1367.— La viuda Elicsén denuncia al esclavo
sarraceno Abrahim de acoso sexual.
Denuncia, clamant, la dona ELICSÉN, MULLER SAENTRÀS D'EN FRANCESCH PALOMERE, dient
que aquesta, el vespre, quax alguna coza ans del seny del lladre, aquesta, vinent de la casa d'en
Far, en la qual casa havia cuynat, e pres la sua casa, so és en l'autzinada, aquesta denunciadore
veé un hom, al qual aquesta dix: —Què és axò?
Qui hom respòs dient: —Yo som.
E lavors aquesta conech lo dit hom, so és, que ere n'Abrafim, sereuy, qui fa setmana ab [...]
Verdera, al qual aquesta dix: —O barba merdosa! E què vols?
Qui respòs dient: —Fer-t'ho vul.
E lavors, aquesta, per tamor del dit Abrafim, tencà la casa e anà-sse
Mut, on ere en Jacme Sapere, Francesch Munar i d'altres.
E aquesta dix a la muller d'en Maymó Miquel: [...]. La qual respòs, dient an aquesta les
paraules següents: —Tornats-hi i vegats si y és.
E lavors, aquesta, anà-hi i atrobà lo dit Abrafim que
del cayró d'aquesta i lo cayró de la muller de
dita dona per quina guisa havia trobat lo dit Abrafim.
La qual dona dix an aquesta les paraules següents: —Donch deyts-ho a
dar-vos ha consell.
I, de continent, aquesta acostà
Abrafim li havia dit e per quina guisa lo havia atrobat.
E lo dit Jacme Sapera dix an aquesta que ho denunciàs al batle, la qual cosa, aquesta, de
continent, féu.
E lavors vengué lo lochtinent de batle, Bernat Martorell, ab lo sag, i atrobaren lo dit
Abrafim i aportaren-lo a la presó.
I àls dix que no fo.
JACME SAPERA, [...] dix [...] que aquest, estant ab en Francesch Mut i ab d'altres, pres del
portal del dit Francesch Mut, la dita Elicsén dix a aquest les paraules següents, tota sgleyada:
—Mon senyor en Sapere, yo ere a casa i n'Abrafim
respost que la mia persona.
E yo, levors, esquí de la casa i agoytí què
mon senyor, prech-vos per què m'aconselets.
A la qual, aquest respòs dient: —N'Elicsén, aquex barba merdosa vos farà qualque anuig
quant les géns seran colgades. Per què denunciats-ho al batle i matrà
E, de continent, la dita Elicsén partís d'aquí e, a cap d'alguna estona, lo discret Bernat
Martorell vench, ab lo sag, Bernat Pons, i d'altres, dient an aquest que
dit sotsbatle i altres anomanats, anaren a la casa de la dita Elicsén e atrobaren lo dit Abrafim,
tras la paret qui és pres de la dita casa de la dita Elicsén quay un tornay, al qual aquest dix les
paraules següents o semblants: —O barba merdosa! No ést vengut de Ciutat? No has atrobades
serreÿnas? Vols esser cramat?
Qui respòs dient: —Sie en mal guany!
E lavors, lo dit lochtinent de batle mès-lo en presó.
I àls, dix no saber.
Fo interrogat, si sab que lo dit Abrafim ho volgués fer a la dita Elicsén, i dix no saber.
Fo demanat, si sab que nul temps lo dit Abrafim hagués haüda cura de la dita Elicsén, i dix
que no.
ELICSÉN [dix] [...] que, entorn hora de vespres, aquesta partint de [...] i anant a la casa
d'en Viver atrobà lo dit Abrafim, al qual aquesta dix: —Barba merdosa, e cant ha que no hic
fuist?
E lavors lo dit Abrafim respòs an aquesta dient: —Aquesta és la mia mara.
Fo demanada, si despuys lo dit Abrafim ha demanada aquesta i dix que no, mes que li ha dit
en To..., qui fa setmana a
Fo demanada si lo dit Abrafim se acostà an aquesta, ne féu neguna esdemasa ves aquesta, i
dix que no.
BARTOMEU PLANES, SAG [...] dix [...] que lo die contangut en la dita denunciació, so és
[...], ans alguna coza del seny del ladre, en Bernat Martorell, lochtinent de batle en Lucmajor,
dix an aquest que
havia denunciat que lo dit Abrafim li anave darrera e volie-lo-y fer.
E ensemps ab aquest testimoni anà semblantment lo dit lochtinent de batle, [...] Jacme
Sapere, [...] axí que, tots ensemps, quan foren pres de la casa de la dita Elicsén [...] un tornay
de bèsties, aquest testimoni ve lo dit Abrafim [...] que
entre lo cayró de la dita Elicsén i lo cayró de [...] e anaren dreta via al dit Abrafim i atrobaren-lo
tras la dita paret ab un serro, un dart i ab un espadador de lí.
E lo dit lochtinent de batle féu levar d'aquèn lo dit Abrafim, manant a aquell en la presó.
E quant fo pres la casa d'en Francesch Mut, lo dit Jacme Sapere dix al dit Abrafim les
paraules següents o semblants: —Oudà, barba merdosa! No ést vengut de ciutat? No y has
atrobades serraynes? A n'Alicsen ho vulias fer? vols que
E auí aquest testimoni que lo dit Abrafim respòs dient: —Cremen an mal guany!
E amenaren-lo en la presó.
E àls dix no saber sobre la dita denunciació.
Fo demanat, si sap que lo dit Abrafim hagués hagut cura de la dita Elicsén ne y volgués
tornar. I dix res no saber.
Interrogat, si altres vegades lo dit Abrafim fos anat a la casa de la dita Elicsén, i dix res no
saber.
ABRAFIM [...] delat [...]
Fo demanat si la nit contenguda en la denunciació fo a la casa de la dita Elicsén, muller d'en
Francesch Palomere saentràs, i dix que no.
Demanat, si la dita nit vaé la dita Elicsén, i dix que no.
Demanat, com pot ell dir que no fos astat a la dita casa la dita nit, que lo sotsbatle lo y
havia atrobat, e la dita nit lo mès en presó, i dix ésser ver que aquest era pres d'una paredeta,
per tal que se
d'altres vengueren i meseren aquest en presó.
Fo demanat, si aquest demanà la dita Elicsén i dix que no.
Fo demanat si en Jacme Sapere la dita nit li dix les paraules següents o semblants, so és:
—Oh barba merdosa! No ést vengut de Siutat? No y has trobades serreÿnes?
Fo demanat, si lo die contangut en la dita denunciació, hora de vespres, pres la casa de
Viver, parlà ab la dita Elicsén dient les paraules següents o semblants: —Aquesta és ma mare!,
i d'altres paraules, i dix que no.
1367.— Disputa callejera a propósito de un juego de
dados (gresca ) entre Pere Mateu y Joan Pellisser
con secuencia de injurias y amenaza con armas.
Mateu i Joan Palisser havían haüda brega, en la qual havien jurat legament de Déu e havían tret
armes.
Enperamor d'assò lo dit batle [...] féu l'inquisició que
PERE MATEU, delat, jurat i interrogat [...] dix [...] que aquest delat, jugant ensemps ab
altres al joch de gresca, en lo carrer d'en Bernat Sa Noguera, digous prop passat, alguna cosa
passades vespres, lo dit Joan delat tench los daus, al qual aquest axí dos dinés a punt a un croat
del dit Joan (en lo qual croat aquest havia
esqués de la mà, la qual coza aquest no volch fer.
E quant vench l'altre vagada que los daus foren venguts a lo dit Joan delat, dix an aquest que
li esqués. E aquest delat isqué-li per la manera ja dita.
E lavòs lo dit delat sensa altre reó dix an aquest les paraules o semblants: —Pel cul de Déu,
vós no jugats layal!
Al qual aquest dix, responent: —Yo fas mils que tu, ne res del teu.
Qui Joan dix an aquest: —Mentits per la barba!
Al qual aquest dix, responent: —E bort! Fill de bagassa!
E lavors lo dit Joan delat levà
contra aquest. E algunes persones qui aquí eren partiren-los.
I àls no hi fo.
Interrogat qui foren presents, i dix que Francesch Romaguera, Guillem Lambert i d'altres.
JOAN, delat [...] dix [...] que aquest delat i d'altres, jugant a grescha, lo die, hore e
carrer demunt contenguts, vengueren los daus an aquest e lo dit Pere Mateu delat isqué an
aquest dos dinés a punt a un croat d'aquest, en lo qual croat aquest havia
delat, dix que li esqués de sa mà.
E lo dit Pere respòs dient: —E no és mà axò?
Al qual aquest dix que no, ni era layal jugar.
Qui Pere respòs, dient: —Yo juch pus layal que tu i res del teu.
E lavors aquest lexàs del joch, mirant aquell.
E aprés d'una estoneta lo dit Pere Mateu, axí com aquell que havia perdut en lo joch, dix an
aquest, recitant, les dites paraules: —Encare diu aquex bon hom que yo no juch layal. Pel cap
de Déu que sí fas, mils qu'él, ni res del seu. E yo hé jugat en loch on ell no gosare entrar, que
tots temps jugí mils que ell, ni son agra futut.
E lavors levàs de peus i acostà
E lavors aquest transch un coltell de tay, lo qual aportave, contra lo dit Pere e levors
alsgunes persones meseren-se al mig i partiren-los.
I àls, dix que no fo.
Interrogat, si lo dit Pere trasch coltell, i dix que no.
Interrogat, si aquest féu neguna sdamesa ab lo dit coltell contra lo dit Pere, i dix que no.
Interrogat, si dix lex de Déu, i dix que no.
FRANCESCH ROMAGUERA, testimoni jurat [...] dix [...] que aquest, mirant un joch qui
feia al carrer d'en Bernat Sanoguera, de daus, la hore damunt contenguda, auí aquest que lo dit
Pere Mateu, que jugave e havia perduda una grescha, dix les paraules següents o semblants:
—Encare diu aquex bon hom que yo no juch layal [...].
E assò dix del dit Joan e auí aquest que lo
dit Joan delat respòs: —Pel cap de Déu yo (juch) mils que vós, ni vostra agra. E yo hé jugat en
loch on no gosaríets entrar...
Joan i lo dit Pere dix: —No féts pas.
Qui Joan: —Si comptes
fas...
Qui dit Pere Mateu dix al dit Joan les paraules següents: —Vessa!
Qui Joan respòs, dient: —Vós ne mentits per la barba. Vós sóts aquex.
E de continent arrenchà un punyal, lo qual aportave, i ab lo dit punyal vench ves lo dit
Pere. I víu aquest que lo dit Pere se levà de peus.
E lavors aquest acostà
als no fo.
Fo interrogat si lo dit Pere trasch armes, i dix que no.
Interrogat, si lo dit Joan ab lo dit coltell se acostà contra lo dit Pere, ne si li féu sdamesa
neguna, i dix ésser ver que, si no fos aquest, que lo dit Joan, delat, haguera dat ab lo dit coltell
al dit Pere Mateu.
Interrogat, si lo dit Joan jurà lex de Déu, i dix que no, sinó tan solament lo cap de Déu.
FRANCESCH FERRER, testimoni jurat [...] dix [...] que aquest, lo die demunt contingut,
mirant un joch de daus, ve que lo dit Joan Palisser dix al dit Pere Mateu que li isqués.
E víu aquest que lo dit Pere li isqué sobre un croat del dit Joan.
E lo dit Joan que no hi volch dir, dient que li esqués de sa mà.
E lo dit Pere no hu volia fer.
E levors aquest auí que lo dit Joan Palisser dix al dit Pere Mateu: —Pel cap de Déu, vós no
jugats leyal!
I lo dit Pere respòs, dient: —Sí fas, mils que tu!
Qui Joan respòs, dient: —Pel cap de déu, yo hé vista hore que yo us faré star pla [...]
Qui respòs dient: —Vete
E lo dit Joan respòs, dient: —Pel cap de Déu, vós ne vostre linatge no jocats en bé
hé jugat en loch on vós no gosarets jugar.
E lo dit Pere respòs dient: —Yo i mon linatge jugam mils que vostre agre.
Qui Joan respòs: [...] feta, pel cap de Déu.
E lavors auí aquest que lo dit Pere Mateu, delat, dix al dit Joan les paraules semblants: —E
vessa!
Qui Joan levà—I tu!
E arrenchà un coltell de tay i acostà
E aprés, lo dit Pere levà
E moltes persones meseren-si al mig i partiren-los.
I àls, dix que no fo.
Interrogat, qui fo principi de la dita brega, dix que a vigares d'aquest, atengut ço que dit ha,
lo dit Joan.
Interrogat, si uí que lo dit Joan juràs leig de Déu, e dix que no.
PERE BARBA, nadiu de Leyda, testimoni jurat [...] dix, sobre aquella denunciació, en
totes cozes e per totes axí com lo dit Francesch Romaguera havia dit i deposat en son
testimoni, assò tan solament anadit que aquest testimoni víu que, abans que lo dit Joan
Palisser arrancàs lo seu coltell, lo dit Pere posà la mà a un punyal que aportave e lavors lo dit
Joan arrencà lo dit coltell.
1367?- Injurias públicas de los cobradores del impuesto del
vino (cizè del vi) al payés Jaume Bonet por negarse éste a
pagar, remitiéndose al concesionario de dicho impuesto.
Denuncia, clamant, en Jacme Bonet al discret en Jacme Verdera, batle reyal de la parròquia
de Lucmajor, que aquest, stant en la plassa de Lucmajor, ab d'altres, ir que fou dicmenge, a
la dita parròquia, diens en aquest que contassen del cisè del vin, i parlans axí del cisè del vin,
d'algunes paraules, lo dit Ramon Fuya, sensa nenguna altra raó, vench contra aquest, tenint la
mà al punyal, dient tres vegades e moltes: —Barba merdosa, futut!
E, en continent, Pere Fuya e Bernat Clota, que presents aquí éran, tenent cascun les mans
al punyal, vengueren contra aquest, afarrant aquest ab les mans squerres, dient: —Per lo cul de
Déu, que mala ych sóts vengut!
E que, si no fossen presents qui aquí eren, e los constrastaren, que hagueren mort aquest
per via de manipoli.
Empersò lo dit batle volent saber veritat de les dites coses, féu la inquisició qui
(E, de continent, lo dit batle interrogà lo dit denunciador, qui saben en les dites coses, e
dix que en Jacme Sapera, P. Darder, P. Garí i d'altres.)
RAMON FUYA, delat, jurat e interrogat, [...] dix [...] que, lo dia de dicmenge prop
passat, aprés dinar, aquest e en Joan Manresa anaven per la plasa demanants a les géns
compte del cisè, lo qual han comprat.
E en Joan Manresa, qui és companyó ab aquest en lo dit cisè, parlà ab en Jacme Bonet qui
aquí era, so és que li dix que comptassen del cisè, qui respòs que no volia fer retre compte en
poder lur sinó en poder del exequdor, dient: —Cor més teniu del meu que yo no us deyg.
I que aquest, oït lo dit Jacme Bonet, respòs, dient: —No res.
(Entenent a dir que més li devia
lo dit Jacme que él no havia pagat).
E lavors lo dit Jacme Bonet dix: —Senyors, tots me siau testimonis que él me nega so que
E assò dix a aquest delat.
li hé donat.
A lo qual aquest respòs: —No fas pas, que davant testimonis los me donà
poria negar.
Qui Jacme respòs dient: —Si fas pas.
E aquest dix: —No fas pas [?].
E lo dit Jacme Bonet dix les paraules següents: —Senyors, dats diners en aquest hom (e
assò dix d'aquest) que bé
E aquest respòs que axí leyal era com ell ni res del seu.
E él respòs: [...]
E àls dix que no y hac [...]
PERA FUYA, delat, jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest, lo dit die de dicmenge,
essent pres de la escrivania del dit loch, ab d'altres, oí, aquest, ramor, e, de continent, anà ves
la dita ramor, e víu que lo dit Jacme Bonet se contrestava de paraules ab en Ramon Fuya, frare
d'aquest.
E, lavors, aquest acostà—Féts vostro e partit-vos de mal i
farets casavi.
I àls dix que no fo, ans totes altres coses contra aquest denunciades, de tot nega [...]
BERNAT CLOTA, delat, jurat e interrogat, [...] dix [...] que aquest, estant en la
carneceria, oí que en Ramon Fuya i Jacme Bonet se contrastaven del cisen del vin, e entre
moltes paraules que hagueren entre abdosos, de les quals aquest no
dit Jacme Bonet dix palesament: —Dats diners en aquest bon hom sensa comte, que leyal
comte lo us en retrà!
E oí aquest que lo dit Ramon Fuyós respòs, dient que hoc: —Axí leyal com vós!
