QUE TOT TAVERNER VENA VI AB BOTA VERGADA
[A. H. M. Lib. ofic. Execudor, 1401. Mallorca, 17 marzo 1401.]
honrat en P. Viyoles, execudor l'any present de la Universitat de Malorques,
a tot taverner o a tota altra persona, qui vena vi a manut, no
gós aquell vi vendra, sinó ab bota qui sia vergada per lo Verguer de la
Universitat, o si més de mesura de dita verga serà trobada, que aquell
aytal venador o taverner pach per cada vegada, que hi serà trobat, cent
sols de ban, dels quals haurà lo ters lo fisch del senyor Rey, lo ters lo
mur de la ciutat, e l'altre ters lo denunciador
marcii anno a nativitate Domini
QUE ALCUN CRISTIÀ NO GÓS COMPRAR VIN JUEUESCH
[A. H. M. Preg. 13964404, fol. 92. Mallorca, 12 mayo 1401.]
preco publicus curiarum se, de mandato honorabilis locumtenentis Gubernacionis
Majoricarum, preconitzasse per diversa loca solita civitatis
Majoricarum voce tube, preconitzacionem sequentem.
conseller del senyor Rey e lochtinent del noble mossèn Roger de Muncada,
conseller del dit senyor Rey e Governador del Regne de Malorques,
que alcun cristià de natura o convers no presumesca comprar del vin
jueuesch, que
ne en altra manera, sots pena de
de les quals haurà lo senyor Rey lo terç e lo denunciador l'altre
terç e los compradors del cizé del vin de la Ciutat l'altre terç.
presumesca, per sí o per interposada persona, vendre del dit vin jueuesch
a alcú o alguns cristians de natura o converses en gros ne a menut, sots
pena de
damunt dita, sens gràcia e comport alcun.
QUE NULL HOM NO GÓS DESCARREGAR LENYA
Die lune
[A. H. M Preg 1396-1404, fol. 98. Mallorca, 12 septiembre 1401.]
curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Joannis de Montebo
vino militis, locumtenentis Gubernatoris in Regno Majoricarum, voce
tube, preconitzacionem sequentem.
Joan de Mombuy cavaller, conseller del senyor Rey e lochtinent del
noble mossèn Roger de Muncada, conseller e camerlench del dit senyor
e Governador del Regne de Malorques, que com de part del honrat
Mostaçaf de la ciutat fos stada feta crida lo dia present que null hom
no degués posar ne descarregar lenya en tota la ribera del Moll, sinó
en lo loch antigament apellat "Fossar del jueus", e ara és apellada la
"plassa de santa Caterina". E no
present tenen lenya en la dita ribera, que dins
aquella deguessen treure de la dita ribera, e assò sots pena de
per cascuna vegada, e de perdre la lenya, e la dita crida no
al ofici del dit Mostaçaf en alcuna manera. Per tant, lo dit honorable
lochtinent, ab veu de la present revoca e ha per revocada, la dita crida,
per lo dit Mostaçaf feta, e les coses en aquella contengudes.
PREGÓ SOBRE MOLTS CAPS
[A. H. M. Determ. G. G. C 1401-3 fol. 82. Mallorca, 7 diciembre 1401.]
Berengarius Moragues preco publicus curiarum Majoricarum, et
retulit se fecisse et publicasse de mandato honorabilis locumtenentis
capitula infrascripta.
Joan de Muntbuy cavaller e conseller del senyor Rey, lochtinent de
Governador en lo Regne de Malorques, a requesta dels honrats Jurats
del dit Regne de Malorques, los capítols fets ara novellament e ordenats
a utilitat e a profit de la cosa pública d'aquest Regne, qui són de
la tenor següent.
