A Bernat de Cabrera i els altres missatgers
tramesos a Avinyó (Perpinyà,
6 octubre 1351)
Lo rey d'Aragó.
Fem-vos saber que havem haüt ardit que
infant En Pere partí de Barcelona dilluns a
que ell deu fer, deu ésser açí ab nós dissapta
primer vinent; e nós entenem-lo aturar,
per manera de convit o per altra manera, tro al
dilluns subsegent. E per tal con ell s'és aturat
en Barcelona
li havíem dat de partir de Barcelona (con ell
degés partir, segons que deya, l'endemà de sent
Michel), per ço no
aturà-lo més avant que dit. E si vosaltres començats
de proposar dissapte primer vinent,
haurets
sia aquí, car, segons les jornades que ell deu
de açí a Avinyó fer,
d'açí tro aquí; e par-nos que prou de temps
hajats. E però la sua presència devia noura
als affers nostres, féts-nos-ho saber cuytadament,
axí que per dimenge tot dia primer vinent,
de jorn, hajam sobre açò, sens tota falla,
vostra letra, car nós, si perill era dels affers,
pendríem manera que
con ops hi fos.
Dada en Perpenyà, dijous en ora que
a dinar,
la nativitat de nostre Senyor
A Garcia de Loriz, governador del regne de
València, i als jurats i prohoms de València
(Girona, 10 gener 1352)
Lo rey d'Aragó.
Vostra letra havem reebuda, e,
responem-vos que ço que fet havets en lo fet
del bisbe de València és a nós molt agradable,
per ço assenyaladament com se
e concòrdia e bon estament en la ciutat
desús dita.
Quant a açò que deïts que la provisió que nós
havem manada fer que
facen no és profitosa e que per aquella tot hom
à perdudes les ales, vos responem que d'açò som
fort agreujats, e us reprenem, maravellan-nos
que tan flaca raó tolga lo cor a les gents de servir-nos
car ben sabets que
predecessors nostres, en temps passat han haüda
gerra ab rey de Castella, e ges per axò nul
temps València no
ja menys se deu murar per esforç del infant
En Ferrando. E maravellam-nos com no us pensats
que si los dits murs e valls se fahien, que
més tornaria a nostra deshonor e minva que
no a profit de vosaltres, part que
ne pendrien esforç e
car cuydar-s'íen de nós ço qui no és. Car València
a major poder que no és aquell del infant
se tendrie ab bareres, pus hagués dins bona
companya e aytal com han acostumat de ésser
nostres sotsmeses; specialment que tot hom qui
volgués dampnificar València haurie a venir a
passes sabuts, als quals, o nós seríem, o tals
de nostres companyes a cavall e a peu, que no
seria a ells axí leu dampnificar la ciutat damunt
dita.
On, com nós estiam en nostre primer propòsit,
volem e us manam que contra la present
nostra entenció en los dits murs e valls no sia
enantat alcuna cosa, car nós, ab la ajuda de
Déu, en cas que
vos havem proveït aquí ésser ab tal
poder que no serà a ell de dampnificar la ciutat
e regne de València. Però si clavegeres o albelons
per necessitat de la ciutat s'àn a escurar
dins aquella, entenem que
a prop per esquivar lo perill dels alberchs
que deïts que són cayguts per no escurar aquelles.
Encara volem e us manam que donets messió
al amat conseller nostre En Johan Escrivà, cavaller,
e a
Avinyó per la raon e en la manera que ja us
havem escrit per nostra letra.
Dada en Gerona, sots nostre segell secret, a
nostre Senyor
Bernardum de Capraria, consiliarium.
A un dels seus oncles (Vila
20 març 1352)
Lo rey d'Aragó.
Car avoncle: Significam-vos que nós aturam
a Sent Boy per tal com era intenció nostra punir
segons justícia los consellers e prohòmens
de la ciutat de Barcelona, per tal com havien
mes en una resposta la qual nos fahien a
per nós a ells fet, algunes coses les quals
no eren necessàries a ells ne a nós plasenteres.
Et per ço com era estat fet manament a alguns
consellers e prohòmens dels damunt dits, que
d'aquelles coses se callassen e no parlassen pus
avant, e no observaren nostre manament, per
ço nós volem dar puniment a aquells, és a ssa
ber, aquell que trobàvem de dret e de rahó que
dar-les pudíem.
E com per la ciutat fossen tramesa al dit
loch, davant nostra presència, molta gent de la
ciutat los quals nos supplicaren, de part de la
ciutat, que nós no deguéssem partir d'aquelles
parts tro nostra gràcia e misericòrdia haguessen
segons que dabans, nós, veens que ells pacientment
prenien ço que fer-les enteníem, e que
penedien d'açò que fet avien, a prechs de la
alta Na Leonor, regina d'Aragó, companyona
nostra molt cara, atorgam de retre a aquells
nostra gràcia e amor, reprenén e corregén aquells
d'açò que
entenem que
a prechs de la dita regina, remeten tota la punició
e condempnació la qual fer enteníem a
aquells. Et no res menys, a supplicació lur, entram-nos-en
en Barcelona, e aquella havem posada
en bon estament.
Ara tenim nostre camí ves Leyda, e serem a
Poblet divendres primer vinent, per fer celebrar
mises o fer aniversari dissapte aprés sigüent,
a les altes regines, de bona memòria,
dona Maria e dona Leonor, mullers nostres.
Per què us pregam que hi siats, si fer-ho podets
en alguna manera.
Dada en Vila_redona, sots nostre segell secret,
a
de nostre Sennor
Bartholomeus de Lauro, mandato regio facto
per nobilem Bernardum de Capraria,
consiliarium.
Al consell reial resident a Barcelona
(Setge de l'Alguer,
20 juliol 1354)
Lo rey d'Aragó.
Per tal que sapiats nostres affers com se són
seguits depuys que partim de Roses, aprés que
haguem saludat e
Canelles, lo dicmenge subsigüent a ora de tèrcia
se mès vent al lebeig e tantost donam veles.
E qui ab aquell vent, qui ab altre, navegam ab
tot nostre stol plegat [fins] [a]
més o menys, e açò durà tro a dimercres següent;
e puys donaren-nos vents al contrari, e
axí sustinent e comportant trobam-nos a
prop de Mahó lo divendres matí següent.
En lo qual dia de divendres Déus nos donà vent
al ponent, fortunal, qui
a ora del sol post al Port del Compte, qui
és denant l'Alguer, ab tot nostre estol plegat,
alegres e pagats de nós mateixs, que anch la
mar no
al dia de sent Johan, que fo lo dimarts següent,
nós estiguem aquí, hon havíem fets trer tots los
cavalls e tendes per rahó que aquí repossassen.
Et el dit dia de sent Johan per lo matí faem
guarnir los dits cavalls e cavallers e hòmens de
peu, e axí guarnits, batalla arengada, anam-nos-en
per terra tro al Alguer. Però la [reyna]
romàs en la galea on nós e ella érem venguts;
e fahem-hi [dreçar] [nostre] estandart, e tot l'estol,
veles plenes, ab [ella] ensemps par [tiren]
[axí] [tost] d'aquí com nós; et fo denant l'Alguer
per mar aytantost com nós per terra, et
era cosa que fahia fort bel veure, emperò a tots
enemichs nostres degra dar gran terror. Per
què nós encontinent faem trer nostres tendes e
viandes e altres coses necessàries a la host, e
assetjam l'Alguer, lo qual està axí destretament
assetjat per mar e per terra que los qui són dintre
no speren socors sinó de Déu, lo qual, per
sa bonea e per la justícia que havem, esperam
que
entenem combatre em breu, e tots dies e totes
nits fem e fem fer sobre açò nostres apparellaments.
