Cascun ayn la vespre de la festa de Nadal de nostre
Senyor, los prohòmens navegants, patrons e mariners, o partida
de aquels, apleguen conseyl en la esgleya de sancta Tecla de la
dita ciutat; e aquí per elecció, e no per redolins, tots en una
concordants, o la major partida, elegen dos bons hòmens de la
art de la mar en cònsols, e hun hom de la dita art de mar,
e no de naguna altre art, offici hó siència, en jutge de les apel·lacions
que
eleccions són fetes per privilegi que
de la mar han del senyor rey e de sos antecessors.
Lo dia de Nadal, los dits cònsols elets juren en poder del justícia
civil de la dita ciutat dins la esgleya de nostra dona sancta
Maria de la Seu, aprés que
senyor rey hó de son batle, que bé e leyalment se hauran en lo
offici del dit consolat, que deran dret, axí al major com al
menor, salvant tota hora la feeltat e leyaltat del senyor rey.
Passada la dita festa de Nadal, los dits cònsols ab alscuns prohòmens
de mar presenten lo dit jutge alet al portantveus de procurador
en lo regne de València o a son lochtinent; e jura en
poder de aquel que bé e leyalment se haurà en lo dit offici, e
aquell qui per los dits cònsols és al dit procurador presentat en
jutge reeb lo dit procurador en jutge de les dites apel·lacions;
e axí és acustumat de fer, no contrestant que, en lo privilegi als
dits prohòmens de mar per lo dit senyor rey sobre la
elecció del dit jutge atorgat, sia contengut que
ayn per lo dit senyor rey o per son procurador sia elet, con de
ço lo dit senyor rey ni lo dit seu procurador, aprés la dació
del dit privilegi, no hajen usat nuyl temps. Axí serve
segons que desús és dit.
Los cònsols reeben a ssí aquel scrivà qui ben vist lus és. E si
par sufficient aquel scrivà qui estat hi és en l'ayn passat, comanen-li
la dita scrivania en lo lur ayn; e aprés, los altres cònsols
qui aprés d'aquels són alets en lo dit offici, si aquel tènan per
sofficient; e en poder d'aquell scrivà dels dits cònsols, lo jutge fa
sos affers per tal que l'enentament del jutge se saguesca aprés
aquel dels cònsols. Emperò los dits cònsols, dins l'any e tota hora
que ben vist los és, poden remoura lo dit scrivà de la dita scrivania,
e aquela a altre scrivà comenar. E a açò lo dit scrivà, al
qual la dita scrivania primerament serà comenada, no pot
contrestar.
Los cònsols àn segell en la lur cort, radon, lo qual ha
les dues parts senyal reyal, lo ters a la fi de l'escut ondes de
mar; entorn del dit segell és escrit:
Valencie pro domino rege"
lur, si res ha a segelar. Aquest segel és tengut per l'escrivà de
la lur cort.
Aquells qui són
hi són altres mudats. Axí metex lo jutge si muda cascun ayn.
Mas aquells qui són estats cònsols e jutge hi poden ésser
elets
elet cònsol pot ésser elet en l'any següent en jutge de les apel·lacions.
E axí mateix, aquel qui serà estat jutge pot en l'ayn següent
ésser alet en cònsol.
Los cònsols, amdós o la hun d'aquell, per malaltia o per affers
hó si s'àn a departir de la ciutat de València, poden comanar
lur loch a quil
matex pot fer lo jutge.
Los cònsols husen en lur offici per aquesta manera: con demanda
per scrit denant éls és proposada de alcun fet, la conexença
e determinació del qual se pertangue al consolat, segons
les custumes de la mar, d'aquela demanda és tramès translat
per
a aquela demanda al terme per lo dit saig de menament
dels dits cònsols assignat. E lo demenat, ab la dita resposta ensemps,
posa rahons en deffenció, si n'à alscunes, contra la
dita demanda, encara demanda de reconvenció, si n'à, contra
aquel qui convengut en juý l'aurà; a la qual demanda de reconvenció
e rahons de deffenció, si posades són, lo primer demanador
és tengut respondre, e, ab la resposta ensemps, posar rahons
de deffenció, si n'à, contra la dita demanda de reconvenció; a les
quals rahons de deffenció, aquel qui la dita demanda de reconvenció
haurà feta, és tengut respondre; a aquests enantaments
a ffer és feta asignació de tres en tres dies, de més o de menys,
segons que als cònsols és ben vist. Fetes aquestes respostes, si és
demanat per les parts, en altra manera no, ni
no n'és nul·la, deu ésser fet segrament de calúmnia e de veritat
a dir per les dites parts e de respondre per aquel a les demandes
e rahons per la una e per l'altre part posades; e sobre açò que
negat serà deu ésser atorgat dilació per prova a les parts, si per
aquelas la dilació demanada serà, ço és
poden haver
no la demanen per malícia ni per alongar lo plet. E si és
cas que hajen a donar testimonis en parts lunyadanes, és-los
atorgat temps covinent per dilació, segons la lunyea del loch
hon la part affermarà que entén donar sos testimonis; en
cascuna dilació és manat a la part que sia present continuadament
per veer jurar los testimonis que la part demanant
la dilació dar entén; en altra manera, que en absència sua seria
reebut lo segrament de aquells. Les dilacions passades, los
testimonis publicats a requisició de les parts, encontinent los
cònsols asignen dia a les parts a oyir sentència, sens que no cal
ne és necessari que les parts renuncien en lo fet ne concloen ne
encara demanen sentència, ni per aquestes rahons lo procés no
pot ésser dit nul·le ni n'és nul·lat; però, abans de la publicació
dels dits testimonis o aprés, pot cascuna de les parts pladejans
traure en prova cartes e altres scriptures públiques en ajuda
de la sua prova a fer.
Los testimonis publicats, no és reebut a alcuna de les parts que
objeccions posen per scrit contra los testimonis que en lo fet
reebuts seran, ni altre reprovació de testimonis no y és reebuda
per scrit ne de paraula. Però, si per alcuna de les parts de
paraula és al·legat que
d'aquels són parents d'aquel qui dats los haurà o anamichs
d'aquel contra qui dats seran e són persones d'alcun mal
vici, açò és a conexensa dels dits cònsols e d'aquels ab qui conseyl
han sobre lo dit fet, haüt esguart a les persones dels dits
testimonis e a la fama e condició d'aquels.
Feta la asignació per los dits cònsols a les parts a oyir sentència,
los dits cònsols ab lo lur scrivà van-se
de la dita ciutat e fan legir denant aquels lo enentament e
procés del fet e han sobre aquell conseyl dels dits prohòmens
mercaders. Enaprés apleguen conseyl de hòmens de mar e fan-los
semblantment legir lo dit anantament e procés e han d'aquels
lur conseyl e a les vegades han primerament lo dit
conseyl dels dits prohòmens de mar, e açò segons que
E si abdosos los conseyls són concordants, donen sentència
en lo fet; e si aquests conseyls no són concordants, ço és
lo conseyl dels prohòmens mercaders ab aquell dels prohòmens
de mar, affronten-los ensemps; e en cas que
de mar no
ab aquels no
segons lo conseyl dels hòmens de mar, car de conseyl
d'aquels han los contractes a determanar, e no segons lo conseyl
dels dits prohòmens mercaders, si haver no
no són costrets per privilegi del senyor rey ni per altra manera,
sinó per ço com és axí acustumat e n'han usat d'alcun temps
a ençà.
D'aquesta sentència aquell qui se sintrà agreujat
se pot appel·lar dins
e la dita appel·lació li és reebuda, e és remès al jutge de
les appel·lacions del Consolat ab lo procés devant los dits cònsols
accitat en loch de apòstols, en la qual appel·lació ha metre
lo[s] greuges, nul·litats e injustícies per les quals de la dita
sentència se sintrà agraujat.
Aquel qui
ab l'escrivà de la cort del Consolat lo dit procés e appel·lació, requirent
aquel que revoch e esmén hó corriga la dita sentència
dels dits cònsols; e lo jutge, reebuda la presentació del dit procés,
encontinent asigna dia a oyir sentència en la dita appel·lació, al
qual dia cita la part appel·lada per oir aquesta. E si dins los dits
sentència passa en cosa jutjada.
En aytal plet de appel·lació alcuna cosa de nou no
ne provar per alcuna de les parts, mas lo jutge, ab lo procés principal
denant los cònsols accitat e ab la dita appel·lació e greuges,
ha haver son conseyl e donar sentència en lo dit plet de appel·lació.
E d'assò han los prohòmens de mar carta del senyor rey
largament.
Aquest plet de appel·lació se ha a perseguir contínuament per
lo appel·lant, e si passen
departidament, aprés lo dia de la appel·lació, que no men son
plet, la appel·lació és deserta e la sentència dels cònsols passa
en cosa jutjada.
Lo jutge ab l'escrivà ha son conseyl sobre dit plet
de appel·lació axí ab pròmens mercaders com de mar, no ab aquels
qui ja en lo plet principal han donat lur consell, mas ab altres
en la forma dessús declarada. E si atroba de conseyl la sentència
dels dits cònsols ésser bé donada, conferma aquella; e si atroba
ésser mal donada, revoca aquella hó la correig, segons lo dit
conseyl. E de la sentència del jutge, qualque sia, alcuna de les
parts no
del senyor rey.
Con en alcun fet aprés la demanda excepció declinatòria de
juý per lo demanat és preposada, los cònsols conexen abans
d'aquella excepció que en àls sia anentat; e si atroben de conseyl
que la conexença del dit fet pertanga a éls, forcen lo demenat
a respondre a aquella e enanten en lo fet, segons que dessús
és declarat; e si atroben de consell que
a ells, remeten les parts a aquel jutge en qui
Con la demanda és proposada denant los dits cònsols de
paraula, oyides les rahons de cascuna de les dites parts e reebuts
testimonis de paraula per los dits cònsols, cartes o altres informacions,
los dits cònsols ab les dites parts ensemps van denant los
prohòmens mercaders per demanar de conseyl, e les parts compten
denant aquels lur rahó. E assò
no pusquen dir que la lur rahó per los cònsols no era donada
a entendre, segons que ells la havien posada als prohòmens
ab los quals havien [haüt] consell sobre lo fet, e los cònsols
dien ço que han los testimonis testificat e mostren les cartes
hó altres informacions que les parts los han donades.
E aprés les parts s'ixen del conseyl, e puys los prohòmens
mercaders donen conseyl als dits cònsols sobre lo dit fet,
e senblantment e en la forma desús declarada los dits cònsols
van demanar de conseyl als prohòmens de mar sobre lo dit fet.
E aüts los dits conseyls de paraula, donen sentència en lo fet.
Emperò, si per alcuna de les parts és request que la dita sentència
li sia mesa en forma pública e que li
deu ésser fet; aquest anantament, aytal que
paraula, és fet sens donar dilació de prova e altre sol·lempnitat
de juý.
D'aquesta sentència pot ésser apel·lat de paraula dins
per aquell qui
los cònsols e, presents les parts, certifique
qual rahó se són moguts a donar la dita sentència; e enaprés, ab
les dites parts presents, va demanar de conseyl sobre lo dit fet
als dits prohòmens mercaders e de mar en la manera desús
declarada, no ab aquels qui seran estats al primer conseyl, mas
altres. E puys, segons que troba de conseyl, dóna sentència al
dit fet, la qual sentència ha a donar en scrits, e açò segons
carta del senyor rey. Aquest plet de appel·lació ha a ésser determenat
dins trenta dies; si no, la sentència passa en cosa jutjada,
segons que demunt.
Los cònsols en lo plet principal no condampnen alcun en les
messions del plet.
Lo jutge, si conferma la sentència dels cònsols, condampna en
sa sentència lo appel·lant en les messions fetes per lo appel·lat
denant lo dit jutge. E si revoca la sentència dels cònsols
e la correig o la esmena, no condampna l'appel·lant en
les dites messions, com agués justa causa de fer la dita appel·lació,
ne aytant poch hi condampne lo appel·lat.
Denant amdós los cònsols o la
occupat d'altres affers, són posades demandes e fets quals se
vol enentaments tro a sentència o alcuna interlucutòria o conexença,
la qual sentència hó interlocutòria s'à a donar hó la
dita conexença a fer per amdós los dits cònsols, e no per la
d'aquells.
Los cònsols determénan totes qüestions qui són de nòlit et de
dampnatge de robes qui sien carregades en nau, de loguers de
mariners, de part de nau a fer, de encantar, de fet de get, de
comandes fetes a patró o a mariner, de deuta degut per patró
que haja manlevat a ops e necessari de son vaxell, de promissió
feta per patró a mercaders, de mercader a patró, de roba trobada
en mar deliura o en plaja, de armaments de naus o leyns,
e generalment de tots altres contractes, los quals en les custumes
de mar són declarats.
Los cònsols mènan a exsecució en los béns mobles del condempnat,
axí vexels de mar con altres, les lurs sentències e aquelles
del jutge en aquesta forma: que manen a la part condempnada,
a requesta d'aquell qui ha obtenguda la sentència, que dins
aprés del dit manament comptadors, haja pagat ço en què és
condempnat o mostrats béns mobles clars e desembergats, en
los quals la dita sentència sia manada a exsecució;
en altra manera, que reebran la offerta de béns mobles que
per la part lus serà demostrada.
Feta la offerta dels béns mobles, axí vaxels com altres, per lo
condempnat e per la part en defalta d'aquell, aquels béns sien
subestats per públich corrador per la ciutat de València per
dies, e passats los
donant públicament, e del preu és satisfet a la part d'açò que
serà jutgat e de les messions per aquel fetas en la dita execució,
donan fermança de tornador, si alcun appar primer
en temps e milor en dret en lo dit preu que eyl.
E, si és estranger hó encara de la ciutat e jura si no haver la
dita fermança de tornador, és feta crida per la ciutat de València
per públich corrador ab son de trompeta, que con los dits cònsols
hajen de deliurar aytal preu haüt d'aytals béns d'aytal hom
en aytal, e aquel haja jurat si no haver fermansa de tornador,
que si y ha algun que fassa hó entena haver demanda o dret
en la cosa venuda o en lo preu d'aquella, que dins
danant los dits cònsols per mostrar de son dret; en altra
manera, que
En aytal cas, si demenador no y ha vengut dins los dits
per los dits cònsols sens fermança de tornador.
E, si cas és que
vexels de mar o altres, e haurà béns seents, ladonchs los cònsols
escriuen al justícia de la ciutat de València o del
loch on aquels béns són, que com éls hajen donada sentència contra
n'aytal de aytanta quantitat ajutjada en aytal, e aquela sia
confermada per sentència del lur jutge, si appel·lació hi ha
entrevenguda, e lo dit condempnat no haja béns mobles en què
los dits cònsols menen aquella sentència a execucion, que requèran
lo dit justícia que, en loch d'éls e per éls, men la dita sentència
a execució en los béns seents del dit condempnat, com
los dits cònsols de la venda de aquels béns seents no
entremetre ni u hàjan acustumat fer. E adonchs lo dit justícia,
axí com a mer execudor, mena les sentències dels dits cònsols
e del jutge d'aquells a execució en los dits béns, segons forma
del fur de la ciutat de València hó custum del loch hon los dits
béns són.
Si alcun patró de nau hó altre vexel se clama de son mercader
del nòlit de la roba que portada li haurà e aquel mercader al·lega
que no li és tengut de pagar lo dit nòlit, tro lo dit patró li haja
deliurada aytal roba, que afferma que li fal d'aquella, que per
letra de son companyó o per altre manera dirà que li fo carregada
o que [li haja esme]nat alcun dampnatge, lo qual affermarà
que per lo patró [a colpa] d'aquel li serà donat en les
sues robes, si donchs per lo patró aquestes coses atorgades no
seran, lo mercader encontinent, sens altre alongament, és forçat
paguar al dit patró lo nòlit de la roba que
liurada, axí de la axuta com de la banyada o guastada, donant
primerament et abans lo dit patró fermança en poder dels dits
cònsols, que de pla en pla farà dret al dit mercader sobre la dita
roba que affermarà que li fayl o sobre la banyada o guastament
que affermarà que és estat fet en la sua
roba, a colpa del dit patró. E de aytal demanda de nòlit
no
et sia clar per atorgament del dit mercader o per altra
manera.
De loguer de mariner que
posar per scriptura.
De deute degut per algun patró a prestador, no
posar per scritura, mas lo prestador vén a la cort dels cònsols e
clame
deute és passat, los cònsols manen al dit patró que, dins [
dó e pach al dit prestador lo dit deuta o mos[tre] béns
mobles clars e desem[barguats, en què la dita carta sia menada
a execusió; en] altra manera, que éls faran la dita execució
en los béns mobles que per lo dit creador mostrats los seran.
E aquesta execució d'aquest deute se fa e lo dit deute és deliurat
al creedor en la forma expressada demunt en fer
les execucions de les sentències per los cònsols donades.
Si per lo demanador és demanat de paraula o per scrit que
dó fermança que li estia a dret sobre la sua demanda;
en altre manera, que sia anantat contra aquell; si lo demanat és
estranger, encontinent deu donar la dita fermança; en altra manera
deu ésser pres e mès en la presó comuna, e estant pres
manar son clam. E si jura que no ha de què pagar ço en què
serà condempnat, deu ésser gitat de la presó, si donchs no era
pres per alscuns cases contenguts en les Costumes de la
mar, per los quals deu star tots temps pres tro haja satisfet
ço en què serà condempnat. E si lo demanat és de la ciutat de
València o de Mallorques, e los cònsols sabran que ha béns bestants
a assò que demanat li serà, fan-li asignació dins la qual
dón la dita fermança de dret. E si los cònsols, aprés que requests
ne seran, no forsaran lo demanat a donar la dita fermança
de dret, e aquel demanat se absentarà, que no porà
ésser trobat hó béns alscuns no haurà que pach ço en què
serà condemnat, los dits cònsols e lurs béns romanen obligats a la
cosa jutjada a paguar.
Los cònsols de la mar de la ciutat de València han tot poder
ordinari en tots los contractes qui per hús e custum de mar se
han a determanar e en les custumes de la mar són declarats,
dits et spasificats.
Si a instància de creedors nau o leyn o altre vaxel que de nou
serà construhit, abans que sia verat e levat de les stepes, o
abans que haja fet alcun viatge serà venut, en lo preu de aquell
són milors en dret los jornalers e aquels als quals serà degut
per fusta, pegua, clavó e estoppa e altres exàrcies comprades a
ops del dit vexel, jatsia que n'hàjan cartes o no cartes, que
alcun altra creedor del costruhent lo dit vexel hó prestador a la
costrucció d'aquel, posat que n'hàjan cartes.
Si lo preu haüt del dit vexel no abastarà a ço que serà degut
als dits jornalers e a aquels als quals fusta, pegue, clavó, stopa
e altres exàrcies hauran liurades a la construcció del dit vexel,
aquel preu deu ésser [depar]tit entre aytals creedors per
sou e liura, cor cascun d'aquels és en
preu, e en aytals creedors prioritat de temps no
al·legar.
Si la dita nau o altre vexell, aprés que haurà fet alcun viatge,
serà venut a instància de creedors, del preu haüt del dit vexel
són pegats primerament los servicials e mariners del dit vexell
de so que
tornador, con en aquel preu alcun no y sia primer en temps
ni milor en dret que
los prestadors creedors del dit vexel, ço és aquell qui per
lo kalendari de la carta del seu préstech se mostrarà haver prestat
primer, e puys los altres primers axí com vénen primers,
e cascun donant fermança de tornador hó faent la sol·lepnitat
de crida de trenta dies desús dita e inserta, si jurarà no haver
la dita fermança de tornador. E en aquest cas, ço és pus lo dit
vexel haurà, fet viatge, si alguna cosa és deguda als dits jornalers
o per fusta, clavó, pegua e estoppa e exàrcies del dit vexel,
aquels aytals creedors, si donchs cartes no hauran del lur deute,
en lo cas desús dit no han alguna porogativa, prioritat de temps
e miloria en dret als altres creedors prestadors del dit vexel
ab cartes. E si les parts del patró, qui les dites manleutes haurà
fetes, no abasten a paguar aquels, alò és pagat als dits prestadors
de les parts dels parsoners, si complen a la manleuta
feta per lo dit patró. En altra manera, los dits parsoners no
són tenguts, con lo dit patró no haja poder de obligar los béns
de casa dels dits parsoners, si donchs de aquels procuració
o altre plen poder ab carta no n'havia.
Si
contra los béns de aquel, del seu dot e escreix, per alcuna
justa causa, e lo marit no ha alscuns altres béns, en los quals la
dita dona se puxa integrar en lo dit dot e escreix, e haurà escutits
aquels béns, e la dita dona se opposerà al preu haüt del
dit vexel e, per lo dit kalandari de la carta sua dotal, apparrà
primera en temps en los béns del dit marit seu que
del dit vexel, en aquest cas, la dita dona, ço és en les parts
que
milor en dret que
Los cònsols per carta del senyor rey han poder que
qüestions, que denant éls se ménan, hojen e aquels, per fi deguda,
determenen breument, sumàriament e de pla, sens brugit e
figura de juhí,
fet entesa, segons que de ús e costum de mar és acustumat
de fer.
De les demandes que són posades denant los cònsols, axí de
paraula con per escrit, sobre les quals éls donen sentència, prenen
abdós los cònsols per lur salari tres diners de cascuna part
per liura, so és que si demanda és posada de
determènan per sentència que aquel qui demana
deu haver sinó vint o no res, de totes les
per lliura de cascuna part, e axí segons més e menys.
Lo jutge pren salari de ço que
serà appel·lat tres diners per lliura de cascuna part, si denant lo
jutge ven alcun fet per appel·lació, e no en altra manera.
Quant la
per sospitosos per alcuna de les parts qui pladejaran danant
aquels e les rahons de sospita seran apparents, han a ssí acompanyar
són recusats, han a ssí acompanyar dos bons hómens de
la dita art de mar a les parts no sospitoses, e ab aquels ensemps
fan lurs enentaments et donen sentències en los affers;
e no han més salari dels dits tres diners per lliura de cascuna
de les parts, los quals se partéxan enfre éls.
Lo jutge axí matex, si és recusat per sospitós, ha a
aquel lo fet de la appel·lació determanar e lo seu salari partir.
Les sentències, que per los dits cònsols e jutge són donades, se
donen per les custumes escrites de la mar e segons que en diverses
capítols d'aquelas és declarat; e là hon les custumes e capítols
no abasten, donen-sa a conseyl dels dits prohòmens mercaders
e de mar, so és tota hora a les més veus del conseyl, haüt
esguart a les presones qui donen aquell.
Sobre totes empares fetas per los cònsols és rebuda fermança
de dret, exceptat sobra empara feta de roba, de la qual
roba, ço és de sí matexa, serà degut nòlit, sobre la qual empara
fermança alcuna no y és rebuda.
m 44
m 45
Enaxí con multipliquen les quintalades de Alexandria,
con los mercaders noliegen als senyors de les naus e dels
leyns, so és a dir portades, primerament és tengut lo senyor de la
nau de portar
terça part. E si ell volia carregar oltra la terça part, sia tengut
a la terça part; enaxí com eyl volrà carregar de cotó, sia
tengut de reebre
et de coses de caxa e de barril
al quintar qui és nomenat forfarí.
per sportada.
sportada.
gros
onphis
en lo segon sol
l'altre sol
De multiplicament de quintelades.
de portatis de quintarata Alexandrie, primis teneatur participes
partem. Et sic ultra teneatur terciam partem
voluerit onerare de bonbesio filato quintars
per sportada.
Lixadera moners quintars per sportada. De porceletis gobes
per sportada. De bagadells quintars
De indi grosso quintars
quintars
quintars
per asportata jenovin. De lana de capellis quintars
forfori per asportata. De alum primerament sollo et in secundo
quintars
medium.
Capítol de l[e]s bones custumes e usatges de mar
Aquests són los bons stabliments e les bones custumes qui són de
fet de mar que
d'anar els nostres entecessors faéran per los libres
de la savietat de les costumes on d'aquí avant podem trobar
què deu senyor de nau fer a mercader o a mariner o a palegrí
o altre hom qui vaja en la nau.
Capítol què deu fer mercader a senyor de nau ne a pelagrí atressí
Encara qual cosa deu fer mercader a senyor de nau ne mariner
al senyor de la nau ne a pal[egrí] atressí; car palegrí és
dit tot hom qui deja donar nòlit de la sua persona sens
mercaderia.
Com deu fer nau
Comensem com lo senyor de la nau o del leyn comenserà de fer
la nau et volrà fer parts, eyl deu dir e fer entane[n]t als parsoners
de quantes parts la farà, ne de quin gran, ne quant haurà
en sentina, ne quant obrirà, ne quant haurà per carena.
Capítol de promissió de parsoners
E si assò farà entanent lo senyor de la nau als parsoners e
li prometran de fer part, aquela part que li prometrà de
fer lo parsoner, aquela li deu atendre. E si lo parsoner no li ho
pot atendre, hó no ho vol fer so que li haurà convengut, lo senyor
de la nau o del leyn lo pot destrènyer ab la senyoria o pot manlevar
sobre aquela part que aquel hi devia fer. Fassam compte qu
hi degués fer una setzena e no y agués fet compliment mas a
miga setzena, que axí ho puguen fer de una setzena multiplicament
con de
e no la li fa, lo senyor de la nau o del leyn pot empenyorar la sua
part complidament a la part que li hauran covenguda de fer.
E fo fet aquest capítol, cor aquel qui comensa la nau o leyn
no la comensaria, si sebia que
poguessen fer.
Capítol de esmena de
o en leyn alcun
Si alcú prometrà de fer part a alcun en nau o en leyn, si aquel qui
la part haurà promesa de fer morrà ans que aquela nau o aquell
leyn en què haurà promès de fer part no serà fet ne acabat, los
hereus o
tenguts de res a aquel senyor a qui aquel qui mort serà havia
promès de part a fer mentra viu era, si donchs en son testament
ell no ho manarà o manat jaquit no ho haurà; ans si aquel qui
mort serà havia donats alscuns diners a aquel per rahó de la
part que eyl havia promesa de fer ab eyl, si los diners seran tants
que bastassen a fornir tota aquella part que aquell havia promesa
de fer, la part aquella deu ésser vanuda ans que
la nau o
fet, no contrestan per aquel capítol qui diu que nau o leyn no
pot vendre ne encantar tro que haja fet viatge. Per qual rahó?
Per ço car hom quant és mort no és tengut de tenir fur ne
ley ne costuma, sal deuta o comanda o tort, si
per altra rahon, per ço cor el dia que alcun mor, aquel dia és
partida tota companyia que ab alscuns agués, que hom qui
mort és no ha companyó. E si per aventura aquels diners qu
haurà donats a aquel no bestassen a alcuna part a complir, lo
senyor de la nau o del leyn és tengut de sercar qui li fornescha
aquella part que aquel qui mort és li havia promesa de fer.
Encara sia tengut lo dit senyor de la nau de retra aquels diners
que ell reebuts haurà als hereus o als detenidors dels béns
d'aquell qui los dits diners li donà; salv emperò que, si aquel
qui senyor serà haurà a fer alcuna lexa et aquel qui li fermerà
aquela part que aquel qui mort és li havia promesa de fermar,
aquela lexa aytal deu ésser abetuda d'aquels diners que ell haurà
reebuts. Emperò que tot ço sia fet que desús és dit, menys
de tot frau. E per les rahons desús dites fo fet aquest capítol.
Senyor qui vol fer nau per sí mateix
Ara responam que la volgués fer, ell no faria tan gran leyn
et de fer-l'ia menor si ell sebia que aquel personer hagués poder
que li falís de res que covengut li agués.
Capítol de comensament de nau
Ara parlem del senyor de la nau o del leyn qui començerà la nau
en forma pocha e darà més en centina et per carena e de pla fer-l'à
major lo ters o lo quart o la maytat, avans que
no ho haurà fet assaber als parsoners. Sàpies que
li n'és tengut de res a créxer sinó tant solament axí con ell los
ho hauria fet entanent al comensament. E si eyl crex despuys,
lo parsoner hi deu haver la sua part axí bé con si havia mesa
part al creix que li havia fet, salvant una cosa: que
no la faés de majors masures sinó tant solament de aquellas
que
Mas emperò si
anar a cascun personer e demanar-lo
que
que sien de
los
no deu estar de créxer la nau. E axí són tenguts los parsoners al
senyor de la nau de fer la part que promesa li hauran axí con la
major força dels parsoners faran, e deu ajustar a la demanda tots
los parsoners ensemps.
Capítol de esmena, si senyor de nau o de leny volrà créxer la sua
nau o leny ultra les covinenses que aurà empreses ab los personers
qui auran promès de fer part en la nau, si no
Segons que en lo capítol desús dit és contengut, diu que si lo senyor
de la nau o del leyn volrà créxer aquella nau o aquel leny, que
eyl ó deu fer saber a tots los parsoners. E si tots los parsoners ho
volran, e la pot créxer, e en açò no ha contrast nagun. Mas là
hon diu que si la major força si acordarà que ell la crescha,
que ell ho pot fer, que per
que no
qui açò contrastaran, ea de què li són tenguts ne de què no.
E axí porà y haver alcun contrast. E per aquesta rahó, que
contrast alcun no y puscha haver, los nostres entecessors faéran
aquesta esmena e digueren enaxí e declararen que ver és que la
nau o
vuylen. Mas emperò és axí a entendre que deu ésser vist e
esguardat lo poder d'aquels parsoners qui contrasteran. Per qual
rahó? Per so com per ventura hi haurà alscuns d'aquels qui
ho contrastaran, que si éls havien res més a bestrer en aquela
nau o en aquel leyn, sinó enaxí com éls emprenguéran al comensament
que la nau se deu començar, éls ho haurien a menlevar
o a beratar hó n'haurien a vendre alcuna cosa, que
tots temps ne serien despegats, e seria mal fet. Per què? Per
so cor hom qui fa part en nau o en leny fa-ho alscunes
vegades per gran amistat que haurà ab aquel qui la nau o
volrà fer, més que per speransa de guany qu
E per aquesta rahó seria mal fet que aquel hi fos dampnificat.
E per les rahons desús dites, los nostres antichs qui primers
anaren per lo món veéran e coneguéran que mal seria fet. E per
ço diguéran e declararen que si alcun parsoner d'aquels qui contrestaran
que la nau o
promesa de fer una octava, que no y sien tenguts de fer més de
una setzena. E lo senyor de la nau no
Per què? Car colpa és del senyor de la nau o del leyn com
aquel no li atén so que li havia promès, per ço cor él creix
la nau o
rahó, lo senyor de la nau o del leny no
senyor de la nau deu sercar altres parsoners qui li fassen compliment
a aquelas parts que aquels no li poran complir. E encara,
sí féran gran gràcia als senyors de les naus e dels leyns, con del
tot no
naus ne dels leyns no fossen del tot desfets, que gens pas no
és rahó que negun puscha ni deja haver poder en l'altruy, sinó
aytant con aquel de qui serà li
Emperò si aquels parsoners qui ho contrasteran et seran la major
partida, seran apoderats e hauran poder de complir aquela
part que promesa hauran de fer sens lur dan, lo senyor de la
nau o del leyn, a qui promesa l'auran de fer, los ne pot destrènyer,
tot enaxí com en lo capítol ja desús dit és esclarit et sertificat,
que en totes coses és rahó, que la major forsa se
so no porta. E per les rahons desús dites, tot senyor de nau o de
leyn deu guardar et fer de guisa con ha en cor de fer nau hó leny,
que ho fassa e ho emprengua en guisa et en manera ab
aquels qui part hi prometran de fer que entre él ni éls no
puscha haver negun contrast per alcuna rahó; et per los esclariments
desús dits, fo feta aquesta esmena.
De mestre d'axa
Si alcun mestra d'axa farà majors masures que
no haurà emprès ab eyl tota la massió del creximent de la obra
deu pagar la maytat e perdra lo loguer d'aytants jornals con hi
obrerà. Encara lo mestra d'axa és tengut de dir a cascun parsoner
totes les mesures les quals haurà empreses ab lo senyor de la
nau. Encara los és tengut de dir quina obra fa, si és fort o si
és feble.
