Santa Maria
Domini
Com en lo present dia de huy fos cridat consell ab sò de
trompeta o de nafil en la ciutat de Xàtiva per los lochs acostumats
per veu de Sanxo Pastriç, corredor públich, segons bona
e antiga costum, per fer elecció de jurats, en honor e reverència
de Déu e del senyor rey e en profit de la ciutat. E justat lo
dit consell en gran multitut de mà major, migana e menor,
aprés que foren feyts, fermats e jurats diverses capítols e ordenacions
per lo consell de la dita ciutat, segons que en lo libre
del consell dels jurats del any proppassat són scrits, notats e
ordenats, per tal los prohòmens de les parròquies de la dita
ciutat elegiren, cascuns de sa parròquia, quatre prohòmens per
elegidors, los quals fesen, ensemps ab los honrats jurats, elecció
de jurats a la dita ciutat.
Et primerament, los prohòmens de la parròquia de Santa
Maria elegiren de sí quatre prohòmens per elegidors, ço és
saber: en Bernat d'Almenar, en Miquel Sanç, en Jacme
Olomar, en Ramon Peralta; elegidors de Santa Maria.
Los quals quatre elegidors juraren per Déu et per los Sants
Quatre Evangelis d'aquell que ells, bé e lealment, se hauran en
fer la dita elecció a profit e utilitat de la dita ciutat. E de continent,
elegiren al dit ofici de juraderia, ensemps ab los honrats
jurats, los prohòmens següents: en Francesc Ferrer, en Duran de
Listó, en Berenguer Sanç, en Ponç de Malferit, menor, en
Berenguer Saranyana, en Pere del Castellar; elets de Santa Maria.
Et los prohòmens de la parròquia de Santa Tecla elegiren, ab
albarans, quatre prohòmens de la parròquia qui fesen la dita
elecció, ço és saber: en Pere Deztorrent, en Guerau Çafont,
n'Anthoni Avinyó, en Pere Bixes; elegidors de Santa Tecla.
Los quals quatre prohòmens, feyt lo dit sagrament, elegiren,
ensemps ab los dits honrats jurats, de la dita parròquia per al
dit ofici de juraderia los prohòmens dejús scrits: en Ferrer
Torella, en Guillem de Torres, en Johan del Milà; elets de
Senta Tecla.
Et semblantment, los prohòmens de la parròquia de Sent
Pere elegiren, ab albarans, de sí quatre prohòmens per fer la
dita elecció, ço és: en Jacme Monçó, en Guillem Fuster,
n'Andreu Vallés, n'Anthoni Vilella; elegidors de Sent Pere.
Los quals quatre prohòmens de la dita parròquia de Sent
Pere elegiren al dit ofici de juraderia, feyt lo dit sagrament: en
Guillem de Salanova, en Goçalbo Martínez, en Guillem Fort;
elets de Sent Pere.
Et feyta la dita elecció de ciutadans, com en lo present any
degués haver en lo dit ofici de juraderia hun hom de paratge o
generós, per tal tots los dits dotze elegidors, ensemps ab los
dits honrats jurats, elegiren al dit ofici de juraderia sis hòmens
de paratge o generosos dejús scrits: mossèn Ponç de Pertusa,
en Rodrigo de Borja, en Ramon Sanç, en Martí Sànxez de
Lagària, en Martí Sànxez Doblices, en Martí d'Esparça; elets
generosos.
Et feyta la dita elecció tots los dits
al dit ofici de juraderia, axí los sis prohòmens generosos o de
paratge com los dotze prohòmens ciutadans, los noms de
aquells foren scrits en sengles albarans. E foren meses, los dits
albarans, e closes en sengles redolins de cera vermella E fon
pesada la cera, en unes balances poques, de cascú redolí, per ço
que y hagués tant en hú com en altre, segons la ordenació dels
capítols feyts e atorgats per los dits honrats jurats en lo present
any. Et foren preses los dotze redolins, on eren los albarans dels
ciutadans, e foren meses en un bací d'aygua. Et hun infant
poch, qui no era stat a la dita elecció, près tres dels dits redolins
e donà aquells a l'honrat en Bernat Rocha, batle de la dita ciutat
de Xàtiva. Los quals redolins uberts e vists los albarans que
allí eren scrits foren atrobats los noms d'aquells, ço és, en
Francesc Ferrer, en Berenguer Saranyana e en Guillem Fort.
Et semblantment, los sis redolins on eren scrits los noms
dels sis generosos foren meses en hun bací de aygua. Et lo dit
infant près hun dels dits redolins e liurà aquell al dit honrat en
Bernat Rocha, batle, lo qual ubert fon atrobat scrit en Rodrigo
de Borja.
Per què lo dit honrat batle comana lo dit ofici e juraderia als
honrats en Rodrigo de Borja, generós, en Francesc Ferrer, en
Berenguer Saranyana e en Guillem Fort.
Nativitats Domini
Los honrats en Francesc Ferrer, en Rodrigo de Borja, en
Berenguer Saranyana e en Guillem Fort, jurats en lo present
any de la ciutat de Xàtiva, constituhits en la ecclésia major de
Nostra Dona Santa Maria de la dita ciutat de Xàtiva, feren e
prestaren, en poder e mà del honrat en Bernat Rocha, batle de
la ciutat de Xàtiva, lo sagrament infrasegüent havén la creu de
Nostre Senyor davant e posant les mans sobre los Sants
Quatre Evangelis:
Nós, en Rodrigo de Borja, en Francesc Ferrer, en Berenguer
Saranyana e en Guillem Fort, jurats elets en lo present any de
la ciutat de Xàtiva, juram per Déu e per los Sant Quatre
Evangelis d'aquell, de les mans nostres corporalment tochats,
que nós tendrem, guardarem e servarem la honor, feeltat e
senyoria del molt alt senyor rey d'Aragó, et lo profit e utilitat
del dit senyor e de la comunitat de la dita ciutat de Xàtiva. Et
tendrem secret los consells en ço que
consells, leals e verdaders, al justícia e a la cort, axí sobre les
sentències que ab nós seran acordades com en l'àls que ab nós
serà ordenat, açò que per nós e per lo dit consell serà acordat.
Et nós haurem, bé e feelment e verdadera, en totes altres coses
que de nós se pertanguen duran la administració de la nostra
juraderia o per rahó d'aquella, si Déus nos ajud et los seus
Sants Quatre Evangelis.
Encara, prometem e juram que no vendrem, alienarem ne
transportarem la senyoria e dret que la ciutat ha en lo loch de
Canals, ans servarem e complirem e servar e complir farem, de
tot nostre poder, los establiments e ordenacions que
de la dita ciutat ha feyts e ordenats, e d'ací avant farà e ordenarà
duran la dita nostra juraderia o administració, sí Déus
nos ajud e los Sants Quatre Evangelis.
Et encara, prometem e juram que tendrem e servarem, de
mer amor e de letra a lletra, los capítols e ordenacions per lo
consell feyts e ordenats en lo dia de disapte
anno
consell feyts e ordenats proppasat, llà on no haja contrarietat
o posibilitat no servar e tenir-se dejen a profit e utilitat de la
ciutat e de la cosa públicha, et que no vinguen ne sien contra
les regalies del senyor rey ne en dan d'aquelles.
Los honrats en Rodrigo de Borja, en Francesc Ferrer, en
Berenguer Saranyana e en Guillem Fort, jurats en lo present
any de la dita ciutat, ensemps ab los honrats en Johan de
Gallach, en Martín de Torres, en Bernat Dezpuig e en Pere
Mollà, jurats del any passat, et encara los honrats en Francesc
de Morera, en Miquel Sanç, en Feliu Baró, en Pere Deztorrent,
en Jacme Pich, en Bernat de Sentboy e en Ferrando de
Sentramon, notari, consellers del dit consell del any passat,
tots concordantment, feren e elegiren en consellers del consell
de la dita ciutat al present any los prohòmens infrasegüents:
primo en Johan de Gallach,
Bernat Dezpuig,
Rotlà,
Feliu Baró,
Martí d'Esparça,
los dits honrats jurats, ensemps
ab la major part dels consellers del present any, elegiren en clavari
del consell de la dita ciutat l'onrat en Guerau Çafont.
discret en Bernat Scrivà, notari.
de Gallach.
determenar los comptes de la ciutat los honrats en Jacme Pich,
en Jacme Joffré e en Dalmau Marsilí, notari.
Et semblantment, elegiren per obrers e luminers de la ecclésia
de Nostra Dona Santa Maria en Pere de Vilaffrancha e en
Miquel Colom, preveres.
òrfenes a maridar n'Anthoni Dezcoll e en Pere Boluda.
pelicer.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor públich,
ab sò de trompeta o de nafri, segons bona e antiga costum, e justat
en les cases del consell de la dita ciutat en gran multitut de mà
major, migana e menor. Com fos proposat en lo dit consell per los
honrats jurats que ells havien elet en síndich de la dita ciutat lo
discret en Bernat Scrivà, notari, per ço notifficaven al dit consell
les dites coses, per ço que
al dit en Bernat Scrivà. Per què lo dit consell, de continent,
féu e atorguà sindicat, al dit en Bernat Scrivà, general a demanar
e defendre, en poder de mi, Pere de Gallach, notari.
En aprés, lo dit consell ordena e tench per bé que com en la
dita ciutat no haja loch covinent on se puxa juguar a ballesta,
ço que és honor de Xàtiva que loch cert hic haja on juguador
de ballesta se puxa fer. Per ço, lo dit consell volch e ordena que
sia donat loch per a juguar a ballesta de la torre de la Porta de
la Ferreria tro a la torre appel·lada d'en Gombau, e allà se puxa
cloure e tancar e star clos e tancat, en tot com a la ciutat
plaurà, e no més.
Lo consell cridat per Sanxo Pastriç, corredor, ab sò de trompeta
o de nafil, etc. Fon proposat en lo dit consell per los honrats
jurats que com l'honrat en Bernat Rocha dixés que la compra
de les cases que ell havia feyt per a presó no volia que
passàs en special
que d'aquelles se
ara no.n trobàs qui li
que per alcuns dels jurats proppassats li eren stats promeses
cent sous per a obra de les dites cases e ara no li volien fer
donar los dits cent sous, e axí que ell faria retractar la compra
de les dites cases, per ço notifficaven les dites coses al dit consell.
Per què lo dit consell, hoïda la dita proposició, ordena e
tench per bé que los jurats deguessen parlar ab lo batle que
donchs que
presó que u lexés star et que los
dit batle per a la obra de les dites cases de la presó li sien
donats dels libres de les obres.
En aprés, lo dit consell tench per bé que
al honrat en Johan de Gallach que aquell tragua la peyta que
deuen paguar les capellanies, almoynes, aniversaris e altres
lexes [...]aça de consell dels jurats. E que sí per aquesta raó
se
ciutat l'en guart de dan. E que li sia constituït salari cert, ço és,
menys se
de les peytes de les dites capellanies [e] almoynes sia donat al
cap de la ecclésia Santa Maria.
Et encara, lo dit consell tench per bé que sia demanat lo
salari que en Francesc Carbonell e en Guillem Arnau prengueren
del compte d'en Bernat Sanç, e qui sia haüt tant com
ne prengueren de més com per privilegi no.n degen haver sinó
sobre la qüestió que la ciutat ha ab la muller d'en Eximén de
Lobera sien elets certs diputats de
sia proceït [...]l dit feyt, per ço que d'aquesta rahó no calgua
justar consell com hic haja alcuns qui sien sospitosos al dit
feyt, axí que tot ço que per los jurats e diputats, o per la major
part d'aquells, serà feyt haja aquella eficàcia e valor, axí com
sí per lo dit consell generalment fos feyt e ordenat. Los quals
diputats són los següents: primo en Berenguer de Fluvià, en
Berenguer de Vallflor, en Jacme Joffré, en Miquel Sorió, en
Duran de Listó, en Bernat d'Almenar, en Miquel Sanç, en
Feliu Pont [e] en Pere Gombau.
Encara, lo dit consell comana als honrats jurats que ells se
composen ab en Ramon Sanç sobre aquells
que la ciutat li fa sobre les alqueries de Sent Pere e Rolà
aquella quantitat que mils poran, per manera que lo y quiten.
Et axí mateix, se composen ab la muller d'en Pere del
Bosch per les penes que ha acusat a Xàtiva per lo enffranquiment
que requer de les dites alqueries.
en les cases del consell los dits honrats jurats,
ensemps ab la major part dels diputats, sobre lo feyt d'en
Miquel de Lobera tingueren per bé que fos tramés hun bon
hom al senyor rey sobre lo dit feyt [e] per sobre altres affers
d'aprofit de la ciutat, la elecció del qual fon comanada als
jurats.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor, etc. E
justat en gran multitut etc. Fon proposat en lo dit consell per
l'onrat en Berthomeu de la Vanya que com dies són passats
que carnicers de València passaven per lo loch seu d'Stubeny
moltons, et axí com los passaren meteren-li aquells en los sembrats
e panifficats del dit loch d'Stubey
feren gran talla e dan. De la qual tala se pogeren ben guardar
e scusar sí
hon podien passar sens fer tala e dan alcú. Et com ell, dit en
Berthomeu, ves la tala que li era stada feta anà als hòmens qui
menaven lo dit bestiars dién-los que li satisfessen la tala e dan
que li havien feyt, e per ço que ell pogués haver la tala que li
era stada feta prens e penyora dos moltons dels carnicers qui
menaven. Et de continent, claman-se del dit feyt mès los dits
moltons en poder del justícia de la ciutat. E lo dit justícia tramés,
en aquell dia que ell féu lo clam, dos bons hòmens per
veure e stimar la tala e dan que li era stat feyt. Lo qual dan li
stimaren a certa quantitat. Et en lo dia d'ir, que fon dilluns,
foren al dit loch d'Stubey
València dient que li degués donar penyores per ço tot ell, dit
en Berthomeu, havia penyorat a bestiar d'hòmens de València.
E ell, dit en Berthomeu, no
li dixés que València hic trametria companyes. Per ço notifficava
les dites coses al dit consell, requerín lo dit consell que
deguessen deffendre a ell a sa justícia, axí com habitador qui
és de la dita ciutat e poblat qui és dins terme de la dita ciutat.
Per què lo dit consell, hoïda la dita proposició, veent que lo dit
en Berthomeu és habitador de la dita ciutat e lo dit loch
d'Stubeny és en terme e contribució general de la dita ciutat,
et ço que aquell fahia fahia
per bé que la dita ciutat lo deffense a sa justícia en tot ço que
s'í pertangués e que de continent fos tramés a València un
misatger per [...]quest feyt als jurats de València. Lo qual
misatger elegiren los jurats e consell, l'onrat en Bernat
d'Almenar.
En aprés, fon proposat en lo dit consell per los honrats en
Francesc Ponç de Fenollet e en Duran de Listó que com per
rahó del pont que
més de
fer en ajuda de la dita obra si aquell se obrava al pas del
molí d'en Jacme Pich o del teular, per ço que preguaven al dit
consell que donassen manera que
o en aquell que fos mils e pus profitós a profit de la dita ciutat.
E per ço que aquell se fes pus spaxadament que preguaven lo
dit consell que la obra del dit pont se donàs a stal o
aquella millor manera que al dit consell plagués. Per què lo dit
consell tench per bé que
jurats que ells, ensemps ab los honrats en Duran de Listó e en
Francesc Ponç de Fenollet e ab tres o quatre bons hòmens, en
qual loch se farà mils lo dit pont, o al pas del molí d'en Jacme
Pich o en altre loch, ne si la dita obra se darà a stal o no, o com
ne per quina forma aquell se obrarà, com lo dit consell haurà
per ferm tot ço que per los dits honrats jurats e per los altres
dessús nomenats ne serà feyt e ordenat.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor, e justat
etc. Fon proposat en lo dit consell per frare Johan Salat, prior
del Preïcadors, que
Preïcadors entenia tenir, Déus volent, capítol provincial en
aquest any ara vinent ací en la ciutat de Xàtiva. Et aquest capítol
volia tenir ab voluntat e consentiment dels jurats e prohò
mens de la dita ciutat, per ço notifficava les dites coses al dit
consell, per ço que si al dit consell plahia que
o no [e] que de ço que.n seria acordat ne fos scrit al dit
prior provincial. Per què lo dit consell, hoïda la dita proposició,
tench per bé que
fos scrit al prior provincial que a la dita ciutat plaïa que el dit
capítol se tingués en la dita ciutat e n'era paguada e alegre.
En aprés, lo dit consell tench per bé que sobre les penyores
que
jurats, ab consell de
que sien necessàries per manera que
no sia agreugat contra furs e privilegis.
Constituït personalment l'onrat en Pere Gombau, ciutadà
de Xàtiva, davant la persona dels honrats en Francesc Ferrer e
en Guillem Fort, jurats de la ciutat de Xàtiva, e d'en Bernat
Scrivà, notari, síndich e procurador de la universitat de la dita
ciutat, et present mi, Pere de Gallach, notari, e los testimonis
dejús scrits, dix que renunciava a qualsevol penes per ell acusades
a la dita ciutat de tot lo temps passat tro en lo present dia
de huy per qualsevol rahó per ell fossen acusades, axí a la dita
ciutat com a qualsevol singular persona en nom de la dita ciutat
e per aquella.
Presents testimonis, los honrats en Jacme Pich, en Miquel
Sanç, en Berthomeu Rotlà e en Dalmau Marsilí, ciutadans de
Xàtiva.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor, e justat
etc. Fon proposat en lo dit consell per l'onrat en Berenguer
de Fluvià, justícia de la ciutat de Xàtiva, que com ell en lo dia
d'ir, que fon dimecres, anàs detràs Johan Urgelés e Bernat
Roig acusant
havien feta d'en Domingo Vives, çabater. La qual mort era
stada feta en la casa d'en Guerau Penalba, en la qual lo dit en
Domingo stava pres e sobre aseguraments que
Roig e Johan Urgelés li havien feyt. Et ell, dit justícia, ves los
dits Johan Urgelés e Bernat Roig a la porta del castell de la
dita ciutat e haja vist aquells entrar en lo dit castell present lo
noble mossén Anthoni de Vilaragut, alcayt del dit castell. Et
haja request e manat al dit alcayt que li deja deliurar los dits
Johan Urgelés e Bernat Roig e aquell no u vulla fer possan-li
scuses e passan-lo per noves, per ço pregua lo dit consell que
sobre aquest feyt li dó consell, favor e ajuda, axí en scriure
d'aquest feyt al senyor rey com en tot ço àls que sia necessari,
com sia fort mala cosa que
e cometen alcuns crims e maleficis sien recullits e tenguts en
lo dit castell per lo alcayt d'aquell. Per què lo dit consell tench
per bé que
son procés just e si lo dit alcayt no volia remetre los dits preses
que lavós lo consell hic acordàs per aquella forma que fos
fahedor.
Lo consell cridat per la dita ciutat per veu de Sanxo Pastriç,
corredor, ab sò de trompeta e de naffil, segons bona et antiga
costum. E justat lo dit consell, fon proposat per los honrats
jurats de la dita ciutat que com l'altre jorn, e ja en temps dels
jurats del any proppassat, lo prior del convent dels frares
Preïcadors de la ciutat de Xàtiva que plagués al dit consell subvenir
e aydar a ell en alcuna quantitat a obs de paguar la obra
de la arquada, la qual és edifficada ara novellament en la ecclésia
del monestir dels frares Preïcadors de la dita ciutat. Et per
lo consell de la dita ciutat fos e sia stat ordenat que per ço que
ço que
e ordenacions per lo consell de la dita ciutat feyts, ordenats
e jurats. E per la dita rahó, lo dit consell agués tengut per
bé que
aquells veessen, regoneguessen e disputassen lo dit feyt e veessen
que si ço que
o
Et la dita rahó ells, dits jurats, haguessen feyt veure e
regonéxer lo dit feyt als honrats micer Berenguer de Gallach,
licenciat en decrets, en Berenguer de Vallflor, en Duran de
Listó e en Bernat d'Almenar, savis en dret, e encara a d'altres
savis de la dita ciutat. Los quals, tots concordantment, dixessen
que donar a la obra de la dita ecclésia no era vist venir
en alcuna manera contra los capítols per lo consell de la dita
ciutat feyts ne ordenats. E açò per tal com les eclésies e monestirs
eren de la dita ciutat e, en cars que aquells se destruhissen
per foch o per altra tempestat, aquells, de justícia, deu e és tenguda
tornar a reffer e adobar la ciutat. Et encara, que jurar de
no fer almoyna és contra caritat e aytal sagrament feyt contra
caritat no val. E per moltes altres rahons, les quals los dits
juristes hic asignaven. Et ara, lo dit prior requira que li sia feta
ajuda a la dita obra ab gran instància, per ço notifficaven les
dites coses al dit consell. Per què lo dit consell, hoïdes les dites
coses e hoïda encara la dita dels honrats en Berenguer de
Vallflor, en Pere Roig de Peralada e en Bernat d'Almenar, savis
en dret, qui en lo dit consell eren, ordenaren e tingueren per
bé, que sens prejudici dels dits capítols e que per açò no fos
vist venir en alcuna manera contra aquells, que fossen donats
en ajuda de la dita obra, ço és, en paguar fusta, teula, calç, als
manobre, axí que en poder dels dits frares no vengués alcun
dret, cinch_cents sous.
Et encara, lo dit consell comana al justícia de la dita ciutat
que ell alcunes persones vagabuns, qui no stan ab senyors ne
volen fer fahena alcuna, o que
o que
com no fan sinó alentar-se a tot mal.
Lo consell cridat e justat etc. Fon proposat en lo dit consell
per l'onrat e religiós frare Pere Ribes del orde del Frares
Menors que com lo monestir del convent dels Frares Menors
de la dita ciutat sia derruhit, segons tothom sap, e aquell se
haja a reparar e edifficar de nou e açò no n'y sia bastant alcú
a fer-ho si donchs la ciutat no y fa alcun socors e ajuda, per ço
notifficava les dites coses al dit consell, preguan e suplican a
aquell que plagués donar e fer gran ajuda de la dita obra tal e
tant que
manera que
consell que havien haüt de savis en dret, los capítols feyts e
ordenats per lo dit consell no embarguaven en res que no
degués donar en ajuda a la obra del dit monestir, ordenaren e
tengueren per bé, que per ço com la dita ciutat era apresa de
molts càrrex als quals les peytes que
ne les sises no bastaven, que fos girada una imposició en peix
fresch de mar, ço és,
paguats los
convents dels Frares Menors e Preïcadors, e que tot lo sobre
pus sia donat cascun any en les obres dels monestirs de la dita
ciutat, a tenguda del jurats de la dita ciutat.
En aprés, lo dit consell ordena e tench per bé que com les
parròquies de Santa Tecla e Sent Pere hagen donar alcuns testimonis
o infformanció segons la bulla papal que aquells han,
com lo Sant Pare promet aquells donar vicari general en cascuna
d'aquelles parròquies, sobre alcunes coses que
en la dita bulla, per ço que fos feyt sindicat a
e a
contegudes, les quals coses se fesen a cost e messió de les dites
parròquies.
Lo consell cridat ab sò de trompeta etc. Fon proposat en lo
dit consell per l'onrat e religiós frare Pere Ribes del orde dels
Frares Menors que ell, per honor e reverència de la ciutat, si
al consell plahia, faria que un frare bo, abte e covinent legiria
gramàticha e lògiqua e, encara, natural filosofia en la dita ciutat
e tendria en scola als scolans qui volguessen aprendre en la
dita ciutat. Et que axí, lo salari que la ciutat dava al dit mestre
per legir gramàticha e lògiqua com lo salari que
daven al dit mestre tot fos donat e convertit en la obra del convent
dels Frares Menors de la dita ciutat. Per què lo dit consell
tench per bé que fossen feytes les dites coses aprés que mestre
Tomàs Biota, qui ara és affermat per mestre, aja complit. E que
açò se faça a hun any tant solament, e d'allí avant tant com al
consell plaurà, e no pus.
Et encara, lo dit consell, en lo qual eren justícia, jurats e
d'altres molts, comana al discret en Bernat Scrivà, notari, síndich
de la ciutat, que el puxa pendre e fer pendre [...]n la
presó qualsevol persones qui acaptaran falsament o que
poren guanyar o affanyar servici senyors. Et si alcuns no stan
ab senyors que
cert. Et que alcuna persona no gós acaptar d'açí avant sens
licència e albarà dels honrats jurats de la dita ciutat, per tal
ells vegen e coneguen qui deu acaptar e qui no. E que negun
qui puxa servir senyor o guanyar soldada no acapte e tolgua
les almoynes d'aquells qui en merexen.
Et encara, lo dit consell ordena e tench per bé, per ço que
mal sia castiguat, que la ciutat pach a bestreta en les messions
que
ço com alcú no
que no són denunciats per alcú ni punits ni castiguats, la qual
cosa se faria si alcú volia bestraure a les messions.
Lo consell cridat etc. Fon proposat en lo dit consell com
que com mossén Anthoni de Vilaragut, alcayt del castell de
la ciutat de Xàtiva, al.leguàs que ell, axí com alcayt, podia
tenir en lo castell qualssevol criminosos e malffeytors de
qualsevol crim, fossen denunciats o enculpats, sens que no
deja ne era tengut remetre a la cort del justícia ne d'alcun
altre jutge e d'açò havia lo dit castell privilegi e tots temps era
stat acostumat. Et com lo dit consell e jurats aguessen enteses
les dites coses e veés que ço que mossén Anthoni de
Vilaragut, alcayt, al·leguava era cosa mala e de mal exemple
e de gran dan als habitants de la dita ciutat, si lo dit alcayt
podia fer ço que ell al·leguava. Com jamés no fos sabut que
dit castell agués semblant privilegi e
que mossèn Anthoni anava a Barcelona al senyor rey e que
entenia haver provisió del dit senyor rey que lo costum que
diu que
justat e cridat en gran multitut, en la qual eren diverses
persones, axí cavallers o generoses com molts d'altres ciutadans,
veent lo gran dan que seria si lo dit alcayt obtenia ço
que affermava, ordenaren e tengueren per bé que fossen trameses
dos misatgers al senyor rey, ço és, hun hom de paratge
e altre ciutadà, per defendre ço que
e per recaptar e haver totes aquelles provisions que sien
necessàries al feyt a profit de la ciutat. E que
vagen, com sia interés comú, a cost e mesió de tothom comunament,
ço és, que
dita misatgeria sia paguat de la taula de les obres. La elecció
dels quals misatgers lo dit consell comana als honrats jurats
de la dita ciutat.
Per què de continent, los dits honrats elegiren per misatgers
que anassen a Barcelona, al senyor rey, per la dita rahó, los
honrats en Berthomeu de la Vanya e en Berenguer de Fluvià.
Als quals, de voluntat de la major part dels consellers de la
dita ciutat, foren feytes letres de creença al senyor rey e d'altres
de la cort d'aquell e foren donats a aquells certs capítols
per los dits jurats e consellers de ço que havien a fer en cort
del senyor.
Com en lo present dia de huy fos cridat consell per la dita
ciutat per veu de Sanxo Pastriç, corredor públich, ab sò de
trompeta, segons bona costum per fer elecció de mustaçaff que
sia en servi de Déu e del senyor rey et en bé e profit de la dita
ciutat. Per tal los prohòmens de les parròquies de la dita ciutat
elegiren e feren de sí elegidors per fer la dita elecció, ço és,
quatre prohòmens de cascuna parròquia.
Et primo, los prohòmens de la parròquia de Santa Maria elegiren
dessús quatre prohòmens per fer la dita elecció, ço és:
primo, en Feliu Ponç de Codomina, en Pere Olomar, en Pere
Gavet et en Pere Bardina; elegidors de Santa Maria.
Los quals elegidors juraren per Déu e per los Sants Quatre
Evangelis d'aquell que ells se haurien en la dita elecció bé, lealment
e verdadera, e farien aquella d'aquelles persones que ells
entenessen que fossen pus abtes e sufficients al dit offici de
mustaçafferia, tot hoy, favor e remor apart posats. Los quals
quatre elegidors elegiren los prohòmens següents: en
Berenguer Sanç, en Pere del Castellar, en Miquel Sanç, en
Jacme Olomar, en Pere Carreres, en Berenguer Martorell; elets
de Santa Maria.
Et los prohòmens de la parròquia de Santa Tecla elegiren al
dit offici, de la sua parròquia, per fer la dita elecció los tres
Gordà, en Berenguer Enyech, n'Estheve Carbó; elegidors de
Santa Tecla.
Los quals quatre prohòmens feren lo sagrament dessús dit e
sots virtut d'aquell feren la elecció següent: en Bernat de
Sentboy, en Bernat Enyech, en Johan del Milà; elets de Santa
Tecla.
Et semblantment, los prohòmens de la parròquia de Sent
Pere elegiren de sí quatre prohòmens per fer la dita elecció, ço
és: en Galceran de Moya, en Francesc de Jacha, en Guerau
Roiç, notari, en Bernat de Viladalech; elegidors de Sent Pere.
Los quals quatre prohòmens feren lo sagrament dessús dit e
sots virtut d'aquell feren la elecció següent: en Guillem de
Salanova, en Jacme Barberà, en Pere Gombau, manlevat.
Et feta la dita elecció e publicada aquella, en presència dels
consellers e elegidors de la dita ciutat, tots los
elets al dit ofici de mustaçafia foren scrits, los noms d'aquells,
[en] sengles albarans de paper. E los dits albarans foren closes
en sengles redolins de cera vermella e foren meses los dits
redolins en un bací de lautó ab aygua. Et un infant verge, qui
no era stat a la dita elecció, près tres dels dits redolins e liurà
aquells en poder del honrat en Jacme Ferrer, tinentloch del
honrat en Bernat Rocha, batle de la dita ciutat, los quals
oberts, atrobà en aquells scrits en Guillem de Salanova, en
Jacme
Per què lo dit honrat batle comana lo ofici de la dita mustaçafia
a un any primer vinent a l'honrat en Pere Gombau.
anno a Nativitate Domini
Constituït personalment en la ecclésia de madona Santa
Maria de la dita ciutat de Xàtiva, mentre que
de la misa major se celebrava, lo dit honrat en Pere Gombau,
enans que
Pere Gombau
dita ecclésia, féu en poder e mà del honrat en Jacme Ferrer,
tinentloch de batle de la dita ciutat, lo sagrament següent:
Yo, en Pere Gombau, mustassaf de la ciutat de Xàtiva en lo
present any, jure per Déu e per los Sants Quatre Evangelis d'aquell,
de les mies mans corporalment tocats, que yo, en lo offici
de la dita mustaçafia, tendré e servaré tota feeltat et lealtat,
et daré e faré dar justícia e egualtat a tota persona, tot hoy,
favor, temor, amor, amistat, parentesch apart posats, et daré
dret pes e mesura a tots los oficis e artificis de la dita ciutat de
Xàtiva o altres a qui
enguamaraments que
coses o mercaderies que squivar deja e
ofici. Et servaré e compliré e servar e complir façats
statuts [e] stabliments per lo consell de la dita ciutat feyts et
ordenats en totes alcunes coses que
dita mustaçafia e administració d'aquella, si Déus me ajut e los
Sants Quatre Evangelis.
