Ans de totes coses, jermanes caríssimes, sia amat nostre senyor Déu e aprés lo
proïsme, perquè aquestos dos manaments són a nosaltres principalment donats.
Aquestes coses, donchs, són les quals nosaltres vos manam a ço que les observen,
les quals són constituïdes e col·locades en lo monestir.
Primerament, per quant són congregades en una conpanyia, a ço que de
una voluntat a concòrdia habiten en la casa, e sia a vosaltres una ànima e un cor
en envés Déu nostre senyor. No digau cosa ninguna pròpria, ans sien a
vosaltres totes coses comunes, e sia distribuït a cada una de vosaltres, de la mare
prioressa, lo menjar e lo vestir, e no egualment a totes, perquè no són totes eguals
en valitut e força e sanitat; e per ço, sia distribuït a cada una de vosaltres segons lo
menester o necessitat de cada una. E axí es llig en los Actes dels Apòstols, qui a
ells eren totes coses comunes, e a cada hú de aquells era distribuït segons que a
cada hú de aquells era necessari.
Aquelles que algunes coses tenien en lo món, quant són entrades en lo
monestir, vullen lliberalment aquells béns ésser comuns, e aquells que en lo món
no posseÿen cosa ninguna, no cerquen ni u demanen en lo monestir, puix en lo
segle no u podien aver. Emperò, a la infirmitat de aquelles los sia distribuït lo que
és necessari, encara que la pobrea de aquelles, quant habitaven defora lo monestir,
fos tanta que les coses a la vida necessàries no les poguesen trobar.
Emperò, no s'estimen ésser benaventurades perquè han trobat què menjar
e vestir, la qual vida no la podien trobar defora del monestir, ni tanpoch se lleven
en supèrbia perquè són companyades ab aquelles persones ab les quals no
gosaven acostar-se quant habitaven en lo món, sinó que tinguen lo cor en les
coses celestials e no cerquen les coses terrenals e vanes, a ço que no comencen
ésser los monestirs a les persones riques útills e no a les persones pobres, si les
riques allí són humiliades e les pobres allí són inflamades en supèrbia.
Més encara, aquelles que en lo monestir eren vistes e
tinguen en fastig les sues jermanes les quals de pobrea són vengudes a
sancta conpanyia, ans més studien de gloriar-se, no de la dignitat de parents e
riquees, sinó de la conpanyia de les sues jermanes pobres. E no se exasen en
supèrbia si de les facultats sues, les quals en lo món poseÿen, han portat a la vida
comuna del monestir. Ne tanpoch prenguen supèrbia de les sues riqueses, per
quant aquelles han distribuït en lo monestir més que no si aquelles fossen en lo
món. Qualsevulla iniquitat en les males obres se exercita a ço que
emperò la supèrbia no solament en les males obres, hoc hý més aguayta les bones
obres a ço que pareixquen. ¿E què aprofita distribuir ý donar a pobres e ésser fet
pobre, quant l'ànima miserable és feta més superbiosa menyspreant les riqueses
que no quant aquelles posseÿa?
Donchs, totes vullau ésser unides e concòrdiament viure e donar honor e
reverència ensemps a nostre senyor Déu, del qual sou fetes temple sanct e habitació.
En les orations e officis hý en les hores e temps constituïts e ordenats, en lo
oratori hó en lo cor, ninguna cosa faça alguna sinó al que és ordenada, del qual
offici aprés lo nom que és orar, a ço que, si per ventura, alguna de vosaltres,
exceptades les hores ordenades, si tendrà temps e voldrà orar, no li sia donat
ningun inpediment, les quals auran pensat allí fer alguna cosa.
Quant féu oratió a nostre senyor Déu o dieu offici ab los psalms hó ymnes,
allò sia conferit en lo cor que proferíeu ab la boca. E no vullau cantar sinó lo que
llegiu que
la canteu.
La vostra carn domau-la ab dejunis, e abstinència, e ab viandes e ab lo
beure, segons la força e valitut permetrà. E quant alguna de vosaltres no porà
dejunar, emperò no deu menjar cosa ninguna ans de la ora del dinar, si ja no és
malalta. E quant venreu a la taula, fins tant que us lleveu, lo que segons la consuetud
e[s] llegirà, sens tumultu e contenció vullau hoir, a ço que, no tan
solament les vostres boques prenguen gust de les viandes, mes encara les orelles
vostres hojen la paraula de nostre senyor Déu.
Les que seran malaltes, per la antigua consuetut, si en lo menjar e vida són
altrament tractades, no deu ésser a les altres cosa molesta ne ésser cosa injusta, les
quals altra cosa consuetut les a fetes més forts. Ni tampoch no pensen aquelles
ésser més benaventurades perquè prenen altres menjàs, les quals viandes elles no
prenen, ans elles en sí se alegren més perquè tenen millor sanitat, la qual les altres
no tenen. E, si aquelles que de costums més delicats són vengudes al monestir,
alguna cosa dels menjàs o dels vestirs o de altres robes los és donat, la qual cosa ???
a les que són més forts, e per ço, més benaventurades, no
pensar aquelles a les quals no
vida seglar a la vida de religió, jatsia que no sien pogudes pervenir a la utilitat de
aquelles que són de cos més forts, ni tanpoch no deuen voler totes aquella cosa la
qual veuen ésser més donada a
tol·lerades. Dependreu a ço que no continga en aquelles la detestable perversitat,
per tal que en lo monestir en lo qual tant quant puguen són fetes riques
treballant, sien fetes pobres delicades.
Certament, les que seran malaltes e serà necessari elles pendre me[n]ys a ço
que no sien agravades, emperò en tal manera que, aprés de la malaltia, sien en tal
forma tractades que més prestament ajen recreatió e sien recreades, encara que
sien vengudes de la humil pobrea del món, axí com a elles la resent e fresca
malaltia les aurà portat lo que a les riques la molt precedent consuetut. E quant
aurà cobrat les primeres e prestines forces, tornen a la més benaventurada
consuetut sua, la qual consuetut tant més és cosa concedent a les serventes de
nostre senyor Déu quant menys afreturegen, a ço que la voluntat o delectació
sensual de la vianda no les tinga ja sustentades, les quals malaltes la necessitat les
levaria. Aquelles certament s'estimen ésser més riques les quals auran estat més
forts en sostenir la parcitat hó poca vianda. Certament, molt millor és poch
afreturejar que molt possseir e tenir.
No sia lo vostre àbit noble e rich, ni tanpoch vos afecteu complaure al
vestir, sinó als bons costums e von viure. Quant acaminareu, ensemps anau.
Quant venreu hon ireu, ensemps stau. En lo anar vostre o en lo estar, o en lo àbit
o en tots vostres moviments, no sia feta cosa ninguna la qual offena lo aspecte de
alguna persona, sinó aquella cosa sia feta que és condecent a la vostra santedat.
Los vostres ulls si són llansats en alguna persona, en nenguna se reposen:
per què, quant anau a veure los hòmens, sia a vosaltres prohibit, perquè desijar tals
persones o voler de ells ésser desijades és cosa molt criminosa. No solament lo
affecte segret mes lo aspecte ensemps ab effecte se desija e desija la concupiscència
dels hòmens. E no digau vosaltres tenir les ànimes pudicives e netes,
si teniu los ulls impúdichs e sútzeus, perquè lo ull sútzeu del cor sútzeu és
missatger, he tots dos ensemps per lo conspecte dels dos manifesten coses
inpúdiques e sútzies, encara que la llengua calle e no parle, e, segons la conscupiscència
de la carn e de la ardor de aquella, la hú ý l'altre se deliten. Encara
més, que la castedat fug de les coses carnals, encara que no y aja conjucció carnal,
e açò per la violació inmunda.
No deuen pensar que aquella que ferma lo ull en lo home, o ella en sí
matexa se alegra en aquell tenir ferm lo ull, no ésser vista de les altres quant fa
semblant acte: certament és vista, e arbitra ella no ser vista de les altres. No
encara que a elles sia cosa amagada de ninguna persona del món sia vista,
¿què farà de aquell mirador superior, al qual ninguna cosa no
¿O, certament, és de pensar ell no veure-u, per quant ho veu ab més paciència
quant ho veu ab més sapiència? Donchs, aquella religiosa sancta tinga temor de
desplaure a sí matexa, e no vulla malament plaure al home: pense que
veu totes coses. No vulla ésser mal vista del home, perquè en aquella causa és de
acomanar la temor ad aquell hon és escrit: "Abominatió és al Senyor lo qui
fermament inclina lo ull en vanitat".
Quant, donchs, ensemps sou en la sglésia ha hon y aja conversatió de
hòmens, ensemps guardau vostra pudícia. Nostre senyor Déu, lo qual habita entre
vosaltres, en aquest modo vos guarde de vosaltres, e sí de aquesta cosa de la qual
yo parle, ço és, de la vana sensualitat[...]
Après matines, tots dies del any, exceptats los dies següents, ço és, lo Dijous
Sant de la Cena, lo Divendres Sant e lo Disapte Sant, per tot l'Orde nostre les
monjes entren en lo capítol, ara sia dia ferial hó dia de festa. Entrant les monjes
en lo capítol, vaja cascuna a seure en lo lloch on té ordenat, inclinant-se primer
davant la Creu. E si per ventura la mare prioressa o la mare vicària vendrà ja tart,
totes reverentment se lleven fent-li reverència.
E aprés, la prioressa ý totes les altres monjes tornen-se a seure ý lleve
llectora, ço és, la que ha de llegir aquelles coses que per al dia sdevenidor que en
lo calendari són escrites aja de pronunciar, ço és, quin dia és del mes lo dia
següent e quina festa o vigília o tots dos, ço és, festa o vigília pronuncie, e a la fi
diga:
Virginum".
ý aprés diga lo sobredit:
Creu, la ebdomadària diga:
oració
peus diga:
prioressa done la benedictió a la que tendrà son lloch, hó verament la que serà
més antiga del Orde en lo capítol. E la llectora lligga la capítola que serà segons
lo dia, ý acabada la capítula, diga:
fratrum, sororum, familiarium, propinquorum et benefactorum defunctorum
Ordinis nostri".
Versiculus: "Adiutorium nostrum in nomine Domini". Responsio:
"Qui fecit celum et terram". Versiculus: "Benedicte". Responsio: "Deus".
Versiculus: "Dominus nos benedicat et cetera",
Acabades les sobredites coses, la llectora lligga de les Constitucions tant
quant plaurà a la mare prioressa. Aprés vaja ab reverència molta a la mare prioressa,
donant-li les Constitucions, e mostre-li la lliçó que à llegit ab lo dit, e aprés
vaja a seure
no y agués brevitat de temps. E si totes auran bé entès la dita llisó, torne a llegir
la dita lectora tant quant la mare prioressa manarà. Enaprés, volem que les
Constitucions del nostre Orde sovintment se lligguen en lo capítol, perquè
ninguna de vosaltres no ignore ninguna cosa per mínima que sia. Axí que,
declarada la dita llisó, hó solament llegida, si aurà de fer de culpes, la prioressa
diga:
culpables diga
pura diguen sa culpa cascuna per sí, començant a les més antigues, en tal manera
que, acabat lo cor de la part de la prioressa, començe l'altre cor. E la que s'acusarà
estiga de peus, e les altres aseytes ý callen fins que aquella aja dit sa culpa.
E, si per ventura alguna de aquelles que no
de un'altra monja, lo qual modo de acusació serà en esta manera, dient: "Sor tala
à de dir la sua culpa", aquella tala es deu llançar en terra e homilment dir la sua
culpa. E aprés diga-li la prioresa:
acusada, diga la que l'acusa: "Sor tala, què t'à fet?"; açò ho dix a ço si per ventura
se aurà de fer sermó.
Acabades totes coses que en aquella hora se àn de dir, lleve
e totes ensemps girant-se davant la Creu, diga la prioressa: Versiculus:
"Adiutorium nostrum et ctera". Responsio: "Qui fecit celum et terram".
açò, inclinen-se totes davant la Creu, ab molt silenci ixquen-se
Quant no y aurà de culpis, e lo silencii no
dient
La segona e quarta fèria, en lo capítol se faça de culpis.
porà fer de culpis.
mare prioressa. E si serà cosa expedient, exceptats aquells dies en los quals y ha de
culpis.
parrà que s'aja de fer.
EN QUINA FORMA TOTS DIES SE DEGA PROCEIR HÀ OIR LES CULPES
En la acusatió de les culpes, volem que s'observe en aquesta forma: quant la
una acusarà a l'altra, abduys han d'estar de peus, e no parlen molt ni la una ni
l'altra, perquè en lo capítol se causaria alguna discòrdia. Mas en la primera hó en
la tercera persona parlen. En la primera, dient: "Yo dich ma culpa a Déu omnipotent
e a vosaltres jermanes mies, perquè tal cosa é feta hó é dita". En la tercera,
la acusant diga: "¿Recordes-te, sor tala, que tal cosa has feta hó dita?". E totes dos
endrecen son parlar a la mare prioressa: la qual hà estes tales, per les culpes que
auran confessat de les quals seran convençudes, los done penitència segons lo
estatut de l'Orde.
En lo capítol, ninguna sense llicència parle, exceptat en dues coses: en la
una, dient la sua culpa; en l'altra, acusant l'altra. E la mare prioressa responent
segons les interrogacions.
E, si la culpa de alguna serà tal que aja de aver disciplina, sols la prioressa
la y done.
E, si per ventura serà alguna que per supèrbia no vulla dir la sua culpa, o
per la sua culpa voldrà pendre la disciplina del Orde, la mare prioressa no vulla
tantost donar sentència contra aquella, si ja per ventura lo cas no fos tal que sense
gran perill la convenció de aquella no
tal se n'anàs sens correctió del Orde, causaria algun scàndol en lo dit Orde;
llavors, la mare prioressa trameta-li algunes de les velles, que ab blanes paraules e
piadoses exortations la induïxquen a satisfactió. Si per ventura aquesta tal, la
qual Déu la guart, que l'auran esperada tot un dia e una nit e serà exortada una
volta o dos o tres de dos o tres de les velles, cascuna per sí o totes ensems, e veuran
que starà abstinada no volent satisfer, llavors la mare prioressa, segons les
nostres Constitucions, dega proceir contra ella, no obstant que ella se apellàs al
superior, perquè en la correctió a ninguna es convé apellar. Si per ventura la
penitència de aquella culpa no serà tachada en les Constitucions, agut consell de
les antigues, la mare prioressa, segons la sua justa discreció, ý per la regla del pare
nostre sant Augustí donada al prepòsit, proceïxca contra ella.
Nenguna per sola suspectió no acuse a l'altra; e, si lo contrari farà, la
acusant sia constreta de portar la pena de la acusada, la qual la auria de portar si
agués feta lo peccat de la que
mancarà en la provació de alguna acusació.
Mas, si alguna acusarà hà altra de algun crim, lo qual crim la que s'acusa
ho sab aquella aver-lo comès, e ella ho afirmàs ab jurament, e a ço també si ella
estada participant ho consent, no sia admesa contra aquella a la qual del crim
acusa, perquè no pot al·legar la sua pròpria societat o culpa, mas ella matexa, com
a culpable de la culpa que per la sua boca és convençuda aver comès, públicament
punida. E, si per ventura aquella a la qual acusa fins al present serà estada de
vida lloable e de sancta conversació, e del crim que és acusada hó altre
semblant aurà ja comès, e davant algunes persones de gran gravitat del Orde aurà
conversada he la opinió de aquelles persones serà lesa ho ferida, per bé que
contra ella no
per quant no sia llegítima acusadora ni
de la Província, ho almenys del lloch hon se diu semblant crim aver
comès, si[a] llançada e sia col·locada en altre lloch. E si no és hoït tal parlar de
aquella que és acusada, per bé que sia de qualsevulla mèrit, ja per sola acusant no
deu ésser agravada de cosa ninguna.
QUIN MODO HAN DE TENIR LES MONJES QUANT VÉNEN AL OFFICI
HÓ AL CAPÍTOL O A LA COL·LACIÓ O REFECTIÓ
Qualsevulla monja que a matines o a les altres ores vendrà tart, entrant en la
sglésia, segons és acostumat incline
aprés estiga dreta fins a tant que la prioressa li fasa senyal, ý de aquí vaja
a son lloch, la qual hoynt lo senyal se torne ha inclinar davant lo altar, segons ja és
dit damunt.
