Nostre senyor Déu omnipotent, increat, principi e principi de per Ell creat
principi, axí com a original creador de tota res creada per l'altea de la sua deífica
e immensa potència e abisal sciència. Axí com li plagué e volgé, segons en sí
eternalment agué, novament creà lo món, la creació del qual, segons a la sua
eternal voluntat plagué, féu en spay de sis dies. E axí se lig en lo libre del Gènesis,
en lo sagrat bolum de la Bíblia, los quals partí de tres en tres dies. E los primés
tres [dies] creà los quatre elements. En los altres tres creà les coses elementals
posades en los elements, o en spècia o semblança de aquels. Aprés de açò, Déu
eternal creà una maça o grossa matèria, la qual no era de alguna figura o
semblança. E aquesta tal matèria, per los sants fonch apellada
enantament en obra lo seu gloriós e eternal propòsit, ço és, a crear lo món e les
altres coses, segons en lo spil de la sua eternal providència, eternalment avia en sí.
E en lo primer dia manà ésser fet lum e, tantost, fon fet lum. E aquest lum
és dit e appellat "dia" a tota speritual criatura. En lo segon dia manà ésser fet lo
fermament e l'ayre, lo qual fon fet tantost, e aquest fermament apellà "cel". En lo
terç dia manà ésser departides les aygües, en lo mig de les quals li plagué que
aparegués sequa, e axí fon fet. E appellà les aygües mar, e lla sequa apellà terra. En
aquest matex dia, la sua eternal saviesa féu e creà arbres e les erbes que tenen raïls
en terra. E en aquestes coses creades, complí la obra dels tres primés dies. En lo
quart dia manà ésser fetes lumenàries, ço és, lo Sol, e la Luna e les esteles, e posà-les
en senblança del pus alt ellement qui és lo foch, constituint cascunes en
son loch. En lo cinquèn dia manà ésser fets los pexos e los ocells, e mès los
pexos en les aygües e los ocells en l'ayre. En lo sisèn dia manà que fosen fets
animals, ço és, les bèsties brutals de totes quantes natures són. En aquest matex
dia creà e formà l'om, en lo qual, aprés, mès sabor de dormir. E aquest dormint,
lo omnipotent Déu tragué una costella del sinistre costat de l'hom e de aquella
creà e formà la dona, e creà la ànima viva de no
aquella. E despertat l'om, atrobà
per societat e companya. E ajustà
—Crexeu e multiplicau e umpliu la terra.
E mès e imposà nom, a l'hom Adam, e a la dona Eva. E açò fet, mès l'om e
los animals en lo món, ço és, en lo pus baix element que és la terra. E axí agueren
compliment per obra tots los sis dies. En lo setèn dia lo omnipotent Déu reposà.
Constituïts, donchs, e posats l'om e la dona en paradís terrenal, dix a l'hom
qui Ell donava senyoria sobre totes coses per Ell creades, en mar e en terra, e
aquelles lo obeïren per senyor. Però manà-li expresament que per res no mengàs
del fruyt de l'arbre de vida, car si u feya, certament morria de mort. E Adam,
transgredint e passant lo manament a ell fet per son creador e omnipotent Déu, a
inductió de Eva, mengà del fruyt vedat a ell de l'arbre de vida, per la qual rahó
nostre senyor Déu, jutge just e rigorós, lançà aquels de paradís terrenal. Adonchs,
exits Adam e Eva de paradís terrenal, per temps procrearen un fill e una filla. Lo
fill agué nom Abell e la filla Dolcora. E per successió de temps e dies, Adam agué
un altre fill, apelat Cahïm, lo qual aucí son frare Abel per envega, per la qual cosa
Adam stigué aprés
Déu, vench l'àngel manant-li que s'acostàs a Eva. E Adam, obeint e complint lo
manament de nostre senyor Déu, acostant-se a Eva engendrà Set, son fill, lo qual
aprés mort d'Adam, fonch lo primer en la generació. E fonch la vida de Adam
Aprés mort de Adam, son fill Set, qui visqué
appelat Enòs, lo qual visqué
anys. E agué [un] fill appelat Malech. En aquest temps de Canan, fon Tubalcaín
qui fon lo primer ferrer del món, aquest devallà de Caïm. Malech ach [un] fill
dit Jèret. E fonch la vida de Malech
En aquest temps fon Enom qui fon lo primer qui trobà sons e esturments,
ço és, òrgens e cítoles. Visqué Jèret
Jèret poblà una ciutat appelada Efrahïm, però altres la appelaren Enotàs qui fonch
la primera ciutat del món. Enoch complí
Matusalem qui visqué
E agué un fill appelat Malech qui visqué
Noè e lavors acabà la primera edat del món en la qual agué onze generacions,
però los crestians no
Noè fonch fill de Malech, en lo temps del qual agué molt mal en la terra. Perquè
dix Nostre Senyor Déu:
—Penit-me com hé fet hom.
Lavors complí Noè
quals avien mullers. Lavors dix nostre senyor Déu a Noè:
—Yo vull dar fi a tota carn vivent sobre terra.
E manà a aquell que faés l'arca de bona lenya, la qual agués
lonch e
sos fills e ses mullés, se metessen dins. E qu[e] y metés de tots animals mascle e
femella vivents sobre terra, axí raptilis com bèsties, en los quals Ell meté sperit de
vida, car, ab les aygües que trametria sobre la terra, morria tota altra carn.
Adonchs, feta la dita arca e mès dins quant per nostre senyor Déu li fonch manat,
obrí les fonts dels abís e tramés aygües e diluvi, qui durà per quaranta dies e
quaranta nits, e muntà l'aygua
e aquesta muntanya és en Ermínia, sobre la qual se aturà la dita arca.
E aprés que fonch-y pasat lo dit diluvi, Noè ab tots aquels qui eren estats
dins la dita arca, [e] de aquella exits, plantà vinyes e féu vi del qual bevent se
enbriagà. E jaent adormit en terra, mostrava tots los membres vergonyosos e
desonests a veure del seu cors, la qual cosa veent Canan son nét, fill de Cam,
mostrà
e Jàfet. E com Sem lo veés axí jaure, cobrí
cobrir-lo. E aprés, venint Cam e veent axí son pare star, près-se
escarn e joch. Venint darerament Jàfet, e veés son pare axí desonestament
estar, cobrí
quant li era estat fet per cascuns de sos fills. Ladonchs, malahí Cam e
Canan, son nét, dient que tot ço qui éls farien, fos en servey de sos fills Sem e
Jàfet. [E] [aprés] beneh[í] Sem, dient que Déus serà benehït per ell e dels qui d'él
exiran. Aprés benehí Jàffet, dient-li que Déus li donaria senyoria als qui d'ell
exerien. Per les quals benedictions e maledictions foren departides les generacions
qui isqueren dels dits fills de Noè, cascú en sa condició, car fins ara no y ha
sement major que
dit Melchisedech.
Aquest començà e instituí l'estament e orde sacerdotal, e fon lo primer qui
féu sacrefici a Déu, de qui isqué tot l'estament clerical. Deu
lo cobrir de la cara que
transitoris, dels quals no àn sinó la vida. Per Cam e Canan són entesos los
servents, tartres, rosos e charquesos, negres, e tots esclaus comprats e venuts,
pagesos e gent rural qui viuen de lur treball corporall. De Jàffet, tercer fill, són
devalats tots los grans senyors dell món e tota gentilessa. Aquest fon qui primer
agué vergonya en lo món, la qual és la primera virtut de gentilessa. Aquest fon lo
primer hom qui cavalcà cavall, e casà, e près ocels, e tench esclaus, e servents a sa
muller, e fonch lo qui primer començà tenir estament.
Relexant la enologia de l'orde ecclesiàstich, e venint a l'estament real, e
setglar, e art de cavalleria, vull, en breus paraules, demostrar en quina manera se
poblà Spanya, ne de quines nacions och e part de lles altres confínies del món. E
per introhir de la present matèria, breu en scriptura e longa en narració, devets
saber, cascuns legints, lo present tractat. Que aprés del diluvi començaren a fer
generatió en lo món e poblar aquell.
S'í havia lo dit Noè un fill, per nom Jàffet, e era lo menor fill dels de Noè,
e aquest com a gentilhom e preant-se de la gentilea. E aquest Jàffet hac la terça
part del món, qui és dita Europa, ço
aquest Jàffet hac fills, lo primer hac nom Gómer, lo segon hac nom Magoch, lo
terç hac nom Madeus, lo quart hac nom Jaunus, lo cinquèn hac nom Triball, lo
sisèn hac nom Monsópius e lo setèn hac nom Tarer.
Tornant al primer fill de Jàffet qui hac nom Gómer, aquest se poblà en
huna terra que és apellada Engatzea e de aquesta terra isqueren los gots e los
grechs e
aprés com ell fon de edat senyorívoll se partí de son pare e poblà
Troia. E d'aquest Tigan isqueren los troyans.
Lo segon fill de Jàffet, que hac nom Magoch, e com fo d'edat ja perfeta de
seny, se partí de son pare e frares que romanien menors d'ell, e anà-sse
la regió de Siya que ara és nomenada Tartèria. E de aquesta hixen los tartres.
Lo terç fill de Jàffet, que havia nom Madeus, [havent] crescut, e veent-se
gran, e que sos frares eren anats en certes parts del món a poblar-se, volent
atraure a bondat, près comiat de son pare e mare; e stant on se poblaria, t[r]obà
en una partida de terra que li vench a plaer e aturà
aquella, poblà
Madeus féu, e ell e los seus aprés, senyorejaren [e] meteren nom Madea. E de
aquell temps ençà los pobladors que en aquella són àn nom medians.
Lo quart fill de Jàffet, appellat Jaunus, axí com fon de edat perfeta, se
partí de son pare e cercà terra que li fos a son àlt e plaher. E poblà
partida que s'appellava lavors la terra de Alendiens, la qual terra és ara appelada
Turquia e de Ermínia. E aquestes dues nacions de turchs e de Ermènia són exides
de Jaunus, qui féu població en la terra de Elendiens. Aquest Elendiens hac un fill
lo qual hac nom Caym. E aquest, com fon d'edat, se partí de son pare, e ab sa
muller e fills que havia, se
que era sens població de gent, e poblà la dita illa ensenyorint-se de aquella. Del
Caym és devalada la població de Chipre.
Lo cinquèn fill de Jàffet, que havia nom Tubal, veent e considerant que sos
frares majors se eren partits, e anats a poblar en altres parts ab lurs mullers e fils,
volent seguir les petgades dels altres germans, e volent fer axí matex generació
per sí matex, acordà de cerquar partida en la qual a ell fos plasent. Per asegurar-se
e fer població, se partí de son pare e mare e vench-se
aquí se asegurà. Aquest Tubal fonch molt valent hom e poblà Spanya, que fon la
primera població, e per ço los spanyols, attenent que Tubal era molt cavaller, qui
poblà ab los seus Spanya, són hòmens animosos e saben morir en fets d'armes
animossament.
Lo sisèn fill de Jàffet, qui ac nom Monsópius, près comiat de son pare e
mare, e ab sa muller e fills, tench la via que sos frares majors havien feta, que se
n'eren anats a poblar en altres parts. E per ço lo dit Monsópius, se partí de son
pare e mare, e anà-sse
població. E
Lo setèn fill de Jàffet, que hac nom Tarrer, segons los altres germans
havien fet, près comiat de Jàffet, e ab sa muller e fills, anà-sse
qui fon a son àlt, la qual dien Monea, ben arborada, la qual se appella ara lo
província de Trasa.
Puys às vist los fills de Jàffet com se són poblats en lo món, ne en quines
partides. Relexant los altres fills de Noè, germans de Jàffet, com se spargiren per
lo món e feren generació. Seria molt larch de contar de lurs fets que per aquells
se són seguits en lo món, e són de gran memòria e renova, per tal com, en lurs fets e
actes, són declarades moltes altres províncies e nacions que són ara en lo món. E
per amor de açò, relexant los dits actes he venint, per abreugar, a la intenció [de]
veure e saber la casa de Aragó com és estada poblada, e d'on devalla, e de quines
nacions és, cové a saber e pendre fonament e principi, segons istòries o legendes
per mi, dit actor, lestes, vinch al cinquèn fill de Jàffet, per nom Tubal, lo qual se
vench a poblar en la província o partides d'Espanya, en los munts Pirineus, del
qual isqueren la generació apelada dels yberenchs, segons Isodòrius e Yerònimus
reciten en lurs tractats. E aquests yberenchs foren aprés appellats setúbals.
E aprés, per huna stela que à nom Spereus qui
raó de aquesta gran stela, la qual, los yberenchs setúbals, vehén la gran claredat e
luor de la dita stela, acordaren de mudar lo nom a tota la terra e província lur, ço
és, la província d
multiplicaren en generació, per temps vingueren a poblar en la riba d'Ebro. E ells,
atrobant-se bé en la regió de Ebro, lexaren lo nom de yberenchs setúbals e
prengueren lo nom del dit riu, que de primer havia nom Saltibèria, e volgueren
que, de alí avant, los diguesen saltiberis, car cascun deu saber que tota la terra, del
dit riu Saltibèria entró los munts Piraneus, era nominada la província de Saltibèria.
E ara lo dit riu és appellat Ebro.
Aprés, lexant aquesta enologia dels saltiberins, retornant en la població d'Espanya,
on Tubal vench e poblà aquella, per temps e anys, aprés la destructió de
Troya, vench Èrcules, hom nat en Grècia, lo qual devallava dels gentils. Lo qual
Èrcules, gran guerer, ab grans navillis e gent d'armes, a peu e a cavall, e gran
multitut e generació de hòmens e fembres, se
Àfrica. E conquistà les dites dues províncies, e senyorejant Àsia e Àfrica, ab los
navilis e gent d'armes, axí de cavall com de peu, passà en Spanya. E près terra al
stret de Gibaltar. E alí desenbarcà sa gent, pensant-se lo dit Èrcules que alí fos la fi
del món. E alí ormegà sos navilis e féu-hi torres, les quals se apellen les torres de
Èrcules.
E desenbarcada sa gent e volent entrar per Spanya, Giró, qui hera poblat en
Spanya, contrastà a Èrcules e a sa gent la entrada d'Espanya. E Èrcules, veent que
Giró li constrastava la entrada de Spanya, hac de grans batales ab lo dit Giró, qui
ladonchs senyoregava terres, ço és, Galícia, Lucitània e Berca, e la major ciutat
que ell havia era Sibília, en les quals batales Èrcules ac victòria. E près tota la terra
que senyorejava Giró. E axí conquistà la terra d'Espanya.
E per ses jornades se
altant-hi la província, edificà Tarasona. E axí, lo dit Èrcules, conquistant per
Spanya e per Aragó, vench a la Seu d'Urgell qui era poblada, la població de la
qual, no volent-se retre a ell ans resistiren contra Èrcules. Èrcules, ab la gent que
avia, asetià la dita Seu d'Urgell, e tenint-la asetgada, lo compte d'Osona, sabent la
nova de Èrcules com tenia asetgada la Seu d'Urgell, deliberà de anar en sa ajuda.
E axí ho féu, que lo dit compte pujà ab la més gent que pòch en ajuda del dit
Èrcules, qui tenia streta la dita Seu, combatent aquella axí de dia com de nit. E
vengut lo dit compte, Èrcules lo aculí molt bé. E a pochs dies la Seu d'Urgell se
reté e
E avallant Èrcules de la Seu d'Urgell per venir en Osona ab lo dit compte,
hedefiquà Balaguer, e aprés poblà la ciutat de Vich e les confúnies de aquelles.
Estant Èrcules en la ciutat de Vich que havia edificada, estant en lo comdat
d'Osona e veent que era diminuït de gent, s'í tramès en Grècia, a son pare,
notificant-lo com ell agués edificades e pobblades algunes ciutats e fos demenuït
de gent de hòmens e dones, que ell lo supplicava que li volgués trametre gent,
hòmens e dones.
E lo emperador de Grècia, pare del dit Èrcules, rebudes les letres de son fill, mès
en execució e armà nou barques d'hòmens e dones. E partides de Grècia, les
huyt aribaren a l'estret de Gibaltar. E la huna de les nou, per fortuna de temps,
aribà en lo ribatge del cap on lo riu de Saltibèria engraua en la mar, que ara se
appela lo cap de Tortosa. E alí prengeren lengua e sabuderia on era Èrcules. E
sabut en quals parts era, partiren del cap de Saltibèria e vengueren al port de
Munt Judahïc, que s'appella ara Muntjuhïc, e surgiren dins lo port en dret [a] una
població que s'appellava Castell de Port, on staven marítima e pescadors, com lo
mont alt, on és la torre de la guarda que s'appella ara la Tore del Farell, era gran
població de gent judayca. E lo Castell de Port era carreguador. E allí, segons dit
és, staven los de la art marítima; e los de la barca demanaren als que alí eren si
sabien on era Èrcules. E los pescadors digueren que en Osona era lo compte. E
lavors, trameteren a Èrcules notificant-li com aquella barca era alí aribada,
caregada de gent, hòmens e fembres.
Èrcules, sabuda la nova, vench al Munt Judaïc. E stant alí, féu desembarcar la gent.
E Èrcules, mirant la província e lo ribatge de aquella, e per ço com ell era gran
estròlech, vista la costil·lació de tota la província, edificà la ciutat de Barcelona, alí
on és ara, la qual edificació fon en lo temps de Gedon, qui jutgava Israel l'any del
començament aprés lo diluvi
la ciutat de Barcelona, lo dit Èrcules près per cap major e estatge la dita ciutat
de Barcelona. E estant en la ciutat, ell provehïa per totes les parts que eren sots sa
senyoria. E axí, abitant per lonch temps en la dita ciutat, ell destruhí la població
que era en Muntjuhïc, e féu-los avallar a poblar dins la dita ciutat de Barcelona.
E a cab de gran temps e anys, vench misatgeria de Grècia, de part de tot lo
emperi, ab gran colp de navilis esplicant com lo emperador, son pare, era mort,
supliclant-lo: "Fos sa mercè de anar en Grècia, axí com aquell que havem per senyor
e ereter en lo emperi." E Èrcules, dolent-se de la mort de son pare, promès
d'anar en Grècia e fer ço que justícia ordenaria e los vassals volrien. E feta la promesa
de anar en Grècia, ladonchs, los dits missatgés, per lo poder a ells atribuït e
donat, juraren lo dit Èrcules per senyor lur. Estant axí los dits misatgés dins Barcelona,
demanaren a lur senyor Èrcules per què stava més dins Barcelona, poqua
ciutat, que en les altres ciutats majors que havia poblades e conquistades en lo
món. [E] Èrcules, vehent lur demanda, sí
en la ciutat de Barcelona, car com stava en la dita ciutat, se sentia pus enclinat de
usar de seny e justícia que no havia stat en altre loch o ciutat, com la constil·lació e
inflamació de la dita ciutat de Barcelona era, per Déu, promesa de seny e justícia,
més que tot altre loch e ciutat que ell agués sercat e consquistat en lo món, ne
poblat. E seran los regidors de la dita ciutat ab seny e faran justícia e egualtat.
En la manera desús recitada, Èrcules conquistà Espanya e la tolch a Giró, qui era
cap e rey dels saltiberenchs, e per no ésser desposehït, hac los conflictes e batalles,
ab lo dit Èrcules, defensant Spanya. E per la dita rahó, Èrcules fon senyor
d'Espanya, e fon la causa per ço com los satiberenchs, qui havien poblada Spanya
ab lur valent lança, havien reposat per molts anys que no feren armes, car
estaven en repòs e reposats, folgant, mengant, e bevent, e dormint, en tant, que les
lurs cares eren molt delicades, e no pogueren durar ne soportar lo arnés, segons
fets d'armes requerien. E per la lur gran flaquea, Èrcules retench a la senyoria sua
Spanya, dels saltiberenchs; e la sotmès a l'imperi de Grècia. E fet açò, Èrcules,
forsat per los amichs e vassals de Grècia, li covench partir de la ciutat de
Barcelona e anar en Grècia. E lexà per governador seu, generall e loctinent seu
[de] totes les províncies d'Espanya, hun seu criat appellat Span, per lo nom del
qual, aprés mort Èrcules, se féu intitular rey. E aquest fon lo primer rey d'Espanya.
E per lo nom de aquest rey Span és ara dita Spanya. E aquest rey Span, aprés que
fon rey, edificà Sogòvia e molts altres lochs, e viles, e castels en son regne.
Èrcules, veent la congoxa de los amichs e vassals d'anar en Grècia, partí de la ciutat
de Barcelona ab sos navillis. E passà per Ytàlia, e destrohí aquella e mès-la a sa
senyoria e servitut. E axí, fent son viatge ab sos navilis e gent, foren aribats en
Grècia. E com foren en Grècia, e senyorejant l'imperi en gran pau e sostech qui
tots los de l'imperi lo temoregaven, del gran al chic. E a cap de temps, stant en sa
senyoria, alguns parents e special hun germà bastart, havent envega del dit Èrcules,
lur senyor, ab color de gran amistat ab tractes fets ab fembres, li foren donades
metzines, per rahó de les quals, rebudes per Èrcules, no podent ajudar-li son
saber, hac tall congoxa per les dites metzines, que per sobres de dolor, qui passava
com a rabiós, anant de ça e là véu un forn cremant e lançà
E per ço, devets saber com tota Spanya stech sots senyoria de Èrcules e dels
grechs entró en lo temps dels cònsols de Roma, qui foren en lo temps de Cipró
Affricà. E fon l'any dell imperi
Spanyes foren toltes a l'imperi de Grècia.
Ara, relexant molts notables fets dels romans e grechs, qui són de gran renom
e d'insigne memòria, retorn a la ciutat de Barcelona. E devets saber que aprés
que fon edificada per Èrcules, grech —fill dell emperador de Grècia, qui devalla
dell linatge de Nambrot, gentill—, qui fon dels gots, qui [vengueren] de una illa
per nom Stància.
Mort Èrcules, una generació appellada và[n]dalichs, qui devallen dels scots,
agueren la senyoria de Barcelona. E aprés, los morros sarayns passaren en Spanya
e perdés tota Spanya e Barcelona, que lavors senyorejaven los và[n]dalichs scots. E
aquella fon la primera entrada que los moros feren. E
exceptat alguns que
e del principat de Catalunya, qui contínuament gueregaven ab los moros.
