Cànon d'Avicenna

En nom de Déu comença lo quart libre de la Avicenna. La febre és calor estranya que·s comprén al cor e d'él partex, migançant l'esperit e la sanch, per les venes e per les artèries, e va per tot lo cors, e escalfa lo cors calor que dampna a les obres naturals, mas no axí com la calor de la ira ne del maltreyt; car aquella calor no basta que·s volop, en tant que contrari faça ni dampne en les obres naturals. E ha-y alguns hòmens que partexen les febres en dues parts. En la primera part ha febre que és malautia e en la segona ha febre que és accident. E la cosa que lo y fa dir és que la febre que és malautia no ha entre ella e la cosa mitgà, enaxí com han les febres de putrefacció, car la putrefacció és sa cosa sens tot mitgà, e aquela, la qual és putrefacció, en sí no és malaltia ans és cosa de malautia. Emperò febre de apostema és accident a la apostema que·s fa ab lo ésser de la apostema; consegüent aprop ella en la apostema és malaltia per sí matexa. E aqueyl que y contrasta e diu que si la febre de la apostema consegüentment aprop e là en la apostema és malautia per sí matexa, e aqueyl qui u contrasta e diu que si la febre de la apostema és consegüent aprop la calor de la apostema e és necessària per la dolor de la apostema semblaria que la febre fos accident. E si axí és, appar que sien les febres de les apostemes accident ab tot que són consegüents aprop la putrefacció que és en la apostema. Donques la apostema no és cosa primera en quant que és apostema, ans és en quant la putrefacció que és en ella, donques sa cosa matexa és la putrefacció. E diem ara que no volch dir de febra que fos accident en aquesta manera; mas volch dir que ella és conssegüent a la apostema que és en ésser de la apostema. E axí matex en la cosa de les febres de putrefacció à esguardament de la putrefacció. Emperò tractar en aquestes rahons és ço que

no profita en sciència de medecina e fa errar lo metge de sa obra: l'enterrogacion d'aquestes coses nós farem d'açò segons que havem acostumat. E diem, donques, que les febres de les apostemes e de les opilacions són accident, e diem com sia tot ço que és al cors humanal són tres espècies, membres environants en quant que ha en elles humors e esperits, e lur semblant és en semblança de les parets dels banys e humors environades que semblen les aygües dels banys e esperits animals e vidals e naturals e babors mesclades e sos semblants a l'ayre del bany. E, donques, ço que·s comprén per la calor natural és comprehendement primer, e aquela cosa que si crex molt reffreda, ço que li és deprés, e si à reffredat ço que li és deprés, e és ·I· d'aquests tres corsses que no és trobat en home que sia fora d'aquests. Donques, a la manera d'exempli, quant se met lo cremament en les parets del bany semblant al foch de les olles en què coyinam, l'ocasió és alguna espècia de les febres e és appellada febre èticha. E si·s pren la febre, primerament les humors, espandix-se per los membres axí quant s'endevé que al bany algun ayre calt o que si pren foch escalffa l'ayre tant que s'enduex a la aygua e a les parets. Donques, aquesta espècia de les febres és appellada febre diana, ço és, a saber amfímera, car ela·s pren en cosa subtil e és tost dissolta. E poch és que pas ·I· jorn ab la nuit si donchs no·s tresmuda a altra spècia de febre. Açò, donques, és lo departiment de les febres, les pus propdanes maneres del departiment que és als capítols. E departexen-se les febres en altres maneres, car diem que de les febres í a agudes e no agudes, ha-n'í de antiques e no antiques, e ha-n'í de nuyts, e ha-n'í de dies, e ha-n'í de simples, e ha-n'í ab accidents necessaris. E ha-n'í de contínues, e ha-n'í de no contínues, e ha-n'í de les contínues que són en algun temps pus fortes e pus males, e ha-n'í que estan tota hora en un estament, e ha-n'í que són caldes, e ha-n'í que són

fredes ab rigor e ab tremolament, e ha-n'í de simples e ha-n'í de compostes. E aquells que són aparellats a les febres, dixeren nostres anncessors, que·ls corssos pus fortment apparellats a les febres, són los corssos calts e humits, e més que més aquells que han més de humor que de calor e·quells que han la urina e la suor e la fenda pudenta. E·ls corssos calts e sechs són apparellats, aytanbé, a febres agudes que comensen dianes, e puxes se tresporten a putrefacció per austió, e a veguades caen en èthica. E atresí matex aquells corssos que són enguals entre humor e siccidat, e senyoregen en ells calor caysó de l'espècia de què començen les febres de les babors caldes e agudes, e puýs s'és convertida a febre humoral. En aprés en aquells corssos que són en egualtat de fredor e de calor e habonden en humiditat. Emperò, aquests endevenen a febre perfecta en començament de moltes de coses, e·ls corssos frets e humits per natura, e·ls corssos frets e sechs són pus luny de les febres que nenguns dels altres, e més que més de les febres dyanes. Al temps de les febres. Les febres han diverses temps axí com les altres malalties: començament e pugament e estament, però la fi és dexendement, e aquests temps són universals. E aytanbé són particulars segons cada una de les accessions, e·l dupte e la aventura és del començament entró a la fi. Emperò costa·l dexendement no mor lo malalte de la febre matexa sinó de ço que direm aprop la cosa. E al començament és algun constrenyement de la calor natural de la humor que s'és mesa dins lo membre, tant que no és coneguda de la digestió, o algun tresmudament que és contra la digestió. E al començament és atrobat en tota malaltia, però a les veguades no és conegut, axí com és en epilèmpcia e en apopolècxia. E com sia en lo començament cubert dels accidents, albirà·s hom que no hajen comenssament. E en per amor d'açò és vist en lo primer dia de les febres agudes, urina espessa o senyal de digestió

e albiràs hom que no hajen començament e no és axí. E lo puyaament, ço és a saber la crexença, és lo temps en què·s mou la calor natural a levar contra la matèria movement conegut e són apareguts senyal de digestió o senyals contra la digestió, e la fi, ço és a saber, l'estament, és lo temps en què s'esforça la batalla de la natura e de la matèria e és vist qual senyorega sobre son par. E açò és lo temps de la batalla e aquest temps és en les malalties agudes amphorisme e ·I· paroxisme, e no és conegut en ço que és ajustat ab ella, o dos paroxismes, e no passa que no sia conegut alguna cosa, altres moltes de les malalties si donches no eren de les malalties antiques. E a veguades se semblen molts peroxismes en tots los judicis e al temps de la fi és vist lo senyal de la digestió o son adverssari. E al dexeniment és lo temps que la calor natural senyorega sobre la humor e apodera-la e açò és en departiment universsal poc a poch, e adonchs s'aleuja la calor de dins e somou-se a les estremetats entrò que ha fosa la matèria e a veguades l'espatxa, a la fi, ço és cambiament en les malalties. E en les malalties agudes lo més del lunyament de lur fi entrò ·IIII· dies e la febre que és apellada amfímera és d'aquesta universitat sinó que no és dita aguda car no és dita malaltia aguda sinó és prop sa fi e que sia de les malalties perilloses, e són dites aytanbé malalties agudes expresament e no molt, ço és a saber, aquelles que s'alonguen lur fi entrò ·VII· dies axí que en la febre contínua o la terçana contínua . E ha-n'í de tals que són menys agudes, ço és a saber aquelles que lur fi és entrò ·XIIII· dies. En quant passa més de ·XIIII· dies és dita aguda antiqua entrò ·XX· jorns e aprop la pus antiqua entrò ·XL· jorns o a ·LX· jorns e quant passa més de ·LX· jorns és molt antiqua. E quant sabràs açò e sabràs les malalties agudes per lur orde e les antiques e les següents sabràs en lo regiment

de les dietes de les malalties segons ço que direm per adevant. E les febres aytanbé se cambien per aquests temps e ha-n'í que s'alonguen en lur crexença e n'í ha que s'alonguen en lur dexeniment. E a saber del temps de les malalties. E més que més lo temps de la fi sabens-se lo temps de les malalties universals a vegades de les espècies de les malalties com d'espasme sech e fluix e apopolècxia e esquinència, car aquests són molt aguts e la terçana veraya e la contínua són agudes malalties més no molt. E la quartana e·l faleg de les antiques. E a veguades són sabuts los temps de les malalties per lurs moviments car si·ls paroxismes són breus significa que la fi és prop axí com en les treçanes verayes que·l temps de sos paroxismes és de ·VI· hores entrò ·XIIII·. E si emperò era lo paroxisme pus lonch significa que la humor és grossa e la fi és luny axí com és la terçana no vertadera, e si no y ha peroxismes e lur matèria és calda és la malaltia aguda e si la lur matèria és espessa e freda o que tire a espessea la malautia no és aguda e a veguades de la fayssó e de la figura que si la cara és aguda e és transit dejós los lombres, adonchs són les malalties agudes e si romanen en lur ésser la malaltia no és en senyal d'agudes. E a veguades se conex per la vertut car si li endevé feblesa adonchs és la malaltia aguda e si no ha feblesa no és aguda. E a veguades se conex per los anys e per los térmens car si los anys són calts e·l terme és calt la fin de la malaltia se cuyta, e quant los terminis són frets e·ls anys frets les fins de les malalties se tarden e axí matex és de les qualitats de les terres e sab-se aytanbé per lo pols que si lo pols és cuytós e soptós e gran, la malaltia és aguda, e si no és aguda sap-se per lo tremolament que·s somou cor si·l té lonch temps la malaltia és antiqua e si lo temps és breu és aguda. E si no y ha mitgà de tremolament és molt pus breu de necessitat. E aytanbé són saubuts los temps de les malalties segons los temps dels peroxismes car si van crexén és la malaltia en

crexença que de les malalties hi ha que crexen entrò a la fi dels peroxismes. E a veguades és açò en les espècies de les tercanes e en la espècia de la contínua. E si estan aprop lo començament e estan en lur crexement adonchs és en dupte si la malaltia és en sa fi, e aquels peroxismes que guarden ·I· hora en lonch temps e que·s tarden la malaltia és en dexendement. E aytanbé és saubut la cosa del temps per lo creximent dels accidents de les febres e de lur estament e de lur mimvament. E de creximent de lurs perochismes en lur longea e [...] e en lur brevea e a veguades se cambien en os semblant. E és saubut aytanbé per cosa de lur provocació car si s'endevé en alguna cessió suor o exir e la cessió que li ve aprop és tant fort com la primera, és la prevocació per multitud de matèria e per deffalliment de vertut e la malaltia està en sa longuària. E és sabut aytanbé per part de la digestió o per tornar de la digestió segon que havem dit exempli, que si és vist alguna subtilitat ab alguna digestió o urina queucom espessa adonchs és la malaltia en crexement e puxes si açò crex e és vista la digestió o son girat adonchs és a la fi. E aytanbé si és vista la digestió o son girat que tost se asuptilex o trop s'espatxa adonchs sàpies que la fi és prop, e si·s tarda la fi és luny. Emperò saber los temps particulars és, car temps del començament de la accessió és lo temps que constreny lo pols, ja sabés sa cosa, e·l enfosquiment de la color de les estremetats e fredor de les estremetats e especialment l'estremetat del nas e de les orelles entrò lo temps que sent l'estendement de la calor. E a veguades endevé al començament mudament de color e peresa e tardament de moviments e dormiments e fluxament de palpernes e greuge de parlar e rigor entre les espatlles e les esquines, e a veguades s'í endevé fort tremolament. E a veguades hi endevé molt escupir e bavar e formigament dels polssos e boniment de les orelles e estornuts e estirament dels membres, e el temps que més affrevolex

la vertut és al començament de la fi. E el temps del creximent, sanitat primera, és lo temps que comença lo pols a ésser vist gran e cuytat e la calor s'espandix per tot lo cors engualment e l'altra meytat forana és lo temps que no cessa la calor que s'és espandida per lo cors de créxer, e el temps de la fi és lo temps que roman la calor e·ls accidents en lur ésser, e·l pols és major que no era e pus fort cuytat e pus soptament. E el temps del dexendement és lo temps en què comença a mermar e comença lo pols ésser engual e adressa·s aprop ell aquell de què comença lo pols a suar e molts n'í ha que los endevé en temps de la mort axí com en la cosa que és al dexendement e·l malalt tira a la mort, e no esguardes en axò, mes tany-se que sapiam la cosa del pols si és fort ni gran e fer-te ·I· exempli de la terçana, que veus que la terçana comunament comença ab rigor e puxes fret e puxes tremolament e puxes se pausa lo tremolament e amerma lo fret e puxes s'estén la calor e puxes crex e puxes està e puxes comença a mermar entrò que és partida. E sàpies car la malaltia alonga son temps per multitut de humor o per spessetat o per sa frigiditat e ajuda-li lo temps fret e la terra freda e lo cors fret e febletat de calor natural e epilacions dels porrs del cuyr. Tractat universal en les febres dyanes. Totes les spècies de les coses de les febres dyanes són les coses comenssadores en sustància dels tocats que s'escalfen per accident de universitat de les obres corporals e animals, de les dolors e de les apostemes foretanes e aveguades és per opilacions que no és sa cosa comenssan e quant s'esforçen no y són aplegans les lurs coses tant que passen ço que·s comprén en los esperits que si passava açò cayrien en èticha o en alguna spècia de les febres de les humors les quals direm encara, car de la cosa començant tota gran res en la primera cosa. E si toca a la putrefacció són febres de putrefacció e ha-y alguns hòmens que s'albiren que la febre amfímera no sia més per lo maltret

del cors e dels esperits e açò és de gran error. E aquestes febres comunament se releven en ·I· jorn e és tart que passen ·III· dies. E si passen aquest terme, deÿm, que és transportada, vol aytant dir lo transportament que és envolopada la calor e passa dels esperits als cors o a qualque humor. E aytanbé alguns hòmens que dixeren que a veguades roman entrò ·VI· dies e és esplegada complidament que no seria aytal si era transportada en altra espècia de febre. E aquesta febre que és amfímera és leu de guarir e dura per conòxer. E aytanbé és dur de conéxer lo comenssament de la febre ètica e és leu de guarir. E les perssones que pus tost casen en la febre de amfímera e aquells que pus tost ne reeben dampnatge si arren aysò són aquels que abonda en ells calor e sequetat, car aquells casen tost en febre èticha o en la febre terçana. E aprop aquells en què habunda calor e humiditat, e aprop aquell que habonda en calor e aprop aquell en què habonda sequetat. E aquell que és calt e sech en complecció sí s'endevé que sofirà fam e ajusta-s'í vigília e treball animal o treball corporal esdevén tost en febre amfímera ab rigor e si menga sovén ven tost en febre de putrefacció. Los senyals especials de la amfímera que la departen de les altres febres són que de ses proprietats és que ella no és de coses primeres e no comença ab constrenyement, ni comença comunament ab tremolament, ni ab fret de les estremetats, ne entrament de la calor, ni peresa, ni son, ni pregonesa del pols, ni son camiament, ni sa poquesa, mes a veguades s'endevé al començament semblança de fredor o de rigor e punyhiment que sembla fum d'àvol humor e va-se·n tost. E a veguades s'endevé per maravella tremolament per multitud de les babors que dampnen als nirvis per lo gran punyement, e és emflamació punyent e disecant. Emperò és leugera axí quant la calor del cors d'aquell que treballa o de l'embriach. E si la urina al primer dia és digesta e·l pols bo adoncs pots jutgar que aquesta febre és

amfímera, e per açò quant la urina en aquesta febre no pren gran mudament e són sens apòstesis ab bona digestió que no tiren a nenguna color de humors e a veguades és nívol suspenduda, emperò és mudada sa color segons que és ajustat ab ell de les coses del mudament de la urina can tot no y ha febre axí com direm que·s muda per maltret. E·l pols és sobtós e fort e gran si donques no y havia algunes passions que l'afleblís axí com si havia en la boca de l'estómech alguna humor punyent o freda o alguna altra cosa d'aquelles que fan ésser paüc lo [...]pols estiers la febre e és fort paüc que·s cambie e si·s cambia a algun orde si bé·s contrasta açò altra cosa que és ans de la febre o que és ajustada ab ella axí com maltret fort e punyement fort en les entramenes o semblant cas d'aquestes coses. E a veguades s'endevé que·l pols s'endureex per fredor fort quant són per coses de fredor o per calor fort que exuga o per maltret fort que l'exuga o per fam o per vigília o per pervocació. E aquest pols se cuyta d'espandiment e·s tarda l'ajustament e no·s cuyta més que per sa natura sinó a tart e cuytà·s ·I· poch per tal car més ha obs a tirar l'alé que no a trayre la babor corrompuda car la babor no és corrompuda e à comparament de l'egual, mes que és calt en contra ell e si t'asesmas en ton cor la fayçó del pols e són ajustament car tu sabràs del pols que·s torna aprop que és partit a la costume natural que és en aquell cors e ~s bon senyal. E sàpies universalment que mentre que sia la urina al pols bo significa que les febres amphímeres que si era necessitat que no fos la febre amfímera seria moltes veguades la urina colorada e·l pols cambiat e frévol e poch, e ço que significa que la febre és emphímera és que al començament és leuger e flux e la crexença és que no crex més de dues hores e no s'í ajusten a la fi forts accidens. E la febre de la putrefacció és girat d'açò, [e] en la febre amfímera no s'í endevé accidents durs ni malícia de calor fort e és tart que y haja dolors si bé y ha dolor

de cap e algunes emphímeres e altres dolors no y són continuans, e ayçò significa que és amphímera e més que més se departex ab suor e ab relentor que sembla suor natural no humoral ni fort gran ni quantitat, ans és prop de la suor natural en estimació axí com és prop de la suor natural en sa qualitat per què si y veus gran suor la febre no és febre amphímera. E ço ab què provaràs si la febre és amphímera que façes entrar lo malalt al bany e si tant hi haurà estat li ve rigor no·n deguda sàpies que la febre és de putrefacció e trau tantost lo malalt del bany e si no si endevé res d'açò sàpies que la febre és amphímera. Lo tresportament de la febre amphímera. La febre amphímera ha obs que done hom a menyiar al malalt [...] arrar lo metge e no li dóna a menyiar degudament tresporta als corssos colèrichs en ètiqua e en febre aguda. E·ls corssos carnosos en sinoca sens putrefacció e a veguades se tresporta en sinoca de putrefacció. E atressí matex si ha obs ajuda ni en allargament dels pors e affluxament del cors e no és fet és comprenén les humors arretengudes al cors e·s comprenen que s'escalffa lo cors fort e que·s podrex. Los senyals de la febre amphímera que·s tresporta a les altres febres és aquest que declina les suors e sens relentor ab suor que·l cors no se·n mundiffica e la declinació és longa e greva e sens mundifficament del pols, ans hi roman alguna cosa e roman la dolor del cap si n'havia. E tot açò significa transmutació de la febre amfímera a la febre putrefacta humoral. E so són les coses forts ni s'alonga molt transportàs a la febre èticha. E si veus lo tast del malalt molt calt la febre és en tots los membres e crex e·l temps de la replecció e en temps del manyiar, si veus lo pols engual e dur pot ésser axí com sinocha que no és podrida e pot se endevenir que si és transportada a febre de putrefacció sia vista la rugor e·l cambiament del pols e la poquetat e sia vist lo constrenyement e serà la calor punyent

secca e seran esforçats los accidens, emperò la urina a veguades hi romandrà la digestió de la sustància e el pus vista la digestió. Les medecines de la febre amfímera en tractat universal. Tot malalt de febre amfímera se convé que prengua viandes bones e de leu digestió. Car l'enfebrat és contrariat, e·l contrariat no digerix o tarda sa digestió però alguna pertida d'ells han digestió en delicaments car [...] ab maltret e ab famige cessa la digestió. E aquells que han en lurs cors còleres moltes e que·s clamen de rugor, al començament mengen una sopa en l'aygua e ·I· poch de vi per tal que sia pus penetran. E aquests mengen ab tot que sien al començament de la febre. E alguns en alguna partida d'éls sia devedat lo delicamens. E sia guardat en ells bé subtilment axí com en les febres amfímeres que venen per opilacions. E aquelles que venen per ajustament de les partides e per enduresiment lur e aquelles que venen per postemes és mellor, e·l pus degut és que aprop lo menyiar ab la declinació que esguardes en ses coses. E l'aygua freda se tany que no·ls sien vedades en començament de les coses car la vertut és fort e no cal duptar en lur feblea e que són la pus profitan medecina per reffredar. Però si han alguna feblesa en les entramenes e la febre s'és ja estenduda e és fort és degut que no los ne dónes molt e si·s vol banyar banyen-se al temps que serà esplegada la accessió en les febres amphímeres per alguns accidents axí com reffrescament e axí com suor e refluxament dels ports e alguns d'ells per reffredament en partida e és devedat en tant que és dubte de venir en putrefacció. Emperò covens-se que lunyes lo bany a n'aquell que ha opilacions. E a veguades fa somoure lo bany malaltia de putrefacció, e aquell que ha àvol digestió sinó és a la fi de la malaltia e en temps que sien tapats los ports e que sia relevada l'àvol digestió a qui·s tany que·s banyen. E aquell que ha corriza no·s bany si donques no y ha

austió e aytanbé matex aquells qui han la amfímera no s'alonguen molt a estar en l'ayre del bany però en les aygües aytant quant se volrran però aquells que han los ports tapats e durs deuen estar en l'ayre del bany entrò que suu, emperò lo fregar hi és bo e si y ha untament tan solament tapa los ports. E tota febre amfímera que sia per opilacions de fora o dins lo fretar leugerament la fa obrir e si encontra humor gran e sobrera e si troba humor pauca aleuga·l cors. Emperò la provocació no ha obs a n'aquells que han aquesta febre si donques no la han per upilació o per replecció o per àvol digestió, e aquell que ha la febre per ajustament de les partides del cors e que ha lo cors ple. Spècies de febres amfímeres. Les febres amfímeres universalment s'engenrren de ço que·s calfen per moltes maneres animals e corporals axí com per tristícia e dol e penssaments e ires, e vigílies e dormirs e pavors e alegries, e aquelles qui són delmatges corporals són en diverses maneres: ha-n'í que són per obres e per moviments o per lurs adverssaris e ha-n'í que són de linatge altre menys de les obres e dels movements e de lur adverssari, e aquells que són de linatge de les coses dels movements e dolor contraris són aquells que venen per maltreyts e per posanssa e ha-n'í que són per fam e per set, e aquelles que són de linatges altres menys de linatge de les obres són les upilatives, e aquelles que són per àvols digestions de boca de ventrell e aquells que són per corisa. Emperò aquelles qui són del linatge per les coses de fora axí com aquelles qui són per cremor o per fredor o per ajustament de les parts o per bany o per beuratges. E ara ó direm en cada una d'aquelles ab lurs medecines. La febre amfímera per movements. Endevén-se algunes veguades que per movemens de l'esperit de dins quant és arremenat dins per sobres de dol que·s fa una febre esperital e són sos senyals urina foguil e aguda tant

que·l malalt sent l'agudesa per cosa de moviment de sicçetat e és lo moviment de l'uyll carregat e és l'uyl pregon per lo deguastament ab aquedament suau e és la cara tiran a grogor per tal car la calor és pregon e·l pols poch e feble e a veguades és ·I· poch dur. La medecina. Tany-se que entre en bany d'aygua e puýs que s'unt ab oli car lo fregar de l'oli és pus profitós que·l bany e que faça coses que l'alegren e que odoren bones odors reffredans e que·s pos sobre los pits alguns enplastres molls reffredans de mussillàtgens e de premses e de bones aygües e que begua vin ben temprat car açò li és bona medecina. Febre amfímera per tristor. Esdevén-se per sobre de tristor de alguna cosa en algun moviment greu a l'esperit que l'escalffa e·l fa caser en febre. Los senyals semblen als senyals d'aquela qui ve per dol mas que·l moviment del vuyl ab la pregonesa del deguastament és de la part de fora e·l pols no és complit ni bayx si doncs no y havia feblesa o que fos alt. La medecina és aytal com és d'aquella que ve per dol. La febre que ve per discreció. Esdevén-se per molta de descreció en les coses alguna febre semblant a n'aquella que ve per tristor e aquella que ve per dol, mes que e·l moviment de l'huyl és engual no [...] ni exir e tira al pregon e·l pols se cambia en alt e en baix, e comunament és engual e la cara tira a grogor e la medecina és aytal com la medecina que ve per tristor. La febre amfímera que ve per iréxer. Esdevén-se per sobres de moviment de l'esperit per causa d'iráxer calor sobre gran que·s met en l'esperit. Les senyals són rojor de la cara si donchs no s'í mescla pahor car açò la·s fa tornar groga. La cara botada que sembla que sia botada e són los vuyls vermells e enbotits per força dels moviments dels esperits adefora, e a veguades hi ha algun tremolament per lo moviment d'alguna humor e per febletat de natura e la urina és vermella e aguda e sent l'agudesa e ha alguna claretat, e·l pols

és gros e plen alt e soptant. Sa medicina és que·l fasses posar e que li façes termenament en coses d'alegrament e retrer bones noves e joch plasent e fé·ls entrar en bany en aygua tèbea que no sia molt calda e fé-los fretar plasentment ab oli car açò los és molt pus covinable que no són les aygües calents e dóna-los viandes que reffreden e humecten e veda-los lo vin de tot en tot que per nenguna cosa no·ls és bo. Febre amfimera per vigília. Esdevén-se per vigília febre amfímera. Los senyals de la febre amphímera per vigília és grevor de les palpebres que no les poden obrir e preondari dels vuyls per deguastament e botament de les palpernes, per corupció del cibus e per multitut de les babors, e la urina és trèbola per privació de la digestió, e la feblea dels pols e la grogor de la cara és l'àvol digestió però no és ab rojor axí com és aquella que ven per ira. La medecina és repòs e posança e dormir e verssar sobre el cap coses que humecten e reffreden, lo bany humit e les viandes que engenrren bona humor, e·ls fregaments humits e lo vin és de les coses les pus profitant a ells e béguen-ne sens nengun reteniment si donques no havien dolor de cap. Febre amphímera sondilosa per pausança. De l'esperit és on deguastades algunes babors caldes al temps de la vigília e del movement e quant se alonga la son, e·l dormir, e·l repòs esdevén-se per ells calor en l'esperit e fassen febre. Sos senyals que signifiquen de la febre de son e de molt de repòs e especialment aquell que no és acostumat de molt de treball lo regiment ço que significa d'aquesta és replecció baboril del pols. Sa medecina és suor en aygua de bany e lavaments temprats en aygües caldes e poch menyiar e que tire açò que reffreda e humecta e moviment temprat e no beva vin. Febre amphímera per gauyg. Esdevén-se per gaug e per alegria febre axí com febre per ira.

Los senyals són prop d'aytals com són aquels que són per febre d'ira. Emperò l'ull deu ésser com vuyll de gauyg e·l movement no és aytal com és per ira, e lo pols menor que no és lo pols d'aquella que ve per ira. Febre amphímera per pahor. Esdevén-se que per pahor ven febre; per aquella via que ve per dol és aytal la pahor a esguart del dol com és la ira a esguart del goyg en quant que·l movement de la pahor és a dins, e·l movement de la ira és a de fora soptament e·ls dos altres són en comparació d'aquests. Los senyals esdevén-se que semblen los senyals de la febre que ven per dol, mes que·l camiament del pols és pus fort e la fayssó del vuyll és tremolant. La medecina és prop d'aytal com és d'aquella qui ve per dol e devets-lo guardar de tota cosa de què pogués haver pahor e féu-li venir coses de què s'alegre car açò li aprofita molt. Febre amphímera que ve per maltret. Lo maltret escalffa fort l'esperit entrò que se·n fa febre e dampna en les obres naturals e ço en què més dampna és en la vertut vidal e animal. Los senyals. La cosa primera és maltret e crexement de calor de les parts més que de les altres e trobas-s'í set e seccetat del cors e a veguades li endevé en la fi alguna relentor si·l maltreyt és cominal que no y haja tan gran escalffament que l'exuc, o fredor que exuch la suor, e si·l maltret és gran és pocha la relentor e la suor. E a veguades se·n soguex aprop ella tos secca per ajustament dels leus e·l pols és poch e feble e a veguades tira a duretat e la urina és groguea calda per cosa del movement e tènua per cosa del desguastament. La medecina és que·s pos e que·s bany en bany de pila e que·s frech aprop lo bany especialment sobre los noadors e que prengua bona vianda en quantitat que u puscha digesir e que sien sens viandes axí com a pollets e cabrits e pex roqual car lur vertut és feble, e no poden degesir tant com fa si han en lur sanitat, emperamor d'aysò si·s prenen de les viandes poques en quantitat e grans en qualitat axí com vermells d'ous e generatiu de pols és bo, e albiren-se alguns que a n'aquests sia bon regiment subtil més que altre, e no és veritat e deven pendre fruytes humides e beguen

molt de vin ben temprat o julep si no·n són vesats. E és degut que hom lo frech més que un altre ab oli per aumentar los membres e los noadors que són exuts e per affluxar ço que los ha aconseguits del tirament e oli violat és dels melors olis que sien per ells e tany-se que freguen tot lo cors universalment e especialment lo cap, e·l coll, e·ls nirvis de les esquenes, e·ls noadors e més que més aprop lo bany, e puxes fé-li son lit e ses robes sien bé odorans, e si à obs a tornar e·l bany per mundifficcar, torna-y. La febre amfímera per pervocació. Esdevén-se per congoxa de les humors e·l temps de la provocació és fet moviment gran a l'esperit tant que se·n enflama e fasse·n febra e·l pus és per tocament de la consequència que és aprop ell e açò matex fan les medecines lacxatives en quant que escalffen per consequència e la provocació en quant que relleva de les humors les babors ayguoses e fé-les tornar fumoses e agudes. La medecina que tractés a ajudar a natura. Axí com sabs que és dit en sos capítols e dóna viandes al malalt de que s'esforçe mas que la quantitat que degerix de cosa que reffret e hument e met-í coses repremetivas e met-í sobre l'estómech emplastre e untaments confortatius calts en calor e no sia tèbea, car tota cosa tèbea afluxa e guasta la vertut e d'aquesta espècia és lana mullada en oli nardi o en oli pus calt en lo qual sia bullida la lana de dins e prem-ó tant entrò que·n sia exit l'oli e posa sobre·l cor e·l fetge cosa que reffrede. La febre amfímera per dolor. La dolor escalffa l'esperit entrò que l'enflama e fa-ssen febre. Los senyals són dolors de cap o d'ulls o de orelles o de dents o de les junctures o de les estremetats o de còlica passió o de morenes o de altres dolors o per florenchs. La medecina és regiment de la dolor segon que·s tany axí com és dit al seu capítol e puxes cura-la ab la cura de la amfímera que ve per maltret e si dupta en beure molt ni per lo moviment de la dolor no·n begua.

La febre amphímera per síncopis endevén-se a n'aquell que ha síncopis per congoxa del movement de l'esperit que·s convertex en febre e algunes veguades roman-hi alguna part aprop que se n'és relevat lo perill del síncopis. Los senyals són ajustats ab lo síncopis e en deffalliment de la vertut senyal menys de les senyals de les altres febres que hix de la universalitat de les febres amfímeres e és que·l pols d'aquesta febre se cambia en diverses maneres, a vegades defall lo temps que senyorega lo fret e a veguades se cuyta e és aparegut al temps que senyorega la calor, sembla son pols lo pols de la èticha en sa duretat e sos pujaments. La medecina és la medecina del síncopis. Dóna-li viandes de leu digestió que engenrren bona humor de ço que ja sabés e si y ha obs que li façes beure vin feu e no y duptes per la febre e si estorç del síncopis e roman febre que sia semblant a èticha cura-lo d'allò de què és la major rael e ten la via de reffredar e de ahumectar. Febre amphímera per fam. Esdevén-se que s'agusen les babors del cors sinó troben vianda e engenrra-se·n febre e és lo pols poch e feble e a veguades dur. La medecina és menyiar però mentre has la febre que li dónes ordiat o erbes e dóna-los bones viandes de leu digestió e dolçes e fé-los banyar e verssar sobre lo cap aygües tèbees e estian-se al bany e humente e·l cors ab oli violat o carabasses. La febre amphímera per set. Aquesta febre és prop d'aquella que s'engenrra per fam e aquesta és pus deguda que s'engenrra febre per privació, de ço que fa quedar de les aygües fort calor en les babors. La medecina és que begua aygua freda e such de fruytes fredes e més que més de la melgrana e humenta lo cors en bany e si u pot fer d'aygua freda, faça u. Febre amphímera per opilacions. Aquesta opilació és a veguades als ports del cuyr que són tapats per tal car se banyen poch e per molta pols e terra e per fret e per banyar en aygües

estèptiques e per cremament del sol. E a veguades és als fils de les artèries e en lurs boques e en lurs vies. E si diu nengun que la febre amphímera de opilacions s'és cambiada emperò endevén-se que és pocha la dissolució e crex la replecció e la retenció e aprivà·s l'espiració e ajusta babor gran calda e engendra calor sobrera, e on més se contínua s'enflama e si és en l'esperit és febre amphímera e si·s pren en la sanch fasse·n la espècia de la febre que hom apella sinoca, la qual havem dita, e aquesta és de la universitat de les febres humorals no putrefactes mas per enflamament e bulliment. E si açò passa a putrefacció per necessitat d'aquesta estipulació e aprivà·s l'alè de la espiració és transportat a febre putrefacta e aytal com aquesta hupilació és majorment per multitut de humors e de la sanch o per lur espessetat o per lur viscositat o per esdeveniment d'alguna cosa de coses de upilació als esturmens o a les vies axí com fret reprement o apostema constrenyent o per crexença de cosa o de alguna altra cosa, que és de necessitat que sapiats que aquesta febre si és de les febres amfímeres és a tart que torne en èticha car lo cors a n'aquesta febre ha molta de humiditat. Donques en aquesta febre deu haver gran set e enflamament e continuament de calor e sa urina és migancera entre foguil e roga. E aquesta febre és greva de saber semblant prop de les febres humorals e aquesta febre roman entrò al terç, e més encara si la upilació és gran e fort e no és per accident de les parts ni per lur espessari ni per lur tapament de fora, e si és pocha departex-se tost si donques no s'í fa errada e aquesta febre entre les altres febres a veguades s'esforça e torna per fermetat de la upilació que és cosa de ella e és axí com si era ab peroxismes, e aquesta febre moltes vegades se transporta a fret e a rigor e significa que y ha putrefacció e les febres per upilacions si s'í endevé dolor aprop la sangnia en la part esquerra del cors convén-la

tornar sagnar, e més que més s'í ha remeyi de la febre e continua la dolor. Los senyals si esdevenen per cosa freda e és lonch són dexendement adonchs te albira que és per hupilacions on que hon si·s declina sens provocació de suor e si s'esforça de albiració per senyals de replecció mostra que han multitut de sanch e ço que engenrra tornen les humors al lurs viscositats e ha departiment entre ells cor si la upilació per cosa d'espessea de les humors e lur viscositat significa sobre ells, los senyals los quals són saubuts a ells, e no y ha inflament del cors ni tirament ni royior en universalitat de les senyals de la multiplicació, ço que és la replecció. Són los senyals de la replecció rojor de la cara e del cors e botament de les venes e inflament e altres coses que y són aparegudes e si és gran la upilació és lo pols poch e si no és gran no és degut que·l pols sia poch. La medecina si són les coses multitut de humors e replecció és degut que·l cuytes de sangnar e si la febre passa a aprop d'açò és bo e si aprop açò és febricitant tol-li la sagnia és pus degut, car la sangnia somou les humors e les torba, e si no·s pot fer altrament no·s tany que trigues la sangnia e la provocació, e aprop entén en obrir les opilacions e mundifficar les vies ni deshupilar car açò poria ésser cosa de atraure les humors en ·I· colp en les vies, e·nduririen-se aquí e d'aysò porien ixir molts de perills. E a veguades poria ésser que crexeria la hupilació si les humors són espesses e més que més si les vies són estretes en lur creximent per tal car la sagnia e la provocació trahen les superfluïtats e les fumiditats les agens de la febre en lur arretenció d'aquesta febre que li veden de transportar a febre putrefacta. E més que més si és tant fort que la apropie al síncopis. E si no y conex multitut de humors mas que y conex opilacions, engendra d'espessetat e de viscositat de les humors, però adonchs no ha obs massa de la sangnia e de la

provocació, mes ha obs a dessuptilar e la desopilació se fa ab les coses escuratives de les viandes de les medecines per tal que en la cosa d'aquesta febra és inpossible que·s desuptil ab escuratius calens, mas ab açò que és temprat axí com l'ochximel simple ab aygua d'endívia o aygua de fonoll; e la vianda sia de cosa que lau e no haja viscositat axí com ordiat e succre. Encara fé açò sia prop de cibus, sia en sí vertut desopilativa e escurativa e no te dón si és mesclat ab l'ordiat, e puýs convé que guarde si és degut de provocar e desupila-u ab allò que ja havem dit si és mimvada la febre ni a la vianda. E si ve a paroxismes si és menor que la primera. E guarda la urina si y ha digestió, e·l pols si·l trobaràs que no significa la putrefacció, e perssech aquest regiment faràs entrar e·l terç jorn aprop l'accessió lo malalt al banch en temps que la accessió serà fluxa si la febre és de ·V· hores e frega-la ab coses que hagen escurament temprat axí com farina de faves o farina de gram o farina de rael de liri o aristologja e sia pastat ab ·I· paüch de mel e d'aygua, e si·s vol ha-n'í pus fort coses axí com escuma de mar o burre, e si veus que·l bany faça de sa natura mundar alguna cosa e fa venir rugor no li faces restancar mica car aquesta upilació no és de espècia que bany la faça desupilar e si ix del bany no·l façes menyiar ni beure entrò que sia passada la accessió. E si és de necessitat que·l façes menyiar alguna cosa fé-li beure que desopile axí com aygua d'ordi subtil, que y haja molta aygua e poch d'ordi, que haja molt cuyt ab api e si no torna la accessió ni ell se vol banyar que·s bany e puýs dóna-li a menyiar, e si puýs ve la accessió menor que la primera e la urina és bona certament te pots comfiar al guarir e que y ha pocha de hupilació: cura-lo quant serà partida la febre axí com lo has curat primer e si ve la accessió axí com era pus fort e la urina

no és deguda e la cosa tira a putrefacció adonchs la cura de putrefacció. En la febre amphímera per àvol digestió de l'estómach per replicació. Si s'esdevé per l'àvol digestió del ventrell babors males que enssenen calor e enflamen los esperits, engendra-se·n febre e més que més als corssos colèrichs e a n'aquells que no han les ports amples ab moltes superfluïtats d'on pugen babors fumoses, e és tart que aquests facen rot agre. E·ls hòmens en què més és lo somovement són aquells que aprop l'àvol digestió del ventrell fan movement e estan al solell, e·s banyen aprop que los és endevengut açò e han multitut de babors fumoses, e més que més aquells qui han dolor ni punyement e més que més en les entràmenes. Emperò quant lo rot és salat ni agre poqu'és que a n'aquell qui·l fa s'engenrra aquesta febre e si s'engenrra és feble e per cert no s'í engenrra, e albira·t que la febre que és engenrrada ab rot agre és per altra cosa que no és per àvol digestió de ventrell e si són larchs de ventre és-los gran profit e se·n-le releva la febre en quant que fa somoure la sobrefluïtat baboral fumosa e ha diverssitat entre la cura d'aquell qui és estret de ventre e aquell qui és enfebrat per mala digestió de ventrell, e ha ixit dos veus o tres e puxes se sagnen s'esforça en ell l'ixir emperò la cosa que u significa és batement del cor e negror de la lengua, e semblen-se los accidents de la febre contínua que han rogs los vuyls e la cara ab gran inflamació e gran pols e coytats e la urina vermella al més que dura són tres dies. E sàpies que la febre per àvol digestió de ventrell ve per paroxismes ·IIII· o ·VII· ab tot açò si és amphímera mas lo pols és pols de ssa. Los senyals són mudament del rot en agror e en fums e si·s muda lo rot en sanitat significa salut e la urina d'aquests és indigesta, aygosa, e si és cosa de l'àvol digestió del ventrell vegilia és la cara botada e les palpernes dels vuyls.

La medecina d'aquel que ha àvol digestió de ventrell no és inpossible que no sia natural, sia larch e no larch. E si no és larch per sa natura és degut que·l façes larch e si alguna cosa de la vianda roman en l'estómach deus-lo fer vomitar. E aprés fé·l estar larch de ventre e guarda si·s troba greu, fé-lo lexar ab cristiris o ab estreyts o bega cosa per la boca que·l laccxe e fé-li bona digestió, e significa sobre açò lo rot. E a veguades ha obs que prengua la vianda per amont e que n'isca ab vòmit e no esguarts si ha febra e te esment en so que és romàs que se·n daval e que·s bax ab digestió e faça ço que és pus feble e fassa lavaments e amplastres los quals són saubuts al capítol de la digestió e·ls dessolvens los quals són saubuts en lo capítol de la dissolució, e si és devallat o si·n ix per sí mateix o per coses que li faces davall. E dóna-li poch a menyiar en guisa que haja fam entrò que no romanga semblança que·l destorb de l'àvol digestió del ventrell e pux prenga de les viandes leugeres de digerir e que dòrmia, e la fam és cosa de fer departir en quant que alleuga la replecció e si ell està larch esguarda si açò que ix és vianda corrompuda e si u és no·l restanques entrò que tot sia fora e espera la declinació de la accessió e fé-lo entrar al bany e dóna-li a mengar, si donques no y havia gran feblea, e adonchs no·l façes entrar al bany mas dóna-li a menyiar, e esforça l'estómach a les coses que són dites de les coses lacxans e d'açò és lana mullada en oli de absinci o ab oli nardi aprop que l'hauràs tant premut entrò que·n sia exit l'oli e si continues lo dissolvement e trobes que encara hi ha de la corrupció fé ab oli de codony lo qual és saubut a n'aquesta forma e oli de màstech e oli nardi qui és en l'Antidotari. Emperò faràs engüens e més que més sinó pot sofferir liguament sobre lo ventre. E a veguades ha obs emplastres pus forts d'aquests dels

emplastres los quals són dits en lo capítol de la malautia d'àvol digestió de ventre, e fé-li beure such de fruytes, si poden, dóna-los viandes que exuguen e que sien de les engenrrants digestió axí com generatius de poll e pex roqual, e dóna-los abans prempssa e succhs espesses los quals són appellats sapa. E si han perdut l'apetit somou-los-los ab ço que sabs e on que on ab viandes de codony. Encara los pots fer alguns comfits comfortatius que li ajuden a la digestió e que comfort l'estómach e dissolva les upilacions e açò fa aprop que serà revelada la febre e·ls accidents e la sangnia no ha obs a fer entrò que la febre sia en declinació. E·l melor que los pusques donar a beure és aygua d'ordi e dóna-los a menyiar vianda de carabaçes ab let d'amenlles e refreda lo loch on jau. E si·ls dónes trossichs de càmphora no y metes ruibarbre car fa ennegrir la lengua. La febre amphímera per postemes. Les apostemes consegüens aprop les apostemes de dins que són putrefactes, e a vegades s'ajusta ab elles febre èticha, e aquella no és del nombre de les febres amphímeres. Emperò les apostemes de fora axí com són floronchs e d'altres apostemes que ixen e més que més les apostemes grans que venen als membres glandoloses e·ls que són apellades fluxes axí com aquella que ve en les engües e sobrefluïtats del fetge e aquelles que venen dejós les exelles per sobrefluïtat del cor e aquelles que venen de tras les orelles per sobrefluïtat del cerveyl. Aprop aquestes se soguex febre, e si és calor tansolament és de la espècia de les febres de les apostemes de dins e·l més que s'endevé d'aquestes febres que·s seguexen aprop les apostemes, coses comenssans de ronya e dolors e batements e veyrola, e són empentes a elles les humors e són arremenades en les vies prop de la carn tenrra, e açò és de la espècia de la febre amphímera, e·l pus que s'endevé d'aquestes febres consegüens per les apostemes que les coses primeres són replecció per opilació primera: aquesta és putrefacta. E·l pus que és la febre consegüent amphímera és quant són les apostemes radicals e les

postemes consegüents e encara que a veguades es gira. E Ypoccràs apella aquestes febres males fias que sien amphímeres o no amphímeres, e l'endemés d'aquestes febres són consegüents aprop postemes sanguinees. E a veguades s'endevé que les postemes són consegüents aprop les febres o en semblant cas d'açò. Los senyals són aquests que havem dit de les apostemes e han la cara vermella e inflada més que no han en lur sanitat. E la febre no és calor punyent ab tot que ha gran calor punyent e aquests senyals són quant les apostemes són sanguínees. Emperò quant la febre és consegüent aprop aquella apostema que és apellada alfombre en aràbich la qual és de còlera roga e no se·n seguex imflament de cara e és lo pols gran e cuytat e soptós per la replecció e per la calor e la urina és blanca e ayguosa per tal quant les humors se tiren costa les postemes. La lur medecina és que·l façes purgar e sagnar e depux cura la apostema segons que·s pertany de sa cosa, axí com atrobaràs al seu capítol, e fé-li assubtiliar lo regiment, e no beguen vin ne no·ls dóns a menyiar sinó aprés la declinació perfeta e no·s pot fer menys de les coses que assubtilien, e reffredans e humectants e emplastres reffredants axí com és neu sobre lo membre malalt en què és la apostema, mes no dampna a la apostema que no la reffret però reffreda la via que és entre ella e·l cor reffredant que trauque pregon. La febre amphímera que ve per cadarn. Aquesta febre és consegüent per privació de dissolviment de upilació e ~s no pregon e molts hòmens quant lexen lur regiment de bany són enfebrats e més aquels en què s'engenrra babor colèrica per lur complecció matexa e per lurs males viandes e per lurs àvols aygües

e per algunes coses que los endevenen per treball e per vigília. Lur medecina és mundifficar e fer bany e suar e·l bany aprés la declinació e que·s [...]frech ab breny e ab farina de faves e de amenlles amargans e semenssa de meló e ·I· poch de absinssi e de borre e prengua sa vianda complida e humectant e vin ben temprat, e meta·s al bany moltes vegades. La febre amphímera per calor. Esdevén-se per calor de l'ayre e de la calor del bany e de semblants coses de aquesta febre amphímera, e·l plus per què endevé és per fort calor del sol, e primerament en son comenssament en l'esperit animal e a n'aytant com és comenssament de ço que dampna lo cap, car l'ayre l'escalffa e porta-ho al cor e fasse·n febre e puýs espandix per tot lo cors. E a veguades s'endevé en son comenssament al cor per la calor de l'alenar en temps que guarda lo cap de calor però lo més que s'endevé aquesta que ve per calor del sol fa senyal al cap e al cervell però a n'aquells que no han lo cap nèdeu mundifficat e les altres menys d'aquesta que ve per calor del sol axí com aquella que ve per vigília o per bany, e les altres fan senyal al cors. Los senyals és la cosa que y és endevenguda: enflamament fort al cap en la part del cerevell e a veguades és ab grevor e ab replecció si no és mundifficat e gran alé en les parts cordials e és defora del cors molt pus calt que de dins, e açò·s conex quant a ssedament, que altre que ha aytan gran calor com a ell tant per tant, e açò és leu girat d'aquella que ve pe ajustament de les parts. La medecina. Ha obs de sa medecina que sia de coses reffredans e lavament sobre·l cap e sobre lo pits e dels olis frets, especialment, oli rosat reffredat sobre neu e sia vessat sobre·l cap, e·l pits de luny e bega aygua freda e tenga aquest regiment entrò que la febre sia en declinació, e si és partida fé·l

entrar al bany e no duptes de corrença si l'à, e banya·l en aygües tèbees e no laxes l'ayre massa escalffar e gita-li aygua calda sobre·l cap car aquelles ahumenten e guasten la febre e han obs banyar més que no han obs fregar e quant ixerà del bany banya-li lo cap ab olis frets axí com oli rosat e oli de ninófar. Febre amphímera per estrenyement de les parts e de lur tapament. E esdevén-se per fret e per banyar que s'ajusten los ports de fora e tapen e remenen-se là hins les babors fumoses axí com nós havem dit en aquella que·s fa per legesa del cors e s'endevé sens febre e a veguades endevé en putrefacció però de aquesta febre si la babor ha remenades és calda e no és plasent [...] car si és plasent no se·n engenrra. Los senyals. La cosa és quant lo cors primerament quant hom lo tasta no [...] ha fort calor e si tens la mà desús ·I· temps, sentràs que la calor puyia e lo pols no és tanpoch com és lo pols d'aquella que ve per tristor ni per dol ni per fam car assí no ha deguastament ans és coytan per obs que ha a gitar fora la calor si donques no y ha gran fret. E a veguades tira a duresa e·l vuyl no és pregon ans a veguades és botat per cosa de la babor que és retenguda dins. E la urina és blanca per la calor que és retenguda dins e a veguades és colorat per la calor que és deguastada per los pors e ~s apareguda en la urina. La medecina. Sien cuberts en draps calts entrò que suen, [e] en quant serà la febre declinada entren al bany e laven-se ab aygua que tire a calor e versse sobre ells matexes aygües en què haja bollit majorana e anet e mentastre e freten-se en ço en què nós ja havem dit de ço que escura los pors, e·ls afluxa e triguen lo fretar entrò que suen, e puýs freguen-se e laven-se ab aygües bé caldes. E tany-se que·s laven en ayre calt, e puxes banyen-se en aygua calda e pux se freguen ab olis que examplen los ports e que·s vessen sobre lo cap oli

d'anet e oli de quiri e de camamilla e prenen viandes leugeres bé enpimentades que flayren bones pimentes e beguen bon vin blanch, subtil, temprat, car aquest los és mellor que les pimentes en quant que ha vertut de fer suar e provocar e·l fregar ab oli als hòmens de maltret és mellor a ssells qui han ajustament de les parts e opilacions. Febre amphímera per restrenyhiment e per tapament dels pors per calor. Esdevén-se a aquells que·s banyen en aygües reprimitives axí com de vidriol e de son semblant que repremen e tapen los ports de fora e restrenyen les babors e esdevén-los axí com havem dit moltes veguades que ve a putrefacció. Los senyals que venen a n'aquesta febre o signifiquen. És la cosa e ço que l'enduu de austion del cuyr axí com si era salat e exut axí com qui tastava cuyr banyat en aygua de vitriol, e la cosa que crex la calor aprop que la taste ab la mà axí com és en l'altra que ve per opilació dels pors, e·l pols és pus feble e pus poch e pus cuytat e la urina és pus blanca e pus subtil e és aytal com la urina de la ovella, e·ls corssos no són transsits ni·ls vuyls no són pregons. La medecina. Deu-se curar prop de la cura que és dita davant mas que aquests no deuen beure vin si no u fan aprop gran confisança de alargament dels pors o seria la repremsió e la opilació poca, car adonchs poyria ésser que l'alargaria lo vin e deven fer subtil regiment, e que estien molt en l'ayre del bany e laven-se en aygua calda més que en l'altra desús dita e que·s tarden més de freguar que en l'altre. La febre amphímera per beure vin. E esdevén-se per beure vin febre amphímera, e sa medecina és aytal com la medecina dels embriachs, e a veguades han obs a lacxar ab aygües de fruytes o·l semblant quax d'aquestes e sagnia e·l vòmit més que més si la dolor del cap los continua e entren en bany aprop la declinació.

La febre amphímera per menyiars e per viandes caldes que fan febres amphímeres. E axí com aquelles que venen per lo sol comunament és al cervell e en l'esperit animal e aquela que ve per lo bany ve al cor e la virtut vidal axí aquella que és per les viandes és al fetge e en la vertut natural. La medecina és provocació ab coses fredes, les quals són saubudes, e fé·l ixir ab magna e ab tamarindis e adobar lo fetge tot primerament ab aygua d'endívia e d'altres erbes les quals són degudes e exarop degut axí com julep e emplastres reffredans e càmphora e aygua ros e premsadura de erbes fredes reffredans en actus e molt de les viandes fredes e humides. Lo començament del tractat en les febres putrefactes és lo tractat en les sanguínees e en les colèriques. Lo tractat segon universal en les febres putrefactes. La putrefacció s'engenrra o per cosa d'àvol vianda o que és apparellat a corrompre, ço que s'engenrra d'ella per malícia de sa substància o que tost reeb corrupció ab tot que ha bona sustància axí com la let o és de les [...]viandes que desplaen a la sanch la espessaria axí com ço que s'engendra de les fruytes molt humides o és de cosa que no se·n pot engenrrar bona sanch mas roman mala humor freda avorrida de la calor natural, e corromp-les la calor estranya axí com [...]ço que s'engenrra dels cogombres e peres e lur semblant. O és per malícia de sa obra o de son aordonament axí com ja sabs, o és per upilació que ve de l'espirar e de l'alenar e per mala complecció del cors que no pot fer bona digestió, e la virtut aytanbé no obra res en la vianda ni en la humor e laxa-la en sa complecció e engenrra-se·n mala humor e fa corrompre ço que se·n engenrra per poch poder en la digestió a fer moure la vianda lo movement que li pertany. E aquestes són les coses que ajuden a fer engenrrar hupilacions e a fer engenrrar putrefaccions. Emperò les putrefaccions

que són per coses que ixen d'àvols ayres axí com ayre apidimal o ayre d'estanys o de lurs semblants d'aquests se componen moltes de coses. E·l més de la cosa de putrefacció és hupilació e la hupilació però és per multitut de humors viscoses espesses, e cosa de multitut de les humors e de lur espessetat e de lur viscositat són saubudes, e com fan la hupilació és saubut e si engenrren hupilació engenrrà·s aprop putrefacció en quant que se·n apreua la revolació, en especial en quant que fa remenar aprop e lo movement en lur transglutiment sobre replecció e laxan a guardar la digestió de l'estómech e del fetge e pleguament a l'amirmament si obra en coses caldes axí com emplaustres escalfants. E la putrefacció és a veguades en tot lo cors universalment e a veguades en ·I· membre per sa feblesa o per força de calor estranya e sa agudesa o per tal car és tapat e la humor que reeb ab la putrefacció és fort açò que se·n babora d'ella en quant que és fumós subtil agut, e si és fort subtil aquò que baboreja és babor estreta. E si és de malencolia fort aquò que baboreja és fumós, espés, polssós e de putrefacció de la còlera se fa terçana e son semblant e és apellat en arabich aljap, vol aytant dir com saltant, e de la putrefacció de la sanch se fa contínua e de la putrefacció de contínua se fa febre que ve cada dia o son semblant, e de la putrefacció de la malecolia se fa quartana o son semblant. E la sanch és son loch de dins e sa putrefacció és dintre les venes. Emperò la còlera e la malencolia a veguades se podrexen enfre les venes o a veguades de fora les venes, e si·s podrexen de fora les venes e no y ha altra cosa e no és la putrefacció per postema de dins estén lo cor potrefacció estesa e soguex-se·n en lo parochisme que ja havem dit en cada ú per accident, e depart-se. E si és fleumàtica no se·n leva de tot en tot, ans ni roman alguna cosa en amagada e si podrexen de dins les venes serà de necessitat que la febre és contínua que no·s part e son departiment

nex: no és prop d'aquella que ha departiment ans és contínua e ajustada però alguns temps que és pus fort, per què·s conox la sua accessió. E si la putrefacció és de dins universalment en totes les venes o en lo pus de les d'aquelles que són descubertes e·l cor no t'albires que hajen esforçament ni [...] mimvament però si la putrefacció és en altre cas veuràs-hi molts de mudaments manifests. Però la febre putrefacta de fora se partex e pux torna, car en la matèria que·s podrex ve la putrefacció en temps de la accessió e deguasta la humor en què és suspenduda la calor e li ix del cors, car no és de dins les venes que li vede complir lo deguastament, e roman cendra e la cendra no és matèria en què·s pusca fer la febre ni el calor. Axí quant veem de cosa de la putrefacció de les altres matèries e dels fomorasses que poc a poch se podrex entrò que s'és tot fet cendra e puýs no y roman denguna calor. E si la humor austa per la potrefacció no y roman calor e ~s partida la febre entrò que s'ajusta altra vegada al loch de la putrefacció però roman alguna relíquia de calor de la putrefacció primera ab tot que no y reman micha de la humor o en quant que és trobada la cosa de la putrefacció en la matèria primera, e ensén-se en la matèria segona per via de putrefacció e la cosa de la putrefacció és calor no bastant que podrex e deguasta e fa cenrra que·s mescla ab la urina entrò que és partida el calor, e és fenida la matèria e roman-ne alguna cosa entrò que plegua en l'altra matèria que cor en aquell loch. Emperò car és la putrefacció entre les venes endevén-se que és la dissolució complida e ço que enrevirona la putrefacció és conjuncció de les partides de ço que és en les venes, la una ab la altra, e corromp-se cada una en quant que és veÿna de l'altra e pux se revirona a l'altra vehina. Encara que ço que és entre les venes toca fort envers lo cors. E aquestes febres que han paroxismes si lexen lur orde segons que la humor és pocha o molta o espessa o subtil o segon que·s camien engenrren car alguna partida

de les humors se camia e·s convertex en altra espècia no en multitut ni en poquesa ni en espessetat ni en subtilitat tan solament. E a veguades per àvol regiment del malalt o per sa feblesa o per sobres de son sentiment e les febres que han ab paroxismes comunament començen ab rugor o ab fret o ab gran tremolament e son dissoltes ab suor. Però començen ab fret o ab rigor comunament o és per cosa de fredor de la humor o és quant la humor puny los nirvis per tal cor és aguda o és car la calor se·n entra dins e guarda·n envers la humor o és per feblesa de la vertut o per fredor de l'ayre. Aquell que és per punyhiment de la humor aguda és pus degut de ésser apellat en nom de rugor que si era apellat per nom de fret, e comunament sembla punctura d'agulla. Emperò la dissolució de la humor en suor és quant la calor que fa podrir e guasta la humor e roman la sendra, e si aquella humor no és arretenguda en les venes e és leugera per sa agudesa e hix per los ports ab suor e les accessions de la contínua no·s partixen ab suor e les accessions de la contínua no·s partixen ab suor e·ls paroxismes de la contínua no·s partexen ab suor ni comenssen ab fret, si donques no és per feblesa de la vertut o per entrament de la calor natural de dins lo cors e refreden-se les estremetats, e açò és mal senyal. E és compost en alguna de les febres fret e rugor justats car la humor que·s podrex és composta de fredor e de punyhiment. E aytanbé se·n componen alguna partida de febres de putrefacció, componement que torna prop de contínua, exempli que si comenssa alguna humor a poyrir en algun loch en quant hi és venguda la putrefacció comença altra humor de sa espècia o d'altra espècia a corrompre e a podrir e conseguex la putrefacció de la segona lo temps del departiment de la accessió primera. E axí és la cosa e soguex-se per aquest orde e componen-se aytanbé les febres putrefactes en altra manera de componement los quals direm encara, e·ls departrem en lurs capítols e·ls paroxismes de les febres s'alonguen e s'abreugen e ço per què s'alonguen és per espessetat de la humor e per

sa viscositat o per son multitut o per sa posança o per feblesa de la vertut o per feblesa del sentiment o per upilació dels pors que no dissol la humor tost e és breva o per lo contrari d'aquestes. E les accessions se cuyten e·s tarden. E·l tardament és o per cosa de la humor que és poca o que és tardiva de moure a la putrefacció per sa espessària. E açò és açí com la humor de la quartana. E lur cuytament és cor és la humor tenrra axí com la fleuma vedrienca. Emperò les accessions se tarden per subtilitat axí com la còlera. E les febres contínues són quant la putrefacció és entre les venes e aprop ella és aquella que ve per paroxismes e és la putrefacció per tot lo cors o en les partides del cor o és fort poch que·ls hòmens vells hajen febre fort per la frigiditat de lur complecció. Emperò lo pols se cambia en les febres putrefactes segons lo camiament que han en lurs espècies e segons lo camiament en una espècia en fortalesa e en feblesa e segon la fortalesa e la feblesa de les accidens esdevén-se que és dur o per postema calda que tira fort o per postema calda que és membre dur o postema dura o per fort o lo temps que apodera lo fret axí com és al començament. E a veguades és tenrre per cosa de humor humida, fleumàtica o sanguínea o per cosa de apostema que és en membre tenrre axí com la apostema que és al fetge o als leus o litàrgia o per cosa de relentor que cau al temps que deu suar. E·l pols és al començament de la accessió feble e constret per cosa d'esguardament de la vertut sobre la humor e en quant que tracta a mundifficar e a esventar. Tractat universal als senyals de les febres putrefactes. Significa sobre les febres de la putrefacció encontrar les coses primeres e on que on sinó han coses comenssans e·l pols e la alenada que cuyten lur ajustament car ha obs

a mondifficar fortment e la calor no és plasent ans és punyent més que aquella de amphímera. E·l més de les febres de putrefacció àn primerament abans peresa e la peresa és cosa en què és mesclada alguna calor que no basta que sia febre e és ajustat ab aquella calor lassech e peresa e estenillar e badallar e estrementiment e vigília e constrenyhiment d'esperit e tirament de les venes e dels costats e dolors de cap e si s'alonga caen en febres de putrefacció e esdevén-se que venen en feblesa e en groga color. E a veguades se ajusta ab ells ab la peresa a primitiva sobre les febres multitut d'àvols sobrefluïtats e somovement de volontat de vòmit e molta urina e moltes fesses corrompudes e grevor de cap e somovement de inflament e significa soptesa, e·l pols no per cosa de fora, per maltret o per ira o per altres coses e quant s'endevé lo constrenyement és venguda la accessió, e·l constrenyhement és prehondari del pols e poquetat que·s cambia en molts batements estrangolats e no·s cuyta fort. Però lo camiament que és al comencament de la crexença és dels senyals specials a la febre de la putrefacció, e ab tot que no·s demostren en la terçana vesiblament per la leugeria de la humor e del senyal de la febre e de la putrefacció és que [...] no suu a la primera, e quant la febre hamphímera és girat d'aquesta al començament quant tot és axí com la terçana per sa laugeria la qual havem dita. La amphímera no és transportad'a la putrefacció, car és la crexença torbada sens orde; e contínua e longa crexença aytanbé significa que és putrefacta e crexença del pols, car on més va més crex, e és pus descubert significa crexença. E aprop ayssò car és amphorisme, ni comença ab tremolament ni ab rigor e lexa comunament ab suor e contorna per paroxismes o que no continua ab departiment o sens depertiment no sembla a la amphímera al pols ni en la urina, ni en perfecció del mundifficament ni en remey dels accidents. E crexo ab la febre de la putrefacció molts accidents, axí com set e dolor de cap

en agror e en la lengua e més que més al temps de la fi, que crex lo trebayl e la congoxa per necessitat de cosa de la batalla de la matèria en la virtut; a veguades apodera la matèria de la virtut e a veguades aytanbé comença lo pols a créxer e a esforçar e a veguades a apoquir e a·ffeblir, e a veguades però és dur e no és de necessitat que s'endevenga soviny si no és que ab la febre haja postema dura en qualque membre que sia o apostema en membre dur o és que ja s'és endevengut que ha beguda aygua freda o al altra cosa que fa endureir lo pols axí com és dit al capítol del pols. Emperò les diverssitats que són al començament e en la crexença són de les coses especials en les febres de la putrefacció e de lurs significançes forts e aytanbé que no és aparegut al pols molt per la laugeretat de la humor, e açò de què no és al pols fortalesa ni al cuytament damont dit és la febre amphímera. E no és transportada a putrefacta e és la urina primerament indigesta per cosa de la poca digestió, e a veguades és aguda e conox hom que la febre és aguda e mortal, que són fort pochs aquells que n'escapen si no ab constrenyement d'algun membre, e si s'alonga la febre aprop lo remey de la apostema a pleuresis o en son semblant, adonchs sabràs e conoxeràs quant alguna cosa de la humor és romasa a esse convertida a cosa de què fa la dolor. Los senyals de les contínues. Aquella que continua sovén e és apellada contínua à diver[si]tat lo pols, segon la febre en què és apparegut molt, e és al més d'ela sens per rasó continua la febre e no·s partex entrò ·XXI· jorn e ·IIII· hores, e no s'í ajusta res de ço que havem dit de les coses de l'entrepolada del tremolament, que·l ven primer e de les altres coses, de ço que significa del sa continent e fortalesa de la diversitat de ses coses e·l temps de la crexença e merma a veguades e crex a veguades e s'esforça e s'agusa. En les coses que diffinexen en alguna part les febres putrefactes en alguna partida són en semblants, car la febre putrefacta

és de còlera, adonchs és somovement saltant, ço és a saber que l'a ·I· jorn e l'altre no, o que sia·l moviment comensament de accessió o començament d'esforçament en l'altra espècia de la qual és dita aguda, de què són fort amagats sos movements, ajustada que no·s part e la terçana vertadera és hauda per la subtilitat de la humor, per sa gran calor punyent per força de la humor però és afisada, en aytant com la còlera és laugera la natura e ha remeyi. E la terçana no vertadera és pus longa en temps que la vertadera e la vertadera és poc que pas ·VII· accessions si donques no y ha errada e la contínua que no part a veguades merma en una setmana e aquela que és de putrefacció de sanch és contínua e sa calor és gran universal en tenrresa e no és punyent axí com la còlera e a veguades fenix al quart dia. E enperò la fleumàtica cotidiana affebleix la calor a esguart de la còlera e és longa per la viscositat de la humor e per sa frigiditat e per sa multitut e és de gran perill car lo temps que lexa e que no és fort poch e que no pot ésser menys de corrupció e de feblesa d'estómach e d'assò se·n soguex àvols accidens axí com los síncopis e batement de cor e deffaliment de apetit, e la contínua d'ella és fort semblant a la èticha exceptat la tenrror del pols quant tot s'í endureix, aytanbé com menys és pura ha menors accessions si donques no tira la poquesa de sa puraletat a melencolia. Emperò la quartana no és aguda per la frigiditat de la humor, e per amor d'açò és longua e a veguades és la pura de la malencolia egual a la non pura que ha [...] pus breu temps però en ella no ha nengun perill car ella ha repòs lonc temps e no ha agudesa tant que se·n conseguesquen forts accidents. E la quartana e la terçana contínues e entrepolades se mimven per vòmit o per ixir o per suor e per provocació de urina e la agudesa se minva per açò e per ixir sanch de les narils, e sàpies que al començament s'alonga en la terçana e la fi la contínua e·l dexendement en la agudesa e la fi e·l dexendement

en la malencolia cotidiana. E aytanbé diem que no és trobada quartana contínua ab perfet departiment. E les febres si no són curades axí com los pertany e on que on aquelles que són per apostemes tiren a magresa e a deguastament e on que on en les febres agudes que s'í pertany que hom dó a menyiar als malalts, e no los n'és donat per enteniment que natura se guart a la humor, adonchs se tany que los sia donada a beure aygua freda e no u beguen per enteniment que no·s refreden ni no basten a amortar pus que és l'enteniment damont dit en cibus, e beure les aygües fredes és pus forts d'aquests dos enteniments damont dits, acosta·t a ells, e amaga ton vuyl de guardar aquests dos enteniments. Als senyals dels accidens [...]. Sàpies que de les demostracions les pus forts en les febres és del regiment primer e com és de les coses accidentals les quals són de present ara de ço que direm per avant. E dels anys e de les compleccions e del pols e de la urina e de les terres e dels terminis e del vòmit e de les fesses e de la sanch que ix del nas e de les coses de les febres del tremolament e de la suor e de la qualitat de calor e de les accessions e de l'apetit de menyiar e de la set e de l'alenar de les coses que s'í conjunyen axí com dolor de cap e vigília e set e suor e congoxa e altres coses menys d'aquestes car les febres han molts accidents de què pren hom senyals. E ha-y dels accidents que signifiquen lur gravesa e lur poquetat axí com la qualitat de la calor e sa quantitat car ha-n'í que és fort punyent del començament del temps que comença entrò a la fi. E ha-n'í que és punyent al començament e pux se affebleix per deguastament de la humor e s'affluxa. E ha-n'í que nenguna hora no puny e ha-n'í que la calor és humida e ha-n'í que la calor és seca, e·ls accidents signifiquen sobre lurs espècies axí com lurs accidens especials en la terçana axí com en lo començament de la accessió ab punyhement e ab rigor e ab calor punyent. E·ls accidens que signifiquen en sa malícia és axí com la congoxa e falssa ymaginació e vigília. E·ls accidens que signifiquen sobre la digestió o no digestió són axí com nós havem dit

en lo capítol de les urines, e·ls accidens que signifiquen los térmens direm encara per avant, e·ls accidens que signifiquen en salut o al girat direm encara per avant. E aytanbé en la fayssó de la cara molts jueyis que axí com se muda la color plombosa de blancor e de vermellor e significa sobre fredor de les humors e poqua de la calor natural o remullament o botament axí com s'endevé a n'aquels que han la febre per mala digestió de ventrell o axí com és entrament de la cara soptament e és aguda e subtilitat del nas car açò significa sobre gran calor o subtilitat de les humors e lur deguastament tost per amplesa dels pors e per lo moviment de les humors matexes que són exides del regiment de natura. E ha-y senyals e altres coses les quals nós direm. E ha-y dels accidens de les febres que són ab la fi axí com falssa ymaginació e torbament de l'enteniment per inflamació. E ha-n'í que són ab lo començament axí com ab rigor e fret e adormiment que comense al començament de la febre per feblesa del cervell. E per tal quant la calor se n'entra dins vers la humor e multitut de les babors que pujen per la tribulació que comenssa al cors entrò que les ha degustades la cremor, e ajuda en açò la frigiditat del cervell e la frigiditat de la humor a podrir e a escalffar. E les coses per què·s conoix la cosa de la febre de qual cosa és, e de cosa de la febre en sa agudesa o en sa tenrresa e cosa de les febres en lur continuïtat o en son departiment e cosa de la febre quant pren ab fret o ab tremolament o ab rigor o girat d'assò, e és cosa de la febra quant se lexa ab gran suor o ab poca e cosa del regiment primer e·ls anys e la fayssó, e·l temps, e·l mester é[s] cosa del pols e de la urina. Tractat universal al tremolament e al fret e la rigor e escruximent. La rigor és cosa de què troba lo cors cambiament de fret e de punyement al cuyr e als nirvis, e abans los ve peresa e escroximent als membres. Emperò lo fret que sent als membres e als nirvis és fret prim. Emperò lo tremolament

