1
El clavari Nicolau Agulló demana als paers i als prohoms de la Ciutat
què hauran de fer per al nomenament de catedràtics de l'Estudi, d'acord amb
la darrera provisió de la reina Maria, muller d'Alfons IV el Magnànim.
[Lleida, 12 març 1434]
Bernat de la Pardina, advocats de la Ciutat; mossèn Miquel de Boxadors, Anthoni
Cardona, micer Simó Sunyer, Jacme Soler, prohòmens.
Als quals pahers e prohòmens fonch proposat que lo honorable en Nicolau
Agulló, clavari del Studi per part de la Ciutat elet, dient que vui los vots
dels doctors e maestres per a les lectures del any vinent se hagen de penre e a
rebre prestament; per què dix que
ell en quina forma se haurà en la recepció dels dits vots. Com micer Bernat
Belloch lo dia proppassat li hagués protestat a ell hí a sos companyons clavaris
del dit Studi presentant-li una provisió de la senyora Reyna ara regnant,
la qual done certa forma de penre los dits vots, per què
conssellar ell en quina forma e manera se haurà en la dita recepció de vots segons
dit és. Com ell entent a fer segons los desús dits honorables pahers e
prohòmens delliberaran e li consellaran.
Acordaren e delliberaren los dits honorables pahers e prohòmens que, ab la
gràcia de Déu, micer Anthoni Torres, advocat de la Ciutat, respont prestament
al dit protest donat per lo dit micer Bernat de Belloch segons conexerà per
dret e justícia si dege respondre. Axí matex que
clavari desús dit, se hage en la recepció dels dits vots, tota hora e quant per lo
Rector del Studi hi serà demanat segons la forma, sèrie e tenor del privilegi o
provisió real darerament emanada per la senyora Reyna ara regnant. E si
per ventura lo Rector o altres clavaris del dit Studi s'í volran haver altrament
que no és contengut en la propdita provisió real en la recepció dels dits
vots, que en aquell cars lo dit honorable en Nicolau Agulló desinte de continent
ab carta pública com ell no entent admetre neguns vots sinó segons la
dita provisió vol.
Nicolau Agulló, clavari de l'Estudi de Lleida, mostra als paers i als prohoms
de la Ciutat certes requestes o apel·lacions fetes al Rector, i les d'alguns
llicenciats, per causa de la conducció dels catedràtics de Cànons.
[Lleida, 19 març 1434]
Clavari del Studi.
Francesch del Bosch, Johan Vives, pahers; mossèn Miquel de Boxadors,
micer Anthoni Torres, Jacme Navarra, micer Simó Sunyer, Jachme Soler, micer
Bernat de la Pardina.
Als quals prohòmens fonch proposat per lo honorable en Nicolau Aguyló,
clavari del Studi per la Ciutat, que lo dia present ell és stat demanat per lo
Rector del Studii a la recepció dels vots e nominació dels doctós qui han a legir
l'any sdevenidor de cànones en lo dit Studi. E lo Clavari del Capítol ha donat
un protest al dit Rector e hà ell, lo qual ha testificat lo discret en Pere Gaçet,
notari. E per part de micer Guillem de Monsó e de micer Bernat Pinós, dients-se
lice[n]ciats en dret canònich, n'és stat donat un altre, lo qual conté protest e
apel·lació, los quals protests e appel·lacions foren mostrats als dits pahers e prohòmens
a huyl e com ell no haje fet res en los vots ja presos, ni entenie fer
en los sdevenidós, ni encara en les dites conduccions sens conseyl e sentiment
d'ells, per què
deu fer als dits protests e apel·lació.
