dicti regni mitatis infra deçem dies
post presencium recepcionem in scriptis sub sigillo vestro munimine interclusi[s].
Datum Valencie,
Berengarius de Tovia.
mar[m]esor, ensemps ab él, del dit en Bernat, fa e esta[blex] [cert] e special procurador
seu dona Òria, muler del dit en Bernat, a demanar d'en Ja[cme] Segura
sous los quals deu ab carta etc.
A ynstància [d'][en] Bernat de Clarmont foren emparats per la justícia en poder de
Johan Matheu, vey de Xixona,
quals diners e més atorguà tenir en comanda del dit Yvaynes e de sa muler.
Per pagar e per satisfer a
feyt rereclam de Sancho de Bolea, e per pagar lo quart a la cort, fo asignada per la
justícia a corre e a vendre tota aquela viyna que
camí de Xàtiva, afrontant ab lo dit camí e ab na Catalana de Comte e ab Bernat de
Prades, la qual liura a corre e a vendre dins
Conparegren en cort davant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en
Guerau Calandri, e en G[uillem] de Castalla e en G. Peris de Castalla, e dien que
vós, justícia, no podets ni devets fer exsecució en lurs béns en rahon del rereclam
feyt contra ells per en Pontella Garriga, canonge de València, qui
marmessor e percurador del noble en Jasbert, de bona recordació, per la gràcia de
Déu bisbe de València, com ell no u fos ne u sia, ni fos cert al jutge en poder del
qual la dita condampnació fo feyta, ni sia a vós, séyner ju[stícia], ell ésser procurador
[...] substituir altre. E com segons f[ur] [e] sen natural sia que t[ot] jutge
s[e] deu certificar de procuratori d'aquell qui demana per altri h[o] [de]fén, e de
remo[ur]e aquell
de totes les [co]ses que al pleyt pertaynen di[li]gentment enquereer e encercar,
rúbrica "De juhiís", capítol qui [comença] "Offi[ci] de qualque jutge etc.", e segons fur de València sia que nengú no deu ésser reebut en pro[curador] si
no mostra carta de percuració, rúbrica "De percuradors", el capítol qui comença
"Que nengú no sie reebut en percurador etc". Per què requeren e demanen a
vós, séyner justícia, de dret los damunt dits, que vós que siats cert e us certifiquets
per ofici de jutge, [com] fer-ó degats, ans que a la execussió de lurs béns enantets
del procuratorii del dit en Pontella [e] de la marmessoria sua, ço és ell si era
marmessor e procurador del noble en Jasbert o no. Per què dien excipientment
que llà hon [sia] a vós, séyner justícia, cert el dit en Pontella ésser percurador e
marmessor del dit noble, ells no ésser t[en]guts al r[e]reclam d'aque[ll] pagar, ni
exsecució fer no s'í deu, per ço car lo dit noble dix e manà en son testament que
de [nengun] [deute] que li fos degut rereclam no
valrria ni execussió fer [no][
com negun no aja més poder sinó aytant quant li
Per pagar e per satisfer al noble seynor en Roger de Lòria, dels regnes
d'Aragó e de Secília almiral, e a
e
Albert, com béns movens no agués, per escusar lo quart asigna a corre e a vendre
tota la sua part e dret qu'él ha ni deu aver hó li pertayn en Hunill e en son
terme; encara axí com a conjunta persona del dit Bertran, frare seu, asigna axí
metex per la dita rahó, per pagar lo dit deute, tota la part e dret que
seu ha ni deu aver en Hunil e en son terme, la qual part sua e del dit frare seu e
dret asigna e liura [a] [corre] e a vendre a Bernat Celer, corredor [de] [la] [cort] [d]e
Cocentaina [...] aquel [...]gua e tingua [...]al per
fur de València. E encara lo dit Albert at[or]gua, e loa e ferma l'asignament feyt
per la dita rahó de la part su[a].
E encontinent la justícia requer[í] [al] [di]t Albert si volia qu'él ni li donava
poder qu'él menàs la dita asignació a exsecuci[ó] perquè aquela venés e pogués
vendre los dits béns asignats los quals eren en sa jurisdicció, com fosen en la jurisdicció
de Hunil, e él, Albert, los asignàs a c[orre] [e] a vendre en la jurisdicció de
Cocentaina, on eren condampnats, lo qual Albert dix qu'él no li daria altre poder,
sinó aquel que
[E] enaprés, lo dit Albert comparech e dix que proposà que com ell agués
feyta la sobredita asignació, e aquella no pogués fer per ço cor avia renunciat al
beneficii de asignar a sos béns seents e movents, e jurat sobre los sents
de Déu, per aquesta rahó e perquè sa fe no valgués meyns ni
représ, renúncia a la dita asignació e no vol que aja valor, mas vol que la justícia
hi ús e y faça usar per son officii e que
per fur e per dret, del dit deute, del qual él e el dit frare seu, Bertran, són condapnats
sots pena del quart al dit almiral e en Jacme Çagàrdia, procurador seu.
Present la justícia e Ferran Ximéneç, percurador substituït del dit Jacme.
Yo, T[o]màs Romeu, promet e convench pagar a vós, A. Detius, culitor dels
quarts de Cocentaina, [d']ací a
los quals feés a mi gràcia de tot aquel quart que v[ós] demanàvets per lo deute
que demanava en Domingo Torregrosa, ço és de
e complir, oblich mi e mos béns, enaxí que aquel [...], axí com acostumat és de
plegar quarts. E per ço atendre dó a vós ferm[ança], [se]gons fur de València, Guerau
de Torroelles, la qual fermanceria atorga e obliga sos béns.
Albert de Lavayna comparech en cort, e diu e proposà que com ell agués feyta
de
comparegués
renunciat al beneficii de asignar sos béns e avia jurat de no venir contra. E per
ço [...] renunciat a la dita asignació que sa fe no valgués meyns ni pogués ésser
représ de son sagrament [...] e la dita asignació e ferma, e que sia bona e ferma,
e que vala segons que per ell fo feyta, no contrastant la dita renunciació feyta per
ell, la qual renunciació vol que no aja valor ni fermetat ni li profit en res. Protesta
enperò que per res qu'él digua ni faça en açò, no entén ni vol venir contra
son sagrament ni sa fe en les coses per ell promeses.
Present la justícia e present testimonis Simon Guillem e Março Ruvio.
Simon Guillem comparech en cort e diu e proposa davant vós, en P[ere] Golmés,
justícia de Cocentaina, que com ell agués feyta venda a
Ma[r]tín Garcia particularment de tot aquel heretament qu'él avia en lo terme
de Cocentaina, lo qual heretament fo de na Marimonda, muler que fo d'en
P[ere] Díeç, e los dits compradors se retenguesen del preu del dit heretament
era en mala veu per la dita dona Marim[ond]a, e el dit Simon Guillem requerís
a
dita dona e li asignàs dia perhemtori dins lo qual [...] per sí hó per son covinent
percurador, comparegués a mostrar lo dret que
e persegués aquel, e si no comparia per sí hó per son covinent percurador, que
la dita venda seria ferma, e que a la dita dona fos posada calança per totstemps,
e lo dit justícia [...] vostre citàs per letres sues de la cort de Cocentaina, partides
per letres, trameses a la cort de Leyda, que la cort de Leyda citàs e amonestàs la
dita na Marimonda segons la forma davant dita, e la dita cort citàs aquela segons
la forma de les dites letres. E li asign[à] dia perhemtori, ço és a saber, dins
ladoncs primervinents, segons la forma de les sobredites letres, ni la d[it]a dona
no y volgués fer nula resposta segons que la cort de Leyda tramès a dar per ses
letres. Hon com los dits
sia compareguda per sí ni per son covinent percurador a mostrar lo dret que
dit her[et]ament entenia aver e a perseguir aquel segons que amonestada ni citada
fo, ni li fo lo dia perhemtori asignat, requer e demana a vós, justícia, lo dit Simon
Guillem, que a la dita dona na Marimonda posets perdurable calança en absència
e en contumàcia sua sobre lo dret qu'ela agués hó entenés aver sobre lo dit heretament,
com d'ací a avant no deja ésser oyda a mostrar ni a perseguir lo dret
qu'ela entenia aver sobre lo dit heretament, si gens n'í avia.
Hon nós, dit en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vista la dita suplicació
feyta davant nós per lo dit Simon Guillem, e vista la suplicació e requisició
feyta per lo dit Simó Guillem davant en Guillem Botelo, justícia de Cocentaina
antessor nostre, e vista encara lo dia perhemtori asignat e donat per lo
dit justícia a la dita dona na Marimonda, vista encara la tenor de les letres que
dit justícia tramès a la cort de Leyda, segons que apar per la tenor de les [...]
[r]espos[t]a trameses per [...] al d[it] en G[uillem] Botelo. Hon nós, [dit] justícia,
aüt acort e co[nsel] [d]e bons h[ò]mens, e esgar[dat] fu[r] de València, Déus dreturer
juge davant los meus uls avén, com a nós sie cert per lo procés e per l'enanament
enantat la dita dona na Marimonda no ésser compareguda dins lo dia
perhemtori asignat, segons que li fo asignat, e segons que fo citada a mostrar e a
perseguir lo dret que
son dret al dit Simon Guillem no deu [...] per ço a la dita dona Marimonda perdurable
calança posan sobre tot dret qu'ela agués hó entengués aver en lo dit heretament,
axí contumàs qui citada tres veguades perhemtòriament, e dia a ela
per lo [justícia] asignat, dins lo qual ella, per sí ni per son covinent percurador, no
comparech a mostrar son d[ret] ni a perseguir aquel, non contrastant la sua absència,
com la presència de Déu, qui complex totes absències, complesqua aquela.
dona per contumàcia.
P[re]sent testimonis Bernat de Bas, Bernat Martí, Bernat de Clarmont,
A. d'Estayna, jurats, e Bertomeu Ferrer, e Bernat Celer e Martín Sanches. E encontinent la damunt dita scriptura fo dampnada per ço com fo atrobat
de cort ans que fos pronunci[a]d[a] que no devia ésser pronunciada ni devia ésser
feyt lo dit enantament contra la dita dona Marimonda. E axí la justícia cessà de
pronunciar e de fer lo dit henantament, e manà que fos dampnada [la] dita escriptura.
Yo, en Martín de Saraynana, confés [...] ésser pag[at] [...] que [...] per rahon de
les fanequades de [...] ans que les se l'ag[...].
En Martín de Saraynana se clama [...] Maria, muler que fo d'en Martín Péreç,
que li deu
que li venés, bé ha
Libel donat e dia asignat de respondre a dijous primervinent.
A ynstància de Ferran Ximéneç foren enparats per la justícia en poder de Johan
Garcés de Masones e de sa muler, dona Elva, los quals tenien en comanda per
Martín Garcia, mill
Present testimonis don Rodrigo, rector, e el vicari.
dit enparament donà fermança de dret el dit en Guerau Calandri, la qual atorguà
e obligà sos béns.
lo dit en Guerau Calandri de la dita fermanceria per ço cor los dits diners él, en
Guerau Calandri, de[li]urà a la justícia, e la justícia deliurà
Present testimonis Johan Garcés e Berenguer Rocha.
Per pa[g]ar e per satisfer a
de Xàtiva, e a
València, dels quals li són condampnats en pena del quart n'Exemén Çabata e la
dona Hurraqua, muler sua, lo dit n'Exemén Çabata, ans de rereclam feyt, per escusar
lo quart a la cort, com béns m[oven]ts [n]o agués, asignà a corre e a vendre
dins
qu'él ha en la orta de Bocayrén, davant la vila, ço és de la pus prob terra de
reguadiu que és prop de [...], e en defaliment d'aquel[a], de la terra sua atinent
d'aquela, tanta que bast a la dita q[uantita]t.
Diu lo dit Berenguer, en lo nom desús dit, que la dita asignació no val,
ni vós, justícia, aquela no devets reebre, com los dits béns no sien dins vostra
jurisdicció. Per què demana e requer a vós, justícia, que
él, dit n'Exemén Çabata, e de dona Hurraqua, muler s[u]a, dels dits
de reals li menés a exsecució en los béns del dit n'Exemén [Ça]bata e de la dita
dona Hurraqua, muler sua, los quals béns són en la vostra juris[di]cció, so és totes
aqueles cases que han en Cocentaina en les quals estan.
E encontinent la justícia enantà a menar a exsecució lo dit rereclam.
Per pagar e per satisfer a
de Xàtiva, e a
quals avia pleyt e rereclam d'en Exemén Çabata e de la dona dona Hurraqua,
muler sua, e per pagar lo quart a la cort foren asignades per la justícia, com altres
béns no fossen atrobats al dit n'Exemén Çabata en la jurisdicció de Cocentaina,
totes aqueles cases que
la vila de Cocentaina, en les quals estan e habiten, axí com afronten ab les carreres
públiques de dues parts, e ab Ponç Guerau, e ab Sendina Gomes, e ab T[o]mà[s] Romeu, e ab en Guerau Calandri, les qu[als] [asigna] [a] [cor]re e a vendre
a Bernat Celer, corredor púb[li]c de la cort, qui aqueles córregua per
dies primervinents, segons fur.
Lop Eyeg[ues] [se] [cla]ma d'en Domingo Péreç, carnicer, que li deu
de reals romanents a pagar de
per rahon de moltons que li vené. Per hon demana que li sia condampnat etc.
E encontinent lo dit Domingo Péreç respon e negua totes les coses en la
dita demanda posa[des].
Fo f[erman]ça per abdues parts Eymerich Ferrer, la qual atorguà e obligà
sos béns.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit Lop Eynegues, perseverà. E
fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit Domingo Péreç, e dix que
manà e dix a G[uillem] d'Apiera que li donàs
dit G[uillem] no li donà sinó
e malla reebé per ell, lo dit Domingo Péreç, del dit G[uillem] d'Apiera, e aquels
atorguà e confessà lo dit Domingo Péreç aver reebuts.
Negua lo dit Domingo Péreç aver reebuts los dits
per lo dit Lop.
E sobre les coses neguades fo injuncta prova al dit Lop dins
la qual vanà provar per Pelegrí e per Johan de Belver e per a[l]tres. E el
dit Domingo Péreç fia lo sagrament dels testimonis en fe de la cort.
Per pagar e per satisfer a B[...] [...] sous de reals dels quals avia feyt rere[cla]m
d'en Exemén Martíneç de Sovarre e de la [dona] Constança, m[ul]er sua,
dels quals eren condapnats sots pena del quart e
e per pagar lo quart a la cort, com béns movents no
quals p[o]gués ésser paguada la sobredita quantitat, fo asignat per la justícia a corre
e a vendre tot aq[uel] dr[e]t e part que el dit Exemén Martíneç e a la dita
muler sua, dona Constança, pertayn e pertày[ner] deu per rahon de successió hó
del [...] hó per qualque altra rahon, d'en Martín Ximénez, pare del dit Exemén
Martínez, ço és en les c[a]s[es] e en lo real prop de les cases e atinent d'aqueles,
en Cocentaina, en Alcocer e en [...]al [...], lo qual dret e part fo liurada a córrer
e a vendre a Bernat Celer, sag e co[rredor] de la cort de Cocentaina, qui aquella
part e dret tingua venal e córregua per
València.
Davant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo, Jacme de Segura, denunciu
ab clamosa insinuació e ab fama pública davant anant, que ir present
passat a ora baxa li fo enblada de casa sua
que vós, justícia, enentets contra Axqua[ro], moro, en lo qual él ha suspita, e
contra tots aquels qui trobarets culpables e malfeytors d[el] d[i]t crim e malefici,
a enquerir la veritat del dit crim e a punir tots aquels qui trobarets culpables,
faedors, ajudadors del dit crim, segons fur. E adés de present, a presumir del dit
crim, diu que ir, en aquel dia, lo dit Axquaro plomà e menjà la dita galina en casa
de P[ere] Poblador. La qual denunciac[ió] [...] e comana a vostre officii, salvu que
pugua instruyr-vos de judiciis e de presumpcions.
Davant vós, séy[n]er en P[ere] de Golmés, ju[stíc]ia de Cocentaina, en
Simon Guillem de Vilafrancha, percurador d'en Lop Lopes de Vayelo, se clama
d'en Fer[ran] [Xi]méneç e d'en Martín Garcia, aferman que
Ximéne[ç], en nom de percuració del dit Ma[rtín] Garcia, confessà e regonech
deure al dit en Lop
pública, los quals li promès pagar en termes certs, segons que
plenerament és contengut. Hon com los termes en los quals los dits
sous lo dit [Ferran] Ximéneç, per nom de la dita percuració, promès pagar al dit
en Lop sien pasats, e dels
nom de la dita percuració, promès pagar al dit en Lop, romanguen a pagar al dit
en Lop
a pagar. Enperaçò demana lo dit Simó Guillem, en nom de la dita percuració,
que
dit M[art]ín Garcia, e lo dit Martín Garcia, axí com a principal del dit feyt, li sien
per vós, dit justícia, des[tre]ts e condampnats, segons que dit és, en pagar a sí, en
lo nom damunt dit de la dita percuració, los dits
feyt d'éls a él breument compliment de dret. E açò demana ab les missions del
pleyt, salvu enperò e retengut a sí lo dret qu'él, en Simon Guillem, per rahon de
[la] [d]ita percuració, ha contra lo dit en Ferran Ximéneç en ço que deu per sí al
dit en Lop. E demana e requer a vós, dit justícia, lo dit Simon Guillem, que sobre
lo dit feyt li façats do[nar] fermança de dret. Libel donat e dia asignat de respondre
a diluns primervinent.
Per pagar e per satisfer a
pena del quart, e
c[om] [b]éns movents no agués, asign[à] a corre e a [v]endre tot aquel o[rt] seu quél
h[à] prop del barranch de la Querola, [axí] com afronta ab Sancho Bolea, e ab
lo barranc, e ab la carrera e ab él matex. Lo qual ort liurà a corre e a ven[dre] [a]
Bernat Celer, corredor de la cort, qui aquel córrega per
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, P[ere] Ruyç de
Boto[rrita] se clama d[e] [n]a Pasqua, muler que fo d'en Garcia Lópeç e de Romeu
Lópeç, que li deuen [...] de reals de València, romanents a sí a pagar de
míllia sous de reals de València que li prometeren donar [e] pagar en temps de ses
núpcies ab dona Hurraqua, muler sua, ab carta pública, cascun per lo tot, segons
que en aquela és contengut. Per hon demana que
lo dit Romeu sentencialment li sien condampnats, cascun per lo tot, en pagar
a sí los dits
segons fur de València. E açò posa salvu son dret de créxer e de minvar entrò sen
sentència deffinitiva, ab les missions feytes hó per fer entrò a la fin del p[l]eyt. Libel
donat e dia asignat de respondre a dimecres primervinent.
Comparech en Guerau de Torroeles, procurador de dona Hurraqua, muler de
don Ex[e]mén Çabata, e diu que com ell aja córrer e vendre les cases sues qu'ela
ha en Cocentaina per títol de [comp]ra de la cort de Cocentaina, a ynstància del
percurador d'en G[uillem] de Mirales e d'en P[ere] Descol, veyns de Xàtiva, per
què diu lo dit en Guerau, en lo nom damunt dit, que vós, justícia aqueles no devets
vendr[e] ni subastar per moltes rahons.
La primera per ço cor ella, als damunt dits s'obliguà en aquesta condició e
manera qu'éls que deguesen fer a ela carta de assessió contra en Ferrer Descloquer
e sos béns per rahon dels
contra lo dit en Ferrer ab lurs pròpries missions, e de pendre en pagua tot ço que
del dit en Ferrer poguesen aver, e prometesen de donar tornador; e los dits en
G[uillem] e en Pere sien estats citats per G[uillem] Botelo, justícia de Cocentaina,
que vingue-se
ajen ateses, per què diu ella no ésser tenguda en los dits
d[e]man[a] e requer [...] damunt dita crid[ar] faça[t]s cessar e ce[s]sets, com
fer-ho dejats, segon[s] fur e dret.
Ítem, diu que vós, justíc[ia], [no] devets vendre ni subastar les cases damunt
dites, com ella [...] [al]tres béns seenç en Xàtiva e en Bo[cayr]é[n] e en [Al]coy.
Ítem, per [...] rahó, per ço cor lo rereclam fo [fe]y[t per] aquel qui fer no
podia, com sia enfre ans, perquè [...]sar lo procu[rador] [...] rereclam.
Simon Guillem comparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams per ell
contra Martín Garcia posa[ts], e com lo dit Martín Garcia de[...] a él [...] e de
respondre, fo citat per Bernat Celer, sag de la cort, a casa del alc[a]yt, on posava e avia acostumat de posar lo dit Martín Garcia, a respondre dimecres primervinent
per primera citació.
Comparegren en cort Guerau de Torroeles e G[uillem] Péreç de Castalla, e el dit
G[uillem] Péreç respon e negua totes les coses en la demanda posades ésser veres,
mas diu qu'él, G[uillem] Péreç, li promès los dits
la dita pobila, ço és dels esplets.
E el dit en Guerau diu que com ell, G[uillem] Péreç, aja a vós, dels béns de
la popila [...] que valia en aquel temps que
e
que
coses e, si no y basten, que
que li sia injuncta prova.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit en Guerau, e fo asignat dia a
G[uillem] Péreç a fer sagrament de calúmpnia e a respondre per sagrament a dimecres
primervinent.
En Bernat de Clarmont comparech en cort aparelat de oyr resposta dels clams
per ell contra dona Oliva, muler que fo d'en Pasqual de Calatayú, posats, e com
ella defalís fo citada per primera citació a respondre a dimecres primervinent.
P[ere] Xemenes se clama d[e] G[uillem] de Se[n]t [Per]e que li deu [...]
[d]e reals, los quals près en no[m] de percurador seu. [Per] hon demana que li sia
con[da]pnat etc.
Diu lo dit G[uillem] de Sent Pere qu'él bé fo son percurador, [m]as [n]egua
que anc ne reebés diner ni meala per rahon de la dita percuració. Emperò
diu que
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit P[ere] Ximéneç, lo qual [dix]
qu'él que avia reebuts del dit G[uillem] [de] Sent Pere
per los quals li mès pagador Guerau Escrivà, mas diu encara romanen
enperò d'aquels se
a pagar
Diu lo dit G[uillem] de Sent [Pere] que
poder.
En Simon Guillem conparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posats contra en Martín, e com lo dit en Marín Garcia defalís al dia a ell
asignat de respondre, [fo] [citat] per segona citació per Bernat Celler, saig de la
cort, a divendres primervinent a casa de [Johan] Garcés de Masones, hon posava e
avia acostumat de posar lo dit en Martín Garcia.
En Simon Guillem conparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams per ells
posatz contra en Ferran Ximenes, e com lo dit en Ferran Ximenes defalís al dia
a ell asignat de respondre, fo citat per primera citació a divendres primervinent
per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina.
A ynstància d'en Ferran Ximenes foren [en]paratz per [la] justícia en poder
d'en G[uerau] Calandri
[Co]nparech en cort denant la [justícia] Romeu Lopis e presentà una letra de la
justícia de Tàrbena, la [tenor] de la qual és aytal:
Al molt amat e hondrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de
nós en Pere Lopis [...], justícia de Tàrbena, saluts e bona amor. A la vostra amistat
sia demostrat que dona Teresa, muller d'en Johan Martines de Deça à posada demanda
en poder vostre contra lo dit en Johan Martines, qui és marit seu, e contra
los béns del dit en Johan Martines. E com lo dit en Johan Martines deja éser citat
en persona, pus és dins lo regne, pregam a la vostra amistat que vós, en loch nostre,
si lo dit Johan Martines és en Cocentaina, citets e amonestetz que d'ací a
diluns primervinent sia comparegut denant nós en Tàrbena, personalment, a respondre
e a fer compliment de dret a la demanda que ha posada contra él la dita
dona Teresa, e açò per primera, e
lo dit en Johan Martines aurets citat, pregam-vos que
letra car en semblants cas e en major so[m] [ap]arellatz vostres precs obeyr.
La qual, registrada, la justícia cità personalment en cort lo dit en Johan
Martines per primera, segona, tercera [c]itació que conparegués, per sí o per son
covinent percurador denant la justícia de Tàrbena a respondre a la demanda contra
ell posada per dona Teresa, muller sua, d'ací a diluns primervinent.
En Bernat de Clarmont conparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posatz contra dona Oliva, muller que fo d'en Pasqual de Calatayub, e com
ella defalís al dia a ella asignat de respondre, fo citada per segona scitació d'ací a
divendres primervinent per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina.
Comparech Guillem Solzina [en] cort e de[mostr]à
blau, la q[ua]l té [en] [pe]ynora de Alescaro per
quals diners no li avia pagat ni la dita peynora re[emé] dins lo temps que la li
promès de trer. E axí [fo] [a]signada la dita peynora a traure e a corre e a vendre
dins
Ítem, comparech en cort lo dit G[uillem] Solzina e mostrà unes maneres d'argent sobredaurades, pesants
Seta per nom
que les devia reembre. E axí, la justícia asignà les dites peynores a traure e a corre
e a vendre dins
En Bernat de Clarmont conparech en cort aparellat de oyr resposta dels
clams per ell posats contra dona Oliva, muller que fo de Pasqual de Calatayub, e
com ella, na Oliva, defalís al dia a ella asignat de respondre, fo citada per tercera citació
d'ací a diluns primervinent per Bernat Celler, sag de la cort de Cocentaina.
hereditatis.
de Xàtiva, se clama [d'][en] [Arnau] [Desc]astell, e posa contra ell que
A[rnau] Descastell té una viyna qui fo de Monçó de la Moça e
e posa contra ell que
lo tot, devien e deuen a él, ab carta,
los quals a él pagar abduy ensemps li obligaren tots lurs béns, dels quals diners
li romanen a pagar
dit Monçó ni de sa muller en lo regne de València, demana que
Descastell li sia condampnat en pagar a sí los dits
vinna axí cosa a él obligada, hó ésser feyt compliment de dret. E açò posa salvu
son dret de créxer [e] [de] [mi]nvar tro en sentència defenitiva, e ab les mesions
del pleyt feytes e per fer entrò a la fin del pleyt. [Libel] [d]onat e dia asignat de
respondre a diluns primervinent per Bernat, saig de la cort.
Af[ro]nta la dita viyna ab en Bertolomeu Çabater, e de l'altra part ab en
Domingo Segarra, e de l'altra part ab en Ramon Paeví, e de l'altra part ab la carera
públiqua.
En Jacme de Polig, veheyn de Xàtiva, fa a estableyx cert e espesial percurador
seu a
a ell deu en Monçó de la Moça e sa muller Donòria, ab carta públiqua, e promet
aver per ferm tot ço que per lo dit en A. d'Estayna serà feyt ni enantat.
En Simon Guillem comparech en [cort] aparellat [de] oyr [respo]sta dels clams
per ell posatz contra en Ferran Xemenes, e com [dit] en Ferran Ximenes defalís
al d[i]a a é[l] asignat de respondre, fo citat per segona citació d'ací a diluns primervinent
per Bernat Seller, [s]aig de la cort de Cocentaina.
En Simon Guillem conparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams per
ell posatz contra en Martín Garcia, e com lo dit Martín Garcia defalís al dia a él
asign[at] [de] [respond]re, fo citat per tercera sitació a casa d'en Johan Garcés de Masones,
hon ell posava [e] [avia] [aco]stumat de posar ell, dit Martín Garcia, per Bernat
Celler, saig de la cort de Cocentaina.
En Tomàs Martines de Sagra conparech en cort e atorgà
Sancha, muller que fo d'en Sancho Texidor, defunt, de un kafiz de forment lo
qual ella devia a
Davant vós en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo, en Berenguer
de Rubiola, denunciu que Johan Despug, lo qual vos tenits pres, era espitaler e
tenia l'espital de Sent Julià de Múrcia, e és fuyt ab aquela roba ab què fo atrobad,
la qual és en vostre poder, e ha robat lo dit e[s]pital, e encara que se
la carta del espital e la escudela. Hon com el dit Berenguer acaptàs al dit espital
per fe de Déu, per ço denunciu a vós lo dit en Johan per robador del dit espital.
Per hon [dema]na e requer [a] [vó]s, justícia, que enantets [contra] [lo] [dit] en
Johan a saber la veritat del dit [feyt], hó que
alqualdes de Múrcia. La qual denuncia lex[a] e comana a vostre officii.
[Ferran] Ximéneç e Simon Guillem, percurador d'en Lop Lópeç de Vayelo,
comparegren en cort e ell, dit Ferran Ximéneç, respon a la demanda contra ell
posada per lo dit Simon Guillem, e negua totes les coses en la demanda posades
ésser veres axí com posades són en aytant quan fan contra ell.
Fo fermança de les missions per lo dit Simon Guillem, G. Péreç de Castalla,
la qual atorguà e obligà sos béns.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit Simon Guillem e perseverà etc.
[Fo] feyt sagrament de calúmpnia per lo dit Ferran Ximéneç, lo qual dix per
sagrament qu'él que comprà, axí com a percurador del dit Martín Garcia, del dit
Simon Guillem
lo romanent del dit preu ab carta pública d'aquén feyta segons que en aquela és
contengut. La qual quantitat a él romanent a pagar, segons que
contengut, atorgua deure.
E encontinent lo dit Simon Guillem tragué en testimoni e en prova la carta
del deute, e féu fe de la percuració, segons que daval se seguexen:
no[mine] proprio et [nom]ine procuracionis [Marti]ni Garcie, confiteor et in veritate
recognos[co] debere vobis, Lupo [Lupi] de Vaillo, vicino et habitatori de Ontiyen, presenti
et recipienti, trium millium quingento[rum] solidorum regalium Valencie [...] vobis datorem
vel planum solutorem pro Simone Guillelmi de Vilafrancha et Saurina, uxore e[i]us,
quos eidem debebam, remanentes ad solvendum eis ex quinque millibus solidorum racione
cuiusdam vinee quam ab eis e[m]i, nomine proprio, pro quingentis solidis, racione cuiusdam
millibus et quingentis solidis regalium, de quibus bene paccatus sum ad nostram voluntatem.
Renuncio omni excepcioni predicte peccunie [...] non debite, ut predicitur et doli.
Quosquidem tria millia quingentos solidos regalium Valencie prom[ito] vobis [ve]l [...] homini
mihi cum hoc publico instrumento pro vestro bono exigenti in quacumque curia vel
loco a vobis fuero [...]atus dare atque solvere, videlicet quingentos solidos hinc ad
proximos venturos, et
Michellis proximi venturi, sine omni dilacione et [e]xcusacione, et absque omni dampno
vestro, gravamine, interesse et misione ac querella curie. Et si aliquid dampnum vel gravamen
inde sustinueritis vel misiones aliquas feceritis aut interesse sustinueritis, totum vobis
et vestris promito protinus restituere et emendare ad vestram voluntatem, super quibus
credatur nobis vestro solo simplici verbo, sine testibus et sacramento, [et] sine omni genere
probacionis, renunciando omni beneficio stimacionis et tacxacionis, promitens eciam me
[non] allegare solucionem vel solucionis de predicto debito vel de aliqua parte ipsius nisi per
instrumentum pu[blicum] quod tenere nobis ostendere in iudicio infra
quo hoc allegavero, quod nisi fecero qu[od] allegacione sit casa et vana, et inique posita, et
a die illo ultra quod non audiar in iudicio vel extra ad ponen[dum], allegandum aliquas
posiciones, excepciones in defensione, licet sit de iure vel non. Et eciam promito quod non
in[p]etrabo nec faciam inpetrari a domino rege, vel a domina regina vel a nulla aliqua alia
persona, potenti vel simplici, ecclesiastice vel seculari, aliquam cartam, graciam, literas, privilegium
alegamenti, quod si fecero et in iudicio ostendero vel extra, quod sint casa et vana,
sic quod non posint mihi in aliquo prodese nec vobis obese, immo careant omnibus iuribus
suis, et incontinenti illis cartis, graciis, literis, privilegiis penitus renuncio, renuncians eciam
omni proferimento iuris et omni alii iuri, legi, foro quo super premisis posem me defendere
vel iuvare aut venire contra, frangere seu revocare sub obligacione omnium bonorum meorum
et dicti Martini Garcie habitorum et habendorum ubique.
Quod est actum Untiyen,
Signum Ferrandi Exameni predicti qui nomine proprio et nomine dicti Martini
hec concesit et firmavit.
Testes
Testes sunt huius rey Iacobus Cosin, [notarius] [pu]blic[us] [de] [Ontinyen], Sanci[us]
[Nav]arro.
Signum Dominici de Cepillo, notarii publici C[o]centanie, qui hec scrip[si]t.
Sit omnibus notum quod Lupus Lupi de Vayllo, vicinus et habitat[o]r de Ontinyen,
per me et meos, facio, constituo, ordino meum certum atque specialem procuratorem meum
vos, Sim[o]nem Guillelmi de Villafranqua, absentem tanquam presentem, ad petendum, recuperandum
et ac[ci]piendum a Ferdinando Eximini, vicino Cocentanie, omnes illos tria
millia centum quinquaginta solidos regalium Valencie quos ipse m[ihi] [d]ebet et remanent
ad solvendum de quodam debito quod ipse mihi debebat cum instrumento publico, pro quo
Saurina, eidem Ferdinando, nomine procuratorio Martini Garcie, fesistis de posesionibus
quas nos, eidem Ferrando, nomine predicto, vendidistis in Coçentania, cedendo vobis super
hiis totum ius meum, locum, voçes, et acciones meas, reales et personales, utiles et directas,
tacitas et expresas seu mixtas quod, quam et quas ego habeo et habere debeo contra dictum
Ferrandum Ximiniç, per se vel nomine iamdicte procuracionis, racione predicta. Itaquod
vos, loco et nomine meo, positis contra ipsum et bona sua de toto iure meo uti, scilicet
agere, ponere, excipere et replicare sentenciam seu sentencias audire, tam interlocutorias
quam difinitivas, et ab eisdem, si necesse fuerit, appellare, et appellacionem seu appellaciones
procequi, et excecucionem sentenciarum postullare, et procuratorem seu procuratores, et appocham
de soluto facere et omnia alia dicere, facere et ponere que merita causarum desiderant
que ego facere posem, si presen[s] essem, promitens me ratum et firmum perpetuo habere
quicquid per vos vel per substitutos in predictis fuerit actum, petitum, [...] receptum et nunquam
in aliquo revocabo iure aliquo vel racione, sub obligacione omnium bonorum meorum.
Quod es[t] actum in Ontinyen, pridie kalendas Februarii anno Domini millesimo
Signum Lupi Lupi de Vayllo [p]re[dic]ti, qui hec concedo et firmo.
Testes huius rey sunt vocat[i] et rogati Durandus Gerbert et Arnaldus [...].
Signum Iacobi Cusini, notarii publici de Ontinyen qui hec scripsit.
dit Ferran Ximéneç davant él en juhií; vistes encara la carta del deute e la carta
de la percuració, les quals féu registrar en lo libre seu, sentencialment condapnam
lo dit en Ferran Ximéneç, axí com a percurador del Martín Garcia, en pagar al
dit Simon Guillem, en lo nom damunt dit, axí com a percurador del dit Lop
Lópeç, los dits
Presents en Bernat de Clarmont, Bernat Martí, jurats, e G. Péreç de Castalla,
Bernat de Bas, jurat.
rereclam de tots los dits
rereclam a exsecució, e protesta de tot son dret que li sia salvu, e demana que dels
diners que són en poder de nós, justícia, comanats per lo dit Martín Garcia per
fer pagua a él, li sia feyt compliment de paga dels dits
N'Arnau Descastel comparech en cort e [...] [M]onçó de la Mosça e sa muler,
na Catalana, [...]sen a él
sous de reals, la qual él àc per títol de xovar de la dita na Cata[la]na, m[ule]r sua,
e prometesen a él la dita venda salvar e defendre, e fer, aver e tenir co[nt]ra totes
persones ans de pleyt, e en pleyt e aprés del pleyt, e reebre en sí la càrregua del
pleyt, e tractar aquel ab lurs pròpries missions e despeses, e refer a él tot lo dan
e interesse, e donasen a él fermança de salvetat en Domingo Segar[ra], segons
que
d[e]fenedor de la dita viyna lo dit Monçó e sa muler, qui aquela a él [...] eren [...]
[ensems] [e] per lo tot, e en defaliment d'éls la dita fermança, als quals demana que
li donets dia [...] aquels, e aquels preparats que li sien forçats a menar lo dit pleyt
segons que prometeren.
Encontinent la justícia, veen que segons fur de València devia donar dia
a preparar sos autors, donà e asignà dia al dit n'Arnau, a preparar los dits autors,
dins
Lop Eyegues fa e establex cert special percurador seu Bartomeu Ferrer de la demanda
qu'él ha contra Domingo Péreç, carnicer.
E encontinent demanà segona producció, e fo-li donada a provar son enteniment
dins deu dies primervinents.
Conparech en cort en Martín Ga[rcia] [...] que dejú[s] se segueys en absència
de Simon Guillem.
El dit en Martín Garcia r[e]spon a la dita demanda e negua la dita demanda
e les coses en aquella con[ten]g[udes] aytant com fan contra ell, e diu les coses
demanades en la dita demanada no deuen fer. E açò diu e [prop]os[a] salves a sí
totes excepcions e defensions en son loch e en son temps preposadores. E [reque]r
e deman lo dit en Martín Garcia, qui per lo dit Simon Guillem, axí com a
percurador del dit en Lop Lopis, hó li dit Lop Lopis, li dón fiança de les mesions
ans que en àls sobre la dita demanda li à enantat.
Açò és traslat d'una letra de la cort de Xàtiva, la tenor de la qual és aytal:
Al amat e honrat la ju[stí]cia de Cocentaina, de nós, en Romeu Scrivà, justícia
de Xàtiva, salutz ab tota honor. Fem-vos a saber que nós reebem vostra letra
en què
per rahon de
percurador d'en G[uillem] Miralles, e d'en P[ere] Descol, veheyns nostres, per tal
com en Guerau Torelles, percurador de la dona na H[urraqu]a se preparava per
contrastar la exsecució en nom de la dita dona, e que d'aquella rahó avia posades
ra[hon]s davant vostre antecessor, e que nós citàsem los ditz en G[uillem] de
Miralles e en P[ere] Descol. Per què us fem a saber que nós avem significades les
dites rahons al dit en G[uillem] de Miralles e a
amonestat a ells de part vostra que dins
davant vós per dir si res volen dir contra les dites rahons. En altra manera que vós
sobreseeyrietz en la dita exsecusió. Los quals
per primera, segona, tercera e peremptòria citació. Los quals en G[uillem] e en
P[ere] responen que dins
davant per la [...] [en]cara que aportaven
closa e s[egella]da, ab les letres ensemps trametem. Som aparellatz de fer-vos semblants
coses e m[a]jors.
responen e dien que
féu, en què la dita dona Hurraqua s'obligà als sobred[it]s en los
a la dita dona Huraqua en poder d'en Guerau de Torroelles, notari de Cocentaina.
E açò que
en G[uillem] de Miralles menarien lo pleyt ab lurs pròpries m[e]sions, dien los
ditz en P[ere] Descoll e en G[uillem] de Miralles que, salva la sua pau, que no
és axí, que ells anch no prometeren de menar lo pleit ab lurs pròpries mesions;
atorguen emperò que dona Huraqua, trametén
dit G[uillem], axí com avocat li aydaria en tot ço que pogués e que
paga, si re
són aparellatz de donar tornador tota via que [...].
Ítem, dien que no contrastan ço que
Cocentaina no
que les dites cases se deuen vendre per lo dit justícia per ço com lo contrast
e la condampnació en pena del quart fo feit en Cocentaina, e en Exemén
Çabata e dona Huraqua altres béns no han en Cocentaina. A ço que dien que
dit Berenguer no podia [fer] lo rereclam per ço cor no ha hedat, dien que
Berenguer ha hedat e més e, a gitar tota sospita, encontin[ent] fan lo rereclam e
an per ferm tot ço que per lo dit Berenguer se
contrastan les rahons posades per lo percurador de dona Huraqua, que
val, e la asignació de les dites cases, per què supliquen a vó[s], dit justícia, que
vós lo dit rereclam menetz a exsecució.
En Berenguer de [R]ubí [se] [cl]ama d'en Ramon de Casteló qu'él, Berenguer,
li mès en peynora, per
de sa[mit] blava ab [...] de blanchs de lebr[e] [...]. Per hon demana que
Ramon [de] [Casteló] li sia condampnat en redre a sí les dites peynores aytals
com eren en aquel temps que les li m[ès], hó
com la dita cota li costàs
sous. E açò posa etc.
E lo dit en R[amon] respon a la dita demanda e negua totes les coses en la
demanda posa[des] ésser [ver]es en aytant quan fan contra ell.
Fo reebut sagrament de calúmpnia per lo dit Berenguer, lo qual dix per sagrament
qu'él que mès les dites peynores al dit en R[amon] per los dits
ço és que li mès peynora les dites dues miges fl açades per
mès peynora
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit en Ramon, lo qual dix per sagrament
qu'él que reebé les dites peynores e y prestà
a
e féu vendre per cort, per dies e per hores; e fo venuda la cota per
les dites dues miges fl açades per
Nós, Berenguer de Rubiola e Ramon de Casteló, comprometem en poder
de vós, en Bonanat Despalau e d'en Bernat Despug, sobre tota aquela demana
que yo, dit, Berenguer, faç e entén fer contra vós, en R[amon], per rahon d'una
cota e de
pronunciarets per dret hó per bé de pau, bo e ferm prometem per totstemps
aver en pena de
terç, [...] lo terç e lo seynor lo terç, e p[a]gada la pena hó no [...] dels àrbitres romanga
en sa força, e que y [...] dins
En G[uillem] Lobet, tudor e curador dels fills e béns d'en Bernat Amalarich, se clama
d'en F[errer] d'Alòs, vey d'Alcoy, que té d'él en comanda
romanents a sí de liurar e a red[r]e de
E encontinent lo dit en F[errer] respon a la demanda contra ell posada
e negua totes les coses en la demanda posades. Enaprés, lo dit en F[errer]
d'Alòs e en Ponç d'Arbeça prometeren e juraren sobre los sents
de Déu qu'éls, d'ací a
seran avenguts ab lo dit en G[uillem] Lobet, e si no u eren, que lo dit dia vendran
e estaran en la vila de Cocentaina e tornaran davant la justícia, e estaran a dret e
a coneguda sua. E si no u fayen, que fossen perjurs e que fossen cayguts en pena
de
n'[a]ja la meytat e lo dit en G[uillem] l'altra meytat, e la justícia que pugua
encontinent ells [e] lurs béns de cascun d'éls peynorar e vendre sens tot altre
pleyt e coneguda e sentència. E lo feyt que romangua, part aquesta avinença, en
son estat. Obliga sos béns etc. E açò fo en presència [de] [la] justícia.
A ynstància de Johan Alarich, percurador d'en Bernat d'Aviynó, rector de Gorga,
foren enparats en poder d'en Ponç Guerau
G[uillem] de na Guialsén, los quals diners lo dit en Ponç Guerau confessa e atorgua
deure.
Present testimonis Pasqual Alegre, Domingo Péreç, carnicer.
e el dit en G[uillem] Lobet alarguà
condició damunt dita.
Present la justícia e present Ferran Ximéneç, Simon Guillem. E lo dit en G[uillem] Lobet fa e establex cert e special percurador seu en
Michel Capcir e en demanar e en recobrar del dit en F[errer] d'Alòs
sous romanents a sí a deliurar de la dita comanda, e encara demanar e reconvenir
lo dit en F[errer] e lo dit en Ponç del dit sagrament e de la dita pena si no
torna[...] dits los dits
Comparegren en cort en Bernat Claver, percurador de na Nicolaua, muler
d'en P[ere] [P]onç, e Eymerich Ferrer, curador dels béns del dit P[ere] Ponç, e
diu lo dit en Bernat Claver que és fundat son enteniment per los testimonis per
ell produyts e segons fur de València, e co[m] [a] a vós, séyner jutge, sia cert lo dit
P[ere] Ponç ésser absentat del loch, e ço que [...] és no requer altra certenitat.
Perquè diu que vós, séyner juge, devets condapnar lo dit Eymerich Ferrer, curador
damunt dit.