Al capítol hó verament a la col·lació o refectió, la que vendrà tart per lo
semblant se incline davant la prioressa, e aprés estiga dreta fins que la prioressa li
diga que se
son lloch, salvant que si aquesta tala vingués tan tart a la col·lació o a la o a la
refectió, que les monjes sien ja segudes en sos llochs, ninguna no li deu fer lloch,
sinó que
Aquella tala s'entén venir tart a les hores, la qual al principi del officii no és
en lo cor. ý per ço manam estretament, que, acabat de tocar lo segon senyal a les
hores, que ninguna tinga audàcia de aturar-se defora lo cor sens special llicència
de la mare prioressa, si ja no stigués ab algunes venerables persones.
Del cor, ninguna se
la que serà president. Qui a la benedictió de la taula o de la col·lació no y serà al
capítol quant se comença
per què serà venguda tart, e si u tendrà molt en pràctica, sia constreta de estar
dreta un poch de temps, perquè prenga alguna vergonya o afronte. E sia punida
de penitència segons la prudència e discreció de la prioressa. E, si per ventura
alguna de gran saviesa vengués tart en los llochs damunt dits, segons que
per l'Orde a ella és manat, si menysprearà la correctió, sia monestada per una o dues
voltes, e, si no
sien enfecionades.
EN QUINA MANERA TOTS DIES DE LES MONJES SIEN HOŸDES LES
MISSES, E COM DEUEN PREGAR PER LOS BENEFACTORS VIUS Ý
DEFUNTS, Ý PER LOS FRARES Ý SORS AXÍ VIUS COM DEFUNTS
La missa conventual totes les monjes deuen oir-la, e ninguna no reste fora si ja
no és malalta hó acupada en negocis de la comunitat, los quals no
còmodament dexar, hó verament de llicència special de la mare prioressa. E si
algunes, ocupades en los negociis de la comunitat no poran ésser en la missa
conventual, encara a les malaltes a les quals dels moviments no se
provable de recidivació, observen les hores en les quals sien tengudes de oyr les
misses privades.
Mentres se celebra la missa conventual, totes les monjes que són en lo cor
sien atentes, axí que no
fa en la missa privada, si ja no stant en les sues cadires de les quals veuran alsar la
sancta òstia; llavors agenollen-se, he feta la oració, lleven-se.
Manam encara que cascuna monja diga per los frares ý les sors, familiars
he benefactós defunts del nostre Orde, tots anys diguen tres psaltiris, començant
a la festa de sent Miquell. E les monjes llegues diguen dos_cents parenostres,
e
Per los frares ý sors, familiàs, propinchs e benefactós vius del nostre Orde,
per lo semblant, cascuna monja diga tres psaltiris per los peccats; les llegues
docents paternostres, ab pater noster .
Morint lo Papa, cascuna monja del nostre orde diga tres psaltiris per ell; les
llegues, docents paternostres dins vint dies que la sua mort serà notificada per la
mare prioressa per les monjes.
Per lo Prior General del nostre Orde, diga cascuna monja tres psaltiris, e
les llegues docents paternostres, aprés que la sua mort serà manifesta a elles.
Per lo Penitencier del Papa, lo qual és del nostre Orde, dins lo temps
damunt dit o
Morint hú dels frares nostres o sor, encara que sia novícia, cascuna monja
de aquella Província de la morta, diga tres psaltiris; les llegues, cinquanta paternostres
ab
Emperò, aquelles coses que per infirmitat ho per qualsevulla negligència se
deixen, he a ço que los defunts per moltes suffragiis sien restaurats, volem ý
manam que en cascun covent del nostre orde tots anys un aniversari general per
los frares e sors defunts del Orde se celebre la primera fèria que vendrà aprés
la octava dels Apòstols sent Pere ý sent Pau. Axí mateix, volem ý manam se
ce[le]bre un altre per los pares ý mares, propinchs ý benefactors nostres, la
primera fèria aprés la festa de senta Àgueda. E cascuna monja aquel dia del
mateix aniversari dega dir un set psalms penitencials, e les llegues trenta paternostres.
E perquè lo sobredit temps no s'oblide, sia escrit en lo calendari o en lo
capítol en son temps, axí com de les festes se dega recitar.
LA FORMA QUE LES MONJES DEUEN TENIR QUANT ALGUNA DE
AQUELLES LOS ÉS DONAT ALGUN OFFICII, E PER QUINS CASOS
LA PRIORESSA, LA BOSERA, LA SECRISTANA SE DEU PRIVAR
DE SON OFFICII
Ordenam que, quant la prioressa hó en lo capítol hó en altra part alguna
oració comuna, segons és dit damunt, per los benefactors ho affligits he per
semblants se farà, hó si alguna altra obra la dita prioressa hà alguna de les monjes
hó a totes ab paraula hó ab senyal manarà, de prest devotament se inclinen hó se
demostren ésser prontes a fer lo que
monjes li serà donat algun officii en lo capítol que aja de preceir les altres, ço és,
de ésser sosprioressa, o cantora en lo cor, hó maestra de novícies, o bosera del
convent, hó sacristana, hó tornera, hó infermera, hó companyona sua, hó de altres
coses al convent necessàries, prontament se deuen agenollar ý obeyr lo
manament de fer lo que a elles serà manat.
Tots los officiis o ministracions del covent pertanyen a la mare prioressa
dividir-los entre les monjes, exceptat que la sosprioressa, o vicària, o sagristana, o
bosera, sien fetes per electió de totes les monjes del covent, la qual electió accepte
la mare prioressa segons és diffinit per les nostres Constitucions, la autoritat de les
quals volem sia posada en la voluntat sola de la mare prioressa. E més encara,
volem, que si aquestes tales, ço és, la sosprioressa, la segristana, la bosera, voldran
fer més del que s'estén la sua autoritat del officii la qual la mare prioressa ells avia
donat, que sien amonestades per dita prioressa per primera, segona, tercera
volta en lo capítol, davant tot lo covent, que de así avant no tinguen tanta
presumpció; e, si tal presumpció volran tenir, la prioressa, llavors, per sa pròpia
voluntat les puga privar de son officii.
Emperò, aquella constitució que diu que la sacristina, de voluntat de la
prioressa o del covent, lo que ve en la secrestia ho dega despendre, entén-se açò
en les conventuals e no en les observantes, hon són totes les coses comunes.
Si ningú de aquests officiis ho qualsevol altre manament, lo qual no sia
contra lo manament de Nostre Senyor Déu, a
prioressa li manarà lo dit manament, sens ninguna alteració lo deu penre, encara
que sia de gran pes he se demostre per a ella insoportable. Emperò, aprés, ab
molta humilitat manifeste a la prioressa imbecilitat e la dificultat del manament.
E, si lo que desija obtenir ho obternà de la prioressa, fasa
senyor Déu, e de allí avant faça
expedient a la sua ànima. E tant quant a ella serà posible, faça segons conexerà
ésser la voluntat de sa prioressa. No volem los manaments de les nostres prioresses
ésser cassats he anul·lats, he ninguna dega contradir als manaments de aquelles,
encara que sien molt defícils.
Si aprés les obediències de la sua prioressa se[gons] gràcia de nostre senyor
Déu li aurà donada, ab molta humilitat se començarà hà exercitar en lo dit officii
he veurà per vera probació que lo dit officii que a ella serà donat és a ella posible,
e fructuosament en ell no pot treballar, sens perill de la sua ànima, ho perquè
de gran difficultat, si no és vist per avís ho executió frustar he menysprear la
prioressa, si a ella pertany dega absolre la dita monja de tal officii o proveir de
donar-li companyona, e semblant cosa faça presoposant diligentment consideració.
A la qual cosa, si per qualsevulla causa la prioressa s'í demostràs difficultosa,
lo covent, lo qual de les sues pregàries no deu ésser frustat, procurarà que la
prioressa ho faça.
QUANTES VOLTES Ý QUANT DEUEN COMBREGAR LES MONJES
L'ANY, HE QUINA PENA ÀN DE AVER LES QUE NO VOLEN
COMBREGAR
Les monjes nostres, axí profeses com novícies he llegues, són tengudes de
combregar setze voltes en l'any, si ja de llicència de la prioressa no combreguen,
e açò per alguna legítima causa. Los dies en los quals són tengudes de combregar
són les següents: lo primer diumenge del Advent, lo dia de Nadal, lo
dia de la Epiphania, lo dia de la Purificatió de la verge Maria, lo primer diumenge
de la Quaresma, lo dia de la Anunciació de la verge Maria, lo Dijous Sant,
lo dia de la Resurrectió, lo dia de la Assenció, lo dia del Esperit Sant, lo dia de la
Nativitat de sent Johan Babtista, lo dia de la Assumpció de la verge Maria, la festa
del gloriós pare nostre sent Agostí, lo dia de la Nativitat de la verge Maria, en la
festa de sent Miquel, en la solemnitat de Tots Sants.
Si alguna de les monjes, en lo dia de la Nativitat de nostre senyor Déu, hó
en lo Dijous Sant, hó en lo dia de la Resurrectió, hó en lo dia de sant Esperit,
demanarà llicència de no combregar, no li sia donada, si no té causa rahonable hó
manifesta; la qual causa, si no és segreta, la deja confesar davant la mare prioresa
he tot lo covent, hó almenys davant dos de les velles de casa ensemps ab la mare
prioressa. E, si no asignarà causa legí[ti]ma he no combregarà, sia tenguda certs
dies, ço és, feria secunda he quarta he sexta, seure davant tot lo covent a pa ý aygua
sendos semanes dejunant. Sia, més, tenguda contínuament tenir silenci en la sua
cambra en la oració fins aja satisfet degudament la dita culpa. E tal monja, de
qualsevol condició o
sospesa de tot officii e ministració de la nostra religió.
EN QUINA FORMA LES MONJES HAN DE TENIR SILENCI EN LO
DORMIDOR, EN LO COR Ý EN LES ALTRES PARTS
En lo cor, en lo dormidor, en lo refector, en les cambres, se à de tenir gran silenci
en tot lo nostre Orde. En la sglésia hó en lo oratori poden confesar hó allà on
seran ordenats los confesionaris; emperò, en semblants llochs no convé obra cosa
ninguna de mans, si ja no fos ha ornament del dit lloch. En lo dormidor se poran
donar les monjes a la oració hó a oir alguna lliçó hó escriure hó alguna altra
operació, la qual se puga fer sense remor ni fatigar les monjes que stan en sa
devoció; en lo qual dormidor per tota la nit creme una llàntia, la qual cosa si
la mare prioressa serà negligent en fer-la encendre, sia privada de la provisió del
vestir, més sia represa, he arguïda he punida segons la discreció del seu major.
En la claustra, sia lícit de proveir lo offici de bé cantar, e també puguen de
mans obrar, en tal manera que lo silenci serve. E tots los altres llochs honests e
apartats de tota sospita, les monjes hi poran estar per fer oració hó per cantar hó per
llegir. Defora los llímits de la cosa, no, perquè causa supeció, si alguna monja
farà oració, o sia de nit o de dia, quant lo covent, dich les monjes, dormen ho
estan en la refectió hó en lo cor. En la casa hó en la claustra, no serà perfecta,
segons la providèntia de la mare prioressa, en una part de aquella se tinga
silenci e
una claustra e lloch serà molt estret, e si y aurà dos claustres o si y aurà altre
apartament en lo qual les monjes, segons la consuetut del Orde, parlen, e si altre
lloch més convenient no
dispensar que en una part de la dita casa o claustra puguen parlar les monjes.
En lo refector, en taula hó en lo cor, de aquelles coses que seran expedients,
diga-les la prioressa parlant ab molt silenci. E la maestra de les novícies
porà parlar ab dites novícies en los sobredits llochs; per lo semblant la cantora en
lo cor distribuint lo officii, la qual parlarà en tal forma com si parlàs a la orella.
En los llochs sobredits he hores deputades, ab silenci les monjes que ignoraran
algunes coses, ab senyals secretament poran parlar, e açò quant serà necessari; la
qual necessitat solament agen de dir, ý no més paraules.
De la Resurrectió fins a la festa de Tots Sancts, aprés lo segon toch de
completes, fins al segon dia, aprés dita prima, e de la dita festa de Tots Sants fins a
la Resurrectió, del dit senyal de completes fins dita la missa conventual del
següent dia, la qual se canta tantost dita prima, en los sobredits llochs se tinga
silenci per tot lo nostre Orde. Emperò, la prioressa, ab les que treballaran, hó ab
altres monjes hó persones que novament venran, en les hores nomenades, del
dit silenci la prioresa y porà dispensar.
Més encara, de la Resurrectió fins a la Exaltació de Sancta Creu, en los quals
dies no dejunant, tocat lo senyal aprés dinar fins a nona, e
quals dejunaran, presa la reffectió fins que la sacristana toque lo senyal de
despertar, les monjes sien en les cambres hó dormint hó llegint hó fent oració hó
algunes altres coses útills, emperò en tal manera que no desperten a les que
dormiran, e ab molta devoció se studien de servar lo silenci. E, si per ventura en
lo dit temps alguna monja volrà fora la sua cambra hobrar o fer alguna cosa, he
si
llicència de la mare prioressa.
E quant les monjes la ora deguda del dormir de dia dormen o deixen
dormir, la prioressa, si causa neçessària serà, porà ab algunes monjes ho ab tot lo
covent dispensar en lo silenci, de les quals lo seu parlar sia baix ý sens scàndol que
no desperten a les que dormen.
En tot lloch les monjes tinguen en taula silenci, exceptat que una sola és la
major e més coneguda. Si en la taula serà algun bisbe, per manament seu poran
totes parlar. Quant lo prior provincial serà en taula, en la pròpia província hó
defora, stant en taula en los hostals, porà parlar de dir lo
llicència de parlar en taula dels ostals. O quant les monjes menjaran en alguna part,
a nenguna pertany tal autoritat sinó al prior general. Emperò, atorgam a la
prioressa en la casa sua puga en la dita forma dispensar.
CAPITULUM NONUM
DE LA DILIGÈNCIA HE SOLICITUT QUE ÀN DE TENIR DE LES
MALALTES
No sia la mare prioressa negligent en visitar les malaltes, axí novícies com
professes he llegues nostres, per la cura principalment deu ésser sobre totes coses
envés de les malaltes, perquè servint-les sirven solament a nostre senyor Déu. E, si
alguna tenrà tal infirmitat que no la debilite molt ne la conturbe lo appetit de
menjar, axí com és infladura hó encició del cuyro de la carn en qualsevulla part
del cos, hó qualsevulla altra malaltia que de llaugera cosa prové, aquesta tala no deu
trencar los dejunis acostumats, ne mude de menjar altres viandes de les que
menja la comunitat e lo refector.
La que verament tenrà gran malaltia, axí com febra terçana o quartana,
doble hó simple, contínua hó cotidiana, hó malalties grans he contínues, aquestes
tales la prioressa les asigne una monja de bona concièntia he que tinga temor de
Déu, la qual tinga cura de dites malaltes, la qual ab molta caritat de dia he de nit
los done tot lo nescessari. E, si per ventura per multitut de moltes malaltes hó
diversitat de moltes malalties, una sola no y porà soplir, done-li la prioressa una
companyona.
La prioressa sovint vesite les malaltes, amonestant-les tostemps a la sancta
confessió ý exortant-les també a la paciència, demanant-los si són tengudes a
ningú hó si algú és tengut a elles, o si sap peccat ningú de alguna monja, per
lo qual se
envestigar sens la dita monja malalta; o si té alguna cosa en alguna part la qual la
prioressa ho ignora. Sia més la prioressa molt solícita que a la infermera no li
manque cosa ninguna nescessària per a les malaltes.
Les malaltes, tant quant estan en la malaltia en sos llits, no sien tengudes al
silenci. Emperò, quant seran en millorament, que poran anar a la sglésia he altres
parts de la casa, sien tengudes al silenci, axí com les que són en sanitat, exceptat
que a la taula de dites malaltes la un d'elles porà parlar. E per ço la prioressa, sí
sabrà que tales malaltes seran sense repòs, majorment aprés completes, hó quant
les nonjes han de reposar, les faça venir al capítol, hon les deja corregir ý
dona[r]-los penitència segons la cantitat hó la qualitat de la qual culpa, la qual
penitència ajen de entenre de moderar he satisfer quant sien sanes ý millorades.
