Text view
Cartes privades del segle XV a l'arxiu de Santa Maria del Mar
| Títol | Cartes privades del segle XV a l'arxiu de Santa Maria del Mar |
|---|---|
| Author | Cardona, Acart de |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | I-04_Cartes Acart.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | I-Epistolaris i dietaris |
| Dialect | Oc:NO - Nord Occidental |
| Translation | No |
(Rodes, 25 d'abril de 1483)
Avui al Museu de Santa Maria del Mar. Vitrina de documents.
Paper de drap, fet a mà. Marca d'aigua: rombe amb quatre barres horitzontals
formant dues franges equidistants, sobremuntat per una corona comtal.
Mides: 24,5 X 21,3 cms. Tinta sèpia. Lletra humanística. Fou doblada en
dotze plecs, i reduïda a 5 X 8,1 cms.; restà closa per un segell de paper enganxat
amb goma. En dit segell hom endevina, en relleu, l'escut amb el card
dels Cardona i ornamentació floral al damunt.
Al dors: 1)
la senyora do[na] Elfa de Cardona. En Barcelona.
Molt noble e virtuosa senyora, e de mi cara mare, gran consolació
és estada la mia, com per una letra que hé rebuda de vostre Senyoria
per lo batliu de Cantavella, com per aquella hé sabut la sanitat de
V[ostra] S[enyoria], Déus per sa mercè la us vulla conservar; me
avise V[ostra] S[senyoria] de les feines vostres, e del S[enyor] mon
frare de la manera que estava. Déus per sa mercè vos vulla administrar
la justícia, com aquells qui justament la demana. Més avant Senyora
ma mare me dieu com estàveu merave[llada] perquè us avia
scrit que vostre Senyoria, e mon frare, me tenia per cosa oblida. La
pació e desig que tinch ma fa dir per què per mala sort yo rebe alguna
letra de vosaltres que ab aquelles me pugue aconsolar, que a les
persones absentes en altre manera no
de les coses acostades, e bé volen; més avant me diheu vós éreu molt
anujada de la mort del Senyor mon honcle, que Déus perdó. Lo qual
fa fretura a mi, entre
a compliment de tot lo que ma acorria per la mort sua, emperò
lohat ne sia Nostre Senyor de tot; de acostar-me yo, en lo servisi del
Senyor Mestre, ja u fas quant en mi és posible; dues coses m'í obliguen:
la una per ésser tan virtuós, l'altre per aver-me remunerat
per se virtut; me feu menció en la letra degués trametra a V[ostra]
S[enyoria] una esclaueta per vostre servisi. La qual cosa jo faria, si
fos manera. Ja per altre vos hé scrit a compliment; e no hé més
a dir, sinó que si cosa neguna mane de les bandes de sa V[ostra]
S[enyoria], só prest hobeyr al que manereu. A les senyores mes germanes
me comana; molt me maravell que negunes letres delles non
pugua aver, per moltes qu'elles n'age scrites.
Scrita en Rodes a
Senyora
L'obedient fill que bese les mans
recomanar-me en gràcia de V. S.,
fra Acart de Cardona, Comanador d'Alfumbra.
(Rodes, 20 de gener de 1488)
Avui al Museu de Santa Maria del Mar. Vitrina de documents.
Paper de drap, fet a mà. Sense marca d'aigua perceptible. A contraclaror sols
es veuen les marques verticals de l'entramat, distants entre elles 39 mm.
Mides: 18,4 X 21,6 cm. Tinta sèpia. Lletra humanística, menys acurada. Fou
doblada en quatre plecs principals al llarg i dos de través, formant una plica
de 8,4 X 6,4 cm. Restà closa per un segell de cera verda el·líptic, enganxat directament
al paper de la carta, de 15 mm de diàmetre màxim, a la vertical,
amb l'escut senyorial, partit. Sembla endevinar-s'hi un lleó rampant a la banda
esquerra i tres barres verticals a la dreta.
Al dors: 1)
Elfa, sa mare.
de [Cardona], en Barcelona.
Ugo mon germà escric pus larc, del que fins ara é fet, per dar-ne comte
a vostra S[enyoria] e a sa mercè ab dita letra, demanant de gràsia
que entre vosaltres sie rebuda ab aquela afecció que la é scrita. Per
aquesta, no dic alre sinó que tostemps me recorde com a fill vostre,
de servir-vos ab la obediènsia que es pertany
De Rodes a
S[enyora]
L'obedient fill qui a vostra
S[enyoria] bes les mans, lo Comanador
fra Acart de Cardona.