Ací comensa lo Libre de les províncies e de
les encontrades qui són desotz la seyoria del
gran emperador del Catay, lo qual ha la seyoria
del Gamballech, e seyor dels tartres, axí
con ho reconta micer March Pollo, ciutadà
noble de Venècia.
E primerament diu axí de la província de
Tangut, hon él stech
veritat de les coses daval scrites.
[
Primerament, cant hom cavalcha
del gran desert qui s'apela lo desert del
Lop [...]qui [...]a de trevés
e
ab sí tot so que mester li fa, car no s'í troba
res de què hom pusca viure. E troba-s'í
merevela: que si alcun s'atura
d'aquels ab qui va, anant per aquel desert, él
oyrà veus qui l'apellaran per son nom.
E a le axida d'aquest desert, ha
qui s'apela Sasion, e la provéncia à nom Tengut.
E són del Gran Cham, e són ydòlatres, e
crestians nosturins, e sarraïns atressí. E los
ydòlatres àn lenguatges per sí. He és entre
grech e levant.
[...]ui ve del comensament de la terra.
E àn moltes abadies de les ýdoles que ells
fan, e fan grans sacrificis; e lurs ýdoles són
de diverses faysons.
E cascú que ha infans fa morir
per cascun infant, ha onor da aquela ýdola en
què él aurà mayor devocion; e cant ve la festa
de la ýdola, fan coure aquest moltó, e puys
van davant la ýdola e meten taules a lur
usansa, e la carn desús. Aprés canten e disen
lurs pregueries. Puys tornen-se
ab lur viande, e menjen e fan gran festa
ab lurs parens; e dien que aquela ýdola à
menjada la sustància de la carn, e que aquela
lus salvarà lurs infans. E con han menyat, sí
ajusten totz los osses de la carn, e sí
en bels moniments de pedres.
Sapiatz que cascú d'aquestz ydòlatres, cant
és mort, se fa cremar. E con porten lo cors là
hon lo deuen cremar, aquí són ajustatz totz
los parens e lurs amichs; e fan pintar en pergamins
moltes e diverses bèsties semblantz de
camels, e altres maneres de bèsties en aquel
mateys pergamí, e figures d'òmens; e geten-ho,
ab lo cors ensems, al foch. E dien que totes
aquestes coses aurà vives en l'autre segle a
son manament. E cant porten lo cors cremar,
totz los sturmens de la vila van sonant devant.
Encare fan altre cose: con lo cors és mort,
éls fan venir los encantadors que fasen sortz
si és ora que
part de l'alberch deuen trer lo cors; e segons
que aquels disen, se fa, car a veguades no
cremen de
depuys que són mortz, e a veguades de
segons que los encantadors disen. E mentre
garden l'om mort a la casa, sí
homplen lo cors de sofre e d'altres confeccions
per ço que no puda; e cobren la caxa d'alcú
bell drap d'or o de ceda. E cascun yorn fan
coure carn e viandes e meten-los costa la caxa
del mort, e meten-hi atressí què beure; e lexen-ho
la sustància d'aqueles viandes. E puys prenen
aquela viande e ményan-la ab gran festa.
E aquesta és lur usansa.
[
Camuls és una província qui fo, temps passat,
reyalme; e à-y ciutatz, viles e castels assatz;
e lo mayor seyor d'aquela terra s'apela
Camull. E aquesta província és entre los desertz
de lonch e de trevés; ha
ydòlatres, e han lengatge sabut, e viuen del
fruyt de la terra, que n'àn gran habundància.
E són hòmens de gran solàs, e no han cura
sinó de cantar e de sonar e de pendre motz
bels delitz. E són molt bé acullentz a les géns
strayes, e les reseben a lurs alberchs; e asò
per gran cortesia que en éls és.
E de present que degun stranger és vengut
a lur alberch, fa manament lo seyor de l'alberch
a ssa muler que ella fassa an aquest
stranger totz so que él volrà ne que él sàpia
demanar. E de present se
sta tant fora la vila con plau star a l'estranyer
a son alberch, e tota vegada fesén-li sa muler
companyia, axí pròpriament con si era son
marit. He la dona fa son poder de servir e de
honrar aquest stranger en tot so que a
plau. E meten
ço és,
altre cose, axí con l'oste volrà; e aquest senyal
se fa per ayçò que cascun sàpia que an aquel
alberch ha stranger, car aqueles géns ho àn en
gran honor. E can lo senyor de l'alberch va a
son alberch e veu lo seyal, sí se
sta tant fins que
usatge ha per totes aqueles províncies. He
à-y moltes de beles fembres.
He són de la seyoria del Gran Cham. E con
él sabé la usansa de aquestes géns, sí tramès
sos missatjes pregant e manant que volguesen
lexar aquela usansa, per ço cor era molt desonesta.
E con ells saberen aquesta novela, sí
foren molt despagatz e agren consel, axí que
trameseren a lur senyor molt tressor per lurs
misatges, pregan que no
ne
avien mentengut totz temps, e per aqueste bona
custuma lur déus los amava molt e
molts béns e riqueses, e si la usansa se trencava,
que lur déus ne seria feló e
lurs béns. Axí que lur seyor, con sabé lur resposta,
no
[
Aquesta província és prés del desert, entre
tremontana e mestra, e dura bé
e és del Gran Cham. E à-y viles e ciutatz e
castels assatz, e habiten tres linatges de géns,
so és, ydòlatres e serrenys e crestians
nesturins.
E a la fi d'aquesta província, vés tremontana,
ha mena de fer e d'andani. E aquí se
fa la salamandra, car ela se fa de vena de
montanya, axí con lo matal; e la salamandra
no és pas bèstie, axí con alquns disen.
E diré-us con se fa, axí con ho sé de sert,
en aquesta província, que Dantura e yo, qui
fom compayons, stagem là moltz yorns per lo
Gran Cham, per fer tovalons de salamandra.
E fo ver que éls cavaren tant en la montaya
fins que atrobaren la vena, qui és axí cor a
lana. E puys trahen-la e meten-la a secar; e
con ela és secha, sí la fan picar en gran morter
d'aram, e puys la fan lavar, e roman axí con a
lana; e aprés fan-la filar, e aprés fan-ne tovales
e tovalós. E con són fetz, són
e meten-los al foch e tornen tant blanchs con a
neu; e tota vegada que són legs, meten-los al
foch e tornen blanchs.
E açò és certa cosa, e asò és la salamandra
que hom diu; e negun no
trer fora d'aqueles encontrades, sinó lo Gran
Cham. E yo, dit March Polo, é vistes les
dites coses.
[
Cant hom se perteys de la dita província de
Quindistalaon e hom ha cavalcades
entre grech e levant, en lo cal camí no
ha nenguna abitació, aprés troba hom la província
de Suetra, hon troba hom ciutatz, viles
e castels. E la mayor ciutat és apelada
Suchttiyt.
Aquestes géns són ydòlatres, e axí mateys
hi à crestians e sarraïns, e los crestians són
nesturins. E són del Gran Cham.
E aquesta provéncia e les altres dues desús
dites són de la provéncia qui és apelada Tangut.
E per totes les montayes que y són, ha
de grans erbatges.
[
Campion és
de Tangut, la qual ciutat és molt noble e molt
gran, e el cap d'aquesta gran província.
Són ydòlatres, e axí meteys hi ha crestians
e serreïns. E los crestians són nesturins e
àn
e abadies, en què ha moltes e diverses ýdoles,
so és, de grans e de poques, e són cubertz de
drap d'aur. E entorn les grans ýdoles n'à de
poques que fan grans continens de fer honor
a la gran. E sapiatz que los religioses ydòlatres
viuen pus honestament que les altres géns,
e
no entenen que sia peccat. E hen lur
canabar dels meses, en cascun à
són squivatz molt d'alciura naguna bèstia, ne
de menyar carn de neguna manera; e en cascú
d'aquestz
E cascun pot pendre tantes mulers con se
vol, mas la primera àn per pus melor, e és més
presada. E exoar fan de bèsties e de moneda,
cascun segons son poder. E cambien lurs mulers
segons que se
lurs cosines, e no ss'ó tenen a pecat. E viuen
en lur cresensa axí con a bèsties.
E sapiatz que misser Nicola e misser March
Pol stegueren en aquesta ciutat bé
lurs afers.
[
Cant hom se perteys de Campion, cavalca
hom
s'apela Esmagui, e és al cap de
tremontana, e és de la província de Tangut.
E les géns són ydòlatres, e àn bestiar e camels
assatz, e àn falcons lanés e sartres molts bons.
E aquestes géns viuen del fruyt de la terra e
del bestiar.
En aquesta ciutat pren hom viande per
neguna abitació, sinó alcunes avalades hon à
erbatjes en què pexen bèsties, e moltes bèsties
salvatjes. E à-y boschs de pins.
E aquestes
tremontana.
[
Al cap d'aquestes
troba hom una nobla ciutat e gran, qui
à nom Racours, qui fo la primera ciutat que
los tratres preseren. E dir-vos é de lurs fetz
e con ells agren la seyoria de la dita ciutat.
Certa cosa és que los tartres solien abitar
mayorment en les parts de tremuntana. E vés
exaloch ha
e caves de bones pastures e grans plans;
en la qual província no avia neguna habitacion
de viles ni de castels, e stan-hi molta
gent ab lurs bèsties, qui viuen en les encontrades
de pestre Johan, e paguaven, de traüt,
de
géns, que
lur, e, per dupte d'éls, ordonà ab sos
barons que
E con los tartres saberen açò, foren molt felons
e maugutz, e partiren-se
anaren molt luny per tremontana e per lochs
desertz; e là se revelaren contra pestra Yohan,
stantz per lochs salvatjes.
[
Avench-se que en l'any de
tartres feren
e fo hom de molt gran valor e prous
e savi. E can fo alet, totz los tartres del món
eren scampatz sà he là per diverses lochs; e
saberen açò, e vengren en aquest seyor e hobesieren-lo.
E aquest sabé tant bé seyoreyar, que
cascun se tench per content. E vengueren a
ssa seyoria tantes de géns, que no avien
nombre.
E cant él fon coronat e senyor de tant grans
quantitatz de jéns, menà que cascun ne agués
arch e fletxes e altres armadures segons lur
usatje. E con aquel manament fon complit,
sí féu ajustar gran host, e anà conquistan moltes
províncies e ciutatz, axí que en poch de
temps ach conquestes
que en aysò que prenien no fesien mal
a negú, ni
retenien a ssa seyoria totes les forses. E menava
ab él totz los homes d'armes que prenia,
per so que li ajudassen a conquistar les altres
províncies; axí que éls eren tantes de géns,
que sens fi era son poder.
E con aquest seyor Quaygis_cham se vesé
seyor de tantz grans géns e de tant grans províncies,
sí tramès sos misatjes a presta Yohan
per aver sa filla per muler; e asò fo en l'any
de
misatgeria sí se
als misatjers: — ¿E con és tan ardit vostre
seyor que
él sia mon sclau e mon hom? Verament que
yo
Per què, anatz-vos-en a vostre seyor, e digatz-li
que jamés no
si ó fa, yo los faré gran honta. —
E de mentinent los misatjes se
contaren-li la resposta que pestre Yohan avia
feta. E con Quayguis_cham ach oÿda la resposta,
fo molt irat, e dix que jamés ell no seria
seyor entrò que agués venjada aquela vilania
que pestre Yohan li avia feta; e dix que sens
falla, que él lo metria a mort, o éls morrien
totz. E de mentinent manà ajustar totes ses
ostz, e féu lo mayor ajust de jéns e d'armes
e d'altres aparelamens que pòc. E féu asaber a
pestre Yohan que ell s'aparelàs de defendre,
car él volia venir contra ell. E con preste
Yohan sabé aquestes noves, ell no
emperò él féu aparelar ses ostz, e ach grans
géns, e mès-se en cor de destroir ell.
E aprés, en poch de temps, vench Quayguischam
ab tota sa host, e albergà
sobre la terra de pestre Yohan, ab tanta de
gent que no avia nombre. E stant aquí, ach
noveles que pestre Yohan, qui era molt gran
e molt bell, venia contra ell; de la qual cosa
él se mostrà molt alegre, e tota vegade él
l'esperà an aquel bel plan [...]e Tangut, e
venc ab sa host aprés de
e aquí se atendà e reposà sa gent. E sabent
noves la
se aparelà als mils que pòch.
Quayguis_cham féu venir totz sos encantadors,
e manà a cascuna part que fesen sortz
per saber qual part auria victòria de la batala;
e no y ach negú qui ho sabés dir, sinó tan solament
los crestians qui ab él eren, que li dixeren
que él devia aver victòria. Axí que ell
volc saber la veritat, con ho sabien éls; e féu-los-se
venir davant él. E éls preseren
e feneren-la per mig, e en la
lo nom de Quayguis_cham, en l'autre
maytat lo nom de pestre Yohan, e ligiren
nom de Quayguis_cham se livà e puyà damont
aquel de pestre Yohan. E con Quayguis_cham
víu assò, fo molt alegre, e féu fer gran festa
per tota sa host.
E sapiatz que, per so que li mostraren, los
crestians són tengutz entre éls géns de gran
veritat.
[
Aprés de yorns que les hostz foren avistades
de la
bé ordonatz segons lur custuma, e comensaren
a ferir la
que durà del matí tro al vespre,
axí que
Quaygui_cham ahc la victòria, fo molt alegre
e pagat, mas perdé molta jent, car aquesta
fo la mayor batala que hom aya hoÿda dir
d'aquel temps ensà.
E vensuda la dita batalla, Quayguis_cham
anà conquistan totes les terres qui eren de pestre
Yohan, salvant aqueles d'Enopa e de Núbia,
car axí la anomenaven, e és bella e mayor
seyoria que de neguns crestians.
E aprés aquesta batala, regnà Quayguischam
fo ferit de segeta, de la qual morí. E avia
conquistades les mayors terres de Levant.
[
Aprés de la mort de Quayguis_cham, sí
regnà Cuytam, lo ters fil. E lo quart fil ach
nom Cuy_cham; e lo quint, Alevo_cam; e lo
lo qual regnava cant yo, March Poll,
era en aqueles partides.
E aquest és lo mayor seyor que negun d'aquests
qui són statz, car si totz los altres fosen
ensems, no serien la maytat de poder que
aquest és huy. E encara vos en diré més: que
si totz los crestians e sarraÿns eren justatz contra
ell, no li porien nolre, ne porien aver tant
tresor; e asò us mostraré en aquest libre.
Totz los seyors, con moren, són aportatz a
ssotarar en
la qual és luny del loch hon él sta; mes
asò fan per antica custuma. E sapiatz que totes
aqueles persones que atroben en lo camí con
van lur seyor sotarrar, totz los aucien; e mentre
que los aucien, dien-lus: — Anatz servir
car lur opinió és que aquels
vostre seyor —
que per aquela rahó aucien, vayen servir lur
seyor en altre segle.
E encara més vos dic: que con Monguncam
morí, foren mortz en lo camí més de
melors cavalers que avia lo seyor, cuydan-se
que, con són mortz, sien en l'altre segle a servesi
seu.
Dir-vos é de lurs usatges.
[
Los tartres stan volenters en loch plan, hon
aya grans erbatges e riberes d'aygües, e en
lochs caltz, per grans fretz que y fa en yvern;
e en estiu per les montayes, per la gran calor
que y fa.
E lur tendes són de verges redones e cubertes
de feltre, e hon que vagen, les porten. E fan
la porta de lur tende devers migyorn, car ells
àn gran fe en la tremontana. E con van, van
en la cara cuberta de feltre negre molt fort,
axí que neguna pluya no pot passar. E fan
tirar lurs caretes a bous e a cavals; e dins
les caretes porten lurs armes e lurs mulers e
lurs infans.
E lurs mulers compren e venen, e fan tot
lo servesi que han mester en lur viure; e los
homes no s'empaxen mays de cassar e de jugar
ab archs e de fet d'armes.
Lur vianda és carn e let; e menjen de totes
carns, e de cavals e de cans; e la més let que
beuen és de jugamans, ço és egües.
E garden-se molt de tocar altre fembre sinó
a lurs mulers, car molt ho àn a lega cosa. E lurs
mulers són bones dones de lur cors, e saben
dar bon recapte a ço que han a fer.
[
Lurs matrimonis són en aytal manera: que
cascun pot pendre tro a
ni à poder de mentener aqueles. E lo marit
dóna la seyoria a la mara de la muler. E presen
més la muler primera que les altres. E àn
més infans que negunes géns, e per so són éls
axí multiplicatz. E sposen lurs cosines.
E con lo pare mor, lo mayor fil pren per
muler la primera dita muler de son pare, ab
que no cia sa mare; e atrecí pren la muler de
son frare, con és mort.