De mestre d'axa o de calafats
Si mestre d'axe o calafats obraran ab algunt senyor de nau o de
leyn, ells són tenguts de fer bona obra e establa e en res no deuen
flacar. E si los mestres d'axe o
maestres e aquela obra hó major fossen sufficients de fer e
miylor e de tenir en lur poder, lo senyor de la nau o del leyn
qui la obra los [hau]rà mesa en poder e ab volentat d'él meteix
la hauran emperada e comensada e estant en la obra hauran
alcun desgrat dels sobradits maestres, los dits maestres faén bé
et diligentment tot so que a la obra pertayn, e
los ne volrà gitar per lo desgrat que per aventura d'eyls haurà
o per aventura trobarà altres qui la li farien per milor mercat,
lo senyor de la nau o del leyn no
la poden jaquir, pus que éls hauran comensada aquela obra,
fins que sia acabada, pus aquels mestres sien bons e sufficients
d'aquela obra a fer e encara de molt milor e major que
aquela no és. E si lo senyor de la nau los ne gitarà, pus que éls
sien bons ne sofficients e faran bé et diligentment tot so que
a aquela obra pertangua, negun mestre d'axa ne negun calafat
no
la nau o del leyn no se n'avenia o no se n'era avengut ab aquels
mestres qui la obra haurien comensada qu
que gens no se
nau o del leny, que ans lo
qui aquela obra hauran comensada. E si éls los ho atorguen
et lo renuncien, ladonchs eyls poden emperar de fer e de
obrar en aquela obra, e abans no; que si abans que éls n'aguéssan
haüda fadigua d'éls hi obraven, faren semblant
que els qui açò comensarien de fer, aguessen desalt e
meynspreu d'aquels maestres qui aquela obra haurien comensada
et féssan. Encara més, farien semblant qu
de trebayl. Per so cascun se
trebayl, tot aytant com pot, perquè con de mal de poch n'à hom
assau. E aytanbé lo senyor de la nau o de leyn se deu guardar
de fer desplaers a aquels maestres que eyl mateix e ab sa volentat
seran e hauran comensada la sua obra, pus que eyls
fassen bé e diligentment so qui pertayn a aquela obra.
E axí deu-la
d'axa o calafats qui hauran comensada la obra de fer no y seran
sofficients que éls la sàpien fer, lo senyor de la nau los ne pot
gitar e metre en poder d'altres mestres que sàpien fer aquela
obra sua. E aquels maestres, qui la obra sebran fer, no són
tenguts de demanar paraula a aquels qui aquela obra havien
comensada, pus qu
cap. Ans són tenguts aquels qui
qui s'emparen d'alcuna obra a fer e no la sabien fer, sinó que
enganen les gents, de fer esmena a aquel de qui aquela obra
serà de tota la messió et de tot lo dan que per colpa d'éls haurà
sostengut. Emperò tot maestre d'axa e tot calefat se guart e
guardar, ia quina obra farà, ne quina no. Que per colpa de
la obra que ell haurà feta, lo senyor de la nau o del leyn haurà
a fer esmena als mercaders hó
sobredits maestres qui aquella mala obra hauran feta són tenguts
de reebre et d'esmanar aquela esmena que
nau havia haüda a fer als dits mercaders. Encara
tot lo dan que
de la falça obra que
mestres no hauran de què pagar, deuen ésser preses e meses
en poder de la senyoria e estar tant tro que hajen satisfet
e entegrat al senyor de la nau tot lo dan que per colpa
d'eyls hauran sostengut, que axí li
ho havien emblat o tret de la casa enganosament.
E
sua obra obrarà per cascun jorn
boura e encara lo loguer que ab eyls empendrà, si donchs
los dits mestres no li volien fer gràcia que
faran hó no, que
ne forsar, sinó tant solament a lur volentat.
E si los mestres obraran ab lo senyor de la nau a cusiment
que negun preu no haurà entre éls, lo senyor de la nau los és
tengut de donar tot aytant com altres mestres pendran en altres
obres.
E segons que
què tot mestra d'axa e tot calafat, sia que fassa obra a eschar sia
que fassa a jornals, se deu guardar que fassa bona obra e
establa, per ço que la pena que dessús és dita no li pogués
dessús venir. E fo fet per ço aquest capítol, cor molt mestra
d'axa e molt calafat faria molta mala obra, si eyl sebia que eyl
no agués a sostenir nagun trebayl ni nagun dan.
E per ço és imposada la pena que dessús és dita, perquè
cascun se guart, ia quina obra farà ne quina no.
Capítol de mestre d'àxia o calafats qui fan obra a escar
Si alcun maestra d'axa o calafat pendrà e farà alcuna
obra a eschar, eyl és tengut de pagar a tots los mestres qui ab
eyl obraran [e] en aquela obra, la qual eyl haurà presa a
eschar ne promesa de fer a aquel de qui serà. E si aquels maestres
qui ab él obraran no saben que él fassa aquela obra a escar, lo
senyor de la obra lus ho deu dir e demostrar, per so car si
aquel mestre era baratador o treffagador o que no agués de què
pagar a aquels maestres qui ab eyl haurien obrat, no sabén que
eyl fassa aquela obra a escar, lo senyor de la obra lus ho deu dir
e demostrar, per so con si aquel maestra era aytal con demunt és
dit, éls romandrien malament enganats.
E si lo senyor de la obra no
a obrar en aquella sua obra, ne aquel maestre qui la
obra farà a escar no
maestres qui ab eyl hauran obrat en aquela obra se
e emparar aquela obra que eyls feta hauran; e aquela obra deu
estar tant emparada tro que aquels mestres sien satisfets de tots
lurs maltrets, e encara de tot dan e de tot destrich e de tota
massion que ells sofferta n'auran. Emperò, si lo senyor de qui
aquella obra serà los ho haurà dit e demostrat que aquell maestra
li fa aquela sua obra a escar e éls no hauran entès, pach-los
aquel maestre o no
ni deuen emparar aquela obra qu
senyor de la obra lus ho haurà dit, con éls comensen obrar,
que eyl a eschar fa fer aquela obra. Emperò, si
obra dirà a
bé e pla tots los lurs maltrets et hi obreran en fe
del senyor de la obra e per les paraules qu
sia qu
haurà o no sia pagat el maestre, no pagarà aquels maestres o no
haurà de què pusca pagar, lo senyor de la obra lus és tengut
de pagar per so com promès los haurà, sia que ell tengua
d'aquel mestre alguna cosa o no; que mester és que aquels maestres
sien pagats, per so con en fe del senyor hi hauran obrat;
e per so car él lus promès de pagar, que si eyl per ventura
promès no
obrat e haguéran fet de lur prou en altra part; per què tot senyor
d'obra, si que la fassa fer a escar o a jornals, se guart, ea què
prometrà o què no, que mester és que tot so que prometrà que
ho atena, vuyla-ho o no.
E si los mestres d'axa o calafats qui faran obra a escar empendran
ab lo senyor de qui la obra serà, que éls la li liuraran
feta a dia cert o a temps sabut, o entre éls haurà posada o
mesa pena certa, si los dits mestres no hauran acabada aquela
obra, axí com promès hauran, lo senyor de la obra los pot demanar
la pena que entre éls et los dits mestres mesa ne posada serà.
E els dits maestres a ell són tenguts de donar, meyns de tot contrast.
E si entre ells pena alcuna mesa ne posada no serà, los
dits mestres són tenguts de donar al senyor de la obra tot dan e
tot destrich e tota massió que ell n'aurà feta ne farà, e deu-ne
ésser creegut per son sagrament. Emperò, és axí a entendre,
que fos fet aquel destrich per colpa e per negligència dels
sobredits maestres. E si per colpa ne per negligència dels sobradits
maestres no serà fet aquel dan o aquel destrich,
no és rahó qu
si posada hi serà, paguar, pus per colpa d'éls no serà fet,
però car a les vagades ven empetxament de Déu o de senyoria,
e enaxí a empexament de Déu o de senyoria no pot negun
àls dir ne contrestar, ne és rahó que ho pusca. Emperò, si
senyor de la obra no atendrà de fer les pagues axí com ab los
maestres emprès haurà e n'auran a fer mació o
alcun dan, tot enaxí és tengut e obligat lo senyor de la
obra als sobradits maestres, con los mestres són a eyl. E axí
semblantment que sia rahó e agualtat.
De parsoner qui volrà vendra la sua part
Encara deu saber que si alcun personer volrà vendra la part que
haurà comensada de fer en la nau, ell ho deu fer saber al senyor
de la nau, e tot en aquela guisa que és tengut l'altre. E si lo senyor
de la nau no vol que y entre, no y pot entrar dentrò que
la nau haja fet viatge, per so és a entendre que aquel qui la compraria
lo
encantar los parsoners ab lo senyor de la nau dentrò que la
nau haja fet viatge. E quant la nau haja fet viatge, ella
del personer al seyor, e del senyor al parsoner. Emperò,
lo personer deu donar al senyor de la nau aventatge de donar
o de pendre. E sia en volentat del senyor de la nau de dar o de
pendre, si donchs encant públich no y havia. E per ço fo fet
aquest capítol com lo senyor de la nau hi haurà molta fadiga
e molt mal tret et haurà començada la nau, que si ell no
fos, no fóra feta.
De esmena de nau con se pot ne
Segons que diu e demostra en lo capítol dessús dit, nau o leyn no
pot encantar tro haja fet viatge; e és ver ab què sia nau o leyn
que de nou se fassa o que alcun la agués comprada ab volentat
o ab sabuda de tots los personers o de la major partida. E là hon
diu que
de donar o de pendre si donchs encant públich no y haurà, axí
metex se deu seguir e entendre, per so cor no és ne seria justa
rahó que si hi havia
o per soberguaria de lur moneda que éls aguéssan, degen ne pusquen
aportar alcun senyor de nau o de leyn ab qui éls haguessen
alcuna part a encant públich, si donchs lo dit senyor de la nau o
leyn no
cor a les vegades la major forsa dels senyors de les naus o dels
leyns han a fer alcunes messions que no volen metre en compte
als parsoners per haver gràcia d'ells, e per so cor ells han fe
que
e en moltes de maneras, les quals no cal ara dir ne recapitolar.
E per aventura alscunes vegades los dits senyors de les naus
o dels leyns han a fornir en la nau o el leyn que eyls fan fer més
parts que eyls no cuyden fer, com la dita nau o leyn comensen.
E axí los dits senyors de les naus o dels leyns són esmeses que
éls no han diners ne han de què
E encara per altra rahó, per so cor lo dit senyor de la
nau o del leyn hi haurà molta fadigue haüda et molt maltret
e molt trebayl e molta ància e molt affayn; per què no seria
ne és rahó que per falonia que
que eyls haguessen del dit senyor de la nau o del leyn la posquesen
portar a encant públich, que segons les rahons dessús
dites tota via lo porien gitar a gran meynscap d'ell matex.
E axí lo dit senyor de la nau o del leyn romandrien desfets
o gran res consumat del seu, e los dits parsoners no se
en res; perquè és rahó que
aportar a encant públich, si eyl ho haurà lo dit senyor
de la nau per les rahons dessús dites. Emperò si com la dita nau
hó leyn haurà fet viatge, axí com dessús dit és, si tots los personers
o la major partida volran encantar o aportar a encant
la dita nau o leyn al dit senyor, ells ho poden fer, que
dessús dit no pot ne deu en res contrestar, si donchs entre lo
dit senyor e los dits parsoners alcuna covinensa o promissió no
serà estada feta. E si la dita covinensa o promissió dessús dita
entre ells feta no serà, la dita nau o leny se deu e
és a entendre que los dits parsoners han poder de destrènyer o de
fer destrènyer a la senyoria de la nau de fer lo dit encant públich,
per so cor, segons dret e rahó e egualtat e tota custuma,
de qualque cosa sia fet o mogut alcun contrast, tota via
apodera e deu ésser seguit tot so que la major partida o força
volrà, a alò se deu seguir e àls no. E axí tots los parsoners
o la major partida o força volrà encantar ab lo dit senyor de
la nau o del leyn, lo dit senyor de la nau o del leyn deu
fer encant ab los dits parsoners en aquesta guisa: que qui més hi
derà, aquel la deu haver. Mas emperò, si tots los personers o
la major partida dels parsoners no encantaran o no volran encantar,
lo dit senyor de la nau no és tengut de encantar ab aquels
parsoners, si ell no
o
lo dit parsoner o personers han et deuen dir al dit senyor de
la nau o del leyn: "o vós nos dats a rahó d'aytant de les nostres
parts o nós darem ara hó d'aytant a vós de les vostres".
E d'assò dessús dit poden forçar los dits parsoners al
dit senyor de la nau, vuyla lo dit senyor de la nau o leny o no.
E axí lo dit senyor de la nau ha aventatge de dar o de pendre,
salves emperò totes covinenses o promissions o menaments
fets entre éls en totes coses. E enaxí lo dit senyor de la nau o
leyn pot forçar els dits parsoners en totes aytantes guises o meneres
con los dits parsoners poden ne deuen forsar al dit senyor
de la nau. Emperò, si entra lo dit senyor de la nau e los dits
parsoners encant públich se farà, [e] a encant públich no
ha ne deu haver senyoria naguna, que tots deuen ésser parsoners
simples, si donchs entre ells no haurà alcuna covinensa empresa
que alscuns de éls hi deja haver alcun honrament o alcuna
senyoria. Emperò, si con eyls volran encantar entre ells
empendran que sia donat alcun aventatge a aquel qui primer
dirà, deu-li ésser dat. E si entra éls alcuna covinença per
rahó de l'aventatge dessús dit feta ne empresa no serà,
la hun no és tengut de donar a l'altre lo dit evantatge, si no
volrà. E per les rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
Capítol de escrivà a metra en nau o en leyn
Lo senyor de la nau pot metre scrivà en la nau ab consentiment
dels parsoners, salv que no sia son parent, e deu-lo fer jurar ab
testimoni dels mariners et dels mercaders et dels parsoners, si en
loch ne serà que sia suau e fael axí bé al mercader com al senyor
de la nau et a mariners e a palagrins e a tota persona que vaja
en la nau e que tengua lo cartolari et que no y scriva res, si no
ho ou de cascuna de les parts, e él que dó dret a cascun. E si
lo cartolari havia tengut nuyl hom meyns del scrivà, no seria
creegut res que y fos scrit. E si l'escrivà scrivia so que no
degués, deu perdre lo puyn dret e deu ésser mercat al front ab
ferra calt e deu perdre tot quant haja, axí bé si ell ho scrivia
com si altre ho havia scrit.
Quin poder ha l'escrivà
L'escrivà ha aytal poder que
a la nau, si no en presència del scrivà, ne negun meriner no
deu levar roba ne gitar en terra ne destibar, me[n]ys de sebuda
del scrivà. E si res se pert en la nau, so és saber bala o farcel ne
altra mercadaria ne nuyla altra roba que scrivà haja scrita o sia
stat al carregar, l'escrivà la deu pagar. E si l'escrivà no ha de què
paguar, deu pagar la nau, si
loguer als mariners. E l'escrivà pot comprar o vendre totes coses,
so és saber ferramenta he vianda e sàgoles e tot apareylament
de nau meyns de sabuda del senyor de la nau, salvant emperò
exàrcia, que deu fer assaber al senyor de la nau, e
de la nau als parsoners qui hiran ab eyl. E si los parsoners no
ho volien, lo senyor de la nau ho pot ben comprar, pus que sia
necessari a la nau.
De què deu fer segrament l'escrivà
Encara lo senyor de la nau deu fer jurar lo scrivà que ell no
dorma en terra meyns de les claus de la caxa en què serà lo
cartolari, e neguna vegada no jaquesca la sua caxa oberta en què
tindrà lo cartolari, sots la pena que dessús és dita.
Quines macions deu pagar la nau al senyor e a l'escrivà
Tota la massió, axí com és de menjar e de boura, deu pagar la
nau al senyor e al scrivà. E encara deu més pagar al scrivà sabates,
tinta, paper, pergamí. E
loguer con
de portades con de loguer a la forma del loguer e deu-lo-li
donar l'escrivà e escriure axí ben con dels altres qui seran
mariners. E si alcun parsoner hirà ab ell en la nau, que ell
deu fer jurar lo nautxer que li digua veritat, ea què pot affanyar
aquel parsoner e ell que li ho dón. E si lo senyor lo volrà melorar
de res, que ho pot fer. E si l'escrivà va a cosiment, ell li deu
donar de loguer axí con a
E si lo senyor lo volrà melorar, que ho pot fer. Lo senyor de
la nau pot tota via demanar de compte l'escrivà, sia parent
seu o altre. Mas senyor de nau no y pot metre parent
seu per scrivà, si no és ab volentat dels parsoners o dels mercaders.
E si nagú escrivà havia estat en blasme de neguna escrivania
ne de negun furt que hagués fet, no pot levar scrivà p[ar]ent
seu ni altre. Encara més, escrivà és tengut fer compte als
p[ar]soners tota via que eyls lo
de la scrivania o que fos en la nau encara. Encara és tengut
a cascun p[ar]soner de retra compte de tot so que haurà reebut
de nòlit ne despès ne vanut ne comprat. E l'escrivà pot
pendra de cascun mercader panyora qui ben li valya son nòlit
e las avaries, axí ben dels p[ar]soners com dels altres et de
palagrins et de mariners e de tota p[er]sona que deja donar nòlit
ne averies. E deuen-se donar los loguers e les averies en
presència del cartolari de la nau. Cartolari és més creegut
que carta, car la carta se pot revocar e
que és en lo cartolari mès deu ésser creegut e tengut, ab què
la nau tengua prohís en terra o l'escrivà sia en terra que ho
escriva.
Capítol de què és tengut lo senyor de la nau als mercaders
Si tu vols saber de què és tengut lo senyor de la nau o del leyn
als mercaders, açí ho pots seber. Lo senyor de la nau és tengut
de salvar e de guardar als mercaders e als pelagrins e a tota persona
qui vaja en la sua nau, axí bé lo major com lo menor, e
de ajudar contra tots hòmens de son poder e tenir-lo nech contra
corsaris e contra totes p[er]sones qui mal los volguessen fer.
E encara és tengut lo senyor de la nau de tenir nech tota la
lur roba, e lur haver de salvar e de guardar, axí com dessús és
dit. Encara, que deu fer jurar lo nautxer e
e als parsoners e
seran e tots celes qui pendran lo loguer de la nau que ajuden
a salvar e a guardar los mercaders e
aquels qui en la nau hiran de lur poder. Encara més, que no
descobren ne no fassen res ne ladronici ne barayla contra
tots aquels qui dessús són dits. Encara més, que no traguen
ne meten res en la nau sens sebuda del scrivà o del nautxer,
ne metre ne trer de nuyt ne de dia que
no ho sabés.
De què deu fer segrament lo nautxer
Encara deu fer jurar lo nautxer per aquela rahon que vouran
jurar los meriners. E més encara, que ell diga veritat als mercaders
de tot so qu
ne y entren sens volentat dels mercaders. Mas lo nautxer ha poder
de totes altres coses a fer ab conseyls dels panesés: de
taylar arbres e tolre de velas e junyir a veles e de pendra una
volta e de fer tot so que pertanya a la nau, salv emperò qu
sia sufficient a nautxer e que sàpia conpassar e calar velas
e estibar a trau o donar lats e conèxer la volta ab què guanyarà
ab son contrari. E si assò no sab fer e ha en la nau penés o proher
qui ho sàpia fer, aquel nautxer deu ésser cassat d'aquel loch
e mès aquel penés o aquell proher. E si lo dit nautxer ho sap
fer, tot so que hom li ha covengut li deu hom observar e tenir.
E si lo senyor de la nau lo
serà pagat de son loguer, ell se
lo senyor de la nau deu-lo pagar. E si assò que covengut
haurà, axí con dessús és dit en aquest capítol, no sap fer ne pot
atendre, tot dan e tota messió que
nau, aquel nautxer ho deu tot pagar. E
despuylat que sia sà e deu ajudar a ormajar a salvament la
nau e fer al pus tost que puscha lo servey de la nau; e si tost
ho pot fer, no y deu metre terme et deu-se tenir ab leyaltat, axí
ben ab los mercaders com ab lo senyor de la nau e ab mariners
e ab palagrins e ab tuyt cominalment.
Capítol de roba a estibar
Senyor de nau ne nautxer no deu estibar ne fer estibar nagun
faix en loch que ho tema ne bala ne farcell que dampnatge hi
presés, so és pres d'arbres ne de timonera ne de sentina ne de
porta ne de nagun altre loch hon mal pogués pendre. Encara,
lo senyor és tengut de moltes altres coses als mercaders: aver
que sia mès en nau, si
arbres o per sentina o per timoneres o per embrunals o per porta
o per metre en loch duptós o per lo crostram, que lo
senyor deu esmanar tot lo dan que
haver qui
no y basta, deu-se
no
loguers.
De roba qui serà trobada banyada
Roba que serà trobada banyada en nau o en leyn e serà banyada
per aygüe de cuberta o per murades o per falida
de crostam, lo senyor de la nau deu sostenir lo dampnatge.
O si
sofficientment encrostamada e per murada ne per cuberta no
fassa aygüe, lo senyor de la nau no sia tengut de res a
esmanar.
Capítol de esmena de robes qui
de exàrcia
Dit és et esclarit e sertificat, lo capítol demunt dit, que si nau
o leyn farà aygua per murades o per cuberta, que aquela roba
que per aygua de murades o de cuberta se banyarà e
que
aquela roba serà, tot lo dan qu
Ver és, mas és axí a entendre, que si la nau o
sostendrà tan gran fortuna de maltemps que li farà gitar l'estopa
de les murades o de la cuberta, e si per aquesta rahó que dessús
és dita la roba que en la nau o el leny serà se banyarà e
lo senyor del leyn o de la nau no és tengut de naguna esmena fer
a aquels mercaders de qui aquela roba qui banyada o guastada
serà, pus no és fet per sa colpa. E fo fet per assò aquest capítol,
cor a empahiment de Déu ne de mar ne de vent ne de senyoria
negun no pot res dir ne contrestar. E per aquela rahó
metexa, nau o leyn qui per fortuna de maltemps perdrà alcuna
exàrcia, axí com són timons o timoneras o arbres o entenes
o veles o alcuna altra exàrcia, e per rahó de qualquesia exàrcia
que la nau o leyn per fortuna de maltemps perdrà e
o el leyn se banyrà e
de la nau no
sa colpa no serà banyada ne guastada.
Capítol de esmena de nau o de leny qui farà aygua per murades
o per cuberta, si la fa per lo pla
Segons que dessús és dit esclarex, nau o leyn qui farà aygua per
murades o p[er] cuberta p[er] qual rahó, és absolt lo senyor
de la nau o del leyn, que no és tengut de esmena a fer de roba
que si bayn o que si guast per banyadura; e en aquesta esmena
los nostres entecessors volgren esclarir so que diu "leny qui
farà aygua p[er] pla sol que sia sofficientme[n]t encrostamat,
lo senyor de la nau o del leyn no sia tengut d'esmena a fer
de roba que per aygua de pla serà banyada o guastada". Volem
esclarir so que diu "sufficientment encrostamat", con deu
ésser entès, per so com entre los senyors de les naus o dels
leyns e los mercaders no puscha haver alcun contrast. E
dapartiren-ó en axí, que tota nau o tot leyn que lo crostam serà
pus alt que lo paramijal et que sia par a par del paramijal
et que sia per tota la nau o per tot lo leyn espès et per tot cominal
tro sus a les escoes, per aygua que fassa p[er] lo pla,
no sia tengut, de roba que si bayn ne que sia guastada, esmena
a fer lo senyor de la nau o del leyn als mercaders, de qui serà
aquela roba banyada o guastada. Per qual rahó? Per so cor,
con los mercaders noliejaren aquela nau o aquel leyn, guardasen
si era ayguader o no. E per so com si ells veéran ne
coneguéran que aquela nau o aquel leyn que éls noliajaren
feÿa aygua per lo pla, si no u diguéran al senyor de
qui era, eyl no
lo y diguéran o lo y féran entanent, qualque cosa o qualque promissió
que ell los faés, aquela és mester que los atena. Emperò,
si lo crostam serà res pus baix que lo paramijal, si la nau o
leny farà axgua
és tengut de tota roba a esmanar que per aygua del pla sia
banyada o guastada. Per qual rahó? Per so que, jatsia que so
que
enfortiment a la nau o al leyn, axí bé li és posat per lo crostam
que venga par a
aquesta esmena e aquest esclariment los nostres entacessors, per
rahó que contrast no hi puscha haver entre los mercaders e los
bons hòmens qui van per la mar, qui són senyors de les naus o
dels leyns.
De nau o de leny en què no aurà guat
Si haver serà guastat per rates en la nau e no y haja gat en la
nau, lo senyor de la nau serà tengut d'esmanar aver qui menys
hi sia en la nau ne escrit en capbreu; si
lo senyor de la nau deu esmenar aquels havers.
De esmena de nau en què no haurà guat
Si haver serà guastat per rates, que en la nau no haja gat, lo
senyor lo deu esmanar. Mas declara si en la nau haurà gats e
en aquel loch on la dita nau estibarà, e, con d'aquí seran partits,
los dits gats morran o seran morts, e rates hauran guastat
alcun haver ans que sien en loch que gats pusquen haver, si lo
senyor de la nau comprarà gats, metrà tantost com
en loch serà que
no sia tengut de restituhir lo dan dessús dit, pus en colpa
sua no serà esdevengut.
De roba qui serà estibada en vert
Encara, si lo senyor de la nau farà metre res en cant, que és a entendre
en vert, tot lo damnatge que sia pagat?
Capítol de fer sòl en roba
Senyor de nau no deu fer de aver de nuyl mercader sòl [d']aver
de altre mercader. E si ho fa ni l'aver que és sòl pendrà dan
per altra que fa dessús, lo senyor de la nau és tengut de restituhir
lo dan.
Esmena de senyor de nau no deu fer sòl d'aver d'un mercader a
l'aver de altre mercader
Segons que en lo capítol dessús és dit, que senyor de nau o de
leyn no deu fer de aver d'altre mercader sòl, e si ho fa e l'aver
qui al sòl serà pendrà dan, ell és tengut de tot a esmanar. Mas
pas no diu ne demostra ne esclareix, ea com deu ésser entès
ne com no, ne per qual rahó. E per la rahó dessús dita e per so
que entre los mercaders e
haver negun contrast, los nostres entecessors qui primers
anaren ne comensaren a anar per lo món, en esta esmena
volguéran-ho sclarir enaxí que, si los mercaders qui en la nau
o en leyn metran roba, si tots o partida hauran roba de pes,
si lo senyor de la nau farà sòl tant solament de la roba de
a la roba dels altres, si aquela roba de què ell haurà
fet sòl, axí con dit és, pendrà alcun dan, ell és tengut de
tot a restituhir. Mas emperò, si en la nau no haurà roba de pes sinó
tant solament de
serà d'ambolum, si aquela roba que en lo sòl jusà serà
mesa pendrà alcun dan ab aquela nau o leyn, sia sofficientment
encrostamat et que no fassa aygua per cubertes ne per
murades, ell no és tengut de naguna esmena a
per so cor és rahó e és tots temps estat acustumat que totavia
deu ésser fet lo sòl jusà de la roba del pes. Per què? Per donar
melor regiment a la nau o leyn. Que ravés seria e cosa
perilosa qui metia la cosa de l'embolum al sòl jusà e la roba
del pes al sòl sobirà, perquè, cor met hom la nau e
a juý de perdre, per so con no
los mercaders o partida hi metran roba de pes, lo senyor de la
nau o del leyn deu metre e fer metra de tots cominalment en lo
sòl jusà, per so que dan no li
dit. E per les rahons dessús dites, faéran aquesta esmena e
aquest declariment los nostres antecessors, per so que
ne treball ne mal no puscha haver ne ésser entre los senyors
de les naus o dels leyns ne los mercaders qui van per lo
món.
De roba qui
Mas si vols saber que un farcell o una bala o altre haver se
banya al carregar o al descarregar, lo senyor ne la nau no n'és
tengut. Tots los dampnatges qui són demunt dits ne
capítols de mar, paga la nau, e
e cascun personer per se, que tot ho paga la nau.
De roba a carregar o descarregar, si lo senyor so emprén ab
mercaders
Encara devets saber que
roba et descarregar, si ab eyl ho emprenen los mercaders. E si
no ho ha per covent, los mercaders se deuen posar, axí és a
entendre que sien en loch agrest, ab los mariners, de carregar e
de descarregar.
Mariners són tenguts de reebre l'aver a la porta he estibar
Mas los mariners són tenguts de pendre l'aver a la porta, e a destibar
no
als mercaders. E si promès ho ha, puys lo senyor de la nau
ha-se
si lo senyor del leyn és en loch agrest, e eyls no troben bestays
hó hòmens qui u fassen per diners, los mariners són tenguts
de carregar, e deuen ésser pagats axí con lo nautxer conexerà
que pertangue a aquels qui hauran carregat e encara descarregaran.
E aquest capítol fo fet per so que
no
hi à qui carreguen ni descarreguen per moneda, no
tenguts los mariners.
Con senyor és tengut de donar hòmens qui sàpien estibar a trau
Encara és tengut lo senyor als mercaders de donar hòmens qui
sàpien la nau destibar, si la nau és estibada a trau; e
deuen-los pagar. E
de aportar la sua roba, caxes, vianda de manjar, tanta
que sia bastant al mercader. Mas si lo mercader volia metra
vianda per revendre ne altres coses en la companya o hom per
ell, deu-ne donar nòlit a la nau.
De donar plassa a mercaders
Lo senyor de la nau deu dar plasses als mercaders, e
deu fer venir lo mercader e
deu melor plassa haver.
Capítol de quina companya és tengut lo senyor de la nau lavar
als mercaders
Senyor de nau és tengut a mercaders de lavar se caxa e son
lit e son servicial e companyó sufficient al viatge on anar deja,
e deu-li donar plassa on jague. E si
nòlit, so és a ssaber, si va en Acra o en Alexandria o en Ermínia
o devers aquelas parts, si dóna de
nòlit, no li deu ésser tengut lo senyor de la nau de portar caxa ne
servicial ne companyó menys de nòlit ne deu haver plaça de
mercader.
Qui deu ésser entès mercader
Si nau o leyn va en Berbaria o en Spanya, o
no donerà
dessús és dit.
Capítol de empayiment
Lo senyor de la nau deu esmanar tota vianda que sia amblada per
mà de mariner en la nau.
Si senyor de nau serà pagat de nòlit
Senyor de nau deu sperar los mercaders, si ha empahiment.
Capítol de paor de mercader
Si
e
lo senyor no li n'és tengut de retre. Mas totavia que haja bones
noves, li és tengut en dos a dos meses de levar e de anar ab
la roba là hon li haurà covengut, e ab la mercaderia, qui axí
fa la roba a entendre.
Capítol de retre avers als mercaders
Si
de sos enamichs, la
pot-le
le
altre rahó que altres mercaders, la major força, no l'àn gitaran,
hó a pagar nòlit o posar-se ab lo senyor de la nau en tal guisa
que se
De mercaders qui prometran donar quantitat de quintalades
El senyor de la nau deu donar e retre son aver al mercader, sia
pagat o no pagat, que hom sia cert que
nau o leyn sia armada de què él se tema. E quant él no
que
la nau. E si él ven que no li torna, que se
de la nau que li dón aytant de nòlit con li donava, si met
altre roba, a moltiplicament de quintalades, perquè lo senyor de
la nau n
a mariners et d'altres coses que haurà feta messió.
Capítols de mercaders qui noliejaran quantitat de roba
Mercader qui nolieja nau o leyn a quintalades, so és
saber que
nau o al leny, lo senyor de la nau o del leny sia tengut als mercaders
de la nau més lo quart de les quintalades. Enaxí, que si
nolièjan
de la nau los li deu lavar, en aytal forma que
dejen empendre ab lo senyor del leny aquela part de les quintalades
a
lo mercader no
d'altres mercaders compliment de son càrrech. E si
mercaders se volien estrer de anar lo dit viatge, el qual haurien
farmat a quintalades sebudes, e era lo fermament fet ab
carta o ab testimonis o escrit en capbreu de nau o leny per escrivà
jurat, que
que
res agués carregat se n'estreÿen. E si, despuys que haguessen
neguna cosa carregada, els mercaders s'estr[e]ÿen del viatge,
dèjan donar la maytat del nòlit, lo qual haurien fermat a
la nau o al leny, meyns de tot contrast. E
pagar la maytat del loguer als meriners, si la nau o el leyn ha
tanta quantitat de nòlit que fos la maytat que poria haver, com
hauria son ple. Lo senyor de la nau deja aparaylar de exàrcia e
d'altres aparaylaments la nau, enaxí com haurà promès als
mercaders, e ésser apareylat a aquel temps qui serà
emprès entre éls. E
nau o el leyn al temps emprès entre éls e
mercaders dejen pagar lo nòlit, meyns de tot contrast. E tot sen[y]or
de nau o de leny se puscha retenir en penyora per rahó
del nòlit tanta de r[o]ba que vayla
haver deu.