Però volem que sapiats que dels gins que hic
havem aportats no
sinó de
fets, que
trets, part que els ginadors qui
tals, que com ells no faessen
lurs demanàssem què volia dir que res de bé
ells fer no sabien dels gins, resposeren-nos que
no se
havien tro a ara assajat de tirar ab gin. Et encara
que, ço que pijor és, com alscuns bons ginadors
fossen venguts a Roses per seguir-nos
ací, no hagués cura de trametre
per cubdícia de la paga que fer no
per què se
cosa nós haguérem proveït, si u sabéssem. D'on
havem haüt alongar tots nostres affers e fer
grans despeses, e s'espera de pendre gran dan
a les nostres gents qui són ací ab nós lo dia
que
fossen endreçats e
hagueren fet tal joch dels murs e de les
torres, que hom se
molt pus tost que no faran. De què vosaltres
sóts en culpa e us en reprenem molt dignament,
car sol los dits
enderrocades
fet entre tots si fossen ab lur compliment axí
com degren: veus quin solaç havem pres per
culpa vostra.
mala sanitat de Serdenya, nós, beneÿt sia Déu,
havem trobat tro ací, e de present trobam, axí
bons ayres e plaer de star en lo dit setge dejús
les tendes, ab plena sanitat de nós e de tota la
host, com si érem dins en lo pus san loch que
hajam en nostra senyoria.
D'aquests dies passaren denant nostre stol,
batalla arrengada quaix qui
a
a elles fins a tret de ballesta e de dart,
e feren-se alcunes nafres deçà e dellà. Et com
veeren que les nostres se acostaven a elles massa,
donaren rems, e com fossen fort leus, anaren-se
que les nostres no les pogueren aconseguir.
Del jutge vos fem saber que encara depuys
que y som no
farà d'ací a avant.
Mossèn En Riambau de Corbera passà, assí
com a Déu plach, lo dia de sent Pere de juyn,
d'esta vida, en lo qual havem presa gran tala,
per la fretura que
Dada en lo setge del Alguer a
juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Mandato domini regis, Franciscus Fuxi.
A Berenguer de Codinacs, mestre racional
(Castell de Càller, 1 juliol 1355)
Lo rey d'Aragó.
Reebuda vostra letra, vos responem que sobre
nostres affers de què vós [...]argament
nos havets scrit e dels affers dels castells d'Alacant
e d'Oriola, escrivim largament a vós e
als altres de nostre conssell qui sóts en València,
segons qu'en les letres que al dit conssell
trametem és contengut.
Però no podem estar que a vós, qui som çerts
que, entre
honor e en cobrar la nostra persona, no us
parlem clar, ço és: car quant ha que dura de
vós e dels altres que conssellats que
que ja com En Matheu Adrià, prothonotari
nostre, vench, nos fon tramès açò a dir
per l'alt inffant En Pere, car nostre avoncle, e
per vós e per los altres del nostre conssell qui
són dellà; e açò haja passats
quina cuyta és aquesta sens efficàcia.
Ara possem que lavors tantost nos en volguéssem
anar: digats ab què
ni encara huy ab què. E si fóssem en algunes
partides luny dintre terra, pensam-nos e creem
que cascun de nostres sotsmesos nos trameseren
les cavalcadures de son cors; e là on no
n'aguessen, s'í logaren bísties d'aventura ab
què
n'aguessen con dien que
creem que axí sia, mas no és qui ho meta avant
axí com los affers requeren. E donchs pensats-vos
en què
E part que, si l'estol hic era, siats cert que
affers del jutge haurien tost bona fi a nostra
honor, car per
de Mallorca, les gents de les quals ab gran
cor e ab gran virtut trebàllan en aquests affers,
tota la nostra part se n'és reforçada; quant més
féra si l'estol se fos cuytat. E volem que sapiats
que los nobles e
nós hic són no han lo cor als talons, ans ab gran
esforz tallen e cremen la terra del malvat jutge.
E axí pensats si
per cert tost n'auria hom bona conclusió.
E axí farets bé, vós e
en espeegar, car pensam-nos, o
ans que
e, si a Déu plau, ben per nós e per la nostra
bona justícia; per què non calria tant dupte
haver a aquells qui tant nos desigen de veer,
però el peu no hic apportarien. Bé
aquesta letra mostrets a tot hom de qui us plàcia,
que vertaderament vos scrivim dels affers.
Les assignacions d'En Pere Bernés e de
Huguet Cardona havem revocades entrò a la
prioritat del temps, segons qu'en una letra nostra
la qual ab la present vos trametem és contengut.
Dada en Castell de Càller, lo primer dia de
juliol, en l'any de la nativitat de nostre Senyor
Dominus rex mandavit Matheo Adriani.
A l'infant Ramon Berenguer
(Perpinyà, 30 agost 1356)
Lo rey d'Aragó.
Car avoncle: Vostra letra havem reebuda sobre
moviment de la guerra que
a tort e sens raó, comença contra nós e
nostres gents. E com nos féts saber que ja d'açò
havíets escrit per altres letres e no us hi
havem respost, sapiats que us havem respost a
les dites letres, e fets capítols e ordinacions sobre
aquell fet, los quals vos havem trameses;
mas par-nos que encara no u havíets haüt com
aquest vostre correu partí. Per què us pregam
que, axí com ja vos havem escrit, vos donets
cura e guarda d'aquests afers, de guisa que,
Déu volent, en los affers se taça ço que sia
salvament e profit de nostres regnes e de nostres
gents, e honor nostra e de nostra corona, e axí
matex honor vostra. E par que, pus aquí nós
no som, de neguna altra persona los afers no
puguen o dejen haver mellor endreçament que
de vós; per què us pregam que en açò mostrets
gran diligència e cura.
A açò que
companya, e que us sia donat sou a aquelles
companyes que haurets, vos responem que
nós havem feta aytal provisió: que
fet venir En Bernat de Serra, procurador vostre
en lo comdat, e havem-li dit que axí com
vós ja li havíets fet saber, que us procur totes
aquelles companyes de cavall que puga, axí del
comdat com de fora; e nós fem-los dar lur sou
a
ha és partit de nostra cort; e havem tramesa la
moneda a Barcelona per pagar les dites companyes;
e havem escrit a ell, depuys que de nós
partí, per diverses letres nostres, que pens d'anar
e cuytar ab les dites companyes, que a
Barcelona seran quitats e pagats.
A açò que
par raonable cosa que per defensió de nostres
regnes donàssem acorriment. E entany, com
passam mar, no
ara. Ne encara no
regne de València donàssem sou, si donchs no
ho fèyem per entrades que faessen; car tot hom
deu ésser e estar apparellat per defendre la
terra e el regne on és poblat. E semblant cosa
nos seria demanada per aquells d'Aragó, e
seria cosa impossibla que y poguéssem bastar;
e axí par-nos que sia prou ço que y fem.
