Llibre de les Solemnitats de Barcelona 6

·CXII· ORDINATIÓ Ý FORMA DE LA CERIMÒNIA Ý FESTA FETA PER LA CIUTAT DE BARCELONA PER RAHÓ DE LA NOVA ENTRADA DEL CATHÒLIC E MOLT ALT SENYOR DON PHELIP, REY Ý SENYOR NOSTRE, VUY BENEVENTURADAMENT REGNANT, FILL DE LA BONA MEMÒRIA DE DON CHARLES, EMPERADOR Ý REY NOSTRE, LA QUAL ENTRADA ES LA PRIMERA QUE HA FETA EN ESTA CIUTAT DE BARCELONA COM A REY. [10 gener — ·I· març 1564] Per quant los honorables consellers, a deu dies del present mes de janer e any present ·MDLXIIII·, reberen letras del dit senyor rey, fetas en la vila de Monsó a ·XXVIII· de dezembre prop passat, ab les quals los notificava que prest seria en la present ciutat, per tant los dits honorables consellers, volents com és acostumat, preparar-se en rebre lo dit senyor, ferena plegar promenia per comunicar sobre lo dit fet. E aprés, ço és, a ·XI· del dit mes de janer, feren aplegar Consell ordinari, lo qual delliberà que dit negoci montàs a Consell de cent jurats. E axí, a ·XII· del dit mes ý any, feren convocar lo dit Consell de cent jurats per dispondre dita festa ý receptió ý dar forma en haver pecúnias per a pagar las despeses faedores per dita beneventurada entrada, per lo qual Consell fonc delliberat que fos feta dita receptió ab tot aquell compliment que be apparegués als dits honorables consellers ý a ·XXIIII· personas per dit Consell per açò eletes. E axí feren fer un gran cadafal en la plassa

de Framenors devant la casa de Montcada en la forma acostumada, e feren envelar dita plassa de Framenors fins quasi a la meytat, ab diverses entenes que y foren adressadas. E venint lo dit senyor de la vila de Monçó dret camí fins a Ygualada, prengué lo camí per Nostra Senyora de Montserrat, e per ço, a ·III· del mes de febrer, dit any, sabent los dits honorables consellers que dit senyor era en dit monastir de Nostra Senyora de Montserrat, inseguint la loable e antiga costuma d'esta ciutat, elegiren dos notables e insignes personas per embaixadors, ço és, mossèn Jonot Çalba, militar, ý mossèn Joan Luís Lull, ciutedà per fer gràcias per part de la Ciutat a sa magestat del treball per sa magestat près en venir a visitar esta ciutat, ý per a concertar o saber lo dia seria servit venir a Valldonzella hont és acostumat posar los reys ans de entrar en la present ciutat; los quals embaixadors per saber que sa magestat partia lo dia present de Montserrat anaren a la posta, apportant-se·n lo correu de dita Ciutat ab ells.

Divendres, a ·IIII· del dit mes de febrer, lo dit senyor arribà en la vila de Molinderey, de la qual, segons ell havia dit a dits embaixadors, havia de partir l'endamà per ha venir en dit monastir de Valldonzella. Per tant, lo dit dia de ·V· de febrer, que era dissapte, en lo matí, los dits honorables consellers, inseguint lo bon costum ý pràtiga de dita ciutat, feren convidar lo spectable governador de Cathalunya, veguer ý balle de Barcelona, cònsols de la Mar, ý molts pròmens de tots staments per a què dit dia fossen en lo pati de la present Casa a cavall, a les dotze horas, per anar a fer reverèntia ý besar la mà al dit senyor. E aiustats en lo dit pati, precehint primer los verguers dels cònsols ý aprés los dels honorables consellers, partiren de la dita Casa a cavall agraduats en la forma següent: Lo honorable veguer; mossèn Jaume Joan Sapila, conseller en cap; mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà. Mossèn Miquel Çarrovira, conseller segon; mossèn Jonot Salba, militar; lo balle de Barcelona; mossèn Joan Luís, ciutedà.

Mossèn Galceran Dusay, conseller terç; mossèn Pere Antoni Colom, militar; mossèn Guillem Ramon Desvalls, ciutedà. Mossèn Jaume Codina, conseller quart; mossèn Galceran Torrent, militar; mossèn Loýs Gibert, ciutedà; mossèn Hierònym Arlès, cònsol. Mossèn Ffrancesch Joan, conseller quint; mossèn Galceran Lull, militar; mossèn Berenguer Çapila, ciutedà; mossèn Francesch Casademunt, loctinent de cònsol. E tiraren per la plassa de Sanct Jaume, per lo Call, la Bocaria, carrer del Hospital, exint fora lo portal de Sanct Antoni tirant vers l'Albareda, que és passada la Riera de Sans, ha hont acostuman los dits honorables consellers rebre son rey ý senyor quant ve en la present ciutat. E quant los dits consellers foren prop la carniceria de Sans s'encontraren ab lo dit senyor, lo qual per sa benignitat se·n venia dret. E és a saber que los dits honorables consellers partiren de la present Casa un poch tart, per ço que lo correu que era estat embiat per a saber la hora partiria sa magestat de Molinderey hy arribà tard.

E encontinent, essent devant sa magestat, lo qual se era aturat en veure los consellers, ells dits honorables consellers ab los demunt dits ý altros molts ciutadans, mercaders, artistes ý menestrals que ab ells venian a cavall, sens descavalcar ni donar peu en terra, primer lo dit honorable veguer, lo qual veguer encontinent se·n anà, e aprés lo conseller en cap, lo qual, besada la mà del dit senyor li passà per de part derrera ý se li posà al costat squerra, ý aprés tots los altros per llur orde, se acostaren al dit senyor, inclinats fins als colls de las mulas li besaren la mà e feren reverèntia. Dich que li besaren la mà no sols los dessús agraduats mas encara tots los altros qui venien ab dits consellers sens descavalcar ningú, lo qual senyor stech tostemps parat per sa clemèntia mentre hy hagué persona que li basàs la mà. E besada la mà ý feta la reverèntia, con s'és dit, lo conseller en cap, posat, com dit és, al costat squerra de dit senyor rey, los altros consellers se posaren devant per lur orde, ab los dits pròmens ý los verguers devant, tots baxadas las vergues, e ab dit orde lo acompanyaren fins a la porta del monastir de Valldonzella. E per lo dit camí moltes vegades dit senyor rey interrogà dit conseller en cap, lo qual quant li responia estava en lo barret en la mà, ý dit senyor rey cada vegada aprés de haver parlat, li deya ý assenyalava se cobrís, ý axí se cobría ý descobría cada volta parlava, ý sperava que dit senyor li manàs se cobrís. E abans arribassen a la porta de dit monastir, lo dit conseller en cap digué al dit senyor las paraulas següents: "Vostra Magestat serà servit donar-nos licèntia, per què és la pràtiga de no entrar dins", ý dit senyor digué "vayan con Dios" ab una cara alegra. En la porta del pati del qual monastir, sens entrar en dit pati e sens descavalcar, fent-li reverència, lo dexaren los dits honorables consellers ý los altros qui ab ells anaven, e s'en vingueren al pati de la present Casa e aquí se desaplegaren. Venia dit senyor rey a cavall en un cortau, vestit de un sayo de vellut, capot de drap ý sombrero de tafatà negre ab una ploma blanca ý botas de vacca. E per la beneventurada vinguda de dit senyor, e per festeiar aquella, los dits honorables consellers tenian ordenat que al portal de Sanct Antoni stiguessen apparelladas algunas peces de camp ý mascles de artilleria per a què, quant lo dit senyor fos a la Creu Cuberta, destirassen aquella ý donassen senyal a la artilleria dels baluarts ý de la muralla que per açò estava apparellada. E axí mateix, feren fer crida per la ciutat ordenant e pregant a tothom generalment que tres jorns fessen festa, sens obrir o metre obradors; e fessen alimàries ; e que tothom scombràs e empaliàs los enfronts de les casas per hont dit senyor havia de passar. E axí fonc fet

que lo dit dissapte comenssaren a fer festes, balls ý alimàrias, e duraren dites festes e dites alimàries tres dies. E per lo semblant, los dits honorables consellers, per donar orde, en les coses necessàries per dita entrada, la qual lo honorable conseller en cap havia sabut per sa magestat a boca, venint per lo dit camí, volia que fos per lo endemà, per ço, per llurs verguers, trameteren a convidar molts notables ciutadans, militars, mercaders, artistes ý menestrals pera que fossen per lo dit dia del endemà en lo pati de la present Casa, a cavall, per acompanyar los dits consellers fins al portal de Sanct Antoni, hont estava apparellada la grua ab lo cel, com devall se dirà E no res menys, los dits honorables consellers ordenaren fer-se un memorial de las personas que havian de entrevenir e esser ordenadas per portar de destre lo cavall de dit senyor, e aportar los bordons del pali e cordons per fer la volta acustumada en semblants noves entradas, ço és, del portal de Sanct Antoni fins al cadafal que per part de la dita Ciutat és estat fet en la plassa de Sanct Francesch per a prestar lo jurament