Capítol de mercaders qui noliejaran quantitat de robes
Mercaders qui noliejaran quantitat de roba o de quintalades et
dèjan dar tot son ple a alcuna nau o a alcun leyn, si los mercaders
s'estrauran de donar e de liurar aquela roba o aquela quantitat
de quintalades o tot aquel càrrech que noliejat hauran,
abans que no l'auran fet tirar a mar de tot o la major partida,
no són tenguts de donar a aquel senyor d'equela nau o d'aquel
leyn a qui eyls ho hauran noliejat, sinó tant solament la
missió que
E si per aventura los mercaders hauran feta tirar a mar tota
aquela roba o la major partida que éls noliejada hauran, e els
dits mercaders s'estaran d'anar al viatge, éls són tenguts de pagar
al senyor de la nau o del leyn ab qui eyls la hauran noliejada
lo terç del nòlit, del qual éls li havien promès de donar
con lo noliejaren. Emperò, si los dits mercaders s'estrauran
del viatge, pus hauran alcuna cosa carragada, éls són tenguts de
donar al senyor de la nau o del leny la maytat del nòlit que fermat
li hauran. E si éls han carregat tot so que hauran a carregar,
et la nau o lo leny no haurà feta vela, e éls se volran
estrer del viatge, éls són tenguts de pagar la maytat del nòlit que
eyls hi hauran fermat. E si per aventura la nau o e[l]
leyn hon éls hauran mesa la lur roba haurà feta vela, e éls se
volran estrer del viatge, éls són tenguts de donar al senyor de la
nau o del leyn tot lo nòlit que fermat li hauran. E tot so que dessús
és dit deu ésser fet meyns de tot contrast. Emperò és axí a
entendre, que per qual se volrà d'equestes rahons dessús dites
que los mercaders se volran estrer del viatge, en lo qual àn
fermades quantitat de quintalades, o hauran noliegat de tot
alcuna nau o alcun leny, que sia menys de tot frau; o si
de la nau o del leny porà provar o mostrar frau alcun o escusa
que sia justa, aquels mercaders són tenguts de donar e de liurar
tot so que noliejat li hauran, o que se n'avenguen ab él, si
él no volrà fer alguna covinença. Que rahó és que, axí com
lo senyor de la nau o del leyn és tengut e obligat als mercaders,
que
nau o del leyn, si donchs per justes rahons no se
axí com dessús és dit.
De mercaders qui hauran noliejada roba e la vendran
Si alscuns mercaders noliejaran nau o leyn de tot o de partida,
que li dejen donar quintalades sabudes, si los dits mercaders
s'estaran d'anar al viatge per rahó de venda qu
de la lur roba o mercaderia, éls hauran noliejada a alcun senyor
de alguna nau o d'alcun leyn, éls són tenguts de pagar aquel
nòlit, lo qual éls li havien promès de donar. Per qual rahó? Per
so cor és a entendre que aquels mercaders, qui aquela roba havien
noliejada, que aquela venda que eyls na faéran, éls hi
guanyaren, e encara, oltra lo guayn que éls hi feÿan,
que s
aquel senyor de la nau o d'equel leyn qu
E és rahó que, pus los mercaders guanyen e fan lur
prou, que los senyors de les naus o dels leyns no y dèjan haver
dan. Emperò, és axí a entendre que si la nau o el leyn qui
noliejat serà deurà carregar en aquell loch on lo contracte del
nòlit serà estat fet, deu ésser mès en poder de dos bons hòmens
de l'art de la mar que sien dignes de fe. E qualque cosa aquels
ne diran, alò ne deu ésser seguit. Que lo sen[y]or de la nau ne
mercaders no y deuen ne y poden en res contrestar. E qualque
pati lo senyor de la nau o del leyn farà ab los mercaders, aquel
pati matex deuen ésser los mercaders. Emperò, si aquela nau
o aquel leyn qui noliejat serà deurà anar carregar en
loch, e la nau o
dits mercaders hauran venuda aquella roba que éls noliejada li
havien, e los mercaders no la li poran liurar, éls són tenguts de
donar e de pagar tot aquel nòlit que ells promès havien de
donar a aquels senyors d'aquella nau o d'aquel leny, el dia
qu
rahó que los mercaders sien tenguts e obligats als senyors de les
naus e dels leyns, tot axí con los senyors de les naus e dels leyns
són als mercaders. Que dur fet seria, si los mercaders no éran tenguts
als senyors de les naus, axí com éls són tenguts als mercaders,
que poria
seria justa rahó que los mercaders fessen de lur
prou, e los senyors de les naus fossen desfets en fe dels mercaders.
Emperò, si aquela nau o aquel leny que noliejat serà, deurà
anar carregar en alcun loch e
abans que ela partescha d'aquel logar hon serà estada
noliejada ne encara no haurà feta vela, aquel nòlit aytal deu
ésser mès en poder de bons hòmens, axí com ja és dessús dit.
E per les rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
De senyor de nau, con és tengut de portar les quintarades
Lo senyor de la nau és tengut al mercader de aportar les quintalades
que haurà noliejades del mercader.
De paga de nòlit
Lo mercader deu pagar lo nòlit segons que empendrà ab lo senyor
de la nau.
m 88
De covinensa de poc nòlit o de gran
Fassam compte que
de quintal, e ha-li asegurats aytants quintals con seran,
e puys ven
senyor de la nau deu lavar axí bé aquel de
de
De esmena de roba
Emperò, guart-se lo senyor de la nau que axí bé esmanaria
aquel d'un milarès si mal prenia, com aquel de
deu jaquir a levar la roba d'aquel del miylarès fins que haja
mès son ple, axí com si li dava
tengut lo senyor de la nau de lavar la roba fins a compliment.
Mas levat aquel compliment de les dites quintalades, lo senyor
de la nau li pot demanar aytant con sa volrà de quintalades,
si
rahó li dón d'aquels que metrà; hí deu-li-ho fer a ssaber al
terme que s'empendran abdós.
Senyor de nau qui noliejarà roba si la jaquirà
Si alcun senyor de nau o de leyn noliejarà hó haurà noliejada
alcuna roba de mercaders, o escrivà per ell, ab carta o ab testimonis,
hó entra éls serà donada palmada o serà escrit en lo
cartolari de la nau o del leny, lo senyor de la nau o del leny és
mester que leu la dita roba que noliejada haurà, e si ell lavar
no la pot et ell la jaquirà tota, si los mercaders li diran que
si él no la leva, que romangue per sua. E si lo dit senyor de la
nau o del leny no se n'avendrà ab los dits mercaders ans que
d'aquí partescha, e aquela roba que eyl, axí con dessús és dit,
jaquirà hó haurà jaquida, deu romandra per sua. E lo dit senyor
de la nau o leyn és tengut de donar als dits mercaders aytanta de
roba com serà aquela que ell haurà jaquida e aytants de diners
com val e valrà semblant roba de aquela, en aquel loch hon
eyl farà port per descarregar, hó en aquel loch hon él la devia
posar. E si la dita roba que romasa serà se perdrà o
de tot o en partida, deu ésser perduda e guastada al dit senyor
de la nau o del leyn, que sots la condició dessús dita la haurà
jaquida. E si per aventura tot so que lo senyor de la nau o del
leny portarà en sa nau o en son leny, és a entendre aquela roba
o mercaderia qu
de vantura, e aquella que romasa serà, serà salvada, ela deu
ésser salvada al dit senyor de la nau o del leny e ésser perduda als
dits mercaders de qui estada serà. E és rahó que axí com lo senyor
de la nau o del leny era tengut de retre al dit mercader o
mercaders aytanta de roba com aquela que romasa era o aytants
de diners com semblant roba d'aquela valia o valgués
en aquel loch on eyl la devia portar, e si aquela roba que romasa
serà se perdia, devia e deu ésser perduda al dit senyor de
la nau o del leny, axí és rahó que si tota la roba que lo dit senyor
de la nau o del leny portarà se perdrà per alcun cas
d'aventura e aquela que romasa serà, serà salvada, que deu
ésser salvada al dit senyor de la nau o del leny e perduda al dit
mercader o mercaders. Per qual rahó? Per so con no seria rahó
ne egualtat que los senyors de les naus o dels lenys facen ne
dejen ésser de pyjor condició que
aventura la roba que
son leny se salvarà e aquela que romasa serà se perdrà, lo senyor
de la nau o del leny és tengut de donar, axí con desús és
dit, als dits mercaders. E si la roba que romasa serà se perdrà,
deu ésser perduda al dit senyor de la nau. E si aquela que en la
nau o en lo leny portarà se perdrà del tot per alcun cas d'aventura
e aquela que romasa serà se salvarà, eyla deu ésser del senyor
de la nau. E axí lo dit senyor de la nau no és tengut de
res a donar als dits mercaders.
E si la dita roba que eyl en la nau portarà se salvarà, lo dit
senyor de la nau és tengut de donar als dits mercaders, tot axí
com desús és dit, saul en aytant que los dits mercaders són tenguts
de abatre aquell preu que
o
a ffer, si lo dit senyor de la nau los agués aportada aquela roba
que romasa serà, saul emperò de la vianda, que no són tenguts
los dits mercaders d'abatre, per so con los dits mercaders aytanbé
s'àn a ffer messió de vyanda con si la roba aguessen aportada
e axí no és rahó que la vianda se n'abata. E si per aventura la
roba que
no
aytal deu ésser comptada e abatuda a aquela roba que
romasa serà, per sou e per liura o per besans, del dit preu que
senyor de la nau és tengut de donar als dits mercaders per la
rahó que romasa serà. Encara més, si la nau o el leny gitarà
per algun cas de ventura, aquel git deu ésser comptat e abatut a
aquela roba que romasa serà per sou e per lliura o per bessants
del preu desús dit. E si per aventura lo senyor de la nau levarà
quantitat, si los dits mercaders li diran, axí com desús és dit, lo
senyor de la nau és tengut, tot enaxí com ja és desús dit en
aquest capítol matex. Mas, emperò, si con los dits mercaders
veuran que la lur roba roman del tot o en partida e eyls no diran
ne posaran al dit senyor de la nau la condició desús dita, ne altre
contrast no li metran, o per aventura lo senyor de la nau los
dirà o
dit los dits mercaders res no y diran ne y contrastaran ne la
condició desús dita no y posaran, si la dita roba roman e
deu ésser perduda als dits mercaders.
Per qual rahó? Per so com los dits mercaders no diguéran
ne contrestaren ne posaren, com eyls veÿan que la lur
roba romania del tot o en partida al dit senyor de la nau, la condició
dessús dita, que si eyls ho faéssan hó u haguessen fet,
si la roba que roman se perdia e
perduda als dits mercaders, ans fóra perduda al dit senyor
de la nau. Encara més, que si eyls haguessen dita ne posada la
condició dessús dita al dit senyor de la nau, lo senyor de la nau
l'aguera jaquida en recapte, si él veés ni sebés que romangués
per sua. Encara més, per altre rahó: car com lo senyor de la
nau los dix que roba romania que era lur, e los dits mercaders
en res no li contrestaren ne la condició dessús dita no
li posaren, per què, apar que és semblant de rahó que los
dits mercaders no s'ó prehaven, si la lur roba romania, com eyls
al dit senyor de la nau en res no li contrestaren ne la condició
dessús dita no li posaren. E axí és rahó que la roba qui romendrà,
axí com dessús és dit, sia que
e deja ésser dels dits mercaders. E si per aventura los dits mercaders
diran al dit senyor de la nau que eyl que nolieig aquela
lur roba que romendrà a altre nau o altre leny, o si
la nau la li noliejarà axí com dessús és dit, si la dita roba se
perdrà del tot o en partida hó
dan, lo senyor de la nau no
sebuda e ab volentat dels dits mercaders los haurà noliajada.
Mas, emperò, si lo dit senyor de la nau o del leyn la noliejarà
o la metrà en altre nau o en altre leyn meyns de sebuda e
volentat dels dits mercaders de qui la dita roba serà,
si la dita roba se perdrà del tot o en partida o pendrà alcun
consumament o alcun dan, lo dit senyor de la nau o del leny los
és de tot tengut a restituhir. Per qual rahó? Per so car, axí
con dessús és dit, la haurà mesa e noliejada en altre nau o en
altre vexell menys de voluntat e sens sebuda dels dits mercaders.
E és rahó. Per què? Per so con negun no ha ne deu haver
poder en altruy, sinó aytant com aquel o aquels de qui
serà li
haurà alscuns dels mercaders qui haurà noliejada la sua
roba al dit senyor de la nau o del leyn, e com lo dit mercader
la li haurà noliejada e mostrada la dessús dita roba, lo dit
mercader dirà al dit senyor de la nau o del leyn que el senyor
ha anar e per res no pot romandre, e que lo dit senyor
de la nau que dón recapte a aquela sua roba, si lo dit mercader
dirà, axí con dessús és dit, e lo dit senyor de la nau o del leyn
atorgarà; si sobre assò dessús dit lo dit mercader se
n'hirà ab sebuda e ab volentat del dit senyor de la nau o del
leny, sobre les rahons e les condicions dessús dites e empreses
lo dit mercader ab lo dit senyor de la nau o leyn, lo
dit senyor de la nau li és tengut de portar la dessús dita
roba que eyl, axí com dessús és dit, haurà presa e rebuda en sa
comanda, salv cas de ventura, ans que él la haja carregada
e despuys que lo dit senyor de la nau del cas dessús dit no li
és tengut. Per què? Per so con negun no reeb comanda a son
dan. E si per aventura lo dit senyor de la nau o leyn és tengut
de retra e de dar al dit mercader aytanta de roba com aquela
era o aytants de diners com valguera o valia
o valgués semblant roba d'aquela en lo dit loch lo dit senyor
de la nau devia e deu fer port per descarregar. On? En aquel
loch on la dita roba havia promesa de posar, e axí la roba
que romasa serà deu ésser del senyor de la nau o leyn, vuyles
que sia perduda o salvada, pus, axí com dessús és dit, la
haurà presa e reebuda en sa comanda e en sa guarda, saul
lo cas dessús dit, si esdevengut hi serà ans que ela agués
carregada o despuys. Mas, emperò, si alcun mercader haurà
noliejada la sua roba o alcun senyor de nau o de leyn, e com la
dita roba haurà noliejada, lo dit mercader se n'irà, sia que se
vaja ab sebuda del senyor de la nau o no, ab què lo dit senyor de
la nau o del leyn no la pendrà sots guarda o sots se comanda,
axí com dessús és dit, axí com lo dit senyor de la nau
deurà o volrà carregar, si lo dit senyor de la nau conexerà e atrobarà
la dessús dita roba o hom per eyl, él la deu fer carregar
e metre en la nau o fer metre. E si eyl hó hom per eyl la dita
roba, no conexerà ne atrobarà, com lo dit senyor de la nau carregarà
o farà carregar, si la dessús dita roba romendrà, sia que
perda hó no, lo dit senyor de la nau o leyn no és tengut de res
al dit mercader qui, axí con dessús és dit, se
a ffer de la dita roba que, [és] axí com dessús és dit, serà
romasa, saul emperò que si lo dit mercader qui se
axí com dessús és dit. E lo dit mercader jaquirà hó haurà jaquit
a alcun qui mostra la dita roba al dit senyor de la nau
o a hom per eyl, vol aytant dir com a l'escrivà, com eyl carregarà
o ferà carregar, si aquel que lo dit mercader hi haurà
jaquit per demostrar et per deliurar la dessús
dita roba e eyl le
lo dit senyor de la nau carregarà hó hom per eyl; si lo dit senyor
de la nau o aquel qui per ell farà carregar no la levarà o
no la farà carregar e metre en la nau o leyn, si la dita roba
romendrà, sia que
tengut, tot enaxí com si lo dit mercader hi fos present, pus que y
havia o y haurà hom en loch del dit mercader la dita roba
los deliurarà o
que
serà romàs per deliurar la dita roba pusquen en ver metre.
E si lo dit o aquel qui per ell serà aquí romàs per deliurar
la dita roba, so que dessús és dit, en ver metre poran, lo dit
senyor de la nau és tengut de retre e de donar al dit mercader,
tot axí con ja és dessús dit, de les altres condicions dessús dites
et en aquela rahó metexa. Emperò, si lo dit mercader en ver
metra no porà so que dessús és dit, ne aquel qui en son loch
serà romàs per la dita roba a deliurar no los mostra ne la
deliura, si sobre assò que dessús és dit la dita roba romendrà,
sia que
tengut de neguna esmena a fer al dit mercader, pus que
mercader la haurà jaquida en mal recapte. E és rahó que, per
lo dit mal recapte, que sia e que deja ésser del dit mercader,
pus qu
e totes coses que lo dit senyor de la nau sia tengut o deja
de esmanar o de restituhir als dits mercaders en totes coses
et per totes, sal de la dita vianda. E si per ventura,
com lo dit mercader se
rebuda en sa guarda o en sa comanda la roba del dit mercader,
si lo dit senor
o en altre leny, si la dita roba se perdrà del tot o en partida o
pendrà alcun dan, o aquella nau o aquel leny en què eyl la haurà
mesa e noliejada no serà tantost en aquell loch on la dita roba
se deu descarregar, com eyl serà ab aquela sua nau o leny e con
la dita nau o leyn vendrà ab la dita roba, no valrà ab molt tant
con feÿa com eyl vench ab aquela sua nau o leny; de tot dan que
la dita roba prena, lo dit senyor de la nau o leny és tengut de
tot a restituhir, per so cor eyl la haurà noliejada o mesa en altre
nau o en altre leny, menys de menament d'aquel de qui la dita
roba serà. Mas, emperò, si com lo dit mercader se partí del
dit senyor de la nau o leny, entre eyls fo emprès que si lo dit
senyor de la nau o leyn portar no la pudia, que lo dit senyor
de la nau o leyn que la pogués noliejar a altre nau o leny. E si
entre eyls aytal covinensa com dessús és dita empresa serà,
si lo dit senyor de la nau o del leyn la noliejarà sots la condició
dessús dita, perde
aquella nau o aquel leny en què eyl la haurà noliejada o no, ho
vénga a tart ho yvàs, que lo dit senyor de la nau o leyn és
tengut de neguna esmena a fer al dit mercader, pus que eyl
ho emprès ab lo dit mercader, com d'eyl se partí; que si eyl
portar no la li podia, que la li noliejàs a altre nau o a altre
leyn, si donchs lo dit senyor de la nau no la havia jaquida, que
vol aytant dir que fos romasa en aquel loch hon lo dit senyor
de la nau carregà. E si lo dit senyor de la nau la noliejarà
a altre nau o altre leyn, si aquel senyor de la nau o d'aquel
leny a qui aquel altre senyor d'aquela nau o del leyn qui la dita
roba li haurà noliejada, si la jaquirà, vol aytant dir que si la dita
roba rom[andrà en aquel loch o en altre on eyl] carregarà,
eyl [és tengut d'es]mena a fer al dit mercader de qui
la dita roba serà, tot enaxí com fóra e era aquel senyor d'aquela
nau a qui lo dit mercader la havia noliejada, si levar la li pogués,
e en totes aquelas condicions obligat que lo primer era
a qui eyl la havia noliejada, salves emperò totes covinenses o
empreniments del senyor de la nau o del leyn ab los dits mercaders
fetes o empreses per alcunes rahons en totes coses e per totes.
E per les rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
De roba qui serà noliejada
El senyor de la nau o del leyn qui noliejarà roba ab carta o ab
testimonis o que sia escrita en capbreu o que sia donada palmada
entre
de aportar aquela roba. E si la ro[ba roman], que
del leyn no la leu o no la puscha lavar, eyl és tengut de donar
e retre al mercader la sua roba, la qual li havia noliejada, o aytants
de diners com valrà là hon lo leny farà port per descarregar.
Si donchs lo senyor del leyn no se n'avé o no se n'era avengut
ab los mercaders, abans que
hon la roba haurà noliejada, e si la roba roman ne
senyor del leny no se
al senyor del leyn, e
mercader, axí com dessús és dit. E fo fet per so aquest
capítol, cor molts senyors de leyns, al comensament que leven
viatge, fan gran mercat del nòlit, e com lo viatge és levat, troben
roba de què hom los dóna gran nòlit. E si aquesta condició
no y era, la roba romendria, de què haurien poch nòlit e portarien
aquel de què haurien major nòlit.
Senyor de nau qui noliejarà roba de mercaders
Senyor de nau o de leyn qui sia en alcun loch e noliejarà roba
de mercaders per portar en altre logar, lo qual logar serà ja
emprès entre lo dit senyor de la nau e
és que
ab aquela sua nau. E si lo senyor de la nau lo metrà en
altra nau o leny, menys de volentat et de sebuda dels mercaders,
si aquela nau o leny on eyl la metrà sia major o menor que
seu leyn no serà, si aquela roba se perdrà e
de qui la roba serà ne sostendrà alcun dan hó haurà a fer
messió, lo senyor de la nau és tengut de esmenar aquela roba que
perduda serà, e tot lo dan et tot l'enterésser que aquel de qui
aquela roba serà haurà sostengut. E sie
Mas, emperò, si el senyor de la nau fa saber als mercaders
que no volran enar en aquel loch en lo qual eyl havia promès
als mercaders de portar la lur roba, e eyl los diu que la vol
metra en aytal nau o en aytal leyn, si los mercaders lo li atorguen,
lo senyor de la nau lo li pot ben metre. Mas si los mercaders
no li ho atorguen, eyl no le y deu metre. E si le y met,
és-ne tengut, axí com dessús és dit. Mas si los mercaders lo y
atorguen e la roba se perdrà o
la nau no
e ab sebuda dels mercaders ho hauran fet, o de la major
partida.
Capítol de promissió de exàrcia
Lo senyor de la nau és tengut als mercaders de haver la exàrcia
que eyls hauran dada ne mostrada per escrit, tot enaxí com ho
haurà dit en hoÿda del nautxer que haurà e dels mariners;
et no
fins a cap del viatge, ne vendre ne dar exàrcia ne res
que pertangue a la nau. E
l'aver als seus mariners.
Capítol de conservatge
Senyor de nau deu fer conservatge ab leny poch o ab gran, si
mercaders de la nau ó volen.
De conservatge.
Encara són tenguts los mercaders, si
conservatge ab nau o ab leny gran o poch, e ho farà ab conceyl
del nautxer e dels peneses et de tots los mariners, eyl ho
pot fer, e
és saber per rahó de mals leyns, no ho deuen contrestar ne poden,
si donchs dan lur no y conexeran de la nau o leny.
De senyor de nau o de leny qui prometrà de tanir cap a altre nau
o leyn
Si alcuna nau o leyn serà en alcun logar e haurà e deu haver
viatge per anar en alcun altre logar, si aquí haurà alcun leny
menor o major d'eyl o semblant d'eyl qui hauria a anar en
aquel meteix viatge, e, per dupte que eyl haurà de sos anamichs
o de mals leyns, eyl no goserà anar per sí en lo dit viatge
e lo senyor d'aquel leny qui lo dit dupte haurà dirà a aquel
senyor de la nau o d'aquel leny, e si li tindrà cap si lo senyor
de la nau o leny lo li atorga e
que li tenga, si donchs fortuna de mal temps no li ho tolrà.
E si los dits leyns del loch on la covinensa o la promissió serà
estada feta partiran ensemps, e
promès de tenir cap al dit senyor del leyn qui haurà lo dit reguart
o dupte, e no li volrà tenir ne li tindrà, si lo dit senyor d'aquel
leny qui lo dit dupte e reguart haurà o havia pendrà alcun dan,
ans que sia junt en aquel loch tret en lo qual lo dit senyor de
la nau li havia promès de tenir, per males gents e per sos enamichs,
aquel senyor d'aquela nau qui la dita promissió li haurà
feta li és tengut de tot lo dit dan a restituhir sens tot contrast.
Per qual rahó? Per so que si el dit senyor de la nau no li hagués
feta la dita covinença o promissió, lo dit senyor del leny qui
lo dit dupte o reguart havia et ha no fóra partit del dit loch, si
no fos per fe de la dita covinensa e promissió que
la nau li havia feta. E si lo dit leny se
de la nau no li hagués promès tenir cap, si
pres alcun dan, lo dit senyor de la nau no li n'és ne li fóra
de res tengut de restituhir. E si per aventura lo dit senyor de la
nau, qui la dita covinensa o promissió haurà feta, tendrà lo dit
cap al dit leny, segons que dessús havia promès e males gents
o enamichs lurs o fortuna de temps forsívolment lo li tolran,
lo dit senyor de la nau qui la dita promissió o covinensa haurà
feta et en eyl no serà romàs que no la haja atesa, eyl ne la
nau, ne res que en la nau sia no sia tengut de res
a restituhir, pus en colpa d'ell no serà romàs so que promès
havia, pus atendre no póch per les rahons dessús dites. Emperò,
si
leyn, si eyl ne pendrà o n'haurà pres loguer ne servey, si lo dit
leny del qual eyl loguer o servey haurà pres se perdrà del tot
o en partida, lo dit senyor de la nau és tengut de restituhir tot lo
dan que aquel leny de què eyl haurà pres loguer o servey havia
sostengut o pres, e la roba que en la dita nau serà per sou
o per lliura o per besants, si donchs lo dit senyor de la nau, qui
lo dit loguer o servey haurà pres, no empendrà o no haurà emprès,
despuys o abans o com lo dit loguer o servey pres del
dit senyor del leny, qui lo dit dupte et reguart havia et ha; que si
alcun cas de ventura si esdevendrà que eyl ne la nau ne res
que en la nau sia, de res tengut a restituhir; lo cas de ventura és
a entendre que eyl hagués a jaquir lo dit cap al dit leyn per
fortuna del mal temps o per forsa de mal lenys o per forsa
de lurs enamichs o per forsa de males gents. E si lo dit senyor
de la nau qui lo dit loguer o servey haurà pres, dirà hó
haurà emprès, segons que dessús és dit, ab lo dit senyor del
leyn qui lo dit dupte o reguart havia et ha, lo senyor de la
nau ne
de restituhir per les rahons dessús dites, e pus que ab lo dit
senyor del leny qui lo dit loguer o servey li donà o li havia
donat eyl li és tengut de donar hó haurà emprès com lo dit loguer
o servey pres o despuys o debans. Emperò, tot senyor de
nau o de leyn se guart e
promissió farà ab alcun o ab alcuns, sia que
de la nau ne prenga loguer o servey o no; que si lo dit
senyor de la nau farà la d[i]ta covinença et promissió, sensa
sebuda e voluntat dels mercaders qui en la nau seran o roba hi metran
o y hauran mesa, si cas alcun si esdevendrà, los dits mercaders
no són de res tenguts. Ans si los mercaders dan o greuge
o destrich ne sostendran alcun, per la dita covinença e promissió
que
sens sebuda e voluntat dels dits mercaders, lo dit senyor
de la nau los és tengut del tot a restituhir, si la nau ne
sebia ésser venuda, e encara los béns del dit senyor de la nau,
si atrobats li seran. E per les rahons dessús dites fo fet
aquest capítol.
Capítol de fet de get
Encara, lo senyor de la nau és tengut que no git ne fassa gitar
destrò que
gitar fins a salvament, en aquel punt, pot la covinensa escriura
l'escrivà, axí ben con si era en terra el senyor deu-hi metre per
aytant com val la maytat de la nau.
De fet de get
Tota roba qui serà gitada de nau o de leny per mal temps o per
pahor de lenys armats sia comptada a sou et a lliura o per basants
de tota la roba. E la nau e
per la maytat de so que valrà.
Com deu ésser comptada roba que
Si nau o leyn qui gitarà roba, axí com demunt se contén, deu
ésser comptat axí com se gitarà, ans que sia a miga via de là
hon anar deu e ésser comptada axí com costava là hon partí
la nau hó el leyn. E si à passada mija via, deu éser
comptada axí com valrà là hon la nau o
mercaderia gitada acela que romendrà.
De fet de get
Si alcun senyor de la nau o del leny haurà carregada la sua nau
o lo seu leny de roba de mercaders per anar descarregar en altre
loch, lo qual loch serà ja emprès entre lo senyor de la nau o del
leyn e
que per mal temps o per leyns armats de enamichs o per
qualque altra ventura se sia, eyl haurà a gitar d'aquela roba
que porta una quantitat, quant lo senyor de la nau o del leny
serà là hon devia descarregar junt ab la nau o ab lo leyn o ab
aquela roba que restaurada serà, lo senyor de la nau o del leny
deu fer enaxí que enans que él liura gens d'aquela roba que
restaurada serà a aquels mercaders qui la deuen rebre o de
qui serà, él pot retenir tanta d'aquela roba matexa que eyl
haurà aportada ab la sua nau o ab lo seu leny de cascun
mercader, que li sia ben bestant que bast a aquel git que fet
serà e encara a molt més, per so que aquel senyor de la nau o
del leyn ne als mercaders de qui serà aquela roba qui serà gitada
no pogués tornar a dan ne a pèrdua ne a greuja. Per què? Cor
assats hi pert cascun. Encara més, per so que eyls no haguessen
a anar derrera aquels mercaders ne a pregar de qui aquela
roba serà, que serà restaurada. E aquell git deu éser comptat
segons que
tengut de metre per la maytat de so que valrà la maytat de
la nau o del leyn. E encara més, si lo senyor de la nau o del
leyn damana tot lo nòlit, axí ben de la roba gitada com
de aquela qui serà restaurada, deu-li éser pagat axí bé com si
tota la roba era salvada. E
de metre en aquel get que fet serà per tot aquel nòlit que reebrà
per sous o per lliura, axí com farà aquel haver qui serà restaurat.
Per qual rahó? Per so cor lo senyor de la nau o del leyn haurà
axí ben pres nòlit d'aquella roba que serà gitada, com d'aquela
qui serà salvada. E és rahó que, pus eyl vol nòlit axí ben de la
roba gitada com de la salvada, que eyl que la ajut a esmanar.
E per esta rahó dessús dita, deu-hi pagar tot lo nòlit en lo git.
Emperò, si lo senyor de la nau o del leny no demanarà nòlit ne
pendrà sinó tant solament de la roba que restaurada serà, e
d'aquel nòlit aytal lo senyor de la nau o del leyn no és tengut
de metre en lo git, que assats hi pert tot lo nòlit d'aquella
roba que serà gitada.
De fet de git
Nau o leyn qui correrà o sostendrà fortuna de mal temps, si lo
senyor de la nau o del leny veu et conex que eyls són a ventura
e condició, si eyls no giten, lo senyor de la nau deu dir e manifestar
a tots los mercaders, en hoïda del nautxer e tots cels qui en
sa nau seran: —Senyors mercaders, si nós no aleujam, som a
gran ventura e a gran condició de perdre les persones e l'haver
e tot quant así ha. E si vosaltres, senyors mercaders, volíets
que aleujàsem, ab la volentat de Déu, nós poríem estorcre les
persones e gran res de l'haver. E si nós no gitam, serem a vantura
et a condició de perdre nós meteys et tot lo haver.
