LA VIDA, MARTYRI Ý TRANSLACIÓ DELS GLORIOSOS
MÀRTYRS E REALS PRÍNCEPS SANT ABDON Ý SENÉN,
E LA VIDA DEL GLORIÓS BISBE E MÀRTYR SANT PONÇ,
ADVOCATS DELS LLAURADORS CONTRA LA PEDRA Ý
TEMPESTAT
Endreça Joan Baptista Agnes, sacerdot ý teòlech valencià,
la present obra a la il·lustre senyora dona Maria, filla de l'il·lustríssim
senyor duch de Cardona, comtessa d'Oliva.
Lo just recort de les moltes honres que tinch rebudes de
l'il·lustríssim senyor duch, vostre pare, ý les tantes ý tan grans
mercés que cada dia reb de l'il·lustre comte, vostre marit, ý
de vostra senyoria me donen molt justa causa, il·lustre senyora
ý filla, fer-li algun special servey que de la mia lleal ý nunca desagraÿda
fe done publich testimoni: hí perquè més en donatius
lo cast, lleal ý verdader amor se declara —recordant que vostra
senyoria de donatius temporals ni té necessitat ni
ni yo só part per a donar-los quals los mereix tan rica ý gran
senyora— hí sabent, per llarga pràtica, quant vostra honesta ý
devota ànima a les coses de devoció és affectada, com filla llegítima
ý verdadera dexebla de la il·lustríssima senyora duquessa,
vostra mare, tan religiosa ý docta mestra de virtuts, com
ne dóna cert testimoni, no sola aquella obra contemplativa
o oracionari tan devot que vivint compongué —que per ser tan
catòlich ý per tots los doctes ý religiosos tan apreuat dos vegades
se és ja empremptat en Cathalunya—, mas encara nos donen
més cert testimoni del quant en totes virtuts fon gran mestra
quatre filles dexebles tant adoctrinades en tot virtuós, honest
ý sant exemple que si, per lo que sé —totes abracen modèstia
ý en tot ab santa humilitat són compassades—, no recelàs
offendre les castes orelles axí de vostra senyoria com de la excel·lent
senyora duquesa de Sogorb ý de les il·lustres comtesses
de Lerín ý d'Aytona, gosaria dir que no sols restàs per a
ser hereues dels béns dotals de tan digna mare, mas de les virtuts
per a ésser mestres d'aquelles. Perquè los qui a totes
ý a cascuna pratiquen conexen que en lo alt e pur or de vostre
antich ý real linatge, en les quatre ý en cascuna, com belles ý
molt precioses pedres ab tan real affabilitat totes virtuts ricament
s'engasten. Que qui de prop vos mira e no conegués vostre
tan alt valer poria justament creure de vostres vassalls ý
súbdits sou més germanes que senyores, mostrant-vos a tots
en tot semblants e llegítimes filles de l'il·lustríssim duch, vostre
pare, qui per la granea del seu real cor may estima mostrar-se
gran en presumir, sinó en sol poder e fer al temps necessari.
Ý axí, il·lustre senyora, conexent que vostra senyoria és llegítima
planta de tal arbre, que per vostra discreta benignitat als
més chichs e humils no menysprea inclinar la sua tan alta cima,
hé pres just gosar, no podent-li fer grans serveys temporals, lo
menys fer-li est poch servey spiritual; lo qual só cert que, per
ser ella tan devota, li serà no poch accepte. Ý són les hystòries
dels gloriosos cavallers ý màrtyrs sant Ponç ý sant Abdon ý
Sennén, los sants cossos del quals, per ser en la pàtria vostra
—lo de sant Ponç, en Ripoll de Vich, com alguns dihuen (ý altres
dihuen quen Cruïlles, del bisbat de Girona), ý los dels prínceps
Abdon ý Sennén, en Arles, del bisbat de Euna—, ý axí podent-se
tenir per cathalans, a vostra senyoria, com a catalana ý tan principal
cathalana, tal servey se li devia. Ý quant pogués ésser no
gran, per haver yo no traduÿdes dites hystòries, mas de diversos
autors dignes collides e no sens difficultat compostes, no
poria ésser no gran servey, per haver dites llegendes ab gran
voluntat a vostra senyoria endreçades. Ý axí, acostumada de
no menysprear los chichs serveys de sos criats, tinch per molt
cert est poch servey no dexarà de rebre en justa ý gran estima,
per a, justament, tenir-me per tan perpetu criat, quant yo, ab
més justa raó, la tinch per tan entranyable filla ý mia.
Història de la vida, martyri ý translació dels gloriosos sant
Abdon ý Senén, il·lustres reals prínceps e invictíssims màrtyrs,
ab molt examen de diversos antichs cathòlichs authors, texida
per mossén Joan Baptista Anyes, sacerdot ý entre·ls predicadors
ý studiosos en sacra theologia, a la devoció dels bons ý
devots llauradors del camí de Morvedre ý de tot lo Regne de
Valènciac
CAPÍTOL PRIMER. Com la sapiència divina en los sants ha provehits
remeys a totes les necessitats nostres. c
La alta ý eterna sapiència de nostre Déu ý celestial Pare,
que
amor (per lo qual nostra salut desija), de les altes finestres
de la sua eterna prudència mirant del principi de nostre
ser (per culpa nostres forces tan malaltes) ý nostra vida (de tan
poderosos, cruels ý diversos perills ý mals rodada) ab piadoses
entranyes, no ha dexat en tot temps de provehir-nos convenients
e diversos remeys ý en diversos modos, per los quals nostra
poquedat mísera e tan necessitada flaquea convenientment pogués
ésser ajudada e desfeta. Ý, com aquell que creà tot
lo home, ha provehit remeys a tot lo home, no sols spirituals,
mas corporals. En una manera per instruyr nostre ignorant
sperit (com ignorància sia lo primer mal e major de nostres
ànimes), per a donar-nos conexença de nostre major bé que
és Déu, en los primers antichs temps donà patriarches ý sants
prophetes, que per ell matex e per sos àngels instruÿts de la
veritat de nostra fe los nostres antichs instruÿren. E quant a
la sua precelsa Majestat plagué, nos trameté son Fill unigènit,
sapiència ý eterna immortal paraula sua, que per a reparar
lo home que creà, vestida de nostra carn mortal, més plenament
en obres ý paraules nos féu més certs de la veritat de
nostra salut. La qual, aprés, per los seus gloriosos dexebles,
apòstols e sants innumerables, doctors de doctrina e santa
vida, per molts miracles per tot lo univers approvada. Fins
als nostres presents temps ý fins a l'últim temps de l'Universal
Juhí ni dexen ni dexaran de adoctrinar-nos; ý ab los resplandents
raigs de la sua sancta doctrina, com enceses luminoses
antorches posades sobre lo sant canalobre de la christiana Església,
ni dexaran, com no dexen, de il·luminar-nos ý encaminar-nos
a l'alegre de desijat port de la vida eterna. Ý, per esta
via, no sols la superna providència divina a nostres spirituals
necessitats ý perills socorre, mas, encara, per altra via no meyns
útil que segura, junta e no apartada de la ja dita, havent-nos
donats sants de condicions e linatges diversos, axí hòmens com
dones de totes edats, vells e jóvens, richs ý pobres, simples e
doctes, nobles ý populars, dels quals, uns per alta e luminosa
doctrina, com és dit, ý altres per admirable penitència ý exercicis
de glorioses virtuts, ý altres, que lo camí de Paraýs més
asseguraren, qui per estrayns e horribles torments, ab admirable
ý gloriosa victòria de invincible martyri, la flaquea de
nostres ignorants e coxos sperits en la via de nostra chatòlica
fe christiana confirmaren. Als quals, en testimoni del seu gloriós
triümpho, atorga lo matex benigne ý lliberal Déu potència
per a fàcilment impetrar a sos devots e a tota la universal Església
christiana, no sols los beneficis de la divina gràcia, mas
diversos beneficis e soccorros temporals necessaris per a la vida
humana, com s'és mostrat ý cada dia se mostra en los que ab
pures entranyes ý fe constant, per intermedi dels sants gloriosos
de nostre Déu, demanen ý atenyen, com specialment los
nostres llauradors, invocant los gloriosos prínceps Abdon e
Senén, ne tenen larga experiència, com se veurà en la següent
hystòria.
CAPÍTOL Com les hystòries deuen ser verdaderes, ý més les
que les vides dels sants reciten.c
Ý perquè los que scriuen hystòries deuen ser en tot
verdaders, en lo viure, en lo entendre ý en lo scriure; com veritat
sia la vida de la hystòria, sens la qual, hystòria no és
hystòria, sinó falsedad empaliada per a cansar ý no descansar,
per a destrohir ý no instrohir, com són totes les llegendes
sobre mentiroses invencions de folles amors ý monstruoses
cavalleries per a tota perdició de temps fundades en exemple
de saber més peccar. Les quals, com no solament en tot vanes e
inútils, mas pestíferes ý danyoses, deurien ser de les mans dels
cathòlichs christians desterrades. Per contrari, als virtuosos
llectors, les hystòries verdaderes, encara que sien de infels, com
les que scriví dels romans Tito Lívio, Heròdoto, Tucídides, Justino,
Suetònio, Plutarcho e altres, com les que scriviren catòlichs
e més sants, ý specialment de sants gloriosos, són útils,
ensenyen, instruexen, descansen ý, ab sants diversos exemples,
los llectors, a exercici de virtut e vida santa, los cors adormits
desperten, inciten e inflamen ý a imitació conviden. Majorment,
quant tals hystòries per verdaderes en tot són cregudes
ý tenen authoritat dels authors que les compongueren, la
qual authoritat val tant en les sacres ý devotes hystòries, que
l'Església christiana no atorga la sua authoritat ad aquelles
hystòries de sants, de la virtut dels authors de les quals no li
consta. Ý per esta causa, per als simples llauradors ý devots
volent en nostre vulgar scriure esta hystòria dels gloriosos martyris
ý translatió dels sants prínceps Abdon ý Senén, e ans de
aquells enarrar la vida e gloriós martyri del gloriós sant Ponç,
ab tot mon studi hé procurat saber la veritat, la qual hé collida
de les scriptures de authors cathòlichs. Primer, del gloriós sant
Hierony, del Llibre dels temps ; martyrilogis; del Vincent hystorial,
del llibre
títol
ý del Catàlogo de Petro de Natalibus. Entre
encara que sia vista alguna discordàntia en alguna cosa, seguiré
la authoritat de aquells que entendré més segura, com
ho mostraré hon serà necessari.
CAPÍTOL Que mostra per què la bondat divina permet
que los mals als bons perseguexquen.
Per lo nostre major bé, havent ordenat la divina providència
que, aprés que los nostres primers pares per la culpa de
desobediència perderen la pau de gràcia, la vida dels hòmens
fos continu exercici de guerra, pux la corona de immortal e
benaventurada vida nos havia de attényer sinó per victòria de
just mèrit, permeté nostre senyor Déu del principi del món hi
hagués mals que ab malícia perseguissen, perquè los bons, per
paciència vencent, justament, de vencedors, en los Cels guanyassen
gloriosa corona. Axí consentí Caÿm perseguís a son
germà Abel; Esaú, a son germà Jacob; ý de Jacob los fills, al
benigne Joseph; Saül, a David; Herodes, al gloriós ý gran Joan
Baptista; ý
per los jueus ésser clavat en la creu; ý, en fi, los seus gloriosos
apòstols ý sants permeté, per diverses vies, maneres ý
martyris, per los poderosos prínceps de la Terra fossen perseguits
a cruel mort, com foren estos gloriosos prínceps Abdon
ý Senén, ý
nunca y haguera hagut màrtyrs. E si no y haguera
hagut persecucions, nunca fóra coneguda dels sants la constant
fe, ni restara per a nostre exemple d'aquells la paciència. Hí
qui consentí als perseguidors, per a perseguir, malícia, als perseguits,
per a gloriosament vençre, atorgà les bé acerades armes
de gràcia e invincible constància.
[La] [vida] [ý] [martyri] [del] [gloriós] [sant] [Ponç]
CAPÍTOL Parla de l'emperador Dècio, cruel enemich de
la fe christiana.