En Johan Martínez, natural de Vilascusa de Faro, fou rehebut
per vehí novell per los honrats jurats a cinch anys e promés
dar cascun any per vehenatge huit sous.
Fd. Andrés Garcia.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor ab sò de
trompeta etc. Fon proposat al dit consell per els honrats jurats
que ells havien haüt una letra del senyor inffant don Martí de
la tenor e continent següent:
Inffant en Martí del molt alt senyor rey en Pere, rey d'Aragó,
fill e lochtinent seu general en regne de València. Als fells nostres
lo justícia e jurats e prohòmens de la ciutat de Xàtiva,
evidents rahons ha proposat, Déu volent, pasar breument en
les illes de Serdenya e de Sicília, ço és, en la dita illa de
Serdenya per deliurar aquella de mans de traydor jutge
d'Orborea
et en la illa de Sicília per tal com al dit senyor aquella pertany
per cert títol e rahó. Et com lo dit bonaventurat passatge lo dit
senyor bonament fer no puxa sens gran ajuda de vosaltres e
dels altres sotsmeses de sos regnes e terres, et d'aquesta ajuda
a fer vosaltres de bona rahó e guaitat siats tenguts e obligats
per la gràcia e honor e profit qui, Déus volent, se seguirà al dit
e a vosaltres e als altres sotsmeses del dit senyor e a la cosa
pública. Per ço, de part del dit senyor, vos preguam e manam
que en continent, vista la present, façats vostre sindicat bastant
ab lo qual donets poder a dos o tres, o aquells de vosaltres
que us parrà, de finar ab nós sobre lo do. Lo qual, en nom del
dit senyor, nós entén a demanar per la rahó dessús dita. Et açò
per res no mudets en alcuna manera. Certificam nós que vós
haureu aportat contra vosaltres e béns vostres axí com aquells
qui dats [...] destorp als afers del dit senyor e axí com a transgressors
del dit nostre manament. Dada en València a
d'octubre en l'any de la Nativitat de Nostre Senyor
Inffant Martí.
Per què lo dit consell, hoïda la dita letra per lo dit senyor infant
tramesa, veent que
alcuna, per ço ordenaren e tengueren per bé que
se defense per justícia. E que per aquesta rahó fossen trameses
síndich e misatgers per defendre aquest feyt per justícia, ço és,
los honrats en Rodrigo de Borja e en Bernat d'Almenar, savi
en dret, als quals fon feyt sindicat per defendre aquest feyt.
Per ço, lo dit consell ordena e tench per bé que en cars que
dit senyor inffant posàs demanda e fos general a tots los
braços, ço és, al braç ecclesiàstich e militar e de ciutats e de
viles, et que si lavors tots generalment se acordaven, que
Xàtiva hic fes lo que degués, e no en altra manera.
Com en lo present dia fossen justats en les cases del consell
de la dita ciutat los honrats jurats de la dita ciutat e la major
part dels consellers de la dita ciutat, axí cavallers generosos
com ciutadans e molts d'altres, fon dit e proposat que com
l'onrat en Pere Gombau fos stat obrer e clavari de les obres
dels murs e valls de la dita ciutat en aquest any proppassat e
degués donar compte de la administració per aquell feta, per
ço que degués asignar tres bons que hoïssen, vessen e regoneguessen
lo dit compte e absolvessen e condompnassen aquell
segons trobarien eo fessen en lo dit feyt ço que
Per què, de continent, fon elet en comptador per part dels
cavallers e persones generoses l'onrat en Martí d'Esparça. Et
per part de la ciutat los honrats en Bernat de Sentboy e en
Guillem de Salanova, als quals volgeren que fossen feytes
aquella comissió que fos necessària a expedició del feyt.
Los honrats en Francesc Ferrer, en Rodrigo de Borja, en
Guillem Fort e en Berenguer Saranyana, jurats en lo present
any de la ciutat de Xàtiva, veneren la guarda de la fira del present
any de la dita ciutat, en públich encant per veu de Sanxo
Pastriç, corredor públich de la dita ciutat, al menys de preu
donant e guardar aquella, per la forma e manera que és stat
acostumat, a
Xàtiva, axí com a menys de preu donant que alcú altre per
preu, és a saber, de cent_desset sous reals de València. Los
quals cent_desset sous, los dits honrats jurats prometeren
donar e paguar de continent que fos feta la dita guarda. A açò
los dits en Jacme de Morella e en Pere Bonet, rehebents de vós,
dits honrats jurats, la dita guarda de la dita fira per preu dels
dits cent_desset sous, prometem aquella guardar bé e deligentment
[...] si alcuna cosa [...]ta
nós paguar de nostre propri. E per les dites coses obligam
cascun de nós
haver, on que sien. Et renunciam a benefici de partida acció
axí que un per l'altre nos puxam scusar.
Çaffont, Xative cives.
Nostre Senyor mil CCC LXX huit.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor, e justat
en gran multitut de mà major, migana e menor segons bona e
antigua costum. Fon proposat en lo dit consell que com moltes
veus sia stat ordenat que
edifficat e per tal que aquell spaxadament se puxa fer serà de
necessitat que una talla sia feta, la qual solament servescha a
la dita obra e no a àls. Per ço, lo dit consell tench per bé que
fos feta la talla o col·lecta següent. Primo, que tot hom generalment
per pochs béns que agués tro en valor o quantitat de
dos_mília sous paguàs per cascun casat en la dita obra dos
sous. Però si és alcun pobre que acapte o alcun filanera o semblants,
que no aga alcuns béns seents ni movents, que pach
solament
Et que tota persona qui haja béns seents o movents valents
tres o quatre_mília sous pach en la dita talla quatre sous per
cascun cassat. Et que tota persona qui haja béns seents o
movents tro en valor o quantitat de cinch a
la dita talla per cassat sis sous. Et que tota persona qui haja
béns seents o movents valents
dita talla huit sous per cassat. Et que tota altra persona
havents béns mobles o seents valents
avant, per moltes que n'aja ni valien, pach en la dita talla deu
sous solament e no pus. E que la dita talla se culla de continent
per a la dita obra e que lo dit pont se comence de fer e obrar
de continent.
Però per tolre dupte què serà dit cassat e se deu paguar per
casat, sia axí ordenat que tots aquells qui morabatí donen o
deurien paguar, segons la manera que
paguen per casat, no contrastant que en una casa o alberch
sien dos o tres o més, pus que cascun d'aquells haga béns seus
propris apartats de què puxa fer ses voluntats.
En aprés, lo dit consell ordena que com en Johan de
Torregrossa vulla comprar mil sous censals per
per ço com ell és gran [...]n la dita ciutat que li sien venuts
los dits mil sous censals e que del preu d'aquells sien quitats
violaris. Per què la venda dels dits
penes alcunes, mas façats ab altres compulsions e
destrenyiments.
Et encara, lo dit consell tench per bé que com que tots los
demés principals del bando que és ací en Xàtiva són en
Barcelona, al senyor rey, per les baralles que
mossén n'Eximén Pérez d'Arenós e mossén en Berenguer de
Vilaragut que fos scrit al senyor rey que degués fer o forçar
aquells de fer pau o altra bona composició del dit bando.
Per què de continent, foren scrites al senyor rey letres en les
quals lo suplicaven que fos mercè sua de fer fer e fermar pau
o altra bona composició del dit bando. Les quals letres li foren
trameses per Pere Loret, correu.
lo dit Pere Loret, correu, fos vengut de
Barcelona, de les letres que havia aportades al dit senyor rey
dix que
letres que ell [...]lb />
Lo consell justat etc. Fon proposat en lo dit consell per los
honrats jurats que ells havien rebut en lo present dia del senyor
inffant en Martí una carta de la tenor següent:
Infant en Martí, del molt alt senyor en Pere, rey d'Aragó, fill,
general lochtinent seu en regne de València. Als feels nostres los
justícia, jurats e prohòmens de la ciutat de Xàtiva,
Bé sabets com nós, de manament del dit senyor, vos havíem
manat ab letra nostra que
de vosaltres que us paragués, ab poder bastant de finar ab nós de
e sobre lo do, lo qual en nom del sobre dit senyor vos enteníem
a demanar per rahó del benaventurat pasatge proposat fer, Déu
volent, prestament per lo dit senyor en les illes de Cerdenya e de
Sicília. E jatsia vós nos haguesets trameses vostres síndichs, per
ço com deyen e afermaven que
no havien encara e per tal com volien saber de nós quina era nostra
intenció e quant pujaria lo dit do que us demanam e sabut
que
anar aquí per la festa d' Omnium Sentorum
desús, e nós, atorgan-los-ho, diguem-los nostra intenció sobre lo
dit do, ço és, que
següent, qui és proppasat, fosen ab nós ab lo dit poder e per
retre
haguem a partir, per afers del senyor rey, de la ciutat
de València, speram los dits vostres síndichs per tot lo dit dia de
dimecres, encara per lo digous següent, los quals, en gran menyspeu
nostre e dampnatge del senyor rey, no han curat comparer
denant nós ne fer res que per nós los fos manat, ans mal a mals
ajustan, segons havem entés per los arnats e feels nostres mossén
governador de regne de València en Bernat de Bonastre e en
Francesc Marrades, consellers del dit senyor rey, los quals de la
dita rahó han càrrech e als quals lo senyor rey primerament
havia comanat demanar semblants dons, que
qui y era vengud sabent la nostra partida se
tant que
en e sobre lo dit feit. Per què reprenens-vos de la inobediència, la
qual havets comesa per les rahons precedents, vos dehim e
manam, sots pena de
trametats los dits vostres síndichs a la ciutat de València ab
poder bastant de convenir-se per la dita rahó ab los desús nomenats
qui u són en nom del dit senyor e nostre. En altra manera,
si contrafarets, ço que no creem, certificam-vos que
farà execució en béns vostres en los dits
do e en la pena. Manants per la present al dit governador o a son
lochtinent, sots pena de la ira e indignació del dit senyor rey e
encara de duo mília morabatins d'or, que en continent que per lo
feel nostre en Bernat de Prat Narbonés, de la tresoreria del dit
senyor, diputat a rebre les quantitats provinents per la dita raó,
request serà aja de vosaltres los dits
sens gràcia e remisió alcuna la qual fer no puxa. Dada en Sogorb,
a
Havia portades a Barcelona ab una letra en paper scrita e
closa e ab segell scret del dit senyor rey sagellada, de la tenor
següent:
Lo rey.
Reebuda havem vostra letra en què
principals dels bandos qui són en aquexa ciutat fosen ací en nostra
cort, nos plagués que entre ells faesen fer pau o alguna bona
composició o avinença, com de la treva voluntària qui entre les
dites parts fon feta a quatre anys ne haja ja pasats prop de tres.
A la qual letra vos responem que, ja com reebem la dita letra,
aquells de les dites parts qui eren en nostra cort ne eren ja partits
o en partir, per què no havem poguda fer la provesió que
demanats. Mas pus que encara del temps de la dita treva ha a
pasar hun any e més, d'aquí a llavors hi entenem haver provehit
ab la ajuda de Déu et si en l'endemig entenets que altres provesions
hi puxam fer que sien a bon stament d'aquexa ciutat scrivits-nos
en què volenterosament les farem. Dada en Barcelona,
sots nostre segell secret, a dos dies de deembre del any
Lo consell per veu de Sanxo Pastriç, corredor, etc. E justat
en les cases del dit consell etc. Fon proposat en lo dit consell
per l'onrat en Bernat d'Alpicat, savi en dret, de la ciutat de
València, que com la ciutat agués venut e alienat a Madona
Castellana Gascó, muller que fou del honrat en Johan
Martínez d'Ezlava, senyor qui fon de Càrcer, diffunt, la imposició
de
s'acostuma
a huit anys per preu, és a saber, de do_ents sous cascun any,
segons que carta pública feta de part los jurats e consell de la
dita ciutat en poder d'en Dalmau Marsilí [ ], scrivà qui
fon del dit consell, se conté. Et ara, los dits huit anys sien
finits o
Per ço que preguava lo dit consell que, per honor del dit
honrat en Johan Martínez, qui havia molt servit la dita ciutat,
et per honor dels fills d'aquell, qui són apparellats del servi
del consell de la dita ciutat, et per amor del dit en Bernat
d'Alpicat, qui serveix la dita ciutat de tot son poder, plagués,
al dit consell, vendre la dita imposició dels dits
la dita dona a altres
per aquell mateix preu que és stada venuda, per ço com la
dita dona ama més avenir-se ab la dita ciutat per cert preu de
la dita imposició que no si los moros lauradors d'aquella eren
malmenats e maltractats per los compradors de la imposició
del loch de Castelló o per altres qui comprassen la dita imposició.
Per què lo dit consell, hoïda la dita proposició, per
honor del dit honrat en Bernat d'Alpicat, tench per bé e comana
als dits honrats jurats que ells se avenguessen ab la dita
dona de la dita imposició, solament de la imposició de la
mòlta e de carns e de mercaderies, de ço solament que
moros lauradors habitants en los dits casats deuen paguar e
no d'àls. E que li fessen venda d'aquelles a quatre o
que la dita dona dó [...]om major preu d'aquelles que ne
fallia en los anys passats e facen ço que a ells, dits jurats, serà
benvist, com lo dit consell los u comanava.
Per què los dits honrats jurats, per lo poder a ells per lo consell
de la dita ciutat donat e atorguat, feren composició e avinença
ab la dita dona Castellana Gascó de vendre la dita imposició
a aquella dels dits vint_nou casats, ço és, desset d'una
part e dotze d'altra, a cinch anys per preu cert sobre cascun
any de do_ents sous de reals, ço és, la imposició dels blats e de
la carn e de mercaderies, de ço solament que
persones mores habitants en los dits
tenguts paguar e de no d'àls.
La qual venda los honrats jurats feren en la forma següent:
Nós, en Francesc Ferrer, en Rodrigo de Borja e en
Berenguer Saranyana, jurats en lo present any de la ciutat de
Xàtiva, de certa sciència, per auctoritat de la qual usam, per
auctoritat e poder a nosaltres donat e atorguat per lo molt alt
senyor rey de metre e imposar sises e imposicions en la ciutat
de Xàtiva e terme d'aquella, segons que per provisió e comissió
per lo dit senyor feyta en les corts que aquell celebrà en la
vila de Monçó. Scientment, per auctoritat e poder dessús dits,
e lo qual poder nos és stat comanat per lo consell de la dita ciutat,
de la festa de Nadal de Nostre Senyor primer vinent en
cinch anys adonchs
a vós, honrada dona Castellana Gascó, muller
del honorable en Johan Martínez d'Ezlava, senyor qui fou de
Càrcer, diffunt, present e rehebent als vostres tota la imposició
de pa, vi, carns e mercaderies que les persones tant solaments
habitants e habitadors dins lo dit temps dels dits cinch anys
són e habiten e seran e habitaran en aquells
que vós e los fills e hereus del dit honrat en Johan Martínez
Dezlava tenen e posseixen en lo loch de Càrcer, que són del
realench e de general contribució ab la dita ciutat, solament
d'aquells casats de què fon feta venda tro a huit anys ha poch
més o menys. Però en la dita venda no és entesa imposició de
bestiars ni bèsties ni de tall de draps ne de béns seents, ans ara
aquells roman a la dita ciutat imposició en los dits
casats. Hoc encara, és exempta qualsevol imposició que persones
stranyes deuran paguar de ço que incrementaran en los
dits
saber, de do_ents sous per cascun any, los quals siats tenguts
donar e paguar a la ciutat o a qui aquella volrà de mig en
mig any, ço és saber, cent sous en cascuna pagua al dit mig any.
Et axí faent, prometem la dita venda salvar e defendre contra
totes persones per lo dit temps. Et prometem ésser tenguda
d'evicció e de tot dan [...]Obliguan, per açò, tots los béns de
la dita universitat.
A açò, yo, dita dona Castellana Gascó, rehebent de vós, dits
honrats jurats, la dita venda de la dita imposició [...]inch
anys dels dits vint_nou casats sots les formes e condicions
damunt dites, promet donar e paguar a vós o a qui volets, per
preu d'aquella, do_ents sous per cascun any. Et açò en dues
certes pagues al any, és a saber, de mig en mig any cent sous.
Et per açò a tendre e complir, oblig mi e tots mos béns,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien. Et per açò
vull que puxa ésser penyorada et venudes les penyores per
vós, jurats, tantes que basten a paguar la dita quantitat. Et
per açò, sotsmet-me al for e juredicció vostra e renunciu a
mon propi for.
Present testimonis foren a les dites coses los honrats en
Berenguer de Fluvià, en Pheliu Baró e en Francesc Ferrer, verguer,
habitants en Xàtiva.
Primo, tot moledor de farina de forment pach imposició, per
cascun cafiç, quatre sous.
arroç [e] spelta pach d' imposició, per cascun cafiç, dos
sous.
segons la natura o part dels blats dels quals serà feyt lo dit mescal,
axí per a past com per a mengar.
que sia donat per a civada pach, per cascun cafiç, llà on la dita
civada se menjarà, dos sous. Et que en açò no sia entés aquell
qui
Açò enadit, que si arroç o altre blat serà venut per mercaderia
e no per a obs de civada que, en aytal cars, lo comprador e
venedor paguen en los capítols de mercaderies.
en lo sach o talecha, de la qual moltura no
alcuna.
portar farà alcun blat al molí per molre sens albarà dels compradors
de la dita imposició, pach de pena vint sous e perda lo
blat que portarà per quantes tantes vegades contrafarà.
no sia paguada.
molins de la dita ciutat de Xàtiva e tèrmens d'aquella, pach
imposició per aquell blat que molrá, là on aquell haurà son
domicili e cap major e on aquell blat se mengarà, e no en loch
on aquell se molrà.
en qualsevol lochs de la contribució d'aquella on se leu la dita
imposició pach, per cascuna rova,
tremella, centeno, arroz o altre blat pach d'imposició, per cascuna
arrova, dos diners, si donchs ja per qualsevol de les dites
farina al molre no seria paguada imposició en la dita ciutat e
en los lochs de la contribució d'aquella, als compradors de la
dita imposició del loch on la dita farina se vendrà.
interposada persona, no sia usuat de pendre diners per haver
albarà alcú dels collitors o compradors de la dita imposició ab lo
qual puxa traure o portar alcun blat per molre. E açò sots pena
de vint sous per quantes tantes vegades contrafarà, si donchs lo
dit albarà no serà liurat al dit moliner, sobrestant o treginer per
los compradors o collitors de la dita imposició.
palés pebre en la taula per a tornar les pugeses e miges pugeses
a les gents qui haver a cobrar les volran. E si contrafaran, los
dits sisers sien encorreguts en pena de cinch sous per quantes
tantes vegades contrafaran, pagadors la meytat a les obres dels
murs e valls de la dita ciutat et l'altra meytat al acusador.
alcun blat, axí seu propri com d'altre, ni portar aquell al molí
sens que no sia tota ora portat e mostrat albarà dels compradors
o collitors de la dita imposició. Et qui contrafarà pach per
pena
lo blat o la vallor d'aquell
no sia usat vendre alcun blat de la multura o altre en lo molí,
ni farà aquell [a] alcuna persona per a molre, si donchs per lo
comprador del dit blat no li seria mostrat albarà dels compradors
o collitors de la dita imposició, per lo qual apparegua que
sia paguada imposició del dit blat qui vendre volrà. Et qui contrafarà
pach per pena vint sous per quantes tantes veguades
contrafarà, paguadors en la forma dessús dita.
avena, spelta, arroç o altre blat que serà venut per a civada pach,
per cascun cafiç, dos sous. Et, per aquesta rahó matexa, sien tenguts
pagar en cars que la hagen de sa pròpria collita o la hagen
comprada, axí dins lo terme de la dita ciutat com fora aquell.
a civada sia tengut dir e manifestar la dita civada o blat que
serà comprat per a civada als compradors o collitors de la dita
imposició dins tres dies aprés que aquella haurà comprada. E
açò sots pena de vint sous, paguadors segons que dessús. Et si
és tender, ostaler o venedor de civada que vulla vendre civada
de sa pròpria collita deja aquella manifestar als dits sisers o
compradors de la dita imposició hun dia enans que d'aquella
vena. Et açò sots la dita pena.
traurà civada o altre blat per a obs de civada del almodí de la
dita ciutat deja aquella manifestar als compradors o collitors
de la dita imposició ans que aquella tragua del dit almodí. E
açò sots pena de cinch sous, paguadors segons que dessús.
terme de la dita ciutat puxen ésser tatxades per los compradors
o collitors de les dites imposicions, ço és, mengador cristià,
cinch sous, e moro, quatre sous. Et que de set anys a de set
anys ansús pach per mengador, et d'allí anjús dos per hú.
Salvu que no puxen ésser tatxades les persones del córs de les
alqueries majors del terme de la dita ciutat, ço és, Castelló, l'alqueria
major d'Ènova e la Olleria e Benigànim.
alcun hom strany, que no sia vehí o habitador de la dita ciutat
o del terme, metrà o metre farà en la dita ciutat o en qualsevol
loch del terme d'aquella farina o pa cuyt de qualsevol natura
sia, sia tengut manifestar aquella farina o pa cuyt als compradors
de la dita imposició e pendre albarà d'aquells abans que
aquella farina o pa descarrech là on la portarà. E açò sots pena
de vint sous e de perdre la dita farina e pa, partidors segons
que dessús.
Declaram emperò, que si alcuna persona de qualsevol ley,
stament o condició sia, qui portarà o metrà en la dita ciutat o
son terme qualsevol béns, coses, blat o mercaderies per vendre
o, en altra manera, romanín los dits béns, coses o mercaderies
en la dita ciutat e terme d'aquella, metrà pa cuyt en la dita
ciutat o son terme per a obs de provissió sua, tant solament
d'hun dia o de dos, que aquell aytal no sia tengut paguar del
dit pa que metrà en la dita ciutat alcuna imposició. Emperò, si
del dit pa darà o vendrà més de dinada, aquell qui metrà lo dit
pa cuyt sia tengut paguar imposició del dit pa e manifestar
aquell, de continent, que
e terme d'aquella. E açò sots pena de vint sous, partidors
segons que dessús.
que haja alberch seu o loguat o habitació en aquella e son
terme, metrà o metre farà en la dita ciutat o ravals d'aquella, o
en qualsevol loch del terme d'aquella, farina o pa cuyt que, ans
que aquella farina o pa cuyt meta o faça metre dins l'orta de la
dita ciutat o dins lo territori del loch hon la volrà metre, sia
tengut manifestar aquell e pendre albarà dels compradors de la
dita imposició. Et qui contrafarà pach per pena vint sous e
perda la dita farina e pa, pagadors segons que desús.
és, dels lochs qui són tatxats, entre ells se mudarà d'un loch en
altre del terme de la dita ciutat on se pach imposició, aquell no
sia tengut paguar imposició sinó prorata per tant com haurà
stat en lo dit loch del dit sisat. Et si
no sia de la contribució general de la dita ciutat on se lleu la
dita imposició, pach tota la dita imposició éntregament de tot
l'any, segons ordenació del loch on serà feta la dita tatxació.
fraus vulla veure e regonéxer les caxes que seran en los
molins, que
molins sien tenguts d'obrir les caxes a la dita guarda, si request
ne serà. Et en cars que lo dit moliner, racó
que no haguesen les claus, fossen tenguts jurar si les han
o saben hon són, ni han feyt per què no les haguesen ni les
sapien. Et açò sots pena de
requests ne seran e jurar no u volran.
sisers del any pasat a hun any, no puxa molre ni fer molre
més blat sinó tant com n'aurà mester dins l'any de la compra
d'aquells. E açò sens frau e per la manera que és acostumat
molre. Et si ho farà, que la imposició d'aquell blat que haurà
mòlt per aquella rahó sia dels compradors esdevenidors. Et
que
ço que hauran mòlt, sots pena de vint sous, paguadors
segons que desús.
farina que duran del molí a les cases dels senyors de la dita
farina et no la gossen descarregar a llurs pròpries portes o
stranyes per tolre fraus. E açò sots pena de
segons que desús.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses pach, per
pena,
per quantes tantes vegades la dita frau feta serà. La qual
pena sia e agen lo comprador o compradors de la dita imposició,
però si[a] elecció d'aquell qui farà la dita frau de paguar la
dita pena o de perdre la cosa en què la dita frau serà feyta.
Però per tolre qüestió, declaram que si alcú, per fer frau a la
dita imposició, metrà més blat en lo sach o talegua que portar[à]
o trametrà a molre, que no serà aquell de què haurà pres
albarà dels compradors de la dita imposició, que aquest aytal
que semblantment frau cometrà e farà pach per pena lo doble
del blat que serà trobat en lo dit sach o talecha mès, que no
serà lo que serà scrit en lo dit albarà que haurà pres a la sisa.
E per la dita rahó no pach alcuna altra pena.
la dita imposició e aquell o aquells qui aquella deuran paguar
et, encara, entre aquells qui la dita frau hauran comessa en les
coses desús declarades, cascuns d'aquells sien tenguts d'estar
a la conexença e determenació del dit administrador tota
appel·lació remoguda. La qual conexença e determenació sia
feyta sens scrit e sens pleyt, solament de nua paraula. E no
puxen haver recors alcun altre jutge o persona.
los capítols d'aquelles, aquells duptes sien declarats una vegada
et moltes per lo dit administrador e no per altra persona. Lo
qual administrador o determen sens scrit e sens pleyt, solament
de nua paraula.
religioses.
compres e vendes que la ciutat, o altres persones per aquella,
en loch o en nom d'aquella, faran ab qualsevol persones de les
coses damunt dites o d'alcuna d'aquelles, ans tots los dits contractes
sien franchs d'imposició, axí al comprador com al venedor.
Hoc encara, la dita ciutat sia francha e empta de qualsevol
imposició que aquella deja paguar hó haja promés paguar
per qualsevol persones per les dites rahons, axí en los primers
contractes com en tots los altres.
ésser relexiades o diminuïdes, en tot o en partida de la dita ciutat
e terme d'aquella, que
imposició hajen a tornar aquelles a la dita ciutat per ço que
costarà, sens alcun guany, comptan prorata
Item
qui són declarats ésser
qui no són de general contribució de la dita ciutat e d'altres qui
per pacte feyt ab la dita ciutat no pod ésser girada imposició en
aquells.
alcuna contra alcú d'alcuna frau que li serà feyta en
pagar los diners de la dita imposició et ho lexarà a son sagrament
declaran la frau que li serà feyta, aquell contra qui serà
haüda la dita suspecció sia forçat de fer sagrament per lo dit
administrador. E si ho recusarà e fer no u volrà sia evençut
de ço que li serà demanat.
hauran recaptat, collit o hatit tot ço que
a sí ésser degut per rahó d'imposició, per qualsevulla
manera dins mig any comptador aprés que
compra serà finit, et si, passat lo dit mig any, ó volran haver,
que
dita imposició. Et si dirà que hoc que
tots temps aquella. Et si jurarà que no li deu la dita imposició
o que ja la à paguada que
son sagrament.
puxen demanar satisfacció ni smena alcuna ni fer alcuna
retenció del preu de la dita imposició o part d'aquell per qualsevol
cars d'inibició o de fortuna, o altre per qualsevol nom
pogués ésser appel·lat, ne per statut o stabliment que
e
per asegiment o minvament fahedor a la dita imposició, ne per
deute degut o per asignació feyta als dits compradors per la
dita ciutat, ne per altre qualsevol contracte, sinó en cars, tant
solament, que les dites imposicions fosen relevades, realment
e de feyt, en tot o en partida de la dita ciutat. Ne la dita ciutat
sia tenguda fer o pagar alcuna satisfacció o smena per qualsevol
de les dites coses, ans tot cars d'aventura que en la dita
imposició se pogués sdevenir,
als dits compradors e no a la dita ciutat.
Et en cars que les dites imposicions fosen relevades, en tot
o en partida, los dits comprador o compradors paguen lo preu
de la dita imposició prorata del temps que la dita imposició
haurà durat.
hagen poder e libertat de penyorar e emparar e fer penyores e
empares de qualsevol persones per imposició que
de qualssevol béns e coses. Et manar a qualsevol saigs
que facen les dites penyores e empares. Les quals penyores feytes,
hagen aquelles metre en poder del administrador de les
dites imposicions, o d'aquell que lo dit administrador manarà,
dins spay d'un dia aprés que les dites penyores hauran feytes.
E açò sots pena de
sisers o collitors d'imposició, la terça part a les obres dels murs
e valls de la dita ciutat, e l'altra terça part al dit administrador,
et l'altra part al acusador. Et no_res_menys, si la dita penyora
serà feyta per lo dit siser no degudament o injusta, que lo dit
siser que axí haurà feta la dita penyora pach tots los dans,
mesions e despeses que
dita penyora.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició e
los collitors e guardes d'aquells hagen poder e libertat de pendre
senyal d'emparar e fer emparar qualsevol coses o béns que poran
atrobar o saber que
imposició. E manar aquells en poder de qui faran la dita empara
que tinguen aquella sots pena de
en poder dels quals serà feyta la dita empara, no volran tenir
aquella que paguen la dita pena dels dits vint sous. Et
pena, paguen ço que
imposició per la dita cosa que emparaven. Les quals penes sien
dels compradors de les dites imposicions.
Primerament, per carns de moltó, cabró, porch, vedell, vedella,
truja, fresch o salat, et per tota salvagina que
pach, lo carnicer o altres qualsevol que les dites carns vendran,
per lliura de cascuna de les dites carns, tres diners. E que alcuna
de les dites carns no
que del pes que pesarà cascuna de les dites reses sia levada e
deduyda al carnicer una liura, si emperò la dita res pesarà de
miga lliura tant solament.
dos diners. Et que del pes que cascuna de les dites carns
sien deduÿdes, ço és, de bou [e] vacha, dos lliures de cascuna, et
de cabra e ovella, una lliura, sia emperò [si] la dita res pesarà de
lliura. Axí emperò, que de tota la carn que
reses sia paguada imposició per lliura de diners, dos diners.
pach lo carnicer, per cascuna lliura de les dites carns,
diners.
alcuna cosa de les dites reses sinó lo cap sens cervigal, e los
peus e la frexura, com lo pesarà a la sisa. Et acò sots pena de
a huyll pach lo carnicer per cascuna res.
per a casa o per addahea o a obs de convit o en altra manera,
pach deu sous.
noces, convit o per addahea o en altra manera, pach quinze
sous.
casola a obs de casa, noces o de convit o en altra manera a obs de
menjar, pach d'imposició per cascuna res quatre diners.
axí per addahea com per altra manera, pach quatre sous.
qualsevol casola, axí per addahea com per altra manera, pach
tres sous.
per lliura d'aquelles, aquell qui les vendrà, tres diners.