E si los mercaders s'acorden del gitar, tots hó la major partida,
ladonchs eyls poden gitar. Mas la
si tots no poden, deu come[n]sar a gitar. E pus que
mercader o mercaders hauran gitada qualque cosa, depuys pot
fer gitar lo senyor de la nau tro fins a salvament; en aquel
cas e an aquella sahó pot l'escrivà la convinença escriura, axí ben
com si la dita nau tenia prohís en terra. E si l'escrivà no ho
podia escriura, los mariners poden fer testimoni de totes covinenses
o empresions que sien fetes entre lo senyor de la nau
e
cartolari, per so que frau nagun no puscha haver entre
la nau e los mercaders de les covinenses e empreniments que
entre eyls seran fetes. E si per aventura en la nau no haurà mercaders,
en aquel cas e en aquella sahó, lo senyor de la nau deu
e pot ésser mercader. E assò que eyl farà que ho deu fer ab
consell del nautxer et dels parsoners et de tot lo cominal de la
nau. E si eyl ho fa ab conseyl de tots aquels que dessús són
dits e lo senyor de la nau farà gitar, deu éser axí tengut per
ferm, com si tots los mercaders hi éran o enaxí com si tota la
roba era del senyor de la nau, és-hi tengut de metre en aquel
get per so que valrà la maytat de la nau. E los mercaders de
qui la roba serà no y deuen res contrestar en aquel git, que
per aytal rahó com dessús és dita serà fet. E aquel git deu-se
pagar per sou o per lliura o per besants segons que la roba
serà gitada. E fo fet per so aquest capítol que
nau o del leyn deu e pot éser mercader en aquel cas o en
aquela sahó, si mercaders no y ha; que si el senyor de la nau no
havia poder en aquel cas o en aquela sahó, deu éser mercader,
les demés vegades se perdrien les persones e
la nau et tot l'aver. E deu e pot ésser lo senyor de la nau mercader
en aquel cas e en aquela sahó, si mercader no y ha. E val més
que
e la nau e tot l'aver.
De manifestar roba a l'escrivà
Encara deuen manifestar los mercaders a l'escrivà com la nau
haurà feta vela, si res hi han mès que no sia escrit. E si
que eyls no haguessen manifestat, deuen-ne pagar al
major nòlit, multiplicat per quintarada, qui en la nau se pach,
per so com amegadament le y haurà mesa. E si per haventura
eyls no la havien manifestada com la nau haurà feta vela, si
la gitava o
pus manifestada no la haguessen.
De entrar en port
Encara que
volentat del mercader en port. E si y entrava, que
fos tement de res, que tot lo dampnatge que n'agués lo mercader
li deu restituhir la nau. E assò deu escriura l'escrivà, ja no sia
la nau à prohís en terra.
De dampnatge de senyor de nau o de leny
Mas emperò, si
hagués dit als mercaders que eyl no pot navegar, que exàrcia
agués a enfortir o adobar, que
que
Mas si negun cossari o segetia que fes pahor al mercader, lo
senyor de la nau no y pot entrar, sens volentat del mercader.
E si
et diga: —Yo no y vuyl entrar en aquex port, e lo dampnatge
, lo mercader li
que tu hi pendràs yo lo
és tengut d'esmena.
Com són tenguts los mercaders al senyor de la nau
Así parla dels mercaders com són tenguts al senyor de la nau
ne com no: los mercaders com sa acorden ab lo senyor de la nau
tota covinensa que
mester que li atena, pus al cartolari sia mesa. Posem que
mercader haurà feta carta o al cartolari sia escrita, el mercader
li ho deu tot atendre, mercader cové al senyor de la nau
quinterades, jatsia que
no y pot metre les quintarades o que no li bast moneda d'aytantes
quantitats com li haurà promeses, d'aytantes li haurà a
donar nòlit, meta o no meta d'alò que li prometrà de la
quintarada.
De carregar roba de molts mercaders
E si la major força dels mercaders la
gitar, que no pach res. E si el senyor de la nau no és pagat, no
li pot res demanar. Mas lo senyor de la nau és tengut de esperar
fins a
so és a entendre de mercaderia et la roba sua.
De major partida dels mercaders
Nau hó leny qui hirà en viatge, e per aventura la major partida
dels mercaders [o] de la roba volran descarregar e fer port on
que sien, là hon lo dit viatge serà levat, que
descarregar aquella major partida de l'aver. E
la nau puscha forsar de descarregar l'altre part, so és la menor
part que no volrà descarregar, et haver tot lo nòlit.
E si lo senyor de la nau haurà feta lexa de aquel nòlit als dits
mercaders qui hauran descarregada la major part, que
senyor deja lexar del nòlit a l'altra part; per aquella manera e
per aquell for d'aquels primers sien posats tots lals
altres mercaders, et dels mariners abatra de lurs loguers segons
que la nau farà lexa de nòlit.
De mercaders qui no hauran pagat nòlit
Si no haurà pagat lo nòlit al senyor de la nau, com lo haurà
sperat aquel temps que haurà ab ell emprès que hajen bones
noves, lo mercader deu carregar la sua roba. E si no la vol
carregar, deu pagar tot lo nòlit al senyor de la nau.
Mercaders qui hauran moneda
Encara és tengut lo mercader al senyor de la nau que, si lo mercader
havia moneda et que fossen en loch que
hagués ops exàrcia ne res que necessari fos a la nau, lo mercader
lo li deu prestar, axí com lo nautxer e los altres mercaders conexeran
què fassa a fer. E per aytal rahó tots los parsoners qui
en la nau seran e els prestadors se deuen tots obligar ai dit mercader.
E si lo senyor de la nau ne
trobaven nuyl hom qui
no és tengut res a éls prestar.
Si lo senyor de la nau ha ops moneda
Encara més, que si lo senyor de la nau ha ops moneda e no
trobàs, axí com dessús és dit, et que fos en loch agrest e que
aquela moneda agués ops a espetxament de la nau, e si los dits
mercaders no han moneda, eyls deuen vendre de la
lur mercaderia per speegar la nau. E nuyl parsoner ne prestador
no y pot res dir ne contrestar dentrò que aquels mercaders
seran pegats, saul lo loguer dels mariners. Emperò, fa a entendre
que
espeegament de la nau o a necessari d'ela.
Mercader qui haurà vianda
Encara és tengut lo mercader que, si eyl ha vianda et la vianda
falia als mariners o altres qui en la nau fossen, él lo deu posar
en comun e
e
com lo senyor de la nau serà en loch de recobre de vianda, lo
mercader la li pot demanar tota aytanta com li n'haurà
presa, e
Si lo senyor de la nau volrà surgir en port o en altre loch
Encara són tenguts los mercaders que, si el senyor de la nau vol
surgir en costera o en port hó en altra loch hon se dupte, et
assò fassa ab volentat et ab acort dels mercaders e que
ho vuylen e
o exàrcia hi romania, los dits mercaders ho deuen tot
pagar pus que
ho haurà. Encara són de més tenguts, si nau o leny lexarà ànchores
en esparagol o en altre loch on les hauran surtes, e
lo lexarà ab volentat dels mercaders, sien pagades cominalment
per tota la roba de la nau, e
res. E si los jaquirà per por de leyn armat, sien pagades de
comun de tot l'aver, e
maytat de so que valrà; ne si jaquirà barcha ne hòmens
en alcun loch ab voluntat dels mercaders, la roba dels
mercaders pac la barcha e fassa la messió dels hòmens dentrò
que sien en aquel loch hon la nau o leyn haurà fet port, e
de la nau no y pach res.
De renunciació de senyor de nau a mercaders
Si nau o leyn tirarà barcha e umpla e la tira plena, e si
volen que la léxan anar, que la barcha sia lexada e sia
pagada per tot l'aver, e
lo cap meyns de lexar anar, que no sia voluntat dels mercaders,
los mercaders no y sien tenguts de res a pagar.
Si barcha romandrà ab volentat dels mercaders
Si alcun senyor de nau o de leny haurà carregada la sua nau o
lo seu leyn en alcun loch, si él estarà surt en alcun altre loch
o en aquel metex hon haurà carregat, e tots los mercaders seran
en terra, que en la nau o leny no n'haurà negun romàs sinó tant
solament lo senyor de la nau o del leny ab los mariners, si aquí
vendran leyns armats de anemichs o
que lo senyor de la nau o del leny no porà fer levar los
mercaders, e per qualsevol d'aquestes condicions dessús dites
lo senyor de la nau o del leny se n'haurà a levar e los mercaders
romandran en terra, si lo senyor de la nau o del leny covendrà
a gitar, jatsia que git per destret d'aquels leyns armats per ço
que mils los puscha fugir o que mils se puscha a eyls deffendre,
o sia que lo temporal lo fassa gitar, per qualsevol de
les condicions dessús dites que eyl git o fassa gitar, val aytant
com si tots los mercaders hi éran; en aquesta guisa emperò
que so que eyl fassa que ho fassa ab conseyl et ab
voluntat de tot lo cominal de la nau o del leyn, e aytambé
l'escrivà que pens d'escriure totes les covinenses que s'empendran
en presència de tot lo cominal. E si l'escrivà en aquella
sahó no ho podia escriura, tantost con la nau o
prohís en terra, e abans que l'escrivà ischa en terra. E si per
aventura l'escrivà serà romàs en terra ab aquels mercaders o en
la nau o leny haurà alguns servicials d'aquels mercaders, lo
senyor de la nau o del leny deu fer plagar tota la companya
de la nau o del leny e aquells servicials d'aquels mercaders
qui ab eyls sían e aquí ab tots tenir capítol. E
la nau o del leyn deu dir o fer dir denant aquels servicials o
de tot lo cominal de la nau tantes vagades les covinenses que
eyl ab eyls emprendran que cascun ne sia bé membrant. Per
què? Per so que quant aquel senyor de la nau se encontrarà
ab aquels mercaders qui romases seran, no y pusquen haver
negun contrast, ne encare negun d'aquells qui en aquel capítol fossen
estats no pogués dir que eyl no havia hoït ne l'havia
hom demanat. E si lo senyor de la nau o del leny farà axí com
dessús és dit, deu haver valor axí con si tots los mercaders hi
éran estats o la major partida. Encara més, si aquela nau o
aquell leyn vendrà cas de ventura que per rahó dels leyns armats
dessús dits o per rahó del temporal dessús dit n'aurà a
anar en terra, si lo senyor de la nau o del leyn farà o haurà
fet axí com dessús és dit ab conseyl de tots aquels qui dessús
són dits e ab lur sebuda e ab lur volentat, tota covinensa o enpressió
que lo senyor de la nau o del leyn haurà feta ab tots
aquels qui dessús són dits e en aquella guisa e en
aquella manera que dessús és dita, mercader ni negun altre
no y pot metre contrast. E si l
a tot destrich e a tot greuge e a tota messió que lo senyor de
aquela nau o d'aquel leny a qui aytal cas con dessús és dit
serà vengut ne sostindrà per colpa del contrast que alscuns
d'aquels qui dessús són dits li hauran mès o li metran. E tot
assò que dessús és dit deu ésser fet menys de tot engan e meyns
de tot frau. E si alcun de tots aquels qui dessús són dits frau
alcun mostrar ne provar porà per alcuna justa rahon,
aquel o aquels contra qui aquell frau provat serà deu-se parar
a tot dan e a tot destrich e a tot interésser d'aquella
part qui aquel frau provarà contra eyla ésser fet. Emperò la
prova del frau sobredit que sia provat per persones qui
sien et dejen ésser menys de tota suspita, encara que sien
hòmens que sàpien e dejen saber de la art e del fet en
què eyls seran trets en testimoni. Per qual rahó? Per so
que si volets dir que bastaxes hó vils homes que hom
pogués gitar per diners valgués lo testimoni que eyls farien,
seria mala cosa. Per què? Cor ab malvats hòmens que
de la nau donats per testimonis contra los mercaders si creeguts
eren, lo senyor de la nau poria desfer los mercaders a les
vagades los senyors de les naus o dels leyns, per què testimoni
que vil hom fassa ne que hom puscha gitar per
diners no val ne deu haver valor per naguna rahon.
Com se deuen pagar averies
Tota messió o covinensa qui de mercaderia sia de averies se
deu pagar per sou et per lliura per los mercaders saul emperò
carregar, si donchs no havia a aleujar per fortuna de mal temps
o d'altre cas que si esdevenga, si és per entrar en port
o en freu o en loc hon se pogués salvar la dita mercaderia o la
dita nau hó leny; en aytal cas deu fer la una roba a l'altra per
sou o per lliura o per besant. E si no ha en la nau mercader
que haja aytant con l'altre de mercaderia e sien
dos o tres de la altre, que aquels mercaders dos pus haguessen
mercaderia que aquels
de averies se deuen pagar cominalment, axí ben de la pocha
mercaderia com de la molta. Emperò que sia fet leyalment,
meyns de frau et que no si fassa res per volentat. E assò deuen
jurar tots los mercaders, que ho fassen leyalment. Emperò
aquest capítol va ab esmena de la nau de res que li prometen de
restituhir. Cor la nau ha aytal privilegi: que si
prometen res d'esmena, és mester que li ho atenguen, si
bé no és escrit, so que l'escrivà hi sia o que ho oja. E l'escrivà
deu-ho escriura quant la nau tindrà prohís en terra qui ladonchs
anava per mar quant la covinensa fo feta.
Què deu fer senyor de nau o de leny a pelagrins
Ací parlem què deu fer senyor de nau o de leny palagrins e
palagrí al senyor de la nau o del leyn, que axí con farà nau axí
deu fer leyn. Tot hom és apalat palagrí qui dó nòlit de la sua
persona et de roba que no sia mercaderia, et deu donar tot
hom de
ésser per mercader que de
de nòlit.
Què deu fer senyor de nau ne qui deu tenir per mercader
Al senyor de la nau no és tengut a aquel de
avayl de portar caxa ne companya ne roba, si ab lo senyor
de la nau no se
que no veja al senyor o l'escrivà o altre qui lo senyor o l'escrivà
haja mès en son loch per noliejar o per veer tota
quanta n
pot demanar nòlit e
roba, montiplicant lo enbolum de la roba e de la mercaderia
ab l'altre que y serà, e en aquela menera metexa de persona qui
entra meyns de voluntat del senyor o de l'escrivà en la nau, és
en voluntat del senyor de pendre quin nòlit se volrà.
De nau qui sia trop carregada
Si tant serà que la nau fos trop carregada e
no la vuyla portar, l'escrivà la deu fer gitar en terra, e nagun
dampnatge que prenga la roba lo senyor de la nau no és tengut,
pus qu
haurà feta vela e quant serà fora del port, los mercaders e los
mariners e los pelagrins e tota persona qui en la nau haja
mesa roba, deu venir e manifestar al scrivà la roba qui en la
nau sia mesa, e si no ho fa, nagun dampnatge que agués la roba
o mercaderia, no
nau.
De roba que no sia escrita en cartolari
Si nau gitava per fortuna o per altra ventura que li esdevengués
e gitava la roba, veent p[ro]hòmens aquela d'aquell mercader
o d'aquel pelagrí o d'aquel mariner o d'alcuna altra persona
que no fos escrita al libre o en les taules o al scrivà o al
senyor fos manifesta o a hom de la nau que
hi hagués mès en loch d'eyls provehidor, e aquel no la li
hagués vista metra, e la roba se gitava e
lo senyor de la nau no li és tengut de restituhir, per testimonis
que donàs lo senyor de la roba que diguessen que
la haguessen vista carregar. E si la roba serà trobada al
descarregar, sia volentat del senyor de la nau de pendre quin
nòlit se volrà al mercader donar sens tot contrast. Mas si
l'escrivà la havia escrita debans o depuys que la nau havia feta
vela, tot lo dampnatge que la roba pendrà deu ésser tengut lo
senyor de esmanar et de restituhir sens tot contrast.
De donar plassa a palagrins
Encara és tengut senyor de nau als pelagrins de donar plasa e
aygua e portar là hon los haurà covengut e fer portar. E si eyl
n'à pres senyal eyl los deu atendre so que
Emperò, lo palagrí que
e scrivà e
senyor lus dóna termeni més que no deu, e
tot lo nòlit li deu retre; e lo dampnatge que aquel n'aurà fet,
tot lo li deu restituhir lo senyor de la nau. E si
sens paraula e no és vengut al terma que la nau farà vela, que
si eyl, el palagrí, havia donats
pagat tot lo nòlit, lo senyor no li és tengut de retra res.
Senyor de nau deu donar plassa a palagrins
Senyor de nau deu donar plassa a palagrí o a hom per eyl, so
és a dir lo nautxer, e
hom li haurà donada e asignada. E si lo palagrí mor, eyl pot jaquir
la plassa a qui
del nautxer que eyl haja. E la moneda, si no y ha parent, deu-la
pendre lo senyor. E
que sia en loch que li sia demanada, fins a
ànima d'aquel en presència del bisbe de la terra. E l'escrivà
és tengut, per aquel cap matex al bisbe o al senyor de la
terra, de manifestar et escriura la dita moneda e totes les coses
del mort. E eyl deu-ne tenir
lo senyor de la nau. E quant seran tornats en la terra, l'escrivà
deu mostrar aquel escrit al bisbe o a sson lochtinent o al clergue
qui al loch sia curador d'aquel loch. E lo clergue deu metre
aquel escrit al libre de la esgleya. E si el senyor de la nau no
és sufficient de tenir aquella moneda, qu
mal beratador, que la deu asegurar; e si no la pot assegurar, eyl
la deu metre en loch, que si ve demanador fins al terme dels
dits
que la moneda fos posada en loch que fos salva.
De guàrdia de pelagrins
Assò dessús dit, deu haver lo senyor de la nau guasardó: lo
lit e lo vestit del palegrí, en fora aquell que deu haver lo
nautxer. Mas, emperò, lo senyor de la nau no deu haver tant del
poch con del molt, que no deu haver de
lo vestir e tot l'altre deu estojar e fer vendre e fer diners.
De hom qui vaja per viatges
Mas si alcun hom qui vaja per viatges, per so cor és comptat
per palagrí, e si mor, lo senyor de la nau ne nautxer ne hom de
la nau no deu haver res. Mas si és palegrí que vaja en ultra
mar hó en altra palagrinatge, éls deuen haver axí com dessús
és dit ne
pocha mercaderia e van en altre loch per poblar e són dits
palagrins. E d'aquels aytals no deu haver res lo
senyor de la nau. Mas lo senyor, si conseyl no ha en la nau, si
nagun hom hi mor, eyl és tengut de guardar la roba del mort,
si
qui hagués fet son procurador o son manimassor en la nau
o son hereu o si no y havia parent seu, da guardar la roba e
de retre a sos parents o a sa muyler, o a sos fiyls, o a aquels a
qui miyls deja ésser retuda. E l'escrivà deu assò escriura tot e
retenir
e establit.
Què deu haver barquer o guardià de pelagrí qui morrà
Lo barquer de la nau deu haver del palagrí qui morrà les sebates
e
calses. E
o en altre loch o gitar en mar.
De vianda de palagrí qui morrà en nau o en leyn
Encara més, que la vianda del palagrí o de tot altre hom qui
morrà en la nau deu ésser donada al senyor de la nau. E aquest
capítol és axí fet entanent dels palagrins e dels altres hòmens
qui vajen en altre loch, que sia destriat la
dessús és dit.
De palagrí qui haja donat nòlit
Si alcun hom d'aquests havia donat nòlit al senyor de la nau
e volgués romanir, lo senyor no li és tengut de retre lo nòlit.
Encara, si alcun palagrí o altre hom o mercader noliejarà res
al senyor de la nau, e com seran en terra o en altre loch e volrà
vendra son haver e que no li bast aquel aver al nòlit, cascun paga
son nòlit, vuyla o no vuyla aquest present haver que daurà
pagar son nòlit; e si
aquell melor no n'ha dampnatge per lo pus àvol. E
axí
so fo fet aquest capítol que
altre enganar ne menlavar sobre assò, que no volria sinó en lo
principal aver.
Què deu fer palagrí al senyor de la nau
Con deu fer palagrí al senyor de la nau e tot hom qui en la nau
vaja, que
e de no abandonar dentrò al cap del viatge, si donchs no ho
feÿen ab volentat del senyor de la nau. E per so fo fet aquest
capítol, car molts senyors de nau leven menestrals et palegrins
et hòmens d'armes e
farien, si sebessen que se
si metrien, sinó per so cor saben que hòmens d'armes hi van.
Encara són tenguts los palagrins e tots los altres qui en la
nau hiran d'ésser ab conseyl e ab totes costumes qui
seran meses ne establides en la nau.
De què és tengut lo senyor de la nau al mariners
Ara fassam compte que mariner acorda
àvol o bo o que sàpia o que no sàpia, lo seu loguer li ha a paguar.
Emperò en esta forma: que si
sia calafat o mestra d'axa o nautxer, e lo senyor de la nau hi
haurà pres per aquela fiansa, que no s'haurà altre levat per
fiansa d'aquel, et si aquel no sap, res no li deu donar lo senyor
de la nau o del leyn sinó en axí com coneguen lo nautxer o
l'escrivà per sagrament què deu haver.
Senyor de nau o de leyn, no pot gitar mariners de nau, pus sia
acordat
Encara sapiats que
mariner de la nau, fins aquell viatge haja fet, sinó per
La primera per ladronisi et l'altre per rassa et l'altre si no fa lo
comendament del nautxer. El nautxer no li deu comandar cosa
que no li haja de comandar o no li deu gitar per una volta destrò
a sinch vagades.
E si no fa, puys, lo comendament del nautxer, él lo
e per hom qui tenga lo loch del comendament en la nau.
Mas tu entens bé que
qui ho sap fer. Encare per altre cosa lo pot gitar de la nau
atressí, so és si perjurarà de segrament que fassa, per so cor
los mercaders no y haurien pus fiansa.
Mariner qui serà acordat ab senyor de nau
Encara és tengut lo senyor de la nau al mariner que si lo mariner
s'és acordat ab lo senyor de la nau per gran loguer et lo
senyor de la nau ne trobarà altre per melor loguer, no
gitar de la nau que no y vaja, sol que en la mà ho haja conegut
la
cartorali.
Senyor de nau o de leyn no pot gitar mariner de nau, pus serà
acordat per parent
Esters encara és tengut lo senyor de la nau al mariner que,
si lo mariner s'és acordat ab lo senyor de la nau, no lo
gitar per parent ni per altre hom, que él sia escrit en lo cartolari
o sia dada palmada, ja no sia recolit en la nau. E si gitar
lo
loguer en tot lo viatge. Encara és tengut lo senyor que
li deu pagar la maytat del loguer. E si no pot entrar en
la nau, que la haja a jaquir, si los mariners conexen que no
puscha anar; e si és en loch estrany, ha-li a donar lo senyor de la
nau la maytat de son loguer. E si no l'ha, que li manleu, que
mester és que
del senyor deuen assò atendre.
E encara és tengut lo senyor de la nau al mariner que, si malaut
és lo mariner e mor en la nau, que deu ésser pagat de tot son
loguer. E si y ha nuyl parent seu, a aquel sien dades les coses
d'aquel. E si aquel qui mort serà ha dit o no dit, als infants et
a la muyler sia donat, si ab eyl estava eyla com lo marit era
viu. E si la muyler no li era leyal o no estava ab eyl com eyl
partí de sa terra o si li serà fuyta despuys que
mogut, lo senyor de la nau ab l'escrivà et ab consentiment de
la cort, als parents pus prohismes ho dón.
Mariner qui serà acordat et morrà
Mariner qui serà [a]cordat en viatge et per volentat de Déu mor,
et si mor ans que la nau haja feta vela, deu haver lo quart del
loguer, et sia donat a sos hereus. E encara, si morrà pus havia
feta vela ans que sia là on la nau farà port, la maytat del loguer
deu ésser del mort, et que sia dat a sos hereus. E si havia
rebut tot lo loguer ans que morís, tot deu ésser seu et donat
a sos hereus. E senyor de nau o de leny no pusca en res contrestar
ne res demanar.
De mariner qui van a messes, si moran
Si
seus hereus per so que haurà servit.
De paga de mariner
Encara és tengut lo senyor de la nau de pagar son
loguer al mariner là hon les mercaderies paguen lo nòlit. E si
lo mariner és a sa vianda matexa, que li és tengut de dir si tornarà
al viatge que haurà fet o no, a cap de
tengut lo senyor de la nau al mariner que, si lo mariner met ses
asportades, que les puscha metra en qual loch se vuyla, sol que
no sia estibat e que les portades dels mariners, so és entendre
no meten en git. Emperò les portades deuen ésser d'aytant com
ell pren lo loguer, de
entendra: que si havia
de les
e havia tant com deu haver de
git ne averies. E pot-los metra aqueles portades en qual loch
se vulla. E si
tengut. El mariner és tengut que les meta, que l'escrivà ho
sàpia e que sia escrit. E si no és escrit, deu-les totes perdra e no
deu dir sinó de so que seran. E si diu d'àls et que fos provat
que no fos d'alò que hauria dit, tot ho deu perdra e deu ésser
de la senyoria on serà; lo senyor de la nau deu-na haver lo ters.
Esmena de esportades de mariners com deuen ésser comptades
Segons que en lo capítol dessús dit diu, que esportades de mariners
no paguen ne deuen pagar en get. Mas jens no demostra
ne declara, ea com deu ésser entès ne com no. E per la rahó
dessús dita, los bons hòmens qui primers anaren per lo món
en aquesta esmena volgueren esclarir et declararen-ho axí:
que si alcun mariner comprava ses portades del seu propi, axí
és a entendre que eyl no haja encara rebut lo seu
loguer, si cas de ventura vendrà a la nau o al leny hon eyl hirà
e encara hi haurà meses les portades que axí com dessús
és dit, seran comprades, axí com dessús és dit, los dits
mariners són tenguts de metra en lo git que fet serà per sou
et per lliura segons que les portades valran o hauran costat,
assò és a entendre segons que gits serà estat fet. Emperò si lo
senyor de la nau o del leny hauria o haurà feta gràcia que volgués
haver prestat o pagat als dits mariners ans que en lo viatge
entrassen, lo loguer que eyls haver deuen per aquel viatge hon
seran acordats e deuen anar los mariners, no són tenguts de
metre en lo git que fet serà, en aytant com la maytat d'aquel
loguer serà. Emperò, si les dites portades costaran més que
la maytat del loguer no serà, los dits mariners són tenguts de
pagar en aquel git que fet serà per tot aytant corn aquell més
serà que les portades costaren o valran més que la maytat
del loguer que eyls pres hauran. E si per aventura lo senyor de
la nau o del leny no los farà la gràcia que dessús és dita, e los
dits mariners compraran les portades dessús dites, axí com
dessús és dit, eyls són tenguts de metre en lo git que fet serà, tot
enaxí com desús és dit. Emperò, qualque hora o quant que quant
lo senyor de la nau o del leyn darà o pagarà lo loguer als dits
mariners, los mariners no són tenguts de lurs portades, en
aytant con la maytat del loguer lus abastarà, que seran estades
comprades. E per les rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
De portades de mariners
Senyor de nau deu lavar al mariner les sues portades, les quals
li haurà promeses de lavar, e lo mariner deu-les
metre ans que la nau haja tot son plen. E si la nau ha tot
càrrech eyl les hi vol metre, lo senyor no li n'és tengut de
lavar. Mas si
ple et que
aytant com al mariner haurà de nòlit d'aytanta roba com lo
mariner deu metre per les portades e axí lo mariner no les
deu metre.
Mariner no pot noliejar les sues asportades
Mariner no pot ne deu noliejar les sues portades a mercader ne
a mariner que sia de la nau tengut ne noliejat. E si ho fa, lo
senyor de la nau puscha pendre lo nòlit que
emprès ab lo mariner per rahó d'aqueles portades.
Mercader et altre hom qui senyalarà roba, pus sia carragada en
nau o en [leny]
Mariner ne mercader ne altre hom no deu fer senyal en bala
ne en altre haver, pus que carregat és en nau. E si ho fa, deu
perdra tot so que senyalarà.
Capítol de mariners com se deuen compartir
Encara és tengut lo senyor de la nau als mariners que, quant
haurà estibada la nau, de so que deu pagar als mariners, e si
és leyn, la maytat del leny deu-los donar a comprar lus esportades
ters dels mariners; e
nau.
De roba de mariners a carregar o a descarregar
Encara és tengut senyor de nau que
les sues portades ab la barcha de la nau, e deuen-li
ajudar los altres mariners.
De quina moneda deuen ésser pagats los mariners
Encara és tengut senyor de nau als mariners del nòlit qui a él
serà pagat, que deu pagar los mariners. E si
que
sia vanuda e que
prestador ne altre hom; que
encara, de què
no
E si
viatge lo loguer dels mariners, fos que
a conquist pus altre viatge que haguessen comensat la nau
se rompia, lo loguer del primer viatge si deu pagar, enfora lo
conquist d'aytant com la nau se restaurarà, e si no
mas sol
pot res dir altre hom prestador ne altre, que
ésser pagats sol que res hi troben, pus que hauran axí fet.
De paguar loguer a mariners ab condició
Tot senyor de nau o de leny és tengut de paguar loguer als mariners
là hon eyl reeb lo nòlit, segons qu
és contengut. Mas és axí entendre que no haja alcuna covinensa
que
sia tengut de pagar tro que eyls sien tornats en aquel loch
hon hauran comensat et levat lo viatge; o si aquesta covinensa
entre éls empresa, los mariners no poden ne deuen demanar lo
lur loguer, tro que eyls sien tornats en aquel loch on eyls
faéran la covinensa ab lo senyor de la nau o del leny, si
donchs lo senyor no
de la nau deu pagar los mariners encontinent que eyls seran tornats
en aquel loch hon la covinensa serà empresa entre eyls, e
assò deu fer sens tot lagui et sens tot contrast. E si alscuns de
aquels mariners sostindran alcun dan o alcuna massió per rahó
del seu loguer a cobrar, lo senyor de la nau li és tengut de tot
aquel dan et de tota aquela mació que aquel mariner haurà sostenguda
per colpa com lo senyor de la nau no l'haurà volgut
pagar lo seu loguer. E si entre lo senyor de la nau e
no haurà covinensa ne espera empresa naguna, lo senyor de
la nau lus és tengut de pagar los lurs loguers, los quals lo
senyor de la nau e
senyor de la nau haurà rebut lo nòlit e d'aquela moneda matexa
que lo senyor de la nau rebrà dels mercaders; e si per
aventura los mercaders seran treffaguers, o la roba que eyls
hauran portada no valrà lo nòlit que
al senyor de la nau e
lo nòlit, vayla la roba lo nòlit o no, que mester és que
hàjan lurs loguers, si la nau se
degués donar per aquel preu que
loguers, ne prestadors ne neguna altre persona no y pot res dir
ne contrestar per neguna rahó. Que mester és que
hàjan lurs loguers en aquel loch hon lo senyor de la nau los
haurà promès de pagar, si donchs los sobradits mariners no
volran fer gràcia al senyor de la nau que
que eyl sia en loch hon trop conseyl de moneda,
hon eyls sien pagats de lurs loguers. E fo fet per so aquest
capítol que tot senyor de nau deu guardar, ea com noliejarà
ne com no, a qui ne a qui no, ne quina roba ne quina no, per
so cor aja el nòlit o no l'haja, mester és que
pagats de lurs loguers.
Capítol de senyor de nau qui serà penyorat
Encara és tengut lo senyor de la nau que si eyl és panyorat de
senyoria o d'altre hom ne
la nau a son esma e puys la retindrà a sos ops e fer-la ha comprar
a altre per so que la senyoria no u conega e per altre
cosa, lo mariner no deu perdre son loguer, pus que al senyor
romanga la nau ne lo nòlit o la nolieg; que
lo mariner si no
de son loguer per les haveries que seran fetes, mas encara
de la altre moneda que haurà levat lo loguer, deu metre
axí com los mercaders per sou et per lliura. Salvant una cosa
que
res dir que a fer ho ha, e
e espera lo nòlit, entretant lo senyor de la nau ve
empahiment que és panyorat, que ha a vendra la nau, axí com
dessús és dit, lo senyor ha a pagar lo mariner de tot, e
no ha res a metre del loguer en averies. E per so fo fet aquest
capítol, que
la nau vol, qu
e no li deu hom res créxer de son loguer e él met sa persona e
sos vestiments a consumament, e
et ha fermat son viatge sinó que està en speransa
de guayar, tot lo loguer li deu pagar sens contesa et sens
avaries. Salvant, emperò, que
per pati et per acort que los degués créxer lur loguer et que
degués pagar per l'espera que
convinensa que
lo senyor no
la nau et lo loguer fa la hun a l'altre de totes coses multiplicament
la nau ab lo loguer. Mas no y ha neguna covinensa,
tot enaxí deu pagar com dessús és dit. Encara és tengut lo
senyor de la nau al mariner de pagar per eyl axí com en moltes
parts fan avaries qui paga
la nau ó deu tot pagar.