E fan-se grans noces.
[
La lur lig és aytal: que éls àn
déu e à nom Versigay, e aquest disen que és
lur déu terrenall qui garda lurs béns; e àn
aquest fan gran reverència e gran honor. E cascun
n'à
draps; e fan-li muler e infans; e meten la
muler d'aquest déu a la part sinestre, e los infans
a la part dreta.
E con éls deuen menyar, éls prenen de la
carn grassa e unten-na la boca a lur déu e a sa
muler e als infans, e puys prenen [...]e la
carn e scampen-la per la porta, e dien que lur
déu e sa compaya han aüda part de la vianda.
E fet asò, meyen. E beuen de la let de les
egües, la qual baten tant que torna axí con vi
blanch, e és molt bon abeuratge.
Los richs homes vesten draps d'or e de seda
e folradures de vayres e de anyines e d'altres
maneres. E tots lur arneses són bels e richs;
lurs armadures són archs e lanses e spases, mas
del arch s'ajuden més que d'altra armadura,
car, per tot cert, éls són los melós arqués del
món. E porten cuyrases de cuir bolit, e són
asats fortz.
Éls són fort bons homes en batala e valens,
e dupten fort poch la mort; e són jéns qui
poden soferir grans trebals, més que altres
jéns.
[
Cant éls són en batala, ço és, que van en
ostz, estaran, si mester és,
no menjen sinó so que casen, e lur abeuratge
és let d'egües. E a sos cavals donen erbes a
menyar, axí que no han res mester a portar,
si no
a so que hom los mana fer. E, si ops los és,
dormen de nitz armatz, axí que al món no
ha géns qui soferen tan bé trebal, con mester
los és. E són de poca meció e grans quonquistadors
de terres. E no
de lur vida no fan àls.
E són molt hordonadament en fet de batala;
car sapiats que cant alcú seyor tartre va en
ost, menarà alscuns
E a cascuna
les
de
va per orde e nom tro al cap de
E con alcuna gran host va sobre alcuna província,
fan
carter pren
e aquestz van
ost. E la una part gayta la host davant, e l'altra
derrera, e l'altra a la part dreta, e l'altra a
la part sinestre; e açò fan per tal que la host
no puga ésser acetjada de enamichs que no
sàpien, e no
E ci la host va en longues partides, no porten
sinó lur armes e
porten la let que beuen, e una ola de coure per
cuynar la carn que menyen; e porten una petita
tenda molt leugera, per la pluya. E con
los fa mester, éls sagnen lurs cavals, e beuen
la sanch si no àn let, e posen la boca al forat
de la sagnia e beuen-le
let ab paste secha, e destempren-la ab
ayga, e beuen-la.
E con éls van a batala ab lurs enemichs, no
han vergoya de fugir si
fort. E en fugent, dampnifícan lur enemichs
si
vesen que a fer fasa, si bé
e tornen-se a combatre ab lurs enemichs vigorosament.
E per aytal manera han sovén victòria
de sos enemichs.
Encare sapiatz que lurs cavals són bons e
ben girans.
[
Lur justícia és tant fort, que con alcú ha
amblada alcuna cosa as altre, li donen
e si ó fa altre vegada, donen-li
e a la quarta, donen-li
manera multipliquen entrò a
embla alcuna cosa gran, aquell fan talar per
lo mig ab una spasa; però si él pot dar
vegades aytant con val la cosa que aurà emblade,
és scàpol.
Encara han per custuma que si alcun aurà
fill que sia mort sens muler, e alcun altre aurà
fila que sia morta sens marit, si bé aurà lonch
temps que seran mortz la
metremonis entre éls, axí con si eren vius;
e fan cartes d'aquels metremonis, en què contenen
l'exoar, e puys cremen les cartes e disen
que
e saben-ho aquels que són delà, e fan lurs
noces axí con si eren desà vius ab lurs parens.
E àn bèsties groses e de menudes, e cremen
aquelles bèsties, e disen que
se
carn, axí con era dabans, e que servirà a les
noses dels mortz e que fan lo metremonis. E
aytal és lur dret usatge.
[
Cant hom se pertex de Carestant e d'Eltay,
hon se fan sotarrar los grans seyors, troba
hom per tremontana una gran plana qui ha
nom playns de l'Ayga, e dura bé
E stan-hi salvatge gent, e viuen del bestiar
e dels béns de la terra, e àn costumes con a
tartres.
E al cap d'aquestes
pla se troba la mar Occeana; e à-y montayes
sobre la mar, hon se troben los nius dels falcons
palegrins, e
"badorch", qui són axí con a perdius, de què
los falcons se pexen. Aquests aucels àn los peus
axí con a papagays, e la coa con a horendola;
e volen molt fort. E can lo Gran Cham vol dels
falcós, sí tramet là en aqueles montayes e a
les illes qui són devant aqueles montayes. E
troben-s'í grifons moltz.
E aquestz lochs són tant a la tremontana,
que l'estela roman quayx al migjorn.
Dels grifons ha lo Gran Cham aytants con
vol.
[
Cant hom se pertex de Campicuy, sí cavalca
hom
perills, car hom hi ou parlar sovey, e no veu
hom aquel qui parle; e açò ve de nitz.
E al cap d'aquestes
sí és lo realme de Arguinil; e és del Gran
Cham, e és de la gran província de Tangut,
la qual ha moltz realmes. Les géns que y stan
són crestians e sarraÿns e idòlatres; e los crestians
no són nastorins. E à-y villes e castels
e ciutatz; e la mayor ciutat d'aquesta província
à nom Argui.
[...] aquesta ciutat o província qui s'apella
Sangui; e à-y viles e castels assatz, e és de
la gran província de Tangut. Les jéns són ydòlatres,
crestiàs e sarraïns; e són del Gran
Chain. E à-y bous salvatges moltz grans, e són
molt bells a veer, car són molt pelosos, que àn
més de
són blanchs e negres, mas no poden pendre
sinó dels pochs. E nodrexen los domèstichs ab
què lauren, e són pus fortz que
domèstichs.
En aquesta provéncia ha assatz d'aqueles
bèsties en què
fi que
l'almesch. Aquesta bèstia és axí con
e ha gran coha e molt grossa, e no ha banyes;
e à
bella bèstia a veer. E con hom la pren, troba-li
hom l'almesch al lombrígol, en semblant de
bossa, e sta entre lo cuyr e la carn, la qual él
trencha e geta-la defora ab lo pèl. E con és
frescha és a semblant de sanc; puys torna aytal
con veser podetz. E d'aquestes bèsties hi à
moltes.
Les jéns d'esta terra viuen molt de
mercaderia.
E dura aquesta provéncia
E à-y moltz faxans, qui són axí grans con
e à-y d'altres aucels qui àn molt bells plomatges,
dels quals nosaltres no n'avem negun.
E les géns són grans, mas han for poch nas,
e àn fort pochs pèls; e les fembres no n'àn jes
en tot lur cors, e són molt belles fembres e
blanques, e són molt bé afaysonades. E deliten-se
molt en luxúria; poden pendre moltes mulers.
E si à una fembre, si ben s'és de bay
loch, sí la pendrà
bella.
Los lurs cavalls són negres.
[
Tendut és
la qual ha viles e castels asatz. E és-ne rey
qui fo del linatje de pestre Yohan, però per la
voluntat del Gran Cham; ha nom Jordi, e té
la terra per lo Gran Cham e és son hom; mas
aquest rey no és tan gran con pestre Johan.
E sapiatz que aquels qui són del linatje del
Gran Cham s'aparenten volentés ab aquels de
la casa de pestre Yohan per la volentat del
Gran Cham.
En aquesta provéncia se troben de les péres
de què hom fa lo fin asur del llevant. E fan-s'í
xamalotz asatz, qui són de pell de camels, e
són molt bells e fins.
Les jéns d'aquesta terra viuen del fruyt de
la terra e del bestiar. E la seyoria és dels crestians,
cor, axí con hom diu, pestre Yohan
[...]i à
argons, qui vol dir gatmultz, per so con són
natz de crestiàs e de serraÿns; e són bones géns
e sàvies. E à-y sarraÿns, ydòlatres, mas los
crestians són més.
E sapiatz que en aquesta província fo lo setge
de pestre Yohan, con él seyorejà la terra que
senyoreyaren los tartz, e tota la gent li fesia
traüt.
E aquest rey Jordi és stat lo quart seyor
d'aquels qui són depuys statz a pestre Yohan
e con preste Yohan morí en la batala.
E aquest loch és aquel que nós apelam
Gog, mas éls l'apelen Hunch de Megoll;
e asò és stat car en temps passat avia an aquesta
província
"hunch", e aquels són natz primés, e l'altre
generació, "magoll", car eren statz tartres,
e per so apelen alcunes de vegades aquestz
tartres "magols".
E con hom ha cavalcatz
aquesta provéncia, troba hom tot die viles e
castells assatz. E la gent que abiten en aquesta
província són crestians nesturís. E fan-s'í
molt bels draps d'or e de ceda, e d'altres richs
draps moltz. E aquest camí va per levant, qui
va al Catay.
E al cap de aquestes
fan moltes armes e arneses a batalar e a ops
del Gran Cham. E
província à
mena d'argent, e fa-sse-n'hi molt. E en aquesta
terra ha molts cassadós de bèsties salvatges e
d'ocels.
E partín d'aquest loch, cavalcan
sí troba hom
en què ha
Cham, en què él ve
per so con hi à
unes són negres axí con a corp, e són molt
grans; e les altres són blanques, e han les ales
axí obrades con a choa de paon, e resplendex
axí con or, e han lo cap negre e vermel e lo
coll negre e blanch, e són mayors que degunes
de les altres grues; la tersa manera de les grues
són axí con les nostres; la quarta manera de
les grues són petites, e han, en les orelas, plomes
longues, negres e vermeles; la quinta
manera de grues són grisses, e àn lo cap vermel
e són bells aucels e grans.
E aprés aquesta ciutat qui és apellada Sienganor,
là hon lo palau del seyor és, ha
en la qual lo seyor à fetes moltes cases,
hon stan perdius, les quals fa nodrir a homes
qui les nodrexen e les engrexen perquè multipliquen.
E con lo seyor hi vén cassar, troba-n'í
él e ssos barós assatz.
[
Cant hom ha cavalcades d'aquest loch
Ciendi [...]ue lo Gran Cham féu fer, e és
al cap de la ciutat. E la ciutat és bé murada,
e lo mur se té ab lo palau e té bé
e ha dins moltes fons e de beles e clares, e à-y
moltz ocels d'aygüe, de petitz e de grans. E ày
belles riberes e de
e aquesta ribera féu fer lo Gran Cham
per péyxer sos gerffautz e sos falcons, con los
ten en muda. E en aquela ciutat va
per lo mig d'aquesta devesa, e porta en les
anques del caval
pendre una bèstia salvatje, lexa anar lo leupart
e pren aquela.
En lo mig loch de la devesa sí à
de canes, pintat ab or e ab belles ymages, molt
soptilment entalades, axí metex ab la cuberta
daurada e envernissada de fora e de dins, que
a penes la pot hom gardar que fassa sol; e és
tant bona hobra e ten fort, que pluya ni vent
no li pot nore. E dir-vos é con és fet. Primerament,
les canes de què és fet lo palau han de
gros
E és fet aquet palau en tal manera com lo
pot mudar là on lo seyor se vol, so és, a troces;
e ten-se tot ab cordes a manera de tendes; les
cordes són redones, de ceda, de diverses obratges.
En aquest palau sta aquest seyor, per
gran noblesa que
lava tot jorn ab ayga frescha, e yamés no y ha
calor anuyosa. E con lo seyor se
lo palau a troçes e stòyan-lo entrò que torna
a la dita ciutat. E ve-y tostemps a
d'agost.
E dir-vos é per què àn aytal yorn. Él és
ver que lo dit seyor ha moltes egües blanques
e negres, sens altre seyal que no han; e són
més de
él e tot son linatje, ed altres no, salvant una
gent qui s'apella Orient. E açò tenen aquests
a mayor honor per so cor en temps passat
aquesta generació agueren victòria ab Quayguicham
en una batalla e foren ensems; e sapiatz
que no y ha negú, per gran que sia, que
no fassen honor ad aquests. E sapiatz que axí
metex fa tot om honor a les egües blanques;
axí que si hom les troba per lo camí, negú no
gosaria passar davant eles entrò que eles són
passades. E açò és per tal con los strologiayres
del seyor e los ydòlatres li disen que a
de agost él deu fer vessar gran quantitat de let
de les dites egües per l'àar, ça e llà, per ço con
los speritz de l'àar deuen beure, e que ab asò
porien saber totes les coses terrenals. E per
so s'aparta lavores lo Gran Cham, e va entorn
d'aquest loch deporten; e moltes vegades ó
fa a la mayor ciutat que él ha.
Mas, abans que us digam d'aquesta gran ciutat
e del seu gran fet, vos direm una cosa merevelosa.
Sapiatz que totes vegades que
se vol, à moltz de divinadors ab ell e de encantadors,
e diré-us què fan. Con lo seyor és a
son gran palau de les canes, o en ciutat o en
altre part que fassa mal temps e scur, jamés
no plou sobre lur seyor, per lur encantament,
ans fan fort bel temps. E aquestz masestres són
apelatz savis, e són tant grans masestres d'aquestz
mals artz, que fan crere a les jéns dels
lochs que assò fan per gran santetat que en les
géns és. E sapiatz que éls àn aytal usatga:
que si
que lo seyor ha dada la sentència, él lo auciu,
e
de sa mort, no
altre cosa: que con lur seyor sèu a taula, sí
sèu tant alt con serien
loch de la sala si ha
de copes molt beles, en què ha vins de diverses
beurages, les cals copes fan venir per sí
matexes davant lo seyor, e pren d'aquel que
li plau, e puys les copes tornen en lur loch e
tornen-les homplir. Axí mateys fan moltes de
maraveles per art diabolical.
E sapiatz que axí fan éls festes a lurs ýdoles
con nós fem als nostres santz; e porten-los a
la glesa lumenàries e perfums e ofertes de
diverses bèsties e ocels, per so que lur déus lus
gar lus béns terrenals. Al yorn que fan festa,
aucien molt bestiar, e couen-lo en diverses maneres;
puys meten taula davant la ýdola, de
què fan festa, he meyen e beuen aquí; e prenen
del brou de la carn e dels abeuratges que
beuen, e scampen-li
que aquelò és la sua part.
E axí matex hi à abadies semblantz de monges;
e alscuns àn mulers, e altres, no. E à-n'í
qui són d'altre orde, qui s'apelen "sesius";
e aquestz fan aspra vida, e beuen aygua calenta,
e ahoren lo foch; e lurs vestedures
són blanques o blaves. E les ýdoles són mayors
que les altres, e són famelles; e no asoren neguna
ýdola que fos mascle.
[
Sapiatz que
deu ésser del linatge del primer qui
fesia dir Cayguis_cham, e altre no pot ésser
si no és d'aquela sanch. E fo fet cham, qui vol
dir emperador, aquel qui ach nom Cuyblay,
en l'any de
gran valor qui és en él, per gran proesa.
E fo ver que alcun de son linatge, specialment
tolra la seyoria, e avia axí gran poder con él,
e avia nom Chayam. E aquest Cayam féu aparelar
ses hostz e foren bé
caval. E can lo Gran Cham ó sabé, manà aparelar
les sues géns, e foren
a cavall e moltz homes a peu. Per so ach tant
pocha gent con cuytadament los ahc ops [...]lb />
E con Cuycam fo aparelat, sí entrà a la terra
del Gran Cham ab tota sa ost desús dita e ab
qual hom avia nom Caydu. Et lo Gran Cham
hac ordonatz cavalers a pendre los camins e
passes sens que Nayam no
lo Gran Cham dech partir, dix a ssos barós que
no portaria nul temps corona si no prenia
Nayam viu; axí, que no fos negú qui
auciure.
[
Cant la host del Gran Cham fo apartida
d'una ciutat qui ha nom Gambalech, qui és
en la província del Catay, e cavalcava tant
forment que en
e fo en
Nayam ab tota sa host, Nayam no
ne
E assò fo entorn hora de matines; axí quel
Gran Cham vench dret a la tenda de Nayam e
trobà
E can les jéns saberen que
aquí, sí s'hordonaren de combatre ab lo seyor,
lo cal stava a
tant aut que per tota la host lo podia hom
veser. E can les
axí que no calia sinó ferir, adoncs comensa
la
de
lur usança; e après sonen los tabals, e cascun
comensa
ses squeres, cascuna de
e derera cascun d'aquestz homes a cavall avia
aprés moltz arqués e balestrés.