Primerament, que si alcun d'aquí avant serà atrobat, que haja furtat
sach o sachs de farina ni de forment, o de blats de la plaça o "Pes de
la Farina" de la ciutat de Malorques, o dels molins dels moliners de la
dita ciutat, o dels camins, per los quals aportaran aquella farina, que
sia penjat per lo coll, en guisa que muyra.
blats, que sia pesat o no pesat, de la dita plaça o "Pes de la
Farina" per ignorància o per inadvertència, lo qual no sia seu, que pach
de la ciutat e l'altre terç al acusador. E si no haurà que pagar, que
perda les orelles, e si és catiu o cativa, o en stament de liberta o pagarà
setmana, córrega la vila ab açots e perda les orelles e starà en lo
costell, a coneguda de la Cort.
en los dits molins, se
d'aquells dins la ciutat com defora la ciutat o de la dita plaça o "Pes
de la Farina" alcun sach de farina o de forment, lo qual no sia seu,
encara que aquell li aportàs lo majoral o traginers dels dits molins o
altres persones, que pach de ban aquell aytal
per la manera damunt dita. E si no ha de què pagar, que perda les
orelles.
guosen vendre, ne fer vendre en públich ne en amagat farina ne blat a
qualsevol persones, sots pena de perdre lo puny.
no gós comprar farina ne forment de moliners, ne de majorals, ne de
missatges de moliners, sots pena de
manera damunt dita, e si no haurà de què pagar, que perda les orelles.
E si serà catiu o cativa correrà la vila ab açots e perdrà les orelles, e
starà al costell a coneguda de la Cort.
PER LO VIATIC
[A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 102, Mallorca, 12 diciembre 1401.]
Retulit Berengarius Moragues preco publicus Majoricarum se, de
mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris Majoricarum ad instanciam
venerabilium Juratorum Majoricarum, publicasse voce tube per loca
solita civitatis Majoricarum preconitzacionem sequentem.
del noble Governador en lo Regne de Malorques que, com sovín
se esdevenga, que mentre lo Cors preciós de Jesucrist és portat per la
present ciutat e altres lochs de fora per combregar alcun malalt, alscuns
jueus o moros e altres infeels, axí mascles com fembres e infants lurs,
ab gran scàndil e menyspreu del Salvador nostre Jesucrist e de la fe crestiana,
sens alcuna reverència, miren e guarden lo Cors preciós de Jesucrist
o la custòdia, en la qual és portat per lo prevera, jassia que tots
los feels cristians, com ho veen se agenollen e fassen aquella reverència
que poden al dit sagrat Cors de Jesucrist. E com sia necessari, que los
dits jueus e moros e altres infeels e lurs mullers e fembres e infants e
fills lurs, jassia per la sagrada passió de Jesucrist sien subjugats a perpetual
servitut als dits cristians són, entre aquells, graciosament, soferts e
suportats, cessen de totes coses, les quals posquessen tornar en injúria,
scàndil, menyspreu o vergonya de la sancta fe catòlica e dels cristians,
los quals no solament per sí mateys, mas per ses companyes, encara que
sien infeels, són tenguts fer latria, honor, adoració e reverència de tot
lur poder al dit Cors preciós de Jesucrist, en e per lo qual speren salvació
e perpetual fruició en la glòria celestial. Per tant amb la present
lo dit honorable Lochtinent, a raquesta singular del honrat Vicari e Oficial
del reverent senyor Bisbe de Malorques e dels honrats Jurats de
la Universitat de Malorques, mana a tots e sengles jueus, moros o
qualsevulla altres infeels e fembres e mullers e infants lurs de edat covinent,
que d'aquí avant, encontinent que vegen anar o portar lo Cors
