Text view
Començaments de medicina
| Títol | Començaments de medicina |
|---|---|
| Author | Llull, Ramon |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | H-06_Medicina.txt |
| Date | Segle XIIIb |
| Typology | H-Textos científics i tècnics |
| Dialect | Or:B - Balear |
| Translation | No |
Déus, qui sótz sobirana vertut, de la qual totes altres vertutz reeben comensament
et perfecció; ab gràcia et ajuda vostra, et per entenció de vós honrar
e servir comensa la art qui és dels Comensamens et dels graus de medissina,
per la qual l'umà enteniment s'exalsa, sigent la manera de la Art
abreujada d'atrobar veritat, a entendre los secretz medisinals et natura[l]s.
DEL PRÒLEC
Con cada art aja sos comensamens, per asò nós comensam aquest libre de
los comensamens de medicina, per los quals aurem conexensa d'altres comensamens.
E departim aquest libre abreujadament en
és la disposició de tot lo libre, segona és del triangle vermel, tersa és del
triangle vert, quarta és del triangle groc, quinta és de l'ensercament dels graus,
sexta és de generació et de corobció, sèptima és de febres, octava és de urines,
nona és de pols, dècima és de metàfora.
DE LA PRIMERA DISTINCIÓ
Capítol 1. De la disposició de la art
Natura és d'enteniment que entena mils per demostració feta per vista et per oïment,
que per oir tan solament. Et per asò nós, al comensament d'aquest
libre formam
veritat de so que ensercam a l'umà enteniment, lo qual arbre és apelat Arbre
dels comensamens de medissina.
La raïl de l'arbre és
et per asò és departida en
és de la sanc, tersa és de la fleuma, quarta és de malencolia, on en quada
quadrangle és demostrada la operació de la humor et la febra, et lo
mesclament de los elemens, et la major accessió de la febra, et les altres coses
qui
A fer et a formar les demostracions qui
.A. esser calor, .B. secor, .C. humiditat, .D. fredor. Et d'aquestes letres
componem los quadrangles de la roda segons que
que les unes àn acció o passió en les altres. Et asò t'és demostrat en la raïl
de l'arbre.
De la raïl nexen
segons que és recomptat per los antics qui són passatz. Aquela branca és
en
La natural à
operacions, esperit.
diversitat de mascle et de femna, et forma. La innatural n'à
et repòs, menjar beure, vetlar dormir, conplir e buydar, accidens d'ànima,
so és gog et tristícia. La tersa branca n'à
La segona branca és novelament atrobada a espondre la primera artificialment
et mataforicalment, et és departida en
en .A.B.C.D.; la segona és departida en los
comensamens de la Art abreujada d'atrobar veritat, et en
la figura de predestinació, la qual se conté en la art damunt dita.
La .A. és departida en
so és a ssaber, en 4, 3, 2, 1, et asò metex se segex de .B.C.D. On, a demostrar
los graus damunt ditz, cové elegir
de les altres herbes qui són de sa complecció. Et cascuna de les
herbes sia nomenada per letra a él'apropriada per discripció, per tal que mils
et pus abreujadament se
sia
nombre de deu.
Lo nom de les herbes et de les letres és aquest. Nós sotzposam et deïm que
.E. és
en 2 de .C., et en 1 de .D. La .F. és altra espècia, qui és en 3 de .A., en 2 de .B.,
en 1 de .C.. La .G. és altra espècia qui és en 2 de .A., et en 1 de .B. La .H. és
altra espècia qui és en 1 de .A.
.K. és altra espècia qui és en 4 grau de .B., et en 3 de .D., et en 2 de .A., et
en 1 de .C. La .L. és altra espècia qui és en 3 grau de .B., et en 2 de .D., et en
1 de .A. La .M. és altra espècia qui és en 2 grau de .B., et en 1 de .D. La .N. és
altra espècia qui és 1 grau de .B.
.O. és altra espècia qui és en 4 grau de .C., et en 3 de .A., et en 2 de .D., et
en 1 de .B. La .P. és altra espècia qui és en 3 grau de .C., et en 2 de .A., e en 1">
de .D. La .Q. és altra spècia que és en 2 de .C., et en 1 de .A. La .R. és altra
espècia qui és en 1 grau de .C.
.S. és altra espècia qui és en 4 grau de .D., et en 3 de .C., et en 2 de .B., et
en 1 de .A. La .T. és altra espècia qui és en 3 grau de .D., et en 2 de .C., et en 1">
de .B. La
és altra espècia que és en lo 1 grau de .D. Per estes letres decorre esta art, et sens
que hom no sàpia les letres no entén la art.
Cascuna de les letres cové esser flor en l'arbre, et cové aver apropriada color
la letra et sos graus, per so que les letres e los graus se covengen a fer la
demostració. On per asò nós apropriam a la .A.E.F.G.H. color vermela, et
aquesta color metexa donam als graus qui són de calor. A la .B.K.L.M.N. donam
color negra, et asò metex als graus qui són de seccor. A la .C.O.P.Q.R.
donam color blava, et asò metex de los graus qui signifiquen humiditat. A la
.D.S.T.V.Y. donam color vert, et a los graus qui són de fredor.
Lo triangle vermel és en
vert és en altres
Lo triangle groc és departit en altres
egualtat, menoritat.
Lo quadrangle és departit en
Esser és de color vermela, et perfecció de color blava, et privació de
color negra, et defaliment de color vert.
Qui aquesta art vol entendre ni saber, a ssaber li cové l'alfabet damunt dit,
et cové que les flors de l'arbre translat en altres flors movables et entalades,
per tal que pusca demostrativament mesclar et formar et egualar et créxer o
minvar les unes ab les altres.
Capítol 2. De les condicions de l'arbre
Les condicions de l'arbre són
que .B. í sia en 3, et .C. en 2, et .D. en 1. Et asò és segons cors natural. Con sia
cosa que lo foc sia calt per sí et sec per la terra, et l'àer sia humit per sí et calt
per lo foc, et l'aygua sia freda per sí et umida per l'àer, e la terra sia secca per
sí et freda per l'aygua. On, con asò sia enaxí, et con en cascú cors elementat
volia negar, negaria los comensamens naturals, per lo qual negament no és
digne d'afermar los comensamens medicinals. On, per lo exempli donat en la
.A.E. de los comensamens naturals con són ab los graus, potz aver conexensa
de los graus con són ab les altres completsions et ab les altres letres.
Segona condició és dels graus entel·ligibles et insensibles, enaxí con en
.H., on no és sensible lo grau de .B.C.D., tro que la .H. ajustes a la .F., per lo
qual ajustament lo 3 de .F. se convertex en 4, et la 1 de .H. en 2.
Tersa condició és que lo quadrangle aja
esser e perfecció se covengen ab majoritat, et privació et defaliment ab menoritat.
Segona és que esser et menor imperfecció se covengen, et privació et
major imperfecció se covengen.
Quarta condisió és que los graus e
et ensems seguesquen l'ordenament de la raïl de l'arble, al qual ordenament
sia sobjecta la primera branca et ses flors.
Quinta condisió és que totes les
la disposició de l'arbre et de les condicions damunt dites.
.
per tal que sàpies conèxer con los elemens àn cascú a sí metex la primera
entenció, et a altre la segona; la qual primera entenció s'à a la causa final,
et la segona entenció s'à a la matèria et a les altres coses senblans a
aquestes. Enaxí con la .A. en la .E. que à la primera entenció a destruir la .D.,
et per asò dóna per la segona entenció sí metexa a la .C., per so que la .D., reebent
.C., reeba .A. que mortific lo sobjet de .D. Et asò metex se segex dels altres
elemens. On, si tu asò entens, tu entendràs con lo 4 és per la primera entenció
et lo 3 per la segona; et lo 3 és per la primera segons comparació de 2, et lo 2">
és per la primera segons comparació del 1.
Capítol 3. De la entenció segons la qual los graus
e
Con medisina aja entenció a conservar sanitat et a destruir malautia, et cor
les herbes et les coses medicinals sien avens graus segons la disposició dels
triangles, per asò cové que lo metje sàpia per mesclamens de les herbes créxer
et minvar et egualar los uns graus ab los altres, et que sàpia comensar et conèxer
lo comensament, et lo mijà, et la fi dels graus, et sàpia diversificar, et concordar,
et contrariejar los graus en tal manera que sa obra artificial et la obra
natural se concorden a conservar sanitat et a destruir la malautia.
Enaxí con lo marteyl et les tenales són estrumens en la art de ferreria,
enaxí los graus e
con lo cors del malaute és sobjet a la art de medicina, enaxí los graus de
.A.B.C.D. són sobjetz et matèria a la art dels triangles, los quals triangles
mouen enaxí artificialment a la causa final los graus, con natura mou naturalment
de potència en actu les formes a la causa final. On, per asò cové en esta art,
que ab los triangles encerquem los graus en les coses medisinals, a tolre lo
dubte et la contrarietat dels actors, et cové que los graus sien obediens als
triangles.