E lo dit Jacme Bonet dix al dit Ramon: —No faríets vós, ni tot vostre agre!
E lavors aquest acostà—Son agre val aytant com lo vostre! E
asò dix del agre del dit Ramon Fuya.
E, acontinent aquest víu que en Pere Fuya vench aquí, e dix al dit Jacme Bonet les paraules
següents: —En Jacme, partits-vos de mal e anats-vos-ne en bon guany.
I àls dix que no sab, ans totes altres coses contra aquest denunciades, de tot, nega.
Interrogat, si aquest, ni los altres delats, haguessen posada mà al punyal contra lo dit
Jacme, i dix que no.
Interrogat, si aquest, ni los dits delats, haguessen cridat al dit Jacme "barba merdosa,
futut", dix que no.
Interrogat, si aquest, ni els altres, juraren lo cul de Déu, dix que no.
JACME SAPERA, testimoni jurat e interrogat [...] dix [...] que, digmenge prop passat,
aquest, estant en la plassa oí que entre en Ramon Fuya, delat, e en Jacme Bonet, denunciador,
se contrastaven de paraula per lo cisè del vi, e aquel oí que
Fuya que més li havia donat que no li devia, e que aquel Ramon Fuya que atorgà que tenia
ss. E aprés alsgunes paraules, les quals havien entre abdosos, de las quals aquest no li recorde
a present, aquest oí que lo dit Ramon Fuya dix al dit Jacme Bonet que no tenia res, e lavors oí
aquest que lo dit Jacme respòs dient: —Buba negra, dats-li res!
Qui Ramon Fuya dix: —So que
E, de continent, aquest testimoni veent que éls se acostaven, mès-se as mig e departí
E mentre los partís vench en Pere Fuya e acostà
quals aquest no oí.
E àls, dix no saber, acceptat que aquest testimoni oí que la un dels dits delats, cridà al dit
Jacme Bonet "Barba merdosa, retayat". No sabent però quals d'aquels ho dix [...]
GUILLEM CASTELL, testimoni jurat e interrogat, [...] dix [...] que aquest, estant a la
plasa de Lucmajor, lo die contangut en la dita denunciació, que auí aquest que los dits delats e
denunciador se contanien d'alsgunes paraules per lo sisè del vi, entre les quals aquest
testimoni auí que lo dit Jacme Bonet deye que no comptaria ab éls, ne faria dret en poder lur, e
auí aquest testimoni que lo dit Ramon Fuya respòs dient: —Millor hom que vós no sóts me
I d'altres paraules de les quals aquest no entès, exceptat que lo dit Ramon dix al dit
retrà comta.
Jacme Bonet les paraules següents: —Barba merdosa, ratayat!
I àls, dix no saber, ne haver auí dir [...]
1367? —El acorralamiento de los bueyes de Martí Pagomeres
que pastaban en una garriga, es objeto de querella por Jaume
Salvà, propietario colindante perjudicado.
BERENGUER PALAU, MASIP DEL HONRAT EN FERRANDO VALENTÍ, delat, [...] dix [...] que lo die
de digous demunt contangut, quax hore de mig jorn aquèn entorn, lo dit Ferrando Valentí,
senyor d'aquest dix an aquest que anàs [a] axò d'en Jacme Salvà que havia encorralats los bous
d'en Martí Pagomeres i havie
Martí Pagomeres i lo dit Jacme Salvà i d'altres, e que digués al dit Jacme que li retés los bous
[e], en altre manera, que
E lavors, aquest, per manament del dit Jacme, senyor seu, anà-se
Jacme Salvà, en la qual segada segaven la muller del dit Jacme Salvà, Guillem de Bas i la filla
del dit Guillem.
A la qual muller del dit Jacme Salvà, aquest dix les paraules següents: —Madona, on és
vostre marit?
La qual no respòs an aquest, mes lo dit Guillem de Bas dix en aquest que a la casa ere e que
encorralave bous d'en Martí Pagomeres.
E, lavors, aquest anà-se
dit Jacme, als quals demanà de lur para, qui responeren que nos
E aquest passà demunt les cases e víu lo dit Jacme Salvà, qui ere, ab en Pere de
Montblanch, a la sagada del dit Pere. E aquest esperava aquell que vingués, e, mentre axí stave,
un infant del dit Martí Pagomeres, per nom Pere, vench a aquest, al qual aquest dix que
tragués los bous del corral.
E mentre que los bous exien del corral, lo dit Jacme Salvà vench, dient: —Què és axò en
Berenguer? Los bous me treyts del corral?
E aquest respós dient: —Cor masa han andurat.
Qui Jacme dix: —I no
Al qual aquest respòs: —Com dar-vos hé panyore de so que és en qüestió? Lexats-ho
dafanir e puys féts-ne a vostre guisa.
E mentre axí parlaven, en Pere de Montblanch vench ab armes dient: —Què és axò, En
Berenguer? Partir-ho-ham ab mal?
Al qual aquest respòs dient: —Ja Déus no hu vulla, més val que la cort ho depertesque.
E àls, no hi hac.
Fo demanat, si aquest donà panyore per los dits bous al dit Jacme, i dix que no.
Fo interrogat, si aquest dix alguna vilania, ne manasses, al dit Jacme, i dix que no.
PERE, FILL D'EN MARTI PAGOMERES, d'adat de
jurat i interrogat, [...] dix [...] res no saber, salvant que aquest, lo dit die de digous, vench a la
alqueria d'en Jacme Salvà, per haver los bous del pare d'aquest, los quals lo dit Jacme havia
encorralats. En la qual alqueria encontrà lo dit Berenguer, qui dix an aquest: —Sper en Jacme
Salvà, si venia.
E astant axí lo dit Berenguer dix an aquest: —Trau los bous del corral e amene-los-te
E aquest lavors trasch los bous del corral i amanà
I àls aquest no y sab, ne y víu, ne y uí, car de continent se partí d'aquèn.
1367.— Cortesia e insultos por mor de enamoramientos, de
anochecida, frente al domicilio de Na Ramondetes.
MACIÀ UGUET, fill d'en Berenguer Uguet, de la parròquia de Luchmajor, delat, [...] dix [...]
que aquest, la nit prop pessada, partent de case de son para e anant ves axò de naj [...], encontrà
lo dit denunciador, que seya pres de la casa de na Ramondetes ab la dita Ramondetes e ab
d'altres, als quals aquest dix: —Déus vos dó bona nit!
Qui responguéran a aquest: —Bona nit hajats!
, exceptat que lo dit denunciador no dix res.
E pres que aquest se
Ramondetes i fill del dit Ramondetes, dix als damunt dits: —Déus vos dó bona nit!
Los quals respongueren: —Bona nit hajats!
, exceptat lo dit denunciador, qui no dix res.
E aquest maravelant-se del dit denunciador per què no responia, dix aquest a dit denunciador
per què no responia, i si li havia mort son pare.
Qui denunciador dix: —
E lavors aquest partí
GABRIEL GARÍ, testimoni jurat, [...] dix [...] que aquest, seent, ab sa mare e ab lo dit
denunciador, la nit prop pessade, pres de la casa de sa mare d'aquest lo dit delat pessà devant
aquests per lo camí, dient: —Déus vos dó bona nits!
Al qual, aquest e sa mare respongueren: —Bona nit haiats!
E a cap de stoneta lo dit delat tornà pessar per lo dit camí saludant aquets dient: —Déu vos
E lo dit denunciador res no dix.
dó bona nits!
E lavors dit delat dix al dit denunciador: —E vessa, traidor! Perquè
Qui denunciador respòs dient: —Yo no le
E lo dit delat partí
de la mare d'aquest.
E auí aquest que el dit denunciador dix: —Per ma germana és açò.
E lo dit delat respòs dient: —(Com) de gran linatge vaniu vós altres!
Qui denunciador respòs: —Hoc. D'axí bon linatge ve ma germana com vós!
E content-se de semblants paraules, aquest testimoni ve que lo dit delat se levà de peus e
vench ves lo dit denunciador tenent
i per ço cor era nit, mas que tenia la mà alta.
E ve aprés que lo dit denunciador (baxava) a terra cercant péres e lavors de continent messa
en mig, E àls no fo.
FERRÀ? [...] dix [...] que seient aquesta (vora el portal d'en) Jo(ver) la nit damunt
contanguda auí que los dits delat i denunciador se novegaven de alsgunes paraules, de les quals
aquest no ha membrança, exceptat que aquest auí que lo dit delat dix al dit denunciador les
paraules següents: —Tot assò havem per la gossa de ta germana!
E auí aquest que lo dit denunciador respòs dient: —Pus gossa és ta germana!
E lavors aquest víu que lo dit delat se levà e anà ves lo dit denunciador e lo dit denunciador
se tornà atràs e lo fill de na Ramondetes qui
Fo interrogat, si ve que lo dit delat tengués coltell, ne bastó en la mà, i dix que no.
MAGDALENA, muller d'en Ramon Garí, de la parròquia de Luchmajor
interrogada, [...] dix en tot i per tot' axí com lo dit Gabriel Garí, fill d'aquesta, ha dit i deposat,
excepta que no víu que lo dit delat tengués, en la mà, coltell, ne bastó.
1367.—Típica riña callejera de comadres, llegando a las
manos, entre la mujer de Jaume Pallisser i la de Antoni
Arbonès.
Denuncia clamant en Jacme Palisser al discret en Bernat Martorell, lochtinet de batle en
Luchmajor, que la dona Bartomeva, muller d'en Antoni Arbonès, menyspresant la jurasdició
reial i sensa naguna raó, havia ferida i maltractada la muller del dit Jacme i
aquest ausiura, e més enquara, injuriant aquella, li ha cridada "bagassa".
Enpersò, lo dit batle, volent saber veritat de les dites coses, féu la inquisició que
BERNAT RABASSA, jurat i antorogat, sobra les coses demunt denunsiades, dir veritat,
i dix sobre aquelles saber que
algunes dones: —Vets, correts, que si no consumar l'ha!
I lo dit Bernat, uent aquestes paraules, isqué de caza i víu la dita Bartomeva, muller del dit
Antoni Arbonès, que tenia en terra la dita dona muller del dit Jacme Palisser, firent i colpant
aquella, i el dit Bernat i Antoni Ferrer corraguéran là i van lavar la dita Bartomeva de demunt la
dita dona muller del dit Jacme Palisser.
mas bé oí dir que l'havían ferit.
vengut, per que no conaxía qui éran.
cridar "bagassa", mas no
BARTOMEVA, MULLER D'EN ANTONI ARBONÈS, jurada i entarogada sobra les coses
demunt denunciades, dix saber sobre aquelles que la dita dona muller d'en Jacme Palisser,
balant en casa sua (al cantó d'en Antoni Salvà), deya alscunes paraules de la dita Bartomeva,
les quals no éran honestes.
Axí que la dita Bartomeva dix a na Ryera pus veya: —Digats, madona Ryera, avats-ma vos
vista balar que yo axaguàs la perna?
I encontinent la dita dona muller del dit Jacme Palisser respòs dient que ella na mantia azí
com al bagassa que era.
I la dita Bartomeva respòs i dix que "qui coha ha de paya, por ha de foch".
I la dita dona muller d'en Jacme Palisser antrà-sse
infanta de la dita Bartomeva.
I encontinent la dita Bartomeva va dir que, si son fiy sa acostava en res del seu, que ella li
fariria son fiy.
I encontinent, la dita dona muller del dit Jacme Palisser près per la mà son fiy, i va
acostar devés la dita Bartomeva dient: —He, tocats-lo!
I levòs la dita Bartomeva va donà
muller del dit Jacme Palisser víu farir son fiy, tramès
tirà duas péras a la dita Bartomeva.
I la dita Bartomeva encontinent va dar
terra, per tal que la dita muller del dit Jacme Palisser no li pogés fer mal.
E astant axí vench n'Antoni Ferrer i va-les partir.
cara, de la qual li féu axir sanch.
ANTONI FERRER, jurat i interrogat [...] dix [...] que él, estant al cantó d'en Antoni
Salva, sogre del dit Antoni Ferrer, víu que la dita dona Bartomeva farí lo dit infant i la dita
dona muller d'en Jacme Pelisser, quan víu que la dita Bartomeva faria son fiy, prení una granera
en la mà i va tirar la dita granera a la dita Bartomeva. I aprés es varen acostar la una a l'altra i
van-sa pendra a cabayeras i víu aquest que la dita Bartomeva tenia la dita dona muller d'en
Jacme Palisser dessota i encontinent lo dit Antoni i en Bernat Rabassa van levar la dita
Bartomeva de munt la dita dona muller d'en Jacme Pelisser.
Jacme Pelisser i diu que no [...]
BLANQUE, MULLER D'EN GUILLERMO CARDEL·L [...] dix [...] que víu que les dites dones sa
barayavan de paraula.
GUILLERMO RIYERA, jura de dir veritat sobre les coses denunciades per lo dit Jacme
Palisser contra la dona Bartomeva, muller d'en Antoni Arbonès, i dix, sobra aquelles, res no
saber.
SAURINA, MULLER D'EN GUILLERMO RlYERA, jura de dir veritat sobre la dita
denunciació
demunt posada, i dix, sobre aquella, res no saber.
RAMONA, MULLER D'EN TOMÀS SERRA, [...] dix [...] que la dita Ramona venia de la
garriga ab un asa caragat de lenya i víu que les dites Bartomeva, muller d'en Antoni Arbonès, i
la dita Tomasza, muller del dit Jacme Palisser, sa contrastavan de paraula i oí que la dita
Bartomeva dix a la dita Tomasza: —Per la passió de Déu que yo te faré mal goch tanir de ton
fiy!
I encontinent la dita Tomasza près son fiy per la mà i posà-li devant diyent: —He! Vagam
I jaquí aquí l'infant.
si
I la dita Ramona anà-sse
isqué defora i víu que la dita Bartomeva donà bufets a l'infant de la dita Tomasza i l'infant va
caura en terra. I víu que la dita Bartomeva tania la dita Tomasza en terra.
I la dita Ramona près l'infant. I corach [a] en Rabassa, qui era en sa casza, i dix-li:
—Senyor, per amor de Déu, curats aydar a na Palissera, com sa muller d'en Antoni Arbonès la
cunsuma.
I encontinent lo dit Rabassa corach i va levar la dita Bartomeva de munt la dita Tomasza.
Fo entorogada, si víu naguna péra, i dix que bé víu P. péra tirar, màs no
Bartomeva cridà "bagassa", "bagassa" a la dita Tomasza.
casa sua que cuynava, uí que la dita Bartomeva, muller del dit Antoni Arbonès, dix bé
vegades o quax: ¡Astimades, car axí balla n'Arbonassa, sonant los dits!
I la dita Geraula dix a la dita Bartomeva: —No haveu bergonya que avui diz axò.
I entrà-sse
I, com vench al cap vespra, oí dir a la dita Bartomeva que "qui té coa de paya, por ha de
foch".
Puys oí més, que la dita Bartomeva dix a la dita dona muller d'en Jacme Palisser: —Bagassa,
cunquagada, enbryaga.
I la dita muller del dit Jacme dix a la dita Bartomeva: —Bagassa.
Palisser donà —I
què, traydora, no
desfaré la cara al teu!
I lo dit testimoni va dir: —No hu fassats vós, dona, azò, que mala cosa seria.
I aprés víu que la dita muller del dit Jacme Palisser vench ab son fiy i una granera en la mà i
va dir: —Jas! Ve
I la dita muller del dit Antoni va farir l'infant. No
l'infant va caura en terra i la mara de l'infant va pendra l'infant i, mentra que
muller del dit Antoni va afarrar aquí matex la muller d'en Jacme Palisser per enfollonar-la, i,
estant en terra, prenia péras i tirava
ferir, per so com la dita dona muller del dit Antoni les hi collia.
Axí que dit testimoni víu que la dita muller del dit Antoni tenia el cap del nas un poc
escorxat. Axí que
n'Antoni Ferrer i van partir les dites dones [...]
1367,- Comida de compañerismo entre esclavos y libertos
rematada en borrachera y riña final.
Denuncia, Petro, qui fa setmana al discret en Pere Mulet, notari, clamant, al honrat Arnau
Verdera, lochtinent de batle en Luchmajor, que en Manoli, grech, e Johan, grech, qui fo d'en
Palau, are emperò franch, ab pensa deliberada e le jurisdicció reyal menyspresant, nefraren
aquest en la mà dreta ab un coltell de tay e pelaren-li, an aquest denunciador, la barbe e li
donaren de grans bastonades.