Emperò, que li sia pres en compte ço que haurà paguat, per les
dites carns al matar, d'imposició.
alcú matarà en sa casa sia pagada imposició per lliura de les
dites carns
regonegudes per los compradors de la dita imposició ans que
les dites carns sien trencades e squarterades. Et si los dits carnicers
o altres trencaran o squarteraran alcuna de les dites
carns ans que no sien regonegudes per los compradors de les
dites imposicions, o sens voluntat d'aquells, que encórreguen
en pena de
et que perden les dites carns o la valor d'aquelles.
truja en son alberch o haurà comprat bacó o bacons, éntregues,
en carn salada, et aprés los vendrà en menut, no gós vendre
aquella cansalada tro la haja manifestada als compradors
de la dita imposició, per tal que la puxen regonéxer de pes, si
volran, per tolre fraus. Et açò sots pena de
morts en alcunes cabanes per feres, que d'aquella carn que
vendrà sia feyta stimació a quantes lliures de bona carn bastarà
ço que se
imposició a la rahó damunt dita, et de la que despendran los
senyors d'aquella carn sia stimat a quant val de bona carn. Et
d'aquella, a la dita rahó, sia paguada imposició. Et los senyors
de les reses axí mortes sien tenguts manifestar aquelles als
compradors de les dites imposicions dins tres dies. Et açò sots
pena de
levar lo corp del porch o truja, sinó de dos dits d'ample en la
cotna e no pus. E la squena segons que sia. E com vendrà lo
dit corp, lo dit carnicer deu tallar les peces a través o no sien
feses o tallades per llarch. Et sia feyt per manera que en cascuna
peça haja de la squena. Et qui contrafarà encórregua en
pena de
persona, matar hó scorxar alcunes carns fora los límits de
les carniceries de la dita ciutat ni dins cases o obradors llurs.
Et açò sots pena de
serà feyt, et de perdre les carns o vallor d'aquelles.
les dites imposicions totes les dites reses que
primerament que aquelles scorxen. Et açò sots pena de vint
sous et perdre les reses o preu d'aquelles, per quantes tantes
vegades contrafaran.
matar porch o truja, bou, vedell, moltó, cabró o altres qualsevol
reses, axí per a obs de sí o d'altres qualsevol persones, sia
tengut dir e manifestar cascuna de les dites reses que hauran
mortes o feytes matar dins tres dies aprés que les hauran mortes
o feytes matar. Et açò sots pena de
tantes vegades contra serà feyt.
porch o truja per a vendre fresch en menut sia tengut de pesar
a la sisa tot lo corp e lo cap e les costelles del dit porch o truja.
Et que lo dit corp, cap e costelles sien venuts a uull, segons fur.
metre ni stojar negunes carns en llurs obradors ne en altres
lochs apartats sinó en los porxes de les carniceries de la dita ciutat,
e aquelles tenir a palés. E açò sots pena de
les carns on serà feyta la dita frau o la vallor d'aquelles, les
quals penes sien dels compradors de la dita imposició.
que ben vist los serà puxen regonéxer los obradors e cambres
de les dites carniceries, e les cases on los dits carnicers
stan e habiten, e totes les altres cases de qualsevol persones
per les quals pogués ésser feyta frau alcuna. Et si per los dits
carnicers hó altres qualsevol persones vedat los serà, que
aquell qui ho vendrà sia encorregut en pena de
segons que desús. Ans sots la dita pena, sien tenguts d'obrir
los dits obradors, cambres e cases tota hora que requests
ne seran.
e poder que si veuran o sentiran que alcuna cosa los sia
stada feyta e
persones tal que, per alcun entrevall de temps, lo dit frau
pogués ésser abçengat o amagat, que, en aquest cars, los dits
compradors puxen haver et manar alcun saig totes aquelles
coses que sien necessàries per tal que la dita frau no
abçegar, ans puxa ésser treyt a lum.
peus, frexura ni alcuna altra carn, frescha ni salada, en loch
que sia sisat, sots pena de
aquella carn per a vendre a la dita ciutat. En lo qual cars, hajen
aquella carn a descarregar o metre en lloch comú, axí com en
la plaça o mercat o altre loch públich, e no en cases ni en altre
loch amagat, per ço que la imposició no
sots pena de vint sous. Ans hajen pagar de les dites carns
imposició a la rahó desús dita. Salvu de peus, cap, frexura no
puxen metre sots la dita pena.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses, pach de pena
la dita imposició etc.
los capítols d'aquelles etc.
hauran recaptat o collit etc.
religioses etc.
relevades o diminuïdes etc.
alqueries etc.
suspecció alcuna etc.
compres e vendes etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
Et en cars que la imposició fos relevada en tot o en partida etc.
hajen poder e libertat de penyorar e fer penyorar etc.
e los collitors e guardes d'aquells hajen poder e libertat
d'emparar etc.
Primerament, per tots cavalls, rocins, mulls o mulles, egües,
àsens [e] someres que seran comprades o venudes sia pagada
imposició per lliura de diners, XII diners. La qual imposició
sia pagada per lo comprador e venedor per eguals parts.
altres bestiars que seran venudes per a nodriment o per a desfer
carns sia paguada imposició per lliura de diners,
diners. La qual imposició sia paguada per lo comprador e venedor
per eguals parts.
bestiar que serà comprat o venut, axí per a obs de nodriment
com de mercaderia, o per a talar o fer carns, sia pagada imposició,
ço és, per comprador e venedor, per lliura de diners,
diners.
com menuts, sia feyt cambi o barata donació o altra alienació
sia pagada imposició a la rahó damunt dita.
altres qualsevol bèsties o bestiar alcun altre per certa quantitat
de diners a pagar a cert temps, et dins lo temps que deurà
pagar la dita quantitat no pagarà aquella, ans pasarà lo dit
temps, que d'aquelles aytals bestiers o bestiars, que axí serà
mès en penyora, sia pagada imposició per tanta quantitat com
serà mès en penyora a la rahó desús dita.
e qui comprarà o vendrà a qualsevol de les dites bestiers
o bestiars en alcun loch o terme d'aquella o en alcun dels
lochs qui són ajunits al terme de la dita ciutat per privilegi
antich, pach e sia tengut pagar la dita imposició en la forma
desús dita. Et si per ventura lo vehí o habitador de la dita ciutat
o terme d'aquella comprarà o vendrà les dites bestiers o
bestiars de persones qui no sien tenguts pagar la dita imposició,
que
sua part.
alcunes bestiers o bestiars de persones qui no sien de la
dita ciutat o del terme sien tenguts retenir-se la dita imposició
del hom stranger a qui vendrà o comprarà. Et si açò no faran,
que aquell sia tengut pagar aquella.
de bestiers o bestiars que
paraules sobre les dites compres o vendes que
de les dites bestiers e bestiars, e les paraules seran haüdes en
Xàtiva o son terme o en los lochs ajunits al terme per privilegi
antich, posat que la dita compra o venda no serà feita en
Xàtiva ni en los dits lochs, et aprés haüdes les dites paraules,
en altres dies e hores, les dites vendes o compres seran feytes
en aquelles matexes persones en qualsevol altre loch fora
Xàtiva e son terme e for[a] los dits lochs ajunits aquell, sia
pagada imposició a la rahó damunt dita. Però en lo desús dit
capítol no són enteses bestiers ni bestiars que en lo temps de
les dites paraules, sens frau, seran fora Xàtiva e son terme e los
dits lochs ajunits aquell.
o collitors de la dita imposició tota e qualsevol vendes
[e] alienacions en les quals entrevendran, dins tres dies comptadors
aprés que les dites vendes e alienacions seran feytes. Et
qui contrafarà sia encorregut en pena de
tantes vegades contrafarà.
Et si en les dites vendes, cambis, donacions e alienacions de
les dites coses no entrevendrà corredor, lo comprador o venedor
de les dites coses, o la hun qualsevol d'aquells, sien tenguts
dir e manifestar als compradors e collitors de la dita imposició
totes les dites vendes, cambis, donacions e alienacions damunt
dites tres dies aprés que les dites vendes, cambis o alienacions
seran feytes. Et açò sots la dita pena de
tantes vegades contra serà feyt. Et
imposició.
pena
quantes tantes vegades la dita frau serà comesa. Les quals
penes desús dites sien del comprador o compradors de la dita
imposició, però si[a] elecció d'aquell qui farà la dita frau de
paguar la dita pena o de donar la cosa en què la dita frau serà
comesa.
la dita imposició etc.
los capítols d'aquelles etc.
e vendes, etc.
religioses etc.
qui són declarats etc.
ésser relevades o diminuïdes etc.
havien recaptat, collit o haüd etc.
alcuna contra alcú etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena alcuna etc.
En cars que les dites imposicions fosen relevades en tot o en
partida etc.
hagen poder e libertat de penyorar etc.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició,
los collitors e guardes d'aquells etc.
Primerament, per tota mercaderia, ço és saber, grana, oli,
cera, brescam, cerut, cuyram, llana, batafalua, comí, mell,
arroç e tota altra mercaderia que serà comprada o venuda, axí
per a ús propri com per a ús de mercaderia o de mercadejar, et
és hic entesa fusta, obrada o per obrar, axí vella com nova, e
axí d'orta com d'altra, sia pagada imposició per lliura de
diners, la qual sia pagada axí per lo comprador com per lo
venedor per eguals parts, sis diners.
qualsevol natura sien, les quals seran comprades o venudes,
axí per a ús propri com per a ús de mercaderia, sia pagada
imposició per lliura de diners.
et per tot or [e] argent filat, e fulla d'or [e] d'argent, e
correges d'argent, spahes guarnides d'argent, e per totes altres
obres, les quals sien venudes o comprades, axí per a ús propri
com per a ús de mercaderia, sia pagada imposició per lliura de
diners. La qual sia pagada per lo comprador e venedor per
eguals parts,
Emperò, si alcú de son propri or o argent farà fer o obrar
alcuna obra d'or o d'argent per a propri ús no pach alcuna
imposició.
lo qual talen pellers, lo qual drap sia comprat en lo capítol de
la imposició de tall de draps, sia pagada imposició per lliura de
diners, ço és, per comprador e venedor per eguals parts, sis
diners.
selles, com altres qualssevol armes, sia pagada imposició per
lliura de diners entre comprador e venedor, sis diners.
Emperò, és entés que per negunes armes o arneses que
seran comprades per a ús propri imposició alcuna no sia pagada
ni per comprador ni per venedor.
cinch sous ansús, sia pagada imposició en la forma desús
declarada.
en la ciutat de Xàtiva e terme d'aquella qualsevol mercaderies
sia tengut dir e manifestar les dites mercaderies als compradors
o collitors de les dites imposicions e haver albarà d'aquells
ans que les dites mercaderies sien meses e treytes de la
dita ciutat. Et açò sots pena de
o aquell qui contrafaran.
portada de qualssevol parts e serà mesa en la dita ciutat o loch
de contribució d'aquella, pach per lliura de diners de la valor
de la mercaderia hó speciayria, tres diners.
Emperò, aprés que la dita mercaderia o speciayria serà mesa
en la dita ciutat [e] serà venuda en gros, sien rehebudes en
compte de la dita imposició que
gros los dits tres diners que y seran pagats a la entrada.
Emperò, aquell qui per passatge metrà alcuna mercaderia,
merceria o speciayria no sia tengut paguar alcuna imposició,
[sinó] per aquella que vendrà en la dita ciutat.
venuts o
imposició en lo capítol de mercaderies e segons que aquell
capítol de mercaderies e no en tall de draps. Axí emperò, que
lo comprador o venedor dels dits draps o scaigs sien tenguts
manifestar la dita compra e venda al dia matex als compradors
de les dites imposicions de tall de draps, sots pena de
e de perdre lo drap comprat al preu d'aquell. Lo qual comprador
e venedor puxen ésser forçats per sagrament si volien lo
dit drap a obs de mercadejar. Et si lo dit sagrament fer no
volrà sien confeses de la cosa e cagen en les penes.
de tot lo ferre que comprarà en menut de
son ofici, axí que cascun mes sia tengut venir a compte ab los
compradors de la dita imposició de tant com muntarà lo dit
ferre que haurà comprat de cinch sous avall. Et de
ansús, de continent que compraran aquell, deja paguar la
dita imposició. E aquell pague imposició segons forma dels dits
capítols, sots penes desús contengudes. E d'açò sia tengut
jurar e fer sagrament tota hora que request ne serà.
de Xàtiva e terme d'aquella blat, ço és, forment, ordi, paniç,
adaça, avena, centeno, spelta o qualsevol altre blat de qualsevol
natura sia, mercantívolment per a obs de revendre o de mercadejar,
que aquell aytal comprador del dit blat pach imposició
per lliura de diners del preu o vallor del dit blat, sis diners.
dita ciutat de Xàtiva o
axí per a obs de vendre com per a obs de provisió de casa
sua, per portar aquell blat fora la dita ciutat e fora los lochs de
la dita contribució general d'aquella, pach per lliura de diners
del for que
a la compra que haurà feta d'aquell no serà pagada imposició
en la dita ciutat o en los lochs del terme del terme
Però en lo prensent capítol no és entés ni comprés
alcun blat qui per privilegi puxa ésser treyt de la dita ciutat e
dels dits lochs de la contribució d'aquella, però que alcuns blat
o altra sement qui serà treyta per a lavor per a obs de sembrar,
imposició alcuna no sia pagada
Xàtiva sia pagada imposició per comprador o venedor a la rahó
damunt dita, llà on la dita fusta se vendrà e com aquella se
vendrà. Açò declarat, que si lo venedor vendrà fusta per
menut de
o compradors, ans lo venedor d'aquella, en la fi del any
o com haurà acabat de vendre la dita fusta, sia tengut e forçat
de fer sagrament en poder dels administradors, si request ne
serà, a quant preu muntarà la fusta venuda per aquell cinch
sous avall. Et d'aquella quantitat sia pagada imposició de la
venda d'aquella, ço és, per lliura de diners, tres diners.
Però declaram que si alcun fuster, de la fusta que haurà
comprada, de la qual haurà pagada imposició, d'aquell[a] farà
e obrarà alcuna obra, axí com caxes, banchs e taules o altra
obra, e aquella fusta obrada vendrà per menut de
que d'aquella venda no sia tengut paguar imposició alcuna.
Però si vendrà cabirons, jàcenes o altra fusta a obs d'obrar
cases o alcuns altres edificis, d'aquella fusta sia tenguda
paguar imposició, segons forma del desús dit capítol.
sia tengut de retenir-se la imposició de la fusta o altra qualsevol
mercaderia que vendrà, en altra manera pagar la ha del
seu propri.
no sia liurada d'aquella, pach la imposició el comprador o compradors
del loch on la dita venda se farà, de continent com la
compra o venda serà feyta.
feyta d'alcuna mercaderia en Xàtiva o en son terme, e aquella
mercaderia no serà en la dita ciutat o en son terme, e haurà
ésser portada per lo venedor, e a cost e a mesió d'aquell vullàs,
a risch del comprador o del venedor, que d'aytal compra o
venda sia pagada imposició a la rahó desús dita.
meten draps en la dita companyia, que d'açò no sia pagada
imposició. Et axí matex, sia servat en cars que volguesen partir
la dita companyia, si donchs no y entrevenia compra o
venda de draps de la hú a l'altre. Et en aytal cars, d'aquella
compra o venda, sia pagada imposició.
damunt dites coses sia tengut e forçat dir e manifestar, ab
sagrament, de qui haurà comprades ne aquí haurà venudes les
dites coses e lo preu d'aquelles, tota hora que per los dits compradors
o collitors de les dites imposicions ne seran requestes.
Et açò sots pena de
cascú haurà de ço del seu propri, axí blat, oli, lana, cera,
mel, brescam [e] seda que haurà de sa collita o
casa, com qualsevol altra collita o renda, exceptat la collita o
renda de bestiers o bestiars, ço és, les criazons, segons la
natura que seran, com paguen o deuen pagar en lo capítol de
bestiers e bestiars. Et axí matex, són exemps aquells qui
arendaran d'aquells que hauran les dites rendes, ço és, lo
primer arendament.
Però en la dita franquesa o exempcitat no sien enteses
aquells qui hauran renda o collita de posesions que sien fora
lo terme de Xàtiva o contribució general d'aquella, ans sien
tenguts paguar la dita imposició de ço que compraran o vendran
en la dita ciutat.
lebres, perdius, gallines ne altra salvagina o volateria, imposició
alcuna no sia pagada ne aytanpoch sia pagada imposició
d'alcunes coses de les quals no és acostumat paguar ne levar
imposició, si donchs les dites coses a obs de mercadejar no
seran comprades.
legua o seglar, que comprarà o vendrà qualsevol mercaderies a
ús de clergues o persona religiosa, mercantívolment e no per a
ús propri, axí que les dites coses o mercaderies no sien de pròpries
rendes del dit clergue o persona religiosa, pach la dita
persona lega tota la imposició, axí del comprador com del
venedor.
compres e vendes etc.
o collitors de la dita imposició etc.
Et si en les dites vendes, cambis, donacions e alienacions de
les dites coses no entrevendrà corredor etc.
Però que alcun mercader o altre no sia tengut manifestar
alcuna merceria, mercaderia o alcuna altra cosa que sia venuda
de
segons forma dels dits capítols.
per pena
la dita imposició etc.
hauran recaptat, collit o haüd etc.
ésser relevades etc.
etc.
alcuna etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
ne portar alcuna mercaderia que serà portada al pes del senyor
rey per pesar tro que aquella haja pagada les imposicions
que deurà paguar. E açò en pena de
dels contrafaents als compradors de la dita imposició per
quantes tantes vegades serà contra feyt.
los capítols d'aquelles etc.
hajen poder e libertat de penyorar, etc.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició
e los collitors e guardes etc.
Primerament, tot venedor de vi en menut, lo qual vendrà
dins la ciutat de Xàtiva e terme d'aquella, axí strany com privat,
pach per lliura de diners, quatre sous. Et sia deduhida del
quarter la cinquena part, e les mesures menors responguen
aquell quarter, exceptat de venda que sia feyta a taverner, de
la qual venda no sia paga[da] imposició tro que lo dit vi sia
venut en menut per lo taverner. Et que aquell vi reheba ab lo
quarter major. Lo qual taverner no sia tengut paguar imposició
sinó là on lo dit vi revendrà. Et açò sien enteses los taverners
de la ciutat o del terme e tota altra persona de la ciutat o
del terme qui comprarà vi a obs de revendre. Emperò, juren,
com lo compraran, que
revendrà pagaran la dita imposició als dits compradors. Et
si
imposició.
donar [e] vendre lo dit vi ab mesures menors, e pach e sia tengut
paguar imposició a la rahó desús dita.
si
paguada imposició per lo comprador per lliura de diners.
Quatre sous.
[general] contribució d'aquella, de qualsevol parts fora los lochs
[de] [contribució] [general] [de] [la] [dita] [ciutat], [contra] [l]'[esta]bliment
per lo consell feyt de no metre vi ací [en] [la] [dita] ciutat e terme
d'aquella, a obs de provesió del [senyor] [rey], infant, capità
o de governador o per ordenació o manament feyt et fahedor,
axí per rahó d'occasió de guerra o per qualsevol rahó, pach
imposició per la valor del dit vi per lliura de diners, quatre
sous. Et sia tengut manifestar lo dit vi lo dia que aquell serà
mès. E açò sots pena de
ciutat feyt de no metre vi en sa força romanint.
pagada imposició per lo donador, ço és, per lliura de diners de
la valor del dit vi,
quarter per persona eclesiàsticha o religiosa a persona lega o
seglar, que pach la dita imposició aquell a qui lo dit vi serà
donat a la rahó dessús dita.
vendrà o venut haurà, axí en gros com en menut, en poder
dels compradors de la dita imposició, tota ora que per aquells
request ne serà.
collitors de la dita imposició tot lo vi que haurà venut o cridat,
axí en gros com en menut, dins tres dies aprés que la dita
venda o crida serà feyta. Et qui contrafarà pagarà per pena
vint sous, per quantes tantes vegades contrafarà.
Et si en les dites vendes no entrevendrà corredor, que
o venedor del dit vi o la un d'aquells sien tenguts dir e
manifestar lo dit vi als compradors de la [dita] [imposició], [ans]
[que] [lo] [dit] [vi] [sia] [liurat]. E açò sots pena de
per aquell qui lo dit vi lliurarà en la forma desús dita].
port o carregarà vi, sia tengut manifestar lo vi que haurà carregat
als compradors de la dita imposició dins dos dies aprés
que
quantes tantes vegades contra serà feyt.
[Emperò], [en] los presents capítols no és entés ni comprés
alcun [vi] [juevesch], si donchs lo dit vi no serà venut o donat a
cristià [o] [moro].
[pena] [vint] [sous] [per] quantes tantes vegades la dita frau serà
comesa. Les quals penes axí desús dites com les dejús scrites
sien dels comprador o compradors de la dita imposició.
quarter menor [a] alcuna persona, sinó a aquells qui volran
per a revendre. Et ans que
o comprador del vi als compradors de la dita imposició per
tal que puxen destrényer de sagrament si
Et açò sots pena de vint sous, pagadors en la forma desús dita.
lo vi vendrà tro, ans e primerament, haja comptat ab los dits
compradors de la dita imposició e pagada aquella. E açò sots
pena de
lo preu d'aquell o no pagat, posat que
liure tro en lo altre any avant, que d'aquell vi sia pagada imposició
als compradors de la imposició que seran lo dia que la
compra o venda serà feyta.
o terme de aquella per traure aquell de la dita ciutat o del terme
no pach, ne sia tengut pagar, imposició, ni
venedor, ans li sia liurat ab quarter major e franch d'imposició,
d'aquella, ans que aquell tragua de la dita ciutat o del terme, sia
tengut manifestar aquell vi als compradors de la dita imposició
e pendre albarà d'aquells. Lo qual albarà lo sia liurat franch. E
si en la dita compra entrevendrà corredor que
tengut manifestar aquella e no lo comprador e açò en pena de
compradors de la dita imposició sien tenguts de tenir taula en
loch cert. Et si res pendran del albarà sien encorreguts en lo
doble de la dita pena, pagadora la meytat a les obres dels murs
e valls de la dita ciutat et l'altra meytat al acusador.
religioses.
ésser relevades etc.
alqueries etc.
compres e vendes etc.
hauran recaptat, collit o haüt etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
Et en cars que la dita imposició fos relevada en tot o en partida
etc.
la dita imposició e aquell o aquells etc.
los capítols etc.
hagen poder e libertat de penyorar etc.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició
e los collitors e guardes etc.
Primerament, per totes e qualssevol posesions e béns seents,
ço és, cases, vinyes, orts, olivars, alqueries, censals, violaris,
intereses o altres qualssevol béns seents que seran venuts,
cambiats o en altra manera alienats, sia pagada imposició per
lliura de diners. La qual sia paguada per comprador e venedor
per eguals parts, sis diners.
Emperò, en açò no sien enteses negunes posesions, censals
e violaris que són donats ni portats en exovars, ni en donacions
feytes en temps de núbcies, ni lexes de testaments, ni
partició feyta entre hereus per rahon
Però si tornes hic entrevendran o compres dels uns altres,
paguen de les dites tornes o compra imposició a la rahó
damunt dita.
o semovent que
cort o per altra qualsevol persona, pach imposició per lliura de
diners del preu que
violaris hó altres posesions seran donades o portades alcú
en exovar e aprés, solt lo matrimoni, lo marit hó hereus d'aquell
volran restituir los dits béns a la muller, o hereus d'aquella,
per aquella stimació matexa que foren donats o portats
en exovar, d'aquests aytals béns sia pagada imposició a
la rahó desús dita. La qual imposició sia pagada axí per
aquell qui restituirà los dits béns com per aquells qui
haurà a cobrar.
comprarà alcuns béns seents, posesions, censals, intereses,
deutes o violaris d'alcun hom stranger que no sia vehí o
estadant de la dita ciutat o tèrmens d'aquella, que
ans que pague lo preu de la cosa comprada, sia tengut
manifestar la dita compra als compradors o collitors de la dita
imposició. En altra manera, si ell, dit stranger, se
sens pagar la dita imposició, lo dit comprador pagaria éntregament
tota la dita imposició, axí de la part sua com de la part
del dit [stranger]. Axí emperò, declaram que la cosa que serà
comprada o venuda sia tots temps obliguada a la dita imposició.
E la dita cosa puxa ésser venuda o arrendada per paguar
la dita imposició que
com per lo venedor.
dors o collitors de la dita imposició totes e qualsevol vendes [e]
alienacions en les quals entrevendrà dins tres dies, comptadors
aprés que les dites vendes o alienacions seran feytes. Et
qui contrafarà sia encorregut en pena de
tantes vegades contrafaran.
Et si en les dites vendes, cambis, donacions o alienacions
de les dites coses no entrevendrà corredor etc.
pena
de la dita imposició etc.
los capítols d'aquelles etc.
hauran recaptat, collit o haüt etc.
compres e vendes etc.
religioses dels béns que compraran o vendran que sien
d'ecclésia o de loch religiós e que no sien de realench.
ésser relevades o diminuïdes etc.
alqueries etc.
suspecció etc.
no puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
Et en cars que la dita imposició fos relevada en tot o en
partida etc.
hagen poder e libertat de penyorar etc.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició
e los collitors e guardes d'aquell liagen poder e llibertat d'emparar,
etc.
vendran a tall
Primerament, tot venedor a tall de draps de lana, prims o
grossos, de lli, d'estopa, de cànem, de canemaç, d'entrelliç, de
fustani o de qualsevol altra natura de draps, pach imposició
per lliura de diners. E dón e sia tengut donar e liurar lo dit
drap ab alna major. Dotze diners.
Emperò, que
drap tro que la imposició sia pagada e lo dit drap sia sagellat
per los compradors o collitors de la dita imposició. Et qui contrafarà
pagarà per pena
drap que haurà liurat sens que la dita imposició no serà pagada
e lo dit drap sagellat, per quantes tantes vegades contrafarà.
Et
tallar alcuns dels dits draps, tro que aquells sien sagellats per
los compradors o collitors de la dita imposició. E qui contrafarà
pagarà per pena vint sous per quantes tantes vegades
contrafarà. Et
no serà stada pagada als compradors o collitors de la dita
imposició.
lliura de diners de la valor del dit drap, dotze diners, si donchs
lo dit drap no serà comprat a ús de mercaderia, en lo qual cars
pach en lo capítol de mercaderies.
mercader o perayre o altra qualsevol persona, en gros, peça o
peces de qualsevol dels dits draps, per a vestir sí mateix e sa
companya o altres, per fer cortines o cohertors o altres coses,
pach lo dit venedor per lliura de diners.
Emperò, que
liurar aquell drap tro que la imposició sia pagada e lo dit drap
sagellat per los compradors o collitors de la dita imposició. Et
açò sots pena de
del dit drap qui haurà liurat sens que la dita imposició no serà
pagada e lo dit drap sagellat, per tantes quantes vegades serà
contra feyt. Et
Xàtiva e son terme a obs de vestir sí mateix e sa companya, sia
pagada imposició, per lliura de diners del preu o vallor del dit
drap, dotze diners. Et que
de la dita imposició al for que mils se poran convenir ab
los senyors del dits draps. Et si per aventura los dits sisers o
compradors de la dita imposició no
dit senyors dels dits draps sobre lo preu o vallor del dit drap,
que aquell drap sia stimat a venguda de dues bones persones,
una per part dels senyors dels dits draps e altra per part dels
compradors de la dita imposició. E al for que serà per aquells
stimat sia pagada la dita imposició per lliura de diners, dotze
diners.
de tots los draps que tallaran a obs de vestidures, calces,
capirons, cortines, cobertors e altres usos de llur ofici a la rahó
que compren los draps que aquells tallaran, faén sagrament
quant los costarà los dits draps per lliura, dotze diners.
les dites robes de llur ofici, facen fer sagellar aquelles als
compradors de la dita imposició, axí que en cascuna de les
dites robes sia trobat sagell d'aquells. Et si lo contrari serà feyt,
sien encorreguts en pena de
que no seran sagellades.
Emperò, és entés e declarat que,
pellers, brunaters o altres qui tallaran los dits draps nous per a
ús de vestidures, cortines, cobertors o altres coses de llur ofici,
compraran peça o peces dels dits draps, paguen mercaderia a la
compra, com la dita imposició sia entesa e compresa en lo capítol
de la mercaderia e segons la imposició d'altra mercaderia.
farà en sa casa per a obs de vestir sí mateix e sa companya
o per a ús propri de sa casa, imposició alcuna no sia pagada.
d'ecclésia o a obs de pobres de Déu a cobrir o vestir,
imposició alcuna no sia pagada
d'aquella a obs de vestir, pach imposició ab lo capítol de tall
de draps, si donchs no
imposició e pagada aquella a tall.
pena
de la dita imposició etc.
los capítols d'aquelles etc.
hauran recaptat, collit o haüt etc.
religioses etc.
compres e vendes etc.
ésser relevades etc.
etc.
suspecció alcuna contra alcú etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
Et en cars que la dita imposició fos relevada en tot o en partida
etc.
hagen poder e libertat de penyorar etc.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició
e los collitors e guardes etc.
dos sous per cafiç de ferment e hun sou d'altre blat.
Primo tot moledor de farina de ferment a obs de flequegar,
pach d'imposició per cascun caffiç,
paguen ja dessús, dos sous.
[e] arroç a obs de flequegar, pach d'imposició per cascun
cafiç,
rahó damunt dita, segons la part o natura del blat del qual serà
feyt lo dit mestall.
o portar faran alcun blat al molí per molre sens licència o
albarà dels compradors o collitors de la dita imposició, paguen
per pena vint sous e perden lo dit blat.
ley, stament o condició sia, no gós ne presumescha, appalasament
o amaguada, molre o fer molre en nom seu propri
franch d'imposició o part d'aquella a obs d'alcun flaquer o flaquera
alcun blat. Et qui contrafarà paguarà per pena
Et
feyt molre. La qual pena pecuniària e blat sia tot del comprador
o compradors de la dita imposició, et sia pagada la meytat
per lo senyor del blat et l'altra per aquell qui farà molre o
molrà lo dit blat.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses pach per
pena vint sous o perda la cosa on aquella dita frau serà comesa,
per quantes tantes vegades la dita frau feta serà. La qual
pena sia e hajen lo comprador o compradors de la dita imposició.