A açò que
aquí, vos responem que
acord que
altres, car vós podets veer que no seria bé dels
affers que nós anàssem en regne de València
si no y anàvem poderosament, car dan se
seguir a nostre regne e desonor a nós; e si y
anàvem poderosament, seria messió perduda, car
regne de València no és terra de la qual nós
poderosament pugam offendre Castella, car les
comarques e les fronteres són en tal disposició
que no
e no per offendre, no seria bé que nós estiguéssem
en lo regne de València, consuman nós matex
e les viandes d'aquell regne, de les quals
no y ha gran abundància. Per què par que a
adés bast que vós, ab les companyes que nós hi
trametem, guardets lo regne e les fronteres, e
defenats, e
com major porets. E pensats que nós no estam
ací per delitament ni ab les mans plegades, ans
nos apparellam d'anar, com vourem que loch
serà, envers nostres enemichs, per refrenar lur
ergull, e encara, si ells les nostres terres hauran
dampnificades, que dampnifiquem les lurs,
a honor de nós e de nostra corona; pregan-vos
molt carament que vos apparellets e façats apparellar
aquex regne e vós matex a defeniment,
en manera que per ardits de vosaltres no
covingats a lexar nostre propòsit, lo qual serà,
Déu volent, a plaer seu e honor de nostra corona.
Al fet d'En Pero Ferràndez d'Íxar vos fem
saber que, ans que aquests afers començassen,
ja com érem en Serdenya, lo dit En Pero Ferràndez
mogué
En Ferrando, e l'altre dia fo açí ab nós e aportà
capítols per lo dit infant, e nós responem
als dits capítols. E ara, com açò començà, ell
nos tramès
que faés, e nós li resposem que jamés aquell
tractament no menàs pus avant ne
sens altre manament nostre, e que se
en sa frontera e no
a adés; per què, si
avant fet, ha-ho fet mal e contra nostre manament,
e plau-nos fort que li ho hajats vedat.
E les paraules que deya havem per fort mal dites,
e havem fort per ben fet lo repreniment
que vosaltres havets fet a ell e a tots altres qui
semblants paraules diguen; e havem esperança
en Déu que nós mostrarem que
és tal que no deu ésser vituperat per ell ni per
altre rey. E d'açò dessús dit escrivim nós al
dit Pero Ferràndez, reprenent-lo e mostrants
que
Dada en Perpenyà,a
l'any de la nativitat de nostre Senyor
sots nostre segell secret.
Idem [Jacobus][ Conesa], [ex] [provisione][ facta][ in]
[consilio], [presente] [domino][ rege].
A Berenguer de Codinacs i Arnau Joan
(Perpinyà, 27 setembre 1356)
Lo rey d'Aragó.
Vostra letra havem vista, en la qual se conté
que
en Alacant ab poch poder, e no~s ab pus
de
e que ab fort poch nombre de galees
l'aguera hom haüt; o encara, si aquí hagués alcun
nombre d'òmens a cavall, més avant lo
pogra hom haver assetjat en Alacant; e que aquí
no havets pus de
féts saber que
Centelles són anats tallar a Requena e Otil.
A les quals coses vos responem que la venguda
del rey de Castella no
plau molt per la manera que ell comença de fer
la guerra, primerament per tal com ve mal
endreçat e poch poderós. Car la sua venguda
negú no deu duptar sinó per ço cor raonablement
deuria venir ab gran poder; e pus que no u
fa, enfortiment deu ésser de nós e de nostres
vassalls, e menys ne devem prear la sua venguda
e sos afers.
A açò que
hi hagués nostres, que
pot; mas bé veets que aytals coses no les
pot hom saber axí tost, ne y havia raó que les
hi deguéssem enviar, e tots temps se diu que
"si la ost sabia ço que
a la ost".
A
a cavall de deçà, que
responem-vos que, si y fossen, no fóra saviea
que
ivaçosament; mas bé seria saviea que si ell vol
o entén entrar en regne de València, que en
los passes qui són forts, fos assajat si
desbaratar, si entra axí follament com ve.
guardats los castells de les fronteres e encara de
les marinas, car
que hom no se
d'altres vegades, que se
les preàvem gayre.
Açò que
que sie estat ben fet; però si la companya era
tornada, tenim en bé que la companya de cavall
e de peu s'atancen devers aquella part on és lo
rey de Castella, per tal que si entrava, que fos
dampnificat; però tota vegada, axí com mils e
pus salvament puxen, facen per guisa que offenen
e dampnifiquen.
Quant és de les companyes qui han a anar,
ja van; e si tot hom sabia morir, no s'í pot fer
més avant que s'í fa. E ja lo comte d'Osona
deu ésser partit de Barcelona, e lo prior de Catalunya
e tots aquells qui anar deuen. E cascun jorn
los soptam per letres e per missatges
ab porters e altres que
d'anar; e per cert fort prop vos deuen ésser.
E part açò, havem trameses al vezcomte de
Cardona, qui deu anar aquí ab tots aquells que
porà de cavall; e totes altres companyes de cavall
que pugam, vos acarrerarem aquí.
Quant és de nós, vos fem saber que partirem
d'ací dimercres primer vinent per anar a Leyda,
on havem assignat lo segon jorn del mes de
octobre ab tots los catalans; e açò per res no
podem mudar, car l'ajustalla seria feta en foll
e seria turbació e dan dels afers. E de Leyda,
ab la ajuda de Déu, nós acorrerem ab tot nostre
esforç aquí o allí on sapiam ésser lo dit rey,
de guisa que serà honor nostra. E en l'endemig
defenets-vos al mils que pugats, car la nostra
anada, si no era aytal com se pertany, axí
co us cuydats que fos vostra ajuda, seria torb,
e poria ésser minva nostra, ço que Déus no
vulla.
Quant és de fer armada ara, no trobam que
deja fer, si donchs no veya hom que la armada
del rey de Castella aturàs molt aquí, car d'altra
guisa fer armada seria fort gran messió, la qual
seria perduda per raó del ivern; e val més que
ço que la armada costaria, metam en cavallers
e companyes.
Als
los quals deïts qui són de regne de València,
par-nos que a sostenir faça, car si
hic fos, axí matex los hagra de regne de València,
si donchs alcuns d'aquells no tenien feu per
nós, o que
Dada en Perpenyà, sots nostre sagell secret,
a
de nostre Senyor
in cuius presencia fuit lecta.
A l'infant Pere (Saragossa,
12 gener 1357)
Lo rey d'Aragó.
Car oncle: Vostra letra havem reebuda, escrita
de vostra mà, sobre
estat pres per En Bernat de Montsoriu; e, entès
plenerament ço que en la dita letra se contenia,
plau-nos que les dites coses contengudes
en la letra nos hajats signifficades, car bo és
que aytals coses, sí és que sien veres o no,
que
a orelles de nostres officials. Però, infant, no
pensam per res que ço que
dit puga ésser ver, e les raons que
menys creure són aquestes:
Primerament, que la
hom nomena, ço és, Ferran Blàsqueç, no trobam
que hic sia, e havem-ho fet guardar en la
nòmina dels soldats. L'altre, Gómeç Carrello,
no
aytals coses, car no és hom e
sia al rey de Castella com és ell; car en la batalla
on foren, devallà e de ses pròpries mans degollà
lo germà de dona Maria Padella, qui tenia
lo maestrat de Santhiago; per què no
ne
per molts perdons ni seguretats que li faés, ni
ha cor de jamés tornar en Castella, ans ha feta
venir deçà sa muller, es té per pagat de nós e
de ço que li fem. E axí fort par divers, ço que
diu aquex hom d'aquests
en quant la
l'altre que és aquell en lo qual ha menys raó de
fer aytals coses que en negun altre.