Empersò lo batle, a saber veritat de les dites cozes, féu la inquisició que
JOAN, GRECH; franch, qui fo d'en Palau de Inche, delat, jurat i interrogat, sobre la dita
denunciació, de dir veritat, i dix sobre aquella ésser ver so que
en la dita denunciació, aquest, en Manoli, Petro (denunciador) i d'altres, tots ensemps
stants, aprés que
Toder, qui fo d'en Guillem Por[tell] dix al dit Petro per què no acuya lo dit Joan en lo gany e en
la pèrdua en la dita uyada.
E assò dix del dit Joan, delat, que Petro, denunciador, no hu volia fer.
Al qual Petro, aquest delat dix: —E tu no segues sinó axí com una galina!
E lavors, lo dit denunciador, irat de les dites cozes, vench ves aquest, i, aquest, ab la mà,
empenyent, donà al dit Petro per la care, i, altra vagada, lo dit denunciador acostà
e, ab una pére, donà an aquest una padrada al cap.
E lavors aquell dix al denunciador les paraules següents: —Oudà, e a de veres ho féts!
E alargà-li la mà en la barba i donà-li una tirada a la barba del dit denunciador.
E en Manoli, que aquí era, dix al dit denunciador: —Si fasses no has vergonya! Ab ton
E vadave-li que no s'acostàs an aquest.
companyó te baralaràs?
Lo qual denunciador, com fos embriach, dix al dit Manoli: —Puys tu me contrastes, ans del
sol post ho haurem yo i tu.
Qui Manoli respòs dient: —Si tu vols, are.
E víu aquest que lo dit Petro près-lo per la mà e anaren-se
aquest que lo dit denunciador se abaxà en terra i près una pére.
E lo dit Manoli près un bastó e, ab lo dit bastó, donà, al dit denunciador, alsguns colps.
E lavors en Gordí Lobet i Pericóy, frare del dit Gordí, partiren-los, e, mentre los partien,
en Bernat Lobet vench, i volent aiudar-los a partir, lo dit denunciador, no sabent què
axí com embriach, donà al dit Bernat una pedrada en la mà. E lavòs tencaren lo dit denunciador
en una casa. E àls, dix que no fo.
Fo demanat, si aquest, ne lo dit Manoli, arrencaren coltells, i dix que no.
denuntiador, axí com embriach que ere, caent en terrra, se nafrà.
una tirada que li donà en la barba, axí com dit ha.
GORDÍ LOBET, jurat i interrogat [...] dix [...] haver vist lo dit die, vasent que los dits
Joan i el denunciador se contanien de paraules, ve que lo dit denunciador que ere enbriach, se
levà e vench
MANOLI, grech, franch, catiu que fo d'en Pere Bertran, delat, [...] dix [...] que lo die
contangut en la dita denunciació, aprés que aquest delat, lo dit denunciador e Joan, condelat
d'aquest, i d'altres se foren dinats, aquest delat auí que lo dit Petro, denunciador, enbriach, se
contensà ab lo dit Joan d'una uylada que havia presa lo dit denunciador. E aquest anàs, per tal
que nos contrastàs al dit Petro, partintlo del dit Joan, ab qui se baralave, de paraule axí com de
fet.
E cant aquest hac, los dits delat i denunciador, partits, lo dit denunciador dix an aquest les
paraules següents o semblants: —Puys tu m'has tolt en Joan, tu acompanyem!
E manà an aquest, dient que
dit denunciador, un poch alunyats, lo dit denunciador se abaxà a terre i près una pére e donà an
aquest al costat squerre.
E lavors, aquest abaxà
pòch, per tal cor en Pere Llobet tolch an aquest lo bastó.
Mes víu aquest que lo dit Joan près lo dit denunciador per la barba i donà-li una tirada, e
aprés víu que lo dit denunciador correch ves so d'en Pere, on havia armes, i près un dart i vench
ves aquest i lo dit Joan, ab lo dit dart i ab una péra en la mà. I lo dit Pere Llobet tolch-le-y.
I lavors traslladaren-lo en una casa. E àls dix que no hi fo.
1368.— Hurto de un naranjo y composición con el propietario.
Denuncia, clamant, en Guillem Riera al discret en [...], batle de Luchmajor, que en
Guillem Agueló, menyspresant la jurisdicció reial, havia amblat un taronger seu.
Emperò, lo batle, a saber veritat de les dites coses, féu la inquisició qui
GUILLEM AGUELO, delat, jurat i interrogat sobre la dita denunciació [...] totes
coses contra aquest denunciades del tot nega.
Fo demanat, com havia haüt un teronger, lo qual novelament era stat plantat en un hort
d'aquest, i dix que de quatre anys havían passats que aquest lo havia plantat ab d'altres, so és
d'una taronge de la qual isqueren
d'en Taya Locha.
Fo interrogat, quan havia que l'havia mudat i traspantat, i dix que dimarts o dimecres pres
passats, ignore qual d'aquests jorns fo.
Interrogat, quant ha que aquest no és estat al seu hort, lo qual es contiguu al hort del dit
denunciador, i dix que, de Sant Joan de juny ensà, forse és passat un mes poch més o menys.
Interrogat, si aquest ere entrat en l'hort del dit denunciador d'un mes ensà, i dix que no.
Interrogat, si aquest víu en l'hort del dit denunciador negun taronger, i dix que no.
Pres assò com a audienssa del dit batle fos pervengut que lo dit delat se ere avengut ab lo
dit denunciador del dit taronger, ampersò interrogà lo dit Guillem Riera, denunciador, ab
sagrament corporal, si del dit taronger havia haüda satisfacció, qui respòs, per lo dit
sagrament, ésser ver so qui
següents alguns dies, en Domingo [...] i Pere de Bellver vengueren an aquest, diens an aquest que
ho lexàs, e éls darien an aquest, per smena del dit taronger,
—Si jo
E, de continent, els dits donaren an aquest los dits
Interrogat si los dits Domingo Parera (?) i Pere de Bellver donaren an aquest los diners de
voluntat del dit delat, dix no saber.
DOMINGO PARERA (?), interrogat, [...] dix res no saber.
Interrogat, si aquest en nom del dit delat féu esmena al dit denunciador del dit taronger, i
dix ésser ver que la muller del dit delat vench an aquest, dient que, per amor de Déu, fes calar lo
dit Guillem Riera i que li satisfés lo taronger. E lo fill del dit delat, qui aquí ere, donà an aquest
stayt pregat, per la dita dona, de semblants paraules, anaren al dit Guillem Riera pregant-lo
que no
avant no se
Interrogat, si en les dites coses fo consentient lo dit delat, i dix que no, cor no fos en la
parròquia, segons que la dita dona, sa muller, deia.
1368.— Agresión en despoblado al payés Pere Noguera y
búsqueda nocturna de su asno en tiempos de siega.
Denuncia, clamant, en Pere Noguera, fill d'en Pere Noguera, al discret Vicenç Godofré,
batle reial de Lluchmajor, dient que aquest denunciador anit passada, vinent de Castelig, en lo
qual loch casa té i algunes ovelles seves, e fo pres de
per lo camí qui aquí és, ab un asa seu, cavalcant, (portant) una scone i un coltell de tayll, quax
hore de prim son, aquest ve
Lavors baixà de l'ase e mès-lo
aquest, per defenció de la sua persona, abaxà
dues péres, tirades per los dits hòmens, fariren aquest, una en la cuxa squerre i altre al dart que
aportave.
E aquest, com los dits hòmens foren pres d'aquest, conech que éran en Pere Pons, fill d'en
Bartomeu Pons, Bartomeu Ferrer, fill d'en Pere Ferrer, quant és del altre dix que no
E lavors [...] los dits hòmens encalsaren aquest fins asò d'en Pere de Montblanch [...] aquest
cridà: —Via fora!
[...] Los dits hòmens haguessen mort aquest, sinó que en Pere de
Montblanch isqué del seu alberch i los dits hòmens [fugiren], i aquest i lo dit Pere de
Montblanch anaren cercant l'ase, fins en l'ere d'en Pere Formigó, e trobaren en la dita ere en
Bartomeu Miralles, al qual demanà aquest de lo dit ase [...].
Demanat, si los dits delats volen mal al dit, dix no saber, salvant que entès dir a alsgunes
persones que los dits manassaven an aquest..., per so cor aquest havia dit que los dits [...] eren
stats aquells qui entraren una nit en casa del pare d'aquest.
Demanat, de que anaven vestits, e dix que lo dit Bartomeu Ferrer ere vestit de blanc i mantó
blau i lo dit Pere e l'altre vestien blau.
Demanat de les armes, dix res no saber.
Demanat, a qui aué aquest dir que los dits delats li manassassen, i dix que quant al present
no li recordave.
E, aprés alguna estona, lo dit Pere Noguera vench a la dita ere, ab en Pere de Montblanc, e
demanà an aquest testimoni, si havia vist lo seu ase, al qual aquest respòs que l'havia vist
passar ves la sua casa. Qui Pere Noguera preguà an aquest, si havia vist que negú amenà
ase [...] i dix que un hom li anave detràs, so és lo dit Pere [...].
PERICÓ DE MONTBLANCH, fill d'en Pere de Montblanch, testimoni, jurat, interrogat,
[...] dix res no saber, salvant que aquest, dormint a la era d'aquest, quax hore de prim son o
aquèn entorn, aquest testimoni auí que lo dit Pere Noguera venia a la era on aquest dormia,
cridant: "Via fora"!, e, corrent, dix an aquest on ere lo pare d'aquest, i, corrent anà-sse
alberch del pare d'aquest e pujà-se
aprés, aquest víu que lo dit
quals aquest no entès, salvant que auí aquest que lo pare li dix: —Qui eren?
E aquest auí que:
—Aquex d'en Bartomeu Pons ere.
E pus non pòch auir. Finalment que lo pare d'aquest i lo dit
Noguera partiren-se d'aquí.
I àls, dix no saber, salvant que, aprés alguna estona, el pare d'aquest tornà [...].
PERE DE MONTBLANCH, testimoni jurat i interrogat [...] dix que aquest testimoni,
dormint en son lit ab se muller, auí cridar "Via fora" [...] auí lo dit Pere Noguera que fo pujat
sobre lo terrat [...] e lavors aquest levà
Noguera al qual aquest dix: —Què és axò?
Qui, respòs, dient que un fill d'en Bartomeu Pons per nom Pere Pons e en Bartomeu Ferrer,
fill d'en Antoni Ferrer, quant es del altre no
E lavors, aquest, près la lansa, i anàssen ab lo dit Pere Noguera ves sela part on havia
lexat l'ase seu.
E quant foren pres un ermàs, pres de la vinya d'en Berenguer Serre, no atrobaren lo dit ase.
E encontinent, corrent, vengueren-se
Bartomeu Miralles, al qual interrogaren si havia vist l'ase. Qui, respòs, dient que no havia
gaire que ere passat per lo torrent. Al qual, dix el dit Pere, que si
dient que hoc, en Jacme Pons lo amanava devant.
E lavors aquest i lo dit Pere Noguera anaren avant, següent lo dit ase, i atrobaren, pres del
alberch del dit Pere Noguera, lo dit ase, tanent lo cabestre tayat i les singles.
I àls dix no saber, salvant que, mentres que aquest i lo dit Pere Noguera foren pres del
alberch del dit Pere Noguera, aquest ve alguna coza, luny d'aquest, pres les vinyes d'en Sastre,
hòmens, no sabent qui eren.
1368.— Querella entre los hermanos Puig de Ros
causada por los estragos de su rebaño.
Luchmajor que,
dicmenge prop passat, veé a Arnau Puig de Ros, frare d'aquest, ab ses ovelles i acostà
quant fo pres d'aquels, lo dit Arnau Puig de Ros, frare [d'][aquest] levàs de detràs una mata, dient
an aquest: —Què sarà?
Al qual, aquest denunciador dix: —Com què serà? No havets vergonya que les ovelles me [...]
Qui Arnau Puig de Ros sensa neguna altre rahó [...] dix les paraules següents o semblants
—E, pel cap de Déu, mala nit hau[reu] traidor, fill de traidor, que yo us faré viure en dolor, que yo
us trauré (a vós sanch) (?).
E, dient les dites paraules, acostà
aquest dos colps ab la punta del dit punyal, en la mamella squerre o pres d'aquella e l'altre en la
dita part squerre [...] més emperò no encarnà negú, per so cor aquest fugí.
Empersò lo dit batle, volent saber la veritat de les dites coses, féu la inquisició qui
seguex:
ARNAU PUIG DE ROS, delat, jurat i interrogat sobre les dites coses contengudes en la
dita denunciació, de tot en tot, [...] nega.
Interrogat, si aquest delat hac noves, ni brega, ab lo dit denunciador, el vespra prop passat
de dicmenge, i dix que no.
Interrogat
seny del lladre de la dita nit, i dix que no.
BARTOMEU PLANES, fill d'en [...] jurat i interrogat [...] dix que estant en l'alqueria del
dit denunciador ab sa muller, [...] entre lo seny del perdó i del ladre, lo dit denunciador vench,
corrent, portant una verga en sa mà i dix que n'Arnau Puig Ros, delat demunt dit, lo havia
cuidat alciura...
E cap de stoneta vench lo dit delat, menant ovellas sues, fel qual aquest (dix) que havia haüt
ab lo dit denunciador, qui respòs —Què
E, quaix de continent, vench en Jacme, fill del dit delat, al qual aquest testimoni dix què
havían haüt los dits delat i denunciador, qui dix: —Mal bé hi meta Déu, que un poch no
cuydats alciura.
Interrogat, quines armes portava i en presència de qui dix lo dit Jacme les dites coses, i dix
que en presència de
tayl, i tenia, enredortat en son bras, un mantó.
JACME PUIG DE ROS, fill del dit Arnau Puig de Ros, delat, d'edat de
testimoni jurat i interrogat [...] dix [...] res no saber.
Fo interrogat si aquest [...] (dix) les paraules següents: —Mal bé hi mete Déu, que un poch
nos són cuydats alciura!
JOAN, GRECH, catiu del dit delat, testimoni jurat i interrogat [...] dix [...] no res
saber.
ANTONI, BATIAT, catiu del dit denunciador, testimoni jurat, [...] dix [...] res no saber,
si no so qui
la dita alqueria mostrant dos colps los quals [...] fet e aquest testimoni...
[...] e veé aquest pus clarament [...] coltell donà dos colps al dit Jacme damunt
els pits i després lo dit denunciador fugí. I àls, dix que no ve, ne sab.
Interrogat, si aquest [...] lo dit delat i dix que hoc.
Interrogat, quant era aquest testimoni luny dels dits delat i denunciador, i dix que forse un
tornay de bous.
Interrogat, quines eren les armes les quals aportave lo dit delat i dix que coltell (de tayl)
solament.
1369.— Un enfrentamiento al batle.
JACME SEGUI, delat, jurat i interrogat de dir veritat sobre la dita denunciació, e dix sobre
aquella ésser ver ço qui
alscunes coses contra aquest denunciades, i aquest respongués al dit batle que no li devia donar
les dites armes, per ço com aquest allegava que no era del dret del dit batle, més que era
aparellat de dar-li fermança de les dites armes.
E lo dit batle, per ço cor aquest no li dava les dites armes, lo fes metra en presó, aquest
delat dix les paraules sagüents: —E pel cap de Déu, que no és tan grassa galina que no haia
master sa carn selada!
I lo dit batle respòs an aquest delat: —E com amanasats-me?
Al qual aquest delat respòs: —Pel cap de Déu, no serets tots temps batle.
I àls, dix que no fo.
Interrogat, si aquest, iradament, dix al dit batle les dites paraules, ne ab manasses, dix que
no.
griegos.
E en contanent, lo dit batle, a raquesta del dit denunciador, anà, ab lo saig Jacme Saguí,
Berenguer Ratera i lo dit denunciador, a la casa de na Magdalena Ramondetes, en la qual casa
lo dit denunciador afirmave, les coses a él emblades, ésser.
E, en la casa, atrobà lo dit batle, presents les dites persones, les coses sagüents:
Primerament entorn
de farina (lo qual talech era banyat); lo qual pa i talech, lo dit denunciador, de continent,
afirmà ésser seu.
MAGDALENA, MULLER D'EN RAMONDETES,
denunciació, dir veritat, e dix sobra aquella no res saber, salvat que és ver que aquesta, dorment
en casa sua ab en Dimitre demunt dit, en son lit, e en Nichola, qui és en setmana ab n'Antoni
Julià, entorn quax de matines, aquesta sentí entrar, dins la sua casa, lo dit Andreu delat. E los
dits Dimitre i Nichola levaren-se abdosos e stegueren abdosos, ensemps ab lo dit Andreu, fins
al matí, entorn del foch.
E quant vench el matí, aquesta se levà del lit i veé seer, pres del foch, los dits Dimitre,
Andreu delat i Nichola. Dient aquesta que, com fo levade, los dits Dimitre, Andreu i Nichola se
partiren d'aquí, anant als seus afers.