Acordaren los dits pròmens que per los advocats de la Ciutat sie respost als
dits protests e requesta e appel·lació conformant-se ab la provisió de la senyora
Regina e que los apostolis sien donats e ordonats a conseyl dels advocats
desús dits, los quals dó lo dit Clavari. E tota ora que lo dit honorable en
Nicolau Aguyló, clavari dessús dit, sie apellat per lo Rector del Studi als dits
vots rebre, que en nom de Déu hi sie, procehint juxta la forma de la provisió
desús dita; per què on los clavaris del Studi ni del Capítol ni encara lo Rector
se volgesen extremar en tot o en part de la dita provisió e de la bula de
qui
clavari dessús dit, hi desinta e no y consente, e d'açò face levar bona carta protestant
que ell no entent fer res en los dits vots ni recepció de aquells contra la
dita provisió ni bula, e que així matex hi sie servada la provisió del senyor
rey en Martí.
3
Amb assistència dels mateixos paers i prohoms de la sessió anterior, la
Prohomenia, d'acord amb els paers, dóna per bo el nomenament de Bernat
Sblada per a la càtedra doctoral, malgrat el major nombre de vots del mallorquí
Guillem de Monsó, atès que aquell és fill de Lleida i l'empara un privilegi
antic, vigent encara.
Als quals prohòmens fonch proposat per los honorables pahés que com ells
sien certs que los vots dels doctós qui han a legir en l'any vinent en lo Studi
d'aquesta ciutat sien ja presos, e hajen sabut que vuy dia present se dege
fer la conducció dels dits doctós e en la lectura de cànones, entenen los honorables
micer Bernat Sblada, vehí e habitador de aquesta ciutat, doctor en Decrets,
e micer Guillem Monçó, doctor en la dita Facultat, de la ciutat de Maylorques,
e
o menys, més que lo dit micer Bernat Sblada; emperò, com la Ciutat, no obstants
los dits vots, sie en posessió de metre un ordinari legent en quiscuna
facultat de Dret canònich e civil en lo dit Studi, encara que no sie votat, e açò
per vigor de cert privilegi atorgat a la dita Ciutat, e per aquesta rahó ells
hajen instats ells e hajen fer venir ací en lur presència lo honorable en Nicolau
Aguyló, clavari per la dita Ciutat del dit Studi, lo qual ensemps ab los clavaris
del Capítol e Studi han a fer les dites conduccions.
4
La Paeria acorda d'escriure a la reina Maria a favor de misser Sblada contra
les pretensions de misser Monsó, exclòs de la càtedra de Prima de la Universitat
de Lleida.
[Lleida, 12 maig 1434]
Francesch del Bosch, Bernat Aguiló, pahers; mossèn Miquel de Boxadors,
Johan Carbó, micer Anthoni Torres, n'Anthoni Cardona, Pericó Cortit.
Als quals prohòmens fonch proposat per lo honorable micer Bernat Sblada,
doctor en Decrets, que com los síndichs de la Ciutat e del Studi hagen conduhit
a ell a la hora doctoral per a l'any venidor, e micer Guillem de Monçó se sie
apel·lat a la senyora Reyna, e li entenie de metre empaig, per tant, preguà a
suplicà los dits honorables pahers e prohòmens los plagués a ell atorguar letres
favorables a la dita senyora Reyna, al Regent de la Cancelleria e als advocats
de la Ciutat, per tal forma que lo dit micer Monçó no li face empaig, per tal
forma que per informació no deguda e per altra raó ell no fos perjudicat en la
dita lectura.
Acordaren los dits honorables pahers e prohòmens que, actès que la dita
conducció del dit micer Bernat Sblada és stada feta de benivolència e beneplàcit
de la Ciutat e en virtut del privilegi de la Ciutat e per molts sguarts
útils e profitosos a la dita Ciutat e al Studi, que ab la gràcia de Déu sien fetes
letres a la senyora Reyna favorables e al Regent e advocats de la Ciutat, tals
e segons los assesors de la Ciutat ordenaran, emperò a despesa e messions del
dit micer Bernat Sblada.
Davant la freqüència de juristes i homes de lletres que pledejaven contra
el Municipi, el Consell General de la Paeria ordena que el clavari de l'Estudi
prengui jurament dels catedràtics conduïts que no advocaran contra la Ciutat.