Però sia elecció d'aquell qui farà la dita frau de paguar la
dita pena o de perdre la cosa en què la dita frau serà feita.
la dita imposició e aquell o aquells qui aquella deuran paguar
e, encara, entre aquells qui la dita frau hauran comesa en les
coses desús declarades, cascuns d'aquells sien tenguts de star
a la conexença et determinació del dit administrador, tota
appel.lació remoguda. La qual conexença e determenació sia
feyta sens scrit e sens pleyt, solament de nua paraula, e no puixen
haver recors alcun altre jutge o persona.
los capítols d'aquelles, aquells duptes sien declarats una vegada
e moltes per lo dit administrador e no per altra persona. Lo
qual administrador o determen sens scrit e sens pleyt, solament
de nua paraula.
religioses.
ésser relevades o diminuïdes en tot o en partida de la dita ciutat
e terme d'aquella, que
imposició hajen a tornar aquelles a la dita ciutat per ço que
costarà, sens alcun guany, comptant prorata
Item
alqueries qui són declarats ésser
qui no són de general contribució de la dita ciutat e d'altres
qui per pacte feyt ab la dita ciutat no pod ésser girada
imposició en aquells.
alcuna contra alcú o alcuna frau que li serà feita en
paguar los diners de la dita imposició e ho lexarà a son sagrament
declaran la frau que li serà feyta, aquell contra qui serà
haüda la dita suspecció sia forçat de fer sagrament per lo dit
administrador. Et si ho recusarà e fer no u volrà sia evençut de
ço que li serà demanat.
hauran recaptat, collit o haüd ço que
a sí ésser degud per rahó d'imposició, per qualsevulla
manera dins mig any comptador aprés que
compra serà fenit, et si, pasat lo dit mig any, o volran haver,
que
dita imposició. Et si dirà que hoc que
haver tots temps aquella. Et si jurarà que no li deu la dita
imposició o que ja la ha pagada que
per son sagrament.
interposada persona, no sia hosat de pendre diners per haver
albarà alcú dels collitors o compradors de la dita imposició ab
lo qual puixa traure o portar alcun blat per molre. E açò sots
pena de vint sous per quantes tantes vegades contrafarà, si
donchs lo dit albarà no serà liurat al dit moliner, sobrestant o
treginer per los compradors o collitors de la dita imposició.
alcun blat, axí seu propri com d'altre, ni portar aquell al molí
sens que no sia tota hora portat e mostrat albarà dels compradors
o collitors de la dita imposició. E qui contrafarà pach per
pena
lo blat o la valor d'aquell.
no sia osat vendre alcun blat de la moltura o altre en lo molí
ni farà aquell alcuna persona per a molre, si donchs per lo
comprador del dit blat no li seria mostrat albarà dels compradors
o collitors de la dita imposició per lo qual apparegua que
sia pagada imposició del dit blat qui vendre volrà. Et qui contrafarà
pach per pena vint sous per quantes tantes vegades
contrafarà, pagadors en la forma desús dita.
Com en lo present dia de huy, que és digmenge a
del mes de deembre del any de la Nativitat de Nostre Senyor
de Borja, en Francesc Ferrer e en Berenguer Saranyana, jurats
de la ciutat de Xàtiva, en lo carrer de la Corregeria de la dita
ciutat, hon havia gran multitut de poble ajustats per comprar
les imposicions de la dita ciutat e de son terme. Per ço, los dits
honrats jurats, per la licència e poder a ells donat per lo consell
de la dita ciutat et per lo poder e concessió atorgada per lo
senyor rey, enantaren fer venda e exsecució de les imposicions
de la ciutat e terme d'aquella per veu d'en Francesch Ferrer e
en Domingo Pérez, verguers del consell de la dita ciutat, a les
persones dejús scrites, axí com a més de preu donant en
públich encant, en la forma següent:
Conexeran tots, presents e sdevenidors, que nós, en Rodrigo
de Borja, en Francesc Ferrer e en Berenguer Saranyana, jurats
de la ciutat de Xàtiva en l'any present, per auctoritat, licència
e poder donat e atorgat a nós e al consell de la dita ciutat de
metre e imposar imposicions e sises en la dita ciutat e tèrmens
d'aquella per l'alt senyor infant don Johan, primogènit del
molt alt senyor rey, ab carta del dit senyor infant en Johan,
segons que en aquella se mostra largament.
Et encara, per lo poder e auctoritat a nós donat e atorgat per
los honrats en Berenguer de Codinats, maestre racional, e
micer Arnau Johan, doctor en leys, consellers del dit senyor
rey, comisaris subdelegats del honrat en Matheu Mercer, cavaller,
comisari delegat e asignat per lo molt alt senyor rey [a]
atorgar e donar licència a qualssevol universitats del regne de
metre e imposar imposicions e sises en nom e veu del senyor
rey, segons que en la carta de concessió feta a la dita ciutat per
los dits honrats subdelegats, feta e atorgada en València, per
auctoritat d'en Francesch Castelló, notari públich per auctoritat
real,
les dites coses pus largament són contengudes.
Et encara, per lo poder e auctoritat per lo molt alt senyor rey
a nós donat e atorgat per atorgament e concessió feyt a la dita
ciutat en les corts de Monçó,
anno a Nativitate Domini
segons que en aquella pus largament és contengut.
En per amor d'açò, nós, dits jurats, per auctoritat de la qual
usam e per lo poder desús dit a nós donat e atribuït ab aquesta
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a hun any primervinent, e del dit dia avant contínuament
comptador, venem, liuram o quasi liuram a vós, honrat en
Bernat de Sentboy, a
presents e reebents, e als vostres, axí com a més de preu
donant e oferent en públich enquant, [fet] per veu d'en
Francesch Ferrer e d'en Domingo Pérez, verguers de la dita
ciutat, la imposició de les carns de la dita ciutat ab les alqueries
de la dita orta de la dita ciutat, et exceptat les alqueries de
la dita orta qui no són de general contribució, segons forma
dels capítols feits e ordenats per nós, e per lo consell de la dita
ciutat és ordenat, e segons e per la forma que és acostumat
collir e reebre. Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu
de
e per nós, donets [e] donar e pagar siats tenguts a les persones
davall scrites, en los tèrmens dejús declarats, les quantitats
de pecúnia dejús declarades, e portar aquella ab vostra
pròpria mesió e despesa, a vostre risch, perill e fortuna, a la
ciutat de València e en altres parts ací declarats.
Primerament, a
dia de febrer,
Nebot, derrer dia de febrer, a Carnestoltes,
Goçalbo Lopeç de Pomar, portats Algezira, a Santa Maria de
febrer,
d'Herèdia, a
Mir, muller
sous.
Maria de març,
Santa Maria de març,
migant març,
dia de març,
març,
als hereus d'en Guillem de Blanes, a Pascha,
a
Benencasa, a Santa Creu de maig,
d'en Berthomeu Miró, a
Ramon Bruscha, a tres de maig,
Berenguerona, muller
maig,
micer Johan Guasch, a Sent Johan,
muller
Sent Johan, cent
a
Jordà, a
Calatayú, a Sent Johan,
Algezira, a Sent Johan,
Domingo Rocha, a
Salvador, a Sent Johan,
a
a
Santa Maria d'agost,
pubilla d'en Lívya, portats Algezira, migant agost,
sous.
Çabata, a
notari, primer dia de setembre,
Escorria, a
de Boyl, a
fill de micer Arnau, a
diners.
Ferràndez de Herèdia, a
Berenguerona, muller
noembre,
Ramon Bruscha, primer dia de noembre,
mateix, a tres de noembre,
Boyl, primer dia de noembre,
Vilaragut, primer dia de noembre, violari,
Johan Eximéneç d'Urrea,
fills, primer dia de noembre,
dia de noembre,
Çafont, primer dia de noembre,
micer Johan Guasch, a Nadal,
d'en Bernat Johan, a Nadal,
muller d'en Jacme Ribes, a Nadal,
d'en Bernat Vives, a Nadal,
Saranyó, per tot deembre,
de deembre,
Nadal,
Nadal,
Et si per aventura no daven o pagaven les desús dites quantitats
de pecúnia a les desús dites persones en los tèrmens
damunt dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat
penes o requests hostatges o feita execució en béns de la dita
ciutat, univeristat e singulars d'aquella, que allò siats tenguts
pagar vós del vostre propri, e guardar de dan a la dita ciutat
per la dita rahó. Et no_res_menys, que per nós, o per los jurats
de la dita ciutat qui per temps seran, puxa ésser feta execució
en los béns nostres
segons és acostumat fer en feits d'exsecucions de peytes o
d'imposicions, sumàriament e de pla, solament lo fet de la
veritat atesa, axí per pagar les dites quantitats a les persones
desús dites, com les penes que a la ciutat serien acusades, com
les mesions e dampnatges que la dita ciutat ne hauria per la
dita rahó. Et per les dites coses, siats sotmeses a for e juredicció
nostra.
Hoc encara, que vós, dits compradors, siats tenguts de pendre
àpoches de les persones a qui liurarets les damunt dites
quantitats, e aquelles àpoches a pagar de ço que haurets pagat
a les dites persones.
Et tota la altra restant quantitat, a compliment dels dits
donar a nós o a la dita ciutat de mes en mes, sots pena de
sous per cascun dia, pagadors dels béns vostres a la dita ciutat.
Et axí, sots les formes e condicions damunt dites, prometem
a vós la dita venda salvar e defendre e fer haver tenir contra
totes persones a fur de València. Et serem tenguts de ferma e
leal evicció e de tot dampnatge e, encara, interés.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam tots
los béns de la dita ciutat, mobles e seents, haüts e per haver,
on que sien.
Açò, nós, dits en Bernat de Sentboy, en Jacme Mançanera e
en Pere Oliba, reebents de vós, dits honrats jurats, la dita compra
de la dita imposició de les carns de la dita ciutat e orta d'aquella,
exceptat les dites alqueries qui no són de general contribució,
sots les formes, pactes e condicions damunt dites,
prometem e, en bona fe, convenim donar e pagar, dels dits
desús dites a les persones desús nomenades en los tèrmens
desús expresats.
Et la restant quantitat, a compliment de lits
sous, prometem donar de mes en mes a la dita ciutat, sots les
formes, provesions e condicions damunt expresades.
En així, que en cas que [no] paguets les dites quantitats a les
dites persones e a la dita ciutat ço que deu haver en los tèrmens
desús dits, et penes eren acusades o hostatges requests o
altres mesions eren feites, aquelles prometem pagar de ço del
nostre propri e guardar de dan la dita ciutat. Et no_res_menys
vós, dits honrats jurats, per pagar o satisfer a les dites persones
les desús dites quantitats del preu de la desus dita imposició,
et les penes desús dites, si comeses seran, vós, dits honrats
jurats, axí com a jutges e administradors de les dites imposicions
e los meus
e qualssevol béns nostres, e aquells vendre e alienar de continent
per manera d'almoneda o encat, segons e per la forma
que és stat acostumat procehir contra compradors de semblants
coses, tota solempnitat a part posada, sotsmetent nós, e
cascun de nós, per les dites coses al for e juredicció, ús e descreta
vostra e dels succesors vostres en lo dit ofici.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam a
vós e als vostres, en loch de la dita ciutat, nós e tots nostres
béns e de cascun de nós, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien. Et a major seguretat de les dites coses,
renunciam sobre açò a benefici de partida acció, e a la nova e
vella contitució, e a la epístola d'en diví Adrià, e a tot altre fur
e dret contra les dites coses vinents. Les quals coses foren feites
en la ciutat de Xàtiva.
Presents testimonis foren a les dites coses los honrats en
Francesc Ponç de Fenollet e en Miquel Roig, draper, e n'Arnau
Loret, ciutadans de Xàtiva. Testimonis són de la ferma d'en
Jacme Mançanera e d'en Pere Oliba, qui fermaren a quatre
dies de jener del any de la Nativitat de Nostre Senyor
e
Xàtiva.
Eodem die et anno .
Nós, dits honrats en Rodrigo de Borja, en Francesc Ferrer e en
Berenguer Saranyana, jurats de la ciutat de Xàtiva en lo present
any, per auctoritat e poder a nós atribuït e donat ab aquesta present
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
primervinent, e del dit dia avant contínuament comptador,
venem, liuram o quasi liuram a vós, en Guillem Benet, en
Francesch Rotlà e en Pere Gavet, notari, ciutadans de la dita
ciutat, presents e reebents, e als vostres, axí com a més de preu
donants e oferents en públich encant o almoneda, feita en lo
carrer de la Draperia de la dita ciutat per veu d'en Francesch
Ferrer e d'en Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la
imposició de la mercaderia de la dita ciutat ab les alqueries
poques de la orta de la dita ciutat, exceptat les alqueries de la
dita ciutat qui no són de general contribució, segons forma
dels capítols feits e ordenats per nós, e per lo consell de la dita
ciutat és ordenat, segons e per la manera que és acostumat
collir e reebre. Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu
de
per nós, donets [e] donar e pagar siats tenguts a les persones
davall scrites en los tèrmens dejús declarats.
Primerament, a
Maria de febrer,
per tot febrer,
per tot febrer,
per tot febrer, als a rebre Samuel Aborrabe,
la muller d'en Johan Simó, per tot febrer,
hereu d'en Pere Olomar, notari, per tot febrer,
na Margalida Emperlera, per tot febrer,
Manaud Senyer, a Santa Maria de febrer,
d'en Jacme Martínez, per tot febrer,
Martí de Morera, a Santa Maria de febrer,
Martí Sànxez de Lagària, primer dia de febrer,
febrer,
febrer,
abbadessa del Mont_Sant, a
ella mateixa, per tot febrer,
primer dia de febrer,
març,
Jacme Rausich, de Gandia, per tot març,
Domingo Lòpiç, per tot març,
Ponç de Malferit, hereva d'en Perich Çafranquea, per tot març,
Rausich, de Gandia, a
de Sentramon, notari, per tot març,
Guillem Fort, per tot abril,
d'en Ramon Lanera, migant abril,
Pasqual Vilabreg, a
Carbonell, major de dies, a
Martí de Morera, derrer dia d'abril,
Gordà, derrer dia d'abril,
Berthomeu Rotlà, derrer dia d'abril, als a rebre n'Açam que n'a
cessió,
d'en Francesch Çolivera, per tot maig,
a
muller d'en Francesch de Morera, migant maig,
Cuch, per tot maig,
per tot maig,
Johan,
sous.
Domingo del Castellar, a Sent Johan,
d'en Jovell, als a rebre lo obrer de Santa Maria, a Sent Johan,
Sent Johan,
dies, per tot juliol,
per tot juliol, cent sous.
juliol,
rebre n'Açam, qui n'à cesió,
mealla.
agost,
agost, als a rebre en Pere Mollà,
sous.
del Mont_Sant, a
matexa, per tot agost,
tot setembre,
Sanç, a Sent Miquel,
Miquel,
sous.
sous.
Perich Çafranquea, per tot setembre,
del Mont_Sant, per tot setembre,
Domingo Lòpiç, per tot setembre, cinquanta sous.
muller
sous.
sous.
a
Vilabrex, a
Mont_Sant, a
Lanera, migant octubre,
hereus d'en Jacme Cesolles, migant octubre,
a la mare d'en Ramon Cesolles, migant octubre,
a
sous.
octubre,
Rotlà, derrer dia d'octubre,
Gordà, derrer dia d'octubre,
de Torregrossa, a
Francesch Pérez, portats Algezira, a Sent Martí,
a
de Pranchisa, a Nadal,
Bernat de Morella, a Nadal,
Et si per aventura no daven o pagaven les desús dites quantitats
de pecúnia a les desús dites persones en los tèrmens
damunt dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat
penes o requests hostatges e feita exsecució en béns de la dita
universitat e singulars d'aquella, que allò siats tenguts pagar
vosaltres del vostre propri, e guardar de dan a la dita ciutat per
la dita rahó. Et no_res_menys, que per nós, e per los jurats de la
dita ciutat qui en temps seran, puxa ésser feita exsecució en los
béns nostres, segons és acostumat fer en feyts d'exsecucions
de peytes o d'imposicions, sumàriament e de pla, solament lo
fet de la veritat atesa, sumàriament, axí per fer pagar les dites
quantitats a les persones desús dites com en les penes que a la
dita ciutat serien acusades com les mesions e dampnatges que
la dita ciutat ne hauria per la dita rahó. Et per les dites coses,
siats sotsmeses, vós e cascun de vós, a for e juredicció nostra.
Hoc encara, que vós, dits compradors, siats tenguts de pendre
àpoques de les persones a qui liurarets les damunt dites
quantitats. E aquelles àpoches pagar de ço que haurets pagat a
les dites persones.
Et tota l'altra restant quantitat, a compliment dels dits
donar a nós o a la dita ciutat de mes en mes, sots pena de
sous per cascun dia, pagadors dels béns vostres a la dita ciutat.
Et axí, sots les formes e condicions damunt dites, prometem
a vosaltres la dita venda salvar e defendre e fer aver tenir contra
totes persones a fur de València. Et serem-ne tenguts de
ferma e leal evicció e de tot dampnatge e, encara, interés. Et
per les dites coses atenidores e complidores, obligam a vosaltres
tots los béns de la ciutat, mobles e seents, haüts e per
haver, on que sien.
Açò, nós, dits en Guillem Benet, en Francech Rotlà e en
Pere Gavet, compradors desús dits, reebents de vós, honrats
jurats, la dita compra de la dita imposició de la mercaderia de
la dita ciutat e orta d'aquella, exceptat les dites alqueries que
no són de general contribució, sots les formes, pactes e condicions
damunt dites, e prometem e, en bona fe, convenim
donar e pagar dels dits
en mes a la dita ciutat, sots les formes e condicions e provesions
damunt expresades.
En axí, que en cas que [no] paguem les dites quantitats a les
dites persones o a la ciutat ço que deu haver en los tèrmens
desús dits, et penes eren acusades o hostatges requests o altres
mesions eren feites, aquelles prometem pagar de ço del nostre
propri e guardar-ne de dan la dita ciutat. Et no_res_menys, vós,
dits honrats jurats, per pagar e satisfer a les dites persones les
desús dites quantitats del preu de la desús dita imposició, et les
penes desús dites, si comeses seran, vós, dits honrats jurats,
axí com a jutges et administradors de les dites imposicions, e
los meus -
béns nostres e aquells vendre e alienar de continent per
manera d'almoneda o enquant, segons e per la manera que és
acostumat procehir contra compradors de semblants coses,
tota solempnitat a part posada, sotsmetent nós, o l'altre de
nós, al for, ús e descreta e juredicció vostra e dels vostres susccesors
en lo dit ofici.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam a vós
e als vostres, en loch de la dita ciutat, nós e tots nostres béns,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien. Et a major
fermetat de les damunt dites coses, renunciam sobre açò a benefici
de partida acció, e a la nova e vella constitució, e a la epistola
d'en diví Adrià, et a tot altre fur e dret contra les dites
coses vinents. Les quals foren feites en la ciutat de Xàtiva.
Testimonis foren presents a les dites coses en Bernat
Cardador e en Pere Ferriol, ciutadans de Xàtiva. Testimonis
son de les fermes dels dits en Guillem Benet e en Francech
Rotlà e en Pere Gavet, notari, qui firmaren, a
deembre del any setanta_e_nou, són en Domingo Vidal, moliner,
Miquel d'Aliaga, teuler, vehins de Xàtiva.
Dicta die et anno
Nós, honrats en Francech Ferrer, en Rodrigo de Borja e en
Berenguer Saranyana jurats en lo present any de la ciutat de
Xàtiva, per auctoritat de la qual usam e per lo poder desús dit
a nós atribuït e donat ab aquesta present pública carta, en per
tots temps valedora, de grat e de certa sciència, de la festa de
Nadal de Nostre Senyor primervinent, que serà a
present mes de deembre e començament del any de la
Nativitat de Nostre Senyor
e del dit dia a avant contínuament comptador,
venem, liuram o quasi liuram a vosaltres, en Miquel Roig, e
a
e als vostres, axí com a més de preu donants e oferents
en públich enquant o almoneda, feita en lo carrer de la
Draperia de la dita ciutat, per veu d'en Francesch Ferrer e d'en
Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició del vy
de la dita ciutat ab les alqueries poches de la orta de la dita ciutat,
exceptat les alqueries de la dita orta qui no són de general
contribució, segons forma dels capítols feits e ordenats per
nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat, et segons e per
la manera que és acostumat collir e reebre. Aquesta venda a
vós e als vostres fem per preu de
València. Los quals, en loch nostre e per nós, donets [e] donar
e pagar siats tenguts a les persones davall scrites, en los tèrmens
dejús declarats.
Primerament, a
L·
sous.
Johan Mareny, per tot febrer,
de Lagària, per tot febrer,
Maria, muller d'en Thomàs Gavarda, per tot febrer,
dels frares Preycadors, per tot febrer,
diners, mealla.
febrer,
la abbadessa del Mont_Sant, a
muller
maig,
a Sent Johan, cent sous.
a Sent Johan,
migant juny,
Johan,
Lòpiç, a Sent Johan,
Simó, a Sent Johan,
Morella, a Sent Johan,
Gostanç, de València, primer dia de juny,
diners, mealla e pugesa.
de juny,
de la Raga, notari, per tot juliol,
Miralles, a
Jacme Martínez, per tot agost,
Senyer, a Santa Maria d'agost,
Morera, a Santa Maria d'agost, cent cinquanta sous.
Ferran Sànxez Monyoç, per tot agost,
muller d'en Bertran de Gallach, a Sent Miquel,
sor Simona Roga, menoreta, per tot setembre,
València, a Tots Sants,
Miquel
migant noembre,
Morera, per tot noembre,
Gallach, notari, a
Andreu, per tot noembre,
Nadal,
sous.
a
Domènech, migant giner,
Et si per aventura no daven e pagaven les dites quantitats
de moneda a les persones damunt dites en los tèrmens
damunt dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat
penes o requests hostatges o feites exsecucions en béns de la
dita universitat e singulars d'aquella, que allò siats vosaltres
tenguts pagar del vostre propri e guardar-ne de dan la dita
ciutat per la dita rahó. Et no_res_menys, siats tenguts e obligats
en la carta de la venda feita de la imposició de la mòlta.
Et axí, sots les formes e condicions damunt dites, prometem
a vosaltres la dita venda salvar e defendre et fer haver tenir
contra totes persones a fur de València. Et serem-ne tenguts
de ferma e leal evicció e de tot dampnatge e, encara, interés.
Et per les dites coses encara atenidores e complidores obligam
tots los béns de la dita ciutat, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien.
Açò nós, dits en Miquel Roig e n'Arnau Loret, reebents de
vós, honrats jurats, la damunt dita compra de la damunt dita
imposició del vy de la dita ciutat e orta de aquella, exceptat les
dites alqueries qui no són de general contribució, sots les formes,
pactes e condicions damunt dites, prometem e, en bona
fe, convenim donar e pagar, dels dits
de la dita imposició, les quantitats damunt dites a les persones
damunt nomenades e en los tèrmens desús expresats.
Et la restant quantitat, a compliment dels dits
sous, prometem donar de mes en mes a la dita ciutat, sots les
formes, provisions e condicions desús expresades e en la carta
de la venda de la dita imposició del vi és declarat e spacificat.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam a
vós e als vostres, en nom de la dita ciutat, nós e tots nostres
béns e de cascun de nosaltres, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien. Et renunciam sobre açò a benefici de partida
acció, e a nova e vella constitució, e a la epístola d'en diví
Adrià, e a la ley o fur que ajuda als enganats,
del just preu, e a tot altre fur e dret contra les dites coses
vinents. Les quals coses foren feytes en la ciutat de Xàtiva.
Testimonis foren a les damunt dites coses, en Bernat Baró e
en Pere Baró, specier, e en Guerau Çafont, ciutadans de
Xàtiva.
Dicta die dominica.
Domini MCCCLXXVIII_o.
Nós, dits honrats en Francesch Ferrer e en Berenguer
Saranyana, jurats en lo present any de la ciutat de Xàtiva, per
auctoritat de la qual usam e per lo poder a nós atribuhit e
donat ab aquesta present pública carta, en per tots temps valedora,
de grat e de certa sciència, de la festa de Nadal de Nostre
Senyor primeravinent a hun any següent et contínuament
complit, que serà a
començament del any de la Nativitat de Nostre Senyor
venem, liuram o quasi liuram a vós, honrats en
Bernat Baró, menor de dies, e a
specier, ciutadans de la ciutat de Xàtiva, presents e reebents,
axí com a més de preu donants e oferents en públich encant,
[fet] per veu d'en Francesch Ferrer e d'en Domingo Pérez, verguers
de la dita ciutat de Xàtiva la imposició de bèsties e bestiars
de la dita ciutat de Xàtiva, ab les alqueries poques de la
orta de la dita ciutat e terme d'aquella qui no són del general
contribució, segons forma dels capítols feits e ordenats per
nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat segons e per la
manera que és acostumat collir e reebre. Aquesta venda a vós
e als vostres fem per preu de
quals, en loch nostre e per nós, donets [e] donar et pagar siats
tenguts a les persones davall scrites en los tèrmens dejús
declarats, ab vostra pròpria mesió e despesa, a vostre risch,
perill e fortuna.
Et primerament siats tenguts donar e pagar a
Gombau, per tot febrer,
Santa Maria de febrer,
dia de febrer,
per tot febrer,
Sanç, a Sent Johan,
Ferrer Torrella, per tot agost,
a Santa Maria d'agost,
agost,
sous.
sous.
sous.
Cuch, per tot noembre,
Johan Simó. migant noembre,
Castellar, a Nadal,
migant deembre,
Nadal,
a
Nadal,
Nadal,
Nadal,
Et si per aventura no daven o pagaven les dites quantitats de
moneda a les persones damunt dites en los tèrmens damunt
dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat penes o
requests hostatges o feites exsecucions en béns de la dita universitat
e singulars de aquella, que allò siats tenguts vosaltres
pagar del vostre propri, e guardar-ne de dan la dita ciutat per
la dita rahó. Et no_res_menys, siats tenguts a totes aquelles
coses a les quals són tenguts e obligats en la carta de la venda
feita de la imposició de la mòlta. Et axí, sots les formes e condicions
damunt dites, prometem a vós la dita venda salvar e
defendre e fer haver tenir contra totes persones a fur de
València. Et serem-ne tenguts de ferma e leal evicció e de tot
dampnatge e, encara, interés.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam tots
los béns de la dita ciutat, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien.
Açò, nós, dits en Bernat Baró, en Pere Cifre et en Pere Baró,
reebents de vós, dits honrats jurats, la damunt dita compra de
la damunt dita imposició de bèsties e bestiars de la dita ciutat
e orta d'aquella, exceptat les dites alqueries qui no són de
general contribució, sots les formes.
imposició, siats tenguts donar a nós e o a la dita ciutat, de mes
en mes. E açò sots pena de
terme de la dita pagua, no pagaran la dita quantitat, pagadors
dels vostres béns a la dita ciutat. E axí, sots les formes et condicions
damunt dites, prometem a vós la dita venda salvar e
defendre e fer haver tenir contra totes persones a fur de
València. Et serem tenguts de ferma e leal evicció e de tot
dampnatge e, encara, interés. E per les dites coses atenidores e
complidores, obligam tots los béns de la ciutat, mobles e
seents, haüts e per haver, on que sien.
A açò, nós, dits en Bernat Cardador, en Pere Ferriol e en
Guillem Auger, reebent de vós, dits honrats jurats, la dita compra
de la dita imposició del pa de la dita ciutat e orta de aquella,
exceptat les dites alqueries qui no són de general contribució,
sots les formes, pactes e condicions damunt dites, prometem e,
en bona fe, convenim donar e pagar dels dits
sous del preu de la dita imposició les quantitats desús dites a les
persones desús nomenades en los tèrmens desús expressats.
E la restant quantitat, a compliment dels
sous, prometem donar e pagar de mes en mes a la dita ciutat,
sots les penes, formes, provesions e condicions desús expresades.
En axí, que en cars que no pagasem les dites quantitats
a les dites persones o a la ciutat ço que deu haver en los tèrmens
desús dits, e penes eren acusades, ostatges requests e
altres mesions eren feites, aquelles prometem pagar de ço del
nostre propri e guardar de dan la dita ciutat. Et no_res_menys,
vós, dits honrats jurats, per pagar et satisfer a les dites persones
a les desús dites quantitats del preu de la dita imposició o a
la dita ciutat, et les penes desús dites, si comeses seran, vós, dits
honrats jurats, axí com a jutges e administradors de la dita
imposició, e los vostres succesors, puxats pendre e occupar tots
e qualssevol béns nostres e aquells vendre e alienar de continent
per manera d'almoneda e enquant, segons e per la forma
que és stat acostumat procehir contra compradors de semblants
coses, tota solempnitat apart posada, sotsmetén nós, e cascun
de nós, per les dites coses, al for, ús, descreta e juredicció vostra
e dels succesors vostres en lo dit ofici.
E per les dites coses atenidores e complidores, obligam a vós
e als vostres tots los nostres béns e de cascun de nós, per sí e
per lo tot, mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien.
Et renunciarem sobre açò a benefici de partida acció, et a la
nova e vella constitució, e a la epístola d'en diví Adrià, e a tot
altre fur e dret contra les sobre dites coses vinents. Les
quals coses foren feites en Xàtiva.
Presents testimonis foren a les dites coses, los honrats en
Berthomeu Rotlà, en Bernat Benet e en Johan Marany, ciutadans
de Xàtiva. Testimonis són de les fermes dels dits en Pere
Ferriol e d'en Guillem Auger, qui fermaren a
mes de deembre del dit any, són en Johan Roiz e en Pere de
Belloch, piquer, e en Johan Garcia, fuster, vehins de la dita ciutat
de Xàtiva.
Eodem die et anno.
Nós, dits honrats en Francesch Ferrer e en Berenguer
Saranyana, jurats de la ciutat de Xàtiva en lo present any, per
auctoritat e poder a nós atribuint e donat ab aquesta present
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a hun any primervinent, e del dit dia avant contínuament
comptador, venem, liuram o quasi liuram a vós, en Sanxo
Cervera, en Bernat Cardador e en Martí Cubells, carnicer, ciutadans
de la ciutat damunt dita, presents e reebents, e als vostres,
axí com més de preu donants e oferents en públich
enquant o almoneda, feita en lo carrer de la Draperia de la dita
ciutat per veu d'en Francesch Ferrer e d'en Domingo Pérez,
verguers de la dita ciutat, la imposició de béns seents de la ciutat
damunt dita ab les alqueries de la orta e terme de aquella,
exceptat les alqueries de la orta e terme de aquella qui no són
de general contribució, segons forma dels capítols feits e ordenats
per nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat, e
segons e per la forma que és acostumat collir et reebre.
Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu de cinch_mília
sous reals de València. Los quals, en loch nostre e per nós,
donets e donar e pagar siats tengut a nós e als nostres succesors
en lo dit ofici o qui nós o aquells volran, entre dotze
pagues, ço és, de mes en mes la dotzena part del dit preu. E
açò, sots pena de
tardarets o allargarets fer qualssevol de les pagues damunt
dites, aprés cascun dels dits tèrmens, e dels vostres béns.
