1519, setembre 5. València.
Fra Pere Piquer declara en la Governació sobre el contingut del sermó per ell
pronunciat a la catedral en la festivitat de sant Bartomeu.
ARV, Governació, 2.464, f.174-176.
Anno a nativitate Domini, millessimo quingentesimo decimo nono, die vero intitulata
quinta, mensis septembris.
Davant lo spectable senyor mosén Luís de Cabanyelles, cavaller, conseller camarlench
de la magestat real, e portant veus de general gobernador del present regne de València,
compareix lo reverent frare Pere Piquer, custodi dels frares menors observants de la
Verge Maria de Jesús, del regne de València, e per escrit posa la scriptura del tenor
següent:
Jesús.
Davant la presència de vós, molt spectable senyor gobernador de la present ciutat e
regne de València, constituhit personalment lo reverent frare Pere Piquer, custodi dels
frares menors observants en lo regne de València, resident en lo monestir de la Verge
Maria de Jesús de la present ciutat de València, lo qual, a tots aquells efectes que mils a
d'aquell aprofitar puixa, e a efecte de mostrar e provar ad aeternam [...]es coses que
aquell dix e prehicà lo dia del gloriós apòstol sent Berthomeu en la sglésia de la Seu de
la dita ciutat de València, lo qual dia fonch a
l'any
sglésia de la Seu, lo qual fonch [...]dix e prehicà les paraules infrasegüents, ço és, que
quatre coses trobarà en aquesta ciutat de València per les quals Jesuchrist la [avisa] molt:
La primera és singular devoció que lo poble té a la sacratísima Verge Maria, en tant
que no y ha parròchia ni monestir que no tinga capella special per a la sacratíssima Verge
Maria, en la qual devoció, segons lo gloriós sant Jerònim, és honrat lo Fill seu gloriós,
[...]lb />
La segona cosa és devoció que
La tercera és devoció singular a les ànimes de purgatori, en tant que en cascuna sglésia
e monestir se troba capella e altar senyalat per les ànimes de purgatori, dient que havia
hohit dir que, en la Seu de València, hun dumenge se digueren
les ànimes.
La quarta cosa és que en la dita ciutat de València se té per la devoció gran en lo spital
general e als pobres, de la qual cosa se fehia testimoni Sancta Maria de Jesús per les
almoynes e subvencions que rebia de molta gent cascun dia. Ý en aquest loch dix e
prehicà com lo Studi General que la ciutat havia ordenat era gran benifici de aquest
regne.
mals e de mala criança. Mas fa nostre Senyor Déu redemptor ab lo poble com lo pare ab
lo fill desordenat, dient e al·legant lo parlar de sant Pau: "Quis filius quem non correxit
pater" [...]/hi>
E axí ha volgut castigar nostre Senyor Déu esta ciutat: primerament, per la venguda
del riu, dient e prehicant que havia hohit dir que havia fet de dan a la ciutat e regne huyt
cents mília castellanes. Mas per açò no s'és reformada la ciutat, dient e prehicant que la
gent d'esta ciutat, aquestes coses e senyals, no hauria entés a nostre Senyor Déu quant
més és vengut foch en lo campanar, dient e prehicant que lo poble, per aquest altre senyal,
no l'havia entés. Tercerament, és venguda la peste quasi a cascú per la mar, perquè segons
los metges e [...]o y havien vist [...] per les [...[...]tials agües venir, dient e
prehicant que lavors [...]a gent d'esta ciutat [...]nt ell dit per lo possant a hun cert
prevere de la dita sglésia de la Seu, dient-li que [...]xí [...]gent. Lo dit
prevere li respòs:
"Pare, ab alto venit." [...]
·III·. Ítem, dix e prehicà lo dit proposant, en lo dit dia, consecutivament aprés de les
damunt dites capitulades paraules, que nostre Senyor Déu Jesuchrist vehia que per senyals
no l'entenien, féu parlar ab vives paraules, e axí féu pujar en la trona de la dita església
de la Seu, lo dia de santa Magdalena, lo reverent mestre Castellolí, home docte ý de bona
fama, cridant ab altes veus en la dita trona contra peccatum innominatum [...]E dix
coses maravelloses, per lo qual fet no induhita (?) los oficials de la dita ciutat de València
vingueren a fer inquisició de alguns, los quals, per justícia, foren castigats. E axí és ver.
·IIII·. Ítem més, dix e prehicà, consecutivament, que la dita ciutat de València restaria
difamada ab gentil capell, per la qual difamació se són seguides algunes morts e
coltellades per causa de voler infamar als qui fugien de la ciutat de València per causa de
la peste. Senyaladament al Portal de Sent Vicent: exint hun home hun dia ab hun rossí,
demanant-li una guarda si portava albarà, de nones en nones, venia dir anan per a tal, de
manera que y hagué naffres hí hisqué sanch per les orelles al a hú de aquells. E axí és ver.
·V·. Ítem, diu que lo dit proposant dix e prehicà, lo dit dia, consecutivament, que no
bastava a remediar aquesta fama de aquesta ciutat lo càstich que és stat fet per justícia
dels que han cremat, ni y basta mestre Castellolí, ni tot Sant Domingo, ni tot Sant Francesch,
ni tots los mestres en theologia de la Seu, sinó que nostre Senyor Déu miraculosament
proveheixca, axí que tot lo món vega la inmunitat de València, la qual és exempta de
aquest pecat, e que si tal s'és trobada, és en alguns e no en tots, mes en pochs. Per a provar
açò prenguen per fonament lo dit de sant Pau ad romanos, dient que "cumque feriunt [...]E axí, legint Gènesis
sunt ad manum doctrinam scripta sunt" [...]Dix llavors Abram a nostre
capitulis quem loquens dominus Abrae dixit nunc quid celare pater eo Abraeque
facturus sum seguix se dixit ita quam dominus clamor Sodoma et Gomorra multiplicans
est et peccatum eos agravatum est nimis. Defendam et videbo utrium clamorem qui
venit ad me opere cora pleverint ac non est ita ut sciam
Senyor Déu: "Num quid perdes justum cum juxto: si sunt quinquaginta justi in civitate respongué nostre Senyor Déu:
perhibant simul. Et non partes [...] "Si invenero Sodomis , dix
quinquaginta justos inmedis civitatis dimittam dicto loco propter eos [...]
altra vegada Abram: "Si seran "Non delebo si . Dix Abram altra vegada: "Senyor si són
invenero ibi quadraginta quinque justos [...]
Respongué nostre Senyor Déu: "Non delebo propter decem [...] E en aquell loch, el dit
proposant dix e prehicà, dient que era gran desaventura que en aquella ciutat no
deu hòmens justs, nets de aquell pecat. E axí vingué a dir e prehicar la història de aquells
dos àngels que nostre Senyor Déu tramés en forma humana a Lot, lo qual era just e net
del dit pecat, dient-li de part de nostre Senyor Déu que ell e sos fills e muller hisquessen
de la ciutat, que nostre Senyor Déu volia submergir aquella per lo gran pecat. Prehicant
ý dient que
anaren darrera aquells fins a la casa de Llot, a effecte de exercitar ab aquells lo
nephandíssim acte. E axí és ver.
contengudes en lo precedent capítol, dient e exclamant en la trona tals o semblants paraules:
—"O benaventurada València, que no
.
e fadrins criden a Déu omnipotent: "Justícia, Justícia!", contra aquest pecat.
O benaventurada ciutat, que no troba ni s'hig tal veu s'és hohida en honor de Déu e de
la justícia ý en bon testimoni del poble com en aquesta ciutat graciosament, Senyor Déu"
En lo qual loch, lo dit proposant, dix e prehicà que axí se cobraria la fama e honra de
València, que açò nos farà anar a tots los valencians ab lo cap dret per tot lo món. E que
aquest acte deu de ésser registrat en la casa de la dita ciutat ý, per tal, públicament davant
papa ý emperador, ý prehicat públicament per tot lo regne, dient que encara que en la dita
ciutat se trobàs una casa del dit peccat és stat, emperò, ben castigat, car tal ý tal acte s'és
seguit del poble ý dels infants de hon s'és cobrada la dita fama. Dient e prehicat que no
amaravellassen del que dehia, que a tot satisfaria, e ha la honra de la dita ciutat ý a la fidelitat
que daven a la Sglésia sancta ý privilegis de aquella, per defensa de la qual dix lo dia de
sant Lorens, e prehicà en lo mateix loch de la Seu, que tots deurien morir per aquella, dient
més e prehicant en la dita trona de la Seu, lo dit dia de sent Berthomeu, que dos actes són
stats aquests: lo hú del cridar justícia, hí aquest acte fonch del Sperit Sanct, movent los
cors hí ànimos dels fadrins hí del poble, com en lo dia de rams que cridaren davant lo
redemptor nostre: "Hosanna filio David etc"; lo segon acte del trencar les portes hí ocupar-se
la justícia fonch del gran diable, et non a Deo, lo que
ço, en lo primer acte, donen glòria a nostre Senyor Déu agenollant-se davant lo corpus, hí
en lo segon acte trenquen la libertat de la Sglésia ý pecquen mortalment. E que sien dos
actes, lo hú cridant justícia hí l'altre fet contra la Sglésia, dix ell, ell dit proposant, que lo
primer acte fonch semblant al Diumenge de Rams, cridant: "Hosanna filio David" , ý lo
segon fonch semblant al Divendres Sant, perquè lo mateix dia lo poble cridà: "Crucifige, Exacta huna similitut com Pilat tingué voluntat de delliurar Jesuchrist, e
crucifige eum."
axí u mostrà per tres vies: la una quant dix: "Quem vultis vobis dimittam Barrabam aut ; la segona quant lo trameté a Herodes; la tercera quant
Jesum qui dicit se Cristus [...]
lo féu assotar dient: "Arcipiam eum et dimittam." Perquè per ninguna
de aquelles vies delliurar-lo, donant-li sentència de mort en què pecà mortalment. Enaxí
que aquest acte donat, fonch distint del primer ab lo qual lo tenia de lliurar, per tant, en
la dita trona, altra similitut d'aquests dos actes, ço és: que sent Pere dix a Jesucrist: "Si E aprés, de aquí a dos hores o poch
apertuit me mori tecum non te negabo [...]
temps, jurà que no
cridaren justícia davant lo corpus, vol dir que lo primer moviment del poble e infants, per
hon se moven, fonch per zel de justícia. Ý mostràs que clarament demostraven lo
home seglar e no l'altre, e seguint la doctrina del gloriós sent Agostí, lo qual diu les
paraules següents: "Solent civi instantiae scripturas illustrare sustantiam et non solum , donant hun exemple que per no fer larch no
ad jerencia verus etiam proecedentia et subsequentia verba sunt consideranda
prudeliter [...]
del campanar ý la peste, ý
praeter ordinetur [...] , se pot inferir que nostre Senyor Déu, qui ha donat lo flagell, ha
volgut donar lo remey per a que la ciutat e regne se alegràs d'ésser inmune de aquest
peccat, fent cridar los infants ý poble contra allò que és stat dit de la sagrada scriptura:
"Axuero usquem ad senem omnis populus simul vallaverunt domum Llot [...] , ço
és, que en aquell temps lo poble e infants eren embolicats en lo vici e pecat, e ara és lo
contrari en València, que lo poble e infants criden a Déu en justícia, e si açò no u prenen
en aquest sentiment, resta difamada la ciutat, en tal manera que ni mestre Castellolí ni
cent prehicadors, com és dit damunt, basten adobar la fama. Mas açò sols la honestat y la
repara ý la corona, hí d'esta manera mestre Castellolí mereix ésser ben remunerat per lo
fruyt que ha fet la sua predicació ý mereixeria hun bisbat, puix ha descubert lo mal per
hon s'és seguida la justícia, ý lo remey qu'és stat l'acte de cridar justícia los infants e
poble. Aquest acte se deu empremptar e posar en cròniques e scriptures e predicar-se,
publice ubique terrarum quia res diminea quam ex hore infantium et lactentium
per se Cristi laudem [...] dient que aquest acte tant maravellós no
en la memòria dels hòmens, per ço que València no perda lo títol tant maravellós que
és la virtut. E axí és ver.
los dits fadrins e poble, dient que són del gran diable, segons lo reverent senyor bisbe e lo
venerable pare frare Gradi [h]an dit molt bé, ý estesament lo que s'í podia dir quant han errat,
e lo poble en què se són posats, ý quant mereixen ésser castigats. Dient que axò mateix dix
ell, dit proposant, en lo sermó de sent Lorenç que féu en la Seu, que hom deu morir per la
libertat de la Sglésia com morí sant Thomàs; dient més avant que lo reverent oficial de
València féu molt bé de donar la sentència que donà, perquè la Sglésia no dóna mort
natural a nengú, segons les sacres canonies, mas càrcer e presó. Dien encara més avant, e
prehiquà, que aquesta culpa del segon acte se deu considerar e mirar an hulls de misericòrdia
quia fuit impulsi a demone quoniam communitati parendum est [...] , e que encara no
sab aquest acte com ho pendrà lo senyor arquebisbe. Deduhint encara més avant e
dient que si lo reverendíssim e il·lustríssim senyor arquebisbe hohís ho [h]agués vist les
precedències de aquests dos actes, axí com és fill de rey, usaria de misericòrdia en los
seus súbdits, axí com dix Jesús, Salvador nostre, pregant al Pare dient: "Pare innosce Tenint credulitat ell, dit proposant, que
illius."
en tal se atrevirà, ans coneixerà sa culpa ý servirà la misericòrdia que lo serà feta. Dient lo
dit proposant que si no ha ben dit, o s'és massa allargat en lo que ha dit e prehicat, que vol
star aparellat a tota esmena, ý açò a coneguda de aquestos reverents senyors de mestres,
los quals, diu, lo trobaran a la Verge Maria de Jesús.
E encara és veritat que volent dir missa en la Verge Maria de Jesús per dues vegades,
fonch spirat e mogut que u digués en la trona. E sap aquest [stil] les coses passen, la ciutat
cobrarà la fama e lo gloriós sant Berthomeu, per la sua sanctedat, pregarà la magestat
divina que a tots nos perdone, procurant-nos ab nostre Senyor Déu ací la gràcia e dellà la
glòria.
Sobre les quals coses requerí lo dit proposant ésser rebuda sumària informació de
testimonis
Jesus.
Recipiunt informatio requisit.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1520, gener 6. València.
Instruccions per als embaixadors de la Germania al monarca, Joan Caro, Joan
Llorenç, Guillem Sorolla ý Jeroni Coll, elaborades pel jurista Jerònim Soriano a
petició de la Junta dels Tretze.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III apèndix, 6.122.
INSTRUCCIONS FETES PER EN JOAN CARO, JOAN LLORENS, EN
GUILLEM SOROLLA E HIERÒNIM COLL, QUANT ANAREN A SA MAGESTAT
ESSENT EN BARCELONA.
I. E primerament, besareu, de part de tot lo poble e nostra, los reals peus e mans de sa
real magestat e donareu nostra lletra. Ý en virtud de la crehença que en aquella va, direu
com, a causa de les sinistres informacions a sa magestat scrites contra nosaltres e nostres
obres, per satisfer a d'aquella, sou tramesos, ý que la última lletra de sa magestat ab la
qual nos ha manat recondir e guardar totes les banderes, atambors e armes dins les cases
de les confraries, e nos ha prohibit poder-nos ajuntar sinó a casa del spectable governador,
és stada per nosaltres acceptada, obeyda ý obtemperada com de fels ý leals vassalls se
pertany. Emperò, que supplicam a sa alteza tal manament tornar a lloch e o manar revocar,
principalment perquè no satisfà a son real servici, ý aprés, perquè deroga ý perjudica
molt a nostres honres, car los adehenaments nostres ý preparacions de armes de
manament de sa alteza ý del senyor rey catòlich, son avi, de inmortal recordació, explicats
a nosaltres per lo governador, officials ý jurats d'esta ciutat, los havem fets, ý la fi e o
intenció nostra és tant solament per lo servici de nostre Senyor Déu ý de sa real magestat,
per deffensió de aquest regne que ha molt temps que passa gran stretura. Ý en les
mostres ý exercicis que havem fet, havem servat molta honestat ý decència, sense avalot
ni scàndell, ý les necessitats per les quals nos preparam, segons per experiència havem
vist, són prou clares ý evidents: per la multitud de fustes de moros que van per la mar, ý
per tenir dins nostres cases los enemichs que és una inestimable multitud de moros més
armats, affavorits, ensuperbits que los cristians. E per ço, deu molt sa magestat pensar
per què vol fer-nos axí subjectes e no consentir un exercici tant bo ý honest que tanta
autoritat dóna a sa real magestat ý en tot aquest regne, ý tanta temor pot induhir als
enemichs, ý de tants mals ý vicis retrau los jóvens, specialment en aquesta ciutat per
ésser molt delitosa ý apparellada a vicis. De aquí avant, puis, per manament de sa altesa
nos som axí disposts, ý havem fet tantes despeses en vestits, armes, atambors, banderes
ý altres coses, supplicareu a sa real altesa no vulla prohibir-nos aquest tant útil exercici ý
tant convenient a son real servici ý conservació de son real patrimoni, com poch valria
ésser-nos preparats ý posats en orde, ý que en la hora del mester no sabéssem usar ni
exercitar les armes. E més, direu a sa magestat quant stà aquest poble sentit que sien més
apremiats que los moros, los quals stan molt armats ý ergullosos, ý que pense sa altesa
que los qui lo contrari d'açò volen, és per llurs propis interessos ý no per lo bé universal
del regne ý servici de sa magestat.
sa altesa que Sorolla portà, les quals foren en nostre favor ý de aquelles, besant los reals
peus e mans de sa cesàrea magestat, som stats moltes voltes ab lo spectable governador
e ab los altres officials reals per a dar-los compte ý rahó del que del·liberàvem fer. Sí, e
segons sa magestat per sa lletra nos manava, la qual cloe[r]ta ý ubertament fonch per
nosaltres donada, ý encara, per ésser nosaltres persones llegues ý desijar fer les coses
tant bé com poguéssem, supplicareu que
ço que may dels dits officials havem pogut attényer, ans havem trobat en aquells alguna
manera de punta e contrarietat, aprovant algunes vegades nostres actes, mostres ý
preparacions ý volent saber nostres intencions, ý volent saber la forma que del·liberàvem
tenir en la defensió de la ciutat ý regne en cars de necessitat de moros ý altres gents. E
altres vegades, calumniant-nos de ajusts ý gabelles e altres coses il·lícites, de les quals
hun poble tant fidelíssim com és aquest no deuria ésser calumniat, de hon són venguts
unes voltes a donar licència de fer les mostres ý de ajustar-nos per a poder conferir ý
comunicar nostres coses, e altres voltes a manar-nos tot lo contrari, enaxí que no trobem
en ells fermetat ni constància alguna. E per ço, per evitar tot dubte, perill e calúmnia,
supplicareu de part de tot lo poble e nostra a sa real magestat que li plàcia ab sa opportuna
provisió aprovar e auctorizar nostres adehenaments, mostres ý preparatoris de armes fets
ý fahedors, puix tot s'és fet ý
de aquella, ý per a deffensió de la pròpia pàtria, sens emulació ni enemiga de altres
persones ni staments. Ý és cert que en dites mostres ý exercicis havem, fins a huy, servada
tota honestat, e inconvenient ningú no se n'ha seguit. E per quant, no solament per aver
ordenat les dites coses perquè sien fetes pacíficament ý fora de tot scàndel e avalot, però
encara per a en cas que algun desorde se seguís, lo que confiam en nostre Senyor Déu no
serà, perquè pugam fer nostra part en sedar ý pacificar aquell, tenim necessitat de ajustar-nos
alguns dies ý jornades segons les necessitats occorreran. Per ço, supplicareu molt
afirmadament sa cesàrea magestat li plàcia manar e provehir que los dits nostres, consells
e ajusts, fundats com és dit a tot bon zel ý fidelitat, no
ha assentades en lo regne de Aragó ý en lo principat de Cathalunya les coses de la justícia,
abraçant ý mirant molt per los pobles perquè sien mantenguts en aquella, que lo mateix,
per sa benignitat, farà en aquest son regne, que tant fidelíssim ý affectat és a sa magestat;
ý l'altra, la necessària e inevitable partida de sa cesàrea magestat per al Imperi, de la
qual tots sos pobles tenim gran tristor e pena e som constituhits en necessitat que, mentres
sa magestat sia present en estos regnes, nos dexe tal assento ý govern en la justícia, que
Déu sia servit ý sa real consciència descarregada ý sos vassalls benificats, som stats
consuets de pensar en moltes coses molt necessàries e salutífferes per a nòstron viure e
conservació, axí per rahó de molts greuges e prejudicis que
temps passat, maltractant-nos com si fóssem servs catius, provehint-y molt poch la justícia,
com encara en drets, vitigals e altres il·lícites imposicions que aquest poble ha pagat per
molt temps ý paga huy en dia, dels quals la real magestat ne la sua règia cort ne se són
aprofitats ni aprofiten, ans la col·lecta ý perceptió de aquells han recaygut en algunes
particulars persones que, ni may ne han donat compte, ni sab de tan gran suma de pecúnies
lo que se n'ha fet, enriquint-se ells en gran dan e jactura del poble. Ý axí també per
algunes coses que
conservació ý augment dels comercis e negociacions de aquesta ciutat, la qual [té], de
algun temps encara, en moltes arts ý officis ý en penúria e necessitat de moneda, de hon
[es veu] per experiència que va en contínua diminució. Ý per veure que en lo passat les
persones qui tocava mirar en les dites coses, com sien les que verament són dites bé
comú ý de la república, no se han mirat ý negligit, e tenim per cert que lo mateix faran
al present, perquè tothom stà posat en sos propis avanços e interessos, e pochs són los
que miren per lo beneffici de la república ý gent comuna, per ço, nos ha convengut e
convé pensar com estar e conferir los dels huns officis ab los altres en manifestar-nos
nostres comunes necessitats e, per evitar confusió de multitud de persones, comanar a
d'algunes persones en poch número la cura e solicitud de les dites coses, les quals persones
havem substituhit los altres síndichs en virtut de nostres poders, perquè, tenint les
dites coses ben pensades e provistes, poguessen aquelles representar davant la cesàrea magestat, purgades e llimades com se pertany, per al qual, per ésser nosaltres persones
llegues, havem tengut e tenim necessitat de consell, axí de doctors com de notaris
causídichs e persones curials, e com fins assí, per les calúmnies que
interpretasions sinistres que alguns ab passió fan contra nostres obres, no havem trobat
ni trobem persones qui
de sa magestat. E com per dret natural, divino e humà, no
e deffensió, no tant solament a una república e comunitat tant fidelíssima com la nostra e
gran, però encara a qualsevol particular persona, per ço, per part de tot aquest poble e
vassalls fidelíssims de sa altesa, suplicareu que li plàcia hoyr e entendre ab sa acostumada
benignitat e clemència nostres necessitats e clamors, e tenir per bé que sobre aquelles
nos pugam ajustar, conferir e tractar. E per evitar confusió, la solicitud e prossecució de
aquelles, comanar a cert número de persones, e que liberament puxam sobre aquelles
pendre consell ý tenir nostres advocats ý procuradors, los que necessaris sien, als quals
sa magestat se riga e mane no refusen acceptar lo dit càrrech per son servey, puix és cert
que la intenció nostra no és de tractar ne conferir de coses algunes que no sien justes ý
honestes, axí a respecte de nostre Senyor Déu com per lo servici e descàrrech de la real
consciència de sa magestat, a qui estos pobles, en persona de nostre Senyor Déu, són
acomanats, ý beneffici de la república de aquest seu regne e ciutat. Com de altra manera,
si sa magestat se n'anava no havent hoydes ni enteses nostres clamors ý necessitats ý
provehit en aquelles opportunament, restarien en molta desolació e confusió per la poca
deffensió, protecció e cura que havem conegut e conexem en les altres persones ý staments
del regne a respecte nostre. E puix no volem altre sinó ésser hoyts ý entesos en lo remey
e provisió per nostres necessitats sperar-lo de mà de sa magestat, no crehem que per hun
príncep tant clementíssim e just nos sia denegat, car avalots, pendre
desobediències no
son real consell, que aquestes nostres coses són scandaloses e dispostes per a seguir-se de
aquelles algun inconvenient, ý que les fem ý prosseguim a emulació e tipo dels altres
staments del regne ý, especialment, del stament militar, és bé que sa magestat sàpia ý
entenga de nosaltres la veritat de nostra intenció a respecte dels altres staments ý gents
del regne. E, primerament, és cert que nostra intenció no és regir-nos en supèrbia ni posar
en lo regne divisió alguna ni singularitat, ans volem viure ý conservar-nos en nostre grau
ý stament pacíficament, ý desijam tenir bona justícia ý morir per deffendre, per mantenir
aquella, ni desijam tenir pendència ab ningun stament, specialment ab lo militar, ans
volem honrar los cavallers tant ý més que acostumàvem, puix per ells siam ben tractats ý
no injuriats ni damnificats com som stats en lo passat. E si
units ý adehenats, diem que, ab bon perdó, no és stada ni és tal nostra intenció, ni havem
fetes les unions ý gabelles de què
d'aquella antiga unió que per furs ý privilegis del present regne fonch reprovada, car açí
no tenim fetes lligues ni capitulacions deshonestes ab ningú, ni
stranyes ni de altres regnes, ciutats o viles. Sols treballam per la virtud ý per alcançar
justícia ý llibertat, ý per vies lícites ý honestes. Ý si algunes viles reals se adehenen ý
preparen, no és ab lliga ni cloqua feta ab nosaltres, mes és per llurs necessitats, que també
les tenen moltes, ý per parer-los bé nostra preparació ý exercisi. E si
apparellada a inconvenients, se respon per nostra part que en negun temps y hagué entre
poble de esta ciutat manquo bregues ni distensions que huy, ý que si algun particular cars
se segueix alguna volta que sia digne de reprehensió, no és a causa nostra ni perquè
nosaltres ho vullam, ni perquè de molt pijors a culpa de altres gents no se n'hajen seguits
en altre temps. Ý moltes voltes també proceheix de culpa dels officials, que
inconsideradament, ý a hores ý sahó incòmodes, paren a inconvenient, no perquè, com se
vulla, la justícia no deja ésser obeyda per obtemperada. Ý axí ho vullam nosaltres ý ho
desigem. Ý porem dir alguns desórdens de pijor ejemple fets per algunes persones
principals de aquesta ciutat, aprés de aquestes coses, ý la obediència que havem tengut ý
tenim a la justícia en la captura de alguns majorals ý clavaris de officis e altres menestrals,
que més per enujar-nos ý parar-nos a inconvenient, que no per altra causa legíttima, los
han empresonat ý maltractat, tenint nosaltres en tot molta paciència. E per ço, a hon tanta
fidelitat ý pacificació concorre, no sabem veure qui porà justament calumpniar los dos
caps ý principals articles sobre que batem, ço és, star armats ý preparats per servici de sa
magestat ý deffensió de nostra pàtria, ý l'altre, procurar de mà de sa magestat remey per
a nostres necessitats ý per al bon govern de la terra ý augment dels comercis de aquella,
puix aconselladament, ý per térmens de justícia, sotsmesos sempre a la voluntat de sa
magestat, ho del·liberam supplicar e prosseguir.