Relexant alguns altres fets, venint al centre perquè lo present compendi se fa, vull
decendre a l'emperador Carles Maynes, que en l'any de la nativitat de nostre Senyor
veent que serahïns senyorejaven tota Spanya tro en Narbona, vench, ab gran poder
de gent d'armes de cavall e de peu, ab cruada per lo sant Pare contra los sarahïns.
E axí, lo dit emperador conquistant vench a Girona, e de Girona a Barcelona. E
recobrà tot lo principat tro a la exida del dit principat. E com lo dit emperador
hac conquistat tot lo dit principat, ell, com a un catòlich crestià, mijançant lo
papa apostòlich, edefficà moltes sglésies e monestís. E axí conquistant, lo fill dell
emperador Carles Maynes, appellat Lodivicas, ab licència de son pare, se
a la ciutat de Barcelona. E esent aquí, hedeficà lo monestir o sgleya appellada
sent Sadornich, que ara se appella lo monestir de Sent Pere, qui és de monges
negres. E aprés edificà la sgleya de Sent Just e de Sent Pastor dins la ciutat de
Barcelona, a la qual sgleya per confirmació dell emperador Carles Maynes,
son pare, e del sant pare appostòlich hac la dita sgleya los privilegis següents:
Primo . Que tot cavaller que fos arremit de batalla per altre, lo reptant, dins la dita
sgleya de Sent Just e Sent Pastor, sobre lo altar major, posat lo libre missall sobre la ara
consagrada, ferm de dret e jur que ell té bona querella contra lo reptat. E de tal
arremiment de batala e jura se
regidors de la ciutat, ab testimonis dignes de fe, ço és, dos cavallers o dos ciutadans
honrats. E fet lo dit jurament e acte póblich, los regidós de la ciutat, convocat lo
compte e senyor de la ciutat de Barcelona, hajen a donar camp hó liça clossa en lo dit
gatge e reptiment en armes, se pot e deu fer. E si lo reptador, tal acte e jurament no
volrà fer, tal aramiment de batalla no haja loch.
Ítem. Ha altre privilegi la dita sgleya, ço és: "Que tot testament que serà fet en mar,
aprés retornats dins Barcelona, lo qui tal testament aurà rebut vinga a la dita sgleya
dins sis messes e convoque aquells de qui és interès. E lo rector de la dita sgleya, dins
sis messes aprés que la nau o fusta serà surta en la platga de Barcelona, o lo rebent tal
testament serà dins la dita ciutat, junts, dins les sis mises, segons dit és, davant lo rector
e dels qui és interès, si seran dins la ciutat convocats davant tres o sinch, sia poblicat lo
dit testament, si volen que valga. En altra manera, passades les sis mises aprés que seran
junts en la dita ciutat e no
testament no
Ítem. Hi à altre privilegi atorgat per lo dit emperador e son fill e confermat per lo
sant pare apostolli: "Que tothom que morís en mar o en terra sens testament fet en
scrit, sinó de paraula davant testimonis, aquells testimonis, davant los quals lo defunt ha
dita sa volentat, són tenguts de anar a la dita sgleya e convocar lo rector, presents altres
testimonis e un notari, los testimonis del testament e última voluntat del mort, que ha
ordenat e dit de paraula sa volentat, recitant la última voluntat del mort. E publicat tal
testament davant lo dit rector, se
vall e ha eficàcia, axí com si per scrit aquell vivint lo agués fet en poder de notari e
per aquell rebut. E vall tant per dit dels testimonis com si lo mort lo agués fet en sa vida,
segons dit és, en poder de qualsevol notari, havent poder de rebre últimes voluntats.
E conquistat per lo emperador Carles Maynes tota Spanya e tot lo principat de
Catalunya e Aragó, se n'hac a tornar en França e en Alamanya l'any
açò, per tal com ell no podia ésser en França, ne en Alamanya, ne per totes les
parts de son imperi. E com en les parts de Alamanya los infels, ab gran poder,
gueregaven los crestians de la frontera de Alamanya e feyen lur poder de entrar e
conquistar Alamanya, lo emperador li covench partir d'Espanya e acórrer en
Alamaya. Emperò, ans que partís, ell acordà de lexar regidors en Spanya tota, he
de fet, féu donació als de son linatge, heretant aquells d'Espanya e repartint
aquella; e que fossen tenguts a feu de l'emperador e imperi, e venir a corts com
convocats fossen cascuns, per ço que tendrien a feu dell emperador, partint e
donant la terra a cascú, segons més o meyns.
E per tal com lo compte Julià era molt noble cavaller d'armes e era parent de
l'emperador, e per sa prohesa era molt amat de l'emperador Carles Maynes, e
vehent que lo comdat que s'appella ara Granada, hera de nessecitat donar aquell a
cavaller victoriós e valent en fet d'armes. E helegí donar aquell al dit compte
Julià. E donà lo regne de Castella a hun seu de son linatge per nom Eutiza qui
fon bon rey en Spanya.
Ara, lexant lo compte Julià heretat del comdat que és ara dit realme de
Granada, que fon subjugat al realme que s'appela de Castella. E oblit-me ací les
altres donacions fetes per Carles Maynes de tota Spanya. E venint al centre
perquè lo present tractat o sumari se
temps del dit emperador Carles Maynes, aprés que hac mesos regidors e partida
tota Spanya en senyories, e no li restava àls a donar sinó lo principat de Catalunya
e lo comdat de Barcelona, acordà de donar aquell a son nebot en Ramon
Berenguer, fill de sa sor, ab e sots condició qu'ell tingués a feu e fos tengut venir
a corts. E açò féu per tal com lo dit compte en tota la conquista d'Espanya fon
bon cavaller e molt valent en fet d'armes. E per la dita rahó li féu la donació del
dit comdat e principat de Catalunya.
E en aquell temps, tots los de Catalunya, com la donació se féu, havien
nom godovals, per rahó dels gots qui senyorejaven tota Spanya ans que los moros
la prenguessen. E aprés de açò, fon la tració de compte Julià que donà entrada als
moros per la malvestat que el rey d'Espanya, àlias de Castela, li féu, segons per
avant veurets.
Lexant lo desús dit orde, vull demostrar d'on vingueren los gots. Dich e afferme
qui los gots vingueren de una illa qui s'appella, segons dessús és dit, ço
Stància, la qual la mar environa, segons diu e posa Claudi e Tholomeu. E aquests
gots devallaren o venien de hun rey que era appellat per nom Berrig, qui era rey
gran bataller. E aquests gots tolgueren tota Spanya als grechs, o a aquells qui
tenien Spanya per Èrcules. Emperò, los gots isqueren de la sement e linatge de
Jàffet, fill de Noè, multiplicant lo món de generació en generació. E mort lo rei
Verig dessús dit, aprés d'ell succehïren nou reys en la dita illa de Stància. E hen
tota la sua terra, uns aprés d'altres, per successió e proprique parentesch, tro a tant
que regnà lo rey Accherico, en temps dell qual los gots reberen babtisme convertits
a la santa fe crestiana. Emperò, per lo gran engan que aprés per temps fo de
l'emperador nomenat Valent, que era e avallava de la secta ariana, tots los crestians
o la major part tornaren eretges per la dita eror arriana que tingueren.
E en aquest temps de aquesta error arriana, regnant lo emperador Valent,
foren presos Rotlà e Oliver en la ciutat de Panpalona. E mort lo rey Accherico,
los grechs no volgueren elegir rey, ans de bon grat se sotsmeteren a l'imperi de
Roma. E estigueren sots la senyoria del dit imperi
anys, los grechs elegiren dos reys, ço és, lo rey Rodrigalfo e lo rey Alarich, los
quals foren desobredients a l'imperi de Roma. Emperò lo rey Allarich hac la
major senyoria de Grècia.
E mort lo rey Rodrigalfo, lo rey Allarich sobrevenint al dit Rodrigalfo,
demanà pau a l'emperador de Roma que lavors era. E lo emperador donà-li sa
pau. E feta la dita pau, lo emperador li féu donació passífica de tota Gàl·lia, qui
ara se appella França, e Spanya. E aprés mort del rey Alaric, regnà lo rey Atanfós,
que fon lo primer rey que aprés Span començà a entrar en Spanya. E aprés morts
dels reys Alarich e Atanfós, qui regnà poch, regnaren en tota Gàl·lia, ço és,
Sagarich e Vètlia e en temps de aquests dos reys, los gots tenien lur senyoria
major en la ciutat de Tolosa. E Vètlia près les terres de Bera e de Galícia, les quals
tenien los bàndels e los alans.
En aquest temps regnà Anrico en la província de Taragona. E aprés dels
desús nomenats, fon rey en Spanya Alinba. E aquest Aliuba, preant-se de sa honor
e preminència real, se posà en taula tot sol a mengar e vestits tots de vestidures
reals de drap d'aur, com de primer tots los reys se posaven a taula ab altres
cavallers e anaven vestits tots los cavallers a par egual, axí com lo rey no conexent
qual era lo rey sinó entre ells que
conegut del poble. E per la dita rahó, lo dit rey Aliuba perquè fos conegut féu la
dita diferència, ço és, que
avant, per la bona costuma real, lo poble lo amà molt. E fon conegut per rey.
E aquest rey Aliuba hac un fill de sa muller. E mort lo pare regnà lo fill en
Spanya, lo qual avia nom Rataredo, lo qual fon rey catòlich e bon crestià. E
seguí les costumes reals de son pare. E aquest rey foragità de tota Spanya la eror
arriana. E féu cap magor la ciutat de Toledo.
Aprés regnà Sisabuch, lo qual, com a bon crestià, féu bategar tots los jueus
de sa senyoria. En temps de aquest rey Sisabuch, començà a priricar Mahomet la
sua mala secta en terra de moros. E açò fon l'any
Sisabuch regnà lo rey Esiuncilla, lo qual, près a sa senyoria e subjugà les terres,
lochs e ciutats en Spanya per als romans, e diverses ciutats e terres que
per la eror ariana. E aquest rey Esiuncilla fon senyor de tota Spanya sens degun migà.
E mort lo rey Esiuncilla, regnà son fill Remiro. E aprés aquest Remiro, hi
hac nou reys e bons crestians. E lo derer fon appellat Eutiza, lo qual fon rey molt
cruell. Aquest manà que los clergues e bisbes de tota sa senyoria tinguessen drudes,
ço és, amigues, per ço que no anassen detràs muller ne filles de algú. E féu
derocar totes les forces de son regne, per ço que les sues gents no
rebetlar contra ell per les crueldats que
Ara, lexant los actes del rey Remiro e dels altres reys que
d'ell, [e] tornaré a la gesta del compte Julià, que era hun noble cavaller e senyor
de tot lo comdat de Algezira d'Alfadre e Granada, per donatió a ell feta per lo
emperador Carles Maynes, sau que fos a feu dell rey de Castella. E lexaré estar lo
compte en Ramon Berenguer, compte de Barcelona e príncep de Catalunya.
Devets saber que en temps del rey Eutiza e del compte Julià, tota Spanya
stigué en pau. Emperò, aprés del rey Eutiza, regnà en Spanya lo rey Rodrigo, per
successió, en temps del qual se perdé tota Spanya, la rahó fon la que
Devets saber com lo comte Julià era dotat de muller e filla, que eren unes de les
molt pus belles fembres, e gentils, e dotades de graciositat e savieza que fossen en tota
Spanya e en altres parts. En tant, que la lur bellessa e fama era despandida per tot lo
món. E lo rey Rodrigo, oint la gran fama de la bellessa de mare e filla, ell stant en la
ciutat de Tolledo, per la fama de aquelles se enamorà d'elles, e proposà de anar a
veure-les. E mè[s]-se en lo enteniment de anar-hi sots color de voller parlar ab lo
compte Julià. E axí u mès en obra, que per ses jornades ell vench en lo comdat del
compte Julià. E
rebre
la muller e filla receberen lo dit rey e li feren molt bella festa e acolliment. E lo
dit rey Rodrigo, vehent les grans dues belesses de mare e filla e lur donyarre, sí
s'inflamà de amor orada envers elles, en tant, que prepossà de aver-les per còpula
carnal. E cogità en sí que ell no lles podia haver si ell no donava orde que lo
compte Julià anàs en missatgeria en alguna part en què stigués molt de temps o
morís en la dita misatgeria; e anant lo dit compte en la dita misatgeria, ell romangués
ab elles e que, lavors, obtendria ço que desigava e compliria sa volentat.
E lo rey Rodrigo, per complir sa volentat, mès en obra son mal propòsit.
Convocà lo comte e amprà aquell donant-li legació de misatgeria que anàs en
Barberia, als reys de Tunis, e de Bogia, e altres reys moros que li són tenguts fer
cascun any cert traüt, que si volen la sua pau, que en continent lo y trameten ab
lo dit compte lo trahüt degut de cinch anys passats, en altra manera, si no lo y
volen trametre ab ell, que
E sots aquesta color de misatgeria, lo dit compte Julià anà fora son comdat, e
passà la mar, e anà en Barberia, al rey Aboalí, que era cap dels altres reys de
Barberia, demanant-li lo traüt de cinch anys, en lo qual viatge lo compte stigué
per algun temps.
Ara, relexant los actes e tractes que lo compte Julià feya ab los reys serrayns
de haver lo traüt, tornant al rey Rodrigo que romàs en Algezira d'Alfadre ab la
muller e filla dell dit compte, lo qual dit rey Rodrigo, per complir sa voluntat
mala, féu-se malalt. E la comptesa e filla, ab sana pensa, feyen ben pensar lo dit
rey. E hun dia del qual, la dita comptessa e filla entraren a veure lo rey, soles,
confiant del dit rey, axí com si fos lur pare. E lo dit rey, com tench la comptessa e
filla en sa cambra, donà repulse a tota la sua gent, que no y romàs negú en la cambra.
E essent asoles en la dita cambra, lo dit rey requerí d'amors a la filla, prometent
pendre-la per muller e jurant-ó davant la comptessa. E sots aquesta color matrimonial,
lo dit rey passà per còpula carnal a la filla, sens que la mare no y pòch contradir,
crehent que la filla seria muller del dit rey e que les bodes o solepnitat matremonial
se farien aprés que
a la filla del compte Julià e defflorà aquella. Emperò, la mare no y gossà contradir.
E per alguns dies aprés, la dita comptessa anà a la cambra del rey per veure
sa filla. E com fon ab lo dit rey, lo rey Rodrigo, per scussa de parlar en segret ab
la dita comptessa, sí la mès en una cambra on no era la filla, fent-li gran festa. E
alí hac gran parlament ab ella, requerint-la de amor, dient-li que, principalment,
era vengut alí per amor d'ella e per aver sos plaers ab ella, e que no havia trobada
altra manera pus secreta que era stada, de trametre lo compte en Barberia e ell
fer-se malalt, perquè la requeria d'amor, e que ella consentís volenterosament al
seu voler de haver plaer en un lit abduy, axí com havia agut ab la filla. E e si no u
feya per voluntat, que per força se faria. E la dita comptessa, contradient e
desviant lo cars de la malla intenció corupta del dit rey, sí s'aturà acort per altra
jornada. E lo dit rey fon ymaginat en sí que si la comptesa se partia d'ell, ell la
perdria de vista e nunqua se veuria en altre tal avinentessa, no himaginant
lo contrari en lo esdevenidor.
Lexant ací moltes rahons e prometences que foren fetes per lo rey a la comptessa,
vehent que la comptessa refussava lo cars e
dit peccat, lo dit rey, forcívolment, hac la dita comptessa carnalment, e retench aquella
dins sa cambra, usant ab ella per alguns dies, forcívuolment. E puys lo rey Rodrigo
fon passat per còpula carnal ab la filla dell compte Julià, sots color que seria sa muller,
e aprés hac la comptessa, axí matex segons dit és. E complit son voler en abdues sí
se
E tornant-se
ab tot lo trahüt que havia recaptat he agut dels reys de Barberia, pensant-se trobar
lo rey en son comdat e ésser junt lo dit compte en la terra. E venint ab gran
plaher e consolació per lo trahüt que avia obtengut, fon ab sa muller, la qual
trobà vestida de dol, trista e mar[c]ida, no fent-li festa ne cara plasent, segons
acostumat havia, com sanrere se amassen de amor conjugal. E lo compte, admirat
del que veya fer a sa muller sí demanà de sa filla. E com aquella no li tornàs
resposta sinó lansant grans suspirs, e començà a plorar, sí la près a part demanant-li
què era alò que axí se era vestida de doll, e stava axí trista e plorosa, e no li feya
la festa que li solia fer com venia de part stranys. On, aguts molts rahonaments
entre lo compte e comptessa, ab grans plors, la dita comptessa li dix la malvestat
he tració que lo rey Rodrigo havia feta a la sua filla e a ella, e per ço estava axí
trista e desolada, e sa filla, apartada, amava més morir que viure. E lavors, lo dit
compte, que amava molt a sa muller e filla, promès he asegurà a aquelles [e] que
no curasen de res, que prometia a Déu que ell pagaria lo dit rey de la
malvestat e tració que feta li avia, e que
Devets saber, segons diu la crònica, que lo dit compte Julià, no fent res aprés de
la tració que
anà-sse
jornada ab lo dit rey per splicar sa misatgeria, a la qual jornada sí li splicà com, lo
rey Aboalí e los altres reys moros, li havien donada jornada que tornàs a ells que,
entre tant, ells replegarien lo trahüt e que
rey los volia asegurar lurs fills, que ells los trametien ab lo dit trahüt, per servir lo
dit rey Rodrigo com a bon rey, de la qual nova lo rey Rodrigo hac gran plaer, e
donà tot son loch e veus al dit compte Julià, que fos a son càrech de tornar-hi e
de aver lo dit traüt dels dits reys moros, donant salconduyt als moros que
entrassen en son regne, pensant que la entrada dels moros seria axí com lo
compte Julià li avia dit. E lo dit compte, vista la resposta del dit rey, près comiat
de aquell e tornà-sse
alguns dies, près sos navilis e passà en Barberia al rey Aboalí moro.
E quant lo compte fon en Barberia, fonch molt bé rebut e feta-li gran festa per
lo dit rey Aboalí. E, lavors, lo dit compte Julià recomptà la gran malvestat e tració
que lo rey Rodrigo li avia feta, e com lo trahüt que ells li avien donat que
portàs e donàs al rey Rodrigo, e per la malvestat e traïció que havia sabuda, no lo
y avia volgut donar, ans lo s'avia retengut e
lo dit rey Aboalí, ab los altres reys de la Barberia, volien passar en Spanya a
conquistar, era prest de donar-los Algezira d'Alfadre e Granada, e per alens aurien
entrada en Spanya e recobrar aquella. E lo dit rey Aboalí, vista la gran proferta
que lo dit compte li feya de donar-li Granada e Algezira d'Alfadre, per les quals
ells recobrarien tota Spanya, tramés per tots los altres reys moros, los quals se
ajustaren en nombre de
Aboalí e del compte Julià —que ell metia en rehenes la muller, e filla, e fills, que
ell amava molt, salvant-los lur honor e vida e menbres— tots los dits reys moros,
acceptant la proferta del dit compte Julià, concordaren lo pasatge. E passaren en
Algezira d'Alfadre e en Granada, e allí gueregaven. A mà del dit compte Julià
prengueren tota Spanya, e tot Aragó, e principat de Catalunya, tro en Arles de
Proença, dins quatorze mesos. E açò fon l'any de la nativitat de nostre Senyor
comptessa, e fills, e família, qui ab ells anassen e fossen en lur companya. E
prometeren tenir-los de tota lur vida a lur honor. E sots aquesta prometensa e
salconduyt, passaren en Barberia. E lo dit rey Aboalí hac Granada e Algezira
d'Alfadre. E lo dit compte e comptessa, e filla, e fills, e família visqueren de tota
lur vida molt honradament en Barberia.
E en aquesta entrada dels moros, moriren tots los reys d'Espanya, e lo compte de
Aragó, e lo compte de Barcelona en Ramon Berenguer, que fon lo primer
compte de Barcelona e príncep de Cathalunya, per donació feta per lo emperador
Carles Maynes. E per les grans crueldats que los moros feyen dels crestians,
que tots ne anaven a tall d'espasa, alguns crestians, axí en Aragó com en Catalunya,
se feren forts en les altes muntanyes d'Osqua e de Sobrarbre e de Ribagorça
e los de Cathalunya, axí matex, en les pus altes muntanes, on havia de
moltes impugnables forces, que los crestians que eren en Catalunya feyen guerra
als dits moros, e ultra les fortaleses que y eren, los crestians, axí en Aragó com en
Cathalunya, feren per fi algunes fortalesses, en tal manera, que jamés moros no
podien haver, ans rebien de grans dans per los crestians.
En aquest temps, era rey de Navarra un rey que s'appellava lo rey Éngenyo
Aresta. E era rey de Aragó e de Navarra. Emperò, en Aragó havia compte qui
s'intitulava lo compte Aznar de Aragó e tenia lo comdat a feu del rey de Navara.
E lo dit rey Éngenyo havia per muller dona Toda, del real de Castella.
Aquest rey Ényego fon bon cavaller, e vencé moltes batalles de moros, he
destroy molts de aquells. E hac un fill appellat Garcia Énienyo. E aquest rey
Ényego morí, e fon soterat en lo monestir de Sent Victorià l'any
Relexant alguns actes del compte Julià, que contínuament fon gran guerer
ab los moros en Spanya contra lo rey Rodrigo, trebalant tots temps que
aver e apresonar, en tant, que lo dit rey Rodrigo li havia gran por e fogia de les
sues encontrades. E axí, retornant als actes del compte Julià e de la destrucció
d'Espanya e presó de aquella, per moros feta, no fa a oblidar com lo compte Julià
—aprés que ell, e sa muller, e fills foren en Barberia ab alguns servidors seus
crestians, asegurats en Barberia— lo dit compte proposà que se
Spanya, a la guera que los reys moros feyen en Spanya.
E seguí
combatent la dita ciutat. E lo dit rey Rodrigo era fora la ciutat. E venint a socórrer
la dita ciutat, lo rey Aboalí e lo dit compte Julià isqueren a l'encontre
al rey Rodrigo. E en la dita brega, lo dit rey Aboalí e lo compte Julià feren lur
poder de haver e apresonar lo rey Rodrigo. E lo rey Rodrigo, vehent-se en la
batalla, conech les armes del compte Julià, regonech son peccat que comés havia,
fogí de la batalla tot sol, e anà-se
qual li donà, en la confesió, penitència, ço és, que lo dit rey agués una serp, e que
ab aquella, ell se metès en una bóta, e que en la boca de la serp metés lo seu
membre, e que axí, abduy[s] estiguesen en la dita bóta per tres dies. E axí fon fet.