[Lleida, 17 setembre 1434]
Que lo Clavari del Studi face jurar los condoïts a legir qui advocatum
Item més, ordenà lo present Conseyll General e ordinació perpetual féu que
nengun clavari qui serà del Studi per la Ciutat no gós condoir ni condohisque
negun doctor ni hom de sciència en legir ordinàriament de Leys ni de Cànones
en les Scoles del dit Studi sens que primerament no jur a Déu e als sants
de aquella, tant quant toquen e tocaran lo fet de les defensions de les Borges
e del erbage. E si encara lo dit clavari qui ara és o per temps serà, serà netgligent
o remís, que ipso facto
6
Els paers, per consell d'alguns doctors de la Ciutat, accepten la nova conducció
de misser Sblada, malgrat els clavaris del Capítol i de l'Estudi, els
quals havien preferit misser Bernat Pinós. La Paeria posa la qüestió a mans
d'una Junta de prohoms.
[Lleida, 2 maig 1435]
Al qual Consell General fon proposat per los honorables pahers damunt
dits que com ells, de conseyl dels honorables micer Bertran d'Espens, micer
Simó Sunyer, micer Pere Caranau e d'altres doctors de la Ciutat, volens usar
del privilegi que la Ciutat ha sobre les conduccions fahedores a les cadires de
Cànones, de Leys e de Arts, aguesen manat a
en la conducció de Cànones en la ora doctoral d'alguna persona o doctor
sinó del honorable micer Bernat Sblada, doctor en Decrets e ciutadà de la present
ciutat, segons açò per scriptura se pot mostrar; e com lo dit Anthoni Çabata,
clavari del dit Studi per la Ciutat, ensemps ab lo Clavari del Capítol o del
Studi, hajen conduït lo honorable micer Bernat Pinós e no lo dit micer Bernat
Sblada, e sie al·legat per lo dit micer Bernat e per alguns altres que açò serie
fer en lesió dels privilegis de la Ciutat e de açò sien stades donades algunes requestes
e protests a ells e al dit Clavari, per què los hi plàcie acordar com se
segirà.
Acorda lo present Conseyl General que, atès que la Ciutat ha cert privilegi
sobre lo fet de les dites conduccions, e
fetes en lo present any ésser perjudicials a la Ciutat e lesió del dit privilegi,
que ab la gràtia de Déu sie comès als honorables pahers, los quals, haüts los
més homes de sciència de la Ciutat que seran domiciliats e vehins de la Ciutat,
ab los prohòmens desús scrits a la major part d'aquells, los dits hòmens de sciència
e prohòmens vegen bé e diligentment si la dita Ciutat en via del dit privilegi
ni en altra manera és lasa en les dites conduccions ara novelament fetes o no. E
en cas que
de aquella. E si algú dels pretenents haver interès particular o propi en les
dites coses voldrà aquella tal provissió proseguir e deduhir aquella a execució,
que ho face, ab ses pròpies, emperò, despeses. E on la dita Ciutat haje a prosegir
lo dit fet en qualsevol manera, en tot e en part, a son càrrech o despeses, que
açò se haje a acordar e tornar a Conseyl General, sens lo qual los dits pahers
e prohòmens no hajen potestat alguna en aquest cap. E que los dits doctós
e prohòmens juren si fer se porà que bo e lealment se hauran en los dits affers.
Emperò si en los dits prohòmens n'í haurà algú sospitós, que los senyors
de pahers ne puyxen elegir altres en loch dels sospitosos. E que als protests
e requestes fetes sobre açò axí per part del dit micer Bernat Pinós com lo
Síndich del Studi e altres, en sie respost ab conseyl dels dits hòmens de scièntia.
E són los prohòmens següents: Pau de Navés, Jacme Soler, Ramon Miralles,
Anthoni de la Mora, mossèn Miquel de Boxadós, Anthoni Cardona, Johan Cassala,
Pere Riquer.
7
Qüestió entre el veguer de Lleida i misser Pere Pelegrí, lloctinent del canceller
de l'Estudi.
