criminal, comparech en Johan Salt, laurador del loch d'Albalat d'en Codinats, e absent
part, per scrit posà ço que
Constituhit personalment davant vós molt honorable en Luís de Cruylles, ciutadà
justícia de la ciutat de València en lo criminal, en Johan Salt, laurador vehí del loch
d'Albalat d'en Codinats, diu que en l'any present és stada donada de nit una pedrada
a Jaumet Pérez; e n'Aparici Pérez [e] [en] [Nadal] [Pérez], germans del dessús dit Jaumet Pérez e vehins del
dit loch, hagen dit e
parlant, que
se vulla purguar de la dita infàmia que contra veritat
li és estada alevada, e per la dita rahó jatsia injustament
lo han fet star en la presó del dit loch pris de vint dies. Per tal
Johan Salt requer a vós, dit molt honorable justícia, que sobre la dita jactació li rebats o
manets reebre summària informació de testimonis, e que atrobat axí ésser en veritat,
que per vós sia manat als dessús dits en Nadal Pérez, n'Aparici Pérez e Jaumet
Pérez, e si clam, denunciació, acusació, demanda o acció han contra lo dit en Johan Salt per
rahó de la dita pedrada, que aquell o aquella posen davant vós e cort vostra dins deu dies,
aprés aquells serà manat e peremptori.
los serà imposat callament perdurable, com axí sia fahedor per justícia.
qui havia ordenada la dita scriptura, e dix que
E posada la dita scriptura, dix lo dit honorable justícia que la provisió fahedora sobre
aquella fahedora remetia a son honorable assessor ordinari.
E en aquell instant mateix lo dit honorable justícia de consell del honorable micer Pere Amalrich,
doctor en leys asessor seu ordinari, sobre la dita scriptura féu la provisió següent:
Que lo dit honorable justícia proveheix e mana ésser rebuda informació sobre la jactació en
la dita scriptura contenguda, e aquella rebuda, hi serà provehit de justícia.
E feta la dita provisió de e
lo dit en Matheu Steve, notari procurador del dit en Johan Salt, sobre la dita scriptura
e coses en aquella contengudes manà rebre la informació de testimonis
Informació de testimonis rebuda per menament del honorable en Luís Cruylles, ciutadà
justícia de la ciutat de València en lo criminal, sobre una requesta davant
ell per part d'en Johan Salt, sots kalendari de
ffeta per en Nadal Pérez e n'Anthoni Miracle e per en Aparici Pérez, lauradós del
loch d'Albalat d'en Codinats, proposada, los dits e deposicions dels quals són
ut sequitur.
E primerament fon interroguat ell testimoni sobre la dita raquesta, la qual davant
li fon lest punt a punt e donada a entendre, e dix que ell testimoni no ha
hoyt dir als dits a
Salt haja donada la dita pedrada al dit Jaumet Pérez, bé sab emperò que lo dit
en Johan Salt és stat pres en lo cep en lo dit loch de Albalat per bén vint jorns,
per ço com no volcha paguar les missions que eren stades fetes en curar lo dit Jaumet.
E stà en veritat que ell testimoni hoy dir a la muller d'en Bernat Rubert que ella
havia hoyt dir a
Johan Salt deya que lo dit en Johan Salt havia donada la pedrada al dit Jaumet,
e àls no y sab. Interroguat de presents, e dix que no li acorda que y hagués
nengú quant la dita dona lo y dix, sinó ell testimoni e la dita dona. Interroguat
de temps e dix que huyt o deu jorns aprés fet lo cars. Interroguat de
loch e dix que en lo loch de Albalat.
precibus inductione, subornatione et aliis circumstantiis et hibidem requisitis, et dixit
ad omnia
dits en Nadal Pérez e Aparici Pérez.
qui jurà.
E primerament fon interroguat sobre la dita raquesta, la qual davant
li fon lesta punt a punt e donada a entendre, e dix que en veritat stà que tres
o quatre meses pot haver poch més o menys que una nit, no acorda a ell dit testimoni
quin dia era, fon donada una pedrada al cap del dit Jaumet, segons que en lo cendemà
fon a ell testimoni per la muller d'en Anthoni Miracle que li dix que al dit
Jaumet havien donada una pedrada en lo cap en la nit passada. E ell, testimoni, anà
veure e trobà lo dit Jaumet en lo lit molt acaramallat, e ell testimoni demanà a la
muller del dit n'Anthoni Miracle que qui ho havia fet. E aquella li dix que no calia
sospitar de negú sinó d'en Johan Salt, car son germà en Nadal Pérez li havia dit
que era anat casa d'en Johan Salt ab sa muller del dit en Johan Salt per portar
aygua_ros al dit Jaumet e que havia trobat lo dit en Johan Salt en lo lit, e
que ell dit en Nadal havia hoyt que la muller del dit en Johan Salt havia dit
al dit en Johan Salt tals o semblans paraules a en Johan Salt: "Veus què haveu
. E enaprés passats cinch o sis
fet ab vostres burles, que haveu mort mon germà"
jorns ell testimoni hoy dir a
sospita que en Johan Salt havia donada la pedrada al dit Jaumet, e que
per ço com ells havien hoyt dir que si algú havia nafrat per altre e aquell qui
havia nafrat vehia les nafres, que aquelles nafres se refresquerien, e n'exia
sanch, ells havien fet anar lo dit en Johan Salt alà on jayia lo dit Jaumet
per mostrar-li la nafra, e que lo dit en Johan Salt no la havia volguda veura,
ans se n'era anat, e ells vehent allò havien ffortificada sa opinió e creyen
sertament que ell ho havia fet. E àls no y sab. Interroguat de presents,
e dix que lla muller d'en Steve Roures e los de sa casa. Interroguat de temps
e dix que ja ho ha dit dessús.
a nativitate Domini
produhit.
E primerament fon interroguat ell testimoni sobre la dita raquesta, la qual davant
li fon lesta punt a punt e donada a entendre, e dix saber sobre aquella ço qu'es sagueix,
ço és, que en veritat stà que en la nit en la qual dita pedrada fon donada,
ffon donada al dit Jaumet e li trencà lo cap, e en la hora que fon, ell testimoni li stava
al costat, com jaquessen abduys en hun banch, no sap emperò ell testimoni d'on la dita pedra vengué,
mas stà en veritat que ell testimoni ha hoyt dir a
d'en Joan Salt pare aygua_ros o aygua naffra que havien menester per obs del dit Jaumet
qui era naffrat, e que havia trobat lo dit en Johan Salt dins sa casa e que havien hoyt que la
muller del dit en Johan Salt havien dit al dit en Johan Salt: "Veus que haveu mort a mon germà"
.
E que per aquesta rahó, e per ço encara com tots los vehins eren anats a veure lo dit Jaumet
e lo dit en Johan Salt no y era anat, que ell havia opinió certa que lo dit en Johan Salt
havia donada la pedrada al dit Jaumet, e que no havia sospita sobre altre negú que ho
hagués fet, sinó lo dit en Johan Salt. E àls dix que no sabia sobre la dita requesta, ell dit
testimoni, salvu que sab que lo dit en Johan Salt és stat pres per aquella rahó per bén
molts aquell dit en Nadal Pérez ha dites les coses per ell testimoni recitades. Interroguat
de loch e dix que en lo loch de Albalat.
precibus inductione, subornatione et aliis circumstantiis ibidem requisitis, et dixit ad omnia
a Nativitate Domini
En Berthomeu Fita, laurador vehí del loch de Albalat d'en Codinats.
E primerament fon interroguat ell testimoni sobre la dita requesta, la qual davant li fon lesta punt
a punt e donada a entendre, e dix que ell testimoni no fon present quant lo dit Jaumet ffon nafrat
de la dita pedrada, mas ha hoyt dir que li havien donada una pedrada, e stà en veritat que ell testimoni
ha hoyt dir al dit en Nadal Pérez que ell havia hoyt que la muller d'en Johan Salt havia dit al
dit en Johan Salt tals o semblans paraules a en Johan Salt: "Veus que haveu mort mon germà"
.
E que per aquella rahó ell havia sospitat e era de [...] que lo dit en Johan Salt havia donada
la pedrada al dit Jaumet, e que ell no havia sospita sobre nenguna altre persona que hagués fet
lo dit cars sinó lo dit en Johan Salt. E açò li hoy dir ell testimoni al dit en Nadal Pérez
per moltes veguades. Interroguat de presents, e dix que no li acorda.
inductione, subornatione et aliis circumstantiis ibidem requisitis, et dixit ad omnia
E lo dit honorable justícia provehix e mana puixs causa de la jactació dels dits Nadal Pérez,
n'Aparici Pérez e en Jaumet Pérez sia manat a aquells e a cascú de aquells que dins deu dies
primers vinents e peremptori hagen posat clam, demanda, denunciació, acusació sollempnialment en
scrits contra lo dit en Johan Salt de les coses jactades e contengudes en la dita scriptura;
serà imposat callament perdurable.
instant e requirent lo dit en Matheu Stheve
a
De part del honorable en Luís Cruylles, justícia de la ciutat de València en lo criminal, instant en
Johan Salt, vehí del loch de Albalat d'en Codinats, manats a
Jaumet Pérez, germans vehins del dit loch, que dins deu dies contínuament comptadors
aprés que
o acció si algú o alguna ne han contra lo dit en Johan Salt per rahó de la pedrada que
seria stada donada al dit Jaumet en l'any present en lo dit loch.
los serà imposat callament perdurable. Lo qual dit saig dix que aquells atrobats personalment
li havien respost que farien ço que deguessen.
del dit honorable justícia e instant lo dit en Matheu Steve
dit manament ab la dessús dita cèdula al dit Jaumet, per lo qual personalment atrobat dix que
li havia respost que faria ço que dagués.
lo dit honorable justícia comparech lo dit en Johan Salt e, levant cort, dix que acusava
les contumàcies e peremptori dels dits deu dies al dits a
e Jaumet Pérez e a cascun de aquells per ço com no havien curat res ffer de ço que dessús
manat los seria stat.
E lo dit honorable justícia dix que rebia les dites acusacions de contumàcies e peremptori
en tant quant de ffur e rahó eren rebadores e no en pus.
Salt, e levant cort, dix que acusava les contumàcies e peremptori dels dits deu
dies als dits en Nadal Pérez, n'Aparici Pérez e a cascun de aquells per ço com no havien
curat satisfer segons dessús manat los seria stat.
E lo dit honorable justícia dix que rebia les dites acusacions de contumàcia e peremptori
en tant quant de fur e rahó eren rebadores e no en pus.
del dit honorable justícia criminal, e instant e requirent lo dit en Johan Salt e en
Matheu Stheve, notari procurador de aquell, en lo dia de huy era stat a les cases, alberchs
e habitacions dels dits en Nadal Pérez, n'Aparici Pérez e en Jaumet Pérez en lo loch de
d'en Codinats e havia citats personalment als dits en Nadal Pérez, en son nom propi
e axí com a curador del dit Jaumet Pérez, e a
citacions, ço és, per a demà que serà dimarts de maytí ans de cort partida per primera
citació, e per al dimecres aprés següent de maytí ans de cort partida per segona
dilació, e per al digous aprés vinent de maytí ans de cort partida per terça dilació
e peremptòria, que ffossen e compareguessen davant lo dit honorable justícia criminal
e en cort sua per hoyir sentència en lo dit feyt. Los quals personalment atrobats,
segons dit és dessús, dix que li havien respost que farien ço que daguesen.
criminal comparegueren los dits en Johan Salt e
notari procurador de aquell, e levant cort dixeren que acusaven les primeres contumàcies
als dits en Nadal Pérez e n'Aparici Pérez en los dits noms, per ço com no
serien compareguts per fer ço que dessús manat los seria stat per al present dia de huy
e hora dessús dits.
E lo dit honorable justícia criminal dix que rebia les dites primeres acusacions de contumàcies en tant
quant de ffur e rahó eren rebadores e no en pus.
notari procurador de aquell, e levant cort dixeren que acusaven les segones contumàcies als
dits en Nadal Pérez e n'Aparici Pérez en los dits noms, per ço com aquells no serien
curats comparer per fer ço que dessús manat los seria stat per al present dia de huy e hora damunt
dits.
E lo dit honorable justícia dix que rebia les dites segones acusacions de contumàcies en tant
quant de ffur e rahó eren rebadores e no en pus.
Davant lo dit honorable justícia criminal comparegueren los dits
en Johan Salt e en Matheu Steve, notari procurador de aquell, e levant cort dixeren que acusaven
les terces contumàcies e peremptori als dits en Nadal Pérez e n'Aparici Pérez
en los dits noms, per ço com no serien compareguts per fer ço que dessús manat los
seria stat per al present dia de huy e hora dessús dits.
E lo dit honorable justícia criminal dix que rebia les dites terseres acusacions de contumàcies
e peremptori en tant quant de ffur e rahó eren rebadores e no en pus.
dixeren e requirien de paraula que en contumàcia dels dits en Nadal Pérez, en
son nom propi e axí com a curador del dit Jaumet Pérez e del dit n'Aparici Pérez, sentència
ffos donada e publicada en lo dit ffeyt com axí fos per justícia ffahedor.
E lo dit honorable justícia criminal de consell del dit honorable micer Pere Amalrich,
assessor seu ordinari dessús dit de e en virtut de acord per ell dit justícia dessús, retengut
sobre lo dit ffeyt, e ateses les tres citacions e contumàcies e peremptori
als dits an Nadal Pérez, en son nom propi e com a curador assert del dit Jaumet
Pérez, e al dit n'Aparici Pérez, fetes e acusades per los dits en Johan Salt e en Matheu
Stheve, notari procurador de aquell, en contumàcia dels dessús dits anomenats,
e presents los dits en Johan Salt e en Matheu Steve, procurador de aquell,
provehí e manà legir e publicar lo acord e sentència difinitiva
E lo dit honorable justícia, vista la requesta per en Johan Salt
vista la informació per part de aquell donada
dits en Nadal Pérez, en Aparici Peres e Jaume Peres ab lo qual los és stat manat que dins deu dies
posassen clam, denunciació o acusació sollempnialment contra lo dit en Johan Salt si alguns ne havien, vista
la acusació de la contumàcia en lo dit termini acusada, Déus havent davant los uls de la sua penssa, e
los sants quatre Evangelis de aquell davant sí posats e reverentment sguardats per tal que de la sua
beneyta faç procehesqua lo present juhí, haüt acord, consell e delliberació ab los honorables jurats, prohòmens
e conssellers e ab son assessor ordinari, pronuncia en la forma següent: attenent que
consta de la jactació dels dits Nadal Pérez, Aparici Pérez e Jaumet Pérez; attenent
contra lo dit Johan Salt sobre la pedrada donada al dit Jaumet Pérez, ans la contumàcia és stada
acusada a aquells, per tal e tal imposa callament e scilenci perpetual als dits en Nadal
Pérez, Aparici Pérez e Jaumet Pérez sobre les coses per aquells jactades de la dita pedrada al
dit Jaumet Pérez donada, los dits en Nadal Pérez, Aparici Pérez e Jaumet Pérez en les
missions condempnant la tatxació judiciària a aquell reservada.
cort digous que era comptat
en lo criminal, qui la dita sentència donà e promulguà.
Presents testimonis foren a la dita e promulguació de la dita sentència los discrets en Bernat
Colomer, en Johan Mas e en Jaume Vidal, menor de dies, notari, ciutadans de València.
E en aquell instant mateix, lo dit honorable jutge e justícia dessús dit e consell del dit honorable
micer Pere Amalrich assessor seu dessús dit, proveïx, mana la dita comissió ésser intimada
als dits an Johan Pérez pare e ffill e a son legítim procurador e que
trellat si
en lo present feyt al tercer dia aprés serà intimat, la qual intimació e asignació
provehí e manà ésser feta sots forma e manera de la ceda següent:
"De part del honorable en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de València en lo criminal
e jutge per la molt alta senyora reyna lochtinent general [...] en la present causa assignat,
e per provisió feta per lo honorable micer Pere Amalrich, doctor en leys assessor per la dita senyora
reyna a ell en la present causa donat, intiman a
de la dita senyora reyna al dit honorable jutge e justícia dessús dit, present allà per part de la
dona na Úrsola, muller d'en Domingo Polo, [difunt], de una causa de denunciació que davant la senyora
reyna se menava e o denant son consistori entre la dita na Úrsula de una part e los
dits en Johan Pérez pare e fill, de la qual lo dit honorable jutge e justícia dessús dit los ha atorguat
còpia e trellat si
degudament en lo present feyt al tercer dia aprés que
Scrivà Anthoni Cogoma, notari.
