Dietari [P. J. Porcar]

Memorias de Valentia [I] Fundation En el año de 968, después del diluvio de Noé, fue fundada la ciudad de Valencia por Romo, llamada Roma, antes de la venida de nuestro redemptor Jesuchristo, 1349. [II] Tomada de moros por el Cid Año 1087, después del nacimiento Christo, ganó el Cid a Valencia de poder de moros y murió en ella, año 1098. [III] Nativitat del rey Jayme Año 1207, nació el rey don Jayme en la ciudad de Monpeller, el primero de henero. [IV] Tomada Valencia por dicho rey Año 1238, ganó dicho rey don Jayme a Valentia de poder de moros, día de sant Miquel. 1350, añy del Jubileu Pleníssim. [V] Sent Vicent Ferrer Año 1348, nació Vicente Ferrer en la calle de la Mar. [VI] Campanar de la Seu Año 1381, el primero de enero, empesaron a echar los cimientos del campanario de la Seu de Valencia. Y à una pedra, en dit campanar, que diu: "Aquest campanar fonch començat en lo añy de la nativitat de nostre señor Jesuchrist, 1381, regnant en Aragó lo molt alt rey en Pere e estant bisbe de València, l'alt don Jayme, fill de l'alt infant en Pere, cosín germà de dit rey." [VII] Añy 1396, a 26 de juny Añy 1396, a 26 de juny fonch consagrat lo foçar de Sent Juan del Mercat. Año 1411. [Vide infra, lo Studi General .— infra.] Añy 1412, a 3 de setembre, juraren per rey de Aragó a don Ferrando, infant de Castella, en les Corts celebrades en Çaragoça los primers dies del mes de agost. Ý dit rey nomenà en son confessor a fray Vicent Ferrer, predicador apostòlich. Ý fonch lo primer de la Orde de Predicadors. Ý axí aprés los reys ó han continuat, [com] [ara] fray Gómez, en la Orde de dit sant. [VIII] Foch de l'església de Ruçafa Año 1415, a 9 de setiembre, se quemó la yglesia de Ruçafa, que no quedó sino solas las campanas. [IX] Mort de sent Vicent Ferrer Año 1418, a 5 de abril, murió san Vicente Ferrer, de edad de 70 años. Dimecres, a 5 de abril, entre quatre ý sinch hores de la vesprada, añy 1419. Ý lo jornal valia a 3 diners, a 1 de febrer 1419.

[·X·] Cos de sent Lluís Año 1423, el rey don Alfonso, rey de Aragón, viniendo de Nápoles con sus galeras passó por delante Marsella, rompió la cadena de puerto y entró en Marsella. Y a fuerça de armas toma el cuerpo de sant Luís y lo truxo a la Seu de Valencia. [XI] Monestir de monjes de la Trinitat Año 1441, día del Ángel Custodio, començaron a fundar el monasterio de las monjas de la Trinidad. [XII] Foch en les Carniceries Noves Año 1445, víspera de santa Tecla, se pegó fuego en la Carniceria Nueva que se [...]. [XIII] Foch als Capsers ý Trench Año 1447, a 26 de março, jueves en la noche, se quemaron en el mercado las casas de la Fustería que estavan delante del Trenque, a la parte del monasterio de la Merced —que díem los Capsers— y cierta parte del Trenque. Y desíase que Genís Ferrer lo havía echo, porque sententiaron a su muger. [XIV] Calixto 3 Año 1455, a 28 de abril, fue eleto papa el cardenal don Alonso de Borja, natural de Xátiva o de Canals. Llamóse Calixto 3_o. Fueron diez días de regosijo en Valencia. [XV] Canonizatió de sent Vicent Ferrer Año 1455, a 29 de junio, dia de sant Pedro, fue canonizado sent Vicent Ferrer por dicho papa. Añy 1456, a 23 de maig, se accabà de fer la custòdia que es porta lo dia del Corpus. Pesa quatre_cents vint_ý_quatre marchs, tres onses de argent. Entrà de or, en daurar-la, sinc_cents ducats de or. Ý sens açò, les ymatges ý or que esta[n] al derredor del Corpus, que són díhuyt marchs, segons ó dix lo mestre que la féu.

[XVI] Evangelio antes del offertorio Año 1469, a 4 de deziembre, siendo obispo Célsimo, se determinó que antes del offertorio se cantase el evangelio, que fue principio para todas las yglesias del mundo, en el concilio celebrado en Valencia. (Beuter, libro I, capítulo 28, folio 152. Scolano, 2 volumen, libro 10, capítulo 2, diu que era añy 1481.) [XVII] Inquisitió Año 1482, a 6 de enero, se puso la Inquisitión en Valencia. Fueron los primeros inquisidores fray Christóbal de Galves y fray Horts, de la Orden de Predicadores, maestros en sacra Theología, y alguazil Garçía de Agramunt, cavallero. Martino V papa, añy 1420, nomenà lo primer inquisidor de València a mestre Andreu Ros. (Scolano 2 volum, llibre 10, capítol 2). [XVIII] Lonja Nova Año 1482, a 7 de noviembre, començaron de poner la primera piedra en la Lonja Nueva. Añy 1486, lo primer de març, fonch començat lo portal Nou regnant lo rey don Ferrando, rey de Aragó. Añy 1490, a 13 de juny, fonch començada la torre de Senta Catalina a les espal·les del Partit. Ý diu lo rètul de dita pedra axí: "En lo añy de la nativitat de nostre Señor 1490, a 13 de juny, fonch començada la present torra, apel·lada Senta Catalina." Añy 1560, a 28 de juny, los inquisidors anaren al Real ý allí feren als jurats, deputats ý staments, jurar los stabliments de la Inquisisió. [·XIX·] Saco de Cullera Año 1503, a 29 de agosto, fue saqueada Cullera por un moro corsario. [XX] Rey Ferrando y la reyna Germana Año 1507, a 20 de julio, entró el rey don Ferrando y la reyna doña Germana, su muger, en Valencia, y desembarcaron en el Grao. [XXI] Venguda del riu Año 1517, a 27 de setiembre, dia de san Cosme y san Damiá, vino el río de Valencia a tan grande qual jamás vino y hizo grandíssimos daños. Añy 1517, plogué en Valèntia quaranta dies contínuos, que pareixia lo diluvi. Añy 1519, a 19 de febrer, en Xàtiva se pegà foch un llam ý durà una hora lo foch, que·s pensaven que·s cremava la ciutat. Añy 1519, y agué peste en Valèntia. [XXII] Chrisma als moros Año 1529, víspera de san Dionís, se publicó el mandato del emperador que todos los moros se tornasen christianos, dentro de ocho días. [XXIII] Serra d'Espadà Año 1526, a 19 de setiembre, fue tomada la sierra de Spadán de los moros que se havian rebelado en ella.

[XXIV] Foch en lo Trench Año 1526, a 10 de octubre, se pegó fuego en el Trenque y se quemaron las casas de la una parte y de la otra. [XXV] Duch de Calàbria Año 1526, a 29 de noviembre, entró el excelentísimo duque de Calabria por visorey en Valencia. [XXVI] Entrada del emperador Año 1528, a 3 de mayo entró el emperador y rey nuestro señor en Valencia, por el portal de Quarte. [XXVII] Rey encubert Año 1529, a 29 de henero sententiaron a un castellano llamado Alonso de Vitoria, porque se quería alçar rey encubierto. El qual atenazaron en un carro y después de muerto le quemaron a ell y al carro junto, a la horca, y su cabeça pusieron en un pilar de la horca. Añy 1539, a 19 de juliol, dia de sent Joachim, en la plaça del Canpanar buydaren lo Miquel, ý·l benheÿren, ý·l nomenaren Miquel Vicent Joachim. Pucharen-lo a 19 de dehembre dit añy. Ý és est lo que ara està en lo campanar huy en dia. Ý dimecres, a 4 octubre 1623, a les onse hores de la nit, caygué-nos dita campana ý romperen-se les anses de aquella, ý caygué de través, entre·ls dos pilars. [Vide infra, foli 425] [XXVIII] Entrada del rey don Phelip, y año 1598, a 13 de setiembre murió Año 1542, a 4 de diziembre entró el emperador con el príncipe don Phelippe 2_o, rey nuestro señor. Entró por el portal de los Serranos. [XXIX] Crema de l'Hospital General Año 1545, a 10 de henero, víspera de sant Antón, se quemó el Hospital General de Valencia. [XXX] Saco de Cullera Año 1550, a 20 de mayo vino Dargut Arráez con gruessa armada por la mar y saqueó a Cullera. Dilluns, lo primer de març 1568, soterraren en Predicadors a l'il·lustríssim ý reverendíssim señor don Ferrando Lloases, archebisbe de Valèntia ý patriarcha de Antiochia. Dimecres, a onse de agost 1568, y agué remembrança en Valèntia del príncep don Carlos, primogènit del señor rey Phelip 2. Añy 1584, a 29 de març, dijous sant, foch en Senta Catalina. [Vide infra, foli 11]

Coses evengudes en lo añy 1589 [1] Nevar Diumenge, lo primer dia de Cap d'Añy, nevà tota la matinada, que y havia més de un pam de neu per los terrats. [2] Nevar Dijous, a 13 de janer 1589, entre 3 ý 4 hores de la vesprada nevà poch. [3] Pedra plogué Dimecres, a 15 de febrer, dia de Quaresma, entre 3 ý 4 hores de la vesprada plogué pedra ý durà mig quart. [4] Riu gran. En lo añy 1590, a 16 de setembre, vingué més gros que esta volta, ý en lo añy 1617, a 2 de nohembre, vingué gra[n]díssim. Ý en lo añy 1517, a 27 de setembre, vingué grosíssim Divendres, a 20 de octubre, dit añy 1589, plogué de les set hores ý un quart del matí fins a les set hores de la nit, ý may parà de ploure, ý molt. Ý vingué lo riu tan gran que se n'entrà per lo portal del Real fins a la plaça de Predicadors, que rompé un tros de la muralla del costat del portal ý lo cantó de l'ort del Real. Ý arribà l'aygua fins a la vora de la pedra de la Trinitat, ý fins a les finestres de l'hort de don Berenguer Aguilar, a la vallada del pont de Serrans. Ý lo disapte següent, a les dos hores de la vesprada, tornà a venir de crexcuda.

Ý tancaren lo portal del Real ab saques de llana ý ab moltes taules, ý feren entrar als frares del Remey dins ciutat. Ý·ls frares de Sent Joan de la Ribera se n'entraren en lo Real. Enans d'esta venguda se guardava la ciutat de la peste de Barcelona. 1585 [5] Salzedo A 3 de març 1585 morí micer Salsedo, de la Real Audiència de Valèntia. [6] Archebisbe a Roma A 19 de octubre, que fonch dijous, dia aprés de sent Luch, lo señor archebisbe partí per a Roma. Ý a la fi del dit mes se·n tornà per estar mal, que no u estava, sinó per no veure la cara del papa Sixto Quint, que tant lo desichava veure. 1586"> [7] Venguda del rey Felip 2. Diumenge a 19 de giner. Foch en la presó A 19 de janer 1586, vespra de sent Sebastià, vingué lo señor rey a Valèntia ab lo príncep ý infanta Eugènia Clara. Ý se·n tornà a 17 de febrer. Ý diumenge, a 16, se pegà foch en la presó ý la Sala, ý durà dos dies ý hores. [8] Llorens Gostantí, vedell del Studi General A 13 de janer 1586, soterraren en Sent Martí a Llorens Gostantí, vedell del Studi General. 1589"> [9] Formatges del señor de Bicorp A 2 de abril 1589, dia de Pascua de Resurrectió, lo señor de Bicorp envià presentats uns formatges a molts amichs seus, ý d'ells moriren algun ý altres estigueren ab gran perill de la vida. [10] Mort de Nofre Sancho, taverner Dimats, a 7 de noembre 1589, morí

Nofre Sancho, taverner de la plaça de Mosén Sorell. Fonch soterrat en Sent Nicolau, en lo vàs de Sent Pere martre; gran christià ý amich de pobres. 1590"> [11] Riu gros Ý en lo añy 1617, a 2 de nohembre, vingué grandísim Diumenge eo dimecres. Dimecres, a 16 de setembre, a les 4 hores aprés migjorn, vingué molt gros lo riu, que sobrepujà a la venguda de l'añy 1589, a 20 de octubre, que posà en gran admiració a Valèntia. 1591"> [12] Justícia de Aragó A 20 de dehembre, vespra de sent Thomàs, lo señor rey féu llevar lo cap al justícia de Çaragoca. Ý tingué lo seu exèrcit en Çaragoca, essent capità de aquell on Alonso de Bargas. Ý altres coses que no són per a scriure. 1592[13] Nevar Diumenge, a 23 de febrer, dominica 2_a de Quaresma, añy de bixest, a les quatre hores de la matinada nevà molt, fins a les onse. 1593 [14] Entredit Disapte, a 28 de febrer 1593, a les onse hores ý miga de migjorn, los comisaris de l'escusado, lo canonge Serna ý Roda,

posaren entredit en la ciutat ý lo districte, contra lo señor de Bétera, don Ramon Boÿl, perquè no volia pagar lo escusado. Ý, segons dien, tenia dit señor memorials fermats en son favor dels més doctes hòmens de la ciutat. Ý durà fins al dilluns següent, entre set ý huyt hores del matí. Ý admirà la expedició que tingueren les bul·les. [15] Tempestat de ayre Dimecres, a 18 de agost 1593, a les sis hores de la vesprada, ý vespra de sent Luís, se mogué gran tempestat de ayres ý relams —ý eren ponent ý tramontana— ý plogué poch, que no se·n recordaven de tal semblant los hòmens. Ý durà més de una hora. Ý en la placha del Grau y havia una nau grosa de forment; hallí mateix se afondà. Ý figuraven que era tan gran com la església de Sent Martí. Ý era la mayor que havia arribat a la plaja, ý tenia dins tres mil ý sinc_cents cafiços de forment, que l'altre lo havien desembarcat. Ý s'ofegaren sis o 8 persones de la matexa nau ý altres ixqueren a nado. Ý yo anava a casa, que estava en l'ort de mon

pare, al carrer de Morvedre, ý me haguí de llançar gitat boca avall, a la llarga, en lo pont de Serrans, que·m volava lo ayre; fins pasats set o huyt credos que m'alçí, ab gran treball ý ab por de què·m no·m tornàs a bolar lo ayre. [16] Mort de Frexa Divendres, a 3 de dehembre 1593, a les 7 hores de la nit, morí Augustí Frexa, vicari ý official general del señor archebisbe, estant dit señor en Sevilla. Depositaren-lo en la Seu ý de allí se·n lo portaren a Tarragona. Era persona de scièntia ý experiència, ý de gran govern ý exemplar. Ý·l portaren ab una cavalcadura ab son atahüt, entre dos xargons de vinya. 1594"> [17] Boltejador Divendres, a 14 de janer 1594, entre tres ý quatre hores de la vesprada, un boltechador —boltechava davant la església de Sent Christòfol— restà penjat del coll ell mateix. Ý·l soterraren. [18] Mort del marqués de Aytona, virey Diumenge, a 13 de noembre 1594, entre nou ý deu del matí, morí lo marqués de Aytona, virey de Valèntia; dia·s don Francisco de Moncada. Ý la Seu no féu senyal a migjorn, segons costum, sinó tocada la una hora. Fon depositat en lo Remey.

[19] Llochtinent de virey don Jaume Ferrer ý fonch la primera vegada. Ý la 2_a en lo añy 1598. Ý la 3_a, 1606. Ý la 4_a, a 20 de octubre 1615 Dijous, a 24 de noembre 1594, a les 4 hores de la vesprada, jurà per virey don Jaume Ferrer, governador de Valèntia. Ý fonch la primera vegada, per mort del marqués de Aytona. [20] Frare Carroç, de Sent Francés, caygué del campanar Dimecres, a 7 de dehembre, vespra de la Purísima Concepció, a les nou hores, ans migjorn, caygué frare Carrós del campanar de Sent Francés en lo carreronet de Nostra Señora de l'Orito. Estigué dos hores sens fer moviment algú ý aprés sentí un poch ý·l pernoliaren.Ý a les nou hores de la nit, del mateix dia, morí. [21] Ferruz Dimats, a 20 de dehembre 1594, morí lo pavordre Jaume Ferruz, vicecanceller del Studi General. Soterraren-lo lo dimecres, dia de sent Thomàs, en lo vàs dels Capellans de la Seu, entre deu ý onse hores, ans migjorn. Féu senyal la Seu la vesprada entre una ý dos, com a canonge, excepto que no tocà primer lo symbolet. [22] Nevar Divendres, a 22 de dit mes de dehembre 1594, entre dotse ý una de migjorn començà a nevar fins tota la vesprada. 1595 [23] Pedra de la capella Dijous, a 9 de febrer 1595, segona semana de Quaresma, féu mon pare posar la pedra de Ribaroja en la sepultura de Sent Francés. [24] Entrada de percasos en Sent Martí Disapte, a 18 de març 1595, vespra del diumenge de Rams, ý cascun dia dels fasos em donaren sinch reals castellans.

[25] Processó de sent Vicent Ferrer. Ý començà·s a celebrar fèria 2_a in albis en lo añy 1595, a 25 de abril Dimats, a 25 de abril 1595, dia de sent March, se féu la processó de sent Vicent Ferrer per ser estat lo temps de aygües. Ý fonch la primera volta que·s féu ab tots los officis ý banderes, ý estandarts ý jagants. Ý aquest añy se començà a celebrar la dita festa, ý la processó fèria 2_a post dominicam in albis, per un breu que obtingué la ciutat per a celebrar-la. Perquè de ordinari lo seu dia, a sinch de abril, cahïa en les fèries de la semana santa occupades, ý celebrà·s octava. [26] Mort de Blay Navarro Diumenge, a 29 de juny 1595, a la vesprada, morí lo pavordre Blay Navarro. Ý·l dia següent lo soterraren en lo vàs dels Capellans, en la Seu. Ý ans de soterrar-lo li digueren en lo chor lletania ý missa de cos present. [27] Soldana Dimats, a 20 de juny 1595, arribaren a la una hora de migjorn a València quatre mores de Argel, que dien eren filles de renegades, ý la una era la soldana. Ý portaren en si alguns catius christians. Ý apposentaren en casa don Jaume Ferrer, virey que hinc era. Ý dimats, a 27 de dit, se n'anaren a Madrit. Ý un catiu christià, que·s deya Phelipe Romano, ó va negociar.

[28] Virey lo marqués de Dénya A 28 de juny 1595, vespra del gloriós sent Pere, entrà per virey a València lo marqués de Dénya, don Francisco de Sandoval ý de Royas. Ý estigué, ans de entrar en Mislata, en casa de Calderó sinc o sis dies. 1596 [29] Buydar los vasos de Sent Martí. Ý en lo añy 1615, dijous, a 8 de giner, tornaren a buydar A 7 de janer 1596, que fonch diumenge, essent rector Geroni Monrroig, a les quatre hores de la vesprada, pasàrem lo Sant Sacrament al monastyr de Senta Tecla, ý hallí celebraren los officis fins al dia de sent Valero, que accabades vespres lo tornàrem a Sent Martí. Ý·ns acompanyà Senta Catalina martre ý menestrils ý trompetes, per occasió de fer buydar los vassos que estaven plens. Ý dit dia començaren. [30] Mort de Geroni Monroig, rector de Sent Martí. Germandat de Senta Catalina ab Sent Martí. Altra a 1 de octubre 1612 —foli 165—. Altra a 20 de maig 1613 —foli 180—. Ý altra lo primer d'octubre 1617 Disapte, a 27 de janer 1596, vingué nova de Gandia com Geroni Monroig, rector de Sent Martí, era mort lo dia enans en la nit, en Gandia. Ý aprés, dijous següent, vespra de Nostra Señora Canelera, que fonch lo primer de febrer, férem remembransa del dit rector, per occasió que no teníem lloch en Senta Tecla. Féu-se-li un cadafals cubert de negre ý damunt una tomba cuberta de draps de brocat ý, a la delantera, lo drap de la fàbrica de dita església, ab les armes del dit rector. Ý damunt la tomba una casulla de brocat, ab un

barret damunt de quatre cantons, ab unes borles verdes, insígnies de doctor en cànones. Ý alrededor de la tomba sinc antorches a cada part, ab lletania ý missa de cos present. Ý a la fi de la lletania vingué la parròchia de Senta Catalina martre, ab tots los capellans ý la creu, ý lo rector en capa, ý començaren la missa. Ý la parròchia de Sent Michael ab los capellans, vicari ý creu, ý no lo rector. Dix-se la missa ab la cantoria de Tarín. Ý accabaren la missa a les onse hores ý miga. Ý ans de açò vingueren los frares de la Mercé ý cantaren un respons ý se n'anaren. Ý·ls augustinos ý franciscanos, ý carmelites descalços, ý feren lo mateix ý se n'anaren. Dix la missa mosén Francés Pahoner, vicari de chor de dita església; diacha mosén Gabriel Franch ý subdiaca mosén Agustí Borràs. Ý los andadors de la Minerva feren andana per València a Hyeroni Monroig, rector de Sent Martí ý doctor en cascun dret. Ý lo dia enans, que fonch dimecres, a 2 de febrer 1596, ens agermanàrem los cleros de Sent Martí ý Senta Catalina. Rixqué la vacant mosén Thomàs del Castillo, vicari que hinch era. Aprés, per mort de dit rector Monroig, prengué posessió de dita rectoria don Francisco López de Mendoça, a 8 de giner 1597. Aprés, per promotió al canonicat, prengué possesió de dita rectoria Geroni Urgellés, rector que era de la[...], a 3 de mars 1603. Aprés, per mort d'ell, prengué possesió de aquella lo doctor Pascual, rector que era de Sant Salvador, a 2 de abril 1611. Aprés, per renúncia de aquell, prengué possesió de aquella lo doctor Joan Hosta, beneficiat en la Seu, nebot de dit Pasqual, fill de sa germana, a 11 de maig 1613, ý vicari de Morvedre o rector.

[31] Mort del regent Pascual Divendres, a 9 de febrer 1596, dia de senta Apolònia, morí lo regent Geroni Pascual, de nació català, a la matinada. Ý no tocà solemne la Seu. [32] Frare Vidal Disapte, a 10 de dit, morí prop migjorn fray Joan Vidal, de la Orde de Predicadors ý consultor del Sant Ofici. [33] Processó de sent Vicent martre Dilluns, a 22 de janer 1596, dia de sent Vicent martre, se féu la processó a casa del sant, fora lo portal. Ý ésta fonch la primera vegada que ixqué. Ý la acompañà lo virey, don Francisco de Sandoval, marqués de Dénia. Ý en lo añy 1598 ya no ixqué fora·l portal, sinó com acostumaven. [34] Festa de sent Vicent Ferrer. Ý a 19 de abril, 1599, se féu una consemblant processó [Vide infra] A 20 de abril 1596, que fonch dilluns post dominica in albis, se féu la procesó de sent Vicent Ferrer. Ý en aquest dia començaren a fer falles en unes graelles de ferro ý és a hús de Barcelona. Anava-y lo dit virey, don Francisco Sandoval ý de Royes, marqués de Dénya, ý portà la relíquia don Christòfol Frígola, degà de Morvedre, per estar lo bisbe mal ý lo archebisbe en Sevilla. Les banderes ý officis que anaven en la desús dita processó

de sent Vicent eren les següents: 1. Negres. Primerament anava la bandera dels negres, de color groch ý carmesí de tafatà, ý ab sons: un tamborino ý flauta. 2. Traginers. Los traginers ab bandera blanca de tafatà, ab una dansa pastoril. 3.Calderers. Calderers ab bandera de tafatà carmesí ý ab sò de cambra. 4.Matalafers. Matalfers ab standart ý bandera de tafatà, groch ý carmesí a barres, ab dos cegos ý dos hòmens, ab caretes, sonant. 5.Corredors de coll. Corredors de coll ab bandera de tafatà carmesí, ab dolsayna ý tamborino. 6.Pellers. Pellers ab standart ý bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ab dolsayna ý sò de cambra. 7.Pasamaners. Passamaners ab standart ý bandera de domàs blau ab fresos de or, ab cegos ý dolsayna. 8.Guanters. Guanters ab standart ý bandera de tafatà carmesí, ab dolsayna a soles. 9.Tintorers. Tintorers ab bandera de domàs vert ý, sonant, dos cegos. 10.Velers. Velers ab bandera de domàs blanch ab fresos de or, ý sò de cegos. 11.Carnicers. Carnicers ab standart ý bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ab dolsayna ý dansa turquesca, ý sò de cambra.

12.Moliners. Moliners ab bandera de domàs carmesí, ab juglars catalans. 13.Obrers de vila. Obrers de vila ab standart ý bandera nova de domàs carmesí, ab dolsayna ý cegos. 14.Peixcadors. Peixcadors ab bandera de domàs carmesí nova ab fresos de or, ý dolsayna ý trompetes. 15.Spardenyers. Spardenyers ab standart ý bandera de domàs carmesí, ý dolsayna ý trompetes, ý dos llaüts. 16.Boters. Boters ab bandera nova de domàs carmesí ab fresos de or, ý dos cegos. 17.Asaunadors. Asaunadors ab standart ý bandera de domàs carmesí, ab dolzayna ý trompetes. 18.Tapiners. Tapiners ab standart ý bandera de domàs carmesí, sens música. 19.Corredors de orella. Corredors de orella ab bandera de domàs blau ab fresos de or, tambor ý flauta. 20.Corders. Corders ab standart ý bandera de domàs vert, ab cegos ý dolsayna ý tamborino. 21.Corregers. Corregers ab bandera de tafatà groch ý carmesí a teles, ab sò de cambra. 22.Calceters. Calceters ab standart ý bandera de domàs vert, ab sons de cambra.

23.Texidors de lli. Texidors de lli ab standart ý bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ab tamborino ý flautas, ý sò de cambra. 24.Texidors de llana. Teixidors de llana, ab bandera de groch ý vermell, barrada, ab citra ý llaüt. 25.Ferrers. Ferrers ab bandera de domàs carmesí ab fresos de argent, ab menestrils. 26.Armers. Armers ab bandera de domàs blau ý atambors de guerra, ab dos hòmens armats seguint los atambors. 27.Fusters. Fusters ab estandart ý bandera de domàs carmesí, ab dolsayna ý tamborino. 28.Sabaters. Sabaters ab standart ý bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ab trompetes, dolsayna, tamborino ý sò de cambra. 29.Abaxadors. Abaxadors ab bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ý argent ý rabeu ý llaüt. 30.Velluters. Velluters ab bandera nova de domàs carmesí ý fresos de or, sens sons. 31.Sastres. Sastres ab standart ý bandera de domàs morat, ý fresos de or com a creu llarga, ab arpes ý menestrils. 32.Blanquers. Blanquers ab standart ý bandera de domàs morat, sens sons. 33.Argenters. Argenters ab bandera de tafatà carmesí ý groch, a teles, sens sons.

34.Perayres. Perayres ab bandera de domàs carmesí ab fresos de or, ý sò de cambra. Ý no vingueren los flaquers, ni picadors de tapins, que en lo añy pasat ixqueren. Aprés los chagants. Primer los dos nanos ý dos spanyols, ý dos gitans ý dos turcs ý dos negres. Ý aprés la creu gica de la Seu ý aprés los frares descalsos de Sent Felip, de la Orde del Carme. Aprés sebastians, aprés trinitaris, aprés mercenaris, aprés carmelites, aprés augustinos, aprés franciscanos descalsos ý observants ý aprés les creus Sent Miquel, Rusafa, etts. [35] Chrisma Dijous sant, que contàvem a onse de abril 1596, no·s beneý la crisma en la Seu de València per estar lo bisbe Spinosa mal ý lo patriarcha en Sevilla. Portà·s a benehyr a Sogorb. Portà-la mosén Sorell, vicari que era de Sent Pere, ý altres que acompanyaren. [36] Conte de Benavent, virey Dilluns a 18 de maig 1598. [Vide pagina sequenti, foli 2] Dilluns, a 18 de maig 1598, entrà per virey lo conte de Benavent, don Joan de Pimentel ý de Herrera. Ý vingué per lo portal de Quart.Ý·l víu al pont de les Mealles ý allí arribaren los jurats. Ý lo dit señor conte de Benavent aguardà allí lo parabien dels jurats ý la benvenguda, ý del virey [que] hinc era, que·s dia don Jaume Ferrer. Ý dit don Jaume Ferrer se posà a la dreta del dit comte, ý lo jurat dels cavallers a la esquerra, ý davant del fill mayor de dit señor comte anava un jurat. Ý anava ab lo marqués de los Veles, gendre del dit comte, altre jurat. Ý aprés venia dit señor compte ý aprés la señora comtesa. Ý a la mà dreta de la llitera lo bal·le, ý a la esquerra lo jurat Francés March. Ý aprés, en la llitera de la filla, un jurat dit Marco Roiz de Barcena. Ý aprés que jurà dit comte per virey, lo bal·le anava en companya de la filla ý no en la vireyna. Ý don Jaume Ferrer, que ans fon virey, anava a la mà dreta de la vireyna ý a l'altra un jurat. Ý lo virey anava enmig de dos jurats. Ý diuhen que lo bal·le, en tal cas, no té lloch algú. Ý dit comte aguardà als jurats, des de la Creu de Mislata fins al pont de les Mealles més de una hora, que yamay accabaven de arribar, que n'estava molt mohynyo. [37] Mort de doña Lluïsa de la Cerda ý de Ferrer ý de don Geroni Artés Dimecres, a 8 de abril 1598 —vide supra, foli 9 p. 1—, don Joan Ferrer de Calatayut, lloctinent de mestre de Montesa, ressident en lo Temple, matà a don Geroni Artés Albanell ý a sa muller, doña Lluïsa de la Cerda, ajudat de un taverner dit Sebastià, ý de un seu patge, dit Joan, ý un alacayo, dit Francisco.

1597"> [38] Rector de Sent Martí don Francisco López. Ý aprés, a 3 de mars, prengué possesió de dita rectoria Geroni Urgellés, añy 1603, ý morí divendres, a 16 de abril 1610. Ý prengué possesió aprés lo doctor Joan Pascual, a 29 de abril 1610. Ý aprés, per renunciació, prengué possesió lo doctor Joan Hosta, a 11 de maig 1613 Dimecres, a 8 de janer 1597, prengué possesió de la rectoria de Sent Martí don Francisco Lopes de Mendoça, a les nou hores del matí. Donà-la-y mosén Thomàs del Castillo, vicari regent la vacant, ý Michael Yvorra, notari apostòlich, ý mosén Còrdova, de casa lo Archebisbe. Primerament tancaren la porta de la església, que està enfront de la abbadia, ý de allí anà a l'altar mayor. Ý tocà un càlcer ý ornaments ý dix la oració de sent Martí. Aprés entrà en lo sacrari ý obrí la porta del tabernacle. Aprés baxà ý obrí la porta de la sagrestia. Aprés anà a la pila del bateig ý obrí la pila. Aprés tocà les campanes, cada campana una batallada. Aprés pujà al chor ý, agenollat, li cantaren Te Deum laudamus ab orgue, lo que no s'és costum cantar a ningun rector, ni dir-lo, segons los antichs dien. Ý accabat digueren lo vers del Sperit Sant. Ý mosén Castillo dix, cantada, la oració d'Esperit Sant ý la de sent Martí. [39] Mort del bisbe de Sogorb Diumenge, a 7 de dehembre 1597, a les deu hores de la nit, morí don Joan Baptiste Peris, bisbe de Segorb, en la alqueria de Font, com qui va a Jesús. Ý los capellans de Sent Joan, d'esta ciutat, a l'endemà lo portaren a Sogorb.

1598 [40] Seu de Xàtiva. Virey don Jaume Ferrer, per anar-se·n lo marqués de Dénia a Castella Dijous, 22 de janer 1598, dia de sent Vicent martre, lo señor archebisbe posà la primera pedra del fonament de la Seu de Xàtiva al cap de l'altar, essent virey don Jaume Ferrer ý governador don Luís de Calatayú. [41] Aquest añy, 1598, no ixqué la processó de sent Vicent martre fora·l portal. [42] Foch en Senta Catalina Divendres, a 30 de janer 1598, dia de sent Valero, se pegà foch en lo altar de les Ànimes de Senta Catalina martre, que era de tela, a l'oli ý al viu, lo Juhí Final, contrafet al de Miquel Àngel de Roma. Ý·s cremà tot entre dotse ý una de migjorn. [43] Festa de sent Vicent Ferrer Diumenge, a 9 de abril 1598, feren la festa de sent Vicent Ferrer ab molta solemnitat, perquè vingué dia desocupat ý lo seu propri dia. Ý axí mateix semana fèria 2_a post dominicam in albis, que·s guardàs la església. [44] Combat de una nau en la placha. Ý en esta occasió era virey don Jaume Ferrer, que fonch per segona Disapte, a 9 de maig 1598, vespra de Penthecostés, en la plaja del Grau, a vista de tots, los francesos combateren una nau ý la prengueren entre dotse ý una de migjorn. Ý lo dia enans, ý la nit, la combatien. Ý entraren moltes barques a favorir-la ý no pogueren arribar a ella. Ý a vista de tots se·n la emportaren. Ý estava de terra casi una llegua.

[45] Un negre canta missa Año 1552, a 29 de junio, dia de san Pedro, cantó missa en Santa Catherina de Sena un clérigo negro, nascido en Valencia, hijo de padres negros y sclavos. [46] Saco de Chinches Año 1583, miércoles, a 19 de octubre, fue tomado un pueblo junto a Almenara, llamado C[h]inches, de los moros de la Llosa y algunos de la mar. Fueron squarterisados, quinze, y uno ahorcado; todos en un dia, en Valencia. [47] Foch de Senta Catherina màrtyr Año 1584, a 29 março, jueves santo, entre doze y una, se encendió fuego en el monumento de la esglesia parrochial de Santa Chateryna mártyr. [48] Entrada del rey don Phelip segon Crema de la Presó Año 1586, a 20 de enero, dia de sant Sebastián, entró el rey don Phelippe 2, nuestro señor, en Valencia. Y traxo consigo la infanta doña Eugenia Clara y el príncipe don Phelippe. Y estando en el Real se quemó la sala y la cárcel a las ocho de la noche, domingo de Carnestoliendas. Y al otro día se fue el rey. Año 1598, a 13 de setiembre murió. Ý entrà per lo portal dels Serrans. [49] Part de 16 criatures Año 1587, a 14 de agosto, parió en Valencia una muger pobre 16 criaturas. Y el año antes havia parido 10 y otra vez ocho. [50] Carmelites monjes Añy 1588, fundaren les monges de Sent Jusep, prop de Sent Andreu, lo convent. Ý añy 1609 desampararen la casa ý·s pasaren al portal Nou. Ý de Madrid vingueren les fundadores de dita casa. [51] Carmelites frares Añy 1589, los frares carmelites descalsos fundaren lo convent en lo carrer de Sent Vicent. Ý aprés, añy 1600, lo mudaren fora·l portal de Quart.

[52] Visorey, conte de Benavent Año 1598, lunes, a 18 de mayo, entró por visorey el conde de Benavente. Y se fue a 29 de noviembre de 1602. [53] Translatió del cos de sent Lluís Año 1598, domingo, a 23 de agosto, fue transladado el cuerpo del glorioso sent Luís, que estava en la secrestia de la Seu, en la capilla de su santo nombre, por el arzobispo de Valencia y patriarcha de Antiochía, don Joan de Ribera, ab processó ý totes les parròchies. Ý aprés, dimats següent, anaren totes les parròchies a fer estació a la dita capella, per son boxart ý antiguetat. [54] Dijous, a 27 de agost 1598, anà la duquesa de Gandia a embarcar-se a Dénia, per a portar a la señora reyna de Flandes. Ý anava ab una carrosa, ý a la mà dreta de aquella la condesa de Benavent, ý a la part de les mules anava lo conte de Benavent, a mà dreta, ý a la esquerra lo señor archebisbe. Ý davant la carrosa anava lo fill de aquella, duch de Gandia, vestit de lleonat, ý lo fill del virey

a la mà dreta, ab sos cavalls. [55] Bal·le general Año 1598, llunes, primer día de setiembre, juró por balle general el señor de Bunyol, dicho don Gaspar Mercader. [56] Diumenge, a 20 de setembre 1598, fent la processó de la Minerva, vingueren correus de la mort del señor rey don Felip. [57] Mort del rey don Phelip Año 1598, domingo, a 13 de setiembre, murió el rey don Phelippe, nuestro señor, a las sinco de la mañana. Com més largament se conta en la 2_a carta següent. [58] Diumenge, a 18 de octubre 1598, consagraren en Morvedre a don Alonso d'Àvalos en bisbe de Coron. Ý a l'endemà dix la primera missa bisbal en Predicadors, sent festa de sent Lluís Bertran. [59] Entrada del rey don Phelip tercer. Ý Felip 4 naixqué divendres sant, a 8 de abril 1605, entre nou ý deu hores de la nit [Vide infra, foli 89] Divendres, a 19 de febrer 1599, entre tres ý quatre hores de la vesprada, entrà lo senyor rey don Phelip tercer ab sa germana, doña Isabel Eugènia Clara, ý entrà per lo portal de Sent Vicent. Ý diumenge aprés, que fonch a vint_ý_huyt de febrer, entre tres ý quatre hores de la vesprada, jurà en la Seu. [60] Entrada de la reyna Diumenge, a 18 de abril 1599, entrà la señora reyna doña Margarita de Àustria, ý entrà per lo portal de Serrans. Ý dit dia oÿren missa en la Seu, juntament ab don Alberto, archiduch de Àustria, ý doña Isabel Eugènia Clara, germana del nostre rey. Ý açò fonch casi entre tres ý quatre hores de la vesprada. Als señors reys los dix la missa lo señor patriarcha, archebisbe de València, ý als cunyats lo señor núncio, dit Camil·lo Caetano, patriarcha de Alexandria, essent padrins a la missa del rey son cunyat ý sa germana del señor rey; ý a la missa de l'archiduch ý infanta, lo señor rey ý la senyora reyna. [61] Disapte, a 26 de dehembre 1598, dia del gloriós sent Steve, ý a l'endemà, dia de sent Joan evangeliste, entre dos ý tres hores de la matinada y agué gran terremot per València, que yamay se à vist, que totes les cases tremolaven. Ý lo primer durà casi un quart de hora. Ý lo segon fonch prop les tres hores ý miga, ý durà mig quart. 1599"> [62] Dimars, a 4 de maig 1599, entre quatre ý cinch de la vesprada, Sa Magestat se n'anà per a Barcelona [63] Dijous, a 22 de juliol 1599, dia de senta Maria Magdalena, vingué Sa Magestat de Barcelona a Valèntia per mar, ab onse galeres, ý eren sis hores de la vesprada, ab la señora reyna. Perquè son cunyat ý germana, en Barcelona, s'enbarcaren per a ses terres. Ý perdé Espanya la millor yoya que jamés ha tengut, en anar-se·n Eugènia Clara. Perquè se à conegut la gran falta en lo govern, la ausència de aquella. [64] Ý disapte, a 24, s'enbarcà per anar a Dénya a les 4 hores de la matinada. [65] Diumenge, a 22 de agost 1599, se publicà perdó general per als christians nous per temps de un añy. Lo qual lo predicà don Alonso Coloma, canonge de Sevilla ý elet bisbe de Barcelona. [66] Divendres, a 27 de agost 1599, tornaren de Dénya. Ý sols pasaren per mig de València a la posta, per anar a Çaragoça, tocades les orations.

[67] Cardenal don Ferrando de Guevara Dimars, a 16 de noembre 1599, entrà lo inquisidor general, ý cardenal, don Ferrando Nyno de Guevara. Ý aposentà en palàtio Bisbal. [68] Llongeta de la Seu. Pilar de la porta de la Seu, llevat Dilluns, a 25 de noembre 1599, examplaren lo pas de la llongeta de la Seu. Ý dijous, a 18 de dit, comencaren a derrocar lo pilar d'enmig de la porta de la Seu, dels Apòstols. [69] Mort de Simó Frígola, vicecanceller Divendres, a 26 de dit, morí lo vicecanceller don Simó Frígola. [70] Consecració de dos bisbes: de Lleyda ý Barcelona Diumenge, a 28 de dit, consagraren en bisbes de Leyda a Francés Virgili, offitial de València, ý de Barcelona a don Alonso Coloma, canonge de Sevilla ý vissitador de l'Estudi de València. Ý trobaren-se a dites consecrations lo il·lustríssim don Joan de Ribera ý don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coroni, ý lo il·lustrísim compte de Benavent, ab la condesa ý sos fills, ý altres señors.

[71] Memòria de la mort del molt alt ý molt poderós señor don Phelip de Àustria Segon, rey ý señor nostre; añy 1598, a 13 de setembre Sa magestat caygué malalt en sa casa de Sent Llorens del Real, dit lo Escurial, a díhuyt dies de juliol, divendres, añy mil cinc_cents noranta_huyt, de mal de gota. Ý la malaltia tan lo aquexava, al dit señor rey, que tingué contínua febra. Ixqué-li una gran posthema en la cuxa de la cama dreta.Ý carregà-li la gota en lo dit de la mà dreta, que ya en dies passats lo y havien ubert, ab grandíssim dolor ý gran abundàntia de posthema. Ý rezelant-se los metges del mal de la cuxa que del demés, determinaren que s'obrís. Ý axí Vergara, lo seu barber, la obrí. Yxqué-li molta matèria. Ý de cada dia li n'ixia, fins que aquella cuxa estava a tan buydada que lo cuyro de la carn estava molt desapegat ý li fia molts plechs ý rues

Ý era gran compasatió veure a tal señor ab tan treball ý ab tanta patièntia, als cincuanta nou dies de la malaltia, ý avent cincuanta tres que no se li fia lo llit, que tostemps dit señor estigué gitat de spal·les. Ý era en tanta abundàntia la matèria que llançava de la cuxa, mà ý lloms, ý ab tanta patièntia ý suffriment, tenint per advocat al seu gran patró Llorens. Donà la ànima a Déu diumenge, a tretze de setembre, a les cinch hores de la matinada. Estigué·s tostemps, dit señor, ab gran sentit ý recort fins a micha hora ans que morís, que se li tancaren los ulls; dexant molt llastimats a tots los presents ý ausents, ab tanta falta ý mort. Don Christòphol de Mora, cambrer mayor de don Phelip tercer, príncep ý fill unigènit de dit señor, anà a despertar-lo a la sua cambra, ý donà-li rahó ý conte de la mort de son pare. Ý sentí-la molt lo príncep, ý lo marqués de Dénia, ý·ls demés cavallers de son

servici. Llevà·s del llit a les huyt hores, ý anà a visitar a la infanta doña Eugènia Clara, sa germana, la qual se agenollà per a besar la mà a son germà com a rey ý succesor de son pare. Alçà-la lo príncep ý abraçà-la ab gran[s] mostres de germà, la consolà ý fé[u]-li molts compliments ý offertes. Tornà-se·n a son aposiento, ý al marqués de Dénia, que·s diu don Francés de Royas ý de Sandoval, que era lo seu cavalleriz mayor, lo féu del Consell d'Estat —ý aprés fonch virey de Valèntia, en los añys 1604 ý 5, ý·s jurà a 23 de febrer 1604, a les 4 hores de la vesprada— ý ad un Joan de Sandoval, son germà, primer cavalleriz dels quatres. Donà son aposiento a don Diego de Córdova ý que gozàs les preheminènties de cavalleriz major. Ý per a sa persona que·s servís de la sua cavalleriza ý cavalls. Donà·s orde en què se abaxàs lo cos del señor rey, de a hon estava a la sagrestia, per una escala secreta que baxava a ella, per al día aprés soterrar-lo. No l'obriren,

perquè estava molt podrit ý corrupte. Ý axí, senser com estava, lo embolicaren en dos llançols, estant presents los del Consell d'Estat. Ý los monters de la Cambra li descubriren la cara. Ý Hyeroni Gazol, son secretari, certificà com ell per ell era la magestat del rey, don Phelip segon. Ý llavors lo posaren en una caxa de plom ý esta dins altra de fusta, de color morat, que diuhen que és incorruptible. Ý cubert ab un drap de brocat pardo, ab una creu de setí carmesí, lo devallaren los cavallers a la sagrestia. Dilluns, a 13 de dit mes, a les deu hores del dia, lo soterraren sens música, ni estrèpit, ni pompa, perquè axí Sa Magestat ó dexà ordenat. Sols lo convent en processó, ab llums de sera groga, ab molt spay ý singular silenty, que causava mayor sentiment. Portaven lo real cos en muscles dels grans: del marqués de Dénia, don Ferrando de Toledo, don Antoni de Toledo, don Francés de Ribera, don Enrrich de Gusman,

don Pere de Castro, el compte de Salines, Ruigómez de Sylva, don Alonso de Còrdova, don Joan Ydiaches, don Martín Ydiaches ý lo correu mayor. Darrer lo cos venien el archebisbe de Toledo, vestit de pontifical, ý davant d'ell dotze frares ab capes de vellut negre de brocat, fondo de or. Després venia don Phelip tercer, príncep ý rey nostre —aquest Felip 3, rey de Castella, ý segon de Aragó, morí dimecres, a 31 de mars, añy 1621, fill del mort, ab lloba, capiró ý dos voltes de dol en lo cap, los ulls casi declinats ý la cara descuberta. Portava-li la falda don Christòphol de Mora ý lo mateix dol que portava Sa Magestat portaven tots los cavallers de son servici. Ý trobaren-se presents al soterrar sols tres grans: lo duch de Medina Sydònia, el compte de Alba ý lo marqués de Dénia. Feren sinc stations o parades ab lo cos, ans de arribar al sepulcre o túmulo, que estava enmig de la yglésia, a hon lo posaren. Ý als peus li posaren un coxí de brocat, brodad de or, ý damunt la corona, ý al capsal

una creu de pòrphydo de or. Dix la missa el archebisbe de Toledo, ab diaches ý subdiaches, ab sis capes de or. Ý entre tant que dien missa mayor, digueren misses ressades en los altars ý capelles de la yglésia, ý a cada missa dien sos responsos, a les spal·les del real cos, a hon assistia, en peu, Joan de Guzman, com a zumiller de la cortina. Accabà·s la missa ý ceremònias a les dotze de migjorn, ý los sobredits cavallers tornaren a pendre lo cos ý·l portaren, en muscles, fins a la sepultura ý bòveda de les persones reals. Ý hallí lo marqués de Dénia, ab particular orde que tenia, entregà lo real cos als monters de Sa Magestat. Posaren lo real cos de Sa Magestat enmig dels cosos de l'emperador Carlos quint, pare de aquell, ý de la reyna doña Agna, sa darrera muller ý mare del nostre rey, don Phelip tercer, ý señor nostre. Estans en dit sepulcre o sepultura, sens lo cos de Sa Magestat, quinze cosos reals. Accabada la funerària muntà-se·n lo señor príncep

a dinar a la una hora tocada. Ý a la vesprada féu del Consell d'Estat a Rodrigo Vàzquez Arze, son president de Castella. [72] Còpia de la carta que la magestat del rey, don Phelip tercer, emvià als staments de Valèntia. Aquest Felip tercer morí dimecres, a 31 de mars 1621"> [Pro ut infra foli 355] En lo sobre scrit de la carta. "A los muy reverendo, reverendos, ilustres, venerables, nobles y amados nuestros, los estamentos del nuestro reyno de Valentia. "El Rey "Muy reverendo, reverendos, ilustres, egregios, venerables, nobles y amados nuestros, a 13 d'este mes fue Dios servido de llevarse para sí el Rey, mi padre y señor, que aya gloria, haviendo recebido todos los sacramentos de la Yglesia con su accostumbrada devotión. Y su fin ha sido tan cathólico y exemplar como su vida. Y mi sentimiento, como la perdida de tal padre y señor,

que las obligationes naturales de hijo las acresciento, con benefitios más que de padre. "Y no se las tienen menores los de ese, mi reyno, pues tantos años los governó y conservó en religión, paz y justitia, con augmento general y particular de esse my reyno. "Doyos cuenta de este succeso para que lo sepáis, como es justo, y esos mis estamentos hagan la demostratión pública de lutos y honrras tanto major que en semejantes casos se ha accostumbrado; quanto la occasión presente lo es de todas las de los siglos passados. "Pidiendo a nuestro Señor su descanso eterno, y que mi actiones las enderece en su sancto servicio y al bien universal de mis reynos y vasallos, y al de esse particularmente, que yo tanto amo y estimo, como su divina Magestat sap. Que desseo acertar ha daros la satisfactión que merecéis, vassallos tan fieles y leales como vosotros sois. "Y en el entretanto, que doy assiento y me desembaraço de las cosas d'estos mis reynos, para yr a vissitar esse por mi persona, é mandado al

conde de Benavente, como rey y señor natural que soy de esse mi reyno, que en mi nombre haga el offitio de mi lugartiniente y capitán general, en virtud del privilegio que le é mandado emviar, firmado de mi real mano y despachado con las solemnidades que se accostumbran. "Mandoos que le acceptéis y le obedescáys, como bien soléys, y sed cierto[s] que en dando lugar los negotios d'este reyno, que spero será con mucha brevedad, sin perder tiempo yré, plaziendo al Señor, a visitar esse, y el juntarse el amor que os tengo y complir con mis obligationes con mi gusto y contento. "Os assiguro bastantemente que no abrá dilatión de cosideratión. Y agora no se podría hazer sin atropellar lo de acá y de hallá, sin conseguir el fruto que devéis sperar de mi yda, en todo lo que fuere bien y accrescentamiento de esse mi reyno. Como más en particular hos lo dirá de mi parte el conde de Benavente, al qual daréys crédito en todo. Datum en Madrid, a 18 de setiembre 1598." "Yo, el Rey.

"Vt. Frígola vicecansiller "Vt. C. G. Thesaurarius Franqueza Secretarius "Vt. Covarruvias Ps. Vt.Baptista Ps. "Vt. Guardiola.Ps. Vt. Clavero Ps. "Vt. D. P. Sans. fisci ad. [73] Còpia de la carta que lo rey Philip tercer envià als jurats de Valèntia En lo sobre scrit de la carta dia: "A los amados y fieles nuestros, los jurados de la nuestra ciudad de Valentia. "El Rey. "Amados y fieles nuestros, a trese d'este mes —que fonch diumenge—, fue Dios servido de llevar para si al Rey, mi padre y señor, que aya gloria, haviendo recebido todos los sacramentos de la Yglesia, con su accostumbrada devotión. "Y su fin a sido tan cathólico y exemplar como su vida. Y mi sentimiento, como

la pérdida de tal padre y señor, que las obligationes naturales de hijo las accrescenta con benefitio más que de padre, y no se las tienen menores los de esse reyno; pues tantos años los governó y conservó en religión, paz y justitia, con augmento general y particular de esse mi reyno. "Doyos cuenta d'este succeso por que lo sepáis como es justo, y en essa ciudad hagáis la demonstratión pública de lutos y honras, tanto mayor que en semejantes casos se ha accostumbrado; quanto la occasion presente lo es de todas de los siglos passados. "Pidiendo a Nuestro Señor su descanso eterno, y que mis actiones las enderece a su santo servicio y al bien universal de mis reynos y vassallos, y al d'este particularmente, que tanto amo y estimo, como su divina Magestat sabe, que desseo acertar ha daros la satisfactión que merescéis, vassallos tan fieles y leales como vosotros sois. "Y en el entretanto, que doy assiento y me desembaraço de las cosas d'estos,

mis reynos, para yr a visitar esse por mi persona, é mandado al conde de Benavente, como rey y señor natural que soy, d'esse mi reyno, haga el offitio de mi lugartiniente y capitán general, en virtut del privilegio que le é mandado embiar, firmado de mi real mano y despachado con las solemnidades que se accostumbra. "Mandohos que le acceptéis y obedescáis com bien sabéis. Y set ciertos que en dando lugar a los negotios d·estos mis reynos, que spero será con mucha brevedad, sin perder tiempo yré, plaziendo al Señor, a vissitar esse, y el juntarse el amor que os tengo y conplir con mis obligationes, con mi gusto y contento. "Os asseguro bastantemente que no abrá dilatión de consideratión, y agora no se prodría hazer sin atropellar lo de acá y de hallá, sin conseguir el fruto que devéis sperar de mi yda, en todo lo que fuere bien y accrescentamiento de esse mi reyno, como más en particular os lo dirá de mi parte el conde de Benavente, al qual daréis crédito en todo."

"Datum en Madrid, a 18 de setiembre, 1598"> "Yo, el Rey "Franqueza Secretarius. [74] Relatió de lo que féu la ciutat de Valèntia en les obsèquies del dit señor rey Disapte, a 26 de setembre, vespra dels gloriosos metges sent Cosme ý sent Damià, dit añy 1598, tocades huyt hores de la nit, aprés de tocades les orations de les Ànimes, la campaneta del Sambori tocà un quart de ora a soles ý parà casi altre quart. Ý tornà a tocar per segona vegada poc menys de un quart ý parà poch menys de mig quart de hora. E en aprés tornà a tocar per tercera vegada, casi un altre quart de hora, ý parà un poch. Ý lo Michalet, dit lo campanar, féu un toch, ý tocà les morlanes un toch molt trist, que casi no·s sentiren, segons la gran avalot de

la gent. Perquè estava la plaça de la Seu que no y cabia de tanta gent, ý parà casi mig quart. Ý ad aquest toch havien de tocar les trompetes, ý diuhen que no sentiren lo toch, segons la avalot de la gent, ý axí no tocaren les trompetes. Ý pasat casi més de mig quart, tornà lo Michalet a tocar les matexes campanes, ab millor gràtia que no lo primer toch, però era molt trist. Ý en la plaça de la Seu tocaren nou trompetes un toch molt trist, que parexien ser en la semana sancta, ý durà lo sonar casi un Pater noster ý callaren casi mig quart. Ý lo Michalet tornà a tocar lo tercer toch de la matexa manera que lo segon ý respongueren los trompetes molt tristament. Ý aprés estigueren casi un quart de hora en silenty, ý tornaren a tocar les trompetes altra vegada, que fonch per tercera. Perquè, com tinch dit, no sentiren lo primer toch del Michalet. Ý ells aguardaven que tocasen lo tercer per a ells, perquè no havien oÿt lo primer. Ý avisaren del Michalet que no aguardasen, que ya havien fet lo tercer

tranch. Ý esta fonch la causa que·ls trompetes aguardaren tant. Ý axí sonaren, com é dit, los trompetés. Ý, acallades, Honorat Joan Borja, trompeta major de la present ciutat de Valèntia, dix la verba; la qual és del thenor següent: "Ara oyats, que us fan a saber, de part dels justítia ý jurats de aquesta ciutat de Valèntia, la trista ý dolorosa nova de la mort de la sacra cathòlica real magestat, del molt alt ý molt poderós señor don Phelip, rey ý señor nostre, al qual nostre señor Déu Jesuchrist, per la sua sacratíssima mort ý passió col·loce en la sua eterna glòria. "E per mostrar la dolor intrínseca per lo gran sentiment que tots havem de tenir, no sens gran rahó, per la pèrdua de tan alt ý tan poderós rey ý señor nostre, manem a totes ý qualsevol persones, de qualsevol stat ý conditió sien, en la dita ciutat ý terme de aquella, no gozen ý presumeixcen sonar, ni fer sonar, instruments de música de qualsevol manera

sia, o fer mostrar, ni demostratió de plaer o alegria, encara que fos per causa d'esposalles, convits o bodes, ni vendre ni tirar cohets. "Ans fasen tots evident senyal de gran dol ý tristítia ý dolor, per la mort del dit molt alt ý molt poderós rey ý señor nostre. E qui contrafarà serà pres, punit i castigat greument en persona ý béns, a albitre dels dits justítia ý jurats ý Consell de la dita ciutat. "Encara notificen ý manen, que les corts ý obradors dels notaris sien ý estiguen tancats. E algú no goze, ni presumeixca, tenir aquells uberts per a procehir actes alguns judiciaris e públics, sots pena de xexanta sous, per cascuna vegada que serà contrafet. "Açò emperò manen ésser tengut ý observat, de mentres e fins que sia feta ý accabada la solemnitat de les dites exèquies ý anniversari per la ànima del dit molt alt ý molt poderós rey señor nostre. Les quals exèquies ý anniversari se faran ý celebraran en la Seu, cathedral de la present ciutat, en lo dia de dimars, que contaran sis del pròxim

mes de octubre, ans de migjorn. "Preguant, exortant ý amonestant que en lo dit dia sien en la dita Seu, per solemnizar ý fer honor al dit anniversari ý exèquies, ý pregar per la ànima de tant alt señor ý tan poderós rey nostre. "E no res menys manen, sots pena de xexanta sous, que en lo dit dia de sis de octubre 1598, primer vinent, no sia persona alguna, de qualsevol estat [i] conditió sia, fasa, ni fer fasa, faena alguna, públicament ni amagada. Ni tinguen les portes, encara que sien de venderia de menjar, ubertes, sinó tancades. Mas puxen dins casa vendre coses de menjar. Per lo semblant, en lo mercat no puxen parar coses algunes, sinó segons se accostuma vendre lo diumenge. E sien certs que seran executats en persona e béns, a coneguda dels dits justítia ý jurats ý Consell. "Més avant fan a saber, ý manen, que alguna persona de qualsevol estat [i] conditió sia, no goze, ni presumeixca, tenir parats ni uberts alguns obradors, ni tendes, ni fer fahena

públicament, ni en places ni en carrers, en taules ni en qualsevol altre lloch. Ans tinguen tancats contínuament los obradors, exceptant los postichs o entrada de aquells, fins tant sia feta ý accabada la solemnitat de les dites exèquies ý anniversari. "Ý axí mateix, exceptat de la dita provisió lo Almodí, forns, molins, carneseries, venderies de pa, vi e altres vitualles; les quals són necessàries per a la conservatió e manteniment de la vida humana. E qui a les dites coses contravendrà, encórrega en pena de xexanta sous per cadascuna vegada, ultra de les dites penes serà castigat e punit en persona ý béns, a coneguda ý arbitre dels dits justítia ý jurats, prohòmens ý Consell de dita ciutat. "E més, provehexen e manen que en lo dit dia, de sis de octubre, primer vinent, mentres se celebrarà lo dit anniversari, no sia algú que goze o presumeixca venir a la dita Seu ab barrets o sombreros de color, ne portar vestidures de color clar. Ý les dones que vendran a la dita Seu, achen de venir ab los veles de dol o ab los mantells al

cap, sots la matexa pena de xexanta sous, per cascuna vegada que serà contrafet, ý guarde·s qui guardat sia." La sobredita crida ixqué, ab lo acompan[y]ament de la Cassa de la Ciutat, a les nou hores de la nit ben tocades, acompanyada de dotze cap de guaytes ý nou verguers ý nou trompetes ý lo vedell del Studi General, tots engramallats, ab quaranta hòmens a peu, engramallats, ý cascú dels de a peu portava una antorja encessa ý negra en sa mà, ý tots los ministres de les sises. Ý féu fer la crida enmig de la plaça, enfront de casa a hon estava Pau Abreus, scrivà de mans, que és una casa de la dignitat de la Seu dita. Acontegué dita nit que, preconizant dita crida, dit Honorat Borja li seguí, que fonch a tan gran lo concurs de la gent en dita plaça de la Seu, que·l tornaren al dit Borja, ý a la sua cavalcadura, vint pases arrere. Ý com dit Borja anava agramallat, la falda de la gramalla caygué de les anques de la cavalcadura

ý estirava la cavalcadura ab les cames la gramalla. Ý caygué·s la calvalcadura ý dit Borja, ý la gent portà al dit Borja ý cavalcadura més de vint pases en l'ayre. Ý caygué la cavalcadura dos vegades de costats. Ý de la cayguda tractà mal a dos o tres fadrins, ý lo dit Borja cridant a grans crits, li accudí socorro dels caps de guaytes, que eren pasats a la altra plaça de la Seu, dita de la Llenya, ý ab les antorjes encesses socorregueren al dit Borja, que estava ab gran perill de la vida. Ý esta fonch la causa que restà a tan rronco ý fatigat lo dit Borja. La primera crida fonch feta en la plaça de la Seu, com é dit, davant lo cantó de la casa de la dignitat de la Seu, que està al costat de la Cort Formada ý de hallí se n'anaren per lo palàcio Epyscopal al Real. Ý allí fonch la segona publicatió; ý la tercera a casa de Francés March, jurat, en lo carrer de la Xerea ý la 4_a al palàtio Epyscopal, ý la 5a a casa de don Jaume Ferrer, governador, etc.

[75] En aprés, lo señor archeby[s]be féu mandato a ses parròquies lo dilluns següent, que fonch a 28 de octubre, que totes les parròchies fesen ý celebrasen un anniversari per ànima de dit señor rey, ý açò gratis. Ý una missa del Sperit Sanct, per a que nostre Señor se serveixca de guiar al nostre príncep en son sant servici, ý açò també gratis. [76] A cinch de octubre, vespra de la remembrança, en la parrochial de Sent Martí se celebrà una missa general de Requiem per ànima de dit señor rey, gratis. Ý aprés celebrà la missa del Sant Sacrament. [77] En aprés, dilluns, a cinch de octubre, vespra de la remembrança o anniversari, los señors jurats de Valèntia anaren de matí acompanyats dels verguers e demés offitials ý advocats al Real, a convidar al señor virey per a les exèquies —lo dia següent fahedores— ab gramalles rosagant, tots de negre ý de raxa. E a la vesprada anaren los señors deputats, acompanyats de sos macers, offitials ý advocats. Aprés anà [el] señor bal·le ab sos verguers, assesor,

que·s dia Christòphol Monterde, comanador de Montesa. Ý lo bal·le es deya don Gaspar Mercader, señor de Bunyol, ý tots agramallats, cuberts los caps ý les cares. Aprés lo mestre rational, ab sos ministres, offitials ý advocats. Aprés la Real Audièntia, ab tots sos aguazils verguers. Aprés los dos governadors: don Jaume Ferrer ý don Lluís de Calatayú. [78] Dit dia de dilluns, a la nit, entre set ý huyt hores, les confraries de Nostra Señora de la Seu, de Sent Jaume, de Sent Jordi, de la Sanch, de Nostra Señora dels Desamparats ý les demés, cascuna ab ses aches enceses ý tots agramallats los acompanya[n]ts —excepto los andadors, que tots portaven les robes de la color e insígnia de sa cofraria, ab les beques al cap— en la plaça de la Seu cridaren a la remembrança ý exèquies del nostre confrare, del molt alt ý molt poderós don Phelip de Àustria segon, rey ý señor nostre, l'ànima del qual la divina clemèntia col·loce en la sua santa glòria.

[79] Dimars, a 6 de octubre, lo señor virey, don Alonso Pimentel ý de Herrera, compte de Benavent, entre huyt ý nou hores del matí vingué a la remembrança ý exsèquies del sobredit señor rey a la Seu. Vingué a cavall, per lo portal del Temple, per casa lo Almirant, per davant Sent Steve a la porta de l'Almodí, a la plaça de la Seu. Anaven primers los alguazils, tots de dol, ab capiró ý capuz; aprés los masers ý scrivans de manament, ý·ls jutges de la Real Audièntia, ab moltíssims de cavallers que després dels alguazils venien, ý aprés los verguers, com é dit, ý la Real Audièntia, tots cuberts los caps de dol ab capyró. Ý lo señor virey ab mayor dol que tots, que cert movia a compasió, precehint davant los tres seus fills. Ý dexaren tots los alguazils ý Real Audièntia en la Seu. Ý se·n tornaren anar, ý anaren a Sant Salvador, perquè diuhen que en la capella Mayor de la Real Audièntia no té lloch algú, ý en dita capella Mayor estaven los señors jurats, síndich ý rational, aguardant a sa excelència. Ý hallí lo reberen, tots

vestits de dol. Sentaren-se en sos banchs, ý lo señor virey ab la sua cadira, ý los demés cavallers arimats ý en peus. Estava enmig de la Seu, entre lo cor ý la capella Mayor, un modo de llit de camp, ab quatre pilars, ý a cada pilar una piràmide junt al pilar ý molt[s] altres, ý cubertes de vajeta negra, apegades les armes de Sa Magestat ý de la ciutat. Ý enmig del llit una com a tomba gran. Ý al cap una corona ab dos coxins, ý als costats ý cantons del túmulo estava, a cada cantó, un home ab armes pintades davant ý darrere, vestit de dol, ab una corona en lo cap ý ab un cetro en les mans, ý y asseÿts en uns escabeix[s] . Al cap del llit y havia un chapitell ab molts siris grogredons, que pareixien aches, ý al cap del chapitel un siri molt gros, que deyen que pesava quaranta lliures. Ý als quatre pilars del llit, a cada hú de aquells, un siri molt gros, groch, ý de les cornises del llit estaven posades moltes banderes, ab les armes del rey. Predicà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor patriarcha,

archebisbe de Valèntia, ý entre altres coses que diuhen que dix, en alabança del rey nostre: que yamay persona lo havia sentit parlar, ni cridar, de tal manera que·s poguès entendre quina veu tenia. Ý axí que may se à sabut quina veu tenia. Accabà·s lo offici mig quart ans de les dotze de migjorn. Ý, ans de començar lo offici, lo clero ý cantors de la Seu cantaren la lletania dins lo cor, sens injunctió de altres parròchies. [80] Portió de la remembrança del señor rey: 3 sous Pagaren a cascun capellà, de les altres parròchies, tres sous per la remembrança. Ý en Sent Martí és costum ya de pagar los tres sous redons, sens pendre cap sou, que axí u feren també en la mort de la reyna. En estes exèquies los canonges, ý tots los offitials de la Seu, se vestiren de vajeta, ý la ciutat donà dol als pavordres per a ells ý a dos patges. La ciutat de Valèntia donà dol a tots los de la Sala ý als consellers los vestiren de vajeta ý als offitials de la Sala drap ý raxa, ý sols vestiren al justítia criminal, que

era March Antoni Gamir. Ý los caps de guaytes, per no trobar exemplar que antigament los vestisen, tingueren gran debax per ço. Ý lo señor virey se posà, ý es ne féu donar de vajeta. Ý açò fonch a la matexa vespra de la remembrança, ý lo mateix als tabalers, per no trobar exemplar. [81] Dijous seg[ü]ent, que fonch a huyt del mes de octubre, los señors inquisidors feren capell ardent en Sent Llorens, ab cadafal ý túmulo. Ý predicà don Alonso Coloma, canonge de la Seu de Sevilla ý visitador del Studi General. Dix la missa lo canonge Serna ý lo evangeli cantà·l lo doctor Pere Assensi, rector de Sent Berthomeu, ý la epístola la cantà don Francisco López de Mendoça, rector de Sent Martí. [82] Divendres, a 9 de octubre, feren la processó de sent Dionís. Ý la nit enans no tiraren cohets ni piules, ni altres coses que s'accostumaven hà fer de farons ý lluminàries, ni repichs de campanes. Ý los del Centenar, tots anaven vestits de negre, ab sombreros, sens vel ni plomes, ans los més portaven una trença de feltre del mateix sombrero, ni cadenes

de or, com accostumaven. La bandera de camp era la ordinària, ý la de la confraria al cap, a hon porta la tasa, estava cuberta ab un tafatà negre. Ý la bandera de la ciutat, lo Rat Penat, estava cubert ab un vel de sombrero de dol, ý los penchants ý les borles del drach tot negres ý la bandera la ordinària. Portava-la lo justítia criminal, com accostuma, tot vestit de dol ý ab capa de vajeta ý barret redó de vajeta. Ý los jurats vestits de dol de raxa, ab barrets redons de raxa, ab les robes llargues ý capiró per los muscles, ý lo rollo negre. Ý los demés offitials de la Sala anaven vestits ab capuços de raxa ý de vajeta, ab barrets redons. [83] Dilluns, a 12 de dit mes, lo clero de Sent Nicolau féu també capell ardent, ab túmulo ý cadafal. Ý predicà fray Cabanelles, de la Orde de Sent Francés. Aquest mateix dia predicà don Alonso Coloma, desús nomenat, en lo monastir de les monjes del Peu de la Creu, dites serventes, ý predicà de la fundatió de la religió ý de la invocatió. Prengué per thema Stabant autem juxta crucem Jhesum.

[84] Dimecres, a 14 de octubre, se celebrà la missa del Sperit Sant en la Seu de Valèntia, ab molta música. Assistint a dita missa lo il·lustríssim compte de Benavent ý los jurats en la capella Mayor. Ý en lo cor estava la Real Audièntia. Predicà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Antiochia ý archebisbe de la present ciutat de Valèntia. Los jurats se nomenen Dimas Pardo, Francés March, Armúnia, Cassanova, Barsena, Turúvio, ý [el] rational se diu Bertran. [85] Consecratió del bisbe Àvalos. Ý la primera misa bisbal [la] dix en Predicadors, dilluns següent a a 19 de dit, ý la 2 a 31 de dit mes de octubre Diumenge, a 18 de octubre dit añy, 1598, dia del gloriós sent Lluch, consegraren en Morvedre, en bisbe, al doctor Alonso d'Àvalos, vissitador general per lo patriarcha, bisbe de Coroni. Ý trobaren-se a la consecratió lo il·lustríssim patriarcha ý archebisbe de Valèntia; lo bisbe de Tortosa, don Joan Baptiste Punter ý don Michael Spinosa, bisbe de Marruecos ý bisbe de gràcia en Valèntia. [86] Dilluns, a 19 de octubre, celebraren festa lo convent de Predicadors de la mort de fray Lluís Bertran ab gran solemnitat. Trobà-s'í lo compte de Benavent, los jurats ý governadors. Ý predicà don Alonso Coloma, canonge de Sevilla, ý dix

la primera missa bisbal, que després de consagrat bisbe cantà lo reverendíssim señor Alonso de Àvalos. [87] Pésame de la mort del rey, los jurats Dimecres, a 21 de octubre, dit añy 1598, la ciutat de Valèntia envià al jurat en cap dels ciutadans, que·s deya Francés March, que estava de casa al carrer de la Xerea, ý a Dimas Pardo, jurat en cap dels cavallers, a donar lo péssame al rey nostre Phelip 3, de la mort de son pare, ý rey nostre, Phelip segon. Ý la partida fonch entre quatre ý cinch hores de la vesprada. Ý tornaren dits jurats a 22 del mes de noembre, que fonch diumenge, a la matexa hora que anaren. [88] Divendres, a 23 de octubre, la confraria de la Sanch féu capell ardent per la mort del dit señor rey ab molta solemnitat, ý predicà don Francisco López, rector de Sent Martí. [89] Remembrança en lo Studi General En aprés, disapte, a 31 de octubre, dit añy 1598, la Universitat del Studi de Valèntia féu ý celebrà dites exèquies ab molta solemnitat. Predicà don Alonso Coloma, canonge magistral de la Seu de Sevillla; dix la missa lo bisbe de Coroni, don Alonso d'Àvalos, ý visitador general del archebisbat de Valèntia, ý esta fonch la segona missa cantada bisbal. Ý lo divendres ans, a la vesprada, cantaren

los cantors de la Seu vespres de Morts ý lo clero de Sent Andreu. Ý accabades vespres, Blay Garcia, cathedràtich de Rethòrica, féu una oratió fúnebre vestit de dol, ab capyró ý lloba, ý lo barret de quadros. Assistí lo conte de Benavent, virey, ý los jurats ý lo vissitador Coloma, ý casi tots los doctors de la Universitat. Ý açò fonch en lo pati mayor, dins de dita Universitat, perquè estava enmig un llit molt alt, parat ab ses piràmides, cubert de vajeta, ab les armes del señor rey ý de la ciutat. Ý enmig del túmulo una tomba ab un drap de brocat, ab dos coxins de seda ý una corona de or, ý de mig del llit baxava, o estava penjada, com a una àguila de granària de una gran oca de or. Ý tot lo túmulo per baix rodejat de aches, ý dalt, per los andadors, de siris grocs. Ý totes les parets de dit pati, per lo rededor, cubert de vajeta, ab les armes del dit senor rey ý la ciutat. Ý a la part de les aules noves estava parat un altar, ab un drap negre per dozer ý ab altre negre com a altar, clavat a la paret, ab una creu vermella ab un crucifici ý tot rodechat de banchs; [ý] sols la cadira del señor virey, que estava a la part,

devés les necessàries. Ý la Seu féu senyal a migjorn lo divendres, ý a vespres, ý a la nit a la dita remembrança, tocant general. Ý a la matinada tocà, ý a la missa ý a migjorn tocaren general, ý tots los tocs foren cinch. Ý a les huyt hores vingueren les parròchies ý los monastirs, ý digueren cada parròchia de per sí. Ý cada monastir, per lo semblant, un respons gratis, ý se·n tornaren. Dix la missa lo sobredit señor bisbe; lo diaca fonch lo pavorde Castañeda ý subdiaca lo doctor Noguera. Assistí lo il·lustríssim compte de Benavente, ab los señors jurats, a l'offici ý sermó. Accabà·s lo offici prop de les dotze de migjorn, ý per les cortines penchades y havia moltes hyeroglífices ý heroyces del nostre señor rey. Ý lo señor virey donà orde que tot se guardàs, perquè ho volia fer posar en concert ý estampar-ó, perquè era cosa de molt gran juhí ý delicats ingenis, ý enviar-ó al nostre señor rey Phelip tercer.

[90] Ponts de Valèntia: de la Mar, 37 pams ý un quart Lo pont que diuhen de la Mar, lo nou que han fet, que està al Remey, té de amplària nou alnes, un pam ý tres dits, que són trenta_set pams ý un quart. [91] Pont del Real: 43 pams ý un ters Lo pont del Real té de amplària deu alnes, tres pams ý quatre dits, que són quaranta_tres pams ý un ters. [92] Pont de la Trinitat: 42 pams ý un ters Lo pont de la Trinitat té de amplària deu alnes ý micha ý quatre dits, que són quaranta_dos pams ý un ters. [93] Lo pont dels Serrans: 43 pams ý mig ý dos dits Lo pont dels Serrans té de amplària deu alnes, tres pams ý mig ý dos dits, que són quaranta_tres pams ý mig ý un sisé. [94] Vissita en Sent Martí Diumenge, a 22 de noembre 1598, lo reverendíssim señor don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coroni, féu la vissita en la parrochial de Sent Martí, ý predicà. Ý fonch la primera vissita que féu de pontifical, després que fonch consecrat en bisbe. [95] Terremot Disapte, a 26 de dehembre 1598, a les tres hores de la matinada, y agué gran terremot per dos vegades en Valèntia, que casi pensaren caure·s les cases. Ý fonch universal per totes les cases. Ý lo primer durà casi mig quart de hora ý de hallí a quatre credos fonch lo segon, ý durà la mitat que lo primer. Ý en Oliva

caygué lo monastir dels frares de Sent Francés ý la hermita de Nostra Señora de Rebollet, que està, segons dihuen, en dit terme. Se à de advertir que de aquest terremot ya en dies passats se tingué senyal, que havia de ser perquè les aygües dels pous exien molt tèrboles, sens estar los pous bruts, ans bé molt nets ý molt fondos ý ab molta aygua ý no·ns ne hadonàvem lo que havia de ser. [96] Començaren lo portal del Real A set dies del mes de janer, añy 1599, a l'endemà dels Reys, començaren a rompre la muralla per fer lo portal del Real. Ý començaren a repicar la Seu. [97] Derrocar lo pont vell del Real A setse dies del dit mes de janer, añy 1599, que fonch disapte, començaren a derrocar lo pont vell del portal del Real. [98] Baxaren la ymatge de sent Martí de la porta gran. Fonch feta la figura de sent Martí añy 1494, ý per los Penarroges, per les armes que estan A díhuyt dies del mes sobredit de janer, dit añy 1599, que fonch dilluns, posaren los parrochians de Sent Martí, o feren posar, un bastiment per a baxar la ymatge de sent Martí, que està a la porta principal. E aprés, dimars següent, baxaren lo cos del dit sant ý lo barret, ý la espasa, ý lo tros

de la capa ý la baÿna ý lo petral ý altres peses. Ý lo cavall no·l baxaren, ni lo pobre; ans bé hallí lo[s] netecharen. Ý lo dit cos del sant, en la falda de la vestidura, estava scrit en lletres de conte lo añy que fonch fet, és a saber, en lo añy 1494. Que fet conte havia cent ý cinch añys que era fet, contant fins al sobredit añy 1599, que l'abaxaren. [99] Volien rompre [la] porta per les Ànimes Aprés, en lo añy 1616, a 15 de febrer, dilluns de Carnestoltes, la obriren A 21 de janer, 1599, los obrers volgueren fer rompre una porta que pasàs a la capella de les Ànimes, a effecte de traure lo Sant Sacrament per hallí; perquè no destorbasen los predicadors, ni a l' auditori. Ý començaren, tocades orations de la nit, los pedrapiquers a rompre per la capella de senta Anna, que·s diu que era de doña Violant Despuig, señora de Alcàntara, muller de don Elpho Sans, ý fonch dia de dijous. Ý lo beneficiat de la dita capella, que·s dia mosén Joan Joseph Cuquó, ý archiver de dita església, sentí los colps ý féu grans extrems. Tant que lo rector, que era don Francisco López de Mendoça, se admirà vént que de tots punts se desmayà, en què no podia parlar, ý axí féu que no·s pasàs havant. Ý lo dit mosén

Cuquó se reaturà en la església tota aquella nit. Ý dormí guardant-la. Ý fa advertir que sols los obrers, ý los que tenien càrrech dels llechs, ó sabien. Ý no u sabia ningú dels capellans. [100] Dimats, a 26 de janer 1599, en punt de les dos hores de la vesprada, puxaren la figura de sent Martí dalt ý la assentaren sobre lo cavall, neta ý de color de llautó. Netechà-la Aloy Aviuela, alcayt de la casa de les Armes de la present ciutat. Ý li donaren do_cents reals per sos treballs de netechar-la, abaxar-la ý puxar-la. Ý los obrers li feren lo cadafal, que·l féu mestre N. Sanchis, fuster que està a la plaça de Pellicers. En les guarnitions del cavall se trobà ser feta dita figura per los Pennarrojes, perquè es trobaren les armes dels dits Pennarrojes. Lo cavall ý lo pobre no·l baxaren, perquè estaven afferrats, és a saber, lo cavall ab dos gafes ý lo pobre ab una ý una trava, ý tres ganchos de ferro, que·ls tenien.

[101] Còpia de la carta que·l rey, don Phelip 3, envià als staments de Valèntia donant-los nova ý avís de la sua venguda a Valèntia, a festejar lo seu casament. En lo sobre scrit de la carta deya. A los muy reverendo, reverendos, venerables, ilustres, egregios, nobles amados nuestros, los stamentos del nuestro reyno de Valentia. El Rey Muy reverendo, reverendos, venerables, ilustres, egregios nobles y amados nuestros. É deliberado celebrar mi casamiento en essa mi ciudad de Valentia, para donde voy caminando y spero llegar con mucha brevedad, con la voluntad de Dios. Y por hazeros merced os doy cuenta d'ello, por el contento que sé que tendréis de la demonstración de amor que hago con esse mi

reyno, que es la que me tiene muy merescida su antigua fidelidad y no menos los presentes; que con tanto cuydado, aparato y gasto como me ha scrito el ilustrísimo conde de Benavente, mi lugartiniente y capitán general, en esse mi reyno, os apresuráis para solemnizar este acto. De que os doy las gratias que tan justamente se os deven. Pido, y encargoos, que en todas las cosas acudáis al conde de Benavente y le deis entero crédito, y en effectuarlo assí recibiré muy accepto servicio de vosotros. Dattum en los Hinojosos, a 26 de henero de 1599. Yo, el Rey Franquesa, secretario Vt. Covarrúbias vice. [102] A dos de febrer, dia de Nostra Señora Canelària, començaren a entrar carros de Sa Magestat, més de cincuanta, de matí. Ý a la vesprada ne entraren del marquès

de los Veles. [103] Disapte, a 13 de febrer, añy 1599, entrà lo il·lustríssim duc de Nàgera. Aposentà en casa de don Vincent Milà, prop de Sent Agostí. Dit dia entrà la guarda dels Argers de Sa Magestat ý se·n tornà a exir. Ý aposentà en Ruçafa. [104] Ý·s dia N. Castro Diumenge, a 14 de dit, a les quatre hores de la vesprada, entrà-í lo il·lustríssim cardenal de Sevilla ý archebisbe de aquella. Ý la ciutat li féu gran acompañament. Ý aposentà en casa de l'Almirant, prop de Sent Steve. [105] Phelip 3, rey ý señor nostre, entra en Valèntia Divendres, a 19 de dit mes de febrer e añy 1599, a les tres ý quatre hores de la vesprada entrà, ab gran magestat, la catòlica real magestat de don Phelip de Àustria tercer, rey nostre, fill de don Phelip segon ý nét de don Carlos quint, emperador. Entrà per lo portal de Sent Vicent, ý entre deu hores ý onse de la matinada aposentà en lo convent de Jesús, de la Orde de Sent Francés. Ý hallí dinà ý oý missa juntament ab sa germana, doña Eugènia Clara, a l'altar mayor.

Ý en tota la missa [no] estigué en peus, sinó tan solament a l'evangeli. Ý tostemps estigué en los dos genols agenollat en terra. Entrà dit señor rey a cavall, ab un cavall de color vajo, ý de les regnes del fre penchaven uns cordons de or ý seda vermelles, ab moltes borles de or. Lo qual portaven los prohòmens de la ciutat, ý que tenien càrrech, los de la mà esquerra, ý altres señors portaven lo de la dreta, tots cavallers ý señors de títol de Valèntia. Anava la magestat entre un pali de catorse bastons daurats, ý lo pali era de brocat. Los bastons portaven-los los señors jurats de Valèntia e altres señors de govern de la terra. Los jurats anaven ab gramalles de tela de or molt gentil. Lo mustasaf anava ab una cota de vellut negre, guarnida de tela de or verda, ý lo mateix portava lo justítia civíl, que·s deya Blanes, ý lo mustasaf, que·s deya Steve Ros. Ý lo justítia criminal, que·s deya Granada, anava a cavall, davant de tots, ab la verga alta, cubert lo cap. Ý aprés quatre macers reals, ab maces de or, ý als caps unes

com a corones. Aprés seguien los quatre reys de armes. Ý aprés venia, ab lo stoch, lo marqués de Dénya, don Francisco de Sandoval ý de Royas, cubert lo cap, ý aprés la magestat del rey don Phelip 3. Al portal, ans de entrar, ab artifici, baxaren dos diputadets revestits, la hú en figura de sent Vincent martre ý l'altre ab figura de sent Vincent Ferrer. Ý donaren dos claus de argent sobredaurades, ab una cadena de or fi, lligades, ý les donaren a la magestat real. Ý la sacra magestat, les claus ý los dos plats de present ý confitura, que eren de or fi, ne féu mercé a les señores monjes de Hyerusalem. Anant dita magestat, ab molt gran content ý pausa, per los carrers de la ciutat, arribà a la plaça de la Seu ý entrà en la Llongeta de dita Seu ý se agenollà en dita Llongeta ý adorà lo lignum crucis, que lo benemérit perlat don Joan de Ribera, vestit de pontifical assistia tenint aquell, ab molta assistèntia de dignitats ecclesiàstices. Ý·l portà fins a l'altar major de dita cathedral. E en aprés, fetes les solemnitats accostumades, se n'anà tocades les orations, bon rato havia, al palàcio Real. Ý se n'entrà per la porta dels Lleons nova, ab lo pali ý la il·lustríssima infanta. Ý llavors feren

senyal, del pla del Real, com les magestats estaven dins. Ý lo Baluart féu senyal ab una pesa de artilleria. Ý los argeros, que la magestat portava, despararen ses pistoles, ý lo Baluart respongué ab molt gran moltitud de mosquets ý de masclets ý desparà tota la artilleria. Ý esta matexa salva se féu quatre dies arreu, és a saber, lo disapte ý diumenge ý dilluns següents: a l'alba, migjorn ý a la nit. Ý totes les muralles enfront del Real estaven ab farons. Ý la magestat del nostre rey ý señor nos volgué festejar la nostra festa, en què disfraçat ab careta corregué per moltes voltes ý pasechà la nostra ciutat, ab grandíssim content de la nostra pàtria. Ý anà als saraus que lo il·lustríssim compte de Benavent féu en casa de don Lluís de Calatayú, perquè hallí aposentava per no poder estar en lo Real, a hon accostumava estar. Ý també al sarau del señor bal·le, don Gaspar Mercader, señor de Bunyol. Ý també pasechà de nit Valèntia, per a alegrar-se de les grans lluminàries que dites quatre nits dita ciutat féu. [106] Jurà per rey Diumenge, a 28 de febrer 1599, entre tres ý quatre hores de la vesprada, Sa Magestat jurà en la Seu de Valèntia. Ixqué acompanyat dels principals de la ciutat, ý no y anaven los

dos justíties, és a saber, civil ý criminal, sinó los jurats de Valèntia, ý lo rational ý lo síndich, que per a aquella occasió fonch elet micer Margarit, ý enmig Bertran, que era rational, ý a la esquerra micer Ferrer, ý aprés quatre jurats ý aprés quatre macers del señor rey. Ý seguien quatre reys de armes, ý aprés lo marqués de Dénya, ab lo stoch, ý aprés la magestat del señor rey, vestit tot de negre, ab gorra de vellut negre, ab un vel ý una ploma negra. Ý los dos jurats tots cuberts, ý quan li parlaven se descubrien. Ý la señora infanta no y anà. Arribà Sa Magestat a la Seu, ý·s va seure en lo sòlio, que estava posat de spal·les al cor de la Seu, entapiçat de cinch draps de or brodats, ý de seda, ý ab les armes de Sa Magestat, ý lo mateix era lo sòlio. Allí lo secretari Franquesa llixqué lo jurament, ý Sa Magestat se agenollà davant, aposat un misal ab un coxí de brocat; ý posà la mà dreta sobre la figura del cànon, ý dix ab veu inteleigible: "Yo lo juro." ý besà·s la mà. Llevat lo coxí ý lo tapet, vingué lo il·lustríssim patriarcha de Anthiochia

ý archebisbe de la present ciutat, com a persona una dels estaments, ý Sa Magestat no li donà la mà. Ý aprés de haver-se-li [fet] tres reverènties, ans de anar a besar-li les mans se n'ixqué. Vingué aprés lo marqués de Dénia, ý lo señor rey se alçà de la cadira ý ab la mà esquerra lo abraçà ý la dreta li amagà, ý no la y bessà. Ý segons diuhen, ý dien, era la mayor mercé que li podia fer al dit marqués. Ý aprés a tots los demés donà francament la mà a bessar ý se·n tornà al Real per lo mateix camí que avia anat, és a saber, per la plaça de la Seu a la de la Herba, a l'Almodí, al Temple ý al Real. [107] Dinà lo rey en lo hort de l'Archebisbe Dimars, a 2 de mars, dinà dita magestat en lo hort de monseñor il·lustríssim patriarcha ý archebisbe de Valèntia, sens persona alguna de casa dit prelat, sinó sols lo hortolà. Ni lo perlat no y estigué. Ý a la vesprada se n'anà al Guerau. [108] Descubrir los altars Dit dia de dimars, 2 de mars 1599, lo señor archebisbe manà a la vesprada, dient completes en Sent Martí, que descobrisen los altars que estaven cuberts de teles, com era costum. Ý diuhen que lo señor núntio ho

havia axí dispost ý ordenat, perquè en Roma axí s'ussava. Ý axí·s féu. Lo señor núntio aposentà en casa lo artiaca Borja, que està enfront de la capella de Nostra Señora dels Desamparats. Lo vicecanceller Covarrúbias apossentà en lo Temple. [109] Duch de l'Infantado Dimecres, a 24 de mars, dit añy 1599, a les cinch hores de la vesprada entrà lo duch de l'Infantado acompañat de molts grans. Ý portava en sa companya més criats dels que lo señor rey portà, tots a cavall, ab lliurea ý calces abultades tallades. Dien que cada dia gastava, per lo camí, més de dos mil ducats. Entrà per lo portal de Sent Vincent ý dret anà al Real, a besar les mans a Sa Magestat. Aposentà en casa lo marqués de Terranova ý prengué la casa de don Bernabeu de Borja ý de Pujades. Era home alt, ple de cara, barba llarga ý blanca; al que amostrava pasava de 70 anys. [110] Almirant de Castella Dilluns a 29 de mars, dit añy, entre tres ý quatre hores de la vesprada, partí lo marqués de Dénia per a Vinaròs, en compania de molts cavallers castellans ý valentians

a la posta. Ý pasaren por davant lo Real, a hon Sa Magestat estava mirant dins les gelosies del corredor. Ý anaven vestits tots de vellut carmesí, ý ab passamans de or ý seda. Ý cada cavaller portava un criat ý un postillo. Lo mateix dia a les sinc hores, a la vesprada, entrà lo almirant de Castella per lo portal de Sent Vincent, ý portava en sa compania al rey de Marruecos ý al germà de l'Almirant, ý altres molts señors, ý criats moltíssims; que segons dien eren molts més que·ls que portà lo duch de l'Infantado. Anà a bessar les mans, camí caminant, a Sa Magestat. Apossentà en casa lo señor de Albalat, don Lluís Sorell, als Tins. Lo conde de Lemos aposentà en casa de Metaller, prop de Sent Nicolau. Lo conde de Fuentes en casa lo señor del Verguer, a la plaça de Vil·larrasa. Lo conde de Medinaceli en casa don Jaume Ferrer. Lo embaxador de Venètia en casa de Alais, al carrer de don Joan Vil·larrasa. Don Joan de Mèdicis en casa lo mateix don Joan de Vil·larrasa, que era estat governador, a hon estava Mucesi.

Don Pedro de Mèdicis, germà del duch de Florença, apossentà en casa don Joan López de Mendoça, prop de la Inquisitió, casa antiga del biscompte de Gelva. Lo marqués de Dénia al costat de la casa dels Lleons, ý son germà en casa Sapena, a la plaça de Predicadors. [111] Benedictió de la crisma en Morvedre Dimecres, a 7 de abril, añy 1599, semana sancta, lo señor archebisbe de Valèntia se n'anà entre quatre ý cinch hores de la vesprada a Morvedre, a benehir la crisma lo dia següent. Perquè estava hallà la señora reyna, doña Margarita de Àustria, muller del señor rey nostre, don Phelip 3 de Àustria. Ý se·n portà sols un prevere de cada parròchia, ý·ls portà ab colchos. [112] Dilluns, a 12 de abril, a l'endemà de Pascua de Ressurrectió 1599, entrà lo duch de Alburqueque, virey de Çaragoça. Entrà per lo portal de Serrans ý aposentà en la casa del regent Nuñes, dita de don Berenguer Aguilar, prop lo monastir del Carme. [113] Entrada de la reyna. Ý a 9 de octubre, 1611, al matí, vingué nova que morí en Madrid, 3 de octubre, 1611, infra foli 146. Ý a 29 de octubre, 1611, feren lo capell ardent en Valèntia [Infra foli 146] Diumenge, a 18 de abril 1599, a les onse hores de migjorn entrà la sereníssima doña Margarita de Àustria, reyna ý señora nostra. Ý entrà ab sellò, a cavall, ý ab pali ý ab palafrem, com entrà lo señor rey per lo

portal de Serrans. Ý seguia-la sa mare a cavall en altre selló, ý aprés la duquesa de Gandia ab altre selló, ý altres dames ab sellons, a cavall. Anà a Sent Berthomeu, al carrer de Cavallers, a la Esparteria, Boseria, Mercat, Mercé, Flaçaders, plaça dels Caxers, Sent Martí, Campaners, Corregeria Vella, per les spal·les del capítol de la Seu, plaça de la Llenya ý per la Almoyna ý Nostra Señora dels Desamparats. Ý entrà per la porta dels Apòstols, a hon fonch rebuda per Sa Magestat. Ý dix-los missa lo patriarcha archebisbe de Valèntia, don Joan de Ribera, ý féu les ceremònies lo archebisbe de Sevilla ý cardenal. Ý foren compares lo archiduch Alberto, son cunyat, ý la germana del rey. Ý aprés dix la segona missa lo dit archebisbe de Sevilla, ý foren padrins lo señor rey ý la señora reyna, de sos cunyats. Ý lo dit archebisbe de Valèntia féu les ceremònies, ý accabaren-se entre tres ý quatre de la vesprada. Havien fet un cadafal enmig del sambori, que prenia tot lo quadro de les quatre trones, les quals llevaren. Ý la rexa de l'altar mayor també llevaren. Ý lo cadafal

era tan alt com la statura de un home. Ý sols havia grada a la part de la porta dels Apòstols. Fa advertir que los señors jurats de Valèntia no s'í trobaren a l'oyr de les misses, ý sols los grans de Castella. De lo que tingueren molt que murmurar ý avalotar-se la gent. Ý a la nit y agué alcansies al Real. Ý a l'exir de la Seu los señors reys no anaven los jurats, ý les señores reynes anaven en una carroça. La señora reyna a la spal·la del colge ý la infanta a l'un strep, a la part dreta de la reyna, ý la mare de la reyna a l'altra part de la carroça. Ý lo señor rey, a cavall seguia. Ý a la mà esquerra los señor archiduch Albert, son cunyat, ab molt gran acompanyament de grans. [114] 1, negres; 2, traginers; 3, caldere[r]s; 4, matalafers; 5, corredors de coll; 6, pellers; 7, sombrerers; 8, carders; 9, guanters; 10, tintorers; 11, velers; 12; carnicers; 13, moliners; 14, obrers de vila; 15, peixcadors; 16, spardenyers; 17, boters; 18, asaunadors; 19, tapiners; 20, corredors de orella; 21, corders; 22, corretgers; 23, calceters; 24, teixidors de lli; 25, teixidors de llana; 26, ferrers; 27, armers; 28, fusters; 29, cabaters; 30, abaxadors; 31, velluters; 32, sastres; 33, blanquers; 34, argenters; 35, perayres Dilluns a 19. [Vide infra, subsigno] Dilluns, a 19 de abril 1599, dia del gloriós sent Vincent Ferrer, patró nostre, se féu la sua processó del modo següent: Primerament anava la bandera dels negres, de color de grog ý vermell; aprés los traginers, ab bandera blanca; aprés los calderers, ab bandera vermella; aprés matalafers, ab standart ý bandera de grog ý vermell; aprés corredors de coll, ab bandera de domàs carmesí; aprés los pellers, ab standart ý bandera de domàs vermell; aprés sombrerers ý pasamaners, ab standart ý bandera de domàs blanch; aprés corders, ab bandera de domàs vermell; aprés guanters, ab standart ý bandera de domàs vermell; aprés tintorers de

seda, ab bandera de domàs groch; aprés velers, ab bandera de domàs blanch; carnicers, ab standart ý bandera de domàs vermell; moliners, ab bandera de domàs vermell; obrers de vila, standart ý bandera de domàs carmesí; peixcadors, bandera de domàs carmesí; spardenyers, standart ý bandera de domàs carmesí; boters, bandera de domàs carmesí; asaunadors, bandera de domàs carmesí; tapiners, standart ý bandera de domàs carmesí; corredors de orella, bandera de domàs blanch; corders, standart ý bandera de domàs vert; corretgers, bandera de tafatà de grog ý de vermell; calceters, standart ý bandera de domàs vert; texidors de lli, standart ý bandera de domàs carmesí; texidors de llana, bandera de domàs carmesí; ferrers, standart ý bandera de domàs carmesí; arme[r]s, standart ý bandera de domàs blau; fusters, bandera de domàs vermell; çabaters, standart ý bandera de domàs carmesí; abaxadors, bandera de domàs carmesí; velluters, bandera de domàs carmesí; sastres, standart ý bandera de domàs morat; blanquers, standart ý bandera de domàs

morat; argenters, bandera de domàs carmesí; perayres, bandera de domàs carmesí. Aprés venien los chagants, és a saber: primers los dos nanos, aprés los spañols, aprés los gitanos, aprés los turcs, aprés los negres. Aprés venien los tabals de la ciutat. Ý aprés dels tabals venia una creu de la Seu, ý seguien en primer orde los frares: primers los capugins, ý n'í anaven 60; aprés carmelites descalços, 46; aprés los de sent Sebastià, 60; aprés los del Remey, 76; aprés los de la Mercé, 62; aprés los agustinos, 98; aprés los carmelites, 77; aprés Sent Joan de Ribera, 44; aprés franciscanos, 176; aprés dominicanos, 153; que tots prenen suma, ý són en número, de 852 frares. Aprés venien les creus parrochials: primer Sent Michael, Ruçafa, Santa Creu, Sent Berthomeu, Sent Llorens, Sant Salvador, Sent Nicolau, Sent Thomàs, Sent Joan, Senta Catarina, Sent Andreu, Sent Martí, Sent Joan de l'Hospital ý, últimament, la Seu. Ý ixqué la processó a les quatre hores per la porta del campanar de la Seu, ý per la Corregeria Vella a Senta Tecla, a Sent Christòfol, al carrer de la Mar. Entrà per la matexa casa de Sent Vincent ý

tornà a exir per l'altra porta ý tornà a la plaça de Predicadors ý no entrà en Predicadors —de lo qual se·n tingueren per agraviats los frares— al portal del Real al Palàtio, per davant Palàtio, a hon estava la magestat del rey ý la reyna ý lo archiduc ý la infanta descoberts, ý la sogra del rey a la part del quadro nou, que està devés lo ort. Ý anà al pont de la Trinitat ý de hallí, per Sant Salvador, a la Seu. Ý tot açò sens llums. Ý casi ya no podien distinguir, ni conèxer molt bé les persones, per ser a tan fosch. Ý los señors canonges, al puxar del pont de la Trinitat, tenien moltes aches apparellades per a que los capellans les portasen enseses. Ý lo patriarcha portava en relíquia lo hàbit de sent Vincent. Ý esta nit foren les alcansies en lo Real. Ý cada dia aprés, consecutiu, feren sa manera de festa different. Ý la darrera festa, que fonch lo diumenge a la nit, fonch lo sarau en la Llonja Nova ý durà fins a les onse hores de la nit. Ý dien que Sa Magestat se n'anava lo dilluns següent ý per esta causa se atropellaren les festes. [115] Dijous y agué corro de bous, ý los señors jurats vingueren primers acompan[y]ant al señor jurat de Çaragoça, lo qual anava enmig dels dos jurats en cap, ab dos mases de or. Ý estigueren seÿts en cadires. Ý los señors deputats, encara que els enviaren a dir que llevasen les cadires,

ý respongueren que axí era la costum de la terra ý que los señors reys antecessors ó havien permés ý concedit. [116] Tuson a l'archiduch de Àustria Diumenge, a 25 de abril, [el rei] féu del Tuson a l'archiduch, son cunyat, al duch de Tursis ý a l'almirant de Castella. Ý aquest dia li féu la ciutat un gran sarao en la Llonja Nova. A la ciutat nostra no sabem fins ara la mercé que ha fet a persona alguna, sinó sols celebrar les sues bodes. [117] Dimars, a 27 de abril, vingueren set galeres a la plaja del Guerau ý Sa Magestat entrà en elles. Pasechà·s la placha, ý feren com qui combatien les naus que estaven en la placha. Ý dimats, a 28, se n'anà Sa Magestat a dinar al Guerau. Ý aquest dia la ciutat féu crida que quisvulla que volgués forment prestat, a tornar a agost; de lo que los castellans se n'espantaren. [118] Divendres, a 23 de abril, dia de sent Jordi, vingué Sa Magestat al Studi General ab la señora reyna, germana ý cunyat, en una carroça ab quatre cadires, brodada la carroça. Ý a les spal·les Sa Magestat, ý la reyna a mà dreta, ý a l'altra part lo archiduch, ý a la mà dreta la señora infanta. Ý llavós feyen un doctor en Theologia dit Berthomeu Delgado, de Menorca, ý no entrà en lo col·legi del señor Archebisbe. Ans bé se n'anà de hallí al Guerau. [119] Dimats, a 27 de abril 1599, soterràrem en lo vàs dels Velluters, ý aprés, a l'altre dia següent, lo traslladàrem, a

Guillermo de Gaufremont, barón de Sombernion, capitán de los archeros del sereníssimo archiduque Alberto, natural de Borgoña, en lo vàs que està enfront de Nostra Señora dels Goig[s], ab una ataüt ý unes armes pintades damunt de una fulla de Milà, dita llanda, ý clavades sobre lo ataüt. Ý hallí lo àn depositat. Ý Chorruta, notari, ne rebé acte de la comanda dit dia de dimecres, de matí. Ý dijous, a 13 de maig, soterràrem en lo mateix vàs, al seu costat, a son germà, dit Antonio de Gaufremont, lo qual morí en la parròchia de Sent Andreu, en casa del señor de Alcàntara. Ý lo patriarcha, ý archebisbe de Valèntia, manà que·l soterrasen a hon estava son germà; no obstant que morí en la parròchia de Sent Andreu. Ý·ls de Sent Andreu feren protest, ab acte rebut per Charles Blanch, notari, dit dia de a 13 de maig, ý·ls de Sent Martí també, que no se·ls causàs perjuhí a les dites parrochials. Per ço que dit diffunct no féu testament, ni dix a hon volia ser soterrat. Ý tanbé li volien traure lo cor, ý·l feren com al de son germà. Ý, damunt de l'ataüt, y à una plancha de plom clavada que diu: "Hic jacet Antonius de Gaufremont, qui obit 13 maiy 1599." [120] Diumenge, lo primer de maig 1605, se féu solemne processó a Nostra Señora de Gràcia per lo nat infant, ab lo mateix modo de ara. [Vide infra dicto die, foli 89] En lo añy 1596, a 20 de abril, se féu una consemblant processó.

[121] Consegratió del bisbe de Segorb Diumenge, a 2 de maig 1599, consagraren en bisbe de Segorb a don Feliciano de Figueroa. Ý trobaren-se en la consagratió lo il·lustríssim patriarcha ý archebisbe de Valèntia, don Joan de Ribera, ý don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coronee, bisbes de gràtia. Ý trobà-s'í lo illustrissísm compte de Benavent ý altres señors. [122] Galeres al Grau Dimars, a 4 de maig 1599, a les set hores de la matinada, vingueren 20 galeres a la plaja del Guerau, ý moltes d'elles eren capitanes: la de Gènova, la de Nàpols, la de Malta, la de Saboya, ý altres, per a embarcar molta roba. Ý lo señor rey dit dia, a les quatre hores de la vesprada, se n'anà de Valèntia per a Barcelona en companya de la reyna ý de sa germana, ý de l'archiduch, son cunyat. Ý se n'anà per lo camí de Morvedre. Nostre Señor lo guie ý conserve moltíssims añys. [123] El rey s'enbarcà per a Barcelona Dilluns, a 10 de maig 1599, vingué nova com Sa Magestat se havia embarcat en Vinaròs, per anar a Barcelona. [124] Cas de un pou de casa mosén Sorell Dilluns, a 10 de maig 1599, entre quatre ý cinch hores de la vesprada, entraren

en casa don Jaume Sorell a netejar-li lo pou, que los de l'Almirant que allí aposentaven, ý ell també, lo avien molt enbrutat, tot de susietats ý bacins. Ý de la gran pudor entrà primer un home, ý s'ofegava, ý entrà un altre per a ajudar ad aquell. Ý·ls dos restaren hallí morts, de la gran pudor. Ý casi en totes les cases que estos grans de[l]s castellans han aposentat han fet lo mateix dels pous, ý tots los aposientos han enmerdad. Ý tot ho àn deruït ý casi fins a tots los panys de les portes han arrancat. Esta és la ganàntia que Sa Magestat ens à portat a Valèntia per tal bruta gent, Ý més, que lo Hospital General està molt ple de pobra gent. Perquè totes les quadres, a cada part y à dos llits, hú davant d'altre, plens de mal[al]ts forasters; lo que no se à vist molts anys ha en Valèntia. [125] Don Alonso Coloma, bisbe de Barcelona Dijous, a 13 de maig 1599, se publicà per Valèntia com lo señor don Alonso de Coloma, vissitador de la Universitat de Valèntia ý canonge de la Seu de Sevilla, era elet en bisbe de Barcelona. [126] Dissensió dels jurats ý bal·le, sobre lo trast de un corredor dit Romeu Dimecres, a 19 de maig 1599, vespra de la Assensió, de nit, a les orations, los señors jurats de Valèntia vingueren ab auxily de la Real Audièntia ý verguers ý aches, ý hú o dos jurats,

a la Llonja de l'Oli, al cantó devés hon és la Llonja Nova. Ý hallí un corredor havia fet ý format un empostat ý banch; ý·l derrocaren, ý·l feren troços. Ý cascún se·n portà a casa lo que pogué. Ý al corredor lo privaren de l'offici, ý·l borraren del número del Centenar. Ý posaren guardes en sa casa per a posar-lo pres. Ý dien que·s tractà en Consell que·s derrocàs la casa del Corredor ý que s'í sembràs sal. Ý lo corredor se n'anà al bal·le, que era lo señor de Bunyol, ý lo assesor, micer Christòfol Monterde. Ý lo bal·le se·n quexà al virey, que era don Alonso de Pimentel, comte de Benavent. Ý li respongué que la ciutat "Havia muy bien echo, lo que havia echo, y que no se entremetiesse —ell— en ello." Ý a lo assesor lo privaren de advocat, que era de la Sala, ý lo corredor se deya Romeu. [127] Cas dins Senta Catalina Dimars, a 2 de juny, dia tercer de Pascua d'Esperit Sanct, entre tres hores ý quatre de la vesprada, añy 1599, una dona pegà una punyalada a un home dins de Senta Catarina martre. Ý fonch que la dona anava en son marit, ý cridaren los dos a un jove çabater de la çabateria ý se n'entraren a parlar-li

al çabater dins de Senta Catalina. Ý parlant-li lo marit ý muller al jove, la dona li pegà al cabater en la mamella esquerra. Ý tancaren la església ý portaren lo Sant Sacrament a la església de Calatrava. [128] Reconciliatió de dita església Dijous, a 4 de sobredit, a les nou hores de la matinada fonch reconciliada la sobredita església per don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Ý començà a entrar per la porta de la abbadia ý entrà a l'hortet, ý romperen una porta migera que exia a casa de un veler, a la plaça de Senta Catalina. Ý hallí, devés la paret de la església, dient ses orations, llançava aygua beneyta ab un salpacer fet de la matexa herba dit isop. Ý axí anà de casa en casa dels sombrerers ý per tot lo rededor de la església. Ý aprés, per dins, a cada pilar ý capella feya lo mateix. Ý a les cinch hores tornaren de Calatrava lo Santíssim Sacrament ab processó, ab companya de Sent Martí, Sent Nicolau ý Sent Andreu.

[129] Borrada la pedra del pont del Real, la de la part de sent Vincent Ferrer Divendres, a 5 de juny, dit añy 1599, a la matinada, apparegué en lo pont del Real —en la pedra de Ribarroja que havien fet posar los señors jurats, de com aquell pont se havia accabat a la entrada del nostre rey ý señor don Phelip tercer— tota borrada ý rompudes casi totes les lletres, ý tota la pedra ab un betum molt brut, que atapaven tot lo lletrer. Ý al peu del lletrer un paper que amenasava que quants ne farien los borrarien. [130] Venguda de galeres Dijous, a 22 de juliol 1599, dia de la gloriosa Maria Magdalena, a les sis hores de la vesprada apportaren onse galeres capitanes, ý en la més principal de aquelles —que deyen que era la de Gènova— vingué lo nostre molt amat rey ý señor, don Phelip 3, ab la señora reyna, sobredita Margarita de Àustria. Ý vingueren, al que deyen, de Barcelona. Ý se·n tornaren a la sua tan amada ciutat ý apossentaren en lo Real. Fa advertir que les galeres no despa[ra]ren tir algú, ans bé

les naus que estaven en la playa despararen, que eren moltes. Ý lo Gerau respongué ab tres peses, però may les galeres despararen tyr algú. Ý diuhen molts que la magestat del señor rey nostre se·n tornava a esta terra, era perquè casi tota la terra estava contagiosa de mal. Ý en Valèntia havia molts dies que·s guardaven de les parts de Castella ý de la ralla, que era Almança. [131] Embarcasió del señor rey en lo Grau Disapte, a 24 de dit mes, entre quatre ý cinch hores de la matinada, lo dit señor rey s'enbarcà en lo Guerau de Valèntia ab la señora reyna, ý se n'anaren a Dénia a veure les Almadraves. Ý donà·s orde en què quant vingués la sua recambra de Barcelona, que pagasen als traginers ý que·ls despedisen. Ý açò es deya perquè es presumix que volia restar algun temps en esta terra. [132] Perdó general de christians nous Diumenge, a 22 del mes de agost,

de dit añy 1599, se publicà en la Seu de Valèntia perdó general a tots los christians nous, per a que dins lo añy se confessasen ý·s reconciliasen com a bons christians. Ý·s féu lo tal perdó per los señors inquisidors. Ý lo dia enans se féu crida per a que tots, lo dia següent, accudisen a la Seu per a oyr lo tal perdó. Ý·l publicà lo il·lustríssim don Alonso Coloma, canonge de la Seu de Sevilla ý elet bisbe de Barcelona. [133] Tornada de Sa Magestat ý anada Divendres, a 27 de agost, 1599, tocades les orations, la magestat del señor rey nostre, don Phelip 3, ý la señora reyna, tornaren de Dénya ý pasaren per Valèntia a la posta, ab ses carroces. Ý entraren per lo portal de Sent Vincent ý passaren per Sent Martí, ý anaren a dormir a Albalat de mosén Sorell, per anar a Çaragoça. Nostre Señor los g[u]ie . [134] Mort del comte de Albayda Dijous, a 2 de setembre 1599, a les quatre hores de la matinada, morí de propexia don Joan del

Milà, compte de Albayda. Ý fo[n]ch, segons diuhen, que la nit enans sopà molt peix. Ý accabat de sopar se n'anà a divertir a casa hon accostumava, ý hallí li prengué lo mal. Ý a les onse hores de la nit se·l ne portaren a sa casa en un coche, ab un matalaf. Ý diuhen que morí sens confessar, ni combregar, que cert és llàstima. Ý nostre Señor se apiade de la sua ànima. Ý·l soterraren en una hermita que està prop de Albayda, a hon se accostumen soterrar los tals señors. Ý no féu testament, ni·l dexà fet, perquè lo que havia fet pocs dies enans lo havia revocat per differènties que tingué ab son fill, don Francisco, fill de la segona muller, ý casat ab la fillastra de Covarrúvies. Diu-se també que, com li prengué lo mal, féu molts bons actes de contritió, nomenant a Nostra Señora dels Desamparats ý altres sants.