E pres una stoneta que aquesta fo levade, ve entorn
posaren) deval lo lit; no sabent emperò aquesta qui lo y havia mès, ne qui lo y havia duit.
Fo interrogade, si lo dit Dimitre havia passat la nit en casa d'aquest i dix que hoc, ço és lo
dit Dimitre dormia en
Interrogade, si sap que la dita nit negú dels dits Dimitre i Nichola isqueren de la casa
d'aquesta, i dix no saber.
Interrogade, si sap on dormí lo dit Andreu aquella nit, e dix no saber res,
en son lit.
Interrogade, si aquesta oí dir, ne parlar negun dins casa, ne dix neguna persona res del dit
talech de farina i pa, i dix que no.
DIMITRE [...] dix [...]
haut la dita farina, lo dit Andreu respòs an aquest, dient que la farina li havien molta en lo molí
de Na Mase i que havia comprat lo forment (no designant de qui l'havia comprat, ne aquest no
na enterrogat) e mès-lo dins la casa d'aquest i que lo dit pa havia haut (segons que deia)
d'alscuns companyons qui lo y havían dat. I àls, dix no saber.
Fo interrogat, qui havia mès lo dit talech deval lo lit d'aquest, i dix que lo dit Andreu.
Interrogat, si sap d'on aportà lo dit talech de farina i pa, i dix que no, sinó per uïda del dit
Andreu delat.
Interrogat, a quina hora vench lo dit Andreu, delat, quant aportà lo dit talech de farina i pa,
i dix que entorn lo sol exit.
Interrogat, quina hora se colgà aquest la dita nit, e dix que entorn del seny del ladre.
Interrogat, si la dita nit axí de la dita casa, ne lo dit Nichola, i dix que no.
Interrogat, si sap, ne ha oït dir que lo dit Andreu hagués emblat lo dit talech de farina i pa,
i dix que no.
Interrogat, si ve que lo dit Andreu delat aportàs les dites, ne altres coses, i dix que no.
ANDREU, delat, jurat i interogat de dir veritat sobre la dita denunciació i dix sobre
aquella [...], de tot en tot, res no saber.
Interrogat, d'on havia haut lo dit talech de farina i pa, lo qual aportà a casa d'en Dimitre
entorn lo sol exit, i dix que nul temps aquest no aportà lo dit talech en casa del dit Dimitre, ne
sap qui lo y ha aportat.
Fo interrogat on ha dormit aquest la dita nit contenguda en la dita denunciació, i dit que en
una païssa.
Interrogat, ab qui dormí la dita nit, i dix que tot sol.
Interrogat, quina hora se colgà la dita nit en la dita paissa, e dix que entorn lo seny del
ladre.
Interrogat, quina hora se levà la dita nit, i dix que com fo clar, alguna cosa abans del sol
exit.
Interrogat, si se isqué de la dita païssa la dit nit, i dix que no.
De nós, Berenguer de Tornamira, cavaller e vaguer de fora, al amat lo batle de Luchmajor o
a son lochtinent, salut e dilecció.
Fem-vos a saber que havem rebut a composició per quatre liures n'Andreu batiat, catiu d'en
Bernat Mulet, de Castalig, delat de furt comès en les cases i alqueria d'en Jacme Sorell.
Per què, manam-vos que, pagant a vós vostre terç, lo dit Andreu, no inquietets.
1369.— Relato de como se negociaba en la marina de
Llucmajor la huída de esclavos de la isla.
Trulles, menyspreant la jurisdicció reyal, havia tret de l'illa de Mallorques a Nichola, catiu
d'aquest denunciador.
Empersò, lo dit batle, a saber veritat dels dits fets, [ordonà] l'inquisició qui
RAMON TRULLES, delat, jurat i interrogat sobre la dita denunciació, de dir veritat, i
dix sobre aquelles cozes no res saber, ans totes cozes contra aquest denunciades, de tot, nega.
Fo interrogat, si aquest conex en Nichola, grech, catiu d'en Pere Picornell, e dix que no,
com nul temps no hagués aquell vist, a vigares i a presunció d'aquest, sinó un jorn que aquest,
tinent companya de moltons ab en Cardell de Llucmajor, i gardant aquells moltons a la
alqueria d'en Sabater, un jorn, del qual aquest no és recordant, mes són passats dos anys aquèn
entorn, vench an aquest delat un jove, lo qual demanave moltons.
E aprés alscuns dies aquest delat auí dir an Pere Picornell que lo dit jove qui demanava los
dits moltons ere, son catiu, fet fugir.
Interrogat, si aquest nul temps hac menció a negun catiu que aquest lo volgués [alliberar]
i dix que no.
NICHOLA, qui és en semmana ab n'Antoni Julià, [...] dix [...] que, dos anys són
passats, poch més poch menys, aquest estava segant ab en Guillem Picornell (ab lo qual segà
de
Picornell].
E quant vengué lo dicmenge pus prop següent, aquest testimoni anà a la alqueria d'en
Guillem Picornell, per demanar, al dit Guillem, dinés, los quals li devia per raó de jornals de
segar
la futura fuita i se anomenen els tres catius fugissers]
Nichola d'en Antoni Julià i un catiu d'en Pere Ferrer, al qual aquest testimoni no conex".
"E" lavors aquest testimoni partí
per parlar ab lo dit Nichola, al qual aquest no atrobà, que se
pogués, del qual Guillem Picornell hac alscuns diners.
E lo dicmenge primer subsegüent per saber los afers com staven, so és deia fuita que
davien fer, anà-se
lo qual encontrà en la dita alqueria, dient-li les paraules semblants: —Déu vos sal!
Qui delat respòs, dient: —Bé siats vengut, mon fill.
E aquest demanà al dit Ramon Trulles de qui eren los moltons que gordave.
Qui delat respòs: —D'en Cardell són, mes yo y hé la meytat.
E lavors aquest testimoni dix al dit Ramon Trulles les paraules següents: —Donchs en prem
què farem? Anirem-nos-en?
Qui delat respòs, dient: —Com, anar, mon fill? No
Al qual, aquest testimoni dix que, d'en Antoni Julià, ere.
E dix encare aquest testimoni al dit: —E àls no raó negets que lo catiu d'en Pere Picornell
m'à dit que vós nos hic devets trer.
Quals paraules respòs, dient: —Axò és mon fill, gran causa.
E aquest testimoni dix al dit delat; —Si vós m'ich gitau, yo us daré tot so que sie.
E lo dit delat respòs, dient: —Mon fill, vós vos aguiereu a aquí i yo curaré en la ciutat i
aguiyar-ho [hé]. I siats aguiyat i anar-vos-heu.
I el testimoni dix: —E quants serem?
Qui delat respòs dient que tres serien. E lavors aquest interrogà lo dit delat quals serien.
Qui delat respòs: —
catiu [...] en un rafal d'en Miquel Pons.
Interrogat [...] dix [...] [que] un dia, del qual no li recorda, so és que Pere Picornell ve aquest
testimoni, a aquest testimoni, dix el dit Pere Picornell que lo dit delat havia tret lo dit catiu.
MICHEL, grech, batiat, qui és en setmana ab en Jacme Sapere, testimoni jurat i
interogat, [...] dix [...] que, com lo dit delat moltes e diverses vagades hagués dit an aquest
testimoni que si aquest testimoni se volia que ell lo trauria de la illa, si aquest testimoni lo
pagave, e dient an aquest testimoni que, si ell treya aquest testimoni de la illa, que lo dit delat
entenia a paguar la nau.
—Com hauríets, vós, barche?
E un divenres passada la festa de Sant Miquel,—responí—, dient, yo logaria una barche per
mi i per dos pastors fins Mallorca i axí axir.
E lo primer divenres, passada la dita festa, hi són passats
Nichola, grech, catiu d'en Pere Picornell, vench an aquest
hore del seny del ladre, dient que si
illa que lo dit [portàs]
qui
Qui Nichola respòs dient: —En R[amon] [Trulles] [...], e assò dix del dit delat, nos haurà
E lavors aquest
barche, que axí m'ó ha promès i nós anirem fins
atorgà al dit Nichola que bé li playa que lo dit dicmenge següent fos a l'alqueria de son senyor
e dit Nichola donàs an aquest
E lo dit Nichola dix an aquest: —Donch no y vols anar, veus que en Ramon és a vila anat
per haver barche.
E encara aquest dix: —Sí, que, per cert, por me fa.
E sota aquestes paraules aquest testimoni se partí del dit Nichola.
E quant vench el dit die, al vespre, quax hore del seny del perdó, aquests testimoni,
gordant les dites ovellas, encontrà lo dit delat, qui vania per lo camí devés l'alqueria d'en Pere
Picornell, al qual, aquest testimoni dix d'on vania.
Qui respòs an aquest que un coltell havia perdut i ere-y tornat.
E àls, dix no saber.
Mes emperò aquella nit lo dit Nichola fugí de son senyor i puys nul temps no si és atrobat.
Interrogat, si sap ab quina fusta devia axir, i dix no saber.
Interrogat, que li
recuyit, so que aquest testimoni volgués.
Interrogat, si sap qui ha tret de la illa lo dit Nichola., i dix que no sab.
Interrogat, si despuys ne tornà a parlar ab lo dit delat, i dix que no.
Interrogat, si sap de qual bort que stà al rafal d'en Miquel Pons ho deya, e dix que no
[...], [CATIU] jurat i interrogat, [...] dix [...] que un dia [...] aquest testimoni, stant pres
una bassa apellada des port [ell] [...] d'en Pou, [...] lo dit delat vench an aquest, qui delat
gordave bèsties d'en [...] pastor, e dix an aquest testimoni les paraules següents o semblants:
—Digues, quants anys fa que ets catiu?
Al qual aquest testimoni respòs dient: —De
I el dit delat respòs an aquest testimoni si havia diners ajustats, al qual aquest testimoni
dix que no havia [molts] diners.
E lo dit delat dix an aquest: —Ab poca coza t'ich trauria yo.
E aquest testimoni dix: —E com m'ich trauriau vós ?
E lo dit delat respòs dient: —Yo logaré un leny per vós i vós vestiríets-vos i no parlaríets
gayre e aniríem ab abdós a [embarcar] a [Mallorcha].
I aquest testimoni dix: —Si ho feyets, yo us daria tot quan hé.
E axí partiren-se.
E aprés
lo dit delat an aquest e dix an aquest les paraules següents o semblants: —Digues, has ajustats
diners?
Qui respòs: —No
E lo dit delat dix an aquest testimoni: —Ve
lliures
I el testimoni dix: —Yo no hé ajustats encare los meus diners, mes [prest] [los] [hau]ré
ajustats i dar-vos hé tot quant hé.
E lo dit delat [respòs] : —
I àls dix no saber.
Interrogat, en qual loch se ere recullit lo dit catiu d'en Pere Picornell, ne...
lliures i dix que no.
Interrogat, si sab, ne ha auit dir al dit delat [...] el dit catiu d'en Pere Picornell quant se isqué
de la terra i dix...
1369.— Riña entre payeses por piques de cortesia al
encontrarse en el camino real.
DOMINGO CARBONELL, nafrat, jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest, vinent lo dia de
Senta Maria, hora de miga tèrcia o aquèn entorn, de sa alqueria, cavalcant en un rocí, i fo pres
torrent, qui és en lo camí, encontrà en Nadal Axida, al qual aquest dix: —Déu vos sal!
I lo dit Nadal Axida, aquest no oí que li respongués, e aquest dix al dit Nadal Axida: —Déu
vos torn la paraula!
Qui Nadal Axida respòs: —E bavós! E ja us lo hé dit!
E asbrandí una lança que aportava e acostà
Nadal Axida) an aquest, en los pits squerra.
E lavors aquest trasch l'espase ab la qual es defansà axí com pòch.
E lo dit Nadal Axida ab péras tirà fortment en aquest e aquest semblantment a ell i
finalment que en Gordí Lobet i d'altres qui ab aquell éran, partiran-los.
I àls, no fo.
Fo interogat, qui fo present i dix que en Gordí Lobet, Pere Lobet e
Balester. Interrogat, si aquest nafrà lo dit Nadal Axida, i dix no saber.
PERICÓ LOBET, testimoni jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest testimoni, lo jorn
de Santa Maria, hora de miga tèrcia o aquèn entorn, vinent de l'alqueria de sos frares, ab en
Gordí Lobet, frare d'aquest, a la vila de Luchmajor e foren pres de
camí, oí que lo dit delat e lo dit Domingo Carbonell se novegaven de paraules. Los quals éran
detràs aquest força dos tornays, vinents darrera aquest. En les quals noves aquest oí que lo dit
Domingo Carbonell dix al dit Nadal les paraules següents: —Déus vos tolga la paraula! No
pots res dir.
Qui Nadal [respòs] [...] borts.
E lavors aquest víu que lo dit Nadal Axida que aportava
acostà
e arrenchà
E lavors aquest testimoni e lo dit Gordí Lobet, frare d'aquest, corregueren vers los dits
Nadal Axida e Domingo Carbonell e partiren-los. E quant los hagueren partits, aquest ve lo dit
Domingo Carbonell, nafrat, gasent en terra, en los pits en la part squerra, de colp de lança.
I àls, dix que no fo.
Interrogat, si sap que lo dit Nadal agoytàs lo dit Domingo Carbonell, i dix que no.
Interrogat, si aquest ve que lo dit delat hagués, ab le dite lança, nafrat lo dit Domingo, i
dix que no.
GORDÍ LOBET, testimoni jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest testimoni, vinent,
ab en Pericó Lobet de sa alqueria e anant a la vila de Lucmajor, lo dia de madona Sancta Maria,
quaix entorn hora de miga tèrcia, i foren en
que en Nadal Axida vania detràs aquest, força tres tornays de bous luny, per lo camí reyal.
E lo dit Domingo, qui vania per lo dit camí, detràs lo dit Nadal.
E quant aquest, ab lo dit frare seu, foren en lo dit torrent, oí aquest que lo dit delat i
Domingo Carbonell se novegaven de paraules de les quals aquest testimoni no entès [res].
E aprés, aquest víu que lo dit delat i lo dit Domingo se pedregaven. E lavors, aquest e lo dit
Pere Lobet, frare d'aquest, anaren ves los dits delat i Domingo per partir-los, e ve aquest que lo
dit delat, ab
colp de la lança cridà dient: —Mort m'ha!
I açò dix del dit delat.
E encare víu que lo dit Domingo tirà alsgunes péres al dit delat, de les quals farí lo dit delat
per la persona. E lavors lo dit delat fugí.
I àls, dix no saber.
Fo interrogat, si sap que lo dit delat sia nefrat, i dix no res saber sinó que ve, en lo cap del
dit delat, sanch, i ve que
demunt dit ha.
Interrogat, de les armes que aportaven los dits delat i Domingo, dix que lo dit delat
aportave lanse i lo dit Domingo spase.
JACME GRECH, qui és en talla ab en Lop Sans de la parròquia de Porreres, testimoni
jurat i interogat, [...] dix [...] que aquest testimoni vinent de la alqueria dels Lobets lo dia de
Santa Maria e anant a la vila de Lucmajor ab en Gordí Lobet i Pericó Lobet, entorn hora de
miga tèrcia o aquèn entorn, quan foren en lo torrent qui és en lo dit camí, aquest testimoni oí
que en Nadal Axida e en Domingo Carbonell, qui éran, abdosos, detràs aquest força
bèsties, se novegaven de paraules, ço és a saber que lo dit Domingo Carbonell reptava lo dit
delat perquè no li havia respost quant li havia dit: —Bon jorn!
I lo dit delat oí aquest que dix:
—Senyor, ja us ho hé dit.
Finalment que aquest víu que lo dit Domingo Carbonell develà de
abaxà
E aprés, víu aquest, que lo dit delat ab
Carbonell e lo dit Domingo arrenchà una spasa que aportava e víu aquest que lo dit delat ampès
la dite lança ves lo dit Domingo, no sabent aquest si
oí aquest encontinent que lo dit Domingo dix: —Mort [só]!
E aprés ve aquest, que lo dit Domingo tirà alscunes péres contra lo dit delat, de les quals
farí, lo dit delat, I al cap, a vigares d'aquest.
E lavors aquest i los dits Gordí e Pera partiran los dits delat e Domingo. E com los havían
partits
Interrogat, si sap que lo dit delat agoytàs lo dit Domingo, i dix que no.
Interrogat, si aquest ve lo dit delat nafrat, i dix que no.
1369.— Picardías y riña entre clientes de la carnicería de
Llucmajor.
MlCHEL, GRECH, delat jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest delat stant en la plassa, so
és en la carniceria, en Bernat Martorell, Jacme Cirerol i d'altres cridaren aquest dient que levàs
les faldes a la dita Antonia que era a la carnisseria.