E a cap dels tres dies, lo rey Rodrigo fon mort, car la cerp, mamant lo membre, li
colà tots los renyons e tota la natura. E axí morí lo dit rey Rodrigo, en aquesta
penitència. E lo compte Julià, havent sabuderia que lo rey Rodrigo era fuyt e
no
salconduyt dells reys moros, se
anà-sse
Ara, relexant tot lo desús dit, e la morisma que havia tota Spanya a lur
voluntat, e venint en l'any de la nativitat de nostre Senyor
ermità appellat frare Johan, e vehent la gran destructió que los moros feyen dels
crestians si
aprés que los crestians àn recobrada la terra, per sguart de aquell sant hom ermità,
los crestians àn edeficada, alt en la dita spluga o muntanya, una sgleya e monestir
que ara se appella Sent Johan de la Penya.
En aquell temps regnava en Navarra lo rey Garcia Ényego e en Aragó era lo
compte Aznar qui tenia lo dit comdat d'Aragó a feu del rey de Navara. E en
aquell temps, en la ciutat de Osqua era un rey moro appellat Abdorromén,
qui gueregava los crestians. Aquest Garcia Ényego, rey de Navara, tenia sots sa
senyoria Panpalona e Navara. Com a bon cavaller que hera, feya la guera contra
los moros, lo qual dit rey los moros lo temien molt. E aquest rey Garcia Ényego,
com a bon rey guerrer, visqué de l'any
totstemps guerrejant.
E tornant als actes dels dits reys Aboalí e Abdaramén, que partit lo compte
Julià de la lur companya, e se n'era anat en Barberia a[b] sa muller e fills, ab sa
família, los reys Aboalí e Abdoramén, haüda sabuderia que lo rey Rodrigo no
sabien los vasals hon era, ne què s'hera fet, e no
Toledo molt stretament. La qual ciutat, los dits reys tengueren [a] tan estreta e
asetgada, tant e tan longament, que per força d'armes agueren a ses mans la ciutat
de Tholedo, e tots los lochs e viles de la dita circunstància de aquella. E presa la
gran ciutat de Toledo e tot lo regne de Castela, los reys moros donaren guera al
rey de Navara e al compte Aznar de Aragó, que eren molt bons cavallers, los quals
lonch temps guerejaren ab los dits moros e feren gran matança de moros, de què
los moros eren tan animats contra lo rey de Navara e lo compte Aznar de Aragó.
Que en aquell temps, Aragó era comdat e no realme, e hera a feu del rey de Navara.
Perquè devets sabre que lo rey Aboalí, ab gran part de la morisma, per sí, tenia
estret gueregant lo rey de Navara. E lo rey Abdoramén tenia molt congoxat lo
compte Aznar de Aragó e los aragonesos, en tant que lo dit rey Abdoramén, ab
altra part de moros, conquistà tot Aragó; de què los barons e cavallers de Aragó,
ab los altres fells crestians, ab lo dit compte Aznar, e lurs mullers, e fills, e família,
se retengueren e
feyen la guera a sa sort, que no temien moro algú, jatsia los crestians en
aquell temps fossen pochs en nombre. E los moros, si bé eren en gran moltitut,
que a un crestià avia
del rey de Navara e del compte Aznar de Aragó, e als barons e cavallers de
aquells, de què eren molt temuts per los moros. Emperò, los dits moros los feyen
de grans enbosques e
muntanyes on los crestians eren salus e h[ab]itaven. Mas Déu no u permès, salvu
que prengueren tots los plans, ciutats, ville[s] e lochs d'Aragó.
Seguí
morí e passà d'esta vida lo rey appellat Garcia Ényego en l'a[n]y damunt dit, nou_cents_e_tres.
E romàs en successor seu un fill appellat Fortuny Garcia, qui era
molt bon cavaller e animós en tots fets d'armes contra los moros. E aprés del dit
rey Garcia Ényego, començà a regnar en Navara, l'any dessús dit
Fortuny Garcia per successió. E en aquest temps del rey Fortuny Garcia, morí en
una batalla de moros lo compte Aznar de Aragó e la comptessa, sa muller, romàs
prenys de hun fill qui, per temps, segons davall veurets, succehí en Aragó. E
aquest féu lo monestir de Sent Martí en lo loch d'Alcover.
Relexant aquesta gesta, tornant a rastre al compte de la nativitat de nostre Senyor
lo rey moro appellat Abdoromén. E vençut lo rey Ordonyo en aquell temps, los
moros victoriegant, res no
conquistaren tro a Tholossa.
E en aquell temps, tots los crestians de Aragó moriren, sinó de crestians
nobles e cavallers qui
Penya, ab lurs mullers, e alguns altres cavallers e gents que
muntanyes, forts e altres per defendre
altres crestians, feren grans edeficis e fortaleses, alt en les muntanyes, en les quals
se stalviaren, e per la entrada de aquest rey moro Abdoramén, qui entrà per les
Stúries, e los altres per Castella, conquistant tota Spanya. De aquest asalt moriren
molts crestians que, entre les altres coses, en Pampalona no romàs hereter de
nengun rey d'Espanya, com en la persecució dels moros, molts primogènits de les
cases reals e altres heretés, fugint-se
què
que aquells pochs crestians que
moros no pogueren haver, los barons e cavallers d'Aragó, concordes ab lur senyor
lo compte Aznar, que staven axí per les muntanyes, vehent-se sin rey e senyor
que
ladonchs regnava, appellat lo rey Ényego Areste, que
hun capità ab gent, ab lo qual se poguessen regir e resistir contra los moros. E per
ço li dien Areste, com era fort coratgós en batallar contra moros. E hac per
muller la reyna dona Toda, de la qual hac un fill appellat Garcia Ényego. Emperò,
aquest rey Ényego Areste, reffusà dar socors als aragonesos com ell no pogués
defalir sí matex, que hera congoxat de guerra per los moros, perquè
tot lo feu e homenatge e vasalatge que li fossen tenguts, e que
dits moros tant com en ells fos.
E mort lo rey Ényego Aresta dessús dit, aquest fon soterat en Sent Salvador de
Lire l'any de nostre Senyor
regnà en Pamplalona e en Navara son fill appellat Garcia Ényengo, lo qual morí
l'any de la nativitat de nostre senyor
Penya e segons desús és dit.
Aprés del rey Garcia Ényego regnà per successió lo rey Fortuny Garcia qui
morí en una batalla de moros, e lo compte Aznar de Aragó.
E morts los reys Garcia Ényego, e lo rey Fortuy Garcia, e lo bon compte Aznar,
los aragonesos romangueren sens senyor algú. Emperò en aquest cars e morts
desús dites, romàs la muller del compte Aznar prenys. E stant prenyada ella com a
comtessa, faent fort homenívoll, ab la gent que tenia cavalcant, e alguns a peu de
sos vasalls, passant per la Vall d'Aran, moros staven en salt e en aguayt, saltegaren la
dita comtesa e la gent que anaven ab ella. Moriren tots en la dita Vall d'Aran, e la
comptessa morí de un colp de lança que los dits moros li donaren al ventre, del
qual morí. Emperò, l'infant no morí, ans romàs viu en lo ventre de la mare com
fos ja en lo novèn mes del part. E Déu demostrant miracle, lo infant, qui stava en
lo ventre de sa mare, tragué lo bras dret per la nafra del costat, tanquant e obrint
la mà. E açò fon cosa molt miraculosa. E fet lo dit cars, los moros se
seguí
muntanya ab sa muller e família de son parentat, e altres, defenent-se dels moros,
entrant en cavalcada ab sa gent, fent lo camí de la Vall d'Aran, sí s'encontrà ab la
gent morta, e mirant aquells, sí s'encontrà ab lo cors de la comtesa. E conegué
aquella e tota la cavaleria qui ab ella eren morts. E era nombre de moros axí
matex morts. E véu la mà e bras de l'infant que era en lo ventre de sa mare,
strenyent e hobrint la mà, demostrant que era viu, sobtosament, descavalcà e mès
la comptessa en un pavès e portà-la-se
l'infant congoxava dins lo ventre de sa mare, convocats alguns cavallers e gentilshòmens
que eren en sa companyia, e present sa muller e altres dones, obrí la
comptessa e tragué del ventre de aquella lo dit infant viu.
Aquest noble cavaller donà babtisme al dit infant, e mès-li nom Sanxo
Aznar. Aquest infant se crià en casa de aquest noble cavaller, lo qual ell e sa
muller lo criaren ensenyant-li bones costumes e
e temorejant a aquells, segons fill deu temorejar a pare e mare, ab aquella honor e
reverència que podia. Emperò, lo dit cavaller e muller, e altres que sabien que era
fill del compte Aznar e de la comtesa, e era tal com lo pare, sí l'amaven molt, e
feyen-li aquella honor que
E axí
en casa del dit noble cavaller, en edat de
e les altres gents qui ab ells eren en les muntanyes e guerejaven aquell
temps sens govern de senyor, sinó per sí mateixs, deliberaren de ajustar-se tots en
un loch hó muntanya per tenir consell e parlament de fer un bon capità e senyor
que
gentilshòmens e altres qui staven scampats per les muntanyes.
E axí fon fet, que s'ajustaren tots a sent Johan de la Penya, qui és en muntayes. E
tingueren allí corts, en les quals vench lo dit noble cavaller que havia criat lo fill
dell compte Aznar, segons damunt és dit, e portà lo dit Sanxo Aznar en sa
companya. E ajustats tots per celebrar corts e tenir aquelles per encerquar e haver
algun per senyor; e aseguts en les corts, e proposant lo perquè alí eren venguts, lo
dit cavaller aportà per la mà lo dit infant, qui hera ja de edat de
com a pastor ab un seronet en la esquena e ab avarques calçat, ab una corega
ampla e son punyal al través, e ab un mandró sus en la corega sint. E essent en lo
dit parlament, mès-se lo dit infant entre les cuxes, e tots stigueren maravellats
perquè hi metia lo dit infant, lo qual respòs que axí bé hi podia star, com
negú dels altres barons com aquell fos de tan gran linatge e major que negú de
quants hi eren. E axí, que no curasen de res sinó que tractassen lo perquè y eren.
E lavors, fon dit e posat que pus que Aragó era absolt del rey de Navara de tot
vassalatge e subjugació de aquell, feya a veure qui porian haver per rey e senyor e,
puys ajustats eren, que n'elegissen hu. E en aquell prestassen fe he omenatge de
fealtat e vassallatge.
E feta la dita proposició, e volents concórrer vots e donar aquells, lo dit
noble cavaller que tenia l'infant entre les cuxes sí
—Barons, atenets hun poch que no us qual debatre qui aurets per rey, e
senyor, e compte. Dic-vos que no
lo fill del nostre bon compte Aznar, fill natural d'ell e de sa muller la comptessa.
E contà
morta, donant sos testimonis. E dix la manera com lo avia criat. E los del
parlament, vehent la gran gràcia que Déu los havia feta, tots remirant aquell, en la
fasomia conegueren que era fill de lur senyor lo compte Aznar, tots concordes a
una veu digeren:
—Viva! Viva! Lo nostre novell rey e senyor natural que per gràcia de Déu
havem ací!
E de continent, los dits barons que allí eren ajustats lo vestiren de altres
vestidures demostrant que era lur rey e senyor, e ab gran alegria, dins lo monestir
hó sgleia de Sent Johan de la Penya. E tots axí, ecclesiàstichs com lechs, cantaren
a laor de Déu e de nostra dona santa Maria lo Tedeum laudamus e la Salve regina . E
asegut com a rey en son siti real, com a senyor, cascú li prestà sagrament de
fealtat, homenatge e vasallatge. E per tal com lo dit infant era vengut com a
pastor e ab avarques calçat, meteren-li nom lo rey Sanxo Avarqua.
Seguí
alguna era contra algú d'ells, volgueren que entre lo rey e ells hagués un regidor,
al qual poguessen recórrer. E per la dita rahó, elegiren lo cavaller que l'havia criat en
Justícia en Aragó. En manà que si algú d'éls se sentia agreujat d'él, que en tal cas
los barons e altres fermants de dret poguessen recórrer al Justícia de Aragó, e
aquell agués a conéxer entre ells. E axí fon fet, e de aquell temps ençà hi à Justícia
en Aragó que ha a veure sobre los perjuhïns que
Aquest rey Sancho Avarqua se comportà molt bé ab sos vassals, e fon fort e valent
hom, e conquistà de moros, de Cantàbria tro a Nàgera, e Munt d'Oca, e Tudela,
e la plana de Panpalona, e totes les muntanyes de Aragó. E hun jorn anà a la
ciutat de Panpalona, que stava fortment asetgada per los moros, fahent socors al
rey de Navara, e desbaratà tots los moros e deliurà Panpalona de aquells.
Aquest rey Sanxo Avarqua hac per muller la reyna dona Uraqua, de la qual
hac un fill que s'appellà Garcia e hac quatre filles: la una fon muller del rey
Alfonso de Leon, la segona fon muller del rey Ordino, e la terça fon muller del
rey Remiro, la quarta fon muller del compte Nomino de Viscaya. E regnà aquest
rey Sanxo Avarqua vint_e_huyt anys e fon soterat en sent Johan de la Penya.
Aprés del dit Sanxo Avarqua regnà son fill Garcia appellat lo Tremolós, lo qual
era molt bon cavaller e ardit, salvu que havia en sí que, com entrava en batalla,
començava a tremolar, emperò, com era en la batalla, feya maravelles en fet
d'armes. E hera fort valent hom e ardit cavaller, com a leó. E regnà
fon soterat en sent Johan de la Penya. E aquest rey hac de sa muller hun fill
appelat Sanxo.
E aprés mort del rey Garcia, regnà son fill Sanxo, lo qual près per muller la filla
del compte en Sanxo de Castella, appellada dona Mayor. E aquest rey En Sanxo
de Aragó senyoregà per temps, qui fon rey de Aragó, e per successió
paternal, fon rey de Navara, e per temps, per part de sa muller senyorejà Castella,
Leó e Galícia tro en Portogall. E sotsmès así Gascunya, e lo compte de Sobarbre,
e moltes altres terres. E per les grans terres que senyorejava es véu senyor de tota
Spanya. [E] féu-se intitular emperador de Spanya. E fon bon bataller, e vencé
moltes batalles de moros, e destroví aquells.
Aquest rey en Sanxo hac de sa muller tres fills: lo primer hac nom Garcia,
al qual lexà lo regne de Navara; lo segon hac nom Ferando, al qual lexà lo regne
de Castella, de Leon e de Galícia; e lo terç fill hac nom Gonçalbo. E hac un fill
de una noble dona del d'Ayvar qui hac nom Remiro.
E en aquest temps, per por dels alarps, tenien los cavalls ben guardats en special
en les cambres on dormien lurs mullers, per tal que fossen pus prests a cavalcar.
Devets saber que lo emperador Sanxo tenia un bell cavall, del qual son fill
Garcia se n'enamorà e pregà a sa mare que lo y donàs. E de fet, sa mare lo y
promès, pensant e crehent que lo emperador lo y donaria. E seguí
cavaller servidor de la reyna, sabent que la reyna havia promès lo caval de
l'emperador a son fill Garcia, sí li dix:
—Senyora, mal farets de donar a vostre fill lo caval del senyor emperador,
lo qual ama més que tots los altres, com en aquest caval se fia més lo dit senyor
emperador que no en negun altre.
E de fet, la reyna desdix-se del do e promesa feta de caval al fill. E com lo
fill Garcia sabé açò, e que lo cavaller avia dat horde que ell no agués lo dit caval,
lo dit Garcia convocà sos germans Gonsalbo e Ferrando dient-los com era molt
irat, que acusasen lur mare de adulteri com ella se jahïa ab tal cavaller, dient-ho
dell cavaller que avia donat lo consell a la mare e reyna. E de fet, los dos dits
germans, volent-se escusar de ésser partisipants en la difamació que lo germà
major los deya e dava entenent contra lur mare, feren molts rahonaments entre
aquells, en tant, que los dits dos germans lo y atorguaren de ésser adarents ab lur
germà Garcia. Emperò, que no volien ésser principals en difamar lur mare, mas
que li ajudarien e li farien aquella valença que, per lur honor, posible
E tantost, se n'anà a l'emperador, son pare, com la reyna, sa mare, se
jahïa e adulterava, com a àvol fembra putana, ab tal cavaller, nomenant-lo per son
nom sots cuberta de bon servidor, de què era digna de mort, ella e lo cavaller. E
lo emperador, vehent e hoint lo cars axí àvol que lo fill denunciava, e axí
vergonyós, donà fe e crehença al fill. E tantost, mogut de ira, féu pendre a sa
muller e al cavaller. E meteren en presons e ben guardada sa muller. Convocà
corts generals en les quals lo dit emperador proposà la malvestat que la muller li
avia feta ab lo cavaller, segons son fill Garcia li avia dit. E los barons, nobles, e
cavallers, e altres qui en les dites corts entrevenien, hoint lo cars tan cruel que lo
fill difamava de senblant cars a la mare, foren molt maravelats [e] volgueren ben
deliberar en lo dit cars a part de l'emperador e fills. Enaprés alguns dies, lo
emperador, congoxant los de les corts, tots los de les corts concordes, donaren les
veus hà un cavaller dels qui eren en les corts, en les quals fon determenat e
concordat que fos donat temps a la dita reyina que agués cavaller que la scusàs del
fals testimoni que li era stat alevat per lo fill. E aquesta scusació agués a fer per fet
d'armes, e sinó, que havia ésser cremada ella, e lo cavaller, com a traydor, rocegat
a coha de cavall e aprés scorterat, lo qual acort fon en corts generals publicat al
dit emperador presents sos fills.
E lo emperador haüd son acort, féu venir davant sí sa muller, la reyna, publicant-li
lo dit acort per lo adulteri que comès avia contra ell. E la dita reyna, vehent la
sentència que lo emperador son marit li havia donada, e li dona[va] temps que
serquàs qui la scusàs per fet d'armes, reclamà
demostrança, e que li donàs cavaller que la deliuràs de semblant crim a ella imposat.
Discorent lo temps a aquella per lo emperador donat, Remiro, fill del dit rey e
emperador, jatsia fos bastart emperò la mare era de noble linatge, havent
pietat de la reyna, sa madastra, tengué orde o manera de parlar ab la reyna sens
que lo emperador ne sos germans no saberen res. E parlant ab la reyna, ell sabé tot lo
cars del cavall que li avia demanat Garcia e ella com lo y havia promès donar. E com
lo cavaller, vehent com lo emperador amava més aquell caval que no negun altre,
lo y havia desconselat. E com Garcia volgué lo caval, ella no lo y volgué donar. E
sabé que lo cavaller li avia donat consell, lo dit Garcia los avia levat lo fals testimoni,
dient que lo cavaller se jahïa ab ella, ço que no plagués a Déu que ella
agués comès adulteri ab lo dit cavaller, ne ab altre, ne ab persona del món, ans com
a malvat fill, per ell no poder haver lo caval, li havia levat lo dit cars e difamada.
E quant lo noble don Remiro, fill de l'emperador, lo qual era bastart e filastre de
la reyna, condolent-se molt de sa madastra, puys hac sabut de la boqua de aquella
lo cars, e vehent la gran malvestat que lo fill li avia alevada, profferí a l'emperador,
son pare, de combatre son germà Garcia; dient-li com lo dit Garcia e los altres
germans li havien alevada, malvadament, lo que deyen, difamant aquella que
jahïa ab lo cavaller, e que ells sostenint lo cars a la dita reyna alevat, axí ésser era
prest de combatre
altres germans e cavallers, que lo que era stat imposat contra la reyna no era ver,
requerint lo dit emperador los donàs camp de batalla, com ell fos prest de scusar
la dita reyna.
E stant axí lo dit emperador e lo dit Remiro sobre lo dit cars de la batalla,
vench un sant hom ermità e convocà a Garcia, fill major de l'emperador, e los
altres germans, dient-los que ells havien alevat fals testimoni a lur mare e que
havien granment peccat perquè
lur dapnació, que de fet anassen a lur pare, lo emperador, e desculpassen, genols
ficats en terra, a lur mare. En altra manera los amonestava que, si no u
volien fer e hentraven en camp de batalla, serien vençuts e morien tots a mala
mort. E de fet, los dos germans Gonçalbo e Ferando, vehent la gran malvestat del
dit lur germà Garcia, e vehent la gran bondat de Remiro, lur germà; e axí vehent
e sabent la ignorància de lur mare, que era neta de semblant fals testimoni que
Garcia lur germà li havia alevat, sí
l'emperador e, genols ficats en terra, recitaren la gran malvestat que havien
comessa contra lur mare, a tracte de lur germà Garcia, scusant que no plagués a
Déu fos veritat. E contaren al dit emperador tota la manera per què Garcia, lur
germà major, havia alevat lo dit fals testimoni a lur mare, e que Remiro, lur frare,
deya veritat e justament scusava lur mare, de què
mare, demanant vènia e perdó. E lo dit emperador, hoyt los fills e parlat ab lo
ermità, vehent la malvestat ésser alevada a sa muller la reyna, manà tantost
deliurar la reyna e lo cavaller de les presons.
E desliurada e solta la reyna e lo cavaller de la presó, convocà tots los de la cort,
comptes, magnats, cavallers, gentilshòmens, e los de les ciutats, e viles reals,
misatgers; e en presència de tots los de la cort, lo dit emperador, vista la gran hera
que feta havia contra sa muller, la reyna, e lo cavaller, sí
perdonàs a sos fills. E tantost, la reyna, vista la gran gràcia que Déus li avia feta en
deliurar-la de la mort e fals testimoni, a ella e al cavaller, alevat per sos fills, remés
e perdonà axí a l'emperador com fills, ab e sots protestació que Garcia no heretàs
en Castella. E axí fon promès per lo emperador e tota la terra, que Garcia, ne res
de sa generació, no heretàs en Castella.