E, per bé que vullam que les malaltes sien ajudades segons sa pròpia
voluntat e segons la facultat de la casa, emperò ajen elles de entenre en moderar-se
en que no perturben a les que servexen per la pròpia superfluïtat. No cerquen
de aver bones viandes sens llicència del metge. E, si sens llicència ho demanaran,
no
Aprés conseguida la sanitat, tornen al covent a menjar. E, si alguna per
satisfer a la sua gola no tenrà vergonya de estar molt en la infirmeria, la mare
prioressa la deu amonestar e constrènyer que torne a la conventualitat primera
del covent.
Aquella creu ésser millorada quant és tornada a la pròpia color que solia tenir
he en la primera força corporal, que és prompta hà discórrer los trebals de
la religió ý que no
cantitat. E per ço qualsevulla que demostrarà senblants senyals he serà pereosa de
tornar al covent a menjar, sia conpel·lida de tornar-y, he més no li sia donat del
menjar de les malaltes.
Les infermeres, mentres seran en la ministració de les malaltes occupades,
no sien obligades al silenci. Emperò, lo seu parlar sia moderat, perquè les malaltes
no
prioressa totes aquelles coses que són necessàries en la infermeria, hó lo que
en la infermeria, hó com se troben les malaltes, he qui són les més agravades del
mal hó qui no, a ço que la prioressa, axí en corregir com en procurar les coses
necessàries a la infermeria, sia tostemps vigilant e solícita.
CAPITULUM DECIMUM
DEL MODO COM SE DEU REBRE LA NOVÍCIA
Si alguna en lo nostre Orde volrà entrar, no li sia atorgat tantost quisvulla que sia,
sinó que primerament se prove si la sua intenció ve de Déu. E si perseverarà en
lo propòsit, he si serà persona ydònea, aprés que li auran donat la sperança de la
prioressa he de la major part del capítol de la sua receptió, la hora que la
discreció de la prioressa de les monjes serà proveÿda, les monjes congregades
en una, sia diligentment instruïda de una monja hó de dos, del modo que ha de
demanar la misericòrdia. Aprés sia presentada en lo capítol hó a la grada, estant
enmig agenollada en terra, he enterrogada de la prioressa o del major si serà
present, dient-li: "Què demanes, ma filla?". Responga la novícia: "La misericòrdia
de Déu ý de la santa religió ý la de vostra reverència".
Aprés mane-li la prioressa o lo president que
dita novícia, e sàpia ab diligència molta la president de ella si és casada o serventa,
o obligada a ningú, hó si té alguna malaltia amagada. E, si respon que
en algun mal dels sobredits, avien-la com a subjecta a altri, hó que no és apta a
portar los treballs de la religió. E, si de tots los sobredits mals serà liberta, la prioressa
o lo president declare-li la aspra vida de la religió, ço és, denegar la pròpia
voluntat e de la pobrea quanta és, axí en lo menjar com en lo vestir, més los treballs
de nit ý de dia, la abstinència de la carn, lo oprobii de la pobrea, lo treball del
dejuni, lo enug d'estar tancada en la claustra, e altres coses semblants. He de totes
aquestes coses deu saber lo president o la prioressa la sua voluntat. E, si responrà
ésser contenta, ab lo ajutori de nostre senyor Déu, de observar totes les coses
damunt dites, segons basta la humana fragilitat nostra. Aprés de totes estes coses,
diga-li la prioressa o lo president: "Ma filla, lo Senyor que en tu ha començat
bona obra, Ell la vulla portar a perfectió". E les monjes responguen: "Amén".
Aprés, tallen-li los cabells ý despullen-li los vestiments seculàs vestint-la
del àbit de la religió, la cantora lo ymne
monjes deuen proseguir, e ordenadament entre en la sglésia. E la dita novícia
porte la cantora davant lo altar major, llançant-se davant lo altar fins que en lo
cor sia acabat lo ymne. E, acabat lo ymne, diguen les monjes dos lo vers:
spiritum tuum et creabitur". Responsio: "Et renovabis faciem terre". Versiculus:
"Confirma hoc Deus quod operatus es in nobis". Responsio: "A templo tuo quod
est in Hierusalem". Versiculus: "Post partum, Virgo inviolata permansisti". Responsio:
"Dei genitrix, intercede pro nobis". Versiculus: "Ora pro nobis, beate pater Augustine".
Responsio: "Ut digni efficiamur promissionibus Christi". Versiculus: "Domine,
exaudi oracionem meam". Responsio: "Et clamor meus ad Te veniat". Versiculus:
"Dominus vobiscum". Responsio: "Et cum spiritu tuo". Ore[mus]. Deus qui
corda fidelium Sancti Spiritus illustracione docuisti da hec famule tue in eadem
spiritu recta sapere et de eius semper consolacione gaudere.
Oratio: "Concede nos famulos tuos quos Domine Deus perpetua mentis et
corporis sanitate gaudere et gloriosa beate Marie semper virginis intercessione a
presenti liberari tristicia et eterna perfrui leticia".
Oratio: "Deus qui Eclesie tue beatum Augustinum gloriosum antistitem
tuum vere sapiencie archana propicius reserasti eius nos meritis quos tribue illud
facere quod docuit intelligere et efficaciter adimplere. Per Christum dominum
nostrum. Amen".
Aprés dites les sobredites oracions, llevant-se la novícia, sia instruïda per
la cantora, que prenga pau primerament de la mare prioressa, aprés de les altres
monjes de abduys los cors.
E aprés sia donada a la maestra de novícies la qual aja de informar de la
Regla ý Constitucions nostres ý del Officii, de cant, de bons costums, dels senyals
e de altres moltes bones pràtiques ý costums de la religió. E faça-li llegir la dita
maestra la regla he les Constitucions separada de les altres, moltes voltes l'any, a
ço que la novícia sàpia si serà contenta de lligar-se al vot de la professió, en la
qual lley deja aprés militar. En lo principi de la sua recepció, la sua general confessió
oja lo confessor, perquè conega de allí avant la sua ovella si deu ésser del
nombre de les altres monjes.
Los béns que ab si portarà, segons la providèntia de la prioressa ý del covent,
sien distribuïts per a llit, flaçades e vestiments e altres coses per a ella neçessàries,
e tot lo restant sia posat en adventari, perquè de tots se veja plena memòria,
perquè, si per ventura, de la qual Déu la guart, que ans de la professió de
lliberàs de tornar-se
religió liberalment no u donàs a la dita religió hó hagués donat a Déu, de manera
que davant juhí no
algun scàndol davant lo poble, llavós les monjes se regixquen de tal manera que,
per la substància dels béns temporals, no
CAPITULUM UNDECIMUM
DEL TEMS, DE LA QUALITAT DE AQUELLES QUE HAN DE ENTRAR
EN LA RELIGIÓ NOSTRA
Nenguna al nostre Orde se prenga si no és de edat de dotze o quatorse anys, ni
de menys edat sia obligada a la professió, la qual la prioressa que farà al contrari sia
penitenciada vint dies a pa ý aygua, he absolta del offici del priorat; lo covent que
sens llicència de la prioressa farà lo semblant, qualsevol monja dins dos mesos vint
dies dejune a pa ý aygua. Si per ventura una monja particular venrà contra la sobredita
ordinació que vulla penre novícia nenguna, per tres mesos sia subjecta a pena
de major culpa, e sia privada de veu fins sia dispensada per lo general del Orde.
Per corista no
llegir e cantar, o que sia apta a studiar per a corista, hó llega no sia rebuda
en lo Orde si no és persona coneguda, e que no sia diffamada de algun gran
vici. Les que contra esta ordenació venran, lo superior, aprés que de semblant
cosa serà informat, les compel·lexca a fer-les dejunar dins tres mesos vint_ý_cinch
dies a pa ý aygua. E a la novícia notada de algun vici sia-li donada llicèntia.
No
de menor edat, e açò de special gràcia.
Si la novícia serà corista, dins lo temps de la probació estudie en cantar e
en dir lo offici divinal. En aquest temps no sia tramesa defora, si ja no fos gran
necessitat. E açò sia la differència del vestir seu al de les professes: que la sua roba
no sia beneyta ans de la professió.
La novícia, del primer dia de la sua probació o receptió, fins un any ý un
dia sia la sua probació, perquè la speritat hó vida del Orde aja coneguda, e les
monjes per experiència vejen los seus costums.
E, per quant la llebrosia de la simonia he infectió de pravitat sia membre
podrit separat del cos místich de la siència, ordenam e stretament manam a totes
les prioresses he monjes de la nostra religió que ninguna de elles prenga nenguna
novícia per a monja ne permeta que sia rebuda prenent paga e fent ningun pacte,
ara si[a] explicat o no explicat. E si alguna, no recordant-se de la sua salut, farà
contra aquest nostre precepte he temptarà de penre novícia, ho permeta si és la
prioressa, sia privada del offici del priorat com a regular, e de la regularitat no sia
absolta sinó del Papa; e en lo nostre Orde volem no tinga més offici ni cura de
ànimes. E, si abtenrà la dispensació hó absolució de Cort Romana, per cinch anys
sia privada de sí ja no és dispensada per dos capítols generals, e sia constreta de
portar la pena de major culpa per tres mesos. E en aquella matexa pena sia
qualsevulla monja que cometrà qualsevulla manera de simonia. He la monja que
per simonia serà presa, encara que sia professa, sia llançada de la religió, tornant-li
los dinés he lo que avien pres quant entrà a monja.
De la regla de sent Benet ho de sant Domingo ho de sant Francés no
prenga ninguna, encara que fos oportú de altra religió. Encara que fos més liberta
que la nostra, no se
serà rebuda, axí com novament la que dexa lo món, sia en la probatió, e
fins a cinch anys no pugua ésser prioressa, encara que sia de bona edat he antigua.
Mes, si la novícia, mentres serà en la probació he no servarà lo que l'Orde mana,
he no serà honesta, hó tendrà presumtió de contenre maliciosament ab una altra,
hó se llevarà en supèrbia, hó causarà en la casa alguna conturbatió, no
sofrir, sinó de continent sia llanç[a]da defora. En la novícia que una volta per sa
culpa serà llançada, no sia presa més en la religió.
Si alguna novícia, dins lo temps de la sua probatió, farà alguna error he
aprés altre dia tornarà en la dita error, no sia presa per monja sinó ab tal condició:
que novament per un any he un dia torne estar en la sua probatió, si ja la sua
vida he conversatió no fos tala que, per la discretió del pare general hó del
provincial, sia vist ab misericòrdia en ella dispensarà.
CAPITULUM
QUI DEU ÉSSER LA MAESTRA DE LES NOVÍCIES E DE QUÈ LES DEU
INSTRUIR E ENSENYAR
La prioressa prepose a les novícies una de les monjes per a maestra de les novícies
que sia honesta he aprovada he molt zeladora de la religió, la qual les ensenye
primerament com se deuen confessar purament e devota, e com han de viure
castament he sens propi; mes, les instruïxca de la regla he de les constitucions, he
del offici del cant, he dels senyals he de les altres observances del Orde. E procure
davant la prioressa que les novícies ajen tot lo necessari. Faça-les llevar a les vigílies
he a les orations a la sglésia si són pereoses. En aquelles coses que les trobarà
negligents, tant quant serà posible ab paraules he ab senyals s'estudie bé increpar-les
que s'esmenen, perquè la cura de aquelles a ella specialment és donada.
La maestra ensenye a la novícia com se deu fer a les inclinations, he com se
deu agenollar hó abaxar-se en les hores he en los llochs deguts; com se deu
inclinar davant lo covent e davant cascuna monja; com se deu inclinar quant a
ella li és donada alguna cosa o quant ella la dona a altra major de ella; quant
deu tenir lo lloch a ella asignat; què és lo que ha de orar e com segretament, e
quant deu guardar lo seu cor he la sua llengua en parlar; ab quanta diligèntia deu
guardar los llibres ý vestiments hó altres coses de la casa; quin exemple à de donar
a les altres, especialment a la maestra done molta obediència; e de les coses
ocultes no les deja dir sin[ó] al pare confessor en confessió; no parle ni reste sola
a la taula, he no
hó ab paraula. E en la regla he en les constitutions, deu-li ensenyar lo que a ella
convé ý no més, e no deu presumir que ha estudiat en aquelles del que hà ella és
expedient. E quant menjen les monjes, no y vaja si no és cridada. E quant
beurà, estiga seguda e ab dos mans tinga la tasa. E no jutge a ningú qui és ni què
fa. E si algunes coses veurà, encara que sien males, jutge-les a bona intenció, he
no vaja mirant en alt sinó ab ulls baxos. E quant li és donat alguna cosa, ço és,
vestiments, hó sabates, o vels, hó altra cosa necessària, ab molta inclinatió abaxant
lo cap diga: "Beneyt sia nostre senyor Déu en les seus dons de gràcies". E quant
les monges van en professó, mire tostemps que vaja ab sa companyona que li va
al costat. E no prenga ni parle res de les absentes, sinó coses bones e de virtut. No
lloe ninguna en presèntia. No faça injúria a ninguna, ans la injúria a ella feta
pacientment la soporte. E sens llicència no prenga lletres ni cosa ninguna, ni
done a altri ninguna cosa. Ame la pobrea. Deja fugir als plaés, perquè en ells se
pert la castedat. La voluntat pròpia per la voluntat de la superior, ço és, la
prioressa, lexe. La sagrada Scriptura ame molt, e en aquella studie e solícitament
aprenga. No recite per nengun temps lo grau de la parentel·la sua. No
vanaglòria de la noblea sua. No
supèrbia de les riqueses de sos parents.
CAPITULUM XIII
DEL MODO COM DEU FER PROFESSIÓ
Complint l'any de la novícia, la prioressa diligentment la examine de la sua vida
e costums, e demane aquelles ab les quals ha conversat. E, si la conversatió de
aquella serà estada sancta e honesta he tinga hom esperança de la sua perseverança,
la prioressa faça-la venir al capítol, a la qual parle davant totes, dient-li:
"Amada sor, ja és complit lo temps de la tua provatió, en lo qual temps às vist tota
la necessitat ý pobrea de la religió, e en totes coses has comunicat ab nosaltres
exceptat en los consells. Ara al present às de ellegir una de dos coses: o te
anar de nostra companyia o tornar-te
voluntàriament a Déu ý a la religió. E sies certa que, si una volta te seràs oferta
he auràs posat la tua voluntat e persona a la obediència de la sancta religió, per
causa ninguna no
t'ést oferta".
E si respon que
la església en la missa, segons a la prioressa serà vist, beneynt lo àbit he escapolari
he la correja, dient: Versiculus: "Adiutorium". Responsio: "Qui fecit". Versiculus:
"Ostende". Responsio: "Et salutare". Versiculus: "Domine exaudi". Responsio: "Et
clamor meus". Versiculus: "Dominus vobis". Responsio: "Et cum spiritu". Oratio:
"Domine Iesuchriste, qui tegumen nostre mortalitatis induere dignatus est,
obsecramus inmensam tue largitatis abundantiam, ut hoc genus indumenti, quos
sancti patres nostri, ad innocencie et humilitatis iudicium, abrenunciantes mundo,
ferre sanxerunt, ita benedictione tua benedicere digneris, ut hec famula tua illud
ad gloriam tuam induere mereatur. Qui[...]"
Aprés dita la oració, llance aygua beneyta sobre los vestiments he sobre la
monja novícia, dient:
monjes:
àbit he escapolari he correja, dient:
secundum Deum creata est, in iusticia et sanctitate veritatis. In nomine Patris et
Filii et Spiritu Sancti". Responsio: "Amen".
Aprés que serà vestida, diga lo sacerdot: Versiculus: "Confirma hoc, Deus,
quod operatus est in nobis". Responsio: "A templo quod est in Iherusalem".
Versiculus: "Dominus vobiscum". Responsio: "Et cum spiritu tuo". Oratio: "Adesto
quas, Domine, supplicationibus nostris et hanc famulam tuam ·N· benedicere
digneris, cui in tuo sancto nomine habitum nostre sacre religionis imposuimus
ut te largiente et devota in ordine proficere valeat et vitam percipere mereatur
eternam. Per Christum, Dominum nostrum".
La novícia, aprés que
he, per manament dels dits presidents, prenga en les mans la regla del gloriós pare
nostre sant Augustí, e lo president diga-li: "¿Tu vols renunciar lo món he la pompa
de aquell?". Si diu que sí, lo president diga-li: "¿Vols pendre la conversació dels
nostres costums?". Si diu sí, llavors lo president diga-li: Versiculus: "Deus
auxilietur tibi". Responsio: "Amen".