Encara més, que no par versemblant que si
aytals coses tan punyents volguessen fer saber
de la part dellà, que ho comanassen a aquex
hom, car Gómeç Carrello ha ab sí escuders e
altres als quals mils pogra comanar aytals coses
que no a aquell; e encara no li fera tenir aytal
camí, mas lo camí de Molina, qui és pus prest
e pus celat de portar aytals tractaments, car tot
dia de nostre consentiment trameten dellà missatgers,
e
enviar aytants missatgers com se vullen, sens
tot perill e sens tot dupte.
Axí matex, que
res en aytals coses no consentria, car és hom
qui
e plaers e molts bons acolliments, e té grans
heretats e grans coses en nostre regne, los
quals són de condició que tantost los perdria;
e veem que
car sa muller hic ha feta venir, e son frare,
e fa son poder de tirar a sí e a son voler
e a servey nostre d'altres persones grans e de
gran compte del regne de Castella, de les
quals nós esperam haver gran profit e gran valença
en nostres affers. Ni el rey de Castella no
li ha donada raó, ne la li dóna, que ell feés aytal
desserviy a nós e a ell tal serviy, ne
ell ni en segurança sua: tal és la sua crueltat.
Axí matex no pensam per res que Gonçalbo
Mexia, del qual en la vostra letra és feta menció,
en aytals coses consentís. Car ell e lo dit
Gómez Carrello eren principals de la dita batalla
on morí lo dit maestre de Santhiago; e
som certs que aquests
enemichs que
tenen axí per dit. E tots aquests altres qui són
persones de cap en nostre servey, són persones
qui
nós los fem, e som certs que la condició del rey
de Castella és tal que no
res que ell los faés ne
Per què, per totes aquestes raons, pensam
que
vegades que aytals coses se dien e
per metre divisió. Però, perquè mils ne puxam
saber la veritat, tenim per bé que mantinent nos
trametats lo dit hom secretament e segura, al
pus deliure que pugats.
Dada en Saragoça, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
A l'infant Pere (Saragossa,
24 febrer 1357)
Lo rey d'Aragó.
Car oncle: Vostres letres havem reebudes sobre
ardits que havíem fets saber a vós e als
altres de regne de València, ço és, que venguéssets
a nós per ço con lo rey de Castella era en
aquesta frontera, e era entrat en nostra terra,
e no era ab moltes gents, e
ab ell a nostra melloria; e dèyem que vós vinguéssets
ab aquelles companyes que poguéssets
trer de regne de València sens perill, e que
altres romanguessen a deffensió del dit regne.
E per la bona resposta que havíem haüda de
vós e dels altres, stàvem confiants que, tantost
que ardit haguéssets nostre, vinguéssets; e ara
veem lo rey de Castella quins ha pres
ço és, Bordalva, e tot dia que vol entrar en nostre
regne per deseretar-nos sens tota raó, e stam
en dupte de perdre
nostres companyes e speran vosaltres, havem a
tardar, e per ventura ell serà justat e no ho
porem fer axí a nostre avantatge com ara faríem.
Per què, con moltes vegades d'açò vos hajam
scrit, e més avant no us n'entenam a scriure,
vos pregam que vingats al pus deliure que fer-se
puga, e ab totes aquelles més companyes que
pugats, e que lexets d'aquells qui són de regne
de València tants, que la terra romanga gardada.
Car par que pus no y ha sinó l'enfant En
Ferrando ab tan poques companyes, que aquells
del regne se
fan, par que poch dejam amar e prear aytals
gents. E va tant en los affers que açí havem,
que queacom ha hom a flixar e aventurar en
los altres qui no són tan grans.
Però si vèyets que per falta de cap la cosa
hagués fort gran perill, en aquell cas, si y ha
alcuna persona covinent que y romanga per
cap e per regidor e del qual hom puxa ben confiar [...]lb />
si no, no estiguéssets per honor ni per
res, ans hi romanguéssets vós e trameséssets-nos
la companya. Car més val provehir al perill
que se
car vós huymés no la devets cercar, sinó que
façats ço que pus profitós sia a nós e a nostra
corona. Et jatsia nós volguéssem fort que, si
batalla ha ésser, vós fóssets ab nós, emperò, en
cas que perill se
romangats aquí, e major servey nos en farets
que
trametats totes les companyes que pugats. E no
solament se combat aquell qui va a la batalla,
ans és dit combatedor aquell qui roman per
guarda e salvament de la ost; e alscunes vegades
aquells qui
e aquells qui romanen han majors affers. Per
què açò comanam a vostra discreció, e que, per
aquella fe e naturalesa que
triets ço que conegats que
vostra bona consciència, e que non estiats
per vanes paraules de gents. Però que
don Pedro de Xèrica, lo comte d'Osona,
lo prior de Cathalunya, lo vezcomte de Cardona,
ab totes lurs companyes, e encare el comte
de Dénia ab tota ça companya, si fer-ho podets
per res; e que açò per res no laguiets ne triguets.
Los altres del regne poden aquí romandre
per deffensió del dit regne, e par que
defendre, segons que dit és. E açò en negun
cas no volem que
no
per vós dites, nos maravellam de vós, qui sóts
exit d'aquella sanch real e d'aquells nobles reys
passats, com aytal consell nos podets dar. Car
vós sabets que
que neguns reys, encara pus poderoses, lurs
calcigassen lur terra ne
fessen deshonors ne sobreries. Car primerament,
començant al rey En Pere, sabets que per aventurament
de sa persona con fon temut e duptat,
e com se defès de sos enamichs. Aprés, sabets
lo rey N'Amfós con ab poques companyes
parà batalla a rey de Castella, qui li era entrat
en son regne, e puys a rey de Mallorches, qui
era ab tres tants e li era entrat en son regne.
Aprés, lo rey En Jacme, vostre pare, sabets que
con era a Múrcia, que havia tolta al rey de
Castella, e el rey de Castella hi vench, que tramès
per tot son regne que tot hom hi anàs, e
féu saber al dit rey de Castella que ell era stat
soptat e que no havia ses gents, mas que si l'esperava,
que ell se combatria ab ell. Aprés, sabets
que
a Guardamar, e altra vegada con vengren
a Elx, no sperà res, sinó que se
devers ells per combatre
vós quin consell nos dés con En Jacme de
Mallorches vench en Conflent: que no soferíssem
que rey nos calcigàs nostra terra, pus vedar
ho poguéssem covinentment.
Per què, inffant, jatsia que nós no hajam tan
gran persona con los passats, lo cor nostre és
axí forts de gardar e deffendre nostre regne
noblement, axí com segons Déu e segons lo
món ne som tenguts, e no entenem que negun
dels passats hajen més treballat, per deffensió
del regne, que nós havem. E axí no ho volem
afollar a la derreria, specialment que
honrat con nós e poderós, o pus, se sia desexit
de nós sens tota rahó e sens tota justícia de sa
part; e puys nos ha corregut e dampnificat nostra
terra, e fet mal ans que nós a ell. E aprés
nós, per tal que no encruscàssem los affers, no
volguem entrar en sa terra, jatsia que ho poguéssem
fer salvament; ell, no guardant tot açò,
és-hi entrat e
forçat.
