Un memorial de la guerra contra el turc 3

[...] [...] 34. [Elecció del nou papa] [Andreu Joan] Nota que, ha ·XXVII· de fabrer ·MDL·, aribà huna nau del procurador reyal de Malorqua, la quall venia de Barselona, ý contà com havían feta alectió de papa lo cardenal del Monte, Julius Tersius. Ý assò per molta jent que venia en dita nau de Roma. Per memòria. 35. [Alerta a la vila pels moviments de l'armada del turc] [Andreu Joan] Nota que lo dia de Pascua de matí, que contàvem a ·VI· de abrill de l'any 1550, aribà la barqua "Sentiago" de Malorqua, armada, la quall trematé lo senyor virey don Gaspar Marrades per donar-nos avís com Gargut Arays hera hixit ab ·XXXXIIII· velas ý que avia presas dos villas del jenovasat de Jènova ý que tenia pensament no passàs d'estas bandes. Nostre Senyor lo confonga ý·ns guart a tots. Amén. Per memòria. 36. [Es reforça la guarnició de la vila] [Gaspar Basset] Nota que, a ·XII· del present mes de

octubre 1551, arribaren do_cents soldats en dues naus gallegas per gornició de la terra a causa de la gerra tenen los francesos ý turchs quantra lo enparedor ý rey nostre senyor. Que plàsia a Nostre Senyor Déu donar-los bona pau ý concòrdia ý prosperar tostemps lo nostre rey ý senyor. 37. [Arribada del regent de la cort] [Gaspar Basset] Nota que, a 12 del present mes de janer 1552, arribà de Malorque lo senyor regent missèr Villana, jutge de residència, tramès per Sa Majestat sobre lo regiment de la present illa ý altres coses, ý ab sa companya vingueren lo venerable mossèn Pera Torres, mossèn Johanot Sanjust, mossèn Jaume Martí, preveres, ab hun galió gros de biscahins. Plàcia a Nostre Senyor sia vingut per bé ý descans de tot lo poble. 38. [Nous avisos sobre l'armada turca] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a 25 de juliol de l'any 1552, aribà huna barcha de Mallorqua ab lletres per lo regent ý jurats com la armada del gran Turch era en Mesina ab sent ý deu galeres, per ha hon fonch provehit lo mateix dia que fossen fetas fèries, ý que vinguessen dones o infants en la vila ý molins de sanch ý també per la nova que era vinguda quatre dies avia de quoranta vexells d'Elger, capità Sala Rais. Nostre Senyor nos done lo que sap que avem mester i·ns guarde de perills. Ets.

39. [La guarnició i la milícia redueixen una incursió pirata] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que comptàvem lo dia del benaventurat Sant Miquel, desenbarquaren sexanta o setanta moros a la cala de Albarcha, ves tres fustes ý, anant don Alonso de Andrada, Sart, capità per Sa Real Majestat ab los seus soldats ý Bertomeu Tur, Làtzer, ý Bertomeu Tur, Fluxà, cortoners, ý mossèn Francesc de Francolí, ab altres de cavall ab la gent del cortó del rey ý la gent del cortó de Balanzat a sercar les sis fustes que lo dia abans avien pres en Sant·Aulària en Pere Planells ý altres, encontraren ab los dits sexanta o setanta moros de manera que los nostres ho feren tan bé que prengueren deu turchs vius ý portaren set caps ý set o vuyt que se n'espeyaren ý alguns que són restats per lo bosch, de manera que los nostres no han ningun dan gràcias a Nostre Senyor, que vulla aumentar la sancta fe catòlica. Ý açò per memòria ý recort. 40. [Fustes pirates acuiten una barca de pescadors] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a 10 de octubre 1552, anaren a pescar a la Ylla Plana mossèn Toni Boffí ý mossèn Miquel Palerm ý altres; ý astant allí vingueren sis fustes de moros ý dos d'elles vingueren fins de darrera de la ylla, per ha hon fonch forsat los dits reverents fugir per lo seniar. Ý asò per memòria.