Lavors, la novícia faça la sua professió en esta forma: "Yo, sor ·N·, desitjant
ésser monja en lo monestir del gloriós ý benaventurat sant Josep del Orde he segons
la verdadera regla he observàntia he àbit del gloriós pare nostre sant Augustí,
promet a nostre senyor Déu totpoderós, he a la gloriosa verge Maria, he al
pare nostre sant Augustí, he a la mare sancta Mònica, he a tots los sants, castedat
perpètua, he pobresa, he obediència, he clausura perpètua en aquest dit monestir,
servar obedièntia e reverència a mos visitadós he prelats presents he esdevenidor[s],
he a la mare prioressa de aquest monestir, he a les que aprés d'ella seran,
fins a la mort".
Aprés de açò, diga lo president que donarà lo àbit: Versiculus: "Salvam fac
ancillam tuam, Domine". Responsio: "Deus meus, sperantem vite". Versiculus: "Dominus
conservet eam et vivificet eam". Responsio: "Et beatam faciat eam in terra
et non tradat eam in manibus inimicorum eius". Versiculus: "Intret oratio mea in
conspectu tuo, Domine". Responsio: "Inclina aurem tuam ad precem meam".
Versiculus: "Vivet anima et laudabit te". Responsio: "Et iudicia tua adiuvabunt
me". Versiculus: "Erravi sicut ovis que periit". Responsio: "Quere ancillam tuam,
Domine, quia mandata non sum oblita". Versiculus: "Convertere, Domine, et erite
animam meam". Responsio: "Salvam me fac propter misericordiam tuam". Versiculus:
"Ecce quam bonum et quam iocundum". Responsio: "Habitare sorores in
unum". Versiculus: "Sit nomen Domini benedictum". Responsio: "Ex hoc nunc et
usque in seculum". Versiculus: "Domine, exaudi oracionem meam". Responsio: "Et
clamor meus". Versiculus: "Dominus vobiscum". Responsio: "Et cum spiritu tuo".
Oratio: "Presta quas, Domine, famule tue renuncianti secularibus pompis gracie
tue ianuas petere que despecto diabolo fugit sub titulo Christi iube eam venire
ad te eamque vultu sereno accipe ne de ea inimicus valeat triumphare tribue
ei, Domine, brachium infatigabilis tui auxilii mentem eius fidei circunda lorica ut
felici numero vallata mundum se gaudeat evasisse. Per Christum. Oremus". Oratio:
"Deus, qui per beatum Augustinum, confessorem tuum atque pontificem normam
ipsus et omniumque sanctorum tuorum intercessione placatus super hanc famulam
tuam ·N· que iam seculo renunciavit clementer ac pie respicias cor eius ab
errore cecitatis et ad tue vocationis secuelam accendas, gratie tue misericorditer
donum infundas, quatenus sobrie iuste ac pie vivens iussionis tue precepta custodiat;
et contra delectamenta pentimentis ratione resistat carnalium desideriorum
pravitatem fugiat, ut morum rectitudinem mandatorumque tuorum te
iuvante complere valeat, ut in spiritu humilitatis et animo contrito perdurans
obedientie sacrificium tibi convenienter offerat et ad eos qui mittes et humiles
esse per unigenitum tuum didiscerunt pertingere mereatur. Et quod te donante
promissit Spiritus Sancti unctione e[t] docta compleat. Per eundem Dominum
nostrum". Responsio: "Amen". "Oremus". Oratio: "Omnipotens et misericors Deus,
qui es fons veri luminis, a quo est omne bonum descendens a Patre lumini
effunde super hanc famulam tuam ·N· septem gratie tue carismata et per sancta
benedictionis tue fertilissimam copiam tribue ei prudentiam". Responsio: "Amen.
Iusticiam". Responsio: "Amen. Temperanciam". Responsio: "Amen. Fortitudinem".
Responsio: "Amen. Et post huius vite laborem cum triumpho glorie
premia celestia. Per Christum Dominum nostrum". Responsio: "Amen".
Aprés, lo president levant-se, leve la professa; e la prioressa, abraçant-la,
done-li pau en la boca, he aprés totes les altres monjes.
Acabat tot açò, la novícia que és feta professa, al manament del president
penrà lo lloch que li asignarà la prioressa, ço és, la sinistra o dreta part del cor e
de altres congregations. La qual exorte lo president que lo que à votat éntregament
ho vulla observar, vivint castament, spiritual he complidament, no posseint
propi ni actualment ni voluntàriament, obeint a la mare prioressa e superiores
sense murmurar; e los costums e pràtiques que avia pres esent novícia, no sia
negligent de observar-los esent profesa; e lo que en la probatió feya de sa
pròpia voluntat, hara ho vulla continuar per vot. E tot açò dit, vagen-se
E si la novícia tal professió no volrà fer, hó per ventura la major part del
capítol hó la més sana part no seran contentes que sia professa, la prioressa li deu
dir: "Germana mia, les tues pràtiques e costums no
Pren lo que és teu ý veste
La monja, dins tres anys de la professió, no deu ésser ellegida en prioressa
ne sos_prioressa, ni vicària, ni discreta, ni sacristana, ni bossera, ni tornera; ni tinga
veu en les dites ellections, si no són complits los tres anys.
Les dones llegues estiguen en la sua probació un any he un dia, axí com les
monjes, e aprés, a la prioressa he majors prometa de observar obediència,
pobrea e castedat. Los vestiments superiores de aquestes sien de color negra.
CAPITULUM QUARTUM DECIMUM
EN QUINA FORMA LES MONJES HAN DE ENTRAR A LA REFFECTIÓ
CORPORAL
Esent la hora del dinar ho del sopar, la despensera toque la campana del refector
un poch, e les monjes estiguen en silenci, fins a tant que ajen donat gràcies a
Nostre Senyor en la església ho fins a tant que a la prioressa ben vist li serà. Aprés,
llaven-se les mans e entren-se
honestament, fins tant ojen lo senyal de entrar en lo refetor. La prioressa, havent
tocat lo senyal, no les deu fer esperar, sinó ella, o altra en son lloch, faça posar les
monjes en taula. Aprés lo senyal de la mare prioressa, entren les monjes en lo
refector, e
lo breviari. Les monjes no deuen descobrir lo pa fins que primer se comence a
llegir. Les monjes que seran presents, nenguna no estiga de no seure
exceptades les ministres que guarden la casa. E totes les que aprés restaran,
menjen en la segona taula, e no facen tercera taula; per ço la mare prioressa mane
a les que faran los officis que facen de manera que sien a la segona taula, en la
qual no
no agués faltat he fos mester affegir per a les que avien servit.
La monja que
llicència de la prioressa, sinó de la que li auran donat a la prioressa hó per
manament de ella la porà donar a qui la volrà donar.
Si alguna veurà que la que seurà prop de ella li mancarà de la comunitat,
ab senyal demane lo que li mancarà a les ministres, si sabrà fer lo senyal; si no, ab
molt silenci, diga
comunament se posa davant les monjes, de la qual cosa si mancarà, allò volen se aja
de cercar. E si alguna altra cosa demanarà, no li sia donat, que
sens llicència de la mare prioressa.
E si alguna en lo refector, manifestament hó amagada, sens llicència
presumirà donar alguna vianda hà una monja, hó ella hó altra que
semblant vianda en lo reffector, ne deu fer abstinèntia per quaranta dies, si ja
aprés fetes gràcies públicament davant totes no publicàs la sua culpa, per la qual
dins huyt dies sia tenguda de dejunar un dia en pa ý aygua.
La mare prioressa ab molta diligència deu mirar les monjes en son menjar,
e si alguna veurà que menja demesiat de prest, ab senyal de amor la deu corregir,
hó verament aprés fetes gràcies a nostre senyor Déu, donant totes les monjes si
no
no y bastarà, sia-li imposada alguna penna.
Quant la prioressa veurà que les monjes ja
les coses de la taula, exceptat les tovalles, e ab un senyal diga a la que llig que fasa
fi, la qual hoynt lo senyal diga: Responsio:
de la taula, e totes posen-se en son orde com a la benedictió. E aprés, la cantora
comence lo vers fins al punt, he les monjes proseguint-lo, acaben segons se conté
en lo breviari o ordinari. La despensera e les que auran servit, pleguen les tovalles
en tal forma que no
la taula.
En lo dia del Dijous Sant he Divendres Sant, aprés que la que llig, al senyal
de la mare prioressa, farà fi, aprés la cantora a mija veu comence lo salm "Miserere
mey", lo qual psalm ab professó iran dient fins a la sglésia sens "Gloria Patri".
CAPITULUM XV
DE LES VIANDES HE DELS DEJUNIS DE LES MONJES
Les monjes fora lo covent no deuen menjar carn, si ja no són detengudes de gran
malaltia, que del consell del metge no se
persona.
En tal cas, en lloch de la religió, la prioressa pot dispensar la tala puga
menjar carn, e açò per alguns treballs cotidians en los quals són occupades. E si
algunes voltes serà vist a la sua discretió, porà dispensar ab alguna part de les
monjes del covent de menjar carn, emperò ab molta modèstia ý religió, e ab elles
dispense quant ab alguna quant ab altra; e açò en tal manera que per la sua
dispensació no y insurta alguna matèria de murmuració.
Lo reffector almenys en la refectió deuen ésser la mitat de les monjes, e per
ço tal dispensació no sia sovintment donada. Més avant, fora la comuna taula, no
menge ninguna altra vianda sinó de aquella que
deu donar a ninguna llicència de menjar de altra vianda si ja no serà malalta
de algunes infirmitats, e açò perquè
desolació llicència altrament de menjar no
De la festa de Tots Sancts fins a Nadal, les monjes no menjen sinó una volta
lo dia viandes de Quaresma, exceptades les malaltes.
De la festa de Nadal fins al Diumenge de Carnestoltes, la prioressa, segons a ella serà ben vist, porà dispensar en los dejunis ab les monjes.
La monja que trencarà lo dejuni de la festa de Tots Sancts fins a Nadal,
perquè à lexat la reverèntia he temor de nostre senyor Déu he no ha detengut
pudicícia de trencar lo precepte e manament del Orde, per cascun dia que
trencarà lo dejuni, tres dies deu semanes dejunarà a pa ý aygua, enmig del
reffector seguda en terra. Les prioresses, visitadors ý provincials facen la sobredita
penitència observar sens dispensació ninguna. E si no u faran, sien ells compelits
en la matexa pena, exceptat que per reverència de la prelatura los sia donada dita
penitència en una taula.
Lo companatge nostre serà, de la Resurrectió fins a la festa de Tots Sancts
he de Nadal a Carnestoltes, ab sagí dins he defora condir los menjàs és cosa lícita,
exceptats los solempnes dejunis, he los divendres, he lo dia ans de la Ascenció, he
la vespra de la Nativitat de la Verge Maria, he tots los disaptes.
Ous, he formatge, he mantega, he llet he semblants coses, de la Resurrectió
fins a Tots Sancts he de Nadal fins a Carnestoltes, poden menjar, he los disaptes
també, exceptats los dies damunt dits.
De la Resurrectió fins a Tots Sants, exceptats los solempnes dejunis, e los
divendres, he la vigília de la Ascenció he la Nativitat de la Verge Maria, les
monjes no sien constretes de dejunar, esceptat la vigília del pare nostre Sanct
Agustí, e llavors lo covent de una scudella se deu contentar hà dinà he a sopar, si
ja la mare prioressa no ordenàs de donar algunes coses més, e açò segons a ella
serà vist ý les facultats del covent bastaran, que altrament no
Lo Divendres Sant dejunen a pa ý aygua les monjes; sobre açò, no y aja
dispensació sinó ab les malaltes.
CAPITULUM XVI
EN QUIN MODO LES MONJES HAN DE VENIR A LA COL·LACIÓ
De la festa de Tots Sancts fins a la Resurrectió, exceptats los diumenges he los
altres dies en los quals la prioressa, per ventura per alguna necessitat, aurà
dispensat en lo dejuni ab les monjes, la sacristana toque lo primer toch a completes.
Aprés, la prioressa faça senyal en lo reffector, he totes les monjes entren ab
aquell orde que entren com van a dinar. Llavors, la que à de llegir puge en la
trona, e
seguen-se totes les monjes, proceïxca en son to de la lliçó fins tant que les que
serviran auran donat a beure a totes les que volran beure. E aprés, al senyal de la
prioressa, lleve
omnium bonorum benedicat potum ancillarum suarum". Responsio: "Amen".
aprés, les monjes facen col·lació e beguen ab dos mans, la qual cosa tostems en
totes parts se deu servar estant segudes. La que llig deu llegir fins que la prioressa
li faça senyal, e llavors diga:
autem, Domine"Versiculus:
"Adiutorium nostrum in nomine Domini". Responsio: "Qui fecit celum et terram".
Les monjes jóvens ordenadament vajen davant processionalment ab totes
les altres a la església. Aprés de elles, vaja la mare prioressa, entrant la darera en la
església, toquen lo darer senyal de completes. Al senyal de la prioressa, havent dit
lo Paternoster
en lo cor. Aprés acabades completes, la major done la benedicció en comú,
canten la Antíphona, segons ordenat en lo Ordenari.
Los dies dels diumenges en lo sobredit tems, e de la Resurrectió fins a la
festa de Tots Sancts, exceptats los dies dels dejunis, tocat lo segon toch de completes,
e les monjes en lo cor totes congregades, la llectora demane la benedicció.
Avent presa dita benedicció e avent respost les monjes: Responsio: "Amen"
diga:
Les monjes, aprés completes, no s'ajusten ensemps, sinó que
en oració hó a llegir. E aprés, fet lo senyal aprés completes per la sacristana, ninguna
no reste fora la sua cambra, e ninguna no entre en la cambra de l'altra sens
especial llicèntia de la mare prioressa.
CAPITULUM DECIMUM SEPTIMUM
DEL MODO E QUALITAT DE LA ROBA DE VESTIR
Les monjes, exceptades les velles, prop la sua cara no porten camisa de lli sinó de
llana, perquè és cosa més còngrua a la nostra honestat, e a ço quant més seran vils.
A cascuna monja li serà lícit portar dos escapolaris, tres gonelles he un altra
vestimenta curta, la qual tostems à de portar davall la gonella llonga, emperò
que no sien d'estamenya ni de drap fi he noble. E, prenent del covent gonelles
noves, tornen les velles.
Aquella roba diem ésser preciosa que és de gran preu segons la consuetud
de la pàtria, e aquella roba que no serà perfetament negra he no responrà a la
honestat de la nostra pobrea he indigènci[a] de les almoynes cotidianes. E per ço
manam estretament a tots los provincials e visitadors de la nostra religió que, si
trobaran a ninguna que farà lo contrari, ara sia la prioressa e qualsevulla altra
monja, lleven-li la dita roba he facen-la venre ab honestat del Orde, e dels diners
de aquella sia
Lo àbiit negre tostems los diumenges e festes les monjes lo deuen portar a
totes les hores en la església. Emperò, la prioressa, majorment en lo estiu, a
nona ý a Completes, porà dispensar ab les monjes que vajen en blanc.
Pellices que són de pells salvatges no volen que ninguna
en tal malaltia que de co[n]sell del metge fos necessari portar-ne. Emperò, les que
són de pells domèstiques ben portar aquelles a les quals la prioressa donarà
llicèntia, e axí domèstiques com salvatges, portar-les han cosides e unides.
Ab si portaran closes, davant tancades; emperò, no ab seda ni ab metall
nengú, dins lo monestir poran portar.
Los hàbits sien senyits ab correges de cuyro negre ý que no menys amples
de dos dits, hó almeyns dit e mig, en les quals no y aja platons ne ornament ningú.
Les sabates de totes les monjes sien sens porta, si no seran ubertes, exceptades
aquelles que
tancades, he aquelles que porten defora sien tant solament negres he lligades ab
correges, he llongitud de aquelles no pase los genolls. Nenguna presumixca de
portar tapins.
