3 (Fil.) 1440 (Mallorca) Joan (o Lluís) de Pacs DOCTRINA MORAL ·XXVI·. Conclusió de l'home grosser e atravit Ero vejats si és confusió del grosser atrevit, qui en totes congregations vol parlar, e p[er] ço com no sap ne troba lo camí, scup, moqua·s ab lo dit, encara que no haja res en lo nas, e tosseix; pux, badallant, ab lengua mal diserta diu tals e semblants inhútils paraules: "Verament, senyors, com dix aquell, ara vejats senyors". E aprés, com ó ha entonat, ab gran prolixitat e treball debat la lengua, maneja lo cap, alça les celles, cluca los ulls, obre les naryls, feny-se les galtes, difforma la boca, ell mateix se escolta e no s'entén, torç lo coll e alça los musclos, maneja los brassos e signa ab les mans, trau lo gavinet de la daga hi escure·s les ungles, aprés garda al taguinat quasi que deboxa ço que vol dir. Diu Cerverí sobre aquest que la mà no deu parlar, ne la bocha veser, ne la orella guardar, ne l'ull dar ne tenir. Inclina lo cors, vincla los genolls, mou los peus, exeque·s de puntes e tot se carmena, abonda en paraules e no clou res. D'on, sapiats que pus segura cosa és esser mut que dir paraules que negun no entena. No se·n sap lexar ne desexir, e quant à dit vol tornar recapitolar. E p[er] ço diu Plató que quant te bastarà una paraula no parles pus. Reprèn los altres e no·s sap smenar. Per dret aquí fet vol comensar en la fi deu entendre. Ell mateix se blasma, ell mateix se loa dient: "Jo no u sé dir també com altres, mas, de l'entendre, no·n daria avantatje a negú". E per aquests diu Cathó: "No lous a tu mateix ne·t vulles inculpar, car manera és de foll". E per conclusió ab viciosa parleria diu axí: "¿Què és ara seny? Yo m'ó entench axí que ó fas". E açò és deffalliment de raó que per la Gaya Sciència és appellat pedas[ser], per què li valria més callar, que parlar ne apedassar, mas vol luytar ab natura que n'ordona lo contrari, e a la fi com à molt garrulat res no à dit. E si algú li diu: "¿Què dieu, sényer?". Respon: "Dau consell a v[ost[ra col·lació que ja ho é dit e no sé pintar paraules, ací n'ha qui ó entenen"; e altres paraules, degenerant tot lo parlament. E açò és resposta mular, car a hun mul fo demanat qui era son pare, e ell respòs que·ll cavall era son oncle, e lo interrogant romàs ab la ignoràntia precedent, però hun conort

podets aver de tals fexuchs o grossers parlers, que tostems haveu pler de lur parleria, que jatsia no ojau com comença a parlar, si haveu pler com se·n lexen per rahó de aquestes axí tals incongruïtats. E sobre açò diu Epitus, que la millor cosa e la pijor que esser puga és la paraula.