preciós de Jesucrist, axí lo jorn de la festivitat de Corporecrist e tots los
altres jorns ara e d'aquí avant aprés següents, per qualsevulla parts de la
dita ciutat o de fora, devotament e honesta se agenollen, e
agenollar de dos jonolls en terra e agenollats stien fins e quant lo dit
Cors preciós de Jesucrist sia passat a los feels cristians, qui semblantment,
s'agenollen, sien levats o alsats en peus, o almenys se amaguen
en alcun loch en, lo qual no puxen esser vists per alscuns, qui miren o
guarden lo dit Cors preciós de Jesucrist, e assò sots pena de deu lliures
de menuts, sens tota gràcia e mercè de cascun contrafaent, per cascuna
vegada, havedores e pagadores, ço és lo terç al fisch del senvor Rey e
lo terç al mur de la ciutat, e lo terç al denunciador. E si pagar no les
porà, que aquell dels dits jueus e moros o altres infeels e les mullers e
infants lurs, qui sien franchs, correguen la vila e stien en lo costell, a
conexensa de la Cort. E si serà catiu o cativa o en estament de libertat
a setmana, e les dites
o no volrà pagar, lo dit catiu o cativa, per cascuna vegada, que contra
assò farà, sia ligat, tot nuu despullat, en lo cancell del Vaguer de la
Ciutat, al qual sien ab mà ferma donats
e mercè. Ajustant, que semblant manera e forma e sots cominació de
les dites penes, los dits jueus, moros e qualsevulla altres infeels e lurs
mullers e infants, fembres e sclaves lurs hagen tenir, fer e servar tota
vegada, encontinent que lo seny de la Seu tocarà, com se leva lo dit
Cors preciós de Jesucrist en la Missa de la Seu e altres esgleyes de fora.
E axí mateix, com tocarà lo seny del perdó, per lo qual los cristians
se agenollen, cascun vespre, per dir la "Ave Maria".
FONT DE CANET
[A. H. M. Preg. 1396-1404, fol. 104 v. Mallorca, 1 julio 1402]
Comparuit in presenti curia Gubernatoris Majoricarum Joannes
Marchi preco publicus Majoricarum et retulit se, per loca solita civitatis
Majoricarum voce tube, fecisse preconitzacionem sequentem.
Roger de Muncada cavaller, conseller e camerlench del senyor Rey e per
aquell Governador del Regne de Malorques, que com en son Consistori,
per la raó davall scrita, fos contrast entre les parts, les coses davall
contengudes, tocants. E considerant, que lo senyor en Jacme, rey d'Aragó,
de Malorques e de València, comte de Barcelona, de Urgell, e senyor de
Montpeller, de recordable memòria, en la carta del privilegi donació,
constitució e confirmació, per ell feta a en G. Bester, de totes les aygües
de Sporles, de Canet, de Bunyolí, de la Grange, de Puigpunyent, e de
Sent Lorens hage proveït e manat, que alguna persona, dins la ciutat
o fora aquella, no dega pendre de les dites aygües en prejudici o dampnatge
del dit G. Bester, per raó de regar o per qualsevol altra causa
sens licència o volentat del dit Bester, ne aquelles cèquies trencar o
aminvar, e si ho fan, que encorreguessen en pena de
E per tal, com lo fisch e lo síndich del monestir del abat de la Reyal,
succeïdor al dit Bester, sens prejudici de la constitució de la dita pena
per lo dit senyor Rey sobre açò imposada, ha proposat davant nós, que
grans dans e prejudicis són fets en la dita cèquia e aygua de aquella,
per sò, de volentat de cascuna de les dites parts, són fets per ell les
ordinacions penals e capítols següents, dels quals bans haurà lo dit fisch
la meytat e lo quart lo denunciador e l'altre quart se convertiria en
adob de la dita cèquia e altres messions faedores per exequir los dits
bans.