Tro ans e primerament, per nós, en los dits noms, per la
auctoritat damunt dita, prometem a vós e als vostres, los dits
damunt dits de la dita imposició, fer haver tenir, reebre, collir
e plegar per lo damunt dit any, segons forma dels capítols, contra
totes persones perturbants o clam donants. Et som tenguts
a vós de ferma et leal evicció e de tot dampnatge e interés.
Obligants a açò tots los béns de la dita ciutat, mobles e no
mobles, haüts e per haver, on que sien.
Aquestes coses, nós, dits en Sanxo Cervera, en Bernat
Cardador e en Martí Cubells, carnicer, reebents de vós, dits
honrats jurats e venedors de la compra de la imposició dels
béns seents de la ciutat sobre dita, e sots les formes e obligacions
damunt dites. Et prometem pagar a vós e als vostres, en
los dits noms, lo preu desús dit en los tèrmens e pagues
desús dites e spacificades. E açò sots la pena damunt dita. A la
qual pena e altres coses, de present, sotsmetén-nos encara de
star al for e juredicció dels administradors de la dita imposició.
Et que per les dites coses, puxen ésser forçats e descrets per
aquells en persona e en béns, segons que compradors de regaries
poden e deuen ésser forçats e descrets e que és acostumat
en semblants coses.
Et si per les dites coses per nós atenidores e complidores,
dampnatge alcú sostenderets o mesions alcunes farets, tot allò
quant que sia o serà, vos prometem restituhir e esmenar. Sobre
les quals, siats creguts per nostra simple paraula, sens testimonis
o altra prova. Obligam aquestes coses a vós, en los dits
noms, e tot nostres béns, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien. Renunciants sobre allò a benefici de partida
acció, et a la nova e vella contitució,e a la epístola d'en diví
Adrià, et a la ley o fur que ajuda als enganats,
del just preu, et a tot altre fur e dret contra les dites coses
vinents. Les quals coses foren feytes en la ciutat de Xàtiva.
Testimonis foren presents a les damunt dites coses en
Berthomeu Rotlà e en Pere Cifre, ciutadans de Xàtiva.
Testimonis són de les fermes dels dits en Bernat Cardador e en
Martí Cubells, qui fermaren a tres dies de jener del dit any, són
los honrats en Bernat d'Almenar e en Francesch Ferrer, verguer,
ciutadans de Xàtiva.
Die veneris. XXIIII die decembris, anno a Nativitate Domini,
Nós, dits honrats en Francesch Ferrer, en Bernat Saranyana e
en Guillem Fort, jurats en lo present any de la ciutat de Xàtiva,
per auctoritat de la qual usam et per lo poder a nós atribuhit e
donat ab aquesta present pública carta, en per tots temps valedora,
de grat e de certa sciència, del dia de Nadal vinent en hun
any següent e contínuament complit, qui serà al
de deembre e començament del any de la Nativitat de Nostre
Senyor
públich encant, axí com a més de preu donant e oferent, ço és
saber, a
Xàtiva, la imposició del sach de les flequeres, a rahó de dos sous
per kafiç de forment e hun sous per kafiç de paniç e dacça o altre
blat, segons forma dels capítols, exceptat les alqueries del terme
de la dita ciutat. Aquesta venda a vós e als vostres, en los dits
noms, fem per preu de duo_mília_e_deu sous reals de València. Et
prometents pagar les solucions e pagues de la damunt dita venda
de la imposició del dit sach de les flequeres, segons que en los
capítols d'aquèn ordenats e feits los dits drets són acostumats de
collir e levar, e sots les formes, condicions e districtes que en
aquells largament són nomenats e contenguts.
Presents testimonis foren a les dites coses en Bernat Miralles
e en Pere Armengol, ciutadans de la ciutat de Xàtiva.
En Bernat Cardador e la dona Guillamona, muller sua, en
Sanxo Cervera, notari, en Jacme Monçó, perayre, en Miquel
Sanç, laurador, e sa muller na Johanna, en Berenguer Cespa,
laurador, e sa muller na Bernada, e en Pere Cardador, fill del
dit en Bernat Cardador, scientment e de certa sciència, tots
ensemps e cascun de nós per lo tot, attenen e regonexen que
yo, dit en Bernat Cardador, havia comprat dels honrats jurats
del any present de la dita ciutat la imposició de la mòlta del
any present per preu de
Pere Ferriol e en Guillem Auger, segons que en la carta de la
dita compra se conté pus. Attenén e regonexén que per ço com
yo, dit en Bernat Cardador, no
Pere Ferriol e en Guillem Auger sobre la col·lecta de la dita
imposició, havén exaguat la dita imposició e aquella és romasa
Nativitatem Dominis.
Com en lo present dia de huy fos cridat consell en la dita ciutat
per fer elecció de justícies que fossen en honor e reverència
de Déu e del senyor rey e en gran bé e proffit e utilitat de la dita
ciutat, per Sanxo Pastriç, corredor públic, ab sò de trompeta o
de nafil, segons bona e antigua costum. Per tal, justat lo dit consell
en gran multitut de mà major, migana e menor, et molts
prohòmens de cascuna parròquia de la dita ciutat, per fer la
dita elecció. Per ço, los prohòmens de cascuna de les parròquies
de la dita ciutat elegiren de sí quatre prohòmens per elegidors
de cascuna parròquia, los quals, ensemps ab los honrats jurats
de la dita ciutat, fessen la dita elecció.
Et primo, los prohòmens de la parròquia de Santa Maria
elegiren de sí per elegidors los quatre prohòmens següents:
primo, en Guillem Ponç de Malferit, en Domingo del Castellar
en Bernat d'Almenar, savi en dret, en Pere Carreres, notari.
Et com en lo present any aja ésser feta elecció de justícia
major de persona generosa e la dita elecció haja ésser feta per
tots los elegidors de cascuna parròquia, per ço, los desús dits
elegidors elegiren per a justícia de
dejus següents: en Jacme Pich de Claramunt, en Johan
Martínez, en Pere Olomar, notari, en Bernat Maces, notari en
Pere Andreu, en Guillem Ponç, menor de dies.
Et semblantment, los prohòmens de la parròquia de Senta
Tecla elegiren de sí per elegidors [los] quatre prohòmens
següents: en Pere Roig de Peralada, savi en dret, en Johan del
Milà, en Marti de Torres, n'Estheve Vinaxa.
Los quals quatre prohòmens elegidors feren elecció per al dit
offici de justícia de
Loret Ferran, en Pere Bixes, en Bernat Baró, major de dies.
Et los prohòmens de la parròquia de Sent Pere elegiren de sí
per elegidors al dit offici de justícia de
següents: en Sanxo Cervera, en Francesch de Jacha, en
Nicolau Camany, n'Anthoni Oller.
Los quals quatre prohòmens elegidors elegiren al dit offici
de justícia de
prohòmens dejús següents: en Guillem Seguarra, notari, en
Johan de Salamancha, en Pere Ermengol, manlevat.
Et feita la dita elecció de justícia de
present any degués ésser feita la elecció de justícia major de
persona generosa o de paratge, per ço tots los
totes les tres parròquies, justats ensemps ab los honrats jurats,
feren et elegiren de tota la ciutat sis prohòmens generosos
següents: primo, en Pere de Vilanova, en Ramon Sanç, en
Martí Sànxez de Laguària, en Francesch de Morera,
n'Eximeno Dasó, en Miquel Sanç, menor.
Et feita la dita elecció e publicada aquella, de continent, los
sis prohòmens generosos elets al dit offici de justícia major, los
noms d'aquells, foren scrits en sengles albarans de pergamí e
foren meses e closes en sengles redolins de cera vermella. E
foren posats los dits
verge, qui no era stat a la dita elecció, près tres redolins
dels dits
la dita ciutat de Xàtiva, los quals redolins uberts, atrobà en
aquells scrit: en Pere de Vilanova, en Francesch de Morera e
en Martí Sànxez de Laguària. Per què lo dit honrat batle comana
lo offici del dit justiciat major a hun any al dit honrat en
Martí Sànxez de Laguària.
Et semblantment, los
justícia de
albarans de pergamí e foren meses e closes en dits albarans
en sengles redolins de cera vermella. E foren meses en un
bací d'aygua. Et un inffant verge, qui no era stat a la dita elecció,
près tres dels dits redolins e liurà aquells al dit honrat en
Bernat Rocha, batle, los quals uberts, atrobà en aquells scrit:
en Jacme Pich, en Pere Ermengol e en Guillem Ponç de
Fenollet, menor.
Per què lo dit honrat batle comana lo dit offici del dit justiciat
de
tan solament.
Lo consell cridat etc. E justat etc. Fon ordenat e tengut per
bé que com lo consell agués ordenat que la imposició del peix
fos venuda a
dels Frares Menors e Preïcadors e de la dita imposició se
trobàs feit pocha [...]ue la dita imposició no
en loch d'aquella fos venuda e mesa imposició en lo sach de les
flaqueres, ço és, dos sous per cafiç de forment e hun sou en
cafiç d'ordi, adaça, paniç e tot altre blat,
ja paguen dessús e que la part d'aquella sia convertit en obres
de ecclésies
volrà e ordenarà.
Com en lo present dia de huy fos cridat consell per veu de
Sanxo Pastriç, corredor, ab sò de trompeta o de nafil per los
lochs acostumats. E lo qual consell era cridat per lo dit corredor
en aquesta manera: "Prohòmens, consellers e clergues,
cavallers e persones generoses, notaris, altres bons hòmens
ara, de continent, siat
sobre la obra del pont que
odenar la talla e col·lecta que
rahó de la dita obra e farets bones obres si a Déu plau". Et,
encara, donats albarans als consellers de la dita ciutat e a tots
los cavallers e generosos qui eren ni foren atrobats en la dita
ciutat per mà d'en Domingo Pérez e d'en Francesch Ferrer,
verguers del consell de la dita ciutat. Et, encara, al official e
vicari e alcuns altres clergues de la dita ciutat e a moltes d'altres
persones.
Et justat lo dit consell en gran multitut de mà major, migana
e menor, en lo qual consell, entre altres, eren l'onrat en
Ramon d'Almenar, primer official de la ciutat de Xàtiva, et
Andreu Dezpuig, vicari de la dita ciutat, per part dels clergues.
Et l'onrat en Bernat Rocha, batle de la dita ciutat. Et los honrats
en Martí Sànxez de Laguària, justícia de la dita ciutat, en
Berthomeu de la Vanya, en Martí de Morera, en Martí
d'Ezparça, en Ramon Sanç, n'Eximeno Dasó, generoses, e
d'altres molts de mà major, migana e menor.
Fon dit e proposat en lo dit consell que com moltes e diverses
vegades fos e sia ordenat en lo dit consell que un pont fos
feyt al riu d'Albayda al pas del camí del molí d'en Jacme Pich
e no
dit pont, ne quina talla o col·lecta serà mesa, posada e levada
de la qual se pach la dita obra. Et encara més, que alcuns
dehien que la obra del dit pont se donàs a fer a stal e altres
dehien que no
e que aquell fes fer la dita obra per la manera que
per ço nottificaven les dites coses la dit consell, per tal que
consell proveís al dit feyt ço que li plagués e fos fahedor.
Per què lo dit consell, hoïda la dita proposició, ordena e tench
per bé, ço és, la part dels cavallers e la part dels ciutadans, que
fossen elets huits bons hòmens, ço és, dos clergues, dos cavallers
o hòmens de paratge e quatre ciutadans, e que aquells fessen et
ordenassen com ne per quina manera se paguaria la obra del dit
pont, per aquella manera que a ells fos benvist, e que aquells fessen
e ordenassen sobre el dit feyt ço que bé els paria et per aquella
forma que ells conexerien e entendrien que fos fahedor. Et
semblantment, que si a aquells paria que la dita obra del dit pont
se degués donar a stal que ells, ensemps ab los jurats, la donassen
a stal. E si no
obrar e fessen e ordenassen en e sobre lo dit feyt tot ço que sobre
les dites coses fos fahedor. Com lo dit consell als dits huits
prohòmens, que sobre açò seran elets, tot lo dit feyt comana e
haja aquella eficàcia e valor, axí com si per tot lo dit consell fos
feyt, axí per què ço que
fossen franchs, sens alcun salari.
Et los dits official e vicari dixeren que ells parlarien del dit
feyt ab los clergues de la dita ciutat e parlat ab aquells els retrien
resposta als jurats de la dita ciutat de ço que acordarien.
Per què de continent foren elets, per part de la dita ciutat,
quatre prohòmens següents: en Duran de Listó, en Bernat
d'Almenar, en Pere Gombau, en Guillem de Salanova.
següents, ço és: en Berthomeu de la Vanya [e] en Martí
d'Ezparça.
En aprés,
Domini,
los honrats en Ramon d'Almenar, official, e n'Andreu
Dezpuig, vicari, davant la presència dels dits honrats jurats,
et dixeren, present mi, Pere de Gallach, notari, que ells
havien parlat del dit feyt del dit pont ab los clergues de la
dita ciutat, per què dexaren scrits protestaven que per res
que diguessen e prometessen e atorguassen no
alcun perjudici a llurs franquees e libertats e que per açò no
fos vist ésser ells tenguts ni obliguats paguar en les dites
coses; dixeren que
forma que
hic fossen apparellats paguar llur part que nomenaven
per ésser e entrevenir al dit feyt als dits official e vicari per
part dels clergues: en Ramon d'Almenar, official, n'Andreu
Dezpuig, vicari.
Lo consell cridat etc, e justat. Fon proposat en lo dit consell
que com lo consell, per quitar aquells
fa a
Deztorrent e d'en Domingo Gilit
altres
a la dona Barcelona, muller
Salellles, vehí de Gandia, deffinen per de
les dites coses al dit consell. Per què lo dit consell tench per
bé que les dites coses fossen feytes e, de continent, fan sindicat
bastant a
dita dona Barcelona, muller
preu de dotze_mília sous, en poder de Pere de Gallach, notari.
Com en lo present dia fos cridat consell en la dita ciutat per
veu de Sanxo Pastriç, corredor, ab sò de trompeta o de nafil. E
justat lo dit consell en gran multitut de mà major, migana e
menor fon proposat en lo dit consell que en lo dia d'ir, que fon
divendres, eren stats en les cases del consell de la dita ciutat
los honrats mossén en Berenguer de Ripoll, cavaller, e en
Bernat de Bonastre, prothonotari del molt alt senyor rey, e que
havien dit e proposat el dit consell que com lo senyor rey, per
raó del benaveturat
illes de Cília
les demandes, les quals lo dit senyor rey ha necessari a obs de
les messions del dit passatge. Les quals demandes lo senyor rey
inffant don Martí començà a fer ja l'altre jorn. Et aguessen dit
e proposat en lo dit consell que com lo senyor rey agués tatxat
a Xàtiva en la dita demanda
lo dit consell que
que ells hic procehirien per aquella forma que fos fahedor. Per
què los dits jurats notifficaven les dites coses al dit consell per
ço que lo consell hic proveís per aquella forma que degués. Per
què lo dit consell, hoïdes les dites, veent que de justícia lo senyor
rey no podia fer les dites demandes ni los en Berenguer de
Ripoll e en Bernat de Bonastre per aquell, ordenaren e fengueren
per bé que
aquelles vies e maneres que degués ne fos fahedor.
Lo consell cridat etc. E justat etc. Fon proposat en lo dit consell
per los honrats jurats que com ells fessen scrits als honrats
mossèn en Berenguer de Ripoll e en Bernat de Bonastre, present
lo noble n'Olffo de Pròxita, governador de regne de
València, et agen tornat aquells resposta segons lo consell
ordenà ir, e
sien per paguats de la dita resposta, ans hagen dit que acorden
millor sobre lo dit feyt e que deguen tenir altra vegada consell.
Per tal, dixeren que notifficaven les dites coses al dit consell
per ço que hic fos acordat quina resposta seria feta, car ells
apparellats eren d'enseguir-ne tot ço que
Per què lo dit consell, hoïdes les dites coses, tench per bé que
dit feyt fos deffés en totes maneres per justícia ne guardades
alcunes menants que aquelles foren, ans los dits jurats e consell
no soffrien tota aquella afronta que deien, pus de justícia
se pot deffendre.
Com en lo present dia de huy sia stat cridat consell en la dita
ciutat etc. E justat etc. Fon proposat en lo dit consell que com
lo noble mossén Olffo de Pròxita, governador del regne de
València, a instància e requesta dels honrats mossén en
Berenguer de Ripoll, cavaller, e d'en Bernat de Bonastre,
hagen emparades totes les imposcions, axí que ha manat als
compradors d'aquelles scrits [...]ue no donen ni paguen alcuna
cosa del preu d'aquelles als jurats de Xàtiva ni a alcunes
altres persones en nom d'aquella, per ço com los és stada deneguada
la demanda que aquells fan per lo senyor rey. Et d'altra
part, ells, dits jurats, hagen molt parlat ab los dits mossèn en
Berenguer de Ripoll e en Bernat de Bonastre e hagen romases
hun mes e que, entre tant, Xàtiva trametrà sos misatgers al
senyor rey. E que si lo senyor rey o vol remetre e lexar que a
ells plau. Per ço notifficaven les dites coses al dit consell. Per
què lo dit consell ordena e tench per bé que fossen trameses
dos misatgers al senyor rey, axí per aquest feyt com per lo feyt
del [...]com per lo feyt de Moxén e per lo feyt d'en Eximén de
Lobera, com ja hic aguessen anat, e que ab lo dit senyor [...]o
dit feyt e hagen totes aquelles provisions que sien necessàries,
e que
Quant és el feyt de la empara o manament feyt per lo
governador als compradors de les imposicions, lo dit consell
volch e ordena que fossen posades rahons contra lo dit manament.
Et que lo síndich faça carta de guardar de dan als dits
compradors de les dites imposicions e que aquells paguen, llà
on deuen, lo preu de les dites imposicions.
Lo consell cridat etc. Fon proposat en lo dit consell que lo dit
consell fa de cens al honrat en Vicent Sarranyó dos_mília sous
sobre les alqueries d'en Pere Deztorrent, major de dies, e d'en
Pere Deztorrent, menor de dies, e d'en Domingo Gilit
aquests requiren enffranquiment d'aquestes alqueries. E la ciutat,
l'altre jorn, per fer enffranquiment d'aquelles, vené a la
muller d'en Berenguer Sallelles, de Gandia, mil sous censals
per
altres mil sous censals a
sous. Per què notifficaven al dit consell les dites coses. Per tal,
lo dit consell tench per bé que fos feyt sindicat a
Çaffont a vendre mil sous censals a
En aprés, com l'onrat en Johan de Gallach demanàs al dit
consell que li fos paguat e satisffeyt alcunes coses que ell havia
feytes per la ciutat l'any que fou jurat, lo dit consell ordena
que los dits jurats de la dita ciutat, ab aquells que benvist los
serà, vegen e regonexen ço que
contra forma e ordenació dels capítols per lo consell feyts e
ordenats, e si és contra los capítols que se
contra los capítols, sinó que sia vist que és ço que ell mereix
per ço que ha feyt per la dita ciutat e que li sia paguat.
Davant la presència dels honrats en Francesch Ferrer, en
Guillem Fort e en Rodrigo de Borja, jurats de la ciutat de
Xàtiva, comparesch lo dit en Johan de Gallach, qui per scrit
posa la infformació següent:
Infformació de nós, honrats en Francesch Ferrer, en
Rodrigo de Borja, en Guillem Fort e en Berenguer Saranyana,
jurats de la ciutat de Xàtiva, diu e posa en Johan de Gallach,
notari, sots les prestacions dejús scrites que a ell és degut e a
ell deu ésser satisffeyt e pagat de les coses dejús declarades.
Primo, diu lo dit en Johan que ell, de voluntat de nós, dits
honrats jurats, entrevench en comptar e favejar ab en Nadal
Matheu lo nombre del casats de Xàtiva e de les viles reals del
regne de València per saber que li seria pus profitós a la dita
ciutat lo compartiment que
regne, hó segons lo compartiment que
cavall que
guerra proppassada de Castella, hó segons lo compartiment de
les corts de Sant Matheu, et per saber si seria pus profitós lo
scrutini o scripció dels casats que
guerra hó lo que
LXXVIII·
contínuament, de matí a vespre, de què haüt figurat a la
calitat e incertament del feyt e com era de gran enuig, mereix
lo dit Johan.
bons hòmens de la dita ciutat anaren a València per lo feyt de
Moxén e per afrontar aquell e per entrevenir en una col·lació
que s'í havia a tenir, on havien a star
anar, star e tornar, et los dits bons homes no y volguessen anar
si lo dit en Johan de Gallach no y anava. Et lo dit en Johan,
per la dita rahó e per ben del dit feyt e a prechs de bons homes,
hagués atorguat d'anar-hi e d'estar-hi los dits
ab sa messió pròpria. Emperò, com lo dit en Johan fon en
València ab los dits honrats hòmens per afers del dit compartiment
que València havia fet de la [...]e les corts de Monçó,
en lo qual Xàtiva e altres viles reals eren fort agreujades e
carreguades massa, ell, dit en Johan, hac aturar alí
jorns,
ab los dits altres bons hòmens, affronta ab los diputats del dit
regne e ab jurats de València e ab scrivà de la sala de València
et ab altres. Per què appar al dit Johan que jacsessia ell no puxa
hó deja haver lo salari que
qui prenien los demés
que despés en València, solament en los dits
dits bons hòmens li fos paguat e restituït majorment, pus stava
e treballava per feyts de Xàtiva e no per feyt alcun propri del
dit en Johan.
la dita ciutat e per defendre los deutes d'aquella ha feyt e treballat,
rahonat e advocat, en molts feyts e negocis de la dita
ciutat, los quals no li porien, a present, acordar, mas almenys
dels que li acorden en los dejús scrits:
Primo, en lo feyt dels
Deztorrent et los hereus d'en Guillem a de Listó devien tornar
de major quantitat a Xàtiva et de què era qüestió denant lo
governador, et lo qual feyt lo dit en Johan de Gallach hac a
advocar per tal com l'onrat en Durant de Listó, de la ciutat, era
hereu del dit en Guillem a de Listó e per tal no podia advocar
en lo dit feyt com era contra aquell. E per la qual advocació se
hac lo dit deute e vench a mans de la dita ciutat.
Eximén de Lobera, axí en ordenar la dita appel.lació com en
altra manera.
jurats, marmessors d'en Johan Rahiner, per un aniversari perpetual
que en Johan Rahiner jaquia
feyts de les sises e altres.
de la ciutat, lo que serien larch de comptar, e en los quals
lo dit en Johan a posat [e] ordenat, e specialment en los dies
que
València o en altres lochs.
Xàtiva e lo senyor de Moxén, lo qual ordenà lo dit en Johan
dues vegades ab diverses prestacions e condicions.
diverses prestacions e cauteles entre Xàtiva e lo senyor marqués
de Villena per lo feyt del delme que demanava e havia
pres en Conffrents de la fusta que fusters de Xàtiva passaven
per Conffrents, lo qual delme després tornà als dits fusters.
de ço que lo dit en Johan treballà en comptar ab los jeneroses
dels feyts de les obres de Xàtiva de temps vell, de què
haguen
en Johan, no se
traure la dita quantitat dels dits jenerosos no se
ni diners a alcuna persona.
dita ciutat de què deu ésser paguat segons que per informació
la qual és propel·lat de dar, si a vós, dits senyors jurats, vos
plau de pendre-la se mostrarà clarament.
De e sobre les quals coses requer lo dit en Johan de Gallach
que, haüda sumària informació, li s'í faça justícia e per resolució
complida segons que sia fahedor.
Protesta, emperò, lo dit en Johan de Gallach que per res que
digua, haja feyt, dit o dirà o demana o farà no entén avenir en
alcuna manera contra los capítols, stabliments e ordenacions
per lo consell de la dita ciutat feyts, ordenats e jurats, ni contra
alcú d'aquells. Ans si era vist que ço que
diu, posa o demana vengués o fos contra alcú dels dits capítols
o stabliments vol e protesta, lo dit en Johan, que tot allò que
seria ofés vist ésser contra los dits capítols, stabliments o ordenacions
que sia e vaja, per no dir e per no demanar, e, de present,
tot allò cassa, revoca e anul·la, requeja, si mester serà, de
les dites coses a sí ésser feta [...]segons s'í pertanya.
Et los dits honrats jurats, vista e regoneguda ço que per lo
dit en Johan de Gallach és stat proposat, e haüt llur acort ab
los honrats en Berenguer de Vallflor e en Duran de Listó, savis
en dret, els comanaren que veessen e regoneguessen lo dit
feyt, tatxaren al dit en Johan de Gallach solament per les messions
que féu en los cinch o
lo feyt del compartiment que València fa de les [...] dons
reals. Et per lo comptar e favegar lo nombre dels casats [e]
de les viles reals del regne, per rahó del compartiment de les
dites [...]segons que en lo primer e segon capítol se conté,
cent_e_deu sous. Com tot l'àls que
demanava no li degués o pogués ésser donada alcuna cosa,
segons forma dels capítols per lo consell de la dita ciutat feyts
e ordenats. E solament, per les dites dues contengudes en los
dits capítols, li tatxaren los dits
per tal com ell, stant jurat, d'alcunes coses que fes no pogués
haver salari stant jurat, segons la ordenació del consell de la
dita ciutat.
Lo consell cridat per veu de Sanxo Pastriç, corredor, etc. Fon
proposat en lo dit consell que com los misatgers qui són al sennyor
rey hagen scrit als jurats de la dita ciutat que per res del
món no
rey per rahó del passatge que
e que si lo dit consell volia que ells finassen lo dit do ab lo dit
senyor rey, que entenien que per menys preu ells finarien lla
ab lo dit senyor rey que no ara. Et encara, que haurien remissió
de penes e d'altres coses. Per ço notifficaven les dites coses
al dit consell per ço que hic fos proveït per aquella forma que
lo consell entenés. Per ço, lo dit consell, hoïda la dita proposició,
ordena e tench per bé que
dit senyor rey sobre la dita demanda per menys que poguessen
e per aquella forma que ells entenessen, com lo dit consell los
dava loch e poder de finar sobre la dita demanda et haurà per
ferm tot ço que per aquells serà finat per la dita rahó.
En aprés, fon proposat en lo dit consell que com lo reffretor
dels frares de la dita ciutat stigués en punt de caure e aquells
volguessen derruir lo dit reffretor e fer-ne altre, que plagués al
dit consell de fer ajuda a la dita obra de ço que entenguen que
sia necessari. Per què lo dit consell ordena e tench per bé que
fos donat e feta ajuda a la dita obra de
donats de ço que serà haüt de la imposició del sach de les flaqueres,
la qual serà venuda de la festa de Nadal de Nostre
Senyor a hun any avant. Però que com se digua que en Manaut
Senyer deja a la ciutat
velles per mil sous censals que Xàtiva li fa, que ço que serà
haüt del dit en Manaut Senyer, de ço que aquell deu de les
dites peytes velles, sia donat en pagua tro en continent quantitat
dels dits mil sous que
dit prior.
bona coneguda, los treballs que en Nadal Matheu ha haüt en
certar en certar
peytes velles a la dita ciutat. Et açò, tant com los dits jurats entenen
que aquell merescha per ses treballs per la dita rahó.
Lo consell cridat e justat etc. Fon proposat en lo dit consell
que com en Manaut Senyer, per fer paguar a la ciutat de tro en
continent quantitat
que
a la dita ciutat aquells cent sous censals los quals los hereus
d'en Guillem d'Arenys fahien de cens per la ciutat al dit en
Manaut e los quals la dita ciutat devia e era tenguda d'enffranquir
e quitar. La qual venda dels dits cent sous censals lo
dit en Manaut fehia per preu de mil sous. Et los quals
sous , lo dit consell tench per bé que sien donats a la obra dels
frares Preïcadors de la dita ciutat. Et com per paguar los dits
mil sous que la ciutat deu donar al dit en Manaut Senyer per
preu dels dits cent sous censals, la dita ciutat no
de que los puxa paguar per què és necessari vendre altres
cent sous censals sous
ab en Domingo del Castellar que li vendran altres
censals per mil, sobre los béns de la dita universitat e ab carta
de gràcia
Per què lo dit consell tench per bé que fos feyt sindicat a vendre
al dit honrat en Domingo del Castellar cent sous censals
per mil sous, per paguar los dits
a
Pere de Gallach, notari.
Com fos justat lo dit consell en gran multitut de prohòmens,
axí cavallers, generoses, ciutadans com altres, e cridat per véu
de Sanxo Pastriç etc. Fon proposat que com la imposició que
cull en la dita ciutat a rahó de I diner per lliura a obs de les
obres dels murs e valls, ponts [e] camins fenesca ara et, en cars
que aquella se haja a vendre, és necessari que sia ordenat per
lo dit consell, per ço dixeren que notifficaven les dites coses al
dit consell. Per què lo dit consell ordena e tench per bé que la
dita imposició fos venuda, però que ans que aquella se venés
los jurats parlassen ab lo official e preveres de la dita ciutat si
aquells volien que la dita imposició se venés a obs de les dites
obres. Et si aquells plau e volen que aquella se vena, que lo dit
consell plau e vol que
manera que en l'any proppassat fon ordenat.
Per què en lo dit dia e any, los honrats en Francesch Ferrer,
en Rodrigo de Borja e en Guillem Fort, jurats en l'any present
de la dita ciutat, parlaren ab los honrats en Ramon
d'Almenar, official de la dita ciutat, e ab Andreu Dezpuig,
vicari perpetual de la ecclésia de Nostra Dona Santa Maria,
dién-los com l'any era passat de la imposició del diner per
lliura de les carns que
obres dels murs, valls, ponts, camins e altres coses semblants.
Et axí, que si plahien que aquella fos venuda a altre any e si
hic plahia ésser a la venda d'aquella, per què los dits honrats
official e vicari dixeren que ells parlarien ab los preveres de
la dita ciutat e haurien acort ab aquells e que despuig
ells los tornarien resposta.
Domini
en presència dels honrats en Francesc Ferrer, en Rodrigo de
Borja e en Guillem Fort, jurats en l'any present de la dita ciutat,
los honrats en Ramon d'Almenar, official de la ciutat de
Xàtiva, et n'Andreu Dezpuig, vicari perpetual de la ecclésia de
Nostra Dona Santa Maria de la dita ciutat, et present mi, Pere
de Gallach, notari públich, feren als dits honrats jurats la resposta
següent, et açò per la forma e manera que en l'any proppassat
era stat atorguat, la qual resposta és tot seguit.