Davant la presència del dit honorable jutge e justícia dessús dit lo dit en Bernat Vidal
en lo dit nom e present lo discret en Pere de Sent Gil, notari, axí com a procurador qui
dels dits en Johan Pérez pare e fill, per scrit posà ço que
On lo dit en Bernat Vidal, en lo dit nom, que lo dit en Johan Pérez lo pare en la sua comffessió
judicialment feta per aquell en la cort de vós honorable justícia, interroguat sobre
lo quart capítol de la dita denunciació diu que negua que ell ne son fill hagen feta la
naffre de la qual morí lo dit Domingo Polo. Ara és a veure si és res provat contra
la dita comfessió, o almenys aparen tals indicis, conjectures e presumpcions per les
quals aparegua per proves aquell haver dita falcia. E jatsia que algú dels testimonis
en la present causa produhit no haja dit ne deposat clarament ne expressa haver
vist qui donà lo colp e nafrà
e molt propugnes conjectures, indicis e presumpcions que la hun dels dits pare e
ffill l'altre ajudant ha feta la dita naffra.
On mostra
lo ffill tenint spaa e broquer cridà al dit en Johan Pérez lo pare dient: "Veniu, pare,
. E lavors lo dit en Johan Pérez lo pare près mitja lansa en la mà
que a la mare maten!"
e corregué al cantó del forn, e axí foren vists ensemps, e axí u dien n'Andreu Valenta
e la dona na Lorensa e na Anthoneta e na Úrsula e en Jaume Struch, qui
veren ensemps los dits pare e fill, e aquells ensemps foren vists en lo dit cantó de la parra.
pare e fill d'una part, e lo dit en Domingo Polo de la part altra, e axí u ha confessat lo dit
en Johan Pérez lo pare, dient que lo dit en Domingo Polo li levà la lansa, perquè és vist atorguar
que ell e lo dit Domingo vengueren a bregua. E na Johana, segon testimoni per aquesta part
produhit, diu que lo fill mogué la bregua; e en Johan de sent Johan, testimoni produhit, diu que
">
sentí gran bregua e aquí véu lo dit Johan Pérez lo fill ab hun basalart. E allò mateix
diu la dona na Anthonia, muller d'en Johan de sent Johan, diu allò mateix que la dona
Lorenssa, muller d'en Grimaut, diu que al cantó del fforn sentí gran remor de bregua e de
allí véu venir los dits pare e fill e la muller del dit en Johan Pérez. E la dona na Antoneta,
muller d'en Johan de sent Johan, diu en sa deposició que véu los dits pare e fill en lo
cantó del forn, e véu lo dit en Domingo Polo nafrat, axí que tots los dits testimonis deposen
que los dits pare e fill vengueren a bregua ab lo dit en Domingo Polo, e açò los dits
delats no poden neguar.
prop lo cantó del dit forn de la parra, e lo dit en Johan Pérez lo pare diu en sa confesió
que ell se tanssà dins la casa de la oliera, e que lo dit en Domingo Polo e altres li
comba[te]ren les portes de la casa, que aprés anaren a ell, isqué de la dita casa e anà-sse
sua, perquè no pot ésser dit que fos feta la nafra del dit en Domingo allí en la casa
de la oliera, ans se féu al dit cantó del forn, e de
en Domingo los dits testimonis, per què és necessari dir e concloure que la dita
naffra és stada feta per la hun dels dits delats.
E a provar les dites coses ajuda molt a la deposició de la dona na Anthònia,
muller d'en Johan Avinyó, la qual deposà que hoy dir al dit en Johan Pérez
que ell havia dat una barrefustada al cap al dit en Domigo Polo e sisquera
sisquera no. E axí mateix en Jaume Struch diu en sa deposició que lo dit en Domingo
Polo li dix que en Johan Pérez lo havia naffrat.
A provar encara les dites coses ajuda molt la confessió del dit Johan Pérez lo
fill, lo qual en presència de molts testimonis dix que fon hoyt dir que ell havia
dada la coltellada al dit en Domingo Polo, e axí és provat ab les deposicions
de quatre testimonis en la present causa produhits.
E encara les dites coses són molt corroborades, per ço car és provat ab gran
nombre de testimonis que tantost com la dita naffra fon feta en la persona del
dit en Domingo Polo, fon fama públicha que aquella era stada feta per los dits
delats e denunciats, e aquest sol judici és suficient a turtura, e molt més avistants
les altres proves dessús mensionades.
hagués aquell bregua ab altra persona que
Johan Pérez pare e fill, per què és necessàriament a dir que les dites naffres
e nafra fon feta per los dits delats e la hú de aquells ajudant-hi
l'altre, com fossen ensemps segons dit és.
E consta donch[s] [...] lo dit en Domingo Polo en la dita bregua fon nafrat
per los dits delats, ço que han neguat aquells, e
Consta encara com lo dit en Domingo Polo de la dita naffra fon mort
e passà de aquesta vida present en l'altra, per què és a dir necessàriament
que los dits delats han mort acordadament lo dit en Domingo, com no mostren
que
en les comfessions neguen haver feta la dita naffra de la qual se seguí la dita
mort, e per consegüent aquells deven ésser punits a pena de mort.
E jatsia les dites coses basten a suficient prova del dit omey e los dits delats
haver comès aquell, emperò a major cautela diu aquesta part les dites proves basten a provar
sufficients judicis contra lo dit en Johan Pérez lo pare, e aquell deu ésser qüestionat e a turment,
tant e tan longament tro que aquell per la pròpia bocha digua la veritat, e atorgue
ell e lo dit son ffill haver comès lo dit omey. E açò no vos ofir algun dubte aver, que
tanta multitut de proves, judicis, conjectures e presumpcions contra los dits delats
e denunciats se mostren.
Per què aquesta part requer que lo dit en Johan Pérez sia tornat en la presó
e sia turmentat [...], lexant aquest punt a justa coneguda.
E posada la dita scriptura en continent lo dit honorable jutge e justícia dessús dit dix que remetia
la provisió sobre la dita scriptura fahedora al dit honorable assessor seu.
del dit honorable assessor seu, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la
part altre, e que li
si res vol dir contra aquella al quart dia e peremptori aprés que li serà intimat
e lo scrivà de la present causa se serà retut aparellar, la qual intimació
e asignació provehí e manà ésser feta sots forma e manera de la ceda següent:
"De part de l'honorable en Luís de Cruelles, justícia de la ciutat de València en lo criminal,
e per provisió feta per lo honorable micer Pere Amalrich, assessor per la molt alta
senyora reyna lochtinent general del dit honorable jutge e justícia dessús dit en la present
causa donat, intimar a
muller d'en Domingo Polo, [defunt], és estada posada una scriptura davant lo dit
honorable jutge e justícia dessús dit, de la qual lo dit lo dit honorable jutge
e justícia dessús dit li ha atorguada còpia e trellat si la
si res vol dir contra aquella al quart dia e peremptori aprés que li serà intimat,
e lo scrivà de la present causa se serà retut aparellar."
Scrivà Anthoni Cogoma,
notari.
nativitate Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_primo.
Calatayú, saig,
dit, e a instància e requisició del dit en Bernat Vidal en lo dit nom,
en lo present dia de huy havia manat personalment al honorable micer Guabriel de
Senta Cília que no
la haja comesa al dit honorable justícia, lo qual dix que li havia respost que també
la sa havia comesa la senyora reyna a ell, emperò que faria ço que
dagués.
del dit any
del dit honorable jutge e justícia dessús dit, en lo present dia de hair havia intimades personalment
les propdites cedes d'intimacions al dit en Pere de Sent Gil en lo dit nom,
a lo qual dix que li havia respost que no y consentia, ans protestava de actes e enantaments
nulles.
En lo mateix dit dia de disapte corrent la segona ora aprés migjorn
mensis aprilis anno a nativitate Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_primo,
presens processos intimats a cascuna de les dites parts.
Presents testimonis foren al dit aparellament en Johan Vives e en Anthoni
Andreu, scrivents.
dit comparech lo dit en Pere de Sent Gil en lo dit nom, e absent la part altre, per scrit posa
ço que
" Vós molt honorable justícia en lo criminal e jutge assert, parlant tots temps
ab aquella honor que
la qual per la molt alta senyora reyna és stada comesa al honorable micer Guabriel
de Senta Cília, segons consta ab comissió de aquell, feta fe la qual a ull vos
exhibeix. E per ço et
vós [...] vos requer de la dita causa no us
entremetau,
hi disenten e protesten de actes e enantaments nulles, de haver [...] a superior
e
E posada la dita scriptura en continent lo dit honorable justícia e jutge
dessús dit dix que emetia la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable
micer Pere Amalrich, assessor seu dessús dit.
Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_primo.
del dit honorable justícia e jutge dessús dit comparech lo dit en Pere de Sent Gil en lo dit nom, e absent
la part altre per scrit posà ço que
"A demostrar pus clarament la ignosència del dit en Johan Pérez lo fill, e encara lo pare, diu
aquesta part dels delats e denunciats ço que
Car diu e posa que la nit qui fon nafrat lo dit en Domingo Polo, segons ja dessús és stat
articulat e provat, era de nit fosch e en la casa on fonch la bregua no y havia lum e [ab] lo dit
en Domingo Polo e en ajuda de aquell havia tres o quatre hòmens ab armes, entre los quals hi
era e fonch hun apellat Anthoni Granell. E axí és ver e fama.
sobredit en Domingo Polo, tirà diverses colps ab una spaa que tenia en la mà arrencada. E axí
és ver e fama.
se diu que aquell morí, li fonch donat o donada per lo sobredit n'Anthoni Granell. E axí és ver
e fama.
que ell havia donat lo colp del cap al sobredit en Domingo Polo penssan-se donar als contraris
de aquell. E axí és ver e fama.
Pérez lo pare e en Johan Pérez lo fill eren quitis e inmunes del dit cars, lo germà de aquell
dit en Domingo Polo e los cosingermans de aquell en nombre de set han feyta e fermada
pau perpetual e treva a sent_e_hun any ab los dits en Johan Pérez lo pare e en Johan
Pérez lo fill, segons consta ab carta
A les quals coses demana
dissende secundum formam fori.
In super
dilació li sia donada e atorguada.
Granell dehia que ell havia donat lo colp o coltellada en lo cap al dessús dit en Domingo Polo,
féu pendre aquell, e enaprés és stat donat a caplleuta e se
E axí és ver e fama."
remetia la provisió sobre aquella fahedora al dit honorable micer Pere Amalrich, assessor seu
dessús dit. E a superabundant cautela, al honorable micer Guabriell de Senta Cília,
doctor en leys, com aquell se digua que la dita senyora reyna lochtinent general etc. l'aja axí
mateix deleguat en jutge de la present causa.
E en aquell instant mateix, lo dit honorable jutge e justícia, de consell dels dit honorable micer Pere
Amalrich e micer de Senta Cília, féu la provisió següent, ço és, que fos intimada
la propdita scriptura a la part altra e que li
E que li sia feta asignació si res vol dir contre aquella al tercer dia, e que testimonis
li fossen rebuts en e sobre la dita scriptura e capítols de aquella, e que sia intimat
a la part altra que sia present etc., a tal modificació que sia haüt respecte de les deposicions
dels dits testimonis o la difinitiva sentència. E asigna huyt dies al dit en Pere de Sent
Gil en lo dit nom a produhir los dits testimonis, los quals córreguen aprés que
scrivà de la present causa se serà retut aparellar.
Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_primo.
del dit en Pere de Sent Gil en lo dit nom, en lo dia de hir havia intimada personalment
la propdita scriptura e la provisió de aquella a la dita na Úrsola e li havia manat personalment
que fos present per veure jurar los dits testimonis etc.,
que li havia respost que no y consentia.
millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_primo.
Luís de Cruylles e jutge en la present causa a consell dels honorables micer Pere Amalrich e micer
Guabriel de Senta Cília, jutge en la mateixa causa deleguat per la molt alta senyora reyna lochtinent,
comparech lo discret en Pere de Sent Gil, notari procurador del dit en Johan Pérez e de son fill, e la part
altra absent, posà davant aquella la scriptura
"Requer e demana la part denunciada que los testimonis en la present causa produhits e donats
sien e vagen per publicats e que sien manats continuar en procés, com axí sia de
justícia fahedor, lexant-ho a coneguda."
E posada la dita scriptura, en continent los dits honorables en Luís Cruïlles, de consell dels dits
honorables micer Pere Amalrich e micer Guabriel de Senta Scília, jutges qui dessús provehiren
e manaren que fos intimat a la part altra e que li sia feta asignació al quart e peremptori
aprés intimat li serà, digua, pose e al·legue davant ells tot ço que dir, posar e al·leguar
volrrà, perquè los testimonis
e jutge dessús dit e a instància e requisició del dit en Pere de Sent Gil,
de hir havia intimat a la dita na Úrsola la dessús dita provisió, e que dins quatre
dies he peremptori hagués dit, posat e al·legat tot ço que dir, posar e al·leguar volgués
per què testimonis no degen ésser publicats, la qual dix que li fos donada còpia e
trellat de les dites coses, e que faria ço que dagués.
En lo mateix dia de disapte en hora de vespres
iunii anno predicto a nativitate Domine
causa féu prest e aparellat liurar los presents processos continuats a cascuna de les
dues parts.
Presents testimonis foren del dit aparellament en Lorenz Deuloféu, notari, e
n'Anthoni Andreu, scrivent.
Domini
la dita na Úrsula, e absent la part altra, per scrit posà ço que
"La part dels dits delats e denunciats, vehent-se
de sa intenció,
rahons e ha fetes intimar a la dita na Úrsula, que és dona ignorant los stils
de les [co]rts. Emperò no li foren intimades les coses en la dita scriptura contengudes,
mas solament li fon intimat segons se diu com la dita scriptura és stada proposada.
De la qual scriptura aquella no ha pogut haver trellat ni còpia tro al present dia en
lo qual lo scrivà de la present causa ha liurat lo present procés continuat a la dita
na Úrsola, segons apar per lo present procés, e per ço aquella tro ací no ha pogut
satisfer a la dita scriptura, mas ara que ha hagut còpia e trellat per satisfer a aquella
e per satisfer encara a la asignació que li és stada feta a dir per què los testimonis
sobre la dita scriptura e capítols de aquella produhits no deven ésser publicats,
la dita na Úrsola diu e posa ço que
Primerament diu que la dita scriptura contrària e los capítols de aquella
no deven ne devien ésser admesos, e menys testimonis devien ésser rebuts sobre aquella, per ço
capítols contine[n]ts afectualment com los dits delats e denunciats havien naffrat, mort
e occís axí com de fet ho han lo dit en Domingo Polo, e la part dels dits delats posà ses excepcions
e defensions e no posà les rahons contengudes en la dita derrera scriptura de la part altre.
Emperò axí la dita na Úrsola sobre los capítols de la dita sua denunciació com los dits
delats sobre les dites sues que
testimonis, los quals testimonis e les deposicions de aquells foren publicades, e còpia de aqueles
ne fonch liurada a les dites parts, per què com les dites derreres rahons contengudes
en la dita derrera scriptura de la part altra sien directament contràries als capítols de la dita
denunciació, sobre la qual los testimonis produhits foren publicats, no
testimonis sobre les dites derreres
rahons de la part altra directament contràries
si per
e meys deven ésser publicats, per ço los testimonis
dita derrera scriptura no
presumendum de subornatione
aquelles devien ésser rebuts, per ço car aquells són directament contra la comfessió del dit en Johan
Pérez lo pare, lo qual interroguat sobre lo tercer capítol de la dita denunciació
diu que en la nit que lo dit Domingo Polo fonch nafrat, aquell se acostà ab dit en
Johan Pérez, e ferrà-li la lansa que aquell portava e que aquella li levà de les mans, e
que lavors, ell comfessant, se mès en una casa de sa vehina e tancà les portes de aquela.
E que de continent lo dit en Domingo Polo ab sos compayons combateren la dita casa ab
les spases arrencades, e que aprés lunyant-se un poch los dits Polo e altres, ell dit comfessant
e responent, hisqué de la dita casa e anà e mès-se en la dita sua casa pròpia
De la qual comfeció se infereix que dins la casa de la dita vehina no y hagué bregua,
com les portes ffossen tancades. E quant en Polo vengué a la dita casa trobà aquella
tancada, combaté aquella
part altra és contengut ço que
Car diu e posa que la nit que fonch nafrat lo dit en Domingo Polo, segons
ja dessús és stat articulat e provat era de nit, fonch en la casa hon fonch la bregua
no y havia lum, e ab lo dit en Domingo Polo
e en ajuda de aquell havia tres o quatre hòmens ab armes, entre los quals hi era e vénch
hun apellat Anthoni Granell, e axí és ver e fama, etc. Lo qual capítol e ço que en aquell és
contengut no és compatible ab la dita comfessió del dit delat, car segons lo dit capítol, la bregua
sia stada en la dita casa de la dita vehina, e segons la dita comfessió no fonch en la dita casa,
car tancada era, perquè les dites contràries rahons no deven ni devien éssser admeses ni meys
testimonis devien ésser rebuts, ne per consegüent devien ésser publicats.
lo dit en Domingo Polo venia a casa sua del cantó del forn de la parra hon era stada la bregua,
aquell venia ja naffrat del dit colp e naffra. E per consegüent és a dir que la dita nafra
fonch feta en lo carrer del dit cantó e no fonch feta en la casa de la veyina. E a posar e articular
e provar lo contrari de açò la part altra no deu ésser admesa.