[Lleida, 18 juny 1441]
Johan Riambau, Johan Soler, pahers; Pere Cortit, Johan Botella major, Ramon
Baró, Johan de Cabestany, Micer Simon Sunyer[...]
Al qual Consell general fonch proposat per lo molt honorable en Ramon de
Canet, donzell, Cort e Veguer e per los desús dits honorables pahers, dients que
ans per semblant jornada que hir, que era digmenge aprés la festa de Corpus
Christi, en la qual és acustumat la Cort ab los pahers de la Ciutat anar a la Seu
per oyr l'offici divinal e lo sermó, lo qual sermó per loabla e anticada pràtica
la Ciutat acostume a comanar e a emprar; e ells, dits Cort e pahers, ab alcuns
ciutadans a emprar per los dits pahers, sien invitats a la dita Seu e, sients en lo
loch acustumat, micer Pere Pelegrí, deguà de la dita Seu, dient-se lochtinent de
canceller del Studii, dix a ells, entretant que
rigoroses e meysprehívoles, que
seure, e que ell devie precedir hí star davant ells, dient-los ab gran menyspreu
e desobediència, càrrech, interès e prejudici de la Ciutat e dels dits oficiis: "Sí us
, dient açò una e moltes veguades, protestant contra ells e stimant
llevau d'aquí"
injúria, adherint-se a les dites requestes, lo síndich del Studii. E com tal cosa
redunde en molt gran prejudicii, interès e càrrech de la Ciutat e dels officials
de aquella, plàcie al present Consell delliberar-hi per tal faran que la Ciutat hi
satisface en la forma que pertany.
Alteració del Veguer e pahers ab lo Canceller del Studi.
Acorda lo present Consell general que, actès que lo dit fet toque grantment interès,
càrrech e prejudici de la Ciutat, com tots a las persones dels Cort e pahers,
actès axí matex que
dits hon. pahers per fer servey a Déu e honor al officii e sermó e a la Ciutat,
per tant lo present Consell dellibera que aquest fet totalment sie pres e deffès a
càrrech e despesa de la Ciutat.
E no
dels dits actes com se seguiren en la Seu lo dia e hora desús dits
matex, que de continent sien ordenats e presentats per lo síndich de la Ciutat
totes requestes, protestes ab stimations de injúria e prosecutió de aquelles e
tots altres actes al dit acte necessàries e spedients.
E aprés totes les altres coses sien fetes a consell dels honorables pahers,
advocats de la Ciutat e dels prohòmens dejús scrits, o major part de aquells,
manant al síndich de la Ciutat que totes les desús dites coses exseguesque e
quiscuna de aquelles, donant lo present Consell sobre lo dit fet ab totes dependents
als dits honorables pahers e prohòmens o major part d'aquells, tant e tan bastant
poder com ha lo present Consell general, exceptat que no puxen per la
dita rahó fer missatgeria. E són los prohòmens següents: miçer Simó Sunyer,
Johan Cassala, Bernat Carví, P. Cortit, Ramon Baró, Nicholau Agulló, Jacme
Soler, P. Cortines, Jacme Vidal, P. Gacet, Bernat Antist.
Carta dels paers de Lleida al Cardenal -Administrador de l'arquebisbat de
Tarragona recomanant el jove Ramon Soler, fill de Lleida i estudiant de Siena
(Itàlia).