E aquest delat lavors levà les faldes a la dita Antonia
mostrar fins al jonoy.
E la dita Antonia près una pére i encalsà aquest delat, per la gent que aquí era, i volent la
dita Antonia dar an aquest ab la péra, tirà aquella i donà an Jacme Cirarol al front.
I àls dix no saber.
1369.— Insidias y banderías en gran estilo en la alquería de
Vallgornera.
ANTONI PUIXSERVER, delat, [...] dix [...] que dicmenge, a
aquest stant en la plasa de Luchmajor, pres de la carnisseria, en Ramon Rafal vench an aquest,
dient les paraules següents o semblants, que en Guillem Rog i Pere Pons hic són apassats, i
anave-sse
E deven-lo agoytar an un blat d'en Francesch Rog, pres del camí lo qual fa sovent ton
avunclo com va laurar, e, ja que lo y han agoytat,
E, en continent, que aquest delat se fo pertit del dit Ramon Rafal, Barnat Fuster vench an
aquest, dient an aquest semblants paraules a les quals havia dit en Rafal an aquest.
E lavors aquest, per dar socors i ajuda,
Pucxerver, Guillem Capmar e an Pere Contestí als quals aquest delat
quals]
I dites, les dites paraules per aquest, de continent, aquest delat se partí d'éls i, ab ses
armes, anà-se
aquest dix les paraules dites per Ramon Rafal e Bernat Fuster an aquest antes.
[E] [...] vengueren a la alqueria del dit Guillem de Pugxerver los dits Bartomeu Ferrer, Joan
Ferrer, Pere Pugxerver, Pere Contestí [...] E esteguéran la nit del digmenge a la dita alqueria del
dit Guillem de Pugxerver [...]
[stans] ab él, acordaren d'anar ves lo blat d'en Francesch Rog, per veure si hi serien Pere Pons i
Guillem Rog, com los dits Ramon Rafal i Bernat Fuster havían dit an aquest.
E [...] anaren ves sela part on los dits Ramon Rafal i Bernat Fuster primer ho aseguraren
an aquest, en lo qual loch los dits Pere Pons i Guillem Rog devien agoyar lo dit Guillem de
Pugxerver [...]
I axí sperans encontraren los dits Pere Pons i Guillem Rog qui staven en unes
mosquerasses jasents, en lo qual loch solen estivar ovelles.
E, de continent, que los dits Pere Pons i Guillem Rog veseren aquests, fugiren. I aquest, ab
los altres, encalsaren lo dit Guillem Roig i lo dit Pere Pons romàs. I, mentre que lo dit Guillem
Rog fugia, aquest delat tremès al dit Guillem un dart i semblantment tirà un altre dart n'Antoni
janer, e en Pere Contestí tirà-li
I àls, dix que no fo.
E lo digmenge pus proper subsegüent, aquest delat i tots los demunt anomenats stant ab en
Francesch Pugxerver, aquest ve que en Guillem Rog, Pere Pons i un altre hom, al qual aquest
no conech, barregaven les capres d'en Guillem de Pugxerver ab un alà i lo dit Guillem Rog i los
altres eren al blat del dit Guillem de Puxerver.
E lavors lo dit Guillem Pugxerver, avunclo d'aquest, i tots los altres demunt nomenats, ab
lurs armes, anaren ves los dits Guillem Rog, Pere Pons i l'hom, lo qual aquest no conech.
E quant foren en un camp del dit Francesch Rog, lo dit Guillem Rog, Pere Pons i lo dit hom
cridaren i ahucaren i ciularen e, de continent, en Francesch Rog i lo fill del dit Francesch Rog
i molts d'altres los quals eren armats ab lanses, darts, pavesos i broquers, so és dos a caval i
los altres a peu, vengueren corrent, axits de la casa del dit Francesc Rog, devés sela part.
E aquest delat ab los altres, de continent, giraren i tornaren a la alqueria del dit Guillem de
Pugxerver o pres d'aquella.
E lavors
Oudà que com sa dauria fer [...] que
l'alberch. E partiren-se. E àls, dix no saber.
Interrogat de les armes, les quals aquest aportave, i dix que spasa, dues vergues y un dart. I
los altres, so és a saber: lo dit Guillem de Pugxerver una spasa, un parey de darts e una
bassineta.
paraules, i dix que no negú sinó aquest i los dits Ramon i Bernat.
Interrogat, si sap que feyen los dits Pere Pons i Guillem rog, ne on los atrobaren, ne
perquè hi staven, i dix no saber, mes que creu que agoytassen lo dit Guillem Pugxerver.
BERNAT FUSTER, jurat i interrogat [...] dix res no saber, jac se sia bé e diligentment
fos interrogat.
Interrogat, si aquest testimoni dix an Antoni Pugxerver que los dits Pere Pons i Guillem
Rog volguessen auciure lo dit Guillem Pugxerver, ne que l'agoytassen, dix que no.
GUILLEM CATMAR, delat, jurat i interogat, [...] dix que aquest, Pere Pugxerver, Antoni
Ferrer i Pere Contestí, stans pres de l'alberch d'en Guillem Pugxerver [...] [vench [...] dient que
dit li havien que en Guillem de Pugxerver havían mort [...] per què anem-hi que als ops conex
hom los amichs.
Finalment que, aprés, ensemps anaren a la alqueria del dit Guillem de Pugxerver (so fo lo
dicmenge que
anit havien oït dir an Bernat Fuster
Frencesch Rog, so és en Pere Pons i Jacme Rog
Guillem de Pugserver respòs dient: —Oudà mort m'ha [...]
tancha],
Pons i Guillem Rog. De manera que els amichs reunits feren]
avall, finalment que, axí sercant los dits P. Pons i G. Rog, sercaren detràs de la part d'alsgunes
matas i mantinent lo dit
Ferrer, Pere Contestí, Guillem Pugxerver, Pere Pugserver i Antoni Janer encalsaren lo dit
Guillem Rog, tirant-li darts, e lo dit Pere Pons no
aquell, interrogant-lo per què agoytaven lo dit Guillem Pugxerver, e lo dit Pere Pons que
s'excusà dient que no y eren per axò venguts. I departís lo dit Pere Pons d'aquests.
E quant vench l'endemà, so és lo dimars pres següent, en Pere Forns vench a la alqueria del
dit Pugxerver dient que en Pere Pons li havia dit que digués e
Pugxerver, que ver és que auciure lo devien lo dit Pere Pons, Guillem Rog i altres qui ab ells
fossen.
E aprés, lo dicmenge pus prop següent, aquest i los altres tots nomanats, qui ab en
Guillem de Pugxerver eren jugans [a] ascona a la alqueria del dit Guillem, veeren que en
Guillem Rog barragave les capres del dit Guillem de Pugxerver. I aquelles mès al blat d'en
Guillem de Pugxerver, ab grans auhucs.
E aquest i los altres, vasent-ho, preseren lurs armes i anaren ves la part on ere lo dit
Guillem Rog, e quant foren a la partió del dit Guillem de Pugxerver ab lo dit Rog, aquest delat
ve que en Francesch Rog, Pere Pons, Guillem Rog, Jacme Rog, [...] en Rovax, n'Ascarp, en
Soler i d'altres, los quals aquest no conech [exiren] ab lanses, darts, cuyrasses, scudets
espases e lo dit
los altres qui eren ab lo dit Guillem de Pugxerver, fugiren.
E los dits Francesch Rog i los qui ab ell eren encalsaren-los fins a les quintanes de la
alqueria del dit Guillem de Pugxerver i de continent tornaren-se
I àls dix no saber.
MANSEYA, MULLER DEL DIT GUILLEM DE PUGXERVER, [...] dix [...] que digmenge qui
comptave a
Contestí vengueren a l'alqueria del marit d'aquesta, dient al dit merit d'aquesta les paraules
següents o semblants, pensant-se que l'atrobassen mort, que antès havem que aqueys bons
hòmens hic són venguts [...]
vida]
que agoytaven lo merit d'aquesta, en un blat del dit Francesch Rog, aprés del camí, lo qual lo
marit d'aquesta feya quant anave tot jorn laurar.
Dix encare que, lo digmenge pres següent, qui
que lo merit d'aquesta i los dits Pere Puxserver, Joan Ferrer, Bartomeu Ferrer i Pere Contestí,
stans a la alqueria del merit d'aquesta, jugans a scone, aquesta sentí squelles i auí aquesta que
los dits jugans a scone, auint les dites squelles, dixeren entre éls les paraules següents o
semblants: —Oudà, quines squelles són aquestes?
I aprés aquesta auí que los dits merit d'aquesta, Pere Puxserver, Joan Ferrer, Bartomeu
Ferrer i Pere Contestí se partiren de l'alqueria del merit d'aquesta i anaren ves
havien oïdes les dites asquelles.
I aquesta víu que los dits Guillem Rog i Pere Pons havien auyacades les capres del merit
d'aquesta de la garriga i les havien aportades al blat del merit d'aquesta.
E quant los dits merit d'aquesta, P. Puxserver, J. Ferrer, B. Ferrer i P. Contestí foren pres
d'una bassa del merit d'aquesta, aquesta víu los dits G. Rog, P. Pons, Francesch Rog, Jacme
Rog, fill del dit Francesc Rog o d'altres, forse de
los dits merit d'aquesta i d'altres qui ab aquell eren, ab armes, alsguns a peu i alsguns altres a
caval [...] dients moltes vilanies
paraules següents o semblants: —[Oudà] que, pel cap de Déu [...] no ich nombre [...] [abans]
[del] vespre [...] [haurem] degolats més de tres.
Interrogade
JACME PASTOR, testimoni jurat, [...] dix [...] assò que
diluns que
hore de tertie, veé que en Guillem Pugxerver, Pere Pugxerver, Pere Contestí, Antoni Janer,
Antoni Pugxerver, Joan Ferrer, Bartomeu Ferrer i Guillem Catmar venguéran bé armats,
aportant lanses, darts i spases i passaren de les quintanes del dit Guillem de Pugxerver i
Francesch Rog, i aprés passaren ves la bassa apellada de Solerich, i aquí los dits Guillem de
Pugxerver i los altres es partiren, so és:
blat d'en Francesch Rog, cercants, assats amunt e aval, e los tres cercaven fore la dita tanqua.
E aquest, per els affers que tenia, entrà-se
E aprés, volent saber los dits Guillem de Pugxerver i altres qui ab ell anaven què farian,
pugà-se
encalsaven en Guillem Rog.
E lo dit Guillem Rog qui fugia
cercaven, digueren que els dits Pere Pons i Guillem Rog
segons que havían auit dir.
E lo digmenge, qui
i un altre, lo qual aquest no conex, anaren ves les cases d'en Guillem Pugxerver i aprés tornaren-se
I quant se foren tornats, aquest testimoni víu que en Guillem Pugxerver i los altres demunt
anomenats, armats, que anaven ves sela part on eren stats los dits Guillem Rog, Pere Pons i
noms dels quals aquest ignora, ni
contra los dits Guillem de Pugxerver i altres qui ab aquell eren, i víu aquest que los dits Guillem
de Pugxerver i altres qui ab aquell eren, fugiren.
I àls, dix no saber, sobre les dites cozes.
Interrogat, si sab que los dits Guillem Rog, Pere Pons, ne altres, agoytassen lo dit
Guillem de Pugxerver, i dix que no.
Interrogat, si sab que per les dites parts fossen tretes armes, ne tirats darts, ne lanses, los
uns contra los altres, i dix no àls saber sinó so que ja ha dit.
Interrogat, si sab per què eren ajustats los dits Asbert de Rovax, Pere Pons, Guillem Rog i
los altres qui eren a la alqueria del dit Francesch Rog, i dix que no.
MAGDALENA, MULLER D'EN JACME PASTOR, aprés jurada, [...] dix que digmenge prop
passat, que
en Guillem
Valgornera. E astants axí víu que en Rovax, Guillem Rog, Pere Pons i d'altres, que eren en
nombre forse
PERE FORNS, guardià, jurat i interrogat, [...] dix assò haver vist, que diluns, a
d'april, l'any demunt dit, aquest testimoni, gardant ovelles d'en Berenguer de Galiana, víu que
en Guillem de Pugxerver, Pere Pugxerver, Antoni Pugxerver, Antoni Janer, Guillem Capmar,
Joan Ferrer, Bartomeu Ferrer i Pere Contestí, per lo camí anaven, ves Soleric, armats, so és ab
lanses, darts, spases i broquers, i quant foren pres de un blat d'una tanqua d'en Francesc Rog,
aquest testimoni víu que los
tres romangueren defore de la dita tanqua. I anaven lo sinch per lo blat del dit Francesc Rog i
los tres fora la tanqua.
E víu aquest que lo dit Guillem de Pugxerver, Pere Pugxerver i altres demunt anomanats
encontraren en Guillem Rog i Pere Pons qui eren dins la tanqua. E, de continent, aquest víu que
lo dit Guillem Rog fugí e mentre que fugia aquests li tiraren tres darts, no sabent aquest qui
tirà, i lo dit Guillem Rog víu que près un dels dits darts i aportà
I àls, dix no saber.
Dix encara haver vist, que dicmenge, que
testimoni víu que en Guillem Roig i en Pere Pons i un hom lo qual aquest no conech eren a una
coltiva d'en Francesc Rog e lo dit Guillem Rog que barregave les cabres del dit Guillem de
Pugxerver i passà-les ves axò d'en Guillem de Pugxerver [...]
Pugxerver i los qui ab ell eren.
I víu aquest testimoni]
los quals aquest no conech, vengueren ab lanses, darts, scuts i spases, so és dos a caval i los
altres a peu, contra los dits Guillem de Pugxerver i altres, qui ab ell foren venguts, anaren-se
a la alqueria del dit Guillem de Pugxerver.
I àls dix no saber.
Interrogat, si sab que los dits Pere Pons, Guillem Rog i altres demunt dits, ne altres,
agoytassen o haguessen agoytat lo dit Guillem de Pugxerver, i dix que no.
Interrogat, si sap que fossen tretes armes, ne tirats darts i lanses, i dix que no, exceptat so
que dit ha.
Interrogat, si sap per què se ajustaren los dits Pere Pons, Guillem Rog i altres demunt
contenguts a la alqueria d'en Francesc Rog, i dix que no.
Interrogat, si es ver que Pere Pons dix a aquest que degués dir an Joan Ferrer que
d'en Guillem de Pugxerver, com auciure lo devien, dix que no, mes és ver que lo dit Pere Pons
dix an aquest que degués dir al dit Joan Ferrer que por era al dit Pere Pons [per] so que li havia
dit, no entanent aquest per què és deya.
PERE ISERN, testimoni jurat, [...] dix [...] que aquest testimoni, digmenge prop
passat, vinent a la sua cabana, en la qual té algunes robes, i fo pres d'exò d'en Guillem de
Pugserver, ve que lo dit Guillem de Puigserver, Joan Ferrer, Bartomeu Ferrer, Guillem Catmar,
Pere Contestí, Pere Pucserver i Antoni Janer, ab lanses, darts, spases, caravatxos i ascuts,
partien de la alqueria del dit Guillem de Pugserver i tanien la via de Solaric. I, quan foren a un
camp d'en Francesc Rog, aquest víu que un catiu del dit Guillem Puxserver, que ere vengut de
Solaric, parlave ab los dits senyor i ab los altres qui ab aquell eren.
E, de continent, aquest víu que los dits Guillem de Puigserver i als altres se
mentre que axí se
Jacme Rog, fill d'en Francesch Rog, Jacme Rog
mes eren en nombre, a vigares d'aquest testimoni,
lanses, darts, spases, broquers i escudets, vengueren contra los dits Guillem de Puxserver i
altres que ab aquell eren, corrent, so és dos a caval i los altres a peu.
E víu aquest que los dits Guillem de Puxserver i d'altres [...] tornaren-se
alscunes vilanies, les quals aquest no ha auit per so
FRANCESC ROG, delat, jurat i interrogat, [...] totes cozes contra aquest denunciades
del tot nega [...] dix [...] [que] a
en Guillem de Pugxerver, Pere Pugxerver, Antoni Pugxerver, Antoni Janer, Joan Ferrer,
Bartomeu Ferrer i Antoni Capmar ab lanses, darts, spases i una balesta parada vengueren vers
aquest delat.
I aquest, vesent aquels, entrà-se
altres qui ab aquell eren passaren fins a una bassa de Solaric i anaven alcun cercant. I aquest,
lavors, pugà-se
Pugxerver i altres qui ab aquell eren anaren ves lo blat d'aquest, en lo qual blat eren en Pere
Pons i Guillem, frare d'aquest, axercolant lo dit blat.
E víu aquest delat que encalsaven Guillem Rog, frare d'aquest, tirant-li tres darts. E lo dit
Guillem Rog fugí fins a les cases de la alqueria d'aquest i portà-se
tirat.