Per què
ignorant-ho aquesta part no deure ésser publicats ans deure ésser haüts axí com si no fossen
produhits, e axí u requer aquesta part ésser pronunciat e declarat, la part altra en
les despeses condempnant.
Amalrich, assessor seu dessús dit, provehí e manà la dita scriptura ésser intimada a la part altra e
que li
aquella al tercer dia, e que en lo intimari se retenien acord.
E en lo mateix dit dia de disapte que hom comptava lo tercer dia del dit mes de juny del
del dit any
especial e a les coses dejús scrites general al discret en Johan Fabrer, notari present en lo càrrech
de la dita procuració en sí exceptant, ço és a proceguir e entretenir en nom de ella e
per aquella en la present causa
e real execució de aquella, inclusive prometent haver per ferm e [...] tot ço e
quant per aquell serà fet e procurat e no u revocarà, sots obligació de sos béns.
Presents testimonis foren a les dites coses en Johan Vives e n'Anthoni Andreu,
scrivents.
e absent la part altra, per scrit posà ço que
No ha dupte que los testimonis en e sobre les rahons entreposades
per aquesta part deven ésser publicats, ne obste, com se diu que
testes recipi non debent
procés, car ladonchs testimonis deven ésser reebuts aprés publicació dels
lo present cars on ha menor, lo qual per benifici de restitució poria e deuria per edat
ésser admés a testimonis, la qual restitució, hon mester sia à validació de la dita producció
de testimonis e publicació de aquells fahedora, inplora ne obsta, com se diu que seria
la articulació feyta per aquesta part contrària a la confessió del dit en Johan Pérez, car
hon fos ço que no és si ab testimonis se mostrava la veritat, mostrar-se-hia la dita
comfessió ésser errònea e estaria lo jutge abans a la veritat que a la comfessió,
obstaculibus in contrarii alleguatiis
E axí u demana e requer aquesta part ésser feyt e insiguit com axí de justícia procehescha,
lexant-ho segons que [...] à lexat a justa coneguda.
E posada la dita scriptura en continent los dits honorables jutges, de consell del dit
honorable micer Pere Amalrich, assessor dessús dit, provehiren e manaren aquella ésser intimada
a la part altra e que li
li sia feta asignació si res vol dir contra aquella al quart dia e peremptori aprés que
li serà intimat e lo scrivà de la present causa se serà retut aparellat.
Data
de menament dels dits honorables jutges e a instància e requisició del dit en Johan
Pérez, en lo present dia de huy havia intimada la propdita escritura a la dita na Úrsula,
la qual dix que li havia respost que
nativitate Domini
presents processos continuats a cascuna de les dites parts.
Presents testimonis foren al dit aparellament lo discret en Bernat Colomer, notari e
Anthoni Andreu, scrivent.
e present lo dit en Pere de Sent Gil, en lo dit nom per escrit posà ço que
La part dels dits delats se mostre en la derrera sua posada, e altre posades fetes per
aquella en lo present procés, se demostra molt variant, e com causa o judici no
que los dits delats deguessen ésser turmentats si
lo qual se demostre per lo present procés, en lo qual aquells han dites coses
contràries segons que dessús per aquesta part és stat larguament dit e alleguat, e tal variació
e contradicció és superficient indici a turtura, perquè lo dit en Johan Pérez lo
pare no pot scusar que no sia turmentat e questionat, tant e tant longament que per
sa pròpia bocha digua la veritat. E acusar la dita variació e contradicció no vol res dir
ço que la part altra
lo dit en Johan Pérez lo pare delat qui dessús ha dit e comfessat com se tancà dins les cases
de la dita vehina etc., que allò hauria dit per error etc., car no és veritat ne versemblant, parlant
ab honor, que lo dit delat
la veritat. E si alguns testimonis dien lo contrari de la dita comfessió, és a dir, que aquells
són subornats e deposen de fals, parlant ab honor, com en los fets propis del dit en Johan
Pérez més hi sàpia ell que no los dits testimonis, per ço
ésser rebuts e produhits per la part altra no deven ésser publicats, màxime car no
rebre segons dit és, e hon se poguessen rebre deven-se rebre
apellada e en son dret hoyda, e per ço la dita na Úrsula perseverant en les coses per ella
allegades diu e requer
micer Pere Amalrich, assessor dessús dit, procehiren e manaren la dita scriptura ésser intimada a la
part altra a la qual ne atorguarien còpia e trellat si la
E no resmeys dix que
dessús dites al dit en Johan Pérez, lo qual personalment fon atrobat dins la cort criminal
de la dita ciutat, lo qual respòs que li fos donat trellat de la propdita scriptura e faria ço que
dagués.
Lo dit honorable justícia de consell del honorable micer Pere Amalrich, assessor seu ordinari, e instant e
present lo dit en Johan Pérez
féu la provisió següent.
E lo dit honorable justícia provehix e mana los testimonis derrerament produhits sien e
vagen per publicats, ab modificació que de les deposicions de aquells serà haüda rahó
en la difinitiva, segons que per fur e rahó serà fahedor, intimant la dita provisió
a la part altra. Les deposicions dels quals testimonis són
Los testimonis produhits e donats per part d'en Johan Pérez, flaquer.
e donat per part del dit en Johan Pérez, lo qual jurà per nostre senyor Déus e los
seus sants quatre evangelis de la sua man dreta corporalment tocats, sots virtut
del qual jurament promès dir veritat de ço que sabrà e interroguat serà sobre les dites
rahons, excepcions e defensses e capítols de aquelles e tot ço àls que en e sobre la dita
causa sabrà e sentirà. E deposà e féu son testimoni en la dita ciutat de València
predictis die et anno in hunc qui sequitur modum.
Et primo
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que en veritat
stà que en lo dia en lo qual la dita brega fon entre los sobredits, poch havia ell, testimoni,
com a loctinent de justícia criminal, havia reebuda pau d'en Johan Pérez ab Gil lo
forner, qui li stava davant en presència dels honorables micer Miquel Caburguada e
e molts altres. E a poch stat feta e reebuda la dita pau, ell testimoni, trobant-se a la casa del honorable
lochtinent de governador, sentí crits e remor e fon-li dit que cuytàs al forn del vidra,
que y havia gran bregua. E ell, testimoni, creent que fossen los dits Johan Pérez e Gil
Artés, que en lo fet de la dita pau lo dit Gil havia mostrada gran iniquitat contra lo dit
Johan Pérez, cuytà e fon allà e trobà en lo forn del dit Gil les lanses totes mogudes,
e hun francès qui era palegador del forn ab la lansa en la mà qui mostrava
ell ésser stat en la bregua. E mentres ell testimoni ab sos misatges feyen scorcoll en lo dit
fforn, lo dit honorable lochtinent de governador apleguà, e ell testimoni près lo dit ffrancès
palejador e hun ffadrí qui era stat principi del debat primer. E açò fet partint
de allí, partí de alí lo dit honorable lochtinent de governador e ell testimoni passaren
a la casa del dit en Johan Pérez e trobaren aquell allí sens armes algunes, dient e
clamant-se que lo dit Gil li havia trencada la pau que ell testimoni havia poch
havia rebuda. E aquell ab d'altres li havia combatuda sa casa, e li havia fartada
de bastonades a sa muller, o semblants paraules. E que és ver que la dita bregua fon
en lo carrer del dit forn e de nit fonch, gran foscha, e àls no y sab. Interroguat de
presents, e dix que lo honorable lochtinent de governador e sa gent, e ell testimoni ab
la sua guayta. Interroguat de loch, e dix que ja ho ha dit. Interroguat de temps, e dix
que no li acorda de fi en fi, mas que era abans de Nadal,
en l'any propassat.
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre, e dix que no sab res ell testimoni sobre lo dit capítol.
e defenses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre, e dix que ell, testimoni,
no sab res sobre aquell dit capítol, salvu emperò que ell testimoni ha hoyt dir a
scuder, que ell havia parlat ab hun home de Catalunya, lo nom del qual a present ignora
ell testimoni, e que aquell li havia dit que ell venint de Barcelona la via de València
havia trobat a
hom li havia dit que ja se
dit : " hoc, car sapiau que hun mal cars se
. E que aquell dit hom li havia
dit que què li havia sdevengut, e aquell dit Anthoni Granell li havia dit e respost
que se era trobat en la ciutat de València en una bregua, en la qual ell cuydant
donar als contraris creya que havia donat una coltellada a hun son companyó de la sua
part al cap, de què creya que aquell morrà, e que per aquesta rahó se
veritat que ell testimoni, per causa de la dita bregua, com no fos request per lo dit en Johan
Pérez, mès en la presó lo dit en Anthoni Granell, e enaprés e a prechs de algunes gents,
ell testimoni lo donà a representar a hun texidor, dix ab qui aquell stava, e enaprés
li és stat dit a ell, testimoni, per lo dit son amo que aquell dit Anthoni Granell se
anat sens consentiment ne voluntat sua, rompent sagrament e omenatge, no fahent cansellar
la dita representació. E àls no y sab.
lo qual donat, li fon lest punt a punt e donat a entendre, e dix que so que ell, testimoni,
sab sobre aquell dit capítol ja ho ha dit dessús.
lo qual donat, li fon lest punt a punt e donat a entendre, e dix que ja ho ha
dit dessús, que ell testimoni, a instància e requisició del dit en Johan Pérez, havia
près lo dit en Anthoni Granell e lo havia mès en la presó, e enaprés donat a representar.
precibus inductione, subornatione et aliis circumstantiis ibidem requisitis, et dixit ad omnia
Intimitum fuit sibi tenere secretum et lectum perseveravit.
a nativitate Domini
per part del dit en Johan Pérez, lo qual jurà per nostre senyor Déus e los seus sants
quatre evangelis de la sua man dreta corporalment tocats, sots virtut del qual
jurament promès dir veritat de ço que sabrà e interroguat [serà] sobre les dites rahons,
excepcions e defenses e capítols de aquelles e tot ço àls que en e sobre la dita causa
sabrà e sentirà. E deposà e féu son testimoni en la dita ciutat de València,
predictis die et anno in hunc qui sequitur modum.
rahons, excepcions e defenses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a
entendre. E dix que les coses en lo dit capítol contengudes ha hoydes dir ell, testimoni,
a molts del vehinat, e als que foren en la dita bregua hoy dir ell, testimoni,
que lo dit en Johan Pérez no tenia sinó una lansa en la mà, e que ab lo dit en Domingo
Polo e en ajuda de aquell era n'Anthoni Granell ab spaa e broquer.
e defensses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que les
coses en lo dit capítol contengudes ha oydes dir ell, testimoni, a molts en lo mercat a molts.
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que no sab res ell,
testimoni, sobre aquell dit capítol.
e defensses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que no sab res
ell, testimoni, sobre aquell dit capítol.
e defensses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que en veritat
stà que lo dit en Johan Pérez féu pendre lo dit n'Anthoni Granell, e metre en la presó
comuna. Ignora emperò, ell testimoni, la causa e qustió, que hoí dir al dit en Johan
Pérez e als companyons del dit en Anthoni Granell, que lo dit en Johan Pérez havia
fet pendre al dit en Anthoni Granell per fer pau ab aquell. E enaprés isqué a
caplleuta e sab que se
precibus inductione, et dixit ad omnia
que aquella que milor dret haja.
Predictis die et anno.
Intimitum fuit sibi tenere secretum et lectum perseveravit.
E primerament fon interroguat ell testimoni sobre lo primer capítol de les dites
rahons, excepcions e defensses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a
entendre. E dix que no sab res ell testimoni sobre aquell dit capítol.
e defensses, lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que ignora
ell testimoni sobre les coses en lo dit capítol contengudes e que no sab res sobre aquell.
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que no sab res ell
testimoni sobre les coses en lo dit capítol contengudes e que no sab res sobre aquell dit capítol.
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre. E dix que ell testimoni
no sab res sobre aquell dit capítol, salvu que stà en veritat que dos meses pot haver
poch més o meys que hun scuder de mossèn Ffrancí Desvalls, de la ciutat de Barcelona,
parlà ab ell, testimoni, davant la longa de la present ciutat, e dix-li que ell venint
de Barcelona havia encontrat en lo camí al riu de la Cènia Anthoni Granell, e se
anava camí de Barcelona, e que ell lo havia interroguat on anava ne com se
de València. E que aquell li havia respost no acordava a ell testimoni com no y paràs
esment si aquell li havia dit que per ço com lo havien increpat que ell havia
donat un colp a hun home, de què ere mort. E àls no y sab.
pretio precibus etc., et dixit ad omnia
dix que aquella que millor dret haja.
predictis die et anno.
Intimitum fuit sibi etc.
e instant lo dit en Johan Pérez en lo dia de huy haver intimada la dessús
dita provisió e publicació de testimonis a la dita na Úrsula, denunciadora desús
dita, la qual personalment atrobada dix que li havia respost que faria ço que
dagués.
los presents pocessos ab los testimonis publicats e continuats a cascuna de les dites
parts.
Presents testimonis foren en Miquel Pérez e n'Anthoni Andreu, scrivents.
Domini
Johan Pérez en lo dit nom, e absent la part altra, per scrit posà ço que
Per mèrits del present procés se mostra molt clarament de la ignocència dels
dits pare e fill, delats e denunciats, e encara
per la deducció qui
Primerament, és provat e adverat ab dit e testimoni de la dona na Úrsula, muller
d'en Ffrancesc Tàpera,
produhit per aquesta part, com la dita na Úrsula, muller d'en Domingo Polo, denunciadora,
dix e fonch hoyda diverses veguades e haver noves ab la muller del sobredit en Johan Pérez, les
quals noves retrahia al dit marit seu per arissar aquell e m[o]ure
en Johan Pérez. E senyaladament lo dia qui fonch la dita bregua abans que
aquella se sdevengués, la dita dona dix al dit marit seu: "la castellanassa nos ha dit ladrasos,
. E ladonchs lo dit en Polo, mugut per la dita
bé us serà mester que lo y torneu al queix"
muller sua dix e fonch oyt dir: "la castellanassa sutzea, merdosa,
. De què
yo la castiguaré que serà ben castiguada, e a son marit, si haver-lo puix"
deprén com la dita dona fonch promovedora de tot lo dit mal e cars.
casa d'en Bernat Marí, lo saboner, ab son fill, e vehent-ho lo dit en Polo, mogut
armats feren la via de la dita muller d'en Johan Pérez, a la qual lo dit en Polo dix moltes
paraules injurioses, e senyaladament que ell castiguaria a ella e al cornut
de son marit, e en Gil Pérez dient-la : "vil bagassa"
e moltes altres injurioses
paraules. E axí u dien e deposen na Marieta,
adverso
per aquesta part produhits.
batien sa muller, lo qual
de casa sua, e lo fill de la dita dona, qui era ab la dita mare sua, vehent com lo dit
en Polo e altres hòmens maltractaven la sobredita mare sua, com fos ab aquella,
corregué a la casa del dit pare seu e près un basalart o spaa e un broquer, e abduy,
ço és, lo dit pare e fill feren la via del forn del vidre e de la dita muller d'en
Johan Pérez, e així anants lo dit en Johan Pérez lo pare fonch mès dins casa
de na Marieta la oliera. E dins la dita casa, segons proven alguns testimonis,
entrà lo fill tantost, e segons
dien alguns testimonis, abans que fos mès e enpès lo dit en Johan
Pérez dins de la dita casa li fonch tolt e levat lo tros de lansa que portava en
la mà per los dits en Polo, Gilet e altres. Açò
Caro,
Johan Simó, derrer testimoni per aquesta part produhits, e per dit e deposició de la
dona na Marieta,
Més avant és provat e adverat ab lo dit e deposició d'en Jaume Pasqual,
d'en Johan Simó, derés testimonis per aquesta part produhits, com essent ja entrats los
dits en Johan Pérez lo pare e en Johan Pérez lo fill dins casa de la dita na Marieta
la oliera, lo dit Domingo Polo e altres, volent entrar dins la dita, colpejaren fort
e tiraven alguns colps per entrar, e que ladoncs abans que entràs
lo dit en Polo fonch aquell naffrat en lo cap, de què
fer lo dit Johan Pérez lo pare ni Johan Pérez lo fill, com stiguessen dins de la dita
casa. E lo dit Johan Polo, qui colpegava per voler entrar, no stava d'esquena, mas
de cara, e com tingués lo dit colp en lo cors, és clar dir que
los seus mateixs li fonch donat lo dit colp. E conforten-se les dites coses per lo dit
e deposició d'en Anthoni Caro,
hoyt dir que de hun colp de pedra era e fonch nafrat, e que no sabia qui u havia feyt,
e mostan bona rahó, car los mateixs testimonis dien que lo dit en Polo ab los altres seus
còmplices entraren dins la dita casa de na Marieta la oliera, on creu que foren los dits
Johan Pérez pare e fill, e que fonch donat hun colp en lo cresol, lo qual fonch
apaguat, e que dins la dita casa hagué molt gran remor e gran tirament de colps,
de què no
És ver que és stat provat ab dit e deposició de testimonis era
honorables metges produhits com n'Anthoni Granell, lo qual romput segrament e homenatge
com fos stat pres a instància del dit en Johan Pérez se
confessat que ell era stat en la dita bregua, que penssant donar als contraris, havia donat
una gran coltellada al cap al dit en Polo.