Primerament, ordona e mana que alguna persona de qualsevol stament
e condició sia, qui no hage empriu en la aygua de la cèquia de
Canet, de Bunyolí, de Puigpunyent, de la Grange, de na Bastera e de
Sent Lorens, no gós de aquella aygua emprar, pendre ne tocar, ne
aquella trencar ne fibles fer per alguna manera, causa o raó, sots pena
de
aplicadores sens tota gràcia e mercè. E si per ventura serà catiu o altra
persona, qui les dites coses ab volentat de son senyor farà, que son
senyor pach la dita pena, e si ab son propi moviment les dites coses
cometrà, que rebre
qual ban, si diners ne exiran, se partirà en la manera dessús dita.
atrobats en la dita cèquia, o endret de aquella, so és, quatre palms de
Montpeller a cascuna part, lo senyor del porch o porchs e truges pagarà
per cascun e per cascuna vegada, que trobats hi seran, tres sols per
cascuna bèstia.
o abeurar feran bestiars bovines, que no sien de passatge en la dita
cèquia, que aquells aytals sien tenguts, encontinent que atrobats hi
seran, de pagar per cascuna bèstia, de ban cinch sols, si donchs alcun
empriu no han en la dita cèquia, lo qual dins
mostrat en poder del dit noble Governador, comptadors del dia de la
present crida a avant.
gós, ne dega pescar en la dita cèquia anguiles, sots pena de cent sols,
de la qual pena haurà lo quart lo denunciador. E si és catiu o hom qui
pagar no
pagarà lo assotador, si donchs no ho fan los senyors dels molins o los
havents empriu en la dita cèquia, cascun en la sua scuró, sens lesió e
prejudici de la dita cèquia.
o entorn de aquella, en spay de quatre palms entorn seran atrobats
bestiars menuts, axí com ovelles, anyells, moltons, cabres, cabrits e
tot altre cabrum, e encara totes altres bèsties, axí com egües, rossins,
muls, àsens, mules, someres o ruchs, que no sien de passatge, que hi
beguen o fassen sutzura, paguen de ban, per cascuna bèstia, dotze diners.
cèquia, no gós ne presumesca lavar ruscada ne draps sutzes, ne hortalisses
algunes en la dita cèquia de la dita aygua, sots pena de sexanta
sols.
no puxen vedar o contrestar a cequier de la dita cèquia o senyor del
molí o a aquell, qui tendrà lo molí per lo senyor del molí, qui per la
dita cèquia o dins o entorn aquella volran entrar per regonèxer la aygua,
si hi fan algun dampnatge, o hi ha algun empatxament, lo passatge,
entrament e los lochs de aquells, per on hi pusquen entrar, sots pena
de
aquell qui tendrà lo molí per lo senyor, qui passaran per los lochs
de la dita cèquia de Canet o entorn de aquella per regonèxer-la, no
degen pendre de les fruytes, poms o hortalisses de les possessions, per
on passa la dita aygua, sots pena de
e oltra assò pagar la tala del dan, que haurà fet.
empriu de la dita aygua de Canet, en lo dia del dissapte no gós ne
dega fer parada en la dita cèquia, sots pena de
reyal aplicadores.
de la dita cèquia, no gós obrir fibla alguna, per pendre de la dita aygua,
tro lo sol sia exit en lo dia del dissapte, e al sol post del dit jorn sien
tenguts tancar totes les fibles lurs, sots pena, en cascun dels dits cases,
de
que bé e leyalment se haurà en lo exercici del dit cequiatge, e que,
atrobats los bans, puxa aquells, qui atrobats hi seran, penyorar, com
lo dit noble Governador li
jamdictus nobilis Gubernator, volente et consenciente ad hec venerabili
Mateo de Loscos, procuratore regio Majoricarum, comisit seu elegit in
denunciatorem bannorum, in dictis capitulis contentorum, Franciscum
Benet, cequiarium, qui promisit et juravit in denunciacionem ipsorum
bannorum bene et legaliter se habere, omni odio, timore et favore
alicujus postpositis et rejectis.
SOBRE TATXAR EL PREU DE LES ROBES EL MOSTAÇAF
Die martis
[A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 114. Mallorca, 10 junio 1410 ]
de mandato honorabilis locumtenentis Gubernatoris Majoricarum
fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube
preconitzacionem sequentem.