Més, man que ninguna porte calces vermelles ab peals, e massa curioses e
de diverses colós, ni portar cordes desonestes, ço és, camalligues ninguna no
sinó blanques o negres; ni volem que porten barrets axí com les llegues, ni boses,
ni ganivets daurats, ne los mànechs de aquells que sien curiosos ni de molt preu,
ni tampoc en les baynes sagells propis ninguna
Les prioresses a totes les monjes en tenir pellices hó calces nocturnals, no
sien constretes de proveir, ý si ja la monja no fos malalta. Emperò, les prioresses
he procuradores miren de donar semblants calces nocturnals, segons la facultat
de la casa, a
la comunitat no responga, ço és, a donar semblants coses.
Los mocadós que porten les monjes per mocar-se, hó torcar-se la suor, hó
per qualsevulla altra cosa, no
penjant, los quals volem que totalment sien de lli i no li pose altra color.
Les monjes en lo dormidor dormen sobre la palla que
religió, e les portes de les cambres no sien may tancades, si ja los canzells de
aquelles no tenen les finestres tan amples que de fora se puga veure tot lo que és
de dins destintament.
En cascuna cambra del dormidor, sobre lo llit y aja una màrfega que sia
honesta e religiosa, la qual una volta l'any la prioressa la faça llevar he de nova
palla la faça omplir; sia, més, un capsal per a tenir lo cap. E en cascun llit aja una
flaçada, la qual tinga la monja damunt e sia algun mantó.
Les malaltes que seran en gran malaltia poran dormir en llançols he tenir
altres draps en lo llit. Les altres monjes, exceptats llançols de llana, en ninguna
altra manera de llançolls ajen de dormir, e fora de casa, tant quant a elles serà
posible, ho vullen, també esquivar.
Coltres de ploma de seda, matalafs he vànoves ho altres cubertós que sien
delicats he curiosos, ninguna monja, ara sia malalta hó sana, en lo llit no
res de dites coses, ni menys en aquelles puga dormir, que per aquestes coses, no
solament són contràries a la nostra pobrea, mas encara porten més vergonya he
confusió a la professió e pobrea a la qual alguna desija entrar.
E per observar aquestes coses he aument de la casa, tota prioressa diligentment
deu treballar ab summa diligència, de manera que sia aument del Orde,
honor e bona fama de la religió.
E tota monja deu dormir ab lo escapolari blanch; fora la cambra ninguna
no ixca sens escapolari.
CAPITULUM XVIII
QUANT HE EN QUINA MANERA HE CONGRÜÈNCIA DE TEMPS SE
DEU PROVEIR DE VESTIMENTS A LES MONJES
Perquè la congruïtat del temps a la provisió dels vestiments de les monjes és de la
festa de sent Miquell fins a la festa de Tots Sants, e per ço, volem que tota
prioressa del nostre Orde dins lo nomenat temps sàpia de les sues monjes del
covent quins vestiments hó hàbits han menester. E aprés, ab molta diligència de
caritat, procure dita prioressa dins lo temps ja nomenat, deu proveir a cascuna
monja de un vestiment de preu comú, e no mire a qui ni lo temps que és
conventual en lo dit covent. E més, que segons la possibilitat de la casa a cascuna
monja no lo sia negat un escapolari e calces hó lo que aurà necessari.
La monja que dins un any irà de un covent hà un altre, he per pròpria
voluntat se farà mudar, lo vestuari de aquell any del covent que l'à moguda a ella
anar allí, no li sia donat. E si alguna monja tendrà diners, sien despesos per a sos
vestiments ý ses necessitats, si ja no fossen necessàries per a la sua infirmitat, en la
qual evidentment ella fos posada.
Si alguna monja se partirà de una casa a un altra ab llicència, tot lo que té,
axí en llibres com en altres coses, tot ho ha de demostrar a la prioressa del
covent que es partix, he tot sia escrit en una seda e sia sagellada ab lo sagell de
covent hó de la prioressa; he a la prioressa ab la qual va a star, demostre-li la dita
ceda, he sàpia de tot ésser privada e aver-ho perdut tot, si no u presenta segons la
forma que damunt és declarat.
CAPITULUM XVIIII
EN QUIN TEMPS DEL ANY E QUANTES VOLTES EN L'ANY SE DEUEN
SAGNAR LES MONJES
Donam llicència que quatre voltes l'any les monjes se puguen sagnar: la primera,
aprés la festa de Nadal; la segona, aprés de la Resurrectió; la tercera, prop la festa
de Sent Johan Babtiste; la quarta, en lo mes de setembre. Nenguna
pendre ninguna monja, exceptades les damunt dites, si no fos tal consell del
metge, e açò ab llicència de la mare prioressa.
Les que seran sagnades, del primer dia de la sagnia fins al tercer dia aprés,
no deu dejunar, si ja no y entrevingués algun solemne dejuni; la prioressa de part
faça proveir de millors viandes en estos tals dies, ço és, dels dejunis. E no sien les
monjes constretes de llevar-se a matines.
La que
trenque los dejunis del Orde, si ja a la discreció de la mare prioressa no fos vist de
fer lo contrari. La prioressa porà dispensar ab les monjes que
divendres puguen menjar ous e formatge.
CAPITULUM XX
DEL MODO QUE HAN DE TENIR EN LA ELLECTIÓ DE LA SOSPRIORA
Tot convent del nostre Orde, en lo qual aprés la prioressa y aurà dotze monjes,
volem y aja sotsprioressa, la qual sia elegida per la prioressa ý monjes del
covent.
Lo offici he auctoritat de la dita sosprioressa, ço és: que, essent la prioressa
en lo covent, la sosprioressa sia axí com una de les altres monjes del covent,
exceptat que, si la prioressa serà ocupada en alguns negocis e no serà en lo cor hó
en lo capítol hó en la col·lació, la sosprioressa seurà en lo seu lloch, ý volem li
sia donada tanta obediència com a la prioressa.
CAPITULUM XX PRIMUM
DE LA ELLECTIÓ QUE HAN DE FER LES MONJES DE LA BOSERA HE
PROCURADORA HE SAGRISTANA, HE DEL OFFICII DE ELLES
Quant la bosera o procuradora hó sacristana se elegirà, serve
totes les monjes congregades en lo capítol, la mare prioressa davant totes sàpia la
voluntat de totes, he en aquella en la qual la major part de les monjes se
acordaran, aquella sia per a sacristana o procuradora o bosera.
Lo offici de la procuradora és que tots los béns del covent he de cascuna
monja, si
sia posat tot en una caxa pública ý ab tres claus diverses tancada. La una tinga la
prioressa; l'altra, la procuradora; l'altra, la major de la casa. Lo ofici seu és també
procurar totes les coses, he tot que u despenga en lo covent hó al reffector hó a la
taula de les malaltes e en la infirmitat de aquelles. Sia solícita he diligent segons la
possibilitat de la casa he facultat, perquè les monjes axí sanes com malaltes no
pasen necessitat molta. Emperò, à de fer açò de voluntat de la mare prioressa, ab
llicència explicada o no explicada, sense la qual llicència cosa ninguna que sia
de gran cantitat, enca[ra] que sia per a la comunitat, no y deja dispensar. E la
procuradora, en lo temps del silencii, porà discretament parlar ab la infermera e
ab la cuynera e ab la tornera, emperò tal auctoritat no la vulla abusar.
Tots los béns pertanyents al covent que venran en mans sues, com ho
despenrà e quines despeses farà, tot aja de escriure en un llibre, perquè de tot
volem aja de donar compte una volta lo mes al covent, he lo dit covent sia tengut
a oir-la. E, si de les entrades del covent alguna cosa sobrarà, hó de quanta cantitat
serà, hó si serà deguda al covent, he per cassos serà deguda al covent, tot ho à de
declarar a les monjes. E sàpia que del dia que donarà rahó ý compte de les coses
dites fins al següent terme, ha de donar compte de tot deute de qualsevol cosa
que sia, e que sia de més valor que una onça de argent pur hó de set sous
tornesos chichs, sens llicència del covent especial.
Bens deposats de qualsevulla la prioressa ni altra monja no tinga presumptió
de pendre
la major part del capítol de les monjes; e si semblants coses seran rebudes, en la
dita casa del depòsit sien posades; les quals coses la prioressa hó lo covent per via
de obligació obligant-se alguna persona hó de aquells, no
ninguna manera. E si les coses deposades seran grans e de gran valor, no les
prenguen sens llicència del prior provincial o vicari seu.
Lo officii de la sacristana és de guardar los ornaments de la església, ser
solícita en aquelles coses que són pertanyents als divinals officiis, axí en tocar a
les ores com a totes les altres coses pertanyents a son officii, e açò per quant tot lo
covent en les semblants coses sia atent he mire a les de ella.
Si algunes almoynes venran en mans de la prioressa hó tornera, quantes
són e quines són he per què són donades, lo primer divendres següent diguen-ho
en lo capítol davant totes les monjes, perquè semblants benefactors prenguen les
monjes. E aprés lleveResponsio: "Amen". Versiculus: "Ad te levavi, et cetera"
Lo qual acabat, totes
diguen:
noster". Versiculus: "Et ne nos iudicas in tentationem". Responsio: "Sed libera nos a
malo". Versiculus: "Salvos fac servos tuos et ancillas tuas". Responsio: "Deus meus".
Versiculus: "Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor meus" Oracio: "Pretende,
Domine, fidelibus tuis, et cetera"
morts, diguen: Psalmus: "De profundis clamavi, et cetera in fine. Requiem
eternam, et cetera. Pater noster". Versiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed libera nos".
Versiculus: "Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor". Oracio: "Fidelium".
CAPITULUM XXII
Del modo e del offici he auctoritat de la prioressa
conventual, e per quins casos se deu privar
La mare prioressa del covent, axí com a mare e ab molta devoció he reverència,
totes les monjes la deuen obeir, exceptats los manaments dels majors.
E al que son offici pertany a les sues súbdites ministrar-los les coses
temporals he spirituals, e aquelles segons lo estatut del Orde corregir-los, e de la
sentència d'escomunicatió per ella donada hó que pervengués de alguna ligera
percussió absolre-les. E, per quant no tinga auctoritat de absolre de irigularitat, la
iregular súbdita sua no permeta que ministre en coses sagrades, ne la lexe en son
vicariat, perquè tales, no solament són privades de la administració, mas encara de
tota dignitat he ellectió e promució són enebides.
Item més, té poder la mare prioressa de dispensar en lo silenci ab les
monjes ab discreció defora lo refector ý lo dormidor ý lo cor. En la comunitat
sia tostemps present tant quant a ella sia posible, he les sues monjes tant quant sia
posible sien en lo cor hó en lloch de comunitat, e açò perquè lo molt anar les
sors discorrent per lo monestir causa molta murmuratió a les altres.
Item més, la mare prioressa mane a les sues súbdites no vajen discorrent
per la claustra o dormidor, specialment quan se diu lo divinal offici. Més, les
amoneste sovint que, axí en lo cor com en lo dormidor ý claustura, vajen ý
estiguen tostemps devotament he religiosament he que parlen ab molta humilitat,
especialment ab los frares e capellans e seculars.
Als prelats he visitadors la prioressa he monjes en tant los han de portar
molta honor e reverència, e converse humilment ab tots en tot allò que toca a la
honestat ý benestar de la religió.
A la mare prioressa molt deuen honrar e obeir les monjes, a la qual
és comesa del Orde la cura de elles ý de les sues ànimes, de les quals en lo dia
del juý ha de donar conte ý rahó a Déu. Entre totes coses sovintment les
deu amonestar a la humilitat he obediència ý castedat ý complidament
servar pobrea.
E més, les deu amonestar que sien solícites a dir lo officii divinal axí dins
casa com en lo cor, e conforte-les a dir hores, e també que faça cantar lo officii.
Si per ventura serà alguna monja la qual deu largament que no
sua pròpia salut espiritual, ço és, que no curàs de dir lo officii ni en lo cor ni fora
lo cor, aquella tal la mare prioressa la deu molt exortar e increpar ý corregir. E, si
per moltes voltes serà exortada he no
provincial hó al president hó visitadós, e, si
sia mudada, tenint esperança que si per ella ésser mudada de la casa sua esmenarà
en millorar la sua vida, perquè molt se deu hom estimar, ý més que a sismàticha,
perquè lo mèrit que estretament és tenguda de donar a nostre senyor Déu no
tenia aquella de llevà-lo-y.
Dels béns que són pertanyents al covent, la prioressa no
ni menys deuen venir en ses mans. E per ventura alguna volta se contenrà
que forsadament los ha de rebre de alguna persona, tantost que u aurà rebut, lo
que serà ho haja de donar a la procuradora, ý que totes dos ho posen en la caxa
del depòsit ý que u escriguen en lo llibre del covent clarament, declarant lo nom
de la persona qui u donà he la causa per què u ha donat.
La monja qualsevol que sia que dels béns pertanyents al covent los penrà
e no
de furt.
La prioressa deute nengú sens llicèntia del covent seu, hó de la major part
de les monjes més antigues ý més sana, puga causar en la casa. E, si u farà, al dit
deute no y sia obligat lo covent, sinó que ella sia compel·lida a la satisfació. Més,
no deu fer despeses ningunes sens llicència del seu covent; emperò, si serà
nececitat he útil per a la casa, fasa-la fer, altrament no, hó per la bossera hó per la
tornera hó per la sosprioressa. Emperò, de continent asigne la procuradora les
despeses fetes, he mane-li que les escriga en lo llibre del covent, perquè de aquestes
ab les altres ne done compte al covent. E si per ventura, per alguna causa
occorent, farà algunes poques de despeses, de aquelles clarament davant lo covent
ne done compte. E, si seran estades útiles al covent, prenga-les la procuradora; si
no eren necessàries, manam ella les satisfaça.
La prioressa a la qual per la religió li és acomanada la ministració de alguna
cosa, axí en la administració hó en la honra del officii divinal e en observar la
bona vida he fama dins lo monestir ý defora, per si e per totes les altres monjes
sia vel·lant e solícita, perquè nostre senyor Déu, lo qual ab la boca e ab lo cor és
lloat, tal administració sia a Ell accepta, perquè per la administració la devoció
dels cristians aucmente envés de la nostra religió. La utilitat e comoditat de la
casa ab molta diligència la cerque e la procure, he en la fàbrica de la església he
de cases per promotió del covent la sua solicitut he devoció sia manifesta.
Al Capítol provincial de la província, qualsevol cosa que en fàbrica he en
edificis de cases hó en ampliar lo covent aja despès, lo covent per lletres pròpies
asigne e demostre en lo Capítol, perquè los difinidós e provincial, lo[s] quals han
de proveir al estament de la província, purguen lo[s] arbres que no donen
fruyt he la terra desútil ocupada llevar, he los qui donen fruyt de utilitat sien
venerats he honrats.
Més, la prioressa, en quant ama la honor he honestat he bona fama del
Orde, lo oratori hó la sglésia, en aquelles coses que són pertanyents ha ornament
e bellea de la sglésia solícitament se studie en conservar-les. La casa hó verament
lo cor, totes, ço és, prop lo dormidor hó reffector, enfermeria, procuren de tenir-o
net e munde he honest lo temps ordenat e nessesari.
Nenguna prioressa contra sa voluntat sia privada de son officii, exceptat en
lo capítol general, si ja no fos per algun excés dels que són notats de davall, o si ja
no fos posada en tal malaltia que, si no li proveÿa lo covent, pasaria algun
detriment.
Lo[s] cassos per los quals se deu deposar la prioressa, són los següents:
primerament, si no visitarà sovint les malaltes del seu covent, e si no té cura ab
molta diligència de aver metge e medecines, ý si no procurarà de aver-les; e més,
si no farà sofficientment les coses necessàries a la infermeria en tot allò que
deputat e ministrar en lo servey de aquelles; si per ventura té consuetut de no
llevar-se a matines, hó molt poch, e si no entra en lo capítol a ses hores, sinó molt
atart; si per ventura per consuetut menaça les monjes e les diu paraules injurioses;
si [no] fa llegir la regla ý constitucions sovint en lo capítol e les farà guardar; si de
nit està parlant en col·loquis desútills; si dels béns que del covent pervenen en les
sues mans, axí com la procuradora, davant tot lo covent no
permet discòrdia hó altra cosa per lo qual la pau del seu covent se destorbàs;
si
prioressa, en lo qual és: a tot altre officii no sia per tres anys; si no tenrà la vida
comuna del menjar e del beure ab les altres monjes; si pot provar que alguna que
tenrà veu en Capítol la aurà pregada en alguna ellectió que done la veu a tala o
tala; si aurà comès algun delicte per lo qual agués a ésser subjecta a pena de major
culpa; si alguna de les sues súbdites no les corregirà segons lo estatut del Orde de
algun crim manifest: lo crim manifest diem ésser quant per tres o per dos monjes
de bona vida se pot provar.
