31"> DISPUTE BETWEEN R. MAASEN AND FERRER D'ESCALES (1250-1255) Clama·s R. Maasen e Na Rumia, filla que fo de Na Ferrera Maasen, als seinnors de la casa d'Orgainnà d'onor que Ferrer d'Escales ten; clama·s de·n Ferrer can la·s contradiu ne la·s ten sen lur grat. Lo ja dit R. demana per raon de son avi En P. Maasen, qui tenia [t] avia e possedia per s[e]ua aqueilla honor; [t] és a saber la onor a la serra subirana de Fígols. Lo ja dit R. prega a la cort que aqueilla honor li sia deliurada per ço quan és son dreit. La ja dicta Rumia demana per raon de sa maire; demana sa legítima e son dreit d'aquel dreit que sa maire avia ni aver devia en aquella honor de la serra subirana de Fígols. Prega Na Rumi'a la cort que la sua legítima li sia deliurada. Respós Ferrer d'Escales del clam que R. Maasen fa d'él, e Na Rumia, d'aquela honor que li clama, qu'él la ten per sua, e à la tenguda e poseïda son paire e sa maire de ·XXX· ans en sus, sens clam d'él e d'altre. Per què prega a la cort que·l faça seder a dreit, car senes fadiga que no trobà la mès en poder de cort. Aiçò responem salvan totes nostres raons en mirvar ni en crèixer. E·l juge dix a R. [t] Rumia que provasen en les demandes que fazien.