Capítol 4. De la entenció per la qual és en esta art lo quadrangle
et la raïl de l'arbre, et generació et corobció
Lo metje à entensió a fortificar esser ab perfecció, per so cor privació et
defaliment són contraris a sa entenció, e cor esser et perfecció se covenen ab
generació, et privació et defaliment se covenen ab corobsió. Per asò en esta art
és mesclat lo quadrangle per temprar en él los graus e
disposició de la raÿl de l'arbre.
La raÿl de l'arbre és composta de .A.B.C.D. a demostrar con les humors se
mesclen en la malautia, segons la acció o la passió de les humors, cor
àn en lo mesclament de la humor qui pecca per còlera, altre en lo mesclament
qui pecca per sanc, et altre per lo mesclament de fleuma, et altre per
lo mesclament de malencolia. .E. per asò en los quadrangles de la raÿl, ab ajuda
del quadrangle et dels graus, potz conèxer con se mesclen a les humors, ni
en qual jorn deu esser pus fortz la accessió, ni les humors a què àn entenció, et
la natura et la malautia per qual manera contrasten la una a l'autra, ni con les
humors s'enclinen a corobció e s'exalsen a generació.
Capítol 5. De la entenció segons la qual tractam en esta art de febra,
et d'urina, et de pols, et de matàfora
Con febra sia la pus universal malautia, et cor esta art sia abreujada per so
que en breu de temps traga de trebay los escolans pobres, que per pobretat àn
trebayl en continuar l'estudi de medicina, e cor los comensamens universals
són demostracions et comensamens als comensamens particulars, per asò nós
en general tractam de les febres tan solament, et esquivam a tractar de les altres
malauties per so que no alongem la art, et per asò cor per la art potz devalar
de l'universal al particular, et de los uns comensamens a los altres.
Per los accidens à hom conexensa de la occasió de la malautia, et per la
occasió conex lo metje la malautia, on per asò tractam de urines et de pols
et de matàfora, et cové que segons los accidens et les occasions se moven
los triangles e
herbes et de coses medisinals contràries a la occasió de la malautia. On, enaxí
con urina, et pols, et matàfora són los accidens per los quals se manifesta
la occasió, enaxí los triangles e
per los quals se manifesta la occasió de sanitat, sigent l'ordenament dels graus
et dels triangles, et conservant les condicions de l'arbre.
De matàfora tractam en esta art, per tal que sia art a exalsar l'enteniment
en esta art et en altres artz, cor per matàfora s'apodera l'enteniment a entendre,
per so cor en
esta art la primera branca és entesa mataforalment per la segona és per so que
los estudians en medisina et en les altres artz, per la segona branca ajen en
memòria et en entel·ligència so que àn ja oït et après de la primera branca per
los actors de medicina.
Con matàfora sia ligam de la operació de les
s'ajen a
l'enteniment fa con hom, dien
art, per so que segons que en esta art és dit dels graus et dels triangles et de les
altres distincions, pusca hom entendre altres coses qui són de la siènsia de
theologia, et de dret, et de natures, et de les altres siències per les quals l'enteniment
s'exalsa a entendre. Et per so que asò mils entenes, dar-te n'ém exempli
en la sciència de medicina.
Tu veus que l'ayman tira a sí lo ferre, et sabs per què? Per so cor en l'ayman
és la terra pus prob a sa simplisitat que en altra espècia, et lo ferre contén
plus de terra que d'altre element. Et per asò la terra en lo ferre mou-se a son
simple en l'ayman. On asò t'és manifestat per tal que exals ton enteniment
mataforalment, con la escamonea, qui és de .A.B., porga còlera per so cor la
còlera de ton cors, qui és en sobre gran quantitat, se mou a l'escamonea que
és beguda, et la escamonea se mou a la còlera, et asò
simple del qual parlam en la
la còlera de la potència vegetativa et la escamonea no és entrada en
composició ab la vegetativa de ton cors, per asò natura no pot sostenir la simplicitat
dels
et la escamonea. On, si tu per lo ferre et l'ayman sabs entendre esta senblansa,
tu sabs exalsar ton enteniment per matàfora.
Turbit porga son contrari, et sabs per qué? Per so cor la .A..B. del turbit tiren
a sí la .A.B. qui són compostz ab la fleuma, et per asò la fleuma descompon-se
et desol-se et acosta
desama desolviment d'umors atrempades, no vol sostenir en sí descordànsia
de humors dissolutes et gita de sí la fleuma et reté so que pot de .A.B., per fortificar
so que .D.C. destruïen ans que
en medicina, potz per matàfora entendre en teolegia que vertut se cové enmig
de
On major és lo nombre, et és compost de pus diverses summes, pus t'és
greu a entendre. On, aquesta matàfora te significa en la sciència de medicina
que, on major mesclament fas en la bevenda de simples medicines, meyns
potz obrar segurament. On, aquesta metàfora medicinal te
la sciència de dret; cor on més diverses leys et cases vols concordar a
pus greument potz formar la fi. On aquesta matàfora de la siència de dret te
significa altra de la sciència natural, so és a ssaber, que on més .A.B.C.D. se
diversifiquen en diverses espècies en demostrar les colors engenrades per
eles, pus fortment amagen e negen color esser en los elemens simples.
De grau en grau et de exempli en exempli, et de
te poria parlar alongadament de matàfora, de la qual te parlarem en sa distinció
pus alongadament, on la vertut d'esta art majorment decorre per matàfora,
et asò és per so cor los elemens et les sciències universals amagen et revelen
molt sobtilment a l'enteniment lurs secretz et lurs operacions, per la qual
escuredat cové que l'enteniment sia exalsat a entendre mataforicalment, per so
que
et soure qüestions
.
COMENSA LA SEGONA DISTINCIÓ
Capítol 6. De comensament et de .E.
En .E. és .A. comensament a .B.C. per manera d'operasió, reebent de .B.
et donant a .C., et .B.C. en .E. son comensament a la .D. per manera de operasió
et de sustentació. Per operació en quant .C. se dóna a .D., et .B. reeb de .D.
Per sustentació és con li ajuden .B.C. contra la .A. E cor .A. se concorda ab
major en .E. en quant és en 4 grau, per asò cové esser comensament a .B., qui
és en 3 et a .C. qui és en 2. Et .A. no cové esser comensament de .D., qui és
son contrari, a la qual .D. és comensament .B.C. E si .D. era en .E. comensament
a .B. seria major comensat per menor en lo major, so és, .A. contrari al
menor, so és .D., et asò és impossíbol et contrari a les condicions del arbre.
.E.F.
Con és fet mesclament de .E.F., adoncs lo 4 de .E. és comensament al 3 de .F., et lo 3">
de .E. al 2 de .F., et lo 2 de .E. al 1 de .F.; et la 1 de .E. és entel·lectualment
comensament a alcuna part de .D. en .F.; mas cor la .D. de .F. no abasta
a esser grau, per asò sensualment no à de qui prena comensament. On, si del
comensament ental·lectual vols fer sensual, ajusta a la .E.F. la .H. per so que de
.F.H. sia feta egualtat ab .E., en la qual .E. a la .D. comensament sensual.
.E.G.
En lo mesclament de .E.G., és la .A. de .E. comensament a la .A. de .G.; et
la .C. de .E. no pot esser comensament sensual a la .C. de .G., si doncs no y
ajustes la .F. o la .H.; e si a la .E.G. ajustes .F.H., segons les condicions del
quadrangle, cové que la .A. de .E. sia comensament a la .A. de .G.F.H., con sia
cosa que la major vertut covenga esser comensament de la menor.
.E.H.
Ajustada .H. a la .E., és .A. de .E. comensament a la .A. de .H., la qual .A.
de .H. és en tan poca quantitat que no pot esser comensament a esser grau sens
compositió d'altra herba de sa qualitat.
.E.K.
En lo mesclament de .E. .K. és 4 de .E. comensament al 2 de .K., et lo 4 de
.K. al 3 de .E., et lo 2 de .E. al 1 de .K., et lo 3 de .K. al 1 de .E. Et asò cové
esser segons les condicions de l'arbre. Et asò és per so cor cada grau, segons
que és major, convertex son semblant grau en qualitat o en humor a la espècia
en la qual és major. Et per aquesta proprietat les unes compleccions et qualitatz
se convertexen en les altres.
.E.L.
Segons que damunt és significat comensament esser enfre .E.K., potz entendre
comensament enfre .E.L. et enfre .E.M. et enfre .E.N. E cor la regla damunt
dita és abastant et és comensament a conèxer altres comensamens, et cor
nós componem et exemplificam aquesta art con pus abreujadament podem,
per asò no volem pus tractar de comensament enfre .E.L. en est capítol.
.E.O.
Ajustada et mesclada .O. ab .E., se segex que lo 4 de .E. és comensament
al 3 de .O., et lo 4 de .O. al 2 de .E., et lo 3 de .E. a la 1 de .O., et lo 2 de .O. la
1 de .E., et per asò cascú comensament convertex a sí metex la qualitat de sa
causa, et per asò posen ensems los uns en los altres lurs vertutz et lurs operacions
segons que
en què altra vegada se concorden.
