[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] Zo són clams de tons los hòmens de Sen Pere de Escales, luin ni prob, que fan a Senta Maria e al bispe e a tot lo covent, d'en B. Dezvilar e de son pare, que àn la casa de Sen Pere afolada e desfeita. E ogans com, primerament, per les sues oradures e per les sues folees e per lo feit seu que zel faie fo la casa de Sen Pere trencada e robada e cremada, e no per clam de Sen Pere ni de Senta Maria de la Set. Ahí ilex trasc-ne ·I· libre que vené ·LX· sol. a·n P. Vila, e trash-ne autre que vené a la Corit ·XX· e ·V· sol., perquè, senors, l'esgléria n'é pis servida. Outra azò, à la onor venuda e·npignorada; e ogans com, in primis, los molins de Caned per ·CC· sol. inpignorà, e lo mas de la Sala d'Oora, que solie dar a Sen Pere, de pa e de vino e de carn, la meitad; e per ·LXX· sol.

que B. n'ag, tornà-ó a sensum, que no fóre obs, à la casa per ·M· sol., e·l sensum d'aquel mas à·l mès in pignora. E àn aüt los molins de la Corit e les joves e·ls quarts à mès in pignora per ·CL· sol. Ahí ilex les conamines que ssolien laurar, ab la jova, à tornades a sensum per aver que·n pres, perquè ·III· clergues que í solien estar, ara no n'í està for ·I·, e aquel mor-í de fam. Ara, senors, dels hòmens de la onor que·n à ditans, perquè los hòmens no poden sofere: primerament G. de Zamorera e A. Zafont e·n Arloví e·n Gerat; aquens tonts ·IIII·, que n'à dita[n?s, on nós som fort clamans. Ara, senors, ogans les malesfeites autres que zel fa en la onor: primerament ·II· mases a Vilalta que robà per ·II· vegades, e it fé bé de mal qui valg bé ·MCC· sol.; et alia vice, veng a·z alberg d'en G. de Margenedes e menà-se·n zos porcs e·z bous e tot aitant cant í trobà, perquè zo mas ne valrà tonts temps meins, e n'é perdud. E anant veng e·l mas de la Muntad, vinguí ·II· vegades e fa-í de mal qui valg ·CC· sol. en diners; e an e an tornà-í, e·l mas ilex de la Muntada e pres l'ome e·l aver e la roba, e teng-ó pres tot ·VI· senmanes, e a cab de sis senmanes fet pleid zel ome, e fet-lo jurar manvés sus a Sen Cristòval de Buse que no sse·n clamarie; tot azò li fet a·quel om per nelet que no avie. E anant veng ·I· joven obestar, per nom Joan de Sen Climenz, que ere natural de za Corit, e pres-lo per queocom d'aver que·s avie, e pres z'aver seu; e com lo se·n menave pres [e? él e no volie anar, e per zo, car él no volie anar, pres-lo pez collons e cuidà·l ociure, e teng-lo pres e fet-llo rembre, e ag-ne tot lo seu per nelet que él no avie; e can exí de son poder fet-lo jurar manvés que no se·n clamarie.

E anant los molins de Sen Pere de la Corit que foren cremans e·sderocants per lo feit d'él. E anant fa·ls en B. Degà autre mal als hòmens de la Corit: met-se en convenenza ab zos cavalers e ab los hòmens de pes qu'éls perfer dez seu; e sobre azò él no·ls atén re d'aquel feit. E vénen aquels sobre los hòmens de la Corit e pignoren los hòmens e són-ne robans, perquè los hòmens s'àn a pagar aquel aver. E anant à tengunds desvedats los hòmens de la Corit, d'entrada de Quaresma enzà per nelet que nós no avem. Meins de tot azò a pledejants los hòmens de la Corit per sotreita d'aver, e no per nelet que en éls trobàs; e n'à agud de cada ú, qui ·XX· sol., qui ·XXX·, qui ·X·. E de tot azò som clamans nós, de tons aquests clams e de la casa d'Escales que él à desfeita; e atenem-ne a Senta Maria et al bispe e a tot lo covent que s'endrez tot aquest feit. E·n la guerra d'en G. de Belvezer e d'en G. de Sentafè donaren-se los fils d'en Bernard Degà, e zels tenien la casa en poder e desferen ·IIII· mases ab en G. de Belver.