[135] Vinguda del cardenal Guevara Dimats, a 16 de noembre 1599, a la vesprada, entrà lo cardenal inquisidor mayor, don Ferrando Nyño de Guevara, ý aposentà en lo palàtio del Patriarcha. Ý perquè plogué aquells dies molt no se li féu entrada. [136] Dimecres, a 17 de dit, 1599, a la vesprada, anà dit cardenal a visitar al virey, compte de Benavent. Anava ab la carroça de monseñor il·lustríssim patriarcha. A les spal·les de la carroça anava lo dit cardenal, ý a la sua mà esquerra lo patriarcha, ý al strep de la mà dreta anava lo inquisidor, don Phelip de Tarsis, ý al de la esquerra anava lo inquisidor Figuerola. Ý a la part del colchero anava don Alonso Coloma, bisbe elet de Barcelona. Ý aprés seguien altres carroces. Ý pasecharen Valèntia ab los fancs ý anaren al col·legi

de monseñor il·lustríssim. Ý diuhen que dit señor cardenal inquisidor portà lo cos de sent Mauro, dexeble de sent Pau, bisbe ý martre, per a posar en lo col·legi de dit monseñor il·lustríssim. Lo qual se diu que·l dexà en Morvedre depositat, per a que quant fes bon temps entrar-lo ab processó. [137] Dijous, a 18, 1599, lo il·lustríssim compte de Benavent féu banquet al dit cardenal, ý al patriarcha, en son palàtio Real. Ý a la nit tingué comèdia en palàtio, ý la oÿren los dits señors. [138] Divendres, a 19, 1599, lo il·lustríssim patriarcha portà a pasechar al Guerau al dit cardenal. [139] Examplar lo pas de la Llongeta Dilluns, a 15, 1599, de noembre, accabaren de examplar lo pas de la rexa de la Lloncheta de la Seu, dels Apòstols. [140] Desferen lo pilar de la porta dels Apòstols Dijous, a 18 de dit, 1599, comencaren a derrocar lo pilar de la porta de [la]

Seu. Ý divendres, a 19, llevaren la figura de Nostra Señora, que estava en lo pilar d'enmig de la porta, ý la tiara que estava damunt del cap. [141] Anada del dit cardenal Dimecres, 24 de noembre 1599, entre nou ý deu hores, ans de migjorn, se n'anà dit señor cardenal a Madrid. [142] Mort del vicencanceller Frígola Divendres, a 26 de dit, a les primeres oracions de la nit, morí lo vicecanceller don Simó Frígola, que estava de casa en la plaça de Vil·larasa, en la casa que solia ser de Vincent Garcia ý ara era de don Joan Vil·larasa, gendre del dit Frígola. Ý tocà la Seu general. Ý no·l soterraren fins al dilluns següe[n]t. Ý·l depositaren en Senta Catalina de Sena, perquè dien que l'havien de portar a Jhesús, fora lo portal de Sent Vincent. Ý fóra fer grandíssim gasto, en dit general, [Vide infra, foli 2 p. 1, in primo ubi dicit.] al soterrar del sobredit don Simó.

Al soterrar del susdit don Simó Frígola, vicecanceller, anà la Real Audièntia, és a saber, tots los jutges ab lo regent, que era Nunyes, ab les maces cubertes de dol, ý tots los jutges ab barrets de dol. Ý lo de[g]à de Morvedre, que era son fill, ý canonge, don Christòfol Frígola, anava primer, ab gramalla llarga rosegant, ý ab barret redó ý sombrero sobre lo barret gran; aprés seguia l'altre fill, don Pedro; aprés altre, agramallat. Ý portaven capuços, tots de la sua casa, com són notaris, advocats, metges, barbers, apothecari ý altres. Lo cos lo portaven tots los fills de Ramon lo Peller —als quals dit mort féu ý feya molt bé— a muscles, ab capuços de dol. Passat lo cos, que ya estava en la església, vingué lo virey ab sa carroça, ý la guarda, ý entrà a les honrres.Ý portava sombrero lo virey, ab vel ordinari ý capa de drap, com és son costum. Dix-se-li missa De Conceptione, ý aprés la lletania, ab la cantòria de la Seu. E aprés vingué lo bisbe ý dix-li aniversari ý remembrança. [143] Consegratió dels bisbes de Leyda ý Barcelona Diumenge, a 28 de noembre 1599, consegraren en bisbes al de Lleyda, dit Francés Virgili, offitial ý vicari general de Valèntia, ý al de Barcelona, dit don Alonso Coloma, canonge de la Seu de Sevilla. Lo qual don Alonso aprés vingué a Valèntia diumenge, a 16 de febrer 1603. Ý dilluns, a 17, pasechà per Valèntia, ý·ns la il·lustrà. Ý vingué per a pasar a Múrtia ý Cartagena com a bisbe elet de aquelles. Ý lo dimats següent, a la matinada, se n'anà son camí. Foren consegrats en la Seu de

Valèntia los dos junts. Trobaren-se a la consecratió lo il·lustríssim archebisbe de Valèntia ý patriarcha de Anthiochia, don Joan de Ribera, ý don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coroni, criats de l'il·lustríssim patriarcha. Ý per esta occasió fonch porrogat lo soterrar del vicecanceller don Simó Frígola per al dilluns. Ý en dita consecratió s'í trobà lo il·lustríssim señor compte de Benavent, virey de Valèntia, ý la condesa ý los jurats. Encara que estaven molt alts asseÿts los jurats, ý impedien; que no·s podia veure la festa. Accabada la consecratió, los dos nous bisbes feren volta per mig del cor, a la part de la Trinitat, ý donaven a besar les mans. Ý fent creus ý donant benedictions, acompanyats dels dos bisbes, Spinosa ý Àvalos, ý lo bisbe Coloma a la mà dreta del de Lleyda. Ý lo Spinosa a la mà dreta del Coloma, ý lo Àvalos a la mà esquerra del de Lleyda. Ý los dos nous bisbes a soles portaven bàcculos,

ý los altres no, sols mitres blances de tafatà. Ý lo mateix lo de Lleyda, era de tafatà. Ý lo de Barcelona, encara que era de tafatà, era guarnida de flors de colors de seda ý de or. Accabada la processó se n'anaren a dinar, acompan[y]ats de molts cavallers, a dinar al palàtio del señor Archebisbe. Ý dinaren en los entresuelos que van a donar a la obra nova. Ha[i]g de advertir que fonch la causa que lo bisbe de Barcelona anava a la mà dreta del de Lleyda, essent més antich lo de Lleyda. Fonch la causa que, perquè les bul·les del de Barcelona foren despachades un dia enans, que no les de Lleyda, ý per ço tingué lo més principal lloch. Mes que anant lo correu ab los matexos despachs ý portant-los hú, com podia ser: diu-se que lo cardenal volgué fer est favor al de Barcelona, per ésser persona de més qualitat o perquè tingué hallà qui miràs per ell.

[144] Dimecres, lo primer de dehembre dit añy, aprés migjorn, se n'anaren los sobredits señors bisbes junts, cascú a sa terra. Nostre Señor los guarde ý·ls dexe fer com a bons pastors. [145] Sent Mauro Diumenge, a 12 de dehembre 1599, feren solemne processó en Valèntia al cos del gloriós sent Mauro, martre de Roma, que·l portà lo cardenal don Ferrando Ninyo de Guevara, inquisidor general, lo qual estava depositat en lo monastir dels frares Capugins, fóra lo portal de la Trinitat. Lo qual cos la clerecia lo rebé al portal dels Serrans en un túmulo o cadafals alt, fet enmig del portal, entoldad tot de seda, com a llit de camp. Ý lo cos estava ab una caxa de vellut carmesí, ab tachons daurats o sobredaurats. Tendria en quadro tres pams. Ý dalt, al cadafals, a la part dreta, estava lo il·lustríssim archebisbe; ý al cap del banch o cadira, ý a la sua mà esquerra, estava lo il·lustríssim compte de Benavent. La caxa la portaven en les andes, hon se accostuma portar la

custòdia del Sant Sacrament. Ý la portaven capellans ý canonges. Ý aprés venia lo il·lustríssim patriarcha don Joan de Ribera ý, en seguiment, enmig de dos jurats, venia lo il·lustríssim compte de Benavent, virey, cascú ab sa acha blanca encesa en la mà. Aprés lo governador, don Lluís de Calatayut, enmig de dos jurats; en aprés lo bal·le, justítia civil ý criminal. Anaren per lo carrer dels Serrans a Sent Berthomeu, per davant Nostra Señora del Sepulcre. Aprés per lo carrer de Cavallers a la Boseria, Mercat, porta Nova, Llonja de l'Oli, Stamenyeria, Calatrava ý tornà al carrer de Cavallers, a la Deputatió, plaça de la Seu. Ý entrà per la Seu a mà dreta, devés la Trinitat. Ý en dita processó anaren tots los officis ab ses banderes, ý los chagants com en la processó de sent Vincent Ferrer o com en la entrada del rey. Ý aquesta nit y agué moltes lluminàries, com dels patrons. Començaren la processó a les

onse hores, perquè avançaren lo rellonge ý tot lo dia anà desbarat. Les vespres se comencaren casi a les deu hores, encara que lo rellonge tocà dotse. Depositaren lo cos en la sacrestia, ab acte de traslladar-lo al col·legi del dit señor il·lustríssim. Estava, en lo frontispici del llit o arch que havien fet en lo portal, un títol que dia: "Maurus Martyr Roma", scrit ab lletres de argent.

Añy 1600"> [146] Nevar Dimecres, a 3 de febrer 1600, dia de sent Blay, entre 8 ý nou hores de la matinada nevà casi una hora ý en aprés plogué. [147] Alabastres en Sent Martí En sobredit mes de febrer, 1600, posaren les pedres de alabastre en les finestres de Sent Martí, essent obrer don Vincent Milà ý sotsobrer N. Yvañes, notari. [148] Penjats ab robes blanques ý barrets Dit añy, dia de Carnestoltes, penjaren dos hòmens que deyen que havien furtat de la recambra de la reyna. Ý·ls penjaren ab robes blanques ý barrets blanchs. Ý estos són los primers que han penjat en Valèntia ab les semblants robes. Ý lo hú de aquells dix que per lo que·l penchaven no y sabia res. [149] Relíquia de sent Vincent Ferrer. Altra a 3 de agost 1611. Comte de Benavent portava lo bastó del pali de mig de la mà dreta Divendres, a 7 de abril 1600, a les tres hores de la vesprada entrà en Valèntia una relíquia del gloriós patró nostre, sent Vincent Ferrer. Ý feren gran festa

de campanes ý músices, ý la depositaren en la sala de Valèntia. Ý a l'endemà, que fonch disapte, fonch feriat en honor de tan sancta relíquia. Ý com a cosa certa ser dita relíquia de dit sant, se veu clar que pasant per la porta del señor don Jaume Ferrer, governador de la present ciutat, ý estant doña Blanca, muller de aquell, tullida en una cadira, se féu portar ab aquella a la finestra de la sua casa per veure pasar tan sancta relíquia. Ý reclamant la favor del dit sant gloriós, fon servit nostre Señor, per intercessió del dit sant, que en sí dita señora sentís milloria ý ella es llevà de la dita cadira, la que ans no podia —sinó anar ab ella, ab braços de criats o criades ý abrigos— a fer les gràties al dit sant gloriós, juntament ab altres señores que a la present devotió se trobaren. Ý per tota

la huytava repicà la Seu ab les parròchies, ý sempre estigué la sancta relíquia en la sala Primera dels señors jurats, posada ab un vericle. Ý per tota la octava fonch freqüentada per moltíssima gent. Ý sempre, nit ý dia, fonch vel·lada ab capellans de la Seu. Ý feren-se algunes danses dins estos dies. Ý lo diumenge aprés següent, a 16 de dit abril, que fonch dins de la octava, que contaven hà setse del dit mes de abril, y agué justes en la plaça la Seu, ý guanyà la una joya de aquelles don Francisco Roca, fill de don Pedro Roca, del carrer dels Exarchs. Ý lo dilluns aprés següent, que contaven a dèset dies de dit mes, dia de la sancta octava del dit sant, entre huyt ý nou hores del matí anaren totes les parròchies, ab la Seu, en companya del señor patriarcha, don Joan

de Ribera, vestit de pontifical, a la Sala. Ý en lo pati primer de la casa, allí baix, prengué dit señor il·lustríssim la sancta relíquia de mans del señor don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý la portaren en processó a la Seu, ý la posaren en lo altar mayor de la Seu. Ý portaven del pal·li, a la mà dreta, lo señor de Bicorp, ý lo de mà esquerra lo señor del Proenço, ý lo segon de la mà dreta, don Lluís de Calatayú, governador també de Valèntia ý compte de Ral, ý lo tercer lo il·lustríssim señor don Alonso Pimentel ý de Herrera, compte de Benavent ý virey de la present ciutat —[el] comte de Benavent portava lo bastó del pali de mig de la mà dreta— ý la altra part de la esquerra los señors jurats. Acontengué, poch enans de abaxar la relíquia del gloriós sant, que un gich de tretse a catorse añys, mut ý sort a nativitate, parlà i responia lo mateix

que li dien, per ço que no sabia altre, com yamés agués parlat ni sentit. Lo qual gich estava en casa del señor que deyen de Faura. Ý dexada la sancta relíquia en la Seu, se féu solemnísim offici ý predicà lo señor il·lustríssim patriarcha. Ý aprés, a vespres, lo mateix dia, se féu solemnísima processó, ý ab tots los officis ý banderes ý estandarts, ý ab algunes inventions, ý ab moltíssims cavallers, molt ben vestits, ab aches blanques enseses, que anaven entre los capellans de la Seu, a part de fora. Anaren per la plaça de la Seu al carrer de Cavallers, a la plaça Calatrava devés los Teatinos ý per la Corregeria a Senta Tecla, al carrer de la Mar, a la casa del gloriós sent Vincent. Entraren per la una porta ý ixqueren per la altra, tornant al mateix carrer a la plaça de Predicadors.

Entraren per la porta de l'hort de Predicadors, per lo dormitori, per la clàustra a l'altar mayor, ý a la plaça, ý al foçar de Benimaclet, al carrer del Governador Vell, a la Morera Vera, ý a Sent Steve, ý a les Carneceries Noves, per davant Palàtio, ý a la Seu. Ý hallí, lo il·lustríssim patriarcha dexà la relíquia enmig de l'altar. Ý dita sa oratió ý benedictió, se·n baxà a despullar a la sagrestia del pontifical ab què anava vestit. Ý estant hallí, a l'altar mayor, tota la cavalleria, ab lo il·lustríssim compte de Benavent, lo qual també portava acha blanca ab sos fills. Los señors jurats anaren a la Sala ý portaren la túnica del gloriós sant, que se la havien dexada, acompanyats de molts cavallers. Ý la portaren a la Seu, ý de hallí prengueren la sancta relíquia ý se·n la portaren a la casa del mateix gloriós sant. Portava la

dita relíquia mosén Francés Beneyto, prevere, qui fonch estat jurat, ý la túnica lo comanador de sent Antoni, dit Andrés, ab dos capellans, cascú als costats, vestits ab sobrepelliços ý muses. Lo señor virey sols la acompanyà fins a la porta de la Seu, que està al campanar, ý los fills del dit señor la acompanyaren ab moltíssims cavallers. Ý anaren per la Corregeria Vella a Senta Tecla, carrer amunt de la Mar. Ý quant foren a la plaça dels Ams, que hallí comença la parròchia de Sent Steve, la clerecia de Sent Steve, ab aches blanques enceses, ý ab lo rector de aquella, que·s deya Pere Scolano, ab una relíquia, entraren en orde ý entonaren Te Deum laudamus ý acompañaren la relíquia fins a la casa del gloriós sant, ý hallí la dexaren; ý serien deu hores de la nit. Ý no la

acompanyà lo il·lustríssim perlat, ni lo il·lustríssim compte, com é dit. Dins la octava y agué grans debats sobre a hon la posarien; perquè los frares de Predicadors la volien, la Seu també, ý lo Consell determinà que·s posàs en la sua casa pròpria. Ý al cavaller, que·n féu tan bona obra de enviar-nos-la, li estrenaren, ab una carta de camvi, vint mil reals castellans per a una cadena ý un cavall; que·s deya lo cavaller don Joan de l'Àguila, que era capità de la infanteria de Bretaña. Ý al que la portà li estrenaren cinch mil reals castellans ý li feren plat tots los dies que estigué en Valèntia. Ha fet ý fa, la santíssima relíquia, cada dia, moltíssims milacres. Nostre Señor es tinga per content ý se·n servixca de tots nosaltres per a son sant servici. La qual relíquia tancaren en una

caxa tota de ferro, ab moltes claus ý tancadures, que dita caxa tenia. La qual dien que era de Pere Antoni Matheu, jurat que era en lo present añy, la qual era de llargària de una alna ý de amplària dos pams. La qual posaren enmig de l'altar, cuberta ab una tovalla de brocat ý un reliquiari damunt de aquella, ab quatre canelobres de argent en lo altar, ab sos siris, ý ab molta freqüentatió de gent. Ý los capellans de Sent Steve assistien cantant molts goig[s]. Ý perquè la ciutat, ab son Consell, determinà que assistisen frares tan solament, ab exclusió dels capellans, lo dit clero fermà de dret, ý los frares lo mateix, ab una concòrdia que dits frares mostraren entre·ls frares ý capellans de dita església, ý per rahó de dita concòrdia los dos estats se restaren, pasant lo plet havant. Ý

havant los frares ý capellans estigueren junts molt de temps, celebrant misses ý goig[s], partint mig per mig los emoluments. [150] Concòrdia entre Sent Martí ý les Repenedides, àls Sent Gregori Divendres, a 12 dies del mes de maig, dit añy 1600, lo reverent clero de Sent Martí ý lo síndich de Valèntia, Batiste Matheu ý N. Garcia, com administrador de la casa de les Repenedides òlim, ara dita de Sent Gregori, per la rahó amunt dita, feren capitulations sobre la nova erectió de la església o casa, que de nou la ciutat de Valèntia havia fundat per a les Repenedides, en nom de sent Gregori, ab acte rebut per Mathia Chorruta, notari síndich del clero de Sent Martí, que fonch a l'endemà de la Assensió. Ý lo dia de la Assensió, que fonch dijous, a onse del dit mes de maig 1600, lo rector de Sent Martí, don Francisco López de Mendoça, entre sis ý set hores de la vesprada benehý la campana per a dita església, dins lo mateix descubert de les Repenedides.

Diumenge aprés següent, que contàvem a 14 de dit mes de maig, 1600, celebraren en dita església missa solemne, que fonch la primera. Dix-la mosén Aznar, beneficiat en la Seu, ý lo evangeli mosén Polo, ý la epístola mosén Siurana, beneficiats en Sent Joan del Mercat, ý predicà lo doctor Antoni Joan Andreu, ab assistèntia dels señors jurats ý lo clero de Sent Martí ý altres molts. Ý dit dia, entre tres ý quatre hores de la vesprada, se féu solemne processó ab tots los officis ý frares ý capellans, a la dita casa de Sent Gregori; assistint-hi lo il·lustríssim compte de Benavent, virrey, ý lo il·lustríssim don Joan de Ribera, archebisbe de Valèntia, ý ab don Michael d'Espinosa, bisbe de Marruecos, vestit de pontifical, ý a la mà dreta, davant lo pali, lo señor virey, ý a la esquerra lo il·lustríssim señor archebisbe. Ý aquest dia se dix que los señors jurats

tenien una carta de Sa Magestat, ab la qual los manava que la relíquia del gloriós sent Vincent la tornasen a la Seu. [151] Mort de Torrosella, notari. Ý aprés se descubrí que·l matà N. Martí, de Quart, per orde del mateix señor de Manises. Ý també matà a Quende per orde del señor de Sumacàrcer, don Francisco Crespí de Valldaura. Ý est agué perdó ý no lo de Manises. Ý aprés lo de Manises morí amagat en sa casa. Ý·l soterraren en Predicadors. Ý aquest dexà una filla, dita doña Paula, la qual aprés casà ab don Lluís Marrades, fill de don Francisco Marrades, señor de Sellent Divendres, a 19 de maig 1600, se féu crida per la Real Audièntia, ý s'afixà als cantons dels carrers, per a qui descubrís qui havia mort a Torrosella, notari. Que·l mataren a la torre de Senta Catalina, a l'ort de Arguedes, a les nou hores de la nit, venint en companya de don Pedro Boÿl, señor de Manises, ý de don Joan de Pròxita ý de Sal·lelles, notari, ý de altres. Ý prometia que lo señor virey li donaria perdó general de qualsevol cas que hagués fet a qui l'havia mort, si lo matador no l'havia mort per son interès propri; però que si per inductió de altre lo avia mort, li donaria cinc_cents ducats ý assegurat, ý·l tendria segret lo seu matar. Ý al señor de Manises ý al don Joan ý a Salelles, ý a altres, los posaren en la presó.

[152] Processó del Corpus, molt enjorn. També es féu en lo añy 1613, a 6 de juny. Ý també en lo añy 1626, a 11 de juny [foli 486] Dijous, lo primer de juny, dia del Corpus, añy 1600, se féu la processó del Santíssim Sacrament molt enjorn; que ans que·s fes de nit se accabà, que serien les primeres oracions de l'Ave Maria. Ý en aquest añy fonch jurat en cap del[s] Cavallers Miquel Àngel Solanes, que està al forn de l'Embaxador, ý la primera volta que fonch jurat. Ý lo señor de Miraflor ý tal Sancho, de Onda dit. Ý també se·n féu en lo añy 1613, a 6 de juny, una altra d'esta manera, essent archebisbe don Isidoro Aliaga. [153] Disapte, a 3 de juny 1600, entre onse ý dotse hores de migjorn, venint lo rector de Sent Steve, dit Scholano, de Sant Salvador, de oir lo sermó del Corpus de frare Cabanelles, ý venint per la plaça del Mestre Racional, prop de l'Almodí, caygué un pardal de la teulada de l'Almodí novell ý posà·s damunt lo barret del dit rector, sens ell adonar-se·n, ni sentir-lo, ý molts mirant-lo. Ý saludant a hú que·l saludava, posant la mà al barret, tocà lo pardal ý se·n bolà ý

se n'entrà per una de les finestres de casa Bertran ý posà·s damunt lo cap de la filla de Bertran. Ý ellà posà·s la mà al cap per veure lo que era: tocà lo pardal, lo qual bolà ý se·n tornà a la teulada de l'Almodí. Cosa que donà que dir als miradors. Ý glosaren, cascú a son propri juhí, que la relíquia del gloriós sent Vincent —la qual de present estava en la sua pròpia casa, al carrer de la Mar ý estava ab contentió entre·ls frares ý capellans ý la ciutat—, sobre de qui havia de ser dita relíquia de la ciutat ý que la havien posada en poder de capellans, que eren significats per lo rector, ý frares que eren significats per la filla de Bertran, lo qual valia molt als frares. Ý que per llevar de contentió se n'havia tornat a l'Almodí, que és la ciutat, ý se havia posat en la Seu, que per aquella casi tota Valèntia era significada ý molts volien que allí

la tornasen. Ý açò ó dix Ramires, un barber que estava al cantó de Sent Steve, ý un criat de aquell, dit Michael, que ó veren, sens altres molts que ó havien vist. Ý u contaren al doctor Gavaldó, a mosén Anthoni Ferràndiz ý a mi, ý a altres que allí estaven, beneficiats en Sent Martí. [154] Extremaunctió de Sent Martí, falta Disapte, a 17 de juny 1600, entre tres ý quatre hores de la vesprada, trobaren [de] menys la caxa de la Extremaunctió de la parròchia de Sent Martí, que la havien furtada. Ý aquesta vesprada despedí de la església al scholà que tenia don Francisco, rector, que·s deya Navarro. [155] Offegà·s un beneficiat de Sent Martí, dit Murciano Dijous, a 22 de juny 1600, a les set hores de la vesprada, se offegà mosén Vincent Murtiano, diacà beneficiat en Sent Martí. Offegà·s en la mar, en l'aygua de Bonanat. Ý aprés, diumenge, a la una hora de la vesprada, vingué nova que havia aparegut micha llegua més amunt de la creu de la Conca ý anàrem hallà

cinch capellans ý la creu; és a saber: mosén Chevarne, mosén Porcar, mosén Carçí, mosén Pons ý mosén Gavarda, ab cavalcadures, que lo pare de dit Murtiano ens donà, del carrer de Sent Vincent. Ý lo antecessor de aquest beneficiat, que·s deya mosén Solana, rector de Gaudalest, lo mataren a punyalades ý despullat. [156] Eclypse de Sol. Ý a 3 de octubre, 1614, n'í hagué altre terrible. Ý a 31 de dehembre 1603 y agué la conjunctió Magna Dilluns, a 10 de juliol 1600, dia del gloriós sent Christòfol, començà a eclypsar-se lo Sol. Ý casi quant fonch a les dotse hores ý un quart perdé molta de la sua claror, que casi pareixia ésser Lluna prop del ple, ab color molt esmortida. Nostre Señor se tinga per content en castigar-nos en aquest món, per sa infinita misericòrdia. [157] Tornada de la relíquia de sent Vicent a la Seu Diumenge, a 16 de juliol 1600, a les sis hores de la vesprada, se féu

processó general de les órdens ý capellans. Ý tornaren la santíssima relíquia del gloriós sent Vincent de la sua casa del carrer de la Mar, ý la posaren en la Seu, en una capella dels canonges de la Seu, dita de Tots Sants, al costat de Nostra Señora d'Esperança. Ý a la nit feren grandíssima festa tota Valèntia de llumenàries ý farons. Ý la Seu estava molt adornada de farons ý aches, ý casi tots los capellans posaren farons ý regoxixaren la festa ab grandíssim applauso. Ý tot fonch per orde de Sa Magestat del rey nostre, perquè los frares volien la relíquia. Ý Sa Magestat dispongué com era de rahó ý justítia. Féu-se octavari lo il·lustríssim archebisbe. Predicà lo dilluns següent ý a les dos hores y agué

gran música ý cançons fins prop de les quatre hores ý un quart. Ý aprés digueren vespres en la Seu ý fins al diumenge tota la octava se féu axí. Ý lo diumenge a 23, a les cinch hores, feren processó general de les parròchies, segons lo dia, ab capes ý diaches, ý tota la Seu rodada de llums. Ý portaren la relíquia de l'altar mayor a la capella, dita de Tots Sancts, ý hallí la depositaren en un armari enmig de l'altar, aposat. [158] Furt de la çabata de Nostra Señora del Carme Dimats, a 15 de agost, añy 1600, dia de la Assumptió de Nostra Señora, a les set hores de la vesprada, casi a les orations, furtaren del monastir de Nostra Señora del Carme, de damunt de l'altar, que estava a l'entrar de la porta, que la donaven adorar, la relíquia de la çabata de Nostra Señora del Carme. Ý en aprés, lo dia següent, a les nou hores del matí, dia de sent Roch, lo rector de Sancta Creu la·ls restituí.

[159] Fama que·l crucifici de Senta Catalina suava A 26 de agost 1600, se mogué gran rumor per Valèntia que lo crucifici que està en la confraria de Senta Catherina martre suava aygua. Ý persones dignes de fe tal cregueren. [160] Christians fugits de Alger A 25 de agost 1600, entraren per lo portal del Real quaranta_nou catius christians, que se n'havien fugit de Arger ab una barca mol gica, ý portaven dones ab criatures als pits que mamaven ý alguns negres. Ý se n'anaren devés la Inquisitió, perquè diuhen que ab ells venien tres o quatre renegats. [161] Port del cos del regent, don Pedro Sans Divendres, a 31 de setembre 1600, portaren lo cos de don Pedro Sans, regent de cort, ý·l posaren en sa casa, que estava a les spal·les de la casa del señor del Verger. Ý disapte, a 2 de dit mes, entre deu ý onse hores de migjorn, lo portaren a soterrar al monastir de Predicadors, en la capella primera, a mà dreta, entrant al claustre per la porta de la Porteria.

[162] Don Bernardino Zanoguera, mestre racional Dimecres, a 6 de setembre 1600, juraren en la Seu de Valèntia, entre deu ý onse hores de migjorn, en mestre racional, a don Bernardino Zanoguera. Ý dix la missa mosén Conca, domer de la Seu. Assistí lo virey, compte de Benavent, ý los jurats de Valèntia. [163] Invenció de frares de Predicadors [Vide alia, dijous a 4 de agost 1611. Altra a 7 de abril 1600] Diumenge, a 15 de octubre, 1600, los frares de Predicadors feren gran festa ý processó de una relíquia que varen traure del dit del gloriós sent Vincent Ferrer, que dien era lo dit ab que senyalava, ab la mà dreta, lo Juhí Final. Ý portà la relíquia lo señor patriarcha, ý acompanyà lo señor compte de Benavent, virrey. Ý la posaren en una capella que és dels Carroços, sots invocatió de dit sant, que està a mà dreta de la entrada de Predicadors. Ý cert que han tengut que murmurar

axí del señor patriarcha, com dels frares, com dels demés. Perquè a puix de dos_cents añys a esta part, yamay se ha sabut, ni entés, que·ls frares tenien relíquia del dit sant. Ans bé al contrari, perquè dels matexos frares se sap, ý se à oÿt dir predicant, que eren desdichats los valentians, que no tenien relíquia alguna del dit sant. Ý açò ó predicà lo sant pare fray Lluís Bertran ý fray Forner, ý més fray Justiniano, que féu la obra del dit sant. Essent llibre a tan curiós, ý de gran treball per a l'auctor, yamay ne fa mentió de relíquia del dit sant; que si la y aguera, fent mentió de moltes coses de menys importàntia, ne aguera fet mentió d'ella. Ý lo que és de consideratió, que lo frare que hara, de nou, à compost la vida

del gloriós sant, frare Diago, co[n]tradiu en moltes coses al tractat que ha fet frare Mas de la relíquia del dit. Ý puix la relíquia à moltíssims añys que los frares de ara diuhen que la tenien, los sobredits sants ý auctors ne agueren fet mentió, ý com no la fan se creu que no és del sant. Ans bé tostemps dita relíquia la han accostumada dits frares a donar adorar per relíquia, uns diuhen de sent March, altres de sent Thomàs, altres de sent Domingo. Perquè parlant los frares, predicant de dit sant, jamay han fet mentió de relíquia que tinguesen, ans bé que no la tenien sinó sols dels hàbit[s], lo bàculo, la çabata, però de son cos ý persona, no res. Puix ningú dels frares que ara són, n'í a molts añys a esta part que són estats més llegits, ni tant

com fray Justiniano ó era, almenys en coses de història ý d'escriure veritat. Sinó sols és estat que han amostrat uns papers ab los quals diuhen que era del dit del gloriós sant la relíquia. Ý fray Justiniano los tenia més ben llegits que no los de ara, que almenys ne fera mentió alguna en son llibre. Ans bé·s creu que ne achen tengut, però que sia aquesta dubitat Augustinos. Perquè si dits frares tingueren a tant important relíquia, com la que diuhen que tenen, no agermanaren tan la gent de Valèntia per a què·ls donasen la que està en la Seu, ý és verdadera, puix era més principal la sua que la nostra. Ý a perill de posar-se en gran perill la ciutat, sinó com han vist que la gent accudia,

ý de cada dia acudix, tant a la Seu, a la dita santa relíquia, no sé què sperit los à mogut a moure novetats, sols per divertir la gent de la Seu, perquè saben que nostra gent és molt amiga de coses noves. Però confiansa tinch ab lo gloriós sant, que és patró meu, que per sos mèrits se sabrà la veritat ý lo ànimo de cascú, ý lo que és de més consideratió, que jamay los nats han vist portar en processó de dit sant la relíquia, que diuhen los frares —ans bé la capa o altra relíquia de roba de dit sant—, que si la tingueren, havent la ciutat fets tants gastos ý processons tan solemnes, la ciutat la haguera fet portar en la processó. Ý açò se advera més per lo que fray Geroni Català, que fonch prior de Predicadors, diumenge, a 3 de agost 1611 [pro ut infra foli 142], portà una relíquia de dit sant ý altra de sent Erasme, ý la portaren al portal de Serrans. Ý de hallí les portaren ab solemne processó a Predicadors, que si ells ne tingueren no feren ara, de novo, lo que han fet. Ý també don Juan de Ribera envià a Frància a un notari apostòlich de la sua cort, dit mosén Almoradí, ý li·n portà altra. Ý en galardó ý premi li donà la rectoria de Càrcer. Ý essent rector de dit lloch, morí per ser malsà a aquell lloch ý de arroços. [164] Obrers de pobres de Sent Martí Dimecres, lo primer de noembre 1600, essent obrer de Sent Martí ý pare de pobres March Antoni Bononi, penchà roba en la església per als pobres, és a saber: manteles, 45; llançols, 32;

capes, 36; faldetes, 44; flaçades, 36; saboyanes, 31; camises, 97; camisetes, 20; coteles, 50; calcetes totes de color de grana ý de agulla 120 parelles; zaraguells, 8. [165] Mort de la beata sor Agullona Disapte, a 9 de dehembre 1600, entre quatre ý cinch hores de la matinada, morí una beata de la Orde de Sent Francés que es deya sor Agullona, que lo patriarcha il·lustríssim la tenia en una de les sues cases, prop del Col·legi. Ý molts dies ans que morís, lo il·lustríssim, ab los dos bisbes que tenia en palàcio, la vissitaven molt a menut ý estaven ab ella la mayor part de la nit. Ý lo virey, compte de Benavent, la vissità, ý moltíssimes persones de títol. Ý lo il·lustríssim patriarcha la féu posar en la sua carroça ý, acompanyat ab los bisbes, la portaren al monastir dels Capugins, fóra lo portal de la Trinitat. Ý hallí la posà en un túmulo alt ý la tingué 3 dies.

Ý lo pintor Sarinyena la retratà. Tenia una garlanda de flo[r]s al cap ý les mans posada una sobre l'alt[r]a, ý una creu entre les mans ý los pits, ý lo coxí de sarga, conforme los capugins. Estava a la part de la epístola, al replanell de l'altar, los peus descalços, vestida ab àbit nou. Ý les parròchies ý los monastirs anaren a dir-li un respons. Ý en lo añy 1605, lo dit señor archebisbe la traslladà al seu col·legi. [166] Armada sobre Argel A 28 de agost 1601, anà a Alger la armada del rey, ý fonch general Andrieta. Ý se·n tornà sens fer effecte. [167] Avalot de armada Als primers de abril 1602, vingué un gran avalot que venia la armada del Turc. Ý axí Valèntia se posà tota en armes, ý feren moltes mostres ý resenies, axí en lo pla del Real com en la plaça de Predicadors, sent virey lo conte de Benavent, don Joan Alonsode Pimentel.

[168] De christians nous. Cases que y à en lo regne de Valèntia: 25.165 Divendres, a 28 de juny 1602, lo señor compte de Benavent, virey de Valèntia, ajustà a tots los síndichs de les alchames dels moros ý li prometeren de donar xexanta mil ducats, pagadors en huyt añys, per a servici de sa magestat. Ý·s trobà que y havia, de cases de christians nous, vint_ý_sinch mília cent xexanta_sinch cases de aquells. Ý a 30 de setembre 1609, comensaren a embarcar-se los moros del regne, per manament del rey, fet a 11 de dit mes, dit añy 1609. [Vide infra, foli 131 ý 128] [169] Acte del Sant Offici en la plaça de la Seu. Altre a 5 de setembre 1604. Altre en lo añy 1607, a 7 de giner. Altre en lo añy 1621, a 4 de juliol. Altre en Predicadors, a 27 de juliol 1608. Altre en la plaça de Sent Llorens, a 27 de octubre 1616. Altre en Predicadors, a 6 de dehembre de 1609 Diumenge, a 30 de juny 1602, feren acte públich de la Santa Inquisitió en la plaça de la Seu. Ý cremaren quatre moros, tres estàtues ý dos caxes ab osos. Ý varen traure a hun notari del Guerau, que·s deya Yvanyes, per fitiller, ý una filla de un tender que era guarda del señor virey, dit Pedrolla. Ý prop del portal Real vell, ý accabada de llegida la sentèntia, li llevaren la corroça que portà ý lo hàbit, ý·s segué en son lloch. Ý també una negra, que altres dos voltes l'avien treta, ý

ab unes corroces molt[s] altres, ab moltes llistes de or fals, fetes garlandes, ý molt pintades, per fitillers cascú de les dites persones per sos delictes. Agué-y quatre señors inquisidors, ý lo cadafals era un ters mayor de l'ordinari. Ý dien que havia ya set añys que no y havia agut acte del Sant Offici. [170] Mort de ràbia Divendres, a 25 de juliol 1602, dia de senta Anna, morí Antoni Mandieta, mercader. Prop estava de casa de Sent Martí, ý morí rabiant. Per ço que set mesos havia que·l mosegà un gos rabiós. Ý lo saludador li dix que·s guardàs de entrar en aygua, ý sis dies ans anà al bany, ý axí que rabià mosegant los coxins ý llansant espuma. Ý lo disapte següent, a les deu hores de matí, entrant per la església de Sent Martí, dit cos damunt la ymage de Nostra Señora del Carme, ab los confrares, a soles decantaren los portants lo cos, ý caygué la ymage ý rompés lo bras dret.

[171] Venguda del germà del rey Cuquó ý son fill. Ý lo rey Cuquó es diu Sihadamar Disapte, a 3 de agost 1602, entre nou ý deu hores de la nit, arribà al Guerau lo germà del rey Cuquó ý lo fill, ab una fragata. Ý·l señor virey lo féu portar al palàtio ý allí lo convidà a sopar. Ý diuhen que dit señor comte anava vestit ab una roba de domàs carmesí, ab fresos de or, ab una cadena de or ý quatre pistoles a la sinta. Ý en continent donaren uns despachs que portaven al dit señor comte, ý en continent los despedí ab tota diligèntia ab una correu. Ý aprés, a les tres de la matinada, se n'anaren dits reys devés la cort. [172] Avalot de Armada Dilluns al vespre, a 9 de setembre de 1602, vingué un correu al señor virey, compte de Benavent, lo qual li portà noves de com lo divendres, a 6 del present, a l'alba, arribà la armada a Cartagena, ý portava galeres, 85; naus, 32; urques flamenques, 20; zanbres visquaÿnes, caraveles ý puials, 95; bergatins, 37; galeases, 2. Que tots los vexels prenen summa de 276 ý vénen infants de pelea 36.000.

[173] Preparatió per a Alger, de gent Dimecres, a 10 de setembre de 1602, vingué una carta de Sa Magestat al señor virey, la qual dia que nomenasen capitans per a què tinguesen tres mil hòmens apparellats per a la jornada de Alger. Ý que fos coronel don Pedro Vich. Ý axí, dit dia, entre sinch ý sis de la vesprada, se enarbolaren tres banderes en la plaça de la Olivera. Ý tots admirats de la novetat. Los tabal·lers que tenia hallí don Francisco Marrades, que és hú dels capitans nomenats, llançà bando, qui·s volgués assentar en la sua bandera, en servici de Sa Magestat, per a la jornada de Arger. Ý vingué nova que les naus de la Armada estaven ya en Mallorca. [174] Processó per a la Armada Disapte, a 14 de setembre 1602, dia de sancta Creu, a les sis hores del matí se féu una processó general

a Predicadors, per lo felís succés de la Armada. [175] Ý dit dia, a l'alba, despararen una escopetada a Mathia, lo mercader, que està en la caseta de la plaça de la Seu, per una rexeta baxa. Ý no li assertaren. [176] Anada dels fills del virey per a Alger Dimecres, a 18 de setembre 1602, entre quatre ý cinch hores de la vesprada, se n'anaren a Dénia los tres fills de l'il·lustríssim señor compte de Benavent, per a embarcar-se per a la jornada. [177] Dilluns, a 4 de noembre 1602, entre sis ý set hores de la matinada, en lo signe de Leo, que aquell dia estava la Lluna. [178] Tornada dels de Alger Dijous, a 7 de noembre 1602, vingueren-se·n los señors cavallers ý la demés gent, que havien anat a la empresa de Arger, sens fer effecte algú; ans ab gran vergonya, que n[o] ó volien contar, per ser la segona jornada.

[179] Anada del virey a Nàpols Divendres, a 29 de noembre 1602, se n'anà lo il·lustríssim señor compte de Benavent a la una hora, aprés dinar. Ý l'acompanyà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don Joan de Ribera, archebisbe de Valèntia, ý moltíssims señors de títol. [180] Virey lo señor archebisbe Dimars, a 3 de dehembre, dia de sent Mauro màrtir, 1602, entre tres ý quatre hores de la vesprada jurà per virey lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Anthiochia ý archebisbe de Valèntia. Ý no pasechà Valèntia. [181] Alcabotes Dijous, a 25 de dehembre 1602, segon dia de Nadal, tocades les orations de les Ànimes, lo doctor micer Navarro, per orde del dit señor virey, portà moltes alcabotes a la presó, juntament ab altres dones de la vida ayrada. Ý a 5 de mars 1603, ne açotaren huyt. [Infra foli 166] [182] Fray Domingo Anedó Disapte, a 27 de dehembre 1602, a les huyt hores tocades de la nit morí lo sant fray Domingo Anedó, porter de Predicadors de Valèntia, ý feren molt senyal les campanes del dit monestir.

[183] Frares augustinos recolets Dilluns, a 6 de giner 1603, vingueren uns frares descalsos de la Orde de Sent Agostí ý volien dir missa ý fundar monastir al cap del carrer Empedrat, a la plaça de Senta Catalina de Sena. Ý·ls de la parròchia los llançaren, ab ajuda del governador. [184] Bandolers Dimecres, a 8 de giner 1603, publicà dit señor virey una pracmàtica real contra·ls receptadors de bandolers ý malfatans, ya per altres vireys publicada. [185] Pedren[ý]als Dijous, a 9 de giner 1603, publicà altra contra·ls pedrenals llarcs ý curts ý armes àls, per lo compte de Aytona, publicada a 27 de giner, añy 1584. Ý divendres, a 10 de dit, publicà altra en què no tocava en los llarcs. [186] Casa de joch Dimats, a 14 de giner 1603, a la vesprada, féu cremar les portes, taula ý cadires de un apotecari que estava a la porta Nova, per casa de joch.

[187] Señor de Bétera Dimats, a 21 de giner 1603, morí don Ramon Boÿl, señor de Bétera. Ý·l portaren a Portaceli ý no feren ningun senyal. [188] Nevar Dimats, a 4 de febrer 1603, a la matinada, plogué ý nevà juntament. Ý aquest mateix dia, al matí, prengué possesió del canonicat don Francisco López de Mendoça, rector que era de Sent Martí, per mort del canonge Vidal. Ý renuntià de la rectoria disapte, lo primer de febrer de dit añy 1603. Ý casi tot lo dia nevà. Ý a la nit següent també, ý a miganit tronà ý aparegueren los carrers plens de neu. Ý lo dit dia de dimats anà lo señor bisbe de Coron, don Alonso d'Àvalos, a reconciliar la església de Albalat de Pardines, que estava pol·luta per una escopetada que tiraren a un home a l'entrar de la església, ý·l mataren. Ý per esta occasió féu lo señor virey la pracmàtica dels predenyals renovar; no s'entén dels de la mida. Don Francisco López de Mendoça, canonge de la Seu. Ý aquest canonge fonch gran enemich del bras eclesiàstich en les Corts celebrades en Monçó, en lo añy 1626. Ý axí varen traure un pasquí de qui ell era ý dels demés traÿdors. [Vide infra, foli 163] [189] Señor de Bunyol Divendres, a 7 de febrer 1603, a la una hora de la matinada, morí lo señor de Bunyol ý bal·le general de Valèntia, dit don Gaspar Mercader. Portaren-lo a l'endemà a soterrar a Sent Onofre. Ý ninguna església de Valèntia féu senyal.

[190] Mort del doctor micer Navarro. Ý son fill, del Real Consell, morí a 20 de nohembre de 1622, ý·l portaren a Portaceli també Ploure Dimats de Carnestoltes, a 11 de febrer 1603, entre una ý dos de la matinada morí lo doctor micer Navarro, del Consell de la Real Audièntia Criminal de la present ciutat. Ý·l portaren a Portaceli a les dotse hores de migjorn, dit dia, la parròchia de Sent Thomàs. Ý dita nit de Carnestoltes plogué molt, ý lo endemà, dia de la Sendra. [191] Infanta eo princesa [L'altra vide infra, foli 108; del príncep, foli 89. Altra et infra, foli 229] Dijous, a 13 de febrer 1603, segon dia de Quaresma, a les onse hores del matí tocaren en la Seu Te Deum laudamus, perquè la nostra reyna, doña Margarita, havia parit una filla. [192] Fill del señor de Bunyol Divendres, a 14 de febrer 1603, morí don Pedro Mercader, fill mayor del governador don Gaspar Mercader, señor de Bunyol ý bal·le de Valèntia, ý de doña N. Servelló, segona muller [193] Bisbe de Múrtia, don Alonso Coloma Diumenge, a 16 de febrer 1603, vingué a Valèntia lo il·lustríssim señor don Alonso Coloma, bisbe de Barcelona, ý elet bisbe de Múrtia ý Cartagena. Ý lo dilluns següent, a 17 de dit, pasechà per Valèntia ab grandíssim llustre que donava. Ý lo dimats següent, a la matinada, se n'anà.

[194] Mort del bogí. Altre morí a 6 de març de 1622 Dimats, a 18 de febrer 1603, morí lo bogí de Valèntia, que·s dia mestre Joan Blas. [195] Infanta eo la princessa Dijous, a 20 de febrer 1603, feren crida per a que fesen festes per lo part de la señora reyna. Ý duraren tres dies, que foren disapte, diumenge ý dilluns. [196] Sent Vicent Ferrer al pont, ý lo martre [foli 67] Divendres, a 21 de febrer 1603, al matí, posaren en lo pont del Real, a la mà esquerra, la pedra de sent Vicent Ferrer, gran patró nostre. Ý en lo encaix de la pedra, a hon té los peus lo gloriós sant, y à una barra de bronso que encaxa per la pedra del bulto ý entra en la peanya ý la corona. Ý lo rètul és de bronso ý pesa trenta_quatre [...] lliuras! Féu-lo Vicent Martínez, campaner. [197] Frares de sent Agostí, descalços Disapte, lo primer de mars 1603, uns frares descalços de la Orde de Sent Agostí compraren la confraria dita dels Tapiners, que està al carrer de Barcelonina. Ý alçaren altar ý digueren missa. Ý en continent, lo clero de Sent Martí ý los frares de Sent Francés anaren al governador, virey, official ý jurats, ý·ls feren desfer lo altar ý tot lo demés ý posaren guardes. Favorix-los don Nofre de Borja, Paulo de Castro ý altres cavallers.

[198] Frares descalços de sent Augustí Rector de Sent Martí, N. Urgellés Dilluns, a 3 de març 1603, provehí lo señor official, Pere Genís Cassanova, que anasen a la casa dels dits frares ý que portasen tot quant trobasen en dita casa. Ý axí s'enportaren a palàtio fins a les canadelles. Ý açò fonch provehït de matí, a instàntia de Mathia Chorruta, síndich de Sent Martí. Ý·ls frares de Sent Francés anaren ab auxili de aguazil de la Real Audièntia. Ý provehí que per a les dos hores fosen hallí los frares ý que, en contumàcia de aquells, provehiria lo que seria de justítia. Axí que a les dos hores no comparegueren, sinó que hú, que·s diu Mallent, un notari jove, que estava de casa a Sent Joan de l'Hospital, com a procurador de dits frares, que lo hú es deya frare Saona, provehí dit señor official, a instàntia de mosén Balançat, notari, síndich dels frares de Sent Francés, ý a instàntia de Mathia Churruta, notari, síndich de Sent Martí, ý a instàntia del frare [...] síndich de Sent Agostí, que dins un dia natural dits frares buydasen lo regne de Valèntia, ý que amostrasen sos privilegis ý la llicèntia de dir missa donada per lo señor il·lustríssim ý reverendíssim pathriarcha. Fonch-los intimatió per Martí Ynyego, núntio dit dia, ý rebuda per Anthoni Ferrer, notari de dita cort. Ý

aquest mateix dia prengué possesió de la rectoria de Sent Martí Geroni Urgellés, rector que era de la Olleria, entre dos ý tres hores de la vesprada. Ý dimats al matí es vestí en lo cor. Ý morí a 16 de abril de 1610. [199] Alcabotes. Bogí. Ý en lo añy 1623, a [...] nohembre, ne açotaren altres sis, ý no les més famoses, sinó les desdichades Dimecres, a 5 de març 1603, entre tres ý quatre hores de la vesprada, açotaren huyt famoses alcabotes. Ý fonch la primera sentèntia que l'il·lustríssim ý reverendíssim don Joan de Ribera executà. Ý aquest mateix dia fonch lo bogí nou, que és un mulato que dien que u era de Segorb, ý que jurà aquest mateix dia. Ý sobre aquest fet tingueren que murmurar en Valèntia moltíssims. [200] Quaresma de fray Antoni Joan Andreu, de Sent Joan de Ribera, en Sent Andreu Divendres, a 21 de mars, dia de sent Benet, añy 1603, predicà fray Antoni Joan Andreu, de la Orde de Sent Joan de la Ribera, en la parròchia de Sent Andreu, a hon predicava la Quaresma, que era fèria 6a infra dominicam passionis, ý convertí set dones públiques errades. Ý féu un acte heroych, que públicament, en la trona, es llevà la túnica ý ab unes cadenes de ferro se açotà. Ý aquest mateix dia, lo cabiscol de Sent Andreu, dit

mosén Fos, se posà frare en lo dit monastir. [201] Gran sentèntia en los de Algemesí Disapte, a 5 de abril 1603, lo señor patriarcha virey donà sentèntia de desterro a molta gent de Algemesí, Alginet, Albalat de Pardines ý de altres llochs, perquè eren parents o acullien malfatans. Ý axí don Jusep Pellicer —com a síndich dels estaments— partí per a la Cort sens que dit virey ó sabés, ý li envià a sa casa alguazils ý de la guarda per a buscar-lo, ý no·l trobaren. [202] Dilluns, a 7 de abril 1603, dia de sent Vicent Ferrer, plogué un poch ý allargaren la processó per al diumenge següent, que fonch a 13, ab jagants, ý·ls officis ab les banderes. [203] Frare Moreno, mort. Ý altre respons al provincial, añy 1625, a 8 de nohembre [infra, foli 468] Disapte, a 12 de abril 1603, entre quatre ý sinch hores de la matinada morí fray Christòphol Moreno, de la Orde de Sent Francés. Ý·l posaren en un ataüt davant lo altar mayor. Ý Sent Martí anà a dir-li tres responsos ab tots los

capellans, ý ab la darrera paraula acabà. Tenia prop de 80 añys ý estava tan bla com si fóra viu. [204] Chor de la Seu Dilluns, a 14 de abril 1603, començaren a desfer lo chor vell de la Seu. Ý començà a servir dit chor diumenge, a 10 de octubre de 1604. [Vide infra, foli 86] [205] Embaxadors del rey Cuquó Dilluns, a 21 de abril 1603, vingueren dos moros embaxadors del rey Cuquó ý posaren en lo palàcio archebisbal. Ý estigueren en les farses ý pasecharen per Valèntia ab una carroça de l'il·lustríssim pathriarcha. Ý vingueren per mar. Lo rey Cuquó es diu Sihadamar. [206] Sent Vicent martre al pont del Real ý sent Vicent Ferrer [Supra, foli 65, pàgina 2] Dimats, a 6 de maig 1603, a la vesprada, posaren la pedra del bulto del pont del Real de sent Vicent martre a la mà dreta. Pesà la aspa prop de sinch arroves, la corona 34 lliures ý la palma quatre, segons m'ó dix lo mateix mestre Vicent Martines, campaner, que les ha buydades. Ý en la peanya y à una barra de bronso que pesa més de sinch arroves. [207] Colcho en lo riu Dit dimats, a 6 de maig 1603, per la part de la Zaydia entrà un colcho de Sancho, lo notari, de son sogre Leon, ab lo doctor

en medicina, Matheu, ý sa muller, la filla del doctor Michael Delariga, barber també. Ý en lo riu, ý a dos passes, se trabucà. Ý·s varen offegar les mules ý ab grandíssim perill estigueren dits señors. Ý·ls varen traure ab grandíssim treball dos hòmens de a cavall. Ý al colgero possaren en la pressó. [208] Bisbe de Albarrasín Dimats, a 29 de abril, añy 1603, dia de sent Pere martre, dix la primera missa bisbal en Predicadors lo bisbe de Albarrasín, frare N. Balaguer, assistint lo[s] il·lustríssims señors inquisidors a la festa, com accostumen. Ý aprés, diumenge, a 4 de maig dit añy 1603, dix la segona missa bisbal en Senta Catalina de Sena, fent la sua festa. Ý dijous, dia de la Asse[n]sió, a 8 de dit mes de maig 1603, se n'anà a Albarrasín o, per millor, a sa terra, que era la Jana, a hon tenia pare ý mare. [209] Lo primer penjat Dimecres, a 28 de maig 1603, vespra del Corpus, lo señor virey ý archebisbe penjà a tal Lloret, fadrí, de la

Pobla Llarga. Ý fonch lo primer que ha fet penjar Ý diu-se que tot lo món ne fonch part per a què no·l penjàs, per moltes coses de diners que·l pare del fadrí donava, ý la part perdonava. [210] Dia del Corpus Dijous, a 29 de maig, dia del Corpus, dit añy 1603, no·s féu la processó del Sant Sacrament, perquè plogué lo dematí ý féu molts fanchs. Ý la feren diumenge següe[n]t, lo primer de juñy. Ý estava N. de Castro, duque o conde de Lemos, en la finestra del arthiaca Cerna, que era vengut de ser virey de Nàpols en la vaccant. Ý·s féu ab molta solemnitat, ý accabaren a les 8 hores ý 3 quarts de la nit. [211] Cremar los banchs dels tonyners Disapte, a 7 de juny 1603, a les primeres orations de la nit, per orde dels señors jurats de Valèntia, cremaren les taules dels tonyners que estaven a la forca. No obstant que dien que n'í havia algunes dels llogaters de les cases de la Inquisitió, los quals los deffensaven. Ý lo señor virey los respongué: "Que dichos señores no tenian en qué entender en cosas de la ciudad."

[212] Cadira en Sent Martí Divendres, a 13 de juny 1603, vingué lo señor vissitador don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coron, a la sacrestia de Sent Martí, a fer una pràctica de accabament de la vissita. Ý segués en una cadira de respallé ý lo rector de Sent Martí, Hieroni Urgellés, volgué·s seure en altra cadira. Ý lo bisbe li digué que no tenia lloch, ý ell replicà que sí, que axí lo y havien dit alguns dels capellans de la yglésia. Ý axí que·s va aseure en la cadira, a la part que estava lo spill. Fa advertir que tostemps que dit señor bisbe ve a la església a les elections, lo rector se li seu al seu costat, com és en la de Sent Thomàs, als càrrechs de la església. [213] Foch a la plaça dels Alys Dimecres, a 25 de juñy 1603, entre onse ý dotse hores de la nit, se pegà foch a quatre cases de la plaça dels Caxers, àls dels Alls, ab grandíssims desastres que hacontegueren. Ý·ls señors jurats ó feren com a bons señors ý moltíssims altres señors. Que Déu los ho pague. Ý·ls frares de la Mercé ó feren

valerosísimament. Ý la Seu tocà ab grandíssim sentiment. Ý·ls frares de Sent Francés vingueren ab lo Santíssim Sacrament ý relíquies, ý la Mercé ý Sent Joan del Mercat, ý·ls frares de Sent Francés ab moltísimes picoles, ý lo mateix los augustinos. [214] Remembransa a la marquesa de Dénya Dijous, a 3 de juliol 1603, a migjorn, tocà general la Seu a la remembrança de la marquesa de Dénya. Ý fa advertir que quant morí la germana del nostre rey Phelip 3, duquesa de Saboya, no·n feren. [215] Cremador Dimats, a 5 de agost 1603, comencaren a cavar los fonaments del portal Nou, per a l'hort de Arguedes. Lo mestre es deya Joan Maria. [216] Armada 3_a sobre Alger A tants de setembre 1603, vingué nova de com lo señor rey, don Phelip 3, havia fet altra armada sobre Alger, ý se n'havia tornat. Ý esta era per tercera.

[217] Mort de un moço a son amo Diumenge, a 14 de setembre 1603, a les deu hores de la nit, matà un criat a son amo dins sa casa, que era un tonyner al Trench, que·s deya Guillem, que estava al costat de Pila, taverner, ý enfront del carrer dels Manyans, en la casa que era de micer Yter. Ý lo dimats li donaren sentèntia de mort. Ý l'atormentaren, al moço. Ý·s dia Chaqués. Ý dijous següent lo penjaren. [218] Órdens Disapte, a 20 de setembre 1603, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe de Valèntia, ý virey, celebrà órdens en los Capuchinos per la indispositió del bisbe de Coron, don Alonso d'Àvalos. [219] Mort del bisbe de Oriola Diumenge, a 2 de noembre 1603, a les quatre hores de la vesprada morí lo señor bisbe de Oriola en Ayora, dit don Jusep Steve. Ý hallí lo depositaren.

[220] Mort del bisbe de Coron Diumenge, a 9 noembre 1603, a les tres hores de la vesprada morí lo reverendíssim señor don Alonso d'Àvalos, bisbe de Coron ý bisbe de gràtia de Valèntia, ý morí ab malaltia de molts polls. Ý lo dilluns següent, al matí, manà monseñor il·lustríssim ý reverendíssim que anasen totes les parròchies als Capuchinos, fora·l portal de la Trinitat, a dir un respons. Ý axí anàrem los de Sent Martí ý·l diguérem, ý trobàrem enmig de la església dit reverendíssim señor, posat ý vestit de pontifical, sobre un túmulo. Ý monseñor il·lustríssim ý reverendíssim e excelentíssim estava agenollat en un retret, a mà dreta de l'altar mayor, que era exemple de gran humilitat ý edificatió. Ý·ns ne entràrem per lo altar major per lo corredor, ý·ns ne ixquérem per la porta de la Porteria. [221] Mort de la filla de micer Sentjoan Dimecres, 26 de noembre 1603, entre set ý huyt hores de la nit, Ambròs Roca de la Serna matà sa muller, Paula de Sentjoan de Aguyrre, filla del doctor micer Sentjoan, del Real Consell; essent dona que lo diumenge ans havia combregat ý confessat, ý de bona fama. Ý a les 3 hores de la matinada la soterraren.

[222] Foch en casa de la señora Reix, de Alaquàs Dilluns, lo primer dia de dehembre 1603, se pegà foch en lo carrer de Çaragoça, en casa de la señora de Alaquàs, o, per millor dir, en la casa que estava Alçamora, notari, dit lo [...] Machuca. [223] Lo cap de altar de Sent Joan del Mercat Divendres, a cinch de dehembre 1603, a les deu hores del matí començaren a cavar los fonaments de Sent Joan del Mercat, exint més avant dels antichs, prenint mig carreró dels Porchets, de llicèntia dels señors jurats, ab pacte que arrimasen los Porchets a la paret de la església. Adverteix que víu que traÿen, de dits fonaments, molts ossos que estaven soterrats. [224] Mort del señor de Millàs Diumenge, a 7 de dehembre 1603, morí lo señor de Millàs aprés migjorn, dit don Francisco Bou. [225] Benedictió del Col·legi Dijous, a 11 de dehembre 1603, benehý lo señor vissitador Christòphol Colom la església del Col·legi, de monseñor il·lustríssim ý excelentíssim don Joan de Ribera, a les 7 hores del matí. Ý dilluns, a 17 de giner 1605, fonch consagrat. [Vide infra, foli 87]

[226] Micer Ausina Dit dia de dijous, a onse, morí micer Ausina, doctor del Real Consell, ya jubilat. Ý·l soterraren divendres a 12, en Sent Augustí. [227] Sanchis Divendres, a 12 de dehembre 1603, morí N. Sanchis, canonge conjunct del N. Sanchis, canonge oncle de aquell. [228] Cap de altar de Sent Joan Disapte, a 13 de dehembre 1603, dia de senta Lúcia, entre dotse ý una de migjorn posà la primera pedra, en lo cap de l'altar de Sent Juan del Mercat, lo il·lustríssim ý excelentíssim señor don Joan de Ribera, archebisbe de Valèntia ý virey. Ý en lo añy 1608, dit dia de senta Lúcia, digueren la primera missa en dit altar lo bisbe de Tortosa. [229] Mort de don Lluís Granulles Diumenge, a 21 de dehembre, dia de sent Thomàs, 1603, a les onse hores de migjorn soterràrem don Luís Granulles, comanador de Montesa, en Sent Francés. Feren gran acompanyament los comanadors de dita religió. [230] Officis en Sent Martí, sens vissitador Diumenge, a 21 de dehembre, dia de sent Thomàs, 1603, férem officis en la església sens assistèntia de ningú de casa de monseñor il·lustríssim.

[231] Vinguda 3_a del señor rey Phelip 3"> Dimats, a 23 de dehembre 1603, vingué a Valèntia lo cathòlich rey ý señor nostre, Phelip 3. Ý aposentà en lo monastir de Sent Sebastià, a les set hores de la nit. Ý hallí se aturà aquella nit, fora lo portal de Quart. Ý féu crida la ciutat de Valèntia com tots se apercebisen per a la entrada que a l'endemà volia fer a les nou hores del matí. Vingué per a tenir Corts ha dit regne en Dénya. Ý esta nit no tocà la queda. [232] Entrada del señor rey a tenir Corts —que no·n devieran— Aquest dia fonch la conjuctió, Màxima, a 24 de dehembre 1603, en conjuctió de Júpiter ý Saturno Dimecres, a 24 dehembre 1603, a les deu hores del matí entrà la gran majestat del dit señor rey por lo portal de Quart a la Boseria. Portava tres nebots seus, fills de la sua germana, duquesa de Saboya. Lo primer de tots li semblava, ý·ls altres dos eren morenos, la cara tirada. Ý dar[r]er dit señor rey venia lo duch de Lerma, dit marqués de Dénya. Ý, estant davant de Sent Martí, dit señor rey se llevà la gorra ý parlava ab lo jurat Christòfol Sentjoan de Aguyrre, jurat en cap dels cavallers. Ý dit señor marqués se va riure ý·ls saludà a tots ab gran alegria. Ý entrà en lo Real a les 12 hores

de migjorn. Ý no anà a la Seu, sinó per Senta Tecla al carrer de la Mar al Real. Ý s'advertix que hú dels señors jurats portava un cavall molt rom, que casí caygué en terra. Ý dia·s lo jurat N. Cruelles. [233] Creu dels famíliars Aquest mateix dia, enans de la entrada, los señors inquisidors anaren acompanyats ab los famíliars, tots ab creu en los pits, com a comanadors. Ý aquest és lo primer dia que se l'àn posada. Ý diuhen que dits señors los ho àn manat que la porten tots los dies solemnes. [234] Missa lo señor rey, a la Seu Divendres, a 26 de dehembre 1603, dia de sent Steve, anà la real magestat a oyr missa a la Seu. Ý féu-li les cerimònies lo il·lustríssim señor patriarcha, archebisbe de Valèntia. Ý en Predicadors ý en Sent Francés les féu també. Dix la missa lo artiacha Serna ý predicà N. de Palafox, canonge de Çaragoça ý germà del señor de Arisa. [235] Anada del señor rey a Predicadors Disapte, a 27 de dit mes e añy, dia de sent Joan evangeliste, dit señor rey anà

a oyr missa a Predicadors. Dix la missa lo prior; predicà frare Deça. Estigué hallí lo il·lustríssim patriarcha ý lo bisbe de Albarracín, frare Balaguer. Ý a la vesprada anà al Grau. [236] Anada del señor rey a Sent Francés Diumenge, a 28 de dit mes e añy, dit dels Innocens, dit señor rey anà a missa a Sent Francés ý no y agué sermó. Ý a la vesprada anà a la casa de les Armes. Dit dia de diumenge, a 28, anà lo señor rey a la... [237] Lo señor rey puja al Micalet Dimats, a 30 de dit mes de dehembre, 1603, anà lo señor rey a veure lo Micalet de la Seu ý muntà en aquell dalt. Ý aquest dia, al matí, se n'anà lo regent Banyatos ab procura del vicecanceller a Dénya, a porrogar les Corts per a deu del mes de janer, per ço que los nats no han vist yamay tantes aygües com àn caygut, que de ans de sent Dionís sempre à plogut, tant, que no se ha fet en aquest añy la processó de sent Dionís, per haver tants fanchs ý aygües.

[238] Sarau Dimecres, a 31 de dehembre 1603, anà lo señor rey al sarau a casa lo marqués de Guadalest, don Phelip de Cardona, al carrer de Morvedre, a la nit. [239] Conjuctió Magna Ý aquest dia fonch la conjuctió Magna. Ý a 10 de juliol 1600 y agué eclypse gran; ý a 3 de octubre 1614. Añy 1604 [240] Justes en lo mercat Dijous, lo primer de janer, dia de Cap d'Any 1604, anà a oyr missa lo señor rey a la Casa Profesa de Teatinos ý predicà lo señor patriarcha. Ý de hallí anà a dinar al mercat, a casa de Pèriz, botiguer. Per ço que havia de estar a veure les justes que·s feyen en lo mercat. [241] Anada del rey a l'Albufera Dimecres, a 2 de janer, al matí, se n'anà lo señor rey a l'Albufera. [242] Corts en Valèntia Dit dia de divendres se ajustà lo bras militar, per a què si tendria Sa Magestat Corts en Valèntia o en Dénya. Ý diuhen que contradiren lo señor de Bicorp ý lo conte de Sinarches. Però a les tres de la matinada es resolgueren que es tingueren en Valèntia. Ý anaren dita hora al señor rey a dir-li la resolutió. De la qual, segons se entén, se·n folgà molt dit señor rey. Ý donà·ls trenta dies de plaso, ý que si més eren menester també.

[243] Dinà lo rey en Burchasot Diumenge, a 4, 1604, anà Sa Magestat a dinar a Burchazot, conbidat per lo señor patriarcha. [244] Açots per resistir a un alguazil Dilluns, a 5, per manament del señor rey, asotaren un jove a les 8 hores de la nit, perquè féu resistèntia a un aguazil. [245] Officis en la Seu, ý lo offertori del señor rey Dimarts, a 6 de janer 1604, aná lo señor rey a oyr missa a la Seu a les onse hores, ý offerí tres càlcers daurats. Lo modo fonch que a l'offertori dia la missa monseñor il·lustrísim ý reverendísim don Joan de Ribera ý giràs a la offerta tenint en les dos mans una patena. Ý lo señor rey muntà al darrer scaló de l'altar ý bessà la patena. Ý lo príncep de Saboya donà un càlcer al señor rey, estant dit príncep una grada més avall del señor rey, a la mà dreta. Ý [el] señor rey lo prengué ý·l donà a l'assistent del señor il·lustrísim. Ý dit señor il·lustrísim féu una creu com a benedictió devés lo señor rey. Ý axí féu a los demés, ý se·n tornà dit señor rey a son sòlio. Ý lo bisbe de Segorb, don Feliciano de Figueroa, féu les ceremònies, ý no y agué sermó. Ý aprés dinar anà

dit señor rey al porrat dels Reys, per fora Valèntia. Ý essent enmig del camí, prop de Sent Vicent, no pogué pasar avant perquè y avia molts coches. Ý se·n tornà per lo portal de Sent Vicent per dins Valèntia. Ý quant ixqué de la Seu portava a la sua mà esquerra lo mayorazgo de Saboya. Ý darrer de dit señor rey venia lo marqués de Dénya. Ý acontegué que, exint dit señor rey de la Seu, caygué lo cavall de don Pedro de Borja —ý ell saltà de la sella—, lo que casà ab la Nynya de Plata, dita doña Ysabel d'Íxer. [246] Dimecres, a 7, anà dit señor rey al Guerau. [247] Dijous, a 8, anà dit señor rey a casar al pla de Quart. [248] Verba Divendres, a 9 de janer 1604, tingué dit señor rey la verba per a les Corts en Predicadors. Ý posaren lo sòlio davant lo altar, entre les dos capelletes. Exint del chor a les quatre hores de la vesprada. Ý de hallí se n'anà a Catarroja a dormir, per a l'endemà anar a l'Albufera ý de hallí a Dénya. Ý diumenge, a 11 de la nit tornà. La verba ya està ací escrita.

La verba o parlament que nostre rey ý señor, don Phelip 3, tingué en les Corts celebradores en Valèntia, en lo convent ý monastir de Predicadors de la present ciutat divendres, a nou de janer, añy mil sis_cents ý quatre, a les quatre de la vesprada: "Les demonstrations que hé donat de l'entrañable amor que tinch a est, mon regne, des del punt que plagué a la Divina Magestad accomanar-me lo govern d'ell, ý de molts altres, són tan notòries que dexara de referir-les a no ser nova demonstratió del mateix amor lo content ý gust que sent en portar-les a la memòria, rattificant-les de nou. "Bé sabeu, e ningú de vosaltres ignora,

que jatsia Déu me haja dotat de tants ý tan escampats regnes, de tal manera nostra voluntad ha mostrat inclinar-se a est com si fora nat per a ell a soles, puix en sinch añys que començí a regnar, mitjasant la gràtia de Déu, hé fet tantes exides de amor ab este regne, que poguera parèxer que sols ab ell hauria occupat tot lo dit temps. "Tres vegades són, ab ésta, les que é vingut a visitar-vos. La primera, e pus principal d'elles, fonch quant per a la celebratió de mes bodes eligí aquesta ciutat, mostrant quant singular lloch tenia en ma voluntat, puix la señalava per a la cosa de major gust ý magestat mia, dexant-ne tantes en mos regnes, a hon ab major comoditat podia tenir executió dit casament. En aprés, en lo retorn de les Corts que celebrí en Cataluña, closes aquelles, torní a vissitar-vos. "Ý posat en Castella, ab lo gust natural que de vós tinc, benefici ý quietud en mon chor

se cria, no é cansat de visitar-vos ab lo ànimo ý sperit; fabricant tres armades en tres anys per a destruir los moros de Alger, que ta[n] t de propòsit infesten la marina de vostre regne. "E, finalment, ara per tercera, entre la multitud de difficultosos negocis que de nostres estats cada dia de nou nos occupen, me ha paregut interposar lo venir a tenir-vos Corts en vostres cases ý ciutat. "Cosa que ni lo rey, mon pare, ni lo emperador, mon avi, jamés la feren. Ý sols se sab de alguna vegada que los sereníssims reys anteriors les tingueren en aquest regne, lluntyant-vos lo que pogué d'esta ciutat, ý portant-vos a Oriola. "Ver sia que totes estes mostres de amor han trobat, tostemps en vosaltres, tan gran aparell ý degut lloch en vostres fidelíssims ý promptes ànimos per mon servici, que confese haver-me meritat les festes ý donat llarga matèria per fer-vós-ne de maiors, manifestant-se entre mi ý vosaltres una lloable contentió en mi, de fer-vos mercés ý honrrar-vos, ý de meritar-ó en vosaltres.

"Gran fonch la mercé que us fiu en casar-me en aquest regne, ý gran també lo servici que·m féreu en tal occasió, fent los gastos a la mesura d'ella. Gran fonch la mercé nostra en trametre-us tres armades, encaminades a l'acabament dels dits moros de Alger ý establiment de aquest regne, ý gran la correspondèntia vostra en accudir a totes elles ab béns ý persones, ab tant número que ans faltaren vexells a hon cabre, que voluntat ý obres en vosaltres. "Ý si des de lluny vos tenim tan obligats, ab què des de nostra real Cort, hon fem nostra ordinària ressidèntia, estam totstemps endreçant nostra pensa a vòstron bé; vosaltres, des de aquest mon regne, me aveu servit ab grans ý notables donatius, maiors ý més superabundants que yamés se àjan servit a nengú de mos antecessors. "Perquè ultra que al rey, mon pare, servíreu extraordinàriament per dos vegades en breus dies, ý en cascuna ab cent mil ducats, a mi me haveu servit altres dos: una a nom ý veu de regne, ab altres cent_mília

ducats, ý en l'altra, a part tan larga ý copiosament, que pot restar per memorable exemple als esdevenidors ý als altres més poderosos regnes de mos estats. "Per totes les quals coses, nos sentíem obligats a correspondre a vostra petitió, ab què per tres vegades, des de la jornada de nòstron casament, nos aveu, ab instàntia, supplicat fóssem servit de venir a celebrar-vos Corts, per la gran fretura que d'elles ne avíeu per al redrés de algunes coses torçudes ý deguda administratió de la justítia, si grans contrapesos no y hagueren posat obstacle. Car, [hé] hagut de celebrar Corts en Castella, hon me serviren ab díhuyt mil·l[i]ons, ý més avant establir en lo mar gran una armada de quaranta naus grosses, ab set míl·lia hòmens de mar ý terra, que aquell corregueren netejant-lo de cosaris infels. Ý també ordenar les armades de la carrera de Índies, per a que puixen fer sos viatges ab salvetat. Ý finalment assentar com dites armades, presidis de Castella ý

exèrcits de paÿsos de Flandes tinguen sa consignatió ý paga certa. Ý les cases reals són sustento ordinari. "E com per a cumpliment de dites coses fossen menester huyt mil·lions cascun añy, és estat forçat consumir molt temps, per haver dexat nòstron pare son real patrimoni no sols esgotat, més encara, consumit ý endeutat per a molts anys. Però com ya, per la misericòrdia de Déu, dites difficultats resten aplanades, encara que tostemps ne broten altres de nou, segons la inmensitat dels nostros regnes, que demanen nostra real assistèntia per ser pertanyents al servici de Déu ý nostre, ý al bé universal de nostros estats, nos ha paregut no detenir més la corrent de nostra voluntat, ans ben donant intermissió a dites coses ý vacant per a un poch de temps a la desijada compañia de la reyna, que dexam en Madrit, satisfer a la voluntad mia ý desix vostre. "Ja som en lo dia desijat per tots, ý em teniu entre vosaltres, fidelíssims ý amats vassals, per a fer les ordinacions que

convinguen a glòria de Déu omnipotent, a servici meu, al bon govern de aquest regne, a la recta administratió de la justítia, ý a la conservació ý guarda de vostros furs. "Sols vos demane, ý encarregue, que ab lo exemple meu (que tantes coses generals ý particulars mies é posposat per accudir a les vostres) vosaltres posposeu vostros particulars interessos per acudir al comú. Aquí, ý a tots, nos incumbix accudir en conscièntia. E que per aconseguir aquest fi me ajudeu ab vostra diligèntia e intel·ligèntia ý ab la fidelitat que soleu, no consumint en coses llaugeres lo presingit temps, perquè més no·m serà possible detenir-me, sinó en aquelles que seran dignes de ma real presèntia, ý de vostra innata bondat, ý de la brevetat ab què dech acudir a les coses de Castella ý dels altres, mos regnes, com ho confie de tals ý tan fidelíssims vassals."

[249] Tornada del rey a Dénia Dimecres, a 14 de gener 1604, se·n tornà anar la real magestat a Dénia. [250] Avalot entre frares ý capellans Diumenge, a 25 de janer 1604, al matí, lo señor official Cassanova féu tancar la església del monastir de la Mercé, per ço que estava pol·luta; perquè dies enans se havien barallat los frares ab los capellans de Sent Steve ý de Sent Joan, y agué achades. Ý axí que no digueren missa. [251] Reconciliatió del monastir de la Mercé. Ý dimecres, a 28, se tornà a reconciliar per lo bisbe de Albarrasín Dilluns, a 26 de janer 1604, a les onse hores, tornà a reconciliar la església de la Mercé lo provincial de aquella, dit frare Gymerà. Ý per a rodar-la tota obriren una porta per casa de un capser. Ý en accabant de exir la processó se posaren a dir missa en la dita casa, que ya estava enpaliada. Ý tocaren una campaneta los frares, a mans. Ý posaren una creu damunt la porta, ý feren rebre acte de possesió. Ý en continent vingueren dos dels señors jurats ab lo

justítia criminal ý la feren tancar. Ý·ls frares, en continent, despacharen a Sa Magestat, que estava en Dénya, ý lo mateix feren los señors jurats. Ý a l'endemà, que fonch dimats, a 27, al matí, féu lo señor official, ab auxili del justítia criminal, ý féu tornar a tancar la església de dit monastir. Per ço que dien que lo provincial no podia reconciliar la església, per ser consagrada, sinó era bisbe. Ý lo dit dia de diumenge, de a 25, los señors jurats enviaren sis corones de caritat als frares, per lo que podien perdre, per haver-los tancat la església. [252] Màixqueres ab enigmes Dimats, a 27 de janer 1604, a la vesprada, pasecharen dos màixqueres a cavall ab dos capuços de dol ý gualdrapes de dol, ý tots penjant llanternes apagades, ý ab dos alacayos ab capusos de dol. Ý en la una mà una llanterna apagada ý en l'altra una acha ensesa. Ý en lo rètul de les espal·les

de la hú dia una letra: "Desdichados sereros, llorat con lágrimas tiernas, que con la luz de Filippo s'an muerto tantas lanternas." Ý altres bitllets que anaven donant per tota Valèntia. Ý pasaren per lo palàtio del señor archebisbe ý arribà a ses mans un bitllet dels que donaven. Ý en les pròpies mans de micer Pasqual, doctor del Real Consell, donaren les màixqueres un bitllet. Ý encara diuhen que dites màsqueres volien entrar en Palàtio; que micer Pascual dix que no entrasen. [253] Altra reconciliatió de la Mercé Dimecres, a 28 de janer 1604, al matí, tornaren a reconciliar lo monastir de la Mercé lo señor bisbe de Albarracín, dit frare Balaguer, de la Orde de Predicadors. [254] Processó de sent Dionís a 30 de janer Divendres, a 30 de janer 1604, dia de sent Valero, feren la processó de sent Dionís, perquè en lo añy passat no la havien feta per amor de tantes aygües.

[255] Tornada de Sa Magestat de Dénya Divendres, a 30 de janer, dia de sent Valero, añy 1604, entre quatre ý sinch de la vesprada tornà Sa Magestat de Dénya. [256] Sa Magestat dóna tota la sera en la Seu Dilluns, a 2 de febrer 1604, dia de Nostra Señora Canelera, anà Sa Magestat a l'offici a la Seu ý donà tota la sera; que·s repartí entre·ls canonges, capellans, prínceps ý del Tusó. Ý dix lo offici lo il·lustrísim ý reverendísim señor archebisbe. Fa advertir que primer repartí la sera, lo señor archebisbe, entre tots los capellans ý deputats ý fins als scholans. Ý acabats los scholans muntà Sa Magestat. Ý lo il·lustrísim li donà, estant en peus, un siri de dos lliures, daurat. Ý Sa Magestat lo prengué sens bessar la mà a l'il·lustrísim. Ans bé, pres lo ciri, lo besà ý aguardà que sos nebots lo pregueren ý li besaren la mà. Ý a l'il·lustrísim la y donà lo bisbe de Segorb, sens que li besàs lo il·lustrísim, al de Segorb, la mà. Ý en la processó, la magestat anava darrer de tots los grans, que aprés del pali venien ab un siri ensés en la mà, de miga lliura, daurat. Ý lo siri que l'il·lustrísim li donà lo portava ensés lo capellà mayor en alt. Diu-se que quant lo pare de la dita Magestat estigué açí no donà la sera, lo que ara à fet son fill.

[257] Processó del Santíssim Sacrament, de la Seu al Col·legi Diumenge, a 8 de febrer 1604, lo il·lustrísim ý reverendísim señor patriarcha, archebisbe de Valèntia, féu la processó del Sant Sacrament, de la Seu al Col·legi, ý hallí lo deposità. Acompanya·l la magestat del nostre señor rey, don Phelip 3, que estava ací per tenir Corts. Anaren tots los officis ý tots los monastirs ý totes las creus de les parròchies, ý més tots los rectors de sis llegües alrededor de Valèntia, ab ses creus. Donà, dit reverendísim, un siri de miga lliura a cada capellà ý frare. Accabà·s la processó mighora aprés, de nit. Anà de la Seu per lo carrer de Cavallers a Calatrava, a la Corregeria, a Senta Tecla per Sent Martí, a la plaça de Vil·larrasa, al Col·legi. Ý ans de fer la processó, a les dos hores, plogué més de mighora, ý casi totes les empaliades ý altars desferen. Ý lo señor rey manà que, encara que plogués a cànters, que anasen. Ý axí accabàrem, en aygua. Encara que

no plogué dos hores, però avia-y fancs. Ý un quart ans que s'accabàs plovisnava molt. Ý axí es donaren més presa, ý accabaren desconcertadament. [258] Sa Magestat a Morvedre Dilluns, a 9 de febrer, anà Sa Magestat a Morvedre. [259] Dimats, a 10 de febrer, despedí la mayor part de la sua gent per a tornar-se·n. [260] Mort del lymosnero del señor patriarcha Diumenge, a 15 de febrer, al matí, morí lo limosnero del señor patriarcha, dit Peris. Ý·l soterraren en lo Col·legi de dit il·lustrísim, a les 10 hores del matí. Anaren gratis totes les parròchies, ý·ls qui volgueren. [261] Mort de micer Vives Diumenge, a la nit, morí miser Vives, doctor del Real Consell. [262] Clavada la mà, per pegar una galtada a un capellà en les farses. [Pro ut infra, en lo añy 1621, folis 149 ý 377] Dilluns, a 16 de febrer 1604, clavaren la mà a un home en la plaça de la Seu, per haver pegat una galtada a un capellà en les farses. Ý aquest home es dia Nadal Fuster, corredor de orella, ý en lo añy 1621 fonch lloctinent de Justícia Criminal, essent justícia N. Salafranca, àlias per mal nom Turmes de Ovella, essent virey de València lo marqués de Tàvara, don Antonio Pimentel.

[263] Sòlio de les Corts Divendres, a 20 de febrer 1604, a les 6 hores de la vesprada fins a les 9 de la nit, fonch lo sòlio. Ý·ls cavallers confesen haver venut a la matexa pàtria ý trahït aquella. Perquè no han fet cosa en bé de la comunitat ý dels pobres; ans bé l'àn pechada per a mentres los hòmens viuran. Ý donaren a Sa Magestat quatre_cents cinquanta mil ducats per haver-los tenguts les Corts. Ý no aprofitaren sinó per a bé del marqués de Dénya ý per al secretari Franquesa. Los quals 450 mil ducats han de pagar en 18 añys. Han pechat en tanta manera la terra que no·s pot dir, ni creure. Que per llevar lo nou impòsit ne han posat set més. Ý lo señor de Bicorp demanà molta cosa contra·ls menestrals, que no poguesen tenir de hasienda més de 500 sous ý lo demés la confiscar lo rey. Ý que no menchasen gallines, ni cabrits, ni moltó, sinó ovella o cabra. Ý moltes altres coses, dignes de sa mala conditió ý natió, ý que no poguesen entrar en la Peixcateria sinó és fins a les onse hores. Ý altres dien que no féu tal, dit señor de Bicorp; però Déu sap la veritat ý la veu del poble axí eu dia. Ý morí sens paraula. [ut infra, fol [...] [264] Anada del rey a Castella Disapte, a 21 de febrer 1604, entre 8 ý 9 hores del matí se n'anà Sa Magestat a Castella. Anasen per lo carrer de Cavallers, per lo portal de Quart, ý diuhen que dormí en Bunyol; per ço que la senyora reyna li manava que·s donàs presa per a tornar. Tanta presa, que lo marqués de Dénya lo dexà malalt en Valèntia, cosa increÿble.

Ý lo vicencanceller Covarrúbias, àls mestre Sans, restà per accabar de aroynar les coses que·ls nostres cavallers havien començat. Ý restà lo secretari, don Pedro Franquesa, que·l feren compte de Vilalonga. Lo qual aprés, per sos demèrits, li confiscà lo rey tots los béns ý llochs, ý morí casi en presons. [265] Virey marqués de Villamisar. Morí a 23 de janer, añy 1606 Dilluns, a 23 de febrer 1604, a les 4 hores de la vesprada, juraren per virey lo germà del marqués de Dénya, marqués de Villamisar, dit don Joan de Royas ý de Sandoval, ý cert que·s llàstima haver fet tant desafort a l'il·lustrísim ý reverendísim monseñor que, de quants són estats, ni seran, ningú ab millor cell ý orde governarà. Perquè ab tots usava de justítia, ý en Valèntia, com no s'ussava, no la volien. Feren-se comptes lo de Bicorp, lo de Anna, lo de Carlet, lo de Bunyol ý duch al marqués de Terranova. [266] Mort del regent Nunyes Dimats, a 24 de febrer, soterra[r]en en Hyerusalem lo regent del Real Consell, miser Nunyes, que nostre Señor lo féu tornar a morir a Valèntia. Acompanyà a son fill, engramallat, lo vicecanceller Covarrúbias ý lo nostre regent, micer Gil de Banyatos. [267] Anada del marqués de Dénya a Castella Dimecres, a 25 de febrer 1604, se n'anà lo marqués de Dénya a Castella, a les

quatre hores de la vesprada, sagnat ý ab tercianes. Nostre Señor que·l guarde. [268] Divendres, a 26 de març 1604, entre set ý 8 hores de la nit pegaren porrades a un capellà de Senta Catalina, dit mosén Gimerà, que venia de matines, enmig la plaça de la Seu. Ý varen traure grans cartells. [269] Tornada la queda Disapte, a 27 de març 1604, féu crida lo señor virey. Ý féu tornar la queda a les 7 hores de la nit fins a les 8 hores. [270] Mort de Garcia, bal·le Divendres, a 2 de abril 1604, soterràrem a don Joan Baptiste Garcia, lloctinent de bal·le de Valèntia, en Predicadors. Morí dijous, a les 5 hores de la vesprada. Ý no feren general. [271] Mort de don Enrich Alpont Divendres, a 2 de abril 1604, morí don Enrich Alpont a les 7 hores del matí, ý tocaren general. Ý disapte, a les 9 hores del matí, lo soterraren en Sent Agostí, en la sua capella. Ý aprés y agué remembrança general. [272] Crida contra arrendadors Dimats, a 6 de abril 1604, se publicà la crida contra·ls arrendadors.

[273] Mort de l'official Forés Dimecres, a 23 de abril 1604, morí lo official Forés. Ý·l portaren a Sent Antoni, a soterrar, quatre capellans coneguts de aquell, perquè era comanador de Sent Antoni. [274] Bulto en la forca Dilluns, a 26 de abril 1604, dia del gloriós sent Vicent Ferrer, a la matinada aparegué en la forca un bulto penjat que dihen que l'havien pres de Sent Steve, lo qual tenia vestit les armes de la ciutat ý lo cap negre. Ý·l cap era una maça de la Deputatió, ý·ls braços fets de rams de llorer Ý aquesta nit no y tocà la queda. Ý restà penjat lo bulto tot lo dia. [275] Mort de don Pere Antoni Matheu Dimats, a 27 de abril 1604, morí don Pere Antoni Matheu. [276] Foch en lo forn de Sent Joan Dijous, a 17 de juny 1604, dia del Corpus, a la una hora, a la matinada, se pegà foch al forn de Sent Joan del Mercat. Ý no·s féu la processó del Corpus aquest dia, per haver plogut a les 6 hores del matí.

[277] Disapte, a 19 de juny 1604, a la nit, mataren 4 hòmens ab spasa o punyal; cascú en differents llochs. [278] Processó del Corpus Diumenge, a 20 de dit, pasecharen los señors jurats ab les gramalles. Ý aquest dia se féu la processó del Santíssim Sacrament; com se accostuma. [279] Conjunct de governador a don Luís Ferrer, fill de don Jaume Dilluns, a 21 de dit, juraren per conjunct de governador a don Lluís Ferrer, fill de don Jaume, governador, entre sis ý set de la vesprada. Acompanyaren-lo a peu ý jurà baix, en lo replanell de l'altar.Ý no·l tornaren a acompanyar dits jurats, ni la música. [280] Diumenge, a 20 de juny 1604, se enbarcà per a Mallorca don Christòphol Monterde, doctor de la Real Audièntia de Valèntia, per a regent de Malorca. Ý a 27 de juliol li morí la muller, doña Ysabet Joan Vidal ý de Monterde. [281] Lloctinent de governador lo señor de Olocau Cosa nova en lo modo del jurar al governador, en posar-li un coxí per a l'agenollar-se. Ý lo que feren los síndichs de València Dimats, a 22 de juny 1604, jurà per lloctinent de governador lo señor de Olocau, dit don Joan Sans de Vil·laragut. Ý l'acompanyaren los señors jurats ab música. Acontegué

que al jurar posaren, per orde dels canonges, un coxí, ý los síndichs Casanova ý Francés March lo llansaren de hallí. Ý jurà sens coxí. Ý esta fonch la causa que·ls jurats li feren tanta festa; lo que no feren a Lluís Ferrer, perquè amagadament un scolà li posà un coxí al jurar, lo que no devia ser, ý així fonch gran avalot moguda. Ý per ço no l'acompanyaren ý los jurats feren grans protestos. [282] Galeota de moros al Grau Disapte, a 26 de juny 1604, a la matinada, aparegué una galeota de moros al Grau de Valèntia, alçà bandera de segur ý estigué prop de tres hores, ý se n'anà. Dien que venien a que·ls rescatasen no sé què gent que portaven. [283] Home caygué del campanar de la Seu Dimats, a 29 de juny 1604, dia de sent Pere, a les nou hores del matí caygué un home del campanar de la Seu en la plaça del Campanar, boltechant una campana, ý rebentà.

[284] Bal·le, don Vel·lerix Carroç Dimecres, a 30 de juny 1604, jurà per bal·le don Vel·lerix Carroç, a les sinch hores de la vesprada. [285] Loctinent de bal·le, don Francisco de Borja Dijous, lo primer de juliol 1604, jurà per lloctinent de bal·le don Francisco de Borja, entre deu ý onse, ans migjorn. [286] Acte de Inquisitió. Altre a 30 de abril 1602. Altre a 7 de giner 1607. Altre en Predicadors, a 27 de juliol 1608. Altre en la plaça de Sent Llorens, a 17 de octubre 1616. Altre en Preicadors, a 27 de juliol 1608. Altre en Predicadors, a 6 de dehembre 1609"> Diumenge, a 5 de setembre 1604, hagué acte general de la Inquisitió. Se advertix que lo señor il·lustrísim marqués de Villamisar, germà del duch de Lerma, virey que era en est temps, estava en la finestra devés Nostra Señora dels Desamparats, a part de dins, ab la señora vireyna, a la mà dreta del virey. Ý tenia damunt de la taulada, per reposter, ý davall la taulada, posat, un parament de domàs vert, ab caygudes com a doser. Tragueren a l'aguazil Font a penitèntia ý cremaren un fill de la mallorquina de Mislata, christià nou. Ý per fetiller tragueren a Durbà, alguazil. [287] Pencharen a Pere Çaragoçà, de Meliana Dijous, a 9 de setembre 1604, varen arrastrar a Pere Zaragoçà, de Meliana, ý·l feren quartos. Perquè robà en la mar a un vexell de francesos ý matà ell, ý altres de sa camarada,

als del vexell, ý altres maldats que havia fet. Ý des de que li digueren la missa, ý no·l combregaren, féu lo orat, ý tostemps dia: "¡Abran a mi muger!" Ý li donaren un garrot al peu de la forca, ý·l feren quartos. Ý fa advertir que aquest home tenia una coa com a de porch, de llargària de un exeme, tota vellosa. Ý la y veren al cap de la spina persones dignes de fe, cosa de memòria. Ý·l soterraren los quartos. [288] Tallar la llengua a sa muller. Dimats, a 19 de giner de 1627, altre cas consemblant [Vide infra, foli 505, p. 2] Dimats, a 28 de setembre 1604, vespra de sent Michael, a la matinada, que eren 3 hores, dia de sent Michael, Spinosa, velluter, tallà la llengua a sa muller en ses pròpries dens de aquell, tenint la llengua de aquella en la sua boca. Ý fuixqué. Estava de casa a les monjes del Peu de la Creu, als Tins Majors. [289] Dimats, a 19 de giner 1627, a les sinch hores de la matinada N. Montserrat, texidor de lli, que estava de casa en lo carrer de la Xerea, tallà dos dits de llengua a sa muller.

[290] Chor de la Seu Diumenge, a 10 de octubre 1604, entraren en lo chor nou de la Seu en la dominica de la consegratió de la església, aprés de sent Dionís. Que vingué monseñor il·lustrísim de defora, que havia molt temps que no era stat en Valèntia, ý estava en Chulella. Ý predicà lo arthiacha Serna. Ý començaren lo dilluns, a 14 de abril 1603. [Vide supra, foli 67] [291] Porta del Studi General Los primers dies de dehembre, 1604, mudaren la porta del Studi General a la plaça del Vall Cubert. Ý dilluns, a 3 de janer 1605, acabaren de asentar-la. [292] Nevar a 19 de dehembre Diumenge, a 19 de dehembre, dominica 4_a adventius, 1604, nevà entre una ý dos hores de la vesprada. [293] Mort de micer Martí Dimats, a 21 de dit, dia de sent Thomàs, ans de l'alba, trobaren mort micer Martí sens ferida alguna, arrimat a la porta de la taverna que dien de Tinto, a les spal·les del Studi General.

Añy 1605 [294] Nominatió de capellans per al Col·legi Dijous, a 13 de janer 1605, lo il·lustrísim ý reverendísim señor patriarcha ý archebisbe de Valèntia predicà les honrres de frare Anedón en Predicadors. Ý dit dia, en la vesprada, féu nominatió de[l]s capellans per al seu Col·legi. [295] La porta nova del Studi Dilluns, ans de lo sobrescrit, que fonch a 3 de janer 1605, accabaren de asentar la portalada del Studi General a la torre del Spera. [296] Abbat de Valldigna predica en Sent Martí. Altre abat predicà en Sant Salvador lo primer de juny 1617 [Infra, foli 267] Diumenge, a 16 de janer 1605, predicà en Sent Martí lo sermó de la Minerva, dominica 2_a post Epiphania, Nuptis factes sunt in Canna, Galilees, lo reverendísim señor Raphael Lloqui, abbat de Valldigna. Ý per ésser persona tan jove predicà doctíssimament ý curiosament ý de gran studi. La trona estava primerament davall de tot y havia una cortina de seda llarga, casi a dos pams de terra. Ý aprés, damut de dita cortina, havia un frontal de morat de vellut de dita església, ab ses tovalloles per lo rededor, ý damunt de dit frontal ý tovallola y havia com un tapet de

vellut carmesí, posat damunt com a tovallola. Ý a les spal·les, a la paret, una tovallola de vellut carmesí, que era lo pali dels Combregars. Ý [en] lo doser —que és la fusta damunt de la trona— no y avia res. Ý a l'exir no prengué benedictió de l'altar sinó de la sacrestia. Se n'anà a la trona ab un hàbit blanch rossegant, ab molts capellans que l'acompanyaren. Tingué gran auditori ý oý·l lo doctor micer Pellicer, del Real Consell, aseÿt en una de les cadires del chor. [297] Consecratió del Col·legi Dilluns, 17 de janer 1605, consagraren la església del col·legi del señor Patriarcha lo bisbe de Gràtia, que era frare de Sent Francés, dit don fray Lorenço de Mongions, bisbe Minarbino. Començaren a les 6 hores del matí ý dix missa cantada. Ý accabà a les onse hores del matí. Ý dijous, a 11 de dehembre 1603, fonch beneÿt. [foli 71] [298] Cruada Dijous, a 20 janer 1605, dia de sent Sebastià, predicaren la Creuada. [299] Mort del cononge Monçó Dit dia, a la matinada, morí lo señor canonge Pere Monçó. Combregaren-lo ý per[n]oliaren-lo de la església de Sent Martí. Morí en lo carrer de Sent Vicent. [300] Mort de Micó, notari Dit dia soterraren en la Corona a Gaspar Micó, notari de l'officialat.

[301] Mort de l'arthiaca Borja Diumenge, a 30 de janer 1605, al matí, morí lo il·lustrísim don Fredrich de Borja, arthiaca de Valèntia ý canonge. [302] Honrres de l'hermano padre Francisco Dijous, a 3 febrer 1605, feren remembransa en la Seu de Valèntia del padre Francisco que morí en Valladolit, de la Orde dels Carmelites Descalsos. Predicà com un sent Pau lo il·lustrísim ý excelentísim señor don Joan de Ribera, archebisbe de Valèntia. Ý tots los monastirs ý parròchies anaren al matí hà dir un respons. Ý diuhen que morí lo endemà de Nadal, 1604, dia de sent Steve. [303] Officis en lo Col·legi Diumenge, a 6 de febrer 1605, dominica septuagèsima, se començà a celebrar los officis en lo Col·legi del dit excelentísim señor. Dix la missa lo il·lustrísim don Pedro Manrrique, bisbe de Tortosa. Assistí lo il·lustríssim marqués de Villamisar, virey, ý·ls quatre jurats. [304] Processó per aygua Disapte, a 12 de dit, se féu processó general per aygua. Ý anaren a Sant Salvador. [305] Visura de la font de Nynerola per los jurats Diumenge, a 13 de dit, anaren los señors jurats a la font de Picacent hà fer la visura, per a portar-la a València.

[306] Confraria de la Sanch Dijous, a 17 de març 1605, anà la confraria de la Sanch ab processó al Puig per aygua, ab los frares de Sent Francés. [307] Confraria del sant Sepulcre Disapte, a 19 de dit, anà a Alaquàs la confraria del Sant Sepulcre per aygua, ab los frares de Sent Sebastià. [308] Agonia Diumenge, a 20, anà la confraria de la Agonia al Grau per aygua, ab frares de Sent Francés. [309] Processó per aygua Dilluns, a 21 de dit, anaren a la processó los capellans al Socors ý donaren a dos sous a cascun capellà. Ý anaren quatre. [310] Penes Dimats, a 22 de dit, anà la confraria de les Penes a Montolivet, en processó, per aygua. [311] Rebolutió que dien que fien los moros Los primers dies de març prengueren molts moros de la terra, perquè volien pegar foch a Valèntia ý sacechar-la. Ý dien que u descobrí hun morisco que tenia botiga en la Boseria, que·s dia N. Ballester. Ý sententiaren tres hòmens. Sobre açò a 27 de juliol, com a baix costa. [312] Confraria de la santísima Trinitat Dijous, a 23 de dit, anà la confraria de la Santísima Trinitat en processó per València, ý les parròchies. Ý anàs a Jhesús. [313] Altària ý amplària de Sent Martí La església de Sent Martí té 88 pams ý mig de altària, ý 69 ý mig de amplària. Medí-la lo fuster que féu lo monument en dit añy 1605, que estava al carrer de Sent Vicent, al cantó del carrer d'En Llop, que·s dia Siudanell.

[314] Confraria de la Soledad Divendres, a 25 de març, dia de la Encarnatió, anà la confraria de la Soledad de Predicadors a Capuchins. Ý aquest dia, a migjorn, prengué lo hàbit de dita religió de Capuchins mosén Geroni Sans, prevere beneficiat en Sent Martí, en lo monastir de la Madalena, prop de València. [315] Disapte, a 26 de març de dit, processó a Sent Vicent martre per aygua Disapte, a 26 de març 1625, anà la processó de capellans per aygua a Sent Vicent martre. Ý donaren a cada capellà dos sous. Ý anaren quatre de Sent Martí. [316] Confraria del Cordó Diumenge, a 27 de març, anà la confraria del Cordó, ý la dels Genovesos, en processó per aygua a Montolivet, en companya dels frares de Sent Francés. [317] Plogué Dimats, a 29 de dit, a les quatre hores de la vesprada nostre Señor fonch servit de ploure. Ý plogué fins a les 7 hores del dimecres següent. Ý dien que era la occasió que lo virey que era havia llevat la taula de la Joca, que tenia en les banderes per a ell, ý de hallí a dos dies la tornà; ý paregué que no volia ploure, [i] ni plogué per haver-la tornada. [318] Te Deum laudamus per l'aygua Disapte, a 2 de abril, digueren en la Seu de València Te Deum laudamus per l'aygua sobredita que plogué. Ý dien que a una llegua de València plogué moltíssim. Ý en València no plogué los dies següents.

[319] Divendres sant, a 8 de abril 1605, al matí, féu tornar don Michael Ribelles los canalobres dels peuhets que havien donat als capellans per a portar en los siris, ý eren de argent. Ý·ls capellans los tornaren. Ý al traure nostre Señor del monument no·n portaven, de peuhets, com lo dijous enans los havien portat. Ý diuhen que fonch la causa de açò Pancrudo, notari, parrochià de dita església, que·s volgué congraciar ab Gismenes, ab dit obrer. Ý en est añy posà canalobres de vidre de Barcelona en lo monument. [Vide supra, foli 65] [320] Nativitat del príncep Felip 4"> Dijous, a 14 de abril 1605, vingué nova com la señora reyna, doña Margarita de Àustria, ý de Phelip 3, havia parit lo divendres sant, a 8 de abril 1605, entre nou ý deu hores de la nit, un infant. Nostre Señor lo guarde ý conserve per a son sant servey. Ý

a la vesprada, lo il·lustrísim ý excelentísim señor patriarcha féu tocar Te Deum laudamus en lo Col·legi ý cantar per lo señor infant. Aquest príncep regnà en lo añy 1621 per mort de son pare, que morí divendres a 31 de març 1621. Ý aquest casà ab la germana del rey de Frància, Enrich 4, ý li parí una infanta, dia de senta Catalina, a 25 de nohembre 1623. [Vide infra, foli 228 ý 229] Lo tresllat de la carta que envià lo señor rey a l'excelentísim patriarcha està scrita avall, a tres cartes avall d'esta. [321] Diumenge, a 18 de abril 1605, ans migjorn, la Seu tocà Te Deum laudamus per lo mateix. Ý a la nit se feren les accostumades lluminàries per la festa del patró nostre, sent Vicent Ferrer, que·s celebrà lo dilluns següent, fèria 2_a post dominicam in albis. Ý predicà en lo seu Col·legi lo il·lustrísim ý excelentísim señor archebisbe. Ý·s féu la processó accostumada lo dit dia de dilluns. [322] Crida per lo naximent del señor príncep Felip Dimats, a 26 de abril 1605, la ciutat féu solemne crida manant quatre festes per lo naximent del nostre señor ý príncep, fahedores diumenge següent, primer dia de maig, fins al dimecres. Advertix-se que en est temps y hagué en la qüerna del pa florechat quatre onses o, per millor dir, en la de pa de rey, ý en l'altra 7. Déu los ho pague, a qui·n tenen culpa de no mirar per los pobres.

[323] Diumenge, lo primer de maig 1605, se féu processó general de gràcies per lo naximent de nostre señor ý príncep. Anà per lo carrer de Cavallers a Calatrava, a la Corretgeria, ý per lo carrer d'En Bou a la porta Nova, per davant la Mercé al carrer de Verge Maria de Gràcia ý hallí es féu la estació. Ý se·n tornaren per lo carrer de Sent Vicent a Sent Martí, a Senta Tecla, a la Seu. Anava la señor virey ý·l señor patriarcha, ý a Sent Agostí restà ý vestí·s lo bisbe. Ý tornà lo bisbe, ý los jurats, ab les robes forrades de tela de or. Anaven les banderes: 1 negres/ Primo. Los negres ab bandera de tafatà vermell ý groch. 2 traginers/ 2_o. Traginers, ab bandera de domàs carmesí. 3 calderers/ 3_o. Calderers, ab bandera de tafatà carmesí. 4 matalafers/ 4_o. Matalafers, ab bandera de domàs groch ý carmesí. 5 corders/ 5_o. Corders, ab bandera de domàs carmesí. 6 corredors de coll/ 6_o. Corredors de coll, ab bandera de tafatà carmesí. 7 pellers/ 7_o. Pellers, ab bandera ý estandart de domàs carmesí. 8 sombrerers/ 8_o. Sombrerers ý pasamaners, ab standart ý bandera de domàs carmesí.

9 guanters/ 9. Guanters, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 10 tintorers/ 10. Tintorers, ab bandera de domàs groch. 11 velers/ 11. Velers, ab bandera de domàs blanch. 12 carnicers/ 12. Carnicers, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 13 moliners/ 13. Moliners, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 14 obrers de vila/ 14. Obrers de vila, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 15 peixcadors/ 15. Peixcadors, ab dos banderes de domàs carmesí ý uns gichs vestits com a àngels, ý ab unes vergues com de consellers, ý al cap ab ramellets de murta ý uns pexos que penchaven. 16 spardenyers/ 16. Spardenyers, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 17 boters/ 17. Boters, ab bandera de domàs carmesí. 18 asaunadors/ 18. Asaunadors, ab bandera de domàs carmesí. 19 tapiners/ 19. Tapiners, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 20 corredors de orella/ 20. Corredors de orella, ab bandera de domàs vert. 21 corders/ 21. Corders, ab estandart ý bandera de domàs vert. 22 corretgers/ 22. Corretgers, ab bandera de tafatà groch ý carmesí.

23 calceters/ 23. Calceters, ab estandart ý bandera de domàs vert. 24 teixidors de lli/ 24. Teixidors de lli, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 25 teixidors de llana/ 25. Texidors de llana, ab estandart ý bandera de domàs carmesí. 26 ferrers/ 26. Ferrers, ab estandart ý bandera de domàs carmesí ý una roca ab quatre evangelistes. Ý cada evangeliste una font, ý a cada cantó de la roca un rogle ab ses campanetes ý uns àngels que·ls tocaven. Ý en lo més alt de la roca, en lo chapitell, sent Vicent Ferrer. Cert que estava curiosa. 27 armers/ 27. Armers, ab estandart ý bandera de domàs blau. 28 fuster/ 28. Fusters, ab bandera de domàs carmesí ý ab una roca com a castell. 29 çabaters/ 29. Çabaters, ab bandera de domàs carmesí. 30 abaxadors/ 30. Abaxadors, ab bandera de domàs carmesí. 31 velluters/ 31. Velluters, ab bandera de domàs carmesí. 32 sastres/ 32. Sastres, ab estandart ý bandera de domàs morat, ab una roca ab invenció del bateig de nostre señor príncep. Estava molt curiosa.

33 blanquers/ 33. Blanquers, ab estandart ý bandera morada. 34 argenters/ 34. Argenters, ab bandera de domàs carmesí. 35 perayres/ 35. Perayres, ab bandera de domàs carmesí. Ý·ls chagants aprés venien. Ý aprés los frares. Primerament anaven los de Senta Mònica, que·s diuhen augustinos descalços, capuchinos, carmelites descalços, sebastianos, trinitarios, mercenaris, carmelites, Sent Joan de la Ribera, franciscos ý dominicos. Ý no vingueren los agustinos, perquè ens reberen al cantó de la placeta de Vicent Peris, ab processó. Aprés les creus de les parròchies: Sent Michael, Ruçafa, Santa Creu, Sent Berthomeu, Sent Llorens, Sant Salvador, Sent Nicolau, etsètera. Ý aprés dels canonges venia lo pali, ab la relíquia de Nostra Señora, ý lo il·lustríssim ý excelentíssim señor don Joan de Ribera, nostre prelat, vestit de pontifical, ý los señors jurats ab lo señor virey, que·l portaven ab una cadira dos hòmens, que estava mal de puagre. Advertix-se que aquest mateix dia, que batecharen al nostre príncep, ý aquest diumenge, se lix la dominica

tercera aprés de Pascua, que·s llix lo evangeli de sent Joan, capítol 16, que parla de la dona que va de part, ý en parir fill està alegra. Ý essent dia del mateix nom de sent Phelip. Nostre Señor lo guarde com pot. Aquesta nit se féu gran festa en lo Micalet de la Seu, ý per tota València, ab grans lluminàries. [324] Dilluns, a 2 de maig 1605, se féu gran festa de fochs en lo pla del Real. Ý en Palàcio y hagué comèdia ý moltes danses. Dimats, perquè plogué molt, se porrogaren les demés, ab crida pública per al disapte ý diumenge següents. [325] Tresllatde la carta que·l rey nostre señor envià a nostre señor excelentíssim patriarcha. El rey, Muy reverendo en Christo, padre patriarcha, arçobispo de mi Consejo. Esta noche pasada, que contamos ocho d'este mes de abril, entre las nueve y las diez horas de la noche, fue Dios servido alumbrar de un hijo a la reyna, mi muy cara y muy amada muger, quedando ella buena, com también lo queda el príncipe. De que estoy con el contentamiento y regozijo que podeis considerar. Y sabiendo el que d'esto avéys vos de tener,

assí por vuestra obligación como por el amor que mostrays a mi servicio, os lo he querido avisar, y juntamente encargaros, como lo hago, que en reconocimiento de tan gran merced ordeneys, en recibiendo esta, que en essa vuestra yglesia, y en las de su diócesis, se den a Dios las devidas gracias (como yo también se las he dado y doy). Encomendándole, muy de veras, guarde al príncipe. Que demás de ser esto tan justo, y pedillo assí la ocasión, recibiré yo en ello de vos mucho plazer y servicio. Datum en Valladolid, a nueve de abril MDCV. Yo, el Rey. [326] Disapte, a 7 de maig 1605, ý a les 5 hores de la vesprada y agué comèdia en la plaça de la Seu. Se féu gran festa a la nit, de fochs, en la plaça de Predicadors. [327] Diumenge, a 8 de dit, a la nit, se féu gran festa al Real de fochs ý una encamisada, que feren los il·lustres señors cavallers al Real. Ý estos dies de festa, a les nits, lo il·lustríssim ý excelentíssim señor patriarcha féu gran festa en lo palàcio de una font que manava vi. Ý jamay la qüerna del pa no ha creixcut. Ý plaguera a Déu fos bo. [328] Ampollada en casa de don Giner de Perellós Disapte, a 14 de maig 1605, a la matinada, aparegué a la porta de don Giner de Perelló una ampollada, cosa de roïn gent ý infame que tal fa. Perquè no és deshonra ya en València semblants brutedats. Ý a les espal·les de sa casa, en casa un criat de dit don Giner, nomenat Alarcón.

