Pràtica mercantívol

2 (Cient.) 1521 (Mallorca) Joan Ventallol PRÀTICA MERCANTÍVOL La valor del pes en Aragó En Aragó és la liura de 12 onzes ab la q[ua]l pesen totes coses, salvo la carn ý lo peix fresch, q[ue] la liura és de 36 onzes ý en cada onz[a] ha 4 quarts ý en cade quart ha 4 argensos.Ý la roba de Aragó és de sis maneras: la primera és de 24 l[iures], ab la q[ua]l pesen sols holi de menyar. La segona roba és de 30 l[iures], al la qual pesen ceda ý grana ý espècies ý drogaries, cera ý sucra ý les coses semblants. La tercera roba és de 31 l[iures], ab la qual se pesen totes les coses de tinta e colors de pintors ý gi[n]gebre ý canyela ý garrofa, fístola ý figues ý ferro ý les semblants. La quarta roba és de 32 l[iures], ab la qual pesen aròs, fideus, cèmola ý sabó de losa ý les coses semblants. La quinta roba és de 34 l[iures], ab la qual pesen panses. La sizena és de 36 l[iures], ab la qual pesen formatge ý lana neta. La setena roba és de 38 l[iures] e pesen-ne lana sutze. Lo quintar és de 4 robes e la càrrega menor és de 12 robes menors ý la càrrega major és de deu robes majors. La liura en València és de 12 onz[es], ab la q[ua]l se pesen totes les coses, excepto pex fresg, que és de 18 onz[es] la liura, e la carn, q[ue] són 36 onz[es]. La roba és de dos maneres: en València roba menor de 30 l[iures], ab la qual pesen totes les coses de valor, e la roba major és de 36 l[iures], ab la qual pesen totes les coses de pocha valor. En Barcalona la liura és de 12 onz[es], sinó la del peix fresg ý de la carn, que és de 36 onz[es]. La roba és de 26 l[iures], ý lo quintar és de 104 l[iures] ý la càrrega és de 3 quintars. En Mallorquas tenen lo pes com a Barcalona de totes coses. En Castella la liura és d[e] setze onz[es], ab la q[ua]l pesen totes coses, ý la roba és de 25 l[iures] ý lo quintar és de 100 l[iures] ý la càrrega és de 12 robes, q[ue] són tres quintars. En Navarra és lo pes axí co[m] a Valè[n]cia ta[n]t de liures com de robes com de quintars, ni més ni manco. De les coses d[e] mesura en Aragó a codos, q[ue] só[n] dos migs hí tres tercos, ý quatre quarts ý sis sisens ý vuyt vuyte[n]s. En València usen ý tene[n] alna, que

són 4 palms de Monpeller. En Barcalona ý en Mallorques tenen cana, que són vuys palms; ý en Castella tenen vare, que són q[ua]tra palms; ý en Navarra codos, enperò 40 codos de Navarra són 30 codos de Aragó. En Perpinyà tenen cana, q[ue] són 8 palms de Monpaller e són 10 palms de Barcalona. En Aragó ý en Navarra lo cafís és de 4 robes ý de 8 faneq[ue]s ý la fanequa és de 3 cortals ý cade cortal és de 4 almuts. E en Navarra lo cafís té 24 cortals ý 96 almuts. En Valè[n]cia lo cafís és de 6 faneques ý cade fanequa és de 2 barceles, ý la barcela és de 4 almuts ý lo almut és de 4 quartarons, ý lo almut en València són dos almuts en Aragó, de manera que 48 almuts de València fan un cafís, ý en Castella lo cafís és de 12 faneques, ý quade fanequa és de una roba ý de sis filmes i cade filma és de quatre q[ua]rtillos. En Barcalona lo cafís són 3 quorteres e mitge; la quortera és de 12 cortans. En Mallorques és tal la quortera com a Barcelona, sinó que la quortera són 6 barceles e la barcela són 6 almuts. Capítol segon. De sumar Puis havem mostrat lo preu he vàlua de les monedas de algunes terres circunvehïnes a Catelunya, sobre los q[ua]ls preus serà fundat lo present tractat, p[er] ço per e[n]trar en l'art negociativa és manester p[er]lar del sumar ý de les sues proves. Per ço primer diré quina cosa és sumar. Lo sumar no és altra cosa sinó moltes partides en una posar, co és, que quant ha algú són degudes moltes partides, hó almanco dues, veure e saber quant és tot justat, he quant algú reb alguna cosa a pes hó a mesura en diverses p[er]tides, saber quant és tot justat. E primer és necessari saber com se deu posar lo sumar. Dic que sempre lo no[m]bre se deu posar endret lo nombre, e les dezenes andret les dezenes, e los centanars endret dels centenares. E axí cade grau endret son semblant. Altrement seria mal posat e la suma no·s porrà ben fer sinó ab molt trabal. E si en les sumes haurà sous hó diners, los sous se deuen posar andret dels sous e los diners endret dels diners. E si serà cosa de pes, los quintars se deuen posar endret dels quintars, e les robes se deuen posar endret de les robes, ý les liures endret de les liures ý les onzes endret de les onzes. E si serà cosa de mesura, los corta[n]s se deue[n] posar endret dels corta[n]s, e faneq[ue]s endret de faneq[ue]s, hó barceles endret de barceles, he almuts e[n]dret de almuts. E si sera[n] canes e palms, axí mateix. Les canes endret de les canes, e los palms endret dels palms, e los q[ua]rts e[n]dret dels q[ua]rts. E axí de q[ua]l sevol cosa, hun semblant endret son sembla[n]t. Enperò deus saber que quant hauràs a sumar alguna quantitat, sempre deus comensar an els nombres, ço és an el primer grau envés la mà dreta, e contaràs cade letra p[er] lo q[ue] valrà, e si basta a deu posaràs lo q[ue] serà més de 10 en son endret e passeràs a l'altra orda, e p[er] cade 10 tindràs 1, e axí saguiràs tots los órde[n]s; emperò si ere[n] deu hó vint hó trenta hó quantes desenes se vulla que sient justes, posaràs en son endret zero, que·s fa axí: 0. E si és huna