Et la part dels clergues. Attenens la universitat de la present
ciutat ésser molt carregada de deutes, violaris e censals e altres
càrrechs que [...]ubpenint facultats a les obres dels dits ponts,
camins, murs e valls; considerants que per part de la dita ciutat
és stat demanat graciosament que
atorgar alcuna cosa a les dites obres, per tal los dits clergues, jatsia
que de dret no y sien tenguts, ab protestació precendent que
tot lur dret los sia e romangua, salvu e que
per totes, ara e en l'esdevenidor, en tots llurs privilegis, libertats
e franquees, atorguen graciosament e no àls que hun diner per
lliura sia imposat de sisa en les carns. E que aquell sia venut e
del preu d'aquell sien feites les dites obres, axí emperò que a la
venda d'aquell sia un clergue per la part dels dits clergues elegidors,
e en totes les dites altres coses que del dit preu seran feites,
per tal que lo dit preu no sia convertit en nenguna altra cosa
sinó tant solament en les dites obres, com aquelles fan el dit
atorgament graciós e no al àls. Et sots les dites protestacions e
condicions, fan lo dit atorgament graciós e no en altra manera.
Et açò a un any primervinent tant solament e no pus, requirent
de les dites coses carta públicha, si haver-la
de llur dret.
Et los dits honrats jurats dixeren que ells entenien que
dits clergues de justícia eren tenguts a les dites obres, per què
en cars que no y fossen tenguts que acceptaven la dita gràcia.
Et en cars que hic fossen tenguts de justícia que protestaven
de tot lo dret de la dita ciutat, e que les dites coses no fos feyt
alcun perjudici a la dita ciutat.
Per què foren feyts e ordenats los capítols següents, sots
forma dels quals sia venuda la dita imposició e açò en la forma
següent.
lliura, en la qual deven contribuir e paguar clergues, cavallers,
iuheus. moros e tota altra persona de qualsevol ley o condició
sia. E açò per paguar ço que costaren e serà necesari a obs de
pagar les obres de murs e valls, de ponts e camins e d'altres
coses semblants.
Primerament, per carns de moltó, vedell, vedella, porch o
truga, fresch o salat, e per tota salvagina que
per tota carn de bou, vacha, cabra [e] ovella pach lo carnicer o
altre qualsevol que les dites carns vendrà, per lliura de cascuna
de les dites carns,
dita ciutat, hun diner. E que alcuna de les dites carns no puixen
vendre a ull, axí emperò que del pes que pesarà cascuna de
les dites reses sia deduhida al carnicer una lliura si, emperò, la
dita res pesarà de
sia
vacha ne sien deduhides dos lliures per cascuna res.
pach lo carnicer per cascuna lliura de les dites carns,
imposició que
alcuna cosa de les dites reses sinó lo cap, sens cervigal e los
peus e la frexura, com lo pesarà a la sisa. E açò sots pena per
cascuna res.
a ull, pach lo carnicer per cascuna res,
cull ja en la dita ciutat.
per a casa o per addahea, a obs de convit o en altra manera,
pach,
noces, convit o per addahea o en altra manera, pach,
imposició que
noces, convit o per addahea o en altra manera, pach,
imposició que
per casola a obs de casa, de noces o de convit o en altra manera
a obs de menjar, pach imposició per cascuna res,
imposició que
axí per addahea com per altra manera, pach,
que
qualsevol casola axí per addahea com per altra manera, pach,
per lliura d'aquelles carns, aquell qui les vendrà, hun diner,
que li sia pres en compte ço que haurà pagat per les dites carns
al matar per la present imposició.
alcuna frau, imposició alcuna no sia pagada.
pesades e regonegudes per los compradors de la dita imposició
ans que les dites carns sien trencades e squarterades. Et si los
dits carnicers o altres trencaran o squarteraran alcuna de les
dites carns, ans que no sien regonegudes per los compradors
de les dites imposicions o sens volentat d'aquelles, que encórreguen
en pena de deu sous per cascuna vegada que contrafaran
e que perden les dites carns o la valor d'aquelles.
truga en son alberch o haurà comprat bachó o bachons, éntregues
en carn salada, e aprés los vendrà en menut, no gós vendre
aquella carn salada tro aja manifestat als compradors de la
imposició, per tal que puixen regonéxer de pes, si
tolre fraus. E açò sots pena de
morts en alcunes cabanes per feres, que d'aquella carn que
vendrà sia feita stimació a quantes lliures de bona carn bastarà
ço que se
imposició a la rahó damunt dita. E de la que despendran
los senyors d'aquella carn sia stimat a quant val de bona carn
e d'aquella, a la dita rahó, sia pagada imposició. Et los senyors
de les reses axí mortes sien tenguts manifestar aquelles
als compradors de les dites imposicions dins tres dies. Et açò
sots pena de cinch sous, per quantes tantes vegades contra
serà feyt.
llevar lo corp del porch o truga sinó de dos dits de ample en
la cotna e no pus a la squena, segons que sia. E com vendrà
lo dit corp, lo dit carnicer deja tallar les peces a través e
no sien feses e tallades, e sia feit per manera que en cascuna
peça aja de la squena. E qui contrafarà encórrega en pena
de
persona, matar o scorxar alcunes carns fora los límits de
les carniceries de la dita ciutat, ne dins cases, obradors llurs.
Et açò en pena de
serà feit, e de perdre les carns o la valor d'aquelles.
les dites imposicions totes les dites reses que
primerament que aquelles scorxen. E açò sots pena de
e de perdre les dites reses o lo preu d'aquelles, per quantes tantes
vegades contrafaran.
matar porch o truga, bou, vedell, moltó, cabró o altres qualssevol
reses, axí per a obs seu com per a obs d'altres qualsevol
persones, sia tengud dir [e] manifestar cascuna de les dites
reses que haurà mortes o feytes matar. E açò sots pena de
sous per quantes tantes contra serà feyt.
per a vendre fresch en menut sia tengud de pesar a la sisa tot
lo corp e lo cap e les costelles del dit porch o truga. E que lo dit
cap [e] corp sien venuts segons fur.
scorxar alcunes carns en llurs obradors ne en alcuns lochs
appartats sinó en los porches de les carniceries de la dita ciutat,
e aquelles tenir a palés. Et açò sots pena de
perdre les carns on serà feita la dita frau o la valor d'aquelles.
Les quals penes, carns o valor d'aquelles sien del comprador o
compradors de la imposició.
que benvist los serà, puixen regonéxer los obradors e cambres
de les carniceries, e les cases on los dits carnicers estan e
habiten, e totes altres cases de qualsevol persones per les quals
pogués ésser feta frau alcuna. Et si per los dits carnicers o
altres qualssevol persones vedat los serà que aquell qui ho
vedarà sia encorregut en pena de vint sous, pagadors segons
que desús. Ans sots la dita pena sien tenguts d'obrir los dits
obradors, cambres e cases, tota ora que requests ne seran.
poder que si veuran o sentiran que alcuna frau los sia stada
feita e
tal que per alcun entrevall de temps lo dit frau pogués ésser
abçegat o amagat, que en aquest cas los dits compradors puixen
haver e manar a alcun saig totes aquelles coses que sien
necesàries per tal que la dita frau no
puixa ésser treyt a llum. Salvu que en los clergues o religiosos
los saigs hajen haver manament del oficial del senyor bisbe.
peus, frexura ni alcuna altra carn, frescha ni salada, en loch
que sia sisat sots pena de
carn per a vendre a la dita ciutat, en lo qual cas hajen aquella
carn descarregada o metre en loch comú, axí com en la plaça
o mercat o altre loch públich, e no en cases ni en altre loch
amagat, per ço que la imposició no puixa abçeguar. E açò sots
pena de
a la rahó desús dita.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses, pach per pena
deu sous o perda la cosa en què aquella dita frau serà comesa,
per quantes tantes vegades la dita frau serà feita. La qual pena
sia e haja lo comprador o compradors de la dita imposició, però
sia elecció d'aquell qui farà la dita frau de paguar la dita pena
o perdre la cosa en què la dita frau serà comesa.
la dita imposició e aquell o aquells qui aquella deuran pagar e
encara entre aquells qui hauran comesa la dita frau en les coses
desús declarades, cascuns d'aquells sien tenguts de star a la
conexença e determenació dels dits administradors, tota
appel·lació remoguda. La qual conexença e determenació sia
feita sens scrit e sens pleyt, solament de nua paraula, e no puixen
aver recors a alcun altre jutge o persona. Salvu que los clergues
e los religiosos hajen a fer dret de les dites penes en poder
del dit oficial, lo qual haja a jutgar segons forma dels capítols
de la dita imposició.
los capítols d'aquelles, aquells duptes sien declarats una vegada
e moltes per los dits administradors e no per altra persona.
Lo qual administrador o determene sens scrit e sens pleit, solament
de nua paraula. Emperò, en ço que tocaran los clergues
haja entrevenir lo dit oficial ab los dits administradors.
ésser relevades o dimunuïdes en tot o en partida de la dita ciutat
e terme d'aquella, que
imposició hajen a tornar aquelles a la dita ciutat per ço que
costaren, sens alcun guany, comptan porrata
suspecció alcuna contra alcú d'alcuna frau que li serà feta en
pagar los diners de la dita imposició e ho lexarà a son sagrament
declaran la frau que li será feyta, aquell contra qui serà
haüda la dita suspecció sia forçat de fer sagrament per lo dit
administrador. Et si ho recusarà e fer no u volrà sia evençut de
ço que li serà demanat. Exceptat que
forçats de fer lo dit sagrament en poder del dit oficial.
hauran recaptat, collit o haüd tot ço que
a sí ésser degut per rahó d'imposició, per qualsevulla
manera dins mig any comptador aprés que
compra serà fenit, et si passat lo dit mig any o volran haver,
que
dita imposició. E si dirà que hoc que
haver tots temps aquella, e si jurarà que no li deu la dita imposició
e que ja la ha pagada, que
per son sagrament.
[no] puixen demanar satisfacció ni smena alcuna ni fer alcuna
retenció del preu de la dita imposició o part d'aquell per
qualsevol cas d'inibició o de fortuna o altre per qualsevol no
pogués éser appel·lat ne per statut [e] stabliment que sia feit e
farà, axí per la dita ciutat com per alcun jutge o persona ne per
asegiment o aminvament fahedor a la dita imposició, ne per
deute degut, ne per asignació feita als dits compradors per la
dita ciutat, ne per qualsevol contracte, sinó en cas tan solament
que les dites imposicions fosen relevades realment e de
feit, en tot o en partida de la dita ciutat. Ne la dita ciutat sia
tenguda fer o paguar alcuna satisfacció o smena per qualsevol
de les dites coses, ans en tot cars d'aventura que en la dita
imposició se pogués sdevenir,
als dits compradors e no a la dita ciutat.
Et en cars que les dites imposicions fosen relevades en tot o
en partida, los dits compradors paguen lo preu de la dita imposició
prorata del temps que la dita imposició haurà durat.
hajen poder e libertat de penyorar e fer penyores de qualsevol
persones per imposició que
coses, et manar a qualssevol saigs que facen les dites penyores.
Les quals penyores feites, hajen aquelles a metre en poder del
administrador de les dites imposicions o d'aquell que lo dit
administrador manarà, dins spay de hun dia aprés que les
dites penyores seran feytes. E açò sots pena de
dels béns dels dits sisers o collitors d'imposició, la terça
part als administradors e l'altra part al acusador. Et no_res_menys,
si la dita penyora serà feita per lo dit siser no degudament
o injusta, que lo dit siser, que axí haurà feta la dita penyora,
pach tots los dans costes, mesions e despeses que
o
desús dit, toncant los clergues e religiosos se haja a fer per
manament del dit honrat oficial.
Hoc encara, los dits sisers o compradors de la dita imposició et
los collitors e guardes d'aquells hajen poder e libertat d'emparar
e fer emparar qualsevol coses o béns que poran atrobar o saber
que
manar a aquells en poder de qui faran la dita empara que tinguen
aquella sots pena de
poder dels quals serà feita la dita empara, no volran tenir aquella
que paguen la dita pena dels dits deu sous. E
pena, paguen ço que
d'imposició per la dita cosa que emparaven. Les quals penes
sien dels compradors de les dites imposicions. Salvu que si
empara se haurà a fer en poder d'alcun clergue o religiosos que
aquella se haja a fer per manament del dit oficial.
Emperò, en la dita sisa o imposició o en la venda d'aquella
no y sien enteses lochs o alqueries qui són declarats
de cavallers o generosos o altres qui pacte o avinença feita ab
la dita ciutat no pod ésser girada imposició en aquells. Com
aquells la dita ciutat taxadors e pagadors en les dites obres se
reserva, segons serà fahedor e detragua de la dita venda.
Nós, en Francesch Ferrer e en Guillem Fort, jurats de la ciutat
de Xàtiva, scientment e de certa sciència, per auctoritat de la
qual usam. Per vigor, licència aucoritat e poder donat e atorguat
a nós e al consell de la ciutat de Xàtiva de metre e imposar sises
e imposicions en la dita ciutat de Xàtiva e tèrmens d'aquella per
los honrats en Berenguer de Codinats, maestre racional de la
cort del molt alt senyor rey, e micer Arnau Johan, doctor en
leys, consellers del dit senyor rey, comisaris subdelegats del honrat
en Matheu Mercer, cavaller, comisari delegat e asignat per lo
molt alt senyor rey [a] atorguar e donar licència a qualssevol
universitats del regne a metre e imposar imposicions e sises en
nom e veu del dit senyor rey, segons que en la carta de concessió
feta a la dita ciutat per los dits honrats subdelegats, feta e
atorgada en València per auctoritat d'en Francesch Castelló,
notari públich per auctoritat real,
anno a Nativitate Domini millesimo_trecentesimo_quinquagesimo_nono
les dites coses pus largament són contengudes.
Et encara, per lo poder e aucoritat per lo molt alt senyor rey
a nós e al dit consell donat e atorgat per atorgament e concessió
feit a la dita ciutat en les corts de Monçó,
sextadecima die junii, anno a Nativitate Domini millesimo_trecentesimo_sexsagesimo_tertio
segons que en aquell pus largament
és contengut.
En per amor d'açò, nós, dits jurats, de certa sciència, per
auctoritat de la qual usam e per lo poder e auctoritat a nós atribuït
e donat per lo consell de la dita ciutat ab aquesta carta
pública, en per tots temps valedora, de grat e de certa sciència,
en presència del honrat en Ramon d'Almenar, oficial de la ciutat
de Xàtiva, e de voler e de consentiment d'aquell, venem,
liuram o quasi liuram del setén dia del present mes d'abril en
hun any primervinent, e del dit dia avant contínuament comptador,
a vós, honrat en Martí d'Esparça, habitador de la dita
ciutat de Xàtiva, present e reebent, e als vostres, la imposició
de les carns de la dita ciutat de Xàtiva e de les alqueries de la
orta de aquella qui són de general contribució, ab lo loch de
Canals, a rahó de hun diner per lliura. E açò per pagar la obra
dels murs e valls, ponts e altres coses semblants de la dita ciutat.
E açò en públich encant per veu d'en Francesch Ferrer e
d'en Domingo Pérez, verguers del consell de la dita ciutat, axí
com a més de preu donant que alcun altre, segons forma del
capítols per nós e per lo consell de la dita ciutat sobre açò feits
e ordenats, per preu, ço és saber, de huyt_mília_e_set_cens_e_deu
sous reals de València.
Los quals donets [e] donar e pagar siats tengut al obrer e
clavari qui serà elet per lo consell de la dita ciutat a fer les
dits obres dels murs e valls, ponts e altres coses semblants de
la dita ciutat. E açò en dotze pagues del any, ço és la dotzena
part lo setén dia de cascun mes. E açò sots pena de vint
sous de València, pagadors per pena, e en nom de pena, dels
béns vostres propis a la dita ciutat o als dits obrers. E açò per
cascun dia que passat lo terme de qualsevol paga no donarets
o pagarets lo preu de la dita imposició e qualsevol paga d'aquell
en son terme. La qual, en continent, pasat lo terme de
la dita pagua, puixa ésser demanada e levada pus que
request, vós hó l'altre de vós, lo preu de la dita imposició
pagar no volrets.
Et no_res_menys, si no donavets o pagavets lo preu de la
dita imposició al dit obrer o clavari en son terme, segons dit
és, que per nós o per lo jutge o administrador de les dites
imposicions de la dita ciutat, qui ara és o per temps serà, o per
los jurats de la dita ciutat, qui ara són o per temps vendran,
puixats ésser pres e retengud a presó en persona pròpria, axí
com a comprador de regalies de senyor. Posat que açò no fos
o no pogués ésser dit regalia, com aquestes coses vós siats tengud
sotsmetre e obligar e contra vós e béns vostres puga ésser
procehit, segons compradors de regalies de senyor rey e senyor
bisbe és acostumat procehir, tota solempnitat a part posada.
Et no_res_menys, que contra vós e béns vostres e de qualsevol
de vosaltres puixa ésser feta execució, segons és acostumat
fer en feyt de peytes o d'imposicions, sumàriament e de
pla, sens subastació de deu o de [...]e més o menys et altra
solempnitat qualsevol o orde judiciari no servat. Et açò per
fer pagua del preu de la dita imposició e de qualsevol pagua
d'aquell e de les penes damunt dites, si comeses seran, pagadores.
Et per les dites coses, axí fahedores, vós siats tengut
sotsmetre e obligar al for e juredicció nostra o dels jurats de
la dita ciutat qui per temps seran o dels jutges e administradors
qui ara són o per temps vendran. Et axí, sots les formes
e condicions damunt dites, prometem e, en bona fe, convenim
a vós e als vostres la dita venda de la dita imposició salvar e
defendre e aquella fer haver tenir contra totes persones,
segons forma dels capítols d'aquella a fur de València. Et seré
tengud d'evicció de les dites coses e de tot dampnatge e, encara,
interés. Et per les dites coses atenidores e complidores,
obligam tots los béns de la dita imposició, mobles e no mobles,
haüs e per haver, on que sien.
Et yo, dit en Ramon d'Almenar, oficial de la dita ciutat, attenén
la venda de la dita imposició ésser feta en presència e
volentat mia, e segons forma dels capítols d'aquén ordenats,
per ço loe e aprove aquella, axí com a feta de volentat e consentiment
meu.
A açò yo, dit en Martí d'Esparça, reebent de vós, dits honrats
jurats, la compra de la imposició de les carns de hun diner
per lliura de la dita ciutat de Xàtiva e orta d'aquella, ab lo loch
de Canals, exceptat les alqueries qui no són de general contribució,
per pagar les dites obres [de] murs, ponts e altres coses
semblants, sots les formes, pactes, penes, condicions e com-
pulsions damunt dites, promet e, en bona fe, convinch donar e
paguar al obrer e clavari qui serà de les dites obres los dits
setén dia de cascun mes la dotzena part, que serien
sous per cascun mes.
Et açò sots pena de
temps de qualsevol pagua no donaré o pagaré la dita imposició
o qualsevol pagua d'aquell en son terme, segons dit és.
Et no_res_menys, que contra mi e qualsevol de mi puixa
ésser procehit per paguar lo preu de la dita imposició, segons
és acostumat procehir contra compradors de regalies de senyor,
e contra mi e béns meus puixa ésser feta exsecució, tota
solempnitat apart posada, segons que en feyt de peytes o imposicions
és acostumat procehir, segons que desús largament és
scrit e ordenat.
Et per les dites coses, atenidores e complidores, obligue mi
e tots mos béns, mobles e no mobles, haüts e per haver, on que
sien. Renunciu, sobre açò, a benefici de partida acció, e a la
nova e vella constitució, e a la epístola d'en diví Adrià, e a tot
altre fur e dret contra les dites coses vinents. Et a major fermetat
de les dites coses done fermança e principal pagador ab
mi e sens mi, principalment e per lo tot, ço és saber, l'onrat en
Pere de Canell, ciutadà de la dita ciutat de Xàtiva, present, qui
les dites coses per mi a vós promeses a tendre servar e complir
principalment e per lo tot sia tengut.
La qual fermança [e] principal obligació yo, dit en Pere de
Canell, faç e atorch, e per les dites coses mi e tots mos béns
oblich. Et renunciu, sobre açò, a benefici de partida acció, e
a la nova e vella constitució, e a la epístola d'en diví Adrià, e
a tot altre fur e dret contra les dites coses vinents. Les quals
coses foren feytes en la ciutat de Xàtiva en lo dia e any
damunt dits.
Presents testimonis foren a les dites coses en Berthomeu de
Valls, prevere, e en Bernat de Sentboy, ciutadans de la dita ciutat
de Xàtiva. Testimonis són de la ferma del honrat en Pere de
Canell, qui fermà
Ramon Sanç e en Manuel Sanz, ciutadans de la dita ciutat de
Xàtiva.
Lo consell cridat per la dita ciutat per veu de Sanxo Pastriç,
corredor, e justat en les cases del consell en gran multitut de
mà major, migana e menor. Fon proposat en lo dit consell per
los honrats jurats que los carnicers demanaven pes a les
carns e que ells havien scrit a València a quin for se tallava
moltó e que havien sabut que
la sisa, per què notifficaven les dites coses al dit consell, per
ço que hic fos proveït per aquella forma que entenen que sia
fahedor. Per què lo dit consell, ço és, la major part d'aquell,
tench per bé que com en Xàtiva deja ésser millor mercat de
carns que en València, que fos donat a carns de moltó a
diners menys de la sisa e que aquest for tallassen moltó los
dits carnicers, no contrastant que alcuns tinguessen e dixessen
que als dits carnicers devia ésser donat lo for que
carns en València.
CCCLXXIX_o·
Lo consell cridat etc. Fon proposat en lo dit consell que
com los sisers aguessen dit e notifficat als honrats jurats
que
donat o promés lo for o pes que
lo regne, per què havien request a ells, dits jurats, que
donat lo dit for segons se talla en València e en tot lo regne,
per ço que ells no perdessen en la dita imposició e la ciutat
fos provehida de carns, segons se pertanyia. Per què lo dit
consell tench per bé, no constrastant que alcuns dixessen
que
tot lo regne se talla, que los jurats o mustaçaff forçassen los
dits carnicers a deffer carns al dit for de
la sisa, com fos for just.
En Johan Garcia, pastor, fon rehebut per vehí novell en la
dita ciutat a tres anys primers vinents e d'allí avant no haja
tornat la carta de franquea que
any per peyta trenta_quatre sous.
Fid. Jacme Ferrer.
Michael Sanç, Xative cives
Com en lo present dia fos cridat consell en la dita ciutat
per veu de Sanxo Pastriç, corredor públich, ab sò de trompeta
etc. E justat etc. Fon proposat en lo dit consell que com
mestre Tomàs Biota, mestre de gramàticha, complís los tres
anys que
ara en lo mes d'agost primer vinent. E ara, si no era affermat,
aquell se
mestre, no constrastant que
gramàticha aprés que
Et, en cars que
altres tres anys, aquell aturaria e cessaria d'anar a studi, per
què notifficaven les dites coses al dit consell. Per què lo dit
consell, revocan la ordenació feta que hun frare menor legís
gramàticha en la dita ciutat, e attenent que lo dit mestre
Tomàs Biota és hom bo e de bona vida e honesta conversació
e tal que instruir los scolans de sciència e bones costumes,
ordena e tench per bé que los jurats affermassen per mestre
de gramàticha al dit Tomàs Biota per altres tres anys, per
aquell salari matex que li és stat donat en aquests tres primers
anys.
Per què, de continent, los dits honrats jurats feren venir lo
dit en Tomàs Biota e affermaren a aquell a tres anys en la
forma següent:
Nós en Francesch Ferrer, en Rodrigo de Borja e en Guillem
Fort, jurats en lo present any de la ciutat de Xàtiva, de certa
sciència, del primer dia del mes de setembre.
[Capítols de la imposició de la carn]
les dites imposicions totes les reses que mataran ans e primerament
que aquelles scorxen. E açò sots pena de
perdre les reses o lo preu d'aquelles, per quantes tantes vegades
contra faran.
matar porch o truga, bou, vedell, moltó, cabró o altres qualsevol
reses, axí per a obs seu com per a obs d'altres qualsevol persones,
sia tengut dir e manifestar cascuna de les dites reses
que haurà mortes o feytes matar dins tres dies aprés que les
hauran mortes o feytes matar. E açò sots pena de
tantes vegades com serà contra feyt.
porch o truga per a vendre fresch en menut sia tengut de pesar
a la sisa tot lo corp, lo cap e les costelles del dit porch o truga.
Et que lo dit cap [e] corp sien venuts a ull, segons fur.
scorxar, metre ni stogar nengunes carns en llurs obradors ne
en altres lochs appartats sinó en los porches de les carniceries
de la dita ciutat, e aquelles tenir a palés. Et açò sots pena de
valor d'aquelles. Les quals penes, carns o la valor d'aquelles
sien del comprador o compradors de la imposició.
que ben vist los serà, puxen reconéxer los obradors o cambres
de les carniceries e les cases on los dits carnicers stan e
habiten e totes altres cases de qualsevol persones per les quals
pogués ésser feyta frau alcuna. Et si per los dits carnicers o
altres qualsevol persones vedat los serà que aquell qui ho
vedarà sia encorregut en pena de
que dessús. Ans sots la dita pena sien tenguts d'obrir los dits
obradors, campres
e poder que si veuran o sentiran que alcuna frau los sia stada
feyta e
tal que per alcun entrevall de temps lo dit frau pogués ésser
abceguat o amaguat que, en aquest cars, los dits compradors
puxen haver e manar a alcun saig totes aquelles coses que sien
necessàries per tal que la dita frau no
puxa ésser treyt a llum.
peus, frexura ni alcuna altra carn, fresch o salat, en loch qui
sia sisat, sots pena de
per a vendre a la dita ciutat, en lo qual cars haja aquella carn
a destraure [...]etre en loch comú, axí com en la plaça o mercat
o altre loch públich, e no en cases ni altre loch amaguat,
per ço que la imposició no
la rahó dessús dita. Salvu que peus, cap ni frexura no puxen
entrar, sots la dita pena.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses, pach de pena
quantes veguades la dita frau serà comesa. Les quals penes
e totes les altres damunt dites sien dels compradors o comprador
de la dita imposició etc. Però sia eleció etc.
de la dita imposició e aquell o aquells qui aquella deuran
paguar etc.
hauran recaptat, collit o haüt ço que
religioses.
de la dita ciutat o diminuïdes, etc.
alqueries qui són declarats ésser
Item
alcuna contra alcú d'alcuna frau.
compres e vendes que la ciutat etc.
puxen per sa pròpria auctoritat penyorar ni fer penyores etc.
puxen demanar satisfacció ni smena alcuna ni fer alcuna
retenció del preu de la dita imposició etc.
Et en cars que la dita imposició fos relevada en tot o en partida
los dits compradors etc.
Primerament, per tots cavalls, rocins, mules, mules, egües,
àsens [e] someres que seran comprades o venudes sia pagada
imposició per lliura de diners, tretze. La qual imposició sia
paguada per lo comprador et venedor per eguals parts.
altres bèsties que seran venudes per a nodriment o per a desfer
carns sia paguada imposició per lliura de diners,
qual imposició sia paguada per lo comprador e venedor per
eguals parts.
altre bestiar que serà comprat o venut, axí per a obs de
nodriment com de mercaderia, o per a tallar o fer carns, sia
paguada imposició, ço és, per comprador o venedor, per lliura
de diners,
com menuts, sia feyt cambi o barata donació o altra alienació
sia paguada imposició a la rahó damunt dita.
o altres qualsevol bèsties o bestiars a alcun altre, per certa
quantitat de diners a paguar a cert temps, et dins lo temps que
deurà paguar la dita quantitat no paguarà aquella, ans passarà
lo dit temps, que d'aquelles aytals bestiers o bestiars, que axí
serà mès en penyora, sia paguada imposició per tanta quantitat
com serà mès en penyora a la rahó dessús dita.
qui comprarà o vendrà a qualsevol de les dites bestiers o bestiars
en alcun [loch] o terme d'aquella o en alcun dels lochs qui
són ajunits al terme de la dita ciutat per privilegi antich, pach
e sia tengut paguar la dita imposició en la forma dessús dita. Et
si per aventura lo vehí o habitador de la dita ciutat o terme d'aquella
comprarà o vendrà les dites bestiers o bestiars de persones
qui no sien tengudes paguar la dita imposició, que
o habitador de la ciutat pach tan solament la sua part.
comprarà alcunes bestiers o bestiars de persones qui no sien
de la dita ciutat o del terme sien tenguts retenir-se la dita
imposició del hom stranger a qui vendrà o comprarà. Et si
açò no faran, que aquell sia tengut paguar aquella de ço del
seu propri.
de bèsties o bestiars que
paraules sobre les compres o vendes que
vullen fer de les dites bèsties o bestiars, e les paraules seran
haüdes en Xàtiva o son terme o en los lochs ajunits al terme
per privilegi antich, posat que la dita compra o venda no serà
feyta en Xàtiva ni en los dits lochs. Et aprés haüdes les dites
paraules, en altres dies e hores les dites vendes o compres
seran feytes entre aquelles matexes persones en qualsevol altre
loch fora Xàtiva e son terme e fora los dits lochs ajunits a
aquell, sia pagada imposició a la rahó damunt dita. Però en lo
desús dit capítol no són enteses bestiers ni bestiars que en lo
temps de les dites paraules, sens frau, seran fora Xàtiva e son
terme e los dits lochs ajunits aquell.
o collitors de la dita imposició totes e qualsevol vendes [e]
alienacions en les quals entrevendrà, dins tres dies comptadors
aprés que les dites vendes e alienacions seran feytes. Et
qui contrafarà sia encorregut en pena de
tantes vegades contrafarà.
Et si en les dites vendes, cambis, donacions o alienacions de
les dites coses no entrevendrà corredor, lo comprador o venedor
de les dites coses, e cascun d'aquells per sí, sien tenguts dir e
manifestar als compradors e collitors de la dita imposició totes
les vendes, cambis, donacions o alienacions damunt dites dins
tres dies aprés que les dites vendes, cambis [o] alienacions seran
feytes. Et açò sots la dita pena de
vegades contra serà feyt. Et
pena
quantes tantes vegades la dita frau serà comesa. Les quals penes
desús dites totes sien del comprador o compradors de la dita
imposició, però sia elecció d'aquell qui farà la dita frau de pagar
la dita pena o de donar la cosa en què la dita frau serà feyta.
la dita imposició e aquell o aquells etc.
los capítols d'aquelles.
e vendes que la ciutat etc.
religioses.
qui són declarats ésser
Item
ésser relevades de la dita ciutat etc.
havien recaptat, collit e haüt etc.
alcuna contra alcú d'alcuna frau etc.
per sa pròpria auctoritat penyorar etc.
puxen demanar satisfacció ni smena alguna etc.
vendran a tall.
Primerament, tot venedor de draps de lana, prims o grosos,
de lli, de stopa, de cànem, de canemaç, de entrelliç, de fustani
o de qualsevol altra natura de draps, pach imposició per lliura
de diners dotze. E dón e sia tengut donar e liurar lo dit drap ab
alna major.