sabeu que per molt que hajam instat ab lo spectable governador ý consell real que en açò
se entengués, per la gran penúria ý necessitat que en esta ciutat tenim de moneda, que ja
no s'í pot viure per no tenir ab què pagar als qui treballen, segons més llargament porem
explicar, puix ne som plenament informats. E perquè fins açí no vem que s'í faça provisió
alguna, per ço, supplicareu a sa magestat que li plàcia manar provehir en aquest cap ab
promptitut, en tal manera que no sia en mà dels officials ni altres persones que són
interessades en açò differir lo remey e provisió que és necessària. E per ara seria algun
prompte remey lo dels reals castellans. Ý per ço, puix per vos ne portau la provisió que
fonch feta per lo rey catòlich, treballareu en obtenir confirmació de aquella, revocades
qualsevol altres lletres o provisions en contrari ottorgades.
paraula dir algunes de les coses que sabeu, parlant sempre tan honestament com pugau,
perquè nostra intenció no és parlar mal ni cercar mals passats, si ja no constrets de
inevitable necessitat, perquè
a sa magestat.
venguda de sa magestat en aquest seu regne, guardant aquelles per a en aquell temps que
serà més opportú e còmodo, e sa magestat serà tot posat en los negocis, redrés e beneffici
de aquest seu regne; com al present solament siau tramesos per a satisfer a qualsevol
calúmnia o sinistra informació contra nosaltres, donada o scrita, ý per a supplicar que sa
magestat haja per bé abraçar, authorizar e aprobar aquest nostre bo ý sanct pensament ý
exercisi, ý provehir-nos de advocats ý consellers que sien persones rectes ý zeloses del
servey de sa magestat, ço és, aquelles que per experiència nosaltres tenim coneguts ý
sabem que podem en aquells molt bé fiar-nos. Perquè, fet açò ý provehit per sa magestat,
puxam ordenar nostres coses segurament ý en la manera que
aquelles devant sa altesa.
de venir a celebrar corts en lo regne, ço que seria hun intol·lerable dan per aquell, per ço,
de part nostra, molt afirmadament supplicareu a sa magestat haja per bé de no voler-se
oblidar de aquest regne e de aquesta sua ciutat, que tant insigne e principal és en tots los
seus regnes d'Espanya. Ý majorment sperant sa majestat se n'ha de anar en lo Imperi, per
hon y ha molt major necessitat que primer visite e reforme moltes coses concernents lo
bé de la justícia e del viure e conservació de sos vassalls. E poreu, de part nostra, certificar
a sa cathòlica magestat que, en lo jurament ý en lo servici ý en totes les altres coses que
a nosatres toquara, e porem mostrar la naturalíssima fidelitat e affecció que tenim a sa altesa, ho farem ab molt prompta e sincera voluntat, car la nostra intenció no serà per
propis interessos detenir a sa altesa, ans supplicar-li per lo redrés de la justícia ý per les
altres coses que, essent beneffici universal del regne, seran descàrrech de sa real
consciència. Ý en tot lo demés acudir ab molta promptitut en tot lo que sia servey de
aquella, sense altres respectes ni interessos propis com per ventura tenen los qui a nostres
bones obres e intencions contravenen, tenint desplaher que lo poble se senyale en res, ni
gose parlar, ni sia part per a servir a sa magestat, com sia cert que, ab lo poble unit ý
affectat a son real servici, conduhirà ab facilitat moltes coses que no axí fàcilment se
conduhirien.
nostra honor ý a la naturalíssima fidelitat que tenim a la real magestat, serà llavors cars
que més ubertament digau la poca justícia de aquest regne ý les sobergueries, dans e
ultratges que havem sostengut en lo temps passat, donant-ne vostres memorials perquè
vist que sia per sa altesa que constrets per necessitat ý per poder viure en pau ý repòs,
mijançant la bona administració de la justícia, nos som tots conformats ý no per ninguna
altra mala intenció. Però los que han acostumat tenir-nos oprimits ý maltractats, com si
fóssem stats catius, no volrien res de açò, ý per ço, nos posen mal renom de unió, cloca ý
gabella ý altres coses que solament no deurieu scoltar com açò verament no sia altra cosa
sinó que, axí com tots los officis de aquesta ciutat tenen los col·legis e companyies llícites,
axí per ésser les necessitats comunes de tots, han recaygut en una conformitat de demanar
justícia e de no voler consentir sobres ý oppressions, ý d'estar tots apparellats ý conformes
per a les necessitats que en lo regne porien venir, segons la disposició del temps. E per ço,
no és mes que tots los officis, plegats, supliquen ý facen açò, que si cascun offici per si ho
fes. E si
que no és a sugestió ne instigació nostra, sinó que també tenen la mateixa necessitat, ý totes
les viles reals per lo semblant, les quals són molt oprimides ý maltractades ý lo real patrimoni
de cascun dia se va disminuint ý depauperant. Però si sa magestat dubta que no sia aquesta
nostra intenció, e que no sia la veritat ço que diem, poreu dir, e de nostra part supplicar molt
afirmadament a sa altesa que
honra ý recta consciència ý experiència, que reba informacions del stat d'aquest regne ý del
modo de la justícia ý de les sobergueries, dans ý perjudicis nostres, ý llavors, serà vista ý
coneguda la veritat ý nosaltres tindrem causa de molt reposar-nos hoc. Ý encara, fem
carta sa altesa que en aquest regne tenim molta necessitat de hun president que sia persona
virtuosa, d'estima, auctoritat ý experiència, del qual los pobles tinguen confiança que ha de
fer justícia a tots egualment, sens excepció de persones. E llavors, aquesta ciutat starà en
repòs per la certivitat que tendran los pobles de la bona justícia, ý açò reconciliaria les
voluntats de tots los del regne ý no y hauria divisió ne intrínseca discòrdia entre
de aquell, ý seria fora qualsevol recel que al present se puxa tenir, encara que, per cert, lo
poble stà posat en persseguir ses coses pacíficament davant sa magestat ý supplicar per lo
remey ý redrés de aquelles.
desmesiades, dient que
altres coses que, puix no les ignorau, no fretura repetir aquelles, perquè veja sa
magestat que van cercant occasió ab nosaltres, e no han volgut posar en les coses ab la
egualtat que
sempre havem dit que
obeyr los manaments de sa magestat, ý que desijàvem que tots los altres del regne
stiguessen axí mateix armats ý preparats ý tots en una conformitat per a socórrer-nos en
nostres necessitats sense emulació ni enemigua deguna, ý que les poblacions que stan en
la marina fossen per lo semblant preparades ý armades, perquè poch valria que nosaltres
los anàssem a ajudar en res de necessitat ý que ells stiguessen inermes e inexercitats. Ý
moltes altres coses havem dites clara ý ubertament que no són stades acceptades per los
officials.
seguit aprés que açò durà, remetem a vostra bona discreció, puix tot ho sabeu ý som certs
que ab tota fidelitat ý diligència les negociareu e proseguireu, ý axí
vostres ànimes ý consciències.
1520, març 2. València.
Miquel Lavata ý Jaume Pons, notaris, procuradors de la Junta dels Tretze, compareixen
davant el governador i l'insten perquè revoque l'orde per la qual prohibeix als
gremis de paraires ý fusters proveir-se d'artilleria.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III apèndix, 6.122.
Scriptura posada per en Miquel Lavata e en Jaume Ponç, notaris síndichs del poble
davant lo governador.
Die
procuratores, coram spectabili Gubernatore.
Devant la presència de vós, molt spectable senyor governador de la present ciutat de
València, constituhits personalment los honorables en Domingo Arinyo, en Joan Torres,
vehedors; en Johan Lorens, clavari; en Anthoni Pallares, en Andreu de Medina, e Andreu
Valentí, majorals de l'offici de la perayria; en Antoni Çamorera, e en Pere Pla, síndichs
de l'offici de fusters; e los tretze síndichs elets per lo poble, e en Miquel Lavata e en
Jaume Ponç, notaris, síndichs e procuradors de aquells:
Dien e proposen com la senyoria vostra no ignora lo manament e prohibició per
aquella feta als mestres qui fan la artilleria en la present ciutat, que no donassen ne
liurassen certes peces de artelleria que los síndichs, majorals e clavaris dels dits dos
officis de perayres e fusters havien e han comprades, sots pena de la fidelitat e altres
penes. Ý axí, de fet, los dits mestres de artelleria, a causa de la dita prohibició e manament
penal, se són parats ý
síndichs, majorals ý clavaris, e encara més avant, per part dels
eletes del poble ý officis de la present ciutat sia stat una ý moltes voltes supplicat ý
request a la senyoria vostra, li plagués tolre e revocar lo dit manament, may ho ha volgut
fer ni provehir, prenent per motiu que per haver-ho provehit ab del·liberació del real
consell, era necessari que ab lo mateix consell y del·liberàs si deuria revocar dit manament
o no.
Ý axí han passat molts dies, que may la senyoria vostra ha tengut per bé de ajustar lo
consell e hoyr en aquell als dits proposants, per molt que hajen request, porrogant-los de
hun dia en altre e, finalment, aprés de haver-los assignat moltes jornades, ha donat per
final resposta que no entén per al present ajustar lo consell, ne hoyr coses.
E per quant la dita prohibició e manament, los dits proposants la tenen e reputen per
molt gravatòria e prejudicial, no sols als dits dos officis de perayres e fusters, per los
quals les dites peces són stades comprades ý pagada la major part del preu de aquelles,
però encara a tot lo poble e officis ý singulars de aquells de la dita e present ciutat.
Per ço, han del·liberat ab la present scriptura deduhir e al·legar les rahons e causes per
les quals la senyoria vostra, curialment parlant, no pot ni deu de justícia, ý posants com
a senyors de aquelles, les quals són les següents:
I. E primerament, la senyoria vostra deu considerar que no y ha causa alguna perquè
los dits officis no hajen pogut e puguen comprar e tenir les dites pesses de artilleria, axí
perquè per furs e privilegis del regne cascú pot comprar e vendre liberament, e encara
perquè no y ha fur ni privilegi que prohibeixca lo dit comerci, ni que qualsevol persona,
col·legi, offici aut alias, no puga tenir, fer o comprar artilleria. Quant més, los officis e
singulars de aquells de la present ciutat, com a vassalls fidelíssims de sa magestat, dels
quals és cert que, de la dita artilleria e qualsevol altres armes, han de usar e usen bé ý
degudament a servici de Déu, de la cesàrea magestat, conservació ý deffensió del regne.
Per manera que, fent la senyoria vostra la dita prohibició, redunda en perjuhí dels dits
officis e particulars de aquells ý és alguna nota ý senyal de dissidència, la qual per ninguna
via la senyoria vostra deu senyalar ne consentir.
ciutat, essent-se adehenats ý posats en preparació ý exercisi de armes, ultra la sancta ý
recta intenció ab què u han fet, encara y sia concorregut, en lo principi, manaments del
catòlich senyor rey don Ferrando, de gloriosa memòria, ý de vostra senyoria en persona
de aquell. Ý aprés, voluntat ý aprobació de la cesàrea magestat, ý lo que més és, que axí
és, que per algunes sinistres informacions a sa magestat fetes, per aquella fonch feta
prohibició de l'exercisi de les dites armes. No
veritat, manà restituhir e restituhí als dits officis, poble, síndichs e singulars de aquell en
lo dit ús ý exercisi, segons per les paraules de la provisió real de sa magestat la senyoria
vostra fàcilment pot veure, les quals són les següents:
Plázenos ý tenemos por bien ý por la presente vos damos licencia, permissió e facultad
que, mucho en hora buena tengays ý podays tener libremente, sin intervención ni
licencia de otras personas públicas, en vuestras casas ý adonde hos paresciere, vuestras
armas comunes o privadas e usar dellas ý de vuestras banderas ý instrumentos,
según que lo faíiades antes de la dicha prohibición en la prekalendada nuestra provisión
contenida ý, no obstante aquella como si fecha no fuesse.
De les quals paraules, la senyoria vostra, fàcilment pot comprendre que lo poble de la
present ciutat té permissió e facultat libera de tenir les dites armes comunes e privades, e
que no té necessitat de licència de official algú, ne intervenció de nenguna pública persona.
E que havent-los sa magestat restituhit en ço, que ab altra provisió, per informacions
sinistres, los era stat levat, és dura cosa que ara la senyoria vostra los ne vulla despullar,
ut decet, parlant contra expressa disposició, provisió e manament de la cesàrea magestat,
com no
offensives e deffensives. Ý per ço, la dita prohibició no sols és de per si prejudicial, però
encara molt més per contravenir a la provisió, voluntat e manament de sa magestat ý a la
possesió pacíffica que los dits proposants tenen, en la qual lo reverendíssimo cardenal e
lo mangnífich micer Garcés, essent per sa magestat tramesos en la present ciutat, entre
altres negocis, per lo dit negoci dels pobles e armes, tingueren per bé de dexar e conservar
lo dit poble e particulars de aquell, puix sabien que lo servici e voluntat de sa magestat
era aquell.
egual a tots, e com sia cert que en lo present regne y ha moltes persones qui tenen en
lochs de moros moltes peces de artelleria, que és cosa molt més perillosa, ý en la present
ciutat moltes particulars persones que per lo semblant tenen en ses cases peces de artelleria,
ý de pochs dies ençà, de poder dels mateixos mestres, lo senyor de Planes se n'ha portat
una peça, en los quals la senyoria vostra no ha feta provisió alguna, par cosa dura e
intol·lerable que als huns ab tanta facilitat sia permés ý als altres, sens causa ne rahó
alguna, sia prohibit. Ni en aquest cas pot haver loch una colorada scusació, que
parlant com se pertany, ço és, que la dita prohibició no és feta senyaladament per los
pobles de la dita ciutat, sinó per tothom generalment, perquè la obra ý effecte mostra tot
lo contrari. E lo testimoni verdader fóra stat ý seria si la senyoria vostra, començant per sí
mateix, qui té artilleria en Benizanó, loch de moros, ý aprés per tots los altres, ý specialment
per les cases de cavallers de la present ciutat, hagués manat recol·legir totes les peces de
artilleria, e aprés dispondre de aquelles segons sa magestat haurà dispost e manat. Car si
per fur o altra disposició municipal del regne fos prohibit que sens licència de sa magestat
ningú pogués tenir artilleria, ý que los dits proposants ignoren la dita prohibició ja y era,
com les dites peces de artilleria dels altres són stades fetes, ý en general devia ser ý és per
a tots.
Per totes les quals coses e moltes altres, que per evitar prolixitat se dexen de dir,
clarament se mostra que la senyoria vostra, de justícia, inseguint la voluntat e manaments
de la cesàrea magestat, e per no agreujar los pobles de la present ciutat, vassalls fidelíssims
de sa magestat, ne prejudicar aquells en la permissió e libera facultat que tenen de l'exercisi
de les dites armes e pacífica posessió, e per no prohibir la libertat e comerci de comprar
e vendre, per lo dan que als dits proposants se
pagar les dites peces ý als dits mestres de no poder usar de son offici, e, per molts altres
respectes e dignes consideracions, deu revocar e tenir per revocat lo dit manament e tenir
per bé que los dits proposants cobren sa roba e los dits mestres sien complidament pagats
de sos treballs e, finalment, que lo poble, officis e particulars de aquells de la dita ciutat
no hajen de tenir justa causa e rahó de clamar-se. E axí u suppliquen e requiren a la
senyoria vostra que li plàcia manar-ho provehir com axí proceheixca de justícia e convinga
per al servici de la cesàrea magestat, la mente e intenció de la qual a sa senyoria és prou
manifesta, fent recordar no
pena de la fidelitat, és contra furs ý privilegis del regne, e que en aquest cars no eren los
perills tant grans per a posar-hi tant rigorosa pena.
Requerint de premissis carta pública.
Jesús.
Lo dit spectable governador, procehint la dita scriptura, diu que lo manament e
prohibició, per sa spectabilitat fet e provehit als dits mestres que fan e obren les dites peces
de artelleria, no és en prejuhí ni dan de aquells ni de altres persones, com sia conforme als
furs del present regne e al beneffici, repòs e pacifficació de la present ciutat, e no
provehit semblant manament en perjuhí e derogació de la innata fidelitat e bondat dels dits
officis e particulars de aquells, ni per senyal de dissidència alguna que de aquells se traga,
com aquells sien molt bons e fels vassalls de sa cesàrea magestat. E per ço, la mente e
intenció sua no és res ni per res derogar a la honra de aquells, sinó tan solament per conservar
la present ciutat en contínua pau e concòrdia e relevar alguns perills que per tenir tant
prompta la artilleria occasionalment en la ciutat se porien seguir. Volent açò egualment
provehir e vedar, sien a tothom, e generalment a totes persones de qualsevol stament, sien en
tota hora que a sa notícia pervendrà que algunes militars persones o altres en la present
ciutat tendran o faran fer semblants peces de artelleria, ell, dit governador y provehirà
degudament, segons furs del regne et alias de justícia. E perquè los dits proposants dien en
sa scriptura tenir letra, especial permissió, facultat e licència del rey nostre senyor, no obstant
la prohibició per sa magestat enans feta e provehida, diu sa spectabilitat que de la dita
prohibició bé li ha constat e consta, emperò de la dita pretesa letra, permissió e facultat
dessús dita jamés li ha constat ne consta, com per part dels dits officis res no li sia stat
presentat. E per ço, per ara en sguart de axò, no entén res provehir fins que legítimament li
conste. Emperò, per tolre tota manera de dubitació en lo present cas e per major descàrrech
de sa spectabilitat, tenint la sancta ý recta intenció que té, no gens en perjuhí de la honor de
ningú, diu que sobre açò de la artilleria ha consultat ý scrit ell, dit governador, a tots los
officials del real consell per los quals junctament fonch feta dita provisió e manament a la
prefata cesàrea magestat del rey nostre senyor e de cascun dia speren la resposta, venguda la
qual, los dits proposants sabran lo que per sa real magestat se provehirà e manarà, e allò serà
observat e mès en execució interin pendent la dita consulta res no
1520, març 28. València.
Els consellers agermanats presenten davant els jurats un memorial en el qual
denuncien els abusos de l'executiu municipal i el mal govern que suporta la ciutat
de València.
APPV, Protocols, 19.963/Jaume Pons.
AMV, Manuals de Consells, A-58, f.670v
Die mercurii
[...]avant la presència de vosaltres, molt mangnífichs jurats de la present ciutat de
València, constituhits personalment la major part dels conçellers e quasi tots del consell
de la dita ciutat de València, los quals, ab gran querella e molt justa clamor, deduheixen e
exposen que les senyories vostres són jurats e persones eletes en lo dit offici de jurats
per lo consell de la dita ciutat, e com a jurats, són pares e protectors de la república. E tant
quant major és lo offici e càrrech de aquells, tant ab major naturitat e ab més rectitut
deuhen preoçehir en la administració e regiment de la dita ciutat, sens llevar als
consellers e consell de aquella lo que per tots los reys antipassats de inmortal memòria
los és stat donat e atorgat.
Perquè no ignoren ni poden ignorar les senyories vostres que, lo regiment, governs
a jurats, ni menys al consell a soles, però és atorgat ab diveros furs ý privilegis als jurats,
consell ý provishòmens de la ciutat de València, ensemps e junctament, e no al hú sens
los altres. Ý encara que los dits furs ý privilegis no se ignoren per les senyories vostres,
però no ut parlant, proceheixen en occupar-se tot lo regiment e administració de la dita ciutat,
decet
violant tots los furs e privilegis de aquella. Diuhen los dits conçellers que per los fur de
l'alt rey en Pere primer rubrica quod jurati possint facere cotos et statuta et corrigere és specialment atorgada lliçència e facultat a les senyories vostres, com a jurats de la
etc.,
dita ciutat, de fer cots, statuts e ordinacions, puix aquelles ordinacions ý statuts se façen
ab lo consell dels bons hòmens de la ciutat de València, dient-ho lo dit fur ab les paraules
inmediate següents: Ita tamen quod semper fiant cum consilio bonorum hominum de De forma que la facultat e poder de fer cots e statuts,
manu maiori, mediocri et minori.
no és penes juratos, sinó ab intervenció e consell dels consellers de la ciutat de València.
E per lo semblant, los dits consellers volen recordar e reduhir a memòria a les senyories
vostres que lo mateix és statuhit circa la edició de cots e statuts, és per lo semblant ab
diversos privilegis atorgat circa lo regiment e administració de la dita ciutat, no és comés
a les senyories vostres a soles, ni menys als consellers e consell a soles, però és comés
junctament als jurats ý consell, axí com ab privilegi de l'alt rey en Jaume conquistador
de aquesta ciutat ý regne, donat en Barcelona idus septembris anno Domini ,
clarament se pot veure, ab lo qual specificadament dirigint lo dit privilegi als
prohòmens e universitat de València, donant forma a la elecció de jurats e donant poder
a aquells circa lo regiment de la dita ciutat, diu les paraules inmediate següents: Et de E aprés, més avall, en lo mateix privilegi diu:
omnibus que in illo anno fecerint circa utilitale et regimen civitatis et habitatorum
eiusdem ex officio suo cum consilio consiliariorum suorum et aliorum qui cum dictis
consiliariis vocati fuerint erimus nos paccati nech inculpabimus inde eos in alius nec
consiliarios suos. Dum ipsi et sui consiliarii Per hon evidentment se mostra que lo regiment
in hiis que ordinaverint vel administrare eos opportuerit seccundum conscienciam
sciencia et intellectum suum faciant etc.
de la dita ciutat és atorgat als dits jurats junctament ab lo consell de la dita ciutat e
intervenció de aquell.