[Lleida, 17 agost 1443]
Senyor molt R[everent]:
Humil e deguda reverència permesa, significam a la Vostra Reverent Senyoria
com aquí en l'Estudi de Sena és anat per studiar un jove studiant appellat
R. Soler, fill d'un ciutadà d'aquesta Ciutat, qui
Soler, e nét del hon. en Jacme Vidal, los quals crehem vostra Senyoria devie
haver bé en notícia. E per tant, Senyor, com en nosaltres e aquesta Ciutat encara
és aquella innata amor e devoció que us havíem com vostra Senyoria presencialment
ere en aquesta Ciutat, crehent axí matex, Senyor, indubitadament
que a nosaltres e als fills originariis nostres portau aquella matexa amor e
dilecció que hauríeu essent ací. E per tant, Senyor molt R., preguam e suplicam
ab tanta afecció e voler com podem, que vós, Senyor, hajats en special recomendació
lo dit Ramon Soler, lo qual entén aquí proseguir son studi, en totes
aquelles favors, gràcies e prerrogatives que
vostra Senyoria, a fi, Senyor, que per migà calor e ombra de vostra Senyoria
lo dit Ramon Soler obtengue lo que son avi e altres amichs e parents desigen,
de la qual cosa ab tot, Senyor, que
haurets mercè de nostre Senyor Déu, encara aquesta Ciutat e nosaltres ó reputarem
a gràcia molt singular. E no pus, Senyor molt R., sinó que suplicam nostre
senyor Déu que us conserve aquí e us torn en les parts deçà entre vostres
amichs e servidors ab tota felicitat, axí, Senyor, com vós desigau a mercè.
Scrita en Leyda a
Al molt Reverent Senyor e Pare en Crist, lo Senyor Cardenal_Administrador
del Arquebisbat de Tarragona.
Senyor molt R.: los que molt us recomanen en gràcia e mercè de vostra Senyoria,
pahés e prohòmens de la Ciutat de Leyda, appellats a tots vostres
serveis, beneplàcits e honor.
9
Esborrany o minuta d'una petició recomanatòria per a dues cartes adreçades
a la reina Maria de Catalunya -Aragó i al bisbe Aznàrez d'Anyón a favor d'un
frare agustinià, antic escolar de Lleida, acusat de certs delictes. No publiquem
les lletres, ja que ambdues són redactades d'acord amb els extrems de
la minuta.
[Lleida, 27 octubre 1443]
[...] [esborrat] [...]
Raphael des Mir.
Primerament, com lo sobredit mestre sie singular fill de la vostra Ciutat,
frare propi del vostre convent, he mestre fet en la Universitat de Leyda, bé dotat
de singular do de eloqüència en sa preÿcatió, axí com per sapièntia se demostra
fins al regna de França, que us plàcia d'escriure a la senyora Reyna he al
senyor Bisbe,
Que, salvada tota preeminèntia de la veritat de la fe Cathòlica, bé aquela
intacta, he d'altra part, que la justícia no sia en naguna manera prejudicada,
que li plàscia de sa clemèntia contrectar ab alguna pietat lo dit mestre ab
alguna moderatió de la sua religió, en tal manera que lo dit mestre age algun
refrigeri pus que ha passats tants afanys.
10
Sobre conducció dels catedràtics Bernat Vidal i misser Robió.
[Lleida, 14 maig 1444]
Sobre lo fet de les conduccions fahedores de micer Bernat Vidal e de micer
Robió per lo Clavari del Studi elet per la Ciutat.
Acorda e delibera lo present Consell General que en nom de Déu lo dit Clavari
conduesque aquel qui més vots haurà, attès que abduys són vehins de
la Ciutat.
11
El Consell General de la Paeria, a precs del bisbe Aznàrez, nomena la prohomenia
que haurà de col·laborar amb el prelat en la tasca de reformació de
l'Estudi.
Lleida, 6 abril 1445
E més avant los dits honorables pahers digeren e proposaren al dit Consell
com ells haurien pres càrrechs a pregàries del senyor Bisbe de proposar en lo
present Consell lo fet tocant la refformació del Studii, lo qual ell haurie sentiment
que de dia en dia va a total diminució e derruhiment, ço és, que plagués
al dit Consell elegir persones ab poder bastant de tractar ordonar e fermar
ab ell sobre lo dit fet, acordà e delliberà lo dit Consell General que lo dit
fet ab tot plen poder fos remès, e de ffet remeten, ab totes dependències
als honorables pahers e prohòmens dejús scrits, o major part de aquells, donant-los
tan poder com ha lo present Consell General: mossèn Miquel de Boxadors,
mossèn Andreu d'Espens, Johan Riambau, Pedro de Toledo, Arnau de la Pardina,
Johan Vives e Bernat Antist.