Com donchs no sia stat provat per alguns temps que lo dit Johan Pérez lo pare e Johan
Pérez lo fill hagen feyta la dita nafra, abans és provada la culpa del dit en Domingo
Polo e la incertitud de aquella persona qui la dita nafra haja feyta, mas sertitud que los dits
Johan Pérez lo pare e ffill no u han fet, ne les confessions extrajudicials qui
per lo dit Johan Pérez lo fill poden a aquell prejudicar, com sia menor de
e són feytes
la dita nafra
delats axí com a immunes e no culpables en e dels crims en la dita pretesa denunciació contenguts
degen ésser absolts, a la part altra callament perdurable inposant. E axí u demana
e requer aquesta part ésser pronunciat, sentenciat e declarat, e ésser-li feyt compliment
de dret de justícia ab condempnació de despeses
feyt a justa coneguda.
del dit honorable micer Pere Amalrich, assessor dessús dit, provehiren e manaren la dita scriptura
ésser intimada a la part altra e que li
que li sia feta asignació si res vol dir contra aquella al quart dia e premptòria aprés que
li serà intimat e lo scrivà de la present causa se serà retut aparellat.
Domini
que ell de menament dels dits honorables jutges e justícia desús dits e a instància e requisició
del dit en Pere de sent Gil en lo dit nom, bé podia haver quatre o cinch jorns que ell havia
intimada la propdita scriptura a la dita na Úrsula, e li havia feta la propdita
asignació, la qual dix que li havia respost que li fos donat trellat
de la dita scriptura. Emperò dix que no consentia en lo dit peremptori.
a nativitate Domini
liurar los presents processos continuats a cascuna de les dites parts.
Presents testimonis foren al dit aparellament Anthoni Andreu e Jaume Febrer,
scrivents.
e jutge dessús dit comparech en Johan Fabrer, procurador de la dita na Úrsula, e absent
part per scrit posà ço que
Diu la dita na Úrsula que les coses derrerament posades e articulades per l'altra part
parlant ab honor cessen ésser veres e no són provades per los mèrits del present procés,
ans segons per aquesta part és stat desús dit e al·leguat dels actes del present procés
insurgissen grans proves e almeys moltes versemblans conjuctures e indicis
que los dits en Johan Pérez pare e ffill han comès lo dit homey, e lo dit en Johan
Pérez lo pare almeys deu ésser qustionat e turmentat
tant e tan longuament tro que per sa pròpia boca digua la veritat, ço és ell e lo dit
seu fill haver comès lo dit omey, e encara
ffill deu ésser batut
com sia ja provat que aquell extrajudicialment ha dit e comffessat
que ell ab un basalart havia feta la dita nafra, de la qual lo dit en Domingo
morí. Per què aquesta part
li sia fet, la part altra en les despeses condempnant.
a la part altra a la qual atorguava trellat de aquella.
Sobre les coses en la dita scriptura requestes dix lo dit honorable justícia e jutge desús
dit que
E a poch stat del dit mateix dia la dita scriptura e provisió a aquella feta fon intimada
al dit en Johan Pérez, lo qual dix que haüt trellat de aquella, faria ço que degués.
menament del dit honorable justícia criminal e jutge dessús dit, e a instància e requisició
del dit en Johan Pérez
dita na Úrsula que digous primer vinent en hora de vespres haja sos advocats en
col·lació davant los dits honorables assessors e jutges, sots pena de la contumàcia, la qual
dix que li havia respost que faria ço que dagués.
Al qual dia de digous e hora demunt asignat que era comptat
augusti anno a nativitate Domini
presència dels dits honorables justícia e jutges dessús dits comparech lo dit en Johan
Pérez en lo dit nom, e dites vespres, dix que acusava la contumàcia a la dita
na Úrsola, per ço com no havia curat res fer de ço que dessús manat li
seria stat.
E los dits honorables jutges dixeren que rebien la dita acusació de contumàcia
en tant quant de fur e rahó era rebadora e no en pus.
honorables jutges en lo dia de huy havia manat a la dita na Úrsula que diluns primer vinent
en hora de vespres haja sos advocats en col·lació davant los dits honorables jutges, sots pena de la contumàcia,
la qual dix que li havia respost que faria ço que dagués.
primer vinent en hora de vespres, com aquella no pogués haver a la present jornada prests sos
advocats.
a cascuna de les dites parts qui presens eren, per a dilluns primer vinent en ora de vespres
sots pena de la contumàcia.
notari procurador de la dita na Úrsula, e present lo dit en Pere de sent Gil,
sagueix:
La dita na Úrsula per sa polsera en la qual és costituïda no té advocad qui la advoce en la
present causa, la qual no deu romandre indefesa, per tal aquella requer que per vós honorable justícia
sia manat al advocat dels miserables que la advoque, atorguant-li competent dilació, e veure e regonèxer
lo procés de la dita causa com axí sia per justícia fahedor.
E posada la dita scriptura dix lo dit honorable justícia que la provisió fahedora sobre aquella remetia
a son honorable assessor e jutge ab ell.
E en aquell instant mateix lo dit honorable justícia, de consell del dit honorable assessor e sobre la dita
scriptura féu la provisió següent, ço és, que prestat jurament per la dita dona que no ha
advocat, sia fet lo menament request al dit advocat dels miserables.
noms, e levant cort dix que acusava la contumàcia a la dita na Úrsula, per ço com no
seria compareguda per fer co que manat li seria stat.
E los dits honorables justícia e jutges dixeren que rebien la dita acusació de contumàcia
en tant quant de fur e rahó era rebadora e no en pus.
procurador de la dita na Úrsula, e levant cort dix que acusava la contumàcia al dit en
Johan Pérez,
li seria stat.
E los dits honorables justícia e jutges dixeren que rebien la dita acusació de contumàcia
en tant quant de fur e rahó ere rebadora e no en pus.
de una part, e
que per a demà que serà dimecres en hora de cort sien presents
en la dita cort e peremptori per hoyr sentència en lo dit fet, los quals dixeren que
dessús dits en plenera cort, compargueren los dits en Pere Clariana, notari procurador fisqual
del senyor rey, e na Úrsula, denunciadora e en Johan Febrer, notari procurador de aquell de una part.
E los dits en Johan Pérez, major de dies, e Johan Pérez, fill de aquell, delats dessús
dits, de la part altra.
dessús dits, presents les desús dites parts, manaren legir e publicar la sentència infrasegüent:
On nós en Luís de Cruylles, justícia en lo criminal de la present ciutat de València a la
present causa criminal, la qual se mena entre les parts dejús mensionades, jutge deleguat
per la molt alta e excel·lent senyora reyna, lochtinent general del molt alt e molt excel·lent
senyor rey, ab comissió per aquella a mi feta data en la present ciutat a
propassat. Jo en Guabriel de Senta Cília, doctor en leys per la dita molt excel·lent senyora
reyna, lochtinent general del dit molt excel·lent senyor rey, a la dita causa jutge deleguat ab
comissió per aquella a mi feta data a
al qual la conexenssa e decisió de la dita causa per vigor de altra de les dites comissions pertangua
o pertànyer puixa. Vistes primerament les dites comissions dates sots los dits kalendaris,
e vist lo procés de la dita causa principar davant lo honorable mossèn [...], alguatzir de la
dita molt excel·lent senyora reyna a
poder d'en Johan Guasc, comensant a suplicació donada a la dita senyora reyna per la dona
na Úrsula, muller d'en Domingo Polo, contra en Johan Pérez, flaquer, e hun fill de aquell apellat
Johan; e vista la denunciació e acusació sollempnialment per la dita dona davant lo dit alguatzir proposada
lo dit jorn contra los dits Johan Pérez pare e Johan Pérez, fill de aquell, de la mort del dit Domingo
Polo; vistes les respostes e confessions migançant sagrament exhigides dels dits Johan Pérez pare e fill ;
vistes les excepcions per los dits delats davant lo dit alguatzir proposades a
vists certs capítols o indicis per part de la dita na Úrsula proposades a
que aquells fon replicat per la part adversa a
causa per les dites parts sots diverses kalendaris produhits; vistes certes rahons davant nosaltres per
les dites parts en procés dites e posades davant lo dit honorable alguatzir; vistes certes rahons davant
nosaltres per les dites parts sots diverses kalendaris proposades, e senyaladament se[r]ts articles per
part dels dits delats a
replicat; vistes certes deposicions sobre los dits capítols a
e vist generalment tot ço que en la present causa feya veure, attendre e considerar, havent
nostre senyor Déu davant los ulls de la nostra pensa e los sants evangelis de aquell davant nosaltres posats
e reverencialment sguardats, perquè de la beneyta faç de aquell lo nostre juy procehesca dreturer en lo
sant e beneyt nom de Jhesucrist, aquel de nosaltres a qui pertangua la terminació e decisió de la present
causa per vigor, per rahó de qualsevulla de les dites comissions enantam pronunciar e sentenciar
en la forma següent, Jhesucrist attenents, que per mèrits del present procés no
Johan Pérez lo pare haver infringida la nafra en lo cap del dit en Domingo Polo, de la qual aquell seria
mort, ni altre, ans se descobre aquell ésser inmune del dit crim, com sia bastament provat per molts
testimonis del procés que aquell venint ab una lansa per ajudar a sa muller, la dita lansa tantost
li fon tolta e aquell ampés dins una casa, e darrere aquell ab les spaes tretes lo dit Domingo
Polo e sos companyons e haver breguejat e colpegat contra aquell. Per tal
sentenciam e declaram lo dit en Johan Pérez lo pare ésser quiti e immune del dit crim. E per ço aquell ab la
present sentència absolem del dit crim o crims a aquel per la dita na Úrsula inposats de la mort del dit
en Domingo Polo. E sobre lo dit crim e acusació de aquell a la dita na Úrsula callament perdurable
imposam. Veni[n]ts enaprés la acusació contra lo dit Johan Pérez lo fill del dit crim imposada,
attenents que jatsia per algun temps en la present causa produhit no
fill haver infligida en la persona del dit en Domingo Polo la naffra de la qual aquell seria mort,
mas conste per deposicions de alguns testimonis aquell haver dit o comfessat que ell hauria naffrat
lo dit Domingo Polo, emperò attenents que la dita comfessió seria stada feta per aquell extrajudiacialment
e absent la part, e per lo dit Johan Pérez lo qual és menor e en edat entorn de
menors en confessant e contractant no fassen de son dan, ans poden demanar restitució
e o ésser preservats il·lesos; e attenents que per alguns testimonis se mostra com lo dit
en DomingoPolo fon naffrat ésser aquell ab sos companyons armats dins una casa sens
lum e de nit, batents ab les spases, e lo dit en Domingo Polo haver comfessat que no sabia
qui
Matheu hauria hoyt dir que n'Anthoni Granell hauria dit que per ço se
de la present ciutat, per ço com li seria sdevengut un cars que cuydant dar a hun hauria
dat a son companyó, que era lo dit Domigo Polo, les quals coses eren lo cars duptós.
E com en los crims les proves degen ésser molt clares, e lo actor no provant
lo reu deja ésser absolt. Per tal
dita na Úrsula romandre e ésser romasa improvada del dit crim, e sobre aquell e acusació
de aquell a la dita na Úrsula contra lo dit Johan Pérez callament perdurable imposam,
alguna de les parts no condempnant en les missions.
intitulata
dits honorables en Luís Cruylles, justícia criminal e micer Guabriel Senta Cília, doctor en leys
jutges demunt dits qui sehent
donaren e promulguaren.
Presents testimonis foren a la dació e promulguació de la dita sentència los discrets en Johan
Mas, en Lorenç Alós en Lorens Deuloféu, notari, ciutadans de València e molts d'altres
en la dita cort avistats.
E lesta e publicada la dita sentència la dita na Úrsula dix de paraula que no consentia
en la dita sentència.
de Santa Cília, jutges dessús dits, comparech lo dit en Johan Febrer, e en absència de part, per
scrit posà la apel·lació següent.
Com als agreujats e contra dret e justícia oppresos remey de justícia sia atorguat, e vosaltres
honorables en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de València en lo criminal e micer Guabriel de
Santa Cília, pretesos jutges deleguats per la molt alta senyora reyna, lochtinent general del molt alt
senyor rey a la causa de denunciació del homey perpetrat en la persona del dit en Domingo Polo,
[defunt], flaquer, la qual ss'és menada entre la dona na Úrsula, muller de aquell, de una part
denunciant, e en Johan Pérez lo pare e en Johan Pérez lo fill, flaquers, de la part altra, ab una
qui
los dits Johan Pérez lo pare e Johan Pérez lo fill ésser immunes del dit crim de homey, com
deguessets pronunciar tot lo contrari, o almenys deviets pronunciar aquells ésser qustionats
e turmentats segons per aquesta part és stat request, ço que havets cessat fer. Per què la dita
na Úrsula diu la dita qui
ab honor, molt injusta, e per consegüent deure ésser revocada, e de aquella
et non alia
e instant que apòstols reverencials li sien atorguats e liurats, ab los quals se puixa
presentar
si liurats li seran, e de fer tot ço que dega, protestant que
dir e al·leguar tots sos greuges e nul·litats de la dita qui
premissis
E com la dita na Úrsula sia viuda pobre e miserable e no haja pertinyés ne béns ab
los quals puixa anar ne trametre a la molt alta senyora reyna per impetrar de aquella
comissió de la causa de la dita apel·lació no li córregua temps, ans aquell li sia salvat
per jutge competent requirent de
E com la dita causa concernexca gran interès del molt alt senyor rey, per tal la dita
na Úrsula requer que per vós honorable en Luís de Cruylles, axí com a justícia criminal
de la ciutat de València, la dita causa sia intimada e notificada als procuradors fisquals
del molt alt senyor rey, manant-los que per l'interès de aquell fassen part en
la dita causa e prosegueixquen la dita apel·lació com axí ó degen fer per justícia.
Fon interroguat lo dit proposant sots virtut de jurament per lo scrivà de la
present causa que qui havia ordenada la dita apel·lació, e dix que l'onorable micer Just
de Camany, doctor en leys.
honorable assessor seu ordinari e lo dit honorable micer Guabriel de Senta Cília, jutges dessús
dits, dixeren que
al dit en Johan Febrer en lo dit nom per al derrer dia del present mes de setembre
si feriat no serà,
lo interim eren prests e aparellats de publicar lo dit acord, que ho puxen fer en
present asignació en alguna cosa no contrastant.
E no
molt alt senyor rey per interès del dit senyor rey.
E lo dit en Johan Fabrer en lo dit nom protestà que entretant temps algú no li precorregués
en proseguir la dita sua apel·lació.
E lo dit honorable justícia criminal e micer Guabriel de Senta Cília, jutges dessús dits,
digueren que tot son temps e dret li salvaven en tant quant per fur e bona rahó salvar
lo y podien e devien e no en pus.
E fetes e inseguides totes les dites coses, en continent fon intimada la dita apel·lació per
lo scrivà de la present causa al honrrat e discret en Pere d'Anglesola, notari procurador fischal
del molt alt senyor rey.
la presència dels dits honorables justícia criminal e micer Guabriel de Senta Cília, jutges
dessús dits, comparech la dita na Úrsula.