E si açò faés ab gran poder seria
mas ell ho fa ab tal poder que és a nós minva
de soferir-ho, ne nostre cor no és inclinat a
soferir aytals coses, e no veem raó per què fer-se
deja. Car ell és jove e fadrí, e sa persona
no deu ésser més duptada que la nostra; ni
veem que sia ab tan gran companya, que
tanta con nós o més pur; ni veem que aquells
que ha lo amen tant, ne li sien tan leyals, ne
en dóna tal rahó, que per açò lo
E trobam que aquells qui són passats nostres
jamés no
de
Déu serem ab
majorment car Déu e tot lo món sap que
és seu e justícia e veritat és ab nós, per què
speram confiadament en Déu que nostres affers
succeiran a honor de la nostra corona.
E sabets vós que nós no som rey qui hajam
tresor ni grans rendes, et ço que nós havem a
metre en aquests affers, havem a trer de nostres
gents, les quals en temps passat, en nostres
guerres e en nostres affers, nos han molt ajudat,
e ara vénen-los aquests affers qui
pus costoses e pus forts que neguns dels altres.
E si la guerra longament durava, o ells se desfarien
ajudant a nós, o
fallien, nós e nostre regne seríem a perdició. Per
què val més que, enans que açò s'esdevenga,
iscam a carrera e que posem nostre bon dret en
lo juhí de Déu, lo qual speram que farà nostres
affers. Car nostre fet se funda en justícia e en
pietat: en justícia, per lo gran tort que ell ha e
per lo gran dret que nós havem; en pietat, cor
per pietat de nostres sotsmeses, qui si aquests
affers duraven serien fort dampnificats, volem
aventurar nostra persona e posar lo fet a la
justícia de Déu, axí com dit és.
nós de combatre, nos maravellam fort que
vós no la sapiats. Primerament, nós havem fet
molt per son pare e per son regne; aprés, havíem
feta ab ell bona pau e ben assegurada. E,
stants son amich, vós sabets les obres que ell
nos féu d'Alacant, stant nós en Serdenya; ara,
sens tota raó, ans que
córrer nostra terra, trencan la pau e la treva
que havia ab nós, segons que vós sabets;
aprés desexí
e sens tota rahó; aprés, per deseretar-nos,
s'és ligat ab janoveses, enamichs nostres;
contra nós, contra
e
fer;
e contra veritat feessen unions ab
nostres sotsmeses contra nós, perquè ell nos
pogués occupar e tolrre nostre regne; hoc encara,
que
són entrats en nostres regnes ab ajuda de moros;
en nostre regne, ab supèrbia e menysprean-nos,
ens ha tolts lochs, los quals té encara huy en
deseret e desonor nostra;
poques gents entran e ixen en ço del nostre,
dién que
menyspreu nostre. Per què, inffant, penssats si
aquestes rahons hi basten, car no
majors rahons hi puga haver.
bastans. A açò que deÿts primerament, que
vós ni vostre fill no romandríets, e que no havets
companyes, e que
qui són poblats en lo regne no romandrien,
e que
per què
raó, car vós e ell vos devets ordonar segons
bona faeltat e ço que n'és a nós mellor, e d'açò
vos havem ja scrit desús; mas aquesta no és
tal raó que aytal vituperi ne deja hom sostenir.
Ferrando correrà la terra, no és romàs fort
acompanyat per córrer; e con ho feés, val més
que ell córrega aquí, que si ell rey de Castella
corria açí, a les dents e ulls nostres, e que nós
no li ho defeséssem axí com de nós se pertany.
E par ver que a la companya que ell hi és, la
cavallaria e companya de regne de València
se
si vós o altre bon cap hi roman. E no han gardat
aquexs perills los frontalers qui aquí eren
del rey de Castella, que no sien venguts a ell.
és just ni raonable, car posat que la vila se perdés,
almenys lo castell se deu salvar, per mal
obrat que sia; e valria més que la vila se perdés,
que si la corona nostra era molt desonrada
ni vituperada, jatsia que sia scarn a dir que
loch tan ben murat com és Xàtiva se perdés per
tan poch poder d'enamichs con roman en regne
de Múrcia ni en aquexes parts.
àvols paltuchs, prenets-hi remey, e trametets-nos,
ab les campanyes que deuen d'aquí venir,
tots aquells en qui hajats suspita; e si bé tots
no vénen, pus que
duptar.
cessa de tractar, e que
inffant fill de rey e de reyna, a açò us responem
que vós sóts axí matex fill de rey e de reyna,
e que per saber ne per força no us deu guanyar
que vós no li defenats lo regne de València, ab
aquells del regne; no ha ell tal saber ni tal
poder.
Quant és a açò que
de Múrcia, no seria bona ni honrosa a nós
ni a
entràssets en la vall d'El·la e el rey de
Castella entràs sobre nós; ne entenem que
dejats parlar, si donchs no
secors d'aquí fos a nós vengut, ab aquells qui
romandrien, si bonament fer-se podia.
açò, car tals castells són aquells que
que bé
e Sancho Manuell los li sabrà ben defendre ab
pocha ajuda.
a Alacant per trer-ne lo comte d'Osona e metre-hi
N'Exemèn d'Orís, no
car no és tan assetjat Alacant, ne
assetjar ab tan pocha gent com l'infant hi ha,
que a
exir, e el dit Exemèn d'Oriç ab
hòmens a cavall entrar; e no seria bona guarreria
si sens setge a açò no sabien pendre remey,
o per lo camí de Sixona o per lo camí de
Vilajoyosa. E si volets dir que han-ne a trer
lurs robes, trasquen-les-ne per mar, car fer-ho
poden.
Queralt e En Galceran de Pinós, qui eren ab
vostre fill, se
a vós e a ells: a nós, per ço com no ho castiga;
a vós, qui ho veets e ho soferits; a ells, per tal
com ho fan e són aytals, car gens, per falta de
paga de
com senten venir poder ni els affers s'acosten.
E si eren a sou ab
mal tengut ni ho deurien fer; e som certs
que no u han per eximple de lurs predecessors.
A açò que
honor per la presó d'Alacant, vós sabets que
Alacant no era seu ni dins son regne, e nós
havíem-lo pres de nostre sotsmès per forfet
seu; e axí açò, quant és a honor de nós, a ell
no toca res.
Per què, hoïdes e dites totes les raons deliberadament,
aquest és nostre enteniment: que
si fer-ho podets, vós vingats ab totes aquelles
companyes de cavall e de peu que pugats, e que
lexets lo regne guardat en covinent estament;
e si vèyets que la vostra venguda fos perill del
regne, manam-vos e us pregam e us requerim,
per fe de consciència, e encara per naturalea e
per lo deute que
ab aquells del regne de València los quals vos
sia viyares que trametre no
encontinent vinguen, al pus cuytadament que
puguen, don Pedro de Xèrica ab tota sa companya,
lo comte d'Osona e el vezcomte de Cardona
ab totes lurs companyes, e prior de Catalunya
ab tota sa companya; e si fer-se podia,
sens perill del regne, que vingués vostre fill lo
comte de Dénia ab sa companya, e si
soferir que
e En Berenguer d'Abella, seria bé e us ho
grairíem molt. Emperò, del comte de Dénia e
dels altres aprés d'ell nomenats, comanam a vós
que no
terra.