és que no pot tenir los membres de tremolar e fall-los lur vertut e han moviments no volonterosos. E a veguades han forçor fret e no han tremolament fort axí com és en febres fleumàtiques e quartanes. E de les coses és força de la vertut espulsiva que és als nirvis. Emperamor d'açò tota hora que sia la cosa del tremolament pus fort és lo tremolament, pus fort la sanch se n'entra ab lo tremolament de dins. E sàpies, car les humors fredes és en sa vertut vesat lo membre en què és no sent la fredor ni [...] no se·n mou e espandeix-se gran espondiment o poch per alguna cosa de calor que la fa espandir o altra cosa, pren-ne passió aquel membre en què no tocha e sent sa fredor per cosa de la complecció a verssar e ja sabés açò per les raels universsals de la sciència de la medecina. E endevén-se a molts que s'estén en lur cors fleuma vidrienca e han-ne tremolament e no se n'enduu febre. E a veguades ve per paroxismes, e no és sa vertut del tremolament que enduu febre e la humor, hagen de lassetat cor és poca, e és més agent de tremolament cor n'í ha molta abans que·s podrisca e si no·s poyrex no se·n fa febre. E aytanbé s'endevé fret e tremolament quant la calor se n'entra pregon en lo cors per cosa de àvol vianda o son semblant, e·l tremolament que és abans de les febres és per tal quant la humor és verssada a les venes e als membres senssibles e dampna-los, e puxes quant comença a poyrir comença a escalffar. E·l tremolament ve abans les febres per punyhement de la humor e força de la humor expulsiva dels membres sensibles axí com tremola per gitar aygües ben caldes sobre·l cuyr e on que on quant les aygües són salades. E a veguades és que aquò que menys puny és cosa de fer gitar la calor natural de dins, e esenes corrença lo fret e ha ab lo punyement de la calor fredor que és fredor universsal, e·l punyement és per la calor que és costa la cuberta de dins. E a veguades ve lo tremolament quant la calor fug a la part de dins axí com és en

les postemes de dins. E a veguades significa lo tremolament e la rigor sanitat en les febres lentes quar signifiqua que les humors se [...] somoven de les venes e hixen de fora, però si no y ha digestió ni és per terme ni aprop no se·n sent per aleugar, signifiqua que aquest tremolament no és per tal que la vertut a poder la matèria ans és per multitut de la humor e somou-se per son multitut. E ha-y del tremolament que significa mort, ço és a saber, aquel de què·s soguex feblesa de la virtut e deffalliment de la calor natural e seccetat. Emperò la rigor és per menor cosa que no és lo tremolament, e·l somovement del torbament e enrevironament significa perocxisme e en los veyls han les febres amagades. E a veguades és la cosa del longament de la febre espessetat a les entremenes e no és fort enfebrat, e esteniment dels peus e sentiment en les entramenes. Si ennegrix la lengua ab febre leugera la febre és amagada e si ab la febre s'ajusta paraliticament, cura la febre primerament e ço que s'í pertany és mel rosat dissolt ab [...] ocximel e aygua de siurons ab oli si ha febre e·l cap raure és de ço que spatxa e tapa·l cuyr e fa tornar les babors atràs e fa esforçar la febre. Signes a la cura universal de les febres putrefactes. Sàpies car l'enteniment en la cura d'aquestes febres és que hages a veguades esguardament a la cosa de la febre e ha obs a reffredar e a humentar e a veguades ha obs que hages esguardament a la humor entrò que·t ha obs que u façes digerir e mundifficar, e·l digerir és que l'espés façes tornar en egualtat ab assubtiliar e·l subtil fé tornar en egualtat ab espesseir. E a veguades és que ço que ha obs a la febre a reffredar e ço que ha obs a la humor a digerir e a la pervocació e al deguastament e a veguades és que ço que digerex e escura e deguasta és calt aytanbé comunament. E adonchs tany que guarts lo pus degut d'aquestes dos coses. E a veguades se releva la febre ab coses fredes axí com a meló índich, e altres erbes e seliandre vert li és bo, e si·l seliandre era

sec especialment seria-li fort contrari. E universalment se tany que prenguen aygües de fruytes entrò a una setmana e ús aygua de ordi e totes les fruytes dampnifiquen al febricitant en quant que bullen e corrompen al ventre. E moltes vegades e a vegades [...] trob al fetge tant que digerex e assubtilia e deguasta e refreda e aytanbé axí com l'ocximel, e sàpies que a veguades és la febre tant fort e tan aguda que no t'ha obs que·t regisques per la cosa més que [...] aordons fort reffredament, e més que més si no troba la virtut fort que pusca sofferir. Fé-y en què·s releva la cosa e regix-s'í la humor e fé-li dieta deguda e no·l reffredes tant que tolgues la dissolució e si trobes la virtut ab poch poder té asment a engualar la complecció que li és contrària e reffreda·l e somou la virtut ab vianda e si a fort la virtut e somoguda que pot forçar la matèria contrària torna a la cosa quant totes aquestes febres no deus reffredar ab ·II· coses estèptiques ni espesses car [...] ab trocischs reffredants si no u fas aprop digestió e provocació. E sàpies car les [...] cures de les febres de putrefacció són girats de la febra èticha d'enteniment a contrariar la malaltia. E la cura de la febre putrefacta no és l'enteniment a contrariar la malaltia tan solament ans és aytanbé a destorbar sa cosa en tot que no és semblant a la malaltia e·l cibus és amich de la vertut en quant sí metex e és enemich de la vertut en quant que ama son enemich, so és a saber la humor e ajuda a abdós. Per amor d'açò ha obs que hom no faça regiment degut, e d'açò farem capítol apartat ab la ajuda de Déu. E sàpies car no·s pot fer que cures les febres si no les has conegudes e si no les conexes adoncs fé-y subtil regiment e tracta que lo ventre no sia plen de vianda quant vendrà la accessió e guarda·t aytant quant pusques que no façes fer movement al dia de la accessió ni no cures la febre. E deus guardar ab tot açò la virtut que sies fort ni si y habunda la sanch o ab la humor que habonda

sanch adoncs és la sagnia de les coses pus degudes de fer més que més si la urina és vermella ni espessa que no sia groga ni foguil perquè calla haver pahor que per la sagnia se·n corra e han les colrres, ni si han agudes e aprop la sagnia la fé un poch ixir ab coses soptils e on que hon si ha sequetat ab aygua d'ordi e ab ·I· poch de magna e aygua d'ordi e ab occhimel e si no és larch de ventre crex-í de magna e ab exarop violat de guisa que sia larch de ventre no que sia gran ixir ni deguastament fort. E açò que és pus amigable és a ffer cristiri si ha obs a fer a cuyta e dels cristiris que y són profitans és cristiri fet de oli violat e de such de bleda e de vermey d'ou e de succre e de nitre, e si has mollificada natura ab aquest mollificament ni l'has obs pus feble fé-ho ab occhimel fret ab rael d'api o son semblant e pux fé·l suar e larga-li los pors ab cosa que no haja gran calor axí com és fregar ab oli de camamilla e palpar en vin blanch ab aygua tèbea plasent. E si la febre és aguda no y deus fer untament ni fregament. E si trobes la humor [...] e·l começament al ventre fé-li fer vòmit ab occximel e ab aygua calda: si la humor és cosa que natura lo mogua a vòmit no li contrasts. E si tira als budells ni·s sent brugiment de ventre [...] ni devallament de fegades ni del semblant cas d'açò e deveda-li lo dormir al començament de la febre e especialment hi ha rigor o fret ni tremolament, car alongua·s lo fret e·l tremolament car lo dormir ajuda a les humors a corre dins e tol la digestió de les humors. Emperò ves lo devallament profita molt a veguades, no dampna en temps de la fi e no li tolgues de beure aygua freda si donques la humor no era crua e espessa que li tolgués la digestió, e sàpies que la sagnia los profita de present que la han feta e depux fa·ls mal e no mundiffica. Emperò la humor colèrica és digesta si torna de subtil espessa e la aygua freda fa ço si no són lo fetge e l'estómach febles o frets o que han en les entramenes

postema o dolor en qualque membre o que sia sa complecció ·I· poch de sanch o que sa calor natural sia feble o que sia feble car ha begut aygua freda o que no és acostumat de beure la dita aygua axí com los hómens de la terra del Bezar ni altres que espasmen lurs membres tantost e han sanglot e la sagnia és d'aquesta universitat. Emperò al temps que la humor és calda o espessa e digesta e·l cors és espés e la calor natural fort calda e la vertut fort e les entremenes complides e sanes e ells no són frets en complecció naturalment e que són vesats a beure aygua freda molt, adons les aygües fredes són de les coses que los són mellors car a veguades ajuden a fer moure les humors en exir o en vòmit o en suor o en urina o en tot açò troba tantost salut. E a veguades dóna a veure lo metge al malalt aygua freda tant entrò que·ls engrux la cara e tremolen e han batement de cor e a veguades se muda la febre a fleumàtica e a veguades s'esforça la natura e empeny la humor en suor o en urina o en fegagades e és curat. E aytanbé si alguna partida de alguns lochs e puxes duptes en dampnatge del calt e del sech e cosa que l'enduga a tísich no li tolgués aygua freda car més val que la apostema crescha e [destorbar] recruu que si venia en tísich. E l'occximel emperò aquell que ha lassech e diurètica e dissol e alargua lo ventre són dampnatge és en la apostema. Emperò és major que no és de la aygua freda. E aytanbé lo julep que és de gran complecció. E si no·s pertany a ell que begua aygua freda lunya-la-y car seria dupte que engenrrassen espasme o·ls pors e hupilacions e seria cosa d'altra febre en quant que fa altra hupilació. E a veguades és pus fort que la primera, e si encontra membre feble fa-li perdre sa cosa. E a veguades constreny lo loch del transgolar e constreny l'alenada e engenrra tremolament als membres e espasme e feblesa en la

vexigua o dels ronyons o còlica passió. E aquels que més se tany que hom guart de beure aygua freda és aquel a què dapna quant és sa, però si veus la vertut fort e la sobrefluïtat espessa e la complecció calda e freda e secca e à-lo ja lacssat, adoncs les solvex a veguades beure aygua freda al temps del davallament e quant veuràs les digestions e que les humors sien buydades e no li dampnifica lo bany ni beure vin subtil temprat ni fretar ab olis dissolvetius. E si fas les raels damont dites al començament de les febres tany-se que aprop tractes en digestió e en pervocació que no sia per via de [...] sos leugaments los quals havem ja dit, mas per via de destorbar la cosa e no buydes la humor indigesta sia calda o freda sinó per necessitat, e a veguades se mescla l'àvol ab lo bo quant no és digest. E no esguardes al dit d'aquel que diu l'enteniment en digerir és a buydar ço que és digerit, ço és a saber, lo subtil e la humor calda és subtil e no ha obs assubtiliar cor la cosa no és axí com éls dien mas l'enteniment en la digestió és engualar la sustància de la humor entrò que sia apparellada a expulssió leugera e·l subtil que és pregon e l'espès que és fermat, e·l viscós que és ajustat res de tot açò no és apparellat a expulssió leugera mas ha obs a espesseir lo subtil e assubtiliar l'espés e diureticar lo viscós, e si aquest home no hagués oyit de les paraules dels ancessors en cosa de la digestió ço que y han dit que la cosa de la digestió de les humors és que·l subtil ha obs a espesseir, seria rahó que reebesen son dit ni él aytanbé no y studia per sí mateix e que digues per què en les urines de les febres no són en començament ab ypòstasis afonsats e si los apòstasis affonssats són altra cosa menys de la humor material e és ja digesta e no s'espolssa al començament de les

malalties pusque és la subtilitat fin de l'enteniment de la digestió, donques deuria ésser que al començament de les febres que són de sanch e de lur semblant hagués apòstasis loables. E si és que la natura no pusca espolssar la sobrefluïtat sinó aprop temps endevenidor a espolssar en la urina e subtilitat per obra, tany-se que sàpies que la pervocació de la humor abans del temps en què és vista la digestió en la urina és inposible o greu e dura, a veguades s'aplegua e no obra tost e a veguades se mescla l'àvol ab lo bo per què li valdria més a n'aquest home que estudiàs bé en lo Galién e en Ypocràs en ço que han menudejat d'açò e que estudiu en gran estudi e que·s torne de les contràries si contrarieja als ancessors car per veritat fa-los fer peresa per què lo mils que ell pot fer és bon estudi. E albir-m'e yo que a n'aquest home són endevenguts alguns esperiments e han profitat e ha posat son enteniment en éls e semblen aquestes esperiènçies que no són sobre les raels de medecina que s'endevé que no·n profita nenguna ni són vertaderes. Emperò si la humor és molta e movibla de un membre a altre no espers la digestió que a veguades se·n pot engenrrar postema en membre capdal o en altre loch, e si la lexes que no y faces medecina pot venir en gran perill abans del temps del terme e açò és per longament de temps en què està la digestió engual sens dupte. Adonchs no·s pot fer sens purgació car lo perill que·s soguex de la porgua és menor que·l perill que·s poyria soguir si no·l porgaves, e aytanbé natura la mou per gitar de fora per sobres del dampnatge que li fa e si l'alargues ajudar-li-hàs al mellor loch que pots e sàpies car la sagnia és bona si conexes que la malaltia sia per habondament de sanch e no·t cal esperar digestió axí que·l convé esperar en les porgues. Emperò convé a esperar la digestió en les altres humors e si tardes la sagnia al començament de la malaltia no y ha via que les façes

puýs que a veguades l'auciu quant troba la vertut flaca, e aytanbé si dubtes de la humor que és de necessitat a buydar ab tot açò que no haja digestió adonchs la somou e açò fé al començament. Emperò costa la fi no somogués res entrò que natura a poder e digeresca e sinó·s mou somou-la al temps de què ela·s mou. E si natura la somou lexa obrar la natura. E açò apella Ypoccràs en lenguatge de grech mahejan que vol aytant dir com cosa que·s mou sopte, car dix tany-se que faces la medecina lacxativa aprop la digestió de la malaltia emperò al començament de la malaltia no deus res fer d'açò si donchs la malaltia no era mahejan e no t'albires que comunament que sia mahejan. Exempli de aquesta provocació necessària que no és en son temps a la comparació d'aquesta provocació al dupte de la malícia de la humor e aytal com la comparació del cibus per guardar la vertut que no falla. En quant faràs la provocació guarda que sia lo temps del departiment de la febre o al temps que no és fort o en temps pus fret e no dóns porga en dia de la accessió e buyda la matèria ab l'artifici per la part que la buyda natura. E no somogues les humors ab ço que los és agent e cosa de cosa del movement del parocxisme. E universalment guarda del regiment gros que no li dóns a beure aygua de ordi ab succre ni julep que u poyries fer somoure lo parochisme en quant que estreny les vies car açò és perill si donques no era fort. Mes ajuda car lo metge deu ajudar e natura, no contrariar. E sàpies car molts són que los ha obs medecina fort e feble però fort en quant pervoca la humor grossa e viscosa. Emperò febla que faça venir a sella una vegada o dos e no·n buyt molt ajustat per tal que no li deffalegua natura. E·l melor conseyl és de la sagnia que [...] no la façes si estar-te·n pots e si no te·n pots estar més te val fer poch en moltes veguades que molt en una vegada e aytanpoch

no deus buydar. E aquel que s'albira que donar a menyiar e a l'esforçar en la malaltia calda és pus degut per tal car ha obs digerir per cambiar ço que és deguastat al temps que o vol fassa natura o no fassa ja té feta la sua error. E sàpies si y és justat dolor de cap e febre que·l pus degut és que cures la febre. E sàpies que dolor de cap a veguades fa tornar la febre quant és en dexenement a crexença per què ha obs que y dóns remey e si l'enfant que mama ha febre tu deus adobar la let de la nodrissa. E si en febre veus urina verda significa apostema e és la cura que li dóns aygua de ordi ab ocximel e quant la febre serà remediada entenduda postema. E si la febre ha còlica passió mentre que no vaja larch no li dóns a beure aygua d'ordi mas dóna-li brou de pols e de cantit e fé-y-lo cristiri e pux dóna-li aygua de ordi si s'í pertany, però les porgues ha-n'í que són coladura feta de tamarindis e occximel circast. E a veguades hi metràs càssia fístola e a veguades hi metràs escamonea e a veguades los daràs a beure julep ab escamonea tansolament. E a veguades si la humor és grossa ha obs que y metes aloen. E·l melor que pots fer que laus violes ab aygua d'endívia e ab aygua de allassar e puxes fassam píl·loles. Emperò los mirabolans, sitrins e índichs obren ab ells e yo no trop rahó en lur obra car ells restrenyen los pors aprop l'ixir e restrenyen les entramenes e si no pots obrar menys d'éls feu aprop digestió perfeta de les dos maneres d'espècies de les milgranes: és gran profit ço que n'hix quant hom les prem ab la carn per a veguades e de les porgues aquelles que són fetes de violes e de scamonea e sia la quantitat de les violes ·I· pes e de la scamonea ·I· quart. E a veguades hi metràs ·I· poch de menta [...] pendràs de les molt reffredans medecines en què metràs escamonea e fer-n'às trocischs a n'aquesta forma. Pren siliandre, espodi, roses,

de cada ú miga unça, e càmfora alguna quantitat e escamonea entrò a mig doant e begua d'açò e prengua circast ·V· sous e mel rosat ·V· sous. Premsa de [...] pom que à-n'í e prempsa de codonys per enguals parts e premsa de siliandre fresch ·VI· parts, sien ajustats los sucs de les prempses e cobren lo circast e·l terengibin e fassa una sustància tro que t'albirs que sia pres e pux pren de la càmfora pes ·I· doant e mig e de la scamonea una dracina e puxes met la cosa sobre·l foch e gita'y la càmphora e la escamonea e guarda·t que no·s guast al fum, e pux lexau entrò que·s prengua per sí matex, e dóna·n a beure de dos peses entrò dos e mig. E pots pendre del terengibin e del circast e del succre blanch e fé-li·n juniubetes qui són trocischs e me-t'í escamonea tanta que·n pusca haver a una bevenda de la càmphora entrò a ·I· tahog e escamonea doanch, e és plasent sens mala sabor e aquell que és febricitant en estiu de febre freda no entre en bany. E on que on si sua car poyria tolrre la humor de deguastar. E·ls trossichs no y són deguts de donar en lo començament quant la febre és aguda. Mas aprop la digestió e la provocació e aquels que són pus deguts són los trossichs a n'aquell qui ha la febre mesclada axí quant si era éticha en son regiment e sent en algun temps febre no fort dampnant, car la cosa és car lexa lo regiment en regiment. Capítol de les viandes dels febricitants. Sàpies que·l pus degut e covinent de les viandes són les viandes humides e més a n'aquels que han la complecció calda axí com los infants e·ls hòmens delicats en quant que sembla la complecció en una espècia e en quant que és contrària de la malaltia. E si comença la febre e la natura és secca adoncs no li dóns res a menyiar, entrò que la fenda ne sia hixida complidament. E quant los vendrà la accessió dels parochismes e les accessions s'esforçaran, deven haver lo ventre buyt de vianda del tot en tot

car si menyiaven a n'aquell temps [...] farien ésser natura affaenada en la digestió de la vianda e destorbaria·s de adobar la matèria e de gitar fora, e la malaltia se fermarà e s'alongaria. E per amor d'açò deus tardar la vianda entrò lo devallament o aprop lo devallament, e si s'endevé que li uses a donar la vianda ab lo devalament és lo mellor que pusca ésser. E sàpies que de les viandes e del regiment n'í ha que és molt suptil e ha-n'í que és espessa. E ha-n'í que és mitgà entre aquestes dues que tira de una partida a subtilesa e d'altra a espessetat, e·l regiment fort sobtil és tolrre la vianda de tot en tot e la espessesa és pendre les viandes dels sans e aquella que tira a subtilitat de la migana és vianda que prengua de such de melgranes, e·l julep és molt sobtil, e aprop l'aygua de l'ordi subtil e aprop l'aygua de l'ordi espessa e les erbes fredes e humides axí com almols e espinachs e bledes e lur semblant, e pux ordiat ab la sustància de l'ordi e açò és la vianda migana. E la vianda que tira a la part espessa de la vianda migana són polls e les estremetats e pus subtil d'açò és l'alquebayg e pollets pochs e encara és pus subtil que açò l'ordiat ab la sustància de l'ordi. E pus subtil d'açò la sustància que n'hix de pan remullat en aygua freda. Emperò l'espès és vianda fort e·l ordiat és bona vianda en quant que ab lo nodriment que dóna a liqüetat e escorrement e escurament e tenrea, e contrariria a la febre e toll la set e passa tost e lava sens que no ha stiptiquetat, e per amor d'açò no s'arremena ni s'envolopa en les vies, ab tot que les vies serien estretes, e no ha viscositat en temps que passa per lo transgolador. E a veguades escura la fleuma e si és ben cuyt no troca ni passa gens. E·ls ancessors lo u fahien en temps que havien obs assubtiar lo regiment e·l pus subtil regiment que aquest és ordiat e aygua d'ordi e mellicrat e dóna-li molta d'aygua cor son cibus és poc e fa passar l'aygua per los pors e·l seu comfiament e·l seu escurament e son allargament e son decorriment és [...] gran e sa calor és trencada

e sens tot dubte que dóna algun crexement en la vertut e és ajustat a n'açò, aprop l'ocximel és melor e pus fort a diureticar e escurar que no y ha mica de calor que dampne a les entramenes caldes axí com ha en la mel. Emperò diem ara que la mel de les canyes, so és a saber lo succre més que més quant és net és pus noble que la mel de les abelles ab tot que no escura tant com la mel de les abelles e aytal matex fa occximel de succre e despenssa l'ocximel e a veguades fa venir dissenteria e açò és duptòs en les malalties e nós metrem en ·I· capítol departit com se deu pendre l'aygua de l'ordi ni l'ocximel. E·l regiment e la subtilitat del malalt aordona segons la natura de la matèria de la malaltia e segons lo poder que ha la natura de digerir e de guastar e de buydar la matèria. E·l temps que és pus degut és subtiliar l'estament car adoncs és pus fort lo tractament de natura en batallar ab la matèria, e no·l deues fer tener menys en altres coses e més que més al temps del terme. Emperò abans d'açò no és encara la batalla fort e ço que deus aordonar és la subtilitat o si ha obs a sagnar o flux de ventre o cristiri o remediar dolor que sia aguda e adonchs deues tener menys a complir ço que y ha obs e pux li dóna viandes si·s tany que-li·n dónes que no sien contràries e espessea del regiment segons que aordona la vertut, e·l temps que és pus degut és lo temps que la vertut no és molt affaenada en la matèria e açò és en lo començament de la malaltia. E·l dampnatge que·s soguex per la espessetat de la matèria és adobat per suor aytanbé, car la suor és pus leugera a la vertut e l'estiu per tal quant deguasta e quant sua ha obs a créxer la vianda, car la vertut no fa en la digestió molt en una veguada, ans se muda en diverses maneres perquè convé que sia lo camiament en diverses maneres. E en la urina és la cosa girada, car en quant que ha poch de deguastament no ha obs gran cambiament e encara més que si·l cors havia lo camiament en una veguada seria contrària a la vertut

e relevaria·s a una veguada. E en l'autumpne és temps que·l guarts però ha obs que no y haja contrari e hajes esment en guardar la vertut e entre deffalliment de la matèria e al departiment a poc a poch és pus degut a n'aquell temps. E universsalment lo departiment que en la vertut és feble e és degut, e sàpies car si no fos la ordonanssa de la vertut fóra degut assubtiliar la vianda pus fort subtilitat, però la vertut no u sofferia car affeblir sia e si s'affeblia no li aprofitaria medecina que y faesses, car aquell que guareix axí com sabs és la vertut non ges lo metge car lo metge és tan solament aministrador dels esturments a la vertut, e si t'esmagines açò pots conéxer que si la malaltia és molt aguda e és la fi molt prop que la vertut no s'affeblirà en aytant quant la humor tira del començament entrò a la fi, per què subleva l'afaenament de sobre la vertut per tal que senyoreg sobre la matèria e no li dóns faenes ab viandes espesses, anans li fé regiment subtil e encara que li fasses lexar la vianda del tot e més que més al dia del terme. E si veus que la malaltia no sia molt aguda, mas que és aguda cominalment, adons no y fasses lo regiment subtil en fin en l'estament ni al dia del terme, especialment si no u fes per gran cosa. E si veus en la malaltia antiqua o prop d'antiqua, no fasses subtil regiment car la vertut no y poria abastar entrò a la fi ab subtil regiment per què guarda en totes aquestes maneres que fasses al començament regiment gros e a la fi fé lo regiment subtil, entr'amdós sia lo regiment que guart la vertut entrò prop de la fi e adoncs tracta contra la humor e no tractes en àls. E si conexes que la vertut sia fort deus-lo sostener ab julep, o ab son semblant nex una setmana e més que més quant les febres són per postemes, e si duptes en feblea dóna-li aygua d'ordi, e si t'endevé dupte en la malaltia que no la conegues, adonchs val més assubtiliar la dieta que si la engrosseïa, emperò guarda·t que la vertut o pusca soffrir, e aquell que s'albira de donar a menyiar al malalt e·sforça la malaltia

que és calda és pus degut per tal cor ha cosa de digerir, e per restaurament d'açò que és guastat que tota hora que·t vulles que obre natura o no obre ja saps la error. Emperò si duptes en deffalliment de la vertut és degut que·ls dóns a menyiar e ha-y dels [...] corssos que són colèrichs que han obs altre regiment girat d'aquest que havem dit e més que més si són acostumats de molt menyiar cor si no prenien vianda al començament metex de la febra nex al temps que la febre és pus greu, ço és a saber en lo temps de la fi, e és inpossible cosa que no vénguen en una de dues coses, que si són ab la vertut feble venen al síncopis e moren tost e si han la vertut fort cahen en èticha e són coneguts los senyals de la èticha per la subtilitat del nas e per la pregonea dels vuyls e per entrament del pols, e a veguades se cambien abans d'açò per les colrres punyens que·s vessen en lur estómech. E ha-y alguns hòmens que són plens de carn però si hom los toyll la vianda affeblexen e enmagrexen e no poden sofferir que hom los tolgua la vianda e ha-n'í d'aytals que n'àn fort dolor al ventrell e dolor de cap per col·ligància e aquests són d'aquesta espècia e a n'aquests poder los basta aygua d'ordi e a veguades ha obs que hom hi meta suc de melgrana o son semblant per esforçar lo ventrell. E a veguades han obs a fer vòmit suau abans de menyiar e molts d'aquests affeblexen tant que venen en síncopis e açò no és per força de feblesa ans és per humor que és versada a la boca del ventrell e si beuen occximel ab molta aygua calda o vin temprat ab molta aygua calda gitaran en lur vertut e si mengen alguna cosa que sien de such stíptiques, hauran remeyi. E·ls veylls que són febles e·ls enfants, són de espècia que no poden sofferir fam, emperò los vells sofferen pus tost la fam e puxes los massips e més aquells que són durs ab amples venes en ayre fret. E moltes veguades arren los metges en semblant d'aytals malaltes per ·I· cas, car éls veden la vianda

al començament de la malaltia e quant se reguarden a la fi e conexen que la vertut fall, adoncs los donen a menyiar per necessitat e erren de dues parts, e si·ls donassen a menyiar al començament, fora error per ignorància menor que aquesta. E endevén-se que aquests malalts han corrisa per affollament de ventrell e colèrichs per vigílies, per replecció e per privació de la digestió e treballen e bequen e veen vesions falsses e les humors constrenyen lur vertut e han moltes babors e dóna-los veyiares que hajen ço que no és e contornen-se per lo lit e dóna-los semblant que vejen coses que no són res e tempestegen e belluga-los la mà jusana e han gran tristor per sobres de greuge de la humor. Lo regiment ab beure l'occximel e l'aygua de l'ordi. De la aygua de l'ordi n'í ha en què no és l'ordi mas en vertut [...] e en forma, emperò ha gran entrada en medecina e gran profit si ja és complida la digestió, al mellor és que y haja les ·XX· parts d'aygua [...] e ·I_a· d'ordi que tornen aprop de ·V· e prengua lo vermey subtil que dóna menys de cibus, e humeda més e lava e trau les sobrefluïtats, e sa decogció és molt engual, e ha-n'í que a alguna part de l'ordi e sa farina és pus amigable que no és quant és massa cuÿt, mes que sia cuÿt en manera que·n sia despullada la ventosetat que té e no tant que·l torn viscós fort, e aytal dóna gran cibus, e lava poch e endevé a molts que s'enagrex l'estómach per alguna cosa que ha en sí matexa, e si y ha alguna calor estranya per cosa de mala complecció, e·l aygua de l'ordi a veguades és cuÿt ab la pelloffa e a veguades sens pelloffa. E·l melor de l'exarop segons mon enteniment que hom met al succre en una cassa e pux met-hi vinagre fort tant que s'esclaresca lo succre e puxes lexa-la

descuberta e posa-la sobre la brasa simpla o sobre les sendres caldes entrò que·s fona lo succre en lo vinagre sens bullir e puýs l'escrassa e lexa-lo entrò una hora e no y haja gran calor e estia-y tant entrò que sia temprat lo succre ab lo vinagre e pux met-í d'aygua entrò que passe dos dits e bulla entrò que prengua sustància. E la comfecció entre l'exarob e l'aygua de l'ordi tot ensemps treballa e corromp per la multitut de la aygua de l'ordi e l'aygua de l'ordi no·s deu beure ab seccetat de la natura, car Ypoccràs o veda en lo regiment de agudes, mes fassa-li anans ·I· cristiri. E si s'anegrex l'estómech begua lo pus subtil e cogua ab mel rael d'api o son semblant e si s'anagreix més adoncs no·s pot fer sens que no y meta ·I· poch de pebre e més que més si l'estómech no és fort subtil ni calt. E si crex molt son enflamament als calts lo tempra ab vinagre però si l'exarop ben diuretica les humors e aparella les sobrefluïtats a espolssar e begua aprop dos hores l'ordiat subtil desús dit per lavar allò que ha diureticar, l'exarop escurarà e trauran hom suor e pervocació de urina e no te dón si dónes a beure l'exarob al temps de les síncopis quant l'estómech és buyt de viandes. E a veguades ha obs que·ls dóns julep abans que aygua d'ordi per tal que ahumecte mills e açò fé si veus que seccetat senyoreg sobre al cors ni en la lengua e a veguades ha obs que fluxes abans que·l dónes lo ventre ab tamarindis dues hores abans que·ls-ne dónes. En les cures de les febres agudes. Emperò ço que havem dit al regiment del mollifficament e de la pervocació e de la suor e de la digestió e pux de l'affluxar ab medecina e ço que havem dit del cibus devem tornar dir açí. Emperò lo temps que multiplica fort la calor deu·s reffredar l'ayre e reffreda·l cors ab emplastres e ab medecines e ab coses que tengua en la boca axí com

semenssa de silli o mussillatges de semensa de codonys e suc de berdalagues e such de regalíssia per remediar la set, car ha obs al malat que à malaltia per calor que estia humit e no s'exuch, e açò que havem dit és de les coses que y són pus aprofitables. E a veguades los és gran profit fer cristiris frets axí com de such de meló e such de cogombre e such de carabassa e such de berdalagues ab oli rosat e ab mel e la càmphora és de gran profit e devem l'ayre reffredar segons són poder, e són reffredament deveda lo cadarn e ab coses que ventolegen moltes e vou de torres si·l loch s'ó dóna, e més que més que y meta en loch de palla jonch e si fas estar citres e bacins en què degoten aygua o que sia lo lit del malalt sobre font cuberta que còrrega e hajes branques de salze e de codonyer e de murta que y en salpusques desús aygua ros e pomes e ninóffar e brots de salze que y gites desús, pols de sàndils e de càmphora, e que y ensalpusques ·I· poch de bon vin bé odorant e assò és la fi d'açò que volem açí posar del regiment de l'ayre. Emperò menys del regiment de l'ayre que ja sabés e si vols fer emplastre reffredant e mollifficant fé-lo ab aygua de carabasses e de meló, en dich especialment de cogombres e de letugues ab vinagre. E ço que és covinable a tolrre la set és servesa feta de pa blanch ab aygua de let feta del degex aprop que és ben colat e si·l vols ab lo mollifficament d'estrényer adonchs hajes such de melgrana murcienca e de la melgrana agra e agràs e such de mora de barça e·l such agre del limó que no sia salat, e·l such agre del pompsir e lur semblant e aygua de berberis. Emperò los emplastres deven ésser dels suchs damont dits e especialment ab roses, e·l such tret de les roses fresques e sàndils e càmphora e such de siliandre e de endívia e de mussillatge de semenssa de silli ab vinagre e ab aygua ros és d'aquesta espècia e posar sus lo fetge coses

fredes és cosa que molt profita que si·l porta en egualtat adoben-se·n les coses e pot se·n adobar la urina. E si y ha corrisa e fent-se lo cap greu e tirant, significa moltes babors. E adonchs no li deus vessar sobre·l cap aygua ni vinagre mas fé-los perfumar sobre babors d'aygües axí com és necessari segons la cosa e si no y ha corrisa ni res d'açò que havem dit, adoncs potz fer-los banyaments de les emplastres axí com te volrràs. E·l banyament que més dampna quant ha replecció al cap és mulssir let sobre·l cap a veguades fa engenrrar postema al cap e ausiu. E al temps que és pus afisat de fer lavament al cap ab replecció és temps sech e que sien les babors seques e poder en aytal temps no y dampnarà. anans li profitarà e és conegut per lo dormir e per la vigília e per la humiditat de les narills e lur sequetat e si a lo nas e la cara fort vermella no·t te dan si·t traus sanch del nas. E reffredaràs lo fetge ab enplastres e si·l reffredes guarda·t de reffredar fort ab suor e ab dissolviment, mas convé que guarts açò car a veguades se·n endevendria alongament de malaltia ab tot que a veguades l'alongament de la malaltia és pus affisat que no és l'agudesa de la malaltia e deus guardar en les febres agudes aytant com pusques que no vénguen en dissenteria car poyria venir en deffalliment per tal quant fa buydar les sobrefluïtats dels budells e amagrex-los no per habondància de les sobrefluïtats car a veguades tornen les sobrefluïtats damont e fan dolrre de les partides davall per feblea de la vertut, e natura guarda de reebre les sobrefluïtats car fa dolorejar dejús la diafragma e fa-les inflar e dolrre lo cap. E a veguades [...] lex arop del papàver ha gran loch a espatxar les humors sobtils e fé·l dormir. Memòria de les coses que agreugen les febres agudes: Parlarem primerament dels accidents dels quals prenem senyals

en les febres e en les cures e devesirem lo departiment de les febres agudes. E aquests accidents són axí com tremolament, e·l fret e la rigor e axí com la suor, e axí com gran allargament de sanch del nas e axí com vòmit greu e flux de ventre que·ls affeblex, e axí com set que no poden soffrir e axí com gran amortiment de dormir e axí com hom no pot dormir e axí com aspresa de la lengua e exugament de la lengua e axí com stornut fort e dolor de cap greu e tos soptosa e deffalliment de apetit e deffalliment de digestió de ventrell e axí com apetit caní e sanglots. E·l regiment del tremolament e de la rigor si són forts: Allò que és consegüent d'açò per suor és tost adobat e no ha obs a regiment. E aquell que ven per terme no y deus fer nenguna cosa per cessar cor no és cosa que affeblesqua e si ve en altra manera que no véngua per suor ni per terme, adoncs li fé liguar les estremetatz e·l fé palpar leugerament e escalfar ab aygua calda e frega·l ab oli d'anet o de camamilla si y ha mester. Emperò aquell que és forts se continua als febricitants ni als altres adoncs deus ligar les estremetats e frega·t ab oli de camamilla e ab rael de liri. E ha-y molts hòmens que u fan pus fort ab cardamomi o ab castor o ab ruda o ab abrotamon o ab mandrastre o ab pebre o ab pel·litre e a veguades no s'espassa entrò que hom hic fa emplastre de mostalla e estefisagria. E a veguades fé hom decogcció d'aquestes medecines e que y haja dins oli de quiri e aygua de guarquil per sí matexa és fort a n'aquesta obra e ab oli ab què sia bollit. E aytanbé li n'és bo decogció d'anet e sa destillació. E açò és recepta d'oli molt bo. Pren alum e mirra e ruda e fundechs e pebre e pel·litre, e sia ben bollit ab bon vin e quant serà bullit cola-u o ab la mitat de sa quantitat de oli de linòs e bulla entrò que sia conssumat lo vin e romangua l'oli e frech-se ab açò, e dels olis que són pus forts al tremolament és oli de cost e oli d'ebrotanum e oli de quison e oli de liri e oli de mirra tant que·l pes de una unça torn a

·IIII· sous; pebre e pellitre de cada ú, dos doans e fé bullir absinçi ab oli que y haja bullit api e fregua-lo ab aquest oli calent e aprofitar-li hà molt. E a veguades ha obs que·ls dóns moltes coses a beure. E a veguades l'escalffen beure aygua ben calda e que s'estuben les babors e si no s'escalffa per tot açò e la humor és grossa e espessa, bull ab aygua anet e mandrastre e sement d'api e màstech e lur semblant axí com aygües en què haja bullit abrotanum e fundenchs e anet e esquinant e ruda e majorana e cost e sements calents, e totes les medecines que sien fort pervocatives remesien gran tremolament de la quartana e de les medecines que escalffen lo gran tremolament de la quartana ni de son semblant que begua cost, ·I· pes, ab aygua calda e d'aguarich e altre tant d'aygua calda e l'aguarich ha gran vertut en aquesta cosa. E a veguades met-hi hom ·I· poch d'opi e fa dormir e fa suar e toll força de tremolament, e aytanbé yreos ·I· pes ab aygua calda, e de les coses compostes triacha de quatre e de les altres lo comí, e·l polig, e·l pebre, e·l mellicrat ab què sia bullida ruda o estafisagria e pel·litre o pebre, trocischs provats que sien beguts entrò ·I_a· hora abans del tremolament, e·l malalt haja escalffat ab foch e ab fum d'estorax. Recepta: storachs, mirra, apopanach, de cada un per enguals parts, sia pastat ab mantegua e bega·n de cantitat de una fava e prengua apoponach e castor e dauci e assafètida e pelitre e opi per enguals parts [...]. E faça axí com ha fet de primer. Ítem, recepta, appoponach e serapin, semenssa de ortigues e comí agrèstich e semenssa d'api e pebre, de cada ú mig pes, semenssa de visquiami, crossi, aristologia, castor, opi, mirra, ameos, gingibre, de cada ú ·II· parts, semenssa de secuta, pelitre, de cade ú ·I· pes, e sia pastat ab mel e bega·n de la quantitat de una avellana ab aygua ben calda. E a veguades ha obs a beure ab vin calt e pendre viandes caldes e porguar ab

gires e ab dissitoniten laxatiu o ab dia dactilorum e encara si·l tremolament és fort, e més que més sens febre, e dóna-li a beure píl·lules fètides car elles són cura d'aquesta malaltia. Lo regiment de la gran suor en les febres que ve per terme no la cesses aytant quant pusques e si passa la regla qu'esdevé de necessitat és que la faces cessar e adonchs la deus ventar, e reffredar lo loch, e si no basta deus esforçar de més reffredar e guarda·t quant seràs al començament que no li torchs la suor una veguada aprés altra, car açò seria cosa de fer multiplicar e de més còrrer, e a veguades ve en síncopis. E si la torcaves crexeria més, per què deus fregar lo malalt ab oli rosat ben vertuós e ab oli de murta e ab oli de saüch e ab oli de balaustres, o pren oli de aygua on haja bollit codonys verts e pomes e copolls de roses e balaustries e cacabre polvoritzats e cessarà. E a veguades la fa cessar lo vinagre temprat ab aygua e agràs e decogció de gales e decogció de balaustries e de murta e such de salze e aygua de semperviva, e si s'esforça la suor unta·l ab terra sigillada e ab such de goma, e especialment si l'untes ab aquests dos met-í vederonchs, e si encara crex la suor posa-li neu sobre les estremetats o·s bany en aygua freda si soffrir-ó pot. Lo regiment quant ix massa sanch del nas. Quant ix massa sanch del nas e ven per terme no la estanchs aytant quant soffrir ó puscha. E si és en les febres agudes necessitat de arremenar, adoncs li ligua les estremetats, posa-li ventoses en la part contrària e pux tracta a reffredar lo loch, e mentre que pusches retenir la sanch ab los reffredamens dits a n'aquel capítol matex. E a veguades a los quartanaris endevé que·ls ix sanch del nas e ha mester que hom los ajut ab coses que fa ixir sanch del nas les quals són sabudes car axò los és gran sanitat, e si has pahor que n'hisca massa fé ço que ja havem dit.

Al regiment del vòmit que los endevé fortment. Lo vòmit que los endevé per terme no·ls deus cessar si donques no era per necessitat axí quant s'endevé per veguades, e cessar-los ab coses que·n trasques la humor que dampna axí com ab occximel e ab aygua calda, e a vegades ha obs que n'esforçes, e met-hi en loch de l'occximel simple, occximel diurètich. e si la humor és pregon dins los [...] membres e espessa, adonchs és covinable que la porgues ab aloen e ab gira e si no és pregon dins los membres poder ajuda-y la gira e l'aloen, e si és pregon dins los membres e no espessa lo occhimel ab aygua calda la fé vomitar e pux dóna-li a beure vin de melgranes entró que prengua remey, e aytanbé la menta ab grans de melgrana. E a veguades lo fan restancar reffredament de l'estómach. E guarda·t que no y apliques coses pontètiques. E les coses que fan remenar lo vòmit per lur ponticitat e per lur agror estèptiqua fan mal, car fan entrar la humor pregon. Emperò la humor que no és pregona si és espessa pot ésser que la gita davall e a veguades s'ajuda lo ventrell e gita-la damont e si continua de gitar la colrra en no·n gita per cosa que haja beguda. E adoncs fé-les estèptiques e més que més los emplastres aprofitans e que prengues escorça de malgrana e gales o lur semblant en vin temprat. E si gita fortment la malencolia mulla una esponja en vinagre e posa-la sobre l'estómach e si y ha obs altres coses fé les coses que són dites al capítol de restancar lo vòmit. E·l regiment del flux del ventre qui los endevé ja n'avem departit al capítol de l'affluxament del ventre tractant e·sguardan en aquesta cosa e ço que y profita en quant en viandes és més [...] torrat e nentilles torrades e siliandre e qualque sia d'aquests boll-í e gita·n la primera aygua,

e més que més si u anagrexes ab vin de melgrana. Lo regiment en la gran set que los endevé. Quant los endevé gran set unta-los lo cap ab oli fret si doncs no y ha alguna cosa que u vede e aygües ben fredes, e fé-los tenir en la boca mussillatge de semensa de codonys mesclat ab oli rosat o aygua on hagen remullades prunes e grana de melons e de carabassa, e grana de latuga e rael de liri e·ls trossichs los quals són escrits en l'antidotari que són aordenats per set en les coses que deu succar són prunes e tamarindis, e la set és a vegades per seccetat, e toll-í lo dormir, e a veguades és per calor e fa·l perdre aytanbé lo vetllar. L'abautiment que los endevé devers [...] lur revel·lar ab comtar noves e ab altres coses e ligua-li los braços bax tant fort que los dulla, pusque no y haja cosa que u vede e posa-li estreyt dejós si tant és que sia estret de ventre e quant haurà repòs e baxament la febre posa-li ventoses entre les espatlles e·ls nus de la esquena. En la grevor del cap quant [...] en lo cap se senten mal, deus-los vedar de gitar let sobre·l cap e de verssar oli sobre·l cap ni de verssar denguna cosa, mas despenssa-y en perfums e ab lavaments d'aygua en què hagen bollit camamilla e que y haja demest violes e bren o lur semblant. En vegília de febricitants e dels altres, però tirar lo oli del papàver per les narils ab oli de latuga e oli de ninòfar e de oli de carabassa e de bleda e coses que fan adormir los sens, los quals són manifests a posar sobre los polssos e estubar sobre babors humides e flayrar ninófar e mandràgola e lavaments humits, e tot açò és cosa que y aprofita, e aytanbé si no y ha cosa que·n tulla que begua exarop de papàver, e canta-li davant que hauga la veu e conta-li noves e liga-los hom les estremetats ab sàvenes

que los dóns ·I· poch de dolor e aparell-se ell matex a dormir e clucar los vulls, e si veus que ell se aquede ·I· poch apaga los lums e baxa les veus e sol los ligaments, car assò lo farà dormir e si·s troba exugament ni escalffament per la accessió o per força de la accessió continua-y a lavar la cara ab aygua on haja bullit papàver negre o ab ·I· poch d'aygua de mandràgola e sa rael o si y ha denguna humor burquina profitar-li ha molt aygua on haja bollit madrastre e mellilot e anchau ab papàver e que se·n lau la cara e pux que s'estube en la babor. En la dolor del ventre que los endevé. E a veguades és que per verssament de les colrres en l'estómech e dóna dolor e si s'endevé al començament del parochisme begua exarop e occxiacre. En la aspresa de la lengua si y ha viscositat, adons la y fregua ab drap de li o ab salze ab oli de amenlles e ab succre tabardet entrò que sia mundifficada o ab esponge ab ·I· poch de sal e ab oli rosat, car ab açò trobarà gran aleuge, e si la aspretat no és per viscositat ni és per seccetat, adonchs los fé tenir en la boca sabastenchs o prunes o sal èndica que ha aytal color com l'altra sal e és dolça axí com mel e pren-ne axí com dix Arquiguit quantitat de una fava; e semenssa de codonys és cosa que ahumenta la lengua, li toll que no s'exuge e no parle guayre ni jagua: per aquestes dues coses fan exugar la lengua. A l'estornut fort que los endevé lur dampnatge, car umple·ns-los lo cap e afflaquex-los la força e a veguades fa-los ixir sanch del nas per què los deus fregar lo front, e·ls vulls e la cara e deves-los obrir la boca e fregar les genives

fortment e palpa-los les estremetats e met-los en la orella olis tèbeus que tiren ·I· poc a calor e humenta-li los nirvis e les temples e posa-los coxins calffats dejús lo cogot e no·s [...] reveden sobtament e guarden-se del pols e de fum e de tota cosa que haja odor aguda e odoren sponyia blancha e les coses semblants.. En la dolor del cap que los endevé liga-los les estremetats e més que més de sobre·l genoy, e frega-los les plantes dels peus e posa-li·n estret que tir les humors e esforça-los lo cap ab coses fredes les quals són saubudes, e dóna-li cosa que tulla la corrisa e la tos, lava-los lo cap ab decogció de roses e de violes e de ordi, de fulles de saltze o lur semblant, e ab oli de roses e oli de saltze, e si no y basta açò mescla-y ab los lavaments coses fredes e compostes axí com camamilla ab coses que fassen adormir los sens axí com lo papàver e no li poses let al cap entrò en lo temps que serà relevada la febre, e si la vertut és fort, posa-li let de cabres e si és la vertut feble, posa-li let de dones e toll-í la let si y ha replecció humida mala yvernal. E aytanbé guarda·l de totes coses humides, emperò fé-y les coses humides en temps que les babors són sumoses [...] e·l cap sech ab poc de dormir, e si crex la replecció al cap per babor humida adonchs lo tira davall ab estrets o ab cristiris, e liga-li los membres sotirans entrò als generatius. De lur tos. Moltes veguades s'endevé que han tos per calor o per seccetat e adonchs los fé tenir trossichs de tos e papàver destemprat clar ab semensses fredes e amidó e lurs coses semblants, e fé engüent reffredant d'oli rosat e de mussillatge de silli e such de berdolagues e de [...] lurs coses semblants. En deffalliment de l'apetit. A veguades és lo deffalliment de l'apetit per humor que ha a la boca del ventrell axí com

és dit al capítol d'aquesta malaltia. E buyda·l ab vòmit o ab fluxament de ventre, e moltes veguades los profita quant meten lo dit en la boca e somouen l'estómech a gitar, e més que més si giten alguna cosa amargosa o groga o agra, e a veguades és per força de feblesa, e adonchs cura la complecció axí com se tany, axí com sabs, e deus-lo fer odorar de les bones odors que façen moure l'apetit axí com olor de sevie mesclat ab aygua e aygua e vinagre e dóna-los comfits que·s pertanyen a les febricitats e ·I· poch de vin e decogció de fruytes estíptiques ab bona odor e dóna-li peus de cabrit en sols ab vinagre e metràs sobre l'estómech aprop los primers dies emplastre fet de fruytes e absançi e aloen e les coses axí com sabs e fregua-los ab olis bé odorans. Capítol de bolumus. La cura del bolumus és ab coses ben flayrans axí com bol armini mesclat ab vinagre e pan calt e olguen aygües ben odorans les quals aygües són apellades a masbot e dóna-los a beure aygua de carn e ligua-los les estremetats e tira-los les oreyles e les pells e esforça-los lo cerveyll ab lavaments confortatius de la humor, car lo més de aquesta malaltia los ve per deffalliments del sentiment de l'estómach e per cosa de ajustament de les branques dels nirvis per on li ve lo sentiment, e requer la vianda mes lo sentiment no y treballa. Capítol que parla de la negror de la lengua. Guarda·t que no li lexes la negror sobre la lengua, ans la los fregua ab les coses que saps per tal que no li pugen males babors al cap car farie-lo enfrenesir. Capítol que parla del calent caní. Quant hauran calent caní sien curats ab coses grasses e fredes e dolçes. Capítol qui parla del síncopis. A veguades los endevé síncopis al començament de la febre per les colrres que verssen a la boca de l'estómach e per açò los deus donar, abans de la accessió o al temps de la accessió, pan mullat ab vin de melgranes o en agràs

o hajes a saber que si ve lo síncopis ab la febre que·l síncopis deus curar primer, e si has obs que y metés ·I· poch de vin veyl ben temprat, met-n'í miga onza més, emperò no n'í ha aytal com lo vin vell de les pomes quant són deguastades les sobrefluïtats. Emperò moltes de veguades la sagnia fa créxer los síncopis, per què és pus covinable e mellor que li fasses lo vòmit e és cosa que molt los profita, e·l ligament de les cames e posar les mans e·ls peus en aygua calenta e és cosa que molt los profita, e quant veuràs que·s somoguen los síncopis lo millor que los pots donar a menyiar és ordiat refredat ab grans de melgrana. Capítol que parla del constrenyhiment de lur alé. Lo constrenyment de l'alenar los endevé per espasme o per seccetat que endevé als nirvis que mouen l'alenar o per humor estrangolan que·ls endevé al gargalló o y davala o per feblea que senyorega sobre los nirvis que han als membres de l'alenar e és degut que·ls curs ab emplastres relentius. E depux fé-ls cosa que tolgua la esquinència. E aprop açò tempra la complecció del cervell e fréga-los lo cogot ab coses que reffreden e humecten e pósa-los aytanbé sobre l'estómech axí com raels de carabasses e de bordalagues e de sàndils ab oli rosat o lurs semblants o açò que conoxeràs. Capítol qui parla dels lurs forts treballs. Si s'esforça lo lur treball per cosa de la boca del ventrell e més que més quant s'í aplegua humor punyent, e adoncs reffreda la boca del ventreyl ab açò que sabs e fregua-los e fé-los fer lit on jagen en loch que sia prop de moviment de aygua e sia lo lit ben enrramat ab coses fredes que bé olguen axí com flors de roses e de ninófar e més que més such de carabasses e de melons e such de bardalagues e de semperviva e oli rosat o lur semblant axí com tu sabs. Capítol que parla de la duresa del transglotir que los endevé. Quant los ve duresa del sanglotir e la febre és contínua adonchs los fé sagnar e muda-li lo regiment e fé·li estreyts que li són mellors que si li donaves porgua per la boca. Capítol que parla del fret de les estremetats. Quant los esdevé

moltes veguades quant la calor se n'entra de dins lo cors se·n reffreden les estremetats e la calor que se n'és entrada fa puyiar les babors al cap e adoncs posa les estremetats en aygua calenta que no beguen aygua freda. Capítol que parla de les febres colèriques. Les febres colèriques són de ·III· maneres, terçana comuna e terçana aguda ab accessions e tercana la qual és apellada causon e la terçana que és simpla és vera o no vera o és còlera vera o no vera e és de putrefacció de còlera grossa de sustància, car la còlera se mescla ab la fleuma. E per tal manera que se·n fa altra febre per qué a n'açò és diffinida la miga terçana, la qual és appellada amintita, car la miga terçana és composta per dos humors diversses e departides e aquesta és d'una humor matexa compleccionada e en la complecció que és en ella de la calor e del fret soffre sa putrefacció e són dissolvement e sa digestió e per açò a la miga terçana ha dos accessions. E la terçana qui és no pura ha una accessió e aquesta que no és pura a veguades s'alonguen los terminis entrò a ·VI· meses e a veguades enduu lo malalt a inflament e a gravesa de melssa, emperò la terçana aguda, la qual és causon ha-n'í que és contrària e·l remey que ha no és conegut ni sentit e los esforçaments de la febre e dels accidents són forts e la cosa és agudesa de la humor e són multitut, e per tal car la matèria és prop del cor en les miseragues que són venes prop de la boca del ventreyl e especialment costa los membres honrrats prop del cor. Emperò la tercana està en la còlera, en la carn e en lo cuyr, en la terçana contínua està pregon en les venes del cors luny del cor, e fort sent lo trebayl e no pot dormir e pren lo volentat de gitar e amarga-los la boca, e quant han gitat los labis los fenellen e han dolor de cap e multipliquen en les febres colèriques e la natura del mes d'aquests són que

no poden ixir a cambra e han la humor escomoguda envers lo cap. E si no se·n pugaven envers lo cap escampar-s'ia de fora envers la carn e·l cuyr. Capítol de la terçana especial que és appellada tribaten e en arabich algeb que vol aytant dir que trespassa de un jorn a altre. L'accessió d'aquesta terçana comença ab ruguor e ab punyement d'agules e quant se reffreda comenssa gran tremolament e dura pus fort que ls altres tremolaments que no són los altres frets e no ve lo fret entrò que la calor se·n entra ab ·I· poch de fret a la part de dins, a la part de la humor sembla-li que haja punyement d'agulles e aquest tremolament si bé s'és fort ha remey, lo tremolament d'aquesta febre és en los primers dies e girà·s en quartana. E an aquestes terçanes han gran suor en la hora que·ls lexa la accessió e han la urina vermella foguil e no ha gran espessor, emperò la terçana de còlera no pura ha la urina crua e espessa e la calor d'aquesta terçana és pus simple e mellor e pot si hom mills fiar que no fa de la calor del causon e quant li posaràs la mà damont e la y tenrràs ·I· poch no conexeràs lo enflamament de la febre. E·ls accidens que venen són que no poden dormir e han grevor al cap e no és aquesta terçana sinó en miga partida de la nova e la set e la congoxa e la ira e·l minvament de la paraula, e·l pols cuytat e agut e és més que en les altres febres e no és egual en repremiment e en espandiment ni quant s'espandex quant la humor lo cobre e pren algun cambiament al temps de la fi, e·l cambiament d'aquesta febre és menor que les altres febres e és per ço cor la humor és menys que les altres febres, e·l pols d'aquesta febre és pus fort que en les altres febres. Emperò lo cambiament que és entre

aquesta febre e les altres febres e és al començament e no pot ésser que no haja fort constrenyhiment al pols e dura entrò que la febre s'escampa, e adonchs s'esforça és cuyta e és soptós. Emperò son cambiament no és molt e aytanbé esguarda los anys e la edat e qualque art que haja o si és de subtils viandes o de grosses e aytanbé t'esguarda lo temps de l'any que si la terçana ve a n'aquel temps e s'endevé que·s componen dues terçanes e torna la acessió de cada dia, pots conéxer que és terçana doble. E tothom que guarda la terçana les accessions haurà més a guardar, los altres senyals e les accessions los confermen, als tercenaris los endevé que no poden dormir per lo buydament que han, e a veguades senten que han bulliment costa lo fetge. Capítol del departiment que és entre la terçana vera e no vera. La terçana vera és subtil e laugera e fenex en quatre hores fins a ·XII· hores e no crex molt més e si crex molt més no és vera e està comunament entrò ·VII· hores e aquesta febre escalffa e crex tost e és apareguda la calor e tramesa del cors a les estremetats aprop lo crexement. E aytanbé la terçana vera no crex si donques no y endevenen més de ·VII· accessions. E a veguades quant la humor és subtil és fenida en una accessió e si endevé vòmit o prengua porgua que·ll mondiffich e de present es vista la digestió a la urina al primer dia o al terç o al quart o al ·VII· e si crex sobre la setena accessió e ha gran crexement és de la terçana no vera. E aytanbé si s'alonga al començament del tremolament e la crexença de les accessions e·l batement del pols ab orde que guart la cosa abdós se semblen e la no vera és girada d'assò que no té orde. E aytanbé se semblen les accessions en primera regla e en les altres

senyals e l'alongament de la febre és ja saubut, e si veus que al començament sia ab aytal tremolament que ja havem devesit e la fi sia ab gran suor, adoncs no dubtes que ella és terçana vera e si la febre sia tant de la terçana vera ben és tramés del seu cors babor humida que sembla suor e a veguades sua, e en la no vera se·n troba gran grevor de cap e tirament e alongua·s lo tremolament entrò que basta a ·XXIIII· hores o a ·XXX· o a ·XXXVII· hores monten les accessions e segons que crex la accessió sobre ·XII· hores és luny de la terçana vera. E la terçana no vera se tarda de ésser vista la digestió e no li veuràs la cara magra. E a veguades no·s partex ab suor complida ni a veguades no comença ab tremolament ni la calor d'aquesta febre no és massa fort ni la crexença no és engual, ans és que crex o aminva e dels accidents mals hi ha poch. Quant puyia en terçana contínua es acostumada que s'esfforçen les accessions al terç dia e axí ha forts accidents com la terçana e seguons l'enteniment de Gualién si la sanch se podrex és d'aquesta espècia e aprop açò ne parlarem. Capítol en la cura de la terçana vera. Tany-se que remembrem ço que t'havem donat de les raels en la cura de les febres e de les lurs dietes e no guarts al dit d'aquel que sol donar al començament purgues forts de mirabolans o de lur semblant e no guarts sinó ço que ja havem dit d'aquella recepta, mas tany-se que cuytes al començament ab mollifficació de la matèria a los mollifficaments e ab açò que ja havem dit axí com tamarindis e circast e mel rosat e del such de les milgranes agres e dolçes e couràs atzebibs ab l'aygua on sien remullades prunes ab mel rosat e dar-li hàs mel rosat ab exarob violat. E a veguades se molliffica la matèria ab mussillatge de silli e ab bevenda de aygua de prunes e decogcció de

lentilles o ab abeuratges o ab cristiri simple que sia fet de decogció de [...] senet e de junivenes e de sabastenchs e rael de liri e oli violat e suc de bledes e ab mirra, axí quant és sabut d'açò e si y ha obs és degut que no li dóns aygua d'ordi ni son semblant de viandes si no n'era larch de ventre. E encara que l'ixir al començament de les terçanes veres e és més mal que en les altres e ab tot que és molt mal aytanbé, e pot dampnar entrò que sien passades tres accessions. E aytanbé si has pahor que la malaltia se somogua soptament fé-li açò que havem dit, que ab tot que y haja primera errada, melor és que si no y fayies res. E deus-te guardar que al dia de la accessió no l'escomogues de nenguna cosa si no u fas per necessitat e no li dóns a mengar sinó al temps covinable lo qual havem dit, e fé-li pervocar la urina ab let que sia feta ab sement de endívia e ab les quatre sements fredes e deus guardar que quant lo malalt véngua la accessió que haja la boca del ventrey buyda e dóna-li a beure tots matins exarop, siacre ab aygua de ordi e posar-li has les plantes dels peus en aygua freda e serà-li molt bo e donar-li has a beure exarop aprés la accessió car molt profitós li és, e més que més la let de les semensses fredes per què li faça urinar la febre e abans de la accessió begua l'exarop e aytanbé begua aprop la accessió aygua d'ordi e si és de necessitat dóna-li·n a beure vin de melgranes ab aygua de melons de Índia e fer-li han assuptiliar lo seu regiment. Emperò guarda lo seu regiment axí com havem dit tota hora. E tota hora que sia prop de la fi assuptilia·l als primers dies e dóna-li ordiat e pan mullat en aygua freda o ab let d'amel·les o decogció de lentilles e milgranes agres e si y ha replecció a la boca del ventreyl no li dóns a beure aygua d'ordi e si li fa mester a reforçar, refforça-lo ab rael d'api. E si l'estómech és pus fret la febre no és gran ni vertadera segons lo dit de Ypoccràs

e signifiquen los senyals que·l terme sia, aprop sostén-lo ab aygua de ordi e ab such de melgranes agres e dolçes e oxiacra e les fruytes que los són covinables són melgranes agres e dolçes e pren-les assaonades. Emperò lo meló de Índia és de gran profit en quant que allargua e·l reté e provoca la urina e trenca la agudea de la calor e fa suor emperò no dampna a les coses poques e de les erbes li són mellors carabasses e cogombres e letugues. E sàpies que l'ençeniment de la calor del terçenari si ha obs a humectar e que li dóns a menyiar a la fi axí com les estremetats de polls tenrres e molls de cabrits e·l vermeyll de l'ou. Emperò guarda que no haja vòmit e si veus que haja obs a humectar e a reffredar tot justat per gran enfflamament que hagues, adoncs li dóna ordiat axí com diu Ypoccràs en lo regiment de agudes e on que on al comenssament de la malaltia car seria dupte de caser en causon o en contínua e aprop del terme en temps de la digestió veus la urina e·ls apostices los quals en temps basten. E si veus en la cara que hajes ajudar a natura, ço és a saber, a pervocar la urina e afluxar lo ventre ab vòmit o ab suor fé-ó e a n'açò no dubtes e si veus que ab açò no trop profit, dóna-li ·I· pes d'escamonea ab la decogció de mirabolans e de tamarindis e de atzebibs e de cassia fistola ab mel rosat axí com sabs, e mescla-y fumus terre e senet ab les coses que reprenen lurs malícies axí com t'és de veyiares. E aytanbé los són bons trossichs d'espodi refrectatius. La recepta d'aquests tercenaris és aquesta: Prenets, mirabolans, citrins, mundifficatius, ·VIII· pan de succre, ·I_a· libra e ·I_a· dracma d'escamonea e si a·n fet exarob lo qual begua ab aygua freda totes veguades, los cura ab pervocació de urinar e si ha sobre gran calor e gran enflamament ni·ls has porguats no·ls te dón si·ls dónes a beure ·I· pes d'algunes coses que amitiguen la calor de la febre axí com diem en lo regiment de les agudes febres e pot-se endevenir que per les pesses d'aquests trocichs pots fer emplastres. Emperò lo bany no li deus fer entrò que sia passada la digestió. E aprop de la digestió en lo

començament del davallament lo bany és la millor medecina e més que més a n'aquells que són acostumats de banyar encara que la error que seria de metre al bany abans de la digestió que no fos purgada és error que no pot venir en mal ni en perill e deu ésser lo bany d'escuba ab ayre temprat e humit e que y suu ab temprament en tal manera que no haja engoxa e frega-los en lo bany ab oli violat e rosat mesclats ab aygua e no y estia massa al bany, car més val que se n'isca tost que si y estava massa e quant ne ixerà bany-se ab aygua tèbea aytant com hi trobarà plaer. E quant ne serà ixit, dóna-li a beure vin blanch subtil e clar, ben temprat, e escalffen ·I· poch lo loch en què·s posarà e que·l fassen suar de gran suor e degerirà la cosa que li roman e pux da-li viandes humides e erbes humides e no dubtes de donar-li a beure lo vin blanch desús dit e que·l begua tempradament e profita a n'açò que roman. E açò que·ls profita és assignat al libre primer del nostre Cànon al capítol del regiment de la aygua e del vin e cassa per sa vertut l'aygua nus e mescla-y cosa que haja queacom de calor ab cosa ben freda e humida. E si ha accident de set o de dolor de cap o que no pusca dormir e de les altres coses que ja havem dites de lurs cures e si·n roman aprés lo terme alcuna cosa de la calor contínua, adonchs li dóna exarop siacra ab aygua de semensses fredes e de raels provocans. E sàpies que en les cures de les terçanes contínues és la cura deguda de la terçana simpla mas que tira mas l'esguardament de la digestió que no fa la terçana simpla e si les regixes regex-los ab occiacra fet de sement de cogombres e d'endívia, e sien picats ensemps e aprés a dos hores que haja begut l'exarop dóna-li a beure aygua d'ordi e assubtilia-li la vianda e fé-li cristiri simple al començament de la terçana que tiren a pervocació e guarda·t que·l cures a salt e no li façes beuratge lexatiu al començament sinó exarob violat ab aygua de prunes e fé-li cristiris simples. Capítol en les cures de les terçanes no veres. Les coses que devesexen

la terçana no vera són les coses que són compostes, les febres fredes, e a veguades los abandonen que [avé] a n'aquels que han la vertadera que no esperen la digestió e no·ls deu hom fer lo bany car lo bany fa ésser la fleuma indigesta en quant que ve al loch de la putrefacció e mesclà·s ab la mala humor en putrefacció e deguasta lo subtil e roman lo espès e·l gros, e dóna-li a menyiar cada dia cosa que no li dampne, mas dóna-li a menyiar ·I· jorn e altre no, e la vianda sia de cosa que l'escur ·I· poch e que l'escalff. E sia la vianda al començament de la malaltia ·I· poch pus espessa que no és al començament de la terçana vertadera. E depux agradua-lo e assubtilia·l fort axí com l'asubtiliament de la terçana e si al reffredament menys que no és de la terçana vertadera e fé-li cristiri al començament e espera la disgestió abans que li dóns porgues massa forts e la aygua de l'ordi ha vertut de digerir e de dissolrre axí quant havem dit a n'aquels que s'enagrex l'aygua de ordi en son ventrell e aytanbé és pus fort d'açò que a veguades ha obs que bulla ysop e orengua e que y metés spicanart, e mescla la aygua dels syurons ab la aygua de l'ordi e a la derreria la aygua dels syurons los és profitable. E deus-te esguardar en conéxer la terçana vera e no vera quant es prop la una de la altra e segons lo devesiment fé les medecines que los pertanyen e si veus la urina espessa adoncs li fé sagnia e si·l sagnes no li façes cristiri e sàpies que res no·ls profita tant com fa lo vòmit aprés menyiar. E les porgues los deuen ésser donades al començament de la malaltia segons mon enteniment: són de such de roses cuyt ab occiacra e ab exarop, e a veguades li pots donar ·I· poch de cassa fistola e si vols fer pus fort d'açò met-hi trebit. E·ls cristiris al començament segons mon veyiayre són pus amigables que no són les

porgues, e·l mellor és que y haja cassia lignea e violes e camamilla e sabastenchs e figues e que y haja ·I· poch de turbit e ha-n'í que·s fa de cassia fistola e oli de gíngols e bicuc, e a veguades ha mester que·l fasses pus agut segons que·s lunyà de la terçana vertadera. Emperò les coses que ajuden a la digestió és axí com obsiacre mesclat ab mel rosat e obsiacra compost. E aprop lo ·VII_è· jorn dóna-li decogció d'absinci e aprofita·ls molt, e assubtilia l'estómach e l'esforça, e aytanbé hages d'aygua de fonoyll e api ab lo occiacra, e si passa al ·XIIII· jorn no te dón que li dóns a beure trossichs de roses. E si s'alongua la malaltia dóna-li trosichs de pol·licària, e sa decogció e escalffar la regió de les flanchs és aquesta espèssia, e unta-li los polssos ab cosa que digeresca e que cur lo tirament dels membres si s'endevé, e si conex que la digestió sia ja venguda, adoncs lo buyda e·l pervoca e a n'açò no duptes. Les coses escuratives que li són mellors és que prengues gira pigra aytant quant conexeràs, e de such de letuga e de pol·licària e semenssa d'api e mirabolans sitrins e mirabolans quebuls e turbit aytant com conexeràs, e fen píl·loles ab aygua de api e la quantitat que·n daràs aytant com conexeràs. E a n'aquesta malautia fé una bona decogció de la nostra obra, pren pol·licària, absincii, mirabolants quebuls, índis, semenssa de meló e de berdalagues e de cogombres e de api e de la spina alba de cada ú engualment turbit e cassia fistola e pansses mondades, sabastenchs de cascun, axí conexeràs succre rosat axí com conexeràs, e bullia tot justat e si vols fer pus fort met-hi ·I· gran d'escamonea e a veguades ha obs que faça pus fort medecina e a veguades pus febla. Emperò lo fort és aytant quant munda la humor viscosa. Emperò deu ésser feble que ço que li donaries en una veguada li dóns en dues per ço que no véngua a perill

de affeblir la vertut e la medecina aquesta pot-se endevenir que porgarà poc e porguarà molt. Emperò poc a poch de l'àvol, emperò molt d'àvol. Emperò són les coses bollides, poc d'eles no obren res e·l semblant d'aquesta medecina és que prengues de turbit miga unça o més segons que ha obs, e ha-y alguns hòmens que y meten de la scamonea prop de ·I· cogum o més e pasten-lo ab mel rosat damont dit e donen-li·n a beure hó·l meten en such de roses fresques en quantitat de ·I_a· unça del suc e donen hom a beure ab exarop rosat. Capítol del causon. La febre del causon és de dues espècies, causon colèrich e la cosa d'aquesta febre és per multitud de putrefacció que és dintre les venes del cors universalment o entre les venes que són ajustades en les partides del cor especialment entre les venes de la boca del ventrell o en les venes del fetge, lo causon fleumàtich e és per fleuma falssa que s'és podrida en les venes que són ajustades a les partides del cor, axí com diu Ypoccràs en lo libre de Epidimia. Emperò és la fleuma falssa axí com ja sabs que és d'aygosetat de la fleuma ab còlera aguda e la còlera que·s podrex és aygosa e espesseex-se per gran aygositat. E aytant quant és lo causon ha pus forts accidents, que la terçana deu haver pus breu temps que la terçana [sic] . E·ls hòmens vells endevé fort tart que hagen causon e si·ls endevé que l'hagen, moren, car no·ls endevé sinó per cosa molt fort encara que la lur vertut és feble. Emperò als jóvens o als infants endevé molt aquesta febre e han los enfants per lur humiditat e·ls jóvens la han per la gran calor foguil, e ha dit Ypoccràs que aquel que ha febre de causon ni li endevé tremolament als membres que·l torbament de l'enteniment li sol lo tremolament e és ben cosa d'açò car lo serveyl s'escalffa s'escalffen les narils e per la cosa que és lo causon és lo torbament de l'enteniment, e deguasta lo tremolament per mimvetat de les humors de la humiditat de los nirvis e·l més

per aquesta febre se fenex és per vòmit o per suor o per ixir sanch del nas o per sagnia del front. Capítol dels senyals que ha febre contínua dobla e no pren baxament e ha forts accidens, ço és aspresa de la lengua que és groga primerament, e puxes és negra e ha gran conguxa e suor si no és al temps del terme e ha gran set. Dix Ypoccràs que si li endevé tos e ha remey de la set, appar que la força de la set li véngua per lo leu e si la tos se mou ·I· poch allisa·s per la humor que y corr de la carn fluxa, e la calor e la adhustió d'aquesta febre comunament no és fort de fora e és pus fort de la part dreta la perssona, e·l pols d'aquesta febre és pus sech que de l'altra e la febre qui ve per còlera ha pus forts accidents, ço és, que ha gran congoxa e hustió e no pot dormir e hix-li la sanch del nas e ha dolor de cap e ha betements de polsses e ha torbament de enteniment e ha los vuyls entrats e ha affluxament de ventre e ha còlera pura e ha deffalliment de apetit, e si s'endevé aquesta febre als infants e prenen la mamella e no volen mamar e ço que·n reeben se corromp en agror. Capítol de la cura de la terçana contínua que és dita causon. E deus fer la cura de la terçana vertadera e ha obs a mundifficar ab les coses que són dites en la cura de la terçana vertadera. Emperò en la cura del causon deus fer pus tost que la cura de la terçana vertadera car és major perill, emperò la cura del causon no·s deu porguar complidament entrò que sia passat lo temps de la digestió, car moltes de vegades s'endevé que·ls dampnifica e a veguades los profita, e si veus que en la urina haja rojor e espessetat adonchs às a fer de assubtiliar e de reffredar en la obra ço que reebran. E si y duptes que véngua en deffalliment de vertut, adonchs convé que li dónes a menyiar encara que no vulla menyiar e on que on a n'aquells que han menys de natura ni són deguastats car moltes de veus s'endevé que venen en bolumus, ço és deffalliment d'estómach per deffalliment del sentiment e han mester en lo començament que·ls amolleesques la matèria fortment, [e] en les cures de les febres desús dites fa mester que dormen al temps que la febre

se ablanex que se·n va e dóna-li decogció de tamarindis ab les ·IIII· semens fredes e ·I· poch de càmphora: encara li és bo que begua aygua freda axí quant amont havem dit, e si no y ha algun accident que li pogués noure mentre begua de la aygua freda mas que·n puscha beure lo malalt a veguades los endevé torbament e requeren a beure aygua freda e dóna-li·n a poch a poch al menys que pusques soveny. E més que més als malalts que han la lengua exuta e cremada e cura los accidents ab les coses humectants. Emperò deus guardar que no isca sanch del nas car açò l'aportaria a gran perill encara deus guardar lo lur alén e no·ls lexes dessicar les partides del pits car vendria en espasme, e deus-li untar lo cap ab oli rosat e ab vinagre e ab sàndils e ab aygua ros e ab los semblants d'aquests tot ensemps per enguals parts segons que·t serà veyiayres, e fé-li fer lavaments ab les coses que·s pertanyen a la cura dels lavaments axí quant damont havem dit. E si s'esdevé que no puxa dormir cúra-lo ab ço que s'í tany, e profitar-li hà molt si li dónes a beure del papàver negre e per aytal manera matexa que li dóns occiacre aytant quant tu conexeràs, e si li endevé mal de hixir adons li dóna trossischs d'espodi restrectatius e trosichs que sien bons a estrényer, e fé-ls d'aquesta recepta que se·n seguex: Recipe, roses, spodi, ana unça ·II·, crossi gram ·II·, sandali unça ·I· et sous quatuor seminum frigidorum, ana unça sou, succi, regualicie, cimidi, ana unça sou, camphora gram ·II·, goma arabrica et goma diagragant, ana unça ·I·, e d'açò fé trocischs ab mussillatge de silli e donar-li n'hàs a beure cada vegada ·II· unçes, e quant tu conexeràs que la malaltia sia en devallament pots-li fer bany d'aygua tèbea que no sia massa calda, e és pus covinet lo bany e melor a n'aquells que han malaltia de fleuma falssa que no a les altres malalties. Hopinió e enteniment és de Gualién que febra qui ve per enflamament de sanch de les venes no pot venir per putrefacció de sanch car la sanch havia putrefacció e convertir-s'ia en còlera e no seria febra de sanch e seria lo causon, desús dit, curat ab una cura ab la terçana. E aquesta rasó que posa Gualién és contra

la opinió de Ypoccràs e de Johanici e la error que posa Gualién és quant diu que la sanch quant fa putrefacció torna còlera, per què a n'aquesta sanch pot haver dues coses, ço és que si·s podrex ve en tant fins que torna aprés la putrefacció colèra axí quant podem dir que·l fust quant és cremat torna senre, e ha mester que·ns en guardem en cada una d'aquestes proposicions, emperò l'enteniment de Gualién és corromput per tres maneres, la una que si la sanch se podrex torna a la part subtil qui és en la sanch mala còlera e la part espessa de la sanch torna malencolia. Donques, tota la sanch universalment no torna còlera, e la segona rasó d'açò que·l diu no és sinó aprop la putrefacció e l'enteniment nostre, és en quant la putrefacció, e la terça rahó és aprop d'açò si és la còlera nós non són serts si és per obra de la putrefacció o no. Car moltes de coses són que·s podrexen e departexen lo subtil del gros e ges per acò lo subtil no és podrit ni·l gros podrit en tant que sia de necessitat que sia putrefacció. E a veguades s'endevé per putrefacció cosa que no és podrida que si era de necessitat que fos de putrefacció la cosa podrida deuria ésser de la part espessa que torna sendra fos aytanbé a putrefacció e hauria-y febra malenconiosa. Donques, açò és que força que l'enteniment primer és corromput. Emperò l'enteniment segon és falssia pura, quar la putrefacció devalla a corrupcció e la putrefacció ha temps e·l mudament que·s fa de la sanch en còlera no fa en temps. Mas la putrefacció és corrompement que endevé a la sanc, és sanch axí matex, quant s'endevé a la fleuma és fleuma que no torna a malencolia ni en còlera sinó que·s muda, aprop putrefacció del podriment ha febre que ha hauda al bolliment la qual ha apellada Ypocràs sinocus contínua sens altre. E·l més del seu bolliment és per força del restrenyhement de la calor e a veguades és per altres coses que s'esforçen axí com pujament fort de la febre amfímera és appellada; aytanbé fort és de les universitats de les febres de putrefacció e de les febres amfímeras. E és de partida de les febres amfímeres car ço que primerament s'escalfa en aquesta febre és humor e és de

partida de febre de putrefacció car ella no ha putrefacció, és febra aguda e no és febre amfímera ni febre èticha ni febre de putrefacció. E moltes veguades és transportada a febre de putrefacció e a febre éticha. E moltes veguades lo regeix Gualién axí com febre amfímera, e dóna a veyiayre a Gualién que la sanch no·s compona ab les altres febres car si en la sanch ha putrefacció és universsal a totes les humors. E la cosa d'aquesta febre és replecció e hupilació e gran moviment e més que més als hòmens que han vesat de pendre les porgues e pux fan moviments greus per què lexen la porgua. E ço de què és necessitat de què·s faça putrefacció és multitut de humor crua que és en la sanch e és prop de podrir axí quant la humor que engenrra de cogombres e de melons e de peres e de préssechs e de lur semblant e aquesta febre és contínua e no baxa per la universitat de la humor e sa continuïtat entrò a la mort, e ses espècies són tres: aquella que·s somou durament e pux no part e va e merma poc a poch e deguasta mas no podrex és aquella que stà tota hora en una manera. E a veguades està ·VII· dies e pux s'esforça e crex, car lo deguastament d'aquesta és menys que la putrefacció e les babors pugen al cap entrò al ·VII· dia e fenex en pervocació sensibla, e aquesta febre és transportada a causon e fenex en calt, e aytanbé és transportada per montar a litàrgia e aytanbé aquesta malaltia és transportada en virola e en sarrampió, e si·l malalt endevé aquest accident, ço és, abautiment de dormir, e li infla lo ventre que sembla quant hom li dóna que sia temps e ha a ixir que no li profit e isqua escuma vert és senyal mortal. Capítol que parla de les febres sanguínees. Los senyals d'aquestes febres sanguínees són los senyals de la febre contínua axí com en rogor de la cara e dels vuyls e inflament de les venes e replecció complida sens tremolament e sens suor si donchs la suor no li ve al temps del terme, e moltes de vegades

los freguen les narils, e·ls restreny l'alé e casen en abautiment de dormir e han greuge de parlar e ab tot açò és mal senyal, e a veguades los endevé postema a la gola e als vuyls que los lagremegen e han gran calor per les humors fumoses axí com és e·l causon e han lo pols greu e moll e cuytat e soptós e cambiàs molt menys que no fa en lo causon e la calor d'aquesta febre no està en la regla del causon ni de la terçana major. E aquella que és de putrefacció la calor e·ls accidents són pus fort e la cura és pus simpla e tira més al causon. Emperò la subtilitat e la espessea de la sanch és coneguda d'açò que és en les febres sinoques. E al començament lo bolliment que fan aquestes febres semblen mills febres amfímeres. Emperò la calor és menor e ha menys puyiament de dampnatge e·l toliment de l'enflamament és prop del cor. Emperò la febre podrida se muda continuament l'accessió. Los senyals del trespassament d'aquesta febre en ço que més se tresporta és en esquinència e en postema del guargualló e de virola e del carquant qui és postema e han dolor de cap e torbament de l'enteniment los quals senyals sabs. Emperò los senyals qui són del tardament de la digestió e de la agudesa de la cara e del camiament de la febre segons sos térmens e de créxer l'estament del dexeniment entrò que la forssa de la febre és baxada e aquests senyals signifiquen que la sanch és plena de humor crua. Emperò al temps de sos térmens signifiquen los senyals a ésser de la digestió e si·s tarden entrò al terç o al quart no és lo terme entrò al seté e a veguades és al quart. Capítol qui comença a parlar de la febre sinoca. L'enteniment de la cura d'aquesta febre és a sagnar e a buydar entro·ls

síncopis, deus engruxar la sustància de la sanch si és subtil e aygosa o colèrica e reffredada e a mundifficar, e si la vols espesseir dóna-li viandes que engenrren sanch espessa en humor crua e deus entendre aytambé en digerir la [...] humor e a deguastar la febre. Emperò lo buydament d'aquesta febre no·s pot fer menys de sagnar dels braços en qualque temps que sia e no y espers a n'açò terme ni digestió si donques no y ha affollament de ventrell o cràpula novella que són humors crues e si la febre és contínua no·t tulles de sagnar entrò que sia als síncopis e si·l cors és fort lo síncopis reffreda la complecció fort. E sàpies que la sagnia e beure aygua freda lo·ls basta sens tot altre regiment e és lo mellor regiment que y si, donques, no és de necessitat de cuytar car a veguades n'a sesacom menys de les síncopis sens punyement e a veguades ve aprop la fort sagnia e ixir colèrich e suor e deus-la torquar tant entrò que se·n partesqua. E a veguades li basta que ve al síncopis per vianda subtil. E deus continuar a mundifficar açò que sabs e deus-li donar del vin de les malgranes agres e dolçes e tamarindis e fé-li suppositoris simples axí quant havem dit en lo causon e fé-li suppositoris larchs lexatius axí quant havem dit e a veguades han obs en temps de la digestió que·ls fasses larchs de ventre; Recipe: mirabolants e cassia fistola e fumus terre e lur semblants, e ab açò que sabs e d'açò fé coladura e si no soffre la sagnia de la ma sagna·l de la vena de tot lo cors. E gíta-li ventoses e açò nós havem parlat per algun accident que u toll o per ixir axí quant havem dit al causon desús dit e regex lo malalt ab coses desupilans e diurètiques que fassen baxar lo bolliment. E si los endevé per la sagnia síncopis fé-los menyiar pan mullat en agràs e si·ls endevé que·ls isca sanch del nas per ella matexa no la remens entrò que véngua prop del síncopis. Emperò espessex-li la sanch ab aygua de junjubes e açò que sabs

e bolir-ó às ab les coses tot justat, e met-í ·V· lliures d'aygua entrò que romangua a ·III· lliures e pux met-hi succre e bulla tant entrò que torn espès e l'aygua de les lentilles ab lo vinagre e lo such de les junjubes los és bo si la humor és grossa e guarda que no begua. Emperò lo regiment d'aquesta malaltia és ab aygua de lentilles e ab aygua de letugues reffredans e ab aygües fredes si donques no y venia altre accident que u tolgués. E a veguades los pots fer beure tant entrò que la vers per la boca e per açò·s pot endevenir que·l malalt guarrà e a veguades aquesta febra los transporta a febre fleumàtica cotidiana e curà·s ab trossichs que curen les febres cotidianes o ab lurs semblants. E aquesta medecina feren alcuns de nostres ancessos e han-la autrejada a alguns que són venguts aprop nós. Emperò beure aygua d'ordi és molt medecinal ab què·l malalt sia larch de ventre e lo temps que·ls deus donar açò és quant han gran conguxa e gran enflamament e gran batement de cor sobtant e gran bolliment de la humor. E sàpies que fa crèxer la malaltia a lexar la sagnia e les porgues e ha usar coses fredes e fa créxer la hupilació, e·l treball e la putrefacció de la calor e·l romanent. Emperò mundifficar ab coses que purguen la còlera feu-ó segons que·s camia la vertut e la feblea e cosa que degerisqua la humor crua. E a veguades és la cosa per enflamament de sanch a la fi e dóna-li a beure trossichs de càmphora e de espodi, dóna-li·n segons que·t serà vegayre; Recipe: spodi, sement de berdalagues, les quatre sements fredes, goma aràbica, regalícia berberis, semenssa de melons, ruibarbari, crossi, càmphora e d'açò fé trocichs e met-í de les coses damont dites segons que·t serà veyiares per engualtat. Emperò, les viandes, sien viandes de tàpenes remullades en vinagre e viandes de sumach e de melgranes. Emperò guarda·t que no li·n dónes massa a menyiar per ço que no l'estrengues massa, encara més li pots donar prunes e carabaçes e viandes que y entra agràs de limó e de pomsir les fruites que li són bones de menyiar, peres d'enguoxa e pomes agres e pomes

gibrals o milgranes agres e dolçes, e de les erbes les quals li deus donar són carabaçes, e leytassons e endívia e siliandre e erba beneyta e lur semblant. E si ha dolor de cap e no pot dormir o ha abautiment o alarguament de la sanch del nas e ha la vertut feble o d'altres accidents mals lavores los curaràs ab les coses que t'havem dites en son loch ni si pertanyen a curar. Capítol qui parla de les febres fleumàtiques cotidianes e han nom en grech fleumonia. Ja sabs que febre de putrefacció de fleuma ven a veguades per accessions e a veguades és contínua e sabs per què és cosa, per què ha terme, axí com les altres febres e·l menys temps del terme del començament son convinentment ·XXIIII· dies e pot montar al ·XLIIII· dies. E aquella que ha menys de perill és aquella que ve per occions e que no és forts. E més que més quant ha gran suor, car aquestes coses signifiquen que y ha poca de mala humor e que és subtil e ha affluxament del cors. E la part qui és pus longa és lo pujament quant lo devallament és pus lonch que·l davalament de la terçana, e la fleuma és a veguades podrida e a veguades agra e a veguades dolça e a veguades salada, e ja sabs que la salada com se·n fa lo causon e·l mes que s'endevé als hòmens d'aquesta febre fleumàtiqua són los humits. E·ls delicats, e·ls vells e·ls enfants jóvens e aquells que han àvol digestió de ventrell ni fan moviment, ni·s banyen sobre replecció, ni fan rots agres, ni que han tot dia replecció per molt menyiar ni per molt beure, ni aquells en qui corr la humor del cervell a l'estómach, e corrompen-se. E és fort tart que per aquesta malaltia no hagen dolor a l'estómach e sàpies que tota febre que·l fret la constreny ha lo pols poch. Los senyals de la febre cotidiana fleumàtiqua e en peroxismes. Emperò aquela febre qui ven de fleuma vidrienca o agra és ab gran fret. E·l tremolament de la vidrienca és pus fort e no comenssa lo fret a una veguada ans o fa a poch a poch,

e a veguades se mescla ab lo fret al començament rugor, e·l fret és per ço cor no és podrit e la ruguor és per ço que ja és podrit. E·l tremolament e·l fret d'aquesta febre són pus grans a la fi dels paroxismes. E aquesta febre no és de humor que faça punyement en tant que·l punyement sia cosa de tremolament axí quant és altre tremolament, car son punyement és podriment e punyement de cosa molla e comença ab grevor e ab abaltiment e moltes veguades comensen ab accessions que·s muden sens fret e sens tremolament e tarden-se entrò alcun temps. E a veguades hi ha fret menys de tremolament. E a veguades comença ab síncopis e és la cosa per què y és lo síncopis per feblesa de la boca del ventrell e per lo falliment de l'apetit e per privació de la digestió qui és per lo treball de la metèria de la vianda e de la vertut. Emperò aquella qui és de fleuma falssa se·n persech rugor e no ha fort fret. Emperò aquella que és de fleuma dolça és fort poch al començament haja rugor ni fret ni tremolament entrò que són passades moltes accessions. E·l més dels peroxismes de la febre fleumàtiqua comença ab síncopis e quant veuràs a la derreria calor sobre fort e al començament calor que sia molt fort e a la derreria de la malaltia se apoquex mostra que y ha perill en tant quant la putrefacció comença primerament al pus calt e al pus humit e pux ve al salat e pux al subtil e pux ve al pus espés e al pus fret. E·l tocament de la calor d'aquesta febre en lo començament és feble e fumós e depux si li poses la man desús e la y tens, sentiràs agudesa en la calor més que no està en ·I· semblant ni en una engualtat tota hora que y posaràs la mà se escampa per la perssona e en ·I· loch pus fort e en altre loch simple. E la calor d'aquesta febra és aytal calor com a leyt de cabres cor la fleuma és giscosa e camia·s la obra de la calor per la viscositat axí com s'endevé a la cosa viscosa que lo temps que bull lo toca

la calor en ·I· loch e no en l'altre, e com que sia la calor d'aquesta febre no és enflamada ni congoxosa ni desigen ayre fret ni aygua freda e moltes de vegades s'endevé que aquesta calor en una hora o en dues espècies que sia passada en crexement quant tu veuràs que penrrà crexença, e aytanbé al seu davallament, aquestes febres fleumàtiques han molts estaments e són moltes de veguades pus forts per multitut de humors e de babors e han poca suor per la viscositat de la humor e si sua és tan poch que no basta. Capítol dels senyals especials de les febres fleumàtiques. Dos senyals d'aquestes febres han poca suor e per sa privació han pocha de set si donques no n'han per força de putrefacció e ab tot açò és molt major aquesta set que la set que hom ha per la altra febre. E imflen-li les temples e esdevén-se que·l cuyr s'aprima en lo tirament. Emperò la color d'aquels que han aquesta febre tira a verdor e grogor passat per blanch en tant que sembla color de plom e és tart que·n veges ab color vermella a la fi de les cessions d'aquestes febres. Emperò lo seu pols es bax e poch e feble, e al començament se tarda e aprop de la foravia se cuyta e el seu soptament e la sua poquesa és pus fort que·l soptament ni la poquesa de la quartana ni de la terçana e la força del seu soptament és per força de la poquesa. Emperò no és pus cuytant del pols de la quartana e a veguades se tarda més axí com al començament e ha pus fort camiament car no ha orde e és pus poch e pus feble que ells, e ab més de cambiament en les demostracions que·l pols fa a n'aquesta febre és de les pus vertaderes demostracions. Emperò sa urina és blanca e subtil per la multitut de les hupilacions e del fret, e pux se envermelleex la putrefacció e és subtil per la àvol digestió. E aytanbé matex a n'aquesta febre se muda la urina adés adés, car és guastat ço que és podrit. e encara hi

roman de la humor espessa, torna a fer hupilació e adonchs s'enblanquex la urina, e pux quant se podrex la matèria ni natura o geta de fora e obra les upilacions e envermelex entrò que davalla altre tant de la hupilació. Emperò sa fenda és clara e fleumàticha e ço que signifiqua aquella febra és fleumàtiqua que les accessions duren ·XVIII· hores e lexa ·VI· hores e allò que lexa, no lexa de tot en tot e allò quant la humor és freda ab gran viscositat. E aytanbé significa a n'aquesta febre los anys, e·l regiment e la terra e les viandes e les coses prigmetives axí com és affollament de ventre. E significa aytanbé aquesta febre la figura damont dita de la color e de la cara e de l'inflament e del tast moll e feblesa e de la bocca de ventrell e deffalliment de apetit. E a veguades crex per aquesta febre la melssa e ve comunament a aquesta febre rot agre. Capítol: E·ls senyals de la febre cotidiana e contínua són aquests que la han cotidiana, contínua, no ha departiment al temps del començament, ha tremolament e fret e rigor e sembla més que més a l'ètiqua; e ha restrenyement entrò a ·VI· hores més que no ha aquella que és en peroxismes quant aquella que és en paroxismes no és menys de mundifficament que és amagat que no aparex. Capítol d'aquestes febres. Són comunament d'espècia fleumàtiqua e a veguades és colèrica e no és de malencolia e cada una és anomenada per noms e per juheis e han nom acolbos e luquiuria e aquestes són les universitats de les febres [...] que·s cambien si la calor és de fora o dins per cosa del camiament del loch en què·s podrex, e·l loch en què no·s podrex són-ne dos parts, febre la qual és dita sincopiosa humida e la febre amfímera sincopiosa.