Dons, perquè la fidelitat ý perseverància dels justs fos a tots
palesa ý com llum luminosa sobre lo sant canelobre de la Església
christiana donàs a tot lo món, escur per ignorància, rutilants
raigs de gloriós exemple. En los anys de la nativitat
de Nostre Redemptor dos_cents_cinquanta_tres, segons afferma
lo gloriós Hierònymo, aprés de Eusebi Cesariense, en lo Llibre
dels temps : dispongué la providència divina que Dècio, natural
de la ciutat de Buda, del regne de Ungria la Baxa (com ho
recita Sextus Aurèlius Víctor en lo llibre que scriví après de
Suetònio Tranquil·lo, de les Vides dels emperadors, ý hu conferma
Paulo Oròsio en lo seté llibre; ý Baptista Platina, en la
vida de Cornèlio, papa; ý lo matex afferma Vicent hystorial
en lo llibre
Imperi. Hí perquè aquest Dècio fon lo qui mogué ý executà la
setena persecució contra los christians, en la qual, per gloriós
martyri, foren coronats los gloriosos sants Ponç, Abdon ý Senén,
és necessari ab brevedat recite qual fon la causa ý motiu
que per a tal persecució prengué dit emperador Dècio.
CAPÍTOL Que manifesta qui fon Dècio, que matà a l'emperador
Philip, qui matà a l'emperador Gordiano.
Si donam fe a Sexto Aurèlio Víctor —home idòlatra ý enemich
de nostra fe christiana, si bé entre
tengut en gran estima—, en lo sobredit llibre de les Vides
dels emperadors, diu que Dècio fon home instruït ý adornat
de totes les arts lliberals ý virtuts. Ab los seus, ý ab tots en
temps de pau, molt humà, benèvolo ý affable; en les armes,
molt esforçat ý promptíssim. Però segons lo gloriós Hierònymo
en lo Llibre dels temps, ý Paulo Oròsio, en lo llibre seté, ý
lo Vicent, en lo llibre
en lo títol seté, fon est Dècio no de verdaderes, mas falses
apparents virtuts adornat: cruel traÿdor a sos emperadors
ý senyors, pux ab desordenada cubdícia de regnar, ab falsos
motius, aquells cruament matà. Hí perquè los cruels peccadors
entenguen que, a la tarda o breu, a nengun homicida ý
mal li fuig lo seu just castich, veuran com Dècio, per la dispensació
divina, ab semblant maldat matà a son senyor lo emperador
Marco Júlio Philip, que Marco Júlio Philip matà a son
senyor ý emperador Gordiano. Era Marco Júlio Philip natural
de Aràbia, capità general de l'emperador Gordiano, lo qual,
guanyada gloriosa victòria dels parthos, tornant, no lluny de
Roma —com ho scriu Sexto Aurèlio Víctor, ý Eutròpio, antich
hystòrico, ý lo gloriós Hierònymo—, fon mort per gran
tració per lo seu dit capità. Ý axí fon fet emperador lo dit homicida
Marco Júlio Philip; lo qual, aprovat per lo poble ý senat
romà, començant a regnar —com diu lo gloriós Hierònymo—
en lo any de la nativitat de Nostre Redemptor
a son fill Philip emperador conjunt ab sí en tot lo Imperi.
CAPÍTOL Com per lo gloriós sant Ponç foren convertits los
emperadors Philips a la fe christiana.
Hí perquè en lo quint any de l'imperi d'estos pare ý fill nomenats
Philips se compliren los mil anys de la primera edificatió
de Roma, ý fon decretat per lo senat que fossen celebrades
molt solemnes festes ý fets molts sacrificis als déus, per
ser complits mils anys —com tals festes e sacrificis costumassen
celebrar en cascun centenar de anys, com en esta nostra
ciutat de València cascun any lo dia de sant Dionýs celebren—,
offerís oportunitat, al gloriós cavaller ý senador sant
Ponç —molt amich del fill de l'emperador del temps del studi
ý, per tal causa, molt familiar també del pare—, de persuadir
als emperadors que tals e tan solemnes ý principals festes no
devien celebrar a honra del déu Mars, pare ý protector de Roma
nomenat, ni a glòria de Júppiter ni de Apol·lo, ni de altres déus
a la veritat falsos ý damnats, mas a llahor ý glòria del verdader
Déu, creador universal dels Cels ý de la Terra, dels àngels
ý hòmens; creador ý governador de totes les coses. Ý perquè al
gloriós Ponç la molta familiaritat donà lloc e lo encès zel de la
honra de Déu li donà justa audàcia, ý la divina bondat, que may
als seus dexa, li donà tals paraules ý, a les paraules, tal virtut,
que com luminosos raigs de celestial llum, penetrant fins al
més secret de les entranyes dels emperadors, d'aquelles, desterrades
del tot les escures tenebres de infidelitat e ignorància,
aquelles de tall llum il·luminaren, ý de tal foch de amor encengueren,
que, de tot dexades les antigues errors gentíliques,
la santa cathòlica fe de Jesuchrist reberen, ý foren batejats
per les mans del gloriós Fabià, papa. Ý perquè tanta opportunitat
se offir en esta hystòria del sobredit gloriós sant Ponç,
special advocat dels llauradors contra la cuca, no sols dels
alfalços mas de les vinyes, texiré per orde la sua santa vida del
seu principi, segons lo Vicent, en lo llibre
[par.] Catàlogo dels sants, en lo llibre
sols contra les chinches lo invoquen, aquell coneguen ý
sien instruÿts per què ý com han de invocar-lo.
CAPÍTOL De la nativitat e vida del gloriós cavaller ý màrtyr
sant Ponç.
Fon lo pare del gloriós sant Ponç natural romà de noble
linatge, nomenat Marco, ý fon hú dels senadors de Roma. Fon
casat ab una no meyns noble senyora nomenada Júlia, la qual,
aprés de alguns anys del seu matrimoni, havent concebut, entenent
que de tal benefici no devia ser als déus ingrata, juntament
ab son marit, visitats alguns temples, offerint als déus
sacrificis, vingueren al temple de Júppiter per a presentar ad
aquell offertes per gràcies del rebut benefici; dexant en esta
obra exemple per a imitar als cathòlichs, que de la lliberal mà
de Déu deuen desijar ý demanar beneficis ý, aquells rebuts,
no deuen descuydar de regraciar-los ab almoynes ý sants sacrificis.
Com sia en los ingrats christians molt lleja ý praticada
falta que en lo temps de ses necessitats són molt llarchs
ý, moltes vegades, mal consyderats en prometre ý votar a Nostra
Senyora e als sants molts donatius, e, passada la necessitat,
no recorden complir lo que prometeren. Dient lo gloriós rey e
propheta David: "Vouete et reddite Deo." Com és cert, millors
offertes a Déu e a la gloriosa Mare d'aquell farien prometent la
esmena ý correctió de les sues vicioses vides e corregint-les en
obra, que de prometre visitar esglésies per a vel·lar ý prometre
llànties. Com, dons, lo senyor arco e Júlia, com és dit prenyada,
fos entrada en lo dit temple de Júpiter ý lo sacerdot,
segons los costums gentílicos, velat lo cap, offerís per la senyora
Júlia sacrificis, permetent la divina providència súbitament
lo dit sacerdot assaltat ý vexat per lo Demoni, rompudes les
sacerdotals vestidures, ab horribles crits ý plor, planyent, dix
semblants paraules: "O Júlia, Júlia, e nunca haguesses concebut,
Les quals paraules per
perquè lo fill que tu portes en lo ventre ha de ser destruÿdor
d'est gran temple de Júpiter!"
lo sacerdot, ab gran plor, moltes vegades dites ý per lo senyor
Marco e Júlia ohides, ad aquells foren de tanta dolor que, tornats
a la sua posada, Júlia, determenada ans de perdre la
vida que parir tal fill, moltes vegades indignada contra les
sues entranyes, ab pedres, més cruel que les indòmites feres, se
batia lo ventre per matar la vida del fill, que més que lo major
enemich avorria. Lo qual parint, matar no dexara si son marit
no lo y defenera ý la divina custòdia per al seu tan alt servey
no
que tal zel tenia Júlia als seus déus, que, contra tota
naturalesa de mare, per aquells fon de son fill tan desitjat tan
impiadosa ý cruel enemiga. Lo que és publica condemnació
dels folls e infels pares que ab tan cego ý desfrenat amor a
sos fills amen, que aquells no solament de chichs a Déu no encaminen
castigant-los, mas en tots mals costums ý vicis contra
la honra de Déu ý contra la pròpria salut los dexen. Ý, lo que és
més de plànyer, que molts a ser vellacos ý mals los affavorexen:
de chichs, no acostumant-los a ser virtuosos ý bon
christians, mas ab vestirs ý trajos desordenats; consentint-los
vanament ý mala perdre en vicis los anys de la infantea e joventut,
no recordant lo que dix Salomó: "Noli subtrahere a que vol dir: "No dexes de castigar ton fill chiquet, que si
puero disciplinam, si eum percuties uirga non morietur. Tu
enim percuties eum uirga, et animum illius ab inferno liberabis",
l'açotes no morrà. Tu
la ànima de l'Infern." Ý ¿què és los pares donar a sos fills
chichs ý fadrins preciosos vestirs ý regals, sinó donar ales a la
edat orada per a volar a major oradura? De popar ý criar a sos
fills en folls regals seguex que moltes vegades los fills, que
chichs regalats fan alegres riure a sos pares, grans, per mala
criança ý vellaques obres, los forcen, trists ý adolorits, plorar
les entranyes a troços. Pux és cert que la emprempta de bé o
mal que en nostres cors en la infantea nostra s'emprempta,
sens poder-se mudar, sinó per miracle, dura fins a l'extrem de
nostra vellea.
CAPÍTOL De la infantea ý studi del gloriós sant Ponç, ý
que los pares deuen procurar a sos fills virtuoses dides ý
mestres.
Lo virtuós pare procura fer, de chiquet, a son fill virtuós,
com sia la nostra vida com los arbres que de chiquets requiren
ser esporgats, criats drets, empeltats de bones agulles, conreats
ý posats en bon assento, lo que, si no
tendra, no té lloch de fer-se quant en mal se són endurits
ý fets poderosos. Lo senyor Marco, fet criar son fillet per dida
honesta ý virtuosa, com sia vist, per llargues ý moltes experiències,
que de les mamelles que mamam chichs, de les que
alleten no sols mamam la llet, mas les inclinacions ý naturalea
virtuosa o viciosa, vil o noble. Per hon, lo principal studi
que deurien tenir los que a dones estranyes fan criar sos fills
—ý més los cavallés, nobles ý persones de als títols, ý més los
reys—, que no sols les tals dides fossen ben acomplexionades,
de vida sana ý alegra ý de bona llet, mas, principalment, que
sien honestes ý en tot virtuoses, ý no de condició apocades,
servils ni vils. Perquè, si demanen alguns de hon ve que molts
fills de bons cavallers, prínceps ý reys moltes vegades no són
quals foren sos antichs —magnànimos, humans, affables, lliberals
ý governats per prudent, savi e bon seny— ý, en fi, en ses
obres ý pràtiques no
crueldat ý poquedats, no
causa que haver mamat llet de persones apocades ý vils; sobre
lo qual fundament sobreedificant-se la pèssima criança que de
chiquets prenen, criant-se en tots regals, en tota soltura ý llibertat,
no gosant en res corregir ni contrastar sos ayos ni mestres,
seguex-se que no
ni reys, sinó per a ser cruels indòmitos lleons, no governades
ni defenedós de sos vassalls ý súbdits, mas acossejadors,
destroÿdors ý cruels devoradós, creent per a altre no
senyors, sinó sols per a complaure ý, en tot, satisfer a sos desllimitats
ý desareglats appetits. Donà lo senyor Marco exemple
a tots los pares ý senyors: que ab tota diligència ý paternal sol·licitut
procurà subjugar a son fill de chiquet, no sols a doctes,
mas més virtuosos mestres, que és consell que lo gran ý gloriós
Hierònymo donà a la mare de la nobilíssima Demètrias dient
ésser en los chichs tan poderós lo bo hó mal costum que de sos
mestres prenen, que lo gran Alexandre en la sua madura edat
no pogué affreturar dels vicis de Leòntio, que li fon mestre en
la infantea.
CAPÍTOL Com lo gloriós Ponç fon convertit a la fe
christiana, fon batejat ý convertí a son pare.
Com noble, verdader ý virtuós pare, havent lo senyor Marco
procurat, ab desperta diligència, a son fill de la infantea mestres,
no solament doctes, mas de virtuós exemple, en pochs
anys lo dòcil e ingeniós jove fon fet, no solament entre
en la llengua llatina ý grega docte, mas en les arts lliberals e
philosophia natural ý moral insigne, segons era ús dels nobles
ý grans senyors d'aquells temps; que en no res se tenia lo
cavaller gran ý l'emperador ý rey que no fos doctíssim en la
llengua llatina ý grega ý en les arts lliberals. Lo que en estos
nostres temps, entre
per gran bestialitat no ser bèstia ignorant, tenint en meyns
compte de honra saber, no dich parlar, entendre, mas llegir
llatí, com a cosa molt baxa, mas ni saber scriure una lletra
vulgar que puga planament per altres ésser llegida. Creent per
vergonyós ý errat pensament en sola una cosa ser magnànims:
en gosar jugar en una nit tot lo patrimoni que aprés de la
mort de sos pares, que més que sa mateixa vida desijgen, speren.