de las libertats d'esta ciutat, e de dit cadafal fins a la Seu; e foren los següents: Part dreta Part squerra Al banc del fre Mossèn Jaume Joan Çapila, conseller Mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà en cap. anthic. Cordó Ciutedans: Mercaders: Mossèn Benet Puigmarí, militar. Loo cònsol mercader. Mossèn Joan Loýs, ciutedà. Francesch Pomet. Mossèn Jaume de Aguilar, militar. Francesch Mir. Mossèn Onofre Marimon, ciutedà. Francesch Casadamunt. Mossèn Guillem Guirzes, ciutedà. Jaume Doms. Lo cònsol ciutedà. Steve Bonell. Artistes: Menestrals: Jaume Sastra, notari de Barcelona. Miquel Boygues, argenter. Pere Talavera, notari de Barcelona. Francí Isern, calsater. Joan Dot, notari real. Perot Anthic, blanquer. Pere Prexens, apothecari. Barthomeu Pedromini, rahorer. Steve Quintana, candeler de cera. Barthomeu Ferrer, sabater. Bordons del tàlem Lo conseller quart. Lo conseller quint. Lo conseller segon. Lo conseller terç. Mossèn Jonot Salba. Mossèn Enrich Terré. E ordenades dites coses, lo diumenge que comptavem a ·VI· del dit mes de febrer, any ·MDLXIIII·, lo matí a les ·VIIII· horas, embiaren los dits mossèn Jonot Salba ý mossèn Joan Loýs bull a Valldonzella per a saber la hora volia sa magestat entrar en la present ciutat, e respós que a les ·XII· hores de mig dia. E axí, encontinent, havent dinat los dits honorables consellers, se aiustaren en lo pati de la present Casa ab los demunt dits e ab molts promnes ý altra gent de tots staments. E aiustats vers les ·XII· hores; acompayants quiscun de un dels dits pròmens, partiren dits consellers de

la present Casa, a cavall, ab los tabals ý trompes de la Ciutat devant, qui apportaven les sobrevestes per açò fetas, del modo que per delliberations són estades ordenades fer. E anant per la Bocaria e carrer del Hospital, exiren al portal de Sanct Antoni, devant la creu que està junct al pont de dit portal. E estants aquí, embiaren lo correu de la Ciutat a sa magestat a Valldonzella per fer-li asaber com totes les coses eran prestes si a sa magestat li plahia entrar. E axí, tocades dues horas aprés mig jorn, lo dit senyor arribà envers dit portal acompanyat de alguns prínceps ý senyors, axí de Itàlia com de Spanya ; e los dits consellers ý pròmens ý tota sa companyia foren descavalcats, e dits consellers ý pròmens se acostaren un poquet més enllà de la dita creu, ço és, junct al camí qui va a Valldonzella, sens emperò exir-se de dit camí real, hont estaven. E no tornaren més a cavalcar nenguns, los quals consellers anaven ab samarras de vellut carmesí, forradas de tela de or, fetas novament per dita entrada, ý ab gorres de vellut negre, juxta forma de la delliberatió acerca de açò feta. E arribat lo dit senyor al camí real, los dits honorables consellers ab sos pròmens li feren gran reverència, e se posà lo conseller en cap a la part squerra de dit senyor, ý los altros consellers devant ab sengles pròmens. E axí l'apportaren fins al cap del dit pont, en lo qual loch estant dit senyor, les portes que estaven posadas sobre lo dit portal per amagar la grua se obriren, e començà a baixar dita grua dins la qual havia tres personatges, fadrinets cantors, los dos vestits com àngels ab sobrevestes de telilla de or falsa, ab ales ý sos ceptres en las mans. E l'altro, vestit com una donzella, representant la verge sancta Eulàlia, patrona d'esta ciutat, ab garlandas de flors que tenian tots los dits personatges en los caps, los quals mentre baixaren cantaren a cant d'orgue ab molt gentil concert los versos següents: Te Philippum laudamus; Te cines tui dominem confitemur; Te catholicum xpistianorum vegem maximum Universa civitas veneratur; Tibi laus, Tibi honor, Tibi triumphus et victoria. E acabad de cantar dits versos, la dita santa Eulàlia, tota sola, ab una veu alta, clara ý distincta, sens cantar, tenint duas claus dauradas en la mà, las quals eran del dit portal de Sant Antoni de la present ciutat, dirigí al dit senyor rey los versos següents:

Eulalia hoc nutrita solo ter summe Philippe Foelicem adventum turba precatur idem, Te reducem accipio, claves sacra pignora regni Carpe manu, prestat Barcino grata fidem, Is debetur honor coelum testatur, et orbis Protege commissum pace, vel ense gregem Collapsus nunquam prudenter ab heresis astu, Eripimus tecum religiosus eat. E aprés los hagué dits, li donà les claus ab gentils continents, las quals lo dit senyor prengué e les donà encontinent al dit mossèn Jaume Joan Çapila, conceller en cap, lo qual, prenent aquelles besà la mà, e la dita grua se·n tornà a muntar cantant los dits tres personatges a concert a cant d'orga, la verba següent: Hec dies, quam fecit Dominus, Exultemus et letemur in ea. E montada dita grua, lo conseller en cap prengué los cordons de seda groga ý vermella, e a la una banda del cavall la hun, ý l'altro a l'altra banda, en la cabessada sobre del fre del cavall en què venia dit senyor rey, e posà·s a la part dreta de dit fre ý dit mossèn Vallseca a la part squerra, e tots los dits altros pròmens dels quatre staments, en l'orde dessús posat, e los altres consellers ab los dits pròmens prengueren lo dit senyor jus lo dit pali de brocat, novament per assò fet, ab l'orde dalt posat; e axí, portant lo dit senyor jus lo dit pali, ab la spasa devant ell, que li apportava son cavallarís, ý sos quatre reys d'armes a cavall, ý sos trompetas ý clarins, ý los tabals ý trompetas de la Ciutat se·n entraren dins ciutat, tirant la via del carrer del Hospital, en lo portal del qual estaven dos cadafalets hont estaven posats los ignocents. E tiraren fins al portal de la Bocaria; e girant per la Rambla avall e tiraren per lo portal de Framenors, que és devant la Drassana, abans de la qual, per lo General o sos deputats, era estat fet un arch triumphal ab unas torras, sota lo qual arch passaran, hont ans de passar se féu una salva de arcabusseria ý artilleria. E per lo dormidor de Sanct Francesch arribaren al cadafal, que era bastit al pla de Sanct Francesch, devant la casa de Montcada, lo qual era cubert de draps vermells; e junts al dit cadafal lo dit senyor descavalcà, e los honorables consellers ý pròmens lo meteren al mig e se·n montaren ab ell. En mig del qual cadafal, a les spalles de la paret, estava posat un dosser del senyor rey, de brocat molt rich, empaliat lo enfront de dita paret de draps de ras

de dit senyor; e allí fonch posada sobre lo cadafalet o punta_peu la cadira de la Ciutat, guarnida de vellut carmesí, ab tres cosins de vellut carmesí que la dita Ciutat féu fer; e jatsia la pràtiga fos de semblatns jornadas de venir la Vera Creu aprés de esser-se assentat lo senyor rey en sa cadira, emperó, esta volta, per no saber-hi més, los frares de Sanct Francesch, revestits tres d'ells com a prevere, diaca ý sots diaca, ab dos accolits, ab sos canalobres ý ciris encesos, havian apportada la sanctíssima Vera Creu en dit cadafal ans de arribar allí dit senyor rey, la qual creu sancta, vista per dit senyor rey, alt en dit cadafal se agenollà de dos genolls. E posada dita Vera Creu sobre un missal, demunt un coxí, posà las mans dit senyor sobre dit missal, e jurà sobre aquell e la dita creu sancta tenir ý servar constitutions, privilegis, usos ý costums e altres libertats an aquesta ciutat atorgats per los antecessors reys, segons devall serà incertat. E feta dita jura, se assentà en dita cadira. E encontinent, dits sinch consellers besaren la mà, la hú aprés l'altro, a sa magestat, regraciant-li la prestatió de dit jurament. E encontinent, per la artillaria dels baluarts ý altra artillaria posada per açò per les muralles, se féu una bona salva. E besades dites mans, se·n anaren a seure en hun banc qui alt en dit cadafal estava apparellat a mà squerra de dit senyor rey, posat per través, de manera que miraven vers lo portal de la Dressana, en lo qual banc segueren primer los sinc consellers arreu, cuberts, e aprés, pròmens del cordó, mentre ni caberen, e los altros pròmens que no y caberen, se assegueren per las graus del dit cadafal. E estant dit senyor en sa cadira, passaren totes las confraries de la ciutat ab lurs panons, sots l'orde següent; Primerament, los parayres ab son panó ý apportaven la mulassa. Ffusters ab son panó. Blanquers ab son panó ý uns salvatges ý un leó fent entramesos. Hortolans jòvens ab son panó. Confraria de Sanct Jaume ab son penó. Traginers de mar. Daguers. Garbelladors ab certs jochs que garbellaven confits. Mariners, barquers ý pescadors, qui apportaven una bella nau, molt ben exarciada ý artillada de grossos ý molts coets, ý venia a la vela ab gentil artifici. Revenedors. Corders ab son jagant ý cert entramés. Boters ab son panó. Matalafers ab son panó Hostalers ab son panó. Pallers ab son panó.