Natura et regla et ordenament et condició és d'esta art abreujada que
comensament sia comensament a moltz altres comensamens, et per asò, per
l'exempli que avem donat de comensament en .E.O., pot hom aver demostració
del comensament qui
damunt ditz.
.E.S.
En l'ajustament de .E.S. és lo 4 de .E. comensament a la 1 de .S., et lo 4 de
.S. a la 1 de .E., et los 3 de .E. a los 2 de .S., et los 3 de .S. a los 2 de .E. On,
con .A.D. sien contraris, per asò lo comensament de .E. en .S. et lo comensament
de .S. en .E. són contraris, per la qual contrarietat lo comensament de
.B.C.A. en .S. et lo comensament de .B.C.D. en .E. són contraris, per so cor
cascú comensament qui sia en 3, 2, 1 grau se cové mils ab la espècia qui és en
lo 4 grau. Et cor totz aquestz comensamens sien los uns contraris als altres segons
la primera et la segona entenció, per asò és major contrarietat de comensamens
en l'ajustament de .E.S. que en negú altre comensament natural, et per
asò lo sobjet conpost per aytals comensamens és meyns durable que altre.
Segons que damunt és dit en l'ajustament de .E.T.V.Y. potz aver conexensa
de comensament segons que t'és significat en l'ajustament de .E.S. E per so
que avem exemplificat del comensament de .E. en .K.O.S. potz entendre comensament
de .K. en .O.S., et de .O. en .S. et
segexen la art et la regla dels comensamens damunt ditz.
Dit avem de comensament en lo 4, 3, 2, 1 grau, on per so que n'avem dit
potz aver conexensa del comensament de totz los triangles e del quadrangle et
de les flors del segon arbre sigent les condicions de l'arbre.
Capítol 7. De mijà et de .E.
Segons cors natural en .E. és la simpla matèria del foc et la simpla matèria
de la terra mijà à la proporció de .A.B. en .E., et per asò mesclant-se la matèria
fogienca et terrestra, esdevé lo foc en qualitat calda et seca, a la qual qualitat
no és mijà .C.D. ni lur matèria, con sia cosa que .A.D. sien contraris et
.C.B. sien contraris, et si .C.D. eren mijà a l'ajustament de .A.B., segir-s'ia
que contrari fos causa et comensament de son contrari, et asò és impossíbol,
et contra cors de natura, et contra les condicions del quadrangle e
So qui és proporsió et mijà a l'ajustament de .A.C. en .E. és la matèria fogienca
et la matèria aerienca qui
asò esdevé .C. de qualitat humida et calda; et contra aquest mijà és la proporció
e
Lo mijà per lo qual és proporsió enfre .C.D. en .E. és la simpla matèria aerienca
et aygüienca qui
la .D. de compleció freda et humida, a la qual complectió és contrària la
concordansa de .A.B.
Lo mijà de .D.B. en .E. és la matèria aygüienca et terrèstria de .D.B. qui
mesclen per la concordansa de .D.B., et per asò esdevé la .B. de complecció
ceca et freda.
Segons que avem atrobatz los mijans damunt ditz, és manifestat lo cecret
de la ordinal matèria, que és potència a esser sobjeta als mijans damunt ditz,
la qual ordinal matèria compostament és sobjecta als mijans qui són ensems
en ela et són destins per qualitatz, so és, per mijans, et complections, concordans
et contraris; et de tot ensems és composta la .E., en la qual se conponen
los mijans et les qualitatz damunt dites.
La ordinal matèria és potència a la matèria de .A. et de .B. et de .C. et de
.D., et és diversa en quant és general et universal et los sobjetz de .A.B.C.D.
són particulars e especials. E són universals et generals particulars a los individuus
de les espècies naturals conservades en lurs individuus engenrables et
corompables, et per asò t'és revelat con los
la ordinal matèria e los individuus de les espècies.
.E.F.
Con és fet mesclament de .E.F. en alcuna decocció o en alcú letovari, la
matèria sobjecta a la .A. de la .E. et la matèria sobjeta a la .A. de la .F. s'ajusten
e
cantitat en aquela decocció que 2, 1, et cor la forma de .A.B. és enans et a
major matèria en .E.F. que la forma de .C.D.; per asò sotz la forma major és
pasciva la forma menor, et és jutjada la qualitat a la forma major, per so cor és
pus prop a l'agent et a la causa final que la forma menor, et la forma menor
és pus prop a no esser et a defaliment que la forma major.
Segons aquest comensament damunt dit, potz aver conexensa de mijà en
los comensamens de .E.G.H. E per la conexensa que às dels mijans en les espècies
de .A. potz aver conexensa de la operació natural, a la qual és estrument
operació medicinal, ab què sàpies segir les condicions de l'arbre.
.E.K.
Con és feta alcuna decocció de .E.K., la matèria sobjecta a lo 4 de .E. et
a lo 2 de .K. és mijà et sobjet con en .E.K. se concorden ab major la .A.B.; et asò
metex se seguex de la matèria sobjecta al 4 de .K. et al 3 de .E.; et per asò són
enans en composició .A.B. en .E.K. que .A.C. ni que .C.D. ni que .D.B.; et
sotz la forma de .A.B. són les formes damunt dites, so és a ssaber, de .A.C., et
de .C.D., et de .D.B.
Segons que t'és exemplificat lo mijà de .E.K., te pot esser exemplificat per
lo mijà damunt dit lo mijà de .E.L.M.N. E per los mijans conegutz enfre .A.B.
potz conèxer la malautia et la cura et la incurabilitat sigent les condicions
de l'arbre. Cor si obres contra les condicions del arbre, tota la art t'és contrària,
per la qual contrarietat, tu ést contrari a la art de mediscina et a natura, de la
qual medicina és fila.
.E.O.
En lo triangle vermel ha Art
d'atrobar veritat, on en esta art majorment prenem mijà per esser conjuncció
enfre
matèria és mijà a les qualitatz qui
en
diverses en sinplisitat s'ajusten en esser
de les qualitatz. Et asò potz entendre en .E.O.P.Q.R. per senblant manera
de so que às entès en .E.F.G.H.
.E.S.
Si ajustes et mescles .E.S., los graus que són contraris en 4, se reten eguals
en contrarietat, et lo 3 de .E. se concorda ab 2 de .S., et lo 3 de .S. ab lo 2 de
.E., et lo 4 de .E. a la 1 de .S. et lo 4 de .S. ab la 1 de .E. Et asò metex se segex
de la contrarietat, en la qual .B. de .E. és ab la .C. de .S. Et per asò és fet 1 mijà
qui
de
ni de .C.D. Et asò metex se segex de .K.O. On, aquesta espècia de mijà és semblant
ab atrempament et ab punt qui sia egualment luyn a
ab vertut que sia en lo mig de
condicions de l'arbre, potz aver conexensa de mijà en la espècia damunt dita,
e potz conservar sanitat en aquela espècia, et malautia potz mortificar si sabs
adur de potència en actu lo mijà damunt dit.
Si mescles .E.T. ni .E.V. ni .E.Y., la .A. serà mils mijà enfre
altre, que con és mijà enfre
és per so cor la .A. aurà major fogetat et major .B. que no à con és mesclada
.S. ab .E. Et asò metex se segex del mesclament de .K.O., on aquesta espècia
de mijà és la tersa espècia quiArt d'atrobar veritat, lo qual se
cové a liyna et a continuació de febra o d'altra malautia; on, aquesta espècia
de mijà potz montiplicar o minvar si sabs ajustar et departir les flors de
l'arbre segons ses condicions.
Enaxí se cové esta espècia de mijà, qui és per tot l'espay enclòs enfre
estremitat et altra, ab la decocció et ab la malautia, con se cové la vertut et la
substància de la decocció con pas a la malautia et al loc on és la enfermetat,
con és àer enluminat enfre l'espay qui és dels huls al objet, per so que los huls
pusquen veer l'objet. On, si tu sabs bé aquesta art potz ordenar segons proporció
de les flors del arbre tan fortment lo mijà, que la vertut et la matèria de
la decocció porà passar a los locs on és la enfermetat en major quantitat. Et asò
és-te significat en lo tractat d'aquest libre.
Capítol 8. De fi et de .E.
Segons que és demostrat en la Art d'atrobar veritat, fi és en
esta art, majorment tractam sobre la causa final, et per asò deïm que en .E. lo
4 grau sia segons causa final, et lo 3, 2, 1 són en la .E. segons la matèria; e segons
comparació de 3, 2, 1 la .B. en la .E. s'à a la forma, et la .C.D. s'àn a la matèria,
et asò és segons que los uns graus són majors et pus nobles en la espècia
que los altres.
Per so cor en la .E. lo foc s'à mès a la causa final que los altres elemens,
és revelat al humà enteniment l'ajent natural, so és, lo punt simple de qui parlam
en la
actu per generació, et per corrobció mou la forma de actu a privació; lo qual
ajent natural és lo foc qui à
forma ajen simpla conjuncció, simple cors sens composició dels altres elemens.