Dix encara ésser ver que el digmenge prop passat que
Rovax [...] [era] en casa d'aquest ab n'Escarp i ab d'altres, que [...] se
deyen, en ciutat, e aquest
Rog i n'Escarp anaren a les capres d'en Guillem de Pugxerver, qui eren a la coltiva d'aquest, i
endagaren les dites capres ves Valgornera i tornaren-se.
E quant foren tornats lo dit Guillem de Pugxerver i los altres demunt anomenats vengueren
[...]
Fo interrogat, si aquest i los dits Pere Pons i Guillem Rog agoytaven lo dit Guillem, i dix
que no.
Interrogat, los dits en Rovax i los altres qui eren aquí venguts per què eren aquí venguts, i
dix que per lurs afers.
Interrogat, quines armes aportaven, i aquest dix que una verga, una lansa i un broquer, i
dels altres no li recorda.
JACME ROG, FILL D'EN FRANCESCH ROG delat, jurat i interrogat [...] dix [...] que aquest
delat, stant en la alqueria del pare d'aquest
d'april, l'any demunt dit, ve que en Guillem Pugxerver i molts d'altres delats vengueren armats
i passaren pres de la casa del pare d'aquest i passaren anant fins a una tanqua del pare d'aquest.
I quant foren a la dita tanqua veé aquest delat que lo dit Guillem de Pugxerver ab las
persones que amanave féu dues parts i una se passave per lo blat i l'altre fora la tanqua.
E axí anats en aquel blat víu que encontraren en Pere Pons i Guillem Rog qui eren anats al
forment [...]
I en Guillem Pugxerver i los altres qui ab ell eren, vengueren ben armats amb lanses, darts,
spases i broquers ves los dits Pere Pons i Guillem Rog. E lavors en Rovax i alsguns altres qui
eren ab ell venguts a casa del pare d'aquest delat, Francesc Rog, pare d'aquest, i Jacme Rog,
preseren les armes i anaren ves los dits Guillem Pugxerver i altres qui ab aquell eren i los dits
Guillem Pugxerver i altres fugiren.
I àls, dix no saber.
Fo interrogat, quines armes aportaven aquest e lo pare d'aquest, Jacme i altres qui eren ab
aquest, i dix que aquest delat no aportave negunes armes, lo pare d'aquest aportave lansa i
ascona i an Jacme Rog dues vergues, i dels altres dix se no recordar.
Interrogat, si sap que los dits Pere Pons i Guillem Rog agoytassen lo dit Guillem de
Pugxerver, i dix que no.
Interrogat, si sap per quina reó eren los dits Pere Pons i Guillem Rog i los altres aquí
venguts, i dix que los dits Pere Pons i Guillem Rog eren aquí venguts per demanar dinés, obs
de vestir-se.
Interrogat, qui eren los altres qui eren venguts ab en Rovax, i dix no saber, car no
conegués.
JACME ROG, delat, [...] dix [...] que digmenge, a
stant en la alqueria del dit Frencesc Rog, cosí germà d'aquest, ab en Rovax, Pere Pons,
Guillem Rog, Francesc Rog i d'altres qui ab lo dit en Rovax eren aquí venguts, veé aquest delat
que en Pere Pons i en Guillem Rog anaren a capres, qui eren a la coltiva del dit Francesc Rog, i
giraren aquelles ves axò d'en Pugxerver.
E mentre que los dits Pere Pons i Guillem Rog se tornaven, aquests víu que en Pugxerver ab
en Joan Ferrer, Antoni Pugxerver, Guillem Capmar ab d'altres, qui eren en nombre
vengueren, aportants diverses armes, pavesos, balestes i spases, ves los dits Pere Pons i
Guillem Rog. Finalment que aquest delat víu que en Rovax, vesent los dits Guillem Pugxerver
i altres armats, dix les paraules següents: —Oh, gran vergonya és aquesta que así
E preseren tots lurs armes i anaren
I àls dix no saber.
1369.— Bromas de mal gusto y mesamiento de barbas entre
judíos en la carniceria de Llucmajor.
Denunciat fo al discret en Jacme Bonet, batle reial de Llucmajor, que Bonet Astruch i
Juceff Benabet, la jurisdicció reial menyspressant i la presència del dit batle, i aquell present i
vasent, se barallaven, donant-se alscuns colps de bastó i de puny i pal·lades barbes.
Emperò, lo dit batle, volent saber la veritat de les dites coses féu la inquisició qui
saguex:
BONET ASTRUCH, delat, jurat i interrogat de dir veritat sobre la dita denunciació, dix,
sobre aquella, ésser ver, ço qui—Que, aquest, estant en la carniceria de Lluchmajor ab
lo dit delat i ab molts d'altres, un d'ells stants en la dita carniceria, del qual aquest no es
membrant, dix an aquest les paraules següents: —Què en fo del drap que lo jueu emblà?
I açò dix del delat, al qual aquest delat respòs, diguent: —Si Déu me jachescha morir en la
mia lig, dues canes de cordeyllat emblà a un jueu d'Alcudia i vané
I aquestes paraules dix aquest delat, genglant i rient. I lo dit delat tenent diners en les mans
dix an aquest: —Pare se bocha i matre
Al qual, aquest respòs: —I com som cà!
I lavors, aquest, ab un bastonet que tania, punyí lo dit Juceff, delat.
E, de continent, lo dit Juceff, delat, aferrà aquest i donà an aquest alcun punyal, axí per
l'escane com per lo cap, e enderrocà
punyall que aportava.
I lavors lo batle, qui aquí era present, ensemps ab lo sag, partiren-los. I àls, dix que no fo.
I JUCEFF BEN ABET, delat, jurat i interrogat de dir veritat sobre la dita denunciació, dix
sobre aquella ésser ver co qui
d'altres, i, present, lo batle demunt dit, lo dit Bonet Struch, delat, dix an aquest moltes
vilanies, entre les quals li dix "ladre", "qui havia emblat drap", i, oltra les dites paraules, ab
bastó, qui aportava, donà an aquest dues o tres bastonades per lo bras, present lo dit batle i
moltes altres persones.
I lavors, aquest se abrassà al dit Bonet Astruch, i andarroca
bastó.
I àls, dix que no fo.
I Interrogat, si li palà la barba, i dix que no.
MAGALUF CIARÍ, jueu, testimoni jurat i interrogat, per la lig que Déu donà a Moysesal
munt de Sinahí en lo libre Atorà, i dix sobra la dita denunciació saber i haver vist ço qui
seguex: —Que aquest, stant en la carniceria de Lluchmajor, ensemps ab los dits delats i molts
d'altres, oí, aquest, que lo dit Bonet Struch genglave ab lo dit Juceff, dient-li que dues canes de
drap havia emblades i altres semblants paraules.
I lo dit Juceff dix al dit Bonet Astruch les paraules següents o semblants: —Pare la bocha, i
dar-t'hé diners.
I el dit Bonet Astruch respòs: —Com que som cà! I, ab un bastó que tenia, punyí lo dit
Juceff.
E lavors, lo dit Juceff, sensa alguna altre rahó, afarrà lo dit Bonet Astruch i enderrocà
terra, per dues veus, i, tanent-lo en terra, donà al dit Bonet Astruch tres o quatre colps ab lo
puny i palà-li la barba.
Finalment, que aquest víu que lo batle, saig i aquest testimoni pertiren-los.
I àls, dix no saber.
BARTOMEU PLANES, saig, testimoni jurat i interrogat, [...] dix [...] axí com lo dit
Magaluf Ciari havia dit, res no mogut ne anadit.
JACME BONET, batle de Lluchmajor, dix, en totes coses i per totes coses, axí com lo
dit Magaluf Ciari havia dit, res no mogut ne anadit.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1364.— Ventura y aventura de un halcón de caza.
A la justícia e aguaïtat de vós, mossènyer En Lodrigo de Sent Martí, cavayller, lochtinent
del nobla n'Olfo de Proxida, cavaller portant_veus de governador general en la Regna de
Mallorques, humilment suplicant, significa, Bernat de Limós, habitador de la parroquia de
Luchmajor, dient que lo vespre de Sent Miquel, del mes de satembra prop passada, stant aquest
suplicant en lo loch de Llucmajor, vench aquí Bernat de Vilamarí, ciutadà de Mallorques, e
portà ab sí
en Vilamarí, al dit suplicant, les següents paraules: —En Bernat Limosí, en Berenguer de
Galiana vos tramet aquest falchó e prega-us que l'afaytets a mitges.
E aquest suplicant respòs: —No
racapta sinó ab gran afany, per què no me
E el dit Vilamarí respòs: —Sí faràs, Limosí, que en Berenguer de Galiana te
faràs-li gran servey, per què hauràs d'ell bon amich.
Finalment, que aquest suplicant reebé lo dit falchó i aquell afaytà e tench, estrò prop la
festa de nadal prop passada, ans de la qual festa, aquest suplicant vench assí en ciutat, per la
dita rahó, e, ensems ab lo dit en Berenguer de Galiana i ab l'honrat mossènyer en Joan de
Mora, cassaren ab lo dit falchó e ab altres falchons d'aquest suplicant.
E com aquell dia i hora que aytal cassar los damunt dits ab aquest suplicant fayen, dels dits
falchons, los dits honrats en Joan de Mora i Berenguer de Galiana digueren que no era hora
covinent de cassar, dient al dit suplicant que se
primer vinent vengués aquest suplicant al Prat e veurien volar e cassar lo dit falchó.
Finalment, que aquest suplicant vench en lo loch del Prat, per la dita rahó, e aquí vench per
aquesta matexa lo dit en Berenguer de Galiana ab d'altres ell acompanyants e, tots ensemps,
cassaren ab lo dit falchó e ab altres falchons que portaven.
E com haguessen molt bragat i entès a cassar e
Berenguer de Galiana digué aytals paraules: —En Limosí, aquest falchó no
E aquest suplicant respòs: —Sènyer, verament, si aquest falcó és vostre o no, yo no u sé,
mes vertaderament aquest és aquell falchó que en Vilamarí me portà la vespra de Sent Miquel
prop passada, e digué, de part vostra, que aquest falchó era vostre e que
l'afaytàs a miges i així, sènyer, ho hé fet. Per què, sènyer, prengueu-lo e no
venir més avant, per aquesta rahó.
E aprés dites aquestes paraules e altres entre ells, lo dit Berenguer escomès aquest
suplicant de barata d'un altre falchó que aquest suplicant ladonchs ab sí portava e tenia.
E, com aquest suplicant la dita barata fer no volgués, lo dit en Berenguer digué al dit
suplicant que aquell falchó no li paria seu, dient: —Portats-lo en ciutat e veurà
La qual
Tornamira, e, si ell conex que sia lo meu, exaugar-l'é, si no donar-m'ets lo meu. Emperò, si me
volets donar aqueix altre falchó e aqueix sia vostre, yo us tornaré so que sia de rahó
cosa aquest suplicant no volch fer.
E axí se partiren lo un de l'altre. I aquest suplicant portà-sse
Seguí
lochtinent de Mallorques, aquest suplicant portà assí, denant ell, lo dit falchó, e aquí compàrech
e fo lo honrat en Bernat Togores, donzell, dient que lo dit falchó era seu, per què li fo
liurat, de manament del dit ladonchs lochtinent.
E com, honrat senyor, per la dita rahó aquest suplicant sia vengut en ciutat e haja mesos
molts jornals e fetes diverses messions e haja lo dit falchó afaytat, e no sia justa cosa que
perda sos trebaylls, ans sia de rahó que d'aquells sia remunerat e satisfet, empersó recor are a la
vostra justícia, que us plàcia, oÿdes les rahons, axí del dit en Berenguer de Galiana, com del
dit en Bernat Togores, com d'aquest e del dit en Vilamarí, suplicant fassats, sobre les dites
coses, conpliment de justícia.
Emperò, que si lo dit Berenguer de Galiana afermava, denant vós, lo dit falchó no ésser
seu, que, en aquest cas, vullats fer reebre, per lo notari de la vostra cort, los testimonis, los
quals aquest suplicant és aparellat de produir i, per les sues deposicions, verificar que
falchó, que ara té lo dit Bernat Togores, és aquell falchó que portà i liurà en aquest suplicant lo
dit en Vilamarí, afermant aquell ésser del dit en Berenguer de Galiana, sobre assò, la vostra
justicia, humilment implorant.
E, a verificar les dites coses, fa a provar enten, lo dit BERNAT LIMOSI, los capítols
següents:
Primerament, entén a provar, si no serà atorgat, que en Bernat de Vilamarí liurà la Vespre o
vigília de la festa de Sent Miquel, prop passada, a
falchó blanch, dient, lo dit Vilamarí, aquell falchó ésser d'en Berenguer de Galiana...
li trametia lo dit falchó i aquell pregava que ell afaytàs i fos a mitges entre los dits Berenguer e
Lemosí. emperò que el dit en Berenguer, denant tot altre, hagués la fadiga del dit falchó,
donant, lo dit en Berenguer, al dit en Limosí
comprar volgués.
tengut, de la vespre de Sent Miquel prop passada fins que, de manament del honrat en Joan de
Mora, ladonchs lochtinent, fo liurat al dit en Bernat Togores.
Miquel, prop pessada, al dit Lemosí és aquell falchó que
ara lo té en Bernat Togores.
cassava, havia i tenia en son poder lo dit falchó.
aquells qui aquell falchó vehen e han vist en poder del dit en Limosí, tenien, anomenaven i
reputaven aquell falchó ésser del dit Berenguer de Galiana i anomenaven aquell falchó
"Galiana".
de la festa de Sent Miquel, digué moltes vagades i denant moltes persones que aquell falchó que
ell havia portat i liurat e
Vilamarí ha dit al dit en Bernat Togores, al qual, los dits en Vilamarí i Lemosí, anaren per
veure i ragonèxer lo dit falchó, aquestes o semblants paraules, en acabament: —Sènyer en
—dient-ho del dit falchó—
Togores, si aquest falchó, és estat emblat, yo l'hé emblat, per què,
sènyer, pus que vós haiats so del vostre, plàcia-us que no us enfremetats d'él pus anant.
falchons, de molts que aytals falchons per afaytar los hi han comenats, i, a ells, ha restituïts
aquells falchons. E d'aytals coses lo dit en Lemosí és remunerat per los senyors dels dits
falchons.
falchó han vist en poder del dit en Lemosí.
lochtinent de Mallorques, portà en ciutat, danant lo lochtinent, el dit falchó, aquell falchó fo
liurat al dit en Bernat Togores, lo dit lochtinent absolvé i tench per absolt i per scusat lo dit
en Limosí del frau o furt que
LODRIGO DE VALLS, de Luchmajor, testimoni jurat interrogat dir veritat sobre los
capítols per en Bernat Lemosí dits e presentats, [...], sobre lo primer, dix les coses en aquell
contengudes ésser veres.
Demanat com ho sap, e dix que, per so com fo present com lo dit en Vilamarí liurà e donà
lo dit falchó [...] al dit en Lemosí, e tantost li meteren nom "Galiana"...
Sobre lo ters demanat, dix les coses contengudes, en aquell, ésser veres.
Demanat com ho sap, e dix que per so com ho ha vist e que aquest lo aportave, mentre lo
dit Lemosí lo tenia, moltes vegades...
Sobre lo quart capítol demanat, dix les coses en aquell contengudes ésser veres axí com
són posades. Demanat com ho sap, e dix que per tal com ha vist lo dit falchó e reconegut uyll
per uyll. a certificar la veritat, e veu que, aquell per aquell, és lo que el dit Vilamarí per nom
d'en Galiana liurà al dit Limosí, e lo qual, moltes vegades, aquest ha aportat a cassar, anant ab
lo dit Lemosí.
Demanat de les senyals del dit falchó, e dix que los lagramés ha esquinsats e és escatit de
dues plomes, en la ala dreta, d'una de cudell e l'altre d'agulla, e stà blanquet. I altres senyals no
li sap.
Demanat aquest, si sap que lo dit falchó que té lo dit Bernat Togores és aquell que lo dit
Vilamarí portà e liurà, per nom del dit en Berenguer de Galiana, al dit Limosí, e dix que hoc, e,
tanent rahó de son dit e de la sua deposició, dix que, per so, ho sap, com l'ha vist e reconegut,
segons que dit ha.
Sobre lo cinquè demanat, dix ésser ver so que lo dit capítol conté e assò per les rahons per
ell desús posades, so és, per so com, la nit de Sent Miquel pres passada, li fo liurat per lo dit
Vilamarí, en presència d'aquest e d'altres, dels quals en present no és recorda.
Sobre lo
deposat, so és que, tantost que
apellat tota via, entre ells, mentre lo dit Limosí l'ha tengut.