E a fundar son enteniment de com la dita Nicolaua ha, sobre los [b]éns, la
quantitat demanada e segons la forma demanada, trau en testimoni e en prova la
carta dotal feyta entre ells en temps del matrimoni contrat, e la carta de la percuració,
la tenor de les quals és aytal, segons que daval se seguexen:
et uxor mea Valençona, ambo insimul concordantes, scienter et gratis et ex certa sciencia,
bonis animis nostris ac spontaneis voluntatibus, damus et tradimus modo de presenti vobis,
Petro Poncii, Nicholauam, filiam nostram, in legalem sponsam et uxorem vestram per verba
de presenti, ad honorem Dei et ut Christi precipit, et in sancta Dei Ecclesia constitutum
est et ordinatum, et modo tempore nupciarum vestrarum damus vobis cum ea, insimul, pro
dote ipsius et pro omni parte, iure et legitima pertinenti in omnibus bonis nostris, octingentos
solidos regalium Valencie, scilicet in bonis paternis ac maternis, et duçentos solidos pro
camera sua quos vobis damus in rupa, et in solven[...] [sati]sfaccione
oc[tingentis] [...] damus vobis videlicet quasdam domos nostra[s] sitas in [vi]lla C[oc]entanie
ut afrontant [cum] domibus Bernardi Colomer, et cum via publica, et cum domibus
[...] Solbes et cum domibus de na Caxa. Item, q[uan]dam vineam nostram sitam in Plana
Cocentanie ut afrontat c[um] vinea Guillelmi de Figuerolla, et cum barrancho et cum via
publica. Et residuos
solidis camere, mille solidi. Ad hec ego, P. Poncii predictus, reçipio a vobis, Bernardo de Bas
et Valençona, uxore vestra predictis, dictam Nicolauam, filiam vestram, in legalem sponsam
et uxorem meam, et trado ei corpus meum in legalem sponsum et virum eius per verba de
presenti, ad honorem Dei et ut lex Christi precipit, et in sancta Dey Ecclesia constitutum
est et ordinatum, et amore sobolis procreande. Et confiteor me a vobis habuisse [et] recepisse
pro dote ipsius Nicholaue dictos
tam meam propriam voluntatem. Renunçio omni excepcioni dotis predicte et
camere predictorum a vobis non receptorum et non habitorum, ut pre[dicit]ur, et doly. Ad
hec ego, Nicholaua predicta, bono animo meo ac spontanea voluntate, et consilio et voluntate
et sponssum meum, et trado vobis corpus meum in legualem sponsam et uxorem vestram
per verba de presenti ad honorem Dei et ut lex Christi precipit, et in sancta Dei Ecclesia
constitutum [e]st et ordinatum, et amore creandorum filiorum ut in matrimonium consuetum
est fieri, cum augmento aut cum ager[...] si[cut] forum Valencie. Idcirco, ego, P. Poncii
predictus facio vobis, dicte Nicholaue, de augmento,
sic sunt in suma, inter dotem, et augmentum et
regalium Valencie. Quos omnes denarios vobis asigno habendos et percipiendos specialiter
super predictis bonis dotalibus et super omni rupa mea, bonis mobilibus meis, et generaliter
super omnibus aliis bonis meis secundum forum Valencie habitis et habendis ubique.
Quod est actum Cocentanie,
Signum Bernardi de Bas; signum Valençone, eius uxori; Signum Petri Poncii;
signum Nicholaue, sponse eius predictorum, qui hec laudamus, in omnibus concedimus et
firmamus.
Arnau de Pina et P. Amigoni.
Signum Dominici de Cepillo, notarii publici Cocentanie, qui hec scribi fecit cum
raso et emendato in
et meos, facio [constituo], [ordeno] [meum] [cer]tum et specialem procuratorem vos, Bernardus
Claver [...]atorem recip[ient]em in petendo, exigendo [et] [r]ecipiendo de bonis dicti viri
mei M quadringentos solidos regalium Valencie quos mihi de[bet] [...] super bonis suis
[r]acione d[otis] et sp[on]salic[ii] [...] ut in instrumento nupciali continetur, facto inter
me et ipsum tempore nupciarum nostrarum, d[an]do vobis super hiis totum locum meum,
ius, voçes, acciones [...] licenciam et plenum pose petendi, exigendi, recipiendi, libellum
vel libellos os[ten]d[endi] [...], litem contestandi, ponendi et excipiendi, re[pl]icandi, [...]andi
et alium vel alios procuratores substituendi, et eosdem instituendi q[uand]ocumque et
quocienscumque volueritis, et sagramentum de cal[ump]nia, et [veri]tate dicenda in pena
anime mee iamdicte, et cuiuslibet alterius generis iuramentum subendi et sentenciam
vel sentencias audiendi et ap[ell]andi si opus fuerit, et apellaciones prosequendi, et exsecucionem
sentenciarum postulandi, et rem iudicatam accipiendi, et apocham faciendi de soluto,
et omnia alia et singula faciendi que merita earum desiderant vobis que ego facere posem si
personaliter et interesem, et que potest et debet facere legitimus procurator. Et promito me
habere ratum, gratum [et] firmum quicquid per vos vel per vestros substitutos fuerit factum
[et] procuratum, tanquam si a me personaliter esset factum, et nunquam in [a]liquo revocabo,
sub obligacione omnium bonorum meorum habitorum et habendorum ubique. Et ad
me contra predicta et singula nunquam venire iure aliquo vel racione.
Quod est actum Cocentanie,
quarto.
Signum [Nicholaue] predicte, qui hec omnia laudo, concedo et firmo.
Testes sunt huius rey Petrus Amigoni, Iohannis Martinis de De[ça].
Signum Dominici de Cepillo, notarii publici Cocentanie, qui cum raso et emendato
in
la justícia lo dit Eymerich Ferrer, curador damunt dit, si volia res dir ni contradir,
lo qual c[ura]dor dix que no y volia res dir ni contradir ans renunciava e concloya,
e demanà sentència. E lo justícia asignà dia a oyr sentència a dilluns primervinent.
Bartomeu Ferrer, percurador de G[uillem] Pere, se clama de Lorenç Cax e de
Martín de Rocafort e de Bernat Sesglea que
lo tot, confessaren e regonegueren deure al dit G[uillem] Pere
ab carta pública segons que en aquela és contengut. Per hon demane que li sien
condampnats etc.
e lo dit Cax respon e negua etc., mas atorgua que li fo fermança en Bartomeu
Ferrer, percurador de segons fur de València. E sobre les coses neguades fo injuncta
prova al dit Bartomeu Ferrer dins
Fo feyta ven[d]a per la justícia d'un[a] taça d'a[r]g[ent] [...] [pe]ynorà en Domingo
Cepillo de P[ere] de Cast[...]
per
axí com a més donant e més proferent, lo dit en Domingo per
quals li fo feyta pagua, levat de
venda e el corredor.
G[uillem] de Pina se clama de Berenguer de Rubiola que li comanà
de Xaló vert e
que li sia condampnat en redre a sí les dites robes comanades etc.
ABC
Al amat e honrrat en Jacme Solzina, justícia de Penàguilla, de nós en P[ere]
de Golmés, justícia de Cocentaina, salutz e dil[ecció] [...] al vostre servii. Reebem
per rahon de la exsecució del rereclam que
la qual letra bé e diligentment entesem, en la qual letra nos trametietz a dir
que vós no podiets fer en los béns del dit Lorenç Busquet per vós asignatz la dita
exsecució, per ço cor dins lo temps de la subastació que
subastaven era comparegut davant vós en Guerau de Torroelles e, axí com a conjunta
persona d'en P[ere] Andreu, vey de Guadalest, avia protestat e contradit la
dita subastació e asignació dels dits béns, e avia mostrada
los ditz béns per nós asignatz eren del dit en P[ere] Andreu per venda que
en Lorenç Busquet li
exsecució.
Encara deyts que los béns que foren asignats per lo dit en Lorenç Busquet
per pagar lo dit deute al dit Berenguer de Rubiolla ans que d'aquels agués feyta
venda al dit en P[ere] Andreu, que aviets trobat que eren estats venutz per la
dita asignació. E nós sobre aquesta rahon demanam al dit Berenguer si era enaxí
com vós nos trametietz a dir, lo qual Berenguer dix qu'él, Lorens Busquet, havia
asignat los ditz béns per pagar a él lo dit deute, e los ditz béns foren venutz, mas
la dita venda fé[u] desfer l'onrat en Ponç de Miravals, tinent loch de percurador
en lo regne de València per ço cor aquels béns no avien correg[ut] per
dies, segons fur de València, [...] asignà lo dit [...] en defaliment d'aquels qui avia
[...]
L[ore]nç [...] per
corregut per
amistat que vós lo dit rereclam menets e exsecutetz en los dits béns, e d'aquells
façats co[npliment] de paga al d[it] [...] de son deute, e a nós del quart, pus a
vós és cert que
per
al dit P[ere] A[n]dreu. En altra manera, fem-vos certs [que] nós darem licència de
peynorar al dit Berenguer tans de béns vostres e de vostres veyns que cunple a
conpliment [...] pagua e de les messions, e a nós del quart. E de nós no sperets altres
letres, com ja n'avets dues aüdes, e aquestes ajatz per terceres e perhemtòries,
partides per letres.
et parentes Nadalet, filii Micahelis de Malen et Marie, uxoris eius defuncte, suplicantes ut
daremus ei tutorem qui ipsius bona eius defendat, manuteneat, proteguat et deffendat
secundum forum Valencie. Nos, dictus iusticia, videntes quod debemus dare tutorem dicto
pupillo cuius dicta mater sua decessit ab intestata, damus ei in tutorem tanquam proximiorem
ex parte matris, videlicet Guillem Savila, avunculum eius, fratrem dicte Marie qui
dictum pupillum et eius bona manuteneat, proteguat et defendat secundum forum Valencie,
et reddat ei bonum et legualem compotum de bona administracione in fine sue administracionis.
Et ego, dictus G., recipio a vobis, dicta iusticia, dictam tutoriam, in qua promito esse
bonus et legualis tutor, et redere bonum et legualem compotum de bona administracione in
fine administracionis me[e], et hec iuro etc. Obligo etc. Et dono vobis de bona administracione
fidanciam Eymericum Ferrarium, quam concessit et obligavit bona sua.
Testes
Fem [...] [pro]curador d'en Martín [Gar]cia fa [...] cert e spe[cial] percurador
seu Março Ruvio en compa[...] del j[ustícia] de Cocentaina, a demanar [...] pagar
a él los mill [
Calandri enp[ar]ats, dels quals faça [...] fer pagua a Simon Guillem de
dits diners, dels béns [que][
[...] d'aquel heretament que yo comprí a obs d'él en Muro d'en Simon Guillem,
tants de béns que basten a la dita quantitat, e en protestar davant lo dit justícia totes
coses que seran a conservació del dret del dit Ferran Ximéneç e del dit Martín
Garcia. E atorgua aver per ferm qualque cosa per lo dit Março serà feyta, procurada,
enantada, asignada, protestada en obligament dels béns del dit Martín Garcia.
Comparech en cort lo dit Março en lo nom desús dit, e demana [e] requer
a v[ó]s, justícia, que
Calandri del dit Martín Garcia que li faça[tz] [...] e deliurar perquè el puga pagar los
sentència a Simon Guillem. Los quals
deliura[t]s ans dels
ni lo dit [Simon] Guillem aja feyt lo rereclam, e si vós no
que si los dits
no fos tengut a la cort de pagar lo quart.
E adés de present, per pagar e per satisfer al dit Simon Guillem, los quals
li foren jutjats per sentència, e per aquels li fo condampnat per sentència Ferran
Ximéneç, percurador del dit Martín Garcia,
movents no agués, asignà a córrer e a vendre, per escusar lo quart, asignà a còrrer
e a vendre tot aquel heretament que
heretament comprà lo dit Ferran Ximéneç a obs del dit Martín Garcia del dit
Simon Guillem. Lo qual heretament liura a córrer e a vendre a Bernat Celer,
corredor públic de Cocentaina, dins
ABC
Açò és treslat d'unes letres [...]es tramès Alaquant, la tenor de les [quals] [és]
[ayt]al:
Als amatz e honratz los alqualdes de Al[a]quant, de nós, en P[ere] de Golmés,
justícia [de] [Coce]ntaina, saluts e dilecció, aparelat al vostre servii. Fem-vos a
saber
contra n'Arnau Descastell, vehín [vostre], per rahon d'una viyna que
té e poseex en Cocentaina, la qual [vi]yna lo d[it] en Jacme demana que li sia
deliurada axí com a cosa a él obligada, hó que li fosen pagats
Monçó de la Moça li devia, de qui era estada la dita viyna. A la qual demanda lo
dit n'Arnau dix e respòs que la dita viyna li avia venuda lo dit Monçó e aquella
havia promés de defendre e de fer tenir e aver la dita viyna, que
tot[es] demandes e qüestions que li fosen feytes, segons que
d'aquén feyta, la qual mostrà davant nós, plenerament és contengut. Per què
demanà e requés a nós, lo dit n'Arnau, que li [do]nàsem e que li asignàsem dia
covinent a preparar son autor, so és lo dit en Monçó, al qual él pogués denunciar
la dita demanda e
fer aver e [...] la dita viyna, segons que li promès. Lo qual dia nós li asignam, com
fer-ho deguésem segons fur de València.
Perquè a ynstància del dit n'Arnau, nós pregam e us requerim que vós al
dit en Monçó denuncietz la dita demanda, lo treslat de la qual a vós dejús escrita
trametem, e aquel amonestetz e citets de part nostra per primera, segona, tercera
citació e perhemtòria qu'él, per sí hó per son covinent percurador, vingua e
comparegua davant nós dins
dita demanda e de rebre en sí lo dit pleyt segons que li promès ni en la carta de
la venda és contengut, e qualque resposta él a vós farà ni l'enantament que vós
sobre açò faretz a nós sots guarniment del vostre segell clos e segellada trametatz.
Los quals
de nós, cor en semblant cas ni major som aparelats vostres prechs obeyr.
peynora de P[ere] Ponç.
Comparegren en [co]rt n'Arnau [Des]castel e en [...] [sa] [mu]ler, na
Catala[na] [...] el dit [...] preparàs per autor lo dit en Monçó e sa muler de la
demanda per en Ja[cme] Polig fey[ta] [per] rahon de la viyna que
[e] sa muler li veneren.
E encontinent los [d]its en Monçó e sa muler prepararen-se per autors e per
defenedors de la dita demanda e en [...] causa lo dit pleyt, e són aparelats de enantar
en lo dit pleyt e segons que és faedor per fur de València si altra part fos present.
Guillem Savila, tudor de Nadalet, e en Michel de Malén, pare d[el] [d]it Nadalet,
comparegren en cort e ell, dit Guillem Savila, diu e proposa que com vós, justícia,
l'ajats mès e[n] tudor al dit pobil, qui aquel ells seus béns deman, defena, regesqua,
per ço demana que vós li destre[n]guats lo dit Michel a venir a partició ab
ell, en loch del dit pobil, de tots los béns seents e movents que eren entre lo dit
Michel e na Maria, muler sua, defuncta, mare del dit Nadalet en [...] e són huy
en dia, e que
segons fur de València.
E encontinent la justícia asignà partidors en Bernat de Bas e en A[rnau] de
Pina, als quals donà sa auctoritat de partir e divisir.
Per pagar e per satisfer a P[ere] de Castalla, percurador d'en G[uillem] de Castalla,
missions d'un cup per ell demanat a P[ere] P[...], en Bernat de Bas asigna a corre
e a vendre unes tovales de lenç dins
complir de diners hó de peynores. Los quals liurà a Bernat Steler, corredor públic
de la cort.
Na Ol[iva], muler que fo d'en [Pasqual] [de] [Cala]tayú, [e] Bernat [Mar]tí, tudor
[...] dels fills del dit en Pasqual, comparegren en cort, e demanen e requeren a
[...] que
entre los dits e[n] Pasqual e na Oliva, e aquels partits, demana la dita na Oliva que
la part pertanguen [als] dits pobils que romanguen en son poder qu'ela
viure, segons que lo dit en Pas[qual] [or]denà en son te[s]tament.
E encontinent la justícia asignà y per partidors en los dits béns en Domingo
Cepello, e A, de [...]ia e Bartomeu de Fonts, als quals donà sa auctorita[t]
de partir e de [f]er la dita divissió.
Comparech en Martín Garcia denant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
e diu que com ell compràs un heretament de Simon Guillem en l'alqueria de
Muro, terme de Cocentaina, per preu de
dels quals él, en Martín Garcia, à pagats al dit Simon Guillem
reals de València, segons que en una carta pública de pagament feyta per mà d'en
Guerau de Torroelles és contengut, e romanguen a ell a pagar de la dita quantitat
dit Martín Garcia aquells à meses en poder de nós, justícia, axí com en loch segur
perquè rereclam no
aquells vulla que
faen a ell, Martín Garcia, ço que fer-li deu e és tengut. Primerament requer e demana
que li sia dada per ell fermança e fermances covinents, tals que posseesquen
coses seents en la villa de Cocentaina que per nós e per la cort leugerament pusquen
ésser destretes, com en deja fer segons fur qui és en rúbrica "De fermances",
el capítol qui comença "Aquell qui posex alguna cosa en la cíutat etc.".
és en P[ere] de Golmés, deliurà a
comanats per pagar a Simon Guillem de Vilafrancha, los quals
sous lo dit Martín Garcia confessa e atorgua tenir, aver reebuts del dit justícia.
Presents testimonis Bernat de Clarmont, Bernat Martí, jurats, Johan Garcés,
Berenguer Rocha. Ítem, requer que
terra de secà que en Guionet, seynor d'Agres, ha emparada, que és en son terme,
enaxí que ell aquella pusca tenir e aver justament, ací com a cosa sua pròpria,
sens tot altre [...] que la carta de la venda [...] contengut.
Ítem, [...] dit Martín Garcia que
seu dret e totes les seues acci[o]ns que ha en la dita heretat [...] les cartes que per sí
fan e dejen fer, axí com una carta de franquea [...] la dita heretat que
en Jacme, de bona recordació, féu a
[...] donac[ió], e totes les cartes que
rahon [...]vinent, e la carta e cartes de conpra o de donació que li fo feyta del dit
heretament, com fer-ó deja, segons fur [de] [València].
Ítem, requer e demana a vós, justícia, de dret el dit Martín Garcia, que vós
que prengats del dit Simon Guillem tornador quant que quant v[ós] a ell los ditz
diners pagariets ni pagua a ell farets dels dits
De les quals totes coses el dit Martín Garcia demana a ell ésser dades e feytes,
e açò lexa a justa e bona conexença de vós, justícia, e [de] [la] co[rt]. E diu que
ell no se
perquè en Simon Guillem no ha feyt a ell ço qeu fer-li d[evia] [...] apar que él,
Martí à mès los diners en poder de vós, justícia, axí com en loch segur a paga a fer a ell, dit Simon Guillem, [...] lexa a vostra conexensa e de la cort si li deu fer
les dites coses o no.
Ítem, diu que no serie tengut per altres r[a]hons qu'él enten posar si
era feyt ni él ere demanat del quart, les quals ell protesta que les pog[u]és
posar, tota via en son temps e en son loch que posar-les volgués. Per què suplich
a vós, séyner, instant el dit Martí Garcia, que si rereclam entenia fer el dit
Simon del dit Feran Xemenes, que vós aquell fer no lexàxestz, com fer no
devia per les rahons damunt dites, e la paga és en vostre poder.
A ynstància de Jacme Bel, percurador de Domingo Rocha, qui deya que Simon
Guillem li devia
Guerau Calandri d'aquel deute que li devia Martín Garcia.
A[çò] és traslat d'una letra [d'][en] Bernat Robert, tinent logua[r] de
Pér[e]ç, alq[ualde] de Múrcia, la tenor de la qua[l] és aytal:
Robert, tenient logar de N[i]colás Peres, alcalle de Murcia, saluts e dilección. Vi vuestra
carta en que me [...] decir que teníades preso a Johan Despuig porque vos lo denunciara
Berenguer de Rubiola [...] vos disía que se [...]ara fuy[e]ndo con ropa que avía robado del
espital de Sant Julián de Murcia, de que ell era [...]aler, que tenía la carta e la escudella
del espital del adalent, e y fis venir ante mi a Pedro Martines, maordomo del dicho
espital, e demandéle si aquel Johan Despuig avía robado neguna cosa del dicho espital, e
dixo que no, sino tan solament la [cart]a e la escudella, e que se fue con ello su viatge a
buena ventura, e si tornase en el espital, que
espital. Et porque muchos omnes buenos venieron ante mi dándo
Johan Despuig, ruego vos que
suio, que yva en romeria, e agradecer-vos lo he, que hasín faría yo por vos en otras cosas que
vuestro pro e vuestra ondra sea.
Fecha en Murcia,
la presó en Johan Despug per rahon de una denunciació que Berenguer de Rubiola
féu contra lo dit en Johan Despug, dien denuncian que
avia robat l'espital de Sent Julià de Múrcia, e nós, dit justícia, per saber la veritat
del dit feyt trametesem unes letres als alcaldes de Múrcia qu'éls que
certificar si era axí com lo dit Berenguer avia denunciat, e si era axí que
lo dit en Johan Despug hó que enantaren contra ell segons que per fur seria
faedor, e en Bernat Robert, tinent loch de Nicolás Péreç, alcalde de Múrcia,
tramès a nós a dir per sa carta, segons que en aquela és contengut, que
espital [...] que preg[...] deguésem soltar lo dit [Johan] [Des]pug [nó]s, dit justícia,
ab acort e consel de bons hòmens e esgardat fur de València, en tot[es] coses [e]
per totes, seent axí com a jutge [...] loch acostumat pleyts diffinir e determenar,
Déus [...] jutge davant los nostres uls avén, e tengut lo dit en Johan [...] per
dies, segons fur, e per més, sentencialment absolvem e gitam de la dita presó
n[ostr]a lo [di]t e[n] Johan Despug ab totes les sues coses.
Martí, jurats, e P[ere] Ximenes, Domingo de Clarmont e altres molts.
Hon nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vistes les rah[ons], excepcions
e deffenssions per lo dit P[ere] de Castalla, percurador del dit Domingo
Codo etc., e per lo dit P[ere] Ximéneç, aüt acort e consel de bons homes e
esgardat fur de València, difinim interloquén [que] no contrastan les rahons per lo
dit P[ere] Ximéneç posades, diffinim interloquén que
és tengut de respondre, atorguan hó neguan a la dita demanda.
E encontinent la justícia manà personalment al dit P[ere] Ximéneç, en cort
estant, per primera, segona, tercerta amonestació perhemtòriament qu'él, d'ací
a diluns primervinent, aja respost a la dita demanda, atorguan hó neguan, e si no
que la aurà per confés de les coses per lo dit P[ere] de Castala demanades.
Al amat e molt honrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de nós, en
Romeu Escrivà, justícia de Xàtiva, saluts e dilecció. Veem vostra letra que
sobre les rahons que
muler d'en Exemén Çapata, proposà en vostre poder contra la exsecució dels
dona Huraqua, muller sua, per rahon del rereclam feyt per Berenguer del Busquet,
percurador d'en P[ere] Descoll e d'en G[uillem] de Miralles, veyns nostres. A les
quals rahons posades per lo dit percurador de dona Huraqua, los dits G[uillem]
de Miralles e en P[ere] Descoll, e ell dit Berenguer, percurador lur en loch e nom
d'éls, respon a la primera, en què diu que dona Urracha se [...] a éls [...] d[e]
guesen fer carta a ella de cessió [...] Descloquer etc., die[n] que la dita carta faeren
los [...] [di]ts G[uillem] e P[ere] Descoll a [...] dita dona e[n] [l]o dia que ela s'obligà
a él [...] que la carta fo feyta en poder del dit Guerau. A ço que diu que ells
prometeren menar lo pleyt ab lurs pròpies mesions, dien lo dit G[uillem] e P[ere]
Descoll el di[t] Berenguer, en loch e en nom d'éls, que no
[...] valria [...] avien dat a la dita dona; atorguen emperò que la dita dona, envian
un percurad[or] seu a[v]ant que
ço que pogués, que prendrie en comte tot ço que d'aquén poguésen aver aüt, la
qual dona seça devian e son percurador, e axí ells no y pogren enantar; atorgen
que li prometeren dar tornador e són aparellats de donar-li tornador quan q[ue]
quan los faça paga, cor sens paga tornador no deu ésser donat.
A ço que diu que les cases no
e en Alcoy e en Bocayrén, dien que no contrastan la dita rahons, les cases de Cocentaina
se deuen vendre per ço cor aquí fo feyt lo contrast e la dita obligació e
rereclam, pus aquí altres béns no ha. A ço que diu que
rereclam no avia edat, nós, dit en Romeu Escrivà, justícia de Xàtiva, a instància
dels sobredits en G[uillem] de Miralles e en P[ere] Descoll, reebent sobre la
edat del dit Berenguer, lo dit dels quals testimonis a vós trametem aprés d'aquestes
presentz letres. Per hon pregam la vostra discreció que vós en lo dit feyt
enantets segons que vegatz que faedor sia, e no consentín malícia ne alongament
a nenguna de les parts. E som aparellats en semblants coses e en majors.
Aquestes testimonis foren reebuts sobre la edat la qual lo percurador dels
dits en P[ere] Descoll e en G[uillem] de Miralles afermen que à.
Na Ramona, muller que fo d'en Bernat de Miralles, testimoni, jurà, e com
fos demanada ella si sab que Berenguer del Busquet, que està ab en P[ere] Descoll,
ell qual és percurador d'él e d'en G[uillem] de Miralles a demanar exsecució
d'un rereclam feyt per lo dit Berenguer d'en Exemén Çapata e de dona Huraqua,
sa muller, si à dat de
Berenguer del Busquet ha edat de
per ço cor ella és germana del dit Berenguer e per ço com ella, testimoni, a cab
de
marit, e per aquesta rahon sab ella, testimoni totes aquestes coses, e àls no y sab.
Fo demanada de parentesc. Dix que no.
Guillam[on]a, [muler] que fo d'en P[ere] del Pus[...] jurà [...] [si] sab
[per] cert que Berenguer del Busquet, [pro]curador d'en P[ere] Descoll e d'en
G[uillem] de Miralles [...]
ella l'aleytà e
Miralles. Dix que [n]o. Fo demanada de corrupció e de subornació. Dix que no.
Açò és treslat d'una carta escrita en pergamí d'en Pero Garcés de Maçones, cavaler,
ab sagell de s[er]a pendent, la tenor de la qual és aytal:
Als amatz e honrats batlles, justícies, juratz, alcayts e a tots altres oficials
tinent loch de seynoria als quals la present carta pervendrà. De mi, en Pero Garcés
de Maso[nes], cavaler tinent loch de Jacme Çaguàrdia, percurador del noble
seynor en Roger de Lòria, dels regnes d'Aragó e de Secíl·lia almiral, salut ab tota
honor e aparellat al vostre serví. Fas-vos a saber que Phamet Auxaumeni, portador
de les presents, és moro del dit noble seynor almiral, e està e habita en lo
raval de Cocentaina. Per què pregam a la vostra honrada mistat que si
vendrà en alcuna de vostres juridiccions, aquell mantingats e defenats ab totes
les coses que ab sí portarà, e aquell no agreugets, ni enbargets ni enbargar façatz,
com sia moro del dit noble seynor almiral, e sia [e] estia en la sua terra e sia vey
e habitador del dit raval de Cocentaina. E d'açò us prec que façats per honor
del dit noble seynor almiral, com ell e yo en loch d'él siam aparellats fer per vós
en semblants coses e en majors. E perquè açò no vingue en dupte fem-li aquesta
present carta sagellada ab lo meu sagell de sera pendent.
Fo feyta en Cocentaina,
rahons per lo dit G[uillem] Peris posades, vistes encara les excepcions e defensions
per lo dit Domingo de Clarmont e per son percurador posades, aüt acort
e consell de bons hòmens savis sobre les dites coses, esguardat fur de València,
difinim interloquén que lo dit en Domingo no deu ni és tengut de respondre a
la dita demanda, ans deu ésser d'aquela absolt, salvuu enperò e reconegut al dit
G[uillem] Peris que si és milor en dret en lo preu de la dita heretat que [...] e li
deu ésser salvu son dret e que deu ésser vist entre ell e lo dit Domingo de Clarmont,
qui reebé lo dit preu qui és milor e primer en dret.
Clarmont, Bernat Martí, jurats e R[amon] Paeví.
Dia asignat a les dites parts a mostrar son dret, ço és lurs mostres, a diluns
primervinent.
Conpa[rech] en Simon Guillem e diu que él [...] covinents fermances de salvetat
en la venda que ha feyta al d[it] en Martín Garcia, les quals poseexen béns
seents en lo regne de València, et axí no és tengut de da[r] [al]tres fermances en
Cocentaina, car basta aqueles que dades ha, majorment cor en Ferran Ximenes,
percurador estabil·lit per lo d[it] [en] Martín G[ar]cia à fer l[a] dita compra, se
tench per pagat de les dites fermances dades per él, en Simo[n] Guillem.
Al segon capítol, en què diu en Martín Garcia que él, en Simon, li traga
de mala veu la terra venuda, diu en Simon Guillem que és aparellat peu a peu de
[...] trer la dita terra de mala veu si apar negun que diga en juhií que dret aja
en la terra venuda.
Ítem, al tercer capítol de les cartes, diu en Simon Guillem que él és aparellat
de dar totes les cartes que él tingua ni aja que pertanguen a la dita venda,
lo dit en Martín Garcia faén a él regonexença ab carta públiqua de les cartes que
reebrà d'él, e que prometa a él tenir aquelles de manifest e fer-ne fe en juhií si
demanda era feyta de ladita terra. En altra manera él, en Simon Guillem, no li
fos tengut. E per defaliment de cartes, si no les ha, jura açò lo preu de la dita venda
no li deu ésser embargat, com la venda sia suficientment asegurada.
Ítem, al quart capítol, diu en Simon Guillem que él no deu dar tornadors
del preu a él degut per la dita venda, ni la cort no
se donen e
que la cort fa, e no d'aquelles vendes qui
a vós, séyner justícia, lo dit en Simon Guillem, que li menets a exsecució lo rereclam
que él ha feyt dels dits
tenits del dit en Martín Garcia, e en defaliment d'aquells, en los béns seents
que
e interesse que per defaliment de la dita pagua ha aüt e sostengut aprés lo terme
que
mesions d'est feyt.
Com[pare]ch en [M]ar[tín] G[arc]ia en cort deva[n]t la ju[stícia], [e] diu quél
en [...] no ha d[a]des fermances covi[n]ents en la [...] qu'ell d'él ha feyta de la
dit[a] alqueria [...] [Martín] Garc[ia] ere demanat per dona Marimonda ni per
altri, ni ella la contumància volia purgar, e ere atrobat per dre[t] que él [que] degués
cobrar e aver la dita alqueria, p[u]rgant la contumància les dites fermances,
no podien ésser destretes ni forçades per vós, justícia, guardar de dan a ell, com
no poseesquen coses seents en la villa de Cocentaina, hon la cosa venuda és e
contrast fo feyt. Perquè diu que deu dar fermança o fermances covine[n]ts segons
lo fur al·legat, tal o tals que poseesquen coses seents en la villa de Cocentaina
e pusquen ésser destretes lleugerament per vós hó per la cort a guardar de dan
al dit en M[artín] [Garcia].
A la rahó qui diu que
el dit en Martín Garcia que ja sia açò qu'ell per pagat se
en re segons fur.
Ítem, diu que
de la cosa conprada en mala veu, dien e preposan que és sua tota aquella terra
que és dins son terme. Perquè diu que ell, en Simon Guillem la li
ço és que
fermança covinent segons la valor de la cosa que la li defena e que
de dan.
Ítem, diu qu'ell, en Simon Guillem, deu e és tengut de dar a ell totes les
cartes segons que per ell és demanat. Et les dites coses preses e reebudes, és aparellat
de fer a ell tot ço que fer li deja que fur ni dret sia.
Ítem, diu que ell, en Simon Guillem, si deu dar tornador hó no, ab asò e ab
tot lo damunt dit que per ell rahonat és, lexa-ho a justa e bona conexença de la
justícia e de la cort que per ell sia defenit e determenat.
D[a]vant nós, en P[ere] de Golm[és], [justícia] [de] [Cocentaina], [...] [den]unciu
ab clamosa [i]nsinuació e ab fama pública avant anant que diluns [...], al
vespre gran, ora de nit, Arnaldo, fill d'[en] A. d'Estayna, e Johanet, fil de Domingo
Payví, defunt, entraren en casa mia e trencharen-me casa, lo d[it] P[ere]
estant a Perpunchén, e meteren-se d[e]jús lit de sa muler, ço és lo A[rnaldo], per
aençar sa muler, hó per degolar-la, hó per robar-li la casa hó per fer aquí maleficii,
e sa muler quan lo sentí [...] dejús lo lit cridà e mès via fora si que s'í
ajustà gran compayna de gent, e lo dit A[rnaldo] [...] de fugir e és fuyt e absentat
per rahon del dit crim, e axí metex lo dit Johan se
la justícia enantà e tramès Bernat Celer, sag de la cort, a casa del dit A.
d'Estayna e a casa de la mare del dit Johan, e no foren atrobats, e foren citats per
lo dit sag comparer per rahon del dit crim e denunciació a diluns primervinent
per primera citació.
Presents G. de Castalla, Johan Garcés, Ruy Peres e Micalet d'en Jacme Çagàrdia.
Hon com lo dit crim no deja romanir sens punió, per ço demana e requer
a vós, justícia, que vós, per vostre offici, enantet[s] contra los damunt dits per rahon
del dit crim, e a punir aquels segons fur de València, la qual denúncia lexa e
comana a vostre offic[ii], salvu que puga vos instruyr de judicis e de presumpcions
violentes.
Monçó de la Mosça e en Jacme Polig comparegren en cort, e lo dit Monçó demanà
e requerí al dit justícia que li sia donat trenslat de la carta del deute ab la
qual entén demanar lo dit en Jacme, e fa demanda contra ell. E fo-li donat, e dia
asignat de respondre a diluns primervinent.
Bertomeu Ferrer, percurador de Lopelo e Domingo Péreç, carnicer, comparegren
en cort, e lo dit Bertomeu Ferrer renuncià a testimonis e demanà que sien publiquats,
e foren publiquats e públiquament lests.
E encontinent lo dit Domingo Péreç dix que
profiten, com sien parents del dit G[uillem] d'Apiera, qui
M[on]çó de la Mosça e en Jacme [Polig] comp[aregren] [en] [cort], [e] [el] [dit] Monçó
respon a la dita demanda e atorgua qu'él que devia al dit en Jacme los demanats
La justícia féu citar a Arnau, fill d'en A. d'Estayna a casa del dit pare seu per Bernat
Celer, sag de la cort, per segona citació a veer e a comparer davant la justícia
per rahon de la denunciació feyta contra ell per rahon de la [...] denunciació
feyta contra ell per P[ere] Rocha.
Presents testimonis en Bernat de Clarmont e P[ere] Sanches d'Oblites.
A comparer d'ací a dimecres primervinent.
La justícia féu citar a Johanet, fill de Domingo Payví, defunt, a casa de sa
mare per Bernat Celer, sag de la cort, per segona citació a venir e a comparer
davant la justícia per rahon de la denunciació feyta contra ell per P[ere] Rocha a
dimecres primervinent.
Presents testimonis G[uillem] Péreç, P[ere] Capcir.
En Jacme Fuster entra fermança de dret per Romeu Torner sobre tota demanda
que aja contra ell lo macip de Juceff F[errer], e obliga sos béns.
Ferran Ximéneç comparech en cort e diu e proposa que com en P[ere] Ximéneç
de Peralta sia infa[n]çó e leg[...] de les sues cases e no
com ell sia escuder e franch, que huy hó demà pugua comprar unes cases que
[...] logar, e que no
Comparech denant en P[ere] de Golmés, [justícia] [de] Coc[entaina], n'Exemén
Çapata, tudor d'en Michelet Ferrandes e curador [...] Ferrand[e]s, fills de
don Martín Ximen[es] [...], marmessor del dit en Martín Xemen[es] diu [...] damunt
dit, que com a ell e a les sues orelles sia perveng[ut] [...] e volets vendre
tota aquella part [e] dret que Xemén Martines ha en Alcocer, terme de Cocentaina,
e en les [...]cent a ynstància d'un rerecla[m] qu'en Berenguer Rocha à feyt
del dit Xemén Martines de
[ésser] venuts a fer paga altri, e
dret negún perquè [...] dit n'Exemén Çapata, e
dita venda e crida sobre[es]gats [...] enantar en re, com los dits pubills ne la dita
Toda Ferrandes al dit [Berenguer] re no degen ne sien obligats deutors, ni el testimoni
e el dit en Martín Xemenes no sia complit. Et si vós, justícia, [en]teniets
enantar en re contra ells ni contra el loch d'Alcocer per la rahó damunt dita, com
el dit Xem[é]n Martines negún dret no y aja que us [p]ogués ell a vós e a vostres
béns demanar denant tot seynor o jutge ab tot dan e mesions feytes e a fer, sostenguts
o a sost[en]ir, axí com a tudor e curador d'ells damunt dits, e com a marmesor
dels sobredit[s], com ell sia aparellat de mostrar [...] [Xe]mén Martines
en Alcocer no aja re ni dret negun, segons ferma de dret.
Berenguer Rocha comparech en cort, diu e proposa que vós, justícia, no
devets reebre ço que posat és per lo dit n'Exemén Çabata, com no u posàs dins
los
a exsecució e protesta que no li puga noure ni li faça perjudici.
Diu en Domingo de Clarmont qu'ell no és tengut de redre los diners per ço cor
la terra se cridà per
altre no contradiren la dita venda, el dit G[uillem] Péreç estant present.
Ítem, diu encara que y ha béns del dit R[amon] de Cepillo que no son
tresportats, e axí auria
li deu lo dit en R[amon] de Cepillo e no aquels que són venuts e tresportats.
Ítem, diu que
segons fur de València e lexà los béns del dit principal, e pagà ell dels seus
béns. Per què diu que no és tengut de redre los dits diners per ell reebuts.
Ítem, diu que de la dita venda [...] en Domingo Cepill[o] ta[...], fill
d'en [Ramon] de Cepillo,
Ítem, diu lo dit en Domingo que él no és tengut de redre les [...] de més,
per ço cor él, en Domingo, hi és ab cartes públiques, e lo dit G[uillem] Péreç és
condampnat de pena del quart. Per què diu que per les dites rahons él, en Domingo,
no és tengut de redre los dits diners.
Com a tot hom sia dat leer de créxer e de minguar son clam, e de coriger e d'esmenar,
segons fur de València, lo dit en Jacme [P]olig, corrigen, miloran, esmenan
son clam, se clama d'en Monçó de la Mossa e posa contra ell e sos béns que deu
a ell CCII sous de reals de València romanents a ell a pagar de
ell a ell devia ab carta pública, s[e]gons que en [a]quella és contengut, per rahon
de cabres que d'él comprà. E con el dit Monçó sia mercader e ús de mercaderia
per son ofici [...] tot carnicer ús e n'aga usar, e sia ell a ell obligat deutor e li
contradesque de pagar los dits
Monçó per vós sentencialment li sia condampnat en dar e pagar a sí los demanats
axí com aquell, qui és mercader e comprà d'él les dites cabres per lo dit preu, e
s'obligà a ell deutor e pagar no
segons fur de València. E açò posa salvu son dret de créxer e de minvar entrò sentència
difinitiva, ab les mesions feytes e per fer tro a la fidell pleyt.
Amostra a vós, justícia, ésser béns del dit Monçó
Claver li té, los quals requer a vós, justícia, de dret que li sien emparats, e
Monçó en persona retengut per so que d'ell compliment de justícia pusca ésser
feyta.
Encara
reals per rahon de mig cafís de forment que d'él comprà, valent cafís de forment
en aquell temps
Ítem, se clama de
que li devia per rahon d'un bou que d'él conprà. Per què demana a sí ésser
destret en pagar a sí los
Respon lo dit en Monçó e ator[gua] [...] devia al dit en [Jac]me los dits
à pag[a]ts tota [...].
Ítem, respon e diu que sí té son ofici de carneceria axí com a carnicer, e
car[ni]cer deu usar e no usa d'altres mercaderies sinó axí com a carnicer.
Ítem, respon a la demanda dels
quan fa contra ell.
Ítem, [r]espon a la demanda dels
Negua [lo] dit en Jacme Polig ésser pagat dels dits
a pagar.
Fo feyt sagrament de calúpnia per les partz e cascuna perseverà en ses demandes
y en ses defensions.
Demana e requer a vós, dit justícia, en Monçó, que
nós destret e forçat de donar fermança de la dobla, com deman deute pagat.
Encontinent lo dit en Jacme donà fermança de la dobla e de les misions, ço
és a saber en A. d'Estayna, la qual atorguà e obliguà tots sos béns.
Enaprés lo dit Monçó donà fermança de dret Março Ruvio, la qual atorguà
e obliguà totz sos béns.
Fo injuncta prova al dit en Jacme Poleg dins
coses negades, ço és a saber sobre ells
justícia per qui vanà provar, lo qual dix que dels
mas que u fiava en sagrament del dit en Monçó.
Encontinent lo dit en Monçó féu lo dit sagrament e dix que no
encontinent la justícia donà
Fo injuncta prova a Monçó dins
per Ramon Gaver, e per Domingo Segarra, e per Michel Segarra e per Bonifaci
Çareal e per altres molts que són en Xàtiva e en Biar e lo dit en Jacme dix
que y volia ésser present als de Xàtiva e a veer-los jurar.
aquel por qui yo mucho faría. Fágovos saber que vezinos nuestros van allá por denunciar
contra los moros que la cort de Cocentaina tiene preses, et seynaladament quiere denunciar
Iennego Garcia por la madre e la fija de Ivanes d'Oriola, porque el dit Ivanes no es en la
cuenta que pueda denunciar e quiere retener en la denunciación que pueda dar testimonio,
los quales cueyda dar si mester es. E si yo, en [a]l[gu]nas cosas vos puedo servir, enbiátmelo
mandar. Et del fecho de las escripturas no demandedes nada a Iennego Blasco ni al fijo
de dona Estopannana, que yo vos en faré pagar.
Domingo Cepillo.
[...] coltel, lo qual [...] lo mostre e per[...] partz, lo qual coltel [...] bo e
sanser, segons qui és [...] [a]quest dia que de vós lo é rebut, promet [de] bona fe
en retre e deliurar a vós encontinent que vós aquel volretz aver ni recobrar, hó
per ço atendre e [...] hoblic mos béns, e escreví açò per la mia mà, ab major fermetat
e presència d'en G[uillem] de [Camp]rodon e de Blasco Marty.
Aquestes són les interrogacions per les quals requer e demana en Jacme Polig
que sien demanats los testimonis contra ell donats per en Monçó de la Moça
sobre cada una d'aquelles, singularment. Primerament sien demanatz si veeren
ni oyren ni presens foren que el dit Monçó pagàs al dit en Jacme dels
sous re del món; si dien que och, sien demanats per quinya rahó los li paguà.
Ítem, sien demanats en què los li paguà, si los li paguà en diners hó en dinerades,
en aur o en argent. Ítem, si los li pagà ell o altri per ell. Ítem, sien demanatz en
qual loch los li paguà. Ítem, quiny dia era. Ítem, sien demanatz de setmana, del
mes e de an. Ítem, sien demanatz quants diners li pagà. Ítem, sien demanats què
eren presens a la pagua a fer. Ítem, sien demanatz de fama, de oy e de mala volentat.
Ítem, sien demanatz de parentesch, de corupció e de subornació. Ítem, sien
demanatz singularment qual amarien més que guaynàs el pleyt.
La justícia féu citar Arnau d'Estayna, fill de A. d'Estayna, a casa del dit pare
seu per Bernat Celler, saig de la cort, per terça sitació a venir e a comparer davant
la justícia per rahon de la denunciació feyta contra ell per en P[ere] Roqua.
Present testimonis en Guerau Calandri, e en Michel Capcir e en Salvador
Ferrer.
A comparer a divendres primervinent.
La justícia féu citar a Johan[et] [...] que [...] Bernat Ç[e]ller, saig de la
cort, per terça sitació a casa de sa mare, a venir e a c[ompà]rer dav[an]t la justícia
per [...] de la denunciació feyta contra ell per en Pere Roqua.
Presentz testimonis en Pero Sanches d'Oblites.
A comparer a divend[re]s primervinent.
A[çò] [és] [tr]eslat de una letra de la cort tramesa a
qual és aytal:
Al amat e honrat en Martín Garcia, alcayt de Calp, de nós, en P[ere] de
Golmés, justícia de Cocentaina, saluts e dilecció. Com vós aguése[ts] promés que
seriets en Cocentaina diluns present pasat per seguir e per complir tot ço que
trobat fos de consell per ra[ho]n ni per d[r]et ésser faedor en lo contrast que és
entre vós e Simon Guillem, e lo dit Simon Guillem conparegué en lo dit dia demanan
e requerín a nós que li fésem compliment de paga del rereclam, lo qual
ell avia feyt de vós e de vostre percurador, e vós el dit dia no conparegésets per
vós ni per vostre covinent percurador, e nós al dit Simon Guillem en son dret
defalir no pugam. Per ço deim e requerim-vos a sobrar malícia que vós, d'ací a
divendres primervinent, siats conparegut davant nós en Cocentaina per la sobredita
rahon. En altra manera, fem-vos cert que nós, ab los vostres diners e ab les
vostres mesions demanarem de consell sobre ço que sia faedor sobre lo dit contrast
y enantariem a fer conpliment de paga al dit Simon Guillem, no contrastant
la vostra absència.