Capítol en la febra que és lo fret de dins e la calor de fora és dita aculbus. Aquesta febre és de fleuma vedrienca e quant tota la part enfre·l cors e en les parts de fora aytal com és adonchs li endevén que·s podrex e espandex-se d'ella alcuna babor e escanpà·s en fleuma de fora allò que no·s podrex se reffreda de dins. Emperò és conegut són fret a n'aquel comens car sa vertut dampna e no y tochs ni y obres ni y façes cosa contrària e quant se comenssa a podrir mou-se e ses porgues quant tot no basta per tot lo cors universsalment. Capítol dels senyals d'aquesta febre. Són los senyals matex de la febre damont dita e la urina és crua ha-n'í menys de calor que les urines de les altres de la sua espècia e son pols és pus tardiu e comunament s'esforça de ·VII· en [...] ·VII· dies e per l'espècia de sa matèria se muda en quartana car axí quant aquesta humor es poca e a poch de putrefacció foguil e la poquetat és cosa que tarza bé del perocxisme e açò no retrau de a ésser fleumàtiqua aquesta humor per tal quant lo podriment és podriment de fleuma e no enant que la accessió sia cada dia. Emperò lo temps de la fort accessió és de quatre hores entrò a ·XXIIII· hores, mes comunament fenex abans d'aquest temps car de aquesta humor no és gran multitut. Capítol que la calor ha fret de fora. Aquesta febre comunament à la calor de dins e al fret de fora. E a veguades és fleumàtiqua e colèrica emperò com que sia fleumàtiqua de dins si s'enflama ni·s podrex escalffa aquell loch on és e escalffa les parts de fora per l'espandiment de sa babor e gran calor, e la vertut esguarda alunyar lo

dampnatge e lexa les parts de fora buydas de la calor e reffreden-se les parts de fora e més si en les parts de fora ha fleuma vidrienca, crua e freda. E aytanbé moltes veguades guasta aquesta matèria alguna babor que pecca e dóna calor ·I· poch de temps e pux leva-se·n aquesta calor tost per tal cor és per la babor, e quant se n'és relevada e ha alguna rael fortment freda que reep putrefacció torna e reffreda·l cors. Emperò com que sia colèrica cosa la còlera és poca e corromp-se dins e escalffa e no se·n deguasta nenguna cosa, e endevén-se axí com havem dit en la sia semblant de la fleumàtiqua; e ~s nomenada aquesta febre synodus, emperò la coria és lo nom del gere e fa·s de miga terçana que han durat lonch temps. E aquel que diu que la febre com que sia no és tramesa la calor del cors, la solució d'aquestes coses és a examinar-los covinens, no és inpossible que axí quant trobam les aygües fredes e humides, so és a saber, si són posades en lur natura, e no és inpossible de trobar moviment del fetge de daval s'és lexat en nostra natura totes aquestes coses, basta que la calor és tramesa per los nirvis e espandex-se. Emperò endevén-se que és inposible en aquests lochs axí com s'endevé en aquell que li poses desús los braços, emperò son dampnatge no pot fer menys. La febre que és cada una d'aquestes dues coses en cada un de aquests dos lochs e axí com aquesta febre. E si és en temps que sien ·II· humors fredes e per cosa que per l'afonsament de la una alguna babor li va en torn de metre que és freda e ja sabs la cosa del regiment de la humor freda al temps que·s mou. Capítol en la febre sincopiosa e humida. Aquesta febre

comunament és per fleuma crua, viscosa molt escampada, per forçada la vertut e més que més aguda per feblesa de l'estómach. E quant se mou comença a podrir, esforça més la vertut e fé-la estar torbada e convé a tirar la humor o la lexar e que no y treball a buydar ab moviment que dupte de la vertut, e si tracta en buydar ab porgua e ab sagnia greument no soffriria la vertut e com o suffrira si ab lo repaus ha simcopis e ab tot açò han obs a lacxar fort. E aytanbé han obs fort vianda e que no haja en lur humor de què prengua cibus lo cors en una manera que·l fassa moure, e·l cors és aprivat de vianda, e si tractés a governar lo cors faràs créxer la humor que fa somoure la malaltia, e si no li dónes a menyiar haurà deffaliment de vertut. E aytanbé s'endevé que al començament en estar del cor alcuna cosa freda de què fa síncopis e fa apoquir lo pols e·l fa tardar, e·l fa cuytar encara que natura tracta en escalffar la humor e en assubtiliar, e la putrefacció que fa somoure alcunes [...] de ses parts ajuda que·l cors és estort e·l dampnatge de la fredor e ve en dampnatge de sa calor e torna·l pols cuyta·t e més que més quant se reprén e és pus cuytat que en altra manera, e aytanbé que senyorega ab açò pauquetat eternalment. E·l peroxisme de les fleumàtiques no se·n departex. E ab aquestes febres los crex inflament del cors e han la calor que no·ls està en una manera. E a veguades la han plombosa e aygosa. E a veguades los torna roga e a veguades negra e a veguades los tornen los labis blaus axí com si havien menyiades mores, e a veguades han los vuyls verts. E quant han lo somoviment gran de la malaltia són axí com hòmens folls e orats. Encara més, han devers los [...] lombres e les entramenes gran infflament e a veguades los dóna hom occximel. E quant s'endevé que haja apostema

en alcunes partides de les entramenes no li tochs ni li faces res e moltes veguades aquesta febre s'endevé de còlera espessa. E a veguades ha ustió en les entramenes e gita colrres per la boca e ha los paroxismes de febre fleumàtiqua continuament. Capítol qui parla de la febre subtil capiosa. Aquesta febre ve per matèria que li deffall lo pols e la vertut ab una accessió e la més cosa que s'engenrra al cors tost. E a veguades no basta la vertut entrò al quart e als corssos que han molt calda complecció [...] e·l més de les accessions d'aquesta febre són tres. Capítol en la febre dyana e de nit fleumàtiqua. Diana és aquella que entre lo dia e posa la nit e la febre de nuyt és girada d'aquest, e abdós són males. E la diana los somou pus fort e ve en ètiqua per son alongament, e per tal car és ajustada en la fi del jorn e si no fos més que és mala no s'endevengra ab ubriment dels pors e deguastament de la calor. E no és sinó per multitut de humor e de gran fortalesa e ha obs ab açò que dóns a menyiar al malalt la nuyt e no·l lexes dormir sobre replecció de l'estómach e tracta que·s despert car faria-li deffalir la virtut, e aquesta febre soffre a la fi del jorn e vela qui la fredor de la nuyt e aquesta febre ve en ètiqua universalment és de les febres pus greus. Capítol en la cura de la febre fleumàtiqua. La cura de aquesta febre se cambia segons sos térmens, ço és a saber, son comensament e son davallament, o segons que és coneguda la digestió o amagada, e·s cambia segons ses humors, ço és a saber, la fleuma agra e la vidrienca e la salada e la dolça e totes aquestes espècies són ajustades al temps del començament en ·III· coses: necessitat de mollificament engual o vòmit o

necessitat de fer coses subtilians e diurètiques e pervocatives, e quant la febre ha passats tres dies assubtilia la humor que és cosa que s'engenrra la febre e si·ls somous abans dampnar-li hà e no y faràs res de bo. E quant veuràs que y haurà necessitat de assubtiliar lo regiment en engualtat dóna-li aygua d'ordi ·III· dies primers e esperaràs que sia la fi pus prop, e asubtiliar les humors o a mimvar. E si no sabs per veritat per què la fi sia tart e no asubtilius lo regiment e encara menys si havia fam al dormir e la fam e somoviment, si donques no·ls affeblex és-los gran profit en aquesta malaltia e al començament estia en regiment entrò al ·VII· dia e puýs passat lo ·VII· dia agradua-los de grau en grau. E quant veuràs que sia necessitat de asubtiliar, adonchs lo assubtilia e si veus que la fi sia luny pots engrosseir lo regiment e pux agradua·l poch a poch entrò al temps de la fi, car lo temps de aquesta malaltia s'alongua més que no fa lo temps de les agudes febres. E pus que passa lo ·VII· jorn no la assubtilies massa car vendria en feblea de l'estómech. E tota hora que conegues lo allongament de la malaltia assubtilia menys lo regiment ab tot que l'assubtilliament en aquesta malaltia universalment se tany mils que no en la quartana. E aytanbé deus guardar que no·t cuyts de donar a menyiar pols sinó que duptes en feblea o que conegues que la febre sia en devallament. E açò·s cambia segons ço de què és la cosa, si és la febre de la fleuma falssa o de la dolça. E aquella de la fleuma vidrienca o de la agra que se·n fa febre no s'escalfa lo cors, ab tot les dues primeres deus amollifficar ab medecines mollifficans e ab regimens. E·l regiment de les dues darreres, ço és, la fleuma agra e la fleuma vidrienca has obs a mollificar pus fortment que les dues primeres qui és la fleuma falssa e la fleuma dolça e han obs a mitiguar la

humor ab coses assubtilians que y haja ·I· poch de turbit e que y haja alcun exugament o alcuna sequetat o alcuna cosa que assubtil e que escalff e que engrex ab sa primesa on que on quant la fleuma s'és mesclada ab la malencolia, car lavores los deus donar comfit de diasiminom e comfit de diasoffre e pux fé-y coses en què haja sal. E les medecines de aquestes febres són pus degudes, que·ls dóns al començament mel·licrat entrò al dia ·VII· e no·ls te dón si·ls dónes aygua de fonoyl e de endívia e de api, e dóna·ls-ne a beure ab lo mel·licrat. E l'occximel diurètich los és de gran profit. E aytanbé los dóna mel·licrat on haja ysop ab aygua de correjola. E aytanbé los pots molificar la natura ab porgua de succre feta ab roses vermelles e aquesta porgua és mollifficat, e si ha obs a esforçar lo mollifficament, dissol aygua de correjola ab cassia fistola o ab mel·licrat mesclat ab mel rosat. E no·t cuyts al començament de la malaltia de donar-li porgues. E més que més ab aquestes humors qui s'és mesclada ab còlera, car açò l'enduria la complecció. E molts hòmens donen al començament de la malaltia a beure medecina de turbit e píl·loles de màstech e píl·loles fetes de semensses pervocans e píl·lules fetes de diaturbit e donar-li·n has cada nuyt aytant com conexeràs si donchs lo malalt no és larch de ventre. E si tu veus que·l malalt isca a cella cada dia dos veguades guarda·t de donar-li porgues e no li façes coses que li argassen lo ventre. Emperò yo, no tench en bo que haja a esperar la digestió ni·ls mollificaments axí com havem dit al començament. Mas que·ls deu hom fer larchs de ventre queucom e al romanent que espers la digestió, e emperò açò fé plaentment e suau sens gran força e aprés li dóna coses pervocans, emperò no li dóns aygua de prunes ni de tamarindis ni·l lur semblant per tal cor no traurien lo subtil e l'aflaquirien. E si tant s'és que la humor sia en

crexement de fredor mescla-y carcany e si la humor tira a calor, mescla-y exarop violat e succre violat e magna e violes picades e fé-li cristiris simples e que sien fets de mel e de sal ab aygua de bledes e ab açò que tu sabs, e fé-li vòmit ab rave remullat en occximel o·l seu semblant. E si conex que y haja obs a fer lo vòmit sens que no·l requira natura e haja àvol sabor a la boca, fé-li píl·loles de raves e fé-li·n beure aytant com conexeràs ab aygua freda, e si·l vòmit li afflaquex l'estómach si és de gran profit a n'aquesta malaltia. Emperò ha mester que espers lo setén jorn per tal que si li fayies al començament cauria en flaquesa e poÿria s'í fer postema en l'estómach. E si li enuyiava lo vòmit no li façes greument. E si s'endevé que haja vòmit e més que més al començament de la accessió no li tulles lo vòmit si donchs no havies pahor que hagués feblea. E adonchs lo y arremena ab vin o ab exarop de menta o ab ço que conexeràs. E si s'endevé que haja dolor de cap fé-li lavaments a les estremetats ab aygua calda e liga-li les cames fortment. E si veus que haja obs aygua de ordi fé-li·n ab decogció de les raels pervocans en quantitat per engual. E mescla-y occximel que begua ab aygua. Emperò guarda que no s'enagrís l'estómach, e·l temps qui és pus degut de donar a beure açò és quant la urina al començament és colorada e per açò li deus donar a beure succre rosat. E aprop açò dos hores, dóna-li a beure aygua d'ordi e no·ls deus freguar ab freguaments que sien dissolvens ni·ls deus lavar ab lavaments soptilians si la malaltia és al començament e la humor que sia de dins al cors car açò escalffaria la humor e crexeria la febre. E dóna·ls ·I· poch de aygua freda e tota hora que veuràs la urina espessa e vermella no·ls te dón si beuen de la aygua

freda ab occximel diurètich. E sàpies que açò és de les medecines pus profitans a ells contra la fleuma espessa e viscosa e açò li profitarà més e fregua·l ab oli e ab caranyina li és profitós. E si la malaltia és en crexement fé ton esforç a confortar la boca del ventrell ab menta e ab màstech. E fé-li vòmit axí quant havem dit e amimva-li la vianda e dóna-li a beure mel·licrat mesclat ab cosa que confort la boca del ventrell e fassa pervocació simpla feta d'anís e de màstech e dóna-li aygua calda a beure al començament de la accessió car la aygua [...] calda es comfortan lo fret e·l tremolament. E ab açò li crex la set ab tot açò que·l faça somoure. E moltes vegades és solt a buydar la fleuma crua en aquest temps quant tot és pus degut d'esperar la perfecció de la digestió. E si la malaltia s'és mesa ab gran calor troba gran profit ab aquests trosichs. Recepta, mirabolants kebuls, àloe e such de pol·licària e such de absinti de cada ú ·V· sous, trossichs de màstech de cada ú ·III· sous. E fé·n trosichs e dóna-li·n a beure de matí e de vespre e més quant ho conexeràs. E si veus que la digestió aparesca, ajuda-li ab aygua de fenus e ab esquinant e ab capelli Veneris, e si conex que la humor sia molt freda no te dón que li dóns ·I· poch de pebre e ab ·I· poch de vin subtil. E·l freguar dissolvent ajuda a la digestió e·l dissolviment ab vertut fort. És cosa deguda a n'aquesta febre més que en les altres febres e deus reguardar a n'aquests freguaments la vertut de la febre e·l tremolament. Quar si la vertut és fort e la febre no és fort pots créxer los freguaments. E si no, fé-li olis dissolvents que tiren en egualtat e si passa ·XIIII· jorns haurà mester que li dóns occximel fet ab semensses en què haja ysop e siritga. E a fer-li trossichs de roses, e

a veguades ha mester que y metes ensens e màstech per comfortar l'estómach segons que conexeràs, e dóna-li vin subtil car molt los aprofita a n'aquel temps en quant que assubtilia e esforça la calor natural, e·l fa suar. E si veus digestió en bona vertut dóna-li a beure occximel de absinsi. E si veus que al començament de la accessió haja fret e la malaltia no és en començament dóna-li a beure aygua calda on haja bullit sement de api e de anís e de basilicon e de lur semblant. Encara és pus fort d'açò axí com lavamens e perfums o lurs semblants. E aytanbé sana lo tremolament fort decogció feta a n'aquesta forma: Recipe, gingibre, ysop, ameos de cada ú una unça e miga, celiandre ·IIII· unçes. E sia cuyt degudament entrò ·III· unçes o més si·t vols. E si veus que y haja fleuma dóna·li a beure triacla, e dóna-li a beure dels grans e trosichs de roses ab aygua de les roses e alarga-lo cada nuyt ab la medecina de turbit e ab píl·loles de ysop reebudes ab semenses o ab aquesta decogció que ara direm: Recepta, gera ·VII· unçes, turbit, mirabolans kebuls e pol·licària ·V· sous, sal índica ·III· sous, bensedar, sachaat de cada ú ·II· unçes, anís ·III· unçes. E sia bullit ab aygua d'api e begua d'açò quant ne haurà obs. Encara és pus fort que açò les dues raels e la rael del liri de cada ú ·X· sous, folya, semenssa de fonoll e espich e menta ana ·V· sous, atzebibs mondats ·V· sous, anís, màstech ana ·I· sous, sicuta e pol·licària ana ·IIII· sous, e sia bullit en ·IX· lliures d'aygua entrò que sia tornat a tres lliures e beguan en dejú. Trosichs que·ls deus donar entrò que és minvada la malaltia, e·l fret e·l tremolament: Recepta, gira pigra, such de pol·licària e de absinçi sequat e bezodar ana ·V· sous, semenssa d'api e de fonoll e de anís ana ·III· sous, salnitre ·II· sous,

cuscuta, mirabolans quebuls ana ·V· sous, aguari ·X· sous, trossichs de roses ·XX· sous, turbit ·XV· sous, fassa d'açò trosichs e serà bona porgua: Recepta, àloen, mirabolants quebuls, sal ana ·IIII· sous, semenssa de fenoll e d'anís ana ·II· sous, absinsi ·V· sous, trosichs de roses ·III· sous, sachaat e benzadar ana ·II· sous. E tot açò sia picat e fen píl·loles. Ítem, decogció qui és bona: Recepta, policària, rael de liri e regualícia e anicos e ·IIII· semens, semen d'api e de fonoy ana ·IIII· sous e sia bullit tot ensemps e begua·n cada dia ·III· unçes. Encara més pren les ·III· raels pervocans de cada una a ·V· sous, atzebibs ·X· sous, e assò·s fa per la fleuma falssa que li habonda la còlera e açò li és pus degut. E l'aguarich si·l beu per ·III· dies ·I· sou arreu, quant la malaltia és longua que·l mescles ab mel e que·l begues ab semenssa d'ortigues on que on aprop la digestió e és molt maravellós quant és begut ab mel. Emperò si s'endevé alcun accident d'ixir adonchs li deus créxer per amor de la feblesa del fetge semenssa de cuscuta e per la feblea de l'estómach màstech, anís. E per la matèria de la melssa e per sa crocesa raels de caparis ab escolopèndria car moltes de veguades s'ajusta ab aquesta malaltia opilació de la melssa. E a veguades ha mester que per açò ajust siperi e granes de melgrana e fenugrech, e assò guarda·t que l'esforçament de la febre no sobremont massa. Emperò lo porguar fort en aquesta malaltia que ha obs en lo temps de la digestió ab què han obs a beure píl·loles de turbit e fer-los cristiris forts e aquestes píl·loles que sien fetes ab màstech. E si la febra tira a gran calor dóna-li trosichs d'espodi lexatius. E si·l malalte no soffre que·l fasses ixir deus-li fer emplastres dissolutius e pervocatius. E si veus que la malaltia sia en davallament, adonchs li deus fer bany avans de manyiar. Emperò les viandes que li daràs sien sotils. Emperò les pus sotils són vinagre en olla ab succre rosat

ab tàpenes e aquestes coses li dóna a la fi de la malaltia. Emperò les viandes pus fortes que li pots donar al devallament de la malaltia són polls e aucells tenrres, e deus-li donar a menyiar ab açò al temps de la digestió coses diurètiques axí com vinagre e mostaya e ayl marí. E si la malaltia ve de fleuma agra que sia mala e viscosa adoncs és la melor vianda que li pots donar aygua de siurons negres e que y sia cuyt cuscute. E pots metre en la aygua dels siurons grans de melgrana e sement d'anet e de oli. Capítol que comença parlar de la cura de les febres fleumàtiques les quals són dites cotidianes contínues. Les cures d'aquestes febres són aytals com de la cotidiana de cada dia simpla. E àn departiment que deus fer a n'aquesta febre cotidiana contínua coses assuptilians, caldes, tempradament axí com occximel e mel·licrat e dóna-li ab açò a beure aygua de fonoll e d'api e de les tres raels e la melor medecina e la pus preada que pots fer a n'aquesta febre és aquesta: Recepta, roses, regualíssia, espicanart, fumus terre, màstech, cacabre, anís e trossichs de pol·licària que sien fets ab coses e ab espodi. Aquesta recepta damont dita aordenaràs segons que·t serà veyiares. E dóna-li trossichs d'absinsi que sien fets ab anís, ab atzedar e amel·les amarguants e espicanart e such de pol·licària segons que tu conexeràs, que n'í metes per egualtat. Capítol de les febres que són apellades coalion e loquoria. La cura d'aquestes dues febres és semblant de les febres desús dites. E deus donar a n'aquestes febres primerament occximel diurètich e succre. E pots donar-li exarop d'agràs fet ab mel mesclat ab exarop de roses e dóna-li de grau en grau e de aygua de siurons cuyts ab sements pervocans e puxes dóna-li aygua en què haja remullat àloen e trossichs de roses e màstech e açò li dóna de grau en grau, e aprés açò dóna-li píl·loles d'àloen ab gira pigra e píl·loles de pol·licària. Emperò dóna·t guarda de l'estómach que·l guarts de corrompre e fé-los fer vòmit ab la aygua en la qual haja cuyt

lopins e anet e calament e sement de rave e les coses pervocans e lexatives són aquestes: Recepta, mirabolans índichs e turbit, secute e mit-n'í axí com te serà veiayres. E açò los profita molt e fé-ls cristiris que sien ·I· poch aguts e met-hi carcami e centàurea menor e anet e camamilla e triboli marini e mellilot e almorí e mel aytant com ne haurà mester. E·l regiment de la febre que és appellada loquorea ha mester pus simple regiment que les altres febres. Capítol que parla de la febre sincopiosa humida. Aquesta febre és sa cura, de grau en grau, assubtiliar del subtil al fort, on que hon quant no és larch de ventre e deus-li fer cristiris que li mondiffiquen los budells e·ls nirvis e fé-li freguaments. E és opinió de Gualién que hom a n'aquesta malaltia no·l deu mundifficar sinó que li faça freguaments. E la via dels fregaments és que començ de fregar a les cuxes e aprés a les cames e totes veguades comens de freguar de part damont en aval entrò als peus per tal manera que li obren los pors del cuyr de fora, e pux fregua-li les mans e·ls braços. E comença a les espatles a fregar e totes vegades los fregua de les espatles entrò les mans en tal manera que s'escalff. E aprés fregua-li la esquena e·ls pits. E pux torna al començament: pren a freguar e açò fé per dues veguades e met en freguar la mitat del temps e la mitat en dormir si pots universalment, és la melor medicina d'aquests malaltes, assubtiliar sens gran escalfament que no li faces. E açò que·ls profita més són coses assubtilians axí com aygua de mel feta ab ysop e semenssa d'api e dóna-li·n cada matí a beure o semblant cosa d'açò. E si és larch de ventre cogua molt l'aygua de la mel desús dita e adoncs no pot ésser molt larch de ventre sinó per engualtat que·ls profita. E l'occximel los profita molt en l'estiu. E aquel qui és usat de beure aygua freda, begua lo occximel temprat ab aygua freda emperò en estiu. E en l'ivern no·n begua miqua

e l'ivern dispensse aygua que sia presa ab bevendes caldes car a açò los profita molt si donchs no era per força de gran calor. E açò que li és pus degut de pendre a n'aquel que ha gran set és que begua exarop fet de mel e al començament de la malaltia los profita molt beure vin e més que més si la febre és fort e és tart que la febre sia fort. E on que on als hòmens vells en totes maneres aprop del menyiar los dóna vin. E deu-los guardar sovén lo pols d'aquels que han aquesta malaltia. E si veus que comens a affeblir ni a decaer soptament dóna-li a menyiar pan mullat en vin temprat. Si donchs no li u tolia alguna cosa axí com postema de les entràmenes car si s'apropiava a n'açò no hajes en sa cura esperança, e si s'endevé que haja aytal mudament al pols. E açò són les viandes que han obs que·ls dóns. Emperò al temps que és fort lo síncopis, adoncs lo u deus tolrre. Emperò la vianda de què·ls deus proveyir és ordiat e no y cregues res si no era en tal temps que hagués deffalliment de la vertut. E adonchs hi pots affíger pan mullat en juleb o ab mel·licrat. Emperò lo bany és la pus contrariosa cosa que hom los pugua fer. E ayre que sia molt calt e molt fret no t'í fius en aquest ayre que no y ha ja decorriment de humors al leu o al cor o al cervell no les pot devesir, e crex la malaltia quant tot que la humor sia queacom colèriqua e si ha vòmit leugerament profita-li molt. Capítol que parla de la cura de les febres colèriques. La cura de les febres colèriques és que los deus fer emplastres sobre·l pits ab sàndels e ab aygua ros e dóna-los a menyiar a poc a poch. E les viandes que·ls daràs sien axí com pa [...]de sèrmola remulat ab vin de melgranes e such de fruytes. E si ha obs a esforçar la vertut dóna-los such de pols ab vinagre ab agràs e erbes fredes. E especialment li dóna celiandre que·ls profita molt. Capítol que parla del regiment de les febres nuytanes e

dianes. Lo regiment d'aquestes febres és aytal com lo regiment de les febres fleumàtiques e cotidianes sens tot departiment. Capítol que parla de les febres quartanes ab peroxcismes. Lo més de les febres quartanes són en peroccxismes. E és fort tant que sia contínua. Emperò les coses de les quartanes són les coses que engenrren la malenconia e pux se podrexen. E ja sabs aytanbé que la malenconia és en diverses maneres. Car ha-n'í que és la rausa de la sanch e a-n'í que és cremada. E aquesta és senrra de les humors. E sabs que ha-n'í de sanguínea e ha-n'í de fleumàtiqua e ha-n'í de colèriqua. E ha-n'í aytanbé que és àustria de malenconia natural matexa. E és opinió de alcuns que la quartana no s'engenra de la malenconia natural. Car aquella no·s podrex e aytal opinió com aquesta no deus creyre car totes les humiditats és lur costume de fer putrefacció. E encara que ha departiment en los apparellaments e depux endevé en la fi de les malaties de febres diversses. E en la fi de les febres podrides per coses de les diversitats de les humors e de lur putrefacció que si crexen e no són ben buydades e crex la malencolia e pux se podrex, adoncs és la quartana, e moltes veguades ve aprop la grossea de la melssa e encara que aquesta febre no és menys de duresa e de dolor de la melssa. E la pus segura e la pus afisada és aquella que no és per postema de la melssa ni d'altra cosa e no ha ab la febre postema ni ab la melsa. E la quartana que ve per postema de la melssa lo més de les veguades enduu lo malalt en ayguanús. E la quartana que és poca e neta de dolor fa estorçre hom de moltes males malalties axí com malencolia e epilència, e confia hom de nom de quartana haver espasme car la humor és sequa, e comunament és malaltia afisada e si no s'í fa arar no crex més de ·I· any. E a veguades continua ·XII· anys o menys. E la longua quartana enduu aygua nus e sàpies que l'autumpne és enemich de la quartana. Capítol de les senyals de la febre quartana. Los senyals

de les febres quartanes són que pren primerament ab ·I· poch de fret e pux comença a créxer. E pux comença a mimvar, e·l mirmament que fa, fa de la fi de la fleumàtiqua. E quant s'í escalfa lo cors la calor no és guayre fort si bé s'és pus fort e pus apparegut que no és de la fleumàtiqua, cor aquesta és ab seccetat secca e comprén-se aytal comprement que sembla comprement de foch de fusts secs. E no és universal per tot lo cors ans hi ha calor ab rugor. E és la cosa d'açò espessetat de la humor e és ab fret e ab dolor axí com sembla que hom li trench los ossos e ha tal tremolament que les dents li glatixen. Emperò no tant com en la fleumàtiqua, e assò la aporta a flaquetat de la vista. Emperò és guarit al temps de la digestió cor la malaltia se mimva de ço que era al començament ·I· poch. E dels senyals de la quartana ses coses primeres són les febres longues o dolor de melssa. E del senyal de la quartana és cosa de la complecció e senyal de la malencolia dels anys e dels temps de les viandes e de la fayssó del regiment o de lur semblant és són paroxisme: són ·XXIIII· hores e moltes veguades s'endevé que és terçana en estiu e torna quartana en yvern. E a veguades venen les febres diverses a febres torbades que no tenen orde per diversitat de les coses que romanen de les humors aprop les febres e si multipliquen ve en quartana e si és de fleuma adhusta són pus lonchs los peroxismes, e endevén-s'í fret a la fi de la contínua. E la suor és pus tart e la urina pus espessa e la duritat del pols és menor e és comunament en fi de les febres fleumàtiques. E aquella quartana que és de sanch adhusta hi són primerament lo senyal d'ela e ses febres e la urina vermella, e significa-y aytanbé la fayssó e·l temps de l'any e la etat. E a veguades aprop febres sanguínees. E aquelles que són de còlera adhusta és lo pols cuytant e pus soptós e comença ab rugor e ab fret en les carns e han set e suor

e ira ab enflament, e significa en aquesta los anys e la fayssó e·l temps e signifiqua-y aytanbé quant és aprop de febres colèriques. E·l pols de la quartana tira a duresa e per seccetat de la humor tira de la part de dins axí quant si era de pols ben veyll, e per engualtat que no·s mou, e si·s mou endureex-se lo pols e tira a espessetat per la espessea de la sobrefluïtat. E lo seu mondifficament és aparegut al temps del remeyi e adonques és complit sobre la quartana. E a veguades s'endevé que l'espandiment del pols muda e·l restrenyement és fort cuytat al revés de la terçana. E lo pols de la quartana és melor en poquetat e en soptesa. Emperò és aytal com és al tardament. E al temps que comença la accessió crex són tardament e son cambiament més que en les altres febres, e pux comença a créxer e a soptar. E la urina de la quartana se sembla en son temps en deffalliment de la digestió e per frigiditat de la humor e per sa espessea si donques no és al temps de la fi quant és bona. Però ses coses e ses colors se cambien e açò és quant la malencolia s'engenrra de moltes humors. E dels senyals de la digestió de la quartana és tenresa de pols, emperò la urina és començament blanc e tira a verdor crua sens digestió nenguna e aprop lo començament se cambia sa cosa per tal car la malenconia s'engenrra de moltes humors e al temps del davallament és negra. E la suor de la quartana és gran a comparament de la fleumàtiqua, no és molta a comparament d'altra e la set és poca a n'aquesta febre si donques no és per malencolia colèrica. Capítol en la cura d'aquesta febre. La cura és que esguardes primerament si és sanguínea o malencoliosa hó fleumàtiqua o és malencolia colèrica o malencolia malencoliosa e aprop que conexeràs açò regex cada una segons que li pertany axí

quant direm. Però a cadauna de ses espècies ha juheís ajustats, car en cada una mirma al començament, e per açò deus guardar si la sanch senyoreja. E més que més si la quartana és de malencolia sanguínea, e adoncs lo sagna e trau-li de la sanch segons que li haurà mester. E aveguades és de necessitat per sa multitut que·n trasques molt, e si no ha obs a sagnar no·ls sagnes en quant que·l affebliries, e en quant que·n trauries coses que estan contra la malencolia, e en quant que faries somoure les humors a defora, e buyda·l, primerament, de la humor que fa la febre ·I· poch per aleugar, o per mundifficar. Emperò, guarda·t que no·l porgues entrò al temps de la digestió axí quant te havem assignat, e guarda·t que no u façes lo dia de la accessió, e guarda·t que al començament no·l porgues fort. E deus fer coses affluxans, e si no li són covinables les bevendes fé-li cristiris covinables però que sien simples. Emperò pot-los-hi fer forts si la malaltia és en la fi. E si·l metge ha bé ensercat e porgua bé la malencolia al començament toll la malaltia de tot en tot. Emperò guart-se d'errar, e deus-los tolre e·l dia de la accessió lo menyiar e deus-los fer dejunar, e deus-los guardar d'aygua freda en totes guises, e dóna-los a menyiar lo dia que no hauran la accessió carns calts e de coloms. E·l pus degut temps és de donar-li a menyiar lo thauts: és quant són passats ·III· peroccxismes o quatre, e adons són milors a la cura en temps de la accessió lo mel rosat destemprat ab aygua calda, ·II· veguades lo jorn o ·III·, o pren ·III· sous de mel rosat ab ·X· sous de occxímel e sia mesclat tot. E sàpies que si ha malencolia colèrica, adoncs, deus fer coses que la assubtilien ab mirabolans e ab violes. E si és fleumàtiqua deus obrar primerament

e ab coses que hagen alcuna virtut diurètiqua, axí quant polipodi e apenti. E sàpies que l serigot és bo quant hi és mesclada alcuna cosa de so que fan los cristiris damont dits. E avegades los profita lo serigot per cabal, e més que més si han feblesa en l'estómach, o y senyorega humor freda e·l vòmit aytambé. E més que més davant mengar e aprop menyiar. E més que més si és de malencolia fleumàtiqua. E açò és de les coses que més li aprofiten, e no al começament tan solament, ans o fa tota hora. E guarda·t que no·l agreuges al començament entrò que sia complida la digestió, ni buyts la sobrefluïtat ab coses que l'escalfen fort, cor açò lo faria dissecar en vertut de la medecina e per fer gran dieta sinó ab coses que alarguen ·I· poch, ni aytampoch no·l deus afeblir al començament ab regiment subtil. E sàpies que al començament de la quartana que ve en l'estiu o en lo autumpne deus donar primerament a beure aygua de ordi ab occxímel per obrir les upilacions per via de pervocació, e assò fé aprop ·III· o ·IIII· hores de la accessió, e si·s endevé que la quartana dur molt dóna·ls aquestst trossichs: Recepta: ruda, [murta], [api], mirra, api ana ·IIII· sous, e saffrà ·II· unces, càssiafístola unces ·II·, soffre viu unces ·IIII·, erba sana uncça ·I·, e d'açò dóna al malalt anans de la accessió ·II· unces. E sàpies que les coses fredes e humides de bona digestió que engenrren bona humor són covinens an aquest malaltia contra sa malícia, car apodera una de les calitats de la malencolia, e açò és la seccetat de la malencolia. E deus fer, aytanbé, en manera que no prenga dampnatge la digestió, e mescla-y alguna cosa que estia contra lur fredor, e no aminve la humiditat, e açò són les coses caldes en egualtat, e guarda·t de tota cosa freda e secca. E les coses fredes e humides que són covinables an aquesta malaltia són axí com endívia e leytugua e préssechs a veguades. Emperò, guarda·t que no continuen massa açò per força de la fredor. Emperò, açò ~s

troba en letuga. Mas no·s troba en lo meló dolç. E aytanbé guarda·t de fer usar lo meló car pervoca fort la urina e engroseeix la sanch. Ni·l prèssech no·l deus molt husar per tal cor és apparellat de fer putrefacció. Per què·t deus guardar de tot açò. Emperò les viandes caldes que tiren a humiditat són molt profitoses especialment si vols engualar lur calor cor no·s fa la digestió ab coses fredes e humides, e les viandes enguals són axí com figues e endívia e no·ls te dón si al començament que sia ·I· poch salada e aguda e diurètiqua. Sí donques no duptes que hagues enflamament de calor emperò en la fi de la malaltia no u pots fer sense aquestes. E trossichs de absinsi són profitosos entrò la fi de la malaltia. E açò que y aprofita molt és estar en aygua calda cada dia enans de menyiar e fer bany que la hument e·l fassa suar e que no fassa massa somoure e·l calor, e fé-lo continuar en repaus. E fé-li lunyar moviments corporals e animals. E totes aquestes febres e han obs coses que ahumenten e han diversitat segons que·ls ha obs calor o fredor e han obs coses que exuguen en quant que han vertut de diureticar e d'escurar. E han obs alargament de ventre. No í és per cosa que la aportes a exugament e deus guardar l'estómach ab emplastres bons e comfortatius que hagen vertut calda e subtilian segons la necessitat de la malaltia. E guarda la melssa e·l fetge e regeys-los en manera que no s'endureesquen ni umflen. E a veguades ha obs que·ls fasses vòmit ab aygua de rave mesclat ab occximel. E ajuda molt a fer vòmit si li dónes abans a menyiar bledes o pex salat o mostalla o lur semblant. E ajudar-li ha aytanbé si li dónes a beure aprés açò molta aygua. E pus dóna-li occimel e avomitarà. E aprofita-los aytanbé si mengen açò e pux avomiten. E serà fiat de fret e de tremolament,

e de la agudesa de la febre o prengua ayl e mel e begua-u ab occximel e pux umplisqua·s bé de menyiar. E quant haurà menyiat begua aygua calda e vomitarà e quant la febre serà e·l dia avans de la accessió ·V· hores, dóna-li a menyiar e fé·l aprés vomitar, e quant li venrrà la accessió ab lo fret fé·l metre en bany. Car lo vòmit enans de la accessió aleuga la matèria o la fa cessar. E·l melor regiment que pots fer a n'aquesta malaltia és que no menyg lo dia de la accessió si donques no y ha algun accident que ho tolgués. E guarda·l que no menyg ni begua entrò que la accessió sia passada e l'endemà entre al bany si veus que haja digestió segons la calor. E si no y ha digestió no y faces àls sinó que·l laves ab aygua calda en tal manera que y trop plaer e que s'adhument e que se·n deguast la humor corrompuda. E al terç jorn fé-li lo vòmit per la sobrefluïtat del menyiar a per ço que ha dissolt lo bany. E aytanbé li deus fer vòmit lo dia de la accessió e si la malencolia qui és de sanch pren gran profit per la sagnia de la vena del basilich. E aprés lo porgua subtilment ab coses que mondifiquen la sanch axí com magna e [...] polipodi e mirabolans quebuls e fumus terre, e aquesta espècia de quartana és tost curada, e si la malencolia és de còlera adonchs deus tractar en reffredar e adhumentar fortment ab viandes e ab medecines e fé-ls banyar en aygües temprades e porga-los al començament ab violes e ab polipodi e ab occximel e ab apetimi o exarob rosat ab aygua de correjola e apoponach, emperò sa perfecta dissolució poder és aprop ·XXI· jorn car la digestió és vista si la humor és de malencolia colèrica e pux dóna-li a poc a poch coses diurètiques e assubtilians e si és obs adobar lo ventrell fé-li coses ben flayrans ab pimentes e ab emplastres on haja vertut de camamilla e de absinsi

e de mellilot o de lur semblant, e·l deiunar en los dies del repòs és cosa que no·ls és bo ni covinable si donques no y bastava la vianda que hauria presa e·l dia de la accessió e les porgues que los són molt profitoses és decogció de mirabolans e epitimi e senet ab occximel on hagen bullit violes. E a veguades los dóna a beure en dejú assafetida e on que on al dia de la accessió e haurà remey ab tot açò que fa somoure volontat de vòmit, e si la febre és malencoliosa fleumàtiqua dóna-li mel rosat ab mel·licrat fet ab api e ab fenol o lur semblant. E si ha obs a mollifficar la matèria mescla-y al començament alcuna cosa assubtiliant axí com és vertut de turbit e de polipodi e agradua-lo ab un poch de gaug e fé-li·n fer lo vòmit ab occximel fet ab semensses o lur semblant entrò que comens la digestió, e posa-li a l'estómach coses que li escalffen e dels emplastres que li pots pus fort fer són ab dàtil e ab figues o lur semblant e que·l frechs ab olis calents e ab oli de cost. Emperò ha obs a mondifficar ab occximel e que y haja la vertut d'el·lebor àlbum. Mas a veguades ha obs que·ls façes beure el·lebor blanch ab foli e la vertut del basilicon ab lo foli li és covinable e·l lèbor per cabal afflaquex la vertut si no·l dónes ab coses que li tolguen sa malícia, afeblex la vertut e si la malenconia és malencolia pura per entrebolament de sanch deus-lo porguar al començament ab aygua de correjola mesclat ab succre panís e deus-li donar mel rosat, e en la fi la porgua ab decogció de mirabolants citrins e quebuls e fumus terre e atzebibs mondats, e quant la matèria veuràs que sia digesta adonchs li profitarà la sagnia del fetge e fé-li fer vòmit aprés mengar fortment, o li assubtilia la vianda segons que conexeràs que li fa mester e tracta que li façes pervocar més la urina e porgua·l

ab medecines e ab cristiris forts e les medecines que faràs en lo temps que conexeràs la digestió són axí com apitimi, polipodi e aguarichs, sticadós ab boli armini, aristologia, e sien bullits o no bullits, e such de fulla de centàurea ab occximel, e a vegades ha obs que y metés lo lèbor negre. E a veguades quant la melencolia ve de còlera li aprofita molt lo fumus terre e epitimi ab occximel, e pux fé-lo pervocar, quant lo hauràs porguat dóna a beure a n'aquella qui ve per fleuma o per malencolia triacla e materidatum e la medecina de l'estefiagre, e dóna-los a beure aytanbé pebre per cabal ab aygua de la mostalla un de ·III· en tres dies per lo matí al començament abans de la digestió, lo y dóna luny a luny e axí matex del pebre o de lur semblant e no façes res d'açò enans de la digestió mes que li dóns a beure triacla o son semblant, car si li donaves primerament res d'açò torbaries quartana ab quartana, e engenrrar sien molts d'altres accidents e especialment en yvern aprop l'autupmne, e si conexes que li faça mester sagnia fé-la-y. Capítol que diu que moltes de géns guarien de la quartana. Que·ls dóns a beure aprop la digestió porgua e aprés los dóna such d'absinsi e aprés los dóna a beure triacle, e dich que l'estifiagre e·l pebre los profita molt ab què hom conegua la digestió e que s'acost a la fi e dóna-ls a menyiar saffena ab let e mel de caparis e mostasia e almorí e tota cosa que haja fort vertut de assubtiliar. E a veguades ha obs que begua aprop ·XL· jorns matí e vespre de la medecina de l'estefiagre aytant com una avellana si donques la febre no era aguda e rael de la matèria que fes còlera de trossics que aprofiten molt a n'aquest temps del davallament. Recepta, such de pol·licaria e crossi, de cada ú ·III· unçes, escolopèndria, laqua, aristologia, espodi ana ·V· sous, sement de acetosa, semen de bordalagua, semen cuscute, anisi, api, rosarum, espicanardi de ben, semen funiculi, corticis radicis caparis, ana ·IIII· sous, e sia tot pastat ab aygua d'api e fé·n trossichs e dóna-li a beure aygua de fonoy e d'endívia e de cuscuta e aquesta medecina li és bona e los aprofita molt per moltes de maneres. E quant veuràs que les humors seran digestes, a cap de ·XXVII· jorns pren de espich ·XIII· unçes, pelitre, cost, flor d'esquinant ·V· unçes, fetida, sillion ana unçes ·XV·, anís ·X·. E açò sia pastat ab mel e ab gingibre e ab vin veyl e begua·n cada matí la quantitat de ·I_a· nou e prengua·n a la fi de la malautia e quant seran estorts, e el temps que li fa menys de mal e montiplica la calor és quant la humor és subtil. Recepta al semblant d'aquesta, sement jusqueami, semen mandragore ana quirat, assafetida quirats ·III·, e d'aquesta espècia, aytanbé és que prengua mentastre ·IIII· peses, sement de orengua ·XX· peses, epitimi ·I· pes, e d'açò fé trossichs pochs e dóna-li·n a beure lo pes de ·I· sou. E ço que los és molt profitós és que prengues ameos e mentastre ana ·X· sous, carni anisi a·n'a ·VII· sous, assafetida ·V· sous, gingibre ·IIII· sous, cassia lignea ·III· sous, e açò sia tot picat ab mel e dóna-li·n a beure ·I· sou ab aygua d'api e de fonoyl. Trossichs que·ls profiten que sien fets a n'aquesta forma. Recepta: suc de pol·licaria ·X· sous, escolopèndria, espodi, fonol, espicanardi ana ·V· sous [...] aristologia, laqua ana ·IIII· sous, sement de bordalagua e de cogombre ana ·VI· sous, e sien-ne fets trosichs ab such d'api e dóna-li·n a beure ab occximel. E aytanbé la malencolia qui ve de fleuma: pren ·XXXV· sous de saffrà assafetida, sellion ana ·XV· sous, espicanardi, unçes sous, castor unçes ·II· et sous, ·I· sesillion e endreverio qui és lectuari confit

lo qual atrobaràs en l'antidotari al ·V_è· libre d'Avicena. E si s'esforça al tremolament fé-li vòmit ab aygua tèbea e ab occximel. E aprofita·ls molt si donques la malaltia no s'era amirvada ab ço que ja havem dit e perfuma·l ab aygua en què haja bullit camamilla e ab abrotanum o lur semblant de les coses qui exuguen e sien queucom caldes. Capítol que parla sobre les porgues que·ls han obs aprop la digestió. Recepta: mirabolants quebuls ·V· sous, epitimi, absinsi ana ·V· sous, mirabolants sitrins e ab lissis, suc de pol·licària ana ·IIII· sous, sement d'api e de anís e de fonoyl ana ·II· sous, e de açò faràs decogció o pren epitimi ·X· sous, mirabolants quebuls, timiana ·VIII· sous, fumus terre ·VI· sous, centàurea major, pol·licària, esquinant ana ·V· sous, e tot açò bulliràs ab ·V· lliures de aygua tant que u fasses tornar a una lliura. Píl·lules leugeres les quals prengua de tres en tres dies e aprofitar-li ha molt. Recepta, epitimi ·X· sous, anís, caravea ana un sou, ameos ·VIII· sous, sement d'api e de fonol ·I· sou, polipodi ·VI· sous, agarich blanch triat ·VIII· sous, salnitre ·V· sous gira pigra ·XV· sous, e de tot açò faràs píl·loles e dóna-li·n a beure en quantitat de ·I· sou e mig e si la malenconia ve de fleuma fé-li píl·loles ab such de menta. Recepta, epitimi, ameos, aguari ana ·VIII· sous, sement d'api e de fonoll e de anís ana ·X· sous, e dóna-li·n a beure lo pes de dos sous e mig. E si han dolor de la melssa profita·ls molt aquesta medecina e·ls porgarà suaument. Recepta, scolopèndria ·XV· sous, aguarich ·XII· sous, mirabolants quebuls, gira pigra ana ·X· sous, mirabolants índis, absinci ana ·VIII· sous, sacabenzadar, camapiteos, such de pollicària a·n'a ·VII· sous, gran de tamariu, escorça de rael de caparis ana ·V· sous, sement d'api, feni, anisi, caroi ana ·III· sous e d'açò fé comfit o píl·loles. Capítol que parla de la vianda que han obs los quartanaris. Lo regiment lur deu ésser que·ls deus donar al començament en les primeres tres setmanes, ço és, que assubtilien e no affeblesquen,

e açò serà que no·ls dóns carn car açò los mimva la matèria e la aleuga e la abreuga e·l temps de la malaltia, e aprop açò los dóna coses que·ls somogua la vertut en axí com pex rocal e ous blans, tenrres e calts, e si s'endevé que en lo temps calt la malaltia deu mimvar puja en totes [...], los enguarda la vertut e esforça-los la vianda axí com ab carn de guallines e de pols e de cabrit e de aucels tenrres e de bon pex rocal que no sia gros. E sàpies que açò de què·s deuen nodrir los quartanaris universalment, ço és, que no inflen ans dissolven lo inflament [...] e la altra que no engenrren malencolia. E la altra que no sien espesses ans assubtilien la espessetat e l'altre que no estrenguen ans tenguen larch lo ventre. E l'altre que engenrren bona sanch e comunament tot ço que usaran sia calt e humit. E ja·t dic com los deus donar la vianda anans de la accessió ni en qual hora per què no vull doblar. E ja sabs aytanbé que si s'endevé a veguades que los dóns a menyiar ans de la accessió que se·n pot engenrrar l'accident damont dit. E per amor de açò és lo mellor quant la accessió de la febre li vendrà que·l trob ab lo ventre buyt per tal que natura no treball en altra matèria mas en la matèria de la malaltia tant que deus guardar que no li dóns vin. Capítol en la cura de la quartana contínua. La cosa de aquesta febre és ço que ja havem dit davant. E la cura d'aquesta febre és semblant a la cura de la quartana ab perocxismes e no han departiment sinó en poca cosa car en aquesta deus usar ab coses escalffans engualment e queacom reffredants per tal com la febre és contínua, per què los deus donar a n'aquesta cura lo occximel ab aygua de siurons e ab aygua de raels pervocant, e aytanbé matex la sagnia és pus necessària en aquesta que en l'altra car en aquesta és la humor

enfre les venes, e·l bany en aquesta deus menys usar que en l'altra. Capítol que parla de les febres quintes e sisenes e setenes o lur semblant. Són apellades pametros, e són apellades aytanbé contornozes e engenrren-se de humor que sembla la humor que les quartanes, més que és pus espessa e al més de aquestes febres són de malencolia fleumàtiqua, emperò la sisena e la setena e les altres ha anomenades Ypoccràs. E Gualién dix que null temps non vegué denguna d'aquestes ni veé la febre quintana fort, ans és febre amagada e dix no [...]és luny que la cosa de la setena ni la novena si arra lo regiment que no se n'engenrra altra febre e si torna altra veguada la febre roman en aquela espècia matexa e si la malaltia se n'adoba no és de necessitat e la cosa del peroccxisme e de tornar lo regiment és per peroccxismes de humors que·s verssen entorn. Dix que deu hom guardar en la vertut d'aquesta malaltia en la cosa per tal que no y caygua error. Encara que Gualién negua ésser trobada aquesta febre e és de necessitat que haja alguna rael. Emperò Ypoccràs afferma ésser trobades aquestes febres setenes e novenes e açò no és de maravella, ni és devesit aytanpoch que no pusquen ésser tant que haja obs que y hagen a fer gloses, e·l dit que diu Ypoccràs al capítol de aquestes febres diu que la setena és longua mas no és mortal. Emperò les quintenes són de les pejors febres car venen abans del tísich e aprés del tísich e·l dit de Gualién a n'açò és axí quant sabets, e yo hé opinió a n'aquest dit que aquest tísich de què ell parla és l'èticha, e quant diu les quintenes és proposició no clara que no·s pot entendre universalment. E és axí quant s'í deyia de les quintenes: n'í ha qui són pus males que les altres febres car ve enans del tísich e aprop del tísich

e diu açò per tal car les febres quant són longues ni torbades comunament al més e aporten enflament als membres cardinals e en ètiques. E és de costum d'aquestes febres que en la fi tornen comunament a quartana e si cau en quartana és per gran influència de humors. Emperò si·l deguastament és gran e les febres ètiques sencibles e no sensibles són ja curades, e no roman en les humors nenguna senrra, e d'açò se seguex de necessitat que les cessions són tardes, e d'açò s'engenrren les quartanes e les quintanes e d'açò que roman és apparellat de pendre enflament e torna senrra. E aytanbé si la èticha és abans no és luny que no fassa alcuna senrra en la fi de la èticha e aquela senrra se podrex e fa febre e ja ha affeblit lo cors la febre èticha, e no ha gran senrra per tal car aquella febre crema les humors, mes lo cremament que fa és poch, e en quant que és cosa de créxer la febre o de mimvar. E aytanpoch no devem dengun desmentir que no puguen ésser alcunes malalties si bé no les havem vistes nul temps en denguna terra car les espècies de les malalties són tantes que no han nombre ni aytanpoch no devem dir que si atroben febre quintana que no y haja quinta humor, car la malencolia emperò engenrra la quartana e aytanbé·s pot endevenir que·s façen aquestes febres sinquenes e setenes, e ix d'alcuna mala matèria de les malalties longues, ni aytanpoch devem dir que per la espessetat de la fleuma que haja altra cessió si s'espesseex ni s'agreuga car per la espessetat s'endevé tart que se n'engenrre ni se·n faça altra febre. Emperò sàpies que hom no deu negar ço que no és ni u ha hom vist, ni·n fa [...] testimoni hom esperimentador ni maestre, en ço que·s pot fer que ja ha fet testimoni Ypoccràs, per veritat e nos ó ha dit que ell ha vistes les setenes. E les quintenes havem ja vistes moltes veguades per què non se·n cal dir que y haja altra humor.

Capítol que parla de les cures d'aquestes febres. Les cures d'aquestes febres és semblant a la cura de la quartana fleumàtiqua, mas a n'aquestes cures ha obs més a dejunar e a assubtiliar lo regiment e adormir digeren perquè ha obs la humor espessa que la digirisca. E ha obs aytanbé a engroceir lo regiment per tal que no s'affeblesqua la vertut e aquestes febres tornen de cap en aytant car aquesta febre no és bastant quan affeblesqua trop la vertut e ha obs a asubtiliar lo regiment que faça dejunar lo malt alcun temps e que li fassa usar bones viandes que sien tost digerides que no espesseesquen la humor ni la cresquen, e de les medecines que li són melors en aquesta malaltia ni pus profitables és a fer lo vòmit ab lèbor e ab sement de raüc e d'almols e deuen vomitar e purgar ab gira pigra e aprés que li dóns triacla o son semblant e aprofita-los molt. O fé·ls suar ab medecines o ab [...] estubes caldes que no y haja res que l'ahument. Capítol que parla de la febre éticha. Ja sabs que als membres hi ha humors de diversses maneres. E ha-y de les humors que són apparellades a ésser cibus e a humentar los nuadors de la persona. E ha-n'í que són caymús en les venes. E ha-n'í que són de dins los membres e són-ne dos parts. E la primera d'aquestes és matèria de les febres podrides, axí com ja sabs, car jens tota la vianda no proveex lo cors. Ha-n'í que lo proveex e ha-n'í que roman que no·l profita. E ha-n'í humors que són prop del temps de la congilació, e açò són les humors que tornen vianda en obra. E vol aytant dir que vénen al loch que és deguastat per restaurar ço de què és deguastat; aquella humor és alcuna crexença corén que encara no és congilada. E ha-y de les humors de què són conjuntes les parts dels membres, semblants de les parts

del començament de la curació, e quant fall aquesta humor és dissolució de continuïtat. A la humor primera, sembla lo oli del blese qui és en la làntea, e la humor segona és semblant a l'oli que és dins la sustància dels cors del blese. E la terça humor és semblant a la humor per què són conjunctes les parts de què·s pres lo blese. E si s'enflamen los membres radicals, e on que on lo cor, és aquesta malaltia pus fort de totes les altres, axí quant saps, e la calor del fetge enduu aytanbé a la èticha, mas no és la èticha matexa, mas la èticha és per cosa del cor. E e aytant la cosa del leu e de l'estómach, tota hora que continua a deguastar la humor que és de la primera part e dels membres, e on que on del cor, axí com és lo deguastament que fa lo blese de l'oli que és en la lantesa, e açò és la primera espècia de la febre que és appellada èticha, car les espècies de la èticha no han nom. E quant són guastades les humors de la primera espècia de la febre que és appellada èticha, e comença a les humors que són de la part segona e roman axí quant la lantesa quant l'oli és cremat e comença a guastar lo oli que és dins lo cors del blese e açò és la segona espècia; e aquesta espècia és appellada de sequetat, e ha accident e començament e migà e fi. Emperò aquell que aplegua a la fi del dissecament no·n pot profitar: és fort tart que li pusca ajudar medecina sinó a n'aquels que Déus vol ajudar, e més que més quant ve que la carn és conssumada. E quant és afinada aquesta humor e comença a deguastar les humors de la part terça, axí com comença a cremar lo cors del blese quant l'oli és cremat, e la humor radical: adoncs l'espècia terça. E és apellat consumat, e aquesta malaltia és de les malalties que no han cessions ni temps, e és opinió d'alcuns que aquesta febre èticha està en les humiditats que són

prop de congelar-ho en la carn o als membres radicals, los quals són ajustats ab los ossos e ab los nirvis. E si d'aquesta opinió entenem que estia a n'aquella manera que deguasta [...] açò que és als membres de les humors que és ajustada en ells; és açò la primera cosa tot engual, e si entén a dir que la primera cosa que deguasta la èticha és la humor que és prop del temps de la congelació, axí com és la carn e·ls membres radicals, los quals són ajustats ab los ossos e ab los nirvis. Donques d'aquesta opinió podem entendre que ella guasta de les humors radicals e aquesta cosa e la cosa primera és engual, mas la opinió no és vertadera. E la èticha ve aprop la febre emfímera, e ve aytanbé aprop les febres podrides e les apostemes. E quant s'endevé que la èticha és primera e que·ls membres convinens se són enseses e no s'és ensesa la humor ni·ls esperits abans d'açò, mas, és més, que aquests s'escalffen primerament, e pux, per lonch temps, s'escalffen los membres radicals si donques no era per fort cosa. E la una cosa és que ço que és cosa d'emfímera, segons la fortalesa e la feblesa del moviment, axí quant lo foch que·s pren en la lenya per dues maneres, la una que y són convinents o per fum que y ha, e la segona és per via quant lo foch ne passa. E la febre podrida e la apostema se transporta moltes veguades a febre èticha per força de la febre o per força de la subtilitat de la vianda o per tolrre l'aygua freda o per poch guardar les partides del cor ab engüens e ab emplastres; e més que més los membres prop del cor axí com lo diafracma. E moltes veguades endevé ceccitat al metge que li dóna a beure vin e aygua de carn e diamusch o lur semblant. E si ha deffalliment de la vertut e si la èticha és composta ab febre podrida e ab postemes al començament de la malaltia és dur de conéxer, e en la fi és leuger de conéxer e mal per guarir, e en la fi del transsiment no y ha denguna medecina. Capítol dels senyals de l'èticha. Lo pols de la èticha és subtil

e dur e està en una manera continuadament, emperò lo tocament sent hom calor menor que la calor del sunya, o·l semblant de les malalties qui són enflamades en les humors: e en la fi del tocament és pus simpla el calor. E si està entrò una hora, conexeràs-hi calor fort punyent e on més irà més crexerà, e ha major calor en lo loch dels nirvis de les artèries. E la calor està tota hora en ·I· stament que no·s mimva, emperò quant ha reebuda la vianda s'esforça la calor e·l pols e comença ésser gran; per què s'endevé als metjes pechs que·ls tolen la vianda per amor de l'accident que·ls endevé. És axí com crex l'enflamament quant l'oli és en la padella e aprés hi gita hom aygua desús e açò és dels pus forts senyals que y són e sens tot dupte que açò no és en les altres febres, que quant hom los dóna a menyiar no s'enflamen, ab tot se·n soguex congoxa e moviment de natura, e aquest enteniment en aquesta febre no és aytal com en les altres febres aprop que és departida, ni d'aquela que és ab peroxismes saubuts. Mas en les altres febres los dóna hom a menyiar en qualque temps que sia e no·n han greuge ni gran sentiment, en quant que la calor és axí com complecció d'alcun membre, e ja n'às saubut a n'aquest [...] libre la qualitat e la conoxença d'aquesta malaltia, que és vist e aparegut que al temps que pren la vianda s'esforça. E dels senyals perqué febre amfímera los tresporta e ve a èticha. E és fort calor, qu'éel s'enfflama e s'esforça e·l ·III· dia e comunament aquesta febre aprop ·XII· hores és en devallament, e quant passa aquesta febre ·XII· hores e no y són apareguts senyals de devallament, mas que crex e s'esforça e·l terç dia, e açò és la febre èticha. Capítol que parla dels senyals quant la febre èticha és composta ab les febres podrides. Los senyals són que roman calt e sech e aprop que és passat lo davallament ni la suor sia complida e ve en magresa e en transiment axí quant ja havem

dit, e és de necessitat que a n'aquesta malaltia ha torbs en la urina e en la fenda. E si és coneguda la èticha e és amagada l'altra febre, significa a n'açò alcun constrenyement que han en alcun temps e açò no·s troba en la èticha, e sàpies que a veguades comença l'èticha e·s pren en l'estómach e corromp la complecció del fetge per vesinetat. Capítol que parla dels senyals del transiment. Són quant la febre s'esforça tant que aduu lo malalt en transsiment e esforça·s la duritat del pols e s'afflaquex e s'apoquex e és soptós. E especialment si la cosa de la èticha és per postemes que no són dissoltes, car per açò crex lo cuytament e·l soptament del pols molt. E fan tornar lo pols de la espècia que hom apella coa de rata; e si s'endevé que véngua per beure vin calt, significa coa de rata adhusta e no y són los accidents del transsiment fort e veuràs en la urina oliosa e colorada. E comença-li l'uyl a entrar, e quant és complit lo transiment han-ne fort entrats los vuyls e molta laguanya secha, e ixen-li los ossos de totes parts e en la cara, e encloten-se los polssos e tiren-los lo cuyr del front e perden la claretat del cuyr de la cara e és aytal com si hom l'avia enpolsseït o si era sobreprés de sol, e ha grevor en les silles e en les palpernes dels vuyls, e tenen los vuyls closes que no dormen, e·l nas los aprima, e·ls pèls los alonguen, e leven polls, e·l ventre se n'entra e s'enclota tant que sembla que·s tengua ab la esquena e enaxí com si era fust sech tirat, e si s'encorben les ungles que estiguen axí com arch. Ja és venguda la malaltia a fi e comença a ésser als mosols e fonen-se los crexidors. Capítol que parla de la cura de la èticha. Deu ésser l'enteniment a reffredar e a humectar e cascun d'aquest és complit que s'acosta hom a les coses que·ls fan mester e que hom se luny de les coses contràries. E a veguades la cosa de la un és contrària a la altra, axí com cosa de reffredar és cosa d'exuguar e açò és contrari

de ahumentar axí com reffredar de trosichs de càmphora e de espodi o de lur semblant. E a veguades és que la cosa de l'humentar és cosa d'escalffar e açò és contrari d'escalffar, axí com beure vin que ahumenta e escalffa; per què convé que·l ne guarts ab què y hagués gran necessitat de fort reffredar. Per què·ls deus metre alcuna cosa, abans o aprop, que haja humiditat, e aytanbé, si ha gran necessitat de l'humentar cuytadament axí com ab carn o ab vin, deus-hi affíger, o abans o aprop, cosa que haja queucom de fredor. E si la cosa de la febre és postema o dolor en qualque membre, deus començar a donar-li a beure trossichs de càmffora ab occimel ab aygua d'ordi per lo matí sol ixent, e aytanbé li pots donar crans, sol que no·ls avorresca, o juleb ab vin de melgranes; e quant se deurà colguar dóna-li mussillatge de silli, si donques no s'endevenia alcuna cosa que y vengués per l'estómach o per altre membre. E reffreda·l ab açò que sabs, so és, a saber, ab [...] bevendes o ab exarops reffredans e ab erbes reffredans e trossichs que sien axí com trossichs de càmphora e emplastres e untaments he lur semblant e refredats-los l'ayre. Encara en [...] l'ivern, e si no pot suffrir, no li façes foch car lo refredament e l'ayre és aquela cosa que més los val. E refreda-los aytanbé ab vestedures que sien mullades ab sàndils e ab càmphora, e odoren coses ben flayrans axí com roses e càmphora e sàndels, e fruytes fredes e bé odorans, xahaabraam e liri ab aygua ros. E deus-te guardar que no lli lexes massa estar los emplastres frets sobre los membres de l'alenar, car a veguades los dampna l'alenar e en la vou molt gran dampnatge, e deus-los fer dormir e pausar e remediar e alegrar. E que·t guarts que no s'iresquen ni·ls digues paraules de què hagen mal saber ni tristícia. E guarda·t que no sofren massa fam ni set. E·ls emplastres frets que·ls deus fer deuen ésser de coses bé odorans car de açò ha profit

manifest, e posa-los sobre·l pits e sobre les parts que són ajustades ab lo pits. E los emplastres reffredans que los daràs o faràs, guarda·t que no sien repremens, car lo premiment, ab ço que exuga, tolria la vertut de la medecina. Depassa al membre e garda·t que·l refresques cada nuyt, car poria·s endevenir que la medecina lo y romandria e l'escalffaria, car si reffredava fortment no seria luny que no affeblís lo membre. E si reffredaven massa los membres de l'alenar poyria·s endevenir que faries contrari al diafracma e als altres membres, e no poyria alenar tant leugerament. E aquels que reffreden e ahumecten ha-n'í que u fan viandes o fruytes o such de fruytes o fregaments o emplastres o degotaments o espiraments que hom los fa a les narils del nas, e remeyi e repòs, e que no soffirem fam ni set. Capítol en la memòria que parla de les coses que reffreden. Però aqueles coses que·ls reffreden són totes cibus, ço és, que donen nodriment axí com aygua de ordi bullida o crancs d'aygua dolça e deus-los levar als cranchs les estremetats del gonoyl avall e lava-los ab aygua freda e ab sal e ab senrra dos o tres veguades o tantes veguades entrò que sien mundats e aprés cou-los ab oli e ab sirigot de let de vaques e ab such d'erbes que sien bullides, les quals són dites al capítol de les agudes febres e ab mussillatge de silli. Emperò lo vinagre axuga fort e ha vertut de dissolvre per què [...] convé que·l begua ab coses contràries d'aquestes dues coses que·ls tempres ab molta aygua, e alguna partida dels adhumentans simples és let de somera jove, e ha-y alcuna difficultat si ab ço que humenta reffreda tant que molts han oblidats de mentaure lur reffredament de la delt de la vaca. Emperò són covinens a n'aquels que no han febre ab peroccxismes ni matèria apparellada a podrir. Deus-te guardar que no li dóns massa let e açò que los aprofita és succre rosat, e si sents

que per la let se·n sia feta putrefacció adonques lo porgua suau, e si duptes d'escalffar tol-te d'él e tracta en sa cura ab trossichs e ab such de fruytes, e pux tornat a donar-li la let. Emperò les medecines que reffreden e no han humiditat axí com los trossichs damont dits, ço és a saber, trossichs de càmphora e de coral o aytal com direm ara. Recepta, espodi, boli armini ana ·X· sous, roses ·VI· sous, semen bordolaçi e semensa de carabasses e de cogombres amarchs ana unçes ·IIII· e d'açò fassa trossichs e dóna-li·n a beure unçes ·II·, e aquests los són molts bons. E encara més los són aytanbons. Recepta, la erba que és apellada lengua d'anyel e amidó e goma aràbica e diagragant ana ·III· sous, boli armini, spodi ana ·IIII· sous, capilli Veneris ·V· sous, semença de carabaçes e de albudeca ana ·VI· sous, semenssa de codonys muntada e semensa de melons ana ·VII· sous, sisillion ·X· sous, que sia pastat ab mussillatge de semenssa de silli. Emperò los fregaments, e·ls untaments, e·ls emplastres reffredants, e·ls espiraments, e·ls degotaments del nas que reffreden són aquests que sabs, e·l melor que sia per freguar és oli de carabaçes e de papàver e ninófar e violes. Emperò les coses migenceres que reffreden e adhumenten són de aquelles coses que són molt altes axí com pells d'anyels que sien salpiscades e humentades ab aygua ros o oli que sia adobat ab sabastenchs. E guarda·t que no y haja cosa que l'escalffe e aytanbé renovella soveny de lançols e que li [...] fassen lit de cóseres d'aygua en tal manera que sia plena e que no rot de ça ni dellà e que estia en loch prop d'aygües en gir e que y haja fulles d'arbres frets. Capítol que parla en la memòria de les cures e de les medecines que·ls ahumenten e·ls reffreden. E d'açò ja n'avem parlat, roman que havem a guardar com los darem a beure la let ni com los farem los banys ni·ls emplastres ni·ls

altres regiments. E ja sabem per lo capítol VIé com deuen donar la let per la sequetat de l'estómach, e açò deu éser universal rael. Aprés la let de la dona no n'í ha tan bona com la let de la somera e aprés la let de la cabra, e fé-li usar erbes fredes axí com sabs, e les lets de les someres especialment fa revel·lar la èticha si donques no u tollia alcuna putrefacció que y endevengués per alcuna humor, e la let profita molt al començament de la èticha. E a la fi la let de la dona quant hom mama val més que totes e beure almabis, ço és mantegua de vaques: val prop d'aytant com açò. E deu començar de beure de pes de ·X· sous entrò a ·XXX·, e deus-hi mesclar ·I· poch de trosichs frets. E deus-li donar a beure del començament entrò a la fi segons que veuràs que la vertut sia bona per digerir e totes veguades que veuràs que la vertut sia fort crex-li la bevenda e meta·s al bany. Emperò lo melor bany que li pots fer és d'aygua tèbea que no y haja calor en tal manera que no sia trop calt encara que y metes erbes humides e fredes que l'ahumenten. E guarda·t que no y suen ni y trespelen ni y haja babor calda e si alcuna cosa en què dampne lo bany fret no·s lausaren, mes ço que toll lo bany fret que no·ls és loable és per feblesa de lur cosa [...] e de lur magresa. Emperò al començament de la malaltia açò és lur medecina. Emperò la feblesa del cors se guarex ab ·I· poch de reffredament que·l luny de sa complecció e poyria ésser que·l guarria. Si donchs la feblesa no és tant gran que duptes de endevenir en febre èticha no la reffrets per poch e ab tot açò lo y ve pus tart la mort e pot-se alongar gran temps, e moltes veguades s'endevé aquesta èticha veyla que y ve alcun remey. Emperò que diem del bany que deu començar ab aygua calda ab freguar e pux que véngua de

grau en grau e aprés reffreda·l a poch a poch en tal manera que·l cors reeba l'aygua freda que no haja greuge, per tal car la dolor se fa per sentiment del contrari soptament e aytanbé que·l cors és apparellat a reebre l'aygua freda en quantitat que·l espessescha los membres, e si torna al bany tres vegades lo dia fara-li gran bé. Emperò ha mester que u façes plasentment perquè no véngua en deffalliment de la vertut e si beu aygua d'ordi dues hores enans del bany profitar-li·ha molt e quant haurà beguda la let de la somera deus-lo acostar al bany, axí quant direm adenant per fer examplar los lochs en què passa la vianda. E aprés prengua aygua de ordi o sos semblants e aprés faça lo bany per tal que vayia la vianda als [...] membres e aprés lo bany fregua·l ab olis que l'ahumenten axí com ab oli de carabaçes o de nenúffar o de lur semblant. E si aprés lo bany haja ·I· poch de fret, e aprés unta·l e és-li bo. E si abans del bany li fas untaments e ab olis és-li bo e açò fé. E aprés lo fé entrar en aygua freda. E açò fé, emperò segons que porà portar e no·t te dón si u fas a poch a poch. E el melor temps e·l pus sufficient és que façes açò, és aprop la digestió del menyiar. E si pots soffrir lo bany de la aygua freda aprop que haja aprés lo bany calt soptament sens agraduar açò és pus cuytat quant ha medecina mes que és de major perill. E si li gites l'aygua freda suau és de menys perill que si·l banyaves soptament e és de menys de profit e la fredor del bany e de la aygua freda deu ésser semblant com aygua freda d'estiu que és entre tèbeu e [...] fort fret. E si·l molçes let e de present la li getes de desús e si donques no és feble e si és feble que li tempres la let ab aygua e aprés fé·l entrar al bany. E açò és lo mellor consell

que li pots fer e gitar let sobre·l cors e ahumenta fort e les lets que són bones són les lets damont dites. E deus husar la let hixín de la mamella e és degut que dispenssen als freguaments de les coses damont dites totes veguades. Emperò lo bany no·l loam de fer-lo si donques no ab aquests convinens que·l bany li sia plaent e que no l'escalf e que no li faça mudar l'alenar, e que la calor sia en les aygües del bany o que no y haja res desús que retengua la calor en l'ayre perquè escalff l'ayre e que la calor del bany sia tal que no y suen ni y trespelen. Emperò guarda·t que al cors no hagues humor que fos aparellada de podrit e més que més si la vianda no és digerida. Mas deus guardar que sia en temps que la vianda sia digerida e que s'escamp per tot lo cors e no y estia massa e que se n'isca tost e quant se n'ixirà que prengua alguna cosa que l'adhument axí com alfassur e ferrug que no li faça mal e que sia fet de ordi e de let e si s'endevé que al bany hagen set dóna-los aygua de ordi e de atzebibs mondats e let de somera, e deus fer que quant hixeran del bany ni y entraran que no y trasquen mal. E ja havem açò dit en altres lochs. Emperò ara tornarem dir alcunes propietats e quant vendrà al bany entre en ·I· lit alt e dur entrò a la casa primera e en la casa primera del bany haja ·I· lit moll e aquí·s despull e sinó és calt no s'í atur mes que se n'entre en la casa terça e si és trop fort estia-y de guisa que u pusca soffrir e·l pus amigable que y sia és lo bany de la casa migana, e quant se partirà del bany fret exuch-se e envolop-se e git-se en son lit, e torc-se la suor e unt-se e pux prengua sa vianda. Capítol que parla de les viandes dels ètichs. Deus-los departir la vianda e que·ls guarts que no mengen massa ni moltes veguades. E encara los és bo que·ls dóns aygua d'ordi

e aygua de forment lavat ab aygua freda e les lets desús dites si donques no u toll alcuna cosa de ço que havem dit e la let de les vaques de la qual és treta la mantegua és cosa que li dóna gran nodriment e e·l més són carabaçes e de les fruytes són cogombres indians. E si t'albires que puxa menyiar formatge fresch sens sal no·ls te dón e si la vertut és febla pots-li donar a menyiar sabrer de un aussell qui ha nom espiebag mullat ab siliandre fresch e que sia bullit ab sabrer de pols e de perdius e de tertugues. E a veguades ha obs que·ls dóns a beure queacom de vin subtil temprat ab aygua. E a veguades que·ls dóns a menyiar la vianda que és apelada malvís que es fa de polls e de perdius e de tartugues e salssa feta ab vinagre de carn de cabrit e de bou emperò si ha vertut de digerir. E a veguades ha mester que li dóns aygua de carn que sia mesclada ab aygua de fruytes e bevenda de fruytes fredes agres o vermell d'ous molls; e si s'endevé que la flaquesa véngua als síncopis ha obs que li dóns aygua de carn que sia feta de les costes del cabrit ab ·I· poch de sal, e pux cola-u e met-í aygua aytant quant serà l'altra quantitat e pux met-hi de bon vin que sia bé odorant e calt e begua-u tot justat, emperò aygua freda que no sia fort freda no·ls te dón si·n beven. Emperò si no y havia alcuna cosa que u tolgués e ço que u tolria és si havia postema en la part de les ylades, o que en tot lo cors universsalment hagués humors podrides o crues que haguessen obs a digerir, e no y fossen apareguts senyals e si y són apareguts no y ha tan gran dupte. E aytanbé si la èticha és transportada del sarsam e del barisam en aquesta, dich que·t deus tardar de donar aygua freda més que en les altres car la èticha que ve sobre malaltia affeblex més la vertut que és en los ossos ni en la carn, e ve en gran feblesa. E si ajustes ab la feblesa beure aygua freda no pot trigar

que no véngua en la altra espècia de l'ètiqua e aquesta espècia és tota una ab la primera en seccetat e és departida ab ella en calor e en fredor, e és coneguda que és èticha veyla, e aquesta malaltia és dura e mala car la calor natural és ja debilitada, e aytanbé beure molta aygua fort freda los fa mal aytantost e destrouex la calor natural que és en los membres radicals e a veguades los cuyta que·ls tresporta la terça espècia. Capítol que parla en les coses consegüents ni per què s'í endevé síncopis. E ja havem molt dit en lo regiment d'açò, e quant si endevé ixir deus tractar en la cura car ha-y gran perill e de ses cures és que metes en l'aygua d'ordi més ordi torrat o que y metes mill torrat e goma aràbica e lentilles que sien bullides moltes veguades en let que sia amortada ab pedra cremant entrò que se·n sia levat ço que levar se·n deu e que begua d'aquests trossichs. Recepta, armini ·V· sous, castanya torrada e roses ana ·IIII· sous, espodi e cacabre ana ·III· sous, sement acerosa mondada, semen barbaris ana ·VI· sous, e d'açò fé trossichs ab such de codonys e begua aygua de peres per lo matí e aprés dormir begua sement de silli e pòlvora d'espodi e que y haja ·I· poch de lli e profitar-li ha molt e si s'í endevé despullament de budells cura-lo ab cristiris axí com sabs, car açò li és pus apropriat. Capítol que parla en les ètiques velles les quals són apelades vix repica. La manera és de parlar de la èticha [...] vella aprop la febre ètiqua e nós irem en aquela via la qual és acostumada. La èticha vella és sa cosa senyorejar la sequetat sobre la complecció sens febre e és aytanbé per mudament de calor o de fredor e açò fort poch a veguades és per fredor e aquesta és apellada èticha vella o èticha de la fi car al cors s'endevé en temps de la [...] vellesa, ço que·ls endevé del transsiment e de la sequetat, e aquel que és de dies quant pus tost en aquesta malaltia que