E lo emperador, vehent-se senyor de tota Spanya, e veent-se ja vell per
complir lo voler de sa muller, ordenà de sos regnes e terres, ço és, que ell en sa
vida donà lo realme de Navara per heretat al dit Garcia, e donà a Ferrando, lo
segon fill —que li divulgà primer la malvestat que Garcia havia comesa contra sa
mare— per heretat sua, tot lo realme de Castella. E encara donà e heretà a
Gosalbo tota la terra de Sobarbre, ab tota juredictió, alta e baxa, les quals dites
donacions féu que aquelles aguesen e possehïsen aprés obte d'ell e de sa muller, la
reyna, sens vincle degú, que no
reyna, vehent la gran bondat de Remiro, que per scusar la reyna, reptant a sos
germans de combatre
de Aragó. E axí fon fet, que lo dit emperador li féu la dita donació e heretat de tot
Aragó, el mès en possesió e
E aquest Remiro, aprés que fon en possesió de tot lo realme d'Aragó, féu
ab lo sant pare que los monges de Sent Johan de la Penya anasen vestits de negre,
axí com los de Sent Benet. E morí lo dit emperador l'any de la nativitat de
nostre Senyor
E Remiro, stant senyor e rey de Aragó, fon tan bon cavaller e senyor que tots los
vasals del regne de Aragó lo amaven molt. E seguí
emperador e la reyna, [e] cascuns agueren posseció de les terres e realmes a
aquells donat per lo emperador, sí s'esdevench que Gonsalbo, senyor de la terra
de Sobarbre, e de Ribagorça, e de altres terres, hun jorn, un seu scuder appellat
Ramonet, a gran trayció, matà a son senyor don Gonsalbo, germà del dit Remiro
rey d'Aragó. E los vasals de don Gonsalbo, vehent la gran trahïció feta, que
avia mort a son senyor, recoregueren al dit rey Remiro de Aragó. Per ço com lo
dit Gonsalbo era mort sens hereter, donaren-se al rey Remiro per vasals,
fent-li sagrament de fealtat. E de alí avant, lo dit Remiro, vehent-se rey de Aragó
—e tenia tot lo realme de Aragó en fin franch alou, e los de Ribagorça e de
Sobarbre se eren donats a ell e
compte de Ribagorça, e de Sobarbre.
E lo dit rey Remiro près per muller la filla del compte de Bigorra appellada
dona Armassén, e per babtisme avia nom Galberda, de la qual lo dit rey
Remiro hac dos fills, ço és, don Sanxo e don Garcia, lo qual Garcia fon bisbe de
Jaqua. E hac dues filles, ço és, dona Sanxa, que fon muller del compte de Tolosa e
l'altra hac nom Teresa, la qual fon muller del compte de Prohensa don Guillem
Bertran. E aprés hac un fill de sa muller appellat Sanxo, lo qual féu intitular
compte, consignant-li certes terres en Aragó, en special tota la terra que s'appella
ara lo compdat de Luna, la qual donació li féu ab condició que tots temps fossen
a feu e sots senyoria del rey d'Aragó, ab sagrament de fealtat e fos tengut de venir
a corts, e a host e a cavalcada.
Aquest rey Remiro fon molt valent cavaller e tenia asetgats los moros, de què
avia agudes moltes batalles ab los moros e vensudes aquells. E lo rey en Sanxo de
Castella, germà ledesme del rey Remiro, vehent les grans victòries que son
germà lo rey Remiro havia dels moros, tenint en son cor hiniquitat del temps
pasat, sots color de fer-li valença, vench en Aragó. E estant en lo setge, lo rey de
Castella matà a son germà, lo rey Remiro, a gran tració, e furtat, tornà-sse
Castella. E los vasals de rey d'Aragó, vehent la gran malvestat que lo rey en Sanxo
de Castella havia feta de matar lur senyor, prengueren lo cors e portaren-lo a
Sent Johan de la Penya, e aquí
e morí l'any
Per mort del rey Remiro, los aragonesos feren rey son fill don Sanxo, lo
qual, en lo temps que començà a regnar, no avia
juraren per rey e senyor lur, e fon intitulat lo rey en Sanxo Remiro d'Aragó.
Retornant al rey de Navara appellat Garcia, fill [del] desús dit emperador,
per mort del dit rey Garcia de Navara, romangueren dos fills, ço és, don Sanxo e
don Ramon, lo qual Ramon, per tal que ell fos rey de Navara, matà a don Sanxo, son
germà, a gran trayció. E don Sanxo avia un fill que avia nom Remiro, tement-se
que son oncle don Ramon, que havia mort son pare, no matàs a ell o
de Navara e vench-se
Roy Dies. E los de Navara, vehent la gran malvestat que lo dit don Ramon havia
feta, vehent-se sin senyor, lançaren lo dit don Ramon del regne de Navara. E
elegiren, en senyor lur e governador, lo rey en Sanxo Remiro, rey d'Aragó. E de
allí avant, lo rey en Sanxo Remiro se intitulà rey d'Aragó e de Navara, de Nàgera,
de Sobarbre e d'Osqua. E lo dit Ramon fon bandejat de tots los dits regnes.
Aquest rey en Sanxo Remiro de Aragó e de Navara e àlias desús dit, fon molt
bon cavaller, e per tal com lo rey de Castella li havia mort son pare, seguí
ell, per vengar la mort de son pare, ab molta gent d'armes a cavall e a peu, anà en
Castella contra lo dit rey de Castella. E ab loch de Viana, agueren gran batalla, de
què lo rey de Castella fon desconfit, e ab un bon cavall que tenia fogí. E lo rey
don Sanxo Remiro de Aragó e de Navara levà lo camp. E lo rey en Sanxo de
Castella, vehent-se desbaratat e desconfit delà on era fuyt, tramès a pregar al rey
moro appellat Abdoromén, rey que era de la ciutat d'Osqua, que trenquàs les
treves que eren entre ell e lo rey en Sanxo Remiro de Aragó e de Navara, e que li fes
guera. E de fet, lo dit rey moro Abdoromén comensà a córrer la terra de Aragó.
E lo dit rey en Sanxo Remiro de Aragó e de Navara, com a bon rey e
vallent cavaller, sabent que lo rey moro Abdoromén li coria sa terra havent-li
corompudes les treves ell essent en Castella, lexà la mala volentat que ell avia
contra lo rey de Castella proposant en son enteniment que, milor li era envés
Déu guerejar contra los moros qu'en contra crestians. De fet, lexà Castella e se
torn en Aragó e en Navara on, retornant lo rey en Sanxo Remiro en Aragó, hac
moltes batalles ab los moros, e desconfí e desbaratà lo rey moro e tots los moros.
Lo qual dit rey don Sanxo Remiro de Aragó e de Navara hac moltes batalles ab
los moros en l'any de la nativitat de nostre Senyor
edeficà lo monestir de Muntaragó e féu la ley romana.
E aquest rey Sanxo Remiro de Aragó e de Navara près per muller dona
Filícia e ac-ne tres fills, ço és, don Pedro, don Alfonso e don Remiro. Aquest
Remiro fon monge de Sent Pons de Tomeres.
Aquest rey don Sanxo Remiro, tornat de Castella e guerejant ab los moros,
tolgué a aquells los castels que
Padrella. E vencé los moros en Saragoça, e près Bolea, e Grados, e Roda en
Tudela. Altra vegada los desconfí en Morello, e près Munçó, e edifficà lo castellar
[sobre] [Saragossa], e près Naball [e] Pug [de] [Sanxo]. Don Sanxo edificà sobre
Osqua lo castell Murcull de lo altre e d'Alquecor. E asetgà ab sos dos fills Pedro
e Alfonso la ciutat d'Osqua. E anant lo dit rey a caval guardejant la ciutat, en qual
loch [a] era pus flaqua de muralla, alçant lo bras, vench una sageta de la ciutat
que
host. E féu jurar a son fill Pedro per rey e senyor; e féu-los prometre que jamés
no
orde de bon crestià, e aranquàs la sageta, e morí. Aquest rey don Sanxo
regnà
E per mort del dit rey en Sanxo Remiro [fonch] [rey] lo fill don Pedro, que ell
havia fet jurar per senyor. E hun dia hac gran batalla ab los moros, e heren molt
més quatre veguades que los crestians. E en aquell dia matex, fon la batalla de
Anthioxia ab lo emperador de Alamanya. E per voler de nostre senyor Déu
Jesuchrist, lo emperador hac victòria e nostre senyor Déu, volent demostrar son
poder e gran miracle he la insigne invocatió de mosényer sent Miquel, transportà,
en un istant, de la batalla de Anthioxia, un cavaller alamany devot de sent
Miquel, en lo qual se trobà en un jorn, ço és, en batalla de Anthioxia e en la
batalla ab lo rey en Pere en Aragó contra los moros, la qual batalla lo dit rey en
Pere guanyà victoriosament contra los moros. E guanyada la batalla e replegats los
crestians, atrobaren en lur companya lo cavaller alamany, de què foren tots maravelats
que negú no
e atrobant-se entre gent no coneguda, començà a parlar en latí, stant en sí molt
maravellat com era alí, car ell se cuydava ésser en la batalla d'Anthioxia que era
aquella jornada stada. E trobant-se en Aragó, stava molt maravellat que era stat, de què
alguns ecclesiàstichs, interogant-lo, hagueren d'ell lengua com aquella jornada lo
emperador havia vençuda la gran batalla en Anthioxia contra los enemichs de la santa
fe catòliqua. E com ell era molt devot del gloriós mosènyer sent Miquel, emperò
aquella jornada lo insigne de la batalla era sent Miquel e sent Jordi, qui contínuament
foren ab ell e ab los altres de Alamanya en la batalla e venceren aquella,
de què
ço és, en Anthioxia e en Aragó, per lo qual miracle, lo dit rey don Pedro ne féu
gràcies a nostre senyor Déu. E féu gran acoliment e festa al dit cavaller.
Ara, lexant aquest cars del cavaller alamany e tornant al dit rey don Pedro,
attenent la prometensa que ell havia feta al pare e la gran victòria que havia
haüda dels moros, la qual prometença fon feta per lo fill al pare que nunqua levàs
lo citi de la ciutat de Osqua, perquè aüda victòria dels moros aquell mateix any
que lo pare morí, tench tan streta la ciutat d'Osqua que ell la près a
noembre del dit any
E en aquest temps matex del dit rey En Pere, lo Cit Roy Dies, qui era
crestià e tenia València a desplaer de tots los moros del regne de València, los dits
moros de tot lo regne de València e altres d'Espana se ajustaren en gran nombre e
moltitut de morisma e vengueren asetgar al Cit Roy Dies en la ciutat de València.
E lo dit Cit, vehent-se axí strets de la morisma e asetgat, tramés misatger al rey
don Pedro de Aragó e de Navara, que era en Osqua, demanant-li ajuda. E lo dit
rey don Pedro, aguda la embaxada e sabuda la nova que los moros tenien asetgat
lo Cit dins València, lexà fornida la ciutat de Osqua e lexà per governador e
regidor de aquella a son germà Alfonso. E vench per ses jornades a la ciutat de
València, tots temps amenant en sa companya lo cavaller alamany. E ferí, alba de
matí, en lo setge dels moros, de què fon gran batalla. E los moros foren vençuts,
de què s'í trobaren que y eren morts pus de cinquanta_mília moros.
Aquest rey don Pedro près per muller a dona Agnès, de la qual hac un fill e
una filla, lo fill appellat don Pedro e la filla Elisabet e moriren abduy ans de lur
pare. E aprés lo dit rey don Pedro morí sens infants en edat de
l'any de la nativitat
soterat en Sent Johan de la Penya.
E mort lo dit rey en Pere, succeyí en lo dit regne son germà Alfonso, al qual lexà
Osqua com anà en ajuda del Cit, al qual li deyen don Alfonso lo Bataller. E
per ço li deyen lo Bataller, per tall com avia vençudes
E aquest rey don Alfonso près per muller dona Urraqua, filla del rey de
Castella don Alfonso. E per mort del rey de Castella, la dita reyna de Aragó
succehí lo realme de Castella. E aquest rey don Alfonso fon rey, per successió e
per mort de son frare, de Aragó [e] de Navara. E per mort de son sogre heretà,
per sa muller, Castella. Aquest rey don Alfonso fon bon cavaller d'armes e gran
bataller e en totes batalles vencé los moros e près de moros la vila d'Exea, es
combaté ab lo Almaçor de Càrdova e près la ciutat de Saragoça en l'any
E près la ciutat de Taraçona e les viles de Calatayhú e de Daroqua e de Tudela. E
un jorn, vench-li nova que lo rey moro li havia coregut Monçó e altres terres, e
de continent, tramès letres de convocatió per tota sa senyoria que tothom ab ses
armes fosen a Fraga. E lo dit rey, molt coratgós, ab
entre los moros. E de fet, los dits moros, abans que los crestians no atenguessen là
on lo rey era, feriren [ab]
lo dit rey Alfonso, que jamés mort ne viu no
dit rey, vehent-se desbaratat e vençut se desfreçà, e de vergonya, que se n'era anat
en Jerusalem. Altres dien que en la batalla no fon conegut e morí. E açò fon a
E mort o perdut lo dit rey don Alfonso, los regnes romangueren sens hereter per
bé hun any, e los barons meteren regidors e governadors per tota la terra. E
tenint corts, concordaren que elegissen rey don Pere Tarrés, senyor de Bocia. E
lo dit Pere Tarrés, ans que
solia ésser, no havent sguart a la gràcia que Déu li feya e los del regne li volien
fer, en tant, que los barons que veren açò, ajustaren-se en corts generals, en les
quals corts acordaren que attenent que Remiro que era monge de Sent Pons de
Tomeres e era viu —lo qual era germà natural dels dits rey en Pere e del
rey Alfonso, fills tots tres del dit rey en Sanxo— acordaren de traure
monestir, lo qual, en vida de son pare e germans, havia renunciat al món. E de fet,
tots concordes, feren misatgers al sant Pare apostòlich sopplicant-lo que, com lo
regna de Aragó fos sens rey e hereter sinó Remiro que era monge de sent Pons
de Tomeres, lo qual era ja profés, que plagués a la sua santedat dispençar que lo
dit Remiro isqués del monestir per ésser rey de Aragó, com lo dit regne fos en
gran perill per los moros que
suplicació per lo ben avenir dels aragonesos, permeté, e dispensà e donà licència
que lo dit Remiro isqués del monestir. E no contrastant fos profés, per lo bé
que
Aragó ab la gràcia apostolical, tragueren lo dit Remiro del monestir, el feren rey
e donaren-li muller, de la qual hac una filla appellada [Pe]ronella. Però los
navaresos no
Essent donchs rey, per spay de alguns dies, conexent que
terra lo preaven poch, scriví d'açò a l'abat, del qual era stat monge. Lo qual dit
abat, hoït lo missatger, près aquell e mès-lo dins l'ort. E present lo dit misatger, lo
dit abat levà ab un ganivet tots los magors uuls de les cols qui eren en l'ort. E fet
açò, remès lo dit misatger al rey, lo qual, haver hoïda e bé entesa la relatió del dit
misatger, e compresa en sí la significació de aquella què volia dir lo levar dels caps
de les cols, deliberà de convocar corts general als aragonesos en Osqua. En la
qual, ajustats tots los barons, nobles e cavallers, proposà
campana que fos oyda per tot son regne. E stenent tal matèria ab savi giny he
manera discreta, près quasi tots los magors que allí eren. E levà
molt pochs qui no matàs lavors.
E per successió de temps, lo dit rey, vehent e conexent que
encara lo preaven poch, deliberà de comanar sa filla als aragonesos, e que
se
rey fon appellat lo rey Carn
del qual, los aragonesos donaren marit a la filla del dit rey, qui romania reyna en
lo dit regne de Aragó, lo il·lustre príncep e egregi compte de Barcelona en
Ramon Berenguer, segons avant hoïreu en les sues istòries. Emperò, primer
veurem quants comptes y à agut en Barcelona.
Per alguns temps ans que
fonch l'any
la qual província regia un gran príncep appellat Otger Golant —de gran linatge—
per Pipí rey de França. E per tant com lo dit príncep habitava contínuament
en lo dit castell Catalló, per totes les gents era dit e appellat Otger Catalló e
les sues gents foren dites catallons. E com lo dit príncep fos molt virtuós baró, e
de gran linatge, he agués ab sí nou companyons barons de gran linatge, amprés,
ab ajuda de aquells, de passar los munts Pirineus e de conquistar Catalunya, qui la
tenien moros per la traïció del compte Julià. Los noms dels quals dits barons són
aquests: lo primer era appellat Apifer de Muncada, lo segon Guerau de Pinós, lo
tercer Ugo de Mataplana, lo quart Jou de Cervera, lo quint Guerau de Cervelló,
lo sisé Pere Alamany, lo seté Ramon d'Anglosa, lo huyté Gizbert de Ribelles, lo
nové Berenguer Roger D'Arill. E foren, entre lo dit príncep e aquests, nou
barons en nombre de
e tots los altres hagueren per lur capità e cap magor lo dit noble príncep Otger
Catalló. E essents tots [a]justats e a punt, cavalcaren e entraren en les Vals d'Aran,
les quals en pochs dies ab grans batalles agueren.
Axí matex hagueren Cerdanya, e feren de forts castells per fer-s'í forts, en
los quals feren esgleyes on fos loat lo nom de Jesuchrist. E lexades en aquelles lurs
mullers e infants, cavalcaren faent lo camí de Girona. E essents a Busulú, hagueren
lengua com lo rey de Girona e tots los reys altres de la terra se aplegaren
contra ells, lavores mudaren lo camí e feren la via de Ampúries, sobre lo qual
posaren setge. Estant aquí, al dit príncep Cataló sobrevench malaltia de la qual
morí. E lexà per capità de tots sos companyons e de tota la companya lo dit
Apifer de Muncada, la qual ordinatió plagué a tots los altres companyons, volents
que axí
dit príncep com per aquella perdesen molt de lur honor e fama los quals, stans e
restans sobre lo dit setge, foren avisats e certs que lo rey de Fraga, lo rey de
Tortosa, lo rey de Roda, lo rey de Taragona, lo rey de Barcelona [e] lo rey de
Girona, ab lurs moros, los venien damunt. Lavors, a consell dels altres barons sos
companyons, acordaren de levar-se del dit siti e de retraure
que per ells eren estades conquistades, on avien lexades lurs mullers e fills. E axí
ho feren e aquí stigueren e
Carles Maynes, emperador, segons per avant hoyrets. E morí lo dit Otger Golant
Cataló l'any de la Incarnació
E aprés, en l'any de la Incarnació de Jesuchrist
Carcassona per Carles, rey de França. E abans que
per anar en altre loch, Otger de Ennes e ell duch de Normandia ab lurs companyons
cavalcaren e passaren los munts Perineus, e passaren fins a Girona, e coregueren
tots los girons fins a la mar. E aquí feren una gran presa, on avia
hòmens e fembres e infants en gran quantitat. E stants los dits barons en la dita
cavalcada, lo papa e lo emperador Carles, ab tota lur host crestiana, partiren de
Carcassona per cor de asetgar Narbona. E per cas de ventura, foren en una vall
fort streta e sequa, en la qual atrobaren set hermitans molt negres, los quals atrobà
lo bisbe Turpí anant a caça, corent un cervo ab los cans. Los quals hermitans
foren interogats per lo dit bisbe si eren crestians. E respongueren que hoc. Fon-los
dit com havien nom, digueren que la hu Tomàs, l'altre Johan. Interrogats com
avia nom aquella vall, los quals li digueren la Vall Magra. Adonchs, tornant lo dit
bisbe al papa e a l'emperador, [e] contà
visitar los dits hermitans ab los quals parlaren. Demanaren-los si avien pa, los
quals respongueren que hoc. E tragueren dos pans los quals, portats per l'u
appellat Thomàs, lo papa li dix que
hermità, donaren-ne a mengar a pus de mil persones, de les quals foren tots
sadols. Lavors, lo papa e lo emperador, veents aquest tan gran e tan singular
miracle, ab tot lur consell acordaren de fer allí un monestir sots invocació de
nostra Dona, de l'orde de Sent Benet. E que y fos fet un fortalici per lo qual se
poguessen defendre dels moros. E fet açò, Otger d'Ennes e lo duch de Normandia
foren tornats de la cavalcada, en la qual eren entrats, e atrobaren lo papa e
lo emperador que s'eren atendats en la costa on lo monestir era estat constituït
prop lo castell que l'emperador avia fet apellat Montagut. E foren de cavall
e
encara staven en los breçols, los quals, per manament de l'emperador, foren
bategats. Lavors, lo bisbe Torpí mudà lo nom del dit munt. E axí com avia nom
Muntagut, li mès nom lo munt dels Bresats. E axí és nomenat huy. E lo dit nom
mudà per ço com los infants foren allí portats en los bresols, lo que plagué a
l'emperador e a tots. E feren allí un monestir de mosényer sant Vicent.
En l'any
appellat Thomàs dix misa e lo bisbe Torpí fon son diaca. E acabada la missa,
anaren a dinar. E aprés dinar, lo papa e lo emperador concordaren que Rotlan
entràs en cavalcada e que agués quant pogués dels moros dementres que l'obra
del monestir se faria, com la vall fos molt sequa e envides poguesen aver viandes;
e que ab los barons [que] li plagués entràs, e que pasàs los munts Perineus, e que
fes lo camí de les muntanyes de Capcir e de Cerdanya, e que isqués a Barcelona,
e que pasàs per Leyda, e per mig d'Urgel, e que isqués a Barcelona, e passàs per
Girona, e per Ampúries, e per Euna travessant Roselló, e tornàs al dit monestir. E
que de quant guany aurà, donàs lo delme a la obra del dit monestir.
E determenat e finat lo dit consell, lo dit Rotlà, Oliver lo Golós, Otger de les
Marques, [Otger] de Normandia, Vascho Angles, Lara de Muntalbà, Girad de
Rosselló e molts altres barons fins en nombre de
[e] prestament cavalcaren e feren lo dit viatge, segons dessús los fonch designat.