Conparech en cort en Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, e atorga
per pagat de tots deutes, e comtes que en P[ere] Puyaçons degués a ell per él
ni per altri, ab cartes e meyns de cartes, entrò al dia de huy damunt escrit. E encara
que si alcunes cartes ni deutes exien ni aparesquen, que sien casos e vans per
totstemps, e que al dit en P[ere] Puyaçons ni als seus no pogués ésser demanat ni
fer demanda per mi ni per altri en loch de mi.
Bernat de Clarmont se clama d'en Domingo Segara, e posa contra él e tots
sos [b]éns que li deu
li deu ab carta per rahon de draps [que] [d'][él] comprà. Per hon demana que li
sie condampnat en donar e en pagar a sí los demanatz
Encara
per los quals
gendre seu, los quals lo dit G[uillem] d'Aynsa devia per rahon de lo sens de les
cases en què el dit G[uillem] d'Aynsa està. Per hon demana que li sie condampnat
en donar e pagar a sí los demantz diners. Açò posa salvu son dret de créxer e
de minvar tro en sentència defenetiva, e ab les mesions del pleyt feytes hó per fer
tro a la fin del pleyt. [...] tramés e dia asignat de respondre a diluns primervinent
per Bernat Seller, saig de la cort.
En Gonçalbo Ximéneç de Parancissa, cavaller e marmessor del testament de Ferran
Eynegues, frare de Exemén Eyegues, comparech en cort e donà fermança de
dret sobre tots enparaments que fossen feyts per qualsque persones de qualsque
quantitats a
devia al dit Xemén Eyegues per rahon de la compra de Huxola, sobre la
qual quantitat enparada lo dit en Gonçalbo Ximéneç li era condapnat sots pena
de quart e
atorgua e obliga sos béns quant als dits
La justícia féu citar lo dit Johanet Payví a casa de sa mare per Bernat Celer, sag
de la cort, per
contra ell per lo dit P[ere] Rocha a venir e a comparer davant la justícia a
diluns primervinent.
Present testimoni Bernat de Sérvoles.
La justícia féu citar lo dit Arnaldo a casa del dit pare seu per Bernat Celer,
sag de la cort, per
feyta contra ell per lo dit P[ere] Rocha, a venir e a comparer davant la justícia a
diluns primervinent.
Present testimoni Bernat Martí.
Yo, Phalaç, moro de Catadaur, faç e estab[l]ex cer[t] [e] [s]pecial percurador
[...] vós, en P[ere] Ximéneç de Peralta, vey de C[o]centaina, en dem[anar] la exsecució
del rereclam [feyt] per mi de Johan Martíneç de Deça de
rebre aquels, e en donar fermança e tornador de la cosa rebuda, e totes altres coses
fer que yo fer pogués si present fos. E promet aver per ferm qualque cosa per
vós serà feyta, procurada, enandada, rebuda, axí com si per mi fos feyta, que nuls
temps no u revocaré. Obligue mos béns.
A ynstància de Phalaç, moro de Catadaur, foren enparats per la justícia en
poder d'en Bernat Claver
avia feyt rereclam de Johan Martíneç de Deça.
En Simon Guillem e Martín Garcia e Ferran Ximéneç, percurador del dit
Martín Garcia, comparegren davant la justícia, e la justícia, volen-se certificar de
ço que
Ximéneç comprà a obs de dit Martín Garcia l'eretament del dit Simon Guillem,
que
Ximéneç si era ací com ell, dit Simon Guillem ho deya, lo qual Ferran Ximéneç
dix, en presència dels testimonis dejús escrits en cort, que
lo dit heretament del dit Simon Guillem, lo dit heretament a obs del dit Martín
Garcia, lo dit Simon Guillem li promès que li daria bones fermances suficients, e
dix que li daria en G[uillem] de Castalla e Março Ruvio, veyns de Cocentaina, e
enaprés lo dit Março no y volch entrar ni fer la fermança damunt dita, e el dit en
G[uillem] de Castalla entra
volia fer la dita ferma[nça] que li [...] fermances [...] anaren-se a [...] dix [...]
alcunes [...] ell dit Ferran Ximéneç demanan de consel, e trobà de consel que les
prengués aqueles. E enaprés, lo dit Simon Guillem dix que anasen a Xàtiva e que
la li
dit Ferran Ximéneç que dix que les tenia per bones e que li playen, ab què el dit
Martín Garcia plagués, ni si ell se
Ximéneç, que bastants e suficients fossen.
Gràcia.
La justícia féu citar a Johanet Payví, fill que fo d'en Domingo Payví, per Bernat
Celler, sag de la cort, per quarta citació a sobrar malea a casa de sa mare a comparer
e a venir davant la justícia per rahon de la denunciació feyta contra ell per
P[ere] Rocha.
Present testimonis Sancho Bolea, D. Péreç, carnicer.
La justícia féu citar a A[rnau] d'Estayna, fill de A. d'Estayna a casa del dit
pare seu per Bernat Celer, sag de la cort, per quarta citació, a sobrar malea, a venir
e a comparer davant la justícia per rahon de la denunciació feyta contra él per
P[ere] Roca. Com fos feyta denunciació per P[ere] Rocha contra A[rnau], fil d'en A.
d'Estayna, e contra Johanet Payví, e los dits A[rnau] e Johanet, citats per primera,
segona, tercera citació, e per la quarta a sobrar malea, no compareguesen ni vinguesen
davant la cort per sí ni per sos covinents percuradors, aparelats de estar
a coneguda de la cort per rahon de la dita denunciació e crims dels quals eren
denunciats e inculpats, la justícia féu aquels cridar públicament per Bernat Celer,
sag de la cort, que dins
davant la cort segons fur de València, aparelats de estar a dret e a coneguda de la
dita cort per rahon dels dits crims dels quals [...] denunciats [...] no venien ni
comparien davant la dita cort, que serien aüt[s] [per] [con]fesses dels d[its] [crims] dels
quals eren inculpats, e la cort que enantaria contra ells segons que enantar degués
per fur de València, en absència e en contumàcia lur.
Conparech en cort en P[ere] Roqua, davant en Março Ruvio, tinent loch
de justícia per en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, e davant en Bernat
de Clarmont e d'en Bernat Martí, juratz del dit loch, e dels testimonis dejús
escrits, e diu que com ell denunciàs Arnaldo, fill de Arnau d'Estayna, e a Johanet,
fill que fo d'en Domingo Paeví, defunt, segons que
e ell aquella feés per felonia, e per mal cor e per mala volentat, e no per
denguna veritat ni certenitat que del dit feyt sabés, e aja trobat per cert e sàpia que no sia estat axí com él denuncià, ni sia estat veritat, no per engan ni per denguna
corupció feyta, mas de grat e de serta sciència. E en ser ben certificat, a la
dita denunciació e a tots los capítols d'aquella renuncia e desempara per sí e per
tots los seus, empertotstemps, e axí que aquella denunciació no pusqua tornar. A
la qual requer e demana que no sia enantada e res per nulls temps.
Presents testimonis en Johan Garcés de Masones, en Guerau Calandri, e en
Bernat Claver, e en Guillem de Castalla e d'altres molts.
Per pagar e per satisf[er] [...], curador dels t[u]dors e cur[a]dors [dels] fills
d'en Bernat Belvís, mill
quart, e
Çabata, la dita dona Hurraqua, ans de rereclam feyt, per escusar lo quart a la cort,
com béns movents no agués en la jurisdicció de Cocentaina, ab volentat e ab
consentiment del dit n'Exemén Çabata, asignà a corre e a vendre tres jovades de
terra de reguadiu d'aquela terra qu'ela ha en la orta de Bocayrén, de la pus prop
terra que sia atinent de la font. Les quals tres jovades de terra lliu[rà] [a] córrer e a
vendre, e oferí a la cort de Cocentaina, qui aqueles feés córrer per la cort de Bocayrén
per
de terra sien venudes per la cort de Bocayrén, e del preu d'aqueles sie pagat
e satisfeyt al dit en Johan, e en defaliment d'aqueles, que la dita cort vena tanta de
la terra sua atinent d'aquela terra que bast a la dita quanti[tat] encontinent aprés
los dits
la cort [de] Cocentaina.
Comparech en Simon del Boix, percurador d'en Andreu Colom, tudor dels fills
e dels béns d'en Guillem Colom e de na Maria, muller d'él, denant en Março
el Ruvio, tinent loch de justícia per en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
e dix e proposà davant ell que com per menar a excecució
contra Domingo Cipillo, tudor de la filla d'en Ramon de Cepillo, e per lo dit
en G[uillem] Colom, a requisició del dit n'Andreu, en G[uillem] Botello, justícia
en l'any paçat, liuràs a vendre
en Ramon tenia a sa fiaxí com a sua; e aprés lo dit liurament, a pocs de dies, en
G[uillem] Peris de Castalla, qui diu si ésser tudor de la dita pubilla, dixés que la
dita pubilla no hera condapnada, ni tudor seu, a pagar alguna quantitat de diners
al dit en G[uillem] Colom, e que la dita terra tenia ella per succesió de sa mare,
que no avia firmat ni atorgat lo contrat del dit deute, e axí que no devia pagar,
pus que no heretava ren de son pare, e requerís a la justícia que fes cesar la dita
crida. E lo dit G[uillem] Botello, no de dret, mas per brugit de insuficients noves
féu cesar la dita crida, a les quals rahons se
lo nom damunt dit, e diu preposa excipién a salvar lo dret d'ell e d'aquells per
qui ell és percurador e enfortir la lur acció que, salva la pau d'en G[uillem] Peris
e d'aquells que
execució per ço cor, en veritat, en Ramon de Cepillo [...] a sa [fi]lla lo dit en
[...] de la tudoria, e axí com a tudor fo conegut en juhií per lo dit en G[uillem]
[...] dels [...]ats, e fo condampnat, axí com a tudor, a pagar los dits
béns de la dita pubil[la...] nos [...] que
en los dits diners. E ja sia que
sinó de mare, la mare, que avia f[ra]resca ab en Ramon de Cepillo, no pot re aver
d'aquella fraresca entrò los deutes a ells contrasts, en què ell [...] e no firmà, sien
pagatz, car aquells són dits béns d'alcú, segons fur, qui sobren com à pagat ço que
deu, e la fraresca és pagats los deutes que
en lo nom desús dit, a vós, lochtinent de justícia, que vós façats [...]ar e
[...] la dita jovada de terra tro sien complits los
[...] preu d'aquela sia satisfeyt a ell dels dits
per demanar la dita exsecució ell e n'Andreu Colom, e demana que sobr'açò
li fasatz resposta si ho farets o no.
En Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, conparech en cort e atorga
per pagat de Bernat Antolí de totz deutes que
per denguna rahó ab cartes, meyns de cartes, ab obligacions e meyns d'obligacions
entrò al dia damunt escrit. E si per aventura dengunes cartes e escriptures
d'aquí avant exien, que fosen caces e vanes emper totstemps, e en açò
contradire.
Testes
Per pagar e per satisfer a
e de Ferero Pasqual, e d'altra part, de
[Berenguer] Despuig d'en G. de [...] quart a la cort, fo assig[n]at a cór[rer] [...]
per la justíc[ia] tot aquel ort [...] en Berenguer Despug ha [en] los orts de la
Costa de Co[centaina], com a[fron]ta ab en Domingo Serano d'una part, e de
l'altra part ab na Caxa e ab la carera públiqua. Lo qual liuram a córer e a vendre
a
segons fur de València.
En Bernat de Bas, e en A[rnau] de Pina, e en Michel de Malén e Guillem
Savila, tudor de Nadalet, fil d'en Michel de Malén e feeren la partició entre
los béns seents que eren comuns entre lo dit Michel e lo dit Nadalet per rahon
de successió d[els] [béns] [de] sa mare.
E venc per part coneguda e divisa per sorts al dit en Michel totes les cases
que avien [en] [Co]centaina, afrontans ab la carrera, e ab Guerau de Torroeles, e ab
lo seynor almiral, e ab n'Esteve Sanches e ab na Pereta.
Ítem, li venc per part
Cocentaina, afronta ab n'Esteve Sanches, e ab en G[uillem] de Figuerola, e ab lo
camí d'Agres e ab la senda.
Ítem, li venc per part tota aquela terra que
mare del dit Nadalet avien en Mariola.
Ítem, venc per part coneguda e divisa per sorts al dit Nadalet tot aquel
troç de ort que
lo real, axí com afrontat ab les carreres, e ab en Bernat Ferrer e ab en Johan Garcés
de Masones. Ítem,
Ítem, vench per part al dit Nadalet tot aquel troç de terra de rech, e de sequà
e de herm que
axí com afronta ab lo fill de P[ere] Ponç, e ab lo fill de R[amon] de Sérvoles,
e ab na Pereta e ab G[uillem] Savila.
Ítem, vench-li
de Cocentaina, axí com afronta ab Johan de Pug_rog, e ab los barranchs e ab
Domingo Lópeç.
De la qual partició e devisió foren feytes cartes entre lo dit en Michel e lo
dit Guillem, tudor damunt dit.
Presents testimonis Bernat Martí, Eymerich Ferrer, Jacme Fuster.
Denant nós, en Pere de Golmés, justícia de Cocentaina, en Guerau de
[Tor]roelles se clama d'en Bernat Claver, e posa contra ell e sos béns [que] com
ell, en Bernat, digués e pregàs a ell, en Guerau, que li rahonàs tota [...] pleyt que
avia contra en Domingo Cepello, tudor de la filla d'en [Ramon] de Cepello en
rahó de procuració de na Maria, muller d'en G[uillem] Colom [...] e prometés
sous de salari e ell aquell a ell rahonàs [...] e faran si sia donada, e li
[
a sí los dits
Davant nós, en Março Ruvio, tinent loch de justícia per en P[ere] [de] Golmés,
justícia de Cocentaina, Alphay Albayrení se clama de Alii Aben Acema que
dem[a]na a vós, dit lochtinent de justícia, que li façats fer compliment de d[ret] o
que
Encontinent Alii Aben Ace[m] requerí a vós, dit justícia, que del dit Alphay
pre[n]gats tal fiança que
Aphay li podia provar ço que desús à posat.
Encontinent, lo dit Alii Aben Acema dóna ferma[n]ça Açat Aben
Cotayr, la qual atorgua e obligua tots sos béns.
Encontinent lo dit Alphay Albayrení dóna fermança de dret Azit Aben
Phacap, la qual atorgua e obligua tots sos béns.
Comparech en cort denant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
en Monsó de la Moça, e demana a la justícia segona producció a provar son enteniment,
e fo-li donada dins
Monçó que no u fos per malícia ni per alongament del feyt, e dix que no.
Com nós, P[ere] de [Go]lmés, justíc[ia] [de] Cocentaina, a inst[à]ncia de [...]
P[ere] Miró, justícia d'Alcoy, hon nos pregava que nós que prengé[sem] a Pasqualet
Domingo per rahon com avia furtades unes calces de blanc de Narbona a
Pero Verdú, nos prenguem lo d[i]t Pa[squa]let Domingo, et aprés nós, dit justícia,
deliuram lo dit Pasqualet al dit en P[ere] Miró, justícia d'Alcoy, en presència d'en
Guerau Calandri, e d'en Bernat de Clarmont e d'en Bernat Claver.
Berenguer de Mirales se clama d'en A. de Manresa que li deu
de reals per rahon d'un cot de lombardesch blau que comprà a obs de sa muler.
Ítem, se clama que [...] sous que pagà per él el loguer del molí de Benirra[h]eç,
que compraren abdosos. Per hon dem[ana] [...].
E encontinent lo dit A. respon e negua totes les coses etc.
Fo fermança de les missions per lo dit Berenguer G[uillem] de Camprredó
etc.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit Berenguer e perseverà. E fo feyt
sagrament per lo dit A. e atorguà deure los dits
diu que ha comte entre ells, en lo qual comte son los dits diners. Sobre los dits
sous neguà
Fo injuncta prova al dit Berenguer sobre los dits
E sobre los
Camrredó, Johan Martíneç, als quals donà sa auctoritat de reebre e de oyr lo dit
comte per huy tot dia.
En Bernat Claver donà e deliurà, per manament d'en Jacme Çagàrdia, dels diners
qu'él tenia en comanda dels fills d'en Martín Péreç de Deça,
Martíneç, los quals reebé per ell en Guerau Calandri.
Ítem, reebé en P[ere] de Golmés, justícia,
en València si los fills de Martín per ço devien aver benefici de restitució
hó no.
Aquests són los acorts [e][
los contrasts e duptes que eren en la cort de Cocentaina, los quals acorts e con[sels]
àc [...] de València.
Primerament, sobre la demanda aquesta, ço és de G[uillem] Péreç e de Domingo
de Clarmont se deu contestar pleyt. E com sia vengut a sentència deffinitiva,
deu lo demanat ésser absolt de la demanda per [ço] car no és en res obligat al
demanador, e per ço encara car los béns demanats no són obligats al dema[nador].
Ítem, sobre
Domingo de Clarmont [...] dit, primerament deu ésser satisfey[t], e primerament
deu ésser pagat, e[ntre] els creedors qui han obligacions espreses, aquel qui primer
és en temps, exceptats los cases en fur de València conte[n]guts, per lo fur qui és
en títol "De penyores", lo capítol qui com[e]nça "En fer exsecució de la cosa jutgada
etc." E lo derrer creedor al qual fo feyta paga e qui darà fermança de tornar
los diners, si aparia que agués milor dret, e deu tornar los diners a al creedor qui
ere primer en temps en obligació d[e] béns.
Ítem, sobre lo contrast que era entre Domingo Cepillo, que respona a la demanda
neguan hó atorguan, car la percuració [é]s bastant, e lo dit percurador pot
demanar per la dita percuració.
Ítem, sobre lo contradiment que n'Exemén Çabata faya de la exsecució de
la sentència que
sien venudes, com sien en la jurisdicció de Cocentaina.
Ítem, sobre
Martíneç e sobre la exsecució que la justícia feya en lo dret de Xemén Martíneç,
la justícia trobà de consel que
e de la [...] que sia fey[ta] [ve]nda, e que se
Ítem, sobre lo co[n]trast [...] lo dupte que era en lo fey[t] de Johan
Martíne[ç] [...] de Martín Péreç de Deç[a], la justícia trobà de consel, si los fills
que foren de [...] Péreç en curador, si no la justícia deu a aquels donar curador, e
al pleyt e pleyts [...]dor d'aquels pot demanar restitució
la sentència donada per la [...] en Bernat de Bas, qui fo lur tudor, e deu-li ésser
atorguada [...] com apel·lar [...] pot-se apel·lar, e deu-li ésser asignat jutge qui
conegua de la apel·lació qualque sie [...] de la dita [sentè]ncia, la qual sentència
deu ésser menada a exsecució tr[o] [...] apel·lació si[...] sia determenada. E si lo
curado[r] ha obs dels diners dels infans [...] deliurats aytants com mester n'aurà.
Ítem, sobre
Vilafrancha, la justícia [tr]obà aquest consel que daval se seguex:
Com sia cosa certa que
mala veu, lo comp[r]ador no és tengut ne deu ésser forçat de pagar lo preu entrò
que
valor del heretament venut, de defendre lo comprador e de salvar a aquell l'eretament
venut o que li git la cosa de mala veu, segons lo fur qui és en títol "De
eviccions", lo
e que pusqua ésser destreta per la cort e leugerament [...]manada per lo fur qui
és de seguritat e de donar fermança, lo
per fur qui és en títol de fermances, lo
de salvetat de Simon Guillem, si dar-les pot, que sien de Cocentaina, e si fer no
ho pot, ab que jur que en Cocentaina n[o] [t]rob fiances, deuen-li ésser reebudes
en Xàtiva hó en altre loch del regne. Enperò si lo comprador pot provar que certes
fiances fossen nomenades en la venda, lo venedor deu donar aqueles en altra
manera [...] si do[n]arà aqueles fianç[es] [...]ament [...]ades.
[...] Bertomeu d'Ayquén, absolvem e d[if]inim a vós, Johan d'Alarcó e [...]
[l]a demanda, qüestió civil e criminal que nós aguésem contra vós per qualque
[r]ahó e manera entrò en aquest dia huy, axí com mils pot ésser dit e entés aurem
sens ente[ni]ment e profit. E nós, Johan e Pasqual d'Alarcó, semblantment, absolvem
vós, damunt [dit]s P[ere] Despalau e Bartomeu d'Ayquén, de tota demanda
e qüestió civil e criminal [que] nós aguésem contra vós e vostres béns per qualque
rah[ó] e manera entrò al dia de h[u]y, axí com mils e pus sanament pot ésser
dit ni entés aurem sens enteniment e profit.
Present la justícia, P[ere] de Castalla, Bernat Alegret.
del Justícia de Cocentaina
N_o 8.
[Any 1295]
[ANY 1292].
1">
P[ere] de [...] tudor e curador [...] e [Pere] Vicent comparegren en cort, e
lo dit P[ere] Vicent prepara [...] él posada de les dites dues fanecades per el dit
P[ere] de Figuerola [...] Martín e la girmana d'aques[t], muler d'en Vicent de
Cortés, fils que són de Martín de [Crosses].
E
él vanà per [...] poden [...] alguna paga feyta de la suma e de la quantitat per él
demanada, que él és appar[elat] de reebre-ho en son conte.
Bernat Martín conparech en cort, e dix que s'acordaria a la demanda que
P[ere] Vicent a él [...] per rahon del an[...]ia. E fo asignat dia al di[ven]res primervinent.
P[ere] de F[iguero]la conparech en cort apparelat de oyr resposta dels clams que
él posà contra en P[ere], e lo dit P[ere] Merita deffalí. E fo scitat per primera
scitacion a compàrer a respondre, per sí hó [per] [son] convinent procurador al divenres
primervinent.
Martín Péreç de Deç[a], procurador de Mahomat Abenaça, conparech en cort
appare[lat] [de] [oyr] resposta dels clams que él posà contra Martín de Falces, e lo dit
Martín de [F]alces deffalí. E fo scitat per segona scitacion a conpàrer e a respondre
al divenres primerv[inen]t.
[Pere] de Torroella, procurador d'en Guerau de Torroella, conparech en cort apparellat
de oyr [...] vanatz donar per en P[ere] Vidal, e lo dit P[ere] Vidal deffalí. E
fo s[citat] [...] peremtòriament a enantar en son pleyt, per sí hó per son covinent
procurador.
[...] [Do]mingo Cepillo, justícia, asignam peremtadors enfre Vidal d'Estadella e
na Quedascho [...].
Divenres
[Pere] de F[iguerola] [con]parech en cort e suplicà a vós, justícia, el dit P[ere]
de Figuerola, que com lo dit P[ere] Merita a él metés en fermança e en principal
pagador, e prometés, él e sa muler, a él gardar de dan, e ara de present per éls él
sia condampnat en pagar
dit P[ere] de Torroella, tudor dels fills d'en G[uillem] de Torroella e de Domingo
Mezquita, e el dit P[ere] Merita no aja béns e sia hom qui fujadés d'él, e de dan
no
pres entrò que aja pagat o assegurat lo deute en què él, P[ere] de Figuerola,
per él és condampnat al dit P[ere] Ferrer, a coneguda de bons hòmens.
P[ere] de Figuerola conparech en cort apparellat de oyr resposta dels clams
que él posà contra P[ere] Merita, [e][
segona scitació a conpàrer a respondre, per sí hó per son convinent procurador, al
diluns primervinent.
Guerau de Torroella, procurador de Mahomat Abeneça, conparech en cort aparellad
de oyr resposta dels clams que
e
respondre al diluns primervinent.
P[ere] Vicent e Lorenç Martín e Bernat Martín e na Elicssén, fils d'en Martín de
Croses, defunct, conparegren en cort, e los ditz Lorenç Martín, e Bernat Martín
e na Elicssén, fils d'en Martín de Crosses, preparan-se per antors a
Vicent a la demanda que
de terra de regan asentades en l'Alcúdia. E demanen dia a respondre e dema[nen]
libel. E fo-lis donat. E fo asignat dia a diluns primervinent a respondre. P[ere] de Figuerola fa e establex procurador seu en Guerau de Torroella en
lo pleyt que [...] contra en P[ere] Vicent e en la demanda, a la qual demanda e
pleyt, Lorenç Martín e Bernat Ma[rtin] [e] [na] Elicssén, fils d'en Martín de Crosses,
deffunct, se preparen per antors. E atorga aver per [ferm] [tot] [ço] que per ell serà
procurat.
P[ere] de Figuerola, tudor de Guillamona, filla d'en P[ere] Romeu, deffunct,
e P[ere] Vidal conparegren en cort, e lo dit P[ere] Vidal, als clams los quals
en P[ere] de Figuerola posà contra la viyna qu'él ten e poseex per compra de
na Alionor, vana en antor e en deffenedor denant si a la dita demanda, P[ere] de
Golumés, el qual a él és fiança de salvetat, com él no sàpia neguns a la dita Alionor,
principal venedora. E suplica a la justícia que li dón e li asigne dia a presentar
el dit P[ere] de Golumés fiança de salvetat. E fo li asignat dia per la justícia d'ací a
Pascha Florida primeravinent.
Guerau de Torroella conparech en cort. E suplica a vós, justícia, que
de la demanda, la qual en G[uillem] d'Aynsa contra él posà, com él a la dita demanda
maliciosament se leu, e com a conéxer la sua malícia sie estat scitat per
vós per primera, segona, tercera scitacion perhemtòriament e no aja volgut en la
dita dema[n]da enantar, demana que per vós, justícia, sia sentencialment absolt,
e lo dit G[uillem] d'Aynsa condampnat en les messions, les quals injustament li à
feytes fer.
Rodrigo d'Azagra conparech en cort apparellat de oyr resposta d'en P[ere] Martínez
de Saragoça, que atorch o nech si ten alguns altres béns d'en Sancho Saragoça,
deffunct. E
respondre al divenres primervinent.
del qual féu rereclam P[ere] Rog d'en Jacme Bioscha, vey de Gorga, e per
de forment de quart.
P[ere] de Ràphols emparà la garda dels ort[s] de la Costa e de tot ço que
s'à acostumat da[...] garda, e lo cequiatge, del present dia estrò a
vinent, e que prenda per son salari de la garda e del cequiatge
De la qual soldada prenda la meytat en la festa de Sant M[iche]l, [e] [l']altr]a
meytat a cap de l'an; e que prena de les calònies la tercera part. E jura [ésser]
f[ee]l en la dita garda. E dóna fermança en Martín d'Azagra, la qual cosa atorga e
ob[liga] sos béns segons fur de València.
Diluns,
Domingo Péreç de Montó se clama d'en Monçón de la Moça, e posa contra
él que deu a [él]
deute de
vené. Per hon demana lo dit Monçón e sos béns ésser condampnatz en pagar a sí
los dits
segons fur de València. Fo asignat dia a respondre al dimercres primervinent.
Hale, muler de Mahomat Rallí, denúncia denant vós, Domingo Cepillo,
justíci[a] de C[ocentania], que
passat, forçà a sa filla, per nom Muhdia, [e] [desponc]ellà a aquella per força. Per on
suplica a vós, justícia, la dita Hale, que vós que [enantets] per vostre offici contra
lo dit R[amon] segons fur de València.
[ANY 1295]
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocenta[ina] [...], ab clamosa
insinuació e ab fa[ma] pública de molts anant avant, de[...] nostra e de nostres
amichs, és pres en Elg, lo qual estava servent ab na [...]rina, muller [...] nafres ab
coltel, de les qu[als] nafres isqué sanch e morí. E feytes les dites n[afres], [lo] dit
Gil·let fugí e mès se en l'asgl[ésia] [de] [Sancta] Maria de Cocentaina, en la qual esglea
[...] ab nostres amichs l'agaytan, de la qual esglea lo dit Gilet fugí e estorçà,
que no pòch venir en poder de la cort de Cocentaina perquè d'aquel pogués
ésser feyt compliment de dret e de justícia per rahon del dit crim. Hon com nós ajem feyt pendre lo dit Gilet en Elg per aquesta rahó, e lo dit Gilet faés lo
dit crim e homey en la vila de Cocentaina, e aquí deja ésser enantat contra ell e
deu pendre pena, aquela que merex segons fur de València, per ço demanam e
requerim a vós, justícia, que vós lo dit Gil·let façats venir en vostre poder, e vengut
en vostre poder que [...] aquel per vostre officii a saber la veritat del dit crim
e a punir aquel en aquela pena hó p[enes] [que] [lo] [f]ur de València mana de cel
qui altri matarà. La qual denunciació lexam e comanam e dese[...] vostre officii,
salvuu que puguam instruyr-vos de indiciis e de presumpcions no[...] per[...]
fer part en res.
Al amat e honrat Sancho Ximénez d'Alenclares, adelantat en la terra del
noble don Johan, fill del noble in[fant] [don] [Man]uell, defunt, de nós, en P[ere]
de Golmés, justícia de Cocentaina, saluts e dilecció, [aparelats] al vostre [servii]
[...]. [...] comparegren davant nós en Johan Pèriç de Borja e Pedro de Borja, frare
seu, dien e mos[tran] davant nós qu'éls hó alcuns amichs lurs avien feit pendre en
vostre poder Gilet, lo qual éls ha[n] denunciat en nostre poder per rahon de la
mort de lur frare, per nom Garcia de Borja, la qual fo feyta en la vila de Cocentaina,
de la qual mort lo dit Gilet fo inculpat, e ara és estat denunciat segons que
davall veuretz ésser escrit, e lo dit Garcia ab[ans] ora de la mort que confesà que
lo dit Gilet l'avia nafrat, segons que davall veuretz ésser escrit en la dita confesió.
Hon com segons fur de València, qui és fur nostre, lo d[it] [G]ilet deja e aja a venir
en nostre poder, e en nostre poder deja ésser enantat contra ell, e si lo dit Gilet ha
feyt lo dit crim e homei deja pendre aquí [...] denunciat l[a] pena que fur de València
merex, e sia fur nostre e a costumança entre los regnes d'Aragó e de [Castell]
a malfeytós dejen ésser tramesos als lochs on han feit los crims. Per ço pregam
e requerim e [...] [...] hòmens vostres segurs perquè nós pugam enantar contra
aquel, segons [...] dit Gilet serà en nostre poder, pagarem e satisfarem als hòmens
per qui vós nos [...] les misi[o]ns. E d'açò us preguam que façats per amor de nós
e per vostre oficii, com consemblants [...] som aparelats vostres prechs obeir.
li és condapnat Romeu Lopis e
ans de rereclam feyt e per escusar lo quart, com béns movents no agués, asigna a
córer e a vendre tota aquella foya que ell ha dejús lo camí de Carayta, axí com
afronta ab lo damunt dit camí, e ab en Domingo Cepillo e ab lo barranch, la qual
liura a córer e a vendre a Bernat Celler, sag de la cort de Cocentaina, qui aquella
córegua per
Per pagar e per satisfer a
reals de València per los quals avia asi[g]nades en Guillem d'Aynsa unes cases
sues, les quals conprà en Domingo Segarra, lo dit en Domingo Segarra asignà a
córre[er] [e] [a] vendre un càvech, lo qual liurà a
Cocentaina, que aquell coregués per
conplir de peynores hó de diners als damunt dits
Comparech A[rnalt] d'Estayna davant lo seynor en P[ere] Golmés, justícia de Cocentaina,
e dix que ad audiència d'él era pervengut que
cridar Arnaldó, fill del dit A[rnalt] d'Estayna, a instància d'una demanda la qual en
P[ere] Roqua posà davant lo dit justícia contra lo dit Arnaldó, fill del dit A[rnalt]
d'Estayna, la qual posà lo dit P[ere] Roqua en maner[a] denunc[i]ació. E dix
e posà que
podie ni devia, com no sie d'aquelles coses contengudes en fur de València per
les quals deja e pusqua ésser feyta enquisició contra al[c]un [...] d'açò [...] esviar
e esquivar lo dit A[rnalt] d'[Est]ayna lo dit pleyt que per la dita rahon se[...]
[Ar]naldó si defeés [...] era d'aquesta rahon, e sia fur de València en rúbrica
crimibus etc.,
justícia firmar de dret dins
d'Estayna, axí com a part e ligítim defened[or] del dit Arnaldó, vulla defendre
lo dit Arnaldó e
legítim defenedor d'aquell, dix lo dit Arnalt d'Estayna, defenén lo dit Arnaldó, fill
seu, salvu la honor e la honestetat del dit seynor justícia e de la seynoria e de
tot lo consell, que
com la escriptura la qual fo posada contra lo dit Arnaldó per lo dit P[ere] Roqua
en manera [de] denunciació ni tinhua en sí alcun capítol per lo qual se pusqua
e
ço que
P[ere] Roqua, cor per aytal entrada posar sens perjudicii que ver fos, ço que no
creu, no
ans si ver era que
no criminal. E ço los mostra manifestament per fur de València, en rúbrica
malifactoribus,
que
malificii, no
non expec[tet] ad iudicem,
crida ni enquisició contra lo dit A[rnaldó] [...] en crims no
sinó d'aquells qui són feyts davant ell denunciats, dat sens perjudicii que
les coses posades per lo dit P[ere] Roqua contengudes en sí crim, ço que no fan.
E és fur de València, rúbrica
en alcuns pleyts pecuniaris, sinó tan solament en criminals, etc.,
sí no podia ni devia enantar contra lo dit Arnaldó, cor fur de València ni rahon
natural açò no s'estén que alcun sia tr[...]at sens denunciador o acusador, anc ho
veda, especialment en rúbriqua
de justícia, dese[...] lo dit Arnaldó davant aquell e los jurats d'aquell logar, dels
clams que contra ell avia posats, segons que
dit calandarii pus plenerament és contengut. Per la qual cosa lo dit justícia d'aquí
avant no deu cridar ni citar lo dit Arnaldó, cor bé sab e deu saber lo dit justícia
qu'ell, per sí, sens requisició, no poria dar sentència, ans aquell qui aurà acusat,
hó denunciat o posat clam aurà a fer sagrament axí com diu lo fur desús al·legat
devia pendre sagrament del dit P[ere] Roqua per[què] maliciosament ni per
malvolença no agués posat ço que posava contra lo dit Arnaldó. E jutge deu venir
fort misericordiosament en crims, e no deu enantar en crims contra alcun per
presumpçacions, e axí u diu fur de València en rúbrica
debet;
fur de València en rúbrica
similibus.
e axí [...] defenedor del dit Arnaldó, que sés d'aquí avant que no faça cridar ni
citar lo dit Arnaldó, fill seu, e que prenunciu que
fer enquisició ni persegent crida per les rahons desús toquades e per moltes d'altres
rahons que dir s'í podrien, e si ell, dit seynor justícia, duptava en aquestes
coses que axí fer no
demanà e requerí al escrivan que les dites rahons li metés e
justícia que li donàs resposta a les coses desús dites. E encontinent donà fermança
de dret Johan d'Asín, e el dit A[rnalt] d'Estayna obligà sos béns. La qual ferma [...], dit Johan Dasín, volenteros[a]ment féu e ob[ligà] [...].
regalium [Valencie] ex quibus fecerat retroclamum de bonis Petri [Po]ncii, fuisset [as]signata
ad currendum et ad vendendum media[m] iovatam terre rigui predicti Poncii sitam
in Muro, termino Cocentanie, ut afrontat cum terra P. de Golmes, et cum terra filiorum
Guillelmi Marini et cum terra24 nobilis domini Rogerii de Loria. Et facta preconisacione
legitime et publice per
saionem et curssorem publicum curie Cocentanie, nos P. de Golmes, iusticia Cocentanie, predictam
mediam iovatam terre ut afrontatur vobis, predicto Gueraldo Calandri, tanquam plus
danti et plus proferenti in subastacione, pro precio septuaginta solidorum regalium Valencie,
ex quibus fecimus vobis [...] solucionem, exceptis XX25 denariis ex quibus fecimus solucionem
inter scribanum curie, racione misionum scripturarum, et cursorem racione corredories,
predictam mediam iovatam terre rigui cum introitibus et exitibus etc., et cum aquis et cequis
ad rigandum, et cum omnibus arboribus et iuribus suis etc., vobis et vestris vendimus ad habendum,
tenendum, etc. Quam vendicionem promitimus vos facere, habere et possidere contra
cunctas personas et perpetuo de ferma et leguali eviccione teneri tanquam iusticia et [alii]
iusticie regni Valencie tenentur secundum forum Valencie, non obligando in aliquo bona nostra,
set obligamus vobis pro firma et leguali eviccione reliqua bona dictus Petri Poncii.
Testes A. d'Estayna, Bernardus de Clarmont, iurati, Bernardus de Bas.26">
Ego, Gueraldus Calandri, confiteor vobis P. de Golmes, iusticie Cocentanie, me a
vobis habuisse et recepisse de bonis Petri Poncii, videlicet ex illa media iovata terre rigui
quam mihi vendidistis sexsaginta octo solidos et
etc., renuncio etc. Quare promito vobis quod si aliquis creditor aparuerit prior tempore et
potior iure me in bonis predictis, quod ego reddam vobis protinus dictos denarios. Obligo
omnia bona mea et dono vobis fidanciam et planum tornatorem P. de Castalla, quam concessit
et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Cum [pro] [solvendo] [et] satisfa[ciendo] [Laurencio] [Cax]
quibus fecerat retroclamum de bonis Sanc[ii] [de] [Bolea], [fuisset] [asignatum] [ad] [currendum] [et]
[ad] [vendendum] [...] [quoddam] troceum vinee Sancii Bolea, ut [afrontat] cum Bernardo
de Prades [...] Xative, et cum [...] Catalana d'en Cen[...]. Et facta preconisacione publice
[per]
curie Cocentanie, nos P. de Golmes, iusticia Cocentanie, auctoritate qua fungimur,
solidorum regalium Valencie, ex quibus fecimus solucionem predicto Laurencio Cax ex
predictis
ex
remanentes dedimus et deliberavimus predicto Sancio Bolea. Predictam vendicionem cum
introitibus etc. vobis et vestris perpetuo vendimus ad habendum, tenendum, etc., salvare
etc., et eviccionem teneri tanquam iusticia et alii iusticie regni Valencie tenentur secundum
forum Valencie. Obligo reliqua bona dicti Sancii Bolea pro eviccione, non obligando bona
nostra in aliquo. Testes ut supra.
Ego, Laurencius Cax, confiteor vobis P. de Golmes, iusticie Cocentanie, me a vobis
habuisse de bonis Sancii Bolea, videlicet ex quadam vinea quam vendidistis Pasquasio
Alegre, decem solidos regalium Valencie, in quibus renuncio etc. Quare promito vobis quod
si aliquis creditor [aparuerit] prior tempore et potior iure me in predictis bonis, quod ego
reddam vobis protinus predictos denarios. Obligo [...] et dono vobis fidanciam et planum
tornatorem Bernardum de Clarmont, quam concessit et obligavit bon[a] sua.
Testes ut supra.
Cum pro solvendo et satisfaciendo Gueraldo Calandri centum sexsaginta quatuor solidos
regalium Valencie ex quibus fecerat retroclamum ex bonis Guillelmi de Castalla, fuisset
asignatum ad currendum et ad vendendum quidam ortus predicti Guillelmi situs in Costa
ortorum Cocentanie, ut afrontat cum P. Xemeni de Peralta et cum via et cum cequia et cum
Bernardo de Capciro. Et facta preconisacione legitime et publice per
forum Valencie et per plus per Bernardum Celer, curssorem publicum curie Cocentanie, nos,
P. de Golmes, iusticia Cocentanie, auctoritate qua fungimur, vendimus et tradimus vobis,
Guillelmo Petri, tanquam [plus] danti et plus proferenti, [pro] precio sexaginta [...]
Gueraldo [...]
[etc.]. Quem cunctum promit[imus] vobis et vestris salvare [etc.] [et] [evic]cionem teneri tanquam
iusticia et alii iusticie regni Valencie tenent[ur] [se]cundum forum Valencie. Obligamus
reliqua bona dicti Guillelmi, set non obligamus bona nostra. Testes ut supra.
Ego, Gueraldus Calandri, confiteor vobis Petro de Golmes, iusticie Cocentanie, me
a vobis habuisse
que vos vendidistis, videlicet ex quodam orto sito in Costa ortorum Cocentanie. Quare
me, quod ego redam vobis protinus predictos denarios. Obligo omnia bona mea et dono vobis
fidanciam et planum tornatorem P. de Castalla, quam concessit et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
paguarem a vós, justícia, totes missions que seran feytes en amenar Gilet de Elg
a Cocentània, lo qual nós feem pendre e avem denunciat en vostre poder que
ha mort nostre frare Garciola. Les quals vos prometem pagar encontinent que
serà vengut en la vila de Cocentània. E per ço atendre e complir obligam nós e
nostres béns ensemps [e] [cascun] [per] [lo] tot, los quals pusquats vendre encontinent.
E donam a vós fermança principal Gill Ma[rtíneç] [...] qui ab nós e sens nós a
vós principalment sia tengut de totes les sobredites coses atenedo[res] e complidores.
La qual principal fermanceria lo dit Gill Martíneç atorga e obliga sos béns.
Na Maria, muler d'en Martín Péreç de Deça, comparech en cort, e axí com a
conjuncta persona de sos fills, requer e demana a vós, séyner justícia, que vós donets
e lealment, segons que avets trobat d'acort; e requer que altre inueument no sia
feyt per vós, sinó segons que trobat avets d'acort.
Comparech Johanet, fill d'en Domingo Payví, defunt, en cort davant en
P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, e diu e proposa davant vós, justícia,
que c[o]m a [o]yda e a sabuda d'él sia pervengut que vós, justícia, lo fayets cridar
per rahon d'una dem[an]da qu'él ha entés que ha feyta contra ell Berenguer Rocha, per ço comparech davant vós, justícia, aparelat de fer dret al dit P[ere]
Roca e d'estar a coneguda de vós, justícia e de la vostra cort. E sobre la dita demanda
obliga sí e sos béns, e dóna fermances de dret sobre la dita denunciació e
pre rahon d'aquella, ço és n'Arnau d'Estayna e Johan Payví, la qual fermanceria
los damunt dits atorgaren e obligaren lurs béns, ensemps e cascun per lo tot, segons
fur de València. E axí metex na Guillelma, mare del dit Johanet, obligà sos
béns que
denunciació. E açò jurà.
E encontinent lo dit Johanet posà les rahons dejús escrites, comparech Johanet,
fill de Domingo Payví, davant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
e dix que a audie[n]ça d'él era vengut que
ynstància d'una demanda que [...] P[ere] Rocha posà davant la justícia contra ell,
Johanet, la qual posà lo dit P[ere] Rocha en [...] de denunciació.
Als molts amatz e honrats justícia e juratz de Cocentaina. Frare P[ere]
Gonçalvo, tinent loch de comanador en Perpunchen, saluts en Déu nostre Senyor.
Sapiatz que avem entés que tenit
lo qual a nós furtà colmenes, ben
aquell tingatz pres a [cor]t per a fer axí com nos faríem en semblans coses e majors
per vós. E lo furt som aparelat de provar bé d'açò agam vostra resposta per lo
portador de la letra.
Aquestes nos presen[...] Mahomet Abolaix e Çayt Abenaxat [...].
[...] per tal que jo conplidament pusqua aver [...] que abast a la dita qu[antit]at
[...] no sia en re d'él.
Fo injuncta prova a Marco de la [...] per tercera dilació perhemtòriament,
del dimecres primer part Pasqua en
Jo, en Berenguer Roqua, suplican, demostre a vós, séyner en P[ere] de Golmés,
justícia de Cocentaina, que com n'Exemén Martin[e]s fos a mi obligat, sots
pena del quart e
contengut, e pasat per gran espay de temps lo terme de la pagua, jo fiu lo rereclam
de la dita quantitat, requirén a vós que
en los béns d'en Xemén Martines, e vós, séyner, damunt dit justícia, per
fer la dita exsecució assignats a vendre la part tota éntreguament al dit Xemén
Martines pertaynent en los béns que foren d'en Martín Xemenes, pare seu, e [...]
la dita asignació e escusació aja obs milorament, e que per orde de dret lo feyt sia
menat, és mester que per [...] sia la dita asignació retractada e desfeyta, salvu a mi
emperò tot lo meu dret, e que lo dit rereclam estia en sa vertut per tal que si venda
alcuna de la dita part sua era feyta, que aenant, per denguna rahon no pogués
ésser desfeyta ni enbargada per engan de meytat hó per altre cas. Perquè séyner,
és covinent cosa e leguda a tot bon jutge de coreger e
en aquella, com en so[n] enantar si és ne y és estada enseguida ferma de
dret, en aytant com primerament devia ésser coneguda a la part del dit Exemén
Martines, e si aquella tota part hó partida d'aquella fos obs a la dita exsecució a
fer, que per vós, dit justícia, fos asignada. Perquè suplich a vós, sé[yn]er justícia, e
requirén a vós per vostre ofici que vós [...] asignar [...] als dits [...] mon dret, et
feyta l[a] dita partició, asignetz tant de la sua part a [...] que conegatz [...] del dit
deute a paguar, e semblantment el quart, faén en tal manera que yo, per defalta
de [...] meu dret perjudicat. E açò deman e requir a vós que degatz fer per vostre
oficii. Et semblantment requir a vós que vós, segons fur de València, dejatz donar
e asignar curador als béns del dit Exemén Martines, axí com a absent de la terra,
per tal que ab lo dit curador ensems pusqua ésser feyta la dita partició, com vós
açò dejats fer segons lo dit fur.