no fan los jóvens e·ls jóvens hi caen pus tost que·ls infants, e aytanbé car açò s'endevé als jóvens ni als infants és perquè cant alcuna fredor senyorega ab feblesa del cors e toll la vertut del nodriment de fer sa obra complidament axí quant s'endevé al temps de la fi. E aquesta espècia ve per beure aygua freda en temps no degut o per feblesa del cors ab febre o per cruetat de les humors o aprop gran moviment o aprop dissolvemet del cors o obriment dels pors e quant beu aygua freda soptament. O babors males e fredes que punyen al cors e reffredà·s sa complecció, o babors caldes que dissolven e consumen les humiditats e fan congelar la calor natural e aprop açò roman calor ab seccetat. E aytanbé se seguex aprop grans pervocacions e gran ixir e aytanbé fa venir aquesta malaltia molt reffredar los febricitans, ço és a saber, per emplastres o per bevendes, e si aquesta malaltia los refferma no és curable e és mortal. Capítol que parla de les senyals de la èticha veyla. E·ls senyals són aquests si y són appareguts senyals de calor e de magresa e no és aparegut inflament. E a veguades los troba hom frets al tast e lo pols no han aytal com lo pols de la primera espècia ans és que·s tartza e és poch, e·s trigua. E quant endevé lo malalt en gran feblesa adonchs ha lo pols soptós. E més que més aquells que han begudes aygües e han la urina blanqua e tènua e aygosa e en tots lurs fets són semblants a hòmens vells. Capítol que parla de la cura de la ètiche veyla. E quant aquesta febre és reffermada dóna al malalt bevendes queucom caldes. E universalment aquesta cura és ab calor e ab humiditat e la humiditat se fa ab banys, emperò guarda·t que no li façes lo bany si no u fayies aprés la digestió, car poyria

venir en deffalliment de la vertut e los melors cristiris que tu pots fer a n'aquesta malaltia són de caps e de peus de moltó e de siurons trissats ab figues e ab mel e ab camamilla e fé·n cantitat de miga lliura e met-í ·II· unçes d'oli de sisamin e un poch de oli de ben e fregua·l aprés menyiar, e la let calent los és de gran profit e la mel los profita: axí com dampna a la primera espècia de la èticha sens fi axí és bona sens fi a la èticha vella tota vianda humida axí com aygua de carn e vermell d'ou moll e ·I· poch de vin subtil bé aordonat los és de gran profit e passa e digerex en leugerament per los pors, so és per tal car no ha viscositat. E aytanbé deus guardar la humiditat en aquesta malaltia que parla en lo capítol de la èticha e fé·ls emplastres bé adorans e dóna·ls viandes les quals s'í pertanyen. Contra la febre amfímera que és engenrrada per la calor fé exarop de roses e de flors de nenúffar e de sàndels e de semblants coses. E aytanbé guart-se lo malalt de ira e de coses calents e grosses. E aytanbé deus saber que són tres los esperits al cors de l'hom, ço és a saber, esperit animal e esperitual e natural. E l'esperit animal ha són loch al cap e és cosa de moviment e de sentiment. E l'espiritual ha són loch al cor lo qual és cosa de vida. Lo natural ha són loch al fetge e és cosa de nodriment. E aytanbé són ·III· les vertuts e·l cors de l'hom, ço és a saber, vertut animal e espiritual e natural del loch on estien e aquela matexa rahó és dels esperits segons lo metge. E segons la opinió dels philòsoffs totes les vertuts ixen del cor de l'hom. E si s'endevé que l'esperit animal sia enflamat feu venir son leuger al malalt, ço és, que odor càmphora ab aygua ros e roses e violes o lurs semblants coses, e si s'endevé que l'esperit vidal és enflamat donau-li coses reffredatives que li comforten lo cor axí com sàndils e raedura de vori o lurs semblants

coses. E aytanbé suaument sia untada la regió del cor, ço és ab oli rosat e ab oli de ninóffar. E aytanbé sien empastrades fredes coses ab vinagre, compreses e comfregides, e sia posat sobre la regió del cor. E si s'endevé que l'esperit natural sia enflamat sia donat al malalte exarop acetós e de violes e lectuaris frets axí com succre rosat e violat. E aytanbé sien emplastrades roses e sàndils sobre la regió del fetge. Emperò si s'endevé que la amfímera si és engendrada de fredor guarda lo malalte que no li sia feta sagnia. E si s'endevé que la amphímera sia de reuma e sia donat al pascient roada novella mesclada ab succre rosat e ab violat, e odor lo pascient alfàvegua, emperò no·n ges altres coses odorables calents. Emperò en cosa reumàthica no sia feta fomentació en la cosa calenta; sens de reuma se convé foment fret e engüent majorment que sia emphímera: per gran treball o per jaure ab fembra o per ira o per calentura d'ayre o per semblants sien untats o untades les palmes de les mans e les plantes dels peus ab oli rosat e violat ab let de fembra nodrint fill si l'espina del dors, e·l front e les temples sien untades ab oli rosat populeno que és engüent ab let de fembra nodrint filla. Los menyiars, e·ls beures sien de leu digestió e frets si és amfímera ab gran treball o ab gran flaquesa de veure nodrits lo malalt ab coses resumptives e si suor li fa hom venir serà guarit; donques sia axí fet l'apelament de suor: sien bullides fulles de salze e de violes o de lurs semblants coses en aygua on sia ·I· gran lançol mullat, e ab aquell lançol sia lo malalt envolopat e sia ben cubert en guisa que suu e aprés la suor sien lavats los peus e les cames e·ls braços d'aquella matexa aygua desús dita. E aytanbé such de cogombre mesclat ab oli rosat e untats los polssos e fet untament sobre·l cor trestoca calor de malaltia assuava. E axí metex

dix a n'açò Plateari: un deffaliment hagué de forçes e meté aquel en bany d'aygua en la qual foren resolts ·CCC· ous, aprés del bany isqué fort, e aytanbé carabaces verts, sia envolopada en pasta e sia cuyta al forn, aprés sia·n tret lo such e sia mès en bella olla nova e sia cuyta aquí carn de gualina o d'altra volateria, emperò sien levades primerament que les carns ab vin e ab sal e fortment espremudes e grans de forment e d'ordi e regalícia e goma aràbica, diagrant, roses, flor de nenúffar, silli, amenlles, sement d'alfàvegua, pansses, junjubes, sabastenchs de carabaça e posades en bella olla nova segons que desús és dit, fortment tancada ab argila o ab pasta, e bulla entrò a la consumpció de la terça part de la aygua, e aprés sien colades e en la coladura aquela sia y mesa una liura de migà de succre e sia·n fet exarop, e dóna·n al malalt al matí e restaura fortment e tempradament, reffreda e comforta los lochs deffalents. Esperimentum hoc ego Diascorides. Ítem, molt bon menyiar als ciàtichs: sien picades les polpes de les ales de la guallina e sian destemprades ab let d'ovelles e sien-hi posats rovells d'ous e un poch de abeuratge fet de farina de forment e de levat e bullen totes aquestes coses tro que sien espesses e si a-y mès ·I· poch de saffrà. Capítol que parla de les febres pestilencials o de lur semblant, e açò són les febres que s'apellen per gerdi alfolba, los quals són apellades picota e serempió. Les febres de la pestilència endevenen per corrupció d'ayre axí quant havem dit al libre universal;, axí quant s'endevé que les aygües se muden en lur calitat per calor o per fredor es muda lur natura a espessetat e enterpolament axí quant a veguades les aygües s'escorpolen e·s podrexen. Axí quant les aygües no·s poyrexen per lur simplicitat ans se podrexen per ço que és mesclat

de les altres coses àvols e terestres que·s mesclen ab les aygües e engenrren en la universitat alcuna calitat mala; axí matex l'ayre no·s corromp per sa suplicitat ans ó fa per coses e per àvols babors que s'í mesclen e engenrren en la universitat de l'ayre alcuna malícia e a veguades és per cosa de vent que fa passar als bons lochs àvols babors pestilencials dels lochs on són rius fumans e corssos de hòmens morts que no sien sebollits, los quals són morts en batalla, e gran fum d'estanys dissequans o juncars salats, e aquesta pestilència no s'engenrra en terra exuta ni alta, e a veguades és la cosa pròpia del loc matex on és la pestilència, e a veguades s'endevé de dintre la terra alcunes corrupcions per coses que passen als lochs prop d'aquel loch on és la pestilència e corromp les aygües e·l ayre d'ella on és. E les febres que s'engenrren per ayre sech són colèriques. Però les febres pestilencials los engenrren d'ayre fret e trébol e humit. E les febres que s'engenrren d'ayre humit són pus simples e menys agudes e són pus longues e en estiu sech que no plou són poques aquestes febres. E aqueles que y són agudes tost són per dissolvre, e·l melor temps és aquell que guarda sa natura e·l començament de tot açò és segons l'espera de què·s presech alcuna necessitat la qual nós no podem aesmar, e ab tot açò que y ha alcuns que aordonen alcuna cosa més deus saber que la primera cosa e les pus luny és per los movements celestials e la cosa pròpia són les coses longues e si s'endevé per necessitat los corssos celestials e per la vertut pascient terrenal fort humiditat [...] a l'ayre per expulssió de babors e de fums que són appellats a ella corropen, ve aprop açò feblesa e quant l'ayre és a n'aquest grau està sobre·l cor e corromp la complecció de l'esperit que y és e podrex les humors que y són e engenrren calor no natural e escampà·s per sequetat:

al cors engenrra febres pestilencials. E ha-y alcuns hòmens que ells matexes són aparellats que en ells s'engenrren aquesta malaltia car si·ls mals accidents venen e·ls reebents no·n són aparellats de rebre aquels no·ls nou, e·ls corsos que són aparellats de pendre aquests mals accidents mortals són aquells qui són plens de àvols humors car l'om gotós no pren d'açò passió mas los corssos febles prenen passió d'açò axí quant aquells qui usen ab fembra massa e·ls cossos amples de pits e humits e que·s banyen soveny. Capítol que parla dels senyals d'aquesta febre. Són que és aguda de fora e estén-se de dins e sent hom per aquesta febra gran enflament e gran calor e han gran alenada e alta ab grant set e la lengua secha e a veguades han gran volontat de gitar e han gran deffalliment de l'apetit tant que si ell no s'ajudava de menyiar ab tot que no li sàpia bo que l'ausiria si no menyiava e ha gran treball e gran contornament per lo lit, e a veguades ha tos secha e deffaliment de vertut e continuament de síncopis e torbament d'enteniment e gran tirament a les yllades e no pot dormir, e gran peresa e gran esmodoliment. E a veguades s'endevé que los venen bosses poques que s'escampen per la persona. E a veguades aparexen tost e de present se n'entren e los ve gran mal en la boqua, e als polssos comunament és soptós e poch e enforteexen-se comunament la nuyt, e a veguades los endevé que en alcuna malaltia que són ydròpichs, e ab aquella malaltia los endevé que han ixir que hixen colrres e les colrres són molt pudentes mal colorades. E a veguades los endevé a manera de rausa pudenta e ha-y alcuna cossa fosa e la urina és negra e a veguades giten per vòmit la malaltia. Mes comunament giten la còlera e suen suor pudenta e aquesta febre comença per los accidents damont ditz

e d'açò·s soguex que ve als síncopis e reffredament d'estremetats e és espasme e falag. E a veguades s'endevé d'aquestes febres pestilencials que·ls malaltes no les senten ni no senten gran calor ni·l pols no ha gran mudament ni la urina no ha gran mudament, e ab tot açò moren sobtament, e·l metge està torbat e maravellat de la cosa. E comunament a n'aquells put l'alé e moren per la gran putrefacció que és fermada per tot lo cors. Capítol que parla dels senyals de les pestilències. És ço que significa sobre les pestilències de les coses que van en regiment dels accidents de les malalties mortals axí quant fosquesa o lobregura al començament de l'yvern e al començament de l'agost car açò signifiqua més dels mals de les pestilències que nengunes altres coses, e si·l vent del mig jorn és núvol comforta·l mes de febrer e tota hora que veuràs espessetat de l'ayre e núvol e escuretat sequa que sembla que vulla ploure e·ls núvols passen sens pluga. Adonchs pots conéxer que la complecció de l'yvern és corrompuda. E emperò la pestilència que ve en l'estiu là significa la pestilència e la pluga de la primavera e la fredor de la nit s'engenrra fosquesa e tribulació en l'ayre e calor ab fosquesa significa que venen les febres pestilencials e el jerdi e alxolba. E si l'estiu no fa gran calor e la tribulació de l'ayre és tan gran, muda la calor e ja en l'ivern són estats inflaments e cadarns: açò mostra senyals de pestilència. E si s'endevé que l'ayre los mut moltes veguades en un jorn e mondiffica·s l'altre jorn e·l sol ix net e clar sens tot torbament d'aquell jorn e pux s'endevé gran remolí de pols, adonchs pots jutgar que la pestilència és a endevenir. Emperò los senyals que·s soguexen per cada cosa és axí com si veus moltes granolles e veuràs sobre la terra que s'engenrren

moltes calàpets e moltes diversses quques per la gran corrupció, e açò és axí quant s'í veus rates e d'altres animals que córren e van e aparexen per la terra e veuràs animals que s'engenrren sens putrefacció de la terra axí com ·I· aussel que ha nom laclat que fugen de sos nius e se·n lunyen e lexen lurs ous. Capítol que parla de les febres pestilencials. Universalment és que lurs cures són ab exuguar, ab dissequar, e açò faràs ab sagnia e ab porgua e deus-te curar de present ab buydar-lo e si la humor que senyoreja és sanguínea, sagna·l. E si la humor és altra, porgua·l axí com conexeràs. E deus-los reffredar les cambres on jasen e adobar l'ayre. Emperò lo regiment de lurs cambres és que y [...] estenes fruytes o coses que sien bé odorans e fredes e rams d'arbres que sien frets e humits e enrosar les cases ab aygua freda on haja càmphora e aygua ros e sàndils e enrosa·n la casa dos veguades lo jorn ab aygua ros e ab salze e ab ninófar e fé-li en la cambra on jau degotar aigua dalt que caygua en ·I· baçí e en una conqua d'aram que li sia semblant que plogua, e fé-li trossichs de càmphora ab suchs frets e dóna-li siriguot que·n sia treta la mantegua e aygua ros on sia dissolta alcuna cosa agra e molta aygua freda en ·I· colp los profita molt. Emperò si la y dónes poc a poch poyria·s endevenir que li poria somoure la calor e si s'endevenia que vengués a putrefacció entrò que tires a les parts de les yllades e que no pogués dormir e que hagués torbament al cervell e que vegués que·l pits li livàs o li baxàs, adonchs hajes draps calts o coses que li tiren la calor de fora. E si s'endevé que li deffala la vertut, dóna-li pro a menyiar que se·n restauren e·n viuen perquè en totes guises los dóna prou a menyiar. E deus-los donar

viandes agres e exugants, e sia poca quantitat, car lo lur nodriment és àvol per què seria dupte que dampnaria per multitut de lur malaltia o malícia. Emperò adobar l'accident per què ve la malaltia de la pestilència, segons que·s pertany als hòmens sans és l'enteniment que li façes l'ayre exut e bé odorant ab qualsque coses que li tullen la putrefacció, e adoben l'ayre ab perfuns de lignum, àloes e de ambre e de ensens, e lagdanum, e cost dolç, e saffrà e estorachs e dellac albetam que és nom aràbich, e estefiàgria, e girofle, màstech, lor, e ciprés, e esquinant, e achori e amenles amarguants e adefera. Prengua d'açò damont dit compost e enrosa·n la casa. Emperò, açò fé als hòmens sans; e·ls febricitans e·ls malaltes fé perfums de sàndels, e de càmphora, e de palloffes de melgranes, e de murta, e de poma e de codony, e d'abenus, e de tamariu, e ribàs, e aquest perfum és molt noble e profitós, e gran guarda de la pestilència, e deus trer de lurs corssos les humiditats supèrflues. E fé lo regiment que exuch en totes guises, e mengen poch si donques no u fan aprop exercici, e guarda·ls que no·s banyen ni beguen massa ni soffiren gran set, e adoba-los l'ayre axí quant damont havem dit, e dóna-los la vianda que tir ·I· poch a agror, e menyg poch totes veguades, e la carn que li daràs a menyiar sia cuyta ab coses agres, axí com sumach, e agràs, e such de limons e such de melgranes, e carn de moltó jove que sia adobada ab queacom de vinagre los és molt profitable. E més que més, los dóna tàpenes ab vinagre. E pots-los exugar la putrefacció, e estorç-los del àvol ayre, la triacla e·l meteridició ab l'altre regiment degut, e que prenguen medicina d'àloe e de certí e de mirra, e prengua cada dia anans de menyar, e açò los profitarà molt.

Capítol que parla de la malaltia del jerdi. Lo jerdi se engenrra per bolliment de les humors per via de putrefacció, axí quant bull lo most al tenill quant hom l'a pilssat, o altres suchs semblants, e és bolliment que fa partir les parts, la una del altra; e açò és sa cosa que és natural, que fa bullir la sanch, e podrex aquella cosa que és mesclada ab ell, ço és a saber, de la sanch que roman de la mèstrua de què l'infant s'és nodrit al temps del prenyat, e engenra·s d'açò aprop de les viandes térboles e àvols, que·s componen ab ell, e cobren-lo entrò que és la substància pus fort que la primera, e pux apparexen axí quant és la obra que fa natura al most dels rayims entrò que·n fa ésser vin depurat semblant en substància, e corromp l'escuma del ayre, e les rauses terestres, e ço que és cosa d'açò és alcuna cosa de fora que torba e mescla les humors ab la sanch, mesclament aytal en manera que boll e·s mescla, axí quant s'endevé als temps del mudament dels térmens de calitat e d'orde. E on que on en la primeravera. E quant la malaltia del jerdi e de la xolba, ço és, picota e sarrampió, e és de les universitats de les malalties caldes e vénen aprop quant han molt durat los vents del migjorn. E·ls corssos que són apparellats an aquesta malaltia són aquels que són calts e humits, e han les humors entrebolades e especialment aquels que·s sagnen poch. E les viandes que fan hom venir en aquesta malaltia són lets de camells e de eugues si les usen molt aquels que no les han acostumades de beure, e aprés les lets beuen molt vin e prenen viandes molt caldes. E ha-y malalties en què lo jerdi és terme, e·l mes en què ve aquesta malaltia és als infans, e aprés als hòmens jóvens, e és tart que·s endevengua als hòmens vells, mas endevén-se aquesta malaltia als hòmens jóvens que són forts calts e humits, e en les terres que són fort caldes

e humides esdevén-se més aquesta malaltia als corssos humits que no fa als corssos sechs. E endevén-se més en la primavera que no fa en l'ivern. E aprés en la primavera s'endevé que en l'autumpne, e més si l'estiu passat és estat calt e sech e l'autumpne que sia aytanbé calt e sech. E la malaltia del ierdi que és veyrola no endevé tansolament al cuyr que és en les parts de fora ans s'endevé aytanbé als membres semblants de dins e de fora e en la diafracma e als nirvis. E si veus e conexeràs quant lo iardi li deu venre de haver provitge e pus veuràs alcunes coses que li seran ixides axí com caps d'agulles plenes de vent e pux omplexen-se de humor. E pux se buyden e pux convertex-se en ronya e muden de color e aprés cau. E a veguades se transporta la malaltia del ierdi ab plagamoní que és postema sanguínea o assera que és malaltia semblant a floronchs e a verruga que són bosses en què s'ajusta podrit, e·l més veu hom que sa color del ierdi tira al plagamoní que és postema que·s fa de sanch, emperò a veguades ix ab colors diversses axí com color violada e vermella e negra e cenrrosa, car en lo ierdi ha dues espècies de color principalment: ha-n'í que és de color groga e ha-n'í de vermell e ha-n'í de vert e de color de viola e ha-n'í que tiren a negror e aquell que ha color verda e violada és mal e mortal e on més tira a negror és pus mal e pus perillós e l'ierdi blanch és lo mellor. E més que més si y ha poch de l'ierdi e que isca leugerament e tost sens gran treball e que y haja poca de febre, e veuràs que quant ell ix ni·s buyda la febre sa mirma, e que isca al terç dia o abans. E aprés aquesta espècia del gerdi desús dita ha-y altra espècia que·ls ix pus gran e pus ampla la una prop de l'altra sens que no s'ajusten, car aquels que s'ajusten la un ab l'altre que se·n fa ·I· gran pedàs sobre la carn o que són redons aquests aytals són mals. E ha-n'í d'altra espècia del ierdi. Emperò lo ierdi blanch ab dur tel és greu de ixir e ab tot que t'albirs e·t pens que aquell és curable ab tot si es dupte que no sia massa dur a madurar

per què convé que entenes e sàpies la condició del malalt, car ha-n'í de aquest ierdi que és mortal per tal car la humor és groça e viscosa e les espècies males d'aquesta malaltia de què deu hom duptar de la mort són aquelles que ixen de fora e depux se n'entra de dins e més que més si és de color de viola. E aytanbé si s'endevé que no isca plenàriament en tant per feblesa de la vertut e que dampne en les obres naturals e que torn la color del jerdi vert e negre, aquest aytal és mortal e aprés que ell serà tornat vert o negre e la vertut crex és bona e és vidal, mas en aprés pot endevenir que haurà floronchs o ronya e si s'endevé que haja febre anans que li isca lo ierdi és menys de perill que aquel ierdi que ve anans de la febre. E·l més en què deus guardar en la cosa de l'ierdi és per sos senyals e per ses obres e per son alenar e per la veu e si açò roman en egualtat de bé és la malaltia affisada e si veus que·l malalte que ha lo ierdi ha l'alé soptós e la vou agra e aytanbé aquells que han lo iardi ample, aytanbé, adonques, pots estimar que aquell malalt ha deffalliment de vertut o postema en lo diafragma. E encara si veus que haja gran set e gran treball e les estremetats de fora se reffreden e·l ierdi se·n entra pots conéxer que·l malalt és vengut a la mort, e és sert que aquesta espècia del jerdi jurca molt a ixir. E·l més dels hòmens que moren per la malaltia del ierdi moren ab esquinència o ab estrenyement dels canons. E aytanbé moren per deffalliment e per dissenteria dels budels o per gran ixir que·l ve e si veus lo ierdi violat e la axolba que és virola que sia tan mala que aporten lo malalt en síncopis e de present que li veges urinar sanch e aprés urin urina negra, és mort, més que més si ha deffaliment de vertut o que isca vert o axí com aygua, ab la qual ha hom lavada carn e la febre és sa cosa del ierdi e de la xolba e moltes veguades s'endevé que l'ierdi ha hom dues veguades si la humor se ajusta a ésser empenta de fora dos veguades e si·l jerdi ha la color

terrestre mostra que és de part de dins al pits e al ventre més que en les cames e·ls peus, e aquesta és molt mala espècia e significa que la humor és grossa e viscosa e no pot còrrer ni anar a les estremetats. Capítol dels senyals de la conoxença del ierdi. Abans que aparesca lo ierdi ab dolor al dòs e pruïment al nas e pahor mentre dormen e gran podriment en tots los membres del cors e grevor universal e han la color de la cara e dels vuyls vermela e·ls vulls los lagremejen e han enflament en la cara e badallen e estenilen-se molt e han constrenyement d'alé e han la veu rauca e escopen espès e han gran grevor de cap e han seccetat en la boca e treball e dolor al pits e al guargualló quant aen e ab tot ço han febre contínua. Capítol que parla de la malaltia de l'axolba que és serempió. E sàpies que·l serrampió és axí com lo jerdi vermel e no ha differència entre ells sinó que·l serrempió és tot vermell e és poch e quantitat tant que no dóna a hom vejares que pas lo cuyr e no ha cantitat que deja ésser comptada e on que on al començament, e·l ierdi primerament quant hom lo veu està enbotit e alt e·l serrempió [...] és menor que l ierdi, so és, picota, e menys se met lo sarrampió als vulls que no fa la picota, e los senyals de conéxer lo sarrampió són prop d'aytals com los senyals de la conexença del ierdi, ço és de la picota, més que·ls vuyls li lagremegen, mas l'inflament és pus fort e la dolor del dors hi és menor car lo ierdi és per replecció de sanch que tira les venes que són pausades sobre·l dors car lo ierdi s'engendra per gran putrefacció de sanch e·l sarrampió s'engendra per força de àvol sanch corrompuda mas que és pocha e·l serrempió comunament hix en un colp. El ierdi ix a poch a poch. Capítol que parla dels bons senyals del sarrampió. Los bons senyals del serrempió són aytals com los senyals de la picota car lo serrempió hix tost e y és appareguda tost digestió, e per

assò te pots confiar en bé e aquela que és dura e verda e violada e negra és mala e aquela que és de tardiva digestió e ha soptament de síncopis e ha treball e angoxa és mortal e aquella que hix tota en ·I· colp és mala e sincopiosa. Capítol que parla de la cura del sarrampió, ço és, que·l façes sagnar e traure la sanch. Aytant car natura ó soffrà si y són los covinents que ésser lo y deuen e aytanbé fé açò, sagna·l si li veus sarrampió, sia replecció de sanch o de podrit, e açò potz fer entrò al quart dia e si ix lo ierdi que és piccota adonchs no li deus fer sagnia si donques no y atrobaves fort replecció e gran habondament de humor. E adonques lo sagna en manera que li aleuges la replecció e·l pus degut que pots fer a n'aquesta malaltia és que·l fasses sagnar e si·l sagnes de la vena del nas profitar-li-hà aytant com si l'ixia per sí matexa sanch del nas e guarda les partides sobiranes de la malícia de la picota e és pus leugera la picota e·l sarrampió als infants que no és als hòmens grans. E si és de necessitat que l'hages [...] a sagnar guarda·t que no li trasques molta sanch car seria dupte de venir en algun treball e aytanbé matex seria dupte a n'aquell que ha replecció de humors, e deus començar primerament que los façes coses repercussives e fredes les quals apaguen l'inflament emperò que no·ls restrenguen ni·ls espesseesquen la sanch e dóna·ls tamarindis e vianda de nentilles e espideny que és ja net e coses que mollifiquen e açò són les tamarindis e açò que·ls és bo e covinable són melors, e carabasses e deu estar al començament larch de ventre, e açò que·ls és bo e covinable són les tamarindis ab la magna o mel rosat ab decogció de prunes, e aytanbé atrobarà gran profit si beu al començament de les senyals de la picota lo pes de ·I· sou del such de la rael del carrof ab ·II· sous de diamoron ab ·I· poch dels trossichs de la càmphora

e beure such de palmissos, ço és de bargallós, los aprofita molt. E si la malaltia crex e passa dos dies e la pigota comença a aparer, adonques si li daves coses reffredans ni repercussives seria gran arrada e poyria-se·n endevenir gran dampnatge e per ço cor sarrampió romandria de dins e no poyria ixir cauria als membres capdals. E a veguades seria que no poyria ixir ni apparer de fora perseguir se n'hi·a gran treball e gran conguxa e poyria endevenir en síncopis. Emperò deus ajudar tota veguada a la sobrefluïtat ab coses que la trasca de fora e obra les opilacions axí com aygua de fonoll e d'api mesclada ab succre o·l such o·la decogció e pots-hi metre ·I· poch de saffrà e la aygua de les figues los és molt bona car les figues han vertut d'empényer aquesta malaltia de fora: açò és una de les coses que són bones a n'aquesta malaltia e açò que aprofita molt a n'aquell temps és que prengua laca que sia lavada ·V· sous e lentilles pelades ·VII· sous e dragant ·III· sous, e açò sia bullit ab miga liura d'aygua entrò que torn a ·III· unçes e d'açò li dóna a beure. E açò que·ls ajuda molt e és contra la picota és que prengua figues ·VI· sous, lentiles parades ·III· sous, laca ·III· sous, goma dyagragant e fenoll ana ·II· peses e açò sia bullit en una lliura d'aygua en manera que torn a mige lliura e aprés cola-u e begua d'açò e empenyerà la sobrefluïtat de la calor que és en les venes partides del cor e açò toll lo batement del cor. E guarda·t que a n'aquest temps no li dóns mica d'oli e ten-lo calt ab draps vermells de grana e guarda·l que no·l toch ayre fret. E on que on al autumpne e a l'yvern, e guarda·t que no li aprengua axí com a n'aquell que sua molt e pux ve en ayre fret car lo fret tapa los pors e fa tornar les humors atràs e molt beure aygües fredes e reffredades ab neu e entrar en ayre fret e açò los dampna e·ls fa gran mal. E a veguades s'endevé que la

sagnia los fa gran mal en aytant quant amimva la virtut e fa la humor atràs. E guarda·t aytanbé quant li faràs coses fredes que·ls deus guardar dos o tres dies e si li endevé que haja febre ab calor o ab fret ab síncopis, o sens lo fret e la calor li vénguen síncopis, adonchs no·s pot curar sens reffredar l'ayre que senyorega e especialment que y metes sàndils e càmphora e si·l malalte se conguoxa tant que no pusca estar menys de descobrir descobre-lo poc a poch e no tot ajustat. E si s'endevé que per suor calda o per guardar de fret ni per cuytar tost de ixir ne atroba a n'açò leuge, ans ha la suor enflamada e la lengua negra guarda·t que no li façes coses qui l'escalfen e guarda·t que aquells que han sarrampió ne pigota no li façes faxament sobre·l ventre que d'açò s'endevendria gran perill per la congoxa del faxament. E si s'endevé que li vengués gran ixir a la fi guarda e ajuda a la natura e dóna-li a menyiar lentilles bullides dues veguades e muda la primera aygua en què hauran bollit e si s'endevé que no hages lentilles dóna-li aygua de siurons ab tamarindis e dóna-li les lentilles ab vin de melgranes e ab sumach o ab agràs o lur semblant. Emperò les medecines que engruxen la sanch ni la reffreden del bulliment lo qual hi és trobat, primerament és ab such d'erbes o agràs o such de fruytes fredes o exarobs dels bargalons o exarop de carxof e dels exarops del carxof ha-n'í de moltes receptes de les quals havem dites en lo nostre Antidotari e açí lo·n posarem una que és fort maravellosa la qual recepta los fa ab sirigot agre lo qual ha gran vertut e maravelosa. Recepta, rasures de vori ab la meytat de sàndels e vinagre distil·lat o agràs que sia mundifficat e aprés bull tot açò molt e pux prem-ho e pren lo such que n'hix e on més n'í metàs

vinagre o agràs més valrrà, e depux pren lo siriguot que·n sia ixit lo formatge [...] que sia ben colat o que bulla la let ab aygua e bulla tant entrò que·n sia guastada l'aygua, e aprés pren farina d'ordi o let que sia enagrida ab carn e depux cola-u e pren la carn e la farina d'ordi e que sia agre e hon més li daràs coses que·l reffreden més li valrrà o dóna-li d'açò ·V· peses e pren peres e such de codonys agres ab molta aygua e pren aygua de saffrà e de limó e de prunes agres e such de bargualló e de alcarxof e such de mores de barsés o romagueres que no sien guayre madures e agres e such de brots de sarments e such de ninóffar e such de violes de cascun lo ·III·, e·l such agre del ponsir e de l'arange, e·l such del seliandre, e·l such de la letuga, e·l such de la fulla del papàver e d'endívia e de bardalagua e de cascun la quarta part, e·l such de la fulla del pomer e del perer e del server e del codony e de fulles de roses e such de [...] verga de pastor, de cascun la quarta part, e such de barba de boch e roses seques e such de barbaris e semensa d'endívia e semenssa de letuga e de balàustries e de ninóffar e de roses, de cascun la ·X_a· part, e such de menta frescha, la ·VI_a· part, e such de barbaris miga part, sien compostes aquestes medecines e tots aquests suchs que sien posats sobre foch e met-hi lentilles ·IIII· parts, e ordi parat ·II· parts, de sumach ·III· parts, e de grans d'amel·lons quant n'és ixit lo such ·III· partz, e bull açò tot justat. E bul-ó tant fins que véngua a la mitat e lexa·l estar fins que sia reffredat e aprés mena-u fort en la caça on serà bullit e pux met-hi càmphora: per cada pes de la discusció de ·X· florins met ·I· pes de càmphora picada e sia polvoritzada en un citrell e aprés met-hi la discució

tot suau e [...] tapa bé la boca del botell e aprés posa·l sobre les brases en manera que conegues que bullia e aprés pren-ó en un vaxell que sia ben tapat e d'açò li daràs a beure lo pes de ·XX· sous, e ha-y molts hòmens que y mesclen a n'aquesta medecina sàndels e màstech e gingibre e anís e pebre e aprés en enguals parts segons que·ls és veyiares. E quant veuràs que ixirà la picota perfetament e passarà lo ·VII· dia e veuràs la digestió bé apparellada e si la picota s'esclata e n'hix podrit, e torca-lo-li emperò no·s pot fer sens que no l'hages a salar. Emperò no la sals abans que la digestió no fos complida car poyria-se·n endevenir que se·n engenrraria dolor o postema, e quant hauràs a salar la picota sala-la ab aygua salada en què haja ·I· poch de saffrà e si la aygua pots fer que sia aygua ros ab saffrà val més. E si en aquella aygua ros has bolit tamarius e lentilles e roses e pux açò li és molt profitós. E més que més si y mets ·I· poch de sàndels e de càmphora car l'aygua salada damont dita dóna digestió e letuga la fa tost caer, e la decogció dels tamarindis profita molt. E si la picota s'és engenrrada de moltes humors no·s pot guarir sens que no l'hages a perfumar ab perfums de menta, e·l melor regiment que pots fer al temps de la digestió e la major maestria a exugar que li dóns farina de mill e d'ordi e de faves, encara los és melor e pus covinable que·ls dóns pan cuyt on haja fulles de liri e l'oli li és fort contrari de mentre que ha aquesta malaltia e guarda·l que no pot guarir e si comença la picota a guarir e a exuguar deus-los torquar ab les medecines damont dites en què metes ·I· poch de saffrà e si la picota l'abunda massa fa-li gran bé l'engüent blanc ab càmphora mesclat e fregua·l ab aygua ros on hajen bullit raels de canyes e raels de server e a veguades los profita molt que·ls jets pòlvora desús la picota de serusa e de litargiri e si al nas ha ronya aprofita-li molt engüent

d'oli rosat ab vinagre e de cerusa e de catímia e ardidament lo unta ab oli aprop que serà exugat e la picota li bragueyg car l'oli és matèria de l'engüent, e·l engüent vert a les naffres que·s fan per la picota los és molt profitós. Capítol que parla d'açò que guarda los membres de la picota. E·ls empara de la picota, so és a saber, lo guargalló, e·ls vuyls e les narils, e·l pulmó car aquests membres són apparellats de pendre mal e ésser naffrats per la [...] picota, [...] emperò moltes veguades s'endevé que per la picota n'ixen los vuyls del test. E a veguades s'endevé que·ls han blans e per sert pot-se·n endevenir que per la picota ve esquinència en lo guargualló e a veguades s'endevé que per les naffres que·s fan en l'arbrer no pot transgolar. E a veguades s'espandex per tota la persona e no u pots sofferir e mor. Emperò a les narils s'endevé que li fa naffres que no pot alenar e als pulmons se pot endevenir que s'engenrra la apostema de la picota e del serrampió e constreny-li l'alé, e si s'endevé que li naffre lo pulmó cau en tísich e endevén-los a les veguades que crex tant la naffra que no pot guarir. Emperò aguardar l'uyl d'aquesta malaltia lo melor que y pots fer que li metes dins als vuyls almorí per lo maytí e per lo vespre met-í aygua de siliandre e de sumach on haja ·I· poch de càmphora e·l such de la melgrana que sia premuda tota justada ab la closca li és fort bo al començament de la malaltia, emperò si appar la picota al començament lo melor que li pots fer és aygua ros ab càmphora. Emperò que·l col·liri fet ab pegua blanca li és fort bo e oli de festuchs lo qual usen les dones en nostra terra per la picota que·s met en los vuyls los profita molt e fa levar la nuu que ha feta la picota en l'uyl. E aytanbé lo col·liri que ha nom sieb blanch és espès e és bo al temps que apparex la picota o·l serrampió. Emperò guarda la boca, e·l guargalló de la picota e és molt bo a n'açò que sue al

començament les melgranes ab los grans e aytanbé és bo que such de mores de bardés e guargualeyg dyamoron. E més que més si·l malalte los comença a plànyer e que haja dolor al guargualló. E aytanbé los és molt bo que·ls façes glopejar poc a poch lo diamoron ab lo such de les mores de barzés, emperò fé emplastre a les narils, ço és, de niamite que és sement de sàndils e de grans d'agràs car açò los és de gran profit. Emperò quant s'endevé que la picota és als pulmós no y pots fer tan bona medecina com lentiles ab semensa de papàver. Emperò al començament guarda los budells d'aquesta malaltia e totes veguades. E açò faràs ab coses repremens. E quant comensarà a la fi a deguastar la malaltia adoncs li dóna trossichs d'espodi e trossichs de sement acetosa. Capítol que parla a levar los senyals los quals ha fets la picota. Emperò d'açò parlarem melor altra veguada, so és quant parlarem en lo capítol de l'affaytar. Emperò ara direm ço que s'í pertany ni és melor ni pus apropriat açò que fa a levar los senyals que ha fets la picota, so és quant n'és levada so·n què prengués raels de canes e cercacolla, e sement e peloffa de meló secha e arròs o ris mullat en aygua d'ordi e blanch d'ou e litargiri e sucre tabarzet e coguombre sech e amelles dolçes e amarguans e carn de coloquintida e oli de liri e oli de festuch e rosat o·l semblant d'aquests olis, e aytanbé hi és molt bona l'aygua la qual hom trau de les ungles del camel quant hom les torra al foch e aquesta aygua los és de gran profit sens tota fi. E aytanbé los profita molt a guarir los senyals los quals ha fets la picota, ço és, escuma de mar e la pera del càlcul e cost e armoniach e ensens e sabó e bruch e ossos cremats e ossos podrits e semenssa de rave secca e riubarbre e les viandes que y són mellors a moure los dits senyals ni fan bella color: són axí com viandes dolçes e agres e bon vin e muyiol d'ou moll e sabrer de polles e de perdius novelles e capons grasses, e deus continuar lo bany. E

aytanbé hi és molt bona fenta d'atzau que sia veyl e amidó e semenssa de meló e ris que sia banyat e torrat ana ·X· grans lupins e ben e cost e aristologaca longua, guarroffes e raels de canya seca ana ·XX· grans, e prent tot açò e fé·n emplastre ab brou de meló e ab suc de cogombres e aygua de ordi e aygua de faves, e d'açò fé emplastre e posaràs al vespre al loch on són los dits senyals, e l'endemà matí lau-sa lo loch on haurà tengut l'emplastre, ço és ab aygua on hagen bullides violes. E aytanbé los profita molt aquesta recepta: ossos corcollats e raels de canyes e amidó e semensa de meló e ris que sia lavat e grans de ben e cost e de tot açò prengua per enguals parts e lav-se·n e frech-se·n la cara e aytanbé lupins ab siurons negres los és molt bo als senyals de la cara. Capítol que parla de les febres que venen per les postemes. Ja sabs la cosa per què·s seguexen les febres per les postemes que ixen de la part de fora car comunament aquestes febres s'engenrren, ço és de les febres amffímeres per tant quant d'aquestes postemes comunament és enduïda la lur calor sens tota putrefacció e·l més d'açò és de coses començans. Emperò si s'endevé que putrefacció sia enduÿda al cor per la lur fortalesa e per lur gravesa e per tal car la postema és prop del cor, pot-se endevenir que aquesta febre los muda que no serà de la espècia de la febre amphímera, e·l més del seu semblant cas és per plagues que·ls hi venen en què s'enguarden e s'engenrren moltes males humors e romanen prop dels panícols, emperò les febres que s'endevenen e·s perseguexen per les postemes de la part de dins no t'albirs que la lur calor véngua ni davall al cor menys de putrefacció. E dic que les febres qui venen per postemes que són de part de dins pus forts e pus males en aytant quant s'engenrren de la spècia de la fembra qui és postema en alcuna partida de les entramenes e ha fort dolor e set e inflament e gran conguxa. E açò significan los senyals que s'és mesclada la còlera ab la sanch e de les postemes que s'engenrren de part

de dins són axí com les postemes del cervell e de sos tels e de les postemes detràs de les orelles e del guargalló. E a veguades aquestes postemes són en la diafragma la qual és ajustada ab lo pits e endevén-se que s'engenrra al fetge e als ronyons e en la vexigua e en la mare e en los budels o en lur semblant, e han diversitat aquestes febres en fortalesa e en feblesa segons que són luny del cor o prop. E ha-n'í aytanbé que s'engenrren en los membres car perquè n'és la febre pus fort e aqueles postemes que s'engenrren als membres dels tels o en lur semblant és la febre pus simpla e les postemes que s'engenrren prop les miseragues és la febre pus fort e aquela apostema que s'engenrra prop les venes solament és la febre pus simpla. E aquestes febres totes veguades són ab peroxismes e açò és per tal car la humor dexen a la postema segons lur natura e segons lo lur moviment e segons ço que ela tira la calor e la dolor e a cada una de la humor ha son peroccxisme axí com li pertany. E deus saber que moltes de veguades se guarex lo plevesi e les altres postemes e roman la febre, e a n'açò significa que no és ben mundifficat de la apostema. E si s'endevé que aquestes febres s'alonguen molt venen a devallament de febre èticha e especialment si les apostemes damont dites són al fetge. Emperò si s'endevé que la apostema sia en la diafragma ni si refferma ni y està no l'auciu mas que·l enduu en febre èticha. Capítol que parla dels senyals e dels indicis que venen per les postemes. De part de dins trobar n'às que són de ·III· maneres. E ha-y dels senyals e dels accidents que són senyals e accidents sobre·l membre, encara més, accidens que signifiquen sobre l'estament del malalte. Emperò la primera espècia dels senyals és axí quant los pols los quals semblen serra e ha la dolor punyent en la apostema qui és de la part del pits e aytanbé la tos seca primerament e la humida en la segona o lurs semblants, pots conéxer que són dels accidents dels plovesis que signifiquen postema

que s'és engenrada sobre les partides del pits. E axí matex universsalment la dolor e la gravor que és al membre e és més en lo membre là on és lo mal que·ls altres membres a aytanbé a veguades s'í endevé espasme. Car moltes veguades s'endevé que·s fan les postemes caldes en los membres nervosos. E los senyals de la espècia segona són axí com quant les febres s'esforçen per peroxismes de la febre terçana e són sobre les febres colèriques, e·ls accidents que endevenen al malalt són les coses que manifesten e declaren lo malalte si guarrà o morrà. E han diverssitat los membres de part de dins, ço és a saber, en la necessitat de les febres e en lo lur contrari e en la lur continuïtat e en los lurs peroccxismes segons que·ls han fortment, e en grosseria de les venes segons sos nirvis car ha-y dels membres de part de dins que són prop del cor e han gran conjuncció axí quant lo ronyó, car no és de necessitat continuadament que per cosa de ses postemes se [...] engenrren febres contínues e moltes veguades són simples e que se·n partex e són de les espècies de les febres torbades axí com febres quartanes e terçanes e quintenes e sisenes, e han-ne fret e rugor e tremolament, en conóxer aquestes spècies d'aquestes febres ha gran difficultat e significa aquesta febre grevor e dolor en lo loch dels ronyons e en les partides del pla de les anques e aquels membres especialment són pus calts. E si és ajustat en aquests membres artèria o que y haja fort sentiment o que sia lo membre nirviós quant s'esforçen a aquestes febres que·s seguexen per ses postemes esdevén-los que han gran treball e gran conguxa e espasme. E a veguades se·n soguexen accidents forts estranys axí com per postema de mola quant se conjny ab aquestes postemes febres que

han gran calor o dolor al cap e als vuyls. E si s'endevé que prengua febre ab aquestes postemes no són febres fort agudes axí que [...] hagen gran cremor si donques no és per gran multitut de apostema. E la cosa d'açò és car la putrefacció no s'estén de la part de fora e·l pols d'aquels que han la apostema de part de dins és semblant al pols de la febre de putrefacció e han poch pols al començament, e cuytà·s d'entrar dins e no massa e après crex e cuytà·s e és soptós segons lo membre en lo qual és la malaltia e la humor de què és segons que entens ni sabs. E aquell pols que és sarrant e ondejant segons lo membre e la nerviosetat sua e de ses artèries. E la urina en moltes d'aquestes febres tira a blancor e ha pocha de calor per tal car la humor se gira vers la postema axí com sabs. Capítol que parla en les cures d'aquestes febres. Les cures d'aquestes febres e les cures de les febres agudes venen aprop de les cures de les apostemes car la rael d'aquestes cures d'aquestes febres són les cures de les apostemes. Emperò que guarts totes veguades. La cura d'aquestes febres són que·l reffrets e l'ahuments, ço és saber, que begua aygua freda e que entre en bany. E si s'endevé que aquesta febra sia per postema calda fé-li emplastres de coses fredes axí que reffreden de feyt de la part de fora axí com ab such de letuga e such de bordalaga ab ·I· poch de ordiat blanch e no·t sesses de reffredar lo loch on és la apostema calda e reffrescar los emplastres, e a veguades hi pots mesclar oli d'anet e oli rosat e si menga la letuga lavada serà-li de gran profit. Capítol que parla dels senyals de les febres compostes. Les febres se componen la una ab l'altra. Emperò componen-se en espècies que entren de ·I· jorn en altre o són jenres luny axí quant les espècies de les febres que són compostes de febre èticha ab febre podrida e componen-se en altra manera pus covinables

car són totes en un jenrre axí com és de les espècies de les febres podrides, axí com és la terçana ab la cotidiana en la febre la qual és apellada miga terçana, apellada en altra manera amatarita, axí quant és aytanbé la composta de les febres de les apostemes. E aytanbé los componen de moltes espècies acordans en ·I_a· espècia axí com és la composta de dues terçanes o composta de dues quartanes o una terçana que torna en dues terçanes, axí quant és la cosa manifesta quant ve per perocxismes de febre cotidiana, e ·III· quartanes ab peroxismes de febres cotidianes. E a veguades se componen febres sisenes de febres terçanes. E si y és de la diversitat que sia la accessió del terç dia pus fort que no és lo primer e comença al terç dia en peroccxismes del ·V· açò és miga terçana axí com és la composta de dues terçanes en semblança d'aquella que ve cada dia cotidiana, e en aytal com açò no deus guardar les accessions ans deus guardar los accidents, e d'açò que s'í endevé si són aquestes febres terçanes bures que·s cuyten les lurs accessions a ésser pus breus de prop, açò lo metge que és savi, s'í pren e guarda los senyals dels senyals de totes les febres e de tots lurs accidents, no entendrà la composta de la malaltia del primer dia ni del segon ni del terç. E la composta de la febre èticha que és composta ab febre podrida ha gran difficultat car eles han peroccxismes e departiments e començen ab ruguor e ab tremolament e a la fi de la accessió han suor e albira hom que la febre sia de putrefacció solament e que sia contínua o composta contínua e ha remeyi que no és tan fort. E aytanbé·s compon aquesta febre tant que sembla composta d'altra febre semblant e adonques no ha dupte que pot tornar als senyals damont dits. E si s'endevé que les accessions sien breus e aprés s'endevé que continua açò no és sinó per gran cosa de multitut de diverses febres compostes que són ensemps. E a veguades s'endevé que han lo començament lonc e quant se componen febres diversses axí com

miga terçana e se·n partex la derrera e roman la bura primera e són axí com dues febres ab peroccxismes o dues contínues o febres ab peroccxismes o contínues. E a veguades s'endevé que·s componen miga terçana e pux roman la febre cotidiana e la febre malencoliosa tan solament e endevén-se aytanbé que·s pot compondre en altra manera axí quant se pot compondre febre simpla que·s pot tornar en febre contínua e són diverses en genrre e són concordans en una espècia axí quant s'endevé que·s compon la terçana cotidiana ab la terçana contínua. E encara més se pot endevenir que dues febres simples ab peroccxismes se poden compondre ab dues febres contínues e és opinió d'alcuns hòmens que dues contínues no·s componen axí com dues terçanes car la humor que és dintre les venes no·s pot fer que haja diversitat ço en què es met lo podriment mas lo podriment s'engenrra en tot e aquesta opinió és non deguda segons mon enteniment e per açò car la putrefacció comença sens tot dupte en ·I· loch e aprés crex entrò al ·VII· dia per judici de l'esforçament segon lo grau en què és la putrefacció primera e ha moviments segons ço de que és engenrrada, e no és inpossible que no pusca endevenir alcuna putrefacció que y senyoreja e una humor entrò les venes que no pusca fer podrir alcuna part de les altres que no han putrefacció ans bé se poden ajustar e conseguir e engenrrar ab eles en putrefacció e en grau e en mudament e en força. Capítol que parla de les espècies dels componemens de les febres. Les espècies de les compostes de les febres són ·III· intrant e diverssa e conjuncta. La intrant és aquella que quant la una és venguda ve l'altra. La diverssa és que y entra aprop quant l'altra se n'és partida. La conjuncta que comença ensemps ab ella e si veus la febre contínua que si endevengua tremolament e no sua o que y endevenguen molts tremolaments ab una suor, adonques pots conéxer que és febre composta. E aytanbé si veus que en la febre contínua lo malalt haja gran fredor en les estremetats e haja tremolament.

Emperò quant s'endevé que·n'í haja poch a veguades és contínua. Capítol que parla del job que vol dit miga terçana. E és apelada en altre nom amactita. La miga terçana és febre composta de dues febres, la una terçana e la altra cotidiana, e ha en ·I· dia accessions de terçana e de cotidiana tot ensemps per via de conjuncció. E si s'endevé que sia via de diverssitat és pus mala e pus fort e les parts són ja saubudes, ço és a saber, la primera e aprés la segona. E a veguades s'endevé que són dues febres contínues, ço és, abdues les putrefaccions són de part de dins. E a veguades són aquestes febres ab peroccxismes car les putrefaccions són de fores e a veguades és la febre colèrica contínua car la putrefacció és de part de dins e la febre fleumàtica és ab peroccxismes car la putrefacció és de part de fora. E a veguades és girat d'açò damont dit que la fleumàtica és contínua car sa putrefacció és de dins e la febre colèrica és ab peroccxismes quant sa putrefacció és de fora. E a veguades s'endevé que·ls metges se cuyden que la miga terçana bura que sia febre composta que sia de terçanes de fora e de cotidianes de dins o d'altres, e albiren-se que no sia pura e açò no és que hom hic deja fer gran tractat, e a veguades s'endevé que primerament se podrex la còlera e a veguades s'acorden que fan putrefacció ensemps. E aytanbé és a veguades que la humor que engenrra la febre cotidiana apodera més. E a veguades la humor que engenrra la febre colèrica és més tardant e ha pus lonch terme e la humor colèrica gira les accessions de la cotidiana. E a veguades s'endevé que s'alongua la miga terçana gran temps, ço és a saber, ·VII· mesos o més avant. E a veguades s'endevé que la miga terçana és malaltia aguda. E a veguades s'endevé que la miga terçana és malaltia longua e aporta lo malalt a febre èticha e a malalties velles e males. Capítol que parla dels senyals de la miga terçana. Los senyals pus especials de la miga terçana e·ls pus deguts ab tot açò que no·s pot fer menys d'altres senyals, ço que la humor que

engenrra aquesta febre en ·I· dels dos dies és pus longa que no és lo temps de la terçana e pus calda e aprés l'altre dia és pus leugera l'accessió e ha menys d'accidents. E a veguades crexen les hores de la rugor per moltes de coses. E a veguades és per ço que s'endevé per l'ajustament de les dues humors o per tal car la una entra sobre l'altra, e a veguades s'endevé açò tres veguades e escalffen-se alcuna partida dels membres e aprés ve la rugor aprop açò la qual és de la miga terçana perquè lo cors no és mundifficat de la humor que ha engenrrada la febre. Lo començament d'aquesta febre és fort ab gran treball e ab gran conguxa e on que on si és conjucta o entrant. E a n'aquell temps la ruguor és fort estranya e la fi de la febre és longa e mentre que·s pens que·l cors s'escalffa e la febre haja fi torna venir altra ruguor e açò per continuança dels accidents o per esforçament e per poderament de cascuna de les humors de fer cada una sa accessió, e la fi d'aquesta malaltia és en temps particular e universal abans de la fi de la cotidiana e pus tost e pus tart de la fi de la febre qui ve per calor, car la calor no mundiffica si no u fa [...] e on que on al començament e lunyàs sa calor al temps de la fi, e aytambé la fi d'aquesta febre és longua en aytant quant si s'í endevé de les destragues que són de necessitat per enseniment de la una de les dues humors que s'ensenen la una ab la altra e és tart que·s pert ab suor. E aquesta febre és al terç dia aytal que sembla lo primer dia e al quart dia que sembla·n lo segon. E aytanbé prenen senyals de la miga[...] terçana en moltes de maneres diverses car poden lo y pendre per regiment o per accidents, e açò s'endevé axí com hom que ha molta còlera e fa putrefacció e aprés pren delicaments e no fa moviments e usa les viandes e les maneres del regiment que engenrren la fleuma en axí com lo hom que crex al seu cors molta fleuma la qual ve a putrefacció e aprés fa gran mohiment, e endevén-se a n'aquell en lo qual se engenrra colra per maneres de regiment o per necessitat d'anys axí com és

lo jovent que ve aprés l·infància en què ha molta humor o la vellesa aprés lo jovent ab complecció aguda o per espècia del pols e de la urina e de la fenda e d'açò que [...] n'hix ab vòmit o per ixir o per les espècies de la digestió. Los seus senyals, a veguades, si endevé alcun acccident de set e de rugor e del temps e de la accessió, emperò lo pols d'aquesta febre és menys soptós e menys cuytat que no és lo pols de la terçana e·l començament de la reversetat d'aquesta febre és quant és en terçana e ve a miga terçana. E quant la febre cotidiana ve a miga terçana. Emperò la urina de la miga terçana mostra que tarda fort la digestió e·l vòmit quant lo fa és mesclat de còlera e de fleuma. Emperò l'accident de la set de la ruguor e del calt e del fret e del temps e de les accesions, ja n'avem dit ço que s'í pertany. Emperò és son estament segons que senyoregen la primera de les dues humors senyoregen los senyals car si s'endevé que senyoreg la fleuma, les accessions són pus longues e la ruguor menor e·l constrenyement apar al pols pus fort. E al començament de la malaltia les estremetats reeben pus tost la fredor e pus tart són mondifficats de lur febre. E han menys de fret e·l vòmit quant lo han és menys colèrich e han la urina blanca e crua e han menys de suor, e·ls anys que tiren a l'enfància o als anys que tiren a la melssa, he a hom que son regiment e sa complecció sia fleumàtiqua e a n'aquests aytals la febre tira més [...] a còlera que a fleuma, les accessions són pus breus e pus tost s'escalffen e han més set e·l vòmit és pus colèric e han la suor major, e a veguades s'endevé que tira a ruguor e a tremolament e han la urina pus fort colrrada e quant los anys tiren més a jovent e la complecció del cors és colèrica e han usat lo regiment colírich en aquests aytals significa que la febre és més de còlera que de fleuma. E si s'endevé que sien enguals les dues humors són torbats los senyals e la ruguor lo y és complida sens tot tremolament, e no t'albirs que y haja nengun tremolament, e la composta de la febre a n'aquesta malaltia

lo y és pus declarada. revironan e en la contínua que han parlat especialment molts hòmens en les dues terçanes bures e si s'endevé que la febre contínua sia fleumàtiqua ha-y tremolament ab gran feblesa al pols car la humor que es de part de fora és colèrica e no ha contrari si no n'ha per part de la fleuma la qual és conjuncta ab ella perquè se·n seguex de necessitat gran flaquesa al pols e a veguades s'endevé que ha fret e rugor entrò que la humor se espesseex sens fi com saps, e adonques dóna gran dampnatge a les entramenes e al ventre e han fret a les estremetats e aquells que han és pus poch e pus tardiu. E si s'endevé que·l contínua sia colèrica no y ha tremolament ni gran ruguor e·l pols d'aquesta febre és molt e és gran e cuytat, e·l menor és pus fort e si s'endevé que la composta sia de dues cotidianes fleumàtiques no y ha tremolament mica. E endevén-se a la terçana contínua que s'aleujen pus tost e se·n va e torna pus tart. Capítol que parla en la cura de la miga terçana. En la cura de la miga terçana és a metre tot enteniment a fer buydar e a porguar la humor la qual engenrra aquesta malaltia encara que la deus porguar ab porgua [...] e ab vòmit e ab pervocació de urina e ab suor, més los deus porgar ab aquestes coses damont dites que ab coses que assubtiliassen massa. Emperò esper a totes veguades lo dia de la digestió si doncs no s'endevenia que s'endevengués per alcuna mala humor que deguastàs natura e si li senyorega fleuma alargua·l e dissol-lo ab aygua de correjola e ab mel rosat o ab magna e ab aygua on hagen remullat tamarindis e violes o ab exarob violat, si entens que la humor que senyoreja sia de còlera. E si s'endevé que aquesta malaltia sia composta de dues humors per engualtat compon-li aquestes medecines damont dites e quant veuràs la digestió al malalte e entens que faça a purgar ab vòmit fé-ho, e·l vòmit que li faràs

fé-lo segons ço que conexeràs en los accidents que senyoregen e si s'endevé que la humor sia fleumàtiqua fé-li lo vòmit ab aygua de rave e ab occximel e ab aygua calda e quant li faràs la pervocació fé-la-y ab coses que hagen engualtat e si s'endevé que·t cuytasses de donar porgues a beure enans que fos feta la digestió seria dupte que no vengués e decasegués en sarxam Emperò les medecines que aprofiten més a n'aquesta malaltia si vols anar per la via dreta, ço és, que adobs la humor e que la fesses digerir, e fé-li coses contràries que sien contra la humor que engenrra la malaltia e d'eles són axí com absinçi, emperò no·ls fasses aquesta medecina entrò al ·VII· dia emperò que veges tota hora que la digestió sia bona e si s'endevenia que·t cuytasses enans que fos feta la digestió ni somovies les humors ni les buydaves faries-li venir treball e conguxa e volontat de vòmit aprop una hora, car per lo cuytar del porguar pot ésser que s'aleuge la malaltia, e si s'endevenia que·l tardasses de porguar endureir-s'í-en les humors e no·n ixirien tantost per què convé que guarts la digestió deguda que totes veguades lo façes purgar quant veges que mester li sia. E Gualién e aquels que foren davant ell curaven aquesta malaltia ab aygua de ordi en què hagués queacom de vertut de pebre. Dixeren alcuns dels metges primers que eren ignorans, que éls se maravellaven de Gualién car lo pebre devia enflamar la febre e la aygua de l'ordi la devia engroceir e aquests metges que eren contraris en lo dit de Gualién erraven greument e no sabien res enaquesta obra o cosa car la via per què és donat açò és per sostener natura car si tu vols relevar aytals humors convé que sostengues natura ab medecines compostes escalffans e reffredans, ço és per departir dintre les dues natures de les dues humors e les medecines reffredans són bones e enguarden a la febre e a les partides del cor, e les medecines escalffants guarden a les humors, e aquel que cura la miga terçana en altra

manera si donques no s'endevé que la natura sia fort que puscha departir en altra manera les vertuts no·ls profita medecina que li faça si no aquella damont dita car molts metges arren en alcunes maneres les quals nós no·n havem obs a mostrar ara ni a dir car no seria sinó alongament de paraules. E·ls metges que a n'açò arren dien que hom deu dispenssar [...] coses subtilians les quals no hagen gran calor axí com api e anet, e éls no saben gens que ésser pot que·l pebre reffreda en quant sa poquesa, ço és car és trencada ça calor e no amimva per açò lo seu assubtiliament que no sia aytangran, ço és l'asubtiliament de l'api e la aygua de l'ordi li n'avida e·l prepara en aytant quant l'aygua de l'ordi mimva la vertut aguda de pebre e amimva e toll la força de la humor, ço és per tal car la vertut de la aygua de l'ordi passa pus leugerament per la vertut del pebre que és encorporada en la aygua a la humor que la fa dissolvre, e per ço los metges arrans se maravellaven car albiraven-se que Gualién fos d'aquels que ignoraven que·l pebre enflamàs la febre e contaven-lo en la universitat d'aquels que no saben e·ls és amagat açò tant que tots aquells metges arraven en açò. Emperò les medecines compostes que·s deuen fer en la miga terçana són axí com trossichs de absens e trosichs de roses. Recepta, trossichs que són bons e profitables e leugers, roses, raels de liri ana ·IIII· unçes, mel rosat, espicanardi, such d'absinçi, espodi ana ·II· pesos, e de açò faça trossichs. Encara més, faràs per l'enflament de la miga terçana, roses ·VI· unçes, sement acetosa e goma aràbica ana ·IIII· sous, amidó ·III· sous, barbaris, espodi e sement de bordalagua ana ·II· sous, saffrà, dragagant, spich, ruibarbari, càmfora ana ·II· doans e d'açò faça trossichs. Encara més faràs altres trossichs que són anaquells que han aquesta febre e més que més clamen que hagen ixir corrença ni tos. Recepta, spicanart, lignum aloes, saffrà, barbaris e son such ana ·III· unçes, ruibarbe, roses, alcopholl ana unçes ·III·, goma aràbica torrada e cacabre ana unçes ·V·, sement de acetosa torrada ·VI· unçes, boli armini ·VI· unçes, e d'açò faràs trossichs. E encara més faràs aquesta recepta de trossichs los quals són bons a n'aquesta malaltia. Recepta.

Roses vermelles ·VI· sous, barbaris e goma aràbica e sement de acetosa ana ·IIII· sous, spich, pol·licària, amidó, sement de bardalagua e grans de coguombre ana ·II· sous, sement d'endívia ·III· sous, suc de regual·lícia un pes, laca e ruibarbari ana mig pes, e de tot açò fé trossichs, píl·lules que són bones a n'aquesta malaltia e a totes malalties velles e a totes febres que dampnen a les entramenes. E més que més si y senyoregen humors fleumàtiques. Recepta, àloen, cicotri, màstech, mirabolants citrins, ruibarbi, such de pol·licària e such de absinsi e roses, e de tot açò lo pren per enguals parts axí com conexeràs, e saffrà la meytat de la una part e d'açò faràs píl·lules ab such d'endívia e dóna-li·n a beure cada matí dos peses ab occximel. Recepta: àloen, màstech e such de absinsi e roses per enguals parts e saffrà, e d'açò fé píl·lules ab aygua d'endívia e dóna-li·n a beure dues píl·loles ab occximel. E quant la malaltia torna atràs pots conéxer, ço és a saber, que aquesta miga terçana és mala e no bona. Açí fenex lo tractat de les febres. Tractat segon que parla en les pronòstiques dels judicis del bofaram que vol aytant dir com terme. Nós parlarem de les coses que·s pertanyen als térmens e a sos dies e a sos senyals. E als senyals de la digestió e açò que és en especial e que·s pertany a cascun dels senyals a jutgar. E dels senyals que són bons e dels senyals que són mals. E en aquestes coses se recompta lo fet en que jasen les pronòstiques. Les pronòstiques són que jutges los senyals segons que·ls atrobaràs sobre la malaltia si s'endevé que·l malalte haja a morir o a viure segons que conexeràs al malalt que haja fort la vertut o flaqua o segons lo temps o segon la digestió que natura fa. Lo primer tractat és Alboxaran que és terme, e les coses que·s demostren en ell, ço és, del bé o del mal e ço que és en ses parts ni en sos judicis. Lo terme vol aytant dir com mudament que és soptós ab sanetat o en malaltia, ço és, en ço que conex lo metge si·l malalt guarrà o morrà o quina via ni quin cors lo

malalt farà. E l'enteniment e la glòria d'açò que vol dir és açò que la malaltia és al cors axí quant un enemich que te assetjada una ciutat de fora e la natura és quant lo rey que la guarda. E entre ells endevenen que han batalles leugeres les quals no són conegudes, a veguades s'esforça entre ells la batalla e adonques s'endevé que apparen senyals per l'esforçament de la batalla per los fets e per les coses axí com per giny e per ballestes e per tornegs que donen e crits grans e grans alarits e axí com trompes e tabals e anafils e gralles e lurs semblants coses d'açò. E açò com per gran mortaldat e per gran sanch, e aprés se departexen tant soptament que·l temps del departiment no és sensible axí quant terme aprop quant aquell que és de fora o aquell que és de dins lo ha apoderat. E·l venssement a veguades és complit que la una de les dues parts és vençuda de tot en tot o és aquel que és de fora o aquel de dins e altres esconfites hic ha que no són tant forts, ans romanen alcunes companyes dels vensuts que poden tornar fer la batalla una veguada o dues, e adonques quant se partexen cascuna de les parts és que la una o l'altra dels dits reys lo apodera e si apodera lo rey de dins jeta-lo de fora que no s'acosta a la vila però no·l pots gitar dels térmens de la vila. En aytal manera ha en la vertut quant ve lo bon terme e gita la humor del cors e no la pot gitar de les estremetats ans va a les estremetats perquè aquest terme no és complit e aquest és appellat terme transportat. E axí matex la humor que fa engenrrar la malaltia se leva o·s leva per via de terme o per via de deguastament, que la humor se deguasta a poc a poch entrò que és fenida e açò és més que més en les malalties velles e en les humors fredes si donques lo metge no havia vists àvols senyals al malalt. E aytanbé matex quant lo malalt los mor o·s

mor per via de terme o per via de deguastament, ço és a saber, que·l malalt los deguasta a poch a poch. Emperò lo terme mellor és aquel que és complit e degut en lo qual declarament apparen senyals de confisament de salut e açò per los accidents que apparen al dia de la espècia dels dies crètichs que deu ésser lo dia del bon terme e lausable. Emperò tot terme o és bo o mal e cascun d'aquests térmens o és complit o mirme. Emperò aquell que és complit e bo e la natura gita fora del cors la humor que engenrra la malaltia de tot en tot o la arrancha del loc on és o la jeta a les extremetats. E a veguades s'endevé que·l terme qui és mirme o és bo o és mal emperò lo terme qui és bo deguasta la humor. E·l terme mal enduu conguxa e gran treball e·l terme bo qui es mimve és en lo dia crètich, lo qual dia crètich significa lo dia del terme complit lo qual terme jeta del cors del malalt les malalties que són engenrrades de humors subtils caldes si s'endevé que la vertut sia fort. E pot-se endevenir terme quant la vertut és flaqua que arranca la malaltia d'aquell loch. E aquest terme és appellat terme de arranquament e dia crètich, ço és, a dir en bé o en mal e aytanbé endevé lo terme quant la humor és espessa e·l primer terme de què nós havem parlat ha diversitat, ço és a saber, aquell terme que és de humors subtils e caldes car si s'endevé que la humor sia molt calda adonques és lo terme que li hix sanch del nas e si·l terme no és de humor calda ven-li lo terme ab pervocació de urinar e si la humor és grossa e viscosa ve lo terme per ixir o per vòmit. E deus saber que ço que li decorr per lo nas e la gran ronya que los ix per les orelles e la laguanya del lagremar que endevé als huyls són del terme de les malalties que són del cap e quant s'endevé que han escopir és terme gran de les malaties agudes e si s'endevé que·ls isca sanc de les morenes és terme bo e degut a moltes malalties. Emperò endevén-se a molts hòmens que natura los porgua

a dies e a térmens saubuts. E quant s'endevé que no·ls porgua segons que han acostumat aquests aytals endevenen e casen en diverses malalties e lur terme és que hagen sanch de morenes e·l terme d'aquests damont dits és quant los hix sanch del nas car aquella sagnia que endevé per lo nas ne gita la humor tota en un colp e aprés aquesta és la melor purgació: l'ixir aprés aquest termenament és lo termini de la suor e aprop aquest terme és lo terme de les postemes e les postemes són de les espècies del terme de l'arrancament, e a veguades s'endevé que les postemes són pus fort terme que no és lo terme de la suor que moltes de veguades s'endevé que la malaltia se·n releva tota en ·I· colp. E moltes veguades s'endevé que aquestes postemes que són per terme a veguades són bones e afisades e a veguades són males e desfiades en tant que aucien los membres en què s'engenrren car moltes de veguades les postemes que són per terme són per diverses maneres, ço és a saber, que són [...] floronqus e engüents que són o que·s fan per les exelles e per los angonals e per lo coll e verrugues e àntrax e sos semblants, e formiga e brasa e foch salvatge e menjament e picota e sarrampió e molta ronya que·s fa per tot lo cors, e a veguades s'endevé lo terme o alcuna partida d'ell que departex los nirvis e fa somoure ronya en totes les espècies, o cranch en totes ses espècies, o lebrosia en totes ses espècies o gualamons que són guiteons o crebadura [...] o les venes de les cames que los són inflades a manera d'espasme o que·ls inflen les estremetats, ço és a saber, les cames o·ls peus o·ls braços o les mans e moltes d'altres coses que endevenen per terme d'arrancament que no venen en terme de postema, e axí quant és lo terme d'alcola, ço és, quant torçen la boca o espasme o paralàticament o dolor que han en la cuxa e han dolor [...] al dors o dolor de ventrell o enteríçia, ço és, que han los vuyls e la carn groga o la malaltia de l'oriffant. E sàpies que·l terme que ve per arranchament no ve la sanetat de tot en tot per aquell, emperò mudàs que és menor que no era e la pus loable postema que véngua per terme d'arrancament és aquela postema

que hix de part a part de fora e ha digestió complida e és luny dels membres nobles, e axí és lo demostrament de les coses les quals són apparegudes sobre lo terme que és bo o mal axí com l'enemich que la vila de fora assetjada car si s'endevé que eyl trench lo mur e vol pendre la ciutat e pren se guarda e veu senyals del decahiment, del desapoderament del rey que guarda la vila que és assitjada axí quant lo rey de dins és luny, desarmat e no és aparellat de pendre ses armes, són senyals que apparen que·l rey que guarda és vençut e lo contrari d'açò és senyal que l'enemich deu ésser vençut. Axí matex lo metge deu pendre senyal de les coses que li apparen de l'estament del rey que guarda la vila de dins: si són bons deus jutgar en bé e si és lo contrari deus jutgar lo contrari. Axí matex si la malaltia se mou en senyal de terme segons que vehem per deffalliment de digestió significa postema en alcun membre o altra cosa. E a veguades pot ésser aprop açò sanitat, e·l melor d'aquests termes aytals mostren que venen en àvol terme. E si s'endevé que y haja alcuna digestió significa que y ha terme no complit e si y ha digestió complida significa terme complit. E·l terme complit és totes vegades a la fi de la malaltia e endevén-se al temps que comença a devallar la malaltia e per aquesta cosa s'endevé moltes veguades al temps del terme que han gran fret car la malaltia és dura al temps de sa fi e més que més al temps de són devallament. E·l més que deu fer lo metge és que guart lo dampnatge que es pot endevenir per lo fret e que escalf lo loch on jau lo malalte ab oli entrò que veja que començ [...] a suar, e de present quant la suor li vendrà que·s tulla de untar e que torque·s la suor, e deus guardar lo loch on és lo malalt en engualetat, e sàpies que·l moviment del terme és que somou la malaltia car lo somoviment és car natura veu lo temps e departex la cosa ab la ajuda de Déu que·n sia beneseÿt en lo qual nos devem fisar. E si s'endevé que·l somoviment del terme véngua per trer la malaltia o alcuna part d'ela açò significa força de natura a estorçre de la malaltia e arrancar la humor de

què s'és engenrrada la malaltia axí com s'endevé a veguades que·s somou la humor e la fa ajustar a la boca del ventrell e aquesta aytal gita-la al vòmit o davalla a les partides davall e aquesta aytal gita-la·n per ixir. E a veguades s'endevé que fa venir tos o estornut e aytanbé si són los senyals que signifiquen sobre terme que deuen venir al ·XIIII· dia e si s'endevé que·s cuyt lo terme e véngua al ·XI· dia aquest terme no és complit ab tot que aquest terme és que natura és cuytada de somoure. E si s'endevé que la malaltia sia mala no hajes esperança que y véngua nengun terme bo. E si és la malaltia afisada no hajes esperança que la malaltia sia complida especialment quant lo moviment del terme és vengut anans de la fi que és degut a la malaltia e açò és per força de moviment per sa agudesa o per cosa de fora que ha fet estrementir e somoure la vertut, ço és, per falta de mengar o de beure o per accident animal, e·ls accidents animals han poder de fer moure lo terme e de mudar son estament car la pahor fa cuytar lo terme per ixir o per vòmit o per urinar, e·l gauyg fa cuytar la suor en quant que fa moure l'esperit de part de fora e de part de dins. E si s'endevé que anans del somoviment sia mesa la vertut en torbament e no està ni sostén la accessió entrò queacom abans de la fi, açò par dels senyals mortals e a veguades s'endevé que roman la vertut bona entrò a la fi e·l malalt guarex. E sàpies que·l terme denguna veguada no ve al dia del repaus ni del departiment de la febre ni ve sens treball sinó a tart e açò per gran maravela. Emperò açò en Darginas que al libre de sos térmens que u vegué dues veguades e Galién una veguada. E·l més dels térmens bons és o són aquells que venen al temps de la fi són pus vertaders. E aquells térmens qui venen anans del temps degut de la fi no són térmens leguts ni afiats ans són térmens mals o mermes. Emperò quant s'endevé terme al començament de la malaltia aquest terme aytal és mortal. E universalment quant s'endevé que venen senyals de terme en lo començament de la malaltia signifiquen

mort o alongament de la malaltia. E si són bons los térmens signifiquen terme menor emperò quant s'endevenen los senyals del terme al devalament de la malaltia no signifiqua ésser mortal. Emperò pot se endevenir que venen a mort e en cosa que no és bon terme. E encara aprop d'açò ne parlarem per a avant e sàpies que·l terme de les malalties afisades se tarda car la [...] natura no y esguarda. E pot-se endevenir que va entrò que troba compliment de digestió, en les malalties mortals se acuyta [...] lo terme en·ans de son temps, e defalex lo malalte soptament e no u fa per via de consumació si donques enans no havia hauda alcuna pervocació loable, e aquests que n'escapen per bon terme no han accidents mals, e sàpies que les malalties se cambien car ha-n'hi que·s moven al començament e pux han repòs e remeyi. E ha-n'í que venen al contrari d'açò. E moltes veguades signifiquen los senyals que·l terme deu ésser que natura enpeny la matèria a qualque part per necessitat e adonques t'a mester que esforçes la part d'aquell membre que façes girar la humor en altre loch. E sàpies que moltes de veguades s'endevé que hom albira que·l terme véngua al ·VI· dia e és del ·VII· dia, e açò és manifest per lo començament de la malaltia e és fort tart que·l terme bo véngua al ·VI· dia. E sàpies que les espècies del mudament de la malaltia son ·VI· car la malaltia o·s muda en sanitat o en mort soptament o·s transporta a sanitat poch a poc o·s transporta a la mort poch a poc, e a veguades s'endevé que y són ajustades aquestes dues coses e esguarda a sanitat. E a veguades s'endevé que y són ajustades aquestes dues coses e en aprés ve y la mort. E sàpies que·l nom de albofaram, ço és, nom del terme que es contrectiu del lenguatge dels gregchs de ssolvició de continuitat que és entre dos fortejans en temps que la ·I· apodera axí com és lo punt de departiment quant hom hix de ·I· consistori. Capítol que parla universalment dels senyals de albofaram, ço és, que vol dir terme. Lo terme quant s'endevé que deu ésser de nuyt

lo [...] jorn davant aparexen alcunes coses les quals són senyals del terme. E si·l terme deu ésser de dia apparexen axí matex la nuyt davant coses que són senyals del terme axí quant treball e conguxa e estrementiment e tos e torbament. E és-li a veguades veyiares que veja alcunes coses que no són veres e boniment en les orelles e provitge al nas e mudament de la color e de la cara, e mudàs sobtament la color de la cara en grogor o en rojor e belugament en los labis e als vuyls e set e batement e dolor de·l stómach e tristícia e grevor que los endevé soptament en les parts de les yllades e tirament e dolor e belugament a n'aquells lochs e dolors al cap e belugament als nirvis e dolor al ventre e rugiment als budells. E aytanbé matex los endevé alcun tremolament que signifiquen lo terme e los endevé alcun lassech per lo qual se tresmuda lo pols de son ésser e açò significa lo terme. E moltes de veguades s'endevé per cosa del terme alcunes coses axí quant és buydament de sanch de mènstrua o de nas o de morenes o ixir. E açò significa que·l movement de la malaltia endevé a la part contrària. E·ls senyals del terme de la nuyt són pus forts que no són aquells del dia. E la cosa d'açò és que no és dupte d'açò que la humor de què s'engenrra la malaltia fa somoure accidents e senyals per cosa de somovement e cambien-se segons lo cambiament de la humor axí com si era de la fleuma si és en les partides damont e aprés signifiquen les significacions per los anys e per la complecció e per altres coses que si la humor és colèrica lo metge pot pronosticar que·l malalte termenarà ab ixir sanch del nas. E moltes veguades s'endevé quant lo terme deu venir per ixir que li dóna veyiares que·l malalt veja coses vermelles e pot-se endevenir que per l'ixir sanch del nas se desrahiguen humors que són coses de venir moltes males malalties e cura fort. Emperò a veguades lo podem conéxer lo terme per coses de la part on fa lo movement car si s'í endevé que porten la matèria als membres capdals o açò que és ajustat ab éls en les

parts de les entremenes, e endevenen-se molts contraris per lurs obres e dampnatges molts se·n perseguen axí com se·n persech, car tira de la part del cervell torbament de enteniment e dolor de cap, e açò damont dit se seguex ab ells. E si s'endevé que·s somouen a part expulsiva e és en dues maneres: o és que espolssa per tota part e escampà·s per totes les partides foranes e açò és per suor o és que prengua via en alcuna part. E pot-se endevenir que quant a la una part si bé·s dóna remey al malalt no pot ésser que no s'escamp als membres capdals axí quant si [...] s'esguarda envers la part dels membres sobirans car la humor que guarda a anar als membres sobirans montiplica sobre les parts de l'alenar en les partides del cerveyl e fa engenrrar accidents que són semblants a los lurs accidents metexes si donques los membres per on passa no l'espolsen. E a veguades s'endevé que ha esguardament la humor a les parts dels membres que són capdals. Axí quant la bocha de l'estómach és al temps que és enteniment de natura a espolssar la humor, ço és, ab terme de vòmit o és que tira vers los membres capdals mas que soffre tot càrrech que no ve tost a corrupció axí, car natura porta la humor a les parts del fetge e espolsa-la per la vexigua o per via de fel e en qualque part que natura la jet ha son loch per on la geta axí com és de l'estómach que·l ne gita ab vòmit, e de les partides del cap se·n gita ab ixir sanch del nas o ab son semblant, e quant s'endevé que la humor cau en les partides del fetge se·n geta per via de urinar. E quant s'endevé que la humor és en les partides dels budells termenà·s per via de ixir. E pusques és posada a n'aquesta forma: seguex-se·n que quant pren moviment per alguna part d'aquests damont dits fa senyals si·l terme que deu venir és bo o mal. E moltes de veguades s'endevé que apparen senyals deguts los quals signifiquen sobre diverses maneres axí com batement del cor que signifiqua és portada al cor. E a veguades s'endevé altre senyal que significa sobre

coses universsals ajustades al moviments en alguna de les parts e endevenen altres senyals dels quals pren hom senyal en qual part deu ésser gitada la matèria envers aquella part axí quant podem conéxer per dolor de cap e per constrenyement d'alé e per tirament dejós les illades en la part desús, car açò significa que la humor se mou a la part damont e per açò no n'és devesit si la humor ixirà per via de vòmit o per via de ixir sanch del nas si donques no apparexen per altres senyals. E aytanbé significa que·l terme deu venir per alcuna partida, ço és, per ço que és retengut de ço que és acostumat de ixir e tira a la part adverssa, axí com si és constipat ab senyals de bon terme significa que·l moviment del terme és en les parts sobiranes o en les dejós axí quant és per pervocació o per suor o per ixir sanch del nas. E aytanbé matex significa la malaltia qual terme deu pendre segons lo loch on és axí quant les postemes del fetge si són en la part gibosa és lo terme, o per ixir sanch de les narils o per suor loable o per urinar, e si és de part de dins lo fetge és lo terme per ixir o per suor o per vòmit. Axí matex de la febre causon que·l més de sos termens venen ab ixir sanch del nas o ab suor o endevén-los que n'han tremolament. E a veguades ve lo terme ab vòmit e ab ixir e açò és especialment en la terçana. E aytanbé de les postemes que·s fan al cap és lur terme ixir sanch del nas de tot en tot. Mas aquest terme no endevé axí en la postema que s'engenrra al pulmó ni en la litàrgia, car la apostema que és als pulmós pren lo terme per escopir. E a veguades s'esplegua la malaltia en dues maneres les quals no són termenals, e quant s'ajusten son terme axí quant lo causon si hix primerament sanch del nas e aprés que·s dissolva ab gran suor, e aytanbé a les dones moltes vegades s'endevé que termenen quant se affollen. E sàpies que jes tota hora que s'apropien los senyals del terme no és de necessitat que véngua terme bo o mal que véngua per grau del temps segons lo temps en què deu venir lo terme que de mentre que vejes suor e vòmit e hixir e dolor de cap e torbament de enteniment o àvol alenar o les altres

coses les quals havem dites, no és de necessitat que ab açò véngua terme, ab tot que y ve més que més car a veguades significa en alcunes parts d'éls que és senyal tansolament sens terme axí quant dolor de cap e alcuna partida d'éls és senyal e part de terme axí quant volontat de vòmit. E si s'endevé que y sien appareguts senyals de terme és segons lo dit de Ypocràs que significa senyal de mort o que hauran lonch terme. Emperò endevenen-s'í algunes coses de les coses que són accident per alcuna occasió que no és cosa d'esguardament de terme ab tot açò que és dels temps del senyal del terme axí quant s'endevé a la terçana longa abans de la cessió, estrementiment e conguxa, e·l mes del temps venen enans sens que no signifiquen lo terme axí quant és en la terçana pura e comunament aquests accidents són senyals de terme. E la via perquè devem anar a conéxer lo malate si guarrà o morrà és que guarts lo movement de la malaltia e sa vertut e sa natura e·l temps en què és, car açò significa que la cosa fort ha gran luytament entre la matèria e la natura e soffre la batalla, e sàpies que·ls senyals del bon terme són senyals que signifiquen sobre potestat de la natura e no·s cambia, e·ls senyals de sa feblesa e de son mirmament signifiquen sobre alcuna contrarietat la qual passa entre natura e la matèria ab què·s combat la natura perquè no pots jutgar certament si donques la natura no montiplicava e crexia sobre la matèria. E quantes veguades havem vists senyals duptoses de abautiment de dormir e de deffalliment de la vertut e departiment de suor e·ls malaltes veuran aprop açò terme bo e complit, car la natura en aquest cas desempara totes ses faenes e té ament de tot en tot a la malaltia e en aytant quant hi met tota sa vertut esforça e jeta la matèria de què s'és enjenrada la malaltia. E a veguades que natura no complex e açò s'endevé moltes veguades en aytant car la natura no desempara les obres naturals sinó per gran cosa. E sàpies que·ls somoviments

dels senyals del terme en ajustaments e en dies ajustats axí quant és al ·III· dia o al quart signifiqua que·l terme serà tost, e aprop los soguex o bé o mal segons les coses damont dites e més que més si s'endevé que venguen enans les accessions de la febre e més que més si appar al pols mudament soptós e si s'endevé que aquell mudament sia en creximent, adonques te alegra. E deus saber que la seccetat del cors e la magresa als dies de la malaltia significa tardament del terme e les malalties que són molt seques o són mortals o los ve fort tart lo terme e açò que·s troba sobre los senyals de la malaltia significa als temps del terme e en totes ses maneres e en coses de sos senyals. E sàpies que·l pols se guarda als senyals conjunts a les espècies dels termes pervocans. Emperò gran pols significa que·l movement és a la part de fora per suor e per ixir sanch del nas. E aquel pols que no és gran e cuytant a la part de dins significa sobre vòmit e sobre ixir. E universalment del pols significa en espényer la matèria corrupta de fora que ja a n'açò s'és esforçada natura e no·s tol de fer ausar lo pols. E encara que ell no s'exampla ni·s torç a nenguna part e abans que s'esforç no·s pot fer sens que la preonesca es constrengua. E a veguades se ajusten ab dos los senyals e són abdues les coses axí com vòmit e suor o ixir sanch del nas. E quant haurem complides aquestes universitats nós cuytarem de fer ·I· poc de glosa. Capítol que parla en los senyals del movement de la humor e del terme quant tira per la part desús. Los senyals d'açò són dolor de cap al pujament del terme en les partides del cap e ha-y senyals del vòmit per ajustament de la boca de l'estómach ab lo cap. E aytanbé, quant los senyals són que·l terme deja venir per vòmit és de sos senyals e aytanbé regirament del cap e grevor dels polsses e brugiment e

boniment e sordesa en les orelles, e tot açò ve soptament, e ajusta-s'í aytanbé a veguades estrenyement d'alé e dolor al cogot e tirament al ventre dejós les yllades a la part desús sens dolor e enflament als pulmós. E deus saber que les malalties e·ls accidents s'esforçen la nuyt per tal quant la natura té amont en digestió de la humor e en tota altra cosa. Capítol que parla a explanar e a devesir les paraules damont dites. En tots temps que s'ajusten escuretat e fosquetat e orbetat als vuyls e aquests accidents no se·n partexen e ab aquests accidents se persech amarguor de boca e belugament en los labis dejós e comença-li venir dolor en lo estómach o volontat e vòmit e que li cayguen baves per la boca e·ls pols se restrenguen e se·n entren. E més que més si s'endevé que·l malalt aprés açò haja tremolament ni fret en les parts dejós, adonques pots jutgar que·l terme serà ab vòmit. E més que més si la humor és colèrica e la febre colèrica que no sia causon e més que més si li engroceix la cara ni pert la color. E moltes veguades és que·l vòmit que ve aprés dolor de cap enduy dolor en l'estómach. E més que més als enfans per la feblesa de la vertut que han enduy diverses malalties per la humor que s'espandex quant lo vòmit los endevé o s'engendre en éls per açò tirament en la part del fetge o en la part de la melssa sens dolor, car la melssa ha ajustament ab les parts sobiranes en alcunes venes que estan prop de la part del nas e de ses venes, e si ab aquests accidents no s'ajusta la escuretat dels vuyls e·l malalt veu que li és semblant que ço que veu sien fils vermeyls o li és semblant que veia lambegis e belugament en l'ayre e tengua la cara e·ls vuyls e·l nas vermels e·ls vuyls li lagremejen sobtament e·l pols és alt e ondejant e és cuytant al

mohiment de la part de fora e ha lo nas agut e ha enflament al cap fort, e han dolor al cap batent. És sert que·l terme li deu venir ab ixir sanch del nas e més que més si u mostra la malaltia e·ls anys e·l regiment e la complecció e·ls altres senyals que mostren que la humor sia sanguínea, e aytanbé si la humor és colèrica ve lo terme ab ixir sanch del nas. Significa en açò que li dóna vejares que veia lum cremant e fils foguils o coses grogues e axí matex en la febre del causon com en la febre colèrica, e aytanbé signifiquen los senyals en la esguardadura e·l moviment del nas que l'iximent de la sanch serà de la nariu dreta o de la esquerra o de abdós, e aytanbé ajuden a n'aquests senyals quant li ve fret al dia del fret al dia del terme e sequetat al cuyr, e signifiquen aytanbé los annys, e més que més ve a n'aquels que han menys de trenta anys e aytanbé ajuden a n'aquests senyals fort dolor de cap, e més a n'aquels que han haüt vòmit ab altres senyals bons los quals no són senyals e ab açò s'endevé cambiament e no·s pot fer menys. Capítol que parla dels judicis. Los judicis a n'aquests senyals ajustats damont dits e·ls specials dels senyals ajustats, açò que n'és pus degut del terme, és axí com lagremar los vuyls e·l brugiment e la sordea a les orelles e tirament a les partides de les yllades e en dues parts del fetge e de la melssa sens dolor ab enflamament al cap, e ha-y diversses judicis que són pus especials al vòmit, axí quant tristícia e tirament dejós les yllades, especials senyals quant deu ixir sanch del nas: són per cosa que s'endevé al temps que s'esforça natura a gitar fora la matèria per lo nas car la concavitat del cors se omplex e empeny la humor a amont e constreny los membres de l'alenar. E los

senyals especials que venen per vòmit e per ixir sanch del nas los quals s'atroben en cascun dels quals senyals és contrari la ·I_a· de l'altre axí quant s'endevé que dóna semblant al malalt que li dóna vejares que veia belugues de foch flamejants. E·ls senyals especials que venen per vòmit e per ixir sanch del nas los quals s'atroben en cascun d'éls dels quals senyals és contrari la ·I· de l'altre axí quant s'endevé que dóna semblant al malalt[e] que li dóna vejares que veia belugues de foch flamejants quant li deu ixir sanch del nas, en açò és lo contrari de aquest senyal que quant s'endevé que li deu venir vòmit e li escureexen los vuyls en tal manera que és vejares que no veja, e la rojor de la cara és ·I· dels senyals que li deven ixir sanch del nas e no és contrari als senyals del vòmit. Capítol que parla dels senyals. Quant s'esdevé que la malaltia deu termenar ab suor los senyals són aquests que·l pols ve fort ondejant e si li poses la mà sobre la carn sentiràs alcuna humiditat dejós la mà e torna lo loc là on poses la mà vermell e trobaràs la persona calda. Encara més, és pus fort quant lo trobaràs ·I· poch imflat e royg més que no sol ésser e té la urina colorada per la grocesa de la humor. E més que més si s'endevé que sia colorada al ·IIII· dia e espessa al ·VII· dia. Adonques pots conéxer que deu termenar ab suor. E aytanbé si s'endevé en malaltia antiqua fort tremolament, e aprop açò ha creximent, la febre e la vertut és fort e·ls senyals són endevenguts bons. Adonques pots conéxer que deu venir en terme de suor. E més que més sí que isca poch ni urin poch, e universalment sàpies que les febres agudes si no termenen ab ixir sanch del nas han a termenar ab suor e abans de la suor los ve

gran tremolament. E si s'endevé que·l malalt veja en sompnis banys, ni l'apparellament dels banys significa senyals de suor, e quant la urina és colorada mostra lo primer senyal que la malaltia deu termenar ab suor. Emperò aquesta via matexa mostra que·s deu termenar ab suor o ab pervocació de urina, e departexen-se axí quant havem dit. E quant s'í endevé terme que véngua ab suor no y ha brugiment de ventre. E quant s'í endevé que haja brugiment de ventre és senyal que deu termenar ab ixir e no·s pot fer sens que no y haja suor, e sí·l malalt ha multitut de calor ni accessió fort. Capítol que parla dels senyals quant s'endevé que la malaltia se deu dissolvre e termenar per urinar. Los senyals que signifiquen aquest terme són grevor e pesor en la vexigua e no pot ixir e són-se cessats los senyals de l'ixir dels quals parlarem per avant, e·ls senyals del vòmit e de la suor e de ixir sanch del nas són cessats aytanbé, dels quals havem parlat damont, e deus saber quant s'endevé que·l membre los mou ab pesor de la vexigua és fort senyal que·l terme ha a venir per pervocació de urina e signifiqua açò aytanbé, ço és a saber, que·l terme ha a venir per pervocació de urina. E quant la urina és estada espessa e torbada als dies davant ab lausables e ab bons pòstasis, e a veguades s'endevé que aquests senyals los quals havem mentauguts derreres se endevenen als senyals quant deu termenar per via de ixir, axí quant direm al capítol que parla de la fenda. E deus saber quant s'endevé que haja gran ajustament de urina en la vexigua ab los altres senyals damont dits, és fort senyal que·l terme ha a venir ab pervocació de urina ab poch ixir e ab poca suor en aquell temps, o pot se endevenir per natura del malalt o per la figura de sos membres o per sentiment que li endevé al dors, e per aquesta rasó ha terme per urinar sens ixir e sens suor, e especialment açò endevé en lo temps del yvern.