[329] Motí contra·ls jurats de València Dimats, a 17 de maig 1605, segon dia de les Lledanyes, anant la processó com accostumava ý estant en lo monastir de la Mercé, enviaren hà dir los jurats, que estaven aguardant en la Lonja Nova als canonges, que abreviasen la processó per coses que convenia a la ciutat. Axí que no passaren per lo monastir de Madalenes, ni anaren a Sent Joan del Mercat, com accostumaven, sinó dret de la Mercé a la Lonja, a hon estaven dits jurats. Ý hallí y hagué gran rumor, que·ls gichs volien apedregar, ý apedregaren ý·ls llansaren molts draps bruts, als jurats; perquè y havia falta de pa, que no se·n trobava. Ý que y havia persones que comovien als gichs que u fesen. Ý se·n rebé gran informatió en la Real Audièntia sobre aquest fet, en poder del doctor Guardiola. [330] Llam en lo hort del Patriarcha Dimecres, a 25 de maig 1605, a les 4 hores de la vesprada féu gran tempestat de aygua ý trons. Ý caygué un llam en la capella de l'hort del señor Patriarcha, al carrer de Alboraya. [331] Açots als amotinadors Divendres, a 27 de maig 1605, a les 6 hores de la vesprada açotaren a tres hòmens ý a la vergonya una dona, perquè havien-se amotinat contra·ls jurats lo dimats a 17 de dit, en la Lonja, per lo pa. Ý en respecte de Felip Martí, àlias Sans Bonaventura, retinet a acor[d], diu, per a demà.

[332] Sentèntia de Felip Martí, per amotinador Disapte, a 28 de maig 1605, al matí, publicaren sentèntia a Phelip Martí, àlias micer Sans Bonaventura, de tres añys de via ý deu añys desterrat del reyne, ý altres penes agravants. [333] Diumenge, 29 de maig 1605, Penthecosta. [334] Galtada de un canonge a un capellà Dilluns a 30, dient vespres en la Seu lo canonge don Mathias Pallàs, donà una galtada al cabiscol Rovira devés lo fosaret de la Seu. Ý lo Rovira lo aporrochà molt bé al canonge. [335] Furt de l'encenser de Sent Martí Dimats, a 31 de maig 1605, a les 6 hores del matí furtaren lo encenser de l'armari de la sagrestia de Sent Martí. [336] Dijous, a 9 de juny 1605, dia del Corpus, se féu la processó accostumada. Ý anaren tres roques per la processó, lo que molts añys ha que no se ha vist, ý uns gitans ballant per aquella. Ý accabà molt tart. [337] Pesta en Alger Dit dia del Corpus arribà, a la plaja del Grau de València, un vexell de Alger. Ý donà nova com se morien de peste en aquella terra. Ý que en dit vexell portaven hòmens apestats. Ý, no obstant, lo virey volia que entrasen, perquè dien que portaven

un recaudo per al rey. Ý·ls señors jurats de València, que en lo present añy 1605 eren nous, és a saber: Felip Penarroja, N. Perelló, N. Aliaga, N. Pavesi, N. Buix ý Diego de Salines, ab ànimo constant lo resistiren ý no permeteren tal. Axí que los apestats los feren ferrar, ý·ls apartaren en un desert per a curar, ab guardes de vista. Ý la roba ý lo vexell, ý tota la mercaderia que portava, la cremaren a la vora de la mar, devés les Barraques, lo diumenge següent, que era a 12 de maig, a la vesprada. Ý en lo añy 1609, los darrers o los primers de juliol, tingué per lo Real Supremo, dit capità, Jorge Bartoli, patró de dit vexell, sentència a favor contra la que li havien donat en València. [338] Dilluns següent, a les 2 hores del matí y hagué gran avalot en València, que·ls moros de Alger havien saltat en terra, ý·n saltaren obra de 15 o 16. Ý a les onse hores del dia cativaren una barca de peixcadors ý pegaren foch a les barraques, devés de Canet. Ý dit dia féu-se crida en València de com y havia peste en Alger ý que llevaven tot lo comersi de aquell.

[339] Caygué una campana del Micalet, dita la Morlana Divendres, a 24 de juny 1605, dia de sent Joan Baptiste, al matí caygué en lo Micalet la campana Morlana. Ý a la matexa hora caygué una altra campana en la església de Payporta. [340] Bous en lo mercat Dilluns, a 4 de juliol 1605, hy hagué bous en lo mercat, fets per la ciutat, per la naxensa del señor nostre príncep. Ý·ls portaren de Castella ý foren bons. Torechà don Francisco Crespí, señor de Sumacarce, ý lo señor de Antella, ý molt bé. [341] Altres bous Dimats, a 5 de dit, y hagué bous. Ý trobaren-se també lo virey ý·ls jurats, encara que no vingueren ab música, sinó que·ls jurats muntaren ý vingueren pel carrer de les Madalenes, ý muntaren per darrer del cadafal, ab ses gramalles. Ý lo virey, sens atabals, com lo dia enans, ý los jurats. Ý la señora vireyna vingué de per sí ab una carrosa, ý·s posà en una finestra arrebosada, ab un patche que la ventava damunt del cadafal, a hon estava lo virey. Ý tragueren un bou tot alquitranat ý cremant tot, ý un altre tot carregat de piules, encara que li pegaren foch en lo corralet a

hon estava ý féu mal a d'algunes persones que estaven prop ý pegava·s foch al cadafal. [342] Tempestat de aygua ý trons Disapte, a 9 de juliol 1605, a les sinch hores de la vesprada féu gran tempestat de aygua ý trons. [343] Gran tempestat de pedra Diumenge, a 10 de dit ý dia de sent Christòphol, a les sinch hores de la vesprada féu grandísima tempestat de aygua, ayre ý pedra, cosa de admirar. Ý durà casi una hora, ý no y guanyaren res los grans de les heres. [344] Ningú traga forment del regne Dilluns, a XI de juliol 1605, se féu crida per la Real Audiència que, a pena de la vida, ningun traguès forment del regne. [345] Crida contra les yoyes Dimats, a XII de dit, féu crida la Real Audiència llevant les yoyes, que destruhien a València totalment. [346] Dimats, a 16 de dit, dia de Nostra Señora del Carme, fonch lo dia manat per la ciutat. [347] Diumenge, a 17 de dit mes de juliol 1605, tercer diumenge del mes ý festa de la Minerva de Sent Martí, avent-hi missa nova, anaren quatre señors jurats, és a saber: Felip Pennarroja, Aliaga, Pavesi ý Buix, a dita església. Ý perquè volien lo lloch aprés de la custòdia no anaren en la processó, com aquell lloch sia del prior clavari ý conservador. Ans bé se estigueren seits en los banchs fins que ixqué la custòdia per la una porta ý se n'anaren per l'altra. Ý a 20 de noembre 1605, a l'altra Minerva, acompan[y]aren com se diu abaix. Ý per aquest temps vingueren tres naus de forment de Sicília, que portava Santpere, síndich de Sicília. Ý aprés ne vingueren altres, fins 7.

[348] Sentèntia de tres traÿdors de la terra Dimecres, a 27 de juliol 1605, sentenciaren a tres hòmens. És a saber: dos christians de nació —dien que eren francesos— ý lo altre morisco, del lloch de Alaquàs, que·s dia Alamiret. Per ço que volien o trasaven en trahyr la terra ý pegar foch en aquella lo dijous sant, ý alçar-se en aquella los moros de la terra, ý altres maldats que havien trasat. Ý açò se dia, que lo señor rey de França, Enrich, àlias Bandoma, avisà al nostre señor rey. Al moro morí com a tal ý l'esquarterisaren, ý·ls gichs portaren dels quartos per la Boseria ý feren grans vellaqueries en aquell, en casa de hun christià nou que·s deya Ballester. Ý dit Ballester se·n muntà a les finestres de sa casa, altes, ý de hallí llansà un basí, segons dien, ý matà a un home. Ý maltractà ab altres coses que llansava a molts altres, que hallí estaven. Ý·l portaren pres. Ý dien que aquest Ballester, que axí se dia de nom, sabia en la sobredita traÿció ý que se n'havia asegurat.

[349] Comèdia en lo Studi Diumenge, a 31 de juliol 1605, feren festa de Nostra Señora de la Sapiència en lo Studi General. Ý a la vesprada feren comèdia en lletí. Ý la féu mestre Bonanat, clàssich del dit Studi. [350] Mort de don Pedro Vil·larrasa Dilluns, lo primer de agost 1605, al matí, morí don Pedro Vil·larrasa. Ý·l soterraren dimats en Sent Francés. Ý no féu general la Seu. [351] Bisbe de Segorb, Figueroa, pega un mos a un canonge Disapte, a 6 de dit, dia de sant Salvador, vingué nova de com lo bisbe de Segorb pegà un mos al nas del canonge Dalp, dit de Segorb, lo dia enans, a les primeres vespres, per certes baralles que entre dits canonge ý bisbe tingueren. Lo bisbe es deia Feliciano Figueroa. [352] Mort de l'aguazil Miralles Disapte, a 6 de dit, 1605, a prima nit, pegaren una punyalada damunt la mamella esquerra a l'alguazil Miralles. Ý de continent lo mataren, a les spal·les de les monjes del Peu de la Creu.

[353] Corro de bous Dilluns, a 29 de agost 1605, y agué corro de bous en lo mercat ý molt roïn. Ý assistí lo virey ý·ls jurats. [354] Altre corro de bous Dimats, a 30 de dit, y agué corro de bous ý molt roïn, ý no y assistiren lo virey ni jurats. Ý en lo cadafal dels Jurats estigueren los orats de l'Hospital ý les dides que criaven los borts de l'Hospital. [355] Jubileu Sant. Ý lo altre se publicà a 6 de agost 1606, com abaix consta Diumenge, a 4 de setembre 1605, a les sinch hores de la vesprada se féu processó general a Sent Francés per lo Jubileu Gran que lo sant pare, Paulo 5, féu publicar. Ý és conforme lo Añy Sant. Ý lo publicaren en València dit dia, de matí, per les trones. [356] Llevaren la creu de Sent Martí, lo racional de la Seu Lo divendres ans, que contàvem a 2 de setembre, a les 4 hores de la vesprada, anant al soterrar del fillet de Alexandre Vicent, que estava de casa al carrer de Ribelles, hallí ens llevaren la creu lo racional de Sent Pere, que·s dya Navarro, ý los Vicents, Batiste ý Alexandre ý Làzer, torcedor, li ajudaren. Ý lo excel·lentísim señor patriarcha ó féu com a bon pastor. Déu lo conserve, que ajudat

de sa prudèntia los posà en la sua presò, ý al capellà. [357] Mostro en lo Hospital Dilluns, a 12 de setembre 1605, anàrem al soterrar de una filla de Català, lo barber de l'Hospital, ý entraren en lo Hospital, perquè aguardaven que vingués la creu de Sent Nicolau. Ý lo doctor Gavaldà ý mosén Peris ý mosén Beltran ý yo, ý molts altres capellans, vérem un gichet que pochs dies ha que l'havien llançat hallí. Ý vérem que no tenia mans ni peus, sinó tan solament tenia com a uns mocholets de carn damunt ý en lo extrem dels braços ý de les cames ý los braços fets del tot, fins les mans, com dit és. Ý les cames sols tenia tan llargues, que sols eren com fins als genolls. Ý no tenia sinó la primera junctura dels genolls ý hallí los mocholets. Ý la llengua molt gicha, ý lo morro de baix molt bifi, ý lo de dalt molt exit. [358] Abatut Fiamonte Palavesino Dimats, a 27 de setembre 1605, dia de sent Cosme ý sent Damià, al matí arribà nova de com se havia alçat Fiamonte Palvesino, gran mercarder en Valladolit, en tre_cents xexanta mília ducats.

[359] Mustaçaf Dijous, a 29 de setembre 1605, dia de sent Michael, tardà lo virey de nomenar mustaçaf, per qui li donaria més. Ý hú que·s diu Sans, de Andilla, que donava la neu a València, donà, dien, que quatre centes ý més corones ý lo lloctinent cincuanta. Ý axí los nomenà. [360] Sentència al conte de Anna Disapte, lo primer de octubre 1605, donaren sentència al conte de Anna, don Ferrando Pujades de Borja —per haver-lo, segons dien, trobat ab un pistolet— de tre_centes lliures de pena ý·ls gastos, ý tota sa vida a ora, ý, en contravensió, pena de la vida; relator micer Guardiola. Ý tenia per presó casa de dit doctor, per estar de mala gana. Ý aprés vingué orde del rey que s'apel·làs lo fisch, ý portasen hallà lo procés. [361] Processó per la salut de la señora reyna Dimats, a 4 de octubre 1605, dia de sent Francés, se féu processó general a Sent Francés per la salut de la señora reyna, que estava malalta. Ý lo dia enans se dix missa cantada, ab goig, a Nostra Señora de les Febres. Ý dit dia de dimats per lo semblant. [362] Divendres, a 7 de octubre 1605, dia de la victòria naval, fonch manat per la ciutat, ý ser Nostra Señora del Remey.

[363] Mort de Joan Baptiste Calderó Disapte, a 8 de octubre 1605, se n'anaren dos jurats en cap al señor rey, per ço que lo virey havia donat llicència de traure sis mil cafisos de forment. Ý·ls señors jurats lo y impediren, ý donaren orden al seu comisari, Joan Baptiste Calderó, que era anat a les montañes a secrestar los grans, que no·l dexàs traure. Ý vingué nova de que era mort dit Calderó en Moxent. Portaren-lo lo dilluns, a 10 de dit, a les deu hores del matí. Ý·l soterraren, a les quatre de la vesprada, a la capella o vàs de Nostra Señora d'Esperança. Acompanyaren lo cos quatre jurats, que anaven dos cunyats de aquell engramallats. Féu-se solemne soterrar, ab moltes aches. Estava de casa en la parròchia de Sent Martí, en lo carrer dels Mascons, en una casa que era de N. Dionís Roca. Ý·ls jurats no ixqueren de València, sinó que estigueren amagats.

[364] Eclypse de Sol Dimecres, a 12 de octubre 1605, a la una hora de migjorn ý un quart, fonch lo eclypse de Sol en signe de Libra. Durà poch, a lo que dien que havia de durar molt. Acontegué que al matí, lo dia mateix, a les sinch hores y hagué gran contrarietat de ayres de totes parts, ab núvols, trons ý llams ý clarors en lo ayre. Ý plogué pedra ý aygua, que tots pensaven que llavors se eclypsava lo Sol, ý més fosch estigué a esta hora, ý més moviments féu lo temps que no a la una hora ý quart, damunt dit. Aconsellaren alguns doctors, com Pujades, Lleoart, Ximeno ý altres, que procurasen de no menjar en aquella hora de l'eclypse, sinó tres o quatre hores enans. Ý axí, la mayor part de València menjà entre 8 ý nou hores, ans migjorn. Ý que no·l mirasen al Sol, cara a cara, ni ab sedàs, ni ab aygua, ni ab vidre, perquè·ls causaria notables danys. [365] Jutge de ressidència, micer Çabater Dijous, a 27 de octubre 1605, publicà micer Çabater, jutge de ressidència, crida contra·ls jutges ý justícies.

[366] Matines en Sent Andreu, per lo señor don Jusep Pellicer Dijous, a 27 de octubre 1605, vespra de sent Simó ý Judes, a la nit començaren hà dir matines a la primera oració a Sent Andreu. Dexa-los don Jusep Pellicer; cada nit, 4 sous, repartidors entre·ls ressidents a elles. [367] Pres al jurat en cap, Felip Penarroja Dilluns, a 31 de noembre 1605, posaren en la presó al jurat Phelip Penarroja. Ý dien que·l virey lo féu posar ab carta expresa del rey, encara que era famíliar del Sant Offici —com hallí la Inquisitió lo defensava— ý que perquè tenia enemiga ab lo virey, sobre que no li dexava tenir les yoyes, ni traure vitualles de la terra, li tenia lo virey enemiga, achaquant-li que havia mort lo fill de Guardichuela, racholer. Ý la terra estava avalotada, per ser contrafur que lo jurat, ý en cap, fos encarserat. Ý dien que ell no u havia fet. [368] Desastre del fill de Novasquier Diumenge, a 6 de noembre 1605, caygué un fill de Joan Vanovasqui, mercader de Flandes, que estava de casa en casa Conchillos, davant de casa de Esteve Ros, del terrat avall, jugant ab altres de casa a la esgrima. Ý reculant, sent la vora del terrat molt alta, lo vencé lo cos ý caygué; cosa de doldre.

[369] Consecració de la església del Peu de la Creu Diumenge, a 6 de noembre 1605, consegrà la església del monastir de les monjes del Peu de la Creu lo reverendíssim don fray Lorenço de Mongions, bisbe de Minarbino. Lo qual també consagrà la església del Col·legi del señor Patriarcha a 17 de janer, dit añy 1605. [370] Divendres, a 11 de noembre 1605, dia de sent Martí, lo excel·lentíssim señor patriarcha assistí a la festa de la parròchia del dit sant ý predicà frare Cabanelles, de la Orde de Sent Francés ý guardià de Jhesús. Ý a l'exir, lo dit señor excelentíssim donà un grapat de reals a un beneficiat de dita església, dit mosén Gavarda, per a que lo repartís entre·ls pobres que hallí assistien a la porta. Que, segons dit capellà em dix, serien com quinse o setse reals castellans. [371] Senyal en lo cel com a incendi de foch Dijous, a 17 de noembre 1605, entre sis ý set hores de la nit, a la primera nit, apparegué en lo cel un camí com de foch —o incendi de foch— ab diverses colors de morat, terrat, groch, blau, etsètera, pujant de llevant lo signe de Gèminis.

[372] Processó de la Minerva. Anaren los señors jurats Diumenge, a 20 de noembre 1605, 3_a de dominica del mes, feren la festa de Minerva en Sent Martí, que la féu Joan Antonio Bononi, mercader. Ý·ls señors sis jurats anaren a l'acompanyament de la processó aprés dels prior, clavari ý conservador, que són aquells tres primers que venen després de la custòdia, ý aprés lo sis señors jurats. Ý l'altra volta, que fonch diumenge a 17 de juliol 1605, no volgueren anar d'esta manera, ans bé se n'ixqueren, com damunt més llarch està scrit. [373] Processó de sent Dionís Divendres, a 25 de noembre 1605, dia de senta Catalina martre, feren la processó de sent Dionís. Anaren quatre jurats ý no y anà lo bisbe, ni lo jurat Penarroja, ni Buix, ni síndich, perquè no lo y havia. Per la qüestió que tenien entre Francisco March, síndich nomenat per los braços en les Corts, ý la ciutat. [374] Consegració del bisbe Cerna Dimecres, a 30 de noembre 1605, dia de sent Andreu, consegraren a Vicent Roca de la Serna, arthiaca de Xàtiva ý canonge de València, en bisbe de Albarrasín; ý assistiren lo bisbe de Gràcia, bisbe de Minarbino, ý lo bisbe

de Oriola, frare Balaguer. Ý lo Minarbino assistí a la dreta, ý·l de Oriola a la esquerra. Tingué per padrins a don Pedro Vich ý a don Geroni Aguilar, lo que està de ordinari en Alaquàs. [375] Sent Mauro, manat Disapte, a 3 de dehembre 1605, dia de sent Mauro, fonch manat festa aquest dia, ý la primera volta que se à manat per la Església. [376] Sermó de l'excelentíssim patriarcha Divendres, a 16 de dehembre 1605, lo il·lustríssim ý excelentíssim señor patriarcha, archebisbe de València, don Joan de Ribera, predicà a tots los capellans entre tres ý quatre hores de la vesprada, ý predicà com sent Pau. Ý dix, entre altres coses, que a onse añys estudiava lleys ý que quaranta_tres anys havia que era bisbe, ý que tenia setanta_tres añys. [377] Entrada dels Lobregons a l'Hospital Dimecres, a 21 de dehembre 1605, dia de sent Thomàs, a les quatre hores de la vesprada entraren en processó los Lobregones per a servir lo Hospital. Sols ixqué la creu de l'Hospital ý dos señors jurats, ý no volgueren anar los capellans de Sent Martí. Entraren per lo portal dels Innocents.

Añy 1606 [378] Forment de la ciutat en lo Almodí Disapte, a 7 de janer 1606, a la nit, la ciutat de València féu crida de que posava forment venal en lo Almodí, per a tots los que·l voldrien comprar. Ý lo mateix feren en lo añy 1622, en abril, a 12. [379] Un home se degolla Dit dia de disapte, a les spal·les de les monjes del Peu de la Creu, un home, ell mateix, se degollà ab un gavinet. Ý diuhen que estava frenètich de una porga que havia pres.Ý no s'accabà de matar. [380] Cruada Dijous, a 19 de janer 1606, vespra de sent Sebastià, a les tres hores de la vesprada entrà la bul·la de la senta Cruada. Yxqué del palàcio archebisbal a la Seu, per la part de la Cabiscolia ý Nostra Señora dels Desemparats. [381] Foch a la plaça dels Caxers Dimats, a 23 de janer 1606, a les dos hores del matí se pegà foch en la plaça dels Caxers, en casa un sastre, al cantó del carreró que va als Aluders. [382] Furt a sent Nicolau Factor a Jhesús Dimats, a 23 de dit, vingué nova que avien furtat les llànties que estaven davant lo túmulo de fray Nicolau a Jhesús, fora·l portal de Sent Vicent, a Patraix. [383] Combregar al virey ý mort Dimats, a 23 de dit, a migjorn, a gran presa combregaren al señor virey, don Joan de Royas ý de Sandoval. Ý morí entre onse ý dotse hores de la nit de dit dia, ý no li durà lo mal sinó 24 hores. Ý lo dia de sent Vicent martre se desfrasà ý lo dia de sent Sebastià anà ab una carroça.

[384] Dimecres, a 24 de janer 1606, lo il·lustríssim excelentíssim señor patriarcha manà, devés les nou hores del matí, que totes les parròchies fesen senyal quant lo faria la Seu. Ý axí·s féu, ý que anasen a dir-li un respons al Real. Dit dia de dimecres, al matí, lo ubriren al dit señor, ý en lo cap li trobaren (Requena, barber, ý lo doctor Salat) moltíssima aygua groga ý li llevaren lo servell ý obriren-li lo costat, ý li trobaren, a la part esquerra, moltíssima sanch coagulada. Ý li varen traure lo ventre ý·ls budells, ý axí lo embalsamaren o í posaren pólvores preservatives. Ý dien que era mal de gota ý de costat, juntament. Anà la parròchia de Sent Martí a dir lo respons, com desús se ha dit, a les dos hores de vesprada. Ý estava posat dit señor en un cadafal alt, vestit ab lo hàbit blanch de Calatrava, ý lo túmulo tot de vayeta, ab les armes de sa excelènsia. Ý dalt, a hon estava lo cos posat, estava rodat tot de siris blanchs. Ý dit dia, a les onse hores de la nit, se·n portaren lo cos a Sent Joan de Ribera, ab quaranta capellans de Sent Steve. Digueren de morts nocturn ý accabaren a la una hora de la nit. Agué gran avalot ý rebolta entre la Audiència ý·ls comanadors de Calatrava ý·ls capitans, que así estaven

entretenguts per orde de Sa Magestat. La Audiència dia que era virey, los frares o comanadors dien que era frare ý comanador lo cos. Ý·ls capitans dien que aquell cos era capità general de aquells. Axí que y agué grans avalots. Ý en fi, aprés de moltes dudes ý rèplices, tots acompanyaren lo cos. Ý entre don Pedro Ferrer, comanador de Calatrava, ý don Joan Vil·laragut ý de Sans, señor de Olocau ý governador, y agué males paraules, cascú per defensar son dret, la hú del rey ý lo altre de la religió. Axí que·l depositaren en dit monastir a dit señor. Nostre Señor lo tinga en la sua santa glòria, que si alguna cosa havia mal fet en son govern, los traÿdors ý soplons de la terra ó fien, que l'impugnarien ý·l molestaren per a que fes, que, al que·s creu, no haguera fet dit señor la centenar part del que féu, si dites mosques no l'agueren molestat ý persuadit que u fes. Perquè en son tracte ý manera no tenia tal ànimo, ni·s creu que de si exia tan mal com causava ý causà, sinó per los congraciadors que sempre li persuadien que u fes. Ý axí confiam que nostre Señor los castigarà als tals. Com vém que ya ad alguns, per haver traÿt la terra, lo señor rey los crida de hú en hú, per a remediar lo mal que han fet en les Corts dels 1604. Ý·ls jutges de la Audiència portaren barrets redons de drap ý les gramajes aforrades de vajeta.

[385] Zanoguera, Penar[r]oja, Frígola, cridats per lo rey Diumenge, a 29 de janer 1606, aprés dinar, se n'anaren, per orde de Sa Magestat, a presentar-se en certs llochs ý puestos de Castella: don Pau Zanoguera, don Christòfol Frígola, degà de Morvedre ý canonge de València, ý March Antoni Penarroja. Perquè, al que·s dia, són estats síndichs dels braços ý haver fet lo que no devien, en les Corts, contra la ciutat. Ý després vingueren molt medrats, ab encomiendes ý pensions, en lloch de castigats. [386] Mort de March Antoni Gamir Diumenge, a 29 de janer 1606, a la vesprada, morí en lo lloch de Torrent March Antoni Gamir, cavaller. Ý·l portaren a sa casa dilluns, a 30 de dit, dia de sent Valero, a les quatre hores de la vesprada, que la tenia al carrer de don Joan Vil·larasa. Ý·l soterraren en Sent Pau, als teatinos. [387] Embaxador del rey Cuquó Per los darrers del sobredit mes de janer, vingué a València un moro embaxador del rey Cuquó, per a provisió de pólvora, plom ý corda ý altres coses que demanava. Ý lo rey Cuquó dix que·s dia Sihadamar [388] Sigala En estos dies vingué nova que estan lo señor rey a folgar, en un lloch prop de Valladolit, dit Cigala, tingué gran terremot, lo dia de sent Vicent martre, ý que se n'anà corrent, o a més que de pas, ab la reyna a la església. Ý que anant lo marqués de Dénia

o lo duch de Lerma, darrer de aquell, no fon exit de a hon estava, que se asolà la casa. Açò es dix lo primer de febrer, en la plaça de la Seu. Ý des que fonch mort lo señor virey, cada dia anaven los de sa casa, agramal[l]ats, hà fer remembrança a la sua sepultura ý dir-li missa.Ý durà·ls huyt dies. [389] Vaccant don Jaume Ferrer Divendres, a 11 de febrer 1606, vingué carta del señor rey que servís la vacant don Jaume Ferrer, governador. [390] Loctinent de virey, don Jaume Ferrer Disapte, a 12 de dit 1606, jurà per virey la vacant dit señor, a migjorn. Ý de sa casa anà a peu a la Seu. Ý aprés lo pasecharen per València accabat lo jurament, a cavall, ab gran acompanyament. [391] Fugits de la presó Disapte, a 18 de febrer 1606, a les quatre hores del matí se·n fuixqueren de la presó de Sent Arsís molts presos. [392] Sises de les Corts Dilluns, a 20 de febrer 1606, se publicà la crida de les sises de les Corts imposades en los sombreros, cartes ý ab la neu. Plegue a Déu que·ls que huy mamen les vechen llevades. Ý als què són causa que s'imposen, Déu los castigue ab sa divina justícia, per haver venut ý perdut ý traÿt la terra. Ý al señor rey que li done camí ý vecha lo mal que la pobra terra patirà ý que castigue als que són causa de tal perdició.

[393] Processó per aygua Disapte, a 25 de febrer 1606, al matí, feren processó, per aygua, general. [394] Mustacaf privat. Ý aprés fonch restituït en dit càrrec ab sentència Dit dia, lo jutge de ressidència privà de l'offici de mustaçaf a N. Sans, de Andilla, ab sentència per aquell donada. Ý féu que portàs lo junch lo jurat en cap dels ciutadans, que·s deya Perelló. [395] Publicació dels Furs Dilluns, a 27 de febrer 1606, començaren a publicar los furs fets en les Corts de l'añy 1604, ab crida pública. Ý·ls llegien en la plaça de la Seu de matí ý vesprada, més de una hora cada vegada. Ý dimats següent també. [396] Casament de doña Eugènia de Borja, ab Gamir Dimecres, a 29 de mars 1606, a les quatre hores de la vesprada desposà lo vicari de Sent Martí, mosén Joan Baptiste Cardona, a la il·lustre doña Eugènia de Borja, germana de don Nofre de Borja, ý de don Francisco de Borja, lloctinent de bal·le, ab lo fill de March Antoni Gamir, cavaller. Sens precehir monicions ni altres ceremònies eclesiàstices. Trobà-s'í lo il·lustríssim señor marqués de Navarrés, don Phelip de Cardona de Liori, ý altres. Ý foren en casa la tia de dita señora, a hon tenia aquella habitació, dita doña Merina Garcia ý de Sanchis, viuda, muller que fonch de don Joan Sanchis.

[397] Dilluns, a 3 de abril 1606, fèria 2_a post dominicam in albis, fonch festa manada de sent Vicent Ferrer. Ý, perquè plogué al matí, no feren la processó de dit sant. [398] La festa de sent Francés de Paula, manada per los jurats Dimats, a 4 de abril 1606, manaren los jurats la festa de sent Francisco de Paula, que celebraven dimecres, lo dia següent. Ý lo dijous la festa de sent Joseph, que havia vengut en mars pasat. [399] Processó de sent Vicent Ferrer Diumenge, a 16 de abril 1606, feren la processó del patró nostre, sent Vicent Ferrer, ý portaren la ymatge ab la relíquia de dit sant, ab les andes que feren noves per a esta festa. Ý esta fonch la primera vegada que s'àn tret totes de argent. Ý les depositaren en la Seu en custòdia, ý los jurats tenen les claus. Diuhen que pesen huyt arroves. Feren la figura mestre Francés Eva, argenter, ý la peanya, Cabanes, ý les andes, Fuster, tots argenters, cosa de veure quant ben accabades estan. [400] Dimats, dia de sent March, a 25 de abril 1606, feren la processó de la 1_a Apparisió a l'Hospital.

[401] Cas de llegir, de una figura de sent Vicent Ferrer Dimecres, a 26 de abril 1606, entre quatre ý sinch hores de la vesprada, estant al pont dels Serrans ab mon germà ý la ama, ý lo negret de mon pare, Franceset, bolaven per los ayres, devés la Zaydia, una com a milocha ab la figura de sent Vicent Ferrer, ý al peu les armes de València. Ý tornant la ymatge devés lo portal de Serrans, ý tirant la corda per anar-se·n devés lo portal de la Trinitat, la corda se afferrà ab un nu que portava ab unes vergues que estaven posades, com a enramada, en la creu de dit pont. Ý la figura del dit sant se abalançà a l'aygua que pasava per la arcada de dita creu, ý com si ab les mans la hagueren estesa sobre la aygua de dit riu, que per hallí pasava un bras de aygua, se aplanà ý anà riu avall. Ý de hallí a micha hora que açò acontegué, començà a ploure; que volgué lo gran nostre patró, ell mateix, banyar-se en la terra per a fer que lo cel fos servit de enviar la aygua, que havia molts dies que feyen processons per aquella. Confiem ab ell, que yamay é vist, ni é oÿt, que a les necessitats nos falte, ans bé ens val ý ayuda en tot ý per tot. Ý aquest

mateix dia, a les quatre hores, portaren los de la guarda a un bandoler, dit Jaume Català, de les montañes a la Torre. Ý yo·l víu, ý molts altres. [402] Pedres de la font de Nynerola Dijous, a 27 de abril 1606, al matí, apparegueren en la plaça del Mercat, a la plaça de la Seu ý a la de Predicadors, unes pedres ab les armes de la ciutat, ab un rètul que dia de la font. Ý és que volen portar la font de Nynyerola a València. Ý may vingué a effecte, per ser coses que fan cada dia en València. En aquest añy no provehÿren los jurats les càthedres de arts, ans bé les provehÿren los següents: Aguillonda ý al frare del Remey. [403] Dimecres, a 17 de maig 1606, morí don Francisco Rocafull, cabiscol de la Seu de València ý vicecanceller del Studi. [404] Pedra de font a l'Hospital Disapte, a 20 de maig 1606, al matí, posaren, o feren posar, los señors jurats nous una pedra de la font en lo pati de l'Hospital. Ý aprés no n'í à hagut memòria de la font. Foren jurats Seraphí, Michael, Rebolay, Aznar, Sans, Cotanda, Baltasar Michel ý Pallarés. [405] Dimecres, a 24 de maig 1606, soterràrem en lo Col·legi del Corpus Christi de l'excel·lentíssim patriarcha a mosén Aznar, capellà del Col·legi. Ý fonch lo primer que, des que fon fundat ý posat en execució, morí.

Anàrem al soterrar la parròchia de Sent Andreu, que de hallí era la casa, ý Sent Martí ý Sent Joan ý Sent Thomàs. Ý entràrem en lo Col·legi ý diguérem un respons. Ý·ns ne retornàrem totes les dites parròchies. Ý los capellans del Col·legi feren lo offici, digueren lletania ý missa, ý cada capellà diu tres misses per cascun mort. Ý lo excelentíssim señor estava al cap de l'altar, en peus, mirant tot quant se fia. [406] Processó del Corpus, ý fon lo mateix dia del Corpus Dijous, a 25 de maig 1606, se féu la processó del Corpus.Ý ixqué molt tart de la Seu. Ý acompanyava lo excelentíssim señor patriarcha. Ý se n'entrà en la Concepció, ý hallí ixqué lo señor bisbe de Gràcia ý, essent a la forca, tragueren aches blanques per als señors jurats. [407] Mort de Vicent Gómez de la Torre Dimecres, a 31 de maig 1606, morí [l']administrador de l'Hospital Vicent Gómez de la Torre. Ý·l soterraren en lo Hospital. Ý aprés entrà administrador lo jurat Pallarés, per son boxart.

[408] Cocodril·lo en lo Col·legi Dimecres, a 7 de juny 1606, al matí, lo il·lustríssim ý excelentíssim señor Patriarcha féu posar en lo front de la entrada, de la primera porta del seu Seminari, un cocodril·lo que un criat de sa excel·lència havia enviat, que·s deya Lepanto. [409] Dijous, a 8, portaren un moro bandoler mort a escopetades, que mataren entre Montserrat ý Montroy los soldats que lo molt il·lustríssim don Jaume Ferrer, loctinent de virey, per orde del seu Real Consell, envià per a perseguir los bandolers. [410] Mort de fray Pedro Nolasco, de la Mercé Divendres, a 16 de juny 1606, soterràrem un frare de la Merçè que estava malalt al carrer de les Corredores, a les espal·les de la casa de l'embaxador Vich, que lo dia enans morí. Portàrem-lo a la Mercé, ý hallí lo posaren en un túmulo. Dien que era sant. Dia·s fray Pedro Nolasco, de nació sart, ý de son propri nom de nació es deya Pedro Parra. Ý lo provincial li féu que·s mudàs lo nom. Porta·l sols los capellans de Sent Martí ý·ls frares de la Mercé, al muscle. Ý en la casa li llevaren, o tallaren, los dits dels peus, ý·ls de les mans, per relíquies.

[411] Diumenge, a 18 de juny 1606, ý lo tercer dia de la Minerva de Sent Martí, fonch lo primer dia que·s posaren los ornaments de tela de or ý argent, que féu portar Joan Antoni Bononi, cavaller milanès. Ý dix la missa conventual, ab ells, mosén Chevarne. Ý mosén Porcar dix la missa de Minerva, ý·ls benehý lo provincial de la Mercé, dit frare Monlluna. Ý·ls féu Munyós, brodador. [412] Mataren al provincial de Sent Francés Dilluns, a 3 de juliol 1606, al matí, vingué nova de Alzira que en lo monastir de Senta Bàrbara, de la Orde de Sent Francés, havien mort al provincial de la Orde, que·s dia frare N. Andrés, ý molt mal nafrats a tres o quatre frares de dita casa. Ý qui féu lo cas se dia fray Marcel·lo Marçal, natural de Morella, fill bastart o bort de l'archipreste de Morella ý canonge de Tortosa, procreat ý nat en Roma. Portaren-lo pres dimats, a les dos hores de la vesprada, a la Torre. Gentil sort de frare, ý de gran eloqüència, ý que donà de sí grans demostracions que era persona cabal, ý que tingué gran occasió de fer lo malifet per ser tengut per persona honrrada. Ý les llicències que portava eren de persona que tenia, dit fray Marcel·lo, grans parts.

[413] Divendres, a 7 de juliol 1606, vingué nova com lo conte de Anna, don Ferrando Pujades, lo dia enans havia, en lo seu lloch de Anna, llevat de les mans del governador de Xàtiva, o de son lloctinent, Lluís Ferriol, señor de Stubeny, a don Phelip de Borja, oncle del dit conte, que se·n lo portava pres per sospita que hauria mort a don Joan Marsilla en lo terme de Atsaneta, ab una scopetada. Ý dit dia, a les sinch hores de la vesprada se n'anà lo lloctinent de virey, don Jaume Ferrer, als llochs del dit conte, ab jutges de la Real Audiència ý ab los de la guarda, ý ab altra gent, a posar les armes reals en los llochs. En estos dies, los señors jurats manaren als llegumers tancar les portes de ses venderies si no donaven diners a la ciutat, que estaven molt empenyats ab molt forment que havia vengut de Sicília. Ý la Taula de València estava, del mes de maig, ab molt pochs diners, que des de què València és València no se à vist la Taula de València no pagar albarans, ni pensions. [414] Divendres, a 4 de agost 1606, dia de sent Domingo, los frares de Sent Francés feren lo offici en Predicadors. Ý est añy fonch lo primer que han començat hà fer-lo. Ý lo mateix feren los predicadors, lo dia de sent Francés, en Sent Francés. [415] Jubileu Sant Diumenge, a 6 de agost 1606, a les hores del matí se féu processó general a Sent Francés, ab la intenció del Jubileu Plenísim que·l sant pare Paulo quint atorgà, ab lo qual concedia grans perdons. Ý dins dos semanes se podrà guanyar. Ý·s dia que era la causa perquè los venecians no volien obeyr al papa en certes pretencions que tenien contra·ls teatinos ý altres religions, perquè no volien que posseïsen béns de realenc. A 4 de setembre 1605 se publicà lo altre Jubileu, com amunt consta, per dit papa Paulo quint.

[416] Manada la festa de sent Roch Dilluns, a 14 de agost 1606, feren crida los señors jurats ý manaren la festa de sent Roch, que era a 16 de dit. [417] 1_a venguda dels frares de Sent Francés, a dir respons per los capellans Diumenge, a 20 de agost 1606, a les 4 hores de la vesprada soterràrem a mosén Agostí Borràs, prevere ý beneficiat de Sent Martí. Ý vingueren los frares de Sent Francés a la església, a dir-li un respons. Ý esta fonch la primera vegada que han vengut, perquè ens agermanàrem que axí u faríen, ý nosaltres ab ells, quan morís algun frare. Ý dit mosén Borràs dix missa a les 7 hores del dia enans, ý a les sis hores de la vesprada morí. [418] Desastre en Senta Catalina martre, ý restà pol·luta Dilluns, a 28 de agost, dia de sent Agostí, 1606, predicant en Senta Catalina, dos hòmens se pegaren de punyalades ý·s malnafraren. La hú es dia Guillonda, velluter, ý l'altre un studiant, dit Llorca. Parà lo sermò ý cessaren los officis. Ý a les quatre hores de la vesprada anàrem a Senta Catalina ý acompanyàrem lo Sant Sagrament, ý·l portaren a Sent Martí. Ý a l'endemà, entre nou ý deu hores del matí, lo tornaren a Senta Catalina,

portant-lo lo reverendísim señor bisbe Benarmino, que anà a reconciliar la església. [419] Part de la reyna Dilluns, a 4 de setembre 1606, diguérem missa de gràcias perquè la señora reyna parí lo dia de sent Lluís, que és a 19 de agost, una infanta. Ý en la Seu se féu lo mateix, ý dix la missa lo señor bisbe de Benarmino. [420] Festes per la infanta. Nativitat de l'altra a 20 de febrer 1603. Nativitat de príncep, a 14 de abril 1605 [Supra, foli 89] Dimecres, a 6 de setembre 1606, feren crida la ciutat de que fesen festes per la nativitat de la señora infanta. Ý foren los dies diumenge, a 10, ý dilluns, a 11 de dit. Ý lo dilluns, de matí, feren processó en la Seu de totes les parròchies, orevant 8 capellans de cascuna, de gràcies. [421] Crida dels pedrenyals de la malícia Dimecres, a 13 de setembre 1606, féu crida la Real Audiència vedant los pedrenyals de la malícia; que són que tenen lo caragol llarch, que entra dins lo cono casi un exeme.

[422] Sentència contra lo comte de Anna Dimats, a 19 de setembre 1606, de matí, se publicà la sentència contra lo compte de Anna: tota la vida a hora, deu añys privat de les jurisdictions de sos llochs, quatre mil ducats de pena, ý·ls gastos. Ý dia·s que dit señor compte estava en Frància. [423] Tempestat de aygua, trons ý llams Dijous, a 21 de setembre 1606, dia de sent Matheu, a les 8 ý nou hores de la nit començà grandíssima tempestat de ayres, aygua, trons ý llams, que espantava. [424] Divendres, a 22 de dit, pencharen a un christià nou, del lloch de Anna, que·s dia Francés Empsa. Ý dien per haver mort a don Joan de Pròxita Marsilla per diners, per orde de don Felip de Borja, oncle del conte de dita baronia de Anna. Ý morí com a christià. Ý l'atormentaren tamquam cadàver per les còmplices, ý jamay descobrí res. Déu lo aja perdonat. Dit dia, a les 7 hores del matí, caygué de la obra del cap de l'altar, de la clau de Sent Andreu, un jove que·s deya Geroni. Ý morí a les onse hores del matí.

[425] Diumenge, a 1 de octubre 1606, a les sis hores de la vesprada armaren en lo Grau tres fragates, per anar en busca de una que venia de moros. Ý troba-s'í lo señor don Jaume Ferrer, virey. [426] Publicació de la canonizació del pare Ignasi Dilluns, a 2 de octubre 1606, en lo col·legi de l'excelentíssim señor Patriarcha es publicà lo acte o cartell de la Inquisisió, que·s feya per a la canonizatió del pare Ygnasi, fundador dels teatinos. Ý llegí·l lo pare Julian, y agué ý gran concurs de gent. Ý fonch a les quatre ý sinch hores de la vesprada. [427] Dimats, a 3 de octubre 1606, a la vesprada, tornaren les tres fragates ý molta gent malferida, que havien combatut en la galeota de moros. [428] Germandad dels frares de Sent Francés ý de Predicadors Dimecres, a 4 de dit 1606, dia de sent Francés, feren lo offici en Sent Francés los frares de Predicadors. Ý a la vesprada anaren a la processó. Ý enguany és estada la primera vegada.Ý també lo dia de sent Domingo feren lo offici los de Sent Francés.

[429] Naufragi de nau Diumenge, a 15 de octubre 1606, a migjorn, donà de través en la placha del Grau una nau que aguardava que enbarcàs al virey de Mallorca, don Joan Sans Vil·laragut, señor de Olocau. Ý fonch devés lo bolt mayor, per la gran tempestat que·s mogué lo diumenge en la nit, de ayre ý aygua. Ý lo dit diumenge també, ý dien que la causa era lo[s] tants dies que aguardava la embarcasió. Ý en estos dies, dit señor casà son fill ab la filla del conte de Carlet. [430] Mort i degollació de don Geroni Valleriola Divendres, a 20 de octubre 1606, entre set ý huyt hores de la nit, trobaren apunyalat ý degollat al doctor Geroni Valleriola, persona de gran exemple ý doctrina. Ý·l trobaren dins lo seu stúdit, sens trobar rastre algú. Ý·ls fills feren fer crida, a la Real Audiència, que quisvulla que l'hauria mort li donarien tres mil corones, si deya qui l'havia fet matar ý si era dels còmplices li donarien mil ý sinc_centes lliures. Ý·ls asseguraven de tot dany ý perill. Lo fill, dit don Christòphol Valeriola, lo sentenciaren a 28 de maig, 1607, com se conta infra, dit dia de dilluns. [foli 115]

[431] Don Joan de Castellví, per lloctinent de governador Dilluns, a 23 de octubre 1606, a les quatre ý sinch hores de la vesprada, juraren per altre dels governadors a don Joan de Castellví, que estava de casa enfront de la porta de Sent Martí del Cavall. [432] Martí Plaça, degollat Divendres, a 27 de octubre 1606, degollaren a migjorn, en la plaça de la Seu, a Martí Plaça, fill del doctor Plaça. Ý·l soterraren en Sant Salvador, in paterna sepultura. [433] Tragueren lo cos de Valleriola del vàs Dit dia, entre quatre ý sinch hores de la vesprada varen traure de la sepultura lo cors del doctor Val·leriola, ý l'acararen ab don Luís de Sosa, que estava pres per sospita. Ý·l varen traure, lo cos, entre los dos portés de Predicadors, que estava soterrat en la sua sepultura, de la manera que·l trobaren mort, ab gippó de tafatà ý zaraguells de llens. Ý lo cos no féu moviment algú, com pretenien. [434] Trobaren lo gavinet que·l mataren Disapte, a la vesprada, trobaren lo gavinet que·l mataren.

[435] Diumenge, a 5 de noembre 1606, a la prima nit mataren, en lo carrer dels Juristes, a un tal Isquierdo, de Segorb, oncle de micer Isquierdo. [436] Garrot al peu de la forca, a Blanes Dijous, 16 de noembre, donaren un garrot al peu de la forca a N. Blanes, fill de N. Blanes, mercader, per la mort de tal Giner, que matà a les Carneceries de Sent Geroni, que és per lo negoci de Montanyés. Ý·l posaren sens puxar a la forca, en un atahüt. Ý·l soterraren los capellans de Sent Joan del Mercat a Predicadors, ý portava la ymatge de Nostra Señora del Roser. Fonch a migjorn lo garrot. Ý·l soterraren entre dos ý tres de la vesprada. Ý son pare estava en Madrid, per lo perdó. [437] Dimats, a 21 de noembre 1606, a la vesprada, portaren quatre dels famosos bandolers, christians nous. Ý dien que don Baptiste Pallàs, germà del señor de Tous, los va aferrar, que eren Faena, Mono ý dos altres. Ý a l'endemà los volgueren penjar ý anaren a la Torre per a traure·ls. Ý no u feren. [438] Entrada del virrey don Luís Carrillo de Toledo, marqués de Caracena, etc. Anasen disapte, a 19 de octubre, añy 1615, provehÿt president del Consell de Órdens Dimecres, a 22 de noembre 1606, molt tart, ý entrà ý jurà per virey lo marqués de Caracena, comanador de Santiago, persona

de 50 anys, més roig que ros. Ý a l'entrar anava darrer dels jurats, és a saber, entre lo jurat en cap dels cavallers, dit Seraphí Michael, a la mà esquerra, ý a la dreta lo señor don Jaume Ferrer, loctinent de virey, que serví la vaccant des de a dotse de febrer 1606, fins al present dia de a 22, que foren deu mesos ý deu dies. Ý al tornar del jurament anava dit señor don Jaume darrer del señor virey, ý en la mà dreta de la carroça, a hon anava la señora vireyna —la qual morí a 15 de setembre 1613, a les dos hores del matí— ý a l'altra mà de la carroça lo jurat dels ciutadans, Aznar, ý la señora virreyna gentilment adresada. Ý davant lo señor virey anava son germà, entre mig de dos jurats, gentilhome ý de propòsit, al que·s veya. Ý lo señor virey se dia don Lluís Carrillo de Toledo, marqués de Carazena, señor de les viles de Pinto ý Ynés, comanador de Triana. Ý anaven en acompanyament pochs cavallers; per lo que·s dia que·ls havia rebut desgustadament. Ý entre los grans ý titulars sols anaven lo comte de Alaquàs, don Lluís Pardo, ý lo comte de Bunyol ý son fill, dits don Gaspar Mercader, pare, ý don Laudòmio, fill.

[439] Divendres, a 23 de noembre 1606, penjaren a dos dels bandolers: la hú era dit Faena, ý l'altre. Ý eren de aquells que dimats, a 21 de dit, don Baptiste Pallàs havia gafat en son terme. Ý moriren com a moros. [440] Presó del señor de Sumacàrcer, don Francisco Crespí Dimecres, a 13 de dehembre 1606, portaren pres al señor de Sumacàrcer per lo negoci de Val·leriola. Ý aprés lo enviaren a Orà. [441] Dit dia de dimecres, a 13 de dehembre, a la nit, trobaren degollat en sa casa a un honrrat mercader francés, que estava de casa davant Senta Tecla, en lo carreró, al costat del forn. Ý dien perquè lo dia aquell havia portat, a sa casa, uns diners de la Taula de València. [442] Mort de micer Pellicer, del Real Consell Dimecres, a 20 de dehembre 1606, morí micer Pau Pellicer, auditor del Real Consell, ý don Bernat Esplugues, señor de la Pobla Llarga.

1607 [443] Acte de la Inquisició en la plaça de la Seu. Ý altre en lo añy 1602, a 30 de juny. Altre en Predicadors, a 27 de juliol, 1608. Altre en la plaça de la Seu, a 4 de juliol, 1621 Diumenge, a 7 de janer 1607, y agué acte del Sant Offici ý accabaren molt tart. Anaven tres inquisidors: Cornet, don Gabriel ý Bartolo Sanchis, ý lo Figuerola no y anà. Cremaren un home per reconciliat en la secta de Mahoma, ý estigué lo señor virey, marqués de Carasena, en lo cadafals, a la finestra primera, posat un dosel. Ý sa excel·lència stava a la part de dins de la finestra, a la part del cantó. Ý·l señor excelentíssim patriarcha en una de les quatre cadires que estaven en lo cadafals, a la mà esquer[r]a de l'inquisidor Bartolo Sanchis, ý Bartolo Sanchis a la dreta del señor patriarcha, ý·ls altres dos a la esquerra del patriarcha. [444] Dilluns, a 8 de janer 1607, açotaren als penitents de la Inquisisió. [445] Dimats, a 9 de janer 1607, llevaren les orelles, davant de Senta Tecla, d'aquell que matà al francés que estava en lo carreró del Forn, ý·l feren quartos en la forca. Ý, en est mes de giner, lo señor virey féu fer publicar crides de Gran Govern, axí per a que la Taula tinguès diners, com per als vagamundos, com per als forasters.

[446] Diumenge, a 14 de giner 1607, se publicà Sínodo per a 18 de febrer, dia de sexagèsima. [447] Dijous, a 18 de dit, feren la crida de la Creuada. [448] Divendres, a 19 de dit, entrà ý ixqué del palàcio de l'excelentíssim señor Archebisbe dita Creuada. [449] Disapte, a 20, se publicà ý predicà en la Seu. Ý la predicà don Federich de Vil·larasa, canonge de la Seu ý secretari de dit señor excelentíssim. [450] Presó de don Pedro Franquesa, conte de Vilalonga Dimats, a 23 de dit mes de janer, 1607, la Real Audiència féu scripsió de béns de la casa de don Joan Brisuela, com a factor del conte de Vilalonga, don Pedro Franquesa, secretari del señor rey, ý de la casa de N. Roures, notari, son procurador. Ý·ls occuparen tots los papers que dits señors tenien. Ý dia·s perquè y agué certa rebolusió en la cort de dit conte, ý altres que·s fien molt richs en breu temps. Nostre Señor descobra la veritat ý se hapiade de la destructió del nostre regne. Ý lo dia de sent Sebastià lo portaren pres a un castell de Ocanya, ý que entre altres

coses de valor, trobaren una ropa de llevantar ý un adrés de llit, que·l preciaren en do_cents mil ducats ý que·l portaren a Sa Magestat, ý que s'admiraren de tal. Ý axí, que lo señor rey se returà per a sí la ropa de levantar, ý la señora reyna lo adrés del llit. Ý trobaren en casa del secretari Ramires del Prado, en moneda, un milló ý do_cents_vint_ý_sinch_mil ducats. [451] Avalot dels studiants a Carnestoltes Dijous, a 15 de febrer 1607, lo señor virey anà a Senta Catalina de Sena per remediar lo gran avalot que·ls studiants fien de taronjades. Ý ell en persona volgué pujar a cavall, ý molts cavallers no u sufriren, que cert se vera en grandísim treball, com se veren los de la sua guarda ý altres de govern. [452] Lo señor virey, a la processó de la Minerva, portà un bastó d'enmig del pali Diumenge, a 18 de febrer 1607, lo señor virey vingué a Sent Martí, a l'ofici de la Minerva. Y agué missa nova de mosén Ciffre ý acompanyà la processó. Ý portà un bastó del mig del pali, de la mà dreta.

[453] Synodo de València Diumenge, a 18 de febrer 1607, dominica sexagèsima, tingueren la primera sessió de la Sínodo ý la accabaren dominica in quinquagèsima. Feren tals ordinacions quals. [454] [La] processó de la Soledad pasa per Sent Martí Dijous sant, a 13 de abril 1607, ixqué la processó de la Soledad ý pasà per Sent Martí. Ý fonch clavari don Laudòmio Mercader, fill del conte de Bunyol. Ý portaven los standarts don Christòfol Zanoguera, comanador de Sent Joan, ý don Gaspar Despuig. Acompanyaren la processó los studiants de la Accadèmia, ab aches ý ab la figura de sent Thomàs de Aquino, ý·ls frares de Predicadors, cascú ab una acha. Per a esta processó agué·s lo conte de Bunyol indulgències per als acompanyants, ý traure una ànima de purgatori, per a enguany solament. Ý féu fer una creu de fulla, molt prima, ý un christo de cartó, perquè son fill la poguès portar. Ý varen traure sobre açò un pasquí. [455] Processó dels Genovesos, ab lo bisbe Belarmino Dit dia ixqué la processó dels Genovesos ab molt disciplina. Ý anà lo bisbe de Belarmino, acompanyant-los ab molts frares de Sent Francés, ab aches ý siris. Ý pasaren per Sent Martí. Y avia molts añys que no eren exits. Ý a la Seu prengué, dit señor bisbe, lo christo, ý·l portà per tota la Seu.

[456] Altres processons de confrares Divendres a 14, a les dos hores, ixqueren les processons de la Sanch ý de la Agonia ý de les Penes ý de la Magdalena ý del Sepulcre ý de los hermanos de la Crus, ý totes pasaren per Sent Martí. Ý en cada una de aquelles ý anaven frares de Sent Francés ý en altra frares de Sent Sebastià ý de Sent Augustí, lo que jamay se havia vist. [457] Barres ý cartels en lo chor de Sent Martí Disapte, a 15 de abril 1607, a les oracions de l' Ave Maria posaren los cartells ý les barres de ferro a la entrada del chor de Sent Martí. Ý diumenge següent fonch Pascua de Ressurrectió, ý aygué Minerva. [458] Capsaren a Lloís Angerot Disapte, a 22 de abril 1607, llevaren lo cap, en la plaça de la Seu, a Lluís Anguerot, cavaller de Xàtiva, per haver portat pistoles ý haver exit al camí Real. [459] Excomunió contra·ls que pasecharan, en colchos, per les processons Diumenge, a 23 de abril 1607, a la hora de l'offertori, se publicà un cartell de excomunió major late sententie, contra·ls que pasecharan ab colcho les voltes de les processons de sent Vicent, del Corpus, de Nostra Señora de Agost ý de sent Vicent martre, des de migjorn fins a les oracions.

[460] Mort del moro Nono Dilluns, a 7 de maig 1607, portaren al morisco Nono mort a la plaça de la Seu a les sinch hores de vesprada, ý a dos altres bandolers vius aferrats. Ý est Nono és lo que havia molt temps que, ab altres, tenien inquiets lo regne. [461] Penjà·s una dona, dita na Burguera Dimecres, a 9 de maig 1607, se penchava na Burguera la Corredora, que estava al carrer de Cordellats. [462] Marqués de Guadalest, embaxador de Flandes Dimats, a 15 de maig 1607, a les tres hores de la vesprada se n'anà lo marqués de Guadalest, don Felip de Cardona, per embaxador a Flandes. [463] Bous castellans en lo mercat Dilluns, a 21 de maig 1607, hagué-y corro de bous en lo mercat, ý foren bons ý castellans. Acontegué que don Jaume Zorell, señor de Albalat, volgué torechar, ý al primer encontre lo bou li ferí lo cavall en la cuxa dreta, ý era lo millor cavall de València. Ý yxqueren, ý tornà ab altre cavall que no era tan bo, ý portava dos criats molt diligents ý servicials. Ý la hú de aquells, anant darrer son amo per a ajudar-li, com

acostumava, tornava lo cavall arrere, ý lo criat, no curant ni adonant[-se], lo mateix amo li clavà lo punjó per lo sachí. Ý caygué hallí, en lo corro, lo criat mort. Ý a l'endemà y agué bous. [464] Torments a don Christòfol Valeriola, ý del cas ell no·n sabia res ans que·s fes. Ý·l pencharen negatiu Dilluns, 28 de maig 1607, atormentaren a don Christòfol Valeriola a les onse hores del matí ab gravíssims torments, per orde de sa magestad, tanquam cadàver. Ý dien que descubrí qui avia mort a son pare. Ý aprés se·n desdigué dimecres, a 30 de dit, al peu de la forca, ý desenculpà a Ramos ý a don Pedro Figuerola ý a don Francisco Crespí, señor de Sumacàrcer, ý a doña Sperança, sa muller del dit don Christòfol. Ý hallí li donaren un garrot dient, totstemps, que no sabia res de la mort de son pare. Pasmà a tot lo món de semblant cas ý fet. Ý la forca stava entoldada de dol, ý·ls pilars cuberts de dol a la mitat. Ý·l posaren en un atahüt ý·l soterraren en lo Hospital, ý no in paterna sepultura en Predicadors. Acompanyaren-lo molts hòmens doctes de frares ý capellans, ý lo pare Miró. Ý ell anava vestit de dol, ab barret, ý anava cert molt distret ý indevot. Aquest cas fonch descubert aprés, en lo añy 1620, morint en la cort Miquel Pertusa, síndich dels estaments, que morí en Madrid, a 17 de febrer. Ý aquest descobrí qui féu lo tal cas ý per qui es féu. [Vide infra, a 17 de febrer 1620] Dos consemblants casos se han fet en València, lo hú a 6 de juny 1607 [p. 115] ý l'altre a 29 de dehembre 1607. [Infra, foli 501]

[465] Descapsaren Lloís de Sosa, ý és cas de llegir. Altra consemblant a ésta donaren en València dimats, a 29 de dehembre 1626, a don Ramon Pallàs [Vide infra, foli 501] Dimecres, a 6 de juny 1607, endemà de Pascua d'Esperit Sant, degollaren a Lluís de Sosa, cavaller, en la plaça de la Seu, per haver mort, cas acordat, a N. Rúbio, ý per altres delictes, segons lo trompeta dia. Ý cert que féu una mort de un gran sant, ý edificà a tot lo món en sa mort ý tots lo beneÿen. Estaven ab ell, en lo cadafal, frare Salon ý Malonda, lo legiste. Tingueren en ell un exemplar de patiència [i] humiltat christiana increïble, [amb] aquest señor; per lo que Déu fonch servit, que no·s pot dir de altra manera. Fonch incarcerat per la mort del doctor don Geroni Valeriola ý patí gravísims treballs en les presons de ferros ý sposes, grillons ý cadena. Ý jamay en dita mort ne sabé cosa alguna, per molt que l'inculpaven. Ý Déu, que·l tenia per la sua glòria predestinat, fonch servit que ya que per lo cas que fonch incarcerat no y devia res —ni sabia cosa alguna— volgué sa divina magestat portar-se·n-lo per a sí, fent descubrir altres coses que havia fet, segons en la sentència

que de Madrid vingué [i] dia. Les quals tots dien que ya les tenia perdonades, en lo soli que Sa Magestad del Señor Rey tingué en les Corts, que celebrà en València en lo añy 1604, a 20 de febrer, en lo monastir de Predicadors, ab les quals destruí lo regne perpètuament, ý féu reyets als señors de vasalls. Ý donà dita sentència molta admiració als hòmens de juhí que, essent perdonat, fos degollat. [466] Processó del Corpus Dijous, a 14 de juny 1607, dia del Corpus, feren la processó ý accabaren prou enjorn, perquè les primeres oracions no·s tocaren als campaners. Ý lo señor virey portava lo bastó d'enmig del pali, que eren sinch los bastons de la dreta. [467] Huyt onses en la qüerna Dimecres, a 20 de juny 1607, posaren los señors jurats huyt onses en la qüerna de pa de rey, que cert alegrà gran manera la gent, perquè paregué fer gran, conforme era lo dia enans. Ý sols durà aquest dia tan solament, que en lo altre dia següent estigué la cüerna a sinch onses ý mija. Nostres peccats ó volen, que bé no dure per al pobre.

[468] Don Thomàs de Espinosa, bisbe de Marruecos Diumenge, a 24 de juny, dia de sent Joan Baptiste 1607, consegraren en bisbe de Marruecos a don Thomàs d'Espinosa, vissitador de l'excelentíssim don Joan de Ribera. Assitiren lo bysbe de Belermino ý lo bisbe de Oriola, don [...] Balaguer, ý a la mà dreta lo bisbe de gràcia ý de Belarmino. Ý lo dia de sent Pere cantà, dit Spinosa, missa de pontifical en la Seu. Ý fonch la primera. [469] Ornaments en la Seu, del comte de Benavent Diumenge, lo primer de juliol 1607, posaren un davant altar en lo altar de la Seu, de tela de argent brodat, cosa de maravella, ab sa tovalla, ý los ornaments que envià lo conte de Benavent de Nàpols. Ý dix la misa mayor lo bisbe Spinosa. [470] Relíquia de senta Bàrbera Diumenge, a 15 de juliol 1607, a set hores de la vesprada portaren en processó, del Real, la relíquia de senta Bàrbera que envià lo señor compte de Benavent, virey de Nàpols, per a Sent Joan de l'Hospital, a hon està la sua capella. Ý la acompanyà lo señor virey, governador ý jurats. [471] Mort de micer Solà Dijous, a 19 de juliol 1607, a la una hora de migjorn morí lo doctor del Real Consell, Gerardo Solà. Ý divendres lo soterraren en

Sent Nicolau, en lo vàs de la Trinitat, sens acompanyament ni pompa, sinó ab dos parròchies; perquè axí u volia. [472] Remey contra·l mal de yllada Prendre la real de matapoll martafallada ý fer-ne un coxinet de llens ý posar-lo damunt de on està la dolor. Ý diuen que ha de ser cullida en lo mes de maig. Altre remey probatíssim Prendre alquinquèxens, que és una llavor com a alborços, secant-los al Sol o al foch, ý fer-ne pólvora. Ý pendre·n un cullerada ab vi blanch és una eficàs remey.[473] Penjaren a Salines, notari A 17 de agost 1607, penjaren a Joan Baptiste Salines, notari, per molts actes falsos. [474] 2_a Sala de Audiència Criminal A 18 de agost 1607, vingué la nominació de la 2_a sala de la Audiència Civil ý pujaren del Criminal lo doctor Guardiola, lo doctor Roig, ý lo doctor Lleó. Ý lo doctor Roig, en lo añy 1612 fonch vicecanceller. Ý lo doctor Guardiola morí en lo añy 1617, disapte, a 1 de juliol. Ý lo doctor Lleó, en lo añy 1617, en agost, fonch nomenat per advocat fiscal del Supremo.

[475] Processó de la Assumpció Diumenge, a 19 de agost 1607, dia del gloriós sent Lluís, feren la processó de Nostra Señora de Agost. Ý anà lo señor virey ý lo señor patriarcha davant de la ymatge, ab una roba forrada de setí carmesí, ý la roba de chamellot, com a en una grat [sic]. Ý en lo añy 1614 feren també la processó de la Assumpció dia de sent Lluís, que fonch dimats. [476] Sentència de Joan de Bueso, de Meliana Dijous, a 23 de agost 1607, sentenciaren a Joan Bueso, de Meliana, per bandoler ý portar pistoles, ý haver mort a Bondia en Burjasot. Agafà·l micer Lleó en lo Puig. [477] Vinguda del marqués de Frómista, gendre del virey Disapte, lo primer de setembre 1607, a les nou hores de la nit vingué lo gendre del señor virey malalt, marqués de Frómista. [478] [El] vicari de Benimaclet mata a una dona Dilluns, a 3 de setembre 1607, vingué nova com lo vicari de Benimaclet, dit mosén Cabellos, havia mort una dona en lo camí de Llíria, que se·n portava en sa companya. [479] Dimats, a 4 de setembre 1607, prengueren a mosén Sopena, beneficiat en Sent Andreu, perquè dien que dia missa ab un pistolet. Ý que·l trobaren, lo pistolet, en un caxó de mosén Vitòria, en dita església. [480] Cometa en lo cel En aquest mes aparegué un gran cometa en lo cel, presagi de la expulsió dels moros de Espanya.

[481] 2_a Sala de la Audiència Civil Dilluns, a 17 de setembre 1607, juraren per segona, [a] [la] sala de la Real Audiència del Civil, per orde de Sa Magestat, lo doctor micer Lleó, lo doctor Guardiola, lo doctor Rodrigues ý lo doctor Roig. [482] Órdens generals Disapte, a 22 de setembre 1607, celebraren órdens generals en València. Ý les administrà don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Ý fonch la primera volta que les celebrà. Ý anaren en lo examen ab gran rigor. [483] Natalici infant Dimats, a 2 de octubre 1607, feren crida los señors jurats de tres dies de festa per lo part del señor infant, que fosen dijous, divendres ý disapte. Ý lo dijous, dia de sent Francés, processó de gràcies a Nostra Señora de Gràcia a Sent Augustí. Fa advertir que la primera crida dix a Sent Augustí ý l'altra crida, que a Sent Francés. Ý dimecres altra crida a Sent Agostí. Ý primer anàrem a Sent Agostí, ý aprés, de tornada, a Sent Francés. Anaven tots los officis, ab les banderes ý standarts ý jagants; ý·ls jurats ab lo señor virey ý lo señor bisbe. Ý feren-se aquella nit grans lluminàries. Aquest se dix Carlos Felip ý començà a reynar a 31 de març 1621, que fonch dimecres, que morí son pare Felip 3.

[484] Mort de la Escopetera Diumenge, a 21 de octubre 1607, al matí, una muller de un manyà que estava de casa al Tosal, al costat de la porta per hon se entra a la Moreria per lo carrer de Quart, desparà dins casa un pedrenyal a son marit, ý·l matà. Ý la prengué lo justícia criminal. Ý dilluns, a 17 de dehembre 1607, la penjaren en la forca. [485] Vissita del virey Dimecres, a 7 de noembre 1607, se n'anà lo virey a la visita ý començaren los manyans a guardar lo Real. [486] Mort de Covarrúvies Divendres, a 9 de noembre 1607, vingué lo correu Blanquer de Madrid ý portà nova com lo vicecanceller Covarrúvies era mort, ý que ya·l portaven a soterrar a la Seu. [487] Port de dit cos Disapte, a 17 de noembre 1607, entraren de nit lo cos del vicecanceller Covarrúvies, que morí en Madrid. Ý·l portaren al Temple, ý hallí lo depositaren sobre un cadafals entoldad de vayeta, ab quatre piràmides. Ý lo dilluns anaren totes les parròchies al soterrar. Ý no·l soterraren per la contradictió que y agué entre los canonges de la Seu ý·ls comanadors de Montesa.

Ý digueren en lo Temple una missa general, ab les creus que havien vengut hallí. Ý per molt que la Audiència s'í posà de per mig no y pogueren, aquest dematí, donar-í asiento sobre dita contensió. Aprés los comanadors prengueren lo cos ý se·n lo entraren en la sagrestia del Temple, perquè los marmesors de aquell volien també que·ls canonges acceptasen lo cos, juntament ab los llegats que dexava ab lo testament dit vicecanceller. Perquè dexava cosa que excedia als llegats més de quaranta mília lliures. Ý axí no·l volien acceptar lo testament ab los llegats ý també que no volien que se li posàs doser. Ý esta tanda de soterrar fonch de a 3 sous, per ser general, ý de a dotse capellans, ý lo general de a 3 sous. [488] Mort de l'archidiano de Morvedre, Pere Steve Andreu Dilluns, a 26 de noembre 1607, a les set hores de la nit morí lo archidiano de Morvedre ý canonge de la Seu de València, Pere Steve Andreu. Aquest dien que havia fet una gran obra pia als pobres llauradors per al sembrar, que dexava perpètuament una cambra, ab cent cafisos de forment, per a ajudar a donar llavor per a sembrar als que no·n tenien en Morvedre, ý a bon tornar a la collita.

[489] Com trobaren lo pare de Guimerà, notari, senser en lo vàs de Sent Thomàs Ý havia 36 añys que hallí estava Dimecres, a 29 de noembre 1607, al matí, accabant de buydar en la església parrochial de Sent Thomàs lo vàs de les Ànimes, al sòl de tot trobaren un atahüt senser ý l'obriren. Ý trobaren un cadàver a tan senser com si llavós lo haguesen posat hallí, ab sa camisa en llegugilles ý ab un capellet, sens estar cosa alguna rompuda. Ý lo cadàver estava ab carn ý pell, ý lo nas censer, ý la llengua sensera en la boca, ý ab totes les dents, ý la barba com si la y agueren pentinada, ý ab un coxí de llana al cap, sens estar romput. Don Baltasar Mercader li arrancà una dent de la boca ý se·n la enportà. Estigué casi dia ý mig, per lo gran concurs de la gent que y anava. Manà lo il·lustríssim señor patriarcha que·l tornasen en son atahüt, com estava, ý·l tornasen en lo vàs de les Ànimes, de hon lo havien tret. Dien que aquest cadàver fonch pare de Cosme Guimerà, que era notari, ý habita en lo carrer del señor

de l'Alcúdia ý ara és ciutadà, ý no notari. Ý dien que morí en Cotes, perquè aquest cadàver, quant vivia, era majordom de la señora de Cotes, que habitava en lo carrer de Sent Thomàs, a les spal·les del palàcio archebisbal, ý que era natural de Tortosa. Ý que se n'anà a estar ab la señora de Cotes, al lloch, ý que hallí morí. Ý que son fill anà per ell a Cotes, ý·l portà a soterrar a dit vàs de Sent Thomàs. Ý que morí en lo añy 1571, en Cotes. Ý que·l portaren dit añy, en lo mes de agost, a soterrar. Ý havia 36 añys que estava dit cadàver de aquella manera. Ý per los senyals que dit cadàver tenia, habia dit Cosme Guimerà que aquell era son pare, perquè en la mà esquerra tenia una coltellada, ý axí los dits corrucats, com qui e[l]s tanca, ý era calbo, ý altres senyals. Creu-se que, en tant temps, tals senyals de cadàver són de predestinat a la santa glòria, ad quam nos perducere dignetur dominus Jhesus Christus. Amén.

[490] Processó general, per aygua, al Col·legi Dilluns, a 3 de dehembre 1607, dia de sent Mauro martre, se féu processó general per aygua al col·legi de l'excelentíssim señor Patriarcha, de vesprada. [491] Sentèntia de la Escopetera Dilluns, a 17 de dehembre 1607, penjaren la Escopetera que matà son marit a 21 de octubre, ý negant que adrede no·l matà; que estava de casa al Tosal. 492] Foch en lo Remey Dilluns, a 24 de dit, vespra de Nadal, se pegà aprés de matines, en lo Remey, foch a la llibreria del chor, ý cremà molta part de l'orgue. [493] Foch en casa lo pavordre Trilles Dimats a 25, dia de Nadal, a la nit, se pegà foch en la més alta cuberta de la casa del pavordre Trilles, que estava a la placeta del señor de Borriol, al carrer de Çaragoça. [494] Caygué lo bras de la Nostra Señora, de l'exir del chor de la Seu Dijous, a 27 de setembre 1607, a les onse hores del matí, acabada nona en lo chor de la Seu, ý accabant de exir los capellans del dit chor, caygué lo bras dret de la Nostra Señora de Marbre, que estava enmig de la porta del chor.

Jhesús 1608 Maria [495] Disapte, a 19 de giner, se féu la processó de la Cruada, de la Puritat a la Seu. Ý diumenge, a 20, dia de sent Sebastià, se predicà. [496] Festa del bateig de sent Vicent Ferrer Diumenge, a 27 de giner 1608, se celebrà en la parròchia de Sent Steve lo bateig del gloriós patró nostre sent Vicent. Ý est añy fonch la primera volta que se à celebrat. Ý predicà en valensià lo rector de dita església, dit Geroni Scholano. [497] Processons per aygua Dimecres, a 30 de giner 1608, dia de sent Valero, los confrares de la Sanch feren processó per aygua als Capuchinos, ý combregaren molts hallí. Ý anaren 20 capellans de Sent Martí acompanyant-los. Ý pagaren a cascú sinc sous. [498] Mort del canonge Figuerola Dijous, a 31 de giner 1608, a les quatre hores de la vesprada morí lo señor inquisidor Honorat Figuerola, ý canonge de la Seu, ý jutge de ressidèntia enviat per Sa Magestat per a la

Diputatió. Morí en lo carrer de Sent Thomàs, en casa dita de Pallarés, ý era de don Francisco Tallada, señor de Barcheta. Soterraren-lo diumenge, a 3 de dit febrer, dia de sent Blay, a les onse hores, en lo vàs dels Canonges de la Seu. Ý portava la cara tapada ab un vel perquè, quisà per lo tant temps que era mort, faria la cara algun moviment. Portava garlanda damunt del pit de flors de verge. Lo que més posa espant a una persona de ses parts, ésser tan gentil home ý studiant, ý haver estat alguns any[s] en Roma, ý molts, tenir tan gran do de nostre Señor. Dexà, dien, més de 24 mília ducats a la Seu ý que·s fes la processó del Càlcer, axí com se fia la del sant Sagrament, ý altres llegats pios. [499] Dimecres, a 30 de febrer 1608, dia de sent Valero, féu processó la Sanch als Capugins, per aygua. [500] Disapte, a 2 de febrer, ixqué en processó la confraria de la Agonia a Sent Anthoni. Ý dit dia los frares de la Mercé al Puig. [501] Diumenge a 3, dia de sent Blay, anaren los de les Penes a Sent Joan de la Ribera.

[502] Primeres festes de Sent Martí, los tres dies de Carnestoltes A honor ý glòria de nostre señor Déu Jesuchrist, ý de la seua beneyta mare, sapieu com diumenge, a 17 de febrer, añy 1608, dominica in quinquagesima, a la vesprada, en la església parrochial de Sent Martí, tingueren lo Sanctíssim Sagrament ubert fins casi a la nit, ab molta lluminària. Ý predicà lo doctor Garcia y agué molta música, ý·ls altres dos dies següents. Ý aquest dia, accabada la missa mayor, cantà la Seu Te Deum laudamus, de gràcies de aygua, que plogué. Ý lo dilluns predicà un frare capuchino. Ý lo dimats lo canonge Bellmont. Ý lo mateix se féu en moltes esglésies de València. Ý ésta és la primera volta que de memòria de hòmens han vist fer en Sent Martí. [503] Mònstruo un gat Dijous, a 19 de mars 1608, dia de sent Jusep a la vesprada, feren la processó de sent Gregori. Ý en lo carrer de Verge Maria de Gràcia, a la tornada, vérem en una casa un gat mort, ab quatre mans ý quatre peus, ý un cos ý un cap, ý de mig en avall era dos, ab dos coes ý dos cames cada part. Veren-ó molts capellans.

[504] Indulgència nova en lo Seminari A 13 de abril 1608, lo señor patriarcha féu publicar una indulgència aguda de Sa Santetat de cent dies de perdó, qui diria o oÿra dir: "Beneÿt ý alabat sia lo Santísim Sagrament." [505] Processó de sent Vicent, en maig A 3 de maig 1608, dia de la Creu, que fonch disapte, se féu la processó de sent Vicent Ferrer, que no·s pogué fer enans per tant fanch. [506] Processó de la 1_a Apparisió A 4, diumenge, se féu la processó de la primera Apparisió, a l'Hospital. [507] Processó de sent Jordi A 5, dilluns, se féu la processó de sent Jordi. Ý manaren los señors jurats la festa. [508] Beatificació de sent Bertran Dilluns ý dimats, a 18 ý a 19 de maig 1608, a la nit, feren gran demonstració de que lo sant pare de Roma havia dat per beato al pare fray Luís Bertran, en lo monastir de Predicadors. [509] Nominació de jurats Diumenge, a 25 de maig 1608, dia de Pascua del Sant Sacrament, no y agué nous jurats, ni menys los que eren provehÿren càthedres de Arts, com accostumaven. Déu sab lo per què, ý·ns tinga de la sua mà. Ý aprés, diumenge, dia de Pascua, a les 3 hores

de la vesprada vingué un correu dit Moran, de Cort, aposta, ab la nòmina dels Jurats. Ý dimats de matí juraren per jurats Gaspar Çabala, Honorat Climent, Balaguer, Claramunt, Ramos ý Gauna. Déu los dexe ben proseguir. Ý dia·s que semblant cas, de no elegir jurats, acontegué en lo any 1503 que, ab los què ara són, eren cent ý sinch añys. [510] Mort de frare Mas, de Predicadors Diumenge, a 6 de juliol 1608, a les sis hores de la vesprada morí frare Mas, de l'Orde de Predicadors, cèlebre doctor. [511] Mort del canonge de la Torre Disapte, a 12 de juliol 1608, prop migjorn, morí lo canonge de la Torre. [512] Acte de Santa Inquisisió. Ý la stàtua de Joan Dionís Gazull, notari Diumenge, a 27 de juliol 1608, y agué acte públich de la Santa Inquisitió en lo monastir de Predicadors, ab gran magestat ý cadafals de penitents. Ý n'í havia més de cinquanta_huyt. Acompanyaren los frares de Predicadors als penitents. Ý entre ells y havia una stàtua que dia: "Joan Dionis Gazull, notario de Valencia, reconciliado por la secta de Luthero y de Calvino, a 27 de julio, 1608." Ý en lo añy 1619, a 23 de octubre, posaren la dita samarreta en la Seu, damunt la porta dels Apòstols, a part de dins.

[513] Del beat fray Luís Bertran Diumenge, a 31 de agost 1608, a les onse hores de migjorn, la Seu de València féu processó, per dins de aquella, ab la ymatge del benaventurat fray Luís Bertran, de la Orde de Predicadors; ý cantaren Te Deum laudamus. Ý a la vesprada se féu processó general per València a honrra del dit benaventurat. Ý portaven en andes, ab molt adrés, molts sants de dita Orde; com és senta Catalina, sent Raymundo, sent Antonino, sent Vicent Ferrer, sent Pere martre, sent Domingo, ý dit benaventurat fray Luís Bertran. Anaven tots los oficis ab ses banderes. Feren la volta de sent Vicent Ferrer, ý pasaren per casa del dit benaventurat fray Luís, a hon naixqué, que estava son germà. Ý en la plaça y havia grans adresos. Ý en Sent Steve estava, en un cadafals, lo bateig de dit benaventurat. Los carrers molt ben adresats de cortines ý altars, ý a la nit gran lluminària de graelles ý farons. Ý la Diputació no féu farons ni llums, ni lo comte del Castellar, ni don Giner de Perellós, ni lo comte de Bunyol, ni don Pau Zanoguera. Ý lo Micalet féu grans exides de fochs de pólvora. Ý a la processó tots los altres religiosos ý capellans cantaven lo hymne Ave maris stella. Ý sols los frares dominicos cantaven lo hymne Iste confesor. Ý lo dilluns, lo primer de setembre, a la vesprada, y agué comèdia en la plaça

de Predicadors. Assistiren gran multitut de gent, ab lo señor virey ý jurats en sos cadafals. Ý a 15 de octubre 1617, se manà per les trones que·s guardàs festa de dit sant ý que·s fes doble, com a patró de la ciutat. Ý·s guardà dijous, a 19 de octubre, que era lo seu dia. Ý aquest fon lo primer dia que·s manà per la Església. [514] Dimats, a 2 de setembre, fonch feriat y agué justa poètica en Predicadors. Ý lo Micalet féu grans fochs. [515] Canyes en lo mercat Dimecres, a 3 de setembre, fonch feriat. Y agué gran joch de canyes en lo mercat, ab 60 cavallers molt ben adresats, ý ab lo señor virey; jugà al seu costat don Giner de Perellós. Ý lo señor conte de Bunyol, ab son unigènit, don Laudòmio, ab los dotse patges de lliurea de tela narantjada, ab moltes plomes, il·lustrà la festa. Jugaren poch, per ser molt tart quant entraren, que u feren molt bé. Y agué bous ý torechà un cavaller de Múrsia, ý lo segon bou li allisià lo cavall ý se n'ixqué. Ý lo Micalet, grans fochs. [516] Bous en lo mercat Dijous, a 4 de setembre, fonch feriat y agué corro de bous en lo mercat. Ý tornà assistir lo señor virey. Ý huy no vingué la vireyna, com ayr, ý foren bons. Ý a la nit despararen en la plaça de Predicadors una font ben feta, ab molts animals, tot ab foch de pólvora ý coets.

[517] Divendres, a 5 de setembre 1608, a la nit, despararen un castell ý una galera en la plaça de Predicadors, ab molt concert. [518] Disapte, a 6 de dit, a la nit, despararen la vila de Morvedre, en dita plaça; ý la féu frare Vives. Ý·s pegà foch junt. [519] Diumenge, a 7 de dit, a la nit, féu mestre Ripoll lo cavall troyà ý desparà ab molt concert. Ý esta nit se accabaren les festes. Ý avall y à una carta, estampada, de les sobredites festes més llargament. [520] Dijous, a migjorn, a 18 de setembre 1608, se pegà foch al cantó del Trench, a la part de l'hostal del Gamell; ý·s cremaren dos cobertes de dos terrats. [521] Consegratió del bisbe de Ampúries Diumenge, a 21 de setembre, dia del gloriós sent Matheu, consegraren a don [...] Marimon en bisbe de Ampúries en la Seu de València. Consagraren-lo lo il·lustríssim ý excelentíssim señor don Joan de Ribera, archebisbe de València, ý lo reverendíssim don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý lo reverendíssim bisbe don fray Lorenço de Mongions, bisbe de Belarmino, frare de la Orde de Sent Francés. [522] Confirmació en Sent Martí Dit diumenge, a les tres hores de la vesprada, confirmà en Sent Martí lo dit señor bisbe de Belarmino.

[523] Jubileu pleníssim. Ý altre Jubileu en lo any 1617, a 6 de agost. Altre Jubileu Pleníssim a 5 de abril, 1620. Altre 1621, a 16 de maig Diumenge, a 26 de octubre 1608, se publicà un jubileu plenísim. [524] Roba en Sent Martí Dia de Tots Sants, lo primer de noembre 1608. Ý aquesta fonch la primera volta que se à fet en Sent Martí, que essent pares pobres Miquel Reig, ciutadà, ý N. Gil, barber del carrer de Sent Vicent, cascú enprengué per sa part hà fer ý penjar la roba per als pobres de la parròchia, que fonch moltíssima, que no se à vist de memòria de hòmens tanta com en esta vegada. [525] Albat en Predicadors, cosa nova, soterraren un albat en Predicadors sens la Seu Disapte, a 29 de noembre 1608, a les quatre hores de la vesprada soterraren un fill, de huyt a nou añys, de Gaspar Vidal, del carrer del Governador Vell, a Predicadors, essent prior lo sant fray Geroni Al[b]ocer; que morí dijous, a onse de setembre de 1614, ab grandísim nom de sant, a pesar de envechosos d'ells matexos [infra, foli 205] [sic] ab la parròchia de Sent Steve ý de Sent Martí ý de Sant Salvador. Ý entràrem dins lo monastir ý férem tot lo necessari en dit soterrar. Ý fonch soterrat en lo vàs de la capella de sent Yacinto. Ý no y anà la Seu, sinó tantum les dites tres parròchies. Ý esta és estada la primera vegada que, de nostra memòria, avem entrat en dit monastir.

[526] 1_a pedra en lo monastir de Sent Gregori Disapte, a 6 de dehembre 1608, lo excelentísim señor patriarcha posà la primera pedra en la porta Nova que la ciutat féu en lo carrer de Sent Vicent, en lo monastir de Sent Gregori, al matí, entre deu ý onse hores. [527] Primera missa en lo cap nou de l'altar de Sent Joan Disapte, a 13 de dehembre 1608, dia de senta Llúcia, digueren la primera missa en lo altar de Sent Joan del Mercat, que fonch accabat de nou lo cap de l'altar de la església. Ý dix la missa lo señor bisbe de Tortosa, ý foren-li assistents lo sacristrà Vich ý lo de[g]à Frígola. Ý predicà lo il·lustríssim ý excelentíssim señor patriarcha. Ý a la vesprada feren gran processó per la parròchia, per a depositar lo Santíssim Sagrament en dit altar. Ý dien que per quant lo dia de senta Llúcia, de l'any 1603, fonch lo dia que posaren la primera pedra en lo edifici de dit cap de altar, axí també volgueren que fos restituït lo divinal sagrament en lo mateix dia.

[528] Sentèntia de Martines, venedor de forment, ý dien que sens culpa Dimats, a 23 de dehembre 1608, sentenciaren a Sebastià Martines, venedor de forments de l'Almodí, perquè dien que tresquilava los reals. Ý espanta que, sobre haver-li donat torments tanquam cadàver, sempre negà. Ý lo mateix féu al peu de la forca, a hon li donaren un garrot, perquè estava tan desgavellat dels torments que·l portaven en una cadira per la volta. Fonch-li advocat micer Joan Baptiste Just, doctor de Sciència ý Conscièntia. Ý sempre dix que no u mereixia. Sentencià·l lo justícia criminal. [529] Mort del señor de Nàquera Ý lo diumenge enans soterraren al señor de Nàquera en la Seu. Dia·s don Melchior Figuerola.

Añy 1609 [530] Conjunct de bal·le don Bernat Carroç Dilluns, a 12 de janer 1609, a la vesprada, jurà per conjunct de bal·le de València don Bernat Carroç, fill de don Vil·larig Carroç, bal·le de València. Estigué tot lo dia ben entapisada la Bal·lia. [531] Processó general per aygua Dimecres, a 28 de giner 1609, se féu processó general per aygua a Sant Salvador; ý·s proseguiren aquelles. [532] Diumenge, a 22 de febrer 1609, dia de xesagèsima, féu processó la confraria de la Sanch als Capugins, per aygua. No volgueren anar sinó dotse capellans de Sent Martí, ý per ço anaren frares de Sent Francés. . [533] Dimats, a 24 de febrer 1609, dia de sent Mathia, anà la confraria de la Santísima Trinitat, ab molta devoció, al Socors. [534] Processó ab lo cos de sent Lluís Diumenge, a 8 de febrer 1609, dominica primera quadragèsima, a la vesprada, se féu processó general ab lo cos de sent Lluís, a Sent Francés, per aygua. [535] Penjaren a Dites per assasino Dilluns, a nou de dit, penjaren a Llorens Dites per assasino. Ý li donaren un garrot al peu de la forca.

[536] Processó dels frares de Sent Joan de Ribera, molt devota Dilluns, a 16 de mars 1609, entre tres ý quatre hores de las vesprada, ixqueren en processó per aygua los frares de Sent Joan de la Ribera, ab tan gran exemplar de penitència ý sanctedad com yamay se à vist de memòria de hòmens; que espantaren als que·ls miraven, ý·ls convertia a gran dolor ý compasió. Ý nostre Señor, per sa gran abundand misericòrdia, féu que plogués. Ý plogué aquella nit poch a poch, ý a l'endemà plogué que alegrava la terra. Beneÿt ý alabat sia sempre per sempre. [537] Te Deum laudamus per aygua Dimats, a 23 de mars 1609, entre deu ý onse de migjorn, la Seu tocà al Te Deum laudamus, de gràcies per haver plogut sufficientment. [538] Riu sens aygua Diumenge, a 3 de maig 1609, estigué lo riu sech ý sens aygua, com la carrera. [539] Cases de la Inquisió. Los jurats llevaren los enllosats Dimecres, a 14 de maig 1609, a les sinch hores de la vesprada, per orde dels señors jurats se arrancà lo enllosat que estava davant les cases dels señors inquisidors, en lo mercat. [540] Los inquisidors posaren presos als veguers dels jurats. Ajust en la Cort de la Governació Dijous, a 15 de maig 1609, a la vesprada, per orde dels señors inquisidors

posaren presos, en la Inquisisió, dos veguers dels señors jurats. Ý tornant a la plaça de la Seu, a pendre·n altre, trobaren-s'í lo señor justícia criminal, lo señor governador, que llavors regia per sorrogat don Àlvaro de Castellví, ý portaren als núncios de la Inquisisió, ý al verguer, dins de la Governació. Ý accudiren hallí les dos sales de la Audièntia. Ý·ls señors jurats estaven en la Sala ý feren embaxada al virey. [541] Part de un infant: don Ferrando, tercer germà Divendres, a 29 de maig 1609, feren crida a València de que la señora reyna havia parit un infant ý que·s fesen tres dies de festes; ço és, lo diumenge següent, que fonch a 31 de maig, ý processó dilluns ý dimats següents. Dia·s lo infant don Fernando de Àustria. Anà la processó a Sent Augustí a Nostra Señora de Gràcia. Y agué farons les tres nits. [542] Los aguazils conjuncts llevats Dimecres, a 17 de juny 1609, vespra del Corpus, feren crida que llevaven les vares dels alguzils conjuncts.

[543] Llevats de consellers los no naturals Dimats, a 23 de juny 1609, los señors jurats de València, ajustats en consell, llevaren los consellers que no eren naturals de València. Ý·n llevaren nou o deu. [544] Trona de sent Vicent en la Seu. Mutació de dita trona Dilluns, a 29 de juny 1609, dia de sent Pere, lo señor patriarcha predicà en la Seu, ý no volgué predicar en la trona nova que havien treslledat de la confraria de la Seu a la dita Seu, fent-la guarnyr de metall. Perquè dia que no·s trobava digne de predicar en la trona que havia predicat sent Vicent Ferrer. Com sia notori que dit señor havia, per moltes voltes, importunat al capítol que la y donàs per al Col·legi tum etiam. Perquè consta dit sent Vicent Ferrer haver predicat en Sent Steve, en Sent Martí, en Sent Joan del Mercat ý en altres trones, a hon lo dit señor patriarcha ha predicat. Ý dimats, a 7 de juliol 1609, mudaren dita trona a l'altra part de l'altar, devés la porta dels Apòstols; no sé per què novedad, sinó que tenien que murmurar la gent.

[545] Mort del jurat Perelló Dijous, a 9 de juliol 1609, morí lo jurat Perelló. Ý·l soterraren en Senta Catalina martre, dia de sent Christòfol. Ý aprés, en lo añy 1621, a 27 de juny, una germana de dit, monja de Jerusalem, se cremà en lo aposiento de les gallines. [546] Remembrança per lo bisbe Cerna Disapte, a 1 de agost 1609, feren en la Seu remembrança general per lo señor Cerna, bisbe de Albarrasín. [547] Música en la plaça de Vil·larasa, per la filla de don Giner Diumenge, a 2 de agost 1609, a les onse hores de la nit feren gran música en la plaça de Vil·larrasa, per lo casament de don Laudòmio Mercader, fill del señor conte de Bunyol. [548] Foch de unes galeres de moros Divendres, a 20 de agost 1609, vingué nova certa com don LLuís Fajardo, capità de la mar, ab N. galeons pegà foch a moltes naus del Turch que estaven en lo port de la Goleta eo Tetuan, que les regia Miquel Dansa, cosari renegat. [549] Mort del señor regent don Juan Aguyrre Dimecres, a 16 de setembre 1609, a la vesprada morí lo señor regent, don Joan Aguyrre de Sentjoan, en la sala Daurada de la Deputatió, anant a posar pau en lo bras militar, que estava ajustat ý discorde, ab spases desembaÿnades. Ý hallí morí esglayat ý d'espant. Ý a l'endemà lo soterraren en lo monastir de Jhesús. Ý anaren les dos sales de la Audiència Civil ý Criminal, ab les dos mases cubertes ab vells negres.

In nomine domini Jhesu Christi [550] Ajusta per la expulsió dels moros. Cases de moros en lo regne de València: 25.165 [Vide supra, foli 61]. Rinya entre·l comte de Carlet ý comte de Alaquàs Dilluns, a 21 de setembre 1609, dia del gloriós apòstol Sent Matheu, a les quatre hores de la vesprada ajustà lo señor virey a tots los barons, señors de llochs de christians nous, diputats ý jurats, ý·ls llisqué la lletra de sa real magestat, ab la qual los donàs a entendre lo ànimo, ý per què volia llançar los moros de la terra. Ý féu fer pau al compte de Carlet, dit don Jordi de Castellví, ý al compte de Alaquàs, dit don Lluís Pardo de la Casta. Ý·ls féu pujar a la torre presos. Ý a la nit los féu excarcerar Ý aquest fill del conte de Carlet, dit don Jacinto Castellví, aprés fonch conte. Ý a 28 de juny 1621 tingué desafiu ab don Ferrando Beneyto [infra, foli 365]. [551] Desterro dels moros del regne Dimats, a 22 de dit mes de setembre, 1609, a migjorn, feren crida de com lo señor rey , dins tres dies, s'enbarquen dits moros en Dénia per a pasar-los fora mar. Ý que sols restasen en cada lloch de cent, sis cases, los més vells. [552] Lo sobre scrit diu: "Al noble ý amado don Vil·larig Carroç." 150 moros de pelea Tresllat de la carta que la real magestat envià a don Vel·lerig Carroç El Rey. Noble y amado nuestro, don Vilarig Carroç.

Muy entendido teneis lo que, por tan largo discurso de años, se ha procurado la conversión de los christianos nuevos de esse reyno, los edictos de gracia que se les han concedido, las demás diligencias que se hicieron para instruirlos en nuestra santa fe, y lo poco que todo esto ha aprovechado, pues no se ha visto que ninguno se haya convertido, sinó antes crescido, de día en día, su obstinación y el desseo y voluntad que siempre han tenido de machinar contra estos, nuestros reynos. Y aunque el peligro y irreparables danyos que de dissimular con ellos podían succeder, se me representó años ha, por muchos doctos y sanctos hombres, exhortándome al breve remedio a que en consciencia estava obligado para applacar a Nuestro Señor, que tan offendido estava de essa gente, assegurándome que podía, sin ningún scrúpulo, castigarlos en las vidas y haziendas. Porque la notoriedad y continuación de sus delictos, y la gravedad y atrocidad d'ellos, los tenía convencidos de hereges apóstatas y proditores de la magestad divina y humana. Y aunque siendo esto assí, pudiera proceder contra ellos con el rigor que sus culpas merescian, todavía dezeando reducirlos por medios suaves y

blandos, mandé hazer en Valencia las juntas que habreis entendido, con fin de ordenar una nueva instruction y conversión para mayor justificación, y ver si podría escusar el sacarlos. Pero haviendo después sabido, por diversos y muy ciertos días, que los de esse reyno, y los de Castilla, passavan adelante con su danyado intento, pues al mismo tiempo que se tratava de su reductión imbiaron personas a Constantinopla y Marruecos a tratar con el Turco y con el rey Muley Cidán, pidiéndoles que el año que viene embien sus fuerças en su ayuda y socorro, assegurándoles que hallarán ciento y cincuenta mil hombres, tan moros como los de Barbería, que les assistirán con sus vidas y haziendas. Y que la empresa sería fácil, por estar estos reynos muy faltos de gentes de armas y exercicio militar. Y que demás de esto trahen también sus pláticas e intel·ligencias con herejes y otros príncipes que aborrescen la grandesa de nuestra monarchía, y los unos y los otros les han offrescido de ajudalles con todas sus fuerças, y el Turco, para embiar su armada, se sabe de cierta sciencia que se a concertado con el Perciano, y con sus rebeldes, que le trahían ocupado. Y el rey Muley Cidan

va establesciendo su reyno y ha tratado, con los hereges de las tierras marítimas septentrionales, que le accomoden de navíos para pasar acá su gente, y se lo han concedido. Y si estos, y los demás enemigos nuestros, cargan a un mismo tiempo, nos veremos en el peligro que se dexa entender. Considerando pues todo lo dicho, y desseando cumplir con la obligación que tengo de procurar la conservación y siguridad de mis reynos, y, en particular, la de esse y de los buenos y fieles súbditos d'él, por ser más eminente su peligro, y que cesse la heregía y apostasía de essa mala gente, de que Nuestro Señor està tan offendido; después de haverlo encommendado y hecho encomendar mucho este negocio a nuestro Señor, confiado en su divino favor, por lo que importa a su honrra y gloria, he resuelto que se saquen de esse reyno todos los moriscos que hay en él, en la forma que allá entendereis. Y aunque el zelo que teneis del servicio de Dios, y mío, y de la siguridad y conservación de esse reyno y de vuestras personas, que yo tanto amo y estimo, me assiguran que entendereis este negocio como él es, y quan forçosa y saludable es la resolución que he tomado y accudireis a facilitar la execución d'ella; todavía he querido

avisaros de las causas que me han movido a tomalla. Y encargaros, como lo hago muy affectuosamente, deis exemplo a los demás señores de vasallos moriscos de esse reyno, con dar a entender a los vuestros que, pudiendo justamente castigar en las vidas y haziendas, es mucha merced la que les hago en dexarlos yr, y que puedan llevar, de sus bienes muebles, los que pudieren sobre sus personas solas, para ayuda a su sustento. Que pues esto se ha de excutar, sin que por ningún caso ni respeto se admita otro medio, será de gran momento que los demás vean lo que vos hazeis, para que ellos hagan lo mismo. Y por que yo é cometido la execución de hazer conducir essa gente a los puertos que se ha de embarcar al maestro de campo general, don Agostín Mexía, del mi Consejo de Guerra, hos encargo mucho tengais con él muy buena correspondencia y le hagais assistir en lo que os advirtiere que conviene. Que demás de que lo que hiziéredes, en cumplimiento de lo arriba referido, será conforme a la obligación de verdadero christiano y fiel vasallo, yo recibiré en ello, de vos, el más agradable servicio que me podéis hazer. Y demás de que el marqués

de Carazena entederéis la parte que hos a de tocar de las haziendas de vuestros vasallos, estad cierto de que accudiré al reparo del danyo y descomodidad que de la falta de ellos se hos siguiere, por todas las vías que pudiere. Y para todo lo que tocare a la execución, me remito a lo que el virrey os dirá de mi parte, mandandohos, y encargandohos, que assí lo executéis y cumpláis. De San Lorenço, a 11 de setiembre 1609. Yo el Rey. Andrés de Pradas. [553] Sermó en la Seu per lo patriarcha, sobre la expulsió dels moros Diumenge, a 27 setembre 1609, lo señor patriarcha féu publicar en les trones que cadascuna església ý monastir, dos cada dia, tinguesen lo Sant Sacrament ubert. Ý començà dit dia en la Seu, ý lo dilluns en Sent Martí ý en Sent Francés, per a que y pregasen per dit effecte. Ý aquest dia de diumenge predicà dit señor en la Seu, ý dix coses maravelloses. [554] Dimecres, a 30 de setembre 1609, a les onse del matí, pasaren per lo portal de la Mar molts carros carregats de mores, ý molts moros a peu ý a cavall per al Grau, a embarcar-se. Ý eren de Alcàcer.

[555] Gran avalot en València, per falsa nova de moros Diumenge, a 4 de octubre 1609, dia de sent Francés, vingué gran avalot que·ls moros de Bétera se havien alçat en les Siches. Ý fonch fals. Ý posaren en gran avalot a València ý spant, oynt missa lo virey en Sent Francés. Ý en est temps se donaren gran presa los moros, de llochs prop de València, d'embarcar-se en lo Grau. [556] Soldats de Llombardia Dijous, a 3 de noembre 1609, a les deu hores del matí, vingueren al Real de València set banderes de soldats del terç de Llombardia. Ý anaven davant dos capitans ab dos llances, ý aprés seguien los mosqueters, de sinch en sinch, en filera, en aprés los piquers, ý aprés los arcabusers. Ý ixqueren per lo portal de Sent Vicent. [557] Electió del bisbe de Segorb Dimecres, a nou de noembre 1609, a les tres hores de la vesprada, entraren deu banderes dels matexos soldats ý pasaren per lo palau del señor Arcebisbe. Ý estava dit excelentíssim señor ab lo bisbe electo de Segorb, son official, Pere Genís Casanova, que a les dotse hores de migjorn li portaren lo villet del señor rey per a la tal electió. [558] A 13 de nohembre Diumenge, a tretse de noembre, a les tres de la vesprada entraren dos banderes dels matexos soldats, mosqueters ý piquers.

[559] A 17 de nohembre Dijous, a 17 de noembre 1609, a les quatre hores de la vesprada vingué una companya de soldats de a cavall, armats ab llances de ristre. [560] A 20 de nohembre Diumenge, a 20 de noembre 1609, a les tres de la vesprada entraren dos companyes de soldats del terç de Llombardia. [561] Acte de Inquisisió. Altre a 27 de juliol 1608"> Diumenge, a 4 de dehembre 1609, tingué acte la Sancta Inquisisió en Predicadors. Ý a l'endemà, que fonch dilluns, tragueren trenta_tres, en ramat, per a açotar. [562] Te Deum per la expulsió dels moros Dimats, a 6 de dehembre 1609, al matí, digueren un Te Deum laudamus en la Seu per la expulsió dels moros del regne. Ý anaren totes les parròchies, que fonch de grandíssima alegria per als christians, per haver nostre Señor fer-nos tanta misericòrdia, que ab tan breu temps haver llançat tants infels d'est regne. Que és dels grandísims ý portents miracles que havem llegit. Trobà-s'í lo excelentíssim señor patriarcha, vestit de pontifical, ý dix la oració, ý lo señor virey ab molts cavallers, ý altra gent. Havia-y en lo regne de València, cases de moros, 25.165. Ý oferiren al Turc cent_cinquanta mil moros de pelea. [Vide supra, foli 129] [563] Portaren al rey moro Turigit Dimecres, a 7 de dehembre 1609, a les quatre hores de la vesprada portaren lo rey que havien fet los moros de la Mola, que era vasall del duch de Gandia. Portaren-lo per lo portal de Sent Vicent a la plaça de la Seu, al palau del señor Patriarcha, per lo carrer de la Mar, a la plaça de Predicadors, al Real, camí caminant a la Torre. Anava a cavall, ab un ase, ý al costat dret don Àlvaro de Castellví, ý a l'altre N. Ý anava davant lo comte de Carlet ý don Jaume de Vilanova, ab la Guarda de a Cavall, armats ab llances de ristre, ý molta altra gent de a peu, ý portava una capa parda ý una casaca de pebret. Deya·s, lo dit home, Vicent Turigit. [564] Sentèntia del rey moro Dimecres, a 14 de dehembre 1609, sentenciaren al dit Vicent Turigit. Ý·l portaren ab una carro lligat a un bastó, ý ab ell frares de Predicadors ý de Sent Joan de la Ribera, ab uns brasers de foch ý ab unes tenalles. Ý feyen com si l'atenallaven, ý no li feyen mal, sols la cerimònia. Ý li donaren garrot al peu de la forca. Ý·l feren quartos. Morí com a bon christià, que consolà a molts. Ý li fien bona fama de que era caritatiu ý amich de fer bé. Ý posaren-li lo cap al portal de Sent Vicent, ab una corona de ferro cap avall, a part de fora del portal.

[565] Festes per la expulsió dels moros Dijous, a 4 de febrer 1610, feren crida de que fesen lluminàries per la ciutat tres dies: diumenges a 7 ý dilluns a 8 ý dimats a 9, per la alegria de la expulsió dels moros del regne de València. [Vide pàgina següent, dicto die]

Añy 1610 [566] Don Vicent Bellvís, lloctinent de bal·le general Disapte, a 6 de giner 1610, prengué possessió de lloctinent de bal·le general don Vicent Bellvís. Ý aprés fonch thesorer de Sa Magestat, a 6 de setembre, dit añy 1610. Ý morí a 6 de dehembre 1614, en la casa que era de don Henrich Alapont, prop de Sent Andreu. Ý·l portaren a soterrar a Xàtiva. [567] Festes per la beatificació [del] pare Ignasi Disapte, a 23 de giner 1610, feren crida de tres dies de festes per la beatificació del pare Ignacy, ab lluminàries la nit. Ço és, disapte en la nit, diumenge ý dilluns ý dimats foren feriats. Ý lo excelentíssim señor patriarcha predicà en la Casa Profesa ý, entre altres coses, dix que esta religió era reformació de les demés ý que en les altres y [ha] agut grandísims desatents ý inquietuds ý peccats, ý que en esta no. Ý aprés, en lo añy 1622, fon canonizat dit Ignasi ab quatre altres sancts — vide infra— per Gregori, papa XV. [568] Processó general per aygua Dimecres, a 27 de giner 1610, feren processó general a Sant Salvador, per aygua. Dijous, a 4 de febrer, 1619. [Vide pagina antecedenti] [569] Processó general per la expulsió dels moros Diumenge, a 7 de febrer 1610, a la vesprada, feren processó general de Nostra Señora de Gràcia a Sent Augustí per la expulsió dels moros. Anaren generals los monastirs ý officis ý gagants.

[570] Mort del pavorde Soriano Dimecres, a 10 de febrer 1610, al matí, morí lo pavorde Vicent Soriano. Ý a l'endemà lo soterraren ab garnalda. Ý essent en la Seu, lo excelentíssim señor patriarcha la y féu llevar, ab gran admiració de tots. Ý era sacerdot tan moxigerat que·ls fels christians li arrancaven los dits ý tallaven los vestuaris que portava, per relíquies. [571] Foch en les gàbies dels orats Dilluns, a 15 de febrer 1610, a les onse hores de la nit se pegà foch a les gàbies de l'Hospital General dels Hòmens, ý·s cremaren catorse orats. Ý tocà la campana gran del Michalet ab gran presa, que spantaren a alguns en València. [572] Casament del comte de Bunyol ab la filla de don Giner Dijous, a 18 de febrer 1610, dijous llarder, a les deu hores del matí, oÿren missa nupcial ý foren desposats don Llaudòmio Mercader, fill del señor compte de Bunyol, ý doña Anna Perellós, filla del señor don Giner de Perellós, en lo col·legi de l'excelentíssim señor don Joan de Ribera, en la sagrestia de les Relíquies, per dit señor excelentíssim. Ý entraren ý exiren sens strèpit per la porta de la porteria, que està a la Creu Nova.

[573] Mort del rector de Sent Martí Divendres, a 16 de abril 1610, entre onse ý dotse hores de la nit morí lo señor Geroni Urgellés, rector de Sent Martí. Ý prengué possessió de la rectoria dilluns, a 4 de mars 1603, entre dos ý tres hores de la vesprada. Ý lo disapte de matí digueren una missa de corpore in sepulto, per aquell que havia dexat. Ý a la vesprada digueren lletania general lo clero. Ý diumenge de matí lo soterraren en Sent Martí, ab una atahüt. Feren una fosa davant la capella dels Casanoves ý Sentgermans, dita de Senta Mena. Vingué la Seu, que aquell ó volgué, ý Senta Catalina. Ý vingué lo rector de Senta Catalina, ab sobrepelliz ý muça. Nostre Señor lo tinga en la sua glòria. Ý, dit dia de disapte, féu traure edicte lo señor reverendíssim elet de Segorb, don Pere Genís Casanova, per la vacant de dita rectoria. Ý lo diumenge, lo dia que·l soterraren, lo publicaren en la trona de dita església ý l'affixaren a la porta del Cavall. Ý la donaren al doctor Joan Pascual, rector que era de Sant Salvador [574] Dilluns, a 19 de abril 1610, dia del gloriós sent Vicent Ferrer, feren processó ordinària de dit sant.

[575] Possessió de la rectoria de Sent Martí al doctor Pascual Dijous, a 29 de abril 1610, dia de sent Pere martre, entre deu ý onse hores del matí prengué possesió de la rectoria de Sent Martí mosén Joan Pasqual, rector que era de Sant Salvador. Trobaren-se a dita possesió don Joan de Castellví, governador de València, ý don Gaspar Vidal, capità de la guarda de una compania, ý Pedro Soler, cavaller, ý altres señors. Rebelà mosén Miquel Yvorra, notari apostòlich. [576] Laudamus te Deum per aygua Disapte, lo primer de maig 1610, tocà al matí la Seu Te Deum laudamus, de gràcies per haver plogut. [577] Lo cap a Sentfeliu, de Morvedre Divendres, a 7 de maig 1610, llevaren lo cap en la plaça de la Seu a Sentfeliu, de Morvedre. Ý pencharen dos hòmens de Morvedre perquè feyen diners falsos.

[578] Consegració de dos bisbes Diumenge, a 9 de maig 1610, consegraren a don Pedro Genís Casanova en bisbe de Segorb, ý a don Miquel Angulo Caravajal en bisbe de Coron, bisbe de gràcia, en la Seu de València. Trobaren-s'í a dita consecració lo excelentíssim señor don Joan de Ribera, archebisbe de València, ý don N. Balaguer, bisbe de Oriola, ý don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. [579] 1_a missa bisbal del señor [bisbe] de Segorb Dilluns, a 10 de maig 1610, dix missa bisbal, en Sent Joan del Mercat, lo señor bisbe de Segorb. Ý dimats, a les quatre hores del matí, se n'anà dit reverendíssim señor. Nostre Señor lo guarde ý conserve en la sua beneÿta gràcia. [580] Primera missa bisbal, lo señor bisbe de Coron Diumenge, a 16 de maig, dix missa solemne, la primera bisbal, lo reverendíssim señor don Miquel Angulo Carvajal, bisbe de Coron; fent festa de la Minerva lo señor Joan Antoni Bononi, cavaller milanés, gran parrochià de Sent Martí, a hon dix en dita església la dita missa solemne, dit señor bisbe.