E comensaren la batalla molt dura e aspre.
E sapiatz que y avia tans arqués e balestrés
que les fletxes que gitaven los uns als altres
tolien lo sol de veser. E durà la batala molt
longament, e maravelosament s'í menà Nayam
e sa gent, mas no li valc res, car él fo pres
enmig de fa batalla, viu, e de present fo menat
davant lo Gran Cham, qui era son nabot.
E can les jéns veseren lur seyor pres, sí fusqueren;
mas la mayor partida se reteren al
Gran Cham e li demenaren mercè, e él los
perdonà cortesament. E resebé omenatje de
totes les
contra. Aprés féu metre Nayam a
bé stret cosir, tant que l'afegà. E asò
per tal cor él era de la sanc de l'emperi, per
so que no
e que l'àer no
E sapiatz que aquest Nayam avia resebut
babtisme e portava
fo mort, totz los crestiàs ne foren dolens, e
ydòlatres e els saraÿns alegres, e comensaren
aver mal solàs als crestians e volien-lus abatre
lurs sgleses. Axí, can foren devant lo Gran
Cham, e dix-los quina cosa volia dir aquela
creu e con no avia aydat a Nayam, e
resposeren que la creu era molt sancta
cosa e justa, e ci él agués combatut justament,
que ella agra aüda victòria, mas per ço con
Nayam avia tort, con venia contra son seyor,
que la creu no li volc aydar; e si
justament, que la creu li agra aydat. E con
lo Gran Cham hac asò oït, féu fer manament
per totes les sues terres que negun no gosàs
fer dan ni vilania als crestians.
Cant Caudu, lo gran baró, sabé que aquest
seyor Nayam era mort, sí se
ab
que
de Nayam, e tremès-li sos missatges; e
perdonà-l'í.
[
Cant tot asò feu fet, lo Gran Cham se
tornà en la ciutat de Gambalech, e aquí fo
festa de la victòria que avia aüda, e donà grans
dons a totz los barons qui ben e valentament
s'eren menatz en la batalla.
Are vos diré més dels nobles fetz del Gran
Cham. Él ha
qu'él ha, sí deu ésser seyor en loch del pare.
E cascuna d'aquestes
beles e de gran linatge qui la servexen,
e d'altres dones sclaves qui són bé
lo Gran Cham
qui són reys de terres la mayor part, e
preus, e obedientz a lur para.
[
Sapiatz que lo Gran Cham sta
l'any an aquesta ciutat de Gambalech; so és,
lo mes de desembre, jener e febrer. E à
mur molt bell, qui és fet a quayre [...]é bé
e és molt bé murat. E
e alt
d'aquest cantó del mur à
E enmig d'aquest murat ha
cal és tot ple de armes, e cascú dels altres
palaus que havem ditz són plens de diverses
coses qui servexen a guerres. E en la fàs d'aquest
mur, so és, vés migjorn, à
e al mig n'à
sinó con lo seyor ne vol entrar e axir, e tantot
se tanque. A cascuna part d'aquesta gran porta
n'à
jéns; e a cascun cantó, so és, devers migjorn,
à
totes. E dedins aquest mur n'à altre qui és en
cayrat, sobre lo cal ha
los altres que avem ditz, so és, plens d'armes;
e axí à la part de migyorn, altres
semblant an aquelles del mur de fora. E en
cascun cayre ha
E e
qui és mayor que degú dels altres ne que hom
sàpia en lo món, e és lo pus bell, e és tot pla,
e és bé
de or e d'asur, e de alcunes colors molt
resplendent. E és envernissat, axí qu'és tant
luent que envides lo pot hom gardar con fa sol,
car axí és pintat defora con dedins. Aquest
palau és tant gran que més de
hi poden menyar.
E entre la
erbes e arbres de diverses maneres, e atressí
hi à de diverses bèsties salvatjes, specialment
d'aqueles en què
careres per hon hom entra e ix, són totes
murades.
E en la
lach d'aygüe, hon ha diverses maneres de peys;
e tota vegada que lo seyor ne vol, n'à a son
plaser assatz. E són molts bons peys, per so
con per lo mig del lach passa
d'aygüe dousa, la qual hi fo menada per
forsa. E sapiatz que alà ún comensa d'entrar
aquest flum e a la exida del lach, à semblant
de filat d'aram perquè los peys no
exir.
E aprés d'aquest palau, a una legüe, à fet
fer lo seyor, per forsa,
e ha d'alt bé
E aquest és ple de diverses arbres, e trobe-y
hom fruyt tot l'any, e no perden la verdor de
lur fules. E al cap del munt ha
vert, lo qual és molt bela cosa a veser.
E atressí hi ha, aprés del gran palau del
seyor,
deu ésser seyor aprés la mort del Gran Cham.
E aquest fill seyoreja ja moltes géns, axí con
si
[
Aquel qui ha taules d'argent à seyoria de
qui à taules d'or [...]a seyoria de
e apele
de
en què ha
lehó, lo sol e la luna. E aquest seyal porten
con van en ost, ço és, sobre el cap, en significan-se
de gran seyoria. E con se deu seure,
sèu en cadira d'argent.
Encare dóna al ceyor e alscuns d'aquestz
grans barons asatz misatges, con lo tramet
cuytadament,
poden pendre e lexar so que
part que
d'argent passa
daurada, atretant; e aquela qui és tota d'or,
atrestant. E
la forsa del gran Déu e de la gràcia que ha ornada
al nostre emperi, lo nom del nostre bon
Cham sia benesit; e totz sels qui non l'obesiran
sien destroÿtz e mortz". E menys d'aquestes
taules, sí lus donen privileges segelatz de
la bolla de l'Emperi, segons que són los ordonamens
de les seyories en aquella a fer, en
la manera que mils plau al seyor.
[
Él és ver que costa la ciutat de Gambalech
avia una gran ciutat antichament, qui avia
nom Garimbalu, qui vol dir "la ciutat del
seyor". E lo Gran Cham trobà per los strologians
que aquesta ciutat se devia revelar contra
ell; axí que féu-la desabitar, e féu fer la ciutat
de Gambalech. E à-y
fer venir poblar tota la jent que y stava.
E ha entorn, aquesta ciutat de Gambaleh,
sí que ha de cascun cayre
d'alt lo mur
blanchs con a neu. E à en cascun cayre
e
dels
cascun palau ha de beles cambres e sales plenes
d'armadures, ops d'aquells qui garden la ciutat.
Los carrés són amples e lonchs; e axí que,
anant de la
bells alberchs e de bels palaus, qui són de
grans seyors; axí que ela és abitada de bells
aberchs. E en mig loch de la ciutat à
palau en què ha
pus que ha sonat, no gosa anar negun per la
vila, si donc gran ops no
E a cascuna porta garden
temensa que n'ayen, mes per honor del seyor,
e per latres e per malfeytós.
[
Per gardar la granea del seyor e lo poder,
ell se fa gardar a
"casitans", qui vol dir leyals cavalers
a son seyor. Aquests
e cascun capità està en lla cort del
seyor ab sa gent
hi sta altre capità ab sos
E van axí per orde als altres. E per esta
via és gardat lo seyor tot l'any.
[
Cant lo Gran Cham té mesa taula en sa
cort, se fan grans festes. E és ordonat per
aquesta manera: que la sua taula és pus alta
que les altres, e al seu costat sèu sa muler
primera, a la part sinestra vés tremontana, axí
que la sua cara garda vés migyorn; e de la
part dreta sesen sos filz e sos nabotz e aquels
de sa sanch; e stan tant pus baiy que
que los caps són tant baiy con los peus del
seyor. E aprés sesen totz los barons, axí per
orde con avem dit dels infans; atressí sesen
pus bays lurs mulers que
sehen los barons; axí que sehen tot hordonadament,
cascun en son loch. E lo seyor sèu
ten alt, que van tostz sotz sí aquells qui menyen
en sa cort.
E defora aquest palau menjen bé
a moltes maneres.
E stant lo seyor a la taula, li són trameses
moltz presentz de diverses províncies e lochs,
e totz se meten en diverses vaxels d'argent
qui stan al mig de la sala. E à-n'í d'or
és tan gran con
tantz vixels d'aur e d'argent, qui basten a més
menyadors que no ha en la sala; e à-n'í qui
de pochs, qui de grans, los quals se omplen de
vins e d'altres abeuratjes, segons lur custuma.
És axí que lo seyor à tant gran vixela d'argent,
que negun no creuria si no avia vist.
E aquels qui servexen lo seyor a la taula
tenen lo nas cubert, e la boca, ab tovaylós hobratz
d'aur e seda, per tal que lur alenc no
vaya a les viandes del seyor.
E con lo seyor deu beure, sonen los sturmens
e tota la gent se agonola e fan grans
continens de humilitat entrò que ell à begut.
De les viandes no us diré re, car cascun se
pot pensar que n'í à compliment segons la
cort que
E sapiatz que en la cort à tal ús: que negun
baró ni cavaler no y gosa menyar si no amena
sa muler ab sí. E con són levatz de menyar,
ballen e assolassen-se
se
ab aquells que mils li plau.
[
Sapiatz que totz los tartres fan gran festa
E aquest seyor nasch a
de setembre, e per aytal yorn se fa
festa l'any, en son palau e per totes les sues
terres. E diré-us en qual manera.
Sapiatz que aquels
són con a compayós del seyor, e cascú d'aquestz,
aquell yorn, se vesten unes robes, e
són totes d'una color, mas la una és pus rique
que altra, segons que aquestz compayons són
pus honratz. E lo seyor se vest aquest yorn ab
ells de semblant color, e atressí vest ab ell totz
los pus honratz barons que él ha, e totz aquels
de son linatge, axí que són ben
cascuna roba de
E aquest yorn de la sua nativitat dóna moltz
de presens, e atressí li
que no ha seyor al món qui tants grans dons
fassa con aquest. E totz so que li és tramès
reeben
per fer-ne memòria al senyor. E aquest yorn
li són tramès presens de totes les províncies
sues e encara d'alcunes altres, e aquestz presens
són or, perles e péres precioses, les quals
són de tant gran valor que hom no u pot esmar.
Atressí li són trameses aquest yorn cavalls,
egües, palafrens, orifanys, bé
cubertz de draps encellatz; e cascun d'aquestz
porta
E per aquest die se fa aquesta festa una vegada
l'any.
[
Sapiatz que lo seyor à en sa cort moltz falcons,
que li nodrexen de totes maneres d'aucels,
axí con a grifons, àguiles, per cassar.
E atressí li nodrexen lehons e orifanys e lops
e liupartz, de totes maneres de bèsties ab què
él va cassar, he prenen les salvatgines.
[
La ciutat de Gambalech à tantz burchs con
ha portes en la ciutat; e són les portes
axí que y ha
bels e richs. E açò és per multitut de
mercadés qui vénen a la dita ciutat de diverses
lochs, e encara per diverses persones que àn
affer en la cort del seyor.
E sapiatz que dins aquestz burchs no gosa
star neguna fembra pecadora, sinó en loch sabut,
que éls àn triat.
E à entorn aquesta ciutat de Gambalech més
de
fan lur cap an aquesta nobla ciutat.
[
En aquesta nobla ciutat és la ceca del seyor,
hon se fa la sua moneda, la cal moneda és
molt straya e de gran profit el seyor, del
mayor que ésser pusca, car elha se fa d'escorxa
de morer, ço és, de la scorxa primera qui
és dedins l'escorxa grossa. E fa-sse
menuda, axí co
e no
per totes les sues províncies, axí que
aquesta moneda és axí corribla con si era de
fi or; e és cayrada e molt leugera. E con és
vela, porta-la hom a la secha, e dar-vos-en àn
de nova, paguant
los traütz e los servesis del seyor són d'or
e d'argent e de pedres presioes, e él dóna d'aquesta
sua moneda: veyatz si deu aver tresor
aquest seyor.
[
Lo senyor à
províncies; e aquests
sua cort. Car sapiatz que lo seyor ha
províncies; e a cascuna d'aquestes sales sta
e aquí à sons scrivans; e en cascuna à
semblantment. E açò que fa quascun balliu
és fet, so és, per comandament que ha aüt
dels ditz
de dar oficis per totes aquestes provéncies, e
atressí de fer hostz e cavalcades subre alcuna
ciutat hó castels qui
seyor; e àn a provesir si carasties ne altres
novitatz hi vénen sobre alcuna província.
E apele
[
De la ciutat de Gambalet se apartexen moltz
de grans seyors. E és axí ordonat: que, partent
de la ciutat, trobaretz camí qui us menarà
tot dret en aquela província hon volretz anar;
e de
hostals que lo seyor hi à fetz fer, ops dels
caminans, en què trobaretz bells litz ab cambres
e sales, e atressí tot so que auretz mester.
E en cascun d'aquestz palaus fa tener lo seyor
de
missatges que
si
cuytosament.
Atressí ha per lo camí, de
alscuns casals, los quals són a servesi d'aquells
qui caminen a peu, specialment per los correus
del seyor, los quals van ab tal orde: éls
sí àn
e van tostemps trotant e corrent, axí
que yamés no van que de la un casal a l'altre.
E tantost que aquels dels casals s'entenen
aquestes esqueletes, aparelen
pren les lètrez d'aquel que és vengut ujat, e de
mentinent, corrent, va-sse
hon li és fet lo semblant; e axí fan totz los
altres lochs. Per què lo seyor à, per aquesta
via, ses letres molt franques e yversoses, axí
que de
vegades ha lo seyor noveles, per aquesta via,
de
axí de nit con de jorn. E si són correus, qui
vagen ab gran cuyta a cavall, són tostemps
dos, e van d'esparon e de trot, e cambien de
bèsties en cascun dels palaus damont ditz.
E per aquesta via és bé servit lo senyor,
sens gran afany que no n'à, e no li costen res
correus.
[
Encara és fet ordonadament per lo seyor
que si alcuna provéncia ha destret de viandes
per mal anyada, que totz sels qui y porten
vianda són franch de tot pesatge, e atressí que
sien acorregutz del blatz del seyor e del bestiar
tro que n'ayen aparelat.
[
Sapiatz que lo senyor Cupley Cham envià
per missatge seu lo dit Marcho Pollo, lo qual
se partí de Gambalech e anà a ponent, e cavalcà
per ses jornades bé
E ço que él víu en aquest camí vos comptarà.
Cant fo partit de la ciutat de Gambalech,
cavalcan
flum qui s'apella Piullisangui, lo qual va en
la mar Occeana, e per lo dit flum passen moltz
vexels ab mercaderies a les illes d'Índia, e
ha gran quantitat de nevelis, pochs e grans.
E en aquest flum à
pedre, e ha de lonch
voutes qui són sobre grans corones de marbre;
e és la
E de tótez partz ha viles e castels, so és,
en les encontrades del dit pont.
E partent del dit pont, cavalcant
per ponent, troba hom beles albergueries
que
con los tramet per aqueles partz. E aquest
camí és ple de beles vinyes.
E aprés troba hom una bella ciutat qui ss'apela
Guingui, qui és nobla e richa; e fan-s'í
gran quantitatz de draps d'or e de seda, ops
de la cort del seyor; e à-y moltz hostals per
les viandes que y arriben aquí de diverses
lochs a hobs de la cort del senyor; [...]oltes
abadies del lurs ýdoles.
E con nós partim d'aquesta ciutat e aguem
cavalcades dos leugues [...]
la
al cal del ponent va del Catay, e aquel d'exaloch
va a la província del Mangui, la qual és
molt gran província. E seguín lo camí del
ponent, cavalca hom
ciutatz, viles e castels bé abitats, e moltes vies,
so és, moltz camins, e vies, e lochs delitables,
e pratz, e géns domèstigues. E al cap d'aquestes
Canianffu.
[
Cantiamfu és
província del Catay; e la ciutat principal ha
nom Caniamfu, e és nobla ciutat, e fan-s'í
moltes merquederies e archs e altres arneses
d'armes, ops de la cort del seyor. E han gran
habundància de vi e de viyes, e en tot lo Catay
no n'ha tant con an aquest loch:
E con partim d'aquesta ciutat, cavalcam
e trobam
E cavalcan
troba hom
en lo qual ha
pintat.
E, partint d'aquest castell, cavalcan
trobam
Caramoram.
[
Lo flum de Caramoram és molt gran e mot
ample, e cové que hom lo pàs ab barques, car
és molt pregon e corre molt fort; e va a la
mar Occeana. E entorn ha villes e castels, e
passen [...]es Índies. E en aquesta encontrada
se fa lo gingibre e molta seda; e à-y
gran quantitatz d'aucels e moltz faysans.
E con él partí d'aquest flum, cavalcant
ciutat qui s'apela Casiomfo.