Lo qual gran mal causa lo gran descuyt ý foll amor dels
folls pares que, com tinch dit, a sos fills, en viciosos regals ý
en tota soltura crien, en res castiguen ni corregir gosen. Ý axí,
córrer a regna solta a tota viltat los consenten, no solament no
procurant-los bons ý virtuosos mestres ý companyia de virtuosos,
mas no apartant-los de amistats de altres jóvens folls, mal
criats ý en tot de vida dissoluta. Ý axí, en la joventut viciosa
de sos fills, ab descuyt sembren los amarchs treballs ý adolorides
llàgrimes de la sua vellea, criant, no fills, mas mortals,
impiadosos ý cruels enemichs. Lo que no féu lo molt noble ý
il·lustre senador Marco, que a son fill Ponç crià ab tal studi
de bons ý virtuosos mestres, que no solament en poca edat en
totes bones lletres, mas en tot exercici de honestat, fon insigne.
Per hon ordenà la divina providència, que per a son servey lo
encaminava, que, un dia, lo gloriós jove, de matí anant al studi,
acompanyat de un virtuós patge que Valèrio se nomenava, passant
davant la pobra casa del gloriós Pontiano, papa, que ab les
portes de casa tancades, ab los seus pobres, mas sants sacerdots,
los divinals officis celebrava, ohí lo sant jove cantar a dits
sacerdots: "Deus autem noster in Celo, omnia quecunque uoluit Que són paraules del gloriós
fecit in Celo et in Terra. Simulachra gentium argentum
et aurum, opera manuum hominum. Os habent et non loquentur,
oculos habent et non uidebunt."
rey David, ý volen dir: "Lo nostre Déu en lo Cel totes les
coses que ha volgut ha fet en lo Cel ý en la Terra. Són les ídoles
dels gentils argent ý or, obres de les mans dels hòmens.
Boca tenen ý no parlaran, ulls tenen ý no veuran." Les quals
paraules, com ohís lo sant jove, molt gustant lo significat ý
veritat de aquelles, il·luminat per los luminosos raigs de la
gràcia del Sperit Sant, enceses del foch divinal les sues castes
entranyes, alçant al cel ab los ulls la pensa, ý no sens llàgrimes,
dix: "Gran Déu verdader, del qual la llahor estos canten, suplique
Justa oració ý digna de ser acceptada per la
de tu me dónes conexença, perquè en ton servey esmerce
tota la mia vida."
divina clemència. Quant justament, per tal exemple, restà condemnada
la nostra damnable descuydada negligència, que tant
despertam nostres ingenis a entendre totes maldats ý enganoses
trafegueries per a enganar ý, enganats, perdre
vanitats ý vanes ombres de les coses humanes ý, més, de guayns
ý vicis; ý en res despertam lo nostre adormit sperit per a conéxer
lo verdader bé nostre qui és Déu, en qui ab la salut ý
vida s'enclou tota la glòria nostra; qui, despertant-se de dormir,
ab nostre senyor Jesuchrist ý no ab sos vans desygs se
desperta; qui, passejant, de Nostre Senyor recorda; qui,
menjant, en Déu pensa; qui, posant-se a dormir, los justs castichs
de Déu recela; ý qui, adormint-se, no s'adorm en los folls
ý damnats desigs de sos vicis. Tractà secretament lo sant jove
ab lo seu patge Valèrio, que ab ell studiava, lo secret ý amagat
significat de les ohides paraules ý, segons los dos acordaren,
lo matex dia al vespre, en la escuredat de la nit, per no ser
coneguts, los dos venguts a la casa del gloriós Ponciano, papa;
com tocassen a la porta, lo gloriós Ponciano, avisat per lo
Spirit Sant, manà als seus sacerdots dient: "Aperite et sinite Que
paruulos uenire ad me. Talium enim est Regnum Celorum."
vol dir: "Obriu ý dexau venir a mi los chiquets humils, que de
tals és lo Regne dels Cels." Los quals, ab santa affabilitat rebuts
per lo gloriós papa, de tal manera, en fi, foren instruïts en la
santa fe christiana, que foren batejats. Valèrio, ab lo matex
nom que tenia, ý lo fill del senyor Marco, volgué ser nomenat
Ponç, per lo amor ý veneració del gloriós Ponciano, de qui
rebé lo baptisme. Si bé no falten qui diuen que tal nom era
del seu antich linatge. Ý donà Nostre Senyor tal zel ý favor al
convertit jove, que, morta sa mare en lo gentilisme, convertí
a son pare ý tota la sua parentela ý família, ý foren batejats
per lo gloriós papa Ponciano. Lo qual, començà de governar la
romana Església lo any de la nativitat de Nostre Senyor, com
diu lo gloriós sant Hierony,
impiadós emperador Maximino en la sisena persecució que dit
emperador mogué contrals christians lo any de la nativitat de
Nostre Redemptor
fon mort en la ciutat de Àguila, en castich de la impiadosa
crueldat sua.
CAPÍTOL Com lo gloriós Ponç, convertit son pare, per mort
de aquell, fon creat senador de Roma.
Succehí en lo Imperi a l'emperador Maximino, Gordiano,
de nobilíssim linatge. Nobilíssim jove, com ho testifica
Sexto Aurèlio Víctor, ý més noble de virtuts ý doctrina, del
qual scriu grans llahors lo gloriós Antonino en la part primera,
títol
los partos ý tornant a Roma, ab gran tració ý maldat,
fon despullat juntament de l'imperi ý de la vida per Marco
Júlio Philip, natural àrab, de bax ý vil linatge, al qual dit
Gordià havia fet capità general del seu exèrcit. Fon est emperador
Gordiano tan affectat al studi de bones lletres ý virtuts,
que jove ajustà en la sua llibreria xixanta_dos_mília llibres
(com ho reciten lo Baptista Platina, en la vida del gloriós Fabià,
papa, ý Philippo Jacobo Bergomàs, en la vida del matex Gordiano),
lo qual, havent regnat de l'any de la nativitat de Nostre
Senyor
per lo seu gran capità Philip. Governà la Església romana del
matex temps lo gloriós Fabià, papa, aprés de papa Antero,
grech, que sols governà la Sglésia un mes (com scriu lo gloriós
sent Hierony), en lo qual temps (com scriu lo gloriós Antonino)
fon lo martyri de les onze mília vèrgens. Governant, dons,
Fabià, papa, de l'any
temps, com morís lo senyor Marco, pare del gloriós Ponç, fon
per lo senat elet lo fill en lo lloch ý dignitat de son pare, lo
qual, per lo gran valer de son linatge, saber ý virtuts sues, era
molt estimat entre
Júlio Philip damunt dit, que succehí en lo imperi a Gordiano ý
havia, juntament ab sí, fet emperador a son fill, nomenat Caio
Júlio Saturnino Philip (com scriu Sexto Aurèlio Víctor, ý és ja
recitat damunt, en los capítols
anys mil de la primera edificació de Roma ý lo senat ý poble
romà instituïssen fer molt solemnes festes, les quals, com
scriu sent Hierony, duraren tres nits ý tres dies continus). Lo
gloriós cavaller ý senador Ponç fon lo primer que ab la sua
molta autoritat ý lloch que ab los emperadors, pare ý fill,
tenia (com és dit damunt, en lo sisén capítol), de tal manera
persuadí als dits emperadors, que los convertí a la fe christiana,
ý foren batejats per lo gloriós Fabià, papa. Ý axí, lo gran ý
gloriós Ponç, cavaller de Jesuchrist ý senador romà, fon lo primer
que als emperadors romans predicà la fe christiana, ý de
aquells ý de tota Roma guanyà gloriosa victòria, perquè començà
en aquell temps públicament a predicar-se la fe christiana
sens contrast. Ý axí començaren los chrestians en Roma a edificar
sglésies. Ý fon en lo any cinqué de l'imperi dels emperadors
Philips, que fon de la nativitat del Senyor
CAPÍTOL De la mort ý martyri dels gloriosos emperadors
Philips per Dècio, cèsar, ý de la setena persecució de la
Sglésia.
Permeté la divina providència, per lo que a la sua magestat
fon accepte, que no duràs per molts dies aquella tan pròspera
ý nova tranquil·litat, per lo gloriós Ponç procurada ý per los
emperadors Philiphs atorgada a la Sglésia. Perquè, ab la favor
dels christians emperadors ý de l'il·lustre senador Ponç, als
chrestians sent donada plena licència de honrar ý edificar sglésies
a les sepultures dels màrtyrs, per a les quals era donada
moneda dels publichs thesors, del fisch specialment per a fundar
sepultura als sants cossos dels gloriosos apòstols sant Pere
ý sant Pau. Ý en totes estes coses se mostrava molt principal
fautor Dècio, valerós cavaller, natural de la ciutat de Buda, del
regne d'Ongria, molt affavorit dels emperadors; però ab simulada
fictió, segons mostra la obra, que com en lo mateix temps
se fos rebel·lada contra lo Romà Imperi certa part de França,
los emperadors ý senat trameteren capità general ab poderós
exèrcit a dit Dècio, lo qual, obtesa fàcilment victòria dels rebel·les,
com en lo secret fos gentil ý enemich del nom de Jesucrist,
tingué, astut, ab los capitans ý principals tals manyes,
dient ser cosa blasfema que, dexada la antiga religió que
tots los antichs romans ý tot lo univers tenia, consentissen,
per la folla opinió de dos folls emperadors que s'eren dexats
enganar a un més foll que era Ponç, derrocassen los temples
magnífichs dels grans déus; ý contra
romans (que, sots pena de confiscació de béns ý perdició de la
vida, manen negun novell déu sia adorat, que primer no sia
approvat per lo sacre senat romà), adoraven per déu un Jesuchrist,
home pobre ý per los jueus crucificat en creu entre
lladres, al qual no seguien sinó gent pobra, popular, simple e
idiota. Ý axí, ab estes ý semblants paraules, pogué, mostrant-se
no cobdiciós de l'imperi, que a la veritat desijava, mas, zelador
ferventíssim de la honra dels déus ý salvetat de la república
romana, fàcilment convertí al seu parer tots los capitans
ý majors de l'exèrcit. Per hon, tornant a Roma ab gloriosa victòria,
lo emperador Philip major a dit capità Dècio donà tota
oportunitat per a posar en obra lo seu pensament, perquè
sent (com scriuen) home molt comú, humà ý sens tota gravedat
de emperador (ý que si en lo senat ell reÿa, tots lo sentien,
ý fins a la carrera), per molt festejar ý honrar a dit capità
Dècio, ab molt poca companyia, de Roma anà a Verona per
a rebre
aquell matà a punyalades. Hí pogué ser com fon dispensació
divina, que, en complit castich de la tració que ell (com fon
dit en lo capítol
Gordiano, morís cruament per semblant manera, per lo seu
matex capità. Lo qual, perquè fon mort per ser christià ý haver
affavorit, com és dit, ý affavorir la ley christiana, la sanch
que en tal mort ý per tal causa escampà no sols lo mundà
de les sues culpes, mas lo exalçà entre
Philip scriuen lo gloriós Antonino (en la part primera, títol
[par.] Hystòria ecclesiàstica,
libre
Pere de Natalibus (en lo llibre Vicent,
Baptista Platina i altres que, fet christià, com dia de Pàscua
de Resurrecció volgués estar en los officis divinals ý combregar,
públicament li contrastà lo gloriós Fabià, papa; ni lo y
consentí fins que aquell, humil, confessà sos peccats, ý estigué
com peccador e no com emperador entre
Les quales coses, com scriu lo sobredit Eusebi (en lo matex
llibre ý capítol), que lo dit emperador, ab molta humilitat ý
temor obedient complí, dexant tan sant exemple de cathòlich
emperador a tots los reys ý prínceps cathòlichs, que lo major
ý cert testimoni que poden donar de la sua fe és ésser molt
humils ý obedients en tot a les santes ordinacions ý manaments
de la Església ý presidents de aquella.
CAPÍTOL Del martyri del gloriós Cayo Júlio Saturnino
Philip, fill del sobredit emperador Philip.