[581] Dimats, a 18 de maig 1610, feren crida per les festes que y havia de fer per les relíquies de sent Vicent martre ý de sent Andreu, que havien de entrar lo dijous següent, dia de la Assensió, que seria a 20. Ý dit dia posaren una pedra a la porta de la Sala, de la expulsió dels moros. Lo títol és de la manera en la plana següent. [582] Processó general de les relíquies de sent Andreu ý sent Vicent martre Dijous, a 20 de maig 1610, feren la processó general de les relíquies dels gloriosos sent Andreu ý sent Vicent martre. Ixqué per la porta dels Apòstols a la plaça de la Herba, a la plaça dels Crespins, per davant la Inquisisió a Sent Llorens, al Bañy ý a la plaça dels Serrans, a hon estava en dit portal fet com a capella; a hon estaven dictes relíquies ab uns reliquiaris engastats de argent, ab vidrieres possades damunt les andes de argent, que havien fet per al señor sent Vicent Ferrer. Anà la processó per lo carrer de Serrans al carrer de Cavallers, tota la volta del Corpus, ý entrà la processó per la porta dels Apòstols. Y agué grans danses ý solemne processó, com la del Corpus, ab tots los officis. Ý divendres, ý disapte següent, foren feriats, per no haver-í negocis; y agué octava de les sanctes relíquies. Ý dien que lo señor comte de Benavent les havia enviades per lo gran amor que tenia a esta terra. [583] Dimats, a 18 de maig 1610, lo títol de la porta de la Sala és lo següent. Regnante D.M.O. Regnante hispaniarum et indiarum rege Philippo 3_o prorege Valen. Ludovico Carrillo Toleto, marchione Caracene, flagitante et urgente Joannes Ribera archiep. valentino, omnes mahomentanae superstitionis reliquie quod damnatam sectam impudenter observarent et de prodendo comuni patria cum sempiternis christiani nominis hostibus clandestina concilia, communicarent expulse sunt e tota dictione valentina sine vello pene tumultu. Christophoro Suirana, generoso, militarium primario consule; Francisco March, civium primario consule; Melchiore Valenciano de Mediolasa, generoso; Baltazare Miguel, Josepho Perelló, qui obÿtan ante negotium consectum al Didaco de Salnies consulibus; Marco Ruiz de Barzena, rationum vrbanorum prefecto; Michaeli Geronimo Panesi, tribuno plebis. Vigessima prima septembris, anno MDCVIII A hon diu Christòforo Ciurana, ha de dir Chrysósthomo Ciurana, que este és son nom ý no Christòfol. [584] Acompanyament del comte de Lemos, virey de Nàpols Dimecres, a 26 de maig 1610, a les huyt hores de la nit exia per lo portal del Real lo comte de Lemos, virey nomenat per a Nàpols, acompanyat dels jurats ý principals de la ciutat. Fa advertir que, anant los señors jurats per lo señor virey de València a palàcio, per a acompanyar-lo, a l'acompanyament de dit comte de Lemos, exint per lo portal del Real sinch de dits jurats, lo cavall que portava lo jurat Baltazar Miquel

se empinà per lo remor de una arcabusada que tiraren los de la companya dels Fusters, que esta nit guarda lo Real. Ý caygué dit señor, de sospés ý de memòria, en terra. Ý l'entraren ab sa gramalla en la caseta del portal, ý los demés seguiren son orde al Real, ý un coche se·n portà dit jurat a sa casa, vestit ab sa gramalla, ý rebé gran espant. Feren-li la volta, a dit comte de Lemos, com si fóra virey de València, ý·l portaren a aposentar al Real. Ý a l'endemà, entre sis ý set hores de la vesprada, se·n partí per a Morvedre. [585] Part de una infanta. Mort del rey de França Disapte, a 29 de maig 1610, al matí vingué nova de Madrid, ab un correu, que la señora reyna nostra havia parit e tenia una filla. Ý que havien mort al señor rey de França, un criat privat seu. [586] Crida que tots los moros se embarcasen Dilluns, a 7 de juny 1610, feren crida que tots los moros se embarcasen de dotse anys amunt. Ý que a qui·ls tenia, ço gran penes, que·ls manifestasen.

[587] Mort de l'inquisidor Bartolo Sànchez Ý de l'inquisidor Pedro Pacheco, a 6 de giner 1619 Disapte, a 2 de juny 1610, soterraren en Predicadors a l'inquisidor Bartolo Sànchez. Anava-y lo señor inquisidor, don Gabriel Pizarro, a soles, ý al costat esquerr lo fiscal de aquells. Ý aprés molts cavallers ý famíliars, ab les creus als pits. [588] Cridat micer Rodrigues per lo rei Dilluns, a 14 de juny 1610, vingué lletra de Sa Magestat que manava a micer Nofre Rodrigues, doctor del Real Consell de València, del Criminal, que dins sis dies anàs a Ocaña, ý que essent hallí donàs avís al vicecanceller per a que aquell donàs orde en lo que havia de fer. Ý aprés lo deposaren de l'offici, ý·s féu frare capuchino. Ý a 22 de octubre 1612, lo víu yo en Sent Martí, ab lo hàbit de capuchino, ý vingué quant soterraren a Pons Sancho. Ý estigué en València, en lo monastir dels Capuginos. Ý·s trobà a 15 de setembre 1613, quant anaren dits religiosos a dir lo respons a la señora reyna, ý dit señor també anà. Ý era fama que tenia bulleto de Sa Santetat per exir de dita religió ý fer-se capellà, ý que havia de ser official ý vicari general del señor archebisbe. Ý esta fama corria en deu dies del mes de setembre 1613. Ý tot fonch mentira. [589] Crida, en Madrid, que no tinguesen ningun morisco A 16 de juny 1610, féu fer crida Sa Magestat, en Madrid, que ninguna persona, de qualsevol ý condició que sia, no tinga ningun morisco per sclau, ý ab grans penes. [590] Te Deum laudamus per la nativitat de la infanta Diumenge, a 20 de juny 1610, digueren en la Seu Te Deum laudamus per lo naximent de la señora infanta. [591] Processó de sent Jordi. Ý portà la bandera lo jurat en cap de Cavallers Divendres, a 25 de juny 1610, feren la processó de sent Jordi. Ý portà la bandera de la ciutat Melchior Cruelles, cavaller, jurat en cap, perquè estava malalt Francés Artés, justícia del criminal. No obstant que tenia conjunct a Grysòsthomo Ciurana, cavaller [592] Vinguda de riu Dimats, a 27 de juliol 1610, a les sinch hores de la vesprada vingué gran lo riu, que prenia les nou arcades del pont del Real. Ý se·n portà molta madera que estava dins lo riu, que era venguda per al marqués de Moya ý per a Bergada. Ý aquest añy fonch lo primer que christians portaven la madera ý treballaven ab gran diligència. Ý aquest dia soterraren en Sent Sebastià a Joan Baptiste Matheu, ciutadà molt honrrat, que estava en la parròchia de Sent Steve, en la casa de Francés Artés, al costat de la de l'Almirant. [593] Tempestat de llams, trons ý aygua Dimecres, a 11 de agost 1610, entre set ý huyt hores del matí plogué prop de una hora, ab grans trons ý llams. Ý·n caygué, dien, que hú a la Moreria, al carrer de la Palmera.

[594] Mort de la señora de la Alcúdia Dilluns, a 16 de agost, morí la señora de l'Alcúdia a les tres hores de la vesprada. Tocà la Seu general, ý dimecres al matí la soterraren en la casa de la Companya de Jhesús, la Profesa, ý dia·s doña Àngela Ribelles Vilanova Montagut ý de Castellví. Ý a esta hora, que serien les nou hores del dit matí, vingué lo riu molt gros, ab huyt arcades molt plenes. Ý offegà·s un gich que nadava, ý tingueren gran perill dos llavaneres. [595] Venguda del comte de Benavent, de virey de Nàpols Diumenge, a 21 de agost 1610, a la vesprada, vingué de ser virey de Nàpols lo comte de Benavent. Feren-li gran recibiment, ý·ls señors jurats lo ixqueren a rebre a la torre de la Unió, ý pasaren més avant que al recibiment del señor rey don Felip 2, pare del 3, que ara regna. Perquè abaxaren més avall de la sequiola que estava davant de la dita torre. Pasecharen-lo per València, ý portava sinch o sis dels seus fills, lo mayorasgo anà

enmig de dos jurats, ý lo comte enmig de altres dos. Ý lo señor virey, ab un jurat,. anaven en la llitera de la señora vireyna, la contesa de Benavent, ý lo virey a mà dreta de la llitera. Aposentà en lo palàcio Arçobispal ý per a esta ocasió lo manà buydar lo excelentíssim señor patriarcha. Ý diumenge, a 29 de agost, a les set hores de la vesprada, se n'anà a Castella. [596] Don Nofre Sans, lloctinent de bal·le general Dilluns, a 6 de setembre 1610, al matí jurà per lloctinent de bal·le general don Nofre Sans, fill de don Ramon Sans, de la Real Audièntia, ý don Vicent Bellvís, que tenia dit càrrech de bal·le, a 16 de giner dit any 1610, ý morí a 6 de dehembre 1614. Fonch thesorer de Sa Magestat, que era lo càrrech que tenia dit don Ramon Sans. Ý disapte, a 6 de dehembre 1614, morí dit don Vicent Bellvís en la casa que era de don Henrich Alpont. [597] Mort de mosén Candel ab una pistola Dilluns, a 4 de octubre 1610, a les onse hores de la nit despararen un pedrenyal a mosén Candel, subdiaca acòlit de la Seu, en la placeta del comte de Alaquàs. Ý·l mataren. [598] Pistola contra don Geroni Nunyes Dimecres, a 6 de octubre 1610, entre sis ý set hores del matí, en lo carrer de Cavallers, davant la casa de don Christòfol Mercader, despararen una pistola —ý no prengué— a don Geroni Nunyes, un home no conegut, a cavall. Lo qual home aprés, en lo añy 1617, en lo mes de agost, lo prengueren en Alacant oÿnt la comèdia. Ý dijous, a 7 de setembre, lo penjaren. Ý·s dia Torrentí, del lloch de Ruçafa. La y tirà Vicent Torrentí, llaurador del lloch de Ruçafa. Ý·l penjaren a 7 de setembre de 1617. La qual tirà per orde de don Gastó Corella, comte de Cocentayna.

[599] Crida dels diners Dimecres, a 20 de octubre 1610, a les onse hores del matí, féu crida la ciutat de València ab la qual vedava a tots los diners vells, axí de gazzama com de ramellet ý creus, ý manaren dos dies feriats dijous ý divendres següent. Ý dit dia, a la vesprada, soterraren en la església parrochial de Sent Nicolau a doña Anna Marrades ý de Salvador, señora de Antella. [600] Mort del canonge Barber Diumenge, a 14 de noembre 1610, soterraren en lo vàs dels Canonges al cononge Barber, que tenia casa al cantó de la plaça de l'Àngel. [601] Processó general del Col·legi, per l'expulsió dels moros Diumenge, a 21 de noembre 1610, al matí, féu fer lo señor patriarcha, archebisbe de València, una processó general al Col·legi seu, per la expulsió dels moros. Anà-y lo Sentenar, com acostuma anar a la de sent Jordi; portà lo Rat Penat Melchior de Cruelles, jurat en cap dels cavallers. Ý portaven pali ab una figura de Nostra Señora. Ý davan[t] lo pali anava dit excelentíssim señor, ab una museta de bisbe de arminis blanchs. Ý aprés del pali anava lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa

de pontifical, ý aprés lo señor virey, ab los jurats. Anaven les dotse parròchies, ý de cada parròchia huyt capellans ab la creu, com en la processó de sent Dionís. Ý anaren per lo carrer de la Mar a la plaça de la Olivera al Col·legi, ý de tornada per la plaça de Vil·larrasa, Senta Tecla, Corretgeria Vella ý la Seu. Ý predicà lo rector de Sent Steve, Pere Scholano. Ý esta és la primera processó que·s féu d'esta manera. Ý donaren a cascun capellà, de cada parròchia, un real valencià. Ý dien que dit señor reverendíssim la havia amortisada. [602] Disapte, a onse de dehembre 1610, feren processó de la Puríssima Concepció de Nostra Señora, dita dels Borjes. Ý anà a la confraria de Nostra Señora; ý anava enmig de dos jurats don Felip de Cardona, marqués de Guadalest, ý tornà a fer lo offici a la Seu. Ý aquest mateix dia dix missa de pontifical, en la capella de sent Lluís Bertran, lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Ý dien que ya tenien breu los capellans per a dir missa de dit sanct.

[603] Bandolers de la companya, ý a Timor ab ells Diumenge, a 12 de dehembre 1610, a les nou hores del matí portaren en tres colchos los bandolers de la camarada de Miquel Timor, ý ab la guarda ý molta gent, ý micer Vasiero, que·ls sitiaren en la església de Albalat de Pardines. Ý·ls posaren en la Almoyna. [604] Avalot en lo Real, entre·ls família[r]s ý·ls de la guarda Diumenge, a 26 de dehembre, a les quatre hores de la vesprada y agué gran rynya entre·ls famíliars de la Inquisició ý·ls de la guarda del virey, en lo Real, anant a donar les bones pasques los señors inquisidors al señor virey. Ý maltractaren a hú de la guarda que·s dia Ferrer; y agué graus en què entendre·s. [605] Comunió del señor archebisbe Dilluns, a 27 de dehembre 1610, a les huyt hores del matí, combregaren en lo col·legi de l'excelentíssim señor don Joan de Ribera al dit señor; portà lo Santíssim Sagrament lo archidiano Tàpìa ý lo pali canonges. Ý en seguiment venien tres bisbes: don Pere Genís Casanova, bisbe de Segorb, ý enmig, ý a la dreta don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý a la esquerra don Miquel Angulo de Carvajal, bisbe de

[...],tots vestits de morat. Ý aprés lo señor regent real ý lo duch de Mandes, ý·l marqués de Guadalest ý moltísima gent. En aquest añy, per la misericòrdia de Déu, se secaren la mayor part dels pous de València, per la gran secca que y havia. Ý·ls tornaren a refer. [606] Mort de Benavides, notari síndich de la parròchia de sent Martí Dijous, a 27 de de giner 1611, morí Geroni Benavides, notari síndich de la parròchia de Sent Martí. Fonch soterrat divendres a la vesprada en Predicadors, en lo vàs dels Frares. [607] Mort del regent don Joan Çabater Dimecres, a 2 de febrer 1611, dia de la Purificació de Nostra Señora, al matí, morí lo regent don Joan Çabater en la casa del Temple, que era vengut juntament ab lo fiscal Fontanet, de Cort, per a arreglar ý assentar los negocis dels llochs dels moriscos. Ý·l depositaren en Sent Joan de la Ribera. [608] Processó del resso del beat sent Bertran Dijous, la 3 de febrer 1611, feren processó a la vesprada del reso del pare beat fray Lluís Bertran.

Jhesús Añy 1611 Maria [609] Pregó de Jaume Sans Cotanda Dimecres, a 5 de giner 1611, a la matinada, posà pres lo justícia criminal a Jaume Sans Cotanda, ciutadà —justícia que fonch en lo añy pasat 1610, civil—, per contrafer los albarans de la ciutat. Que hú que·s dia Joan Baptiste Martínez, corredor de seda, per haver-lo pres ad aquell lo havia accusat. Ý penjaren al dit Joan Baptiste Martínez dijous, a 21 de octubre 1611, ý desenculpà a dit Cotanda. Ý dit Sans morí súbitament, a 23 de noembre 1613, estant vestint-se. [610] Mort del señor archebisbe Dijous, a 6 de giner 1611, dia dels Reys, a les tres hores del matí morí, en lo seu col·legi de Corpus Christi, lo il·lustríssim ý excelentíssim señor don Joan de Ribera, patriarcha de Anthiochia ý archebisbe de València, ý combregà tocades dotse hores de dita nit. Ý·l pernoliaren ý morí com a sant perlat que era. Nostre Señor lo tinga en la sua santa glòria. Ý·l posaren en un túmulo davant la capella de sent Mauro. Ý lo divendres, a 7 de dit, anaren les parròchies ý·ls monastirs a dir un respons. Ý lo disapte li posaren una palma ý una guirnalda a la mà dreta, ý ab una mitra de

tafatà blanc, ab lo bàculo en la mà esquerra, ý vestit de blanch, ab scarpins blanchs. Ý·l posaren en un atahüt forrat de vellut negre. Ý vingueren de totes les parròchies huyt capellans, ab ses creus, ý digueren missa de pontifical. Ý prop les dotse hores de migjorn lo posaren en dit atahüt. [611] Remembransa en la Seu, general Disapte, a 15 de dit 1611, feren remembrança en la Seu los señors canonges del dit señor prelat, ab general de tots los cleros. [612] Mort de don Jusep Pellicer Diumenge, a 30 de giner 1611, morí don Jusep Pellicer. Ý lo dimats al matí lo soterraren en la Seu, en la sua capella. [613] Mort del regent Sabater Dimecres, a 2 de febrer 1611, morí don Joan Çabater, regent de Cort. [Ut supra, pàgina segona foli antecedenti] [614] Processó general a sent Bertran, ý festes Dijous, a 3 de febrer 1611, dia de sent Blay, feren processó general per sent fray Luís Bertran, ab banderes ý officis, com la de sent Vicent Ferrer. Anava lo germà de dit sant a mà esquerra del señor virrey ý entre dos jurats en cap. Y agué tres dies de festes feriats.

[615] Mort de don Lloís Vil·larrasa Dimats, a 7 de febrer 1611, entre set ý huyt hores de la nit, en casa de don Jusep Vives, àls dit en la casa del señor del Verger, a la plaça de Vil·larrasa, en presència de la nata del[s] cavallers ý señors de València, pegaren de punyalades a don Lluís Vil·larrasa, fill bort de don Pedro Vil·larrasa, casat ab una filla de don Àlvaro Vich ý cunyat del dit don Jusep Vives. Dien que per haver estat descomedit al señor comte de Anna, don Fernando Pujades, òlim Borja. [616] Penjats del bando de Timor: 6"> Dimecres, a 23 de febrer, 1611, penjaren sis hòmens de Algemesí, del bando de Timor, ý ab aquells al dit Miquel Timor. [617] Dilluns, a 11 de abril 1611, festa de sent Vicent Ferrer, patró nostre, predicà en la Seu, famosísimament, fray Thomàs de Tiensa, de l'Orde de Predicadors, que havia tengut la Quaresma en Sent Martí. Ý se accabà aquest dia de fer lo altar de Sent Vicent en la Seu, ý a la vesprada se féu la processó ordinària en la plaça de Predicadors. Feren la maravella del món, que era una stàtua que tenia les dos cames en dos muralles,

ý que pasaven les naus per davall, dit lo faro de Mecina, ý un lletrer com a taula, ý que dia: "Mirabilior Vicentius." Y agué grans fochs. [618] Riu gros Dilluns, a 2 de maig 1611, a les set hores de la vesprada vingué lo riu gros, ý durà algunes hores de la nit. [619] Penjaren 5 hòmens de la camarada de Timor Dilluns, a 9 de maig 1611, penjaren sinch hòmens de la Ribera, de la camarada de Miquel Timor. Ý lo primer que anava es dia Nicolau Serrellet. [620] Processó del Corpus Diumenge, a 5 de juny 1611, feren la processó del Santísim Sagrament, dit la del Corpus, perquè a 2, que fonch dijous, plogué ý no pogueren. [621] Dilluns, a 6 de dit 1611, micer Vasiero rebé lo acte, Çamora, notari [sic]. Ý altres rebé March Antoni Bonavida, a 20 o 22 de dit mes ý añy. Ý morí en la casa de son sogre, en lo carrer de Cavallers, dit Vasiero. a 23 de agost any 1614. [Vide infra, foli 204] [622] Assesor de governador, micer Geroni Bonilla Dimecres, a 22 de juny 1611, jurà de assesor de governador en les causes civils, ý en la casa del dit don Jaume, governador, lo doctor Geroni Bonilla, persona molt benemèrita. [Vide infra, foli 204] [623] Divendres, a 1 de juliol 1611, mandato a Morales, a Vaquedano, a Miquel Navarro, contra na Vidala, na Barrera, na Morlana. Ý disapte, a 2, mandato que buyden lo carrer. Recepit March Antoni Bonavida, notari scrivà del señor doctor Vasiero.

[624] Descapsaren a Andreu Figuerola Divendres, a 15 de juliol 1611, a migjorn, descapsaren a Andreu Figuerola enmig de la plaça de la Seu, per haver fet diversos capechaments ý altres delictes, segons dia la crida. Ý morí ab molta contrició ý exemple. [625] Robo en Senta Catalina martre Divendres a la nit eo disapte al matí, a 16 de juliol 1611, robaren la capella del pare fray Francisco, de Senta Catalina martre. Ý al matí dien que les havien restituïdes. [626] Mestre de Santacrús, general de les galeres Disapte, a 16 de juliol 1611, entre huyt ý nou hores de la nit vingué lo mestre de Santacrús, general de les galeres de Nàpols. [627] Galeres de Nàpols, 4, ab lo general Diumenge, a 17 de juliol 1611, al matí, vingueren al Grau quatre galeres de Nàpols, ý anà molta gent a veure-les. Ý a les primeres oracions s'enbarcà lo dit general ý se n'anaren a Dénia. [628] Dijous, a 21 de juliol, al matí, vingueren dos galeres: la capitana ý l'altra, nomenada San Francisco, de Dénia, per a provisió así, a València. Ý estigueren tot aquell dia ý nit, ý l'altre dia també.

[629] Tempestat de aygua, trons ý llams Disapte, a 23 de juliol, a les sinch hores de la vesprada feren grans trons ý llams, ý plogué pedra com avellanes ý aygua. [630] Sentèntia a Çaragoçà Dimecres, a 27 de juliol 1611, prengueren a hun pesador, fel de la ciutat, de la carn, que·s dia Joan Çaragoçà, perquè faltava en lo pes dels moltons. Ý dimecres, a 17 de agost 1611, lo penjaren ý posaren lo seu cap a la porta del corral dels Bous, a la Pelleria Vella. [631] Processó de les relíquies de sent Vicent Ferrer ý sent Erasme, a Predicadors Dijous, a 4 de agost 1611, dia de sent Domingo, feren processó general al portal dels Serrans, per dos relíquies que havien portat los frares de Predicadors: la una de sent Vicent Ferrer ý l'altra de sent Erasme. Anaren tots los officis ý banderes ý gagants, ý les andes de dites relíquies les portaren cuatre capellans de la Seu. Ý portaren també la ymatge de sent Vicent de la Seu, ab la relíquia que tenia. Ý les noves relíquies anaven darrer de tot, ab lo señor bisbe de Coron, don Miquel Angulo Carvajal, ab los señors jurats ý virey. Ý les portaren a Predicadors. Ý diumenge, a 15 de octubre 1600, feren los matexos frares altra processó del judex de dit sant, ý la posaren en la capella dels Carroços, sots invocació de dit sant [Vide supra, foli 57].

[632] Presó de March Talens, de Carcaxent Diumenge, a 21 de agost 1611, portà lo doctor Gil, advocat fiscal de la Real Audiència de València, a March Talens, de la vila de Carcaxent, que l'havien pres en Toledo. Ý anà allà per ell a la ralla de València. Ý dit dia de 21, a la una hora, lo portà a la Torre, ý portava per guarda més de sinch_cents hòmens. Ý dit Talens dien que era hú del bando de Lloret, contrari dels Timors que penjaren. [633] Dimats, a 23 de dit, al matí, lo atormentaren. Ý dien que féu mal a molts amichs seus que inculpà. [634] Sentèntia de Talens, del bando [de] [Lloret] Dijous, a 25 de agost 1611, pencharen al dit March Talens. [635] Escopetades al señor de Antella Dijous, lo primer de setembre 1611, a la una del matí tiraren una escopetada a don Francisco Salvador, señor de Antella, al campanar de la Seu. Ý li pegaren en lo sachí, ý anà fins a la plaça de Senta Catalina martre ý resculgué en casa de un pasamaner, que estava a un cantó. Ý confesà ý combregà, ý·l pernoliaren de Senta Catalina.

[636] Creació de cardenals. Cardenal don Gaspar de Borja Dimecres, a 14 de setembre 1611, vingué nova com lo sant pare Paulo, vespra de Nostra Señora de Agost passat, dit añy 1611, avia creat onse cardenals ý entre aquells dos espanyols. Ý la hú era don Gaspar de Borja, germà del duch de Gandia, ý de don Baltazar de Borja, vicari general ý official sede vaccante de València, lo qual estava en Madrid. Ý la Seu, dit dia de a 14, (la Seu) cantà Te Deum laudamus per la nova.Ý diumenge a 18, a la nit, la Seu féu faronada ý posaren armes dels Borjes, ý Sent Martí lo mateix. Ý en la plaça de Sent Llorens feren un bou gran, ple de piuletes, cohets ý mànegues. Ý durà tres dies les festes. [637] Cabyscol de Sent Martí, Andreu Monserrat Dimecres a 3, vespra de sent Francés, a la nit, fonch acceptat per cabiscol en Sent Martí Antoni Moserrat, ý serví dit dia. Altra memòria diu que fonch acceptat, dit Andreu Monserrat, per cabiscol en Sent Martí, disapte a 8 de octubre 1611, vespra de sent Dionís. [638] Mort de la señora reyna, donya Margarita de Àustria Diumenge, a 9 de octubre 1611, dia del gloriós sent Dionís, al matí, vingué nova que era morta la señora doña Margarita de Àustria, reyna de Españya. Morí dilluns, a 3 de octubre 1611, a les nou hores del matí. Ý per ço la nit enans no repicà la Seu a festa de sent Dionís, ni ensengueren los farons que accostumen en València, ni y agué lo dit diumenge sermó en la Seu. Ý cert que fonch gran falta perdre tan cathòlica ý cristiana reyna. Ý lo tresllat de la carta que Sa Magestat envià als jurats de València està en la pàgina segona següent. [foli 144]

[639] Rinyes entre los señors de Borriol Dijous, a 20 de octubre 1611, a les tres hores de la vesprada reny[i]ren en la plaça de la Seu N. Besaldú, señor que era de Borriol, ý don Antonio Boÿl, señor qui de present ó era. Ý entraren reny[i]nt dins la Seu. Ý aprés y hagué moltes rinyes, ý fonch nafrat Besaldú. [640] Crida de la mort de la reyna Dit dia de dijous, a 20 de dit mes de octubre 1611, tocades les oracions de les Ànimes, féu senyal lo simbolet de la Seu, per quatre voltes, per la mort de la señora reyna Margarita de Àustria, muller del señor nostre rey, don Phelip 3. Ý feren la crida en la plaça de la Seu, d'esta manera següent. Ý esta ya la tresllat conforme la del señor rey, sols mutatis mutandi.

[641] Tresllat de la carta que Sa Magestat envià als señors jurats de València, donant-los avís de la mort de la señora reyna. El Rey Amados y fieles nuestros, jueves a 22 de setiembre, más cerca pasado, a las onse horas y media de la noche, fue Dios servido alumbrar a la sereníssima Reyna, mi muy cara y amada muger que haya gloria, de un hijo que queda bueno. Y del sobreparto le succedió tan gran mal que accabó sus días lunes, a 3 deste mes, a las nueve horas de la manyana, después de haver recibido todos los sacramentos de la Yglesia, con su accostumbrada devoción. Su fin ha sido tan cathólico y exemplar como la vida, y mi sentimiento muy conforme a pérdida de compania que con tanta razón amava y estimava, por su gran christiandad y valor. De que he querido havisaros para que lo sepáis, como es justo, y encargaros que hagáys hazer en essa ciudad las honras exequias y lutos que se han accostumbrado en semejantes casos, que en ello me serviréys mucho. Datum en San Lorenço, a 10 de octubre 1611. El Rey = Ortiz secretario

[642] Dilluns, a 24 de octubre 1611, soterraren al canonge Mollà. [643] Sentèntia a Martínez, corredor. Sentèntia de Cotanda, a 22 de maig 1611 Dijous, a 27 de octubre, penjaren a Joan Baptiste Martínez, corredor de orella, perquè havia contrafet los albarans de la ciutat, ý havent estat pres des de quatre de giner, present añy 1611. Ý tostemps havia dit que Sans Cotanda los y havia ajudat a fer. Lo desenculpà lo dia mateix que·l penjaren, al dit Sans Cotanda. [644] Capell ardent per la señora reyna Disapte, a 29 de octubre 1611, feren en la Seu lo capell ardent per dita señora reyna, doña Margalida de Àustria. [645] Mort de l'archebisbe elet de València, don Pedro de Castro, bisbe de Segòvia Disapte, a 5 de noembre 1611, vingué nova com lo reverendísim señor don Pedro de Castro, bisbe de Segovia, elet archebisbe de València, morí divendres, a 28 de octubre dit añy, de que se·n prengué grandíssim disgust, per ser persona de tantes parts.

[646] Desastre en lo carrer d'En Neus Dimecres, a 17 de noembre 1611, entre dos ý tres hores de la vesprada caygué una casa al cantó del carrer de Neus, que fa cantonada al carrer del Governador, en la qual casa estava Rovira, un notari. Ý dien que en dita casa y havia vissita que havia vengut, ý que y havia onse persones dins de aquella, ý casi a tots matà. Nostre Señor tinga misericòrdia de aquells. [647] Sentèntia de Sans Cotanda. Mort de Sans Cotanda Dimats, a 22 de noembre 1611, donaren sentència a Jaume Sans Cotanda absolent-lo de la falsedad dels albarans de València, que dien que falsava. Ý condemnat-lo en quadruplum en la venda que féu de les corredories, quant fonch justícia en lo civil en lo any 1610, ý desterrat del regne per un any, ý privat in perpetuum de fer justícia civil, ý en los gastos. Ý a 23 de noembre 1613, vestint-se entre huyt ý nou hores del matí, morí súbitament. [648] Llam en lo Real ý gran tempestat Disapte, a 10 de dehembre 1611, a les onse hores, ans de migjorn, caygué un llam en la capella del Real. Ý aquest dia, ý tota la nit, féu gran tempestat de llams, trons ý aygua, que·ls hòmens més antichs no·s recordaven de tal. Ý perillaren algunes cases en València.

Añy 1612 [649] Cas del frare Salon en lo Socors Diumenge, a 22 de giner 1612, dia de sent Vicent martre, a les tres hores de la vesprada acontegué al pare fray Miquel Salon, de l'Orde de Sent Augustí, estant en lo monastir del Socors, en la sua cel·la, a dites tres hores, studiant, se vingué a dormir sobre los llibres, perquè estava un poch de mala gana. Ý estant ya dormint, sentí com un disciplinat que·s disciplinava en la celda, ý despertant-se no veu ningú. Ý estant del tot recordat, veu que sobre·ls llibres, ý en terra, ý per les parets, ý en una ymatge de Nostra Señora que tenia en la sua celda, estaven moltes gotes de sanch fresca ý la tocà. Ý aprés, venint-lo a cridar per a sopar, molt temerós ý spantat, li dix lo prior què tenia, ý accabat de sopar li contà lo que havia vist. Ý anaren a la celda ab lo prior ý frares, ý veren que y havia molta més sanch de la que ell havia dexat quant lo cridaren a sopar. Ý açò ho han vist moltes persones fidedignes ý lo señor virey. Ý lo mateix Salon ho han contat a molts. Ý digués aprés que fonch que entrà un colom nafrat, chorrant sanch. Açò es glosà després.

[650] Te Deum en Predicadors, per la electió de archebisbe de València Dilluns, a 6 de febrer 1612, en Predicadors, tocaren Te Deum laudamus per la electió de archebisbe de València, lo bisbe de Tortosa, nomenat fray Isidoro Aliaga. Lo qual entrà en València diumenge, a 4 de nohembre 1612. [651] Hàbit ý creu a don Pau Zanoguera Dijous, a 9 de febrer 1612, entre tres ý quatre hores de la vesprada donaren lo hàbit ý creu de Santiago a don Pau Zanoguera, cavaller generós ý benmèrit, ý lo[s] ý donaren en lo chor de Sent Martí. Ý lo[s] ý donà don Pedro Bellvís, comanador de dita Orde, ý un frare de la matexa Orde. Ý rebé lo acte N. Vasiero, notari. Foren-li padrins don Baltazar Mercader ý don Lluís Vilanova, son nebot, de dit don Pau. [652] Propexia al comte de Bicorp. Soterrar d'aquell Diumenge, a 4 de març 1612, a la vesprada, prengué propexia de cap a don Lluís de Vilanova, comte del Castellar, señor de Bicorp. Ý morí a les sinch hores de la vesprada dimecres, a 7 de mars, primer dia de Quaresma, dia de la Sendra ý del gloriós doctor sent Thomàs de Aquino. Ý·l soterraren en lo capítol de Sent Augustí, capella pròpia, ab lo hàbit de sent Augustí. Ý·l portaren en hombros de sos criats ý descubert. Anaven engramallats son gendre, dit N. Pardo, ý don Jaume Vilanova, son germà, ý don Pau Zanoguera, son cunyat. [653] Mort del bisbe de Tarragona Dimats, a 6 de mars 1612, vingué nova com era mort lo reverendísim señor don Joan Vich, archebisbe de Tarragona, a 4 de dit mes. [654] Processó general per aygua Disapte, a 24 de mars 1612, al matí, feren processó general per aygua a Sant Salvador. Ý en estos dies y havia rebolusió de que falsificaven albarans de taula altra volta, ý feyen moneda falsa de reals valencians. Ý s'ausentaren Joan Baptiste Fabra, ciutadà, ý Sebastià Adell, ciutadà, ý posaren en la presó a Llivillo ý a Micó, moliner. [655] A 20 de mars 1612, començà a entrar lo sol per los finestrons de ma casa, de la llibreria. [656] En est mes ý añy, 1612, se feren los casaments del príncep de Espanya, dit don Felipe Hermenegildo, ab madama Isabel·la Borbon, princesa de Frància. Ý lo rey de Frància, dit Lluís 3, ab la infanta de Espanya, germana del dit príncep Phelip 4, dita dona Anna de Àustria Ý anà a Frància, per embaxador, don Pedro de Toledo, marqués de Villafranca. Ý de Frància vingué per embaxador a Espanya Enrique de Lorena, duch de Humena ý de Aguiló.Ý cada regne rebé, ab grandíssims aplausos, a cascun embaxador. [657] 1_a marca als lladres Divendres, a 6 de abril 1612, açotaren a un home per lladre, ý·l marcaren en la forca ab un ferro en la espal·la. Ý este fonch lo primer que·s marcà en València en nostros temps. Ý anava darrere aquell Palanch, corredor de orella, que en aquest añy fonch lloctinent del justícia criminal, persona de poca vergoña. [658] Motí en la presó Disapte, a 7 de abril 1612, açotaren a onse hòmens perquè s'amotinaven en la Comuna de la presó. Ý·ls marcaren en la forca, com està dit dalt.

[659] Escopetada divendres sant Divendres sant, a 20 de abril 1612, a les set hores de la vesprada, hú que·s dia N. Requena, fill de un argenter, en lo carrer Nou del Mercat desparà una escopetada a un home ý l'errà, ý matà a una giqueta de tres a quatre anys, que li pasaren les pilotes per lo front, ý a una dona que la portava de la mà li pasà la cuxa. Ý lo dit Requena se n'anà per la Argenteria ý se escapà. Ý a l'endemà feren crida que qui·l donàs li donarien tre_centes lliures ý trauria a un home de treball. [660] Llevat lo dol de la señora reyna Disapte, a 21 de abril, se llevaren lo dol de la señora reyna los jurats de València. [661] Foch en l'alqueria de micer Vidal Dilluns, a 23 de abril 1612, a les dotse hores de migjorn se pegà foch en la alqueria de l'Abeurador de Rusafa, que era de Gaspar Vidal, fill de micer Vidal, ý aprés de don Ramón Angresola. [662] Desastre en la Seu, a mosén Martí Thomàs Dilluns, a 23 de abril 1612, a les set hores de la vesprada pegaren una albardada, a la llongeta de la Seu, a mosén Martí Thomàs, prevere beneficiat en la Seu, fill de Martí Thomàs, notari. Ý nafra·l Pere Alexandre, de Ruçafa, que anava en la guarda del capità del virey, dit don Pedro de Benavides. Ý dien que lo capità dix als de la sua guarda: "...que matasen, aunque fueran clérigos y frayles". Y agué gran avalot. [663] Excomunicació al capità de la Guarda ý a altres Dimats, 24 de abril 1612, a les nou hores del

matí publicaren en les trones de les esglésies, per públichs descomunicats, al dit don Pedro de Benavides, capità de la guarda de sa excelència, ý al dit Pere Alexandre, soldad de la sua guarda. [664] Mort de mosén Francés Geroni Simó, prevere Dimecres, a 25 de abril 1612, dia de sent March evangeliste, a migjorn, morí lo reverent mosén Geroni Simó, prevere beneficiat en Sent Andreu, de edad de trenta tres anys. Fonch batejat en la parrochial de Sent Thomàs. Son pare fonch fuster, ý·s dia Jusep Simó, ý li havien tret Jusep lo Just, perquè may demanà sinó lo que li havien de donar de la faena, ý si li donaven més ho tornava. Ý la mare es dia Sperança Vilafranca, natural de València, ý lo pare era francés. Ý morí en la escaleta, damunt de la casa que està al cap de l'altar de Sent Andreu, ý al cantó de la plaça dita de les Mosques. Era molt virtuós ý recollit, ý exemplar sacerdot. Feren-li túmulo enmig de la església, ý tingué moltes presentalles de miracles que dien que feya. A l'endemà, dos capellans de dit clero, per orde de aquell, anaren a convidar a les parròchies per a que·ls diguesen un respons. Ý totes les parròchies anaren entre tres ý quatre hores de la dita vesprada del dijous, ab tots sos ressidents. Ý Sent Martí ý Sent Joan portaren dalmàtiques ab diaques, ý ab la capa que portava lo vicari, dit mosén Joan Baptiste Gavarda, ý lo escolà també portà dalmàtica. Ý no·s podia entrar per les portes de la església, ab tanta multitud de gent que y havia, que era de admirar de la gran misericòrdia de nostre Señor, que axí vol honrrar los seus servents.

[665] Marquès de Santgermà Dit dia de dimecres, a 25 de abril 1612, a les set hores de la vesprada entrà en València, per lo portal de Quart, lo marqués de Santgermà. Ý aposentà en lo Real. Ý dien que anava per governador de Milà. Ý aquest fonch lo valerós que entrà en lo fort de Laraig, ý·l llevà dels moros. [666] La ciutat [fa] honrres a sent Simó Divendres, a 27 de abril 1612, anaren los señors jurats a fer les honrres del dit sent Simó al matí. Ý predicà ans de l'offici lo reverent frare pare Sobrino, de la casa de sent Joan de la Ribera, ý dix la missa aprés lo reverendísim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Ý·ls señors canonges de la Seu anaren, vint de aquells, a dir lo respons sobre lo cos del dit sant a Sent Andreu, que fonch cosa de admiració, ab tot lo clero, sens ser convocats per persona alguna. Ý aquest dia féu portents miracles, ý mònstruosos, gràcies a nostre Señor que honrra als seus, que sens ser nomenat dit sanct, ni casi conegut, tota la gent, ab grandísim concurs ý apla[u]su, venien a celebrar ses obsèquies ab gran devoció. [667] Disapte, a 28 de abril 1612, anaren tots los monastirs a dir respons al dit sant. Ý dix la missa cantada lo il·lustríssim señor don Baltazar de Borja, archidiano de Morvedre ý official general sede vaccante. Ý·l baxaren del cadafals, al dit sant, ý·l posaren ab un atahüt tachonat de or ý de carmesí, a la mà dreta del altar mayor, tancat ab tres claus. Ý cada punt fa molts miracles.

[668] Dimecres, a 2 de maig 1612, entre una ý dos, aprés migjorn, se barallaren lo escolà de Sent Martí ab mosén Geroni Perpinyà, prevere beneficiat ý resident en dita església. Ý lo escolà pegà ab un punyal al dit mosén Perpinyà en la mà, ý fonch poch. Ý vingueren los núncios ý lo fiscal per mosén Perpinyà, ý se·l ne portaren, ý lo escolà també, que se havia tancat en lo archiu dels obrers. [669] Remembrança general per lo reverend Simó en la Seu Disapte, a 5 de maig 1612, lo il·lustríssim capítol de la Seu féu remembrança general de les parròchies en la Seu, per lo servent de Déu mosén Francés Geroni Simó, prevere. Ý dix la missa lo il·lustre don Baltazar de Borja, vicari general sede vaccante, ý predicà lo il·lustre canonge de la Seu, don Francisco López de Mendoça, ý dix moltíssims miracles, ý no gozava allargar-se en contar-los per no tenir llicència per a dir-los. Trobaren-se lo il·lustríssim señor virey —don Luís Carrillo de Toledo, marqués de Carasena, vingué a València a 22 de nohembre 1606— ý·ls señors jurats ý la Audiència ý moltíssima gent, que no·s podia sinó devisar lo predicador. Ý entre lo señor virey ý·ls señors jurats estava lo germà del sanct, que axí l'honrren. Ý cada dia fa grandíssims miracles, a honrra de nostre Señor ý bé de[l]s fels.

[670] Diumenge, a 6 de maig 1612, feren la processó ordinària de sent Vicent Ferrer, perquè lo seu dia plogué a la vesprada. [671] Dilluns, a 7 de maig 1612, lo reverent clero de Sent Martí féu remembrança del reverent mosén Francés Geroni Simó, prevere servent de Déu. Ý cert que féu sumptuós túmulo, ab draps de brocat ý llums. Predicà lo doctor Andreu Guillonda ý dix la missa lo reverendíssim señor Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Y agué solemne offici de cantors ý menestrils, y agué grandíssim concurs de gent. [672] Dimats, a 8, en Sent Thomàs, se féu lo mateix. [673] Dijous en Senta Úsola. [674] Divendres en Sant Salvador ý en Sent Joan. [675] Diumenge, a 13 de maig 1612, entre una ý dos hores de la vesprada entraren trenta_tres carros de pedra per a la obra de Sent Andreu, tots de gràcia ý caritat, sens dir-los-ó ninguna persona, ab grandíssima alegria ý content ý en ramats, sols per honrra del pare benaventurat Francés Geroni Simó. [676] Penjaren a un cego Dimats, a 15 de maig 1612, penjaren a un sego que·s dia Francés Voltes, per haver mort a sa muller eo ofegant-la, ý estava prenyada de dos criatures. Ý a la amiga, que·s dia Vicenta Pastor, cega, que li induí a que u fes, la açotaren dilluns, a 17 de setembre 1612 [pro ut infra]. [677] Dijous, a 17 de maig 1612, en la església de Sent Steve feren gran remembransa lo reverent clero del benaventurat Simó, cosa de veure, ab moltíssims bultos de sancts, tots de l'hàbit de sent Pere; ý grandíssims cadafals ab piràmides ý bultos ý grans invencions. Predicà lo doctor ý rector de dita església, Pere Scholano. [678] Divendres, a 18 de maig 1612, feren solemne remembrança en Santa Creu. [679] Disapte, a 19 de dit, la feren en Sent Miquel.

[680] Entrada al cardenal don Gaspar de Borja Dimats, a 22 de maig 1612, feren gran entrada en València a l'il·lustríssim señor cardenal don Gaspar de Borja, que vigué al monastir de Jhesús ý arribà ab una llitera fins a les espal·les del monastir de Sent Vicent martre. Ý enfront de l'altar mayor abaxà d'ella ý puxà a cavall, ab un gentil cavall adresat ab guarnicions de or ý les regnes de vellut morat ý gualdrapa. Ý lo señor anava vestit de tafatà carmesí, ab un sombrero de tafatà de color de rosa secca, ab un cordonet de pasamaner del mateix, ab dos botonets que penjaven fins al cantó de la ala, que seria casi sis dits de falda, ab unes botes enserades blances. Ý hallí vingueren molts cavallers a donar-li la benvenguda. Ý dit señor, ab gran content ý alegria, los rebia. Ý féu grans festes al señor conte de Carlet ý li parlà paraules de gran cortesia ý agrahïment. Ý anant avant dit señor, los señors jurats de València, ab lo señor virey, estaven-lo aguardant davant la Creu de Sent Vicent de la Roqueta, ý·l posaren entre·ls dos jurats, ý lo señor virey anava a la mà esquerra de dit señor cardenal. Ý anaven los quatre en filera, ý anava a la mà dreta de dit señor, tal Alegre, jurat en cap. Ý los primers de l'acompanyament eren lo il·lustre señor don Baltasar de Borja, archidiano

de Xàtiva ý canonge de València ý vicari general sede vacant. Ý anava vestit de negre ab un cavall ab gualdrapa de vellut negre. Ý anava enmig de don Baptiste Cruelles a la mà dreta, ý don Carlos de Borja, gendre del señor doctor Guardiola, a la mà esquerra. Aprés don Pedro de Borja ý lo fill del señor conte de Alaquàs, ben adresats. Ý·l pasejaren per València. Ý per haver-í molts fanchs, quant foren en lo carrer de la Mar giraren per la plaça de la Olivera ý a la plaça de Senta Catalina de Sena, ý a la de Predicadors ý al Real, a hon dormí aquella nit. Era dit señor cardenal persona de gentil ý polida cara, ros, ý la cara tirada, ý, al que mostrava, molt benigne, ý affable, ý de gran propòsit. Deú lo guarde ý·l conserve en son sant servici. Ý dien que en la nit enans, a les deu hores de la nit, anà a Sent Andreu a veure lo cos del sant mosén Francés Geroni Simó. Déu li done la mà per a que·l canonise, com fiu lo papa Calixto a sent Vicent Ferrer, que també era de la casa de Borja. Ý ans que entràs portaven vint_ý_una adsembla carregades, ý les díhuyt ab resposters nous ab les sues armes. Ý dormí aquella nit en lo Real, ý a l'endemà dinà hallí. Ý entre sis

ý set hores de la vesprada, dimecres a 23, lo pasecharen ab moltes carroces per València. Ý·l portaren a la casa dels Borjes, del duch de Gandia, que està a la plaça de Sent Llorens, ý anava vestit de morat. [681] Divendres, a 25 de maig 1612, feren les obsèquies de sent Simó en Sent Llorens. Ý dix la missa lo rector ý predicà lo doctor Arguedes.Ý assistiren los señors inquisidors, ý no lo señor cardenal ni virey. Ý feren gran túmulo. Ý feren tots los apòstols com a capellans ý altres molts sants del mateix hàbit. [682] Embarcació del marqués de Sentgermà Disapte, a 26 de maig 1612, a la vesprada, se n'anà lo marqués de Santgermà a embarcar en Vinaròs. Ý tot lo temps, fins a dit dia, se aposentà en lo Real. [683] Diumenge, a 27 de dit, lo señor il·lustríssim cardenal, don Gaspar de Borja, convidà en sa casa al señor virey ý altres señors. Ý aquest mateix dia fonch cosa de veure, ý admiració, de com los traginers tiraren arena per a la obra de Sent Andreu tot lo matí. Ý a vesprada fonch grandíssim lo content que donaren los del lloch de Ruçafa, ab cent 70 o 80 rocins, tots a la entrada, a cavall, cascú ab son rosí a cavall, ý

cascú lo portava en ramat ab flo[r]s ý altres herbes. Ý en la mà portaven cascú una botcha plena de capell, ý qui no portava botcha portava una madexa de seda, ý tots les dexaren a Sent Andreu. Ý aprés se n'anaren al riu ý tiraren cascú quatre o sinch camins de arena, ab les sàrries femateres, ý davant portaven, ab una bandera o pendó, la ymatge del reverent sent mosén Francés Geroni Simó, ab grandíssima alegria ý trompeta, com si anasen a bodes. Cosa que la gent, del grandíssim content ý alegria, plorava. [684] Dimats, a 29 de maig 1612, a les quatre hores de la vesprada, presentaren al dit benaventurat sent Simó dénou arrobes ý miga de oli. Ý·l portaren los mesurers ab les arroves ý miches arroves per València, ab enramades.

[685] Posesió de l'archebisbat Dimecres, a 30 de maig 1612, vespra de la Assensió, entre deu ý onse hores del matí, prengué possesió Pedro [...] Vitòria —mestre de escoles de la Universitat de Leyda ý official ý vicari general del bisbe de Tortosa— de l'archebisbat de València; donaren-la-y lo archediano Tàpia ý lo sagristà, don Miquel Vich. Fa advertir que en aquell dia fonch lo eclypse de Sol, a les deu hores ý un quart del matí. Ý lo girant de la Lluna en dit punt a nou graus de Gèminis, ý en aquest dia tenia la sua dominació dit Gèminis. Ý entrà dit señor archebisbe en València diumenge, a 3 de nohembre 1612 [Vide infra, foli 169]. [686] Anada del dit cardenal Dimecres, a 30 de maig 1612, dit sobre dia, a la vesprada, se n'anà lo il·lustríssim señor don Gaspar de Borja, cardenal, per a embarcar-se en Vinaròs. [687] Benicalap Dijous, a 31 de maig 1612, dia de la Assensió, a les deu hores del matí portaren los del lloch de Benicalap 36 càrregues de ragoles per a la obra de Sent Andreu. Ý a la vesprada, los peixcadors portaren moltes càrregues de peix per València, ý·l veneren. Ý tot lo diner donaren per a la dita obra. Ý·ls del Grau portaren molta pedra ab los seus carros.

[688] Mort del canonge Balaguer. Primera audièntia en lo Oficialat Divendres, a 1 de juny 1612, a les dos hores de la vesprada, morí lo canonge Balaguer en la parròchia de Sent Joan. Ý a les onse hores del matí combregaren al canonge Fababuig. Ý a les tres hores de la vesprada lo pernoliaren. Ý a les entre deu ý onse del matí oý, lo señor Vitoria, official ý vicari general, en audièntia en la Cort, ý se assentà per assesor, a la sua mà dreta, lo doctor Tàrrega, advocat de la Sala. [689] Processó de sent Jordi Disapte, a 2 de juny 1612, feren la processó de sent Jordi, ý anava en lo lloch del bisbe lo canonge Pellicer. [690] Mort del canonge Fababuig Diumenge, a 3 de juny 1612, al matí, soterraren al canonge Balaguer. Ý morí la matexa hora lo canonge Fababuix. Ý a les deu hores entraren molts rocins carregats ab sàrries de arena per a la obra de Sent Andreu, dels del Grau. Ý de hallí a un poch, dels llauradors de Aldaya ý Quart, entraren moltes càrregues de cals, ab boches en capell plenes ý ab madexes de seda. Ý a migjorn entraren los de Burchazot ab 55 càrregues de cals, ab madexes de seda ý botches. Ý aprés, a la vesprada, portaren los de Campanar 87 càrregues de racholes groses ý en una galera, ab grandíssims areos ý alegria, ý dos càrregues de arena. Ý aprés portaren tres càrregues de ragola rossada. Ý aprés portaren los peixcadors los set boligers, ab set plats de argent al cap ab mone[des].

Ý un giquet anava ab un plat d'argent també al cap, [amb] lo dret del quint, que tot era cent trenta_dos lliures, que era del peix que havien pres ý venut lo dia de la Assensió. Ý tots los plats eren huyt, ab molta música ý ben enramats. [691] Mort del canonge Fababuix Dilluns, a 4 de juny 1612, cridaren al canonge Joan Lluís Fababuix, canonge de la Seu de València, jutge ordinari, canceller de Sa Magestat, ý consultor del Sant Offici, per lo señor bisbe de Segorb. [692] Capell ardent en Sent Juan, per lo pare Simó Dit dia feren los fusters grandíssima festa en Sent Joan del Mercat, ab gran túmulo ý per totes les capelles. Ý la nit enans cascun fuster tenia una bota ensesa davant sa casa, ý en moltes places grans lluminàries. Ý tot Sent Joan, alrededor de la església, faronada. [693] Diumenge, a 10 de juny 1612, dia de Pascua del Sperit Sant, a la vesprada, un forner del forn de Sent Joan portava en un plat vint_ý_sinch o 27 lliures eo corones en moneda, de 7 càrregues de pa, que al matí pasechà per València, molt bo. Ý lo diner portà a la església de Sent Andreu, per a ajudar a la obra de sent Simó. Ý a les sinch hores de la vesprada, los corders portaren, ab sincuanta_tres gichs, moltes cordes de cànem torçudes, de diferents colors ý totes enramades, ab molts plats de argent, ab tambors de guerra ý soldats ab arcabusos,

ý la bandera de camp ý de la festa de l'offici. Ý portaven ab unes andes una maroma ab moltes flors, ý cuatre àngels. Ý la portaven als muscles huyt o deu hòmens de l'offici. Ý dit dia, al matí, a les deu hores, embià lo señor duch de Lerma dos seus capellans a vissitar lo sant. Ý la hú de aquells dix missa en la sua capella, prop de la una hora, ý dien que portaven quatre cartes: la una per al señor virey ý l'altra per als señors jurats ý l'altra per a frare Sobrino, ý l'altra per al vicari general. Ý dits capellans portaven molts criats. Ý a la vesprada, los señors canonges de la Seu los pasecharen per València, ab la carroça del canonge Gilabert. Ý en estos dies vingué un colom blanch que yamay se·n partí de la església. [694] Dilluns, a 11 de juny 1612, segon dia de Pascua d'Esperit Sant, al matí, portaren del lloch de Gestalcamp setanta_sinch càrregues, entre ragola, espart ý trenella, a Sent Andreu. Ý a migjorn entraren 35 o 36 carros carregats de reble de la plaça de Predicadors, ý altres carros de forasters. Ý a les tres hores de la vesprada vingueren los del lloch de Torrent, ab grandíssim content ý alegria, ab una galera de menestrils ý una galera ab una bóta de vi vermell, ab una font, ý ab cent trenta_huyt càrregues de cals—que y havia tres forns de cent cafisos— ab grans standarts ý ab moltes madexes de seda. Ý totes les càrregues ben adresades de flors ý rames. Ý poch enans vingueren tres carros carregat[s] ab pedra de Ribarroja, per a paÿmentar Ý los llauradors de la partida de Melilla portaren quinse càrregues

de ragola. Ý açò fonch a les sinch hores. Ý aprés vingueren dos carros grans de Pedro Beltran, carregats ab pedra de reble. Ý los familiars de la Secca tot aquest dia feren fahena, ý tots ben vestits de festa, ab una muda al coll de dit sant. Ý davant son asiento, cascú ab un paper de la figura de mosén Simó, ý tot lo jornal de aquest dia, de tot lo col·legi, havien de portar per a la obra de dit sant, que pujaria cent_cincuanta a cent_quaranta corones, ý altres diuhen que cent vint_ý_sinch. [695] Dimats, a 12 de juny 1612, tercer dia de Pascua, los de Payporta portaren 52 càrregues de cals a les deu hores ý de Alcàcer 42 o 43 càrregues de rajoles. Ý·ls llauradors de la partida de Melilla portaren quinse càrregues de ragoles, a la vesprada. Ý·ls llauradors de les Tavernes, ab los de Almàsera, portaren quaranta_ý_huyt càrregues de ragoles. Ý·ls llauradors de Benicalap portaren dènou càrregues de ragoles; ý·ls carros portaren trenta carretades de pedra, a la vesprada. Ý·ls moliners portaren 38 cavalcadures ab forment, que serien 24 o 25 cafisos. Ý·ls llauradors de Be[ni]maclet portaren —uns contaren— 102 madexes de seda ý altres contaren 97. Los llauradors de Patraix portaren 133 càrregues de ragoles ý una galera gran, tota rodejada de donzelles, ý ab moltes madexes de seda, ý portaren en les càrregues també algunes madexes. Ý, més, portaren dos galeres: la una ab menestrils ý l'altra ab fadrins ý madexes de seda. Ý tots los sobredits, ab grandíssim content ý vestits molt bé ý adresats, ý ab músices. [696] Ý huy, dimats, a 12 de juny 1612, dia tercer de Pascua del Sperit Sant, fa onse dies que sempre està un colom blanch migà, ab un encontre en l'ala esquerra, negre, en la obra. Que may se·n partix de hallí, sinó molt poch, ý per molts coloms que li han soltat yamay ne ha fet cas. Ý tots estos tres dies de Pascua, los gichs, ab grans festes ý alegries, han fet gran accapte, axí de sera com de diners, que cert no·s pot creure lo que·s veu, ni·s pot scriure lo terç del que fan les gents per dit sent Simó. Ell pregue per nosaltres. [697] Dimecres, a 13 de juny 1612, a les onse hores ans de migjorn, los carnicers feren una grandíssima festa ab atabals de la ciutat, trompetes ý geremies. Portaven davant un bou manso, tot rodejat de campanetes ý flors, ý les banyes entravesades ab un llista ab campanetes. Aprés vingueren tretse galeres: dotse ab moltons, ý la una ab cabrits, ý entre galera ý galera portaven una vedella entravesada ab un rosí, ben adresada de flors, ý anaven sis vedelles. Aprés venia un carro triunfant, ab lo qual venien menestrils ý uns àngels, ý la

figura de nostre Señor ab la Creu ý mosén Simó ab manteu ý sotana, vestit ý descubert lo cap. Ý ans de aquest carro triumfal, portaven una vacca gica bragada, ben adresada de flors ý campanetes, ý un gich vestit al pastoril, a cavall en ella, ý un cordero entravesat en la sinta. Fonch cosa de veure ý de admiració, ý fonch plovent, però en tot feren gran servici al sant, lo qual està pregant per ells. Memòria [698] Lo monastir del Socors, olim hermita de Senta Celestina Trobí, llegint, que lo monastir que huy és del Socors antigament era una ermita gicha que dien de Senta Celestina ý los capbreus de les terres axí u diuhen. Ý aprés lo señor don Thomàs de Vilanova la amplià. [699] Placeta dels Renegats Axí mateix trobí que davant la casa de Ferri, notari, que està al costat de Sent Jordi, y à una placeta, la qual nomenen dels Renegats. [700] Carrer dels Trànsits Axí mateix trobí que, més amunt dita casa, anant devés Sent Francés, y à un carreró que no trau cap, ý li dien, a dit carrer, dels Trànsits, que ara diem Carraxet, que hallí estava òlim. [701] Carrer dels Esquarterats Axí mateix trobí que, enmig del carrer dit d'En Llop, prop de Sent Francés, que travesa al carrer de Sent Vicent, enmig de dit carrer, ý a un carreró que travesa per les espal·les de Job, òlim Escofet, e va·l carrer de Sent Vicent; la porta principal de dit Job a dit carrer traveser, li diuhen lo carrer dels Esquarterats. [702] Canció en alabansa de mosén Geroni Simó, en totes les llengües VALENCIÀ Gran plaer dau en la terra, però tinch molt gran recel que·n donau més en lo cel. CASTELLÀ De Castilla vine inchado, ý viendo tu humilidad conoçí mi liviandad. ARAGONÉS Aragón te reverencia ý en las senyales que das pretende que más harás. CATALÁN No·m digau barres estretes, pux del tot me ha curat aquest sanct arraconat. MALLORQUÍ De Mallorca sonc vengut ý vént la segua bondat les sanctes me oiudat. (sic).

PORTUGUÉS Si tantos miracros face este nou valenciau, és perquè no és castellau. VISCAHÝ Juràs a Dios, Simona, si fueras viscaÿna la fueras cosa divina. FRANCÉS Oc par diu que m'a curat, yo u diroy per tota França del bon Simon la alabança. NEGRE Sanctapirit la xabeu mosén Francisca Ximona, que xou bona persona. MORISCO Vos la veniu de bona casta mosén Xamona, home honrrat, yo la diu la veritat.

[703] Diumenge, a 17de juny 1612, dia de la santíssima Trinitat, vingueren los de Bétera ab moltes càrregues de cals ý ab cordes, ý [de] altres llochs. Ý·ls de Moncada portaren 174 càrregues de ragola ý vint_ý_una galera. Ý·ls de Alaquàs portaren més de cent madexes de seda. Ý·ls guanters portaven, en moneda, en tres plats, cent_ý_vint corones. Ý·ls llauradors del camí de Quart ý de Mislata portaren moltes càrregues de ragola, pa ý gallines. Ý·ls de Catarroja ý Albal portaren moltíssimes càrregues de cals, ý ab moltes madexes de seda. Ý unes donselles —dien de Patraix— portaren molts siris blanchs en les mans, ý diuhen que eren cent_ý_huytanta. Ý dien que eren de la parròchia de Santa Creu. [704] Dijous, a 21 de juny 1612, lo Corpus. Ý no·s féu la processó per haver plogut dimats ý haver-í fanchs. Memòria [705] Escurà 8 Divendres, a 22 de juny 1612, accabaren de escurar la mare del carrer de la Xerea, venint per lo foçar de Benimaclet, devés lo portal Vell del Real. Ý la mare se accabà en lo carrer de la Xerea, davant de casa de mosén Armengol ý davant de casa de na Llobera. Perquè obriren aprés davant la casa de la señora na Garcia, que està al costat de mosén Armengol, ý no era la matexa mare. Perquè est'altra anava ya devés lo portal Vell del Real, ý la que havien obert tenia la pendent devés lo foçar de Benimaclet. Ý axí pararen en lo dit forat, ý no pasaren avant. Ý en lo añy 1614 escuraren l'altra mare, que va devés lo portal del Temple, ý accabaren en lo mes de dehembre dit añy 1614, a 30 de dit mes. Ý està tota enragolada, per lo sòl, la séquia mare. A 30 de dehembre 1614, accabaren de escurar l'altra part de la mare, que va devés lo portal del Temple, ý venint devés lo portal pararen davant de casa de mosén Armengol.

[706] Dit dia de divendres, a 22 de juny 1612, los carnicers, ab grandíssim acompanyament ý ab trompetes ý dolsaynes, portaren en una gàbia de ferro, o de fil ferro, moltíssims reals castellans per al sent Simó, ý portaven davant un bou ab cascabells en lo coll. Ý anaren al Real. [707] Tempestat de trons ý llams Diumenge, a 24 de juny 1612, dia del gloriós de sent Joan, de dia ý de nit plogué ab tan gran tempestat de trons ý llams ý pedra, ab grandíssims ayres, que llauradors de Masamagrell, Albalat, Museros ý altres llochs dien que may avien vist tanta destructió en los arbres ý vinyes, que no dexà fulla. Alabat sia nostre Señor. [708] Present al pare Simó dels ganaderos. Processó del Corpus, y anà per Sent Christòfol Diumenge, a 1 de juliol 1612, a les onse hores del matí entraren los ganaderos ab una gabieta de ferro damunt de un ase, dos mil reals castellans per al sent Simó. Ý quatre ganaderos portaven quatre mansos, tots pintats, ý adresats ab unes campanetes. Ý aquest dia feren la processó del Corpus, ý anà per Sent Christòfol, perquè a l'entrar del carrer de les Avellanes y avia una casa apuntalada. Ý publicà lo doctor Baltasar Victòria, official ý vicari general, excomunió late sentencie contra·ls que portasen carroces ý colchos per la volta de la processó.

Ý dit dia de diumenge, lo primer de juliol 1612, a migjorn, entraren de Albal trenta-una càrrega ab ragoles ý ab madexes de seda. Ý anaven ab una dansa ý una galera ý un carro triunfal, ab la ymatge de mosén Simó. [709] Geroni Lloret, cap de bando Dilluns, a 2 de juliol, entre nou ý deu hores del matí portaren, gitat en un matalaf en un carro, a Geroni Lloret, de la Pobla Llarga, cap de bando, contrari dels Timors de la Ribera, nafrat ab dos o tres escopetades. Ý dien que hú que es dia de nació català, dit Joan Garcia, que habitava en Carcaxent, que molt temps havia fet camarada ab lo dit Lloret, a traicïó, ab espies, lo havia molt nafrat. Ý·l portaren a la Torre. Ý a les tres o quatre hores de la vesprada, lo mateix dia, morí. Déu li aya misericòrdia de la sua ànima. Ý dimats, a 3 de juliol, a les deu hores del matí lo portaren vestit de dol, lligat ab una cadira, a penjar. Ý portava la cara desfigurada ý unflada, com si se haguera offegat. Ý dien que ab una beguda li havien ajudat, perquè no descubrís.

Ý aprés, dilluns, a 20 de noembre, a les primeres oracions, mataren al cantó de carneseries dels Peixcadors, ab una escopetada, ab sinch pilotes de estany, al dit Joan Garcia. [710] Dimecres, a 4 de juliol 1612, a la vespradeta, apparegué lo reverent mosén Francés Geroni Simó en la obra nova de Sent Andreu, que entrà per la porta nova ý s'arrimà a un cantó de l'obra. Ý·l víu mestre Alonso, lo obrer de vila de la obra, ý altres persones. [711] Dijous, a 5 de juliol 1612, feren solemne remembrança en lo monastir del Carme del dit mosén Simó. Déu los premiarà. [712] Dimats, a 10 de juliol 1612, dia de sent Christòfol, en lo Studi General feren solemnísima remembransa del reverent mosén Simó. Assistí lo señor virey ý jurats. Predicà lo rector del Studi, Bellmont, canonge de la Seu. Y agué agudíssimes enigmes ý altres curiositats, com s'esperava.

[713] Escàndel en València Disapte, a 21 de juliol 1612, vespra de la senta Magdalena, y agué gran motí en València. Per ço que lo official ý vicari general, de orde ý mandato del señor don Isidoro Aliaga, archebisbe de València, havia fer fermar uns mandatos ab gran rigor, que no·s fes memòria alguna del beato mosén Francés Geroni Simó, ý que·l soterrasen en lo vàs ordinari dels demés capellans de Sent Andreu. Ý que·s desgarrasen les ymàtgens que y havia per los carrers ý que·s llevàs del tot la memòria de aquell. Ý açò dien que foren causa lo provincial de Sent Francés, dit frare Pellicer, ý lo prior de Sent Domingo, dit frare Català. Ý cert que s'amotinà en gran manera la ciutat, perquè los dits frares dien que havien anat a fer quexes al dit reverendísim señor en lo lloc del Villar, a hon estava, ya que encara no havia entrat en València. Lo il·lustre capítol dels señors canonges de la Seu presentiren açò, ý·n donaren rahó a la ciutat ý Consell Real, ý cert que u sentiren, com era de rahó. Ý axí la ciutat, com a mare ý patrona, a la una hora de dit dia de disapte féu una pública crida exortant a tots que, si fins a llavors habien fet festes ý alegries al dit benaventurat sent Simó, que de así havant procurasen de fer-les mayors. Ý axí, fonch tanta la alegria del poble, que aquella nit ensengueren tants farons ab la figura de dit sanct que no·s pot

scriure. Ý tota la ciutat ab tanta alegria que si fora canonisat no·s podia fer més. Ý cert que·ls il·lustres señors cavallers ó feren com de aquells se confiava, de molta alegria. Ý el de Bunyol, com accostuma, portava la delantera ab son germà, don Baltazar Mercader. Ý a les dos hores acontegué que un home, dit Francés Lope Ferrer, ciutadà, fill de un sastre, que estava en la plaça dels Ams son pare, ý aprovat ser parent de sent Vicent Ferrer, en la plaça de Vil·larrasa volgué dir, com ell té de costum, algunes coses contra·l sent Simó; [i] fonch tan gran lo motí del poble ý gichs que, si no se n'entrara fugint, a més que de pas, en casa de don Giner de Perellós, és cert que·l mataren a pedrades. Est mateix dia vingué una provisió del dit official ý vicari general, dit Vitòria, que no accudisen a predicar predicador capellà que de nou no tingués llicència nova. Ý que si era frare que no·s guardàs lo dit manament, sinó que·l dexaren predicar. Açò acontegué en aquest dia. Ý en Sent Andreu, a la nit, y agué solemnísima salve, ab menestrils ý cantoria de la Seu, açò és etc. Ý dit dia, en la nit, stigué lo señor virey ab la guarda en lo monastir de Predicadors prop les onse hores. Ý lo vicari ý official general supplicà, eo envià a supplicar, als frares de Predicadors que los que tenien sermons per a l'endemà que no predicasen, perquè ell daria les rahons.

[714] Diumenge, a 22 de juliol 1612, dia de la gloriosa Magdalena, los del lloch de Quart portaren a la vesprada moltes madexes de seda ý càrregues de ragola ý galeres ab moltes invencions. Ý lo offici de flaquer portaren, ab sinch plats de argent, ab reals castellans de huyt ý de a quatre, sinch_centes lliures. [715] Capelleta a la Seu, de Sent Simó Dilluns, a 23 de juliol 1612, a les tres hores de la vesprada posaren la primera pedra en la capelleta que feren entre lo capítol de la Seu ý la capella de Covarrúvies, a la plaça del Campanar. Posà-la lo degà Frígola, ý don Baltazar de Borja ý lo archidiano Tàpia ý llansaren alguna poca de moneda. Ý dimecres, a 17 de octubre 1612, al matí, posaren la rexa de ferro en la dita capelleta. Ý en estos dies los frares de Predicadors ý de Sent Francés, ý també los de Sent Augustí, mogueren gran avalot ý brugit contra·l dit sent Francés Geroni Simó, dient ý fent contra aquell coses indignes de religiosos; però bastà ser frare. Feren grans insults ý atreviments, de que la ciutat ý los més prohòmens se n'àn sentit molt. Diumenge, a 3 de març 1619, publicaren los señors inquisidors un cartel contra·ls altars ý ymatges del pare Simó. Ý no s'accabà de publicar per haver hagut gran motí en la Seu. [pro ut infra, dicto die et anno] [716] Dijous, a 26 de juliol 1612, dia de senta Anna, vingueren los del lloch de Silla ab vint_ý_dos carros de cals ý portaven cent_ý_vint cafisos. Fonch a la una hora de migjorn.

[717] Dit dia de dijous, a 26 de juliol 1612, a les sinch hores de la vesprada portaren los texidors de lli, ab dotse fadrinets vestits com a àngels, en dotse plats de argent al cap, moltes peses de tovalles ý gran inventió, en una carroça, com Nostra Señora texia ý lo ninyo Jesús fia canonets, ý una dansà a la gitanesca. Era cosa de veure. [718] Diumenge, a 12 de agost 1612, los del lloch de Museros ý de Masamagrell portaren a sent Simó moltes càrregues de cals ý ragoles, ý ab moltes galerades ý moltes madexes de seda. [719] Diumenge, a 19 de agost 1612, los del lloch de Picasent portaren vint_ý_nou càrregues de raïm ý dos càrregues de forment. Ý veneren lo raïm en la plaça de Vil·larrasa ý alrededor de Sent Andreu. [720] Divendres, a 24 de agost 1612, dia del gloriós sent Berthomeu, portaren moltes càrregues de planta, ý ab dos galeres, a sent Simó. Ý dos càrregues de forment los de Alcàcer ý Picacent. [721] Diumenge, a 26 de agost 1612, los colgeros feren una llàntia gran de argent, ab un colcho al cap de aquella, ý la penjaren

en la plaça dels Ams, al carrer de la Mar, per a presentar-la a sent Simó. [722] Vicecanceller micer Roig Divendres, a 24 de agost 1612, vingué nova com lo doctor micer Andreu Roig, del Supremo, a 21 de dit, avia jurat per vicecanceller del reyne de Aragó. Déu li dexe fer bé ý que mire per sa pàtria ý regne. Lo que may féu, ans bé en tot ý per tot gran enemich. Ý axí morí. [723] Mort de micer Vaziero, del Consell Criminal Dimats, a 28 de agost 1612, al matí, morí lo doctor micer Vaziero, del Consell Criminal de la Real Audiència. [724] Diumenge, a 2 de setembre 1612, los llauradors de la vila de Llýria, a les deu hores del matí portaren, entre algeps ý llata, més de do_centes càrregues per present a sent Simó, ab danses ý un carro triumphal, pintat lo esponsalici de dit sant ab Nostra Señora, ý·ls quatre doctors de la Església. [725] En aquest temps ha patit lo estat ecclesiàstich gravíssimes persequtions, que casi del tot se anhilara si Nostre Señor, per sa misericòrdia, no alçara lo sperit de fray Antoni Sobrino, de Sent Joan de la Ribera, ý altres religions, com són teatinos, carmelites, que l'han amparat ý valgut, que de tots los demés estava ý està combatut ab grans injúries ý opprobis.

[726] Present que feren los colcheros al pare Simó, de una llàntia Dijous, a 6 de setembre 1612, a la vesprada, los colcheros portaren una llàntia de argent gran a presentar a sent Simó. Anaven ab grandíssima magestat dels a cavall ý dels a peu. Ý·ls qui anaven a peu portaven cascú un siri blanch en la mà, ý·ls que anaven a cavall casi tots portaven o banderes o penons o standarts, que era cosa de veure. Ý la galera eo carro triunfal, que portava la llàntia, portava huyt cavalls ý la regia lo cogero del señor virey. Ý anava una altra galera, ab sis cavalls, ý la regia lo cogero del señor archebisbe. Ý portava molts instruments de música. Ý lo primer de tot portaven los attabals de la ciutat. Ý més, que carregaren cent lliures per renda per a oli a cremar-í la llàntia, que pesava cent corones de argent. [727] Ý dijous, a 8 de nohembre, dit añy 1612, portaven a les quatre hores de la vesprada, dits cocheros, un plat ab cent corones en reals ý menuts, per a carregar renda per a oli a la dita llàntia. Ý aquest dia víu la magestat ab què la portaven lo señor archebisbe, que era anat a vissitar al virey. [Vide infra, foli 169, lo dit spectacle]

[728] Traslació del cap de altar de Sent Andreu Diumenge, a 9 de setembre 1612, celebraren en la església parrochial de Sent Andreu la traslatió del cap de l'altar, del vell al nou. Vingué la Seu, ab tots los señors canonges, ý ab processó general de totes les parròchies, encara que plovia. Dix missa lo il·lustre señor don Baltazar de Borja, vicari general. Anaven los señors jurats. Predicà don Francisco López, canonge de la Seu, ý féu cèlebre sermó. Ý predicant posà·s a dir com unes sises, que havia molt temps se anaven rodant de posar, era bé que les posasen, ý que hòmens doctes eren de eix pareix. Mogué·s tan gran motí ý rumor entre la gent que casi tots lo dexaren predicant, ý se n'anaren molt avalotats. Ý dit predicador se torbà molt. Ý anant-se·n a sa casa pasava per la plaça de Vil·larrasa, ý eren tants los roglets de gent que murmurava contra ell, ý ell no les tenia totes de por. Ý cert que, segons estava la gent avalotada, fonch grandíssim miracle com no l'apedregaren. Trobà·s en la festa lo señor virey. Estava empaliat lo cap de l'altar nou, tot de draps de brocat de la Seu ý los cantors de la Seu fent lo offici. Prengué possesió del canonicat, que no·n deviera, dimats a 4 de febrer 1603, essent rector de Sent Martí. [Supra, foli 64] Aquest señor canonge, essent nomenat per lo capítol de la Seu per anar a les Corts que·s celebraven en la vila de Monçó, los primers de giner añy 1626, pretenent tots que seria gran amparo per a resistir a les imposicions excessives que lo rey Felip 4 demanava als del regne de València, ell fonch cap ý causa de sucumbir, ý aderir a dita proposició. Lo que yamay persones ó podien creure, que essent del bras ecclesiàstich, no tenint hallí superior, fes a tan gran maldad. Però no y havia de què maravellar-se, que volia bisbar, ý hàbits per a dos nebots que tenia. Ý li feren un famós pasquí a ell ý a tots los demés traÿdors de la terra.

Ý a la vesprada feren processó per tota la parròchia de Sent Andreu, ab tots los capellans ý creus de les parròchies. Ý portaven les andes noves de la Seu, ab una custòdia de Sent Andreu ab lo Santíssim Sacrament. Lload sia per sempre. La qual portaven capellans de la Seu ý de Sent Andreu. Anaven moltíssims capellans de la Seu, ab capes ý ab sobrepellisos ý no anava la creu de la Seu. Anaren tots los officis, com en la processó del Corpus, ý particulars persones seguien aprés, ab do_centes cinquanta aches, ý casi tots los capellans portaven capes darrer les andes. Anava revestit lo rector de la parrochial, ý aprés seguien quatre dels señors jurats, racional ý síndich ý molta gent. Accabà·s la processó al toch de la primera oració, ý portaven enmig de la processó com una gàbia eo pollera de junch, ab molts reals de a quatre ý de a huyt, penjant. Y agué tres dies de festes, ý en la nit, davant la plaça del Palau, y havia un cadafals alt ab un crucifici ý ab una figura de mosén Simó, que movia a grandíssima devoció. Ý tota la plaça, alrededor, ab uns stants de farons, ý a les finestres, que era cosa de veure. Ý los huyt dies repicà a ses hores la Seu.

[729] Dimecres, a 12 de setembre 1612, lo[s] consellers de la sala de València nomenaren en síndichs per anar al señor rey, per a que no posasen impositions ni sises. Ý nomenaren a Francisco March, ciutadà, ý a mestre Geroni, matalafer, ý a un altre que·s dia Baltazar Pomar, çabater, persones de bon enteniment. Ý dimats, a 9 de octubre, dia de sent Dionís, 1612, a les dos hores de la vesprada se n'anaren a Madrid. Déu los encamine. [730] Cega Dilluns, a 17 de setembre 1612, asotaren a una sega perquè havia induhït a un sego que matàs a la muller, com de fet la matà. Ý la penjaren com desús se ha dit. Ý·s dia Vicenta Pastor, ý·l sego es dia Francés Voltes. Ý·l penjaren dimats, a 15 de maig 1612. [731] Divendres, a 21 de setembre 1612, a la vesprada, los frares del Socors ý·ls de Sent Fulgency portaren de Sent Fulgency al Socors, en processó, un crucifici que, segons dien, lo señor don Thomàs de Vilanova estava fent oració ab ell ý li parlava lo crucifici. [732] Memòria de Sent Martí, sobre tenir capítol ý assistir lo més antich Alfonso Gutiérrez, oficial ý vicari general, provehý que lo més antich beneficiat assistís en capítol, absent lo rector; feta a 13 de abril 1570. Ý altra n'í ha també a 9 de agost añy 1525. Altra n'í ha també a 29 de dehembre 1581, registrada en los llibres de dita cort, en dit calendari. [733] Mònstruo Diumenge, a 23 de setembre 1612, entre nou ý deu hores, ans migjorn, en València, en lo carrer dit de la travesa de Figuerola eo de la travesa de Sent Felip, del carrer de Sent Vicent al carrer de Reglons, en casa de la madrina Isabet Joan Franca, parí una dona secreta un mònstruo del modo següent, lo qual tenia en un llebrell de terra vert: dos caps distincts, ý cada cap ab tota sa perfició de cabells, ulls, nasos, orelles, boca ý barba ý coll ý fins als pits, tots distincts. Ý al melich apegats los dos, que parexia hú, ý ab un melich asoles. Ý una natura de dona ý un ses —un ces eo salvo onor—. Ý tres cames, les dos ben tallades, ab sinch dits en cascun dels dos peus, ý un altre peu ab sa cama, que exia com des de la spina damunt del ses, ab huyt dits. Ý la un cos de les criatures era més gran un poch que l'altre. Ý mostrava ser home, ý l'altre més gich, ý amostrava ser de dona. Ý regonexent-los molt bé sempre·s tornaven a abrasar, com si foren vius. Ý la madrina em contà, davant de moltes persones, que·s veu en gran treball a la naxensa. Per ço que lo un cap, que era mayor, exia per la naxensa ab gran ímpetu ý l'altre també juntament.

Ý la madrina, sentint que eren dos, fia en la mà que·l segon no ixqués a tan presto, perquè donàs lloch al primer ý, com lo fia entrar, lo que casi estava fora se·n tornava a dins. Ý en açò estigué ab grandíssim treball. Ý a la darreria determinà, vént que esta agonia tant li·s durava, que axí com va traure lo cap lo majoret lo batechà, dient: "Jusep yo·t bateche, en nom del Pare ý Fill ý Spirit Sanct." Ý tirà·l. Ý ixqueren los dos junts, ya morts, com ella dix, ý la partera no tingué ningun perill. Ý de lliçència de l'official ý vicari general lo mostraren, ý·l portaren a amostrar a moltes parts. [734] Soterrat lo mònstruo Dijous, a 27 de setembre 1612, dia dels gloriosos metges Sent Cosme ý Sent Damià, a les nou hores del matí, anaren de llicència ý voluntat del rector de Sent Martí a soterrar lo mònstruo. Ý sols anà lo vicari ý un capellà, lo qual capellà es dia Antoni Ferràndiz; és persona que porta un ull de vidre, ý en lo altre (v)ull una perla, que ab treball se veu, ý té mala cara ý pijor boca. Ý quant arribaren a la casa de la madrina trobaren que lo foser se·n lo havia portat davall la capa al mònstruo, ý·l soterrà en lo foçar. [735] Germandad en Senta Catalina, per a les misses. Ý l_a a 2 de febrer 1596, foli [...], ý la 3_a a 20 de maig 1613, foli 189. Mort de Baltazar Armúnia. Ý dilluns, a onse de març 1613, penjaren a dos hòmens que·l mataren [pro ut infra] en dit dia ý añy Dilluns, lo primer de octubre 1612, se tingué capítol prima mensis en Sent Martí. Ý·s determinà que·ns agermanasen en dir les misses per los capellans que moriran de una parròchia eo de l'altra, en celebrar cascun capellà missa ressada per lo sacerdot eo capellà que morira de la una eo de l'altra església. Axí com estan agermanats en lo soterrar de franch tot. Ý aquest mateix dia, a les set hores de la nit mataren a Baltazar Armúnia, cavaller, venint a sa casa per la porteria de Senta Tecla. Ý l'aguardaven dos hòmens al cantó del carreró de la Casa Fonda, que està enmig del carrer de Ribelles. Ý dimats, a 9 de octubre 1612, digueren missa en Sent Martí per mosén Granell, beneficiat en Senta Catalina.

[736] Diumenge, a 30 de setembre 1612, al matí, se n'anà lo regent Fontanet a Madrid. [737] Dijous, a 4 de octubre 1612, dia de sent Francés, portaren de Benetúser una beata de la Orde de Nostra Señora de la Mercé, que·s dia sor Agnès Pèriz, filla de Miquel Jaume Pèriz, velluter, ý germana de sor Àngela Pèriz. Les quals eren gran conforty ab lo beato mosén Francés Geroni Simó. Ý la posaren en un túmulo en la capella de[l]s Metges, en lo monastir de la Mercé, ý fia milacres. Ý aprés la posaren enmig de la església. [738] Encamisada de cavallers Dilluns, a 8 de octubre 1612, a les onse hores de la nit, vespra de sent Dionís, los señors cavallers feren gran encamisada. Ý anaven galants ý ben vestits; ý·ls guiava Joan Méndez, cavaller, ý cavallerís de aquells. [739] Començaren la concòrdia a dir misses los de Senta Catalina ý Sent Martí Dimats, a 9 de octubre 1612, dia de sent Dionís, comencaren los capellans de Sent Martí a celebrar missa per N. Granell, beneficiat en Senta Catalina martre, conforme la concòrdia feta entre les dos parròchies lo primer de octubre dit añy 1612. [740] Anada dels síndichs de València al rey Dit dia de dimats, dia de sent Dionís, a 9 de octubre 1612, a les dos hores de la vesprada se n'anaren los síndichs de les sises, nomenats per lo Consell, al señor rey, que eren Francisco March, ciutadà, ý mestre Geroni, matalfer, ý mestre Pomar, çabater, persones de bon enteniment ý discurs. Déu los encamine. Ý tornaren diumenge a 13 de giner 1613, ý dien que ab bon recapte. [741] Foch en la cuyna de Sent Gregori Divendres, a 12 de octubre 1612, se pegà foch a la cuyna de les monjes de Sent Gregori, ý lo monastir de Sent Francés tocà a foch. Ý gràcies a Déu féu poch mal. [742] Rexa en la capella de sent Simó Dimecres, a 17 de octubre 1612, al matí, posaren la rexa de ferro en la capelleta del beato Simó, a les espal·les del capítol, a la placeta del Campanar.

[743] Dijous, a 18 de octubre 1612, dia de sent Lluch, de matí, lo offici de traginers tiraren moltes càrregues de terra del que havien derrocat de les parets velles de Sent Andreu, ý la escamparen per los carrers de València, ý vingueren molts llauradors de Torrent ý feren lo mateix. [744] Sermó de frare Ureta Divendres, a 19 de octubre 1612, dia de sent Lluís Bertran, feren festa en lo monastir de Predicadors; ý predicà frare Ureta, de la matexa Orde, ý scandalisà molt al poble. Perquè dix que, per sos dits propis, havia posar moltes súppliques ý memorials a Sa Sanctedat. Ý que ya sa Sanctedat havia tancat la porta a la canonisació de tots los demés sancts, ý que sols la tenia uberta per a la canonisatió del dit sent Lluís Bertran. Donant a entendre, per lo sobredit, que no canonisaria a mosén Francés Geroni Simó, que·l poble lo tenia per gran sanct. Sentí-ó en gran manera tot lo auditori, ý·s resonà per València, ý féu gran brugit lo auditori, que·l predicador no sabia a hon estava. Ý en dit sermó se trobà lo señor virey, ý·ls señors jurats de València ý molta gent de llustre. Ý aprés dinar feren la processó los frares de Predicadors per la sua plaça, ý arribaren per davant lo portal del Real ý se·n tornaren per les cases de enfront. Ý arribaren fins al parador dels carros, ý se·n tornaren per la part del portal de la Mar ý se·n tornaren al monastir. Ý fa advertir que a l'exir de la processó,

hú dels frares de Predicadors arrancà hun paper que y havia a la porta, de la figura de mosén Geroni Simó, ý la féu troços. Ý y agué tant avalot, axí de estudiants com de llechs, per lo fet, que fonch milacre que no mataren al frare. Tanta arma desembaÿnada descarregà contra·ls frares que si no fóra per la guarda del virey los feren troços. Ý fonch gran milacre com no feren gran encontre ab los frares. Ý aquest mateix dia, ni lo dia enans, la Seu no repicà a la festa de dit sant, ni féu procesó, com se accostuma fer de patró. Per ço que dihuen que·ls frares no han volgut donar relíquia alguna del dit sent Bertran a la Seu, ý que per ço no l'han festechat. Ý aquest mateix dia avien desembarcat cent cinquanta cafisos de forment de Vinaròs per a sent Simó, ý trenta lliures en moneda. Ý en estos dies han escrit de Roma com allà, tots los divendres, fan stacions dels Sentenciats com en València se fien des de que mosén Simó morí, ý que fien gran cas de sa sanctedad. Ý que a gran presa enviaven hà demanar de hallà relíquies de aquest sent Simó. No obstant que hallà era la mare de les relíquies ý sanctedad. En est temps anava en augment la persecutió dels frares contra mosén Simó ý lo hàbit ecclesiàstich. [745] Mort de Mauro Penarroja Disapte, a 20 de octubre 1612, soterràrem en la capella dels Pennarrojes, en Sent Martí, a Mauro Penarroja, fill ý hereu de March Antoni Bou, òlim Penarroja, que tenia casi un any ý quatre mesos. Ý morí en lo carrer de Ribelles, en casa de sa mare, doña Gerònima Castellví ý de Penarroja. [746] B. Pons Sancho Dilluns, a 22 de octubre 1612, mig quart ans de les sinch hores de la vesprada, morí Pons Sancho, taverner que estava de casa en lo carrer de Sent Vicent, davant lo forn de la Boatella, prop de Sent Martí. Ý era persona de sancta vida ý verge. Ý ell mateix, dix a migjorn, ans que morís, que a la dita hora moriria, ý que mosén Francés Geroni Simó lo estava aguardant a les portes del cel ab los braços uberts, per a donar-li un abràs. Ý aquest benaventurat Sancho era lo mercader que tostemps se havia dit que mosén Simó li havia enviat un billet, per a que donàs almenys la moneda que pesava, ý pesà cent ducats, que fonch cosa de admiració. Ý ell, ademés dels cent ducats, ne affigí trenta més. Ý aprés, anant a pagar dit Sancho a un home uns diners que devia, trobà en lo sach do_centes xexanta lliures. Ý era fama que açò que trobà demés, que eren altres cent_ý_trenta, les distribuý en obres pies. Ý

aprés de ser mort, que estava vestit ab un hàbit de sent Francés, encontinent que spirà lo posaren en un atahüt. Ý·l prengueren los capellans de Sent Martí, ý·l portaren als muscles a la església, ý·l posaren en lo seu vàs dels Capellans. Ý encontinent feren senyal de mort, ý digueren vespres de mort. Ý en dit port s'í trobaren capellans de altres esglésies ý anaren a l'acompanyament. Encara que al traure de l'atahüt de casa, unes dones parentes sues se asentaren damunt de aquell, ý no·l volien dexar traure. Ý uns llechs se abrasaren de aquelles ý les feren alçar. Ý, a son pesar, se·n lo enportaren. Rebé los sagraments de la església com a tan bon christià que era. Ý en la malaltia, que li durà pochs dies, tingué vissites de les més célebres persones, axí ecclesiàstiques com seculars, de València. Era persona que sabia molt dels segrets del benaventurat mosén Simó, ý yamay los volia dir. No sé hara si·s publicaran aprés de la sua mort. Ell pregué per mi, que conforme ell vivia crech que està en la glòria, ab son íntim amich Simó. Ý a l'endemà lo clero de Sent Martí li dix una missa general de Requiem, ab molta solemnitat, ý posaren damunt de la pedra del vàs una catifa, ab dos stoles negres fetes en creu, ý dos aches encesses, ý altres dos a l'altar mayor.

[747] Mort del regent real Ý dit dia de dilluns, a 22 de octubre, a les set hores de la nit morí don Joachim Real, cavaller regent la Cancelleria de la Real Audiència de València. Ý·l soterraren en lo en lo monastir nou de Sent Felip, fora·l portal de Quart, que ya estos frares se tornen teatinos blanchs en lo adquirir. [748] Rinya de frare Ureta, de Predicadors, ý frare Sentjordi, del Carme, sobre la sanctedad de mosén Simó Dimats, 23 de octubre 1612, a la vesprada, en lo monastir de les monges de Senta Catalina de Sena, se barallaren frare Ureta, de la Orde de Predicadors, ý frare Sentjordi, de la Orde del Carme, sobre lo sermó que frare Ureta havia predicat en Predicadors lo dia de sent Beltran, ý arribaren a les mans. Ý frare Sentjordi li rompé en la cara les ulleres que portava Ureta ý li allisià la cara. [749] Disapte, a 27 de octubre 1612, a les onse hores ý miga entraren per València, de la vila de Gelva, xexanta_set càrregues de forment per al sent Simó. Ý dien que portaven xexanta cafisos ý una càrrega de ous, ab dos portadores, a honrra ý glòria de Nostre Señor ý dels seus sancts. [750] Jhesús. Per a mal de quixal Sempre que alguna persona, eo animal, estarnude, diga: "Jesús, beneÿta, lloada ý glorificada sia la virginitat, puritat ý conceptió de Nostra Señora, la Verge Maria."

[751] 1_a missa en la capelleta de Sent Simó en la Seu Dimecres, a 31 de octubre 1612, vespra de Tots Sants, dix en la capelleta de Sent Simó, que està a les espal·les del capítol, la primera missa ressada que·s dix en dita capella, lo degà Frígola, ab assistents en capes, ab gran toch ý boltechar campanes. Nohembre 1612 [752] Entrada del señor archebisbe Venguda del señor archebisbe al monastir del Socors, don fray Isidoro Aliaga Disapte, a 3 de noembre 1612, vingué a la nit lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don Isidoro Aliaga, archebisbe de València, ý aposentà en lo monastir del Socors. Ý és, dit señor, de l'Orde de Sent Domingo. Ý diumenge, a 4 de dit, entrà en València a les quatre hores de la vesprada, ý los jurats de València lo aguardaven davant de Sent Sebastià. Ý hallí li feren lo recibiment. Ý l'acompanyaren a cavall, tots, fins al monastir de Senta Úsola. Ý hallí es vestí dit señor de pontifical. Ý·l portaren per vora lo mur del portal dels Tints a la Corona, als Tints (ý anava dit reverendísim a peu, descals) ý a la plaça de Mosén Sorell, a l'hostal de la Cadena, per lo hostal de Morella, per lo portal de Valldigna a Sent Berthomeu, per la confraria de Sent Jaume al carreró que travesa per la Cort Formada, a la plaça de la Porta dels Apòstols. Ý no·l portaren per lo carrer de Quart, per hon lo dia enans havien fet la crida que havia de pasar, perquè los àsens dels que eren jurats, com en altres coses de bé de la ciutat, se n'avien descuydat

també en esta. Que estava tot lo carrer de Quart tan apinyat de colchos que no·s podien moure. Ý axí anaven per un[s] carrerons quals los jurats eren, són ý merexen. Portaven lo pal·li, de deu bordons, deu doctors de la Seu, vestits ab les pelletes pardes. Ý lo señor anava ab una mula gran negra, tota ben guarnida de drap, la qual aprés donà al archediano Tàpia, perquè de dret li tocava. Ý Tàpia la donà a hú del mateix palàcio. Ý entraren en la Seu ya de nit, que dit señor anava tan fatigat, ý cansat, que m'espante com pogué arribar dels roïns carrers, mal adresats ý enpedregats. Nostre Señor lo dexe accabar en son sant servici, que cert amostrà ser persona molt affable, de gran govern ý amich de pobres. Lo que tant à menester esta tan desdichada terra, en lo temps de tan infelís ý malaventurat govern, que aya arribat persona que·s compatixca de aquella. Feren en la porta de la Seu gran enrramada de murta ý de fustes ben adresades. Portava per diacha a l'archediano Tàpia ý a don Miquel Vich, sacrista de la Seu, per subdiacha, ý aprés anaven los jurats per son orde. Prengué possesió de l'archebisbat lo doctor Pere Victòria, son vicari general, mestre de escoles de Lleyda, dimecres a 30 de maig 1612, vespra de la Assensió. [Vide supra, foli 113] [753] Anà a visitar al señor virey lo reverendíssim señor Dijous, a 8 de noembre 1612, entre tres ý quatre hores de la vesprada anà dit il·lustríssim señor archebisbe a besar les mans al señor virey. Ý anava ab una carroça de domàs negre, ben guarnida ý de magestat, ab quatre cavalls castanys frisons, ben guarnits. Anava a la mà esquerra don Miquel Vich, canonge ý sagrista de la Seu. A la porta de mà dreta ý anava don Christòfol Frígola, canonge

ý degà de la Seu, ý a la altra porta don Federich Vil·larrasa, canonge de la Seu. Anava acompanyat de tots los criats ý officials de palàcio, tots ab barrets de quatre cantons, ab guadrapes ý a cavall. Ý lo crusero portava la creu a cavall ý alta. Ý quant fonch en lo Real, los cocheros de València anaren tots ben concertats sobre ses cavalcadures, ý ben adresats, ab moltes banderes ý pendons, ab atabals ý trompetes. Ý portaven enmig de la galera un bufet, ý enmig del bufet un plat de argent, ab un gran ponsil, ple de reals de a huyt ý de a quatre. Ý alrededor del ponsil molts papers de menuts. Ý eren per a portar a Sent Andreu, per a que carregasen renda per a oli a la llàntia que havien fet a la capella del benaventurat mosén Francés Geroni Simó. Ý tornà dit il·lustríssim señor de la vissita a les sinch hores, per la plaça de Predicadors, per lo carrer de la Mar, ab molta magestat ý ab gran aplauso de la gent. [754] Nota de gran cordura, de dit reverendíssim prelat Diuhen que certs frares de Predicadors anaren a demanar-li los fes vissitadors de les esglésies de l'archebisbat, ý diuhen que respongué dit señor il·lustrísim que·ls frares eren germans seus

ý que·ls capellans eren sos fills. Ý que no era rahó que fes als germans ý desfés als fills, ý que anaren enhorabona a son convent ý que tingueren conte en sa religió. Ý si açò és com se adverava, molt nostre Señor lo tindrà de la sua mà, per a que acerte a servir-lo ý que governe bé. Amén. [755] Novetat per a les festes de mosén Simó Divendres, a 9 de noembre 1612, lo señor archebisbe envià a demanar auxili al señor virey, ý dit virey envià la embaxada al señor rigent. Ý lo rigent envià a Ferrer, lo aguazil, a veure lo que volia lo señor perlat. Ý li dix lo señor perlat que s'apercibís de alguns aguazils ý verguetes ý que anasen a la Torre, ý que manasen que no·s fes la processó. Ý lo aguazil Ferrer dix que ell ne daria rahó al señor rigent. Ý en continent que lo señor regent sabé la nova, se n'anà al señor virey ý consultaren que no·s donàs tal auxili. Ý lo señor archebisbe ó sentí molt. Ý veu passar la processó per son palàcio ý tot li paregué bé, sinó anar les dones. Ý cert que tenia sobrada rahó. [756] 1_a volta que baxà a la Seu Diumenge, a 11 de noembre 1612, dia de sent Martí, baxà la primera volta lo señor archebisbe, de pontifical, a la Seu, ý convidà als cononges a dinar. Ý a la vesprada se n'anà al monastir de Predicadors, a veure ý fer oració al pare sent Domingo. Ý los frares ne estaven molt alegres; ý aprés moltíssim, per ser com ells. [757] Mortaldad de Pigota Començà en estos dies gran mortaldad de pigota en los gichs. Ý en est añy se·n moriren molts.

[758] Escopetada a Pintor, que matà a Lloret Dilluns, a 20 de noembre 1612, a les primeres oracions de la nit mataren en una escopetada a Joan Garcia, àlias Pintor, ab sinch pilotes de estany, al cantó de les carneseries dels Peixcadors. Ý aquest fonch lo que matà a trayció a Geroni Lloret, de la Pobla, cap contrari del bando dels Timor, a 3 de juliol 1612. [Pro ut supra]. [759] Nota Novedats en Senta Catalina martre Diumenge, a 25 de noembre 1612, dia de senta Catalina martre, anà lo señor archebisbe a l'offici de dita parrochial. Ý assistí en sa cadira, com és costum, vestit ab unes pelletes negres ý ab barret de quatre cantons, com a capellà. Vingué acompanyat en sa carroça de quatre cavalls, ý ab lo degà Frígola ý ab lo canonge don Federich Vil·larrasa. Ý féu que·ls assistents de l'altar, que era lo rector que dia la missa ý dos altres beneficiats, per diaches, no·s seguesen en les cadires, que tostemps se han accostumat assentar en lo altar, a la part de la epístola. Ý lo obrer consultà ab lo degà Frígola ý féu portar tres com a taburets, ý tampoch los permeté que s'assentasen, sinó que·ls llevasen, sinó que portasen un banquet de fusta llarch, que cabien los tres, ý axí se varen seure —perquè açò és conforme lo ceremonial romà, reformat per lo papa Clement 8— ý axí hallí se varen seure. Ý predicà fray Collado, de Sent Francés. Ý lo mateix dia, anant lo crusero

a cavall en la creu, saluda·l una persona de amistat, ý ell com portava la creu en la man dreta, prengué les regne en la boca ý saludà en la esquerra. Ý a la vesprada se n'anà a Sent Francés, ab tres carroces ý dos cavalls dels seus en cascuna. Ý tornaren de nit, ab quatre aches. [I] venint per lo forn de la Boatella ixqué una gica, diuhen que del forn, ý arribà a la primera carroça, en la què anava lo señor archebisbe, ý li dix: "¡Víctor pare Simó! A pesar de l'archebisbe!" Ý un dels que anaven en la segona carroça ixqué d'ella, ý llansà mà a una daga per a pegar-li. Ý lo sant perlat dix: "Que no le hicieren mal, que supiesen de quien era y en qué en casa estava." Ý la gica se n'entrà en casa de un pasamaner, al costat del forn dit Querol, natural de Morella. Ý digueren que la gica no era de hallí, ý li donaren uns quants calbisons. [760] Novetat en lo capítol de la Seu Un dia de la semana passada manà, als cononges ý capítol de la Seu, que muntasen a palàsio a tenir capítol. Ý lo capítol li respongué que si manava venir que molta en horabona que vingués ý baxàs al capítol. Ý replicant-se per totes parts li fonch respost, segons diuhen, per part del capítol: "Que en el arçobispado avia havido perlados de alta sangre y linage real y hijos de muchíssimos grandes, y ellos también grandes, y que yamás havían con tal cabildo, tan il·lustre, tal término usar. Que también havía en él hijos de grandes y personas de linage. Y que el excelentísimo don Joan de Ribera

era también hijo de grande y pariente de muchos grandes. Y que yamás tal término havía ussado con el cabildo, sino que si se le offrescía comunicar algo con el cabildo, lo comunicava con un canónigo de quien se fiava. Y dava razón al cabildo d'ello y le bolvia la respuesta." De manera que: ni res, ni res. [761] Presó del rector de Senta Catalina Dimats, a 27 de noembre 1612, féu posar pres lo señor archebisbe al rector de Senta Catalina, perquè no llevà les cadires ý féu portar los taburets. Ý dijous, a 29, lo féu traure. [762] Dimecres, a 28 de noembre 1612, se féu processó general per aygua a Sant Salvador. Ý aprés plogué prou, tant que tots los dies de març, fins lo dia de sent Gregori, plogué. [763] Dit dia de dimecres, a 28 de noembre 1612, a les tres hores de la vesprada lo il·lustríssim señor archebisbe de València, don fray Isidoro Aliaga, cridà, eo féu cridar, per a examinar als rectors eo per a les rectories de Algímia ý Alfara ý per a la rectoria de Albal. Féu convocar per a examinadors a don Fred[er]ich Vil·larrasa, canonge de la Seu de València, ý al pavorde Rocafull ý al rector de Sent Martí, dit mosén Joan Pascual. Ý al canonge lo féu sentar en una cadira, ý al pavorde ý rector en los banquets de les finestres, ý als examinants féu star en peus. Feren lo examen en los aposientos del cap de la escala d'enmig. [764] Anada [de] dit reverendíssim a Sent Andreu Divendres a 30, dia de sent Andreu, anà dit il·lustríssim señor a la parrochial de Sent Andreu, a l'offici. Ý llevaren les cadires ý posaren tres tabuquets. Ý lo señor don Baltazar, archidiano de Xàtiva, no volgué

dir la missa mayor, que stava convidad dies havia. Ý lo dia enans se desconvidà. [765] Montruositat de una mula Dimecres, a 4 de dehembre 1612, víu en casa Joan Antoni Bononi —cavaller milanès, que està a la plaça de Penarrojes— juntament ab altres capellans de Sent Martí ý altres llechs, una mula rúsia, baxa de cos, que donava a mamar a un mulatet de pèl bayo clar. Ý dien que era per lo amo de aquell haver-se-li mort la mare. Ý·l dexà de deu dies, invocà a sent Simó ý féu fer est milacre. Ý fonch notori al señor virey ý archebisbe, ý a tota la gent granada de València. [766] Embaxada al señor reverendíssim, per a la informació de sent Simó Divendres, a 7 de dehembre 1612, entre nou hores ý deu del matí, anaren sis síndichs dels braços ecclesiàstich, real ý militar a donar embaxada al señor archebisbe, per a que donàs lloch per a rebre testimonis per a la beatificació de l'angèlich Francés Geroni Simó. Ý·ls rebé ab grandíssim content ý resposta. [767] Processó de aygua a Sent Vicent Ferrer Dimats, a 11 de dehembre, anà la processó de l'aygua a la casa de Sent Vicent Ferrer, al carrer de la Mar; del que may se à fet. Perquè tostemps la primera que·s fia, després de les de Sant Salvador, era a Predicadors. Perquè no volgué lo capítol,

per lo encontre que tingueren a[b] los frares de Predicadors per sent Simó, [i] no y són anats. Per bé que·ls frares [que] han fet no han tengut orde de recabar, ab lo capítol, que y anasen. [768] Festa del bateig de sent Simó Diumenge, a 16 de dehembre, en la parrochial de Sent Thomàs celebraren la festa del bateig de sent Simó, ý la Seu repicà solemnísimament. Ý al matí, los de Almenara portaren en present mil forcs de alls ý dos moltons, ý vi ý forment, ý oli per al sent Simó. [769] 1_a volta de pontifical en la Seu Dilluns, a 24 de dehembre 1612, començà a entonar vespres de Nadal lo señor archebisbe de pontifical. Ý és la primera volta que à exergit lo pontifical. Ý dix la missa de Nadal, la del Gall, ý la tercera en la Seu, solemnement. Ý convidà als señors canonges a dinar. [770] Electió de provincial de Sent Francés Dimecres, a 26 de dit, los frares de Sent Francés feren solemne processó a la Seu per la electió de provincial, que fonch frare Cabanes. Ý predicà frare Collado, de la matexa Orde. [771] Mort de la filla de Beltran Dilluns, a 31 de dehembre 1612, soterraren en Predicadors, en lo vàs del sant fray Lluís Beltrán, a doña Àngela Bertran ý d'Escrivà, muller de don Pedro Scrivà, señor de la Secca, ý filla de Jaume Beltran, cavaller germà de dit sanct ý neboda de dit sanct. Morí en lo hort de Sent Pere, al carrer devallant lo pont de Serrans, que hallí estava de casa.

Añy 1613. Jhesús, Maria [772] Dimats, lo primer de giner, etsètera. [Vide pàgina sequenti] Dijous, a 3 de giner 1613, feren crida que puguesen entrar vi los que voldrien, encara que fosen fora la contribució. [773] Germandad mia ab Sent Francés Dit dia de dijous, a 3 de giner 1613, lo ministre general de Sent Francés em donà un cartell de germandad de tota sa religió, per a mi ý als meus, ý dia lo general fray Joan del Hierro. Ý portava una pateneta que los que tocaven ab ella guanyaven infinits perdons ý indulgències; la qual consta ésser falsa. [774] Anada de dit provincial Disapte, a 5 de giner 1613, dit ministre general se n'anà de València a altres parts. Déu lo encamine en son sant servici. [775] Novedad en la Seu Diumenge, a 6 de giner 1613, dia dels Reys, lo señor archebisbe havia de dir lo offici en la Seu ý predicar. Ý féu posar lo sitial enmig del planell de l'altar mayor de vellut carmesí, cubert ab tafatà del mateix. Ý·ls señors jurats estaven en la casa del magíster de la Seu ý enviaren un recaudo, al reverendíssim señor, que fes llevar lo sitial. Ý sobre açò y agué dades ý preses. Ý lo canonge, don Federich Vil·larrasa, abonava ý fia la part del reverendíssim señor. Ý manà dit señor que no cantasen la hora que havien

començat, ý pararen de cantar la hora. Ý tots se pensaren que posaria entredit. Ý ya essent molt tart, los señors jurats vingueren de hon estaven, ab los verguers davant. Ý de manera que, axí com començaren a entrar dits señors en lo rexat entravesat, los verguers llevaren lo sitial ý la cadira de vellut carmesí, ab fresos de or guarnida, ý tot lo demés. Ý restant una catifa digueren ý manaren, dits señors, que la llevasen també, que no y restàs rastre algú. Ý axí u feren. Ý estava la Seu ab moltísima gent ab gran avalot. Ý manà dit reverendíssim señor, a totes les parròchies, que no·s predicàs. Ý axí·s féu. Ý axí, dit reverendíssim señor no dix la missa ni predicà, sinó un domer dix la missa, com se accostumava. Ý aquest dia dinà ab les canonges Frígola, Vil·larrasa ý Bellmont, ab molta alegria ý content, en palàcio. [776] Edicte que ningú ordenat se fes màxquera Dit dia, féu publicar un edicte, ab late sentencie ý vint_ý_sinch lliures de pena, que ningún ordenat, etiam de corona, se disfrasàs ý·s fes màxquera. [777] Desastre en lo sitial del reverendíssim señor Dimats, lo primer de giner, dia de Cap d'Any 1613, en Predicadors, feren la festa de la confraria del Santíssim ý Dulsísim Nom de Jhesús, ý ab missa nova. Ý posaren al cap de l'altar lo sitial del reverendíssim señor archebisbe de morat. Ý acontegué que, per la gran festa que·s fia, soltaren uns pardalets a bolar.

Ý hú de aquells vingué a caure en una llàntia, la qual venia a donar enfront del sitial. Ý esbalotegant-se dins la llàntia, que estava ben adornada de oli, ne llansà moltes gotes de oli dins lo setial, de manera que l'hagueren de llevar. Ý lo señor reverendíssim se n'hagué de muntar a la tribuna ý no estigué en ell. Ý dien que lo pardal era cadernera, pronòstich de lo que havia de succehir lo diumenge següent, dia dels Reys, a 6 de giner, en lo cap de l'altar de la Seu, sobre lo sitial també. [778] Dijous, a 10 de giner 1613, los cocheros portaren en una filera més de cent galeres de arena a la obra de Sent Andreu, a les deu hores del matí. Ý aprés ne portaren, cascú per sí, alguns camins. Ý anava-y la galera del señor virey ý del señor archebisbe les primeres. [779] Mort del jurat Salines Divendres, a 11 de giner 1613, soterraren en lo lloch de Mislata a Diego de Salines, jurat que era de València. Ý morí allà, en la casa que hallí tenia. Ý estava parrochià en la de Sent Martí de València. no y agué acompanyament algú. Digueren-li hallà, ans de soterrar lo cos, set misses cantades. Ý assistiren quatre rectors eo vicaris de entorn del lloch de Mislata ý dotse frares de Jesús. En estos dies durava la gran mortaldat de gichs, de la casi peste de pigota. [780] Clavaren la mà en la plaça de la Seu, ab nou bochí Disapte, a 12 de giner 1613, clavaren la mà en la plaça de la Seu a un fadrí del lloch de Girivella. Ý perquè no y havia bochí, que era anat a Lusena, a sentenciar uns bandolers, feren que un fadrí, fill de un tintorer de València, que estava en la presó sentenciat a tres anys a galeres, molt rebocat, li clavàs la mà. Ý fonch tan gran lo avalot del gichs ý hòmens, contra·l nou bochí, que·l pensaren matar. ý tornaren-lo a la presó ab gran avalot, ý posaren-lo entre dos portes. Ý de hallí a una estoneta li posaren una careta, ý un aguazil lo va traure al pont de la Trinitat, ý·s despedí de aquell. Creu-se que li perdonaven les galeres, ý·l desterraren. Ý açò fonch entre dotse ý una de migjorn. [781] Tornada dels síndichs de la Cort Diumenge, a 13 de giner 1613, a les quatre hores de la vesprada vingueren los síndichs enviats per la ciutat a la Cort, per lo[s] negocis de les imposicions ý sises. Ý dien tots que portaven bon recapte per al pobre. Ý·s dien, la hú, Francisco March, ciutadà, que estava de casa en lo carrer de la Xerea, ý N. Pomar, çabater, ý mestre Geroni, matalafer. Los quals anaren a Madrid dimats, a 9 de octubre, dia de sent Dionís, 1612. Ý no portaren cosa que aprofità als pobres, sinó al mateix Francisco March, que agué porrogació del sindicat ý una pensió de un bisbat per a son fill.