E són tots los habitadós ydòlatres. E axí
són aquells del Catay, sinó pocs crestians e
serrenys.
[
E pertent de Casianfo, anant per ponent,
trobam moltes ciutatz, viles e castels molt bels.
E són totz los camins plans, e són plens d'arboradures,
de jardins e de bels camps. E à-y
moltes moreres, de què pexen les cuques qui
fan la seda; e à-y molt alcelam. E les jéns són
ydòlatres.
E al cap del rialme, qui s'apella Casiamfo,
e fore lo plan, és lo palau del rey, en
pla; e passe
és bé murada de bon mur molt bé obrat e jentilment
pintat de nobles pintures fetes d'aur
e d'asur. E à-y moltes sales, en què stan moltz
cavalers; e à-y moltz jardins entorn, en què
stan motz auçels de diverses maneres.
[
Partent d'esta ciutat, cavalcam
per bells plans plens de ciutatz e de villes, axí
que és
aqueles encontrades d'aqueles. E al cap d'aquest
pla gran à grans montayes e altees, les
quals són de la provéncia de Cunchun; e en
aquestes montayes à ciutatz, villes e castels
assatz e moltz forts. E les jéns viuen de lurs
lauraons, e són ydòlatres; e han moltes bèsties
salvatges per los grans boschs qui là són.
E cavalca hom per aquestes montayas
trobant viles e castels assatz, e bons
ostals, qui són a servesi dels mercadés e dels
misatges del senyor.
[
Cant hom ha cavalcades aquestes
troba hom la provéncia del Athalech
Mangi, qui és tota plana, e à-y castels, ciutatz
e villes assatz; e són a ponent. En aquesta
província se fa gran quantitat de gingibre, qui
fornex tota la província del Catay, axí que
aquestz d'esta província n'àn gran profit; e
cullen molt forment e ordi e arròs e d'altres
maneres de blatz assatz, e àn gran mercat de
viure. E la principal ciutat d'aquesta província
à nom Atalech, e lo seu pla dura
E al cap d'aquesta plana ha grans montayes
e aspres de caminar, e duren
e anant trop dies per ponent. E les géns
són ydòlatres, e viuen de lauraons e de cassar,
car àn grans boschs, hon ha moltes bèsties salvatges
de diverses maneres, e leons, e de les
bèsties qui fan l'almesch.
[
Can hom ha cavalcades estes
troba hom grans plans d'aspre camí, tota vegada
per ponent, e aquesta província s'apelle
Sardanfu, e aconfina de la una part ab la província
de Mangi. E la mayor siutat d'esta província
à nom Sardufu, e és molt gran ciutat,
car ella ha de redon bé
E enmig d'aquesta ciutat passa
flum, en què
bé
Ocçeana, qui és luny de la ciutat bé
E à nom aquest flum Quianfuy; e à
entor moltes villes, ciutatz e castels, e hasò és
per la gran mercaderia que í passa, la qual va
tro en la Índia. E és tant ample aquest flum
en loch que y ha, que sembla
En aquest gran flum ha
és al mig d'esta ciutat, lo cal és tot de péres
molt grans, e àn d'ample bé
lonc prés de
de beles colones de marbre, e la cuberta és pintada
de molt beles pintures. E à, sobre lo pont,
moltes casetes; e aquí se fa la merquaderia de
nit e de dia, e reben los dretz de les mercaderies
qui van per lo dit flum sus e jus; e val-hi
totz jorns de
E les géns són idòlatres, e lur moneda és de
carta de pergamí.
E partent d'aquí, anant
trobam ciutatz, viles e castels; e trobam
[
Aquesta província de Lethabech és molt gastada:
Cangitant la gostà. E à-y moltes viles,
castels, ciutatz, mas són totz abatutz. E trobent-s'í
les pus grosses canes del món e les pus
longues, e han de gros
de lonch; e àn
entrò en l'autre.
E si no fossen aquestes grosses canes que
hom troba per los camís, negú non gosaria
passar, per la gran cantitat de bèsties salvatges
que y ha, specialment lehons e ósses e altres
terribles bèsties. E al vespre, cant hom s'és
atendat (car pochs hostals s'í atroben), fa hom
culir d'aquestes grosses canes, les pus verdes
que hom troba, e met-les hom en
e comensen a coure, e aprés, de sclatar. E con
sclata, fa tant gran brugit que totes les bèsties
salvatjes qui l'ouen fugen; e hou hom aquest
brugit bé de
scapen les jéns qui van per aquest camí.
E dic-vos que qui no fos usat d'aquest brugit,
que perdria l'oyr e
cové que sien liguades de totz
per tal con per lo brugit fugirien.
E per aquesta via à hom a cavalcar, ab gran
enug,
castells asatz.
E aquesta província matexa ha aytala instuma
co yo us diré. Ells no pendrien neguna punsela
per muler si no era coneguda de motz homes.
E con negun hom stranger vol alcuna
fembre, menen-li d'aquestes yoves; e can n'à
fet a ssa volentat, donen-li alcun botó de corral
o d'argent, o
donetz, pengen-lla en son col, per tal que hom
sàpia que les ha tocades; e aquela que més
seyals porta en son coll, serà pus tost maridada,
car d'aytals fembres s'asauten aquels d'aquesta
província.
E són totz ydòlatres; e han bèsties salvatjes
a lur viure, specialment d'aqueles qui fan l'almesch.
E són de la seyoria del Gran Cham.
E no han moneda, ne vestedures sinó de pells
salvatjes.
[
Candu és una província vés ponent, e no y
ha sinó
Gran Cham, e àn villes, ciutatz e castels asatz.
E àn
perles; mas lo Gran Cham ha fet manament
que negú no prengue sinó axí co n'à ops, car
tantes se
hi à montayes hon se troben les turqueses,
e moltes de belles, mas que negun no u gosa
pendre menys de la volentat del seyor.
En aquesta ciutat ha tal usatge con en la
província de Camuli, de què yo é parlat al
segon capítol d'aquest libre, là hon diu que
aculen bé
E han moltes bèsties salvatges e peys de
riberes. E lur beuratje és fet de forment e de
arròs ab spècies, cor éls àn moltz girofles.
E l'arbre hon se fa és axí con a lorer, e no és
gayre alt, e les fules són pus longues que de
lorer, e la flor és blanca e petita e à molt bona
odor. E àn assatz gingibre e canela d'altres
bones spècies.
E axí cavalca hom
ciutats e castels assatz; e totz han lur custuma
de prestar lus mulers.
E aprés se atroba
Bruus, e qui fenex aquesta província de Candu;
e aquest flum va a la mar Ocçeana. E en
aquest flum se atroba gran quantitat d'or de
payolla.
E passant aquest riu, sí troba hom
província, qui s'apella la província de Carian.
[
Aquesta província és molt gran, per tal con
hi à
ydòlatres, e són sotz la seyoria del Gran Cham;
e és-na seyor
E cavalcant
és partit d'aquest flum, troba hom siutatz,
villes, castels assatz. E fan-s'í de bells cavals.
E les géns han lengatje qui
E al cap d'aquestz
la ciutat qui ha nom Jaycin. E à-y moltz crestians
nasturins e sarraÿns, e ydòlatres los plus.
E àn forment e arròs assatz, mas éls menjen
poch pa de forment, per so con és en fort
loch; mas lur vianda és arròs. E beuen moltz
abeuratjes en què ha spècies. E lur moneda és
de les porcellanes qui
e
e
Atressí àn moltes salines, mas àn a bulir l'aygua
en grans calderes tro que torna sal; e
aquesta sal fornex totes aqueles encontrades,
de què la seyoria ha
E aquestes jéns no
la muler de l'autre, pus que as ella plàcia.
Atressí han
E aquestes géns menjen carn crua de totes
maneres.
E can hom se perteys d'aquesta ciutat [...]
qui ha nom Cayrin. E són ydòlatres, e són del
Gran Cham. E aquí se atroba assatz or de payolla
per los flams qu'y són; atressí s'í troba,
per les montayes que y són, pus gros or que
payolla, axí que éls han molt or, car éls donen
per
atroben moltes colobres e serpens, qui han més
de
prenen.
Per la gran calor que fa là, sí estan sotz
terra, e la nit, per la frescor, sí yxen defora,
e
con són sadoles, van beure per los llums e per
les fons que troben, e van molt suaument, per
lo gran pes que han e per la gravesa que han;
e con van per la arena, sembla que hom hi
arodol
E los cassadors qui les cassen, si vénen de jorn
en lo loch hon eles habiten, e fiquen per lo
camí hon eles usen de passar grans pals de
fust qui han al cap
a rraor, e sta cubert ab arene; e d'esta manera
de palls meten sà e llà. E con la serpent passa
per aquestz pals, sí la talen, per manera que
ella roman tota nafrada, que axí mor. E cant
la troben morta axí, sí li trasen lo fel, lo cal
venen molt car, per tal con na fan moltes medecines,
specialment que si negú era mordut
per cà rabiós e beu d'aquel fel ab
vi, tantost és garit; e atressí ne donen a fembre
qui vage de part, e de present infante;
e atressí és bo a madurar florenques e altres
malauties. E axí metex se ven molt car la carn
d'esta serpent; éls la meyen volenters. E sapiatz
que aquestes grans serps que dites vos é,
menjen totes maneres de bèsties, e encare los
homes, axí que an aquela terra no s'atura
neguna bèstia salvatja: tant són aqueles serpens
feres e grans.
En aquestes encontrades se fan moltz de
bels cavals, que compren los mercadés per portar
a vendre en les Índies. Lurs armes són de
cuyr bulit, e àn cuyraçes e lanses e tartays e
balestes; e totz los lurs corels són enverinatz.
E abans que lo Gran Cham los conquistàs,
si alcun bon hom vengués en aqueles encontrades,
sí
dinés, mes per tal que sa bellesa romengués
alcuna bellesa là hon moria; axí que negú
no podia scapar, pus agués alcuna bellesa.
Mas pus lo Gran Carn ne fo seyor, n'ó gosaren
fer.
[
Cant hom se perteys de Carian, so és de
la ciutat, hom cavalca
lo ponent; e trobam la província de Serdadam.
Les géns són ydòlatres e són del Gran
Cham; e la ciutat s'apella Acchsiam.
En aquesta província ha molt or, axí que
los homes ne porten los ditz cubertz e sus e
dejús, mas no les fembres. E són totz cavalers,
e no fan àls, per lur usatja, sinó cassar e nodrir
aucels per cassar, e lurs mulers fan so
que los homes deuen fer. E han molts sclaus,
qu'éls prenen de lurs encontrades hon àn pau.
E con les fembres han enfantat, sí
de present e fan lurs affers axí con han acustumat,
e lus marits jasen en bels litz, e jahen
e
que aquel que aya engenrat aja lo repòs.
En aquesta província menyen de totes carns,
crues e cuytes, axí con mils los plau. E àn
molt arròs, de què fan lur abeuratges, que
beuen ab moltz spècies.
E lur moneda és tota d'or, e atressí despenen
porçelanes; e àn tant hor que
d'argent donen per
argenteria; per què y vénen mercaders
ab argent, e porten son or stes.
No han neguna ýdola, mes que adsoren lo
seyor de la casa; e no han letres, ni saben
negunes scriptures. Lurs terres són molt enfermes,
que per so con l'aur hi és molt gros e
corrumput.
E con han afer ensemps de moneda e ab
mercadés stranys [...] fenen-la per mig e
cascú ne pren la mitat, e con vénen a pagar,
aquel qui fa lo pagament, se fa donar l'autre
maytat de la verga.
E sapiatz que en aquesta encontrada ne en
aquela de Carayan no han negun metje, ne
en aquela de Veisian; mas han encantadós,
qu'éls fan atraure e per so con són malautz,
con alcú sperit és felló contre aquels. E fan-se
donar als malautz
e menjen-los sobre la barba de aquestz
catius.
E aprés fan moltes d'altres coses qui serien
longues de comtar.
[
Lo Gran Cham avia tramees en aquestes
encontrades
per gardar les sues províncies e per tal
que los seus enemichs no
ne no
que novelament avia conquestas, car
lavores no y avia negú rey per lo Gran Cham.
Mas aprés, en l'any de
hi tramès
indià e de Bangalla sí n'ach gran desplaser
con los trartres anaven axí conquistan les terres
e les leuganes partides. E feren ajustar
gran host, e digueren que covenia que éls los
fesecen tornar atràs e que y morissen totz, per
tal que lo Gran Cham sesàs de créxer sa seyoria;
axí que foren aparelar ses géns. E agueren
més de
d'armes per combatre; so és en cascun castel
de
de
nombre. E partiren de lurs terres, e anaren
tant, que foren prop de la ost dels tartres a
per reposar lurs hostz.
E can lo capità dels tartz sabé que aquesta
gent li venia desús, sí ac dupte d'ells, car él
no avia més de
tota vegada él confortava ses jéns al mils que
pòch, e aparelà
que senyorejaven en lur bel camp. E
aprés d'aquel [...]el loch arborat de grans
arbres e de molt spes, e aquí se aparelaren de
la batalla per consel del capità, qui era molt
savi d'armes e de batalles. E los indians sa
aparelaren atressí ab sa cavaleria e ab sos orifanys;
e con foren aparelatz, sí vengueren vés
los tartres, e foren tant prop d'éls que no calia
sinó ferir.
Cant los tartres veseren lurs enemichs tan
prop d'éls, sí
mas lus cavals no volien anar enant per lo
gran brugit que esta gent menaven. De present
que éls veren asò, totz descavalcaren a peu
per consel e per manament del seyor; e con
foren descavalcatz, comensaren a ferir en los
orifanys ab lurs sagetes, que eren tantes que
a penes vesia hom l'àer. Axí que, can los orífanys
se sentiren feritz e nafratz, comensaren
a fugir per los boschs, trencan los castels, e
aucién los homes qui desús eren. E can los tartres
veseren assò, cobraren lurs cavals e comensaren
a ferir en los indians, axí que n'agren
victòria.
E cant los tartres foren tornatz en lurs locs,
sí feren assaber esta novela al Gran Cham,
qui
Ara tornem a parlar de nostre camí.
[
Cant hom se part de Sardan, troba hom
la montada d'aquesta davalada, troba hom
setmana, hon vénen moltes jéns de les encontrades;
e aquí ve molt or e donen per
d'argent
E con hom avala d'aquesta encontrada, troba
hom la província de Mion, qui és vés migjorn.
Aprés cavalca hom
vies e grans boschs, hon ha moltz orifanys e
unicorns e d'altres diverses bèsties, e no y ha
abitages ni neguna persona. E aquesta província
té fins en les Índies.
[
Con hom à cavalcades aquestes
troba hom la mayor ciutat d'aquest realme,
qui à nom Mien, e és molt gran e bella,
e al cap del rialme de Mien. Les jéns són ydòlatres,
e són del Gran Chan, e àn lengatje
atriat.
E en temps passat hi ach
molt rich e molt poderós, e con venc a morir,
manà que fossen fetes
sobre la fossa hon seria sotarrat, e fosen
cubertz, defora, d'argent qui fos tant gros con
redona, qui és cuberta axí con les torres; e sobre
les tombes ha moltes squeles que sonen
per sí meteyxes cant les toca
hom molt de luyn; que, con lo sol les tocha,
a males envides les pot hom gardar, e veu-les
hom de molt luny. E aquestes squeles ordonà
lo dit seyor rey qui fossen fetes en remissió
de sos peccatz.
E sdevenc-se que con la batalla fo del rey
de Mien e de Bangalla, con fo desconfit lo dit
rey, lo Gran Cham féu venir totz los juglars
de ça cort, e dix-lus que ell volia que anassen a
conquerir la província del rey de Mien, e que
daria bon capità, e que
tot so que mester los fos, car lo rey de Mien
no era digne que jéns d'armes hi anasen tolre
la terra, pus él era stat tant abrivat que s'era
revelat contra lo Gran Cham. E los juglàs
resposeren que éls eren aparelatz de complir
lo manament del senyor, e mantinent se aparelaren
e partiren d'aquí ab lo capità que
fon donat, e vengren en la dita província, e
en poch de temps la conqueriren tota e la meteren
en la subjugation del Gran Cham.
E con l'agren conquesta, trobaren aquestes
mas no y gosaren tocar, e tornaren-ho dir al
seyor, e atressí per què foren fetes. E ell tramès-los
a dir que no y tocasen per res. Axí fo
fet; e lur usatge és, dels trartres, que jamés no
toquen a res que sia de hom mort.
En aquesta província ha de moltz orifanys,
e bous salvatges, e d'altres bèsties assats.