E aquests qui vendran, que vinguen per Terol
e per Daroca a Calatayú; e que vinguen ab
ells los
e si no poden venir ensemps, vinguen departidament,
ab que ivarçosament vinguen.
Açò és nostre acord final e deliberat, e volem
que axí
fóra enuyg de scriure la present letra de nostra
mà, havem-la feta escriure a nostre scrivà e havem-la
signada de nostra mà.
Dada en Saragoça, sots nostre segell secret,
a
de nostre Senyor
A l'infant Pere (Saragossa,
16 març 1357)
Lo rey d'Aragó.
Car oncle: Per tal com en algunes letres
que
regne de València havia molt àvol paltuch, reebem
sospita de les dites paraules, e depuys, per
consegüent, d'açò que daval vos significam. Car
sapiats que, nós estant ací en Saragoça e faents
ajustar, axí com sabets, nostres companyes d'Aragó,
de regne de València e de Cathalunya, teníem,
entre
Tarassona tro a
que y havia
e cuydàvem ésser segurs de la ciutat axí bé o
mils com de loch d'Aragó, com fos ciutat forts
e defensable a totes gents.
Mas sapiats que, per gran traÿció e malvestat
d'aquells qui y eren, la ciutat s'és perduda e liurada
al rey de Castella sus axí com hi fo de
venguda, sens que colp ne naffra no hi près hom
que y fos; de la qual cosa tota aquesta terra ne
près gran escomoviment, e hic estaven les gents
de ta[n] mal continent, que si nós no hic fóssem
axí poderosament com som, la terra anava a
gran ventura. Però, grat a Déu, nós hi havem
servades bones maneres, de guisa que tot aquest
murmuri e escomoviment que era entre les gents
és quedat e passat, e estam ab bon cor de nostres
affers; e jassia que aquesta malvestat se
sia seguida per los de Taraçona, emperò nostres
affers estan bé e tot enguany n'avem haüda
honor e haurem d'aquí honor e victòria, Déu
volent.
E sapiats que
vengren hir volents-se escusar que en la traÿció
de la ciutat ells eren sens colpa, la qual sens
colpa no pogren mostrar; per què nós entesem
que eren dignes de mort. E digueren de grat
en lur confessió, al punt que devien pendre
mort, com la ciutat era estada traÿda, e que
semblant se devia fer açí en Saragoça e en València
e en altres lochs del regne d'Aragó e de
València.
Per què nós, volents proveir a nostra seguretat
e d'aquest regne, havem fet, per aquella
mellor manera que havem pogut, que algunes
persones d'esta ciutat hinc isquen ab lurs mullers
e infants e ab açò del lur, e que estiguen a
Manresa aytant com aquesta guerra durarà; e
havem-los dit que açò no fem per neguna colpa
que hajen, mas que ho fem per certes raons, e
que si aquest transmudament a adés los torna
a enuyg o afany, que per avant nós los farem
bé e mercè. E açò fem perquè no volem estar
en perill ne metre en dupte ço que podem haver segur.
Per què, car oncle, com aquells qui són aquí
de nostre consell nos hajen fet saber que
en aquex regne semblantment alguns qui són
a adés sospitoses (e acorda
dèyets en vostres letres, segons que damunt és
dit, que y havia molt àvol paltuch, e ab açò que
ara s'és seguit), veents que no és pus de soferir,
havem acordat e tenem per bé que vós semblantment
ab bones paraules, e dient-los que en
ells no és alguna colpa, los façats alongar de la
ciutat e del regne e que se
és a saber, en lo loch de Vilafrancha o
de Perpenyà, qual més amen, e que durant la
guerra no tornen en lo regne de València. E açò
féts axí de la ciutat de València, de Xàtiva, de
Murvedre, d'Algezira e de Castelló, com d'altres
lochs del dit regne que us parega que a fer
faça, servan e tenín en açò aquelles mellors maneres
que pugats, e que guardets que per amor
ne per favor ne per amistat d'om del món non
estaviets alcú. E d'aquesta raó matexa scrivim
al nostre consell qui és en València, que ab vós
ensemps proveesquen en aquests afers.
tractament d'En Sancho Manuel menets avant
e cuytets aytant com pugats, car gran endreçament
seria de nostres afers. Per què us pregam
que ho cuytets e no y plangats res, encara si
més avant s'í havia a fer de ço que mogut és
estat.
Dada en Saragoça, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
A Francesc Roma, vicecanceller
(Sant Mateu, 5 març 1358)
Lo rey d'Aragó.
Vostra letra havem reebuda; e, enteses les coses
en aquella contengudes, quant és açò que
féts saber de les paraules que
camerlench nostre En Francesch de Perellons
deu dir als missatgers del rey de Castella, vos
responem que y pot ésser proveït per aytal forma,
ço és, que
aprés lo desmantiment aytals paraules: "Yo
són apparellat de metre
avantatge del un o del altre, e aquí nostre Senyor
mostrarà qual manté veritat"; e per les
dites paraules que dirà "sens avantatge", serà
salvat que ell no seria esperador. Encara, si altres
paraules generals e sens desonor vèyets
que y fessen a
vengués a batalla dels
daríem molt, car allí no ha molt de requeridor
e esperador.
Quant és de les altres coses que
de la confirmació del procés, vos responem que
havem per bé ço que
nostra letra manam al amat conseller nostre En
Francesch de Bellcastell que de la confirmació
del dit procés pus avant no
Dada en lo loch de Sent Matheu, sots nostre
segell secret, a
nativitat de nostre Senyor
Petrus.
Idem [Dominus] [rex] [mandavit] [michi] [Francisco]
[des] [Gual].
A Bernat de Cabrera (Perpinyà,
7 juliol 1358)
Lo rey d'Aragó.
Vostres letres havem reebudes e moltes altres
de les parts d'Aragó e de regne de València
qui s'endreçaven a nós, e les quals vós, segons
que de nós havets manament, havets ubertes
e lestes, e sobre aquelles que resposta han
mester nos havets scrit vostre vigares de ço que y
fa a respondre. E par-nos bo lo vostre viyares,
e segons aquell havem manat fer les respostes
a aquells als quals convenia respondre.
D'aquests dies vos scrivim de la resposta
que
feta sobre la ajuda que li havem demanada, e
que
com no
què volem que
que us parega que y dejam fer.
Nós cuytam ací aytant com podem nostres
affers sobre
fet hajam, nos en irem a Gerona, segons vostre
consell.
Dada en Perpenyà, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
Eximinus.
La letra del cardenal d'Aragó, de la qual
nos fèyets menció en una letra que
tramesa per lo correu portador de la present,
vos havem ja tramesa, e no y havem feta resposta,
ne la y entenem a fer entrò que sapiam
vostra entenció. Dada
Idem [Jacobus] [Conesa], [mandato] [regio] [facto]
[per] [Franciscum] [de] [Perilionibus], [camerlengum],
[consiliariu].
A Guillem Carbonell, mestre de l'obra
del palau de Barcelona (Cervera,
15 octubre 1359)
Lo rey d'Aragó.