Més; perquè
stretament manam a totes les prioresses e sotsprioresses que per ninguna causa
entrevenint sens recórrer al prior general hó provincial donar facen sentència
de excomunicació. Emperò, declarada la semblant condició a hú de aquells,
aguda de ells tal sentència e obteses paraula, inferir la qual ab molta temor,
donada primer la trina admonició, en escrit la dita sentència dejen manifestar. E,
si no la dóna en escrit he ab monició la dita excomunicatió, trenta dies deja
abstenir-se de entrà en la església. Altrament, si no observa de estar trenta dies,
per quant ha donat la sentència de excomunicatió sens monició he sens escriptura,
sàpia que
no
E per ço, per quant de la dita sentència moltes he diversos perills de les
ànimes se contenga, lo prior general hó provincial dels quals se ha la auctoritat de
donar semblant sentència o atorguen llicència de donar-la sinó forçadament
ab molta maturitat he providència.
La president que contra lo dit manament presumirà de donar sentència de
excomunicatió, de continent sia per un mes sospesa de administratió he executió
del seu offici, e lo dilluns e dimecres ý divendres del dit mes dejune a pa ý aygua,
e en aquest temps la sotsprioressa regisca, altrament la més antiga, fins tant per lo
superior si[a] proveït.
Lo modo de la sentèntia, he açò per algunes groses, serà en esta forma: "N,
de orde dels frares heremitans del pare sanct Augostí, prioressa de N. Covent en
tal ciutat o vila N. de tal lloch, nostra súbdita he conventual, prech-te, amoneste a
tu per la primera e segona he tercera, en virtut del Sant Esperit te mane per
obediència de salut sive salutarem
pregàries, que tot lo que sabs de tal ·N· fet davant mi e tot lo covent a tal hó a tal,
ó digues huy per tot lo dia, la qual torne te asignam peremtòriament. E, si lo
president nostre manament, lo qual Déu te
de observar, a tu ara per llavors ý llavors per ara, premissa la trina munició
en aquest escrit, per bé que forçadament vincle de excomunicatió lligue. Llegida
e donada esta sentència en lo any de nostre senyor Déu MCCCC_noranta_set, en
lo capítol de tal monestir et cetera
CAPITULUM XXIII
DEL LLIBRES QUE HAN DE TENIR PER A NECECITAT DEL COR
La negligència he pigrícia de algunes, les quals ab damnatió desijen e volen
preceir més que subvenir a la oportunitat he indigèntia dels covents, molts llochs
de la nostra religió per molta pobrea he nuditat de llibres, de ornaments,
de calzes, he altres coses que són a hornaments del divinal offici he de la església, són
en escarniment de tot lo poble, e per ço a tota prioressa de qualsevol covent que
sia de nostra religió, estretament manam que cascuna de elles ab tota sa posibilitat
solícitament se estudie he procure que en lo covent del seu priorat hi aja almenys
un bon Misal conventual he dos per a les misses privades o baxes, e un bon
Epistoler, he dos bons Antiphonaris, s[cilicet]
he un Ordinari segons la nostre Orde, he un Ymnari notat, hó almenys un bon
Psaltiri ordenat, e un Manual o Coleta que sia de comptetent volum, en lo qual
sien les oracions de totes les ores he les capítoles de tot l'any. E en tal llibre la
hebdomedària estant en lo cor, veja la capítola e les oracions degudes.
Item, tinga més dos calzes almenys; e no en altre càlzer sinó de argent ningú
diga missa, si per ventura per qualque cas ja no
Item, un Llectionari en lo qual de nit se lligen les llisons degudes, segons la
rúbrica del offici romà, lo qual té e observa nostre Orde. Item, tinga la regla del
pare nostre sent Augostí ab la exposició.
Més, la prioressa faça que dits llibres sien corregits ý emendats he ben
puntuats, [a] exemple de un bon llibre verdader, lo qual lo prior provincial de
qualsevulla lloc de la província a sua requesta faça-lo prestar, si altrament no se
pot trobar. E, si en la fi del seu offici los nomenats llibres restaran no corregits,
per aquell any no aja vistuari nengú, he lo diluns, dimecres he divendres dejune a
pa ý aygua; e volem que estiga en dita penitència fins a tant que los llibres sien
corregits. E açò entre totes les altres coses, lo prior provincial e visitadós facen
observar. E, si ells no u faran observar, per lo general o provincial que serà sien
punits cruelment e sens misericòrdia.
Més, a totes les prioresses estretament manam que ninguna de elles càlzer
ningú del covent, o llibre, o pali, o vestiment, venrà ni empenyorarà ni alienar
presumirà: aquella tala per lo prior provincial hó visitadós sia forçada de tornar-la,
si ja la dita cosa en millor no la milloraria, emperò açò ab consentiment de totes
les monjes. E si al contrari faran, totalment volem sia compel·lida e per dos
mes[o]s sia subjecta a pena de major culpa, e volem sia privada de veu fins tant
la dita cosa sia tornada en son lloch, e del dany e detriment sia feta complidament
restitució. Lo provincial hó visitadós, de les coses damunt dites e de
les altres per la prioressa adquisides per solicitut hó per sa pigrícia disperses
e distractes, pot aver plenària conexença, davant totes les monjes del covent, de
les dites coses, ne faça diligent inquisició en tot lo covent, he les dittes coses
personalment les veja ab les altres monjes. He si ninguna de aquelles trobarà
ésser perduda hó alienada, segons és dit ho corregisca, he la dita prioressa sia
constreta a restitució de la cosa alienada. He si les coses ja dites lo provincial
negligentment ho observarà, los visitadós, encara que de açò an també diligentment
cercar e envestigar al prior general, si serà en aquelles parts; altrament,
signifiquen-ho als diffinidós del capítol provincial, perquè donen la penitència
damunt dita al dit provincial, la qual de continent, complit lo offici seu, sens
dilatió ninguna la observe.
Item, les prioresses dels covents los quals són asituats en grans he famoses
terres, estudien-se en les sacristies hó en alguna part del dormidor tenir un bon
armari segur, en lo qual sien posats los llibres del covent, los quals no són
deputats al continu ús del cor he offici de la església.
CAPITULUM XXIIII
DE LA PENITÈNCIA DE LES QUE BATEN O CAHEN EN CARNALITAT
HE REVALACIÓ DELS SECRETS DEL CAPÍTOL DE ALGUNA COSA
Ordenam que, si alguna monja iradament a un altra monja del nostre Orde ab lo
puny, o ab bastó, o ab pedra, hó ab qualsevulla altra manera, sens effució de sanch,
hó alguna altra part del cos batrà de alguna lesió, per un mes sia subjecta a pena
de major culpa greu, he lo dilluns, dimecres ý divendres, sens dispensació
ninguna, dejune a pa ý aygua.
E si alguna vernà en tanta crudelitat he turbatió del ànima que més de tres
voltes en diversos temps ab les mans batrà alguna monja violentment, sens lesió
de membre he sens effusió de sanch notablement, portarà la penitència segons la
gravitat he differències de les percutions, hó de aquelles que batran segons en
aquest capítol és posada. Affigim, més, que
ja no serà dispensat per lo capítol general. No
aquestes tales més o menys segons los mèrits de aquelles.
Si algunes seran trobades que per algun vici indistible seran estades encarcerades,
hó confessades davant persones dignes de fe hó sien estades convençudes,
per ningun temps a priorat, o sotspriorat, hó vicariat, hó qualsevulla cura de
ànimes, no y sia posada. La que tales persones promourà no sia elegida en ningun
offici per cinch anys, he la dita promoció no sia valedora.
He de aquí avant si alguna en lo dit vici serà trobada, deu mesos sia
encarcerada, he lo diluns, dimecres ý divendres sens dispensació ninguna dejune a
pa ý aygua, e aprés sia llecenciada en un altre Orde més estret, si ja no elegix en
lo dit Orde perpètuament ésser encarcerada.
La que serà trobada en peccat de fornicatió hó de adulteri sia encarcerada,
del qual lloch no sia treta sens llicència especial del capítol provincial.
Si lo peccat serà secret, ab inquisició discreta segons lo temps e la persona,
li sia donada digna penitència.
Si alguna monja lo segret de qualsevulla capítol hó de casa del nostre
Orde scientment he deliberadament hó revelerà a
de major greu culpa, per cascuna volta, contínuament sustinga sens ninguna
dispensació, sia constreta e sia privada de veu fins a tant per ella sia complida la
penitència.
Lo segret del capítol hó de la casa en entenem causes diffamatòries, ço és,
privació de qualsevulla prioressa hó correctió de ella, hó crim de alguna monja,
hó tota altra cosa per la qual l'Orde nostre se poria tu[r]bar o diffamar. Secret
encara diem tot lo que general, o provincial, o prioressa conventual, o diffinidós,
hó visitadós, manen que sia segret.
CAPITULUM VIGESIMUM QUINTUM
DE LA PENA DEL FALS TESTIMONI E DE QUI FALÇAMENT ACUSA, E
DE QUI TRAMET LLETRES DIFFAMATÒRIES E DE QUI TRAMET
LLETRES SENS LO NOM PROPI
Per bé que la vida de les malignes, iniqües, perverses no puga ab elley ho
manament estrènyer, emperò quant a nosaltres és posible devem solícitament
treballar. E per ço, manam e ordenam que totes les monjes del nosttre Orde, per
la primera, he segona, he tercera, declaram he amonestam e a elles manam estretament
per obediència de salut que ninguna de elles acuse de fals crim a ninguna
monja, ne que ind[u]ixca ni donar faça fals testimoni. E, si alguna de tanta
perversitat he sugesció diabòlica serà obcegada que venrà contra aquest nostre
manament, e serà negligent de observar la trina monició premissa, ara per llavors
ý llavors per ara, en escrit declaram sentència de excomunicatió en ella. Més,
affegim que tota aquella que de tal temeritat he prevaricatió serà convençuda,
per set mesos sia encarcerada tenint los peus en lo sep, e lo dilluns, divendres ý
dimecres prenga reffectió solament de aygua ý pa, e perpètuament sia privada de
veu, si ja no és dispensat per dos capítols.
Item, en aquella matexa manera de precepte e sentència, manam a tota
monja de la nostra religió que ninguna a ningun frare del nostre Orde, súbdit o
prelat hó alguna persona hó official, per si o per altri, lletres ningunes trameta hó
faça trametre, en les quals lo seu nom hó cognom clarament no y sia escrit; ne
lletres per les quals puga l'Orde, frare o monja del Orde, ésser diffamat, hoc hi
encara los secrets de ella o de algun frare per saber de la persona que no és
professa del Orde, trameta o faça trametre en nengun modo ho procure ni u
consenta. E, si ninguna contra aquest manament venrà, sia de continent estreta
en sentència de excomunicatió, la qual per ara donam en escrit; e per tres mesos
sia subjecta a pena de major greu culpa; e no
sens diminució serà complida, per un any sia privada de veu, e lo divendres sobre
terra dejune a pa ý aygua, he de la mare prioressa prenga disciplina.
Manam, més, a tots los sacerdots de la nostra religió que ningú de la
present sentència hó de qualsevulla altra constitució del nostre Orde, hó donada
del prior general, exceptat en lo verdader article de la mort, puga a ninguna
monja absoldre, perquè ninguna de aquestes sentències absolre ningú tinga
auctoritat sinó lo prior general. E, si ningun frare al contrari farà, per dos mesos
sia subjecte a pena de major greu culpa, he per tres anys sia privat de oir
confessions.
Perquè aquelles les quals de la perplexitat del món són vengudes al
servici de Déu, e de la solicitut humana han llexat a la religió, no convé a elles
més occupar-se en senblants coses, e per ço, per la present constitució instituïm
he manam que inviolabi[li]ter
fora lo covent tinga possesions ningunes, ni per sí ni per altra persona, sinó que
de les almoynes dels fels cristians sia contenta, llexant la occupació del món,
occupant-se en oracions e llisons de la Sagrada Escriptura, e a nostre senyor Déu
ab pau estudie de servir-lo humilment.
Si les monjes hó lo pare confessor conexeran que de nececitat ajen de tenir
ab sí algun secular per al servey de la església, agen-lo que sia humil e moderat en
son viure.
CAPITULUM VIGESIMUM VI
DE LA PENITÈNCIA QUE HAN DE AVER LES MONJES QUE SÓN
PROPRIETÀRIES HE LES QUE FURTEN HE LES SIMONÀTIQUES
Ordenam que, si alguna de les monjes del nostre Orde, per qualsevulla necessitat
sua, tenran cosa ninguna en or hó en argent hó en dinés contans, tot allò
e qualsevulla cosa que sia, volem que a la mare prioressa ho diga o declare
destintament hi u manifeste destintament, e en les mans he custòdia de la bosera
hó procuradora de la casa ho depose, posant en escrit lo seu nom he la
cantitat ý qualitat de la dita cosa. E les coses de la mare prioressa volem que
també se observen.
Lo prior general he provincial los béns que a elles són donats per a les
necessitats de elles, posen-los en lloch de la nostra religió, segons a elles serà vist
ser expedient.
Si alguna contra aquesta constitució se trobarà que tenrà alguna cosa hó en
or o argent hó en dinés contants, com dit és, de tot asò sia privada, si lo
covent aquella cosa degudament no li sia donada; altrament, a les mans de la
bosera aja de venir tot. E la dita monja sia subjecta a pena de major greu culpa
quinse dies.
Més, a ninguna monja fora l'Orde convé donar hó venre cosa ninguna sens
llicència de la mare prioressa, la qual porà donar llicència a la sua pròpia súbdita
fins en cinch sous de moneda usual; lo provincial, fins en deu, si a ell serà vist
ésser expedient, he no més. E, si algú farà lo contrari, axí en aquest cas com en
los damunt dits, que li donen llicència, altrament alienar no puga segons és ja
determinat, dejune sens dispensatió huit dies a pa ý aygua, he la cosa venuda hó
lo preu de aquella, si és ja fora de la religió, sia en dispensació del prior provincial
a
Prestar dinés no pertany a ninguna prioressa ni a monja súbdita fora
l'Orde; la qui farà lo contrari sia privada de la dita pecúnia, e la dita pecúnia
pervinga en mans de les procuradores.
Los dinés del covent, hó si algunes coses té en custòdia la prioressa del
covent, de consciència he voluntat de la prioressa, hí encara de consciència de
tres o quatre monjes de les més antigues del covent, ho porà deposar en temps de
necessitat hà alguna persona segura he honesta.
Si alguna fins en cantitat de una onça de argent furtarà hà alguna persona,
sia compel·lida de restituir la dita cosa furtada; sia subjecta a pena de major culpa
greu per dos mesos. Si per ventura lo furt serà estat de major cantitat, sia
encarcerada per sis mesos he tostemps los delluns, dimecres ý divendres
dejune a pa ý aygua.
Si furtarà calze hó ornaments de la església, sia encorregida de càrçer, del qual
no deja exir sens llicència del general o provincial. E lo dilluns, dimecres ý
divendres, sens dispensació ninguna, dejunarà a pa ý aygua tant quant estarà en la
dita presó.
Si per ventura contra alguna monja serà alguna infàmia de algun furt, aprés
de dita infàmia serà depresa en lo furt hó convençuda aprés que serà exida de la
presó, en la qual estarà per sis mesos sens dispensació ninguna, sia privada per
cinch anys de veu, del àbit de les professes.
Més, si alguna per los mèrits seus serà posada en presó he si altra monja de
les nostres li ajudarà a fugir, hó a traure-la per sí hó per interposada persona, hó li
donarà adjutori o favor, aquella tal sia punida de aquella matexa penitència. E
aquell mateix juý és de aquelles que les guarden, si per negligència de aquelles
fugen, se observe.
Les que fugiran de la presó hó de altra pena, si aprés tornaran he les penran
sien constretes en les penes que eren he en lo covent ho en la província on
eren e aturen. Les que són empresonades no tinguen lo àbit tant quant seran
en la presó.