E essents en terra de Capcir e de Cerdanya, atrobaren grans crestians, en
alguns lochs en les vals dels munts Pirineus, dels qui eren romasos quant los nou
barons que ab lo príncep Otger Cataló vingueren, segons damunt hoís, los quals
se eren salvats allí en los castels que hi avien hobrats fins en aquell temps. E com
açò fos denunciat a Rotlan, trobà-y gran plaer, e de continent, tramés per aquells,
e venguts, parlà ab aquells. E sabut com eren restats allí en les muntanyes del
temps de Otger Cataló, hagué gran plaer de quant havia oït. Interogà
porien ésser, e digueren-li que com entraren ab lo dit Oger foren
peu e cavall, mas que ara no eren tants, mas tants com eren farien tot ço que
manàs. Lavors, Rotlan amprà que cavalcassen ab ell, los quals li respongueren
que eren contents. E cavalcant per la terra, segons dessús és dit,
hagueren en aquella grans batalles ab los moros, on morí aquell noble baró Otger
de Normandia, de què fon gran doll. E moriren-hi dels moros tres reys, ço és, lo
rey de Sogòvia appellat Alfach, lo rey de Toledo apellat Ferregan e lo rey de Fraga
appellat Supertín e
davant Barcelona on feren gran presa. E feren lo camí de Girona. E foren a
Ampúries, e aquí Rotlan acordà de aver la dita ciutat. E aüd aquest acort per lo
dit Rotlan e altres barons, Rotlan tramés al dit emperador un seu baró appellat
Vasco Angles ab lo delme del que havia pres, ço és, per a la obra del dit monestir,
segons havia promés. E fonch tant lo guany que entre bous e vaques tramés de
delme
besants d'or. Les quals coses rebudes per lo emperador, demanant-li de
Rotlan, al qua
e fer-se crestians. E com avien guanyat Capcir e Cerdanya, e com avien
trobades grans gents crestianes de les qui eren passades ab aquell príncep Cataló
de Guiana, qui morí sobre Ampúries, les qualls gents los havien ajudat fer la dita
conquesta e podien ésser en nombre de
venien ab Rotlan, hagué
la dita vall era plena de tantes riqueses, mudà lo nom a aquella e fonch dita la
Vall Grassa.
E donchs, stant lo dit Rotlan sobre Ampúries e vehés que la dita ciutat li venia a
menys del que promès li havia, e que eu feya per ço com sabia que tots los reys
de la terra se ajustaven per venir sobre ell, acordà de levar-se del citi. E axí u féu.
E vench-se
los nou barons, dels quals n'í havia encara alguns de aquells vius dels qui
eren passats ab lo príncep Otger Cataló, però los demés eren fills de aquells
nats en la terra. E comptà a l'emperador la manera com se eren sostenguts en la
dita terra, de què lo dit emperador agué gran plaer.
Tornat, donchs, Rotlan de la cavalcada, lo papa e lo emperador, en les calendes de
juny, anaren metre e posar setge sobre Narbona. E fon en l'any
agueren de grans batalles ab los moros e reys qui feyen valença al rey Matan de
Narbona, de les quals batalles los dits papa e emperador foren vencedors. En la
qual batalla moriren molts crestians, en tant, que no conexien los uns entre los
altres. Lavors, lo emperador Carles, feta devota oració a nostre senyor Déu, que
per sa mercè li volgués fer tanta de gràcia que pogués conèxer los crestians entre
los moros, perquè pogués soterrar los crestians. Nostre Senyor, qui miresicordiosament
ou a tots aquells qui ab justa intenció lo invoquen e demanen, atorgà-li
la dita gràcia car tots los crestians stigueren mirant al cell e los moros staven
mirant a terra. Lavors, lo dit emperador, vista aquesta tan singular e asenyalada
gràcia, fetes devotes gràcies a nostre senyor Déu, de continent féu soterrar tots los
crestians en bells moniments en lo loch on fon la dita batalla, los quals huy són
encara. E obtesa aquesta victòria, tornà-se
siti de la dita ciutat, los moros, reys de Fraga, de Leyda, de Tortossa, de Taragona,
de Barcelona e lo rey d'Ampúries corregueren la Grassa; mas no y feren res com
lo rey Carles, com se n'anà al setge de Narbona, la lexà complidament fornida.
Però prengueren lo castell de Palau e cremaren-lo, e los hermitans, per fer enug a
l'emperador Carles. E aprés mataren los set hermitans, mas per volentat de Déu
no se
Aprés que
per veure lo dan que
hermitans, atrobà aquells cremats e destruyts. E per volentat de Déu, los còrsors
dels sants hermitans no foren cremats. Los quals, tantost, los féu portar al
monestir de la Grassa, e lo abat del dit monestir los féu posar sobre l'altar e cobrir
ab palis d'or e de seda. E fonch acordat que tot açò fos denunciat al papa e a
l'emperador Carles. E molt prestament, lo monge Elies cavalcà ab ses gents e
vengé al siti de Narbona e denuncià-ó tot al papa e a l'emperador, los quals
atrobaren gran desplaer en la mort dels sants hermitans. E digueren a l'arquibisbe
Turpí que anàs allà e que fes sepultura als dits sants hermitants, lo qual anat a la
dita Grassa [e] féu la sepultura als còsors dels sants hermitans, segons los pertanyia.
E tornat lo dit arquebisbe Torpí al dit siti, a poch temps aprés, la ciutat
de Narbona se reté. Emperò alguns dies abans que la ciutat se retés, la reyna de
aquella, muller del rey Matan e filla del Almasor de Càrdova, se isqueren de la
dita ciutat e se
menà en sa companya
la tenda de l'emperador. E l'emperador, sabent que la reyna de Narbona venia,
agué gran plaer, la qual venguda acollia molt bé. Ladonchs, la dita reyna dix e
splicà a l'emperador la bona e santa intenció per què venia. Ladonchs, lo
emperador, prestament, cavalcà ensemps ab la reyna e les
monestir de la Grassa. E aquí lo emperador la féu crestiana ab totes les
donzelles, e no li mudà lo nom. E feta crestiana, donà-li marit un baró que
novament era vengut de viatge, appellat Falcó de Montclar, al qual donà un
comdat en Alvèrnia. E a la dita reyna donà una gran quantitat de moneda. E
aprés féu donar marit a les donzelles.
E tornat lo emperador al siti de Narbona, lo rey Matan, marit de la dita
reyna, e lo Almasor de Càrdova isqueren a batalla ab lo emperador, en la qual
aquells foren morts. E no passà molt temps aprés que la ciutat se reté, la qual
obtessa, donà-la a un baró apellat Aymerich Golant, qui puis se dix
Aymerich de Narbona, lo qual lo havia per lonch temps bé servit ab gran lealtat
e no cessava tots dies de bé servir-lo; al qual jamés lo emperador, fins en aquella
ora, de sos bons e leals servirs no l'havia de res remunerat. E féu-li pendre títol de
compte. E aprés fet açò, lo emperador, havent bé al cor e memòria la mort dels
set sants hermitans, axí matex que
grans desplaers, e per la relatió de Rotlan, e per inductió dels nou barons
crestians qui avien trobats en la dita terra, promès e votà de passar los munts
Pirineus e tornar la Terra dels Gots a la fe crestiana. E aquest vot féu l'emperador,
ab licència del papa, en honor e reverència de Jesuschrist e de nostra dona santa
Maria, mare sua, e a honor dels nou órdens dels sants àngels; e que tot quant faria
en la dita terra, faria e ordenaria a novenes. E per tant com lo príncep Otger
Cataló fonch lo primer qui ab sos companyons barons era entrat en la terra, volgué
fos intitulada principat. E per ço, com lo dit príncep avia nom Cataló, volgué
que la terra agués nom Catalunya e que totes les gents que habitaven e habitarien
en lo dit principat fossen appellades catalans, perquè apar que no són exits los
catalans dels gots ni dels alans, segons alguns volen dir, perquè lo emperador
començà a fer ses ordinacions segons lo vot que fet avia e veureu dejús.
En lo dit any
les dites ordenacions, segons lo vot que fet avia lo dit emperador, ço és, que en lo
principat hagués nou compdats e que en aquell agués sos límits e y agués un
vezcomdat, e un noble hom, e un varvessor, e que los compdats fossen dits aposats,
que vol dir senyor directe. E que
feu per ells. Ordenaren encara que y hagués nou baronies, les quals donà als nou
barons qui eren pasats ab lo príncep Cataló, les quals fossen en franch alou, sens
tenir res per algun compte, e que
baronies e que cascuna baronia agués lo nom del baró. Ordenaren més havant
que en lo dit principat agués huyt bisbes e un arquebisbat, e cascún bisbe
prengués lo nom de la ciutat d'on seria bisbe. E intitulà les ciutats següents:
Primo : la ciutat d'Euna, la ciutat d'Urgell, la ciutat de Roda que aprés se
dix Leyda, la ciutat de Tortosa, la ciutat de Tarragona, la ciutat de Barcelona,
la ciutat de Vich e la ciutat de Gerona. Més avant intitulà los compdats qui són nou, los
nou vezcomdats, los nou nobles e los nou varvesors. E són los compdats, vezcomdats, los nobles e varvesors següents:
Lo primer fo lo compte de Rosseló, lo vezcomte de Castellnou, lo noble
de Canet, lo varvesor de Montescot —qui huy són dits d'Olius. Lo segon fon
lo compdat de Cerdanya, lo vezcompte del Querforadat, lo noble d'Uch, lo
varvesor d'Enveig. Lo tercer fon lo condat de Pallars, lo vezcomdat de Villamur,
lo noble de Bellera, lo varvesor de Torrella. Lo quart [fon] lo compdat
d'Ampúries, lo vezcondat de Roquabertí, lo noble de Servià, lo varvessor de
Fuxà. Lo quint [fon] [lo] compdat de Busulú, lo vezcomdat de Bas, lo noble de
Porqueres —qui són huy dits de Santapau—, lo varvessor de Besora. Lo
sisèn compdat fon de Osona, lo vescomdat de Cabrera, lo noble de Centeles,
lo varvesor de Vilademany. Lo setèn compdat fon de Barcelona, lo vezcomdat
de Cardona, lo noble de Muntclús, lo varvesor de Boxadors. Lo huytèn
comdat fon de Urgell, lo vezcomdat d'Àger, lo noble de Térmens, lo varvessor
de Guimerà. Lo novèn [fon] [lo] compdat de Taragona, lo vezcomdat
d'Escornabou, lo noble de Castellet lo varvessor de Mediona.
E fet tot açò, intitulà les nou baronies segons los nou barons qui foren atrobats en
la terra: la primera baronia intitulà de Muncada, la segona de Pinós, la terça de
Mataplana, la quarta de Cervera, la quinta de Cervelló, la sisena d'Alamanys la
setena de Angloles, la huytena de Ribelles, la novena intitulà de Arills.
E complides totes les dites senyories e donades als predesessós dels qui huy les
possexen, lo dit emperador passà los dits munts Pirineus e en poc temps conquistà
tota Catalunya la Vella, qui és de Lobregat fins a Noguera [Ribagorçana]. E
açò fet e conquistat Roselló e Confluent, hedificaren aquí los monestirs de sant
Miquel de Fuxà, lo monestir d'Arles e lo monestir de Sant Genís.
E lo papa e lo emperador cavalcaren e feren la via de les muntanyes de
Cerdanya per exir del principat, la qual cosa sabuda per los reys moros d'Espanya,
feren tan gran aplech e ajust de gents com pogueren, e meteren-se en lo pas per
on lo papa e
batalla, de la qual mercè a nostre senyor Déu, los dits senyors foren vencedors. E
aüda la victòria, lo arquebisbe Turpí intitulà la vall en la qual fon la dita batalla la
Vall Carole e huy li diem la Vall de Curoll per la qual vall los dits senyors se
n'anaren en França. Però lo dit emperador, a poch temps següent, torn en Spanya
e
quals perduts, se tornà lo dit emperador en França on finí sos dies en la villa
d'Egregi, a l'entrant de Alamanya. E fon en l'any
emperador lexà rey son fill appellat Loís, al qual manà que complís la conquista
de Catalunya e complís les ordinations que havia començades de fer.
Mort doncs, lo emperador Carles, los moros donaren e feren grans gueres als
barons crestians qui eren romasos en la terra del principat de Catalunya, en tant
que als dits barons senyors de la terra covench consentir que lurs vasals crestians
fesen traüt als moros de totes les males costumes que huy hi són. E aquests són
los hòmens que huy són dits de remença. E axí visqueren los dits barons
fins a la venguda del dit rey Loís de França, fill de l'emperador Carles, la qual
conquista lo dit rey Loís continuà e complí, segons per son pare li fon manat.
Aquest vench en Catalunya en l'any
los crestians qui se eren tractats als moros que
quals, per por dels moros, no u gosaren fer. E lo dit rey Loís, vehent que no u
volien o no u gosaven fer, aprés que hagué conquistada tota la terra, hordenà e
volgué que tots aquells crestians qui per manament seu no s'eren volguts rebetlar
contra los moros, romanguesen e fosen sotmesos als dits moros.
Més avant féu aquí compte de Tarragona lo fill de Otger de les Marques;
en Urgell féu compte un fill de N'Arnau de Muncada; e féu compte a Scornalbou,
noble [de] Castellet, e varvesor [de] Mediona; féu vezcompte d'Àger, e
noble de Térmens, e varvesor de Guimerà; féu vezcompte de Cardona, e noble
de Muntclús, e varvesor de Boxadós. E axí donà compliment ab tot efecte a les
ordinations que
segons per ell eren estades començades. E acabades totes les damunt dites coses,
lo dit rey se reservà per a sí lo compdat de Barcelona, qui tenia ladonchs fins a
Terratex, e fins a la guàrdia de Monserrat, e fins a Castelldefels, e fins a Cabrera.
Pux Barcelona e tota Catalunya fonch reduïda a la fe crestiana, lo rey Loís se
aturà lo compdat de Barcelona per a sí. E volent-se
lo regiment de aquella a un cavaller appellat En Griffa qui era del castell d'Arià
qui és en la terra de Confluent, prop lo riu de la Tech en los límits del comdat de
Cerdanya. E aquest cavaller era hom molt bo en armes e molt savi, e per la sua
cavalleria e savieza li fon comanat lo regiment del dit compdat.
Aquest avi[a] un fill per nom en Griffa Pellós, era infant poch e fonch axí
appellat per ço com havia, en certs lochs de la sua persona, pèls, en lo qual loch
hó semblant de aquell los altres hòmens no han pèls. E com sia cert que en les
corts dels grans maestres reys e senyors, tots temps regna lo maligne vici de
enveja, en la cort del rey de França avia, lavors, un comte appellat En Salamó, lo
qual contínuament feya e tractava maldir al rey de França del dit cavaller En
Griffa, per ço com entenia haver e retenir lo regiment del dit compdat de
Barcelona, en tant, que
fos donat antendre que
levar-lo al rey. E com la prehemència real sia tots temps occupada en guardar
que en sa altea no sia en alguna manera o cosa lesa ni prejudicada, lo dit rey,
crehent e donant fe e ferma crehença a la aparència de la error, colorada per
persuasives induccions e paraules, acordà e tramés embaxadors al dit cavaller En
Griffa que, de continent, vingués a ell, però manà e comanà als dits embaxadors
que, com fosen a Narbona, que
essentes en Narbona, feren venir allí lo dit En Griffa.
E stant aquí un jorn alterquant de noves ab un cavaller francès de la
companya dels misatgers del rey, lo cavaller francès près de la barba al dit En
Griffa molt ultragosament, lo qual, vehent-se axí aminvat, ab gran ira, treta la spa,
matà lo cavaller francès, lo qual cas seguint, los misatgers prengueren lo dit En
Griffa e son fill e portaren-los presos al rey de França. E essent prop lo Pug de
França, on lo rey era, lavors, les companyes e gents dels dits enbaxadós tornaren
aver bregua ab lo dit En Griffa, en la qual bregua lo dit En Griffa fon mort.
Lavors, los dits mitsagers menaren lo fill d'En Griffa pres, al rey, lo qual fill d'En
Grifa, lavors, era infant molt poch.
Adonchs, mort lo dit En Griffa e lo rey sabuda la dita mort e la causa de
aquella, fon-li molt greu com per tal cosa lo avien mort. Lavors, lo rey près lo fill
d'En Griffa e comanà
ab gran cura. E de continent, lo dit comte, rebut lo dit infant, tramés aquell a sa
muller la comptessa, en Flandes. E aprés fet açò, lo rey comanà lo regiment del
compdat de Barcelona al compte Salamó, segons lo dit compte se avia sabut
ginyar e tractar de molt temps atràs. Aquest compte Salamó, regint lo dit
compdat, aturava quasi contínuament en lo compdat de Cerdanya e fort poch en
Barcelona, per ço com no s'havia bé ab los barons de la terra. Adonchs, nodrit e
criat lo dit En Griffa Pelós per la comptessa de Flandes e fet ya gran aquell, se
enamorà de la filla del compte de Flandes. Aquestes amors foren per cascú de
aquells tan stretament continuades que les portaren al derer e complit desig de
lurs ardents voluntats, en tant que, axí com en la continuatió de lurs amors no
foren sinó dos, a la fi de aquelles ella romàs acompanyada de sí matexa dins sí
matexa. E axí com en aquella ora no eren estats sinó dos, en la fi foren tres. La
quall cosa, atesa a sabuderia de la dita comptessa, li desplagué molt, e dins son cor
ne agué gran ira, e no sens justa causa. Mas per esquivar vergonya e desonor,
dissimulant lo acte, cobrí e amagà aquell. E acordà que, puxs axí era seguit, que
dit en Griffa pringués la filla per muller. E lavors, la comptessa li sposà sa filla e
féu jurar al dit en Griffa que si ell cobrava lo regiment de Barcelona, segons son
pare tenia, que ell compliria lo dit matrimoni. E açò fet e promés, tramés lo dit
En Griffa com a pelegrí ab dues dones velles que anaven ab ell a sa mare, a
Barcelona. E ésser plegat allà e manifestat a sa mare pròpria, e aquella aver-lo
conegut aquel ésser son fill verdader, hagué singular e molt gran goig de la vista
de aquell. Lavors, convocats tots los barons de la terra e amichs de son pare,
mostrà
foren molt alegres com fossen estats grans amichs d'En Griffa, son pare.
E un jorn, com lo dit En Griffa cavalcàs ab los dits barons per
Barcelona, e en temps que lo dit compte Salamó fos en Barcelona com no
acostumàs de aturar-hi gayre per la rahó damunt dita, e atroba-sse
fora lo castell, qui és a la plaça de les Cols. Aquí, En Griffa matà lo compte de
colp d'espà, baronívolment, com fos stat singular enemich de son pare; lo qual En
Grifa, de continent, se ensenyorí de tota la terra com a regidor de aquella, al qual
los barons hobeïren com a regidor. E fet açò, lo dit En Griffa, no oblidant-se lo
jurament per ell prestat a la comptessa de Flandes, tantost puix agué cobrat lo
regiment del dit compdat, tramés sos misatgers en Flandes perquè li amenassen sa
muller. E com lo compte e comptessa de Flandes haguesen rebuts los dits
misatgers, e sabut tot lo fet com era estat, aparellaren molt bé e meteren a punt la
donzella, segons se pertanya, e molt bé acompanyada la trameteren a
Barcelona, en la qual fonch bé rebuda e sostenguda en gran honor, segons li
pertanya. Adonchs, tramesa per lo compte de Flandes sa filla al dit En Griffa en
Barcelona, lo compte cavalcà e anà al rey de França e comptà-li tot lo cars e la
manera com se era seguit, la qual mort enaprés lo dit rey li perdonà e li confirmà
lo regiment del compdat de Barcelona e que
E per spay de algun temps aprés, lo dit En Griffa anà en França per servir
lo rey, on fonch bé acollit. E mostrà-li lo rey que avia grat d'ell. Estant, donchs,
En Griffa en cort del dit rey en França, rebé letres de la comptessa sa muller e de
Barcelona, per les quals era avisat com los moros li avien levada la major part de
la terra, la qual nova [fon] denunciada al rey de França. E suplicà a aquell que per
sa mercè li plagués donar ajuda de jents d'armes, ab la qual pogués cobrar la dita
terra. Al qual lo dit rey respòs com no havia plaer de la dita nova perquè volia
que anàs a Barcelona e que
d'ell com tingués cuyta en altres afers, segons ell sabia. Ladonchs, En Griffa
suplicà lo rey de França qui fos sa mercè que li donàs lo compdat de Barcelona e
tota la terra, e que la tingués en franch alou per tots temps, e veuria si la
poria defendre. Al qual lo dit rey respòs que li playa e que
alou ab totes les altres senyories que eren en la dita terra. E fetes gràcies per lo dit
compte en Griffa Pelós al rey de la mercè e gràcia que feta li avia, obtesa de
aquell licència, vench-se
barons, lançaren e foragitaren tots los moros del principat. E aquest en Griffa fon
lo primer natural compte de Barcelona, e fon l'any
Ladonchs, aquest edificà lo monestir de Ripoll en reverència de nostra
dona santa Maria en l'any
muller quatre fills. Lo primer agué nom Rolf, com fos proqueat ans que fossen
esposats, e aquest fon monge de Ripoll e puys bisbe d'Urgell. Lo segon fon
appellat Griffa e morí ab verí e fonch soterrat a Ripoll. Lo tercer agué nom Mir
qui fonch compte, aprés son pare, de Barcelona, de Busullú, de Rosselló e de
Cerdanya. Lo quart agué nom Sunyer e fonch compte d'Urgell. Aquest En
Griffa fonch bon compte, benigne, e valerós e morí l'any de la incarnació de
Jesuchrist
Aprés de aquest En Griffa Pelós, fonch compte de tots los dits compdats,
son fill tercer En Mir,
fills. Lo primer agué nom Xifré, lo segon Olinba, lo terç Miró. Aquest compte
visqué pacífich e fonch en l'any
quals meresquessen ésser mesos en literal memòria. E fonch soterrat en Ripoll.
Mort lo egregi baró En Mir, succehí son fill En Xiffrè e N'Oliba, son fill, fon
compte dels compdats de Busulú e de Cerdanya. E lo tercer fill En Miró fon compte
e bisbe de Jerona. E com aquests tres germans fossen chixs en lo temps que lur
pare morí, fonch-los dat per curador En Sunyer, compte d'Urgell, lur oncle.
