30 - (Edict.) 1387 (Mallorca) Francesc Sagarriga i Bernat d'Olius DE LES SOLLEMPNITATS ECCLESIÀSTIQUES FETES PER LA MORT DEL SENYOR REY EN PERE DE BONA MEMÒRIA Die lune ·XIIII· januarii an[n]o a Nat[hivitate] D[omi]ni ·MCCCLXXXVII· Die et a[n]no p[rae]d[ic]tis retulit et fidem fecit Petr[us] Badia p[re]co public[us] curiar[um] civitatis Majoric[arum] se die d[omi]nica p[ro]x[ima] lapsa de ma[n]dato honorab[i]lis d[omi]ni vic[e]sgerentis gub[e]rnatoris fecisse p[er] tota[m] d[ic]tam civitate[m] p[er] loca ei[us]de[m] assueta p[re]conitzacione[m] seguentem: Ara ojats què notiffique a tothom generalment lo honorable mossè[n] Ffrancesch ça Garriga, cavall[e]r e consell[e]r d[e]l senyor rey, are beneventuradame[n]t regna[n]t e p[er] aq[ue]ll gov[er]nador del regne de Mallorq[ue]s. Com lo molt alt senyor rey en P[ere] de notable memòria, qui p[er] lonch temps beneventuradame[n]t ha regnat per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València e de Mallorq[ue]s, de Serde[n]ya, e de Còrsega e comte de Barch[elo]na, de Rosselló e de Serdanya, sia stat p[er] n[ost]re senyor Dé[us] al seu beneyt regna app[e]llat dissapte a sinch dies d[e]l p[re]se[n]t mes de janer, lo dit gov[er]nador entena p[er] ànima d[e]l dit senyor fer dir misses e acustumad[e]s eccl[esi]àstiques solle[m]pnitats en lo castell reyal demà p[er] lo matí q[ue] serà dillu[n]s, e los honrats jurats d[e]l dit regna p[er] la dita univ[er]sitat entene[m] fer sembla[n]ts solle[m]pnitats en la sgleya d[e] la seu d[e] Mallorq[ue]s, lo dimarts dematí tantost següe[n]t, e lo revere[n]t bisbe d[e] Mallorq[ue]s entena lo dimecres dematí aprés següe[n]t celebrar e fer la dita solle[m]pnitat en la sgleya d[e]ls ffrares menors d[e] la dita Ciutat; p[er] ço lo dit gov[er]nador mana a tothom gen[er]alment que tots aq[ue]lls qui de sachs vestits no sera[n] p[er] los dits tres jorns, axí hòmens con dones, deguen portar vestadures honestes segons que en cossos e misses és acustumat e que en les matinades mentre les dites solle[m]pnitats se faran, tothom dega tenir tenchats los obradors e abstenir-se dins la ciutat de fer feynes temporals. Et més ana[n]t los dits gov[er]nador e jurats amonesten e pregan a tothom gen[er]alme[n]t q[ue] p[er] à[n]i[m]a d[e]l dit senyor diguen devotes oracio[n]s com cascú p[er] sa naturalesa sembla[n]ts coses e majors degue[n] e

sien tenguts de fer p[er] à[n]i[m]a del dit Senyor, qui p[er] lonch te[m]ps beneventuradame[n]t ha regnat. Sigillu[m] anuli d[omi]ni gub[er]natoris. Que sturments no sien sonats d'ací a Pascha p[er] la mort del senyor rey. Die mercurii ·XXIII· januarii an[n]o a Nath[ivitate] D[omi]ni ·MCCCLXXX_septi[m]o·. Die et an[n]o p[re]d[ic]tis retulit et fidem fecit Petr[us] Badia preco public[us] curiar[um] civitatis Majoric[arum] se die lune p[ro]x[ima] lapsa qua [com]putabat[ur] ·XXI· januarii an[n]o p[re]d[ic]to de ma[n]dato honorabilis d[omi]ni locum tenentis gub[e]rnatoris Majoric[arum] fecisse p[er] tota[m] d[ic]tam civitate[m] per loca ei[us]dem assueta p[re]conitzacione[m] sequentem: Ara ojats què mana lo honrat en B[er]n[at] d'Olius, donzell locht[inent] de l'honorable moss[èn] Ffrancesch ça Garriga, cavall[e]r consell[e]r d[e]l senyor rey e porta[n]tve[us] d[e] gov[er]nador gen[er]al en lo regna d[e] Mallorq[ue]s, que con lo molt alt prí[n]cep e senyor n[ost]ro en P[ere], p[er] la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, d[e] Mallorq[ue]s, Serdenya e de Còrsega, comte de Barch[elo]na, de Rosselló e de Sardanya, sia estat novellame[n]t a la s[an]ta glòria d[e] Déu app[e]llat, sego[n]s q[ue] a cascú és manifest. E p[er] la dita rahó p[er] totes les esgleyas d[e] la ciutat d[e] Mallorq[ue]s sien stades fet[e]s grans solle[m]pnitats de misses e altres divinals officis, e sia d[e] rahó e egualtat q[ue] en nosses e alt[re]s convits qui·s fassen d'aquí ana[n]t no sien fets alscu[n]s solassos, los quals denoten goig o alagria en alcuna man[er]a. P[er] tant, mana lo dit lochti[nent] a tots aq[ue]lls qui novins sera[n] d'assí a la ffesta d[e] Pascha prop vine[n]t e a totes altres p[er]sones qui fassen alscu[n]s convits, q[ue] en les dites nosses e convits dins lo dit temps no hagen o en alcuna man[er]a haver presumesque[n] juglars ne altres sonadors de qualsevol sturments. E assò sots pena d[e] sinqua[n]ta ll[iu]r[e]s al fisch del senyor rey applicadores. E més ana[n]t mana a tuyt gen[er]alment que dins lo dit temps no gosen sonar sturments alscu[n]s de nit ne de die sots pe[n]a de deu ll[iu]r[e]s al fisch d[e]l dit senyor aplicadores e de p[er]dre los sturme[n]ts sens gràcia e remissió alcu[n]a. Dat en Mallorq[ue]s a ·XXI· de janer l'a[n]y d[e] la Nat[ivitat] d[e] N[ost]re Senyor ·MCCCLXXXVII·. Sigillu[m] honorab[i]lis d[omi]ni locu[m]t[enentis] vid[e]l[icet] anuli ei[us]dem.