Capítol que parla dels senyals quant s'endevé que·l terme haja a venir per via d'ixir. Los senyals són d'açò segons que ha lo malalt sobrefluïtat: ha a saber lo metge de què és e que deu saber ab açò si és molta. E aprés quant tu sabràs la complecció del malalt esforçar-t'às que hajes vertaders senyals per açò que ara direm quant hi veuràs la urina que sia torbada ab dolors agudes al ventre, especialment a les parts davall del ventre envers lo lombríguol, e seran-li sessats los senyals del vòmit e sera-li vengut brugiment al ventre e imflament a les venes que passen dels ronyons a la vexigua. E abans d'açò és estada la fenda fort colorada e ha més ixit que no ha acostumat e ha dolor en les partides de les yllades prop del pentenill, e·l brugiment del ventre li muda a la dolor del dors, e a veguades se endevé que açò és per ventositat. E a veguades s'endevé que ha pervocació de urina e endevenen-s'í los senyals de la fenda e més que més quant lo malalt és greu de ventre e dur que no pot ixir. E més que més ab ayre fret, e ha lo pols fort e poch e la poquesa del pols és pregon e signifiqua aytanbé que lo terme deu venir per ixir, ço és, quant lo malalte ha acostumat que li isca sanch del nas ni ha acostumat de suar. E ha acostumat de ixir sovén. E més que més a n'aquells que han acostumat de beure aygua freda. E dic que quant la urina s'endevé que és blancha e subtil aprop que·l terme és vengut per tots sos térmens significa que li deu venir ixir tal que és dupte que véngua en dissenteria, ço és, per tal que quant les colrres que deven ixir ab urina o ab suor o ab altres no n'hixen, endevé que hix ab ixir, e endevé·s fort a tart que véngua terme per ixir que y haja molta suor o pervocàcia de urina. Capítol que parla dels senyals que apparen quant lo terme deu venir a la febre per via de mèstrua. Si s'endevé que no y ha altres senyals ni laxament de ventre o la malaltia troba grevor o dolor en la mare e al pla de les anques e tiraments

pots pronosticar que haurà de sa mèstrua. Capítol que parla dels senyals quant lo terme deu venir per via de morenes. Significa açò primerament dels altres senyals, e que és acostumat de haver morenes e ha gran grevor e dolor en les partides del pasturol, e ha lo pols gran per força de la dolor e és constipat de ixir a cambra e d'orinar, e escup e sua fortment, e ha bona vertut e ferma e ha·n bon pols. E més que més és aquest senyal en aquells que han malalties longues que no han hauda de digestió, e quant aquesta dolor se tresporta e·s muda d'aquel loch és lo senyal açò que han dolor e imflament en les venes, so és a saber, als lochs de sots los quals lochs són ajustats ab lo pasturol e han fort imflament. E aytanbé s'endevé que tira a alcuna part on és lo membre feble o·s transporten en dolor de junctures o han dolor en membre naffrat. Emperò les parts de les yllades les quals són apellades sarxiff si tiren ni dolen no·s pot fer que prenguen senyal del loch matex ni d'altra part especial car aquest senyal és universal a totes les dolors. E sàpies que quant se transporten les morenes en fer postemes és-ne cosa fret e en etat de vellesa. E açò s'endevé naturalment quant a la primavera fa fret més que calor per tal car lo fret té restret. Emperò per la segona rahó, ço és a saber, per la etat de la velesa és pocha e no pot expolssar complidament. E han dit alcuns que aquels que passen ·L· o ·XXX· annys han terme per via de ixir o per via de pervocar urina, e açò no és cosa en què·ns dejam fiar. Mas lo transportament s'endevé per dues coses. La una és car la humor no hix fora complidament, e d'açò és cosa grocea de la humor, universalment quant s'endevé que n'hi ha molta, o n'ix poca quant s'endevé que n'hi ha poca; e la cosa segona s'endevé per la vertut quant la vertut no és fort ni poderosa que pusca senyorejar, ni és massa feble ni lassa. Aytanbé que no git la humor de la universsitat dels membres capdals, e la rasó d'aquestes dues coses és

començament de la vellesa, e moltes veguades s'endevé que apparen senyals del transportament e endevén-se que han gran ixir o han gran pervocació de urina blanca e no s'í muden los senyals damont dits. Capítol que parla del mudament que fan les morenes en altra malaltia. Los senyals d'aquests mudaments són quant són a les partides sotiranes, quant los ve dolor a n'aquelles matexes partides ab imflament, e imflament en les venes que passen dels ronyons a la vexigua e en les cuxes. Capítol que parla dels senyals quant se muden les morenes a les parts sobiranes. Los senyals que signifiquen a n'açò és grevor del cap e dels sentiments corporals, especialment al sentiment de l'ausir, tant que a veguades tornen sorts, e açò quant han haüt constrenyhiment de l'alé e tresmudament de l'orde degut axí quant s'endevé al cap soptament. E aytanbé matex si s'í endevé abautiment, e·l més quant ve açò és que·s fa postema detràs les orelles, e aytanbé matex no poden pendre senyals si imflen e·s boten les venes dels polssos e han vermella la cara, e si veus que la malaltia s'esforç al temps del davallament, adonques sàpies que la malaltia ve en antiqüitat. Capítol que parla als térmens que venen per postema. Si la vertut és sana e los senyals són bons e la urina està subtil en lonch temps signifiqua que engenrar-s'à postema en temps que la malaltia és de humor calda, e si s'endevé que·l malalte guarex sens que no y apar terme mas guarex per via de transportament, e aprés açò veuràs les venes dels polssos ab fort espandiment e ab gran batement que no n'han remesi e veuràs la color que·s tresmuda e han la alenada soptosa, e a veguades los endevé tos secha, e aquest que ha açò és apparellat que ha apostema en les junctures e·l membre que és pus apparellat a reebre aquesta apostema és lo membre que és pus dèbil. E·l temps del yvern en l'estat de la velesa són senyals e cosa de fer venir lo

terme per via de postema. E la postema és humida e és apparellada de reebre digestió, mas les apostemes que han acostumat de venir en l'ivern e en la etat de la melssa prenen menys la digestió de què s'engenrra l'apostema e açò és per la fredor. Encara alcuns han dit lo contrari d'açò axí quant havem dit. E quant s'endevé que la urina és molt ayguosa al temps del pujament de la febre significa dolor que s'engenrra al cors; e dels senyals pus forts del terme que deu venir per postemes és quant los térmens venen tart, e alongament de la malaltia tant que s'alonga entrò al ·XXI· jorn, e en aytals malalties longues s'endevenen dolors soptament en alcuns lochs. E més que més s'endevé als hòmens de maltret si no han pervocació de urina ni que·ls isca sanch per lo nas ni ixir, adoncs los ve postema a les junctures. E més que més al dia del terme e dels senyals pus forts és que·l terme que ve tart no és complit ab son trigament, quant los senyals altres no tornen de caps, e les febres que venen per lassament si no termenen al ·IIII· dia ab urina espessa o ab ixir sanch del nas, adonchs se alongua sa malaltia e venen postemes a les junctures o en qualque part als hòmens de maltret, car lo lassament és o per moviment o per sí matex, mas la postema és que venen en les altres partides, venen pus tart, car les conjunctures treballen més que·ls costats que no fan movement, e açò és en temps de dormir, e si la febre és en pujament a la carn tenrra reep la humor, e·s ab lassament per movement ve més la postema en les junctures. E moltes de veguades s'endevé que ve la postema e signifiquen aquella sos senyals, e la urina del malalte és gran e espessa e blanqua. E si les febres començen ab tremolament e se·n van ab suor és fort tart que y haja apostema, e açò és la terçana e en la quartana si donques no y ha molta humor. E universalment torna soveny e buyda cada dia molta humor, e és fort tart que y romangua sobrefluïtat de què·s pusca fer postema, e si·l tremolament per cabal toll que no y pot haver sobrefluïtat de què·s

pusca fer postema, e si·l tremolament per cabal toll que no y pot haver sobrefluïtat de què·s pusca engenrrar postema e ja més toll la sobrefluïtat quant hi ha suor e la pervocació espessa, però s'endevé tart que sia ab apostemes que són en les febres longues e antiques, són més als membres de la part davall, e quant són als membres de la part damont són los membres glanolosos, e quant ve la apostema als migans membres és als costats, e aquella postema que ve per litàrgia se fa al rasigal de les orelles e aquestes apostemes moltes veguades fan terme complit. E les postemes dels pulmós han lur terme ab apostemes de les junctures. Capítol que parla dels judicis d'aquestes apostemes. Quant s'engenrren aquestes apostemes sens que no y ha digestió no·s pot fer açò que no véngua a una de dues coses: o la apostema torna molt major que no és o tornarà la malaltia, o la humor se enpeny a les junctures e als membres dolorosos que són febles. E les melors d'aquestes postemes és quant lo malalt se·n sent pus aleujat e que la apostema véngua aprop digestió e tira fort a les parts de fora e és luny dels membres nobles, e la apostema d'aquelles apostemes que venen per terme la qual és mola e se n'entra [...] quant hom li posa desús, és menys mala que no és la dura, mes que esguarda pus tart per ço car és freda. Emperò és menys mala car ab ella no·s perssech dolor. E aquestes apostemes desús dites quant venen, e roman encara de la febre, ajusten podrit aprop LX jorns, e aqueles que pus tost [...] l'ajusten és a ·L· o a ·XX· jorns, e la postema que és menys mala de les apostemes damont dites és quant se met en alcun membre sotirà e ab tot que és sotirà o de la part davall convé que haja loch on se ajust lo podrit car si no y havia loch on se ajustàs lo podrit poyria·s endevenir que tornàs al loch d'on és mogut axí com s'endevé al metge ignorant quant fa repercudir les postemes ab coses fredes que la apostema torna on s'és engenrrada, e crex-li lo mal més que no havia per tal cor li

fayie·s coses constrenyents. E les medecines reffredants són fort menys contràries e males a les postemes que venen per terme en quant les fan tornar a la part de dins. Emperò lo loch que és pus degut e pus apparellat de venir les apostemes damont dites, so és, lo membre pus feble o membre en què haja alcuna malaltia, e on que on als membres de la part davall e al membre en què més s'usa. E la pus loable postema de les apostemes que venen per terme, e aquela en què és menys de dupte de tornar atràs a la part de dins és aquella que s'obre de part de fora, axí quant és dupte d'aquela que se n'entra de la part de dins. Capítol que parla dels senyals quant en lo terme deu haver espasme. E si s'endevé als infants que hagen pahor en durment ni sien constipats ni poden ixir a cambra e la urina los montiplica molt e la urina e la calor los torna verda e vermella e fosca, adonchs pots conéxer que deu venir lo terme en espasme, e açò s'endevé entrò ·IX· annys, e on pus menor són és pus cert en ells aquest senyal. Emperò si s'endevé als hòmens jóvens són los senyals aquests que torçen e regiren los vuyls quant han febres agudes e han unglela als vuyls e·l cogot e la cara se n'entren e casen-los les dents. Adonchs pots jutgar que·l terme deu venir ab espasme, e moltes de veguades s'endevé que·ls dura lonch temps la dolor del coll e la grevor del cap quant hi ha febre ni la postema és calda, e a n'açò s'engenrra espasme o vòmit vert e més que més als costats. Capítol que parla dels senyals del terme que deu venir ab tremolament. E si veus que en la febre haja haüts bons senyals e·ls senyals del térmens són lausables e fa poca urina, adonques pots conéxer que deu haver lo terme ab tremolament si donques no era massa larch de ventre. Mas si és temprat de ventre no està per açò que no y haja tremolament, e a veguades s'endevé que s'í ajusta alcuna suor, car en les malalties cremans

e agudes endevé e·l tremolament enans que la suor. Capítol que parla dels senyals que signifiquen bon terme. E deus saber que·l bon senyal del terme lausable són quant la digestió appar abans que·l terme véngua al dia cret lausable, e açò haja manifestat lo dia lo qual li és degut e manifest dels dies manifests e que·l terme sia ab qualque pervocació. E aquest terme no sia terme de transportament de postema ni en altres accidents, e aquesta pervocació deu ésser de la humor de què s'és engendrada la malaltia. E hisca de la part de la qual li és pus degut de dissolvre e ixir, e que·l malalte haja compliment de natura que u pusca sofferir. E fer-t'à més cert dels bons térmens per los dies de la terçana e e·l causon si veus que·ls térmens venguen per los dies deguts. E que·ls regesquen en figiment degut en la vertut del malalte e al pols segons que·s pertany a la malaltia, e que·l pols sia fort e tardiu al temps que la malaltia ha major força. E més que més si·l pols crex e que·s cambiu poch e que la virtut sia en engualtat, e açò és pilar en què·s pot sostenir que la perfecció és d'açò remesi e alongament de la malaltia. Encara sàpies més que quant s'endevé que·ls senyals ni àls s'ajusten e dorm al terme és l'esperança d'aquest pus fort e pus vertadera que no és a n'aquell que ha lo contrari d'açò, e en ço lo·t pots ben fiar fermament. E moltes veguades s'endevé que han molts senyals de pahor e apar digestió en la urina e e·l pols és engual e fort. E deus saber que quant la malaltia és de bones humors, e al començament apar digestió en la urina, adonques te pots confiar en la malaltia. E on més hi aparen senyals duptoses de pahor significa mils que ha terme prop. Capítol que parla dels senyals que signifiquen los térmens. Mas les raels d'aquests senyals són lo contrari dels senyals. Dels térmens bons damont dits axí quant s'endevé

que·l movement del terme és enans de la fi e de la digestió. E Ypoccràs apela aquest movement d'aquest terme sapat altail. E ja sabs que és la cosa de la malaltia quant s'endevé en dia que no és de terme ni·l pols comença a mirmar. E deus saber que·ls senyals del terme s'í venen abans d'açò alcuna pervocació, sobrefluïtat no li te dón car açò s'endevé [...] per la multitut de la humor. E és espolssament de humors sens regiment axí matex quant s'endevé que·l malalte troba alcun leugament sens que no y ha apareguda denguna digestió. Lo metge no·s deu fiar car açò no és digest e se n'entra. Car moltes veguades s'endevé que la matèria és digesta a natura e·s lassa e no la pot espolssar de fora e torna-se·n laïns. Capítol que parla dels judicis que signifiquen sobre los térmens mals. Si s'endevé que s'ajusten mals senyals axí quant privació de digestió o mudament de ço que deu ésser-ho [...] altres senyals àvols pots jutgar per aquests senyals que·l malalt morrà. E·l temps del juesi per què conoxem per lo cuytar o per lo trigar de ço que sabem ja per les coses que venen primeres del terme, axí quant havem damont dit, és dels senyals mals quant los apòstasis de la urina són afonsats e negres. E açò quant ve al ·IIII· dia e adonques significa la mort al ·VI· o al ·VII· dia per les coses si s'endevenen damont dites. Capítol que parla dels senyals de les digestions e de lur judici. La digestió és coneguda per la urina axí quant és declarat en són loch, e no·t deus fiar que la urina sia fort colorada si donques no y apparen bons pòstasis, car si no y havia postàsis la color de la urina no significa digestió e la privació de la sustància de la urina dampna més que no fa quant la privació és en la color tant solament car per la sustància de la urina conexem la matèria si és greu d'espolssar e de

gitar hó aleugar. E si s'endevé que apareguen bons senyals de digestió al començament de la malaltia és affisada sens dupte e si s'endevé que·s tarden los senyals de la digestió no és de necessitat per açò que y deja haver perill, car s'endevé que la malaltia és longua e no y ha perill. Mes seguex·se·n que la malaltia s'alongua. E totes veguades que veges que y haja bon terme [...] ha-y aver bona digestió. E gens tota hora si be sia digestió no se·n seguex que y haja terme. Ans a veguades s'endevé que la malaltia esplegua ab deguastament. E sàpies quant s'endevé que cau en les febres apar digestió no y pot haver conguxa axí quant ha la apostema no ha dolor quant ha digestió e si tarda la digestió. E veus los accidents bons a la vertut fort e ferma adonques li fé pervocació. Capítol que parla dels senyals universals. Tot mudament soptament que aparesca al malalt en color o en tast és mal senyal e significa en gran novell e terme no profitòs, emperò quant veuràs aquests mudaments soptós deus, de present, enteroguar l'estament del cors. E si li veus transsiment en la faysó de la cara e en les extremetats que endevengua per necessitat de vegília que no haja pogut dormir hó per treball o per gran movement, o per gran ixir, pots haver confiança que·l malalt tornarà a son estament a dos dies e a ·III· dies. Emperò quant s'endevé que aquests senyals apparen per adhustió o per deffaliment de vertut és mal senyal. Capítol que parla en la memòria dels bons senyals. Los bons senyals són quant lo malalt soffre e aporta bé la malaltia e ferma vertut. E bona fayssó de cara. E si s'esforcen los accidents, e la vertut dels pols és bona e fort e ten orde, e apparexen senyals de la digestió e senyals de bon terme, és troba leuger aprop la pervocació o aprop

que haja ixir, e·l pols ha esguardament en bé. E quant s'endevé rojor aprop lo lacsament és bon senyal car açò significa que la calor se·n partex e roman lo fret quant se n'és partida la [...] humor. E aquel senyal és pus lausable que aquest no és quant la humor se buyda leugerament e n'hix. E sàpies que quant s'endevé que la vertut és ferma ab àvols senyals pots haver bona esperança. E quant lo malalt ha l'enteniment bo e ferm e bona alenada. E leuger enteniment de les coses estranyes que enduen pahor e ha bona leugeresa aprop que ha dormir. E dels bons senyals que y són és quant alena leugerament. E dels bons senyals aprés que y és quant li ve volontat de menyiar e quant reeb sa vianda bé. E dels bons senyals e dels deguts que y sien aytanbé e dels naturals és veyllar e dormir naturalment. E quant la color és engual a tots los membres del cors. E deus saber que·ls bons senyals ab sanetat de la vertut significa que serà tost guarit. E si s'endevé que·ls bons senyals venguen ab la feblesa de la vertut guarrà tart. Capítol que parla dels judicis dels mals senyals. Deus saber que·ls senyals que són àvols en la fi signifiquen la mort e si la vertut és fort ha longua malaltia, e aprés mor. E si la vertut à feble mor breument. E moltes veguades s'endevé que apparexen senyals mortals e en àvols dies e endevé que ve en açò que és bon terme que·s muda la humor en altre membre e guarex lo malalt. E aprés te deus comfiar als bons senyals que aparexen al temps de la fi. E aytanbé deus dubtar dels mals senyals que aparen a la fi e per açò no jutges lo malt a mort, si donques no vehies que hagués deffaliment de vertut o que fos la vertut feble e tot açò és mal senyal. Encara més, te deus guardar al començament de les malalties agudes que venen de membre, ajudant axí quant ve lo plovesi

al pits en l'estament d'aquel membre. Car aquell membre significa més de la malaltia de l'estament d'altre membre. Axí quant lo plovesi escup ab digestió complida significa més en salut que no fa quant apparex digestió en la urina. E·l metge que sab conéxer en la fàs del malalt deu guardar en la cara e als vuyls o en los altres lochs de la cara que haja mal estament e no natural. Emperò que·l metge sàpia primerament ab lo malalt si aquel estament és natural. E si·l malalt no ha aquel estament natural sàpia si li és vengut per altre accident o per alcuna malaltia. Car a veguades s'endevé al malalt que haurà la lengua aspra e mala color. E açò los endevé a veguades per alcunes coses que hauran menyiades e no u fa per cosa de la malautia. Capítol que parla en la memòria dels àvols senyals que·s cambien segons les obres e segons los membres. E·l pus degut que pots parlar d'aquesta rasó és que parles al capítol de la dissolvició de les junctures. Emperò los senyals que·s conexen del malalt de la fayssó e de la color de la cara e han fayssó e color de home mort e no han senyals per vigília ni per fam ni per pervocació, anans se n'entren los vuylls e·l nas los agusa e los polsses se n'entren e les orelles se reffreden, e·l cuyr de la perssona los tira e la color los enfosquex, e·ls enverdex, e·ls torna negre e han la cara polssosa que sembla pols de cotó arquejat, e aquest malalt aytal significa que deu morir tost. E deus saber que un hom sà que no és acostumat d'aver malalties e si s'endevé que caygua en grans malalties significa que ha gran perill. E si aquests mudaments damont dits s'endevenen per altres accidents sens que no han malaltia torna tost en son aesser d'aquell accident en ·I· dia o en una nuyt. Emperò aquel malalt que ha aquests senyals per vigília o per fam e no se·n torna tost no és bon senyal emperò és pus afisat que l'altre. E si s'endevenen

aquests senyals en les agudes malalties és mal senyal e és semblant que la malaltia apodera, més encara aquest és pus affiat que aquells qui ó han de les malalties agudes per cosa de la malaltia, car pus mal és quant han lo transportament de la cara per força de malaltia aguda que quant los endevé per fam ni per vigília ab què y hajen ·I· poch de malaltia aguda. E aytanbé deus saber la differència entrò que veuràs los senyals al malalt de la agudesa de la cara e del mudament de la color per corrupció de la malaltia o per cosa de vigília o per lexament. E quant s'endevé per açò no és fort mal senyal. E encara més direm dels senyals que signifiquen al malalt[e] en l'ull si és cosa que li venga per vigília ni per grevor de les palpernes ni que haja abautiment de dormir o que haja gran vigília e·l pols que sia fort cuytat. Car si s'endevé que·l malalt[e] haja aquestes coses ab ixir significa que d'abans que hagués aquesta malaltia significa que ha haüt gran ixir. E si aquests accidents li endevenen per fam e s'amagrex pots conéxer que li ve per l'accident de la malaltia e que no ha hauda fort febre e no u ha per los accidents damont dits. E quant hom li palpa la carn ab la mà sembla e apar que sien bellugues de foch e si li torna la color groga sobtament significa senyal no bo. E si sobtament li torna la color negra és mal senyal. E·l pigor e·l pus mortal d'aquests senyals és la negror. E aprés és la groguor mas no és tan mal senyal e pot-s'í hom ·I· poch més fiar. Emperò que la grogor véngua per calor e que no sia del tot de fredor. E a veguades los endevé per vigília e per brugiment e per dolor e aquela hora t'í pots mils fiar. E si s'endevé que n'hagen lo front ni·l nas senyalat no és àvol senyal. Los senyals que prenen per la dolor del cap si s'endevé que hajen dolor de cap ab vertut fort febla e ab malaltia aguda e ab d'altres mals senyals signifiquen que·l malalt[e] és mortal. E si s'endevé

que li isca sanch del nas al dia ·VII· no és mortal. E aprés lo ·VII· dia li hix alcun decorrement del nas e de les orelles e u continua entrò ·XX· dies és tart que termen ab ixir sanch del nas mas termena ab alcuna humor que li decorrerà per les narils o per les orelles o que li hisquen alcuns florenchs. E més que més en les partides davall. E quant s'endevé que han la dolor al cap al començament de la malaltia e amirma la dolor al ·IIII· o al ·V· dia termena e partex al dia ·VII·. E quant s'endevé que la dolor comença al ·III· dia e amirma al ·V· deu-se departir al ·VII· dia o al ·IX·. E han dit alcuns metges que si la dolor se·n partex al ·X· dia no és amirmada al dia ·VII·. Emperò lo dia ·X· no és dia de terme. E aquest dit no·m dóna vejares que sia rahó car lo comte no està a n'aquesta via. E si s'endevé que la dolor del cap començ al ·V· dia deu-se departir e termenar [...] al ·XIIII· dia. E açò és lo comte degut. E·l més dels malalts que han la dolor del cap són aquels que han febres terçanes. Capítol dels senyals de l'estómach. Són quant han sanglot en les malalties agudes: signifiquen mal e més que més quant l'àn aprés gran ixir. E aytanbé quant han gran enflament e batement en l'estómach. Los senyals mals que prenem per los membres de l'alenar quant los membres de l'alenar són frets ni la alenada és freda significa mortificament de natura. E aytanbé quant la alenada sembla alenada de hom làs quant tira l'ayre. E la alenada és ab torbament d'enteniment, significa mal senyal. E quant la alenada és per postema de les partides del pits és pus mal senyal. E aquels que són prop de la mort se n'entra lo ventre e han la alenada soptosa e alenen més de la part damont. E·ls mals senyals que prenem per la part del sens si·l malalt no veu ni s'ausex ni vol dengunes coses ausir ni res flayrar ni colors veer significa feblesa de vertut anima. És àvol senyal los

senyals que prenem del vuyl quant s'endevé que sembla al malalt[e] que veja coses que no són veres ni ha los vuyls entrats o és espasmat e no u ha per ixir ni per vigília ni per fam. E aytanbé quant lo [...] blanch del vuyl li torna vermell que sembla color de pavó ni s'engroguex és mal senyal. E quant en la ·I· vuyl ha poch en les agudes malalties, o al xarxan o en lur semblant és que no pots veer al malalt[e] senyal pus mortal. E quant s'endevé al malalte que·s gira l'uyll al cap en les agudes malalties és mal senyal, e aquest girament és per espasme que són en los nirvis dels vuyls; tansolament sens dengun contrari que no haja al cervell significa que no ha l'enteniment torbat. E·ls senyals que prenem que dóna a vejares al malalt[e] que veja lampejar on que on sobre cosa negra. E açò significa vòmit. E més que més quant la sanch se gira en les parts damont. E aytanbé quant li lagremegen los vuyls sens sa volontat més que més la ·I· vuyl que perda és mal senyal si donques no y aparien senyals de bon terme. E sobre aquest terme bo significa los altres senyals, so és, ixir sanch del nas quant ve ab los senyals damont dits de salut. E aytanbé guarda les làgremes si són poques ni subtils ni espesses ni caldes ni fredes ni se n'ixen de grat ni s'és [...] grat ni han avorrit lo mengar significa senyal no bo. E si s'endevé que vulla estar en lobregura més que en claretat significa senyal mortal si donques no era per escalffament de gran dolor. E si aquest escalffament no y és, sàpies que aquests accidents venen per deffalliment d'esperit animal. E quant l'ull està que no·s mou és mal senyal. E quant li ve ajustament de molta laguanya e ve la ·I· aprés l'altre és mal senyal. E si s'endevé que la laguanya sia molt secha és pus mal senyal, car aquesta laguanya endevé per lacetat de la vertut

natural que no pot digerir la matèria de l'ull encara que sent en l'ull alcuna cosa quant n'í ha molta que no·n pot ixir. E no deuen dir que aquest accident véngua per multitut de humors que decorien en l'uyl e que sia lacetat de natura per degesir car l'uyl en aquest estament és sech e pregon e·ls senyals de la sequetat són declarits. E la sequetat de la laguanya significa açò metex. Los senyals que prenem a n'aquesta rahó matexa quant s'ajusta sobre la nina alcun enseniment que sembla a taranyina e aprés se met en les palpernes e torna laguanya, e continua açò de fer significa que és prop de la mort. E quant s'endevé en les malalties agudes e han l'uyl fort vermeyl significa que apostema calda ha al cervell e en l'estómach és mal senyal. E quant l'uyl los torna en color de pahó o grogua és pus mal senyal. E quant l'uyl los rebotex e sembla que veja gran lampejadís és mal senyal. E a veguades se pot endevenir que per moltes humors agudes e postemes que·s són engenrades en les partides del cervell; e quant s'endevé que·l malalte dorm e té les palpebres dels vuyls ubertes sens sa volontat e aprés han seccetat en les palpebres és mal senyal; e si té l'uyl ubert quant dorm tant com ·I· dit significa senyal mortal; e quant té l'uyll ample ab àvols ymaginacions e ab vanitat e ab feblesa significa senyal mortal. Encara més diem que a n'aquel malalt que hom veu alcuns floronchs pochs dejós l'uyl significa que mor al ·X· dia. E si ha desig de coses dolçes és àvol senyal. E quant té lo nas tort significa que és mort. E quant ab aquests accidents s'í endevé espasme és ja pus mortal. E quant lo nas li n'és entrat e alena e parla ab les narils és mal senyal. E quant s'endevé que senta que olgua almesch o mantegua o brac e que li degota aygua groga del nas e açò endevé a les febres agudes significa que la mort és prop. E quant hom li fa coses que·l façen estornudar e no estornuda e han perdut lo sentiment que no·ls ischa sanc del nas per res que hom li faça és

mal senyal. E quant s'endevé que·l malalt[e] passa la mà per la cara e tir la roba sens que no y haja menester e·ls hix aygua del nas significa mal senyal. Los senyals que prenem de la aurela. Quant veuràs que·l moll de la aurella és sech ni·s gorruda ni·s gira la part damont la qual és apellada alxarpha és mal senyal. E encara més dien que açò que és mort de la orella segons opinió de Gualién e dels altres ancessors significa senyal mortal. E quant s'endevé dolor en la orella ab febre aguda significa senyal mortal si donques no·n decorr alcuna cosa de què haja remesi. E aquest decorriment ve als enfants. Emperò los hòmens jóvens moren anans que la postema lo sia uberta per tal car han la vertut e·ls senyals forts. Senyals que prenem per les dents. E quant s'endevé que·l malalt[e] mastegua ab les dents axí com si menyiava alcuna cosa e ha·n gran febre és mal senyal. E diem que aquels en què·s cobren les dents de humors viscoses e han febre significa que la febre los deu esforçar car aquest senyal significa gran calor ab humor viscosa e és tart que·s deguast e quant los pacients han les dents netes sens que no u han acostumat és senyal no bo. E quant endevé que han croximent de les dents sens que no u han acostumat significa que vendrà en auradura e si no ve en auradura significa mort. Si donques no és alcun malalt[e] en què vengués per feblesa del cor car per aquesta rahó li endevendria que croxeria les dents e si han les genives verdes és mal senyal. Capítol que parla dels senyals que hom pren de la lengua e de la boca e d'açò que és ajustat ab éls quant s'endevé que·l malalt haja la lengua negra en les malalties agudes e grossa significa mal senyal. E quant han seccetat en la boca de la saliva és senyal no bo. E si primerament secha e depux en la fi de la malaltia se enasprex e torna negra és senyal mortal. E més que més al ·XIIII· dia. E deus saber que quant han fort pudor en la boca en les

agudes malalties és senyal mortal. Car açò mostra que han gran corrupció en totes les humors. E quant té levat la ·I· dels llabis més que l'altre en les febres agudes és mal senyal. E quant los labis se fenen al malalt mostra que ha gran enflamament. E quant los labis són espasmats és mal senyal. E quant té la boca uberta en les agudes malalties és mal senyal. E quant han la lengua exuta ni seca significa senyal no bo, encara més diem que aquells que han febre aguda e·ls fa sobre la lengua senyals semblants a siurons negres e pren-li desig de coses caldes ab les febres agudes significa que la mort los és prop. E quant s'endevé que·l malalt haja aspra ni espessa la lengua significa que deu venir en litàrgia. Emperò quant han la color mudada ni han aspresa en la lengua que no sia per cosa artificial, e deus saber que no és de necessitat que la lengua haja mudament de color si donques no u ha per alcuns accidents o per vesinetat de alcuns membres que·s són ajustats ab ela. Capítol que parla dels senyals del terme del guargualó e de l'albrer. Sobtament en dia de terme significa mal senyal. E si l'esquinència qui ve soptament és escumosa ha menys de perill. Car la escuma no ve sinó per gran enflamació que és apleguada al cor e destorba fortment la obra del pulmó e de la diafragma en tant que no pot tornar l'alenada engualment. E açò no pot ésser sinó per postema qui s'és engenrrada en lo guargualló si donques no era per altres grans accidents que s'í endevenguessen. E moltes de veguades s'endevé l'esquinència al guargalló sens postema mes és per gran deccoriment que y davalla del cerveyl. E si s'endevé l'esquinència ab febres fortes e dures signifiquen la mort car lo cor és carreguat per força de gran calor especialment quant lo cor s'enflama d'un membre a altre, e és que·l malalt ha molta mala complecció que no pot sofferir la malaltia. E aytanbé quant s'és

imflada la servits tant que toll que·l malalt[e] no pot transgolar. E açò és perquè los nuus són levats de lur loch per força de sequetat e aquestes esquinències són pijors que dengunes. E si·l malalt[e] transgola la saliva e no la pot transgolar sinó ab gran mal treyt és mal senyal. E si beu aygua e la gita per la boca o la escup ab gran constrenyement és mal senyal. Los senyals que prenem de les venes e de lur estament: Ddiu Ypoccràs que les venes dels polsses apparen poques prop de les silles e de les palpebres és mal senyal. Los senyals que prenem per l'afluxament del cors e de la feblesa e de àvol estament de jaser endevenen al malalt[e] per accident de moltes males humors grosses que són en les entramenes. E aytanbé·s pot endevenir per sequetat del cors e per gran feblesa e per poques humors, e aytanbé s'endevé per feblesa de les junctures. e·ls senyals que devesexen açò no·n són preses per l'espessetat del cors ni per la magresa axí quant se albiren molts. E moltes veguades atrobaràs que les entramenes són plenes de humors e·l cors és magre e moltes veguades és febla la vertut als nirvis e·l cors és gras, mas los senyals són que diem en altre loch. Los senyals que prenem per la jasilla quant lo malalt[e] jau en aquel estament en què ha acostumat és bo. Mas quant jau al lit e va rodan per lo lit e adés se dreça e s'hix del lit torbadament, e quant jau vol jaser en sobmés e té les estremetats descubertes no degudament, e adés se leva e adés se asseu, e açò li endevé per la gran congoxa e per la gran calor que y appar de la febre per què per aquels accidents ha gran treball e és mal senyal. E deus guardar car a veguades lo cors és espés e gras e reeb tost afluxament e flaquetat tant que quant aquest és sà jau tot dia en aquest estament en què ha acostumat. O quant s'í endevé per alcuna dolor que li toll que no pot jaser. E quant s'í endevenen

aquests accidents en aquest aytal monstra que no y ha gran perill. Tot estament desordonat ve al malalt[e] en son jaser, lo qual no ha acostumat en temps de sa sanitat, en les malalties agudes és mal senyal. E encara més, quant lo malalt[e] ama lo jaser endevén-li multitut de humors que ha en les entramenes o per sequetat de deguastament de humors que han affeblits los nirvis o li endevé per feblesa de nirvis que s'endevé en altra part. E si no pot jaser ni estendre e ha volontat de jaser ni ha altres mals estaments és mal senyal. E·l més d'aquests accidents li endevenen per ço car l'alenada quant jau la agreuga fortment. E açò li endevé per postemes que són engenrrades als membres de l'alenar o per altres contraris que ha als membres de l'alenar e ja has entés les coses d'açò damont dit. E quant s'endevé que·l malalt[e] no vol veure les gents e està girat envers la paret e si jau de bocavallons sens que no u haja acostumat és mal senyal. Car açò li endevé per torbament de l'enteniment e per dolor del ventre. E si vol jaser en loch fresch e lausable e que les junctures ne reeben tost sequetat és bon. Capítol que parla dels senyals que prenem de l'estament del cuyr. Quant lo malalt[e] ha sech lo cuyr e tira fort que no·l lexa tornar en son loch, e si la babor que hix és calda e ha fret l'alé significa mal senyal, car açò demostra que la calor del cor és deffenida. Los senyals que prenem de l'estament del ventre e de les yllades que són appellades sarxif, aquests senyals quant s'endevenen al malalt[e], segons la vertut del ventre, si és que quant reeb la vianda e s'arremena poch o la gita damont o davall e ha floronchs pochs al ventre e ha fosca color e tirament de les parts de les yllades e les té imflades, e la una està pus botada que l'altra més que no sol en sa sanetat, significa mal senyal, o quant les ha enclotades més que no sol és aytanbé

mal senyal. E si s'endevé que haja tenresa del tast o duresa e s'imfla lo ventre ab dolor que y haja e és transsit e sec, significa que ha apostema de dins. E quant no ha dolor e ha sequetat significa mal senyal. E si s'endevé que li·n sien entrats los costats ab dolor e la humor tira a la part davall, e si s'endevé que no y haja dolor significa que la matèria s'és girada e és mal senyal. Los senyals que prenem del pasturol quant s'endevé que·l pasturol los hix per sí matex en les febres agudes e·l membre e·ls generatius són molls és mal senyal. E quant s'endevé que·s fan postemes als generatius en les malalties agudes significa mal senyal. E quant han espasme als generatius e al membre significa mortificament de natura e fort gran dolor. E quant los alargua la esperma en la urina al començament de la malaltia significa que haurà longa malaltia. E si s'alargua la esperma a la fi de la malaltia és lausable. Encara més prenem senyals de l'estament de la mare e de lur natura. Los senyals mals que s'endevenen a les fembres en les febres agudes prenem per part de les estremetats. E ha-y d'alcuns metges que prenen aquests senyals per la qualitat axí quant han fredor de les estremetats e ab calor de febre aguda que no se·n partex és mal senyal. E quant s'endevé ab febre vella no és tant mal senyal. E·l mal senyal de la fredor de les estremetats és quant avé ab les febres agudes car la fredor de les estremetats ab febre aguda significa que ha gran postema a la concavitat del cors o pot ésser que u ha per offeguament de la calor natural. E·l pus mal senyal que nós prenem de la fredor de les estremetats que signifiquen a mort ab les febres agudes és quant los ve lo fret a les estremetats al començament de la malaltia. E aytanbé que hagen fredor que no s'escalfen, car açò significa que la sanch del cors se n'entra ab la postema. E la melor cura que tu pots fer a n'aquesta malaltia és que prengues camamilla e donzell e faràs-ó bulir en aygua e aprés pendràs una bona esponga e mularàs

l'esponga en l'aygua bullent e prembràs-la bé, e aprés posaràs-li la dita esponga sobre la boca del ventrell calda e bullent axí com ho pusca sofferir, e açò faràs per ·VI· o per ·VII· veguades. E quant s'endevé que·ls dits dels peus o de les mans e les ungles se enfosqueexen significa senyal mortal. E quant los enrogeexen les estremetats ni·s muda la rojor soptament a color de podrit significa que aquest senyal és pus mortal que no és aquell de la fosquetat damont dita. E si·l malalt[e] ha grevor ni pesor que li véngua soptament signifiqua que ha feblesa de la vertut animal e la fosquesa damont dita significa feblesa de calor natural. E la rojor signifiqua pahor e abondament de males humors. E la negror és melor senyal que la fosquesa ni la rojor. Emperò si veus que y haja senyals que sien bons e molts no és inpossible que·l malalt[e] no guaresca. E si s'endevé que les estremetats se tresmuden ab austió de les estremetats del cuyr ab fret de la part de dins significa senyal mortal. E quant s'endevé que han espasme segons lur estament és senyal mortal e més que més quant han l'espasme aprés gran ixir és mortal. E quant s'endevé que han espasme lo qual és apellat casas ab mala ymaginació e ab vanitat e ab fort febre és senyal mortal. Los senyals que prenem de l'estament del dormir e del vetllar quant s'endevé que·l malalt dorm de dies e no pot dormir la nuyt no és bon senyal. E si no pot dormir de nuyts ni de dies és mal senyal. E açò és perquè lo servell se corromp e·l dormir de dies és pus afisat que quant dorm al començament de la cesses. E quant dorm a la fi de les febres ab la cessió és mal. Emperò al començament de la cessió pot ésser que no·ls te dón. E quant han feblesa del pols ab abautiment és mal, car açò li ve per feblesa de la vertut e no·n li ve per humiditat del cervell. E més que més si han l'enteniment torbat. E a veguades los endevé per putrefacció de humors fredes. E quant s'endevé que

dormen molt e be e han aleuge de la malaltia és bo. Los senyals mals que prenem quant s'endevé als malalts que van graponejan ab les mans que sembla que vuylen tirar alcunes coses e guasten la paret és mal senyal, car açò los endevé per moltes males babors que pugen al cervell. E quant s'endevé que davalla en l'uyl e la humor és que sembla brach e·ls dóna vejares que vegen ço que no és e que sia ço que no és, és mal senyal. Los senyals que prenem del parlar quant s'endevé que la veu e·l parlar és aordonadament bo. E quant parla desordonadament és mal senyal. E quant lo malalt no parla e calla significa comunament que ha constrenyement o affluxament de la lengua o del gutur o que les venes són espasinades o que ha perduda la vertut ymaginativa, la qual és cosa e començament del parlar. E si·l malalt parla molt quant termena és bon senyal. E universalment vos dich que molt callar significa en cosa que és començament de torbament gran o alcuna de les coses damont dites. Emperò quant lo malalt parla molt ab vanetat significa torbament d'enteniment. Los senyals que prenem de l'enteniment quant s'endevé que·l malalt[e] haja vanitat ab batement al cap e a les narils és senyal afisat. E si aquests senyals li venen ab grevor d'ausir e ab repaus és mortal. Los senyals que prenen quant s'endevé que·l malalt[e] ha moviment molt torbat e molta vigília que li ve e se·n partex significa que babors males li pugen al cap és mal senyal. E quant ha trobat l'enteniment e adés l'a bo e adés l'a mal e·s treballa fortment és mal senyal. E quant ha constrenyement de la alenada e esquinència o postema als pulmós és pus mal senyal. E açò és per tal de moltitut de males humors que offegua

e constreny l'alé, ab tot què·s pot endevenir per altres accidents mals significa mals senyals. E aytanbé si han greuge de moure los membres és mal senyal, e si li enrogeexen les ungles és la mort apparellada tantost. Tot tremolament que hagen als membres és àvol senyal si donques no ve ab bon terme. E quant s'endevé que·l malalt ha moltes cogitacions e molts abiraments e ha pahor de la mort significa gran perill. Capítol que prenem per l'estinalar e per lo badallar. Quant s'endevé que·l malalt s'estenila e badalla significa que natura mou los membres nervioses per empényer alcunes sobrefluïtats. Tota hora que·l continua lo membre ésser flux e ubert, o que la humor sia premuda de dins no ha obs açò, ans ha obs lo contrari d'açò. E si aquest accident és ab tresportació de calor ha fredor per natura no és mal senyal. E significa que natura no pot guastar ni digerir la humor si no u fa ab la ajuda de les yllades, ço és, per feblesa de la vertut o per multitut de mala humor. E aytanbé quant s'endevé que·l malalt[e] somia de la matèria quant deu haver terme somia que és en un bany que li plau molt. E açò significa que deu termenar ab suor. E quant s'endevé que·l malalt ha perdut l'apetit en les malalties antiques és mal senyal. E aytanbé en les malalties agudes no és tant mal senyal com en les malalties antiques. E açò significa universalment que ha humors corrompudes o ha mortificament de la vertut animal o natural. E si açò li endevé ab les febres agudes o ab lo causon e no ha set e ha la lengua negra [...]significa mal senyal. Capítol que parla dels judicis e dels senyals que prenem de la enterícia. Quan s'endevé que·l malalt ha enterícia enans del ·VII· jorn e anans de la digestió és fort senyal, e jur-te per Déu que si donques no s'í met hixir, e segons lo dit de Ypoccràs e segons que s'albiren alguns altres és mortal. E açò ó porta rahó,

e dich-te universalment que si·l terme ve enans del ·VII· jorn no és loable. E si l'enteríssia appar aprés lo ·VII· jorn no és senyal affiat si donques no s'í endevenien altres senyals bons. E si s'endevé l'enterícia al malalt[e] al ·VII· dia o al ·IX· o al ·XIIII· ab bons senyals lausables e sens dengun contrari de la part del fetge o duretat o de postema és senyal lausable. E moltes de veguades s'endevé que quant lo malalt s'atroba leuger significa que ha terme complit. E quant se troba greu e pesat significa terme mal e no complit e açò és quant ab l'enterícia ha mal ixir colèrich e bull e ha ab aquest ixir coses escumoses e austes, per què a n'açò ha gran dupte e gran perill, si donques no s'endevé que s'í meta ixir que·l mondifich o suor universal e que la vertut sia fort, si adonchs se sentirà leuger és bon senyal. E encara més prenem senyals per les postemes si s'endevé al malalt[e] que ab febre aguda haja apostema a les exelles e en les estremetats són molt males, e són pus males que si venien primerament les postemes, e aprés açò venen les febres per cosa de gran putrefacció, e açò és tot mal. E quant s'endevé al malalt que li fan apostemes en les raels de les orelles e no maduren és mal senyal, e si aprés açò li ve gran pervocació en qualque manera de pervocació és mal senyal. Encara més prenem senyals de la digestió si s'endevé alcuna postema a les humors e no és digesta no és bo ni basta. Car moltes de veguades se cuyda hom que endevengua en bé e és mortal. Tota apostema e tot mal floronch que aparesca de la part de fora e aprés se·n torna és mal car açò significa feblesa de natura. E ha-y alcuns hòmens que són acostumats de haver floronchs de lur pròpria natura. E quant s'endevé que se n'entren no és tan mal senyal. Encara més prenem senyals dels floronchs pochs quant s'endevé al malalt[e] que ha febre

aguda e li fan floronchs menuts que semblen siurons e són negres és mal senyal, e si s'aturen pot s'endevenir que·l malalt morrà al ·II· dia. E aytanbé quant se muden les colors d'aquests floronchs e d'altres males buanyes qui aparen a la part de fora e han color de verdor o de negror o de grogor o han color de safrà significa mal senyal. Emperò la color del saffrà és pus leugera que les altres. E han dit alcuns hòmens que si hom veu sobre·l genoyl del malalt alcun senyal que aparegua axí com a rahim negre e sia tot entorn royg significa que·l malalt[e] mor tost. E si s'alonga entrò a ·L· jorns los senyals de sa mort són ab suor freda. E si·ls apar sobre la vena de la servits alcuna cosa que sembla gran de laur ab escuma blanca e·l malalt[e] ha desig de coses caldes, mor al ·XX· jorn. E ja havem dit dels senyals que s'endevenen en la lengua per les postemes poques que són mortals. Quant s'endevé que·l malalt[e] ha alcuna febre e aparex-li sobre los dits de les mans postema negra que és del gros de ·I· gran de un colbi e ha dolor fort e ab grevor e ab abautiment auciu lo malalt al ·IIII· dia. E si passa al ·IIII· dia e ha grevor ab abautiment ve-li xarsam e apar que la apostema és aremenada, encara més, prenem senyals de l'estament de les venes. Diu Ypocràs que si les venes són poques que són e·l front prop de les siles e de l'ansa del coll e aparesquen que semblen color de pahó o y aparesca alcuna cosa que davant no y aparia significa mal senyal. Encara més, prenem senyals quant s'endevé que·l malalt[e] ha febre ab gran temolament e ve en feblesa de la vertut e la febre no se·n partex no és bo. E·l pus àvol de tots és quant se seguex ab lo tremolament e aprés lo tremolament pervocació que no aprofita ni dóna remeyi a la [...] febre, e si per ventura no ha pervocació significa que la humor és molta e·s mou espessa e natura no la pot

espolssar e és mal e pot-se endevenir que u ha per feblesa de la vertut per altra cosa, e no t'albirs que si s'í endevé açò una veguada que t'í pusques fiar. Encara més, prenem senyals de l'estament de la pervocació quant la pervocació aprofita e si y endevé ixir o vòmit o ab altra cosa significa senyal que és vengut aprop bona digestió e que ha buydada la humor que devia buydar e que n'és ixida leugerament. E·l malalt[e] se·n troba pus leuger. E si s'endevé que la humor que·s deu buydar per medecina o sens medecina e buyda altra humor és mal senyal. E aprés açò quant s'és buydada la humor e hix les raels e·ls escuraments dels budells o hix sanch o malencolia o humor pudenta e ab aquests senyals ha vòmit. O axí com la malaltia és començada a provocar de ixir e no hix complidament deu-li ajudar. E si s'endevé que·l malalt[e] hisca e no és complida la digestió, e per aquesta pervocació no·t comfius que n'haja profit. E si s'endevé al malalt pervocació pocha e feblesa sens suor o per ixir sanch del nas o per altra manera significa que natura se mou e no és fort. E si·ls altres senyals damont dits s'í acorden significa la mort. E si·ls altres senyals damont dits no s'í acorden signiffiquen alongament de la malaltia. Capítol que parla dels judicis universals de la suor. Cant s'endevé suor estreme a les malalties agudes e en les fleumàtiques e és bon terme, e aytanbé és bon terme a les postemes perilloses e als malalt[e]s que han postemes en les entramenes o en lur semblant. Quant s'endevé que ha molta suor o subtil pot-se endevenir que aquesta suor molta ha per multitut de humor subtiliant o per altra cosa, ço és, quant ha vertut fort expulssiva o pot ésser per feblesa de la vertut restrectiva o per cosa dels pors que són sobres amples. E quant s'endevé que han suor poca e contrari d'aquestes coses, e si torques la suor durar-li hà més e si la li lexes estar partir-se n'hà.

Capítol que parla del devesiment dels membres en suor. Los membres que més suen són aquels en què és la humor que fa engenrrar la malaltia. E·ls membres que no suen són aquells en què la humor no corr e han los pors estrets. E aytanbé aquell costat en què lo malalt[e] jau sua poch. E açò és per tal car és constret e tapat dels pors e les humors no y corren per lo tapament dels pors. E aytanbé han més suor als membres que treballen. E aytanbé suen més de part detràs que davant al pits e més suen als membres damont que als membres davall e més que més al cap. Ara parlarem de la divisió de la suor e de la duresa del seu ixir e de ses maneres. Quant hom dorm sua més que quant vel·la e açò s'endevé car la calor natural és pregon dins al cors al dormir més que no és al vel·lar e somou més les humors e la alenada hi dampna molt, so és per tal car fan moure les humors a la part de dins e fa-la ésser dura de ixir. Dix Ypoccràs que quant s'endevé gran suor al dormir sens que no aprofita al malalte[...]significa que·l malalt ha més menyiat que no deu. E aquesta gran suor que s'endevé al dormir sens que·l malalt[e] no haja massa menyiat significa que ha obs a buydar la matèria de què la malaltia s'és engenrrada. E la suor gran ab sanitat de la vertut no endevé sinó per multitut de humors la qual humor natura la deu gitar fora, e aquela multitut no és sinó per gran replecció pròpria. E la replecció s'és engenrrada per molt menyiar e per molt beure que ha menyiat no ha guayre. E aquesta replecció a espolssar natura ab dejunar e ab fam ab movement o ab bona suor. Si s'endevé per cosa passada que haja molt que sia feta, açò significa que és per los térmens davant passats. E a n'aquesta replecció ni als seus semblants no pot hom ajudar si no u fa ab porgua que mondifich lo cors de la humor de què s'és engenrada

la malaltia. Emperò moltes veguades s'endevé que la suor no gita sinó la humor subtil e lexa al cors la humor corrompuda. E tota veguada és del regiment de natura a mimvar la humor corrompuda, e aquesta suor que gita lo subtil e roman la suor corrompuda affeblex lo cors. E sàpies que mentre que la calor natural és sobre fort, lo deguastament és pus amagat, per què no s'í endevé suor si no u fa per altres accidents, perquè la suor hix de natura car és per gran replecció o per examplament dels pors o és per lassetat de la vertut de la bona digestió o per força de multitut de digestió. Capítol que parla dels dies que ve molta e gran suor o poca. A veguades s'endevé suor a les malalties agudes al terç o al ·V· dia e és fort tart que véngua aquesta suor en les malalties agudes al ·IIII· dia car aquestes febres s'endevé fort tart que hagen terme al ·IIII· dia sinó per gran maravella e segons que dien los esperimentadós, que s'endevé fort tart que·l malalt[e] deja pendre terme per suor ni deja suar al ·XXVII· dia ni al ·XXXI· ni als ·XXXIIII·. Capítol que parla e determena l'estament d'açò en què roden los senyals de la suor. Los senyals de la suor signifiquen per son tast, ço és a saber, si és calda o freda, e més significa per sa color si és clara o tira a grogor o a verdor. E aytanbé significa per sa sabor, ço és si és amargosa o dolça o agre, e més aytanbé significa per sa flayra si és pudenta o agra o dolça. E encara més significa en sa sustància si és subtil o viscosa. E més significa en sa quantitat si és molta o pocha. E aytanbé significa en son loch si és universal o mimve. E aytanbé significa segon son loch si és del membre en què és la malaltia. E significa segons son temps si és al començament o al devallament o a la fi. E més significa segons que·l malalt[e] roman aprés la suor leuger o roman aprés la suor tremolament o rugor o altres semblants coses. Los senyals que prenem de l'estament de la suor quant

s'endevé que·l malalt sua suor freda ab calor de gran febra és senyal molt mal. E més que més quant sua al cap o al coll tansolament e significa al síncopis, e ab tot que la suor no és freda significa aytanbé síncopis. E quant s'endevé al malalt aquesta suor freda és la pus mala espècia de suor que y sia. E açò és per tal car significa síncopis que·l'ha haüt o l'haurà. E si s'endevé que haja gran febre la mort li és aprop, car la suor freda no s'endevé al malalt sinó per deffaliment de la vertut e de la calor natural, ço és, que no guarda ni regex les humors ans les desempara perquè suen la suor freda e va-se·n ab aquella suor la calor natural. E aprés quant les humors són [...] fenides la calor natural se n'és partida e quant s'endevé al malalt que ha gran suor significa que ha longa e gran malaltia. E açò li endevé per multitut de males humors. Emperò guarda·t que no·ls façes ni·ls dóns porgua per tal car la gran suor ab la multitut de les males humors enduu lo malalt en gran feblesa. E·l melor que tu y pots fer que·l mondifichs ab cristiris e si aprés la suor no ha aleugament no és bon senyal. E si s'endevé que per la montitut de la gran suor universal que és per tot lo cors [...] se atroba agreugat és mal senyal. E si li endevé gran suor e·s cuyta al començament de la malaltia és mal e significa per Deus moltitut de males humors, si donques no s'endevé la cosa d'aquesta suor per humiditat de l'ayre que endevengua per moltes pluges ab tot que és mala aquesta suor qui ve per humiditat de l'ayre amont mens de malícia que no ha la suor damont dita. Car moltes veguades s'endevé que comença la malaltia ab suor e aprés seguex-se·n febre e alonga·s la malaltia. E si per la suor li endevé rugor no és bo, anans és mal, e açò s'endevé que la rugor mostra e significa sobre la mala humor qui dampna al cors e mostra que per la suor no és mundifficat lo cors, ans significa que la suor és venguda e tramesa de les males humors que han per alcuna cosa aguda que s'és mesclada ab les males humors e deguasten-se

ab suor, e açò significa que la mala humor és molta e no·s pot fondre ni deguastar per la pervocació de la suor, e quant la vertut ni·l pols és feble e han poca suor als genols és àvol senyal. E si li deffall lo pols és mortal. E quant s'endevé al malalt bona suor és terme complit, emperò que véngua al dia cert que és dia de termini e que sia universal per tot lo cors e que·l malalt se trob leu. E après aquesta suor és ajustada aquella que no és universal mas emperò dóna alcun aleugament a la malaltia. E universalment guarda en sa suor matexa e en sa calor o en sa fredor o en sa color o en sa flayra o en sa quantitat si és molta o pocha, o al temps en què hix ni ve, so és, si ve al començament o al davallament o a la fi. E d'açò que devesex que fa amimvar la febre de sa fortalesa o de sa feblesa o del bé d'açò en què·s perssech après la suor de la leugeria o de grevor. E sàpies que quant s'endevé que aquell que és estort de malaltia, e aprés sua molt significa que y ha romasa alcuna partida de la humor e adonques no li te·n dón si·l sagnes ·I· poch. E encara més prenem senyals del pols quant s'endevé al malalt que ha lo pols ferent e formigant e ondegant e·s mal e sermoleyg ab feblesa és mal. E quant s'endevé que·l pols se cambia ab fort departiment e ab movements durs, e aprés açò aconseguex gran fortalesa de conseguiment no abastant de temps a temps significa mal senyal. E han dit alcuns hòmens que si·l pols [...] esquerr és soptat e·l dret no és soptat e és mesclat, e açò endevé al malalt ab feblesa és mal senyal, e sàpies que molts corssos hi ha que·ls trobaràs lo pols natural cambiat e àvol sens que no han malaltia per què·t fa mester que conegues açò. Capítol qui parla dels judicis quant los hix sanch del nas. Quant s'endevé al malalt que ha frenesí, que vol dir litàrgia calda ab les apostemes caldes del fetge. Encara més, aquells

que han postemes dejós les parts de les yllades pot-se endevenir que determenen ab terme complit ab ixir sanch del nas, ço és a saber, d'alcuna de les narils de la part on és la malaltia. E aytanbé los termenen a n'aquesta manera les febres agudes e aquesta és de l'espècia primera qui termenen ab ixir sanch del nas. Emperò lo plevesi no termena ab ixir sanch del nas. Emperò la postema del leu atermena migansan ab ixir sanch del nas. E aytanbé la terçana atermena ab aquest terme. E·l més dels dies en què s'endevé lo terme de ixir sanch del nas que aprofita als malalt[e]s és als dies senars e és tart que sia al dia quart. Emperò al terç dia o al ·V· al ·IX· és bo, e si s'endevé que espers que per ixir sanch del nas haja dengun bé lo malalt, e és feble, ajuda-li ab ço que ha dit Ypocràs que li versses aygua calda sobre·l cap e posa-li coses escalffans. E si s'endevenia que duptasses que li isca molta sanch toll-í l'aygua freda e aprés posa-li ventosa en la part de les yllades, ço és a saber de la part de la nariu on hix la sanch. E·l melor e·l pus profitós ixir sanch del nas al malalt[e] és quant hix de la part on és la malaltia axí com si la malaltia és de la part del fetge e que li isca de la naril dreta. E si s'endevé que isca de la part esquerra no és tan bo. E les més postemes que·s termenen per ixir sanch del nas són aquelles que s'engenrren sobre el embrígol e les postemes que són fleumàtiques e que·s començen enblanqueir e alonguen temps, e aprés venen en madurament e esclaten e no han terme ab ixir sanch del nas, e no s'endevé al semblant d'açò en la apostema freda que és engenrrada al cervell mals leus que termenen per ixir sanch del nas. Encara més, prenem senyals per ixir sanch del nas: quant s'endevé al malalt que li isca poca sanch és mal e quant li n'ix molta és pus mal. E si s'endevé que la sanch sia negra és fort tart que·l molt ixir sanch del nas sia mal. E quant s'endevé que la sanch és vermella ni clara e que isca al migdia significa

duretat de terme. E és quant s'endevé que·ls hix sanch del nas en dies senars és bon senyal. Capítol que parla dels judicis dels senyals de l'estornut. Quant s'endevé al malalt que estornuda a la fi de la malaltia significa bon senyal e quant estornuda al començament significa senyal de cadarn o de humor punyent. Capítol que parla dels judicis e de les senyals de la fenda. Emperò ja havem parlat d'esta rahó universalment e breu al nostre primer libre per què açí convé en totes guises parlar segons que pertany a moltes malalties. Quant s'endevé al malalt primerament gran suor e aprés ven-li terme complit ab ixir és bo. Encara més, prenem senyals de l'estament de les colors e del cambiament d'açò que hix ab la fenda lausable en dues parts del temps, ço és a saber, la primera si és l'ixir terme aprés la digestió e que sia l'ixir en dia de terme e que y haja senyals del temps termenals. L'altra rahó és quant se endevé que hom aprés ha beguda porgua fort dissolvent en tal que per aquestes dues maneres sia mondifficat lo cors e haja termen bo e complit. E si s'endevé ixir al malalt per altra manera significa austió e deguastament e corrompiment de natura. E montitut de humors corrompudes. E quant s'endevé al malalt que isca fenda pudenta que sembla vòmit o que isca fenda d'enfant és molt mal. E en les febres colèriques significa al començament de la malaltia sobreabondament de colrres e no és bo en la fi. E al temps del davallament de la malaltia significa que·l cors se mundiffica: és bon senyal. E si s'endevé que isca colèrich e molt tansolament, e no s'alonga la malaltia, és mal senyal. Emperò quant s'í endevé gran ixir aprés àvols senyals e deffalliment de vertut sens que·l malalt no atroba aleugament significa senyal mortal. E més que més quant la febre és corrompent e en la fenda e en l'ixir en què apar alcun grex sens que·l malalt no menga coses grasses significa deguastament dels membres radicals, e és senyal molt mortal. E si s'endevé que isca de la graxa de la carn e aparesca desús cosa que

sembla rovell e ha-y molta colrra e put fort e la febre que és aguda, aquest malalt és pus mortal. E quant s'endevé al malalt que hix ab la fenda e entorn ha cosa subtil significa que·l roel és del fetge e és mortificant e trau-ne la fenda tost. E a veguades s'endevé que hix tansolament aquell roell damont dit sens denguna fenda e aquest significa mal senyal. E quant s'endevé que en la fenda haja coses que semblen pelloffes de lopins significa en totes malalties senyal mortal. Capítol que parla de l'estament e dels judicis del vòmit. Jassia que d'aquest estament havem parlat al nostre primer libre e en altres lochs de ço que s'í pertany, mas ara emperamor d'açò lo·ns és pus covinent de parlar a n'aquest loch, e diem que·l pus profitós dels vòmits que y són són aquels de fleuma e de còlera, e aquells que més mondiffiquen especialment són aquelles que són fort mesclades e no han gran espessetat, e on més són [...] pures són pus males. Car les colrres que hixen pures signifiquen en calor fort. E la fleuma bura significa sobre gran fredor. E aytanbé prenem senyals de la color e del cambiament del vòmit. Quant s'endevé que·l vòmit ha color ayguosa és aquell vòmit que hom ha acostumat, mas emperò aquell vòmit que ha color groga o verda o ha color de porro és mal. E més que més quant ha color de bleda o ha color la qual és apellada alcani e tira a rojor e la color de atzangerí, ço és, attintar que vol dir verdet, e la color negra és mal. E més que més quant ve ni corr soptament, car aquests aytals auciu lo malalt tantost si donques no s'endevenia que·l malalt hagués bona vertut car adonchs poyria ésser que romandria a dos dies. Emperò deus guardar que la color del vòmit que no fos per cosa que·l malalt hagués menyiada. E si s'endevé que·l vòmit damont dit sia de totes aquestes colors és molt mal e·l vòmit que put és molt mal. E·l vòmit bur axí quant havem dit és mal. Capítol que parla dels judicis de la urina. Jassia que n'avem parlat en los capítols universals en la fen del nostre primer libre e

en altres lochs dels accidents de l'estament de la urina, jassia açò que ara·ns és pus convinent a parlar a n'aquest loch: quant s'endevé al malalt que ha la urina que no mostra ni y apar digestió no·l deus jutgar per açò a mort car pot-se endevenir que escapa de la malaltia per pervocació que li endevé per qualque part que espolssa e gita fora la digestió. E a veguades s'endevé que·s dissolven les humors en lonch temps e termenen ab hixir de postema. E més que més quant la matèria és fort mala. Emperò quant la urina appar sens digestió continuament és molt mala e mostra que y senyorega mala matèria. E significa sobrefort malaltia, e endevén-se tart que quant la urina monstra aquest senyal que la malaltia sia longua. E aytanbé quant la urina està en color de urina de hom sà en tots temps de la malaltia. E quant la urina comença a mudar al pujament de la malaltia significa senyal pus affisat, emperò a veguades s'endevé en les malalties pestilencials que la urina apar bona e natural en sa sustància e en sa color e en sos postesiçes e·l malalt ve a la mort. E aytanbé deus saber que s'endevé que·l malalt fa mala urina en sa sustància e en sa color e significa mondifficament de terme. E més que més en les malalties agudes perquè és cosa pròpia lo fetge en les partides de la urina. Encara més prenem senyal del molt urinar e del poch urinar. Quant s'endevé al malalt que urina poch e a veguades urina molt e a veguades no pot urinar és en les malalties agudes mal senyal e significa en gran esforçament que ha entre la natura e la malaltia. E aytanbé monstra en espeçetat de la humor que és dura de digerir. E si la febre és simple manifesta alongament de la malaltia, ço és que s'endevé per la espessetat de la humor. Encara més prenem senyals de l'assubtiliament de la urina. A veguades s'endevé que la urina és subtil, ço és, per continuament de set e ha cuytament de urinar e hix-ne leugerament. E a veguades és per puresa de la humor o per upilació que toll de ixir la humor. E a veguades s'endevé per fortalesa de la vertut

que la fa mudar e no n'hix leugerament, e aquesta urina és menys mala que la altra, emperò si la urina subtil està a n'aquest estament en les malalties agudes és senyal mortal. E significa aytanbé que deu venir en torbament de l'enteniment. E si la subtilitat hi és hauda e contínua significa que la mort deu venir tost e açò és per cosa de les humors que se·n pugen al cervell e torben la alenada e si s'endevé que la urina se mut en espessetat e han aleuge dels accidents pot-se endevenir que és per deguastament dels membres e si s'endevé al malalt que haja la urina aygosa e molta, ço és, al temps quant puja la febre que ve per accidents dels ronyons, significa en postema que ha en alcunes altres partides, ço és en les parts sotiranes en les quals apar en la urina e en la sustància que·s muda de colors, e a·n'açò havem a guardar e d'açò parlarem als capítols que venen aprés. E aytanbé deus saber que la subtilitat de la urina no s'ajusta ab rojor ni ab negror e si s'endevé que u faça és mal car l'accident o la cosa d'açò endevé per altra cosa o per fortalesa de la vertut e de la calitat que fa senyals en la urina. E·ls senyals que prenem de la espessetat e de la sustància e del trebolament de la urina si s'endevé que la urina que és subtil torn espessa en les febres contínues e ab açò se seguexen bons senyals significa que la malautia deu determenar ab suor, e si s'endevé que no y apareguen bons senyals e és la febre fort e ahusta significa emflamament del cor e del fetge, e aytanbé quant la urina que és espessa abans del terme torna clara no és bon senya, car a n'aquest estament significa que la humor és espessa, ço és, que natura és lassa e no la pot espolssar. E quant s'endevé que han la urina molt espessa e trèbol e no s'afonzen los postasisses ni naden de la part desús ni no·s departexen de la sustància significa en gran bulliment de les humors, ço és, per força

de la calor natural e per feblesa de la natura digerent, e tot açò és mal. E quant s'endevé al malalt que fa la urina espessa e més que més al quart dia, significa que termenen les febres que venen per maltreyt ni per cascament e més que més quant los ix sanch del nas. E quant s'endevé que la urina és blanca en les malalties agudes significa que la humor se gira a alcuna part que·s fora de les venes e de les estremetats orinals. E a veguades s'endevé que puga la humor al cervell e per açò han dolor de cap e frenesí. E a veguades s'endevé que·s gira la humor en alcunes parts de les estremetats, e açò significa apostema. E si s'endevé que a n'aquest estament que y haja altres senyals bons significa que deu ixir ab vòmit. E més que més si no y apparen senyals al malalt que deja venir en ixir. E si s'endevé que y apparen senyals de ixir és dubte de venir en dissenteria. E quant s'endevé que la urina és blanca e subtil en les febres agudes e aprés és trèbola e espessa ab blancor, significa espasme e mort. Encara més, prenem senyals de les colors de la urina quant s'endevé al malalt que han la urina negra en les febres agudes. E sàpies que per la negror ni per la color de la urina, ço és en les malalties agudes no pots acertar dret judici ni aytanbé no deus jutgar lo malalt a mort ab tot que significa mal senyal. E aytanbé s'í ajusten ab aquests altres senyals mals emperò si és la vertut fort e poderosa pot-s'í prevenir per diverses maneres, ço és, que se·n seguex bé e salut axí quant s'endevé a les dones pervocació de mare que purguen les males humors, ço és, per la dita pervocació, perquè és pus afisat la purgació que·s fa per la mènstrua a les dones e sàpies que la urina negra mentre que sia pocha és pus fort e pus mala en deguastament de les humors. E quant s'endevé que la urina és espessa en les malalties agudes és pus mal senyal. E aytanbé quant la urina és negra e tira a verdor e ha subtilitat e·ls apòstasis estan al mig loch e han la flayra aguda significa

dolor de cap e torbament d'enteniment, e la rael de les coses de aquesta urina significa, aytanbé, que deu venir flux de sanch negra per lo nas al malalt, ço és, perquè la humor és calda e és en les parts damont. E a veguades ab aquesta urina ve suor per gran calor si donques no s'endevé que la calor sia sobre gran e no és inpossible cosa que no espols la matèria en les parts de les venes. E si li ve abans de la suor ruguor e aprés se ajust ab la urina negra e apòstasis negres mesclats e ajustats e sospenduts al mig loch, e han la flayra aguda e tirament en les parts dels polssos los quals són apellats abiebin e han postemes dejós les parts de les yllades, ab gran suor significa la mort. E la urina subtil e ayguosa que tira a negror, ço és que per la aygualositat significa alongament de la malautia. E encara més, diem que si·ls malaltes fan les urines negres e subtils e desigen a menyiar morran [...] e en aprés si·s muda a roçesa e a espessetat e per açò no·s troba bé milorat significa que la malaltia és al fetge, especialment que deu venir a enterícia car per aquest transportament de la subtiletat a espessetat e de negror a rocesa significa mirmetat de calor e que y és endevenguda abans digestió. E açò jutgarem segons los altres senyals que s'í mesclen si s'í endevé açò que·l malalt[e] s'atrob aleugat. E si·l malalt[e] no s'atroba aleugat significa que la humor [...] s'és mesa al fetge e no és aparellada de mundifficar. E aytanbé la urina negra signifiqua que la matèria és aguda axí que y ha alcuna cosa de què s'és feta apostema. E aytanbé la urina subtil que és negra quant se muda en les febres agudes [...] a breu de temps o ab lonch temps e [...]han dolor del cap e del coll, significa privació de l'enteniment de grau en grau, e si la malaltia