E en continent los dits justícia criminal de consell del dit honorable micer Pere Amalrich,
assessor seu ordinari, e micer Guabriel de Senta Cília, jutges dessús dits presents, e instant
la dita na Úrsula, manaren publicar e legir la sentència e lo acord
E los dits honorables justícia criminal e micer Guabriell de Senta Cília, jutges qui dessús
e cascú de aquells a qui pertangua la dació dels presents apòstols dien que jatsia
en res no creguen haver agreujat la part apel·lant, emperò per reverència del molt
alt senyor rey e de la molt alta senyora reyna, lochtinent general de aquell, als quals
és stat apel·lat, remeten la present causa de apel·lació a la dita molt alta senyora a tot
quant la present causa a la part apel·lant per apòstols afirmatius e reverencials,
ab los quals se sia presentada davant sa senyoria o consellaria de aquella dins
los presents apòstols ensemps amb los procesos de la present causa closos e segellats.
dia del mes de setembre del dit any
en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de València en lo criminal, e de micer Guabriel
de Santa Cília, doctor en leys, jutges dessús dits qui sehent
en plenera cort present la dita na Úrsula la dita sentència e o acord donaren e promulguaren.
Presents testimonis foren a la dació e promulguació de la dita sentència e o acord en Jaume
Navarro e en Lorenz Deuloféu, notari, e en Pere de Roures, ciutadans de
València.
E en virtut de la propdita sentència e o acord fon feta la letra hó apòstols del tenor següent:
"Molt execel·lent
senyora,
En la causa e qüestió de denunciació que davant nós s'és menada entre la dona
na Úrsula, muller d'en Domingo Polo de una part, e en Johan Pérez, major,
e en Johan Pérez, menor fill de aquell, flaquers, de la part altra, per les causes e
rahons en lo procés de què entre les dues parts actitat contengudes sia stat
per nós en la dita causa pronunciat e donada sentència per part dels dits en Johan
Pérez pare e fill e contra la dita na Úrsula, de la qual pronunciació e sentència per
part de la dita na Úrsula és stada interposada apel·lació, la qual apel·lació, per reverència
de vós, senyora, a la qual és stat apel·lat, li és admesa en tant com per fur
e rahó és admetadora, asignant a la dita part apel·lant a representar-se davant
vós, senyora, o vostra sacra audiència
e scrivà de la dita causa serà aparellat liurar los presents apòstols ab los
procesos de la dita causa closos e segellats segons que
gran senyoria consultan, a fi que y procehescha d'aquí avant vostra real magestat
ço que serà de sa mercè en lo dit feyt .
a nativitate Domini
Senyora,
vostres humils vaçalls e sotmeses, qui besants vostres
peus e mans, se recomanen a vostra gràcia e mercè.
Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de
València en lo criminal, e Guabriell de Santa
Cília, doctor en leys.
causa fon aparellat liurar los presents processos continuats ab los apòstols e
Testimonis en Lorenz Deuloféu, notari, e n'Anthoni Andreu, scrivent.
[...] e delliberaren entre sí que matassen, o legament nafrassen, al dit Ffranesc Monrroig,
persona e senyaladament dels dits Johan e Alfonso, denunciats, divendres que
Xàtiva a la ciutat de València, e aportà e féu aportar tres càrregues d'arròs a la
present ciutat, e una càrregua d'oli, simplament e onesta, comfiant que cascú
pot venir a la ciutat de València guiat e assegurat, majorment portant vituales
a la dita ciutat, axí com havia fet lo dit en Ffrancesc Monrroig, e axí és ver.
de divendres comptat
per los dits Johan e Alfonso e no li digueren res. E aprés aquells se
armes, d'espaes e broquer, e ampraren hun altre hom qui anava ab ells axí mateix armat e metent
en execució lur dampnat propòsit e delliberació, e ab pensa delliberada e acordadament anaren e foren
vists anar cercar lo dit Ffrancesc Monrroig, e trobaren e encontraren-lo en lo mercat de València
sens armes algunes. E los dits Johan Ferrando e Alfonso e altre qui ab ells anava, induhits
del sperit maligne e la temor de Déu e de la senyoria real apart posada, acordadament arrencaren
les spases que portaven, e prodicionalment sens dir res irruhiren-se vers e contra lo dit
Ffrancesc Monrroig e hun jermà de aquell per dampnificar e matar aquells, e senyaladament
al dit Ffrancesc. Enaxí que los dits Johan e Alfonso e altre donaren e foren vists donar
e tirar de grans colps e coltellades vers e contra lo dit Ffrancesc, axí per lo cap com per les cames.
E no contents, donaren una stocada pel costat al dit Ffrancesc Monrroig que li materen un palm de la
punta de la spaa per lo costat e li feren una gran naffra, de la qual fon vist exir gran efusió de sanch. E
axí que de feyt caygué lo dit Ffrancesc en terra quasi mort. E visqué aprés la dita nafra qualsque
sis ores, e morí per causa de la dita stocada e nafra e reté l'ànima a nostre senyor Déu. E axí és ver
e fama.
e foren vists fogir e absentar-se per causa de la nafra e mort feta en la persona del
dit Ffrancesc, e axí és ver e fama.
feta la dita mort, e són stats hoyts dir e comfessar que aquells han naffrat e mort acordadament
al dit Ffrancesc Monrroig. E axí és ver e fama.
vida e conversació, los quals acustumen e han acustumat fer e perpetrar semblants crims
e delictes e [...], e per tals són haüts e reputats. E axí és ver e ffama.
en ésser penjats. E encara en dohents morabatins: la mittat donadors a la dita proposant
e l'altra mittat al senyor rey. E en altres majors penes per lo trencament del guiatge de les
vitualles. E encara són encorreguts en altres penes per furs e priviletgis contra semblant
statuhides. E axí és ver e fama.
On com tals crims no degen romanir impunits, per tal la dita n'Anthoneta, mare e conjuncta
persona del dit occís, intima e notifica a vós, honorable justícia, totes les dites coses e mort. E vos
requer que procehiscats a capció de les persones dels delats si atrobats seran. E rebats e manets rebre
confessió e respostes judicials dels dits delats sobre la dita denunciació e capítols de aquella, e
requer ésser diligentment inquirit contra los dits delats e saber la veritat del feyt, la qual, la qual
atrobada, vos requir que puniscats e castiguets los dits delats e denunciats, condempnant
aquells en les dites penes, axí corporals com peccuniàries, e
statuhides e en altres molt majors a arbitre vostre e del honorable consell, perquè aquells sia
">
càstich e a altres exemple. E si atrobats no seran, requir ésser citats en la forma acustumada,
e contra aquells e cascun ésser procehit e fer procés d'apcència segons és acustumat,
demanant
E si les dites coses neguades seran per los dits delats, ço que no creu, requir que testimonis
sien rebuts e que sia manat
Ulterius
que los béns mobles e semovents dels dits delats sien scrits e annotats, e los
sehents sien mesos en mala veu, com axí sia per justícia faedor.
Ffon interroguada la dita proposant per lo scrivà de la cort sots virtut de sagrament qui
havia hordenada la dita scriptura e denunciació, e dix que
major de dies doctor en leys.
E sots virtut del dit segrament fon interroguada la dita proposant si posava
la dita condemnació per malícia alguna, e dix que no, sinó per conservació de son dret
e per conseguir dret e justícia del dit feyt.
E no
se obliguà en poder e mans del dit honorable en Luís Cruylles, justícia criminal
dessús dit axí com a jutge ordinari, e del notari e scrivà de la sua cort axí com a
públicha persona stipulant e rebent en nom, loch e veus del senyor rey e de la part
dels dits denunciats, jatsien absents axí com si fossen presents, e de tots aquells
de qui
lo temps de la dita denunciació o inquisició de aquella fins a sentència difinitiva inclusive,
no exirà fora la terra e senyoria del dit senyor rey, la qual ha deçà mar, sens
licència de la cort, sots pena de docents morabatins d'or, aplicadors la meytat al
dit senyor rey e l'altra mitat als dits denunciats, per dan e interès de aquells,
e per les dites coses attendre e complir. E per la dita pena paguadora, si comesa
serà, obliguà en poder del dit honorable justícia e notari stipulant
béns mobles sehents e semovents haüts e per haver on que sien. E renuncià sobre açò
a tot fur, dret, ley e privilegi, ús, costum e costitució e a tot altre proferiment
de dret contra les dites coses e qualsevol de aquells vinents.
Procurador.
dejús scrites general a
plen poder de entrevenir per ella e en nom d'ella, axí en demanant com en
defenent davant qualsevol jutge, e axí ecclesiàstich com seglar, etc., e a menar
e proseguir lo present feyt e procés e obtenir e hoyr sentència de aquell e la
execució de aquella etc., e a tots feyts e pleyts civils e criminals e a la migania
de les causes, etc., promès haver per ferm tot ço que per aquell serà procurat
e anentat en e sobre lo dit feyt e procés etc., larguament etc.
fahedora sobre aquelles remetia a son honorable assessor ordinari.
E en aquell instant mateix lo dit honorable justícia, de consell del honorable micer Pere Amalrich,
doctor en leys assessor seu ordinari, sobre les dites coses féu la provisió següent.
E lo dit honorable justícia proveheix e mana los dits delats ésser presos si atrobats seran,
fur, stil e pràtica de la cort, etc.
Ffrancesc Cabestany, misatge de la cort, dix e rellació féu que ell, de menament del
dit honorable justícia criminal e a instància e requisició del dit en Bernat Guerí, procurador de la dita n'Anthoneta,
[...] divendres propassat era stat a les cases e habitacions hon cascú dels dits Johan Ferrando
Guarcia e Alfonsso Ferrando Guarcia, denunciats dessús dits, solien star e habitar, per pendre aquells
si personalment los hagués poguts atrobar personalment. E que com ell dit misatge
no
Ferrando Guarcia, que havia citats a cascú de aquells en cascuna de les dites cases e habitacions
per primeres citacions que ffossen e compareguessen davant lo dit honorable justícia criminal e
en cort sua per al present dia de huy que era disapte de maytí ans de cort partida, per respondre,
enantar, dret fer e fermar e sobre una denunciació, clam e acusació e capítols de aquella
contra aquells proposada per la dita n'Anthoneta, per los crims, delictes en aquella contenguts
e aposats, sots pena de les contumàcies. Lo qual dit saig dix que li era stat respost
en cascuna de les dites cases e habitacions que no y eren ni sabien on eren.
nom, e levant cort dix que acusava les primeres contumàcies als dits en Johan
Fferrando Guarcia e Alfonset Fferrando Guarcia, delats dessús dits, per ço com aquells no serien
compareguts per fer ço que dessús manat seria stat per al present dia de huy e hora dessús dita.
E lo dit honorable justícia criminal dix que rebia les dites primeres acusacions de contumàcies
en tant quant de fur e rahó eren rebadores e no en pus.
[...]
e intant e requirent lo dit en Bernat Guerí,
dita provisió, provehí e manà ésser feta la crida de citament de
Ara hojats què us fa a saber lo honorable en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de
València en lo criminal, que ell mana, fa citar e cridar públicament ab
veu de trompeta e crida pública per la dita ciutat e lochs acustumats
de aquella, a
de menament del dit honorable justícia criminal e a instància e requisició d'en Bernat
Guerí, procurador de la dona n'Anthoneta, muller d'en Johan Monrroig,
laurador de Castelló de Xàtiva, per saig de la cort són stats citats a les cases e habitacions
hon cascú de aquells solien star e habitar, per primeres, segones, terces
citacions e peremptòries, que fossen e compareguessen davant lo dit honorable justícia
criminal e cort sua per respondre, enantar, dret fer e fermar sobre una denunciació,
clam, acusació e capítols de aquella contra aquells proposada per la dita
n'Anthoneta, axí com a mare e conjuncta persona de Francesc Monrroig,
occís per la mort per aquells comesa e perpetrada en la persona del dit Francesc
Monrroig, e altres crims e delictes en la dita denunciació aposats. E los quals
dits Johan Ferrando Guarcia e Alfonset Fferrando Guarcia dins les dites
tres citacions ni aprés no són compareguts per les dites coses ans les contumàcies
e peremptoris de aquells lus són stades acusades per lo dit en Bernat Guerí,
de fur e rahó eren rebadores e no en pus, segons que totes les dites coses e altres
en lo procés de la dita denunciació són pus larguament contengudes e expressades.
Per tal, lo dit honorable justícia criminal, instant e requirent lo dit en
Bernat Guerí
e fa a saber als dits en Johan Fferrando Guarcia e Alfonset Ferrando
Guarcia, denunciats dessús dits, que dins
contadors e peremptoris aprés publicació de la present pública crida,
sien, vinguen e compareguen davant lo dit honorable justícia criminal
e en cort sua per star a dret e fer dret sobre la dita denunciació,
crims e delictes en aquella aposats e contra aquells proposats, enaxí que
si los dits Johan Fferrando Guarcia e Alfonset Fferrando Guarcia, denunciats
dessús dits, dins los dits
davant lo dit honorable justícia e cort sua per fer ço que dit és stat damunt,
el dret de cascú de aquells serà hoyt e rebut e dret los serà feyt e
donat. En altra manera, passats los dits
sàpien que la cort haurà, pendrà e reputarà e seran haüts presos
e reputats aquells e cascú de aquells dits Johan Fferrando Guarcia e Alfonset
Fferrando Guarcia per contumàcia convictes e vençuts dels demunt
dits crims e delictes. E serà procehit e anentat contra cascú de aquells
e en e sobre lo dit feyt e procés si e segons que per justícia, fur e bona rahó
serà atrobat fahedor, les lur absències e contumàcies en alguna cosa
no contrestan. E puixs no diguen que no
e rellació féu qu'ell de menament del dit honorable justícia e a instància
lo dit en Bernat Guerí
de trompeta e crida pública la dita crida de citament de
ciutat e lochs acustumats de aquella e segons que
dits Johan Fferrando Guarcia e Alfonsset Ferrando Guarcia, delats dessús dits,
de la dita crida de citament de
per fer ço que en la dita crida damanat seria stat.
E lo dit honorable justícia dix que rebia les dites acusacions de contumàcies e peremptori en tant
quant de fur e rahó eren rebadores e no e pus.
E no resmeys lo dit honorable justícia dix que
[...]
E acusades les dites contumàcies, e aquelles per lo dit honorable justícia rebudes,
féu fe de la nafra e mort
Dalmau Perpinyà, fuster, en Francés Monrroig, laurador del loch de Castelló
de Xàtiva.
E scrita la dita nafra e mort, en continent lo honorable lochtinent donà licènsia al dit
en Dalmau de soterrar lo cors del dit Ffrancés Monrroig.
E feta fe dels dits actes, en continent lo dit honorable justícia dix que
sobre lo dit feyt
en lo criminal, instant e requirent lo dit en Bernat Guerí,
ab veu de trompeta e crida pública a consell criminal e aquell ajustar e
congregar en la sala de la dita ciutat per fer rellació del present procés en
lo dit consell.
E lo dit consell ajustat e congregat en la dita sala per lo honorable micer Pere Amalrrich,
doctor en leys
feta rellació del present procés en presència dels dits honorables justícia, jurats,
prohòmens e consellers de la dita ciutat, e lo dit feyt bé e madurament
examinat, fon delliberada sentència en contumàcia dels dits denunciats, e segons
que per lo dit honorable
justícia criminal dessús dit, comparegueren la dita n'Anthoneta, denunciadora
dessús dita, e en Bernat Guerí, procurador de aquella, requerint de paraula que sentència
fos pronunciada contra los dits denunciats si e segons que per lo dit honorable consell
era stada delliberada e per lo dit honorable
fos per justícia fahedor.
E en continent lo dit honorable justícia, instants e requirents los dit n'Anthoneta
e en Bernat Guerí, procurador de aquella, e encara present los discrets en Pere Clariana e
en Pere d'Anglesola, notaris procuradors fisquals del senyor rey, sehent
e en absència e contumàcia dels dits denunciats, manà legir e publicar la sentència
en l'any present, vista primerament una denunciació posada davant lo honorable en Luís
Cruylles, justícia en l'any propassat de la ciutat de València en lo criminal, sots kalendari
de
del loch de Castelló de Xàtiva, [defunt], mare e conjuncta persona de Ffrancesc Monrroig, occís, contra
Johan Fferrando Guarcia, laurador
habitador de la dita ciutat, per rahó e causa de la mort malament e ab delliberada penssa e acordadament
e prodicionalment perpetrada en la persona del dit Johan Monrroig, fill de aquella.