Mort lo emperador Marco Júlio Philip per lo seu capità
Dècio en la ciutat de Verona, com és dit, prestament aplegà la
nova a Roma, manifestant-se que lo exèrcit havia fet emperador
al capità Dècio. La qual nova, axí com molt alegrà los
amadors de les ídoles, per contrari entrestí e turbà molt los
cors dels christians verdaders, amadors de Jesuchrist. Però lo
magnànimo e gloriós emperador Cayo Júlio Saturnino Philip,
encara que molt jove, però docte en bones lletres ý adestrat
molt bé en totes virtuts e pràtiques christianes, fermà lo seu
cor ý pensament en Jesuchrist, preparant-se, si era necessari,
ans morir que fer falta a la fe que acceptada havia; perquè
entenent en Roma e tota Itàlia ésser un general e comú appellido
de Viva qui venç!, prengué tots los thesors seus ý de son
pare ý aquells acomanà al papa, ab tal pacte, que si la divina
providència ordenava que ell morís com era mort son pare,
que dits thesors fossen distribuÿts entre pobres. Mostrà ab tal
exemple lo gloriós emperador quant los richs ý poderosos senyors,
prínceps ý reys deuen tenir recort de les persones pobres
ý, en aquells, no ser escaços, pux tan llarchs ý pròdigos
en tot se mostren en tots sos delits e vicis, ý persones truanes
ý vicioses. Scriuen d'est jove Philip emperador, ý specialment
Sextus Aurèlius Víctor—, que tota la sua joventut fon
tan madur, consyderat, grave, modesto ý regit per sàvia ý docta
severitat ý cordura, que, si bé negú
riure, ni menys fer cosa de jove ni de persona altra que de emperador:
pare ý fill, novament convertits, com és dit, a la fe
christiana, Orígenes, que en lo mateix temps floria, los trameté
lletres, al pare ý a la emperadriu Severa ý al fill, instruynt-los en
la fe christiana. Havent-se, dons, preparat, com és dit, lo jove
emperador, no fon tardança de molts dies que lo cruel Dècio,
novell cèsar ý tyrà, arribat ý acollit ab gran favor en Roma,
procurà ab tota solicitut de fer matar a dit sant jove emperador.
Per què, apoderat ab lo imperi promptament, féu a son
fill Dècio cèsar ý, junt ab ell, en lo regiment ý, com tirà, anar
ab demonstració falsa de zelador de la honra dels déus: féu fer
diligències en cercar los thesors dels emperadors, per hon fon
accusat lo papa que, encara que Eusebi ý lo gloriós Hierònymo,
en lo Llibre dels temps, ý altres scriuen en aquella concorrència
era lo gloriós Fabià (que fon per lo matex Dècio martyrizat,
tantost en lo principi de l'imperi del dit Dècio), en les
comunes hystòries se llig fon papa Sixto, del qual lo gloriós
aragonés Llorenç fon artiaca; ý, perquè del primer any de l'imperi
de Dècio, que fon de la nativitat de Nostre Redemptor
Llorenç prengué martyri), que fon, com scriu sant Hierony, lo
any de Nostre Senyor
per més certa ý vera relació de l'Eusebi Cesariense, en lo libre
Llibre dels temps,
se aferma que dit Dècio sols regnà un any e tres mesos, si bé
Paulo Oròsio diu que tres anys regnà. Ý lo matex gloriós Hierònymo
afferma en lo matex llibre, dient: "Decius, quum Philippos Per tot lo damunt dit, s'és engenrada no
patrem et filium interfecisset ob odium eorum in Christianos
persecutionem mouet, qua diaconus Laurentius Rome
martyrium duxit."
poca dificultat en los doctors d'estos nostres temps (alguns
creent que sant Llorenç fon diaca del gloriós papa Fabià, o
que foren dos Dècios, lo que lo Eusebi, que attenygué quasi
aquells temps, no fa menció, ni meyns lo gloriós Hierònymo;
ni meyns Paulo Oròsio, scriptors no sols diligentíssims
mas fidelíssims, als quals sols se deu més fe que a tots los que
aprés, ý més en nostres temps, scriviren), la declaració de la
qual difficultat, si bé a totes part se mira, entench yo és tan
diffícil, que qui la diffinís, dexant les parts dels scriptors sanes,
no faria meyns del que provàs ab veritat que sant Llorenç
ý sant Vincent foren cosins germans ý los dos, dexebles de
papa Sixto, com se entremesclen entre
sant Llorenç ý del gloriós sant Vincent no meyns de xixanta
anys, essent forçats donar fe al que lo gloriós sant Hierony
scriví en lo Llibre dels temps, com molt vehí de aquells ý que
tingué instrucció més certa.
CAPÍTOL De la persecució sèptima, de diversos màrtyrs
que en aquella prengueren martyri e com lo gloriós sant Ponç,
dexada la dignitat ý Roma, se n'anà a la ciutat de Cumela, en
los principis de França.
Cruel fon aquella persecució que lo més cruel Dècio mogué
contra la fe christiana, la qual, si bé ell dit perseguidor no
regnà dos anys com és dit, però durà del primer any del dit
Dècio (que fon de la nativitat de Nostre Senyor
lo any sisé de l'imperi de l'emperador Gal·lieno (que fon de la
nativitat de Nostre Redemptor
de anys innumerables màrtyrs, hòmens ý dones, prengueren
martyri, entre
Steve ý Sixto, papes, Cypriano, bisbe de Cartago, huyí dita
Túniç, Alexandre, natural de Capadòcia, que, vengut a visitar
Hierusalem, ý governant la església hierosolymitana lo gloriós
sant Narcís, en lo any de la nativitat de Nostre Redemptor
ý tan vell que no podia regir, per molts prechs del poble ý del
gloriós Narcís, lo dit Alexandre fon forçat de regir lo bisbat de
Hierusalem (com ho recita Eusebi en lo llibre
Hierony, en lo Llibre dels temps ; per hon se mostra molt manifesta
erra que prenen los de Girona ý los confrares de Sant
Narcýs en esta nostra ciutat, que volen que sia lo matex Narcís
lo que prengué martyri en Girona, en la persecució diocleciana;
que, com ho scriu lo matex gloriós Hierony en lo matex
llibre, començà en lo any de Nostre Redemptor
fins als anys
pogué lo Narcís de Hierusalem ser lo de Girona, si lo de Hierusalem
en lo any de la nativitat de Nostre Senyor
de edat de
de Girona, començà lo any de Nostre Senyor
de Eusebi ý del gloriós Hierony). En lo matex temps de
la persecutió de Dècio prengué martyri, en Alexandria, santa
Apol·lònia, donzella anciana; ý santa Àgueda, en Sicília; ý, entre
molts altres, lo gloriós Ponç, ý sant Abdon ý Senén, prínceps
de la Pèrsia. Ý axí, en lo matex temps que Dècio hagué morts
los emperadors Philips, com és dit, lo gloriós Ponç, distribuÿts
tots los seus béns entre pobres, dexada la dignitat senatòria,
partí de Roma ý se n'anà a la ciutat de Cumela, que és a les
fins de Itàlia, en les montanyes Alpes ý principis de França,
hon, com recita lo bisbe Pere de Natalibus (en lo llibre
capítol
ý hagués convertit gran part del poble—, fet de aquel
bisbe), ab doctrina ý sant exemple, molta gent a la fe de Jesuchrist
portava.
CAPÍTOL Del martyri del gloriós sant Ponç ý per què
per los pobles o llauradós valencians és advocat contra la
cuca.
Ý perquè tan luminosa ý rutilant antorcha posada sobre lo
sant canelobre de la Església no podia amagar-se, perquè de
santa predicació ý gloriós exemple los clars raigs com un sol
escampava, a la resplandor dels quals molts de les obscures
tenebres de infidelitat al dia seré de la fe christiana
cada hora il·luminats corrien, Clàudio, governador de aquella
província, havent consultat per lletres ab los emperadors Valeriano
ý Gal·lieno (que aprés dels emperadors Gal·lo ý Volusiano,
son fill, regnaven, corrent los anys de la nativitat de
Nostre Senyor
la persecució de Dècio, hó començaren la persecució octava,
com scriu Paulo Oròsio), ý axí, Clàudio, governador, rebuda
dels emperadors resposta, manà pendre ý portar en sa presència
al gloriós cavaller ý bisbe sant Ponç, al qual dix semblants
paraules: "Tu ést Ponç, qui no sé per qui nos sedició ý enganosa
amotinació, torbàrets la ciutat romana ý dels piíssims
emperadors Philips dels nostres grans déus alienàrets la pensa."
Al qual, sens tot temor, lo gloriós Ponç, responent, dix:
"A negú hé yo perturbat ni meyns pervertit, mas convertit de
Ý com
la error dels demonis a la conexença de Déu verdader."
dit Clàudio, ni per raons, affalachs, promeses ni menaces pogués
doblegar lo constant e invincible sperit del gloriós Ponç,
perquè, dexada la fe de Jesuchrist, als falsos déus offerís sacrificis,
cruel, manà lo governador preparar totes les maneres
de torments; ý axí, manà que, despullat, nu, fos lligat ý molt
estirat en lo ecúleo o torment, ý que fos turmentat per totes
les parts de la persona, dient: "Axí veurem si lo seu déu lo
Però lo invictíssim Ponç, alegre,
delliurarà de les mans nostres."
nu, sent lligat ý estirat en lo torment, dix: "Encara que
Ý fon maravella que los sarjants, tirant los
tu, ab blasphemo gosar, dius que lo meu Déu no és poderós
per a delliurar-me, yo, emperò, fermament crech, en lo sant
nom de Jesuchrist, que lo teu turment negun dolor donarà a la
mia persona."
braços de l'ecúleo, per desjuntar ý rompre del cos del gloriós
Ponç les juntes, súbitament fon lo turment ab gran remor fet
troços. Ý los bochins, per espantós rellamp, foren tant aterrats
que caygueren esmortits en terra. Per què, lo gloriós Ponç
ab alegre gesto, dix al governador: "Poràs, incrèdul, si vols en
A les quals paraules, molt indignat, lo jutge, per consell
açò creure, que lo nostre gran Déu, piadós, és poderós per
a delliurar-me; ý a vosaltres, perseverant en la cega infidelitat
vostra, en lo dia del juhí, condemnarà a les infernals flames
eternes."
de Anàbio, assessor, manà que lo gloriós sant, nu com estava,
lo llançassen a dos molt feroces onços, perquè
en un moment troços ý
(com scriuen lo Vicent, en lo llibre
gloriós Antonino, en la primera part, títol
Pere, bisbe de Natalibus, llibre
los onços en lo amphiteatro, que vulgarment nomenen Colosseo,
arremetent als dos caçadors que ab açots los embravien
peraqué al sant matassen, en un moment los feren troços ý,
girant com corders mansos al gloriós Ponç, no s'acostaren sinó
que lluny, postrats, ad aquell acatament mostraven. La qual
cosa vént tot lo poble, cridant a altes veus deyen: "Un sol Déu
és dels christians, que Ponç adora ý predica." Per les quals
paraules fet més fora de sí Clàudio, manà que, portada gran
multitud de llenya al gloriós Ponç, peus ý mans ý lo coll lligat
ab cadenes, viu lo cremassen. Ni fon absenta la divina clemència
que, mostrant, al seu valerós cavaller defenia: consumida
tota la llenya ý flames, restà sens tota llesió del foch, no
menys que si stiguera entre roses. Estava en aquell temps
davant lo Colisseo un gran temple de Apol·lo, al qual manà lo
governador portar al gloriós Ponç, molt exhortant-lo offerís
ad aquell sacrificis, al qual, dix sant Ponç: "Sacrifique yo lo
Per què, lo jutge, vençut de la constància del sant
meu cos a mon senyor ý Déu Jesuchrist, al qual me hé fins a
huyí guardat immune de tota idolatria; ý axí us prophetize
que a tu ý als teus prínceps prompte vendrà lo castich divinal
perquè cruels ab tanta injustícia perseguiu los servidors de
Jesuchrist."
bisbe ý màrtyr, manà fos degollat ý llançat en lo riu; ý axí fon
escapçat ý triümphà vencent la mort, a quatorze dies del mes
de maig de l'any de la nativitat del Senyor
divina venjança, que lo jutge promptament, de ràbia menjant-se
la sua lengua, fon ab Anàbio, assessor, offegat per lo Diable.
Ý lo emperador Valeriano, en lo següent any, com scriu
sant Hierony, fon vençut ý pres en batalla per Sapor, rey de la
Pèrsia, del qual tots los anys que vixqué se serví de cavalcador
muntant-li sobre la esquena totstemps que cavalcava.
CAPÍTOL En lo qual se mostra per què lo gloriós Ponç per
los llauradós és invocat contra la cuca en est nostre regne.