Açò és traslat ben e felment fet d'una letra d'en Berenguer Lançol, la tenor de
la qual és aytal:
Als honratz e moltz amatz en P[ere] Garcés de Masones e en Jacme Çaguàrdia,
de nós en Berenguer Lansol, saluts [e] [dilecció]. Fas-vos a saber que nós
aguem una letra vostra per lo feyt de Fasen Abacayher, moro de Villalonga, que
vós tenietz pres, e jo envié us a dir e a pregar que
molt com vós no
e son encara a tot hom que sia de la [...] o d'altre que clams aja del dit Phasen,
moro de Villalongua, per ço cor be sabetz [...] que
e só aparellat de fer per ell conpliment de dret a tot hom que clams aja d'ell. E
enviatz-me dir si
Açò és traslat bé e felment pres d'una letra d'en Jacme Çaguàrdia, la tenor
de la qual és aytal:
Al hamat e honrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de mi, en
Jacme Çaguàrdia. Salut ab tota honor, aparellat al vostre servii. Fas-vos a saber,
séyner, que é reebuda
que vós tenitz pres, que prega que hom lo saray li trameta, qu'ell és aparellat de
fer conpliment a totz aquells que clams ajen del dit saray, com en Berenguer
Lançol sia [...] del seynor almirall [...] feyt lo [...] en Cocentaina prec-vos que
[...] [sa]ray envietz a
d'en Berenguer Lançol ab tot lo seu. Açò us pregam per denguna res no aja
falla. Si
Lançol, qu'ell en darà dret. Ço que
ni la mesió que feyta ha pag, hó si no pod[...] no
jo us ho daria.
Escrita en Xàtiva, dimartz
Et encontinent la justícia, per seguir e per conplir lo manament del dit en
Jacme, liurà lo dit moro, per nom Foceyn Aben Phaïza, a Pedrol·lo, hom del dit
en Berenguer Lançol, e Phamet Aben Phaïza e Almaymon Abnammet Altortosí,
moros del dit en Berenguer estadans de Villalonga. Lo qual moro los fo liurat en
presència d'en Bernat de Clarmont, jurat, e d'en G[uillem] de Castalla e d'en
G[uillem] d'Apiera.
Per pagar e per satisfer a
per rahon del sens de les cases que
d'Aynsa, lo dit en Domingo, ans de rereclam feyt e per escusar lo quart, com
béns movents no ag[ué]s, asignà a córer e a vendre totes aquelles cases les quals el
dit en Domingo Segara comp[rà] [...] casa, les quals afronten ab en Bernat Martí,
e ab na Figuerolla e ab la carera pública. Les quals lliuram a córer e a vendre a
Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, que aquelles córega per
contínuament segons fur de València.
Per pagar e per satisfer a
dels quals li era condampnat, sots pena del quart, en G[uillem] Peris de
Castalla, ans de rereclam feyt e per escusar lo quart a la cort, com béns movents
no agués, asignà a córer e a vendre miga jovada de terra, la qual ha en Muro, atinent
de na Merina e d'en P[ere] de Golmés. La qual miga jovada de terra liurà
a córer e a vendre per
E encontinent la justícia rebé sagrament del dit Guillem Péreç si avia béns
movents de què pogués paguat ésser lo dit deute hó alcuna partida d'aquel. Lo
qual G[uillem] Péreç dix per sagrament que avia
altres béns movents.
Per pagar e per satisfer a
[...] avia feyt rereclam de Simon Guillem, e de Guillem Péreç de Castalla e de Março [...] [escus]ar lo quart a la cort, lo dit Guillem Péreç asigna a corre e
a vendre una jovada de terra de reguadiu en Muro, atinent de la terra de na Merina
e d'en P[ere] de Golmés, la qual liura a Bernat Celer, sag e corredor públich
de la cort, qui aquela córregua per
Garciolla, macip d'en Xemén Çabata de Borya, cavaler, dóna fermança que
complirà de dret de totz clams hó demanda que Ç[...]m Axar, moro de Polop,
entén aver sobre ell, dit Garciolla, a
obligua totz sos béns.
La justícia dóna e asigna dia a
mostrat totes lurs mostres, dret e deffenss[...] que [...] ha en los [b]éns que foren
de Ramon de Cepillo dins
La justícia dóna e asigna dia a
lo testament d'en [M]artín Ximenes de Soraure, cavaler, dins
n]tz, sobre ell feyt de Berenguer Roqua e de Xemén Martines.
En Ramon de Torballos afermança Abraphaym Almoratallí que
amenatz davant la justícia de Cocentaina Mahomat Achullaní e Alií Axativí dins
los ditz moros no preparava dins los damunt ditz dies davant la justícia. E lo dit
Abraphim promès de guardar de dan de la dita fermanceria al dit en R[amon] de
Torballos, e obliguà sí e tots sos béns.
Presentz testimonis Mahomat Aben Tapher, e Abdal·là Aben Suya e Axer
Aben Exa.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Domingo
Cepillo, notari, se clama de Abraphaim Almoratallí e posa contra ell que
com ell, en G[uillem] Botello, adoncs justícia de Cocentaina, tingués pres a ynstància
d'él, en Domingo, Alií Axativí e Mahomat Axullaní, exarichs seus, per rahon
de cent
moros que aquells tornaria en [...] de la justícia de Cocentaina dins
primersvinentz, e si no u feia que pagaria los ditz
dins los
en pagar a sí los ditz cent
Encontinent lo dit Abraphaim respòs a la dita demanda, e atorgà qu'ell que
caplevà los ditz moros segons que preposat és en la demanda contra ell posada,
mas diu qu'ells preparà dins los
Conparech en Bernat de Clarmont, draper de Cocentaina, en cort [e]
presen[tà] estes peynores qui daval seguexen:
Primerament presentà [
Rod[ri]go, rector de la església de Cocentaina, per
diners no ly avia pagatz ni la dita peynora reemuda dins lo temps que la li promés
de trer, e axí fo asignada la dita peynora a traure e a córer e a vendre
a Bernat Celer, saig de la cort de Cocentaina.
En lo dia damunt dit comparech en Bernat de Clarmont en cort e presentà
los quals diners no ly avia pagatz ni la dita peyora reemuda dins lo temps que la
ly promès de trer, e axí fo asignada la dita peynora a traure e a córer e a vendre
dins
En lo dia damunt dit conparech en Bernat de Clarmont en cort e presentà
sous e mig, los quals diners no ly avia pagat ni la dita peynora reemuda dins lo
temps que la ly avia promés de trer, e axí fo asignada la dita peynora a traure e a
córer e a [ven]dre d[in]s
de Cocentaina.
P[ere] de Castalla, vey de Cocentaina, a paga a fer a
de cent e cixanta e nou sous de reals de València, los quals a ell romanien a pagar
de
de Cocentaina, ans de reeclam feyt e per escusar el quart a paga a fer a él dels dits
el qual ten per títol [de] compra d'en Pere Xemenes de Peralta, axí com afronta
de dues parts ab la carrera ab la terra d'en Ruy Ma[rti]nes, [la] qual meitat el
present liure a córer e a [vendre] [a] [Bernat] Celler, coredor públic de Cocentaina,
que aquella córega [per]
Per pagar e e per satisfer a
percurador d'en Çaat Huarat Xemp, moro de F[r]aga,
dels quals avia feyt rereclam ell, dit Çaat, de Monçó de la Moça, carnicer, el dit
Monsó asignà a córer e a vendre
a Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, que aquella coregués per
segons fur de València.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Bernat de
Clarmont se clama de Bernat Claver, e posa contra ell e totz sos béns qu'ell que
ly deu
de Castelló, veheín de Penàguilla. Per hon demana e requer a vós, séyner justícia,
que ly condapnetz en donar e pagar a sí, lo dit en Bernat, los damunt ditz
sous. E açò posa salvu son dret de créxer e de minvar tro en sentència defenitiva
e ab les mesions del pleyt feytes hó per fer tro a la fin del pleyt.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Bernat de
Clarmont se clama de Bernat Martí, e posa contra ell e totz sos béns qu'ell que
ly deu
demana e requer a vós, séyner justícia, que ly condapnetz en donar e pagar a sí,
lo dit en Bernat Martí, los damunt ditz
créxer e de minvar tro en sentència defenitiva e ab les mesions del pleyt feytes hó
per fer tro a la fin del pleyt etc.
Encontinent [...] respong[...] als clams [con]tra ell posatz per en Bernat
de Clarmont, e negua totes les coses en la demanda prop[osa]des [ésser] veres.
Fo [f]eyt sagrament per en Bernat de Clarmont e perseverà en sa demanda
per totes coses e per totes [...].
La justícia donà e asignà dia a
primervinent.
Davant vós, séyner e[n] P[ere] [de] G[o]lmés, justícia de Cocentaina, en Domingo
Cepillo, notari, se clama de Bernat d'Estayna e [p]osa contra ell e totz sos béns
que
ly entrà dator e plan pagador per Ferandello, fill de Ferrando de Remolins. Per
hon demana e requer a vós, séyner justícia, que vós que ly condapnetz en donar
e pagar a sí, lo dit en Bernat, los damunt ditz
de créxer e de minvar tro en sentència defenetiva, e ab les mesions del pleyt feytes
hó per fer tro a la fin del pleyt. Libel donat e dia asignat de respondre a divenres
primer vinent per Bernat, saig de la cort de Cocentaina.
Bertolomeu d'Arcayna, e Michel e Dominget, fills seus, aseguren bé e covinentment
a
Ramon de Castro en persona ni en sos béns d'ací a Pasqua de Sinquagèsima, en
pena de
contengudes. A la qual pena obligua tots sos béns e dóna fermança de les damunt
dites coses en Guerau Calandri, la qual atorgua e obligua totz sos béns.
Los ditz en Bertomeu e Mical·let, fill seu, conparegeren denant la justícia e
perdonen al dit en Ramon de Castro e als seus per totztemps, e absolven la [fer]
mança damunt dita en presència d'en Bernat Claver, e d'en Bernat Capcir, e d'en
Michel Capcir e d'en Berenguer Morat, enaxí que les fermanç[es] del asegurament
dades per la una part e per l'altra si[en] [ab]soltes e totz sos béns.
En Ramon de Castro asegura bé e covinentment [a][
d'[Ar]cayn[a] [...] fills seus qu'él, per sí ni per altre, no farà mal als damunt d[itz]
en B[er]tolomeu e Micalet e Dominget, en persones ni en sos béns, d'ací a Pasqua
de de Sin[q]ua[g]èsima en p[en]a de
[en] fur de València d'asegurament contengudes. A la qual pena obliga sí e tots sos
béns, e dóna fermança de les damunt dites coses en Bernat Claver, la qual atorgua
totz sos béns.
Lo dit en Ramon de Castro comparech denant la justícia e perdona als
damunt ditz en Bertomeu e Michal·let e Dominget e als seu[s] per totztemps, e
absolv la fermança damunt dita en presència d'en Bernat Capcir, e d'en Michel
Capcir e d'en Berenguer Morat, enaxí que les fermances del asegurament sien
dades per la una part, e per l'altra sien absolts e totz sos béns.
Monçó de la Mosça fa e establex special procurador seu [Pere] de Castalla,
abs[ent] axí com present.
Na Domenja se clama de na Salvadora, herea de dona Oliva, muler d'en Pasqual
de Calatayú, defunt, e posa contra ella que la dita na Oliva li devia e li deu
sous e mig que li prestà. Per hon demana que li sia condapnada etc.
Conparech la dita na Domenja, e la dita na Salvadora e Salvador marit seu,
e respongueren e atorgaren deure lo dit deute per la dita na Oliva.
Na Johana, muler d'en Ramon Almenar, se clama de na Salvadora, herea de dona
[O]liva, muler d'en Pasqual de Calatayú, defunt, que la dita dona Oliva li devia e
li deu
Per hon [dema]na que li s[ia] conda[p]nada etc.
[deu]re lo dit deute per la dita na Oliva.
Na Cirguillan se clama de na Salvadora, herea de dona [Ol]iva, muler d'en Pasqual
de Calatayú, que la dita na Oliva li devia e li deu
manlevà en dinerades de la tenda, les quals li trametia per la dita na Salvadora. Per
hon demana etc. Dia asignat de respondre a divendres primervinent.
deure lo dit deute a la dita na Cirguillan, dien e requirén a vós, justícia, que vós
devets destréyner lo tudor dels fils d'en Pasqual de Calatayú de pagar la meytat
del dit deute.
Al a[m]at e honrat en Bertolomeu Matoses, justícia de València, de nós, en P[ere]
de Golmés, justícia de Cocentaina, saluts e [dil]ecció, e aparellat [...] al vostre
serví. Fem-vos a saber que demanda fo preposada en la nostra cort per en Pero
Sanches de Gràcia, curador e tudor dels fills d'en Ramon de Canet, contra en
Bernat Colomet, honrat veheín vostre, per rahon de
ly demanava, axí com a poseydor e detenidor dels béns que foren d'en [Ivayn]es
Esquerdo. Demana lo dit tudor qu'ell, dit Bernat Colomet, li fos condampnat en
pagar a sí la sobredita [...] o en desemparar a sí tans dels dits béns que valgesen
e bastasen a la damunt dita quantitat, en lo qual [...] demanda, per nós sentència
fon donada en la qual condapnam lo dit en Bernat Colomet en pagar al dit Pero
[Sanches] [de] [Gràcia], en lo nom desús dit, los dits
aquell tans de béns, los quals foren d'en Ivaynes Esquerdo, los quals tenia e poseya
lo dit Bernat Colomet el dia que la dita demanda fo preposada contra ell, que
valgesen e conplisen a la damunt dita quantitat. De la qual sentència fo apel·lat
per en Guerau de Toroelles, percurador del dit en Bernat Colomet, e feyta la dita
apel·lació renuncià al percuratorii seu.
Hon com dins lo temps que apel·lació deu éser menada segons fur, ni enaprés,
lo dit en Bemat Colomet, per sí ni per son covinent percurador, no conparegés
a menar e a perseguir la dita apel·lació, e la dita sentència sia posada en cosa
jutgada e sia req[ues]t a nós per la part adversa que li sia menada a exsecució,
per ço pregam e requerim a la vostra ho[n]rada [a]mistat que vós, vistes les
pres[ent]s [...] [veni]r davant vostra [p]re[sèn]cia [...] aquell certifiquests [...] part
nostra de totes les sobredites coses, requiren [a]quell de [...] nostra ell [...] [p]agar
los dits
béns que valen la sobredita quan[ti]tat segons que jutgat fo, e qualque resposta ell
a vós farà sobre ço farà, a nós sots guarniment del sagell de la vostra cor[t] trametatz
per lo portador de les presents, certifican aquells que si la sobredita quantitat
pagar no vol, segons que jutgada és, nós deliuraríem tans dels béns seus al dit curador
que bastaren e valgesen la sobredita quantitat e a les mesions.
ABC
amat la justícia Coç[entaina] hó son lochtinent, saluts e dilecció. Fem-vos a saber
que comparech denant nós Ferran Peris de Lobero en nom en v[eu] d'en Johan
Martines de Deça, demostran a nós una carta del seynor infant, la tenor de la qual
és aytal:
et dileccionem. Mandamus et dicimus vobis quatenus sentenciam latam per Guillelmum
Botello, iusticiam Cocentanie predecesorem vestrum, in causa que erat inter Iohanem Martini
de Deça quondam defendentem ex altera, super facto cu[ius][...] hereditamenti exequcioni
mandetis, nisi iusta causa subsit propter quam dicta exequcio debeat inpediri, quam si
sub[est] nobis, si presens fuerimus in regno Valencie vel in absencia nostra, tenenti locum
nostrum in procuracione dicti regni mitatis infra decem dies post presencium recepcionem
in scriptis sub sigilli nostri munimine interclusis.
Datum Valencie,
dehim e manam, de part del seynor rey e del seynor infant en P[ere], percurador
del regne damunt dit, que vós lo manament del seynor infant complir deyats. En
altra manera, fem-vos a saber que nós no podríem defalir al dit en Johan Martines
en son dret.
Per fer paga e per satisfer [...] Ramon de Cl[arm]ont, v[e]y d'Alcoy, mill
sous de reals de València, dels quals li són condamp[n]ats sots pena del qu[a]rt
[e]
dit Gill Martíneç, ans de rereclam feyt e per escusar lo quart a la c[or]t, com béns
movents no agués en la jurisdicció de Cocentaina ni encara béns seents, asigna a
córrer e a vendre tot aquel heretament de rech e de sequà, e cases éntegrament,
segons qu'él l'à ni a él pertayn per qualque rahó hó manera hen Castalla, lo
qual fo de Garcia Çabata. Lo qual asigna a corre e a vendre a Bernat Celer, sag e
corredor de la cort de Cocentaina, que aquel córregua per
segons fur de València.
E encontinent, la justícia reebé sagrament del dit Gill Martíneç si avia béns
movents en jurisdicció de Cocentaina, lo qual dix per sagrament que no avia
béns movents que bastasen a la sobredita quantitat, mas que ha blat en Alcocer
que val entrò a
Romeu Lópeç
sous, mas tot açò él no té per moble.
E encontinent lo dit en Ramon féu rereclam de mill sous del dit Gill Martíneç,
dels quals li és condampnat, sots pena del quart, e
e demostrà a vós, justícia, ésser béns del dit Gill Martíneç los
que diu que ha en blat; e demostrà
les cases de Martín de Falces, seg[ons] que per ell és estat atorguat e confessat
per sagrament davant vós, justícia. En los quals béns demana que
sia menat a exsecució, com sien en [vostr]a jurisdicció. Enperò retén que, no
[con]trastan lo dit rereclam feyt per [...] en ço [...] d'él, pugua fer del dit P[ere]
Lenda rereclam, qui és ab él condampnat s[ots] pena de [quart] [...] açò [...] a
conservació de son dret.
E la justícia trobà d'acort que devia menar lo dit rereclam a exsecució en
los dits deutes deguts al dit Gill Martíneç, com no atrobàs altres béns en la sua jurisdicció,
e lo dit Gill Martíneç digués per sagrament que no
la jurisdicció de Cocentaina [...] la justícia per menar a exsecució lo dit rereclam
e per paguar lo quart a la cort, asignà a córrer e a vendre
sous de reals, los quals ha sobre l'eretament qu'él té en peynora de dona Pasqua,
muler d'en Garcia Lópeç e de n'Arnau Lópeç, los quals són paguadors
Februarii
liura a córrer e a vendre a Bernat Celer, sag e coredor [de] [la] cort de Cocentaina,
qui aquels córregua e tengua venals per
València.
Çaat Albuyxerquí, moro de Confrides, féu e establí cert especial procurador seu
en Eymerich F[errer] en demanar e en recobrar de Monçó de la Mosça
que li deu per rahon de drap que li vené, al qual donà tot son loch etc.
Moati Phisb[...] Mahomat Axullani, alfaquí, qu'ell que
hó pagarà cent [...]
tots sos béns.
P[ere] de Castalla, procurador de Monçó de la Mosça, e Jacme Polig comparegren
en cort e el dit P[ere] deman e requer a vós, justícia, que
li sia destret per sagrament [en] los
aver aüts del dit Monçó si
[...] [d]iu lo dit en Jacme Polig qu'él anc no reebé del dit Monçó sinó
d'en Bonifaci Codina, per c[u]yram que
e açò dix per sagrament.
Ítem, dix que reebé d'altra part, en Múrcia, del dit Monçó, que y era
per demanar lo dit deute,
temps
Ítem, rebé del dit Monçó
per sagrament.
E encontinent lo dit P[ere] de Castalla negua que
dels
Fo reebut sagrament de calúmpnia qu'él maliciosament no usarà de la percuració
ni maliciosament
Diu lo dit en Jacme Polig en cort, davant la justícia, e diu que com demanda
sia estada preposada per ell co[ntr]a Monçó de la Mosça, al qual fo dia asignat
per vós, justícia, de provar sol les coses neguades, e per vós sien [a] él dades [e]
asignades tres [...] encontinent a provar ço que per ell fo [...] aver ço que entén
provar [...] demana a vós justícia, de dret, el dit Jacme Polig que
lo dit Mo[n]çó [...] el dit pleyt sien publiquats e públicament lests, com açò se
deja fer segons fur e sens nat[ur]al. E s[i] lo dit P[ere] Castalla, percurador del dit
Monçó, no vol renunciar, que per nós sia citat e amonestat per primera, segona,
tercera citació, perhemtòriam[e]nt, com sia en vostra presència que renunci[...]. E
él citat e axí amonestat, si renunciar no vol, que sia per vós enantat a la publicació
d'aquels, e si lo dit P[ere] Castalla diu que no
deman que per vós, justícia, sia difinit interloquén, la qual requer e demana que
sia acordada ab hòmens savis que sàpien dret.
Diu lo dit P[ere] de Castalla en lo nom desús dit que
donats no deuen ésser publiquats, per ço cor el dit en Jacme Polig ha confessat en
juhií aver r[ee]buda la quantitat per ell denunciada. Perquè demana que sia diffinit
interloquén.
Diu lo dit Jacme Polig que
de coronats valents
reebé dels
de dret, que enantets a la publicació dels testimonis com per ço que per lo
dit P[ere] de Castalla és posat la dita publicació no deu ésser retardada. E demana
ço que damunt ha demanat.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo, P[ere] Capcir
denunciu que ir present passat, Domingo Martí e Bernat d'Inssa m'enblaren
cuberta de traversser. Per hon deman que vós, justícia, enantets contra los damunt
dits per rahon del dit maleficii, a punir aquels segons fur de València. La qual denunciació
lexa e comana a vostre officii.
E encontinent la justícia reebé confessió del dit Domingo Martí, lo qual
dix per sagrament e confessà que ver era qu'él era embriach e levàs de nit e
lit de [ca]sa del dit P[ere] Capcir e près lo d[...] [...]een que fosen [...] agués
[...]
di[n]ers. Fo de[manat] si u [...] [con]sentiment del dit Bernat d'Aynsa ni ab [a]juda
sua ni si
Interrogat de més, dix que açò era la veritat del feyt [...].
La qual cuberta la justícia trobà en poder de Abdal·là Huarat Monzela.
E aprés la justícia reebé sagrament e confessió del dit Bernat d'Aynssa, lo
qual dix que anc no u féu ni li consentí, ni li donà consel ni ajudà en res.
Les quals confessions la justícia reebé en presència d'él, Bernat de Clarmont,
e d'en Bernat Martí, jurats de Cocentaina.
Hon nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vista la denunciació
feyta davant nós per en P[ere] Capcir contra los dits Domingio Martí e
Bernat d'Aynssa, los quals teníem preses en la presó, e reebut enaprés sagrament
e confessió de cascú dels damunt dits, com a nós sia cert ba[s]tantment, per confessió
del dit Domingo Martí, él aver pres e robat la cuberta del dit traverser, e
atrobat encara la dita cuberta; e sia encara a nós cert bastantment, per confessió
del dit Domingo Martí, lo dit Bernat d'Aynssa no ésser culpable, ajudador, consentidor
ni parçoner del dit crim e maleficii; e encara a saber mils la veritat del
dit crim reebésem confessió del dit Bernat d'Aynssa, lo qual dix e confessà si no
ésser culpable, ni ajudador ni consentidor del dit crim e maleficii, nós, dit, justícia,
aüt acort e consel dels jurats e de bons hòmens e de savis, e esgardat fur de València,
seent axí com a jutge [...] determenar [...] [Déus] davant los nostres uls
avén, jutg[am] [...] lo dit Domingo Martí que córrega nuu, en bragues, per la vila
e per lo mercat, aço[...] ab [...] nafil toq[u]an, ab la cuberta del dit [...] e que
isqua [d]e la vila e del mercat acaçat e axí corrén. E lo dit Bernat d'Aynssa, e
lo dit P[ere] Capcir, e presents testimonis en P[ere] Garcés de Masones, cavaler,
e en Bernat de Clarmont, e en Bernat Martí, jurats, e en G[uillem] de Castalla,
e G[uillem] Botelo, Bertomeu de Fontes, Bernat Claver, G[uillem] Péreç, Bernat
Capcir, G[uillem] d'Apiera e molts altres en cort estants.
En Bernat Claver e en Bernat Marí, marmessors del testament de na Ermesén,
muler que fo d'en Ramon de Pujaçons, se clamen de Eymerich F[errer]
que deu
dels hereus d'en Ramon de Pujaçons. Per hon demanen etc.
En Bernat Claver se clama de Hamet Pesc[u]yal que li deu
reals per los quals li entrà dator e plan pagador per en Jacme Çagàrdia etc. Libel
donat e dia asignat de respondre a diluns primervinent.
Per pagar e per satisfer a
Rubiola,
Pereló, fo asignada per la justícia, com béns movents no fossen atrobats al dit Bernat
Pereló, ço és a saber
afronta ab lo dit camí, e ab Bertomeu Vicent, e ab lo barranch e ab la senda. La
qual fo liurada a Bernat Celer, sag e corredor de la cort, qui aquela córrega per
Hon nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, vistes les r[ah]ons
per la [...] consell sobre açò de bons h[ò]mens e de savis, defenim i[nt]erloquèn
que
ço és aquel artricle que dema[n] P[ere] de Castalla que
si atorgua aver aüts e reebuts los
[que]
de què ni de qui. Encara diu e pronúncia que la publicació dels testimonis no deu
ésser feyta entrò sobre lo dit artricle sia determenat neguan hó atorguan.
Comparech en cort denan la justícia en Jacme Polig, e diu que com vós,
justícia, ajats pronunciada enterlocutòria sobre ço que no
no val segons fur, e com fur de València sia que si alguna veg[a]da
exirà alcun dupte sobre enantament, ell procés del pleyt e confesions e responsions
citatòries, apel·latòries e d'altres coses semblants no deja hom estar ni creure
a sol·la regonexença de la cort hó del jutge, sinó segons que porà ésser declarat
per les actes públiques que seran feytes en aquell pleyt, e per les dites actes no sie
declarat si aver confesat, com digua la part qui avia confesat, requer que per vós,
justícia, sia dat conexedor a quella qui conegua dels mèritz d'aquella si és dada
justament hó no.
[...] P[ere] de Castalla, percurador damunt dit, que conexedor no y deu
ésser asignat.
Diu lo dit en Jacme Polig que conexedor y deu ésser asignat qui de dels
mèrits d'aquella conegua si és justament donada hó no.
[Com]parech en cort Marta [...] [Pere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
r[en]uncian als clams los quals ella avia [po]satz contra en Martín Beneyto, la qual
renunciació fa de bo[n] co[r] e de bona volentat, que e[lla] aquells clams no pusca
tornar, ni altre en loch d'ella per nuls temps.
En Tió Desmolins, draper de Cocentaina, comparech en cort, e presentà
una olla de coure la qual tenia en peynora de dona Huraqua Martines, muller
d'en Exemén Çapata de Borya, per
no ly à pagatz ni la dita peyora reemuda dins lo temps que la ly promés de trer. E
axí fo asignada la di[ta] peynora a traure, a córer e a vendre dins
segons fur de València, a Bernat Cell[er], saig de la cort de Cocentaina.
per preu de [...] [sous] e mig de reals, dels quals fo feyta pagua al dit en Tió.
Comparech en cor[t] [...] en P[ere] [de] Golmés, j[u]stícia de [C]ocentaina
[...] P[ere] de Castall[a], percurador de Monçó de la Moça, presentà ço que daval
se seguex:
Com sia [fur] de València e rahon na[tura]ll que aquel qui és demanat pot
posar e usar de moltes excepcions e defensions, els [...]tz són pus favorables e
an[...] demanatz que als demanadors, protestan que no entén que
per l'enadiment e coregiment que
qual, daval de la demanda que
Descastell, qui era estrayn poseydor [...] la viyna demanada, e no devia [...] [re]spondre
al dit Jacme Polig, ni a él no era dada acció de demanar contra lo dit
A[rnau] en la forma que demanava entrò que per sentència fosen atrobatz,
solvendo
pus la demanda principal no val ni, per consegüent, qui d'ela devala.
aliud verbum, si principale non[n] tenuit nec accesorium, quod ex eo vel ob id dignoscitur
esse secutum, et quod ab inicio viciosum est, tractu temporis convalescere [non] potest.
aferma lo dit P[ere] de Castalla, p[roc]urador del dit en Monçó que
Polig confesà e atorgà davant la justícia que él, en Jacme, avia reebutz del dit en
Monçon, per rahon del deute desús dit,
Ítem, diu e aferma atorgat que desús en lo procés lo dit Jacme que reebé
del dit en Monçó e per él
Ítem, à atorguat que reebé d'altra part
Ítem, ha atorguat que reebé del altra part
Polig demana so que él ha atorguat e [...] que ha reebut del dit en Monçó. Demana
que per vós, justícia, lo dit Jacme ly sia condampnat en la dobla de sa demanda
de més que no ly és dehut.
Demana que ly sia respost per sagrament, e si ly és negat demana lo dit
procurador que ly sia jutyada prova a aquel artricle de la confesió que
féu dels ditz
que testimonis se pusquen, e si per la part adversa la dita prova ly és neguat, e
vós, justícia, duptàvetz que no ly asignàsetz dia a provar si negat ly era per lo dit
Jacme, demana que per vós sia defenit interloquén, cor benifici de prova sobre
nous artricles a negun no deu ésser denegat, e protesta que per ren que aya dit no
consent que
en Monsó per les rahons desús dites.
[A] [instàn]cia de P[ere] de Castalla la justícia cità [a][
casa [...] Jacme Polig [...] posa e acostumat de posar, per primera sitació, a dil[u]ns
primervinent per B[ernat] [Ce]ller, saig de la cort de Cocentaina.
[Com] vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, ajatz dada interlocutòria
que yo, en Jacme Polig, respona negan o a[torgu]an si los
que és dit que yo atorgé en juhií aver reebutz, si
de què no, dich [...] en Jacme Polig, que, salva la gràcia, honor e d'aquels qui
conseill vos donaren, no us calia donar la interlocutòria, car açò fayen res[...] a
demanda de P[ere] de Castalla sots lo calanari
de Castalla, percurador de Monçó de la M[oça], e en Jacme Polig etc.
Con en P[ere] de Castalla demanàs que en Jacme Polig dixés per sagrament
los
que n'avia reebuts
per cuyram que
morabatins de coronatz, e d'altra part
E diu lo dit en Jacme que quan él atorgà que avia aütz, del deute demanat,
Codina, ab los
e axí errava, e volia dir més que meyns per salvar [...] ara sia cert que la paga no
sia més, sinó axí com és atorgada desús, diu que
perjudici.
Diu encara que
tota la demanda era pagada, e sobre la paga fo-ly jutyada prova, e aüts molts dies,
moltz, preemptòriament a provar; e diu que tot aquest pleyt ve en açò que a provar
la paga. E sobre aquest artricle de la paga més testimonis no s'í deuen dar, sinó
aquels que ja à donatz, car perem[p]tòriament ly és donat lo dia, e dia peremptori
tant vol dir que d'aquí avant en aquel artricle no y deu hom més dir ni reebre,
pus lo peremptori és pasat. Perquè requer lo dit Jacme que vós, justícia, façats publicar lo [...] [interlo]cutòria, no obra[...] lo feyt [...] [da]munt dita, cor [...] e
d'açò requer a vós, de part del seynor rey, que
que fur e dret mana. En altra manera, protesta lo dit [en] [Jacme] [Polig] que u puga
demanar a vós e a vostres béns e a béns [...] dels hòmens de la vostra jurisdicció,
e va-se
lo regne de València. E requer a vós, en Domingo Cepillo, notari de [Cocentaina]
[...] [es]crit que la dita protestació [faç]atz en forma públiqua.
Al amat e honrat n'Exemén Martíneç de Soraure, de nós, en P[ere] de Golmés,
justícia de Cocentaina, saluts e delecció. Fem-vos a saber que Berenguer Roqua,
alcayt de Seta, féu rereclam de
li eretz condampnatz sots pena del quart e
d'un rocí que
d'aquel, a
asignam per nostre oficii [...] dret e la part que a vós pertayn en Alcocer, e en lo
Raphel e en los altres béns que són en Cocentaina, los quals foren de vostre pare,
e corregats e subastatz lo dit dret e part a vós pertayent en los ditz béns [...] [so]lament
per
per dos meses [...] dit Berenguer comparech davant nós demanan e requerín a
nós, com moltes ho agués demanat [...] venda del dit dret e part a vós pertayent,
e nós, per honor de vós e per preguàries de vostres amichs, cesam [...] [di]ta exsecució
e venda per tal que
tan gran [meynsca]pte, ne que hom pogués dir que per tan poc de deute axí
e fos venuda la dita part vostra e dret. E axí, per esquivar açò, e per honor de
vós e per pregàries de vostres amichs, avem sesat de fer la dita exsecusió entrò
vós ne fósets cert per que y prengésetz algun consell. Perquè us pregam que vós,
per lo portador de les presentz, dejats trametre tal recapte per vós e per vostres
amichs que a vós no pogés tan gran dan perseguir, en gisa que
Roqua fos pagat. En altra manera, fem-vos cert que com nós al dit en Berenguer
Roqua no puguam defalir de no fer-ly dret, auríem a fer e faríem la dita exsecusió
e venda dels dits béns per fer paga al dit Berenguer de son deute, segons
que per fur de València seria faedor.
ABC
[...] Bernat de Clarmont [comparech] en cort aparellat [de] oyr [re]spost[a]
del [...] per ell posatz contra en Domingo Seguara, e com lo dit en Domingo Seguara
defalís al dia asignat, que no comparegs per sí ni per son covinent [procur]
ador, la justícia, a in[s]tància del dit en Bernat, féu citar lo dit en Domingo
Segara per primer[a] citació a respondre a dimercres primervin[en]t per Bernat
Celler, saig de la cort de Cocentaina.
Comparech denant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, Martinet
de Sagra, fill e hereu de Martín de Sagra, per sí e en nom de Tomàs Martines
de Sagra, fill e hereu del dit en Martín de Sagra [...] Martinet, dien e mostran que
com ha audiència d'éls sia pervengut que vós, dit justícia, fets vendre una vinya,
l[a] [qua]l té e possex Bernat Perelló, a instància d'un rereclam que P[ere] de Rubiolla
ha feyt del dit Bernat per [...] quantitat de diners que
a ell, si deute pot ésser dit. Hon com la dita viyna comprà lo dit Tomàs [Mart]ines
de Berenguer de Rubiolla, ladoncs veheín de Cocentaina, e ells diners d'aquella
hó el preu aja pagat al d[it] [...], lo dit Tomàs Martines féu paga de la dita viyna
a
Sagra avian jaquits a la dita na Toda en son testament, segons que en aquell és
contengut, e aquells jaquia a ella sots condició que si ella moria sens fills de leyal
cònjutge, que los ditz diners tornasen els ditz hereus de Martín de Sagra. E com
los béns del dit Bernat Perelló e de la dita na Toda sien obligats a ells per la dita
rahon, espesialment la dita viyna, la qual comprà lo dit Tomàs Martines, hereu
desús dit, com aquella metés en paga de sert preu al dit Bernat Perelló dels diners
a la dita na Toda, muller d'ell, e feyta lexa en lo dit testament del dit en Martín
de Sagra. Hon com lo dit Bernat Pereló no aja asegurat los diners de la dita pagua
a ell feyta per lo dit Tomàs, protesten los ditz Tomàs Martines, Martinet, frare
d'ell, e hereus desús dits, que la dita viyna no venatz ni façatz vendre, com sia a
ells obligada [...] tots [...] Bernat e sa muller [...] la rahon dam[unt] [...]. [En]
[altra] manera, protesten que e[n] son loch e en son temps [...] pugen dem[a]nar e
el dret no
En Guillem Botelo, e Michel Capcir, e Ponç Guerau e P[ere] Capcir foren
meses en lo oficii de la juradoria, e juraren ésser bons e leals en lo dit officii e
gardar lo profit del seynor almiral e del comú de la vila, e en donar bons consels
e leals a la justícia, e tenir totes coses en secret que tenir facen ni dejen.
[...] fer a
rereclam de Ramon Paeví, fo asi[gnada] per la justícia una exada, la qual fo liurada
a córer e a vendre a
córegua per
En Domingo Teusa, veheín de Gandia, fa cert e
Peris de Roquafort, en aquells
de Calatayub deu a mi per rahon de
mi a pagar los damunt ditz
poder, axí com si yo [m]atex [...] present e que [...], e oir sentència, [e] apel·lar
d'aquella si mester serà, e que d'él se pu[s]q[u]a clamar [...] si pagar no
lo dit en J[o]han
En Ramon Paeví fa e
contra en Guillemó Solzina per rahon d'[aque]lla paga que ell ha feyta
al dit en Guillemó dels
quals, lo dit en Guillamó ha feyt rereclam, al qual ha dat tot son loch etc. E atorgua
aver per ferm etc.
Martín Sanches de Laguària e en Guerau Calandri afermançaren e caplevaren.
Yphie Alphauerí, lo qual era pres en poder de la cort de Cocentaina a
d'en G[uillem] de Camrredó, qui deya e afermava que era catiu estat d'en
Matheu Armangou, vey d'Algezira, e li era estat fuyt, qu'éls que tornaran lo dit
moro, viu hó mort, en poder del [dit] justícia, totavia que sia demanat per la dita
rahó, hó si fer no u podien, que sien tengu[ts] de paguar al dit en Matheu cinccents
sous de reals. E per ço a conplir obligaren tots lurs béns, enperò que si ells
poden mostrar carta de absolució e d'alforrament del dit Matheu, que sien quitis
e absolts de la dita fermança.
Per pagar e per satisfer a M[artí]n [Sa]nches d[e] [L]aguària
quals avie feyt rereclam de Ham[et] Pescuyal, e per pagar lo quart a la cort, fo
asignat per lo dit Hamet
e promés complir els dits
ésser venudes encontinent.
Johan Péreç, fill de P[ere] Vicent enparà de Hamet Pescuynal tot aquel heretament
qu'él li avia mès en peyno[ra] de Benufit e la jovada del raval de Cocentaina
e dels sequans, lo qual enparament li féu per rahon de dans a sí feyts e
donats en lo dit heretament e per pejorament feyt en aquel. E aquel enparament
li féu en presència de P[ere] Poblador e de P[ere] Martí, genre de Domingo Serrano.
E pregua a l'escrivà que
Cocentaina.
[...] se clama de P[ere] Navales que li deu per Andreu Marí
e
encontinent lo dit P[ere] Navales respòs e atorguà deure totes les sobredites coses.
Conparech en Martín Sanches de Lagària.
Cum pro solvendo et satisfaciendo Dominico [de] [C]epello, notario curie Cocentanie
de centum sexaginta novem solidis regalium Valencie quos sibi debebat Petrus de Castall[a]
[...] resta[n]tibus ad solvendum de
erat ei condempnatus in pena quarti in libro curie Cocentanie, et dictus Petrus de Casta[lla]
ad solvendum ei dictos
illius orti quod habet in orta Cocentanie, prope Antella, quam emit a Petro Eximini
de Peralta partem superiorem, sicut afrontat in terra Ruy Martines et in viis [...], nos, Petrus de Golmes, iusticia Cocentanie, autoritate etc., facta preconisacione publice etc. per
exitibus et [...] etc., exceptis militibus [et] sanctis. Hanc autem vendicionem confitemur
nos habuisse a vobis pro centum duodecim solidis regalium Valencie, de quibus vobis
fecimus solucionem de predictis
Bernardo Celler, curssori publico Cocentanie de
fecit solucionem pro missionibus curie
dicto Petro, et bene pacatus sumus etc., renuncio etc. Et de garentia et eviccione teneri
secundum ius[ticia] sub [obligacione] omnium bonorum reliquorum dicti Petri que ad hec
vobis et vestris obligamus.
Testes Bernardus de Servoles, et Marcus Rur[...], et R. Paevi.
Quod ego, Dominicus de Cepello, notarius Cocentanie, confiteor vobis, Petro de
Golmes, iusticie Cocentanie, quod dedistis et solvistis mihi ex illa vendicione medietatis
illius orti Petri de Castalla, quam fecistis pro centum et decem solidis regalium Valencie
etc., renuncio etc. Unde absolvo et difinio dictum Petrum de Castalla et bona sua quantum
Et si forte aliquis venerit vel [c]omparuerit qui sit prior tempore vel potior iure in dictis
solidis pro [...] promito vobis incontinenti reddere et sine causa et litis contestacione, et
de [...] dono vobis fidanciam et tornadorem qui mecum et sine me vobis et vestris teneatur
Raimundum Paevi etc. Et ipse concessit etc., et obligavit bona sua etc.
Testes [ut] supra.
testimonis que degues[en] [...] en lo d[i]t feyt, ni sabia lurs seynals hó presupcions
per qu'él pogués enantar mils e pus diligen[t]ment contra lo dit Gilet denunciat,
per ço com él, Johan Péreç dix qu'él creya que y devien saber P[ere] [A]ndreu
Cepillo e son frare Marquelo, e Yvaynes Cax, e Johan Sales, e Simon Borgoynó
Squaça, e la fila d'en A[rnalt] d'Estayna, qui venia vin, e Esteve de Rojals. E la
presumpció és que
lo dit Gilet en la esglea de Cocentaina
que y sàpien ni hi sab [m]és presumpcions.
Ítem, la justícia demanà a P[ere] de Borja si sabia ni podia saber altres testimonis
que deguésen saber en lo dit feyt. Dix que los sobredits, e Bertomeu Cepillo,
e Johan Navarro e Sancho d'Espín, d'Alcoy, creya que y deguésen saber, e
no sabia altres que y deguesen saber.
[Yo], en Ponç Guerau promet e covinc a vós, justícia e jurats, que yo que faré fer
e faré contínuaments carn en la taula de la carniceria de Monçó, per lo temps
que la é loguada, de bona carn, e que no faré compaynnia ab Domingo Péreç, ni
él no y aurà part. E si u faç, que pac
E atendre e a complir açò oblig mi e tots mos béns.
E encontinent respon l[o] [dit] G[uillem] [...] les coses posades e [...]tant fan
c[o]ntra ell e atorgua que [...]
Fo feyt sagrament de calúmpnia per lo dit en R[amon], e dix qu'él que li à
paga[t]s tots los dits diners, ço és [lo]s dits
primerament
Fo feyt sagrament de calúpnia per lo dit G[uillem], e perseverà e dix per
sagrament que no
lo forment.
Fo injuncta prova al dit en Ramon dins
provar per P[ere] Poblador e per P[ere] F[errer] d'Anuyles. E el dit G[uillem] fià
lo sagrament en fe de la cort.
Per pagar e per satisfer a
li era condampnat, sots pena del quar[t], P[ere] Castalla, lo dit P[ere] Castalla [...]
del rereclam feyt, per escusar lo quart a la cort, com béns mov[e]nts no agués,
asignà a corre e a vendre la meytat de tot aquel troç [d]e terra de rech qu'él
comprà del dit en P[ere] Ximéneç, lo qual és asegut en lo real que era dit dels
Sarrayns, atinent del real d'en Johan Garcés, e afronta ab la carrera, e ab la terra
que fo d'en Ruy Martíneç d'Açagra. Ítem, asignà a córrrer e a vendre la meytat
de tota aquela viyna qu'él ha atinent del real seu e de son pare, axí com afronta
ab la carrera pública, e ab Martín Garcia e ab él mat[e]
córrer e a vendre a Bernat Celer, sag e corredor de la cort, qui per
córregua venals, segons fur de València.
La justícia per menar a exsecució lo rereclam lo qual P[ere] Ximéneç avia
feyt de P[ere] Castalla de
terra de rech en lo real del dit P[ere] de Castalla, de Muro, atinent de les cases del
dit real. La qual liurà a córrer e a vendre a Bernat Celer, sag e corredor, dins
dies primersvinents a defaliment dels béns asignats per lo dit P[ere] Castalla.