Corredors de coll. Hortolans ab cert entramés que fehyen laurar huns asens, ý apportaven un hort ab alguns ausellets. Carnicers que apportaven un bou encellat ab ses guarnicions ý fre, ý un home a cavall qui apportave lo penó. Spasers ab son panó ý sanct Pau. Texidors de lana ab son panó. Barraters ab son panó. Mercers ý Julians ab una inventió de uns boscatges que apportaven representant la hystòria de sanct Julià cassant, ab diversa cassa salvage que corregueren, ý molta cassa de ausells que haviaren, lo que fonch molt bona vista. Calsaters ab son panó. Cotoners que apportaven un joch de cavalls cotoners. Texidors de li ab son panó. Mestres de casas. Fferrers, los quals apportaven la brívia. Tapiners ab son penó. Sabaters ab son penó. Freners ab son penó. Totes estas confrarias ab sos penons, ý algunas d'ellas aportaven algunas inventions. Argenters, los quals no apportaven penó per no tenir-ne, ý los quals per no tenir dit penó se volian scusar de anar-hi, emperó, no obstant lurs rahons, los fonch manat per dits honorables consellers que y anassen, e axí hy anaren, ab ses capes abrigats, ab molta gravedat, sens fer joch algú; passant feren son degut acatament. Sastres ab son panó. E passadas les sobre dites confrarias, e feta per quiscun d'ells reverència al dit senyor rey, lo dit senyor, ensemps ab los dits honorables consellers ý pròmens devallà de dit cadafal e montà a cavall sus lo mateix cavall; e axí a cavall, per los honorables consellers fonc mès jus lo dit pali, lo qual era de brocat de or, e entorns de domàs carmesí, ab les armes de la Ciutat, lo qual novament fonc fet per causa de dita entrada. E foren-se posats axí en los bordons del pali, com en lo banch del fre, com en los cordons en la forma demunt dita. E en aquest temps se féu una salva de la artilleria de la Ciutat. E axí lo dit senyor rey jus lo dit pali, a cavall, ab la spasa devant, la qual aportava son cavallarís maior don Antonio de Toledo, a cavall, ab lo cap descubert, partí del cadafal, ý ab les trompetes, clarins ý ministrils de la Ciutat devant, tirà per lo carrer Ample fins al cap del carrer de les Trompetes, ý aquí girant per los Cambis, via de Sancta Maria de la Mar,

sens entrar en ella tirà al Born. E per lo carrer de Moncada fins a la capella d'en Marcús, hont, per lo que ja era vespre, foren enceses les antorxes que la Ciutat havia fetes fer per assò, las quals las apportaven mestres ý jòvens de confraries. E axí, tirant per la Bòria, arribà a la Cort del Veguer, hont los presos de la presó, sentint lo dit senyor, cridaren "misericòrdia, senyor rey" per moltes vegadas, la qual cosa dit senyor rey la entengué, e fonc feta per ell certa mercè als qui estaven detenguts sens instàntia de part o per deutes. E fet lo dit acte, proseguint la volta, tirà per la Calçateria, per la plassa de Sanct Jaume, en lo qual loch los deputats, ý axí mateix devant la Deputatió ý en altres parts de la ciutat, havien fetes fer inventions de castells ý coliseus, ý anant ý passant devant la Deputatió vers lo palau episcopal, devant lo qual palau dit senyor descavalcà, e fonch rebut per lo clero de la Seu ab lo reverendíssimo senyor archabisbe de Tarragona, vestit episcopalment, ab la creu ý bandera de sancta Eulàlia ý ganfanons de dita Seu, ý fonch posat dit senyor al costat del gremial jus lo dit pali, e lo dit mossèn Jaume Joan Sapila, conseller en cap, prengué la mà squerra del dit senyor rey, anant fora lo tàlem, e los pròmens se posaren devant agraduats axí bé com pogueren, per què no podien ordenar-se commodament per rahó de la multitud de la gran gent. E axí tiraren vers la via del portal maior de la dita Seu, en lo entrant del qual portal, ans de esser dintre, ço és, en lo replà, montats los grahons, fonc apparellada una cadira cuberta de drap d'or, ab un coxí posat en terra, sobre lo qual coxí lo dit senyor rey posà los genolls ý adorà la Vera Creu, la qual tenia lo dit senyor archabisbe. E adorada aquella, jus lo pali entrà dins la dita Seu. E tirant vers lo cor, a la porta del qual fonc deixat lo dit pali, e passant, tirà fins lo altar maior, e allí tornà adorar altra vegada la dita Vera Creu en mà del dit senyor archabisbe. E aprés, cuberts los concellers, devallà a la capella de santa Eulàlia, e féu oratió sens adoratio de la creu. E aprés, exí de la Seu per lo mateix portal, e fora lo dit portal cavalcà, ý ab lo mateix orde del pali ý cordons fonc acompanyat, anant devant lo dit palau episcopal, Deputatió, plassa de Sanct Jaume, devant Casa la Ciutat, Regomir, carrer Ample fins a la casa que fonc del archabisbe de Tarragona, que és al carrer Ample hont li fonc apparellat son palau real, precehint totas las antorxes de la Ciutat qui las apportaven los mateixos de las confrarias. E feta reverència a sa magestat, los dits honorables consellers lo dexaren dins la porta del dit palau. E dit senyor dix al dit conseller en cap, bo ý a cavall, "Cansados deven de estar los conselleres; vàyanse a reposar". Ý fonc respost per dit conseller: "En cosas que cumple a sa magestat no y ha canssament algú". E aquí dexaren lo pali e se·n tornaren a la Casa de la Ciutat ab les trompetes ý antorxes, aquí se desaiustaren.

E aprés, a ·XX· del dit mes de febrer, se féu solemne professó per retre gracias a Déu de dita novella entrada, la qual fonch feta en la forma continuada en lo Dietari. E aprés, dimecres, al primer del mes de març, dit any ·MDLXIIII·, lo dit senyor rey jurà en la forma acostumada en lo palau del rey, la qual cerimònia està continuada en lo Dietari.

·CXIII· CEREMÒNIA Ý ORDINATIÓ FETA PER LA ENTRADA Ý RECEPTIÓ DEL ILLUSTRÍSSIMO Ý REVERENDÍSSIMO SENYOR DON HUGO BONCOMPANY, PER LA GRÀTIA DE DÉU CARDENAL DE SANT SIXTO, LEGAT APOSTÒLICH A LATERE DEL NOSTRE SANCT PARE PAPA PIO QUART, VUY BENEVENTURADAMENT REGNANT, LEGAT EN LES PARTS DE SPANYA, VENINT DE ROMA. [19-23 octubre 1565] Divendres, aprés mig dia, que comptavem a ·XXVIIII· del mes de octubre, any ·MDLXV· foren havisats los honorables consellers que lo dit senyor cardenal se sperava entrar en la present ciutat lo diumenge prop vinent, e per so, per sos verguers feren aplegar un bon nombre de ciutedans honrrats de dita ciutat pera que los aconsellassen en dita receptió lo faedor, los quals applegats volgueren veure si·s trobaria alguna cerimònia feta a semblant cardenal legat apostòlich. E axí, per mi, Thomàs Vallers, scrivà de la casa del rational de la present Ciutat, de manament dels dits honorables consellers fonch legida a ses magnificències ý als dits pròmens la ceremònia de la receptió feta a fray Egidio segon, del orde dels Augustins, cardenal legat apostòlich qui entrà en la present ciutat a ·XIII· de juny ·MDXVIII·, la qual legida, aconsellaren e foren de parer que al dit senyor cardenal Boncompany se fes semblant receptió de aquella, salvat que no·s fes collatió alguna. E lo endemà, que era dissapte, a ·XX· dels dits mes ý any, aprés que lo reverent Capítol de la Seu hagué delliberat que·s concertàs la professó per rebre dit senyor cardenal legat apostòlich, feren fer crida ab sis trompetes, ab les sobrevestes ý banderes ý tabals de la Ciutat, la qual tirà del portal Nou venint la via dels Augustins e per lo carrer de Sanct Cugat e per la Bòria e per la Calceteria, per la plassa de Sanct Jaume, per la Deputatió fins devant lo portal maior de la Seu, notificant a tot hom generalment com lo dia següent, que serà diumenge, a ·XXI· dels dits mes ý any, a les quatre hores aprés dinar, havia de entrar lo dit senyor cardenal ý legat apostòlich, e que quiscú scombràs ý regàs los carrers ý

enpaliàs los enfronts de les cases bé ý honrradament per rahó de la dita entrada ý receptió del dit senyor cardenal. E axí mateix, dits honorables concellers delliberaren enviar al dit senyor cardenal legat apostòlic dos ciutedans honrrats pera visitar lo dit senyor legat ý pera significar ad aquell la molta alegria que los dits consellers, per part de la dita Ciutat, havien presa en saber que sa illustríssima senyoria sia vengut a visitar aquesta ciutat, e foren los dits embaxadors mossèn Jaume de Mijavila, ciutedà ý mossèn Bernat Joan de Yvorra, donzell. E en lo mateix dia provehiren per sos verguers en convidar lo honorable regent la Vegaria de Barcelona, cònsols de la Mar, ciutedans ý militars, mercaders ý altres personas honrradas de tots staments pera demà sian al pati de la Casa de la Ciutat, a cavall, pera que en companyia dels dits honorables consellers vagen a rebre lo dit legat. Diumenge, a ·XXI· de dits mes ý any, de bon matí, los dits embaxadors acompanyats de lurs scuders, ab lo bastoner del morbo en loch ý per absència del correu, partiren per anar al encontre del dit senyor legat, lo qual aquella nit havia dormit a La Rocha, e dits embaxadors se dinaren a Montcada; e com hagueren dinat, partiren envers La Rocha, e anant saberen com dit senyor venia, e axí ells lo speraren bon tros més havant de Montcada en lo pla de Matabous, e descavalcats, li prengueren la mà, aprés de molta forsa que ell hy féu le y besaren, e de part de dita Ciutat li explicaren la embaxada ja dalt dita. E lo dit senyor legat los rebé amigablement, e despedits d'ell se·n vingueren devant e embiaren lo dit bastoner del morbo devant a la posta per havisar als honorables consellers hont se trobava lo dit senyor cardenal. E lo dit dia, aprés dinar, envers les dues horas passat mig jorn, los honorables consellers foren, a cavall, en lo pati de la present Casa de la Ciutat acompanyats de molts pròmens e altra gent, hont arribaren los cònsols de la Mar e molts ciutedans, que eran estats convidats per part de dits consellers; e axí aplegats e agraduats essent primer havisats dels dits embaxadors per lo bastoner del morbo, a les tres hores, partiren, a cavall, de la present Casa, tirant per la plassa de Sanct Jaume, Calceteria, plassa del Blat, Bòria, plassa de la Lana, capella d'en Marcús, Sanct Cugat ý los Agostins, lo carrer del Portal Nou e isqueren fora e tiraren envers lo pont de les Bigues, ý abans de dit pont se encontraren ab lo dit senyor legat apostòlich qui venia a mà dreta del deputat ecclesístich, ý derrera venian los altres deputats e lurs officials; e encontinent feren loch e se·n anaren per detràs per altre camí, e los dits honorables consellers reberen lo dit senyor cardenal e sens donar lo peu en terra, sinó estant a cavall, tot primer mossèn Jonot Salba, conseller en cap, li demanà la mà, lo qual senyor cardenal