No dexe de molt admirar-me dels que d'est gloriós sant
prediquen, que entre
feren beure such de chinches, cosa no solament molt ý en tot
falsa, mas molt de dir lleja, com tal cosa negú dels antichs
hystoriadors que d'est sant scriviren tal menció may feren. Ý
és gran ý més folla temeritat predicar lo que nengú scriví ý,
molt més, per voler a tota falta de raó dar raó: perquè és invocat
contra la cuca ý chinches, ý no sia sinó a sos propòsits
o utilitat fer a un tan gran sant injúria ý a nostra santa fe fent
un tal sant de les chinches, cosa per als infels de rialles ý per
als cathòlichs molt vergonyosa. Perquè si axí volen mostrar la
granea de la divina providència, que no ab escacea ha provehit
remeys a totes les necessitats nostres, ý axí provehí per a les
chinches, pregar-los hé que
ý mosques, que és no cosa de riure, mas de blasphèmia. Provehí
la sapiència ý bondat de nostre Déu complits remeys ý remediadors
a totes les necessitats nostres ý contra tots los mals
que danyen, mas no peraqué la puça ý chincha no pique, ni la
mosca me enuge; com tals animals nos sien donats per la providència
divina, peraqué entengam la gran sapiència sua ý potència
que qui sabé ý pogué fer àngels ý hòmens pogué ý sabé
fer puces, chinches ý mosques. Ý més, perquè, enujant-nos
aquelles, recordem que
desobediència ý per a despertar lo nostre adormit recort a
plorar en esta vida nostres culpes, perquè en lo Infern les pudentes
chinches, cruels puces ý enujoses mosques del continu
verme de damnació no
de nostre Déu remeys ý remediadors a tots nostres mals
ý, encara, que cascú de tots los sants és poderós en lo divinal
conspecte com a intermedi e causa mèdia per la qual se complexen
en los predestinats los effectes de la providència ý predestinació
divina (ý, axí, cascun sant, justament invocat, pot
impetrar lo remey de la necessitat de qui l'invoca), ha declarat
Nostre Senyor, per certs indicis, specialment alguns per a certs
remeys: com sant Andreu, sant Nicolau, santa Agnés ý sant Hierony
per a soccorro de la castedat; santa Marina, santa Eugènia,
sant Briç, dexeble de sant Martí, ý sant Silvano, archebisbe
de Nazareth ý dexeble de sant Hierony, contra falsos testimonis
ý allevances; sant Joan Baptista, mon senyor, ý
sant Paulo ý sant Llorenç per a remey dels que són vexats
de mal de cap; sant Martí contra febres; sant Sebastià, sant
Roch ý sant Nicasi contra pestilència; ý lo gloriós sant Ponç
contra la cuca; ý los gloriosos prínceps Abdon ý Senén contra
los temporals de la pedra. Ý no de altra certitud, sinó de alguns
devots als quals, per intervenció de aquells sants que
invocaren, de la misericòrdia de Déu ateyngueren los remeys
ý beneficis que damanaven. Ý axí fon en est nostre regne, segons
està en antiga memòria, que sent una bona dona en lo
lloch de Museros molt devota del gloriós sant Ponç ý ad aquell
ab fervent devoció cada dia li acomanàs la sua ànima, vida,
casa, camps ý totes les coses sues (exemple que tots los christians
deurien seguir, prenent un special sant per patró ý advocat,
que és consell molt saludable ý útil, com se n'han vist ý
lligen molts miracles), ý axí dita bona dona tenia tanta fe en
la sua devoció del gloriós sant Ponç, que tenia per molt segura
la salvetat de totes les coses sues, com se veÿa per experiència,
specialment cuca devorant tot los altres alfalços ý no tocant
los camps d'esta bona dona. La qual cosa com tots tinguessen
a gran maravella, sabuda la devota fe d'esta bona
dona, entrà en renom lo gloriós sant Ponç entre
de ser special advocat contra la cuca, no sols dels alfalços, mas
de les vinyes, com tenen tots los habitadors de Muncada, Alphara
ý tots los llochs de aquella partida. De la qual devoció
han rebut llauradós moltes vegades grans beneficis, com
la bondat de Nostre Senyor no falta jamay a les pregàries dels
sants ni a la piadosa devoció dels simples. Ý axí pogué ser que,
ab tals effectes, alguns devots al matex sant invocaren contra
les chinches, encara que seria millor consell invocar sant Ponç
ý cada dia acomanar-li los camps de nostres ànimes per a defendre
aquells de la cuca ý pudentes chinches de vicis.
Fi de la vida ý mariyri de sant Ponç.
[La] [vida], [e] [martyri] [dels] [sants] [Abdon] [ý] [Sénen]
CAPÍTOL PRIMER. De la vida dels gloriosos prínceps Abdon ý
Senén.
Entre innumerables gloriosos màrtyrs que, per Jesuchrist
morint, la mort venceren en la persecució deciana ý foren coronbats
de gloriós martyri, foren los gloriosos germans ý prínceps
persians Abdon ý Senén, los quals, essent de real linatge
dels reys de la Pèrsia, tenien la sua senyoria en la ciutat de
Corduba (o Cordula, com altres nomenen), en les confines de
Pèrsia, que a la part de ponent ab lo regne de Babylònia de la
Chaldea confinen. Eren nomenats los títols d'aquells reguli o
subreguli, que vol dir "reyets" o "sots_reyets", com en lo realme
de Nàpols són nomenats prínceps, que són títols ý dignitats
de fills de reys. Ý perquè en aquells temps no eren trobats
encara los títols de duc, marqués, comte ni viçcomte, los grans
ý principals senyors que no eren reys sinó senyors principals
de alguna ciutat, vila o castell eren nomenats regulos o subregulos
quals se poria conjecturar ésser senyors de dita ciutat de Cordula.
Ý perquè los que scriuen hystòries, ý més de vides de
sants, neguna cosa deuen scriure incerta per certa ni que de
veritat sia estranya, la més certa diffinició del linatge ý secular
dignitat d'estos prínceps dexe als que hauran trobat
major certitud en altres autors graves ý verídicos, com
de altres los hystoriògraphos no deuen fiar-se, pux en hystòria,
ý de sants, no
justament conjecturat per los títols d'estos prínceps, que tots
los que d'ells mencionen los nomenen regulos o subregulos;
que entre
reys ý principals senyors, com és dit. Hí que pogué ser fossen
senyors de dita ciutat de Corduba, o que en aquella tingueren
principal senyoria, me ha donat sufficient conjectura lo senyor
Pere de Natalibus (libre
que estos senyors prínceps sepultaren los cossos de certs màrtyrs
en la possessió sua prop la ciutat de Cordula, de la qual
ells eren naturals, com Philippo Jacobo Bergomà ho testifica
en la sua Chronographia
CAPÍTOL Com los prínceps Abdon ý Senén, seguint la cort
ý exèrcits de l'emperador Dècio, sepultaven los cossos dels
sants màrtyrs.
No meyns difficultosa difficultat declararia que declaràs,
per autèntichs autors, com lo emperador Dècio, dins espay de
dos anys (com diu Eusebi), o any ý tres mesos (com scriu sant
Hierony), o dins trenta mesos (com testifica Sexto Aurèlio
Víctor), o dins los tres anys que regnà (com ho scriví Paulo
Oròsio), ab poderosos exèrcits penetrà de Roma fins a la Pèrsia
ý donà per gran part de la Àsia Major volta a Roma (com
negun dels antichs autors, ni Sexto Aurèlio Víctor, tal cosa
scriva, excepto lo Vicent, libre
que fins a les paraules d'aquell posa en la part primera,
títol
llibres
llibre
essent autors tan graves, serà justa raó recolzar en la fe del
dit Vicent, que és de creure tingué certs autors dels llibres
dels quals prengué la llum que
com sia ver que los antichs tingueren llibres que nosaltres
no
dels temps se perderen). Com, dons, Dècio, emperador, ab poderós
exèrcit, penetrada la Grècia ý Àsia Menor, per los amples
regnes de la Soria ý Mesopotània fos arribat al regne de
Caldea, com cruel perseguidor de la lley christiana, en la gran
ý antiga ciutat de Babylònia, com hagués dedicat un temple
a Saturno, manà, sots grans penes, a tots los christians, ý principal
al bisbe de la ciutat ý sacerdots d'aquell, vinguessen a
offerir sacrificis, lo qual manament com no obeís lo gloriós
Pol·lochrònio, bisbe, ý los seus sacerdots Parmènio, Elima ý
Chrisotel·lo, ý los seus diaques Luch ý Múcio, manà lo emperador,
com rebel·les contumaces, aquells, presos, al temple portassen,
los quals com molt persuadits, pregats ý amenaçats, sacrificar
no sols volguessen, mas ni interrogat lo bisbe volgués respondre;
ý lo emperador, als sacerdots, demanas la causa, Parmènio,
ab santa audàcia, respòs que no responia lo sant bisbe
perquè fos sens llengua, mas perquè les sues immundes orelles
no eren dignes de oyr de aquell les santes paraules. Esta
resposta del cruel Dècio tant enflamà la ira que manà tallar de
rael la llengua a dit Parmènio; ý mostrà la divina potència
gran maravella: que sens llengua axí disertament lo sant Parmènio
magnificant a Déu la infidelitat de l'inich emperador
reprenia, com si tinguera llengua sancera ý sana. De la qual
maravella tots los circumstants molt admirant-se, sinó sol lo
emperador, que u attribuÿa a art del Demoni, ab crua fúria
manà que ab pedres ferissen los morros ý boca del sant bisbe,
perquè a Déu lloava en aquella gran maravella. Ý fon tan cruament
ferit, que rompudes les dens ý barres, en aquell turment
a Nostre Senyor trameté la santa ànima sua a
febrer lo any de Nostre Senyor
lo matex dia partís per a la ciutat de Cordula, que era la primera
de la Pèrsia a les fins del regne de Caldea, los christianíssims
prínceps Abdon ý Senén, que en Babylònia eren, de
nit, pres lo cos del sant bisbe Pol·locrònio, ab piadoses llàgrimes
lo sepultaren, dexant de fe, de religiosa pietat ý misericòrdia
a tots los prínceps ý christians sant exemple; ý, més, als
meus devots confrares de la Verge Maria dels Sants Innocents ý
Desemparats, per a sepultar, ab major fe ý amor, los cossos
dels desemparats ý sentenciats. Majorment, de antichs
anys, la clemència de nostre Déu, approvant tal obra ý mostrant
ser servit d'aquella, fent moltes vegades ý havent fets
senyals la santa imatge de la gloriosa senyora ý reyna nostra
de dita confraria, en molts negats ý desamparats que morint
per camins o de ferides lo nom de la sacratíssima Verge Maria,
amparo dels desemparats, invocaren. Com fon molt publich,
lo any
nomenat Pere Vilamur, tenint casa ý dita santa imatge en lo
carrer de la Verge Maria de Gràcia, que tocada la Ave Maria del
vespre ý, en lo publich, havent donat un jove una punyalada en
los pits a un altre jove argenter, en lo matex temps quel ferit,
morint, dix: "Virgen Maria de los Desmamparados, no me desmamparéys", en lo matex temps, en la casa del dit Vilamur,
en presència de alguns vehins que, sent dissapte, allí staven,
la santa imatge donà colps dins la caxa. Per què, comprovant-se
lo temps quel jove invocà morint ý la santa imatge féu los
senyals, fon causa que un vehí que allí era ab sa amiga que en
casa sua tenia, aterrats, dexant vida peccadora, se casaren.
Altres semblants senyals, essent yo en aquell any prior de dita
confraria, fent sol·lícit scrutini, sabí de cert de diversos confrares
antichs ý dignes de fe. Per hon se declara quant és a
Nostre Senyor Déu accepte entrevenir en sepultar los pobres.
CAPÍTOL Com Dècio martyrizà los sacerdots ý diaques de
sant Pol·lochrònio ý los prínceps los sepultaren, per hon foren
coneguts ésser christians, ý foren presos.