Governador en Malorques a raquesta dels honorables Jurats de la Universitat
a tothom e tota persona, de qualsevol ley, condició o stament
sia, qui hage flassades o saques per fer gramalles per lo dol de la mort
del molt excel·lent príncep e senyor en Martí, per la gràcia de Déu, rey
d'Aragó e de Malorques d'alta recordació, que aquelles degen treure venals
per les portes de lurs alberchs e de aquelles no degen ne pusquen demanar
o haver sinó aquell preu, que serà tatxat per lo honrat en Pasqual
Cirera, mostessaf de la ciutat, e açò sots pena de deu liures al fisch del
senyor Rey aplicadores.
SOBRE LA POLICIA DE LA CIUTAT
Die mercurii
Domini
[A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 147 v. Mallorca, 21 marzo 1414.]
publicus curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Pelagii Unis
militis, regentis oficium Gubernacionis Regni Majoricarum ad instanciam
venerabilium Juratorum Civitatis et Regni Majoricarum, publicasse voce
tube precanentis per diversa loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
mossèn Pelay Unis cavaller, regent la Governació del Regne de Malorques,
a raquesta dels honorables Jurats del dit Regne, que neguna persona
no gós pendre arena, grava del lit ne costat de la Riera del pont dels
"Archs dels tints" fins al pont nou del peu de la costa "d'en Scala"
sots pena de perdre les bèsties, sàrries e càvechs e pagar cent sols.
E si és sclau, pendrà
ne alguna legesa en les plasses entre santa Magdalena e l'Espital, e la
obra nova que
sclau o sclava, pendrà aquí mateix sinquanta assots e pagarà lo assotador,
e lo senyor o dona, qui la hi farà gitar, pagarà
cascuna vegada de ban, sens tota mercè.
morter, fusta, ferramenta ne algunes exàrcies de la dita obra nova del
mur, sots pena de perdre lo puny, sens tota mercè, e guard sí tothom.
Dat Malorques a
QUE NINGÚ NO GÓS TIRAR TARONGES, ALGA, AYGUA
NE SEGÓ, NE PORTAR ARMES
Die veneris
[A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 9. Mallorca, 15 febrero 1420.]
curiarum Majoricarum se, de mandato nobilis Gubernatoris Majoricarum
fecisse et publicasse voce preconia per loca solita civitatis Majoricarum,
preconitzacionem sequentem.
del noble Governador del Regne de Malorques a tothom, generalment,
de qualsevol ley, condició o stament sia, que no gosen lançar ne
tirar per algun loch de la ciutat, ço és per finestres ne per carreres, ne
per altre qualsevol manera taronges, alga, aygua, segó, ne altres qualsevol
coses, sots pena de cinquanta sols al fisch del senyor Rey aplicadors,
per cascuna vegada, que contrafaran, sens neguna gràcia ne mercè.
que negú, vulles home vulles infant vulles qualsevol altre, no gós portar
armes de qualsevol condició sien, sots la dita pena, e de perdre les
dites armes sens tota gràcia e mercè. Dat en Malorques a
del any de la nativitat de nostre Senyor
PER LLEVAR LES PEDRES DEL "FOSSAR DELS JUEUS"
[A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 52 v. Mallorca, 9 febrero 1424.]
Leonardus Padro preco publicus curiarum Majoricarum fidem fecit
se, de mandato honorabilis Gubernatoris Majoricarum, publicasse per
loca solita civitatis preconitzacionem sequentem.