aprés de molta porfia le y donà ý·l rebé molt amigablement posant-li la mà en la sua cara, e dit conseller en cap voltà per derrera e posàs a la mà squerra de dit senyor; e los altres consellers e los pròmens, e molts altres dels qui venian ab dits consellers, axí mateix a cavall sens dar peu a terra, li besaren la mà, e mossèn Berenguer Sapila, conseller segon, se posà a mà dreta del reverendíssimo senyor don Joan Babtista Castanya, archabisbe de Rosana, nuntio apostòlich, qui venia en companyia del dit senyor legat, e mossèn Miquel de Vallseca, ciutedà molt anthic, a la part squerra, e lo conceller terç a la mà dreta e altros ciutedans a la part squerra prengueren al mig lo reverendíssimo senyor Joan Aldoberendino, auditor de la Rota Romana, —lo qual venia ensemps ab dos religiosos theòlechs en companyia del dit senyor legat, se diu vénen en Spanya per fer la causa o fortificar la enquesta del senyor archabisbe de Toledo, qui en dies passats fonch impetit de alguna error en la fe— ab l'orde dessús dit, precehint primer de tots lo verguer del clavari, aprés los dels cònsols, aprés los dels honorables consellers ý aprés, junt al dit senyor cardenal, hun familiar seu, que·s creu és lo seu mestre de ceremònias qui li apportava una creu d'argent ab un Xpisto. E ab dit orde se·n vingueren fins al molí draper, del qual loch descubriren la cavalcada ý la guarda del senyor virey qui venia a rebre lo dit senyor legat, e per so se aturaren en dit loch, per lo que si fossen passats un poch més ensà estava aquí lo rech e podia caure algun cavall, e arribant lo dit senyor lochtinent, aprés de haver-se feta la receptió deguda, se posà a la mà dreta del dit senyor cardenal, de manera que dit senyor legat anava en mig del virrey ý del conseller en cap. E aprés venia lo conseller segon a la mà dreta ý dit mossèn Vallsecca a la squerra, ý al mig lo dit archabisbe de Rosana ý lo comte de Aytona, qui era vengut ab lo dit virrey, de manera que en esta filera anaven quatre. Aprés venia lo conseller terç a mà dreta 'e lo portantveus de general governador a la mà squerra, apportant en lo mig lo dit auditor de Rota ý un ciutedà ý un militar, e aprés los altres consellers aggraduats per son orde, e ab dit orde arribaren fins prop del [portal] [Nou] e pararen deiús hun holm gran que stà prop les cases fora dit portal Nou, e aquí se estigueren sota la hombra de dit holm, sperant que la professó de la Seu arribàs al dit portal; e arribada aquella, dit senyor cardenal acostant-se a un coxí ý strado que li fonc apparellat al recó del dit portal, fora entrant a mà dreta, exint emperò és a mà squerra, ço és, envers lo monastir de Sanct Pere, descavalcà ell tot sol devant dit portal, e agenollat dessús dit coxí, adorà la sanctíssima Vera Creu, la qual tenia en les mans lo reverendíssimo don Guillem Cassador, bisbe de Barcelona, vestit de pontifical, que era vengut ab son, gremial ý professó, e cantaren lo respons Ecce homo qui, etc. E feta dita adoratió, dit senyor tornà a cavalcar, e ab dit orde ell ý tots los altres qui lo acompanyaven

a cavall, exceptat que los dits verguers tots se·n anaren, restant tant solament lo qui apportava la creu devant dit senyor cardenal, se ordenà la professó en lo modo següent: Primerament anaven los tabals ý trompetes de la Ciutat; aprés lo cavall de santa Eulàlia, los ganfanons de la Seu ý de las parròchias, las creus de la dita Seu ý parròchias ý dels ordens, los capellans de las parròchias, los frares dels ordens, per son orde, capellans, beneficiats ý canonges de la Seu, lo senyor bisbe de Barcelona, vestit de pontifical ab son gremial; aprés venia, a cavall, lo qui apportava la creu devant dit senyor cardenal, e aprés lo dit senyor legat ab los altres dessús anomenats ab l'orde dessús dit ; aprés nobles, cavallers, ciutedans, mercaders, artistes, menestrals ý molta altra gent, tots a cavall; e axí tiraren per lo carrer del Portal Nou, per lo pont de·n Campderà per devant Sanct Cugat, plassa de la Lana, Bòria, plassa del Blat, Calçateria, plassa de Sanct Jaume, Deputació, per lo palau episcopal, e descavalcaren devant lo portal maior de la Seu, e lo senyor virrey, comte de Aytona ý governador restaren a cavall fora la Seu sperant, e dit senyor cardenal ab los dits concellers ý pròmens entraren dintre e se·n puiaren alt en lo altar maior de dita Seu, lo qual estava molt ben parat, e agenollat en un setial rich li havia apparellat devant lo altar, e digué una oratió. E feta dita oratió, se·n devallà ensemps ab dits concellers baix a sancta Eulàlia, e se·n montaren aprés de feta dita oratió, e ab molt treball pogué exir dit senyor cardenal de la Seu per la gran multitud de poble que li volian besar la mà; e essent exit fora lo portal maior de dita Seu, cavalcà ell ý los dits consellers ý tots los altres que eran descavalcats, ý aquí foren los dits seynor virrey, comte de Aytona ý governador, los quals se posaren ab l'orde ja dessús posat, ý aggraduats ensemps ab los pròmens ý tota l'altra gent que anava en dita cavalcada acompanyaren dit senyor cardenal fins a la porta de sa posada, que fonch al carrer Ample en lo palàtio del dit virrey, en la casa del almirant de Nàpols, que abans fonch de don Pedro de Cardona, en la qual acostuma de posar la magestat del senyor rey quant se troba en la present ciutat; ý de aquí dits consellers se·n vingueren al pati de la present casa ab tota la cavalcada, ý del dit pati quiscun d'ells ab la cavalcada ben acompanyats se·n anaren a ses cases. Dilluns, a ·XXII· de dit mes de octubre, dit any ·MDLXV·, los magnífichs concellers ben acompanyats de pròmens e dels officials de la present casa, demanada primer hora per lo sýndich que li trameteren, anaren a visitar lo dit senyor cardenal en la dita posada sua, al qual, per mossèn Jonot Salba, conceller en cap, li fonc fet hun curt rahonament, ý aprés de algun colloqui se despediren d'ell, e lo dit senyor cardenal se enpengué envers la porta de la cambra hon se feya dita visita dos o tres passos com qui·ls

volia acompanyar, sinó que havent-ne sentiment mossèn Berenguer Sapila, conceller segon, tirà de la roba lo dit conceller en cap, lo qual, girant-se a ell, se tornà despedir de aquell. Dimars, a ·XXIII· de dit mes de octubre, festa de la gloriosa sancta Eulàlia, patrona d'esta ciutat, lo dit senyor cardenal legat apostòlich, vestit de pontifical, ço és, roquet ý mànegues de cambray blanch, ý de sota apportava una roba de xamellot carmesí que aparia fos de seda, sabatas de setí carmesí, la mussa de xamellot carmesí ý lo barret de drap de grana, venint molt ben acompaynat del archabisbe de Ronsana ý dels altres davall anomenats, anà a la Seu a hoir lo offici, en lo qual també, com és de bona pràtica per semblant dia, ý anaren los dits honorables concellers ab sos pròmens, los quals concellers, per rahó de la gran dignitat del dit senyor legat, prengueren la part de la epístola del altar maior, e per al dit senyor legat fonch apparellada una cadira de brocat a la part del evangeli, ço és, en mig del spay que és entre dit altar ý las rexes de devant ý junct a les rexes del costat del dit altar, la qual cadira estava alta tres o quatre grahons, ab un replà al cap de dits grahons, axí com un cadafal petit, ý devant dita cadira li fonch 'apparellat un dosser o strado de brocat ab sos coxins per a poder-se agenollar ý posar los brassos, e baix en lo sol o pati en dret, és a saber, ý tenint lo cap al peu del dit strado, fonc posat un banch que tirava envers derrera lo altar maior, de tal manera que lo dit senyor cardenal stava a mà dreta ý alt, com dit és, ý en dit banc, baix, se assentaren, ço és, primer lo dit senyor archabisbe de Ronsana, nuntio apostòlich, ý aprés lo senyor archabisbe de Tarragona, patriarcha de Anthiochia, e aprés tres o quatre bisbes d'esta província, precehint los mes anthichs, vestits tots, ço és, roquets ý mànegues blancas; e aprés d'ells estava assentat lo dit senyor auditor apostòlich ab semblant ruquet ý mànegas blancas, e aprés de aquell lo secretari del dit senyor cardenal ab las mateixas insígnias, perquè es prothonotari apostòlich dels participants; en aprés estava assentat lo abat de Montserrat, e aprés d'ell alguns religiosos. E és a saber que ans se comenssàs dit offici, lo senyor virrey trameté a dir als reverents canonges, segons axí fonch recitat per lo reverent canonge Borrell, que lo dit senyor loctinent no vindria al dit offici, de hont se ha de considerar que dexà de venir a dit offici per rahó de esser-hi dit senyor cardenal e per conseqüent no tenir lo loch per a ell condessent.