Yo, Johan de Pina, atorch e regonech a vós, P[ere] de Castalla, que vós deliuràs e
retés a mi
feyta e signada per ma e per auctoritat de Ramon Segu[e]i, escrivà de
Ítem, me deliuràs
[auctor]itat del [dit] escrivà.
Ítem, me del[iu]ràs [
ladoncs notari de Cocentaina [...].
Ítem, me deliuràs
per mà e per auctoritat del dit Ramon Seguei.
Ítem, me deliuràs
feyta per mà e per auctoritat de Garcia Ferrandes, notari públich de Cocentaina.
Les quals cartes promet de mostrar en juhií e de redre e deliurar còpia e
treslat a totes aqueles persones a qui pertangués, e encara redre sens tot pleyt si
aqueles redre deg per dret, e promet-vos gardar de dan, e de greuge [e] de missió
per rahon del dit liurament. E per ço atendre e complir oblig mi e mos béns,
e dóna fermança e tornador a vós principal Guillem F[errer], vey de Cocentaina,
la qual fermança atorgua e obliga sí e tots sos béns principalment.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golm[és], [jus]tícia de Co[c]entaina, en
P[ere] Michel, [v]ehein de Sixona, se clama d'en Domingo Cepillo, notari de
Cocentaina, e posa contra ell e [t]otz sos béns que
mort acordada ell [naf]rà d'un colp e
e [requer] a vós, séy[ner] justícia, que d'aquell li façatz comparament de dret, e
aquell punatz en la pena hó penes que fur de València mana.
Encontinent lo dit en Domingo Cepillo dóna fermança de dret Março el
Ruvio, la qual atorgua e obligua totz sos béns, e axí matex lo dit en Domingo
obliga sí e totz sos béns.
Per pagar e per satisfer a Simó Borgoynó
d'en Jacme Fuster e d'en Ponç Paynana, e per pagar lo quart a la cort, lo dit en
Jacme Fuster asigna a córrer e a vendre
Bernat Celer, corredor de la cort. E promès complir als
de peynores.
Guillem Solzina e R[amon] Payví compa[re]gren e[n] [cort], [e] [lo] [di]t
G[uillem] Solzina dón fermança de la [d]obla e de les missions Pasqual de
Sal[e]s, [l]a qual atorg[a] [e] obliga [so]s béns.
E el d[it] en Ramon renúncia a testimonis e demana que sien publiquats. E
foren publiquats e públicament [le]sts. E fi [a]signat dia a compàrer e a contradir
a di[...] primervinent.
En Domingo Cepillo se clama de Pasqual de Sales que
és de fer
[pica]da de
en obra segons que los deu fer, e açò per preu de
Michel Péreç de Castala, tudor e curador dels fills d'en Blasco Carnicer, se clama
d'en Bernat Martí, tudor e curador dels fills d'en Pasqual de Calatayú, que
dit en Pasqual reebé, per rahon dels dits pobils,
per rahon de esmena d'un troç de pati de cases que
dels quals
etc.
E encontinent lo dit tudor respòs e negua totes les coses en la demanda
posades ésser veres en aytant quan fan contra ell. Emperò diu excipientment que
la [...] ver fos, ço que no creu, que
en lo libre del comte del invantari.
Fo injun[cta] prova al dit Michel dins
prova[rà] per cartes [e] per escriptures públiques.
[...] dits [...] obligà los [...] dits pobils, e fo feyt sagrament de calúmpnia.
D[av]ant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, na Saurina, muller
d'en Simon G[uillem] de Vilafranqua, se clama del dit en Simon G[uillem],
marit seu, e posa contra ell e sos béns que com ella aja en los béns del dit Simon
G[uillem], marit seu,
dont e d'esposalicii seu, los quals ella a ell aportà e
d'aquells ell confés e s'atorch per ben pagat e contengut, e ell a ella aja feyt e fes
de crex mill e secens cinquanta sous de reals, segons fur de València, et axí [...]
sobre
cinquanta sous de reals, los quals ell a ella donà e asignà, avedors e prenedors, sobre
tots los béns seus, mobles e no mobles, segons fur de València. Et com fur de
València sia que la muller no pot demanar l'exovar duran lo matrimoni si
no serà feyt pobre hó foll, o vingua a pobrea o comens mal usurar de les sues
coses, ladonchs la muller pusqua demanar l'exovar e la donació per núpcies, ella
fen sos obs a sí matexa, e a son marit e a sos fills, los quals fills seran d'abdosos,
et ella veja el dit Simon Guillem, marit seu, ésser feyt foll e comés mal usar de
sos béns e de ses coses, com per molts contrats que à feyts en diverses maneres,
axí per fermances com per altres feyts, los seus béns sien obligats en quantia de
quatre mília sous o de pus, tement, e no sens rahó, que a ella no pervengués gran
dan dels contrats que ell à feyts per altri, e faen que sos béns són obligats, com ell
vulla anar en lo viatge que
sens dot e sens béns, com no y pogués dar consell ni recapte. Perquè requer e
demana a vós, justícia, de dret, la dita na Saurina, que
béns per vós sentencialment ly sien condampnats en dar e pagar a sí los demanats
sous, que fa entre [to]t
temps e pus poderosa que n[ull] altre e
sia apar[ellada] [...] fer [...] d'ella, segons fur [de] [València] [...] sia que tota hora
deu ésser salv[u] l'exovar e el cre[
per alguna [...] per colpa o per malef[ic]ii de sos [...], ells mostrans per [...] núpcies
o per altres leyals [...] que agen exovar e [...]ment serà feyt entre
del matrimoni. Perquè requer e demana a vós, justícia, [...] la dita na Saurina que
per les colpes del dit marit seu ella no perda res del seu exovar ni crex, com no
sia teng[...], ans aquell ly sia salvu sobre los seus béns, com ella sia aparellada de
mostrar per carta de les núpcies ella aver sobre ell e sos béns los demanats diners,
segons que
tro en sentència defenitiva etc.
E com ella s'aja a partir del loch e de dexar percurador, requer e demana
a vós, justícia, que per vós ly sia pres lo sagrament de calúmpnia, ell qual ella és
aparellada de fer encontinent segons fur.
Amostra ésser béns del dit Simon G[uillem] un heretament en l'alqueria
de Muro, terme de Cocentaina, que hafronta de carrera a carrera; e un pati de
almàcera en Untinhén, que afronta ab la carrera de
ab en Ponç G[uillem] e ab la carrera públiqua. Ítem,
d'Exea ly deu, et
ly deu en Berenguer Isern; e na Sancha de Laraga,
Uraqua d'en Peralat,
Duran,
Ramon de Castellsolit,
quartes de vi. Ítem, deu-ly Jacme Cosí
P[ere] Esteve,
Ítem, encara
feyt de béns palafernals de sa mare.
Encontinent lo dit Simon G[uillem] respon e negua totes les damunt dites
coses contra sí posades en aytant quan fan contra ell, salvu
dels béns palafernals.
Fo feyt sagrament de calúpnia per la dita dona e perseverà en totes coses,
e dix encara e esp[e]cificà que
aministrava aquells mal per ço com se
e havia feyts [...] en diverses contrastz, no per contrasts lurs propris, mas per
[...] s'era obligat a
sous per en Poncet G[uillem]. [Ítem,] per
en Poncet G[uillem]. Ítem, per lo p[leyt] [...] havia ab hòmens d'Ontynén. Ítem,
Fo [fe]yt sagrament de calúpnia per lo dit Simó Guillem, e atorguà aver
aüts e reebuts los dits
que
Martín Garcia per la sobredita quantitat. Ítem, a Março per mill e
Ítem, per en Poncet G[uillem] entrò a
la dita dona tragué en testimoni e en prova la carta de les núpcies, la tenor de la
qual és aytal:
quondam Raymundy Carnaçoni, bono animo meo et spontanea voluntate dono et trado
vobis, Simoni Guillelmi de Villafranqua, Saurinam, neptem meam, in uxore vestram legitimam
secundum lex Christi presipit, et beati Petri et Paulus afirmant et in sancta Dei
Eclesia constitutum et ordinatum est, et modo tempore nupciarum vestrarum dono vobis
forum et consuetudinem valentinam. Ad hec autem ego, Simon Guillelmi predictus,
ad propagacionem prolis umane et ob hamore sobollis fillorum procreate, in Dei nomine
accipio vos, Saurinam predictam, in legalem uxorem, sponsam meam, et trado vobis corpus
meum in legalem virum vestrum et sponsum sicut lex Christi precipit et beati Petri et
Paulus afirmant, et in sancta Dei Eclesia constitutum et ordinatum es, et modo tempore
nupciarum nostrarum conficiens me ese bene pacatum a vobis et plenarie contentum ex tota
dote supradicta, renunciando excepcioni dotis predicte non recepte et doly. Unde propter
dictam dotem et vobis, dicte Saurine, uxori mee, et pro vobis receptam et quia secundum forum
Valencie sponsalicium debet fieri augemento, ideo facio vobis, dicte Saurine, uxori mee,
augementum sponsalicium mille septingentos et quinquagint[a] [solidos] reg[alium] Valencie,
et sic s[un]t [...] suma dotem et augmentum [spon]salicium quinque mille ducenti
[q]uinquaginta solidi regalium Valencie [quos] vobis et vestris dono et [as]sign[o] habendos
et per[c]ipiendos super omnibus bonis meis mobilibus et inmobilibus ubique ad forum et
[consuetu]dinem Val[encie].
Quod est actum Ontyneni, septimo idus Iunii anno Domini millesimo
secundo.
Signum Simonis Guillelmi de Villafranqua predicti, qui hoc firmamus.
Testes sunt ad hoc presentes vocati et rogati, Lupus Lupi de Vayllo, Rodericus Lupi
de Vayllo, Bertolomeus del Castellar et Deuslosal d'Alguayre.
Signum Iacobi Cosini, notarii publici de Ontiynen, qui hec escribi fecit et clausit
loco, die et anno prefixis.
na Guialsén, vey de Gandia, coman a vós, en Domingo Cepillo, notari públic de
Cocentaina dues cartes de deute, la
e sa muler, na Masquarosa, al dit en Guillem, per rahon del deute que devien a
Bertran de Fexela. L'altra carta, de
en Guillem per rahon del dit en Bertran. Les quals vos coman en aquesta manera:
que si lo dit en Ponç aurà pagat d'ací a
rector de la esglea de Gorga, hó a son percurador,
pagar del deute; si no, que siau tengut de redre les dites cartes, e si al dit dia no
aurà pagat, si no, que sia feyt lo rereclam, lo qual adés faç en la condició damunt
dita. Ítem, vos coman
notari de Gandia, [e]n la condició damunt dita. E yo, dit en P[o]nç, promet pagar
los dits diners al dit dia, e si no que
Domingo reté al dit en Ponç Guerau en presència d'en Bernat d'Aviynó, rector
de Gorga, e s'atorgà per paga del dit deute.
Presents testimonis en Bernat de Clarmont e G[uillem] de Camrredó.
Conparech [...]tenció del adversari seg[o]ns que per la dit[a] del dit testimoni
ma[...] [...]ment [...] [a]torgat [...] ell aver ahut [...] [e]l dit Guillemó [...] dit [...]
en cartes núp[cials] [...] contenguts. Et sia atorgat que és obligat a Martín G[...] en
[ca]sa d'en P[ere] [Po]blad[or] mill [...] sous; et per en Poncet G[uillem] en
Et com fur de València sia [...] que là hon aparegés et denant lo jutge aquella cosa
deu ésser presa per cosa jutgada, respondre d'aquells qui confesen alguna cosa [...]
qui [...] comença: Si algun confesarà etc. E
dits diners aver aguts e reebuts, e
les dites quantitats als damunt dits. Perquè diu que ell deu ésser aüt e pres per confés,
et mayorment com fur de València sia que si
la dot, exovar, la donació per núpcies aye fermetat, rúbrica "En qual manera sie
demanat l'exovar etc.", el capítol qui comensa "Si la muller, la dot que ella [haurà]
[prome]sa etc.", la raho[...] [com]ença "Mas si
Simon G[uillem] confés en les cartes núpç[ia]ls
perquè diu ésser aüt e pres per confés. Perquè requer a vós, justícia, de dret el d[it]
Março, en nom e en veu de la dita na Saurina, de la qual és percurador, que per
vós lo dit Simon G[uillem] e sos béns sentencialment ly sien condampnats en dar
e pagar a la dita na Saurina, hó a ell en loch d'ella, los demanatz diners, axí com
aquella, qui és primera en temps e pus poderosa en dret en los béns del dit Simon
G[uillem] que nengun altre, ni que aquells a qui ell és obligat [...] e en ço que
hom obliga sí matex e sos béns a altri per altri és entés mala aministració, e com
fur de València [sia] que la muler deu ésser primerament pagada dels béns movents
o semovents que dels seents, rúbrica damunt dita, el capítol qui comença "Si
hereus del marit satisfaran etc.". Per què supliqua a vós, justícia, de dret, el dit en
Março, en lo nom damunt dit, que per vós ella sia pagada e satisfeyta primerament
dels béns movents que dels seents, los quals requer que primerament a ell sien
jutgats, com fer-ho deya segons fur e sen natural. E com fur de València sia que la
cort no deu estar ne creure a la sua reconexensa o del jutge, sinó segons que porà
ésser declarat per les actes públiques que seran feytes en aquell pleyt, rúbrica "De
sentències e d'actes", capítol qui comença "Si alcuna vegada esdevend[r]à etc.", et nengun dupte sobre
la dita na [Saurina] [...] que per dit Simon G[uillem] [...] temps [...] damunt dits,
renuncian e concloén e demana[n] sentència.
[...] [Simon] [Guillem] respon per sagrament e dix que la dita muller sua és
primera en temps en los seus béns [per] obligació que no són los altres damunt
dits creedors. Si és ni deu ésser poderosa en dret, ell no u sap, mas bé sap que primera
y és per obligació, segons que dit ha damunt.
Encontinent lo dit Simon G[uillem] renúncia e conclou, e demana sentència.
Encontinent lo dit Março, percurador damunt dit, renúncia e conclou, e
demana [sentència].
Contra los testimonis donatz per en Ramon Paeví contra en Guillemó Solzina
e la dita d'aquells, diu e proposa lo dit Guillem Solzina les rahons subsegents:
Primerament diu e proposa excipién contra lo testimoni de P[ere] Poblador
e la dita d'aquell que no nou al dit Guillemó Solzina ne profita al dit Ramon
Paeví per ço cor no prova res acabadament del enteniment de la adversa part
[...] per la dita del dit testimoni és contrari al enteniment del dit R[amon] Paeví,
per ço cor aquell R[amon] Pae[ví] [...] en tantes maneres obligat al dit Guillemó,
especialment per rahon de diners que ly avia prestatz al joc hon jugaven, en
casa d'en P[ere] Poblador, que
ja dita, majorment car provat sia que
qual préstec lo dit Guillemó faya al dit R[amon] e als altres que aquí jogaven. E
açò deu ésser opinió de totz que là hon fos vist e provat que
alcuns diners havia
Ítem, diu e proposa ex[ci]pién contra lo dit testimoni d'en P[ere] Ferrer de
Nuylles e la dita d'aquell que no val ne té, per ço cor no prova res de la [...]
perjudici que provàs res, ço que no fa, no nouria res [...], car lo dit Guillemó se
[cla]mà en lo temps que
aquell Guillemó pre[s]tav[a] a totz cells qui adoncs jugaven, entre los quals ere en
Ramon Pae[ví] [...] fos vist que
partida de diners en lo dit loch [...] presumbte e cosa provada que
pagatz al joc, e axí deu ésser [...] opinió de tots, segons que desús ha posat per
[...] no seria provat l'enteniment del dit R[amon] etc.
Et com lo dit R[amon] Paeví sia defalit en sa plena prova contra lo dit
Guillemó Solzina, que vós, séyner justícia [no] tardetz a fer la exsecució del rereclam
feyt per lo dit Guillemó, com aquell no deya ésser escusat per les rahons
ya dites, ans enantetz a fer la dita exsecució segons que faedor serà, condapnan lo
dit Ramon en les mesions de la present ynstància, absolvén lo dit Guillemó de la
demanda contra sí proposada etc.
La justícia asigna dia al dit en R[amon] a respondre a diluns primervinent.
Coram presencia nostri, Petri de Golmes, iusticie Cocentanie, comparuerunt Petrum
Sanches de Gracia et Iohannes Petri, filius Petri Vincencii, suplicantes ut daremus tutorem
filiis dicti Petri Vincencii et uxoris eius, Marie Gomes, defunctorum, cum non haberent
tutorem et bona eorum destruerentur. Unde nos, dictus iusticia, vide.
rereclam de Ponç Guerau per pagar lo quart a la [c]ort [...], lo [...] Ponç [asig]nà
Fon tramesa
[del] pleyt que
la qual letra era semblant a
l[a] qual letr[a] és registrada e
era [...] registrada no
ABC
Conparech en [cort] en Guillemó Solzina e renuncia e conclou, e demana sentència.
Encontinent la justícia, a instància del dit en Guillemó, féu citar per Bernat
Celler lo dit R[amon] Paeví a oyr sentència a diluns primervinent.
Conparech da[va]nt en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentayna, Martinet
de Sagra, fill e hereu d'en Martín de Sagra, çaenrere deffunt, dien, mostran,
declaran e certifican que en Martín de Çag[ra], pare d'eyl, Martinet, e d'en Tomàs
Martínez d'Azagra, el dia de la seua fi e en sa derera volentat, jaquí als ditz
Martinet e Tomàs Martíneç, hereus de totz los seus béns, axí de mobles com de
no mobles, e aprés obte del dit en Martín, pare lur, e de dona Sancha Ruyç, mare
d'eyls, lo dit Martinet e el dit Tomàs vingueren a partiç[ió] e a divisió de totz los
béns dels ditz en Martín e de dona Sancha Ruyç a eyls pertayentz, axí com fills
e hereus d'aq[u]els, e sobre la part dels béns al dit Martinent pertayentz venc a
la part d'eyl unes cases, les quals foren d'en Pascual de Calatayub, les quals avia lo
dit en Martín de Çagra, pare del dit Martinet e del dit Tomàs, per títol de compra,
segons que en les cartes de la venda pus plenerament és contengut. Les quals
cases afronten ab les cases d'en Exemén Çabata de la una part, e ab en Gerau Calandri
de l'altra, e de
Hon com lo dit Martinet sia estat en pubillar edat, e és encara, e no aya aüt
tudor ne curador, segons que aver lo degra a procurar e ha aminestrar los béns
del dit Martinet. Hon com ha audiència d'eyl sia pervengut que vostre predecesor,
qui era en aquels de més, iníquament e malvada, e no degudament e sens
alcuna justa raó, féu venda de les cases sobredites a
alienades, enperamor d'açò lo dit Martinet protesta que com eyl sia estat en pubillar
edat, e és encara, les sues cases fossen venudes injustament e malvada, protesta
que si les dites cases s'alienaven hó
loc d'eyl, en son loc [e] en son temps, les dites cases pogesen demanar, e
sous de lloguer per cascun an. Encara protesta que el dret o els dretz que eyl hi à
e deu aver, que per prescripció de temps el seu dret no
Domingo Cepillo, notari de Cocentània, que per son ofici aq[u]esta protestació
meta en forma pública ab testimonis e dia, per tal que mils e [pu]s clarament
puga son dret demanar.
H[am]et Pescuyal se clama de [...] qu'ell [...] per rahon [...] els quals [...] venc.
Per hon demana que li s[ia] c[onda]pnat etc.
Al amat e honrat la justícia de Xàtiva hó son lochtinent, de nós, en P[ere] de
Golmés, justícia de Cocentaina, saluts e dilecció, e aparellats, séyner, al vostre servií.
Fem-vos a saber que demanda és preposada davant [n]ós per na Saurina, muller
d'en Simon G[uillem], contra lo dit Simon G[uillem] per [r]ahon de son
exovar e de son esposalicii, que la dita na S[aur]ina demana per rahon de mala
aministració, segons que
ésser contengut. Hon com nós, en lo dit feyt duptem de [...] sentència, per
ço com a nós no sia cert les coses contengudes en fur de València per les quals la
muller pot [de]m[anar] son exovar, sinó per al·legació de la dita na Saurina e per
confesió del dit Simon G[uillem], per ço preguam e requerim a la v[ostra] honrada
amistat que [vó]s a nós trametats a dir e aconsellar-nos que y devem fer, sy devem
donar sentència condapnan lo dit Simon G[uillem] en les coses demanades
hó no, si condampnar-lo devem, si devem menar la dita sentència a ecxsecució en
los béns seents que son en nostra jurisdicció, hó se deu menar a exsecució la dita
sentència en los béns movents los quals no són en la nostra jurisdicció, com sien
demostrats en la jurisdicció de Onteynén. E ell consell que vós sobre ço aurets, a
nós, clos e sagella[t] [trameta]ts sots guarniment del sagell de la vostra cort. E açò
fets per amor de nós, car en semblants coses e en [ma]jors som aparellatz vostres
precs obeyr.
Al amat e honrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de nós, en
Lop de Çorito, tinent loch de Romeu Escrivà, justícia de Xàtiva, saluts e bona
amor. Fem-vos a saber que vehem vostra letra e tot lo procés del pleyt qui és estat
menat e tractat davant vós entre la dona na Saurina, muller de Simon G[uillem]
de Villafranqua, d'una part demanant, e ell dit Simon G[uillem], d'altra defenent,
sobre lo qual procés nós agem consell e deliberació, e trobam de consell que
pleyt desús dit no és contestat segons que contestar [...] perquè
la renunciació e conclusió de les parts que vós [...] de pre[...] les parts
principals, ço és la dita na Saurina e lo dit en Simon, e per sagrament demanets
de punt a punt la dita [na] Saurina [...] demanda feyta per ella contra lo dit en
Simon G[uillem], e ella demanada primerament, per sagrament, primerament si
persevera en sa demanda; enaprés, demanant lo dit en Simon de punt a punt,
per sagrament, sobre la dita, e negan o atorgan a cascun article que respona, e si
ó nega, que y jutgets prova a [la] dita na Saurina qui aferma, car en altra manera
sentència que y donàsets, si que fos absolutòria o condepnatòria, no valria, ans
seria nul·la, car se daria pleyt [...] contestat. E deuen saber que aquells qui
vos donaren agren [...]
aparellats d'obeyr vostres precs.
sagell sagellat, ab lo consell de la nostra cort lo sagell vostre [...] aquelles romanent.
En S[im]on Guillem e na Saurina, muler sua, comparegren en cort, e ella,
dita na Sau[rin]a, fo demanada per sagrament de calúmpnia per la justícia ella
si avia deliurat, en temps de núpcies, los demanats
G[uillem] ni si li féu l'escrex demanat. Dix que sí.
Ítem, fo demanada per sagrament la dita na Saurina lo dit Simon
G[uillem] si era fol ni come[n]çava mal usar de sos béns. Dix que fol era e començava
mal usar de sos béns per ço cor juguava e despenia lo seu volens; e
encara que s'era obligat en molts contrats fermança en quantia de
e de pus; e encara que
noble seynor infant en P[ere] en Englaterra segons que ell dit [...] les [al]tres
coses per ella deman[...].
Ítem, fo d[em]anat per sagrament de calúmpnia lo dit Simon Guillem
sob[r]e [...] [s]obredites [...] qual dix qu'él reebé, en temps de núpcies, los demanats
pública, segons que aquela és contengut.
Ítem, dix que no era fol ni començava mal usar dels béns, sinó aytant que
era [...] per jugar e per despendre, e que juguava e despenia lo seu volenter, e
que s'era [...] fermança per altres en la quantitat damunt dita per él atorgada, e
que nuls temps [...] jaquira de no fer fermança per sos nebots e per sos amics.
Quant és del viatge [en] Englaterra, dix que y iria si en Ponç G[uillem], son nebot,
hi anava, e perseverà en totes les altres coses per él posades en juhií.
Guillem Solzina comparech en cort aparelat de oyr sentència, e com en R[amon]
Payví defalís, [fo] citat per Bernat Celer, sag, a oyr sentència a divendres primervinent
per segona citació.
confiteor vobis, Petro de Golmes, iusticie Cocentanie, me a vobis habuisse de bonis Petri Poncii,
videlicet ex quadam media iovata terre rigui quam sibi vendidistis et ex quodam orto
Guillelmi de Castalla quem vendidists,
etc. Quare promito vobis quod si aliquis creditor aparuerit prior tempore et potior iure in
predictis bonis quam dictus Poncelarius, promito ipsos reddere in vestro posse. Obligo bona
dicti Poncelarii et dono vobis planum tornatorem Bernardum de Bas, quam concessit et
obligavit bona [sua].
Testes Gueraldus Calandri, Simon G[uillelmi].
Conpare[ch] en cort en Ram[on] [Pa]eví, denant la justícia, e presentà ço
que [...] e diu que
en juhií que dels
que muntaren
Ítem, diu [...] bé e conplidament per testimoni d'en Peret, qui diu e depon
en son dit que
semblança, que eren
que [...] que ly prestà
o per qualsevol d'aquells son ente[niment] [sia] fundat, com una cosa sia la dita
confessió feyta e altra és ço que
Olzina que
rahon de diners que ly enprestava al joch on jugaren, en casa del dit Peret Poblador,
nega el dit R[amon] [...] a ell ésser obligat. Ítem, nega que ly prestàs al joch
on jugaren en casa del dit Peret Poblador, segons que per ell és proposat axí ésser,
sò que no es diu, que ell no serie a ell tengut de pagar fur ni per ço no seria ell
obligat, e si la part altra no vol dir, renúncia, e conclou e demana sentència.
Mahomat Aben Homar, alamí del raval de Cocentaina conparech en cort e presentà
de
Jacme Palet se clama de Eymerich F[errer] que li deu mig kafís de forment que
près de Penàguila, de la hera de Juseu. Per hon demana
E encontinent lo dit Eymerich F[errer] respon e atorgua que
almuts de forment per rahon de
reebut los altres almuts. Fo feyt sagram[ent] [de] calúpnia etc, per les parts etc.
[...] per [...] Penàguila, e el dit Eymerich F[errer] sia [...].
Fo fermança de les missions per lo dit Jacme
obligà s[os] béns.
E fo fermança de dret per lo dit Eymerich F[errer], G[uillem] d'Aynsa.
E lo dit Jacme atorgua que li devia
que prenien lavors hòmens.
E encontinent la justícia condampnà lo dit Eymerich F[errer] a pagar al dit
Jacme, [di]ns
E enaprés, condapnam lo dit Jacme, dins dies, a pagar al dit Eymerich
F[errer]
Mahomat Aben Homar, alamí del raval de Cocentaina, conparech en cort e presentà
e caldera tenia en peynora de Ju[ce]f Alfay, juheu, per
diners no ly pagà ni l[e]s dites peynores reemudes dins lo temps que ly promès
de trer. E axí foren asignades les dites peynores a traure e a córer e a vendre dins
Cocentaina.
Foren venudes les dites peynores, l'almaxia per
sous meyns diner, dels quals fo feyta paga al dit alamí dels dits
de logre. Ítem, a l'escrivà, de
Steler, corredor.
Al amat e honrat justícia de Cocentaina, de nós en Romeu Escrivà, justícia
[de] Xàtiva, saluts e d[ilecció]. Com ya d'altres vegades vos ayam tramés a pregar
per letres nostres que feésets pagar a
veheyns nostres,
rereclam en vostre poder, per los quals les cases d'en Exemén Çabata són d[...] a
vendre, e exsecució d'aquelles no ayats volgut fer, pregam e requerim a la vostra
discreció que vós a dita exsecució façats [...], faén paga dels dits diners a
macip d'en P[ere] Descoyll, portador d'estes letres, al qual los sobredits
veheyns nostres tot lur loch an donat en fer la dita exsecució e en reebre la dita
paga, atorgan aver per ferm tot ço que per ell en aquest feyt és enantat e tot ço
que s'y farà, e no vullats donar rahó [que] [e]ntre vós e nós s'aya a fer peynores
d'aquest feyt ni d'altre, que nós no poríem defalir a nostres veheyns que no
ajudasen en lur dret. E nós en semblants coses e en majors som aparellats vostres
pregàries obeyr. Encara dien e protesten los dits veheyns nostres que per ço
com lo dit n'Exemén Çabata maliciosament los tol e
diners, que sia sallvu a ells en los béns d'en Xemén Sabata lo dan e interese que
an äut e d'aquí avant auran tro sien pagats del deute que él los deu, lo qual deute
e interese entenen a demanar, lo qual dan, interese en partida és los esplets que
G[uillem] de Miralles cascun an pert de la sua alqueria, que són en suma
sous e més, e P[ere] Descoyll
per lo deute que n'Exemén Çabata a ells deu. A totes les quals coses a demanar e
a reebre e protestar, los dits veheyns nostres tot lur loch an donat al dit Berengueró,
faén a ell percurador sobre les dites coses en presència nostra
Guillem Solzina e R[amon] Payví comparegren en cort, e cascuna de les
parts [r]enúncia, e con[clou] e demana sentència.
Tomàs Romeu se clama de G[uillem] Vidal que li deu
Per hon demana que li sia condampnat.
Comparech davant en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, Martinet de
Çagra, fill e hereu de Martín de Sag[ra], çaenrere defunt, dien, mostran, declaran
e certifican que en Martín de Çagra, pare d'él, Martinet, e d'en Tomàs Martin[es]
de Çag[ra], el dia de la sua fy e en sa derera volentat, jaquí als dits Martinet e
Tomàs Martines hereus de tots los seus béns, axí de mobles com de no mobles, e
aprés obte del dit en Martín, pare lur, e de dona Sancha Ruyç, mare d'éls, lo dit
Martinet e el dit Tomàs vingueren a partició e a divisyó de tots los béns dels dits
en Martín e dona Sancha Ruyç a eyls pertaynents axí com fills e hereus d'aquells,
e sobre la part dels béns al dit Martinet pertaynents venc a la part d'eyl unes cases,
les quals foren d'en Pasqual de Calatayub, les quals avia lo dit en Martín de
Sagra, pare del dit Martinet e del dit Tomàs, per títol de conpra, segons que en les
cartes de la venda pus plenerament és contengut. Les quals cases afronten ab les
cases d'en Exemén Çapata de la una part, e ab en Guerau Calandri de l'altra, e
de
edat, e és encara, e no aya aüt tudor ne cura[dor], [segons] que aver lo deguera a
percurar e ha ministrar los béns del dit Martinet. Hon com ha audiència d'él si
pervengut que nostre predecesor qui era en aquell temps, iníquament e malvada,
e no degudament, sens alcuna justa rahó, féu venda de les cases sobredites a
Tomàs Romeu per preu de
aya venudes les dites cases e alienades, enperamor d'açò lo dit Martinet protesta
que com ell sia estat
injustament e malvada, protesta que si les dites cases s'alienaven hó
que él hó [el]s seus en loch d'ell, en son loch e en son temps, les dites cases
pug[esen] demanar, e
dret o els drets que ell hi à hó deu aver, que per prescripció de temp[s] el seu [d]ret
no
son ofici aquesta protestació meta en forma públiqua ab testimonis e dia, en per
tal que mils e pus complidament puga son dret demanar.
Domingo de la Ragua, percurador d'en Ramon de Casteló, draper de
Algecira, se clama d'en Bernat de Bas e d'en Bernat de Sérvoles, marmessors del
testament d'en G[uillem] de Pugalt, e posa contra ells que
en altra manera se faya dir G[uillem] Major [...] e deu al dit en Ramon
sous
E encontinent los dits marmessors responen e atorgue e atorguen ésser
marmessors del testament d'en Guillem de Pugalt, e neguen que
se feés dir G[uillem] Major, ni que degués los sobredits
que demanats són.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per los dits marmessors etc.
Fo fermança de les missions en G[uillem] de Campredó per lo dit Domingo
de la Ragua.
Fo injuncta prova al dit Domingo de la Ragua dins
per primera dilació, lo qual dix que provaria la dita quantitat ésser deguda al dit
en Ramon per lo libre del seu obrador, e que
Major, per testimonis. E los dits marmes[sor]s fiaren lo sagrament en fe de la cort
reebent.
E enconti[nent] lo dit D[omingo] [e]stablí c[er]t e special percu[rad]or
[...] lo dit pleyt entrò a deffinitiva sentència, Pero Sanches de [...], [li] donà tot
son l[o]ch etc. Atorguà [av]er per ferm tot ço que per él serà feyt etc.
En Ramon Payví se clama d'en Guillem Solzina que li deu
gratis ex certa sciencia per me et meos f[a]cio, constituo, ordino, eligo certum ac specialem
percuratorem meum Marcum Ruvyo, presentem et hanc percuratoria[m] [a]ccipientem,
in omni illa causa que vertitur seu verti speratur coram iusticia de Cocentaina inter me,
agentem ex una parte, et dictum Simonem, virum meum, ex [a]lia def[enden]tem, racione
trium quingentorum solidorum regalium Valencie cum augmento illorum quod sibi peto
dandi, libellum vel libellos oferrendi et recipiendi, replicandi, triplicandi iuramentum
de calumpnia et veritate dicendi et cuyuslibet alterius generis iuramenti in animam
penam prestandi, Testes et instrumenta et alia invenimenta que pro me fiant in predictis
produce[n]dy vel ab altera producendos et producenda videndi, suspectos dandi, allegandi,
disputandi, posiciones faciendy, renunciandy et concluendi, sentenciam vel sentencias tam
interlocutorias quam difinitivas audiendi ab ipsis, si necese fuerit, apetllandi et apetllacionem
prosequendi, iudices apetllacionum a principaly causa impetrandi et ipsos recusandi
sy necese fuerit, et execusione [...] substituendi, beneficium restitucionis implorandi, ius
meum protestandi et protestaciones faciendi verbo vel scripto, sciens necesitas vel utilitas se
defferret procuratorem vel procuratores alios atque defensores constituendi [...] vel substituendi
ad unam cesionem vel horam, ad totam causam ante litem contestatam in principio litis,
in medyo vel in fine semel quociens vobis melius videbitur expedire. Et illum vel illos quem
vel quos consueveritis vel sustitueritis exnunc mos[...] procuracionis ad omnia et singula
supradicta generali aministracionem in predictis [...] et singulis concedo et circa predicta et
quelibet predictorum que in propria persona essent factura et que ord[...] exig[...] requirit,
ratum et firmum perpetuo abiturum et inviolab[li]iter observaturum quicquid per vos vel
per substituendum seu subs[ti]tuendos quem [ve]l quos eligeritis dux[er]itis procurandum
in premisis vel [...] promiso [...] [substi]tuendi [seu] substituendos a vobis relacione ab
omni honere satis dandy [...] omnibus suis clausulis. Si forte nomine meo reconveniaminy
promito notarium in [...] scrip[tura] legitura stipulan[ti] et recipienti nomine omnium illorum
quorum interest vel intererit vos in iudicio sistetis, et me et bona mea defenderitis sine
dolo, malo [...] vos vel ego pro vobis iudicatum solvemus de meis bonis sub ypoteca [re]rum
mearum ubique presencium et futurarum, que ad hoc scienter et caute obligo.
Quod est actum Cocentanie, pridie nonas Iulii anno Domini millesimo
quinto.
Signum dompne Saurine predicte, qui hec laudo et firmo.
Huius rey Testes sunt Dominicus Cepillo, notarius Cocentanie, Guillelmus Petri de
Castalla et Franciscus Bellido.
Signum Geraldi de Toroelles, notarii publici Cocentanie qui hec scripsit et clausit
loco, die et [anno] [prefi]xis.
Ut supra.
Matoses, justícia de la ciutat de València, saluts e dilecció. Fem-vos a saber
que reebem vostra letra, la qual a nós presentà en Pero Sanches, e aquela bé e diligentment
entenem, per la tenor de la qual fem venir denant la nostra presència en
Bernat Colomet, ciutadà de València, lo qual conparech davant la nostra presència,
e legim aquell la vostra letra. Lo qual en Bernat Colomet dix que per tot aquest
dia de la data d'aquesta present letra hi faria resposta per tot aquest dia, e no
respòs àls. En semblants coses e en majors som aparellats vostres pregàries obeyr.
Nonas Aug[usti].
mihi solvistis de bonis Raimundi Payvini
retroclamum. Quare promito vobis quod si aliquid creditor aparuerit prior tempore
et potior iure in predictis bonis, quod ego155 redam vobis in vestro posse dictos denarios. Et
etiam promito vobis quod si dictus Raimundus aliquid mihi atingerit racione computi sive
biscomputi quod dicit ipse quod est inter me et ipsum, quod ego redam [...] incontinenti
quicquid ipse mihi atingerit. Obligo etc. Et dono vobis fidanciam et planum tornatorem videlicet
Marcium Ruvii, quam concessit et obligat bona sua.
Testes G. Botelo, P. Capcir, Poncius Gueraudi.
Rocha, protestan de son dret, demostra que com n'Exemén Martines, ensems
ab na Gostança, muller sua, fosen obligats ab carta de deute e encara sots pena
del quart al libre de la cort de Cocentaina, en
per rahon e per preu de un rocií que a ells vené, a la qual cosa lo dit n'Exemén
Martines e la dita muller sua obligaren tots los lurs béns generalment hon que los
aguésen, e bèsties e cavalgadures lurs, e renunciaren a tot dret, fur e costuma, e
rahó que a ells [valer] pogés ni ajudar. Semblantment renunciaren al fur dient que
bèsties ni cavalgadures que sien peyorades a cavaller ni a hom honrat, abans a
aquell fur de certa sicència renunciaren, e a tot altre dret que valer ni ajudar los
pogués. E com lo dit en Berenguer Roqua aya feyt rereclam dels sobredits per
rahon del dit deute aver a cobrar pogués, aya per moltes vegades, de paraula e per
escrit, suplicat e request que
dels sobredits. Enperamor d'açò, lo dit en Berenguer Roqua demana e requer a
vós, dit justícia, per vostre oficii que
un [c]avall del dit Xemén Martines, que és [...], com açò fer dy[...] per rahon
del [...] en son dret e a son privilegi [...] aquell dels altres béns seus. En altra
manera [...] que sy vós açò no fayets, que pusqua demanar a vós e als vostres, [e]n
son loch e en son temps [...] lo seynor almiral ab l'interesse e ab tot lo dan e ab
les mesions que ell, per rahon del d[i]t deute a cobrar ly aurà convengudes a fer.
Perquè a conservació del dret seu demana e requer a
de Cocentaina, que la dita protestació ly deya metre en forma públiqua. A la qual
protestació dix e respon lo dit justícia qu'ell que y auria son acort e son consell, e
segons ço que y trobaria d'acort, qu'ell que us enantari per fur e per [...].
d'Oblites e Ramon Paeví.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Bernat de
Clarmont, draper, se clama de Domingo Cepillo, escrivà, tudor dels béns d'en
R[amon] de Cepillo, defunt, e d'en G[uillem] Peris de Castalla, tudor elet per
la justícia dels béns de Sancheta, filla que fo del dit R[amon] de Cepillo, e de na
Marta, muller que fo del dit en R[amon] de Cepillo, e posa contra ells que
en R[amon] de Cepillo devia e deu a él
rahon de draps que
a qui ell los devia, e el dit en R[amon] entrà a nós deutor e pagador.
Perquè requer a vós, justícia, de dret, lo dit en Bernat de Clarmont que
Domingo Cepillo e
sien condampnats en pagar a sy los damunt dits
pleyt. E açò posa salvu son dret de créxer e de minvar tro en sentència defenetiva,
e protesta les mesions feytes e per fer tro a la fi del pleyt. Libel donat e dia asignat
de respondre a diluns primervinent.
Als molts amats e honrats justícia e jurats de Cocentayna. Frare P[ere] Gonçalvo,
tenén loc de comanador en Perpunxén, salutz en Déu nostre Seynor. Sapiatz
que avem entés que teniç
a nós furtà colmenes, ben
ti[n]gaç a dret e a fur, axí com nós faríem semblants coses e majors per vós. E lo
furt som aparelatz de provar bé d'açò ajam vostre respost per lo portador de la letra.
A la justícia de Cocentaina.
[...] Cocen[taina] [...] Solzina se [...] segons que en aquela és [...] [cond]ampnat
en pagar a sí los dits diners, e açò posa [...].
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, G[uillem] Solzina,
percurador d'en P[ere] de Besaldó, vey de Xàtiva, se clama d'en P[ere] de Rubiola
e de sa muller, na Sança, que tenen en com[a]nda e en depòsit del dit
en P[ere] Besaldó
aquela és contengut. Per hon demana, en lo nom desús dit, que
sentencia[lm]ent li sien [con]dampnats en redre e en deliurar a sí los dits [diners].
E açò posa etc.
Bertomeu F[errer], percurador d'en Jacme Çagàrdia, comparech en cort e demostra
defunt, per
E axí la justícia asignà la dita peynora a traure, e a corre e a vendre a Bernat
Celer dins
P[ere] de Castalla se clama d'en P[ere] Miró que li deu
que li sia [con]dampnat etc.
Comparegren en cort P[ere] de Rubiola e Guillem Solzina, e el dit
P[ere] respon e atorgua qu'él li devia e deu al dit P[ere] de Besaldó
rahon de cabaces que li comprà, mas no té d'él en comanda los dits
qu'él ho diu.
Bertomeu F[errer] e Bertomeu d'Alcolega entraren fermances de dret
per Johanet, fill d'en [...] tota demanda que Alfarrucí, moro de Fraga aja con[tra]
[...] de huy,e encara entreren fermances de dre[t] per lo dit Johan[en] [la] [de]manda que
dit en Bertomeu obliga sí e sos béns.
En Bertomeu d'Alcolega entrà fermança de dret per Domingo, fill seu, sobre
tota demanda que Alfarrucí, moro habitador de Fragua, aja contra el dit Domingo
entrò en le dia de huy, a la qual cosa obliga sí e sos béns.
E lo dit en Johan promés gardar de dan lo dit Bertomeu F[errer] e Bertomeu
d'Alcolega de les damunt dites fermanceries, e de tot dan e greuge, e interesse
e missió. A la qual cosa obliga sí e sos béns, e encara que
tot loch, sens cort e sens sag, e detenir en lur poder pres entrò sien satisfeyts e
pagats de tot lo dan e interesse, greuge e missió.
e diu e preposa protestan, en presència dels testimonis dejús escrits, que com vós
demanets a ell fermances hó caplevadors de
preposada davant vós per Pero Michel, veheín de Sixona, per rahon d'una
nafra que
vós, séyner justícia, no us dega [...] per fur ni per dret si [...] e [se]gons la quantitat
de la pena que per una nafra deya ésser pagada, ell en [...] de donar la dita fermança
e vós aquella no ly vullats reebre, ans demanets les damunt dites fermances
de
açò no l[i] [vu]llats hoir a son dret, axí com a forçat e destret, no per volentat ni
per dret [qu'][e]ll les dó ni ell entena que les deya donar, dóna les damunt dites
fermances de
dret, que la dació [d']aquelles no valgués.
Encontinent entrà caplevador en Domingo Cepillo, pare seu, en
pena de
totavia qu'ell ne sia demanat ni request per rahon de la dita demanda. A la qual
cosa obliga sy e tots sos béns.
En presents testimonis [Guillem] Botelo, Michel Capcir, Ponç Guerau.
Domingo Cepello de la dita caplleuta.
Comparech en cort, davant la justícia, Bertomeu de Vilela, percurador de
Berenguer Rocha, e demanà e requerí a la justícia que li menés a exsecució
lo rereclam feyt de Exemén Martíneç. En altra manera, protesta que u pogués
mostrar al seynor almiral. E la justícia respòs que y auria son acort.
[...] demana [...] sous qu'él [...] justícia, ayats d'ell ree[...] dita nafra que
Pere Michel diu que [...] conegats axí com si avós fos cert qu'ell, en Domingo,
age feyta la dita nafra, ço que no féu, e que per la dita nafra lo dit Pero Michel
fos mort. E per ço com segons cos de natura e segons cos de medesina o de sorgia
molt hom per sotill nafra que no és mortal, per usar ab fembres ve a mort e
se
par[ti]cipiat, per ço demana e requer a vós, dit justícia, lo dit en Domingo, que
vós lo dit[t] Pero Mich[el] façats venir en vostre poder, citan e amonestan aquell
que
esquivar la participació de sa muller entrò sia guarit de la dita nafra. En altra manera
protesta qu'ell no pogués noure, ni ésser perjudici seu la demanda contra ell
posada per lo dit Pero Miquell, e que ell, en son loch e en son temps, posàs e pogés
posar tot ço que fos ni pogés ésser a conservació de son dret. E encara que
a ell no pogés noure la dita demanda ni la participació de sa muller.