CAPITULUM VIGESIMUM VII
QUINA COSA ÉS LA LLAUGERA CULPA
La culpa llaugera és dita si alguna monja, de continent acabat lo darer toch del
offici, prestament he ordenadament no irà a la església; si alguna en lo cor
ofendrà llegint mal hó cantant mal, he no humiliant-se ab la mà tocant en terra,
he llevant-se ab la mà se donarà en los pits; si alguna no serà atenta en lo offici
divinal si demostrarà tenir los ulls vagabunds he moviments no religiosos; si
alguna en la església hó dormidor hó en la cambra farà alguna cosa ab remor he
no ab repòs; si alguna en lo temps no degut no proveirà en la lliçó ho en lo cant
de la església; si alguna presumirà de llegir o cantar no segons com se acostuma; si
alguna en les cambres estarà ab lo cap descubert; si alguna disolutament, rient, hó
burlant, hó jugant, hó dient hó fent alguna cosa, visitarà les altres há riure; si tenrà
los ulls vagabunts per la casa he si dirà algunes vanitats; si en la vigília de Nadal
no serà en lo principi del capítol, he açò per negligència, hó, pronunciada la
Nativitat de nostre senyor Déu, dient
alguna domirà en lo cor quant se llig la llisó; si alguna pertractarà negligentment
los ornaments de la església; si alguna lo temps ordenat no posarà los seus
vestiments ý llibres; si alguna trencarà hó perdrà lo que
alguna buydarà hó llançarà lo vi de la taça hó altre vexell; si lo llibre en lo qual se
à de llegir en la comunitat no y serà per sa negligència; si beurà sens donar la
benedictió; si alguna en lo covent, hó en lo capítol, hó a la col·lació, hó a la
comuna reffectió, no y serà; si alguna serà proclamada hó acusada de altra monja,
he en aquell dia que si venjant-se presumirà de acusar l'altra; si alguna ab
jurament negarà hó fermaran alguna cosa; si alguna parlarà alguna paraula sútzia
he vana; si alguna de aquelles que són deputades en algun officii seran en
aquell trobades negligents.
Per les coses damunt dites sia donada penitència un psalm ab la disciplina,
hó més, si serà mester ý segons a la prioressa serà vist ben expedir.
A esta dita pena hi sia subjecta la qui trencarà lo silenci, hó la que
murmurarà del menjar hó del vestir, hó per qualsevulla altra cosa.
CAPITULUM XXVIII
QUINA COSA SIA LA GREU CULPA
La greu culpa és: si alguna monja desonestament hoint contenrà hó cridarà ab
alguna de les altres monjes; si alguna tenrà discòrdia ab altra monja; si alguna dirà
alguna paraula injuriosa a l'altra monja; si alguna serà trobada que ab deliberació
aurà dit falsia; si alguna inproperarà algun altra monja alguna culpa de la qual
ja n'aurà fet penitència; si alguna serà notada que per consuetut no tenrà silenci;
si alguna en les cambres secretes trencaran lo silenci; si alguna la sua culpa hó de
altra deffenrà estant aseyta; si alguna posarà discòrdia entre les monjes; si alguna
cridant en los seus crits causarà discòrdia; si alguna serà trobada que per ésser
acusada hó proclamada, aquella tal menaçarà hó la malairà hó li dirà algunes
paraules no religioses ni ordenades; si alguna parlarà maliciosament contra la
prioressa hó monjes que ab testimoni de les sues sors no u provarà; si alguna
mirant los hòmens y firmarà allí los ulls, he açò si u tenrà en pràtigua; si alguna
trencarà los dejunis ordenats per la Església ý de la religió.
Per aquestes coses sobredites he semblants, demanant perdó he no ésser
acusades, tres disciplines sien donades en lo capítol he tres dies dejunen a pa ý
aygua. Essent acussades en capítol, sia-y afigit un dia més de dejuni he una
disciplina més. E més, segons serà vist a la discreció de la mare prioressa he
segons la qualitat de les culpes, ý afixga-y un psalm ý perdó a totes.
De aqueixa pena són dignes aquelles les quals, aprés que seran manades fer
alguna obedièntia he menyspreant-la, no la obeyran.
CAPITULUM XXIX
QUINA COSA SIA LA MÉS GREU CULPA
La més greu culpa és: si alguna monja per contumàcia o per manifesta rebel·lió
estarà per tot un dia complint inobedient a la sua prioressa, hó si ab ella serà
proterva, ço és, perversa en la sua durícia per un dia, no volent aderir a la
veritat, posposant la reverència he maternitat he temor, quasi volent egualment
contenre ab ella; si alguna cometrà manifestament algun pecat mortal; si alguna
procurarà que ella hó altra ixca fora de la obediència del prior general; si alguna
penrà la cosa a ella donada de aquelles coses que són a ella proïbides penre, o
qualsevol cosa que en amagat li sia donada la amagarà, la qual segons diu lo pare
nostre sant Augustí sia condempnada.
E, acussada he convençuda, lleve
son peccat, e, despullada lo àbit, sia batuda tant quant a la prioressa serà vist
expedient, he sia la més darera de totes del covent. No seurà a la comuna taula en
lo reffector ab les altres monjes, sinó seurà enmig del refector, sobre la taula nua
menjarà; e sia-li donat a menjar del pa més gros e més dur; lo beure de
aquella sia aygua, si la mare prioressa no li donarà altra penitència; e lo que li
sobrarà del dinar, res de allò no sia mesclat ab lo de les altres monjes. Ninguna
tinga temeritat ni audàcia de acostar-se a ella ni de menjar ab ella.
La mare prioressa, perquè no vingua aquella tala en desesperació, trameta-li
les més antigues monjes, les quals la amonesten a la penitència he a la paciència.
E més, la exorten a la satisfació, he, si veuran en ella humilitat, llavós tot lo covent
se deu posar a pregar per ella. E la mare prioressa no menyspree de aver misericòrdia
de aquella, ans ab molta misericòrdia la deu abraçar.
E, si en ella veuran que novament torna en discòrdia ab les altres monjes, a
ella primerament, aprés a totes les altres monjes, sien punides, ý aquella tala
que serà causa del mal, mentres serà en penitència, no combregue ne vinga a
penre pau ne sia cridada a offici ningú en la església, jatsia que porà estar en lo
offici; mas no li sia dada ninguna servitut sinó la obediència, ne porte lo àbit de
la religió ans de aver satisfet complidament la penitència.
E, si serà officiala en lo covent, axí com bosera, sacristana hó tornera,
volem que no use de dit offici.
Si alguna per conspiratió o maliciosa concòrdia se llevarà maliciosament
contra la sua prioressa, segons és dit, sia penitenciada, e no tinga veu en lo capítol
fins tant sia dispensat per lo capítol general.
Qualsevulla que la penitència de més greu culpa portarà segons la institució
del Orde, fins tant aja complit la dita penitència, del primer dia fins al darer,
sia privada del àbit de les profeses.
Les monjes que en lo reffector enmig seuran sobre la terra nua a menjar,
axí de vespre com de matí, en lo temps que lo covent preu dos voltes reffecció,
elles seuran en terra.
CAPITULUM XXX
QUINA COSA ÉS LA MOLT MÉS GREU CULPA
La molt més greu culpa és la incorrigibilitat de aquelles les quals no temen
cometre les culpes ne refusar de sostenir les penes, de les quals se parla en la regla
que, si aquella tal incorregible no s'absentarà, sia lançada de la nostra companyia,
segons lo Apòstol diu que lo hom eretge, que aprés la trina monitió a ella
donada, manifestada la sua icorrigibilitat, manam sia lançada fora lo covent, e no
més comportar aquella peccant fins a la mort.
Aquesta tal sia de[s]pullada del àbit: axí com del seu cor ha llançat la
professió. Axí volem sia constreta de deposar la professió del àbit, emperò si fins
aquella ora serà estada sançera en los sentiments he en lo enteniment he no serà
estada orada. Perquè qualsevol occatió no li deu ésser donada llicència de exir
fora de la religió, perquè la canònica disciplina no vinga en menyspreu, mentres
lo àbit de la canònica religió sia menyspreat en les coses indignes.
Si per ventura en algun cas alguna monja aurà de ésser llicentiada del Orde,
sols al prior general pertany donar la auctoritat, e no a ningun altre.
A tots universalment, axí a frares com a monjes que les presents lletres
veuran, ço és, frare ·N·, humil prior general del Orde dels frares hermitans del
pare nostre sant Augustí, salut en lo Senyor sempiternal. A notícia de la vostra
caritat desijant venir, com qualsevulla de vosaltres professa, del vostre Orde, dels
presents Órdens, al Orde de sant Benet hon és gran e sancta observància
regular, hó en los de Cartoxa, atorgue llicència de psar en les dites religions,
emperò en tal manera que, aprés que en la hú dels dits Órdens serà rebuda, porte
pena de apostesia, la qual devia portar en l'Orde nostre si fos rebuda, asignant-li
temps tres mesos de la recepció de la present fins a procurar de entrar en la hú
dels Órdens ja nomenats. E aprés que la dita monja o frare el que en la hú dels
dits Órdens aurà fet canònica professió, sia absolta de la obediència nostra e de la
religió.
En testimoni de la qual cosa lo sagell del offici a mi comès he posat en les
presents lletres. Donat en París.
Expliciunt ordinaciones seu statura vel constitutiones monialium sancti Augustini
Versiculus: "Adiutorium nostrum in nomine Domini". Responsio: "Qui fecit".
Versiculus: "Sit nomine Domini benedictum". Responsio: "Ex hoc". Versiculus:
"Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominus vobiscum". Responsio:
"Et cum". Oratio: "Domine Iesuchriste, seminator et inspirator religiosi et
casti propositi, qui indumentum nostre carnis pro salute generis humani misericorditer
suscipere voluisti, et in presepio vilibus pannis involui non horuisti,
respice quesumus ad preces humilitater nostre, et has religiosas vestes, quas hec
famula tua ·N·, propter amorem tuum, abiectis vestibus secularibus, proponit
inducere, benedicere et sanctificare tua pietate digneris; concede propicius, ut
sicut exterius hiis religiosis induitur vestimentis, ita meritis et intercessione beati
patris nostris Augustini et beatissime matris Monice, matris eius, interius renovetur
affectibus bonis". "Qui".
Aspergentur hic vestes aqua benedicta. Antiphona. Oratio: "Quesumus omnipotens
Deus, qui per legiferum Moysem famulum tuum omnibus ministris
Ecclesie sub tipica visione prisce legis precepta dedisti, hanc laneam tunicam,
quam sanctus pater noster Augustinus amore divino ministros Ecclesie ferre
consuluit, consecrare et sanctificare et benedicere tuo propio ore digneris, ut
hec famula tua exuta ab omnium viciorum sorde que eam induere vult, cum
indumento sanctarum virtutum eam induat; quatenus ab omni perturbacione
calidi insidiatoris deinceps protecta, in Ecclesia sancta tua de die in diem
renovetur". "Per Dominum".
Dum conditur et spoliatur soror que recipienda est cantetur: Responsio: "Regnum
mundi et omnem ornatum seli". Finito responsione, a sororibus in choro cantatur
hymnus "Veni creator Spiritus". Hic prosternat se novicia. Quo finito, dicitur: Versiculus:
"Emitte Spiritum tuum et creabitur". Responsio: "Et renovabis faciem terre".
Versiculus: "Confirma hoc, Deus, quod operatus es in nobis". Responsio: "A templo
tuo, quod est in Ierusalem". Versiculus: "Post partum Virgo". Responsio: "Dei
genitrix". Versiculus: "Ora pro nobis, beate patre Augustine". Responsio: "Ut digni"
Versiculus: "Ora pro nobis, beata mater Monica". Responsio: "Ut digni". Versiculus:
"Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor meus ad te veniat". Oratio: "Deus, qui
corda fidelium sancti Spitirus illustratione docuisti, da nobis in eodem Spiritu
recta sapere et de eius consolacione gaudere. Per Christum, dominum nostrum".
Oratio: "Concede nos, famulos tuos, quos Domine Deus perpetuamentis et
corporis sanitate gaudere, et gloriosa beate Marie, semper virginis, intercessione
a presenti liberari tristicia et eterna perfrui leticia. Per Dominum Nostrum".
Alia oratio: "Concede nobis, quos, omnipotens Deus, sancti patris nostris
Augustini devota commeroratione gaudere, cuius patrocinio salvari te auxiliante
confidimus. Per". Alia oratio: "Deus, merentium consolator et in te sperantium
salus, qui beate Monice lacrimas in conversione filii sui Agustini misericorditer
indulgenciam invenire. Per Dominum".
Inducta novicia genuflectate altare, dicatur super eam hec Oratio: "Adesto, Domine,
supplicationibus nostris et hanc famulam tuam ·N· benedicere dignare,
cum sancto tuo nomine habitum religionis dedimus, ut te largiente et devota
in Ecclesia proficere, et ad vitam pervenire mereatur eternam. Per Dominum
Nostrum".
Oratione finita, novicia iterum prosternatur ante altare et cantrix incipiat hanc
Antiphonam: "Beati qui habitant in domo tua, Domine, in seculum seculi glorificabunt
te". Psalmus: "Quam dilec".
Postea dicitur: Oratio: "Domine Iesuchriste, pastor bone, qui per tuis ovibus
animam posuisti grege tuum propicius visitare dignare esurrente Pasce, contritum
colliga, conforta invalidum validumque custodi[a], facque hanc ancillam
tuam sacro vel minorali habitu indutam ante conspectum tuum cum iusticia
vivere, et ad misericordiam tuam cum fructu bonorum operum pervenire, tribue
eique concede in fide obedientiam, in labore virtutem, in affectu devotionem, in
actu prosperitatem, in victu obedientiam, in pace leticiam, in conversatione
graciam, in tribulatione patientiam, in languoribus sanitatis tue medelam, quatinus
in hoc presenti tempore persemitam iustitie cum felicitate percurrat, et te
venturum iudicem in novissima die cum magna hylaritate suscipiat. Qui cum
Patre et Spiritu".
INCIPIT OFFICIUM PROFESSIONIS MONIALIS
Primo, novicia prostata ante altare, incipiet cantrix hymnum "Veni Creator", et postea
omnes totum hymnum decantabunt, quo cantur dicatur: Versiculus: "Emitte Spiritum
tuum et creabitur". Responsio: "Et renovabis faciem terre". Versiculus: "Domine
exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominum vobiscum". Responsio: "Et
cum spiritu tuo". Oremus: "Deus, qui corda fidelium sancti Spiritus illustratione
docuisti, da nobis in eodem recta sapere et de eius semper consolatione gaudere.
Per eumdem". "Populum tuum obliviscere et domum patris tui et vives in
eternum". Psalmus: "Eructavit cor meum". Antiphona: "Non intres in iudicium
cum serva tua, Domine, quia non iustificabitur in conspectu tuo omnis vivens".
Psalmus: "Domine, exaudi orationem". Oratio: "Deus, qui nobis per dicta profetarum
precepisti temporalia mundi relinquere adque ad eternam presenciam
festinare, da huic ancille tue mundi respuenti et fugienti sub titulo Christi Iesu,
filii tui, Domini Nostri, ut que a te iussa conovit implere celesti inspiratione
valeat. Per".
Postea, erigens se novicia professionem fa at in forma ut in regula contenta. Qua
facta, iterum se ante altare prosternat sicque cantrix incipiat subsequentem Antiphonam: "Michi autem adherere Deo bonum est et ponere in Domino Deo spem meam".
Psalmus: "Quan bonus Israel Deus". Postea, dicitur: Versiculus: "Convertere Domine
usque quo". Responsio: "Et deprecabilis esto super ancillam tuam". Versiculus:
"Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominus vo[biscum]".
Responsio: "Et cum". Oratio: "Deus, qui Abrahe famuli tui opere humano generi
obientia exempla prebuisti, concede huic famule tue et sue voluntatis pravitatem
frangere et tuorum rectitudinem mandatorum in omnibus adinplere. Per
Christum". Oratio: "Omnipotens sempiterne Deus, respice propicius Ecclesie tue
et da huic famule tue ·N· fidem rectam, caritatem perfectam, veram humilitatem.
Concede, Domine, ut sit in ea simplex affectus, paciencia fortis, obediencia
perseverans, pax perpetua, mens pura, rectum et mundum cor, voluntas bona,
conciencia sancta, compunctio spiritualis virtus anime, vita inmaculata, consumatio
irreprehensibilis, ut viriliter currens in tuum feliciter mereatur introire
regnum. Per".