E açò mateix, és més clarament dispost per hun altre privilegi per lo mateix rey en
Jaume lo antich, atorgat als prohòmens e universitat de la ciutat de València, en lo qual se
posen les paraules següents: Quiquidem jurati consilio suorum consiliariorum E aprés, en lo mateix privilegi posa les paraules següents:
predictorum gubernent pro nobis et regant bene et fideliter dictam civitatem et procurent
et administrent ac gerant negocia omnia que universitas eiusdem debebit cetero facere
quoquomodo. Volentes etiam E aprés, més avall, en lo
et firmiter statuentes quod dicti jurati ponantur et ligantur singulis annis in festo
pentecostes per juratos et consiliarios eotundem annii illius.
mateix privilegi, donant forma com los jurats han de regir son offici aprés de ésser creats,
diu les paraules següents: Volentes etiam quod ipsi jurati consilio consiliariorum suorum
exerceant bene et fideliter suum offcicium.
De manera que les senyories vostres han de exercir son offici ab consell dels seus
consellers e no en altra manera. Ý açò mateix més clarament és statuhit e dispost per hun
altre privilegi per lo alt rey en Pere primer, de loable recordació, atorgat a la ciutat de
València, donat en Barçelona, nono jannuarii anno Domini millesimo ducentesimi en lo qual se troben scrites e continuades les paraules següents:
octoagesimo tercio, Qui E no contentant-se lo dit alt rey en Pere de
etiam consiliarii sint in omnibus gubernacionibus et ordinacionibus quas jurati Valencia
vel jurati aliorum locorum regni Valencie ex eorum officio in civitate Valencie
et regni eiusdem facere et ordinare voluerint.
atorgar que los consellers e consell de la ciutat de València sia en tot lo govern e regiment
que los jurats volran fer, encara dubtant que los jurats propria auctoritate, sens intervenció
del consell feçen algunes coses, volgué que tot allò que seria fet, fos nul·le e de nengun
effecte. E diu-ho expressament ab les paraules següents: Et absque dictorum De forma que, stant lo dit privilegi
consiliariorum consilio vel aliquorum parte ipsorum nunque aliquid faciant seu
gubernet quod si fecerint robur non obtineat firmitatis.
e privilegis ab paraules precises e negatives, anul·lant lo que en altra manera serà fet, no
pot metre en dubte lo poder e facultat que lo consell de la ciutat de València té en lo
regiment e administració de aquella, junctament ab los jurats de la dita ciutat.
E açò mateix és statuhit per altre privilegi del mateix rey en Pere primer, a
cartes en lo parraf final en lo qual, donant poder als jurats de fer ordinacions per al
regiment de la dita ciutat, llevar o mudar aquelles, diu les paraules següents: Ita tamen
quod semper fiant cum consilio proborum hominum de manu maiori, mediocri et minori.
E açò mateix és statuhit e ordenat per altre privilegi del rey en Jaume segon, donat en
València en les kalendes de maig, anno Domini , en lo qual privilegi
narrant lo privilegi del rey en Jaume de quatre jurats, refereix aquestes paraules: Damus Augmentant en lo mateix privilegi lo nombre
et concedimus et indulgemus vobis probis hominibus et toti universitati civitatis Valencie
presentibus et futuris, et statuhimus in perpetuum quod in civitate predicta Valencie
sint quattuor jurati cum consiliariis etc.
dels jurats de quatre a sis, vol que aquells sis jurats exerceixquen son offici, axí com
exercien los quatre jurats e segons forma del desús dit privilegi, ço és, cum consilio
consiliariorum suorum.
Los quals privilegis desús mencionats, o los tres de aquells, són novament confermats
ab fur de l'alt e invictíssim rey don Ferrando, de perpètua recordació, en los furs celebrats
en les Corts de Oriola, en rúbrica "dels officis". De forma que se ha de dir les coses
desús dites ésser axí dispostes, ý per furs ý per privilegis de la ciutat de València sens
rebre impugnació ni limitació alguna. E açò mateix és statuhit e ordenat per molts altres
privilegis, parlant tostemps del consell ý dels prohòmens de la ciutat de València, los
quals per evitar-se, obmetem, stant donchs les dites disposicions de furs ý privilegis, les
quals les senyories vostres han jurat observar, e axí ho afermen en hun acte per aquelles
pochs dies ha[n] fet, és cosa de gran admiració que contra observança del dit jurament e
en violació de tants furs e privilegis, se vulla usurpar ut decet parlant propria auctoritate, lo regiment, govern ý administració de la dita ciutat, abdicant-li dels consellers e consell,
als quals és atorgat.
E pot lo dit consell usar de les paraules que usa lo rey en Pere segon contra los jurats
que llavors eren de la ciutat de València, en hun privilegi donat en Barcelona, nono en lo qual,
kalendas marcii anno Domini, millesimo tricentesimo quadragesimo tercio,
reprenent los jurats de la dita ciutat de excedir los límits de son poder e administració,
diu les paraules següents: Sient accepimus tam fide dignorum relacione quam plurium
clamoribus et querelis vos qui tanquam ad regendum rem publicam civitatis eiusdem
et injurias evitandas specialiter deputari deberetis justicie cultum notreque jurisdictionis
conservacionem inter ceteros prefulgere excedentes improvide vestra potestatis limittes
et comisse volis administracionis abenas non sine presumptione laxantes auctoritate
vestra propria sine justicia etc.
E açò, no sens molta rahó e causa, lo dit consell e concellers són forçats e constrets de
dir-ho, perquè ultra que les senyories vostres se han, propria auctoritate, occupat, ut tot lo regiment et admistració de la dita ciutat sens convocar los concellers
decet loquendo,
e sens del·liberació de consell. Encara ara novament, en cosa tan àrdua com era lo jurament
de la cesàrea e cathòlica magestat, lo qual importava lo fer o denegar aquell total bé de
aquesta ciutat e regne, les senyories vostres, per sa pròpria auctoritat, sens intervenció ne
deliberació de consell, han attentat denegar aquell, lo que era cosa tant important que en
cars que les senyories vostres tinguessen tal poder tractant-se de cosa que redunda en
deservey de la cesàrea magestat e tant important per a aquesta ciutat e regne, per descàrrech
de aquelles fóra molta rahó haver convocat consell, e ab intervenció e del·liberació de
aquell, haver donada la resposta quanto forcius, havent-ho fet sens tenir poder e ab
motiu de observança de furs, violar tots los furs e privilegis desús mencionats.
E no prou contents del desús dit, segons los dits consellers han entés e sabut, les
senyories vostres han tramés lo síndich de la dita ciutat a fer certs protests en Galícia a la
cesàrea magestat, sens dir ne notificar-ne cosa nenguna al dit consell, del que tenen gran
admiració, axí perquè lo síndich sens poder e del·liberació del consell no podia ni devia
anar, com encara perquè les senyories vostres no tenen poder ni facultat de trametre
aquell sens violar tots los dits furs e privilegis, senyaladament rompent aquells per a fer
protests a la cesàrea e real magestat, los quals de sa natura són de tanta importància quant
cascú pot veure majorment que lo dit síndich, no crehen los dits consellers que sia anat
sens alguna bestreta de diners, la qual, com saben les senyories vostres, no
toquar pecúnies de la dita ciutat per a aqueixa ni altra cosa, sens vot e del·liberació del dit
consell, ý per ço crehen que a despeses de les senyories vostres e de sos béns és anat,
puix la ciutat no y pot ni deu participar, axí com en son cars e loch se mostrarà.
Tercerament, no ignoren les senyories vostres que, instant los consellers de la dita
ciutat se preposàs per les senyories vostres en lo consell que los censals que
per avituallar la dita ciutat fossen posats en boxart, e exonerar la dita ciutat de tants
càrrecs que huy ja no pot supportar, essent cosa justa e bona, e tenint-la per tal, les
senyories vostres no han volgut jamés proposar-ho en consell ne que per aquell se
del·liberàs, sinó per sa pròpria auctoritat, ab hun acte espars ý destint del consell, ho han
volgut fer e ordenar en gran vilipendi del dit consell e fent-ho contra forma de furs ý
privilegis.
E ultra totes les desús dites coses, encara ara novament, les senyories vostres, prenent
motiu e fonament de veure, tractar les coses que s'esguarden al redrés de aquest regne e
de la justícia de aquell, per sa pròpria auctoritat, han feta elecció de certes persones qui
entrevinguen ab los altres braços e staments, axí com de cascun dia se ajusten per a
redreçar les coses de la justícia de aquesta ciutat e regne. Lo que és cosa de què los dits
consellers e consell stà molt sentit que les senyories vostres en cosa tan àrdua ý tan
important com és la administració de la justícia, senyaladament en temps de absència de
la cathòlica magestat, recusen de fer-ho ab intervenció e del·liberació del dit consell, ý se
hajen volgut persuadir poder-ho fer a soles, cosa per cert molt inaudita e nova. Ý deurien-se
recordar que los braços, axí ecclesiàstich com militar, no tenint lo poder tant limitat
com les senyories vostres, no han procehit en fer elecció de persones en lo dit bras
ecclesiàstich sens fer convocació de totes les persones que tenen veu en lo dit bras. Ans
se sab que per lo comptentu de hú, la negociació és stada parada. Ý vostres
magnifiçències no han volgut ni volen stimar ni tenir en lo que comptentu de tot lo insigne consell en occurrències de tanta arduytat e importància, ni en lo bras
militar sens convocació de totes les persones que y havien de ser convocades. E les
senyories vostres qui tenen lo poder més limitat com lo tinguen junctament ab lo dit
consell, contra furs ý privilegis, se són aconortats de fer elecció de persones ý ajustar-se
de cascun dia ab los altres braços ý staments per les coses desús dites. Per hon los dits
consellers, ja cansats de les coses desús dites e moltes altres que obmeten, zelosos de la
conservació de furs ý privilegis de aquest regne, ý aprés de haver vist huna resposta feta
per les senyories vostres a huna altra scriptura per part de aquells posada, la qual conté
moltes coses desaforades ý de molt poca justificació, parlant com se pertany, no podent
més tol·lerar, soppliquen huna ý moltes vegades, demanen ý requiren ab la instància que
poden ý deuen que les senyories vostres se deixen de semblants enantaments e no vullen
continuar en aquells, e ab effecte tinguen per bé de servar furs ý privilegis de aquest
regne, e no fer res sens convocació del dit insigne consell. Car, altrament, si u recusaran
fer-lo, que los dits consellers no poden creure, encara que fins ací ab scilenci ho
hajen volgut disimular, de huy avant no u permetran ni daran loch lo que devan en
stirpar semblants abusos e mals exemples ut decet parlant.
E ab la present, protesten de actes e enantaments nul·les, axí fets com fahedors. E
contra vostres persones e béns, de tots los dans ý damnatges, messions, despeses e
interessos, los quals, axí a la dita ciutat com als dits consellers, per no servar-se per les
senyories vostres furs ý privilegis, fer e sostenir-los convendrà. E perquè los dits consellers
entenen que la present, ab altres coses, sia remesa a la real e cathòlica magestat perquè
tinga notícia en quin centre està lo regiment de aquesta ciutat.
Requiren de la present scriptura e coses en aquella contengudes los ne sia rebuda carta
pública, de la qual los ne sia donat encontinent còpia e trellat autèntich e sefahent perquè
ab la dita carta se puixa mostrar en lo esdevenidor que los dits enantaments e contrafurs
ý privilegis no són stats fets ab consentiment exprés ni tàcit del dit insigne consell, ni
puixa al·legar per los successors de les senyories vostres en dits officis que la insigne
ciutat haja acostumat de fer semblants coses.
Item, damus posse vobis, dictis procuratoribus nostris quod nomen nostro et pro Devant la presència de vosaltres, molt reverents senyors de capítol, comanadors e
nobis dictis nominibus possitis et valeatis ponere coram magnificus juratis, brachiis
ecclesiastico et militari simul junctis scripturam tenoris sequentis:
Jhesus.
exempts lo bras ecclesiàstich de la ciutat ý regne de València, segons se diu representants;
e de vosaltres, mangnífichs jurats de la insigne ciutat de València; e de vosaltres molt
nobles e mangnífichs senyors elets per lo strem bras militar de la present ciutat ý regne
de València:
Constituhits personalment la major part dels consellers de la ciutat de València, e
quasi tots los del dit consell, e dihuen e proposen que, per quant los dits consellers creuhen-se
e tenen per cert que lo ajust que de present tenen les senyories vostres, e de cascun dia
acostumen tenir, no pot ésser sinó per algun gran bé e tranquil·le repòs de aquesta ciutat.
E essent tal com se creu ý espera, los dits consellers volrien que fos fet ab tota validitat e
en la forma que per furs e privilegis del present regne se pot e deu fer. Perquè
molt greu que aprés de feta alguna bona deliberació per les senyories vostres, no essent
feta de aquella en la forma que
aquella restàs sens força ý effecte algú. Per ço, los dits consellers, ab zel de conservació
de furs ý privilegis del present regne, e encara ab zel que les coses que seran ben fetes
puguen obtenir son effecte, diuhen e notifiquen primerament a vosaltres, mangnífichs
jurats e altres persones, que
ý convenir ab les altres persones eletes dels altres staments, per les coses de cascun dia
tractan-se, menejam que les magnificències vostres no són legítimes persones per a
entrevenir, ni menys, tenen poder per a fer cosa ninguna de les que fan, ni menys, les
persones que us han elet e nomenat tenien tal poder ni facultat. E per ço, los dits consellers,
per conservació dels furs ý privilegis de aquest regne e dels drets e priminències, al consell
de la present ciutat de València pertanynets, com no ignoren lo govern e regiment de la
ciutat, per furs ý privilegis expressos pertànyer junctament a jurats ý consell, ý no als huns
sens los altres, los quals privilegis ab huna larga scriptura per part del dit insigne consell
vos són stats commemorats, diuhen que les senyories vostres eletes per los dits jurats
deixen de enantar en dita negociació e convenir ab los altres braços e staments, com los
actes per vosaltres fets ý fahedors sien tots nul·les, cassos e vans, curialiter parlant, e no
és sinó deçebre les persones eletes dels altres staments, les quals, crehent que les senyories
vostres tenen poder e són persones àbils per a dits negocis, convenen en hun mateix loch
ab vosaltres per entendre en lo fahedor circa de moltes coses que
E a vosaltres, senyors, persones eletes per lo reverent bras ecclesiàstich e del strem
bras militar, los dits consellers notifiquen que los dits jurats e altres persones eletes per
aquells, no són persones legítimes per a entrevenir en dits negocis, ni tenen legítim poder.
Com tot lo poder de aquells per disposicions de furs e privilegis del present regne, los
quals són in promptu, si les senyories vostres les volen veure, sia col·ligat e dependeixca
del insigne consell de la ciutat de València sens convocació, vot ni del·liber, del qual la
dita nominació e elecció de persones és stada feta e tota la dita negociació se porta, si ja
los reverents, nobles e magnífiques persones vostres no tendran per bé de fer coses
invàlides sens força ni effecte algú.
E per escusar-vos de treball infructuós e de actes nulliter fets e fahedors e altres coses
que seguir se porien, a les quals és bé provehir a principio, los dits consellés han notificat
les dites coses, demanant de gràcia a les senyories vostres, requirint no enanten ne
proçeheixcau en cosa alguna ab los dits jurats e persones eletes per aquells com a bras real
ni com a persones, tenints
contemptu del insigne consell qui representa los staments temporals del regne. E si lo
contrari de facto volien fer, tali in casu, diuhen los dits consellés que protesten de actes
nul·les e de contra furs ý privilegis de aquest regne e de qualsevol despeses que per impugnar
les coses per los dits jurats e persones eletes, per aquells fetes e fahedores, los convendrà
fer e sostenir. E generalment protesten de tot ço e quant los sia lícit e permés protestar.
Requirint de les sobre dites coses ésser-los-ne rebuda carta pública [...]
Acta fuerunt hec in civitate Valencie, die
Domini
Testes huius rei sunt, honorabilis et discretus Miquael Lavata, notarii et reverendus
Joannes Garcia, cirurgius, Valencie cives.
1520, abril 15. València.
La Junta dels Tretze publica unes ordenances per a regular l'adehenament dels
gremis.
ARV, Protocols, 1.354/Pere Maiques.
(Còpia del document original rebut pel notari síndic de la Junta dels Tretze
Miquel Lavata)
Anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo vicesimo. Die vero inttitulata
decima quinta mensis aprilis.
Constituhits personalment en Anthoni Garbí, perayre; en Sebastià de Noa, velluter;
en Guillem Sorolla, texidor; en Vicent Mojolí, laurador; en Pere Baga, blanquer; en Pere
Villes, baxador; en Joan Ledó, barreter; en Joan Sànchiz, per lo almodí; en Francés
Cabanes, batifulla; en Noffre Pérez, sparter; en Àlvaro Carmona, passamaner; onze persones
eletes per lo poble e officis de la ciutat de València e quatre braços de la orta de
aquella en los dits noms, ý encara, en lloch de mestre Damià Ysern, guanter, e de Joan
Gòmiz, peixcador, dos dels restants síndichs e tretze persones eletes per lo dit poble e
braços, qui aprés lloaran e aprovaran les coses dejús scrites, convocats los notaris e
testimonis davall scrits en la casa e confraria del benaventurat sent Jordi, situada dins la
dita ciutat, prop la sglésia del dit gloriós sanct, en presència dels síndichs e capitans
davall scrits, lliuraren a mi, Miquel Lavata, notari davall scrit, la ordinació infrascripta,
requerint aquella notifficàs als dits síndichs e capitans qui allí eren de dits officis e quatre
braços ý encara a tots los altres qui absents de allí eren e que del dessús dit lliurament e
notifficació, e resposts per aquells dits síndichs e capitans fahedores, los ne rebés acte
públich, la qual per mi, dit notari, en presència dels dits davall scrits testimonis, ab alta e
intel·ligible veu, fonch lesta e notifficada als dits síndichs e capitans davall scrits, la qual
ordinació és del sèrie e tenor inmediate següent:
ORDINACIONS FETES PER LOS TRETZE SÍNDICHS E POBLE DE
VALÈNCIA.
En Anthoni Garbí, perayre; en Sebastià de Noa, velluter; en Guillem Sorolla, texidor;
en Vicent Mojolí, llaurador; en Pere Baga, blanquer; en Pere Villes, abaixador; en Joan
Ledó, barreter; en Joan Sànchiz, per lo almodí; en Joan Gomis, peixcador; en Damià
Ysern, guanter; en Àlvaro Carmona, passamaner; en Francés Cabanes, batifulla; en Noffre
Pérez, sparter, tretze persones eletes per lo poble e officis de la ciutat de València e quatre
braços de la orta de aquella per dar forma, ordre e regiment en les armes e adehenaments
del dit poble, que sens escàndel ne inconvenient puixen exercir dites armes en exaltament
de la sancta fe cathòlica e servey de la imperial e règia corona del rey e reyna, nostres
senyors, e manteniment de la justícia e conservació de la ciutat e regne de València, fan
e ordenen la capitulació inmediate següent:
I. E primerament ordenen les dessús dites persones que, per causa e rahó que les banderes
de guerra fetes per cascun dels officis e per cascun dels braços no puixen ésser tretes
laugerament e ab facilitat, sinó en cars molt necessari e molt útil a la república de la dita
ciutat, és ordenat que les dites banderes e tabals no estiguen en mà e poder de ningun
particular dels officis, ni tampoch en mà e poder dels alferis e capitans elets per cascun dels
dits officis, sinó que aquelles sien posades e acomanades per cascun offici e cascun dels dits
braços als síndichs qui de present és, o per temps serà, aquell que lo dit offici o braç volrà e
elegirà, e que de allí no puixa ésser treta sinó en la forma que dejús se dirà.
petició de ningun particular dels dits officis o braços, ni a petició de capitans e alferis, sens
exprés manament, licència e facultat de les dites tretze persones qui ara són, o per temps
seran, del dit poble de València o aquelles que seran elets en lloch dels dits tretze.
de la ciutat e que aquella puixa ésser rígidament executada que, tostemps que
governador del present [regne], justícia criminal o altre qualsevol official qui de present
és, o per temps serà, demanarà auxili a les dites tretze persones o poble de la dita ciutat de
València per fer qualsevol execució de justícia, en tal cars, les dites tretze persones, o los
qui seran elets en lloch de aquelles, tinguen facultat de dir a aquell síndich que
que traguen la sua bandera e banderes ab aquella gent que serà necessària. Ý per aquell
orde que per lo tal official serà demanat, trametent-los e dirigint-los a la casa o lloch hon
lo tal official qui haurà request e demanat lo auxili, volrà e haurà menester, en tal cars, lo
dit síndich o síndichs sien tenguts de obehir a lo que les dites tretze persones o part de
aquelles los serà dit e manat.
aquella haurà de exir per necessitat de moros e infels, enemichs de la sancta fe cathòlica,
e cesàrea e reals majestat, en tal cars, los síndichs dels dits officis, capitans e alferis, en la
forma dessús, ço és, de manament de les dites tretze persones o part de aquelles, traguen
llurs banderes o part de aquelles que serà necessari, e aquelles dites banderes segueixquen
e hajen de seguir, dins la contribució de la dita ciutat, la senyera bandera de la ciutat de
València e los capitans e alferis e tota altra gent dels dits officis e braços, en lo dit cars
hagen de tenir e tinguen per capità general lo jurat en cap dels ciutadans de la ciutat de
València, obehint aquell com a capità en tot lo que sia servey de la real e cesàrea majestats
e benefici e utilitat de la dita ciutat e regne.
moviments e avalots moguts per alguns vagabunts, mossos d'espuelas, roffians e persones
que no són dels officis, per veure que es hixen de ses cases ab armes o sens armes, per ço, per
desviar e moderar totalment semblants inconvenients, és stat ordenat que ningun particular,
axí casat com fadrí dels dits officis e braços, no hixca ne puixa exir de llurs cases sinó
demanat e convocat per lo seu cap de dehena, e lo cap de dehena no puga exir ni demanar la
sua dehena sinó en cars que serà demanat e comonicat per lo seu capità, ni lo capità no puga
exir sinó en cars que serà demanat e convocat per lo síndich, o síndichs no puixen exir ni
demanar sinó en la forma dessús dita, ço és, quant per les dites tretze persones o part de
aquelles, de voluntat dels altres, los serà notifficat e mostrat.
que a Déu no plàcia, o urgent necessitat de moros, perquè en lo dit cars les dites tretze
persones puixen trobar los síndichs dels officis per a notifficar-los lo fahedor, aquells dits
síndichs decontinent, sens armes e pacífficament hajen de anar a la casa dels tiradors de
l'offici de perayres a allí residir fins tant que les dites tretze persones qui de present són,
o per temps seran, o part de aquelles, los sia dit e notifficat lo fahedor.
officis de la dita ciutat, hajen e deguen haver lloch en los braços de la orta de la dita ciutat
de València.
les coses, ý poria ésser que lo exir e esperiència mostràs que algunes de les dites coses fan
a redreçar e millorar, per ço, és stat ordenat que los dits capítols e qualsevol de aquells se
puixen millorar, corregir e mudar, en tot o en part, segons que paria ésser necessari per les
dites tretze persones o major part de aquelles.
E lesta e notifficada la dessús dita ordinació, encontinent, los honorables:
En Joan Lorenç, síndich de l'offici de perayres.
En Balthasar Trilles, mathalafer, capità de l'offici de mathalafers.
En Joan Carrion, obrer de vila, capità de llur offici.
Miquel Stellés, fuster, capità de llur offici.
En Joan Pellizer, capità de velluters.
En Anthoni Morera, síndich de fusters.
Pere de la Cova, síndichs
Arcís Martí, síndichs de assahonadors.
Guillem Rovira, capità de assahonadors.
Jaume Cisa, síndich de sinters.
Nicasi Moros, capità de corregers.
En Anthoni Fuset, síndich de corders.
Pere Navarro, capità e síndich de capuchers.
Joan Orosquos, síndich de corredors de orella.
Diego Stella, capità de barreters.
Berthomeu Sent Pere, síndich de sastres.
Mestre Bernat Valls, capità de sastres.
Joan Ferrer, síndich de sastres.
Joan Caro, síndich de sucrers.
Jaume de Laras, síndich de carnicers.