Davant vós, séyner P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Tió Desmolins,
draper de Cocentaina, se clama de Ferran Ximenes e d'en Março Ruvio,
e posa contra ells e tots sos béns que ly deuen
draps que d'él conpraren, lo qual drap prengeren a obs d'en Ferran Peris de Loberon.
Per hon demana e requer a vós, séyner justícia, de dret, [...] fer a
A[rnau] Gayent marmessor d'en R[amon] Gayent e percurador [...] marmesor del testament d'en R[amon] Gayent,
sots pena del quart, en Marcho d'Alcobas e en Domingo Cepillo, notari
[...] Domingo, ans de rereclam feyt e per escusar lo quart a la cort, asignà a
córrer e a ven[dre] dos cafís de forment, lo qual fo liurat a corre e a vendre a
Bernat Celler, sag de la cort de Cocentaina, que aquells corregen per
fur de València.
Açò és traslat etc.:
De nós en Ponç de Miravals, tinent loch de percu[rador] en lo regne de
València, als amats en Simon G[uillem], alcayt d'Alcalà, e
loch, saluts e dilecció. Fem-vos saber que comparech davant nós dona Gueralda,
muler çabenrrere d'en Bernat G[uillem] de Vilafrancha, dien e demostran a nós
que covinença és entre ella e en Ponç G[uillem], fill seu, sobre les rendes del dit
loch d'Alqualà. Perquè deym e manam a vós, de part del seynor rey e del seynor
infant en P[ere], percurador del regne damunt dit, que vós, dins
contínuament comtats aprés la recepció de les presents, les quals a vós
per primera, segona, tercera citació e perhemtòriament asignam, siats compareguts
davant nós, abdosos endesemps personalment, on que siam dins lo dit regne,
certificans a vós que si enfre el dit terme davant nós compareguts no érets, segons
que dit és, nós enantarem contra vós e vostres béns segons que per fur e per dret
seria faedor.
Xàtiva, en lo carer de Monq[u]ada, en axí que les [...] [fes]ta de sent Michel de
setembre, e si ell, per aventura, d'ací al dit terme [...] que la justícia aya plen poder
de vendre aquelles hó tanta partida d'aquelles que bastàs al dit [...] e ladoncs
promet aver per ferm qualque venda lo dit justícia farà de les dites cases hó de
partida d'aquelles, e ara de present obliga sos béns als compradors per evicció.
E encara no vol que si les dites cases se avia algun contrast perquè vendre no
pogesen per la sobredita rahó que la demanda de la exsecució de les dites d[...]
pugen fer en les cases de Cocentaina asignades per lo dit deute a pagar, e vol e
requer a lo dit justícia de Cocentaina que trameta a dir açò per sa letra a la justícia
de Xàtiva, que faça fer la dita exsecució en les dites cases.
La justícia trobà de consel d'en Bernat Soler que deu liyrar a vendre de la terra
que
dada per lo tudor dels fills d'en Ramon de Canet, tanta que bast a la condampnació
de la sentència.
[...] de nós, P[ere] [de] [Golmés], justícia de C[ocentaina], [...] posada davant
nós contra en Simon G[uillem] per la [...] muller s[ua], per rahon de sa dot o de
son [...] nós condapnam lo sit Simon G[uillem] en p[agar] [...] dona, muller [su]a,
[
[...] e posada [...] [p]agada, fo request a nós per la part de la dita dona Saurina
que la dita sentència [...]ament en [...], los quals lo dit en Simon G[uillem] avia
[en] la vostra jurisdicció de [...] quals són en la nostra jurisdicció de Cocentaina.
Perquè pregam e requerim a la vostra honrada amistat que vós la di[ta] [sentència]
[men]etz a exsecució en los ditz béns movents, los quals seran atrobatz en la vostra
jurisdicció [...] seran mostratz per la part [de] [la] [dita] dona Saurina, e l'asigna[ció]
que vós faretz e enaprés la venda que
que a defaliment dels béns movents nós asegnem dels béns seents los quals lo dit
Simon ha [en] [la] nostra jurisdicció per fer conpliment a la dita exsecució. E açò
fets per amor de nós car en semblants coses e en majors som aparellats vostres
precs obeyr.
Pridie idus Augusti.
Comparech en cort Bernat, fill d'en Eymerich F[errer] [...] Martín Péreç,
çabater de Ontiyén [...] Martín Péreç [...] e ela no vula a la rahó dar [...] contra
él, requer e demana que [...] de la presó. Encontinent la justícia [...].
Presents testimonis [...] [Eymer]ich F[errer], pare del dit Bernat [...].
[...] asigna dia [a] dona Òria Ferrandes, muller del dit Martín [que] [dins]
[
la exsecució de [...] Rocha. En alt[ra] [manera] [...] féu la terça qüestió
mostrava lo seu dret dins dels dits
a donar curador als absents e a fer [...] e per dret seria faedor.
Presents los jurats Michel Capcir, Guillem Botelo e P[ere] Capcir.
Comparech en cort Bertomeu Vilela, percurador d'en B[erenguer] [Ro]cha, e demana
e requer a la justícia que li menàs a exsecució lo rereclam feyt de Exemén
Martíneç, e la justícia respòs-li que ja y avia feyt ço que avia trobat de consel.
Comparech en cort en Bernat de Clarmont aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posatz contra en [Domingo] Cepillo e G[uillem] Peris de Castalla, tudors
de Sancheta, filla d'en Ramon de Cepillo, defunt, e com [...] defalís a dia a
ells asignat de re[s]p[ondre] per [el]ls ni per son covinent percurador no comparegeren,
a requeriment del dit en Bernat Clarmont féu citar [los] damunt ditz
Domingo e G[uillem] Peris per pri[mera] [scitació] d'ací a dimarts primer vinent
per Bernat, saig de la [cort] [de] [Cocentaina].
Bernat Martí comparech en cort e demostrà
la qual tenia en peynora de Domingo Marí, escrivà, per
justícia asignà-la a traure, e a [córrer] [e] [a] [ven]dre dins
del Justícia de Cocentaina
N._o 9.
[Any 1295]
[Dors de la coberta de pergamí]
[...]
altre hom que [...] compaynó [...].
P[ere] Roqua enparà la guarda de la Plana d'ací a
complit, lo qual jurà guardar bé e leyalment, e retre bon comte e leyal de les calònies,
de les quals aya lo terç, e lo terç lo seynor e l'altre terç a qui serà feyta la
tala; e que aya
ab perros ni
preses de guardar; e si ó fa, que perda lo salarii que de les damunt dites viynes
aver deuria. E per ço atendre e aconplir, obligua sí e tots sos béns, e dóna fermança
de ben guardar en Lorens Caix, la qual atorgua e obligua tots sos béns.
dit en [Pere] de Golmés [...] los [...], e la dita [...] avia aüt son [...] per son oficii
[...] feyt [c]ontra lo [di]t justícia, prot[es]tan e dien [...] consel de savis per lo [...]
que
que ço que lo dit G[uillem] Péreç [...] que [...] ni pugua fer [...]
que à aüt [...] lo present [...] de [...] justícia [...] [...]
[...] G[uillem] [...] asig[nam] etc. [...] la dita j[ovada], [la] qual li [asigna] [a] a corre
e a [v]endre [a] Bernat C[ele]r, [corre]dor públich [de] [la] [cor]t, qui per
córregua segons fur, e en aquest [...] fo feyta [...] la justícia la fraresqua e agermanitat
feyta entre lo dit en [...] e la dita na Marta [...] per [...] en lo [...] e les notes
d'en Domingo Cepillo, n[otari] [...] de Cocentaina.
[...] e amat en Jacme Çaguàrdia de mi, en G[uillem] Descloquer, saluts ab tota
honor, e aparellat al vostre ser[vii]. [...] l'enantament contra aquell hom qui t[e]nits
pres per la mort de Garciol·la, e segons les presumpcions e indicis que
fey[t] [...] contra lo dit pres la justícia pot puyar a [...] al feyt d'en G[uillem] Colom,
ve[...] que y[...] dix que ho[...] devia veure si era pervenguda la [...] pubilla de
part de mare hó de pare, mas despuys, can [...] tra[...] regoneguen les actes e atroban
que era en aquest contrast de la [...] era obligat que [...] [Ramon] [de] Cepillo
e sa muller avien fraresca, e si ells fraresca havien los béns serien pervenguts
a la pubilla de la fraresca, de la qual s'auria a pagar lo deute que Ramon de Cepillo
devia, cor la pubilla no poria heretar ni [av]er los b[éns][...] pare hó de la mare
tro que
hi fos, trencava tota aquella al·legació que la part de la pubilla [...] axí no us calia
haver dupte en ço que
mostre la part de la pubi[ll]a com ly pervengueren, per part de la mare, [...] avia
la mare si [...], hó per donació hó per qualque rahó, e adoncs deu-ly ésser salvuu
aquell dret, mas ha[...] no y cal [...] fer la exsecució; e si atresy no y havia fraresca,
e la part de la pubilla no podia [...] dret que [...] agués en la [terra], deu-se fer l[a]
[ex]secució d[e] la terra, e axí [...] [po]dets fer enantar degudament. Prec-vos [...]
pusch que vós, per amor de mi me feésetz alla[r]gar
entretant consell haurem haüt de qualque part per què ell serà pagat e [...] ço que
ly
en [vo]stre poder los anells d'en Amor, qui valen bé mill [...], e metr[é] en vostre
p[oder] [lo] real e les cases, e que u tinga tot en Xapo hó vós, hó qui vós vullats
per pendre o enpeynorar d'aquell dia. E d'açò fermetz, [s]éyner, gran servii e
gran amor. Et d'açò, séyner, vos prec que
del Bo[y] hó per altri qui abans se
Davant [vós], [Pere] de Golmés, justícia de Cocentaina, R[amon] Paeví se
clama d'en Guillemó Olcina [...] e posa contra él que com él degués [...] Guillemó
[...] [ab] carta pública, e d'aquels fos a ell condepnat en pena del quart, e
aja él feyt del reclam dels
a él los
ditz
aparelat de provar si per la part li és negat, requer e demana a vós, justícia, de dret,
que
a ell calament perpetual quant a los
paga[r] a ell lo quart dels damunt ditz, si a pagar-lo ha, e en la dobla d'aquels,
axií com aquel qui demana deute pagat ab les misions del pleyt feytes, e protestales
per fer, del qual requer e demana que per vós, justícia, sia presa fermança de la
dobla, segons fur.
[...] entre todas las cosas, ésta saber quería
[...] plogese, sennora, yo gran sabor auría
D[...] e contar estas nuevas si las de tí sabía
[...] fablar, sennora, maguer digno non sea
[...] mesquino muchas de faltas vea
[...] algo [...] plegaré que lo lea
[...] porque de mucho [...] ya que de mal e pelea
[...].
Per pagar e per satisfer a
fills d'en Ramon de Canet e de na Johana, muller sua,
los quals devia e poseya en Bernat Colomet, los quals eren estatz d'en Esquerdo,
los quals béns eren e són en Benufit, fo asignat per la justícia a córrer e
a vendre la meytat de tota aquella viyna que
Pero Sanches de Gràcia e ab [...] d'en Pero Vicent [...] en defaliment d'aquella, fo asignada de l'altra meytat tanta que bast a la sob[redita] quantitat, la qual [fo]
[l]iurada a córer e a vendre a Benat Celler, sag de la cort de Cocentaina, que
aquella córega per [
Conparech en cort en [Ber]nat de Clarmont aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posatz contra en Domingo Cepillo [e] en G[uillem] Peris de Castalla, tudors
de Sancha, filla que fo de Ramon de Cepillo, e com éls sien defalits, que no
comparegeren al dia a ells asignat, per ells ni per son covinent percurador, a
instància del dit en Bernat de Clarmont, la justícia fé[u] citar [los] ditz Domingo
Cepillo e Guillem Peris de Castalla a conpàrer e respondre d'a[cí] a divendres
prim[ervi]nent per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, per segona sitació.
Conparech en cort en P[ere] Puyaçons, e demostra
e unes calces de fustani blanc alcotonat, [e] mija alna de lombardesch vermell,
les quals totes les damunt dites robes tenia en peyora de Jucef Albardaner,
moro del raval, per
dites peyn[ores] reemudes dins lo temps que les ly promès de trer, e axí foren
asignades les dites peyores a traure, e a córrer e a vendre dins
per Bernat Celler, corredor de la cort de Cocentaina.
Al amat e honrat n'Arnau d'Antist, justícia de Ontynén, de nós P[ere] de Golmés,
justícia de Cocentaina, saluts e dilecció, aparellat al vostre servii. Reebem vostra
letra, la qual nos trametés sobre la [...] la sentència de na Sau[rina], muller d'en
Simon Guillem, la qual letra bé e diligentment entesem. A açò [...] dir [...]nos
no podiets fer la dita ex[se]cusió per ço cor los béns que
G[uillem] ha hó cuydava aver en vostra jurisdicció eren enparatz per diverses
persones e per diversos contrastz, segons que vós nos trametés a dir; e encara, que
avietz trobat de consell que primer se devia [menar] a exsecució en los béns que
eren en nostra jurisdicció que no en aquells que eren en [vostra] jurisdicció, quals
[...] responen que, [sa]lva la vostra honor, tota sentència deu ésser menada a exsecució
en los [béns] [mo]vents abans que en los seents, pus demanat és per la part
del demanador, majorment pus sien dins lo regne. Quant als emparaments que
deyts que y són gens per nos contrastan la exsecució, salva sia la vostra honor
que la dita exsecució fer no
en dret en los dits béns, que
deyats fer en los dits béns, e si fer no o voletz e volets cesar per los sobredites rahons
per vós prop[o]sades, trametats-nos-ó a dir per vostra letra.
vey de Ontiynén e Simon G[uillem], e diu lo dit Sanç d'Exea que com lo dit
Simon G[uillem] li venés
dit Simon G[uillem] li prometés de donar-li fermança de salvu en Ontiynén e li
prometés que li faria deliurar lo dit troç de terra encontinent, enaxí qu'él que
s'avendria ab lo laurador qui aquel laurava, e lo dit Simon G[uillem] no li avia
atés ço que li promès e deman a él, Sanç d'Exea, que li tengua ostage en la vila
de Cocentaina, protesta qu'él no
Simon G[uillem] li aja feyt e complit ço que li promesés.
Encara diu que los dits diners li són estats enparats per la justícia e per
los hòmens de Ontiyén, e encara aquel que se
del dit deute [...]
E encontinent diu lo dit [en] Simon G[uillem] que, segons [...]gació e la
promissió feyta a él, Simon, per lo dit Sanç [...], segons que apar per la carta de
deute, no contrastan ni embarguan les [...]ons posades per lo dit Sanç d'Exea, él
és tengut de tenir [...] hostage com [...] jurat sobre los
no venir contra per alcun [...] rahó, ans promès, sots vertut del sagrament, tenir lo
dit hostage encontinent [...] del terme de la paga quan per ells seria demanat hó
request, per paraula hó per letra, hó [...], e com a él no peit negun dret hó rahó
per que
tot sagrament, requer a vós, tinent loch de justícia, que
dit sagrament. Al qual lo dit Simon G[uillem] lo requer en presència vostra e dels
testimonis dejús escrits qu'él que li tengue lo dit hostage segons que u promès, e
si no u faya, qu'él que
En Bernat de Clarmont se clama d'en Domingo Seguerra que li deu
sous ab carta [públi]ca, segons que [e]n aquella és contengut. Per hon demana
que li sia condampnat etc.
Al amat e honrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de nós, en Johan
Çamora, justícia de Algezira, amic vostre, salutz e dilecció. Fem-vos a saber que
reebem
d'en Ramon de Castelló, draper veyn nostre, en la qual letra és contengut que
dit en Domingo de la Raga, axí com a percurador del dit en Ramon de Castelló,
posà demanda contra los marmessors d'en Guillem de Puig, alt[re] veyn nostre,
defunt, per rahon de
que
marmessors negaren; e encara negaren los dits marmesors que
Mayor e que los dits marmessors avien feyt sagrament de calúp[nia] [...] en Ramon
de Castelló, qui és principal del pleyt, feés [sagrament] de calúpnia, com
fer-ho degés segons fur, a la qual vostra [...] [...] que encontinent, vista la vostra
letra, comparech davant nós lo dit Ramon de Castelló, e hoyda la [...] com reebén
d'aquell sagrament, però lo dit sagrament perseverà en la demanda per lo
[dit] [en] [D]omingo de la Raga po[sa]da davant vós dels ditz
encara per l[o] dit sagrament dix que
[...] faya dar e nomenar G[uillem] Mayor dementre aquell stech en Algecira. De
les quals coses, per les presens a vós certificam. Et en semblants coses e mayors
som aparellatz vostres pregàries obeyr.
per ell posatz contra en Domingo Cepillo e en G[uillem] Peris de Castalla, tudors
de Sancheta, filla que fo d'en Ramon de Cepillo, defunt, e com ells sien defalits
al dia a ells asignatz de respondre, que no comparegren ni altri per ells, la
justícia, a instància del dit en Bernat de Clarmont, féu citar los ditz en Domingo
Cepillo e en G[uillem] Peris de Castalla per scitació tercera per Bernat Celler,
saig de la cort de Cocentaina, a respondre a divendres primervinent.
Encontinent los ditz marmesors foren requests per la justícia si volien res
dir, ni posar, ni contradir a la dita dels testimonis ni a res dir que fos del pley, e
digeren que no, sinó que lexaven a conexença de la cort. E renunciaren, e conclorren
e demanaren sentència.
E el dit Domingo renuncià e [...] demanà sentència ab instància. E fo
asignat dia per [la] justícia a oyr [sentència] [...].
Al amat e h[onrat] la justícia de Cocentaina o son lochtinent, de nós, en Romeu
Escrivà, justícia de Xàtiva, saluts e [bona] amor. Fem-vos a saber que en Do[min]go
Codo, draper de Xàtiva e vehí, ha feyt rereclam d'en P[ere] de Castalla, vehín
vostre, de
ly devia, en pena del quart, e
béns en nostra jurisdicció del dit P[ere] de Castalla en los quals puga ésser feita
exsecució dels dits béns e del quart, e lo dit P[ere] aya béns en vostra jurisdicció
en los quals pot ésser feita exsecució, emperaçò pregam e requerim la vostra
amor e a la vostra amistat, axí com podem, que vós en los béns movents del dit
P[ere] de Castalla que ha en vostra jurisdicció, e si movents no y ha, en los seents,
menetz lo dit rereclam a exsecució en los ditz diners e en lo quart d'aquells a nós
pertaynent, lo qual quart, ab los ditz diners ensemps, fetz pagar en loch nostre e
del dit en Domingo al percurador del dit Domingo Codo. E á nostre vós molt
que agrair, e som aparellatz e fer per vós semblants coses e mayors. D'altra manera,
nós no podríem defalir al dit vehí nostre en son dret, e aurem-ly ajudar com
pusca cobrar lo seu.
la justícia asignà a córer e a vendre tot aquell ort lo qual P[ere] de Castalla
ha en los orts de Cocentaina, axí com afronta, d'una part, ab en Johan Garcés de
Maçones, e de l'altra part ab en Domingo Cepillo, notari, e de l'altra part ab en
Johan de la Torre. Lo qual tot ort liurà a
que aquell córega per
Comparech G[uillem] de Campredon, percurador d'en Bernat Colomet, en
cort, davant la justícia, e diu que la sentència sia pronunciada [en] lo pleyt principal
que e[ra] entre Pero Sanches de Gràcia, tudor e curador dels fills d'en Ramon
de Canet, demanan, d'una part, e lo dit en Bernat Colomet de l'altra, defenent,
de la qual fo apel·lat per la part del dit Bernat Colomet. Requer e demana a vós,
justícia, de dret, el dit G[uillem] de Campredon, en nom de sa percuració, que
ha la dita apel·lació sia per vós asignat jutge qui del[s] mèritz de la dita sentència
conega si fo justament donada hó no, denant lo qual és aparellat de mostrar,
seg[ons] sen natural e fur de València, la dita sentència ésser dada contra fur e
egualt[at] [e] sen natural.
Çale Abnalàxquar entrà fermança principal per Jucef Almaphares, que
Jucef aurà provat legítimament, d'ací a
a
de Rogat; e que li ha pagat lo mig kafís de paníç que
lo qual mig kafís el donà per ell a Mahomat Abaraxit, hó que aport albarà del
dit Mahomat que reebé per lo dit en Domingo lo dit mig kafís de paníç e los
dos parels de galines.
La justícia, a instància d'en Domingo Torregrosa, féu enparar a
P[ere], vehín de Castalla, dues someres e
rahon de
enparament fo feyt en casa d'en Ramon de Castelló.
Davant vós, séyner en [Pere] de Gol[m]és, justícia de Cocentaina, en
Guerau Calandri, draper de Cocentaina, se clama d'Andreu Marí, [e] posa contra ell e to[ts] sos béns que lo dit Andreu que ly deu
per rahon de draps que lo dit Andreu d'ell conprà e ach, e vós, séyner justícia, lo
dit en Guerau, que aquell ly condampnetz en pagar a sy los demanatz
sous e [
E açò posa salvu son dret de [cr]éxer e de minvar tro en sentència defenetiva.
Libell donat e dia asignat de respondre a [dis]apte primervinent per Bernat Celler,
saig de la cort de Cocentaina.
Yo, Pericó Borser, e yo, Johan Péreç, correger, absolvem la
demanda, qüestió que la
e manera; e jaquim la
l'altre agués.
Na Barcelona, muler de P[ere] Fuster, defunt, se clama d'en Johan de Sent Pere
que li devia e li deu
hon demana que li sia c[o]ndam[p]nat etc.
Cum pro solvendo et satisfaciendo Michaheli de Capciro
ex quibus fecit retroclamum P. de Rubiola de bonis Bernardi Perelo, cum de illis
esset condampnatus sibi sub pena quarti in libro curie Cocentanie, a quo P. de Rubiola dictus
Micahel de Capciro habebat locum et cessionem, fuiset asignatam ad currendum et ad
vendendum quedam vinea dicti Bernardi ut affrontat cum itinere Xative, et cum Bartolomeo
Vicent, et cum barranco et cum via superiori, et facta preconi[s]acione legitime et publice
per Bernardum Cel[er], saionem et curssorem publicum curie per
forum Valencie et per plus, nos P. de Golmes, iusticia predictus, dictam vineam de Michaeli
de Capciro, tanquam plus danti et plus profer[ent]i, pro precio videlicet quinquaginta solidorum
regalium Valencie, ex quibus fecimus dicto Micaheli de Capciro ex predictis
solidis. Item fecimus solucionem sibi ex
et cursoris. Item fecimus solucionem iusticie racione quarti ex
etc., vobis vendimus ad habendum etc., salvare etc. Tanquam iusticia oblig[o] [r]eliqua
bona dicti Bernardi Perelo pro eviccione etc. Testes
Fuster.
P. de Golmes, iusticie Cocentanie, quod vos dedistis et solvistis mihi, de bonis Bernardi
Perelo que vos vendidistis, videlicet de vinea quam vos vendidistis mihi, in quibus renuncio
omni excepcioni predicte pecunie a vobis non recepte et doli. Quare promito vobis quod si
aliquis creditor aparuerit prior tempore et potior i[ur]e in predictis bonis quam ego, quod
ego reddam vobis protinus dictos
bona mea, et dono vobis fidanciam et planum tornatorem Bernardum de Clarmont, quam
concessit et obligavit bona sua.
Testes ut supra.
Per pagar e per satisfer a Berenguer Marí
rereclam d'en Johan Sal·la e d'en Andreu Marií, e per pagar lo quart a la cort,
lo dit en Johan Salla asignà a córer e a vendre
a Bernat Celler, corredor de la cort, e promès conplir als
peynores.
Abraym Huarat M[a]homat Aben Farag, correger, dóna fermança de dret
Çaat Aben Adel·là sobre tota demanda e qüestió que Beneyto aja contra ell entrò
en lo dia de huy per qualque rahó hó manera, la qual fermanseria lo dit
Çaat atorgua e obliga sos bé[ns], ço é[s] [que][
d'or.
Mahomat Alphay e Hamet Almudavar afermançaren e caplevaren Hamet, juglar
del boch, qu'éls que
Bernat Marí, en loch d'él, ho deman, hó pagaran
no
Golmés, justícia de Cocentaina, e jura sobre los sants
aquell fill seu per nom Pasqualet, que l'ac e és fil de Jacme [...]sena, vey de Xàtiva,
que no altre pare, ni ella en veritat no
per nuls temps. E d'açò pregua e requer al dit justícia que d'aquest feyt [...] trametre
dit fill seu.
En Guerau Calandri comparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posats contra Andreu Marí, e [com] lo dit Andreu defalís al dia a ell asignat,
que per sí ni per son covinent percurador no comparech, la justícia féu citar
lo dit Andreu per Bernat, saig de la cort de Cocentaina, per primera citació, les
quals citacions nós fem fer per a instància de
de la justícia de Planes que al dit Andreu cità [e] amonestà e compàrer e a respondre
als clams contra lo dit Andreu posats per Guerau Calandri. E nós, a instància
de la damunt dita letra, fem citar lo dit Andreu a compàrer e a respondre a
divendres primervinent.
Comparech en cort en Guerau Calandri aparellat de oyr resposta dels clams
per [e]ll posats contra Andreu [M]arí, e com lo dit Andreu defalís al dia a ell asignat,
que per sí ni per son covinent percurador no conparech [al] [dia] a ell asignat, la
justícia féu citar lo dit Andreu a casa de sa mare per segona sitació per Bernat, saig
de la cort de Cocentaina, a compàrer e a respondre a diluns primervinent.
Yo, Berenguer Marí, fas percurador vós, Martín de la Talada, en demanar la exsecució
d'un rereclam que yo fiu de Johan Sales de
donar tornador e obligar mos béns. E atorg aver per ferm etc.
La justícia féu venda d'una somera e
era estada asignada per pagar a Berengueró M[a]rí
rereclam del dit Johan Sales. La qual [so]mera e polina comprà Michel Capcir per
preu de
Berengueró, dels
quart. Ítem, fem paga de missions, entre scriptures e corredures, de
els
farà aver e tenir axí com a justícia, obliguan los altres béns del dit Johan per
evicció.
me a vobis habuisse de bonis Iohannis Sala que vos vendidistis, videlicet cuiusdam
si aliquis creditor aparuerit prior tempore et potior iure in bonis predictis quam dictus Berengarius,
quod ipse redet vobis dictos denarios et obligo me pro tornatore de hiis, obligando
bona mea et sua.
Testes Gueraldus Calandri, Bernardus de Bas.
Nonas Septembris.
La justícia, per ço com lo dit Michel Capcir no volc pagar lo dit preu [...],
encontin[ent] la dita somera e polina en almoneda, e aquela comp[rà] [en] Bernat
de Sérvoles per
de quart, e el romanent liurà al dit Johan Sales. La qual justícia farà aver etc.
Yo, [en] [Bernat] [de] [Sérvoles] [...] vós, en P[ere] de Golmés, justícia de
Cocentaina,
primer e melor en dret en los dits béns que yo redré a vós los dits diners. Obligue
etc., et dó a vós fermança e plan tornador G[uillem] de Figuerola, la qual
atorga.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, proposa
claman en Bernat de Sér[vo]les, en nom e en veu d'en Johan Sales, axií com a
procurador d'aquell contra Andreu Marií, posan contra aquell e aferman que
en Johan Sales, a instància e a pregàries del dit Andreu Marí, ensemps ab aquell
Andreu Marí, se obligaren sotz pena del quart, cascun d'éls per lo tot, en
sous de reals pagadors a
Cocentaina plenerament és contengut. On com lo dit Berenguer Marií feés reeclam
del dit Johan Sales dels dits
condemp[n]at, e la justícia per fer exsecució del dit reeclam e per pagar los dits
vendre, segons fur, [
e aquelles [...] en [...] per preu de
sous al dit Berenguer Marí, e
e per altres mesions. E com en lo temps de la venda de la dita somera e pollina,
d'aquelles valguésen o degésen valer, per justa e per cominall estimació, L sous o
pus, no y fossen atrobats cor los ditz
Sales aje sostengut de dan per lo dit [Andreu] Marí dels [...]
e dels
encara aja sostengu[ts] per interesse e per greuge de
tant com la somera e polina foren venudes per
L sous o pus en lo temps de la venda, segons que dit à. Demana per ço lo dit en
Bernat de Sérvoles, en nom de la sua percuració, que
sentencialment condemnat en donar e en pagar les quantitats damunt dites, que
munten en suma
açò demana ab les mesions del pleyt feytes e a fer etc., salvu son dret de créxer, e
de minvar, de corigir e d'esmenar entrò a difinitiva sentència.
Al amat e honrat la justícia de Planes, de nós, en P[ere] de Golmés, justícia
de Cocentaina, saluts e dilecció. Fem-vos a sab[e]r, séyner que demanda es preposada
denant nós contra Andreu Marí per en Bernat de Sérvoles, percurador d'en
Johan Sal·les, veheín nostre, la qual és f[e]yta per rahon d'un rereclam que Berenguer
Marí féu d'Andreu Marí e d'en Johan Sal·les, lo qual rereclam nós menam
a exesecució en los béns d'en Johan Sal·la, e per esta rahon és feyta la dita demanda
contra lo di[t] Andreu, per lo dan que
lo dit Andreu, segons que veurets ésser contengut a la [...] com nós ayam entés
que
[h]onrada amistat que vós, per amor de nós, façats venir davant vós lo dit Andreu
e [que]
e amonestets per primer[a], segona, [t]erça sitació, peremtòriament, a conpàrer
davant nós dins
a nós, closa e sagellada, ab lo sagell de la vostra cort, trametatz. En altra manera, faem cert que ell no complin açò, nós en[a]ntaríem contra ell, s[e]gons que per
fur de València [seri]a faedor. Les quals letres vos trametem partides per ab[c]. [E]
açò fets per a[m]or de nó[s], [car] en semblants coses e en majors som aparel[la]ts
vostres precs obeyr.
ABC
En Guerau Calandri se clama d'en A[rnau] Dou que li deu
diners per rahon de draps. Per hon demana que li sia condampnat etc.
E encontinent respòs lo dit A[rnau] Dou e neguà totes les coses en la dita
demanda ésser veres, salvu
deure.
Fo feyt sagrament de calúmpnia e perseverà etc. cascuna de les parts.
E el dit en Guerau fia en sagrament del dit A[rnau] Dou en
dit A[rnau] Dou deya que li avia pagats, lo qual sagrament lo dit A[rnau] Dou
féu, e jurà que
Fo injuncta prova al dit en Guerau sobre les coses neguades dins
primervinents, lo qual vanà provar per el libre del seu obrador, e el dit A[rnau] fià
en fe de la cort.
Per pagar e per satisfer a
avia feyt rereclam dels béns d'en Pasqu[al] de Calatayú, e per pagar lo quart a la
cort, foren asignades per la justícia a corre e a vendre
que és en le[s] viynes dels fils seus dins
Com[parech] en Pere de Castalla, tudor damunt dit, e dix excipientment que la
demanda preposada per lo dit en Bernat de Clarmont contra ells tudors no val ni
té, ni ells no són tenguts de respondre a ell a la dita demanda, per ço quant dels
demanats diners fo condapnat lo dit en Ramon, rereclam feyt d'aquells; e a pagar
aquells al dit en Bernat, la justícia que adoncs ere asignà a córrer e a vendre
tot aquel figueral que
e per més, perquè diu que no és tengut de respondre, ans deu ésser feyta exsecució
en lo dit figueral.
Encontinent lo dit en Domingo Cepillo, tudor damunt dit, respòs e negà
tota la [de]manda contra sy pre[pos]ada ésser vera en aytant quan fa contra ell ni
a la dita pobilla.
Aquestes [...] que
[Pri]merament près Ferrer Belver
listada. Ítem, près
Ítem, près Jacme Jofré, notari,
Ítem, près
Ítem, près Pere Berenguer,
près
Ítem, près Bertomeu Miró,
Ítem, près Garcia Peris Muynos,
Ítem,
Ítem, près Alfonso Garcia,
alnes e mig[a] de bifa blava. Ítem,
Ítem, Guillemó Miró près
Ítem, Berenguer Metge,
Ítem,
Ítem, Guillemó Cabanes,
listada. Ítem,
Ítem, P[ere] Canals,
Ítem,
Romeu se clama d'en R[amon] de Vilanova, e posa contra ell e sos béns que
deu a ell
sous que li deu d'unes cases que d'ell comprà en la vila de Cocentaina, e ell a ell
aquelles vené, les quals affronten ab casa d'en R[amon] Cepillo, e ab les cases d'en
Guerau Calandri e ab la carrera pública. E com ell [...] de pagar los dits
sous, lo diyous primer passat, que hom comptava
de
dites cases buydàs el dimercres passat, si que en aquelles no alberga e li aja complides
totes covinences que ab ell agués, e él li contradiga e li embarch la paga
dels demanatz
que
d[ar] e pagar a sí los demanatz
pena, axí com aquell que a ell no pagà en lo dia damunt dit que pagar lo de[via].
E açò posa sa[lv]u son dret de créxer e de minvar tro en sentència difinitiva, ab
les missions del pleit etc.
E com ell se
protesta que si a ell, per la dita paga a ell faedora, dan ni mess[ions] li
de fer, que
tota v[ia...] tot seynor o jutge denant él, quals e quals ell, en son loc e [en] son
temps, o pusqua demanar.
Fo asignat dia de respondre al dit R[amon] al diluns primervinent.
Per pagar e per satisfer a
sous de reals, dels quals avia feyt rereclam de Lorenç Ma[...], e per pagar lo quart
a la cort, foren asignatz per la justícia e a córer e a vendre
dins
[aquels] córega per
Per pagar e per satisfer a
reals de València, dels quals avia feyt rereclam de Johan de Conquabona, e per pagar
lo quart a la cort, foren asignats per la justícia a córer e a vendre
venema dins
qui aquells córega per
Coram presencia nostri, P. de Golmes, iusticie Cocentanie, comparuit Gomicius de
Terol, vicinus et habitator Xative, dicens et proponens quod cum vos, iusticia, dedise[tis]
in tutorem P. Sanches de Gracia filiis et pupillis P. Vice[n]cii et Marie Go[m]eç, defunctorum,
et ille P. Sancii sit proximus dictis pupillis ex parte patris, ideoque suplica[v]it
quod daremus alium in tutorem ex parte matris dictis pupillis, et quod removeretis
[...] dictum P. Sancii, qui est ex parte patris. Unde nos, dictus iusticia, videntes dictam
suplica[cionem], damus in [tu]torem dictis pupillis, videlicet P. Scetina, vicinum Travatel,
[ta]nquam proximum ex parte matris dictorum pupillorum, qui dictos pupillos et eorum
bona manute[n]eat, proteguat et defendat secundum forum Valencie, et inquirat eis comodum
iuxta posse eius, et reddat eis bonum et legualem compotum de bona administracione
in fine administracionis. Et removemus de predicta tutoria dictum P. Sancii de Gracia. Et
ad hoc, ego, dictus P. Cetina recipio a vobis, dicto iusticia, dictam tutoriam, in qua promito
esse bonum et [...] et inquirere eis bonum et comodum [...] posse meum, et reddere
eis bonum et [leg]alem compo[tum] de bona [ad]ministra[cio]ne. Et hec [om]nia iuro et
obligo etc. Et dono vobis fidanciam de bona admi[nistracione], videlicet Gomicium de Terol,
vicinum Xative, quam fidanciam Gomicius con[cesit], et obligavit bona sua [...].
contra ell que
de la cort de Cocentaina, los dits
Per hon demana que li sia condampnat en pagar a sí los dits
qu[ar]t d'aquels e totes missions qu'él n'à feytes ni farà entrò a la fin del pleyt.
E açò posa etc. E encontinent lo dit en Ponç d'Arbeca respòs e atorguà qu'él e el dit
P[ere] de Castalla devien los dits diners al dit Martí mig per mig, e n[e]gua que
él paguàs per ell, en Ponç, al dit Martí, alcuna [...] del d[it] deute.
Fo fermança de dret per lo dit en Ponç d'Arbeca en Pere Michel, ve[hí] de
Penàguila, la qual atorguà e obligà sos bén[s].
[E] el dit P[ere] donà fermança de les missions Bernat d'Estayna [...] atorgà
e obligà sos béns.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per [...] e perseverà [...] e [...] que[
dit en Ponç era lo princ[ipal] deutor, e el dit P[ere] [fo] fermança per [...].
E el dit en Ponç féu sagrament de calúmpnia e perseverà etc.
[...] e el [...] Ponç fià lo sagrament dels testimonis en fe [de] [la] [cort].
En Ponç d'Arbeca se clama de P[ere] de Castalla que li deu
reals de València, los quals près per rahon de la sua reemçó, ço és a saber, que
reebé de Bernat de Mora
Calp,
près de la escudela en què li acaptaven, per fe de Déu, en Guillem, capelà, e en
Domingo Cepillo, notari, e lo dit P[ere]. Per hon demana que li sia condampnat
en pagar a sí los dits
de respondre.
Protesta enperò lo dit Ponç d'Arbeca que si lo dit P[ere] pot mostrar pagua
hó pagues qu'él, P[ere] de Castalla aja feytes per ell, él aquelles él és aparelat de
reebr[e] en s[on] comte e en sa pagua, e aqueles no entén demanar.
En Ponç d'Arbeca [...] P[ere] de Castalla [...] en Ponç diu e proposa
[...] que los
rereclam [...] P[ere] Castalla respòs [...] e res no li devia de p[a]gar, e demana e
requer a vós, justícia, que [...].
Encontinent lo dit P[ere] [de] [Castalla...] a sí ésser paguat [...]
d'aquels aja reebuda paga.
Fo feyt sagrament de calúmpnia per les parts e persev[eraren] etc.
Fo injuncta prova al dit en Ponç d'Arbeca dins
qual vanà provar per en Domingo Cepillo, notari, e en Guillem, capellà. E el dit
P[ere] dix que volia é[sse]r a veer jurar los testimonis.
Fo fermança de la dobla per P[ere] de Castalla, G[uillem] Péreç de Castalla,
la qual atorguà e oblig[à] sos béns.
Per pa[gar] [e] [per] satis[fer] [a][
dels quals [...] [re]reclam d'en Ramon de Cepillo e de sa muler na Ma[ri]a,
fo asignada per la justícia a corre e a vendre la meytat de tota aq[uel]a viy[na]
que
ab la vyyna dels fils de Ramon de Sérvoles e de sa mare, e ab la rib[a], e ab lo
barranc e ab la terra de la dita alquaria. La qual meytat de viy[na] la justícia liurà
a corre e a vendre a Bernat Celer, sag e corredor de la cort de Cocentaina, dins
de Sérvoles.
Bernat Martí, tudor dels fils d'en Pasqual de Calatayú, se clama d'en Salvador
F[errer] e de sa muler, na Maria, hereus de na Oliva, muler del dit en Pasqual,
e posa contra ells qu'él, Bernat Martí, ha pagats per destret de la cort de Cocentaina,
d'una part,
Carnicer, los quals diners lo dit en Pasqual reebé per los dits pobils dels jurats de
la vila de Cocentaina, per esmena d'un pati lur. Ítem, que ha pagats per destret
de cort a
en Pasqual e la dita na Oliva tenien e posseyen el dia del obte lur fossen mig per
mig, e tots los deutes dejen ésser pagats de comú, per ço demana e requer a
vós, justícia, que
de la dita dona Oliva, sentencialment li sien condapnats en pagar la meytat a
si de tots los dits diners e en restituir etc.
Per pagar e per satisfer a
d'en P[ere] Vidal
seu dins
peynores.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Co[centaina], yo, Pedro de Borja,
denunciu, ab clamosa insinuació denunciu, e ab f[am]a pública de molts avant
anant, que Andreuet Marí, en lo mes de juyn present passat ac
Marí, sens rahó, nafrà de dues nafres a mon frare Guarciola e
de les quals nafres isqué sanch e a pochs dies a avant lo dit Guarciola morí
per rahon de les dit[es] nafres. Per hon deman e requir a vós, justícia, que vós que
enantets per vostre offici contra lo dit Andreuet per rahon de la mort e homey,
e sabuda la [v]eritat, que punisquats aquel en aquela pena hó penes que fur de
València deman[a] ni r[e]quer. La qual denunciació lex e coman e desempar a
vostre officii, salvu que
[a]lcuna re.
La justícia féu citar per Bernat Celer, sag de la cort a
d'en G[uillem] Marí, defunt, a casa de sa mare, on estava e avia acostumat de estar
e de habi[ta]r, qu'él que vingués davant la cort per rahon de la dita denunciació a
preparar-se a dret e a respondre a la dita denunciació, e açò per primera citació.
Presents testimonis en Tió Desmolins e Ponç Guerau.
Al qual dia lo dit Andreuet no comparech.
La justícia féu citar per Bernat Celer, sag de la cort, lo dit Andreuet Marí
[...] a casa de sa mare, on estava e avia acostumat de estar e de habitar, qu'él que
vingués davant la cort per rahon de la dita denunciació e a respondre a aquela. E
açò per segona citació.
Presents testimonis en Ponç Guerau e Michel Capcir.
Al qual dia lo dit Andreuet no comparech.
La justícia féu citar per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, lo dit
Andreuet Marí a casa de sa mare, hon estava e avia acostumat de estar e de habitar,
qu'él que vingués davant la cort per rahon de la dita denunciació a respondre
a la dita denunciació. E açò per terça sitació. [Pre]sents testimonis P[ere] de Senta
Pau, e en Tió Desmolins e en Johan Serdà, pelicer, e Bernat Gostantí, pelicer. Al
qual dia lo dit Andreuet no comparech.
La justícia féu citar l[o] dit And[reue]t per
B[ernat] Celler, sag de la cort, per rahon de la dita denunciació, a venir davant la
cort e a respondre a la dita denunciació d'ací a dimecres primervinent.
Al qual dia no comparech lo dit Andreuet.
e corredor de la cort, lo dit Andreuet Marí per la vila de Cocentaina, qui citat per
la cort, per la segona, tercera citació e per la quarta perhemtòria no volch compàrer
davant la cort ni estar a coneguda de la cort, enaxí que si lo dit Andreuet,
dins
a la dita denunciació e de estar a coneguda de la cort, son dret serà pres e oyt, e
dret donat a él. En altra manera, pasats los dits
aüt per vençut e per confés de la dita denunciació e de les coses contengudes en
aquela, e si nul hom, part los dits
hó
Comparech en cort davant la justícia P[ere] Navales posan ço que
daval:
Com sia fur de València, en rúbrica "De crimps", lo
l'om, per crim o per injúria serà cridat per la cort, que aytal, axí cridat e citat
per la cort, pot ésser defés per quisevol persona ab que sia christià. Enperamor
d'açò comparech davant lo seynor en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina,
en P[ere] Navalles axí com a parent e a conjuncta persona d'en Andreu Marí, e
dix que ad audiència d'él, en P[ere] Navalles, és pervengut que vós, séyner justícia,
a instància d'una denunciació, si denunciació pot ésser dita, so que no fa, la
qual ha davant vós preposada en Peydro [de] Borya contra lo dit Andreu Marí,
fetz cridar e citar lo dit Andreu Marí que sia comparegut davant vós dins
dies per fermar de dret sobre la dita denunciació, o que
ignorant [de] la dita crida per tal que a aquella crida no posqués venir en prejudici
del dit Andreu Marí pasatz los
P[ere] Navalles, a la dita crida den[un]ciació feyta contra lo dit Andreu [Ma]rí, axí
com aquell qui és pruïxme parent e c[o]njuncta persona del dit Andreu M[ar]í,
e dix que
la dita denunciació, e demana e requer al dit justícia, axí com a defenedor del dit
Andreu, que
pot ésser dita, ço que no fa, la mort la [...] que fon dada a Garciol·la, germà
seu, si fo dada [a]cordadament o en baraylla, ni les nafres les quals diu que fore[n]
feytes, si foren feytes acordadament o en baraylla, cor for és repugnada e foragitada
generalitat en libels e en juhiis, e fur de València diu en rúbrica "De clam
que no sia mudat", lo quart capítol, que aquell qui posa e
deu dir e posar cret feyt e declarat, per so que clarament ly pusqua ésser respost
e jutge pusqua a certa sentència, e no és nenguna cosa que màs plàcia al jutge
que claritat de feyt, cor en altra manera no poria venir a certa sentència.