E cor lo foc sia pus prop a asò, a què
.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., per asò està pus volenter sotz espècia de
.E. que sotz les altres espècies significades per les letres damunt dites. Et per
asò la .B.C.D. són mogudes per la .A. a la causa final que
foc és mogut per la influència dels corses celestials, qui
raó desijada per la universal matèria et per la universal forma, qui són
examplar a les particulars formes et matèries per conservar les espècies en lurs
individuus, segons que
Per raó natural podem entendre que lo foc en sa espera simpla no és agent,
et per asò devala a les altres esperes per ensercar sa perfecció. Et cor sa simplisitat
se covenga mils ab .B. que ab .C.D., per asò reeb enans de la terra .B.
que de l'àer .C., ni que sia contra .D. Et per asò reté de la terra lo 3 grau en la
.E., et lo 2 de la .C., et lo 1 de la .D. Et en la .E. convertex en sa entenció la
.B.C.D. per forsa de la dominació que la .A. a en la .E. On, con asò sia enaxí,
doncs, per l'exempli damunt dit, és demostrat que la .A. és primerament entenció
en la .E. que la .B.C.D., et enans és la .A. en son punt metex simple que
en .E., et puxes pren ans la .B. que la .C., et la .C. que la .D. Et per asò reté més
en la .E. de sí metex que de .B.C.D., et més de .B. que de .C., et més de .C. que
de .D.
Segons que damunt avem dit, és significat al metge la entenció et la final
raó de .A.B.C.D., et per asò pot considerar si fa decocció on meta .E., a qual
final raó s'endressen en la .E. lo 4, 3, 2, 1 grau. Et per aquesta entenció pot lo
metje endressar sa entenció a la sanitat segons la disposició de la malautia
et de la decocció on met .E.
.E.F.G.H.
Si és fet mesclament de .E.F.G.H., segons cors natural, .A. en .E. serà la
final entensió. Et asò metex se segirà si és fet ajustament de .E.F. tan solament,
o de .E.G. o de .E.H. E si és feta decocció de .F.G.H. sens .E., la final
ententió serà de .A. en .F. Et asò metex se sigirà si és fet mesclament de .F.H.
On, con asò sia enaxí, doncs, per esta demostració aytal, pot lo metge conèxer
a qual entenció s'endressen les espècies en la decocció, segons la qualitat
dels graus en què són.
.E.K.
Si és fet mesclament de .E.K., adoncs són en aquel mesclament
entencions finals prinsipals, cor los graus qui
covenran a muntiplicar la .A., et los graus qui
muntiplicaran la .B. On, si la malautia és composta màgerment de .C.D., cové
esser donat al malaute alcú letovari que sia de complecció de .A.B. per so que
la .A.C. s'ajusten et la .B.D., per lo qual ajustament, la malautia covenrà pendre
declinament, departent-se a més espècies en les quals natura aurà major
deliberació a conservar sanitat que no à en
e segons que la malautia se darà pus fortment a umplir .A.C., o a omplir
.B.D.; per la ajuda de la confecció medicinal deu lo metge acorre a l'altra part
a montiplicar sa qualitat, per so que per contrària qualitat, mortific la malautia
en les partz on serà pus abundant.
Segons l'exempli damunt dit potz aver conexensa en qual manera la final
entenció s'à en lo mesclament de .E.L.M.N., ni de .L.M.N., ni de .M.N. Cor la
.E.O.
Sabudes et enteses les raons damunt dites en lo mesclament de .E.K., potz
aver conexensa de la final entenció que és enfre .E.O. con n'és feta alcuna decocció,
per què
se
et en altra manera ab .C.
.E.S.
Con sia cosa que .E.S. sien contraris, si són mesclades en alcuna decocció
són en aquela
vols aver conexensa de la malautia si és per .A. o per .D., fé alcuna confecció
de .E.S. tan solament, o prin de les espècies que són dejús a la .E.S. E adoncs
conexeràs la malautia ab qual se covenrà de .E. o de .S. Et si per .E.S. no ó
potz conèxer, fé lo confit de .E.L. o de .S.F., et axí dels altres. Et cor les entencions
són contràries, cové que la malautia se concort ab la
la sanitat et natura ab altra.
.E.O.S.
Si mescles .E.O.S., la .O. convertirà la final entenció de .E..S. a sa forma,
et tendrà enaxí dejús sí .E.S. con
2, 1. Et asò per so cor .E.S. són contraris et .O. se concorda ab .E., per la qual
concordansa à major operació et vertut en la decocció que .E.S.
Dit avem de fi et dels altres angles del triangle vermel. E per so que n'avem
dit poden esser enteses moltz comensamens a altres comensamens et
moltz bons notables, segons que breument n'exemplificam en estz palagrafis
conseqüens.
Segons raó natural, lo foc ans és en sí metex que en altre, et major és en sí
metex que en altre; et asò metex se segex dels altres elemens. E per asò lo foc
ans comensa a aver entensió a sí metex que a altre, et per asò, en lo comensament
que conpon la .E., és en
reeb-ne .B., et és en
.A., et adoncs és liyna et amplea en la qual és superficiens. E con devala a la
aygua mortificant .D. en la .B., que
dona a l'àer, que dóna .C. a l'aygua, adoncs és compost lo cors de la .E. Et la
en
potz aver conexensa de altres comensamens qui ab aquest se covenen.
De comensament, no pot hom venir a fi sens mijà, et per asò .A. no pot
passar a destruir son contrari sens mijà, so és, .B.C. Et per asò és significat que
tu qui comenses a apendre esta art, no potz destruir la innorància que às d'esta
art sens mijà; lo qual mijà és les condicions de l'arbre, per les quals às a passar
ton enteniment si vols venir a fi de saber esta art.
Enaxí con .A. és en major grau en .E. que en .F., et en .F. que en .G., et en
.G. que en .H., enaxí còlera és major en un home colèric que en altre colèric.
On, si la còlera és en tu naturalment en lo 3 grau, et tu la vols aver en lo 2 o en
lo 1, tu ést contra lo comensament de qualitat et contra la final entenció de la
.A. de ta qualitat. E cor natura se cové mils ab lo comensament et ab la final
entenció, que ab lo mijà per lo qual tu vols devalar del 3 grau natural al 2 accidental,
tu fas contra ta sanitat et contra les condicions de l'arbre. On, per asò
te mana e
grau, ajes proporsionat lo mijà medicinal per conservar so a què
final.
Si sostens fam, set, natura ans comensa a destruir son contrari que son senblant.
Et per asò si ames sanitat alcunes vegades ajes fam e set, per so que natura
aja temps et oportunitat con pusca destruir son contrari, engenrat per superfluïtat
de menjar et de beure. On, si ést malaute per sobre replecció, ans que sies
a la fi de sanitat, te cové passar per lo mijà, so és, abstinència et trempansa.
Segons que són
en .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y. E per asò cové que dóns al triangle
vermel en cascun temps de l'ayn so qui
fi de les letres damunt dites; et cové que en estiu ams menjar coses caldes et
ceques, et sostenir calor segons que
de les altres letres et de lo temps ab lo qual se covenen.
Moltz d'altres comensamens et notables bons te poria recomptar, segons so
que demostra esta art per lo triangle compost de comensament, et mijà, et
fi, mas cor d'àls avem a tractar, per asò fenim aquesta distincció et comensam
la tersa.
COMENSA LA TERSA DISTINCIÓ
Capítol 9. De diversitat et de .E.
Con en .E. sien les
4, et .B. en 3, et .C. en 2, et .D. en 1, e cor la matèria sobjecta a la .A. sia diversa
a la matèria de .B.C. et la matèria de .C. sia diversa a la matèria de .A.D.,
et la matèria de .D. sia diversa a la matèria de .C.B., et la matèria de .B. sia diversa
a la matèria de .A.D., per asò és demostrada la differència qui és en .E.;
per la qual demostració potz, tu metge, aver conexensa de les operacions que
.A.B.C.D. àn en la .E., per la qual conexensa potz concordar .E. ab les condicions
de l'arbre.
.E.F.
Si tu, metge, en alcun confit mescles .E.F. saber deus les vertutz de .E.F.,
en què
lurs graus, per la qual diversitat, et per la majoritat de .E., la .A. de la .E. mou
la .A. de la .F. a la vertut et proprietat de .E. Et per asò és la .A. de la .E. diferent
ab la .A. de la .F., segons esguardament de acció et de passió et de matèria
et de causa final, ab la qual matèria s'à la .A. de la .F., et a la qual causa final
s'à la .A. de la .E.; et asò metex se segex de .B.D.
Per l'anforisme e
conexensa de la differència a la qual s'àn .E.G.H., et asò metex de .F.G.H. On
si la .F. era en masa d'abundància a montiplicar la vertut et la proprietat de .E.,
en loc de .F. posasses .G. o posasses .H. et si la .F. no podia conplir a servir la
.E., enadises-í la .G. o la .H.; e si per la .E.F. trob diversificaves la cura a la
qualitat, per la qual vols curar lo malaute, en loc de .E. posases .F., et en loc
de .F. meseses la .G. o la .H.