·CXIV· SOLEMNITAT DEL ANNIVERSARI FET PER PART DE LA CIUTAT PER L'ANIMA DEL SERENÍSSIM SENYOR DON CARLOS PRÍNCEP NOSTRE, FILL PRIMOGENIT DEL MOLT ALT SENYOR DON PHELIP PER LA GRÀTIA DE DÉU REY Ý SENYOR NOSTRE, VUY BENEVENTURAMENT REGNANT. [2-13 agost 1568] Dilluns, que contavem, a dos del mes de agost del any de la Nativitat de nostre senyor Déu Jesu Xpist ·mil_sinch_cents_sexanta_vuyt·, ja vespre aprés tocada la oratió, los honorables [consellers] reberen letra del dit senyor rey en lo sobrescrit del tenor següent: " A los amados y fieles nuestros los conselleres, Consejo y hombres buenos de la ciudad de Barcelona ". E lo contengut dins dita letra del tenor següent: "E1 Rey. Amados ý fieles nuestros: Sábado, que se contaron ·veynte_ý_quatro· d'este mes, antes del dia, fué Nuestro Señor servido llevar para si al sereníssimo don Carlos, nuestro charo ý muy amado hijo, haviendo recebido tres dias antes todos los, sanctos sacramentos con gran devoción. Su fin fué tant, cristiano ý de tan cathólico príncipe que nos ha sido de mucho consuelo para el dolor ý justo sentimiento que de su muerte tenemos, pues se debe con razon sperar en Dios ý en su misericòrdia le ha llamado para que goze del perpètuamente, de lo qual vos havemos querido mandar advertir para que lo sepays, como es justo, ý para encargaros hagays hazer en essa ciudat las honras, exequias ý demonstraciones de lutos ý sentimiento que en semejantes casos se acostumbran, que en ello nos servireys. Dada en Madrid a 29 de Julio 1568. Yo El Rey.

Vidit don Bernardus, vicicancillarius. Vidit Comes generalis thesaurarius. Gassol, secretarius. Vidit Sora, regens. Vidit Loris, regens. Vidit Sentís, regens. Vidit Sapena, regens. La qual letra rebuda, los dits honorables consellers se applegaren en casa mossèn Miquel Bastida, conseller segon, ý aquí manaren venir a mi Thomàs Vallers, scrivà del rational, ý altres officials de la present casa, per veure lo fahedor, e vists alguns exemplars dels libres de Cerimonis ý Dietaris, l'endema, fou determinat per dits honorables consellers de fer applegar una promania para que los aconsellassen acerca del fahedor per rahó de dita cerimònia. E per so, dimars, que contavem tres del dit mes de agost, dits honorables consellers manaren applegar alguns pròmens, ciutadans ý militars en casa del conseller en cap, en la qual casa vingueren los altres consellers, atapats, ben matí, ý aplegada dita promania foren aconsellats que lo mateix matí applegassen lo Consell de trenta, lo qual desliberaria lo fahedor. E més, foren aconsellats que vinguessen a la present casa ab gramalles ab los capirons vestits sobre lo cap. E encontinent per llurs verguers fonch applegat dit Consell ordinari, lo qual applegat e hoïda la lletra del dit senyor rey, fonch delliberat que les exèquies del dit sereníssimo príncep se fessen axí e segons que per reys ý reynes nostres se·s acostumat fer per la present ciutat, cometent a dits honorables consellers la exequutió de totes les dites coses e al Consell de cent jurats de quin dret se pagaven les despeses per assò fahedores. Lo qual Consell de cent encontinent fonch manat cridar, en lo qual dits honorables consellers estigueren ab les gramalles de dol ab los capirons al cap. E proposat per lo honorable conseller primer lo dit fet, e legida dita letra del senyor rey, attès que ya per lo dit Consell ordinari se era determinat se fessen dites exèquies conforme per altres reys ý reynes ere stat acostumat de fer, com dit és desobre, féu delliberació ý conclusió lo dit Consell de cent jurats que les dites despeses se pagassen del dret ordinari ý extraordinari, so és, de aquell que més commoditat hy hauria.

Dimecres, a ·IIII· del dit mes de agost, los dits honorables consellers, de bon matí vingueren a la present casa per a consertar les coses fahedores per les dites exèquies. E encontinent feren venir lo fuster de la present casa ý lo fuster de la Seu per a reffer lo tuguri ý posar aquell, ý fer lo cadaffal sobre los grahons de sancta Eulàlia ý lo llit alt ý lo cadaffalet de les dames ý tot lo mester, ý posar-hy llurs treballs ý fustes en lo tuguri o capell, ý per lo lloguer de la fusta ý per los claus ý per tot se·ls donàs [...] lls., [...]s. E axí mateix se feren venir los pintors de la Ciutat, qui són mestre Antoni Toreno ý mestre Antoni Sabater, als quals per pintar tot lo necessari, conforme lo memorial que debaix se darà, al honorable clavari qui de assò té càrrech, se·ls prometé, so és, per mans, or ý color cent ý deu lliures. E més, determinaren que lo dit capell ardent fos fet pera divendres, que comptarem tretze del present mes de agost, e per dita rahó foren fets los memorials següents. Memorial per al honorable mossèn Jonot Salba, donzell, clavari, per lo anniversari del sereníssim príncep. Primerament, que don hobra ab acabament que lo fuster de la Ciutat, ensemps ab lo de la Seu, qui acostumen de fer lo tuguri o capella ardent en la dita Seu, meten mans en fer bastir dita capella ardent sobre les graus de la capella de sancta Eulàlia, e sobre grans bigues, jàssenes ý postam; e que sien fets grahons per pujar alt a forma de llit, que sien posades pots ý sobre les pots draps de peus, so és, draps setzens, negres o altres semblants, los quals porà sercar a lloguer; e sobre la tomba e forma de llit que sien posats draps de ras, axí que la tomba pugue estar sobre·l llit; e sobre la dita tomba sie posada tela blanca, la qual acostume de deixar la sacristia de la Seu, e sobre aquella sie posat hú dels draps de brocat que la Ciutat féu per la mare besavia ó àvia del dit príncep per causa que no se·s pogut fer lo que la Ciutat té intent hara de fer fer, lo qual farà ý donarà aprés a dita sacristia, e lo qual ya fet amprat de la dita sacristia fasse fer al pintor de la Ciutat quatorze senyals sobreposats, so és, set de dit senyor príncep ý altres de dita Ciutat. Item, que desús la dita capella ardent sie fet ý posat un sobrecel de tela bona de blau scur ab un senyal gran al mig, del dit senyor príncep, e quatre senyals de la Ciutat, so és, hú a quiscun cantó, e en quiscú dels dits quatre senyals hage hun texell de fulles de or partit.

Item, sien posats al entorn del dit sobre cel quatre tovallons de dita tela, ý que y sien pintats quaranta senyals, so és, vint del dit senyor príncep ý vint de la Ciutat. Item, que fasse fer ·cent_ý_nou· senyals petits de paper ab les armes de la Ciutat, per posar en les antorxes de dita Ciutat, que són cent, ý en los nou ciris dels canalobres [dels] quantons ý mig del dit tuguri. Item, que fasse fer nou senyals grans de fusta ý paper daurat, so és, vuyt de la Ciutat als quatre cantons de baix ý quatre cantons de dalt de dita capella ardent, e hú del dit senyor príncep a la sumitat de dit tuguri, Item, que fasse fer al candaler ·dos_cents_setanta· ciris grochs, quiscú de pes de sis onces, per esser posats sobre lo dit tuguri, e nou ciris de pes de tres quiscú de dita cera groga, los quals sien posats, so és, hú en quiscun cantó e un al mig de dit simbori, e quatre que stiguen en los canalobres del altar maior. E més, fasse fer a dit candeler cent antorxes o brandons de cera groga, quiscú de pes de sinch lliures, ab un senyal de la Ciutat en quiscú, de paper sobreposat, les quals antorxes o brandons seran posats a les [brandoneres], fehent-ne tres parts, so és, una envers lo altar, altra a quiscun costat. E fet lo dit anniversari, per avinença molt antiga, de les dites antorxes ý brandons ne deuen romandre a la Seu lo delme a la sacristia, ý l'altra sia tornat a la Ciutat. E de la cera del tuguri, jatsia en temps passat se servave lo mateix orde, aquesta volta los magnífichs consellers, attès que alguna vegada ses fet axí de fet, son estats contents que tot lo residuum de dita cera de dit tuguri sie de la dita sacristia. Item, que sien fets sinquanta ciris petits de cera blanca per la offerta, quiscú de pes de sis onces, los quals sien donats als honorables consellers ý altres persones notables que seran amprades per ha fer honor a dit anniversari, ý als quatre canonges qui aporten los bordons; ý a quiscú sie posat un sisé de argent. E si serà lo senyor lloctinent general o altres personas d'estat, com són duchs ý comtes, que·ls sie donat un ciri de una lliura, ý posat mig ducat o una pessa de or. Item, que sien fetes quaranta lliures de candeles de cera groga de quatorze o quinze la lliura, per so que sien donades a totes les persones, axí hòmens com dones, a quiscuna d'elles una candela, ý que y sie posat un ardit. Item, que hage càrrech de comprar los draps per fer les gramalles als honorables consellers e a les persones e officials que la Ciutat dona gramalles. Memorial per als honorables hobrers mestre Steve Guardiet, metge, ý Jaume Ventellols, mercader, per rahó del anniversari fahedor per l'ànima del sereníssim don Carlos, príncep nostre.