Emperò, que lo venedor del dit drap no sia osat liurar lo
dit drap tro que la imposició sia paguada e lo dit drap sia
sagellat per los compradors o collitors de la dita imposició.
Et qui contrafarà paguarà per pena
diners de la valor del dit drap que haurà liurat sens que la
dita imposició no serà paguada e lo dit drap sagellat, per
quantes tantes vegades contrafarà. Et
dita imposició.
tallar alcuns dels dits draps, tro que aquells sien sagellats per
los compradors o collitors de la dita imposició. E qui contrafarà
paguarà per pena
contrafarà. Et
ja no serà stada paguada als compradors o collitors de la dita
imposició.
per lliura de diners de la valor del dit drap, dotze, si donchs lo
dit drap no serà comprat a ús de mercaderia, en lo qual cars
pach en lo capítol de mercaderies e no de tall.
o perayre, o altra qualsevol persona, en gros, peça o
peces de qualsevol [dels] [dits] [draps,] per a vestir sí mateix e sa
companya o altres o per fer cortines o cobertors o altres coses,
pach lo dit venedor per lliura de diners dotze.
Emperò, que
liurar aquell drap tro que la imposició sia paguada e lo dit drap
sagellat per los compradors o collitors de la dita imposició. Et
açò sots pena de
dit drap que haurà liurat sens que la dita imposició no serà
paguada e lo dit drap sagellat, per tantes quantes vegades com
serà contra feyt. E
mateix e sa companya, sia paguada imposició, per lliura de
diners del valor del dit drap, dotze.
de tots los draps que tallaran a obs de vestidures, calces,
cortines, cobertors e altres usos de llur offici a la rahó que
compraran los draps que aquells tallaran, faent sagrament
quant los costarà los dits draps per lliura, dotze.
tallaran les dites robes de llur offici [facen] fer sagellar aquelles
als compradors de la dita imposició, axí que en cascuna de
les dites robes sia trobat sagell d'aquells. Et si lo contrari serà
feyt, sien encorreguts en pena de
robes que no seran sagellades.
Emperò, és entés e declarat que,
dits pellers, brunaters o altres qui tallaran los dits draps
nous per a ús de vestidures, cortines, cobertors o altres coses
de llur offici, compraran peça o peces dels dits draps, paguen
la mercaderia, com la dita imposició sia entesa e compresa
en lo capítol de la mercaderia e segons la imposició d'altra
mercaderia.
farà en sa casa per a obs de vestir sí mateix e sa companya o
per a ús propri de sa casa, imposició alcuna no sia paguada.
d'ecclésia o a obs de pobres de Déu a cobrir o vestir,
imposició alcuna no sia paguada
d'aquella a obs de vestir, pach imposició ab lo capítol de tall
de draps, si donchs no
imposició e paguada aquella a tall.
de Xàtiva e terme d'aquella qui vendrà qualsevol dels dits
draps en alcuns lochs del terme de la ciutat
són de general contribució o en alcun dels lochs qui són ajunits
al terme de la ciutat per privilegi antich, pach e sia tengut
paguar la dita imposició dels draps que vendrà en la forma dessús
dita als compradors de la imposició del loch on habitaran,
sots les penes dessús dites.
d'aquella qui per fer frau a la dita imposició irà tallar drap de
qualsevol natura sia d'un loch de la dita ciutat o del terme a
altre, aquell aytal pach imposició al siser del loch on habitarà.
Sobre la qual frau aquell qui tallarà o farà tallar lo dit drap sia
tengut fer sagrament. Et si lo dit sagrament fer no volrà que
sia evençut de ço que li serà demanat.
sien éntregues et de peces o scaigs de draps de lli, de stopa, de
cànem, de canemaç que seran venuts, axí a obs de vestir com
per a ús de mercaderia o de mercadejar o revendre, sia paguada
imposició per lliura de diners del preu o valor dels dits
draps o scaigs, dotze diners.
pena
la dita imposició e aquell o aquells etc.
Et si duptes alcuns haurà en les dites imposicions o en los
capítols d'aquelles etc.
[no] hagen recaptat, collit e haüt.
compres e vendes que la ciutat etc.
religiosa qui vendrà o farà alcun dels dits draps etc.
ésser relevades etc.
qui són declarades etc.
alcú d'alcuna frau etc.
per sa pròpria auctoritat penyorar etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena ni fer alcuna retenció
del preu de la dita imposició etc.
Et si alcuna persona portarà drap per a sagellar, veure, stimar
o regonéxer als compradors de la dita imposició e, aprés
que
sagellar ni paguar la dita imposició, aquella aytal persona no
se
de la dita imposició tro aquell haja feyt sagellar e paguada
la dita imposició. E açò sots pena de
tantes veguades contra serà feyt. Et si per aventura los senyors
del dit drap e los compradors de la dita imposició no
avenir sobre lo preu o valor del dit drap, aquell drap sia stimat
a venguda de dues bones persones, una per part de la persona
de qui serà lo dit drap e altra per part dels compradors de la
dita imposició. E a la rahó de que serà stimat sia paguada la
dita imposició per lliura de diners,
Primerament, per tota mercaderia, ço és saber, grana, oli,
cera, brescam, cerut, cuyram, lana, batafalua, comí, mell, arroç
e tota altra mercaderia que serà comprada o venuda, axí per a
ús propri com per a ús de mercaderia e de mercadejar, e és hic
entesa fusta, obrada o per obrar, axí d'orta com d'altra, sia
paguada imposició per lliura de diners, la qual sia paguada per
lo comprador et venedor per eguals parts, sis.
qualsevol natura sien, les quals seran comprades o venudes,
axí per a ús propri com per a ús [de] mercaderia o de mercadejar,
sia paguada [imposició] per lo comprador et venedor
per [...]lb />
precioses, et per tot or [e] argent [filat], [e] [fulla] [d]'[or] [e] d'argent,
e correges d'argent, [spahes] [guarnides] d'argent, e per totes
altres [obres], [les] [quals] [se] [venen] o compren, axí per [a] [ús] [propri]
[com] [per] [a] [ús] [de] [mercaderia] [o] [de] mercadejar, sia paguada
[imposició] [per] [lliura] [de] [diners]. La qual sia paguada [per] [lo]
[comprador] [et] [venedor] [per] eguals parts.
Emperò, si alcú de son propri or o argent farà fer o obrar
alcuna obra d'or o d'argent per a son propri ús no pach alcuna
imposició.
lo qual talen pellers, lo qual drap sia comprés en lo capítol de
la imposició de tall de draps, sia paguada imposició per lliura
de diners, ço és, per comprador et venedor per eguals parts; sis
diners.
selles, com altres qualssevol armes o arneses, sia paguada imposició
per lliura de diners entre comprador e venedor, sis.
Emperò, és entés que per negumes armes o arneses que
seran [comprades] per a ús propri imposició alcuna no sia
paguada [ni] [per] [comprador] ni per venedor.
de cinch [sous] [ansús], [sia] paguada imposició en la forma
damunt [declarada].
[en] [la] [ciutat] [de] [Xàtiva] [e] [terme] d'aquella qualsevol
mercaderies sia tengut dir e] manifestar les dites mercaderies
[als] [compradors] [o] [collitors] [de] [les] dites imposicions e haver
[albarà] [d]'[aquells] [ans] [que] [les] [dites] mercaderies sien meses [e]
[treytes] [de] [la] [dita] [ciutat]. [Et] açò sots pena de
[per] [aquells] [o] aquell qui contrafaran.
o serà portada de qualsevol parts e serà mesa en la dita
ciutat o lochs de contribució d'aquella per vendre en menut,
sia paguada imposició per lliura de diners de la valor de la dita
mercaderia, merceria o speciayria, tres diners.
Emperò, aprés que la dita mercaderia, merceria o speciayria
serà mesa en la dita ciutat [e] serà venuda en gros, sien rehebuts
en compte de la dita imposició que
venda en gros los dits tres diners que
entrada. Emperò, aquell qui per passatge metrà alcuna mercaderia,
merceria o speciayria no sia tengut paguar alcuna imposició,
sinó per aquella que vendrà en la dita ciutat.
de Xàtiva e terme d'aquella qui comprarà o vendrà qualsevol
mercaderies en alcun loch del terme de la ciutat
dels lochs qui són ajunits al terme de la dita ciutat per privilegi
antich, pach e sia tengut paguar la dita imposició en la
forma dessús dita als compradors de la imposició del loch on
habitarà. Et si per aventura lo dit habitador de la ciutat e
terme d'aquella comprarà o vendrà qualsevol de les dites mercaderies
a [...]e persones qui no sien tengudes paguar la dita
imposició que
pach tant solament la sua part.
de Xàtiva e terme d'aquella blat, ço és, forment, ordi, paniç,
adaça, avena, centeno, spelta o qualsevol altre blat de qualsevol
natura sia, mercantívolment per a obs de revendre, que
aquell aytal comprador del dit blat pach d'imposició per lliura
de diners del preu o valor del dit blat,
Xàtiva, sia paguada imposició per comprador o venedor a la
rahó damunt dita. Açò declarat, que si lo venedor vendrà fusta
per menut de cinch sous avall que no sia paguada imposició per
lo comprador o compradors, ans lo venedor d'aquella, en la fi
del any o com haurà acabat de vendre la dita fusta, sia tengut e
forçat de fer sagrament en poder dels administradors, si request
ne serà, a quant preu muntarà la fusta venuda per aquell de
cinch sous avall. Et que d'aquella quantitat sia paguada imposició
de la venda d'aquella, ço és, per lliura de diners, tres.
sia tengut de retenir-se la imposició de la fusta o altra qualsevol
mercaderia que vendrà a hom strany de
altra manera paguar-la del seu propri.
no sia liurada d'aquella, pach la imposició al comprador o
compradors del loch on serà com la compra o venda serà feyta.
draps en la dita companya, que d'açò no sia paguada imposició.
Et axí mateix sia servat en cars que volguesen partir la
dita companya, si donchs no y entrevenia compra o venda de
draps del hú a l'altre. Et en tal cars, d'aquella compra o venda
sia paguada imposició.
damunt dites coses sia tengut e forçat dir e manifestar, ab sagrament,
de qui haurà comprades ne aquí haurà venudes les dites
coses e lo preu d'aquelles, tota hora que per los dits compradors
o collitors de les dites imposicions ne seran requests. Et açò sots
pena de
cascú haurà de ço del seu propri, axí blat, oli, lana, cera, mel,
brescam, seda, que haurà de sa collita o
altra collita o renda, exceptat la collita o renda de bestiers
o bestiars, ço és, les criazons, segons la natura que seran, com
paguen o degen paguar en lo capítol de bestiers e bestiars. Et axí
mateix, són exemps aquells qui arrendaran d'aquells qui hauran
les dites rendes, ço és, lo primer arrendament e no pus.
Però en la dita franquea o exempcitat no sien enteses aquells
qui hauran renda o collita de possessions que sien fora lo terme
de Xàtiva e contribució d'aquella, ans sien tenguts paguar la dita
imposició de ço que compraran o vendran en la dita ciutat.
compres e vendes que la ciutat etc.
o collitors de les dites imposicions etc.
Et si en les dites vendes, alienacions o permutacions de les
dites coses no entrevendrà corredor que
etc.
pena
la dita imposició etc.
hauran recaptat, collit e haüt ço que
religioses.
de la dita ciutat o diminuïdes etc.
qui són declarats ésser
Item
alcuna contra alcú d'alcuna frau etc.
puxen demanar satisfacció ni smena etc.
per sa pròpria auctoritat penyorar ni fer etc.
ni portar alcuna mercaderia que serà portada al pes del senyor
rey per pesar tro que aquella haja paguada les imposicions que
deurà paguar. E açò en pena de
contrafaents als compradors de la dita imposició per quantes
tantes veguades serà contra feyt.
Primerament, per totes e quals[sevol] possessions e béns
seents, ço és, cases, vinyes, orts, olivars, alqueries, censals,
violaris o altres qualsevol béns seents que seran venuts, cambiats
o en altra manera alienats, sia paguada imposició per lliura
de diners. La qual sia paguada per comprador e venedor per
eguals parts, sis diners.
Emperò, en açò no sien enteses nenguns béns o posesions,
censals e violaris que sien donats ni portats en exovars, ni en
donacions feytes en temps de núbcies, ni lexes de testaments,
ni partició feyta entre hereus per rahon de les dites lexes.
Però si tornes hic entrevendrà o compres dels uns altres,
paguen de les dites tornes o compra imposició a la rahó
damunt dita.
o semovent que
cort o per altra qualsevol persona, pach imposició per lliura de
diners del preu que
altres possessions seran donades o portades alcú en exovar e
aprés, solt lo matrimoni, lo marit o hereus d'aquell volran
restituir los dits béns a la muller, o hereus d'aquella, per aquella
stimació matexa que foren donats o portats en exovar, d'aquests
aytals béns sia paguada imposició a la rahó dessús dita.
La qual imposició sia paguada axí per aquell qui restituhirà los
dits béns com per aquells qui
comprarà alcuns béns seents, possessions, censals o violaris
d'alcun hom stranger que no sia vehí o stadant de la dita
ciutat o tèrmens d'aquella, que
lo preu de la cosa comprada, sia tengut manifestar la dita compra
als compradors o collitors de la dita imposició. En altra
manera, si
lo dit comprador paguaria éntreguament tota la dita
imposició, axí de la part sua com de la part del dit stranger.
o collitors de la dita imposició etc.
Et si en les dites vendes, alienacions, cambis o permutacions
de les dites coses no entrevendrà corredor, que
o venedor de les dites coses o béns sia tengut dir e
manifestar als dits compradors o collitors etc.
pena
la dita imposició etc.
los capítols d'aquelles.
hauran recaptat, collit o haüt etc.
compres e vendes que la ciutat etc.
religioses.
relevades de la dita ciutat etc.
qui són declarats ésser
Item
suspecció etc.
haurà suspecció alcuna contra alcú d'alcuna frau etc.
puxa per sa pròpria auctoritat penyorar etc.
puxen demanar satisfacció ni smena etc.
Primerament, tot venedor de vi en menut, lo qual vendrà
dins la ciutat de Xàtiva e terme d'aquella, axí strany com
privat, pach per lliura de diners, quatre sous. Et sia
deduhida del quarter la cinquena part, e les mesures menors
responguen a aquell quarter, exceptat de venda que sia feyta
a taverner, de la qual venda no sia paguada imposició tro
que lo dit vi sia venut en menut per lo taverner. Et que
aquell vi reheba ab lo quarter major. Lo qual taverner no sia
tengut paguar imposició sinó llà on lo dit vi revendrà. Et en
açò sien enteses los taverners de la ciutat e del terme e tota
altra persona de la ciutat e del terme qui compraran vi a obs
de revendre. Emperò, juren que
que com lo revendran paguaran la dita imposició als dits
compradors. Et si
paguar d'aquell vi imposició.
donar e vendre lo dit vi ab mesures menors, e pach e sia tengut
paguar imposició a la rahó dessús dita.
d'aquella, de qualsevol parts fora los lochs de contribució
de la dita ciutat, contra l'establiment per lo consell feyt
de no metre vi en la dita ciutat e terme d'aquella, a obs de provesió
del senyor rey, inffant, capità o de governador o per
ordenació o manament feyt et fahedor, axí per rahó d'occasió
de guerra o per altra qualsevol rahó, pach imposició per la
valor del dit vi per lliura de diners, quatre sous. Et sia tengut
manifestar lo dit vi lo dia que aquell serà mès. E açò sots pena
de
vi en sa força romanint.
paguada imposició per lo donador, ço és, per lliura de diners
de la valor del dit vi, quatre sous.
vendrà o venut haurà, axí en gros com en menut, en poder
dels compradors de la dita imposició, tota ora que per aquells
request ne serà.
collitors de la dita imposició tot lo vi que haurà venut o cridat,
axí en gros com en menut, dins tres dies aprés que la dita
venda o crida serà feyta. Et qui contrafarà paguarà per pena
port o carreig vi, sia tengut manifestar lo vi que haurà carregat
als compradors de la dita imposició dins dos dies aprés
que
quantes tantes veguades contra serà feyt.
Emperò, en los presents capítols no és entés ni comprés
alcun vi juevesch, si donchs lo dit vi no serà venut o donat a
cristià o a moro.
Et si alcú farà frau en alcuna de les dites coses pach per
pena vint sous per quantes tantes veguades la dita frau serà
comesa. Les quals penes axí dessús dites com les dejús scrites
sien dels comprador o compradors de la dita imposició.
quarter menor a alcuna persona, sinó a aquells qui volran per
a revendre. Et ans que
o comprador del vi als compradors de la dita imposició per tal
que
açò sots pena de
d'on lo vi vendrà tro, ans e primerament, haja comptat ab los
dits compradors de la dita imposició e paguada aquella. E açò
sots pena de
preu d'aquell o no paguat, posat que
liure tro en lo altre any avant, que d'aquell vi sia paguada
imposició als compradors de la imposició que seran lo dia que
la compra o venda serà feyta.
o terme de aquella per traure aquell de la dita ciutat o del terme
no pach, ni sia tengut paguar, imposició, ni
ans li sia liurat ab quarter major e franch d'imposició.
d'aquella, ans que aquell tragua de la dita ciutat o del terme,
sia tengut manifestar aquell vi als compradors de la dita imposició
e pendre albarà d'aquells. Lo qual albarà los sia liurat
franch. Et si en la dita compra entrevendrà corredor que
corredor sia tengut manifestar aquella e no lo comprador e açò
en pena de
comprador o compradors de la dita imposició sien tenguts de
tenir taula en loch cert. Et si res pendran del albarà sien encorreguts
en lo doble de la dita pena, paguadora la meytat a les
obres dels murs de la dita ciutat et l'altra al acusador.
religioses.
ésser relevades de la ciutat etc.
qui són declarats ésser
Item
compres e vendes que la ciutat etc.
collit o haüt etc.
puxen per sa pròpria auctoritat penyorar etc.
puxen demanar satisfacció ni esmena etc.
Et en cars que la dita imposició fos relevada en tot o en partida
los dits compradors etc.
la dita imposició etc.
alcuna contra alcú d'alcuna frau etc.
d'aquelles etc.
Primo, tot comprador de venema, la qual comprarà o haurà
haüd axí a pes com per arrendament, alfarraçament o barrisch
com per altra qualsevol manera, si donchs no ha la dita venema
de sa pròpria colita, pach d'imposició per cascun [...]tres
diners.
alfarraçament, barrisch o per altra manera que no sia
pesada, sia stimada per dues bones persones, elegidores, la
una, per part dels compradors de la dita imposició, e l'altra,
per lo compradors de la dita venema o per aquell qui la dita
venema deu haver, quantes [...]oden ésser. Et de tants [...]/>
com serà stimats sia paguada imposició a la rahó damunt dita.
collitors de les dites imposicions totes e qualssevols, etc.
Et si en les dites vendes o alienacions de les dites coses no
entrevendrà corredor, etc.
pena
comesa, aplicadors als compradors de la dita imposició
dita imposició e aquell o aquells, etc.
capítols d'aquelles, etc.
compres e vendes que la ciutat etc.
religioses.
havien ésser relevades etc.
alqueries qui són declarats ésser
collit o haüt tot ço que li serà degut etc.
alcuna contra alcú d'alcuna frau etc.
puxen demanar satisfacció ni smena etc.
Et en cars que la dita imposició dos relevada etc.
Com en lo present dia de huy, que és diumenge
decembris anno a Nativitate Domini
fossen constituïts los honrats en Ponç de Malferit, en
Johan del Milà e en Miquel Sorió, jurats de la ciutat de Xàtiva,
en lo carrer de la Corregeria de la dita ciutat, on havia gran
multitut de poble ajustats per comprar les imposicions de la
dita ciutat e de son terme. Per ço, los dits honrats jurats, per
la licència e poder a ells donat per lo consell de la dita ciutat
et per lo poder e concessió atenguda per lo senyor rey enantaren
fer venda e exsecució de les imposicions de la ciutat e
terme d'aquella, per veu de Domingo Pérez et Francesch
Ferrer, verguers del consell de la dita ciutat, a les persones
dejús scrites axí [com] [a] més de preu donat en públich encant
en la forma següent.
Conexeran tots, presents e sdevenidors, que nós, en Ponç de
Malferit, en Johan del Milà e en Miquel Sorió, jurats de la ciutat
de Xàtiva en l'any present, per auctoritat, licència e poder
donat e atorguat a nós e al consell de la dita ciutat de metre e
imposar imposicions e sises en la dita ciudat e tèrmens d'aquella
per l'alt senyor infant en Johan, primogènit del molt alt
senyor rey, ab carta del dit senyor infant en Johan,
anno a Nativitate Domini
aquella se mostra largament.
Et encara, per lo poder e auctoritat a nós donat e atorgat
per los honrats en Berenguer de Codinats, maestre racional,
e micer Arnau Johan, doctor en leys, consellers del dit senyor
rey, comissaris subdelegats del honrat en Matheu
Mercer, cavaller, comissari delegat e asignat per lo molt alt
senyor rey a atorgar e donar licència a qualssevol universitats
del regne de metre e imposar imposicions e sises en nom
e veu del senyor rey, segons que en la carta de concessió feta
a la dita ciudat per los dits honrats subdelegats, feta e atorgada
en València, per auctoritat d'en Francesch Castelló,
notari públich per auctoritat real,
Nativitate Domini
són contengudes.
Et encara, per lo poder e auctoritat per lo molt alt senyor rey
a nós donat e atorgat per atorgament e concessió feyt a la dita
ciudat en les corts de Monçó,
anno a Nativitate Domini
segons que en aquella pus largament és contengut.
En per amor d'açò, nós, dits jurats, per auctoritat de la qual
usam e per lo poder desús dit a nós donat e atribuït ab aquesta
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a hun any primervinent, e del dit dia avant contínuament
comptador, venem, liuram o quasi liuram a vós, en Bernat
Baró, menor de dies, a
Mançanera, a
e reebents, e als vostres, axí com a més de preu donant e
offerent en públich encant per veu d'en Francesc Ferrer e d'en
Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició del vi
de la dita ciutat de Xàtiva ab les alqueries poques de la orta de
la dita ciudat, exceptat les alqueries de la dita orta qui no són
de general contribució, segons forma dels capítols feyts e ordenats
per nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat, e
segons e per la manera que és acostumat collir e rebre. Aquesta
venda a vós e als vostres fem per preu de tretze mília e do_ents
sous reals de València. Los quals, en loch nostre e per nós,
donets e donar e pagar siats tenguts a les persones davall scrites,
en los tèrmens dejús declarats ab vostra pròpria messió e
despesa e a vostre risch, perill e fortuna.
Primerament, siats tenguts donar e pagar a
Senyer, a Santa Maria del mes de febrer,
Martí de Morera, en la dita festa de Santa Maria de febrer,
sous.
febrer,
febrer,
a micer Bernat d'Alvero, per tot febrer,
rebre en Martí Sànchez de Lagària,
sous.
a
del Mont_Sant, per tot febrer,
Sànchez de Lagària, el primer dia de febrer,
a
del Mont_Sant, a nou de maig,
Vilabreix, migant maig,
de maig,
migant maig,
Berenguer de Fluvià, a
Vicent Saranyó, a Sent Johan,
Bononat Deztorrent, prevere, a Sent Johan,
abbadessa del Mont_Sant, migant juny,
l'hereu d'en Jovell, a Sent Johan,
Senyer, a Sent Johan,
Johan, cinquanta sous.
juny,
de juny, cinquanta sous.
Sent Johan,
notari, per tot juliol,
per tot agost,
d'agost,
sous.
sous.
sous.
la muller d'en Bertran de Gallach, a Sent Miquel,
a n'Anthoni d'Avinyó, a Sent Miquel,
Simona Roga, per tot setembre,
de Sentramon, per tot setembre,
Francesch de Natera, primer dia de noembre,
Sent Martí,
noembre,
per tot noembre,
noembre,
sous.
Cuch, per tot noembre,
Francesch Ferrer, per tot noembre,
Gallach, a Tots Sants,
cent
a
Castellar, a Nadal,
a Nadal,
Et si per aventura no daven o pagaven les dites quantitats
de pecúnia a les dites persones en los tèrmens desús dits, e
per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat penes o requests
ostatges o feytes exsecucions en béns de la dita universitat e
singulars d'aquella, que allò siats tenguts pagar vós del vostre
propri e guardar de dan la dita ciudat per la dita rahó. Et no
menys, que per nós, o per los jurats de la dita ciudat qui per
temps seran, puxa ésser feyta execució en los béns vostres,
segons és acostumat fer en feyts d'execucions de peytes o de
imposicions, sumàriament e de pla, solament lo feyt de la
veritat atesa, axí per fer pagar les quantitats a les persones
desús dites com les penes que a la dita ciudat serien acusades
com les mesions e dampnatges que la dita ciutat ne hauria per
la dita rahó. Et per les dites coses siats sotsmeses a for e juredicció
nostra.
Hoc encara, que vós, dits compradors, siats tenguts de pendre
àpoches de les persones a qui liurarets les dites quantitats
e aquelles apoques pagar de ço del vostre propri. E retets-nos
compte e rahó cascun mes de ço que haurets pagat a les dites
persones.
Et tota l'altra restant quantitat a compliment dels dits
tretze_mília_do_ents sous del preu de la imposició siats tenguts
donar a nós o a la dita ciutat de mes en mes. E açò sots pena
de vint sous per cascun dia que passat lo terme de la dita paga
no pagaran la dita quantitat, pagadors dels vostres béns a la
dita ciudat.
Et axí, sots les formes e condicions damunt dites, prometem
a vós la dita venda salvar e defendre et fer haver tenir
contra totes persones a fur de València. Et serem tenguts
de ferma e leal evicció e de dampnatge e, encara, interés. Et
per les dites coses atenidores e complidores obligam tots los
béns de la dita ciutat, mobles e seents, haüts e per haver, on
que sien.
A açò nós, dits en Bernat Baró, menor de dies, en Bernat de
Sentboy, en Jacme Mançanera, en Guillem Benet e en
Berthomeu Damer, reebents de vós, dits honrats jurats, la dita
compra de la dita imposició del vi de la dita ciutat e orta de
aquella, exceptat les dites alqueries qui no són de contribució
general, sots les formes, pactes e condicions damunt dites, prometem
e, en bona fe, convenim donar e pagar, dels dits tretze_mília_do_ents
sous del preu de la dita imposició, les quantitats
desús dites a les persones desús nomenades e en los tèrmens
desús expresat.
Et la restant quantitat, a compliment dels dits tretze_mília_e_do_ents
sous, prometem donar e pagar de mes en mes a la dita
ciudat, sots les penes, formes, promissions e condicions desús
expresades. En axí que en cas que no pagasem les dites quanctitats
a les dites persones o a la ciutat ço que deu haver en los
termes desús dits, et penes eren acusades o statges requests o
altres messions eren feytes, aquelles prometem pagar de ço de
nostre propri e guardar de dan la dita ciutat. Et no_res_menys,
vós, dits honrats jurats, per pagar e satisfer a les dites persones
les desús dites quantitats del preu de la dita imposició o a
la dita ciutat et les penes desús dites, si comeses seran, vós,
dits honrats jurats, axí com a jutges e administradors de la dita
imposició e los vostres successors, puxats pendre e occupar
tots e qualssevol béns nostres e aquells vendre e alienar de
continent, per manera d'almoneda e encant, segons e per la
forma que és estat acostumat procehir contra compradors de
semblants coses, tota solempnitat apart posada, sotsmetén
nós, e cascun de nós, per les dites coses al for, ús, descreta e
juredicció vostra e dels successors vostres en lo dit offici. Et
per les dites coses atenidores e complidores, obligam a vós e
als vostres tots los nostres béns e de cascun de nós, mobles e
no mobles, haüts o per haver, on que sien. Et renunciarem
sobre açò a benefici de partida acció e a la nova e vella constitució
e a la epístola d'en diví Adrià et a tot altre fur e dret contra
les sobre dites coses vinents. Les quals coses foren feytes
en Xàtiva.
Presents testimonis foren a les sobre dites coses los honrats
en Francesch Ferrer e en Ferrer de Torrella, ciutadans de la
dita ciutat. Testimonis són de la ferma dels dits en Bernat de
Sentboy e en Jacme Mançanera, qui fermaren a
mes de deembre del any
de Listó e en Nadal Matheu, ciutadans de Xàtiva.
Nós, dits honrats en Miquel Sorió e en Johan del Milà,
jurats de la ciutat de Xàtiva en lo present any, per auctoritat
de la qual usam e per lo poder desús dit a nós atribuït e donat
ab aquesta present pública carta, en per tots temps valedora,
de grat e de certa sciència, de la festa de Nadal de Nostre
Senyor primeravinent, que serà a
deembre e començament del any de la Nativitat de Nostre
Senyor
avant contínuament comptador, venem, liuram o quasi liuram
a vós, en Pere Cifre, ciutadà de la dita ciutat, present e reebent,
e als vostres, axí com a més de preu donant e oferent en
públich encant o almoneda, feyta en lo carrer de la Draperia
de la dita ciutat per veu d'en Francesch Ferrer e d'en Domingo
Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició de les mercaderies
de la ciutat damunt dita ab les alqueries poques de la orta
de la dita ciutat, exceptat les alqueries de la dita orta qui no
són de general contribució, segons forma dels capítols feyts e
ordenats per nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat,
e segons e per la manera que és acostumat collir e reebre.
Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu de deset mília
deu sous reals de València. Los quals, en loch nostre e per nós,
donets e donar e pagar siats tengut a les persones davall scrites
en los tèrmens dejús declarats.
Primerament, a
de febrer,
d'en Pasqual d'Exea, per tot febrer,
Maria de febrer,
per tot febrer,
per tot febrer,
per tot febrer,
febrer,
per tot febrer,
febrer,
sous.
Jacme Rausich, de Gandia, per tot març,
Perich Çafranquea, per tot març,
Jacme Martínez, per tot març,
Francesch de Morera, migant març,
Rausich, de Gandia, a sis de març
de Sentramon, per tot març,
Fort, per tot abril,
Ramon Lanera, migant abril,
Jacme Cesolles, migant abril,
d'en Ramon Cesolles, migant abril,
Pellicer, migant abril,
dies, a
migant abril,
dia d'abril,
Francesch Çolivera, per tot maig,
Sànxez Monyoz, migant maig,
d'en Francesch Morera, migant maig,
Jacme Romeu, migant maig,
Francesch Ferrer, per tot maig,
per tot maig,
Johan,
lo primer dia de juny,
Nicholau Carbonell, major de dies, per tot juliol,
a
diners.