dezena, tindràs 1, e si són dues dezenes, tindràs 2, e si són tres dezenes, tindràs 3, e axí tantes dezenes con seran, tantes unitats tindràs, de manera que prer cada dezena tindràs 1 de l'orda q[ui] ve aprés seguint envés la mà esquerra, hi entreràs en aq[ue]l horda hó grau ab aquel 1 hó 2 hó 3 hó ta[n]tes dezenes co[m] sera[n], ý co[n]taràs totes les figures p[er] lo que valen, e lo que serà més de dezenes deus posar baix en son endret e retenir les dezenes, e ab ta[n]tes unitats com sera[n] les dezenes entrar en l'orda qui ve aprés; e axí seguiràs tots los órdens fins al darer. E fet lo darer orda, si algunes dezenes hi haurà, aquelles posaràs hun grau més avant anvés la mà squerra. Enperò si en les sumes haurà sous hí diners, comensaràs an els diners e fer-n'às sous si basten a sou, e si no y basten posaràs los diners tants com seran en son endret, e si seran sous justs, no cal res posar baix, sinó ab ta[n]s sous com seran entraran els sous. E si hi haurà alguns diners que no basten a sou hó sien més de sous, aquels diners posaràs en lur andret. E ab los so[us] que tindràs dels diners entraràs an els altres sous e contar-los-às tots tants com seran, e si la suma és de liures, de aquels sous faràs liures, e si és de ducats, fer-n'às ducats segons lo preu del ducat. E si la suma és de florins, dels sous faràs florins, segons la terra hon seràs, e axí de qualsevol moneda. E lo que no bastarà a liura hó a ducat hó a florí, posar-ho-às baix, endret los so[us] e les liures hó ducats hó florins que sera[n] axits dels sous, ab aquels entraràs en la suma major. E seguiràs com dalt hé dit, e asò més largame[n]t veuràs en los aximplis baix afigurats. E si en les sumes haurà pes hó mesura, de[us] comensar an el menor pes hó a la menor mesura. Co[m] si són càrregas, quintars, robes, liures he onzes come[n]saràs a les onzes e fer-n'às liures, e lo que no bastarà a liuras hó serà més de liura o liuras, posar-ho-às baix, e ab les liures que sera[n] axides de les onzes entraràs en les liures he contar-les-às totes e fer-n'às robes segons la terra hon seràs, e lo que serà més de roba o robes hó no bastarà a roba, deus posar baix endret les liures ý entraràs a les robes ab aquelles q[ue] seran axides de les liures. E de les robes faràs q[ui]ntars e dels q[ui]ntars càrregas, e axí seguiràs la suma. E lo que no bastarà a roba hó a q[ui]ntar hó a càrrega posar-ho-às baix co[m] veuràs afigurat. E si la suma serà de pesses, canes, palms e q[ua]rts, come[n]saràs an els q[ua]rts e fer-n'às palms, e dels palms faràs canes e de les canes pesses, e seguiràs co[m] veuràs afigurat. E si sera[n] alnes ý palms, come[n]saràs an els palms e fer-n'às alnes e de les alnes poràs fer pesses, e seguiràs lo mateix orda.