[
La provéncia de Bangalla no era encara conquesta
entrò l'any de
March Poll era en la cort del Gran Cham,
que y entràs la host dels juglars per conquerir.
Aquesta géns d'esta província àn lengatge
de sí mateys, e són ydòlatres, e són en la fi de
Índia. D'esta província ixen moltes garbaladures
de spècies e àn moltz bous, e les jéns viuen
de carn e de let e d'arròs, e àn moltz cotó.
E fan abeuratges de spècies [...]e spich, e
guerangan, e sucre, e d'altres moltes maneres.
[
Can hom és partit de Bangalla, e hom à cavalcades
hom la província de Cangegu. Les jéns són
idòlatres, e reteren-se al Gran Cham per lur
volentat, e àn rey qui cascun any dóna traüt
al seyor. Aquest rey és molt luxuriós, car él
ha bé
en son linatje, sí la sposa de present.
En aquesta província ha molt or e spècies
menudes. Mas són molt luny de mar, axí que
són en la gran marcha del món, e viuen de
carn e d'arròs. E àn lurs carns pintades d'àguiles
e de auçels e d'arbres, axí con si eren
pintatz; e aytal és lur usatge. E fan-se pintar
la cara e lo coll entrò aval; e qui més pintadures
ha, se ten pus gentill.
[
Aniu és una província vés levant. E són
ydòlatres, e són del Gran Cham. E viuen de
bestiar e de lauraons. E los homes e les fembres
porten de grans brassaleres d'aur e d'argent
e de perles e de péres (so és, en los brasses),
qui són de gran valor. E àn moltz cavals
que venen als indians, e són moltz bons. E àn
moltz brúfols e bous e altres bèsties, per tal
con han bones pastures. E han gran habundància
de viure e grans mercatz. E de la província
de Cangegu tro assí ha
[
Cant hom cavalca anant per levant
troba hom la província de Coloman.
Les jéns són ydòlatres, e àn lengatge de sí
matex; e són molt beles jéns d'armes. E àn
castels e ciutatz e viles assatz fortz; e àn grans
montayes e àn de grans coves. E con moren
fan-se cremar lo cors, axí con fan los ydòlatres.
Mas més fan aquets: que, con negú d'éls
envelesex massa, sí l'aucien, e meten-lo a
són en lurs montayes, e penyen aquestes caxes
ab cadena de ferre, en guisa que hom ni bèstia
no y pusca tornar.
Lur moneda són porcellanes; e axí matex
ho fan en les províncias de Aniu e de Cangigu
e de Bangalla, de què avem parlat sà enrera
E viuen de carn e de arròs, e lurs abeurages
són d'arròs ab spècies. E d'aquesta província
ixen moltz mercadés e richs.
[
Can hom cavalca per levant
partent de la província de Tholoman, e va hom
aquestes
ciutatz, viles e castels assatz, sí troba hom la
província de Sangui, qui és gran e noble, e
és del Gran Charn. E viuen de mercaderies e
fan draps de scorxa d'albre, axí prims con de
seda, e visten-los d'estiu per la gran calor
que y fa. E són bones jéns d'armes. E lus monedes
són aytals con [...]el Gran Cham
tenen anadura de
E à en aquesta província tantz de lehons per
los camís, que és
gosa dormir da nitz fora de poblat. E cant
hom va per los flums se cové a gaytar per la
nit, car los lehons passen nadan per trer los
homes dels vexells. Mas han-n'í aytal remesi:
éls han grans cans e bons, e
cavall e mena
cans vesen los lehons, sí li ve la
l'autre derrera lunyet, e mostren que
mordre; e mentre lo lehó és al mig dels
lo lehó tant, entrò que l'auciu.
En esta província à molta seda a merevella;
atressí, de totes maneres de marquederies, qui
vénen e van sobre aquest flum en diverses
lochs.
E encara anant altres
flum, troba hom la ciutat de Sindufo.
Cavalcant, anant
de què nós avem parlat en aquest libre, sí [...]
trobam la ciutat de Cansiafu, e és vés migjorn,
la qual és de la provència del Catay.
[
Iaconfu és
mercaderies e seda molta. E són ydòlatres;
e és de la seyoria del Gran Cham. E à-y moltes
viles e castels.
E cant hom se pertey d'esta ciutat, cavalcant
que s'apella Sianglu, anant per migjorn e [...]
totes les condicions e maneres de les altres.
[...]nan per migjorn sí
s'apella Ses, la qual en temps passat era gran
ciutat, e era reyalme, mas lo Gran Cam la
conquistà e la gastà; mas encara és la pus
bella ciutat qui sia en aquelles partz. E aquesta
ciutat ha
E avenc-se que en l'ay de
de Condiffu. E con fo là, aquest baró sí
pensà
son seyor; e a ço se acordà ab los homes
de la terra, e axí ó féu. E totes les terres que
eren sotz él eren molt fortz e bé garnides, e
per so se
aquesta novela, tramès-hi dos grans barons ab
lo traÿdor era. E aquí fo molt gran batala
entre éls; mas en la fi fo desconfit lo traÿdor,
qui avia nom Luthan, e fo mort en la batala.
E can lo Gran Cam ach noves d'esta victòria,
sí manà que totz los grans homes d'aquella
província qui merien mal en aquesta tració,
fosen mortz, e perdonà a tot lo poble menut.
E depús són statz bons e leyals.
[
Cant hom se part de Condifu, cavalcant
viles e castels; e aprés troba hom aquesta nobla
ciutat de Ciuguimat, la qual és molt abondade
de moltes coses de viure. E passa hom
e va la
província dou Mangui. E
molt naveli qui navega per aquest flum, portan
e traent moltes mercaderies.
[
Aprés se part hom de Siauguimatu, e cavalca
hom
molt bé abitat, e troba hom la ciutat de
Siugui.
E aprés, cavalcant
trobam villes e castels assatz, qui són de la
província del Catay, e trobam la ciutat de
Saugui, en què stan moltz cassadors, e à-y
gran quantitat de seda. E aquesta ciutat comensa
la província de Mangui; és sobre lo
flum que avem dit, que ve devés migjorn. En
aquesta ciutat ha moltz tartres que porten les
mercaderies e les altres coses per les terres qui
són molt luny d'aquest flum. De Tingui à lo
seyor gran renda de dretz que y pren de mercaderies.
[...]
E cavalcant, anant
sí trobam la ciutat de Singui, e à aytal manera
con les altres que dites avem; a mas à-y forment
e d'altres legums assatz.
E cavalcant, anant
sí trobam lo gran flum qui s'apella Caramoran,
lo cal és molt gran e ample e pregon,
e ve de la terra de pestra Yohan; à d'ample
més d'una legua, e és tan pregon que grans
naus hi porien anar; e à-y moltz peys e de
grans e de bons. En aquest flum à
naus qui són del seyor e porten les ostz a les
yles qui són en la mar, car la mar hi és prés
e porten de
que han mester. Sobre aquest flum, so és tro
a la mar, à
dou Mangui.
[
En la província dou Mangui avia
avia nom Falchfur, e avia gran tresor e grans
géns, axí que pochs seyors avia al món mayors
que él, salvant lo Gran Cham. Mas no era hom
d'armes, car no à cura sinó de delitar son cors;
e en la sua província havia pochs homes
d'armes, e no s'adelitaven sinó de beure e de
meyar, e per les grans riqueses que avien. E totes
les sues viles e castels són molt fortz, car
són enrevironades d'aygües pregons, car no
pot hom acostar de
axí que, si fosen géns d'armes, negú no
poguera noure, car en cascuna ciutat à hom
entrar per pont.
Avenc-se en l'any de
Cham Cuyblay, qui lavors recnava, envià
gran baró per conquistar aquesta província, ab
moltes géns a peu e a caval. E aquest baró
avia nom Bayan Sinchsan, qui vol dir seyor
de
ses artz que
conquistar aquesta província ab moltes géns se
terre; la qual cosa él tenia a gran scarn,
pensan que no avia hom al món qui agués
tant gran poder. E aprés assò, vench lo dit
baró ab ses jéns, ab fort grans navelis, cor sens
navelis no fóra res; e fo a la primera ciutat
qui és sobre lo flum, e demanà que
al Gran Cam, e resposeren que no
res; e aprés anà per totes les altres, de què ac
semblant resposte. Axí, que tornà a la primera
e combaté-la e ach-la; e aprés tornà a les
qui són sobre el flum, e combatech-les e ach-les,
axí que en pochs dies ach preses
Puys anà a la gran ciutat hon és lo rey
e la regina, la qual à nom Quisay, e lo rey
avia nom Fachfur.
E can lo rey víu les ostz dels tartres, sí ach
gran paor, car no era usat de fet d'armes;
e demanà-li qui era capità mayor dels tartres, e
digueren-li que
Bayan Sichsay. E de present que ach oït son
nom, s'esbalasic, per tal con los seus encantamens
avien ya surteyat que
avia aytal nom con aquest capità, devia conquerir
la sua província; axí que de nitz fugí
lo rey per aygüe, e anà-sse
de les Índies.
E cant vench al matí, la regina sabé assò e
fo molt yrada, e ajustà sos barons per aver
consel con se defensarien; e éls resposeren que
no ssabien, que no eren usatz de guerreyar.
Cant la regina ach oït asò, tramès al capità
que ella e ses jéns eren aparelades de retre al
Gran Cham, ab que él no volgués gastar tant
noble ciutat con aquesta, ne les jéns atressí.
E per tal que él sabés la noblesa de la ciutat,
sí li tramès a dir la noblesa de la dita ciutat, la
qual en scrit li tramès enaxí: "Primerament,
la ciutat de Quinsay té
à dedins
pontz poria pasar
hi à tantz pontz con la ciutat és tota en aygua,
axí con en Venècia, e atressí és tota entorn
enrevironada de grans aygües. E, encara, à
dedins la ciutat, de [...]
són
avia de
diverses officis; e per so n'í avia tans, con
aquestz menestrals fornien tota la província de
so que avien mester, e atressí con moltz mercadés
ne aportaven en moltes d'altres partz.
E és per totz cert que en tot lo món no avia
ciutat tant richa, ne d'on isquesen tantz
mercadés.
E dedins la ciutat, vés migjorn, à
en què à
nobla gent de la ciutat; e entorn ha moltes
abadies de lurs ýdoles, car totz són ydòlatres.
He han
en què
aquí
les noces. E al mig loch de la ciutat sí à
penga
foch en degun loch de la ciutat, firen an
aquella taula ab masses, e fan tant gran brugit,
que tota la ciutat ho entén, e les jéns van
lavores apagar lo foch. Atressí ha an aquesta
ciutat bels carrés e dretz e bé enlosatz. E à-y
a bayar soveny.
E a
entre grech e levant; e aquí à
ciutat qui s'apella Caufu; e à-y bon port en
què ve molt naveli e de grans naus, qui vénen
de les ylles de Índia, les quals aporten molta
speciaria e or e argent e perles, e moltes d'altres
mercaderies. E
Quinsay tro a la ciutat d'aquest, e per aquest
flum va molt naveli, qui porten moltes de mercaderies
que [...]queles de Índies han
mester.
E sapiatz que en lla província dou Mangui
ha
castels e les villes qui y són sens nombre; axí
que aquesta província és molt habitada, e à-y
de grans riqueses. E fa-c'y molta seda.
E sapiatz que aquesta gent d'esta província
àn aytal usatje: que, con
scriure lo punt e la hora e lo dia e lo mes e
l'any e la planeta en què serà nat; e con són
grans e volen anar en viatge o en altres coses,
van-se
e demanen-los si so que volen fer porà venir
bé o no; e segons lo consel que han, sí fan.
E sapiatz que són molt sàvies jéns e corteses.
E àn en ús que cremen totz los mortz e fan
gran dol, e totz lus parens se vesten de cabels,
e han monges qui servexen lo cors,
que y à nostre usansa; e, però, totz són ydòlatres.
[...]
E lo palau d'aquest seyor és molt bel e
gran, e té lo seu mur bé
jardins e fons e lachs plens de moltes maneres
de peys. E dins lo palau ha
molt belles, e són totes pintades maravelosament,
e a cascuna starien bé
menyar; e à-y
noblament; axí que les nobleses del món hi
són tantes, que al món no ha tant bel palau e
tant gran.
E atressí, an aquesta ciutat à
E à-y
E en aquesta ciutat à aytal usatje: que a
cascun alberch o casa o palau tenen scrit a la
porta los noms d'aquels qui y stan, de qualque
condició sien; e si alcun hi mor, leven-ne lo
nom d'aquel o d'aquella; e con hi nex alcun
o alcuna, tornen lo nom scriure. E per aquesta
manera sab lo seyor de la terra quantes géns
hi abiten. E atressí scriuen a la porta, aquels
qui venen cavals, cantz ne tenen. E totz meses
fan cerca per totes les portes, axí que lo
seyor sap totz meses qui s'és partit de la ciutat,
o que y és vengut, e que y és nat o mort.
E aquesta usansa és per tota aquesta província
e per tota la província del Catay, e és cosa que
pertany bé saber a gran senyor.
Encara sapiatz que lo rey Fatfur avia tant
gran renda, que negun nombre no se pot metre.
E avia tant alt cor, que con cavalcava per
la terra e vesia
con la avien feta tant pocha e disien-li que era
d'om pobre, de mantinent fesia-la créxer e
obrar de so del seu, en guisa que fos preu
gran e bella, axí con les caminals. Encara
fesia aquest rey altre noblesa: que cascun any
fesia nodrir bé
e con él los avia en son poder, volia saber
en qual senyal eren natz, ne en qual planeta;
e con eren grans, segons lus seyals que avien,
sí
e aprés ne fesia matrimonis segons lur valor,
e
viure segons lur ofici. E encara fasia aquest
rey: con alcun rich hom no avia infans, sí li
dava
segons lo signe en què eren natz, per tal
que fossen e poguesen ésser gentils homes.
E fesie
que avia nodritz, e a
E tenia gran justícia, que negun no gosava
[...]ancar da nitz la porta de son alberch."
[...]
E aytal fo l'escrit que la regina tramès al
Oran Cham.
[
Cant lo Gran Cham ach oyit aquest scrit,
sí fo molt marevelat d'aquestes grans coses que
li avien trameses a dir, e fo molt alegre d'aver
tant nobla cosa con era esta ciutat, sens nul
dapnatja de sa jent. E tramès a dir a Bayan
que él no fes dapnatge negun en esta ciutat
e a les géns d'esta província deu Mangui, pus
que
de sos grans barós per tenir les seyories d'estes
terres, e fesia-los manament que deguesen governar
les jéns segons lurs costumes e usatjes,
e que no
manà que la regina li fos menade bé e honradament;
e axí fo fet. E cant la regina li fo
venguda davant, sí
livà e mès-la prés sí, e ac gran pietat d'ella,
axí que totz sos vulls li vengren en aygüe,
e aprés li donà grans rendes e dons.
E con lo Gran Cham ach aüda aquesta ciutat
de Quinsay, sí
d'aquesta província dou Mangui. E lo rey
Falchfur romàs desaretat e morí de dol.
[
Aquesta ciutat de Quinsay, diu frare Odorich,
qui feu là, que ha
e cascun portal va a
d'aquesta a
ciutatz àn alcuns burchs en què stan aytantes
jéns con en la ciutat.
E en aquesta ciutat trobà fare Odorich
convertit a la fe de Christ; e dix-li que si
volia cercar la ciutat, e dix que li plac. E agren
menà a
— ¿Veus tu aquest barban franch —
qui vol dir religiós franch—? E és d'una encontrada
. E respòs lo monge
hon se pon lo sol, e és vengut en
Guambalech per pregar la vida del Gran Cham.
E per so jo
cosa maravelosa que él pusca contar en sa terra
con se
que él ho faria molt volentés.
E va pendre
releu de lus taules, e obrí la porta de
e, con feu dins, mostrà-li [...]lo qual
era tant espès arborat que aparia bosch. Aprés
va tocar
del puget moltes bestioles semblants de gatz
maymons, e vengren meyar aquel releu; e,
cant agren menjat, sonà la campana, e totes
les bèsties se
E cant frare Odorich ach vist asò, comensà
a riure. — ¿Són aquestes les maraveles que
. Lo monge dix: —
devies mostrar?— Tu no
saps què vol dir. Estes bestioles són ànimes de
richs homes qui són sotaratz en aquest monestir,
e vénen pendre aquesta vianda per amor
de Déu.—
Tot assò que yo, March Pol, vos é comtat
e mostrat de la ciutat de Quinsay és ver, car
yo y steguí
Les géns d'esta ciutat menjen tota carn, crua
e cuyta.
[
Sapiatz que lo Gran Cham ha fet d'esta província
dou Mangui
à fetz
la terra per él.