Aquest governà molt bé e lealment los dits compdats
temps e los dits infants fets ya grans e àbils a regir e governar los compdats dessús
dits, lo compte En Sunyer restituhí a cascú son compdat, segons lur pare los
havia jaquit e ordenat, e aprés, tornà-sse
Xiffrè l'any
Passat, donchs, de aquesta vida lo compte En Xifré sens fills, succeí en lo
compdat son cosín germà En Borell, compte d'Urgell, fill del compte En
Sunyer. E no succeí son germà N'Oliba Cabreta com fos hom no adret de sos
membres, e havia una homanitat que jamés podia parlar, que primer no gratàs ab
lo peu en terra, com si fos cabra, e per açò fon appellat N'Oliba Cabreta. E per
aquesta rahó perdé la sucecció en lo compdat de Barcelona.
Aquest compte En Borell regí los compdats gran temps. E aprés se levaren
los moros qui eren en frontera de la sua terra contra lo dit compte En Borell e li
feren grans dapnatges. E vehent açò lo dit compte, un jorn exí a batalla ab los
moros, la qual batalla ell perdé. E fonch en Vallès, en lo Pla de Matabous, pres de
Muncada, en la quall perdé
fonch asetgat en Barcelona. E tenint-lo asetgat, li trameteren ab gins dins la ciutat
tots los caps dels dits cavallers morts en la dita batalla, los quals lo dit compte féu
soterrar en lo vàs dels martis a Sent Just. E com lo tinguessen molt stretament asetgat,
covench al dit compte desemparar la dita ciutat de Barcelona e lexar-la als moros.
E retragué
Estant en la dita ciutat, ajustà tots los barons nobles e cavallers, entre los
quals hi fon N'Oliba Cabreta; lo compte Roger de Pallars; lo compte d'Ampúries
N'Uget; En Bernat, vescomte de Bas; En Guilem, vezcomte del Querforada;
En Ponç, vezconte de Cabrera; N'Uch de Mataplana; En Pere Galceran de Pinós;
En Dalmau de Roquabertí; N'Uch Folch, vezcomte de Cardona e los cavallers
de totes les muntanyes. E com fossen tots ajustats dix e explicà a aquells les
paraules següents:
—Barons, ja sabeu com los moros me àn tolta la ciutat de Barcelona, que
no
quants sou ací, que la m'ajudeu a pendre e a cobrar.
Los quals, oïda la proposició a ells feta per lo dit compte, li respongueren
tots qui ells eren tots contents de bon grat ajudar-li, però que
sobre açò trametre enbaxada al sant pare, e a l'emperador, e al rey de França que
li deguessen socórer e ajudar de gents d'armes per cobrar la dita terra. La qual
cosa acordada e la dita embaxada presta, fonch tramesa als dits senyors. E durant
lo temps de la dita embaxada, lo dit comte e tots los barons e nobles, veents
que
batalles en les quals se
dits barons que
cavall, e que en esta manera haurien prou servidors. E de continent, lo dit comte
atorgà lo dit privilegi a cascú de aquells qui sostrindien lo dit cavall per rahó del
dit atorgament de privilegi. Dins breus dies, los dits comte e barons se trobaren
ab
paratge, quasi volent dir qui eren en totes coses pars eguals als cavallers. E ara és-nos
romàs que dien hòmens de paratge, volent lo dit compte. E proveint que les
cases de cascú de aquests fosen dits masos e de servents qui eren fossen dits
franchs. E véus la causa per què e la manera com foren atrobats e fets los hòmens
de paratge.
Lavors, lo dit comte, ab los barons e hòmens a cavall, anaren asetgar Barcelona,
la qual dins breus dies e temps virtuosament agué e cobrà. E de lavors ençà,
per mercè de nostre senyor Jesuchist, no s'és perduda ni
donchs, la dita ciutat, lo socors del papa e de l'emperador e rey de França fonch
vengut, en lo qual vingueren e foren grans nobles hòmens dels qualls són exits
los linguatges qui huy de present són en Catalunya, ço és: Arnau Cornau; Bernat
de Serralonga; Pere Alamany; Ponç Çaguàrdia; Guillem Portella; Pere de
Luçà; Ramon Alamany de Cervelló; Guillem de Belloch; Ramon de Balcerney,
Loís de Castellolí; Dalmau de Claramunt; Bertomeu de Vilafranca; Berenguer de
Puiggalí; Galceran de Rosanes; Pere de Montbohi; Bernat Avinyó; Ramon de
Montclar; Ferrer d'Enveya; Ramon de Vilagut; Pere de Barberà; Pere de Sant Lir;
Bernat Desfar; Berenguer de Peguera e molts altres cavallers. E ab tots aquests e
ab los barons de la terra cobrà fins a Leyda, la qual terra partí ab los barons e
cavallers. E cobrada tota la terra, lo dit comte En Borell se
retornà a redificar lo monestir de Ripoll l'any
era
Aquest proqueà de sa muller dos fills, lo primer fonch appellat Ramon
Borrell qui fonch comte de Barcelona; lo segon hagué nom Armengol, qui
fonch comte d'Urgell. E finí sos dies en Barcelona l'any
soterrat a Ripoll ab gran honor.
Donchs, mort lo egregi comte En Borrell, succehí son fill En Ramon Borrell en
lo condat de Barcelona. E N'Armengol, jermà seu, fon comte d'Urgell. En
aquest temps lo comdat de Barcelona estava en pau e tranquelitat e repòs, lo dit
comte En Ramon Borrell, volent créxer la santa fe catòlica crestiana, anà a
Càrdova ab lo rey de Castella e de Leó contra los moros, e ab los seus barons e
cav[a]llers. Essens llà [en] [Còrdova], agueren gran batalla ab los moros, en la qual
morí lo comte N'Armengol d'Urgell, com a bo e animós cavaller. E morí l'any
anys, lo comte En Borrell de Barcelona morí en l'any
fill appellat Berenguer qui aprés fon comte de Barcelona.
Aquest Berenguer fonch comte de Barcelona aprés mort del pare. E près muller
de la qual hagué tres fills. Lo primer fonch appellat Ramon Berenguer, qui
aprés mort del pare fonch comte de Barcelona. L'altre fonch appellat Guillem
Berenguer, qui fonch comte de Manresa e morí sens fills. E lo terç fonch appellat
Sans Berenguer, lo qual aprés fon comte de Manresa e fonch soterrat al monestir
de Sent Benet. E lo comte En Berenguer, pare dels desús dits, fonch un sotil
cavaller e ab poch sforç, e per ço los moros li levaren tota Catalunya la Nova, ço
és, de Lobregat enllà e morí l'any
Succey enaprés a aquest En Berenguer son fill En Ramon Berenguer, lo qual per
bé que fos jove, per tal com tots temps en tots sos fets mostràs gran seny, li
digueren Vell. E fonch tant virtuós e insigne baró que
la terra li feren trahüt mentres visqué. E cobrà dels moros la més part de
Catalunya la Nova e molta altra terra, la qual partí ab tots los barons. E fet açò,
se
les quals foren molts bisbes, comtes e vescomtes, barons, nobles e cavallers e altres
del bras militar. E féu leys que huy són dits Usatjes ab les quals huy se regeix Barcelona
e lo principat. En aquestes corts, aquest virtuós comte graduà tots los comdats
dient-los apostats sobre los vezcomdats, nobles e varvessors, mas no àn postats
sobre los nou barons, als quals lo dit comte mès en grau de comtes, appellant-los
comdors, volent que en lurs senyories e baronies fossen haüts com a comtes.
Aquest comte En Ramon Berenguer dix e nomenà a cascú qui anava a
cavall miles . E cascú de aquests, lo jorn que prenia l'orde de cavalleria havia a fer
un hom generós qui tingués feu per ell e havia a tenir altre qui li portàs l'escut. E
tots eren generosos aquells qui seguien art de cavalleria, e l'u era dit companyó e
l'altre scuder. Encara graduà los ciutadans e burgesos e les gents de son comdat.
Aquest agué dues mullers. De la primera agué dos fills: lo primer fonch dit
Pere Ramon, lo segon Berenguer Ramon. De la segona muller, apellada Aldamus,
hagué un fill apellat Ramon Berenguer. Los de la primera muller
foren de natura de vipra. E lo primer féu morir sa madastra.
Aquest comte Ramon Berenguer tingué son comdat
Barcelona l'any
En Ramon Berenguer, fill de la derrera muller.
Aquest Ramon Berenguer, fill del comte En Ramon Berenguer Vell, fonch baró
molt ardit en armes, benigne e piadós, alegre, e molt larch e prous. Fon bell hom
de cors, e per tal com tenia gran spessura de cabels al cap, fon-li imposat nom de
Cap d'Estopa.
Aquest près per muller la filla d'En Rubert Guitart, duch de Polla, de la
qual proqueà un fill appellat Ramon Berenguer. Son frare, mogut de gran enveja
e yniquitat, per ço com son pare avia més amat al comte En Ramon Berenguer
que no a ell qui era primer fill, un jorn, anant lo comte per son camí a un loch
appellat Partitu, qui és en lo camí de Gerona a Hostalrich, lo dit Berenguer
Ramon aucí son frare lo compte, de la qual mort tota la terra ne féu gran dol e
hagué desplaer, specialment com per la rahó lo avien mort. E de continent, la
terra se levà contra ell e molt vituperosament lo foragitaren de la terra. E per
aquest peccat, perdé lo parlar e fon aïrat per tot lo món. E anà-sse
on morí pelegrí. Aquest En Ramon Berenguer tingé son condat
l'any
Mort lo egregi En Ramon Berenguer Cap d'Estopa, los barons e nobles e
cavallers prengueren per comte En Ramon Arnau Berenguer, son fill. Aquest
fon molt noble baró, larch, piadós e molt valent en armes. E près per muller la
filla del comte de Milau, appellada Dolça. Aquest és aquell noble baró, comte,
qui deliurà la emperadriu d'Alamanya del fals testimoni que li fon alevat, per la
qual rahó hagué lo comdat de Proença.
E aprés que
gloriós vencedor, amprés pasar e conquistar la illa de Malorques, posseyda per
moros. En aquesta illa passà ab molts prelats, comtes, barons, nobles, cavaller e
altra gent militar del comdat, e ab navilis de pisans e genovesos. E essent pasat en
la dita illa, conquistà e hagé aquella a ses mans e senyoria dincs poch spay de
temps. Adonchs, stant en la dita illa, li fonch tramesa una sagetia de part de la
ciutat de Barcelona, per la qual fo avisat com tots los serrayns de la terra se eren
ajustats e tenien asetgada Barcelona. E hoïda la tal nova per lo dit comte, ajustà
sos barons, nobles, e cavallers, e jenovesos [e] pisans als quals explicà la nova qui
avia aguda de Barcelona, demanant-los de consell, què devia fer sobre lo dit cars.
Al qual, per tots li fon donat de consell que ab tots los barons e cavallers que allí
eren, devia pasar en Catalunya, e que comanàs la ciutat de Malorques als genovesos
e pisans, la qual guardasen fins per ell hi fos proveït; e que volent Jesuchrist,
havent gitat los moros de la ciutat e terra, tornaria ab tots los barons allí.
Lavors, lo dit comte, avent per bo lo consell que donat li avien, e per ço que mils
aguessen cura e voluntat en la guarda e custòdia de la dita ciutat e ylla, féu
companyons seus d'armes los dits genovesos, e donà
Barcelona, ço és, la creu de Sant Jordi. Més avant los donà lo crit de sant Jordi.
E fet açò e mesa la ciutat en orde, lo dit comte, ab tots los dits comtes, e
barons, e cavallers e altres militars, se
nit. E com lo dit comte fon allí, desembarcà secretament, però no fon axí secret
que los dits moros no n'haguessen sentiment de la sua venguda, los quals, de
continent, se levaren del dit setge e feren la via de Martorell. E allí en l'estret, lo
dit comte se encontrà ab ells. E aquí agué ab aquells gran batalla car, exint los de
la ciutat, los quals eren avisats, los donà en les spatles, en lo qual enquals aucí
molts moros. E haüda la dita victòria, lo comte se n'entrà en la dita ciutat de
Barcelona on li fonch feta gran festa.
E stant aquí, vench una fusta de Malorques per la qual sabé com los
genovesos havien liurada la ciutat de Malorques als moros per dinés. Hoïda la dita
nova per lo dit comte, agué de aquella singular e gran desplaer vehent la malesa
que li era estada feta. E per aquesta rahó, lo comte féu manament a tots los catalans
que jamés per nul temps fossen amichs de jenovesos, ans de aquí avant fossen
ab ells en guerra de omey. E aquesta és la causa principal d'on és exida la guerra
de catalans ab genovesos. Aprés de açò, lo dit comte se desisqué del rey de València
e de Tortosa, los quals convengué fer-li trahüt, lo qual li feren mentre visqué.
Aquest agué de sa muller dos fills: lo primer fon comte de Barcelona e lo
segon fon comte de Proença e de Milau. E aquest morí sens propis hereus a
l'orde de Sant Johan de Jherusalem en la casa dels pobres de Barcelona en l'any
Mort lo egregi comte En Ramon Berenguer, fon comte son fill En Ramon
Berenguer, baró molt noble, e de gran proesa e molt savi en tots sos afers; hom
de gran coratge, ardit, e franch, e molt ferm de enteniment, molt solt e temprat.
Avia bella persona, molt bé proporcionat per sos menbres. Aquest egregi e
virtuós baró, essent molt jove fonch ab lo excel·lent rey N'Amphós de Castella
en la conquesta de Almeria, en la qual anà granment acompanyat de molts
barons, nobles, e cavallers e d'altres militars de Catalonya, la qual ciutat lo dit
virtuós comte près per asalt, e per mulltiplicada virtut e força d'armes, e la gastà. E açò fon en l'any
E aprés que fonch tornat de Almeria e fonch en Barcelona, que fon en les
calendes de juny, mès siti sobre la ciutat de Tortosa, fon en l'any
senescal, acompanyat de sí mateix e de molts nobles, barons, e cavallers, e hòmens
de paratge e molts ciutadans de Barcelona, en lo qual siti se agueren molt bé e
prou la defeneren virtuosament com, aprés que fon presa, los moros hi tornaren,
e la agueren cobrada sinó fos estat la animositat baronívol dels dits ciutadans.
E tantost aprés, per singular e maravellors sforç del dit virtuós baró En
Guilem Ramon de Muncada e d'En Pere de Santmenat, fon pres lo castell, per
la qual rahó lo comte donà la terça part de la ciutat al dit En Guilem Ramon de
Muncada e l'altra terça part al dit En Senmenat. Per la qual cosa féu gràcia als
ciutadans de Barcelona que [per] [totstemps] poguessen portar daurat, e que
tothom qui
com dels cavallers, e que
se eren combatuts com a hòmens de peu.
E aprés que
de la presó de Tortosa e fonch en Barcelona ab lo dit compte, dix als nobles
barons En Galceran de Pinós, En Ponç vezcomte de Cabrera e a
cosins germans seus, com l'arquebisbe, qui ladonchs era de Terragona, li avia fet
un gran ultratge e minva que li havia trencada la cama ab lo cep, de què era
cuydat morir, perquè
faria. Los quals li concelaren que l'aucís. Lo qual dit Guillem Ramon de Moncada,
a consell dels sobredits, matà lo arquebisbe, per rahó de la qual mort lo dit
comte deseretà e exel·là de tota sa terra lo dit en Guillem Ramon per lo qual
exel·lament lo dit En Guillem Ramon se n'anà en Aragó.
E fet tot açò, lo dit comte amprés de conquistar la ciutat de Leyda, e ab
ajuda de nobles, barons e cavallers de Catalunya, meté siti sobre aquella. E un
jorn, lo comte d'Urgell, N'Armengol la combatés de la part on són ara les cases
antigues e la strengués molt fort, en tant, que ab los seus barons e cavallers la
prengué gràcies a Jesucrist. E presa, lo comte En Ramon Berenguer donà al
comte N'Armengol d'Urgell certa part de la ciutat e altres lochs, los quals lo dit
comte d'Urgell partí e devidí ab sos nobles. Lavors, lo dit comte En Ramon
Berenguer de Barcelona se aturà lo castell de la ciutat de Leyda, lo quall prengé
aprés que la ciutat fon presa.
En aquell temps en Aragó regnava un rey lo qual era appellat Remiro qui no
havia sinó una sola filla, a la qual avia lexat lo regne, e ell era-se
lo monestir, com primer fos estat monge que rey. E com lo dit Ramon de
Moncada, qui per rahó de la mort qui feta havia de l'arquebisbe de Terragona
lavors fos e aturàs en Aragó, sabent que
no havia muller e lo regne d'Aragó era sens rey, començà a tractar ab los
barons de Aragó matremoni de la donzella e reyna ab lo dit comte de Barcelona,
als quals barons e nobles de la terra plagué lo dit matremoni. E de fet, entre
aquells tots fonch concordada que fos tramesa embaxada sobre açò al dit comte
En Ramon Berenguer. E volgueren los aragonesos que lo hu de aquells misatgés
fos lo dit En Guillem de Moncada, no contrastant fors exel·lat per lo dit comte
de tota la terra, lo qual dit comte era en la ciutat de Leyda.
Adonchs, la dita embaxada partida, féu la via de Leyda, e com fossen a
miga jornada de Leyda, aquí los misatgers romangueren e lo dit En Ramon
Guillem de Muncada, segons fon acordat, vingué ab tota sa gent a Leyda. E com
fos ya descavalcat dins lo pati del castell e açò fos dit al dit comte, ell se n'entrà
en la cambra, e muntat, lo dit Guillem Ramon de Moncada vench davant lo dit
comte lançant-se als peus de aquell com a senyor seu, faent-li la reverència que
devia. Lavors, lo comte lo féu levar de continent, al qual dix les paraules següents:
—En Guilem Ramon, asats haveu gran gosar en venir-nos davant, tenint-vos
per nostre inimich e deservidor. Volem saber quins e quals són los affers qui
us fan venir e us donen loch que
Al qual lo dit En Guillem Ramon respòs:
—Senyor, yo só vengut a vostra gran senyoria com sapiau que en lo regne
d'Aragó no y à rey e lo regne és romàs a una filla donzella del rey, e los barons e
nobles e cavallers són contents que sia vostra muller e que tot lo regne sia vostre.
E per aquesta rahó son yo vengut a vós si us plaurà acceptar lo present o no.
Lavors, lo dit comte respòs e dix:
—En Guilem Ramon, vós siats lo bevengut, que no sé rey e príncep en
Spanya que li desplagués vostra venguda, per grans deserveys que li aguéssets fet,
e no fos content de tal present qual vós portau e que no
responch que só prest a ser quant volrets, perdonant-vos tot mon malt talent.
E tantost, lo dit En Guillem Ramon tramés per los aragonessos,
missatgés e companyons seus, los quals venguts, fonch prestament concordat e
finat lo dit matrimoni ab los capítols qui lo dit comte demanà següents: lo
primer fonch que mentres visqués, lo dit comte no
príncep d'Aragó e comte de Barcelona; mas que
a dir e intitular rey d'Aragó e comte de Barcelona. Lo segon capítol: que per tots
temps, lo rey d'Aragó hagués a portar les armes del comdat de Barcelona e tenir
lo crit de Sant Jordi sens contradictió alguna.
Les quals coses los aragonesos prestament atorgaren, però demanaren en
gràcia al dit comte que tots temps que
cavaller aragonès hagués a portar la senyera. La qual cosa plagué al dit comte. E
axí fon fenit e clos lo dit matrimoni e fonch ajustat lo regne d'Aragó ab lo
comdat de Barcelona.
Enaprés, lo dit comte pres en ribera d'Ebro, de Segre e de Cinqua, Fraga e
Ceròs, Aytona, Jeput e Miquinença, e donà
Muncada. E aprés, lo dit comte anà en Proença com li aguessen mort son frare,
sarts. E ab grans fustes destroí Arlet qui hera fort contrariós.
Aquest victoriós príncep proqueà de la reyna, muller sua dona Peryonella,
dos fills. Lo primer fonch appellat Ildefonsus qui aprés mort del pare fon rey
d'Aragó e compte de Barcelona. E lo segon fill agué nom Sancho, lo qual lo
papa féu comte de Cerdenya e de Roselló. Hagué més avant dues filles. La una
fonch muller del rey Sanxo de Portogal, l'altra de N'Armengol, comte d'Urgell.
Aquest comte regí lo comdat
Dalmau, prop Gerona l'any
Encara devets saber que en aquest temps lo dit En Ramon de Muncada,
En Ponç vezcomte de Cabrera, En Pere Alamany de Cervelló e En Galceran de
Pinós, tots cosín[s] germans, qui havien mort lo arquebisbe de Tarragona, no eren
absolts per lo papa de la dita mort, perquè trameteren enbaxada al papa suplicant
sa santedat que li plagués que fossen absolts de la dita mort. E lo dit papa, havent
hoyda la dita embaxada, féu gràcia als dits barons que
de la mort, emperò volgué que
santa creu, un monestir de monges blanchs de Sent Benet per tant com no avien
guardada honor a la creu qui l'arquebisbe portava davant quant lo mataren. E
los dits quatre barons, havent cobrada la embaxada e absulució del sant pare, En
Guillem Ramon de Muncada, En Galceran de Pinós e
Cervelló fundaren lo monestir. E lo vezcomte de Cabrera tornà edificar lo
monestir de Sant Salvador de Brea, qui és en son vezcondat. E açò fon en l'any
Fins ací havem hagut d'on àn haüd principi los il·lustres comtes de Barcelona e
los gloriossos actes que àn fet, e com a singular geny e tracte del noble En
Guilem Ramon de Moncada, lo regne d'Aragó és stat ajunt al comdat de
Barcelona. D'ací avant havem a veure la descendença dels il·lustres reys de Aragó,
dell rey Ildefonsus fins al gloriós rey e senyor nostre don Alfonso, huy benaventuradament
regnant.
Mort donchs, lo comte En Ramon Berenguer qui
de Barcelona, fonch rey d'Aragó e comte de Barcelona son fill appellat Ildefonsus.
Aquest fon imposat nom de Cast com agués en sí singularment, entre totes
les altres virtuts, la virtut de castedat. E com fos molt jove, li fon donat per
curador lo comte de Proença, cosí germà seu, appellat Ramon Berenguer, lo qual
regí lo regne e lo comdat e nodrí lo rey. E aprés gran temps, l'infant ésser fet
hom e hagués fet molts actes en Proença, amprés la conquesta de les muntanyes
de Prades que tenien los moros, los quals havien per rey hu qui era appellat
d'En[ten]ça, lo qui al ésser conquistat e pres per lo rey Ildefonsus, li agué mercè,
el féu crestià e mès-li nom Guilem d'Entença.