.E.K.
Tu sabs que differència à enfre la .A.B.C.D. qui és en la .E., et la .B.D.A.C.
que és en la .K. Cor sotz la .A. de la .E. són .B.C.D., et sotz la .B. de la .K. són
.D.A.C., on, si tu fas alcuna medisina de .E.K. tan solament la .E. s'à a
cura, et la .K. s'à a
.E., o a la .K. ab altra herba que
la .E. aja dejús si la .K., o la .K., la .E., segons que
con la malautia s'à a
a la fi de la malautia.
Segons que avem significada differència per .E.K., potz aver conexensa
de la differència que
de .K.F.G.H. On, si tu sabs conèxer la differència damunt dita et segex les
condicions de l'arbre, potz enaxí girar la operació de .E.F.G.H.K.L.M.N. a
qual final raó te voyles, con potz girar lo cavayl que cavalques a qual part te
voles.
.E.O.
Segons l'exempli de .E.K. potz aver conexensa de la differència que és enfre
.E.O. Et deus saber que .E. s'à ab .K. segons
altra, con sia cosa que .K.O. sien contraris, per la qual contrarietat, .E. s'à a
final raó si la mescles ab .K., et às altra final raó si la mescles ab .O. On, si tu
vols mesclar .E.K.O., cové que afiges a la .E., .F., per tal que pusca, per sa
gran forsa, girar et convertir .K.O. a sa entenció, o cové que ab .L. mortifics
.O., e ab .P. mortifics .K.
.E.S.
La .E.S. són contràries et diverses. Contràries són per .A.D.; diverses són
per .B.C., cor en quant .E. s'à per
s'à ab la .B.C. per contrària manera de sela de la .A., són .E.S. contràries et diverses.
Contràries són per manera d'escalfar et refredar; diverses són per manera
de donar et de reebre. On, per asò .E., en quant és diversa ab la .S., a entenció
a
la
de
atrempada quantitat de .E.S. On, si vols que .E.S. se giren a
cové que dóns a la .E. la .F., o a la .S. la .T., per so que la
per manera de acció et l'autra per manera de pasció.
Per l'exempli damunt dit potz conèxer so en què .E. se diversifica ab
.T.V.Y. e so ab què .S. se diversifica ab .F.G.H., con sia cosa que los uns comensamens
sien demostració dels altres, on enaxí con avem demostrada differència
per .E. en .K.O.S., enaxí la potz mostrar per .K. en .E.O.S., o per .O.
en .E.K.S., o per .S. en .E.K.O.
La .A. no escalfa la .D., mas escalfa la matèria primera de la .D. en l'aygua
de la ola sobre
és enfre .D. et sa matèria a ela sobjecta, la qual matèria és potència a rebre
forma de .A., et a tenir en sí potencialment .D. Et asò metex se segex de .B.C.
Et per aquesta conexensa atrobes los secretz naturals sotz los quals la primera
matèria s'amaga a la humana entel·ligència et a la sensual potència.
Et per los secretz damunt ditz, potz aver conexensa de la differència qui és
enfre forma substancial et accidental, la qual substancial és la .D. en sa matèria pròpria,
et la qual forma acsidental és la .A. en la matèria pròpria de la .D.
mijansanament la matèria de .B.C. Et per asò potz conèxer differència sens
mijà et ab mijà. Sens mijà és la differència qui és de .D. et de sa matèria. Ab
mijà és con és a la .A. sobjeta la matèria de la .D. per accident. On, per aquesta
conexensa que tu às de differència qui és ab mijà et sens mijà, t'és revelada
la differència qui és enfre la primera matèria et la segona, et enfre la primera
forma et la segona. Cor la primera matèria és lo sobjet de la .D. sens mijà, et
lo sobjet et la .D. són la primera et la simpla forma de l'aygua, et la segona
matèria et forma és lo sobjet de la .D. que compostament pren forma de .A., a
la qual forma és sobjeta. Et asò metex se segex de .B.C. et de lurs sobjetz.
Differència és enfre la conjunctió de .A. et de sa simpla matèria, a la qual
se mou la .A., et de la conjuncció sobre la qual se mouen .A.B.C.D. ensems,
cor la conjuncció simpla et primera és l'ajustament de la primera matèria simpla
ab la simpla qualitat, per esser simple cors sens nula composició. Et la
composició sobre la qual se mouen .A.B.C.D. és l'ajustament que ajusta forma
et matèria segona et composta, en la qual són compostz los
et aquest cors és elementat, et engenrat et coronpable; en lo qual cors se
mouen enaxí los
espècia entel·lectualment con pren per objetz los particulars d'aquela.
Segons so que damunt és dit, és revelada la primera matèria, qui és potència
et sobjet a la matèria de .A.B.C.D., et és general sobjet et matèria. Per la
differència et concordansa de .A.B.C.D. formen-se
los
Et asò t'és significat al
Si tu vols esser bon natural o bon metge, segons que damunt és dit, cové
que ajes conexensa de differència; et aüda conexensa de differència, cové
que la differència sia et descóreges per les flors del arbre, per lo qual descurriment
auràs conexensa de moltz comensamens on te serà revelada differència
artificialment, segons que a nós és revelada per la art damunt dita; de la
qual revelació te dixera moltz comensamens si no fos tan acupat a ensercar
los secretz d'altres comensamens.
Capítol 10. De concordansa et de .E.
Concordansa natural és en .E. enfre .A.B., et enfre .A.C., et enfre .C.D., et
enfre .D.B. Et per so segex-se en .E. concordansa de 4, 3, 2, 1, cor en la simpla
matèria de .A. s'à .B. a deseccar la matèria calda. Et per asò concorden-se
.A.B. tan fortment, que lo foc n'ésdevé en complecció calda et seca. E la .A.
s'à a escalfar la simpla matèria de la .C., et per asò l'àer s'à a complectió humida
et calda. Et la .C. s'à a donar humiditat a la matèria simpla de l'aygua, et
per asò l'aygua esdevé de complecció freda et humida. Et la .D. s'à a refredar
la simpla matèria de la terra, et per asò la terra esdevé de complecció ceca et
freda. On, con asò sia enaxí, doncs, segons que la
de l'altra, és major concordansa enfre la
matèria que l'altra. Et per asò, tu, metge, potz conèxer per qual concordansa
major o menor la malautia és curable. E potz conèxer que en la .A. és matèria
en
l'autra és la matèria qui
On, con asò sia enaxí, doncs per esta Art potz aver conexensa de la primera
matèria et de la segona.
.E.F.
Si fas mesclament de .E.F., lo 4 de .E. se concorda ab lo 3 de .F., et lo 3">
de .E. ab lo 2 de .F., et lo 2 de .E. ab 1 de .F., et la 1 de .E. se concorda ab alcuna
part qui és en .F. de .D., la qual part no abasta a esser grau en la .F. On,
con asò sia enaxí, doncs per asò potz aver conexensa de
et con la
3 de .A. en .E.F., que no fan 4 de .A. et 2 de .B. Et asò metex se segex dels altres
graus; et per asò són demostrades
és ans que l'altra. On per la conexensa que às de les
potz saber qual vertut és enans contra la malautia ni qual se concorda
abans ab natura et ab sanitat.
Per l'exempli que avem donat de concordansa en .E.F. potz aver conexensa
de concordansa enfre .E.G.H., o enfre .F.G.H. o enfre .G..H., e potz conèxer
que si fas mesclament de .E.F.G.H., que enans se concordaran .E.F. que
.E.G.H., et enans .F.G. que .G.H., et asò és per raó de major concordansa qui
cové enans ab esser que menor et menor se concorda enans ab privació que
major.
.E. K.
Si fas mesclament de .E.K., so que la .E. conté de la .K. se covenrà ab so
que la .K. à de sí metexa. E so que la .K. conté de la .E. se covenrà ab so que
la .E. conté de sí metexa. Et aquesta concordansa se farà ensems et en
metex, et enaprès faràs concordansa de so qui és de .C.D. en .E.K. E per les
la .E. aurà apetit a
curar
.K., per so que la .E. mova a son apetit la .K., o la .K., la .E.; lo qual moviment
fa .E. de .K. si li dónes .F., o lo qual moviment fa .K. de .E. si li dónes
.L.
Per l'exempli damunt dit potz aver conexensa de la concordansa qui
de .E.L.M.N., o de .K.F.G.H.
.E.O.
Segons l'exempli que avem donat de la concordansa que és enfre .E.K.,
potz aver conexensa de la concordansa qui és enfre .E.O., et potz aver conexensa
de la differència qui és enfre la concordansa de .E.K. et la concordansa
qui és enfre .E.O.; cor .E. se cové ab .K. per manera de pasció, et .K. ab .E. per
manera de acció, et .O. se cové ab .E. per manera de pasció, et .E. ab .O. per
manera de acció. On, per esta concordansa aytal, potz aver conexensa de la
concordansa qui és enfre .K.S., et de .S.O., qui
de la concordansa damunt dita de .E.K. et de .E.O.