Joan Rebolledo.
Jaume Serra, síndich de argenters.
Bernat Joan Cetina, capità de argenters.
Arnau de la Guarda, síndich de ferrers.
Joan Garcia, síndich de cirurgians.
Pere Pla, síndich de fusters.
Joan Molina, síndich de barbers.
Joan del Borno, síndich de carnicers.
Joan Torres, capità de perayres.
Domingo Arinyo, capità vehedor de perayres.
Alfonso Gassó, síndich de aluders.
Luís Montagut, capità de guanters.
Francesc Antist, síndich de sabaters.
Pere Navarro, capità de sabaters,
Nicholau Bonfill, capità de tapiners.
Joan Solsona, síndich de corredors de orella.
Joan de Medina, síndich de velers.
Pere Muntesa, síndich de velluters.
Miquel de Raha, síndich de tapiners.
Joan Ferrandis, síndich de flaquers.
Miquel Furió, síndich ý capità de tintorers.
Joan Lopis, síndich de tintorers.
Francés Macià, capità de calseters.
Jaume Ferrer, capità de aluders.
Pere Sans, síndich de pellers.
Joan Asnar, capità de carnicers.
En Anthoni Àngel, capità de pellers.
Martí Cavaller, síndich de obrers de vila.
Joan Ferrer, síndich del prop dit offici.
Gaspar Pérez, síndich de flaquers.
Hierònym Yvanyes, síndich de flaquers.
Joan Castelló, capità de flaquers.
Cosme Agostí, capità de vanoners.
Berenguer Sabater, capità e síndich de flaçaders.
Sancho de Teran, traginer, síndich de traginers.
Matheu Pellicer, síndich de obrers de vila.
Joan Adrian, síndich de obrers de vila.
Anthoni Steve, síndich del prop dit offici.
Anthoni de Castro, síndich de corredors de coll.
Simó Borrell, corredor de coll.
Joan Énguera, síndich de calseters.
Joan Tàrrega, síndich de calseters.
Steve Aragonés, capità del Guerau.
Perot Sellés, síndich del Guerau.
Jaume Rodrigues, síndich dels armers.
Diego Tarrago, capità de les armes.
Bernat Tabistoy, capità de carders.
Matheu Vidal, síndich de carders.
Berthomeu Vila, corredor de orella, capità.
Luís Martínez, síndich de calderers.
Pere Galcerà, capità d'esparters.
Pere Simena, sotacapità de listers.
Hierònym Bramon, capità de calderers.
Berthomeu Martí, síndich del braç de Ruçafa.
Joan Alpiat, síndich del Guerau.
Joan Yvanyes, capità de l'Almodí.
Joan Benito, síndich de l'Almodí.
Joan Moreno, síndich de l'Almodí.
Gabriel Beltran, pedrapiquer, síndich.
Pere Vilanova, pedrapiquer.
Diego Alfonso, síndich de traginers.
Joan Beltran, capità de traginers.
Miquel Gil, síndich del braç de Benimaclet.
Joan Vicent, capità del prop dit.
Luís Guillem Cardona, síndich del braç de Campanar.
Mestre Balaguer, síndich dels pellicers.
Leonart Vernich, síndich de filadors de seda.
Joan Gómez de Logronyo, síndich de pellicers.
Martí Navasola, síndich de pellicers.
Martí Vega, capità de sombrerers.
Joan de Çamoras, síndich de sombrerers.
Beltran Andrés, síndich de sombrerers.
Martí de Súnyer, capità de blanquers.
Tots, cascú per sí, e hú aprés los altres, digueren e respongueren que tenien per bé la
dessús dita ordinació, e loaren e aprovaren aquella de la primera línea fins a la darrera, ý
que estan promptes ý aparellats de servar aquesta.
Actum Valencie.
Presents foren per testimonis, los honorables en Jaume Bisquert, torcedor de seda, e
Martí Dasni, scuder, habitadors de València.
1520, maig 23. València.
La Junta dels Tretze, amb els seus advocats i procuradors, compareixen davant el virrei i li
lliuren les cartes que el seu ambaixador en la cort, Jeroni Coll, ha obtingut del rei, concernents
a l'elecció de jurats del poble.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III, apèndix 6.122.
ACTES FETS DAVANT LO LOCHTINENT GENERAL DON DIEGO DE
MENDOSSA SOBRE LA CREACIÓ DE JURATS MENESTRALS.
Noverint universi quod anno a nativitate Domini millesimo quingentesimo vigesimo,
die vero intitulata mercurii
Coram multum spectabilem domino don Didaco Hurtado de Mendoça, comte de
Melito, locumtenens generali in presenti Valencia regno pro cesaream regiam
cathòlicam magestatem, comparuerunt honorabiles terdecim sindici populi et
officiorum Valencie una, cum eorum magnificis advocatis et Michaele Lavata, notarii, etiam dictorum sindicorum sindico, et obtulerunt ac presentam dicto multum
spectabilem locumtenenti generali tradiderunt quasdam regias literas clausas manu
cesarea et aliorum signatas aliisque solemnitatibus munitas quarum sub scriptio ut
imprima earum facie apparebat erat et est talis prout etc.:
Al spectable magnífico amado consejero lugarteniente ý capitán general nuestro en el
Reyno de Valencia ý Principado de Cathalunya, don Diego de Mendossa, conde de Mélito.
El rey.
Spectable conde, nuestro lugarteniente ý capitán general:
El síndico a nos enbiado por el pueblo dessa ciudad nos ha supplicado por parte del
dicho pueblo que, por su agravio ý benefficio proviéssemos ý mandássemos que en la
elección que se ha de fazer la viespra de Pascua del Spíritu Santo de nuevos jurados en
essa ciudad de Valencia, se guarde ý observe la forma del privilegio del rey don Pedro
primero, atorgado a la dicha ciudad de Valencia, dado en la ciudad de Lérida a
septiembre del anyo
assí la de la ciudad como del pueblo, lo havemos mandado remitir a vos con la presente,
ý por ella vos cometemos ý mandamos que, oydas sumariamente las dichas partes
acerca la observança del dicho privilegio, fagays ý proveays sobre ello lo que fuere
justicia sin agravio de las partes, ý por manera que ninguna dellas pueda con razón
quexarse, como nuestra intención sea acontentar ý desagraviar el dicho pueblo sin
prejuizio de terceros.
Data en la ciudad de Corunya, a
veynte anyos.
Yo el rey.
Urries Secretarius".
[...]ie post autem die intitulata veneris
De part de la cesàrea real e cathòlica magestat, e per aquella de part encara del molt
spectable senyor loctinent e capità general seu en lo present regne de València, don Diego
Hurtado de Mendossa, comte de Mélito, considerant que ab letra de sa real magestat, a sa
spectabilitat presentada per part dels qui
altres officis de la present ciutat de València, és stat per la dita real magestat manat a la
dita sua spectabilitat que, sobre la elecció fahedora en lo dia de demà, que serà vespra de
Pentecostés, de jurats, pretenent los dels dits officis que los seria fet greuge en la dita
elecció per rahó de cert privilegi que per part de aquells se al·lega del rey en Pere primer,
que sumàriament hoydes les parts, ço és, la part de la dita ciutat e la part dels dits officis,
se fes e proveys per sa senyoria lo que trobarà de justícia, per manera que alguna de les
parts se puxa clamar. E per quant sa senyoria, per la proximitat e brevitat del temps de la
dita elecció sdevenidora, no podent fer altre, volent entendre ý examinar la dita causa e
qüestió e descidir aquella juxta los reals manaments, per ço, manam als mangnífichs
jurats, racional e síndich de la dita ciutat que, ensemps ab sos advocats, sien e compareguen
en lo present dia de huy aprés migjorn a les tres hores davant la dita sua spectable senyoria
per a dir e al·legar tot ço que volran, offerint-se sa senyoria prompte de administrar-los
expedita justícia, ab cominació que en contumàcia de qualsevol de les parts, hoirà la part
present, asignant la dita hora per rahó de la brevitat del temps e calitat de la causa per
terme peremtori.
Expedit e fet en la ciutat de València a
Don Diego Hurtado de Mendoça.
[...]os dits tretze síndichs o la major part de aquells e los dos procuradors e síndichs
de aquells, responent al dessús dit manament ý assignació a aquells feta de part de la
cesàrea ý real magestat, ý per aquells de part del egregi spectable loctinent general, dien
que ans de la hora assignada comparexeran davant sa spectable senyoria per dar rahó a sa
spectabilitat ý, no
assignació.
1520, maig 25. València.
La Junta dels Tretze confirma davant el governador la ferma determinació respecte a
aconseguir l'elecció de dos jurats de la mà menor, segons un privilegi del rei
Pere III d'Aragó.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III, apèndix 6.122.
Senyor molt spectable:
Per vostra spectable senyoria en lo dia de huy, prop de les
estada feta asignació als
Miquel Llavata e Jacme Pons, notaris, síndichs ý procuradors de aquells, que per al dia
mateix a les tres hores passat migjorn compareguen ab sos advocats davant vostra spectable
senyoria per a dir ý al·legar de justícia acerca lo cas occorrent de la nova elecció de
jurats fahedora en lo dia de demà. Volent-ho haver dit, si ý segons en la dita assignació ý
manament, dien ý responen, dits exponents que vostra spectable senyoria no ignora que,
desijant aquells la pau ý tranquilitat de la terra ý sabent la bona intenció de vostra senyoria
en voler fer ý administrar recta ý ygual justícia, han treballat ab los consellers de parròquia
ý de officis, als quals toca la del·liberació ý execució de semblants coses, en què les
coses se encaminassen per térmens de justícia, ý
suspectes per a la cognició ý determinació de aquella.Ý no sols los proposaren tot lo
dessús dit, segons vostra senyoria sab, però encara, en hun altre cap que
voluntat ý servey de sa majestat, intercediren ý encarregaren molt als dits consellers que
treballassen en molt servir ý complaure a sa magestat, ý los dits dits
de haver hagut col·loqui entre ells, tornaren a vostra senyoria la resposta de llur
del·liberació, dihent, segons los dits síndichs han sentit, que quant en lo hun cap los paria
major servici de sa altesa servar los furs ý privilegis del regne jurats per sa magestat ý per
vostra spectable senyoria, que no alterar la forma furídica de la dita elecció, ý en l'altre
cap, que ells no tenien plet ni qüestió ab degú, ý per ço, no sabien de que havien de
desputar davant vostra senyoria, puix les coses de la elecció dessús dita ý del regiment de
la ciutat no staven en plets ni litigis, sinó en la del·liberació dels dits mangnífichs jurats
ý consell.
Aprés, los dits síndichs han comunicat ab molta gent del poble, persones antigues ý
abonades, ý en tots han trobat la matexa voluntat, dihent més avant que la matèria ni la
brevitat dels temps comporta tal examen, perquè no sabien doctors ni persones, fora la de
vostra spectable senyoria, en qui tal negociació se pogués confiar per a que recta ý
affidadament aconsellassen en aquella. Ý de veure ý sentir tals intencions en los consellers
de una part, ý en tota l'altra gent de l'altra part, ha partit ý parteix que de ayr ensà que los
dits exponents feren la dessús dita diligència, no haver insistit en lo cap de què les dites
coses fossen vistes per justícia, ý per ço, senyor molt spectable, los dits exponents dien ý
responen a la dita assignació que la disputa ý deffensa de les dites coses, stant aquelles
com stan, no toca a ells, sinó als mangnífichs jurats ý consell, ni los dits exponents may
han supplicat a sa magestat ho manàs remetre a justícia, solament han supplicat per
lletres ý per medi de hun síndich per la confirmació de hun privilegi del rey en Pere, per
lo qual lo poble pretén que dos ciutadans del dit poble de la mà menor deuen entrar a
jurats, ý ja en lo dia de huy ha de tenir vostra senyoria per cert que lo poble està tan
comogut, crehent que, en fer-se axí, és la magestat del rey nostre senyor tant servida que
nenguna cosa poden pretendre ni voler que més accepta li sia que aquesta, ni més conforme
a furs ý privilegis ý al bon govern de la república, que no volen que
plet, sinó remetre
E si los dits
intol·lerable càrrega de aquí avant. Ab la present supplicació notiffiquen a vostra spectable
senyoria les dites coses se suppliquen. Aquella que ab la prudència que té acostumat,
vostra senyoria mane mirar ý provehir a la pacificació ý repòs de la terra ý a major
servici de sa magestat, ý en lo demés, ab la reverència que
en procehiments alguns fahedors contra los dits proposants ne contra les pretencions de
justícia, ans los drets de aquells reserven quant en ells és salvos e il·lesos, supplicant
instantíssimament a vostra spectable senyoria, puix lo temps és tant breu ý la matèria stà
tant alterada que, per al present treball en alguna altra manera e saludable forma per a la
pacificació ý repòs de aquesta ciutat ý de tot lo regne, com axí satisfaça al major servici
de sa cesàrea magestat. Et licet etc.
Altissimus etc.
Quiquidem supplicacioni fuit facta per dictum magnificum regente cancelleriam
provisió sequens. Compareant partes coram spectabile domino locumtenens generali
hora assignata quibus auditi e per videbitur super huius de supplicatis debite et ut
decet et justicia, juratis, rationali et sindico civitatis Valencie.
Per Dasio, regentem cancelleriam, die
Cervelló.
1520, juny 6. València.
La Junta dels Tretze s'exculpa davant el governador de la seua participació en els tumults
que han provocat la fugida del virrei de la ciutat de València.
ARV, Governació, 2846, f.41-42.
Del discret en Miquel Llavata, notari, en Pere Baga, en Vicent Mojolí, altres dels
síndichs del poble, officis e orta de la present ciutat de València.
Anno a nativitate Domini .
Davant lo molt spectable mossén Loís de Cabanyelles, cavaller, conseller e camarlench
de la real magestat e portantveus de general governador del regne de València,
comparegueren los honorables e discret en Miquel Lavata, notari, en Pere Baga, e en
Vicent Mojolí, en los noms qui dejús, e posaren la scriptura del tenor següent:
Jesús.
Davant la presència de vós, molt spectable mossén Loís de Cabanyelles, portantveus
de general governador de la present ciutat e regne de València, constituhits
personalment lo discret e honrat en Miquel Lavata, notari, en Pere Baga, en Vicent
Mojolí, altres dels síndichs del poble, officis e orta de la present ciutat de València,
dien e proposen com la senyoria vostra no ignora les coses seguides en lo dia de
[a]hir en la dita e present ciutat, axí de aquell home que alguns malnats e avalotadors
de aquesta ciutat levaren de poder del alguatzir portant-lo a penjar, com encara del
avalot e commoció que fou en la nit, ab appellido fals que havien mort a hú dels
Tretze, appellat en Sorolla. Dels quals cassos, és cert que als dits tretze síndichs e
a tots los altres síndichs e prohòmens del poble entranyablement ha pesat e pesa, e
molt més per lo que han atentat algunes malívoles persones. Ý stan dolosos respecte
de la casa del spectable don Diego de Mendoça, comte de Mélito, tramés per la
cesàrea magestat per loctinent general de aquest regne, com les dites coses no hagen
procedit ni proceheixquen en manera alguna de sabidoria ni voluntat dels dits síndichs
e prohòmens del dit poble, ans ho abominen e abominaran sempre, com a leals ý
fidelíssims vassalls de la prefata real magestat, en la fidelitat ý obediència de la
qual són stats ý staran sempre ferms ý constants.
E per ço, ab summa displicència, diem que
Diego de Mendoça, tramés per loctinent general, com dit és, sia stat desacatat ý
deservit en cosa alguna, e si sabessen de sa senyoria hon és, e que li fóssem acceptes,
irien per donar-li rahó perquè
stats causa dels dits insults e temeritats, e que no han partit ni parteixen de voluntat
dels síndichs, prohòmens e persones honrades del poble. Però, puix no saben de sa
senyoria, han del·liberat ab los presents scrits recórrer a la senyoria vostra, axí per
desculpar-se ab tota veritat de les dites coses, puix culpa ninguna no tenen, ans en
la nit passada han fet tot son sforç per a que mal ningú ni dan no se seguís en
persones, cases, ni béns de ningú. Axí com per gràcia de nostre Senyor Déu hi han fet
gran benefici, com encara per supplicar a vostra senyoria que com a governador,
rigurosament se sforce en exir de casa, en fer son offici ý exercir justícia egual de
tothom, perquè tots los dits síndichs seran ab vostra senyoria servidors ý ministres
de aquells, ý ab tota fidelitat ý obediència de la cesàrea magestat lo se posaran
sobre
aquella, seran bons en posar algun assento e orde en les armes ý en la pacificació del
poble, en tal manera que ab suma fidelitat ý obediència de sa magestat ý de sos
officials, aquesta ciutat sia assossegada ý pacificada. Supplicant a vostra senyoria
que haja per bé de abrassar la present justificació e offerta, e ab tot effecte e
promptitut cercar los millors medis que
aquesta ciutat.
Requerint de premissis carta pública.
1520, juliol 17. València.
Instruccions per als embaixadors de la Germania davant Carles I, Pere Baga ý Cristòfol
Blasco.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III, apèndix 6.122.
Instruccions fetes, per part dels officis e quatre brassos de la orta de la ciutat de València,
per als honorables en Pere Baga, e mestre Cristòfol Blasco, embaxadors elets per a la
cesàrea e real magestat del rey nostre senyor, per part dels dits officis e orta de la dita
ciutat.
E primerament, vosaltres, dessús dits embaxadors, de part dels officis, lauradors e
poble de la ciutat de València, besareu los reals peus e mans de la imperial magestat del
rey nostre senyor, significant a d'aquella que lo seu poble de la ciutat de València stà
tant fidelíssim a sa magestat, e a sa real corona, com contínuament és stat ý hun fidelíssim
poble deu star, e no
magestat, conservació e augment de son real domini e imperial corona.
Ítem, més avant, vosaltres, dessús dits embaxadors, donareu la letra que portau de
crehença a sa real magestat. De paraula, explicareu a d'aquella que, en estos dies
propassats, és stada donada per lo reverendíssim mestre de Muntesa huna letra de crehença
als tretze síndichs e deu persones eletes per lo poble de la ciutat de València, la qual venia
en forma de letra de sa magestat. Jatsia aquest poble no haja cregut ni puixa creure que
sia letra de sa magestat, e en cas que fos emanada de sa magestat, no creu que aquella, ni
la crehença que en dir més de aquella és stada explicada, proceheixqua de la determinada
mà de sa magestat, sinó que per sinistres informacions o letres, incogitadament mesclades
ab altres letres, serien stades signades. Ab la qual letra de crehença sa magestat manava
als dessús dits tretze síndichs e deu persones eletes que donassen fe ý crehença al dit
reverendíssim mestre de Muntesa, e complissen tot lo que per aquell, de parte de sa
magestat, los seria dit e manat.
Ítem etiam, notifficareu a sa imperial magestat, com lo dit reverendíssim mestre, en virtut
de la dita crehença, ha explicat e narrat als dits síndichs cinch coses molt grans, molt àrdues
e de molta importància, les quals, si
regne de València, ý per aquell, la major part de Spanya, axí com davall més stesament se
dirà. Ý perquè per ço, lo dit poble de València no pot veure de hun tant magnàmim rey e
zelador de la fe ý religió cristiana, que sia de ment de aquella manar coses tals per hons
los seus regnes se pogueren perdre, e sos fels vassalls e fidelíssims cristians patir dans irreparables,
ý per ço, lo poble de València, sens executar lo que per lo dit reverendíssim mestre
de Muntesa los és stat manat, han tengut per bé de recórrer a sa real alteza, e consultar ab
aquella donant-li plena notícia de les coses seguides en la sua ciutat de València, e del stament
de aquella, perquè sa magestat, essent verament informada, conega que no deu provehir, ni
manar ésser provehit, que les dites cinch coses sien fetes i complides per lo dit seu poble de
València, ni conferir a son real servici ni al bé ý repòs de dita ciutat ý regne.
E axí, vendreu specificadament a designar totes les cinch coses que
manades per lo dit reverendíssim mestre, designant cascuna de aquelles, e donareu les
rahons a sa magestat, per les quals sa magestat deu manar tot lo contrari del que ab dita
crehença és stat explicat.
E primerament se mana ab dita letra, ý és stat explicat per lo dit mestre de Muntesa,
que los dits síndichs decontinent donen orde ý façen que lo poble dexe ý depose totes ses
armes ý insígnies de guerra, axí com són piques, cossalets, scopetes ý tambors, pífaros,
banderes e artelleria, en poder del dit mestre de Muntesa o de altres persones que ell
nomenaria, per a que les tinguen en depòsit. Lo qual manament mostra bé que sa magestat
és sinistrament informada, e que les persones qui l'[h]an informat no tenen gana que aquest
poble e regne se conserve, ni menys tenen gana del servici de sa real magestat, perquè
tot lo contrari se devia provehir per moltes rahons, les quals narrareu a sa magestat. Són
les següents:
La primera, que lo dit manament de deixar les armes ý deposar aquelles és molt perjudicial
a la honra del poble de la dita ciutat de València, lo qual és, ý és stat, ý serà
contínuament fidelíssim a la real corona del rey nostre senyor ý de la cesàrea magestat,
ara benaventuradament regnant. E voler que los dits pobles dexen les armes, senyala
desconfiar de la fidelitat del dit poble, e tenir alguns sentiments de mals pensaments. E
açò en gran manera deroga a la reputació ý honra e molta fidelitat del dit poble de
València, lo qual per moltes gents, axí dels regnes d'Espanya com nacions estranyes,
seria notat e senyalat, significant-los que no per ningun bon zel de aquest poble les armes
li serien levades. Ý per ço, aquest mal renom ý aquesta honra no deu ésser levada e
imposar a d'aquest poble fidelíssim, ni sa magestat com a rey clementíssim no y deu
donar loch.
La segona rahó és: perquè desarmat hun poble tant fidelíssim com aquest, és contra dret
ý justícia, axí divinal com humanal, los quals tots ottorguen les armes a les persones,
almenys per a deffensió de la fe e per a deffensió de sa pròpria pàtria, de ses persones, de
sos béns ý de sa honra. E voler levar aquelles, axí indistinctament, és contra tota justícia,
la qual injustícia no mente de sa magestat.
L'altra e tercera rahó és: perquè semblant manament jamés a ninguns pobles per son
rey e senyor és stat fet per ningun delicte ni excés, ni encara per aquell detestable delicte
de rebel·lió. Ans los reys, a sos vassalls rebel·les, los han acostumat conquistar e castigar,
no emperò en ningun temps los han levat les armes offensives e deffensives, axí com en
lo dit primer cap se rahona, quant menys se deu fer tal manament a d'aquest poble de
València, lo qual és fidelíssim a son rey ý senyor, e metrà la vida en qualsevol perill per
mantenir la fidelitat que li deu, e exaltar la corona de aquell. E encara no havent fet ni
comés delicte ni crim algú ni excés per lo qual semblant manament se degués provehir.
La quarta rahó és: perquè sa magestat deu molt advertir que aquella mateixa causa e
rahó per la qual la magestat del catòlich rey don Ferrando, de inmortal memòria, e sa
imperial magestat, han manat a d'aquest regne, ciutats e viles reals de aquell, se armassen
e adehenassen, no havent-ho manat a ningun dels altres regnes de Aragó, sinó a d'aquest,
subsesteix huy ý és molt major que no en lo temps que dits manaments foren fets ý
provehits. Perquè no per altra rahó lo catòlich rey don Ferrando, qui tenia tanta experiència
de les coses de Spanya, e sabia bé les necessitats de aquella, féu manament a les ciutats e
viles reals del regne de València se armassen e adehenassen, no stant als confins de algun
rey strany provehí los dits adehenaments e armes, sinó perquè aquest regne era molt
habitat de moros e infels, e podien subvertir aquell en gran dan de la sancta fe cathòlica,
la qual rahó huy és molt més urgent e per la qual huy molt millor se deu conservar dites
armes en mà e poder dels catòlichs cristians. Perquè poden narrar a sa real e imperial
magestat que dins en lo regne de València, essent tant chich regne com és, s'í troben per
lo menys
mília ballestes e tres mília scopetes e lo residuum ab piques, lances e altra natura de
armes. Tots los quals moros stan molt armats de cos e molt apparellats per a guerra, molt
affavorits e emparats per lurs senyors, en tant que si la ciutat de València no stava ben
armada, fàcilment tot aquell regne se poria perdre. Com les altres ciutats e viles reals del
dit regne, per ésser chiques poblacions e molt separades les unes de les altres, en huna nit
o dos se poria tot subvertir. Ý per ço, subsistint axí com subsisteix tan legítima causa e
causes, que és la sustentació de la fe cathòlica, la conservació de son real patrimoni, la
deffensió de nostres pròpries pàtries, vides, béns, mullers ý fills, no
manament, ni és de creure que aquell, per tant catòlich príncep, sia provehit.