·Primo·, que los dits honorables hobrers vestits de gramalles ab capa rons als caps, preguen per part de la Ciutat lo reverent vicari general del reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona a què divendres, que contarem a tretze del present, se farà lo anniversari per lo dit senyor príncep, ý que fins a les hores que sie acabat de celebrar dit anniversari quiscun dia de assí enllà tres vegades, so és, de matí, mig jorn ý al tard, fassen tocar les campanes de la Seu ý de les sglésies parrochials, ý que les dites parròchies lo dia de dit anniversari de matí vinguen a la Seu processonalment per absolre sobre lo cors present. Item, que preguen los monastirs axí de hòmens com de dones e encara los monastirs de Valldonzella ý de Jesús, que quant hoiran sonar les campanes de la Seu sonen les de llurs sglésies, segons és acostumat per semblants anniversaris. E que lo dit dia de dit anniversari vinguen processonalment los frares a fer absolta sobre lo cors present. Item, que preguen per part de dita Ciutat al reverendíssimo senyor bisbe de Barcelona que vulla dir la missa del offici de dit anniversari. E més, pregaran lo reverendíssimo senyor bisbe Manyiques que vulle predicar lo sermó de dit anniversari. Item, que lo dia de dit anniversari de matí dits hobrers sien en Casa de la Ciutat per agraduar ý ordenar los magnichs consellers ý altres persones que aniran ab ells. Dijous, a sinch del dit mes de agost, los honorables consellers se applegaren en la present casa, e feren venir lo monjo de la Seu mossèn Antich Calopa, prevere, e apuntaren ab ell que, per ajuda de costes per los hòmens que acostumen de llogar per sonar les campanes en la Seu, se li donassen a rahó de vuyt sous per quiscun toch, e que los tochs comensassen lo dit migdia de dit dijous, conforme ja per lo senyor bisbe ere estat manat a les parròchies a supplicatió de la Ciutat, conforme lo memorial donat a dits hobrers, desús insertat, es assaber, que lo present jorn, a bé que ý fossen convidats los consellers, no anaren a Santa Catherina per la festa de sant Domingo, com és acostumat, ya per rahó de dit dol. Divendres ý disapte los dits honorables consellers ab ses gramalles de dol ý capirons al cap, acompanyats dels officials de la present casa, sens exceptar-ne algú, los quals repartiren pera que quiscun dels officials acompanyàs a son conseller, vestits dits officials ab ses gramalles de dol ý los capirons al coll, ý vingueren en la present casa, axí per prosseguir de ordenar lo necessari, com per altres negocis vingueren ý se aplegaren en la present casa. Diumenge, a vuyt del dit mes de agost, los consellers, a bé que conforme llur pràtiga no havien de exir de casa dit dia, vingueren ab ses gramalles de dol ý capirons al cap en la present casa, e hoïda missa en la capella de

dita casa, tingueren una gran promenia de ciutadans ý militars que havien feta aplegar per rahó de la embaixada feta per part dels reverents ý magnífichs diputats del General del present principat, dient dits embaixadors que a be hagués molt temps dits diputats no fossen anats ensemps ab dits honorables consellers en semblants anniversaris, que desijaven en grandíssima manera anar a dit anniversari ensemps ab dits consellers, ý que volrien saber quin lloch los donarien; e los dits pròmens, haguts molts colloquis, digueren ý conclogueren que alt en lo Consell de cent, hont se havie de tenir dit dol, los fos donat lloch al costat del conseller en cap, a mà squerra, hont seuhen los honorables ciutadans, immediadament. Dimars, a deu del dit mes ý any, de matí, los dits honorables consellers se tornaren ajustar ab la dita gran promenia en la dita present casa, e fonch proposat, per part de dits deputats, que lo dit banch que abans demanaven per ells, fos donat als senyors de títol o de dignitat illustre, e que dits honorables consellers prenguessen com a pròmens a dits deputats ý hoïdors, e dita promania fonch de parer que no·s fes en manera alguna, perquè seria del tot llevar als dits senyors titulars o de dignitat illustre llur lloch que tenen acostumat de star entre los honorables consellers, e seria llevar-los de llur antigua possesió ý dret; emperó, perquè tots en grandíssima manera axí dits honorables consellers com prohòmens desijaven de seure en companyia de dits reverent ý magnífichs deputats per lo que és magistrat tant honrat ý de tanta qualitat, a be no tinguessen exemplar may se fos fet, ordenaren dits honorables consellers ab lo parer de dits prohòmens que en semblants anniversaris ý sepultures los dits deputats e hoïdors estiguesen entre conseller ý conseller; emperò que trobant-se alguna persona o persones de dita dignitat o titular illustre que precehesca a consellers, que les tals persones nien collocades en la forma següent, so és, que entre lo conseller en cap ý deputat ecclesiàstich sia posada dita tal persona de dignitat illustre o titular, si una sola serà, e si més ni haurà l'altra sia posada entre lo conseller segon ý lo deputat militar, ý axí de les les altres, sense moures los dits deputats de entre consellers, de manera que entre conseller ý conseller sia dispensat hy haja dos persones, lo que, com dit és, may s'és trobat que y stiguessen, e assò feyen per lo gran desig tenen, com dit és, de anar ab dits deputats. E més, dit dia los dits honorables consellers elegiren vint prohòmens als quals fossen donades gramalles, pera què ab ells stiguessen al dol ý fessen altres exercicis a dites exèquies necessaris, les quals persones són les següents, so és: Mossèn Andreu Ça Costa, conseller en cap, elegí en prohòmens: mossèn Miquel de Vallseca, mossèn Galceran Burguès, mossèn Miquel Salgueda, mossèn Joachím de Rochacrespa.

Mossèn Miquel Bastida, conseller segon, elegí: mossèn Miquel Oliver, mossèn Francesch Anton Setantí, mossèn Enrich Terré, mossèn Galceran de Cahors. Mossèn Joan Luýs Cornet, conseller tercer, elegí: mossèn Luýs Setantí, mossèn Jaume Joan de Vilatorta, mossèn Miquel de Tamarit, Llorens Sotalell, notari de Barcelona. Mossèn Jaume Ros, conseller quart, elegí: mossèn Jaume Joan Çapila, mossèn Berenguer Çapila, mossèn Pere Cassador, Jaume Luýs Ros, mercader. Mossèn Steve Quintana, conseller quint, elegí: mossèn Perot Salba, mossèn Luýs Dusay, mossèn Honophre Salba, mossèn Anton Rubinat, mercer. E més havant dits magnífichs consellers ordenaren que lo honorable clavari compràs lo drap següent per les persones que·s segueixen: Per los magnífichs consellers y clavari ·XXXVI· canas ·24_e· de Barcelona per los ·XX· pròmens ·CXX· canas ·22_e· de Barcelona per los hobrers ·XII· canas ·22_e· de Barcelona per tres advocats ·XVIII· canas ·22_e· de Barcelona per lo scrivà del Consell ·VI· canas ·22_e· de Barcelona per los dos scrivans jurats ·XII· canas ·22_e· de Barcelona per lo scrivà de registre ·VI· canas ·22_e· de Barcelona per los síndich ý sotsíndich ·XII· canas ·22_e· de Barcelona per lo scrivà de los hobres ·VL· canas ·22_e· de Barcelona per lo rational ý ajudant scrivà y ajudant ·XXIIII· canas ·22_e· de Barcelona per lo credecencer de les franqueses ·VI· canas ·22_e· de Barcelona per los archivers ·XII· canas ·22_e· de Barcelona ·CCXXXIIII· canas ·22_e· ne de Barcelona Per los verguers ·XII· canas ·XVI_n_e· per lo correu ·VI· canas ·XVI_n_e· per al porter del clavari ·VI· canas ·XVI_n_e· per al morber ·VI· canas ·XVI_n_e· ·XXX· canas ·n_e· verví. Al de la campaneta ý a dos vedells del Studi, ·XV· canas ·XVIII·. Ha de llogar draps negres com són setzens, devuytens, pessatges, e forros ý semblants per estar per drap de peus per la Seu ý per posar damunt lo banch del Consell de cent.

Dimecres, a ·XI· de dit, en aquest dia los dits consellers ý pròmens ab los officials tingueren lo dol de matí ý després dinar en la casa del Consell de cent. Dijous, a ·XII· de dit. Dit dia axí mateix tingueren dol de matí ý aprés dinar. E és a ssaber que en estos dos dies vinguen al dol al manco cada hú una vegada les personas següents, so és, los reverents ý magnífichs deputats ý hoïdors ab companya de llurs officials, lo mestre racional ab sos officials, lo balle general ab los officials de sa cort, los cònsols de la Mar ab pròmens ý sos officials, lo senyor bisbe de Barcelona, los alcaldes, lo mostasaff ab sos officials, totom ab dol, lo prior de Cathalumya, molts abats, molts cavallers ý ciutadans. Dit dia, aprés dinar, dits magnífichs consellers ordenaren que los pròmens ý persones davall scrites convidassen pera demà a la Seu al capell ardent les persones davall scrites: mossèn Miquel de Vallseca, mossèn Miquel Oliver, mossèn Burgués, mossèn Luýs Setantí. Convidaran lo senyor príncep de Melito, lloctinent general de sa magestat, e li diran que los consellers no acostumen en semblants jornades visitar sinó de esser visitats, ni acostumen en la Seu exir a rebrer sinó que acabat lo offici li fan gràties. E los mateixos convidaran al germà del dit senyor príncep e la senyora princessa, comtesa de Aytona, ý dona Aldonça de Cardona, pregant-les que sien lo cap del dol de les dames en la Seu. Mossèn Francesch Anton Setantí, mossèn Miquel Salgueda, mossèn Enrich Terré, mossèn Crespa, convidaràn al dit capell ardent lo senyor bisbe de Barcelona, lo senyor bisbe de Urgell ý comte de Aytona. Mossèn Perot Salba, mossèn Jaume Joan Çapila, mossèn Galceran Cohors, mossèn Jaume Joan de Vilatorta, convidaran als diputats en llur consistori per lo molt que fer que tenen los hobrers. Los hobrers ý llur scrivà, ý lo ajudant del scrivà del rational, convidaran lo prior de Cathalunya, lo balliu de Mallorcha, lo gran conservador, l'abat de Sant Cugat, lo prior de Santa Anna, lo abat Frigola ý altres abats, vescomte de Rochabertí ý de Canet per la Casa de la Ciutat per anar de allí enfora al capell ardent. Lo síndich ý sotssíndich ab los scrivans jurats convidaran lo balle general, cònsols ý alcaldes en llurs corts pera Casa de la Ciutat ý totes les senyores nobles ý mulleres de cavallers ý ciutadans ý de juristes principals, anant per los carrers conforme lo memorial que·ls serà dat, repartint-se ells de dos en dos.