41. [Apresament d'un vaixell i rescat dels captius] [Antoni Joan de Francesc] Nota que, a ·XVI· de abrill 1553, és aribat lo reverent mossèn Antoni Joan de Francesc de Barnadí, lo quall fonch pres ab la fragata del senyor governador, que venia de València ý essent sobra lo Vedrà ysqué·lls huna fusta de fransesos ý donà sobra ells ý la mar era atan grosa que envestint a la vela féu trebocar dita fragata ý tots foren en mar ý axí·lls prengeren a tots, ·XIII· personas, sinó tres hòmens que·s lensaren en mar ý·s perderen, so és, en Marquet, nebot de mossèn Bonet, ý en Lahonart, ffill de Toni Manorquí ý hun gendra de madó Balleta. Ý foren rescatats per ·CLCXXX· escuts. Ý assò per memòria dia ý hany susdit. 42. [Apresament de vaixells pirates] [Antoni Joan de Francesc] Nota que, a 10 de novembre 1554, fonch la presa que féran les quatorse fustas ý galeras que vingueren de setse que éran de Alger. Ý moriren-se los segeters. 43. [Edificació de les noves murades] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a ·XI· de desembra 1554, se comensà a fer la hobra dels bestions atresats per misèr Joan Batista, romà, lo quall fonch tremès en la present ylla per Sa Rayal Altesa del prínsep nostro senyor, al quall Nostre Senyor lo mantenga per molts anys ets. La quall hobra se fa a despesa sua ý feren mestras prinsipals de dita hobra a mestre Gaspar Puig de Baltazar ý mestra Pere

Fransès, hobrés de Villa, los qualls plàsia a Nostre Senyor los nos dexa veurà acabats ab sanitat. Ad laudem Dey. [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a 6 de marrs 1555, aribà lo reverent mestre Joan Tàrragua, sermonador, ý vingueren dos mill ducats tramesos per Sa Reial Altesa per a obres de la fortificació de dita nostra ylla ets. E més vingué hun físich de Tarragona, prevera. 44. [S'incendia al port una nau veneciana] [Antoni Joan de la Volta] Memòria della nau de venesians se cremà en lo port de Ayviça. Nota que, a ·XVIII· de maig, disapta, que comptam dell'any 1555, a quatra horas après migdia se possà foch ab una nau de venesians la qual estava surta en lo port de nostra terra de. Ayviça, per hon se diu que aportava unn forment qui·s diu senteno ý molta lana. Havia més de quatra dias que y avia fum ý la jent que dins estaven no se n'adonàran fins a tant lo foch pujà de manera que·s cremà tota salvo la coberta més baixa que tocava en la aygo, de què fonch cossa de molta admiració. Ý is deea que valia més de ·III· mil coronas. Aportava de robas ý de lanas molltes de marcadés de Mallorca ý de alltras. Lo marcader qui venia ab dita nau se deea mossèn Poquet, malorquí, ý per ço ne fas memòria, perquè may ó havem vist en nostra terra. La satisfació ý smena Nostre Senyor Déu omnipotent la fassa a cascú per sa misericòrdia. Amén, amén, amén.

45. [Dos clergues s'intercanvien les ocupacions] [Antoni Joan de la Volta] Nota que, a ·XII· de octubre 1555, propossà lo reverent mossèn Antoni Joan de Francesch, prevere, que volia anar star a Nostra Senyora de Jhesús, ý açò per quant lo reverent mossèn Perot Tur, prevere, no y volia star més per ésser ya vell ý possat en senectut. Per hon tota la venerable comonitat fonch contenta que dit mossèn Antoni Joan, prevere, anàs star allí, ý açò sens diminució de tot lo que mossèn Perot Tur, prevere, tenia ý podia tenir, axí bé en ésser present com encara de totas ý qualsevol cossas que dit mossèn Perot Tur se alegrava en dits amoloments. Ý per ço n'é feta yo Antoni Joan, prevere ý procurador dell present libre, memòria, die dit, anno predicto. [Perot Tur] Nota que lo dia de Sanct Vicent, que és a ·XXII· de janer 1556, partí lo venerable mossèn Toni Johan, prevere, per a Mallorca ab hun bergantí de malorquins. Nostro Senyor Déu lo aport ab bon salvament. Ý acomanà lo present libre a mi, Perot Tur, prevere, perquè·l regís en loch seu. 46. [Dos capellans són posats en quarantena] [Perot Tur] Nota que, a ·XVIIII· de satembre 1557, vingueren de Dénia mossèn Toni Boffí ý mossèn Joan Vidal, preveres, ý posaren-los a la Torra de Mar per quant havien estat en València ý nosaltres nos guordàvem de València per causa que s'í morien.