Sobre lo
Sobre lo
Limosí, e, en altre manera, no ho sap.
Sobre lo
del dit Limosí, ha vist aquell Limosí afaytar molts falchons de diverses persones, e que bé e
leyalment ho ha fet tota hora, e may no
Sobre lo
d'aquelles és veritat i fama entre aquells qui
Sobre lo
ANTONI JULIÀ, de Luchmajor, testimoni jurat i interrogat [...] sobre lo primer, dix
[...] que ell no fo present com lo dit en Vilamarí liurà lo falchó, del qual se ne duu la present
qüestió, mas que l'endemà de la festa de Sent Miquel, pres passada, aquest anà a cassa ab lo dit
en Limosí, e, anans a la cassa, lo dit Limosí li dix que aquell falchó que ell portava li havie
tramès, per en Vilamarí, en Berenguer de Galiana, per so que ell li afaytàs, hoc encare dix
aquest que aquell falchó és aquell que lo dit Bernat Limosí, per manament del lochtinent, portà
un d'aquests jorns en ciutat. E assò sap, per tal com, moltes vegades, ab lo dit Bernat anà
cassar.
Sobre lo segon capítol demenat, dix haver oït dir al dit Limosí les coses en lo dit capítol
contengudes e assò anant ab ell moltes vegades a cassa, que lo dit falchó, afaytant-lo ell, devia
ésser a miges entre ell i en Berenguer de Galiana, mas no oí dir res de
lo dit Berenguer en lo dit falchó que un altre que li romangués.
Demanat, denant qui, ni en qual loch, lo dit Limosí dix les dites paraules, e dix en altre
manera no recordar, sinó axí com dit ha.
Sobre lo ters capítol demanat, dix que, de ver en ver, del dia que lo dit en Limosí, anant ab
aquest a cassa, li hac dit que lo dit falchó li havia tramès l'honrat en Berenguer de Galiana,
aquell Limosí l'ha tengut fins que l'honrat mossènyer en Joan de Mora, lavors lochtinent,
tramès a dir que aquell dagués metre en ciutat. E assò sap aquest per so com contínuament ha
cassat ab lo dit Limosí.
Sobre lo quart capítol demanat, dix les coses en aquell contengudes ésser demanat com ho
sap, i dix que, per so com l'ha vist e
Togores.
Demanat de les senyals del dit falchó, e dix que el dit falchó ha los ulls asgrapallats e és
falchó larger i ha lo cap de la coa trencat, so és que li
trencades.
Demanat, si aquest sap que lo dit en Togores la vespra de Sent Miquel pres passade havie o
hagués perdut lo dit falchó que té ara en son poder, e dix so no saber.
Demanat, si aquest falchó que lo dit Bernat Togores té ara, és aquell que lo dit Vilamarí
liurà al dit Limosí, per nom del dit Berenguer de Galiana, e dix que aquell li par, de ver en ver, e
assò per tal com aquell conex bé e veu a aquell les dites senyals.
Sobre lo
damunt dites per aquest, so és per tal com, l'endemà de Sent Miquel, lo li víu tenir, e abans no
lo y havia vist tenir.
Sobre lo
matex, aquest e tots aquells qui en lo loch de Lucmajor són cassadors, apellaven lo dit falchó
"Galiana".
Sobre lo
Sobre lo
Sobre lo
com lo capítol conté, e que li ha vists molts falchons afaytar, de diverses persones, i que, per
nagun temps, no
Sobre lo
qui
Demanat què és fama, e dix que dit de géns.
Sobre lo
JACME VERDERA, de Lucmajor, testimoni jurat e interrogat sobre lo primer capítol,
dix assò tan solament, so és que, aprés de Sent Miquel alscuns dies, aquest anava a cassa ab lo
dit Limosí e ab n'Antoni Julià del dit loch, e lo dit en Limosí dix aytals paraules: —En
. E aquest respòs:
Vilamarí m'ha aportat e lexat un falchó, qui és d'en Berenguer de Galiana, qui
afayti, —Ara en mal guany sia tot! Havets prou de sinch que
E aquest
ab lo dit Limosí i ab lo dit Antoni Julià tenien los dits
Demanat del die e hora que foren dites les dites paraules, e dix que, mig jorn passat de die,
en altre manera quin die ha, no li recorda.
Sobre lo segon demanat, dix les coses en aquell contengudes, ignorar.
Sobre lo ters capítol demanat, dix de cert res no saber, com aquest aprés alcun temps que la
festa de Sent Miquel pres passada fo stada, partí los dits
ab los desús dits, e despuys no anà, d'aquí anant, de cassa ab lo dit Limosí, per què no ho sap,
e encare tench ell depuys lo dit falchó.
Sobre lo quart capítol demanat, dix que ell, axí com dit ha, no cassà molt, aprés que lo dit
falchó fo tramès al dit Limosí, ab lo dit Limosí per què ell bé aferma que lo falchó que l'honrat
en Bernat Togores té ara ab aquell de què demunt ha deposat a son semblant e aytant com ell
víu aquell, li és vigares que aquell sia.
Demanat, per què li és semblant que aquell sie, e dix que, per tal com, entre les altres
senyals que aquell havie e de que ell mès s'ha pres esment, si havie lo dit falchó les plomes del
mig de la coa trancades, e véu que aquest qui té lo dit Bernat Togores les ha aytals. E altres
senyals no li recorda que hagués aquell per què lo puxa mils conèxer.
Demanat ell, si sap que, a la vigília de Sent Miquel prop passada, lo dit Bernat Togores
hagués perdut lo seu falchó, e dix sí no saber.
Demanat, si aquest falchó que lo dit Bernat Togores té, és aquell que el dit Vilamarí portà,
per nom d'en Beranguer de Galiana, al dit Limosí, e dix sí no saber en altre manera que demunt
ha deposat, majorment com ell no fos com lo dit Vilamarí portà, per nom d'en Berenguer de
Galiana, al dit Limosí, e dix sí no saber en altre manera que demunt ha deposat, majorment
com ell no fos com lo dit Vilamarí lo liurà al dit Limosí, segons que dit ha.
Sobre lo
Sent Miquel, lo dit falchó, com més no tenia sinó aquells
companyia lur.
Sobre lo
aquest i d'altres cassadors qui són en lo Loch de Lucmajor, tota via, mentre lo dit Limosí ha
tengut lo dit falchó, han apellat aquell, "Galiana".
Sobre lo
Sobre lo
persones, hoc encare enguany n'ha afaytat dos qui éran del honrat mosènyer en Bernat de
Thous, lavors governador de Mallorques, i, mai de mai, no
Sobre lo
qui
viva veu.
Sobre lo
L'honrat EN BERNAT TOGORES, DONZELL, testimoni jurat i interrogat, [...]
primerament sobre lo
Vilamarí, qui stà pres l'alberch qui fo [...] d'en Tries, e demanà lo dit Vilamarí e fo-li dit que no
hi era. E, com vench lo vespre d'aquell matex die, lo dit Vilamarí vench al alberch d'aquest e
dix-li a què—En
dix aquest Vilamarí,
Vilamarí, yo perdí enguany un falchó, lo qual m'han dit que vos portàs a
Luchmajor, per qui lo-y portàs? —Sènyor, yo lo y portí per en Berenguer
E aquest dix:
de Galiana, e, si lo falchó és vostre, bé
us entrametrets del ban. :—Pus que yo haja so del meu, yo no son acusador que acús
lo ban.
Demanat, del dia, setmana e hora que les dites paraules foren entre ell i lo dit Vilamarí, e
dix sí no recorda sinó axí com ha deposat damunt, exceptat que, a son parer, ha passat un mes.
Demanat, denant qui lo dit Vilamarí li dix les dites paraules, e dix que no li és semblant que
hi hagués sinó abdosos sols.
Sobre lo
molts falchons de moltes e diverses persones i que tota hora ho ha fet leyalment que may
volrà yeure en so que ara és d'aquest de què
Sobre lo
d'aquelles és veritat i fama entre aquells qui ho saben, de les altres no ho sap. Demanat què és
fama, e dix que "dit de moltes persones".
Sobre lo
Demanat com ho sap, e dix que per tal com l'honrat mossènyer Joan de Mora, lavors
lochtinent, dix en presència d'aquest i dels honrats en Bernat d'Olms i en Johan de Sent
Johan, donzells, les paraules en lo capítol expressades al dit Limosí, so és que ell no y matia
mal en res que
Demanat, en qual loch sa digueren les dites paraules, e dix que, a son semblant, a la lotge
dels cavalers o denant la sua porta del dit mossènyer en Johan.
Demanat, del die, mes, setmane i hora que fo, i dix sí no recordar, exceptat que ha, a son
parer, un mes o aquèn entorn.
Demanat, ell si havia perdut lo seu falchó ans de la vespra de sent Miquel, e dix que hoc [...]
JOAN LOBET, testimoni jurat i interrogat dir veritat [...] sobre lo
dix les coses en lo dit capítol contengudes ésser veres axí com són posades.
Demanat com ho sap, e dix que per so com, en presència d'aquest, lo dit Vilamarí dix les
dites paraules al dit honrat en Bernat Togores.
Demanat si hi fo altre present, e dix que no, sinó ells tots tres i en Limosí.
Demanat en qual loch, lo dit Vilamarí dix les coses contengudes en lo dit capítol al dit
Bernat Togores, e dix que denant lo poador de Na Axona.
Demanat del dia, mes, setmana i hora, e dix sí no recordar, i que ha, a son parer, més de un
mes passat, e en altra manera no li recorda.
Sobre lo
diverses falchons de moltes persones e per nagun temps no
Sobre lo
anaren al alberch del honrat mossènyer en Joan de Mora, lavors lochtinent de governador, e
lo dit Limosí portave lavors lo falchó, lo qual ara es en poder del dit Bernat Togores, e, essent
denant lo dit lochtinent, lo dit Bernat Togores dix: —Mossènyer Joan, veus assí lo meu falchó!
E axí féts-lo
tot hom qui qüestió ne fassa. Mas, puys que null hom no y fa qüestió, vigares m'és que
dejats fer liurar a mi, emperò hajats lo ban d'aquell qui l'ha furtat.
E lavors, lo dit lochtinent respòs: —Vaja, que jo pusch lexar lo ban, so creu, si ho vull.
Sènyer, dix lo dit Bernat, no féts, lo cert és que és en Lobet qui ho ha acusat.
Vaje, dix lo lochtinent, lexats-ho anar, que mala lex ho dix en Lobet d'en Vilamarí, que no
ha de què.
E, sobre assò, dix en Limosí: —Sènyer, pus que hé liurar lo falchó, som yo absolta e quiti
d'assò?
E dix lo lochtinant: —Per absolt vos podets tenir, com vós no y matés mal.
E lavors lo dit Bernat près lo falchó e porta
Demanat, qui fo present a les dites paraules, i dix que en Joan de sent Joan i, a son parer,
en Bernat d'Olms.
Demanat, en qual loch foren dites, e dix que denant l'alberch de mossen Johan de Mora.
Demanat del die, mes, setmana i hora que fo, e dix sí no recordar més que ha passat, a son
vigares, un mes. Demanat ell, si sap que lo dit Bernat Togores hagués perdut lo seu falchó ans
de la vespra de Sent Miquel pres passada e dix que hoc Santa Maria [...]
GUILLERMO FERRER, de Lucmajor, testimoni jurat i interrogat sobre los capítols...
sobre lo primer [...] dix [...] que,
aquest entrà en casa d'en Limosí, axí com tots jorns se fa e víu aquí molts falchons, entre los
quals hi havie un falchó qui té en Bernat Togores, lo qual, dix lo dit Limosí a aquest que li
havie tramès en Berenguer de Galiana, per en Vilamarí, e tantost li materen nom "Galiana", e
dix aquest que, com anaven a cassar, com soven aquest hi vage ab lo dit Limosí, deya aquest i
aquells qui ab ell anaven a cassa: —Com hi va en Limosí, anar hi ha en Galiana.
Sobre lo segon capítol demanat, dix les coses en aquell contengudes, haver oïdes dir al dit
Limosí.
Demanat, denant qui lo dit Limosí dix les dites paraules, e dix que denant n'Arnau
Puygderós i denant altres, dels quals no li recorda en present.
Demanat, en quin loch lo y dix, e dix que en molts lochs, com no tant solament ho dix una
vegada, mas moltes, qui en casa, qui en la garriga, hoc encare dix aquest que lo dit en
Puygderós dava
responia: —No faré, más dam
altre, donant ell
Demanat del die, mes, setmana e hora que les dites paraules foren dites, e dix que no li
recorda.
Sobre lo ters capítol demanat, dix les coses contengudes en aquell ésser veres.
Demanat com ho sap, e dix que, per so com aquest, anant a cassa ab lo dit Lemosí, moltes
e diverses vagades, lo aportave, e sap per so com lo li víu pendra de Luchmajor, que lo dit
Limosí, de manament del dit lochtinent, mès en ciutat aquell falchó que ells apellaven
"Galiana", ensemps ab un altre, seu, a son parer.
Demanat, del die, mes, setmane i hora que fo, e dix sí no recordar, com ells són pagesos i
no posen asment en aytals coses.
Sobre lo quart capítol demanat, dix ésser ver axí com lo capítol conté.
Demanat com ho sap, e dix que per so com lo dit en Limosí, tantost que fo vengut de
ciutat, que hac liurat lo dit falchó segons que ell li dix a
manament del lochtinent. E encare dix aquest que ell ha vist en poder deldit Bernat Togores lo
dit falchó e conex bé que aquell és que ells apellaven en lo loch de Luchmajor "Galiana".
Demanat del senyals del dit falchó, e dix que ell ha, so és lo dit falchó, los lagremés ben
trancats e déu ésser de dos coltells de la ala dreta escart i una ploma de sa coha rossagada.
Aquestes senyals dix que havie stant en poder del dit Limosí, si més li han crescuts despuys,
aquest no ho sap.
Demanat, si aquest sap, ni ha oït dir, que lo dit Bernat Togores, a la vespra de Sent Miquel
pres passada, hagués perdut lo seu falchó, e dix sí no saber.
Sobre lo
no tenia lo dit falchó ans de la vespra de Sent Miquel. I àls no hi sap.
Sobre lo
ho ha deposat.
Sobre lo
les dites paraules se dixeren.
Sobre lo
al dit Limosí.
Sobre lo
Demanat com ho sap, e dix que per so com ha vist que lo dit Limosí ha afaytats molts
falchons e null temps no
Sobre lo
dit Limosí [...]
ARNAU PUIG DE ROS, testimoni jurat i interrogat, [...] sobre lo primer (capítol) dix
[...] que lo jorn de Sent Miquel lo dit en Limosí portant en la sua mà lo falchó, del qual se
mena la present qüestió, dix en la plassa, hora ans de missa, que aquell falchó que ell portave
li havia tramès en Berenguer de Galiana, per en Vilamarí, qui li havie aportat.
Dix encare aquest que, aprés alscuns jorns, aquest escatí lo dit falchó d'una ploma atudell
en la ala dreta.
Demanat qui era present com lo dit Limosí dix les dites paraules, e dix que no li recorda,
mas dix que, dues vegades dix lo dit Limosí, aquell jorn de Sent Miquel, les dites paraules,
dient encare lo dit Limosí: —E gayart falchó ha assí.
Sobre lo segon demanat, dix, les coses en aquell contengudes, ignorar.
Sobre lo ters capítol demanat, dix saber so que
tota via lo falchó, del qual se mena la present qüestió, tro que per lo dit lochtinent li fo
demanat que aquell dagues metre en ciutat, e moltes vegades és anat ab ell cassar e víu lo dit
falchó e li és vigares que lo dit falchó sia aquell que ara té lo honrat en Bernat Togores,
donzell, e assò per tal que lo dit falchó és d'aquella talla que aquell era i és blanquet i puys que
és calarat de sa una ala, so és, de la dreta.
Sobre lo quart capítol demanat, dix saber so que damunt ha deposat en lo precedent
capítol, so és que li és semblant que lo dit falchó que ara té lo dit en Bernat Togores sia aquell
e assò per los senyals que dits ha que havie lo dit falchó, de què es mena la present qüestió, e
veu que ha lo dit falchó que té lo dit en Bernat Togores [...]
Sobre lo
de Sent Miquel, E àls no hi sap.
Sobre lo
de Luchmajor mentre lo dit Limosí ha tengut lo dit falchó han anomenat aquell tota via
"Galiana".
Sobre lo
casa d'en Limosí, en lo loch de Luchmajor, ensemps ab lo dit Limosí e ab en Vilamarí i ab
altres dels quals en present no li recorda, lo dit en Vilamarí dix, en presència d'aquests que dits
ha, que ell havia portat un gallart falchó a
per tal que ell l'afaytàs.
