Text view
Carta de Saurina de Besers a Jaume II
| Títol | Carta de Saurina de Besers a Jaume II |
|---|---|
| Author | Besers, Saurina de |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-41-RGebbett_46.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Or:S - Septentrional |
| Translation | No |
LETTER FROM SAURINA DE BESERS TO JAUME II
(1306-1309)
Al molt alt e molt poderós seynor al seynor En Jayme
per la gràcia de Déu rey d'Aragon. Yo Na Saurina de
Besers humil vostra, molt desiran a besar los vostres peus
e les mans, me coman en la vostra gràcia. A la vostra
molt alta seynoria fas saber, Seynor, que
sincagesma qui passat és En Simon G. de Vilafrancha
anava a Alcalà a
sí
e encontrà
e preseren se de noves, e aqel de
qui ja l'avia ahontat, e donà-li ab l'aristol de lanssa, e puys
aquel de
per lo bras, e passà li tot lo bras e apuntà-li e
aquest qui
colp de què morí mantinent. E
a temps que ho pertís ans fo lo mal feyt, e d'esta mort fo
encolpat En Simon G. E per ço car lo noble don Gombau
d'Entenssa procurador vostre, segons qe dien, és hom
fort de son cor e fa fortz justícies, e hom qui fa a tot hom
temor de venir en son poder, lo dit Simon G. no volch venir
en son poder e vené-se
fossetz e
en vostre poder e en vostra mercé. E comptà
qui esdevengut era, e dix me per tot cert que él no meria
mal en aquest feyt, e que per amor de Déu que li
e per valor de mi mesexa per zo car és mon parent. E yo
respús li qe si mal hi meria[m] que no us en escriuria, mas
que li daria via e carera pus mon parent era que no pogés
pendre justícia ne moriria mala mors; mas pus desia que
mal no
avia, e axí que pus aquel pogés trobar que él seria desencolpat
del dit crim e que la doncs que yo li
escriuria a vos. E mantinent pertí
féu cercar lo mascip de moltes partz, e no
en negunes partz; e fo a Alacant e trobà aquí ab lo clerge
de Sent Nicholau d'Alacant qui ha
lo mur de la vila, e ha
lo dimecres aprés sincagesma aquel mascip axí nafrat per
lo bras con desús vos hé dit, e demanà a
qui estaven en l'ort de qui era aquel ort e la casa, e
dixeren li que de
dix lur e
e que volia comfessar. E éls anaren hi e feren li
venir lo dit clergue. E can fo aquí lo mascip comfessà
e can se fo comfessat él cridà aquel hom e les fembres
qui aquí eren que fossen testimonis de zo que él diria devant
éls al clerge. E dix tot lo feit axí con yo desús vos
hé escrit, e dix al clerge que él lo solvia de part de sí, e
li reqeria de part de Déu que si nuyl hom era encolpat de
la dita mort del dit mascip qui avia nom En Roiron, e
él n'era demanat, que dixés que él ho avia feyt e no nuyl
hom altre, e per zo car él era en peril de mort no volia
que nuyl hom ne fos caregat ne encolpat si no él, per tal
que la sua arma no
con avia nom, e él dix li que avia nom P. de Ciges. E
mantinent anà-sse
seyna de negunes partz. E axí trobatz estz seynals del dit
hom, En Simon G. tornà a mi a Vilena e comptà
lo feyt axí con ho avia trobat, e yo encara no
creure que axí fos, e En R. d'Urg anà a Agost e a Alacant
e pregé
del feyt si era axí. E En R. d'Urg parlà ab lo dit clerge
devant alscuns bons hòmens d'Alacant, e el clerge comptà
li e li dix tot lo feyt, axí con yo vos hé escrit. E can En
R. d'Urg fo vengut e m'ó hac comptat yo cresegí lo feyt
que veritat era, axí con En Simon G. m'avia dit. E dixí-li,
pus sabia la veritat e que mal no meria, que me
[ed.] [quem] [nen] [trametria] e
vostra seynoria[...] E sapiatz, seynor, per tot cert e per la
bona fe e per la bona leyaltat que yo us tinch, qe
és axí veritat con yo vos hé escrit, e si no la
yo no us en pregaria ne us en soplicara[...] Nostra seynor
Deús vos dón bona vida e larga per moltz ayns a plaser
e a serviy d'Él e a honor de vós e de totz vostres amics.
Scrita dissapte