Vostra letra havem reebuda sobre lo posament
de la primera pedra de la obra la qual de
present fem fer en lo palau de Barcelona, e, entès
ço que en vostra letra se contenia, responem-vos
que a
passades dues ores e mija aprés migdia, e ans
que no sien complides,
mesa la primera pedra en lo fundament
de la dita obra. E si per aventura lo dit
e dins les dites ores per qualque manera érets
empatxat que no
serà a
semblants ores pot ésser mesa; e a
d'aquest matex mes, dues ores ans del sol post
e ans que no sia passada la dita ora, axí matex
pot ésser mesa; e si huy a
a
E d'aquest fet d'aquí avant no y cal a nós escriure,
cor aquí és maestre Pere e Dalmau çes
Planes, qui tota vegada d'aytals coses vos daran
plena informació.
Dada en Cervera, sots nostre segell secret, a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
A Bernat de Cabrera (Lleida, 28 febrer 1361)
Lo rey.
Vostra letra havem reebuda, la qual fon feta
en Saragoça a
de la campana; e, entès ço que s'í contenia, tenim
per bones les provisions que són stades
fetes a forniment dels lochs de la frontera qui
havien ops secors de companya e de viandes. E si
veets que
e de companya que y trametets, se pugen
tenir al rey de Castella e a tot son poder [...]lb />
si no, més val que
se
haurà negun recobre, ni nós desonor ne minva.
E açò que deïm de poder tenir los lochs, entenem
que vosaltres, qui aquí sóts, siats o entenats
ésser segurs que les gents dels lochs sien
ferms en tenir-se contra tot lo poder del rey de
Castella, e que no s'esmayen axí soptosament
com solen e han fet los dels lochs qui perduts
són. Car d'altra guisa, si bé no
(aytant com hom pot ésser ferm de coratge de
persones), més val enderrocar los lochs, que no
soferir dampnatge e vergonya.
Les provisions de les quals nos havets scrit
per a Barcelona e a Mallorques, havem fetes
fer mantinent e tremetre per correus cuytats.
Lo comte d'Osona se
fem cuitar la companya que roman derrere.
E axí matex aempram tot hom sens donar lo
dia, mas que
poran ésser ab nós. Mas no entenem a pagar
sou a alcú, entrò que vostra sabuda hajam.
Dada en Leyda, sots nostre anell major, a
Petrus.
Item in predicta litera juit inserta quedam
cedula, signata anulo parvo domini regis, tenoris
sequentis:
Sobre la basca que
e encara l'archabisbe de Saragoça, qui
han scrit diverses vegades, rescrivim a ells per
letres de creença a vós comanada, dients-los que
vós lus direts les rahons per les quals nós aturam
açí; e axí vós deïts-los aquelles bones rahons
que us parega, de guisa que ells no estigen
marevellats de la nostra aturada, ni
per repòs ne deport de la nostra persona aturem.
Borge, Fariza e Aranda e en los altres lochs
de la frontera sia proveït de bons caps, de guisa
que, per bon sforç dels caps, la gent popular
dels lochs sia confortada; car una persona de
bon sforts e de bon compte, fa revenir e esforçar
tot
discració.
A Francesc de Perellós (La Almúnia,
Lo rey.
Vostra letra havem rehebuda, e, entès ço que
s'í contenia, graïm-vos molt com tan bona diligència
havets haüda en aver informació, e en
anar-hi personalment, sobre
d'Armanyach; e encara us pregam que per bones
espies façats tenir a prop e encercar diligentment
tot ço que aquelles companyes faran
per cascuna jornada, e de ço que
escriscats sovén. Axí metex vos graÿm ço que
avets tractat e fet en aquels afers, a empaxar e
torbar aquelles companyes.
Quant és a la liga moguda e demanada de
fer entre
de Roseylló, ab les comunes de la senescalquia
de Carcassona, vos responem que
de fer la dita liga, e açò per tal com aquelles
gents de llà, axí com vós bé sabets, són gent
vençuda, flaca e desenegada, e fer liga o companyia
ab aytal gent és cosa peryllosa, car com
hom cuyda ésser ab companyia, e com vénen
los afronts dels afers, hom se troba menys de
companya e pot-se
Però si per rahó d'aquesta entrada qu'En
Johan d'Armanyach vol fer, o
per contrastar-li o per mylls defendre, veets
que sia profitós de fer la dita defenssió ensemps,
ço és, les nostres gents ab aquells de la dita
senescalquia, plau-nos que
que
Ramon Berenguer, e del governador de Roseylló,
e d'En Jaspert de Tregurà, e de
proòmens de Perpenyà, aquels que vegares serà
a vosaltres. E si tots vosaltres o la major partida
vos concordats de fer la dita liga o ésser
ensemps a fer defenssió a la dita entrada, que
faça, e que açò
e de Cerdanya. E açò comanam als desús dits,
e a vós ab ells ensemps, per ço com vosaltres,
qui aquí sóts, veets e conexets mils què se
deu fer e què n'és pus expedient als afers, que
no fem nós ací.
E altra liga duradora més avant d'aquesta
entrada, no
desús dita. Emperò, si per tenir pagats los de
les comunes de França, e per ço que mylls e
pus volenterosament vinguessen a la defenssió
d'aquesta entrada, vos era vegares que
fer a major temps, féssets-la ab aytal condició:
que una part e altra preséssets espay de
nostra, e los altres, del rey de França; e si les
fermes de la
liga no valgués. E sots aquesta forma passarie
hom aquest pas, e d'allí avant serie en nós si ho
fermaríem o no.
D'açò nós no escrivim a nengun altre sinó a
vós, per ço que vós ne parlets ab los desús dits
e no ab altres car, segons ço que s'í conté, no
deu ésser publicat a molts, per ço que no pogués
venir a oreylles d'aquels ab qui
tractaments. És ver que nós d'açò escrivim al
infant, e al governador, e a
per letres de creença a vós comanada, e
axí tractar-n'èts ab éls, e proceïts en los afers
segons que desús se conté e Déus vos aministrarà.
Dada en la Almunia, sots nostre anell major,
a
Petrus.
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
A Jaume del Mas, lloctinent del batlle general
del regne de València, i a Joan d'Olit, escrivà
de la cort del batlle (La Almúnia,
12 abril 1361)
Lo rey.
Fem-vos saber que avem rehebuda una letra
del portantveus de governador en regne de
València segons la qual se escomou gran rumor
en lo dit regne per la exida dels moros, de la
qual exida nós havem fet atorgament al rey de
Granada segons los capítols fermats entre nós
e mosèn Pere Boÿl, axí com a misager e procurador
nostre, e lo dit rey de Granada; e trametem-vos
treslat de la dita letra per ço que mils
vejats com ho enasprex lo dit governador. E
maravellam-nos molt de vosaltres, si el fet és
tan punyent ni tan aspre com diu lo governador,
com no
Però, com que sia, nós volem e provehim sobre
eximent dels dits moros per aquesta forma:
que façats fer crida pública que nengun
moro no se
haja haüda licència, e açò per tal com no se
porien anar sens que no passassen per terra del
rey de Castella, enemich nostre; e perquè lo
dit rey de Castella los poria aturar e interrogar-los
de nostres afers de nostra terra, no volem
que él se alegre, axí com fer no ho deu,
dels dits moros ni de res que isca de nostra
senyoria.
per mar se
maneres que porets que no
menys puguen, e que y façats tot aquell restrenyment
que pugats, però secretament e ab bones
maneres, de guisa que
de Granada no conega ni senta que en res li
vingam a menys del atorgament per nós a ell
fet, axí com no u entenem a fer; ans volem
que us monstrets fort liberals en lo dit eximent,
però lo fet e la obra sia altra.