Senyor de nau és tengut de fermar dret per los mariners
Encara deu ésser tengut lo senyor de la nau al mariner de farmar
dret per eyl, aytant com son loguer vayla, si no l'ha pres,
e d'aytant com fassa compte que vayla la roba que haurà en
la nau. E que li deu ajudar de son poder, salvant que per eyl no
meta en barayla ne en perdició del seu ne dels prohòmens qui
sien en la nau.
Senyor de nau és tengut de esmersar lo loguer als mariners
Encara és tengut lo senyor de la nau al mariner d'esmarsar sos
diners com l'aurà pagat là hon conexerà lo senyor de la nau
que fassa a fer, salvant que
senyor de la nau és en vila, sia luyn o prop, que
per esmersar son loguer, lo senyor li és tengut de donar a manjar
en la nau
Senyor de nau deu donar a manjar als mariners, si ab
eyl pledajaran.
Senyor de nau o de leny sia tengut de donar a manjar als mariners
estant al viatge, si ab eyl pladejara[n]. Esmena de senyor
de nau com és te[n]gut de donar a manjar als mariners qui pladèjan
ab eyl.
Segons que
ab senyor de nau o de leny, que lo senyor d'aquela nau
o d'aquell leny los és tengut que
eyls pladajaran. Mas no diu ne demostra com ne com no, ne
per qual rahon. E enaxí, per so con en lo capítol dessús dit no
esclareix, poria tornar a gran dan als senyors de les naus o
dels lenys; per la rahó dessús dita, los bons hòmens qui aquests
establiments o custumes faéran, veéran e conaguéran que gran
dan se
no són ben clars, eyls faéran esmenas, per so que dan ne trebayl
no se
declaren que los senyors de la nau o dels leyns són tenguts de
donar a manjar als mariners qui ab eyls pladajaran, so és a
ssaber per casses sabuts: lo primer cas és si lo senyor de la
nau o del leny no darà vianda a sos mariners sofficient axí com
ja és acustumat e en
Lo segon cas és si eyl no atendrà les covinenses que ab eyls
empendrà lo dia que ab eyl s'ecorden. Lo ters cas és si eyl se
girarà en alcun loch hon ischa de son viatge, si ab eyls no
n'avé hó no
Lo quart cas és si eyl volrà cambiar viatge sens
voluntat d'eyls et de lur sabuda. E encara més, per tot cas que
just sia que ell no
eyl se acordaren; per aytals cosses com dessús són dites, lo
seyor de la nau ab qui eyls seran és-los tengut que
manjar, si ab eyl n'auran a pladajar. Emperò, lo cambiament
del viatge és axí a entendre que
fos en loch hon trobàs mariners, si aquels, qui són ab eyls
serien, no volrían anar si eyl los ne volien forsar. Emperò,
si eyl havia cambiat viatge, per alscunes condicions o de empahiment
de senyoria, que eyl no gosàs anar descarregar en aquel
loch hon devia descarregar ne emprès havia ab aquels mercaders
qui carragar[e]n, los mariners hi són tenguts d'anar.
Emperò, axí és a entendre que, segons que
del leyn se miloraria de nòlit per aquel cambiament de viatge,
que aquela forma sia tengut eyl de milorar los mariners de
lus loguers. E per les rahons dessús dites, faéran aquesta esmena
e aquest declarament los antichs qui primerament anaren
per lo món. Per què? Per so cor gran dan e gran mal fóra et
seria que, quant o qualque hora o en qual loch que la nau
o lo leny pendran terra per qualque rahó que leny prengués,
que los mariners poguessen metra en plet lo senyor de la nau
o del leny, ab qui eyls serien, sens justa rahon. Per què car a
les vagades hí à mariners que, sol que eyls poguessen fer los
lurs dalits o complir los lurs delits e complir la lur voluntat,
eyls no serien en res, si lo seny[o]r de la nau o del leny ab
qui eyls serien e y consumava sa nau o son leny; que abans
lurs plauria, perquè cor molt hom va per lo món que és dolent
et despagat con veu alcun profitar ne milorar;
perquè com eyl volria que, axí com eyl és malestruch e dolent,
que tots ho fossen. E aquela manera aytal és manera
d'àvol hom. Encara més, car àvol hom no volria trobar
nuyl temps milor de sí mateix per neguna manera. E
per esta manera, los nostr[e]s antichs antassasors volgren
declarar los casses e les rahons per què los senyors de les
naus o dels leyns fossen tenguts de donar a manjar als mariners
qui ab eyls pladajaran, per so que nagun àvol hom no
pogués fer consumar a alcun de so que hauria. E per les
rahons dessús dittes, fo fet aquest capítol. E si mariner alcú
metrà lo senyor de la nau o de leny en plet sens justa rahon
o just cas, eyl és tengut [a] aquel senyor d'aquela nau o
d'aquel leyn, ab qui eyl serà ne qui eyl hauria mès en plet,
de retra e de donar tot dan e tot destrich que eyl ne sustindrà
ne n'haurà sostengut; per so cor no justament l'aurà fet pladajar
e fet consumar lo seu. E si eyl no ha de què lo puga
retre ni donar, eyl deu ésser pres e mès en poder de la
senyoria e estar tant tro que haja fet satisfer tot aquel dan
que aquel senyor d'aquela nau, ab qui eyl serà, haurà sostengut
per colpa d'eyl; que, axí com no devia, lo mès en
plet; perquè tot hom se deu guardar de fer dan a altre sens
rahon, per so que sobre sí matex no pusca tornar aquel dan
que eyl cuydà fer a altre, que rahó és que, qui mal vol fer a
altre sens justa rahó, que sobre sí mateix torn.
De quina vianda és tengut nau o leny cubert a mariner
Encara és tengut senyor de nau o de leny cubert de donar a
manjar als mariners
lo dimarts, e
al vespre companatge. E
E lo companatge deu ésser tal: formatge o seba o sardina
o altre peix. Encara lo senyor deu donar vi entrò que vayla
figues, eyl ne deu fer vi. E si no troba atzabip ne figues e que
li cost més de
dar vi. Encara és tengut lo senyor de doblar la ració als mariners
a festa anyal et deu haver servicials qui adoben de manjar
als mariners.
De mariners qui no jauran en nau o en leyn
Senyor de nau o de leny no és tengut de donar a manjar als
mariners, pus no jaguen en la nau ni al leyn.
Senyor de nau no deu trametre mariner en loch regordós.
Encara senyor de nau no deu tremetre mariner en loch regordós;
si mariner no y vol anar, lo senyor no pot forçar.
Senyor de nau no pot prestar ma[r]iner a altra nau
Encara senyor de nau no pot prestar mariner sens volentat
del mariner, salvant emperò que
o
aquels no sàpien fer que en aquela nau o en aquel leny seran,
aquel mariner hi deu anar, mas no pas en terra, si donchs no era
a servey de aquela nau en què aquel seria, saul que aquell
mariner no bestexàs de levar faix ne càrregues en son coyl,
que fer no dagués.
Pati de senyor de nau a mercaders, de què és tengut als mariners
Senyor de nau és tengut al mariner que tot aytal pati
com farà al mercader, si deu descarregar en
com haurà dels mercaders, axí deu donar als mariners.
Senyor de nau no pot forsar mariner, pus que auran descarregat,
si muda viatge, ab què sia en loch de recobre de mariners
Si senyor de nau pren altre viatge là hon la nau haurà descarregat
e
que sia en loch que trop mariners. Mas si no
a fer junta al viatge, enaxí com sia conegut per lo senyor nautxer
e per l'escrivà de júnyer, segons que l'homa valrà més la
que l'altre. Mas lo senyor no
Mas si
deu-lo melorar, car molt bon hom se vol exir d'una
terra per so no y és conegut. E per so que n'ischa fa gran mercat
de sa persona.
De nau qui
Si senyor de nau vendrà la nau o altre qui la puscha vendra a
hom estrany que no y agués part, tot lo loguer deu pagar als
mariners escàpols. E si
navegar, lo senyor, o aquel qui la nau haurà venuda, és tengut
de fer lur ops a eyls, dentrò sien tornats là d'on los levaren.
De nau o leny qui
Si nau o leyn se vendrà en terra de sarrahins, lo senyor de la nau
o del leny deu donar leny e vianda als mariners, dentrò sien
en terra de christians hon pusquen haver recobra.
De mariner qui
Si per aventura serà acordat mariner en forma de cartolari que
dixés acordadament qui í hagués empreniment, segons que
senyor de la nau hauria fet escriure a enteniment del mariner
que y fos duptant que
la nau li deu donar la maytat de son loguer e donar vianda, entrò
que sia en loch de recobrament. E el mariner sens empreniment
és tengut donar là hon lo senyor de la nau serà tengut de anar
ab los mercaders.
Tot mariner és tengut de seguir lo viatge, pus que aurà emprès
Lo mariner és tengut a senyor de nau o de leny que, pus que
serà acordat ab lo senyor e donada palmada, és mester que
vaja ab eyl axí ben con si n'havia carta feta de notari; el
mariner, d'aquel jorn anant que serà acordat ab lo senyor de
la nau, no pot anar de nuyla part sens voluntat del senyor. E si
el mariner no
de la vila hon serà, e deu haver, si és en loch fora la vila,
reculida la roba al ters jorn, si la nau és en loch estrany.
Encara és tengut lo mariner al senyor que li ha a jurar de
ésser fel e leyal, axí com en aquel capítol és escrit que demanen
los mercaders al senyor
De condicions, con se pot partir mariner de la nau o leyn
Encara és tengut mariner al senyor de la nau que no
d'él ne de la nau per nuyla cosa sinó per tres: per ésser
senyor de nau o de leyn o da nautxer, per la qual cosa és tenguda
covinença que, si mor lo senyor o aquel qui haurà logat o serà
sobre
al terme. Encara és tengut mariner a nau en tot[e]s coses
que pertanguen a nau, anar a bosch e a sserar e ala lenya e a
fer exàrcia e a forn e a barcajar ab les barques e
estibar e destibar. E, tota hora que
anar a aygua e a levar en nau totes les companyes dels mercad[e]rs
e a donar lats a la nau. E anar a tota exàrcia e a portar
lenya e ajudar a fer major nau. E en aquela que serà tot
melorament és tengut de fer so que pertangua a la nau, mentre
serà tengut a la nau.
Mariners qui seran acordats no
sinó per condicions sabudes
Mariner qui serà acordat en nau o en leny, pus serà escrit en
capbreu o haurà dada palmada al senyor o al scrivà, no
estrer d'anar al viatge, si donchs per aquestes coses no u
feÿa: so és per muyler a pendre o per anar en romaria o que
agués fet vot ans que
proha, per ésser panès o ésser nautxer o, si és nautxer, per ésser
senyor, de tot assò que sia meyns de frau.
De mariner qui fugirà
Mariner qui serà acordat en nau o en leny fugirà, pus serà acordat
et haurà jurat servir, és tengut que, si la nau ne logue altre
en loch d'aquel e costa més de loguer, deu restituhir lo més del
loguer que l'altre haurà reebut, ab què sia semblant d'aquel mariner
en marinatge.
De esmena de mariner qui fugirà, de què són tenguts al senyor
de la nau
Segons que diu en lo capítol qui dessús és dit, mariner qui fugirà,
pus serà aco[r]dat, és tengut, si aconseguit és, si lo senyor
de la nau na ha a logar altre per la falla que aquel li haurà feta
e costa més que lo senyor de la nau no dava a aquel, que
tengut de retr[e] e de donar tot so que costarà més que eyl no
havia a aquel senyor d'aquela nau o d'aquel leny ab
qui eyl serà acordat. Mas és anaxí a entendre que aquel mariner
qui fugirà en aquell loch mateix hon serà acordat, mas no diu ni
declara, si alcun mariner serà acordat en alcuna nau o en alcun
leny, e la nau o
loch hon los acordà e serà en alcun loch altre estrany, si alcun
mariner li fugirà, ea de què és tengut ne de què no. E per so
car en lo capítol dessús dit no u esclareix, los antichs qui primerament
anaren per lo món, volent-ho esclarir en aquesta esmena,
per so que alcun contrast o alcun mal no se
créxer, e dien enaxí: que tot mariner qui fugirà a alcuna nau
o alcun leny en loch estrany, si és conseguit o atrobat en
alcun loch, eyl és tengut de pagar o de restituhir tot dan e tot
destrich e tot interésser que aquel senyor d'aquela nau o d'aquel
leny ab qui eyl serà acordat ne sostendrà hó n'haurà a sostenir
per rahó del fugir que eyl li haurà fet. E sie
per sa simpla paraula. E si lo dit mariner no ha de què ho puscha
fer ne esmenar, deu ésser pres e mès en poder de la senyoria
e estar tant pres tro haja satisfet lo dan e lo destrich e l'interésser
que aquel senyor de aquela nau o d'aquel leny dirà que
haurà sostengut. E sie
com dessús és dit. E per l'esclariment dessús dit fo fet aquest
capítol.
De anar remolcar nau o leny qui vénga o vuyla entrar en port
Encara mariner és tengut que vaja ajudar a remolcar nau o leny
que entra al port, si
lurs enamichs.
De roba que serà trobada en grollff
Encara és tengut mariner que si troba alcuna cosa, pus que serà
tengut a la nau, que la nau ne han
una, sien molts mariners o pochs. E si són en mar et veuen
res que fos mercaderia, eyls hi deuen anar et a altre cosa sens
sa marcadaria, sol que
deuen-na haver, axí com dessús és dit. E per so pren tan gran
part lo senyor, com mengen et prenen son loguer. E si alcun
senyor de leyn logue son leny a altre que aquel, ho deu prendra
qui logua lo leny e fa la massió. E si aquel mor ans del terma
que serà sobre
tengut lo mariner a la nau que, si va per rahó de milés, qu
a saguir anant dentrò del cap del mont. Mas si la nau serà
tornada de là vers hon serà partida faent viatge, que no y serà
tornada ab aquela mercaderia que haja descarregat en altre
port, lo mariner no li és tengut. Mas si la nau descarregat no
ha, lo mariner li és tengut d'anar per milers. E per so fo fet
aquest capítol, car molt senyor de leny o de nau serà endeutat e
no volrà tornar en sa terra per malmirent que y serà o per so car
haurà pauhor que no li encanten la nau. E axí tostemps tendria
lo mariner.
Mariner no és tengut de anar en altra loch, sinó en aquel en
què
Lo mariner és tengut que, si hirà en viatge, que no deu anar mas
là hon lo senyor li haurà fet entanent al comensament del viatge.
E si lo senyor ven la nau, él deu donar nau al mariner en què
se
devia anar e eyl haurà descarregat o dessorrat, lo senyor
de la nau haurà levat viatge e serà en loch de recobre de
mariners, lo mariner no li és tengut e lo senyor de la nau no
lo
puscha haver mariners, aquells mariners lo deuen seguir e eyls
pagats, segons l'altre viatge per rahó de l'altre multiplicat
quant leva ne quant és l'altre. Aquest capítol fo fet per so com
la nau pendrà son viatge, e per so nau no pot perdre son viatge
per mariners. Mas si
si, convinensa no és tenguda de mariner a senyor de nau, pus
ell serà desposehit de la senyoria.
Mariner és tengut de fer comendament de nau
Meriner és tengut de fer tot comendament de senyor de nau o
de leyn et del nautxer e que no sia a servey d'altra nau ne d'altre
leny, mas tot servey que pertangue a nau és tendgut de fer.
Mariner qui farà rassa
Encara mariner que farà rassa contra senyor de nau o de leny,
que deu perdre la maytat del loguer e la roba que haurà en la
nau, e deu ésser gitat de nau. E si leva armes contra al senyor,
tots los mariners lo deuen pendra e ligar e metre en presó e
menar-lo a la senyoria; e aquels qui pendra no
perdra la roba e
viatge.
Mariner qui tocarà son senyor iradament
Mariner qui tocarà iradament son senyor és perjur e bara
e deu ésser pres en persona et perdre tot quant ha.
Mariner és tengut de acolorar son senyor
Encara mariner és tengut de acolorar senyor de nau, s[i] li
diu vilania; e si li corre dessobre, lo mariner deu fugir
fins a proha e deu-sa metra delats de la cadena. E si lo senyor
hi passa, él li deu fugir de l'altre part. E si lo senyor lo encalsa
de l'altra part, pot se
com lo senyor l'à encalsat, que
Mariner no deu exir en terra sens comendament
Encara mariner no deu exir ne anar en terra sens paraula
de nautxer o de l'escrivà, salvat lo menament del senyor qui
en la nau haja res a fer.
Mariner qui emblarà roba
Encara mariner qui amblarà roba ne exàrcia ne aver que sia en
la nau deu perdre son loguer et la roba que haurà en la nau.
E lo senyor pot-lo pendra e metra en
sia en aquel viatge. E puys si vol metra en poder de la senyoria,
pot-ho fer.
Mariner qui gitarà vianda acordadament
Encara mariner qui gitarà vianda ne vi acordadament deu perdre
lo loguer et la roba que haurà en la nau et estar a mercè del senyor
de la nau.
Esmena de mariner que no deu exir en terra sens comendament
Segons que en
nau sens paraula e sens volentat del senyor de la nau o del
nautxer o del scrivà o d'aquel qui comandaràs en la nau qui
haurà loch de comendament. E
no esclareix ne certifica, ea aquel mariner de què és tengut ne
de què no, qui segons se paraula exirà de nau o de leny. E per
so que entre lo senyor de les naus o dels leyns e
qui ab eyls seran ne exiran no puscha haver negun contrast,
los nostres antichs antecessors esclarexen en aquest capítol, ea
mariners qui sens paraula e sens volentat exiran de
la nau o del leyn del senyor o d'aquel qui tindrà loch de comendament.
Mariners qui so que dessús és dit faran ne comensaran
són tenguts que, si d'aquela nau o d'aquel leny o nau
hon per aytal rahon com dessús és dita exiran e seran exits,
pendrà dan per colpa com eyls ne seran exits, éls són tenguts
d'esmanar tot aquel dan que aquella nau o aquel leny
haurà pres per colpa dels qui axí
mariners no han de què pusquen esmanar ne retra aquel
dan, que aquella nau o aquel leny haurà pres per colpa d'eyls a
aquel de qui serà, eyls deuen éser, preses e meses en poder
der de la senyoria e estar tant tro que eyls hajen satisfet a
aquel de qui aquella nau o aquel leny serà tot lo dan que per
colpa d'eyls serà fet, o que se
dits mariners exiran en terra en alscuns lochs hó lo senyor de
la nau o del leny serà per recaptar son nòlit o per noliejar sa
nau o son leny o per qual rahon lo senyor de la nau serà en
terra, e si per aquel axir que
sens paraula del senyor o d'aquel que eyl haurà jaquit en son
loch hi axiran, si lo senyor de la nau ne perdrà nòlit
o
tot aquel nòlit a retra e aquel dan esmenar que per colpa
d'eyls haurà sostengut ne perdut. E si eyls no hauran de què
retra ne de què esmanar, deu-ne ésser fet d'eyls axí com
dessús és dit. E fo fet per so aquest capítol, cor molt mariner
cuyda valer tant que no li és semblant que lo senyor de la nau
ne lo nautxer ne hom qui en la nau sia no haja ne vayla
tant com eyl. E no li és semblant que res que eyl fassa li
puscha tornar a dan, per què tot mariner se deu guardar, ea
com axirà de nau ni com no, per so que la pena que
dessús és dita no li puscha venir dessús.
Mariner no
Encara lo mariner no
ho fa, per cascuna vegada deu ésser surt en mar ab la veta del
morgonal per
lo loguer e la roba que ha en la nau.
Mariner no
loch perillós
Encara mariner és tengut que no
a carregar en loch periylós, menys de volentat del senyor
o del nautxer; e si ho fa, és tengut d'esmanar tot dan que la nau
o
Mariner no pot vendre ses armes
Encara lo mariner no pot vendre ses armes entrò que haja fet
lo viatge. E si ho fa, deu estar a mercè del senyor de la nau.
Mariner no deu res trer de nau sens comendament
Encara mariner no pot res trer de nau si no ho mostra
o a l'escrivà o al nautxer; e si ho fa, deu-li ésser demanat per
ladronici.
Mariner no deu dormir en terra sens comendament
Encara mariner no deu dormir sens paraula en terra. E si u fa,
és perjur.
Mariner és tengut de donar exàrcia davant nau, si bé si és lo
nautxer
Encara és tengut que deu donar exàrcia devant la nau e d'ormajar,
si ben si és lo nautxer o no y és. Mas no gosa levar que
desormeig, si no n'ha comendament.
Barquer deu gitar los hòmens en terra
Encara és tengut mariner, si és barquer, de posar tots los
hòmens en terra, e que
vol fer, deu pagar tota masió que hom ne fasa.
Mariner és tengut de anar en loch sens perill
Encara és tengut que, si
trametra a molí, que y deu anar. E és tengut de fer tots servicis
qui pertanguen a nau.
Mariner és tengut de metre les armes que aurà promesses
Encara és tengut lo mariner de metra les armes que haurà covengudes
al senyor de la nau, et si no les hi met, lo senyor les
pot comprar sobra son loguer sens volentat del mariner. E l'escrivà
deu-hi ésser.
Mariners no deuen deranclir la nau
E los mariners no deuen derelenquir nau o leyn per lo dit
temps estant en aquel viatge. E enaxí con la nau o
del nòlit, e mariner créxer de lur loguer.
Mariners són tenguts de sorrar et dessorrar
Mariners són tenguts de dessorrar et de sorrar, là hon la covinensa
comensarà viatge, e d'estibar la roba e los avers e descarregar
ab la barcha o ab barques de la nau o del leny. E puys là
hon la nau farà port per rahó de descarregar l'aver dels mercaders,
caxes, lurs armes, e sorrar la nau e dessorrar et carregar
et estibar de quals havers sia noliejat. E si descarregarà la dita
nau là hon los mariners dejen ésser escàpols, no sien tenguts de
descarregar ne dessorrar, mas la nau a hormajar e a comendament
del senyor e tirar entenes e timons en terra e fer
destre en terra et en mar, e puys no sien tenguts a nau, fet
aque[s]t servey demunt dit.
Mariners deuen aydar a tirar nau o leny en terra o metre a fons
Encara és tengut mariner que si
en terra o en fou que no se
sia en terra o en la fou. E si no vol intrar ni metre en fou, que
li deu aydar a ormejar. E si no ho fa, deu pagar tota messió
que per colpa d'eyl serà feta.
De redempció de mariners
Si alcun mariner que
loch és pres ne ha alcun dampnatge, lo senyor li n'és tengut.
E si és pres, que
luny mig miler de la nau, e que sia en loch meyns de dupte. E si
és pres de cossaris per forsa, lo mariner deu haver son loguer axí
bé com si havia fet son viatge. Encara és tengut mariner de fer
tot comendament de tot hom que
metrà en son loch, si eyl roman del viatge.
Senyor de nau qui logarà la sua nau a altra a escar
Senyor de nau o de leny si loga a escar alcun hom, que so que
haurà mostrat al logader, que alò li haurà a donar per covent.
E si
eyl, e eyls no
del leny a qui l'aurà logat. E si
a escar a alcun mercader, e
e aquel qui haurà noliejat la fa, enaxí és tengut lo mariner a
aquel qui al leny haurà noliejat pròpriament com si era senyor.
Que senyor serà, pus eyl darà lo loguer al senyor e als mariners,
e farà les massions. E si lo mariner havia nuyla covinensa
ab lo senyor del leny de l'altre viatge d'enar o de tornar, lo mariner
no li n'és tengut. E per so fo fet aquest capítol, cor molt
bon hom hirà per mariner e serà mercader et honrat hom. E vendrà
alcun hom qui serà vilà et haurà diners, e
volrà navegar ab eyl. E per esta rahó lo senyor del
leny s'és desaxit del mariner e
lo leny a son escar. Lo leny, com serà noliejat a escar, tots
los hòmens del leny qui havien a servir al senyor deuen servir
al noliejador per aquel cap matex. E si res se pert per temps
que no ho pusquen recobrar, lo noliejador qui
no li n'és tengut de res, mas que s'ajudarà d'aquel leny, si poc
serà. E si compra res que ops sia al leny, al cap del viatge ho pot
recobrar, sia exàrcia o vianda que li sobre. E
no li és tengut de res a comprar sinó alò que mostrat li
haurà.
Senyor de nau qui prometrà de lavar quantitat de roba a
mercaders
Senyor de nau o de leny qui prometrà a mercaders de lavar quantitat
de roba o quintarades, lo senyor de la nau és tengut de
donar als mercaders leny qui vayla aytant o més que
costa més de nòlit, deu-ho eyl pagar. E assò és en asalt dels
mercaders si ó pendran o no. E lo senyor de la nau és mester
que s'avenga ab los mercaders de so que promès lus haurà.
E fo fet aquest capítol, car molt senyor de nau fa de paraula
la sua nau o el seu leny major lo ters o al quint que no serà.
Senyor de nau o de leny qui prometrà de lavar més roba a
mercaders
Senyor de nau o de leny qui noliejarà la sua nau als mercaders
e prometrà
nau és tengut als mercaders, axí com en lo capítol dessús dit és.
E
senyor de la nau, de la roba que levarà, multiplicant aquela roba
que lavar no porà. E fo fet aquest capítol per aquela rahó
que
Senyor de nau qui noliejarà la sua nau a escar a quintalades, si
lavarà roba sobra cuberta
Senyor de nau qui noliejarà la sua nau a mercaders a escar o a
quintarades, si
meyns de sabuda e de voluntat dels mercaders, si aquela roba,
que sobre cuberta serà mesa ne portada sens volentat et sens
sebuda dels mercaders, se perdrà o
sia escrita en cartolari, los dits mercaders no sien tenguts, en
la roba que sots cuberta serà, de fer asmena en aquela roba
que per aytal rahó serà perduda o guastada. Mas lo senyor
de la nau sia tengut de retre et de donar tota aquela roba que
per la rahó dessús dita serà perduda ne guastada, o
aquela, al mercader de qui serà. E si lo senyor de la nau no haurà
de què pagar, deu-se
ne negun altre no poden contrestar ne deuen, per neguna
rahon, saul los mariners per lurs loguers. E si la nau
no bastava e
vendre tants dentrò que
parsoners no són tenguts sinó tant solament de so que la
part valrà que haurà en la nau. Emperò, si lo mercader de qui
la roba serà haurà dit hó emprès ab lo senyor de la nau que sol
que él li leu aquela roba, mete-la en qual loch él se volrà.
E assò que sia escrit en capbreu o ab testimonis, ab què
testimonis no sien tenguts ne prenguen loguer de la nau.
Mas lo cartolari deu éser tota via creegut. E si
nau levarà la roba sots aquela condició o empressió, e aquela
roba se perdrà o
de qui serà, que
dins la nau seran no sien tenguts de fer nuyla esmena a aquel
mercader qui la sua roba haurà mesa en la nau per la condició
o empressió que dessús és dita. Mas que
al senyor de la nau de pagar lo nòlit que ab eyl haurà emprès
e totes les averies que per aquela rahon seran fets. E aquest
capítol fet per so cor senyor de nau o de leny no deu levar
res sobra cuberta sinó tant solament la exàrcia e sa companya
que haurà ops a servey e a necessari de la nau.
Mercaders qui noliejaran quantitat de robes si hi metran enguanysosament
sens sabuda del senyor
Mercader o mercaders qui noliejaran quantitat de roba a
alcun senyor de nau o de leny, e aquela quantitat de roba serà
noliejada ab carta o ab testimonis o en forma de cartolari, fassam
compte que aquela quantitat de roba que noliejada serà
segons la forma que dessús és dita, que sien
axí poden fer compte de
meyns, lo senyor de la nau li és tengut de lavar aquella quantitat
de roba que noliejada haurà. E si lavar no la pot, és-ne tengut
e obligat a aquels mercaders qui noliejada la li hauran, tot
enaxí com en
mercader o
del leny
més o meyns, que si ab lo senyor de la nau o del leny no haurà
emprès ne en la carta no serà contengut ne en lo cartolari de la
nau hó del leny no serà escrit, e els testimonis no hauran
oyit sinó tant solament dels
leny gitarà o li vendrà altre cas de ventura, si lo
senyor de la nau porà provar ne mostrar que aquels mercaders
hàjan més roba en la nau o al leny que a eyl no havien noliejada,
ne al cartolali
sostendrà alcú dan per rahon de
e fraudulosament serà mesa en la nau o al leyn, aquel mercader
o mercaders qui axí enguanosament et fraudulosa hi hauran
mesa aquela roba, com dessús és dit, són tenguts de
retre a aquels mercaders de qui aquella roba serà gitada, o al
preu d'aquela, e al senyor de la nau o del leny tot lo dan que
per colpa d'eyls haurà sostengut. E si la roba que aquels mercaders
que aytal cosa com dessús és dita haurà feta ne
comensada, no besterà a esmena a fer a aquels mercaders
da qui la roba serà que serà gitada, encara lo dan a restituhir
que
hauran altres béns en alcun loch, aquels béns deuen éser venuts
per fer esmena a aquels mercaders de qui aquela roba serà que
serà guastada, e per esmena a fer al senyor de la nau o del
leyn de tot lo dan que per colpa d'eyls haurà sostengut. E si
los béns d'aquels mercaders qui aytal cosa hauran feta com
dessús és dita no bastaran a esmena a fer a aquels mercaders
da qui la roba que gitada serà, encara a restituhir lo dan que
senyor de la nau o del leny n'aurà sostengut, si eyls són consaguits,
eyls deuen ésser presses e meses en poder de la senyoria
e estar-hi tant tro que eyls hàjan satisfet a aquels
mercaders e al senyor de la nau o del leny de tot lo dan que
per colpa d'eyls hauran pres ne sostengut. E sia en asaut de
aquells mercaders o del senyor qui aquell dan haurà pres o
sostengut per colpa d'aquels qui aytal cosa com dessús és dita
hauran feta de fer demanda contra eyls, tot enaxí
com aquels qui enganyosament, ab semblant de amistat,
aport altre a juhí de mort. E si per aventura la nau o
no gitarà ne
leny trobarà al descarregar aquela roba que aquel noliejada no
serà, sia en son asalt que lo meta en poder de la senyoria
on serà. E si la met en poder de la senyoria, deu ésser axí partida
que lo ters de aquela roba deu ésser del senyor de la nau o
del leny, e
segons la part que hauran en la nau o en lo leny. E l'altre ters
de la senyoria deu ésser. E l'altre ters deu ésser donat per amor
de Déu a catius a trer. E si lo senyor de la nau o del leny volrà
fer gràcia a aquels mercaders da qui aquella roba serà, que no
la meta en poder de la senyoria, sia en asalt del senyor de la
nau o del leny de pendre quin nòlit sa volrà, segons que
en
deu guardar que no meta roba en nau ne en leny, si donchs
no la havia noliejada, per so que la condició que desús és dita
no li puscha dessús ésser posada.
Nau o leny que serà noliejada a escar per mercaders
Nau o leny qui sia noliejada a escar per mercaders deja seguir
lo viatge, segons que en la carta serà contengut. E si per ventura
la nau o
lats o que haja mester més de exàrcia, que la sua sia consumada
tota o partida, que
lats ne de refrescar exàrcia, pus complidament haja fet compliment
de exàrcia o de adop, que
al viatge deu rafer so que haurà falit de so que haurà
promès als mercaders, axí com de exàrcia o de adop
haja fet compliment lo dit senyor. E si altres coses axí com
de exàrcia o d'altres necessaris hi
ho volen comprar, que ho poden fer. E puys, fet lo viatge,
los mercaders pusquen cobrar aqueles coses les quals seran en
la nau o al leny per eyls comprades. E senyor de nau o de leny
no
De nau o leny qui noliejat serà a escar a temps sabut
Si nau o leyn és noliejat a escar a temps sebut et si
lo tenen, estant aquel viatge, passat lo temps, que
dejen donar per aquela rahó a la nau o al leny del temps
que la tendran. E si volien comensar altre viatge, que
se deguessen posar ab lo senyor de la nau o del leyn.
