<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://relaxng.org/ns/structure/1.0"?>
<?xml-model href="http://www.tei-c.org/release/xml/tei/custom/schema/relaxng/tei_all.rng" type="application/xml" schematypens="http://purl.oclc.org/dsdl/schematron"?>
<TEI xmlns="http://www.tei-c.org/ns/1.0">
<teiHeader>
	<fileDesc>
		<titleStmt>
			<title type="main">Doctrina moral</title>
			<title type="sub"></title>
			<author>
				<name>Pacs, Joan (o Lluís) de</name>
			</author>
		</titleStmt>
		<publicationStmt>
			<publisher>GLD-UAB</publisher>
		</publicationStmt>
		<sourceDesc>
		<msDesc>
			<msIdentifier>
				<msName>C-27-Miralles_XV_3.txt</msName>
			</msIdentifier>
			<msContents>
				<msItem>
					<filiation type="date">Segle XVa</filiation>
					<filiation type="typology">C-Obres religioses i morals</filiation>
					<filiation type="dialect">Or:B</filiation>
					<filiation type="origDate"></filiation>
					<filiation type="copyDate"></filiation>
					<filiation type="translation">No</filiation>
				</msItem>
			</msContents>
		</msDesc>
		</sourceDesc>
	</fileDesc>
</teiHeader>
<text>
<body xml:lang="cat">
<p n="Pàg. 252"><seg type="rest">3<lb />
(Fil.)<lb />
1440 (Mallorca)<lb />
Joan (o Lluís) de Pacs<lb />
DOCTRINA MORAL</seg><lb />
 <num>·XXVI·</num>. Conclusió de l'home grosser e atravit<lb />
Ero vejats si és confusió del grosser atrevit, qui en totes congregations<lb />
vol parlar, e p[er] ço com no sap ne troba lo camí, scup, moqua<gap />·s ab lo dit, encara<lb />
que no haja res en lo nas, e tosseix; pux, badallant, ab lengua mal diserta<lb />
diu tals e semblants inhútils paraules: <q type="spoken"> "Verament, senyors, com dix aquell, ara<lb />
vejats senyors"</q>. E aprés, com ó ha entonat, ab gran prolixitat e treball debat la<lb />
lengua, maneja lo cap, alça les celles, cluca los ulls, obre les naryls, feny-se les<lb />
galtes, difforma la boca, ell mateix se escolta e no s'entén, torç lo coll e alça los<lb />
musclos, maneja los brassos e signa ab les mans, trau lo gavinet de la daga hi escure<gap />·s<lb />
les ungles, aprés garda al taguinat quasi que deboxa ço que vol dir.<lb />
Diu Cerverí sobre aquest que la mà no deu parlar, ne la bocha veser,  ne<lb />
la orella guardar, ne l'ull dar ne tenir.<lb />
Inclina lo cors, vincla los genolls, mou los peus, exeque<gap />·s de puntes e tot se<lb />
carmena, abonda en paraules e no clou res. D'on, sapiats que pus segura cosa<lb />
és esser mut que dir paraules que negun no entena. No se<gap />·n sap lexar ne desexir,<lb />
e quant à dit vol tornar recapitolar. E p[er] ço diu Plató que quant te bastarà<lb />
una paraula no parles pus. Reprèn los altres e no<gap />·s sap smenar. Per dret<lb />
aquí fet vol comensar en la fi deu entendre. Ell mateix se blasma, ell mateix se<lb />
loa dient: <q type="spoken"> "Jo no u sé dir també com altres, mas, de l'entendre, no<gap />·n daria avantatje<lb />
a negú"</q>.<lb />
E per aquests diu Cathó: <q type="spoken"> "No lous a tu mateix ne<gap />·t vulles inculpar, car manera<lb />
és de foll"</q>. E per conclusió ab viciosa parleria diu axí: <q type="spoken"> "¿Què és ara seny?<lb />
Yo m'ó entench axí que ó fas"</q>. E açò és deffalliment de raó que per la<lb />
Gaya Sciència és appellat pedas[ser], per què li valria més callar, que parlar ne<lb />
apedassar, mas vol luytar ab natura que n'ordona lo contrari, e a la fi com à<lb />
molt garrulat res no à dit. E si algú li diu: <q type="spoken"> "¿Què dieu, sényer?"</q>. Respon:<lb />
<q type="spoken"> "Dau consell a v[ost[ra col·lació que ja ho é dit e no sé pintar paraules, ací n'ha<lb />
qui ó entenen"</q>; e altres paraules, degenerant tot lo parlament. E açò és resposta<lb />
mular, car a hun mul fo demanat qui era son pare, e ell respòs que<gap />·ll cavall<lb />
era son oncle, e lo interrogant romàs ab la ignoràntia precedent, però hun conort</p>

<p n="Pàg. 253">podets aver de tals fexuchs o grossers parlers, que tostems haveu pler de<lb />
lur parleria, que jatsia no ojau com comença a parlar, si haveu pler com se<gap />·n lexen<lb />
per rahó de aquestes axí tals incongruïtats. E sobre açò diu Epitus, que la<lb />
millor cosa e la pijor que esser puga és la paraula.</p>
</body>
</text>
</TEI>