En haver sepultat los sants prínceps Abdon ý Senén lo sant
cos del damunt dit gloriós Pol·lochrònio, bisbe, partiren per a la
sua natural ciutat ý pàtria Corduba, hon lo emperador era ans
arribat, havent ab sí portats presos los damunt dits sants sacer.
dots ý diaques, los quals, com hagués manat tenir ferrats
en presó ab cadenes, tantes vegades com los ferraven, aprés lliberts
los trobaven. La qual cosa sabent lo impiadós Dècio ý
atribuynt-ho a art necromàntica, manà que als déus sacrificassen;
al qual, com los sants sacerdots ý diaques no obeÿssen,
manà que fossen turmentats en ecúleos, en los quals, com
penjats ý molt turmentats, alegres, a Déu lloant magnificas
sen, no dexava lo emperador de molt admirar-se que, desjuntades
en los turments les persones d'aquells, tant se mostraven
alegres; ý més, que Parmènio, ha qui en Babylònia, com és
dit, havia fet tallar la llengua, tan clar magnificàs de Déu verdader
les llahors, si bé ho atribuÿa a art del Demoni. Manà que,
estesos en los turments, ab falles de foch enceses los cremassen
ý que als costats los ajustassen planches de ferro cremants.
Ý, aprés, vént-los en admirable comport, constants e immobles,
manà les carns de aquells esquinçassen ab pintes de ferro.
Ý com Dècio ves vençuda en tot la sua poderosa crueldat, de
la admirable paciència dels sants màrtyrs ý sacerdots Parmènio,
Elima ý Chrysotel·lo ý dels dos diaques Luch ý Mútio,
manà que, devallats dels turments, fossen degollats. Ý, axí, de
gloriós martyri, guanyaren la inextimable corona, a vint_ý_dos
dies de abril de l'any damunt dit de Nostre Redemptor
los sants cossos dels quals sepultaren los gloriosos prínceps
Abdon ý Senén en la possessió pròpria sua. Com seguissen la
cort ý exèrcit de l'emperador, no per atényer les vanes favors
que los folls ociosos, ab despesa de la pròpria vida, cerquen,
mas per sol sforçar los enflaquits cors dels christians que en los
torments defallien, ý, en les presons, a consolar ý de ses facultats
soccórrer als presos christians pobres. Ý a esta causa, los
sants prínceps, ab robes precioses ý trajos militars, lo seu christianisme
amagaven, ý no per recel de perdre béns ni la vida,
com aquella desijassen despendre o, parlant millor, esmerçar
per servey del gran Rey dels Cels, que fet home alegre prengué
nostra mort per donar-nos la sua vida. Ý, axí, los gloriosos
prínceps, de la sua fe ý fidelitat donaren gloriós ý publich testimoni,
quant, sepultats los dits gloriosos màrtyrs, ý molts altres
foren descuberts ý accusats davant Dècio, cèsar. Los quals, presos,
havent manat portar en la sua presència, dix ad aquells:
"Axí sou estats fets folls ý sens enteniment, que no recordeu
Al qual, lo gloriós Abdon
que, no adorant los déus nostres, sou venguts a subjecció de
les mans dels romans ý nostres."
respòs dient: "Molt millor som nosaltres fets vencedors ab lo
Hí perquè en lo matex temps a l'emperador
favor divinal ý de nostre rey e senyor Jesuchrist, qui eternament
regna en los Cels."
arribaren lletres com en Itàlia algunes revolucions se
movien per la mort del seu president Galba, sens més detenir-se
donà volta per a Roma, portant ab sí, presoners en cadenes,
als gloriosos prínceps Abdon ý Senén. Ý cuytà tant la tornada,
que en quatre mesos arribà a Roma.
CAPÍTOL Com los gloriosos Abdon ý Senén foren martyrizats
en Roma.
Rebut per los romans, Dècio, ab gran pompa, portant com
en triümpho davant lo seu carro, presos, los sants prínceps,
aquells presentà al senat vestits de riques robes reals de or
ý de pedres precioses, ricament guarnides, al modo dels reys
ý senyors persians. Los quals presentats, dix al senat Dècio:
"Estos són los enemichs de la República e Imperi Romà feroces,
Maravella fon al poble ý senat romà veure estos
los quals los nostres grans déus ý dees han subjugat a les
mans nostres."
dos prínceps jóvens de tan bell aspecte ý statura, ý estrayns
ý superbos vestirs, encara que molt mal tractats de la dura
presó ý affligits de moltes penes que havien rebudes. Los
quals, com per Dècio ý per lo senat fossen blanament persuadits
que, dexat Jesuchrist, als déus adorassen ý, ab la vida,
cobrarien lo estat que perdut havien, ý que, fent lo contrari,
serien sens mercé punits, fins perdessen la vida. Com, sens
tot temor ý terror, los gloriosos prínceps, magnànimos, responguessen
que sols a Jesuchrist adoraven ý volien adorar, ý per
aquell sol donar la vida, com los que los romans adorar manaven
no fossen déus, mas demonis ý persones que foren mortals
ý de vida molt viciosa ý damnada, foren per lo emperador ý
senat lliurats a Valeriano, prefet de Roma; lo qual, presos com
eren ab cadenes, los portà al temple de Apol·lo, que stava davant
lo amphiteatro que vulgarment nomenen Coliseu, perquè
davant la porta de dit temple era una imatge del dit Apol·lo
fabricada de coure, tenint en la mà sinistra un món ý la mà
dreta alta ab lo segon dit dret senyalant al cel. (Ý era tan gran
dita imatge que los llatins Colossum nomenen, que per los
peus o portals que en aquells eren, per escales que nomenam
vulgarment caragols, muntaven per dins les cames ý cos fins
a la mà dreta ý dit segon, que al cel senyalava; ý per esta imatge
ý Colosso, com tinch dit, aquell edifici, en Roma, que los grechs
amphiteatro nomenen, vulgarment és nomenat Colosseu per
los romans: com de aquell temple de Apol·lo, huyí, neguns vestigis,
ni de fundaments, resten.) Dons, per Valeriano, prefet,
portats los prínceps davant dita imatge ý temple del Sol, que
Apol·lo nomenen, com molt persuadits ý pregats que a dita
ídola adorassen. Ý los sants prínceps, escupint en aquella, diguessen
que sols a Jesuchrist, humils, adoraven, ý no a la imatge
feta per mans de hòmens, manà Valeriano que, despullats,
nus, en lo matex lloch, fossen cruament açotats ab açots emplomats.
Los quals, com ab invincible comport alegres rebessen,
llohant a Déu que tal mercé
disponia que aquell turment comportassen, com les costelles
ý carns dels sants màrtyrs, ab tals açots, los turmentadors
rompessen ý aquells mirassen alegres, lo prefet, turbat ý espantat
de tal constància, manà que, nus com estaven, los entrassen
dins la plaça del dit amphiteatro lligats ab les cadenes;
los quals, entrant alegres, digueren, senyant-se en nom de nostre
senyor Jesuchrist: "Entrarem ha rebre les riques corones de
Ý axí entrats los dits invictíssims
martyri tant per nosaltres desijades."
cavallers de Jesuchrist, per manament de Valeriano,
foren ad aquells soltats dos feroces lleons ý quatre onços
perquè los cossos de dits sants fecen troços; los quals
(cosa de gran maravella), dexada tota ferocitat natural ý bravea,
mansos, als peus dels gloriosos cavallers se llançaren. La
qual cosa vént lo governador, exint de sí per ira, attribuynt
tal maravella ser feta per art del Diable, manà que fessen tornar
los lleons ý onços a les sues caves o corrals que en lo matex
lloch tenien. Ý axí féu, aprés, degollar los victoriosos ý
sants prínceps. Los quals, vençuda la mort, foren coronats en
lo Cel de corona de gloriosa e immortal vida, a trenta dies
del mes de juliol del darrer any de l'imperi del dit cruel Dècio,
que com scriu lo gloriós sant Hierony, fon l'any de la nativitat
de Nostre Redemptor
Valeriano, prefet, los cossos dels gloriosos sants, ab cordes
lligats dels peus, rosegant fossen trets defora del dit amphiteatro
ý dexats als goços davant lo dit Colosseo ý temple
de Apol·lo, un sant christià ý diaca nomenat Quirino, de nit,
prengué dits sants cossos ý aquells, amagadament, sepultà en
sa casa, hon estigueren fins al temps de l'emperador Constantino
Magno, en lo qual scriuen que foren revelats ý, ab solemnitat,
sepultats en dos sepulchres de pedra, en les coves de la
església de Sant Llorenç Extramuros, en lo Cemiteri Ponciano,
que era nomenat Catacumbe.
CAPÍTOL De la translació dels cossos dels gloriosos Abdon
ý Senén, com per los peccats nostres nostre benigne Déu ab
treballs nos castiga.
Segons recita una antiga hystòria que per tota Catalunya,
ý més en tot lo bisbat de Euna ý condat de Rocelló ý Perpinyà,
se llig per molt certa, en los anys antichs, en la vall de Arles,
que és de la diòcesi ý bisbat damunt dit de Euna (en la qual
vall corre lo riu que Tet nomenen ý en la matexa vall és un
antich monestir de religiosos de l'orde de sant Benet, en lo
qual huyí los sants cossos de sant Abdó ý Senén ab gran veneració
tenen), hí com dita vall fos fèrtil, per regar-se de dit
riu, ý de forments ý altres fruyts molt habundosa ý fèrtil de
molt bones pastures, per les causes a Déu paleses ý als hòmens
secretes (ý com la divina clemència moltes vegades ab piadosos
açots de adversitats, o adormits per a millor servir-lo
nos desperta, o de nostres crims ý males obres nos corregex
ý castiga, o perquè moltes vegades en grans treballs ý necessitats
nos dexa caure per a alçar-nos en major glòria ý mostrar-nos
que en les majors difficultats, recorrent al segur ý cert
refugi de la sua clemència, no
nos atorga lo piadós ý complit soccorro de la sua misericòrdia),
permeté en aquells antichs ayns, en dita vall hí vehins térmens,
que cascun estiu al temps del cegar se movien tants temporals,
ý ab trons ý llamps ý tanta pedra, que no solament
tots los forments ý grans ý fruytes destruÿa, mas les vinyes
de raÿms fins als pàmpols despullava. Ý no sola esta persecució
cascun any sentien, mas tants ý tan feroces llops, rabozes
ý altres feren indòmites tots aquells térmens vexaven, que
no solament bestiars ý altres domèstichs animals, com són
rocins, mules ý bous de llauró mataven, mas los chichs mordien
ý se
atterrats mirassen cascun any contínues ý no trobassen lo
remey, ý en dit monestir de sant Benet fos abat un digne ý sant
religiós nomenat Arnulfo, home tement a Déu, ý complanyent-se
dels tan grans dans ý perills de aquells pobles, cridats
los principals d'aquells ý manifestant-los que tals adversitats
no podien venir sinó per los peccats dels habitadors de
aquella terra; ý que no esmenant les vides podien creure que
no cessaria lo castich, axí com les plagues de Egypte nunca
cessaren fins que lo rey Faraó llibertà lo poble de Israel,
que Déu llibertar li manava. Ý axí, lo sant abat a corregir ses
males obres ý a fer penitència exhortava, ý que axí, ab molta
fe, a la clemència de Déu recorreguessen ab dejunis, processons
ý oracions devotes, pux és a tots molt cert, que per justa
penitència e esmena de la mala vida, la divina indignació se
applaca. Però no puch dexar de admirar-me dels nostres llauradors,
que creuen obligar a Déu ý als sants gloriosos en les festivitats
de aquells, ab sol fer molts pans beneyts, ý ab trompes
ý atabals e balls fer grans dances, en les quals may fon servit
Déu, ni menys los sants. Com en tals festes més sia festejat
lo Diable, cometent-se en tals solaços innumerables qüestions
e culpes, com se
si los gloriosos Abdon ý Senén no
com de tals festes los sants sols tenen lo nom ý tot lo
altre és dels que ballen ý, parlant més ver, del Demoni. Ý, si
los tals mon consell volguessen pendre, obligarien més cert als
gloriosos sants, que ab molta devoció, penedits de sos pecats,
ab tota solemnitat celebrassen la missa e officis del dia dels
sants, e que lo que havien de donar als sons ý despendre en
los hostes ho plegassen tot hí u distribuÿssen entre
vergonyants dels seus propris llochs ý parròquies. Ý, celebrant
axí la festivitat dels sants, porien justament confiar en la divina
misericòrdia, que per la intercessió dels gloriosos prínceps,
ses possessions e béns los guardaria. Perquè nunca la indignatió
de Déu se aplaca per sons de trompes e tabals, ni
menys per balls, per los quals més se offén; ni s'applaca per
processons ý cantars, ni per crits de misericòrdia de persones
que primer ses vides no esmenen ni de ses males obres se peniden,
per molt que los tals, cridant misericòrdia, se facen
roncos. Com pogué ser que no s'applacà la indignatió justa de
Déu per los dejunis ý processons dels pobles de Arles e vehins
térmens, com se mostra que no cessà per aquelles, ni los acostumats
temporals ni persecució de les feres, perquè pogué ser
que aquells que misericòrdia demanaven, perseverassen en les
acostumades envellides malícies ý culpes.