De nau o leny qui sia noliejat a quintalades, si li falrà xàrcia
Nau qui sia noliejada a quintarades, si li fayl exàrcia, axí com
arbres, ànchores o timons, lo senyor que
cominal, so és a ssaber lo preu que sia tengut de dar lo dit senyor
de la nau o del leny, dos preus que en la terra hon eyl partí
costava. E si per aquel dit preu no
per
de comprar. E si costa més dels dits
dejen pagar del lur lo sobrapús per sou et per lliura
o per besants de tota la roba. E si, tant s'és ans que hajen
comprada la dita exàrcia, havien taylada entena per fer timó o
timoneres o altre lenyam a necessari de la nau per falida de
exàrcia, que
El senyor de la nau deu comprar altre entena en
esmena de aquela.
De nau o leny, qui serà noliejat, saul empaÿment de senyoria
Si nau o leny per alcuna condició, per empahiment de senyoria
no gosava anar là on lo viatge serà levat e
cobrerà ab los mercaders altre loch per fer port, si
era pus luny que
de
junta a lur loguer. Emperò, si la nau se crexia del nòlit de les
dites
per aquela manera que la nau se crexeria de nòlit. E si la
nau no
més, si la nau per lo dit empahiment haurà a romanir
en alcun loch descarregar, segons que la nau guanyarà de nòlit,
los mariners guanyaran de lur loguer a aquela forma
metexa.
Senyor de nau qui noliejarà la sua nau per anar carregar en
alcun loch, si li vendrà empaÿment de senyoria
Si mercaders noliejaran nau o leny per anar carregar en alcun
loch e quant eyls seran aquí junts ab la nau o ab lo leny on devien
descarregar e aquí haurà empahiment de senyoria, que
negú no gosa carregar ne res trer de la terra, si
e
de senyoria, hon eyls poguessen carregar, si
o
d'anar, que mariner negun no li pot contrestar, segons que en
lo dessús dit capítol és contengut. E si
junta de nòlit al senyor de la nau, lo senyor de la nau no és
tengut de fer junta als mariners de lurs loguers. E com
eyls seran junts en aquel loguar hon eyls hauran fe, que
poguessen carregar. E ans que los mercaders fossen espeegats
ne la nau fos carregada tota o partida e vendrà aquí
lo dit empahiment, axí com dessús és dit, e els mercaders no
podran acabar qu
que eyls comprades hauran ne encara negunes altres
que eyls na volguessen comprar, e el senyor de la nau congoxerà
als mercaders, que eyls que lo eespaeguen
senyor de la nau veurà e conexerà qu
per rahó de empahiment qui aquí serà, el senyor de la nau demanarà
als mercadel
qu
de la nau de pagar lo nòlit tot ne partida, per so cor no és
lur colpa, que empahiment és de senyoria. E a emp[a]himent
de Déu ne de senyoria no pot negun res dir ne contrestar.
E si los mariners demanaran lo loguer al senyor de la nau, no
és tengut del loguer a donar, pus que eyl no
jatsia assò que mariners hi hajen molt maltret haüt. Encara
més, lo senyor de la nau que eyls qui consuma si enleix e
la nau, hi ha a fer massió. Mas los mercaders són tenguts
de pagar al senyor de la nau la maytat de tota la messió que
eyl haurà feta, e sie
sien-li tenguts de donar meyns de tot contrast; de res àls
no
donchs eyls no li volen fer alcuna gràcia per rahó del trebayl
que
noliejaren la nau e
sabien ja aquel empahiment, ans que la nau
se noliejàs, e per so com eyls seran volenterosos de anar
guanyar e cuydarà acabar, que eyls hi pusquen carregar ab
servey qu
loch que entre eyls serà emprès, on eyls devien carregar, e per
naguna rahó no porà acabar que y pusquen carregar ne res
trer d'aquel loguar, los mercaders no
a donar al senyor de la nau de la meció que feta haurà ne d'esmena
a fer dels dans ne dels destrichs que
nau n'aurà sostenguts, per so con lo senyor de la nau sebia
aytanbé aquel empahiment meteix com los mercaders. E per
aquesta rahó los mercaders no li són tenguts de pagar nòlit
ne messions ne dan que
sostengut. Mas, emperò, si
ans que
de la nau no
en veritat que
qu
de pagar al senyor de la nau tot lo nòlit que entre eyls serà emprès
e tota la messió que
de la nau és tengut als mariners de pagar tot lo loguer
que eyl promès lus havia, així ben com si havien fet tot lo
servey de tot lo viatge, ab què
son nòlit. Emperò, qualque pati lo senyor de la nau farà ab
los mercaders, a aquel pati deuen éser los mariners. Encara
més, si lo senyor de la nau sebia aquel empahiment ans que
eyl noliejàs la nau a aquels mercaders e
no
metre, lo senyor de la nau és tengut als mercaders de retre et de
donar tot lo dan e tot lo greuge e tota la massió et tot lo interésser
que
de la nau qui sabia l'empahiment et no
Encara és tengut lo senyor de la nau de pagar als mariners
tot lo loguer que promès lus havia, si donchs los dits
mariners no sabien ja aquel empahiment ans que ab lo senyor se
acordassen. E si
de la nau no
lur loguer. E tot so que demunt és dit deu éser meyns de
frau e de tot engan.
Senyor de nau o de leny qui aurà logat son leny a ascar a alcun
hom guart-se a qui
Senyor de nau o de leyn qui haurà logat lo leny a escar a alcun
hom, lo senyor de la nau se guart a qui noliejarà, que si aquel
no pot pagar, sos mariners perdrien lur loguer, que
et
hom, que
son leny a alcun hom e puys matria-hi tràffech que,
quant lo mariner hauria servit son temps, poch o molt, que
faria aquel amagar o fugir. E
lo senyor de la nau qui seria endeutat per lo leny sia per
aquel qui fugirà hó morrà lo leyn sia tengut de pagar los mariners
axí con eyls hauran servit, e
dels mariners, si hom troba béns del sobredit logador qui
serà fuyt o mort o amegat. E si tant serà que
de la nau o del leny agués per tràffech aquell hom qui y hagués
prestat meyns que no degués o que morís, lo senyor de
la nau o aquell qui la nau menarà deu pagar lo mariner, que
mariner no pert son loguer per fugidor ne per treffagador ne
per prestador ne per mort de senyor.
Senyor de nau o de leny no
Senyor de nau o de leny qui ha noliejada la sua nau o
leny a mercaders, no
si donchs no u emprèn al comensament com noliejarà la
nau als mercaders. E si roman del viatge meyns de voluntat
dels mercaders, él hi sia tengut de esmenar et de restituhir tot
lo dan que
eyls hauran sostengut per colpa del senyor qui romàs serà.
E si
no
Mas eyl lus és tengut de metra
que sia tengut als dits mercaders de totes les convinenses que
eyl lus haurà obligat. E aquel senyor qui li metrà sia a conaguda
del nautxer. E
segrament que fet ha de dir veritat a aquel hom si serà sufficient
de tenir loch de senyor. E si sufficient no y era, lo senyor
de la nau los és tengut de metra-hi altra qui sia sufficient
en loch d'eyl. Emperò, senyor de nau se pot estrer de anar en
viatge per
per anar en romaria, ab què n'hagués fet vot abans que noliejàs
la nau o el leny, o per empahiment de senyoria. E cascuna
de
per totes estes rahons dessús dites no sia escusat
que no haja a metra
capítol fo fet per so cor molt mercader nolieja la sua roba a
aquel senyor de la nau per amistat que haurà ab eyl o per gran
bontat que hom li n'haurà dita, que si
senor de la nau degués romanir del viatge, eyl no li aguéran
noliejada la sua roba ne mesa en la nau, si eyl li fes tornes més
que no li deu dar de nòlit.
Nau o leny qui per mal temps haurà ferit en terra
Nau o leyn qui haja farit en terra per fortuna de mal temps o
per qualque altra cas se sia, lo senyor deu dir e manifestar en
aquel punt e en aquela hora als mercaders en hoïda del nautxer
o de l'escrivà e dels mariners: —Senyors, nós no podem esgandir
que no hajen a ferir en terra. E yo diria enaxí que la
nau anàs sobre los avers, e
Si los mercaders ho atorguen tots o la major par[t]ida, e si
la nau ne va en terra e
aquest cas o esta ventura serà esdevengut deu éser presat et
posat preu per aytant com valia, ans que la nau o
en terra, entre los mercaders de qui la roba serà salvada
e
avenir; si no, deu éser mès aquel contrast, qui entre eyls serà
per rahó del presament de la nau o del leny a qui aytal cas com
dessús és dit serà esdevengut, en poder de
sien o sàpien bé et diligentment de l'art de la mar. E qualque
cosa a aquels ne serà vista per bé ne eyls ne diran, alò
éser seguit. E si la nau o
deu donar al senyor de la nau o del leny tot aquel preu que
entre eyls serà esdevengut o aquel que aquels dos bons hòmens
en poder de qui serà mès n'auran dit o
exàrcia et tot so qui
a qui aytal cas serà esdevengut, deu ésser presada e mesa en
preu d'aquela nau o d'aquel leny qui trancat serà del preu qui,
entre
del leyn, serà emprès, e tot enaxí, com aquels dos bons hòmens ó
hauran dit. E lo senyor de la nau deu-la reebre en aquel preu
que de la nau deu haver. E si eyl pendra no la y volrà, sia
mesa a l'ancant. E qui més hi dó, aquel la haja. Emperò, tota
via deu haver lo senyor de la nau aquel preu que posat serà a la
nau. E si per aventura la nau o el leny no
consintrà o pendrà alcun dan, lo senyor de la nau o del leny és
tengut de metra part en aquel consentiment o en aquel dan
que la nau o
leny serà presat, per sou et per liura, axí com l'aver qui salvat
se serà e en tota la messió que costerà aquel consentiment o
aquel dan que la nau o
de la nau dirà que la nau vaja sobre los avers qui
e
la nau ab lo aver, si la nau ne va en terra e pren
alcun dan, tot lo dan que la nau pendrà li deu esmanar aquel
haver qui
a metra per so cor la nau no serà agermanada ab lo aver, e per
so cor los mercaders li ho hauran atorgat. E si la nau se romprà,
assò no cal dir ne recapitolar, per so cor ja és, en lo
capítol dessús dit, esclarit et sertificat. Emperò, si
dien e manifèstan al senyor de la nau que
a aquels qui restauraran, e
o atorguen tots o la major partida, l'aver perdut
deu ésser comptat sobre l'aver resta[u]rat per sou e per liura.
El senyor de la nau és-hi tengut de metra tot lo preu que haurà
haüt en esmena de la nau a l'aver perdut axí com farà lo aver
restaurat per sou e per liura. E si per aventura en la nau no havia
mercader negun, que
aquel cas e en aquela sahó. E assò que farà que ho fassa ab
conseyl [del] nautxer o de l'escrivà o dels mariners. E si
lo senyor de la nau fa axí, assò deu ésser axí tengut per ferm,
axí com si tots los mercaders hi eren, o axí com si tota la roba
era sua.
Senyor de nau o de leny qui aurà lexada roba de mercaders, si li
vendrà cas de ventura
Si alcun senyor de nau o de leny haurà carregada la sua nau o
leny de roba de mercaders per anar descarregar en alcun loch,
lo qual loch serà ja emprès entre eyl e
roba serà, e anant en aquel viatge vendrà-li cas de ventura que
n'hirà en terra, e si la nau o
deu-li ésser feta esmena, segons que entre eyl e
serà emprès, ans que la nau o
de la nau o del leny demana lo nòlit deu-li ésser donat, si
quantitat de roba si haurà salvada. E si res no si salva, negun
no li és tengut de nòlit a pagar, pus que tota la roba serà perduda.
E si quantitat de roba si salva e
de la roba perduda com de la salvada, deu-li ésser pagat segons
que la roba haurà portada. E él és tengut de ajudar a esmanar
aquela roba que serà perduda per tot aytant con eyl haurà
rebut de nòlit per sou e per liura, axí com farà la roba que
serà salvada. E si lo senyor de la nau no demanarà nòlit, sinó
de la roba que serà salvada, ne eyl no
eyl no és tengut de ajudar a esmenar aquela roba que serà perduda,
pus que nòlit no haurà pres ne haüt, so és a entendre per
lo nòlit. E si per aventura entre
mercaders no haurà convinensa ne empresió neguna com la
nau o
los mercaders no li són tenguts de esmena a fer, pus que neguna
covinensa ne empressió no serà feta entre eyls, si donchs los
mercaders no li volran fer alcuna gràcia. Mas són-li tenguts de
paguar lo nòlit de la roba que serà restaurada, per aytant com
eyl portada la haurà. E si per aventura entre lo senyor de la nau
o del leny e los mercaders haurà covinensa o empressió alcuna,
los mercaders li són tenguts d'esmena a fer, segons que la covinensa
o empressió serà feta entre eyls. e lo senyor de la nau
o del leny pot e deu retenir d'aquela roba dels mercaders tanta
que li sia ben bastant a aquela esmena que
seran tenguts de fer e encara a molt més, per so que eyls no
haja anar derrera per lo seu meteix. E assò no li pot negun
ne deu contrestar. E
de pendra fiansa ne penyora d'altre roba sinó d'aquela matèria
que eyl se n'havia aportada, si eyl no
ne negun altre no lo
Si alcuna nau vendrà descarregar ab bonansa o ab fortuna en
alcun loch
Si alcuna nau vendrà descarregar en alcun loch e vendrà ab
Bonansa o ab fortuna, si la nau o
descarregarà aquel jorn una quantitat de la roba a bon mercat
e la nit e
de descarregar més la maytat o les dues parts
que no feÿa al jorn que comensà a descarregar, que
de qui serà aquela roba qui serà descarregada a bon mercat
no són tenguts de res a esmanar a aquels mercaders de
qui serà la roba que
eyls no era feta covinensa com comensaren a descarregar, que
la una roba ajudàs a l'altre, et si més costava de descarregar
per què com ventura s'esdavé a cascun de pendre mercat
o carestia. Encara més, si, com la nau o
una quantitat de la roba que haurà portada, se metrà
temporal tan gran que la roba que serà romasa a descarregar
se perdrà, aquela roba que serà descarregada ja no és tenguda
de res a asmena a fer a aquela que serà perduda, si donchs
entre los mercaders de qui aquela roba serà no era emprès que
la una roba fes ajuda a l'altre e si mercader no y haurà negun
en la nau o el leny o el senyor de la nau o del leny agermanarà
la una roba ab l'altre deu axí ésser tengut per ferm
com si tots los mercaders hi éran o anaxí com si tota la roba
era sua, que sua és, pus que la té en comanda. E si la nau o
se perdrà o pendrà alcun dan, lo senyor de la nau o del leny e
mercaders agermaneran, l'aver ab la nau o
perdrà, aquela roba qui
o
E si empressió ne covinenses no y haurà neguna, qui perdut
se haurà per perdut se haurà anar. E si en la nau o
no haurà mercader alcun, el senyor de la nau agermanarà la
nau o
de la nau o del leny o de la major partida, deu axí ésser tengut
per ferm, com si tots los mercaders hi éran o enaxí con
si tota la roba era sua, que sua és, pus que en comanda la té.
Emperò si
lo cominal de la nau o de la major partida, no deu haver valor;
per què tot senyor de nau o de leny se deu guardar, ea com farà
ses feynes ne com no, per so que so que eyl farà que u fassa
en guisa que sia tengut per ferm.
De barquers qui carregaran o descarregaran
Barquers o jóvens hòmens de ribera qui carregaran o descarregaran
nau o leny, eyls deuen carregar e descarregar bé e diligentment,
per so que la roba no si puscha banyar ne guastar ne
perdra per colpa d'eyls. E si roba si banyarà o si guastarà o si
perdrà sens colpa d'eyls, eyls no sien tenguts de neguna esmena
a fer a aquells mercaders de qui aquella roba qui banyada
o guastada serà o perduda, pus que per colpa d'elys no serà
banyada o gu[a]stada o perduda. E encara més, si eyls carregaran
roba o descarregaran e les maniles d'aquel faix o bala
o farcel que eyls carregaran o descarregaran los romendran
en les mans, e eyls mostrar o provar los podran, si aquel faix
o bala o farcel o qualque roba se vuyla qui sia a qui les maniles
seran falides se banyaran o
no són tenguts de neguna esmena a ffer a aquel da qui aquella
roba serà a qui les maniles seran fallides. Emperò, si al carregar
o al descarregar se banyarà alcuna roba o
per colpa d'eyls, són tenguts de tota aquela roba a esmanar
a aquel de qui serà. E si eyls no han de què la pusquen esmanar,
lo barquer de qui la barcha serà n'és tengut, si ha
alcuns béns de què ho puscha fer; si no, deu ésser pres et estar
tant en la presó tro que haja satisfet a aquels mercaders
de qui aquela roba serà, qui per colpa d'eyl o dels hòmens
que eyl haurà meses en la sua barcha ne que per eyl hi seran
se serà banyada o guastada o perduda, per so con eyl pren
aytan bona part del guany que aquels hòmens fan ab la sua
barcha, com eyls mateys, e encara molt meylor. E és rahó que
qui part vol haver del guany, que part haja haver de la
pèrdua; per què tot barquer se guart e
hòmens metrà en sa barcha ne quins no; que si aquels hòmens
faran bé lurs afers, eyl n'aurà se part. E si les fan mal, tot
tornarà sobre eyl, qui senyor serà, per so car negun no fia res
a aquels hòmens, sinó tant solament a eyl, qui és senyor, per
so com negun no sap, ea aquels hòmens qui
per què cascun barquer se guart e
metran en sa barcha ne quins no per carregar et per
descarregar, per so que dan alcun no li
Barquers qui carregaran o descarregaran a escar
Si alcun barquer o jove hom de ribera pendra alcuna nau o alcun
leny a carregar hó descarregar a eschar o a preu, eyls són tenguts
de carregar o de descarregar bé e diligentment e com pus tost
poran. E si eyls assò faran bé e diligentment, axí com dessús
és dit, los mercaders o el senyor de la nau per los mercaders los
són tenguts de pagar tot so que promès los hauran bé et planament
e en res no
los hi metran, els barquers o
n'auran a fer mació o sostindrà dan alcun, los dits mercaders
o el senyor de la nau o del leny per los mercaders són tenguts de
retre e de donar tota aquela massió o dan o destrich
que per colpa d'eyls hauran sostengut e assò o són tenguts de
fer los sobredits mercaders o el senyor de la nau o del leyn per
eyls sens tot contrast, si tots eyls hauran fet lur servey, axí
com demunt és dit. E per so, si los dits mercaders o el senyor
de la nau o del leny ne pendran alcun dan hó n'hauran a fer
alcuna messió per colpa dels sobredits barquers o jóvens hòmens,
per so car eyls no u hauran carregat o descarregat, axí com
promès hauran, tot aquel dan e aquel destrich e aquela massió
que aquels mercaders o
hauran sostengut per colpa dels dits barquers o jóvens hòmens,
eyls són tenguts de tot aquel dan o destrich o massió, que per
colpa d'eyls serà pres ne sostengut, donar e retre a aquels mercaders
o al senyor de la nau o del leny per eyls tot dan e destrich
e messió que per colpa d'eyls serà feta sens tot contrast.
E si eyls no han de què pusquen retre ne esmenar e són conseguits,
eyls deuen ésser preses e meses en poder de la senyoria,
e estar tant en la presó tro que hajen satisfet a aquels mercaders
o al senyor de la nau o del leyn per eyls de tot aquel dan
que hauran soffert per colpa d'eyls e que se
ab eyls o ab lo senyor de la nau o del leny per eyls.
De nau o de leny qui primerament serà ormajat o intrat
Nau o leyn qui primer sia ormajat en port o en plaja o en
costera o en esp[ar]agol, tota nau o tot leny qui aprés d'aquela
vendrà o aquela encara, se deu ormajar en guisa e en manera
que no fassa negun dan a aquel qui primerament serà ormajat.
E si dan li fa, deu-lo-li tot esmanar e restituhir sens
tot contrast; saul, emperò, que si el leny o la nau qui aprés
d'aquela entrarà, que si venia ab fortuna de mal
temps que no
nau qui primerament hi serà, no li sia tengut de esmanar
lo dan que, en aquela hora o per aytal cas, fet li haurà, per
so cor no és sa colpa. E axí aquest dan aytal qui per aytal rahó
serà fet deu ésser mès e posat en coneguda de bons hòmens
qui sien e sàpien de la art de la mar.
Nau o leyn qui primer en port serà entrat
Nau o leny qui primer serà ormajat o en port o en plaja o
en altre loch, si fa alcun dampnatge aquela nau o aquel leny
qui aprés d'eyla serà vengut o entrat no sia tengut de res esmenar
del dan que fet li haurà, per aquesta rahó que, si
a la nau qui primera serà ormejada falrà se exàrcia o no
n'haja més que
e que haja fets tots sos emvits o que sia en loch que
no
naguna rahó e
sia puguda ormajar, si per aytals occasions com dessús són
dites li farà aquell dan qui dessús és dit, no li és tengut de
esmena a fer. Mas, emperò, si la nau o
préstech o a loguer o que fos en loch que
los pogués pendra o aquells qui serien la nau o al leny qui
aprés de la nau o del leny qui primer serà ormejada en qualque
loch que sia diran a aquels que
que no
dupte que no
en lo leny qui primer serà ormajat repembrà que no
volrà ormajar, si mal temps se met sobre assò que aquels
qui seran en la nau o el leny qui derrer serà ormajat ne entrat
los hauran dit et demostrat, e si la nau qui primera
serà ormajada farà dan a aquell qui aprés d'ela serà venguda
ne ormejada, eyla li és tenguda de fer esmena de tot lo dan que
fet li haurà per rahó de la condició que per aquels qui en la
nau o el leny qui derrera serà entrat los serà dita ne manifestada.
Mas, emperò, si la nau qui primera venguda serà
haurà dada tota sa exàrcia e haurà fets tots sos emvits, jatsia
que eyla sia en loch que trop recobre de exàrcia o no, no li
és tengut de dan que li fassa, cor negun no
si el senyor de la nau troba o trobarà exàrcia a manlevar o a
loguer o a venda, qu
altre ab sa voluntat, ne negun no ho deu creura ne pansar.
E aquest capítol fo fet per so qui dessús és dit.
Esmena de nau o de leny qui primer serà ormejat et intrat
Nau o leny qui primer serà ormejat en alcun loch e aquela nau
o
en guisa e en manera que no li fassa dan. E si li
tengut de tot a esmenar, segons que
dit és contengut ne esclarit ne sertificat. Mas, emperò, axí
és a entendre que aquela nau o aquel leny qui primer serà
ormajat no mudàs ànchores ne prohís que tingués de dins
ne de fore, pus que la nau o aquel leny qui aprés d'ela serà entrat
ne ormajat. E si eyl los mudarà o
aquela nau que aprés d'eyla serà ormejada e aquela nau
pendrà alcun dan qui primer serà ormejada, aquela nau que
aprés d'ela serà entrada no li és tenguda de tot aquel dan
a esmanar, mas de partida, per so car eyla haurà mudades
ànchores o prohís de dins e de fora, e aquel dan que aquela
nau qui derrera serà ormajada deu ésser mès en poder de
savis hòmens et de certs, qui sien o sàpien bé e diligentment
de la art de la mar. E eyls, segons lur consciència et segons
conseyl que trobaran dels prohòmens de la mar, eyls
són tenguts que
que mal ne trebayl no puscha ésser ne créxer entre los senyors
de les naus, dels leyns ne encara entre
alcun contrast entr
no muderà ne cambierà dins ne defora ànchores ne prohís,
aquela nau qui derrera serà entrada li és tenguda que li farà
d'esmena a fer, tot enaxí com, el capítol dessús dit, esclarit
ne certificat és. Emperò, si aquela nau que derrera entrarà
serà ormajada, e pus que aquela serà ormajada, mudarà o
cambiarà ànchores ne prohís, si per colpa d'aqueles ànchores o
prohís qui mudats o cambiats seran, aquela nau qui primer
serà ormajada ne entrada sostendrà alcun dan, aquela (nau qui
primera serà ormajada ne entrada sostendrà alcun dan aquella)
nau qui aprés d'ela serà entrada ne ormajada li és tengut de tot
aquel dan que fet li haurà a esmanar, per so car haurà mudades
ne cambiades les ànchores ne
ànchores ne prohís, e aquela nau qui primera serà ormajada
les mudarà e
que derrera entrada ne ormejada no
d'esmena fer, si no tant solament enaxí com el capítol dessús és
esclarit e certifficat. Mas, emperò, si aquela nau qui primera
serà entrada ne ormajada pendrà alcun dan sens colpa d'aquela
nau que aprés serà entrada ne ormajada, no li és tenguda de
neguna esmena a fer per dan que eyla prengués, pus sens colpa
d'aquela nau que aprés d'eyla serà entrada ne ormejada
l'agués pres. E fo fet aquest capítol per so que cascun se guart,
ea que farà ne com se ormajarà. Que segons que eyl
farà ne s'ormajarà, aquel guardó que dessús és dit li
Per què cascun se guart que fassa so que a fer haurà bé
et sàviament, per so que entre ells ne altres no haja ne puscha
haver alcun contrast per lur colpa.
Si naus o lenys entren en port o en plaja
Si una nau o dues o quantitat de naus o de leyns intreran en
port o en esparagol o en plaja o en altre loguar e entraran
ensemps e ensemps s'ormajaran, cascun d'éls se deu tant luny
ormajar de l'altre que per res no
dels lochs sobredits, se matrà mal temps, cascun d'eyls se deu
ormajar ben e gint e fer tots lurs emvits per so que negun
d'eyls no puscha pendra alcun dan. Encara més, per so que
la hun no puscha fer dan a l'altre. E si per aventura, estant
aquel mal temps, a alcuna de les naus o dels leyns falrà exàrcia
e iran sobre les altres e fer-los han dan, si aquela nau o
aquel leny a qui la exàrcia serà falida havia fet tot son poder de
ormajar-se et la exàrcia que eyl haurà serà bona e sufficient
a aquela nau o a aquel leyn e encara a molt major que aquel
no és, aquel dan que fet serà no deu ésser esmanat a aquel qui
pres l'aurà, pus que per colpa de
serà, a qui l'axàrcia serà falida, no serà fet. Encara més, per
altre rahon, per so cor eyl haurà fets tots sos emvits e tot son
poder de ormajar-se. Encara més, que aquela exàrcia que falida
li serà era bona e sufficient a aquella o a aquel leny e a major
que aquel no era. E axí, per les rahons dessús dites, no és
tengut de esmena a fer d'aquel dan que fet haurà a alcun. Emperò
si aquel senyor d'aquela nau o d'aquel leny a qui la exàrcia
serà falida haurà més flix, que no
com fer degra o poguera, e la exàrcia que eyl haurà no serà
sufficient a aquela sua nau o a aquel seu leyn ne encara a molt
menor que aquel no és, si per aquestes rahons dessús dites
aquela sua nau o aquel seu leny farà dan a alcun, eyl n'és tengut
de tot aquel dan a restituhir e a esmanar tot a aquel qui soffert
ne sostengut l'aurà per colpa de flix o de la mala exàrcia que
ab eyl se portava. Per què tot senyor de nau o de leny se guart
o
ab sí exàrcia que no li sia sufficient per so que la pena ne la
condició no li pusca ésser dessús posada que dessús és dita.
De loguer de estiba de bótes
Senyor de nau o de leyn qui logarà estiba de bótes a viatge tot
o a temps sebut, e el logader diu al senyor de la nau que eyl
no leu ne faça levar ne prenga ne fassa pendre a aquel estiba,
si donchs no li paga lo loguer, e si la pren, que vaja a risch
e ventura del senyor de la nau. E si sobre aquesta condició la
se
senyor de la nau li és tengut d'esmanar l'estiba o preu d'aquela,
e encara més lo loguer que haurà emprès ab lo dit logader.
E encara més, si el senyor de la nau té més estiba que no
haurà emprès ab lo logader, o la aportarà en altre viatge lo
qual no serà emprès entre
si l'estiba se pert en aquel temps o en aquel viatge, lo qual emprès
entre eyls serà, lo senyor de la nau sia tengut de esmanar
l'estiba de les bótes al sobredit loguer o al preu d'aqueles e
tot loguer d'aquela multiplicat del viatge sert o del temps
emprès al viatge o al temps que entr
Encara més, si el senyor de la nau la jugava o la
baratava o la venia o
major que dessús és dita. Emperò, si
estes condicions dessús dites al senyor de la nau com
eyl logarà o pendrà l'estiba e l'estiba se perdrà, serà perduda
al dit logader, pac lo loguer o no lo senyor de la nau, ab què
no
dessús dita no li hagués posada lo logader, saul, emperò,
perda
E si
senyor de la nau sia tengut de esmanar la dita estiba. E si lo
senyor de la nau e
en poder de dos bons hòmens botés qui haguessen vista aquela
estiba e que fossen ben de l'offici de la botaria. E qualque cosa
que aquels diguessen per lur segrament, que alò sia tengut
de esmanar lo senyor de la nau al dit logader, saul emperò que
loguer de la estiba qui deu ésser tota via pagat.
De mercaders qui auran noliejada nau o leny qui deurà carregar
da vi
Si alcun senyor de nau o de leyn haurà noliejada la sua nau o el
seu leny a alcuns mercaders, si aquela nau o aquel leny deurà
o haurà a carregar da vi, e lo senyor de la nau o del leny serà
tengut de donar l'estiba als mercaders per tot lo càrrech de la
nau o del leyn, deu fer enaxí: que deu fer bela la estiba e deu-la
fer omplir a sos mariners o a qui
sa nau o en son leny, e axí plena d'aygua deu-la mostrar als
mercaders o ha hom per eyls e dir encara enaxí o fer dir a aquels
mercaders o a aquels que per éls hi seran, ea si
us és semblant aquella estiba si
volen qu
hom per eyls diran ne la tendran per estanya et que eyl que
la meta o la fassa metra en la nau o en lo leny, si los mercaders
la ompliran e la faran omplir de vi, pus que estibada serà
en la nau, si aquela estiba s'exirà o vessarà alcuna quantitat de
vi que eyls mès hi hauran o feta metre, lo senyor de la nau
o del leyn no
no és se colpa. Encara més, per so car eyls le
d'aygüe. Encara més, per so car ab voluntat d'eyls o de hom
per eyls la mès en la nau e eyls o hom per eyls la tenguéran
et dixeren que era estanya. Mas los mercaders li són tenguts
de pagar tot lo nòlit que promès li hauran, axí bé del vi qui
vessat serà con d'aquel qui serà salvat, pus per colpa d'eyl
no serà estat versat ne perdut. Emperò si lo senyor de la nau
deurà donar l'estiba als mercaders, com dessús és dit, e ell ne
hom per eyl no la mostrarà als mercaders ne a hom per eyls,
e si la tendran per estanya o no e sens vista d'eyls o de hom
per eyls, eyl la metrà en la nau o al leny e la farà metra, si los
dits mercaders sostendran dan alcun per colpa de aquella estiba
que eyl mostrada no la haurà, lo senyor de la nau o del
leny lus n'és tengut d'esmena a fer, e los mercaders no li
són tenguts de nòlit a pagar d'aquel vi que vassat serà. Per què?
Per so cor eyls no
no. Emperò si lo senyor de la nau o del leny no u dirà, ne
serà tengut d'estiba a donar a aquels mercaders qui noliajat
l'auran. E los mercaders hauran o deuen haver l'estiba, sia
que aquela estiba sia estanya o no, o sia que vers lo vi de
tot o de partida los mercaders són tenguts lo nòlit
a pagar de tot aytant com en la nau sua o en el seu leny
haurà mès tot, axí com ab eyl ho hauran emprès sens tot
contrast. E per so que dessús és dit fo fet aquest capítol.