L'altra e cinquena rahó és: perquè no ignora vostra real magestat que aquest seu
regne és affligit cascun any per moltes fustes de turchs, moros de Berberia e altres infels,
que vénen a fer molts insults e dans en lo dit regne, axí com la experiència nos ha mostrat,
que fins a huy han barregat en cativar e robar alguns lochs e viles reals del dit regne de
València, e açò ab respatle e favor dels moros que habiten en lo mateix regne de València,
los quals, avituallen de totes les coses necessàries les fustes dels infels e enemichs de la
sancta fe cathòlica, los donen avisos, los mostren los passos, ý
que poden. Per a deffensió de les quals fustes, és bé que los dits pobles stiguen armats ý
preparats, perquè no patisquen aquells dans que fins assí han suferts. Ý bé
sa real magestat lo gran dan en los molts cristians que foren encativats per tot aquell
regne, stant sa imperial persona en la ciutat de Barcelona, per les
moros que vingueren. En aquest regne, en lo present any, y són vengudes
infels, les quals, per star aquest regne armat ý preparat axí com stà, no han gosat pendre
terra ni fer los mals que acostumaven. Però encara, aquest poble de la ciutat de València
s'és atrevit de armar dues vegades certes fustes per mar, les quals són armades per la
costa cercant certes fustes de moros. E perquè los dits moros són stats asustats, o per altra
rahó, sens fer mal ni dan en aquest regne se
deffés, e la ciutat e tràfech mercantívol e marítim molt millor conservat ý avituallat.
La sisena rahó és: la gran reputació e crèdit que
que en hun tant chich regne com aquest tinga tan gran número de gent tota armada,
adehenada e pràtica en la ordenança, cosa que qualsevol rey strany no dexarà de tembre-la.
E tant més la tembrà, quant sàpia que tots aquestos pobles e cascun particular de
aquells metrà la vida e sos fills per lo que cumple al servey de nostre rey ý senyor e
conservació de son real patrimoni. Ý açò no u deu stimar tant poch sa magestat ni fer-ne
tant poch compte, per quant lo cars ho porte, conexerà sa magestat quins vassalls té en
aquest regne e quant apparellats a son servey, ý quant fels, que de fidelitat no volen donar
avantatge a ningun altre poble de tota Spanya, ý per ço creu aquest poble que no és
intenció de sa magestat voler que aquestos pobles resten desarmats.
Segonament, és stat explicat per lo dit reverendíssim mestre, ab la dita crehença, que
los dits síndichs, en satisfacció de la offensa feta al spectable don Diego de Mendossa,
vagen al dit don Diego a pregar-lo que torne a València ý continue son offici ab tota
seguretat, sens empaig ni impediment algú. Lo qual cap direu a sa real magestat que ha
paregut als síndichs del dit poble no poder-se complir, per moltes rahons per a les quals
passareu per tot lo stament e coses subsegudes en respecte de la persona del dit don
Diego, del dia que vingué a la present ciutat fins al dia que se n'anà, ý poden-ho deduhir
ab tota veritat en lo modo e forma següents:
E primerament, notifficareu a sa magestat, com en lo dia que aquest poble de València
sabé que lo dit don Diego de Mendoça era arribat al loch de Quart, los tretze síndichs ab
los advocats ý procuradors, anaren al dit loch de Quart hí
lo acatament e reverència que hun president tramés per sa magestat mereixia, acceptant-lo
ab molta amor ý voluntat. E estigueren allí tot aquell dia fins en la hora que volgué
partir per entrar en la ciutat de València, hí
síndichs del poble, que és hun gran nombre, lo ixqueren a rescebir ab la reverència que
devien, senyalant e mostrant gran festa de la sua venguda, ý axí fonch portat, dreta via, a
la Seu de la ciutat de València, a hon jurà com a lochtinent general. Ans del qual jurament
protestà lo bras militar ab hun leig e rigorós protest, axí contra la persona del dit lochtinent
general, com contra lo poder de sa magestat, axí com per lo protest se pot veure, trellat del
qual vos ne portau. E axí mateix protestà lo bras ecclesiàstich, e protestà per lo semblant
la ciutat, lo qual protest féu la ciutat sens sabidoria ni sciència del Consell. Ý stà certa sa
magestat que, ab la sola favor ý respatle del poble, los dits brassos se contentaren dels
dits protests, que altrament en ninguna manera l'[h]agueren admés per lochtinent general. Ý
encara lo dit bras militar tingué del·liberació de cascun dia trametre quatre persones
militars a la casa del dit don Diego, que stiguessen allí cascun dia, e fessen hun protest a
cascun acte, a cascuna provisió, a cascuna declaració, no tenint-lo per virrey fins tant que
aquell se n'hagués de anar de la ciutat de València. Axí que la admissió del dit visrey, la
obediència de aquell, lo poble la féu perquè volia justícia, e a d'aquell ho ha de agrahir sa
magestat e no a ninguna altra persona.
Ítem més, notifficareu a sa magestat que lo dit don Diego, aconsellant-se ab algunes
persones que desijaven la destrucció e mal de aquest poble e veure
captivitat que de primer staven, començà a fer parcialitat entre les persones militars e lo
poble, abraçant-se ab les persones militars e mostrant, en tot ý per tot, tenir ira e inimícia
a d'aquest poble, lo que causà en molta gent gran alteració e mutació, tenint molt poques
sperances de ésser governats per ell ab rectitut. Ý encara que los síndichs e persones
principals de aquest poble tinguessen notícia de dites coses, però ja per ço, no dexaven
de persseguir, de anar a la casa del dit lochtinent general e prestar-li tota aquella obediència
que devien. Ý axí, lo endemà de les festes de Pasqua, los dos advocats del poble anaren a
parlar al dit don Diego de Mendossa, lo qual ab lo mal consell que tenia, los féu manar
que se n'anassen, no volent-los hoyr ni veure, lo que causà gran alteració en tot lo poble,
perquè los dits advocats, qui són micer Soriano ý micer Monfort, són tan bones persones,
ý tengudes per tals per tots los staments del regne de València, que paregué molt gran
offensa no voler hoyr semblants persones. E aprés, en lo endemà, volent-lo placar al dit
don Diego de qualsevol enuig que tingués, e volent aquest poble assentar les coses en
gran repòs de aquest regne ý servey de sa magestat, féu elecció de quatre prohòmens
e persones abonades, los quals, de part de tot lo poble, anaren al dit lochtinent general,
supplicant aquell tingués per bé de donar licència als síndichs dels officis de poder-se
ajustar e conferir entre sí de alguna forma de assento e repòs en gran servey de sa magestat,
ý que la y volien presentar perquè conegués les sanes intencions de aquest poble. Lo qual,
hagut consell de les persones que tenen gana del dan de aquest regne e del deservey de
sa magestat, respongué que no volia donar tal licència, dient-los moltes paraules en prejuhí
ý deshonor del poble que tocaven a la fidelitat. Ý que si fossen stats síndichs del poble,
que no
ço
açò causà que aquest poble prengué molt gran alteració vehent que les bones intencions
que tenien no eren acceptades de la forma que acceptar-se devien. E en lo mateix dia, perquè
moltes persones militars no dexaven de al·levar falsos testimonis a d'aquest poble, ý
entre los altres, hun cavaller en diveros lochs havia al·levat cert fals testimoni que venia
a toquar a la fidelitat que aquest poble té a sa magestat, sentint-se
volent que de açò se fes justícia del poble, si tal pensament e del·líber tenia, e del cavaller
si falsament ho al·levava, anaren tres dels tretze síndichs del poble ensemps ab son procurador
per demanar al dit don Diego de Mendoça fes justícia de dites coses. E aquell, ab
lo mateix conçell, trameté a dir als dits síndichs se n'anassen, que no coneixia
audiència ý
aquest poble. E la muller de aquell, unida ab les dones de condició e mullers de cavallers
de aquesta ciutat, que no speraven en ninguna forma tenir justícia. E açò fonch molt gran
cosa e gran deservey de sa magestat, [expresat] [per] [los] [ánimos] dels pobles, e essent
aquells los vexats, los maltractats, e scampada la sanch per les carreres e cases ab la força
e potència militar, speraven ara ésser devorats e destruhits totalment, puix lo principal
fonament e la cosa primera que ha de tenir qualsevol president de prestar benívola
audiència, los era denegada, en la qual denegació perseverà per més de huyt dies, que per
molts interessos que li foren posats, specialment per los advocats, los quals intercessors
foren, lo secretari Calcena, lo mestre racional, micer Artés, micer Hierònim Dassió ý don
Luís Ladró, may los volgué hoyr. E aprés se és seguit que, essent pres hun jove, fill de la
mateixa ciutat, per una coltellada que havia pegada a una dona ý ésser-li donada sentència
de mort en procés de absència, lo dit don Diego de Mendossa, ab lo mateix consell, lo
qual contínuament ha parat a scàndel e inconvenients en aquesta ciutat, manà que lo dit
home pres portar-se a València, e en lo camí fos penjat en hun arbre. Ý axí, lo alguazir
que
confessió, e sinó per lo justícia del loch de Maçamagrell, que y féu algun empaig, lo dit
jove, sens recordar-se de la ora sua, fóra stat penjat, cosa insòlita e inaudita en aquest
regne, ý molt carregosa per la consciència de qualsevol president, majorment en cas que
no y havia tal necessitat ý la justícia se podia fer ab tota naturitat. E aprés, vehent lo dit
alguazir que no havia tengut forma de penjar-lo, quant fonch al loch de les Tavernes, lo
volgué offegar, ý també lo justícia del dit loch y féu alguna contradicció, e últimament
arribà al portal de la dita ciutat, ý allí, sens portar a la presó, ixqué la confraria dels
Innocens ý de allí, dreta via, fonch portat a penjar, e quant fonch en lo mercat, ja prop de
la forca, hun fadrí començà a cridar:
— "Vixqua el rey! Vixqua el rey!"
.
E sens altra violència ni armes algunes, lo alguazir e procurador fiscal derrencliren lo
dit home e se
aprés de aquells fogits, stigué lo dit home que portaven a penjar enmig del mercat a
soles, sens que ningú se emparara d'ell. E lavors, vist açò, hun frare que
levà lo dogal del coll e li digué que se n'anàs, ý axí aquell se n'anà la via de la Seu, e en
lo camí lo seguiren alguns vagabunts, taquanys e persones desmandades, e axí
l'acompanyaren fins a la Seu, e dexant aquell, començaren los mateixos taquanys ý
vagabunts cridar:
— "Anem a casa del visrey!"
.
E de fet y anaren e tiraren algunes pedrades a la dita casa, al qual avalot sobrevingueren
molts abonats hòmens del poble per a desviar aquella gent, entre
dit don Diego los dix que per amor de Déu no fessen, que lançarien a perdre aquest
poble, e que no insultassen dita casa. E dient-los que pus prest pegassen a ell que no a la
casa, pregant-los que
dit insult, e la dita casa restà sens dan ni lesió alguna. E en la hora mateixa, tots los
síndichs dels officis de la dita ciutat, a consell dels advocats del poble, anaren a casa del
dit don Diego per significar-li que tot lo poble stava apparellat a son servey, e que
manàs què volia que fessen, e quant los dits síndichs anaren, ja lo insult era passat e la
porta de dita casa stava tanquada, e no tingueren forma de poder-li parlar, però no resta
que aquesta sia la veritat.
E restant axí la dita ciutat ja reposada, en la nit mateixa, mija hora de nit, se mogué
hun appellido en la ciutat, que havien mort a
poble, per lo qual appellido se mogué gran remor e avalot en la ciutat, prenent molta gent
les armes e discorrent per la ciutat. E alguns taquanys e vagabunts e persones desmandades
anaren a la casa del dit don Diego de Mendossa e feren algun senyal de inimícia e mala
voluntat contra aquella, donant ab les piques algunes picades en hunes finestres baxes de
hun studi. No invadiren les portes de dita casa, ni romperen finestres, ni volgueren entrar
en aquella, perquè ab tota veritat, la porta de la dita casa, qui stava tancada, no té colp ni
invasió alguna, perquè lo dit cas no
lançar-ne la persona del dit don Diego de Mendossa, sinó que tacanys ab atreviment e
audàcia li volgueren mostrar la mala voluntat que tenien al dit don Diego de Mendossa.
E los
axí mateix acudiren a la casa del dit don Diego de Mendossa e pacificaren la gent, de tal
manera que en spay de una hora tot lo avalot fonch reposat e la gent pacífficament reduhida
a ses cases, en tanta manera que no s'í seguí mal ni dan en béns ni en persona de ningú de
tota la ciutat, per hon porà dependre sa magestat dues o tres coses: la huna, que lo insult
fet en la casa del dit don Diego no fonch acordat ni de intenció del poble per lançar
aquell, ans los bons e senyors de ses cases lo hagueren volgut tuir e deffendre ab ses
pròpries persones e vides; la segona és que lo poble de la dita ciutat no tingué intenció
de damnificar ninguna persona militar, axí com falsament és stat narrat a sa magestat,
perquè tenint tanta disposició de poder-ho fer en aquella nit, no s'attentà per ninguna
persona de damnificar ningun cavaller ni
militars havien rebut; la tercera és que lo poble de la dita ciutat, no té intenció de robar
ni depredar béns alguns, axí com per moltes persones militars se és volgut dir, perquè en
aquella nit haguera pogut robar qualsevol cosa et tamen no u attentaren ni
pensament per persona ninguna. Ý açò pot creure sa real magestat perquè és axí ab tota
veritat. Ý aprés, essent-se
ha significat molt mala voluntat generalment a tot aquest poble, e los del consell de
aquell han senyalat la mateixa mala voluntat, e encara totes les persones militars se són
molt abraçades ab aquell, significant que per lo medi se n'han de devorar ý destruhir tot
aquest poble e tornar-los en la mateixa captivitat e subjecció que de primer nos solien
tenir. Ý per ço, significareu a sa magestat que lo dit lochtinent general ja no governaria la
dita ciutat e regne ab equitat e sens pasió, axí com deu regir qualsevol bon president. Ni
tampoch lo poble ab voluntat lo acceptaria, ans significa que la major part de aquella
derrencliria la pròpria pàtria e despoblar la dita ciutat, lo qual seria hun grandíssim dan.
Ý per ço, sa magestat per conservació de aquesta ciutat e regne, e per fer mercé a d'aquest
poble que perdria cent vides per son real servey, lo deu manar anar en altre loch ý traure
del regne la presència del qual és per a causar gran desasosech ý turbació en aquell.
E no
lochtinent general, lo qual sia natural del regne de València, perquè los furs e privilegis
del present regne no comporten que sia foraster, e nomenareu per a lochtinent general al
reverendíssim mestre de Muntesa.
Ítem més, supplicareu a sa magestat que lo lochtinent general que sa magestat nos
donarà tinga poder e facultat de pendre
a ell li pairà, perquè sien persones doctes ý de bona ý recta consciència, apartades de
passions e interessos.
Ítem més, supplicareu a sa magestat que tinga per bé dar poder e comissió special al
dit lochtinent general de poder fer justícia egual, axí de persones militars com de poble,
fins a sentència de mort e real execució de aquella. Perquè altrament, si les persones
militars no crehuen ni speren ésser castigats ad penam mortis, sinó per la presència de sa
magestat venint en estos regnes, no dexaran de cometre qualsevol crims ý excessos, axí
com fins ací han comés, lo que poria portar gran turbació en aquesta ciutat e regne, ý per
ço, és mester que lo president qui vendrà tinga special poder de fer justícia, axí del gran
com del chich ý axí del rich com del pobre, usque ad penam sanguinis et execucionem inclusive.
eius
Tercerament, ha manat lo dit mestre al dit poble, explicant dita crehença, que tornen a
fer elecció de nous jurats en la forma deguda, perquè la que tenen feta diu que és invàlida.
Ý en aquest cap, notifficareu a sa magestat que és stat informat de fals, perquè la elecció
és stada feta legíttimament ý bé per les persones ý consellers qui l'havien de fer, e ab
tota libertat, votant cascú a son beneplàcit. Per los que foren de contrari parer, ço és, que la
elecció no
fon dita paraula alguna. Ý axí, si la major part e quasi tot lo Consell ha feta dita elecció,
no
vos ne portau en forma autèntica. E si per ventura se volia dir invàlida, perquè
ésser contra furs del regne, podeu bé dir e certifficar a sa magestat que no y [h]a fur que
disponga lo contrari, ans lo privilegi del rey en Pere, no derogat per ningun altre fur,
corobora la dita elecció, ultra que fonch feta ab concòrdia precedent entre la ciutat ý lo
poble, volguda ý acceptada per lo mateix visrey per mijà de officials reals, ý sta és la
veritat.
E ultra que la dita elecció és stada legítimament feta, encara notifficareu a sa magestat
que huy, fent-se la elecció en la forma que és stada feta, no y ha interés de persona alguna,
ni la ciutat ni los altres brassos o staments y fan contradicció alguna, perquè en respecte
dels militars és cert que aquells acostumaven tenir dos jurats cascuns anys cavallers, e
aquells mateixos tenen huy. Ne tampoch és interés del bras real, perquè, axí los ciutadans
honrats com los altres ciutadans, tots són compresos en lo bras real, ý per ço ninguna
contradicció s'í fa per la ciutat e bras real. Ni és interés algú del bras ecclesiàstich perquè
aquells no y tenen res que fer ni participen en res en dita elecció. Ý per ço, puix no és
interés de ninguna part, ni nengú fa instància contra la dita elecció, sa magestat la deu
tenir per ben feta, axí com és.
L'altra rahó per la qual sa magestat deu tenir per ben feta dita elecció e confirmar lo
privilegi del rey en Pere, per la confirmació del qual supplicareu instantissament a sa
magestat, és que la dita ciutat, ab dos jurats cavallers e quatre ciutadans honrats, per haver-hi
molt pochs ciutadans honrats en la dita ciutat, de dos en dos anys quasi tornaven huns
mateixos al dit offici. E aquells, per sos propris interessos ý passions, han axí malgonevat
en gran dan de aquella ciutat ý regne. Ý per ço, vehent, axí com se pot veure molt
claríssimament, lo mal govern que la ciutat tenia e la destrucció notòria de aquella, sa
magestat deu tenir per bé la elecció novament feta, puix per aquella s'espera redreçar, axí
com ja ha principiat a redreçar-se lo govern e regiment de la dita ciutat, car lo interés que
sa magestat, com a molt catòlich rey ý senyor, deu tenir en la dita elecció és ý deu ésser
lo bon regiment ý govern de la dita ciutat. Ý puix aquell se atteny ý s
dita nova elecció, sa magestat la deu tenir per ben feta, confirmant lo dit privilegi.
L'altra rahó és: perquè sa magestat deu molt advertir que les rendes, sises e drets de la
dita ciutat se paguen universalment per tots los habitants de la dita ciutat e contribució de
aquella, dels quals la major part són los dits pobles, officis e lauradors, ý pagant aquells
la major part de les dites rendes, és bé que en lo govern e regiment de la dita ciutat tinguen
part, axí com los altres staments, perquè sàpien los drets que paguen, en què
com hajen vist ý conegut fins a huy que no
deuen convertir, ý axí ab semblants mals regiments, la ciutat és venguda en la destrucció
que huy stà.
L'altra rahó és: perquè sa magestat se deu recordar que lo poble de la ciutat de València
és hú dels majors pobles e dels més principals de tota Spanya, ý que axí com en tots los
altres regnes e terres de la corona de Aragó, e encara de altres regnes stranys, se fa
elecció en lo regiment de jurats del poble, ab molta més rahó se deu fer de hun tant gran
poble e de tantes persones honrades com y ha en los officis e quatre braços de la ciutat e
orta de València. Ý pot bé saber sa magestat la pràtica e consuetut que
Barcelona, Leyda, Tortosa, Tarragona e tot lo principat de Cathalunya, e la pràtica e
consuetut que
e pot saber sa magestat la pràtica que
Cerdenya, de Sicília, e altres terres de regnes stranys, majorment, que
recordar que si per a tenir sta ciutat més de sa mà, ý a servici ý obediència sua, satisfà
tenir-hi jurats dels
servit en les necessitats ý ocurrències de la corona real.
E de aquest cap se recordaran molt, perquè és molt important per al poble de la dita
ciutat e beneffici de aquella, e no deixeu de obtenir confirmacions del privilegi del rey en
Pere per totes les vies e maneres que haver-se porà, de forma que la elecció in perpetuum se faça segons lo dit privilegi.
Quartament, és stat manat per lo dit mestre de Muntesa al dit poble, que revoquen e
desfacen qualsevol unió e germania que hajen feta entre sí o ab altres pobles, per los
grans inconvenients que
qual cosa no
ciutat de València no té feta unió ni germandat entre sí ni ab altres pobles, sinó que
solament stà adehenat, axí com per la cathòlica magestat del rey don Ferrando, de inmortal
memòria, fon manat, e axí com per la cesàrea magestat del rey nostre senyor ara
benaventuradament regnant és stat manat al dit poble e a totes les ciutats ý viles reals del
dit regne. Ý axí se són adehenats, no sols en la ciutat, però encara en totes les viles reals
del dit regne. Bé és veritat que entre los pobles de les ciutats e viles reals y ha molta
amistat, molta conformitat, e los huns no dexaran de ajudar als altres en lo que poran,
salvos sempre lo servey de la altesa. Però que
noms no s'imposen sinó per aquelles persones que no u miren ab bons hulls, ans ho
reproven ý volrien que tot se anichilàs per poder subjugar als dits pobles e universitats e
viles reals. E notifficareu a sa magestat que totes les sues viles e universitats reals han
patit fins a huy dels barons e cavallers circunvehins a d'aquelles moltes afliccions, molts
dans e molts scàndels, morts, coltellades e altres maltractaments. No sols los particulars
de les dites universitats e viles reals, però encara lo patrimoni real ha rebut e reb per los
dits militars, gran dan e perjuhí, occupant-se la jurisdicció real, altres occupant-se los
térmens de les viles reals, e altres occupant-se les aygues e molts altres drets, de forma
que, no sols los pobles e universitats reals per la deffensió dels vehins e habitadors de
aquelles tenen necessitat d'estar adehenats axí com stan, e tenir respal·le de les universitats
e viles reals de vostra magestat, però encara per deffenssió del patrimoni real e de les
regalies de sa magestat.
E recordareu a sa real altesa que les dites universitats e viles reals, per privilegis per
diversos reys atorgats, tenen facultat de valer-se e ajudar-se les unes a les altres, car
altrament lo patrimoni real no
que tenen pendència ab alguna vila real, entre sí se fan valençes e se ajuden ab totes ses
forces, ý és rahonable cosa que, puix los vassalls e terres de barons entre sí se ajuden si
presten auxili e favor, que les viles reals e vassalls de sa magestat se puguen també entre
sí ajudar e affavorir, lo que redunda en gran servey e conservació del patrimoni de sa
magestat, car altrament, los vassalls de sa magestat, per ésser deffesos, se avassallarien
en terres de barons e cavallers, e qui dóna a entendre lo contrari a sa magestat no desiga
ni vol lo servey de aquell ni conservació de son real patrimoni.
E si
adehenament resulten o han resultat grans inconvenients, ab bon perdó dels qui tal han
informat a sa magestat, no diuhen bé ni és axí la veritat que lo dit adehenament haja
causat ningun inconvenient ni en la ciutat de València ni fora de aquella. Ans si bé són
mirats los mals, los avalots, les morts e occasions de hòmens e grans scàndels que ans de
l'adehenament se feyen ý
aprés se pretén eren seguits, jatsia no ha causa ne culpa del dit adehenament, són molt
majors, sens comparació, e en molt major nombre los mals e inconvenients que ans se
seguien, que no aquells que aprés del dit adehenament se són seguits. Ý de açò, sa magestat
ne pot haver molt ampla informació ý trobarà que les corts criminals, aprés de
l'adehenament, no tenen causes ni fahenes algunes, ans los scrivans de aquelles se perden
en lur offici, e ans del dit adehenament, per los molts mals, excessos e multitud de causes
criminals guanyaven en grandíssima manera, ý
cort criminal se pot veure. Ý per ço, sa magestat, puix a notòrio és de fals informat, e del
dit adehenament de les universitats e viles reals se
són stats en lo primer cap del levament de armes haurà, no deu donar loch sia desffet ni
anichilat, perquè daria loch a la prossecució dels seus pobles e al dan e destrucció del seu
real patrimoni. Ý recorde
notícia de la necessitat de aquest regne, volgué que per deffensió e beneffici de aquell, se
adehenassen, lo que en ningun altre regne de Spanya manà.