Divendres. En aquest dia se féu capella ardent, e los honorables consellers partiren de Casa la Ciutat ab tots los que allí foren convidats, agraduats conforme està la agraduatió en lo Libre dels Hobrers. Ý perquè hy fonch present en dit capell ardent lo senyor lloctinent, los dits consellers prengueren la part de la epístola, alt en lo altar; los officials de la Casa de la Ciutat se posaren per los grahons del tuguri. En mig del offici hy hagué sermó. E acabat lo dit offici los magnífichs consellers feren gràties al senyor virey e aprés se·n tornaren en son lloch, e essent fora lo senyor virey, se·n anaren ab la mateixa agraduatió de la Seu e vingueren en la present casa de hont quiscun conseller se·n anà a sa casa, ý axí fonch acabada dita cerimònia.

·CXV· SOLEMNITAT FETA PER LO ANNIVERSARI DE LA SERENÍSSIMA SENYORA DONYA YSABEL, MULLER QUE FONCH DEL MOLT ALT Ý CATHÒLICH SENYOR DON PHILIP, PER LA GRÀTIA DE DÉU REY NOSTRE, VUY BENAVENTURADAMENT REGNANT. [8-20 octubre 1568] Divendres, a 8 del mes de octubre de l'any 1568, vingué nova a la present ciutat de la mort de la dita senyora reyna. E per què los honorables consellers no tenien lletra de sa magestat no feren moviment ni mudança alguna per rahó de dita nova. Dijous, que comptavem quatorze de dit mes ý any, de matí, en la Casa de la Ciutat dits honorables consellers reberen lletra de sa magestat avisant-los de la mort de la dita sereníssima senyora reyna, la qual letra, està continuada en lo registre de les Lletres Reals. E legida dita lletra, los dits honorables consellers feren tancar les portes de la Casa de la Ciutat, sols uberta la portalleta; applegaren promania de alguns ciutadans pera que·ls aconsellassen lo fahedor, la qual promania fonch de parer que dits honorables consellers applegassen lo Consell ordinari, lo qual encontinent fonch applegat ý en lo qual los honorables consellers, vestits ab ses gramalles ý caparons al cap, proposaren lo dit negoci en dit Consell; e dit Consell féu deliberatió que lo dit fet fos muntat a Consell de cent lo qual Consell de cent aplegat, delliberà que·s fes capellardent, anniversari, exèquies com se féu per lo sereníssimo príncep en los dias prop passats o altres reys, à coneguda

de dits honorables consellers, ab lo dol emperò mateix que fonch fet per lo dit sereníssimo príncep en los dies prop passats. E aprés, diumenge, que comptavem dèset del dit mes de octubre, feta primer diligèntia per dits honorables consellers entre los pròmens ý officials si·s trobaven en esser les dites gramalles que foren fetes per al dol del sereníssimo príncep, e haguda relatió que les havien totes desfetes, feren aplegar altra volta lo Consell de cent, e proposat en dit Consell que les gramalles ý dol fetes per lo sereníssimo príncep no eren en esser, lo dit Consell féu deliberatió que·s tornassen a fer gramalles a les persones que se·n havien acostumat de fer. E més, hoïda una scriptura donada per los taulers ý officials de la Taula de la Ciutat continent en effecte que com en la Taula, posant-hy dol ý vestint-se los officials de gramalles, serie gran demostratió de dol, que per so lo dit Consell fes la deliberació que bé li apparegués. E lo dit Consell deliberà encara que may sie estat fet que los taulels de dita Taula fossen cuberts de dol, so és, de drap negre, ý als taulers ý officials de dita Taula se fessen gramalles. Dilluns, a 18 de dit, los dits honorables consellers no anaren al Studi hon se celebrava lo acostumat offici, e assò per rahó de dit dol. Dimars, a ·XVIIII_o· de dit, los dits honorables consellers, axí bé com los altres dies, aprés de haver rebuda la letra vingueren a Casa de la Ciutat ab los capirons al cap ý allí feren venir los hobrers de dita ciutat e ordenaren que dits hobrers anassen per part de dita Ciutat al reverent vicari general del Capítol de la Seu de Barcelona, pregant-los que per rahó de dit anniversari volguessen deixar lo bastiment o fusta del capell ardent ý pilars que la Seu acostuma de prestar en semblants jornades. E més, se feren venir lo fuster de la Seu ý de la Ciutat per dar-los càrrech de fer los cadaffals, grahons ý altres coses eren necessàries per dit capella ardent ab los quals se havingueren per lo mateix preu que fonch fet per lo del sereníssimo príncep pochs dies fa. E més, se feren venir los pintors de la Ciutat ab los quals se havingueren per tot pintar tot lo necessari del dit capellardent sols per or, argent ý mans en [...] lliures. E més, ordenaren que dit anniversari fos fet conforme lo de la sereníssima princesa dona Ysabel, quòndam, primera muller del dit senyor rey don Philip, a les hores príncep nostre. E que fos celebrat divendres, que comptarem a ·vint_ý_vuyt· del present mes de octubre. E per effectuació de dites coses ordenaren que·s fessen dos memorials lo hú per lo honorable clavari, l'altre per als honorables hobrers, los quals són del tenor següent. Los quals memorials foren conforme la solemnitat feta per lo sereníssimo príncep nostre don Carlos, atràs continuada. Dimecres, a ·XX· de dit. Per quant lo excelent senyor lloctinent general de sa magestat en lo present principat digué lo dia prop passat al magnífich

conseller segon, trobant-se en casa de sa excelència per rahó de una embaixada feta per part de la Ciutat acerca que fos servit remediar les contentions eren entre los diputats ý inquisidors, digué ý demanà pera quin dia se faria la capellardent, per so embiaren a dir a sa excelència lo dia que·s faria capella ardent. E més ho enbiaren a dir als reverent ý magnífichs diputats perquè havien entès ne tenien ganes de saber-ho, e assò encara que may se fos acostumat de fer sinó que solament los acostumen de convidar a semblants anniversaris. E més, dit dia, dits honorables consellers ordenaren que fos feta crida per los llochs acostumats de la present ciutat que pera dimars, dimecres ý dijous de la semmana prop vinent no tinguessen parades ni ubertes les portes, per demostratió de dit dol, lo qual dits honorables consellers tindrien los dits tres dies en la Casa de la Ciutat, ý axí fonch feta dita crida per dos trompetes ý per lo corredor de la Ciutat ab ses gramalles de dol, als quals per lo lloguer de aquelles fonch donat, so és, a quiscun d'ells tres reals, per tots divuyt sous. E és assaber, que en los dits tres dies tingueren dol e foren visitats los dits consellers per les mateixes persones que foren visitats per lo dol del sereníssimo príncep don Carlos. Ý lo dia abans del capellardent dits consellers feren convidar per pròmens per ells ellegits ý officials de la present casa les semblants persones ý en lo modo ý manera que fonch convidat per lo dit anniversari del dit senyor príncep. Ý anaren lo dia del capellardent ab la graduatió que està continuada en lo Libre de les Agraduations de la Hobraria. E en tot se seguí la forma del dit anniversari del dit senyor príncep; algunes emperò coses que s'esdevingueren en estos dias de aquest dol diverses de les que foren en lo dol del dit senyor príncep són continuades en lo Dietari del present any.

·CXVI· ORDINACIÓ PER RAHÓ DE LA SEPULTURA FETA DEL REVERENDÍSSIM SENYOR DON GUILLERM CASSADOR, QUÒNDAM, BISBE DE BARCELONA. [14-18 novembre 1570] Dimars, a quatorze de nohembre, any ·MDLXX·, entre dotze ý una hora aprés mig jorn, lo reverendíssim don Guillerm Cassador, per la gràtia de Déu bisbe de Barcelona, morí en la present ciutat en son palau episcopal. E tantost lo mateix dia, los honorables consellers de la present ciutat, trobant-se en la Casa de la Ciutat en la quadra del Consell de trenta, certifficats per part del reverent Capítol de la Seu per dos [canonges] que farian sepultura al cors del senyor bisbe, segons se pertany a semblant prelat, vestint-se primer gramalles de dol ý caparons al coll, feren applegar per llurs verguers una promania de ciutadans ý cavallers als quals pregaren los volguessen aconsellar sobre lo que la Ciutat havia de fer, ý per so que foren legides algunes sepultures de bisbes en les quals fonch vist ý trobat que als bisbes de Barcelona ý archebisbes de Tarragona, deffuncts en la present ciutat ý soterrats en la Seu de aquella, la Ciutat ha acostumat fer certa solemnitat. E per so dits prohòmens, hoïdes dites cerimònies, aconsellaren a dits honorables consellers que ells devien fer semblantment com los passats havian fet per altres semblants prelats, assenyaladament com la del quòndam don Jaume Cassador, oncle ý predecessor bisbe de dit quòndam don Guillem, la una per lo que s'és axí acostumat fer. E l'altra per lo que dit don Guillem Cassador ere persona tant califficada en scièntia, benignitat ý en haver exèrcit molt freqüentment son offici pastoral y pontiffical personalment assistint ab gran frequentia en los officis divinals en la Seu. E ordenaren que per part de la Ciutat los verguers anassen per tots los monastirs, pregant-los que com sentirien les campanes de la Seu, tocassen també les sues per la mort del dit senyor bisbe. Dimecres, a ·XV· de dit mes ý any, los dits honorables consellers, vestits ab llurs gramalles de dol e caparons al coll, anaren ab llurs verguers davant,