De loguer de exàrcia
Senyor de nau o de leny qui logarà exàrcia per anar en viatge,
aquela exàrcia que logada haurà se pert sens colpa d'eyl, no
sia tengut de res a esmenar a aquel que logada la haurà sinó
tant solament lo loguer que entre eyls emprès serà. Emperò, si
la exàrcia se perdrà per colpa del senyor de la nau, sia tengut
eyl de fer esmena a aquel qui logada la li haurà, tot aytant
com la exàrcia valia hó vayla en aquel temps que eyl la près
o la loguà, o de donar aytanta exàrcia com aquela valia el
temps que eyl la près. Encara més, si aquela exàrcia sa trancarà
o
d'esmanar a fer axí com dessús és dit. Mas si
guastarà sens colpa d'eyl, no sia tengut de res a esmanar, sinó
axí com demunt és dit. Saul, emperò, si aquel qui la exàrcia
logarà hi posava preu o condició alcuna e
reebrà aquela exàrcia sots les condicions que aquel li posarà,
lo senyor de la nau sia tengut de donar tot aquel preu que
dit li haurà, o de retra aytanta de exàrcia con aquela,
e que valgués tant com aquela. Emperò, sia en volentat del
logador si pendrà diners o exàrcia. Emperò, si lo senyor de la
nau portarà aquela exàrcia en altre viatge sinó tant solament
en aquel que emprès haurà ab aquel qui la exàrcia haurà
logada e la exàrcia se perdrà en aquel viatge qui entre éls no
serà emprès, en qualque guisa que la exàrcia se perdrà es
guast, lo senyor de la nau sia tengut de donar e de retre
aytanta exàrcia com aquela valia al temps que eyl la près
hó que posat hi serà; e el loguer sia pagat del viatge emprès
multiplicat a aquel qui no
sia de la exàrcia, tota via sia pagat lo loguer.
Senyor de nau qui manlevarà exàrcia
Senyor de nau o de leny qui manlevarà exàrcia se p[er]drà o
guastarà, lo senyor de la nau qui manlevada la haurà és tengut
de retre e de donar aytanta de exàrcia con aquela que manlevada
haurà, o el preu que aquela valia al temps que eyl la manlevà.
E sia en voluntat d'aquel qui prestada la hi haurà de pendre
exàrcia o diners. Emperò, en qualque guisa la exàrcia se perdrà
o
aquel qui prestada la haurà, e
la haurà no y pusca metra negun contrast. E fo fet per so aquest
capítol, cor molt senyor de nau o de leyn manleva exàrcia qui
pert e
e eyl li met contrast. E per aquestas rahons desús dites, senyor
de nau no pot ne deu contrastar ab aquel qui la exàrcia
li haurà prestada.
Tot senyor de nau pot pendra exàrcia que trop en ribera
Tot senyor de nau o de leny pot pendra exàrcia que trop en
ribera, ab què la haja mester a sa nau o a sson leny a ormajar,
que haja por de maltemps o que sia en loch perillós, ab què
aquela exàrcia qui en la ribera serà no faés fretura a aquel de
qui serà, qui la hagués ops aytanbé a son leny a ormajar. E si lo
senyor de la exàrcia hi és, deu-la-li donar, et si lo senyor de la
exàrcia no y era, pot-le
que presa la haurà, que ó fassa saber, on que
per eyl. E si eyl na volrà pendre servey, qu
per so car haurà presa la sua exàrcia menys de voluntat sua,
per àls no. Emperò, lo senyor de la nau qui la exàrcia haurà
presa la deu tornar en aquel loch on lavada la haurà encontinent
que
serà ne sostendrà dan ne messió, lo senyor de la nau qui presa
la haurà lo deu tot pagar. Encara més, si la exàrcia se perdrà
o
presa la haurà deu retre e donar aytanta de exàrcia con aquela
que presa haurà, o el preu que aquela valia al temps que
ell la près, a aquel de qui la exàrcia serà. E assò deu fer menys
de tot contrast. E si aquel de qui la exàrcia serà no volrà cobrar
la exàrcia per aquela que perduda serà e vol pendre
diners, si abdosos se
de dos bons hòmens de mar qui haguessen vista aquela exàrcia.
E que so que eyls li
part ne l'altre no y pogués res contrestar. E fo fet per so
aquest capítol, que
exàrcia menys d'aquel da qui serà a sa nau o a son leny a ormajar,
que si lo senyor de la nau havia tota via a sercar lo
senyor de la exàrcia, serie
que la nau o el leny e tot so qui dins seria hiria a condició de
perdre, ans que eyl ho hagués trobat. E per aquestes rahons
dessús dites, senyor de nau o de leyn se pot plavir de exàrcia
que en ribera serà, menys de aquel de qui serà, ab què lo senyor
de la nau la haja ops per les condicions dessús dites.
Senyor de nau qui pendrà exàrcia de ribera, si la se
portarà
Senyor de nau o de leny qui manlevarà o pendrà exàrcia de ribera
per la sua nau o el seu leny a ormajar, si eyl la se
porta en viatge o en viatges menys de sabuda e menys de volentat
d'aquels de qui serà, si aquel de qui serà la exàrcia ne
sostendrà alcun dampnatge que haja a logar exàrcia a ops
de la sua nau o de son leny, per so com aquela se n'haurà
portada la sua, aquel qui portada la se n'haurà deu pagar
tot lo dan e tota la messió e tot lo greuge que aquel ne sustindrà.
Encara, aquel qui la exàrcia se n'haurà portada deu pagar
lo loguer d'aquella exàrcia que enaxí se n'haurà portada d'aquel
de qui serà. E sia en alt d'aquel de qui serà la exàrcia de pendre
tot aytal loguer com se volrà e aquel deu-lo-li donar
menys de tot contrast. Encara més, sia en asalt d'aquel de qui
la exàrcia serà, de cobrar la exàrcia o el preu que aquela
valia, e eyl que
axí se n'hauria portada aquella exàrcia no y puscha res
contrestar ne hom per eyl. Encara més, sia volentat de aquel
de qui la exàrcia serà que
et de demanar per ladronici. E si aquela exàrcia se perdrà o
guasterà, aquel qui lavada la haurà sia tengut de fer esmena a
aquell de qui serà tot, en aquela guisa que eyl la li volrà presar
que li
ó diga per son segrament. E fo fet per so aquest capítol, cor
molt senyor de nau se
condicions qui dessús són dites no éran posades.
De comandes a viatge cert
Mercader ne mariner ne negun (altre qui pendrà comanda
a viatge cert o a loch sabut, si en aquel viatge o en aquel
loch sebut se perdrà tota la comanda, ab què no fos colpa del
comandatari, no és tengut de res a retre ne a esmanar a aquel
qui comanada la li haurà. Mas, emperò, si lo dit comandatari
la portarà en altre viatge o en altre loch meyns d'aquel qui
emprès haurà ab aquel qui la comanda li haurà feta, si
la comanda, lo comandetari és tengut de tot a retre a aquel
qui la comanda li haurà feta, pus que eyl la haurà portada
en altre loch o en altre viatge en lo qual no haurà emprès ab
eyl. Encara més, si lo dit comandatari portarà la dita comanda
en viatge o en loch que no haurà emprès ab lo dit comenador
e si guanya, tot lo guany qui ab la dita comanda farà deu
donar a aquel qui la comanda li haurà feta e no se
retanir mas tant solament so que emprès haurà ab lo comendador
demunt dit. E si àls se
si lo y amblava de la casa. E si la comanda o lo guany
fet ab aquela se perdrà en aquels lochs los quals no foren empreses,
lo comandatari és tengut de retre et de donar a aquel
qui la comanda li haurà feta axí bé tot lo guany com la comanda
que presa haurà.
De comandataris qui pendran comandes, si li vendran condicions
Comandataris qui portaran comandes en viatge o en loch sebut
e seran partits de là hon la comanda haurà rebuda e seran
en aquel loch que hauran emprès ab aquels qui les comandes
li hauran fetes, e estant en aquel loch venia occasió de
penyores o empetxament de senyories o y vendrien leyns
armats de enamichs, e si per qualsevol d'aquestes condicions qui
dessús són dites se perdia la comanda, lo com[an]datari
no és de res tengut de res a fer de esmena a aquel
qui les comandes los hauran fetes. Mas, emperò, estant al viatge,
ans que en aquel loch fossen on anar devien, havien sebuda
d'aqueles cosses qui dessús són dites e eyls ne eren certs que
ver fos et eyls hi entraven e la comanda se perdia, los dits comandataris
són tenguts de retre e d'esmanar tota la comanda que
aquels los haurien fetes. E si per aventura, estant en lo dit viatge,
ans que ells fossen en lo sobredit loch, havien sertanitat de
les occasions dessús dites e
lo senyor de la nau o del leny en què eyls serien per anar en
altre loch on no haguessen paor de les condisions dessús
dites, cor comandataris són dits mercaders entre los senyors
de les naus et dels lenys, e
dits mercaders, jatsia assò que aquel loch que eyls empendran
ab lo senyor de la nau e ab los comendataris no sia emprès ab
aqueyls qui la comanda los hauran feta, per so per les tres
rahons dessús a dites, cor comandatari pot portar la comanda
en altre loch per salvar si et les comandes que ab sí portarà
e no per naguna altra rahó, e assò deu ésser fet menys de
tot frau. E encontinent que eyls hauran fet port en aquel dit
loch que estant al viatge hauran emprès ab lo senyor de la
nau, los dits comendataris deuen vendre et esmersar totes les
comandes que eyls tendran e tornar a aquels e retra la comanda
que feta los hauran. E si en aquel loch on per aytal
rahó com dessús és dita se perdrà la dita comanda, jatsia assò
que aquel loch no fos emprès ab aquels qui la comanda los hauran
feta, no
comandataris. Mas si eyls la aportaven en altres lochs o en altres
viatges pus que eyls haurien fet port, axí com
dessús és dit, abans que haguessen comptat ab aquels qui la comanda
lus hauran feta e la comanda se perdrà, los dits comandataris
sien tenguts de retre tota la comanda. E si eyls ne
guanyaven, axí com en lo primer capítol és contengut, haurien
a retre axí bé lo guany com la comanda.
Per què deu ésser tengut senyor de nau o de leny per comendatari
Segons que en lo capítol dessús dit diu et demostra et declara
que tot come[n]datari qui portarà comandes a viatge cert o a
loch sabut, si en aquel loch, hon eyls devien portar aquelles
comandes, serien en aqueles condicions que en lo capítol dessús
dit són ja esclarits, que eyl no y gós entrar. E si eyl se
pot avenir ab lo senyor de la nau o del leny ab qui eyl serà per
anar en altre loch on aquelas condicions que en lo capítol dessús
dit són ja dites e esclarides que eyl hi pot anar, jatsia
assò que aquel loch hon eyl s'avendrà ab lo senyor de la nau
o del leny ne irà no haurà emprès ab aquels qui les comandes
li hauran fetes. Mas en lo capítol dessús dit no diu ne esclareix
si lo senyor de la nau o del leny portarà mercadaria sua
he haurà rebudes comandes d'altra o d'altres e si porà fer
axí com los comandataris, o si serà de pijor condició que altre
comandatari. E axí los nostres antichs antecessors veéran et
conaguéran que los senyors de les naus o dels leyns qui portarien
mercaderia lur o prenen comandes d'altre o d'altres o
que porten mercadaria lur o no, sol que aporten comandes
d'altres, no deuen ésser de pijor condició que
Per qual rahó? Per so com comandataris van per lo
món molts, que en tot so que porten no han neguna cosa.
E encara més, si aquelas comandes no éran que hom lus fa,
hirien a onta. E encara més, si aqueles comandes se perden,
eyls no
del lur ne y perdran res. Mas lo senyor de la nau o del leyn sia
que port mercaderia sua o no, tota via val més so que eyl ha
en la nau o al leny que no fa gran res de les comandes que eyl
portarà ne haurà preses en sí. E enaxí lo senyor de la nau o
del leny no pot ne deu ésser de pijor condició que un altre comandatar[i].
Emperò, és axí a entendre, que si en la sua nau o en
lo seu leny haurà alscuns d'altr[e]s comandataris, si les condicions
que dessús són dites seran en aquel loch hon eyls devien
descarregar e anar, lo senyor de la nau se deu aconseylar e haver
acort e conseyl ab eyls. E qualque cosa eyl ab eyls tendran
per bé, que eyls que ho poden fer, que negun no y pot res
dir. Emperò, si en la sua nau o el seu leny haurà roba de mercaders
e sobre aquella roba no irà negun ne lo senyor de la nau
o del leny no la tindrà en comanda sinó tant solament que eyl la
deja deliurar a alcun en aquel loch hon devia descarregar;
si les condicions dessús dites hi seran qu
senyor de la nau o del leny no les deu portar pas en altre loch,
pus a eyl no seran comanades que les puscha vendre, ans les
deu tornar a aquels mercaders qui les hi liuraren. E si lo
senyor de la nau o leny les porta en altre loch, e aquela roba
se perdrà, lo senyor de la nau és tengut de tota a retre e a
esmanar. Encara més, si eyl la portarà en altre loch, si eyl la
vendrà o en aquela roba se guanyarà, lo senyor de la nau o del
leny és tengut de donar e de retre a aquels mercaders
de qui aquela roba serà lo cabal e tot lo guany en aquela
fets. E los dits mercaders no són tenguts de donar ne de
retre a aquel senyor de la nau o d'aquel leny dan ne messó
que n'aja sostengut, si no
de la nau o del leny haurà mercaderia sua e entendrà tota la
roba que en la sua nau e el seu leny serà en comanda, que
eyl la puscha vendra o encara qu
que tenga tota la roba o mercaderia que en la sua nau o el
seu leny serà en comanda, que eyl la puscha vendre e que
sia mercader; si lo dit senyor de la nau o del leny no goserà
entrar en aquel loguar on les comandes deuria vendre,
qu
dessús dit són ja esclarides e certifficades, eyl pot mudar lo viatge
per anar en altre loch hon no haja reguart de les condicions
que dessús són dites, en aquesta guisa, emperò, que eyl assò
farà ab conseyl de tot lo cominal de la nau o del leny o de
la major partida. E si tot lo cominal de la nau o del leny o de
la major partida s'acordarà d'anar en aquel loch on eyl los
dirà e
E axí pot cambiar lo viatge. Emperò, si tot lo cominal de
la nau o la major partida s'ecordaran més del tornar en
aquel loch hon seran partits que de mudar lo viatge per
anar en altre loch, lo senyor de la nau o del leny se
o si eyl tornar no se
lo viatge, sí les comandes qu
de tot o de pertida, eyl és tengut de retre e de donar a
aquels qui les comandes li hauran fetes tot so que les comandes
costaren e encara lo guany qu
segrament que hi pogren haver fet, si eyl se
tot lo cominal de la nau o del leyn o de la major partida
li conseylava. Emperò, si lo senyor de la nau o del leny irà
ab acort et ab conceyl de tot lo cominal de la nau o de la
major partida, si les comandes se perdran de tot o de partida,
lo senyor de la nau no és tengut de res a esmanar ne fer a
aquels qui les comandes li hauran fetes, pus ab conçeyl e ab
voluntat de tot lo cominal de la nau o del leny hi serà anat,
que rahó és que
eyl serà mercader de tota la roba qu
pot gitar en la mar, si mercader no y ha ab conseyl de tots
los mariners, per cases sebuts. E per les rahons dessús dites
féran aquestes esmenas los nostres antecessors per los contraris
qui porien esdevanir. E tot so qui dessús és dit deu
ésser fet meyns de tot frau et de tot enguan. E si frau o engan
alcun provar si porà, la part contra qui provat serà
deu satisfer tot lo dan a la part que sostengut l'aurà sens tota
malícia e sens tot difugi.
De comendataris qui portaran comandes si hi vendran condicions
Comandataris qui portaran comandes a viatge et a loch sabut
e ells empendran ab aquels qui la comanda lus faran, qu
pusquen fer de la dita comanda axí com de la lur cosa pròpria.
E aquels qui la comanda los faran lus ho atorguen
en qualque loc anant en aquel viatge, eyls laxeran la dita
comanda per so con no la haurien puguda vendre. E los dits
comandataris juraran que si lur propri fos que no
alre. E aquels qui en aytal forma faran comanda no poden
de res alre destrènyer als sobredits comandataris, sinó
axí com los dits comandataris ó cobraran que
ho deuen retre et donar a aquels qui la comanda hauran feta,
saul lo lur maltret, axí com hauran emprès ab aquels qui les
comandes los hauran fetes. Mas, emperò, los coma[n]dataris
deuen cobrar aquela roba que jaquida hauran e retre et donar
a aquels qui comanat los ho hauran. E assò que sia menys de
tot frau e de tot enguan e deuen cobrar so que de la comanda
serà haüt com pus hivàs pusquen.
Comandataris qui pandran comandes que les pusquen portar ab
sí matexis
Mercader e altre qui farà coma[n]da a alcun en aquesta guisa,
que aquel qui la comanda pendrà la puscha portar tota via ab
si en tot loch hon la sua persona vaja e la comanda se perdrà,
ela serà perduda a aquel qui la comanda portarà, si la jugava
o la baguassajava o la baratava o la perdia de tot o de
partida per sa colpa; o si eyl la comanava a altre e
eyl és tengut de retre et de donar a aquel qui la comanda
li haurà feta menys de tot contrast.
Si alcun prometrà de fer comanda [a] altre
Mercader ni altre qui prometrà de fer comanda a alcun ab
carta o ab testimonis no
comanda a aquel qui promès ho haurà, o si eyl se vol estrer que
no fassa la comanda a aquel a qui promesa la haurà, o si aquel
na haurà feta messió o averies alcunes ho haurà noliejat nau
o leyn p[er] fiansa de la comanda que aquel li haurà promesa,
eyl li ho deu tot esmanar. E fo fet per so aquest capítol, car
si aquel no li hagués promesa aquella comanda, eyl no haguera
noliejada ten gran nau si no fos per so que aquel li havia promès,
e aquel haguera fet son prou ho haguera fet
son viatge.
De comandataris qui hauran diners et pendran comandes
Si alcun comandatari pendrà comanda e si lo comandatari haurà
alscuns diners et là hon pendrà la comanda eyl esmersarà la
comanda e
dita comanda eyl esmerserà los diners seus e no esmersarà la
comanda, si eyl guanya ab los seus diners, eyl és tengut de
donar a aquel qui la dita comanda li haurà feta aytant com
eyl guanyarà ab los seus diners p[er] sou e p[er] liura. E si ell
perdrà ab los seus diners, tota la pèrdua deu ésser sua, si donchs
aquel qui la comanda li haurà feta no li havia dit que no
li esmersàs sinó en coses sabudes. E si aquel dit no lo y
havia e eyl asmerserà la comanda ab los diners, ensemps lo
guany e la pèrdua se p[ar]tirà per sou e per liura.
De comandataris qui pandran comanda d'alcun de diners que
no
emprès ab ell
Si alcun comanarà a alcun diners, si aquel qui la comanda farà
dirà ne empendrà ab aquel qui la comanda reebrà que eyl no
li esmers aquels diners seus sinó en cosa sebuda, e si aquel qui
la comanda haurà reebuda no trobarà de so que aquel li haurà
dit, eyl ne deu lavar testimonis com ell no trobà d'aqueyla
cosa hon aquel li havia manat esmersar los diners. Per
què? P[er] so con si havia en aquel loch matex alscuns mercaders
qui haguéssan comprades d'aqueles coses o mercadaries de
què eyl havia o devia esmersar aquels diners que eyl ha rebuts
en comanda, si aquels hi guanyaven alcuna cosa. Per
què? Per so cor si aquel qui los diners li haurà comanats
li
per aquels testimonis que eyl no trobà ne havia trobada a
vendre de aquella cosa et mercaderia en què aquel havia
manats esmersar aquels seus diners. E si per aventura provar
ne en ver metre no ho porà, que eyl de alò en què eyl davia
ne havia menament en què esmersàs aquells diners que eyl en
comanda haurà presos que eyl no hagués trobat, eyl és tengut
de retre e de donar a aquel qui los diners li haurà comanats
tot aytant com aquels me[r]caders hi hauran guanyat per sou
e per liura. E si per aventura eyl esmersarà aquels diners en alcunes
altres coses, sens sebuda e sens volentat de aquels qui
los diners li hauran comanats, si en aquelas coses o mercaderies
se guanyarà, eyl és tengut a aquell qui los diners li comanà
de retre et de donar tot lo guany. E si en aquelles coses
o mercaderies qu
volentat d'aquell qui los diners li comanà se perdrà de tot o
de partida, tota la pèrdua deu ésser sua, per so cor eyl les
esmersà en assò de què eyl no havia menament ne poder
que
sinó aytant con aquel de qui és li
eyl serà en loch que pogués retre aquels diners a aquels
qui comanats los li hauran e eyl[s] no
se
que
sua. Mas, emp[er]ò, si eyl serà en alcun loch qu
retre aquels diners a aquel qui comanats los li haurà, eyl los se
pot portar. E si en aytal manera com dessús és dita a
aquels diners vendrà alcun cas de ventura que
tot o de partida, eyls deuen ésser perduts a aquel qui la comanda
féu per so cor no és colpa del comandatari. Emp[er]ò, si lo
dit comandatari los logarà o
colpa d'eyl, eyl n'és tengut de tots a restituhir e tot en aquella
guisa e en aquella manera que dessús és dita de la comanda
dels diners; tot enaxí deu ésser fet de la roba hó mercaderia, si
alcun la comanerà a altre sens condicions sebudes; et per les
rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
De comanda de nau
Senyor de nau o de leny qui comanarà la sua nau o
alcun p[er] anar en viatge sabut, si en anant o en estant o
en tornant en aquell viatge la nau o el leny se romprà o pendrà
alcun dan, aquel qui la nau o
tengut de res a retre ne esmanar al senyor de la nau qui comanada
la li haurà. Emperò, si eyl la manerà en altre loch o en
altre viatge sinó tant solament en aquell que ab lo senyor de la
nau haurà emprès, si en anant o en estant o en tornant en aquel
viatge que no haurà emprès ab eyl o ab aquel qui comanat lo
li haurà, si la nau o
a qui lo leny serà comanat és tengut de retre e d'esmanar la
nau o
tot lo dan que sostengut ne haurà; e si aquell no ha de què pagar,
deu ésser pres et estar en la preson tro que haja satisfet
a aquel qui comanat lo li haurà e haja què pagar aquell o
no. E lo senyor de la nau o del leny qui comanat lo li haurà
és tengut de retre e donar als parsoners les parts que haurà
en la nau o en lo leny e el guayn fet d'aqueles, sens
tot contrast. Mas, emp[er]ò, si lo senyor de la nau o del
leny li comanarà ab volentat de tots los parsoners o de la
major pertida e la nau o el leny se p[er]drà, axí com dessús és
dit, lo senyor de la nau no és tengut de fer esmena als dits
p[ar]soners, perquè tot senyor de nau ho deu dema[na]r als
p[ar]soners com volrà comanar la sua nau o el seu leny a altre,
si és en loch que
és en loch hon no haja negun p[ar]soner, eyl no u deu comanar
a negú sinó per condicions sebudas, so és e saber per maleutia
o que la nau o
temés de senyoria o que hagués afarmada muyler ans que la
nau noliejàs e que
que anàs al viatge o per anar en romaria que n'hagués fet vot
ans que la nau noliejàs. E totes aquestes condicions dessús dites
que sien meyns de tot frau.
Esmena de senyor de nau qui comanarà la sa
leny sens volentat dels parsoners
Si alcun senyor de nau o de leny haurà comanada la sua nau o
seu leyn a altre sens sebuda dels companyons; si aquel a qui
la nau o el leny serà comanat vendrà de alcun viatge o viatges
e retrà compte a aquel qui la nau o
aquel qui senyor serà encara haurà comanada la nau o
a alcun; si eyl retrà compte e darà part a cascun de sos companyons
tot aytant com a cascun ne pertenyarà per rahó de la
part que en la nau o en lo leny haurà del guany que aquel a qui
eyl haurà comanada la nau o
o ab aquel leny que eyl comanat li haurà; si los parsoners
pendran la lur part del guany que cascun per la part
que en la nau o
tots o partida diran a aquel que eyls d'aquela nau o
d'aquel leny hauran fet senyor que eyls no volen ne quéran que
eyl la coman a negun sens lur volentat; e si ell ho fa e la nau o
leny pendrà alcun dan o farà alcuna pèrdua o consumament,
que tot sia e estia sobre eyl. E si sobre les condicions dessús
dites per los parsoners a aquel que eyls, d'aquela nau o d'aquel
leny en què eyls hauran lur p[ar]t, hauran lavat e fet senyor,
si eyl sens volentat e sens sebuda de tots los parsoners o de la
major p[ar]tida a alcun la comanarà, si aquel a qui eyl la
comanarà guanyarà, eyl és tengut de donar a cascun parsoner
que eyl haurà part del guany qui per la sua part li pertanyarà.
E si per aventura aquel a qui eyl haurà comanada la nau o
leny, sots les condicions dessús dites, perdrà la nau o
pendrà alcun dan o farà alcun consumament, lo senyor de la nau
o del leny és tengut de tot a retre e a esmanar sos parsoners
sens tot contrast. Emperò, si los dits parsoners veuran et sabran
que aquell que eyls hauran fet o lavat senyor no va ne hirà
en la nau o en lo leny, ans saben eyls e són certs que la comana
a altre, si los dits parsoners pendran part del guany que
aquel que ab aquella nau o ab aquel leny qui comanat li serà
farà e los dits parsoners no diran res ne ho demostraran a
aquel que eyls hauran fet senyor, ans lus plau e
guany que eyl lus dóna, e si sobre aquestes rahons dessús
dites la nau o
lo senyor de la nau no
Per so cor los parsoners veýan e sabien que eyl no
anava en la nau o el leny, que abans la comanava a altre qui
manava per eyl; encara més, per so com los dits parsoners prenien
cascun viatge que la nau o
a cascun pertanyia per rahó de la sua part que en la nau o en lo
leny havia. E és rahó que, pus que eyls prenien part del guany
e encara que, sebien e éran certs que aquel que eyls n'avien
fet senyor no y anava, ans la feya manar a altre e los parsoners
no u deýan ne u denunciave[n] a aquel que eyls havien fet
senyor, ans los pleÿa lo guany qu
que axí con lus pleÿa lo guany que lus donava, lo qual guany
aquel a qui ell comanava la nau o
rahó que dejen sostanir la pèrdua e lo dan o
si Déus li donava, tot enaxí com lus plahia lo guany com
aquels qui eyls havien fet senyor lus donava. E per les rahons
dessús dites fo fet aquest capítol, Emperò, és axí a entendra que
lo senyor de la nau sia en
tots o ab partida; que si no y era, no la pot ne la deu comanar,
si no ho fa per les condicions que són ja en
dit esclarides et sertificades.
Senyor de nau o altre qui lavarà cumó o pendrà comanda
Senyor de nau o de leny o altre leva alcun cumó et eyl pendrà
d'alcun mercader comanda esparsa de roba o de diners, e si
aquel qui la comanda pendrà no farà entanent que aquela comanda
que eyl pren d'aquel mesclarà al cumó ne en la carta
que entre eyls serà feta no
deja mesclar ab aquell cumó que eyl leva ne deu portar ab
si, eyl és tengut de retre compte a aquel qui la comanda li
haurà feta; si li farà comanda de roba, ey[l] li deu retre
compte de so que de la rahó haurà haüt. Encara més, aquels
diners que haurà haüts esmersar en qualque cosa que lo dit comandatari
se volrà, si donchs aquel qui la comanda li haurà feta
no haurà emprès ab aquel que no li esmers los diners que haurà
haüts d'aquela roba que eyl comanada li haurà, que eyl no
compre sinó cosa sabuda, axí com entre eyls ambdós serà emprès.
E si li comanarà diners e eyl ne comparà roba, eyl li és
tengut de retre compte de so que haurà haüt de la roba que ab
los diners que eyl li comanà haurà comprada ne eyl haurà venuda
et d'assò que esmersarà d'aquela roba que ab los seus diners
haurà comprada e retra compte quant que eyl sia tornat del
viatge e metre en son poder lo cabal e ell guany que eyl ab la dita
comanda serà fet, saul lo seu maltret. E si lo cumó pert o guanya,
aquel qui la comanda li haurà feta no n'és en res ne aquel
qui la comanda haurà presa no li és tengut sinó de la comanda
a retre. E si guanya o pert ab la dita mercadaria, tot li ho
deu donar e metre en son poder, axí bé lo guany com la pèrdua,
que eyl no és tengut a aquels de qui lo cumó serà per rahó
d'aquela comanda qu
havia fet entanent que
havia presa. Mas aquel qui la comanda haurà feta no és tengut de
res a aquels de qui el cumó serà, sia que perden o que guanyen,
ne aquels da qui lo cumó serà a aquel qui la comanda haurà
feta. Mas si pert o guanya, deu ésser seu, axí be lo guany com
la pèrdua. E si per ventura aquel qui leva lo cumó e haurà presa
la comanda mesclarà aquela comanda ab lo cumó meyns de
sabuda d'aquell qui feta la li haurà e el dit comandatari
compte retre no li
ab lo cumó, sia en voluntat d'aquel qui la comanda li haurà
feta de pendre lo no major preu de la roba que haurà haüt
là hon la comanda haurà venuda; e encara més, lo major preu
de la roba que eyl haurà aportada e el major guany que en la
roba sa farà o d'aquel li sia tengut de donar aquell qui la comanda
haurà presa a aquel qui feta la li haurà, per so cor eyl
la haurà mesclada ab lo cumó meyns de voluntat sua. E assò
és-li tengut de donar o de retre meyns de tot contrast.
De contrast de senyor de nau et de mercaders
Tot comandatari qui portarà o pendrà comandes, si les comandes
se perdran per rahons qu
eyl no és tengut de les comandes a retre. Mas si les comandes
se perden per altres rahons, e no per aqueles que en los capítols
dessús són dites, eyl és tengut de retre e de donar totes
les comandes e lo guany ab aqueles fet a aquels qui les
comandes li hauran fetes, si donchs eyl no pot mostrar justes
rahons per què aqueles comandes sien perdudes. E si eyl mostrar
ne provar ne en veritat metre no pot ne les comandes retre
no porà a aquels de qui seran, e
si eyl se abat e és conseguit, eyl deu ésser pres e mès en ferres
et estar tant tro que aquels de qui les comandes seran
se sien avenguts ab lo dit comandatari. E fo fet per so aquest
capítol, car molt comandatari se abatria, si sebia que negun
dan ne negun greuge no li
per so les condicions que dessús són dites.
Si alcun senyor de nau portarà mercaderia sua o comandes de
comandatari
Si alcun senyor de nau o de leny portarà mercadaria sua o
comandes e eyl serà là on la nau haurà fet port e la nau serà espeegada
que no està sinó per eyl qui no és espeegat e no
pot vendre la sua mercadaria, si la nau ne fa messió, eyl la deu
pagar del seu propri. E si eyl roman per la sua mercadaria a vendre
e eyl ne trametrà la sua nau, si la nau pren nagun dan,
eyl és tengut de fer esmena als parsoners, si donchs eyl no havia
emprès ab los parsoners, com eyl partí d'eyls là hon la nau
havia carregat. E si ell ho havia emprès ab los personers, ab
tots o ab partida, e eyls li ho havien atorgat qu
romanir e romania e trematia la nau, si la nau pendrà alcun
dampnatge, eyl no n'és tengut d'esmena a fer als parsoners.
Emperò, si lo senyor de la nau o del leny romandrà per so cor
no porà haver lo nòlit e no y romandrà per res que eyl hi
haja a fer sinó per lo nòlit recaptar e eyl ne trametrà la nau
per so que no y fassa mació e
lo senyor de la nau no és tengut de fer neguna esmena
als parsoners, pus que per profit de la nau serà romàs e
no per res que agués a fer. E assò deu ésser meyns de tot
frau et de tot enguan.
De contrast de mercaders e de senyor de nau
Senyor de nau o de leny qui haurà contrast ab mercaders, los
mariners de la nau no pusquen fer testimoni al senyor de la nau
ne als mercaders a lur prou ne a lur dan, de la hun ne de l'altre,
estant al viatge. Mas lo cartolari deu fer testimoni e ésser
mijanser entre eyls. Mas, emperò, com la nau haurà
fet viatge e
al senyor de la nau, ladonchs poran fer testimoni al senyor
de la nau e als mercaders, ab què eyls no sien parsoners, del
contrast hon seran demanats al testimoni ne espéran dan ne
prou a haver, que, si hi esperaven dan ne prou ha haver,
res que diguessen no hauria valor et serien tenguts per falsaris.