Sobre lo
Sobre lo
com ha vist que lo dit en Limosí ha afaytats molts d'altres falchons, menys d'aquest, de
moltes e diverses persones que may no
BERNAT VILAMARI, testimoni jurat i interrogat, [...] sobre lo primer (capítol) [...] dix
[...] les coses contengudes en aquell ésser veres.
Demanat com ho sap, e dix que per tal com ell matex fo aquell que lo dit falchó, al dit
Limosí, liurà en lo loch de Luchmajor, la vigília de Sent Miquel pres passada.
Demanat denant qui liurà lo dit falchó al dit Limosí, e dix que en la plassa general del dit
loch denant persones qui y havie, de les quals adés no ha membransa qui éran.
Sobre lo segon capítol demanat, dix les coses en lo dit capítol contangudes ésser veres.
Demanat com ho sap, e dix que per so com ell matex fo aquell qui al dit Limosí si dix les
dites paraules que lo dit capítol conté.
Sobre lo ters capítol demanat, dix que ell no era en lo loch de Luchmajor per què ho
pusqués certificar e si tota hora ha tengut lo dit falchó lo dit Bernat Limosí.
Sobre lo quart capítol demanat, dix res de cert no saber.
Demanat quines senyals havie lo falchó que ell portà al dit Limosí, e dix que no naguna
que ell vés sinó que era blanquet.
Demanat, ell si conex que aquell falchó qui té lo dit Bernat Togores és aquel qui ell portà al
dit Limosí, e dix que no.
Demanat, ell si sap que lo dit Togores hagués perdut lo seu falchó ans de la vespra de Sent
Miquel e dix que no, que ell el perdé ben
parlant de la festa de Sent Miquel pres passada, e assò si dix aquest se pot provar per lo dit
Bernat Togores e per son escuder e per en Berenguer de Galiana e per l'escuder d'en Berenguer
de Galiana e per lo majoral d'en Berenguer de Galiana e per molts d'altres qui veramaven en la
vinya que ara és d'en Berenguer de Galiana, scituada al Pla de la ciutat en lo Rafal qui fo d'en
Cassà, com el Lobet, escuder d'en Bernat Togores cercava lo seu falcó, segons que li ha dit en
Berenguer de Galiana e lo seu escuder e per assò ho sap e per alguns.
Sobre lo
Sobre lo
són cassadors en lo loch de Luchmajor.
Sobre lo
deposat.
Sobre lo
Sobre lo
per tal com ell li
nagun tamps no
Per mostrat i provar que lo falchó que lo honrat Berenguer de Galiana, donzell, comanà an
Bernat Vilamarí que
qui lo dit falchó devia afaytar, i que lo dit falchó no pot esser versemblant que sia aquell falchó
que lo honrat en Bernat de Togores demana e afirma que és seu, fa lo dit BERNAT DE VILAMARI,
los capítols següents: Primerament posa lo dit Bernat Vilamarí, i, si nagat serà, a provar
enten, que, en lo dia de la vigília de Sent Miquel de l'any
mitga tercia o aquèn entorn, lo dit honrat Berenguer de Galiana pragà lo dit Bernat de
Vilamarí que li degués portar a Luchmajor un falchó laner sot, lo qual, deya lo dit Berenguer,
que era seu, i que aquell falchó donàs e
vigília de Sent Miquel, per honor i pregàries del dit Berenguer de Galiana, lo dit Bernat de
Vilamarí près en comande lo dit falchó i aquell, lo dit dia, aportà al dit loch de Luchmajor i
aquell liurà al dit Bernat de Limusí, dient-li aytals paraules o semblants, que lo dit Berenguer li
tramatía lo dit falchó per afaytar.
Lobet, scuder del dit Bernat Togores, vench a la alquaria que fo d'en Cassà, que és prop la
alquaria de la Alanjassa, i aquí demanà al majoral, i a altres que aquí éran, un falchó, que deia
que lo dit Bernat de Togores havia perdut, dos dias havia lavores passats.
en Cassà, lo dit Johan fo a la alquaria de la Alanjassa i damanà aquí el dit Berenguer, e
qui ab él eren, lo dit falchó que
del dit Berenguer qui fo d'en Cassà.
Los testimonis següents foren produïts i resebuts per part d'en Bernat de Vilamarí sobre lo
fet del falchó del qual se trata qüestió entre ell de una part i l'honrat en Berenguer de Galiana,
donzell, de la altre, los quals testimonis, mitgensant sagrament als sants quatre evangelis de
Déu, deposaren per la manera següent:
MIQUEL, CATIU D'EN ANTONI JULIÀ, de Luchmajor, testimoni jurat i demanat [...] dix
[...] assò tan solament saber, so és que, la vespra de Sent Miquel prop passada, aquest víu que
en Bernat de Vilamarí, en los capítols nomenat, partí de casa sua, ensemps ab sa muller, per
anar a Luchmajor, e aquest, ab ells anant tota via, al dit loch, víu que lo dit Bernat portava dos
falchons en lo bras, los quals com foren al Prat descavalcaren aquí a una alqueria e baguéran i
ligaren los dits falchons mentre que menjaven a un estaló, e puys, com haguéran menjat i
bagut, partiren-se d'aquí e anaren-se
dit Bernat i sa muller a casa d'en Arnau Verdera del dit loch e aquí los lexà. E puys aquest anà-se
a case de son senyor. E àls no y sap.
Demanat aquest, si víu que lo dit Bernat liuràs negun dels dits falchons a
Luchmajor, dix que no.
Demanat, quina hora foren lo dit die a Luchmajor, e dix que a posta de sol.
Demanat, si aquest víu com lo dit Berenguer de Galiana liurà o comanà lo dit falchó al dit
Vilamarí per la rahó demunt dita, e dix que no.
Demanat ell, si conexia lavors, ni ara si conexeria, nagun dels dits falchons que aportava
lo dit Vilamarí, e dix que no. Ni àls no y sap res, sobre aquèn.
BERNAT FRIGOLA, testimoni jurat i demanat, [...] dix, sobre lo primer i segon
capítols, res no saber.
Sobre lo ters, quatre,
verames en la alqueria de la Alenjassa, de Sent Miquel fins passat Omnium Santorum
aquí,
víu venir de luny un hom o dos, a son parer, e aprés, com vench al capvespra, com lavors
aquest víu aquells éran entorn hora de dinar e aquest stave aquí solament per guiar la
companyia e no stava contínuament en casse, e essent lo dit capvespra a la case, aquest
demanà qui éran stats aquells hòmens qui y éran stats, e la majorala de la Alenjasse dix-li, que
un escuder d'en Bernat Togores era, qui demanave
saber sobre los dits capítols.
Demanat, si oí de quant deiya lo dit escuder que havie perdut lo dit falchó, e dix que no.
Demanat, ell, si havia vist naguna hora, menys d'aquella, venir lo dit escuder aquí, per
demanar aquell falchó, ni altre, i dix que molts ni venien per demanar-ni tots dies, los quals
aquest no conexia per què no sap si y era vingut altre vegada o no, com ell mateix no
cara que
de les altres coses, no ho sap [...]
PERE MATHEU, masurador d'oli, testimoni jurat i interrogat, [...] dix [...] que aquest
stave enguany ab en Berenguer de Galiana per majoral, a la alqueria que fo d'en Cassà, i, stant
aquí,
passada
Togores, qui sercave
dies ans de la dita festa o
sobre los dits capítols que li recort, exceptat que lo dit Berenguer de Galiana, qui era lavors en
la dita alqueria, se
Demanat, si aquest víu o havie vist venir altre vegada a la dita alqueria lo dit Lobet, per
demanar aquell falchó que lavors demanave, ni altre menys d'aquell, e dix que ell stech bé set o
La dona BARTOMEVA, MULLER D'EN BERNAT DE VILAMARI, jurada i interrogada, [...] dix
les coses en lo dit capítol contengudes haver oïdes dir al dit Vilamarí.
Demanada, en qual loch li foren dites les dites paraules per lo dit Vilamarí, e dix que en
case sua, hora de tèrcia o aquèn entorn, a son parer.
Demanada, qual die li foren dites, e dix que la vespra de Sent Miquel, pres passada, com
aquell die ells devien anar e anaren al dit loch de Luchmajor i lo dit Vilamarí portà lo dit falchó
ab un altre d'en Simon Berenguer qui era senyat de foc e era ja afaytat. Lavors dix encare
aquesta que ella dix al dit Vilamarí: —En Vilamarí, com havets tant stat com lo traginer ab
E lo dit Vilamarí respòs e dix:
qui—E aquest falchó,
dix d'aquel del dit Berenguer de Galiana, m'ha donat en Berenguer de Galiana e ha pregat que li
Demanada del nom del traginer qui anà ab ells a Luchmajor, e dix: —Un catiu és que ha nom
Miquel, qui és, a parer d'aquesta, a setmane. No recorda aquesta de qui és.
Sobre lo segon capítol demanada, dix les coses en lo dit capítol contengudes ésser veres,
e assò sap aquesta per tant com en presència d'aquesta e de molts d'altres qui hi éran presents
liurà lo dit falchó del dit Beranguer de Galiana a
aquesta, que ella no oí les paraules, que lo dit capítol conté que dix lo dit Vilamarí al dit
Limosí.
Demanada, qui fo present com lo dit Vilamarí liurà lo dit falchó al dit Limosí, e dix que
moltes persones, de les quals, per inadvertència e com lavors ella no y posàs asment, no li
recorda.
Demanada, en qual loch de Luchmajor lo liura al dit Limosí, e dix que denant la porta de
l'alberch del dit Limosí, hora que era entorn vespres del dit die matex que pres lo falchó del dit
Berenguer.
Demanada, ella, si víu, anant per lo camí, que lo dit Vilamarí posàs en loch lo dit falchó,
e dix que hoc, mentres anaven al dit loch de Luchmajor, descavalcaren a la alqueria d'en
Berenguer de Galiana, que és al Prat, e aquí perbocaren un poch lo dit Vilamarí i essa, i fermà
los dits falchons, so és aquell d'en Berenguer de Galiana i aquell d'en Simon Berenguer sobre un
banch en que dobaven aradres.
Dix, encare, aquesta, que li recorda que, stant aquel en la dita alqueria, lo dit Vilamarí anà
tayar dos ulls de coll d'aquels qui éran lavors en la dita alqueria, e com fo tornat aquesta li dix:
—En Vilamarí, vets lo falchó d'en Berenguer de Galiana qui s'és descapellat i treballes molt.
E
lavòs lo dit Vilamarí respòs: —E mal viatge fassa lo falchó que si aquex és bo, no
may de falchó.
E aquesta respòs e dix: —E com? com dix lo dit Vilamarí poch se val que ja l'hé vist a
Orient lantar e no podie venir al lonta sinó a peu a peu, que si fos meu, per Déu, yo
aquí com que no y traguera afany.
E aquesta respòs e dix: —E donchs que us hi cal haver tant d'afany?
E ell respòs e dix: —E dona, per amor d'en Berenguer de Galiana sí faré encare més.
E dites aquestes paraules cavalcaren e partiren-se d'aquí e anaren-se al dit loch de
Lucmajor.
Sobre tots los altres capítols demanada, dix no àls saber sinó que ells estigueren quatre
dies al dit loch de Luchmajor, e, com se
de Galiana, e encare lo dit Berenguer de Galiana no havia veramat, ni lo bisbe aytant poch,
que ans lo bisbe havie encare a veremar, segons que oí dir, e recorda aquesta que lo majoral del
dit Berenguer de Galiana dix al dit Vilamarí que ell lo pregave que digués a
Galiana que tota la verema se perdia e axí que y donàs racapte e com foren en ciutat lo dit
Vilamarí féu-ho [...]
JOAN BATLE, testimoni jurat i demanat dir veritat, [...] sobre lo primer i segon
capítol [...] dix res no saber.
Sobre lo ters capítol demanat, dix [...] que enguany, de verames, aquest era ab l'honrat en
Berenguer de Galiana, donzell, a Orient i devallaren
que ha lo dit Berenguer en lo Prat, la qual fo d'en Cassà, e, stant aquí, vench en Lobet, scuder
d'en Bernat Togores, de part del dit Bernat Togores, lo qual sercave un falchó, que deya que
havie perdut lo dit Bernat e demanà
que dixés lo dit Lobet que
dinà ab en Berenguer de Galiana a la Alenjassa del bisba.
Demanat, quant fo so que ha deposat, e dix que de verames, que lavors matex veramava lo
dit Berenguer la vinya de la dita alcharia qui fo d'en Cassà.
Demanat, si fo ans de la festa de Sent Miquel pres passada o aprés e dix que no li recorda
sinó com dit ha.
Demanat, si aquest ha vist, ni víu venir, lo dit Lobet, altre vegada, per demanar lo dit
falchó, e dix que no.
Demanat, quina hora era com en Lobet fo a la dita alqueria per demanar lo falchó, e dix que
entorn hora de dinar.
NICHOLAU BRAU, testimoni jurat i demanat [...] sobre lo primer capítol, dix les coses
en aquell contengudes ésser veres, e assò dix aquest que sap per so com víu com lo dit
Berenguer de Galiana liurà o comanà lo falchó al dit Bernat Vilamarí que ell li portàs a
Luchmajor a
matí.
Demanat qui hi fo present, e dix que no negún, sinó ells tots tres, so és, en Berenguer de
Galiana i en Vilamarí e aquest testimoni.
Demanat, quines senyals havie lo dit falchó, e dix que no naguna que aquest sàpia, sinó que
era blanquet.
Demanat en qual loch lo li liurà, i dix que en l'alberch del dit Berenguer.
Sobre los altres capítols demanat, dix [...] que, aquestes varemes passades, aquest era a la
Alenjassa, ab l'honrat en Berenguer de Galiana, que veramaven la vinya qui fo d'en Cassà e
die, mentre veramaven, vench aquí en Lobet, escuder del honrat en Bernat Togores, ensemps
ab
Lobet respòs, e dix que sercave
aquest quant havie que l'havie perdut, que aquest oís, ni li sovenga, c'assò era envers hora de
dinar, que aquest matex havie fet aparellar de dinar a la Alanjassa on cuien aquelles hores vin
blanch del dit Berenguer e lo dit Lobet romàs aquí a dinar, ab lo bort que menave, e aquí
dinaren ab lo dit Berenguer de Galiana, a qui ell havia demanat lo dit falchó, al dit Berenguer e
a tots los altres qui aquí éran.
Demanat, si assò fo ans de la festa de Sent Miquel o aprés, e dix que no li recorda sinó que a
les hores veramaven. [...]
Lo discret EN JACME MONAR, RECTOR DE SANCTA MARIA DES CAMÍ, testimoni jurat i
ab sagrament demanat, lo qual sagrament féu de licència del honrat oficial de Mallorques,
sobre lo primer i segon capítols [...] dix res no saber.
Sobre lo ters capítol demanat, dix [...] que, enguany, de verames, aquest era a la alqueria de la
Alenjassa, qui feya veramar la vinya de la Alenjassa, e, stant aquí,
sinó que fo, a son parer, quatre o
escuder de l'honrat en Bernat Togores, lo qual dix aquell que sercave
Togores havie perdut...
JOAN LOBET, testimoni jurat i interrogat, [...] sobre lo primer i segon capítol [...]
dix res no saber.
Sobre los altres capítols demanat, dix que com l'honrat en Bernat Togores perdé lo seu
falchó, aquest no era en la ciutat, e com fou tornat, lo dit Bernat Togores li dix: —Lobet, anats
Però com aquest so dix, no sabie él tampoc quant l'havie perdut lo dit Bernat Togores,
sercar lo falchó que hé perdut e aquest anà-y, sercant-lo per dos dies ensà l'Alenjassa del
bisba, a on troba l'honrat en Berenguer de Galiana, lo qual li demanà que sercava, o per què era
aquí, e aquest dix que sercave
havie.
com no fos en ciutat, e recorda a aquest que lo dit Berenguer de Galiana lo convidà a casa del
bisbe, so és a la Alenjassa, on se dinà aquell.
Demanat, si fo ans de la festa de Sent Miquel pres passada o aprés, e dix que no li recorda,
mas que bé li recorda so que li dix lo dit honrat en Bernat Togores, com aquest fo vengut de
fora, que ans de la festa de Sent Miquel havie perdut lo dit falchó.
Demanat si aquest fo a la dita alqueria de la Alenjassa per demanar lo dit falchó despuys ni
si abans d'aquela vegada que
ans anà ab ell
Demanat qui era en l'alqueria de l'Alenjassa com si dinà ab lo dit Berenguer de Galiana, e
dix que lo dit honrat en Berenguer de Galiana i en Nicholau, escuder del dit Berenguer, i en
Munar, capellà, a son parer, e altres que aquest no conex [...].