CAPÍTOL Com lo abat Arnulfo anà a Roma ý del papa
obtengué los sants cossos de sant Abdon ý Senén, revelats
per visió divina.
Com lo sant abat Arnulfo véu que les persecucions dels temporals
no cessaven per les processons, dejunis ý orations que
havia manades, inspirat per inspiració divina, que manifestar
als pobles chrestians los grans mèrits de sant Abdon ý Senén
volia, delliberà, dit abat, anar a Roma, no sols per a visitar
aquells llochs sacres, mas per impetrar del papa algunes santes
relíquies que ell portàs al seu monestir, creent que per
la protectió ý mèrits dels tals sants seria la sua vall ý terra
defesa. Sant pensament ý de sant pare, mostrant a tots los
bisbes, pastors ý abats quant piadoses entranyes ý que tal zel,
ànsia ý solicitut han de tenir en defendre de mal ý procurar
tot lo major bé e utilitat, no pròpria, mas dels seus súbdits ý
fills per Nostre Senyor a ells acomanats. Com se mostra que
Jesuchrist primer interrogà al gloriós Pere tres vegades si amava,
ý axí li acomanà sos fills, no dient "pasce te ipsum, sed Arribat, dons, lo devot abat a Roma, no
pasce oues meas".
dexant cada dia ý en cascun sant lloch que visitava, ab rius
de piadoses làgrymes, suplicar a Nostre Senyor lo encaminàs
en lo effecte ý fi del seu sant desig. Ý axí
que, besats los peus al sant pare, ab molta suplicació ý no
sens llàgrymes, li manifestà la gran necessitat de sa terra e
intenció, ý causa de la sua venguda. La qual bé entesa, lo digne
ý sant papa, obrant la divina misericòrdia que lo seu cor inclinava,
atorgà, lliberal, ab molta benignitat, dient-li que, exceptats
los cossos dels gloriosos ý benaventurats apòstols sant
Pere ý sant Pau, ý les relíquies dels benaventurats màrtyrs
sant Esteve ý sant Llorens, que demanàs qualsevol altres relíquies
que volgués. Ý, perquè lo sant abat totes les elections
sues en les mans de Déu posava, supplicà fos de sa beatitut
del papa donar-li aquella nit de acort. Ý axí atorgat, lo
digne Arnulfo, com tota aquella nit hagués passat sens dormir
en sancta oratió, humil suplicant Nostre Senyor lo endreçàs
en elegir aquelles relíquies que Sa Majestat seria més servida,
adormint-se de cansat, en la matinada, per somni li paregué
trobar-se en les Catacumbes que nomenen lo Cemiteri Pontiano,
en la sglésia de Sant Llorenç Extramuros, que són uns carrerons
o coves davall terra, hon dihuen que los chrestians, fugint
de les persecucions, se amagaven. Ý paregué a dit sant
abat veure dos sepulchres junts, de pedra, que com fonts de
sanch brollaven. De la qual visió molt admirat, suplicà la
clemència de Nostre Senyor li fes mercé revelar-li aquell misteri;
e axí, en sperit, ohí una veu que deÿa: "Arnulfo, sàpies
A la qual
qu
prínceps ý màrtyrs Abdon ý Senén, que lo Senyor te
atorga; per los mèrits dels quals, portats a ta terra, seran remediats
los mals de aquella, perills ý tempestes. Lleva
en mercé al papa, que ell los te atorgarà."
veu, despertant ý vént ja era de dia, entengué ésser la visió
de la divina misericòrdia. Per què, manifestada tota la
enarrada visió al sant papa, sens alguna tarda manà congregar
los cardenals, prelats ý ecclesiàstics. Ý, com la dicta hystòria
recità, anats al damunt dit lloch ý cemiteri, diligentment mirant,
trobaren los dos sepulchres de pedra, que sanch com
fonts sumaven. Ý fon cosa divina que, uberts los sepulchres,
promptament de aquells ixqué tal fragrància, que
ser bé divina. Ni tardà que tots los malalts tocant les santes
relíquies cobraven prompta sanitat de qualsevol malaltia que
tenien. Per què, per tots vistes de Déu les grans maravelles,
llohaven aquell en los seus sants gloriosos.
CAPÍTOL Com lo sant abat, rebudes les santes relíquies,
aquelles portà al seu monestir, ý dels miracles que en lo camí
seguiren.
Com del papa l'abad Arnulpho hagués rebuts los cossos
dels gloriosos prínceps, perquè més dissimuladament ý segura
aquells portàs al seu monestir ý en alguna part no
féu fer dos barrils, de tal articifi, que en cascú de aquells,
en la una part ý en l'altra, pogués portar vi, ý, en lo mig, pogués
tancar-se la ossa de cascú dels sants, bé calafatats ý guardats,
a fi que si per alguns era forçat dir què portava,
sens mentir pogués dir que portava vi, ý ab tal resposta e art
salvar les relíquies. Ý axí, ab dits dos tonells, partit secretament
de Roma, arribà a la ciutat de Génova, hon se seguí en
lo hostal hon posava: essent una dona endemoniada, entrant
dit abat ad los dits dos tonells per lo hostal, ab espantables
clamors començà a cridar: "O sants gloriosos Abdon ý Senén,
A les quals clamors
per què ans del temps nos turmentau? Sou venguts per a llançar-nos
en les infernals presons tenebroses!"
ý paraules concorrent molt poble, lo sant abat, recelant
no ser descubert lo mysteri o secret de les relíquies que portava,
prest tragué del vi dels tonells ý mostrant-lo a tots ý donant-ne
a tastar, en sentir la olor, fugint los demonis ab terribles
crits ý plor, dexant horrible pudor, promptament restà la
dona delliure ý sana. Ý axí, tots a nostre senyor Déu llohant
en les sues maravelles, lo sant abat, no assegurant-se, se embarcà
en una nau que, per la divina dispensació, per a les parts
de Espanya partia. Ý axí, ab los seus tonells, partint del port
feren son viatge, però no tardà la cega enveja del Demoni que,
havent corregut ab vent pròsper nou o deu milles, començà per
lo ayre donar crits espantables, que tots los mariners, aterrats
ohyen; ý deÿen los demonis: "O, sants màrtyrs de Déu,
Ý, súbitament, de tal escuredat
qui ha portat tan gran enemistat entre vosaltres ý nosaltres,
que veniu per a llançar-nos dels nostres domicilis ý encarcerar-nos
en les infernals tenebres."
torbaren los ayres ab tenebrosos núvols, trons ý llamps,
ý mogueren la mar en espantable fortuna, que rompent-se sens
remey los ormeigs, arbre ý antena, de neguna cosa tenien
més certa esperança, que de tristament tots perir. Però
lo devot abat en tal ý tan súbito perill, ab certa fe, recorregué
al segur refugi, per què, invocant la divina misericòrdia, los
sants prínceps per intercessors invocava, ý no sens rius del moltes
llàgrimes. Ni foren vanes les sues santes pregàries, perquè
en les horribles ý tan tempestuoses tenebres, de la obscura nit,
súbitament, dos resplandents ý molt gentils jóvens, no coneguts
a tots los marinés, apparegueren, ajudant ý esforçant a
tots a tenir certa confiança en la clemència de Déu. Ý fon tan
prompta en soccórrer, que en lo matex moment, cessant los
horribles vents ý tempesta, fon feta la mar bonança; ý los dits
jóvens, en lo matex moment, de la vista de tots desparegueren,
dexant a tots una fe molt certa que seran de la misericòrdia
de Déu promptament soccorreguts los que, ab pures entranyes
ý ab fe ferma, de Nostre Senyor demanaran lo auxili
en tals ý altres qualsevol perills, per la intervenció d'estos sants
poderosos. La nau, delliurada de tan gran perill, ab pròsper
vent, en fi aportà al port de Roses, del Principat de Catalunya;
hon, desembarcant lo sant abat, alegre ab lo seu tan estimat
thesor, féu a Nostre Senyor alegres gràcies. En lo qual lloch,
en perpètua memòria, fon edificada una església ý dedicada
als gloriosos prínceps Abdon ý Sennén, als quals fins a huyí
són molt devots tots aquells pobles.
CAPÍTOL Com lo abat Arnulfo portà dites santes relíquies
al seu monestir ý dels miracles que seguiren en lo camí.
En lo dit port o vil·la de Roses llogà lo devot abat un traginer
que li portàs dits tonells fins al seu monestir. Ý axí carregats
dits dos tonells en una atzembla, arribats al lloch que
nomenen Junquera, com encontrassen ab una pobra mare que
acaptant ab dos fillets cegos de la naxença passava sa mísera
vida ý, havent demanat a l'abat almoyna, la féu molt complida,
perquè ab ferma fe, trahent del sant vi dels tonells,
en haver-ne donat a beure a cascú dels chiquets cegos, reberen
promptament vista. De la qual maravella, molt admirats
aquells pobles, a nostre senyor Déu, en los seus sants, magnificaren.
Ni ab est sol miracle volgué lo gran Déu de glòria magnificar
los seus sants prínceps, perquè, a cascun lloch que les
santes relíquies aplegaven, les campanes per sí mateixes sonaven.
De les quals coses, com lo traginer, que dites relíquies dins
los tonells ignorant portava en la sua adzembla, molt se maravellàs,
vingué en simple sospita que en los tonells devia portar diables,
determenà aguijar lo macho ý avançar-se perquè pogués
mirar lo que portava. Era ja post lo Sol ý era lo camí molt perillós,
per ser fragós, estret ý per lo alt de una lloma de montanya,
que a la una part era lo alt ý a la altra era una profunda barrancada;
en lo qual, com lo traginer molt aguijàs la atzembla
ý fossen ja tenebres, permeté la providència divina que dita
atzembla, entropeçant, caygués arredolant per los aspres penyascles
de aquella costera fins al fondon del barranch, hon, lo
pobre traginer plorant, arribat lo abat, que a son pas venia,
cregueren que lo pobre macho seria fet troços. Però mostrà
nostre senyor Déu les sues grans maravelles, ý que estos gloriosos
sants, no sols a hòmens, mas als animals irracionals soccorren;
perquè lo abat ý traginer, per gran roda de camí devallats
al fondon del barranch, trobaren lo macho ab la càrrega
dels tonells pasturant sens llesió alguna. Ý cert, si fe no faltara,
molt bé podia creure que atzembla que tal càrrega portava,
en negun perill, per gran que fos, podia perillar. Ý perquè
aquell lloch era prop de la vila de Arles, del bisbat de
Euna, dins la qual era ý és lo monestir del sant abat Arnulfo,
concorregueren ab gran alegria los habitadors de aquella ý vehins
pobles, ab los religiosos monjes ý clero, ab processó devota.
Ý, exits de aquell fondo barranch ab alegra ý devota solemnitat,
portaren al dit monestir les santes relíquies, hon fins
a huyí stan en dos richs engasts de argent, de la cinta en
amunt; per los quals, Nostre Senyor, no solament en aquell
temps, tots aquells mals remedià dels temporals ý feres. Mas
fins al present temps, per la gran fe ý devoció de tots aquells
pobles, cada dia obra grans maravelles, les quals, per ser sens
nombre, segons les tenen entre aquells pobles en scrits per
molt certes, per no allargar ý cansar los delicats llectors (que
més prest se cansen en llegir scriptures religioses ý pies, que
en llegir les prolixes, vanes, mentiroses ý danyoses ficcions dels
llibres de Amadís, Florestán ý altres semblants, de ser cremats
dignes: perquè en aquells altre no s'í guanya sinó perdre
malament lo temps ý apendre maneres ý arts de mentir ý de
pecar), sols recitaré dos o tres hystòries o miracles notables,
com en los llibres que en aquells pobles tenen per authèntichs
se lligen.
CAPÍTOL De certs miracles fets per la intercessió ý honra
dels gloriosos Abdon ý Senén.
Com per la gran devoció d'estos gloriosos sants fos manat
guardar solemnement lo dia que estos benaventurats sants prengueren
martyri, que és a trenta de juliol, ý una folla dona texidora
en la vila nomenada Vilabeltran, del bisbat de Girona, exhortada
que guardàs la festa, en menyspreu dels sants, com costumen
fer alguns folls temeraris en damnació sua, menyspreant
los manaments de la Sglésia, aquells follament tenint
a rialla, dita dona, posada en lo teler, començant a texir, súbitament,
en castich de la follia, fon feta cega, muda ý para
lýtica de tota la persona. Per hon se mostra quant és, als temerosos
de Déu, saludable la obediència, quant als folls, menyspreants
los manaments de Déu ý de la Sglésia, desobediència
és tan danyosa, com fon en dita dona; la qual cobrà plena sanitat
lo marit invocant ý prometent donatius als sants gloriosos.