és en yvern és pus afiada. E aytanbé la urina que és vermella en color e en les malalties agudes e han la sustància subtil ab d'altres bons senyals que s'í endevenguen signifiqua que·l terme deu venir tost. E si s'endevé que haja lo contrari d'açò deu venir la mort tost. E universalment significa [...]fort enflamament. E la urina subtil ab rojor significa en les malalties agudes dolor de cap e torbament d'enteniment. E la urina vermella e espessa, ço és, en les malalties agudes si hix poch a poc e soptament ab dolor significa gran perill. Car a n'aquests estament mostra senyals de gran calor e de gran conguxa e laçetat de natura. Emperò si la urina és vermela e espessa e hix ab gran abondància e molta significa dissolviment de les males humors, e més que més en les febres agudes e ardents. E aytanbé s'endevé al malalt[e] que urina sanch bura en les febres agudes e és senyal mortal. E aytanbé açò significa gran replecció, e aytanbé significa gran agudesa ab fort bulliment, e aytanbé és dubte quant s'í endevé lo semblant d'açò significa offeguament de la calor natural, ço és, si és per replecció de les concavitats del cor. E si s'endevé que·s gir al cor la malaltia que puga al cervell significa en epilència. E aytanbé la urina que és molt vermella en les febres que venen per mal tret quant s'endevé que·s muden en espessetat e y aparen molts apòstasis e no s'affonsen, e·l malalt[e] ha dolor de cap significa en alongament de malaltia, ço s'endevé perquè la humor és espessa e no·s declina a natura. E per amor d'açò quant no és espessa al començament e aprés se espesseex, no s'afonsen los apòstasis, tost signifiquen que termenen ab suor, ço és, car la humor se met en les venes. E aquesta urina aytal és semblant a la urina de la interícia. Emperò és devesida de la urina de la interícia, ço és, que no tiny lo drap quant hom

lo y banya axí com lo tiny la urina de l'interícia. E dich-te universalment que la urina ab roja sustància e ab rogs apòstasis significa en cruesa de les humors, e significa aytanbé en longa malaltia si donques la rojor no és molt fort. E açò és aquella urina que és ·I· poch tèrbola, e aytanbé la urina rossa en les febres agudes significa a blancor o en agror és mal senyal, ço és que per la blancor significa que la humor puja al cap. E la negror aytanbé signifiqua que la matèria devalla fortment en les parts davall. Capítol que parla de l'estament e dels senyals e dels judicis dels apòstasis e dels afonsaments lurs. Los apòstasis en sustància e en color, so és, que signifiquen en moltes males humors és mal senyal. E·l pejor d'aquests apòstasis és aquel en què són les parts pus poques. E en açò significa que la natura no pot gitar la matèria de fora si no u fa aprés que n'ha fetes poques parts. E la liquor moltes de veguades s'endevé que signifiquen en bé, mes emperò la blancor no u fa. E moltes veguades que·ls apòstasis se tresporten ab blancor e són diverses e brenyoses. E aprés quant s'endevé que natura ha adobada la sustància és pus apparellada la matèria d'espolssar fora que no és per què s'adob la color de la urina e significa que les humors no prenen passió gran de la malautia axí quant és veritat. E aytanbé los apòstasis que aparen bons e fan poques parts significa que natura ha en éls molt obrat e·l accident de la malaltia mostra que no y res obrat. E aytanbé que·ls apòstasis materials e escumoses que lur blancor és mesclada ab ayre és molt mal, ço és, que ix de natura e les coses que són aytanbé males. E aytanbé los apòstasis redons que aparen e·s moven en les parts sobiranes són molt melors que·ls apòstasis qui s'affonsen car los apòstasis qui estan estesos

en les parts sobiranes signifiquen més que la malaltia deu venir tost a fi. E aytanbé los apòstasis que s'afonsen, ço és, que sien estats subtils e pochs e aparen al començament de la malaltia significa que la humor és molta e no appar que sia digesida. Mes los apòstasis que aparen aprés quan la urina és estada subtil e·ls apòstasis sien baxes e que venguen aprés que les humors són digestes signifiquen [...] en bé. E aprés los apòstasis qui s'affonzen ·I· poch. E aquests apòstasis que no són ni estan en aquesta manera damont dita signifiquen que la humor és grossa e mala e molta. E aytanbé significa que la malaltia és greu. E quant s'endevé que la malaltia apar la urina fort colorada sens que no y aparen deguns apòstasis no significa dengun bé. E pot-se endevenir per dolor o per força de gran calor o per fam, car la fam esforça la color de la urina e fa haver pochs apòstasis e·ls apòstasis vermels que aparen en la urina signifiquen gran multitut de sanch e tardament de la digestió. E aytanbé quant açò damont dit ve tot justat ab febres agudes cremans [...]ha lo malalt[e] gran treball e gran [...] conguxa. E si li dura entrò ·XL· dies alongua-se la malaltia e no hages esperança que aquesta malaltia véngua a terme d'engualtat. E aytanbé los apòstasis vermels que estan al mig de la urina e tiren ·I· poch vers la part damont si aparen ab la urina subtil e ve ab les malalties agudes significa torbament de l'enteniment, e si continua aquest senyal al malalt és dupte de gran perill. E si s'endevé que comens la urina a pendre sustància, so és, que tir a espessetat e comensen los apòstasis d'afonzar e de enblanqueir significa la malaltia en bé. E aytanbé quant s'endevé que·ls apòstasis són axí com formatge ras en forma de carn en les febres agudes sens que no y aparegua senyal de digestió significa que les raels són dels membres e no són dels ronyons, e si

apar digestió e no y apar febre significa que les raels venen dels ronyons. E aytanbé los apòstasis que semblen escata de pex sens que no y appar senyal de digestió ab febre significa que la febre rau los nirvis e·ls ossos e les venes, e si açò no y és sàpies que és de la vexigua, e aytanbé aquests apòstasis que semblen peloffes de breny significa que aquest accident deu venir que la febre comença a pelar e a traure los membres de pregon e ha differència aquesta ab lo segon, car lo segon que és ab dolor de la vexigua e ha digestió e tot açò és bo. E aytanbé prenem senyals de les coses que aparen en la color e en la sustància de la urina. Quant s'endevé que apar en la urina grassa que sa color en sa substància sembla color d'oli e de grex significa que tot és mal senyal. Emperò si s'endevé que y aparen bons senyals no és fort mal. Emperò si s'endevé que·ls apòstasis sien grassos signifiquen molt mal senyal. E universalment te dich que·ls apòstasis burs són mals, so són aquells que han color d'oli grogua en semblant a verdor, e si·ls apòstasis grassos venen aprés urina negra és bon senyal segons que·n fa testimoni Ruffes, ço és, en les malalties agudes. E quant ell diu grasses entén a dir que sien al començament de la malaltia e signifiquen los senyals a mal. E aytanbé la urina que apar grassa al quart dia significa que·l malalt deu morir al ·VI_è· dia. Emperò la urina que·s muda en color, ço és, que y apparen senyals lausables, ço és, ab los senyals mals significa en les agudes malalties mort, ço és, per deffalliment de la vertut que ve soptament per duresa dels accidents. E aytanbé la urina grassa a veguades significa torbament d'enteniment car assò endevé al malalt[e] per sequetat o per dessecament, e quant s'endevé que en la urina apar deguastament de sanch congelada, ço és, en les febres agudes e ab aquests accidents han entrepolament, entreligament de la lengua significa mal senyal, e si s'endevé que la lengua sia ab tots aquests accidents damont dits sia negra significa pus mal senyal. Car la sanch no decorr en la urina en les febres

no y·s decorr sinó per austió e per deguastament de les estremetats e del lats per on passa, so és, la sanch qui s'és congelada o cremada per força de sa calor e aytanbé la urina blanca e subtil en què apar escuma e muol groch significa en gran perill en aytant quant significa gran conguxa e de la agudesa de la urina. E ja havem nós dit de la urina subtil negra en lo capítol ben bastant. E aytanbé la urina subtil e rossa al començament de les febres agudes si s'endevé que·s mut en espessetat e ab blancor, e aprés roman mesclada e trèbol semblant a urina, d'ase e comença a ixir sens volontat, e·l malalt[e] ha vigília e treball significa espasme als costats. E aprés significa la mort si donques no y apparen bons senyals, ço és, que la urina que apar ab rossor no s'asubtilia si no u fa per habundància de humor espessa, ni aytanpoch no·s deu fer que s'espesesca la humor ni torn grossa si no u fa per duresa de la malaltia que conguoxa e encaussa la humor. E han dit alcuns metges que la urina espessa e ha demest ella sanch és mal. E més que més si·l febricitant ha hauda suor estesa. Encara més prenem senyals, ço és, per la qualitat e del departiment de la urina si s'endevé que·l febricitant de febre aguda ab açò haja dolor sens que no haja buanya ni plagua a les estremetats de la urina e soptament al pols e ab feblesa de la vertut significa mal senyal. E aytanbé quant lo malalt[e] arremena la urina en les febres contínues e ha fort dolor de cap e molta suor significa que deu venir en espasme lo qual és apellat cazas. E aytanbé quant lo malalt urina e dexen gota a gota, ço és, en les febres molles significa que li deu ixir sanch del nas. E si s'endevé que la febre sia hausta e aguda significa que alcun accident és vengut a la vexigua. E aytanbé la febre molla significa en gran replecció e en feblesa de natura, ço és, que no pot expolssar la matèria. E quant s'endevé que la urina isca sens volontat del malalt, ço és, en les febres agudes per cosa de feblesa de la vertut o per alcun contrari que li és endevengut al cervell açò no endevé sinó per alcuna humor calda que puga

al cerveyl per ajustament dels membres nirviosos. Encara més parlam dels mals senyals quant s'endevé al malalt que fa urina ayguosa e pudenta e espessa e negra és mal. E quant puga de la part davall de la urina axí com fum a la part damont significa que deu morir breument e aytanbé la urina grassa quant apar axí com color de carn ab gran pudor és mal senyal. Les malalties mortals qui són diversses en lur malesa, ço és, quant que·s configen ensemps als febricitants e als altres que han accidents mortals axí que·s confige e s'aplech vòmit ab dolor de ventre e ab torbament al cervell e significa senyal mortal. Emperò si s'endevé que·l cors se cambiu d'estament e de color en estament que és bo significa que natura tira les humors diverses e males, ço és, en les malalties diversses, e tracta en levar tots los accidents sens dupte. E si s'endevé al malalt que haja febre contínua e que·s confischa ni haja fret de fora, ço és, al dors, e ha cremor de la part de dins ab gran fret aquest per cert significa mort e si·s config ab açò al malalt[e] que haja cruximent de les dents e torbament del cerveyll lo malalt[e] s'esguarde a perdició. E aprés que s'endevengua al malalt que haja sobtament de ixir malenconiós ab haustió e ab punyement, ço és, ab pans e ab dolor hausta al ventre e batement e síncopis significa mals senyals. E aytanbé si los polses engir lo front li suen, so és, de suor freda e aprés s'engroseexen o s'enverdeexen les ungles e li infla la lengua e li aparen floronchs pochs significa en aquest estament d'aquests accidents que la mort li és aprop. E si s'endevé al malalt que haja batement en les partides de les yllades ni haja diversitats ab febre, e aprés haja moviment desconoxén en l'uyl, adonques pots manifestar los accidents de la malaltie, ço és, que·ls accidents signifiquen al malalt ventosetat e imflament e batement, e açò endevé per fort postema e per força del luytament de la gran vena. E aytanbé lo fort pols molt gran que és ajustat ab la vertut vidal. Adonques te deus

esguardar car pot ésser que·l belugament ni·l batement no sien pregon, ço és, en tant que sia en les entramenes, ans és en les parts de fores e aquests accidents no dampnifiquen si donques no s'endevenia que la apostema fos molt fort en lo dia cret de sos térmens e si continua aquesta malaltia ·XX· jorns ni·l malalt[e] no ha remey de la febre ni de la apostema significa que ha a venir en imflament. Emperò a veguades s'endevé que·l malalt[e] guarex tost per via de urinar e açò és quant la matèria se transporta a les estremetats e especialment als peus que·s són affeblits, ço és, per via de la malautia. E aytanbé si s'endevé que hagen alenada soptosa ab síncopis són prop de la mort. E açò passa ·IIII· hores. E si s'endevé que alcun malalt[e] haja febre aguda cremant e s'atroba leuger e pert la calor e·l cremament sens dengun terme, ço és, que no y haja pervocació ni dengun tresportament ni per mudament de una terra a altra, ço és, per mudaments de ayres e·l pols se posa tost e troba repaus, adonques pots jutgar que·l malalt morrà tost. E aytanbé matex a n'aquels [...] que són malaltes de malaltia aguda e han la urina rossa e subtil compresa sens pesses e aprés se mescla e aprop s'enblanquex e roman mesclada que sembla urina d'ase e aprés açò s'endevé que urin sens sa volontat e ab aquests accidents ha vigília e treball mostra que abans que muyra haurà tirament als costats e aprés açò venrrà-li la mort. E si s'endevé al malalt[e] que haja al començament urina blanca e desús ha escuma e aprés que sia colorada e desús escumosa e ab açò li decorr sanch negra de les narils significa mal senyal e dels mals senyals los quals han dits molts metges a nós no apar que sia rahó. Quant s'endevé que apar sobre la vena que és en la servits floronchs o nexedures poques semblants a enterícia ab escuma blanca e·l malalt desiga coses caldes significa que la mort li és prop. E encara més diem que si appar al malalt

al pols esquerr, so són panys vermels e durs, e ab aquests panys li ve fort pruvitge als vuyls, significa que morrà al ·X· dia. E aquells que han aquests accidents ab dolor e desigen les coses dolçes e ab açò s'í endevé malaltia fort soptament e ab açò se soguex ixir gran significa senyal mortal. Encara més diem que als malalt[e]s de febre o de apostemes e de buanyes moltes e ab aquestes malalties pert lo seny significa que morrà. E aytanbé diem que si s'endevé al malalt que li imfla la cara e·l cors al començament de la malaltia sens que no haja dolor, e ab açò freguàs lo nas significa que morrà al segon o al ·III· dia. E aytanbé si s'endevé als malalts que hagen senyals als denols negres semblans a raïms redons engir e entorn dels donolls e sien rogs significa que morrà tost, si donques no s'alongua entrò ·L· dies. E·ls senyals de lurs morts d'aquests malaltes són ab suor freda. Capítol que parla dels senyals quant al malalt s'alongua la malaltia. Moltes veguades s'endevé que·s perlonga la malaltia per espessetat de les entramenes de humors que y decorren e per açò s'afeblex l'estómach, car açò força e destrigua la digestió e·l metge que reep senyal dels affonsaments e dels apòstasis que estan suspeses al mig loch e continua-los apòstasis vermels e ab açò los apòstasis sien pochs significa a n'açò que ha longua malaltia. E aytanbé quant s'endevé [h]a fort malaltia que·l malalt haja lo pols ample e la cara grassa e les parts de les yllades imflades significa que ha poch deguastament de la malaltia. E aytanbé quant passen los senyals del terme abans de la digestió e·l malalt ha dolor que fa deffalir la vertut e ab açò no y apar senyal mortal significa que la malaltia s'alonga. E aytanbé molt belugament en la malaltia significa que deu ésser longua e més que més si al començament s'esforçen los accidents. Emperò si s'endevé que en la fi sia melor e aparen pervocacions poques que mostren moviment de natura contra la mala humor e natura és lassa, ço és, que perfetament no la pot expolssar de fora per suor ni per flux de sanch del nas ni per altra cosa és bon senyal.

E si no y apparen altres mals senyals significa a n'açò longua malaltia e si·ls apòstasis romanen vermels entrò ·XL· dies signifiqua que hauran longua febre tant que no·l cal esperar termini ni departiment entrò que véngua e·s depertesca per temps e per annys. E si s'endevé al malalt al començament que haja espasme significa que haurà longa malaltia. E si tu veus senyals al malalt de longua malaltia significa ço que y aparex aprop. E si tu veus que y haja alcuna cosa contra aquests senyals que t'albires que dejen apparer los dits senyals a la migania d'aquests dies o en lur fi adonques t'esguarda los judicis del dia crètich e per aquestament conexeràs en qual jorn [...] deven ésser los senyals del dia crètich ni aytanbé en qual jorn los manifestaràs. Emperò totes veguades guarda los covinents damont dits e la vertut dels annys e·l temps e la complecció e la cosa del moviment de la malaltia e de lur calitat e de lur cantitat e en lo començament e en lo tardament. E més que més en la de la agudesa o aguda febre de la longua o de la breu, ço és, si és en moviment o en repaus. E aytanbé prenem senyals quant la malaltia deu fenir per terme. Quant s'endevé que la vertut del malalt[e] és fort e les accessions cresquen en qualitat o en quantitat segons los annys e la complecció del malalt al temps de l'any en què s'endevé la malaltia és l'altre temps menys d'aquel en què és pausat segons la malaltia e la digestió que y és, ço és, que si és quartana en l'autupne o en l'ivern que no pot tantost digerir com en l'estiu. E quant s'endevé en estiu és pus tost digesta que en l'ivern. E açò són senyals que signifiquen que·l terme vendrà pus tost. E si·ls accidents són contraris d'açò e·ls senyals del tardament aparen, lo malalt[e] ha longua malaltia e mor per deguastament. E si s'endevé que haja senyals de diverses maneres, ço és, en cuytament són los termes tardans e tresportans. Emperò de la mort o de la vida prenem senyals per cosa de la vertut. E·ls senyals que monstren lo mudament de cascuna de les dues coses e les coses que són ajustades ab eyl.

Capítol que parla dels juyís quant recaliva lo malalt[e]. Si s'endevé que quant recaliva troba lo malalte feble és senyal de mort. E si s'endevé lo recaliu que véngua per àvol regiment és pus àvol que quant ve per sí matex ab gran regiment. E aquesta falla endeu per usar coses caldes e medecines que fan moure l'apetit axit quant mel rosat e trossichs de roses o lur semblant e ço que roman aprés lo terme que natura no pot fer ixir fa pus tost venir lo recaliu si donques no s'í pren conseyl. E sàpies que recaliu és pus mal e pus perillós que no és la primera malaltia, ço és, perquè torna la malaltia de cap, e açò és lo perill. Los senyals que prenem del recaliu dels malalt[e]s que no han remeyi de la febre en terme complit ni·l dia matex a n'açò és dupte que no véngua lo recaliu. E si s'endevé que·l malalt haja repaus e remesi e la febre se·n vaja sens nengun terme significa que·l malalt[e] véngua en recaliu e més quant és lo terme de sarrampió o de corrisa o de ronya, e especialment endevé açò en les malalties del cuyr, e és senyal de recaliu e és pres per feblesa de la vertut e per sa leugeria e per volontat de vòmit e per tristícia e per poca digestió e per corrupció de la vianda en l'estómach que·s convertex en agror o en fumositat e per inflament de les parts de les yllades e de les parts del fetge e de la melssa o per perdre lo dormir. E per vigília e per longament d'aver set. E especialment imflament de la cara hi és gran senyal e especialment en les sobiranes palpernes. E més que més quant s'í fan alcuns floronchs pochs. E aytanbé prenem senyal quant l'imflament de la cara se guasta. E açò que significa aytanbé lo recaliu quant lo malalt no s'aprofita de ço que menyia e hon quant usa bones viandes. E més que més quant [...] si aquests mals accidents són apareguts ni són haüts forts al temps de la accessió de la malaltia que ha hauda. E encara més significa lo recaliu si·l pols roman cuytant ni soptós e dels apòstasis e de les fendes que signifiquen terme, e de l'afonzament dels apòstasis e de la urina si roman fort colorada de grog e de ros o de vermel o que no són haüts blanchs los apòstasis

ni són haüts affonzats. E si la urina del malaut no és urina natural en alcun temps de l'any signifiquen més lo recaliu que·ls altres axí quant s'endevé que vénguen febres postemoses sobre l'ivern que y ve recaliu en tant que per la fredor de l'yvern la calor e l'enflamament se met de part de dins a les estremetats o axí quant hupilació o dolor de ronyons e de fetge e de melssa e de dolor de migrànea e de safalargis e de cadarn o so que s'engenrra d'éls. E lo nombre de les malalties del cor. Capítol que parla dels senyals de la mort. La mort emperò endevé per cosa que corromp la complecció del cor sia·s que s'endevengua per dolor o per calitat fort de les calitats saubudes o per calitat estranya venenosa mortal o quant s'arremena la matèria de l'alenar per què devem guardar que no·ls lexem que jaguen ni·ls lexem en manera que pogués exugar lo cuyr. Les espècies de la mort que s'endevenen al temps de les febres e·ls senyals de la calitat de la mort del malalt. E d'aquestes espècies és quant la mort s'endevé al començament de la accessió de les febres o al creximent o al perocxisme. E·l més d'aquestes espècies endevenen en les febres que són per postemes de la part de dins en lo temps que·s verssa la subrefluïtat sobtament als malalt[e]s en les males malalties perquè·s pert la vertut al començament, per tal car se moven fortment al començament. E més que més si·l malalt és feble. E universalment endevé per offegament de la calor natural e açò és en semblant quant molta de lenya offegua petit foch. E aytanbé hi ha d'aquestes espècies que la mort ve a la fi d'aquestes febres, ço és, per deffalliment de la vertut. E aytanbé s'endevé per la malaltia en la terça espècia que ve al devalament de la malaltia e és fort tart que s'endevengua e és gran maravella, e·l més quant aquesta febre és en devalament e·s particular e no és universal, e açò que natura en aquell temps és afisada e somou-se en son moviment e s'espandex e s'escampa e·s departex de retenir ço que havia mester al temps

primer, e·ls més malalt[e]s que moren per aquests accidents moren per síncopis que·ls ve soptament. Emperò ha-n'í que moren poch a poch de grau en grau. E a veguades és lo devallament sens flaquesa de la vertut e guastà·s la calor natural. E albirà·s hom que sia davallament leuger e·l pols se cambia en aquestes dues maneres de davallament que en la vertadera s'esforça e en la no vertadera s'afluxa. E en aquella que és vertadera se muda e en la falssa o·s cambia e hix de orde, emperò al devallament universalment no mor lo malalte si donques no u fayia per alcuns accidents greus que li endevenen de la part de fora e a·n açò eyl és feble. E aquests són axí com movement no degut o estament no degut o ira. E aytanbé se endevé açò a la primera manera del davallament e quant aquesta mort aytal deu venir ve suor pocha e viscosa. E moltes veguades mor particularment al devallament e a veguades abans de la mort ha suor no temprada que tira a fredor. E a veguades és la suor al cap o al coyll tant solament e al pits tansolament. E si·l cuyr és tirant ni regirat no mor ab suor e·l contrari d'aquest no mor ab suor. Emperò al més de les malalties mortals endevé la mort segons lo temps en què és lo bon terme en les malalties affisades axí quant si la malaltia s'esforça en dies pars la mort és en pas. E si la malaltia s'esforça en senars la mort és en senars. E deus saber que aquel que és malalt de causon o de son semblant mor costa la fi de la accessió e ab aquesta mort vénen mals accidents axí quant torbament de cerveyl e de treball e de vigília e de feblesa que no pot sofferir la febre. E aprés si seguex dolor de cap e escuretat dels vuyls e dolor de cor e gran conguxa. E en la febre fleumàtiqua ve la mort al començament de la cessió, e adonques se alongua molt lo fret e no ha remeyi. E·l pols és molt poch e ha fort abautiment e gran peresa. E universalment a cada una apodera la mort en la hora que és pus fort la malaltia si és en començament o en devalament

o en la fi. E quant la malaltia apar que sia en crexença és fort tart que s'í endevengua la mort e si t'enguardes bé los senyals de la mort als térmens damont dits e no·ls trobes, adonchs no·t cal haver pahor, e si·ls trobes adonques pots jutgar que la mort serà, e si ab tot açò endevenen los senyals mortals damont dits adonchs pots jutgar segons aquells que y són més. E si les accessions se endevenen als dies senars mor al ·VII· dia e si és en aprés mor al ·VI·. E més que més si la malaltia ha movement cuytós. Capítol que parla dels senyals de la mort que ve sens terme. Los senyals d'aquests són feblesa de la vertut e lacsetat de la natura que no pot espolssar la malaltia d'aquests senyals. E aytanbé és quant se tarden los senyals de la digestió de tot en tot. E d'aquests senyals aytanbé és de la vertut de la malaltia e quant s'endevé que·s tart de moure e si tot açò s'ajusta en una és pus vertadera. Capítol que parla de les coses que s'endevenen a n'aquells que són levats de la malaltia. E moltes deveguades a n'aquells qui són levats de la malaltia o del recaliu de la malaltia, endevén-los aytanbé que la vertut s'esforça o s'affeblex segons que havem dit al capítol de lur regiment. E endevén-los aytanbé nexences si donques no es bé mundifficat lo cors de les [...] humors per pervocacions. E endevén-los aytanbé que perden alcun membre per tal car la humor se gira a n'aquell membre. E endevé-los aytanbé malalties contràries de les malalties que ja d'abans han haudes. E açò s'endevé si tant s·és si han obrat fort contra la malaltia que d'abans han hauda axí quant s'endevé grevor en la lengua e paraliticament e còlica paçió e epilèmpcia e apopolècxia o dolor de cap continuant o migrània o lur semblant. E açò s'endevé si en la malaltia primera han ahumentat e reffredat més que no devien. E endevé-los provitge e aquella provitge lo·n fa anar aygua tèbea e han per deffaliment de la humor natural que·ls fa tornar

pèls blanchs axí quant s'endevé en les herbes dels camps si han sequedat que sembla que nexen, aprop açò si han aygua que tornen en lur vertut axí matex si·l malalte melora torna la negró del pèl. Capítol que parla del regiment d'aquell qui és levat de malaltia. E aquel qui és levat de malaltia deus menar suau en totes ses coses e no li dóns a menyiar viandes greus ni li fasses forts movements que·ls escalffen ni los fases ausir vous estrementents ni altres coses, e fé-ls fer movements suaus e temprats car açò los aprofita molt. E fé-ls coses que·ls cresca e·ls montiplich la sanch. E fé-l posar e alegrar e compta-li bones noves e guart-se de pervocació. E més que més de jaser ab fembra, e·l beure vin tempradament li profita molt. E especialment quant lo vin és subtil. E açò de què deven guardar o lunyar aquells que són levats de malaltia és que no·ls donen alargament e especialment aquell que és escapat sens terme, car aquell és més apparellat de recalivar e·l semblant d'aquest ha obs a pervocar e açò que mot li dampnifica és hixir subtil. E més que més si veus la fenda colèrica o que tir a les humors de què s'és engenrrada la malaltia. E veuràs en l'apetit gran torbament. E si açò, veus porgua e mondiffica aquest que és levat de malaltia, emperò si és curós que·l porgues tempradament. E a veguades se pot endevenir que t'à obs que·l porgues e que l'esforçes tot ensemps e adonques li dóna viandes medicinals lacxatives o que li tempres ab aquelles la vertut de les medecines lacxatives covinables axí com prunes e magna e mel rosat o lur semblant. E aytanbé si veus que·l colírich prengua profit ab pervocació de urina mondifica·l·ne de guisa que·l purguen les venes. Emperò a tots aquests pacients és bo lo vin temprat. E aytanbé n'aquells qui·s són levats de malaltia són

forts pochs que·ls faça menester sagnia. E aytanbé s'endevé que és necessari que·l façes sagnar e açò significa la faç e·l senyal de la sanch. E més que més si la febre és estada de les venes. E aytanbé que veges si ha nexençes poques en los labis. E aytanbé s'endevé a veguades que·l febricitant ha obs que·l sagnes, ço és, car ha mala sanch en aytant quant en la sanch roman alcun crexement de les males humors e a n'açò deus trer la sanch mala e crexerà-n'í de bona. Emperò sangna·l suaument a poch a poc e guarda·t que no·l soptases. E aytanbé s'endevé a n'aquells que leven de malaltia que·l dormir los dampnifica, ço és en tant quant los affeblex. E aytambé a veguades los profita quant dormen, ço és, en aytant quant l'escalfa. Emperò si·l dormir no és covinent no dorma, ço és, en tant que·s poyria endevenir que li tornaria la febre, ço és, en tant quant reffreda e trenca la calor natural e la guarda de tots aquells que leven malaltia que són mondifficats e no mondificats: abdós los guarda de estar en regiment de les viandes que usaven en lur malaltia les quals viandes s'apellen majorment e aquelles viandes o altres que sien convinents universalment dos dies o tres o més, ço és, entrò que sia passat lo dia del terme. E aprés quant serà termenat fé-los estar en lo regiment que solen usar en lur sanitat. E aytanbé aprés leva l'aygua a n'aquell que és levat de malaltia ni aytanbé a n'aquels que han febre afisada no deus assubtiliar són regiment car seria dupte que no·s mudàs en sí matex són estament. E aytanbé aquell que és transsit e magre e a poch de dies torna espés e gras és contrari d'açò. E aytanbé lo contrari d'açò és a n'aquells que són levats de malaltia, ço és que no han apetit, significa que ha replecció e no és mundificat. E aytanbé aquells que són levats de malaltia e han bon apetit e no milora ni engrux significa que menga més que no deu, e açò

és perquè natura no pot digerir, e escampà·s per tot lo cors e crexen les males humors, e açò s'endevé perquè ha la vertut de l'estómach deffalida e de tot lo cors. E adonques la calor natural no pren nodriment de la vianda, ço és, per tal car natura no u pot triar ni se·n pot ajudar a n'aytals hòmens com aquest si al començament hagen apetit a mengar e aprés al derreria l'avorrexen significa replecció de les males humors, ço és, que són forts e crexents, e aytanbé diem d'aquels que són levats de malaltia e no han apetit, e aprés s'endevé que·ls torna e açò és per somoviment de la vertut e és molt melor que aquells que l'àn al començament e aquests se perden a la dereria. E si continua que haja apetit el cors no [...] esforça la vertut ni ha esforçament sobirà en l'apetit e sos esturmens són sans e la vertut de la digestió e sos esturmens són febles, adonques deus agraduar e adonar a poch a poch a aquels que són levats de malaltia, ço és, que·ls dóns a mengar taugs e pols entrò a cabrit, e guarda·t emperò que no·ls alarchs de mengar, ço és, de les viandes que han acostumat en lur sanitat mentre que les venes hagen estretes. E aytanbé l'ocximel és molt mal, cor poÿria·s endevenir que destrouïria los budells, ço és, per lur feblesa e aytal matex se faria tota cosa agra. E aytanbé diem del regiment d'aquells que leven de malaltia, ço és, quant s'endevé que hom los mut en ayre que sia contrari d'aquell loch on haja hauda la malaltia e del lur regiment. E aytanbé deus guardar de ço que és contrari a n'aquells que han hauda litargia, ço és, de viandes e de totes altres coses que·ls dóna-se·n dampnatge en les partides del pits. E aytanbé deus guardar a n'aquells que són levats de malaltia que no entren en banys car los banys los aflaquirien e·ls humectaria. E si s'endevé que suu molta

sobrefluïtat e passar raor sobre aquels qui són passats de malaltia los dampnifica axí quant havem dit damont. Capítol qui parla en les viandes d'aquels qui·s leven de malaltia. La vianda d'aquels qui·s leven de malaltia deu ésser bona en qualitat e que faça bon cayms e leuger de digerir. E deus-lo guardar que no soffirà fam ni set e a veguades ha obs que tir en qualitat que sia contrària de la complecció de la malaltia que ha hauda per tal que sia ben curós de sanitat e que·s guart. E sàpies que les viandes humides qui corren fan pus tost cibus, e menys en les viandes espesses e grosses són contraris d'açò sien en mengar o en beure. E deus-te guardar que no los dóns viandes massa fredes si donques no y havia romasa alcuna cosa de calor, mes regex-los ab coses enguals e que hagen calor subtil ab humiditat perfeta que tost reeba digestió o que sia la vianda en quantitat que puscha fer bona digestió: crex-li la vianda de poch en poch si donques no vehies que per açò li vengués greuge ni brugiment al ventre e no li cuyts massa la vianda ni la y tardes massa de guisa que·n valgues menys ni no s'omplisca de menyiar sobtament car poyria ésser que li vendria febre ni aytanpoch no deuria [...] molt justat, car poyria·s endevenir que se·n seguiria perill. Emperò lo temps que li deus donar a mengar és aquell temps en què los muda l'ayre, ço és, a saber d'estiu la nit, e en ivern aytanbé los deus donar a mengar al migdia si donques no y havia necessitat que·ls ne hagueses a donar. Emperò departex-los la vianda, ço és, que no se·n pusquen sadollar. E aytanbé los guarda de beure los aygües fort fredes car poyria-los-ne

endevenir gran dampnatge en les partides de les entramenes e poyria ésser que faria espasme e ja sabem la cosa d'açò. E aytanbé deus saber de l'apetit d'aquel que és levat de malaltia quant la fort poch, ço és, per feblesa e per la humiditat que és en l'estómech, e continuament sia justa ab aquest accident síncopis, e endevén-se tart que aquest accident véngua depart del fetge, [...] mimvetat del seu tirament, e açò appar en la color de la fenda que és subtil e blancha ni aytanpoch endevé accident per cosa de les humors de tot lo cors universalment. E aytanbé endevé lo poch apetit per feblesa de la vertut de tot lo cors universalment e de la calor natural o especialment de l'estómach. E aprés regex cascun d'aquests que·s són levats de malaltia segons que conexeràs en son estament e en son regiment en tal manera que la vertut o puscha mils sofferir. E deus saber que l'exarob dels codonys és universal medecina a tots aquells que leven de malaltia e especialment a n'aquells que han deffaliment de l'apetit, ço és, per feblesa de la boca del ventre, e en açò guarda lo malalte descortxar los budells, emperò les coses que esforçen l'estómach e són pus caldes que no és lo exarop dels codonys són axí com trossichs de roses e de lur semblant, e poyria·s endevenir que tornarà en recaliu per açò. Capítol que parla del moviment de la malaltia, ço és, lo temps de la malaltia. E deus saber que·l moviment que és ab peroxismes a veguades crex fortment e significa a la fi de la malaltia. E a veguades s'endevé que·ls peroxismes s'amimven e significa lo devallament. E deus saber que·l moviment e·l accident de la malaltia s'esforçen més la nuyt que·l dia, ço és, per tal com natura s'esforça a digerir més la humor e desempara per lo digerir totes altres coses

Capítol que parla del temps e dels dies e dels seus peroxismes. Deus saber que hom comta lo començament de la malaltia dels dies del terme: pren hom lo punt e la hora en què·s sent lo malalt los senyals quant li ve la malaltia. E ha y alcuns hòmens que dien que hom deu comptar lo punt e la hora que·l malalt se gita al lit e apar lo dampnatge que ve al malalte de les obres naturals. Mas emperò deu hom pendre aquest comte a alcunes malalties axí com endevé a molts febricitants, ço és, que la febra los comença soptament en lur sanitat e ell no se·n dupta e açò s'endevé en dormir o entrar en bany o per ira o per maltreyt o per altre qualque mal e a n'aquests endevé la febre sobtament. Mas emperò los febricitants que d'abans han haüt cascament en la persona e dolor de cap o·l seu semblant e aprés açò han febre e açò és que manifesta dues coses les quals són departides en eyll. E·l melor e·l pus fort compte que hom deu pendre del dia del terme, ço és, la hora en què comença ni ve la febre car adonques és conegut que natura hix de sa complecció. Mas emperò quant s'endevé al començament dolor de cap ni cascament als membres açò nós no podem ben devesir ni conéxer lo dia ni la hora que·l pacient se colgua al lit perquè açò és cosa que no no·ns hi dejam ben fiar car moltes de veguades s'endevé que·l malalte ha febre e no·s colgua de present al lit. E aytanbé diem de la dona qui parturex d'enfant o d'enfanta e aprés ha febre no·s deven comtar de la febre e no deven comptar del punt e de la hora del part, e aquesta rahó és falla que han dit molts hòmens. E·l més que s'endevé açò és al segon dia o al terç. Capítol que parla en les coses del dia del terme. À-y molts hómens que meten lo departiment del temps del terme de les hores degudes per part de la luna e aytanbé dien que la vertut del pacient és vertut que ve per orde segon lo regiment dels ·VII·

planetes e per açò se·n persech forçadament alcuns diverses mudaments e ajuda a la digestió o és contrari. E·l primer senyal d'açò és per lo mirmament o per lo creximent de la luna. E açò mostra que quant la luna crex los mosolls crexen. E aytanbé quant amirma los mosols amirmen. E aytanbé dien que quant la luna és nova maduren los fruyts dels albres, e nós diem que·ls pacients o a aquels que les humors del cors prenen passió per la luna e·s cambia lur estament segon l'estament de la luna e per aquesta rahó o proven que açò és cosa de terme. Encara més o proven per altra manera, ço és, per via de cart cor e·ls partexen lo quors que fa la luna en un mes e aprés departexen a la meytat del mes e aprés departexen a la mitat del mig mes. E nós diem a·n açò que·l contornament de la luna és en ·XXIX· dies. E aprés lo terç dia de la connjucció se amirma que la luna no fa nenguna obra, e açò és prop de dos dies e mig, e·l terç del dia roman donques en ·XXVI· dies e mig [...] e la lur mitat de ·XXVI· dies e mig són ·XIII· dies e més e·l quart del dia de lur quart e ·VI· dies e mig e lo ·VIII· dia e lo ·VIII· dia és ·III· dies e quart e mig la ·VIII· part del dia e açò és la menor part del contornament de la luna. E a veguades crexen lo compte en altra manera girat d'aquest compte ·I· poch e crexen-hi ·I· poch. Emperò ha-y errada e serà si comença a mermar: deuria aparer aytanbé gran mudament. E açò són los dies dels contornaments pochs. E si comença a mimvar la luna ni la humor és bona ni deguda veu-ó hom al temps de la fi, si y aparex mudament que véngua en bé. E aytanbé quant comença a amirmar les humors e són corrompudes apar al temps de sa fi tresmudament e la corrupció. Emperò de les malalties quant s'endevé que vénguen ni s'alonguen que passen més de ·I· mes pren hom lo comte del solell e en aquesta estimació e esperiència ha molts duptes e ha-y molts de lochs en què ha molt que treballar lo savi de natures, de les

quals coses no ha a fer lo metge. E diem que·l metge deu saber com endevenen los térmens e no li ha obs a saber les lurs coses en aytant car lo declariment d'aquesta cosa e sa cosa és d'altra obra, ço és, de la obra del natural. Mas deu ésser lo tractat al dia del terme. E aytanbé lo tractat lo qual havem dit per via de experiència o per via de propausament, e és saubut car lo més han apellat peroxisme açò que no ix del doblament de sa espècia, ço és, que no hisca del doblament entrò al dia del terme. E açò és axí quant lo quart e·l ·VII·. E·ls peroccxismes bons radicals són tres: lo peroxisme del quart, el perocxisme del ·VI· e aquel és complit. Emperò los peroxismes que són del ·X· són pus complits de tots, car los ·XL·, [...] e·l LX e·ls LXXX, tots aquests són dies de terme. Emperò los dos peroxismes primers se mimven per cosa dels comtes dels menuts e trencats e deus guardar que en tres setenes ha ·XX· jorns e·l primer quart és lo quart jorn e·l segon quartó ha ajustament de menuts. Emperò açò s'endevé al ·VII· car açò són ·VI· jorns e multitut del quart e·l terç quartó és al ·XI· e si s'ajusta lo menut del ·VII· e aconseguex la setmana segona és al ·XIIII· e si s'ajuny lo menut de la setmana terça ve al ·XX·. E ja és passada la cosa segons lo comte dels quartos primers e per lo segon s'ajusten e quant passen lo ·XIIII· hi ha departiment segons la opinió de Ypocràs e de Gualién que signifiquen e mostren als ajustats, e és l'orde dels dies del terme loable axí com lo ·VII· e·l ·XIV· e aprés dobla·l ·XXI· les setenes sobre l'ajustament. E aytanbé trobaràs setenes que no han departiment e és ajustat ab eles lo terç que s'í és configit e aprés del ·XXI· jorn se partexen de ·XX· e a ·XXIIII· e aprés quant és al ·XXVII· jorn se comfig e aprés lo ·XXXI· jorn se partex sobre ·III· setenes [...] e a ·XXXIIII· se comfigen. E aprés les setenes se partex lo comte entrò a ·XL· e aprés dobla lo comte sobre ·III· setenes en quant que hom comta ·XX· e és lo comfigement a ·XLVIII· e ha ·C· e ·XX·, emperò

no t'esguarts açò que ha departiment entre·ls dies. E han dit alcuns hòmens, ço és a saber, Albanas que aprés lo ·XIV· dia e és terme lo dia ·XVII· e aprés lo ·XX· e aprés lo dia ·XX· ve al ·XXVIII· e aprés ·XXVIII· dies los ·XXXII· e aprés los ·XXXII· los ·XXXVIII·, ço per configiment del sant, e molts n'í ha que comten ·XLV· e·l ·XL· dia fan terme e han-hi arrat. E esguarda, ço és, lo departiment del quart e de les [...] setenes e·ls quarts han vertut al dia del terme, ço és a saber, entrò al ·XXI·, e aprés ve la vertut del ·VII· fins a ·XXXIIII·, e deus saber que si·l pacient passa aquests térmens la malaltia és antiqua e aprés açò pren hom lo comte per ·XX· e lexa hom anar les ·VII·. Emperò segons la opinió d'Albanas que·l ·XXI· jorn és melor dia de terme que·l ·XX·, so és, que·l ·XVII· és melor que·l ·XVIII· car lo ·XVII· és partit costa·l ·XVIII·. E Ypocràs ni Gualién no u han axí atrobat. E aytanbé és lo contrast d'açò al ·XXVII· dia e al ·XXVIII· dia, ço és, que la opinió de Albanas no és aytal com la opinió de Gualién e de Ypoccràs que han partit lo ·XXVIII· dia e aytanbé lo ·XXI· dia ab los ·XXXII· e han partits los ·XXXIIII· ab los ·XXXV· e·ls ·XL· ab los ·XLII· dies. E aytanbé deus saber que de les malalties hi ha que lur terme és a ·VII· mesos o a ·VII· anys o a ·XIII· annys e ha-y alscuns hòmens que s'albiren que deja haver terme, ço és, passats ·XL· dies per gran pervocació que s'í endevengua. E la cosa no és axí e aytanbé matex no ha obs que·s mut la malaltia en agudesa e que y haja recaliu e que s'í endevengua componement de malalties. E no és inposible cosa que en malaltia vella la malaltia no prengua digestió tots dies e aprés esforçes en ·I· colp e geta-la·n tota si bé s'endevé tart, e·l més o havem axí dit. E ha departiments en la malaltia o per térmens mimves o per nexençes que·s tarden de moure o per deguastament. Dix Ypoccràs que dels dies dels térmens n'í ha que són pars e ha-n'í que són senars. E·ls senars són pus forts térmens per moltes de coses e per multitut de nombre. E·ls pars són axí com lo quart

e·l ·VI· e·l ·VIII·, e·l ·X·, e·l ·XIV·, e·l ·XX·, e·l ·XXIV·. E açò que havem dit dels pars segons l'enteniment d'amdós, ço és, que·ls senars dels térmens són axí com lo dia terç e·l dia ·VII·, e·l dia ·XXI·, e·l dia ·XXVII·, e·l dia ·XXXI·. E encara que Gualién desment del dia ·VIII· e del ·X· que no és axí com diu Ypoccràs en los seus libres e pot-se endevenir que·l dit de Ypoccràs és per tal que la cosa del dia del terme sia axí. Emperò d'aquesta rahó ha feta glòria Gualién. E aytanbé·s pot endevenir que s'ajusten los dies e venen a terme en un dia, ço és, per pervocació o per naxença que s'í endevengua. E dicte que si s'endevé al dia de bon terme mals senyals, ço és, enaxí com lo dia ·VII· el dia ·XIV· significa la mort. Capítol que parla del componement e del devesiment dels dies del terme de la ·I· dia envers de l'altre, ço és en fortalesa o en feblesa e de lur aordonament. E dich que y ha dels termenals que són forts en la fi e pots fer compte que s'endevé que aquell dia pendrà terme. E aytanbé deus saber que n'í ha de febles e ha-n'í de migans que són departits en departiment. E mostrar-te-n'í açò açí. E diem que·l primer dia del terme és lo dia quart, ab tot que aquest terme és fort tart que s'endevengua emperò significa lo dia ·VII·. E aquest dia ·VII· és terme bo e afisat. E deus saber que·l dia quart significa que deu venir al dia ·VII·, mes sàpies que·l dia ·VII· és lo primer grau de ésser terme bo e·l dia ·XI· no és tant bo ni tant fort com lo dia ·XIIII·, si donques no és en les malalties que venen en los peroxismes senars axí com en les treçanes. E a n'aquestes malalties és lo ·XI· dia lo terme pus melor e pus fort que·l dia ·XIV· que no n'atroba hom melor ni pus fort, mes emperò no és terme tan bo ni tan fort com deu ésser bon terme de dret judici ni dóna de tot compliment. E aytanbé lo dia ·XVII_è· és fort a n'aquells dies que·l reeben e és [...] terme pus fort. Emperò al dia ·XX· és comparat al dia ·XI· e·l ·XIIII· e·l ·XVIII· són dels térmens mortals, ço és, quant lo malalt ha a morir o a viure. E·ls menys mortals d'aquests térmens és lo

dia ·XXXVII· e aquest és axí com si no era dia de terme e·l dia ·XL· és pus fort lo terme que no és lo dia ·XXXIIII· e·l dia ·XXXIIII· no és tan fort com lo dia ·XXXI·. E sàpies que les malalties que han les accessions senars axí quant les tercanes e les agudes termenen pus tost als dies senars per què deus guardar lo termini de la terçana al dia ·XI· e no l'esguarts al dia ·XIIII· sinó a tart e és comunament l'accessió ·VII·, devala al dia ·XIIII·, e aquels en què venen les accessions en par se tarden més los térmens e endevenen en par aquests térmens més que més. Capítol que parla dels térmens que són al major grau. Los térmens que venen al major grau és lo dia ·VII·, e·l dia ·XI·, e·l dia ·XIIII·, e·l dia ·XXVII·. E aytanbé a les malalties ab peroxismes covinables comunament al dia del terme. E deus saber que sàt peroxismes de la terçana són axí com los ·VII· dies de la aguda. E deus saber que·l nombre dels mesos e dels anys, ço és, en les malalties antiques és axí com és lo nombre dels dies als mesos, e és lo quarto ·VI· meses e va per regla dels dies, e endevén-se entre els avanssaments e tardament axí com als dies dels quals encara direm. E endevén-se als dies dels térmens alcun contrari de la part de fora o per lo malalte matex que fa cuytar son moviment e són tarzament o pot endevenir per cosa del cors de sa força o de sa feblesa o per vigília fort que·s somou de fora o·s pot endevenir per accidents corporals o animals, car per aquests accidents e per aquestes coses damont dites se cuyta lo terme degut o·s tarda e és pus mirme que no deu e si no fos aquesta rahó que li u toyl lo terme vengrà pus vertader, ço és, que no s'avansarà ni·s tardarà. E quant s'endevenen aquests accidents fort torçen lo temps e tardà·s e no s'avança. E si·l pacient és feble endureex lo terme que toyl que no és complit e·ls dies en què endevé aquest torçement han apellats los dies que venen al mig e han judici dels dies dels judicis del terme en part. E aquests

dies són axí quant lo terç ni·l quint ni·l ·VII· e·l ·XIII· car lo ·III· e·l ·V· s'arapen e·s prenen [...] a les faldes del quart, e·l ·IX· és entre·l ·VII·, e·l ·XI·. E a veguades és lo dia quart e és melor que nengun d'aquests dos dies, so és, del terç e del ·V· que li estan de costa hó és lo jorn del terme que és entre aquests que s'endevé a la una part pus degut e melor car lo cuytament de ·XI· al ·IX· és més que·l tardament que ve del ·VII· al ·IX· ab tot que de abdós és molt. Capítol que parla de la fortalesa dels dies qui venen en la migania ab gran feblesa. Sàpies que·l dia ·IX· és lo pus fort dia dels migans térmens e aprés és lo ·V· dia. E aprés és lo ·III· dia. E sàpies que aquest terç dia termenal no han menys de força que·l dia quart lo qual dia quart és la rael pus breu devesidament e aprés el dia ·XIII· és menys feble e no és dia en què deja venir terme. Emperò lo ·VI· dia és dia que·s pot endevenir terme mas aquest terme no és bo, e si s'endevé que no sia mal és dur, ço és, en alcuna duretat amagada e és terme mirme e no afisat e és contrari del dia ·VII· e sàpies que·l terme del ·VI· dia manifesta lo dia ·IIII· àvol. E endevenen-se fort tart que·l manifestament que fa lo dia quart véngua en bé, mas leument manifesta duretat de la malaltia especialment quant s'í endevenen senyals dubtoses. So és, axí com abautiment de dormir e aytanbé que y haja pervocació de vòmit e síncopis e deffaliment de la vertut e tremolament e torbament del pols e suor que no sia engual per tot lo cors o·l semblant cas d'aquestes senyals. E sàpies que a veguades se amimva lo terme per porvocació que s'í endevé. E aprés fenex ab àvol hixir e aytanbé que sia ab àvols apòstasis la urina, e diem que los térmens que han aquests senyals sia que se·n seguesca bé o no bé. Adonques lo pacient és aparellat de recaliu e de retornar la malaltia de cap. Dix Galien que·l dia ·VII· és semblant al rey detrurer e dix que·l dia ·VI· és semblant al rey que vol apoderar son enteniment per tort e sàpies que·l dia ·VIII· és semblant al dia ·VI·.

Capítol que parla dels térmens los quals són bons o mals de cascun d'éls segons lur orde, sia dels térmens migans o dels dies del manifestament. Deus saber que·ls melors dies del terme e·ls pus afisats és lo dia ·VII· e aprés lo ·XIV· e aprés lo ·IX· e aprés lo ·XVII· e aprés lo ·XX·, e sàpies que·ls dies en què hom no·s pot fiar de bon terme és lo dia ·IIII· e aprés lo dia ·V· e aprés lo ·XVIII· e aprés lo ·XIII·, deus saber que·l pus fort dia de terme que han judici pus fort dels dies que endevenen al mig e als dies que endevenen del manifestament són aquests, ço són, los dies primers e on més n'a més se affeblex lur judici. E sàpies que·ls dies que no són convinens de térmens no és l'enteniment primer ni l'enteniment segon. E açò són axí com lo primer dia e·l segon, e·l ·XII·, e·l ·XX·, e·l ·XV·. E diem d'aquesta universitat d'aquests dies que és gran maravella quant s'í ajusta terme. Capítol que parla dels dies que manifesten los senyals del dia manifest. Sàpies que·ls senyals que manifesten lo dia o dies del manifestament són mudament de la humor e senyals de l'apoderament de la ·I· d'aquels que luyten, ço és, la malaltia que luyta ab la vertut ab començament de apoderament leuger que passa entre natura e la malaltia. E no abreuga lo terme ni·l somou més si y aparen senyals de digestió o senyals de no digestió, e·ls senyals de la digestió són quant apar en la urina un nívol vermell que tira a blancor. E·ls senyals en què ja ha digestió ja són saubuts. Emperò diem del senyal segon que és quant veuràs al pacient l'apetit fort o feble o leuger movement o greu. Emperò diem que·l terç senyal és axí com dolor de cap e treball e conguxa e tremolament e suor que no és universal per tot lo cors e pervocació no complida. E si s'endevé que aparen aquests senyals a n'aquests dies, adonques és lo terme als dies que són ajustats aprop éls los quals dies són ja, saubuts. Deus saber que quant aparen bons senyals al pacient al ·IIII· dia significa que és lo terme al dia ·VII·. E aytanbé

quant aparen mals senyals al quart dia significa terme al dia ·VI·. E sàpies que especialment endevenen aquests dos térmens al causon e a les febres agudes. E endevé·s fort tart que aquestes febres termenen ab aquests senyals. Emperò les terçanes leument termenen al dia ·VII·. E sàpies que·l dia ·XVII· significa lo terme del ·XX· o ·XXI·, e·l ·XVIII· a veguades significa lo terme del ·XXI· o del ·XXIIII·. E sàpies que·ls dies migans significa lo ·III· dia del terme del ·V·. E si·l dia és àvol e ab àvol dispoició significa lo ·VI· dia e aprés lo ·V· dia significa lo ·IX· dia. E si·l ·V· dia és àvol e ab àvol dispoició manifesta lo ·VIII· dia. E deus saber que·ls senyals manifestants se torçen dels lurs dies per les coses damont dites per lo torçement dels térmens de lurs dies, los quals se pertanyen ço que és davant éls o aprés éls. E deus saber que si ajusta lo segon dia dels dies del manifestament ab cosa de la espècia de ço que és al dia de la malaltia és moviment cuytós e esguarda los senyals cuytans e·ls tardans e jutga al dia del manifestament alò que manifestaran, ço és, segons que·s cuytarà lo terme o·s tardarà. Capítol que parla de saber lo dia del terme si és dubtós. En saber lo dia del terme ha obs molts enteniments que si·l dia del dia del terme és aprop e aprés alcun dia de regiment que hom dóna al pacient. E si·l dia del terme és luny ha obs altre regiment. Emperò lo dia del terme ni·l dia entorn aquel regex, adonques, lo pacient ab regiment simple e guarda·t que no donasses medecines lexatives a n'aquells dies, car poyria ésser que natura tractaria en pervocar massa e poyria esdevenir que per lo somovement de la porgua vendria lo pacient a gran perill e aprés poÿria s'endevenir que per la porgua s'enbargaria lo terme e no seria terme ni seria purgació e seria gran perill. E guarda·t aytanbé de les coses que destorben e muden lo dia del terme les quals coses són ja saubudes, e la cosa de saber açò diem que és en dues maneres. La una és que sàpies certament lo dia del terme. L'altre és en saber lo tresmudament del dia del terme

de l'universal temps en què és lo terme que deu ésser, car poÿria·s endevenir que s'alongarien los dies en què deu ésser lo terme. E poyrien ésser dos dies o tres e a·n'açò dupta hom en qual jorn és. Emperò del segon pren hom senyal en dues maneres, ço és a saber, de l'abreugament e del aleugament de la malaltia e de l'aleugament de la natura e de les malalties e de lur vertut. Emperò diem de la significació de la leugeria e de la longuesa de la malaltia és en l'esplech axí quant se pot endevenir que la malaltia s'esplegua al ·IV· dia o al dia que li és deprés, e pot-se endevenir que s'esplegua al ·VII· o aprés lo ·VII·, ço s'esdevé aprés que y aparen senyals de bona digestió al dia que és prop del ·IV· e ha hom esperança que termenarà al ·VII· dia. E si s'endevé que y apareguen senyals de longua malaltia los quals són damont dits en lurs capítols, sàpies que·l terme s'alongua e aprés guarrà sens terme, emperò no hages esperança que nengun d'aquests que s'affin la malaltia entrò·l ·VII· o·l ·XIV·. Emperò la significació de la natura de les malalties que·l jorn senar és melor axí com sabs que·s mou en les malalties als dies senars en les malalties agudes e les agudes ab les pars no s'acorden. Emperò en l'ofan segon reebem senyals de la malaltia en altra manera segons los peroxismes e dels nombres de les malalties del temps del terme e dels dies deguts e de lur fortalesa. Emperò la significació segons los perocxismes axí quant sabem que dia par és pus degut a alcunes malalties, e·ls dies senars és pus degut en altres malalties. Emperò del temps del terme deu guardar e saber en qual dia deu ésser lo luytament que sia pus lonch. Emperò met-í terme si donques no se·n seguia aprés causa que hagués pus fort judici que no lo primer judici, e d'aquest segon devetz metre lo dia del terme lo jorn migan ab lo covinent damont dit .

Emperò la significació de la fortalesa dels dies e de lur natura és axí quant si la ssuor comença en la ·VII· nuyt e no fina la dita suor fins lo ·VIII· dia de tot lo jorn e·l terme és del ·VII· ab tot que la febra no se·n partex fins al ·VIII·. E·l contrari d'açò és axí com comença la suor al ·XIII· e no cessa la suor al pacient fins entrò al ·XIIII·. E aytanbé matex se·n partex la febre al ·VIIII· diem que·l terme és del terme ·XIIII· e per amor d'açò car lo ·VIII· ni·l ·XIII· no ha aquela força ni aquel poder que ha lo dia ·VII· ni·l dia ·XIIII· de salut ni de mort, e·l ·VI· dia és pus degut al ·VII·, e·l ·X· del ·IX·. Emperò la significació de la conjuncció dels judicis axí quant havem damont dit, axí quant lo ·XIIII· que·s conjuny en ell la suor e partex la febre ensemps. Emperò la significació dels dies crètichs és que guarts si trobaràs en los exemplis damont dits crètich del ·IIII·, e adonques jutgaràs que·l terme és al ·VII· o si·l trobes al ·XI· jutga que·l terme serà al ·XIIII·. La glosa que parla la comparació dels térmens al mes de les malalties. Ja sabes que·l terme de les malalties agudes, e el ·XIIII· o entrò al ·XX· e aquel que és ajustat ab aquest lo terme és entrò al ·XL·, e aprop açò los térmens de les malalties cròniques especialment si s'esforçen als dies pars és mal senyal e moltes veguades s'endevé que mor lo pacient al ·VI· dia. E manifesta·s al ·IIII· dia, ço és, que ha suor freda o·l semblant d'açò e·l terme que és per litargia és lo terme comunament al ·XI· dia si bé·s comença e·l començament del terme al ters dia o al quart e aprés crex al ·VII·. Aycí s'acaba lo tractat dels térmens. Tractat universal de l'offan segon que parla del devesiment e de la conexença de la urina e de la fenda e dels apòstasis, e són-ne ·XIII· parts. Tractat primer és universal que parla que en la urina no·s deu hom fiar ni creure en la via de la emflamació de les urines sinó aprop en alcuns

esguardaments que y hagen alcuns covinens. Sàpies que quant gardaràs la urina que sia la primera que·l pacient farà en l'alba e que no la haja molt tenguda. E aytanbé que haja dormit la nuyt sobre aquella urina ni aytanpoch de tota la nuyt no haja beguda aygua ni aytanpoch no hagen mengades viandes que haguesen vertut de fer tényer ni envermeleir la urina, ço és, axí com crossi o altres coses que hagen vertut d'engrogueir-la. So és, axí com erbes que la tinyen e la fan verda, o axí com almorí que la teny e la fa negra, ni aytanpoch les coses que fan embriagar muden la urina e sa color, ni aytanpoch que la carn del pacient no haja tocada cosa que deja fer tényer la urina, ço és, axí com alquena que ha vertut que quant hom se·n fregua, la urina se·n teny, ni aytanpoch no hagen mengades coses que hagen vertut de fer córrer les humors e la vexigua, ço és, la còlera e la fleuma ni aytanpoch que no haja haüt dengun somoviment ni que hagen fet dengun moviment ni aytanpoch que no hagen menyiades herbes ni fetes coses que fossen fora de regiment de natura, perquè la color de la urina se·n pogués mudar, ço és, axí com dejuni e vigília e maltret e pahor e ira, quar totes aquestes coses tenyen e engroguexen e envermeleexen la urina. E aytanbé paria de fembra engroceex la urina fortment. E axí matex vòmit e pervocació. E sàpies que totes aquestes coses cambien la sustància deguda de la urina e aytanbé matex cambien los senyals de la urina quant la urina ha estat molt, quant hom la veu depux que hom l·a feta, per què nós diem que hom no deu guardar la urina deprés quant hom l·a feta que haja estat ·VI· hores, car adonques les demostracions són febles. E encara que la sustància de la urina és mudada de color. E aytanbé los apòstasis que·s són foses e tresportats e són pus espesses que

no erren. Encara que yo dich que hom no deu guardar la urina que haja estat apenes una hora. E sàpies que la urina deu ésser presa tota en un orinal ample e que hom no haja verssada micha e estiga un poch anans que hom la guart e aprés enserca bé ço que·t fa mester. E aytanbé guarda que·l urinal no estia ab la urina en loch on lo puscha tocar sol ni vent car aquestes coses fan entrebolir la urina que en altra manera açò vedaria que·ls apòstasis no·s poyrien triar e aprés quant hauràs guardada la urina d'aquestes coses damont dites adonques poyries conéxer ço que la urina significa. E encara més diem que la urina no amostra ni deu hom guardar los apòstasis quant són affonsats ab tot que mostra que és complida la digestió. E aytanbé guarda que sia ben lavat de la urina primera. Encara més diem que la urina dels enfants jóvens és de pocha significació, especialment als enfants de let, ço és, cor la humor que tiny la urina està posada e cuberta en éls e aytanbé que han feble natura e dormen molt e açò és cosa que torben los senyals de la digestió. E sàpies que l'ensturment o urinal deu ésser bel e clar, de sustància clara, axí com és vidre o cristall. E sàpies que la urina ha aquesta cosa, ço és, que on més la t'acostaràs més te semblarà espessa e on més la·t lunyaràs pus clara lo·t semblarà e d'açò ha departiment en les altres coses visibles. E açò endevé al metge, quant la prova ha presa grossària, e sàpies que quant la urina és espessa en l'esturment, adonques deus guardar que la urina no estia al sol ni al fret ni al vent e aprés guarda-la en loch que y haja bella lugor e clara e que no y haja rayg de sol, e adonques jutgaràs mils los accidents que veuràs, e deus saber que la primera significació que mostra la urina és en la sustància del fetge e de les vies de les aygualosetats e aytanbé sobre les coses de les venes. E sàpies que migançant aqueles significa en les altres malalties. Emperò diem que la significació que y és pus vertadera és sobre les coses del fetge, especialment sobre cosa de la

gilbositat, e deus saber que les significacions que són esparsses de la urina han departiment hen guardar, ço és saber, en guardar la color e en guardar la sustància e en guardar la qualitat e aytanbé lo trebolament. E aytanbé les demostracions dels apòstasis e de l'affonsament. E aytanbé del genrre de la quantitat poca o molta. E aytanbé del genrre de la flayra. E aytanbé de la escuma. E sàpies que y ha alscuns hòmens que han més a·n'aquestes demostracions del tast e de l'asaborar e nós açò jequim anar, e volem dir quant diem genrre de color, ço és a saber, que aquella cosa que és proprietat de les colors a veure, ço és a saber, de la color negra o blanca e aytanbé de les altres colors [...] que s'í endevenen ab les altres e volem dir engenrra del genrre de sustància la sua cosa que és en subtilitat e en espessetat. E volem dir quant diem claretat e terbolament en departiment que la vista no pot devesir per l'enterbolament o ço que és de sa grevor o de sa leugeria. E aytanbé diem del departiment que ha entre aquest genrre que havem dit e al genrre de la sustància car a veguades ha espessa sustància e clara, ço és, axí com aygua de pex fusa o axí com oli o axí com blanch d'ou. E aytanbé a veguades ha subtil sustància e trèbola axí quant és aygua trèbola, car aquestes són molt pus subtils que aquella del blanc de l'ou. E sàpies que la cosa del trebolament és per mesclament de parts estranyes de color escures e són tresportades en altra color que no són semblants a la color vertadera, de guisa que no pot hom detriar ni ben conéxer que tollen la claretat les quals no són sensibles en lur departiment e aprés són departides dels apòstasis, ço és en tant quant los departex e·ls tria e han departiment de la color, ço és, quant la color crex en la sustància de la humor, e adonques ha pus fort mesclament, e sàpies que la segona part que parla dels senyals que signifiquen sobre la color de la urina deus saber que les colors grogues de la urina axí quant color que és apellada theum, e aprés la setrina e aprés rossa e aprés grogua e axí quant

color d'indi, e aprés aquesta és la color foguil que és semblant a saffrà e aprés aquela que ha nom saffram que és semblant al pèl del saffrà e aquest és apellat ros. E aquel que ve aprés lo torongí significa en calor. E canvia·s segons sos graus, e és de necessitat la cosa per moviment fort e per fam e per departiment de matèries d'aygües les quals ha begudes, e aprés aquests graus damont dits hi ha graus axí quant aquell qui és molt ros, lo qual és apellat marog. E aytanbé aquel que sembla rosa e aytanbé lo vermell lo qual és apellat alcham, e la color és apellada achtam és apelada alcam que volen dir fosca: e sàpies que totes aquestes colors signifiquen sobremontitut de sanch, e sàpies que on més tira a color de saffrà més mostra que apodera la colrra. E aytanbé on més tira a color foscha mostra que la sanch apodera. E aytanbé la color foguil mostra més calor que no fa la vermella ni l'achtam, ço és perquè la cólera és en sí matexa pus calda que la sanch. E la color en les malalties agudes e ahustes tira més en color del saffrà e del foguil e si y ha subtilitat adons significa en causon, ço és, de la digestió que és començada e no apar en sustància, e si s'esforça la groguor que véngua en devesió del foguil e de l'enflamament mostra que la color se·n guarda en creximent e açò mostra la rossor de la urina, e si crex en claresa mostra que la calor se minva. E a veguades és que en les malalties agudes fan urina sanguínea tant que sembla la urina sanch sens obriment de la vena e si urina poch a poc e la urina put és senyal que la malaltia és de perill e de dupte que si ha verssament de sanch al loch de les esquinències, e encara és pejor si és subtil ab la color desús dita, e si urina a bastament ben rajan adonques se pot endevenir que és bon senyal en les febres agudes e aytanbé en les febres mesclades, car moltes de veguades s'endevé que és senyal de terme e de pervocació, e si yo digués que no assubtillien al començament abans del temps del terme adonques significa que la malaltia

torna e axí matex si agradosament no s'assubtilia aprés lo terme. Emperò en l'enterícia tota hora que la urina hisca fort vermella, tan vermella que tir a negror ni tiny lo drap tant que la color no se·n leva, sàpies que mentre açò sia pus fort e melor significa que és bon senyal. E aytanbé quant la urina és blanca o un poc vermela e la interícia està encara en son estament, adonques és dupte de venir en ydròpic. E sàpies que la ira corromp molt la urina e la agusa e aprés açò ha graus de verdor axí quant la urina que tira a color de festuch e aprés a color la qual és apellada atzangerí, ço és a saber, color de verdet o a color la qual és apellada taulis [...] e felatge que és color d'endi e la color que és apellada porrenca. Emperò diem que la color festiquina significa en fredor e aytanbé matex a n'aquella que ha verdor, mes emperò l'atzanguia és de la porreta leument: aquestes signifiquen ab fort haustió. Mas emperò la porreta és afiada que la atzanguerina, e la atzanguerina aprop treball significa en espasme e en los enfants significa la urina vert en espasme. Emperò la urina blava significa en fort fredor comunament e que ha urinat abans urina vert. E diem que mostra que ha begut espècia mortal e si no ha en la urina apòstasis que s'affonzen pots haver esperança que viurà. E aytanbé pots haver pahor del malalte e l'azangerí és fort senyal de perdició. Emperò los graus de la urina negra ha-n'í d'alcuns que tiren a negror per via de grogor axí quant és en la enterícia, e significa en groguesa de còlera e en haustió ab malenconia que s'engenrren ab còlera o ab enterícia. E al negre que és aprés la color de l'achtam e aquests són calts e signifiquen sobre malencolia. E puxes lo sanguini e·l negre aprop aquest és aquell que s'engenrra del vert e de l'índich e significa sobre malencolia pura, e aytanbé la urinna negra universalment significa sobre fort haustió o sobre fort fret o sobre mortificament de la calor natural o són defaliment, o signifiquen terme e espoició de natura de sobrefluïtatz malencolioses, e significa aquella que és austió, ço és a saber, que y ha gran haustió e fort, e significa aytanbé que ja ha urinat abans d'aquesta urina altra urina grogua e vermella. E als apòstasis

d'aquesta urina són escampats e torbats ab poca d'engualtat en lur ajustament e no són fort negres ans tiren a saffranetat e a groguor o a foscor, e si tira fort a groguor significa fort sobre l'enterícia e aquell que ve per fredor significa que ja ha urinat abans d'aquesta urina altra urina que tirava a verdor e a foscor e los apòstasis d'aquesta són pochs axí com si estaven amagats, e aquesta urina significa la malencolia pus pura e ha differència entre les dues compleccions d'aquestes urines, aytal que si ab la urina negra ha fort vertut de flayra significa en calor. E aprop açò si no ha flayra e ha febla vertut significa en fredor car si y defalix natura pert la flayra. E prenem senyal a n'aquell que ve per via de mondifficament de terme axí quant aquell que és en la fi de les quartanes. E en dissolució de malaltia de melssa e dolor del dors e de la mare e de les febres malencolioses e les contràries les quals s'endevenen per arremenament de mèstrua e per arremenament de sanch, la qual es acostumada de ixir per la natura e especialment si y ajuda natura o obra en pervocació axí quant s'endevé a les fembres que s'arremena lur mèstrua e que natura no·n reep la sobrefluïtat de la sanch. Quant s'endevé que haja urinat urina indigesta ayguosa e aprop açò troba lo cors aleuge e és la urina en gran quantitat e en gran enflamació. Emperò si axí no és lo dit negre és mal senyal e especialment en les malalties agudes e si la urina és de poca quantitat sàpies que en la humor ha apoderat haustió. E quant la urina és espessa és mal senyal. E a veguades s'endevé que hom urina urina negra e de color de vermell caní per cosa de beure vin e és a n'aquesta forma que natura no y obra res e hix en són ésser sens volontat e a n'açò no ha perill. E a veguades és que aquests senyals són térmens bons, ço és a saber, quant venen malalties agudes. E aytanbé matex quant urina lo malalte urina subtil e en la urina ha sospendement en los costats diverses de l'urinal. E car moltes de veguades és que significa quant açò és dins la urina sobre dolor de cap e en vigília

e en sordige e entrebolament d'enteniment si ha urinat aquesta urina poch a poch, e que y haja suspendement o que u haja tengut lonch de temps e que haja hauda dolor ab febres, adonques és fort senyal de dolor e de torbament de enteniment. E si y ha vigília ni sordige ni torbament d'enteniment significa flux de nas que deu haver e pot ésser que és solvició dels ronyons. Diu Ruffes que la urina negra és bona en la malaltia dels ronyons e en les malalties de somoviment de les humors grosses. Emperò aquest senyal en les malalties agudes és senyal mortal e diu que la urina negra aytanbé és àvol en la malaltia dels ronyons e de la vexigua. Emperò esguardà·s aquella urina ab altres senyals. La urina negra als hòmens velles no és convinent ni ve sinó per gran corrupció. E axí matex en les fembres. La urina negra aprop mal treyt significa espasme, e especialment quant ve la urina negra en començament de les febres agudes signifiquen senyal mortal e axí matex si ve la urina negra en la fi de la malaltia és mal senyal si donques lo malalte no troba en sí aleuge o si no y ha senyal de terme. Emperò la urina blanqua dóna a hom a conéxer dues coses, ço és a saber, subtil e clar, car ha-y molts hòmens que apelen les coses clares e crosfòries blanques axí quant apelen al vidre clar e al cristall clar blanch. E la segona cosa és lo blanch vertaderament. E aquel que és clar que la color és deffenida per la vista axí quant leyt e badeg e per açò que açò no és clar perquè deja passar en eyl la vista car la claretat de ver en ver és privada de tota color e aquell blanch que la cosa és claretat és senyal de fret de tot en tot e de descurament de la digestió, e si és espès significa de fleuma. Emperò lo blanch fosch no·n pot ésser menys d'espessetat e d'aquest e d'aquel que sa blancor és blanquesa. E si significa sobrefleuma crua, e ha-n'í d'aquell que la blancor és blancor cenrrosa e significa foniment de grex,

e ha-n'í alcuns que lur blancor és haurialia e no és tan blancha e significa foniment de fleuma, e ha-n'í d'alcuns que lur blancor és blancor de bolet ab subtilesa e ha-n'í poyre. E açò significa que·l podrit és a la vexigua e pot ésser que és per abondament de molta fleuma crua. E a veguades pot ésser per grava que ha en la vexigua. E ha-n'í d'alcuns que són semblants a esperma. E a veguades aquestes urines aytals signifiquen térmens de postemes fleumàtiques e significa aytanbé en imflament que ha en les entramenes e per malalties que s'endevenen de la fleuma vidrienca. Emperò si la urina sembla espasme e no és per via de terme ni per postemes fleumàtiques quant açò s'endevé al començament de la malaltia significa en greus malalties que venen per fleuma e si la urina blanca ve en tot lo temps de les febres és dupte que véngua en quartana e la polsetat de la urina sens fondralles és molt mala e la color de la let és molt mortal e la blancor de la urina com que sia aprés que és aprivat de color significa que la còlera és girada en alscuns membres en que s'és feta apostema. E aytanbé si la urina de l'home que sia en estament de sanitat ha la color blanca significa privació de digestió e aquela urina que sembla oli en malalties de febres agudes significa mort. E sàpies que a veguades és la urina blanca e la complecció és calda e colèrica. E endevé·s que la urina és vermella e la complecció és freda e fleumàtiqua car a veguades la còlera se gira en altra part e roman la urina blanca per què deus guardar en la urina blanca si la humiditat és molta ni si és clara. E aytanbé deus guardar los apòstasis si són espessos. E aytanbé si la sustància de la urina és gran e tira a espessetat, e adonques pots conéxer que la blancor de la urina significa que és fredor que és en la fleuma. Emperò diem que·l reteniment que ve per necessitat de hupilació adoncs muda la calor de la fleuma en les venes en alcuna putrefacció. E sàpies que·l senyal d'aquest estament és quant l'ayguosetat de la urina e los seus apòstasis són en les maneres damont dites. E a veguades se

endevé que la urina blanca ve al començament de la malaltia e pux torna negra e put axí quant s'endevé als hiterisses. La urina aprés mengar és blanca e està a n'aquell estament entrò al temps que comença la digestió e adonques se comença a colorar e ajuda a ésser blanca la urina de solvició de calor natural, mas la urina no és clara mas que tira a foscor per la privació de la digestió, e la calor vermella en la urina de les malalties agudes és pus loable e pus afiada que la color vermella crossienca e·l vermell crossienc no és senyal duptós si la còlera està posada e és duptós si és movent. E si urina urina vermella en malaltia de ronyons és mala car significa comunament en postema calda. E quant és ab dolor de cap significa en torbament d'enteniment. Açí comença la urina en les malalties agudes a envermelir e roman axí vermella en tota la malaltia e no s'affonzen los apòstasis, e és dupte de mort, e significa que ha mal als ronyons; e si la urina és trébola e vermella e roman axí en tota la malaltia significa en postema del fetge e en feblesa de calor natural. Ha-y colors de les urines que són de diverses colors compostes, ço és a saber, de color unctosa e és per groguor que·s mescla a liqüetat e sembla color d'oli per sa viscositat e per sa claretat, e si en la urina ha sustància ab claretat e tira a alcuna espessor significa comunament en mal e no significa en bé ni en digestió deguda. E a veguades per maravella significa en pervocació de humors grasses per via de terme e açò és quant aprés açò ha remehi. E senyal mortal d'aquestes urines és en aqueles que les grexosetats són pudentes e especialment quant lo pacient urina poch a poch. Emperò diem que si en la urina s'atura alcuna cosa que és semblant a lavadura de carn fresca, e adonques sàpies que és pus mal senyal. E diem que comunament s'endevé açò als ydròpics e als tísichs e aytanbé als malencòlichs. E sàpies que a veguades és la urina grassa, aprés la urina negra e moltes de veguades s'endevé que la urina

negra significa al ·III· jorn que·l pacient deu morir al ·VII· jorn. E universalment diem que la urina grassa són tres espècies, ço és, que és tota grassa al fons tansolament o a la part damont tansolament o aytanbé que és grassa en tota sa color tansolament. E a veguades s'endevé que és grassa en color e en sustància. E sàpies si d'aquests senyals ha la color grogua la urina adons és lo pacient mortal, ço és, per tal que significa en haustió e en cremament de la còlera. E sàpies que a veguades s'endevé que la urina és vermella e passa a negror e sàpies que açò signifiquen febres compostes. E aytanbé en febres que són de humors grosses e si és pus clar e la color negra e puga al cap significa apostema. Capítol terç qui parla dels senyals de la sustància de la urina en sa qualitat. Sàpies que la sustància de la urina ha tres qualitats, ço és, subtil o espessa o engual, e la molt subtil significa en privació de digestió en tota manera o en upilació de les venes o en feblesa del fetge e dels passes de la urina n'í ha que no tiren sinó a subtil e tiren-ó tot e no espolssen sinó lo subtil lo qual enclina a natura o és molt beure aygua o és per complecció fort fermada ab seccetat. E sàpies que aquests senyals signifiquen en les malalties agudes a feblesa de la vertut digerén e privació de la digestió. E aytanbé a veguades signifiquen sobre gran feblesa de les altres vertuts, tant que no tracten res en la aygua, mes axí com hi és entrada axí se n'hix. E diem que la urina subtil d'aquesta forma és terribla als enfants pus [...] humits, ço és perquè éls han obs més de matèria per lo deguastament que fan del créxer e quant s'endevé que s'assubtilia als enfans la urina ab les febres agudes és per tal quant són exits de natura e si estan en aquest estament lonch de temps

significa enperdiment. E si s'endevé que contrarieg fort adonques significa la mort. Si donques no s'endevenia que s'í acordassen altres bons senyals covinens ab ferma vertut e adonques significaria que deu haver naxença, especialment en les partides de sobre·l fetge, axí matex faria si contrariejava em·persona seua, e significa que deu haver postema en aquell loch en què ha la dolor, e comunament s'endevé per açò que han dolor dejós lo coyll e·ls ronyons, e significa quant la dolor se espessex a n'aquestes parts sinó en altres lochs significa que·l pacient deu haver buanyes menudes o ierdi o postema per tot lo cors. E la subtilitat de la urina que no ve agradosament significa que la malaltia deu tornar. Emperò la urina molt espessa significa comunament per moltes rahons en privació de digestió, que és molt pocha la digestió en les humors grosses de sustàncies. E açò ve especialment en esplech de les febres humides o de esclatament de les postemes, e hon més açò·s demostra en les malalties agudes és fort mal senyal. Emperò comunament quant la urina és subtil significa àvol senyal per ço que quant la urina ha espessor significa en digestió, e açò mostra la sustància de la digestió en espolssar pocha de vertut. E açò és que açò que mostra és per la corrupció de la montitut de les humors e és detriada de la digestió detriant la qual fa afonsar los apòstasis, e adonques significa mal, e d'açò prenem senyal quant apodera la una de aquestes dos, ço és a saber, la una quant [...] aprés açò ha remesi e la segona és quant montiplica en gran feblesa. E diem que la urina, la qual urina nos tenem melor de les urines espesses en les febres és aquella que n'hix molt justada que aquella que n'hix poc a poch, significa en montitut de humor e en feblesa de la vertut. E sàpies que la urina que nós tenem per bona és aquella que ve aprés

e la urina engual ab remey, e diem que quant se muda la urina subtil ha espessetat en les malalties agudes e aprés açò lo pacient no ha remey significa, adons, mal. E sàpies que si l'hom s'acontinua a urinar urina espessa significa que deu haver febre. Emperò a veguades s'endevenen aquestes urines espeses per sobres d'espolsacions o per crebament o per buanyes que ha en les partides de les vies de les urines. Emperò és de la subtilitat e de la espessetat quant abdós venen ensemps, signifiquen privació de la digestió car les urines quant han la digestió en engual sustància e a veguades és la urina espessa axí quant havem dit e a veguades és clara e a veguades és térbola. E sàpies que·l departiment que han entre l'espés clar e·l subtil, ço és, que l'espés clar si·l trobats en l'orinal. E sàpies que·l departiment que han entre l'espés clar e subtil, ço és, que l'espés clar si·l trobats en l'orinal fins que fassen undes e a n'açò no s'amimven les parts ondejans enans crexen les ondes e aprés la urina jurca molt a departir e aprés leva escuma ab moltes bomboles e aprés tarsen-se a fondre. Adons pot ésser que és de fleuma natural ab bona digestió e si la urina és grogua ab aquests senyals significa en fleuma vetel·lina e si no ha color ni ha espessetat e als senyals damont dits significa en fleuma vidrienca, e la urina subtil que no ha color per digestió sinó en tant que u ha pacientment car la urina que és digesta adonques la sustància fa·l trebolament per lo mesclament que hom fa a la urina car en començament obra la digestió en adobar la sustància e aprés colora la urina e diem que la digestió en sustància és pus deguda que·n la color. Emperamor d'açò diem que la urina que continua en la malaltia sia grogua e subtil significa aperesa de la vertut digestiva. E diem que quant la urina subtil e ha alcunes

diversitats de partides, ço són, vermeles e grogues, adonques potz jutgar que la malaltia vendrà en terçana enflamada, e diem que la urina subtil en la qual ha alcunes coses que semblen a pessetes de breny significa que ha haustió si no és per alcuna malaltia que haja en la vexigua de què aquella urina vengués. E diem que la [...] urina espessa en les malalties agudes leument significa sobre la diversitat de les humors. E aytanbé significa a veguades sobre alcun fonement. E diem que aquesta urina quant roman en l'orinal se pren leument e s'espesseex. E diem universalment que l'entrebolament que·s fa en la urina grossa, ço és, perquè·s mescla ab la aygualosetat la qual la fa entrebolir. E quant se departex la espessetat de l'ayguosetat, adonques roman cascuna de la urina clara. E diem que aprés açò has a guardar ·III· coses, ço és a saber, que si quant lo pacient ha urinat és lo urin subtil e pux torna espés significa que natura comença a tractar en la digestió, mes que la humor no és encara enclinada a la digestió ans hi és torbada. E diem que a veguades pot ésser que significa en deguastament dels membres. E diem que si·l pacient fa la urina espessa e pux torna clara e pux se destria de la espessor e s'afonza significa que natura apodera la matèria. E diem que si mentre que punyia a declarir ni afonzar crex la digestió. E la cosa migançan entre·l primer e·l forà és quant se continua que la natura sia fort e la vertut ferma, pots conéxer que la digestió és bona. E si no és la vertut ferma és dupte de mort abans de la digestió e si la malaltia està longament ab aquesta urina d'aquests senyals, e en la urina no ha altre senyal duptós, significa dolor de cap e significa torbament d'enteniment e en ventositat fumosa. E diem que la urina quant és subtil e pux torna espessa val molt més que aquella que està tota

hora espessa. E moltes de veguades se espesseex la urina e torna térbola e ve per deffaliment de natura. Emperò la urina que·l pacient ha urinada és ayguosa e està tota hora ayguosa significa privació de digestió de tot en tot. E diem que la urina espessa la qual és pus bona e aquela que hix tost e justat. E aquesta urina és aquella que guareix tost les malalties que són de fleuma. E diem que si la urina és espessa e pux torna subtil e hix agradosament e leugera és molt bo senyal. E a veguades ve aprés l'espés aquel que és ·I· poch feble de color lo qual és bon senyal en la malaltia. E per amor d'açò diem que si dura lonch temps en la urina espessa e trébol que sia urinada poch a poc o que urine en una veu molta urina leugerament comunament significa que per aquesta urina se guasta la malaltia si tant s'és que la malaltia sia per alcuna febre de les febres agudes o per altres malalties de replecció, o és per replecció que encara no s'és convertida en denguna febre e aquesta espècia de urina la qual havem dita és cosa maravellosa e diem que la urina la qual és natural en color si és fort espessa significa a veguades en pervocació de moltes humors e ajusta sobre açò que hix leugerament. E a veguades significa en deprenement en aytant quant mostra moltes humors que són ab feblesa de vertut, e significa açò que havem dit quant urina poch a poc e aytanbé quant urina ab força. E sàpies que la urina espessa la qual és bona que significa terme de la malaltia de la melssa e de les febres mesclades no ve per engualtat, ço és, car natura fa açò per expolssació. E aytanbé la urina torbada universalment significa multitut de les humors e natura tracta en la digestió. E diem que la urina espessa significa per crebament de apostemes e prenem-ne senyal d'açò que·s mescla en la urina e d'açò que ja és haut en la urina abans de aquest mesclament, ço és a saber, axí quant podrit o altres coses o axí quant raels escampades vermeles o blanques

o lurs semblants d'açò que hom hic pot pendre senyals en les urines. Emperò aquests senyals que ha hauts enans de les coses damont dites són senyals de apostemes o de plagues en la vexigua o als ronyons o al fetge o en la partida del pits. E aytanbé significa esclatament de la postema, e diem que si anans d'açò ha fet urina sembla lavadura de carn fresca, significa que és de la malaltia del fetge, e diem que si·l pacient ha haüt abans d'açò constrenyement de alenada o tos secha o dolor als membres perpetuals e ab pleuresi que és espolssat e refermat per la vena major. E diem que si a n'aquesta urina en la qual ha podrit ha digestió és bon senyal. E a veguades urina hom sà alcuna urina que quant és posada atrau a podrit e a rovell, adonques pots conéxer que·s mondiffica lo cors de ço que y era ajustat per lo relaxament del moviment e diem que si en lo fetge ni en ço que ab ell se ajusta ha upilació pot ésser que açò significa quant la urina és espessa e ve per upilament e per espolssament de la humor e quant açò és l'espessor la qual és en la urina no és que y signifique podrit. E diem aytanbé que aquella urina la qual és espessa per esclatament de apostema ve en podrit. E diem que si la urina espessa tira a negror e a dolor en lo lats esquerr significa que la matèria és en la melssa. E diem que quant la urina és trébola significa moltes de veguades en deffaliment de la vertut e quant deffall la vertut natural apodera la fredor la qual és de fora. E diem que la urina que sembla urina d'ases o urina de cavalls o que és trébola que sembla que sia mesclada, per força significa en corrupció de les humors del cors e en multitut de humor crua e que en ella ha obrat alcuna calor la qual fa engenrrar ventosetat grossa. E diem aytanbé que açò pot ésser que significa la litàrgia. E diem que la urina que sembla color d'alcun membre si la continua significa malaltia que ha a n'aquell membre e han dit alcuns que si al fons de l'orinal ha alcuna cosa que atragua a color d'achtam o a fum mostra alongament de malaltia e si

en tota la malaltia urina lo pacient aytal urina significa senyal mortal, e diem que la urina que ha humor grossa e espessa ha departiment entre ella e aquela en la qual ha senyal de podrit. E diem que la urina en què ha departiment en ses parts mentre que les parts sien majors significa que natura se ajuda e apodera la malaltia e que·ls ports són uberts e diem que la urina que ve en manera de fils torbats significa que ha trevat ab fembra. Capítol quart que parla dels senyals de la flayra de la urina. Sàpies que nuyl temps no apar que la urina del malalte se acort ab la urina del sà. E diem que si en la urina del pacient no ha denguna flayra significa en gran fredor de complecció e en gran cruetat e diem que aquesta urina a veguades significa en malalties agudes e en mortificament de natura, e si la urina put és senyal de digestió e significa que deu haver ronya e plagues e açò·s troba ab aquests senyals damont ditz. E diem que si la urina ha flayra agre significa que és la malaltia de humors fredes de sustància. Emperò si la malaltia és aguda és senyal mortal, e diem que si la urina flayra dolç significa per abondament de sanc. E diem que la urina pudenta quant se continua en hom sà significa que deu haver febres podrides o d'àvol matèria. la qual ha dins lo seu cors, e diem que si tant s'és que en la urina haja continuat de haver pudor e pert la pudor en dexopte e encara lo pacient no·n troba remeyi significa defaliment de les vertuts. Capítol ·V· que parla dels senyals que prenem en les escumes que són verssades en l'orinal ab lo verssament de la urina e de la ventosetat que hix en la sustància de la urina. Sàpies que la escuma quant hi és gran o poca significa en viscositat. Emperò l'escuma se fón tart o tost e si·s fón tart significa que la matèria és grossa e si·s fón tost mostra que la matèria no és grossa. E si en la urina ha grans signifiquen malalties dels ronyons, e comunament vos dic que la humor viscosa quant és

en malautia de ronyons és mala e significa humor mala e freda. E ço·s conex per los grans los quals són en la urina axí quant havem damont dit. Capítol ·VI· que parla dels senyals dels apòstasis. Sàpies que acordada cosa és dels metges quant se·n servexen d'aquest mot, so és a saber, dels apòstasis e de l'affonzament que axí han relevat la costume, la qual era acostumada e per açò car ells no apellen tansolament apòstasis aquò que s'afonza al fons ans o fan tota sustància espessa e groça e és departit que no s'apellen apòstasis aquò que penga o nada. E diem que d'aquest afonzament prenem senyal en moltes de maneres, ço és a saber de sa sustància o de sa qualitat e de sa quantitat e del posament de les parts e de son loch e de son temps e de la qualitat la qual és en sa mescla. Emperò diem que la significació que·s fa de sa sustància és que fa que si és ab apòstasis naturals lausables significa en digestió natural. E aytanbé afonza·ns en les parts dejús e és ajustat de les parts e que·s ressemblen. Adons, deu ésser la digestió que va dejós, lisa e engual. Emperò que semblen fondralles d'aygua ros. E sàpies que si y ha aytal demostrament en la digestió del cors com és lo senyal del podrit que és espés e blanch e lis e semblans en ses parts e en sustància de la digestió de l'apostema. Emperò diem que·l poyre és espés e açò és subtil. Emperò en los apostasisses ab tot que no han senyal de color en engualetat és milor senyal que no és la color primera segons opinió dels primers, cor l'engual que no és fort blanch ans és vermell és milor que no és lo blanch lo qual no és lis. E diem que·ls més dels apòstasis són de la color de la urina e la melor color que y sia és lo blanch e·l vermell e pux lo groch e pux lo vert. E diem que comença la malícia dels apòstasis quant hi·a lentilos. Encara més diem que no t'esguarts ço que han dit los savis forans que dien que la blancor de la urina mostra digestió. E dien més, que la engualetat de la urina no és sinó per digestió. E diem que ha en la urina a veguades blancor que