Mariners que hauran contrast ab senyor de nau
Mariners qui hauran contrast ab senyor de nau d'alcunas coses
que no sien escrites en lo cartolari, los mercaders qui seran en
la nau poden fer testimoni, estant al viatge, o que
axí ben al senyor de la nau com als mariners, ab què eyls no
fóssan personers, del contrast que seria entre eyls ne y esperassen
a haver dan o prou. E si
los mercaders, lo senyor de la nau pot fer testimoni pus sien
exits del viatge; mas estant al viatge, no; e que no sia parsoner
del contrast qui serà entr
prou. E encara més, la
pus sien exits del viatge, ab què no sia parsoner, al contrast
hon serà tret a testimoni ne y esper haver dan ne prou.
Emperò, los mariners poden fer testimoni, estant al viatge, al
senyor de la nau e als mercaders per aquesta rahó, so és e saber
per fet de get o per mal temps o per altre aventura que la
nau hagués a anar en terra, cor en aquel cas o en aquela sahó
no pot metre les covinenses en lo cartolari. E per so fo fet aquest
capítol, cor si en aquell cas e en aquela sahon los mariners
no podien fer testimoni ne l'escrivà no u hagués pugut
metre en cartolari, lo senyor de la nau poria negar totes les covinenses
que hauria empreses ab los mercaders que a eyl deguessen
tornar a dan. E diria tot so que a ssí matex tornàs
a profit, e
E per aquesta rahó poden fer testimoni los mariners en aytal
cas, estant al viatge, per so que frau nagun no y puscha haver.
Mas per altra rahó no poden fer testamoni, estant al viatge, a
prou ne a dan del senyor ne dels mercaders, per nuyl contrast
qui entre eyls fos.
Si mercaders hauran alcun contrast
Si mercaders qui seran en nau o en leyn hauran alcun contrast
entre eyls mateys e trauran los mariners en testimoni, los mariners
poden fer aquel testimoni en què seran demanats, sí que
eyls sien encara al viatge o que
dan ne prou haver ne no volguessen més lo profit
de la
ne
una part més que de la altre ne eyls n'aguéssan pres servey
o
serien tenguts de retre tot lo dan e tot lo greuge e tot lo interésser
que aquela part ne haurà soste[n]gut per colpa d'él per
aquel testimoni que aquels li haurien fet. Encara més, que
ne poria metra e affrontar e destrènyer ab la senyoria; e
més encara, que no seria negun temps creegut de res que
eyls diguessen ne negun hom qui
no li
ans caurien eyls en dobla pena qui aytal testimoni
fals hauria fet. E fo fet per so aquest capítol, car moltes vegades
són los mercaders en alscuns lochs que no
haurà ab eyls, sinó tant solament los mariners, e en presència
d'éls lo[s] mercaders faran alscunes convinenses hó empreniments
dels uns ab los altres, e per aventura la
dels mercaders penet-se de so que haurà fet ne covengut, e
com aquel altre marcader qui demanarà la covinensa que entre
eyls serà empresa, aquel la li podria negar. E si aquel la li negava,
aquel mercader ne sustindria gran dan o
E per aquesta rahon poden et deuen fer testimoni los mariners
dels contrasts qui seran entre los mercaders, per so
que negun frau no puscha ésser entre eyls.
Senyor de nau o de leny qui manerà nautxer e mariners a cosiment
Senyor de nau o de leny qui manarà ab sí en viatge o en viatges
lo nautxer a cosiment, lo senyor de la nau deu donar de loguer
al nautxer axí com pendrà de loguer lo melor proher de
la nau, e altre dels cominals. Encara més, segons bontat e valor
que
cosiment del senyor de la nau, lo senyor de la nau los és tengut
de donar loguer, segons que eyls afanyaran e segons la bontat
que eyls hauran e segons lo servey que eyls faran, e assò deu
ésser en conaguda del nautxer e de l'escrivà, que eyls lo y
dejen dir per lur segrament que eyls fet àn al senyor de la nau
bé et leyalment e aquels mariners qui seran a cosiment, ea
quin loguer hauran affanyat ne quin no, e que eyls no y diguen
res per volentat ne per malvolensa ne per servey que hom los
hagués promès ne que eyls n'esperassen haver ne per mal ne
per bé que eyls volguessen a alcun d'aquels mariners qui en
la nau serien a cosiment. E assò deuen eyls dir sots
pena del segrament bé e leyalment al senyor de la nau. E
de la nau és-los tengut de donar aquell loguer que
e l'escrivà li hauran dit per lur segrament; e res no y deu
contrestar.
De renunciament de mercaders a senyor de nau o de leyn
Senyor de nau o de leny qui serà en plaja o en port o en altre
loch ab la sua nau o ab lo seu leny e
seran li diran e li denunciaran que eyl que s'ormeig bé e gint,
e
no haurà tota la exàrcia que promesa los haurà e, per
aquestes rahons que dessús són dites, los mercaders ne sostendran
alcun dan, lo senyor de la nau és tengut de restituhir tot aquel
dan que
E si lo senyor de la nau no ha de què pagar, deu-se vendra la
nau; e si la nau no y basta e lo senyor de la nau ha alscuns béns
en alcun loch, aquels se deuen vendre per fer compliment a
aquels mercaders; e assò no pot negun contrestar, que la nau
no
Mas los personers no són tenguts de res a esmanar sinó tant solament
la part que hauran en la nau, que els altres lurs béns
no poden res demanar. Fo fet per so aquest capítol, cor molt
senyor de la nau o del leny plany la exàrcia e retriga tant que
s'és mès tant mal temps que eyl no pot donar conseyl de ormajar
sa nau o son leny; e axí la nau o
dels mercaders.
Senyor de nau o de leyn qui navegarà en terra de sereyins
Senyor de nau o de leyn qui serà et navegarà en terra de sarrayins
e li vendrà cas de ventura que per mal temps o
per leyns armats de anemichs perdrà lo leny o la nau, si eyl
pert la nau o el leny per la rahó que dessús és dita, eyl no és
tengut de res a donar als mariners, si donchs eyl no
el loch hon eyl perdés tot son nòlit; que si eyl ha tot son nòlit,
eyl és tengut de donar tot lo loguer als mariners. Mas,
emperò, qualque pati que
ab los mercaders, a aquel pati metex deuen ésser los mariners.
Mas si lo senyor de la nau o del leny devia als mariners logués
per altres viatges, eyl los és tengut de pagar, axí con en lo
capítol qui dessús és dit se contén. Mas senyor de nau o de leny
qui, per aytal rahó com dessús és dita, perdrà se nau o son leyn,
no és tengu[t] donar leny ne vianda a mariners entrò que
sia en terra de cristians, per so cor eyl haurà perdut tot quant
haurà e per ventura més que no havia. E fo fet per so aquest
capítol que, pus lo senyor de la nau haurà perduda se nau o
son leny, no és tengut de donar leny ne vianda a mariners tro
en terra de cristians pus que no n'ha a
Senyor de nau o de leny qui noliejarà la sua nau per anar en
terra de sereÿns.
Senyor de nau o de leyn qui noliejarà la sua nau per anar en
terra de sarrayins o en loch perilós, si eyl és en loch hon haja
parsoners, eyl los ne deu demanar abans que ferm lo viatge;
e si eyl los ne demana e
que parsoner negun no li pot pus res contrestar. E si eyl
nolieja que no
e poden contrestar ab eyl per so cor no
demanats. E si demanats no
no
vengut del viatge per negu[n]a rahon. Si los parsoners encanten
ab lo senyor de la nau o del leny que noliejarà menys de
lur sebuda, eyl exirà de la nau o del leny per encant o
per qualque rahó se volrà parsoners reténdan la nau o
leny, aquella nau o aquel leny deu seguir lo viatge a aquell mercader
qui noliejada la haurà per aquel preu et per aquel
nòlit que
senyor com eyl noliejà; per què se
farà part en nau o en leny, que qualque cosa aquell farà ne empendrà
ab mercaders o ab altres, alò se haurà a seguir. Mas
si lo senyor de la nau serà en loch hon no haurà parsoner negun,
eyl pot noliejar e anar en tot loch hon eyl se vuyla. E si la
nau o
fer damanda per aquela rahon. Mas si eyl ho jugava o u baratava
o
demanda. Mas senyor de nau qui noliejarà per anar en terra de
christians, no és tengut de demanar parsoners neguns, si no
vol, ne parsoner no
tro al torn del viatge. Mas lo senyor de la nau o del leyn deu
donar fiansa al parsoner si la li demana, qu
tro aquí haja tornada la nau o
E la fiansa que darà que no sia tenguda si no tant solament
a ús et a custum de mar. E si per aventura lo senyor de la nau
noliejarà per anar en los lochs dessús dits e
en lo dit loch e sebran e
dit ni eyl a eyls res contrestat e aquel viatge la nau o
perdrà o pendrà alcun dampnatge, los parsoners no poden fer
neguna demanda e
de res a respondre a eyls.
Nau o leny qui s'encontra ab leyns armats
Senyor de nau o de leny qui en mar deliura o en port o en plaja
o en altre loch s'encontrerà ab leyns armats de anamichs, lo senyor
de la nau pot parlar e fer avinensa ab los còmits et ab l'almirayl
per quantitat de moneda, per so que eyls no fassen mal a
eyl ne a res de la sua nau. Si en la nau ha mercaders, eyl los
deu dir lo pati que eyl farà hó haurà fet ab los còmits o ab
l'almirayl d'aquela armada, e tots ensemps deuen-sa acordar
et deuen pagar aquela reempció, la qual lo senyor de la nau o
del leny haurà empresa ab los còmits et ab l'almirayl d'aquela
armada; e deu-sa pagar per lo cominal de la roba per sou o
per liura o per basant e
maytat de so que valrà la nau o el leny. E si mercaders no ha
en la nau o en lo leny, lo senyor de la nau se deu aconseylar ab
los panesos et ab lo nautxer et ab los prohers; o si lo senyor
de la nau paga aquela reemció que dessús és dita ab conseyl
e ab consentiment de tots aquels qui dessús són dits, los mercaders
de qui la nau serà no y deuen ne y poden res contrestar,
ab què
la nau. Mas, emperò, si lo senyor de la nau o del leny s'encontrarà,
axí com dessús és dit, ab leyns armats qui no sien d'enamichs
et eyl los vol donar estrena o refreschament, si en la nau
ha mercaders, eyl los ho deu dir; e si eyls ó volen, eyl los
ho deu donar; e
pagar, axí com dessús és dit. E si mercaders no y ha, el senyor
de la nau ó deu dir e fer ab conseyl de tots aquells
qui dessús són dits, e si lo senyor de la nau fa assò, deu-sa pagar
axí com dessús és dit. Emperò, si lo senyor de la nau no ho farà
ab volentat dels mercaders o ab conseyl d'aquels qui dessús són
dits, e eyl per sa aucturitat farà pati et darà refrescament, sens
sabuda dels mercaders et sens conseyl d'aquels qui dessús són
dits, lo senyor de la nau ó deu pagar del seu propri, que los mercaders
no li són tenguts de res a dar ne a retre de la massió
o del pati o del refrescament que eyl haurà donat a aquels
lenys armats.
De nau qui serà en terra de enamichs o en loch perilós
Si alcuna nau o leyn serà en terra de serrayins o en loch duptós,
estant aquí carregat de tot o de partida, vendran aquí leyns
armats de enamichs, e
o
no fassen mal a res que en la nau o
que eyl parlarà o farà parlar, si los mercaders seran en la nau o
en lo leyn ab eyl ensemps, tots o la major partida, eyl los deu
dir aquel pati que eyl ha fet o fet fer ab aquels còmits d'aquels
leyns armats e ab conseyl e ab vole[n]tat dels mercaders, ell
ó deu donar e
per sou et per liura, segons que hauran roba en la nau o en lo
leny. E si per aventura los mercaders no éran en la nau o en lo
leyn, tots o partida, o éran en loch que
del leny hagués espay que eyl los pogués fer saber aquel pati
que eyl hauria fet o fet fer ab aquels lenys armats per salvar si
et tota la roba, et eyl és tengut que
e si eyl no havia espay que eyl ho pogués fer a ssaber als mercaders,
lo senyor de la nau deu fer enaxí que tot so que
farà que ho fassa ab conseyl de tot lo cominal de la nau. E si
eyl ho fa enaxí, los mercaders hi són tenguts de metre et de pagar
tot enaxí com si tots eyls hi eren estats, que en res no y deuen
ne y poden contrestar. Emperò, si lo senyor de la nau farà
alcun pati ab aquels lenys armats, et los mercaders seran en la
nau, tots o la major partida, o seran en loch qu'él los ho pogués
fer saber, e no u feÿa, aquel pati que eyl los haurà fet o
fet fer, no hauran demanats los mercaders, pus que eyls fossen
en loch qu'él fer-ó pogués, en aquel pati aytal que haurà
fet, los mercaders no y són tenguts de res a metre, jasia assò
que la roba sia en la nau o en lo leny, tota o partida, per so
com no
loch que no
pati ab conseyl de tots aquels qui dessús són dits, los mercaders
hi són te[n]guts de paguar, axí com dessús és dit. E si per
ventura lo senyor de la nau farà aquel pati menys de sebuda
dels mercaders e menys da conseyl d'aquels qui dessús són dits,
en aquel pati que eyl haurà dit per sa auctoritat menys de
sebuda et de conseyl de negun, lo senyor de la nau o del leny
ho deu tot pagar del seu propri; que negun no y és tengut de
res a metre, per so com eyl ho haurà fet menys de sebuda o de
conseyl de tots aquells qui dessús són dits. Emperò, si la nau
o
e entre los mercaders e
senyor de la nau deja esperar los mercaders e
dejen haver espeegat, lo senyor de la nau, si dins aquel temps
vendran aquí leyns armats e
pati ab eyls per so que eyls no li fassen mal, o encara si li vendrà
cas de ventura que
en aquela pèrdua que, dins aquel temps que
los deu esperar, no són tenguts de res a metre, pus que eyls
hauran descarregat, si donchs no li volien fer alcuna gràcia.
E si per aventura los dits mercaders no hauran espeegat aquela
nau o aquel leny a aquel temps que emprès ne promès
hauran, e si, passat aquel temps, vendran aquí lenys armats e
senyor de la nau haurà a fer pati e y perdrà la nau, los dits
mercaders són tenguts de pagar aquel pati o aquella pèrdua que
senyor de la nau o del leny haurà fet per colpa d'eyls, qui no
l'hauran espeegat a aquel temps que entre eyls e los mercaders
era emprès.
Senyor de nau qui vendrà descarregar en alcun loch, si li vendrà
cas de ventura.
Si alcun senyor de nau o de leny haurà carregat en alcun loch
de roba de mercaders, o que tota sia d'alcun mercader, per
anar descarregar en alcun altre loguar, lo qual loguar on eyl
descarregar deurà serà ja emprès entre eyl e los dits mercaders
o mercader; si serà cas de ventura que aquella nau o aquel leny
s'encontrarà ab alcuns lenys, armats o no armats, d'enamichs;
si aquelles males gents qui en aquels leyns armats seran li
tolran o se
tres, e no li jaquiran mas tant solament la quarta part, o més
o menys; si com lo senyor de la nau o del leny serà junt là hon
devia descarregar aquela roba qui romasa li serà, e encara
aquela qui tolta li serà estada, si lo senyor de la nau o del leyn
se retendrà aquella roba que roma[sa] li serà, que
no la vuyla donar a aquels mercaders o mercader qui reebra la
daurà, si donchs eyl o eyls no li paguen axí ben lo nòlit d'aquella
roba qui tolta li serà com d'aquela qui serà romasa e que
eyl haurà aportada: lo senyor de la nau o del leny no pot fer
ne deu ab justa rahó. Per qual rahó? Per so car negun mercader
no és tengut de pagar nòlit sinó d'aytanta roba com lo
senyor de la nau o del leny li deliurà en lo cas dessús dit. Emperò
és axí a entendre en aytal cas com dessús és dit. Salv,
emperò, que si los mercaders qui aquella roba, axí com dessús és
dit, hauran mesa en aquella nau o aquel leyn, si eyls la agermanaran,
o si los dits mercaders éran en aquela nau o en aquel
leny quant agren vista d'aquels leyns armats l'agermanaren,
que si alcun cas los esdevania que la una roba refés a l'altre,
si l'agermenament dessús dit serà fet axí com demunt se contén,
aquela roba que restaurada serà deu ésser comptada ab
aquela qui serà perduda, per sou e per lliura. E si lo dit senyor
de la nau o del leny e los dits mercaders o mercader de qui serà
aquela roba dessús dita seran en guerra o de guerra ab aqueles
males gents qui aquella roba lus hauran tolta, lo cors
d'aquella nau o d'aquel leny qui restarat
ésser comptat per sou o per lliura ab aquela roba que perduda
serà e ab aquela qui serà restaurada. E axí lo senyor de la nau
o del leny deu haver aytant de nòlit com per sou et per lliura li
esdevendrà; o de res àls los dits mercaders o mercader no
li són tenguts. Emperò, si la roba no serà estada agermanada,
axí com dessús és dit, la roba qui restaurada serà no és tenguda
de ajudar a esmanar e aquela qui perduda serà; ne encara los
mercaders qui la roba hauran perduda, no són de
res tenguts de donar a aquel senyor d'aquela nau o d'aquel
leyn a qui eyls aquella roba que perduda serà havien noliejada, ni
lo senyor de la nau o del leny a eyls, si donchs los dits mercaders
provar o mostrar no poran que per colpa o ab assentiment o ab
volentat d'eyl serà feta aquela tolta o aquella robaria. E si
los dits mercaders provar o mostrar-ho poran, lo dit senyor
de la nau los és tengut de tot a retre e a esmanar, sens tot
contrast. E si los mercaders provar ne mostrar justament no
ho poran, lo senyor de la nau o del leyn no
Emperò, los dits mercaders de qui serà aquela roba que restaurada
serà són tenguts de donar e pagar tot lo nòlit d'aquela
roba que restaurada serà, et de res àls no. Emperò, si los dits
mercaders seran en guerra ab aqueles males gents que la roba
lus hauran tolta e lo senyor de la nau o del leny ab les dites
males gents en guerra no serà, lo cors de la nau o del leny no
deu ésser comptat per sou ne per lliura ab aquella roba que
perduda serà. Si donchs, axí com dessús és dit, agermanat no
serà que la una roba aydàs a l'altre, si cas de ventura hi vendrà,
[e] los dits mercaders no sien tenguts de pagar nòlit sinó de la
roba que romasa lus serà, axí com dessús és dit. Emperò, si lo
senyor de la nau o del leny serà ab aqueles males gents en guerra
e los dits mercaders ab eyls en guerra no seran, lo cors de la
nau o del leny sia tengut de metre per sou o per lliura a esmanar
aquella roba qui perduda serà. E lo nòlit sia aytambé
comptat per sou et per lliura, axí bé al cors de la nau o del
leyn e axí bé a la roba restaurada com a la perduda, si alcun
agermenament hi haurà fet, axí com dessús és dit.
E si entre eyls agermenament fet no serà, la una roba no
deu ésser tenguda a l'altre d'esmena a fer. Mas qui estruch
serà, estruch se n'haurà anar. E lo senyor de la nau no
deu haver nòlit sinó de la roba que restaurada serà. E si lo
senyor de la nau o del leny manarà los mariners a viatge, no
de res tengut de donar per lurs loguers, sinó en axí com eyl
guanyarà del nòlit. E si per aventura los mariners hi hiran
a messes, lo senyor de la nau no és tengut de pagar sinó a
aquela forma que eyl guanyarà del nòlit. Per qual rahó?
Per so cor a empetxament de males gents no està negun. Saul,
emperò, si los dits mariners qui a meses seran acordats hauran
emprès ab lo senyor de la nau o del leyn que eyl los deja
pagar per cascun mes so que ab eyls emprès al jorn que eyl los
acordà, lo senyor de la nau o del leny los és tengut de pagar
per tots aytants meses com eyls havien servits abans que
aquela robaria los fos feta, haja eyl lo nòlit o no. Per qual
rahó? Per so cor avinensa lig vens. E si per aventura alcun
senyor de nau o de leny serà aturat o destengut per senyoria
o per males gents en alcun loch, si en aquel loch hon eyl
destengut serà és loch hon eyl no puscha donar paraula
als mariners, sia que los dits mariners vajen a viatge o que sien
acordats a mesos, lo senyor de la nau o del leny no
de res a donar de tot aquel temps que eyl aquí haurà estat
per rahó d'aquel desteniment que fet li serà, per so que per
colpa d'eyl no romendrà que eyl no anàs guanyar, si vadat no
li era. Encara més, que lo senyor de la nau o del leny asats hi
pert, pus que y pert la vianda e consuma se nau e son leny.
Mas, emperò, si lo senyor de la nau o del leyn serà destengut
en alcun loch per empayiment de senyoria o de males
gents, si eyl serà en loch hon hon eyl pogués donar paraula als
sobradits mariners et eyl no la
e
com ab eyl estaran. Per què? Per so cor si eyl se volia, eyl los
puria e
no u volch e
que
totes convinenses o empreniments que eyl hagués empreses
ab eyls com ab eyl se acordaren ne eyls ab eyl. E per
les rahons dessús dites fo fet aquest capítol.
Senyor de nau qui logarà o pendrà palanques o vassos
Senyor de nau o de leny qui pendrà o logarà palanques o vasos
o àrguens a ops de sa nau o de son leny a trer o a verar, si les
palanques o
e
loguer que ab aquela haurà emprès que
de la nau o del leny. Emperò és tengut d'esmanar aquelas palanques
o aquells vasos o aquels àrguens que a servey seu
seran rots a aquel de qui seran, sens tot contrast, si eyl los
haurà preses sens volentat d'aquell de qui són. E trenquen-sa
o no
eyls, menys de tot contrast et de tot lagui.
De senyor de nau qui prometrà de esperar mercaders temps sabut
Senyor de nau o de leny qui noliejarà la sua nau o lo seu leny a
mercaders, e
temps sabut là hon la nau o
tengut de esperar lo dit temps qui ab los mercaders
haurà emprès. E si eyl se
d'aquel temps que entre lo senyor de la nau e
emprès, si los dits mercaders ne sostendran alcun dan per so
cor lo senyor de la nau o del leny se
temps que entre éls serà emprès, lo senyor de la nau o del leny
és tengut de esmanar als mercaders tot aquel dan que per
colpa d'eyl han sostengut. E si los mercaders no espeegaran
lo senyor de la nau o del leny al temps que eyls hauran ab eyl
emprès, si lo senyor de la nau alcun dan pendrà o se
de messió, los mercaders són tenguts de respondre lo dan
e tota la messió que per colpa d'eyls haurà feta. Saul, emperò,
que lo senyor de la nau se temia de empahiment de senyoria
o de lenys armats de anamichs, o era en loch que
maltemps; si per aquestes condicions que dessús són dites
se
passat, lo senyor de la nau o del leny no és tengut als mercaders
del dan qu
los mercaders a eyl per aquela matexa rahon.
Mercaders qui prometran aver espeegat senyor de nau a dia cert
Mercaders qui noliejaran nau e prometran al senyor de la nau
o del leyn qu
serà feta ab carta o ab testimonis, o serà escrita en lo
cartolari de la nau o del leyn, o
lo senyor de la nau e los mercaders, o
si los dits mercaders a aquel temps no hauran espeegada la nau
o
pena que entre eyls empresa serà posada. E si entre
lo senyor de la nau e los mercaders pena neguna posada no
serà, lo senyor de la nau pot demanar als mercaders tota la messió
que per colpa d'eyls haurà feta. Saul, emperò, que si
havia tolt hó vedat empayiment de Déu ne de mar, que per
colpa d'éls no fos romàs, ells no són tenguts de pagar al senyor
aquela pena qui dessús és dita ne que entre eyls serà estada empresa,
ne encara la messió que
en aquela matexa manera, si donchs a
lo senyor de la nau e els mercaders vendrà empahiment de senyoria
que eyls no gosen carregar ne anar en alcun loch ne,
encara més, que no gosassen res trer de la terra, los mercaders
no són de res tenguts de donar al senyor de la nau, pus no
és lur colpa. Mas, emperò, si oltra lo dit temps que
hauran emprès ab lo senyor de la nau, vendrà empahiment
de senyoria e
lo senyor de la nau, los mercaders són tenguts de pagar la pena
que entre eyls és empresa e posada serà. E si entre eyls pena
neguna mesa ne posada no serà, los mercaders són tenguts de
retre et de donar tota la messió que
per colpa d'eyls; encara més, tot lo dan e tot lo interésser que
senyor de la nau haurà sostengut ne sostendrà. Saul, emperò,
que aquel dan e aquel interéser deu ésser mès en masura et en
vista e en conaguda de
sien e sàpien de la art de la mar. E aquells bons hòmens
deuen en tal guisa trempar aquel dan et aquel interésser que
senyor de la nau haurà sostengut per colpa dels mercaders, que
senyor de la nau ne los mercaders no y sien malcaents
e
en amistat et en benvolença. E si lo senyor de la nau
guanyarà res del nòlit, eyl és tengut de donar als mariners per
lur loguer a aquela forma qu
qualque pati lo senyor de la nau farà ab los mercaders, a aquel
pati matex deuen ésser los mariners. E en aquela matexa manera
que dessús és dita és tengut et obligat lo senyor de la nau
o del leny als mercaders que
a dia cert, e per colpa d'eyl romandrà.
E si los mariners van a loguer, lo senyor de la nau no
de res a donar, per so cor lo senyor de la nau no haurà emprès
ab eyls, ea quant serà espeegat ne quant no. Mas si
los mariners hi hiran ne seran acordats a meses, lo senyor de
la nau los és tengut tot axí con entre los mariners serà emprès
al jorn qu
començaren anar per lo món, veeren et conagueren
que aquel dan que entre los mercaders e los senyors de les naus
puria ésser, que sia mès a coneguda et en egualtat per los
bons hòmens de la mar, per so car negun no sap ne pot saber,
ea aquel destrich ne aquell empahiment si serà per son dan
o per son prou; per què és bona la conaxensa e la egualtat
o
E fo fet per so aquest capítol, cor si mercaders no éran, no calria
a nagú fer nau ne leny, ne si les naus no fossen, no seria tant
bon hom mercader com és; perquè los mercaders deuen
soffarir e passar ab los senyors de les naus et dels lenys, e los
senyors de les naus són encara més tenguts de soffrir et de
sostenir als mercaders que no són los mercaders als senyors
de les naus, per moltes rahons, ne als senyors dels
leyns, los quals no cal ara a nós dir ne recapitolar; per
so car cascun és tant cert et tant savi que les veu e les conex;
per què ara no les nos cal recapitolar. E si per ventura
alcun n'í à qui sia tant negligent que no les sàpia, deman-les
a aquels que li serà semblant que les deuen saber mils que
eyls.
Nau o leyn qui estibarà de gerram
Nau o leny qui estibarà de gerram, los mercaders són tenguts
de donar hòmens qui estiben la nau o
loch on ne pusquen trobar per diners. E si són en loch on
no
ab los meriners e
deuen-los-ne pagar a coneguda del nautxer. E lo nautxer deu-ho
fer en guisa et en manera que
de lurs maltrets, en tal guisa no sien malcaents. E assò deu
ésser posat en fe del nautxer, que
a balança de tenir veritat e dretura, axí bé als mercaders com al
senyor de la nau e als mariners e a tot hom qui en la nau sia ne
vaja, que no
fa, és-ne perjur; e si provat li era, eyl no seria creegut negun
temps de segrament que eyl faés. Emperò, si lo senyor de la nau
prometrà o empendrà ab los mercaders que farà astibar la nau,
los mercaders no són tenguts de logar estibadors. Mas lo senyor
de la nau se
volen, e pagar a eyls, axí com dessús és dit. Mas si los mariners
volran fer gràcia al senyor de la nau, deu-los-ho regonèxer
a coneguda del nautxer, en guisa que
pagats.
De mercaders qui hauran noliejada nau o leny qui
deurà carregar da vi
Si alcun senyor de nau o de leny haurà noliejada la sua nau o
seu leny a
aquela nau o aquel leny que eyls noliejada hauran, si eyls la carregaran
de gerram, si los mercaders hauran lurs estibadors qui
per eyls estiben aquella nau o aquell leyn que eyls hauran noliejat,
sia que aquels estibadors qui per eyls estibaran ne eyls hi
hauran meses per lo lur jerram a estibar, sia que aquels estibadors
o estiben bé o no, si gerram alcun o gerres si
trancaran o si rompran o si consintran, lo senyor de la nau o
del leny no sia tengut de neguna esmena a fer, pus que per colpa
d'eyl no serà fet. Mas los mercaders, de qui aquel gerram serà,
sien tenguts de donar a aquell senyor d'aquela nau o d'aquell
leny tot aquel nòlit que promès li hauran de donar per cascuna
gerra. Emperò, és axí a entendre que
del leny puscha retra o mostrar los tests en testimoni d'aquela
gerra o gerres que rotes o trancades seran, sens tot contra[s]t.
Emperò, si lo senyor de la nau o del leny farà estibar
aquel gerram e los estibadors que eyl hi metrà estibaran bé
e sufficientment, que per colpa de l'estibar que eyls hauran fet
gerra o gerres si rompran, lo senyor de la nau no és tengut d'esmena
a fer a aquell mercader de qui seran, sinó tant solament
que no
li esmèn lo dan que lo mercader ne sostindrà? Per esta rahon,
cor negun no deu creure ne encara que en ver no puria metre
que negun senyor de nau ne de leny fos pagat, ne sia, que negun
mercader perda ne fassa son dan en sa nau o en son leny per
colpa d'eyl ne per res que eyl fer hi puscha; emperò,
si los mercaders provar ne mostrar poran que per colpa del
senyor de la nau o del leny o per colpa dels estibadors que eyl
hi haurà meses si romprà gerra o gerres, eyl és tengut d'esmena
a fer a aquels mercaders de qui seran. Perquè senyor de nau
o de leny no deu estibar ne fer estibar se nau o son leny de
gerram, si los mercaders o hom per eyls no y éran presents
a l'estibar, per so que dan no li pusca tornar. Emperò, si
a l'estibar del gerram haurà mercaders o alcun hom per eyls
qui veja a l'estibar si gerra o gerres si rompran, lo senyor de
la nau no és tengut de nenguna esmena a fer ne encara los
mercaders no li deuen ne poden lo nòlit tolre per naguna rahon
pus que eyls o hom per eyls hi seran estats a l'estibar. Emperò,
si a l'estibar se
no sien tenguts de donar nòlit al senyor de la nau. Mas emperò
si
de donar nòlit al senyor de la nau o del leny. E per so
que dessús és dit fo fet aquest capítol.
De mercaders qui se
Senyor de nau o de leny qui haurà noliejada la sua nau per anar
descarregar la sua nau en alcun loch, e com lo senyor de la nau
serà en lo dit loch hon eyl deurà descarregar, eyl deu descarregar
se nau; e quant la nau serà descarregada, eyl se deu espegar
com mils puscha en sercar lo profit de la nau per so
que eyl puscha donar guany a sí mateix e a sos parsoners. E los
mariners deuen-lo esperar que no
a eyls aquel loguer que ab eyls haurà emprès tro fins que eyl
sia espeegat. E si los mariners per dasalt que eyls haguessen
del senyor de la nau, se levaran d'aquel logar hon hauran
descarregat, e se
o de sebuda del senyor de la nau qui en terra serà,
los mariners que assò comensaran ne faran no deuen haver
dret en haver ne en persona ne en res que eyls hajen. E lo
senyor de la nau pot-los metre en ferres e metre en poder de
la senyoria, e fer demanda contra eyls, tot enaxí com aquels
qui desconexen lur senyor ne
és a entendre, que la nau sia en terra de amichs en loch menys
de periyl.
Encara són tenguts de més los mariners qui assò faran ne consintran:
de retre e d'esmanar tot lo dan e tot lo greuge et tot
l'interésser que
de la na[u] sia creegut per sa plana paraula. E
qui assò hauran fet n[e] consentit deuen tant estar en la preson
tro fins que hajen satisfet al senyor de la nau o que
avenguts ab eyl a la sua volentat.
E fo fet per so aquest capítol, que mariners no se
nau ne leny, si bé lo senyor de la nau lur farà alcun tort.
Mas deuen-se
del tort que a eyls serà semblant que eyl los fassa. Que no seria
ben fet que qualque hora que fos semblant als mariners que
senyor de la nau los faés alcun tort o
logar ultra lur volentat, que eyls se
o
la pena que dessús és dita.