Ni fon de menys maravella la misericòrdia que la clemència
de Déu per los mèrits d'estos sants gloriosos atorgà a una
dona natural de la vila de Arles, vehina de Prada, que sent per
los demonis, invisiblement, sols per ella vists, vexada de tan
estranya manera, que la prenien ý llançaven en alt ý en diversos
modos, que a tots los que u miraven espantaven, la qual, com
haguessen portada ý posada damunt lo altar de la sepultura
de sant Abdon ý Senén, en presència de molts pobles, congregats
tots los religiosos del monestir ý ab moltes suplicacions
tots pregassen per aquella, com havia a tots exhortat un
religiós tengut en molta opinió de virtut nomenat frare Rollà,
sacristà de la església; fon cosa horrible que, en presència
de tots, los demonis cruament turmentant dita dona, alçant
ý dexant-la caure, ý donant dita dona de sí matexa grans colps
en terra, tant, que los religiosos ý altres, tenint-la, no bastaven
guardar-la. Ý axí encontrà ab lo cap en la pedra del sepulchre
dels sants, ý fon cosa admirable que, havent-se trencat lo cap,
en tenyir de la sua sanch la pedra del sepulchre, promptament
fugint los diables, restà aquella de tot delliure ý sana.
CAPÍTOL Com per la divina permisió són vexats alguns per
diverses causes.
Maravellar-se ha algú que los demonis dins la església ý damunt
lo sepulchre ý altar dels gloriosos sants tinguessen tal
llibertat de tan maltractar dita dona, però si recorden que los
demonis són ministres ý executors dels divinals castichs, no
tendran a maravella com los demonis no tinguen en los hòmens
més poder del que la divina justícia los permet, moltes vegades
per castigar ý humiliar los rebel·les pecadors; e axí permet
que moven tempestats en la mar ý en la terra, encara que naturalment
poden causar-se. Permet tals tempestats e altres
dans per castigar-nos, humiliar-nos, corregir-nos, despertar-nos,
per guardar-nos, conservar-nos ý per millorar-nos. Ý és
tal la excelsa majestat divina, que los cels, la terra, la mar, los
vents, los àngels bons ý los mals ý, en fi, totes les criatures, en
tot lo que a Sa Majestat plau ý en lo que vol, ý per al que li és
accepte, sens contrast, lo servexen. A esta dona los demonis
turmentaven, per ventura, per corregir-la de algun crim, per
castigar-la de algun peccat, per despertar-la de alguna negligència;
per ventura, per humiliar-la ý, per ventura, per fer-la
més santa: com lo gloriós Job per los demonis fon maltractat,
ý lo gloriós Theodoro, que per tenir contra
poder per Nostre Senyor atorgat, que de llochs lluyns del desert
hon estava, determinant ý dient als endemoniats porten-lo
a l'abat Theodor, los demonis fugien, per hon ell, gloriós, demanà
a Déu mercé perquè no s'alçàs en alguna vana supèrbia,
que permetés que los demonis lo vexassen; ý fon fet com demanà,
ý, vexat dels demonis, als endemoniats delliurava. Doncs,
què direm del gloriós sant Antoni ý altres? Ý del gloriós sant
Nicolau de Tolentí, que los diables una nit entre altres, anant
a matines, lo tractaren en la claustra de tal manera que, cahent,
se trencà la cuxa, per hon anà coxo tot lo resto de sa
vida? Són alts ý molt secrets los divinals juhins, ý grans nostres
viltats ý culpes. Ý són, estos, avisos quant no devem descuydar-nos
ý quant de matí llevant-nos, menjant ý en totes
nostres obres deu totstemps preceyr lo sacre nom de Jesuchrist
ý de Maria, pux són escuts ý certa defensa de nostres
vides. Quants se desperten ý lleven ý
dormir com a bèsties sens raó, no recordant-se ni de senyar
ni de acomanar-se a qui
molts contra nostres bestials descuyts. Com lo gloriós Gregori
en los seus Diàlogos recita de aquella golosa monja que, entrada
en l'ort, se menjà lo Diable ab lo tendre de una lletuga;
com, interrogat lo Demoni per lo gloriós sant Benet, per què
s'era atrevit de entrar en aquell temple consecrat a Déu, respòs:
"Yo, pare, no tinch, culpa: yo stava aseyt sobre lo ull de
Sophia, donzella, filla del gran
la lletuga ý ella, vellaca golosa, sens senyar ni invocar lo nom de
Jesús, me menjà ab la lletuga."
ý doctíssim emperador de la Grècia Justiniano, entrada en
l'ort, ab una poma, golosa se menjà lo Demoni. Ý són altres
molts avisos que
guardar-nos de enemichs tants, tan crus, tan prests ý aparellats
per a tot lo dan nostre. Ý que honsevulla que
en casa, per la carrera, en la església ý en lo sacrari, són
promptes per a danyar-nos, permetent-ho la justícia divina per
nostres llegees ý culpes. Molts altres ý admirables miracles tenen
en scriptures authènticques los religiosos de aquel sant
monestir, per los quals clar se mostra que, per los mèrits d'estos
gloriosos màrtyrs, la clemència de Déu grans mercés atorga
als que l'invoquen ab pures, devotes entranyes ý fe ferma.
Salutable avís per què ý com devem a nostre senyor Déu demanar
mercés per la intercessió dels sants gloriosos.
Gran ý folla presumpció és follament presumir que per una
morta devoció que lo peccador, quisvulla que sia, té ha algun
sant, ý no per causes llegítimes, que per açò tantost ha de attényer
tot lo que desija ý demana. Ý no meyns follia és amar los
sants per vans ý temporals interessos ý no per los béns de la
immortal ànima spirituals. Los uns són grans devots dels Metges,
no sinó per les malalties. Altres, de sant Sebastià ý sant
Roch, ý no sinó per la pestilència. Ý l'altre, de sant Joan Baptista
ý de sant Pau, per lo mal de cap. Ý l'altre, de sancta Apol·lònia,
per lo mal de quexals. Ý los nostres llauradors, grans
devots del gloriós sant Ponç, per la cuca, ý dels prínceps
Abdon ý Senén, per la pedra, ý de santa Bàrbera, per [los]
[l]lamps. Ý los morischs ý moros d'est regne, molt devots [de]
[san]t Antoni, perquè
creu de sant Antoni empremtada en los sancerros. Ý què pot
ser major descuyt, que ab solicitud sobrada sercar ý voler los
béns de la carn mortal, ý tant descuydar-nos dels béns de la
immortal ànima? Amor, per a ser justament estimat ý acceptat,
ha de ser pur ý no en res interesat; com és un parlar del gloriós
Hierònymo que diu: "Non uere diligit qui sua tantum utilitate, que vol dir: "En veritat no ama qui sols per lo
diligit"
seu interés ý utilitat ama." Ý encara dix lo gloriós rey David:
"Inclinaui cor meum ad faciendas iustificationes tuas in eternum, perquè Déu és, en veritat, la
propter retributionem";
principal ý última retribució de nostres bons serveys: amant ý
servint a Déu, lo amam ý servim per ell matex. Com dix en lo Levítico:
"Primogenitus meus Israel: ego merces tua magnanimis."
a Déu ý als sants és per ells ý per lo que són ý valen. A Déu,
per ell matex ý perquè és lo nostre últim, millor ý major bé,
en lo qual és tota nostra salut, vida, bé ý glòria. Ý havem de
amar ý servir als sants com a molt a Déu acostats, amats,
amichs ý servidors, affavorits d'aquell, perquè
e impetren de Déu los beneficis ý mercés, ý remeys de
nostres necessitats ý mals. Peraqué, fets delliures dels impediments
de mals ý culpes, en fi, siam merexedors de ser en los
Cels acollits en la sua gloriosa companyia ý, ab ells llohant ý
magnificant les excel·lències de Déu, fruÿxcam de la eterna,
gloriosa vista divina. Mas, perquè són destorbs de nostra pensa,
mal ab Déu concorde, ý esta nostra vida mortal no pot conservar-se
sens les coses ad aquella necessàries, com és salut ý béns
temporals, en los quals se comprenen les coses a nostre govern
necessàries, com són los fruyts de la terra, és justa cosa a Déu,
principal ý sol donador de tot bé, principalment amem ý servexcam,
ý als seus sants aprés d'ell amem ý servexcam ý
invoquem, perquè de Déu nos ateynguen les misericòrdies ý
mercés que tenim necessitat. Ý tot a principal s[...] de tal
manera sia nostra vida guardada ý conservada, que a[man]t
mereixcam la vida dels Cels benaventurada. Ý tot açò dix Jesús,
nostre gran rey, en dos breus paraules dient: "Primum querite Ý
regnum Dei et justiciam eius, et omnia adiicientur uobis."
axí los que a nostre senyor Déu amen ý servexen, ý dels sants
benaventurats amant los demanen mercés, no han de ser sol
los béns temporals ý remeys de les malalties, mas los béns
spirituals de la ànima: remissió de culpes, mercés de gràcia,
virtuts ý, en fi, la glòria. Que demència ý extrema follia és que
desigem la salut del cos ý no pensem en la sanitat de la ànima;
que desygem ý procurem riquees en la Terra ý no en los Cels;
que temam la febra ý grànoles que maten la carn mortal ý no
temam les febres ý grànoles del cego vici de avarícia, de supèrbia,
de lluxúria ý dels altres vicis que eternament maten la
ànima ý aquella en los Inferns sepulten. Suplique, dons, cascun
devot als seus sants que ama, ý los llauradors, a sant Ponç
ý als gloriosos Abdon ý Senén, que
los camps de cuca ý temporals de pedra; mas, primer ý principal,
que
ý vicis. Ý açò demanaran, no ab festes de trompes ý tabals,
mas corregint les sues males obres, millorant en virtut les
vides ab almoynes, oracions ý sants sacrificis, cada dia acomanant
ad aquells, ab pures ý devotes entranyes ý fe constant ý
ferma, les vides, la salut, la salvetat de sos béns, negocis,
cases ý camps ý fruyts; ý tot per a llohar ý magnificar a Déu,
autor ý donador de tots béns, per a fi que a la fi siam dignes
de cullir ab los sants, en los Cels, los immortals fruyts de vida
eterna. Ý, fent de tal manera, porem ser certs que los sants
benaventurats que amam nos attenyeran de la lliberal mà de
Déu tot lo necessari per a esta vida, ý per als Cels la immortal
glòria, com en la següent oració, per la intervenció dels sants,
se demana.
Oració universal per a demanar de Nostre Senyor tot bé
ý salvetat de la vida, béns ý fruyts per intercessió dels sants
gloriosos.
Déu creador del Cel ý de la Terra, qui per lo immutable
orde de la tua eterna providència ordenist que perquè lo home
servís a tu, ab los seus fruyts la terra servís a l'home, del qual
desijant la salvetat, ad aquell donàrets la defensa dels àngels
ý dels teus sants gloriosos. Humil quant puch, Senyor, te suplique,
per la tua excelsa clemència: per la santa vida, treballs,
mort e resurrectió del teu gloriós fill e senyor nostre Jesuchrist,
ý gloriosos mèrits de la sacratíssima Verge Maria, filla ý esposa
tua, e intercessió de tots los teus àngels e sants benaventurats,
e per la special intervenció dels teus gloriosos cavallers ý màrtyrs
sant Ponç, sant Abdon ý Sennén, ý de la tua santa verge
ý màrtyr Bàrbera, que
convertexques nostres cors ý penses, e aquelles dels richs
dons, del Sant Sperit umples e al teu sant servey del teu encés
amor enflames. A tu, per la via dels teus sants manaments,
encamines e guies, e ab tu, per gràcia, de tal manera nos unix
ý conjunta, que, per nengun vici, de tu separar-nos comportes,
ý davall la defensa de la protectió tua e presidi perpetu dels
teus àngels ý sants, ý specialment dels gloriosos Ponç, Abdon
ý Senén, e Bàrbera, defén ý guarda les nostres ànimes, vides,
parents, famílies ý amichs, cases, béns, camps ý fruyts e totes
les coses nostres; perquè, delliures ý defesos de tots peccats,
adversitats, malalties, animals nocivos e verinosos, e de totes
tempestes e temporals de llamps ý pedra, de tal manera te
amem e servexcam sens ofendre
sants merexcam ser benaventurats en la tua glòria. Per Jesuchrist,
fill teu, que ab tu, en unitat del Sperit Sant, un Déu viu
er regna per tots los temps eternament. Amén.
Deo gracias.