E més recordareu a sa imperial altesa que, aprés de la partida del spectable don Diego
de Mendossa, aquestos pobles, axí com a fidelíssims a sa magestat, han recorregut una e
moltes vegades, fetes embaxades, e request ab protests e scriptures al spectable governador
del present regne, e al mangnífich mossén Francesch Ferrer, loctinent de governador,
supplicant-los e requerint-los que vinguessen a la ciutat de València e exercissen sos
officis com a officials de la ciutat, los quals jamés han volgut venir ni exercir son offici ni
fer res del que complia al servey de sa magestat, bé e repòs de aquesta ciutat e regne. E no
lo justícia criminal de la dita ciutat, sens causa alguna, seguint la opinió e
intent que les persones militars de aquest regne tenen, se n'és anat e absentat de la present
ciutat, dexant hun lochtinent, de forma que la ciutat stà sens officials alguns, que és cosa
de gran admiració com se víu en una ciutat tan gran e tan populosa com aquesta sense
justícia alguna, ý com hun poble tan gran ho tol·lera, emperò per no suscitar novitats ý
recordant-se del servici de sa magestat, té paciència en tots stos ultratges.
E si voleu dir que los dits officials se són absentats, e no regeixen sos officis perquè
no
resi[s]tència és stada feta per ningú del poble a ningú dels dits officials, perquè, ab tota
veritat, nenguna los és stada feta, ý en cars que alguna se
deurien molt bé castigar, o prestar ý usar de sos officis ab rigor fins sperimentar lo que en
lo poble no haurien, ý hagueren vist que tot lo poble los haguera affavorit ý prestat auxili
per a que semblants delinqüents fossen punits e castigats. Però aquells, no sperant
semblant[s] resistències perquè saben ý tenen per cert que no
causa, han recusat exercir sos officis ý és aquesta.
Perquè deu saber sa magestat que les persones militars, del número dels quals són los
dits officials, no poden tol·lerar en ninguna manera del món que aquestos pobles sien
senyors de sí mateixos, de sos béns, de ses cases, mullers e filles, sinó que volien tenir-los
contínuament subjugats, matant-ne tants com volen, acoltellejant-los, envergonyint-los,
levant-los los béns, portant-se
acostumat fer. Ý perquè lo poble té huy forma de poder resistir a semblants offenses,
tenen grandíssima dolor de açò, e en nenguna forma ho poden tol·lerar. Ý per ço, aquells
e los dits officials reals qui són militars, se són absentats, apartats per donar a entendre a
sa real magestat que no poden viure en la ciutat, e per significar major culpes ý majors
mals en aquest poble, però ab tota veritat, és tot fals e malícia, e per voler subpeditar,
castigar e vexar aquestos pobles.
Però seria bo que los qui clamen de aquest poble, hí
a sa magestat una sola resistència feta a ningun dels dits governadors, lochtinent de
governador o justícia criminal, o verament que senyalassen ho mostrassen que lo poble
ha damnificat en la persona, o en la honra, o en los béns a algun noble o cavaller de la
present ciutat, etiam a d'aquells qui tenen rebudes moltes offenses ý injúries ý dans, dels
quals se haurien pogut pendre la venjança si haguessen volgut. Però, ab tota veritat, no
pot dir que ni lo poble junct, ni nenguna particular de aquell fins al dia de huy hajen
comés delicte algú contra la persona, honra ni béns de ningun noble ni cavaller de la dita
ciutat, ni menys és stada feta resistència alguna als dits officials, ni nengú dels dits cassos
se pot mostrar ni senyalar per ningú que diga lo contrari, que és cosa molt gran e de la
qual molta festa ne podeu fer davant sa magestat.
De la qual rahó, sa magestat ne porà dependre tres coses: la primera és que aquest seu
poble, sens officials ni haver-hi justícia, stà pacífich, sens fer ni cometre delictes, los que
en temps passat ab molts officials se acostumaven cometre; la segona és que los officials
e militars stan tots ligats a imfringir a d'aquest poble culpes falses e males e tals que per
aquest poble no són pensades; la tercera és que aquest poble, cridant los officials de
vostra magestat e volent star davall lo jou de la justícia, no són infels, no són rebel·les ni
mals hòmens, axí com la part dels militars lo vol intitular. Ý per ço conexerà molt
apartadament sa magestat que levar los adehenaments a d'aquest poble és tornar-los en
captivitat e subjecció, e metre aquest regne en gran perill de infels e moros, axí de la terra
com stranys. Ý per ço, sa magestat deu mirar molt com ho fa en no donar loch a semblant
cosa, perquè no cumple al bé de sos vassalls ni al beneffici e conservació de son real stat.
L'altre e cinquén cap que és stat explicat per lo dit reverendíssim mestre de Montesa
és que qualsevol novitats e dans irreparables que seran estats fets ab aquesta unió en
perjuhí de terceres persones, sien tornats a loch ý en son degut stament. Lo qual cap
mostra bé que sa magestat és stada contra tota veritat informada, perquè açò no és cloca,
sinó que li volen imposar tal nom, ans sols és adehenament, fet e provehit per sa magestat
ý per sos officials a servey de aquella e conservació de aquest regne. E axí mateix, és
stada informada de fals, perquè lo dit adehenament no ha fet dan algú reparable ne irreparable
a ninguna tercera persona per a que aquell se haja de tornar a degut stat. Ý per ço,
en aquest cap no tenim necessitat sinó supplicar a sa magestat que
senyalar quin mal ne dan ha fet lo poble ab aquest adehenament en perjuhí de tercera
persona alguna, perquè ab tota veritat no se
E ab aquestes rahons e altres que us occorreran, puix sabeu ja la veritat de tot lo
negoci, satisfer a totes les coses d'en contrari vos poran ésser dites e al·legades.
E no us oblidareu que, en cas que digués que ningun president no farà justícia ni la
porà fer en aquesta ciutat stant los pobles ab les armes axí com stan, e que lo mateix que
ha seguit al spectable don Diego de Mendoça porà seguir a qualsevol altre president, a
d'açò protestareu, que, puix les intencions de aquest poble són bones en obtenir justícia e
affavorir aquella, qualsevol president que vinga serà en tanta manera affavorit per lo
poble que porà ab tota libertat fer justícia. E si açò hagués volgut acceptar lo dit don
Diego de Mendossa, axí com lo poble li volia offerir de ésser ab ell e auxiliar-li en tot lo
que mester hagués, lo que ell recusà, és cert que los tacanys e mals hòmens desmandats
e forasters qui cometeren tant leig cars no l'hagueren tengut atreviment de cometre
però puix veren que aquell maltractava lo poble fent-se part formada ab los cavallers e
unint-se ab aquell[s], e que lo poble stava molt enujat e descontent, tengueren atreviment
los mals e vagabundos de cometre lo que cometeren.
E no us oblidareu vosaltres, dessús dits embaixadors, de notifficar a sa real magestat
que lo principal enemich e lo principal devorador de aquest poble, e aquell que ha mal
consellat al dit don Diego de Mendossa e ha pensat metre tot aquest regne en perdició és
micer Ponç, advocat fiscal de sa magestat en aquesta ciutat, lo qual ha regit molt mal son
offici e té grandíssimes culpes en los mals e excessos que fins a huy són stats comesos
per les persones militars en les persones populars e de menys forces. Perquè entre les
altres coses que ha trobat lo dit don Diego de Mendossa en les corts criminals de aquesta
ciutat, és que ha trobat molts processos de sentències de mort e altres contra menestrals
e persones del poble, e no ha trobat hun sol procés ne huna sola sentència contra ninguna
persona militar, jatsia los delictes ý crims fets per los militars en persones populars sien
stats molt enormes, molt detestables e abhominables e en molt grandíssim nombre. Ý per
ço, hun official tal com aquest que ha volgut e vol devorar aquest poble, e lo consell del
qual ha pensat posar aquesta terra en total perdició, sa magestat no deu tol·lerar en lo
offici. Ý per ço supplicareu a sa real altesa ab grandíssima instància e ab molta inportunitat
que leve lo dit offici de advocat fiscal al dit micer Pons, que aquest poble seria content
que
Pons, ni micer Ros, ni micer Hieroni Dassio, ni micer Eximén Peres Figuerola, ni micer
Centelles. Dels altres, elegesca sa magestat aquell que més serà servey de sa altesa e serà
persona més íntegra, perquè és offici que requir molta bondat e integritat, puix aquest
poble no desija sinó que egualtat en la justícia e ésser conservats tots los staments de
persones en son loch, e ultra la inimícia e mal govern del dit micer Pons poreu dir la
lenieria de sa persona en hàbit, pràtiques e companyies ý en tota cosa de vanitat.
Scusacio quare non fuit facta punicio de excessu:
—Taula als officials ordinaris.
—General abolició de les coses passades per evitar vexació.
—Sufficient provisió per a ajusts ý tot lo fahedor en cas que sa magestat ho aprove ý
dexa en lo que huy stà per a in futurum.
—Desculpa dels advocats contra los èmulos a una bona relació de nosaltres ex parte supplicant a sa magestat no tinga de nosaltres sinistre opinió ni crega
tocius populi,
informacions appassionades.
—Aprobació de la advocació de micer Monfort de la ciutat.
E si per ventura allà éreu interrogats o inculpats del cas seguit en la casa del dit don
Diego de Mendossa, per excusació de tot aquest poble e dels officials, notifficareu a sa
magesat com lo dit cas se seguí hí
al dit cas acorregué molta altra gent del poble, alguns per veure que era, e altres per sedar
lo tumulto e guardar la dita casa de inconvenient. E aquestes intencions, per què anava
cascú, no són manifestes sinó a Déu, ý per ço, si alguns dels delinqüents eren presos,
aquells confessaven que tal ý tal foren presents ab armes al dit cas, los quals forsar eren
bons hòmens e anaren per bona e sancta intenció, e serien inculpats ab los delinqüents. Ý
perquè aquestos eren bons ý anaren ab bona intenció, eren molts e no poden dar testimonis
de sa desculpa ý de lur intenció, per ço, perquè los bons e justs no patissen per los injusts,
se és tengut per dret de no insistir en lo dit cars, sinó sobreseure en aquell, perquè molt
millor és que los delinqüents restassen impunits que no que los bons e innocents
injustament fossen castigats, ý aquesta és rahó per la qual no s'és donada la diligència
que
Ítem etiam, supplicareu a sa real altesa que tinga per bé dar-los licència e facultat per
a poder-se ajustar liberament, sens intervenció ni licència de persona alguna, per qualsevol
cosa que confereixca a la necessitat de l'adehenament, ordenances de armes ý al servey de
sa real magestat e beneffici de la dita ciutat e regne, com a per a semblants coses per
lo molt servey que per sa magestat ne pot redundar no degen ésser prohibits los ajusts,
ans se poden e deuen otorgar.
E recordareu en aquest cap a sa magestat que los militars tenen facultat, sens licència
de persona alguna, de poder-se ajustar tantes vegades com volen e en lo loch hon volen,
lo clero e ecclesiàstich tenen per lo semblant la mateixa facultat, lo bras real té la mateixa
facultat, ý no és rahó que hun poble tant gran, tan bo ý tan fel e axí apparellat per a morir
per lo servey de sa magestat e exaltament de sa corona deja ésser privat dels dits ajusts.
Ítem etiam, supplicareu a sa magestat que per quant tots los mals e inconvenients que
ha patit fins a huy lo poble de la ciutat de València de les persones militars e més potents
és estat deffecte de justícia, perquè los officials fins a huy ni en causes civils ni en causes
criminals no han pogut fer justícia al poble com devien, e si la feyen, appassionadament,
mirant més a les persones militars e potents que no als dèbils ý menys potents, per ço,
supplicareu a sa magestat que los officis de la administració de justícia de la ciutat e
regne de València sien temporals, axí com per furs e privilegis de la present ciutat és
statuhit e ordenat. E que cascun official, acabat lo temps de son offici, haja de tenir taula e
dar compte e rahó a d'aquells qui d'ells se volran clamar. Que los jutges de la taula hajen
de ésser huyt, elegidors per sorts e redolins, ço és, dos del stament militar e dos del
stament ecclesiàstich e dos del bras real, e dos altres de poble de la ciutat de València, e
que aquestos se puxen assumir assessors a son beniplàcit. E que de aquells que volran a
sorts ý redolins, ne sien elets tres per a que aquells hajen de ésser assessors als dits jutges
de la taula e que la dita elecció de jutges e de assessors se faça novament a cascun official
que haurà de tenir dita taula perquè açò darà gran remey a la administració de la justícia
e serà gran occasió que los menys potents no seran vexats e los officials, almenys per
temor, faran justícia.
Ítem etiam, notificareu a sa magestat que los officials de la ciutat de la ciutat
València de cascun dia fan contrafurs e violen los privilegis e leys maternes de la dita
ciutat. E quant los dits contrafurs se fan contra alguna persona del Bras Militar o del Bras
Ecclesiàstich, aquella tal persona interesada fa ajustar lo Bras Militar e preposa lo dit
contrafur, e allí se pren del·liberació si és contrafur o no, e del·liberant-se que és contrafur,
lavors, lo tal bras elegeix embaxadors per al official qui fa lo contrafur, notifficant
lo contrafur que és fet e requerint-lo que repare aquell. Ý axí lo tal official a instància e
supplicació del dit bras acostuma reparar e tornar a loch lo contrafur per ell fet. Et tamen,
si
reparar aquell. Per ço, supplicareu a sa real altesa que via de provisió mane e proveheixca
que tostemps que algun contrafur serà fet contra alguna persona que no serà del Bras
Militar ni del Bras Ecclesiàstich, aquell tal notiffique lo contrafur al sots_síndich de la
ciutat de València, e aquell, dins dos dies, haja de ajustar consell civil de la dita ciutat e
faça presposar lo dit contrafur, e essent del·liberat en lo consell ésser contrafur, en tal cas
se hajen de elegir persones, les quals entenguen en la reparació del dit contrafur, de
forma tal que aquell ab tot effecte sia reparat, axí com se fa en les altres persones militars
e ecclesiàstiques.
Sopplicareu a sa magestat que tinga per bé de prometre que les viles reals del present
regne stiguen adehenades, armades e munides axí com la present ciutat de València, e
açò per la molta necessitat que tenen, axí per star moltes d'elles prop de mar com per star
entre moros enemichs de la sancta fe cathòlica. E que puxen axí mateix fer los alardes e
mostres e usar de totes aquelles coses que la present ciutat se poden usar e usen: tenir ses
capitanies, capitans e alferis e altres coses concernents los ús de la guerra. E no
se puxen ajustar una ý tantes vegades com vullen per a les coses toquants al dit exercisi,
perquè axí per al servey de sa cathòlica magestat com encara per a deffensió de tot lo
regne satisfà molt que les dites viles reals ý aquesta ciutat stiguen armades e provistes e
en bona conformitat per a qualsevol necessitat que sdevenir se puxa. E sobre açò treballareu
de obtenir-ne provisió opportuna e ben clausulada a tota indemnitat de les viles reals, axí
per les coses passades com sdevenidores.
Item etiam, notifficareu a sa real magestat que per quant en la present ciutat de València
sols los officis són aquells que stan adehenats e armats, e en punt e orde per a poder tuhir
e deffendre la present ciutat, e l'altra part de la ciutat com són mercaders, notaris, hostalers,
taverners e altra manera de gent qui no són compresos en ningun offici, no són adehenats,
per ço, supplicareu a sa magestat vulla sobre açò fer una opportuna provisió e manament
per a que los qui no són compresos sots algun offici sien adehenats per parròchies.
1520, juliol 24. València.
Resposta donada per la Junta dels Tretze al mestre de Montesa sobre l'acompliment
dels cinc manaments que el monarca, a través d'ell, els enviava.
ARV, Reial Audiència, Processos, part III, apèndix 6.122.
La resposta del poble feta al mestre de Muntesa sobre les cinch coses que sa magestat
los manava.
Dimars, a
Jhesucrist
de sent Jordi, requerí e manà a mi, Luís Vela, notari e secretari del dit senyor, que li rebés
acte públic com, en dies passats, hagués explicada la crehença de la magestat del senyor
rey als
responguessen a la dita crehença, perquè ell, dit senyor mestre, entenia e volia donar
rahó a sa magestat de tot lo que havia fet, perquè no volia caure en error que per negligència
del[s] dits síndichs, en no respondre ell, dit senyor mestre, dexàs de fer lo que cumplia al
servey ý honor ý honra ý descàrrech seu.
E los dits síndichs, hoyda la dita íntima e requesta, respongueren al dit senyor mestre
que era molta rahó responguessen a la crehença ý eren molts contents respondre a aquella,
emperò, atés que volien donar la resposta en scrits, supplicaven la senyoria sua
reverendíssima, los otorgàs temps competent per a poder respondre. E lo dit senyor,
respòs que era content ý li plahia donar-los temps, emperò que desenpachassen, perquè
ell volia donar rahó com dit havia.
A les quals coses foren testimonis lo mangnífich micer Berthomeu Monfort, doctor
en leys, e lo honorable en Miquel Tortòs, scrivient e [familiar] de la casa del dit senyor
mestre.
En lo mateix dia e any, lo honorable en discret en Jaume Ponç, notari, síndich e
procurador dels honorables prohòmens Tretze síndichs del poble de València, stant en
presència del dit reverendíssimo senyor mestre, dix e requirí a mi, sobredit Luís Vela,
notari, li rebés acte públich com ell, en lo dit nom, donava e liurava en mans del dit
reverendíssimo senyor mestre una scriptura en la qual era continuada la resposta que los
dits síndichs farhien a la crehença per lo dit senyor a ells explicada.
A les quals coses foren presents los mangnífichs frare [Ausiàs] [Despuig], cavaller de
l'orde de Muntesa e sotscomanador del dit orde, e frare Anrich Rosanes, cavaller per lo
semblant del dit orde e companyó del dit senyor mestre.
Lo tenor e continència de la dita scriptura e resposta és prosequitur: En lo dia de dimars propassat que comptavem a
donada e presentada per vostra reverendíssima senyoria, una letra de la cesàrea e real
magestat, sagellada del segell de aquella als
ciutat de València, la qual letra és de la continència e tenor següent:
El rey.
Amados ý fieles nuestros. Rescebimos vuestra carta de
los casos que en essa ciudat se han cometido han sido de tal calidad, que no podemos
dexar de sentirlos muy grandemente, ý assí mandar proveher en el castigo dellos. Bien
es verdat que nunca crehemos que tales cosas procediessen de vosotros ni desse pueblo,
que nos havemos siempre tenido ý reputado por fidelíssimo, pero por más certificarnos
de la verdat dello ý de la voluntat que teneys a nuestro servicio, scrivimos al
reverendíssimo maestre de Muntesa que de nuestra parte hos hable ý diga nuestra
intención ý voluntat determinada. Encargamos vos e mandamos que, de más de le dar
entera fe ý crehencia, hagays ý cumplays con effecto lo que de nuestra parte hos dixere
ý encargare sin dilación ni scusación alguna, porque vuestras obras serán testigo de
vuestra desculpa ý entera fidelidad, ý según lo que en vosotros hallaremos, assí mandaremos
proceder con rigor o con clemencia, porque ni los buenos ý leales súbditos
nuestros han de ser por nadie maltratados, ni los malos ý pertinaces en sus errores
queden sin devida punición ý castigo.
Datta en Brusel·las a
Yo el Rey.
rey e senyor se pertany. E aprés, per vostra reverendíssima senyoria, és estada
explicada la crehença en aquella contenguda, la qual crehença se resol en que sa
magestat mana als dits
coses:
piques, cossalets, scopetes, atambors, pífaros, banderes e artilleria, en poder de vostra
reverendíssima senyoria o de altres persones per aquella nomenades, que les tinguen en
depòsit e a bon recapte.
don Diego de Mendossa, per pregar-lo que torne a València, per fer-li continuar son
offici ab tota seguretat e sens impediment ni constrast algú.
que los que ara rigen no tenen poder ni són legítimament creats.
sí ý ab los altres pobles, e que qualsevol jurament prestat per rahó de aquella és de
ningun effecte.
refets ý reparats, restituhint les coses al primer stat.
Les quals cinch coses, són stades comunicades e notifficades per los dits
a tots los síndichs del poble de la present ciutat de València, los quals, no sens molta
rahó, stan maravellats ý no poden creure que semblants coses sien manades per la cathòlica
e cesàrea magestat a aquest seu poble de València, lo qual fins a huy no ha comés, ni
plàcia a Déu que de huy avant cometa coses en tant deservey de la cathòlica magestat,
per les quals aquella tinga occasió ni causa de manar coses tan àrdues e derogants a la
honra e fidelitat de aquell seu poble com són les dessús dites. Ý per ço, creu que verament
sa magestat és stada informada sinistrament e contra tota veritat, o que verament, ab
algunes letres, sa magestat, sens tenir notícia de les dites coses, hauria fermat dita letra.
Perquè, si
s'és vist en los regnes d'Espanya que sa magestat a ninguns pobles cristians, ni encara
infels, per molt delinqüents que sien stats, haja manat levar-los ni privar-los de les armes,
les quals per tots los drets, axí divinals com humanals, per a deffensió de ses pròpies
persones e béns són permeses e lícites. Quant més deuen ésser permeses a d'aquest
fidelíssim poble de la ciutat de València, lo qual fins a huy no pot ésser notat que, ab dites
armes, haja fet ni comés delicte algú, ni en respecte de perturbar la justícia, ni menys en
respecte de les persones, béns ni honres dels militars. Ans, ab les dites armes e sens
aquelles, ha soffert molts e irreparables dans e injúries e offenses de persones militars e
poderoses, e per rahó de aquelles encara aquest poble no s'és mogut a offensa o injúria
de ninguna particular persona, e que veja que sa magestat, sens causa alguna, lo vulla
privar de les armes, cosa que encara a rebel·les e enormes delinqüents no s'acostuma fer,
tenen per cert que semblant cosa, sens sinistra informació, no fóra stada provehida.
E l'altra e segona cosa era molt fàcil de fer per aquest poble si ja no hagués vist lo dit
spectable don Diego de Mendossa ésser unit e abraçat ab les persones militars, regint-se
e governant-se per lo consell de aquelles, fent part formada contra aquest poble, lo que
ha donat occasió que aquest poble se sia dolgut e haja tengut per mal lo insult fet en la
casa de aquell per algunes particulars e desmandades persones, però no s'és atrevit a
convocar-lo e restituhir-lo en la present ciutat, perquè de aquell ningun bon govern ni
regiment ne spera aquest poble.
Hen la tercera, contenguda en la dita letra e crehença, és de major admiració, perquè
la elecció feta dels dits jurats no és interés de ninguna persona, ni ha instància de part
alguna, que contra aquella proclame. E sols lo interés de sa imperial magestat és que
aquesta sua ciutat sia ben regida e governada, axí com vem per experiència, que pren
molta milloria aprés de la nova elecció, e s
irà, però del dit cap se
Lo quart e cinquén cap de la dita crehença mostren bé que la cathòlica e real magestat
no és ab tota rectitut informada, perquè aquesta ciutat e poble no té feta unió ni germania
entre sí, ni ab altres pobles, sinó que sols stan adehenats, axí com per la cathòlica magestat
de l'invictíssim e de inmortal memòria, rey don Ferrando, e per la imperial magestat, huy
benaventuradament regnant, los fonch manat. Bé
present ciutat, e altres pobles de les ciutats e viles reals del present regne, y ha molta
voluntat per ajudar-se e affavorir-se los huns als altres, e no permetrà que sien maltractats
per ninguna persona, axí com fins açí són stats. Però per rahó del dit adehenament no
són seguits dans reparables ne irreparables ni altres insults per a que aquells degen ésser
restituhits en lo primer stament. Ý per ço, vehent aquesta ciutat ý poble que les dites
coses proceheixen de sinistra informació e no de la mente determinada de sa magestat,
dient que tenen e volen consultar ab la cesàrea e real magestat, e donar-li veríssima
informació de totes les dites coses, per a donar la qual tenen ja feta elecció de embaxadors,
los quals en breu, dins cinch o sis dies, partiran de la present ciutat ý speren de sa cesàrea
imperial magestat que per sa sòlita clemència e benignitat, mirarà les coses de aquest
poble com de fidelíssim, axí com sempre és stat ý serà, ý no com a coses de infels e
delinqüents, lo que Déu no vulla.