del senyor Rey e Governador del Regne de Malorques. A raquesta
dels honorables Jurats de la Universitat de Malorques a tothom, generalment,
que haja, tinga e posseesca sclaus, axí moros com de qualsevol
altre nació [per] bastaixos en la present ciutat, que tota hora e quant
seran demanats per lo diputat o diputats de tirar les pedres del "Fossar
dels jueus" al Moll, jaquesquen los dits bastaixos anar per la dita raó,
pagat a ells, so és, als dits bastaixos, per la dita feyna per cascun dia
tres sols de mallorquins, sots pena de cent sols, al fisch reyal aplicadors
e de cinquanta assots, los quals rebran los dits bastaixos en cars que
no vullen anar a la dita feyna, E axí mateix, negun no gós, de qualsevol
ley, condició o stament sia, pendre, ne apropiar-se la axèrcia feta e
faedora per tirar les dites pedres, axí cordes com fusta e altre qualsevol
cosa, sots les dites penes de cent sols, de les quals penes, encontinent,
sens remissió alcuna serà en béns dels contrafaents e de cascun d'aquells
execució feta. Dat en Malorques a
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
PER LO DELME
Die sabbati
[A. H. M. Preg. 1396-1404. fol. 78 v. Mallorca, 31 enero 1400.]
Curiarum se, de mandato honorabilis Locumtenentis Gubernatoris Majoricarum,
fecisse per loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, preconitzacionem
sequentem.
cavaler, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella, cavaler, conseller
del senyor Rey e governador del Regne de Malorques, a raquesta dels
honrats Procuradors del senyor Rey e del reverent Bisbe e Capítol de
la Seu de Malorques a tothom e a tota persona de qualsevol ley, condició
o stament sia, qui haja o per avant haurà bestiars, no gós vendre
anyells o cabrits alguns, criant aquells, ne en altra manera, tro que
haja delmat e pagat lo delme d'aquells anyells, que criar e vendre volrà,
als Delmers dels dits senyor Rey, Bisbe e Capítol, o se
ells, sots pena de
avant, que lo dia, que serà emprès a delmar entre ells, no fallesquen
ne dilaten lo delmar los lurs bestiars, sots pena de totes messions,
axí de jornal com altres, que covendrà fer als dits Delmers per tornar
altra jornada o jornades a les lurs alqueries e possesions per delmar.
QUE NEGÚ NO GÓS TIRAR A LES BASTES
NE AB BALLESTA
[A. H. M. Extr. lletr. com. 1398, sin foliar. Mallorca, 27 febrero 1400.]
Ara ojats què notifica a tothom generalment lo honorable en Berenguer
de Montagut cavaler, lochtinent del noble mossèn Ramon d'Abella
cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques,
que no sia null hom ne neguna persona de qualsevol ley, condició o
stament sia, qui gós tirar a les bastes dard, ascona, larisa, ne ab
ballesta, passadors ne tretes o matrassos a la plassa de sant Antoni
fora lo portal, vers lo Tirador, on se posa lo Astandard, e assò sots
pena de perdra lo puny dret sens tota gràcia e mercè. E si alcun Capdeguayta
assò sabia, e no ho denunciarà, que sia privat del ofici, que
tindrà, per tot un any. E assò per asquivar gran dampnatge e perill, que
se
Moragues preco publicus Curiarum Majoricarum fecisse dictam
preconitzacionem, voce tube, ut est moris, in platea sancti Antonii de
Padoa.
EL PES REYAL
[A. H. M. Preg. 140519, fol. 90. Mallorca, 4 agosto 1408.]
Retulit Berengarius Moragues preco publicus Curiarum Majoricarum
se, de mandato honorabilis Pelagii Unis locumtenentis gubernatoris
Majoricarum ad instanciam venerabilium Juratorum Majoricarum fecisse
et publicasse per diversa loca solita civitatis Majoricarum preconitzacionem
sequentem.
Ara ojats què notifica lo honorable mossèn Pelay Unis cavaler, lochtinent
del noble baró mossèn Roger de Muncada governador del Regne
de Malorques a raquesta dels honorables Jurats del dit Regne a tothom
e a tota persona de qualsevol condició o stament sia, que vulla pesar
carbó, carnsalada, lanes e altres béns o mercaderies, puxen anar al Pes
reyal e de la Ciutat, lo qual és prop la Cort dels Cònsols, on les dites
robes e mercaderies los seran pesades, retent a cascun justícia e raó del
dit pes, e segons és acustumat.