Maria d'agost,
tot agost,
per tot agost,
per tot agost,
agost,
per tot agost,
Maria d'agost,
sous.
diners.
matexa, per tot agost,
tot setembre,
Miquel,
Jacme Rausich, de Gandia, per tot setembre,
a
Jacme Martínez, per tot setembre,
Vilabreix, per tot setembre,
Ramon Cesolles, per tot setembre,
Fort, per tot setembre,
setembre,
Ramon Lanera, migant octubre,
a na Domenga, muller
octubre,
octubre,
Fluvià, a
Carbonell, major de dies, a
Martí Sànchez de Lagària, migant octubre,
a
Nicholau Carbonell, major de dies, a
Francesch Çoliver, per tot octubre,
Guillem Fort, per tot octubre,
Mont_Sant, a
Deztorrent, major de dies, per tot octubre,
Francesch Ternens, a Sent Martí,
a Nadal,
Nadal,
Et si per aventura no dava o pagava les desús dites quantititats
de pecúnia a les desús dites persones en los tèrmens
damunt dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciudat
penes o requests hostatges e feyta exsecució en béns de la dita
ciudat e universitat e singulars d'aquella, que allò siats tengut
pagar vós del vostre propri, e guardar de dan a la dita ciudat
per la dita rahó. Et no_res_menys, que per nós, o per los jurats
de la dita ciutat qui en temps seran, puxa ésser feta exsecució
en los béns nostres, segons és acostumat fer en feyts d'exsecucions
de peytes o de imposicions, sumàriament e de pla, solament
lo fet de la veritat atesa, axí per fer pagar les dites quantitats
a les persones desús dites com les penes que a la dita ciutat
serien acusades com les mesions et dampnatges que la dita
ciutat ne [hauria] per la dita rahó. Et per les dites coses, siats
[sotsmés] [vós] [al] for e juredicció nostra.
Hoc encara, que [vós], [dit] [comprador], siats tengut de pendre
apoques [de] [les] [persones] a qui liurarets les damunt dites
[quantitats]. [E] [aquelles] àpoches pagar de ço que haurets [pagat]
[a] [les] [dites] persones.
Et tota l'altra restant [quantitat], [a] [compliment] dels dits
donar [a] [nós] [o] [a] [la] [dita] [ciutat] [de] [mes] en mes, sots pena de
[ciutat].
[Et] [axí], [sots] [les] [formes] e condicions damunt [dites], [prometem]
[a] [vós] [la] [dita] [venda] salvar e defendre [e fer aver tenir
contra totes per] sones a fur de [València]. [Et] [serem]-[ne] [tenguts]
[de] [ferma] e leal evicció e de tot dampnatge e, encara, interés.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam
tots los béns de la ciutat, mobles e seents, haüts e per haver,
on que sien.
Açò, yo, dit en Pere Cifre, reebent de vós, dits honrats
jurats, la dita compra de la dita imposició de la mercaderia de
la dita ciutat e orta d'aquella, exceptat les dites alqueries que
no són de general contribució, sots les formes, pactes e condicions
damunt dites, prometem e, en bona fe, convenim donar
pagar dels dits
les quantitats desús dites a les persones desús nomenades
en los termens desús expressats. Et la restant quantitat, a compliment
dels dits
les a la dita ciutat, sots [les] [formes], promissions e condicions
amunt expresades.
[En] [axí], [que] en cars que [no] paguets les dites quantitats a
les [dites] [persones] o a la ciutat ço que deu haver en los tèrmens
[desús] [dits], et penes eren acusades o ostatges [requests]
[o] [altres] mesions eren feytes, aquelles prometem pagar [de] [ço]
[del] [nostre] [propri] [e] guardar-ne de dan la dita ciutat. [Et] [no]_[res]_[menys],
[vós], dits honrats jurats, per pagar [e] [satisfer] [a] [les] [dites]
[persones] les desús dites quantitats [del] [preu] [de] [la] [desús] [dita]
[imposició], et les penes desús [dites], [si] [comeses] [seran], [vós],
dits honrats jurats, [axí] [com] [a] [jutges] [et] [administradors] de les
dites [imposicions], [e] [los] [vostres] [succesors], puxats pendre [e]
[occupar] [tots] [e] [qualssevol] [béns] [meus] e aquells vendre e
alienar de continent per manera d'almoneda e encant, segons
e per la manera que és estat acostumat procehir contra compradors
de semblants coses, tota solempnitat apart posada,
sotsmetent mi, per les dites coses, al for, ús, descreta e juredicció
vostra e dels susccesors vostres en lo dit ofici.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam a
vós e als vostres, en loch de la dita ciutat, mi e tots mos béns,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien. Et a major
fermetat de les damunt dites coses, done a vós e als vostres fermança
e principal pagador ab mi ensemps, principalment per
lo tot, ço és saber, n'Estheve Pujol, draper, faç e atorgue, per
les dites coses, tots mós béns li obligue. Et renunciam sobre
açò a benefici de partida acció, e a la nova e vella constitució,
e a la epistola d'en diví Adrià, e a la ley o fur e drets que
deu ésser primerament convengut a tot altre fur e dret
contra les dites coses vinents. Les quals foren feytes en la ciutat
de Xàtiva.
Presents testimonis foren a les dites coses l'onrat en
Francesch Ferrer e en Bernat Escrivà, notari, ciutadans de
Xàtiva. Testimonis foren presents al fermament del dit
n'Estheve Pujol, draper, qui fermà a
són en Nicholau Carbonell, major de dies, e en Bernat
Benet,
Die veneris, septima die madii, anno a Nativitate Domini
dels comptes de la ciutat, fos [...]elació en poder de mi,
Pere de Gallach, notari, e dels testimonis dejús scrits, que en
Pere Cifre havia paguat tots los deset_mília_deu sous per los
quals havia comprat la dita imposició, segons se havia mostrat
en poder seu per cartes d'apocha e albarans e per
altres scriptures. Per ço fon cancel·lada la carta de la compra
per lo dit en Pere Cifre feta de la dita imposició. Presents testimonis,
en Bernat Benet e en Dominog Pérez, verguer, ciutadans
de Xàtiva.
Nós, dits honrats en Miquel Sorió e en Johan del Milà,
jurats en lo present any de la ciutat de Xàtiva, per auctoritat
de la qual usam e per lo poder desús dit a nós atribuït e donat
ab aquesta present pública carta, en per tots temps valedora,
de grat e de certa sciència, de la festa de Nadal de Nostre
Senyor primeravinent, que serà a
deembre et començament del any de la Nativitat de Nostre
Senyor
avant contínuament comptador, liuram o quasi liuram a vós,
en Bernat de Senboy, a
e a
reebents, e als vostres, axí com a més de preu donant e oferent
en públich encant o almoneda feyta en lo carrer de la Draperia
de la dita ciutat per veu d'en Francesch Ferrer e d'en Domingo
Pérez, verguers de la dita ciutat damunt dita, la imposició del
tall dels draps de la ciutat damunt dita ab les alqueries de la
dita orta e terme qui són de general contribució, segons forma
dels capítols feyts e ordenats per nós, e per lo consell de la dita
ciutat és ordenat, e segons e per la manera que és acostumat
collir e reebre. Aquesta venda a vós e als vostres fem per
preu de
loch nostre e per nós, donets e donar e pagar siats tengut a
les persones davall scrites en los tèrmens dejús declarats ab
vostra pròpria misió e despesa, a vostre risch, perill e fortuna.
Et primerament siats tengut donar e pagar a
Pérez López, a Santa Maria de febrer,
Deztorrent, per tot febrer,
a
florida,
a
a Pasqua,
sous.
muller
Anthoni d'Avinyó, a Pasqua,
d'en Pere d'Almenar, a Cinquagèsima,
ella matexa, a la dita festa,
festa
sous.
a la muller
a l'hereu d'en Johan Sanç, a Sent Johan,
Johan Ferrer, a Sent Johan,
Pere Líbia, migant agost.
Guerau Domènech, migant noembre,
Goçalbo López de Pomar,
a Nadal,
de Gallach, a Nadal,
a
d'en Johan Sanç, a Nadal,
Carbonell, major de dies, per tot gener,
del Mont_Sant, per tot gener,
Domènech, migant giner,
notari, per tot giner,
dia de gener,
Et si per ventura no donaven o pagaven les dites quantitats
de moneda a les persones damunt dites en los tèrmens damunt
dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat penes o
requests ostatges o feytes execucions en béns de la dita universitat
e singulars d'aquella, que allò siats vós tengut pagar
del vostre propri, e guardar-ne de dan la dita ciutat per la dita
rahó. Et no_res_menys, siats tengut a totes aquelles coses a les
quals són tenguts e obligats en la carta de la venda feyta de la
imposició de la mòlta. Et axí, sots les formes e condicions
damunt dites, prometem a vós la dita venda salvar e defendre
e fer haver tenir contra totes persones a fur de València. Et
serem-ne tenguts de ferma et leal evicció e de tot dampnatge e,
encara, interés. Et per les dites coses atenidores e complidores,
obligam tots béns de la dita ciutat, mobles e seents, haüts e per
haver, on que sien.
A açò, nós, dits en Bernat de Sentboy, en Jacme Mançanera
e en Guillem Benet e en Berthomeu Damer, reebents de vós,
dits honrats jurats, la damunt dita compra de la damunt dita
imposició del tall dels draps de la dita ciutat e orta d'aquella,
exceptat les dites alqueries qui no són de general contribució,
sots les formes, pactes e condicions damunt dites, prometem e,
en bona fe, convenim donar e pagar dels dits
del preu de la dita imposició, les quantitats damunt dites a les
persones desús nomenades e en los tèrmnes desús expressats.
Et la restant quantitat, a compliment dels dits
sous, prometem donar de mes en mes a la dita ciutat, sots
les formes, promissions e condicions desús expressades e en la
carta de la venda de la imposició de la mòlta largament és
declarat e spacificat.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam a
vós et als vostres, en nom de la dita ciutat, nosaltres e tots nostres
béns, e de cascún de nosaltres, mobles e no mobles, haüts
e per haver, on que sien. Et renunciem sobre açò a benefici de
partida acció, e a nova e vella constitució, e a la epístola d'en
diví Adrià, e a tot altre fur e dret contra les sobre les dites
coses en alcuna partida embargants o noents
coses foren feytes en la ciutat de Xàtiva.
Presents testimonis foren a les sobre dites dites coses l'onrat
en Ferrer de Torrella e en Bernat Enyech, ciutadans de
Xàtiva. Testimonis de les fermes dels dits en Bernat de
Sentboy, e.n Jacme Mançanera, qui fermaren a
Nadal Matheu. Testimonis del fermament dels dits en Guillem
Benet e en Berthomeu Damer, qui fermaren a
més de deembre del dit any, són en Martí d'Esparça e en
Ramon de Almenar, vehins de Xàtiva.
Nós, dits honrats en Miquel Sorió e en Johan del Milà, jurats
de la ciutat de Xàtiva en l'any present, per auctoritat de la qual
usam e per lo poder desús dit a nós atribuït e donat ab aquesta
present pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de
certa sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
començament del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a hun any primeravinent, e del dit dia a avant contínuament
comptador, venem, liuram o quasi liuram a vós, en
Jacme Mançanera, en Bernat de Sentboy, en Bernat Baró, en
Guillem Benet, e en Berthomau Damer, vehins de la damunt
dita ciutat, presents e reebents, e als vostres, axí com a més de
preu donant e offerent en públich encant o almoneda, feyta en
lo carrer de la Draperia de la dita ciutat per veu d'en Francesch
Ferrer e d'en Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició
sdels béns seents de la ciutat damunt dita ab les alqueries de
la orta e terme d'aquella, exceptat les alqueries de la dita orta e
terme qui no són de general contribució, segons forma dels capítols
feyts e ordenats per nós, e per lo consell de la dita ciutat és
ordenat, e segons e per la manera que és acostumat collir e reebre.
Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu de
sous reals de València. Los quals, en loch nostre
e per nós, donets [e] donar e pagar siats tenguts a nós o als succesós
nostres en lo dit offici o qui nós o aquells volran, entre
dotze pagues, ço és, de mes en mes la dotzena part del dit preu.
E açò, sots pena de
tardarets o allargarets fer qualssevol de les pagues damunt dites,
aprés cascun dels dits tèrmens, e dels vostres béns.
Tro ans e primerament, per nós, en los dits noms, per la
auctoritat damunt dita, prometem a vós e als vostres, los
drets damunt dits, de la dita imposició fer, haver, tenir, reebre,
tenir, reebre
forma dels dits capítols, contra totes persones perturbants o
clam donants. Et som tenguts a vós de ferma et leal evicció e
de tot dampnatge e interés. Obligants a açò tots los béns de la
dita imposició
on que sien.
Aquestes coses, nós, dits en Jacme Mançanera, en Bernat de
Sentboy e en Bernat Baró e en Guillem Benet e en Berthomeu
Damer, reebents de vós, dits honrats jurats e venedors de la
compra de la imposició dels dits béns seents de la ciutat sobre
dita, e sots les formes e obligacions damunt [dites]. Et prometem
pagar a vós e als vostres, en los [dits] [noms], [lo] [preu] [desús]
[dit] [en] [los] [tèrmens] [e] [pagues] [desús] [dites] [e] spacificades. E açò
sots la pena [damunt] [dita]. [A] [la] [qual] pena e altres coses, de
[present], [sotsmeten]-[nos] [enca]ra de star al [for] [e] [juredicció] [dels]
[administradors] de la dita imposició. [E] [que] [per] [les] [dites]
[coses], [prometem] [ésser] forçats e [descrets] [per] [aquells] [en] [persona]
[e] [en] [béns], [segons] que compradors [de] [regalies] [poden] [e]
[deuen] [ésser] [for]çats e descrets per aquells en persona e en
béns segons que compradors de regalies poden e deuen ésser
forçats e descrets e que és acostumat en semblants coses.
Et si per les dites coses per nós atenidores e complidores,
dampnatge alcú sostendrets o messions alcunes farets, tot allò
quant que sia o serà, vos prometem restituir e esmenar. Sobre
les quals coses siats creguts per nostra simpla paraula, sens
testimonis o altra prova. Obligam a aquestes coses a vós, en los
dits noms, et tots los béns nostres, mobles e no mobles, haüts
e per haver, on que sien. Renunciants sobre açò a benefici de
partida acció, e a nova e vella contitució,e a la epístola d'en
diví Adrià, e a la ley o fur que ajuda als enganats,
del just preu, e a tot altre fur e dret contra les dites coses
vinents. Les quals coses foren feytes en la ciutat de Xàtiva.
Testimonis en Martí d'Antello, scriptor, e en Garcia
Medina, pellicer, vehins de Xàtiva. Testimonis són de les fermes
del dit en Bernat de Sentboy e e.n Bernat Baró, qui fermaren
a
Guillermus Arnaldi de Listó et Nadal Mateu, Xative cives.
Testimonis són [...]els dits en Guillem Benet e en Berthomeu
[Damer] [qui] fermaren a
Nós, dits honrats jurats en Miquel Sorió e en Johan del Milà,
jurats de la ciutat de Xàtiva en l'any present, per auctoritat de
la qual usam e per lo poder a nós atribuït e donat ab aquesta present
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a un any primervinent, e del dit dia a avant contínuament
comptador, liuram o quasi liuram a vós, en Gil Sànchez, vehí de
la dita ciutat, present e reebent, e als vostres, axí com a més de
preu donant e oferent en públich encant o almoneda feyta en lo
carrer de la Draperia de la dita ciutat per veu d'en Francesch
Ferrer e d'en Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició
de bèsties e bestiars de la dita ciutat damunt dita, [ab] [les]
alqueries de la orta e terme d'aquella, exceptat [...]ita orta e
terme qui no són de general [contribució], [segons] forma dels
capítols feyts e ordenats [per] [nós], [e] [per] [lo] [con]sell de la dita ciutat
és [ordenat] [segons] [e] [per] [la] [manera] que és acostumat cullir
[e] [reebre]. [Aquesta] [venda] [a] [vós] [e] [als] [vostres] fem per preu de
deset_mília_[set]_[cents]_[deu] [sous] [reals] [de] [València]. [Los] quals, en
loch nostre [e per nós, donets e donar et pagar] siats tenguts [a]
[les] [persones] [davall] [scrites] [en] [los] [tèrmens] [dejús] declarats, ab
[vostra] [pròpria] [mesió] [e] [despesa], [a] [vostre] [risch], perill e fortuna.
[Et] [primerament] [siats] [tenguts] [donar] [e] [pa]gar a
sous.
sous.
Baró, specier, a Sent Johan,
Domènech, a Sent Johan,
Gombau,
ell matex, a Santa Maria d'agost,
Torrella, per tot agost,
agost,
sous.
Dalmau Marsilí, a Santa Maria d'agost,
Martí Sànxez de Lagària, primer dia d'agost,
a
Mose Xunxe, mijant noembre, [...].[...]
Berthomeu Daviu, mijant noembre,
[Domingo] del Castellar, per tot noembre,
Nadal,
Et si per aventura no dava o pagava les dites quantitats de
moneda a les persones damunt dites en los tèrmens damunt
dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat penes o
requests ostatges o feytes execucions en béns de la dita universitat
e singulars de aquella, que allò siats tengut pagar del
vostre propri, e guardar-ne de dan la dita ciutat per la dita
rahó. Et no_res_menys, siats tingut a totes aquelles coses a les
quals sots tengut e obligat en la carta de la venda feyta de la
imposició de la mòlta. Et axí, sots les formes e condicions
damunt dites, prometem a vós la dita venda salvar e defendre
e fer haver tenir contra totes persones a fur de València. Et
serem-ne tenguts de ferma e leal evicció e de tot dampnatge e,
encara, interés.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam tots
los béns de la dita ciutat, mobles e seents, haüts e per haver,
on que sien.
A açò, jo, dit en Gil Sànchez, reebent de vós, dits honrats
jurats, la dita compra de la dita imposició de bèsties e de bestiars
de la dita ciutat e orta d'aquella, exceptat les dites alqueries
qui no són de general contribució, sots les formes, pactes e
condicions damunt dites, promet e, en bona fe, convinch donar
e pagar, dels dits deset_mília_set_cents_deu sous reals de València
del preu de la dita imposició, les quantitats damunt dites a les
persones damunt nomenades e en los tèrmens desús expressats.
Et la restant quantitat, a compliment dels dits deset_mília_ set_cents_deu
sous, promet donar de mes en mes a la dita ciutat,
sots les formes, promisions e condicions desús expresades,
e en la carta de la venda de la imposició de la mòlta és largament
declarat e spacificat.
Et per les dites coses atenidores e complidores, oblich a vós
e als vostres, en nom de la dita ciutat, mí e tots mos béns,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien. Et a major
seguretat de les dites coses, dón a vós o als vostres fermança e
principal pagador, ab mi ensemps e sens mi, principalment e
per lo tot, ço és saber, en Pere Morata, vehí de la dita ciutat. Lo
qual a les dites coses principalment sia obligat. La qual fermança
e principal obligació sobre dit en Pere Morata fac e
atorgue e per les dites coses tots los béns meus hi ohlich,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien.
Testimonis Bernat Scrivà e Berenguer Enyech, Xative cives.
Testimonis de la ferma del dit en Pere Morata a la fermança
damunt dita qui fermà
en Guillem Sala, corredor, e en Domingo Pérez, verguer,
vehins de Xàtiva.
Nós, honrats en Miquel Sorió, en Johan del Milà e en Ponç
de Malferit, jurats de la ciutat de Xàtiva en lo present any, per
auctoritat e per lo poder a nós donat e atorgat ab aquesta
pública carta, en per tots temps valedora, de grat e de certa
sciència, de la festa de Nadal de Nostre Senyor primeravinent,
que serà a
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
a un any primervinent, e del dit dia a avant contínuament
comptador, venem, liuram o quasi liuram a vós, en Bernat
Cardador, en Pere Gordà e en Ramon Oliver, en Martí Cubells
e a
reebents, e als vostres, axí com a més de preu donant e offerent
en públich encant o almoneda feyta en lo carrer de la
Draperia de la dita ciutat per veu d'en Francesch Ferrer e d'en
Domingo Pérez, verguers de la dita ciutat, la imposició de les
carns de la ciutat damunt dita ab les alqueries poques de la
orta de la dita ciutat, exceptat les alqueries de la dita orta qui
no són de general contribució, segons forma dels capítols feyts
e ordenats per nós, e per lo consell de la dita ciutat és ordenat,
e segons e per la forma que és acostumat cullir e reebre.
Aquesta venda a vós e als vostres fem per preu de vint_[i]_set_mília_do_ents_cinquanta
sous reals de València. Los quals,
en loch nostre e per nós, donets e donar e pagar siats tenguts
a les persones davall scrites en los tèrmens dejús declarats e
portar les dites quantitats a la ciutat de València ab vostra pròpria
pria messió e despesa, a vostre risch, perill e fortuna.
Et primerament, siats tengut donar e pagar al honrat
n'Eximén d'Oriz, cavaller, a
a Carnestoltes,
portats Algezira, a Santa Maria de febrer,
muller d'en Blasco Ferràndez d'Herèdia, a
sous.
a
Guillem Oset, lo primer dia de març,
hereys d'en Guillem de Blanes, a Pasqua florida,
a
Benencasa, a Santa Creu de maig,
d'en Berthomeu Miró, a
Ramon Bruscha, a
muller de micer Johan Guasch, a Sent Johan,
muller d'en Bernat Vives, a Sent Johan,
Guillem [...]notari, per tot juny,
sous.
Vicent Saranyó, per tot juny,
Torres, savi, a Sent Johan,
de juny,
Johan,
Domingo Rocha, a
Dezpuig, violari, a Sent Johan,
Puig, a Sent Johan,
a Sent Johan,
Sent Johan, XXXV sous.
Sent Johan,
LXXV·
al hereu d'en Anthoni Jovell, a Sent Johan,
muller d'en Sancho Dezcamps, a Sent Johan,
Eximén d'Oriz, violari, a
Johan de Solans, de violari, a Sent Miquel,
a
sous.
sous,
Sants,
dia de noembre,
al dit dia de noembre,
Durà
muller d'en Guerau Çafont, migant noembre,
sous.
tot noembre,
Guasch, a Nadal,
d'en Bernat Johan, a Nadal,
Abelló, a Nadal,
Nadal,
sous,
Pere Jordà, a
de Calatayú, a Nadal,
a Nadal,
Et si per ventura no daven o paguaven les dites quantitats
de moneda a les persones damunt dites en los tèrmens damunt
dits, e per la dita rahó eren acusades a la dita ciutat penes o
requests ostatges o feytes execucions en béns de la dita univeristat
e singulars d'aquella, que allò siats tenguts pagar vosaltres
e cascun de vós del vostre propri, e guardar de dan la dita
ciutat per la dita rahó. Et no_res_menys, siats tenguts a totes
aquelles coses a les quals sots tenguts e obligats en la carta de
la venda feyta de la imposició de la mòlta.
Et axí, sots les formes e condicions damunt dites, prometem
a vós la dita venda salvar e defendre e fer haver tenir contra
totes persones a fur de València. Et serem-ne tenguts de ferma
e leal evicció e de tot dampnatge e, encara, interés.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam tots
los béns de la dita ciutat, mobles e seents, haüts e per haver,
on que sien.
A açò, nós, dits en Bernat de Cardador, en Pere Gordà, en
Ramon Oliver, en Martí Cubells e n'Anthoni Felig, reebents de
vós, dits honrats jurats, la dita compra de la dita imposició de
les carns de la dita ciutat e orta d'aquella, exceptat les dites
alqueries qui no són de contribució general, sots les formes,
pactes e condicions damunt dites, prometem e, en bona fe,
convenim donar e pagar, dels dits vint_[i]_set_mília_do_ents_cinquanta
sous del preu de la dita imposició, les quantitats
damunt dites a les persones desús nomenades en los tèrmens
dessús expressats.
Et la restant quantitat, a compliment de dits vint_set_mília_do_ents_cinquanta
sous, prometem donar e pagar de mes en
mes a la dita ciutat, sots les formes, promissions [e] condicions
desús expressats e en la carta de la venda de la imposició de la
mòlta largament és declarat e espacificat.
Et per les dites coses atenidores e complidores, obligam nós,
dits en Bernat Cardador, en Pere Gordà, en Ramon Oliver, en
Martí Cubells e n'Anthoni Urgellés
de nós per lo tot, a vós e als vostres, en nom de la dita ciutat
tat, nós e tots nostres béns, mobles e no mobles, haüts e per
haver, on que sien. Renunciam sobre açò a benefici de partida
acció, e a la nova e vella contitució, e a la epístola d'en diví
Adrià, e a la ley o fur que ajuda als enganats,
del just preu, e a tot altre fur e dret contra les dites coses
vinents. Les quals coses foren feites en la ciutat de Xàtiva.
Xative vicinus.
Gordà, n'Anthoni Felig e en Ramon Oliver, los quals fermaren
a
Martí, en Bernat Stheve e en Matheu de Montagut e en Jacme
Perales. Testimonis de la ferma del dit en Martí Cubells, lo
qual fermà a
Peralta e en Nicholau Serra, fuster, vehins de Xàtiva.
n'Anthoni Felig, en poder d'en Nadal Matheu, les àpoches e
cauteles per [...]ue
los
cancellada de volentat dels jurats de la dita ciutat la carta de la
venda de la dita imposició.
Presents testimonis en Berthomeu de Valls, prevere, e en
Simó Borrell, vehins de Xàtiva.
Nós, dits honrats en Ponç de Malferit, en Miquel Sorió et
en Johan del Milà, jurats de la ciutat de Xàtiva en lo present
any, per auctoritat de la qual usam e per lo poder a nós atribuït
e donat ab aquesta present pública carta, en per tots
temps valedora, de grat e de certa sciència, de la festa de
Nadal de Nostre Senyor primervinent a un any següent e contínuament
complit.
[...] pendre albarà d'aquells abans que aquella farina o pa
descarrech llà on la portarà. E açò sots pena de vint sous e de
perdre la dita farina e pa, partidors segons que dessús.
Declaram emperò, que si alcuna persona, axí castellà [...]
altra qualsevol, qui portarà o metrà en la dita ciutat o son
terme forment, blat o qualsevol altres vitualles o béns, coses e
mercaderies per vendre o, en altra manera, romanin los dits
béns, coses o mercaderies en la dita ciutat e terme d'aquella,
metrà pa cuyt en la dita ciutat o son terme per a obs de provesió
sua, tant solament d'un dia o de dos, que aquell aytal no sia
tengut pagar del dit pa que metrà en la dita ciutat alcuna imposició
ni manifestar aquell pa als compradors de la dita imposició.
Emperò, si del dit pa darà o vendrà més de dinada, aquell
qui metrà lo dit pa cuyt sia tengut pagar imposició del dit pa e
manifestar aquell de continent que
dita ciutat o terme d'aquella. E açò sots pena de
segons que dessús.
que haja alberch seu o loguat o habitació en aquella e son
terme, metrà o metre farà en la dita ciutat o ravals de aquella,
o en qualsevol loch del terme d'aquella, farina o pa cuyt de
qualsevol natura sia que, abans que aquella farina o pa cuyt
metrà o farà metre dins la orta de la dita ciutat o dins lo territori
del loch on la volrà metre, sia tengud manifestar aquella e
pendre albarà dels compradors de la dita imposició. Et qui contrafarà
pach per pena
segons que desús.
és, dels lochs qui són tatxats, entre ells se mudarà d'un loch en
altre del terme de la dita ciutat on se pach imposició, aquell no
sia tengut paguar imposició sinó prorata [per] tant com haurà
stat en lo dit loch del dit siser. Et si
no sia de la contribució general de la dita ciutat pach tota la
dita imposició éntregament de tot l'any, segons ordenació del
loch on serà feta la dita tatxació.
fraus vulla veure o regonéxer les caxes que seran en los
molins, que
molins sien tenguts d'obrir les dites caxes a la dita guarda, si
request ne serà. Et en cars que lo dit moliner, raçó o fariner
al·legasen que no haguesen les claus, sien tenguts jurar si les
han o saben hon són, ni si han feyt per què no les haguesen ni
les sapien. Et açò sots pena de
vegades requests ne seran e jurar no u volran.
sisers [del] [any] [pasat] a hun any, no puxa molre ni fer molre
més blat sinó tant com n'aurà mester dins l'any de la compra
d'aquells. E açò sens frau e per la manera que ha acostumat
molre. Et si ho farà, que la imposició d'aquell blat que haurà
mòlt per aquella rahó sia dels compradors sdevenidors. Et
que
[...] messions [...]erà nós proveït restituir e esmenar,
sobre les quals coses siats recregut per vostra simple paraula,
sens testimonis d'altra persona. Obligam aquestes coses a vós
en los dits noms e al notari dejús scrit, axí com a pública persona,
en loch e nom de qui
pena e latres coses desús dites [...]Reebent tots los béns nostres,
mobles e no mobles, haüts e per haver, on que sien. Et a
major seguretat de les dites coses dón a vós e als vostres fermança
e principal pagador ab mi ensemps e sens mi, principalment
e per lo tot, ço és a saber, en Francesch Ferrer, vehí de
la dita ciutat, qui present era. Lo qual a les dites coses principalment
sia obligat. La qual fermança e principal obligació yo,
dit en Francesch Ferrer, faç e atorgue e per les dites coses tots
móns béns hi oblich. Et renunciam, sobre açò, a benefici de
partida acció e a nova e vella constitució e a la epístola d'en
diví Adrià e a la ley o fur dients que
convengut que la fermança o fermances, e a tot
altre fur e dret contra les dites coses vinents. Les quals coses
foren feytes en Xàtiva.
Testimonis, en Bernat Enyech e en Bernat Scrivà, notari,
Ferrer, verguer, qui fermà a
són en Domingo Pérez, verguer, e en Pere d'Apanyes, vehins
de Xàtiva.
Eodem die et anno.
Nós, dits honrats en Ponç de Malferit, major de dies, e en
Johan del Milà, en Miquel Sorió, jurats de la ciutat de Xàtiva
en lo prensent any, per auctoritat de la qual usam e per lo
poder a nós atribuït ab aquesta present pública carta, en per
tots temps valedora, de grat e de certa sciència, del dia de
Nadal primervinent en hun any següent e contínuament complit,
qui serà al
del any de la Nativitat de Nostre Senyor
venem, liuram o quasi liuram, en públich encant, axí com a
més de preu donants e oferents a
Garcia, jurats del loch de la Olleria, a obs de la universitat del
dit loch de la Olleria, terme de la dita ciutat de Xàtiva, la imposició
del dit loch de la Olleria. Aquesta venda a vós e als vostres,
en los dits noms, fem per preu de duo_mília_e_cinch_cents
sous reals de València. Et prometets pagar les solucions e
pagues de la damunt dita venda de la imposició del dit loch de
la Olleria segons que en los capítols d'aquèn ordenats e feits
los dits dets són acostumats de collir e levar, e sots les formes,
condicions e districtes que en aquells largament són anomenats
e contenguts.
Testimonis en Guillem Roig e en Bernat Enyech, vehins de
Xàtiva.