[782] Furt del lignum crucis del Socors Diumenge, a 20 de giner 1613, en lo Socors, monastir fora de València, entrant-se·n los ministres de l'altar, de accabar la missa mayor, furtaren de dit altar lo reliquiari que estava lo lignum crucis. [783] Dilluns, a 21 de giner 1613, los del lloch de Benimàmet, a la vesprada, portaren vint_ý_sinch càrregues de calç per a Sent Andreu. Ý lo endemà també altres tantes. [784] Obriren altra volta la porta del Studi General ý la tornaren a tancar Dimecres, a 23 de giner 1613, a mitganit, no·s sab qui, derrocaren ý obriren la porta del Studi General, la antiga, que estava a la placeta del Seminari del Col·legi . Y hagué gran avalot en València. Ý a l'endemà, per orde dels señors jurats, se tornà a tancar. Per ço que dien los del Seminari que·ls tornasen dos mil ducats que havia costat fer la porta a l'altra part, ý lo que hallí havia adobat lo señor excelentíssim, ý més la pena que y havia de quatre mil ducats aposada, sempre ý quant obrisen la vella, que eren molt contents. [785] Graduaren al doctor Pascual, rector de Sent Martí Dijous, a 31 de giner 1613, a la vesprada, graduaren de doctor en Theologia al rector de Sent Martí, mosén Joan Pasqual. Ý sols lo graduaren ab lo acte de punts segrets, per ser persona de tanta bondad, lletres ý de propòsit. [786] Regent micer Mayor Dimats, a 19 de febrer 1613, vingué nòmina que micer Mayor fos regent de València. [787] Mort de frare Collado Dilluns, a 11 de febrer 1613, morí lo reverent frare Collado, de la Orde de Sent Francés. Ý cert que era persona de gran exemple ý gran predicador [788] Los que mataren a Armúnia, a 1 de octubre de 1612"> Dilluns, a onse de març 1613, penjaren a hú que·s dia Sans, velluter, ý a Just, llaurador de Torrent, perquè mataren a Baltazar Armúnia, cavaller, dilluns, lo primer de octubre 1612. Ý perquè y avia grans fanchs, que havia més de dotse dies contínuos [que] plovia, los portaren en unes galeres. En una anaven los capellans de l'Hospital, que era la primera, ý en l'altra anaven los dos: lo Just, primer, ab dos teatinos, ý lo Sans, més arrere, ab altres dos. Ý com plovia tant lo Just anava molt cubert, perquè estava molt destrosat dels torments que li havien donat. Ý l'altre no tant, perquè tantost cantà que, per orde de Vicent Martí, fill de March Martí, notari, ó havien fet. Ý pasaren per davant de Sent Martí. Per ço que les galeres no podien pasar per la Peixcateria. Ý dien que eren hòmens que·n fien offici de matar Ý lo Sans no tenia sinó 18 o 19 anys. [789] Penjaren a Vicent Martí, lo qui induhí als sobredits en dita mort Dilluns, a 18 de març 1613, penjaren a Vicent Martí, fill de March Martí, notari, per haver induhït ý consentit que·ls sobredits matasen a Baltazar Armúnia. Ý posaren a cada pilar de forca una gramalla. Ý aprés de penjat lo posaren en un atahüt, ý·l soterraren en Sent Thomàs. Ý dien que havia fet molts insurts ý mals fets. Ý acompanyaren-lo lo rector de Sent Martí, Joan Pascual, lo doctor Arguedes ý Çabata ý altres.

[790] Dels diables de Senta Mònica Dimats, a 26 de març 1613, y agué gran avalot en lo monastir de Senta Mònica, fora lo portal dels Serrans. Per ço que havia més de quinse dies que ya havia tres diables que eren vinguts a inquietar tres novicis que y havia en lo monastir. Ý principalment hú que·s dia fray Carpi, fill de un semoler, que estava en lo carrer d'En Bou. Ý los tres diables se nomenaven: la hú Trencacosetes, ý l'altre Maymonet ý lo altre Tans de Garrofet. Ý molts vehins són estats en companya de dits religiosos per acompanyar-los. Ý·ls diables los fien molt gran dany, que no·ls dexaren plats, ni escudelles, ni obra de terra que·ls aprofitàs. Ý dimats, entre nou ý deu hores del matí dit, a 26 de març, frare Pere, de Sent Francés, ne conjurava, ý llançà los dos, ý al punt que·ls llançà plogué pedra ý a[i]gua. Ý quant los conjurava li dien que se n'anàs en hora mala. Ý prengué de les cames al dit Carpi, que·l tenia davall lo seu manto, ý l'arrastrava, ý ab los conjurs lo dexà. Ý li dix que se n'anàs Cugot en hora mala. Ý vien los vehins com jugaven a la tarongeta en alt ý no vien qui jugava. Ý que vien que jugaven en un capuchó, com qui juga a la pilota. Ý digueren que dits diables eren venguts de Palerm, per a inquietar los dits novicis. Ý·ls pobres frares del monastir no gosaven dir a ningú, per no alterar la gent; fins tant que no pogueren més. Que estant una vesprada en la disciplina, ý havent-hi alguns seglars, mogueren tanta avalot ý remor que s'espantaren, ý axí foren forçats a descubrir-ó ad alguns.

[791] Mort de Vallpedrosa Disapte, a 30 de març 1613, soterraren en lo monastir de les monges de la Conceptió a [...] Vallpedrosa, que estava als teatinos de Sent Pau. [792] Sentèntia a don Mathias Jofré Disapte, a 30 de març 1613, donaren sentència de mort a don Mathias Jofré per haver fet matar a Armúnia. Ý dilluns, a 20 de maig 1613, vingué ratificació de la sentència de Madrid, ý la y notificaren al dit. [793] Mort de la muller de don Giner Diumenge, a 31 de març 1613, morí la muller de don Giner de Perellós, dona N. d'Íxer, germana de don Gonzalo d'Íxer, frare capuchino. [794] Diumenge, a 31 de març 1613, morí Damià de Gaya, notari, a les Pujades. [795] Predicà, en la Seu, Maluenda. Ý dit frare, Thomàs Maluenda, morí en lo palàcio del señor Archebisbe. Ý·l portaren a 7 de maig 1628 a Predicadors, a soterrar Diumenge, a 31 de març 1613, ý dia de Rams, predicà en la plaça de la Seu fray Thomàs Maluenda, de la Orde de Predicadors, ý féu la benedictió lo canonge Torres, ý féu lo offici. [796] Mort de la muller de don Giner Dilluns, a 1 de abril 1613, soterraren a la muller de don Giner de Perellós en Sant Salvador. [Anà] sols lo fill, agramallat. [797] Mataren a N. Navarro Dilluns, a 1 de abril 1613, mataren en la plaseta de Sent Martí, ab una estocada, a les honse hores de migjorn, accabant de pasar lo accompanyament de la dita difuncta, al fill de Pere Navarro, que està de casa al costat del forn de Sent Vicent martre. Ý morí dins de la porta de Sent Martí, sens poder parlar ni dir Jesús, devés de la abbadia.

[798] Benedictió de la crisma Dijous, a 4 de abril 1613, que fonch dijous sant, lo reverendíssim señor archebisbe benehý la santa chrisma ab grandíssima gràcia ý donayre. Ý a la nit anà a les stacions a peu descals, ab grandíssim exemple. [799] Pecho sobre·ls lloguers de les cases Divendres, a 10 de abril 1613, feren crida los jurats que tots los amos de les cases que manifestasen les cases que tenien, dins deu dies. Ý los preus ab què les llogaven; sots pena de vint_ý_sinch lliures ý de pèrduda de la anyada de aquell añy, en poder del scrivà de la Sala. Ý que cascun llogater pagàs de tribut ý pecho un sou per lliura de lloguer. Açò ha[n] portat los señors síndichs elets que anaren a Madrid. Ý no·s posà en execució. [800] Contra·ls camvis Diumenge, a 14 de abril 1613, dominica in albis, lo señor archebisbe féu publicar un edicte, late sentencie, contra·ls que prenien diners, a canvi, per albarans de taula del General ý per partides de Taula. [801] Novetat en la Seu, de vespres Dit dia, tocaren a vespres en la Seu a la una hora ý un quart; ý sempre tocaren fins prop de les quatre. Ý la causa fonch perquè dien que lo señor archebisbe envià a dir als cononges que sa reverendíssima volia començar les vespres, per ser de sent Vicent Ferrer, ý que vinguesen a acompanyar-lo, com era costum. Ý dien que li enviaren a dir que en hora

bona, però que havia de vestir-se en lo acompanyament ý havia de venir vestit ab robes de chor. Ý sa reverendísima dien que no volia, sinó ab lo hàbit ordinari que portava. Ý los canonges no volgueren acompan[y]ar-lo. Ý en estes rèpliques se estigueren tant. Ý a la fi, dit reverendíssim señor, vént que no·l venien a acompanyar, se·n baxà a soles ý se n'entrà en lo chor ý se va aseure en la cadira primera més alta, a mà dreta, a hon se accostumava seure lo señor patriarcha. Ý començaren les vespres un domer ý acabades se n'ixqué. Ý acompanyaren los canonges fins a la porta. Ý li vingué nova, a dit reverendíssim señor, de com lo duch de Lerma li presentava graciosament lo ort que havia comprat del quòndam Patriarcha, que·ls col·legials del Corpus Christi li havien venut, que estava als Capuchinos, ý se n'anà hallà. Ý aprés Miquel Joan Peris, ciutadà, en lo añy 1622, lo comprà com a béns del duch de Lerma, als primers mesos de l'añy. [802] Festa de sent Vicent Ferrer Dilluns, a 15 de abril 1613, dia ý festa de sent Vicent Ferrer, dix la missa solemne don Baltazar de Borja, ý archidiano de Xàtiva. Ý a la vesprada anava los señor archebisbe en la processó de pontifical, ý per assistents don Baltazar de Borja ý lo sagristà. [803] Mort de fray Geroni Cabanelles, de edad de 61 o 62 añys Ý dimecres, a 17, feren gran túmulo; trobà-s'í lo virey ý predicà frare Pellicer Dimats, a 16 de abril, entre deu ý onse, ans de migjorn, morí fray Geroni Cabanelles, de la Orde de Sent Francés. Ý morí en lo ort dels Cabanelles, fora·l portal de Sent Vicent. Ý·l portaren en una carroça a Sent Francés a les onse hores del dit dia. Ý a les 12 hores, fray Pere, de dita Orde, féu exir de un cos de una dona endemoniada dos dimonis en la sagrestieta de Sent Antoni de Pàdua, davant de mi ý de altres. Ý·s dia Francisca Pastor, muller de un carnicer

[804] Modus per hoc es[t] translatum Hoc est translatum bene et fideliter factum Valencie per me N. notarium publicum ciuitate et regni Valencie, die 21 N. mensis N. anno a nativitate domini nostrum. Sumptum veredice legaliter atque bene a quadam clausula legati sive hereditaria contenta yn vltimo testamento N. recepto per N. die N. anni N. et post dicti testatoris obitum per dictum et eundem notarium publicato die N. dictorum mensis et anni seu anni N. in suma publicam et pergameneam formam redacto, non vitiato, nec cancellato, nec ni aligua eius parte suspecto, sed omni prorsus vitio et suspicione carente, cuius quidem clausula thenor sequitur sub his verbis. En etts. Ítem etts. [805] Festes per mosén Simó Dimecres, a 24 de abril 1613, a la nit, feren en València grans lluminàries de boles ý farons ý aches, per la vespra de la mort del gloriós benaventurat angèlich mosén Francés Geroni Simó, prevere beneficiat en la parròchia de Sent Andreu de València. Era increïble les lluminàries que y avien en València. Ý en lo campanar de dita parrochial y havia moltíssimes aches ý moltes botes. Ý molts particulars se senyalaren a fer grans lluminàries ý fochs. Ý en palàcio del señor Archebisbe no y havia, sols es via llum; de què la gent tenia que admirar-se, de cosa tan nova. Y agué en València mil quatre altars de sent Simó; perquè qui·ls contà ý escrigué se·n cansà de anar per tota València, que n'í havia més.

[806] Sermó en Sent Andreu, per frare Sobrino Dijous, a 25 de abril 1613, dia de sent March, predicà en la parrochial de Sent Andreu fray Antonio Sobrino, provincial dels frares de Sent Joan de la Ribera, sanct religiós. Ý dix la missa lo il·lustríssim señor don Baltazar de Borja, archidiano de Xàtiva. Ý tot lo cap de l'altar estava enpaliat de draps de brocat de la Seu, ý assistí lo señor virey. Ý aprés, dit provincial se n'anà a Sueca ý li donaren la ermita de Nostra Señora dels Salsers, de dita vila, per als seu[s] frares. Ý en Sent Martí predicà frare Ximénes, que fonch lo añy pasat provincial de dits religiosos de sent Joan de la Ribera. Ý dix grans excel·lències del benaventurat sent Simó. Y agué solemne offici, ab cantors ý música ý grandíssim auditori, perquè dix que lo seu sermó havia comunicat "...con su hermano fray Sobrino." Ý que Sobrino també havia-li comunicat lo seu, que havia de predicar com é dit. Ý dix que casi tot era hú "[...] ý que el suyo tenia más que decir de sant Simó que no fray Sobrino." Fa advertir que, sobre estar casi ple tot lo àmbit de la església, era a tan gran lo silenci que y havia que parexia que no y havia ningú. Dix la missa Joan Baptiste Planes, beneficiat en dita església. Ý lo qui prengué a càrrech fer casi tot lo gasto. Ý esta nit y agué los matexos altars ý lluminàries. [807] Prohibitió de predrenyals Dimecres, a 26 de abril 1613, al matí, se publicà una pracmàtica real vedant absolutament tota manera de pedrenyal ab gravíssimes penes. Ý yo la comprí. Ý dimats, a 11 de juny, publicaren un edicte sobre lo mateix, en la Seu, dels senyors inquisidors. Ý a 23 de juny, dit añy, lo señor archebisbe féu mandato que ningún capellà en tingués. [Vide infra, foli 182]. Dijous, a 16 de dehembre 1621, altra crida tornant los predrenyals llarchs [pro ut infra, foli 376]. [808] Dit dia, a les sis hores del matí se pegà foch en casa Rafel lo flasader, en la cuberta més alta, prop la Mercé.

[809] Mort del doctor Manera Divendres, a 10 de maig 1613, soterraren en lo vàs Nou, ý fonch lo primer que·s soterrà dels capellans de Sent Andreu, al doctor Manera, beneficiat en dita església, que havia añys que havia perdut lo seny. [810] Rector de Sent Martí Disapte, a onse de maig 1613, prengué possessió entre deu ý onse hores del matí, de la rectoria de Sent Martí de la ciutat de València, lo doctor en Theologia Joan Hosta, beneficiat en la Seu de dita ciutat; que permuta aucthoritate apostòlicha ab son oncle, lo doctor Joan Pascual, qui ans era. Lo qual prengué possesió de la rectoria lo 29 de abril de 1610, per mort de mosén Geroni Urgellés, que morí a 16 de abril, dit añy 1610. Déu lo dexe ben governar en servici de nostre Señor, ý de les ànimes que se li han accomanat. [811] Peix marí Diumenge, a 12 de maig 1613, víu yo, juntament en altres capellans, un peix marí, llarch de dos alnes, ab quatre peus, ý les mans ab dits ý ungles com de persona, ý lo cap gran com un truch migà de birles, ab ulls no molt grans. Ý tenia nasos com a gos, ý bufava, ý al costat del nas obria com a uns talls de mig pam de llargària, ý tenia la pell com de escat ý los braços com a tall dels de fardacho. Vérem-lo en los Peixcadors, en casa de un peixcador que·l va traure en la xàrsia, ý·l portaren lo dia enans ab una escala. Ý aprés de dita casa lo pasaren a un hort, dit de Visiano, al costat del de Vanaclocha.

[812] Concòrdia de Senta Catalina ý Sent Martí [Vide foli 165 a foli 167. Altres concòrdies a foli 285] Dilluns, a 20 de maig 1613, morí en Senta Catalina martre mosén Marco Ximeno, prevere doctor en Theologia ý beneficiat en dita església. Ý aquest dia feren altra concòrdia los de Senta Catalina ab los de Sent Martí, que sempre ý quant morís algun beneficiat de Senta Catalina, los de Sent Martí li diguesen en Senta Catalina la missa de cos present. Ý axí mateix los de Senta Catalina en Sent Martí. Ý que les campanes de les dos esglésies tocaren general, com si fos un mort qualsevol de cascuna església. Ý en la mort de mosén Gavarda no·s guardà en lo dir de la missa cantada, que morí a 30 de juliol 1613. La misa no·s féu perquè lo rector de Senta Catalina la dix. Aquest dia se notificà la sentència de mort a don Mathias Jofré, que era venguda de Madrid. [813] Llevar lo cap a don Mathias Jofré Dimecres, a 22 de maig 1613, llevaren lo cap en la plaça de la Seu, a una hora de migjorn, a don Mathias Jofré, per haver fet matar a Baltazar Armúnia, cavaller. Ý sobre ser jove, parexia persona de més de cinquanta_sinch anys, tant blanch estava de barba. Anava fet un sanct, tot vestit de dol, ab capús ý sens barret, ý descals. Fa advertir sobre aquest cas que a Baltazar Armúnia lo mataren dilluns, lo primer de octubre, a la nit, 1612. Los que·l mataren, que eren N. Sans ý A. Just, los penjaren dilluns, a onse de mars 1613. Lo qui·ls induí, que era Vicent Martí, lo penjaren dilluns, a 18 de mars dit añy, 1613. Lo principal, segons dien, que era don Mathias Jofré, dilluns a 20 de maig 1613, se li notificà la ratificasió de la sentència, que avien donat en Madrid. Ell morí com un sanct. Déu li aja perdonat sos peccats per sa infinita bondad ý misericòrdia. Ý·l soterraren en continent en la Seu, en la capella de senta Margalida.

[814] Punyalada a un gich de 4 anys Dit dia de dimecres, a 22 de maig 1613, a les sinch hores de la vesprada, un home pegà a un gich, de cuatre anys, una punyalada per lo coll davant la porta del forn de les Repenedides òlim, ý ara de Sent Gregori. Entraren-lo hallí, davant en casa de un barber tort, que estava en lo cantó del carrer de l'Ensisam. [815] Divendres, a 24 de maig 1613, manà lo ordinari que no predicasen en la plaça de Serrans, com acostumaven a la processó de mosén Simó. [816] Sermó del rector. Comfirmació en lo capítol de la Seu Diumenge, dia de Pascua del Sperit Sant, a 26 de maig, predicà en Sent Martí lo señor doctor Joan de Hosta, benemèrit rector de dita parrochial, doctíssimament. Ý fonch lo primer que predicà en dita església, aprés que era rector. Aquest dia de Pascua manà notificar, en les trones de les esglésies, monseñor reverendísim, que sa il·lustrísima confirmaria tots los tres dies de Pasqua. Ý que portasen los gichs, de sis añys amunt de edad, al capítol de la Seu. [817] Foch en lo bañy del Studi Dilluns, a 27 de maig 1613, a les deu hores del matí, se pegà foch en lo bañy del Studi, ý prest fonch remediat. [818] Terrat avall, una dona Dimats, a 28 de maig 1613, a les quatre hores del matí, se llansà del terrat avall una viuda, muller que era de Alós, lo corredor de orella, que estava en casa Querol, lo pasamaner, al costat del forn de Sent Martí, ý dien que era orada. Ý en continent morí. [819] Mort de Francés Pau Alreus Disapte, lo primer de juny 1613, a les huit hores del matí morí Francés Pau Alreus, scrivà de manament. Morí al Trinquet de Cavallers, en la casa dels Zanogueres.

[820] Processó del Corpus, molt enjorn Dijous, a 6 de juny 1613, dia del Corpus, feren la processó molt enjorn, ý accabà a les primeres oracions. Ý anà lo reverendíssim señor archebisbe, fet un gran sant, darrere. Ý portava lo pali d'enmig lo señor virey, ý quant fonch a Senta Tecla la processó girà per la Corretgeria Vella a Sent Thomàs ý tornà com accostumava, per davant lo Palau. Axí·s féu també lo primer de juny 1600, dia del Corpus, ý també a 11 de juny 1626. Ý dit dia, presentaren a Sent Andreu una botja de capell que dien que y havia més de miga arroba. Era gran ý molt redona, com astora de garbellar forment, ý la penjaren davall lo orgue de dita església. [821] 1r Aniversari per los confrares de la Minerva Disapte, a 8 de juny 1613, se celebrà lo primer aniversari en Sent Martí per los confrares de la Minerva, essent clavari Berthomeu Puig, botiguer; ý conservador, don Gaspar Vidal; ý mosén Porcar, prior, ý scrivà Assensi, apotecari. [822] Dilluns, a 10 de juny 1613, morí Jaume Martí Vasiero, notari del carrer de Cavallers. [823] Dimats, a onse de juny 1613, publicaren un edicte en la Seu dels señors inquisidors, en lo qual confermaven per als famíliars la pracmàtica dels predrenyals llarchs o curts; que no·ls portasen los famíliars. La qual pracmàtica se publicà divendres, a 26 de abril 1613.

[824] Mort de mosén Ferrer Dilluns, a 10 de juny 1613, vingué nova com mosén Genís Ferrer, beneficiat en Sent Martí, morí en Oriola. [825] Lo que es determinà per esser mort en Oriola [mossén] [Ferrer] Dimats, a 11 de juny 1613, tingueren capítol en Sent Martí sobre què s'havia de fer sobre la mort de mosén Ferrer; si se havia de fer com se accostumava a fer si morira en València. Ý·s determinà que·s fes com si morira en València. Ý axí, dimecres a 12, digueren tots missa ressada per ell, ý una missa cantada general ý una lletania en lo chor. [826] Mort del canonge Servera Disapte, a 15 de juny 1613, a migjorn, morí de repent lo canonge Thomàs Servera, de la Seu de València, ý dix missa aquell matí. Ý diumenge a 16, al matí, lo soterraren. Ý aquest dia enviaren los elets de mosén Simó lo seu procés a Roma. [827] Cayguda de un terrat Dimecres, a 19 de juny 1613, caygué de un terrat de la Bolseria una muller de un guanter, molt honrrada ý bona christiana, a les huyt hores del matí. [828] 1_a crida de la Minerva; 2_a, dijous, a 26 de setembre; 3_a, dijous, a 31 de octubre; 4_a, divendres, a 6 de dehembre Disapte, a 22 de juny 1613, al matí, feren la primera crida los confrares eo administradors de la confraria de la Minerva de Sent Martí, per lo Jubileu Plenísim del dia de sent Joan, ab trompetes, públicament, ab los ministres de la ciutat.

[829] Mandato del reverendíssim archebisbe, que ningún capellà tinga, ni porte, escopeta de predrenyal Diumenge, a 23 de juny 1613, [se] publicà en les trones de les parròchies un mandato de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe de València, que ningú tinga ni porte pedrenyals, llarchs ni curts, sots pena de cent ducats ý un añy de desterro ý mig de presó, a ningún capellà que tal tindrà ni portarà. Ý no y avia censura alguna. [830] Ý est mandato fonch estampat a quinse de dit mes de juny. Ý dins un mes que no·ls tinguesen des del dia de la publicació de dit mandato. Ý aquest dia don Rodrigo de Caldero, secretari de Sa Magestat, envià de Madrid una gran llàntia de argent, ý la posaren en la capella de mosén Simó. [831] Cavall morí a la mar Dilluns, a 24 de juny 1613, dia de sent Joan Batiste, se n'entrà dins la mar un cavall del conte de Cocentayna, tancats los ulls, ab ulleres, ý s'offegà. [832] Dimecres, a 26 de juny 1613, al molt matí, los frares del Remey— eo, per millor dir, per inductió de aquells, lo fiscal, ý·ls núncios del señor official, (les llevaren) juntament ab huns bastajos, llevaren del cap del pont de la Mar, devés Sent Joan de la Ribera, dos creus que·ls frares de Sent Joan de la Ribera havien fet posar, ab una figura del venerable Simó. Ý portaren al monastir del Remey les creus, ý lo demés en que estaven adornades. Ý donaren molt que murmurar.

[833] Diumenge, a 30 de juny 1613, lo reverendíssim señor archebisbe féu publicar un edicte excomunicant a tots aquells que haguesen escalat eo entrat en lo Remey, ý havien llevat les creus que havien depositat —de quan les llevaren del cappont de la Mar— ý les havien tornades hallí. [834] Foch en casa Alfonso, notari Dilluns, a nou de juliol 1613, a migjorn, acontegué a la devallada de Sent Francés, en casa de Alfonso, notari, que un gich, furgant per lo forat de la clau ab una mecha encesa en una caxa, dins aquella y havia uns flascos de arcabús plens de pólvora, ý damunt de la caxa, que estava tancada, estava gitada una criatura de mamella. Fon la sort que·s pegà foch a la pólvora, ý alçà la criatura fins al treginat ý causà alguna inquietut en la casa. Ý a la criatura la chamuscà lo foch un poch. Ý tocaren a foch a gran presa Sent Francés, Sent Martí, Sent Joan, la Mercé. [835] Dimecres a 10 de juliol 1613, a les 8 hores del matí, en lo regne de Barcelona, entre Sent Feliu ý Reig, ixqueren uns quatre gascons bandolers. Ixqueren a robar a don Emanuel Filaberto, comte de la Bastida, mayordom del serenísim príncep de Saboya, que·l despacharen los prínceps de Saboya de Montserrat, a hon estaven, a Barcelona, ý·l mataren. Ý feren gran sentència dels tres. Perquè lo hú dels quatre dien que s'asegurà. Ý feren grans crides los diputats, consells ý la ciutat, ý cascú prometé de per sí mil ducats a qui u descubrís. Ý axí fonch prest descubert. [836] Revocació de les indulgències que portava lo general de Sent Francés Diumenge, a 14 de juliol 1613, se publicà un edicte per lo señor archebisbe, ý expedit per dit official, Antoni Serra, son official, ý per aquell fermat, a 13 de dit; ab lo qual manaven que portasen uns papers de indulgències que en mesos pasats se havien

estampats, de indulgències que portà lo general dels Franciscos. Perquè no eren verdaderes, segons en dits papers estampats estava. Ý que portasen aquells ab les grans creus ý medalles que cascú tenia al señor official, dins deu dies. [837] Privats tres alguazils Dillluns, a 14 de juliol 1613, llevaren per orden de Sa Magestat tres vares de aguazils, a saber és: a Ramos, a Martínez ý a Simón Andrés, perquè no prengueren a mosén Martínez, beneficiat en Sant Salvador, per trobar-lo una nit ab pistoles, ý se·ls ne fuixqué. [838] Presó del doctor en medicina, Jusep Peris Dimats, a 15 de juliol 1613, portaren de la Universitat de València a la Inquisició a Jusep Peris, doctor en Medicina —vide infra—, que·l cremaren a 27 de octubre de 1616. [839] Dijous, a 17 de juliol 1613, romperen en la plaça de la Seu moltes claus de predrenyals, damunt de una enclusa ý mall. Dilluns, infra pàgina seguenti. [840] Entrada del príncep de Saboya. Galeres, a 4 de maig 1599, ne vingueren 20, ý a 22 de juliol 1599, ne vingueren onse Dimats, a 23 de juliol 1613, a les dos hores de la matinada, vingueren a la placha del Grau dotse galeres, ab los fills, dos, del duch de Saboya. Ý lo mayor se·n vingué al Real de València, ý lo més gich, que era comanador de Malta, se n'anà encontinent ab les deu galeres, dien que a Dénia. Ý restaren dos galeres en la placha. Feren-los grandíssima salva los baluarts. Ý, a la vesprada, los señors jurats ý cavalleria de València lo visitaren ý donaren la benvenguda.

[841] En Magdalena, avalot entre frares ý apotecaris Dilluns, a 22 de juliol 1613, dia de la gloriosa Magdalena, y agué gran avalot entre les monjes Magdalenes ý los frares de Predicadors, ý·ls apotecaris. Per ço que com ya era antiquíssima costum que los apotecaris fien la festa, ý portaven predicadors a son gust. Ý ara, en est añy 1613, los apotecaris fien que predicàs lo pare Malonda, de la Companya de Jhesús, de la Casa Professa, ý·ls de Predicadors no u volien. Y agué en dies ans grans avalots, de manera que les monjes volien lo que los apotecaris havien acostumat hà fer, ý·ls frares que no. Axí que los apotecaris no feren festa ni empaliada, ni cosa ninguna. Ans bé dihuen que la pitansa, que accostumaven a donar aquest dia a les señores monges, la enviaren a l'Hospital, ý sols los enviaren una vedella, perquè elles no tenien la culpa. Ý dien que frare Català, que en est añy era prior de Predicadors, fonch la causa de açò, perquè predicava Malonda. Ý per bé que lo virey s'í posà de per mig no y aprofità cosa, ni altres persones. [842] Ý lo dimats, a 23, com é dit, féu la ciutat la crida que entoldasen los carrers perque volien pasechar per ella al príncep de Saboya.

[843] Pasecharen al príncep de Saboya. Li mataren en Barcelona al seu mayordom dimecres a 10 de juliol, 1613, com consta supra, dimecres a 10"> Dimecres, a 24 de juliol 1613, lo dit señor príncep de Saboya, entre nou ý deu hores del matí anà ab la carroça del señor virey, de sis cavalls blanchs. Ý anava a la mà dreta del señor virey, ý en la carroça y anaven altres señors de llustre ý titulats. Ý anà a fer oració ý vissita al sent Francés Geroni Simó, a Sent Andreu. Ý a la vesprada, dit dia, lo pasecharen per València ab acompanyament dels jurats de València. Ý anava enmig del señor virey ý del jurat Francés Roca. Anava vestit de un verdegallo, ab un tuson. Gentilhome ý de bona cara, lo nas aguil·lench. Ý portava davant uns gentilshòmens en peus, descaperusats ý en cos, ab madexes de or per los pits, revoltades. Fa advertir que és la gran plaga de esta infelís terra, que de cavallers a cavall, en cavalls, anaven molts pochs, que cert no arribaven a quinse, ý ningú de títol. Cert que u notaren moltes persones que no volguera que se n'adonaren, ý fóra millor. [844] Dijous, a 25 de juliol 1613, dia de sent Jaume, anà al col·legi del Corpus Christi. Ý posaren-li sitial com a rey. Ý dit dia, a les nou hores de la nit, se·n partí per a Castella. [845] Presó de mosén Esparsa Divendres, a 26 de juliol 1613, posaren en la presó a mosén Esparsa, beneficiat en Sent Andreu, perquè anava envestat a la processó dels divendres de mosén Simó.

[846] Bous en la plaça de Predicadors Dilluns, a 29 de juliol, ý dimats a 30 de dit juliol 1613, y agué corro de bous en la plaça de Predicadors. [847] Mort del vicari Dimats, a 30 de dit, morí mosén Gavarda, vicari de Sent Martí. [848] Bous, altres, en dita plaça Dimecres, a 7 de agost, ý dijous a 8, 1613, y agué corro de bous en la dita plaça, per caritat de la obra de Sent Andreu. [849] Desnaturalisaren los jurats a micer Cerdà ý a micer Vallés Divendres, a 9 de agost 1613, a la vesprada, feren crida los jurats de València desnaturalisant al doctor micer Thomàs Cerdà de Tallada ý micer Vallès, assesor del bal·le, ý a N. Cama. Ý dimecres, a 14 de agost 1613, tornaren a fer crida que·ls restituÿen la naturalea. [850] Avalot en Xàtiva, sobre una ymatge del venerable Simó Disapte, a 10 de agost 1613, y agué gran avalot en Xàtiva, perquè lo official de hallí, don N. Fenollet, per orden, segons diuhen, del señor archebisbe, fia llevar un retrato eo figura del venerable mosén Simó de la Seu. Ý lo mateix fonch estat en la Seu de Gandia dies ans. Però lo degà, Pere Llopis, com és bon juriste, se n'appel·là del mandato ý fermà de dret en la Real Audiència, ý axí no tingué dit mandato son debit fi. [851] Apel·lació contra lo meu breu Dimats, a 13 de agost 1613, me intimà una appel·lació de part del clero de Sent Martí, Ausina, notari apostòlich, sobre la mia gràtia del núncio. [852] Privació de confesar ý predicar al doctor Andreu Guillonda Dimats, a 13 de agost 1613, diuhen que llevaren la llicència de predicar ý confessar al doctor Andreu Guillonda. Ý aprés la y tornaren dia o vespra de sent Martí, de l'añy 1616.

[853] Processó de la Assumptió, y anà lo señor archebisbe. Necedad de un frare de Sent Francés, sobre [el] venerable Simó Dijous, a 15 de agost 1613, dia de la Assumptió de Nostra Señora, féu lo offici en la Seu don Baltazar de Borja, archidiano de Xàtiva. Ý a la vesprada, en la processó, anava vestit ab roba de chor lo señor il·lustríssim archebisbe, ab barret de quatre cantons. Ý anava darrer don Baltazar de Borja, ý darrer venia lo señor virey. Ý aquest dia predicà en Sent Francés un frare de la matexa Orde. Ý dix que mirasen: "Lo que asian acerca de la devoción de mosén Simó, que a la saguería sería como lo de la monja de Portogal." Ý amotinà·s molta gent. [854] Mort de Joan Grau, subsíndich de València Disapte, a 17 de agost 1613, soterraren de la parròchia de Sent Steve a la de Senta Creu a Joan Grau, subsíndich de València. Ý acompanyaren als agramallats qui eren: lo fill, capellà mayordom del señor archebisbe, ý lo fill Gaspar Grau, subsíndich, ý lo gendre, lo doctor Aguilar. Ý als dos primers anaven quatre jurats. Ý a l'asiento de la església de Santa Creu y agué disensió entre los señors jurats ý la confraria de Nostra Señora dels Emparats, perquè los jurats se assentaren en los primers banchs. A saber és: lo jurat en cap de cavallers, Francés Roca, a la part de l'evangeli, ý a la de la epístola, lo jurat dels ciutadans, Lluís Vives, ý enmig lo hun engramallat. Ý a l'altra part lo altre jurat, ý a la part del segon jurat, de la part de la epístola, los officials de la confraria.

[855] Frare Ureta predica en Predicadors Diumenge, a 18 de agost 1613, feren festa en Predicadors de sent Hyacinto, ý predicà frare Ureta. Ý dix tals coses que obligà al regent mayor, en acabant lo sermó, exir-se·n; ab gran scàndel del poble. [856] Edicte sobre lo interés de la moneda Diumenge, a 25 de agost 1613, lo señor archebisbe féu publicar un edicte per als interesos de moneda a moneda, de quatre a sis lliures, ý altres coses curioses ý de bon govern. [857] Mort de doña Anna Bellvís, comtesa de Fuentes Dijous, a 29 de agost 1613, a la vesprada, morí doña Anna Bellvís ý de Fuentes, condesa de Fuentes, en primeres núpcies de don Joan Maça, señor de la vila de Moxent ý de Elda ý de Agost. Morí en la casa que era de don Joan Quintana ý aprés de Steve Ros, al costat de Sent Martí. Soterraren-la disapte, a 31 de dit, al matí, en Sent Joan del Mercat, en la capella de sos pares. Anava engramallat don Pedro Bellvís, pare de aquella, ý don Pedro Bellvís, fill de aquell ý germà de dita defuncta. Ý aprés don Pau Zanoguera, cunyat de dicta difuncta, ý don Miquel Zanoguera, fill del dit don Pau ý nebot de dita defuncta. Ý aprés anava lo fill de don Pedro Bellvís, nebot també de dita defuncta, ab grandíssim acompanyament de la cavalleria de llinatges de València. Requiscat in pace. Amén. [858] Crida sobre les universitats en pagar les pensions Disapte, a 31 de agost 1613, féu crida la Real Audiència que ninguna universitat, fora

la contribució de València, pagava bé les pensions dels censals que responia si les pagava per Taula, ans bé que pagàs de contant. Setembre [859] Fugits presos de la Almoyna Dilluns, a dos de setembre 1613, al matí, tancaren los portals. Per ço que se n'avien fugits uns presos de la Almoyna eo havien tret a un pres del lloch de Alberich, que·s dia Joan Rúvio, per haver mort una dona en dit lloch. [860] Crida sobre·ls dits presos Dit dia, féu la Real Audiència crida que donarien tre_centes lliures a qui descubrís qui havien furtat dit pres. [861] Cartell de vet sobre dit cas Dimarts, a 3 de setembre 1613, féu lo señor official, Antoni Serra, publicar un cartell de vet contra·ls que havien fet lo dit cas. Ý·n affixaren hú a les portes del portal del Real. [862] Entredit en la Seu Disapte, a 7 de setembre 1613, a les dos hores de la vesprada, posà lo señor archebisbe entredit en la Seu ý contra tots los canonges, exceptats don Miquel Vich, don Federich Vil·larrasa, Bellmont, ý Andreu, perquè no han volgut obehyr al mandato que no donasen les distribucions al canonge Gilabert. O per millor dir, los canonges posaren lo entredit per que·ls havien, dit señor, entredits lo ingrés de la església ad aquells.

[863] Combregar a la vireyna Dit dia de disapte, a les sis hores de la vesprada, combregaren a la señora vireyna, que estava molt mala. Anava-y lo señor virey acompanyant ý molta cavalleria. [864] Excomunicats canonges Diumenge, a 8 de setembre 1613, publicaren nominatim per excomunicats a don Baltasar de Borja, canonge de la Seu, a Tàpia, a don Leonardo de Borja, a don Francisco de Mendoça, a Pellicer, a Agoneta, a Vilafranca ý a altres canonges per lo sus dit. Ý no publicaren a don Miquel Vich, ni a Andreu, ni a Bellmont, ni a don Frederich Vil·larrasa, que dien que eren de la part del señor archebisbe. Ý manà lo señor archebisbe, als cabiscols ý domers de la Seu, que fesen lo offici ab la solemnitat que se accostumava en semblant dia hà fer, que era dia de la Nativitat de Nostra Señora, ý que responguesen per scrits lo que dirien. Ý respongueren que per temor de les censures ý penes obeÿrien, però que no·l conexien per señor, sinó als canonges. [865] Mort de Mathia Chorruta, notari Dilluns, a 9 de setembre 1613, soterraren en Sent Nicolau a Mathia Chorruta, notari. [866] Mort de doña Blanca de Castellví Dit dia soterraren a doña Blanca Castellví ý de Vich, muller de don Àlvaro Vich, en Sent Joan del Mercat. [Vivia] en la casa de l'embaxador Vich. [867] Mort de doña Paula Falques ý de Jofré Dit dia morí doña Paula Falques ý de Jofré, muller de don Francisco Jofré, al carrer de Cavallers.

[868] Absolució dels capitulars Divendres, a 13 de setembre 1613, vingué del señor núncio la absolució als señors canonges de la Seu, ý remessa al señor bisbe de Marruecos ý al señor de Segorb. Ý no volgué don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, absoldre·ls. Ý anaren al de Segorb. Ý lo disapte, 14 de dit, dia de santa Creu, vingué lo correu ab la absolució. Ý lo señor de Marruecos buydà la casa en què estava en Benimaclet, que era dels canonges. Ý diumenge, a 15 de dit, publicaren per les trones de les esglésies la absolució de dits capitulars. [869] Mort de la señora vireyna Diumenge, a 15 de setembre 1613, a miganit, morí la señora vireyna. Nostre Señor li aya perdonat sos peccats; dich a les dos hores del matí. Ý anaren los señors jurats ý demés officials reals a donar-li lo pésame al señor virey. Soterraren-la en Sent Joan de la Ribera, a la una hora de la nit, ý posaren-la en lo mateix lloch que posaren al marqués de Villamisar eo, per millor dir, la posaren entre lo rexat ý lo altar mayor, ab son túmulto, descuberta en un alt. Ý yo la víu lo dilluns aprés següent, a les sinch hores aprés de migjorn. Portaven-la a muscles huyt cavallers de llustre, entre·ls quals anava lo il·lustre marqués de Moya, ab capusos ý barrets de dol. Anaven engramallats lo marqués de Frómista, son gendre, ý don Joan Pacheco, son cunyat, germà de dit virey, ý lo capità de la guarda, don Pedro de Benavides, ý moltíssims cavallers de llustre ý títols, ab capusos ý barrets de dol. Ý anaven cinquanta capellans de la parròchia de Sent Steve, ý casi cent_cinquanta aches, ab gramalles de dol. Y agué dos dies aprés feriats, sens negocis, a saber és: dilluns ý dimats.

[870] Anada de l'archebisbe ý tornada Dilluns, a 23 de setembre 1613, dia de senta Tecla, se n'anà lo señor archebisbe a la Cort a les set hores del matí. Ý tornà divendres, a 9 de giner 1614, a les sinch hores de la vesprada. [871] Dimats, a 24 de setembre 1613, se n'anà a sa terra mosén Gabriel Franch, beneficiat, lo més antich de Sent Martí, per a ressidir hallà, que era en Catalunya, en la vila de Reus. [872] 2_a crida de la Minerva Dijous, a 26 de dit, se publicà crida del Jubileu en Sent Martí, lo dia dels Metges, que era lo segon de la confraria de la Minerva. [873] Crida de la ciutat sobre lo preu del vi Disapte, a 28 de setembre 1613, féu la ciutat crida que tots los que venen vi que·l venen a sinch sous, ý lo més a deu, ý que sia rebedor, ý fins a Nadal. Ý de Nadal avant, a quatre ý mig, ý lo més a huyt sous, sots grans penes. Ý que n'entren tots los que·n voldran portar fora de la contribució ý de altres parts. Ý açò se féu en lo Consell que·s tingué dit dia, a migjorn, ans de la nominació del mustasaf. Ý aprés de feta la crida ixqué nomenat Salfranca, ciutadà.

[874] Miracle de un vexel de peixcadors Dilluns, a 30 de setembre 1613, al matí, vingué un vexell dit xàbech, de Pere Llorens, peixcador de València, a les sis hores al Gau, ab 17 o 18 persones que miraculosament se havien escapat de moros venint de Yvisa. Ý anaren en peu descals ý ab un frare de Sent Joan de la Ribera, que també anava ab dit vexell, a Sent Andreu, a fer gràcies al beato mosén Gerónimo Simó, que miraculosament, per sa intercessió, havien escapat. [875] Galeota de moros presa Dilluns, a 1 de octubre 1613, al matí, vingué lo dit vexell ab una presa que havia fet de una fraga[ta] de moros, que lo dia enans havia pres dos fadrins peixcadors en alta mar. Perquè dit dilluns, a 30 de setembre, al matí, vingué nova que havien cativat una barca ab dos peixcadors. Ý lo dit Pere Llorens, bon christià ý valent home, sens desembarcar lo que portava lo seu vexell, anà en seguiment de la galeota. Ý entre tres ý quatre hores de la vesprada, dit dia, los cativà. Y havia 16 o 17 moros. Ý lo virey li féu gran amistat ý lo y agrahí molt. Ý dien que ans que anasen a la presa havien offert, al dit sent Simó, un moro dels que pendrien. Ý axí u feren.

[876] Piles en la Seu, per a la aygua beneÿta Dijous, a 3 de octubre 1613, al matí, posaren dos piles de màrmol blanch per a aygua beneÿta. La una davant la sagrestia de la Seu ý l'altra a l'altra part, devés on conten lo evangeli. Ý la que estava davant la sagrestia, que era sepultura de Quinto Sertorio, la posaren en la plaça del Campanar, al costat de la capelleta del pare Simó.[877] Cos del reverent Simó Dijous, a 3 de octubre 1613, vespra de sent Francés, entre huyt ý nou hores de la nit, nescio quo spiritu ducti, quatre o sinch capellans de Sent Andreu feren obrir lo fèretro o tumulto o lo barandat, dins lo qual estava la caxa del benaventurat angèlich Francés Geroni Simó, prevere. Ý romperen la caxa ý la varen traure enmig de la església, ý hallí la romperen per lo sòl de aquella, encara que estava tancada ab tres claus, ý no obstant la despanyaren. Ý van traure lo cos del dit sant, ý·l netecharen de la cals ab la qual estava embolicat, ý·l tornaren dins dita caxa. Ý perquè no se n'adonasen repicaren a aquella hora moltíssim, tant que s'admirava en gran manera la gent; pensaven-se que puix los frares de Sent Francés repicaven a la sua festa, que també San Andreu se n'alegraven. Però nostre Señor, per medi de son reverent sent Simó, [fa] que les coses —a lo que es creu se fan per mal intent— no sien occultes. [I] permeté sa Divina Magestat que un home aguaytà per la porta, per lo forat de la clau, ý veu a mosén Vitòria, a mosén Sapena, a mosén Sales ý ab mosén Didaco ý a mosén Pedro,

de dita església, juntament ab obrer de vila, que derrocava lo túmulo, juntament ab un sacerdot que·s dia mosén Pedro, que tenia conte de dita capella. Ý un studiant començà avalotar; tant que volà la nova als Peixcadors ý accudí tanta gent que admirava, que fonch particular milagre, ý dels calif[ic]ats que dit sant à fet, com no mataren al rector ý dits capellans. Ý vingué al gran motí casi micha València, ý don Joan de Castellví, loctinent de governador Ý tal fon lo motí que fonch necessari, a dit rector ý capellans, de nou tornar a obrir la caxa ý amostrar lo cos sant com estava senser, sens faltar-li res, ý axí se·n rebé de nou acte. Ý dien que l'avien ubert, la caxa, per a netechar lo cos de la cals ý posar-li olors. La gent no u pot creure de ninguna manera ý està molt escandalizada de tal atreviment. Ý aquest dia predicà en Sent Andreu un canonge de Cuenca —dich lo dia de sent Francés— molt curiosa ý doctament. Ý tot lo dia estigué la església plena de gent. [878] Mort de don Anton Bellvís Divendres, a 4 de octubre 1613, soterraren en Sent Joan del Mercat a don Anton Bellvís, síndich de la Deputació.

[879] Dit dia de sent Francés vingué un correu aposta, ab què Sa Magestat donava al nostre virey setse mil ducats de ajuda de costa ý que fos del Consell de Órdens. [880] Citacions contra los capellans de Sent Andreu, que·s trobaren en la roptura de la caxa de sent Simó Diumenge, a 6 de octubre 1613, a instància del fiscal ecclesiàstich se publicà un cartell de citacions contra mosén Sapena, mosén Sales, mosén Didaco, mosén Pedro ý contra mosén Vitòria. Ý lo dia enans feren scripció de béns en casa de mosén Sales. Ý aquest dia aparegué en València un embaxador de Venècia, que pasava a la Cort. [881] Remembrança de la señora vireyna Dilluns, a 7 de octubre 1613, dia de la santíssima Verge Maria del Remey, que·s feia solemnitat de la vitòria naval de don Joan de Àustria, feren en lo col·legi del Corpus Christi, de l'excelentíssim señor don Joan de Ribera, remembrança de la mort de la señora vireyna. Predicà lo señor canonge don Francisco López de Mendoça. [882] A l'Officialitat, dos hòmens Diumenge, a 13 de octubre, 1613, al matí, a la porta de l'officialat varen traure, en un cadafals, dos hòmes a la vergonya, forasters, per testimonis falsos. Ý lo bochí estava al costat de aquells.

[883] Examen dels que anaven a la processó de sent Simó Divendres, a 18 de octubre, 1613, dia de sent Lluch, a la vespradeta, en Sent Andreu, don Ramon Sans, de la Real Audiència, per orde de Sa Magestat, féu entrar en la sagrestia de dita església als que venien en la processó dels divendres, que accostumaven fer processó en lo divendres, després que fonch mort lo venerable mosén Simó, que morí a 25 de abril, 1612. Ý·ls que anaven en la processó se feren molt difficultosos de descubrir-se. Ý lo dit señor don Ramon, vint que·s feyen forts los dix: "Señors, no u prenguen en pesadumbre ni agravi, lo que fas, o vull fer, per ço que sa magetat està informat que·ls que venen a esta processó són gent bauna ý llogada. Ý per apurar esta veritat Sa Magestat me ha manat que fes est examen." Ý llavors tots, de bona gana, se descubriren la cara. Ý anaven molts cavallers ý comanadors ý capellans ý altres persones, molt honrrades, que cert dit señor se·n folgà molt. Ý·n féu rebre acte de tot lo que veu ý informació de lo que havia pasat. [884] Mort de Palomar, de 103 añys de edad Diumenge, a 20 de octubre 1613, al matí, soterraren en Sent Francés a N. Palomar, algepser de les Torres, que tenia cent_ý_tres añys.

[885] Caygué una clau d'enmig de la església de Sent Steve Dilluns, a 21 de octubre 1613, caygué una clau d'enmig de la església de Sent Steve, ý juntament un tros de bòveda. [886] no y acha interés Dimats, a 22 de octubre 1613, feren crida real de Sa Magestad que no·s prenguès interès per canviar en albarans, ni moneda per moneda, ni per Taula, ni de ninguna manera. [887] Anada de don Baltazar de Borja Dimats, a 22 de octubre 1613, a les deu hores del matí se n'anà a Madrid lo señor don Baltazar de Borja, que sa señora mare lo cridava. Ý tornà divendres. A 25 de abril 1614, ý disapte, a 26 de dit, se vestí en la Seu. [888] Dimats, a 22 de octubre 1613, a les sinch hores de la vesprada portaren, en gran processó, una ymatge gran de crucifici a Sent Andreu, que havia donat fray Antonio Sobrino, de Sent Joan de la Ribera. Ý anaven moltes aches ý molts envestats, ý ab disciplina. Ý·l portaren de Sent Joan de la Ribera a Sent Andreu. [889] Crida contra la canció Ascarraman Dimecres, a 23 de octubre 1613, féu crida la Real Audiència que ninguna persona, gran o gica, home ni dona, cantàs la canció que dien de Escarramán, sots pena de tres lliures ý de un mes en la presó. [890] Mort de don Gaspar Beneyto Diumenge, a 27 de octubre 1613, soterraren en Sent Nicolau a don Gaspar Beneyto, que estava en lo carrer de Catalans, a Calatrava. [891] Dos obrers en Sent Martí Diumenge, a 27 de octubre 1613, se ajustà la parròchia de Sent Martí ý confirmà la ordinació feta per los obrers, de què foren tan sols dos obrers. Ý feren constitució que·ls pares de pobres vestisen al foser ý donasen mortalla als pobres, ý siris per al soterrar.

[892] Presos canonges Diumenge, a 27 de octubre 1613, a la vesprada, féu posar presos lo vissitador Lobregon als canonges de la Seu: don Francisco López de Mendoça, a l'arsidiano Tàpia, a Tudela ý a Pellicer, dalt, en uns apossientos de palàcio. Ý ixqueren divendres, a 15 de noembre 1613. [893] Fugits moros Dit dia, a la nit, ý no·s sab a quina hora, se·n fugiren sis moros de Alger que havien cativat los peixcadors. Entre·ls quals estava un aràiz que era gran corsari. Ý·ls havia comprat Cesaro Campasio, mercader genovés, per a remar en les galeres de Gènova. Ý se n'anaren per la muralla del portal de Sent Vicent, ab unes regnes de cavall. [894] Crida dels diputats Dimats, a 29 de octubre 1613, feren crida los diputats de València que tots los que tenien albarano del General que, des de a quatre de noembre fins a deu de dit següent, los manifestasen, per a veure quin orde tindrien per pagar-los. [895] 3_a crida de la Minerva Dijous, a 31 de octubre 1613, féu crida la confraria de la Minerva. Ý és la tercera del Jubileu Pleníssim que y havia en Sent Martí lo disapte, a dos de noembre, dia de partir lo pa.

[896] Revolució en tres núncios, porters del governador Divendres, lo primer de noembre, dia de Tots Sants, a vespres, y agué en Sent Andreu gran revolució entre lo governador ý los fiscals del señor archebisbe. Tant que lo governador posà un núncio en la presó ý lo official posà dos o tres porters en la sua presó. [897] Mort del doctor Arbicio Dilluns, a 18 de noembre 1613, soterraren al doctor Arbício, doctor en Medicina. Ý·l soterraren en lo hàbit de sent Francés, ý sens los frares, en Sent Martí, en lo vàs de los Darders. [898] Mort del canonge Vilafranca Dilluns, a 18 de noembre 1613, entre set ý huit hores de la nit morí lo canonge Vilafranca. [899] Mort de Caspe Dimats, a 19 de noembre 1613, morí Caspe, rich mercader. Estava de casa als Matalafers. [900] Mort de Jaume Sans Cotanda Disapte, a 23 de noembre 1613, morí súpitament Jaume Sans Cotanda, entre huyt ý nou hores del matí, estant vestint-se. [901] Confirmà una gicha en la casa lo governador Disapte, a 23 de noembre 1613, don Angulo Caravajal, bisbe de Coron, confirmà en casa de Joan de Castellví, governador de València, davant de Sent Martí, a una gica de 4 a sinch añys, filla de dits còniuges, que·s dia doña Antònia Simona Thomasa. Ý fonch molt que·l señor official ý vicari general, Pedro Vitòria, donàs tal llicència. Ý lo señor rector de Sent Martí, ab moltes inportunacions la recabà, ý en scrits. Ý per no tenir chrisma lo señor archebisbe, que fos del dit añy, portaren les crismeres de Sent Martí. Ý açò fonch entre onse ý dotse de migjorn.

[902] Canonge mosén Gil Disapte, a 23 de noembre 1613, entre nou ý deu hores del matí prengué possesió del seu canonicat mosén Gil, capellà del virey. [903] 4_a crida de la Minerva Divendres, a 6 de dehembre, 4_a crida per la Minerva. [904] Mort del señor de Godella Diumenge, a 8 de dehembre 1613, soterraren en Sent Francés a don Christòfol Munyós, señor de Godella. [905] Llevats los trasts de l'Almodí Divendres, a 20 de dehembre 1613, tingueren Consell General en la Sala de la ciutat. Ý varen llevar los trasts de l'Almodí, [i] per tot giner no n'y agué. Ý ixqué justícia criminal Gaspar Ramo, del carrer de la Xerea. Ý diumenge, a 11 de octubre, añy 1615, morí, essent jurat, dit Gaspar Valero Ramo. [906] Penjaren a un home de Benimaclet, ý vixqué aprés fins lo endemà Dilluns, a 23 de dehembre 1613, penjaren un home de Benimaclet, dit N. Sans, perquè estant pres ý en treball en la Torre, dins aquella matà a sa muller. Ý esdevingué que baxant-lo ý entrant-lo en casa de na Pallasa Pellera, per amortallar-lo ý soterrar-lo lo andador de Nostra Señora dels Desemparats, que era també peller eo remendó, tiran-li les calses veu que fia moviment. Ý posant-lo damunt de una caxa, per amortallar-lo, menechà lo cap. Ý axí de prest avisaren al vicari de Sent Joan. Vingué ý reconciliava·l. Ý li digueren que no era hora llavors, sinó que vinguesen ab la caxa ý que se·l n'enportasen, com de fet ho feren. Però est home que é dit, que és lo andador, m'ó contà a mi ý a altres en la plaça de les Panses, però affirmàs que era viu. Ý aprés morí dimats següent, en la enfermeria de Sent Francés, ý·l se·n portà segretament a soterrar lo vicari de Benimaclet.

Añy 1614 [907] Mort de don Giner de Perellós Dilluns, a 6 de giner 1614, entre una ý dos, aprés de migjorn, morí lo señor don Giner de Perellós. Ý·l soterraren dimecres, entre onse ý dotse hores del matí, en lo altar major de Sant Salvador. Ý feren una fosa, ý ab un tahüt cubert de vellut negre lo soterraren. Portaven hòmens, vestits de dol, cent aches. Anava son fill, engramallat, lo primer, ý aprés son gendre, don Laudòmio Mercader, ý aprés son nét, fill de Bernat Català, cassat ab la filla més gica. Féu-se solemníssim soterrar, com a gran señor, llevat de no ser general. Déu lo tinga en la sua santa glòria. Amén. [908] Santa Creuhada Diumenge, a 19 de giner 1614, publicaren la bul·la de la santa Creuada. [909] Llevats los trasts de l'Almodí Dimecres, a 29 de giner 1614, tingueren consell en la Sala ý feren síndich a Francesc March, pràctich ciutadà. Ý llevaren los trasts de l'Almodí ý arrancaren los assientos de l'Almodí, exceptats quatre: lo de Clarà, de Alós, de Carmona ý lo de Porcar. Ý aprés lo doctor Lleó, del Real Consell, los féu que s'asentasen en sos trasts, ab dos provisions. Ý·s segueren dimecres, a 19 de febrer 1614. Ý aprés, a 13 de setembre, tornaren los jurats lo trast a Santpere. Ý dilluns, a 15 de setembre, dit añy 1614, los jurats tornaren lo trast a Ximeno, per qui s'escomençà lo avalot en lo Consell, per a llevar-los tots. Aprés dimats, a 23 de dehembre 1614, tingueren altre consell ý determinaren llevar los tres trasts que estaven. Ý llevats del tot a 22 de dehembre 1621. [Ut infra, foli 376] [910] Diumenge, a 9 de febrer 1614, a vespres, fent festa en Sent Thomàs al Santíssim Sacrament, estant damunt de un vàs de dita església don Francisco Salat Valeriola, fill de micer Andreu Valeriola, ý obrer de Sent Thomàs en dit añy, ý, estant en peus, se afondà lo vàs, ý ell caygué molt fondo. Ý predicaren ý feren lo offici en la Quaresma en Sent Christòfol, ý predicà frare Tamayo, mínimo, famós predicador.

[911] Ploure Dimats de Carnestoltes, que fonch a onse de febrer 1614, plogué tot lo dia ý ab gran ayre de tremontana. Y havia dies que la Església feya pregàries per aygua, ý dia les misses, la Seu, dels Goigs; que cert havia mesos que no plovia. Ý estos tres dies de Carnestoltes y agué processons devotíssimes, en honrra ý a ymitació del vener[able] mosén Simó. [912] Mort de mosén Valero Divendres, a 14 de febrer 1614, soterraren a mosén Gaspar Valero, beneficiat en Sent Martí, a la vesprada. Ý digueren en sa casa lletania ý en la església vespres de Morts. Ý al matí [de] dit dia una missa general. Morí fora·l portal de Sent Vicent, en casa sa germana, dijous, a prima nit. [913] Tornada de trasts en lo Almodí Dimecres, a 19 de febrer 1614, tornaren a seure·s los quatre trasters de l'Almodí en sos trasts. Per ço que la ciutat, eo los jurats, los havien manat que no·s seguesen, encara que tenien allí los quatre trasts. Ý·ls demés foren llevats, ý ab provisió del Real Consell, subaudició del doctor Lleó, stant ý perseverant en altra que dies ho havia fet, se tornaren a seure·s en los trasts. Donant-se paraula primer als señors jurats. Ý dilluns, a 28 de maig 1614, morí lo un traster, dit Clarà. Ý·l soterraren, de la parròchia de Sant Salvador, en Sent Francés. Ý anà-y Sent Martí. Ý llevats los trasts, del tot, a 20 de dehembre 1621. [Pro ut supra, foli 376] [914] Inquietuts en los frares de Predicadors En lo mes de març, 1614, y [ha] agut grans avalots entre·ls frares de Predicadors ab lo seu provincial, fray Geroni de la Mesa. Ý en lo monastir de Sent Francés frares en frares ý ab los frares de Jhesús. Ý en lo monastir de Sent Agostí, que a més que de presa se n'ixqué

frare Garcia, prior de aquells, ý se n'anà a Sent Fulgenci. [915] Mort de Marco Roiz de Barsena Dimecres, a 20 de març 1614, morí en lo carrer de la Mar Marco Roiz de Barsena, ciutadà fet per València, molt rich home. Vivia al costat de la casa del doctor Almenara, que era de don Miquel de Borja. Ý·l soterraren en lo monastir de les monjes descalces del carrer Nou de Ruçafa, al cap de l'altar de dit monastir. Lo depositaren divendres, a 22 de març 1614, ý rebé lo acte Geroni Almenara, notari, que estava enfront de sa casa. [916] Diumenge de Rams, a 24 de març 1614, predicà dins la Seu lo sermó de Rams frare Tamayo, de la Orde dels de Sent Sebastià, que tenia la Quaresma en Sent Thomàs. [917] Benedictió de la crisma en la Seu Dijous sant, a 27 de març 1614, benehý la crisma en la Seu lo señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos, ý fonch la segona volta que exercí lo pontifical essent archebisbe lo señor don Isidoro Aliaga; com la primera fonch que donà órdens particulars en la capella de Palàcio la segona semana de Quaresma ý la 3_a fonch disapte sant, que també celebrà particulars órdens en la dita capella, estant en Madrid lo dit señor archebisbe. [918] En est temps y avia gran inquietut ab los canonges ý lo señor archebisbe, per ses pretensions, ý lo comisari, lo doctor Lobregon. Perquè de cada dia venien bul·les apostòliques en favor

dels canonges. Tant, que lo últim breu apostòlich, expedit per la Rota romana, fonch expedit ab gran contradictió de l'embaxador d'Espanya. No obstant dita contradictió fonch despachat, ý dits canonges excarserats, ý nomenat en jutge apostòlich al mestre racional. Ý no obstant tot açò, foren citats personalment per lo núncio apostòlich d'Espanya que anasen, personalment, a la Cort del señor rey, lo archidiano Tàpia ý lo canonge Pellicer. Los quals alegrament anaren. [919] Contradictió en lo virey, jurats ý justícia En estos dies y agué gran revolució entre los jurats ý justícia criminal contra lo virey, perquè los alguazils llevaven los albarans que donava lo justícia als acompanyants, ý sobre açò y agué

gran revolució. Ý lo virey manà als jurats que pogué haver; ý·ls manà que no se n'ixquesen de València, perquè presentia que·n volien dar rahó al rey. Ý açò sabia lo virey per hú dels matexos jurats, molt bachiller, que occultament ý de nit li·n donava rahó. Ý este home, que tostemps en sa juventut era animal nocturno ý no pot olvidar veure les strelles a miganit. Ý amagà·s hú dels jurats, que·s dia Francés Vives, jurat en cap dels ciutadans. Ý aquest anà visitar al señor rey. Ý tornà dijous, lo primer de maig 1614, ý parlà ab lo rey ý·l despachà molt bé. [920] En estos dies vingué nova que lo gran Turch tenia grosísima armada en la mar. Ý dia·s que venia sobre Cecília, Mallorca ý València. [921] Penjat sens culpa. Ý altre a 5 de maig Dimats, a 8 de abril 1614, lo justícia criminal sentencià un home de Meliana, dit N. Strada, per sospita de haver desparat un pedren[y]al al lloctinent del justícia del lloch de Meliana. Ý·l prengueren per procés de ausència. Ý el[l] tostemps morí negatiu, que admirà la gent. Ý lo justícia Gaspar Ramo, que era de València, stigué molt affligit. [922] Pasquí escandalós Dijous, a 17 de abril 1614, al matí, apparegué a la porta dels Apòstols que cascun apòstol tenia lo nom de un canonge ab un lletrer. Ý al coll de cascun apòstol un dogal, ý enmig de la porta, prop de la figura de Nostra Señora, y havia un frare ab uns peus de gall, ý al un costat al jutge apostòlich Obregon, ý als peus del frare, gitat com a capellà, mosén Geroni Simó. Ý un lletrer que dia: "Si no fuera por tu hermano, ya fueras arrastrado o quemado." o consemblant mot o paraula. És gran llàstima que y acha gent tan desoccupada, que vol posar en reboltes los ecclesiàstichs. Ý també posaren als vicentents del pont del Real una corda a cascú, al coll. [923] Plogué pedra Ý dit dia, entre tres ý quatre hores de la vesprada plogué pedra mesclada ab aygua, ab gran fúria. Ý durà poch. [924] Crida a qui descubrís lo pasquí Disapte, a 19 de abril 1614, a les sinch hores de la vesprada, feren crida la Real Audiència que donarien do_centes lliures a qui descubrís qui havia fet lo paschí dels Apòstols. Ý dilluns, a 5 de maig 1614, feren altra crida, de part del rey, que donarien mil ducats.

[925] Dijous, a 24 de abril 1614, vesprada de sent March, a migjorn, desapararen dotse peses de artilleria del baluart de la casa de les Armes. Ý dien que certs particulars les feren desparar de voluntat dels diputats, per festejar la festa de la vespra de com morí lo venerable Francés Geroni Simó, beneficiat en Sent Andreu, que morí a 25 de abril 1612, dia de sent March, entre deu ý onse hores, ans migjorn, en la escaleta a hon aquell habitava. Ý aquest mateix dia, lo germà del dit Simó —dit Nicolau Simó, notari— oý missa de nóvio en dita església ý capella, que casà ab la filla de Gaspar Vives, mercader solicitador del comte de Anna, que estava al carrer de la Sequiola. Ý a les oracions, ben tocades, tornaren a desparar los tyrs. Ý a la nit y agué grans lluminàries ý festes per València. Ý en Sent Andreu lo festecharen moltíssim, ý en lo campanar de la Seu y agué esta nit farons. Ý a l'endemà despararen tres voltes lo Baluart, ý durà l'altra nit la lluminària, ý enfaronada ý festa. Ý en la plaça de Senta Catalina martre, a la vesprada, disapte a 26, y agué bous ab corda, ý grans avalots de gosos que destriparen los bous.

[926] Rinya de dos germans Disapte, a 26 de abril 1614, entre deu ý onse del matí, en una replaceta que hi ha a les espal·les de la ysla de la Cort Formada, se barallaren dos germans, dits los Caspes. Lo hú era archidiano de Segorb, dit Eugenio Caspe, ý lo altre Pedro Caspe. Mogué·s entre dits germans tanta còlera que l'obligà lo Pedro a l'archidiano, que ab la matexa espasa que portava lo mateix Pedro la y tirà del costat ý li pegà una coltellada en lo cap ý·l malnafrà. Ý dien que fonch en defensa sua pròpia, del dit archidiano. [927] Tornada de Madrid de don Baltasar de Borja Aquest dia se vestí en lo chor de la Seu don Baltazar de Borja, archidiano de Xàtiva, que lo dia enans era vengut de la Cort, que se n'era anat lo añy passat, dimats, a 22 de octubre. Ý aquest señor —vide infra subsigno— fou nomenat en bisbe de Mallorca. Ý se n'anà allà los primers dies de abril, 1626, ý se embarcà en Vinaròs. [928] Crida que lo real castellà val 2 sous Dilluns, a 28 de abril 1614, a la vesprada, feren crida que lo real castellà valgués dos sous. [929] Mata un sclau a un portaler Dimecres, a 30 de abril 1614, entre dos ý tres de la vesprada, un sclau moro de Turquia, de Sylvestre Forner, del portal Nou, pochs dies havia que havia donat uns diners a son amo, perquè li llevàs los ferros; ý aprés que·ls y llevà, se li n'anà amagatontes. Ý exint-se[·n] dit dia ab

sa capa ý espasa, ý un punyal vedat, per lo portal del Real, una guarda, volent-lo regonèxer, anava-se·n més que de pas pont amunt, pasada la scala, ý arribà al moro. Ý lo moro li pegà moltes punyalades a la guarda, ý hallí lo matà. Ý se n'anava la volta de la casa dels Lleons, ý un criat del Real veu lo negoci ý cridà, ý exiren los de la guarda, ý llançà mà a la espasa. Ý·ls de la guarda lo apretaren molt, ý·l prengueren, ý·l portaren a la Torre. Ý dimats, a 6 de maig 1614, li feren la volta dels Sentenciats, ý·l portaren al Cremador ý hallí lo apedregaren. Ý morí com a bon moro. [930] Tornada de la Cort del jurat Vives Dijous, lo primer de maig 1614, vingué de Cort lo jurat Lluís Vives, ý ben despachat de Sa Magestat, que li parlà boca a boca. En aprés, lo virey manà al dit jurat Lluís Vives ý a Arsís Sanpere, ajudant de racional, ý a micer Olginat, advocat de la Sala, que eren anats a la Cort, que tornasen tot lo diner que havien pres de la ciutat per anar-se·n a Madrid ab la matexa moneda, que eren huyt_centes lliures, com de fet tragueren los penyores als desús dits. [Vide supra subsingo ] Ý dimats, a 27 de maig 1614, a la vesprada, varen traure a la plaça de la Seu molta roba de dits señors, axí de ses mullers com de aquells, a vendre. Ý entre altres varen traure la gramalla, ab lo rollo, de dit jurat Luís Vives, ý una carroça del dit Santpere, ab assistència de aguazils ý scrivans ý corredor de la Audiència. Ý·ls señors jurats nous se ajustaren en la Sala per d'açò, ý feren embaxada al virey. [931] Presa del conte de Anna Diumenge, a 4 de maig 1614, entre sinch ý sis de la vesprada prengueren en una carrosa al conte de Anna, don Ferrando Pujades, al baluart del portal de la Mar, que anava ab altres cavallers. Ý·l prengué lo doctor Gil, de la Real Audiència, que anava dins de una carroça ab molts aguazils.Ý·l portaren a la Torre. Ý dimecres, a 21 de maig, 1614, a la nit, se n'anà de la Torre ugit, perquè tingué carta lo virey que li llevàs lo cap, ý se n'anà per la porta de la Torre.

[932] Altra crida qui descubrís lo pasquí Dilluns, a 5 de maig 1614, feren crida de part del rey, ý donava mil ducats a qui descubrís qui havia fet lo pasquí de la porta dels Apòstols. [933] Penjaren altre home sens culpa.Ý altre a 8 de abril Dit dia de dilluns penjaren un home de Alacant. Ý ab veus altes dix que no y sabia res en lo que l'inculpaven. Ý ab est són stats tres que són morts negatius. Cosa que causa gran admiració a la gent. [934] Dijous, a 8 de maig 1614. [Vide infra, subsigno ] Dijous a 8 de maig 1614, dia de la Assensió, predicà en la Seu lo padre Sotel·lo, de la Companya, ý dix que "gracias a Dios" que el

venerable mosén Francisco Gerònimo Simó havia ya passat per la pedra de toch, que era per lo Supremo de la General Inquisisió, ý que havien vist la sua causa ý procés. Ý que la havien aprovada ý que podien parlar ab llibertat de la sua vida ý milacres. Ý aguardaven que havien de publicar un edicte de la General Inquisisió sobre esta causa, ý pretengués que no·l publicarien, per no topar-se ab algunes persones de qualitat que y havien fet contrast ý repugnància. Perquè era fama que lo edicte se havia de publicar lo dia de la Assensió, o al menys lo diumenge següent, ý no·s publicà. Però que la sentència que se havia publicat, en dit Supremo de la Inquisisió, era molt favorable a dit benaventurat sanct, com se creya de persones fidedignes. [935] Disapte, a 10 de maig 1614, a la vesprada, féu crida la ciutat de les grans mercés que sa magestat havia fet a la ciutat, en donar-li alguns drets seus propis, ý que batesen tres_cents mil ducats fent francha la sua part. Ý fonch per medi del reverendíssim señor archebisbe, que estava en Cort, en companya de son germà, confessor de Sa Magestat; persona que Sa Magestat lo té en gran conte ý reputació, ý que ou per Sa Magestat tres voltes cada semana. Ý que lo señor rey ha advertit al duch de Lerma que no·l desgustàs, ý que·s fasa ab aquell. Ý axí diuhen que, en comparació del confesor, ya lo duch no és lo que solia. [936] Ý diumenge, lo primer de juny, tornà a predicar en la Seu lo mateix, per orde dels señors inquisidors. Ý lo que dix fonch que lo y havien scrit quatre persones, dignes de fe. Que ell lo tenia per benaventurat, ý que fia miracles. Ý que les persones que a ell lo y scrigueren, qualsevol persona de juhí los donaria crèdit. Però que havia entés que encara no se havia declarat ý que axí havien de anar a plaer ý en peus de plom en estos negocis. Y havia molts frares de Predicadors en la capella Mayor de la Seu, com era frare Català, lo prior, frare Bleda, ý altres, ý molts de Sent Francés, que aguardaven lo que diria. Ý persones de juhí crehuen lo que·ls pareix. Perquè sabien que dies enans, un capellà de la Seu, dit Valls, tenia un cartell de la Inquisisió per a publicar-lo sobre açò. Ý los frares lo han fet offegar que no·s publicàs, perquè lo confessor del rey és frare de Predicadors ý germà del nostre prelat, et ideo cum angelis et arcangelis. [937] Mort de don Sancho de Cardona Dijous, a 15 de maig 1614, soterraren al matí, en Sent Martí, a don Sancho de Cardona, fill de don Joan de Cardona, germà de don Christòfol de Cardona, almirant de Aragó que mataren. Ý al don Joan féu llevar lo cap lo príncep Vespasiano, virey de València. Ý morí lo dit don Sancho, que era fill natural del dit don Joan, en lo carrer Nou dels Peixcadors, davant la confraria dels Flaquers, en una casa de un cantó. Ý·l soterraren ab 12 capellans. Ý durà-li poch la malaltia. Ý és llàstima que tal cavaller morís a tan pobre.

[938] Sises en lo oli, carbó, madera ý vi Divendres, a 16 de maig 1614, a la vesprada, los jurats, de orde de Sa Magestat, posaren sises en la arrova de l'oli, qui la comprava, dos sous; en cascuna sàrria de carbó, un sou; ý en la madera, una lliura per càrrega; ý en lo vi, un sou per lliura. Més del que pagaven ý altres coses sobre Taula Nova de València; ý que no y agués més de un llibre en la Taula, que n'í havia dos: hú de matí, altre de vesprada. Ý certs pactes en los carregaments de censals sobre València. Ý que·l señor rey los donà llicència franca per a batre moneda València, cent cincuanta mília lliures. Ý que poguesen per a València traure de Castella argent cunyada o en barra, tres_cents mil ducats. [939] Presó del comte de Bunyol Disapte, a 17 de maig 1614, a la vesprada, lo virey féu ajuntar les dos sales ý féu posar en la Torre a don Gaspar Mercader, comte de Bunyol. Ý a l'endemà, que fonch dia de Pascua del Sperit Sanct, a la vesprada, lo féu portar en una carroça ab alguazils, pres, al castell de Xàtiva. Preten-se que li fonch descomedit en paraules descompostes al virey. Que com dit señor ha fet tal exida, essent tan benigne, açò es presumia. [940] Confirmà Diumenge, a 18 de maig 1614, dia de Pascua del Sperit Sanct, confirmà en palàcio monseñor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Dia de Pascua. [Vide infra, foli seguenti, p. 2]

[941] Cayguda de un gich del señor de Agres Dimats, a 20 de maig 1614, dia tercer del Spirit Sanct, a les dos hores de la vesprada, un fill gich del señor de Cortes, don Joan Pallàs, que estava en lo hort, fora·l portal de Sent Vicent, caygué del terrat de la casa volant una milocha. Ý aquest dia portaven los de la confraria dels Desamparats a un mort que caygué de un terrat ý rebentà. Ý a les huyt hores lo soterraren en lo vàs de l'Altar Mayor de Sent Francés, pròpria sepultura de aquells. Anaren tots los frares de Sent Francés ý general de capellans de Sent Martí. Ý·l portaren en una taüt, tancat. [942] Mort de del doctor Nadal Dimecres, a 21 de maig 1614, entre deu ý onse hores del matí, volent argumentar en unes conclusions en lo theatro del Studi de València lo doctor Christòfol Nadal, beneficiat en la Seu de València, hallí se reclinà al doctor que estava al seu costat ý restà mort, sens dir paraula. Era persona de bona vida ý bon sacerdot. Ý havia aquell matí dit missa en la Seu, en la capella de la Santíssima Trinitat. [943] Mort del canonge Tàrrega. Fugida del conte de Anna Dimecres, a 21 de maig 1614, entre tres ý quatre hores de la vesprada, morí lo canonge Tàrrega, que estava reclús en uns apposientos de la Seu. Ý aquesta nit se·n fuxqué lo conte de Anna de la Torre, perquè dien que lo virey tenia carta del rey que li llevàs lo cap.

[944] Milacre del Santíssim Sacrament en Sent Martí Dia de Pascua del Sperit Sanct, que fonch diumenge, a 18 de maig 1614, en la església parrochial de Sent Martí de la present ciutat de València —en la capella a hon accostumen a combregar los devots ý fels christians, al matí, essent també aquest dia lo tercer diumenge de la Minerva, que se accostuma en dita església fer la festa del Santíssim Sacrament ý la processó—, estant un señor sacerdot, dit mosén Benito Rúvio, que acostuma en dita església lliurar ý combregar als fels devots, venint en la bancada, combregant per orde als que hallí assistien; donant la santíssima hòstia a una negra per tres voltes, yamay permeté nostre Señor aturar-se en la boca de dita negra. Ý pensant-se que u fia no obrir bé la boca, ya estava moýno com no li restava en la boca, ý açò fonch per tres voltes. Ý vént açò, que se amoynyava una dona que venia en la negra, dix al dit mosén Rúvio que miràs que entenia que aquella negra no creya ella que era batechada, sinó que era boçal. Ý axí pasava dit capellà la bancada, combregant als demés. La negra era de un mercader que·s dia Pere Tristany, parrochià de dita església. [945] Crida de la Redemptió Dijous, a 22 de maig 1614, al matí, feren crida los frares de la Merçè de la redempsió que havien de fer de catius christians.

[946] Processó de mosén Simó Divendres, a 23 de maig 1614, a la vesprada, feren la processó ordinària a ymitació del venerable mosén Francés Geroni Simó. Ý la feren extraordinàriament que la havien accostumada enans hà fer, perquè no portaven ymage del dit Simó, sinó una creu pintada ab los improperis de la Passió, ab molts envestats de negre ý dotse disciplinats, ý un crucifici molt gran, ab un mont Calvari. Ý·ls improperis de la Passió, que portaven uns gichs vestits ab cabelleres ý garnaldes, com a àngels, ý ab moltíssima gent que acompanyava. Ý lo crucifici no·l pasaren per la Peixcateria, per anar molt alt, sinó que, essent als Drets, giraren per la Argenteria als Sombrerers. [947] Disapte, a 24 de maig 1614, celebrà órdens particulars lo señor bisbe Caravajal, bisbe de Coron. [948] Beatificació de sor Teresa Dilluns, a 26 de maig 1614, a les sis hores de la vesprada, la Seu repicà solemne les campanes; perquè tingueren nova que havien beatificat a sor Theresa, monja fundadora de la Orde de les Monjes Descalses Carmelites. Ý lo mateix feren les demés esglésies. Ý sa sanctedad de Paulo Quart concedí, a 24 de abril, dit añy 1614, en Salamanca, a hon està lo seu cos soterrat, que a sinch de octubre, que fonch lo dia que morí, que tots los ecclesiàstichs, axí frares com capellans, aquell dia puguessen dir missa de aquella del Comú de les Vèrgens. [949] Divendres, a 30 de dit, y agué provisió, late sentencie, als capellans que no·l dexasen traure lo crucifici, feta per lo señor official, Pere Anton Serra.

[950] Almoneda dels que anaren al rey Dimats, a 27 de maig 1614, varen traure, en avent dinat, a la plaça de la Seu, a vendre la roba del jurat Vives ý de Santpere ý de micer Olginat, ý la gramalla ý rollo del jurat Vives. Ý los jurats nous se ajustaren en la Sala ý feren embaxada al virey, sobre açò, la matexa vesprada. [951] Dimats, a 27 de maig 1614, lo rigent micer Sancho, micer Gil, micer Tàrrega, ý micer Sisternes, tots [de] la Sala Criminal, ab molts aguazils, anaren al carrer de la Edra, òlim, ý ara als Aluders, a la casa que estava Francés Llopis, òlim apothecari ý último ciutadà, hà fer visura a hon morí aquell. Per certes pretensions que tenien los parents de dit Llopis contra la muller de aquell, viuda, dita Elena Montanyana, ý contra Gaspar Sepulcre, notari rebedor del testament o de la plica de aquell. [952] En lo mes de maig 1614, Sa Magestat féu mercé franca la treta de Sicília, de huyt mília salmes de forment, cascun añy, a beneplàcit del rey. [953] Corpus Dijous, a 29 de maig 1614, dia del Corpus, y havia fanchs. [954] Crida del dret de la Duana Divendres, a 30 de maig 1614, a la vesprà, feren crida los jurats de com Sa Magestat los havia fet mercé del dret de la Duana per a tots los vexells que portasen mercaderia al Grau. Ý aquest dia, a la vesprada, féu manament lo official Serra als capellans de Sent Andreu que, a pena de excomunió late sentencie, ý de altres penes, no dexasen traure de la església lo christo gran que frare Sobrino los havia enviat. Ý axí aquest dia no·l varen traure. [955] Processó del Corpus en diumenge, ý tart Diumenge, lo primer de juny 1614, entre huyt ý nou hores del matí, tornant lo Santíssim Sacrament de Sent Martí a la església, essent al cantó del carrer dels Aluders, passaven los señors jurats nous, del dit añy, que fien lo primer passeig. Ý arribant a l'hostal Fondo se apearen dits señors ý acompanyaren lo Santíssim Sacrament fins dins la església. Ý se n'exiren per la porta de la placeta, ý hallí pujaren a cavall ý se·n tornaren a son camí Ý portava lo Santíssim Sacrament un beneficiat de Sent Martí, dit Ciffre. Ý aquest dia feren la processó del Corpus, perquè lo dia del Corpus havia fanchs ý no·s podia bé fer. Ý accabaren tart ý no y estigué lo señor archebisbe, que estava en Madrid. Lo mateix acompanyament acontengué en lo añy 1623, dijous, a 15 de juny. [vide infra, foli 316, pàgina 2]

[956] Sermó del pare Sotel·lo en la Seu, contradint-se al de la Assensió [dia de l'Assensió, en la Seu, dijous a 8 de maig 1614. [Vide supra, foli 195, p. 1] Diumenge, lo primer de juny 1614, predicà lo pare Sotel·lo, de la Companya de Jhesús, en la Seu, per orde dels señors inquisidors. Ý dix que lo que havia dit de mosén Simó, lo sermó passat, lo y havien scrit quatre persones principals de la Cort —ý que eren persones de molt de crèdit, ý que qualsevol persona de bon enteniment los daria crèdit ad aquells—. Ý que per ço ell lo tenia per un benaventurat ý que gosava de nostre Señor, ý que per ço ell ho havia dit. Però que sabien que encara no se havia declarat. No sé què dir-vos en açò, si pochs dies enans de la Assensió ya havia fama en València que un capellà de la Seu, dit Valls, tenia un cartell dels señors inquisidors sobre açò per a publicar-lo. Ý l'havia, segons se dia, comunicat a tres o quatre persones amigs de aquell. Ý que aprés los dits señors lo y havien tornat hà demanar, ý que li digueren que si l'havia comunicat a ningú. Ý que dit Valls los respongué que puix a ell no li havien manat lo segret, que l'havia comunicat a tres o quatre amichs d'ell. Ý esta era la fama pública entre moltes persones honrrades. Ý axí anaren lo dijous, a 8 de maig, dia de la Assensió a la Seu, a oyr lo cartell. Ý veren que no·s publicà, sinó que predicà el pare Sotel·lo de la Companya. Ý axí restaren sospensos en no oyr-lo ý alegres de lo que lo predicador dix del benaventurat Simó. Ý cascú glosà sobre açò lo que ben vist li fonch, vént la gran contradictió que ad aquest venerable capellà li fan gravíssimes religioses persones. Déu se servixca de dar-nos pau ý quietut, per sa infinita bondat ý misericòrdia.

[957] Punyalades a una dona Dilluns, a 2 de juny 1614, a boca de nit, pegaren de punyalades a la muller de micer Joan Baptiste Ferrer, anant per València. [958] Punyalades un marit a sa muller Dimats, a 3 de juny 1614, pegà de punyalades a sa muller N. Canadilla, notari, que estava en la Sala. [959] Asalt en lo monastir de Sent Sebastià Divendres, a 6 de juny 1614, a les nou hores de la nit, micer Sancho, doctor del Real Consell de València, donà asalt en lo monastir de Sent Sebastià, perquè se havien recollit uns bandolers. Ý no·ls trobà; sinó roba de aquells. [960] Processó dels frares de Predicadors del Santíssim Sacrament Diumenge, a 8 de juny 1614, a la vesprada, lo convent de Predicadors féu solemne processó del Santísim Sacrament per lo carrer de la Xerea, carrer de Governador Vell a la plaça dels Ams, carrer de la Mar a la plaça de Predicadors, a sa casa. [961] Asalt al monastir de Sent Sebastià Dilluns, a 9 de juny 1614, a la vesprada, donaren salt la Real Audiència Criminal —micer Sancho, Gil ý Tàrrega, ab aguasils ý gent de la guarda— al monastir de Sent Sebastià. Ý prengueren dos malfatans ý altres se n'anaren. Ý la hú dels dos era frare N. Ferrer, del monastir del Remey, que havia dies que se n'era fogit del monastir, ý per orde del ministre lo accomanaren en la Torre, presó del rey. [962] Benedictió de la bandera del capità Gamir Dijous, a 19 de juny 1614, benehyren en Sent Andreu, a la vesprada, la bandera del capità Lleonart Gamir, que se n'anava ab la gent que havia fet en València.

[963] Treta de quatre monjes de Madalenes Dit dia de dijous, a 19 de juny 1614, entre dos ý tres hores de la vesprada y agué gran avalot en lo monastir de les monges de Madalenes. Perquè varen traure quatre de dites señores del monastir en un cocho ý les portaren al monastir de Senta Catalina de Sena. Ý dien que les varen traure per orde del seu provincial, que·s dia Joan Geroni Batiste Lanusa. Ý trobaren-se dos jutges de la Real Audiència: micer Sancho ý don March Antoni Sisternes, advocat fiscal. Ý anaven dits señors darrer dit cocho, ab altre cocho ý aguazils. Ý dien que eren dites señores les Viques ý les Marrades. Ý persona que les veu, que les varen traure per la porta de la església, veu que la Marrades, quant fonc a la porta de la església, se alçà lo vel negre, ab lo qual portava la cara tapada, ý dix ab altes veus: "Señors, no·ns trauhen de así per roïns, ý per haver fet cosa no deguda; sinó perquè no volem fer lo que aquestos cugots volen." Ý parlà contra·ls frares altres semblants paraules. Ý tots dien que era perquè tenien nova que lo papa havia exemit lo monastir de la jurisdictió dels frares ý de l'ordinari de València, ý les havia subjectades a l'ordinari de Sogorb. Ý anaven en lo colcho tirades les cortines, que no volien anar tapades, ý ab moltes paraules, quexant-se en gran manera de què·ls feyen agravis. Ý les tornaren, les Marrades, ý altres que portaren a Çaragoça, a València, en lo mateix monastir, dimats a 17 de febrer 1615, a gastos propis de qui les va traure.

[964] Disapte, a 21 de juny 1614, yxqué a la mostra de guardar lo Grau don Joan Cabanelles, capità dels Corders. Ý va traure un famosísim vestit brodat, que de mans, la brodadura, li costà cent_ý_vint_ý_sinch lliures. Ý·l féu N. Munyós, brodador de la devallada del Campanar de la Seu, als Gaudamasilers. Ý era de domàs tenat ý la brodadura de argent. [965] Dilluns, a 23 de juny 1614, feren la crida del Jubileu de la Minerva, del dia de sent Joan Batiste. [966] Penjà·s un home flaquer Dilluns, a 23 de juny 1614, al de matí se penchà, ell mateix, ab la corda del poal, N. Yvanyés, flaquer al carrer d'En Gil. Ý a la vesprada lo soterraren en lo foçar de Sent Joan, perquè dien que·s tocava molt de l'ayguardent. [967] Penjaren dos hòmens de Alcoy Dit dia, a la vesprada, pencharen dos hòmens de Alcoy. Ý·ls soterraren en lo monastir del Socors. [968] Mostra de la bandera de don Laudomio Mercader Dit dia, a la vesprada, ixqué a la guarda del Grau don Llaudòmio Mercader, fill del comte de Bunyol, capità del offici dels Calceters. Ixqué honestament adereçat, axí per lo treball que estava son pare, que estava pres en lo castell de Xàtiva —com se à dit ya dalt— com per lo dol del sogre. Portava gallarts soldats. [969] Prohibició de les ymatges del benaventurat Simó ab raigs Dimats, a 24 de juny 1614, dia del gloriós sent Joan, al matí, en la Seu feren publicar los señors inquisidors un cartell, ab lo qual prohibien les figures del venerable Francés Geroni Simó ab raigs ý resplandors. Ý també que un llibre que havien

estampat en Segorb —de la vida ý miracles de dit venerable Simó— lo portasen; fins tant Sa Sanctedad provehís lo que convindria. [970] Pasquí en la plaça de la Seu Dimecres, a 25 de juny 1614, al matí, aparegué en la plaça de la Seu un paper pintat un frare ab los peus de gall, ý als seus peus la tiara de Papa, un capel·lo de cardenal, les insígnies de la santa Inquisissió ý la corona del rey ý un barret de capellà, ab un mot ý lletra que dia: "Omnia." Y agué grans indicis que dos frares, de molt de matinada, lo clavaren. Perquè micer Navarro arribà en continent ý·n tingué grans indicis; que per ser tan de matí los testimonis nopogueren adverar sinó que eren frares. Ý no sabien si de Predicadors o del Remey, en les capes. [971] Crida de la reductió dels censals del General Dijous, a 26 de juny 1614, de matí, feren crida real de Sa Magestat que los censals del General foren reduhïts també a sou, com tots los demés. [972] Llibertat als cononges per a ses cases Dijous, a 3 de juliol 1614, los canonges que estaven presos en lo palàcio archebisbal los dexaren anar a ses cases, afiançats [per] lo comisari Obregon. Ý divendres, a 4 de dit, se n'anà a Madrid lo dit comisari. Ý dilluns, a tants de setembre 1614, vingué nova que morí quid señor Obregon. [973] Citació a l'official per a Roma Dit dia de dijous, citaren al señor official, Pere Antoni Serra, ý a son procurador fiscal, Agostí Blasco, a instància del procurador fiscal de Roma, que dins dos mesos compareguesen personalment en Roma. Ý lo señor official, com a discret, féu rebre una informació com los que anaven per tal temps a Roma estaven perillosos de la salud ý també dit señor que estava mal. Ý divendres, a 4, a la nit, soparen en lo hort del Patriarcha los dos señors officials.

[974] Mort de l'alférez don Gamir, comanador de Sent Joan Dimats, a 8 de juliol 1614, soterraren en Sent Joan de l'Hospital a l'alfèrez don N. Gamir, comanador de Sent Joan, que a 19 de juny dit añy portava la bandera a son cosí, Lleonart Gamir, que la benehý en Sent Andreu. [975] Anada del doctor Gil a la ralla de Castella, per a don Francisco Crespí Dimecres, a 9 de juliol 1614, a la vesprada, se n'anà lo doctor Gil, del Real Consell, a la ralla de Castella ab molta gent de la Guarda de a Cavall ý alguazils, per a portar pres a don Francisco Crespí de Valldaura, señor de Sumacàrcer, que l'havien pres en un lloch de don Martí Pardo de la Casta, ralla de Castella. Ý, ab tanta avalot, aprés pasechà ab llibertat València. [976] Venguda del cardenal de Este Dijous, a 17 de juliol 1614, prop miganit, vingué al monastir de Predicadors lo cardenal de Aste, que venia de Cort, ý hallí aposentà. Ý anà al Real en la carroça del marqués de Cocentayna. Ý disapte, al matí, anà a la Seu ý entrà per la porta del Campanar a l'altar mayor, ý no·l reberen en pali. Ý entrà a veure les relíquies ý de hallí se n'anà al Col·legi, ý li posaren sitial, lo que no devien. Ý no volgué anar yamay a Sent Andreu, a vissitar la capella de mosén Simó, per inductió de frare Català, prior de Predicadors, no obstant haver-lo-y dit lo señor virey que y anàs, ý·ls señors jurats de València. Havent estat en València fins a set de agost, que a 8, divendres, s'embarcà al matí. Ý divendres ans pasechà València, ý al cap de la Boseria encontrà la processó del venerable Simó ý parà la carroça ý alabà molt tan devota processó. Ý portava en sa companya un bisbe, vestit de morat, ý un camarero vestit del mateix, ý ell anava de tafatà carmesí. Los cavallers que anaven en dita carroça, ab sis mules, era lo

dit marqués de Concentayna ý don Guillem de Castro ý don Àlvaro Vich, capitals enemichs del venerable Simó, ý lo señor marqués, que·s molt devot. Era dit señor ordenat de menors ý de baxa estatura, moreno, de edad de 40 añys, barbinegre, ab cabells ya blanchs. [977] Crida que entoldasen los carrers per a pasechar-lo Disapte, a 19 de dit, feren crida que entoldasen los carrers, que·l volien pasechar. [978] Diumenge, a 20 de juliol 1614, dinà ab lo virey en lo Real. Ý·l portaren a pasechar ab trompetes ý tabals per València. Anava enmig de dos jurats en cap; a saber és: a la mà dreta Ramon Angresola, jurat en cap dels cavallers, ý a la mà d'aquest, dreta, lo cardenal, ý a la mà esquerra del cardenal lo señor virey ý, a la mà esquerra del virey, lo jurat en cap dels ciutadans, Miquel Àngel Solanes. Ý aprés de dits señors anava un bisbe vestit de morat ý lo camarer del dit señor cardenal a la mà esquerra del dit señor bisbe, vestit també de morat. Ý·l tornaren a Predicadors ya de nit. [979] Racional de València, Geroni Bayarri Dit diumenge, fonch nomenat per racional de la ciutat de València Geroni Bayarri, notari, que renuncià la art per ser-ó ý ajudava hallí al racional. Ý aprés fonch racional.

[980] Offici en Madalenes, los cantors de la Seu Dimats, a 22 de juliol 1614, dia de senta Magdalena, en lo monastir de les Madalenes feren lo offici solemne los cantors de la Seu. Ý dix la missa lo canonge Gil ý predicà lo canonge Bellmont. [981] Presó de don Francisco Crespí Diumenge, a 27 de juliol 1614, portaren pres de Castella a don Francisco Crespí de Valldaura, señor de Sumacàrcer, a les quatre hores de la vesprada. Portaren-lo per de fora de València a la Torre en un colche tot descubert, ab aguazils dins. Ý aprés, en lo añy 1617, pasechà molt temps València ý aprés anà a Orà. [982] Elets de la parròchia de Sent Martí Dit dia de diumenge, se ajustà la parròchia de Sent Martí ý nomenaren elets a don Gaspar Vidal; a Catarroja, apotecari; a Gregori Marca, notari; per a veure les differènties que y havia entre los obrers ý·l clero sobre los contes de les administracions. Ý rebé·n acte Ortí, notari síndich de la parròchia. [983] Mort de mosén Çabater Dilluns, a 28 de juliol 1614, a les quatre hores de la vesprada morí mosén Llorens Çabater, beneficiat en Sent Martí ý vicari. Ý·l soterraren en Sent Martí dimats, a les deu hores. Ý vingué la parròchia de Senta Catalina, com acostuma, ý lo rector de dita parròchia. [984] Carta del rey que no executasen la sentència a don Francisco Crespí Ý, dit dia de dilluns, vingué una carta de Sa Magestat que no executasen la sentència de don Francisco Crespí. Perquè entenien que no y sabia res en la mort del doctor don Geroni Valleriola; sinó que·l procés de ausència lo y reduhïsen a presència per altre cas, que sospitaven hauria fet.

[985] Fugits tres hòmens de la Torre Dimats, a 28 de juliol 1614, a la nit, se·n fuixgueren tres hòmens de la Torre, sent alcayt Ferrer, lo aguazil; perquè Francisco Pérez, que ans era alcayt, encara estava en treball per la anada del comte de Anna. [986] Avalot en lo mercat, sobre un studiant Diumenge, a 3 de agost 1614, a migjorn y agué gran avalot en lo mercat, al cantó de la porta Nova, sobre un studiant ý aguazils ý ab lo capità de la guarda, que acàs se attrobà hallí ab los seus soldats de guarda, que·ls aporrecharen los studiants. Ý se n'emportaren lo studiant. Ý dijous, a 18 de setembre, feren rigurosa execució de sentència en tres studiants. [Vide infra, a 18 de setembre 1614, foli 205] [987] Offici en Predicadors ý assistència del cardenal [de] Este Dilluns, a 4 de agost 1614, dia de sent Domingo, assistí en lo offici, en la capella de l'Altar Mayor, lo cardenal d'Este, germà del duch de Mòdena. Assistiren en lo altar frares de Sent Francés ý predicà frare Tamarit, de dita Orde de Sent Francés. Ý dit señor estava vestit ab un roquet ý una com a muça de carmesí ý barret vermell de quatre cantons, ý davall de un doser de vellut ý tela de or de carmesí, ý ab sa cadira. Ý a les espal·les, seÿts, un señor bisbe ý un mayordom. Ý hallí li feren les ceremònies. [988] Nova del Turch Dit dia, a les sinch hores de la vesprada, vingué al Grau de València una fragata eo bergantí mallorquí ab tota diligència, ý portava noves que lo Gran Turch estava sobre Malta. Ý lo virey tingué ajust ý Consell Segret de Guerra en lo Real. Ý lo dimats, a la una hora de migjorn, despachà un correu a tota diligència al rey.

[989] Anada del cardenal, ý no se executà Dimecres, a 6 de agost 1614, dia de sant Salvador, lo señor cardenal d'Este se n'anà a embarcar al Grau de València a la vesprada, ý l'acompanyà lo señor virey. Ý per amor de unes galeotes de moros que anaven per la placha se·n tornà a desembarcar. Ý vingué nova que la armada del Gran Turch estava sobre Sardenya. [990] Altra anada Divendres, a 8 de dit, al matí, se embarcà dit cardenal ab una fragata ý altres vexells gichs que l'acompanyaren. Déu lo encamine, que havent stat tants dies en València yamay volgué anar a visitar la capella del venerable Simó, per haver-lo-y impedit frare Català, prior que era de Predicadors, ý altres frares. No obstant que dien que lo señor virey lo y havia dit dos voltes. Ý axí mateix lo y havien supplicat los jurats de València, que cert ne estava molt enfadada la terra de tal cosa. [991] Mort del canonge Vicent Peris Disapte, a 9 de agost 1614, al matí, morí lo canonge Vicent Peris. Ý·l soterraren diumenge de matí. [992] Mort de mosén Carci Dilluns, a 10 de agost 1614, a l'alba, morí mosén Vicent Carci, beneficiat en Sent Martí. Ý·l soterraren dimats, a les nou hores del matí. [993] Extinctió de la Taula Vella de València Dimats, a 11 de agost 1614, feren crida los señors jurats que en tot effecte se extinguira la Taula Vella, per tot lo mes de setembre, dit añy 1614, ý que·ls que tenien diner que·l carregasen. [994] Carta del rey als frares de Predicadors En aquests dies vingué carta del rey al virey contra los frares de Predicadors, amenasant-los que no inquietasen la terra sobre lo sent Simó o que se n'ixquesen de la terra. Que més volia lo rey tenir una ciutat com València, que no hú o dos monastirs que la inquietasen. Ý altres coses que·s contaven, que·ls havia lo rey scrit.

[995] Germandat ab don Gaspar Vidal Dimats, a 11 de agost 1614, tenint capítol en la sagrestia de Sent Martí, en avent dinat, per la mort de mosén Vicent Carci, bocer, feren nominació de bocer per a dit añy a mosén Pareja. Ý axí mateix agermanaren ab los capellans a les misses tan solament a don Gaspar Vidal, que era molt affectat parrochià ý benemèrit de la església. [996] Ajuts dels elets de la parròchia ý del clero Disapte, a 16 de agost 1614, dia de sent Roch, al matí se ajustaren los elets de la parròchia de Sent Martí ý los elets del clero de dita església, per a dar orde en coses de les administracions. Ý trobaren-se per la parròchia don Gaspar Artés, obrer mayor en dit añy; March Antoni Ortí, notari síndich de la parròchia; don Gaspar Adell; Lluís Vives, ciutadà, ý Catarroja, apothecari, ý Gregori Marca, notari. Ý per lo clero, lo rector, mosén Pere Andreu, prevere síndich del clero, ý mosén Pere Peris, beneficiat, ý Planes. [997] Soterrar a Vicent lo Morrut en Sent Francés Aquest dia, al matí, soterraren en lo monastir de Sent Francés a Vicent, dit lo Morrut, traginer, que estava en lo carrer de Sent Vicent. Ý anàrem los de la parròchia de Sent Martí ý los de Senta Catalina, ý·ls de Sent Joan del Mercat. Ý per pudir lo cos lo soterraren primer, ý aprés digueren missa de la Assumpsió de Nostra Señora. Ý acabada la missa se n'anaren los capellans de Sent Joan ý de Senta Catalina ý restàrem los de Sent Martí. Ý hallí, en lo chor, davant lo altar mayor, diguérem lletania ab los frares. Ý és la primera que é vist dir en mos dies.

[998] Possesió del rector del Studi, lo canonge Guardiola Dilluns, a 18 de agost 1614, vespra de sent Lluís, a la vesprada, prengué possesió de la rectoria del Studi General lo canonge Miquel Geroni Guardiola, germà del doctor Joan Baptiste Guardiola, del Real Consell. Anaren tots los señors jurats, ý molta gent de propòsit, a l'acompanyament. Ý en lo present mes feren fer la porta de casa de dit rector gran, per a que entràs carroça. [999] Processó de la Assumpció Dimats, a 19 de agost 1614, dia de sent Lluís, feren la processó de la Assumpció de Nostra Señora; perquè divendres, a 15, dia de la Assumpció, plogué. Ý anaren quatre jurats ý lo señor virey ý lo governador, don Jaume Ferrer. Ý en lo añy 1607 feren també la processó de la Assumpció dia de sent Lluís, que aquell añy fonch en diumenge. [1000] Mort de micer Geroni Bonilla Disapte, a 23 de agost 1614, morí micer Geroni Bonilla, assesor del civil del governador de València. Ý diumenge fonch soterrat en Sent Andreu. Ý a 22 de juny, 1611, jurà per assesor. [1001] Confrare del número del Roser Diumenge, a 24 de agost 1614, dia de sent Berthomeu, me escrigueren confrare del número en la confraria del Santíssim Roser de València. Ý a 27 de setembre, 16[...], em fiu scriure en lo llibre comú dels confrares per fray Domingo, de Predicadors. [pro ut infra, foli 320, pàgina 1] [1002] Mort del rector de Sent Thomàs. Crida sobre la garrama Disapte, a 30 de agost 1614, morí a miganit lo rector de Sent Thomàs, doctor Gavaldà. Disapte, a 30 de agost 1614, feren crida Real que·ls que havien posat garrama en València que perdonasen. Ý·ls que les viles ý llochs avien portat, que perdonasen que la ciutat no·ls la tornàs. Ý que les viles ý llochs, si estaven defraudades, que posasen alguna tacha, fins tant se·n reintegrasen de dit diner.

[1003] Comèdia en Predicadors Disapte, a 30 de agost 1614, a la vesprada, accabada la salve en lo monastir de Predicadors en la església, lo comediant Belluni representà la comèdia nomenada Los melindres de Belisa, comèdia no molt honesta. Ý assistiren casi tots los frares de Predicadors, ý molts de la Orde de Sent Francés. Ý açò fon tancades les portes de la església. Trobà-s'í a dita representació ý vista don Olfo Sans, señor que fonch, vivint sa muller, doña Violant Despuig de Alcàntara, Benexides ý Ràfol. [1004] Mort del sant frare Geroni Alcocer. Ý fonch lo qui essent prior, en lo añy 1608, dexà entrar als capellans en los soterrars, sens anar la Seu Dijous, a 11 de setembre 1614, a migjorn morí en lo convent de Predicadors de València lo sant frare Geroni Alcocer, persona molt religiosa, exemplar, ý de gran vida; ý per tot lo poble tengut per sent Beltran, perquè en tot li parexia. No feren senyal ningú, sinó que a la nit, a les oracions, feren senyal, ý a les deu hores de la nit lo soterraren ab gran silenci, que donaren que dir a tota la gent. Que per exir ab sa pretensió los frares han volgut dillustrar una tan evident sanctedad com la de fray Geroni Alcocer. Ý al matí feren un cadafals rodat de canalobres, ab siris, ý una tomba ab un drap de brocat, ý damunt un coxí ab un barret de quatre cantons, ý una borla blanca de doctor. Ý digueren missa cantada de Requiem. Assistí lo señor virey. Ý yo tinguí gran sort que dos hores enans que morís lo aní a vissitar, ý li besí les mans estant accabant la vida. En temps de aquest sanct Alcocer, que fonch prior, comencaren a soterrar los capellans los cosos que portaven ý entraven dins lo monastir, sens venir la Seu. Ý fonch lo primer cos que soterrà un albat, fill de Gaspar Vidal, del carrer del Governador Vell. Ý fonch disapte, a 29 de noembre, 1608. [Supra, foli 125].

[1005] Port de una llàntia de Castella al benaventurat Simó Diumenge, a 14 de setembre 1614, ý festa de la exaltació de la santísima Creu, lo offici de flaquers ý moliners anaren per València ab sa bandera de camp, ben adresats, ab arcabusos. Ý portaven una llàntia de argent que havien portat de Castella, per al benaventurat sent Simó, ý la portaren hallà. [1006] Possesió del trast de Ximeno, en lo Almodí Dilluns, a 15 de setembre 1614, prengué posessió del trast de l'Almodí Ximeno, lo taverner, per qui es mogué lo añy present, a 29 de giner, avalot de llevar-los. Ý dos dies enans tornaren a Sent Pere lo trast. [1007] Penjaren un home, ý no y devia res Dimats, a 16 de setembre 1614, penjaren un home del carrer de Sent Vicent. Ý públicament dix que per lo que·l penjaven no y devia res. Requiescat in pace. [1008] Mort de Pere Gostans Soler. Ý lo fill, dit Vicent Soler, morí a 22 de setembre 1616, ans migjorn [pro ut infra] Dimats, a 16 de setembre 1614, a la vesprada, ans de les primeres oracions, morí Pere Gostans Soler, generós, diputat de València, persona de qui·s confiava molt en la ciutat, ý de bon pare. Soterraren-lo dijous de matí, en la seua capella de Nostra Señora, dita de les Febres, en un vàs, devall lo altar de dita capella. Acompanyaren a sos fills los señors diputats, ab les maces davant, ý los macers ab capes de dol, ý·ls sombreros sens cordons. Féu-se-li solemnísim soterar, ab moltíssims de cavallers. [1009] Sentència a tres estudiants, ý en continent la execució Dijous, a 18 de setembre 1614, donaren sentència, en casa lo Regent, a tres estudiants que dien que havien fet resistència a uns verguetes a la porta Nova, ý·ls llevaren a un studiant. Ý en continent los posaren en un carro, a dits estudiants, ý·ls portaren a embarcar al Grau

de València. La hú era fill de Palau, del Toçal, lo ciutadà, ý li donaren quatre añys de Orà ý trenta de pecúnia. Ý lo altre era fill de Ribes, un flaquer eo forner, davant de Sent Llorens, quatre añys en galera ý cent ducats de pena. Ý lo altre huyt añys en galeres. Ý lo treball és que qui u féu no patix, segons dien persones de vista. [1010] Despedida del señor virey del Consell Dilluns, a 22 de setembre, lo señor virey se despedí del Consell ý sales, que·l rey li manava que se·n tornàs a Castella ý que venia per virey lo duch de Fèria. [1011] Primera pedra a la església dels frares carmelites descalços, al portal de Quart Dimecres, a 24 de setembre 1614, al matí posaren la primera pedra al fonament de la església del monastir dels Carmelites Descalços, fora lo portal de Quart. Ý estigué lo señor virey, marqués de Caracena. Dix la missa don Baltazar de Borja, archidiano de Xàtiva. [1012] Crida per lo Jubileu de la Minerva Divendres, a 26 de setembre 1614, feren crida per lo Jubileu que y havia de la Minerva lo dia de sent Cosme ý sent Damià, que era a l'endemà, en Sent Martí. [1013] Mustaçaf lo fill del rigent Mayor Dilluns, a 29 de setembre 1614, dia de sent Miquel, fonch elet en mustaçaf lo fill del regent Mayor, dit Miquel Mayor . [1014] Mort de micer Cerdà Dimats, a 30 de setembre 1614, al matí portaren a soterrar al monastir de Senta Tecla al cèlebre doctor Thomàs Cerdà de Tallada, que era del Real Consell. Ý morí a la Creu de Mislata, en una alqueria sua. Ý de hallí lo portaren en una carroça, sens pompa ni strèpit. Déu li aya perdonat sos pecats.

[1015] Penjaren a Bernat Corts, per una pistola Dimecres, lo primer de octubre 1614, penjaren en la forca del mercat a Bernat Corts, fill del alcayt de la Diputació, perqué·l trobaren ab una pistola los dies enans, al portal de Sent Vicent. Ý entoldaren la forca de dol. [1016] Eclypse de Sol. Ý a 10 de juliol 1600 n'í hagué una altre —supra—. Festes per la mare Teresa Divendres, a 3 de octubre 1614, a les onse hores del matí y agué gran eclypse de Sol, que·s tornà casi tan fosch com a les primeres oracions de la nit. Nostre Señor se apiade de nosaltres. Ý aquest dia feren crida que, tres dies arreu, ý nits, fesen festa ý lluminàries per la beatificació de la mare Teresa, fundadora de les carmelites descalces. Ý axí·s féu. Ý·ls frares de sent Felip feren grans instruments de fochs a les nits. Ý en molts carrers de València y agué farons. Dit dia, a vespres, ans de començar-les en Sent Martí, y agué capítol en dit clero sobre un quitament de un censal de la viuda na Carbonella, que rebé Peravesino, notari síndich del capítol. Acontegué quod dicam ex clerecis assistentibus in capitulo erat crapulatus et dicebat multa ridiculosa itant omnes clerici mirarentur et dentibus adhesit cuidam ex clericis dictus Gisbert in musculo et ipsum molestavit dicebatur crapulatus Geronymus Scipinya ita ut omnes mirarentur dicebatur omni quod in domo vbi halivabat erat Blacy Garcie in Academia Valentina retorica insignem quod ille die habebat multos invitatos in pranbrio. [1017] Mort de Jaume Bertran, germà de sent Bertran Disapte, a 4 de octubre 1614, dia de sent Francés, a les quatre hores de la vesprada morí lo gran ciutadà Jaume Bertran, germà del sant frare Luís Bertran, persona exemplar ý bon christià, ab tots los sagraments de la Església. Ý dilluns lo soterraren en Predicadors, en lo vàs dels Bertrans, que està davant de la sepultura de sent Lluís Bertran, son germà. Acompanyà a son gendre lo governador ý lo bal·le, ab ses mases, ý molta cavalleria.