47. [S'inicien noves construccions defensives i arriba la nova del saqueig de Ciutadella] [Antoni Joan de la Volta] Memòria dell bestió. Per las novas fóram avisats della armada turquesqua per via de Malorques a [...] de juliol della any 1558, fonch determinat de fer unn bestió deval lo campanar, lo qual par del campanar fins alla salla dells jurats, per hon se fonch principiat a ·X· de juliol dell'any corrent. Lo qual bestió han fet los venerables preveras abdesemps ab decret dell senyor mossèn Joan Rienbau, pabordra, ý dell reverent senyor mossèn Antoni Sobirats, prevera ý official ý vicari general. Ý, dementra que dit bestió se feya, fóram avisats com la armada turquesqua havia pressa Ciutadella ab molta jent ý donas e infants. Nostre Senyor Déu, per sa infinida misericòrdia nos vulla gurdar de unn semblant cas ý·ns vulla conservar bona senitat ý bona pau ý concòrdia ab los reys de crestians. Amén. Axí sia. 48. [Exèquies per la mort de Carles d'Àustria] [Antoni Joan de la Volta] Nota que dimars, dia de Sent Nicolau, que comptan a ·VI· de deembre dell'any 1558, se féran les obsèquias della Sacra Cesàrea Catòlica ý Real Magestat de don Carllas de Àustria, emperador dells romans, lo qual fon rey de Castella, de Leó, de Aragó, dellas dos Sisíllias, de Jerusalem, de Nàpolls, de Navara, de Granada, de Ungria, de Delmàcia, de Cruàsia, de Tolledo, de Valènsia, de Malorqua, de Sivilla, de Serdeya, de Còrdova, de Còrsaga, de Múrsia, de Jaén, dells Algarbas, dell'Elgezira, de Gibeltar, dellas isllas de Canària, dellas Índias ý terra ferma, del mar Hocsèano; arceduch de Àustria; duch de Burguya, de Brevant ý de Millà; compta de Barselona,

de Flandas ý de Tiroll; senyor de Bisquaya ý de Morina; duch de Atenes ý de Neopàtria; compta de Roselló ý Çardanya; merquès de Oristany ý de Gosiano. Esent governador della present illa ý villa ý castel de Ayviça lo molt magnífich senyor mossèn Jauma Salbà per lo molt allt ý poderós senyor don Falip de Àustria, fill de dit emperador rey nostre senyor, essent jurats della universitat los magnífichs mossèn Guimo Orvay, jurat de mà major, ý lo magnífich mossèn Arsis Durban, jurat de mà mitgana, ý mossèn Bernat Torras Saguí, jurat de mà de fora, ý quart jurat mossèn Miquell Joan de Ffrancesch, en les qualls obsèquias se féran della forma sagüent: Primo que al mig della isglésia devant lo altar major se féu un cadefal tot cobert de tella negra ý al mig estava lo tómul tot cobert de drap negra ý antorn moltas armas de Aragó, ý en lo cap mirant al corador les armas de dit emperador; al costat de una part ý alltra dos brandoneras ab sis antorxas cada una grosses, les qualls féran los magnífichs jurats; ý entorn del túmul enrollat de siris de totas les confrarias, les qualls antorxas ý siris ý tots los siris de la neclla en son loch cremant durant tot lo offici ý tots los dos rollos. E lo molt magnífich senyor governador la nit abans féu fer una crida ab dos gramalars exortant ý manant a tot lo pobla, axí hòmens com dones que lo dia sagüent tots acudisen al castell alla sua posada. Los hòmens, emperò, per ajudar-li a tenir doll ý acompayar a le senyoria per les obsèquias se havían de fer; ý les dones per acompayar ý tenir doll ab la molt magnífica senyora sa muller. E axí lo dia demunt dit de Sant Nicolau, aprés de haver fet lo offici en la isglésia, se partí della isglésia lo reverent senyor mossèn Joan Rienbau, pabordra, ý lo reverent