E lo dit rey Ildefonsus procreà de la reyna muller sua tres fills. Lo
primer fonch appellat Pere, lo segon Alfonso, lo terç Ferrando. Proqueà de la
dita reyna muller sua tres filles. La primera fonch appellada Constança e fon
reyna de Ungria, la segona Elionor Sancha, qui fonch muller del comte de
Tolosa, la terça fon muller del comte de Carcasona e de Monfort.
Aquest rey fundà lo monestir de Poblet e féu-lo sots invocació de nostra
Dona, de l'orde de Sent Benet. Aprés anà a Perpinyà on lo près malaltia de la
qual morí. E lexà en son testament hereu de sos regnes En Pere, fill seu, rey
d'Aragó e comte de Barcelona. E morí l'any
Mort lo excel·lent rey Ildefonsus e comte de Barcelona, regnà en lo regne
d'Aragó En Pere, fill seu, qui fon appellat rey Catòlich, com fos amador de santa
mare Sgleia. Aquest fon hom molt franch e gran donador, qui empenyorà viles e
castells per complir sa volentat. E près per muller la filla del príncep de Monpeller
appellada Maria e néta dell emperador [de] Constantinoble, de la qual
proqureà un fill appellat Jaume, per rahó de la qual reyna lo rey agué la baronia
de Montpeller. Aquest fill Jaume hagué de la reyna, a geny e tracte de un
camarlench seu, per ço com lo rey no havia guayre grat de la reyna. E aquella nit
que
dormir ab una dona qui amava. E lo camarlench mès-li la reyna dient al rey que
la dita dona no volia que agués lum en la cambra. E sots aquesta bona ficció, lo
rey dormí ab la reyna. E per volentat de Jesuchrist, lo dit fill Jaume fonch consebut, segons en son orde per avant se mostrarà.
Aquest rey En Pere, per exalçar sa fama, anà visitar los santuaris de Roma
acompanyat molt notablament de barons, noblers e cavallers de Catalunya e de
Lenguadoch. Esent en Roma se coronà e féu la corona de pa granment [e] [de]
obrada e fabricada, e ornada e singularment ennoblida de moltes perles e
pedres precioses e altres molts yoels de gran preu e estima. E per tant com la
corona fonch de pa, lo sant pare li posà la corona al cap ab les mans, lo que no
acostumava de fer, sinó ab los peus. E aquí lo dit rey obtench gràcia que tota
vegada que lo papa cavalcàs per anar en alguna part, que lo rey d'Aragó li aportàs
davant un papaló de les armes reals d'Aragó. Aquest rey près dins Castella los
castells de Aldamús, de Castellfabib e de Calatrava e fon en la batalla de Úbeda.
E en l'any
Miramolí lo Vert qui havia en sa companya
en lur companya
començà fer gran guerra e dan en los regnes de Castella e de Portogal, als quals
no podien resistir, perquè trameteren al papa, e a l'emperador, [e] al rey de França
e a tots los reys de crestians certificant-los del cars e socorent-los prestament de
gent d'armes, ab los quals los poguessen contrastar. E lo dit rey En Pere de Aragó,
rebuda la letra, tantost amprà sos barons, nobles, e cavallers, e altres gents de
Catalunya e d'Aragó e al compte de Foix, los quals essents [a]justats emsems en
Aragó foren
reys de Castella e de Portogal, en la vila de Úbeda, entre los dits quatre reys se
més altercació e qui auria l'avantguarda. E com sobre açò no
concordar ni avenir, foren d'acort que aquesta altercatió fos mesa en poder de un
cavaller d'Ampurdà qui havia nom Dalmau de Crexell, lo qual era lo pus prous
cavaller en armes que fos en Spanya e que més aguès seguit.
E de continent, fon tramés misatge al dit cavaller, lo qual dins un mes fon
ab los dits reys, lo qual, hoïda lur contesa, ordenà les batalles en la forma segent:
primerament ordenà que la avantguarda agués lo rey de Castella, per ço com los
moros eren dins son regne. E aprés ordenà lo rey de Portogal, rey de Navarra, e la
reguarda al rey d'Aragó, de la qual ordinatió lo rey En Pere no hagué plaer.
Lavors, lo dit cavaller donà de consell al rey en Pere que ab la mitat de sa jent, de
part de vespre, se metés a les spatles dels moros, e ferint-los en les spatles,
los desbarataria, però que no portàs sinó l'estandart de Sant Jordi. Lo qual consell
lo dit rey près de bon grat. E com vench per lo matí, donaren la batalla e lo dit
rey en Pere ferí los moros per les spatles. E los moros, veent-se al davant e al
detràs los crestians, començaren-se de rompre. E per aquesta austàcia de cavalleria,
los moros foren vençuts. En la qual batalla morí lo dit noble cavaller En Dalmau
de Crexell, per mort del qual tots los reys se dolgueren e li feren honor gran. Fon
soterrat en la esgleia de Úbeda. E lo dit rey En Pere hi fon nafrat en lo bras.
Moriren-y dels moros
cascun rey se
E vengut lo dit rey En Pere en son regne, anà posar setge sobre lo castell de
Muret qui era del compte de Muntfort, son cunyat, per tal com avia malsolàs a
sa muller qui era germana del dit rey En Pere, sobre lo qual setge lo dit rey morí,
a gran culpa del comte de Foix qui no
qual fon soterrat en Sixena.
En temps de aquest rey en Pere d'Aragó, los biarnesos perderen lo vezcomte
de Vearn, qui lexà una filla a la qual los barons de la terra acordaren donar-li
marit, un baró, per la qual cosa los dits biarneses vingueren en Catalonya. E
essent al castell de Moncada, atrobaren aquí lo noble En Pere de Muncada, al
qual explicaren la causa de lur venguda. Lavors, lo dit noble havia tres fills, los
quals en aquella hora dormien. E com los missatgés haguessen vists aquells, els
aguessen vists dormir e jaure cascú de aquells en son gest e manera, demanaren
lo nom de cascú d'ells. E fon-los respost que lo primer avia nom Gascó, lo segon
Guilem Ramon e lo terç Pere. Lavors, los dits biarnesos elegiren lo primer, qui
havia nom Gastó, al qual digueren:
—Gasta Gastó, que Bearn te darà pro.
E aquest Gastó près e hagué la dita donzella per muller e fonch vescomte
de Bearn, lo quall, aprés mort del noble En Pere de Muncada, son pare, fon
huniversal hereu de la baronia de Muncada e de Lagostera.
Aprés de aquest rey Pere, regnà en rey d'Aragó e compte de Barcelona e en la
baronia de Monpeller En Jaume, fill seu, appellat Sant. Aquest rey fonch molt
aventurós contra moros, car jamés perdé batalla ell ni ses gents, en cars que ell no
y fos en persona, e en les batalles que ell agué ab moros, fonch vist molt[e]s
vegades lo benaventurat Sant Jordi en ajuda sua. Aquest rey En Jaume romàs fort
poch infant en edat quant son pare morí. E fon-li donat en curador un cardenal
qui
E com lo dit rey hagé complit
Castella, de la qual proqueà un fill appellat Alfonso, lo qual morí stant poch, de la
qual muller lo dit rey enaprés se partí per parentesch. E aprés hagué altra muller,
la filla del rey d'Ongria appellada Andreua, néta de l'emperador de Constantinoble,
de la qual proqueà tres fills. Lo primer fon appellat Pere, lo segon
Jaume e lo terç Sancho, qui fon arquebisbe de Tolledo. Proqueà més avant de la
dita reyna quatre filles: la primera fon appellada Yolant, e fonch muller del
primogènit de Castella; la segona fonch appellada Constança, que fonch muller
del segon gènit de Castella, la tercera Ysabel, e aquesta fon muller de Filip, rey de
França. La quarta Maria, aquesta no agué marit.
Encara agué lo dit rey de la noble dona Teresa de Bidaume dos fills, lo
primer agué nom Pedro de Gerbes, derie
ho guanyàs la mare de aquells davant lo papa. Més avant hagué altres dos fills, e
aquests foren borts. Lo primer fon appellat Ferando de Xèrica, l'altre Ferando
Sanchis de Castre, senyor d'Entilló.
Aquest rey En Jaume amprés la conquista de la ylla de Malorques la qual, ab
ajuda dels prelats, e barons, nobles, e cavallers e universitats de Catalunya, conquistà,
e agué e la tornà a la santa fe catòlica crestiana e tota la illa de aquella, la
qual poblà de crestians per gràcia de Jesuchrist.
E tornant en Catalonya de la dita conquesta, amprés la conquesta del regne
[de] València ab ajuda dels tres brasos de Aragó, la qual en breu temps agué
e la major part del regne, en la qual féu venir
les quals donà allí marit.
E fet açò, lo rey féu furs e leys ab los quals se regeix huy en dia. E cresqué
a la fe crestiana
desplaent a la terra, car jamés féu alguna cosa que no la fes ab consell de lla terra.
E a poch temps ans que morís, ordenà son testament e lexà a son fill Pere,
rey de tots sos regnes e terres. Al segon fill En Jaume, lexà lo regne de Malorques
e lo comdat de Cerdenya e de Roselló e senyor de Montpeller. Lo terç fill
Sancho fon arquebisbe de Toledo, segons dessús é[s] ja dit. E fení sos dies, segons
en lo libre e volum qui fon complit de les sues conquestes, dins la ciutat de
València. E segons altres no autèntiques, en Vilafranca de Penedès. Yo açò remet al
juhí de la veritat. Fon la sua edat quant passà d'esta vida en lo setanta_dos anys. E
fon portat a soterrar en Poblet l'any de la incarnació
Succehí en rey d'Aragó Pere, fill del rey En Jaume, aprés obte seu, qui fonch dit
rey dels franceses, per cor tots temps hagué de aquells lo millor. Aquest rey, stant
viu lo rey en Jaume son pare, guanyà e bel·licosament tolgué lo regne de Múrcia
als moros, lo qual regne donà al rey, son pare, qui
qual pertanya la conquesta del dit regne. E lo rey d'Aragó hagué Oriola e Alacant
e altres viles e castells. E fets tots aquests actes, lo dit rey anà en França per vesitar
sa sor. E tornat del dit viatge, atrobà alguns comptes e barons de la terra qui
havien feta guerra contra alguns altres barons qui eren anats en companya sua en
lo dit viatge, ço és, que
lo dit infant féu-los fer pau, e venint-se
compte en Castelló e féu-li tirar e portar morter e reble al coll en lo refer del
mur de Figueres. E aprés lo se
procés que fet li havia, lo qual lest, a pregàries dels consellers e dels barons nobles
e cavallers, l'infant perdonà al compte. E fet açò, anà-se
contà-li quant havia fet, lo que plagé al rey son pare.
E aprés poch temps, lo rey son pare tornà a Barcelona on morí, segons
dessús és dit, e aprés mort del rey en Jaume, segons avem aprés desús. E lo dit rey
En Pere ésser fet rey e regnant, amprés lo viatge d'Alcoll. Los sicilians agueren
morts tots los francesos qui en la illa eren per la mala senyoria que
trameteren misatgés al dit rey en Pere suplicant aquell qui
contra lurs inimichs, com volguessen lo dit rey en Pere per rey e senyor, axí com
aquell al qual pertanya lo regne de Cicília. Als quals misatgers lo rey respòs e dix
qui ensemps ab ells los trametr[i]a sos missatgers. E partits d'Alcoy e fossen
aribats en Palerm, los misatgers que
enbaxada als barons secilians, com lo dit senyor rey En Pere era content emparar-los
com a lur senyor qui era, per rahó de la reyna sa muller, filla del rey Manfré
de Secília lur senyor natural, qui fonch mort per los francesos. Però volia que tota
la terra li prestàs sagrament e homenatge. La qual cossa, per los dits secilians,
prestament fon feta a tot lur bon grat. E tantost, los dits embaxadors, tornats [a]
Alcoy, recitaren prests al rey en Pere quant los secilians havien fet, segons ell avia
demanat e volia les quals coses hoydes per lo rey.
A pochs dies aprés, donà vela ab tot son estol e agué tan bon temps que en
molts breus dies arribà en Palerm on fonch molt bé acollit e rebut com a rey e
senyor lur, lo qual, de continent, juraren en la batlia de Palerm per rey e senyor. E
jurat, cavalcà molt prest e féu la via de Mecina, on lo rey Carles de Nàpols era e
tenia siti. E essent tot l'estol a Capo d'Orlando tramés missatgers al rey Carles, lo
qual, hoït los dits misatgers, tantost levà son siti e se
rey près molts castells e villes en la dita terra que res no li
rey en Pere, a consell de sos barons, pasà en Calàbria. E lo rey Carles, sabent açò,
isqué
E fets aquí alguns actes, ço és, lexada alí la reyna, la qual hi avia feta venir, e
dos fills seus, e lexat lo primogènit en Catalunya. E lexà aquí ab ella lo noble en
Roger de Lòria, almiral seu, lo qual en una batalla que agué en mar davant
Nàpols près la reyna, muller de
dues filles e[n] un carer dins Nàpols, la qual dita reyna fon presa anant a Salern,
los quals menà presos a la reyna d'Aragó. E foren presos fins que fon fenida la
guerra. Adonchs, fenits los actes, lo rey se
que havia ampresa ab lo rey Carles, faedora a Bordeus, la qual complida e aüda la
honor de aquella, se
Catalunya ab tot poder e menà en sa companya un cardenal qui donava la cruada
contra lo dit rey en Pere per part del papa. E lo dit rey en Pere, veent que
franceses eren en Narbona per entrar en Aragó, e veés que
son frare, no
anà a Perpinyà per prendre
del castell per una cova que exia fora lo castell de la part del bosch e mès-se en lo
castell de la Roqua, en Roselló. E entrat lo rey en lo castell de Perpenyà, trobà
la reyna sa conyada, la qual près ab dos fills. E menà
E vengut, tantost començà corts generals ab tots los comptes, barons e
cavallers. E anà contra los francesos, los quals havien pres ya Gerona. E estant
aquí, esdevench-se un miracle, ço és, que del cors de sent Arsís isqueren tantes
mosques blanques que quants francesos piquaven, tants morien. E per aquesta
rahó lo rey de França se n'hagué exir. E sabent lo rey de França que
venia ab tot son poder, no sguardant la sua extrema malaltia que li era sobrevenguda
per la qual era detengut, anà-se
sos dies e morí, lo qual mort, lo rey En Pere lançà tots los francesos del regne.
E fet açò, lo rey se
son testament en lo qual lexà sos regnes a son fill N'Alfonso. E l'altre fill appellat
Frederich fonch duch de Noto. Avia més avant dues filles, la una appellada
Ysabel qui fonch muller del rey de Portogal, l'altra, muller del rey Rubert de
Nàpols. E acabada la sua ordinatió, finí sos dies en l'any
soterrat a Santes Creus.
Finit, donchs, sos dies lo excel·lent rey En Pere dels Francesos, fonch rey
d'Aragó e dels regnes altres, Alfonso, son fill, qui fonch dit Franch. Aquest rey
passà en Malorques ab molta gent de Catalunya e levà lo regne a son oncle, com
li fos desobedient. E tornat en Catalunya, près-lo malaltia de la qual morí en edat
molt jove de
Mort donchs, l'alt rey N'Alfonso rey d'Aragó, fon rey son frarre En Jaume, qui
en lo temps que morí lo rey son frare era en Sicília. E fonch-li tramés per
misatger lo comte d'Ampúries ab dues galees e un leny per menar-lo, lo qual
sabuda la nova, convocà los sicilians, als quals dix e explicà la nova, e que li
convenia per rahó passar deçà, però que ell los lexaria la reyna, sa mare, e son
frare don Fredrich per regidor, de què los secilians foren contents. E fet açò, se
vench en Catalunya on fonch acullit e rebut com a rey e senyor per tots los
regnes. E près per muller la filla del rey de Castella appellada Maria, per lo qual
matrimoni lo rey de Castella son sogre, lo volia vendre e metre en poder del rey
Carles de Nàpols. E lo dit rey en Jaume, sabent la malea que
sogre li tractava, desféu lo matrimoni. Però enaprés lo papa tractà pau del rey En
Jaume ab lo rey de Castella e que
Castella appellada Blanqua e que
de Nàpols. E com lo rey En Jaume hagués promès al rey Carles tornar en Sicília,
passà llà molt bé acompanyat.
E partí del port de Roses ab
al castell d'Òstia. E com fos en Roma, fonch-hi bé acollit per lo papa. E com
lo dit papa li hagués confermada la donatió que feta li havia de Còrcega e
Cerdanya, e l'agués fet ganfanorer e almirall de la santa església, vench-se
via de Sicília. E los sicilians, sabent que venia, feren-li exir son frare
Fredrich ab
gran batalla, en la qual los secilians perderen
aquí, lo rey tramès a Mecina on era lo dit Fredrich jermà seu, lo qual, vengut lo
rey en Jaume, lo féu rey de Sicília. E fet açò, lo rey En Jaume se
Catalonya.
Aquest rey proqueà de la reyna sa muller tres fills: lo primer dels quals
fonch appellat Pere, lo segon Berenguer, lo terç Amphós al qual, lo rey son pare
donà per muller la filla d'Entença, a la qual era pervengut lo compdat d'Urgell.
E aprés fets ells dits germans alguns cambis de comdats, los dits infants En Pere e
l'infant don Ramon Berenguer renunciaren a la primogenitura del regne sobre l'infant
don Alfons, com no volguessen passar en Cerdenya per conquistar aquella. E
per ço com l'infant don Alfons, aprés passar, fonch jurat per primogènit.
Aquest rey en Jaume, perduda la muller, stigué gran temps sens muller.
Enaprés hagué muller la filla del noble En Pere de Moncada e de la dona Na
Berga de Pinós, la qual avia nom Elichsén. E pasats alguns dies, lo rey morí en
Barcelona l'any
pare. E mort lo rey, la reyna renuncià al món e féu un monestir de dones menoretes,
appellat Pedralbes. E aquí la reyna stigué mentre visqué acompanyada de
moltes nobles dones de son linatge. E aquí la dita reyna féu santa vida, hoc qui
diu que és sancta. E morí en lo dit monestir l'any
Mort l'eccel·lent rey En Jaume, fon rey d'Aragó e dels altres regnes e principat
N'Amfòs, fill seu, e fonch appellat Benigne com fos molt benigne e plaent a tota
res. Aquest infant passà, ab grans comtes, barons e cavallers en Cerdenya, la qual
agué e conquistà. E agut aquella tota a sa mà, lexà-y gent per guardar-la e tornà-se
en Catalonya. E esent desembarcat, vench fer reverència al rey son pare
vestit ab gonell çardesch. E com lo agués vist lo rey, no li volch res dir ni donar la
mà a besar, de què tots los barons, nobles e altres gents foren molt maravellats del
desacoliment que
vist açò, l'infant se n'anà. E aprés, lo dit infant, vestit e areat ab vestidures de
català, vench fer reverència al rey son pare. E com lo rey lo véu venir, no sperà
que l'infant plegàs a ell, ans li isqué al cap de la scala a rebre, e près-lo, e besà
abraçà e mès-lo dins la cambra. E stant aquí e recitant los afers de Cerdenya, la
reyna, qui era madastra del dit infant, en presència de tota la cort demanà al rey
per què de matí, quant li vench davant l'infant, no li féu lo aculiment e festa que
ara li feya. A la qual lo rey respòs:
—Si per lo matí ell fos vengut ab les robes de vencedor, yo li aguera feta
la honor qui ara hé feta, mas com vench ab les robes dels vençuts, ell merexia bé
açò que li fiu, car algú no deu portar ni vestir robes ni àbit de vençuts, puix ha
atés la claror de la victòria gloriosa, per la qual baronívolment ha treballat. E veus
reyna la rahó per què fuy mogut fer lo que fiu.
E no passà molt temps aprés que
present vida. E tantost, los regnes e principat tingueren e agueren per lur rey e
senyor lo dit infant, lo qual tantost se n'anà a Çaragoça ab la reyna per coronar, la
qual morí ans que fos coronada. E esent lo rey coronat, près altra muller, ço és, la
germana del rey de Castella, lo Cruel, de la qual proqueà dos fills, lo hu appellat
Ferando e l'altre Johan e huna filla, qui fonch muller del rey de Malorques. E
donat compliment a totes les coses damunt dites, lo rey se
on tingué corts en les quals féu algunes constitucions profitoses al dit principat.
Enaprés, lo rey enmalaltí e féu son testament. E lexà sos regnes e terres a son fill
en Pere. E lexà a
lexà lo marquesat de Tortosa, e a l'infant don Juhan, senyor de Berbegal. E
acabats tots aquests actes, fení sos dies e morí en la ciutat de Barcelona l'any
honor.
E tantost que l'excel·lent rey N'Anfòs fonch passat d'aquesta present vida en
l'altra, fonch rey en Pere fill seu de tots sos regnes e senyories, qui fonch appellat
rey Ceremoniós per tal com féu aver la ordinatió de totes les cases dels reys de
crestians. E vistes aquelles, ordenà la sua casa prenent de cascuna lo millor e pus
honorós que li aparegué. E per ço se vol dir que la casa del senyor rey d'Aragó és
la mils ordenada que casa que huy sia de rey de crestians e ab majors e pus
honorífiques cerimònies.
Aquest rey, tantost aprés mort de son pare, prengué muller, ço és, la filla del
rey de Portogal, de la qual procreà una filla appellada Johana, la qual agué per
marit lo egregi compte d'Ampúries, cosí germà de son pare. Aquesta reyna no
passà molt de temps que morí, aprés feta reyna. Lavors, lo dit rey près altra muller,
ço és, la filla del rey Fradrich de Sicília appellada Elionor, de la qual procreà dos
fills e una filla. Lo primer fill agué nom Johan e lo segon Martí.