.E.S.
Serta cosa és que .E.S. són contraris, on per so de nesescitat se cové que
concorden en alcuna cosa, cor si no ó faien, inpossíbol cosa seria que en .E.
fos .D. ni en .S. fos .A. E cor en .E. cové esser .D. et en .S., .A., per asò és manifestat
que .E.S. se concorden en alcuna cosa, la qual cosa és mijà enfre .A.D.
Cor si
lo qual mijà és .B.C. Cor en quant la matèria de .A. s'à a reebre .B., et
la matèria de .B. s'à a reebre .D., et la matèria de .E. s'à a reebre .A., et la matèria
de .D. s'à a reebre .C., se formen mijà .B.C., de la concordansa que és enfre
.E.S. La qual concordansa és matèria a la contrarietat qui és enfre .E.S., la
qual contrarietat s'à ab la forma et ab la primera entenció, et la qual concordansa
s'à a la matèria et a la segona entenció. Et asò metex se segex de .K.O.
et de .E.T.V.Y., et de .S.F.G.H.
Sabs per què .E.S. se concorden en la decocció que
pusquen contrariegar; on primerament se concorden, per so que la .E. pusca
gitar .A. de la subjugació de la .S., et que la .S. pusca gitar .D. de la subjugació
de la .E. Et con la .E. a recobrada la .A. de la .S., et la .S., la .D. de la .E.,
adoncs se contrasten la .E. et la .S. On, con asò sia enaxí, doncs per asò és manifestada
la cura qui és feta per concordans coses et per contràries, avens-se
les coses corcordans a la matèria, et les contràries a la forma.
Per los comensamens damunt ditz de concordansa, segons art demostratz,
potz entendre moltz bons notables et moltes bones demostracions de concordansa,
segons que nós te
conseqüens.
Veritat és que contínua és engenrada de fleuma, que és freda et humida.
On, si tu volies curar per contrari sens concordansa, daries .E.K. al malaute
contra .D.E. E cor per l'accident de la estrayna calor innatural et contra natura
no deges donar .E.K. contra contínua, per so que no muntiplics la estrayna
calor, cové que dóns al malaute senblant vianda de .C.D., per so que sia mijà
sobre lo qual se pusquen convenir .C.D. naturalment en la calor natural, per la
qual conveniensa se pot destruir l'accident et la calor innatural passant la
vianda freda et humida per lo mijà, qui és estrayn calor, so és la febra que innaturalment
és calda et seca, avent comensament de fret et humit per desordenada
.C.D. On con asò sia enaxí, doncs per l'exempli damunt dit potz aver
conexensa de la malautia, que és curable per senblant qualitat de son
comensament.
Segons les simples esperes dels elemens, se concorda la espera de l'àer esser
après la espera del foc, et la espera de l'aygua partisipa ab la espera de l'àer
et de la terra. Et per asò lo foc és lo pus sobirà element, et la terra lo pus jussà.
Mas en lo cors elementat no és enaxí, cor la .A.B. partisipen contra la disposició
de l'ordenament damunt dit en les esperes, et la .A.C. participen en lo
cors elementat sigent l'ordenament et la disposició de les esperes, et de la espera
del àer, que és sotz cela del foc. Et per asò, en lo cors elementat són mesclatz
los locs de les esperes per concordansa natural, devalant .A. a la .B., et
pujant .B. a la .A.; et devalant .A. a la .C., et pujant .C. a la .A.; et devalant .C.
a la .D., et pujant .D. a la .C.; et devalant .D. a la .B., et pujant .B. a la .D. Et
cor .A. és devalant en .B.C., et .B. és pujant en .A.D., concorden-se .A.B., con
.A. sia lo sobirà element, et la .B. lo pus jusà. Et con la .C.D. sien en lo mig,
et per esta concordansa segex-se que la .A. devala a la .D., et la .D. puja a la
.A., et la .C. devala a la .B., et la .B. puja a la .C., cor en altra manera no
concordar ni contrariejar ni mesclar en lo cors elementat. On, con asò sia
enaxí manifestat segons los graus de .A.B.C.D. en .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.
R.S.T.V.Y., per asò potz tu, metje, concordar les coses medicinals a mortificar
les fumositatz et les grosses e subtils humors en pujar et en devalar, si sabs
concordar .A.B.C.D. en les letres damunt dites, que són de .E. a la .K. Et potz
entendre l'ordenament segons lo qual avem ordenada la participació de
.A.B.C.D. en esta art, segons que
en cors elementat.
Per la concordansa que t'és significada en .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.
T.V.Y. de .A.B.C.D. potz concordar contra la malautia les flors del primer arbre,
que són naturals et innaturals et contra natura, ab lo quadrangle et ab les
flors del segon arbre, ab què sàpies concordar les condicions qui
les flors del quadrangle et a les flors dels
innores, és ta pràtica sens tesòrica.
.A.C. són conservació de vida, per so cor lo foc engenra .A. en l'àer, et
l'àer engenra .C. en la aygua. E cor l'aygua engenra .D. en la terra contra .A.,
et la terra engenra .B. en .A. contra .C., per asò .B.D. són contra vida. On,
per asò concordar les flors sobiranes del quadrangle ab .A.C. en
.E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y, et potz en les letres damunt dites concordar
les jusanes flors del quadrangle ab .B.D.
Saber deus en qual manera concordansa se diversifica en sí metexa, segons
diversa decocció de .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., e aquesta diversitat
t'és significada en la diversa purgació que s'engenra per l'ajustament
de les letres damunt dites, la qual diversa purgació à diverses espècies, so és a
ssaber, purgació que
vòmit o per posterma o per vapor o per febra o per consumació de males humors
feta per digestió de calor natural o per ventositat, et axí de les altres espècies
de purgament senblant a aquestes.
Capítol 11. De contrarietat et de .E.
Segons que és demostrat en la Art d'atrobar veritat, en la Figura de Predestinació,
contrarietat és a vegades sens mijà et a vegades ab mijà. Contrarietat
sens mijà és con .A.D. són contraris simplament en la .E., escalfant .A.
la matèria simpla de .D., et mortificant .D. la .A. en la simpla matèria de .A.
Contrarietat ab mijà és con .A., escalfant la matèria de .C. et mortificant .B. en
la fredor que la matèria terrestra reeb de la .D., és contra la .D., e la .D. és contra
la .A. en quant mortifica .A. en la matèria de .C., reebent la matèria de .D.
la .C., et donant-se .D. a la matèria de .B. per destruir .B. en .A. On, si no era
lo mijà qui és enfre .A.D., tan gran és la contrarietat de .A.D., que no poria
esser fet nul atrempament enfre la matèria de .A. ni la matèria de .D., que són
una matèria ab la matèria de .B.C., sobjeta a la forma de .E.
Per aquest comensament damunt dit, potz aver conexensa et manera si
vols curar la malautia per son contrari, cor en
per la .C., et en altra manera per .B., et en altra manera per sí metexes. E per
asò, se la febra és tersana, que és de .A.B. engenrada, cové que dóns al malaute
.C.D.; et cor en la tersana és major .A. que .B., cové que dóns major .D.
contra .A. que .C. contra .B.
.E.F.
Si fas mesclament de .E.F., la .A. de .E.F. és contra la .D. de .E.F. et
converso
que .D., per asò en lo mesclament de .E.F. és .A. agent et .D. pacient. Asò metex
se segex de lo mesclament que fas de .E.G.H. o de .F.G.H.
.E.K.
En lo
.E.K.; et per aquela concordansa t'és significada la contrarietat de .E.K., et
asò metex és de .E.L o de .K.F.
.E.K.O.
Si tu mescles .E.K.O., la .E. és mijà enfre la contrarietat qui és enfre la
.K.O. Et cor .A. és en .O. en 3 grau, et .B. en .E. en ters, et cor acció se covenga
ab major nobilitat, et pasció ab menor, per asò s'enclina .A. a contrastar
a la .K. et a ajudar a la .O. contra la .K. E per asò enclina
fas de .E.K.O. a engenrar .A.C. et a destruir .B.D.
.E.O.K.S
En lo confit que fas de .E.O.K.S. són .E.O. contra .K.S. et .K.S. són contra
.E.O. Et asò t'és demostrat en la concordansa que és de esser ab .E.O., et
de no esser ab .K.S., sostentant vida per .A.C., et engenrant mort per .K.S.
On, si en lo confit no era la contrarietat damunt dita, impossíbol cosa seria que
vida se covengés ab .A.C., ni mort ab .B.D.
.E.K.S.
Si mescles .E.K.S., se segex lo contrari de so que
de .E.K.O., perquè en asò no cal dir altre exempli, mas que prenes lo
contrari del palagrafi de .E.K.O.
.E.O.
En lo mesclament de .E.O., à contrarietat de .A.B.C.D., la qual contrarietat
t'és significada per lo paragrafi de .E.K., con sia cosa que los uns paragrafis
sien demostracions dels altres, et los uns sien comensamens als altres, segons
esta art.