[1018] Mort de doña Isabet Aliaga Dilluns, a 6 de octubre 1614, morí doña Isabel Aliaga ý de Vil·larrasa, viuda de don Pedro Vil·larrasa, en la parròchia de Sent Andreu, en la casa dita del señor de Bétera, a la part del Col·legi. Ý fonch soterrada en la església de Sent Joan del Mercat. Ý anava engramallat micer Tàrrega, doctor de Real Consell, ý anava la Real Audiència acompanyant-lo, ab les maces cubertes ab vels de dol. [1019] Mort de mosén Sanchis Granell Dimats, a 7 de octubre 1614, a les nou hores de la nit morí mosén Miquel Sanchis Granell, beneficiat en Sent Martí. Ý·l soterraren en Sent Martí dimecres, a 8 a la vesprada. Requiescat in pace. [1020] Llàntia de Flandes Vingué doña Rafela Tallada Diumenge, a 12 de octubre 1614, a la vesprada, portaren per València una llàntia de argent, que dien que pessava xexanta_quatre lliures. La qual enviaven los sereníssims prínceps de Flandes, don Alberto de Àustria ý doña Isabel Eugènia Clara, sa muller, princesa de Espanya. Ý la acompanyaren la bandera dels Armers ý la portaren a la capella de sent Simó. Ý la portaren ab unes andes de tabernacle enmig penjada; ý al peu del tabernacle ab un rètul que dia: "De los sereníssimos príncipes de Flandes al santo Simón." Ý alrededor de la llàntia, davall de la copa, estava gravat un rètul que dia: "Los serenísimos archiduque Alberto y la infanta doña Isabel me offrescieron y dotaron. 1614." Ý aquest era lo rètul. Ý la penjaren enmig de la església. Ý aquest dia, a la nit, vingué la il·lustríssima doña Rafela Vallebrera ý de Tallada, muller del señor regent don Felip de Tallada, a València.

[1021] Bous en la plaça de Predicadors. Ý a 29 ý 30 de juliol, añy 1613 Dimats, a 15 de octubre 1614, ý dimecres a 16, y agué corro de bous los dos dies, en la plaça de Predicadors. Ý acontegué que lo segon dia se n'anaren los bous del corral de la part de Predicadors, ans de començar a correr. Ý axí sols ne corregueren tres. [1022] A 17 de octubre 1614, vingué lo ordinari de Roma ý dix que frare Istella morí a 3 de setembre, ý quatre criats. [1023] Bous en la plaça de Predicadors Dimecres ý dijous, a 22 ý 23 de octubre 1614, y agué corro de bous en la dita plaça de Predicadors. Lo dimecres torejaren lo fill del comte de Bunyol, dit don Llaudòmio Mercader, ý lo toro li nafrà lo cavall ý se n'ixqué. Ý tornà ab altre a torechar ý féu-ho valerosament. Lo matex feren don Pedro Lluís Galcerà de Borja, fill del mestre de Montesa, ý don Joan Cabanelles. Ý li nafrà lo cavall lo toro ý se n'ixqué. Ý tornà ab altre ý féu-ho animosament. Ý los bous eren de l'horta de València, que·ls portaren los carnicers en contraposició dels pasats. Ý de la caritat del corro ne havien de traure, per a la obra de Sent Steve, do_centes huytanta lliures, ý lo demés per als bous ý gastos. Y agué infinita gent en lo corro ý eren ben batedors los bous; no feren mal, gràcies a Déu. Ý folgaren-se los miradors ý buydaren les bolses ý la umpliren los fusters. [1024] Noves de Roma Mort de frare Istella, mestre del Sacro Palàcio En estos dies vingué lo ordinari de Roma ý portà noves com lo mestre de Sacro Palàcio, frare Ystella, morí a 3 de setembre 1614, ý tres o quatre criats eren morts. Ý que per a l'ordinari que venia en lo mes següent, portarien lo ròtul de mosén Geroni Simó. Ý dimecres, a 29 de octubre 1614, en lo monastir de Predicadors, feren les obsèquies de dit frare Istella. Ý vingueren los demés monastirs a dir cascú un respons.

[1025] Ploure pedra Disapte, a 25 de octubre 1614, entre set ý huyt hores de la nit vingué una gran plucha de pedra prou grosa, ý durà més de quatre credos ý plogué. Ý tota la nit féu grandíssim ayre. [1026] Translació dels ossos de la capella dels Aguilar als dels Mascarosos Dit dia disapte, a les deu hores del matí translladaren los ossos que estaven en la capella de sent Martí, dels sants Abdon ý Senen —que era de dona Joanna Aguilar, muller que fonch del doctor micer Blanes— a Sent Agostí. Per ço que havia venut la capella a N. Benet, botiguer de davant de la Mercé, juntament del patronat del benifet. [1027] Translació dels ossos de Benet Dilluns, a 27 de octubre 1614, dit N. Benet traslladà los ossos dels cors de son pare, que tenia depositat[s] en lo vàs de Rafel Darder, en dita església de Sent Martí, a la sobredita capella. [1028] Obsèquies de frare Ystella, mestre del Sacro Palàcio Dimecres, a 28 de octubre 1614, en lo monastir de Predicadors de València feren les obsèquies de frare Ystella, mestre del Sacro Palàcio, que dien que morí a 3 de dit setembre, juntament ab quatre criats. Ý·ls demés monastirs anaren a dir un respons a dit convent. [1029] Apunyalaren, dins casa, a un porter del governador al Partit Dimecres, a 5 de noembre 1614, a la nit, sopant Arcos, porter del governador, juntament ab sa muller ý un frare ý un doctor, entraren tres hòmens reboçats, ý als tres de casa maltractaren de punyalades ý malnafraren. Era la casa dels Quatre Cantons del Partit. [1030] En estos dies, don Francisco de Castellví, auditor de la Real Audiència de València, lixqué en son studi una carta que li enviaren de Madrid eo Sevilla, ab la qual li fien a saber com lo fill del rey de la China venia a Espanya a batechar-se, ý pregar al rey ý al papa que·ls enviasen predicadors. Ý portava grans presents per al rey ý papa, ý per als frares de Sent Francés de Sevilla.

[1031] Atenallar a Pere Canut, serrador Disapte, a 8 de noembre 1614, sentenciaren a Pere Canut, de nació francés, habitant en Guadasuar, per haver mort a sinch fills ý muller, dormint, sens per què. Lo atenalleren ý llevaren la mà dreta, ý·l pencharen. Ý havien de fer quartos ý portar lo cap a Guadasuar. [1032] Mort de la viuda Navarra Diumenge, a 9 de noembre 1614, entre nou ý deu hores de la nit mataren a una viuda dita na Navarra, prop de Sent Martí, estant dormint en son aposiento ý tancat lo aposiento, per part de dins, ab un cadenat. Ý yamay se pogué saber com fonch lo cas, sinó que·s presumia que qui la matà estaria davall lo llit, amagat, perquè de altra manera era impossible. Ý li pegaren al coll moltes punyalades. Ý als crits de dita dona les criades cridaren a un studiant, que estava studiant davall, en un aposiento. Ý lo honrrat jove puchà ab lo cresol ensés, ab una espasa nua, ý al puchar se li apagà la llum. Ý quant fonch dalt se arremeteren a ell ý li pegaren setse punyalades. Ý, vént-se que·l soptaven tant, s'escabullí de ells ý se·n tornà a baxar com pogué, ý se n'ixqué porta a fora cridant. Ý se·n pasà a una casa de davant, que estava doña Joanna de Cardona. Ý allí, en un aposiento, lo víu yo gitat al matí, en un matalaf en terra. Ý·l combregaren de Sent Martí, ý estava ab ànimo. Ý la una de les criades vént o, per millor dit, sentint tant avalot, se·n puchà escala amunt al terrat ý trobà la porta uberta. Ý se n'anà fugint per los terrats ý aprés tornà. Ý micer Navarro la confessà. Ý dimecres, a 16 de dit, la soterraren a les onse hores, perquè dien que havien fet testament en Onda o Morvedre ý may lo portaren. Ý frare Sancho, de Sent Francés, menechàs molt perquè la portasen allà.

[1033] Mort del prior del Temple Dilluns, a 10 de noembre 1614, a migjorn, morí lo prior del Temple de València, frare Farra. [1034] Anà lo virey a Dénia Dimecres, a 12 de dit, al matí, anà lo señor virey a veure a Dénia, que may la havia vista. Ý dimats, a 18 de dit, a les sinch hores de la vesprada tornà. [1035] Alcabota emplomada Disapte, a 22 de noembre 1614, a la vesprada, pasechà per València una dona, emplomada per alcabota per la Real Audiència. [1036] Present de mosén Simó, de Moncada. Despedit lo embaxador de Saboya de la Cort Dilluns, a 24 de noembre 1614, a la una hora, en havent dinat, portaren los llauradors del lloch de Moncada xexanta càrregues de teules grans, ý ab galeres ý carros moltes. Ý ab una galera venia una dansa ben adresada. Ý dansaren davant lo Real en presència del señor virey, que estava en un balcó mirant, ý son gendre, lo marqués de Frómista. Ý enmig dels dos estava un frare de Predicadors, ý a la altra part lo canonge Gil. Ý cadahú de la dansa dia sa copla davant de la dama, en alabansa del venerable mosén Francés Geroni Simó. Ý portaven una bandera de camp davant dit present, ý aprés una altra, ab la figura del dit venerable Simó, ý ab una trompeta davant, que avisava la gent a veure lo espectable. Ý dansaren davant la casa lo señor regent Mayor ý pasecharen València. Ý portaren lo present a la església de Sent Andreu. Ý dien la gent que lo dia enans, que era diumenge, havien anat a demanar llicència per a portar dit present, ý que no·ls la volgué donar Ý axí dien, los qui·l portaven, que ya sabien ells fer de un dia de faena fer festa. Ý axí se n'anaven rient ý mofant. Ý aquest dia y agué nova a Madrid que lo rey havia fet exir de la sua Cort a l'embaxador del duch de Saboya, perquè lo de Saboya havia despedit lo del rey, de Saboya.

[1037] Presents dels corders Dimats, a 25 de noembre 1614, dia de la gloriosa senta Catalina martre, a la vesprada, lo offici dels Corders portà en present al venerable sent Simó moltes cordes de colors, ab bandera de camp ý arcabusers. Ý davant de tots anaven dos, ab dos pendons, ab la ymatge del venerable Simó. [1038] Inquietuds per mosén Simó Estos dies hagué grans inquietuds en València. Perquè lo rey havia scrit al virey, jurats, diputats, inquisidors, que per al diumenge següent, que seria a 30 del mes, dia de sent Andreu, se havia de publicar un edicte, de part del Supremo de la General Inquisisió, que llevasen lo cors del venerable mosén Simó de la capella a hon estava. Ý que·l posaren en lo vàs dels Capellans, ý altres coses consemblants. Per hon dimecres, a 26 de noembre 1614, se ajustaren los parrochians de Sent Andreu en la matexa església, ý·n feren gran sentiment. Ý feren tres elets, a saber és: don Jusep Vives, don Llorens Sans ý Nicolau Simó, germà del venerable. Ý axí feren moltes diligències, ý dien que obtingueren del señor virey que no daria lloch, dins quinse dies, a que s'innovàs cosa fins tant se·n donàs rahó a Sa Magestat. Déu que encamine les coses a gloria sua ý honrra dels seus, ý bé per als fels. [1039] Miracle del venerable Simó en Madrid Divendres, a 28 de noembre 1614, a la vesprada, se publicà un grandíssim miracle que féu lo venerable Simó en la Cort. Que era mort un nét del duch de Lerma, fill de la filla, hereu del condat de Saldanya ý ducat de l'Infantado. En lo llit lo trobaren mort, al

costat de la ama. Ý que posant damunt del dit gich unes relíquies del dit venerable Simó resuscità. Ý de açò se·n féu gran alegria en la Cort, per los amichs ý parents del duch de Lerma, que era la nata de Castella. Ý lo canonge de Oriola, dit Steve, que estava en Madrid, n'escrigué una carta al doctor en medicina Tudela ý molts altres particulars. Ý que lo duch scrigué al virey de València que no innovàs cosa alguna, sobre les novetats que·s dien del dit venerable Simó. [1040] Correu a la Cort, per los de Sent Andreu Ý dijous, a 27 de dit, enviaren a tota diligència un correu a Sa Magestat donant-li avís de com estava avalotada València, per los edictes que volien publicar acerca del venerable Simó. Ý lo virey, de sa part, dien que scrigué una carta en particular, com affectat a dit venerable Simó. [1041] La figura de sent Andreu, los peixcadors Disapte, a 29 de noembre 1614, a la vesprada, los peixcadors feren, a sos propis diners, una figura de sent Andreu molt gran ý ben daurada, ab sa pastera. Ý la posaren en lo altar mayor de dita parrochial església, ab grandíssima música ý acompanyament, que fonch la vespra de dit sent Andreu. Perquè lo dia del sant vingué aquest añy en la primera dominica de l'Advent. Ý per al disapte estigué accabada la bòveda de la església, ý les parets molt ben adresades de polides, ý ben enpaliada la església. Que·s donaren bona presa los obrers de vila ý pedrapiquers de accabar lo àmbit de aquella; perquè dien que lo clero los estrenà molt bé ý no estava lo sòl paÿmentat.

[1042] Mort de Baltazar Simó Dilluns, lo primer de dehembre 1614, soterraren en lo monastir de Predicadors a Baltazar Simó, mercader de llibres, que estava al carrer del Governador Vell. Ý dien que havia fet hereu al monastir ý s'havia olvidat de prou parents, necessitats, que tenia. Estava molt rich, que pasava de cincquanta mil ducats lo que tenia. Requiescat in pace. Bé han peixcat los frares altre Simó, ý no lo de Sent Andreu, que·ls à agradat més. [1043] Fugits presos de la presó Dimats, a 2 de dehembre 1614, a la nit, se n'ixqueren de la presó de Sent Arcís nou presos, ý·n trobaren quatre o sinch. Ý dimecres, a 10 de dit, ne açotaren per València quatre. [1044] Mort de mosén Tristañy Disapte, a 6 de dehembre 1614, a les set hores de la nit morí mosén Geroni Tristany, prevere beneficiat en Sent Andreu, persona honrradíssima ý de gran discurs ý enteniment. Soterraren-lo en lo vàs dels Capellans de dita església.Ý és lo segon cos que han soterrat en dit vàs, nou dels Capellans. Requiescat in pace. Amén. [1045] Mort de don Vicent Bellvís, thesorer del rey Dit dia, a la nit, morí don Vicent Bellvís, señor de Bellús ý thesorer del rey. Estava de casa prop de Sent Andreu, en la casa de don Henrich Alpont. Ý portaren-lo a soterrar a Xàtiva, que hallà tenia sepultura. [1046] Morts del regent Banyatos ý del comte de Vilalonga Diumenge, a 7 de dehembre 1614, vingué nova de Madrid com era mort lo regent, don Gil de Banyatos, ý també don Pedro Franquesa, comte de Vilalonga. [1047] Noves de mosén Simó, agradables Dimats, a 9 de dit, 1614, a les tres hores de la vesprada arribà un correu de Madrid ab mandatos del Supremo, que no moguesen coses noves sobre la veneració del sent Simó. Que s'aconsolà ý sosegà la gent, que estava molt alterada. Ý·s va entendre que lo señor rey no sabia res, de lo que havien scrit per orde de la Inquisisió ý rey.

[1048] Crida de València Dijous, a 11 de dehembre 1614, féu crida la ciutat de València qui volia forment, a tornar a la collita. [1049] Crida de burles. Llevats los trasts de l'Alamodí Dimats, a 16 de dit, acontegué en la plaça de la Seu, a les onse hores del matí, que sonant los tabals de la ciutat ý trompetes, per a fer una crida que tenia en les mans Pere Pi, trompeter, axí com accabaren de sonar, baxà orde dels jurats que no la publicàs. Que donà que dir ý riure a la gent de la plaça. Ý era, en suma, que desavehynaven a no sé quina persona. Ý la tal persona estava a la porta del Consell de la Sala, a hon se accostumen a juntar los jurats. Ý aquest dia llevaren dos trasts de l'Almodí, lo de Ximeno ý lo de Santpere, que en dies pasats los havien tornat. [1050] Crida per triar los menuts Dimecres, a 17, feren crida los jurats que posarien en certes places de València hòmens experts, per a que triasen los papers de menuts; perquè n'í havia ya molts roÿns. [1051] Tallar menuts Divendres, a 19 de dit, posaren dos hòmens a la porta de l'Almodí ý tallaven los diners que·ls pareixia. Ý alguns àssens, que·ls portaven per a que·ls tallassen. [1052] Mort de Moreno Disapte, a 20 de dit, a migjorn, morí Joachim Moreno, ciutadà. [1053] Mort de Nofre Melet Dimats, a 23 de dit, morí Nofre Melet, àlias Solsona, notari. [1054] Determinació del Consell de llevar de tot los trasts de l'Almodí dels venedors Dimats, a 23 de dehembre 1614, a la nit, y agué consell en la Sala de la Ciutat per a traure justícies. Ý determinava lo Consell de llevar los tres trasts de l'Almodí que restaven, axí per orde dels jurats com de provisió de la Real Audiència, ý donaren orde que se·n donàs rahó al virey de la dita determinació perquè, per orde de aquell, dits tres restaven. [1055] Enserats a Sent Martí Dit dia posaren les finestres enserades al cap de l'altar de Sent Martí, en les capelles dels Marrades ý de[l]s Cortell. [1056] Dit dia, a la nit, als Peixcadors, [o] a la vesprada, entrant per la Morera, lo primer carrer a la dreta, caygué una casa ý matà dos hòmens, ý·n nafrà altres.

Memòria [1057] Escurà de la mare, essent vehedors Joan Blasco ý Vicent Arboleda, obrers de vila Divendres, a 22 de juny 1612, escuraren l'altra part, que va al foçar de Benimaclet Dimecres, a 24 de dehembre 1614, escuraren la mare del carrer de la Xerea, essent vehedors Joan Blasco ý Vicente Arboleda, obrers de vila, davant de la casa a hon yo habitava. Ý lo sòl de dita mare està enracholat. Ý feren-la un forat enmig de la carrera, davant de la porta de la escaleta de ma casa, ý lo altre davant la porta de la casa que estava Matheu, que ve a l'enfront de la finestreta de la casa de ma germana, que estava al costat de la finestreta de la casa a hon yo habitava. Ý de dies en arrere venien escurant dita mare des de lo albelló, que està prop del portal del Temple, devés lo carrer de la Xerea amunt, fins davant la casa de na Llobera, ý ans de arribar a la casa de mosén Armengol. Perquè de allí avant lo pendent va devés lo foçar de Benimaclet. Ý accabaren dimats, a 30 de dehembre, 1614. [1058] Matines en la Seu ý rinya Dimecres a la nit, vespra de Nadal, començant la missa en la Seu —del Gall—, y agué una rinya en la Seu ý nafraren un home, ý parà lo offici.Ý aprés pasà avant, y agué cansonetes ý música en los matines. [1059] Ploure En estos dies, ans del dia de sent Thomàs, los señors jurats fien cantar misses de Goigs de Nostra Señora per aygua, que n'í havia necessitat. Ý plogué dia de sent Thomàs, consecutivament, fins los dies de festes, que y agué molts fanchs. [1060] Te Deum de gràcies per la aygua Diumenge, a 28 de dehembre 1614, accabada la missa mayor en la Seu tocaren Te Deum laudamus per gràcies de la aygua.

Añy 1615. Jhesús, Maria [1061] Llevats trasts de l'Almodí Divendres, a 2 de giner 1615, al matí, llevaren de l'Almodí los tres trasts que restaven dels venedors de forments: lo de Alós, Carmona ý de Porcar, per orde del Consell ý jurats de València. Ý a 28 de maig 1621, tornats [vide foli 363]. Ý a 22 de dehembre 1621, llevats [foli 376]. Ý tornats a 8 de giner 1622. [foli 378] [1062] Buydaren un vàs de Sent Martí. Ý a 20 de dit tornaren lo Santíssim Sacrament en processó de matí, que era diumenge tercer de la Minerva Dijous, a 8 de giner 1615, a les deu hores del matí, lo clero de Sent Martí portà lo Santíssim Sacrament a Senta Tecla, perquè buydaren los vassos de Sent Martí. Ý en lo añy 1596, a 7 de giner, a la vesprada, lo pasaren també, per a la expedició de dits vassos, al dit monastir. Ý portà lo Santíssim Sacrament lo señor rector de dita parròchia, lo doctor Joan Osta. [1063] Tornada de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe Cosa no ussada Divendres, a 9 de giner 1615, a les sinch hores de la vesprada, tornà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, don fray Isidoro Aliaga, de Madrid. Que era anat a veure lo seu germà, confessor del rey, dilluns, a 23 de setembre 1613. Entrà per lo portal de Quart ab una carroça, acompanyat de altres carroces de cavallers. Ý quant fonch davant lo Tosal, pasava llavors la processó que s'accostuma fer cascun divendres, a les sinch hores, y hagueren de parar les carroces. Ý pasant la processó, tres voltes se agenollaren los de la processó cridant misericòrdia. Ý alguns descomedits gichs cridaren: "Visca lo pare Simó ý muyra lo frare mutiló!". Ý anant a la Seu se agenollà en un coixí que estava a l'altar mayor. Ý començaren a cantar villancicos los cantors. Ý estant cantant se alçà sens girar-se al poble, ni donà la benedictió, ý se n'anà. Ý a l'entrar de València repicà la Seu ý les demés parròchies, ý alguns monastirs.

[1064] Tornada de Sent Martí Diumenge, a 18 de giner 1615, que fonch tercer diumenge del mes de giner, festa del Santíssim Sacrament de la Minerva, lo rector de Sent Martí dix la missa mayor en Senta Tecla, ý cantaren solemnísimament los cantors de la Seu. Ý accabada la missa feren la processó solemne ab lo Santíssim Sacrament. Ý anaren per lo carrer de Ribelles a la plaça de Vil·larrassa, per lo carrer de Marrades, àlias dels Mascons, per lo carreronet davant de la casa de l'embaxador Vich a la plaça de Penarrojes, al carrer de Sent Vicent, giraren per devés Sent Martí ý entraren per la porta del Cavall ý dexà lo Santísim Sacrament en lo altar mayor. Digueren la missa baxa que s'accostuma dir per los confrares. Ý la dix mosén Nadal, beneficiat de dita església, ý feren lo que de ordinari se accostuma fer en semblants festes de la Minerva. Féu la festa Joan Antoni Bononi, cavaller milanès, que era la seua messada. Acampanyà moltíssima gent la processó, ab moltes aches ý llums. [1065] Vespres a la Seu, lo il·lustríssim archebisbe Dimecres, a 21 de giner 1615, vespra de sent Vicent martre, a vespres, baxà a la Seu lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. Ý baxà per la porta del Fosaret. Ý·l reberen tots los canonges, com era de rahó. Ý baxà ab barret de quatre cantons ý unes pelletes negres. Ý féu la doma lo canonge Torres. Ý, accabades vespres, anà a vissitar al Real al señor virey, ý aprés a la marquesa de Frómista. Ý eren tocades sinch hores quant se·n tornà al seu palàcio. Nostre Señor nos done pau a tots. Amén. Ý acompanyaven-lo lo canonge Bellmont, don Federich Vil·larrasa ý Andreu ý frare Maluenda. Ý portava, ab la seuha, quatre carroces.

[1066] Assiento en la trona de la Seu Dijous, a 22 de giner 1615, dia del gloriós sent Vicent martre, al matí, estigué en lo chor, vestit com enans, lo dit señor il·lustríssim ý reverendíssim. Ý anà a la trona per a oyr lo sermó. Ý lo canonge Gilabert féu rebre acte de prostest, que no y consentia en què ý estigués. Ý sols dit canonge féu lo protest, perquè los demés estaven impedits ý no tenien lloch de fer ajustar capítol. Assistiren a l'offici lo señor virey ý·ls jurats, ý predicà lo canonge Bellmont, ý dix la missa lo canonge Torres. Ý aquest dia no·s féu la processó de sent Vicent, perquè y havia molts fanchs. En Senta Tecla predicà lo canonge don Federich Vil·larrasa. [1067] Bul·la de la Creuada Disapte, a 24 de dit, a les quatre hores de la vesprada feren la processó de la santa Creuada. Ý ixqué del palàcio del señor archebisbe, per aver-í molts fanchs. Ý diumenge la publicaren en la Seu, ý la predicà frare Tafalla, dels Socors. [1068] Penjat lo nét del bogí Blay Dilluns, a 26 de giner 1615, penjaren a un home que era nét del que fonch bogí de València, que li dien lo Portugués. Perquè dien que, ab altres, havia mort a Domingo Dionís a les espal·les de Sent Joan de la Ribera. Ý també perquè, ab altres, havien exit al camí del Grau ý havien saltechat un colcho que y anaven dames ý se havien honrrat de ad aquelles. Ý dien que son intent era que volien a la duquesa de Sinarques, ý erraren lo colcho. Ý divendres ý disapte ans lo atormentaren ad aquell, ý inculpà ad alguns en los delictes que havien impetrat. Ý estava aquell infamat.

[1069] Desastre en lo col·legi dels Morets Dimecres, a 28 de giner 1615, entre set ý huyt hores del matí caygué una cuberta nova de la teulada del col·legi dels Morets, que admirava. Ý caygué tota la altària de la cuberta de la paret fins a la teulada, essent una paret tan grosa de tàpia, ý nova. [1070] Tornada de fray Antonio Sobrino Divendres, a 30 de giner 1615, tornà al monastir de Sent Joan de la Ribera fray Antonio Sobrino, protector de sent Simó. Febrer 1615 [1071] Predicà lo reverendíssim archebisbe. Desposada la filla segona del virey Dilluns, a 2 de febrer 1615, dia de la Purificació de Nostra Señora, predicà en la Seu lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Isidoro Aliaga, archebisbe de València, ab grandíssim content de l'auditori. Predicà en un cadafal que feren davant la trona, a la part de la sagrestia, a hon és costum predicar, ý alrededor de draps de ras, ý per damunt, entoldat, ab un drap de vellut carmesí. Ý damunt com un bufet, de altària de una alna, ý damunt lo bufet [u]n drap de vellut carmesí. Ý damunt los coixins, també del mateix vellut, una bíblia enquadernada, ab cubertes ý tall daurat. Ý, arrimada a la trona, una cadira guarnida ab franges de or de vellut carmesí, ý la trona a hon estribava les espal·les; la cadira també entoldada de vellut carmesí, ý dos cadires miganes de miga volta, de noguer, ab lo assiento guarnit de vellut verd, ý no tenien respallé. La una a la mà dreta de la cadira a hon estava asseÿt lo il·lustríssim señor, a hon estava aseÿt lo archidiano Tàpia, ý l'altra, a la mà esquerra, a hon estava seÿt don Baltazar de Borja, lo archidiano de Xàtiva; vestits los dos assistents ab pelletes blanques. Ý lo reverendíssim señor enmig

dels dos, seÿt, vestit de pontifical, ab bàculo ý mitra. Ý axí predicà sempre, lo bàculo en la mà esquerra ý la mitra en lo cap. Ý damunt del dit estrado y havia un gran doser de vellut carmesí, ab ses armes. Estava fet lo cadafals ý lo doser de manera que no estava de espal·les a l'altar mayor, ans axí bé de costat. Predicà gravíssimament ý doctíssimament, que mostrà ser mestre de predicadors. Assistí en lo altar mayor ý dix la missa lo canonge Torres. Assistiren a l'altar mayor, a l'offici, lo señor excelentíssim virey, los señors jurats, governador ý altres persones de dignitat ý qualitat. Ý lo mateix señor reverendíssim beneý la sera ý la repartí. Ý anà a la processó de pontifical, ab molt applauso de la gent. Plàcia a nostre Señor se tinga per content. Ý aquest dia, a la vesprada, anà dit señor archebisbe al Real, a esposar doña Mariagna Carrillo, filla del señor virey, ab lo marqués de Orellana, per procurador, que fon lo mateix pare de la desposada. Ý dien que li havia enviat son desposat tres robes eo vestits famosísims a la desposada. Ý quant la desposaven portava una roba de brocat, ý en continent se·n tornà lo señor reverendíssim. [1072] Vissites a frare Sobrino Dimats, a 3 de febrer 1615, dia de sent Blay, a la vesprada, anaren los señors de la Real Audiència a vissitar al fray Antonio Sobrino a Sent Joan de la Ribera. Ý estava allí el pare maestro Sotel·lo ý altres de la Companya de Jhesús. Ý vingueren los señors inquisidors a vissitar-lo també. Ý a l'endemà vingué dit Sobrino a vissitar al señor archebisbe. Ý aprés anà a vissitar als canonges. [1073] Mort de frare Sierra Diumenge, a 8 de febrer 1615, soterraren en Predicadors al fray Presentado Sierra, que era oncle del señor archebisbe. Ý morí en lo palàcio archebisbal. [1074] Processó de sent Vicent martre Dit dia, a la vesprada, feren la processó de sent Vicent martre, perquè lo seu dia no la feren per grans fanchs que y havia. Ý anava lo señor archebisbe vestit ab roba de chor, ab erminis negres ý barret de quatre cantons. Ý anava darrer lo archidiano Tàpia, ý li portaven la falda un patge, que era content veure·l, ý, casi a les espal·les, mosén Barberà, mestre de ceremònies de la Seu. Ý la creu la portava lo seu crusero, canonge de Alacant, ý anava davant dels canonges. Ý anava lo virey ý jurats.

[1075] Notes Dijous, a 12 de febrer 1615, provisió per lo señor official que·s done la quarta part de les misses a la pròpia parròchia de hon és lo diffunct, per observació de la Sýnodo de l'añy 1590, en lo decret 21. [1076] Tornada de les monges de Madalenes Dimats, a 17 de febrer 1615, a la nit, tornaren les monges que varen traure de Madalenes ý les portaren a Çaragoça. Les tornaren a les Magdalenes, que les varen traure a 19 de juny 1614, a despeses de qui les tragué. [1077] Desastre de un terrat Dimecres, a 18 de febrer 1615, entre una ý dos de la vesprada, en lo carrer de Barcelona, acontegué que estant un estudiant en un terrat, volent tirar una taronja a un caldericlau que pasava, tenia la mà esquerra sobre un barandat, ý axí com va a tirar, lo barandat ý ell anaren a la carrera, ý·s féu molt de mal. Ý tantost no morí. [1078] Mort de Sotel·lo, de la Companya Dijous, a 19 de febrer 1615, entre deu ý onse del matí morí el pare Joan Sotel·lo, de la Casa Professa de la Companya de Jesús de València, persona de grans parts ý doctíssim. Ý aquest dia se intimaren certs actes de Roma, axí contra lo señor archebisbe com contra los canonges de la sua part. [1079] Venguda de monseñor de Segorb Disapte, a 21 de febrer 1615, a la vesprada, vingué lo señor reverendíssim de Segorb ý apposentà als Capugins. Ý dien que havia vingut per orde del señor archebisbe de València. [1080] Dimats, a 24 de febrer 1615, dia de sent Mathia, en la Seu entoldaren la trona a hon oý lo señor archebisbe lo sermó. Ý fa advertir que, ans que pasàs de la cadira del chor a la dita trona, féu lo mestre de cerimònies que tots los capellans, que estaven seÿts en les cadires altes, se n'abaxasen a les de dabaix. Que dien ó féu fer lo archidiano Tàpia, lo que yamay se havia vist fer en temps del predecessor de dit señor reverendíssim. [1081] Mort de fray Gregori Satorre Divendres, a 27 de febrer 1615, a les deu hores del matí morí fray Gregori Satorre, de la Orde de Sent Augustí, en Sent Augustí de València, cèlebre doctor, que havia molt temps que estava tullit de propexia. [1082] Dit dia se·n tornà lo señor bisbe de Segorb a Sogorb. Ý no pogué concordar los canonges de València ab lo señor archebisbe.

[1083] Novetats de la processó dels divendres Dit dia de divendres, a 27 de febrer 1615, ya no feren la processó que accostumaven hà fer los devots de sent Simó. Ý dien que era orde vengut de la Cort ý remés al señor virey ý al pare fray Antonio Sobrino, sinó que cada mes se fes una volta ý no cascuna semana. Mars 1615 [1084] Lo primer de mars, diumenge de Carnestoltes, plogué. [1085] Dijous, a 6 de mars 1615, hú que·s dia N. Pavia, pasamaner que estava a l'altre cantó del campanar de Sent Martí, al cantó de la Pelleria Vella, era gran perseguidor del venerable mosén Simó ý inquisidor de la sua vida per a calumniar-la, permeté nostre Señor que dit home, tenint molts fills ý casa parada, se abatés ab molta infàmia ý deshonrra, dexant molts creedors. Ý confia·s que altre semblant ad aquest, nostre Señor mostrarà sa poderosa mà ý se·n veurà consemblant exemplar, sinó serà mayor. [1086] Processó de sent Gregori Dijous, a 12 de mars 1615, dia de sent Gregori, se féu a la vesprada processó de dit sant. Ý anaren al monastir de dit sant ab processó general dels officis, frares ý clerecia. Ý anava lo virey ab los jurats ý lo señor archebisbe, vestit ab barret de quatre cantons ý unes pelletes negres sobre los hàbits. Ý anava davant lo pali, a la mà esquerra del pali; perquè eyxiren per la porta del Campanar ý era aquella la part del seu chor. Ý quant ixen per la dels Apòstols, que és a la mà dreta, tenia en lo chor un sitial ab un coxí de brocat. Ý accabaren enjorn lo processó ý no pujaren a l'altar mayor a la tornada, sinó per la capella de sent Pere a la sagrestia.

[1087] Pol·lut Sent Joan. Ý lo mateix fonch diumenge, a 14 de febrer 1616, a la vesprada Divendres, a 13 de març 1615, al matí, en la església de Sent Joan del Mercat, per guardar lo lloch per al sermó, un home pegà una coltellada a un altre ý li va traure sanch. Ý lo offici lo pasaren al foçar ý predicaren en la dita església. Ý també predicaren lo dilluns, a 16 de dit, ý celebraven los officis en lo foçar. Ý dilluns, dit dia, vingué orde del señor archebisbe que traguesen lo Santíssim Sacrament de la església ý·l portasen a les monjes del Peu de la Creu. Ý que allí fesen los officis. Ý axí, dit dia, a vespres, feren lo offici en dit monastir, ý no donà lloch, dit reverendíssim señor, que·s tornàs a benehyr la església, puix estava pol·luta per la efussió de la sanch, puix no estava consagrada, que era de més treball. Ý lo foçar, puix no estava contiguo a la església, no estava pol·lut, que bé·s podia celebrar ý officiar. Predicava la Quaresma el licenciado de N. Sànchez, gran predicador de Sa Magestat, que·l féu venir don Joan Cabanelles, obrer de dit església en dit any 1615; yove de 28 añys, capellà. Ý dien que dit don Joan Cabanelles anà a parlar al señor archebisbe acompanyat de altres señors, ý que no li respongué paraula. Ý que·s girà molt enujat, dit don Joan, ý dix: "Yo é hablado con Su Magestat, y me ha respondido." Ý que llavors dit perlat li dix: "¿Que qué fiesta havía en la semana?" Ý que respongué dit don Joan: "Que el jueves era sant Joseph." Ý lo dit señor digué: "Que entonces bolviesse por la respuesta." Ý axí se·n despedí. Ý dimats, a 17, no predicà lo predicador per estar mal o fingir-se estar-ó. Ý donà llicència que·s celebràs missa, dit señor archebisbe. Per ço que pochs dies enans, avent acontés un desastre de un homicidi en lo monastir de les monjes Madalenes, en continent permeté que·s reconciliàs ý·s celebràs en dit monastir Ý no essent tant lo negoci de Sent Joan, se admiraren que no·s concedís. [1088] Cartell de la Santa Inquisisió Diumenge, a 15 de mars 1615, se publicà lo cartell de la santa Inquisisió en la Seu, ý predicà lo canonge don Federich Vil·larrasa. Ý dit predicador no saludà als señors inquisidors que assistien allí, ni al señor archebisbe que estava en la trona, oynt lo sermó. Y hagué grans murmuracions per lo no saludar. Ý a la vesprada dit dia, dits señors inquisidors anaren a palàcio a parlar ab lo señor archebisbe. Déu que u encamine. Ý dien que lo señor archebisbe li manà que no saludàs a ningú. Ý sobre açò dit predicador ý archebisbe tingueren dades ý presses.

[1089] Dilluns, a 16 de març 1615, vingué de Roma la prorrogació dels arrests dels señors canonges de la Seu ý que poguesen tenir capítol, com accostumaven. Ý dimats començaren a pasechar València. [1090] Rexa de sent Simó Dimats, a 17 de març 1615, a la vesprada, asentaren la rexa a la paret, en la capella de mosén Simó. [1091] Predicar en la Seu Dimecres, a 18 de març 1615, predicà en la Seu frare Florcadel, del Remey. Ý assistiren al sermó sinch dels jurats ý lo señor archebisbe en la sua trona. Ý no saludà a ningú lo predicador. [1092] Vicari foraster en Sent Martí Dimecres, a 18 de març 1615, a la vesprada, presentà al clero lo vicari de Sent Thomàs, dit mosén Ferrer, la llicència que tenia de ser vicari de Sent Martí. La qual li havia donat lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe a 18 de febrer 1615. Ý lo clero lo aceptà per vicari de dita església de Sent Martí, sobre que yamay se à accostumat ser vicari, en dita església, qui no fos beneficiat ý tenir lo clero sentències en favor de que no y pot haver substituts en dita església. Ý en lo archiu les han occultades qui Déu sap, que no han aparegut.

[1093] Mort de Clarà, darrer official dels pellicers de València Dijous, a 20 de març 1615, a la vesprada, anant per lo carrer Ribelles, Jaume Clarà, pellicer, caygué mort, sens dir Jhesús, en casa de Navarro de la Gasque. Ý·l portaren a sa casa, que estava més avant del forn de Palàcios, davant de casa de Garriga, llibrer. Ý en aquest home se accabava tots los officials ý offici de pellicers, que no n'í havia altre en València. Ý restant aquest a soles en añys pasats, vené la confraria de l'Adresador de Pellicers als frares de Predicadors, los quals lo soterraren en un vàs, enmig del monastir de dita església, juntament ab la parròchia de hon aquell era parrochià, que era Sent Steve, ý la parròchia de Sent Martí, que era en lo carrer de Ribelles que aquell morí. Soterraren-lo entre tres ý quatre hores de la vesprada del dia següent, que era divendres. Ý també és de considerar que, pochs dies enans, morí un altre pellicer que·s dia N. Sales, en la parròchia de Sent Nicolau, de repent, sens dir Jesús. Lo qual era vengut a València aprés que lo dit Clarà vené la confraria als dits frares. Ý·l soterraren en Sent Martí, en lo vàs de la Minerva. Cosa cert de admiració ý espant, morir los dos últims de tal manera, ý soterrar-los ab la intervenció de la parròchia de Sent Martí. [1094] Barres de la forca Dit dia de dijous, a 20 de mars 1615, accabaren de mudar, noves, les barres de la forca, perquè les que estaven eren molt corcades. Ý dimecres, a 19, les començaren a posar

[1095] Crida que no porten llegonets Disapte, a 21 de març, añy 1615, féu crida la ciutat de València ab la qual manava que·ls fematers no portasen llegonets per València ý que cascú aplanàs los enfronts de ses cases. [1096] Offici de pastisers Dilluns, a 23 de març 1615, féu crida la ciutat que·s fes offici los pasticers. [1097] Sombreros los andadors de Sent Jaume Dimecres, a 25 de març 1615, dia de la Annunciació de Nostra Señora, a la vesprada, los andadors de la confraria de Sent Jaume [eixirien] cridant a les funeràries per a l'endemà, de Baltazar eo Gaspar de Santpere, ciutadà, que òlim era ajudant de racional ý fonch síndich de València, per a comprar forments en Sicília. Los andadors anaven ab ses cotes blaves ý en lo cap sombreros de la matexa color, ab un cordó de seda eo filadís per davall de la barba, com a sombrero de bisbe, ý davant, al front, portaven la ala del sombrero alçada, ý hallí affixsada una pechina gran de argent. Ý d'esta manera anaven fent la andana. Ý és la primera volta que se à accostumat de nostros temps, en València, portar los andadors sombreros ý no barrets blaus, com accostumaven.

[1098] Mandato, no essent yo marmessor de ninguna manera Dimats, a 24 de març 1615, me intimaren un mandato expedit per lo doctor Joan Jusep Martínez Rúvio —prevere official ý regent primera Vicaria General, jutge ordinari ý vissitador ý oÿdor de Causes Pies, en la present ciutat ý diòcesi de València, a 23 de març 1615— manant-me que, com a marmessor de Isabet Coratjan ý de Pellicer, muller de Joan Baptiste Pellicer, corredor de or, donàs conte. Ý yo, divendres, a 27 de dit, compareguí davant de Francisco Ayala, scrivà ý procurador de dites causes, en presència de N. Torra, notari de dita Audiència, ý de N. Valero ý de N. Soler, núncios de dita Audiència, ý de Antoni Ferrer, notari de dites causes. Presentí una clàusula del testamet eo de l'últim codicil de la dita Isabet Coratjan ý de Pellicer, rebut per Alfonso Blanes, notari de València, a 15 de dehembre 1610. Ý per mort de la dita, per dit notari, publicat a 28 de abril 1611, act etiam. Li presentí un cartell tercer de vet, datum València, a 14 de maig 1611, ý intima[n]t a moltes persones per a que descubrisen béns alguns, ý no·s trobaren. Ý la dita testadora dexà en marmesors ý administradors de la sua ànima al doctor mosén Francés Soldevila, prevere, ý al vicari mayor, que huy és, ý per temps serà, de Sent Martí. Ý aturà·s la dita clàusula perquè estava signada ý al peu del mandato, expedit a 23 de març,

añy 1615. Lo dit Ayala, de sa pròpia mà, ne féu memòria de aquella a instància mia, al peu de dit mandato, perquè u és, que yo no era marmessor ni administrador. Per ço que ya en lo añy 1613 me n'intimaren altre sobre lo mateix, ý fiu fer altra consemblant clàusula. Ý Vilanova, notari de dita Audiència, no·n féu memòria de aquella, ans bé continuà la intima del mandato ý la no relació de la clàusula. Ý per més que·ls importunava no se·ls podia llevar del cap, que puig estava scrit en la mà que era marmessor; a pesar de tot lo món, ó hera. Ý casi no volien creure a la clàusula signada, que la remiraren moltes voltes. Ý per molt que·ls importuní que borrasen lo nom meu, ý de marmessor, yamay Ayala volgué. Sols continuà la suma de dita clàusula al peu de dit mandato. Açò és, per a memòria en lo esdevenidor; perquè havent passat sinch añys no·m volien creure, puix no havien continuat lo que yo al principi los diguí al dit Vilanova, quant li portí la clàusula. Requiescat in pace. [1099] [Les] qüernes no·s venen menys de a quatre diners Disapte, a 28 de març 1615, donaren orde los señors jurats que los flaquers no venesen la qüerna menys de a quatre diners. Per ço que y havia flaquers que donaven les qüernes del dia, fresques, tres: deu diners. Ý si eren del dia enans, a tres diners. Que cert la pobra gent tenia algun refrigeri, puix la qüerna cuyta, la comuna de pa de ros, tenia nou onses, ý la florechada set onses. Que par que·ls pesa que nostre Señor usse de sa accostumada misericòrdia ab los pobres ý castigue als enemichs de aquells, qui són los qui desichen la fam ý carestia.

Memòria [1100] Cas en Algemesí En lo mes de febrer, present añy 1615, acontegué en la vila de Carcaxent que soterrant a un fadrí que mataren en la nit enans, dels Armengols, ab uns predrenyals —ý no saberen qui eren los malfatans, perquè era de nit ý anaven jugant los fadrinets per entorn dels morerals—, portant-lo l'endemà a la església de dita vila a soterrar, ý obrint lo vàs a hon lo havien de soterrar, yxqué tan gran tuf de aquell que se ensengué en flama, que admirava als que estaven en dita església, ý rodava la bòveda de la església ý entrava ý exia del vàs. Ý vien que·ls ossos que estaven en lo dit vàs se menechaven ý puchaven en alt, dins dit vàs. Ý esglaià a moltíssims que assistiren al dit soterrar. Açò em contà a mi lo rector Giner, de dita església, en presència de son germà, en Sent Martí, dilluns, a 30 de març 1615. Encara que estava indispost dit señor rector. Abril [1101] Baxa la arrova de l'oli ý lo cànter del vi Dijous, a 2 de abril 1615, los jurats feren que la arrova de l'oli fos 28 lliures, ý no trenta, com sempre se ha accostumat. Cosa contra fur ý contra tot bon govern. Ý a gran pressa feren abaxar les arroves de l'oli, ý també lo cànter del vi lo amenguaren. Nostre Señor se apiade dels pobres. [1102] Mort de doña Brianda Vil·larrasa Dilluns, a 6 de abril 1615, soterraren en lo monastir de Sent Francés a doña Brianda Frígola ý de Vil·larrasa, muller de don Joan Vil·larrasa, señor de Albalat ý Segart. Ý anava vestida ab lo hàbit de sent Joan de la Ribera. Acompanyaren-la engramallats, a saber és, lo degà Frígola, germà d'ella, a la mà dreta,

ý don Joan, son marit, a la mà esquerra. Ý com dit don Joan era diputat, portaven los verguers dels diputats les mases davant, encara que en estos dos agramallats, per anar d'esta manera, y havia molt que dir per lo marit, perquè ý essent diputat anava a la esquerra. Ý aprés seguia lo gendre de dita difuncta, que era don Lloís Ferrer, fill de don Joan Ferrer, el que matà la muller en lo Temple. Aprés venia l'altre germà, capellà, de dita difuncta, ý aprés lo altre germà, secular, de dita difuncta, agramallats. Ý·ls acompanyaven los señors diputats, portant-los enmig, ý officials de dita casa. Aprés seguia, a la fi, molta noblea de València, ab capuços de dol. Soterraren-la en la capella dels Vil·larrases de Sent Francés. [1103] Mort del doctor Noguera Dit dia morí lo doctor en Theologia, Noguera, beneficiat en Sent Steve, persona docta de virtut ý exemple. [1104] Rinya ab don Pedro d'Íxer Estos dies ringueren los fills de Francisco March ab don Pedro d'Íxer, señor de la baronia de l'Alcúdia de Carlet ý gendre del bisconte de Gelva. Y agué grans dades ý preses, perquè dien que havien dit que los Marchs eren tan bons com lo[s] d'Íxer. [1105] Sermó a a la plaça de la Seu. El señor archebisbe assistí a la processó Diumenge, a 12 de abril 1615, dia de Rams, anà lo señor archebisbe de pontifical en la processó de la Beneditió ý predicà lo doctor Francisco Sànchez, natural de Castella, ý tenia la Quaresma en Sent Joan del Mercat; gran predicador ý de particular gràcia. Ý a la vesprada va dit señor archebisbe traure lo santíssim Lignum Crucis, ý estava lo señor virey, jurats ý gran noblea.

[1106] Rectoria de Sent Thomàs Dimecres, a 15 de abril 1615, a les onse hores del matí prengué possesió de la rectoria de Sent Thomàs lo doctor Argüedes. [1107] Offici lo señor archebisbe en la Seu, dijous sant Dijous, a 16 de abril 1615, dijous sant, lo señor archebisbe féu lo offici en la Seu ý llavà los peus a 13 pobres, ý vestits tots de blanch de drap, a lo que pareixia. Ý demanant-li yo, al mestre de ceremònies de la Seu, que per què eren de blanch ý no de negre, com accostumava fer lo seu antecessor. [I] me respongué, dit mosén Barberà, que era lo mestre de les ceremòmies, que axí hu manava lo ceremonial ý que lo patriarcha casi no·ls guardava. [1108] Missa lo archebisbe Diumenge, a 19 de abril 1615, dia de Pascua de Resurrectió, dix la missa de pontifical lo señor archebisbe ý tingué gran encontre ab los canonges; perquè volia que l'acompanyasen en capes tots, ý no u feren, perquè yamay ho havien accostumat hà fer. [1109] Llàntia del marqués de Guadalest Divendres, a 24 de abril 1615, presentà al pare Simó lo marqués de Guadalest —embaxador que era de Flandes— una llàntia de argent de pes de cent corones. Ý la penjaren enmig de la església, davant la capella de dit venerable Simó. Ý dit dia, a migjorn, repicà solemne la Seu per la vespra que morí lo dit venerable Simó, ab cheremies ý menestrils, ý a la nit no repicà ni féu senyal algú. Ý lo mateix feren les demés esglésies, que no tocaren ni repicaren a les oracions. Y hagué per moltíssims carrers de València grans lluminàries. Ý en lo Micalet de la Seu y havia posats farons ý no·ls ensengueren. Ý en lo carrer de les Pujades un notari, que·s dia Francés Barrera, se senyalà ab moltíssimes llums ý música. Ý lo señor de Borriol, N. Besalduch, que estava de casa davant lo portal del Real, tenia casi cent farons ensesos. Ý ningún canonge ensengué llum, ni·ls de la Real Audiència, ni altres de qui·s confiava que farien gran festa, ý no la feren. Ý duraren tres nits les llums, perquè vingué sent Vicent lo dilluns següent, que fonch a 27 de dit.

[1110] Festa en Sent Andreu de sent Simó; predicà fray Antoni Sobrino Disapte, a 25 de abril 1615, dia del gloriós sent March, en lo qual dia morí lo dit venerable Francés Geroni Simó, predicà en la sua església lo reverendíssim señor fray Antoni Sobrino, de la Orde ý Casa de Sent Joan de la Ribera. Ý predicà santíssimes coses del dit señor Simó ý alabà en gran manera lo grandíssim zel ý diligència que tenia lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don Isidoro Aliaga, archebisbe de València, sobre la honrra ý veneració de aquest benaventurat capellà Simó, contra la aura popular que pretenia tot al revés. Ý cert que consolà moltíssim tota la gent en lo que dix del vigilantíssim prelat. Estava la dita església molt ben ornada, lo cap de altar, ý chor, de draps de brocat de la Seu ý lo demés de la dita església, a cada pilar un drap de brocat, ý lo demés ab moltíssimes cortines de or ý seda, ý molts retratos. Ý entre altres coses, que dix del señor reverendíssim prelat, era que li demanà a sa il·lustríssima llicència per a predicar, en Sent Andreu, alabanses del dit venerable Simó. Ý que li respongué que era molt contentíssim, que ningun altre les podia predicar sinó era ell, ý que dit señor portava una relíquia del dit venerable, ý que fia gran diligències en buscar miracles, ý que·ls authenticasen. Ý altres curiositats que dit il·lustríssim señor fia sobre la expedició de abreviar la beatificació, que tota la gent se·n folgà moltíssim ý se n'alegrà, perquè pensaven al revés. Nostre Señor lo dexe accabar en son sant servici. Però no repicaren casi res les campanes de dita església, a les hores acostumades.

[1111] Missa bisbal de sent Vicent ý pretensions Dilluns, a 27 de abril 1615, dia del gran patró nostre, sent Vicent Ferrer, féu lo offici en la Seu lo il·lustríssim señor archebisbe.Ý estigué en la sagrestia, revestit, més de una hora; aguardant que tots los canonges lo acompanyasen a l'altar mayor. Ý sobre açò y hagué gran[s] dades ý preses. Pretenent lo señor archebisbe que l'havien de acompanyar, ý los canonges que may ho havien accostumat fer. Ý sobre açò, lo virey ý·ls jurats, que estaven en la capella aguardant lo offici, enviant ý tornant embaxades al virey, a l'archebisbe, als canonges. Ý anava en estes respostes don Joan de Castellví, lloctinent del governador de València. Et tandem manà lo señor archebisbe als canonges que, a pena de cinch_centes lliures ý de excomunió late sententie, que l'acompanyaren. Ý Antoni Ferrer, notari de la Cort Ecclesiàstica, intimava dita provisió. Los canonges enviaren a cridar a micer Polo, altre dels seus advocats. Ý, en lo interim, lo virey ý jurats instaven que ixqué[s] a dir missa, per estar hallí tan temps aguardant lo canonge don Federich Vil·larrasa. Dien que ell havia impossat al señor archebisbe, que ell sabia que los canonges acompanyaven a son prelat. Ý lo canonge Torres li dix, cara a cara, que ell havia estat més de vint_ý_quatre anys canonge de la Seu, ý que yamay havia vist que·ls canonges havien acompanyat al predecessor seu, don Joan de Ribera, ý que s'engan[y]ava ý que no y havia tal. Ý que ell volia reboldre lo capítol ab lo señor archebisbe ý que l'accabaria, puix havia estat lo mal fi en tot ý per tot. Ý tandem, ixqué lo señor archebisbe, no com volia, sinó ab los ordinaris assistents, que era

don Baltazar de Borja, archidiano de Xàtiva, ý lo canonge Torres a la esquerra. Ý no donaren pau al señor virey lo canonge Andreu, que y agué molt que dir, per ser diacha. Ý aprés y agué secrets avalots entre lo virey ý lo canonge Andreu per ço, ý·l privaren de ser vicari general, ý de percasos. Ý l'arrestaren de sa casa en la Seu, a dit canonge Andreu, ý bé·s dirà lo que serà. Ý no es predicà, per ser tan tart. Ý accabada la missa, entrant lo señor archebisbe per la porta de la sagrestia, revestit com baxava de l'altar de pontifical, lo canonge Pellicer li intimà unes lletres, juntament dient-li que los canonges no·s tenien per descomunicats. Ý accabat de despullar-se, tots los canonges lo acompanyaren, com és de costum, a palàcio. A la vesprada, anà dit señor a la processó de sent Vicent ý per assistents los dos sobredits de l'altar. Fa advertir que la ciutat accostumava sempre de posar la ymatge ý relíquia de sent Vicent a l'altar mayor, a la part a hon se diu lo evangeli. Ý enguany també y havien posada a la matexa part. Ý dit il·lustríssim señor la féu llevar de aquella part ý posar-la a la part de la epístola, que y tingueren molt que murmurar de part dels de la ciutat. Nostre Señor ens guarde de mal. [1112] Excomunió per lo subsidi, en Sent Martí, a mosén Perpinyà, a mosén Domènech, a mosén Planes Divendres, lo primer de maig 1615, al matí, portaren un mandato al rector ý vicaris de Sent Martí, de part de los señors comisaris de la Creuada, ý fermats dels tres señors ý referendat per Claudio Pintor, notari ý scrivà de aquells, a 30 de abril pasat dit añy. Ab lo qual manaven que publicasen, per públichs excomunicats, a mosén Geroni Perpinyà ý al doctor Domènech ý a mosén Joan Baptiste Planes, beneficiats en dita església, ý a altres; per no haver pagat lo subsidi de les galeres. Perquè els havien donat termini ý tres peremtòries monitions, fins a 18 de dit mes de abril; ab excomunió late sentencie, si fins a dit termini no pagasen. Ý açò ne fas recort, per lo que pot ser.

[1113] Mort del doctor Salat Divendres, lo primer de maig 1615, morí lo cèlebre doctor en medicina Salat. Ý·l soterraren diumenge, a 3 de dit, en lo monastir de Sent Francés. Ý dien que testà de 45 mil ducats. Requiscat in pace. [1114] Processó general per aygua Dimats, a 12 de maig 1615, feren processó general a Sant Salvador per aygua, com ya dies enans se fien grans pregàries en la Seu, ab les misses accostumades. Ý dimecres següent fien processó també per aygua. [1115] Furtar lo Santísim Sagrament de Senta Úsola Dilluns, a 18 de maig 1615, al matí, corregué fama pública en València que havien furtat lo vàs del Santísim Sagrament, juntament ab les formes que y havia, que eren trenta, del monastir de Senta Úsola, al portal de Quart. Ý no sabien qui tal enorme sacrilegi hagués comés. Lo reverendíssim señor archebisbe ne féu grandísim sentiment en son palàcio. Ý lo señor virey féu ajustar les dos sales en palàcio, ý·ls jurats se ajuntaren en la Sala ý los demés ministres de Justícia feren gran inquisisió, com era de rahó. Per lo grandíssim sentiment la Seu cobrí, ab una tela, lo altar mayor Ý lo demés feren les demés esglésies.Ý a la vesprada, que serien sis hores, anà lo combregar de la Seu a casa lo señor archebisbe, ý dit reverendíssim lo acompanyà ab la sua creu cuberta de dol. Ý, a prima nit, la Real Audiència féu crida que qui u descubriria li donarien mil ducats ý perdonat un home, ý que encara que fos còmplice lo perdonarien, ab què no fos lo principal. Ý·ls señors jurats de València,

a les onse hores de la nit feren crida general ab moltíssim dol, prometent mil ducats ý altres premis al qui u descobrís, ý manaren que en dos dies no obrisen portes de les cases, com si fóra mort lo cap de cascuna casa. [1116] La gran dil·ligència que féu lo reverendíssim señor archebisbe Dimats, a 19 de dit, al matí, lo molt il·lustríssim ý reverendíssim señor, don fray Isidoro Aliaga, vigilantíssim pastor ý prelat, ab grandíssima diligència manà a les parròchies que guardasen gran silenci, axí en lo tocar campanes com en tenir ubertes los postichs de les esglésies. Ý que diguesen los officis com los cartuxos, a to, ý que diguesen les misses cantades a to ý ab casulles negres. Ý que en tot se guardàs com en lo divendres sant. Ý féu convocar processó general de totes les parròchies, ab les creus cubertes de vels negres. Ý anaren per rededor de l'altar mayor ý per la Seu, cantant ab to trist la lletania baxa lo il·lustríssim ý reverendíssim señor, acompanyat dels señors canonges, ý portava la creu cuberta. Ý dit señor reverendíssim anava ab la museta al cap ý una falda llarga de dol, de escot, ab grandíssim sentiment. Ý entrà a la sagrestia. Ý en lo entretant féu publicar un edicte, ab lo qual manava, a pena de excomunió mayor, late sentencie trina canonica monitione per remissa, quisvulla que sabés que tal havia fet, dins sis hores ó manifestàs. Ý feren la processó. Lo cap de l'altar mayor estava tot entoldat de vaietes negres, ý tots les demés pilars de la Seu. Ý digueren missa conventual a to, com a cartuxos, ý los demés no res. Estaven en lo cap de l'altar mayor, eo en la capella de l'Altar Mayor, lo señor virey, vestit ab capa

de dol, ý·ls señors jurats ab sos rollos negres. Ý ixqué lo vigilantíssim perlat vestit de pontifical, ab una mitra blanca, ý vestit de capa de dol, com en la semana santa, ý feren la processó. Se han fet grandíssims treballs ý diligències per a investigar lo sacrílego. Confia·s que·s trobarà, com tots desichen. Perquè lo christianíssim poble ne féu grandíssim sentiment. Ý lo dia mateix de dilluns, a la vesprada, estant jugant uns cavallers a la pilota de vent en la plaça de Penarrojes, vingué hallí lo doctíssim ý religiós fray Miquel Salon, doctor de la Universitat ý religiós de Sent Augustí. Ý·ls dix que no era hora de jugar, ni pendre divertiment, encara que era lícit ý honest; sinó que cascú de per sí fes, com a bons ý christians cavallers, lo que convenia; per la tan gran maldat que havien fet. Ý tots se·n dexaren de jugar ý féu cascú per sa part lo que li tocava. També lo mateix dia, estant los comediants per a representar, lo señor virey manàs que no·s representàs; ý axí·s féu. Accabada de fer la processó per la Seu, lo dit dia de dimats, entre onse ý dotse de migjorn, permeté la divina bondad ý clemència que, en lo carrer del Governador Vell, veren a un home vestit com hà dona. Ý l'acometé a regonéxer un sastre que·s dia Ferrer, que estava a la porta fent fahena, ý li féu resistència lo del mantell ý temé lo sastre. Aprés dit sastre tingué aguayt a hon entrà, ý veu que en casa de Lluís Vila, aguazil, en dit carrer del Governador entrà.

Ý llavors cridà a un verguer dels jurats, que·s dia Caprredó, que habitava en lo carrer asucach del carrer de En Blanch, ý veu que dit home anava vestit com a capellà, acompanyant una dona, ý com lo sastre conexia a l'home que acompanyava la dona, féu que Caprredó lo abrasàs per les espal·les apellidant favor. Ý axí fonch pres. Ý portaren-lo en un colcho a casa lo señor archebisbe ý saberen que era lo home capellà de missa, natural de Ayora, regne de València, doctor en Theulogia, graduat en Tortosa, que·s dia Gaspar Campos. Home gentil ý bendispost, de bona cara ý ben parlat, ý que havia dit missa en lo monastir de Senta Úsola lo diumenge enans. Ý que havia portat per la Argenteria uns troços de argent molt chafats, ý que no·ls y volgueren comprar alguns. Ý que arribant a casa de un argenter que·s dia Aloyena, que estava en la Tapineria, que·s parà davant lo apparador de dita botiga, mirant unes culleretes de argent. Ý, regatechant-les, li dix lo capellà si pendria altre tant argent trosechat per lo pes de les culleretes, ý respongué-li lo argenter que si era tal, que sí; ý axí se concertaren. Ý lo capellà li donà, en contant, lo que valien de més les culleretes. Açò succehí lo dilluns, ý lo señor virey féu grandíssimes diligències en regonèxer als portals los qui entraven o exien, encara més als capellans, perquè tenia notícia que capellà havia fet lo infurt, ý també regonegué

la Casa Professa dels Teatinos, que·s presumia que hallí estava lo sacrílego. Perquè dien que dit sacrílego havia confessat lo sacrilegi, ý que havia sumit-se les formes. Ý que donà llicència per a que lo y diguesen al reverendíssim señor archebisbe. Ý aquell mateix dia, dit sacrílego estava en la plaça de la Seu oynt ý parlant del mal fet. Nostre Señor nos tinga de la sua mà, per sa infinita bondat ý misericòrdia. Lo fet fonch que dit sacrílego anà lo diumenge, a 17 de maig, de matí, a dir missa al dit monastir Ý trobant que en lo altar mayor dia un frare missa, entrà-se·n en la sagrestia ý, agenollat davant lo sagrari, veu les claus que estaven hallí. Ý fonch a tan gran la instigació del diable, per a que fes lo que no devia, que casi era impel·lit ý portat per a fer lo que féu. Ý obrint lo sacrari prengué la caxeta del Santísim Sagrament, ý agenollat, ab moltíssima reverència, sumí les hòsties que y havia ý posàs la caxeta en la bolchaca. Ý en lo entrant entrà lo frare que dia la missa, ý perquè no se n'adonasen del malfet, se revistí ý dix missa, ý anasen. Ý sap-se que yamay ans li havia pres tal tentació sinó en aquell punt, ý fonch molt vehement. Nostre Señor nos tinga de la sua mà. Lo dilluns següent, que fonch a 18 de maig 1615, entre 8 ý 9 hores del matí, anant un capellà a dir missa a dit monastir, que era ordinari de dit convent, demanant-li la priora ý altres monjes que combregàs algunes, entrà en lo sacrari ý veu que la manteta estava estesa damunt los corporals,

ý no veu la caxeta que hallí accostuma estar. Ý remirant-ho molt bé, féu que lo ayudant de casa, que hallí estava, ó miràs molt bé ab aquell, ý no vént res se n'anà ý parlà ab la priora. Ý consultat lo cas tan atròs, fon concordat que donàs dit capellà rahó al señor archebisbe. Ý axí anà a parlar-li a l'hort, que hallí estava lo dit reverendíssim señor. Anà ý veu lo sobredit, ý manà que un capellà diguès missa ý que consagràs dos hòsties, ý la una la dexàs en dit sagrari. Ý tornant-se dit reverendíssim, tornà a enviar altre sacerdot per a que sumís la hòstia que havia fet posar ý dexà en lo sacrari. Ý començant-se a murmurar lo fet, diuhen que un teatino se n'anà a parlar ab dit reverendíssim señor, ý li dix com lo capellà havia sumit les formes que estaven en la caxeta ab molta reverència. Ý que no tingués pena de les formes, lo que tant se tremolava que ne haurien fet d'elles. Ý no obstant açò, féu grandíssim sentiment ý públiques demonstracions, com se ha dit. Ý en continent féu ajustar als seus advocats del seu Consell, per a que votasen ý diguesen sobre tal cas son parer per a que·l volia, com era rahó castigar. Encara que al sacerdot li fien bona fama de honrrat ý de bona parentela, dels Campos de Ayora. Advertix-se, que lo qui més escundrin[y]à lo dit fet fonch un capellà que hallí dia de ordinari missa, dit mosén Geroni Alberola, que aprés tingué un benifet en la Seu. Ý ad aquest Alberola, dimecres, a 24 de març 1627, exint de la Seu de matines, a miganit, tres hòmens li aparegueren en lo carreró de sa casa, ý l'abrahonaren ý entraren ý li robaren lo que·ls paregué. [1117] Dimats, a 26 de maig 1615, a les onse hores, ans migjorn, publicaren sentència en la Cort del Señor Official, pro tribunali sedendo, lo señor official Martínez. Havent, lo dia enans, fet manaments a tots los rectors de les parròchies, ab sis capellans cascú de la sua parròchia, anasen a dita hora a dita Cort, varen traure al dit doctor Gaspar Campos, prevere, ý·l feren assistir en peus al costat del fiscal, mosén Agostí, sens barret al cap. Ý fonch sentenciat, tota sa vida, al castell de Chullela, ý privat de la missa perpètuament ý de ministrar ningun orde, encara que fosen dels menors. Ý cada divendres dejunàs a pa ý aygua, ý tots los dilluns diguès uns set psalms, ý que·s confesàs cascun mes, ý no combregàs dins quatre añys —estava la Cort pleníssima de tota gent— ý que pagàs doblat lo que valia la caxeta, que pessava 23 lliures ý sous.

[1118] Dijous, a 22 de maig 1615, feren crida que per al disapte següent, que seria a 24, farien processó a Senta Úsola, per a tornar lo Sant Sacrament. [1119] Aquest dia, a la vesprada, lo fill de l'il·lustríssim señor vicecanceller de Aragó, don Andreu Roig, frare de Sent Agostí, profés de edad de 17 a 18 añys, puxà a cavall en una carroça de la plaça de Penarrojes, per a veure a son pare a la Cort. Ý dien que per a que poguès exir del monastir ý casar-se. Déu sab lo que serà. Ý aprés tornà dit frare de la Cort. Ý en les tèmpores de la Trinitat se ordenà de missa ý la cantà en Sent Agostí. [1120] Disapte, a 24 de maig 1615, feren processó general dels Capellans, ab totes les creus de la Seu, a Senta Úsola, ab lo Santíssim Sagrament, que portava lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. Anaven tots los officials dels officis ab sos siris, ý anaven tots los señors jurats ý virey. Ý a la tornada no tornà lo dit reverendíssim señor archebisbe, ni lo virey. Ý tornà la processó per lo carrer Empedrat al mercat, a la porta Nova, al carrer d'En Bou, a la Corretgeria ý al Campanar, ý entrà per dita porta. A l'anar fonch per lo carrer de Cavallers al carrer de Quart, al dit monastir. Lo dia enans manà, dit reverendíssim señor, que tots los capellans anasen, fins als rectors de les parròchies, sots pena de deu reals, ý als rectors, per cascú, vint. Ý accabà·s a les onse hores. Ý no·s féu lo offici en dit monastir, sinó en la Seu. Portà en ses mans un vericle lo reverendíssim señor. Lo Santísim Sacrament, que sia alabat per sempre. [1121] Estos dies, lo cononge Andreu fonch privat de ser vicari general ý de percasos de canonge ý arrestat en sa casa fins a la Seu. Ý dien perquè no havia donat pau lo dia de sent Vicent Ferrer al señor virey, que ya per açò tingué aquell dia gran reprehensió del señor virey. Ý murmuraren d'ell en la Seu.

[1122] Escala al vàs de capellans de la Seu Dilluns, a 25 de maig 1615, fèria secunda rogacionum, començaren a cavar enmig de la Seu la foça vàs eo carner que era del rey En Pere, per fer escala per al vàs dels Capellans de la Seu. Ý·ls canonges lo feren fer a gastos de la fàbrica, amostrant-se agraÿts als capellans en les tribulacions que han tingut ý tenen. [1123] Sentència contra lo sacrílego Dimats, a 26 de maig 1615, publicaren sentència contra lo doctor Gaspar Campos, prevere, natural de Ayora, per haver furtat lo Santísim Sacrament del dit monastir de Senta Úsola. Ý dilluns enans havien fet manament, a tots los rectors de les parròchies, que anasen lo dit dia de dimats a la Cort de l'Officialat, ab sis capellans de cascuna de les sues parròchies. Ý a les onse hores, stant lo señor official Martínez pro tribunali sedendo, varen traure de la pressó al dit desdichat doctor; vestit, al que parexia, ab un manteu de vajeta ý sombrero. Ý li feren llevar lo sombrero. Descaperusat, en peus, li llixqué la sentència Phelip Ayerve, notari de dita Cort, condemnant-lo tota la vida a Chullella, ý privat de la missa ý de exercir ninguns órdens, encara que fosen dels menors. Ý que dejunàs tots los divendres a pa ý aygua. Ý tots los dilluns diguès uns set psalms, ý que cada mes se confessàs ý que no combregàs, dins quatre añys. Ý que pagàs doblat lo que pessava la caxeta, que pessava vint_ý_tres lliures ý sous, ý que tostemps dejunàs a pa ý aygua lo dia de a 17 de maig, que fonch lo dia de la comisió del delicte. Ý los motius de la sentència eren grandísims, ý entre altres lo grandísim escàndel de la terra. Ý lo señor de Borriol, aprés ý ans, havia contat que en temps de l'archebisbe don Joan de Ribera, en lo seu poble, per tres voltes, un frare havia furtat lo Santíssim Sacrament ab la caxeta. Ý que la última vegada havia llançat algunes de les formes en terra. Ý que dit prelat lo tingué tancat, al dit frare, huyt dies, sens saber-se res algú. Ý quant lo soltà, li encarregà que no digués lo fet a ninguna persona. Açò ho contà dit señor a moltíssims que u oÿen. Nostre Señor ens tinga de la sua mà. Ý aprés, en lo añy 1617, per haver-se·n fugit dos vegades de la presó, lo enviaren a galeres al dit capellà en abril, dit añy 1617. [1124] Dimecres, a 27 de maig 1615, intimaren los canonges un ban de exempció contra lo señor archebisbe mentres duràs lo plet. Ý nomenà lo papa jutge de aquells al bisbe de Segorb. [1125] Dijous, a 28 de maig 1615, dia de la Assensió, dix missa en la Seu lo canonge Gil, ý no lo señor prelat. Juny [1126] Dilluns, lo primer de juny 1615, en Sent Martí, començaren a mudar lo altar de la capella de sent Joachim ý senta Anna, ý·l posaren enfront de la rexa. Ý accabaren lo disapte de matí, a 6 de dit mes. [1127] Diumenge, a 7 de juny 1615, dia de Pascua del Sperit Sant, no dix la missa mayor en la Seu lo señor prelat. Ý a la vesprada confermà en lo capítol de la Seu, ý no confermava sinó gichs de discresió, de set añys amunt. Ý també confirmà lo segon dia.

[1128] Desafiu de quatre germans Dilluns, a 8 de juny 1615, segon dia de Pascua del Sperit Sanct, a migjorn, prop lo Socors, se desafiaren dos germans Torans, fills de un corredor de coll —ý lo hú era corredor—, contra altres dos germans batifullers, dits los Ratons. Ý los Torans mataren a l'hú dels Ratons. Ý dien que lo señor bisbe Carvajal, que estava prop de hallí, en una alqueria prop lo monastir dels Socors, lo[s] absolgué. Ý tingueren en sa casa del mort lo cos fins a l'endemà. Ý al dimecres també, que no volgué donar llicència per a que·l soterrasen en sagrat. [1129] Ý dijous, a onse de dit, dia de sent Bernabeu, al matí, lo soterraren en lo foçar de Sent Joan del Mercat, de a hon era parrochià, ab un atahüt. Li feren una fosa a la paret del señor de Faura, ý li digueren missa cantada de Requiem, ab 12 preveres. Ý Phelip Ayerve, notari de la Cort de l'Officialat, a instància del fiscal eclesiàstich, rebé acte de com lo accomanaven hallí, fins tant fos declarat sobre lo desafiu. [1130] Dimecres, a 10 de juny 1615, començaren a paÿmentar la capella de sent Macari, àlias dels Scrivans, ý ara de Benet, botiguer de ferro de davant de la Mercé. [1131] Mort de l'archebisbe de Çaragoça Dijous, a 11 de juny 1615, morí lo il·lustríssim ý reverendíssim archebisbe de Çaragoça, don Henrrique Manrrique de Lara. [1132] Órdens generals Disapte, a 13 de juny 1615, témpora de la Santísima Trinitat, celebrà órdens generals lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Isidoro Aliaga, archebisbe de València, al cap de l'altar mayor de la Seu. Agué-y moltíssims ordenants. Déu los guarde. [1133] Processó del Corpus Dijous, a 18 de juny 1615, dia del Corpus, plogué un poch a la vesprada ý feren la processó del Corpus, com era de costum. Ý anava-y lo il·lustríssim virey ý archebisbe. [1134] Disapte, a 19 de juny 1615, a les deu hores de la nit mataren, en lo cantó del carrer de la Travesa dels Casanova al carrer de Sent Vicent, a Miquel Navarro, veler que estava de casa al carrer de Paraís, entrant.

[1135] Cas que féu un frare Dilluns, a 22 de juny, entre deu ý onse hores de la nit, en lo carrer de Sent Vicent, en lo hostal que diuhen de Soler, a un cantó que travesa al carrer de la Verge Maria de Gràcia, estant dins lo hostal, dalt sopant, dos hòmens de Alacant, puchà un home vestit com a soldat, que era frare de Sent Francés —a saber és, un home vestit com a soldad, que era frare de Sent Francés, ý havia ya mort dos hòmens en Alacant essent frare, ý malnafrat, com està dit, al parent dels que ya havia mort, ý matà al que no y devia res— ý pegà de punyalades als dos hòmens. Ý lo hú alcançà sols lo pernoliar, que vingueren a tota diligència a Sent Martí per aquell, no obstant que no era de la parròchia de Sent Martí, però per ser més prop accudiren. Ý morí tantost, ý lo administrà lo vicari mosén Forner. Ý lo altre home restà molt mal nafrat. Ý per ser frare, ý cosa tan pública ý notòria ý de la manera dita, no se·n féu res. Que si fóra secreta, ý de Sent Pere, se feren grans acclamacions. [1136] Dijous, a 25 de juny 1615, morí en València lo diputat de Oriola, del bras militar. [1137] Dijous, a 25 de juny 1615, dia de la octava del Corpus, en la Seu, a hora de vespres, y hagué encontre entre los canonges ab lo señor archebisbe sobre a miches vespres, que l'acompanyasen a la sagrestia. Ý al fi, ab penes, los manà, ý ells, ab protests ý motins, lo acompanyaren. [1138] Disapte, a 27 de juny 1615, entre sinch ý sis hores de la vesprada, estant jugant als sientos en casa eo en la sala de don Pau Zanoguera, a la plaça de Penarrojes, don Antonio Bellvís, ab altres cavallers, entrà per la finestra una pilota de vent, que jugaven uns cavallers en dita plaça. Ý estant molt hà dins en la sala, li pegà en lo ull dret ý li féu exir molta sanch de aquell, ý ab gran perill de perdre·l, ý li buydà lo ull. Ý qui va traure la pilota del taulell eo botador era don Laudòmio Mercader, fill del comte de Bunyol. Déu nos guarde de desastre.

Juliol [1139] Divendres, a 10 de juliol 1615, feren crida los frares de la Mercé de redempció de Catius, que per a l'endemà farien la processó dels Catius que havien rescatat de Fes, Marruecos ý Tetuan. [1140] Processó dels catius christians Disapte, a 11 de dit, entre set ý huyt hores del matí feren la processó de la Redempció ý entraren per lo portal de Sent Vicent, ý aguardaven en lo monastir de Sent Augustí. Ý anaren 12 capellans de Sent Martí, ý la creu, ý dos capes ab bordons ý altres creus de parròchies, ab capellans, sens capes ý bordons. Ý acompanyaren molts frares en processó de sent Francés, Sent Augustí, Sent Domingo, ý·ls de la Mercé. Ý lo monastir de la Mercé no va traure creu. Ans be la parròchia de Sent Martí va portar dos creus: una davant de tota la processó ý l'altra a hon accostuma anar, en lo lloch més antich, aprés de la de Sent Joan de l'Hospital, que també y anava en dita processó. Anava la processó que tots los frares, de les altres religions nomenades, anaven davant, seguint la primera creu de Sent Martí. Aprés anaven les creus de les parròchies, per son orde, ab sos capellans, sens bordons. Aprés la segona creu de Sent Martí, ab sos dotse capellans, ab dos capes ý bordons, ý aprés la de Sent Joan de l'Hospital, ab sos capellans. Ý aprés venien los frares de la Mercé, de dos en dos ý, entre dos frares, dos rescatats. Anaren de Sent Agostí, per lo carrer de Sent Vicent a Sent Martí, Senta Tecla, carrer de les Avellanes, Sent Thomàs, per davant lo Palau del señor archebisbe ý per davant la presó de Sent Vicent martre, per la plaça de la Seu, carrer de Cavallers, Toçal, Boseria, Mercat ý a la Mercé. A hon tots se n'anaren a ses

esglésies. Portaren molta gent, ý jove, ab molts fadrinets ý dones ab gichs ý giques. Ý, entre ells, ne portaren un gich de dotse añys, natural de Catalunya, que tres añys havia que era estat catiu. Ý al principi del seu cautiveri los moros li feren molt perquè renegàs ý lo gich tingué grandísim ànimo que, ab lo grandíssim ý efficàs auxili que nostre Señor li donava, may no lo pogueren apartar de sa sancta confessió. Ý·l tingueren penjat tres dies cap avall, per a que renegàs. Ý li pegaren foch a les plantes dels peus, ý sempre constant en la sancta fe cathòlica. Yo li parlí al dit gich a la porta de la Mercé, davant de moltes persones. Era molt animòs gich, encara que estava melancòlich ý desfisiós. Nostre Señor sia alabat per a sempre. Eren en número, los rescatats: 252. [1141] Ý a 14 de dit juliol, nos fiu acte, en poder de dit notari, que renunciava a dita comanda ý a la dita àpoca. Ý a 7 de agost 1615 protestí dita àpoca per lo justícia de 300 sous, ab àpoca rebuda —segons em contà Barrera, notari—, per Martí Thomàs, notari, en dit calendari. Ý pochs dies aprés de catorse de juliol, dit Àvila donà los diners a l'amo del dit Dionis Durà, forner al forn del Tort, al carrer dels Àngels, ab àpoca rebuda per Martí Thomàs, notari, a 26 de juliol 1615, per no girar-me·ls a mi. Ý axí yo no·ls è vist yamay. Aprés, a 26 de juliol 1615, dit Àvila pagà a Dionís Durà, forner, amo de dit esclau, dites 112 lliures.

[1142] Crida per los colchos de lloguer Dilluns, a 13 de abril 1615, féu crida la Real Audiència que ningún colcho de lloguer pogués anar tapat, sots grans penes. [1143] Dijous, a 16 de juliol 1615, fonch lo Jubileu en lo col·legi del Señor Patriarcha, ý dia de Nostra Señora del Carme. [1144] Crida contra cançons Dilluns, a 20 de juliol 1615, féu crida la Real Audiència contra unes cançons que cantaven, molt deshonestes. [1145] Vespres en la Confraria de Sent Jaume Divendres, a 24 de juliol 1615, a la vesprada, los confrares de la confraria de Sent Jaume feren solemnes vespres en dita confraria, ý no en la Seu; per certa pretensió que tenien contra lo señor archebisbe. Ý no y anà ningun capellà, ni cantor de la Seu, sinó que una capella de cantors, de mosén Ferragut, cantà, ý alguns capellans vagants. A l'endemà no y agué sermó en dita confraria, perquè no s'í atreví ningú a predicar. Dix la missa lo doctor Corder, que era prior de dita confraria. Ý lo señor archebisbe dies havia que li havia llevat la llicència de predicar ý confessar. Ý los de la confraria volien que ell predicàs, com havien accostumat los altres priors. Ý lo reverendíssim señor no volia sinó que predicàs lo doctor Zalzedo. Ý aquest Corder era conjunct en la degania de Segorb, que tenia Miguel Porcar.

[1146] Missa bisbal en Predicadors Dimats, a 4 de agost 1615, dia de sent Domingo, predicà ý dix la missa mayor en dit monastir lo il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Isidoro Aliaga, archebisbe de Valencia. Ý assistiren les dignitats de la Seu, lo archidiano Tàpia ý lo archidiano de Xàtiva, don Baltazar de Borja. Dix lo evangeli lo canonge Torres ý la epístola lo canonge Bellmont. Ý no y assistiren virey, ni jurats. Predicà en la capella que està davant de la trona, la segona a la part del beat Micó, en un cadafal alt, ab son dozer de vellut carmesí, seÿt, ab mithra ý casulla. Ý davant un sitial ab la Bíblia, ý les dignitats als costats, ý diaches. Aprés lo acompanyaren fins al refetor de dit convent, ý se·n tornaren les dignitats ý canonges. Entrà molta gent del seu servici. [1147] Dilluns a 3, en avent dinat, en la plaça de Penarrojes renyiren don Federich Tallada, don Joan Sans, señor de Alboy, ab don Pedro de Borja, gendre de Peralta, ý no fonch cosa de importància aprés. [1148] Processó de aygua Divendres, a 7 de agost 1615, al matí, feren processó general de les parròchies a Sant Salvador, pregàries per aygua. [1149] Processó de Nostra Señora d'Agost ý offici de la Seu Disapte, a 15 de agost 1615, dia de la Assumpció de Nostra Señora, dix la missa mayor en la Seu lo reverendíssim señor archebisbe. Assistiren-li lo archidiano Tàpias ý lo de Xàtiva, don Baltazar de Borja. Ý en lo chor

no y havia canonges alguns, sinó lo canonge Pellicer. Ý estant en lo chor li manaren, de part del señor archebisbe, que anàs a acompanyar-lo a la sagrestia, com és costum, ý ell protestà que dit manament a ell no se li podia fer estant en lo chor. Ý també que ya dit señor se n'era exit de la sagrestia. Ý no obstant, ab penes ý censures, lo cominaven. Lo negoci dirà lo què serà. En havent dinat, feren la processó de la Seu ý anà lo reverendíssim señor archebisbe. Ý al tornar se returà en la confraria de Nostra Señora. Anava lo señor virey ý jurats, ý totes les parròchies. Ý tornaren per Sent Thomàs ý per la porta del Campanar. [1150] Diumenge, a 23 de agost 1615, entre quatre ý sinch de la matinada féu boyra molt espesa, que casi no·s devisava la gent ni·ls carrers. Ý dien que fia mal a les oliveres. [1151] Corro de bous Dimats, a 25 de agost 1615, y hagué corro de bous en la plaça de Predicadors. Ý eren toros de Castella. Ý·ls portà hun fuster que·s dia Roman, ý eren prou bons. [1152] Altre corro Dimecres, a 26 de dit, y hagué altre corro de bous en dita plaça. Ý portà los bous hun fuster que·s dia mestre Cosme, ý eren castellans, ý foren per extrem de roïns; tant que a la gent obligaren, en fer-se de nit, de desgarrar-li·n quatre.

[1153] Hàbit a don Bernat Carroç Diumenge, a 30 de agost 1615, lo señor virey donà lo hàbit de la Creu de sent Jaume de la Spasa, en lo monastir de Sent Christòphol, a don Bernat Vel·lerix de Carroç, fill de don Vel·lerix Carroç, bal·le de València. Ý aquest dia li portaren lo privilegi de Sa Magestat al dit señor virey, com lo havia elegit en president de Órdens en Castella. Setembre 1615"> [1154] Constitucions de Sent Martí Dimats, lo primer de setembre 1615, féu lo clero de Sent Martí constitucions que·ls puntets fosen al quart de les tandes, que fosen mentres los officis, ý, accabats, a la mitat. Ý que ningú que no volia anar per puntets a alguna tanda, que aquell no pogués destorbar lo general, si·s fia. Ý si faltaven capellans, que aquell o aquells que anirien, que no havien volgut puntets, que per que la església no perdés lo[s] capsous, los tals anasen per mija tanda ý l'altra miga tanda se applicàs en dita església a la porció que diuhen de l'Archiu, que servix per als malalts. [1155] Crida que arruxasen Divendres, a 4 de dit, féu crida la ciutat que cascuna casa arruxàs son enfront, sots la pena de deu sous, per la gran seca que fia ý calor; que havia molts mesos que no plovia.

[1156] Desastre de dos capellans al carrer de la Mar Divendres, a 4 de setembre 1615, a la una hora de la nit pegaren una estocada en lo ull esquerr a un capellà de Morvedre que·s dia mosén Segura, en lo carrer de la Mar. Ý estava de casa en casa don Francisco Roca, al carrer dels Exarchs, ý may pogué parlar. Ý disapte, a les deu hores, morí en casa hú que·s dia Sanchis, en lo carrer de la Mar. Ý al canonge Ystella lo malnafraren, que·l dexaren per mort en la placeta dels Ams, que sinó fóra per un alabarder del virey lo hagueren degollat. Ý·l portaren a casa de Francés March, síndich de València, al carrer de la Xerea, ý hallí lo curaren ý combregaren en continent. Ý a mosén Segura yamay tingué sentit, ni recat. Ý·l portaren al foçar de Sent Joan del Mercat. Ý hallí lo tingueren exhumat fins pasaren 24 hores, conforme sýnodo, ý aprés lo soterraren en lo vàs de dit foçar. [1157] La font del Grau Disapte, a 5 de setembre 1615, començaren a llevar la terra per a fer la font prop Sent Joan de la Ribera. Ý en octubre començaren a traure aygua amunt. [1158] Desgràcia de don Pedro d'Íxer, corrent un cavall Diumenge, a 6 de setembre 1615, a la vesprada, corregué entre altres cavallers, a la muralla, al portal del Real, don Pedro d'Íxer, fill de don Gonzalo d'Íxer, ý travesà la carrera un fadrinet de catorse añys, que era del de[g]à Palau, de Oriola, ý lo cavall lo atropellà ý chafà lo cap. Ý lo cavall caygué, ý s'allisià moltíssim. Ý lo cavaller bolà del cavall moltes pases, ý s'allisià molt en lo cap ý costats. [1159] Desgràcia de frares Estos dies ans, havien donat metsines a frare Garcia, de la Orde del Carme, ý se havia posat la Real Audiència en dit negoci. Ý també vingué nova com, en Castelló de la Plana, los frares de sent Augustí se havien desafiat ý tirat, uns als altres, de scopetades, ý se havien mort dos.

[1160] Mort del bandoler Corts Diumenge, a 13 de setembre 1615, a les quatre hores de la vesprada portaren, atravesat sobre un roçí, a Nicolau Corts, cap de bandolers de la Ribera, que l'havien mort en la devesa del lloch de Carlet. Ý·l portaren al Real, ý de hallí a Sent Arçís, ý aprés a Carraxet, perquè pudia molt. [1161] Assalt en lo monestir del Carme Dilluns, a 14 de setembre 1615, en la nit, entraren en lo monastir del Carme molta gent llega, ben posada. Ý varen traure de les presons de dit monastir a frare Scrivà ý a frare Tous, que estaven presos per les metsines que havien donat a frare Garcia. [1162] Mort de Jaume Pineda, notari Divendres, a 25 de setembre 1615, tocades les primeres oracions, en lo carrer de Sent Vicent, davant lo forn de les Repenedides, pegaren una punyalada damunt de la sintura a Jaume Pineda, notari, que estava de casa al carrer de Ramon Joan. Ý morí a l'endemà, a les nou hores. Ý·l soterraren en Sent Martí. Ý diuhen que dix que en lo mateix lloch, ý puesto, mataren a son pare, ý també a son major, en añys arrere, lo hú aprés de l'altre. [1163] Crida del Jubileu de la Minerva Disapte, a 26 de setembre 1615, feren crida, los administradors de la Minerva, del Jubileu de sent Cosme ý sent Damià, que havia de ser en la confraria, en la església de Sent Martí. [1164] Dilluns a 28 de setembre 1615, a les quatre hores de la vesprada plogué ý tronà, ý va caure un llam en la quadra nova de l'Hospital. [1165] Dit dia ixqué per mustasaf N. Masquefa, que estava al carrer de la Nau ý tenia lo pare molt mal. Ý sabuda la nova, son pare morí tantost de alegria. Ý a l'endemà, dia de sent Miquel, lo portaren dins un colcho a la Seu, al dit mustasaf, ý prestà lo jurament. Ý tancat ab lo colcho se n'anà a pendre possesió de la llongeta ý tancat se·n tornà a sa casa.

[1166] Mort de un velluter Dimats, a 29 de setembre 1615, en la nit, estant dormint en son llit N. Benedito, velluter, li pegaren moltes punyalades ý coltellades, ý tingué temps de confesar. Ý no·s sabé per on vingué lo dany, perquè les portes de la casa estaven ben tancades. Pesumia·s que estarien tancats en casa, ans que tancasen les portes. Octubre 1615 [1167] Festa del Roser Diumenge, a 4 de octubre 1615, dia de sent Francés, feren festa ý lo offici en Sent Francés los frares predicadors. Predicà frare Fonseca, de dita Orde de Predicadors. Assistí a l'offici lo señor virey. Ý en dit dia feren, en Predicadors, la festa de Nostra señora del Roser. Ý feren solemne processó, perquè dien que en tal dia se guanyà la armada turquesca de mar, per lo señor don Joan de Àustria. Ý aquest dia dien que·s veren, en lo camí, lo rey de Frància ý la infanta de Espanya. [1168] Aygua en lo monastir de la Zaydia Dimats, a 6 de dit, a la nit, entrà per la séquia de la Zaydia, dins dit monastir, molta aygua. Perquè estava lo rexat de dita séquia enbosat de brosa. Ý s'umpliren moltes zel·les, de les baxes, de aygua. [1169] Terremot en València Dimecres, a 7 de octubre 1615, dia de Nostra Señora del Remey, que segons les històries verdaderes fon la victòria de la naval del señor don Joan de Àustria contra la turquesca;

perquè lo dia de dita naval batalla fonch diumenge a 7 de octubre, a migjorn, añy 1571. Ý aquest dia, mig quart ans de les dotse hores de migjorn, y hagué per moltes parts ý cases de València terratrèmol, ý durà poch més de una ave maria. Ý lo y hagué en lo Real. Ý de espant algunes persones se sagnaren, ý lo mateix agué, ý·l sentiren, en casa la señora viuda Calderona, que estava en casa de don Gaspar Fenollar, ý davant la casa que yo habitava en lo carrer de Xerea. Ý lo mateix digueren alguns altres señors ý persones de crèdit. Déu se tinga per content. [1170] Penjaren a hun home que entrà en lo Carme Dijous, a 8 de octubre 1615, penjaren a Christòfol Rosell, llister, per haver escalat les parets del monastir del Carme ý haver ajudat a rompre les portes per a traure los frares. Ý estant-lo penjant, un home —que·s dia Font, ý ad aquest Font lo penjaren dimats, a 3 de nohembre 1615, ý a l'endemà, a les deu hores, lo soterraren en Sent Joan, ý anava la confraria dels Desamparats, ab la ymatge damunt del cos— pegà de punyalades a un altre estant en una finestra de una escaleta, entrant per lo carrer de Conils, a mà esquerra. Ý la sanch estava chorrant per la vora de la finestra. Ý dien que Llaneres —lo aguazil Masparrot— prengué al matador. Ý al penjat no·l volgué lo pare de Christ donar llicència que·l soterrasen fins a l'endemà, a les tres hores, en havent dinat. Uns dien perquè no havien pasat 24 hores de la mort ý altres perquè dien que no havia fet testament, ni s'havia dexat res per a l'ànima. Ý açò es dia. [1171] Venguda de don Pedro de Toledo Aquest dia vingué a la vesprada, al palàcio Real, don Pedro de Toledo. Ý a l'endemà, a les onse hores, se n'anava a embarcar; perquè lo rey lo enviava per governador de Milà.

[1172] Processó de sent Donís ý la volta que féu, perquè la ves don Pedro de Toledo Divendres, a 9 de octubre 1615, dia de sent Dionís, feren la processó accostumada. Ý fa advertir que estava en una finestra, damunt de la porta del palàcio Bisbal, don Pedro de Toledo, ab lo virey ý altres señors. Ý quant fonch la processó davant la plaça del Palau giraren a mà esquerra per dita plaça, ý tornaren per lo altre cap de dita plaça, fent volta. Perquè dit don Pedro ves la processó, ý axí·s féu. Era persona de gentil disposisió, ya casi més blanch que entremesclat. Ý lo que admirà, als de València, fonch que donàs volta de tal manera tota la processó, ab lo Rat Penat ý jurats ý cleresia, per altra persona menys que la del señor rey. [1173] Foch en la Bal·lia Disapte, a 10 de octubre 1615, entre set ý huyt hores de la nit se pegà foch al costat de casa de Torxes, en la Bal·lia. Ý tocà la Seu al foch ý moltes parròchies, ý durà molt. Ý tocà la campana del Micalet, que espantà València pensant-se que era altra cosa. [1174] Translació del monastir de les Capuchines, del carrer Nou al de Ruçafa Diumenge, a 11 de dit, dia que la Seu fa festa de la consagració de dita església, lo monastir de les monjes Capuchines, que estaven al carrer Nou, dit de Ruçafa, translladaren lo Santíssim Sacrament, de dita part, a la església nova que havien fet en lo carrer de Ruçafa. Ý portà·l lo reliquiari lo señor canonge Guardiola, rector del Studi General. Ý acompanyaren molts monastirs de dit hàbit la processó. Ý anà la creu de Sent Martí ý dotse capellans ý dos capes, ý la creu de Ruçafa de la matexa manera. Ý acompanyava lo doctor del Real Consell, Joan Baptiste Guardiola, administrador de dit monastir, ab molts altres señors.

[1175] Mort de la señora de Manises Diumenge, a 11 de octubre 1615, a la vesprada, morí doña Isabel Vidal ý de Boÿl, señora de Manises. Ý dimats, a 13, la soterraren en Predicadors. [1176] Mort del jurat Ramó, a 11 de octubre. Ý en lo añy 1614 fonch justícia criminal Dit dia de diumenge, a 11 de octubre 1615, a les onse hores de la nit morí Gaspar Valero Ramó, jurat en cap dels cavallers, persona de parts ý de juhí, ý bon christià. Dien que era mort de garrotillo ý altres dien que de propexia, ý altres dien que li havien donat algun menjar entoxigat. Perquè dit diumenge lo veren per València en una carroça. Soterraren a dit señor jurat en Sent Augustí dimats, a 13 de dit. Anaven los demés sinch jurats ab sombreros, ý·ls masers anaven ab les mases descubertes, ý ab capes de dol. [1177] Crida del virey als crehedors. Anada al Puig lo virey Dimats, a 13 de octubre 1615, féu fer crida al matí lo señor virey que tots los que aquell devia accudisen al seu thesorer, per a que·ls pagàs. Ý ans de la crida se n'anà, dit señor virey, a vissitar a Nostra Señora del Puig. [1178] Anada ý despedida del virey Disapte, a 17 de octubre 1615, a la vesprada, se n'anà a Castella lo señor virey, don Lluís Carrillo de Toledo, marqués de Carasena, señor de les viles de Pinto ý Ynés, comanador de Montison ý Chiclana. Vingué a València dimecres, a 22 de nohembre 1606, és estat huyt añys, onse mesos ý vint_ý_sinch dies. Anà-se·n ben accomodat a Castella, a ser president de Consell de Órdens. Déu lo guarde ý conserve, com a bon christià que és. Jurà per virey don Jaume Ferrer, dimats, a 20 de octubre, dit añy 1615.

[1179] Dijous, a 15 de octubre 1615, stant yo en lo Real, vingué un correu, ab una carta, que portava la memòria següent: "La gente que viene con la Corte que trahen las magestades de Francia Un cardenal. Dos arcobispos. Sinco obispos, el núncio de Su Sanctidad —. Los tres embaxadores de Francia, Spanya, Ingalaterra y Venecia, dos embaxadores de Florencia y Mántua—. Nueve duques, pares de Francia—. Quarenta mariscales, marqueses y condes—. El gran canciller. Treynta consejeros d'Estado y presidentes—. La casa del Rey trahe los officios doblados, pasan más de mil—. La casa de la reyna madre más de seiscientos—. Dos mil cavallos sueltos, que siguen la corte—. Las guardas ordinarias, trescientos arqueros—. Cien franceses de cotas blancas—. Cien esguísaros—. Doscientos cavallos ligeros—. Doscientos hombres de armas—. El tercio de las guardas del Reyno, que son tres mil hombres—. El tercio de los Esguísaros—. Mil cavallos extraordinarios, que sirven la guarda del rey—. Duquesas y marquesas, madamas y mariscalas son muchas—. Seis damas de la reyna madre— Quatro de la princessa nuestra señora, que las dos han de servir en Spanya."

[1180] Jura per virey don Jaume Ferrer ý és la 4_a. La 1_a, a 24 de nohembre 1594. La 2_a, añy 1598, en giner. La 3_a, a 12 de febrer 1606. La 4_a, a 20 de octubre 1615. La 5_a, a 12 de juliol 1618, per anada del duch de Fèria a Milà. Ý divendres, a 5 de febrer 1621, morí dit señor Dimats, a 20 de octubre 1615, a les quatres hores de la vesprada, jurà per virey lo señor don Jaume Ferrer, governador de València, per haver-se·n anat lo virey ý entrat en la ralla de Castella. Ý esta fonch la quarta vegada que ha servit a Sa Magestat de virey, per les vaccants. La primera volta que jurà per virey, dit señor don Jaume Ferrer, fonch a 24 de nohembre 1594, per la mort del marqués de Aytona, que morí diumenge, a 13 de nohembre, dit añy 1594. La segona volta fonch en giner, 1598, per anar-se·n lo marqués de Déyna, que entrà per virey a 28 de juny 1595. La 3_a volta fonch a 12 de febrer, 1606, per la mort del marqués de Vilamisar, que morí a 23 de giner 1606, ý jurà per virey a 23 de febrer 1604. La 4_a a 20 de octubre 1615, per aver-se·n anat lo virey a Castella, lo marqués de Carasena, lo qual jurà per virey a 22 de nohembre 1606. La 5a a 12 de juliol 1618, per anar-se·n lo duch de Fèria, virey de València, per governador de Milà. [1181] Crida contra los hospedatges Disapte, a 24 de octubre 1615, féu crida lo dit señor lloctinent de virey, que qual persona que tingués hospederia manifestàs la gent forastera que tenia, dins sis dies, sots pena de sinch lliures ý desterrats. [1182] Diumenge, a 25 de octubre 1615, portaren a Sent Martí una nóvia lligada en lo cap ab una corona de reyna.

Nohembre 1615"> [1183] Crida de la ciutat per lo nou casament dels reys de França ý Spanya Dijous, a 5 de nohembre 1615, féu la ciutat crida que lo diumenge següent, que seria a 8, a la vesprada, farien processó a l'Hospital General de pregàries, per los casaments dels señors reys d'Espanya ý França, que esposaren en Burgos diumenge, a 17 de octubre propopasat. Ý féu-se la processó com se diu abaix, diumenge a 8. [1184] Processó per dits casaments Disapte, a 7 de dit, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe envià mandatos a cascuna parròchia, que lo diumenge aprés, al matí, ans de la conventual, feren processó per la església, ab la lletania de pregàries, per dits señors reys. Ý diumenge, a 8 de nohembre, a la vesprada, feren processó a l'Hospital General. Ý anava lo dit reverendíssim señor de pontifical, ý aturà·s en lo Hospital perquè estava indispost, ý lo lloctinent de virey e los demés prohòmens de la ciutat. [1185] Soterrar a la una hora Diumenge, a 8 de nohembre 1615, soterraren en Sent Francés a Pere Pau Bergada, mercader, que estava de casa prop de Sent Llorens, al costat de la casa antigua dels biscontes de Chelva ý davant de casa de Bernat Català. Ý·l soterraren a les dotse hores ý miga tocades. Ý tornaren a la església un quart tocada la una, cosa que may se à vist en València. Ý era perquè la Seu, a les honse ý micha, soterrà a Garcia, apotecari de la plaça de la Seu, en Madalenes. Ý vingué tart ad aquest altre soterrar. Ý acompanyaren als germans de dit Bergada don Joan de Castellví, regent ý governador.

[1186] Offici en Sent Martí Dimecres, a onse de nohembre 1615, dia de sent Martí, vingué lo il·lustríssim ý reverendíssim señor, don fray Isidoro Aliaga, archebisbe de València, a l'offici a Sent Martí. Predicà lo doctor Joan Hosta, rector de dita església. Dix la missa mosén Antonio Chevarne; lo evangeli mosén Lluís Blanch ý la epístola mosén Pau Pellicer, beneficiats en dita església. Ý és la primera volta que dit il·lustríssim señor és vengut a Sent Martí als officis. [1187] Crida de la justícia civil. No féu crida, sinó manaments a certs notaris ampliats Disapte, a 14 de nohembre 1615, féu crida lo justícia civil que totes les persones que no fosen notaris, ý tinguesen llibres o protocols de notaris, que dins tants dies los portasen hà dit justícia. [1188] Dimecres, a 18 de nohembre 1615, anaren don Gaspar Vidal, capità de la gent de a cavall, de la part de la marina de Canet, ý don Jaume Vilanova, capità de la gent de a cavall del Grau, a rebre lo virey que venia; que era lo duch de Fèria, que dien que a l'endemà estava en la ralla del regne de València. Ý dijous, a 19, anaren los soldads de a cavall del virey. [1189] Galeots Dijous, a 19 de nohembre 1615, a la vesprada, pasecharen per València una cadenada de 25 galeots, tots jòvens. [1190] Vinguda al lloch de Quart lo duch de Fèria Disapte, a 21 de dit, a la nit, arribà al lloch de Quart lo señor duch de Fèria, per a ser virey de València.

Nohembre 1615 [1191] Don Gómeç Xuares de Figueroa, duch de Fèria, virey de València Diumenge, a 22 de nohembre 1615, a la vesprada, feren crida los señors jurats de València, de que a l'endemà entoldasen tots los carrers, perquè lo señor duch de Fèria, nomenat don Gómeç Xuares de Figueroa, duch de Fèria, havia de entrar per virey en València lo dilluns, a les tres hores, en havent dinat. Per ço que ya disapte, a 21, a la vesprada, havia arribat al lloch de Quart. Déu lo dexe ben governar Ý la muller se dia doña Francisca de Córdova ý de Cardona. [1192] Entrada del duch de Fèria. Anasen a 10 de juliol, 1618, dia de la Sanch. Estigué dos añys, set mesos, vint_ý_tres dies. Per governador de Milà se n'anà. Déu lo guarde Dilluns, a 23 de nohembre 1615, arribà dit señor duch de Fèria al pont de les Mealles ab una carroça de sis mules, vestit tot de seda verda, ab franges ý alamars de or ý seda, entre dos ý tres hores de la vesprada. Ý aguardà hallí molt, que cert ne estava ya molt estomocat. Ý aprés de haver aguardat una hora, vingueren los diputats, ý ans de arribar aquells puchà a cavall, en un cavall planchat de blanch ý negre. Ý, arribant los diputats, lo primer que arribà fonch don Antoni Bellvís, síndich de la Diputació. Ý llevat lo barret dix: "Excelentíssim señor, assí venen los diputats de la ciutat ý regne de València." ý apartàs a la mà esquerra del virey, que és devés la alqueria, ý dix: "Excel·lentíssim señor, est és lo diputat per la Seu de Oriola." Ý arribà lo primer diputat, que era lo chantre de Oriola., don So[...], ý féu lo accatament llevant-se lo barret de quatre cantons ý donà-li la benvenguda. Ý se n'anà per la matexa part que lo dit síndich.

Ý quant li parlava lo dit chantre de Oriola, estava també lo dit virey llevat lo sombrero. Ý vingué lo segon diputat per lo bras militar, don Joan Vil·larrasa, ý féu lo mateix, et ci[n]ch dels demés diputats. Ý a la darreria vingué la demés chusma dels nous arrendadors dels nous drets del General, dels quals dit señor virey no féu tant cas com crech que ells volgueren. Ý se n'anaren per lo mateix camí que·ls demés, ý se n'anaren per les spal·les a hon estava la llitera de la señora vireyna, que estava quatre pases del dit señor, ab la llitera, tota de domàs vert, ben adresada. Ý dita señora anava també vestida de blau, molt honestíssimament adresada, ý segons la honestísssima cara que mostrava pareixia ser discretíssima. Ý davant dita llitera anava un germà de dita señora, ab hàbit de capellà, al qual tractaven de señoria. Aprés de haver passat lo stol dels que anaven ab los diputats, aguardà més de un quart de hora, quant vingueren los acompanyaments dels jurats, ý cert que mostrà tenir-ne gran enfado. Los rebé ab la sua gran discreció; la qual amostrà tenir, ý la té, ab molta dissimulació. Cascú li donà la benvenguda, ý lo mateix féu lo lloctinent de virey, qui era don Jaume Ferrer, que venia acompanyat enmig dels dos principals jurats, ý lo mateix placebo feren a la vireyna. Ý aprés, lo jurat en cap dels Ciutadans, ý dit don Jaume Ferrer, posaren enmig a dit señor virey ý l'acompanyaren. Ý davant de dits señors anava lo dit señor capellà, germà de la vireyna,

enmig dels dos més nou jurats, qui era Garcia ý Ribes. Ý aprés del señor virey venia la señora vireyna, acompanyada del jurat Salafranca, a mà dreta, ý Pavesi a la esquerra. Ý arribaren a València tocades sinch hores ý prestà lo jurament en la Seu. Ý llavors dos señors jurats acompanyaren al virey ý lo[s] altres dos al germà de la vireyna. Ý don Jaume Ferrer, ý lo altre jurat, a dita señora, ý don Jaume a la mà dreta. Ý en esta occasió no y havia sinó sinch jurats, perquè lo jurat Ramó era ya mort mesos havia. Morí a 11 de octubre 1615. Ý donant la volta accostumada, era ya micha hora de de nit quant pasava per lo portal del Real; que dit señor quasi ni veu empaliades, ni altres adresos de parades. Par que ya siga, no sé com es diga, desgràsia d'esta terra, que yamay que señor virey ve a València, par que los señors jurats de esta terra ó tenen per galanteria de yamay exir a hora que parega bé a tots. Ans bé tots tinguen que dir de la mala hora que yxen. Ý axí mateix feren aguardar al marqués de Carasena; vingué dimecres, a 22 de nohembre 1606. Ý al conte de Benavent; vingué dilluns, a 18 de maig, 1598. Quant vingué dit conte, bé sé yo que los jurats que li donaren la benvenguda no la tingueren d'ell la ben arribada, perquè yo ohý que·ls reny[í]. Que ells no les tenien totes, segons la mà que los donà, de la gran tardança ý de fer-lo tant aguardar. Que si llavors no fóra per dos o tres señors cavallers d'esta terra, que l'aconortaren per tres o quatre voltes, se n'entrava per no aguardar tant dit conte de Benavent.

[1193] Fuster, corredor de camvís, pres Dimats, a 23 de nohembre 1615, al matí, lo dit señor virey féu posar en la presó a N. Fuster, corredor de camvis. [1194] Camarena abatut Dit dia corregué nova de que Joan Batiste Camarena, grandíssim mercader, se havia abatut. [1195] La benvenguda del señor virey Dimecres, a 25 de dit, a la vesprada, anà lo reverendíssim ý il·lustríssim señor archebisbe a donar la benvenguda al señor virey. Ý portava los dos bisbes: de Coron ý de Marruecos. Ý anava faustíssimament acompanyat. [1196] Crida la Diputació que manifestasen los albarans Disapte, a 28 de nohembre 1615, feren crida los deputats que manifestasen tots los qui tenien albarans del General. Dehembre 1615 [1197] Venguda de riu Dijous, a 3 de dehembre 1615, dia de sent Mauro, vingué lo riu gran en havent dinat, que prenia les nou arcades del portal del Real. Ý plogué, tres dies enans, molt bé. [1198] No·s publicà lo Jubileu del Col·legi, dia de sent Mauro, ab crida Fa advertir, que essent lo dia de dijous Jubileu en lo col·legi del señor Patriarcha, lo dia enans no·s féu la crida que s'accostumava hà fer en semblants jubileus. Ý dien perquè los comisaris de la Santa Creuada no·ls la dexaren fer. Ý plogué lo dia del Jubileu moltíssim, que espantava.