Dix encara e demanà lo dit P[ere] Navalles, axí com a defenedor del dit
Andreu Marí e per nom d'aquell Andreu, al dit s[e]ynor justícia que
de Borya, axí com aquell qui ha acusat lo dit Andreu Marí del dit crim, se prepar
e
Marí, que
dita rahon deuria pendre si provat era. E que
a talió per la dita rahon mostra
"Quals poden acusar", lo segon capítol qui comença "Fem fur nou", e no contrasta
ren a açò si ben lo dit Peydro de Borya à dit més nom a la acusaciò la qual
à feyta contra lo dit Andreu Marí, denunciació, cor en veritat apar manifestament
per la tenor d'aquella que és acusació en casa que
sien feytes acusacions sollempnialment, sinó en aquesta manera: "Yo, aytal, acús
aytal", e
dit fur, cor en primera persona à acusat davant lo dit justícia del dit crim lo dit
Andreu Marí, perquè no ly pot mudar nom de denuncia[c]ió, cor denunciació
no
axí com a defenedor del dit Andreu Marí e per nom d'aquell, que vós que us asegurets
del dit Peydro de Borya en tal manera que si no prova la a[cu]sació la
qual ha posada contra Andr[eu] Marí, que soferis[qu]a la pena la qual lo dit Andreu
deuria soferir si provava [...] acusació per lo dit Peydro contra lo dit Andreu
posada.
Demana encara lo dit P[ere] Navalles, axí com a defenedor del dit Andreu
[Ma]rí, per nom d'aquell, que vós, séyner justícia, ly façats dar còpia e traslat de
tot l'enantament lo qual per la dita rahó se
aytanbén de la crida com d'altre enantament, protestan emperò que per ren que
aya dit ni d'aquí avant sia deydor en defensió del dit Andreu Marí, que no consent
en legítim acusador lo dit Peydro de Borya. E demana e requer lo dit P[ere]
Navalles a l'escrivà de la cort que, per son oficii, les dites rahons sien meses e incorporades
e
Diu en P[ere] Navalles, axí com a defenedor del dit Andreu Marí que vós,
séyner justícia, devets reebre a ell per defenedor del dit Andreu Marí, e açò per
lo fur de València desús al·legat, cor aquell fur e tots los altres són de dret estret,
e nuyll hom de la letra del fur no
per fur de València aya a jutyar deu ju[t]yar e enantar segons la letra del fur, e
no s'í pot fer altra interpretació a la letra del fur, sinó tan solament en la manera
que
que tot hom pusca defendre aytal, axí cridat e citat, diu lo dit P[ere] Navales que
él deu ésser reebut en defenedor del dit Andreu Marí com lo dit Andreu sia absent
de la terra.
Diu encara lo dit P[ere] Navayles que és longa usansa en València, e en Xàtiva,
e en Algesira e en los altres lochs del regne que aytals cridats e citats poden
ésser defeses e són defeses per covinents defenedors. Ell emperò, a major cautel·la,
és aparellat de fermar per lo dit Andreu Marí en poder de vós, séyner justícia.
Demana encara e requer que ly façats conplir e aclarir les coses per ell
desús primerament demanades, e [...] justícia [...] ho duptats en alguna cosa, requer-vos
lo dit defenedor que n'ayats [co]nplidament acort ab hòmens savis e que
ly donetz tot ço qu'ell, en P[ere] [Navalles] ha request e dema[na]t in[terlo]quén.
Al honrat e amat en P[ere] de Golmés, ju[s]tícia de Cocentaina, de mi, en
Bernat de Soler, saluts ab [tota] honor. Reebí vostra letra e víu tot lo procés que
m'enviàs, sobre el qual yo aguí consell, ço és [a] [s]abe[r], que vós devetz reebre la
denunciació, encara que devets reebre en P[ere] Navales en defenedor [d'][Andreu]
Marí, que és enculpat, e contra aquell deu ésser enantat, enaxí ço és que
deu fermar de dret per aquell absent. Quant a la pena civil, ço és quant en suma
de
contra lo dit Andreu era jutyat, lo dit P[ere] Navalles deu respondre als capítols
de la de[nun]ciació per sagrament, e si negua aquells capítols vós devetz reebre
los testimonis que vós entenatz que sàpien el feyt, e que aquells testimonis facen
sagrament present lo dit P[ere] Navalles, e feyta la ynquisició, que la publiquets
e que
que són posades per en P[ere] Navalles en què diu qu'ell, denunciador, aclaresqua
si fo feyt acordadament hó en baralla, no y deu ésser resposta allò, car la
denunciació és posada general e vós la devetz reebre general, e reebre testimonis
segons que ella és posada, e en àls la denunciació no deu ésser aclarida, e en tot
l'àls podetz enantar segons que damunt és dit. E manat-me a plaer vostre.
Encontinent la justícia enantà a reebre lo dit P[ere] Navales per defenedor
ab què fermàs de dret sobre la dita denunciació, lo qual P[ere] Navales encontinent
fermà de dret segons que
En P[ere] Navales, preparat per deffenedor del dit Andreuet e axí com a
defenedor d'aquel, dóna fermances de dret, segons fur de València, en suma de
contra lo dit Andreuet, ço és saber Ramon Marí, e Bernat [...] [e] [Pero]
Sanches de Gràcia e Lorenç Cax, ensems e cascun per lo tot. La qual [fermanceria]
atorg[aren], [e] obligaren tots lurs béns cascun per lo tot, e ax[í] matex lo dit
P[ere] [de] [Nava]les obligà sos béns.
de savis, e esgardat fur de València, absolvé les dites fermances de la dita fermanceria, e lo
di[t] defenedor [...] pronunciada sentència de absol[...] Andreu Marí.
Present testimonis en Michel Capcir, e P[ere] Capcir e Ponç Guerau, jurats,
e Bernat Claver.
Comparegren en cort lo dit P[ere] Navales e [lo] dit P[ero] de Borja, e lo
dit P[ere] Navales, defenedor, respongué per sagrament [e] neguà que anch lo dit
Andreuet nafràs lo dit Garciola de neguna nafra, ne que li feés alcuna nafra de
què isqués sanch al dit Garciola, ne que
lo dit Andreuet, segons que preposat és en la dita denunciació per lo dit P[ero]
Borja. E tot açò dix e respòs per sagrament, neguan totes les sobredites coses en
aytant qu[an] fan contra lo dit Andreuet.
Encontinent la justícia requerí lo dit P[ero] de Borja per ço cor s'avia retengut
en la dita denunciació que pogués instruir la justícia de indiciis e de presumpcions
e de testimonis, si sabia alcuns testimonis que deguesen saber en lo dit
feyt, ni savia alcunes presumpcions hó indiciis perquè el justícia mils hi pogués
enantar. Lo qual Pero de Borja dix a la justícia que y devien saber tots aquels
testimonis que foren reebuts en la inquisició que fo feyta per aquesta rahó contra
Gil·let, lo qual fo denunciat per aquesta matexa rahó. Altres presumcions ne
indiciis él no y sabia, e dix que lo dit Andreuet era en lo regne de València. Fo
demanat per la justícia en qual loch era del regne. Dix que no sabia en qual loch
fos certament, mas bé creya que fos dins lo regne de València.
La justícia encontinent demanà al dit P[ere] Navales, qui present era, lo dit
Andreuet si era en lo regne de València. Lo qual dix per sagrament que no era
en lo regne de València, que
loch fos fora del regne de València. E axí la justícia requerí al dit en P[ere] Navalles
si volia ésser present a veer jurar los testimonis. E el dit en P[ere] Navalles
dix que no, que ans ho fiava en fe de la cort.
Diu en P[ere] Nava[l]es que él que ha request e demanat desús en lo procés
[...] Peydro de Bor[ya], lo qual ha acusat lo di[t] A[ndreu] [...] en sa acusació e denunciació,
si les dites nafres, les quals diu que foren feytes en baralla o acor[dad]ame[n]t [...]
anadir e posar cert feyt e declarat, segons que desús lo dit P[ere] [ha]
dit e al·legat per lo fur "De clam que no sia mudat"; e fa molt ben a aquest fur la
concordància del fur "De tes[timonis", lo capítol] qui comença "Aquel qui vanarà
alcuna cosa etc.", com en aquel fur se diu que aquel que vana de provar alguna
cosa [...] precisament que provarà, e no sols per alternació
sopliquaria e requeria ab gran instà[n]cia lo dit en P[ere] de Na[vales], séyner
justícia, que hi façats aclarir la dita denunciació o acusació, cor no es neguna cosa
que plàcia ni deya plaer jutg[e] com claritat de feyt e ben, cor açò demanat no
fos per lo dit P[ere] la justícia per son oficii ho devia demanar; e
a açò equitat, per tal que certa sentència pogués venir, e axí u dien los furs "De
juhiis",
Peydro de Borya no degés aclarir ço que demanat és, e volíets enantar a recepció
de testimonis, protesta que d'açò los pogés ayudar, en son loch e en son temps, lo
dit denunciat, si mester ly serà, cor açò desús demanat per lo dit P[ere] Navalles
és masa notori per los furs al·legats que axí los deu fer.
En fondar la defensió del dit Andreu Marí diu e preposa excipient lo dit
P[ere] de Navalles, e a defensió del dit Andreu Marí, del qual és defenedor, que
dat sens prejudici que el dit Andreu Marí nafràs lo dit Garciolla, ço que no creu
lo dit defenedor, nafrà aquell, posat que
que ly sia respost açò per sagrament.
Encontinent la justícia dix e respòs qu'él avia aüt ya sobre açò consell de
savis que
Navalles que aclarís, que pus ya n'avia aüt acort no
que enantaria a reebre testimonis encontinent.
Comparech davant la cort P[ere] Navales e dix e demanà e requés a la
justícia qu'él que
dit P[ere] de Borja no devia dir ni aclarir en la sua denunciació si
hó acordadament no
E la justícia dix e demanà que li donasen missió, e que
altre loch.
Al amat e honrat en [Vidal] [de] [Fav]às, de nós, en P[ere] de Golmés,
justícia de Cocentaina, s[aluts] [ab] [tota] honor, aparellat [al] [vostre] [servii]. Fem-vos
saber, séyner, que denunciació fo [fey]ta en Co[centaina] [...] Andreuet Marí, segons
que
sag[ellat] [ab] [lo] sagell de la nostra cort [de] Cocentaina, trametem. Perquè us pregam
e requerim a la vostra honrada amistà que vós, per amor de nós, ayàuts acort
e consel ab [vós] matex e ab hòmens savis, nós si devem destréyner lo d[it] denunciador que aclaresqua en [sa] [d]emanda lo dit Andreuet Marí si matà lo dit
Garciol·la en baralla hó acordadament. E qualque acort que vós sobre ço auretz, a
nós, clos e sagellat, trametats sots garniment de vostre sagell.
Al molt amat e h[o]nrat en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de
mi, en Vidal de Favars, saluts e amor. Fas-vos a saber que reebí vostra letra, en
la qual me pregàvets que yo degués veure sobre unes actes que vós me trametiets
sagellades ab lo sagell de la cort de Cocentaina sobre una denunciació que
Peydro de Borya posà contra Andreuet Marí. L[e]s quals actes vistes e enteses,
respon a vós que pus en P[ere] de Navalles se
Andreuet Marí, com ha fermat de dret e ha preposat que aquell Peydro de Borya,
qui denuncià la mort de son frare, dege aclarir en sa denunciació si aquella nafra
per què diu que fo feyta a son frare, si fo feyta en baralla hó acordadament, que
dic que demana dret e rahó, per ço car si aquella nafra per la qual diu que morí
son frare fo feyta em baralla, vós auretz a dar una sentència segons fur, e si fo feyta
acordadament auretz a dar altra sentència. E açò segons fur contengut en rúbrica
"De crims", el fur qui comença "Fem fur nou etc.". E açò fets no contrastan lo
consell a vós tramés per vostres letres, les quals a mi trametés en les dites actes. E
si alcunes altres coses vos plaen, manats-me a vostre plaer. Et com no avia sagell,
escriví ab la mia mà pròpria aquesta letra, emperò sagelí-la ab
Comparegeren los [...] dix per sag[rament] que
en Garcia nen [b]aralla [s]obre baralla e noves [...] bevén, e Gilet ab lo dit Garcia
sobre
fo la baralla [e] [les] nafres.
Aquests testimonis foren reebuts sobre la inquisició feyta contra Andre[uet]
[Marí] sobre la mort de Garciola de Borja:
P[ere] Andreu Cepillo, testimoni, jurà, e com fos interrogat él si sab, ni veé,
ni oy ni present fo que Andreuet Marí nafràs a Garciola de Borja en aquela sahó
que
fo ni hi sab res; que quan les dites nafres foren feytes, él hi sobrevench e vé
que
P[ero] de Borja, frare del dit Garcia, que
corrupció etc., dix que no.
Esteve de Rojals, testimoni, jurà e com fos interrogat etc. Dix que no veé,
ni oy ni sab que lo dit Andreuet nafràs lo dit Garciola, e era en aquela sahó e dia
e hora en les cases de Ferran Garcés, on era la barala, mas bé és sa creença del testimoni
e de alcuns altres que y eren lavors que son frare matex, per nom P[ere]
de Borja, lo nafrà tot volent nafrar al dit Andreuet, e nafrà al dit Garcia, son frare
metex. Àls no y sab. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Marquelo Cepillo, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix en totes coses
axí com lo dit P[ere] Andreu dix en son testimoni, levat aytant que oy dir que
P[ere] de Borja a son frara l'avia n[a]frat, volén nafrar al dit Andreuet. Interrogat
de corrupció etc., dix que no.
Johan Navarro, testimoni, jurà, e com fos interrogat, dix él, testimoni, que
dia e la ora que
Gar[siola] e Andreuet Marí e Gilet avien noves e b[aral]la en les dites cases, axí
com se baralaven tragueren-se los coltels e j[a]quiren-se core [los] uns devés los
altres, enaxí que
e en les calces, que més no veé el testimoni, [...] [n]afrasen enaxí que sanch
isqués, ni oy dir que lo dit Andreuet lo nafràs, [ma]s bé veé el testimoni que
Gilet nafrà [a]l dit Garciola en lo [ca]p d'un colp, e enaxí com l'ac donat lo colp,
caech una redna de cabells en terra; e quan fo nafrat lo dit Garcia corregué
derere lo dit Gilet ab lo [co]ltel treyt, e quan fo a la porta forana de les cases
caech com per mort nafrat. Interrogat de temps, dix que creu que aja
pus. Interrogat de dia, que no li s'avenia. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Guillem d'Aynssa, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia
res ni era present en aquel dia en la vila, levat aytant que oy di[r] que Gilet s'era
recolit en l'esglea de Cocentaina per aquesta rahó; e depuys oy dir que Pero
de Borja, son frare metex del dit Garciola, l'avia nafrat e mort. Interrogat de més
etc., dix que no y sabia res. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Domingo Péreç, carnicer, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no
sabia res, per ço con no era el testimoni en la vila, mas oy dir el testimoni quan fo
vengut que Gilet l'avia nafrat, e Pero de Borja, frare del dit Garcia, l'avien nafrat.
Interrogat de més, dix que no y sab àls. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Bertomeu Scepillo, testimoni, jurà, e com fos interrogat d[i]
sabia res [...] en la [...] en aquela ora que
e quan la dita barala era ent[re] lo dit Garciola, que deyen que [...] ab lo dit Andreuet,
el testimoni ab d'altres isqueren e anaren a les cases d'en Ferran Garcés,
on era la barala, e trobaren que la di[t]a barala era passada, e veé lo dit Garcia nafrat,
mas no veé ell, testimoni, ni oy dir qui
etc., dix que no.
Yvaynes Peres, coxo, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no
sabia res de vista ni de [de] [oyda] ni de certa sciència. Interrogat de corrupció
etc., dix que no.
Aquests testimonis foren reebuts per en Bernat de Clarmont, justícia de
Cocentaina,
salvu aytant que oy dir que P[ere] de Borja avia nafrat d'un colp al dit Garcia,
mas n
no y sabia àls. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Simon Borgoynó, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix ell, testimoni,
que aquel dia que Garciola de Borja fo nafrat, él, testimoni, era en les cases d'en
Ferran Garcés abans que lo dit Garciola fos nafrat, e Gilet, lo qual fo denunciat
d'aquesta mort, passà davant lo dit Garciola, que tenia
convidava a él, testimoni, que begués; e axí com passava lo dit Gilet [...] lo
dit cod de vidre, e axí sob[r]e açò agren barala, e lo dit Garcia e P[ere] de Borja,
son frare, tragueren los coltels e jaquiren-se
lo dit [P]ero, volén ferir al dit Gilet, ferí al dit Garcia, son frare elex. E açò [v]eé él,
testimoni, e fo present, mas no veé él, testimoni, que Andreuet Marí lo fer[í]s ni
nafràs, ni li anàs derrere, ni tenia encara coltel en aquela s[a]hó. [En]cara dix él,
testimoni, qu'él, testimoni, tenia en cura lo dit Garcia, e axí com lo curava, vench
lo dit Pero, son frare, e dix lo dit Garciola encara: "Traydor, m'avets donat mort",
mas vens-me davant e volgués levar que
feés. Interrogat si oy ni si és fama que lo dit Andreuet lo nafràs, dix que no. Interrogat
de temps quan lo dit Garciola fo nafrat, dix que creu que bé ha
veé, ni oy dir ni present fo que Andreuet Marí nafràs al dit Garciola, ni hi sab
res sab [...] aytant que veé nafrat lo dit Garciola enmig de la carrera, e no sab
qui
corrupció etc., dix que no.
En Bernat de Bas, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia
res de vista ni de oyda ni de
etc., dix que no.
En G[uillem] de Cas[t]alla, testimoni, jurà, e com fos i[nterrogat] dix
que no y sabia res de v[i]sta [n]i de oyda ni de
[d]e cor[rupció] etc., dix que no.
En Guerau Calandri, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix axí com lo
dit en G[uillem] de Castall[a]. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Bernat Claver, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix axí com lo testimoni
d'en [Guillem] de Castalla, salvu que oy dir que P[ero] de Borja, son frare
metex, l'avia nafrat. Interrogat de corrupció etc. dix que no.
G[uillem] de Figuerola, testimoni, jurà, e dix que no y sabia res de vista ni
de oyda ni de
de corrupció etc., dix que no.
En Bernat de Clarmont, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no
sabia res de vista ni de oyda ni de
etc. dix que no.
Bernat Martí, testimoni, jurà, e interrogat dix axí com lo dit Bernat de
Clarmont. Interrogat de corrupció etc. dix que no.
P[ere] Amigó, testimoni, jurá, e com fos interrogat dix axí com lo dit en
Bernat Claver, e no oy dir que lo dit Andreuet hi metís mal ni fos fama qu'él
n'agués. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
Berenguer de Sérvoles, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que
no y sabia [res], que no era en la vila, ni es fama qu'él sàpia ni oys dir que
Andreuet hi metís mal. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
P[ere] Ximéneç de Peralta, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que
no y sabia r[es], [s]alvu que oy dir que lo dit Andreuet, ab Gilet, lo qual fo
d[enunci]at [...] rahó nafraren al dit Garciola, e axí oy dir. Interrogat de fama, dix
que oy [...] dir que u avia feyt ab altre endesemps. Interrogat de corrupció etc.,
dix que no.
Bernat Marí, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia res, que no era ladoncs en la vila, ni oy dir que lo dit Andreuet hi metís mal, ni és
fama que lo agués feyt. Interrogat de corrupció etc., dix que no. De parentesch,
dix que lo dit Andreuet era son nebot, fill de son frare.
Eymerich F[errer], testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia
[re]s, que no era ladoncs en la vila, ni oy dir que lo dit Andreuet hi metís mal, ni
és fama que
P[ere] Capcir, testimoni, jurà, e com fos interrogat dix que no y sabia res
de certa sciència, salvu que oy dir que lo dit Andreuet l'avia nafrat al dit Garciola
d'un colp, e Gilet d'altre, e oy dir que per aquesta rahó se
e és fama que lo dit Andreuet hi féu la
a dir. Interrogat de corrupció etc., dix que no.
En Bernat [de] Clarmont, justícia de Cocentaina, demanà e requerí al dit
P[ero] de Borja que com él s'agués retengut en la denunciació qu'él pogués instruir
la justícia de indicii[s] [e] de presumpcions e de testimonis, e la cort aja reebuts
tots aquells testimonis que entenia que [po]guesen saber en lo dit feyt, e
encara la justícia, a enquerir lo dit feyt e a saber mils la veritat de feyt, demanà e
requerí al dit P[ero] de Borja [si] [s]abia [d'][alt]res testimonis que y entesiesen saber,
ni sabia alcuns indiciis ni senyals per qu'él pog[ués] [...] aquels enantar, e si no
que enantarà a publicació dels testimonis reebuts, lo qual P[ero] de [Borja] dix
que no y sabia més testimonis, e que enantàs a publicació dels testimonis. Encontinent
la justícia enantà a la dita publicació.
Obicién e obposan contra los testimonis en les deposicions d'aquels, fa lo dit
P[ere] de Navalles les següens obiccions:
Diu primerament al testimoni e a la deposició d'en Perandreu Cepillo que
no perjudica al dit Andreu Marií, com no depòs de vista ni d'oyda ni de certa
sciència, sinó tan solament d'oyda, e testimoni d'oyda no val fur de València que
vayla [en] nenguna manera, lo qual fur és
quam rogati etc.
Marií, ans ajuda a la su defensió en ço que diu que creença és d'ell, testimoni,
e d'alcuns altres que P[ero] de Borya lo nafrà son frare matex, e no deposa ren
contra lo dit Andreu de vista, ni d'oyda ni de certa siència, ans deposa que
P[ero] de Borya vol[i]a nafrar lo dit Andreu Marií.
Açò matex diu [de]l testimoni e a la deposició de Marquello Cepillo.
Al testimoni e a la deposició d'en Johan Navarro diu que no ly nou, ans
segons que apar en [sa] deposició, ajudà en totes gises a la defensió del dit Andreu
M[ar]ií.
Ítem, al testimoni e a la deposició d'en Domingo Peris diu açò matex, que
ha dit al testimoni d'Esteve de [Ro]yals.
[Ítem], [al] [testimoni] [e] [a] [la] deposició d'en Bertomeu Cepillo diu que no ly
nou, com no prova alcuna cosa contra lo dit [Andreu], de vista ni d'oyda.
Açò matex diu al testimoni de Yvaynes Peres.
Ítem, al testimoni e a la deposició d'en Pasqual Alegre, diu lo dit en P[ere]
Navalles que no nou al dit Andreu Marií, ans ajuda a la sua defensió en ço que
diu que oy dir que
d'oyda no faça alcun perjudici contra aquell qui deposa d'oyda.
Ítem, al testimoni e a la deposició d'en Simon Borgoynó, diu lo dit defenedor
que no nou al dit Andreu Marií, ans maravellosament prova a prou del
dit Andreu Marií, e deposa en son d[...] ha dit e deposat que ell veé que P[ero]
de Borya nafrà lo dit Garciol·la, per la mort del qual lo dit Andreu fo denunciat.
E aquest testimoni, que parla de vista, deu ésser ajustada fe, e per la deposició
d'aquell deu ésser enantat contra lo dit P[ero] de Borya.
Ítem, al testimoni e a la deposició d'en Johan Sal·les diu lo dit defenedó, en
nom e en veu del dit Andreu Marií, que no nou al dit Andreu ni profita en alcuna
cosa la entensió de la dita denunciació,e no prou res de vista, ni d'oyda ni de
certa siència.
Açò matex que [ha] dit al pr[úxi]ma testimoni lo dit defenedor, diu
al testimoni e a la deposició d'en Bernat de Bas, e d'[en] G[uillem] de Castalla, e
d'en Guerau Calandri, e d'en Bernat Claver, e d'en G[uillem] Figuerolla, e d'en
Bernat de Clarmont, e d'en Bernat Mart[í], e d'en P[ere] A[mi]gó, e d'en Berenguer
de Sérvol·les, e d'en P[ere] Ximenes, e d'en Bernat Marí, e d'en Eymerich
Ferrer, e d'en P[ere] Capç[ir] [e] [de] [n]a Ermesén, filla d'en A[rnal] d'Estayna, e d'en
Sancho Despín.
E com lo dit P[ero] de Borya sia defalit en sa plana prova, ans los testimonis
per él vanats o reebuts [...] [di]ta denunciació ayen dit de vista, d'oyda e de
certa sciència que
per vostre oficii, deuriets pendre e recaptar lo dit P[ere] de Borya axí com aquell
qui és mal[mir]ent de la mort del dit Garciol·la, segons que manifestament apar
per les deposicions dels testimonis sobre la dita denunciació ree[b]uts, e que fos
feyt d'aquell ço que deu ésser feyt d'aquell qui mata son frare.
Demana lo dit defenedor que per vós, séyner justícia, sia absolt sentencialment
lo dit Andreu Marií, axí com aquell qui [és] innocent de la mort del dit
Garciol·la, e que lo dit P[ero] de Borya ly sia condampnat en les m[essi]ons les
quals, per la frustatòria denunciació, ha feytes fer maliciosament. E lexa tot lo feyt
a examinació de la justícia, e renúncia e conclou e demana sentència etc.
Al moltz [h]onratz la justícia e
Çaguàrdia, servidor vostre, salutz ab tota honor, aparelat séyners al vostre serví.
Fem-vos saber, sényers, que esta nit, que fo dimecres a vespre, entré en Xàtiva e
aquí trobé aquest masip vostre que tram[e]tiez ab carta vostra, la qual b[é] e
diligen[tm]ent entís, e la carta del seynor rey e d'en P[ere] de Líbia, e tot ço que
en aqueles se contenia bé e diligentment en[ca]ra, séyners, entís: que fayetz a saber
que [...] avietz retenguts lo tercer [...] aguésez feyt a saber a mi, a la qual cosa,
séyners, vos respon que per aquesta rahó devez tener aquí lo cereu, ans a él fetz
resposta que farez, ço que
de mal, yo seré disapte ab vosaltres, e dicmenge si a Déu plau, que és festa, farem
ço que
no eixirà dan a l'Església, ni al rey Carles ni al rey de França, ni encara al
rey en Jacme que fo de Malorca. Si negunes coses vos plaen que yo fas per vosaltres,
manant-me, que maname[n]t avez en mi.
Escrita en Xàtiva, dijous matí, àlias
Al amat e hon[rat] en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, de nós en [...]
sagrament [...]. [Fem-]vos a saber [...] que reebé unes letres vostres, les quals vos
pres[...] [dilig]entment entesem, e nós, encontinent, a instància de [...] fem-les-li
legir davant les letres que la demanda la qual [Bernat] [de] [Sérvoles], [procu]rador
d'en Johan Sal·les à posada davant vós contra ell, e aquell en loch de vós, citam
e a[m]onestam per primera, [e] per segona e per terça sitació peremptòriament
a compàrer davant vós dins
manera, feem-lo cert que si ell no comparia davant nós [...] dies que per nós li
són asignats, que vós enantariu contra ell segons que per fur de València seria faedor,
e
molt major som aparellats los vostres precs hobeyr.
de Sérvol·les, percurador d'en Johan Sal·les, e dix e proposà denant lo dit justícia
que com Andreu Marí sia estat citat per letres de la cort e dia cert a ell asignat
peremptòriament, dins lo qual vengés e comparegés aparellat de respondre e de
enantar a la demanda contra ell proposada, e lo dit Andreu Marí no sia vengut
ni comparegut, per sí ni per procurador seu, dins lo dit dia a ell asignat aparellat
d'enantar e de respondre a la dita demanda, e per ço sia rebel e contumax; com
la absència del dit Andreu Marí per la presència de Déu sia complida, per ço lo
dit en Bernat de Sérvol·les, en lo nom ja dit, requer a vós, dit justícia, que donetz
sentència en lo feyt segons fur de València, enaxí que
en lo nom damunt dit, sia més en posesció de tants de béns del dit Andreu
Marí
quals lo dit Johan Sal·les, qui és principal, per son sagrament en aquest negoci
provarà aver feytes.
[...] Ítem,
[...] La qual tragué en juhii Bernat de [Sér]voles [...]
la qual és aquesta:
procuratorem vos, [Bernardum] de Servoles, in petendo, recipiendo, recuperando ab Andreuet
Marini
racione fidancerie quam pro ipso fecit. Item facio vos [procura]torem in petendo ab ipso et
habendo
solidos de dampno et interesse quod sustinui racione predicte fidancerie in quadam asina
cum quadam pollina meis que fuerunt vendite per curiam Cocentanie, valentes dicte bestie
ius, voces et acciones meas, et licenciam et plenum posse petendi, exigendi, recipiendi, litem
et eos dest[i]tuendi quantocumque et quocienscumque volueritis, et sacramentum
de calupnia et veritate dicenda in pena anime mee iurandi et cuiuslibet alteris generis iuramentum
subendi, et sentenciam vel sentencias audiendi, et ab eis, si necesse fuerit, apellandi,
et apellacionem prosequendi, et exsecucionem sentenciarum postulandi, et rem iudicatam accipiendi,
et omnia alia et singula faciendi que merita causarum desiderant vel que ego [...]
possem facere si presens essem. Et hiis ratum et firmum quicquid per vos vel per vestros
substitutos fuerit factum seu procuratum, et nunquam in aliquo revocabo sub obligacione
omnium bonorum meorum.
Quod est actum Cocentanie,
Signum Iohannis Sala predicti, qui hec omnia concedo.
Testes sunt inde Bernardus Marti, G. de Camporotundo.
Signum Dominici de Cepillo, notarii publici Cocentanie, qui hec scribi fecit.
cort, lo dit en Johan Sales, qui era la principal persona de les coses demanades,
e que feés sagrament de calúpnia e de veritat deydora sobre les coses d[e]manades.
E encont[inen]t lo dit Joh[an] [Sal]es e [...] [féu] [sagrament] de calúmpni[a]
e veritat deydora que avia pagats los dits
e que avia sostengut de dan e interesse en les dites bèsties
[...] jurat per meyns que per més. E a verar aquestes coses tragué en testimoni e
en ajuda [...] [con]dampnació de pena del quart, e el rereclam feyt, e la venda de
les dites bèsties, segons que damunt és contengut.
Ítem, féu sagrament que avia donat a son avocat
li havia costat
Cocentaina, les missions de les escriptures, segons que eren contengudes e
de la cort, que fan ab la sentència,
davant nós per Bernat de Sérvoles, percurador de Johan Sales, contra Andreuet
Marí, e citat lo dit Andreuet Marí per nostra letra que nós trametem a la cort
de Planes, en la jurisdicció del qual lo dit Andreuet era, a la qual letra citatòria
lo dit Andreuet Marí respòs e dix que no y seria vist ni trobat, ni hi comparia,
segons que
Sales sobre lo dan e interesse qu'él n'avia sostenguts e sobre les missions que
n'avia feytes, aüt acort e consel de savis e de bons hòmens, e esgardat fur de València,
nós, dit justícia, seent en loch acostumat pleyts difinir e determenar, Déus
dreturer jutge davant los nostres uls avén, com per la absència del dit Andreuet
Marí a lo dit Johan Sales son dret deja perir, per ço, sentencialment condapnam
lo dit Andreuet Marí en
sous
sostengut de dan e interesse en les bèsties, e en
cort e sag e avocats, que són en suma, per tot,
metem en possesió, per rahon de la cosa a esgardar, lo dit Bernat en
Andreuet hon estava e està en G[uillem] Borrel.
e presents los jurats e altres molts en cor[t] e[s]tant.
e diu e proposa que com ell sia en possessió d'una casa de Andreuet Marí per
sentència [...] de la cosa a esgardar, e lo dia sia passat, ço és
[que] [la] [dita] sentència li sia menada a exsecució. E axí la justícia asignà la dita
casa a corre e a vendre la dita casa dins
Bernat de Sérvoles
qual liurà a córer a vendre a P[ere] de Rubiola, corredor de la cort.
Bernat Ma[rtí], tudor dels fills d'en Pasqual de Calatayú, comparech [en]
cort aparelat de oir resposta dels clams per ell contra Salvador Ferrer e [sa] [mule]r
na Maria, e com ells defalisen, foren citats per primera citació a respondre a divendres
primervinent.
La justícia demanà e requerí a
hó curador dels fills d'en Martín Ximéneç, e si era tudor ni curador qu'él que fos
e que degués ésser a la partició dels béns dels dits fills del dit en Martín Ximéneç
per rahon de la exsecució que
part de Exemén Martínez. Lo qual n'Exemén Çabata dix e respòs qu'él que
era tudor de Martinet, fil del dit en Martín Ximéneç, que era menor de etat; dels
altres dix que no
etat. Quant era del feyt del dit Martinet, dix que la justícia de Cocentaina no era
son jutge, ni él no era de son fur, com fos de fur d'Aragó, e protestà qu'él no
enantàs en res. E la justícia dix que pus él, n'Exemén Çabata, no y volia ésser,
qu'él enantaria a fer la dita partició e enantaria segons que per fur seria faedor,
non contrastan la sua absència, e que en absència sua hi metria tudor e curador a
reebre les parts dels absents.
E enaprés, la justícia dix a dona Òria Ferrandes, muler del dit en Martín
Ximéneç que com ell li agués donat, e dit e asignat de mostrar son dret, lo qual
deya que avia sobre los béns del dit en Martín Ximéneç, e ella dins lo d[it] dia
no u agués amostrat encara altra veguada, altra vegada la
son dret, e si no qu'él enantaria [...] la dita par[tici]ó, segons que trobaria
d'acort e per fur seria faedor, e que en absència sua hi metria tudor e curador a
sos fills. E ela dix que li fos salvu son dret, e la justícia dix que li salvaria.
E enaprés, la justícia dix e requerí a dona Toda [...], fila del dit Martín
Ximéneç, que metés
part. E si no, que él n'í metria
qu'ela reebés com a curador seu. E ella dix que no y faria sinó ço que sa mare ne
volgués.
E encontinent la justícia donà e asignà per t[u]dor als menors de etat,
e per curador als majors d'etat e absens, ço és, en Ponç Guerau, a fer la dita
partició e divisió, e a rebre les parts tan solament dels absents e dels menors, a la
qual dóna sa auctoritat de fer la dita partició. Lo qual en Ponç jurà ésser bo e leal
en fer la dita partició etc.
lo qual jurà ésser bo e leal en lo dit oficii.
Quarto nonas Octobris anno quo supra.
E encontinent la justícia, per auctoritat de lo dit [...] per complir lo dit manament
[...] deliurar lo dit [...] Jacme Palet [...] en presència d'en Michel Capcir
e d'en P[ere] Capcir, jurats [...].
En Bernat Martí, tudor dels fills d'en Pasqual de Calatayubd, comparech
[e]n cort aparellat de oyr resposta dels clams per ell posats contra en Salvador
Ferrer e sa muller, na Maria, e com ells sien defallits al dia a ells asignat de respondre,
foren citats per segona citació dimercres primervinent a respondre per
Bernat, saig de la cort de Cocentaina.
Ramon de Clarmont, vey d'Alcoy, e Eymerich F[errer] afermançaren e caplevaren
Ramon Garner d'Àger, lo qual era en poder de la justícia, qu'éls que
viu hó mort en poder de la cort de Cocentaina totavia que demanat sia per
Rodrigo d'Açagra, veyn de Tàrbena, ho pagaran
cascun per lo tot.
del dit Rodrigo, absolvé lo dir R[amon] [...] de la dita demanda e capleuta.
Present testimonis G[uillem] F[errer], Berenguer Fuster, e les fermances
per ell donades.
Davant [vós], séy[ner] en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, en Domingo
Martí se c[lama] [de] [Michel] Carabacer [que] [lo] [dit] Michel ly entrà deutor
e plan pagador de
dega de pagar, per ço demana que ly sia condampnat etc.
Encontinent lo dit Michel respon e atorga qu'ell que entrà deutor e plan
pagador, de pla en pla, per lo dit Guillemó, dels ditz
demanda és posat per lo dit Domingo etc.
Encontinent lo dit justícia condampnà al dit Michel Carabacer, en pena
del quart, a pagar al dit D[om]ingo Martí los damunt dits
primersvinentz.
Michel Carabacer se clama d'en Guillemó Solzina qu'ell, dit Michel, a instància
e a pregàries del dit Guillemó, entrà deutor e plan pagador a
escrivà,
pagar los ditz
ly sia condapnat en guardar-lo de de dan de la dita obligació. E açò demana etc.
Lo dit G[uillem] respon e atorgua que lo dit Michel entrà fermança e plan
paguador al dit Domingo per ell per los dits
la dita demanda, mas diu que no li
al taulel on jugaven a taules li entrà, ni vós, justícia, no us en devets entremetre.
Per hó deman que sia absolt.
Diu lo dit Michel que lo dit G[uillem] li promès que
de la dita fermanceria.
Fo feyt sagrament de calúpnia etc.
Açò [és] [traslat] [...] aytal [...]. [...] altra que
dir, a la qual vos respon que yo, en presència d'en P[ere] [...] consel del feyt del
hom que tenits pres, e trop axí que aquel és vagabunt [...] que [...] ésser deliurat
a la cort d'Alcoy, segons que yo enviu als jurats e als bons hòmens, emperò yo
vul aytant que vós deliurets l'ome a
com alí fo atrobat e pres, e vul que torn là, e puys yo deliurar l'é a qui deja, e
faré ço que à fer, e en açò no aja falla. E prech-vos que trametats aquesta letra a
Berenguer Rocha. De les missions, yo us hen satisfaré de ço que rahon sia sobre
que y sia.
E encontinent, la justícia, per compel·lir lo dit manament, deliurà lo dit
home, per no[m] Jacme Palet, al dit Berenguer Rocha, aüt aco[r]t e consel dels
jurats e dels bons hòmens, en presència dels quals lo dit justícia deliurà lo dit
home, ço és em presència d'en G[uillem] Botelo, e d'en P[ere] Capcir, e d'en
Michel Capcir e d'en Ponç Guerau, jurats, e d'en Guerau Calandri, e d'en Bernat
de Bas, e d'en Bernat de Clarmont e d'en Bernat Claver.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo na Lúcia,
muler que fuy d'en Bertomeu Antolí, reclam d'en Domingo Péreç, carnicer,
divendres present pasat, li dix e li cridà vella metzinera, qu'ela li n'avia
feytes metzines, que
pena hó penes que fur de València mana etc.
[...], muler d'en [...] puta bagua[sa] [...] condampnada [...].
Davant nós, en Pere de Golmés, justícia de Cocentaina, en Domingo Cepello,
notari, se clama de Guillem Peres de Castalla, tudor datiu de Sancheta, filla que
fo d'en R[amon] de Cepello e de na Marta, muller que ere del dit en R[amon],
e posa contra ell e
la dita na Marta devia e d[eu] al dit en Domingo
marit seu. Perquè demana a nós, justícia, de dret, el dit en Domingo, que per nós
el dit en G[uillem] Peres e
na Marta, li sien condampnats en dar e pagar a sí los demanats
d'ell a ell ésser feyt compliment de dret segons fur de València. E açò posa salvu
son dret etc. Libel donat e dia asignat de respondre a divendres primervinent.
En Guerau de Torroeles, notari, se clama de G[uillem] Péreç de Castalla, tudor
datiu de Sancheta, filla que fo d'en Ramon de Cepillo e de na Marta, muler sua,
que li deu
sent Michel present pasada. Los quals li deu e li promès per rahon de salari d'avocació
contra la exsecució que
lo tudor dels fils d'en G[uillem] Colom. Per hon demana que li sia condampnat
etc. Dia asignat de respondre a dimecres primervinent.
E encontinent lo dit Domingo Péreç respon e dix que aven per nuls
te[m]ps no dix ni cridà a la dita na Lúcia metsenera, qu'ela lo volgués [mata]r
ab metzines, [...] per la dita na Lúcia e G[uillem] de Figuerola, e per lo dit [...],
[...] qual atorga e obliga [tots] [sos] béns. Fo fermança [...] Domingo Pér[eç] axí metex fermança de dret, la [...]. Fo
feyt sagrament de calúmpnia etc.
Fo injuncta prova a la dita na Lúcia sobre les coses neguades dins
la qual vanà provar per Bernat de Sérvoles, e per Bertomeu Cepillo e
per altres. E lo dit Domingo Péreç fià lo sagrament dels testimonis en fe de la cort.
Al amat e honrat en Jacme Solzina, justícia de Penàguil·la, de nós en P[ere] de
Golmés, justícia de Cocentaina, salutz e dilecció, aparellat al vostre serviy. Con ja
és
amistat que vós que deguésets menar a exsecució lo reeclam feit per en Berenguer
de Rubiol·la en los béns d'en Lorens Busquet, vey vostre, los quals avia en la
vostra jurisdicció, e vós, per fer la dita exsecució aguésets asignats béns seents del
dit en Lorens Busquet, e feita la dita asignació, segons que vós nos trametés a dir
per vostres letres, comparegés en Guerau de Torroelles, notari, dién e preposan
devant nós, axí com a conjuncta persona d'en P[ere] Andreu, que
vós asignats eren del dit en P[ere] Andreu que aquels avia per títoll de compra
del dit en Lorens Busquet, segons que vós totes aquestes coses nos trametés a dir
per vostres letres. E axí, per aquesta rahó, vós no podíets fer la dita exsecució, ni
podíets gitar de posesió lo dit en Perandreu segons fur de València, com fos en
posesió dels dits béns, segons que
venda, segons que vós nos prometés dir per vostra letra. E[n]cara altra vegada,
ço és a saber per la [terça] [vegada peremtòriament], a retenir la vostra amistat
e sobrar [tota] malícia, vos pregam e us requerim e us [amonestam que] vós [...]
vós per vostre oficii dejats menar a excecusió lo dit rereclam en los [dies] [a]signats
per [nós], dit justícia, no contrastan la protestació feita per lo dit en Guerau,
com los dits béns fosen ja estats asignats per lo dit en Lorens Busquet per pagar
lo dit deute, segons qu'és contengut e
dit en P[ere] Andreu ni degun altre o comprés, perquè no contrasta que la dita
execució vós no dejats fer. Quant és a la venda que nos deïts que fo feita dels dits
béns asignats per pagar lo dit deute, no venc a acabament ni perfecció, com f[o]s
desfeita e revocada per ço com no avia coregut
lo[s] altres béns asignats per pagar lo dit deute, segons que nós totes aquestes
coses avem entés per lo dit en Berenguer. E axí tota via és vist e entés que la cort
sia en posesió dels béns que són asignats per alcun per pagar alcun deute entrò lo
deute sia pagat, perquè no poden ésser venuts ni alienats entrò lo deute sia pagat.
Perquè deim e certificam a vós que si vós la dita exsecució no fets encontinent,
com no no tan solament agen coregut
més, nós darem licència de peynorar al dit Berenguer tants de béns vostres e de
vostres veyns que complisen a la dita quantitat del dit Berenguer e a les mesions,
e a vós del quart. E de nós sobr'açò no esperets altres letres.
ABC
Quarto idus Octobris.
[En] Jacme Çagàrdia, percurador del noble seynor en Roger de Lòria,
dels regnes d'Aragó e de Secília almiral, comparech en cort davant en P[ere] de
Golmés, justícia de Cocentaina, present en Guerau Calandri, dix e protestà que
com [lo] dit en Guerau Calandri sia a él fermança de salvetat de
que él comprà d'en Bernat Colomet en terme de Cocentaina, e sobre aquel heretament
fos feyta demanda per manera de obligació de
Sanches, tudor dels fils d'en Ramon de Canet, e per aquela demanda sia cayguda
condampnació sobre aquel heretament de la data que
segons que pus largament és contengut en la sentència d'aquén dada, e encara
que per rahon de la dita condapnació fo liurada a vendre partida del dit heretament
per la justícia de Cocentaina per fer exsecució de la dita sentència, per tal
protesta el dit en Guerau Calandri que significa lo dit feyt per tal que el dó aquel
consel que donar d[e]u e que dan no
comprà lo dit loch. En altra manera, que el tot meynscapte, dan, e misions e interesse
que del dit feyt s'esdevenge, al seynor almiral, ni a él en loch d'él, que
demanar al dit en Guerau Calandri e a sos béns, en son loch e en son temps.
Hamet Elbarbajuç se clama de Johan Payví que
present pasat en Farafací, en la jovada de na Marina, lo nafrà d'un[a] nafra en lo
braç esquerre, de la qual nafra isqué sanch. Per hon deman que me
etc.
E encontinent lo dit Johan respòs e negua totes les coses en la demanda
posades ésser veres, aytant quan fan contra.
Fo fermança de les missions per lo dit Hamet, G[uillem] Péreç, la qual
atorguà.
[Fo] fermança de dret per lo dit Johan Payví, A[rnau] d'Estayna [...] sagrament
de calúpnia etc.
Fo in[juncta] [pro]va al dit Hamet dins
Johan Payví asegura bé e convinentment a Hamet Alba[r]baruç qu'él, per
si ni per altre, no li farà mal ni dan en la persona ni en los béns, en pena de
morabatins d'aur. A la qual [...] obliga sí e sos béns. E dóna fermança A[rnau]
d'Estanya, la qual atorgua e obliga sos béns.