.E.S.
La contrarietat que és enfre .E.S., si
que és de .E.S. en lo
entendre so en què
Segons l'exempli que t'és donat de contrarietat en .E.K.O.S. potz aver
conexensa de la contrarietat que és en .K.O.S., sigent la regla et la art de les
condicions de l'arbre, et reebent los significatz donatz per los paragrafis damunt
ditz.
Si tu às entès con en los paragrafis damunt ditz t'és significada la contrarietat
natural que los uns elemens àn contra
que t'és demostrada en los notables conseqüens.
Saber deus que .A.B.C.D. se contrariejen per vertut, per color, per ponderositat,
per leujeria, per subtilitat de matèria, per espesitat de matèria, per sabor,
per odor, per àbit et per moltes d'altres qualitatz. On, si tu sabs bé aquesta art,
et sabs la art de la qual aquesta és fila, tu poràs saber en qual manera
.A.B.C.D. se contrariejen en les qualitatz damunt dites, et d'asò volem-te
donar exempli sobre lo siuró et l'argent viu.
Lo siuró e l'argent viu són jugiatz a la .C., la qual .C. és major en l'argent
viu que en lo siuró. Et és la .B.D. en major ponderositat en l'argent viu que
en lo siuró. E cor .C.B. sien contraris simplament, et mijanserament .D. sia
contra .C., per so cor se cové ab la .B., et la .C. sia contra la .D. en quant se
concorda ab la .A., per asò en l'argent viu és feta major contrarietat de vertut
a matèria que en lo siuró. Et la matèria contrasta pus fortment, ab ponderositat
et ab espessitat de matèria, a vertut en l'argent viu que en lo siuró, et per
asò cové que .C. sia en pus alt grau de vertut en l'argent viu que en lo siuró,
cor, si no ó era, no poria contrastar a la gran ponderositat de la aygua et de la
terra que és en l'argent viu. On, con asò sia enaxí, doncs per aquest exempli
t'és significada la ordinal matèria sobjecta a la forma, et t'és revelat lo secret
natural que és enfre la matèria et la vertut. On, lo revelament d'aquest secret
t'és donat per esser comensament a ensercar los altres comensamens naturals,
los quals per aquest potz conèxer.
La rosa és jugiada a fredor, et lo siuró a humiditat, enperò, més de ponderositat
à en lo siuró que en la rosa. Et asò és per so cor la terra à en lo siuró més
de matèria et meyns de .B. que en la rosa, et l'àer à més de vertut en lo siuró
que en la rosa, et à més de matèria en la rosa que en lo siuró. Et per asò t'és
manifestada la contrarietat que és de .C.B. en lo siuró et en la rosa, et per
aquesta contrarietat qui t'és revelada, t'és revelat l'element simple et l'element
conpost, concordant vertut et element simple et contrariant vertut a element
conpost. Et si asò no fos enaxí, inpossíbol cosa fóra que en lo siuró agés
més de humiditat et de ponderositat que en la rosa, segons cors de natura.
Si tu, metge, entens los damunt ditz paragrafis qui
leugeria et ponderositat en les erbes medisinals, ab les quals te cové curar la
malautia, tu sabràs proporsionar vertut et matèria en los exarobs, et en los letovaris,
et en les decocsions, et en los enpastres, segons quantitat de vertut et
de pes. Et si la contrarietat damunt dita innores, la tua pràtica va per les vies
de ventura.
Sabs per què l'aygua és freda en estiu, ni per què és calda en ivern? Cor
lo foc à major poder contra l'aygua en estiu que en ivern, et l'aygua à major
poder contra
en l'aygua d'estiu que en ivern, per lo qual recobrament, l'aygua és pus prop
a sa simplicitat en estiu que en ivern. Et per asò l'aygua, aytant con és pus
prop a sa simplicitat, aytant és pus freda; et aytant con n'és pus luyn, aytant és
pus calda. On, con asò sia enaxí, doncs, per l'exempli damunt dit potz conèxer
la contrarietat que t'és revelada, segons diversitat de locs et de temps. Et
t'és revelat lo secret del element simple del foc, que à son loc en alt, et lo secret
de l'element simple de l'aygua, que à son loc dejús, con sia cosa que l'aygua
sia pus calda d'ivern que d'estiu, gitant la calor de sí metexa et posant
aquela en sos estrems, en los quals participa ab l'àer, so és, la superficiens de
l'aygua que tu en ivern sens calda, per so cor la .A. fug al locs baxs, on la .D.
à major vertut et forsa, so és, dintre lo cors de l'aygua, et la .D. enpeyn .A. a
ensús per so que
Per l'exempli damunt dit t'és revelat con la febra contínua, que és engenrada
per fredor, és calor innatural senblant ab la calor de l'aygua en ivern; la
qual fredor, per calor innatural luyna de sí .A. per mijà, so és, la febra contínua.
Moltz són los exemplis e
mas cor d'àls avem a tractar, per asò volem comensar la quarta distincció.
DE LA
Capítol 12. De major et menor et egual en .E.
Con aquesta art sia molt abreujadament demostrada, però, et cor per lo
major porem aver conexensa del menor et egual et
ensems donar conexensa de major et menor et egual en .E., et asò metex de
.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y.
Serta cosa és que en .E. és .A. en 4, et .B. en 3, et .C. en 2, et .D. en 1, et
per asò és-te demostrat major e menor en .E.
.E.F.
Si mescles .E.F., lo major te cové conèxer a la .E., et lo menor a la .F., con
sia cosa que .A. sia en .F. en 3, et .B. en 2, et .C. en 1, et per asò en la .F. te fal
sensualment
menor
del grau sensual en la .E., et del punt ental·lectual de la .D. en la .F.
.E.G.
En .E. és major .A. que en .G.
que en la .G. Et la .C. és menor
falen
sensual.
.E.H.
En la .E. és .A. major
la .E., et la .D. de la .H. és menor
és grau sensual en la .H., et .B.C.D. í són graus ental·lectuals, los quals graus
ental·lectuals són majors et menors, segons que és demostrat per lo nombre damunt
dit.
.A. és major
.C. major altre punt que .D. On con asò sia enaxí, doncs per aquesta majoritat
et menoritat potz entendre la major e
con .D. és menor
La egualtat, enperò, és de
.A. ab
.E.K.
Si mescles .E.K. en alcú letovari, en aquel letovari serà .E. major que .K.
en
que aquest nombre de .E. à en sí metex .A. en 4, et a la .B. en 3, et la .C. en 2,
et la .D. en 1. E la .K. à en sí metexa .B. en 4, et a la .D. en 3, et la .A. en 2, et
la .C. en 1. On, con en lo letovari aja .E. 4 de .A., et la .K. n'í aja 2, per asò és
major .E. en .A. que .K. en
mas 1, per asò los
.K. major que .E. en
esdevé egual en .D. ab .K. E cor la .E. conté 3 de .B., et .K. ne contén 4, és major
.K.
en .E. On, con asò sia enaxí, doncs per asò t'és significada egualtat enfre .E.K.
.E.L.
En .E. à
graus. On, si vols egualar .L. a la .E., ajusta a la .L. la .N., et convertir-s'à en
la .L. lo 3 en 4, e
.E.M.
Major és .E. que .M.
.M., .N.Y. et la .N. convertirà los 3 de .M. en
lo 4, et convertir-l'à en 3; per lo qual convertiment .E. no aurà mas
On aquesta dominació et montiplicació se fa per los graus sensuals et per los
ental·lectuals con és fet mesclament de .E.M.N.Y.
.E.N.
Con .E. aja
vols egualar .N. a la .E., ajuda a la .N. ab la .L. et seran eguals, segons que damunt
avem dit en lo paragrafi de .E.L.
Segons que t'és donat exempli de major e menor et egual en .E.L.M.N.Y.,
te pot esser donat de .K.F.G.H.R., cor aquel orde metex t'és significat segons
art, que és enfre .E.L.M.N.Y.; et asò metex se segex de .F.L.M.N. et de
.L.G.H.
.E.O.
Segons que avem donat exempli de .E.K. en major et menor et egual, t'és
revelat major et menor et egual en .E.O., et asò metex de .E.P.Q.R., et de
.O.F.G.H., et asò metex se segex de .F.P., et de .G.Q., et de .H.R.
.E.S.
Si mescles .E.S.F.T.G.V.H.Y., o si mescles .E.T., o si mescles .S.F., et axí
de les altres letres que són sotz .A.D., so se
qui
.A.B. són diverses, per asò à major contrarietat de major et menor et egual en
.E.S. que en .E.K., et en .E.T. que en .E.L.; et axí de les altres letres. E per la
major contrarietat t'és revelada major concordansa esser enfre .A.B. en .E.K.,
que enfre .A.B. en .E.S.
.K.O.
So qui
enaxí con .E. està a la .K., enaxí se à .K. a la .S., et .O. s'à a la .S. en major, et
menor, et egual; per què
damunt ditz és entel·ligible.