acompanyats ab los officials de la present casa, al dit palau episcopal, e montaren a la sala gran de aquella, en la qual lo cors de dit bisbe fonch posat ab la forma següent, so és, que la dita sala fonch empaliada de draps de ras; e foren fets sinch altars, so és, dos a quiscuna part de la sala e hú al cap de aquella, en los quals altars se celebraven misses; e en mig de la dita sala fonch fet un llit de pots, cubert de un drap imperial, sobre lo qual fonch posat lo cors de dit illustríssim e reverendíssim bisbe, vestit com si estigués en sa cadira cathedral, ab sa mitra al cap, ab cara descuberta e ab la crossa als pits envers la mà dreta. E per los reverents canonges ý clero de la Seu, quiscun dia se feyen dos vegades absoltes sobre lo dit cors; e immediatament aprés de esser feta la una absolta de matí se comensava un offici cantat ab cantors, de rèquiem. E per lo semblant, les parròchies e monastirs de frares, quotidianament, també una volta de matí e altra de aprés de dinar, tant quant lo dit cors estigué en la dita sala, processionalment, vingueren e feren absolució alta davant lo dit cors. E en la dita sala los dits honorables consellers, asseguts en un banch a la part de dreta de dita sala posat, hoiren la missa cantada ab cantoria de rèquiem, la qual se celebrà en lo altar posat al cap de la dita sala; e hoïda dita missa comunicaren ab los parents de dit senyor bisbe offerint a aquells, per part de la dita Ciutat, si res los occorria hauran mester de aquella. E dit dia, dits magnífichs consellers embiaren lo síndich ý lo scrivà del rational al reverent Capítol pera saber quin dia se feya la sepultura, ý respongueren que lo disapte provinent. Dijous, a ·XVI· de dit mes ý any, los magnífichs consellers, inseguint lo parer de la prohomania que damunt, com dit és, fonch applegada, e inseguint les altres sepultures de semblants prelats fetes, ordenaren que fossen fetes sinquanta antorxes de cera groga, de pes quiscuna de sinch lliures, ab senyals de la Ciutat en quiscuna antorxa, les quals fossen apportades per pobres acompanyant lo cos, e fonch donat a quiscun pobre sis dinés. E de les dites sinquanta antorxes foren donades a la sacristia de la dita Seu sinch antorxes. E les restants ·quaranta_sinch· antorxes fossen restituïdes al candaler. E no res menys offeriren donar per la dita sepultura un drap acostumat donar en semblants sepultures ab senyals de la Ciutat; mas com no puga esser trobat drap d'or, ni poder esser tant prest fet, fonch manllevat de la sacristia de la Seu un drap imperial que fonch donat en temps passat per la Ciutat per la sepultura de la sereníssima princessa e senyora nostra, muller que fonch del sereníssim príncep ý rey nostre, benaventuradament regnant, don Philip, en lo qual drap feren fer uns senyals de la Ciutat, de paper daurat. E sobre dit drap fonch posat lo dit cors. E més, ordenaren que los honorables mossèn Jonot Salba, Miquel Oliver, Joan Luýs Llull e Jaume Joan Çapila, ab gramalles de dol, sense

vestir-se caparons, sinó portant-los al coll, per part de la Ciutat convidassen para la Seu lo excelent lloctinent general ý la senyora princessa, muller sua, per la dita sepultura fahedora lo disapte prop vinent en la dita Seu. E més, deliberaren que los honorables mossèn Galceran Burguès e mossèn Miquel Salgueda, vestits per lo semblant ab ses gramalles, convidassen per dita sepultura en Casa de la Ciutat los reverendíssims bisbes de Tortosa, Leyda, Urgell, Gerona ý Mallorcha. E més, que mossèn Francesch Ramon Fivaller ý mossèn Luýs Gibert, per lo semblant, convidassen lo senyor governador de Cathalunya, lo almirant de Nàpols, lo compte de Aytona ý lo comte de Quirra, per la Casa de la Ciutat; e la muller de dit governador, duquesa de Cardona, dona Hierónima de Requesens, muller del comanador maior, la comtessa de Aytona ý dona Maria de Lara, pera la Seu. E los honorables hobrers, per lo semblant, convidassen al palau episcopal mestres en theologia per anar entorn del cors, és assaber, lo provincial, prior o altre president del monastir de Sancta Catherina, lo provincial, custodi o altre president del monastir dels Frares Menors, lo provincial o prior dels Augustins e lo provincial o prior del Carme. E mès tots los frares dels mateixos ý de tots los altres monastirs pera la Seu ab llurs creus. E segui·s que los dits mossèn Burguès ý mossèn Salgueda, per impediment llur, se scusaren de convidar los dits bisbes, e per so ne fonch dat carregat als dits mossèn Fivaller ý mossèn Gibert; ý dos hobrers convidaren les persones que dits mossèn Fivaller ý mossèn Gibert havien de convidar. E lo venerable síndich de la dita Ciutat en companya del discret en Francesch Guamis, altre dels scrivans jurats del honorable Consell, convidassen los deputats de Cathalunya a la Seu; e lo veguer e lo balle de Barcelona a la dita Casa de la Ciutat. E los discrets en Francesch Vidal, notari de Barcelona, altre dels scrivans jurats de dit honorable Consell, e Xpistòfol Vidal, scrivà jurat de la scrivania de dit Consell, per lo semblant, convidassen lo prior de Cathalunya, bescompte de Rochabertí e de Canet pera la Casa de la Ciutat. E la senyora bescomtessa de Rochabertí para la Seu. E que los verguers de dits honorables consellers per lo semblant convidassen los cònsols de la Lotge, los barons, nobles, cavallers, ciutadans ý mercaders en la Casa de la present Ciutat, e les mullers de aquells a la Seu. E lo capítol de la Seu e los parents del senyor bisbe fan convidar a llur de part per sí mateixos. E norès menys, los dits honorables consellers, prosseguint la forma de dita sepultura e segons en semblants sepultures es acostumat, ordenaren que al cap de dit llit anassen dos canonges de la Seu e dos mestres en theologia

ý dos honrats ciutadans, ý altres tants als peus; e als costats de dit llit anassen ciutadans ý militars. Disapte, a ·XVIII· de dit mes ý any, dia assignat per dita sepultura los dits honorables consellers, ben de matí, vingueren en la Casa de la Ciutat ab ses gramalles de dol, caparons al coll, se·n pujaren dalt a la sala del Consell de Cent pera rebre los convidats pera dita sepultura. E primerament vingué l'abat de Sant Cugat e assentaren-lo entre lo primer ciutadà ý lo conseller en cap, a mà esquerra de dit conseller en cap. E aprés vingueren tres altres abats, tots juncts, e ells se agraduaren al costat squerra de dit abat de Sant Cugat, per llur ancianitat, sens mesclar-se entre ells persona altre alguna sinó que seyan tots quatre arreu. En aprés vingueren los cònsols de la Lotge e assentaren lo cònsol ciutadà entre quart ý quint consellers, e lo cònsol mercader aprés del conseller quint, e los dos prohòmens mercaders, que són companyons de dits dos cònsols, los reculliren entre los ciutadans ý cavallers prop del dit cònsol mercader. E aprés, vingué lo balle de Barcelona ý posaren-lo entre lo terç ý quart conseller, e ultimadament vingué lo prior de Cathalunya e lo balliu de Mallorca, ý posaren dit prior entre lo dit conseller en cap e lo abat de Sant Cugat, e lo balliu a l'altra part, entre lo cònsol mercader e lo ciutadà o cavaller que stave aprés de dit cònsol. E ya fonch hora ben tarda. E per so, no sperant més gent, delliberaren partir per anar a dita sepultura e feren la agraduació conforme està continuada en lo Libre de·Agraduations . Ý ab lo dit orde partiren de la present Casa de la Ciutat ý anaren al palau episcopal e pujaren alt. E perquè era molt tard havien baixat lo cors baix en lo pati, a bé que altres vegades quant los consellers hy van lo cors acostumave de estar davant la capella. E dalt anaren a la sala gran hont se tenia lo dit dol, e prengueren los parents e amichs de dit bisbe e los graduaren entre ells dits consellers, posant hú dels dits parents en cada filera, ý posant algú dels amichs en dites fileres, de manera que y hagué prou lloch, perquè los ciutadans ý cavallers que eren venguts ab dita agraduació buydaren, e se posaren al cap ý peus de dit cors, conforme ere estat axí ordenat. E baixant per la scala, la proffessó de les parròchies ý monastirs havia ya bona estona que era partida, ý ya la proffessó de la Seu se comensava ya ordenar, lo túmul del cors comensà exir del palau, e la proffessó estave ordenada del modo següent. Primer anaven sinquanta pobres que portaven sinquanta antorxes enceses en la mà, que eren las que la Ciutat havia fetes. E aprés, havian de anar los criats del dit senyor bisbe ab antorxes enceses en la mà ý vestits de dol; aprés, la creu de la Seu ý totes les altres creus de monastirs ý parròchies per llur orde; aprés, los capellans de les parròchies; aprés, los frares dels monastirs ab llur orde acostumat; aprés, lo clero ý canonges

de la Seu; aprés, alguns capellans ab sobrepellissos ý antorxes enceses; aprés, los sobre dits qui acompanyaven lo cors ab l'orde sobreposat, ý aprés lo cors, lo qual cors apportaven bastaixos qui estaven dejús lo llit, que ere gran ý alt. Aprés, venian altres capellans ab sobrepellissos ý antorxes; aprés, verguers dels cònsols ý consellers, ý consellers ab ses fileres. E lo camí fonch que tiraren per la Deputatió, Casa de la Ciutat, Regomir, carrer Ample, als Cambis Vells, davant Sancta Maria, per lo cap del Born, carrer de Moncada, capella d'en Marchús, Bòria, plassa del Blat, plassa del Rey, e tiraren a la Seu, portal maior, ý posaren dit cors sobre lo cadafal li havien fet en lo cor dejús lo capell ardent li tenian apparellat; ý los consellers ý los del dol pujaren alt en lo altar maior ý segueren com acostuman; ý axí feren lo offici, lo qual acabat ý feta absolta, los consellers ab los del dol tornaren al palau episcopal, dexats los parents, se·n tornaren a la present Casa, ý de allí se despediren. E l'endemà los dits honorables consellers, ab ses gramalles de dol, anaren, partint de la present casa, al palau episcopal per pendre los parents del dol per anar a les misses del dit senyor bisbe.