mossèn Joanot Costa, prevere ý beneficiat, official ý vicari general per lo reverent capítol de Teragona, sede vacant, ab tot lo venerable clero, per anar en [lo] castell per acompayar a se senyoria ý los magnífichs senyors jurats. Ý, essent allí, se partiren ab dit senyor governador de dos en dos, ço és, Sa Senyoria ý lo reverent senyor pabordra, ý lo jurat de mà major ab lo reverent vicari ý axí cada un ab son horda, ço és, un capellà ab un laich. Lo magnífich senyor governador ý los magnífichs jurats tots ab ses gramallas ab lo cap cobert ý axí bé lo seu maser ý lo manyopla dells magnífichs jurats, los qualls acompayàran moltas ý diversas personas ab gramalas ý vestits de negra amostrant tenir molta dolor ý pllor ý tristor de tan allt ý poderós senyor. Ý axí fóran acompayats alla isglésia en son loch. Aprés se partí della susdita possada dell castell la molt magnífica senyora governadora acompayada de moltas senyoras ý dones ab lo cap cobert, axí bé amostrant molta tristor ý dollor. Digué la missa lo senyor reverent mossèn Joan Rienbau, pabordra, ý lo evangelli mossèn Nicolau Galamó, ý la epístolla mossèn Pera Pinz, menor. Diguéran los verssus Ffrancesch Boffí ý Garcia. Guàyan cada un ·II· sous. Ý, axí, dita la missa ý fetas les obsolacions, se·n tornà en cassa lo magnífich senyor governador ab lo sobradit horda. Toquàran tota la nit les campanas. Lo dimecres aprés sagüent se féu lo aniversari, axí bé per los magnífichs senyors de jurats servant lo mateix horda. Dix la missa los mateixos. Diguéran los verssos Balançat ý Toni Joan Francesch. Guànyan cada un ·II· sous. Guanyà lo present dia cada eclesiàstich deu sous, dits ·X· s. ý lo dia dell'aniversari sinch sous. Missa: ·II· sous. Diacha, ·I·

sou, ý sotdiacha, ·I· sou, cada dia. Escollà per toquar lo primer dia, ·XXXX· sous, ý lo segon dia dell'aniversari, ·XXX· sous. Ensens: set sous. Lo dret dell senyor pabordra: ·XX· sous per lo aniversari. Alltras ·XX· sous per lo cos. N'és per tot ·XXXX· sous. Cormanor: ·IIII· sous. La creu major: ·XXXX· sous. Féran ofertas generalls tots dos dias de dinés ý candellas ý pa ý vi. Divendras aprés sagüent se féu lo aniversari per part della venerable comonitat, le qual féu dotza antorxas novas ý tingué·s lo mateix orda que ab los alltras dias. Dix la missa lo mateix senyor pabordra ab los mateixos ministras. Los verssos diguéran Moffra ý Basset ý cada un guayà ·II· sous. Lo dret dell senyor pabordra: vint sous. Los scolans per a toquar: ·XXXX· sous. Axí bé se féu offerta general ý féran concòrdia per la lominària ý offerta ab lo senyor paborda ý la venerable comonitat li donà sinch lletras. Ý per lo mateix cremàran los dos rollos. Ý per ditas obsèquias tots tres dias ý los dos dias pagà la universitat ý lo altra dia la venerable comonitat. Los dos dias que cremàran los rollos donà la universitat dos masuras de olli ý una masura per cada rollo. Guanyàran de gràcia en les demunt obsèquias los susdits que no éran beneficiats, ço és mossèn Nicolau Soldevilla, mossèn Jacme Torras, preveras; mossèn Pera Orvay, sotdiaqua, ý frara Janer, sermonador dellas bullas de l'orda de Sant Ffrancesch ý frara Pau. 49. [Se celebra una treva en la guerra contra França] [Antoni Joan de la Volta] Nota que disapta a vespra, que comptam a ·X· de juny dell'any 1559, se féram les alegrias o alimaras per tota la terra en memòria della tanta jocunditat ý alegria tenim dellas paus se són fetas entra los reys de cristians, ço és, lo nostre rey don Falip, fill dell'emparador don Carlos, de

bona memòria, ý lo rey de Fransa, ý los casaments se són fets entra ells, per hon duraren ditas alegrias tres dias ý tres nits, que persona niguna no fèyan feyna. Ý de nits moltas lominàrias ý molta arteleria que·s tirava ý balls generalls alla toreta de molta gent de bé ý molts desfrasats, per hon Nostre Senyor Déu omnipotent per la sua misericòrdia nos fassa gràcia que pogam fer unas altras ý semblants ý majors d'Elger, perquè és cossa tant desigada. Ý [per] ço hé feta yo, Antoni Joan, prevera, la present memòria com a procurador del libre. 50. [Apresament de dues embarcacions pirates] [Antoni Joan de la Volta] Memòria dellas fustas que pringuéran a Formantera. Nota que, a ·IIII· de maig dell'any 1562, fonch aribada nova an el senyor governador mossèn Jacme Çalbà com en la illa de Formantera y havia una fusta de ·XIIII· banchs ý una fragata de ·X· banchs de moros o turchs, ý que per fer tant vent que les fustes no podían axir de allí; per hon, vist açò, lo senyor governador delliberà armar-y, ý de fet y armàran, en què fon capità de dita armada lo senyor don Alonso de Andrada, capità dells soldats. Ý armàran-y unn bargantí della terra, patró Joan Farrer, ý una fragata ý dos barcas de naus: la huna hera de regoseus ý la altra era de jenovesos, ý cada una ab ses pesas de arteleria. Ý pertíran-se d'ell lo disapta de Sant Joan della Porta Letina ý anàran al Caragador per sperar allí la nit. Ý quant fóran allí no poguéran