E d'açò parlats ab lo dit governador, al qual
nós fem letra de creença que creega a vosaltres
d'aquests afers, e declarats-li nostra intenció e
la provisió que nós fem sobre açò; però deïts-li-ho
en secret e axí com a conseyller nostre,
per ço que
dit rey de Granada nos en pogués donar càrrech
ni dir que en res li venguéssem a menys
de ço que és covengut entre nós e ell.
Axí matex ne parlats a
e a micer Arnau Johan, als quals nós
n'escrivim per letra de creença a vosaltres comanada,
e deïts-los que no
En Johan d'Olit, per tirats d'aquest estrenyment
dels dits moros, per rahó de ço que són, e vós
ab ells, obligats per lo viatge de mosèn Pere
Boïl e per la messió que fa lo dit misager moro;
car nós breument proveirem d'altre loch que
pagarà tot ço en què siats obligats vós e ells
per la dita rahó.
nostra ab Abrafim Abenchoa, que ell per sí
enlex tracte secretament, axí com mils li parega
que a fer faça, que dels dits moros no isquen a
adés sinó com menys puguen, per fer cessar
aquexa rumor, e que d'açò
Dada en la Almunia, sots nostre anell major,
a
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.
A l'arquebisbe de Tarragona (Carinyena,
7 juny 1361)
Lo rey.
Arcabisbe: Reebuda havem vostra letra per
la qual nos havets fet saber que per nostre servey
vós havíets endreçat que trenta_mília florins
fossen trameses a Leyda per los deputats,
per fer paga als castellans. Et par que una cosa
nos féts saber per letra e lo contrari és per
obra; car, segons que vuy havem entès per letra
de nostre tresorer, tot lo fet és destorbat, quisqui
ho haja fet. E dehim-vos que no
gran servey aquella persona o persones qui
açò
mas fort nos maravellam de vós, qui sóts nostre
special servidor e lo qual, si Déus ho volia,
deuríats ésser cap de tots los deputats e
consellers, car en temps passat quisqui fos arcabisbe
de Tarragona sabia-ho ésser. E vós, lo qual nós
speràvem que muríssets per nostre servey, si
mester fos, vos ho mirats axí, o altres vos ho
façen mirar, veent que açò és subirà dampnage
nostre e de la cosa pública, e matèria apparellada
de venir a gran occasió de mal. És-vos gran
càrrech, e no speràvem açò de vós, que a bé
de la cosa pública altre recapte no donàssets a
nostres affers. Et volríem que axí com lo rey
de Castella trobe prelats, e tot dia desfà a son
servey e en desservey de Déu e de la cosa pública,
e a tolre nostra terra, que axí ne deuríem
trobar nós aquells que fiam que
en ço qui és bé de la cosa pública. Et açò us
fem saber ab gran desplaer de cor.
Dada en Caranyena, sots nostre segell secret,
a
nostre Senyor
Dominus rex mandavit Bertrando de Pinós.
A l'arquebisbe de Tarragona (Saragossa,
28 juny 1361)
Lo rey.
Vostra letra havem reebuda, e, aquella bé entesa,
responem-vos; e, primerament, a açò que
féts saber que vós sóts anat de Tarragona a
Barcelona per nostre servey lexants vostres [...]lb />
e que grahí molt vostra anada. E plaguera
que aguésets donat millor recapte a nostres afers
que no havets.
Quant a les primeres letres que vós nos havets
trameses sobre aquest fet, que dehits que
no apar que les hajam bé reconegudes, vos responem
que nós aquelles havem vistes e ben
reconegudes; e per ço que
e per la obra que en aprés se
fém de nostra pròpria volentat la resposta, que
a aquelles vos fém, la qual era ordonada segons
l'endreçament que
fom certificats.
E com dehits que no vullam, fer semblants
coses, vos responem que nós havem fet bé e ço
que fer devem, car segons les obres que fetes
nos són havem a respondre; e axí callats-vos
d'açí avant de dir aytales palaures, e no
rependre de ço que fem bé, ne consellar sobre
açò de tant luny.
En ço que dehits que no vullam creure aquells
qui açi són, qui no
aparès, vos responem que estam maravellats, e
no sens rahó, que vós digats aytals paraules,
car, segons lo temps e les fortunes que nós havem
passades de grans affers, mostrat han bona
amor e leyal servey e continuat, e sabets que
han aventurat persones e béns; e açò apar en lo
bon cap e desexida que nostres afers han preses
en temps passat e prenen.
En ço que dehits que hajam nostre consell
de bones persones que sàpien los capítols fets a
Cervera, ja
dit, les quals nos saben e sabran consellar, en
aquests afers e en altres, ço que sie honor e
profit nostre.
Quant a açò que dehits que no creegam res
que hom nos diga de paraula o
certificam que nós creurem de vós e dels altres
ço que vegam per obra.
Dada en Çaragoça, sot nostre segell secret, a
de nostre Senyor
Dominus rex mandavit Bertrando de Pinós.
A Francesc de Cervià, governador dels comtats
de Rosselló i Cerdanya (Barcelona,
15 setembre 1361)
Lo rey.
Entès havem que
Perpenyà no és bé tengut a prop axí com deuria
d'ésser regat e denejat d'àvols herbes, de
la qual cosa nos maravellam; e pensam-nos que
si vós hi giràvets la cara e
seria mils conreat e pensat. Per què volem e us
manam que vós n'ajats diligència e que façats
que sia regat tota vegada que mester hi sia, e
que sia denejat de cards si n'í ha, e de totes
àvols herbes. E açò metex deïm del verger, que
sia tengut a prop sus axí com si nós hi érem;
car si
nou-los a
tornats en sahó. E axí girats-hi la cara de guisa
que quant nós hi siam, Déu volent, hi
trobem plaer.
Axí matex nos és estat dit que
lavoren bé ne fructifiquen, car diu-se que no
n'í ha
maravellants, car nós n'í gitam d'aquests anys
com que deguessen ésser multiplicats, no deguen
ésser tornats a tan minva compte. E si
diu que guineu los se mengen, és mal recapte
e mala aministració, e en special com no és proveït
que
tornar jaure al vespre dins lo castell; e aquest
nodriment pendrien ells si hom los aveava a
donar-lus a menjar en casa, e, per lo bon aculliment
e solaç que ells trobarien, tornarien volenters
a jocar-se en lo castell. Car les guineus e
les altres bísties salvatges comunament no van
sinó de nits e fan aytals malefetes; e encara pot
ésser que algunes males persones, si ho troben
en avinentea, se
si
Axí matex deuria ésser proveït que
de les paones fossen conservats axí com les paones
los ponen, e que fossen posats a galines
que
que
e saber ab aquells o aquelles qui
que
aquestes coses aytals, que són en abelliment de
grans coses e plaers de senyors, sien tengudes
a prop axí com fer-se deu.
Dada en Barcelona, sots nostre segell secret,
a
Petrus.
Dominus rex mandavit michi Jacobo Conesa.