E
lo qual és molt poderós rey, car ell ha
sotz sí
e villes; e en cascuna ciutat ha de
les géns qui y habiten; e
són tantz, que, si fosen homes d'armes, éls
conquerrien tot lo món. Mas no són géns d'armes,
que són homes de pau e no saben què
és fet d'armes.
E sapiatz que Quinsay vol dir en nostre lenguatje
"ciutat del cel"; e aquest nom ha per
sa gran noblesa, car al món non à sa par. Lur
moneda és de perguamí, e àn gran mercatz de
viandes, les quals ixen d'éls mateys.
[
Coygangi és
província entrant dou Mangui, e és vés exaloc,
e à-y grans quantitatz de navilis, e és sobre
lo flum de Carramoran, e és cap de la província.
D'esta part vénen moltes mercaderies, e
fa-c'í molta sal, que fornex tota aquela província,
de què lo Gran Cham à molta renda.
E partent d'esta ciutat, anant
per axiloch, va hom per calsada la qual és feta
de molt beles péres. E de la
altra d'aquesta calsada à moltes aygües, sí que
hom no pot entrar en la província dou Mangi,
per aquella part, sinó per aygüe.
E al cap d'esta província sí és la ciutat de
Pnixi, qui és molt bella e noble; e àn les
maneres que han les altres, car ella és abundada
de viure. E àn molta seda, de què fan
draps d'or e de totes maneres.
E partent d'esta ciutat, cavalcant
per axaloch, troba hom la ciutat de Canvi,
qui és gran e noble; e viuen de mercaderies
e han gran habundància de peys groses.
E partent d'esta ciutat, anant
exaloch, troba hom belles planes en què ha
moltz castels e villes e terres bé laurades a
maravella.
Enaprés troba hom la ciutat de Tingui, la
qual és poca, mas és abundada de totes coses;
e a la sinestra part, vés levant, à villes e castells
assatz.
E a
e és tot pla entrò a la dita mar, car no y
ha sinó calsines. E a la riba de la mar ha
ciutat e rica. E aquí s'ajusta gran quantitat
de la sal qui s'ajusta en aqueles encontrades.
E cant hom se pertey d'esta ciutat de Singui,
cavalcant
e castels asatz, trobam la ciutat de Jangi,
qui és bela e gran e à
sí, qui són de grans afers.
E jo, dit March Pol, seyoreguí aquesta ciutat
de part del Gran Cham
Aquestes géns viuen de mercaderies e són
ydòlatres, e lur moneda menuda és de cartes;
e àn gran quantitat d'arneses, per tal cor entorn
esta ciutat stan asaut molts cavalés qui
garden les encontrades de part del Gran Cham.
[
Mangui és
dou Mangui, e à-y molta seda en gran quantitat,
e de què fan draps d'or e de seda molt
bells. E han gran habundància de vituala e
gran mercat, e fa-c'í de molta mercaderia.
Sisanfu és molt noble ciutat e gran; e à
sotz sa seyoría
mesters e assatz. E sapiatz que aquesta ciutat
se tench
Mangui fo retude; e assò fo per tal con hom
no la pot acetjar mas d'una part, vés tremontana,
e de les altres partz à aygües e moltes.
E yamés no la agren vensuda si no fos micer
Cholàs e micer Maffré e March Pol, qui foren
fer
grans pedres que mur ne res no y stava davant;
axí que, per aquesta via, la ciutat se
reté, e axí matex per fam. E sapiatz que ells
són los mayors arqués que sien en aqueles encontrades,
e són valens homes en batalla campal,
per so con no dupten la mort.
[
Cant hom se part de la ciutat de Sinafu e
hom cavalca
hom la ciutat de Singui, la qual és gran ciutat,
e à-y moltz mercadés e de richs homes;
e han grans navilis. Aquesta ciutat és sobre
nom Quianil, e és molt ample e molt forts,
que sembla mar, car él va d'ample
passa per moltes ciutatz, perquè cové que y aya
de grans navelis e grans mercaderies, axí que
lo seyor n'à gran renda. E disen alscuns que
més valen les mercaderies que van e vénen per
aquest flum, que totes cantes mercaderies van
per les mars dels crestians.
E lo dit March [...]
ciutat, e víu-hi bé
vinent sobre
e de draps d'or e de seda e perles e péres
precioses e altres moltes coses e vituales, e
molt sucre. E con en aquesta ciutat ha tantes
de mercaderies e navelis, ¿què deu aver en les
altres qui són prés d'aquest flum, qui són
bé
de les coses qui passen per aquest flum ?
E sapiatz que en lurs navelis e vexells, qui
porten de
totes han cuberta, no porten sinó
e no han negunes cordes. E con tiren lurs
naus contra la corrent, han de molt grosses
cayes, que han en lurs terres, e ferren-les e
liguen la una contra l'autra, e fan-ne tant longua
corda que ha bé
aquestes cayes [...]ytals han de lonch bé
gruxa qui va tro al buyt, axí que fan de mayors
forses que no farien ab gómeres de cànem.
[
Ququer és
flum; e cul-s'í gran quantitat d'arròs e de
forment, qui ve a la gran ciutat de Gambalech,
hon sta lo Gran Cham. Car lo seyor à fet talar
en tantz lochs aquestz flum que ve per forsa
tro al Catay. E enmig d'aquest flum ha
de roques, en què, stan bé
los quals són semblant de moltes altres
abadies.
[
Singuianfu és una ciutat gran e richa, qui
és dou Mangui; e à-y de molta seda, de què
fan moltz draps, e à-y grans mercatz de totes
viandes. E à-y
e aquestes gleses hi féu fer
crestià qui fo seyor d'esta ciutat
la volontat del Gran Cham. E asò fo l'any de
[
Cant hom se part d'esta ciutat, anant
jornades per axaloch, troba hom lochs poblatz
e grans e plans, en què
E partent d'esta ciutat, sí troba hom la ciutat
de Tiningigi, la qual és molt gran e noble;
e són ydòlatres, axí con los altres, e viuen de
lurs mercaderies e de lurs laurós, e àn molta
seda, de què fan moltz draps de diverses
obratjes.
[
Singui és
canó
ydòlatres, e à-y de grans filòsofes e de grans
monges. E à-y bé
ciutat ha grans montayes, ho[n] se fa lo ruibàrber
e lo gingibre, e à-n'í tant gran mercat que
per
ciutat à sotz sí
és
Mangui; e té-la
Gran Cham con ach presa la dita província.
E Singui vol aytant dir con "la de la terra".
[...]
[
Cant hom se part de Singui, e hom cavalcha
de Ugu, la qual és sotz la seyoria de Singui,
e à-y de so que ha en les altres. Puys, partent
d'eçí
qui és atressí gran ciutat e richa, e à de tot so
que ha en les altres. E partent d'esta ciutat,
trobam la ciutat de Cyanguam.
[
Siangam és sotz la seyoria de Singui, e à
les condicions que han les altres. E puys,
anant
e castels asatz, grans e riques. E són totz ydòlatres,
mas són géns domèstichs. E ha de totes
maneres de fruytz e grans mercatz de totes vituales.
E han moltz morés, de què pexen les
cuques qui fan la seda.
E a cap de
de Quinsay, de què vos avem ya parlat, qui és
la major ciutat qui sia al mont, e la pus segura
e abundada de totz béns.
E partent de Quinsay, a
la ciutat de Campnigui. E sapiatz que tota
aquesta jornada és plena de castels e de bels
jardins. Aquesta ciutat de Tapnigui és sotz
la seyoria de Quinsay.
E aprés, cavalcant
troban villes e castels e moltz lochs delitables,
trobam
[
La ciutat de Cingui és gran e rique e noble.
E aprés, cavalcant
trobam viles e castells assatz, e trobam la ciutat
de Curcian, qui és gran ciutat e noble, e
és sobre
Esta ciutat és habundada de totz béns, specialment
de aucelam.
E partent d'esta ciutat, cavalcam
per axaloch, trobam villes e castels e
moltz locz delitables, e troba hom la ciutat de
Cnigui.
E así fenex la seyoria del Quinsay, e comensa
la seyoria de Fungui, qui és altre realme.
[
Cant hom se part de la derrera ciutat del
realme de Quinsay, qui à nom Cugin, hom
cavalca per aquest realme de Eugui
per exaloch, e és tot montayes e avalades
en què ha villes e ciutatz e castels assatz,
e fa-s'í guingibre e garengal assatz, car per
calsevol d'estes coses. E con estes jéns van en
ost, se fan talar los cabels e pintar la cara
d'esur, e van totz a peu, salvant los capitàs,
qui van a caval; e porten lanses e paveses,
e són molt cruels géns, car éls aucien totz lus
enemichs con han victòria, e beuen la lur sanch
e menyen la lur carn. E al mig d'aquestes
jornades, sí troba hom
Quenlifu, qui és gran ciutat e richa.
[
Quenlifu és gran ciutat e noble, e à-y
són sobre grans colones de marbre. E les fembres
són molt beles. E à-y for de strayes gallines
que no han ploma, mas han pèls, qui són
semblantz de gatz, e són totz negres, e lurs ous
són semblantz dels nostres, e àn bona carn
e saborosa. E han grans cans, per so cor en
esta encontrada ha moltz lehons que y fan
gran dapnaga.
E al cap d'aquestes
hom
fa gran quantitat de sucre, qui fornex tota la
cort del Gran Cham.
E cant hom se part d'esta ciutat, troba hom
la ciutat de Fungin, qui és cap del realme.
[
Fungim és cap del rialme qui s'apella Conchanus,
e és
dou Mangui. En esta ciutat stan moltes
géns d'armes per tal que no s'í fassa rebel·lació.
E per mig passa
mercaderies, les quals vénen de les illes
qui són en les Índies; e asò per tal con esta
ciutat és prés del port qui ha nom Zarchon,
lo qual és en la mar Hocçesana. En aquest port
ve la mayor part de les naus de la Índia; e de
la ciutat de Fungim, en aquest flum, tro al
port; per què passen totes mercaderies e han
gran habundància de totes coses. E àn bells
jardins e moltz delitables e plens de totz fruytz.
Aquesta ciutat és ben poblada e bé murada,
e à-y de moltz bells alberchs.
E cant hom se part d'esta ciutat, passa hom
per lo flum. Puys cavalcam
trobant viles e castels e boscatjes, hon
ha erba de què
salvatgina. E estes géns són de la seyoria del
Fungi.
E al cap d'aquestes
ciutat de Sancon, hon los frares menós han
e aquí à moltes relíquies, e él ne portà a le
Tana, hon Déus mostrà moltz de miracles.
E en esta ciutat és lo port, e vénen moltes naus
d'Índia qui porten moltes mercaderies e de gran
valor. E aquest és lo port hon totes les mercaderies
dou Mangui vénen, ab moltes perles e
péres precioses, e de totes maneres de spècies
sens nombre; e porten-les per les encontrades
sà e là.
E dich-vos en veritat que per
vénga entre nós d'Alexandria, ne vénen açí
és
de grans valor; e lo Gran Cham n'à
gran renda a maravella. E diré-us quins dinés
s'í paguen: primerament, les péres precioses,
mercadés paguen
n'à mercat de totes coses, que, ab tot assò, sí
gosayen grossament.
Aprés d'esta ciutat à altra ciutat, hon se
fan de belles scudelles de sivi e de porcellanes,
les pus belles qui sien al món. E àn lengatje
per sí mateys, e han gran habundància de
viure e de salvatgines.
Are vos hé dit del reyalme de Quinsay, e
d'aquel de Fugi, e lo tercer, qui s'apela dou
Mangui, los quals són dels
la província de Mangui; e axí los partí lo
Gran Cham con ac conquesta la dessús dita
província. Dels altres
res, car fort seria longa cosa a contar, e per
aquestes tres podetz entendre què són les
Are us contaré dels fetz de Índia, e de les
grans meravelles que allà són, e de les ýdoles
que éls adhoren.
[
Primerament vos diré de les naus d'Índia,
con naveguen sà e là. Sapiatz que lur naveli
és de sapí e d'àlber, e àn
la cuberta à bé
pot star
e
abros, axí que navegen ab
naus són clavelades de bons agutz de ferra,
e cavalca la taula
empuguntades, car no y ha pegua, mas han oli
d'erbes, e mèsclan-lo ab cals, e asò aytal
unten lurs naus, e mesclen
e d'asò unten les lurs naus, e assò té pus
fort que pega. Aquestes jéns àn grans naus,
e són de port de
e ayden-se de rems, qui són tant grans que
Amènan grans barques, que en cascuna porten
bé
cascuna d'aquestes grans naus meten
mes que la
han breçals petitz e moltz. E cascun ay adoben
lus naus, so és que meten taules noves
sobre les velles, axí que, segons les taules,
conexeríetz cantz anys ha la nau, car aqueles
qui han
E puys no gosen navegar pus
passatz.
[
Sinpangui és
gran a levant, e és luny de terra ferma, en
alta mar,
blanques e belles e de moltes e de bones maneres,
mas són ydòlatres, e àn lengatje per sí
mateys. E àn molt or a maravella, car en lur
ylla n'à assatz, e negú no
poch a poch. E no volen que negun mercader
strany hi vaya, per tal que no sàpien lus riqueses.
[...]
Diré-us grans maraveles del palau del seyor,
car, primerament, és tot cubert d'or fi, de
taules groses com
nostres gleses de plom, axí matey éls lo palau,
so és, les cambres enbayrades de loses d'or.
E à-y moltes perles e de groses, mas són roges
e valen més que les blanques, e àn moltes
pedres precioses, e tantes de riqueses que serien
maraveles a contar.
E sapiatz que en l'any de Christ
lo Gran Cham tramès navili per aver aquesta
illa e per enveya que havia del gran tresor
qui là és. E can foren delà les naus, sí
vent a la tremontana, lo qual tostes í entrà
fortunal, axí que los tartres duptaren que no
perdessen lur naveli; atressí, que entre los
d'acort que
tornassen en lur terra; axí fo fet. E con agren
feta vella, la
terra, e los altres se
E cant aquestz indians veseren que aquestz
avien perdut lur naveli, sí
matar-los e auciure. E los tartres, que veren
que los indians los venien prendre, feren semblant
que fugissen, e
naveli e van-lus tolra les seyeres; e de mantinent
van-se
altes dels indians. E aquels de la ciutat, cuydan-se
que fosen lurs géns, van-lus obrir les
portes, e los tartres van-hi entrar e auciren les
géns que y trobaren, sals les femnes, e tengueren
la ciutat puys
que
de dies, per tal que negun dels trartres no
gosàs dir noves de lur terra, auciren-los totz;
e foren bé
E sapiatz que diu-se que éls han péres precioses
que neguna persona que
morir jamés. Atressí disen aquels savis marinés
que han navegat an aquela mar, que llà
dintre ha
poblades e plenes d'arbres, qui fan tant nobles
hodós, que la manor odor és semblant al
juyoleha. E atressí dien que y ha molt speciaria
e molt or, axí que han tota la riquesa
del món. Emperò, que són ydòlatres e géns
salvatjes.
[
Cant hom se part del noble port d'Azocon,
navegant per ponent quanta vés garbí, e hom
ha anades
ylla qui ha nom Sianba, en la qual és molt
richa terra e rey e lengatje strany. E donen
traüt al Gran Cham, so és, certz nombres d'orifanys,
car éls n'àn moltz.
Axí que en l'any
an aquesta yla he víu-hi moltes maraveles. Entre
les altres, sí y ha tal hús: que neguna donsela
no
e ci li plau pren-la per muler; si no, dóna-li
de son tresor à maridar. E sapiatz qu'est rey
havia
d'armes. E an aquesta yla ha moltz orifanys
e gran boschs, e la mayor part de lus
albres són banús.
[
Partent de Siambre, navegant entre migjorn
e vent forà tro
gran, la mayor qui sia al món segons que
disen aquels marinés qui l'àn cercada, e dien
que vogi
e no fan trahut a neguna persona del
món. E són riques géns, e àn de totes maneres
de speciayries, manudes e groses; e à-y molt
naveli e motz mercadés, e àn móltez perles e
molt or. E dic-vos que
molt, mas no la pot aver per lo gran peril que y
ha de pasar e per la gran via que y ha de la
terra ferma entrò allà.
[
Cant hom se part de la yla de Janua, e hom
navega hosta e garbí
de la
Lacach, qui és molt gran. E à-y rey e lengatje
triat, e són ydòlatres; e no fan traüt a neguna
persona, con són luny d'aquela terra e lo navegar
és molt perilós; e per so no són del
Gran Cham. À-y, emperò, molt bril doméstich
e gran quantitat; e à-y molt or, e à-y orifanys
molt salvatjes, e moltes porcellanes d'aquelles
qui
a fer moneda.