de allí partir a causa que y avia molta mar ý vent, ý les fustes estàvan en la Formantera. Ý, com vingé en la nit, se partíran per la volta de Formantera ý trobaran allí les fustes que ya se·n volía[n] anar ý tobàran ab ellas. Ajuntadas que fóran ab ellas, lo bargantí della terra farí primer ý la fusta de moros tantost féu aleta. Ý sobra vingé la barca dells regoseus ý jenovesos ý posàran-se dita fusta ý fragata enmig, per hon cuydàran trebocar, per hon la Verga Maria dell Roser ý advocada nostra proveí que ditas fustes se pringuesen sens que persona niguna no perillà la vida, sinó alguns nefrats, molt pocha cossa. Presa que fóran ditas fustas, se trobàran lo número dels moros ý turchs havien presos ·LVIIII·, ý sinch degolàran en Formantera. Ý los més fóran moros molt jóvens. Ý fusta ý fragata diu hera dell rey de Alger, ý que no avia sinó ·XIII· dias que partíran de Alger. Nostre Senyor Déu omnipotent nos fasa gràcia que cada fusta que vindrà que li·n pringa axí com en aquestas demunt ditas. Amén. 51. [Nou pillatge dels turcs] [Antoni Joan de Francesc] Nota que vuy, que contam a 19 de agost 1563, la nit abans vingué una fusta de moros al Codolar ý desenbarcharen a les Penyes Roges ·XX· o ·XXV· moros, segons diuen, més o meys, ý de allí tiraren ý arribaren a casa del senyor en Ffrancesch Colomar ý prengueren sa muller ý un fill ý dos fillas ý de allí tiraren amunt en casa dels Orvays ý, essent prop de caza dels Costas, barallaren-se ab lo pilot, que era un moro que era estat de mossèn G_o Orvay ý, com ells veren que dit moro los entrava tant dins terra, giraren a les cases de Nicolau Torras ý no gosaren entrar fins que·s féran dos parts, ý los uns

anaren a casa de Toni Gibert ý los altres a casa de Pere Torras, fill de Domingo Boffir. Ý axí, aribant a casa del dit Gibert, lo dit Gibert agué sentiment dels moros, prengué dos fills ý salvà·s ab ells; ý prengueren-li la muller ab tres infants ý una criada sua. Ý los de casa Pere Torras prengueren sa mare ý la muller del dit Pera Torras ý dos jermanes ý hun bordet ý tiraren a la volta de Sant Vertesis ý, essent davat la torra de Jacme Orvay, les dones desmayades no pogueren seguir perquè se·ls anaven a la trassa vuyt o nou òmens. Mataren la muller de Toni Gibert ý donaren una coltellada a un minyó de un any ý mig, ý ma[ta]ren a Joan Tur ý un fill de Andreu Boffí ý dos dones dit dia. 52. [Rescat de captius] [Antoni Joan de Francesc] Nota que lo dia de Sant Jacme, que comptàvem a 25 de juliol 1564, se tragué la Punta, la quall Nostre Senyor la leixa traurà ab senitat. Ý lo mateix dia staven quatra galiotas de moros resquatant a mossèn Jeroni Francolí ý a Ffrancesch Part de G. ý a Ffrancesch Cardona, los qualls pringuéran venint de Malorques, ý molts altras que pringuéran. Ý Joanot Demià ab la sua barca. 53. [Pas de l'armada de Joan d'Àustria] [Joan Palerm] Nota que vuy, dijous dia de la Ascentió del Senyor, a mitga hora de nit 1574 aribà lo sereníszimo don Joan de Àustria, jermà del rey Falip nostro senyor, ab trenta_tres galeras per a visitar estas nostras yllas. Stigué en lo present nostro port fins l'andamà. A dos hores digué se partí per a Malorca. Ý deixà cent quintàs de pólvora ý mil ý cinch_centas

ballas ý tres caxas de mosquets. Nostra Senyor Déu li dó victòria contra los inimichs de la santa fe catòlica ý·ll guart de tots perills.