és mesclada fortment ab ventosetat. E diem que als apòstasis bons dels quals havem parlat sembla a podrit e humor crua subtil. Emperò lo podrit ha departiment de la humor en alcuns senyals. E diem que y ha alcuna humor crua que ha viscosetat en ses parts e és subtil e leugera emperò diem que aquells apòstasis són demanats tansolament en temps de malaltia mas no en temps de sanitat per açò que al pacient s'ajusten al seu cors males humors e en ses venes e si aqueles humors no guasten signifiquen mala complecció del pacient. Emperò en persona sana no y continua que en ses venes haja somoviment de humors qui vullen ixir de fora. E diem que·ls apòstasis que són en persona sana signifiquen en sobrefluïtat de les viandes e és de la privada digestió e dissolven-se les sobrefluïtats en la urina digestes e no digestes. E diem que en los hòmens magres és fort tart que hagen en lur urina e en lur sanitat apòstasis e especialment hom de mal tret. E diem que és acostumat de conéxer als corssos grasses e delicats perquè diem que no han tants apòstasis a la urina del pacient magre com ha en la urina del pacient gras. E sàpies que comunament és que la color dels apòstasis és semblant a la urina en què són. E diem que·l melor departiment de color que és en los apóstasis és lo blanch e aprés lo vermell e aprés lo groch. Emperò diem que·ls apòstasis que no són naturals ni bons ni granoses són en manera a la urina de pelalles. E aytanbé n'í ha que són en manera de breny. E ha-n'í aytanbé que són en manera de farina resemblan a or piment royg e ha-n'í aytanbé de color grogua e ha-n'í aytanbé que són de color sanguínea e ha-n'í aytanbé que són a manera de podrit. E ha-n'í aytanbé que són a manera de vorm e a-n'í aytanbé que són semblants a pesses de levat remullat e ha-n'í aytanbé que són semblants a samsugues e ha-n'í aytanbé que semblen pèls e a-n'í aytanbé que semblen grava e ha-n'í aytanbé que semblen pols e ha-n'í aytanbé que semblen

senrra e ha-n'í que y van alcunes grans peçes blanques e vermelles. E sàpies que a veguades n'í ha alcunes d'aqueles espècies que han la color escura e fosca ressemblant a escata de pex. E sàpies que aquesta és una de les males espècies que y són. E aprés diem que d'aquela que ha grans pesses blanques e vermeles significa que partexen dels membres forts. E diem que de les dues espècies primeres que nul pacient que les haja nuyl temps no·n guarex. E sàpies que y ha d'alcuns hòmens que dien que fo una veguada ·I· jove que begué cantàrides e aprés urinà pellofes blanques. E aprés prés les pellofes e mès-les en aygua e envermelich la aygua. E dien aquels que aquest pacient guarich. E sàpies que y ha alscuns apòstasis en què ha raels lo qual és menys àvol que no són los dos damont dits e ha molt pus grossa sustància. E si és vermel és apelat [...] e si és blanch és apellat brenyós e aquel que és vermell significa que ve de alcunes partides del fetge les quals són clamades [...]. E diem que a veguades és que mostra aquest apòstasis vermel sanch hausta e a veguades aytanbé dels ronyons. Emperò diem que·ls apòstasis que són de part dels ronyons són pus fort ajustats e pus fort carnoses e·ls altres apòstasis no són tant carnoses ni tant ajustats e aprés departexen-se pus tost e diem que si tiren fort a groguor signifiquen que són dels ronyons. E diem que·ls apòstasis que venen de part del fetge han la color fosca. E aytanbé són ajustats ab açò aquell apòstasis que és brenyós. Emperò diem que aquell lo qual és brenyós ve de la vexigua e moltes de veguades és que aquests apòstasis signifiquen fundament de membres. E diem que si als apòstasis ha raels que sien blanques a veguades pot ésser que significa ronya que ha en la vexigua. Emperò açò s'endevé tart. E pots saber que és la diffinició que és entre aquestes urines de ço que havem dit.

E sàpies emperò que si tira a negror e a digestió de sanch significa [...] haustió de sanch e especialment de la melssa e sàpies que totz los apóstasis que són de peçes que no són per la vexigua ni per los ronyons ni per les canals de les urines e ve per malalties agudes és senyal mortal. E ja pots saber per açò que ja havem dit les significacions que signifiquen los apòstasis carnoses e més que més quant venen dels ronyons. E aytanbé pots conéxer per los senyals que havem dits quant no són dels ronyons. Emperò diem que·ls apòstasis grasses signifiquen en dissolviment de grex e de carn e de sèu e sàpies que l'apòstasis pus fos sembla aygua d'aur, e d'açò prenem senyal al començament, ço és, de la poquesa e de la multitut e de la mescla e del departiment car si és mòlt e departit. Adonques pots conéxer que és dels ronyons e aytanbé del foniment que fan los grexes dels ronyons, e si·ls apòstasis són pochs e fort mesclats adonques pots conéxer que partexen lo loch fort luny. E diem que si veus en la urina peçes blanques semblants a grans de melgrana significa que és del grex dels ronyons. E aytanbé quant los apòstasis semblen podrit significa que ve per buanyes que són als membres, especialment a les vies de les venes e especialment quant los apòstasis són lausables e són satiades en lo fons e diem que·ls apòstasis que atraen a vorm significa humor grossa e crua que ha molta al cors o és enpenta als membres o a les vies de la urina e tira a ciàtica e a dolor de les junctures e prenem senyals d'açò per lo suleuge que se·n seguex aprés. E a veguades s'endevé que s'assubtilia e s'atenia, e albirà·s hom que sien apòstasis lausables per què·t dich que nuyl hom no·s deu fiar en les malalties per la forma dels apòstasis lausables si donques no són en temps de digestió e aytanbé que altres senyals contraris no y hagen apareguts e si y són apareguts signifiquen en fort fredor de la complecció dels ronyons

e diem que·l departiment que ha entre los apòstasis que és semblant a podrit e aquel que és de humor crua, és que l'apòstasis del podrit haja haüt lo pacient postema e deu trobar sosleuge per l'ajustament de les parts e per lur dissolviment. E diem que n'í ha d'alcuns apòstasis que·s mesclen fort ab l'ayguosetat. E aytanbé n'í ha d'alcuns que se·n trien e se·n departexen emperò la humor crua és trèbola e no s'ajusta ni·s mescla leugerament. E diem que la urina en què ha molts apòstasis vormoses si tant s'és que y haja grans sobrefluïtats e que sia en fi de la malaltia del nacràs e de la dolor de les junctures significa bon senyal emperò lo més de les veguades és per ligament de humors. E diem que·ls apòstasis són blanchs e vermels e venen dels ronyons. Emperò aquell apòstasis que sembla peça de levat remullat significa en feblesa de l'estómach e dels budels e d'àvol digestió. E diem que a veguades ve açò per continuar de menyiar leyt o formatge e diem que si açò continua soveny significa grava la qual s'és presa e gelada e tira a dissolució. E diem que·l vemell d'aquel apòstasis significa en mal de ronyons e aquell apòstasis que no és blanch mostra que hix de la vexigua, emperò aquell que és [...] senrrós significa que és de fleuma o de podrit que s'í met per triguar de urinar e per açò muda·s la color e trenca les parts. E diem que açò és a veguades per haustió que los ve per accident. Emperò l'apòstasis que sembla samsugua si és fort complecció significa feblesa del fetge e si no és de fort complecció significa que ha naffres en les canals de la urina, e significa dissolvició de continuïtat, e si és departit comunament significa que és en la vexigua o en la vergua e nós parlarem d'aquesta rahó al capítol que parla de les malalties particulars al capítol de la urina de la sanch. E diem que si al pacient melssós apar a la urina axí com samsugua vermella significa en solviment de la melssa. E sàpies que per la malaltia de la vexigua no hix sanch, ço és, perquè ses venes

són mesclades e formades al seu cors e aytanbé que són estretes e poques. Emperò los senyals que prenem dels apòstasis és en quantitat o si són grans o si són pochs. E significa sobre montitut de la cosa agent o en sa poquesa, emperò diem de la estimació seua és en sa poquesa e en sa granesa axí quant havem dit als apòstasis que semblen vorm. Emperò diem de la significació de sa qualitat o de sa color si és aytal com aquell qui és negre és mal senyal e en les partides que havem dites. E sàpies que aquells apòstasis que són melors ni pus affisats són aquels qui són negres e l'aygua de la urina no és negra. E diem que l'apòstasis vermeyl significa sobre sanch e sobre causa. E aytanbé los apòstasis grochs signifiquen sobre fort calor en malícia de la malaltia. E·ls apòstasis blanchs són lausables segons que havem dit. Emperò ha-n'í d'alcuns d'aquests que no són lausables, ço és, axí com aquells que atraen a vorm o a podrit o són escumoses e aytanbé contraris a digestió, e·l apòstasis vert aytanbé té via que s'esguarda a negror. Emperò diem dels senyals que prenem del posament d'aquests apòstasis és per sa lisetat e per són mesclament car la lisetat en engualtat és pus loable en los apòstasis, e·ls no loables són pus mals e sàpies que·l mesclament significa en ventosetat e en feblesa de digestió. Emperò la significança de la cosa si és desús apellat núvol e si està pengant e està al mig significa més de digestió que no fa lo primer. Emperò diem que·l melor d'aquells que estan suspensses és aquell que tira a n'avall. Emperò si tira ·I· poch pus avall ha milor digestió. Emperò d'aquels que no són lausables és lo melor aquel qui és pus leuger e aytanbé metex és lo melor aquell qui ha lo nívol qui és de humor fleumàtiqua o malencoliosa que no és l'afonzat, ço és, que significa en subtilitat si donques no era la cosa d'açò gran ventositat e molta, e açò no ha aquell que nada e és pus afisat, e aprop aquest apòstasis és aquell que penga. E sàpies que·l pus àvol d'aquests és aquell que s'afonza. E diem

que la cosa del nadar és calor que fa pujar ventosetat e aquell [...] que s'afonza que és triat nada en l'espés especialment quant és leuger. E si s'afonza al subtil especialment quant és pesat. E sàpies que aquell que nada e aquell que penga e aytanbé aquell qui s'afonza si semblen taranyina signifiquen mal senyal. Emperò moltes de veguades apar en la urina que y naden apòstasis que no són bons e dubta·ls hom. Emperò a veguades són començament de digestió, e aytanbé a veguades se muden que són bons, e si·s muden en mal és lo pejor que·s soguex d'aquests apòstasis al començament esforçat que véngua en bé. Emperò la demostració que prenem d'aquests apòstasis és segons lo temps que hom pren la urina n'í ha estat, so és a saber, que si de present que hom ha urinat ·I· poch aparen los apòstasis significa bona digestió e si no y aparen tantost o no n'í apar denguna hora significa en privació de la digestió. Emperò dels senyals de la figura dels apòstasis en qual guisa són mesclats ja u havem damont dit. Capítol ·VII· que parla dels senyals de la molta urina e de la poca urina. Diem que quant hom urina poca quantitat significa en feblesa de la vertut. E aytanbé si hom urina molta quantitat significa en dissolvement e en pervocament de sobre felicitat que són dissoltes en la urina, e d'aquestes dos prenem senyal al departiment, ço és, segons la vertut del pacient e segons la color que ha la urina e si la color és àvol significa en malvestat de la malaltia. Emperò en la quantitat gran de la urina és pus afiada la malaltia e sens perill. E si·l pacient urina tart e quant urina, urina pocha quantitat, significa que la malaltia està en àvol estament axí com si era la urina negra o espessa. E aytanbé la urina que·s muda de condicions, ço és a saber, que quant lo pacient urina gran quantitat e a veguades poca quantitat e a veguades està que no pot urinar significa que natura tracta en ajudament de maltret e natura adonchs no u pot apoderar, ço és, no pot evacuar la

matèria e significa açò mal senyal. E aytanbé la urina que és de gran quantitat en les malalties agudes sinó [...] lo pacient aprés que ha urinat significa en èticha o en espasme lo qual ve per emflamació de la matèria. E aytanbé matex és mal senyal quant lo pacient ha suat en dia de terme e no ha dengun aleuge significa aytanbé en èticha o en espasme. E aytanbé quant lo pacient urina gota a gota en les malalties agudes sens que·l pacient no ha volontat de urinar e hix-ne per sí matexa adonques significa en dampnificament que és al [...] cerveyl per lo qual dampnificament ve en affluxament dels nirvis. Emperò si no ha fort febre e ha tots bons senyals significa que li deu ixir sanch del nas. Emperò si no li n'ixia significa adoncs torbament d'enteniment e aytanbé corrupció d'enteniment. E aytanbé diem si l'hom sà fa pocha urina que sia tènua la qual continua de fer tot dia e aprés se sent pesor e dolor als costats prop dels ronyons, los quals són apellats en aràbich cotan significa, adons, que ha postema dura en les parts dels ronyons. E aytanbé diem que aquel que és tochat de còlica e urina moltes veguades significa bon senyal especialment quant la urina és blanca e que urina aytanbé sens maltret. Capítol ·VIII· que parla de la urina que és temprada. Sàpies que la urina que és temprada és de bona digestió e engual de sustància, e atrau a color de pompcir e a bons apòstasis, e si és la urina blanca e lisa ab engual apòstasis redons e que haja olor engual, ço és a saber, que no dubte ni aytanpoch haja mala flayra. E si s'endevé que aquesta urina fos aytal en les malalties agudes e ara no fa aytal urina significa que la malaltia li·n deu partir segons lo dit d'aquesta demostració de la urina. Capítol que parla e tracta de les urines segons la edat dels

anys. Diem que la urina dels inffants és semblant a let la qual reeben per humiditat e de la lur complecció e aytanbé atrau molt més a blancor e aytanbé és pus espessa e és menys grossa e és pus torbada que la urina dels hòmens jóvens e ja sia açò que nós havem parlat d'assò. E la urina dels hòmens jóvens és foguenya e és engual en sa sustància. E la urina dels hòmens veyls és blanca. E a veguades s'endevé que la urina dels hòmens veyls és espessa per tal car s'í són mesclades humors que eren mesclades en la urina les quals eren en lur cors entrò ara que n'avem parlat de les urines dels hòmens veylls entrò LX anys. Ara parlarem dels hòmens pus veyls que són de LXX fins a LXXX any, e diem que la urina d'aquests pus veyls és pus blanca e pus tènua que no és d'aquells que són de edat de ·L· a ·LX· anys. E aytanbé endevé a veguades en aquests pus vells que fa la urina espessa més a tart. Emperò quant la [...] fan molt espessa significa que deu haver grava. Capítol ·X· que tracta en lo departiment que ha entre la urina de l'hom e de la fembra. Sàpies que la urina de la fembra és molt pus blanca e pus espessa e menys carregans que no és la urina de l'home, ço és, perquè ha pus feble digestió e ha més de sobrefluïtats e aytanbé ha les canals de la urina pus amples. Emperò la urina de l'hom quant hom la mou a l'urinal torna trèbola e a n'aquella trebolina apar leument a la part sobirana e açò ha més en especial que no ha en aquella de la fembra car la urina de la fembra leument no s'enterbolex e aprés deu nadar de part desús de la urina escuma blanca redona. Sàpies que en la urina de l'hom apar leument aprés que ha jagut ab fembra axí semblant de fils tixits. E aytanbé diem de la urina de la fembra prenys que leument li va una [...] cosa de part desús axí quant negrura o blavura. E aytanbé a veguades és la urina de la prenys axí quant color d'aygua de siurons

o aygua on hagen bullits alscuns veus que leument aquestes aygues han la color grogua. E aytanbé fan a veguades la urina blava. E ço que·s demostra al mig és axí quant pessetes poques de cotó arquejat. E aytanbé a veguades hi ha axí quant granets que pugen e devallen e si la urina és que atrau fort a blavor mostra que no ha trop que s'és enprenyada e si la urina és vermella significa que tost se deu a jaure, e especialment si és trèbola la urina per remenar e la urina de la fembra que jau de parts leument deu ésser negra de color de tinta o de color de sutga, e la urina de la fembra tostemps atrau a negror o a verdor e no és axí com és la urina dels hómens. Capítol ·XI· parla en les coses que s'atrasen en les urines de les bésties e que són departides de la urina dels hòmens, ço és, per tal que·l metge conegua lo departiment que és entre la urina de les perssones e de les bésties. Emperò açò s'endevé tart, sàpies que la urina dels àsens quant apar en l'orinal és axí semblant com grex de let fos ab treboletat e en espessària que apar de fora. E aytanbé la urina dels cavalls és quax semblant a n'aquella de l'ase. Emperò que la urina del cavall és de la meytat ensús clara e de la migania avall és trèbola e aytanbé la urina dels moltons és cax semblant a la urina de l'hom, ço és, en color grogua mas emperò no ha aquella sustància que ha la urina de l'hom. E aytanbé los apòstasis de la urina del moltó és aytal com fondralles d'oli o [...] com a oli, e sàpies que quant la pastura del bestiar és bona la urina e és melor e pus neta. E aytanbé la urina del sevi és cax resemblant a la urina de les ovelles e de l'hom més emperò no ha denguna sustància ni ha aytanpoch apòstasis e és pus neta que la urina de la ovella.

Capítol ·XII·, que parla de les coses decorrents que són semblants a urines e de la differència que ha entre les urines e eles. Sàpies que les coses decorrens són axí com exarop e mel·licrat e aygua de figues e aygua de crossi o lur semblant. Diem que quant hom met en l'orinal cascuna per sí d'aquestes coses e aprés s'acosta hom l'orinal a sí és pus clar molt que la urina e de la urina és lo contrari, ço és, que quant hom s'acosta l'orinal on és la urina en sí és pus espès, emperò lo mel·licrat ha pus grogua la [...] escuma que no ha la urina. E aytanbé l'aygua de les figues s'afonze les fondralles de l'una part ni al mig loch ni aytanpoch en aquella part on deuen estar aordonadament. Emperò nós havem parlat entrò açí de l'estament de les condicions de les urines e dels apostasisses mas encara n'avem nós parlat als capítols que parlan de les febres e als capítols que parlen dels judicis dels térmens e als capítols de les apostemes del nostre ·IIII· libre. Capítol ·XIII·, que parla dels senyals que signifiquen sobre la fenda. Diem que de la fenta prenem senyal de sa quantitat, ço és, si és major quantitat que la vianda o és menor quantitat. Sàpies que quant la fenda és de major quantitat endevé per moltes humors. E quant és de poca quantitat és per poques humors o pot-se endevenir que la vianda s'atura al budel que és apellat sethe o al còlon. E sàpies que aquest aturament que fa al budell és cosa que fa engenrrar la còlica o pot-se endevenir quant la fenta és de menor quantitat que la vianda és per feblesa de la vertut expolsiva e d'açò havem pres senyal per sa sustància, ço és a saber, que la fenda humida significa en opilacions o en àvol digestió, e aytanbé significa a feblesa de les canals les quals són apellades merayques que no suquen la humiditat. E a veguades aytanbé la humiditat per decorriment de cadarn que davala del cap. O aytanbé és aquesta humiditat de la fenda per

alcuna cosa que ha presa o usa o a veguades és humida per viscositat de coses humides com pren o u usa. E a veguades significa la dita humiditat de foniment e que la femta put. E aytanbé significa la humiditat de la fenta abondament de moltes malvades humors viscoses emperò la fenda que no ha gran pudor. E a veguades significa la dita humiditat moltes viandes que l'hom ha preses justades viscoses e moltes n'í ha que han calor gran en la complecció de l'hom e adons per ajustament de les viandes natura no pot fer entre ells complida digestió. Emperò la fenda escumosa leument significa en bulliment de forssa de gran calor o mesclament de gran ventositat. Emperò la fenda secha leument significa en gran maltreyt o foniment de la perssona o pot significar molt urinar o significa que ha calor foguejan de dins son cors o a veguades és perquè hom husa viandes seques e a veguades és perquè la fenda està molt als budells e si ab la fenda que és secha e dura se mescla humiditat significa que la sequetat és perquè és molt arremenada la fenda als budells e no·n podia passar, ço és, per les humiditats les quals li eren davant que la vedaven de passar. E a veguades és la secor per moltes còleres punyens que fan cuytar la fenda de ixir e no és axí. E si appar que la fenda no ha ja molt estat als budells ni que d'abans haja hauda humiditat als budels, adonques significa que la sequor és per verssament de humor punyent que ha color de rovell, la qual humor hi és verssada del fetge o dels membres los quals són ajustats al fetge e aquella humor que y és verssada la fenda no la pot expolsar per la agudesa que y ha, e sequa-y. E aytanbé prenem senyals de la fenda per sa color, ço és, que la color natural de la fenda és foguegant ·I· poch e si la color és fort foguegant adonques significa que demest la fenda ha molta còlera. Emperò diem que si la fenda no ha la color natural, ço és, que no és fort foguegant adonques significa que la matèria és crua e ha aytanbé deffaliment de digestió. E aytanbé quant la fenda és

blanca pot ésser que la blancor significh upilació que és en les canals del fel. O aytanbé pot significar que és interícia. E diem que si ab la fenda blanca ha alcuna cosa que sembla podrit e haja color de podrit adonques significa que alcuna apostema és esclatada. E sàpies que a veguades s'endevé a alcuns hòmens que són acostumatz de mal atrer e aprés quant se són tolts d'aquell mal tret si bé·s són sans fan demest la fenda alcuna matèria que ha color de rovell, e en aquests aytals natura porgua e evacua e és-los medecina natural. E si aquest ixir los continua seran guardats d'alcun umflament que·ls deguera venir per rahó del mal treyt axí quant havem dit en lo capítol de les urines. E diem que quant la fenda és de color fort foguenya e ve al temps de la fi de la malaltia significa sobre digestió de matèria e alcunes veguades significa sobre alcuna malvestat de condició de la malaltia. E aytanbé la fenda negra significa sobre·ls senyals de la urina negra. So és, que la fenda negra leument significa sobre gran cremament o sobre cuytament de digestió de malaltia que és malencoliosa o sobre reebement de alcuna cosa que ha tinta la dita fenda o alcun exarop porguant la malencolia. E sàpies que la primera significació que és dita de la fenda negra és molt mala e diem que aquela fenda que·s fa de la malencolia pura no basta·l senyal que prenem d'ella anans o·ns convé que prenguam senyal de la groguor e de l'aspresa e del bolliment que fa quant cau en terra, ço és, que bull la terra per ella e significa adonques mal senyal per açò. E diem que de les sues prosperitats de la malencolia és que significa que deu haver l'om que ha aquest mal que deu haver morfea. E dic-te universalment que·l més de les veguades auciu l'hom que ha la humor negra e pura. So és, que l'ixir malencoliós pur és senyal mortal. Emperò diem que moltes de veguades s'endevé que quant hom ix la matèria negra és bon senyal. E aprés diem que quant hom hix la malencolia natural de tot en tot és mal senyal. Emperò, ço és, que significa gran deguastament de tot lo cors e mirmetat

de humiditat e aytanbé diem de la fenda vert que significa mortificament de natura. E aytanbé la fenda fosca significa mortificament de natura. E aytanbé prenem senyal de la fenda que és imflada la qual és semblant a fenda de bou: significa que·l pacient ha ventosetat e si la femta no està imflada ans està ruada significa que·l pacient no ha ventositat. E aytanbé prenem senyal de la fenda e de son estament e de son temps, ço és a saber, quant n'ix abans que no deu hixir n'í ha acostumat significa molt mal senyal, ço és, que·l pacient ha molta còlera e aprés ha flaquesa de la vertut restrectiva. E aytanbé diem de les persones que restrenyen l'ixir més que no han acostumat significa que han feblesa de digestió. E aytanbé han reffredament als budells e molta humiditat e aytanbé la fenda que hix ab vou significa ventositat. E diem de la fenda que és de còlera pura e flayra molt e hix de diverses maneres e malvades, sàpies que d'aquesta rahó parlarem pus larch al libre particular. Emperò diem que la fenda que és bona e lausable és aquella que està en ses parts ajustada e és semblant tota a ·Ina· cosa. E aytanbé que y és mesclada l'aygualosetat ab sequetat covinable e l'espessetat d'aquesta fenda leument atrau a espessor de mel, ço és, que hix largament dels budells e no y punya fort. E diem que la color de aquesta fenda leument atrau a groguor e no put fortment. Emperò leument put fort poch ni aytanpoch no hix ab vou més escumosa e aprés ix en temps que deu hixir, ço és, que no·s cuyta ni·s tarza ni aytanpoch no hix més de quantitat que la vianda que pren. Emperò diem que tota la engualtat de la fenda ni de sa lisetat no és fort lausable, ço és que significa a veguades fort gran digestió la qual apodera totes parts la fenda. Emperò a veguades significa la engualtat gran cremor e gran confoniment de les humors e açò és ·I· dels pus mals senyals que pot ésser en la fenda. E diem que quant la fenda és engual sustància e atrau ·I· poch a claresa ni hix ab vent ni ab brugiment ni hix a poch a poch és

lausable e si s'endevé que hisca a poc e és cosa per roveyl agut que s'és mesclat ab la fenda e toyll que no·n pot ixir justada. E sàpies que de tots aquests senyals que havem damont dits de la fenda deus guardar ab los altres senyals al pacient axí quant nós parlarem en lo libre particular larguament. Recepta en l'article de les postemes. Desús havem parlat de les apostemes que·s fan en les persones pertanyens a fisicià. E encara més ne tornarem a parlar e més que més d'aqueles que·s pertanyen a cirurgia. E primerament tractarem de tota nexença gran o poca sia·s de còlera o de sanch. Diu Avicenna que tota apostema e tota naxença gran o poca qualque sia s'engenrra de sanch o d'açò que·s pertany a la sanch o de còlera o d'açò que·s pertany a còlera. La apostema que s'engenrra de sanch o és sanch bona o corrompuda. E·l sanch bo o és espés o subtil. L'apostema que és del sanch bo e espés és apellat falguamoní que pren lo cuyr e la carn ensemps e és ab polsació de subtil flechmon que compren lo cuyr e l'espina solament, e no és l'animal fet del sanch ab batement e la apostema que s'engenrra de la sanch espessa s'í engenren moltes maneres de nexençes males e si s'esforça la melça ni·l cremament d'aquela sanch estençe la vermelor. E endevenen-se cremament de foch greesch que és apellat foch de sent Antoni. Emperò nós no entenem que ço que s'engenrra de la sanch subtil que se·n fa flecmoní que d'aquell quant ve a cremament ni a malícia s'engenrra d'aquell brasament cremant ab mal e ab trebayl, e si s'endevé que la sanch sia molt subtil endevén-se que s'engenrra alfombra e felmoní si la sanch és pus mala, e endevendrà·s que se·n engenrraria brasa cremant plena de bombolles e de bólfigues e de cremament.

Emperò les postemes que s'engenrren de còlera si són de còlera subtil molt no s'atura en les parts de dins, ans va en les partides de fora envers lo cuyr e açò és la malaltia la qual és apellada formiga. Emperò aquella que s'exampla és pus subtil, emperò aquela que s'exampla ni·s menga aquela és mala o és de còlera pus espessa que aquesta e menys mala. E retén-se aquella matèria de dins més que no fa la primera que va envers lo cuyr e és fleumàtica e ha-n'í d'aquesta apostema que s'engenrra de la formigua speritual e és menys afflamant e pus tart és guastada. E si la humor de què s'engenrra aquesta formiga és pus mala e pus espessa endevén-se que se·n fa formiga corosiva si passa la malesa e·s'espessa entrò la sustància de la sanch engenrra-se·n la brasa mala, e tot ço és quant la humor és subtil si bé·s cambia aprés e per la subtilitat que ela ha, adonques natura la geta a de fora e no s'atura sinó al cuyr que és prop d'ell. E si s'endevé que la postema de la matèria calda cresca, endevenen-se·n les males buanyes e les mortals. E aquestes són les espècies àvols e pus males e·l semblant d'aquestes s'endevé en l'any de les pestilències. Les pus àvols postemes agudes que són ni puguen ésser són quant no fenexen al dexeniment, anans se·n perseguex aprés corrompement de humors e aprés aquell ajustament corromp lo membre e no u fa per granesa de la apostema ni per multitut de la humor ans se fa per malícia de la humor. E sàpies que les postemes poques que són simples abans són majorment compostes e deus saber que tota postema que·s faça ni aparescha de la part de fora e que no haja batement no la òbries. Emperò d'aquesta rahó havem nós davant parlat. Capítol que parla dels senyals que signifiquen sobre la postema de què·s fa lo falgamoní. Ja has entés e conegut les significacions del flechmon e de la virola que venen per calor o per emflamació e per ajustament de cantitat o per espandiment o per enpolsament o per intrament o per iximent si aquela matèria és de dins, e és acostada a les artèries e aytanbé a la natura dels membres en què està e és aytal en què venen los nirvis per los quals

ha sentimens. E adonques no és major que davant, ço és, per aquel endeveniment n'í ha més de sentiment axí com havets entés en sa dispoïció, en aytant com majors seran les artèries ni pus forts él, adonques, serà la espolssació de la apostema e la dolor pus fort aytanbé la resulució o·l retornament e l'ajustament serà pus fort e quant s'endevé que·l flechmon és al membre sensible adonques lo malalt ha fort gran dolor que seguex aquela apostema en qualque natura que sia acompanyant que la polsació per ço que apareguen les venes poques d'aquel membre les quals eren amagades e sàpies que la postema del flechmon en la lengua dels grechs és absout sobre tota cosa que és enflamada. E aytanbé dich e atermen de tota apostema calda e aprés dich d'aquela que s'engenrra de apostema calda ab la propietat damont dita e no és sens inflamació, ço és per lo creximent de la putrefacció de la sanch e per la upilació dels forats. E és fort atart que s'endevengua que·l flechmon véngua per cabal mas en la més partida s'í endevé erissipila que és virola. E aytanbé s'í endevé duresa o furesa de les quals coses s'engenrren de humors corporals per replecció e per malícia de males humors qui·s decorren al membre pus dèbil e engenrren aprés aquells accidents damont dits e pot ésser que no s'endevengua per replecció de males humors o pot ésser que són d'aqueles coses davant enaxí quant componement o ensenimen o trencament o desclogament o floronchs que són multiplicats al membre perquè la matèria s'abaxa en aquell membre per dolor e per debilitat. E si per ventura venen diverses matèries en aquels membres e són retengudes en les vies que són pus febles axí quant s'endevé que la postema los convertex e torna a floronchs e a ronya, ço és, en los lochs buyts e·l creximent e·l pugament d'aquella postema se demostra, ço és, en l'ajustament de sa montitut e en son estament e en l'estament per la fi d'aquell membre en lo qual s'ajusta la matèria, ço és, si·s deu ajustar a declinació comença a levitat e a devanitat. E sàpies que

aquela apostema és mala que no va a declinació ni ajusta ni ve a putrefacció e aquesta ve a la mortificació del membre e fa putrefacció a n'aquell membre, e açò·s fa per la multitut de la apostema e aytanbé per la multitut de la matèria d'aquela apostema. E aquella cosa s'endevé tost per la malignitat de la matèria, ço es, si la apostema és molt mala. E tu ja sabs aquella cosa que és [...] rectificada o és carmenada, ço és, axí com lana, la qual lo polssament e l'enteniment e en esteniment e en aquell estament comença e s'engenrra lo flecmon en ajustament. E tu ja sabs que aquela postema s'ajusta per ajustament de polsació e per calor e per polssament de la una matèria o de l'altra. E ja sabs que aquella postema que és podrida, ço és, per gravesa de la digestió e per tenebrositat e per gran espessea s'és engenrrada. E aytanbé sabs que nuyl temps no abaxa la matèria de la natura ni no ve la postema aquella ni venen [...] ans respira per lo foch que aparex de fora en aquela e sàpies que les póstul·les que s'acompanyen al dumiliar que és fortalesa, mostran e·n senyoregan de gran malesa. Adonques convé que dóns al pacient beuratge, ço és, aygua d'endívia e de solatrix ab mosola de càssia fístula, e aquest beuratge dóna a n'aquell que ha la postema de part de dins. Capítol que parla de la cura del flechmon que vol dit pulguó. Quant endevé lo flechmon per cosa e per ajustament, ço és, per gran putrefacció, no pot ésser que·l seu començament no atrop una de dues coses, ço és, que·l cors sia mundifficat o que al cors haja gran replecció perquè ha mester al metge que conegua cascuna d'aquestes coses. E quant s'endevé que·l flechmon senyoreg lo cors mundifficat no ha mester al metge que y faça medecina sinó en aytant en quant que és apostema e la cura de apostema, ço és, en quant que és postema, ço és, trahiment de matèria estranya de què s'engenrra aquella apostema e que trasques del loch la humor e açò faràs ab coses dissolvens e mollificans simples e ab

coses dissolvents axí com emplastre que sia fet de farina de forment e de moyl ab aygua, on haja bullit oli violat, e açò abasta especialment quant la postema s'ajusta ab ela molta humor. Emperò quant lo flechmon atroba lo cors ple, adonchs no y deus aplicar coses dissolvents car poyries endevenir que y tiraries més de matèria, ço és, que no·l [...] dissolveries ans tornaria de dins per sa malícia, adonques convé que purgues la matèria al pacient per sagnia e a veguades aytanbé ha obs afluxament de ventre e aprés quant hauràs fet açò fé-li coses mollificans e dissolvens e lavores fé-li cura principal aytal com aquells que han replecció del cors. E ha differència en açò que ha obs la matèria de la part de dins e aprés ha obs que·l curs de fora de refrenació o de repercució, so és, la una o l'altra segons sa natura. E adonques convé que començ al pacient que li façes evacuació de sagnia e si conexes que y haja obs fé-li alargament de ventre e si·l cors és ple de corrupció significa gran malaltia perquè és necessari que y façes evacuació e medecines que purguen la matèria. E açò has a fer per lo contrari car si la matèria és calda convé que l'às a purgar ab coses fredes e temprades e si la matèria és de natura freda convé que l'às a purgar ab coses caldes que tiren e atrahen aquella matèria. E jassia açò que·l cors no sia corromput, ço és, per sobrefluïtat de diverses matèries pot-se endevenir que·s corromp per una en diverses lochs e aprés tots aquests lochs se poden purguar per ·I· loch, ço és, ab fort tirament, ço és, ab coses limitives que·s deuen posar sobre aquells lochs que mostren la malícia per ço que enpenguen al loch on se tira la matèria e les coses mollificants fan véncer e abaxar la malícia e en la fi ab coses dissecatives, e aplanar aquella matèria per les coses humectants e mollificants fan dilatar e alarguar los pors o·ls forats del cors e asuaujar dolor, si per ventura hi és per sa malícia e la cosa sequa sana e veda romandre alcuna

cosa que roman dins podridura e no tira per sa natura. E aprés lo convé a tayllar si donchs la matèria no és purgada o mollificada, ço és, per lo contrari. E si s'endevé gran dolor per escalffament de la matèria o per mudament de membre, adonchs aquella fa retornament de membre que no és principal a membre principal axí com és de la mà al cor e torna alcunes veguades lo membre vert o negre, ço és, per la malícia de la apostema. E aytanbé sàpies que la gran dolor que y és te convé a donar mundifficaments sens atrahiment de fora aparens en la cotna e has-la a purgar de la part daval o de la part damont, e si·l porgues de la part daval purga·l ab càssia fístula o ab dia prunis, e si·l porgues de la part damont purgua·l ab lavor de rave e de almols destemprats ab aygua calda, e açò sia donat al pacient calent de matí en quantitat de ·IIII· unçes. E aytanbé diem quant s'endevé al pacient que torn a la matèria al membre principal e és assegurat aprés la evacuació la qual és feta damont o davall, adonchs ha obs que comforts los membres febles, ço és, ab rovells d'ous o ab brou de gualina o ab resada novella si no y ha febre e si ha febra manifesta en tots sos membres dóna-li sopes en aygua. E si s'endevé que la postema és dura e calda son escalffament se cura ab such d'erbes fredes axí com ab such de bardalagua e de carabaçes e de endívia e de virga pastoris e de solatrix e de lurs semblans coses, e açò sia picat e emplastrat e açò sia repercussit ab such de prescil·li cuyt ab aygua freda. E aytanbé és bo a n'aquesta dolor esponga banyada en bon vinagre e en aygua freda mesclada e posada de sobre aquella e aytanbé hi és bo semperviva cuyta e mesclada en [...] vinagre o ab sumach posat en semblant manera e si per a ventura has obs de pus forts coses pren sàndels o accàssia e feu fel e jusquiami qui és apellada erba principal,

apostemes en començament. E quant la superfluïtat és de calda natura e cau per reffredament per ventura, ladonques amena a corrupció del membre o de humor constipada o estreta o calda en aquela postema e ladonchs la apostema ve a verdor o a negror. E si per aventura és pahor d'aquella color ladonques fé amplastre sobre aquell loch ab farina d'ordi molla corrén, la qual dóna mollificació e tirament e assuaujament, e si apar alcuna d'aquella postema que vulla ixir obri-la e no espers ajustament ni·l madurament de la universal matèria. E si per ventura sabs que la ministració de les coses donen repercussió al començament ladonques és senyal que deu venir la postema forçadament a resolució o departiment. Guarda·t aytant quant [...] poyràs de massa reffredar quant aysò aduu a les coses desús dites, en semblant manera és d'aquelles coses que convé a guardar d'aygua freda no en aqueles coses que són en axí quant erissipila. E en fort resolució ve dolor si donques vols regir al començament ab assuaujament de dolor, ladonques posaràs aygua calda e olis mollificants e emplastres fets d'aquestes coses semblants sobre aquela dolor car aqueles coses són fort contràries a n'aquella cosa que és necessària del vedament de l'escampament e adonques deus retornar, so és, boli hermini solt en aygua freda mesclat ab oli rosat e encara hi és melor l'oli rosat que no és l'aygua, so és, car en l'oli ha alcuna resolució. E aytanbé pots fer l'oli rosat d'altra manera axí que sia mesclat ab [...] alcuna cosa assuaugant e açò és axí com lemens cuytes ab roses. Emperò si donques aquestes coses no valien en aquelles coses qui corren per lurs cors, ço és, aministrant cosa convertent, car aquella cosa és de sobre gran ajuda al començament e en l'estament, ço és, axí com api e al-sirangi que són de calda

matèria e aytanbé moltes de veguades asuava la dolor, ço és, vin dolç mesclat ab oli rosat e ab pansers, e ajusta-y guales e ysop que sia refredat entre dues terres ab lana que y sia envolopat e aprés pren una sponga mullada en vinagre e en aygua freda e aprés pren l'esponga ab aqueles coses damont dites e aprés posa-u tot ensemps sobre·l loch on és la dolor e reffredarà la nota que vol dir que o tengues al cor. E aprés quant veuràs senyals de digestió e de bon regiment, ço és, que véngua a ixidura e a ubriment, adonchs lexa estar tot reffredament. E fé-li coses e emplastres que maduren e obren la postema e açò és axí com cenesió e amalvisch e malves e grpia. E quant veuràs que la apostema ve a son estament e a perfecció de madurament adonchs ha mester que li façes emplastres mollificatius e maduratius, ço és, axí com anet e camamilla e malvisch e sement de linós e lurs semblants coses. E aytanbé los emplastres qui profiten a traure lo podriment és axí com basilicon e diaculon e aytanbé hi és bo lo emplastre que hom diu guolgotar, e aquests escomoven e trasen lo podriment e·l sanch sens dolor; aprés és covinent que y aministres, ço és, quant és feta la enflamació del flechmon e és covinent sens pahor d'ajustament e adonques és melor cosa que y poses sobre aquell loch lana infusa o banyada en vin restrectiu lo qual vi és vinagre o piment. Ni aytanpoch li deus fer coses que dissequen la carn ni·ls nirvis car si mirmaves la carn ni·ls nirvis no poyrien tornar en sa complecció ni en son estament. E quant s'endevé que la carn és en menor dessecament ladonques és de necessitat que ha pus poques artèries, ço és, que no les ha complides axí quant havia en sa sanitat. E aytanbé alcunes veguades s'endevé que és de necessitat que hom tayl o

o contrench la apostema ans que sia madura car moltes de veguades és que·l membre ha gran greuge de traure la apostema. E aytanbé·s convé a les postemes caldes que han obs fumositat o ajuda de medecina, adonques pren sement de silli ab coses que amorten e environen la malícia de la apostema. E aytanbé deus fer emplastre al cap del pacient. Capítol que parla de les maneres e de l'estament de la apostema de la erisipila. Ja·s sia açò que nós havem parlat d'esta rahó al nostre primer libre e si·ns convé a parlar del partiment e de la differència que ha entre·l flechmon e la erissipila, diem que la ericipila apar més en rojor que no lo flechmon. E·l flechmon apar en rojor, ço és, trahent a negror o a verdor. E la color del flechmon és més amagat en son fondament. E aytanbé la rojor de la erisipila és destrouïda per lo tocament de sobre aquell loch. E si s'endevé que torn blanch, ço és, per cosa de la subtilitat de la matèria roga o del seu departiment e torna leugerament e no ha rogor del flechmon e veus en la erisipila rojor en semblança de color grogua o sitrina açò no endevé en la rojor del flechmon. E sàpies que la apostema de la ericipila no s'engenrra sinó en la part envers la cotna. E·l flechmon se engenrra pregon en la carn. E la eriscipila és molta e pura e no és aytal lo flechmon, e açò endevé a la eriscipila alcunes de veguades per calor e açò és que crema la cotna, e la verdor d'aquela és amirmada e·l flechmon no foragita la nedeetat de tot en tot los accidents de la ericipila. E·l flecmon lo foragita, ço és, en aytant com més és montiplicat l'ajustament de la sanch sobre la còlera; adonques pots entendre que més és la impolsió e la dolor, emperò la erissipila ha pus fort febre que no ha lo flechmon e aço s'endevé alscunes de veguades per la gran calor de la ericipila, ço és, perquè crema la cotna perquè aquella cosa ha departiment entre la ericipila e·l flechmon e per aquell mudament és anomenada

ericipila e no·l flechmon. E aytanbé diem de la rojor de la cara e de la cura del flechmon no és menor de la ericipila, ço és, per la inflamació del flechmon per dolor de son esteniment. E alcunes veguades se endevé que s'és fet major perquè la dolor de la ericipila és menor e més ve la ericipila en la cara que en altre loch e comença al nas, e aquí és crescuda la apostema e estén-se d'aquí per tota la cara e alcunes veguades ve erissipila del destroviment o del corrompiment o de la fractura de l'os jus la cotna e aquella cosa és fort mala e anaxí pots conéxer la diversitat que és entre la ericipila e·l flechmon. Convé que tu porgues lo cors en què és ericipila ab sagnia si la matèria és entre dues cotnes, e si d'altra manera és pus pregon la matèria dóna-li altra medecina de dia prunis o de such de roses. E aytanbé a reffredar aquella matèria axí com és dit al capítol del flechmon ab escampament de aygua freda, e fé açò entrò que sia mundada la color e la pura matèria sia destrouïda ab lo mudament de la color e l'amirmament d'aquela matèria. E finalment lo reffredament és més necessari en la ericipila car la flamina e la dolor de la imflamació és major a n'aquella evacuació e és més necessària al flechmon. Car la matèria és més obedient e pus grossa per què convé que reffredament los sia donat al començament d'aquell fort estipticitat o constipació per ço que sia crescuda l'astipticitat d'aquell: per ventura ajusta l'estament d'aquell si ha gran fret per rahó de l'estipticitat. Lavores te guarda que no façes retornar la matèria al membre noble dins. E guarda·t per aquí matex que·l membre no torn fosch o negre per ço que no véngua en la via de corrupció, e quant apar alcuna cosa d'açò ve al contrari de la via d'estipticitat e d'enfredació. axí com se fa, o y és ericipila sobre la cotna. E ladonques sia curada ab la rasura del plom e ab la cacha ab vin pòntich bullit ab les fulles de les bledes bullides ab vin e sia curada ab aquella cosa en què

és resolució o mudament de matèria e ab reffredament. E aquella cosa és si hom pren de lana veyla no lavada soquarrada al pes de ·XII· unçes. E aytanbé si hom pren de carbó fet del cor del pi al pes de ·XII· unçes e de cera ·XV· unçes e de la cacha del plom ·IX· unçes e de sèu de cabra lavat ab aygua ·XV· unçes e de oli de murta ·V· unçes e entre totes aquestes coses sia·n fet emplastre ab such de ruda e ab oli rosat e sia posat sobre aquell loch. La formiga és pústula o pústules que ixen e fan venir apostema pura e van e naffren per ventura e són resoltes e retornades per lur malícia e ja has oyit la metèria d'aquestes desús dites e la color de la formiga és axí com color citrina e és enflamada ab sa malícia e és redona, e per la major partida ha rael largua, si donques una manera no és que és apellada acruarod que és a dir malícia e és de poca rael cax pendén e·s feta e és sentida en tota la formiga axí com punctura de formiga e finalment tota postema estant en la sobiranetat de la cotna que no ha larguesa és formiga, en veritat altra via que és dita miliaris e altra via que és corrosiva segons que havem oit esplanar desús e quant és fet floroncos e és podrit ladonchs és apellat o pren nom de podrit. Capítol que parla de la formigua. Quant comença en la cura de la formiga ab evacuació de humor segons que·s convé axí com damont és dit ans convé que·ls metges façen al floronch ab aquela cosa que sana e retorna sobtament, d'altre loch noen, e la humor no cessa ans fa corrosiu aprop corrosió accidental, e la aygua del formatge fresch e sens sal ab escamonea és medecina en la evacuació o al purgament de la formiga quant són mesclats per manera de engüent e la via semblant a n'aquella cosa se cura ab cosa que purgua tot punyhiment axí com ab coses assuaujants la malícia axí com ab dialtea o ab agripa si és de fredor o ab populeno si és de calor e haja differència de les coses humentans o que han massa humor axí com has aministrat en la ericipila. E aytanbé que la humectació no és convinent al floronch, car per sí ha humiditat. E aytanbé

deus aministrar al començament de la malaltia aquela, car ve humor calda e coses fredes axí com és leytugua, la erba o·l such, e nenúffar e sempreviva e bardalagua. E adonques si y és necessari aytanbé que y ajustes erba que és apellada solatri picada e posada a n'aquell e fa sequar la malícia. E encara més si y poses erba arnaglosa o la fulla de l'arn, e aprés aquelles coses pots-hi posar, segons que·t semblarà, farina de ordi o la escorça dels grans o del ram del ceb e si duptes que sobre aquella véngua corrosió sobre natura ajusta ab aquestes coses alcuna quantitat de mel o de vinagre o de la aygua que·s fa del cep o de la fenda de les ovelles ab vinagre mesclada o la fenda de la vacha ab vinagre mesclada e sia·n fet emplastre. E quant apar corrosió e nafframent e departiment o dolor, ladonques deus posar lo such del cogombre e ·I· poch de sal e de fel del boch e de ruda e ·I· poch de pebre tot mesclat ab urina d'enfant verge. E Galién diu que y pot ésser covinent alcuna cosa que sia presa de la estremetat de la pena del conill o de la lebre o d'altra cosa de què sa estremetat sia aguda, la qual cosa fa aminvar la formiga per rahó del punyement que ha. E aytanbé deu venir entrò a la rael per ço que veja la malícia de dins. E aytanbé diu que veuràs que la rael se porgua ab coses confortants la natura axí com mel granat infús en aquella cosa car aquell purgua e demostra la rael e pot-se untar ab oli rosat e ab aygua ros masclat e fa assuaujar la malícia o·l pot fer banyar soveny per ço que s'escomova la matèria, e aprés del bany ha obs que s'unte ab oli rosat e ab aygua ros mesclat. Capítol que parla de la cura de la formiga e de la cura del miliaris. Primerament parlarem de la semblança que és en la cura de la formigua. Emperò mills és que·l solviment e·l curament sia posat turbit car aquell fa solrre e purgar la còlera. E aytanbé per a ventura hi ha malencolia o fleuma que són mesclades ab la

còlera deu hom penrre guales e·l fruyt del tamaril e bol armini e escorça de melgrana e tot sia mesclat en vinagre e en aygua ros e en poca quantitat e en aprés ab let dolç, ço és, de fembra qui nodrex infant mascle e adonques ab una ploma deus untar lo loch on és la malaltia del miliaris ab les coses dites. E quant passa lo començament o·l temps del curar, adonchs deu pendre lo cap del pex que haja lets e aquel sia soquarrat e posat en vin fort e aquell emplastre a dissecar e aplanar aquella cosa qui puja per sa malícia o ab soffre citrí cremat o soquarrat e mesclat ab aygua de la sarment e posat per manera d'engüent. Capítol de la cura del carbó e del foch que és dit persicus. Primerament devem saber que aquests dos noms són escurs a conéxer. Emperò segons lurs matèries han manifestes conexençes sobre tota póstul·la e és de la manera de la formiga mengan, guastan, creman o escalfan, en la qual és alcuna cosa de humiditat e decorren e és de colèrica matèria e de pocha negror e de pocha podridura e és ab pústules moltes mudades e ha aquí humor e pudor sobre aquella cosa que fa tornar lo loch negre e fa lo membre venir a color de carbó sens humiditat e és de molta negror apregonada e la aparència d'aquella és de poca quantitat lo penar, car és a forma de mal de lop, e per ventura aquí no haurà pústul·la manifesta ans comença axí com brasa de foch e tota aquella cosa comença ab pruhiment axí com a ronya e d'aquela cosa corr alcuna humor axí [...] com a caltiri, e aquell loch és de color de cendra o de color negra o de plom, e ha-y trop gran inflamació que va entorn sens rojor totstemps a declinació de negror e aquella cosa és apropiada a nom de brasa o de carbó e és de rael negre foguegant. E·l foch que és nomenat percicus engenrrat de abdós aqueles coses és de parència manifesta e de pus gran moviment, o la brasa o la imflamació d'aquella és pus pregon e la matèria d'aquela és axí com matèria de eripistula e de vayrola e aquela cosa que·s fa en la carn és de pus fort digestió. E aytanbé aquella cosa que s'engenrra als nirvis

és pus ferma e ha més enrasiguada resolució o retornament e cascuna d'aquestes postemes han color citrina [...] cremant mesclada e per aquestes coses los fa escata negra, ço és, [...] cotna cremada semblant a foch percicus que vol dir abastat de còlera negra cremada, per què·t convé que façes a cascuna d'aquestes ço que s'í pertany segons lo lur estament. Emperò no ha gran differència entre elles. E a veguades s'endevé que han maneres e la semblança de la formiga e de les narils que han febre de gran calor e aytanbé algunes veguades endevenen en aquestes apostemes per cosa de pestilència e venen al començament de lur matèria ab negror, ço és, per lur pròpia edat o per lur engenrrament. Capítol que parla del carbó e del foch percicus. La cura d'aquest carbó és principalment ab sagnia, ço és, per ço car la sanch de la còlera pujaria e alcunes veguades s'endevé que la matèria és enflamada, e adonques convé que hom l'amerm entrò que·l pacient véngua als síncopis, ço és perquè aquella matèria no pug que és restreta ab porgua o ab gran dieta e si s'endevé que sia necessari que-y fasses en la cara del carbó alcun sercament pregon, ço és, per ço que la mala sanch sia gitada fora la qual era convertida a n'aquella espècia del verí. Emperò guarda·t que no feesses aquesta cura si la matèria era de còlera manifesta e la cura d'quella damont dita és semblant a la cura de la eriscipila. Emperò no·t cal que y façes ultra fort reffredament, ço és, axí com hom fa en la cura de la ericipila, car ço és que la matèria és manifestament de grossa humor, ço és, que no·s pot convertir ni retornar de part de dins a puritat de sanch e açò s'esdevé e detarda e és de greu digestió e de greu resolució, per què no convé a n'aquella matèria al començament que y façes coses de resolució ni aytanpoch de imflamació perquè és donada en sa calitat de sa matèria, ans convé que li faces medecines dissecatives en les quals medecines haja alcun reffredament e alcun resolviment e açò és ab emplastre de arnaglosa e guales e lentiles e de pa en que haja molt breny car lo pa en què ha molt breny és de pus subtil sustància. Emperò los emplastres semblants d'aquests si y fan mester són al nostre antidotari.

E aytanbé hi és bo que prengues guales remuyllades en vinagre ab alum e ab grans de melgranes e sia cuyt ab vinagre, e aprés pren-ho e mescla-u tot e posar-li u has ab un drap de sobre lo loch e dich-te que aquest emplastre és fort convinent tota hora, ço és, que al començament arrancha la apostema e aytanbé a veguades te convé que metes en la medecina d'aquesta apostema, ço és, emplastre fet de nous fresques o verdes e de les fuylles del noguer e pançes e figues ab vin e ab oli de papàver negre e tot açò picat e emplastrat e posat sobre·l loch on és la apostema, e açò és molt bo e convinent. Emperò a n'aquela postema que no és naffrada és de necessari que li façes medecina següent, ço és, danderon que vol dir [...] rasina mesclat ab exarob e ab vin dolç o ab aqueles coses damont dites. E aytanbé en la cura de la ericipila e de la formiga miliaris convé que y poses sobre·l loch de la apostema emplastres de dia e de nuyt e açò és perquè la malícia de la malaltia no pusca pujar, ans convé que hom ajut al loch on mostra haustió e cremament e açò és ab boli armini e ab vinagre e ab aygua freda e ab d'altres coses que reffreden axí com lana banyada en vin. E aprés quant reposa la matèria e les naffres e·l flechmon no aparen, fé·ls emplastres de mantegua e de nous velles e sia mesclat e posat sobre·l loch on és la apostema e aquest emplastre baxa tot accident e tot imflament que véngua de verí o posa-y les coses que diu nostre antidotari. Capítol qui parla de les vexigues e dels seus imflaments. Emperò d'aquesta rahó lo y parlarem al capítol [...] següent. Los imflaments de les vexigues venen en dues maneres, ço és, la una per la polsitat que és foragitada per lo bulliment de les males humors car la matèria sobtosament és levada ab aygua a aquella cosa que és jus l'aygua e atroba la cotna pus espessa que aquella cosa que és jus ella perquè no entra en ella, ans roman l'imflament ayguós. E la segona manera o l'altra imflació és que sia en loch de aquositat de sanch per què és feta podridura dejús.

Capítol de la cura de la imflació que·s seguex segons la mundificació. La mundificació del cors que·s fa ab sangnia e ab semblants coses segons que·s deu fer és dit desús, e·l regiment del menyiar sia donat segons que és dit desús. Emperò sobre aquelles imfladures deu hom posar primerament lentilles cuytes en aygua e escorça de melgrana o la escorça dels rams d'aqueles cuytes en l'aygua. E tot açò sia empastrat desús, e si per aventura hi ha vexigues e vols saber la cura d'aqueles car aqueles són en la pus grossa cotna porta·n dolor, e convé que aqueles sien ubertes ab agulla e que no·s tarden d'obrir ni d'espembre. E si per aventura s'í fa naffra sia curada ab emplastres o ab altres coses axí com és dit en la ericipila: medecina composta per ajuda a n'aqueles coses, ço és, una liura d'oli veyl e ·I_a· libra de mendagenzí e ·I_a· libra d'arcènich: lo medazengí sia preparat, ço és, que sia cuyt en oli. E aprés sia posat de sobre e infús l'arcènich. E aytanbé la medecina que aprofita molt a n'aqueles postemes que s'engenrren e·ls imflaments que·s fan sobre los collons o en les vies o en lurs semblants lochs e especialment sobre los membres que han mester coses de gran dessecació, ço és, que prengues fenda de cabres ab mel e sia tot emplastrat e posat de sobre lo loch tant entrò que véngua la carn viva, e aprés la deus sanar axí com altra naffra plana e aprés la sana ab altra medecina que s'í pertangua. E aytanbé diem d'aquest esperiment dels antichs e d'altres maestres que l'han provat, ço és, que hom prengua cercacolla e aloen e ensens blanch, tot per engualment, e met-hi bol armini segon ton semblant e de tot açò faràs rodolins en forma d'avelana e metràs aqueles en vinagre e en aygua entrò que sien dissoltes, e aprés pendràs aquestes coses e untar-n'às lo loch hon ha lo mal lo pacient tant entrò que aquella malícia se·n sia partida e se·n vaja. Capítol que parla de la malaltia que s'apela cere. Cere és

pústula poca e largua semblant a vexigua e tira alcuna rojor, e al comencament fa gran enguxa e gran dolor e humiditat de sanch e majorment en la nuyt e açò és cosa per la vapor e la vapor calda que·s leva soptament al cors o és de sanch colèrich o de fleuma. La humor qui és de sanch ha pus fort rojor e major calor. E apar manifestament; e la humor que és de fleuma és menor en totes aquelles coses. La humor que és de fleuma ha major força la nuyt que no ha la humor de la sanch. Emperò la malaltia del sere conexeràs, ço és, perquè pren totstemps loch ample, per què convé que de present li sia feta sangnia car seria dupte del pacient de febre terçana perquè és de necessitat que anans que la putrefacció sia ajustada que li sia feta sangnia. Capítol que parla de la cura del sere. E si s'endevé que l'ajustament e la emflamació de la sanch sia poderós, adons convé que·l façes sagnar. E aprés fé y coses que donen remey a la còlera: si veus que la vertut o puscha suffrir reeb mirabolans ·II· unçes e degera pigra ·I· unça, e ab açò mesclaràs tamarindis ab la aygua de les dues melgranes ab la closcha e ab tot. E aprés mescla-u ab let e ab vinagre e destempra-u tot mesclat ab aygua calda e aprés untaràs lo loch. E assò fa ablanir la matèria maravelosament. E si s'endevé adonques que la humor sia feta barauvius que és dita plena de verí de present sia purgat lo cors ab medecina de mirabolans e de turbit en quantitat de tres unçes e aprés dóna al pacient nous de ciprés e d'aloes, de cascuna ·I· unça. E aytanbé li dóna aygua d'ordi ab sàndels e d'aquesta aygua begua molta. E quant la humor és fleumàticha adonques los dóna de cubebes ab sement d' agnus castus, de cascuna ·I_a· unça, e de succre e d'espodi, de cascun ·II· unçes, e de roses vermeles unces sous, e camphora escropulum ·I·, e tot açò sia donat al pacient en dejú ab let e ab succre e ab aygua on haja bullit sàlvia.