[
Cant hom se part de Achach, e hom va navegant
la ylla de Paratany, qui és molt salvatge loch.
E à-y molt gran bosch, qui giten de moltz
grans odós. E va hom més de
per exaloch, que hom no troba que
de fons en lo menys fons, que y troba hom
E àn lengatje per sí, e à-y
se fan moltes mercaderies.
[
Cant hom se part de Maleur, e hom ha cavalcades
ylla de Janua la Manor. És pocha ylla e vogui
e cascun realme ha lengatge per sí, e han
molt tresor e speciaries. Aquesta illa sta a
migjorn, que la Tremontana no y par.
E lo primer realme à nom Ferlech. Per los
mercadés sarraÿns que y van, sí aquels àn convertitz
a la fe de Mahomet, so és, aquels qui
stan per les ciutatz, car los altres viuen com a
bèsties e asoren totes coses, e menyen carn
d'ome.
L'altre realme ha nom Losman. Aquestz
no han neguna ley, ans viuen con a bèsties.
E té-se per lo Gran Cham, mas no li fan trahut.
E àn moltz orifanys [...]och més, e han
semblant pèls que
orifany, e ha
qual és negre e no fa negun mal; mas ab la
lengua fa mal, car l'à molt spinosa desús, e
ab aquelles spines fa lo mal; e à lo cap con a
porch senglar, e porte
e sta per pantant e per aygües, e és molt sutza
bèstia e leya de veser. [...]ingnes de diverse
maneres. E àn strot negres, molt bé
volans.
L'altre realme sí à nom Samara, hon yo,
March Pol, steguí
féu, e no poguem navegar. An aquest realme
no par la Tremontana ne la stela del Mestre.
E tench-se per lo Gran Cham. E àn de moltz
peys e de grans e bons, e viuen d'arròs e de
carn e de leyt. E no han vin de viyes, mas
han de grans arbres e trenquen de les branques
e meten-ne en
menutz, e so que n'ix és lo lur vin; e à-y
arbres qui
e són bons a beure. E aquestz arbres són
semblantz a dàtils, e no fa mas
per aquesta manera éls han vin assatz. E si no
degota ben l'arbre con l'àn talat, bayen-lo
no és tan bo. E àn grans quantitatz de nous
grosses, semblantz d'aqueles d'Índia, e són
molt bones.
L'altre realme sí à nom Drachoya. Són
molt salvatga gent, e són ydòlatres. E àn mal
usatge: que con
fan venir los encantadós, e si éls disen que no
pusca scapar de la malaltia, fan per guisa que
per grat o per forsa moyra; puys couen-lo e
menyen-lo, per tal con disen que més val que
açò en cia fet que si
feya verms qui puys morisen, e açò seria gran
càrrech a l'ànima del mort. E con los parens
l'àn meyatz, meten los osses a
e porten-lla a les montayes hon aya caves, e
dins les caves pugen la caxa, ab cadenes,
ten alt que bèsties salvatjes no la poden
enderrocar.
L'altra realme s'apella Lambri, que són
atressí ydòlatres, e àn gran quantitat de bresil
e càmfara assatz. E sapiatz que lo bril s'í sembre
per so con fa lavor, e, con és en petites
branques, éls l'arràncan e tresplanten-lo en
altres lochs, e lexen-lo créxer
arràncan-lo ab tota la rael. E yo, dit March
Pol, portí de la lavor en Venècia, mas no s'í
féu, e creu que assò féu per tal con delà fa
mayor calor que em Venècia. E à, an aquest
realme, homes qui han choa qui és longa bé
ha pèls. E les demés d'estes géns stan per les
montayes.
L'altre realme sí à nom Falchfur, e són
ydòlatres. E ssapiatz que en aquest realme fa
la malor càmfora qui sia al món, e apelen-la
càmfora [...]e ven-se a pes d'or. Estes jéns
viuen de carn e d'arròs e de let, e àn arbres
los cals són groses e molt grans e àn l'escorxa
prima. E con los trenquen, dedins troben-hi
pols trida blanca con a ffarina, e cullen-le e
fan-ne pan bo e blanch. E yo, dit March, fuy
en esta ciutat e steguí elscuns jorns en los
quals non menyé altre pa; e d'aquest fiu fer
panades e altres viandes qui
Dels altres realmes no dic res, car no y fuy,
per què non puc res scriure.
[
Cant hom se part de la ylla de Janua la Mayor,
so és, de là hon és lo realme de Lambria,
e hom navega per tramontana entorn
leugues, sí troba hom
Vagoran, l'autra Goveníspola. Aquestes géns
que y stan non han seyó, hans viuen con a
bèsties, e van totz nuus e són ydòlatres. E à-y
gran boschatjes, qui han bones hodós, en què
ha girofles e nous noschades e breyl e nous
d'Índia, sàndel vermel e altres spècies assatz.
[
Cant hom se part d'estes
e hom navega per ponent bé
hom
negun seyor, ans viuen con a bèsties. E àn
cara e celes e dens con a grans mostins, axí
que són molt leges a veser; e menjen de les
géns semblantz de nós, totz cruus, con les poden
aver en lur poder. E àn moltes spècies, e
viuen de carn e de let e d'arròs, e han moltz
fruytz qui no són aytals cols nostres e són molt
bons.
[
Cant hom se part de la ylla dou Gananan,
e hom navega per ponent entorn de
troba hom la ylla de Seylan, que és de les
maraveloses ylles del món, de son gran. E
dura
que avia bé cana
dixeren [...]ue eren d'aquella mar; mas per
so és tant minvada, que lo vent a la tremontana
la consuma. Aquestes géns han rey qui
s'apella "sendeman", e són ydòlatres, e no fan
traüt a negú; e van totz nuus, mas han cuberta
la natura. E viuen de carn e d'erròs e de
let, e han
"sucseman", de què fan molt oli; e àn vin
assatz, e fan d'aytals arbres con ja us avem
ditz; e han molt bresill e fi. E sí
aquesta ylla moltz rubins, e atressí hi ha stopacis
e safilis e matisses e moltes d'altres pedres
precioses. Mas són caytives géns d'armes.
[
Cant se part de la ylla de Seylan e hom navega
per ponent entorn a
hom la província de Mahaber, qui s'apella
Índia Mayor, e és la mayor que y sia; e és
prés de la terra ferma, axí que no y ha sinó
són aquestz
E en
en aquesta manera: allà ha
entre la terra ferma e la illa; e per tot aquest
golf à de
entrò mig mag van ab lurs navelis a
qui ha nom Batallar, e aquí surgent lur ànquares
e pesquen les perles ab homes adurradós
qui trasen les quanquilles de fons. E àn
aquestz enquanten los grans peys, que no poden
fer negú mal als homes qui los pesquen;
e atressí saben encantar, aquestz abrivamans,
les bèsties e los aucels de totes maneres. E con
los peys són encantatz, los adurradós van a les
fons e trasen les quanquiles; e stan ficades
les perles, e à-n'í de poques e de grosses, e
stan justades per lo peys qui és dins. E passat
lo dit temps, no troben pus d'aquestes canquiles,
e van pescar en
luny d'aquest pres de
prenen per la manera desús dita, ço és, de mig
setembre tro mig uytubri; e en altra temps
no sse
n'à moltes, d'estes perles, e per lo dret que
pren dels mercadés qui les fan pescar.
Sapiatz que les géns de Mahelar van totz
nuus, e porten lur natura
drap. E atressí va lo rey, salvant que porta en
son coll, per honor,
e péres precioses, axí con maracdes, safilis,
rubins e stopacis. Encara porta
penyada al coll fins al lombrígol, la qual és
plena de perles molt grosses e molt fines pedres;
e à-n'í
major part són robins; e assò porta a manera
de patresnostres, los quals à a dir totz matís e
totz vespres ad honor de lur ýdola. E atressí
porta a cascun bras
pedres e de perles molt grosses, e atretantes
en cascuna cama. Axí, que totz so que
porta aquest rey, si tot se venia, sí val gran
tresor. E és de manament seu que negú no
gosa traure de son realme neguna grossa pedra
ne perla, ans les àn a portar a la cort, e dóna
Aquest rey ha ben
co él sap alcuna bella femna en son realme, la
pren per muler. E aquest rey, hon que vaya,
l'acompayen moltz barons e moltz richs homes.
E àn tal usatge: que, can lo rey se mor, éls
prenen lo cors e cremen-lo, e tantost con l'àn
gitat al foch, tostz, aquels que li eren compayós
leals sa geten axí matex al foch ab él ensems,
per tal que sien sos compayós en l'autre
segle.
E sapiatz que no han negun caval, sinó que
mercadés ni y porten a vendre.
E cant hi mor null om, axí matex lo cremen.
Con és mort, sa muler s'í gita, si l'avia.
E cant van a batalar, van totz nuus ab lanses
e ab scutz.
E atressí àn per custuma que yamés no aucirien
res que éls menyen, car disen que gran
peccat és, mas fan-ho auciure a ssarraïns. E àn
tal usatge: que
[...]
per eretge. E, atressí, tenen en gran peccat
beure vin e anar sobre mar, e negun que assò
fassa no és pres en testimoni. E, atressí, fan
gran justícia que negun qui mat l'autre, car
disen que assò és lo mayor peccat que hom
pusca fer. Mas no han consiència de luxúria.
En esta terra fa gran calor, axí que hom no y
poria viure sinó que y plou en juny e en juliol
e
donen a menyar a lus cavals carn crua ab arròs.
E àn moltes ýdoles e encantadós, e stonomiayres
assatz.
E sapiatz que en esta província és lo cors
de sent Tomàs apòstol, so és, en
illa que és prés d'aquesta. E van-hi moltes
géns en pelegrinaya, axí sarraÿns co crestians;
e cascun se
e à aytal vertut: que co neguna persona ha
febre, e beu d'aquela terra destemprada ab
aygua, encontinent és gorit.
E dir-vos é
l'any
encontrada ach tant d'arròs que no
hon lo mesés, e, per forsa dels monges qui
servexen lo monestir del dit apòstol, va homplir
lo monestir, hon los palegrís són aculitz.
E tant los monges no pregaren lo baró
que se
oració a mosèyer sent Tomàs. E la nit aprés,
sent Tomàs aparech al baró stant en son lit,
disén-li: "Si tu no fas trer demà l'aròs de así,
que has mès en les cases dels meus palegrís,
yo
se
féu tot so que éls volgueren.
En estes terres han tal usatge: que cascun
any, depuys que l'enfant és nat, sí l'unten
d'oli de suçeman e fan-lo star al sol per tal
que torn pus negre, car aquel qui és pus negre
és presat més de bellesa. E lus ýdoles pinten
negres, e
E sapiatz que aquestes géns àn gran devocion
en los bous, specialment en los salvatges,
axí que cant van en batalla, cascun porta
ab sí
si aquest pèl, no
[
Cant hom se part dels abramins, so és, del
loc hon és lo cors de sent Tomàs, e hom va
per ponent, sí troba hom
Lar, d'on són totz los abramins, qui són
moltz bos mercadés e vertadés, car per res no
dirien falcia; e són onesta gent, e no menyen
carn ni beuen vin, e garden-se molt d'altre
fembre que ab sa muler, so és, de luxúria, e
de tolra res a negú; e no matarien per res
neguna bèstia. E porten
a la
l'altre derrera; e fan asò perquè sien conegutz
entre les altres géns. E àn rey molt
poderós.
Aquestz ebremins viuen molt, cor viuen molt
amesuradament e yamés no
pres de
éls prenen argentviu e sofre, e destempren-ho,
e fan-ne abeuratge; e asò usen molt a beure,
cor disen que assò ajuda molt a viure lonch de
temps. Estes géns asoren molt lo bou, e motz
n'í à qui porten
L'autre realme és en la matexa yla de Mahabar;
e à-y
Tayl. E así fan port totz los navelis qui vénen
de ponent, so és, aquels de Carmous e de
Quit o de Danda e de tota Aràbia, que y
aporten moltes mercaderies, e specialment cavals,
en què lo seyor despèn molta moneda.
E cant hom se part de Mahabar, qui vol dir
lo passatga, de là hon sa atroben les perles,
hom va
e no fan traüt a negun; e fa-s'í molt bresil,
e nous d'exarch, e gran cantitat de pebre,
car totz los arbres qui són per los boschs, són
aquels qui fan lo pebre. E dir-vos é en cal
manera són fetz: éls són arbres domèstichs
que les géns planten; e culen lo pebre del
mes de mag e de juny e de juliol.
E fa tant gran calor en aquels realmes, que
a penes la pot hom soferir. Que sapiatz que
qui tenia
ben coure, e tost, ab sol. E aquí vénen los mercadés
de Mangi ab les sues naus, e fan-hi
de grans mercaderies.
En aquest realme ha moltes strayes bèsties,
e aucels los pus nobles del món, car así ha
lehons negres e fortz, e à-y papagays de
moltes maneres, so és, de blanchs ab lo bec
e ab lo col vermel, e ab los peus així mateys;
à-n'í de blaus e de vermels, e de vertz moltz
pochs; e àn paons molt pus grans e pus bels
que
que les nostres. Mas no han blatz, sinó solament
arròs. E fan lur abeuratje d'arròs ab sucre
e ab spècies, lo qual és molt bon e fa hom
tost dormir. E altre vin no ha, mas han gran
mercat de totes coses que han mester a viure.
E àn metges, e àn moltz strolomiayres. E les
géns són totes negres, e van nuus, mas porten
lur natura cuberta ab moltz bels draps; e no
han cociència de luxúria, e prenen a muler
lur madastra e cosines germanes e la muler de
son frare. E axí ho fan per tota Índia.
[
Comari és
qual hom veu
qual hom no pot veser de la yla de Yanua ensà;
e si covén anar bé
mar per veser-la, e a males envides la pot hom
veser
és molt salvatge, e les géns són de diverses
faysós; en especial los signes, que han
aytal cara co home. E à-y de diverses altres
bèsties salvatge.
[
Elin és
Comari bé
triat, e àn rey e no dóna traüt a negun,
e són ydòlatres. E an aquest realme no han
negun port, e à-y
aferrador è à-y bona plaga. E han tal usatge:
que con
encontrades, éls la prenen, si poden, e
totz. E asò fan car dien que y són venguts mal
lur grat, per què deu ésser lur tot cant han.
E axí mateys fan los indians. En aquest realme
se fa molt pebre e molt gingibre e d'altres
moltes spècies. Aquest rey és molt rich e à
gran tresor, mas les géns són molt caytives
d'armes; emperò ells han tal terra, que no y
pren negun res.
E sapiatz que les grans naus de la província
dou Mangui vénen tro assí d'estiu, e y fan
moltes mercaderies, mas no y aturen més de
E atressí hi van d'altres navilis. E àn moltes
bèsties salvatjes e serps molt verinoses
[
Meliabar és
rey, e són ydòlatres. D'aquest realme par la
Tremontana tro a dos coulses sobr'aygüe.
D'aquest realme, e d'
prés d'aquest, ixen moltz cosaris e robadors,
e fan grans dapnatges e
mar; e cascun ay í ha més de
e fan moltes mals per trobar mils los navelis.
E con ne troben alcuns [...]exen-los anar
sens altre mal que no lus fan, e disen-lus en
lur lengatge: — Anatz, e gosays per a alqun
altre vegada puscatz aver de so del vostre. —
E estes jéns han en lur realme pebre e gingibre
e torbit e canella e nous d'Índia e d'altres
spècies, e fan moltz bocarams soptils e
bels. E les naus dou Mangui hi porten draps
d'or e de seda e d'altres mercaderies que éls
no han, e puys tornen-se
e puys porten les mercaderies de les
spècies an un loc qui s'apella Aduch, e de
Aduc en Babilònia e al Cayre e en Alexandria.
E pus no us diré d'aquest realme; car longua
cosa seria de dir con són poblatz e d'altres
noblees que y han assatz.
[
L'autre realme à nom Gasurt, e és sotz lo
realme de Meliabar e de lus condissiós, e són
vés ponent; e
aquest país à molt cotó, e los arbres hon se fa
han bé
cascun any fan coton. An aquest realme ha
molt cuyram de bous e de brúfols e de moltons
e de unicorns e d'altres diverses bèsties, e fan-s'í
de belles cuyrasses de cuir vermel moltz
fortz e obrades de fils d'aur ab diverses obratges
e de figures; e val
E atressí fan de bels cuxins de cuir vermel,
obratz d'or. E d'autres coses no y ha, que
a contar fassen.
[
Canaribichs és
a à-y rey, e àn lengatge per sí mateys. E han
molt bona terra, e no
fan trahut. E ha ensens, e no àn neguna speciaria
qui sia al món, ne altres coses, mas fan
bocarams moltz fins a gran marevela.