Vistes enaprés les tres citacions fetes en les cases dels dits Johan Ferrando Guarcia e de Alfonsset
Fferrando Guarcia en les habitacions on aquells habitaven e acustumaven de star e habitar;
vista enaprés la crida dels
se absenten e la qual fon provehida per lo dit en Loís de Cruylles, justícia, e de part de aquell feta
a requisició de la dita n'Anthoneta e per procurador de aquella per los lochs acustumats de la dita ciutat;
vistes encara les rellacions de les dites citacions axí de les tres citacions com de la citació e crida
dels
en sos térmens; vist finalment e regonegut com los dits Johan Ferrando Guarcia, laurador
stats compareguts per fer les coses en les citacions contengudes dins los dits térmens;
vistent ara e regonegut tot lo present procés e tot ço que en aquell fahia a veure e regonèxer,
Déus havent davant los ulls de la nostra penssa, e los sants evangelis de aquell davant
posats per ço que la sua fas procehescha lo present juhí dreturer, e los ulls de la sua penssa
mills sien inclinats a fer justicia, haüt acord e delliberació ab los jurats, prohòmens
e consellers de la dita ciutat, e feta rellació en consell de la dita ciutat en presència
de aquells, e haüt acord encara ab en Pere Amalrich, assessor del justícia criminal
del any propassat e ab en Climent de Vilanova del any present nostre, enantam donar
e promulguar sentència contra los dits Johan Fferrando Guarcia, laurador,
e Alfonsset Fferrando Guarcia, assahonador, absents axí com si fossen presents, la
divinal presència suplida per lur absència per causa de la mort perpetrada per aquells
prodicionalment e acordada, feta en la persona del dit en Ffrancesch Monrroig,
occís, en la forma següent. E com poch valgués la hobediència als obedients si
la rebellió o contumàcia no nohia als inobedients e contumaces, e attenent que consta
los dits Johan Fferrando Guarcia e Alfonsset Fferrando Guarcia ésser stats denunciats
de la mort perpetrada acordadament e prodicional en la persona del dit Francesch
Monrroig; e attenent que consta aquells e cascú d'ells ésser stats citats per tres
veguades a les cases de lurs habitacions e encara per trenta dies segons disposició
de fur; e attenent que consta los dits delats ésser-se absentats per causa de la dita mort per
aquells perpetrada, e consta encara les contumàcies ésser-los stades acusades e per
consegüent segons disposició de fur aquells dits Johan Ferrando e Alfonsset ésser contumaces,
convictes e confessos dels crims e coses en la denunciació contenguts,
per tal
tot dreturer jutgant, pronunciam, sentenciam e declaram ab la nostra present difinitiva
sentència los dits Johan Fferrando Guarcia, assahonador, contumaces ésser haüts confessos
convictes de tots los crims e coses en la denunciació contenguts, e aquells haver
feyta e perpetrada la dita mort en la persona del dit Francesc Monrroig, acordadament
e prodicionalment segons en la denunciació és contengut, e per consegüent,
condempnam aquells dits Johan Ferrando Guarcia,
Ferrando Guarcia, asaonador, e cascun d'ells absents axí com si fossen presents,
en ésser penjats per lo coll, en manera que muyren, e les ànimes de aquells sien seperades
naturalment de lurs cossos. E encara condempnam aquells e cascun d'ells
en doents morabatins d'or, paguadors la mittat als hereus e proïsmes parents
del dit occís, e l'altra mittat al senyor rey. E encara los bandegam e havem per
bandegats per tots temps de tota la senyoria del molt alt senyor rey, enaxí
que si eren presos que sien penjats segons dit és. Encara declaram que los
dits Johan Fferrando Guarcia e Alfonsset stiguen a rischs dels parents del dit
occís, enaxí que si los parents del dit occís los mataven
e damnificaven ans que fossen presos e executats los dits Johan e Alfonset, que
no
condempnam aquells e cascun d'ells en les messions, tatxació judiciària
reservata. Lata
Senyal del honorable mossèn Johan Cifre, cavaller, justícia de la ciutat de València
en lo criminal, qui la demunt dita sentència donà e promulguà.
Presents testimonis foren a la dació e promulguació de la dita sentència, en Bertholomeu
Gil, en Lorenz Deuloféu, notaris, e Johan Vives, scrivent, e ciutadans de València.
lo dit honorable justícia, publicada la dita sentència, la dita n'Anthoneta posà les messions
Les messions que la dona na Anthoneta, muller d'en Johan Monrroig, mare
e conjuncta persona d'en Ffrancesc Monrroig, occís, ha fetes en lo procés de denunciació
posada davant lo assessor de vós, honorable justícia, contra Johan Fferrando Guarcia
e Alfonso Ferrando Guarcia, los quals són stats per vós condempnats
ab sentència ab les messions, són les següents:
Primerament, per salari del advocat qui ordena la denunciació, ço és, micer Johan de
Gallach, major, e molts altres treballs e conssells que en la dita causa e procés
à prestats com ne rromangue ab desemistat: "
Item
contumàcies com haja haüts molts treballs e rroman ab desemisstat:
Item
Item
Item
són, com axí sia per justícia ffahedor.
E posades les dites missions, lo dit honorable justícia dix que
sobre la taxació de aquells, remetent la dita taxació a son honorable assessor ordinari.
instant e requirent lo dit en Bernat Guerí,
feta la crida del bandegament
Ara hojats què us fa a saber lo honorable mossèn Johan Cifre, cavaller justícia
de la ciutat de València en lo criminal, que tuyt tingats e hajats
per bandegats de la terra e senyoria del senyor rey en per tots temps
a
Guarcia, assaonador [...].
e no
e evident colpa e no lo dit Amorós, qui de res no li era tengut. E axí és ver e n'és fama.
que no havia res ab aquell, e que de açò li fessen testimoni. E axí és ver e n'és fama.
una requesta davant l'honorable mossèn Ffrancesc d'Esplugues, justícia de la ciutat de València en lo
criminal, continent en efecte los capítols e coses dessús mencionats, e fonch intimat
al procurador fiscal qui ladonchs era e produhits gran nombre de testimonis, e a la fi fonch pronunciat
e sentenciat e declarat que lo dit Matalaf arrencà primerament les armes e colpegà
e combaté al dit Jaume Amorós, e lo dit en Jaume Amorós, defenent-se, havia arrencat,
per ço lo absolgué de la pena de
se demostra per lo procés e actes públichs, dels quals vos fa fe, tant com fa per
aquesta part e no en pus. E axí és ver e n'és fama.
naffrà sí mateix enpanyent-se ab lo coltell del dit en Jaume Amorós, de la qual nafra
aquel morí, a gran culpa e càrrech del dit en Matalaf. E la dita mort se seguí no en
cars delliberat ni acordat, ni en cars de bregua, mas en cars de defensió, segons se mostra
per los dits testimonis e procés
en pena alguna, ço que no ha per ço que dit és e àls, diu que la dita pena e penes
serien e són remeses, car del any
veguades corts generals als íncoles e habitadors de regne de València, e ha remès,
perdonat e rellexat ab tots e qualsevol que hagen comès qualsevol crims, delictes
e de qualsevol morts, e senyaladament de mort acordada, mas en cars de defenció feta
axí com és stada la present, segons que les dites coses se mostren per actes públichs de cort
en algunes penes de bandeig o altres, en virtut de les dites remissions e absolucions generals
e de qualsevol de aquelles, sia e és absolt en virtut de aquelles, e és enters e comprès
en aquelles e qualsevol de aquelles. E axí és ver.
fama.
Per les quals rahons e
e haver arrencat primerament, e haver combatut e colpegat al dit en Jaume Amorós,
e haver-se naffrat ell mateix, e la dita mort ésser-se seguida en cars de defenssió, e si en cars penes algunes
hagués encorregut lo dit en Jaume Amorós, ésser remès, absolt e perdonat en virtut de les remissions
e absolucions generals
e criminal es mostra totes les altres coses tant com stan en fet ésser veres en tant com stan en dret procehir
de justícia. E axí u requer ésser pronunciat, sentenciat e declarat per vós, dit honorable justícia, e per
vostre difinitiva sentència absolutòria. E axí és ver e generalment absolt de la dita mort e penes e crims
per rahó de aquella. Requer e demana en e sobre les dites coses ésser-li fet compliment de dret e de
justícia, inplorant vostre ofici, juhis
de justícia.
A la qual requesta e capítols de aquella requer ésser respost per la part altra
et veritatis dicende iuxta formam fori
astringens se, etc.
In super
E com lo dit Jaume Amorós vulla e entena produhir testimonis sobre les dites coses dins cinch dies
tan solament, los quals demana ésser-li donats per totes dilacions, per ço requer al dit procurador fiscal sia coartada
e donada solament altra dilació de
com axí
ordenada la dita scriptura, e dix que lo discret en Johan Gil, notari.
E posada la dita scriptura en continent lo dit honorable justícia remès la provisió sobre aquella fahedora
al honorable micer Pere Amalrrich, doctor en leys, assessor seu ordinari.
de consell del dit honorable assessor seu ordinari, e presents les dites parts, féu la provisió següent,
ço és, que fos intimat al procurador fisqual que si de contrària matèria volrrà articular e alguns
testimonis volrrà produhir, que tot ó pose e prove dins deu dies e peremptori, la
qual dilació atorguà a cascuna de les dites parts per totes dilacions e que sia intimat.
E feta la dita provisió e aquella publicada, en continent lo dit honorable justícia manà al
dit en Pere Clariana, notari procurador fisqual dessús dit, que contínuament fos present per veure jurar
testimonis,
E lo dit en Pere Clariana en lo dit nom dix que no consentia en la recepció dels dits
testimonis ni meys en la brevitat del dit temps.
E lo dit honorable justícia dix que y perseverava.
veure jurar testimonis
E lo dit Jaume Amorós dix que no consentia en la dita recepció dels dits testimonis
ni meys en la brevitat del dit temps.
E lo dit honorable justícia dix que y perseverava.
E de voluntat e concòrdia de les dites parts fon comesa la recepció dels dits testimonis
al discret en Bernat Colomer, notari.
present lo dit en Pere Clariana, notari procurador fischal dessús dit, per scrit posà ço que
Com la dilació peremptòria donada per vós molt honorable justícia en lo criminal al dit en Jaume
Amorós e al dit honorable procurador fisqual sia posada segons que per lectura del present procés
apar, per tal
los testimonis
de aquells sia donada còpia a cascuna part,
sia per justícia ffahedor, lexant lo present punt a justa coneguda.
E posada la dita scriptura, en continent lo dit en Pere Clariana en lo dit nom demanà còpia
e trellat de aquella.
Lo qual per lo dit honorable justícia, de consell del dit honorable assessor seu ordinari, li fon atorguat
e manat donar.
E no resmeys asignà a aquells perquè les coses lexades a coneguda fer no
al quart dia e peremptori.
E lo dit en Pere Clariana en lo dit nom dix que no consentia en lo dit peremptori.
E lo dit honorable justícia dix que y perseverava.
en Pere Clariana e de Johan Gil en los dits noms, manà publicar e hac per publicats
los testimonis en lo present feyt produhits,
quals testimonis són
o rahons posades davant lo honorable en Luís Cruylles, justícia en lo criminal de la ciutat
de València, sots kalendari de
En Pere Steve, mercader de la ciutat de València, testimoni produhit e donat en e
sobre les dites rahons, lo qual jurà per nostre senyor Déu e los sants quatre evangelis
de aquell, per ell corporalment tocats, dir veritat de ço que sabrà e interroguat serà sobre lo
dit feyt, lo dit e deposició del qual és del tenor següent.
E
a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
e de hun hom a qui dien Matalaf, ell dit testimoni véu que lo dit Jaume Amorós stava en lo
mercat ab roba en los braços simplament sens armes que no li véu, sinó un coltell a manera
de basalart. E àls dix que no y sabia sobre lo dit capítol.
lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
que ell dit testimoni véu que lo dit Jaume Amorós stava en lo mercat simplament segons
que dessús ha testificat, emperò no véu ell, dit testimoni, que lo dit Jaume Amorós tingués
en lo braç jupons vells ne altra roba per vendre en lo dit mercat, com fos lo comensament
de la bregua als pòrchens. E àls dix que no y sabia sobre lo dit capítol.
li fon lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
ço és, que és veritat que ell dit testimoni hoy dir públicament que lo dit Matalaff,
mort, començà la bregua en aquesta manera: que lo dit Matalaf tirava a pedrades
al dit Jaume Amorós, e lo dit Jaume Amorós dix al dit Matalaf que per sa bondat
que stigués sagur e que no li volgués fer anuig, puix ell no li
dit Matalaff no volch star, ans continuà en donar a pedrades al dit Amorós. E
axí ho hoy dir ell dit testimoni públicament en lo mercat, que axí comenssà la bregua.
E àls dix que no y sabia sobre lo dit capítol.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
ell dit testimoni stant a la sua porta véu que devers los pòrchens hon se ven lo pa havia
bregua, e véu, ell dit testimoni, que lo dit Matalaf atacava ab lo punyal treyt al dit Jachme
Amorós defugia ab hun coltell llarch a manera de basalart. E axí lo dit Matalaf encalçava
al dit Jaume Amorós, e lo reculà dels dits pòrchens fins a la altra part del
mercat, a hun obrador de barber al qual apellen en Alberola. E quant foren a la porta
del dit obrador, en Calbo, barber qui sahia en hun banch qui stava a la porta del obrador
del dit en Alberola, donà una pedrada al dit Matalaf per ço que aquell se retingués de
axí encórrer al dit Jaume Amorós. E no contrestant la dita pedrada encara se calà lo
dit Matalaff contra lo dit Jaume Amorós, lo qual dit Amorós parà lo dit coltell o basalart
contra lo dit Matalaf. E véu ell dit testimoni que lo dit Matalaf volent-se calar
ab lo dit Amorós per donar-li, e tenint lo dit Amorós lo dit basalart de punta devers lo dit
Matalaf en manera de defensió, aquell dit Matalaf vénch a donar del coll o gola en la punta
del dit basalart. És veritat emperò, que a ell dit testimoni donà de vijares que
en la bocha, e despuix véu la naffra en lo coll prop la gola. E de fet rebut lo dit colp lo dit Matalaf,
aquell lansà gran golada de sanch e caygué en terra, e de fet morí. E àls dix que no y sabia
sobre los dits capítols.
Interroguat de presents e dix que molta gent, emperò que no li acordava sinó dels que havia nomenat
dessús.
davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix àls no saber salvu
lo que havia dit dessús.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
que és veritat que ell dit testimoni véu que lo dit Matalaf fon en gran culpa de la sua mort,
encara que creu ell dit testimoni que si lo dit Amorós se fos pogut recollir en lo dit obrador
del dit en Alberola, no haguera fet ni
qui véu lo dit cars ne donà la culpa e lo càrrech
al dit Matalaf, e no gens al dit Amorós. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
ço és, que és veritat que ço ell dit testimoni sabia sobre los dits capítols ja u havia dit dessús. Emperò
que tant com toca als actes, processos e remissions en los dits capítols mencionats,
diu ell dit testimoni que u remet als dits actes, e àls dix no saber sobre los dits capítols.
Interroguat de loch e temps, e dix que ja u havia dit dessús.
parentela et aliis in similibus fieri [...], in omnibus dixit non.
Interrogatus quam partem mallet obtinere et iuris possiorem.
Examinatus per me, Petrum Amalrich,
assessorem. Quinta madii anno
Intimitum fuit sibi tenere secretum.
en e sobre les dites rahons, lo qual jurà.
E
li fon lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
ço és, que bé ha vint_e_cinch anys que ell dit testimoni, stant en lo mercat de la
ciutat de València, fahent fahena de cabacer en los pòrchens del dit mercat
hun dia deprés dinar del qual no
qui era assats minyó e jove, tenia jupons e altra roba vella en lo braç, com anàs a
roba vella comprant e venent, tenint la dita roba vella stant simplament en lo mercat,
prop la carniceria del mercat, axí entre los dits pòrchens e la dita carniceria. E
àls dix que no y sabia sobre lo dit capítol.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix
saber lo que
juguador qui juguava e prestava per taulells a manera de onzener, vehent
al dit Jaume Amorós allí stant e vehent ses dinades, lo dit Matalaf començà
a tirar a pedretes chiquetes al dit Jaume Amorós, de les quals ne donà algunes
al dit Amorós. E lo dit Amorós dix : "Odà ! Per què feu açò? No
; e luynàs queacom de allí lo dit
yo no us ne fas, e per vostra bondat stau segur! "
Jaume Amorós devers los pòrchens. E lo dit Matalaf anà-li derrere, e tornà a tirar
a pedrades al dit Jaume Amorós, e lo dit Jaume Amorós dix que stigués per son
prou o semblans paraules. E lo dit Matalaf dix : "ha! recagon traydor, goç, juheu"
.