[1199] Dimats, a 8 de dehembre 1615, dia de la Puríssima Concepció de Nostra Señora, pasechà per València don Gómez Xuares de Figueroa, virey, en una carroça que era de [...]. Ý anava al strep d'ella, ý a la proa, dos cavallers, ý a la popa altres dos. Ý a l'altre strep anava altre cavaller, ý anava de tal manera asseÿt que tots se miraven uns als altres. Ý com dit señor és persona tan cortesana, casi sempre anava llevat lo sombrero. [1200] Dimecres, a 9 de dehembre 1615, féu crida dit señor virey que ningun notari, que no fos del Criminal, rebés acte de pau. Ý que lo notari que rebia dit acte de pau, sots pena de tant, la manifestàs en poder del thesorer eo de son scrivà, per a que de hallí se·n tingués notícia. [1201] Cayguda de una dona de un terrat Dijous, a 10 de dit, a les tres hores de la vesprada caygué de un terrat molt alt, a l'entrar del carrer dels Manyans per lo carrer de Sent Vicent, en casa de un calceter que·s dia Costayans, [que] era de mestre Guillem, manyà, una dona que estava al sol llegint un llibre de devoció, ý caygué a la carrera. Ý sentiren que dia al caure: "Jhesús!" Ý sols alcançà, ab gran diligència, lo pernoliar [1202] Mort de mosén Medina, de Sent Martí Disapte, a 12 de dehembre 1615, a les huyt hores del matí, morí mosén Francés Medina, beneficiat en Sent Martí. [1203] Nativitat del fill del señor virey. Fonch batechat en Sent Steve, dia de Nadal Dit dia de disapte, a 12 de dehembre 1615, entre onse ý dotse hores de migjorn, parí la excelentíssima señora vireyna un desichat fill primogènit. Déu lo y dexe veure·n goigs cumplits. Donà gran alegria lo nou infant a la terra ý no és menys de creure al seu amantíssim ý excelentíssim señor duch de Fèria, son pare, que des de dilluns, que fonch a 23 de nohembre pasat, fins al present dia, que entrà en València, que són vint dies, nostre Señor lo à alegrat de tal infant, ab grandíssim content de dita partera ý sens treball ni perill algú. Ý a la vesprada anaren los señors jurats ý·ls señors

diputats a donar-li el parabién del nou duch. Ý a la nit anaren per València ab gran encamisada molts cavallers, per Valencia ý al Real, amostrant gran alegria. Ý disapte, a 2 de juny 1618, entre les set ý huit hores de la matinada morí dit chich. [1204] Mort de dit infant Ý disapte, a 2 de juny 1618, entre set ý huyt hores del matí, morí dit gich, marqués de Villalba, en lo Real, assistint son pare per virey. [1205] Soterrar de mosén Medina, ý de notar Diumenge, a 13 de dehembre 1615, dia de senta Lúcia, al matí, soterraren en Sent Martí a mosén Francés Medina, beneficiat en dita església, ý ab intervenció de la parrochial de Senta Catalina, com és ya accostumat. Ý féu-se ara de nou lo que yamay se havia fet; encara que ya s'havia proposat en añys pasats, a saber és: dilluns, a 29 de maig 1613, en la mort i soterrar de mosén Marco Ximeno, doctor en Theologia, ý beneficiat en Senta Catalina martre, que los beneficiats de Senta Catalina, si lo cos era de Sent Martí, fesen lo offici allà. Ý si los cos era de Senta Catalina, los de Sent Martí fesen lo offici allà. Ý fins huy no s'havia posat en execució. Ý huy es executat, que a la processó del soterrar la creu de Sent Martí anà davant ý la de Senta Catalina anava darrer, com a més principal. Ý axí mateix los señors dos rectors: lo de Senta Catalina anava a mà dreta ý lo de Sent Martí a la esquerra. Ý dix les oracions ý dix la missa cantada lo rector de Senta Catalina, ab sos diaches de Senta Catalina. Ý los domers ý cabiscols de Senta Catalina entonaren lo offici com si estigueren en la sua església. Dit dia, en la nit, y hagué també encamisada de cavallers ab trompeta, ans de les huyt hores.

[1206] Clavar la mà a un home Dimats, a 15 de dehembre, clavaren en la plaça de la Seu a un home la mà, per haver fet resistència a un aguazil. [1207] Mataren a don Joan Masparrota, aguazil Dit dia, entre les dos oracions, mataren a don Joan Masparrota, aguazil, casat ab la filla de la viuda na Sayes. Mataren-lo davant de sa casa, al carrer dels Mascons, sens poder confessar. Ý, en continent, lo virey féu fer crida Real prometent mil ducats, ý de traure quatre hòmens de treball, encara que fos lo matador, si no era lo principal. Ý al matí tingueren los portals tancats fins a les huyt hores, [que] obriren lo del Real. Ý féu posar en la Torre, lo virey, al conte vell de Carlet ý a altres cavallers, sens poder-los parlar, ý als Pertuses. Ý féu aquella nit gran diligència lo señor virey per a investigar lo cas. Ý féu guardar, als de la sua guarda, tota la nit les muralles baxes. Soterraren al difunct en Sent Augustí a l'endemà, a les sinch hores de la vesprada, ab dotse capellans de Sent Martí. Ý dimats, a 14 de nohembre 1617, soterraren a son pare, don Felip Masparrota, en Sent Agostí. [1208] A 18 de dehembre 1615, dia de Nostra Señora de la Sperança, entrà en Madrid la infanta francesa, casada ab lo primogènit del nostre señor rey don Fhelip. [1209] Sitiada general Disapte, a 19 de dehembre 1615, tingué sitiada general lo señor virey. Ý diuhen, los que estaven per deutes leves, dit señor pagava la mitat ý·l creedor perdonàs l'altra. [1210] Bateig del fill del virey, que naixqué a 12 de dit. Posaren-li 14 noms [Pro ut infra subsigno ] Divendres, a 25 de dehembre 1615, dia de Nadal, entre una ý dos hores, aprés migjorn, batechà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe —en Sent Steve— lo fill del señor virey, duch de Fèria. Fonch compare don Fernando de Córdova, cunyat de dit virey, ý germà de la vireyna, ý comare sor Ignés Garcia, beata francisca. Lo bateig. [Vide infra pàgina seguenti, subsigno ].

Lo bateig del fill del señor virey, duch de Fèria, fet en Sent Steve, diu del modo següent: Lorenç, Manuel, Maria, Ignasi, Theodosio, Francés, Vicent, Gaspar, Joseph, Luís, Antoni, Simó, Alexandre, Blay, fill de don Gómez Xuares de Figueroa, duch de Fèria, ý de dona Francisca Córdova ý de Cardona, cònjuges. Batechat, a 25 de dehembre 1615, per lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. Compares don Fernando de Córdova ý de Cardona ý sor Ignés Garcia, beata fransciscana. Ý era marqués de Villaba dit infant. [1211] Dissensións entre los jurats ý justícia civil, sobre lo lloch Ý dit dia de Nadal, en la Seu, als officis, en la capella Mayor, a hon estaven los señors jurats ý justícies, y hagué gran avalot entre lo jurat Salafranca ý lo justícia civil, dit Alreus, sobre lo lloch a hon havia de estar dit justícia, ý també sobre la pau qui l'havia de rebre. Ý lo justícia criminal era Ramon Angresola. Ý dix missa del Gall lo il·lustríssim señor archebisbe, ý la missa mayor un canonge. [1212] A 26 de dehembre, scrigué lo señor rey als jurats de València que s'alegrasen del bon succés de la benvenguda a Madrid de la infanta de Frància, sa nora, ý muller del seu primogènit. [1213] Dimats, a 29 de dehembre 1615, Chrysóstomo Siurana, cavaller, obrer que havia de ser de Sent Martí, féu rompre lo pilar a la capella de sent Mena ý posà hallí lo assiento per als obrers que havien de ser per a l'añy 1616. Ettsetera. [1214] Mort del marqués de Villalba Disapte, a 2 de juny 1618, entre set ý huyt hores del matí, morí lo dit infant, marqués de Villalba, en lo Real. Essent nomenat son pare, lo duch de Fèria, per governador general de Milà.

Jhesús, Maria, Jusep Añy 1616"> Giner [1215] Fugit lo gich dia de Cap d'Añy. Tornat aprés Divendres, lo primer de giner 1616, dia de Cap d'Añy, entre onse ý dotse hores, ans migjorn, se n'anà fugit de ma casa Pedro Paulo Lauro, fill de Francés Aparisi, sastre. Se n'anava devés Çaragoça, ý son pare lo anà a buscar ab dos fadrins. Lo que persones de juhý ý enteniment yamay se han pogut persuadir ni creure, conèxer lo gich tan honest ý ben morigerat. Ý dia dels Reys, al matí, lo tornà son pare, que·l trobà devés Vall de Christ. [1216] En aquest dia no féu lo offici en la Seu lo il·lustríssim señor. Anà-se·n a Predicadors. [1217] Festa del benaventurat Nicolau Factor Diumenge, a 10 dit, feren gran festa en lo monastir de Jhesús, per la mort del benaventurat sant fray Nicolau Factor. Que admirava la gent que y anava. [1218] Festes ý lluminàries en València, per la venguda de la señora infanta de Frància a Madrid Dijous, a 14 de giner 1616, féu crida la ciutat de València de que fesen tres dies de festa per la venguda de la señora reyna, de Frància a Madrid, nora del señor rey don Felip, ý muller del seu primogènit, què entrà a 18 de dehembre en Madrid, dia de Nostra Señora de la Sperança, añy 1615. Ý que lo diumenge primer vinent, que seria a 17 de giner, fesen processó general a Sent Agostí a Nostra Señora de Gràcia, ý que·ls dos dies següents fosen feriats. [1219] Disapte, a 16 de giner 1616, feren crida los señors comisaris de la Creuada, que entrava dita santa Creuada.

[1220] Processó general de gràcies, per los casaments dels reys de Frància ý Spanya Diumenge, a 17 de giner 1616, dia de sent Antoni gloriós, feren los señors jurats processó general de tots los officis, banders, chagants ý monastirs. Ý anà a Sent Agostí a Nostra Señora de Gràcia. Ý no vingueren en la processó los frares de Sent Agostí, per anar a sa casa. Anà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe a la processó, vestit de pontifical, ab sos ordinaris assistents, ý tornà ab ella. Anà lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor virey, duch de Fèria, ab son grandíssim content ý aplauso. Ý quant foren a la capella de sent Simó, a la tornada de la Seu, per la Corregeria Vella, ensengueren aches blanques per als señors jurats ý virey. Ý de la Seu ixqueren huyt pages del señor reverendíssim, ab huyt aches blanques, ý sis capellans de la Seu ne portaren altres sis més. Nostre Señor los done content ý alegria ý gràcia, ý la sua santa glòria. Amén. Ý donaren, de caritat, a cascun capellà, quatre sous en Sent Martí, de la bosa comuna. Aquesta parí, a 25 de nohembre 1623, la princesa doña Margarita Maria Catalina, primogènita. [Vide infra, foli 328] [1221] Frare Guimerà, bisbe de Jaca Dimats, a 19 de giner 1616, y hagué nova que frare Guimerà, general que fonch de la Mercé, era elet bisbe de Jaca. [1222] Elet per a Roma, per al beat Simó Dimats, a 19 de giner 1616, los staments feren electió de la persona del conte de Alaquàs, per a que anàs a Roma a solicitar la beatificació eo canonizació del venerable mosén Francés Geroni Simó. Ý no tingué effecte. [1223] Processó de la Santa Creuada Dimats, a 19 de giner 1616, a la vesprada, feren la processó de la santa Creuada, de la Puritat a la Seu, ab totes les religions, officis ý parròchies.

Añy 1616"> Giner [1224] Rector de Sent Martí, contra lo que lo capítol determinà Dijous, a 21 de giner 1616, vespra de sent Vicent martre, lo clero de Sent Martí se ajuntà ans de dir vespres. Ý determinaren que per ser dit sant patró diguesen matines ý que donasen de caritat díhuyt diners. Ý açò determinà la mayor part. Ý venint lo rector a la església, donant-li la rahó de lo que lo capítol havia determinat, en ausència de aquell, manà [a] lo bocer, que era mosén Matheu Gasch, que encara que les diguesen no les pagàs; no obstant que la mayor part del clero ó havia determinat. Lo que ó sentiren moltíssim los capellans, que lo rector fos asoles part de destorbar lo que lo capítol determinà. Ý axí no·s digueren. Lo que és contra tota regla ý rahó. En estos dies sentenciava lo virey a molts saltechadors, ý fia fer quartos. [1225] Processó de sent Vicent martre Divendres, a 22 de giner 1616, dia del gloriós sent Vicent martre, feren la processó accostumada de dit sant. Anà-y los il·lustríssims prelats ý virey. Ý lo virey portava sombrero, ý·ls jurats gorres. [1226] Nevar Diumenge, a 24 de giner 1616, a les nou hores del matí començà a nevar un poch, ý féu gran fret. [1227] Açots a uns testimonis falsos Dimecres, a 27 de giner, 1616, asotaren a tres hòmens per testimonis falsos. Ý·ls principals, per qui dits testificaren, penjaren ý feren quartos. Ý tostemps negaren, que per lo que·ls sentenciaven no y devien res. Ý a estos arrastraren dilluns, a 25, per saltechadors de camins. Ý moriren negatius.

Febrer [1228] Fugir de Sent Arcís Disapte, a 6 de febrer, a les tres hores del matí se n'anaren per les portes de Sent Arsís trenta tres o 35 presos, ý dien que més. Ý dien que havien fet contraclaus, que era cosa increÿble, que a tantes portes contrafesen les claus. Ý feren gran avalot en tancar los portals de València. Ý grans diligències que fien los jutges, ý no·n trobaven rastre. Ý a la vesprada, féu fer crida lo señor virey que donaria cent lliures per qualsevol que donàs a qualsevol dels fugits. Ý, a poch a poch, ne han peixcat alguns. [1229] Costell Dilluns, a 8 de febrer 1616, posaren un costell nou al costat de la forca. [1230] Foch en lo forn del carrer de la Xerea Dijous, a 11 de febrer, 1616, que·s diu lo llarder, entre sinch ý sis hores de la vesprada se pegà foch en lo forn dit d'Escrivà, del carrer de la Xerea. Ý stava en ell Orient Forner, ý durà molt. [1231] Crida qui havia nafrat al criat del comte de Albayda Disapte, a 13 de febrer 1616, tot lo dia féu gran ayre, ý molt gelat. Ý aquest dia féu fer crida la Real Audiència, en nom ý per don Christòfol del Milà, comte de Albayda ý marqués de Palomar, que donaria, de sos diners propis, sinch_centes lliures al que descobreria qui havia nafrat a un son criat. Ý, a la nit, plogué fins a l'endemà a la una hora. [1232] Plogué pedra Diumenge de Carnestoltes, a 14 de febrer 1616, entre deu ý onse del matí plogué casi un quart de hora pedra matacabra, en gran abundància. [1233] Vedats los oratoris de dir missa Dit dia de dumenge de Carnestoltes, a 14 de febrer 1616, se publicà un edicte de part del sant pare ý de la santa Congregació dels Cardenals, ý del señor núncio ý del señor archebisbe, vedant los oratoris particulars; que no se diguen en aquells misses. no y avia censures, sinó prohibició.

[1234] Nafrat en Sent Joan del Mercat ý cessasió als officis. Pol·lut Sent Joan Ý lo añy 1615, a 13 de març, fonch també Dit dia de diumenge de Carnestoltes, a 14 de febrer, entre quatre ý sinch hores de la vesprada, predicant en Sent Juan del Mercat un capuchino, entraren de fora de la església tres hòmens renyint, ý pegaren a la hú una punyalada dins la església. Ý parà lo sermó ý cessà la demés festa. Ý a l'endemà feren lo offici los capellans de Sent Joan en lo monastir de les monjes del Peu de la Creu. Ý lo mateix fonch divendres, a 13 de març 1615. [1235] Mort del rector de Sent Andreu Dit dia de diumenge de Carnestoltes, a 14 de febrer 1616, a la nit, morí lo rector de la parrochial de Sent Andreu, mosén Jaume Baldoví. Ý·l soterraren dimats al matí en Sent Andreu ab un atahüt, en un clot que feren davant la capella del benaventurat Francés Geroni Simó. [1236] Mort del doctor Zerezola Dilluns de Carnestoltes, a 15 de febrer, a la nit, morí lo doctor en Medicina Zerezola. [1237] Pujada al campanar lo reverendíssim Dimats de Carnestoltes, a 16 de febrer, a les deu hores del matí pujà al Micalet lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. [1238] Porta a la capella de les Ànimes, 1616 Dilluns de Carnestoltes, a 15 de febrer 1616, a les huyt hores de la nit obriren porta a la capella de les Ànimes, per la capella de senta Anna, en la església de Sent Martí. Essent obrer mayor Chrysósthomo Siurana, cavaller. Ý a 21 de giner 1599 intentaren de obrir-la, ý no tingué effecte. [1239] Ý dimats, a 16, pujà lo dit il·lustríssim ý reverendíssim señor al Micalet, a la hora que portaven a soterrar al rector de Sent Andreu. Ý repicà la Seu per dit señor il·lustríssim, per la puchada. [1240] Dimecres, dia de Sendra, a 17 de febrer 1616, entràrem entre deu ý onse hores del matí per la porta de les Ànimes ý pasàrem per la porta nova migera, que havien fet per a la capella de senta Anna.

[1241] Beneÿt Sent Joan del Mercat de la pol·lució de l'homicidi Dimecres, a 17 de febrer 1616, dia de la Sendra, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe donà llicència que·s feren los officis en Sent Joan del Mercat, que estava pol·lut per lo home que nafraren diumenge de Carnestoltes. Ý donà la llicència que la beneýs lo vicerector de dita església. [1242] Ort de Sent Francés Divendres, a 19 de febrer 1616, los frares de Sent Francés tornaren a cavar lo patí que tenien per fer hort en la plaça de Sent Francés, que en añys pasats lo havien arrancat. [1243] Anada de la Torre lo alcayt Ferrer Disapte, a 20 de febrer 1616, diuhen que a la nit se n'anaren de la Torre lo alcayt, que·s dia Ferrer, ý un pres que·s dia Barber, per atròs cas. Ý no saberen d'ells. [1244] Capellans no porten sombreros Diumenge, a 21 de febrer 1616, primer diumenge de Quaresma, publicà lo edicte lo señor reverendíssim en Sent Martí. Ý, entre altres coses, manà que·ls capellans —per València, ni en palàcio, ni en les esglésies— portasen sombreros, sots perdició dels sombreros ý de trenta ý quaranta sous de pena. Ý a l'endemà, lo procurador fiscal, mosén Augustí, anava per València llevant dels caps dels capellans los sombreros, ab gran admiració dels llechs que u vien, ý·ls feya anar descaperusats. Divendres, a 19. [pro ut supra] [1245] Crida per la extractió de la moneda de València Dit dia de dimats, a 23 de febrer 1616, feren crida que ningú no tragués moneda del regne que no la manifestàs.

[1246] Mort del primogènit de don Pedro d'Íxer Dimecres, a 24 de febrer 1616, en la nit, vespra de sent Mathia, una dida de don Pedro d'Íxer, dormint en lo llit, aofegà lo seu primogènit, que tindria quatre mesos. Ý divendres, a les dotse hores, lo soterraren en Predicadors. [1247] Senyals en un banch de Sent Martí Dilluns, a 29 de febrer 1616, al matí, en Sent Martí, clavaren en lo banch dels baciners, dels ornaments de Nostra Señora de les Ànimes, tres senyals de cada misteri: un senyal de sent Martí; altre de Nostra Señora ý altre de les Ànimes. Ý en est temps y agué gran plet entre·ls pares dels pobres —que eren Genís Roca ý Cyprià Gonzales— ab los obre[r]s, sobre a qui tocaria la electió del nou macip, per la mort de N. Domingo. [1248] Manament que·s tanquen, tocades les oracions, les esglésies Diumenge, a 6 de març 16116, manà lo señor archebisbe que tocades les oracions no estiguen les esglésies ubertes. [1249] Processó de sent Gregori Disapte, a 12 de març 1616, dia del gloriós sent Gregori, feren la processó general. Ý no anà lo señor virey per estar indispost. Ý al matí assistí al sermó ý no lo señor virey; encara que estava possat lo sitial en la capella de l'altar Mayor [1250] Visura per ampliar la Peixcateria Diumenge, a 13 de març 1616, a la vesprada, los señors jurats feren visura per ampliar la carneseria Mayor ý fer la Peixcateria. Ý no feren res de bo, sinó la font a sent Juan de la Ribera.

[1251] Gent a Yvisa Divendres, a 18 de mars 1616, a la vesprada, portaren per València tres galeres de gent per a Yvisa. Ý en continent los portaren al Grau per a embarcar, que eren 34. [1252] Sent Benet feriat Dit dia, la ciutat féu crida ý manà la festa de sent Benet, que era lo dilluns, a 21 de dit. [1253] Mort de don Galserà Carroç Dimecres, a 23 de març 1616, al matí, soterraren en Predicadors a don Galserà, señor de Toga. [1254] Dijous, a 24 de mars 1616, anant lo señor virey a sitiada general a la Torre, un cavaller, dels que estaven hallí presos, li donà al virey, ý als de la Audiència, uns ramellets, ab los quals estornudaren molt. Ý lo virey ó sentí molt, ý féu que li donasen no més de sinch dies de defenses. Ý dien que en lo ramellet del virey no y posaren

res sinó en los altres. Altres diuhen que [ho] posaren en lo braser, en lo qual posen casoletes de olors quant lo virey ve a tiada. Ý que en lo braser posaren pebre de les Índies ý coloquíntides. Aprés, dilluns següent, que contaven a 28 de març 1616, dilluns sanct, van traure de la torre a Leonardo Beneyto, cavaller, ý·l portaren a cavall ab un rocí en albarda, ab grillons ý sposes, ý ab la cadena dita la Marquesa de nom, per ser la mayor que y à en la presó. Ý que aquella no·s posa sinó a persones molt infames, ý per atrocíssims delictes. Ý·l pasaren per lo mercat, ab un vergueta que portava lo roçí del cabestre, ab aguazils ý hòmens ab escopetes. Ý·l portaven al castell de Xàtiva fins tant se ves son negoci. Ý aquest cavaller dien que havia posat los perfums. Ý que estava pres per un casament que li demanava una parenta de aquell. Ý fins tant vingués la dispensa estava entretengut en la Torre. Alguns dien que lo virey no·n féu cas del negoci: "Que los señores licenciados del Consejo lo havian echo sin orden suyo." Ý aquest dia se havien de ajustar lo bras militar per als grans contrafurs ý privilegis que·s fien als cavallers. Però se dix que són morts los Centelles, Marrades, Vichs, Pardos, Vilanoves, Castellvins, Pujades, Vallesos, Bessalduchs, Boÿls, Martorells, Cucalons, Peñarrojes ý·ls demés defensors de la llibertat de la terra. Feren algun sentiment los braços de tal fet. Ý privaren al fill del rigent de entrar en lo bras militar, ni de entrar en càrrechs, ni als fills dels jutges de la Audiència, ý altres coses en sentiment del fet. Lo virey se n'anà al monastir de Jhesús hà tenir la semana santa. Ý de hallí a poch temps tot se adobà, que lo señor rey tot ó prengué a son conte ý lo cavaller pasechà per València. [1255] Divendres, a 25 de març, añy 1616, en nom del Santísim Sacrament, dia de la Encarnació de nostre señor Déu Jhesuchrist, escriguí en confrare del Santísim Sacrament, dit de la Minerva, en la església parrochial de Sent Martí, de la present ciutat de València, a Pedro Paulo Lauro Aparisi, gich de 13 a 14 añys, que estava en casa mia. Ý dit dia fonch lo primer dia que combregà dit gich, a honra ý glòria del Santíssim Sacrament ý de la benaventurada gloriosa Verge Maria del Roser ý de tots los sants ý benaventurats de la cort celestial, que yntercedixquen per aquell, que no cayga en peccat mortal. [1256] Offici en la Seu lo il·lustríssim i reverendíssim señor, ý exortació als canonges en la sagrestia Dijous, a 31 de mars 1616, dijous sant, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe féu lo offici en la Seu ý llavà los peus als pobres. Ý féu en la sacrestia una col·lació als señors canonges ab grandíssimes submissions.Ý·ls convidà a dinar per al dia de Pascua. Ý de fet anaren a dinar tots los señors canonges dit dia. Ý dit dia acontegué gran avalot en la Seu: lo ramat dels genovesos ab los frares de sent Francés, que no anant los frares en la processó ixqueren, a l'entrar de la Seu, ý llevaren lo christo que portava lo clavari de dita confraria. Ý posaren en la presó a Olivares, corredor, que era clavari de la confraria, ý a altres també. Abril [1257] Processó de disciplinats, ý de dos vestes no molt honestes. Ý a 18 de abril les cremaren en la plaça de la Seu. Divendres sant, lo primer de abril 1616, en lo carrer de Cavallers, anant la processó de l'Hospital anaven dos disciplinants, molt galants, ab unes mànegues llargues ab punta. Ý mosén Agustí Blasco, fiscal del señor il·lustríssim ý reverendíssim, anà ab altres ministres a fer-los llevar dites mànegues. Ý entraren dits disciplinats en una casa, ý hallí pegaren al dit fiscal en les disciplines per la cara ý se escaparen los disciplinats. Ý disapte sant, a 2 de abril 1616, publicaren un cartell de descomunió contra dits disciplinants ý contra qui·ls conexeria ý no·ls descubrís qui eren. [1258] Convidà lo señor il·lustríssim a los canonges Vicari general a son nebot, lo doctor Serra, canonge de Çaragoça Diumenge, a 3 de abril 1616, dia de Pascua de Resurrectió, dinaren los señors canonges ab lo reverendíssim perlat. Ý lo dispate enans tingueren capítol de lo que havien de fer. Ý tots unànimes determinaren anar al convit, com los ho havia dit, dit señor, lo dijous sant enans en la sagrestia. Ý en festes de Pascua féu al señor doctor Serra son official, ý nebot, lo seu vicari general.

[1259] Foch a la Boseria Dimecres, a 6 de abril 1616, a les nou hores del matí se pegà foch en casa de dos esparters a la Boceria, a la part del monastir de les monges de la Puritat. [1260] Remembransa a Sent Martí per la comtesa de Altamira Dit dia de dimecres, la il·lustríssima doña Francisca Salvador ý de Roig, muller de l'il·lustríssim don Andreu Roig, vicencanceller del regne de Aragó, que estava de casa en lo carrer de Sent Vicent, en casa de don Baltazar de Monpalau, prop Sent Agostí, féu celebrar una missa de Requiem general en Sent Martí per la ànima de la comtesa de Altamira, germana del señor duch de Llerma. Celebrà la missa mosén Mil·là, capellà de dita señora ý beneficiat en dita església, ý rector nomenat de Rafelbunyol. Posaren un cadafal de dotse pams de llargària en quadro, ý dos pams de altària, ý una tomba enmig, ý tot cubert de vajeta. Ý, a una part ý a altra, sis aches grogues, que eren dotse. Requiscat in pace. [1261] Rector de Sent Andreu Disapte, a 9 de abril 1616, prengué possesió de la rectoria de Sent Andreu lo doctor Michael Corts, vicari que era de Sent Pere. [1262] Mort a don Melchior Pellicer Diumenge, a 10 de abril 1616, a les onse hores del matí. soterraren en lo vàs Nou dels Capellans a don Melchior Pellicer, que morí en lo carrer dit de l'Aguazil. Ý dien que dexà administrador de sos béns al rector de Sent Martí. Rebé·l, lo testament, N. Serna, notari, a la devallada de Sent Francés. Ý·l féu set o huyt dies ans que morís.

[1263] Misa lo señor archebisbe en la Seu. Predicà don Francisco López de Mendoça, canonge Dilluns, a 11 de abril 1616, dia del gloriós sent Vicent Ferrer, dix de pontifical lo il·lustríssim ý reverendíssim señor misa. Predicà lo canonge don Francisco López de Mendoça, que era hú dels contraris de dit señor. Ý predicà admirablement de les amistats que se havien fet entre lo cabildo ý dit il·lustríssim señor. Féu-se la accostumada processó en havent dinat. Ý anava dit señor il·lustríssim ab sos dos assistents, lo archidiano Tàpia a la mà dreta, ý lo archidiano de Xàtiva, don Baltasar de Borja, a la esquerra, ý lo señor virey ý jurats ettsètera. [1264] Crema de dos vestes en la plaça de la Seu Dilluns, a 18 de abril 1616, al matí, en la plaça de la Seu cremaren dos vestes de disciplinats, aquelles per les quals y hagué contienda lo divendres sant en lo carrer de Cavallers. [1265] Processó per aygua Dimecres, a 20 de abril 1616, feren processó general de la Seu a Sant Salvador, de pregàries per aygua. [1266] Processó de sent Jordi Disapte, a 23 de abril 1616, feren la accostumada processó de sent Jordí ý portà la bandera lo justícia criminal, Ramon Angresola. Ý pasà per davant lo palàcio archebisbal, ý féu roda per la plaça que està davant dit palau. Per ço que estava hallí, a la finestra, damunt de la primera rexa, ans de arribar a la porta principal de dit palau, lo señor virey juntament ab lo il·lustríssim archebisbe, asomats a la finestra damunt de uns coxins de carmesí, ab un doser que exia fora de la finestra. Ý lo señor virey, a la mà dreta, tenia lo sombrero en la mà dreta, ý lo reverendíssim señor descubert lo cap. Ý dinà hallí, y hagué comèdia.

[1267] Festa al venerable Simó Diumenge, a 24 de abril 1616, a la nit, vespra de sent March, feren grans lluminàries en la església de Sent Andreu en memòria de la mort del venerable mosén Francés Geroni Simó, ý per tota València, ab gran lluminàries ý sons. Ý a l'endemà també. [1268] Riu sech En aquestos dies patia la terra gran falta de aygua; tant que, de memòria de hòmens, no havien vist tan gran secca en lo riu. Ý tants dies arreu que no tenia sinó vestigi de rambla secca. [1269] Conclusions en lo Studi General Dimecres, a 27 de abril 1616, en lo Studi General tingué conclusions, per obs de fer-se mestre en Arts, un fill de Domingo Royo, mercader. Ý al matí assistí en elles lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. Ý argüí en elles ý prengué la propina que s'accostuma hà donar. Ý ans de dit señor argüí lo archidiano mayor Tàpia, ý prengué la propina ý lo argument de dit Tàpia. Proseguí dit reverendíssim señor, demanant llicència al dit Tàpia. Ý en açò se feren moltes cortesies. Acompanyaren lo dit Tàpia, [el] degà Frígola [i] [el] canonge Pellicer. A la vesprada assistí lo señor virey ý los señors jurats. [1270] Foch al forn de la plaça dels Ams Divendres, a 29 de abril 1616, dia de sent Pere martre, a les onse ý dotse de la nit pegà foch un sclau del forn de la plaça dels Ams, carrer de la Mar, a la calfor, ý cremà tot lo forn, que sols se dexà miga cuberta de cremar. Ý féu grandíssim dañy al forner, son amo, que·s dia Rúvio. Ý prengueren lo sclau moro devés lo portal de Quart o de Ruçafa, ý·l posaren en la presó. Ý lo altre esclau se llançà en lo alcavor ý·s cremà. Ý lo que se·n fugí pegà una punjonada al paler ý morí a l'endemà.

[1271] Penjaren un home per una pistola Disapte, a 30 de abril 1616, penjaren a un home de Pego perquè·l trobaren en una pistola. Ý era de galant disposisió. [1272] Mort del síndich Francisco March Disapte, a 30 de abril 1616, entre dotse ý una del matí morí Francisco March, ciutadà del carrer de la Xerea, síndich de València, de mal de orí. Soterraren-lo a l'endemà en Predicadors. Era persona de gran juhí ý discret en lo proseguir. Ý era señor de la mitat del forn que·s cremà la nit enans a la plaça dels Ams. Déu haja perdonat sos peccats. Amén. Soterraren-lo en lo vàs dels Frares, que està a l'entrar, per los banchs de la església. [1273] Romputs Dimecres, a 4 de maig 1616, se alçà N. Mondragón, mercader que estava de casa al carrer de don Juan, ý Villar també, lo que estava a les Torres. [1274] Ploure Diumenge, a 8 de maig 1616, dia de la Apparisió de sent Michael, a les sis hores del matí començà a ploure fins a les deu hores. Que havia dies que no plovia, ý·s continuaven cada dia les processons de l'aygua. Ý en lo riu vingué aygua, que havia molts dies que estava molt sech. [1275] Saludador mata a hun home Dilluns, a 9 de maig 1616, a les dos hores de la vesprada, un saludador de València pegà ab un ganivet a un home davall de la orella, al coll; ý·l matà sens poder parlar, davant lo fosar de Sent Martí.

[1276] Oració de nona en Sent Martí, dia de la Assensió Dijous, a 12 de maig 1616, dia de la Assensió, en la parrochial església de Sent Martí feren l'oració de nona, que és de dotse a una tenir lo Santíssim Sacrament patent, ab moltes llums, en memòria de com a tal hora nostre Señor se·n pujà als cels. Y havia molta gent en la església denpeus ý dones agenollades ý d'elles en peus. Ý esta és la primera vegada que se à fet en Sent Martí. Ý a la una hora tancaren lo sacrari: Laudetur Christo. Ý a la vesprada se ajustaren los elets de la parròchia per a fer tacha, per a fer lo altar de Sent Martí, lo sacrari. [1277] Séquia mare per al vall. Ý dimats, a 31 de maig 1616, la accabaren de tot Divendres, a 13 de maig 1616, començaren hà fer una séquia mare per al vall. Des de davant lo forn de la Boatella, prop Sent Martí; perquè la séquia mare anava per davall la olla de dit forn. Ý per sedar gran avalots que y havia cada añy per la escura, concordaren los amos de les cases, ý lo señor del forn, que era don Ramon Pallàs, cassat ab dona Gerònima Castellví —viuda, muller que fonch de March Antoni Bou, òlim Penarroja— que lo amo del forn pagàs per sa part la mitat dels gastos que farien, en fer de nou dita séquia mare. Ý la accabaren a 31 de maig 1616, dimats. [1278] Vinguda del fill segon del comte de Benavent, general de la cavalleria de Milà Aquest dia, a la vesprada, vingué lo fill segon de l'il·lustríssim comte de Benavent, dit don Alonso Pimentel ý de Herrera, ab son nebot, fill de son germà, ý anà al Real. Ý a l'endemà, disapte, a les deu hores del matí anà a la Seu ý li mostraren les relíquies. Ý se n'anà per València pasechant. Diuhen que venia per a pasar-se·n a Milà, ab càrrech importantíssim —general de la cavalleria de Milà ý li dien excel·lència— que lo señor rey li havia donat; galant home, alt ý ben dispost. Déu lo guarde ettsètera. Los cavallers li feren grandíssimes festes ý salemes, ý dit señor també amostrava voler molt als de la terra.

[1279] Crema de 200 cafisos de forment Dimecres, a 18 de maig 1616, cremaren los señors jurats, en la Rambla, prop de la gola del Vall, al riu, do_cents cafisos de forment roïn, que un avituallador de València lo venia de amagat. [1280] Anada del señor official Serra Dijous, a 19 de maig 1616, a les quatre hores de la vesprada se n'anà a Çaragoça, a prendre posessió del seu canonicat, lo señor doctor Pedro Anton Serra, official ý vicari general de València, ý nebot de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor don fray Isidoro Aliaga, archebisbe de València. [1281] Desastre a Gaspar Ciffre Diumenge, a 22 de maig 1616, dia de Pascua del Sperit Sanct, pasecharen los nous jurats per València, ý·ls acompanyaren cavallers. Ý a la vesprada, que anaren al Real, a besar les mans del virey, no y anava ningun cavaller. Ý acontegué que, estan a les sinch hores de la vesprada en la plaça de la Seu, per anar en lo acompanyament, lo cavall ab que anava Gaspar Ciffre, ciutadà, ý òlim doctor en Medicina, cunyat del racional Geroni Bayarri, se enpinà ý llançà·l per les anques, ý li allicià la cara. Ý dien que li desconcertà la mà dreta. En estos dies estigué en palàcio archebisbal lo señor bisbe de Tortosa, que l'havien mudat a Cartagena perquè no estava benquist en Tortosa. [1282] Confirmació del señor il·lustríssim Dit dia de Pascua, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe confirmà en lo capítol de la Seu. Ý anaren quatre parròchies, cascuns parrochians ab lo vicari de sa parròchia, ab los confirmants; lo mateix lo segon dia ý axí mateix lo tercer. [1283] Órdens generals Disapte, a 28 de maig 1616, y hagué órdens generals. Ý celebraren-se en lo capítol de la Seu per lo señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. [1284] Dimats, a 31 de maig 1616, accabaren de cobrir la séquia mare del carrer de la Boatella prop de Sent Martí, davant lo forn.

[1285] Processó del Corpus. Ý fonch molt tart Dijous, a 2 de juny 1616, dia del Corpus, feren la processó accostumada. Ixqué de la Seu, a les huyt hores tocades de la nit, la custòdia, ý quant tornaren los capellans de Sent Martí, a l'entrar per la porta del Palau, tocaren deu hores. Ý lo señor virey portava lo pali d'enmig ý lo reverendíssim señor archebisbe anava de pontifical. Ý per la volta portava lo señor virey una acha. A les dos hores de la vesprada estigué lo señor archebisbe, juntament ab lo señor bisbe de Tortosa, a una finestra baxa dels studis de micer Morlà, al cantó de la Governació, ab un sitial de carmesí ý coixins. Ý lo señor, nostre archebisbe, a la mà dreta ý lo de Tortosa a la mà esquerra, ý de hallí veren les festes de les Roques. Ý lo señor virey estigué, com és costum, a la Deputació, ab la vireyna. [1286] Mort de Salsedo, administrador dels gichs de Sent Vicent Dimats, a 14 de juny 1616, soterraren en lo monastir del[s] Philipins, fora·l portal de Quart, a Gaspar Juan Salcedo, cavaller administrador dels gichs de Sent Vicent. Ý estos dies féu crida la ciutat desnaturalisant a uns forasters mercaders. [1287] Crida desterro de gitanos Dimecres, a 23 de juny 1616, féu crida la Real Audiència desterrant los gitanos. [1288] Pedrenyalada a un home que estava pres en la Almoyna Diumenge, a 26 de juny 1616, a les dos hores del matí despararen una escopetada, ab molts perdigons ý pilotes, a un home que estava pres en la Almoyna, de la Ribera. Ý acertaren a un fill de aquell, que li estava dormint als peus de aquell. Ý li foradaren lo cap ý pits ý braços, ý no morí en continent. Ý aquest gich estava dins per servir a son pare, ý tenia lo cap dins la rexa que ix al Pes de la Farina. Ý romperen per entre lo bastiment d'enmig de la finestra, obra de dos dits de amplària, ý per hallí li despararen.

[1289] Tancada dels portals de València per lo desafiu de dos cavallers Dilluns, a 27 de juny 1616, al matí, tancaren tots los portals de València ý ningún ne obriren llevat lo del Real, que l'obriren a les sis hores del matí. Perquè dien que se havien desafiat don Joan d'Íxer ý lo fill del señor de Miraflor ý altres cavallers. Juliol 1616 [1290] Foch en un corral del carrer del Governador Vell Divendres, a primer de juliol 1616, a les onse del matí se pegà foch en un patí descubert que estava en lo carrer del Governador Vell, al cantó del carrer de les Neus. Ý sols se cremà la llenya que tenia lo forner del forn de la plaça dels Ams, que en dies passats se li cremà lo forn. [1291] Foch en una casa del carrer de les Corredores Dit dia, a les nou hores de la nit se cremà [en] una casa, al carrer de les Corredores, tota la cuberta de dalt. [1292] Presó de Pau Ferrer, alcayt de la Torre. Ý li donaren un garrot al peu de la forca Dit dia, a la nit, prengueren prop de Sent Vicent de la Roqueta a Pau Ferrer, alcayt que era de la Torre, per haver donat escapo a N. Barber, de Ontinyent, que estava en la Torre. Dit dia, a la nit, pegaren una coltellada per la cara a Sperança, muller de Jusep Adell, obrer de vila que estava de casa en una escaleta de la viuda de na Domenega, entrant, a mà esquerra, per lo carrer dit antigament dels Àssens. [1293] Dimecres, a 6 de juliol 1616, a les dos hores aprés migjorn donaren al peu de la forca un garrot al dit Pau Ferrer, alcayt de la Torre. [1294] Presó de uns capellans de Sent Andreu Dit dia, féu posar en la presó, lo señor official Martínez, a certs capellans de Sent Andreu per una certificatòria que formaren ab lo rector.

[1295] Señor archebisbe al Studi Divendres, a 15 de juliol 1616, al matí, assistí lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe a les conclusions scholàstiques del doctorat de don Francisco Roiz de Liori ý argüí. [1296] Vinguda del riu Dit dia, a les quatre hores de la vesprada vingué creixcuda del riu. Ý portava quatre arcades de aygua. [1297] Benedictió de la bandera de don Bernat de Soto Diumenge, a 24 de juliol 1616, a la vesprada, benehyren en Sent Martí lo vicari Ferrer —en lo altar mayor— la bandera nova del nou capità don Bernardo de Soto, que estava davant de Sent Martí. Ý aquella vesprada, que era vespra de sent Jaume, anà ab sos soldats a guardar lo Grau. [1298] Tempestat de llams ý trons. Llam en lo Seminari. Dilluns, a 25 de juliol 1616, dia de sent Jaume, a la vesprada féu gran tempestat de aygua, llams ý trons. Ý en lo col·legi del Seminari de Corpus Christi, dient lo Magnificat, caygué com un cohet de foch que chamuscà, o, per millor dir, anà per grandíssima part del Col·legi; axí en los aposientos com per la església, com per altres parts. Tant que pasà per damunt de les mans de l'organiste, que estava amodorrit; se alçà de hon estava tocant, ý parà bon rato lo offici. Ý gràcies a nostre Señor, ý al santíssim fundador, no féu dany de consideració ý no danyà a l'organiste, sinó que l'espantà. Ý diuhen altres pròcers del Col·legi que, moltísimes voltes, dit señor reverendíssim los dia que: "Si los officios no andavan como el los havia dexado, que baxasse un rayo del cielo y que todo lo consumiesse." Ý [en] caygué altre dimats, a 25 de agost 1620, entre tres ý quatre del matí, ý rompé part del campanar del rellonge ý féu altres dañys.

[1299] Concòrdia de tacha en la parròchia de Sent Martí Diumenge, a 31 de juliol 1616, a la vesprada, se ajustaren los elets de la parròchia de Sent Martí. Ý concordaren en fer tacha en la parròchia per obs de fer lo altar mayor de dita església, ý lo sacrari, dins dos añys. [1300] Entrada del virey de Nàpols. Ý és de notar Dimecres, a 3 de agost 1616, a la vesprada, feren crida los jurats de València que a l'endemà, que era dia del gloriós sent Domingo, a les tres hores de la vesprà, se apercebisen a la entrada que havien de fer al conde de Lemos, que venia de ser virey de Nàpols ý desenbarcà en Vinarós. Ý no·s recordaren, los dits señors jurats, l'altra volta quant entrà —que anava per virey a Nàpols— lo malament que·ls tractà, de tractar-los de vosotros, que los tunc jurats ó sentiren molt, ý ó scrigueren al rey. Ý lo señor rey, vista la descortesia, manà ab sa real carta que de ninguna manera ixquesen los jurats, ab solemnitat, a rebre persona alguna que no fos ell o son virey que enviara a València, o entrant algun il·lustríssim señor cardenal. [1301] Dijous, a 4 de agost 1616, dia de sent Domingo, prop de les set hores de la vesprada ixqueren los señors jurats al recibiment. Ý arribaren ab lo señor virey ý governador al pont, davant la torre de la Unió. Ý posaren-se en lo pla de la Devallada. Ý hallí aguardaren al conde de Lemos, que venia vestit de verd, ab sombrero ý ab plomes. Ý feren-se grans cortesies ab los jurats ý ussà de millor terme que

no la primera volta, quan vingué. Ý venia ab sa muller ý filla ý un fill, ý portava en sa compan[y]ia un fill del señor comte de Benavent. Ý los señors jurats avallaren més avall del pont, que jamay se à accostumat avallar al señor Phelip 2. Ý al conte que era de Moncada, que venia a ser virey, ý al conte de Benavent, quant tornava de ser virey de Nàpoles. Perquè sols baxaren obra de vint pases avall del pontet, ý hallí feren los recibiments. Feren la accostumada volta. Ý aposentà en lo Real aquella nit. Ý disapte, a 6 de dit, a la vesprada, anà a despedir-se del señor archebisbe ý anà a vissitar la capella del venerable Simó a Sent Andreu. Ý camí caminant se·n tornà a Castella. Ý aquella jornada arribà fins a Bunyol, ab tanta tempestat de ayre, trons ý llams ý aygua com se pot imaginar, que·s pensaren perdre. [1302] Cadenada de vagamundos Dilluns, a 8 de agost 1616, al matí, feren volta de una cadenada de vagamundos per a portar a Menorca. [1303] Dijous, a 11 de agost 1616, se n'anà la vireyna de Çaragoça a Çaragoça, que era venguda acompanyant al dit comte de Lemos, cunyat de aquella, perquè lo primer marit que aquella tingué era germà del dit comte, del qual ne tenia un fill. Vingué ab molta gent de guarda, ben adresats, ý cascú ab dos pistoles ý un predrenyal llarch. Ý diuhen que acompanyà a son cunyat fins a Requena, ý hallí li dexà a son fill a son cunyat.

[1304] Galeots ý vagamundos Dit dia de dijous, embarcaren als galeots per a les galeres ý als vagamundos per a Menorca. [1305] Bous en Ruçafa Dilluns, a 29 de agost 1616, y hagué bous en Ruçafa. Y hagué desastres per caure·s un cadafals. [1306] Dimats, a 30 de dit, y hagué bous en Rusafa. [1307] Clavaren, en la plaça de Vil·larrasa, les mans a quatre carnicers Dimats, a 30 de dit, clavaren a migjorn, en la plaça de Vil·larrasa, quatre mans de quatre carnicers, perquè dies ha, en la nit, havien en dit lloch acoltellegat a don N. Mahiques. [1308] Dit dia portaren de Carlet dos famosos bandolers ý capechadors. Lo hú és dia Ravaschillo, de Campanar. [1309] Porta de Sent Martí Divendres, a 9 de setembre 1616, al matí, començaren en Sent Martí a alçar la porta de la placeta. Ý dimecres, a 9 de nohembre dit añy, assentaren les portes. [1310] Nova de Corts a València Dimecres, a 14 de setembre 1616, dia de la exaltació de la santíssima Vera Creu, vingué carta del señor rey que volia venir a Corts ý tenir-les en Dénia. [1311] Crida que buyden los vagamundos Divendres, a 16 de setembre 1616, féu crida la Real Audiència que dins tres dies buydasen la terra los vagamundos, sots certes penes. Ý aquest dia portaren, en un carro, quinse malfatans, que ixien als camins de Alsira ý aquelles parts. [1312] Vinguda de vall Disapte, a 17 de setembre 1616, a miganit plogué ý tronà moltísim, prop de sis hores, ý vingué lo vall a tan gran que regolfà per lo carrer de Barcelona ý plaça de Predicadors, que s'umpliren moltes cases de aygua ý feren mal dins de aquelles.

[1313] Mort de Blay Garcia, rethòrich Diumenge, a 18 de setembre 1616, morí lo catedràtich de Rethòrica Vicent Blay Garcia, beneficiat en la Seu. Ý·l soterraren en lo vàs dels Capellans. Ý estava de casa davant lo portal dels Jueus, a una cantonada. [1314] Mort de Vicent Soler, fill de Pere Gostans Soler Dijous, a 22 de setembre 1616, a les onse hores del matí morí Vicent Soler, cavaller, fill de Pere Gostants de Soler, en lo carrer de Mascons. Soterraren-lo en la paterna sepultura, que és en la capella de Nostra Señora de les Febres, de la església parrochial de Sent Martí. Ý lo pare morí dimats, a 16 de setembre 1614. [1315] Bandolers de la Ribera Dilluns, a 26 de setembre, portaren en una carretada catorse bandolers de la Ribera. [1316] Dimecres, a 28 de setembre 1616, vespra de sent Miquel, ajustat lo Consell de la Ciutat en la Sala, com és costum, per a electió de mostaçaf, feren electió de Seraphí Miquel ý Chrysóstomo Siurana ý de March Antoni Gamir. Ý que arribant a les mans del señor virey los dits, diuhen que li digueren que si nomenava al Seraphí o al Siurana era inquietar la ciutat, per ser hòmens fogosos ý de coratge. Ý que axí nomenà al dit Gamir. [1317] Consell que llansasen los frares que llegien en lo Studi Ý aquesta nit, lo dit Consell determinà que·s llansasen los frares que llegien en lo Studi theologia. Per ço que aquells llegien per la falta que no y havia cathedràtichs. Ý puix les sis pavordies ya estaven provehÿdes, que per ço aquells no tenien ya lloch en dit Studi, ý per alleviar a la ciutat de[l]s salaris que·ls donaven a dits frares.

Octubre 1616 [1318] Mort del regent don Felip Tallada Diumenge, a 2 de octubre 1616, vingué nova, ab la estafeta de Madrid, que era mort lo regent don Felip Tallada, a 26 de setembre passat, ý lo marqués de Gaudalest, don Felix de Cardona, embaxador en Flandes. Ý que per a dotse del dit mes de octubre alçaven los negocis en Madrid, per a que lo señor rey vingués a les Corts a València eo a Dénia. Ý féu-nos gran mercé que no vingué en dit añy, ni en lo següent. [1319] Mort de Nofre Falcó, torcedor. Mort de Serna, notari Disapte, a 15 de octubre 1616, soterraren en lo foçar de Sent Martí, en la fosa de son pare, a Nofre Falcó, torcedor de seda del carrer de Falcons, fabriquer de Sent Martí; persona molt christiana. Ý tenint quatre fills hòmens, ý ben grans, ningú anà agramallat. Digueren-li missa del Santíssim Sacrament en lo altar mayor de dita església, ý aprés lo portaren a soterrar al foçar, davall una pedra gran que está en lo primer porche del foçar, scrita damunt: "De Falcó. Requiescat in pace." Ý aquest dia morí Martí de la Serna, notari, que estava en la devallada de Sent Francés. Ý a l'endemà lo soterraren en Sent Francés, en un vàs propri. [1320] Penjaren a una dona de Cullera Disapte, a 15 de octubre 1616, penjaren a una dona de Cullera que·s dia Sperança Rúvio ý de Bataller, perquè havia fet matar a son marit ý a un fill, a un son amich. Anaven-la acompanyant hermanos de la Crus, frares de Sent Francés ý capellans. Anava molt exemplar Aprés la soterraren en Sent Francés, ab general de Sent Joan, trenta capellans de Sent Martí ý 30 de Sant Salvador. Soterraren-la ab lo hàbit de sent Francés, descuberta ý en lo vàs de la Concepció. Ý·ls frares ixqueren a rebre lo cors a la porta de la església.

[1321] Consecratió de bisbe de fray Felip F. Guimerà Diumenge, a 16 de octubre 1616, dia de la consegració de l'altar de la Seu de València, consegraren en bisbe a N. frare Guimerà, de la Orde de la Mercé, en bisbe de Jaca, en lo altar mayor de la dita Seu. Ý dimats, a 24 de giner 1617, a les dos hores, en avent dinat dit señor don Felip Guimerà, bisbe de Jaca, morí dit señor en lo convent de la Mercé. [1322] Mataren a micer Arnau, prevere Dilluns, a 24 de octubre 1616, entre huyt ý nou hores de la nit, en lo carrer dit de Ribelles, mataren de una estocada, per part darrer, que li travessava la spal·la esquerra ý li ixia al pit a la part dreta, al doctor micer Vicent Feliciano Arnau, prevere. Ý a 28 de dit publicaren cartell de descomunió, per lo tal cas. Ý en lo mateix carrer, nit enans, pegaren una coltellada per la cara a Vilaplana, notari de la Cort Civil. [1323] Dimats, lo primer de nohembre 1616, publicaren en Sent Martí lo Psalm de la Maledictió. [1324] Acte de la Santa Inquisisió a la plaça de Sent Llorens. Altre a 30 de juny 1602. Altre a 7 de giner de 1607. Altre en Predicadors, a 27 de juliol de 1608. Altre a 4 de juliol de 1621. Cremat Jusep Peris, doctor en Medicina Dijous, a 27 de octubre 1616, vespra de sent Simó ý Judes, al matí y hagué acte en la plaça de Sent Llorens de la santísima Inquisisió, ab cadafals arrimat a la paret de dita casa. Ý sols varen traure a dos hòmens: lo hú N. Fraus, de Xàbea, ý lo altre lo doctor en Medicina Jusep Peris, que era gendre de un sastre dit Nofre Sahuc, que estava davant Senta Tecla.Ý los dos per sodomites. Ý a les onse hores, llegides les dos sentències, los portaren a la torre del portal dels Serrans, a entregar-los al rey per a cremar-los. Al doctor Peris li posaren unes mordaces quant li volgueren llegir la sentència, perquè dia oradures ý inquietava lo llegir del procés. Ý estava assentat ab una cadira gran de cordes, perquè estava sens peus ý tullit de membres. Nostre Señor se apiade de la sua ànima, que parexia que no tenia entendiment. Ý li donaren un

garrot a dit doctor en la Rambla, ý yamay estigué en sí, ni respongué cosa a propòsit, com a orat. Ý al Fraus li donaren primer garrot ý aprés al dit doctor. Ý·l Fraus morí com a christià. Al doctor Jusep Peris lo portà pres N. Ribes, famíliar del Sant Offici de la Universitat de València, que estava en unes conclusions de Medicina. Ý aguardà dit Ribes que s'accabàs lo acte aquell matí, que fonch dimats, a quinse de juliol, añy mil sis_cents tretse. Ý abaxant los doctors de les grades, dix-li lo dit Ribes al dit doctor Peris que·ls señors inquisidors lo demanaven. Ý axí se n'anaren a peu los dos a la Inquisisió. Ý de llavors ensà estigué hallí pres, que fonch tres anys, tres mesos ý dotse dies. Aprés, diumenge següent, que fonch a 30 de dit mes de octubre, dit añy 1616, publicaren un edicte per part del fiscal de la Santa Inquisisió, per a qui sabés béns alguns del dit doctor Jusep Peris los manifestàs. Per ço que tots los dits béns estaven confiscats a la Santa Inquisisió, ý·s publicà en la throna de Sent Martí. [1325] Prophetia enviada per lo reverendíssim señor núncio de Sa Sanctedat, del serenísim rey de Frància, a l'il·lustríssimo señor cardenal Burgésio, la qual se ha atrobat en la renovació de cert fonament de la església de Sent Dionís, en una caxeta de màrmol finíssim, en llengua hebràyca. Prophetia mandata del núncio de nuestro serenísimo in Francia, a l'il·lustrissimo señor cardenal Burgesio, la quale estat atrobata nel renovare certo fundamento de la chiesia di Santo Dionisio, in una caseta di marmore finíssimo, in lingua hebrea. 1620.Bellum magnum in tota Ytalia. 1622.Pastor non erit. 1623.Ira Dei super universam terram. 1624.A paucis cognoscetur Christus. 1625.Resurget ignarus vir. 1626.Africa ardebit et luna scaturietur sanguine. 1627.Terremotus magnus in toto orbe. 1628.Europa, Africa et Asia trepidabunt. 1629.Infidelis triium et unum Deum cognoscent. 1630.Extinguetur luminaria et erit unus pastor et unum ovile.

[1326] Roba dels pares de pobres de Sent Martí A 29 de octubre 1616, essent pares de pobres en la església de Sent Martí, dit añy, Genís Roca, mercader, ý Zebrià Gonzales, hostaler de l'hostal de la Sanch, penjaren moltísima roba en dita església, a saber és: flasades, 58; llançols, 55; camises de home, 58; camises de dona, 75; saboyanes, 40; faldetes, 57; capes, 60; mantels, 35; cotetes, 52; calces de agulla de llana, 127 parells; cosos per a dones, 30; sabates, quatre parells; de sombreros, 4; zaragüells, 27; brials, 5; camisetes per a gichs, 15, ý dos peses de drap, setse. [1327] Capítol de Sent Martí sobre la dotació de nous benifets Disapte, a 5 de noembre 1616, lo clero de Sent Martí, ajustat capitularment en 1_a mensis, féu constitució ý determinà que qualsevol nou benifet instituihidor dotàs xexanta lliures a la església, a rahó de a sou, carregades les 8 per a una dobla ý 6 per a un anniversari. Ý que dita constitutió la fermàs lo señor núncio. Ítem, que qualsevol nou beneficiat pague, de nata mortis, deu lliures, ý que lo nou rector ne pague vint. Ý que lo señor papa confirme estos dos fets en presència de Francés Barrera, notari síndich de dit clero, qui rebé dites constitucions, ý de Francés Ausina, notari apostòlich, qui rebé los poders per a Roma ý Madrid. [1328] Pregàries per aygua Dit dia, en la Seu de València començaren les misses dels goigs per aygua.

[1329] Portes de Sent Martí Dimecres, a 9 de nohembre 1616, posaren les portes noves a la porta de la església de la placeta. [1330] Tres draps en Sent Martí Dijous, a 10 de dit 1616, al matí, lo obrer mayor, Chrysósthomo Siurana, cavaller, féu penjar a la llarga, en mich de la església, tres draps sensers vint_ý_dosens. Lo hú negre, l'altre pebret ý lo altre ull de perdiu, per obs de la administració de Pagani Zahona ý de doña Beatriu de Montagut. [1331] Sermó en Sent Martí Divendres, a 11 de nohembre 1616, dia de sent Martí, predicà en dita parrochial església lo doctor Navarro, canonge de la Seu de Segorb, que havia de predicar la Quaresma de l'añy 1617, ý doctíssimament. Ý aprés no predicà la Quaresma. [1332] Tornades les llicències al pavordre Andreu Guillonda Ý aquest dia, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe assistí a missa, ý tornà la llicència de predicar ý confessar al pavordre Guillonda, que havia quatre añys ý mesos que les y havia llevat. Ý·l la y llevaren dimats, a 13 de agost, añy 1613. [1333] Un christià venut per esclau Dilluns, a 21 de nohembre 1616, dia de la Presentació de Nostra Señora, al matí, acontegué en lo Encant que donaren uns de Yviça a vendre, a un corredor, un esclau. Lo esclau declarà que ell era fill de València, ý de pares christians, ý qui era son pare ý sa mare. Ý que era batechat en Sent Juan del Mercat, ý que havia dotse o tretse añys que·l furtaren en València, a la edad de

set añys, anant vestit de drap de color verda, ý donà les complides ensenyes. Ý que·ls francesos lo veneren a inglesos, ý que tingué tres o quatre amos differents. Ý que l'havien teny[i]t ab molts banys que li havien donat, perquè no paregués aquell. Ý que tenia senyal en lo un peu, que·ls dos dits tenia junts. Ý que no sé en quina terra, son amo, o qui·l furtà, los y havia fet tallar perquè no fos conegut. Ý altre senyal que tenia en una anca, de un llunar, per los quals la mare lo conegué ý un oncle que tenia. Laudetur domini in sanctis suis. [1334] Mort de mosén Rúvio Diumenge, a 27 de nohembre 1616, morí mosén Benet Rúvio, prevere assistent en la església de Sent Martí. Ý lo soterraren a l'endemà en Sent Martí, en lo vàs dels Preveres. Requiescant in pace. Dehembre [1335] Mudansa de la pila de l'aygua beneÿta de Sent Martí Divendres, a 9 de dehembre 1616, los obrers de Sent Martí, del dit añy 1616, feren posar a la mà esquerra la pila de l'aygua beneÿta, a la part de hon se seuhen los obrers. [1336] Foch a la carroça de l'administrador de l'Hospital Diumenge, a 11 de dit, en lo Hospital General pegaren foch a la carrosera de l'administrador, que era Pallarés. Ý li cremaren tota la carrosa; sols una roda no s'accabà.

[1337] Furt de casa de Constantin Cernesio Dimats, a 13 de dehembre 1616, en la nit, foradaren una porta de la casa de Constantin Cernesio, mercader ytalià, que estava de casa en lo carrer de don Joan Vil·larasa. Ý se li·n portaren tres caxetes de reals de huyt, que y havia sis mília ducats. [1338] Crides, dos, per dit furt Dimecres, a 14 de dit, feren crida que donaven sis mília reals castellans ý trauria un home de treball, qui descubrís qui havia fet lo dit furt. Ý aprés feren crida que·n darien mil ducats ý dos hòmens de treball, ý altres millores. [1339] Mataren a mosén Lluís Ridaura, beneficiat en la Seu Dilluns a 19 de dehembre 1616, mataren ab dos punyalades a mosén Luís Ridaura, beneficiat en la Seu de València. Ý·l mataren al cantó de casa de micer Bondia, a les espal·les de la Cort Formada, a les primeres oracions, sent clara lluna. Ý vixqué fins a les onse hores de la nit, ý dien que·l matà un sastre que·s dia Nelo Ferrandis, que estava als Bordadors, per la fahena de una roba. [1340] Mort de un sabater Disapte, a 24 de dehembre 1616, vespra ý nit de Nadal, degollaren dins sa casa a un sabater que estava de casa a la Séquia Podrida, que era sabater de la señora vireyna, dit mestre Jordi Ros. Ý la muller era anada a matines, ý sol restà dit desdichat. [1341] Cas en Sent Martí Dit dia, a matines, en Sent Martí, tenia mal de chos mosén Antoni Chevarne, que donà que riure a qui no tenia ganes. Ý lo rector no·l dexà dir missa, que no fos al dia.

[1342] Ploure Disapte, a 21 de dehembre 1616, plogué tot lo dia, ý lo diumenge següent, dia de Cap de Añy 1617. [1343] Fret no ha fet en tot lo añy 1616"> En tot aquest yvern, del present añy 1616, no ha fet fret de consideració sinó dos o tres dies, ý molt poch. [1344] Sambori de Predicadors En aquest añy, los frares de Predicadors feren la escala del sambori de les cel·les ý dormitori. Ý la accabaren la vespra de sent Domingo de l'añy 1617; essent prior fray Geroni Mos. Añy 1617"> Giner [1345] Ploure. Ajust en Sent Martí per cobrir la església Diumenge, lo primer de giner 1617, plogué molt bé. Ý la parròchia de Sent Martí tingué ajust ý determinaren cobrir la església. Ý en aquest ajust fonch trobat lo doctor Juan Batiste Guardiola, per ésser de la parròchia. [1346] Diumenge, a 8 de giner 1617, entres onse ý dotse hores del matí, al portal de Sent Vicent [hom] tirà en una pistola a un altre ý no li acertà. Ý donà a fugir ý lo evadit corregué darrer de l'invasor —que·s deia Pere Ferrer, de natió mallorquí— ý en lo rat de una escopeta que portava, de mecha, li pegà en lo cap ý·l derrocà en terra nafrat. Ý trobaran-se Anton lo aguazil ý altres semblants vagamundos, ý·l portaren a la Torre. Ý aquest dia fien lo porrat del Ninyo Perdido a Sent Vicent. Ý disapte, a 21 de dit mes, lo pencharen ý·l soterraren. Y hagué moltes camallades perquè no l'atormentasen, de part de alguns cavallers, ý no l'atormentaren; perquè lo señor virey s'és fet als d'ayres de la terra, que corren quant volen.

[1347] Mort ab trenta punyalades en los Desamparats Diumenge, a 15 de giner 1617, al matí, portava la confraria dels Desemparats a un gich de deu a dotse añys, que l'havien trobat a la aygua d'en Bonanat, que lo havien mort ab trenta punyalades. [1348] Una dona penjà·s Dimats, a 17 de giner 1617, dia de sent Antoni, en lo carrer de la Séquia Podrida se penjà una dona, muller de un llaurador que·s dia Pau. Ý estigué penjada des de lo dia de sent Antoni fins a les set hores de la nit del dijous següent, que contàvem a 19 de dit. Perquè lo señor official se volgué molt ben enterar del fet, ý constant-li, com en anys passats, que se havia ya llançat en un pou ý le n'havien treta. Ý per ço donà llicència que la soterrasen. Ý la soterraren en Sent Martí divendres, a 20 de dit mes, dia de sent Sebastià, en lo vàs de la Minerva, ab missa de Corpore Christi, ý la amortallaren. [1349] Processó de la santa Creuhada Dijous, a 19 de giner 1617, processó de la santa Creuhada. [1350] Mort del señor bisbe, fray Phelip Guimerà, de Jaca Ý·l consagraren en València, a 16 de octubre 1616 Dimats, a 24 de giner 1617, a les dos hores aprés migjorn morí lo reverendíssim señor don Phelip Guimerà de la Orde de la Mercé, bisbe de Jaca. Morí en lo monastir de la Mercé de València, ý a l'endemà entoldaren tota la església de vajetes negres, ab les armes de dit señor. Ý·l posaren en un túmulo alt, enmig de la església, vestit de pontifical de tafatà morat.

[1351] Mort de don Carlos Juan Dit dia de dimats morí don Carlos Juan, alcayt del Real. Ý·l soterraren dijous de matí en Sent Juan de l'Hospital, a hon tenia capella. [1352] Divendres, a 27 de giner 1617, penjaren a un fill de Geroni Galant, campaner, que·s dia Lluís Galant, que al present estava son pare al camí de Morvedre. Aquest fadrí vingué fugit de Múrcia ý casi mort arribà a una casa del camí de Morvedre, de hú de la guarda del virey, ý·l pernoliaren. Ý de hallí lo transportaren, dien, que a casa de son pare. Ý en continent que fonch pasat, lo de la guarda lo accusà ý lo doctor Sancho, del Real Consell, lo portà pres, axí com estava en lo llit; ý estava casi mort. Que·l portaren en una cadira a penjar per haver fet dos morts. Ý·l soterraren en Sent Juan del Mercat. Febrer [1353] Festes a les Pujades Dijous, a 2 de febrer 1617, dia de Nostra Señora Canelera, lo señor comte de Anna, don Fernando Pujades Borja, en lo seu carrer de les Pujades féu fer grans jochs de canyes ý festes, per lo casament de son primogènit.

[1354] Capítol de 1_a mensis en Sent Martí, novament Disapte, a 4 de febrer 1617, en Sent Martí, com és costum, posà lo racional un albaranet de matí, que y havia capítol prima mensis en havent dinat. Ý aprés, essent en havent dinat, perquè havia una famosa companya de màixqueres, dix lo rector a molts que no y hauria capítol. Ý molts se n'anaren. Aprés, accabades completes, digueren la Salve ý, accabada la Salve, li paregué a dit señor rector que lo racional pasàs la quarta, ý que tingueren prima mensis. No obstant lo damunt dit. Ý trobaren-se vint_ý_dos ressidents en dit capítol. Ý axí se tingué dit capítol. Lo que yamay se ha vist en Sent Martí. [1355] Carnestoltes en Sent Martí Diumenge, a 5 de febrer 1617, ý dilluns a 6, ý dimats a 7 de dits, estigué lo Santíssim Sacrament patent los tres dies, ans de Carnestoltes, en Sent Martí. [1356] Dimats a la vesprada, a 7 de febrer 1617, dia de Carnestoltes, a la vesprada y hagué joch de canyes ý altres festes en lo carrer dit de la señora de l'Alcúdia. [1357] Mort del señor olim de Borriol Divendres, a 17 de febrer 1617, a la vesprada, morí Nicholau Casaldú, òlim Assio, comanador de Calatrava ý de Bétera. Soterraren-lo en lo capítol de la Seu. [1358] Mort de mosén Llorens, beneficiat en la Seu Dit dia morí mosén Nicolau Lorenç, prevere, beneficiat en la Seu de València, sacerdot de gran bondat, virtut ý de exemplar vida. Soterraren-lo en lo vàs dels Capellans de la Seu.

[1359] Misa novament de Minerva en Sent Martí Diumenge, a 19 de febrer 1617, tercer diumenge del dit mes ý segon diumenge de Quaresma, en Sent Martí, Pere Juan Torres, sucrer, que estava de casa davant de la Mercé, féu la festa dita de la confraria del Santísim Sacrament. Ý féu fer cosa nova. Ý fonch que primer digueren la missa conventual cantada. Ý aquest dia no y havia sermó, per lo cartell de la Santa Inquisisió que·s publicava en la Seu. Ý aprés de accabada la missa conventual començaren a cantar ab música la missa de la confraria. Ý accabada la missa, don Gaspar Vidal, conservador de dita confraria en dit añy, féu que diguesen altra missa ressada del Santísim Sacrament, ab diaques. Ý aprés feren la processó. [1360] Font del camí del Grau, no corria aygua Dilluns, a 20 de febrer 1617, aní a veure la font que havien fet los señors jurats al camí del Grau. Ý no corria aygua. Ý torní a veure la caseta de hon ix la font ý trobí que mestre Domingo, obrer de vila, la estava adobant ý netechant, perquè se havia seccat molta part de l'aygua. [1361] Coltellada a Ribes, ciutadà Dimats, a 21 de febrer 1617, tocades les primeres oracions de la nit, en lo carrer de Serrans, dins casa Francés Geroni Ribes, ciutadà que fonch jurat lo añy passat, lo aguardaren tres hòmens estant la llàntia de la casa encesa ý li pegaren tres coltellades, —la una per la cara—, entrant que entrava per sa casa; que venia a ella.

[1362] Mort del duc de Mandes, que morí en lo carrer de les Avellanes, en casa de don Pedro Masa Disapte, a 25 de febrer 1617, a les onse hores de la nit morí don Pedro Maça Carroç Ladron, duch de Mandes, marqués de la ciutat de Terranova, señor de les viles ý baronies de Castalla, Onyll, Tibi, Lugent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, la Font de la Figuera ý Picacent. Fonch soterrat en lo monastir de Sent Phelip, fora·l portal de Quart. Feren general de totes les parròchies al soterrar ý remembrança. Anaren totes les creus de les parròchies ý canonges, ý dix la missa de cos present lo degà Frígola, ý la de la remembrança lo canonge Torres. Fonch porció lo soterrar de 6 lliures ý la remembrança de a 6 lliures. Anà a l'acompanyament lo duch de Fèria, virey de València. Ý anava engramallat lo comte de Cocentayna, don Geroni Corella, cunyat del diffunct, cassat ab la germana de dit comte. Lo virey a mà dreta ý lo comte a la esquerra, ab sa espasa al costat. Aprés anaven don Ramon Boÿl, señor de Albatera, parent molt propinch de dit diffunct, al qual, lo añy passat 1616, dit diffunct lo fia hereu. Ý enguany, per inductió de un frare de dit convent, dit Diego de la Paz, lo revocà ý féu hereu al duch de l'Infantado, fill del duch de Llerma, marqués de Dénia, que no tenia per a què fer-lo. Ý dexà parents més obligats en buyt. Quexaven-se molt de dit frare. Plegue a Déu que aya asertat.

Acontegué, que per ser la parròchia de Sent Thomàs de dit difunct, anà davant de les dos creus de la Seu, ý aprés anà la de Sent Juan de l'Hospital, ý les demés per son orde. Feren-li solemníssim soterrar. Lo diumenge lo tingueren sobre un llit de camp, parat en la sala, vestit ab lo hàbit de dits frares, ab un dozel. Ý aprés lo posaren dins de un atahüt cubert de vellut negre, entravesada ab una creu vermella. Ý soterraren-lo dilluns, a les dotse hores de migjorn. Tots se quexaven de dit frare, per haver-li fet revocar lo testament ý llevar a sos parents lo que d'ells era. Ý féu dexar per a sí, ý per al dit monastir, molta renda, de què estaven escandalizats, que havent-hi tants parents propinchs los olvidàs ý dexàs al monastir ý frares tant, ý heretat a qui no devia. Nostre Señor lo aya perdonat. Amén. [1363] Dit dia de dilluns, a 27 de febrer 1617, a la vesprada, don Ramon Boÿl, señor de Albatera, ý don Joan de Vil·larrasa, señor de Faura, en la plaça de la Seu, llançaren mà a les espases sobre paraules.

Març 1617 [1364] Mort del comte de Carlet Disapte, a 11 de març 1617, a les quatre hores de la vesprada morí don Jordi de Castellví, comte de Carlet. Ý diumenge, a les 12 de dit, a migjorn, lo portaren a soterrar a Carlet. Morí davant la església de Sent Berthomeu. [1365] Mort de la infanta donya Margalida de Àustria Dit dia de disapte, a 11 de març 1617, morí en Madrid la infanta doña Margalida de Àustria, filla última del señor don Phelip 3, de edad de sis añys ý mesos. Féu-ne Sa Magestat gran sentiment, perquè la amava molt. [1366] Cartell contra·ls disciplinats Diumenge, a 12 de març 1617, féu publicar lo señor archebisbe un edicte molt sanct, de gran prudència ý providència, ab gravíssims motius, prohibint als disciplinats anar ab vestes ab colors ý altres abusos. Ý vedant que en les esglésies no y haguesen cadires ni banchs ni coxins per a veure pasar les processons dels disciplinats, ab penes de excomunions late sentencie. Lo qual mandato se despachà a 11 de dit. [1367] Açotat un home ab servellera ý banyes, ab campanetes ý ramellets Disapte, a 18 de març 1617, vespra de diumenge de Rams, a la vesprada, açotaren per la Real Audiència a un desdichat de home —per no tenir [de] home— de edad de xexanta añys, ans més que menys, tot barbiblanch, ab una servellera, ab unes banyes clavades en ella molt grans, ab campanetes ý ramellets. Ý lo bogí, ab la corretga sols la arrimava-la a les espal·les, que perquè era tan vell no tenia espal·es; [i] qui les y guardà·s les portà a mostra. Ý dien que per cabró que, gràcies a Déu, per ser dies tant sancts no·n mataven en València.

[1368] Sermó en la plaça de la Seu, [per] don Henrrique Mendoça Diumenge, a 19 de març 1617, diumenge de Rams, predicà en la plaça de la Seu don Herrique Mendoça, frare de la Orde de Sent Augustí. Féu extremadíssim sermó, de curiós ý de gran memòria. Féu la benedictió lo señor degà, don Christòfol Frígola, ý no s'í trobà lo señor archebisbe. Lo señor duch de Fèria, virey, oý lo sermó de una gelosia de la casa de l'archidiano Tàpia. Ý hallí dinà, convidad per dit archidiano. [1369] Minerva en diumenge de Rams Dit dia de diumenge, a 19 de març 1617, tercer diumenge del mes ý festa de la Minerva de Sent Martí, se féu d'esta manera. Que accabada la missa mayor solemne —com dia de Rams se accostuma a fer— los ministres digueren a conte de la confraria, en lloch de dir del Santíssim Sacrament, com ho demanaven les bul·les de dita confraria, digueren missa De Passione votiva, que començà lo introyt Humiliavit semetipsum dominis Jhesus Christus, com està en lo missal. Ý los ornaments eren de morat, com si fora del temps, ý ab planetes. Aprés de accabada la missa, ab diaques ressada (que la dix mosén Juan Domènech, beneficiat en dita església ý ressident) tiraren la cortina de l'altar mayor, que estava cubert. Ý tornaren-se·n

dits ministres a la sagrestia, ý vestiren-se de dalmàtiques ý capa de blanch ý tornaren-se·n a l'altar mayor ý entraren en lo sacrari. Ý varen traure lo reliquiari a hon estava lo Santíssim Sacrament, ý·l posaren en la custòdia gran ordinària. Ý a l'exir, que ixqueren dits ministres de la sacrestia, que s'agenollaren davant dit altar mayor, tocaren los menestrils altres instruments músichs que y havia. Com fins ad aquella hora no agué ningun sò ni música. Ý feren la processó ab solemnitat, com és de costum, ý en tot lo demés com se fia la festa per orde de don Olfo Sans, òlim señor de Alcàntara. Ý no se empalià lo cap de l'altar, ni cosa de festa, com se accostumava, per ser lo dia que era. Ý dien, com axí fonch, que lo dit don Olfo anà hà parlar ab lo señor archebisbe, perquè volia que en la missa mayor y hagués música, com se accostumava, ý empaliada, o que prorrogàs la festa per a altre dia. Respongué dit il·lustríssim señor, com a prudent ý discret, que prorrogar no podia, ni li parexia, ni que s'empaliàs, ni que y hagués música, ni que·s digués missa del Santísim Sacrament, com era costum ý les bul·les manaven; fins que diguesen una missa del dia accabada la missa mayor, ab passi, ab los ornaments del dia. Ý que accabada

ressada, feren la processó ordinària, ý que li parexia que no y havia de haver música. Però féu-se com se ha dit. Encara que los administradors de dita confraria, que era don Gaspar Vidal, Pau Ciprer, clavari, ý mosén Miquel Pons, prior, los sabia mal que axí·s fes. Però consentiren-ho, com aquells [qui] de sa voluntat ó fien sens lo sobredit orde. [1370] Mort de mosén Antoni Ferràndiz Dit dia, a les quatre hores de la vesprada, soterraren mosén Antoni Ferràndiz, beneficiat en dita església, que morí lo disapte a miganit. Ý no volgué lo señor official ý vicari general, Pere Anton Serra, que·l soterrasen de matí, per ser lo dia que era, sinó de vesprada, com se féu. Anà lo reverendíssim clero de Senta Catalina, ab lo seu benemèrit rector, ý tingué lo primer ý preheminent lloch ab sos diaques, ý la creu cuberta ab dalmàtica famosa, lo escolà, ý ab dos acòlyts, ab dos canelobres, ý dos siris encessos, féu lo offici. Ý lo nostre rector anava a la esquerra del de Senta Catalina. Ý accabada la oració del primer respons, lo nostre rector dexà la capa ý posàs a la part de la epístola, en la primera cadira del chor, ab roquet ý estola, ý lo de Senta Catalina a la primera cadira del chor de l'evangeli, ab sa capa. Ý digueren solemnísimes vespres de morts. Ý dit señor rector de Senta Catalina

accabà lo offici. Requiestcat in pace. [1371] Foch en la casa lo arcidiano Dimats, a 21 de març 1617, entre sinch ý sis hores del matí se pegà foch en casa lo archidiano Tàpia ý durà prop de miga hora. [1372] Cas en lo molí de Picacent Dit dia de dimats, a miganit, entraren en lo molí de Picacent, que és de don Gaspar Artés, hòmens ab caretes. Ý lligaren al moliner ý moços ý se·n portaren tot lo forment que trobaren ý farina, ý tota la roba de casa. Ý se n'anaren a les tres hores del matí. Lo virey féu anar la guarda de a Cavall a rregonèxer. [1373] Coltellada a micer Tagell Dit dia pegaren a micer Tagell una coltellada per la cara, en la nit. [1374] Orde per a oyr missa disapte sant, dia de Nostra Señora Disapte de Rams, a 25 de març 1617, ý dia de la Annunciatió de Nostra Señora, donà orde lo señor archebisbe que, per a que tots oÿsen missa, los monastirs accabasen lo offici a les deu hores ý que ad aquella hora començasen les parròchies. [1375] Mort del fill de Pila, taverner Dit dia, a les quatre hores de la vesprada, reny[i]nt un peixcador ab un fill de Pila, taverner, que estava al Trench, li pegà una estocada al dit Pila per davall la exella esquerra. Ý morí de allí a una hora, en casa de Salel[l]es lo apotecari, que estava al costat del foçar de Senta Catalina. [1376] Apparato de taula en lo palàcio archebisbal Diumenge, a 26 de març 1617, dia de Pascua de Resurrectió, en la sala de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe estava parada una taula llarga per a dinar, ab la major curiositat que·s podia imaginar de plechs de tovalloles ý torcaboques, que havia convidat als canonges. Ý aquest dia féu grandíssim ayre.

Abril [1377] Processó de sent Vicent Ferrer Dilluns, 3 de abril 1617, dia de sent Vicent Ferrer, feren la processó accostumada. Ý ixqué tant tart, ý anà tan a spay, que·l gloriós sant fonch servit de fer ploure una arruxada, que per força accaminaren, ý com és de costum, desbaratats. Ý parà la aygua ý s'accabà molt tart. Anava-y lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe de pontifical, ý lo señor virey, duch de Fèria. Ý a la nit plogué una estona ý féu un poch de fret lo ayre. Ý la serra de Andilla estava molt nevada. Ý, ab gran diligència, los que tenien càrrech de provehyr de neu anaren a replegar-la. Perquè cert no n'í havia en la terra, sinó molt poca, ý anava a sis la lliura a principi. Ý creÿhen que no n'í havia ý que seria molt cara. ¿Ý com pot ploure neu, si en cada càrrega y ha una corona de sisa o general, tribut inaudit ý tant mal imposat en les gràcies que nostre Señor nos fa de enviar-nos-la? [I] [que] los hòmens achen inventat tanta malícia, en pechar les mercés que Déu fa! [1378] Processons de aygua, à 19 añys que·s fan Consecutivament que·s fan de nou anys ha Disapte, a 8 de abril 1617, feren processó general per aygua a Sant Salvador, havent accabat de fer celebrar les misses de Goigs en la Seu. Anaven tots los officials dels officis, ab sos siris, ý totes les parròchies, ab 4 jurats, subsíndich ý racional, ý·ls capitulars de la Seu. Dix la missa lo canonge Pellicer. Ý cada dia, no impedit, fien processons a les parròchies ý monastir, fins a disapte a 29 de abril, ý pararen. Perquè les lledànies foren dilluns següent, primer de maig.

[1379] Electió de provincial de Sent Agostí Diumenge, a 16 de abril 1617, al matí, los frares de Sent Agustí, de la província, feren processó per la electió que lo dia enans havien fet de provincial. Ý feren a frare Soldoni ý no a frare Garcia, que tant ó procurà que haguera rebolt lo infern, segons era la multitut de bulletos que havia procurat per a objectar a molts frares bons ý honrrats. Ý dien que lo mateix feren los frares dominicos en Barcelona, de elegir provincial català lo disapte a 15 de dit. [1380] Entredit en Sent Nicolau Dit dia de diumenge, a vespres, y hagué entredit en la església de Sent Nicolau, perquè lo manchador del orgue rebé una espenta del organiste ý pegà de tos en un cantó de banch ý rompé·l. [1381] Cardenal Panyagua Aquesta nit de diumenge, a les deu hores de la nit, pasà per València lo cardenal Panyagua, que venia de Madrit ý pasava a Vinaròs a embarcar-se. Ý sols tornà la vissita al virey ý al señor archebisbe, que li feren diumenge estant en lo lloch de Quart. [1382] Festa en Sent Andreu. Ý lo que y agué entre los jurats ý lo regent Dilluns, a 17 de abril 1617, soterraren en Senta Catalina martre a la muller de Chrisósthomo Siurana, cavaller, Polònia Calderó. Ý acontegué que volent ya baxar los hòmens que portaven les andes, a hon damunt portaven la ymatge de Nostra Señora de la Seu, en dita església de Senta Catalina, al cap dels banchs, davant lo altar mayor, es trencà un bras de la caxa ý caygué la ymatge de Nostra Señora, ý lo cos, en terra. [1383] Reconciliació Dimecres, a 19 de dit mes de abril, 1617, lo señor bisbe Caravajal la reconcilià. [1384] Desastre en Sent Steve Dit dia, a les nou hores del matí, caygueren dos manobres de dalt de la cuberta de Sent Steve, ý·s cascaren molt. Ý hallí no moriren. [1385] Festa en Sent Andreu. Ý lo que y agué entre los jurats ý lo regent Dimats, a 25 de abril 1617, dia de sent March evangeliste, feren gran offici en la església de Sent Andreu. Dix la missa lo doctor Artieda, beneficiat en dita església, ý predicà un frare de Senta Mònica. Assistí lo señor virey ý anaren també los señors jurats ý no y assistiren, per ço que lo regent estava seÿt en una cadira, dins una capella del chor. Ý per no moure inquietut, enviaren dits señors jurats

una embaxada ab lo racional, Geroni Bayarri: "Que les hiziesse merced, de que el rigente no tenia lugar con silla." ý que·ls respongué ab molt gran terme. Ý per no escandalizar, ni moure algun motí, no volgueren assistir; fins que se n'anaren. Ý la nit enans, ý aprés, en moltíssims carrers de València feren grans festes ý lluminàries. Ý aquest dia portà un jove de Masarrojes una botcha molt gran, pleníssima de capell, al venerable Simó; a cavall, ab un quartago encascavellat. [1386] Galeots, ý se·n fuixqué hú Disapte, a 29 de abril 1617, a les sinch hores de la vesprada portaven una cadenada de galeots per València, que n'í havia trenta_dos. Ý quant estaven a la Esparteria, lo hú de aquells de la cadenada, nomenat Alexandre, se li rompé la argolla que portava al coll ý se n'anà per entre la gent. Ý no l'agafaren. [1387] Mort del pavorde ý rector de Sent Thomàs Diumenge, a 30 de abril 1617, a les deu hores de la nit morí lo doctor pavordre ý rector de Sent Thomàs, Arguedes, dexà·s en Sent Thomàs. Ý per ço la Seu no tocà com accostuma a pavordres. Dexà la sua llibreria als frares capugins del carrer Alboraya. Soterraren-lo dimecres, a 3 de maig 1617, dia de sancta Creu, vespra de la Assensió, a les onse hores del matí. [1388] Processó de sent Jordí Diumenge, a 7 de maig 1617, feren la processó de sent Jordi, perquè lo dia no la feren per certes differències que tenien los del Centenar, perquè no·ls guardaven los privilegis.

[1389] Foch al forn de Sent Juan de l'Hospital Dit dia de diumenge, a 7 de maig 1617, pegaren foch uns esclaus de Febrer, forner del forn de Sent Juan de l'Hospital, al corral de la llenya. Ý·n cremaren més de dos_centes lliures. [1390] Mort de Sempere, ajudant del racional Dilluns, a 8 de maig 1617, morí Arsis Sempere, ajudant de racional de València. Ý ya havia fet conjunct de dit càrrech a N. Ximenes, del carrer de Carnicers. Soterraren-lo dimats, a 9 de dit, en Senta Catalina de Sena, en sa pròpia sepultura. [1391] Bastonades a uns frares Un dia, infraoctava de la Assensió, lo colgero del col·legi del Seminari estava borracho, ý en la plaça de la Olivera arremeté a uns frares de Sent Francés al baxar de la Casa de les Farses. Ý pegà de bastonades a dos frares de Sent Francés, ý·l prengueren al borracho del colgero ý li donaren sentència de açots ý galeres. Ý no la executaren, per prechs a una cosa tan mal feta. [1392] Ploure ý nevar Dimecres, a 10 de maig 1617, al matí començà a ploure gràcies a nostre Señor. Ý plogué casi tot lo dia ý part de la nit ý part del dia següent, ý nevà en moltes parts del regne, en Andilla, Alcoy ý altres parts, ý molta neu cayguè. Ý havent plogut tanta neu, n'í hagué grandíssima falta en València. Ý anava a sis la lliura. [1393] Mort de Cucaló Dijous, a 11 de maig 1617, a les huyt hores del matí soterraren en Sent Francés a Fabià Cucaló, señor de Càrcer, que morí en dit lloch. Ý·l portaren de hallà a sa casa, que estava al bany de Sent Llorenç. [1394] Mort de Vicente del Prado Diumenge, a 14 de maig 1617, dia de Pascua de l'Esperit Sanct, al matí morí Vicente del Padro, ciutadà, en la plaça de Penarrojes, en la casa entrant al carrer de les Corredores. Soterraren-lo en lo monastir del Carme, en la sua famosa sepultura ý capella. Tenia molt hasienda, ý havia alcançat grans favors en lo señor rey ý reyna, doña Margarita de Àustria. Ý li havien fet moltes mercers ý moltíssimes més ne rebera, que no aspirava sinó ser benvolgut de tots ý servir a tot lo món, ab los diners que havia alcançat. Morí ètich ý tísich ý dexà una filla de 13 añys hereva. Requiscat in pace. Amén.

[1395] Dilluns, a 15 de maig 1617, a les dotse hores tocades soterraren al sobredit Vicent del Prado en lo Carme, vide supra. [1396] Confirmació Dilluns, a 15 de maig 1617, segon dia de Pascua del Sperit Sanct, a les tres hores de la vesprada, en lo capítol de la Seu confermà lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. [1397] Riu Divendres, a 19 de maig 1617, a la vesprada, vingué lo riu ab sis arcades de aygua. [1398] Órdens generals Disapte, a 20 de maig 1617, lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe celebrà órdens generals en la capella Mayor de la Seu. Y agué moltíssims ordenats, més de tres_cents, ý [...] de tots órdens. Començaren ans de les sis hores del matí ý accabaren a les quatre de la vesprada. Nostre Señor lo y pague. Ý eren les témpores de la santíssima Trinitat. Assistiren al pontifical lo archidiano Tàpia ý lo degà Frígola. [1399] Furt en Vilachoiosa Diumenge, a 21 de maig 1617, furtaren de la església de la vila de Vilachojosa lo Santíssim Sacrament del sacrari. Ý no saberen qui. [1400] Mort en lo lloch de Masanasa Dilluns, a 22 de maig 1617, en lo lloch de Masanasa matà un marit a sa muller, ý a un home que·l trobà. [1401] Processó del Corpus Dijous, a 25 de maig 1617, dia del Corpus, feren la processó accostumada. Ý ixqué la custòdia de la Seu a les huyt hores tocades de la nit ý tornà a les nou ý més de un quart. Acompanya-la tostemps lo reverendíssim señor archebisbe, ý lo señor virey la mitat. Ý lo señor archebisbe ý lo señor marqués de Aytona veren les festes de la finestra de micer Morlà. [1402] Ý aquest dia, en lo monastir de Sent Geroni de la Murta féu professió lo cèlebre doctor en Lleys, micer Christòfol Monterde.

[1403] Copia de una carta embiada por el duque de Ossuna, vissorey de Nápoles, al rey, nuestro señor "Habrá una hora que recebí el despacho de Vuestra Magestad, en el qual se ha servido de screvirme que, por las intercessiones del papa y reyes de Francia y Ingalaterra, ha puesto Vuestra Magestad, en manos de Su Sanctidad, el accomodamiento de las guerras de Lombardía. Y no ha querido esperar más tiempo a despachar este correo, todo lo que tardare tuviera por ruin conceto en mi propio, y ansí salgo d'él con esta brevedad. Tengo por cierto que quando Vuestra Magestad trató de conprometer este negocio, no huvo noticia de la muerte de don Sancho de Luna, y del ruín estado en que se hallan las armas de Vuestra Magestad en el Piamonte. Es tan notorio, que en todas las hosterias de Italia, y de los demás reynos, es el principio y postre que dan a todos los pasajeros, no hozando ninguno d'ellos nombrarse vassallo de Vuestra Magestad. Y quan aventajadamente se habla d'esto en Roma, verá Vuestra Magestad por las cartas que embió. Que la intención del papa, por su gran zelo y christiandad haya de ser sancta no lo dudo, sólo por sus buenas partes. Pero por razón de estado todo al contrario, pues: ¿quien ay que no le obligue agradar

al que pretende mostrarse más generoso y juntamente con quien tiene mayor necessidad y obligación esa buena correspondencia? Éste es el duque de Savoya, que ya á començado a señorerarse a tierras sujetas al papa. Particularmente saviendo que apenas se halla hoy en Roma quien no tenga su partido, los que ni por miedo ni por obligación, paresciéndoles que cumplen con su reputación, arimándose a quien pretende poner en tan buen lugar. Del rey de Francia le consta a Vuestra Magestad que no quiere, o no puede, estorvar los franceses que vayan en servicio del duque, y lo más cierto es ambas cosas. Y del de Ingalaterra, que hablará en la paz y executará lo que estuviere mejor a conseqüencias presentes y futuras. En todas tres partes tiene el duque correspondensia, y amigos de la suya, los buenos successos que le vienen acreditando su persona. Supplico a Vuestra Magestad considere los efetos que d'esto pueden resultar. Y de entenderse que Vuestra Magestad antepone la quietut de Italia y su reputación, pues por conservarla havia de perder toda Italia y Espanya. Quanto y más, el camino que hay para que todo suceda es no permitir Vuestra Magestad el gran descuydo en cosas, que ningún hierro es pequeño y, en conosciendo Vuestra Magestad, este desseo todo se assentará. Muchos propornán a Vuestra Magestad quietud y descanso, acomodando

estas guerras, y yo al contrario. Supuesto que no son con rey, que ynteressa en ellas inquietud y gastos de sus reynos y vasallos, sino con el duque de Savoya, que los mantiene con gente y hazienda agena, no aventurando en ellos perder nada. Pues cuando Vuestra Magestad le quite sus estados los ha de bolver a sus hijos, qüenta que deve de tener hecha muchos días ha. Y no lo es por reputación haver empesado un día contra las armas de Vuestra Magestad; si le sucede bién, adquiere crédito todo aquello que es inferior a Vuestra Magestad. Lo peor de todo es que al tiempo que hoy se harían estas paces sólo servirían de afrenta nuestra, ánimo y hosadía de los invidiosos de la monarchía de Vuestra Magestad y reynos, sujetos a su real corona, y en entender una cosa tan contraria a la verdad. Como si con menos hazienda no huvieran accabado diferentes empresas los reyes de Espanya; nada le faltara a Vuestra Magestad, sino querer disponer como se deve. En Espanya faltan ya más a la obligación que tienen de bolver por sí y por su rey, que ocasión hay hoy como la que se tiene en las manos, pues la última en que se ha de conecer no sólo lo que valemos, pero lo que valdremos de aquí adelante. Y por cuyo exemplo se han de governar amigos y enemigos de Vuestra Magestad. Quien haze dificultoso en Espanya lebantar diez mil hombres o quinse, como siendo la voluntad de Vuestra Magestad, dexara de

inbiar sus hijos o bolver por la reputación de su rey y de su patria. Que le questa a Vuestra Magestad más de mandarlo, y a todos los señores, que a su costa pongan en los embarcaderos la gente que Vuestra Magestad fuere servido. Por ventura tiene Vuestra Magestad, como otros reyes, vasallos que no le obedescan con respeto y amor o puede haver duda en sus voluntades, y en que no pondrán sus vidas y haziendas por causas particulares del gusto de Vuestra Magestad. Quanto y más para una tan general, premios, honrras y mercedes, fáltanle a Vuestra Magestad para los que le sirven. Pues en sola la futura successión de las encomiendas, que Vuestra Magestad prové en España, quedaría premiada toda la noblesa d'ella, después de haver servido muchos años en la guerra, goviernos, castillos y otras mil diferencias de onor. Qual principio tiene tal abundancia que Vuestra Magestad sí le sobrara gente, y trahera a su real servicio no sólo las naciones que le están sujetas, pero las que no lo son. Vuestra Magestad se halla sin guerras en Flandes y paces con Francia y Ingalaterra y el Turco sin fuerça alguna y no sabremos salir de unas guerras con el duque de Savoya. Vuestra Magestad mande que en Flandes se levanten 4500 borgoneses y balones y 1500 cavalleros. Ansí gente nueva como de la cavalleria que Vuestra Magestad tiene, que los trayga a su

cargo don Luís de Velasco; 1500 cavalleros ymbie d'este reyno con el príncipe de Abelino y el duque de Matalón y 8000 infantes, sin otros 1000 cavallos albaneses y 1000 hombres del batallón. Mande Vuestra Magestad levantar en ocho días en Espanya 1000 hombres. Que si Vuestra Magestad me da licencia yo hiré a hazerlo y llevará 200 mil ducados, sin tocar a hazienda de Vuestra Magestad, que aquí tengo buscado quien me los dé sobre la mía. Verá con quanta puntualidad que he servido. Y con los que los pongo en Lombardía, que por el cuydado que puede dar a la armada del Turco, diez vajeles tengo ya en la mar, que se la dexarán este año si quiere intentar algo. Y juntos, con las esquadras de Vuestra Magestad, sitiarán a Venecia, pues el miedo de mis vajeles les haze hoy estar temblando. Dirán a Vuestra Magestad que con que se han de sustentar este exército; júntelo Vuestra Magestad y con buena artillería y con orden a quien mandare lo sustente, que ellos lo sabrán buscar. Nunca con mi pareser se començaron estas guerras de Italia, pero ya començadas no tiene otro sino que se accaben, porqué a un el dexar las armas el duque de Savoya, le estaría mal en el estado que hoy se hallan. No me

persuado dexarán de aprobar este parescer los consejos de Vuestra Magestad, dignos de mis propias obligaciones. Y sólo podrán contradezille los que por su coraçón y fuerças juzgaren el de tan gran rey. Yo sólo soy un vasallo de Vuestra Magestad, y de los más perseguidos en mis actuaciones. Y hayer medí mís fuerças con el Turco y salí también como la Liga. Y hoy hago lo propio con venecianos y me bastará el coraçón el hazerlo para el servicio de Vuestra Magestad con todo el mundo, y rebolverle en una hora si fuere menester, y ponelle a los pies de Vuestra Magestad, que a los que juntare conmigo yo me los sabré buscar. Guarde Dios a Vuestra Magestad felíssimos años. De Nàpoles a 10 de abril, año 1617"> El duque de Osuna" La otra carta, que dicho duque scrivió a Su Sanctidad, a 31 de mayo, dicho año 1617, está escrita abaxo, en medio del calendario de martes a 14 de junio de dicho año [foli 269].

[1404] Còpia de una carta del cardenal Sapata als cononges ý capítol de la Seu de València "El señor don Jaime Juan Balaguer, canónigo de essa santa yglesia, me ha dado la carta de V.S., de los 29 de noviembre, y he olgado de que se offresca occasión en que pueda dar muestra de lo mucho que desseo servilles. Y que sea también en servicio de un tan gran siervo de Dios, como Francisco Gerónymo Simón, a quien todos quantos ojen la sanctidad de su vida y las maravillas que Dios obra en honrra suya, la respeten grandemente, y condenen la indevida emulación y inconsiderado proceder de los religiosos que quieren, con argumentos sophísticos, escurescer lo que Dios quiere que sea manifiesto y condenar las demonstraciones exteriores de que siempre han ussado los cathólicos en semejantes occassiones y hoy dia se ussa dentro de Roma, sin

pedir licencia a Su Sanctidad, con muchos que hasta agora no ha declarado la sede apostólica. Si se deve hazer, o no, yo escrivo esto al señor arçobispo, y e echo los oficios que convienen. Y los continuaré en conformidad de lo que V.S. me manda. Guarde Dios y accresciente el estado y personas de V.S., en Roma, a dos de febrero 1615. Besa las manos de V. S., su servidor. El cardenal Sapata Para el cabildo y conónigos de la Sancta Yglesia de Valencia." [1405] Lo bisbe de Elna, nomenat Cornet Dimats, a 30 de maig 1617, a les deu hores del matí pasà de camí lo señor bisbe de Elna. Ý anava a la sua mà esquerra lo canonge de València, Bellmont, ý son cunyat Panesi a la vora del strep. Ý apossentà en casa de don Baltasar Vidal de Blanes, al carrer de Cavallers. Ý deya·s lo inquisidor Cornet, que era inquisidor de Múrcia. Ý ans, en temps del conte de Vilalonga, era inquisidor de València. Ý restà dos o tres dies en València ý pasechà ab dit canonge. Ý en arribar a Barcelona per sent Juan de juny, ans de consegrat morí. Ý la mort de aquell dien que fonch convidat ý menjà unes figues bacores, ab neu refredades. Ý dura-li dos dies la mala gana. [1406] Encontre: los canonges ab lo governador Dimecres, a 31 de maig 1617, infra pagina seguenti. Dimecres, a 31 de maig 1617, en la Seu de València acontegué, com també lo mateix lo añy passat 1616, ab don Jaume Ferrer, governador. Ý·s que volent tancar lo Santíssim Sacrament, com és costum, llevaren los faristols de davant los banchs en lo altar mayor, a hon accostumen llegir

al Santíssim Sacrament los señors canonges ý capellans. Ý estant adresant-se los ministres en la sagrestia, ý apparellar-se los demés per a fer tal ministeri, lo dit don Jaume se va aseure al cantó de l'un banch, en dit altar mayor Ý vént los senyors canonges que estava, enviaren-li una embaxada ab lo mestre de ceremònies, mosén Barberà: "Que su senyoria fuese servido de dexar aquel lugar vacuo para los señores canónigos, de quien era dicho lugar." Ý respongué que "Pues hallí se hallava estaría entre ellos, porque los que le vian no dixesen que se havia salido." Tornada esta resposta, manaren los señors canonges que ningún capellà es mogués, sinó que tornasen lo faristol ad aquella part a hon estava dit governador. Ý en continent se féu ý manaren que tornasen a llegir capellans, com fins hallí havien fet. Ý tornat lo faristol, ý vént que ya los señors capellans volien fer son ministeri de llegir, se n'yxqué dit governador. Ý lo mateix attentà fer en lo añy passat, ý lo mateix feren. [1407] Abbat de Valldigna predica en Sant Salvador. Abbat de Valldigna predicà en Sent Martí añy 1605, a 16 de giner. [supra foli 86] Dijous, lo primer de juny 1617, dia de la octava del Santíssim Sacrament, predicà en Sant Salvador don Geroni Salvat, abbad de Valldigna, persona de poca edat. Ý predicà lo thema Caro mea vere est cibus. Joannes 6. Ý va traure la stàtua de Nabucodonosor, molt ben accomodada, dient que lo cap tenia de or, lo coll de argent ettsètera. Ý dix que los que havien predicat en los dies antecedents en la dita octava (fent la festa micer Grysòstomo Aguilar), eren persones de tantes parts ý qualitats ý que havien fet sermons exquisits, ý que lo darrer, que era ell, era com la stàtua de terra, lo més vil ý ignorant, ý que era de fanch. Però com nostre Señor, ab lo mateix fanch havia donat llum ý vista a un cego, també confiava, ettsètera. Predicà curiosament, ý ab gran gràcia, tot de la força ý excel·lències de l'amor. Yxqué de la sacrestia revestit ab un hàbit

blanch rosagant, ab un gich o fadrí que li portava de la falda, ab dos frares de la sua Orde. Ý, essent davant lo altar mayor, se agenollà fins a terra davant lo Santíssim Sacrament. Ý sens prenir benedictió se n'anà a la trona, la qual estava entoldada. A saber és, la trona per davant y havia un drap de brocat, de l'offici dels sastres, posat de través, ý damunt de aquest drap y havia un drap de vellut carmesí, casi dos pams de terra, ab les armes del conte de Alaquàs, ab una àguila gran de mig a mig de la trona. Ý enmig de l'àguila com a tres aches enceses. Ý estava posat de manera que parexia, a la part de la gent, dos pams, lo drap dels sastres. A les espal·les tenia posada una cortina de vellut carmesí. Dix la missa lo señor canonge Guardiola, ab diaques de la matexa església, ý ab un assitent ab capa de la Seu, dit mosén Ferrer. Lo que·s féu en Sent Martí quant predicà lo altre abbad de Valldigna, don Raphel Lloguí, està supra, en lo més de giner, a 16, añy 1605. [1408] Anant a un soterrar a Sent Martí los capellans de Sent Thomàs, ý portant la capa de cabiscol mosén Pere Royo, prevere, vingué lo fiscal del señor archebisbe, ab dos núncios, davant de tres cleros, que anaven al soterrar dins Sent Martí. [I] feren llevar la capa ý bordó al dit mosén Royo. Ý vestit ab lo roquet que portava lo portaren a la presó. [1409] Escopetada a Sentjordi dins de sa casa Divendres, a 9 de juny 1617, a les dos hores del matí tocaren grans colps a a la porta de la viuda de Christòfol Sentjordi, llister, que estava de casa al cantó del carreró de la Escola, que dien de Tristany, ý ara del forn

dels Sombrerers. Ý ixqué lo fill de dita viuda, que es diu Geroni Sentjordi, que és estudiant, ý axí com se assomà li despararen una escopetada ý li clavaren sis o set perdigons en la front. Ý altres perdigons entraren al treginat ý caygueren damunt del llit, ý tres pilotes clavades en una biga del treginat. Ý volgué nostre Señor que no·l mataren; ans bé lo barber Navarro lo manifestà ý va traure los perdigons del cap. [1410] Venguda del príncep de Àsculi, germà bastart del señor rey Dimats, a 13 de juny 1617, ya de nit, vingué a València lo príncep de Àsculi ý aposentà en lo Real. Ý dien que venia per orde de Sa Magestad a València. Era germà del señor rey, bastart, ý li féu gran recolliment lo señor virey, duch de Fèria. [1411] Ý tornada de dit señor Ý anasen a ses terres divendres, a dos de octubre 1620, al matí Dijous, a 15 de dit, a les sinch hores de la vesprada se n'anà dit príncep al castell de Xàtiva per orde del dit señor rey, ý no pujà al castell. Ans bé estigué en la ciutat ý aposentà en casa del señor de Yacor. Ý chugava a pilota ab los cavallers de dita ciutat. Ý dimecres, a 2 de agost 1617, vingué a les oracions al palàcio Real ý aposentà en ell. Ý aprés estigué com a retret en lo hort del marqués de Moya, al carrer de Morvedre, fins que li vingué la lliuransa ý absolució. Ý divendres, a 2 de octubre, 1620, entre deu ý onse del matí, se n'anà a ses terres molt content ý satisfet en honrra ý estat, ý millorat.

[1412] Copia de la carta del duque de Ossuna para Su Sanctidad en Nápoles, 31 de mayo 1617 Beatísimo Padre Después que llegué a este reyno, entendí de diferentes personas la assistencia que venecianos davan al duque de Saboya contra las armas del rey mi señor, sin causa ni pretexto alguno con que puedan justificar semejante actión. Pues se les guarda inviolablemente todas las órdenes que Su Magestad tiene dadas a sus ministros, como ellos lo confessaran. Assí se podrá ver de los que han llevado mías las galeras y vaxelles, que han hido a Levante; pues no sólo no han vissitado los vaxelles que han topado suyos, con mercancias de judios, turcos y renegados. Pero les han dado en necessidades el ayuda que les han pedido en este reyno. Y en el de Cicilia se les han concedido las extractiones de los que han querido sacar d·ellos con mucha largueza, haviendo offrescido cosas con que se pudiera haver reparado. Y ya que tan descubiertamente acuden al duque de Saboya, y a valerse de turcos en las guerras que trahen contra el archiduque, me he hallado obligado a hazer alguna demonstración; bien es verdad sin orden de Su Magestad. No paresciéndome conveniente a su real servicio esperarla en cosas semejantes, he metido onse vaxeles redondos en el mar Adriático, y tomándoles una nave en ducientos mil escudos en mercaderías. Y voy socorriendo con todas las armas que me parezen necessarias, no les

he estorvado el tráfago ordinario de este reyno, porque fuera declararme por Su Magestad, y lo que asta agora é echo és una desorden bien intencionada. Lo que suplico a Vuestra Santidad crea es que esta guerra no es contra christianos sinó en el nombre. Pues haviendo negado la obediencia a Vuestra Santidad, que sin ella ninguno puede ser cathólico, y si no fuesse assí perdido le he el respecto, echando de sus tierras una religión de tanto exemplo y doctrina y servicio en la Yglesia de Dios, como la Companya de Jhesús, y traýdo y pagado hereges de Francia, a servicio del duque de Saboya y de Olanda al suyo, profanando las iglesias de las tierras del archiduque, no sé a que se deva aguardar. Y lo que yo desseo es averiguar de que religión son con licencia de Vuestra Santidad. Que se me mande declarar si estos son christianos quales son los moros y hereges. Con la humildad que devo, no é escusado dar a Vuestra Santidad quenta de esto, como cabeça de la iglesia y por el servicio que hago al rey, mi señor, con que Vuestra Santidad quede enterado de todas las actiones que hazemos todos sus ministros y vassallos. Guarde Dios a vuestra Santidad felíssimos años. De Nápoles, a 31 de mayo 1617. El duque de Osuna La carta que dicho duque escrivió a Su Magestat, a 10 de abril de 1617, está arriba en las memorias de dicho mes, folio 263.

[1413] Furt en Predicadors Diumenge, a 18 de juny 1617, a miganit, prengueren en Predicadors, los frares, un studiant que havia pres moltes de les yoyes de la capelleta de sent Lluís Bertran, ý entregaren lo fadrí al regent. [1414] Bous en la plaça de Predicadors Dilluns, a 26 de juny 1617, y hagué corro de bous en la plaça de Predicadors. Assistí lo señor virey, duch de Fèria, ab son famosíssim docer de brocat damunt de la finestra primera del cantó de la casa de Sapena. Ý la Real Audiència, ab son cadafals, davall dita finestra. Ý lo governador al costat de la dita Audiència, ab son cadafals; lo bal·le, mestre racional en altre. Los señors jurats assistiren en una postisa naya que feren en la casa del señor de Pamis, ý ans de Serra, notari de la governació, ý ara de N. Vinader, ciutadà, al cantó de la plaça de Predicadors. La qual naya estava rodechada de gelosies. Ý dits señors jurats assistiren hallí sens ninguna insígnia. Feren-se moltes nayes, entoldades, per als comtes de Cocentayna [i] marqués de Aytona, que junts veren en una naya. Los señors inquisidors veren dita festa en una exida de una casa del regent Sapena, al costat de dita casa gran, a hon vivia lo señor virey. Torecharen don

Geroni Corella, gendre eo cunyat del comte de Carlet, grandíssim ginet ý destre en la sella, ý lo fill segon de don Jaume Sorell, don Lluís. Feren-ho animosament. [1415] Dimats, a 27 de dit, y hagué també corro de bous. [1416] Divendres, a 30 de juny 1617, en lo carrer de l'Empedrad, en una escaleta, hun home donà de coltellades a un frare de Sent Francés, ý·l nafrà en la cara, espal·les ý yllada, de dia, [a] lo carrer Empedrat, a l'hostal de la Carda. Juliol 1617 [1417] Mort del doctor Guardiola, ý·ls señors jutges ab barrets de dol Disapte, lo primer de juliol 1617, entre una ý dos del matí morí lo il·lustríssim Juan Batiste Guardiola, doctor del Real Consell del Civil de la ciutat de València. Ý y morí en lo seu hort, davant del monastir de Sent Sebastià, que l'havien portat per a convalèxer. Ý a les sis hores del matí lo portaren a sa casa, que estava en la plaça de Sent Jordi, casa del duch de Pastrana, parròchia de Sent Martí. Ý ab provisió del señor official, Pere Anton Serra, lo portaren acompanyat ab dos capellans ý la creu gica de Sent Juan del Mercat. Per ço que lo hort on morí era de la parròchia de Sent Juan. (Fa advertir que lo dit dia que morí era dia de Capdañy, de la octava de sent Juan Batiste, essent de son nom.) Lo diumenge següent lo soterraren en la Seu. Anava la Real Audiència ab les mases cubertes de vels negres, ý anaven junts, engramallats, lo germà del dit difunct, canonge, ý lo gendre, don Carlos de Borja. Lo canonge a mà dreta ý lo regent a dita mà, ý don Ramon Sans a l'altra. Ý aprés venia lo nét, don Vicent de Borja, acompanyat de dos auditors, ý aprés Jusep Tous, ab altres dos auditors. Digueren missa de Requiem en la capella de sent Pere. Fa advertir que en dit hort, en lo añy 1583, en lo mes de octubre eo nohembre, morí Ximeno, lo scrivà de la Sala. Ý fonch soterrat en la Seu, per ser la Sala dels Señors Jurats de la parròchia de Sent Pere. Ý feren pasar la tanda a tres sous ý ara per lo consemblant se à demanat per part de Sent Juan del Mercat, per ser lo hort de dita parròchia, ý per part de Sent Martí. Ý per part de la Seu, per ser parrochià [infra, foli 279] de dita església.Que havent-hi exemplars se pagàs a rahó de tres sous! Ý a 18 de juliol 1617, lo señor official Serra provehí lo mateix.