Johan Payví se clama de Hamet
Com la justícia agués pres a Domingo de Plenas a ynstància e a requeriment
de na Maria Solzina e de sos files, per ço cor deyen que lo dit Domingo sabia
hó devia saber en les nafres que foren feytes a Guillemó Solzina, e enaprés lo dit
G[uillem] Solzina demanàs e requés a la justícia que
per ço cor el dit Domingo no y metia mal, e no volia que per aquesta rahó agués
ni soferís dan ni jagués en presó, per ço la justícia, vista la dita requisició, absolvé e
gità de la presó lo dit Domingo.
Present Ponç Guerau, jurat, D[omingo] Gil, vicari, Guerau de Torroeles,
notari, P[ere] Pugaçons.
A[rnau] Amat se clama de dona Toda, muler d'en P[ere] de Rocafort, e de Maria
e de Garcias, fils seus, que li deuen
li devien ab carta. Per hon demana que li sien condampnats etc. Dia asignat de
respondre a diluns primer.
[Aquests són capl]evats per rahon de la capa que fo levada al moro de
Calp qui venia pex [al] [...] carniceria, qu'éls que seran demà matí d[avant] la
justícia per la dita rahó.
Primerament en Ponç Guerau capleva a P[ere] Martí, gendre de Domingo
Serrano, en pena de
Ítem, Lorens Cax capleva a Bernat Sesglea sots pena de
demà matí davant la justícia.
Ítem, Garcia de Rocafort capleva Marquelo Cepillo en pena de
que serà demà matí devant la justícia.
Ítem, P[ere] Capcir capleva a Johanet Vicent en pena de
demà matí davant la justícia.
Ítem, P[ere] Martí capleva a R[amon] de Castro en pena de
serà demà matí davant la justícia.
Ítem, Bernat Sesglea capleva a Segarró en pena de
matí davant la justícia.
Ítem, P[ere] de Vilagut capleva a Martín de Rocafort en pena de
que serà demà matí davant la justícia.
Ítem, Lorenç Cax capleva a P[ere] Vilagut en pena de
demà matí davant la justícia.
Ítem, Garcia de Rocafort capleva Johan Péreç, çabater, que serà demà matí
davant la justícia, en pena de
Ítem, G[uillem] Botelo capleva G[uillem] Figuera.
Davant vós, séyner [en] P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, yo,
G[uillem] Solzina, ab clamosa insinuació e ab fama pública avant anant, denunciu
que dijous a vespre present pasat, Ramon Paeví, a tort, sens rahó, acordament
[...] nafrà en lo cap d'un colp hó nafra, per lo qual colp me obrí lo test
del cap, segons que a vós, justícia, és manifest, lo dit colp hó nafra, del qual colp yo tem morir hó peril de mort. Per hon demana e requir a vós, justícia, que
vós per vostre offici enantets contra lo dit R[amon] Paeví per rahon de la dita
nafra, de la qual él ha peril de mort, en aquela pena hó penes que fur de València
mana contra los qui acordadament nafren e maten a altre. La qual denunciació
lex e coman a vostre oficii, salvu que puga instruir-vos de indicis, e de presumpcions
e de testimonis, protestan que per aquesta rahó no entén fer part en alguna
cosa de la dita denunciació, ans aquela lex e coman e desempar a vostre officii.
Aquests són los béns movents que foren atrobats en casa d'en Ramon Paeví,
los qu[als] foren manifestats per sa muler per sagrament, e foren atrobats e
scrits en pre[sència] dels testimonis dejús scrits.
Primerament
entre grans e poques.
Ítem,
Ítem, unes tesores de çabater.
Ítem,
Ítem, II alcoles chiques.
Ítem,
Ítem,
Ítem,
Ítem, [...] lançols d'estopa.
Ítem,
Ítem,
Ítem,
Ítem, uns ferres [...]
Ítem,
Ítem,
Ítem,
Ítem,
Ítem, foren atrobades en poder de Bernat Sesglea, que tenia en la sua
adoberia,
Ítem,
Ítem, dix per sagrament que açò tenia, e encara que tenia
R[amon] a
encara; les quals coses li foren emparades per la justícia.
Ítem, que li donà sa muler del dit en Ramon
venés, les quals vené e donà-li los diners a ela, que creu que fossen entrò a
sous.
L'ascòria que tenia Bernat Sesglea fo venuda per
près ella, na Maria.
[La] justícia féu citar a Ramon Paeví a casa sua per Bernat Celer, sag de la
cort, [per] primera citació a respondre e a fermar de dret sobre la denunciació feyta
contra ell per Guillemó Solzina, d'ací a diluns primervinent.
Present testimonis G[uillem] Botelo, Michael Capcir.
La justícia féu citar Ramon Paeví a casa sua per Bernat Celer, sag de la
cort, per s[egona] citació, a respondre e a fermar dret sobre la dita denunciació
feyta contre ell per Guillemó Solzina, d'ací a dimecres primervinent.
Presents testimonis en Michel Capcir, G[uillem] de Campredó.
Davant vós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, nós, na Maria Solzina
mare de G[uillem] Solzina, e Berenguera e na Eyrovís, files d'aquella e
germanes del dit G[uillem] Solzina, e na Maria, muler del dit Guillemó, ab clamosa
insinuació e ab fama pública de molts avant anant, denunciam que dijous,
huy ha
Paeví, a tort e sens rahó, venc ab acordada pensa e nafrà d'un colp e nafrà al dit
Guillemó a la porta de les cases on està en G[uillem] de Campredó, en lo cap,
per lo qual colp e nafra, de la qual isqué sanch, lo dit G[uillem] morí. Per
hon demanam e requerim a vós, justícia, que vós, per vostre officii, enantets contra
lo dit en Ramon a punir aquel en aquela pena hó penes que fur de València
mana de hom qui altra mata acordadament. La qual denunciació lexam e comanam
e desemparam a vostre officii, salvu que
indiciis e de presumpcions e de testimonis, protestan que per aquesta rahó nós no
entenem fer part en alcuna partida de la dita denunciació. Fo asignat dia a respondre,
e a compàrer e a fermar de dret sobre la dita denunciació a disapte primervinent
per Bernat Celer, sag. Fo citat per manament de la justícia davant P[ere]
Garcia, piquer, e G[uillem] Figuera, el qual dia no comparech, per sí ni per altre.
La justícia féu citar per Bernat Celer, sag de la cort, a R[amon] Paeví a casa
sua per primera citació, d'ací a diluns primervinent, a compàrer e a respondre
e a fermar de dret per rahon de la dita denunciació.
Present testimonis G[uillem] Maldà, G[uillem] Figuera.
Al qual dia no comparech, per sí ni per altre.
Bernat de Clarmont se clama d'en P[ere] de Golm[é]s e d'en Bernat de Bas,
del testament d'en A[rnau] de Pina, que
per rahon de draps. Per hon demana que li sia condampnat etc. Libel donat e dia
asig[nat] de respondre a diluns primervinent.
La justícia féu citar per Bernat Celer, sag [de] [la] cort, Ramon Paeyví a casa
sua, per segona citació, a compàrer e a fermar de dret sobre la dita denunciació,
e a respondre a aquela d'ací a dimecres primervinent.
Presents testimonis Bonanat Despalau e G[uillem] de Camprredon.
Al qual dia no comparech, per sí ni per altri.
La justícia féu citar per Bernat Celer, sag de la cort, lo dit Ramon Paeví a
casa sua, per terça citació, a compàrer e a fer ferma de dret sobre la dita denunciació
e a respondre a aquela d'ací a divendres primervinent.
Presents testimonis Michel Pastor, Bernat de Besaldú.
La justícia féu citar per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, lo
dit Ramon Paeví a casa d'en Domingo Segara, per quarta citació e per sobrar
malícia, a conpàrer e a fermar de dret sobre la dita denunciació e a respondre a
aquella d'ací a deluns primervinent.
Presents testimonis en Bernat Ferrer e en Bernat de Buelo, porter de casa
del seynor.
saig e corredor de la cort de C[ocentaina], [a] Ramon Paiví per la villa de Cocentaina,
qui citat era per la cort de Cocentaina [per] primera, [segona], tercera
[citació] e per la quarta peremptòria, e no volch compàrer davant la cort ni estar
a coneguda de la [cort] [de] Cocentaina, en ay[tant] [...] dins
serà vengut o comparegut aparellat de [respondre] a la dita denunciació e
de estar a coneguda de la cort [...] son dret, serà pres e feyt dret donat a él. En altra
manera, [pa]sats los dits
e confés [de] [la] [dita] denunciació e de les coses contengudes en aquella. E si null
hom, part los dits
pagarà la pena que
christià sia, que
Comparegren en cort, davant la justícia, les sobredites mare e germanes e
muler del dit Guillem Solzina. Comparegren en cort e demanaren e suplicaren a
la justícia qu'él, que enantàs per son oficii contra lo dit en Ramon Paeví a donar
sentència contra aquel, com los
segons fur de València.
Comparegren en cort na Maria Solzina, mare del dit Guillemó Solzina,
e Berenguera e Eyrovís, files de la dita na Maria e germanes del dit Guillem, e
na Maria, muller del dit Guillem, e requeren a la justícia que enantàs contra lo
dit Ramon Paeví per son officii, com ells
encontinent la justícia reebé sagrament de calúmpnia de les sobredites dones, les
quals juraren e feeren sagrament de calúmpnia, perseveran en la dita denúncia e
en totes les coses en aquela denúncia contengudes. E encara digueren que avien
feytes misions en la cura que lo mege féu en la naffra del dit Guillemó,
sous, e
sentència segons que
[...] muller del dit [Guillemó] e dia asignat [...] dit Ramon de compàrer
davant vós aparelat de fermar de dret e de estar a coneguda de la cort e de respondre,
al qual dia lo dit Ramon P[aeví], per sí ni per son covinent percurador,
no comparech. E enaprés, aquel citat per Bernat Celer, sag de la nostra cort, per
primera, segona, tercera citació e per la quarta per[em]tòriament, que vingués e
comparegués davant nós aparelat de respondre a la dita denunciació e de estar a
coneguda de dret, lo qual, axí citat, no comparech per sí ni per altre. E enaprés,
lo dit Ramon Paeví, cridat per lo dit Bernat, qu'él dins
vingués e comparegués davant la cort aparelat de respondre a la dita
denunciació e de estar a coneguda de la cort, cridan e dien en la dita crida que
si no comparia lo dit R[amon] dins los dits
percurador, hó no comparegués altre hom qui defendre-lo v[ol]gués, ab què fos
christià, que seria aüt per confés e per vençut de la dita denunciació e de totes
les coses en aquela conten[n]gudes, dins los quals dies de les dites citacions ni
dins los
hom, no
que enantàsem contra lo dit R[amon] Paeví, axí com contra contumaci.
Nós, dit justícia, vistes e enteses totes les sobredites coses e enantades, e
reebut sagrament de calúmpnia, com la absència del dit Ramon la presència de
Déu, qui compleix totes absències, la complesca, per ço, seent axí com a juge en
loch acostumat pleyts difinir e determenar, Déus dreturer jutge davant los nostres
uls avén, aüt acort e consel dels jurats e de savis e dels bons hòmens, e esgardat
fur de València, sentencialment lo dit en Ramon, axí com a contumaci e rebel
de dret a fer, condepnam a mort, enaxí que sia penjat e que muyra per ço com
acordadament nafrà e matà lo dit Guillem Solzina. E encara, jutjam e condapnam
aquel en
creedors del dit Ramon [...] pena lo dit Ramon en
cura del dit G[uillemó] [...] [me]sions d'escriptures [e] d[e] [s]ag]. E encara jutgam
que lo dit en Ramon sia arrech dels amichs [e] dels parent[s] [del] dit Guillemó. E
encara jutgam que tot hom qui d'ací avant reeba lo dit Ramon, pac per [pena]
seynor e l'altra los hereus del dit Guillemó.
los dits denunciadors, e presents testimonis G[uillem] Botelo, e P[ere] Capcir, e
Michel [...] e Ponç Guerau, jurats, e Simon G[uillem], e en Domingo Cepillo, e
en Guerau Calandri, e en Bernat de Clarmont, e Guerau de Torroeles e Guillem
Encontinent la justícia féu cridar lo dit Ramon Paeví per Bernat Celer,
enaxí que null hom no
pagarà la pena e les penes que fur de València mana.
les dites denunciadores, demanaren e requeren a la justícia que la dita sentència
sia menada a exsecució en les coses e ells béns del dit Ramon Paeví.
E en aquest dia metex comparech en cort na Maria, muler del dit en
Ramon Paeví, e dix que com vós, justícia, ajats condampnat per sentència lo
dit R[amon] Paeví e sos béns, e la dita sentència vullats menar a exsecució en los
béns los quals són comuns entre ella e lo dit marit seu per beneficii de matrimoni,
requer a vós, justícia que son dret li sia salvu, segons fur de València. E a verar
e a provar son enteniment, trau en juhii e en ajuda de s[i] la carta de les núbcies,
la tenor de la qual és aytal:
evi, consultus et in aliquo non [...] accipio [...] Sagarie in legalem uxorem per verba de
presenti et sicut in Ecclesiam [est] ordinatum ob amore sobolis procreande. Et confitemur
habuise in dote mea trezentos solidos regalium ex quibus pacatus fui toti nostre voluntati,
renuncians omni excepcioni dotis non habite et [came]r[e] et doly. Et nos, Maria,
filia Dominici Segarie, bono animo, accipio vos, Raymundum Panivini, in legalem virum
per v[...] [d]e presenti et sicut i[n] Sancta Ecclesia estatutum et ordinatum [est], ob amore
sobolis procreande, tradens me vobis in legalem uxorem. Et ideo nos, dictus Raymundus
Pani et Vini, et nos, dicta Maria, ambo insimul concordantes, in tempore nupciarum nostrarum
facimus et contraymus inter nos ambos f[r]aternitatis societatem perpetuam et comunem
super omnia bona nostra, mobilia et inmobilia que hodie insimul habemus, teniemus
et posidemus, et Domino dante, de cetero lucrari speramus ubique, ita videlicet quod
omnia bona nostra per medium habeamus, posideamus, explectemus in o[mn]ia vita nostra,
dum insimul vicxerimus, tam in habere quam in honere; et in fine nostri ille nostrum qui
prior obicerit ex nobis ambobus faciat ad totam suam voluntatem ex sua parte, videlicet
ex medietate omnium bonorum nostrorum mobilium et inmobilium, cum filis et sine filiis,
in quacumque parte ipse voluerit. Et ille qui supervicxerit faciat similem ad totam suam
voluntatem ex remanente medietate, cum filiis et sine filiis, non obstante ei aliquod ius,
forum, consuetudinem stabilitam seu stabiliendam, quibus iuribus nos scienter renunciamus.
Quod est actum in Cocentania, pridie nonas Febroarii anno Domini millesimo
Signum Raymundi Panivini, qui hec concedit; Signum Marie predicte, qui hec
concedit.
Testes sunt inde P. de Rupeforte, et Bernardus Çagardia, et Vitale d'Estadella, et
Guillelmus d'Ynça.
Signum Dominicii de Cepillo, notarium publicum Cocentanie qui hec scripsit.
ABC
[...] [kalendas] Novembris.
D[o]m[in]guelo Cepillo se clama de [...]
soldada, que ha estat ab ell
donat [e] dia asignat de respondre a dime[cres] [primervin]ent.
Per pagar e per satisfer a
quals avia feyt rereclam d'en Bernat de Gàrdia, e per pagar lo quart a la cort, la
justícia, c[om] [b]éns movents no atrobàs, asignà a córrer tota aquela viyna que
dit Bernat ha dejús lo camí de Xàtiva, atinent de la vinya d'en Bernat de Bas, axí
com afronta ab lo dit en Bernat de Bas de
de Xàtiva, la qual fo liurada a core e a vendre a Bernat Celer, sag e corredor de la
cort, dins
Per pagar e per [sa]tisfer a
quals avia feyt rereclam de Bernat de Gàrdia e de Michel de Tortosa, e per pagar
lo quart a la cort, com béns movents no atrobàs dels damunt dits, la justícia asignà
a corre e a vendre tota la sobredita viyna, la qual és, axí metex, asignada
per lo altre deute del dit en Bernat, la qual fo liurada al dit Bernat, coredor, dins
Lorenç Forner se clama de na Matheua, serventa d'en Pere Amigó, qu'él que
li comanà unes tovales de
eren de dona Teresa, mare de Ferran Ximéneç. Per hon demana que li sia condampnat
etc.
E encontinent respòs la d[i]ta na Matheua e neguà totes les coses etc.
Fo feyt sagrament de cal·lúpnia etc.
Fo fermança de dret per na Matheua, P[ere] Amigó; e per Lorenç, Ruypéreç
etc.
Fo injuncta prova al dit Lorenç dins
en fe d[e] [la] cort.
Comparech en cort en G[uillem] de Camprredó, percurador d'en Bernat [...]
requerí a la justícia que li donàs jutge al pleyt de la apel·lació per ell demanada.
En[con]tinent la justícia respòs e dix qu'él que avi[a] trobat de consel per
hòmens savis que la dita sentència era pasada en cosa jutgada, e que j[ut]ge no
devia asignar.
Pina, civis Valencie, dicens et proponens et suplicans quod daremus tutorem Brunissen,
filiam quondam P. Morel, et Iohanne, matris sue et uxoris dicti P. Morel, qui veniat ad
particionem et divisionem cum dicta Iohanna in bonis que erant comunia inter dictum P.
et dictam Iohanam, et acipiat medietatem dictorum bonorum. Unde nos, dictus iusticia, videns
quod debemus dare tutorem dicte pupille, damus in tutorem dicte pupille videlicet vos,
dictum G. de Pina, qui cum dicta Iohanna veniatis ad divissionem et accipiatis medi[e]tatem
dictorum bonorum, et dictam pupillam et eius bonorum manuteneatis, proteguatis,
defendatis et inquiratis omne profitum iuxta posse vestrum, cui damus vestram auctoritatem
etc., et in fine administracionis vestre quod reddatis ei bonum ac legualem compotum. Et
ego, dictus G., recipio a vobis, dicta iusticia, dictam tutoriam, in qua promito esse bonus et
fidelis etc., et dare bonum compotum etc. Obligo etc., et hec iuro etc. Et dono vobis fidanciam
de bona administracione Matheum de Castro, vicinum Cocentanie, quam concessit etc.,
et obligavit bona sua. Testes
E encontinent fo feyta partició e divissió entre la dita na Johanna e lo dit
Guillem de Pina, tudor damunt dit, sobre tots los béns que eren comuns entre la
dita na Johanna e lo dit P[ere] Morel, marit seu defunt, e foren preades e estimades
totes les robes, e embaxes e béns movents, que béns seents no y avia,
dels quals vengren per part a la dita Brunisén
quals reebé lo dit tudor. [...] roves [...] dels [...] qua[nt] vench per part a la dita
pobilla
dix e manifestà [per] [sagra]ment, en presència [dels] [testimonis] [dejú]s escrits, d'en
A[rnau] Descastel, Bernat Celer, Michel de [...] e Bernat Claver.
Na Maria, muler que fo de G[uillem] Solzina, se clama d'en Bernat Martí
e d'en Johan Cerdà, marmessors del testament del dit marit s[eu], e posa contra
ells que com ella aja la meytat en tots los béns del dit marit seu per rahon de dret
de núpcies, e aquel li regonegués en son testament, demana que li sien condampnats
etc. Libel donat e dia asignat de respondre a dimecres primervinent.
Açò és traslat d'[una] letra d'en Ponç de Miravalles, tinent loch de percurador
en lo regne de València, la tenor de la qual és aytal:
De nós, en Ponç de Miravales, tinent loch de percurador en lo regne de
València, al amat la justícia de Cocentaina, saluts e bona amor. Fem-vos a saber
que de part de Jucef Huarat Hageg, saray de Muntiyarbo, és estat denant
nós demostra[n]t que com ell fos estat defamat de la mort de Domingo Pastor,
lo qual ociuren en lo terme de Palma, que el dit Jucef era estat a la mort del dit
Domingo Pastor ab Domingo Pastor, lo qual fo peynat en Gandia. La qual
difamació fo feyta contra lo dit Jucef per ço com en poder d'aquell fo atrobat lo coltell del dit Domingo Pastor, lo qual ocieren e
de part del dit Jucef sia estat denant nós excusant proposat que
cambiat lo coltell ab lo dit Domingo ans que fos mort e
més de
que el dia que
en Cocentaina per tot aquell dia, e encara per tota la nuyt. Hon com lo dit Jucef
entena provar totes les damunt dites coses en defensió de sí, per ço dehim e manam
a vós, [de] [part] del seynor rey e del seynor infant en P[ere], percurador
[...] vós, de part nostra, deyats reebre los testimonis los quals aquell darà, e aquells
per vos[...] trameta[ts] closos [e] [sag]ellatz sots guarniment de vostre segell.
Na [...], muler que fo d'en F[errer] Capcir se clama de na [...] Oliva, muler
que fo d'en Pasqual de Calatayú [...] e li deu
sous que lo devia [...]. Per hon de[ma]na que li sia condempnada etc.
Bernat Antolí se clama d'en Sancho Péreç, e de Johanet e de Berengueret, fils
seus, qu'éls, a tort e sens rahó, per lur actoritat, forcívolment se son meses en uns
casals qu'él ha en Algar, e él, volen-los vedar los dits casals, com sien seus, vengren
los damunt dits ab lurs lances e gitaren-lo
condampn[at]s en la força per ells a él feyta, hó d'éls a él ésser feyt compliment
de dret.
En Bernat de Clarmont comparech en cort e demostra
d'Ipré ab lo camp vert, que tenia peynora de na Salvadora per
que
qual peynora no li tragué dins lo temps que li promès, e axí la justícia asignà e
liurà la dita capa a Bernat, sag e corredor, dins
[...] e demostrà
sous
Bernat, sag e co[redor], [dins] [
[...] [de] Clarmont se clama de Blasco Martí que [li] deu
d'una viyna que li vené. Per hon demana que li sia cond[ampnat] [en] [pag]ar
a sí los dits
Michel de [...], tudor de les files de Yvaynes de Manguerra, se clama de dona Òria,
muler que fo de Bernat Mayans, que li deu
que
los dits
E açò posa etc. Libel donat e dia [asi]gnat de respondre a dijous primervinent.
Domingo Péreç, carnicer, asegura bé e covinentment qu'él, per sí ni per
altres no farà mal a
en pena de
fermança de la dita pena e del dit asegurament Março Ruvi[o]. La qual fermanceria
atorgua e obliga sos béns, enaxí que él fa la dita fermanceria d'[a]cí a demà
per tot dia qu'él aja preparat davant la cort de Cocentaina lo dit Domingo Péreç.
Al qual dia lo dit Março preparà lo dit Domingo Péreç davant la cort, e la
justícia absolvé lo di[t] Março de la dita fermanceria.
Encontinent demanà e requerí al dit Domingo Péreç que aseguràs lo dit
Berenguer A[rnau], lo qual Domingo Péreç dix e respòs que no
que li feés fur. E axí la justícia féu cridar e [ba]ndejar.
E encontinent lo dit Dom[in]go [...] [asegura]ment a
A[rnau], alfondeguer, qu'él, per sí ni per altre no li farà m[al] [en] [persona] [ni]
[en] sos béns dins d'aquests
d'a[ur]. A la qual pena obliga sí e sos béns, e dóna fermances de les dites [...]
Michel de Mora, P[ere] Navales, P[ere] Castalla, [les] [quals] [atorga]ren e obligaren
tots lurs béns segons fur de València, ensemps [e] [cascun] [per] [lo] tot.
Fo feyta crida per manament de la justícia e dels jurats e dels bons hòmens que
nul hom que sia vey de la vila hó habitador de la vila, no seria osat de entrar ni
de estar en l'alfò[n]dech depuys que
de
terç e la vila lo terç.
Ruy Péreç el Galego dóna fermança de dret, ço és Bertomeu F[errer], sobre
totes demandes e qüestions que Sancha, muler de Alfonsso, avia contra ell per
qualque rahó entrò al dia de huy, la qual fermanceria atorga e obliga sos béns segons
fur de València.
E encontinent la dita na Sancha, de grat de cer[ta] sciència, absolvé lo dit
Ruy Péreç de totes demandes e qüestions que agués contra ell per qualque raó
entrò al dia de huy.
Present testimonis Jacme Fuster, Domingo Péreç, carnicer.
Bernat Antolí comparech en cort aparella[t] de oyr resposta dels clams per ell
posats contra en Sancho Peris d'Alarch, e Johan e Domingot, fills del dit Sancho
Peris. E com ells sien defalits, que no comparegeren al dia a ells asig[na]t, fo citat
per Bernat, saig, per primera citació disapte primervinent.
[...] de Domingo Paeví, defunt, asegura bé e covinentment a
[...] per sí ni per altre, no f[ar]à m[al] al dit Johan, en persona ni en sos béns,
en pena [de] [
[...]
[fermanceria] a[tor]guaren e obligaren lurs béns, cascun per lo tot.
[...] Garcia, Jacme Fuster, P[ere] Andreu Cepillo.
En P[ere] d'Aler comparech en cort e demostra
la qual tenia en peynora de Domingello S[e]garra, per
La justícia asignà e liurà la dita peynora a córer e a vendre e a traure a Bernat
Celler, saig de la cort, dins
En Bernat de Clarmont se clama d'en Bernat Marí que ly deu
condampnat etc. Libell donat e dia asignat de respondre a diluns primervinent.
Per pagar e per satisfer a
de València dels quals avia feyt r[er]eclam d'en Março Ruvio, la justícia asignà a
córer e a vendre
viyna afronta ab dona Toda de Cort[...] [e] ab l[o] ba[rran]ch. La qual liurà a córer
e a vendre a Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina, qui a[que]lla [co]
regués per [
En Bernat de Clarmont conparech en cort apparella[t] de oyr res[posta] [dels]
[clams] per ell posats contra Blasquo Martí, e com lo dit Blasquo Martí no
com[paregués] [...] a ell asignat, la justícia féu-lo citar per primera citació a di[...]
[primer]vinent per en Bernat Celler, saig de la cort.
En Bernat de Clarmont conparech en cort aparellat de oyr resposta dels clams
per ell posats contra en Bernat de Bas e en P[ere] de Golmés, marmessors d'en
A[rnau] de Pina, e com no conparegesen al dia a ells asig[n]at, la justícia féu-los
citar per primera citació per Bernat Celler, saig de la cort de Cocentaina.
Conparech en cort en Bernat de Clarmont, e demostrà
peynora de na Valençona, muller d'en Bernat de Bas, per
València. E axí, la justícia asignà a córer e a v[e]ndre e a traure la dita peynora a
Bernat Celler, saig de la cort, qui aquell estray córega per
segons fur de València.
[...].
[Comparech] [en] [cort [Pericó] Febrer, [lo] qual [la] j[u]stícia tenia pres a instància.
Comparech en [cor]t Pericó Febrer, lo qual la justícia tenia pres a instància.
Comparech en cort Pericó Febrer, lo qual la justícia tenia pres a ynstància. [...] treslat d'una letra de la cort de [G]and[i]a, la tenor [de] [la] [qual] [...]:
[Al] amat [e] hondrats al[miral] d[e] [...] en P[ere] de Golmés, justícia de
Cocent[aina], près [...] Pericó Feb[rer] [...] a requeriment de na Sança, muller de
Peydro, per ço [cor] [...] [Pericó] Febrer avia nafrat lo dit Peydro, marit seu, e lo
dit Pericó Fe[brer] [...] la presó vengués e conparegués davant la cort per primera,
segona e per tercera [...], aparellat de respondre e de fer dret a la dita na Sancha
hó al dit Peydro [...] na Sança comparegués demanan e requirén a vós que
dit Pericó Febrer fos gitat e absolt e deliurat de la presó, e d'ací avant aquell no
fos retengut per rahon d'ella ni del marit seu, com ella ni el dit marit seu no
agesen denguna demanda contra lo dit Pericó Fe[br]er ni la y volgesen aver.
Hon com per amor d'açò, nós, en P[ere] de Golmés, justícia de Cocen[
taina], aüt acort e deliberació sobre les sobredites coses dels juratz e de altres
b[on]s hòm[e]ns, e retengut lo dit Pericó Febrer per
gitam e absolvem e deliuram lo dit Pericó Febrer de la dita presó.
Present la dita na Sança, muller del dit Peydro, e presents testimonis en
G[uillem] de Castalla, e en Ponç Guerau, e en Guerau Calandri e en Domingo
Cepillo.
En Salvador Ferrer se clama d'en Bernat Martí [tu]dor dels fills d'en Pasqual
de Calatayuy, de cent
Oliva depuys que
Per hon demana que ly sia condampnat etc.
[...] Bernat de Clar[m]ont, dra[per] de Cocentaina
sot[s] pena del quart Blasquo Martí, lo [...] e per escusar lo quart a la cort, lo
dit Blasquo Martín asignà [...] vendre tota aquella viyna la qual ell ha en la Plana,
axí com afronta ab [...] [d]amunt dit en Bernat de Clarmont, e ab la carera públiqua,
la qual tota viyna [liu]rà a cor[e] e a vendre e a traure a Bernat Celler, saig de
la cort de Cocentaina, qui aquella córegua per
Comparech en cort en Berenguer [...] demostran
en peynora d'Abdurafe, ferrer, per
din[ers] pagar no ly volia, ni la dita peynora reemuda dins lo temps que promès
ly avia de trer, e axí fo asignada la dita peynora a traure e a córrer e a vendre dins
Cocentaina.
[...] aytal [...]:
[...] senyoria tinentz de nós, en Bernat Costa, j[u]stícia de Gandia, salutz e
[...] vostra amistat. Per la tenor de les presentz, certificam de [...] nos ésser Sanxo
Exameno, v[eyn] [nost]re, en loc e nom d'en Jacme de Linars, dién e demost[ran]
[...] Abenharon, saray laurador del dit en Jacme de Linars en terme de Gand[ia]
[...] e departit del dit loc sens consentiment e voluntat del dit en Jacme [...]
bou, e
obligades per deute que
en qualque loc de vostra jurisdicció lo dit Mahomet atrobaretz, o per lo portador
de la [pre]sent, per nom Hamet Almuxiní, vos serà demostrat ab les dites bèsties,
que encontinent les dites bèsties p[re]natz e pendre façats, e si plaer és vostre, les
nos trametetz per lo dit Hamet, portador d'e[sta] letra, p[er] ço [com] aquelles
puxam satisfer al dit en Jacme del seu deute sobredit. E açò us pregam que faç[at]s
per a[mo]r de nós, car en semblants coses e majors som aparellatz los vostres precs
obeir.
Datum C[an]die,
la justícia près e mès en presó lo dit Mahomet Abenharon, per tal que d'aquell
pogués ésser feyt compliment de dret a
en loc d'ell.
E estant lo dit moro en la presó, comparec,
Lópiç, alcayt de Planes, e dix e preposà denant la justícia, demostran que
dit Mahomet Abenharon [era] habitador de Planes e era moro e vassayll del noble
seynor don Jacme de Xèrica, e demanà a la justícia que
deliurar, com ell fos prest e aparellat de tenir lo dit moro a dret al dit en Jacme de
Linars o a
consell dels prohòmens e dels jurats, reté e deliurà lo dit moro en presència dels
testimonis d[e]jús escritz al dit alcayt, en aquesta manera que ell tenguets a dret
lo dit moro al dit en [Ja]cme de [Li]nars o a
dit alcayt promès que
Sancho [...] hagen [...].
Presentz testimonis [...] [Exe]mén Çappata, e en Guerau Calandri.
[...] Barber caplevà de la justícia Jacme Barber, lo qual era [pres] per rahon
de demanda [...] havia feyta Matheu Cecilian, lo qual promès de tornar denant lo
dit justícia, mort o [viu], [totavia] que la justícia lo deman, o de pagar la pena que és
en lo fur establida per mor de [...] dites in[júri]es, sots obligació de tots sos béns.
Johan [Gar]cés de Masones entrà fermança e caplevador per Domingo Lópeç
que
del fill de Eymerich [Ferrer], en [pe]n[a] de
sí e sos béns.
Comparech en cort P[ere] G[uillem], davant la justícia, e demanà e requés
a
li demanava ni lo jutge, ço és en Berenguer Ricart, jut[g]e, li trametia a dir e a
manar de part del seynor rey per sa letra. En altra maner[a] protestà que si no u
volia fer, que a él temps no li percorregués. A la qual protestació, lo dit en Domingo
dix e respòs que a él no era semblant que li degués donar les dites c[ar]tes
hó scriptures en forma pública, per ço cor les dites cartes, les quals ell demana,
lo dit P[ere] G[uillem], que li dó en forma pública, aprés qu'él les ac reebudes les
dampnà e les cancelà ab dia e ab an, ab volentat de les parts contrahents.
Conparech en cort en Salvador Ferrer aparellat de oyr resposta dels clams
per [...] Bernat Martí, tudor dels fills d'en Pasqual de Calatay[u]b, e com ell sia
[...] asignat, fo ci[tat] [per] [te]rcera citació a diluns primervinent per Bernat Celler.
Per pagar e per satisfer a
li era condampnat sots pena del quart e
Martí lo [...] ans de rereclam feyt, e per escusar lo quart a la cort, asignà a córer
e a vendre tota aquela viyna la qual ell ha en la Plana, axí com afronta ab Lorenç
Caix, e ab lo damunt dit en Bernat [de] Clarmont e ab la carrera públiqua, la
qual tota vynna liura a córer e a vendre e a traure a Bernat Celler, [sa]ig de la
cort de Cocentaina, qui aquella córega per
En Bertran Ricart, vey de Xàtiva, se clama de P[ere] Garcia, piquer, que li
deu
havia a fer obra de pedra, de la qual obra no li féu sinó
que li sia condampnat etc. Dia asignat de respondre a dimecres primervinent.
Libel donat e dia asignat de respondre a dimecres primervinent. E encontinent lo dit en Bertran, per ço cor s'avia a partir de la vila, féu sagrament
de calúmpnia e perseverà en sa demanda etc. E féu e
percurador seu en P[ere] Navales, al qual donà tot son loch etc. Libel.
Na Maria, muler d'en Salvador F[errer], comparech en cort aparelat de oyr resposta
dels clams per ella contra Bernat Martí, tudor dels [f]ills d'en Blasco de
Calatayú e lo dit Bernat Martí defalís, fon citat per segona citació a respondre
a divendre[s] primervinent. .
Davant vós, en Pere de Golmés, justícia de Cosentayna, yo, en Março Ruvio,
en viva veu, ab aquest present escrit protest, e dic e propòs que com en Jacme
[Po]litg agés feita demanda con[tra] [...] en Mo[n]çó de la Moça e a sos béns de
cantitat [...], e yo, ab pregàries d'en Jacme, agés [...]nensa de la cantitat da[mun]t
dita [...] fos en pena [del] quart, dic [...] que la exposició no val, ni la com[...] a
mi no nou, com yo no aja loc [...] tal exposició. E altra manera [...] que la venda
que fetz fer d'una [...] [deve]tz sesar. En altra manera, protest als vostres béns
[pu]gés ésser [...] que
[Per] [pagar] [e] [per] [satisfer] [a] [Domingu]ello Cepillo, quartoner del quart [del
seynor almiral] [...] avia fey[tes] en [D]omingo Cepil[lo] [...] d[e] [la] dita na Oliva,
asignà a c[órer, e a vendre e a traure] [...] [promès] [con]plir de peynores als
complits [...].
Per paga[r e per satisfer a Dom]ingello [Ce]pillo, quartoner dels quarts del seynor
almiral,
de Castalla de
Ítem,
devien per rereclam que d'éls avia feyt P[ere] de Castalla de
són d'en G[ui]ll[em] Botello.
Ítem,
G[uillem] de Castalla, de
Golmés.
Ítem,
Clarmont d[e]
Per tots aquests damunt ditz quarts lo dit en Sancho asignà a córer e a
ven[dre] e a tra[ure]
als
de diners, tant que bastasen a la damunt dita quantitat.
Per pagar e per satisfer a Domingello Cepillo, qua[r]toner dels quarts del seynor
almiral,
d'él [f]eyt avia en Berenguer de Sérvol·les, de
Ítem,
Castalla, percurador de P[ere] de Castalla, de
Ítem,
en Bernat Marí, marmesors del testament de la muller d'en Ramon de Puyaçons,
de
Lo dit n'Eymerich Ferrer, per tots aquests damunt dits quarts, asignà a traure
e a córer e a vendre
dies, a meynsfaliment d'aquella, promès de complir de diners hó de peynores que
basten a la da[m]unt dita quantitat dels quarts.
[Per] [pagar] [e] [per] [satisfer] [a] [Domingello] [Cepillo], [quartoner] [dels] quarts d[el]
seynor [almiral] [...] en Domingo Cepillo [...] pagar lo dit quart, asignà [...] de
ase seu, lo qual [c]óregua [...] [Pere] [de] Golmés [...].
Per pagar [e] [per] [satisfer] [a] [Domingello] [Cep]illo, quartoner dels quarts del seynor
almiral, [...] P[ere] Casteló devia per rereclam que d'ell feyt avia en Domingo
Cepillo, notari de [Cocentaina] [...] dit en P[ere] Castelló per pagar lo dit quart a
Domingello Cepillo, quartoner damunt [dit], asignà [a] [traure] e a córer e a vendre
de peynores.
Davant vós, séyner en P[ere] de Golmés, justícia de Cocentaina, e[n] Ramon
Català se clama d'en Joh[an] de Berbegal, e posa contra ell e tots sos béns qu'ell que ly deu
à pagat per lo dit Johan de Berbegal a
quals ha carta de cesió e la carta del deute de c[o]m ell here fermança ab ell ensems
al dit en Tamarit. Per hon demana que ly sia condampnat etc. E açò posa
salvu son dret de créxer, e de minvar [tro] [en] [sentènc]ia defenetiva.
Encontinent lo dit Johan de Berbegal respòs e atorgà totes les sobredites
coses, segons que
En Guerau Calandri se clama de na Ermesén, muler que fon d'en Ramon
de Cep[i]llo, que li deu
a pagar de
en aquela és contengut. Per hon demana que li sia condampnada en pagar a sí los
dits diners. E açò posa etc. Libel donat e dia asignat de respondre a dijous primervinent.
Salvador F[errer] comparech en cort aparelat de oyr resposta dels clams per ell
contra en Bernat Martí, tudor dels fills d'en Pasqual de Calatayú. E com ell defalís,
fo citat per tercera citació a respondre a diluns primerv[i]nent.
Per pagar e per satisfer a Domingello Cepillo, quartoner dels quarts del seynor
almiral,
e Abdulcami, alamí de Releu, per rereclam que d'ells feyt avia en Domingo
de Cepillo de
Domingello Cepillo, quartoner damunt asignà [a] [córer] e a vendre
de panís dins
meynsfaliment, de diners hó de peynores.
iu[re] [...] quam ego, quod reddam vobis protinus dictos denarios [...] obligo et dono vobis
[...] [torna]torem Bernardum de Servoles, quam concessit et obligavit bona sua.
[Tes]tes P. Navales, Salvador F[errer], P. Pu[ga]çons.
dia de la festa de Aparicii primervinent a comtar ab Bertran Ricart.
En Guerau Calandri comparech en cort aparelat de oyr resposta dels clams per
ell contra n'Ermesén, muler que fo d'en Ramon de Cepillo. E com ella
defalís, fo citada per primera citació a respondre a diluns primervinent.
Comparegren en cort Salvador F[errer] e Bernat Martí, tudor dels fills d'en Pasqual
de Calatayú, e lo dit Bernat respòs e neguà totes les coses en la dita demanda
contengudes ésser veres en aytant quan fan contra él.
Fo fermança de dret per lo d[i]t Salvador F[errer]
e obligà sos béns. E lo dit Berenguer, en loch de fermança de dret, obligà los béns
del[s] dits pobils. Fo feyt sagrament de calúmpnia etc.
E sobre les coses neguades fo injuncta prova al dit Salvador dins
la qual vanà provar per l'inventari de la dita na Oliva e per en Bernat
Marí.
[...] [con]dampnat [...] Yvaynes respòs e atorgà [...].
[...] [Xi]méneç de Peralta atorch que hé aüts e reebuts de tu, Ey[merich]
[Ferrer], hu[y]tanta sous de reals d'aquell deute que
Per pagar e per satisfer a Domingo de la Ragua, percurador d'en Ramon
de Casteló, draper de Algezira,
jutjats per sentència dels béns d'en Guillem de Pugalt, los quals tenien Bernat de
Bas, e
asignaren peynores movents a corre e a vendre dins
lo dit en Bernat de Bas unes tovaloles, e lo dit Bernat de Sérvoles
promeseren de complir sobre aqueles als dits
En Guerau Calandri comparech en cort aparelat de oir resposta dels clams per ell
contra n'Ermesén, muler que fo d'en Ramon de Cepillo, posats, e com ella defalís
fo citada per segona citació a respondre a dimecres primervinent.
Domingo Torre[gro]sa se clama d'en Ponç Guerau, que li deu
romanents a sí a pagar de [certa] quantitat de diners, ço és de
reals, per los quals li entrà pagador per G[uillem] Vidal e per Domingo Péreç
per rahon de cuyram que n'avia comprat, ço és qu'él entrà pag[a]dor per Domingo
Péreç de
que li s[ia] condampnat etc. Libel donat e dia asignat de respondre al primer dia
part lo dia de Ninou primervi[nent].
E encontinent lo dit en Domingo Torregrosa féu e stablí percurador seu en
la dita demanda G[uillem] Botelo, al [qual] donà tot son loch etc.
A la demanda que
P[ere] Michel, vey de Penàguila, de
Saguàrdia féu del dit en P[ere] Michel de cantitat [...] en què era condemnat en
pena de quart e
la dita condamnació, [l]a qual, per so com él, en P[ere] Michel, no fo condemnat
per la jus[tíci]a de Cosentayna, ni no atorgà lo d[eu]te en juyy [...] no féu
contrat negu[n] en pod[er] de la [cort] [de] [Cose]ntayna, mas és [...] que en Jacme
Saguàrd[i]a [...] [tor]nador del dit deu[te], lo condemnà e lo donà dia [...] deute
Penàguila, e en D[omingo] Sepilo [...] de Cosentayna, él en P[ere] Michel, no
estant [...] axí com degera éser que atorgàs e confesàs lo deute [...] juyy davant la
justícia de Cosentayna.
Encara diu que foren [...] [pres]ens testimonis a asò en Ferran Exemenis,
e en Guerau [de] [Tor]roella, veyns de Cose[n]tayna, [e] en Pelegrí de Bolas, e en
[Jac]me Holsina, e en Gar[c]ia Péreç de Finestereles e en [Ponç] d'Arbeca. E encara
diu lo dit P[ere] Michel que si la dita [...]ció [...] feyta val ni à fermetat en
sí, so que no fa, que el [...] Michel [...] axí com eren condem[nats] [...] de reeclam
feyt [...] [en] defaliment de béns movens [...], asignam a córer [e] [a] [ven]dre
totz lurs béns se[...] [Pe]nàguila que coregesen en la co[r]t de Cosentayna [...] és
tengut, segons qu'él, en P[ere] Michel, mostrarà a cada una de les dites corts. Hon
com sia prevelegi en la siutat de València e en tot lo regne que tot hom puxa asignar
sos béns, en aytal cas diu lo dit P[ere] Michel que no és tengut de pagar quart.
[en blanc].
[Paper solt plegat al final].
129.
[Paper solt al final]
trame[tre] [...] sobre la exsecució dels
[...] sobredites e tot ço que en aquelles és contengut [...] sobre aquelles lo meu
consell en aquesta forma [...] de Sanxeta, filla que fo de na [Marta] [...] R[amon]
de Cepeillo, si vol mostrar e provar [...]endre [e] [a] fer la dita exsequció fos [...], e
si la dita Sanx[eta] o lo dit tudor [...] per successió de la [dit]a na Marta e [...]ara
davant nós, devets cessar dels [...] ad fer ven[da] de la di[ta] terra, e[n]axí que per
la condempnació feta contra lo dit Domingo [Cepiello], tudor, e contra los béns
d'en R[amon] [Ce]pello no devets fer exsecució en los béns los quals la dita Sanxeta
té e p[osse]eeix per sy e per successió de sa mare. Si algunes altres coses vos
plaen, so apar[e]ll[a]t al vostre servii.
A
[Contracoberta del llibre, cara interna]
Ítem, doní a ela, dona [...].
Ítem, [...].
Ítem, a P[ere] Sanches que per [...] de [...]
Ítem, a P[ere] Sanches
Ítem,
Ítem, doní [...] quals li tramès per [...] Dominguello
Ítem, [...]. Ítem,
Ítem,
Ítem, [...] P[ere] Sanches en casa, e avia
Ítem, [...]
fideli suo iusticie Valencie vel eius locumtenenti, salutem et graciam. Mandamus vobis quatenus,
visis presentibus, mandetis exsecucioni sentencia latam [...].