E enaçò lo dit Jaume Amorós respòs quesque fos no li recorda de cert. E enaçò comensà
de arrencar lo dit Matalaf lo seu punyal contra lo dit Jaume Amorós. E
àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre
los quals dix saber lo que
lo dit Matalaf lo dit seu punyal aquell se hirruhí vers e contra lo dit Jaume Amorós.
E en açò lo dit Jaume Amorós en manera de retraure o fuyta reculant dels dits pòrchens
fins als barbers e travessà tot lo mercat, dient al dit Matalaf : "ve
. E com lo dit Jaume Amorós fon prop lo obrador, par a ell dit testimoni que fos lo d'en
hora"
Alberola, ell dit testimoni véu que lo dit Jaume Amorós arrencà un coltell llarch a manera de
baselart, jatsia no fos tivat, e al entrant del dit obrador lo dit Jaume hac empaig, no
li recorda a ell dit testimoni si era pollera o banch, en tant que lo dit Amorós no póch entrar,
e no podent entrar parà de punta lo dit basalart vers e contra lo dit Matalaf. E lo
dit Matalaf ab lo dit seu punyal, enpenyent-se per donar al dit Jaume Amorós,
donà del coll prop la gola en la punta del dit baselart, de què de fet lençà gran golada
de sanch e caygué en terra e de fet morí. E àls dix que no y sabia sobre los dits
capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix
saber lo que
capítols ja u havia dit dessús.
quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
que a gran culpa del dit Matalaf era seguit lo dit cars e per sa culpa aquell
era mort, e gens de culpa lo dit Jaume Amorós no
dix al dit Amorós que no
havia fet miracle o semblans paraules. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
lo dit Jaume Amorós fos de res tengut al dit Matalaf. E en quant toca als actes e
requesta e remissions, diu que
capítols.
Interroguat de presents e dix que molta gent hi havia, emperò que de tant de temps
ençà no se
Interroguat de loch
Examinatus per me Petrum Amalrich, assessorem.
rahons, lo qual jurà per nostre senyor Déu e los sants quatre evangelis de aquell, per
ell corporalment tocats, dir veritat de ço que sabrà e interroguat serà sobre lo dit feyt,
la deposició del qual és del tenor següent.
E
lo qual davant li fon lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber
lo que
par a ell dit testimoni que ha bé vint_e_quatre o vint_e_cinch anys poch
més o meys, e fon deprés dinar, e en aquella hora ell dit testimoni véu al dit Jaume Amorós
que stava en lo mercat prop lo costell o entre los pòrchens e la carniseria, simplament
tenint jupons e altra roba vella en los braços, venent ses dinades si e segons que en lo dit capítol
és specificat.
rahons, los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix
saber lo que
Jaume Amorós segons que dessús ha dit, fon tirada una pedrada per quisque fos,
com ell dit testimoni no u ves, mas véu que la dita pedra donà al nas al dit Jaume Amorós.
E lo dit Jaume Amorós giràs a la part devers hon staven los jóvens, al hú dels quals,
aprés que fonch mort hoy dir ell dit testimoni que dehien Johan Matelaf, respòs al dit Jaume
Amorós que què daria a quisqui fet ó hagués si lo dit Jaume Amorós ó sabia qui ho
havia fet. E aquell dit Jaume Amorós dix e tornà a dir allò mateix, ço és, que ell
li daria cosa que no seria de mengar. E lavors lo dit Johan Matalaf respòs e dix
al dit Amorós : " Yo u é fet! Què
E lo dit Amorós respòs quesque fos com no u entengués
ell dit testimoni. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
véu que lo dit Matalaf arrencà e donà al dit Jaume Amorós dos o tres planissades
de pla en lo braç, hon aquell dit Amorós portava los dits jupons e roba.
E lo dit Amorós stech axí hun poch entre sí mateix, e anà-sse
del dit mercat, e detràs lo dit Matalaf. E a poc instant véu, ell dit testimoni,
que lo dit Jaume Amorós fugia axí retrahent-se ab hun coltell o basalart treyt, e lo
dit Johan Matalaf lo atacava ab lo punyal treyt tro a hun obrador de barber de aquells
barbers qui stan prop los arrocés. E àls ell dit testimoni no y véu, com més curàs de
guardar la sua roba e venderia que tenia davant que no anar a mirar la dita
bregua, mas hoy dir a moltes persones, de les quals a present no és membrant, en aquell
instant mateix que [...] fonch que lo dit Johan Matalaf mateix se era vengut
a ferir en lo basalart del dit Amorós e que ne era stat naffrat en lo coll, e
que morí tantost lo dit Matalaf. E àls dix que no y sabia sobre los dits
capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
tothom públicament en lo mercat ne donava la culpa de la mort del dit Johan
Matalaf a aquell dit Johan Matalaf, e que per causa e culpa
sua era mort, e tothom descarreguà al dit Jaume Amorós. E àls dix que no y
sabia sobre los dits capítols.
dites rahons, los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre,
sobre los quals dix saber lo que
no sab ni ha sebut ni hoyt dir que lo dit Amorós fos de res tengut al dit Johan
Matalaf. En l'àls que diu dels actes e requesta e remissió diu que
Interroguat de loch e temps e dix que ja u havia dit dessús. Interroguat de presents e dix que
molts, emperò que de tant de temps ençà no li recorda de sert qui hi fon.
Examinatus quinta madii per me Petrum Amalrich.
En Sancho de Conca, ferrovell de la ciutat de València, testimoni produhit e donat en e sobre les dites
rahons, lo qual jurà per nostre senyor.
E
ffon lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
que és veritat que les coses en lo dit capítol contengudes són veres. Interroguat com ho sap, e
dix que per ço com bé ha
e en aquell dia en lo pres de dinar ell dit testimoni véu com lo dit Jaume Amorós tenia jupons
e altra roba vella en lo braç e stava simplament venent sa roba e ses dinades si e segons
que en lo dit capítol és specificat.
davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
ço és, que és veritat que en lo dit dia després dinar, stant lo dit Jaume Amorós en lo
mercat prop los pòrchens hon se ven lo pa, e tenint sa roba en lo braç, hun hom al qual
apellaven Johan Matalaf començà a tirar a pedres al dit Jaume Amorós e li donà pedrada,
no li recorda a ell testimoni a hon li donà, e rebuda la pedrada lo dit Jaume Amorós,
aquell dit Jaume Amorós giràs de la part de on li era venguda la dita pedrada, e véu al
dit Johan Matalaf, e dix-li quesque fos, ell dit testimoni no u entengué, e lo dit Johan Matalaf
dix al dit Jaume Amorós : " O! En recablon, juheu "
o semblants paraules, a les quals
ell dit testimoni no sab què lo dit Jaume Amorós respòs, és veritat que ell dit testimoni
véu que lo dit Johan Matalaf arrencà lo punyal que portava e anà
devers lo dit Jaume Amorós. E lo dit Jaume Amorós reculant devers los barbers que stan als arrocés,
dehia al dit Matalaf : " Odà ! vés en bona hora que no hé res ab tu! "
. E axí reculant e dient
aquestes paraules lo dit Amorós defugí e reculà dels pòrchens hon se ven lo pa fins als dits obradors
de barbers, e trevesaren tot lo mercat. E com fon a hun obrador de barber, volent-se recollir
en lo dit obrador, lo dit Jaume Amorós tenia hun coltell a manera de baselart treyt en la mà
e parà lo dit coltell o basalart de punta devers lo dit Johan Matalaf. E lo dit Johan Matalaf enpengués
per donar al dit Jaume Amorós, e enpenyent-se axí encontrà del coll prop la gola en
lo dit coltell o basalart. E de fet que hac rebut lo colp lençà una gran golada de sanch, e axí com
hac lençada la dita golada de sanch de fet caygué en terra e morí sens altre medi ne altre
cosa que no féu. E àls dix que no y sabia sobre los dits. [...]
li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
que ell dit testimoni no sab ne ha hoyt dir que lo dit Jaume Amorós fos de res tengut al dit Johan
Matalaf, ans hoy dir ell dit testimoni públicament en lo mercat aprés que fon feta la mort del dit
Matalaf, que a gran culpa del dit Matalaf e en defensió del dit Jaume Amorós aquell dit Amorós
havia donat lo colp al dit Matalaf, e revera aquell dit Matalaf se vingué a donar e encontrar
en lo baselart del dit Jaume Amorós. E tant com toca als actes, requesta e remissions diu ell
dit testimoni que u remet als actes. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
Interroguat de presens e dix que molta gent, emperò que de tant temps ençà no li recorda.
Examinatus per me Petrum Amalrich,
assessorem.
en e sobre les dites rahons, la qual jurà per nostre senyor Déu e los seus sans quatre evangelis de
aquell per ella corporalment tocats dir veritat de ço que sabrà e interroguada serà sobre lo dit feyt; lo dit
e deposició de la qual és del tenor següent:
E
punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
que en lo dia e hora que fon lo cars de la mort d'en Johan Matalaf, jatsia ella dita testimoni no
conegués mas axí lo hoís nomenar, que pot haver bé
dit Jaume Amorós stava en lo mercat ab jupons e altra roba vella que tenia en lo braç venent e fahent
sos fets si e segons que en lo dit capítol és specificat.
li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
ço és, que és veritat que ella dita testimoni no véu quant lo dit Johan Matalaf tirava pedrades al
dit Jaume Amorós, bé és veritat emperò que ella dita testimoni hoy dir que ha molts que u
veren, e los noms dels quals a present no recorda a ella dita testimoni de tant de temps ençà, que
lo principi de la bregua fon per certes pedrades que lo dit Johan Matalaf donà al dit
Jaume Amorós. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
ço és, que és veritat quant la dita bregua fon, ella dita testimoni véu que lo dit en Johan Matalaf
encalsava al dit Jaume Amorós ab lo punyal treyt, e lo encalsava dels pòrxens
on se ven lo pa per la carniceria fins al altre cap del mercat on stan los obradors
dels barbers devers los arrocés. E lo dit Jaume Amorós dehia tots temps al dit Johan Matelaf:
" Vés-te
E com fon lo dit Jaume Amorós als dits obradors
lo dit Jaume Amorós hac arrencat hun coltell llarch a manera de basalart,
e lo dit Johan Matalaf volent donar colp al dit Jaume Amorós al cap, lo dit Jaume
Amorós parà lo dit coltell al dit Johan Matalaf, e lo dit Johan Matalaf donà del
coll en la punta del dit baselart, del qual colp morí de fet. E àls dix que no y sabia
sobre los dits capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber
lo que
ella dita testimoni hoy dir públicament en lo mercat que lo dit Johan Matalaf era stat
naffrat e mort a gran culpa sua e gens lo dit Jaume Amorós no
culpa, e que Déu havia fet miracle. E axí públicament se dix en lo mercat.
E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols. [...]
Examinatus per me Petrum Amalrich,
assessorem.
sobre les dites rahons, lo qual jurà per nostre senyor Déu e los sants quatre evangelis
de aquell per ell corporalment tocats dir veritat de ço que sabrà.
E
lest punt a punt e donat a entendre, sobre lo qual dix saber lo que
veritat que bé ha
ell dit testimoni véu com lo dit Jaume Amorós stava en lo mercat ab jupons e roba vella en lo
braç, venent e fahent sos fets simplament sens fer mal ne anuig a negú, si e segons que
en lo dit capítol és specificat.
quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
que és veritat que ell dit testimoni véu lo dit Jachme Amorós stava en lo mercat ab jupons e altres robes
vells en lo braç, e stant axí davant quasi la carniceria nova, ell dit testimoni véu que lo dit Johan Matalaf començà
a tirar a pedres al dit Jachme Amorós, e lo dit Jachme Amorós dix, girant-se devers lo dit Johan Matalaf
e altre jove que havia ab aquell, que per sa bondat no li fessen tanta descortesia que li tirasen, puix
ell no
pòrchens, hon se acostuma de vendre lo pa, e lo dit Johan Matalaf anà derrere lo dit Johan Amorós, e no
cessava de tirar al dit Amorós. E açò fon en poch spau de terra. E en açò lo dit Jachme Amorós,
no hoy ell dit testimoni quines noves hagué ab lo dit Johan Matalaf, arrencà un punyal que
tenia e anà devers lo dit Johan Amorós. E àls dix que no y sabia sobre los dits capítols.
[...]
En Ffrancesc Alberola, barber de la ciutat de València, testimoni produhit e donat en e
sobre les dites rahons, lo qual jurà per nostre senyor Déu e los sants quatre evangelis de
aquell per ell corporalment tocats.
E
li foren lests punt a punt e donats a entendre, obmesos los precedents com sobre aquells
no fos en testimoni produhit ni per conseqüent, sobre los qual dix saber lo que
és veritat que més ha vint anys que stava ell dit testimoni a la sua porta, véu que als pòrchens
del mercat hon se ven lo pa se mogué brega, e ell dit testimoni stant axí mateix véu que
un home, al qual ell dit testimoni hoy dir a son parer que dehien Johan Matalaf, ab lo punyal treyt encalçava,
a un altre que par a ell dit testimoni que hoys dir que era cristià novel, e encalçant-lo axí, lo dit
home cristià novell reculà dels dits pòrchens fins als obradors dels barbers que stan als
arroçers, e com foren prop lo obrador de ell dit testimoni, véu ell dit testimoni que lo dit Johan Matalaf empenyent-se
devers lo dit cristià novell, lo qual despuys ha hoyt dir que havia nom Jachme Amorós, donà
ab lo dit coltell larch treyt, aquell Jacme Amorós donà ab lo dit coltell del dit Johan Matalaf
hun colp en lo coll, del qual colp aquell dit Johan Matalaf lançà gran golada de sanch, e de fet
morí. E àls dix que no li recordava saber sobre los dits capítols.
los quals davant li foren lests punt a punt e donats a entendre, sobre los quals dix saber lo que
segueix, ço és, que és veritat que ell dit testimoni no li recorda que hoys dir que la culpa del
dit cars de la mort del dit Johan Matalaf fos del dit Johan Matalaf, bé és veritat que a parer
de ell dit testimoni, là hon lo dit Jachme Amorós li reculàs e deffugís tanta terra com li
deffugí, si ja lo dit Jacme Amorós no hagués mort lo pare del dit Johan Matalaf
o fet hun cars semblant, aquell dit Johan Matalaf era enculpat de encalçar a
aquell tanta terra com lo encalsà. E açò és lo que ell dit testimoni dix saber sobre
los dits capítols.
[...]
Johan Gil en lo dit nom, e absent la part altra per scrit posà ço que
La intenció del dit Jachme és stada provada e adverada, axí per lo procés e testimonis en aquell produhits del
qual dessús és stada feta fe, del qual [...] vos fa fe
dessús
Per tal
sua los dits processos e actes e los testimonis produhits per lo dit Jachme Amorós en lo present procés, diu que renuncia
e conclou en lo present procés e demana sentència per sí e part sua ésser donada e promulgada si e segons és stat
demanat e request en son libre judicial e actes dessús dits. E generalment demana compliment de dret e de justícia
ésser-li feyt e administrat, implorant vostre ofici juhiis
lexant lo present feyt a justa coneguda.
[...]
son honorable assessor ordinari, e a instància e requisició d'en Pere Clariana, notari procurador fisqual
dessús dit, féu cridar ab veu e trompeta e crida pública a consell criminal e aquell ajustar e
congregar en la sala de la dita ciutat, per ço que del present procés fos feta relació en lo dit consell.