E aprés, per discussió de temps, vengé nova al rey com los sarts li eren
rebel·lats e li avien morts tots los catalans, exceptats los del Castell de Càller, la
qual nova haüda, lo dit excel·lent rey, convocades corts generals a tots sos regnes,
ab consell de tots aquells, special del principat de Catalunya, féu gran armada per
pasar en lo dit regne de Cerdenya per recobrar aquell. Ab lo qual passaren grans
barons, nobles, e cavallers, jentilshòmens e jent de bé de tots sos regnes, que
poques foren les cases en Catalunya que d'estament fos que no y agués algú. E
axí mateix, de Aragó e de València en nombre de
lo dit rey en lo port de Roses ab
vexells. E desembarchà en l'Alguer. E desembarchat, mès-se mortaldat e malaltias
en l'estol, de la qual ne moriren pus de
cessà de continuar sa conquesta, en tal manera que en breu temps e dies hagué a
sa mà e senyoria tot lo regne.
E aquí en Càller, lo dit rey féu molts matrimonis de les filles del jutge
d'Arborea ab alguns barons seus. E mès en savi regiment e orde tota la terra. E
se
rey hi tramès tantost lo noble vescompte de Cabrera ab
ver que ab les galees dels catalans n'í agué
dells dits genovesos, lo dia tantost aprés lo dit baró, per virtuós esforç de armes,
cobrà la vila de l'Alguer. E aprés un mes, lo dit baró se combaté ab lo jutge
d'Arborea e ab lo compte Pisà en lo Pla de Quart. E per virtut e voler de
Jesuchrist lo dit baró vencé e guanyà la batalla, en la qual moriren dels sarts
e pochs catalans. E cobrà tota la terra. E fet açò, lo dit baró se
senyor lo rey qui era en València, al qual lo rey féu gran festa. E per remuneratió
de son feel e bon servey que fet li avia li donà
féu pendre títol de compte [e] a un fill que lo dit noble avia. E fon dit compte de
Osona. E de lavors ençà, són dits comptes de Osona.
Aprés de açò lo rey féu matrimoni de son fill l'infant don Martí ab la filla
del compte de Luna appellada Maria, per rahó de la qual, lo dit infant fonch
compte de Luna. Aprés donà muller a son fill lo primogènit, appellat don Johan,
la filla de l'egregi compte de Armanyac appellada dona Johana.
E açò fet, fonch guerra entre Aragó e Castella, per rahó de la qual lo regne
passà prou tribulatió com lo rey de Castella agués pres gran part del regne de
Aragó e de València, per rahó de la qual, covench al rey de Aragó enviar
misatgeria a papa Ignocent en Avinyó, per reptar lo rey de Castella de trayció. E
anà-y per misatger micer Francesch Romà e fonch son companyó lo noble baró
En Bernat Galceran de Pinós, lo qual ya era en Avinyó per certa mort, de la qual
era estat encolpat. Com fos lo pus dispost baró a fer aquesta batalla que baró ni
cavaller de tota la senyoria de Aragó, lo qual dit noble baró, sabuda la intenció e
voluntat de son senyor lo rey, dix davant lo papa que si lo rey de Castella volia dir
que no fos traydor, que dos per dos, ço és, lo rey d'Aragó son senyor e ell lo y
combratrien. E aquesta tal paraula deya cascun dia davant lo papa dues vegades, de la
qual se feya levar, cascuna vegada, carta pública. E açò durà per temps de un any.
E en aquest temps, lo rey ab tots sos barons, nobles, cavallers e altres
militars de Catalonya, cavalcà e féu la via de València. E com ell se atrobàs dins lo
regne de aquella ab
sentí
prestament, se isqué del regne. E lo rey En Pere recobrà quant li avia pres.
Aquest rey En Pere fonch molt cruel de sí, car féu morir moltes persones
reals e conjuntes a ell en vincle de sanch. E féu matrimoni de [sa] filla dona
Elionor ab lo fill del rey don Enrich de Castella appellat Johan, lo qual don
Enrich, lo dit rey En Pere d'Aragó havia fet rey de Castella, dels quals són exits
los que huy son reys d'Aragó e de Castella. E aprés tot açò, la reyna de Aragó
morí e lo senyor rey en Pere près muller, la filla d'un gentil hom d'Ampúries
appellat en Berenguer de Fortià, de la qual procreà una filla appellada Ysabel. E
per successió de temps, lo dit rey En Pere enmalaltí e lexà rey de tots sos regnes e
terres son primogènit appellat don Johan. E lexà a l'infant don Martí duch de
Monblanch. E lexà a sa filla dona Ysabel
l'any
Adonchs, mort lo dit rey En Pere, fonch rey son fill l'infant don Johan de
tots sos regnes e terres, al qual fonch imposat nom d'Amador de Jentilesa. E açò
per tant com visqué fon lo pus jentil rey que en aquell temps fos en crestians en
totes coses que pertanguessen a estat real, car contínuament stava bé acompanyat
de grans comptes, barons, nobles e cavallers. Tenia gran e molt gran apparell de
caça de mont. Tenia de tota natura de falcons, astors, sparvés e smilles. Tenia
moltes cobles de diverses insturments. Estava en gran stat a cavall.
E procreà de la muller que avia una filla appellada Johana, la qual donà per
muller a l'egregi don Mateu compte de Foix. E per mort de la senyora reyna, hagué
per muller la filla del duch de Bar, néta del rey de França, appellada Yolant.
Aquesta reyna tingué major casa que reyna que hom sabés en aquell temps en
crestians. Anava molt bé acompanyada de moltes baronesses, nobles dones, e
mullers, e filles de cavallers e de jentilshòmens.
En aquest temps, se aplegaren certes companyes en Lenguadoch per entrar
dapnificar Catalonya, les quals se vingueren en un loch appellat Durban. E sabut
lo rey que allí eren, lavors, lo rey se applegà ab alguns barons, e cavallers e
gentilshòmens
fins en nombre de
de peu, anà llà on les gentes stranyes eren. E una alba de matí ferí en los inimichs,
e desbaratà
no li feren les dites gents més guerra.
E aprés algun poch temps, En Bernat d'Armanyach entrà en Catalunya ab
moltes gents d'armes fins en
cavallers de sos regnes en nombre de
stant lo rey en Gerona, alguna partida dels barons del senyor rey, volent fer una
cavalcada de la qual fon cap lo noble baró En Bernat de Cabrera, encontrà
set capitans del compte d'Armanyach, los quals desbaratà e près
aprés, mosèn Ramon de Bages s'encontrà ab lo Mostí davant Cabanes, los
quals desbaratà e apresonà. E lavors, los armanyaguesos se isqueren del regne
faent la via de Salses fins on lo rey los seguí.
En aquest temps fon donada muller a l'infant don Martí, fill de l'infant
don Martí, jermà del rey don Johan, la reyna de Sicília appelada dona Maria. E
aprés de açò, lo rey féu matrimoni de una filla sua ab lo rey Loís de Nàpols, la
qual avia nom Yolant.
E per spay de algun temps aprés, lo rey féu gran armada per pasar en
Cerdenya que li era rebetle, però no y passà en persona, ans y envià les galees ab
lo infant son frare don Martí, qui era en Sicília. E aprés d'açò, lo dit rey don
Johan, atrobant-se en caça en Ampurdà, davant lo castell d'Oriols en lo bosch de
Foxà, corrent una loba lo dit rey morí. La qual mort, axí soptada, és reservada en
lo secret divinal. Lo qual morí sens dexar algun fill mascle. E açò fonch en l'any
muller de l'infant don Martí, duch de Montblanch. E de continent, la ciutat de
Barcelona près la dita duquesa e mès aquella en lo palau real, levant-la reyna de
tots los regnes, però no y trobaren plaer com axí s'era fet, emperò, axí passà. E
tantost, portat lo cors del rey don Johan en Barcelona, aquell fonch soterrat ab gran honor en la Seu.
E per tant, com en lo temps que morí lo dit rey don Johan l'infant don Martí era
en Sicília, tantost, fonch feta solempne embaxada per lo general de Catalonya al
rey don Martí, lo qual, sabuda la nova de la mort del rey don Johan, frare seu,
posat tot lo regne de Secília en savi regiment e governatió e ordinació, se
vench en Catalonya. E tantost que allí fonch jurat, se n'anà en Aragó per coronar-se,
en la qual coronació lo dit senyor rey féu la pus bella festa que rey d'Aragó
fers jamés en aquest regne. E axí mateix, fon coronada la dita reyna.
E per successió de alguns dies, la reyna de Sicília morí e no tardà molt
que li fonch donada altra muller, ço és, la filla del rey de Navara appellada dona
Blanca, la qual li fonch tramesa en Sicília molt bé acompanyada ab lo noble baró
mosèn Bernat de Cabrera. E puix agué presa per muller la dita reyna Blanca.
Aprés per algun temps, lo rey de Sicília vingué en Catalonya per vesitar lo
rey, son pare, e la senyora reyna, sa mare, ab los quals stigué en Barcelona per
temps de sis meses e puix, lo dit rey se
aprés, la dita senyora reyna d'Aragó mare del dit rey de Cicília morí, de la qual
mort lo senyor rey de Sicília féu molt gran dol. E fetes les reals funeràries a
aquella degudes, lo dit il·lustre rey de Sicília, avent contínuament a recent
memòria la recuperació del regne e ylla de Cerdenya com li fos rebetle, passà en
lo dit regne acompanyat de molts barons, nobles, cavallers, e gentilshòmens e altra
jent de bé, ab ajutori dels quals lo dit rey de Sicília cobrà tota la illa, en la qual
féu diversos actes virtuosos de cavalleria ab tots los barons e altres qui ab ell
passats eren. E aüda la dita ylla, lo dit rey se
E aprés huyt dies qui fonch en lo dit castell de Càller, lo près febra, per la qual
finí sos derrés dies. E morí en juliol, nit de sant Jaume, lo qual fonch soterrat en
la Seu de Càller. Ensemps ab molts barons qui alí moriren e feniren lurs dies. E lo
rey don Martí d'Aragó pare del dit rey de Sicília, sabuda la dolorosa mort del rey
fill seu, atenent que no tenia altres fills, ab deliberat consell de tota la terra, près
muller la filla del compte de Prades, molt bella crestiana appellada Margarita, lo
qual rey don Martí, dins l'any que hagué presa la dita muller, finí sos dies en lo
monestir de Valldonzella, a
Seu de Barcelona ab gran honor.
Finits donchs, los seus derrers dies l'excel·lent rey don Martí sens fills e
desendents alguns, e la successió de sos regnes e terres no agués declarat a qui
pertanya per dreta sucessió, ans ho agués remés a determenatió de justícia, tantost,
los dits regnes e terres concordantment ordenaren que cascun regne e lo principat,
entre sí, ffesen parlament, e que fossen fets presidents per corregir los dits
regnes e principat, fins a tant fos vist e declarat per justícia a qui pertanya la
successió dels dits regnes e principal. Lo qual regiment de presidens durà per
temps de trenta meses, com tant stigués per declarar la dita justícia. E fets los dits
presidents per cascun dels dits regnes e principat, fonch per aquells ordenat que
cascuns tinguesen parlament e que fossen e stiguessen uns prop de altres perquè
poguessen referrir lo que seria per cascuns tractat, practicat e ordenat.
Adonchs, los aragonesos tingueren lur parlament en Vallderoures, los
valencians a Traiguera e los catalans en Tortosa. Adonchs, volent los dits regnes e
principat proceir a la dita judiciària elecció, foren per aquells concordantment
elegides nou persones, tres per cascun regne e tres per lo principat, als quals fon
donat plen poder e absolut a regonèxer lo dret de cascun competidor. E a aquell
a qui pertanyeria los dits regnes e principat li fossen donats, e aquell tinguessen
per rey e senyor. E totes aquestes coses los dits regnes e principat juraren, les
quals nou persones elegides foren aquestes: per lo regne de Aragó foren elegits lo
reverent bisbe d'Oscha appellat Domingo Ram, don Berenguer de Bardaxí e
mossèn Francisco d'Aranda. Per lo regne de València lo reverent mestre Vicent
Ferrer, e lo don de cartoxà, jermà del dit mestre Vicent e mossèn Jaume Rabaça,
doctor e cavaller; e en loch de aquel, per rahó de son accident que li sobrevingué,
fon elegit micer Pere Bertran. E per lo principat de Catalunya lo reverent
arquebisbe de Terragona, e micer Guilem de Vallsequa e micer Bernat de Galbes.
E ésser elegides les dites nou persones, fon-los asignat loch on ensemps
stiguesen fins a tant que haguessen vist e regonegut lo dret de cascun competidor.
E aquest loch fon la vila e castell de Casp, per tots concordantment elegit e
nomenat dins Aragó.
E essents les dites nou persones en lo dit castell, prestament los competidors
en los dits regnes, trameteren lur dret que al·legaven haver entre aquells,
ço és, don Jaume d'Aragó, compte d'Urgell, lo il·lustre duch de Gandia, l'alt rey
don Loís de Nàpols, fill de lla il·lustre dona Yolant d'Aragó, filla de l'excel·lent
rey don Johan, lo ínclit infant don Ferrando de Castella, fill de la ínclita dona
Ellionor, filla de l'excel·lent rey en Pere, jermana dells excel·lents reys don Johan
e don Martí, quòndam successors reys d'Aragó.
E rebuts los drets de cascú dels dits egregis competidors, començaren a
regonèxer aquells les dites nou persones. E regoneguts, e bé diligentment e
curosa encerquats, fonch atrobat per tots los dits que la justícia pertanyia al dit
infant don Ferrando de Castella, com aquell qui era pus acostada persona que
fors a la casa d'Aragó, com fors atrobat ésser nét del rey En Pere, fill de sa filla e
nebot dels dits reys don Johan e don Martí. E per ço donaren los regnes e
principat, per justícia, a l'infant don Ferrando dessús dit, remetent e foragitant
los egregis comptes de Barcelona de lur pròpria e natural casa e tots los desendents
de aquells per línea mascolina, transportant la dita casa en línia femenina, la
qual jamés hi era tornada de l'egregi En Griffa Pellós, compte de Barcelona, fins
al dit rey don Martí, la qual successió mascolina havia durat
haver-lo declarat en rey d'Aragó, tots los regnes e principat lo agueren per lur rey
e senyor, lo qual près tots los títols qui
de pendre e aver.
E vengut en Aragó e presa posseció dels dits regnes e principat, tengué
corts als catalans en Barcelona. E aprés hun any e mig que fonch rey, se n'anà en
Aragó ab la reyna per coronar-se. E prengueren la corona a
foren grans barons, nobles e cavallers, axí del regne d'Aragó, de València, del
principat de Catalonya com del regne de Castella.
E aprés breus dies que fonch coronat, se n'anà a la vila de Morella, on era
papa Benet de Luna. E aquí contractaren e conferiren de la unió de santa mare
Esgleia per levar lo cisma. E foren concordes que fors feta embaxada a l'emperador
d'Alamanya per lur part sobre los dits fets. E axí fon complit per obra. E de
continent, lo papa se
se
E lo rey se n'anà a València e aquí stigué fins [que] la embaxada fonch
tornada de l'emperador. E mentre stigué en València donà muller a son fill lo
primogènit appellat Alfonço, la filla dell excel·lent rey don Enrich de Castella,
frare major seu, appellada Maria e primogènita de Castella. De lles quals noces, lo
dit rey féu gran festa.
E tornada la embaxada e hoïda la resposta de aquella, fonch determenat
que lo papa e lo senyor rey anassen a la vila de Perpenyà on lo emperador devia
venir per tractar de la santa unió de santa mare Ecclésia. E atrobants-se, adonchs,
los dits sant pare e lo senyor rey en Perpinyà ab los cardenals, dins breus dies
aprés vengué l'emperador, al qual isqué a rebre lo príncep al loch de Salses,
realment acompanyat en gran quantitat de comptes, barons, nobles e cavallers. E
lo emperador e lo príncep, veents-se, se acolliren mot bé la hu a l'altre. E fon
menat lo dit emperador al castell de Canet, lo qual fon bé apparellat. E tantost,
lo següent dia de matí, los cardenals li vengueren fer reverència. E aprés l'altre dia
de matí, lo príncep ab los comptes, barons, nobles e cavallers ixqueren rebre lo dit
emperador, lo qual meteren dins la vila de Perpenyà ab solempne festa de
entramesos. Emperò en totes aquestes festes, lo senyor rey no y pogué ésser per
rahó de son accident. Lo qual emperador menava ab sí
e ongrès. E fon-li donada posada [a] frares menors e tots los carers qui són
prop del monestir. E lo següent dia, hoïda la missa, lo emperador anà vesitar lo
rey en sa posada, en la quall fonch rebut molt honoríficament per lo senyor rey e
senyora reyna, e per la senyora princessa e per les senyores infantes, filles del
senyor rey. E aprés dinar, anà vesitar les senyores reynes dona Yolant e dona
Margarita.
E lo següent dia, lo emperador vench visitar e fer reverència al sant Pare,
lo qual atrobà ab tots sos cardenals e altres prelats en gran quantitat sient en sa
cadira papal, e reverentment e molt honorosa acompanyat, al qual féu la reverència
costumada [de] fer [los] [emperadors] als papes. E agradà
del papa e de sa [manera] [e] santedat. E essents tots ensemps aquí, per temps
de dos mesos aprés continus durà lo practicar e conferir entre los dits tres grans
senyors de la dita santa unió, dins lo quall temps tots los reys de crestians enviaren
lurs procuradors e missatgers.
En aquest parlament fon lo gran maestre de Rodes, e los comptes de Foix
e de Armanyach, e altres grans barons. E tant ho tractaren e menegaren e
arrominaren los affers de la santa unió que no pogueren res concordar, ans lo sant
pare li covench anar-se
senyors emperador e rey d'Aragó, li sostragueren la obediència. E sostreta, lo
senyor tramés embaxadors al dit sant Pare a Cobliure, ço és, mosèn Ramon
Xabmar e micer Pere Basset, los quals essents a Copliure, atrobaren lo sant Pare
dins la sua galea. E essents en la popa de aquella, explicaren-li lur embaxada, la
qual, entesa per lo sant pare, los féu la resposta que a sa Santedat fon ben vista. E
qualsevol que aquella fors, los dits missatgers no foren contents. E prenint comiat
de aquell li digueren:
—Pare sant, què direm al senyor rey?
E lo papa los respòs que lo y saludassen e que li diguessen de part sua:
—
Me qui te feci posuisti in deserto .
E ab aquesta resposta, los embaxadors se
embaxadors foren partits del papa, lo papa féu fer vella a les galees e vench-se
en lo castell de Paníscola on aprés finí sos dies.
E aprés, lo emperador e lo rey e los altres senyors foren de acort que
ensemps fossen en lo consili de Costança e que aquí fors elet papa perquè lo
món, d'allí avant, fors en unió. E axí
emperador près comiat del rey e de la reyna, e de totes les altres senyores, e dels
barons e senyors e tornà-se
E lo rey aprés per sos dies se
ab la ciutat per certs drets que li feyen pagar. E isqué
d'Aragó. E com los consellers anassen pendre lur comiat, lo senyor rey no
girar per donar-los a besar les mans. E per ses jornades se
Egualada e aquí lo mal lo soptà tant que li covench allí aturar. E congoxant-lo la
dita malaltia, ordenà de sos regnes e lexà son fill, lo primogènit, rey de tots sos
regnes e terres. E feta la sua real ordinatió finà sos derés dies en la dita vila a
de abril any
Finit donchs per mort lo excel·lent rey don Ferrando, regnà son fill primogènit
appellat don Alfonço qui romàs molt jove en temps que
morí. E per aquesta rahó près per consellers seus tres notables persones, ço és, lo
reverent arquebisbe appellat per nom Garriga, lo noble mossèn Ramon Alamany
de Cervelló e lo noble don Berenguer de Bardaxí.
E feta e solemnizada la real sepultura del senyor rey son pare, se
Barcelona. E essent en son palau real davant los barons, nobles, e cavallers e tot lo
poble, jurà los privilegis e libertats del principat. E fet açò, ordenà embaxadors a
l'emperador per reiterrar la unió de santa mare Ecclésia, segons lo senyor rey son
pare havia començat e principiat. E aprés de ací, lo senyor rey se n'anà en
València e aquí ordenà la sua casa, de la qual ordinatió alguns barons nobles,
cavallers, jentilshòmens e viles del principat de Catalonya no
per contents. E per aquesta rahó, tots los no contents se ajustaren per aver
parlament a la vila de Molins de Reig. E fonch-í la noble ciutat de Barcelona, los
consellers e síndichs de aquella e tots ensemps concordaren de anar a la ciutat de
València o là on fors lo senyor rey e que
Aquests són estats los reys d'Aragó depuix que l'egregi baró en Ramon
Berenguer derrer près la filla del rey Remiro de Aragó per muller.
Aquest En Ramon Berenguer, mentre visqué ab sa muller, filla del damunt
dit rey Remiro, se intitulà príncep de Aragó e compte de Barcelona, però lo
primer fill que nasqué de aquests dos se intitulà rey d'Aragó e compte de
Barcelona. E aquests dos procrearen en fill primer Ildefonsus, del qual són
proceïts per orde tots los gloriosos reys segons dejús apar.
Ildefonsus, agué fill Amphós, aquest agué fill
Pere, aquest agué fill Pere, aquest agué fill
Jaume, aquest agué fill Johan, aquest agué jermà
Pere, aquest agué fill Martí, aquest agué nebot
Alfonso, aquest agué fill Ferrando, aquest agué fill
Jaume, aquest agué fill Alfonso, aquest agué jermà
Johan, aquest agué fill [apelat] [Carles] lo qual fon perseguit per lo pare [e]
[empresonat] [en] [lo] [castell] [de] [Morella] e morí sant [en] [Barcelona]. Per lo qual se
seguí gran roïna en lo principat de Quatalunya perquè lo rey don Johan, pare del
dit Carles, meté lo conte de Foix, son gendre, ab ben
Barcelona per ben
banderes del rey de Castella apelat don Enric e donaren-se a ell. E fon el l'any
1462. Enaprés fon fet compromís per lo rey don Johan e los quatalans en poder
del rey de Castella e del rey de França. E aquests pronunciaren que los quatalans
eren bons e leals e que
los dits reys de Castella e de França que no ajudarien al rey don Johan ni als
quatalans. En pochs dies, los quatalans trameteren dos galeres en Portugal e
portaren l'infant don Pedro, nét qui era del comte d'Urgell. E aquell levaren per
lur rey e senyor, lo qual visqué molt poch en lo regne. E a pochs dies, los dits
quatalans àn pres per rey e senyor lo duch Johan, senyor de Masella, lo qual regna
huy en lo principat e fa la guerra contra lo nostre rey don Johan en l'any 1468.