[
Cambaet és
molt bo realme; e d'ací veu hom la Tremontana
asatz bé. Les géns són assatz domèstiques,
e són grans mercadés, e han gran quantitat de
padi molt fin, e moltz bocarams soptils, e
molts cuyrams. E no ha neguns scosaris, ans
viuen con a bones géns.
[
Mamenat és
mas no fa trahut a negun; e són ydòlatres e
viuen de mercaderies e de lus terres.
E anant per ponent sí troba hom
qui s'apela Quesmacuran, qui és de les
condiciós de les altres que dites avem. Éls
viuen de carn e d'arròs e de let, que àn assatz;
e fan-c'í moltes mercaderies per mar
e per terra. E aquest realme és la derera part
d'Índia.
E anant entre ponent e mestre, totz los
rialms que són de Mahabar así són
les províncies, de les quals no us hé parlat mas
de les
part qui y sia de riqueses e d'altres mercaderies.
Emperò d'aquestz reynes no us hé ren
dit mas de les ciutatz qui són prés la mar, car
d'aqueles qui són dins terra no és persona qui
sàpia les nobleses qui là són.
E axí tornem parlar d'alcunes illes qui són
en alta mar.
[
En alta mar ha
hom se part de Mesmecuran, e són em mar
mes de
e tenen la manera del Vel Testament, car con
lur muler és prenys, no la volen tro que ha
encahut e à passatz
homes, e en aquesta dels homes no stan neguna
fembre, ne an aquela de les fembres
negú om. Mas cant ve de marchtz e d'abril
e de mag, los homes pacen en la illa de les
fembres, e aquí stan ab elles a gran solàs
aquestz ditz
homes en la lur illa. E de la
si han mascle, trameten-lo a lur pare con l'àn
noyrit
en la illa de les dites fembres. Aquestes fembres
viuen d'aròs e de carn e de peys e de let
e de fruytes. E àn moltz peys grans que fan
pescar, e basten-los tot l'any e venen-los als
mercadés que y passen. Aquestes géns no han
seyor, mas
qui sta em Baudac. E, atressí, àn lengatge
per sí mateys. E per so dien que stau a triat
les fembres; car en la illa de les fembres no y
pot viure hom, ne an aquela dels homes neguna
fembre.
[
Cant hom se part d'aquestes
a
atressí crestianes e àn per seyor
qui és sotz altre archabisbe qui sta a Beudac,
lo qual tenen cun a papa. An esta ylla ha
molt cotó, e prenen molt peys e de grans, axí
con a bellenes e toyinas e dolfins e moltz d'altres
peys; e ssequen-ne moltz, que mercader
stranys vénen comprar. E viuen d'eròs e
de carn e de let. E van totz nuus, a manera
dels hindians, de què avem ja parlat.
En esta ylla vénen moltz navelis e mercadés,
car grans res de les naus qui volen anar en
Adrià àn a venir aquí per pendre refrescament,
per tal que no s'acosten là hún avem dit
hon ha moltz cossaris; e atressí hi vénen per
so en esta illa ha molt encantadós qui per lur
art fan bel temps o mal, con se volen. Axí
que los mercadés fan aturar als encantadós e
qu'éls fassen que ayen bel temps; e con tornen,
aporten-los joyes e so que éls volen. E
usen aquesta mala art per lur archabisbe.
[
Cant hom se part d'esta ylla de Stroyraa,
anant per migjorn entorn
hom
és molt gran e vogi
són sarraÿns, e no àn rey, mas lurs vasalis
los seyoregen. E viuen de mercaderies e de
lus messes, e àn moltz orifanys. E menjen
carn de camel més que d'altre carn, car disen
que la malor és, que hom pusca aver. E han
grans boscatges, en què han sànchdil vermell
assatz, e molt èmbar, car éls prenen moltes bellenes
en lur mar. E han moltz lehons e leupartz
e osses, e moltes d'altres bèsties salvatges,
e molt bestiar domèstich, e moltz aucels
que no són semblantz als nostres. E han gran
mercat de tota vituala, e ve-y molt naveli.
E sapiatz que no saben anar a les illes qui
són a migjorn, sinó aquestz, e aquels del Senquibar,
per so con hi à tant grans currens,
qui són a migjorn, que a penes ne pot hom
tornar. Car dic-vos que les naus qui vénen
d'aquesta illa de Mahabar, vénen en
e al tornar, hi meten bé
la gran corrent qui
Alà s'atroben los oçells que nós apellam
grius, los quals se prenen en alcun temps de
l'any. És semblant d'àguila, mas és tant gran,
que disen los cassadors que con és afamatz,
que gosa pendre
lo hàer, axí que cant lo lexa anar tot se trencha;
puys ve lo griu e menya so que n'à mester.
Encara disen que les sues ales han de lonch
bé
ales han bé
E sapiatz que lo Gran Cham ne envià a cercar
per les ylles qui són a migyorn, per tal que
pogués saber qui les habita e les maraveles
qui y són. Axí lo y comten con és assí scrit.
E porten
bé
[
Sanquibar és
triat, e no fan trahut a negun. Les géns són
molt grans e grosses e negres; e han los cabels
curtz e crespes e negres, e no són tant lonchs
con són grosses, que sembla gagans. E són
membrutz e fortz e grans menyadós, car
menyaria per
leges persones a veser, car éls han entorn lus
huyls totz vermels, e totes les vulleres los
pengen, e han la boca tant gran que toca prés
de les orelles, e lo nas molt camús; axí que
són tant leges a veser, que semblen diables.
E lus fembres semblen pus leges que los homes,
car les mameles los pengen tant fort que les
sa poden gitar detràs. E van totes nues e los
homes atressí, mas porten lus anques cubertes
de lurs draps.
En esta illa ha de moltz orifanys, e à-y moltz
mercadés que compren e venen les dens dels
orifanys; e han moltz lehons, mas no són aytals
con los nostres; e ha óssos e lehopartz;
e han molt bestiar, axí con moutós e bochs e
cabres, e totes són blanques e han lo cap negre.
Estes géns viuen de carn e de let e d'arròs,
e lur vi se fa d'arròs ab dàtils e sucre ab spècies,
e és molt bon a beure. Atressí han molt
àmbar, car ells han moltes bellenes en lur mar,
e prenen-ne moltes en lur mar.
Aquestes géns són molt bons combatadós
e fortz, e no temen morir; e no han cavalls,
e combaten sobre camels e sobre orifanys, sobre
los quals fan castels bé aparelatz, en los
quals van de
spases e moltes pedres, e porten scutz de cuir
bullit; e altres armes no han. E sapiatz que
la batala dels oriflans és molt fort; e sapiatz
que, con los deuen amenar a la batalla, donen-los
a beure del melor abeuratge que éls han,
aytant con na podem beure, per tal que sien
pus arditz.
E altres coses no y ha que tassen a contar,
car assatz vos en avem dit d'aquestes
so és, de Siamba entrò a Moriti en
què ha
Menor), e de la Índia Mayor, que és Machabar
entro a Masmecuran. Emperò contar
no
gran cosa, car segons que avem oyit dir a ssavis
marinés d'aquestes encontrades, que éls troben,
segons lur papamundi, que en estes partz
d'Índia ha
qui són abitades. Ja us hé dit assatz breument
de les malós illes; e les altres, de què
res no us hé contat, són sotmeses an aquestes
mayors. E segons les custumes e usatges d'aquestes
majors, podetz entendre de les altres.
E ara vos direm de la Miyana Índia.
[
Habecís és la Migana Índia, e és molt gran
província. E à-y
crestiàs, e
major rey d'aquesta província és lo crestià,
e los altres són sotz sa seyoria. Estes géns
d'esta seyoria són totz caix negres; e aquestz
qui són crestians són senyatz de foch entre
nas e, aprés, en cascuna gauta; e asò fan a
seyal de babtisme, e atressí per tal que sien
conegutz dels sarraÿns. E aquest gran rey és
crestià.
Al mig d'aquesta província vench presicar
monsèyer sent Tomàs apòstol; e con ach convertida
esta gent, él se
près pació.
Aquestes géns d'esta província són bos combatens
a peu e a caval, e àn moltz cavals. E sovey
àn guerra ab lo saudà de Adena e ab
aquel de Núbia e ab altres géns menyscresens.
E dir-vos é l'estòria que avench an aquest realme
crestià en l'any
Aquest rey abassís avia gran devoció de
anar en Jerusalem, al Sant Sepulcre; e demanà
de consel als seus barons, e dixeren-li
que no ho fesés: a él e als seus seria gran peril
per tal con li covenia passar per les terres dels
sarraÿns, qui eren sos enemichs. Axí, que ach
de acort que no y anàs, mas que y tramesés
senyor hi anà. E cant fon là, foren-li presentades
moltes de relíquies, car molt lo n'avia
pregat lo rey. E cant ach stat assatz en la
Santa Terra, él se
vench a Dena, e feu acusat al saudà del loch.
E cant lo saldà ho sabé, sí
sí, e li dix si él era bisbe del rey d'Ebacís;
e él respòs que ver era; e de present lo saudà
li dix que
que no faria per res, car él tenia malor ley
que él. E cant lo saldà ho ac entès, fo molt
feló e
retelar con a moro; e dix-li que so fesia per
despit del rey seu, e que axí lo y digués, con
seria en esta terra; e aprés lexà
lo bisbe fo devant lo rey, lo cal ac plaser de la
sua venguda, e sí li va contar so que lo saldà
de Dena li avia fet per honta sua. E con lo rey
ho ach entès, sí fo molt dolent e jurà devant
totz los barós que jamés no portaria corona tro
agués vengada aquesta honta. E l'endemà
manà ajustar ses hosts e féu aparelar totes ses
géns, e anà a la terra del dit saldà, e gostà-li
molta de sa terra e ausís-li moltes géns, axí
que la honta que avia feta al bisbe fo ben venjada.
E puys tornà-sse
victòria e ab gran honor que li feu feta de
ses géns.
En aquesta província viuen, les géns, de
carn e de arròs e de let de susteman. E han
moltz orifanys, no pas que nasquen en la terra,
mas que menen-los-hi de les hilles. E àn xiraflins
e lehons e leupartz e àssens e osses salvatjes
e moltes d'altres bèsties salvatjes.
E han galines qui són molt belles a veser, e
han stursos molt grans, e han papaganys e signes
e gatz maymons qui han quax aytal
visatje con home. E àn molt bella ciutatz e
quastels. E ha, an aquest realme, moltz mercadés
e de grans richs homes.
[
Adèn és
e lur seyór s'apella saldà de Dena, e
volen gran mal als crestians. E àn moltz ciutats,
viles e castells.
An aquest Adena ha
tots los navilis d'Índia ab grans quantitatz de
mercaderies, e aquí les descareguen; e monten
lurs mercaderies en petites naus, e van-se
per terra
flum qui va en Babilònia e en Alexandria.
E d'aquestz port de Adena van moltz navilis
en les Índies e en les yles, de què fan gran
gosany de cavals que y porten. E per aquest
gran navili qui ven an aquest port de Dena
van moltz navilis, e ha lo saldà tantz grans
dretz que él és
E sapiatz que con lo saudà de Babilònia pres
Acre, aquest saldà de Dena li féu d'ajuda de
per amor del saudà de Babilònia, mas per lo
gran mal que vol a crestiàs.
[
Etier és gran ciutat vés mestre, luny del
port d'Adena
An aquest realme ha ciutatz, viles e castels
asatz, e les géns són sarraÿns. E aquest rey
d'Etier és hom del saldà d'Adena. An aquesta
ciutat vénen molts navilis e mercadés de Índia
ab mercaderies d'aqueles encontrades, que puys
s'aporten sà e là per aqueles encontrades dintre
terre.
An aquest realme no
arròs, mas lo navili
E han moltz peys e de moltes maneres, e són
la major forsa; [...]rans peys, e à-n'í gran
mercat. Estes géns viuen de carn e de arròs
e de let e de peys; e no han vins, mas éls ne
fan de sucre e de arròs e de dàtils, e és fort
bon abeuratje. E han molt bestiar, specialment
moltz moutons, los cals no han aureles, mas
han
e són petites bèsties e beles a veser.
E sapiatz que los lus bous e
bestiar gros e
sechs, los quals éls prenen d'abril e de mag;
e sequen-los, e meten-los en cases, e servexen-los
a l'ivern; puys donen-los a lus bèsties, e
mengen-los volenteres, e
rahon per què aquest bestiar menga peys sí
és que en tota aquesta encontrada no han neguns
arbres, ans és la pus secha terra del
món. E tot l'ensens qui
lo seyor per
a mercadés, car él n'à profit de
[
Dufar és
és luny de Etier
són totz sarraÿns e han senyor qui és sotmès
al saudà de Dena, e és de la sua província.
Esta ciutat és a la mar, e à-y molt bon port,
hon ve molt navili devés Índia, ab grans quantitats
de mercaderies; e puys hi porten moltz
cavals, con se
sí ciutatz e villes e castels assatz. E fa-c'í molt
ensens blanch, lo qual se fa per arbres, axí
con a goma.
[
Calatu és gran ciutat, e és luny de Dufar
bé
richa, e les géns són sarraÿns. E tota vegada
que lo seyor de Germons ha guerra ab mayor
de sí, se
car la dita ciutat és molt fort.
An aquestes encontrades no ha neguns blatz,
car no se n'í fan, mas d'altres partz n'í vénen
asatz, perquè y ha molt bon port. E vén-hi
molt naveli, e d'ací porten motz cavals an
Índia e altres coses.
Aquesta ciutat sí és a la boca d'un golf, axí
que negun no gosa entrar ne exir d'estes encontrades
senes lur voluntat. Aquest seyor, qui
s'apella "mèlic", és hom del saudà de Caramon,
e can lo dit saudà pren guerra ab lo dit
mèlich, él se
passar lo naveli, per què lo saldà pert sa renda
e cové-li que per forsa fassa pau ab lo dit
mèlich. Atressí ha lo dit mèlic an aquest golf
del golf.
Estes géns d'estes encontrades viuen de peys
salat e de dàtils, mas los richs viuen d'altres
bones coses. E àls no y à que a contar fassa
[
Jermons és
la mar, e és cap del rialme qui s'apella Jermons.
E és luny de Calatu
entre mestre e tremontana.
E encara partent de Calatu, anant entre ponent
e mestre, sí
Quys, la qual és sotz la seyoria de Jermons.
Aquest qui n'és seyor s'apela "mèlich". Aquestes
géns són sarraÿns; e fa-y gran calor en
lur terra, axí que lus alberchs són, per ordonacion,
de fer
en altre manera no porien viure.
E pus no us dic.
[
En Turqueman sí habiten de
de géns; so és, turcamans, qui adhorert Mahumet
aytal sant; aquestz aytals stan volentés
per montayes, e àn altres lochs hon à-y
bons erbatjes, car viuen de bestiar e han moltz
bons rocins e muls e mules. Les altres géns
d'esta seyoria són arminis e grechs, qui són
sotz lur seyor.
An aquestes encontrades se fan dels malós
tapitz del món; atressí s'í fan moltz draps d'or
e de seda.
[
La Gran Ermènia és
comensa
là hon se fan los bels bocarams. E à-y los pus
bels bayns que sien al món, e les aygües de
fons, bones e doses. E aquestz arminis e les
altres géns d'aqueles encontrades són sotzmeses
al seyor del Levant qui s'apella saldà de
Babilònia. E à-y moltes siutatz, viles e castels,
mas les melós són Arzezon e Darcisi, qui és
milor que totes. An aquesta Armínia és l'archa
de Nohé sobre
géns són crestiàs nasturins e jacobins.
E confina esta província vés tremontana ab
E à-y
carregarien an
mas aquest oli no és bon a menyar, mas és bon
a cremar e a untar los camels perquè les mosques
no lus fassen mal.
[
Los georgians són sotz la seyoria dels tartres
qui habiten a Levant, e són bones géns d'armes
e beles géns de lur cors. E aquesta província
és aquella que Alexandri no pòch pasar
con volc venir a ponent, per so con hi ha moltz
aspres camins. E és molt fort terra, car de la
la mar Hocceana; axí que aquesta terra és
tant fortz que no
rahon pendrien les géns fort a tart aquestes
encontrades e totes les géns del món.
E Alexandri hi féu fer, so és, en
ha,
li venguesen desús, e mès-li nom "la Porta del
Ferre".
An aquesta província sí
e à-y ciutatz e viles e castels assatz. E à-y moltz
bons azcós.
E altre no sé que us pusca dir, per què fas-vos
fi an aquest libre. Déus na sia benesit.
Amén.