Benedictio velaminum, primo cantatur: Antiphona: "Cuius pulchritudinem".
Require in festo Sancte Agnetis in IIIª nocturno.
Postea sacerdos dicat has oraciones: Versiculus: "Domine, exaudi". Responsio: "Et
clamor". Versiculus: "Dominus vobiscum". Responsio: "Et cum". Oratio: "Domine
Deus, bonorum virtutum dator, et omnium benedictionum largus refusor, te
benignis precibus deprecamur, ut hoc velamen quod famula tua pro iudicio
cognocendo religionis induere vult, benedicere digneris; ut inter reliquas
feminas tibi cognoscatur dicata. Per Dominum". Oremus: "Caput omnium fidelium
Deus, et tocius corporis salvator, hoc operimentum velaminis quod famula
tua, propter tuum tueque beatissime genitricis semper virginis Marie amorem,
suo capiti est in positura benedic[e] tua dextera et sanctifica hoc quod pro
illud mistice datur intellige tua semper custodia corpore pariter et animo
incominata custodiat; ut quando ad perpetuam sanctorum remunerationem venerit
cum prudentibus virginibus, et ipsa preparata te perduce te ad perpetue
felicitatis nupcias intrare mereatur. Per Dominum".
Sequitur benedictio noviciarum. "Respice Domine, propicius super hac famula
tua eaque benedicere digneris, ut virginitatis seu castitatis propositum quod te
inspirante est suscepturam te gubernante custodiat. Per".
Statum chorus cantatur. Antiphona: "Huius mater devotissima".
Et tunc sacerdos dat sacrum velamen, dicendo: Oratione: "Accipe sacrum velamen,
soror puella quod preferas sine macula ante tribunal Domini nostri Iesuchristi,
cui flectitur ome genu celestium, terrestrium et infernorum in secula
seculorum".
Postea, cantatur: Antiphona: "Posuit signum in facie eius".
Require in festo Sancte Agnetis in Iº nocturno. Postea, dicitur. Versus: "Dominus
vobiscum". Responsio: "Et cum". Oratio: "Familiam tuam, Domine, tue pietatis
custodia muniat, ut continencie sancte propositum quod te inspirante suscepit te
protegente illesam custodiat. Per dominum". Alia oratio: "Presta quas, omnipotens
Deus, ut hec famula tua que prospe retribucionis eterne se tibi desiderat copulari
plena fide et animo in sancto preposito permaneat, et tu ea, omnipotens pater,
sanctificare, benedicere et in perpetuum conservare digneris, tribune ei
humilitatem, castitatem, hobedienciam, caritatem et omnium bonorum operum
quantitatem da ei, Domine, pro operibus gloriam, pro pudore reverenciam, pro
pudicicia sanctitatem, ut ad meritum possit celestis glorie feliciter pervenire. Per
Christum". Alia oratio: "Concede nobis quas, omnipotens Deus, sancti patris
nostri Augustini devota commenoratione gaudere, cuius patrocinio salvari te
auxiliante confidimus. Per". Oratio: "Deus merentium consolator et in te sperantium
salus, qui beate Monice pias lacrimas in convertione filii sui Augustini
misericorditer suscepisti, da novis utriusque interventu peccata nostra deplorare
et gratie tue indulgenciam invenire. Per Christum. Amen".
FFinis
QUANT ALGUNA DE AQUELLES ESTÀ EN PA[SSA]MENT DE
AQUESTA VIDA EN L'ALTRA
Ans que l'ànima ixqua del cos, diguen les monjes los psalms següents:
Responsio: "Subvenite". Versiculus: "Suscipiat te".
Versiculus: "Requiem eternam".
noster". Versiculus: "A porta inferi". Responsio: "Erue Domine". Versiculus: "Requiescant
in pace". Responsio: "Amen". Versiculus: "Domine, exaudi". Responsio: "Et
clamor". Oratio: "Tibi, Domine, comendamus animam famule tue sororis nostre
·N·, ut defuncta seculo tibi vivat et que per fragilitatem humane conversacionis
peccata comisit tu venia misericordissime pietatis absterge. Per Christum".
de dita defuncta. Aprés, visten-li lo àbit ý cinguen-li la correja. ý adobada que sia
segons lo temps expedirà, posen-la en lo llit. Aprés, les monjes totes congregades
per manament de la prioressa, ordenadament estiguen entorn del llit de dita
defuncta. Aprés, lo sacerdot absolutament diga:
KyrieVersiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed libera". Versiculus:
Responsio: "Ab audicione". Versiculus: "Ne
tradas bestiis animam confitentem tibi". Responsio: "Et animas pauperum tuorum
ne obliviscaris in finem". Versiculus: "Non intres in iudicium cum ancilla tua,
Domine". Responsio: "Quia nullus apud te iustificabitur homo". Versiculus: "A porta
inferi". Responsio: "Erue, Domine, animam eius". Versiculus: "Requiescat". Responsio:
"Amen". Versiculus: "Domini, exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominus
vobiscum". Responsio: Et cum". Oratio: "Suscipe, Domine, animam famule
tue ·N·, quam de ergastulo huius seculi vocare dignatus es, et libera eam de locis
penarum, quietis ac lucis eterne beatitudine perfruatur et inter sanctos et electos
tuos in resurrectione gloria resucitare mereatur. Per".
respons. Responsio: "Subvenite". Versiculus: "Suscipiat te". Responsio: "Requiem
eternam".
de morts, començant dos monjes absolutament lo invitatori:
vivunt". Psalmus: "Venite exultemus".
lliçons.
Entretant, lo sacerdot ab los ministres preparen-se a cantar solempnament
la missa. Acabada la missa, lo sacerdot ab lo[s] ministres sens casulla portant la
cre[u], totes les monjes ordenadament en son grau ab llums estiguen totes
circuint lo llit de dita defuncta en modo de un rogle, ý lo sacerdot al cap del llit
comence absolutament ab veu alta sense dir Oratio: "Non intres in
iudicium". Require in fine libri.
Antiphona: "Suvenite
sancti Dei, occurrite angeli Domini, suscipientes animam eius offerentes eam in
conspectu altissimi". Versiculus: "Suscipiat te, Christus, qui creavit te et in sinu
Abrae angeli deducant te. Presa: "Suscipientes animam eius". Versiculus: "Requiem
eternam".
de la mà de son ministre ý encense entorn del cos. Ý acabada la sobredita
antíphona, la cantora comence:
noster". Versiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed libera". Versiculus: "Dominus
vobiscum". Responsio: "Et cum. D[e]us cui omnia vivunt". Require in fine libri.
Responsio: "Ne recorderis".
Versiculus: "Pater noster". Responsio: "Et ne
nos". Versiculus: "Sed libera". Responsio: "Dominus vobiscum". Responsio: "Et cum".
Oratio: "Ffac quas, Domine". Require in fine libri, Responsio:
"Amen".
Responsio: "Libera me, Domine".
Versiculus: "Et ne nos". Responsio:
"Sed libera". Versiculus: "Requiem eternam". Responsio: "Et lux". Versiculus: "A
Responsio: "Erue". Versiculus: "Requiescat". Responsio: "Amen". Versiculus:
"Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominus vobiscum". Responsio:
"Et cum". Oratio: "Absolve quas, Domine, animam famule tue, ut deffuncta
seculo tibi vivat, que, per fragilitatem carnis humana conversatione comisit, in
venia misericordie pietatis absterge. Per Christum".
començant la cantora la següent antíphona:
tuo adventu suscipiant te martires et perducant te in civitatem sanctam Ierusalem,
chorus angelorum te suscipiat et cum Lazaro quodam paupere eternam habeas
requiem. Kyrie
Versiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed
libera". Oratio: "Deus, qui fundasti terram, formasti celos, qui sideribus stabilitatem
firmasti, qui captivum laqueo mortis hominem lavacri ablutione repasti,
qui sepultos Habraam, Ysaach et Iacob in spelunca duplici in libro vite atque
totius glorie particeps annotasti, benedicere digneris hunc tumulum famule tue
·N·, ut hic eam requiescere facias et in sinu Abrae, Ysaac et Iacob collocare digneris,
qui Dominum nostrum Iesuchristum contritis laqueys infernorum credentium
resurgere se suorum, quod membra resuscitare voluisti. Respice, Domine,
super hanc fabricam sepulture desdendat ad eam Spiritus Sanctus, ut te iubente
sit in loco hec famule tue ·N· quieta dormicio et tempore iudicii tui cum sanctis
omnibus vera resuscitacio prestante Domino nostro Iesuchristo. Qui tecum".
Ffinito
asperga sobre lo cos ý lo túmulum. Entretant, la cantora comence les antíphones
següents ab lo psalms:
Domino". Psalmus: "Confitemini Domino quem bonus". Antiphona: "Ingrediar in
locum tabernaculi et admirabilis usque ad domum Dei". Psalmus: "Quemadnodum".
Antiphona: "Et requies mea in seculum seculi hic habitabo quem elegi
eam". Psalmus: "Memento, Domine". Antiphona: "De terra formasti me et carne
induisti me, redemptorem meus, Domine, resuscita me in novissimo die". Psalmus:
"Domine, probasti me". Antiphona: "Non intres in iudicium cum ancilla tua,
Domine, quia non iustificabitur in conspectu tuo omnis vivens". Psalmus: "Domine,
exaudi". Antiphona: "Omnis spiritus laudet Dominum". Psalmus: "Laudate
Dominum de celis" ad "benedictus". Antiphona: "Ego sum resurrectio et vita. Qui
credit in me, etiam si mortua fuerit, vivet, et omnis qui vivit et credit in me non
morietur in eternum". Psalmus: "Benedictus dominus Deus Israel".
pro spiritu sororis nostre, quam Dominus de laqueo huius seculi liberare dignatus
est, cuius corpusculum hodie sepulture traditur, ut eam pietas Domini in sinu
Habraam, Ysaac et Iacob collocare dignetur, ut cum iudicii dies advenerit, inter
sanctos et electos suos eam in parte dextera collocandam suscitari faciat. Per
Christum dominum nostrum. Amen". Oratio: "Deus, qui omnia vivunt et qui
deprecamur, ut quicquid anima famule tue ·N· viciorum tueque voluntati
contrarium fallente diabolo sua propria iniquitate vel fragilitate contraxit, tu, pius
ac misericors, abluas indulgendo eamque suscipi iubeas per manus sanctorum,
angelorum tuorum deducendam in sinu patriarcharum et prophetarum tuarum
Abrae, scilicet amici tui, Ysaac electi tui, quo aufugit dolor atque tristicia et
suspirium fidelium quoque anime felici iocunditate letantur in novissimo iudicii
die, inter sanctos et electos tuos eam facias perpetue gracie accipere porcionem
quam oculus non vidit nec aures audivit, et in cor hominis non ascendit quam
preparasti diligentibus te. Per". Oratio: "Veritas quidem est, Domine, ut homo
hominem cuius cinere mortalis mortale tibi, Domino Deo nostro, audeat comedare
set quia terra suscipit terram et pulvis convertitur in pulvere, donec omnis
caro in suam redigatur originem. Unde tuam, piisime pater, lacrimabiter quas
pietatem ut huius famule tue ·N· animam quam de huius seculi tenulenta
voragine ducis ad patriam Abrae amici tui sino recipias et refrigerii ore perfundas.
Sit ab estuantis gehene incendio segregata et beate requie tue donante coniuncta.
Etsi que sunt illi, domine, digne cruciantibus culpe tuei gratie vitissime letritatis
indulge, nec peccati recipiat vicem, qui tuam in votis tenuit voluntatem, sed
indulgentie tue propriam sentiat largitatem. Cumque finito mundi termino
supernum illuxit regnum novus habeo sanctorum omnium ceteris obligatis
cum electis tuis resurat in parte dextera coronada. Per". Oratio: "Opus est misericordie
tue, Domine sancte, pater omnipotens, eterne Deus, rogare te pro aliis
cuamquam nobis non sufficimus, suscipe animam famule tue ·N·, revertentem ad
te angelus testamenti tui Michael. Libera eam, Domine, de principus tenebrarun
et de locis penarum, nec famula tua ullis iam paterne nativitatis vel ignorantie
confundatur erroribus. Agnoscatur a tuis et misericordia bonitatis tui ad locum
refrigerii et quietis in sinu Abrae transferatur. Per". Oratio: "Debitrum humani
corporis sepeliendi officium fidelium more complentes, Deum qui vidint fideliter
deprecamur, ut hoc corpus sororis nostre ·N·, a nobis infirmitate sepultum,
in ordine sanctorum suorum resuscitet et eius spiritus Sanctus ac fidelibus
aggregari iubeat cum quibus venerabili gloria perhenni felicitate perfrui mereatur.
Per". Alia oratio: "Omnipotens sempiterne Deus, qui humano corpori animam
inspirare dignatus es, Deum te iubente pulvis redit in pulverem tu ymaginem
tuam, cum sanctis et electis tuis eternis sedibus precipias sociari. Per Christum".
qui pro nostra miseria ab impiorum manibus mortis supplicium pertulisti, libera
animam eius de inferni voragines et de ministris tartaris, miserator absolve, et
cuncta eius peccata oblivioni perpetua dele eamque ad lucem tuam angeli
tradam paradisique ianuam introducant, ut, dum corpusculum pulveri traditur
ad eternitatem perducat, Domine, miserere super ista peccatrice". Sequitur:
"Kyrie
Versiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed
libera". Versiculus: "Non intres in iudicium cum ancilla tua, Domine". Responsio:
"Quia non iustificabitur homo". Versiculus: "A porta inferi". Responsio: "Erue".
Versiculus: "Domine, exaudi". Responsio: "Et clamor". Versiculus: "Dominus vobiscum".
Responsio: "Et". Oratio: "Satisfaciat tibi quas, Domine, Deus noster, pro
anima famule tue sororis nostre, beatissime Dei genitricis semperque virginis
Marie, et sanctissimi confessoris tui, patris nostri Augustini, omniumque sanctorum
oratio et presentis familie tue humilis et devota supplicatio, ut peccatorum
omnium veniam quam precamur obtineant nec eam patiaris cruciari gehennalibus
flaminis quam filii tui, Domini nostri Iesuchristi, preciosso sanguine
redemisti. Qui tecum".
defunctorum per misericordiam Dei requiescant in pace". Responsio: "Amen".
cantant se
les monjes en lo cor, diga lo prevere lo següent paternoster:
Versiculus: "Et ne nos". Responsio: "Sed libera".
ut defuncta seculo tibi vivat et peccata, que per fragilitatem mundane conversationis
comissit, tu veniam misericordissime pietatis absterge. Per". Oratio: "Pro
recordationis affectu sororis karissime comemorationem facimus care nostre,
quam Dominus detemptationibus huius seculi assumpsit, obsecrantes misericordiam
Domini nostri Iesuchristi in ipse ey tribuere dignetur placidam et
quietam mansionem. Et remittat omnes lubrice temeritatis ofensa, ut comissa
venia plene indulgentie, quidquid in hoc seculo proprio reatu delinquit totum
ineffabili pietate ac benignitate tua deleat et absterguat. Per". Alia oratio: "Non
intres in iudicium cum ancilla tua, Domine, quia nullus apud te iustificabitur
homo, nisi parte ei omnium peccatorum tribuatur remissio. Non ergo eam quas
Domine iudicialis sententiam premat. Quam tibi vera supplicatio fidei christiane
comendat sed gratia tua ille succurente mereatur evadere iudicium ultionis que
cum viveret insignita est signaculo sancte Trinitatis. Qui cum Patre, Spiritu
Sancto vivit et regnat in secula seculorum. Amen". Alia oratio: "Deus, cui
omnia vivunt et cui non pereunt moriendo corpora nostra sed mutantur in
melius, te suplices deprecamur, ut suscipi iubeas animam famule tue, sororis nostre,
per manus sanctorum angelorum tuorum deducenda in sinu amici tui
Habrae patriarche resuscitandamque in novissimo die iudicii magni. Quidquid
viciorum diabolo fallente contraxit. Tu, pius, et misericors, abluas indulgendo.
Per". Oratio: "Fac quas, Domine, hanc cum ancilla tua defuncta misericordiam, ut
ffactorum suorum in penis non recipiat vicem que tuam in votis temut voluntatem,
ut sicut hic eam veram fides iunxit fidelium turmis. Ita illic eam tua miseratio
societ angelicis choris. Per Christum dominum nostrum. Amen".