E lo dit consell ajustat e congregat en la sala de la dita ciutat per lo honorable micer Pere Amalrich, assessor
ordinari dessús dit, presents les parts dessús dites, féu relació del dit procés. E aquell disputat,
fon delliberada e donada sentència en lo dit feyt si e segons que per lo dit honorable assessor serà llargament ordenada.
justícia, de consell del dit honorable assessor, sehent
en Pere Clariana, notari procurador fisqual dessús dit de una part, e lo dit
en Jacme Amorós de la part altra, manà legir e publicar la sentència
On nós, en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de València en lo criminal, vista la re[questa]
davant nós posada per en Jacme Amorós, peller e vehí de la dita ciutat contra l'onrat en Pere
Clariana, notari procurador fischal del molt alt senyor rey
per part del dit en Jachme Amorós produhits e donats sobre la dita requesta e finalment
">
vist tot ço e quant feya a veure e regonèxer, Déu havent devant los hulls de la nostra pensa e los
sants quatre evangelis de aquell davant nós posats e reverentment sguardats per tal que de la
sua beneyta faç procehesca lo present juhí; haüd acord, consell e delliberació ab los honorables
jurats pròmens e consellers, ab en Pere Amalrich, doctor en leys assessor nostre ordinari, enantam
donar e promulgar nostra diffinitiva sentència en lo present feyt en la forma següent [...]:
Attenent que per mèrits del present procés
consta en clar la naffra e mort perpetrada en la persona de Johan Matalaf en l'any
deffensió del dit Jachme Amorós, lo qual fon insultat sens alguna justa causa per lo
dit Johan Matalaf, e retrahent-se lo dit Jachme Amorós en quant en aquell fon, volch evitar lo dit cars
de homey. Seguint attenent
en la persona del Johan Matalaf en cars de la dita necessària deffensió són stades celebrades
diverses corts generals per lo molt alt senyor rey als regnícoles del present regne
de València, e senyaladament les corts generals celebrades en la dita ciutat
de València l'any
e les corts celebrades per lo dit senyor l'any
de Murvedre, en les quals corts és stada atorgada remissió general a tots
e qualssevol singulars dels dits braços de tots e qualsevol crims e delictes
per aquell perpetrats, exceptats certs crims en les dites remissions contenguts, dels
quals crims exceptats no és lo cars de mort perpetrada en cars de deffensió, ans
recau en les dites regles e remissions generals, per tal
e declaram lo dit Jacme Amorós haver mort al dit Johan Matalaf en cars
de la dita necessària deffensió. E per conseqüent lo dit Jachme Amorós
ésser remès de totes penes civils e criminals que per fur
per rahon de la dita mort en cars de deffenció feyta per les dites remissions generals,
absolent lo dit Jachme Amorós de totes les dites penes per fur
per rahon del dit cars e mort en cars de deffenció feyta.
in expensis condemnando. Lata sententia
digous que era comptat nou de nohembre any de la nativitat de nostre senyor
Senyal del honorable en Luís de Cruylles, justícia
de la ciutat de València en lo criminal, qui la damunt dita sentència donà
e promulgà.
Presents testimonis foren a la dació e promulgació de la dita sentència, en Johan
Mas, en Lorens Deuloféu, en Francesch Barceló, notaris, e n'Antoni
Andreu, scrivent, ciutadans de València.
Procés de na Angelina, muller qui fo d'en Lorenz
Làzer, contra en Bernabeu Fuster.
la presència del honorable en Luís Cruylles, justícia de la ciutat de València en
lo criminal, comparech la dona n'Angelina, muller qui fo d'en Lorenz Làtzer, occís, e
absent la part altra per scrit posà la denunciació
Ab clamosa insinuació, fama pública precedent, constituhida personalment davant
la presència de nós, molt honorable justícia criminal de la present ciutat de València, la
dona na Angelina, muller [que] [fon] d'en Lorenz Làzer, occís, clamant, accusant, denunciant, e en
tota aquella forma, via e manera que mills li pertangua, contra Bernabeu Fuster,
fill d'en Martí Fuster, ciutadà de la present ciutat, diu e proposa lo clam, accusació
e denunciació
prova, que lo dit en Lorenz Làzer, mentres vivia e fins lo derrer dia de la sua mort
era e fon marit de la dita n'Angelina, e aquella muller de aquell, e per tals foren reputats
e tenguts. E axí és ver e fama.
Fuster per nececitat de diners comprà quatre càrregues de alum d'en Miquel Ciurana
ensemps ab en Johan de Limotges a temps de tres mesos. E per ço com la dita compra
se fahia a hobs de aquell e no del dit en Limotges, lo dit en Martí Fuster, per metre
en segur lo dit en Limotges si cas era que
lo dit en Ciurana féu venda a aquell de hun catiu apellat Johan, de linatge de
moros. E axí és ver.
lo dit en Ciurana, comenssà fer executar lo dit deute, e lexant lo dit en Fuster
fer scripció de béns de casa del dit en Limotges al qual revera no havia servit lo dit
alum. Lo qual en Limotges, vehent que ell no havia reebut lo dit alum e sentia tant
dan per puisió del honorable justícia civil de la present ciutat, tramès hun misatge
a la alqueria del dit en Martí Fuster per fer metre lo dit sclau per tuïció en la presó
comuna de la present ciutat. Lo qual misatge anà a la dita alqueria, e com volgués
pendre lo dit sclau no
era o semblants paraules. E axí és ver.
lo dit sclau, que era dilluns de matí comptant lo
en Johan de Limotges havia tramès o fet anar misatge a la dita alqueria
per pendre lo dit catiu, de què aquell concebé gran oy e iniquitat contra lo
dit en Limotges, de la qual tramesa lo dit en Martí Fuster parlà molt ab
lo dit en Bernabeu Fuster, fill de aquell, axí ans de dinar com en lo dinar. E
aprés que aquells foren en la sala de la present ciutat, on stà pres lo dit en
Martí Fuster, e axí abduys parlant conseberen gran oy, iniquitat e malvolença
contra lo dit en Johan de Limotges, e delliberaren que lo dit en Bernabeu
Fuster lo fill qui anava delliure per ciutat, lo cerquàs, e atrobat, que
E axí és ver e fama.
Fuster lo fill, tantost com fon dinat ab lo dit son pare, se senyí o mès spaa o broquer
e hun punyal al altre costat. E axí armat anà a la taula on se cull
lo peatge en la present ciutat, ço és en la lotga a hon sovint revé e acustuma
revenir lo dit Johan de Limotge. E com no
en la dita taula per collir los drets del peatge, lo qual és oncle del dit en Johan de Limotges,
no podent tenir cellat ço que havia en sí dempnadament proposat, prorompent en paraules
dix a aquell que on era lo dit en Johan de Limotges, e era ben fet que ell havia fet
anar hun misatge a la alqueria de son pare per menar-se
jurant legament de nostre senyor, que si Déu lo tenia per los peus : " yo
E açò moltes
vegades en tant que lo dit en Nicholau Boni vehent-lo axí felló e inflamat
li hac a dir : " no li vengau a tració, que també se té dos màs com vós "
, o semblants
paraules, lunyant-se un poch de la dita taula. E axí és ver.
era comptat
Làzer, lo qual era gran amich del dit en Johan de Limotges, lo qual com lo
veers lo dit en Nicholau Boni, cridà aquell dient-li e recitant-li les paraules que
poch havia li avia dites lo dit Bernabeu Fuster e lo so e manera de gran fellonia
e malícia ab què les hi havia dites, preguant-lo que dagués cerquar lo dit en Limotges,
e atrobat, dir-li e recitar-li les dites paraules, e encontrar-lo e avisar-lo que
guardar e talayar del dit Bernabeu Fuster. E axí és ver e fama.
tantost près e mès-se a cerquar per lotge lo dit en Johan de Limotges, per dir-li
les dites coses. E axí anant per lotga encontrà lo dit Bernabeu Fuster qui stava
sperant lo dit en Limotges si veuria per què
dit en Lorenz Làzer lo vehés e hagués amistat ab lo dit Bernabeu Fuster, per
mitiguar-li la dita furor e inquirint què havia concebuda contra lo dit en Limotges,
cridà aquell, e mettent-se en noves ab aquell sí
en Limotges, dient-li aprés que puixs la cosa anava per justícia, per què volia
menassar o semblants paraules, e queacom devia haver de guardó. Al qual
lo dit en Bernabeu Fuster dix que verament ell lo havia a matar al dit en Limotges,
al qual replicà lo dit en Lorenz Làzer, per mitiguar aquell o
refrenar, dix : " verament no fareu, que bé trobareu qui
. E dites
les dites paraules, lo dit Fuster qui anava ab punyal arrencat amaguat
per matar lo dit Limotges, sens alre dir o fer, dix : " e fer-ho é
E enaçò dient, induhit del sperit maligne, la temor de Déu e real
senyoria apart posades, donà acordadament mala una gran punyalada
al dit en Lorenz Làzer en los pits o mamella, aquell no tement ni talayar-se
de aquell. E açò lo dit dia e hora e en lo dit loch del qual colp o punyalada
aquell fon naffrat mortalment. E axí és ver e fama.
acordadament e mala al dit en Lorenz Làzer, fugí e fon vist fogir envers la pellaria,
e la pellaria anant e lo dit en Lorenz Làzer detràs aquell cridant que lo
dit Fuster lo havia mort. E axí corrent hisqué-li e fon-li vista exir gran efusió
de sanch de la naffra de la dita punyalada, per efusió de la qual aquell defallí.
E defallit caygué en terra, e aprés poch instant de la dita nafra e per occasió de
aquella, morí. E axí és ver e fama.
fugí e fon vist fugir, e lo dit en Lorenz Làzer és mort de e per causa de la
dita nafra e punyalada. E axí és ver e ffama.
aprés les noves que hac ab lo dit en Lorenz Làzer, ha mort malament
lo dit Lorenz Làzer. E axí és ver e fama.
dit en Bernabeu Fuster ha mort lo dit en Lorenz Làzer acordadament
e mala. E axí és ver e fama.
On com tals crims e delictes no degen romanir impunits, per tal e
lo dit Bernabeu Fuster, e de aquell haver e exhegir comfessions e respostes judicials
migantçant sagrament sobre los capítols dessús scrits e coses en aquell contengudes.
E si neguades seran sobre aquelles, investiguar la veritat e rebre e manar
rebre ab ella, dita proposant, testimonis, los quals vos hofir donar, manant
a la part adversa que sia present per veure jurar aquells, e atrobada
la veritat, punir e castiguar aquell a pena de mort, axí coma homeyer
manifest e acordat, e en totes aquelles penes corporals e pecuniàries que
aquell havia demerescut per tots aquells furs e privilegis que atrobarets
fahedor. E
que aquell sia càstich e a altres exemple. E si aquell atrobar o
haver no porets, de absència vos plàcia citar o fer citar aquell, e si no comparrà
o se absentarà, anentar e menar anentar contra aquell axí com a contumax
per procés d'absència, segons furs e privillegis del present
regne, e stil e pràticha de vostra cort. E haüt per convicte e confés,
condemnar aquell axí com homayer manifest en aquelles penes que segons
furs e rahó haurà demerescut.
li provehiscats de tot remey de justícia, la part adversa en les missions
condemnant.
E on les dites coses no seran atorguades per lo dit Bernabeu Fuster,
e covendrà a aquesta part produhir testimonis e injungir a la part
adversa que sia present, requer aquesta part que congruent dilació
li sia atorguada a produhir aquells per primera asignació, injunció
Requer encara que lo present procés e crim sia intimat al honorable
procurador fisqual del senyor rey, que y faça part per interès del dit senyor.
Ffon interroguada la dita proposant per lo scrivà de la cort sots virtut de segrament
qui havia ordenada la dita denunciació, e dix que l'onrrat micer Guabriel
Senta Cília, doctor en leys.
E sots virtut del dit segrament fon interoguada ella dita proposant si posava
la dita denunciació per malícia alguna, la qual dix e respòs que no, sinó per conservació
de son dret, e per aconseguir dret e justícia del dit feyt.
E no resmeys la dita n'Angelina denunciadora dessús dita promès e voluntàriament
se obliguà en poder e mans del dit honorable en Luís de Cruylles, justícia
criminal dessús dit, axí com a jutge ordinari, e del notari scrivà de la sua cort,
axí com a pública persona stipulant e rebent en nom, loch e veus del senyor
rey e del dit denunciat, jatsien absents axí com si fossen presents, e de tots
aquells de qui es pertany e pertànyer pot e deu e serà interès que ella dita
denunciadora, durant o pendent lo temps de la dita denunciació o inquisició de aquella
fins a sentència difinitiva inclusive, no exirà fora la terra e senyoria del senyor
rey, la qual ha deçà mar, sens licència de la cort, sots pena de docents morabatins
d'or, aplicadors la meytat al dit senyor rey, e l'altra mittat a la part del dit denunciat,
per dan e interès de aquell. E per les dites coses attendre e complir e per
la dita pena paguadora si comesa serà, obligua en poder del dit honorable justícia
e notari stipulant
haver on que sien, e a tot altre proferiment de dret que contra les dessús dites coses arribar
ni venir-li pusquen.
Testes en Johan Vives e Anthoni Andreu, scrivents.
E posades e rebudes les dites coses, dix lo dit honorable justícia que la provisió
fahedora sobre aquells remetia a son honorable assessor ordinari.
E en aquell instant mateix lo dit honorable justícia, de consell del honorable micer Pere
Amalrich, doctor en leys assessor seu ordinari, sobre les dites coses féu la provisió
següent, ço és, que fos pres lo dit delat si atrobat podia ésser.
aquell per procés de absència, segons forma de fur, stil e pràtica de la cort, e que
sia intimat al honorable procurador fisqual del senyor rey.
procurador fisqual del senyor rey, lo qual respòs que per interès del dit senyor rey era
prest fer part en la persecució del dit feyt.
cort.
dix e rellació féu que ell de menament del dit honorable en Luís de Cruylles, justícia
criminal dessús dit, e instants e requirents los dits en Johan Martínez
nomine
lo divendres fos festa de la consepció de la gloriosa Verge Maria, era stat a la casa
e habitacions d'en Bernabeu Fuster, e hon aquell solia star e habitar, per pendre
aquell si personalment lo hagués pogut atrobar. E que com ell dit saig
no
citat aquell per primera citació en la dita casa e habitació e a les portes de aquella,
que fos e comparegués davant lo dit hnorable justícia criminal e en cort sua,
per al present dia de huy que era disapte de maytí ans de cort partida per
respondre, enantar, dret fer e fermar sobre una denunciació, clam, acusació e
capítols de aquella contra aquell proposada per la dona n'Angelina, muller [qui] [fon] d'en
Lorenz Làzer, occís per los crims e delictes en aquella preposats, sots pena de la
contumàcia. Lo qual dit saig dix que li era stat respost en la dita casa que no y
era ni sabien on s'era.
[...]
[...]
e peremptori, en tant quant de fur e rahó era rebadora e no en pus.
e instants e requirents los dits procurador fisqual e en Johan Martínez,
nomine,
crida de citament de
Ara hojats què us fa a çaber lo honorable en Luís de Cruylles, justícia de la ciutat de
València en lo criminal. Que ell mana, fa citar e cridar públicament ab veu de
trompeta e crida pública per la dita ciutat e lochs acustumats de aquella,
en Bernabeu Fuster, lo qual de menament del dit honorable justícia criminal e a
instància e requisició dels discrets en Pere Clariana, notari procurador fisqual del molt
alt senyor rey, e en Johan Martínez, notari procurador de la dona na Angelina, muller
[qui] [fon] d'en Lorenz Làzer, occís, per saig de la cort és stat citat a la casa e habitació
on aquell dit en Bernabeu Fuster solia star e habitar, per primera, segona,
terça citacions e peremptori, que fos e comparegués davant lo dit honorable justícia
criminal e en cort sua per respondre, enantar, dret fer e fermar sobre una
denunciació, clam, acusació e capítols de aquella, contra aquell dit en Bernabeu
Fuster, proposada per la dita n'Angelina, muller [qui] [fon] d'en Lorenz Làzer, occís, de e
per rahó de la mort per aquell comesa, feta e perpetrada en la persona del
dit en Lorenz Làzer, e altres crims e delictes en la dita denunciació contenguts
e aposats. E lo qual dit en Bernabeu Fuster, denunciat dessús dit dins
les dites tres citacions ni aprés no és curat comparer per fer les dessús dites
coses, ans les contumàcies e peremptoris de les dites tres citacions li són stades
acusades per los dits procurador fisqual e en Johan Martínez, en lo sobredit nom,
e per lo dit honorable justícia criminal, rebudes en tant quant de fur e rahó eren
rebadores e no en pus, segons que totes les dites coses e altres en lo procés de la
dita denunciació són pus larguament contengudes e expressades. Per tal, lo dit
honorable justícia criminal, instants e requirents los dits procurador fisqual e en Johan
Martínez en lo sobredit nom, ab la present pública crida de citament de
cita, intima, mana e fa a ssaber al dit en Bernabeu Fuster, denunciat dessús dit que dins
crida e peremptori, sia, vingua e comparegua davant lo dit honorable justícia criminal
e en cort sua per star a dret e fer dret sobre la dita denunciació, clam, accusació,
crims e delictes en aquella aposats e specificats. Enaxí que si lo dit en Bernabeu
Fuster, delat dessús dit, dins los dits
per fer les demunt dites coses, el dret de aquell serà hoyt e rebut, e dret li
serà feyt e donat. En altra manera, passats los dits
sàpia que la cort pendrà, haurà e reputarà e serà pres, haüt e reputat lo dit
Bernabeu Fuster per contumax, confés, convicte e evençut dels demunt dits crims
e delictes, e serà provehit e enantat contra aquell e en e sobre lo dit feyt
e procés, si e segons que per justícia, fur e bona rahó serà atrobat
fahedor, la sua absència e contumàcia en alguna cosa no contrestant. E
puixs no digua que no lo y hagen feyt a saber.
[...].