SOBRE FOCH
Die martis
[A. H. M. Preg. 140549, fol. 113. Mallorca, 10 junio 1410.]
publicus Curiarum, de mandato honorabilis Locumtenentis gubernatoris,
fecisse et preconitzasse per loca solita civitatis Majoricarum, voce tube,
preconitzacionem sequentem.
Pelay Unis cavaler, lochtinent del noble baró mossèn Roger de Moncada
governador del Regne de Malorques a instància dels honrats Jurats de la
Ciutat e Regne de Malorques, qui denunciarà e en mans del dit Lochtinent
metrà aquell o aquells, qui han mès foch en lo rafal e blats del
honrat en Pasqual Cirera mostessaf l'any present de la ciutat, seran li
donats cent florins per joya, los quals són ja posats en la Taula del
honrat en Berenguer Martí, un dels dits Jurats, regent la Taula de la
Universitat. E si en lo dit malifici són stats tres o més avant, lo dit
Lochtinent perdonarà a aquell, que denunciarà lo dit crim e ab la present
aquell crim li perdona, exceptat, emperò, que no sia stat tractador
del dit malifici.
PRO RAFALLO BERENGARII BALLI
Die jovis secunda julii anno a nativitate Domini
[A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 175. Mallorca, 2 julio 1416.]
publicus Curiarum Majoricarum se, de mandato honorabilis Pelagii Unis
militis, locumtenentis nobilis Olfo de Próxida gubernatoris Regni Majoricarum
ad instanciam infrascripti Juliani Thome, publicasse, alta voce,
per diversa loca solita civitatis Majoricarum, precanente tuba, preconitzacionem
sequentem.
e lochtinent del noble mossèn Olfo de Pròxida governador del
Regne de Malorques a tothom generalment, de qualsevol ley o condició
o stament sia, que d'aquí avant no gosen tallar ne fer tallar nigunes
lenyes ne arbres en la possessió o alqueria d'en Berenguer Balli la qual
ara posseeix en Julià Tomàs ciutadà de Malorques, sots pena de
al fisch reyal aplicadores per cascuna vegada, que atrobats hi seran.
Encara mana més lo dit honorable Lochtinent, que negú no gós cassar
en la dita possessió conills, lebres ne neguna altra cassa ab senderes ne
ab negun altre enginy, qui fer ne dir se puxa, sots la dita pena. Encara
més mana lo dit honorable Lochtinent, que no sia negun hom ne neguna
persona, qui gós pescar ne gós collir gambes en los stanys de la dita
alqueria, ne cassar ànets ab negun enginy, qui fer ni dir se puxa, sots
pena de les damunt dites
haurà lo terç lo denunciador, e guard s'hi, qui a guardar s'hi ha, com lo
dit honorable Lochtinent mana que
gràcia e mercè. E si serà catiu, e pagar no porà o no volrà, rebrà cent
assots e pagarà l'assotador.
SOBRE LA PADRERA DE PORTALS
Die jovis quinta mensis januarii anno a nativitate
Domini
[A. H. M. Preg. 1405-19, fol. 189. Mallorca, 5 enero 1419.]
publicus Curiarum Majoricarum se de mandato nobilis domini Olfi de
Próxida gubernatoris Majoricarum ad instanciam et requisicionem reverendi
fratris Bernardi Mager magister in sacra pagina Ordinis beate Marie
de Carmelo, publicasse et preconitzasse, voce tube, preclangentis per
loca solita civitatis, ut moris est, preconitzacionem sequentem.
de Pròxida cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de
Malorques, que alguna persona de qualsevol ley, condició o stament sia
no gós o presumesca tallar o fer tallar pedra en la padrera de port alt,
la qual és del monastir de madona sancta Maria del Carme de Malorques.
E assò, sots pena de
havedores sens tota gràcia e mercè.