[1418] Clàusula del testament del doctor micer Juan Baptiste Guardiola, cavaller ý del Real Consell Accomanat a Pere Torrosella, notari, en 24 de mars 1617 Dispongué per la sua ànima de la forma següent Primerament, marmessors al doctor Miquel Geroni Guardiola, canonge de la Seu de València, a don Carlos de Borja, a Ximén Pérez Sentgermà ý a Jusep Tous, ab intervenció de Theodora Santgermà ý de Guardiola ý de doña Theodora Guardiola ý de Borja, per a cumplir ý effectuar les coses pies en lo dit testament, per aquell dispostes ý ordenades, ý les que concerniran ý respectaran la sua sepultura ý funeràries ý lo descàrrech de la sua consciència. Exceptades, emperò, aquelles que en dit testament dexarà a càrrech de l'administrador o administradors per dit testador nomenadors. Sepultura en la sua capella de la Seu de València, sots invocació del gloríós pare sent Francés. Ý vol ser soterrat ab lo escapulari del benaventurat sent Domingo ý ab lo hàbit del pare sent Francés. La qual sepultura vol ý mana sia feta ab intervenció de la confraria de Nostra Señora de la Seu, de la qual és confrare, ab la menys pompa ý solemnitat que los dits marmessors podran. Ý que

se li paguen a la confraria los sitis o capítol que deurà. Ítem, que los andadors de dita confraria fasen la andana ordinària aprés mort de dit testador, ý, convocant per a la sua sepultura los confrares, no criden ni nomenen, sinó ab les paraules següents: "A Juan Baptiste Guardiola, lo nostre confrare." sens dir altra cosa alguna de cavaller, doctor en Drets, ni del Consell de Sa Magestad, sinó lo nom ý cognom. Ý fent los marmessors lo contrari, los revoca de marmessors, ý que tot lo que hauran gastat fins a sellavors vinga a son càrrech ý no·s pague dels béns de la sua herència, ý sols reste per marmessor aquell que voldrà inseguir aquesta, ma voluntat. Ítem, que quant lo porten a soterrar no·l porten a coll de hòmens, sinó en la forma que s'accostuma portar qualsevol home ordinari. Ý que no fasen túmulo en la casa a hon morirà, ni en altra part alguna, sinó que essent mort posen lo seu cos en terra, ý que en la yglésia a hon serà portat o soterrat no posen armes pintades, ni vayetes negres, ni canalobres de argent ab siris blanchs, sinó sols vint_ý_quatre antorches grogues, ab los canalobres de fusta ordinaris. Ý açò sots la matexa pena de revocació. Ítem, que per a la sua sepultura sien convocats la Seu

de la present ciutat, les parròchies de Sent Berthomeu, Sent Martí ý Senta Catalina màrtir. Ço és, los preveres que de cascuna de les dites esglésies als dits marmessors parexera. Ý que acompanyen lo seu cos vint_ý_quatre gichs òrfens del gloriós sent Vicent Ferrer, ab vint_ý_quatre aches tan solament, ý no més. Ítem, en continent que serà pernoliat eo als doctors que·l visiten parexerà estar en evident perill de la vida, vol ý mana que en tal cas, enans que sia mort, si pot ser se diguen ý celebren eo se comencen hà dir ý celebrar —per la sua ànima ý de sos pares ý de les persones a qui tindrà obligació, ý per a que nostre Señor li perdone los peccats ý la pena que per aquells justament mereixia, ý·s servisca de donar-li bona fi ý col·locar-lo en la sua santa glòria— les misses en los altars privilegiats, esglésies ý monastirs que in servis se diran. Ý sinó·s podran fer dir ý celebrar, ans que passe d'esta vida en l'altra, vol ý mana que·s diguen ý celebren en continent que serà mort, començant lo mateix dia que·s faça la sepultura. Ý que·s continuen en los dies inmediats següents, sens intermissió, fins hà ser accabades. Ý celebrant-se ab esta punctualitat se done a cada prevere o religiós tres sous ý mig de caritat. Ý si no·s poguesen dir ý celebrar en continent,

aprés de la sua fi, sinó per discurs de dies; en tal cas vol que no·s done de caritat, per cascuna de dites misses, sinó tres sous, ý que en los albarans ý cauteles que faran los dits sacristans, col·lectors, racionals o altres qualsevol persones a qui tocara, hajen de dir e individuar lo dia que començaran a celebrar ý lo dia que accabaran. 60. Primo, en lo altar de la Santísima Trinitat de la Seu, xexanta misses de Requiem. 60. Ítem, en lo altar de la sua capella, en la Seu, sots invocació de sent Francés, altres 60 misses. Advertint que en la dita capella ý altar se pose una ymatge o pateneta de les que yo tinch, per medi de la qual lo sacerdot, que dirà misa en lo dit altar, podrà guanyar la indulgència de traure una ànima del Purgatori. 70. Ítem, 70 misses en lo altar privilegiat de la església parrochial de Sent Berthomeu. 50. Ítem, 50 misses en lo altar privilegiat de la església parrochial de Senta Catalina màrtyr, ý si no y hagués altar privilegiat en lo altar de les Ànimes. 30. Ítem, 30 misses, ab sos misereres, en lo altar mayor de Sant Salvador, ý en la sua parrochial. 60. Ítem, en lo altar privilegiat de la església parrochial de Sent Nicolau, 30 misses, ý altres 30 en la capella de la santísima Trinitat de dita església. 30. Ítem, 30 misses en lo altar privilegiat, si n'í ha, de la església parrochial de Sent Thomàs, ý sinó en lo de les Ànimes.

50. Ítem, 50 misses en lo altar privilegiat de Sent Andreu, ý per los preveres de aquella. 70. Ítem, en lo altar mayor de la Minerva de la parrochial de Sent Martí, 70 misses de Requiem ý vint_ý_sinch del Santíssim Sacrament. 100. Ítem, en cascú dels altars privilegiats de les esglésies parrochials dels gloriosos Juans, Sent Steve, de la Santísisma Vera Creu, de l'Archàngel Sent Miquel ý del benaventurat Sent Lorens, vint_ý_sinch misses. Ý no havent-hi altars privilegiats, en los altars de les Ànimes o de Nostra Señora. 30. Ítem, 30 misses en lo altar privilegiat de la església de l'Hospital General, ý no havent-lo-y, en lo altar mayor de la dita església. 20. Ítem, 20 misses en lo altar mayor de la església de Sent Juan de l'Hospital. 96. Ítem, en lo altar privilegiat del convent de Sent Domingo, de l'Orde de Predicadors de la present ciutat, dos trentenaris del gloriós sent Vicent. 60. Ítem, 60 misses en lo altar privilegiat del convent del gloriós Sent Francés. 60. Ítem, 60 misses en lo altar privilegiat del convent de Nostra Señora de Jesús. 50. Ítem, 50 misses en lo altar de la capella de Nostra Señora del Socós, fora els murs de València. 40. Ítem, 30 misses en lo altar privilegiat del convent de Sent Augustí ý, no havent-lo-y, que·s celebren en lo altar del gloriós

sent Nicolau de Tolentí, ý més deu misses en lo altar de Nostra Señora de Gràcia . 50. Ítem, 50 misses en lo altar privilegiat del convent de Nostra Señora del Carme. 100. Ítem, en lo convent de la Cartuxa de Portaceli cent misses. Ý en continent que serà mort avisen al dit convent, que té carta ý concessió del gran don eo del capítol general del dit Orde, axí de una missa de Beata virgine Maria, celebradora per totum ordinem, com de fraternitat ý germania. Les quals concessions ý cartetes se trobaran en lo scritori eo en los calaxos dels armaris dels studis. Ý juntament, si serà menester, se envien per los marmessors per a que·s fasen, en summa brevetat, les diligències que s'hauran de fer. Ý lo que·s gastarà en dites diligències se pague de la herència en continent. 30. Ítem, 30 misses en lo convent de Nostra Señora de Ara Christi, que és de la matexa orde de Cartuxa. 100. Ítem, cent misses en lo convent de Sent Felip, que és de carmelites descalsos. Encarregant als pares religiosos, del dit convent, celebren ab lo privilegi que de son Orde ý religió tenen, de traure ànima de Purgatori. 100. Ítem, cent misses en lo convent de Senta Mònica, de augustins recolets, en lo altar, ý ab lo privilegi ý concessió de traure ànima de Purgatori per cada missa. 60. Ítem, 60 misses en lo altar privilegiat de sent Francisco de

Pàdua, construÿt en lo convent de Sent Sebastià, de l'Orde dels Mínims. 40. Ítem, 40 misses en lo altar privilegiat de sent Juan de Letran, construÿt en lo convent de Nostra Señora del Remey. 40. Ítem, 40 misses en lo altar privilegiat, sots la matexa invocació de sent Juan de Letran, en lo convent de Nostra Señora de la Mercé . 25. Ítem, 25 misses en lo altar privilegiat del Seminari ý Col·legi , les quals se diguen ý celebren los dies que lo dit Col·legi té total privilegi. 30. Ítem, en lo convent ý monastir de Sent Diego, que està en lo terme de Alfara, 30 misses. 20. Ítem, en lo altar privilegiat del convent de Sent Onofre, del gloriós sent Domingo, en lo terme de Museros, 20 misses. Ítem, vol ý mana que lo dia de la sua fi, o lo dia aprés següent, o quant més prest serà possible, ab que no pasen huyt dies, li sien dites per sa ànima ý dels seus ý de les persones a qui tindrà alguna obligació eo per les ànimes dels fels defuncts que nostre Señor serà servit, les misses ý officis de mort següents, davall del qual offici de morts entonen missa, vespres, nocturno ý los responsos ý oracions accostumades, conforme la consuetut dels convents següents. Primo, en lo convent de la Santísima Trinitat, de religioses francisces, un offici de mort, ço és: vespres ý nocturno.

5.10. Ý al sendemà una missa cantada De Trinitate ý, a la fi, que·s diguen los responsos que·s solen dir Pro defunctis. 5.10. Ítem, en lo convent de la Immaculada Concepció de Nostra Señora, lo mateix offici de morts ý una missa cantada De Concepcione, ab orgue. Ý a la fi los responsos ordinaris Pro defunctis. 5.10. Ítem, en lo convent de senta Catherina de Cena, lo mateix offici de morts ý una missa cantada de sent Juan Baptiste, ab los responsos ordinaris Pro defunctis. 5.10. Ítem, en lo convent de les Carmelites Descalces, una missa cantada de la santa mare Teresa, ab lo mateix offici de morts ý responsos. 5.10. Ítem, en lo convent de la Zaydia, altra missa cantada del gloriós sent Vicent màrtyr, ab lo dit offici de morts ý responsos. 5.10. Ítem, en lo convent de senta Tecla, lo dit offici de morts. Ço és: vespres ý nocturno. Ý al sendemà missa cantada del gloriós Sent Jusep, ab los responsos de defuncts acabada la missa. 5.10. Ítem, en lo convent de Hyerusalem, una missa cantada de sent Francés, ab lo dit offici de morts ý responsos. 5.10. Ítem, en lo convent de Senta Maria Magdalena, una missa cantada de Sent Vicent Ferrer, ab sos responsos ý offici de morts.

5.10. Ítem, en lo convent de Sent Julià, una missa cantada de sent Nicolau Tolentí, ab lo mateix offici de morts ý responsos Pro defunctis. 5.10. Ítem, en lo convent de Senta Anna, una missa cantada de sent Ignasi, bisbe ý màrtyr, ab les dites vespres ý nocturno de defuncts ý responsos a la fi de la missa. 5.10. Ítem, en lo convent de la Encarnació de Nostre Señor, una missa cantada de Senta Lúcia màrtyr, ab lo dit offici de morts ý responsos ordinaris. 5.10. Ítem, en lo convent de sent Christòphol, una missa cantada de Omnibus sanctis, ab les dites vespres. 5.10. Ítem, en lo convent de Senta Úrsola, una missa cantada de Requiem, ab sos responsos ý offici de morts. Ço és: vespres ý nocturno. [ut supra] 5.10. Ítem, en lo convent de Nostra Señora de la Sperança, una missa cantada de Angelo Custode et de omnibus angelis, ab vespres, nocturno de morts ý responsos, a la fi de la missa. 5.10. Ítem, en lo convent del Peu de la Creu, una missa dels sants apòstols Sent Pere ý Sent Pau, ab lo mateix offici de morts ý responsos Pro defunctis a la fi de dita missa. 5.10. Ítem, en lo convent de Sent Gregori, una missa cantada del Santíssim Sacrament, ab vespres ý nocturno de morts, ý responsos a la fi de la dita missa.

5.10. Ítem, en lo convent de les Capuchines, una missa de Sent Antoni de Pàdua, ab lo mateix offici de morts ý responsos a la fi. Totes les quals misses vol ý mana que se hajen de dir ý celebrar dins huyt dies, aprés de la sua fi, ab diacha ý subdiacha si podrà ser, ý ab orgue. En aquelles, emperò, que segons lo ús sanct de la església se accostuma sonar orgue, ý que per caritat al dit offici de morts ý de les misses ý responsos que se han de dir —dient-se dins los dits huyt dies aprés que serà mort—, se done a cascú dels dits convents sinch lliures ý deu sous. Ý los que no podran pendre ni acceptar dita caritat en diners, se done aquella al protector o síndich de tal convent o que·s distribuïxca en hallò que tindrà més necessitat lo tal convent, a voluntat de la superiora de aquell, sens obligar-la a dir ni celebrar lo dit offici de morts ni responsos, sinó en quant aquella voldrà. Ý en cas que alguns de dits convents no·s poguesen celebrar los dits officis dins los dits huyt dies, sinó pasats aquells, vull ý mane que en tal cas se donen tan solament quatre lliures ý en los albarans que faran les superiores se haja de declarar lo dia que·s digueren ý celebraren, encarregant ses consciències als marmesors, per a que en continent que serà mort avisen. Ítem, que cascuna de les religioses dels convents de

Hierusalem, de la Trinitat, de les Carmelites Descalces, Senta Úrsola, del Peu de la Creu, de Sent Gregori ý de la Conceptió que voldran, li diguen cent vegades los set psalms penitencials per la sua ànima ý dels fels defuncts. Ý que se·ls done dos diners per cascú, ab què·s diguen dins huyt dies aprés de la sua fi, començant lo dia que en son convent celebrarà lo dit offici de morts. 1000. Ítem, aprés de la sua fi, per descàrrech de sa conesciència ý per algunes omissions descuyts: mil misses. Ço és: en Sent Felip, cent; en lo convent de la Cartuxa de Portaceli, cent; en lo convent de Nostra Señora de Jesús, cent; en lo convent de Sent Francés, cinquanta; en lo convent de sent Domingo, cent; en lo convent de Nostra Señora del Socors, cinquanta misses. En la parròchia de Sent Berthomeu, cinquanta; en la església de Sent Martí, cinquanta; en lo convent de la Cartuxa de Ara Christi, cinquanta; en lo altar de la santísima Trinitat de la Seu, 50; en lo convent de Hierusalem, 50, ý vint_ý_sinch en lo altar privilegiat de sent Juan de Letran, en lo Remey, ý vint_ý_sinch en lo col·legi de Sent Fulgenty, de l'Orde de Sent Agostí, ý cinquanta en lo altar de Nostra Señora dels Desemparats. Volent se diguen en altars privilegiats, si els haurà, ý per caritat se donen tres sous. Ý que·ls marmesors no puguen ser compelits hà fer-les dir, sinó és sis mesos aprés de la sua fi.

200. Ítem, per les ànimes de les persones a qui tindrà obligació, conforme son testament, dos_centes misses en lo convent de Sent Felip ý cent en lo convent de Senta Mònica, pagant de caritat dos sous ý mig. Ítem, diversos legats de caritats a molts convents, pro vt in testamento, ý hà algunes esglésies. Ita est Petrus Torrosella, notari. Misses 2731. Convents 93.10">

[1419] Revocació de substitució al cabiscol de Sent Martí Dijous, a 6 de juliol 1617, lo clero de Sent Martí, ab acte rebut per Francés Barrera, notari, revocà dos actes de admissió de percasos que féu a N. Montserrat, cabiscol de dit clero, lo hú en març, añy 1613, ý lo altre en lo mes de juny dit añy 1617, contra voluntat del dit Montserrat. Per ço que lo señor official ý vicari general, Pere Antoni Serra, no volia que tals actes se feren. Ý per no caure en sa desgràcia se feren dites revocacions. [1420] Bous en la plaça de Predicadors Dimecres, a 12 de juliol 1617, y hagué corro de bous en la plaça de Predicadors, bous de la marchal de València. Tals quals se poden ymaginar de batedors ý marchal·lenchs. Soltaren un cavall, que dien haver comprat los fusters de don Jaume Zorell; lo cavall sempre corregué solt del bou ý lo bou se n'apartava del cavall, com enemichs. Ý sols estigué solt ab un bou, ý tantost lo varen traure donà què riure al theatro, vént que·ls fusters havien enganat lo theatro ab la fama de córrer lo cavall, que era vell ý castís, ý cansat de servir a son amo. Que crec que més estimarà morir en lo corro que tornar a ell. Ý dien tots que si y haguera govern en la terra havien de fer donar do_cents açots als fusters de la invenció ý llevar-los los diners que havien tret enganant a la gent ý donar-los a l'Hospital.

[1421] Bous en la plaça de Predicadors Dijous, a 13 de juliol 1617, y hagué corro de bous en la plaça de Predicadors ý foren bons. Ý dien de un carnicer de València, que·s dia Badia. Ý mestre Ripoll féu una invenció com hà tartuga, plena de mànegues de cohets ý de piules, que molts se n'anaren a ses cases socarrats, ý sis fratel·los ab ses adargues ý llanses plenes de piules ý de cohets botadors. Ý com se desparà enjorn, no donà tant content com donara si fóra estat de nit, perquè moltíssim dels cohets de les mànegues puxaren per los cadafals ý no donaven a tots content. [1422] Un cochero mata una gica Dilluns, a 17 de juliol 1617, entre sinch hores ý sis de la vesprada, un borracho de cochero de Carlo Bartol, mercader, anant per lo carrer de Sent Vicent, devés lo portal, inadvertidament pasà les rodes de la galera de vi per la cara de una gica de huyt añys, filla de Martínez, sastre, a l'altre cantó de Sent Felip, en lo dit carrer de Sent Vicent. Que era grandíssima llàstima una gicha a tan polida. Soterraren-la en Sent Martí dimats, a les sinch hores, en lo vàs de la Minerva. [1423] Mort de Vidal, secretari de la Inquisisió Diumenge, a 23 de juliol 1617, soterraren en Senta Catalina martre al secretari de la Inquisisió, Vidal. [1424] Vinguda de riu Dilluns, a 24 de juliol 1617, entre nou ý deu hores de la nit vingué lo riu gros ý se·n portà les tres parts de la madera grosa que y havia en lo riu.

[1425] Degollada na Descalça en sa casa Disapte, a 29 de juliol 1617, soterraren en Sent Martí la muller de Francés Descals, picaplets, que havia quatre dies que estava degollada eo acorada, nua ý crua, damunt del llit de sa casa, al carrer de la Sequiola. Ý estava prenyada de quatre mesos, segons dien, ý pudia moltíssim. Ý la embolicaren en un llançol, ý axí la posaren en la caxa, per lo mal olor. [1426] Casament de N. Xaló, repudiat Dit dia de disapte, a 29 de juliol 1617, acontegué en Sent Martí que portaren de la Torre pres a dita església N. Xaló, fill de N. Xaló, velluter, per a desposar-lo ab una jove del carrer de Reglons. Ý estant lo alguazil Orts ab lo dit pres més de tres hores en dita església, per molt que feren ý induhiren a la dona yamay volgué desposar-se ab lo dit Xaló. Ans bé de ninguna manera lo volgué per marit, sinó que·l soltasen de la presó ý·l dexasen anar, que no·l volia; cosa rara. Ý dien que era que dit Xaló estava pres per deutes. Ý com la dona pensà que·l seu dot se havia de parar a lo que lo altre se havia jugat no li paregué, pres acort, de casar-se. Quisà per no veure·s ab dot ý maltractada del marit. [1427] Mort del fill del comte de Benavent En estos dies tingué gran encontre lo de Saboya ab lo exèrcit del rey Phelip. Ý mataren, entre altres, al fill del gran señor comte de Benavent, dit don Alonso.

[1428] Tornada del príncep de Àsculi Dimecres, a 2 de agost 1617, a les oracions, tornà de Xàtiva lo señor príncep de Àsculi ý aposentà en lo Real. Ý vingué a València dimats, a 13 de juny, dit any 1617. [1429] Jubileu pleníssim. Ý a 26 de octubre 1608 se·n publicà altre Diumenge, a 6 de agost 1617, se publicà un Jubileu pleníssim concedit per lo sent papa Paulo quint, a 12 de juny en Roma. Ý als hòmens senyalà lo reverendíssim señor archebisbe, per a fer les estacions a Predicadors, a l'Hospital ý a Hyerusalem, ý a les dones lo Peu de la Creu, Senta Úsola ý Senta Tecla. Ý en un dia se podia guanyar, vissitant les esglésies nomenades. Ý dimecres, divendres ý disapte d'esta primera semana foren feriats ý no y hagué negocis. Ý·ls de la segona semana no foren feriats. [1430] Secca de riu Estos dies estava lo riu tan sech que parexia rambla. [1431] Mortes dos dones Dimats, a 8 de agost 1617, a la matinada, trobaren dos dones degollades al cap del pont de la Mar, ý molt mal aparellades. Ý, a 9 de setembre 1617, penjaren un moro, ý·s tornà christià; [pro ut infra] dit dia. [1432] Crida de la ciutat Dimats, a 8 de agost, féu crida la ciutat que ningú fes fahena públicament los tres dies. Ý que ningún coche, en havent dinat, pasàs per a hon a de anar la processó. Ý dits tres dies foren feriats per a negocis: dimecres, divendres ý disapte; perquè dijous era festa ý dia de sent Llorens. [1433] Pedrenyalades al colcho de micer Garcia Dimecres, a 9 de agost 1617, venint micer Garcia de la sua alqueria, que està devés la Creu Esmochada, en lo seu colcho, muller ý criades, yxqueren uns hòmens essent ya a prima nit, li tiraren tres o quatre pedrenyalades ý li nafraren la muller, criades ý colchero.

[1434] Processó per lo Santíssim Jubileu. Altre Jubileu pleníssim a 5 de abril 1620"> Diumenge, a 13 de agost 1617, a les sinch hores de la vesprada ixqué la processó de la Seu a Predicadors per lo Sant Jubileu. Ý anà per Senta Tecla, carrer de la Mar, entrà per la porteria ý per la claustra al chor, ý yxqué per la porta principal. Ý a l'altar mayor se féu la estació ab tres oracions ý lo psalm Voce mea ad dominum clamavi, encara que no y hagué qui respongués al prelat, sinó un capellà, que·ls cabiscols, a qui tocava, se n'havien pasat havant en la processó. Ý lo Santíssim Sacrament estava patent ý los frares de Predicadors yxqueren a la plaça a rebre la processó ý no y anaren en ella. Acompanyà la processó lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe vestit de pontifical, ab los dos assistents, lo archidiano Tàpia ý don Baltazar de Borja, ý lo señor virey, jurats ý moltíssima gent seguia. Ý lo señor prelat se returà en Predicadors ý lo señor virey ý jurats se·n tornaren a la volta de la processó, que tornà per lo foçar de Benimaclet als Santets, confraria de Nostra Señora, per casa lo marqués de Guadalest, Carneceries Noves, ý entrà en la Seu per la porta del Palau. [1435] Mort de la señora de Alboy Ý dit dia morí doña Anna Maria Vives ý de Sans, muller de don Juan Sans, señor de Alboy, fill de don Pedro Sans, regent del Supremo. Fonch soterrada en la Seu, en la capella del pare d'ella. [1436] Trabucats colchos en lo riu Dimats, a a 15 de agost 1617, a la vesprada, se trabucaren dos colchos en lo riu. Ý unes dames se veren en gran perill dins de la aygua. [1437] Síndich de València a Masquefa En est mes feren síndich de València a N. Masquefa, que fonch mustaçaf en lo añy 1616.

[1438] Convocació al Peu de la Creu Dimecres, a 23 de agost 1617, vespra de sent Berthomeu, fórem convocats de Sent Martí, a la processó de Nostra Señora, al monastir del Peu de la Creu ý Sent Juan de l'Hospital. Ý aguardant que vinguesen los capellans de Sent Juan del Mercat, de hon era lo monastir, vingueren. Ý portaven vestits diaches ý ministres ý dos capellans per als ventalls ý dos per als encensers, ab dalmàtices. Ý les monjes no volgueren que·ls de Sent Juan anasen los ministres de aquella manera, sinó que anàs lo capellà que elles tenien —que·ls servix en dita església— anàs enmig dels diaches. Ý·ls de Sent Juan contradiren ý no volgueren. Ý axí se n'anaren sens fer la processó, ý nosaltres ens ne tornàrem també. [1439] Soterrat un cos de Torrent a València Dijous, a 24 de agost 1617, portaren en avent dinat, al portal de Sent Vicent, lo cos de mestre Lluís, manyà, que era anat a convaléxer a Torrent ý morí hallà. Ý no entraren los capellans de Torrent ab lo cos, sinó que anaren dos capellans de Senta Catalina, de hon era lo mort parrochià, a cavall fins al portal. Ý hallí reberen lo cos, que·l portaren a sa casa, al carrer dels Manyans, ab un atahüt, dins un colcho de lloguer. Ý hallí estaven los demés capellans de Senta Catalina ý dotse de Sent Martí. Ý·l soterraren en lo vàs del sant Crucifici, sens dir vespres de morts.

[1440] Penjada una dona en lo foçar de Senta Catalina Disapte, a 26 de agost 1617, se penjà la filla del focer de Senta Catalina martre, en lo foçar de dita església. Ý aquest dia corregueren dos vaques en lo carrer de Manyans. Ý penjà·s en lo foçar de dita església. [1441] Bodes del fill del conte de Anna Dilluns, a 28 de agost 1617, dia del gran doctor de la església, sent Agostí, oÿren missa nuptial lo fill de l'il·lustre comte de Anna ý la filla de Pere Antoni Matheu, neta de la señora de Manisses. Ý feren les bodes en casa de dit señor conte, a les Pujades. [1442] Recepta contra mal de yllada Recepta ordenada per lo doctíssim doctor N. Matheu, cathedràtich en Medicina de la Universitat de València, per al mal de yllada. Primo. Pendre deu onses de oli comú ý posar-í un manoll de ruda ý una escudella de vi vermell. Ý bollir-lo ý posar-ó en lo ses en ayuda. Ítem. Pendre una escudella de aygua de fenoll bollida ý dos onses de mel rossat, colat ý tibio. Ý pendre·l per la boca. Ítem. Pendre oli de alacrans ý oli de ruda, de cada cosa una onsa; greix de ànet, miga onsa, ý una poca de sera blanca ý mesclar-ó. Ý, calentet, untar-se·n la part de la yllada. Recepta: olei escorpionum et rustasci 3 onces, et agungiernatis 3 onces serepaumme et fiat limitien.

[1443] Motí en la Comuna. Ý açotaren-ne nou, a 15 de setembre Dilluns, a 28 de agost 1617, en la nit, en la pressó Comuna de Sent Arcís y hagué gran motí en los presos per fugir, que sinó foren a tan promptes en la determinació ý aguardaren ser més a la matinada, casi els reÿxquera com volien. Ý divendres, a 15 de setembre 1617, ne açotaren nou dels del motí. Setembre 1617"> [1444] Mort de un llibrer Divendres, lo primer de setembre 1617, a les deu hores de la nit mataren a les espal·les de la Creu Nova, en la placeta de Carn ý Cols, a Pere Garcia, llibrer. [1445] Riu gros. La font plena de aygua. Desastre en Sent Steve Disapte, a 2 de setembre 1617, a les sinch hores de la vesprada vingué lo riu gros, ý portava nou arcades ý anaba crexent. Ý la font de Sent Juan de Ribera, feta per la ciutat, se umplí per lo escorredor del riu fins los banchs, per igual de dita font. Ý aquest dia, a la vesprada, caygué un fadrí de dalt de la obra de Sent Steve, ý no morí. [1446] Canyes a les Pujades Diumenge, a 3 de setembre 1617, a la vesprada, y hagué joch de canyes en lo carrer de Pujades, per lo casament del fill del comte de Anna. [1447] Rector del Studi, canonge Pellicer Dijous, a 7 de setembre 1617, prengué possesió de la rectoria del Studi, al matí, lo canonge Pellicer [1448] Penjaren a Torrentí de Ruçafa, per una pistolà que tirà a don Geroni Nunyes Dit dia penjaren a Vicent Torrentí, llaurador de Ruçafa, per haver desparat, añys passats, una pistola a don Geroni Nunyes en lo carrer de Cavallers. Ý dien que per orde del comte de Cocentayna, don Gastó Corella. Ý la y tirà dimecres, a 6 de octubre 1610.

[1449] Processó de Nostra Señora de Montserrat Divendres, a 8 de setembre 1617, dia de la Nativitat de Nostra Señora, feren processó lo hermità de Nostra Señora de Montserrat, prop del portal de Ruçafa, ab la parròchia de Ruçafa, Sent Andreu ý Sent Martí. Ý prengueren la volta per la muralla ý baxaren per lo carrer Nou de Ruçafa eo dels Peixcadors al pont de les Ànedes. Ý pujaren carrer amunt, devés lo portal, ý entraren en dita capella eo hermita eo confraria de Nostra Señora de Montserrat. [1450] Sentència del moro que·s trobà en lo matar a les dones en la Rambla, dimats a 8 de agost 1617. Ý com se tornà christià, ý·s batechà Disapte, a 9 de setembre 1617, portaven a migjorn a sentenciar en un carro, ab un braser de foch ý dos tenalles, a un moro sclau de Borràs, apotecari, que estava al Toçal, que·s dia Amet. Per haver mort, ell ý altres, a unes dones en la Rambla, prop lo pont de la Mar; que axí ó dia la crida. Ý, atenallant-lo, parà davant de Sent Martí ý hallí féu senyal ý prometé a frare Vidal, de Sent Francés, ab altres que en dit carro anava, que volia ser christià ý batechar-se, com fins ad aquella hora anava molt pèrfido. Ý fonch nostre Señor servit de il·luminar-lo ý regonéxer-se. Ý essent davant la casa del comte de Bunyol lo entraren hallí ý·l cathechisaren. Ý, consultat lo señor ordinari, lo portaren a peu a la porta mayor del gloriós Sent Nicolau. Ý per la multitut de la gent tancaren les portes de dita església

ý dexaren lo postich de la dita porta mayor ubert. Ý hallí lo tornà a cathechisar lo señor vicari Gràcia, ý·l batechà solemníssimament, com a un infant. Ý fonch padrí lo señor comte de Bunyol, don Gaspar Mercader, ý sa nora, filla de don Giner. Ý accabat de batechar lo abrasà dit señor comte ý també lo cèlebre doctor del Real Consell, Tàrrega, que hallí es trobà, ab moltes llàgrimes en los seus vlls ý en los de demés. Per a batechar-lo li posaren una camisa, perquè com lo atenallaven anava descubert, en panyos. Ý·l tornaren per lo mateix camí, ý·l entraren en una casa. Ý hallí lo dit doctor Tàrrega lo tornà a confessar sobre lo mateix delicte. Ý diuhen que ratificà en lo que ya havia dit en lo procés enans, ý·l tornaren a pujar en lo carro ý no l'atenallaven. Ý·l pujaren al supplici, ý ab grandíssim esforç ý ànimo morí com a christià, que la gent, de tanta alegria ý content, plorava. Ý ans de llançar-lo li dix lo pare teatino —dia·s Séspedes, lo teatino— [si] lo que havia dit ý testificat en lo procés, ans dels torments, ý aprés, era veritat. Respongué que sí. La qual interrogació paregué mal a moltíssims, per haver inculpat a un albarder, que·s dia Miquel, de hallí, del Toçal. Ý posaren-li nom Christòphol Augustí. Ý dimats, a 8 de agost, 1617, feren lo cas, pro ut supra. Ý son amo, Borràs, lo féu soterrar en lo foçar de Sent Juan del Mercat, en una foça que feren. [1451] Açotaren nou hòmens de la Comuna Divendres, a 15 de setembre 1617, molt vespre, açotaren nou hòmens de la presó Comuna. Perquè eren, segons dien, dels que volien rompre la presó a 28 de agost 1617. [1452] Mort de Miquel Martínez, albarder Dilluns, a 18 de setembre 1617, penjaren a Miquel Martínez, albarder, que matà les dones en la Rambla, dimats a 8 de agost pasat, juntament ab lo moro de Borràs, apotecari. Ý li entoldaren la forca com si fóra persona que u merexia, essent un albarder esquerer ý de no molt bona disposisió, ý qui induhí al moro que matàs l'altra. Ý cert que s'admirava la gent de una sentència tan fluxa, que havent comés un tan atrosísim ý inhumà delicte no fesen exemplar sentència. Ý principalment, com dien, havent-se jagut en la Rambla ab ella ý en peccat mortal, que lo moro no merexia de cent parts tant lo càstich com aquest inhumà, ý donar-li sepultura, essent home de tan mala fama. Déu lo haja perdonat. [1453] Açots a sis Divendres, a 22 de setembre 1617, açotaren quatre hòmens ý dos dones. Ý dien que per lladres. Les dones anaven davant. [1454] Órdens en Sent Christòfol Disapte, a 23 de setembre 1617, celebrà órdens particulars en la església ý monastir de Sent Christòfol lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos.

[1455] Coltellada a Boix Diumenge, a 24 de setembre 1617, a la nit, pegaren dins sa casa una coltellada per la cara a Lluís Boix, apotecari del portal de Serrans. Ý a nou de octubre lo soterraren. [1456] Traslatió del cos del beat Nicolau Factor Dilluns, a 25 de setembre 1617, a la vesprada, traslladaren lo cos del señor fray Nicolau Factor de una caxa en l'altra. Trobaran-se los tres síndichs dels staments ý de València. Tancaren-lo en una famosa caxa ab sinch claus, ý cada síndich una. Ý lo señor virey, duch de Fèria, ab la duquesa, que s'í trobaren ab alguns de la guarda, ý eren pochs. Ý lo hú dels de la guarda, que·s dia N. Prats, que u veu, m'ó contà, ý·m donà una poca terra de la del cos de dit benaventurat, que estava en la taula que dit cos yasia, ý un troset de vellut negre ab què dit cos estava embolicat. Ipse intercedat pro nobis. [1457] Jubileu en Sent Martí Dimecres, a 27 de setembre 1617, dia de sent Cosme ý Damià, Jubileu pleníssim en Sent Martí. No feren crida, com se accostumava en los añys 1613 ý 1614. Ni en lo dia de sent Juan pasat, present añy, no la feren. Ý est dia de 27 obriren lo sacrari. [1458] Mustaçaf, Geroni Alfonso Divendres, a 29 de dit, fonch mustaçaf Geroni Alonso, fill de Dionís Alonso, scrivà de la Sala.

Octubre 1617 [1459] Vespres de la beata Teresa Dimecres, a 4 de octubre 1617, dia del seràphic sent Francés, a vespres segones, manà lo reverendíssim señor archebisbe que, a capitula de dites segones vespres, fésem de la beata Teresa del comú de les Vèrgens —ý axí u féu la Seu ý altres— ý a l'endemà missa, com a doble del comú. Ý est añy se començà a celebrar, encara que y havia molts que filosofaven que no essent santa nomenada per lo papa, fesen semblants officis de doble, però Obedire prepositio tanquam a deo missis, diu sent Pau, en Noli judicare si non vis errare. [1460] Processó de sent Dionís Dilluns, a 9 de octubre 1617, feren la processó de sent Dionís. Ý lo justícia criminal, qui era N. Ciffre, portava lo drach ý portava espasa daurada. Ý lo señor doctor Escolano predicà "La conquista de València", segons estava en Los privilegis de València: "Al principi Nós estàvem en Alcanýs, ettsètera." [1461] Jura de assesor micer Salines Disapte, a 14 de octubre 1617, jurà en casa de don Jaume Ferrer, governador, per assesor, micer Salines. Que estava de casa a la plaça de Vil·larasa, en casa del señor de Masalavés. Ý de casa lo acompanyaren molta gent a casa lo dit governador ý aprés anà lo dit governador ab ell a audiència. Ý·l portava a mà esquerra. Ý al pujar al Tribunal, primer puchà lo governador ettsètera.

[1462] Festa de sent Bertran. Dilluns, a 16 de octubre 1617, a la vesprada, féu la ciutat de València crida que lo dijous següent, que seria a 19 de dit, se fia la festa de sent Bertran ý que·s guardàs com lo dia de diumenge. [1463] A. Diumenge, a 15 de octubre 1617, manà lo señor archebisbe en les trones de les esglésies que, attès que en añys passats la ciutat de València, en Consell General, havia votat guardar lo dia ý festa del beato fray Luís Bertran, a 10 de dehembre, 1608, que·s guardàs també com hà festa manada com a patró. Ý que·s celebràs doble prima clasis. Ý aprés, dilluns a 16 de octubre 1617 [pro ut supra]. Ý axí mateix manà, en dit edicte ý mandato, despachat a 16 de octubre 1617, que a 4 de nohembre se fasa offici de sent Carlos Borromeo, archebisbe de Milà, de offici de confessor pontífice semidoble. [1464] Festa del beat fray Luís Bertran Ý a 31 de agost 1608 se féu la festa ý processó de la beatificació ý octava Dijous, a 19 de octubre 1617, dia del beat fray Luís Bertran —se guardava dita festa— feren solemne offici en lo monastir de Predicadors. Predicà lo reverent fray Vicent Gómez, assistí-y lo señor virey ý jurats. Ý a la vesprada feren solemne processó ab la ymatge de dit beat, fins al cantó de casa del Regent Mayor. Ý fins a la casa dels Vallterres anaren los sis señors jurats, ab lo señor governador ý ab lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe. Ý frare Cucaló, prior, portava la capa.

[1465] Mandato de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe de València, que·s guarde ý mana la festa del beato Luís Bertran, a 19 de octubre cascun añy Nos, don fray Isidoro Aliaga, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica arçobispo de Valencia, del Consejo del Rey, Nuestro Señor ettsetera. A todas y qualesquiera personas, de qualquier estado y condición que sean, assí ecclesiásticas como seculares d'esta ciudad, salud en el Señor. Hazemos saber como el sýndico de la dicha ciudad nos ha presentado un aucto fefaciente, de una deliberación hecha por el Consejo General de ella, fecha a 10 de diziembre de 1608, por el qual nos ha constado haver dicha ciudad y Consejo General elegido, por su patrón, al beato Luís Bertrán y votado su fiesta. Y pedídonos, con mucha instancia de parte de la dicha ciudad y Consejo General, que para su devido efeto interpussiésemos nuestra aucthoridad y decreto judicial. E nos, considerando ser la dicha petición justa, y condecendiendo

con sus religiosos y píos ruegos, havemos decretado la dicha fiesta. Y assí, por thenor de las presentes, notificamos a todas las sobredichas personas d'esta ciudad estar la dicha fiesta decretada por nos. Y que su observancia les obliga, so pena de peccado mortal. Por lo qual ordenamos y mandamos que, de aquí adelante, se observe y guarde la fiesta del dicho beato Luís Bertrán, a los 19 de octubre, en cada un año, de la misma forma que se observan y guardan los domingos y otras fiestas, que nuestra Santa Madre Iglesia manda guardar. Y a los rectores y vicarios y regentes, cura de almas, mandamos también que, en el domingo antecedente a la dicha fiesta, la annucien a sus feligreses al offertorio, como de las demás fiestas se accostumbran, para que todos cumplan con esta obligación. Datum en nuestro Palacio Archiopiscopal de Valencia, a 14 de octubre 1617"> Fray Isidoro Arçobispo Por mandado del dicho Il·lustríssimo Señor Arçobispo de Valencia, mi señor, Vicente Pérez, secretario.

[1466] Mandato de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, que·s fasa offici ý celebre [festa] del beato Luís Bertran, com a patró de València, doble confessor no pontífice ý de sent Carlos Borromeo, doble confessor no pontífice Nos, Pedro Antonio Serra, presbítero doctor en ambos drechos, canónigo de la Santa Yglesia Metropolitana de Çaragoça, y por el il·lustríssimo y reverendíssimo señor don fray Isidoro Aliaga, por la gracia de Dios y de la Santa Sede Apostólica, arçobispo de Valencia, del Consejo de Su Magestad ettcétera; en lo espiritual y temporal, official y vicario general en la presente ciudad y diócesi, hacemos saber al retor clero d'esa yglesia parrochial, como a 19 d'este mes de octubre, y todos los años de aquí adelante, en dicho día se celebrará la fiesta del beato Luís Bertrán. Y se ha de rezar y dezir missa como de un santo confessor no pontífice, con solemnidad y officio de doble de primera classe. Assí mesmo, el dia de la fiesta de san Carlos Borromeo, que será a quatro de noviembre, se ha de rezar como de un santo confessor pontífice, con solemnidad y officio de semidoble, todos los años en dicho día; a los quales ordenamos

y mandamos que, en dicha yglesia, assí en común en el clero como en particular, precissamente assí lo hagan y cumplan. Y para que venga a noticia de todos los beneficiados, les juntará el rector capitularmente y les leerá y notificará éste, nuestro mandato, y lo pondrá en parte donde sea memoria para su tiempo. Dattum en el palacio Arçobispal de Valencia, a 16 de octubre 1617"> El doctor Serra, vicario general Vicente Pérez, secretario. [1467] Copia de una carta del illustríssimo cardenal don Gaspar Borja y de Velasco, de 18 de setiembre 1617, a don Baltazar de Borja, etcétera Su Sanctidad tenia propuesto de no innovar cosa alguna sobre lo provehýdo, y no executado últimamente en el negocio de la Puríssima Concepción de Nuestra Señora, por dignos respectos que movían su mente. Mas haviéndole yo echo instancia en nombre de Su Magestad, para que se diffiniese, fue servido de cometer la causa a la congreación de la Inquisisión, donde, conferida y disputada largamente, ha parecido devia de ordenar Su Sanctidad, como ordena, se ponga silencio universal a la opinión de que fue concebida la Santísima Virgen en peccado original y no se predique, lea, ni dispute, so graves penas y censuras. Decreto que parece muy bastante a reparar los danyos y escándalos que sucedían, suppuesto que tiene grandíssima dificultat llegar por ahora a la diffinición. Doy quenta dello a Vuestra Señoría por lo que se ha de olgar y quedo contentíssimo de hallarme en la congregación del Santo Officio, en tiempo de haver podido hazer este servicio a nuestra Señora y Su Magestad.

[1468] Redempció Disapte, a 21 de octubre 1617, pasecharen per València, a la vesprada, los frares de la Redempció de Nostra Señora del Remey, ab molts señors cavallers. [1469] Mort del mayordom del señor bisbe de Segorb Dimats, a 24 de octubre 1617, portaren tres capellans de Sent Martí a Paulo, mayordom del reverendíssim señor bisbe de Segorb a Segorb, que morí en la parròchia, en lo carrer de Verge Maria de Gràcia, en casa de Cas, carnicer. Requiescat in pace. Ý·l portaren a Sogorb. [1470] Per aygua Dijous, a 26 de octubre 1617, començaren en la Seu a cantar les misses de Goigs per aygua. Ý dit dia començà a ploure un poch, que féu alguns fangets. [1471] Provincial [de] los carmelites Diumenge, a 29 de octubre 1617, los frares del Carme feren provincial a un frare de nació ytalià. Ý feren lo offici en la Seu.

Nohembre 1617 [1472] Ploure. Riu gros. Riu gran Dimecres, lo primer de nohembre 1617, dia de Tots Sants, ý la vesprada abans ý lo dia de Partir lo Pa, plogué en gran manera, que bé u sentiren les calderetes de les absolucions, que no·s féu la mitat de l'añy passat. Ý dit dia de Partir lo Pa, a migjorn, tronà en gran manera ý plogué excessivament, tant que algunes cases, prop del portal del Temple, se rehumpliren per la vall. Ý lo riu portava, a les quatre hores de la vesprada, més de sis arcades de aygua. Ý anant tostemps de crexensa, a les onse hores de dita nit vingué molt gran ý entrá en lo Real, Sent Juan de la Ribera, la Trinitat. Camí de Morvedre rompé gran part de les baranes que estaven en la paret del riu, a la part del pont Nou ý de Serrans. Féu molt mal. En les cases del dit camí de Morvedre, anaven ab gran presa remediant ab aches lo que no podien, per la gran aygua. Los cavalls del virey, ab gran presa los ne tragueren de la cavallerisa, ý·ls muntaren en alt, ab aygua que·ls tocava més hamunt del ventre. Los frares de Sent Juan de la Ribera, ab la campana, demanaven socorro ý no se·ls podia donar, per no poder pasar a ells. Los de Senta Mònica tingueren gran perill, perquè tota casa se·ls omplí de

aygua. Una barraca que y havia en lo riu, per a la madera redona, se la·n portà. Los frares del Remey, per una sequiola, se·ls umplí lo monastir de aygua. Una peanya de fusta que tenien alguns fusters en la Rambla, a la part de l'hort del Real, la encaminà devés dins lo Real. Lo molí dit de Saposa, al costat del Real, reblit de cap a cap, ý prengué moltes taleques ab farina ý forment. Ý divendres, a 20 de octubre 1589, vingué casi com esta vegada, però llavors no y havia les parets al riu, com en esta vegà. Ý dimecres, a 16 de setembre 1590, tornà a venir grosíssim, més que en lo añy 1589. Ý a 27 setembre 1517, vingué grosíssim. [1473] Anada de don Francisco de Castellví a Madrid Disapte, a 4 de noembre 1617, en havent dinat se n'anà a Madrid per regent don Francisco Castellví, del Consell Real de València. [1474] Venguda de un jurat de Barcelona Ý dit dia, a la nit, vingué a València un señor jurat de Barcelona, que dien que era juriste, ý un diputat ý lo síndich, que venien de Madrid de negociar ab lo rey. Ý estos dies havia plogut tant que no·l pogueren pasechar per València, com és costum, per los grans fanchs ý aygües. Ý axí·l pasecharen ab carroces. Ý diumenge, a 5 a la vesprada, anà per València ab carroces, a besar les mans al virey ý la virreina, ý de tornada al señor archebisbe. Estigué de posada en casa de don Juan Cabanelles, prop de Sent Juan. Ý a l'endemà, que fonch dilluns a 6, la ciutat de València li presentà quatre pagos, sis galls de les Índies, dotse

parells de conills, dotse parells de polles, dotse parells de gallines, dotse parells de colomins. Ý açò ó portaven campanys per lo mercat ý anaven devés de la Sala de la Ciutat. Ý hallí aguardaven lo més que havien de portar. Ý dos cafisos de farina de candeal, quatre cafisos de ordi, una vedella, dos moltons, un porch mort, dotse plats grans de terra, ab confitura secca; quatre plats grans, ab confitura de monjes, que pesava cadascú més de trenta_sis lliures; dos cabaços de panets de çucre fi; una dotsena [...], sis odres de vi: tres de blanch ý tres de vermell; dotse aches blanques, dos tabachs grans, ab stadals blancs; una barra plena de bugies de sera blanca, ab dos bastaxos. Ý primer los tabals de la ciutat, ý aprés lo forment, ý a la retaguarda Vicent Matheu, en lloch del racional, ý sis vergers de la ciutat de València. Ý rebé lo present ý estrenà, al Matheu, quaranta lliures; als vergers, trenta lliures; als que portaven la bolateria ý plats, a quatre reals cascú. Ý a l'endemà, que fonch dimats 7, de nit, convidà en sa casa als jurats de València, los quals anaren ab [...]. Anà ab la carrosa del virey hà fer son compliment a la ciutat als jurats. Ý a la vesprada anà a la Seu a veure les relíquies. Ý dimecres de matí se n'anà a sa terra. Déu lo encamine. Diuhen que estigué lo més contentíssim home del món ý diuhen que, rebut lo present, lo dit Matheu se va traure de la cinta una cèdula de quaranta mil ducats que la ciutat li offeria, ý que s'admirà de tal, ý que u agraý molt, ý que no la volgué acceptar, que dien que dix que tal present ý offerta era per a Sa Magestat ý no per a un conseller de Barcelona.

Ý lo jurat de Barcelona sempre menjà ab la gramalla. [1475] Gràcies de aygua Diumenge, a 5 de nohembre 1617, al matí, tocà la Seu Te Deum laudamus per gràcies de l'aygua. [1476] Estos dies vingueren noves de que lo riu Hebro de Tortosa havia fet excessiva exida, ý grandíssims danys ý desolacions. Ý també la mar en Barcelona havia exit ý entrava per la muralla, cosa que no n'í havia tal memòria, ab gran desolasió de cases. Tant que tingueren dos dies ý nits lo Santíssim Sagrament patent en lo fort, demanant misericòrdia. [1477] Festa lo dia de la basílica de Sant Salvador Dimecres, a 8 de nohembre 1617, a la vesprada, feren crida los señors jurats de València que el endemà fos de guardar, que era la dedicació de la basílica del Salvador, ý que no y hagués negocis. Ý aquesta fonch la primera volta que·s guardà en València, que fonch dijous, a 9 de dit. [1478] Festa de sent Martí Disapte, a 11 de nohembre 1617, dia de sent Martí, vingué lo il·lustríssim archebisbe a la dita església ý offici. Vingué ab grandíssima magestat ý content, ab una carroça ab quatre cavalls, acompanyat de frare Maluenda ý del canonge Andreu ý del canonge Bellmont. Ý anaven primers tres gentils hòmens, ab tres cavalls, ý aprés huyt dels criats de casa, ab lo crusero en la creu alta a cavall, ab ses mules ý gualdrapes, ý aprés la dita carroça. Dix la missa lo señor rector Juan Hosta, doctor en Theologia, diacha Miquel Pareja ý subdiacà mosén Pellicer. Predicà lo doctíssim pare Ballester, de la casa de la Companya Professa, dita de Jesús. [1479] Mort de Masparrota, alguazil Dimarts, a 14 de nohembre 1617, soterraren a don Felip Masparrota, alguazil real que morí en la parròchia de Sent Thomàs, a les espal·les de la Creu Nova. Fonch soterrat en Sent Agostí, a hon soterraren a son fill, que·l mataren en lo añy 1615, dimats a 15 de dehembre, pro ut supra, dit dia.

[1480] Moros de Alger Divendres, a 24 de nohembre 1617, a les deu hores del matí, víu traure de la presó de Sent Arcís, en una filera, quaranta_set moros; part de cinquanta ý tants que havien donat en naufragi a la ribera de la mar de Castelló de la Plana dies enans. Ý·ls de Castelló los prengueren sens colp ni ferida. Ý lo bal·le de València envià per ells, perquè dien que eren del señor rey. [1481] Estocada a don Carlos Boÿl. Ý a pochs dies morí Disapte, a 25 de nohembre 1617, al matí, pegaren una estocada en la plaça de la Seu, a les deu hores del matí, a don Carlos Boÿl, reñyint ab lo fill del señor de Miraflor, N. Perpinyà. [1482] Escopetada a Pertusa. Revolució entre·ls frares del Carme Dijous, a 30 de nohembre 1617, vespra de sent Andreu, o, per millor dir, dia de sent Andreu, puix era ya entre onse ý dotse de la nit, dia de sent Andreu, despararen una escopetada a Gaspar Pertusa, generós, dit lo Estudiant, al cantó dels Manyans, a la part de mà dreta anant per Sent Martí. Ý li pasaren per les costelles de mà dreta a les de la esquerra ý lo bras esquerr. Ý ell mateix anà cridant, fins a la abadia de Sent Martí, confessió. Ý a la matexa porta obriren los vicaris ý·l confessaren ý·l pernoliaren. Ý·l pasaren al costat de la abadia, a casa de don Vicent Tolsà, ý hallí lo tingueren. Ý a les dotse hores de migjorn morí, ab gran sentiment ý dolor de bon christià. Estos dies y agué avalot ente los frares del Carme, que se havien donat entre ells metzines.

[1483] Crida sobre dita mort Dit dia de dijous, dia de sent Andreu, a les tres hores de la vesprada féu crida la Real Audiència que donarien sinc_centes lliures ý traurien dos hòmens del treball, qui u descobrís, encara que fos lo matador, perquè digués qui lo y havia fet fer. [1484] Carroç fuix dels albarders Dit dia, a les quatre hores de la vesprada, corrien gran tropa de alabarders ý ministres de perseguir humans, perseguint a don Vicent Carroç, fill de don Bel·lesari Carroç, comanador de Malta. Perquè pretenien que sabia qui l'havia mort hà dit Pertusa. Per[què] la nit enans estava parlant ab ell en la església de Sent Juan de l'Hospital, a hon dit Carroç estava retret per la religió, per haver reny[i]t ab tal Feo. Ý lo fill de Francés March, ciutadà, ý lo dit Carroç ý Pertusa eren grandíssims amichs. Ý per saber que ó presumien, que dit Carroç ne tendria alguna notícia. Ý estant retret, com é dit, per no veure·s en mans del rey, dit Carroç se n'ixqué per lo foçar a la porta que va al carrer de la Mar ý girà devés Sent Christòfol. Ý se n'entrà per lo carrer dit de Ribelles ý se n'entrà per un postich de una casa que trobà hubert. Ý hallí posaren la custòdia, al cap del carrer, ý a les espal·les. Ý fien grandíssim escorcoll micer Navarro ý don March Antoni Sisternes, jutge del Real Consell. Ý no·ls aprofità res, perquè no·l trobaren. Ý és cert que ell se n'anà quant menys s'ó pensaren, ý·s burlà d'ells.

[1485] Soterrar de Gaspar Pertusa Divendres, lo primer de dehembre 1617, entre onse ý dotse hores de migjorn soterraren en la Seu, en la sua capella, al dit diffunct, que està al costat de la porta del Campanar, [a] l'altra part de la Trinitat. Ý·l portaven engramallats al coll, dins un atahüt, ab andes de focer, ý no y hagué acompanyament. Anà-y Sent Andreu, Sent Martí, general, ý cinquanta de la Seu. Dix-se-li missa cantada en lo altar de Sent Pere, de Requiem. Ý varen traure lo cos de casa de don Vicent Tolsà, a hon estigué fins que morí. Requiescat in pace. Féu, ans que morí, grans demonstracions de grandíssim christià ý ab grandíssimes protestacions. Ý la mare, quant li portaren la nova que l'havien tan malnafrat, com a grandíssima cristia[na] féu gran sentiment, ý ab grandíssim dolor perdonava al qui lo havia mort a son fill. Ý lo señor virey féu gran cosa, en què arrestà als germans en casa de la mare, a hon habitaven. [1486] Mort de Gaspar Granada Dit dia morí, a migjorn, Gaspar Granada, cavaller, fill de micer Granada, al carrer de Sent Vicent. Ý fonch soterrat en Sent Augustí, accomanat. [1487] Anada del doctor Lleó Diumenge, a 3 de dehembre 1617, lo doctor Lleó, del Real Consell de València, se n'anà a Madrid per advocat fiscal de Sa Magestat, a la vesprada de dit dia. Nostre Señor lo encamine.

[1488] Festa del conte de Bunyol, de la Inmaculada Concepció de Nostra Señora Dijous, a 7 de dehembre 1617, vespra de la Puríssima Concepció sens peccat original de la Verge Senta Maria, mare de l'unigènit fill de Déu, etern viu ý verdader, lo il·lustre señor conte de Bunyol, don Gaspar Mercader, en la nit, féu grandíssima festa de lluminàries, masclets, fochs, música ý altres gèneros de entreteniments, en honrra ý alabansa de dita reyna del Cel ý Terra. [1489] B. Excomunicació contra·ls qui pegaren a Pertusa Diumenge, a 10 de dehembre 1617, lo señor archebisbe féu publicar per excomunicats als que sabien, entervingueren ý mataren a Gaspar Pertusa, cavaller del regne. [1490] A. Disapte, a 9 de dehembre 1617, se tingué capitol los señors de Sent Martí. Ý·s determinà que s'observàs la bul·la de dit reverent clero sobre les elections dels officis, que qui·n tenia no fos elet. Ý açò ó continuà mosén Planes, archiver. Ý també que·l qui tingués càrrech, un mes aprés accabat lo añy, donàs conte. Ý aprés dimecres, a 24 de dit, estant ajustats a la vesprada per a votar los officis lo señor rector, lo qual sempre enans à esforçat que·s guardàs lo que lo papa manava, ý cada prima mensis ó esforçava, nescio quo spiritu ductus, reculà. Ý féu que·s votàs iterum ý que no guardàs la bul·la, que no u sé si·s podia fer, per ser contra bul·la. Ý axí no·s guardà dita bul·la ý feren nominació dels qui tenien, en lo añy passat, officis. [1491] Asessor de bal·le, don Baltazar Sans Dimats, a 12 de dehembre 1617, al matí, jurà per asessor de batle ý oÿdor don Baltazar Sans, fill de don Ramon Sans, del Real Consell, persona benemèrita ý de parts.

[1492] Mort de un gich del conte de Castellar Divendres, a 15 de dehembre 1617, al matí, soterraren en Sent Agostí un fill primogènit del conte del Castellar, lo jove dit don Lluís, per haver-se afollat la muller ý nàxer a dies. [1493] Desastre de un coche en lo riu Dit dia, a les quatre hores de la vesprada se trabucà en lo riu la carroça de don Pau Zanoguera, oncle de dit conte. Ý no y anava gent en ella, sinó que lo cochero volgué netechar les rodes ý se li trabucà. Ý lo riu portava quatre arcades de aygua, ý rocha. Ý varen exir les mul·les sens perill ý la caxa la varen traure dos mul·les de un carreter, que les féu portar Cantos, lo alcayt del mostaçaf. Ý·l tornaren a hadresar ý la varen traure. [1494] Açots dobles a una dona Disapte, a 23 de dit, a la vesprada, açotaren a una desdichada dona açots dobles, per llàdria. [1495] b Dilluns, a 25 de dit, dia de Nadal, féu lo offici lo señor archebisbe en la Seu ý en les maitines. Ý dia de Nadal convidà al[s] señors canonges esplèndidament. [1496] A. Cartes de Gerònyma Sabater, donzella Diumenge, a 24 de dehembre, 1617, a la nit, Gerònima Sabater, donzella, filla de Juan Sabater, guarnicioner de espases, que estava en companya de una germana, Isabet Juan, muller del dit Juan Sabater, se encartà ab Juan de Santjuan, sastre, ab acte rebut per Pere Mollà notari, dit dia ý añy. Ý a la nit, anant a matines de Nadal, lo vicari de Sent Steve los esposà en una capella. Ý de hallí se·n tornaren a casa, ý no oÿren les matines. Açò és per a in futurum.

[1497] Rectoria de Sent Thomàs Dijous, a 28 de dehembre 1617, a la vesprada, prengué possesió de la rectoria de la parrochial de Sent Thomàs de València lo doctor Picó. [1498] Ròtul de fray Nicolau Factor Diumenge, a 31 de dehembre 1617, se publicà un edicte sobre lo ròtul del pare fray Nicolau Factor per les thrones de les parròchies.

Añy 1618"> Giner [1499] Processó de la santa Creuhada Divendres, a 19 de giner 1618, a la vesprada, feren la processó de la santa Creuhada de la Puritat a la Seu. Portava-la lo señor degà Frígola ý predicà-la en la Seu. [1500] Presó del magister de la Seu Diumenge, a 4 de febrer 1618, predicà en la Seu frare Garcia, de Sent Agostí. Ý per ser a tan llarch li tocaren lo rogle, ý encara no se·n dexava. Quexàs al señor archebisbe ý féu posar en la presó al magíster de la Seu, dit Gutèrriç. Ý disapte, a 17 de dit, a la nit, lo féu traure. [1501] Pol·luta Senta Catalina martre Dijous, a 8 de febrer 1618, a les deu hores del matí un carnicer, reny[i]nt ab altre, tirà una pedrada ý acertà pegar, de rebot de la porta de la església de Senta Catalina ma[r]tre, a un gich que estava en la església. Sospengueren dir los officis ý anaren a Calatrava. Per ço que morí en la plaça de Penarrojes la mare de Chrysòsthomo Siurana, cavaller, ý la havien de soterrar en Senta Catalina. Porrogat lo soterrar de aquell dia per a l'altre següent, que era divendres. Ý fonch provehÿt, per lo señor official, que la depositaren en Sent Martí fins tant fos la església reconciliada. Ý axí·s féu.

[1502] Reconciliació de Senta Catalina Diumenge, a 11 de febrer 1618, dominica in septuagèssima, reconcilià la dita església lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. [1503] Processó dels Borjes Ý lo que acontegué ab los jurats ý canonges sobre los assientos ý la creu Disapte, a 17 de febrer 1618, feren la processó ordinària de la Puríssima Conceptió, dita dels Borjes, a Sent Francés. Ý anant los señors jurats portaven, enmig dels dos delanters, a don Lluís Ferrer, fill de don Jaume Ferrer, governador de València. Ý acontegué que·ls señors jurats, estant seÿts en lo primer banch, com és costum de la església, lo escolà de la Seu posà la creu a hon és costum, en una argolla que està en lo banch del faristol, davant del primer banch de la església, com en totes les esglésies y ha. Ý los canonges se segueren dins la capella Mayor, en uns banchs arrimats a la rexa de l'altar mayor, com és costum. Als señors jurats los paregué que la creu de la Seu no estava bé hallí. Enbiaren recaudo als señors canonges que fesen llevar-la. Ý anant ý venint los recaudos, no concordant-se, se n'entraren los canonges en la sagrestia de Sent Francés ý de hallí no yxqueren. Ý llavors los señors jurats feren posar cadires davant del banch del faristol, que és lo darrer banch, a hon estava la creu. Ý se varen seure ý la creu estigué a les sues espal·les. Açò se féu ý molts ho tingueren a mal. Ý aprés, accabat lo offici, se·n tornaren ab la orde que vingueren a la Seu.

[1504] Màixquera Dimats, a 20 de febrer, 1618, a la vesprada, feren los señors studiants una màixquera, ab grandíssimes invencions ý robes, ý moltíssims que anaven en fileres de sinch en sinch. [1505] Mort de don Ximén Pérez Ruiz de Liori Disapte, a 24 de febrer 1618, entre nou ý deu del matí, llevant-se don Ximén Pérez Roiz de Liori del llit, ý vestint-lo, caygué desmayat, mort en terra. Ý diumenge, a 25 de dit, a les 12 hores del matí, lo soterraren en Predicadors vestit ab lo hàbit de dit Orde. Ý anà Sent Thomàs, que era sa parròchia, la Seu, Sent Steve ý Sent Martí. [1506] Torneu en la plaça de Pennarrojes Diumenge, a 25 febrer 1618, a la nit, feren celebríssim torneu en la plaça de Pennarrojes. Assistiren lo virey, duch de Fèria, en casa don Pau Zanoguera, ý lo marqués de Aytona, don Gastó de Moncada, en casa de doña Margarita Pennarroja, en la qual ý habitava don Gaspar Juan. Ý en un balcó engelosiat ý estava doña N. Salvador ý de Roig, muller del vicecanceller, micer don Andreu Roig, ý altres señors. [1507] Motí en la presó de Sent Arcís Dimats, a 27 de febrer 1618, a la nit, y hagué gran avalot en la presó de Sent Arçís ab los presos, que se·n fugien casi tots si no s'apresuraven tant. Anà lo Centenar, lo justícia criminal, los jutges del Real Consell. Ý foren tan desdichats los presos que no tingueren ventura. Ý divendres, a 16 de març, ne açotaren per València a vint_ý_nou, ý tots forasters, que dien que eren los que havien portat de Çaragoça per a les galeres del duch de Lerma.

[1508] Casa de les Farses Divendres, a 2 de març 1618, començaren a derrocar la casa de les Comèdies per a ampliar-la. Ý diumenge, a 23 de juny 1619, començaren a representar, vespra de sent Joan. Riquelme era lo auctor. [1509] Cartell de la Santa Inquisisió Diumenge, a onse de març 1618, segon diumenge de Quaresma, es publicà lo cartell de la Santa Inquisisió ý no y hagué sermó en les parròchies. [1510] Açots a 29 hòmens Divendres, a 16 de març 1618, a la vesprada, en casa lo señor Regent llixgueren a vint_ý_nou desdichats hòmens sentència de açots. Ý hallí los lligaren sobre uns rocins, quals de dos en dos, quals a soles, ý·ls portaren fins a Sent Arcís, a hon és la Comuna dels presos. Ý de hallí los pasecharen València, açotant-los. Ý dien perquè havien foradad la presó per anar-se·n. Ý cert que tenien que murmurar del govern de la terra ý dels jutges; perquè hòmens a tant temps presos, per anar-se·n, fer tal spectacle.

Abril 1618"> [1511] Mort de doña Blanca de Cardona ý de Ferrer Dijous, a 19 de abril 1618, ans de migjorn, morí doña Blanca de Cardona ý de Ferrer, muller de don Jaume Ferrer, portantveus de general governador de la ciutat ý regne de València. Ý divendres, a 20 de dit, la soterraren ab general de la Seu ý parròchies, ý no y hagué remembrança. [1512] Processó de sent Vicent Ferrer Dilluns, a 23 de abril 1618, dia de sent Vicent Ferrer, ý també dia de sent Jordi, feren la processó de sent Vicent com se accostuma, solemnement. Ý anà-y lo reverendíssim señor archebisbe, ý·ls señors jurats ý lo señor virey. [1513] Mort de micer Margarit Dijous, a 26 de abril 1618, al matí, soterraren en la Seu, en la capella de la Longitut, a Jaume Margarit, doctor en Drets ý advocat de València ý assesor dels diputats ý del Secret de la Santa Inquisisió. Ý perquè en son testament volgué que anasen la confraria de Nostra Señora de la Seu ý la de Sent Jaume, ý havent-hy contenció entre dites confraries sobre la preheminència dels llochs, lo señor vicari general provehý que, ex eo, que la confraria de Sent Jaume era més antiga, que anàs en lo lloch més preheminent. Ý axí, la de Nostra Señora se·n tornà ý no acompanyà lo cos, sinó la de Sent Jaume. Ý cantaren la missa De Conceptione.

[1514] Desastres en València Diumenge, a 29 de abril 1618, entre deu ý onse hores de la nit mataren en la plaça dels Caxers a Christòfol Sentjordi, jove de gran valentia, ordenat de menors. Ý mataren a Verger, scrivent de notari, a la plaça de Senta Catalina. Ý molt malnafraren a tal Arnau, companyó de Sentjordi. Ý en la Torre pegaren a fray Marcel·lo, que hallí estava pres, anys havia, per la mort del guardià de Sent Francés, algunes ganivetades. Ý lo mateix dia una dona, prop del monastir del Carme, estava frenètica eo endemoniada, ý·s menchava a moços una criatureta seuha. Ý a fray Pere, de Sent Francés, li pegà un gran mos en la mà dreta. Ý trobaren en la cavallerisa del doctor del Real Consell, micer Navarro, una criada soterrada. Maig [1515] Processó de sent Jordi Dimecres, a 2 de maig 1618, feren la processó de sent Jordi. [1516] Bous en la plaça de la Olivera, de riure Dit dia de dimecres, a 2 de maig, en la plaça de la Olivera tingueren llicència del señor virey de correbous sol[t]s. Ý feren grans tanques ý cadafals, ý los bous tancats en un corral de dita plaça. Ý aprés vingué orde de dit virey que no·s correguesen, sots grans penes, ý les executaren; perquè tan prest no·ls desfeyen. Ý hagueren de traure los bous més que de presa del corral ý portar-se·n-los al Brosquil.

[1517] Dobla de la Creu [a] Sent Martí Dijous, a 3 de maig 1618, lo clero de Sent Martí celebrà dobla de la Creu; no havent-hi renda, com ells diuhen, per a celebrar. Ý havia molts añys enans que no la celebraren, ý la cobraven per na Vallseguera. [1518] Sent Martí Divendres, a 4 de dit, al matí, lo racional posà Ceda de 1_a mensis. Ý no·s tingué, contra tota costum. [1519] Galeots Diumenge, a 6 de maig 1618, al matí, portaren en moltes cadenades més de cent galeots, per a les galeres que guardaven en Dénia. [1520] Festes per lo ròtul de don Francisco de Borja Disapte, a de 12 de maig 1618, feren crida que, a pena de xexanta sous, tots fesen una nit lluminàries per lo ròtul que era vengut del pare don Francisco de Borja, de la Companya de Jhesús. Ý dilluns, [vide infra, pàgina següenti]. [1521] Provincial [de] los del Remey Diumenge, a 13 de dit, feren lo offici en la Seu los frares del Remey, per la electió de provincial a fray N. Sanahuja. [1522] Mort de Alonset de Senta Catalina Dit dia de diumenge, a les onse hores del matí, soterraren en Senta Catalina martre a un simple que li dien Alonset. Ý l'acompanyaren Sent Andreu, perquè era mort en la sua parrochial, al carrer de les Barques, ý Senta Catalina ý Sent Martí. Ý admirava la multitut de la gent que acompanyaven ý exien per los carrers hà veure·l. Portava garnalda ý la sua roba llarga, que anava vestit. Ý·l portaven als muscles quatre fosers eo companys.

[1523] Dilluns, a 14 de maig 1618, a les sis hores de la vesprada, de la Casa Profesa de Jesús varen traure lo ròtul del señor don Francisco un pare de dita Companya. Ý·l donà a l'il·lustre señor don Baltasar de Borja, archidiano de Xàtiva ý parent de dit don Francisco. Lo qual estava aguardant-lo a la porta de la església, ab la carroça de l'il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, negra, ab quatre cavalls castanys. Lo qual portava ab una font gran de argent, ab un cobertor brodat de or, ý damunt com una bosa, ý·l portava damunt de les faldes dit señor don Baltasar. Ý a la mà esquerra anava lo il·lustríssim señor príncep de Àsculi, ý a la part del colgero anava a soles, a l'enfront del ròtulo, lo il·lustríssim ý excel·lentíssim señor marqués de Aytona, don Gastó de Moncada. Acompanyava tota la noblea de València en carroces. Anaren Boseria amunt al Tosal, carrer de Cavallers, al palau archebisbal, a hon aguardava lo dit il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, a hon se feren les ceremònies accostumades. Aquest dia, de migjorn avall, fon feriat ý a la nit grans lluminàries en lo Real ý altres parts. Ý dimats fon feriat per la ciutat. Ý lo señor virey féu

grandíssimes lluminàries en lo Real, que més no podien ser. Ý desparà lo Baluart la artilleria ý en la plaça del Real y havia un castell ben provehÿt de mànegues de cohets. Ý en la plaça del comte de Oliva un altre, ab grandísims fochs, ý tota la plaça. Perquè estava hallí lo señor don Baltasar de Borja, archidiano de Xàtiva. Ý en la plaça de la Seu, casa lo archidiano Tàpia, grans llums, ý en la Seu ninguna; lo Micalet ab grans farons. La casa del marqués de Moya era cosa de veure los farons que y havia. Ý la Casa Profesa dels señors teatinos grans fochs ý moltes mànegues de cohets. Ý casa Barrera, notari, a les Pujades, cosa de veure. Ý lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe, lo Palàcio, rodejat de aches, que adornaven moltíssim. Los frares de Predicadors tota la capella dels Reys ab farons ý lo campanar, ý despararen mànegues de coets. Casa de lo Regent mayor estava famosísisma de farons ý aches. Ý casa de micer Gil, doctor de la Real Audiència ý moltes altres cases. Ý [a] la casa del duch de Gandia, a la plaça de Sent Llorens, despedien moltes mànegues de cohets. Diumenge, a 20 de maig, publicaren per les trones de València lo dit ròtul. [1524] Fitillera Dilluns dit dia, a les deu hores del matí portaven per València a la vergonya, ab una corroça al cap, una dona per fitillera ý ab un home, ab unes mordases en la boca per blasfemo, açotant a l'home sols per la Santa Inquisisió. Ý portava la vara de aguasil March Antoni Çamora.

[1525] Per a mal de ulls Notable Pendre un poch de vi vermell, és a saber, dos parts de vi, que sia de a deu sous, bo, ý una part de aygua, ý mesclar-lo. Ý ab un drapet de lli blanch enchopar-lo en lo vi ý aygua ý destil·lar-lo dins dels ulls a menut. Et favente Deo curabunt, et est expertum. Notable També és bo ý ben provat, pendre un blanch de ou fresch ý batre·l tres o quatre vegades. Ý a cada vegada traure la broma, fins que reste clar lo blanch. Ý aprés posar-í un poch de ayguaròs, que sia bo, ý mesclar-ó. Ý ab unes benetes de llens prim banyar-les ab dit blanch de ou, mesclat ab lo ayguaròs. Ý posar-les als llagrimals dels ulls, fins que s'exugen les benetes, ý tornar-les a refrescar a menut fins se exugen, és saludable remey ý provat.

[1526] Publicació del ròtul de don Francisco de Borja Diumenge, a 20 de maig 1618, publicaren per les trones de València lo ròtul del pare de la Companya de Jesús, don Francisco de Borja.

[1527] Lletanies de la Assensió Dilluns, a 21 de maig 1618, dimats a 22, dimecres a 23 de dit, dies de les lletanies eo rogacions, feren les tres processons per la Seu ý no anaren als monastirs. Ý dien que en Roma no van per la ciutat. Ý és veritat que y havia alguns pochs fanchs, encara que y havia bones vores. [1528] Consegració de la abbadesa de la Zaydia Dilluns, a 28 de maig 1618, consagrà en abbadesa de la Zaydia lo reverendíssim don Thomàs de Espinosa, bisbe de Marruecos, a doña N. Monsoriu. Y hagué grandíssim sarau de dames. Juny 1618"> [1529] Mort del fill del virey, duch de Fèria Disapte, a 2 de juny 1618, morí lo fill mayor del duch de Fèria, marqués de Villalba, entre set ý huyt hores del matí; lo qual morí en lo Real. Ý fonch nat en València, disapte a 12 de dehembre 1615. Ý fonch batechat en Sent Steve a 25 de dit, dia de Nadal. Ý a les deu hores de la nit lo portaren dins una carrosa al monastir dels Capugins, accomanat. Ý dien que per la mort de dit infant perdia dit señor virey, cada añy, quaranta mil ducats de renda.

[1530] Confirmació lo señor archebisbe Diumenge, a 3 de juny 1618, dia de Pascua del Spirit Sant, confirmà lo il·lustríssim señor archebisbe en la Seu. Ý dilluns a 4, segon dia, confirmà en Sent Martí lo reverendíssim señor don Thomàs d'Espinosa, bisbe de Marruecos. Ý dimats, a 5, també. [1531] Cayguda de cassa Divendres, a 8 de juny 1618, a les deu hores del matí caygué una casa en la plaça de Senta Catalina de Sena, que era aÿslada. Ý no féu, gràcies a Déu, mal a ningú. Perquè los obrers de la vila que la obraven sentiren que cruxia ý se n'yxqueren a la plaça. [1532] Órdens generals Disapte, a 9 de juny 1618, vespra de la santísima Trinitat, celebrà órdens generals lo il·lustríssim señor archebisbe en lo altar mayor de la Seu. Ý accabà entre tres ý quatre hores de la vesprada. Acontegué a un criat del sacrista Vich, ordenat ya de epístola, que·l cridaren ya per a ordenar-lo ab los subdiaches. Ý essent dit subdiaca tan ignorant, ý portant maniple, a la segona volta que li posaven lo amit lo señor il·lustríssim advertí que ya portava maniple. Ý dient que com lo portava, dix que ell era ya de epístola, sinó com lo havien cridat (quisà per descuyt) entre·ls subdiaches, que per ço tornava. Ý axí lo despedí de hallí ý·l féu portar a la presó. Açò acontegué.

[1533] Processó del Corpus. Foch a les portes de Faus, sabater Dijous, a 14 de juny 1618, dia del Corpus, feren en València la accostumada processó. Ý ixqué la custòdia de la Seu a les huyt hores tocades ý tornà a la Seu a les nou ý miga. Ý lo virey, duch de Fèria, se aturà de cansat a la Mercé, en un banch de un botiguer. Ý pegaren foch a les portes de casa un sabater que estava de casa al cantó dels Ausaunadors, entrant per la Sabateria. Ý, com fonch de nit, no saben qui. [1534] Anada del virey de Mallorca Dimecres, a 27 de juny 1618, al matí, se n'anà don Francisco Juan de Torres, alcayt del Real, per a virey de Mallorca. Anasen a embarcar a Vinaròs. [1535] Disapte, a 21 de nohembre 1615, vingué al lloch de Quart lo duch de Fèria per a virey, ý diumenge a la vesprada, a 22 de dit, feren crida los jurats per a l'entrada. Ý dilluns, a 23, entrada a la vesprada. Juliol [1536] Galeres al Grau. Anada del señor virey, duch de Fèria, dimecres, a 10 de juliol 1618 Estigué en València dos añys, set mesos, vint_ý_tres dies Dilluns, a 19 de juliol 1618, vespra de sent Cristòphol, vingueren a la placha de València sis galeres a les set hores de la vesprada, per a embarcar a l'il·lustríssim ý excel·lentíssim señor duch de Fèria, per a ser governador de Milà. Ý dimats següent, tot lo matí, carregaren roba per a les galeres del dit señor. Ý restaren fins al dimecres, que dit señor se enbarcà ans de les sis hores del matí ab la señora duquesa. Ý ans oÿren missa en lo Grau. Ý partiren les galeres a les nou hores, ab vent pròsper. Ý dits señors anaven molt trists, per la gran afectió que tenien als de la terra. Anasen molt prosperíssim de roba ý de diners. Déu los guarde de mal ý treball. À regit València dos añys, set mesos, vint_ý_tres dies inclusive; perquè diumenge, a 22 de nohembre 1615 ý estigué en Quart, ý entrà dilluns a 23 a jurar. Ý se n'anà dimecres, a deu de juliol 1618, dia de la Sanch.

[1537] Jurà per virey don Jaume Ferrer, governador, ý és la quinta vegada La 4_a, a 20 de octubre 1615; la 3_a, a 12 de febrer 1606; la 2_a en giner, 1598; la 1_a, a 24 de nohembre 1594 Dijous, a 12 de juliol 1618, a les sis hores de la vesprada jurà per virey don Jaume Ferrer, governador de València. Ý ixqué de sa casa ab sombrero ample, de dol, que·l portava per la muller, que li morí dijous, a 19 de abril present añy. Ý acompanyaren-lo los señors jurats de València. Ý anava enmig dels jurats en cap, ý aprés lo bal·le, enmig dels segons jurats, ý aprés don Juan de Castellví, enmig dels altres jurats, davant. Encara que entre don Juan Castellví, lloctinent del governador, ý lo bal·le, y hagué certa frívola pretensió de part del don Juan. Per ço que pretenia anar en lo lloch del bal·le, que era aprés del lloch a hon anava lo jurant per virey. Ý·l desengan[y]aren contra sa pretensió, dient-li que ell era lloctinent de governador ý que lo governador encara ó era, ý no virey, axí que ell no tenia lloch. De manera que anà ab los primers jurats. Aprés de jurat per virey, vingué axí mateix entre mig dels dos jurats en cap, ý lo don Juan aprés. Ý davant, ab los primers jurats, lo bal·le. Ý ans de exir de la porta de la Seu y hagué, entre los jurats ý lo bal·le, gran escarapella, perquè no li volien dar lloch en lo acompanyament entre·ls dos jurats. Ý estigueren bona estona en dades ý preses, hallí parats, dient que lo bal·le no té lloch, aprés de jurat lo virey, entre dos jurats. Ý feren grans protestos, de part dels jurats, contra lo bal·le, però ell no dexà lo lloch d'enmig dels primers jurats. Ý acompanyaren al virey a sa casa, tots a peu, com vingueren, ý no feren volta per la ciutat com és costum. Però y havia tota la música de la ciutat ý tabals. Ý aprés pasechà en una carroça per València, ab alguns cavallers dins d'ella, ý ab los soldats de la sua guarda.

[1538] Moneders Disapte, a 7 de juliol 1618, al matí, prengueren uns moneders de reals falsos castellans ý de a tres sous, prop de Sent Thomàs, en un carreró eo cobertiz. Ý lo justícia criminal féu totes les diligències posibles. [1539] Anada del señor archebisbe a Gandia Disapte, a 21 de juliol 1618, a migjorn, se n'anà lo señor archebisbe a Gandia, Oliva ý altres parts, a pendre informació sobre·l ròtul del señor don Francisco de Borja. Ý perquè se n'anava per la marina fins a Cullera, lo acompanyà la Guarda de a Cavall del señor Virey. Ý tornà divendres, a 17 de agost. [1540] Soterrar ab los frares de Sent Francés en Sent Martí Dimecres, a 25 de juliol, dia de sent Jaume, a la vesprada, soterràrem en Sent Martí la muller de un corredor que estava en una escaleta al costat de la església de Sent Gregori, juntament ab los frares de Sent Francés; encara que alguns señors capellans rebusnaven. Ý anaven davant lo señor official ý vicari general, Pere Antoni Serra, lo síndich de Sent Martí ý lo síndich de Sent Francés, frare Sancho. Ý provehý que·s guardàs la sýnodo. Ý lo mateix feren en un soterrar de la viuda na Lloba, que vingué Sent Juan, que era parrochiana, ý los frares de Sent Francés ý lo clero de Sent Martí. Ý la soterraren en Sent Martí, a hon tenia sepultura ý altar de la Concepció. [1541] Mort del provincial de Sent Agustí Dijous, a 26 de juliol 1618, morí lo provincial de Sent Augustí, frare Saldoni.

[1542] Mort de micer Gil Divendres, a 27 de juliol 1618, al matí, [morí] micer Gil, doctor del Real Consell del Civil de la ciutat de València, en la plaça de Predicadors, en la casa dita del doctor don Martí Pons. Soterraren-lo disapte, a 28 de dit mes, en Predicadors, ab sols la creu de Sent Steve ý capellans. Agost [1543] Pesà la creu de Sent Martí dos arroves, sis lliures Dimats, a 7 de agost 1618, a la vesprada, en la sagrestia de Sent Martí, lo fadrí del rector, dit Custodi, ý lo escolà, dit Llorens, ý un nebot del rector de Sent Martí, dit Hosta, ý en presència de mestre Torres, sastre, ý mia, pesaren ab una romana la creu mayor de or. Ý pesà dos arroves ý sis lliures. [1544] Mort de Miquel Simó Conca, notari Dilluns, a 13 de agost 1618, tocades les oracions, anant-se·n a sa casa Miquel Simó Conca, notari, de casa de micer Navarro, essent davant lo bany de Sent Llorens li pegaren una punyalada ý en continent morí. [1545] Tornada del señor archebisbe Divendres, a 17 de agost 1618, a les sinch hores de la vesprada tornà lo señor archebisbe de Gandia ab la Guarda de a Cavall, ý ab grandíssima magestat. [1546] Mal Disapte, a 18 de agost 1618, me tentà mal en la boca. Ý diumenge a 19, dia de sent Lluís, diguí missa ý me·n torní a casa. Ý a les 8 hores me sagnaren. Ý a les sis de la vesprada, ý a les 7, un servici: beure aygua cuyta ab canella ý sàlvia. Ý beure ý menjar poch, ý dieta ý manegeta.

[1547] Testament Dimecres, a 23 de agost 1618, accomaní la plica del meu testament clos a Juan Baptiste Atrosillo, notari, fet per mi a vint de agost 1618. Aprés la cobrí ý li·n torní a dar altra a 16 de nohembre 1620. Aprés la cobrí ý li·n torní a dar altra a 29 de març 1624. Ý me n'aturí per a mi un tresllat sagellat ý clos. Està en lo meu scriptori. Setembre [1548] Bous Dilluns, a 17 de setembre 1618, y hagué en la plaça de Predicadors corro de bous. Ý a l'endemà no·ls y hagué perquè plogué; encara que havien portat ya los toros al corral del corro. Ý lo dilluns tot lo dia féu núvol, que yamay aparegué lo Sol, que tan bon esmerç varen traure los cadafalsos de la part de Predicadors com los demés. [1549] Ploure ý lo riu Dimats, a 18 de setembre 1618, fonch lo girant de la Lluna a la vesprada ý plogué moltíssim, ab grans trons ý llams, ý tota la nit ab grandíssima fúria. Ý a l'endemà també ý a la nit també. Ý lo riu vingué gran fins lo pla del Real. Ý·ls cadafalsos sempre estigueren de peu, en la plaça de Predicadors. [1550] Dimecres, a 19 de setembre 1618, a les deu hores de la nit caygué un llam ý tocà al campanar de Sent Juan del Mercat. [1551] Obra de Sent Martí Dimecres, a 12 de setembre 1618, començaren a cubrir la església de Sent Martí. Ý accabà·s de cobrir divendres, a 17 de juliol 1620, per mestre Antoni Gallego, obrer de vila. Ý li donaven, per dita obra ý estall, trescentes_ý_sinch lliures. [pro ut infra, foli 337].

[1552] Llams Dit dia, ý a la nit, entrà un llam en casa del comte de Bunyol per una finestra ý ixqué per altra. Ý chamuscà los cabells a unes criades que hallí estaven, ý al monastir de Sent Augustí. [1553] Cas al Socors Disapte, a 22 de setembre 1618, a la nit, caygué lo porge d'enmig del Socors ý matà a una dona que estava hallí ab un home. Ý a l'home lo maltractà, que no·s confiava de la sua salud. Ý a la dona la portaren per València, per desemparada. [1554] Bous Dimecres, a 26 de setembre 1618, y hagué altre corro de bous en la plaça de Predicadors, tals quals que puchaven a cavall en ells. [1555] Bous Dilluns, a 8 de octubre 1618, y hagué corro de bous en la plaça de Predicadors, de la vaqueria de Badia, de València, cabriter, ý tals quals. [1556] Bous Dimats, a 9 de dit, y hagué altre corro de bous en dita plaça de dita vaqueria, ý jugaren prou bé. [1557] Porga Dimecres, a 10 de dit, a les sis hores del matí prenguí la 1_a porga, ý a les sinch hores del matí. Diguí primer missa en Predicadors, en lo altar de Nostra Señora del Refugi. Ý la Lluna en tal dia estava en lo signe de Càncer ý, ab favor de Déu, fonch bona. [1558] Mort de Carlo Bartoli Dit dia morí Carlo Bartoli, mercader riquísim, a la plaça de Pellicers.

[1559] Anada del señor archebisbe a Madrid Dilluns, a 15 de octubre 1618, entre la una ý dos hores de la vesprada se n'anà a Madrid lo il·lustríssim ý reverendíssim señor archebisbe a veure a son germà. Ý aquest dia esquarterisaren en la forca un saltechador de camins. [1560] Mort de Ayala, notari Diumenge, a 21 de octubre 1618, morí Francisco de Ayala, notari de casa del señor archebisbe, que era persona de gran experiència en coses de causes pies [i] vissites. Ý·l soterraren en lo monastir del Remey, fora de València, dilluns a 22, al matí. [1561] Provisió del señor official A 29 de dit, provisió del señor official que·ls obrers donasen les llimosnes a la església per a misses. Nohembre 1618"> [1562] Soterrar a Rosell, velluter Dijous, a 8 de nohembre, soterraren en Sent Martí a Jaume Rosell, velluter del carrer de la Séquia Podrida, persona molt christiana. Ý volgué en son testament que anasen 20 capellans de Senta Catalina ý 20 de Sent Nicolau ý general de Sent Martí. Ý que arribant lo cos a la església les altres parròchies diguesen tan solament los responsos ý que se n'anasen a ses esglésies, ý que hallí, cascuna en sa església, digués una missa cantada ab los dits capellans que·l soterraren. [1563] Crida feriant sant Salvador Dit dia féu crida la ciutat que a l'endemà, que era dia de sant Salvador, fos feriat.

[1564] Furt en la alqueria de Espluges, prop lo Socors Divendres, a 9 de nohembre 1618, de nit, entraren prop del monastir del Socors, en la alqueria d'Espluges, o, segun altres, de Jacca, molts hòmens, a títol que obrisen al rey. Ý tancaren a tots los de la casa en una cambra ý escorcollaren-la tota. Ý dien que li llevaren, en moneda, més de huyt_centes lliures. Ý tenim un señor lloctinent de virey que, per la gran lliberalitat de sa señoria, les panses van la arova, per lo menys, a díhuyt sous en la collita, ý l'arròs a set diners la lliura. [1565] Diumenge, a 11 de dit, predicà en Sent Martí lo señor canonge don Francisco López de Mendoça. Ý dix la missa la señor rector, ý la epístola lo doctor Crespo, ý lo evangeli lo doctor Tudela, beneficiats ý ressidents en dita església. Ý no·s tingué conte ab los més antichs, com sempre se à accostumat. [1566] Dilluns, a 12 de nohembre. Dimats, a 13 de nohembre 1618, vingué a València lo il·lustríssim señor duch de Cardona a convalèxer ý posà en casa don Juan Vil·larrasa, a la plaça de Vil·larrasa. [1567] Dimecres, a 14 de dit, feren crida prohibint los ganchos, gargusos, coletos, ý que de nit no portasen les espases sens bayna. Ý aprés, de hallí a pochs dies, pagant huyt reals castellans donaven llicència per a portar-los. Són coses de València. [1568] Dijous, a 15 de dit mes de nohembre 1618, publicà la ciutat per València, ab pública crida, que·ls que donaven conte de marmessories al justícia civil eren ben donades. Ý que lo jutge de Obres Pies no·ls inquietàs; inseguint la sentència donada per don Baltasar de Borja, canceller, contra dit jutge, a 13 de dit mes ý añy. [1569] Duch de Sogorb prengué posessió de dita ciutat dilluns, a 18 de març 1617. [foli 311]

[1570] Beatificació del señor don Thomàs de Vilanova Dijous, a 15 de nohembre 1618, a les huyt hores de la nit vingué un tresllat auctèntich de la beatificació del señor don Thomàs de Vilanova, archebisbe de València, de gloriosa memòria ý pare de pobres. Ý los monastirs del Socors ý de Sent Augustí feren grans lluminàries ý fochs. Ý lo mateix feren los señors col·legials del col·legi del dit sent Thomàs de Vilanova. Ý·l portaren després de la beatificació ý estigué enpenyada, en poder de Estefano Moraltes, en mil tres_centes lliures. Ý anaven accapatant los frares per desempenyar-lo. [1571] Cometa. Altre cometa de color blanquinós Dilluns, a 12 de nohembre o, per millor dir dilluns, a 12 de nohembre 1618, fonch vista en lo cel, devés del lloch de Catarroja, a llevant, un gran cometa en lo cel. Ý començà a aparèxer dijous, a 15 de dit mes de nohembre, a les tres hores de la matinada, començant per orient ý la coa devés ponent, ý no és dreta, sinó com a corbella de segar forment, un poch més dreta, ý la color és esblanquida, conforme la que aparegué quant fonch la guerra de Portugal, ý morí lo rey don Sebastià. Ý accabàs a desfer a les sis hores del matí. Ý disapte, a 24 de dit, ne aparegué altra cometa de color blanquinós, ab gran[s] raigs ý claror. Ý lo principi com a estela relluent ý la coa com a coet. [1572] Mort de March Antoni Ortí, notari Diumenge, a 18 de nohembre 1618, entre deu ý onse de la nit morí March Antoni Ortí, notari síndich de la parròchia de Sent Martí. Fonch soterrat en dita església, en lo seu vàs, dimats a 20 de dit. Anaren los señors jurats ý officials de la Sala al soterrar. Acompanyaren quatre jurats, dos al fill mayor ý dos al gendre, micer Ferrer. Ý lo fill més gich estava en Xàbea, de hon son pare lo portaren malalt.

[1573] Mort del vedell del Studi General Disapte, a 24 de nohembre 1618, a les onse hores de la nit, a les spal·les de la casa de Sent Vicent Ferrer, en lo carrer de la Garrofa, mataren, ab una escopetada en la gargamella, a Matheu Balaguer, vedell del Studi General. [1574] Galeots. Vissita del duch de Cardona als jurats Dilluns, a 26 de nohembre 1618, a les deu hores del matí portaven per València dos carros ab galeots. Ý aquest matí lo il·lustre duch de Cardona féu gran vissita als señors jurats de Valencia; ý l'aguardaren al Consell de la Sala. Ý al tornar dit señor no volia que baxasen la escala, ý los señors jurats abaxaren fins al primer replanell de la rexa. Acompanyava·l tota la cavalleria de València, ab gran magestad. [1575] Basilisch Dimats, a 27 de nohembre 1618, accabades vespres en Sent Martí, un animalet gich, com micha mà, —ý dien que era basilisch, figura extraordinària de animal—. Era mort en casa de Mendieta lo Argenter, al campanar de Sent Martí. La matexa forma que tenen los dragolins que porten al Corpus, ab ales de rata penada ý la coa de scorpió. Ý féu-me·l mostrar mosén Juan Baptiste Pons, prevere beneficiat en dita església de Sent Martí. Lo qual animal trobaren ya mort dins de casa, en un escudeller, dalt, al porge. [1576] Vinguda de un príncep de Bohèmia, dit príncep de Lansgrave Divendres, a 30 de nohembre 1618, de nit, a michanit, vingué secretament un gran príncep de Bohèmia, dit príncep de Lansgrave. Ý posà a l'hostal dels Reys, a la Tapineria, ý era parent del nostre rey. Ý anà·l a visitar hallí lo señor lloctinent del virey, ý altres señors.

Dehembre [1577] Anada del duch de Cardona Diumenge, a 2 de dehembre 1618, entre nou ý deu hores del matí se·n partí per a la Vall lo il·lustríssim duch de Cardona. [1578] Síndich de la parròchia a Juan Vives Dilluns, a 3 de dehembre 1618, dia de festa manada del gloriós sent Mauro martre, al matí se ajustà la parròchia de Sent Martí ý nomenà per síndich a Juan [...] Vives, notari, gendre de Penyaranda. Rebé lo acte Gregori Marçà, notari, dit dia. [1579] Dimecres, a 5 de dehembre 1618, en avent dinat, lo señor virey portà al príncipe Lansgrave a veure lo hort del señor Archebisbe ý la casa de les Armes. [1580] Anada del príncep Lansgrave Dijous, a 6 de dit 1618, al matí, se n'anà dit señor príncep a la posta. [1581] Renunciació de don Olfo a la Minerva de març ý donada a Darder Disapte, a 8 de dehembre 1618, renuncià la Minerva don Olfo Sans, que tenia obligació de fer-la celebrar cascun añy en lo mes de març, conforme la voluntat de sa muller, doña Violant Despuig, señora de Alcàntara, ab testament rebut per Francisco Pérez, notari, a 21 de nohembre 1605. Vingué a effecte ý té-la Mendieta, clavari lo añy següent, 1619. [1582] Obligació de Darder de donar 15 lliures al clavari del Santíssim Sacrament Dit dia, la donaren a Mendieta, botiguer de ferro. Ý Rafel Darder se obligà, cascun añy, donar al clavari del Santíssim Sacrament quinse lliures, migerament, ab acte rebut per Juan Vives, notari síndich de la parròchia de Sent Martí.

[1583] Mort de don Federich Tallada Disapte, a 8 de dehembre 1618, venint de Xàtiva a la vesprada don Federich Tallada, estant en lo lloch de Catarroja, prop de València, li prengué unes torbes de cap ý, de repent, morí hallí. [1584] Remembrança per la condesa de Benavent Dilluns, a 10 de dehembre 1618, al matí, la Seu de València tocà general remembransa per la il·lustríssima señora condesa de Benavent, que dien que morí en Benavent als darrers de nohembre. Requiescat in pace. [1585] Mort de l'archebisbe de Toledo Disapte, a 15 de dehembre 1618, vingué Francés Morant, correu, ý portà noves de Cort com era mort, súbitament, lo señor archebisbe de Toledo. [1586] Mort del lloctinent de mustacaf Dijous, a 20 de dehembre 1618, vespra de sent Thomàs, a les set hores de la nit mataren en la placeta de Burguerins a Vicent Arbós, pasamaner ý lloctinent de mustaçaf, jove molt honrrat ý virtuós. [1587] Mort de Francisco de Cardona Disapte, a 22 de dehembre 1618, a les huyt hores del matí soterraren en Sent Francés, en lo vàs de l'Almirant, a don Francisco de Cardona, fill natural de l'Almirant. Estava de casa al costat de l'hort del Real, anant a mà esquerra per lo portal de la Trinitat. [1588] Tornada del duch de Cardona Dimats, a 25 de dehembre 1618, tornà lo duch de Cardona. Ý se n'anava a Madrid. [1589] Estos dies vingueren noves de Madrid que era mort lo señor archebisbe de Toledo.

Añy 1619"> Giner [1590] Mort de mosén Balaguer Dijous, a 3 de giner 1619, al matí, trobaren mort en lo llit a mosén N. Balaguer, beneficiat en Sent Nicolau. [1591] Mort de Timoneda Dijous, a 3 de giner 1619, a la nit, a prima nit, estant en la entrada de sa casa, a Juan Batiste Timoneda, botiguer junt a la Mercé, entrà un home ý li pegà una punyalada, ý·l matà. [1592] Mort de l'inquisidor don Pedro Pacheco. Ý de Bartolo Sànchez, a 12 de juny 1610 Diumenge, a 6 de giner 1619, dia dels Reys, a les nou hores del matí morí lo señor inquisidor don Pedro Pacheco. Ý dilluns següent, a les onse hores, lo soterraren en lo monastir de Sent Francés. Anava vestit com a sacerdot en un túmulo en alt, a coll de hòmens, ý capellans de Sent Llorenç a la una part ý altra, vestits ab sobrepelliços ý muces. Ý aprés la capa de la Seu, Sent Llorens ý Sent Martí ý Sant Salvador. Ý aprés de les capes anava lo señor inquisidor Roig enmig, ab manteu ý barret quadrat, ý a la sua mà dreta lo fiscal de la Santa Inquisició. Anava micer Salt, jutge dels Béns Confiscats de la dita Santa Inquisició, aprés lo aguazil, secretaris ý officials, ý molts famíliars. Alguns, ý pochs, portaven creus. Ý dix la missa lo provincial, frare Menor, de Requiem. Ý·l soterraren en una fosa que feren davant lo altar mayor, a mà dreta, dins la capella Mayor. Requiescat yn pace. Estava lo cos de dit señor en un túmulo alt, en la sala de la Inquisisió, de cara, devés un altar o armari que està al costat de la porta, per hon entren allà dins. Ý tota la sala entoldada de vayeta negra ý unes armes de la Santa Inquisisió de paper. Ý les armes del dit señor, que eren com dos alans.

[1593] Mataren al justícia de Algemesí ý portaren el hú dels matadors Dit dia, a les quatre hores de la vesprada portaren pres a un home que·s dia Juan Bleda, de Algemesí, que havia mort al justícia de dita vila. Ý dimats, a 8, li lleixqueren la sentència que li llevasen la mà en la plaça de la Seu [i] que·l penchasen. Ý lo cap que·l portasen a Algemesí ý·l posasen a hon havia fet lo delicte. [1594] Penjaren a Joan Bleda de Algemesí Dijous, a 10 de giner 1619, al matí, llevaren [la mà] en la plaça de la Seu al que matà al justícia de Algemesí, ý·l pencharen. [1595] Galeres al Grau Diumenge, a 13 de giner 1619, al matí, vingueren a la placha de València les quatre galeres de Dénia. Ý a les tres hores de la vesprada anà hallà ý entrà en elles don Jaume Ferrer, loctinent del virey, ý li feren gran recibiment de artilleria ý mosqueteria ý música. Ý·l pasecharen un poch per dins la mar, ý feren fer a tots los soldats, ý forçats, los ministeris que s'accostumen fer en galera. Ý a boca nit se n'anaren a Barcelona ý de allí havien de portar diners a Sardenya. [1596] Morts de Bello ý Torrentí Diumenge, ans de miganit, mataren en lo carrer d'enmig dels Peixcadors a un peixcador dit Bello. Ý a l'hort de micer Vidal, al portal de Ruçafa, a Torrentí, llaurador de Ruçafa. [1597] Bul·la de la santa Creuhada Disapte, a 19 de giner 1619, a la vesprada, feren solemne processó ab pali de la santa Creuhada. Ý diumenge, a 20 ý dia de sent Sebastià, la publicaren en la Seu. [1598] Inquisidor major Diumenge, a 28 de giner 1619, vingué nova com lo confessor del señor rey era ya inquisidor mayor.

Febrer [1599] Mort de l'inquisidor Samanyego Divendres, a 1 de febrer 1619, entre les dos oracions de la nit morí lo señor inquisidor Matheo Samanyego, doctor en cascun Dret. Estava en la Sala, com lo altre señor inquisidor, don Pedro Pacheco, ab un barret en lo cap, ab borles verdes de doctor ý a cada costat un llibre. Ý·l portaren a soterrar a Predicadors. Acompanyaren-lo lo señor inquisidor Roig a la mà dreta; ý·l señor advocat fiscal a la esquerra. Ý alrededor lo acompanyaven lo[s] capellans de Sent Llorens. Ý·l soterraren en un vàs que està enmig del chor de Predicadors, a hon se accostumen a soterrar señors de tals títols. Ý aprés los dos señors que venien darrer lo cos, venia lo alguazil ý receptor del Sant Offici, ý no venia micer Salt, advocat dels Béns Confiscats, com anava al soterrar de don Pedro Pacheco. Ý don Pedro Pacheco no portava insignies de doctor, ý dien perquè no u era, sinó llicenciado. Requiescat in pace. [1600] Festes per lo inquisidor general Dilluns, a 4 de febrer 1619, a la nit, feren en moltes parts lluminàries per la nova electió de inquisidor general al confessor del señor rey, nomenat fray Luís [...] Aliaga, de la Orde de Predicadors. Ý en lo monastir de Predicadors molts farons ý festes de música ý mànegues de cohets. Ý una nau de piules ý cohets despararen. Ý dimats següent molts cavallers, a la vesprada, feren lo abramet ben adresats. Feren grans carreres de cavalls, feren encamissades. Ý la Seu, a les oracions de les Ànimes, repicà solemnement, com a la nit de Nadal. [1601] Mort de doña Lleonor ý de Zanoguera Diumenge, a 10 de febrer 1619, soterraren a doña Leonor Scrivà de Romaní, muller de don Berlandino Zanoguera, mestre racional, prop de Sent Steve.

[1602] Comèdia en la Deputació, per los cavallers Dimats, a 12 de febrer 1619, dia de Carnestoltes, yxqué un paper que dia: "Oy martes se presenta la companya de los cavalleros, con vestidos fiados, la comedia de La occasión voluntaria ý gastos forçosos, deudas mal pagadas de mercaderes ý quexas de officiales, en la Deputación. Y viernes, en la verbal, delante el señor visorey." Ý representaren la comèdia los señors cavallers en la prima nit ý en la sala de la Deputació, ý trobà·s lo señor virey, don Jaume Ferrer [1603] Mort de doña Margarita Bellvís Dijous, a 14 de febrer 1619, soterraren en Sent Nicolau a doña Margarita Bellvís ý de Zanoguera, muller de don Miquel Zanoguera, fill de don Pau Zanoguera, que havia estat mala en lo llit més de dotse mesos. La més polida dama de València. Anà al soterrar lo señor virey, don Jaume Ferrer, a la mà dreta de don Pau Zanoguera, sogre de la difuncta. Ý aprés son fill, marit de aquella, ý aprés los dos germans engramallats, ab los masers ý la guarda, ý·ls jutges de la Real Audiència, ab los deputats ý governador ý bal·le. Ý tot ó merexia, dita dama. [1604] Embexador del duch de Saboya Disapte, a 16 de febrer 1619, vingué un archebisbe del duch de Saboya per embaxador al nostre señor rey. Ý aposentà en Predicadors. [1605] Missa en Sent Martí, novament celebrada, de la Minerva Diumenge, a 17 de febrer 1619, tercer diumenge de dit mes ý de la Minerva, la qual féu celebrar Pere Torres, sucrer, digueren primer la missa de la dominica primera de Quaresma, cantada ab solemnitat ý diaques. Ý aprés la missa cantada de la Minerva ab solemnitat. Ý accabada dita missa solemne ne digueren

altra missa ressada ab diaches, del Sant Sacrament, com se accostuma. Ý per voler-ó lo rector sols donaren als capellans sis diners més a cascún capellà, a saber és, un sou per la processó ý sis diners per la missa. Essent com és contra expreses disposicions de les sýnodos que per cascuna missa, que no sia de Requiem, se ha de donar dos sous a cascun capellà. Ý altra se celebrà lo diumenge de 70,a en febrer. Y hagué dos misses cantades de la dominica, ab diaques, ý l'altra del Santíssim Sacrament, ab diaques, orgue ý música, ý lo clero no volgué caritat, sinó la que lo señor official tacharia. [1606] Soterrar en Ruçafa, essent lo cos de Sent Martí Ý axí mateix dit rector, per lo que ben vist li fonch, dimats, a 19 de dit mes de febrer 1619, consentí, essent estat avisat, que un home, parrochià de Sent Martí, [que] era mort en la parròchia de Ruçafa, ý en lo dit lloch, volgué que·l soterrasen en Ruçafa. No havent fet lo home testament, ni per tenir de què. Essent contra tota disposició de dret, que·l cos és de hon té sa habitació ý és parrochià. [1607] Soterrar al rector de Alaquàs, en lo vàs Nou dels Capellans de Sent Martí Ý, axí mateix, dilluns, a 18 de febrer 1619, que fonch dia que morí en lo carrer del Pou Pintat lo rector de Alasque, determinà, la major part dels que·s trobaren en dit ajust, —que fonch ans de començar completes, que no y havia sinó 22 capellans— que puix dit rector se dexava en lo vàs dels Capellans, que·l posaren en lo vàs Nou. Ý axí fonch fet, que·l soterraren dimats a 19, al matí. Dimats, a 19 de febrer 1619. [Vide infra, pàgina següent] [1608] Mort del rector Scolano Dimecres, a 20 de febrer 1619, a les tres hores del matí morí Gaspar Escolano, rector de Sent Steve, coroniste del regne de València ý predicador de la ciutat. Soterraren-lo en dita església. Anava son germà, lo doctor micer Escolano, acompanyat ab lo governador ý lo bal·le, vestit ab gramalla, ab dos patges darrer de aquell, vestits ab capusos, ý aprés lo[s] fills del dit micer Escolano, ab gran acompanyament. Anava la cantoria de la Seu ý lo clero de Sent Miquel ý la creu de la confraria de la Seu ý la de la Seu. Eren prop de les dotse hores, ans migjorn.

[1609] Consell de València que anasen los jurats, ab embaxada, al rey Dimats, a 19 de febrer 1619, se ajuntà la Sala Consell General, ý·s determinà que anasen dos dels señors jurats, en forma de ciutat, ab embaxada al señor rey, sobre que havia enviat una carta que·s llevasen totes les ymatges ý figures del venerable Francés Geroni Simó. Ý anaren ý foren mal rebuts, que no li parlaren de molts dies. [1610] Cosa nova en la nòmina dels confessors Divendres, a 22 de febrer 1619, portaren en un full de paper de marca major la nónima dels confessors. Ý cosa yamés vista, que a la marge de alguns confessors posaren una lletra 'h', significant que los tals sols havien de confessar hòmens, tan solament. [1611] Partida dels jurats per al rey Dilluns, a 25 de febrer 1619, a les deu hores de la nit partiren dos señors jurats per embaxadors a Sa Magestad, sobre lo mandato que havia provehÿt que dins 30 dies llevasen les ymatges del venerable Simó. Mars [1612] Llevada la guarda de la Mar ý tornada a 29 de març 1620"> Divendres, a 1 mars 1619, de orde del señor rey se llevaren los soldats de la guarda de la Marina. Gran dany de la terra! Ý a 29 de març de l'añy 1620 fonch tornada. [1613] Diumenge, a 3 de mars 1619, en la Seu de València publicà Antoni Calafat, secretari de la Santa Inquisisió de València, un edicte dels señors inquisidors prohibint les ymatges del venerable Francés Geroni Simó. Ý no lo y dexaren accabar de publicar. Ans bé se amotinà tanta gent que hagué de abaxar-se·n de la trona ý hagueren de portar lo Santíssim Sacrament. Ý acompanyat de canonges, ý molt rodechat d'ells, lo entraren en la sagrestia de la Seu ý hallí lo tancaren. Lo edicte fonch fet a 2 de març en València, ý el tinch en altra part. Fa advertir, lo stament militar, entenent que lo virey havia fet algunes dilegències per saber dels señors inquisidors si tenien algun orde per a publicar algun edicte, ý tostemps negant-ho dits señors, fonch advertit dit bras, de ante tempus, interposar appel·lació per al papa, lo qual acertaren en gran manera. Ý axí lo rey sempre à insistit que la renunciasen. Ý fins a 8 de abril no ó han fet. Ý aprés, lo motí de la gent anà al palau del señor Archebisbe ý li apedregaren totes les finestres.