Ý per ço, suppliquen los dits pobles a vostra reverendíssima senyoria, tinga per bé de
sobreseure en dites coses e consultar ab la cesàrea e real magestat perquè ab la dita
consulta e embaxada de aquest poble fahedora se sàpia la determinada mente de sa
magestat, de la qual, aquestos pobles, com a fidelíssims, jamés se són apartats ni
s'apartaran.
Et licet etc.
Altissimus etc.
1520, setembre 10. València.
La Junta dels Tretze publica unes ordenances per a l'exèrcit popular en cas de
guerra.
ARV, Protocols, 1.354/Pere Maiques.
Ordinacions fetes per a l'art ý still de guerra se ha de tenir en la ciutat de València en
lo temps de necessitat, feta per los senyors de Tretze a consell d'en Lluís Çaffont, laurador;
en Joan Alfonso, perayre; en Martí Sunyer, blanquer; mestre Bernat Valls, sastre; Pere
Seguer, carnicer; Miquel Steve, arquer; Joan Carrion, obrer de vila; Nicolau Corvera,
veler, demanat per scrivà per los sobredits, fetes a
los següents:
I.—E primerament, los officis han d'estar repartits en cinch parts, ab totes ses banderes
en la forma següent:
- En lo Toçal:
Perayres, Blanquers,
Sparters, Armers,
Calderes, Argenters,
Tintores de seda, Sucre[r]s.
- Los que han de guardar la plaça dels Pellicers:
Velluters, Flaçaders,
Carnicers, Pellicers,
Corredors de coll, Peyxcadors,
Corders, Abaxadors,
Ferrers e Manyans, Aluders.
—Los que han de guardars
Texidors de llana e de lli, Fusters,
Sabaters, Traginers,
Assahunadors, Tapiners,
Vanoners, Almudí,
Calsaters, Speciers.
—Los que han de guardar la plaça de preycadors:
Primo , los sastres, Sombrerés e Passamaners,
Guanters, Pellers, Mathalafers,
Cinters e Corregés, Barretes,
Corredors de orella, Filadors de seda,
Flaquers, Boters,
Vellers, Barbers.
- Los que han de tenir socorro per a foch han d'estar a la plaça de la Seu:
Los obrers de vila, Los Pedrapiquers.
E està ordenat que los sobre dits dos officis de obrés de vila e los pedrapiquers han
de tenir aparell de amunició de guerra, ço és, pichs, piquoles e perpals, açò per quant fos
necessitat de foch en alguna part per a que puixen derrocar e donar remey per a tallar dit
foch per restaurar la ciutat. E més, ha de portar ses armes ordenàries de guerra segons
pràtica e costum, per quant si és mester socórrer alguns o algú dels quatre squadrons o
puixa fer. E si cars serà que en tots los squadrons tinguessen necessitat, en tal cars, lo
capità dels obrers de vila haja de partir la gent hon sia necessitat. E de açò e de totes coses
stant tostemps a manament dels senyors de tretze e del capità general o coronells, a pena
de docents sous per qualsevol bandera dels dits officis que contrafarà ho faltarà, com
seran manats per los senyors de tretze o capità general, aplicadors a la caixa de la comunitat.
temps que y haurà alguna necessitat e sien manats per los senyors de tretze o capità
general, se hagen de ajuntar a Sent Vicent, e aquí faran lo que serà concordat per los sobre
dits, e de açò, qualsevol bandera que faltarà a son capità, per cada vegada pague dos_cents
sous, aplicadors a la caixa de la comunitat.
Per lo semblant, los dos altres quartés, ço és, lo de Benimaclet e Campanar, ha[n] de
ajuntar-se al pont dels Serrans, davant lo abeurador, fins al pont del camí de Morvedre, qui
va al molí, e açò en temps de necessitat o sempre que seran demanats per los sobredits
senyors de tretze o capità general, ab les sobre dites penes a qualsevol bandera que faltarà
a son capità.
Per lo semblant, volen los senyors de tretze que, si los dos quarters, ço és, lo de
Benimaclet e de Campanar, staran en alguna necessitat, los hajen de socórrer los dos
squadrons, ço és, lo de la plaça de Pricadors e del Toçal o qualsevol dels dos, e de
açò ha[n] d'estar a manament dels senyors de Tretze o del capità general per a totes les
coses que menester seran p[er]
moneda reals de València, per cascuna vegada qui contrafarà, axí com dels squadrons
com qualsevol bandera o offici que dits squadrons sien aplicadors a la caxa de la comunitat.
Ruçaffa e de Patraix, staran en alguna necessitat, los hajen a socórrer los dos squadrons,
ço és, lo del corral de Sanct Francés e lo de la plaça dels Pellicers o qualsevol dels dos, e
de açò stant tostemps a manament dels senyors de tretze o capità general per a totes les
coses que mester seran p[er]
reals de València, per quascuna vegada qui contrafarà, axí dels squadrons com qualsevol
bandera o offici que de dits squadrons sien aplicadors a la caixa de la comunitat.
Per lo semblant, està ordenat que, si y haurà necessitat fora la çiutat, e que fos dellà lo
riu a la part de Murvedre o qualsevol de aquells, sien obligats de anar los dos quartés, ço
és, Benimaclet e Campanar, ab sos esquadrons que a ells toquen, ço és, lo del Toçal e de la
plaça de Preycadors, stant tostemps a manament dels senyors de Tretze o capità general e
dels coronells de dits squadrons, sots penes damunt dites a qualsevol qui contrafarà,
aplicadors a la caxa de la comunitat.
Xàtiva o d'Alzira e qualsevol de aquelles, sien obligats de anar los dos quartés, ço és,
Ruçaffa e Patraix ab sos dos [s]quadrons que a ells toquen, ço és, lo del corral de sanct
Francés e de la plaça dels Pellicers, stant tostemps a manament dels senyors de Tretze e
del capità general e dels coronells de dits squadrons, sots les penes damunt dites a qualsevol
qui contrafarà, aplicadores a la caixa de la comunitat.
Per lo semblant, està ordenat que a pràtiqua de guerra se deu ordenar per vosaltres,
senyors, que los capitans stiguen per a sempre e no mudar-los, e fer que sien persones de
ànimo e de enteniment, que sia scrit e de pràtica e de honra, per quant estos són bons per
a conservar los camps e les guerres e salvar la gent e la honra, e asò
officis per lo benifet de tots sens passió nenguna.
gran dany en les banderes, axí dels officis com dels quatre corters en star apartades
de casa del capità, açò per quant en lo temps de la necessitat, la gent socorre a casa del
capità e no a casa dels síndichs ni alferis, e per ço és necessari stiguen en casa de dits
capitans o capità, e allí hajen de acodir e sotvenir lo alferis e tots los companyons de
bandera e tota l'altra gent, a pena de cent sous aplicadors a la caixa de la comunitat, e açò
és la pràtica de guerra.
Per lo semblant és mester que sien fets e dedicats bombardes en què y haja hun mestre
de artilleria, e per aquell se hajen de regir los altres, e açò se deu fer ý star ordenat per quant
és cosa que importa al estil de guerra e al bé de tots, hí és lo cap de tot l'art de guerra.
E per lo semblant, en la ronda que
partir la gent en dos parts, la una que stiga retreta en hun loch fins a mija nit ab lo sotscapità,
e lo capità que la faça fins a dotze hores, e de allí ensús lo sotscapità fins a les
quatre hores de matinada, o a la hora que mester sia de allí amunt, e axí serà la ciutat ben
guardada, que en altra manera no
dany.
Per lo semblant, està hordenat que lo capità general e coronells e tots los altres capitans
e gent de guerra e tots en general de la [d'esta ciutat] hagen de star a manament dels
senyors de Tretze que ara són e per temps seran, e açò a pena de cinquanta lliures, moneda
reals de València, aplicadores a la caxa de la comunitat.
Per semblant, tenen per bé que sien ubertes totes les parts que impedixen lo rondar de
la muralla, de modo que
tinga necessitat de pujar per a guardar dita muralla, e si per algun temps y haurà tal
necessitat de enemichs, se hagen de obrir los valls que sien a hun següent de la muralla
perquè stiga tota serquada.
qualsevol art o offici que sia que faltarà en lo temps que demanat serà per son capità,
pague de pena cinquanta sous lo mestre, e vint_ý_cinch l'obrer, e no tenint de què pagar,
estiga quinze dies en la presó, e açò per a la caixa del offici a qui tocarà e que ningun
mestre ni obrer no puixa lexar la bandera de son offici sots les penes sobre dites.
1520, octubre 24. Aquisgran.
Jaume Aguilar ý Joan Torres, ambaixadors de la ciutat de València davant Carles I,
donen compte de la seua gestió en la cort imperial.
AMV, Manuals de Consells, A-59.
Als molt mangnífichs ý molt virtuosos senyors, los senyors jurats ý consell de la
insigne ciutat de València.
Molt mangnífichs ý virtuosos senyors:
Passats quaranta dies aprés que partim de aquexa ciutat, arriban en Bruxel·les, a hon
creyem trobar lo rey nostre senyor, e havia tres o quatre dies que de la dita vila se era
partit per a una altra, Envers, huyt llegües més avant.
E decontinent partim per a Envers, a hon donam forma de vestir-nos lo més prest que
poguem e lo pus honest e a honor de aquexa ciutat que poguem, e de fet, nos presentam
al mangnífich vicicanceller, e donam la letra de les senyories vostres, e de paraula li
diguem, de part de les senyories vostres, moltes coses que
negociació. E
prometent que en quant a ell fos possible, per les coses de aquexa ciutat miraria e faria
en manera tal que les sues obres serien testimoni. E axí, nosaltres, decontinent, treballam
de poder besar la mà al rey. E per star tant de presa per a partir, no y hagué manera.
Partís sa magestat ha huna vila que
de aquexa insigne ciutat, e per quant en aquella hora, que era aprés de haver hoyt missa,
sa magestat stava de pressa, que
començant a parlar-li, nos atallà, e dix que per major spay nos hoyria altra hora. E lo dit
senyor vicicanceller nos dix aprés de paraula, de part de sa magestat, que anàssem ha hun
castell de nostre archebisbe appellat Hu, que allí hauríem audiència.
E axí anam al dit castell, e ab suma diligència e intercessions, axí del reverendísim
senyor arquebisbe, com per altres vies, treballam de ésser hoyts, e tant stava sa magestat
de apleguar a la coronació, que, decontinent, se partí del dit castell sens dar-nos audiència,
manant que fóssem a Lege, una vila de la qual és senyor speritual e temporal dit nostre
arquebisbe, e allí, ab molt repòs, nos daria audiència.
E per la gran cuyta com dit havem tenia, aturà tant poch en Lege, que la hun dia
venia, l'altre reposava del treball del camí, l'altre se
nengú ab sa magestat, sinó aquells que tenien càrrech de les coses de la coronació.
E de aquí, anam a una altra vila que s'apella Tret, en latí Tragiti, a hon nos fonch
donada audiència e molt spaciosa e ab gran repòs, e axí yo haguí l'ordre, voluntat del
Torres, spliquí la misatgeria al parer meu. Spliquí, stant agenollat davant sa magestat,
tot lo contengut en nostres instruccions e fuy scoltat ab molt repòs, e axí per lo rey nostre
senyor, com per nostre arquebisbe e molts grans flamenchs que allí staven. E lo dit senyor
vicicanceller, explicada la embaixada, hagut col·loqui e parlament sa magestat ab los
sobre dits, lo dit senyor vicicanceller, de part e en presència davant sa magestat nos dix
tals o semblants paraules:
—
. Su magestat stá muy descontenta de la ciudad de Valencia o de algunos particulares
de aquella, en manera que si no fuera porque era cierto que havíades de venir
vosotros a dar razón a su magestad, él provehiera en castigar los que no le havían
obedecido a su magestad o a su lugarteniente, mas, pues traeys instrucciones, manda
su magestad las deis e examinar sean capítulo por capítulo, e dareys razón dello, que
cumple al su servicio e al bien de la ciudat de Valencia, según dicho haveys
E decontinent, vehent que
licència a sa magestat per satisfer a les dites culpes, e diguí e al·leguí com la ciutat de
València no podia ésser inculpada. E lavors, sa magestat, nos dix:
—
. Del passado vaya. Mester será que de aquí adelante os esmeneys, sino, yo castigaré
a los malos ý a los buenos yo los honraré
E nosaltres esforçam a dir que la sua fidelíssima ciutat de València, suplicàvem sa
magestat, la tingués per molt obedientíssima, com ho és, que tothom stava apparellat de
morir per sostenir lo nom de fidelíssims de sa magestat, puix ho heren.
E axí, besades altra volta les imperials mans ab la mesura ý acatament que
pertanyia e segons en príncep fer, nos apartam de sa magestat. En lo qual lloch,
senyors de molta magnificència, sa magestat aturà una setmana, en la qual
contínuament, nit ý dia, havem tengut suma diligència, axí nosaltes com stos
senyors del poble, en examinar e esforçar nostre negoci ab lo senyor vicicanceller
e los del consell de Aragó, a qui és comés dit negoci. Els havem molt stret, encara
que
— Sa magestat stà determinada que les cinch coses contengudes en la letra del reverent
mestre de Muntesa se deuen executar, que axí cumple a son servir e honra.
E nosaltres stam treballant per mostrar que no cumple al dit son servir, sinó lo que per
part de la dita ciutat se suplica. E que stam apparellats de mostrar-ho a sa magestat.
E en dit apuntament stan nostres negocis fins a la present hora que som en un loch
que Archsesprobis Latrius Aquisgrandis, a hon sa magestat ab molt gran triumpho
és stat coronat emperador de la primera corona, e per quant lo portador de la present és
persona qui a tots té molta voluntat, del qual les senyories vostres, a boca, poran haver
complida relació de les cirimònies e triumpho del dit acte, suplicant les senyories vostres
nos perdonen perquè al que de aquell hoyran: nos referim axí de dita relació com de
algunes particularietats de nostres negocis, al qual nosaltres tenim molta obligació e
aquexa ciutat, per haver treballat e mostrat en obra la voluntat que té a les coses e bé de
aquexa ciutat, al qual les senyories vostres poden donar molta fe, que cert en ell havem
conegut molta amor. No tal estos senyors de mossén Marrades e micer Pons, los quals
crehem seran causa que nosaltres no serem tant prest expedits e tant a plaher, car, de dret
en dret són contraris a nosaltres e del poble. Però, tant confiam de la bona ý justa que té
la nostra, que speram en nostre Senyor Déu que succehiran totes coses bé, encara que ab
molt treball de nostres persones, e tan gran despesa, que
sien certes les senyories vostres que pus tost hoyran que les vides perdut haurem, que
faltar ni dexar de treballar lo possible.
E per a la present fem fi per no tediar a les senyories vostres, sols nos resta de havisar
com crehem que en lo fet dels forments obtendrem alguna bona provisió. Del que de açí
avant sucehixca, treballarem de havisar a les senyories vostres. Les virtuoses persones
de les quals, la Sancta Trinitat tinga en sa contínua protecció e guarda, e lo Sanct Sperit
trameta la sua beneyta gràcia en aquexa noble ciutat, que cert és la una del món, ben
mirades moltes altres.
De Archs, a
De aquestos affectats de les senyories vostres e misatgers de la insigne ciutat de
València, Jaume Aguilar, notari, Joan Torres.
1520, novembre 18. València.
La Junta de los Tretze ordena als jóvens del gremi de paraires que no facen
la ressenya militar que tenen projectada, davant la possibilitat d'algun tumult.
APPV, Protocols, 19.963/Jaume Pons.
Die dominica Com stiguessen ajustats dins la confraria del gloriós Sent Jordi de la present ciutat de
Anno a nativitate Domini
València en Sebastià de Noha, en Guillem Sorolla, en Pere Villes, en Anthoni Garbí, en
Damià Ysern, en Joan Ledó, en Nofre Pere, en Joan Gomis e en Joan Sanchis, nou dels
Tretze síndichs del poble de València, en presència dels quals ý del notari dejús escrit, ý
de molts síndichs dels officis del dit poble, comparegueren personalment en Jaume Soler,
Miquel Pujol, Jaume Çabater, Arnau Darant, Joan Loçano, Benet Lorens, Sancho
Lopes, Joan Peres de Garro, Lope de Huhuy
jóvens e obrés de l'offici de peraires e, segons se diu, elets per tots los jóvens de perayres,
als quals per lo altre dels damunt dits síndichs, foren dites tals o semblants paraules:
— Senyors de jóvens, açí tenim notícia que vosaltres teniu ordenada huna mostra o
ordenança, la qual tenim nosaltres per cert que no
poria ésser redundàs en deservey de sa magestat. Per ço, us pregam ý manam no façau tal
mostra. Ý si lo contrari, lo que no crehem fareu, se procehirà contra vosaltres per térmens
de justícia.
A les quals coses, com fossen allí presents los damunt dits jóvens, respongueren e
dixeren que ells staven promptes ý apparellats haver de obeyr dits manaments, ý de fet
treballarien ab totes ses forçes de destorbar dita mostra. Ý que quant no la pugueren
destorbar, prometen que ells no y aniran.
De totes les quals coses requiriren les dites parts a mi, dit notari, ne rebés carta pública,
la qual per mi fonch rebuda en los lochs, dia e any damunt dits.
Presents testimonis a dites coses, los honorables e discret en Pere Mahiques, notari,
en Joan Sardoni, fuster, habitadors de València.
1521, gener 13. València.
Resposta de la Junta dels Tretze a las peticions del secretari del monarca, Juan
González de Villasimpliz, redactada pels juristes Bartomeu Monfort ý Jerònim
Soriano.
ARV, Real Audiència, Processos, part III, apèndix 6.122.
ARV, Protocols, 1.355/Pere Maiques.
MINUTA DE LA RESPOSTA FETA PER LO POBLE DE VALÈNCIA AL
SECRETARI JOAN GONÇALES, ORDENADA PER MICER MONFORT E MICER
SORIANO.
Jhesús.
Los
per sí e per tots los altres síndichs del mateix poble de la dita ciutat e singulars persones
de aquella, respone[n]t a la proposició e crehença e capítols per vós, mangnífich senyor
mossén Joan Gonçales de Vilasimplís, secretari de la cesàrea magestat, a ells de part de
aquella deposats e explicats, dien que, del temps de la conquesta de la dita ciutat de mans
dels infels fins a huy, sempre lo poble de aquella fonch ý és stat fidelíssim a la corona
real, ý de ninguna cosa se ha preat tant com de la ignata e naturalíssima fidelitat que a sos
reys naturals han tenguda. Ý dexant de recitar coses antigues, puix aquelles són molt
notòries, venint a les ocurrències del temps present, dien que totes les coses innovades en
lo dit poble de poch temps ençà, són estades fetes per obeir los manaments del catòlich
rey don Ferrando, de ínclita recordació, ý de la imperial sacra cesàrea magestat de l'emperador
ý rey nostre senyor, que les dites coses per diverses lletres, e ab certa ý explícita
scèntia, com ha justes ý rectes, procehints de sana e recta intenció e concernents son real
servey, augment e conservació de son real patrimoni, ha lloades e auctorizades ý aprovades,
majorment haguda special consideració a les pròpries necessitats e perills del present
regne ý dels poblats en aquell, per la molta morisma de què és inhabitat, secta infecta e
inimicíssima a la religió cristiana que, per les moltes insídies e intel·ligències que ab los
pèrfidos moros de allende ý ab les fustes de aquells que en lo present regne arriben per
encativar, robar e depredar los cristians, han tengut e tenen de cascun dia.
Diem més avant que, si la gent popular de la dita ciutat ha significat e significa de
present tenir entre sí major amicícia ý conformitat que no havia tengut en lo temps
passat, ý ha fet alguns senyals de armes ý ergull, no plàcia a Déu que may sia stat ab
ànimo ne intenció damanada de deservir, ni en cosa alguna desobeir ni desacatar a la
sacra e real magestat, com sempre la obediència e fidelitat de aquella hajen tengut e
tinguen impressa e indelibre en sos coratges. Però és stat ý és per sa pròpria autoritat,
tuhició e deffensió, e per donar a entendre a les persones generoses e més potents del
present regne les forçes e conformitat del poble, perquè cessassen ja les dites persones
potents de fer ý causar tants danys, injúries, violències ý oppressions com en lo dit
poble, per discurs de molts anys, oblidats de tota caritat, proximitat ý amor, han fetes,
en les quals los officials reals se són haguts tant remissa, fluixa ý appasionadament
que ningun delicte ni excés de les dites persones potents han curat may ab la vergua de
la justícia, corregir ne castigar.
E axí, han dexat los del dit poble fins a huy de posar en execució ý effecte les coses
que de present vós, dit mangnífich secretari, haveu, de part de sa magestat, demanades e
notificades. És cert que no és stat per [pertinàcia] desobediència ni altre desacatament als
reals manaments, mes perquè sa magestat era, per los èmulos del dit poble, sinistrament
informada. Ý per millor ý més verdaderament informar aquella, segons per lletres, ý aprés
ab embaxada, sempre han consultat ab sa magestat, no menyspreant ni [constrenyint] en
res sos reals manaments, ý encara que al present també crehuen e tenen per molt cert que
prevalent les importunes e sinistres informacions dels contraris e malvolents del dit poble,
los quals sedegen la ruïna e destrucció de aquell, no ben informada sa magestat dels
perills del regne e intol·lerables mals ý dans que lo estament popular ha patit ý supportat,
haja manat axí, precisa e rigorosament, que sien obtemperades e cumplides les dites
cinch coses, ý encara que, volent ab humanitat considerar aquelles, són duríssimes ý
molt acerbes per al dit poble ý tals que són camí molt apparellat per a que aquell sia
redigit e reinsidesca en los matexos mals e servitud intol·lerables en què és stat fins a
huy, lo que no se ha de creure que proceheixca de la del·liberada mente e intenció de hun
príncep tant cristianíssim, cultor e zelador de justícia com és sa cesàrea magestat, lo qual,
representant a nostre Senyor Déu en la terra, deu ab tota egualtat conservar sos súbdits
menors en justícia e relevar-los de la oppressió e servitud dels majors ý més potents.
Emperò, perquè sa sacra cesàrea magestat conegua la fidelitat del dit poble, puix se creu
que axí, precisa e rigurosament, les dites coses per experiència la fidelitat e obediència
que en aquell trobarà, axí com en totes les altres coses per experiència ha conegut aquella
tant en la reducció e clausura de les armes, atambors, banderes e altres insígnies de
guerra que
obehiren ý effectuaren, com encara en la execució de quants privilegis sobre officis,
bul·les apostòliques, sobre prelatures del regne, altres coses de sa magestat han manat, en
les quals sempre han obeyt e obtemperat sos reals manaments ý prestat tot lo auxili e
favor que sa magestat los ha manat prestar per ses lletres, offerint-se sempre als officials
reals promptes per a la real execució de les dites coses. Ý per no ser verdaderes les sinistres
e appassionades informacions contra lo dit poble donades, ni encórrer en los odiosos e
mals renoms que los enemichs del dit poble malignament han gosat imposar-li, recordant-se
poch que lo dit poble may ha appellidat altre nom sinó lo de sa magestat, ni ha fetes
altres coses que, per ventura, en altres parts no gens bé són stades fetes ni attemptades, les
quals pròpria e directament se esguardaven e dirigien a sa cesàrea magestat, com les
coses del dit poble, com dit és, hajen tengut e tinguen principi dels reals manaments
dessús dits, ý sien fundades en la pròpia deffenssió del mateix regne e dels poblats en
aquell. Ý en quant sabem a alguna potència e rigor, açò sia a respecte dels dits generosos
e persones potents per los danys que han fet a la gent popular, ý no en res ni per res en
deservey de la prefata cesàrea magestat, a la qual sempre han obehit, appellidat ý reconegut,
ý per la seguretat e conservació de ses fortaleses e altres regalies, han sempre
affectuosíssimament mirat ý treballat. Per ço, fent offici de fidelíssims ý leals vassalls ý
continuant en aquella fidelitat ý obediència en què són nats, ý de sos pares ý majors han
heretat, dien que som promptíssims ý molt apparellats obeir, efectuar e cumplir totes les
dites cinch coses, per vós, dit senyor secretari a boqua ý per scrits a ells notifficades,
manades e [infringides], en la execució de les quals, tot son dever per aquells, via e forma
que a sa magestat més plaurà e servida serà, e a vós, senyor, serà millor vista.