Capítol que parla de la natura d'estiomenus e de la differència de dintre e de l'escaris. Diem de les coses que són parcionables en acordament en alcuna manera del tractament desús dites. Emperamor d'açò diem que alcunes veguades s'endevé corrupció e putrefacció per alcuna cosa corrompent o per sa pròpia complecció o per l'esperit animal que és en aquella, o per alcuna altra cosa que veda e destrigua bona natura: en sa vertut per aquests accidents són axí quant vernís calts o frets, per lur natura són aquests contraris a l'esperit animal. E aytanbé axí com les postemes e les nexençes e·ls florenchs de mala complecció ab buliment de mala matèria que decorr de son corriment. Adonchs los podrex la carn ab fort enfrigidació sobre·l loch on són les postemes caldes perquè·s corromp la complecció del membre per la postema aquella que veda aquella venir en sa natura e aquella hupilació és accidental o primitiva, ço és, axí com destrenyiment d'alcuns membres en sa rael car a n'aquella upilació a veguades s'í endevé que si persevera se·n corromp lo membre per la retenció de l'esperit animal d'aquela upilació o pot ésser per la retenció de la vertut que és escampada sobre l'esperit animal, e aquell s'estén del cors e de la ànima perquè corromp la complecció del pacient e aprés mor. E alcunes de veguades s'endevé que s'engenrra per opilació corporal axí com fa la apostema calda a mal pregonat que s'engenrra de grossa matèria e fa hupilar los forats e·ls intramens e·ls decorremens, de la qual cosa has obs l'esperit animal. E aytanbé diem que·l sen e·l sentiment sia destrouït de la carn entrò a la bocha de la apostema que és apellada scarilus e alscunes veguades és apellat cancerne e són fets ascarilos segons alcuns. Emperò açò són vies a n'aqueles naxençes, e tota aquesta cosa ve en la carn e en los ossos e en altres coses. E quant s'endevé que la corrumpció d'aquela apostema comença d'anar al membre e s'aposteme-y lo loch que és entorn lo corromput membre ve per ventura corrupció, adonques és dit tot accident estiominus disponcicio que vol dir de la partida

del membre e ja és podrida, e si no fos per la grocesa de la matèria no s'í acostarà ans ne ixirà fora e ixiran leugerament. Capítol que parla de la cura del cancranis e dels senyals. Quant veuràs la color del membre e la corrupció s'és fermada en la carn, adonques significa que la postema del cancranis ve a putrificació ha obs de via d'ablanimens axí quant és boli armini e terra sigilada ab vinagre mesclada. E emperò si aquella cosa no val en les venes entra pregon ab trenchament de ferre o d'erba o y posa sangoneres e hauràs sangnia de les venes apparens e aquelles tirarà lo sanch podrit, e posa sobre aquell loch alcuna cosa que tir la podridura axí com farina d'ordi o de faves mesclada ab sal e ab sement de urtigua e ab mel tot mesclat, e posa desús aquelles coses e veden corrosió. Si emperò aquelles coses passen la dispoició de la postema e la corrupció e en color e en natura e comença a venir en mol·lificació e humentació poch a poc, ladonques és començament de podridura dins e de fores. Per què convé que sobre aquella cosa sia posada la pólvora d'aristologia redona e de guales per engual mesura entrò que aquella matèria sia dissequada, o fulles de ceb e de cogombre empastrats, e si la partid[a] del cranis comença a corrompre trenqua-la ab ferre o fé aquela cura ab aquelles coses que han la vertut de corrompre e de foragitar, axí com és androni e calcadicion que són pólveres fetes de ·IIII· herbes generals a corompre. E pux posar mantegua veyla sens sal entrò que venga a la carn sana. E quant apar la podridura no·t cuyts ab fort consumpció car la malícia crexeria contra natura. E quant la postema és crescuda entorn del loch malalt, ladonch deus posar de sanch ab jusquiam. Emperò a mi no apar bo ans convé que sobre·l loch sà ans que sia feta putrefacció sia fet canceri per paor de corrompre, car puix no s'í pot fer putrefacció per la calor vinent. E quant les sobrefluïtats caldes que s'acosten a n'aqueles coses axí com són los botons o la quantitat d'aquella cosa, la qual havem dita de les naffres dels floronchs podrits, e que y convé ajustar o alcun remesi dar o en qual manera la putrefacció estar desús clarament

e mostrar en diverses maneres segons natura. Capítol de la malaltia que és dita conom de què parlarem. Los maestres antichs han trellatat lo nom de la malaltia del conom en aràbich que vol dir [...] apostema; estan en membres de la carn glanolosa axí com és al coll e en la mamella o en la nexença de la lengua o en sa rael e aqueles coses que sentiment no han axí com carn plena de glànoles en les axelles e en los angonals e en semblants lochs. E aytanbé diem que la apostema calda pendén és ab aquesta cosa. E aytanbé diem que és apostema maliciosa per lo convertiment de sa matèria que corromp lo membre e muda la color d'aquela apostema per la força que ve de la via de les artèries e ladonques ve vòmit e batement de cor e·ls accidents són forts. E los primers maestres apelaven açò carmata que és a dir cremament de sanch, e és necessari en les exeles e en los angonals e derrer la orella per la vicinitat, e de l'ajustament d'aquell membre que són pus forts e pus principals, e per ço car venen a color o a rojor citrina o a negra ladonques no·s pot fer que no haja treball lo pacient e dolor per ço car la malícia és mesclada de dins. Capítol que parla de la cura del conom. La cura del conom se deu fer primerament ab sangnia que aduu la humor podrida si és feta segons sa hora que ha a tirar o ostar lo podriment que no véngua al cor. E aytanbé convé que hom ajut al deffalliment del cor ab conffort ab aquelles coses en què ha infrigidació e odorament axí com és l'agror del citró o de pomes o de codonys o de melgranes agres o olor de roses o de càmphora e de sàndils e al mengar sia lentilles ab vinagre. E convé que la cara del malalt sia regada entorn ab vinagre, ab fulles de [...] salze, ab roses e ab violes e ab nenúffar, e sobre·l cor se·n sien posades coses fredes comfortans al cor. E a la fi sia curat ab les coses que han a constrényer e a reffredar axí com sponga mullada en aygua e en vinagre e en oli rosat e en oli de pomes o de murta, e açò sia fet al començament de la malautia. Emperò al primer

estament si·l malalt o pot soffrir sia fet alcun obriment de la matèria per ço que n'hisca la ventositat ab ventoses tirants aquela matèria. E aytanbé si la febre no s'í pot retardar ab reffredament de la matèria tornant arrere ab aygua de camamilla e d'anet e les altres coses ubrens axí com direm al capítol de les naffres, ladonques devem posar emplastre de capilli veneris e d'almolls e d'amalvis e ·I· poch de goma de pi e de mel e de vin e tot mesclat e cuyt ab vinagre e ab la rael del cogombre e ab figues e ab farina d'ordi tot ensemps sia emplastrat, e farà cura maravellosa. Capítol general que parla de les apostemes que venen als lochs granolosos generalment, e parlarem de lur natura. Les apostemes que són als lochs que han glànoles que per ventura per cas de la expulsió dels membres radicals e per ventura tiren los floronchs e les apostemes e les altres coses que són de sobre a què corren les matèries en lur malícia, per la qual malícia les carns són departides o trenquen axí com en l'ongonal o en les exelles per la postemació, que és a n'aquelles que ha ronya e és floroncós que són sobre·ls peus e les mans. E a veguades són ab replecció del cors e alcunes veguades sens molta replecció e la cura d'aqueles postemes convé que y sia feta ab expulsió o ab evacuació de sagnia o ab solució de ventre. E açò és fort necessari. E la altra cura sia alongada en les altres coses, si·s pot fer entrò aquella dispoició de la matèria sia manifestada e si·s fa segons la via del terme o segons la espoïció del membre principal, ladonchs no convé que sia vedat al tot ans sia tirat al membre ab alcuna atracció o ab ventoses e si açò no és per multitut de la replecció adonchs evacuació és ab rael e ab mirmament de conduyr e subtiliació e deu-hi hom posar coses mollifficatives e no expolssives. Emperò no y deu hom aministrar coses mollifficatives sens alcuna evacuació: per ventura sobre aquell membre venrrà atracció de molta matèria o y aministrarà coses mollifficatives evacuants e tirants la matèria diversa. E és pahor que aquella cosa espolsiva és retornament de matèria als floronchs e als membres principals, [e] en les coses mollificatives dóna temor la atracció

de molta matèria, evacuació e l[a] declinacció de la matèria assegura per rahó de moviment de les coses mollifficants, e ladonchs s'engenrra dolor gran, e ladonchs és obs que assuauges aquella matèria ab lana muylada en oli calt e en sal, e açò fa baxar la dolor. E quant lo cors és nèdeu lavores no hages cura de posar les coses damont dites. E alcunes veguades val en resolrre aquela cosa farina d'ordi perquè no sia aministrada sinó quant és necessària la expulssió dels membres principals e de la accessió de la matèria e moltes veguades sana aquella cosa al començament ol[i] calt. Emperò quant la postema és en gran quantitat e la sustància sua és moll e·l membre noble axí com en la mamella e e·ls dídimus e no ha hom pavor de son moviment, ladonques foragita aquela matèria e cant sens la declinació venir a duresa ladonques pensa d'untar a n'aquel loch on és la apostema. Capítol que parla de les ixidures caldes. La ixidura és de la sumam dubalet que vol dir gran postema que fa ajustament d'apostemes caldes axí com aquella que cau sobre tota apostema de dins al loch d'aquela, al qual alcuna matèria és escampada e posada, e roman en aquella qualque matèria que sia. E quant la ixidura és d'aquesta sua matèria calda lavós s'ajusta la matèria en sa malícia. E alcunes veguades ha començament la apostema calda ab ajustament e ab solviment de continuïtat de dins. E alcunes veguades no comença axí ans comença en lo començament de les apostemes per ço que comença en son ajustament. E aytanbé nós, enderrer, deffenim la paraula de dubalet ab coses fredes que prenen les humors viscoses o mesclades de pedra o de arena e de cabells, jassia açò que alcuns prenen lo nom de aquesta humor en altra manera. Emperò nós parlam d'aquella humor que ajusta la matèria e si açò comença en la naxença per la matèria la qual la gita natura de fora e no ha poder que forat la cotna ni véngua en la sobiranetat de la carn, anans departex la continuÏtat per sa grocesa en la separació manifestant, e adonques posa sa malícia en son iximent, ço és,

car se departex per sa major partida, e adonchs mostra la nexença cap agut e on que on si la matèria és en la cotna, e deus saber que aquestes nexences quant començen ajusten podridura. E quant s'endevé que la podridura és madura e aprés se trenca e si per ventura ha obs de comfortació en son madurament e en son trencament, ço és, en tant com és de fort elevació e ha pus agut cap e de fort rojor, lo tirament de la humor és de pus fort calor e de pus fort madurament e de pus fort resolució e trenchament, apar manifestament, ço és, que nex en forma de pinyes que és ab diversitat largua e pregon e ha pocha rojor e és de grossa matèria entran de dins e ha pocha dolor de gran moviment encara que és pigor d'aquesta, és lo trencament d'aquela que de la part de dins, e aprés corromp aquela cosa sobre que va que és foragitada d'aquel estament que va, ço és, abdós los costats e·l trenchament d'aquela que·s fa al ventrell e és pus fort loable car és via corrent a les coses de fora axí com la nexença de l'estómach per ço que la trencadura no·s fassa a les coses de dins o s'í faça si·s convé a fer per sa concavitat. Ladonques és mils que estreny a les coses defores e al ventreyl contenen lo mirach que és imflament, e és axí com trenchament que és al cerveyl: ha dos ventrels davant e aquel és pus loable, car en ambedós ha trespassaments axí com lo nas e les orelles alcunes de veguades se trencha alespau, contenen lo cerveyl o al ventreyl derere e no atroba passament a les coses de fora, e ladonchs nou per fort nohiment. Emperò tot membre no és convinent a n'açò que véngua ixidura en ell, en les junctures no és amimvada eximent de la ixidura car aquelles coses són les humors mucil·laginoses e dures, e ladonchs d'aqueles coses són amples e no poden amortar la matèria ni no són retinens l'eximent de la podridura. Emperò si aquí·s fa ixidura açò és per sobre gran malícia e aquela és pigor e pus maligna de les hixidures que són sobre les estremetats dels costats, e les exidures són variades per l'espay de la maduració e de són podriment

segons la humor que és en subtilitat o en grocesa e en compilació, en calor o en fredor o en qualitat, e segons lo temps e segons la edat e la matèria del membre convé aquella ixidura si·s madura o no·s madura per ço que aquella matèria no·s converta en pejor si donques no·s fa per la malesa de la calor dins nada al membre o per la grocesa de la sustància de sa matèria. E aytanbé a veguades s'endevé d'açò que y ha podridura de dins la partida e no apar al sentiment defores la podridura per la pregonesa que ha e per la grocesa que ha. Alcunes veguades no està en grocesa e si·s madura e s'assubtilia leugerament segons que ha molta carn o pocha sobre ella e per les coses de la ixidura ve a podridura per sa replecció e per la multitut de la matèria, e de corrupció d'aquela e les coses d'aquela e·ls accidents són no sa dolesa e exercicis ultra natura e malalties que no fan terme ab evacuació manifesta e altres nohiments per engoxes e moviments, e corrompement de sanch e de les exidures és ·I· nom principal curmosiós e és naxença que trenca aquella cosa que és dejús ella e és semblant a carn bona, e apar alcuna podridura a n'aquella cosa. Encara més diem que y ha altra manera de naxença la qual és nomenada albir e és naxença semblant a topín de terra rodon roig la qual lo pacient ha per la menor partida febre e aquesta naxença fas al cap majorment. E a veguades s'endevé que·s fa en altres membres. Capítol que parla que la postema sia naxença. Quant veuràs la polsació que sia gran o la duresa alargada e haja calor menifesta, ladonques pots conéxer que la postema és en via que ha a venir a naxença. Capítol que parla dels senyals que signifiquen quant la apostema ve a madurament. Quant veuràs la blanquetat e la lanitat e l'assuaugament de la dolor, lavores pots conéxer que la apostema és en via de madurament. E aytanbé diem de l'estament de la podridura de la apostema. La podridura

que [...] és loable és aquela que és blanca e blava e no put, en la qual no ha obra sinó de calor dins nada, mes emperò que no sia escusació de la continuïtat estranya e·l blaniment d'aquela cosa no s'acosta sinó que hom deu saber que aquella postema és aparellada de venir a digestió o a madurament e no ha differència la obra de aquela que és obedient o desobedient. Emperò convé que no y haja pudor terrible, ço és, perquè sia pus longa de la podridura e ladonques és manifestament blancha la podridura car la color dels membres radicals en blancor no resemblen aquella jatsia que natura és poderosa sobre aquella. E aytanbé la podridura que és mala e pudent significa que la putrefacció és contrària al madurament. E aytanbé significa que senyorega calor estranya. E a veguades s'endevé que la podridura s'engenrra de diverses partides acordants en diverses maneres que venen en ·I· membre de diverses lochs. E és necessari a tota postema que faça venir putrifacció al cors davant madurament a mirmament de sa malícia. Capítol que parla dels senyals que signifiquen sobre les postemes que s'engenrren de la part de dins. Quant s'endevé que la postema calda s'engenrra als budells convé que y haja upilacions e febres, e no té orde que natura determen. E açò ha lo pacient sobre gran dolor. E açò significa que natura ha al començament gran replecció de lonch temps. E aquell loch de temps no cuyda ésser abreugat ni amirmat, e a n'açò ajusta-s'í putrifacció e engenrra-s'í apostema. E ladonchs deus saber que la postema s'és feta naxença en quant que és l'ajustament de sí matexa. E adonques les dolors no són fetes al començament pus forts, ço és, en aytant com més s'acosta en l'estament s'amirmen les dolors si donques al començament no s'í és feyt alcun obriment o dissolviment de la continuïtat de la matèria. E adonques la dolor ve d'aquella apostema que s'ajusta de la matèria que s'és feta podridura e ladonques reposa la fort calefacció

e la imflamació, e adonchs reposa la febre qui ve per la continuïtat del cor. E sàpies que la duretat del pols és gran testimoni e alcunes veguades apar senyal de la naxença e de dubalet, e adonchs los budells ni·l pols no s'endureex perquè no jutges que la nexença sia de la part de dins de tot en tot car pot-se endevenir que l'ajustament no serà als budells, ans pot ésser que serà en aquella cosa que té los budells, ço és a saber, a n'aquell loch que és dit sifach, e tu sens lo costat en que és la exidura per gravesa d'aquella que penja e per dolor. Capítol que parla de la significació del madurament. Quant la significació de les nexences de dins ve es reposen los accidents que venen per febre e les dolors per assuaujament complit e la gravesa roman. Ladonchs sabs que la podridura és ja confermada e la maturació és apropriada. Capítol que parla de la significació del trenchament de dins. Quant les dolors tornen als punyhiments e la gravea és pus fort e·l mordiment, ladonchs semblen febres en son remordiment, ladonchs és senyal de ubrir. E quant la força de la malícia és soptosa per sí o per la malícia e per accident, la gravesa e la dolor se assuauga, ladonques és senyal de ubertura que·s faça per sí especialment. Quant la pudridura [...] apar ja buydada desigant aquella cosa per la qual passa, e és necessària que y haja arefacció de vertut e debilitat en l'animal. E quant en les naxençes de dins és feta erupció o trenquament soptós e hix d'aquí molta mala cosa, ladonchs per aventura venen los polssaments del cor e de son deffaliment ve en sincompensació e en deffaliment, e per ventura per la resolució de vertut hi ve vòmit o solviment de ventre o escopiment de gran podridura sobre aquella ixidura és lo pits e per aventura mort. Capítol que parla de les naxençes apparens. Les cures e les coses de les quals han obs les apostemes és començament,

si adonchs la matèria no retorna al membre noble axí com havem declarat desús e són les coses en les quals participen les nexençes caldes. E les apostemes caldes que no són nexençes, aquella cosa que s'acosta d'aquella per regiment és resolució d'aquella cosa que s'ajusta a n'aquella [...] postema e aquella cosa és segons dues maneres de regiment: La primera és lo regiment corrent segons dretura quant la malaltia no hix d'aquell loch acostumat, e és per ço que se·n mescla e·l madurament de sa matèria e podridura sia feta major. E tu deus conservar la vertut, ladonchs, per ço que dolor ni trenchament ni obriment no la y baxen, car molts hòmens són morts per deffaliment de vertut, ans convé que·l metge comfort natura e pux haja remey a la malaltia. El segon regiment hixent de [...] dretura e és necessitat de dispoició quant la malaltia és gran e la ixidura és pesant en sa gravesa, e és temor en l'esperament de maduració de creximent de malícia car la vertut no abasta e·l madurament de tota aquella cosa. E si coses madures hi són posades a manera aquela cosa à ensercament de maduració, e [...] ladonques és necessària que hom obrisca sàviament per ço que·l ferre no toch aquela cosa que seguex la ixidura dels membres nobles, car ladonchs és pahor per lo ferre: en aquestes coses és necessària incisió sàvia e pregona. E aytanbé diem que les medecines seguexen aquella cosa que és a fi de resolució e de sequament e de obriment que fa de necessitat, convé que sia lonch per ço que les venes e·ls nirvis no sien tocats ultra natura. E si ladonchs ha obs lavament sia-li fet ab aygua e ab mel o ab aygua o ab vinagre. E si les apostemes són fetes majors e la imflamació d'aquela aprop l'obriment, ladonchs sia evaporat lo loch, lentilles [...] e si no y és obs aministrarà-s'í coses que fan encarnar ab emplastres. E sàpies

que aquest obriment fa engenrrar verilegra e fístoles, e los lochs són pus covinents a esperar madurament són los lochs carnosos que han pochs nirvis e venes. E sàpies que les carns apostemades e enlevades a forma de pinya [...] e que han caps aguts pochs han obs d'obriment davant madurament. Capítol que parla del regiment de maduració e l'enginy a fer podridura en les naxençes apparens. Convé aquella [...] calor de les medecines maduratives sia acostada a la calor del cors e aprés sia retornada en algun esforçament de natura; e deus saber que al començament li deus fer emplastre de farina d'ordi e de forment masteguat. Emperò lo melor emplastre que tu li pots fer aprés aquest és que prengues cera e saffrà e pols d'ensens blanch e pegua e oli rosat e malví e sement de linós e grex de porch e figues seques graçes e dolçes e torrades e tot açò sia mesclat ab farina d'ordi, e aprés açò pren ysop e orengua tot ensemps e sia mesclat ab ·I· poch de sal, e aquesta és una de les tres coses qui són posades a madurament. E aytanbé de les medecines compostes són aquelles que y són posades pròpiament, ço és, que prengues atzebibs e estorax e gualbanum e mirra e lacdanum e trebentina e mantegua e màstech e sanch de dragó e ysop fresch e rael de cogombre amarch, e de tot açò penrràs segons que conoxeràs, ço és, miga unça ab ·I· unça de mel e ab dues onçes de trebentina, e de tot açò fé emplastre e posa-u sobre·l loch del pacient. Capítol que parla de les naxençes quant aparen que són maduratives. Quant s'endevé que trobs naxença que haja grossa cotna que sia venguda a madurament [...] e no has esperança que la pusques obrir ab dengun esturment, ço és, que y ha nirvis mesclats, adonchs convé que u obrisques,

car si lexaves la podridura los nirvis e les altres coses se corromprien e aquela cosa serà pus fort cor serà prop de les junctures, e tu demana en ton obriment e encerqua lo loch de la podridura e guarda·t que la porta de l'obriment véngua a porgament de la podridura e si aquela cosa que és sobre la nexença és grossa ladonchs obri lo loch per ço que la podridura [...] pusca ixir. E ladonchs lo loch de la podridura s'í manifesta ab declinació de color vinent ab blancor e quant no és madura ve a rogor e quant lo loch de la podridura és royg e citrín, ladonques és senyal que la podridura no és bona. Convé donques que·n l'obriment seguesques linyes e·ls encerquaments naturals ab ligadura si donques no són en loch sobirà axí com al melich o [...] en semblants lochs perilosos, car si tu seguexes aquella cosa en l'obriment de la ixidura que és sobre·l front ab ligadura, ladonchs caurà la cotna del front sobre la cara, ans convé que muts la ligadura. Aquestes coses són alcunes veguades en l'ongonal e lavors convé que hom faça ligadures largues e que ajusts la cotna ab la carn per ço que no·s trench la carn ni·s mescle. E aytant com mundifficaràs la carn guardaràs-te de tota manera de postema. E en ans que façes aquella carn ajustar convé que la mundiffichs per ço que dins no romangua res de la podridura, o deus foradar e·l loch pus madur e en la partida que és pus luny de les venes e de les artèries e del cor. E diu ·I· doctor Gilabert e Rogerina que si la ixidura és al cap, ladonchs l'obriment deu ésser engual e ab la rael de la naxença dels cabells per ço que no y haja traverssa, la qual cobrisquen los cabells, assò us demostraria en la cura, e si·l loch és amagat axí com e·l nas ladonchs farem forat engual ab quantitat de la longea del nas. E si propiament és amagat

ladonques farem forat en forma semblant al cap de la luna novella e farem tortositat de dins. Si emperò és en les mandíbules ladonchs farem forat o obriment engual car la composició d'aquest loch és engual, e assò put per les coses dels vells. Emperò aprop les orelles foradam aquella cosa engualment. Emperò los braços, e·ls colzes e e·ls dits, e·ls ongonals, e·ls coylons e tot loch on haja nirvi aquests tots deu hom obrir en loch e si és prop la cuxa lo forat deu ésser redon. E el forat redon és que ve a longuea, quant aquest loch no·s forada redon pot-se fer que aquí s'ajusten diverses matèries e s'í façen fístoles, e en semblant matèria se forada que és aprop lo cul per lo loch de la humiditat que s'ajusta en aquell loch e en les costes e al costat e als botons e a la vergua se fa engualment e deu hom ésser aparellat de consoldar lo loch de la figura. Seguen sobre aquela cosa les cuxes, e sos semblants se deuen foradar en loch e deu-se hom guardar que no naffre·s los nirvis. E·l foradament és variat segons diverses lochs. E quant és prop del vuyl lo foradament deu ésser larch. E·l nas lonch e aprop la orella e en les mandíbules engualment car la composició d'aquest loch és engual, aprop les exelles e·ls braços e les cuxes e en la vergua e al costat del ventre e al dòs e als engonals e en les exelles, tot engualment se deu fer en longuesa per ço que fístola no s'í faça. E aprop lo cul en semblant manera per pahor de fístola. E consira sobre l'especiament de la carn que foradam a semblança del loch per ço que la incisió no véngua a major corrompiment, per ço que no trench l'artèria ni la vena ni·l nirvi. E si·l forat és poch tu forada lo loch baix e sia gran al començament e pux posa y lo dit segon sinistre que és apellat índex entrò que trops lo cap, e aquel hauràs a purgar de la podridura, e sabs que tota cosa que aquí sia ajustada deu ésser purgada per ço que no s'acost a l'os ni al membre noble, e deu-se hom cuytar de foradar per ço que·l

podriment no s'enrasigue. E açò és lo regiment quant no atrobam escusació de foradar, si emperò [...] esperam que per sí los forat, no foradem ab medecines ni ab ferre. E en semblant manera si esperam que aquella apostema se forat o sobreïsca per aventura ab medecines faents sol que sia sens perill de dins, devem-ho esperar per asuaujar la pahor del pacient, d'altrament no. Ans val més que·s forat car mils se pregona lo coneximent de la matèria. Capítol que parla de les coses que·s fan a foradar defors: aprés açò ne parlarem. Les nexençes en què no ha gran malícia obrix lavament d'aygua calda e aquella aygua calda nou fortment a les nexençes males e forts car la matèria [...] se tira per aquela aygua calda. E tu veus que la aygua calda conferma la nexença. E quant l'aygua calda aduu a obriment, ladonques te deus comfisar de sa bondat. Capítol que parla de les nexençes hubrens. E sàpies que l'emplastrament fet ab rael de narcisi, ab aygua e ab mel, trencha tota apostema, si és cuyt ab oli de liri o és fet emplastre de cera e de rayma e de mantegua, de cascú ·I· liura, e d'oli e de la flor d'aram, e tot mesclat posa desús, o de nous ràncies e de cols e de ceba cuyt, e de mostalla e de la fenda del colom tot cuyt e mesclat posat desús, e dyaquilon fa sobre tyrar ab lo muscillatge de la mostayla e de cebes e de figues, tot mesclat posat desús. O emplastre de mel anacardi qui és mel d'escarch ab pegunta, e aqueles dues coses sien ajustades engualment al foch, e aquestes coses sien posades sobre la nexença per ·I· mig dia e trencar-l'à. E encara més, pren en una caldera d'aram de calç viva e bulla entrò que sia tornada axí com sal fusa, e mescla-y de sal armoniach e d'oli veyl, e d'açò sia untat o emplastrat ab mel e si y vols mesclar de la fenda dels pardals o de l'ànec pots-ho fer, e aytant més quant lo emplastraràs tuli posa aquella faxa e no tengues d'untar, e quant vols ajustar o tancar o cloure

pren de martxa ab vinagre e ab oli veyl e ajusta-y de piretre e de estephisàgria e de mel de cascun segons que·t semblarà, e davant açò sia lo loch denegat e mundifficat ab aygua calda, e aprés posa-y les coses que han a dissecar axí com sal armoniach e litargiri e d'oli veyl, e tot mesclat sia d'aquelles coses lo cors untat. Capítol que parla del regiment de les nexençes de dins. Lo dubalet que és de dins o les nexençes convé que sien regides ab evacuació e principalment quant la cosa és ixent en [...] egestió. E la urina demostra que tota la sanch és mala, quant, emperò la estimació del metge és vera que la sanch sia bona, e sties aquel sanch que fa venir la nexença aprop la evacuació. E adons aprés la evacuació se convé que madurs la nexença ab medecines enguals, so és, ab vin tèbeu que és vin subtil, quant si·l pacient beu poch a poch, ço és, per aquella cosa que assubtil natura e resembla en maduració e en encerquament de matèria subtil són axí com mirra e canella e d'altres espècies, les quals són donades a beure ab vin subtil e clar e blanch, poden ésser mesclades e donades a beure al pacient aquestes espècies, ço és a saber, triacla e metridatum e emorusia. E aytanbé diem de la natura de les nexençes del menuyl. Lo manuyl s'engenrra de malícia de indigestió e per moviments sobre l'emflamació d'aqueles coses que corren per lo cors e aqueles són pus males que del menuyl que és podridura la qual és pregon rasigada. Capítol que parla de la cura del demanuyl. Quant apar lo demanuyl lovores lo cura per tres dies axí com hom cura les altres apostemes. E aprés convé que y haja alcuna occupació, ço és, en reebre o en madurar. E si s'endevenia que per sí matex se resolvés e·s dissolvés, ço és, que vengués per sa pròpia natura a madurament, ladonchs no ha mester que y haja negligència en la cura del manuyl, ço és, que·l metge lo·l conegua. Car moltes de veguades s'endevé que·l manuyl se convertex

a gran nexença e la cura del manuyl és principalment evacuació segons la quantitat de la necessitat de la sangnia e·l solviment del ventre, e quant la polsació és del fondament de la rael de adumel, lavores és obs maduració que li ajut, e aquel que ha suffertat la multitut de l'eximent del demanuyl purga aquell solviment del ventre e·l purgament de la cotna abans aministrats, e ab exercici e ab maduraments axí com ab sement de linós ab let e ab figues e ab mel e ab forment masteguat, e tot açò és bo a maduració d'aqueles coses. O altre madurament de mantegua e d'oli e de levat e de sement de silli, de cascuna cosa ·I· unça et sous, e de leyt de figues ·III· unçes e de fenugrech e de linós, de cascú ·V· unçes, e de tot açò sia bullit en leyt e emplastrat desús, e açò és gran remey e temprat. Car aquella malícia ve a tart a podridura e és de greu calor, e ladonchs ha obs sagnia e ventoses, e va aprés a son dia car la sanch ixirà vert e serà retengut lo gros e alcuna veguada és fet aquí floronch dur, e quant és madurat e no és ubert ladonchs lo pot hom obrir ab medecines o ab ferre axí com damont és dit: si ab medecina ab sement de linós e ab fenda de colom e ab levat mesclat. Capítol que parla de la postema que és dita moroze. Lo moroze és apostema mola de carn ajustada que ve en la carn per ventura pocha o molta; per la major partida és atrobada en lo cul o en la natura de la fembra. Capítol que parla del tractament segon e general de les apostemes fredes e de lur natura. Les humors fredes que corrs e·l cors són axí com fleuma o malencolia o ventositat, o la cosa composta d'aqueles que damont és dita la manera. Emperò les apostemes fredes són o de fleuma o de malencolia o de ventositat o de lur composició. E de les apostemes de flechma són semblans a plicia que vol dir apostemes molles o ayguoses e aquò ve al membre en què s'ajusta aygua axí quant ydropicis, e de dubalet se demostra en la qual apostema són axí com nuaments durs axí com escròffules. E la apostema de malencolia són axí com escliros

qui vol dir imfladura dura axí com pedra o cànçer, e saubràs dins la [...] differència d'abdosos. E la apostema ventosa és elevació e imflació car la elevació és quant la ventositat s'í mescla al membre e la imflació és quant la ventositat és ajustada en ·I· espau e fermada en aquell. E alcunes veguades les postemes són compostes: entre, són, fredes e caldes. Capítol que parla de les apostemes de la flecma del nom d'oli e en altra manera és dita udímia. E la apostema blanca e molla en la qual no és calor aytant com la matèria és pus sotil e més banyada, ladonchs la mollificació d'aquela és pus fort, ans ab lo dit lo pot hom foradar. E aytant quant la matèria és pus grossa ladonchs ve a duresa e a fredor car és de vapor e de flecma empenyent axí com vent e és de la natura de ellemonis, e la udímia ha differència ab les apostemes malencolioses per sa duresa e per sa poquesa e ve per percució. E la matèria no és tirada al loch si no y ha flechma. Capítol que parla de la cura de la apostema molla. La evacuació és ab absolviment de ventre e ab estinència d'aquella cosa que significa flechma, e·s molt necessària, e quant aquella cosa és feta convé que y haja repercussió aprés lo començament ab aquella cosa que ajusta dissecament e resolució, e convé que aquell loch sia freguat ab fregament dur e pux que sobre aquell loch sia posat dissequament. E pux que hom prengua una sponga nova banyada en vinagre e banyada en aygua de brach e de senrra, car ladonques s'í fa desecació e resolució e aytantes veguades quant més se ajusta la malícia hi sia posada l'esponga banyada en vinagre. E convé que la esponga tengua tot lo costat per ço que la matèria no véngua a l'altre costat e quant no poyràs haver esponga hages ·I· drap pleguat e banyat en aygua de cenrra. E si no abasta aquella aygua de cenrra pren aygua de calç o pren oli rosat ab vinagre e ab sal e ab soffre cremat, e aquell soffre és molt bo ab aygua de cols mesclat, e és gran ajuda a n'aquella malaltia o encara a estrenyhiments de ligaments. Emperò

la matèria grossa convé que aquella liguadura començ a liguar del loch baix entrò al loch alt. Emperò quant s'endevé que la apostema se engenrra en los lochs nerviosos, és-li gran ajuda al començament lo such de la murta e aprés li és bo que y montiplichs la ligadura. E si s'endevé que·l pacient haja dolor [...] ladonques pren ysop que sia cuyt ab vin e ab oli e sia mesclat ab ·I· poch de cera. E aprés sia posat desús. E aytanbé hi és bo que y façes emplastre de mirra e de ciprés e d'aloes e de saffrà e de accàssia e bol armini e de tot açò metràs en quantitat ·I· unça, e aprés mescla-ó ab vinagre e ab aygua de cols, e d'açò fé emplastre e posa-ó de sobre lo loch. Encara més, diem que les fulles del tamaril que sien mesclades a boli ermini e ab vinagre e ab oli e d'açò sia amplastrat. Encara més, diem que aquests lochs sien untats ab oli e aprés pren ·I· esponga e lana que sia banyada en vinagre e sia posat sobre aquell loch. Encara més, hi són bones les fulles del liri picades e aprés sien posades de sobre lo loch. Encara més, hi és bo alum e lici, e sia tot picat e mesclat ab vinagre e ab aygua de cera. E aprés sia emplastrat e posat de sobre lo loch. E aprés hi és bo que y façes emplastre de fenda de vaca e d'estorachs e de calament e d'espicha e de ensens, e tot ensemps sia mesclat e posat de sobre lo loch. E aytanbé hages memòria dels remesis que dóna l'antidotari a la apostema molla. E aytanbé ajuda molt a la molesa de les apostemes de les fembres prenyades, ço és, que prengues raels de canyes picada e mesclada ab vinagre e sia posat de la part desús. E aytanbé pren anet e cols tot mesclat e si[a] posat de la part desús en manera d'emplastre. Tractat dels nuaments de les apostemes. Los nuamentz de dubalet s'engenrren de flechma que pren de les humors fleumàtiques les quals són feytes axí com carn o plus, o axí com mel, pròpiament aqueles que venen en lur carnament de les junctures o és cosa dura e no és luny que no faça per sa força malencolia en son estament. Nós, emperò, havem posat l'estament de la flecma que és aquella cosa de la qual la rael és dura e és flechma per ço car les humors qui són grosses són aquí seccades.

E alcunes veguades s'endevé que·ls nirvis són aquí nuats e entremesclats en semblança de nuament natural. E deus saber que la cura d'aquella cosa s'í fa naturalment ab son estrenyiment larch que és fet ab comfortament, e ladonchs se fa segons sa natura. Diem que la cura dels nuaments los quals són en los lochs glanolosos és encisió e perforació, e majorment en les coses dures deu hom primerament curar la cotna, ço és, de sobre aquells lochs dels nuaments, en tal manera que·l nuament no sia trencat. E convé que aquella cotna sia estesa segons sa natura. E quant tu veuràs la cotna estesa de cascuna part segons sa natura e si y ve alcuna cosa sobre ela, aquela deus estrayre e sercar, e si la cotna no sobremonta en lo loch de sa naffra per ço car lo nuament és poch, ladonques deus purgar la sanch e lavar la naffra ab aygua de mel e deus cosir la dita cotna e encarnar. E si s'endevé que sobre aquella cotna los faça alcuna carn sobrera o alcun noament, ladonques deus porgar de rael aquella cosa, e si s'endevé que·l nuament sia de dins lo nirvi o en la vena, ladonques deu obrar en aquell loch suaument, ço és, perquè és perill del nirvi e de la vena. E la obra d'açò és ab metgies corrosives e agudes, tant entrò que sàpies e veges la cosa de dins, so és, perquè no y puscha res romanir d'aquela podridura, ans convé que umplies aquell loch de cotó. E si s'endevé que s'í faça forat, ladonchs ha mester que aquell forat sia purgat e encarnat, ço és, ab coses dolçes axí com ab mantegua o ab grípia, e aytanbé que sia estret ab ligaments que comfort natura. E aytanbé guarda lo pacient de dormir, ço és, per temor del decorrement de la sanch, car si s'endevenia que la sanch decorregués poyria venir lo pacient en deffaliment de natura. E molts que han aquests nuaments no poden suffrir escuració ni medecines agudes, ço és, per la gran malícia que a n'aquell loch és, e no y ha dengun remeyi sinó ab foradament, per què de present convé que·ls dits nuaments sien foradats e que la matèria qui és de part

de dins n'isqua e sia purgada; e de present posa-y oli ab mantegua tèbeu, ço és, perquè la podridura n'isca mils e s'evapor ab alcuna cosa calda sia amplastrada ab panses, de les quals sien treytz los grans e sia-y mesclat ab oli e ab mantegua, mes, emperò, deus obrir primerament la cotna e aprés posa-y los emplastres de part desús; e la cosa que es manifesta e fa demostrar la fi és axí com calç e sabó e cera e les altres coses que corren per lo cors les quals són dites en les ixidures ubrens. Encara més, hi és bo que prengues calç viva, ·IIII· unçes, e rausa de boca torrada, ·II· unçes, e [...] nitre, ·II· unçes, e açò bull tot en aygua de cera ·I· poch e aprés sia posat en ·I· vaxeyl de plom, e posaria·s d'questa cosa e aquella mengarà e no la lexarà sequar. E aytanbé és bo en los lochs glanolosos, ço és, que prengues arcènich vermeyll e de la escortxa de la rasura de l'aram e sia fet d'aquestes coses liniment ab oli rosat e ab lavor de urtigua, e aquests emplastres deus posar en les nexençes caldes en les quals nexençes són de humors [...] suaus, e aprés pren lacdanum e gualbanum e ros de botana, ·II· unçes, e el·lèbor, ·I· unça, e de cera, ·I· unça, e oli rosat, miga onça, e de [...] açò faràs emplastre. Emperò, guarda·t que no faces coses que pusquen noure al nervi. E si s'endevé que aquella postema és en la mà o en lo peu o en alcun loch que sia ajustat als nervis prop del cor, emperò per res no faesses coses que trasquesses ni purgasses aquella postema, ço es, car lo pacient venrria [...] en espasme, ans la restreny aquella entrò que sia vengut al temps del madurament. E·ls senyals que conoxeràs d'aquella cosa és dolor e restrenyement dels membres. Capítol que parla de les apostemes que·s fan als lochs glandolosos. Moltes de veguades s'endevé que s'engenrra apostema glanolosa en alcuns membres e és axí com una avelana o una nou, e moltes vegades se fa sobre la mola de la mà o sobre lo front perquè al començament sia fet en aytal manera constrenyement de part de sa natura. Emperò la cura de aquesta espècia és aytal com

la cura dels nuaments. Emperò alcunes veguades abasta que aquella cosa sia retornada e sia convertida a abaxament. Emperò la cosa que fa retornar e abaxar aquela cosa és que prengues plom e que·l li ligues estret ab una sàvena car aquesta és la cosa que la fa retornar a sa pròpia natura, ço és, perquè la digestió d'aquella cosa veda son retornament. E la pròpia cura que és en les nexençes glanoloses poques és constrenyement e repremiment, ço és, que y poses plom que sia ligat ben estret de la part desús. E aytanbé diem de la cura del fogillet. Lo fogillet és una de les apostemes glanoloses e per aquest nom prenem lo fogillet car s'engenrra e·s fa prop de la orella. E ja havem nós dit generalment de les coses que corren al cors d'aquela postema, ço és, al capítol de les apostemes glanoloses. Emperò la cura de les apostemes que·s fan prop de les orelles deus posar de les cenrres dels caragols mesclada ab lart de porch veyl sens sal. E aytanbé hi és bona la cenrra de la mostela ab cerot e ab oli de linós, e tot açò ensemps sia posat sobre la glanola. Capítol que parla de l'estament de les escròfules. Les escròfules són semblants als nuaments, emperò ha differència entre les escròffules e·ls nuaments car los nuaments són departits e les escròfules que pengen en la carn molla e ha-y velament nerviós. E si s'endevé que la escròffula que·s faça gran e dura moltes se n'engenrren. E alcunes veguades són en l'orde dels nuaments, ço és, que pengen una partida del coyl axí com rayim. Emperò dich que les escròfules són finalment glànoles, e aquelles escròfules que han dolor són de matèria o de postema calda. E aqueles escròfules que no han dolor són de greu cura e ha obs per ventura que aquella cura obriment que véngua a putrefacció, ço és, per la major partida. E aytanbé les escròfules de les partides del coyl són pus curables a n'aquelles que han lo coyll més compleccionat, ço és, que ha humiditat. Emperò los lochs on majorment se fan les escròfules, ço és, al coyl e a les exelles

e són apellades escròffules o porcellanes, ço és, per ço car sovén venen als porchs per lur golositat. Emperò aqueles dels porchs en açò semblen aqueles que·s fan en los hòmens jóvens, ço és, perquè són pus greus que no són aquelles dels hòmens vells. Capítol que parla de la cura de les escròfules. La cura de la qual és hom fiança d'aquels que han les escròfules és evacuació e assubtiliament de regiment. E la evacuació lausable és vòmit, e és necessària aytanbé la solució que hom faça gitar e tirar la fleuma grossa, ço és, ab píl·lules, les quals són apellades algasili, que vol aytant dir com tirant fleuma, e són fetes de turbit e de gingibre e succre per enguals parts, e d'aquestes píl·loles dóna al pacient al vespre en quantitat de dues unçes, e aquestes píl·loles purguen molt maravelosament la fleuma grossa e no fan calor ni donen dolor als budells. E aytanbé que·ls façes sangnia de la vena del cap si veus que mester hic sia. E diem del regiment e de l'assubtiliament, és que·ls guarts de les grosses viandes e de beure aygua freda e de replecció, e sofirà fam, ço és, que no menyg guayre, e guart-se de tota cosa que upil ni omplisca la matèria del cap. E aytanbé guarda·l que la malaltia no li véngua sobre la cara e que la tengua alta. E aytanbé guarda·l de tota ventositat, ço és, perquè la ventositat nou molt a n'aquells que han les escròffules, car ladonchs veda que la evacuació véngua en la matèria de les escròfules ans hi ve a n'aquella la grossa matèria, ço és, perquè tira la sanch subtil. E moltes de veguades s'endevé que les escròfules retornen e començen a renovar o a mirmar e resolven a la dispoïció primera sua. E·l regiment de les escròffules és resemblant al regiment del cephiros, a alcuna partida de lur malícia, ço és, car són axí al començament com safir, e quant les escròffules són grans, ladonchs aquels que curen les naffres seguexen e fan la cura d'aqueles escròfules ab ferre e ab medecina aguda, perquè és aquesta cosa d'aqueles que fan venir a ulceració e a

corrompiment d'aqueles escròfules, e aprés ha mester que y façes evacuació e mondifficament e aytanbé assubtiliació de viandes. E aytanbé aministra-y medecines de leugera resolució que sia posat sobre aquelles, so és, emplastre de apostolicon, los quals posen los crestians a les escròfules mortals trencades e aquest és de gran sanitat e és fet ab gran saviesa, ço és, que purga e tira. E aytanbé los emplastres que [...] esclafen les escròffules és dyaculon ab lo qual se mescla alcunes veguades la rael del liri o fenda de cabres o de les ovelles o nastruçi o rael de cogombre salvatge o rayim salvatge o de les figues que caen de les figueres ans que sien madures e de les faves e amel·les amargues, e tot açò sia [...] mesclat e posat de la part desús. E aytanbé diem que façes emplastre, ço és, que prengues e d'ordi e grex de porch e roses, de cascuna cosa d'aquestes engualment, e de la rael de la coloquíntida e del liri e oli veyl e pegunta, e de tot açò sia fet emplastre e sia posat sobre la duresa d'aquelles escròfules, so és a saber, mostàsia e sement de urtigues e aristologia e de [...] escuma de mar e armoniach e oli veyl, e tot açò sia mesclat e emplastrat e posat de la part desús. Encara més, diem que prengues pegua e figues e esquil·la e raels de cols e caparis e vinagre ab mel e fenda de vaca cuyta ab vinagre e ab grex de porch, e tot açò sia mesclat e posat de la part desús. Encara més, diem que prengues la rael del cogombre salvatge e les fulles del laurer sia mesclat e posat de la part desús. Encara més, diem que prengues mirra ·X· unçes, armoniach ·VII· unçes, guales ·V· unçes, cera ·I· unça, goma de pi unça sous, grex de porch libra sous, e tot açò sia mesclat e posat desús. Encara més diem que prengues raels del puyg e nitre e rasina e farina d'ordi e rael de liri e sement de linós e mel e vinagre e tot assò sia [...]

mesclat e emplastrat e posat. Encara més, diem que alcuns hòmens dien que·l corn de la cabra torrat e begut ab vin, totz dies dues unçes, fa tirar les escròffules e yo no veg que a n'aquesta cosa haja gran profit. E deus saber que les escròffules en les quals és la matèria crancosa convé que a n'aquestes aytals sien posades medecines caldes les quals havem damont dites ab oli rosat e aytanbé en les escròffules que són de calda complecció guardant que y façes pocha administració, ço és, de medecines caldes agudes; mes, pots lavar les escròffules ab aygua de celiandre e de mirra e fé·n estornudar lo pacient ab oli de préssechs lo qual li mets dins lo nas. E si s'endevenia que·l curases ab ferre, guarda·t de les venes e dels nirvis qui són acostats a n'aquest loch, ço és, perquè hom guart e salve natura. E aytanbé aquella cosa que és venguda per accident, en qualque manera que sia, cura-la ab los ablaniments e ab los emplastres damont dits, los quals són provats. Capítol que parla de la cura de les apostemes dures. La postema dura que és apellada sephiros que vol aytant dir com pura, aquesta apostema no ha sentiment ni dolor e si s'endevenia que hagués sentiment [...] ni dolor ladonchs no és de la espècia del fireos, ço és, perquè la pura postema és guardada e privada e de dolor e de sentiment. E aquelles postemes que s'engenrren de malencolia han color de cenrra e aquelles que s'engenrren de fleuma e de malencolia són de la calor del cors del pacient que atrau a color blava o de plom. E encara més, diem d'aquella carn que no ha sanitat e·s muda de color e alcuna veguada ha color del cors dur e gran e no sana leugerament ni no·s muda, emperò tot sephiros quant comença aparer poch a poch s'ajusta e·s convertex del flechmon e de erissipila o de naxença en loch vacuu, e per la major partida ve la duresa als budels, e açò no s'endevé

sinó aprés la apostema calda e quant se cura ab coses fredes e viscoses e ab medecines qui purguen la matèria. E quant s'endevé que·l sephireos s'acosta al cranch o la sua matèria, so és, segons la multitut de la imflamació e segons lo manifestament del polssament o segons la cosa que és amagada de la part de dins o segons la cosa que és manifestada de part de fora per les venes e segons aquest estament lo cura. Capítol que parla de la cura de les apostemes dures. Convé que cures aquesta apostema que dóna sentiment de dolor ab sagnia. E quant s'endevé que la sanch és de gran negror per la cotna que és negra, convé que pos e faces en aquella cosa dos resolucions: ·I·, que ahument, altre, que purch. E aquestes dues resolucions convé que·s fassen sens tot megà e convé que·l membre sia debilitat ab gran dieta. Emperò totes veguades sosté natura car la complecció de les medecines convé que sia ajustada entre dues vertuts, e aytanbé fé bany ab aygua calda ab malves al pacient e aytanbé ha mester que li façes untaments que ablanesquen lo loch, ço és, axí com grex de gualines e d'oques e de vedels e de boch e d'ase e de leó e de ors e de leupart, e ab aquestes coses mescla armoniach e gualbanum e estorach e màstech, e totes aquestes coses sien encorporades ab lo grex damont dit, e aprés unta·n lo loch del pacient e fa ablanir la matèria maravelosament. E aytanbé hi és bo que y façes emplastres de fenugreci e de sement de linós, e si·s convenia que y mesesses sal met-n'í poca, car seria dupte que no dissecàs la matèria, e val més que y metes cera ab oli, e mescla-ó tot e posa-u sobre·l loch e açò fa ablanir. E aytanbé és bo emplastre fet d'oli de liri e gualbanum e lacdanum e estorax e ysop, e açò sia posat de sobre lo loch e profitar-li hà molt. E encara més, pren màstech blanch e oli d'alquena e liri e de la feguada del vinagre, e assò sia bulit

tot ensemps e sia posat sobre·l [...] loch. E aytanbé y és bona la fenda de l'ase e la rael de l'amalvis e estorachs, e sia tot mesclat e posat desús. E aytanbé hi és bo per ablanir que prengues gualbanum e apoponach e armoniach e oli de liri ab morcellatge de fenigreci e de sement de linós, e tot açò sia emplastrat de sobre·l loch. E quant veuràs que la apostema és de gran grocessa, ladonchs no és la cura que no·s deja lavar ab vinagre car aquell fa debilitar la vertut del membre e on que on quant lo loch és nerviós, emperò aquesta ministració del vinagre sia feta en la fi de les medecines e no u façes al començament car aquell lavament fa enduresir los membres, e quant veuràs que·l loch se ablanex és a vapor ab vinagre, açò endevé per accident. Emperò los emplastres que són feyts de apoponach e de armoniach e d'oli d'anet tot ensemps sia emplastrat e posat desús lo loch. E açò cura e ablanex la malaltia. E aytanbé alcunes veguades s'ablanex lo loch ab untura de marquasita posada o picada ab vinagre, e açò és per ço que no·s corrompa la vertut dels nirvis, e majorment quant lo loch és carnós. E aytanbé diem de la duretat de les junctures que alcunes veguades s'endevé en les junctures que s'í fa duretat que veda lo movement e·l sentiment del membre e dels nirvis. E a veguades és en molt carnós, e lavores deus fer la cura damont dita, ço és, ab les coses que mondiffiquen e ablanexen axí quant damont és dit. Capítol que parla de la malaltia que s'apella almismar que vol aytant dir com nuament de duretat. Almismar és nuament rodon blanch semblant a cap de clau e per la major partida s'engenrra de percussió que s'és multiplicada al cors. E la major partida d'aquests se fan als dits dels peus de dins en axí que toyll lavar, e la cura d'aquests és que·ls façes tallar e cremar lo loch on és taylat o y pots posar una launeta de plom. E quant aquesta malaltia no és curada segons sa natura

fa-s'í cranch. Capítol que parla de la natura del cranch. Lo cranch és apostema malencoliosa de matèria colèrica austa, engenrrada delà on és la matèria colèrica austa [...] e ha differència del sephiros per sí ab dolor e ha·l càncer alcuna agudesa e polssament per la montitut de la matèria que tramet per les venes e va entorn al seu membre. E deus saber que en qualque membre on lo càncer és engenrrat no ha color vermella axí com ha lo flechmon, ans tira a negror e a fosquetat e a verdor. E en son començament és de dura matèria e negra e no à·ytal començament com lo sephiros, e fa·s per la major partida als pochs membres e als membres nerviosos. Lo cranch és al seu començament de amagada dispoïció axí com fora pocha e dura e redona, e ha fosca color e aquella calor és de gran dolor. E aytanbé diem que y ha altra matèria de cranch que és de poca dolor. E altre n'í ha que ve en obriment car és engenrrat de malencolia e de còlera austa. E altre n'í ha que no ve a ulceració. E aquesta alcunes veguades convé que hom la obrisca ab ferre car és de grossa matèria, e aquesta postema és apellada cranch per una de dues coses, ço és, per la sua continuïtat que ha ab lo membre e aytanbé per la forma que ha redona e per la sua color e per l'eximent de les venes. Capítol que parla dels senyals e de la cura del cranch. La natura del cranch hi·a que al seu començament alcunes veguades és que no ve a·dulteració, e aquesta natura és la cura pus greu, ço és, perquè és confermat en sa malícia e és cranch amagat. E d'aquest diu Ypoccràs que a n'aquest no y deu hom tocar, ço és, perquè aduria lo pacient a la mort. E si hom lo lexa estar e no y faça hom res, aduu lo pacient en lonch de temps a salut. E·l regiment dels mingars d'aquest pacient deven ésser frets e humits axí com és aygua d'ordi e pex e ous blans e totes aqueles coses, aytanbé li sian donades que engenrren bona matèria. E si s'endevé que a n'aquest cranch haja calor, ladonques dóna-li let de vaques

a beure de la qual leyt sia tret lo formatge. E aytanbé són bones carabaçes e tota cosa humida e freda. E si s'endevé que aquell cranch no pot ésser amortat ab denguna cosa, ladonchs deu ésser purgat ab trenchament de ferre per ço que la rael ne sia foragitada del tot, en quant primerament ve en la cura d'aquest cranch molta sanch: significa senyal de gran mundifficament. E si s'endevé que y haja alcun imflament que faça obrir, obri·l. E alcunes veguades ve en la mamella e ladonchs és la cura de gran perill per la entricació dels nirvis per què ladonchs convé que façes trencar les raels e que y façes lavaments d'aygua de formatges e de mel e aprés posa la pòlvora d'el·lèbor sobre la matèria del pacient. E dóna a beure al pacient exarop acetós. Capítol que parla de les medecines que han obs a la matèria crancosa. Les medecines que han obs les espècies del cranch per los mudaments de la matèria del cranch. La destrucció del cranch és greu de tot en tot e aytanbé lo vedament del seu ajustament e de la ulceració. E la cura de la cosa ulcerada és a n'aqueles coses en les quals se requer la destrucció del cranch de tot en tot. E si tornaves a n'aquel loch aquela és la resolució seua, la qual resolució és ajustada de matèria mala; e la espolssació d'aquella matèria que és aparellada a ajustar al membre d'aquella espolsació. E si s'endevé que sia de fort natura e de fort vertut e de gran moció, ladonques ó deu hom jequir e·star, car aquelles coses que són en les medecines per aventura ajustarien malícia al cranch. E aytanbé matex convé que les coses mordicatives sien mudades, e ladons a n'aquela cosa que és de matèria bona, e aquestes coses són axí com tutia lavada que sia mesclada ab oli rosat e açò toyl l'ajustament que no y pot venir ni dengun enseniment de matèria. E aytanbé deus comfortar los membres ab medecines repercussives manifestes. E aytanbé li deus fer aministracions de liniments, ço és, axí com liniment de la fricació de la pedra de la mola o de la cot o axí com és lo liniment de la fricació d'aquela cosa que resol entre taula e maça de plom. E la humiditat que és trobada sobre la taula del plom

és axí com oli rosat o aygua de seliandre. E aytanbé emplastret fet d'agràs picat és vedament a n'aquestes coses de créxer la malícia car aquí no ha mordicació. E totes aquestes coses encara poden ajudar que són fetes ab fricació de terra sagellada e ab boli armeni e ab oli veyl e ab aygua de sempre-viva e ab cerussa e ab such de letuga e mossillatge de pesilli e cerusa e plom, la qual cosa és bona composta, e sia posat sobre aquel cranch; encara més hi és bo que y sian fets emplastres de cranchs fluvials posats frescament, e aqueles coses que són bones en la cura del nafframent axí com drap de li banyat en aygua de solatri posat sobre aquell loch. E aytant com més se sequa aytant més lo torna hom banyar. E aytanbé hi és bo que y metes de la molla del boch e de encens blanch e de cerut e de plom, de cascun una unça, e de terra sigillada e de bol ermini e d'aloes lavat, de cascun ·II· unçes, e tot ensemps mesclat e picat sia desús posat. E alcunes veguades hi val molt la cenrra del cranch ab cerot e oli rosat e tutia lavada ab aygua de bardalagua e encara lo muscillatge del pesilli posat desús lo dit loch hi profita molt. Capítol que parla de les postemes ventoses e dels imflaments dels costats. E les postemes ventoses se fa la una de vapor leugera e sembla a cremament. E la altra de vapor ventosa e és-hi aparellada imflació e ha percussió axí com la mà. E ajusta-s'í axí com a l'estómach o als budells insans e entre·ls ossos dels costats. E assubtilia los membres ajustatz per sa grocesa e per sa especesa e la constricció dels pors té aquelles. E hom cuyda·s alcunes veguades que sia sobre·l ginoyl l'apostema e que y haja obs obriment perquè·l forada, e ladonchs hix-ne la ventositat. Capítol que parla de la cura de la apostema. La cura de la apostema d'aquela cosa que és semblant a escalfament e ab creximent del loch és manera de curar, principalment en la cura d'aquela imflació és obs que intre en la cotna e resolva

aquela cosa que és a n'aquela. E convé que sobre aquel loch sia donat alcun espasi lonch de remey, e convé que en la fi de la assubtiliació per ço que aquela cosa sia fermada en les partides per la der[r]era profundació. E aytanbé has obs de ventoses per ço que la ventositat sia foragitada:és obs que·ls faces medecines loguals axí com és calç o axí com oli calt en què sia cuyta ruda e siminum, e de les sements subtiliants que són axí com lo sement de l'api e de l'anís e de l'ameos e de les altres coses que són semblants a n'aquestes. E dels emplastres que hom prengua alcuna quantitat de calç e d'aygua mesclat en ·I· paella e tot mesclat e espés, e sia desús posat. E alcunes veguades se fa aquel emplastre ab calç e ab vin. Pren la pólvora de l'isop posada sobre cerot e ab oli d'anet a d'açò sia fet emplastre. E aytanbé diem que aquela cosa que toca a l'imflament del costat convé que les medecines caldes sien mudades per la contrecció e per la dolor del membre, convé que sia temprada ab coses resolutives e convé que s'í mescle alcuna cosa que asuatge la dolor axí com és exarop mesclat ab oli al qual sia mesclada lana e ysop, e solta a n'aquela aygua d'isop per ço que sia pus humide. E totes aqueles coses són aministrades per ço que baxen la calor e la dolor e no soffiren gran fredor. E aytanbé al començament hi ha gran dolor. E ladonques hi pot hom posar cols qui han assuaujar la dolor cuyts ab oli violat e rosat ab ·I· poch d'oli d'anet. E quant troba aleugament lo pacient ladonques hi deu hom posar alcun ajustament de vertut a resolre aquela matèria axí com nitre e vinagre e cenrra de sarments. Capítol que parla de la vena del medeni que vol dir imflament e alongament tiran a negror. Alcunes veguades ve sobre la partida del cors alcuna póstul·la imflant e vexiguant e hix aprés aquela alcuna rojor tiran a negror e no cessa lo moviment d'aquela ésser jus la cotna axí com [...] moviment de verín per sa malesa. E especialment en les cuxes e sobre les mans e sobre·l costat. E alcunes veguades s'amirma e alcunes s'estén

sobre los costats ab sos accidents. E Galién diu que aquella cosa no fo manifesta per ço que pogués ésser vista sinó als savis, car és la matèria d'aquela sanch o còlera mala o malencolia o flecma en aquela partida cremada ab lo seu cors de la compilació, e·l menyiar que més engenrra aquela és aquel qui és calt e sech e quant la matèria és pus aguda, ladonchs la dolor serà pus fort e especialment al cors que ha ·XL· anys o L, de la qual escaparà ab cura abans ab mengars humits ab temprament o ab mesura. Capítol que parla de la cura de la vena del medeni. La natura en què s'engenrra e en qual terra e de les viandes e que és cosa d'aquela malaltia e la cura d'aquela si mester n'à d'aquella malaltia, és ab evacuació de la mala sanch de la vena basílica o de la sophena segons lo loch e segons la mundificació que·s tany a la sanch en diverses maneres: o ab decogció o ab píl·lules o ab administració de trifera o de sene, e de fumus terre e ab humentació del cors o ab viandes humentants e ab banys. Emperò quant apar la malícia d'quell al començament, ladonchs lo regiment del membre ab emplastres frets se deu dar axí com sàndils e ab càmfora aprop la mundificació del cors o que hom hi pos sobre aquell loch sangonera o que hom faça emplastre de sàndel e d'aloe e de càmphora e de mirra e de silli e de let dolç begut o les coses davant lo let dites emplastrades, e açò alleuja la dolor maravelosament. E si per ventura pot venir entrò a la fi sens trenquament, ladonchs pot hom desús posar plom, e ladoncs deu ésser tot l'estudi a aleujar la dolor ab aygua calda e ab muscillàtgens reffredans e ab olis ablanens, frets e subtils, e ladons se mostra aquella cosa leugerament; e alcunes veguades és obs que aquell loch se forat per ço que n'isca la matèria del tot e si·l eximent d'aquella cosa és greu de gitar o de foradar, ladonchs deus podrir aquella cosa ab mantegua soveny e ixirà lo podrit del tot sens forat. E·l porguament de drap e d'estopa sia fet soveny per ço que altra malaltia no s'í pusca mesclar. E que cures

aquel loch axí com cures de naffres. Tractat terç que parla de la espècia de la lebrosia la qual s'apella en aràbich Guidam. L'estament e·l ésser de la lebrosia és en malesa que s'engenrra de malenconia que s'escampa per tot lo cors e corromp la complecció dels membres e lur figura. E a veguades corromp en la fi lo lur corrompiment tant entrò que·s són guastats tots los membres e lavores caen a peçes per buanyes. E esdevén-se que ve en cànçer universalment per tot lo cors. E a veguades s'endevé que lo càncer és ab buanyes e a veguades sens buanyes. E ha-n'í d'alcuns pacients en què roman la malencolia lonch de temps. E a veguades se pot endevenir que la malencolia s'enpeny e s'ajusta en un membre e engenra-s'í apostema la qual és apellada siquàries o càncer segons sa manera. E si la malencolia és subtil engenrra menyiadura. E si s'estén en les parts pot-se·n engenrrar la malaltia, la qual és apellada bras e buanya negra e mala escata o lur semblant. E a veguades s'endevé que decorr per tot lo cors e si la malencolia se podrex engenra-se·n febre malencoliosa. E si la malenconia no s'escampa e no podrex engenra-se·n lebrosia. E la cosa que la fa primerament és mala complecció del fetge, ço és, que tira en calor e en seccetat e agusa la sanch a malencolia o la complecció de tot lo cors, o és per cosa que espesseex la sanch per cosa de fredor e la lur cosa material són viandes malenconioses e viandes fleumàtiques. E aytanbé si y ha obs a totes aquestes viandes vomitar. E a veguades la calor hi dampna que guasta lo subtil e fa de l'espés de malenconi. E és cosa d'açò aytanbé menyiar molt sobre sadoll. E les coses que ajuden a n'açò és apeleció dels pors que·s forçen la calor natural e espesseex, adonchs, la sanch especialment quant la melssa és opilada e feble que no pren nodriment e no pot mundifficar la sanch de la humor malencoliosa, e pot-se endevenir per la vertut espolsativa que és en les entramenes que és feble que no pot enpényer la matèria

al pasturol ni a la mare, e los pors són corromputs. E ajuda aytanbé a tot açò l'ayre quant se corromp per vesinetat del mesell car la malaltia passa de la un a l'altre. E aytanbé matex s'endevé per complecció de la esperma de què l'ome és creat, cor en sí matexa ha aquela mala complecció ab què la pren en la mare per cosa que s'endevé quant la fembra s'enprenya quant ha de son temps. E aytanbé s'endevé quant s'ajusta calor ab mala vianda axí quant mal pex e carnsalada sequa e carn grossa, axí quant és carn d'ase e lentiles; e aquests qui usen aquestes viandes són pus aparellats a venir a lebrosia axí com s'endevé molt en la terra d'Alexandria. E quant les humors fleumàtiques se mesclen ab la sanch ajuda molt a engenrrar aquesta malaltia, car açò és esturment que fa engenrrar aquesta malaltia per dos coses. La una per la sustància que és grossa. La segona per sa fragil·litat congilan. E quant la sanch se espesseex per alcuna partida de ses humors, adonchs exuga·s per la calor del cors. E per aquesta rahó se fa pus leugerament. E aytanbé s'endevé per espessetat de la sanch dels lebrosos, ço és, quant se sagnen que n'ix la sang granosa en manera d'arena e aquesta espècia d'aquesta malaltia és apellada malaltia del leó, e diem açò per ço car comunament s'endevé aquesta malaltia al leó e aquesta malaltia fa estar la cara del pacient semblant a cara de leó, e quant aquesta malaltia és febla és dura de guarir e quant és fort no hages comfiança que·l pusques guarir. E quant comença la malaltia reep mils cura que quant s'és fermada als membres. E aquela que·s fa de malencolia colèricha és pus àvol e pus dampnant e ha pus febles accidents e ha pus fort cremament e ve pus fort en buanyes e reep pus tost cura que aquella que·s fa de grevor de sanch, e pus affiada e pus simpla e no ve en buanyes en aquella que·s fa de malencolia e asusta que sembla colèrica en sos accidents, mes que pren

pus tart cura. E aquesta malaltia no cessa de corrompre la complecció dels membres per contrarietat de la qualitat;de lur calitat, a la calitat covinable a la vida, ço és a saber, la calor e la humiditat entrò que aplegua als membres capdals e quant és aquí mor lo malalte. E quant comença primerament en les estremetats e dels membres tenrres, e quant és aquí leven-se los pèls d'aquels membres e muden de lur color. E a veguades venen ab buanyes, pux crema tot lo cors poch a poch. Emperò si veus primerament que comense a engenrrar a les entramenes los senyals emperò són les estremetats per ço car són pus febles. E aytanbé pot endevenir que mor lo malalte en aytant quant atrau atràs la malaltia la qual aparia abans a les entramenes e als membres capdals e porta aquí la mala complecció. E quant lo cranch, ço és a saber, que és lebrosia d'alcun membre, pot ésser ço que diem en la lebrosia que és cranch de tot lo cors universalment, mas que la lebrosia és altra cosa, ço és, que crex per tot lo cors e si y fas medecines forts tracta en la malaltia e no·ls carchs car romandria als membres simples. Capítol que parla dels senyals de la lebrosia. Quant comença la lebrosia e la color comença ésser roga venen a negror e apar alcuna enfoscació e estrenyhiment d'alé e de vou axí com cadarn, e ve del pulmó e mostra alcunes coses, e estornudar, apar lo nas corp, e començen los cabells venir ab blancor e cahen e paren les venes del pits en la partida de la carn; e la dolor del cap és axí com suor e adorament d'alé, vinent alcuna pudor de les costumes aparén del malencoliós e de mal e de fraudulén, e sos sompnis són malencoliosos e en sos sompnis sent son cors greu e alcunes veguades los lochs dels pèls, si d'esta natura, e part les ungles e comença la forma

d'aquel ésser òrrea e negra e la sanch comença a congelar e les junctures, e podrex, e ve la veu d'aquel a grocesa axí com de hom encadernat, e los labis són groços e negres e apar sobre·l cors alcun ajustament glanolós semblant a béstia e és apellat en grech sathos, e lo cors comença ésser plen de floronchs e la lepra no ha repaus e·l [...] mal de la aurella e del nas se menga, e alcunes veguades cahen a n'aqueles partides on hix verí e quant la color és negra cahen los cabells per la feblesa de la vertut e alcunes veguades la malatia és freda e tarda, per la feblesa del fret no ha velossitat ni gravesa. Capítol que parla de la cura de la lebrosia. Convé que hom començ en la cura d'aquella malaltia ab evacuació e mundifficació d'abans que puyg la malaltia, e quant hauràs provat que aquí haja sanch corromput ladonchs deus fer sangnia e sangnies de peus e de braços diversament. Emperò la sangnia ab alguna evacuació és bona, o ventoses o sangnies o per la major partida alguna de la sophena és necessària, e si·s sagna convé que·s repós per una setmana e haja alcunes altres evacuacions aprés axí com és de geralogodion o de gira pigra o de la polpa de coloquíntida o ab píl·lules fetes d'esticadós e de polipodi e de mirabolans negres e quebuls e d'el·lèbor negre e de lapislàtzuli e de pedra armeni e d'escamonea quant hi haurà colrra, e d'açò per enguals parts sien fetes píl·loles e que y haja alcun odorament al nas d'el·lèbor que·l faça purguar lo cerveyl. E la decogció profitosa als lebrosos se fa de mirabolants citrins e de negres, de cascun unçes ·X·, d'ameos, ·V· unçes, e de altit unçes sous, e coguen entrò que venuen a la terça partida de quantitat de ·I_a· libra, ab mel ·V· unçes, e açò sia lo abeuratge, e unt-se ab mantegua e segua al sol, e pux vaja LX passes e posse sobre·l lats dret de matí e al sinistre en les altres hores e meng de capares o de barguayons, e açò per ·VII· dies, e menyg-los ab mel e prengua lo beuratge per aquell matex temps, o per aventura

haja d'el·lèbor ab mel en la primavera e en autompne, e convé que sobre·l serveyl haja alcuna mundifficació o haja guargualismes o capi purgis que·s fa de macropiperis e de celidònia e de nastruci e de nou muscada e de such d'agni casti, e coguen en oli, e tot mesclat e posat en lo nas e sia fet capi purgi, e convé que·s guart de tota cosa que secca e resol la humiditat dins nada, e que·s guart de treball e de tristor e que·s mut de un loch a altre e aprop la mundifficació haja cols en son menyiar e oli d'amenles per untar e hajen alegra de saltar e de córrer e de luytar, e quant haja suat unt-se ab olis temprats, ço és, ab calt e ab fret humits e comfortants axí com oli de camamilla e de nenúffar, e han obs de comfortacions e de unctura de let de fembra e que·s bany, e pux que s'unt ab oli de murta e de màstech e de cost les extremetats. E pux que·s repós per una hora e que haja ·I· vòmit simple e prengua del such del donzell ab cosses assubtilians e resolvens que són axí com nitre e soffre e bagues de lorer, e de l'engrut dels fusters e de l'olibanum e de pebre e de piretri e de estephisàgria e de mostalla e d'aloes e de calament, e de tot fé emplastre sobre les junctures. E és obs que haja eufforbi e aquella cosa que fa venir suor aprop lo bany. E alcunes veguades aquells pacients són untats ab triacha freguan al foch, e pot-hi hom posar al bany aygua de fenigrech, e guart-se lo pacient de ajustament de fembra. E les coses que li són donades en beure són moltes. Emperò de les majors medecines és cidiaca major e triacha e diascesseron e diasulphur. E alcunes veguades li fa hom capi purgui o encara li pot hom donar de la carn de la vibra. Emperò que aquela no sia de brach de ribatge ni de loch humit, car ladonques poch ajudarien, ans farien gran set; donques convé que hom la prengua de la montanya e sinó que hom la lex; e del beuratge d'aquel o del vin en què és morta alcuns són sanats, emperò accidentalment o en altra manera soffrien gran pena e peril de mort e d'aquest regiment no apar vertut

al començament. E quant lo pacient no ha escotomia que vol dir escuritat de vuyls, ni és imflat, ladonchs li torna hom lo regiment damont dit e que hom li faça abeuratge purgatiu e unctura purgativa de coses atractives axí com de càpsia humida e de la rael del amalvisch e de dracanxee e del sagí de la serpent e fort vinagre, e tot açò sia mesclat per manera d'engüent, o y pots mesclar ·I· poch d'oli violat o oli de cost e d'aqueles coses que deu beure aygua de urtigues, encara més li profita que begua leyt de ovelles de present que sia moltza, e begua·n de guisa que l'estómech la pusca digerir e guarda·l de fer sagnia a n'aquels que han enrayiguada la malaltia: no convé que y haja occupació ni·l solviment del ventre ab matèria fort car les sobrefluïtats se moven a n'aquel pacient e no·s departexen, anans s'í fa alcun aleugament en declinan la matèria d'aquels als budels, e a aquell pacient és profitós que begua tots matins de vinagre ·Ina· unça et sous, de nitre atretant, e de such de col salvatge ·III· unçes, e tot mesclat que·n begua vespre e matí o que prengua limadura de vori bullit en vin e ab mel e d'esquil·la ·V· unçes, e e·l vin d'aqueles coses bullides begua ab such de calament mesclat, o convé que mengen pex d'aygua dolça en alcunes hores quant usen d'alcunes medecines especials e convé que·s guarden de coses agudes. E alcunes veguades han obs metgia de caltiri en la partida del cap que és apellada cincipud o al començament de la febre que haja caltiri en la part davant del cap per açò que aquella corrupció se manifest. E aprés aquestes coses deu hom pendre de mirabolants negres e de càpcia, de cascun ·X· unçes, de macropiperis, unçes ·V·; ab mantegua de vaques e ab mel sia feta comfecció, e sia donat al pacient e aquella comfecció per manera de píl·loles. E aytanbé que prengues de mirabolants, bellerichs e emblichs e de càpcia, de cascun ·XIIII· unçes, e de nou muscada e de ensens e de meu que és erba e de fumus terre e de pebre e de macropiperis e de such d'esquil·la, de cascun ·VIII· unçes, e tot mesclat e cuyt en vin: begua aquell vin tots matins e tots vespres e unte-se tot lo cors

ab mantegua de vaques, e aquels dies que soffren gran calor seguen sobre una pedra freda e hagen abeuratge d'aquestes coses que·s soguexen de mirabolants e de pebre e de macropiper e de lor e de nou noscada e de maçis e de xilo aloes e d'espodi e de silli e de succre e d'aur e d'argent e de aram e de ferre, de cascun segons que·t semblarà, e tot sia cuyt ab vin e ab mel mesclat o ab leyt de cabres o ab aygua calda: begua d'aquell beuratge soveny dos o tres cuylleres e de totes aqueles coses sia feta pòlvora e estia al sol per ·III· dies o per ·IIII· e pux prengua d'aquela pòlvora ab vin. Capítol que parla de alsuedati menor. E·ls ajutoris de aquels són axí com ajutoris del major que hom prengua de alsuedati colat una partida. E de al cor per ·IIII· partides, e tot sia picat e ab mel e ab succre mesclat e ab mantegua de vaques e posat en ·I· vaxeyl de vidre, e d'açò prengua alcunes veguades ab let de cabra calt. Capítol que parla de la metgia ajudan a la lepra. Mirabolants negres e mondats e citrins e gingibre, de cascun ·V· unçes, e sia cuyt tot ensemps ab vin entrò ·IIII· libras e que les dues parts sien consumades, e pux açò colat ab mel mesclat sia donat en abeuratge al pacient, e unt-se ab mantegua de vaques tot lo cors e estigua al sol entrò que suu, e vaja aprés LXX passos e jagua sobre·l costat dret e alcunes veguades sobre l'esquerr e menyg del pa ab mel e açò poch. E aprés aquestes coses prengua ·I· poch de vinagre fort e de la rael del lili e del grex de la serpent e tot ensemps cuyt pos-li·n hom sobre·l ventre e aquel tengua per ·III· dies. E en altra manera li sia fet emplastre de stephisàgria e de mirabolants negres mondats e de mirabolants emblichs e sien cuyts ab oli veyl e ab aquel oli sia untat lo pacient. E lo mengar d'aquel sia d'aqueles coses que són de leugera digestió axí com carn de les aus e de pex humit e de pa [...] d'ordi e de cols e de bledes e rave e porros e fenoll, car aquestes coses mondiffiquen los mengars de sobrefluïtat e aparelen la sobrefluïtat a espolció. E quant aministren medecines

ladonques deus aministrar aquest regiment, ço és, pex d'aygua dolça, e és obs que provoquem aquests pacients a vòmit o que alarguen lo ventre d'aquels ab alcuna cosa axí com ab dia prunis o ab diacatolicon, e a n'aquests pacients los és bo cols e pa ab let e ab mel e figues e panses e amenles torrades e pinyons, e convé que menyg dues veguades lo dia segons la mesura de la digestió car una veguada menyiar los nou, e no deuen beure vin quant la malaltia se somou sinó ·I· poch e quant ne beurà sia vin clar. E quant aquells pacients perden los sobrecils, ladonchs los deu hom fer la cura de correzió o de al·lopícia de què parlarem dins als lochs de corresió. Una altra manera pren hom d'estaphisàgria e de mirabolants negres mundatz e emblichs, e figen-se ab oli, e de aquell oli unt-se lo pacient lo cors. Emperò quant sia lavat lo cors ab aygua en què sia cuyta balaustia, o en altra manera los mirabolants cremats e guales ab vinagre mesclat, e d'açò sia untat lo pacient. Tractat primer universal que parla de les naffres de la solució de la continuïtat. Ya havem nós mostrat en lo nostre primer libre les espècies de la solució de continuïtat segons les maneres que hé feytes necessàries en los lochs semblants en aquella cosa. E ara volem resemblar les sumes de les disposicions d'aqueles les quals nos convé a conéxer davant aquella cosa que nós volem declarar. Dich, donques, que nosaltres nos efforcem, ço és a saber, en alcuns membres dels quals la continuïtat és solta, ço és, que aquella continuïtat retorn al primer estament. E aytanbé en la vertut de la carn en alscuns membres nos efforçem que romangua lo trenchament d'aquels membres ab lur conservació, jassia açò que no retorn la continuïtat a tots los membres e açò és en los ossos dels infants car aquell retornament se departex alcunes veguades en les parts dels nirvis e de les venes. E han dit alcuns dels metges que aquels que són continuats no retornen, enans roman a n'aquel lo trenchament de conglutinació e conservació romanent sobre aquels, e aprés ajusta aquells. E han dit alscuns

hòmens que açò no esdevé sinó en les artèries tansolament. E aytanbé ha dit Gualién que alcunes veguades se encarnen les artèries per testimoni de esperiència e açò és ab atorguament de rasó per testimoni preat, e dich que nós ja havem vist que la artèria que és dejús la vena basílica en lo cap de la artèria de la tímphora de la cuxa ésser encarnada per atorguament de rahó car la boca és estremitat en duresa e no s'encarna sinó poch. E als infants és la carn estremitat e encarna·s ab suavesa, mas emperò les venes e les artèries són migançans entre·ls ossos e la carn per què convé que la dispoïció d'aquela sia en lo mig, e ladonchs reeben menor encarnació que no fa la carn, e açò és per manera de esperiència entre·ls sabens que han comfiança e no han experiència. Capítol que parla de les naffres dels membres. Quant s'endevé que alcun membre és naffrat e la naffra no és coneguda ni·l seu nohiment no y apar, e monta per la major partida, e la carn no crex a n'aquels membres, són axí com la vexigua és e·l cerveyll, e·ls ronyons e·ls budells menuts e·l fetge. Mes emperò, fer-se pot que sobre aquel se salva quant és leugera e·l cor davant no y esper hom salut quant hic ve naffra. Emperò aquell qui és naffrat al ventre anosa e ha sanglot e solució de ventre, e ladonchs mor quant la naffra és en loch al qual ha gran dolor e postema axí com són los caps del costat e de les parts derrere nervioses; e no y ha apostema demostra nohiment de dins, al qual nohiment se convertexen les matèries o les medecines e no venen a naffra, e convé que hom guart lo capítol de les naffres quant als jutgaments acordans. Capítol que parla del sermó universal de la cura de les naffres. La naffra carnosa no és evacuada si donques no y ha alcun trenchament pla e dret o redon o trenchament ab alcuna diminució de la carn, e alcunes veguades és pregona e alcunes veguades descuberta, e a tot açò convé regiment car totes aquelles coses han participació en la retenció del sanch corrén; per ventura lo cors de la sanch quant és en quantitat temprada ajuda a les naffres e veda la apostema e opilació e febre. Emperò entenen en les

naffres major[...] cosa que veden la apostemació d'aqueles cor quant no y ha apostemació pot-se fer que la cura d'aquella se faça, emperò greument, e quant hi ha apostema ladonchs hi ha atracció e concussió que s'ajusta en la nativitat d'aquela naffra e en lo sanch que vol ésser feta postema o podridura e no·s fa axí com la cura de la naffra. Ladonchs se deu curar la apostema naturalment e sia retenguda en la concussió del sanch, ladonchs no és segur que la resolució d'aquela cosa se cuyt, e ladonchs és obs que·l cors del sà és en gran quantitat haja ajuda e quant lo trenchament és pla e dret del qual res no retorna del sanch ni d'achositat, convé que y haja ligadura estreta que cobre aquella cosa e que·l membre sia salvat en sa vertut, e si és pregona ladonchs l'estrenyiment la fa ajustar e no és obs que hom la mondifich; d'altrament si·s pot fer e açò és com l'estrenyhiment ab la ligadura la conferma e si és obs que hom la torch o la mondiffich no y haurà escuració, ladonchs que no y pos hom tota aquella cosa que fa sequar la bocha d'aquela, car alcuna humiditat mala se fa aquí e és adonchs juesi de floronchos e no de les naffres, e diu lo savi que les naffres no han obs sinó la ligadura ajustant los labis quant l'ajustament és demandada, si donchs no y ha obs que alcuna carn hic véngua, e abasta que·l loch de la naffra del qual ve la legesa que sia purgat per sa natura. Emperò yo hé sanat gran naffra e pregona si donques no era al genoyl e alcunes de veguades era en la cuxa, e ladonchs aquí si y ha forat per hon ixís la legesa, e quant los braçes pengen e les palmes en axí que la boca és daval, ladonchs és obs alcuna incisió del membre, e quant molta carn és trencada de la naffra ladonchs és obs que hom pos les coses que fan venir la carn, e quant hi ha pregonesa o [...] amimvament de ossos que no poden retornar, ladonchs s'í fa carn ajustada, e que·l malalt haja coses qui fassen la carn venir loable, e quant no fa la carn néxer quar és trencada de tot en tot, ladonchs fa venir alcuna carn dura sobre la qual no ha pèl, les raels de les venes aparen alcunes veguades e nexen

axí com a carn e són alcunes naffres que són als nirvis e en les estremetats dels costats e aqueles tractàrem en lo capítol dels nirvis alcunes veguades: en les naffres és obs sangnia e solviment de ventre e vedament de encarnació entrò que les naffres sien mundifficades e pux encarnades. Capítol que parla de la conoxença d'aquela cosa que fa néxer e encarnar e ajustar e corrosir. La metgia que fa néxer la carn és aquela que ajusta la sanch en la carn e si y ha alcun sequament que vede lo sanch a venir perquè no haja la carn medecina, e si y ha alcuna legura que faça a mundifficar o·stà aquela e fé-la córrer perquè consuma la matèria e la medecina atrobada a la carn, donques convé que no y haja gran sequament ni torcament per ço que no y véngua mordicació ni stipticitat, e convé que sia en calor e en fredor e en sa compilació si és departida ab son contrari, segons quantitat de reparació, e sinó les medecines que fan encarnar són aquelles que ajusten les coses alonguades e departides entre dues coses: convé que obren sinó de fores faén ajustar aquelles dues coses, e si primerament hi ha sanch ladonques és obs la cosa que fa sequar e ajustar d'abans que y haja podridura. Emperò convé que l'exugament aquell e·l sequament faça ajustar e nodrir naturalment la cosa departida e d'aquí se espera la conglutinació car aquella matèria veda alcunes veguades la cosa que fa encarnar que és obs ab alcuna sequació e ab poqua stipticitat a les coses corrosives amimvant la carn: convé que sia de gran mundifficació en la cura de les naffres, és obs que no s'í pos aygua ni·s bany lo pacient, mes haja emplastres e ligaments que purguen e comforten e mondiffiquen la carn. Capítol que parla del foradament de les naffres que per força se han a descobrir. Diu Gualién: "Convé que trenchs lo loch que ha gran apparència per ço que l'enclins a sa natura e el trenchament no sia lonch sinó a n'aquela partida a la qual corr la podridura e les coses baxes", e per ço aquell foradament no haja rugaments ni brondes axí com havem dit en lo capítol de les naffres, e de dubalet

que vol dir gran postema, e a n'aqueles que són en les engonals, e yus les exeles convé que la foradació sia ab la cotna e natura e desús sia posada cosa dissecativa sens mordicació, e·l pols de l'encens blanch és profitós a n'aquela cosa. E quant les naffres han obs de foradació convé que hom les guart d'aygua. Emperò si·l malalte havia obs de bany ladonchs convé que hom guart la naffra d'aygua ab emplastres tanquants. Capítol que parla dels regiments de les naffres venens a apostemes e a dolors. Necessària és en la manera d'aquestes naffres aleujar e créxer aquela naffra: no·s consolt de tot en tot entrò que la postema és purificada e aquela cosa no és complida sinó ab aquella cosa en què és execació e enfrigidació. E·l començament de la cosa e mollifficació en la segona, e per ço que a n'aquela cosa sia aministrada la cura de les postemes, obs és en tot membre del cap entrò als peus que hom prengua mel granada e que sia cuyta en vin e que d'açò sia emplastrat e sia posat engüent fosch, e si y veus venir alcuna rojor posa-y engüent [...] blanch e si ó veus mollifficar o endureïr aministra-y engüent blanch o engüent fosch segons ton semblant. Capítol que parla del regiment universal en les naffres dels budels de dins. La entenció a n'aquela cosa que estimam que és fixura o trenchament de dins és que sia encarnat e el sanch no sia lexat congelat en les partides de dins en tal manera que·l flux del sanch sia vedat, e les medecines ajudants en les primeres entencions són axí com vestiments quant són cuyts en vinagre, o li dóna hom a beure de centàurea major lo pes de ·I_a· unça o que hom pos desús terra sigillada: aquella cosa que és presa en beuratge és cosa de flux de sanch axí com de la sement del jusquiami blanch ab aygua de mel, e les altres medecines sobredites són en vedament de la escopinyosa sagnosa e del flux del sanch de la naffra o de la fixura aparens. Diu lo savi que·l trenchament del mirach del ventre entrò que·n hisquen alscuns budells, per què convé que sàpies en qual manera aplegaràs los budels e·ls metràs

de dins, e si s'endevé que hischa alcuna cosa del cirp convé que sàpies si y és necessari que·ls lichs ab ligadura ferma o no sàpies si y ha presa naffra o no. Emperò en qualque manera que sia usa en cosir aquela. E Gualién diu a la Nothomia almirach e nós diem aquella en anothomia perquè aquella cosa nós havem dita en la Anothomia al loch dels budels, e la dolor d'aquels pacients és menor quant se trencha que no és lo [...] loch lo qual és apellat alnohurati, e alnohurati és en lo mig del cors e de la mesura de cascun dels costats, és ·IIII· dits d'aquel loch que és dit abalborati, car la fixura quant ve al loch d'alborat ladonques los budells ixen pus fort ab aquella e·l retornament d'aquels budels a n'aquella veguada és pus greu, so és, perquè la cosa que té aquella no és sinó dues coses departents al costat en la longuea del cors o dos costes que venen del pits entrò la bocha del pentenil, e per aquela cosa quant se trencha la ·I· dels costats convé que ladonques que alcuna partida dels budels hi hisca al trenchament, que sia cregut a n'aquella partida, car los costats que són desà e delà constrenyen aquella cosa miliis que vol dir dolor de budels; e deus saber que en les altres naffres poques si hom no y ajuda ab lo metement del budell e que sia de dins tornat, ladonchs s'imfla e s'engruxa aquí de ventositat per què no entra per aquella dirrupció. E per aquela cosa les naffres han pus salves accidentals e·l mirach trenqua-se·n a n'aqueles que són enguals. E a n'aquestes naffres convé que·l budel apparén sia retornat en son loch e que hom pos de sobre aquell loch metgia, que sia convinent confort a n'aquell membre. E deus saber que la cosa [que la cosa] que fa imflar lo budell és fredor d'ayre, per què convé que prengues una sponga que sia banyada en aygua calda e aprés sia ben premuda e aprés banya-la altra veguada en vin calent, e prem-la bé e aprés posa-la desús, e aquesta esponga comforta lo budell. E si aquesta cura no toyll ni resol l'imflament del budell, adonch aministra-y alcuna emplificació de la

naffra e aquest és pus covinent esturment a fer a n'aquest trenchament que aquel esturment que és apareylat a trenquar les fístoles, e aquell trenchament se deu fer per la part pus baxa. E si s'endevé que la naffra sia a la part dreta, ladonchs convé que façes estar lo pacient a la part esquerra, e si la naffra és a la part esquerra fé estar lo pacient a la part dreta, e quant los budells són retornats en los lochs propis, ladonques convé que y haja alcuna cosa bona que tengua tot lo loch d'aquella naffra tot defores en sa mà e que y l'ajust e que·l torch de la podridura e pux que cosischa la naffra. E dich, emperamor d'açò, que aquella cosa és necessària que sia presa la qual és entre·l mirach e·l ciffach e ha mesters que prengues una agula e que la metes dins la cotna defores a la part de dins, e quant la aguyla haurà passat en la cotna e·l costat avant dreturerament en sa longuesa del ventre, lexa, ladonques, lo magre del cifach en aquest costat e no metes la aguyla a n'aquell e fé foradar la agulla en altre mànech dins a defores, e·naxí hauràs ton estrenyhiment complit en la mesura que és entre dos punts: guarda·t que no y sia superfluïtat en examplar ni en estrényer car amplear no té segons que és obs, e l'estrenyhiment ajuda, e guarda·t que·l fil sia prim e pla car d'altrament trencaria la costura, e guarda·t que·ls punts no sien massa lonchs e que sien enguals car d'altrament no·s consoldaria planament. E aytanbé aqueles medecines encarnans, és necessitat a liguar a n'aquestes naffres alcunes coses assuajans, e pren lana banyada en oli calt posada desús. E si obs és fé-li cristiri e aprofita-li poch mengar. E Gualién diu en lo libre de Enginy de sanitat e sia entenció tua per lo trenchament del mirach del ventre.