Confiant ab certa ý ferma sperança que sa cesàrea magestat, vista la total, fel e fàcil
obediència del dit poble, se dolrà de les susdites violències, oppressions, dans e mals que
han tol·lerat e satisfarà los dits dans, e no volrà de aquelles coses que encara a mals
vassalls e rebel·les no
poble han fet ý causat, hí provehirà per tal manera en les necessitats e perills del regne ý
dels poblats en aquell, ý en la supèrbia e isolència dels moros habitants en lo dit regne,
los quals stan molt més armats, delicats e ensuperbits que los cristians, que lo dit
poble tindrà rahó de restar content e no consentirà sa cesàrea magestat que reste ab
ignomínia e deshonra de les coses que per tant sancts e justs respectes ha fetes, supplicant
a sa imperial magestat que ab hulls de clemència e benignitat mane mirar aquelles, no
donant loch a les contràries informacions precehints de passió, odi e rancor inexplicable
que los enemichs del dit poble tenen contra aquell. E a vós, dit senyor secretari, demanant
de molta gràcia que la present resposta trametau a sa cesàrea e real magestat, e suppliqueu
aquella, axí com los dits responents suppliquen, que li plàcia moderar lo modo e forma de
la execució de les dites coses, perquè millor ý més convenientment a son real servey y
sien fetes e executades, com vós, senyor, façau ço que conegau més convenient a son real
servei.
1521, febrer 22. València.
El Consell Reial interroga al gremi de paraires sobre la seua postura en relació a
l'abolició dels imposts, dóna la resposta en nom del gremi Joan Llorenç.
ARV, Protocols, 1.355/Pere Maiques.
Die Essent ajustat en la casa del tirador lo offici de perayres, e la major part de aquell en
la sala de la dita casa, vingué allí lo Consell Real de la ciutat de València, e com fos fet
silenci, aprés de molts parlaments entre tots, se llevà en peus lo magnífich mossén
Alfonso Sanchis, tresorer e llochtinent de batle en lo present regne de València, dient:
—"Molt honorables e virtuosos senyors de l'offici de perayres: lo Consell Real de la
present ciutat de València se és ajustat per veure quin consell o forma tendran per a fer
provissió en lo cas tant leig e mal, lo qual alguns particulars de l'offici de velluters, poch
tement Déu ni la real correctió, han fet en llevar manu armata tots los drets, axí reals
com de la ciutat de València. E no ha trobat ni troba altre rem[e]ý, sinó notifficar a l'offici
de la perayria, qui és huy la major e més grosa part de tota la ciutat, per dir-li la destrucció
e grandíssim dany que a la ciutat e tot lo regne ve si los dits drets no són promptament
restituhits e tornats, axí per lo gran dany com encara per lo que la cesàrea e real magestat
sentirà de cosa tan mal feta. E que per a reparació de açò, volen saber si lo offici de
perayres, de qui tostemps los officials han hagut socòs e ajuda en les coses que
demanat, si hara, en aquesta que tant inportava, podien fer e farien conte del dit offici e
particulars de aquell, perquè era cert que tenint lo dit Consell Real lo offici de la perayria,
del·liberava si lo poble prest no tornava los dits drets, del·liberava lo dit Consell Real e
altres officials, per grat o per força, tornar aquells, e per ço, lo dit Consell era volgut
venir a la dita casa tots junts, per veure hí sperar haver resposta del dit offici, tal qual
.
tostemps han acostumat de haver"
La qual proposició e demanda hoyda per tot lo offici, tots a una veu e ningú no
discrepant, dixeren e respongueren a la dita proposició que ells staven prests ý aparellats
morir per servir lo rey nostre senyor e obehir los manaments de sos officials reals, e
encara preguaren a l'honorable en Johan Llorens, perayre, qui allí present era, donàs més
complidament la resposta e voluntat del dit offici. Lo qual, obtenperant als manaments
del dit offici, se llevà e dix:
—"Molt mangnífichs senyors: ja ans que les magnificències vostres vinguesen,
.
essent ajustat lo offici de perayres e sabent lo perquè les senyories havien de venir, parlant
e confabulant és estat e tengut per cert ésser total destructió e perdició de aquesta ciutat
e regne, e que no sols los qui ho han fet, més encara los que no y proveheixen ésser en lo
mateix cas de lo que lo dit offici se vol apartar, ý per ço, determina ý ha determinat
requerir a les senyories vostres que vullen provehir e proveheixcen los dits drets ésser
tornats, que lo dit offici serà present en la dita restitució, e morirem allí per mostrar llur
llealtat, e que la mateixa requesta entenien fer als Tretze síndichs de la dita ciutat de
València per llur indempnitat, e perquè en nenguna temps se pogués dir que lo offici de
perayria ni particulars de aquell haguesen cabut, sabut ni participat"
Requerint a mi, Pere Mayques, notari, per haver-ne memòria en lo sdevenidor, los
ne rebés carta pública, la qual per mi fonch rebuda etc.
Testimonis foren presents a les dites coses los honorables en Martí [...] [...]/>
Scales, verguers dels mangnífichs jurats, habitadors de València.
1521, maig 20. València.
Els capitans de la Germania d'algunes localitats pròximes a la ciutat de València
declaren públicament que no intervindran en cap atac a la moreria de la
ciutat.
APPV, Protocols, 23.766/Francesc de Ferreres.
Die intitulata Los honorables en Joan Martí, capità de Campanar; en Miquel Torrent, capità de
Patraix; en Miquel Cristòfol, capità de la Pobla; en Berthomeu Gomis, capità de Llíria;
en Johan Vicent, capità de Benimaclet; en Jaume Sans Martí, capità de Masamagrel; en
Joan Pallés, capità [...]Jaume Alfonzo, capità de Museros; en Pere Puig, alfèriz
de Campanar; en Johan Dalmau, alfèriz del Puig; en Johan Magansola, alfèriz de
Benimaclet; en Jaume Alfonso, capità de Burgaçot; Alexandre de [...]alfèriz de
Llíria; en Gerònym Puig, síndich; en Johan Boyso, síndich; en Miquel Gil, síndich; en
Johan Mençano, síndich; en Bernat de la Casa, en Martí Lorens, síndich, ensemps en
presència de tota la gent dels dits quartés de Campanar e de Benimaclet e de tots los
desús dits capitans e alfèriz, ab ses banderes, e la major part tots armats, e en presència
del notari e testimonis desús scrits, requeriren a mi, Francés de Ferreres, notari, dient
que, attés e considerant que en lo dia de huy havien fet mostra, ensemps ab los officis de
la present ciutat de València, eo la major part de aquells, axí com havien acostumat, bé e
onradament, ab ses banderes e capitans e sa ordenança, pacíficament e onestament, sens
ningun avalot ni moviment de nengú de ses capitanies e quarters, e acabada de fer dita
mostra, exint per lo portal de la Trenitat, entre sis e set ores aprés migjorn, hí essent ya
defora de la ciutat, los vingué nova com dos moros catius de hun forner havien degollat
dos fadrins, ells havien morts e que
la pressó. Estant axí, en aquest punt, de dins la ciutat alguns hòmens ab capes ý spases,
desmandats, comensaren aranquar les spases dient:
—"Muyren los moros, anem a la moreria!"
.
E los dits capitans, alferis e síndichs e altres aremeteren [...]er fer-los tornar, e
vént que no podien, feren tancar los portals, axí lo de la Trenitat com lo dels Serrans,
se recolliren tota la gent de ses capitanies e [...]e fora, ajustats tots davant lo abeurador
del camí de Morvedre. E per ço, requeriren a mi, dit Francés de Ferreres, notari, dient
que, si per algunes persones, dins de la ciutat, de la Germania volien moure algun avalot
contra la moreria eo en la ciutat a causa de haver degollat los dits fadrins los dits moros,
que en res ni per res no y entenien en res, sinó que camí caminant se n'anaven a lurs
cases. E si en los moros volien fer cosa ninguna contra justícia, que no y consentien en
res, sinó que
e servey de nostre Senyor Déu e del rey nostre senyor.
Requerint de totes les dites coses los ne rebés carta pública per haver-ne de aquella
memòria en lo sdevenidor. La qual per mi lo
Actum Valencia.
Testimonis foren presents a totes les dites coses los honorables en [...]otari, en
Miquel Albert, en Miquel Matheu Palau, lauradors, habitadors de la orta de València.
1521, juliol 16. València.
Olf de Pròixida, canonge de la catedral de València, és forçat pels agermanats
a capitanejar una croada contra els sarraïns.
ARV, Protocols, 2.104/Francesc Sans.
Dicta die et anno. A les nou hores, poch més o menys, de matí, stant en casa sua lo noble don Olfo de
Anno a nativitate Domini millessimo quingentessimo vicessimo primo.
Pròxita, pabordie pabordie
decontinent vingueren a sa casa, ab gran avalot, molta gent armada ab lances, ballestes,
scopetes. Ab gran avalot entraren en la casa del dit noble don Olfo de Pròxita, demanant
aquell decontinent vingués sens més tardar, dient-li:
—"Volem que vingau ab nosaltres en esta guerra contra moros, e del·liberam tots que
.
siau capità, e açò havem de fer, ho us plàcia o no, que per delantera nostra vos volem
portar. E si no voleu venir, vos diem que vos posarem foch en casa"
E jurant tots ells ne farien, que per ventura haguera volgut anar ans que restat, estant
ab les espases tirades alguns, les quals li posaren quasi en los ulls quant parlaven ab ell,
que escassament no tenia temps de parlar lo dit don Olfo de Pròchida ni respondre
tant era lo avalot que li tenien que tots a una veu no li deyen sinó:
—"No
.
que a fer-se té, e no
E vist açò, lo noble don Olfo de Pròchita, posat en causa de necessitat ý perill de sa
vida, ý perquè no
E axí, ab la cuyta que tenien, no
cavall mig desarmat, ý quant a cavall fou, lo dit noble don Olfo de Pròxita los dix:
—"Senyors, recordau-vos que só ecclesiàstich, ý que seré yregular de fer semblants
.
coses, per hon perdré tots mos beneficis, prech-vos me vullau dexar ý escusar semblant
anada, e recordau-vos que fent-me semblants sobres, nostre Senyor no us farà bé a tots,
ne poreu fer res del que voleu per ésser yo eclesiàstich"
E tots a una veu respongueren menaçant-lo:
—"Dexau rahons ý veniu!"
Acostant-se al cavall per pendre
E vist açò, lo noble don Olfo de Pròxita requerí a mi, Francés Sans, notari de la present
ciutat de València, li fos levat acte de tot lo contengut. E axí fonch fet per mi, Francés
Sans, notari.
E presos per testimonis, lo reverent senyor bisbe de Tiano, qui present era, lo mangnífich
mossén Anthoni Gual, cavaller, e mossén Johan Torrella, cavaller, e Francisquo Vilanova
e Pere Font, notaris de Mallorqua, habitadors e de present en la ciutat de València.
1521, juliol 29. València.
Els mestres del gremi de pellissers renuncien a la Germania.
ARV, Protocols, 260/Joan Lluís Bertran.
Die
Nosaltres, Pedro de Garries, Anthoni de Bruna, Pedro Aragonés, majorals de l'offici
de pellicers en lo any present; Jaume Balaguer, síndich del dit offici; Johan de Logronyo,
Beltran Navarro, Diego de Soraja, Johan de Vilana, Matheu de Molina, Johan Avellano,
Domingo Villanova, Johan Mijavilla, tots mestres del dit offici de pellicers, habitadors
de la present ciutat de València, ajustats e congregats de lisència e exprés manament del
il·lustre marqués de Zenete, surrogat de Governador, en la sala de la casa del dit offici,
hon lo dit offici se acostuma de ajustar.
Attenents e considerants que per lo mangnífich mossén Manuel Exarch, com a surrogat
de governador, pochs dies ha los fonch presentada una letra de sa magestat, continent en
aquella certs manaments de sa magestat, a la qual presentació fonch respost per part del
dit offici que staven apparellats complir los manaments de sa magestat, segons appar, ab
acte rebut per en Michel Rig, notari, a quatre de maig propassat. E axí, per lo dit offici
foren complits e efectuats los manaments de sa magestat, aquells emperò que promptament
pogueren complir. E perquè a causa que en la present ciutat y havia molta gent desmandada
ý strangera que desijaven lo mal, no pogueren effectuar totes les coses en la letra de
sa magestat contengudes, sens assistència e presència de official preminent. E per ço,
desijant complir los manaments de sa magestat, procuraren que lo il·lustre don Diego de
Mendoça, vissorey del present regne, lo qual stava en Dénia, volgués venir a la present
ciutat. E axí los del dit nostre offici elegiren persones, les quals, ensemps ab les persones
eletes per los altres officis ý ab lo il·lustre marqués de Zenete ý algunes persones religioses,
anassen a la vil·la de Dénia, com de fet hi anaren ý supplicaren al dit il·lustre vissorey
que volgués venir a la present ciutat perquè donàs conclusió en lo que manava sa magestat.
Lo qual per los respectes a sa il·lustre senyoria ben vists, no volgué venir, segons appar
ab actes públichs.
E com a desijossos de complir dits manament, per part del dit nostre offici e dels altres
officis ý del stament eclesiàstich ý real, és stat supplicat al dit il·lustre marqués de Zenete
acceptàs surrogació de Governador, perquè en la present ciutat havent-hi semblant official
preheminet se pogués effectuar lo que sa magestat manava, castigant los desmandats ý
mals hòmens que staven en la present ciutat.
E ara, vént que lo il·lustre marqués ha acceptat dit offici, lo qual exercix molt valerosament,
castigant als que empedien lo servey de sa magestat, de nostre bon grat ý de certa sciència,
ab aquesta present pública carta renunciam a totes aquelles coses que per sa magestat és stat
provehit que renunciàssem, ens offerim promptes, prests e apparellats complir los manaments
de sa magestat contínuament. Nosaltres e lo dit offici ho som stats, supplicant humilment a sa
magestat sia mercé de aquella per sa clemència e benignitat manar-nos servar salvos e il·lesos
tots los furs, drets e privilegis del present regne.
Totes les quals cosses prometem en nostres noms propris e en nom del dit ofici tenir
per ferm e agradable e no u revocarem sots obligació de nostres béns propris e del dit
offici, renunciant a qualsevol dret que a la present obligació e provisió pogués obstar.
Les qual coses foren fetes en València etc.
Presents testimonis foren a les dites coses los honorables, en Johan Spareguera, mercader
de Paníxscola
1522, juliol 1. València.
El Consell Reial insta als diputats de la Generalitat perquè presten 6.000 ducats
amb els quals poder reclutar gent d'armes i acabar amb la rebel·lió organitzada pel
capità agermanat Joan Bernabé.
ARV, Generalitat, 2.972.
Dimats contant primer dia del mes de juliol any mil ante meridiem.
Deputats: Mossén Cristòfol de la Torre, canonge de València; don Franger Ladró; en
Baltasar Granulles, ciutadà; frare Pere Steve, prior del Temple; mossén Luís Dauder,
cavaller.
Síndich del general: don Luis Mascó.
Com los damunt nomenats, reverents, noble e mangnífichs senyors deputats del General
del regne de València e lo síndich del dit General fossen junts en la ciutat de
València en l'Estudi Daurat de la Casa de la Deputació, vingueren allí lo noble don Lauder
de Loris, doctor, assessor ordinari de la Governació, e lo mangnífich en Jaume Penarroja,
donzell, altre dels mangnífichs jurats de la dita ciutat de València, e splicaren com lo
spectable don Luís de Cabanyelles, governador general del regne de València, ab los del
Consell Real e los mangnífichs jurats de la dita ciutat de València eren junts ab lo il·luste
senyor marqués de Adzenete en lo palau archiepiscopal, hon lo dit il·luste marqués posa,
per coses consernents lo servey de nostre Senyor Déu e de la cesàrea real magestat, útil
e repòs del General e de tot lo regne, per ço ells pregaven molt volguessen anar al dit
ajustament. E de fet, los dits senyors deputats junts són anats al dit palau hon han trobat
los damunt dits officials reals e jurats, e junts ab aquells en hun studi del dit palau, los
dits spectable governador, en presència del dit Consell Real e jurats de la dita ciutat, ha
suplicat com lo dit il·luste marqués de Adzenete aquest matí havia rebut una carta de la
muller del mangnífich en Hierònim Pereç d'Arnal, batle de Terol, feta ahir en la ciutat de
Terol, ab la qual li dóna avís com en Bernabeu, natural de la ciutat de València, qui és
rebel·le e capità de rebel·les a la cesàrea real magestat de l'emperador e rey nostre senyor,
havia fet en Saragosa de Aragó molta gent de guerra, los quals en forma d'esquadós
vénen al regne de València per socórrer la vila de Alsira, e que la dita gent de guerra en
la dita forma de segadós ab scopetes e altres armes, ne eren molts arribats a la dita
ciutat de Terol, e de allí tirarien al regne de València e a Líria, on deyen que se havien de
ajustar, e que essent junts en Líria, se tenen alçar ab ells la vila de Morvedre e los quartés
de la orta de València. E ultra lo dit avís que per dita letra havien rebut, no tenien avís fos
per altres parts de persones qui havien vist part de la dita gent, la qual cosa succehia en
gran deservey de nostre Senyor Déu e de la predita cesàrea real majestat, e en gran
destrucció e total perdició, no sols de la ciutat, mes de tot lo regne de València, per hon
los drets del dit General totalment se perdrien e lo General se annichilaria. Per ço,
demanaven consell, favor e auxili als dits senyor[s] deputats, pregant-los que
consell de la provisió que fer s'í devia, e auxili de dinés per a fer gent de guerra per a
resistir e castigar lo dit Bernabeu e tota la sua gent de guerra que porta. E com lo il·lustre
senyor marqués de Adzenete se ha offert que si li donen dos mília soldats pagats per a
hun mes, ell en persona exirà ab la dita gent al [en]contre del dit en Bernabeu e gent de
aquell, ells castigarà de forma que no perillarà en res la dita ciutat de València. E com
per a el sou de dos mília hòmens pagats per a hun mes sien mester sis mília ducats, per
ço, ells prenguen, ells encarreguen que ensemps ab la ciutat de València e bras eclesiàstich,
done los dits sis mília ducats. E perquè crehen que no
senyor marqués serà content de bestraure
los hi prometen restituhir e pagar a cert temps. La qual proposició hoyda, los dits senyors
deputats han respost que jatsia ells com a fidelísims sien afectats al servei de la predita
cesàrea real magestat e, desiguen lo bé e repòs de tot lo regne, per ço, no poden respondre
a la dita proposició, que primer no ajusten ab ells tots los officials de la Deputació, ab
consell e intervenció dels quals han de deliberar e provehir sobre la dita proposició,
sobre les quals coses han tengut diversos parlaments entre sí e ab los dits spectable
governador, jurats e altres del Consell Real finalment per expedició del dit negoci, streyent-los
molt lo dit spectable senyor governador, dien[t] la grandíssima necessitat que tenien de
cloure lo dit negoci, han manat a Vicent Vilanova, porter de la Deputació, que convoquàs
per al dit loch a per la mateixa ora tots los officials de la Deputació per a comunicar e
del·liberar sobre lo dit fet.
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
[...]
1525, desembre 1. Albaida
Els mudèjars de les poblacions de Bèlgida i Otos acudeixen a l'església parroquial
d'Albaida, són convidats a convertir-se al cristianisme, i s'hi neguen.
APPV Protocolos 15.981/Joan López de Rocafull.
Dicta die prima decembris anno predicto a Nativitate Domini
In Cristhi nomine eiusque genitricia Virginis Marie amen. Anno a Nativitate Domini
millesimo quingentesimo vicesimo quinto, die vero intitulata prima, mensis decembris.
Lo reverent frare Joan Castelló, mestre en Sacra Theologia, frare de l'orde de preycadors,
prior del convent e monestir del gloriós Sent Joan de la vila de Ontinyent, altre dels comissaris
e prehicadors elegits en lo present regne de València en la conversió dels pravos enemichs
moros de aquell, constituhit personalment en la sglésia de la vila de Albayda, havent prehicat
la sancta fe cathòlica als moros del terme de la dita vila e, senyaladament, als moros dels
lochs de Bèllgida e de Ottos, los quals foren allí convocats per hoyr la dita prehicació,
ensemps ab ses mullers e fills, aprés de haver feta dita prehicació, los requirí e manà de part
de nostre Senyor Déu e de la cesàrea, cathòlica e real magestat de l'emperador rey nostre
senyor, a tots generalment, se volguessen convertir a la sancta fe cathòlica, de rebre lo sanct
babtisme, fent-los moltes, diverses e sanctes amonestacions. Los quals dits moros ninguna
cosa respongueren e, vist lo reverent frare que no responien, los notificà de part de la
prefata cesàrea, cathòlica e real magestat que no tenien pus temps de fins a huyt dies del
present mes de dehembre, e que si dins aquell no
de altra forma. E vist encara lo dit reverent frare que per la dita general amonestació no
volien convertir, sinó que estarien pertinacis e abdurits en la pèrfida secta mahomètica,
devallà de la trona, e près en ses mans lo sanctíssim crucifici, e posat al peu de l'altar major,
los se féu venir de hú en hú e los amonestà e requirí se volguessen batejar e convertir a la
sancta fe cathòlica. E vist que per les sanctes amonestacions ý exortacions a cascú de
aquells, specialment ý distenta fetes, no
nostre Senyor Déu ý de la cesàrea cathòlica e real magestat se volguessen batejar e convertir
a la sancta fe cathòlica, com aquella fos la última e incommutable voluntat de la dita
cesàrea magestat, dient-los semblants paraules:
—"Vosaltres voleu fer los manaments de nostre Senyor Déu ý del senyor emperador?"
E tots e cascú, per si responent pravament e inica, dient e responent cascú per sí,
mostrant gran ira:
—"No volem fer los manaments de Déu ni de l'emperador, sinó que volem viure e
morir moros!"
Los noms dels quals e de cascú de aquells féu scriure en dos memorials als venerables
mossén Hierònym Segura e Francés Durà, preveres de la dita vila, de mà pròpria de
cascú de aquells, segons per aquells clarament appar es mostra.
Et eodem instinti, no divertint-se a altres actes, lo dit reverent frare féu les mateixes
amonestacions, exortacions, manaments e requestes a les mores, mullers e fills de aquells.
E com aquells no entenguessen la algèmia e parlar del dit reverent frare, aquell requirí e
manà a hun home qui
parlar ý entén la algaravia, los declaràs lo que ell los deya. Lo qual los amonestà e declarà
ab la dita algaravia les exortacions e requestes fetes per lo dit reverent frare, les quals
dites mores per lo semblant una voce feren les matexes requestes per los dits moros,
pares e marits de aquelles fetes.
De les quals coses e de cascuna de aquelles lo dit reverent frare requirí a mi, dit Joan
Lòpiz de Rocafull, per auctoritat real notari públich, habitador de la ciutat de València,
resident de present en la dita vila de Albayda, qui a totes les sobredites coses fuy present,
e aquelles e cascuna de aquelles molt bé víu, hoy e entenguí, que per amor de nostre
Senyor Déu Jesucrist ý de la gloriosa Verge Maria, Mare sua beneyta, e per descàrrech
seu, liuràs e continuàs carta pública, la qual per mi dit notari per honor e reverència de
nostre Senyor Déu ý de la sua beneyta Mare, e obtemperant a les justes e sanctes requestes
del dit reverent frare, li
Presents foren per testimonis a totes les sobredites coses ý cascuna de aquelles, los
dits venerables mossén Hierònim Segura e Francés Dura, preveres, el mangnífich mossén
Luís Carbonell, donzell, alguasir de ses magestats resident en la dita vila, e lo noble don
Gaspar Sanç, batle de la dita villa e condat.