Si tu às entès, tu entens que de majors coses pot esser feta major trempansa
o intrempansa. Cor major pot esser feta de .A.B.C.D. en 4, que en 3, 2, 1; e
major de 3 que de 2, 1; et major de 2 que de 1. Et per asò, mataforicalment,
t'és revelada en humana espècia major trempansa per generació et major intrempansa
per corobció. Et asò t'és revelat per so que cors humà entenes pus
noble que altre cors per raó de l'ànima, et meyns noble per raó de colpa et de
peccat.
Si tu, metge, vols entendre revelació de la sancta Trenitat de nostre seynor
Déus, entín con, si so qui és major contrarietat enfre .E.S. que enfre .E.K. fos
concordansa, major diversitat, concordansa, egualtat, fóra enfre .E.S. que enfre
.E.K.. Et sabs per què? Per so cor .E.S. són pus diverses et pus contràries
que .E.K., e cor en Déu cové esser major concordansa et egualtat que en creatura,
per asò cové que sia la concordansa et egualtat de major diversitat de persones
sens nula contrarietat.
Con tu, metge, volràs ensercar major et menor, et volràs egualar lo major
e
ajes egualtat. Et si vols destruir egualtat, enclina los uns graus als altres segons
la art que t'és manifestada en los paragrafis damunt ditz.
Acció se cové ab major, et pasció ab menor. Et cor en .E., .A. reeb 3 de
.B., et .A. dóna 2 a la .C., forma
enfre 3 et 2 grau. Et per asò t'és significat tot lo triangle groc, per la qual
significació deus muntiplicar los graus en passiva qualitat, sobre los graus
d'activa qualitat, per tal que enfre lo faedor et la matèria sia fet atrempament
de major et menor operació.
Si vols muntiplicar .B., a menjar te cové molt et a beure poc. Et sabs per
què? Per so cor .C. s'engenra bevent, et .B. menjant. Et asò metex se segex de
.A.B., et de .C.D.. Cor .A.B. mils se covenen ab menjar que ab beure, et .C.D.
ab beure que ab menjar. On, si tu vols consumir ab foc et ab calor natural major,
sàpies usar d'aquest comensament damunt dit.
En .E. és .A. en 4, et la acció de la .B. en 3, et la acció de la .C. en 2. E cor
en .E. és .A.
lo foc en sí metex
en sí metex que en so que dóna a l'àer, et és en sí metex major
que en so que contrasta a l'aygua. E per asò, lo major damunt dit és la simplicitat
del foc, en lo qual se governa e
a reebre et a donar acció et pasció, segons que damunt avem dit. On so que
t'és significat de major en la simplicitat del foc, te significa la simplicitat de
la terra, et de l'àer, et de l'aygua per senblant manera en .K.O.S. On per aquest
comensament potz conèxer con los elemens amen les formes en les espècies
salvant lur simplisitat. E con les espècies no són proporsionades a esser sobjectes
a les simplisitatz elementals, adoncs cascú element à apetit a altra forma
en altra matèria on pusca esser governada et gardada sa simplicitat, et on
pusca aver operació concordant et contrariejant la
per asò los elemens engenren les unes formes et corompen les altres.
COMENSA LA
EN LA QUAL SE DEMOSTRA LA MANERA
SEGONS LA QUAL LOS GRAUS DEUEN ESSER ENSERCATZ
Capítol 13. [Qui] [prova] [per] [necessàries] [raons] [
En la primera distinció sotzposam
et en aquest loc cové que provem per necessàries raons
et puxes demostrarem la art segons la qual deuen esser ensercatz los graus en
les coses medicinals et en la humana espècia.
A comensar nos cové a aquestz comensamens, so és a ssaber, que los elemens
són
sí et és freda per l'aygua, et l'àer és humit per sí et és calt per lo foc, et l'aygua
és freda per sí et és humida per l'àer.
Per espiriènsia et per los seyns corporals, sabem que les unes herbes són
de pus calda complecció que les altres, et les unes àn més de calor que de fredor,
et les altres més de fredor que de calor; et asò metex se segex de secor
et de humiditat.
D'aquestz comensamens damunt ditz, prenen comensament a provar
graus esser. Cor so que .E. demostra de .A. en major quantitat que .B., cové
esser de nesescitat alcuna mesura, qui és covinent a esser apelada grau, per so
cor demostra en ela .A. esser a ensús et .B. a enjús. E si .A.B. eren en .E.
egualment, covenria de necessitat que hi fossen egualment .C.D., per so cor
.A. se cové ab la .C. et .B. ab la .D. E cor lo foc se cové mils a sa calor que a
secor, et cor .B.C. sien contràries, et .A.D. sien contràries, cové de nescessitat
que si .E. és de complecció calda et ceca, que .A. sia a ensús et .B. a enjús.
On la quantitat per què .A. és a ensús et .B. a enjús cové esser grau, lo qual
grau s'à en
cové esser en
Con sia cosa que .A.C. se covengen, et .B.D. se covengen en la .E., cové
que la .C. sia en
en la .E. que la .B., cové que .C. sia en major grau en la .E. que la .D., cor si
no ó era serien .C.D. en la .E. contra los comensamens damunt ditz, et asò és
impossíbol segons cors de natura; per la qual impossibilitat és demostrat de
nesescitat que en la .E. són los
Si tu dius que possíbol cosa sia esser .B. en .E. en 4 grau, doncs tu afermes
possíbol cosa esser .D. en .E. en 3 grau. Et si ó es, cové que la .A. sia en .E. en
2 grau, et serà .E. jugiada a complectió seca et freda contra calda et humida.
Et asò és contrari a la esperiència et a los seyns sensuals.
Si dius que en .E., .A. és en
fossen en .E.
si dius que en .E., .A. sia en 3 grau, segex-se que .D. no sia en grau sensualment.
Et cor .D. és en .E. en grau sentit, per asò cové que .A. sia en .E. en 4">
grau, per lo qual 4 t'és significat lo 3, e
Manifesta cosa és a tos seyns corporals, que en les unes herbes à més de
.A.B. que en les altres, axí con en .E., on à més de .A.B. que en .F., et en .F.
que en .G., et en .G. que en .H. E per asò és-te manifestat que en .E. és .A. en
graus de .A. Et si dius que .A. sia en
.A. que en .E., doncs tu afermaràs que en .H. sia en grau sentit .B. Et cor no ó
és, doncs per asò t'és manifestat que .A. no puja sobre 4 grau ni devala dejús
primer grau sensual. Et so qui és de .B.C.D. en la .H. són graus ental·lectuals,
los quals són de tan poca quantitat, que no abasten a esser graus sensuals, en
los quals graus ental·lectuals és .B. en 3, et .C. en 2, et .D. en 1, segons l'ordenament
dels graus majors damunt ditz sensuals en .E.F.G.
Con la terra et l'àer et l'aygua sien elemens estans per éls metexs, et con
sien sentides alcunes herbes que àn més de la qualitat de .B. que de .A.C.D, et
més de .C. que de .A.B.D., et més de .D. que de .A.B.C., per asò t'és manifestat
en l'exempli que t'avem donat dels graus de la .E., que la .B.C.D. àn cascuna
moviment del 1 grau al 4, lo qual 1, 2, 3, 4 a cascú element per sí metex,
segons los comensamens damunt ditz.
Capítol 14. En qual manera cové ensercar les qualitatz
de les herbes segons los ditz dels actors
et segons los comensamens naturals
Los actors poden esser contraris en lurs ditz, mas los comensamens naturals
no poden esser contraris a natura. On con los antics sien de diverses openions
en les qualitatz et complections de les herbes, per asò cové que enserquem
quals d'éls se cové en sos ditz ab los comensamens naturals ni qual hi
és contrari, et cové afermar, segons les condicions d'esta art, so qui
los comensamens naturals.
Aviscenna diu que en
en lo 3 de .A.B.; on Aviscenna à erat segons los comensamens naturals, cor con
.A. sia en pus alt grau que la .B. en la herba qui és de complecció calda et ceca,
et asò és per so cor lo foc és de complecció calda et seca, et la terra de complecció
ceca et freda, per asò cové que si
et seca, que la .A. hi sia en pus alt grau que la .B., cor si no ó era, covenria que
la herba fos contra los comensamens naturals, et asò és impossíbol.
grau metex, con sia cosa que, en
que damunt avem dit. On con Aviscenna et Plateari se concorden a difinir la
erba en complecció calda et seca, et cor és senblant que per la esperiència que
n'àn aüda, hom dega tenir que sia calda et seca, cové ensercar en qual grau és
de calor ni en qual de seccor. Cor si és en lo
.A.; et si és en lo 2 de .B., que sia en lo 3 de .A.; et si és en lo 3 de .B., que sia
en lo 4 de .A. On aquest ensercament pot esser fet temtant la
segons l'alfabet de .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., mesclant la
letra ab l'autra, segons la art de mesclament que
si
atrempament; et si és en 2 de .B., et en 3 de .A. o en 3 de .B. et en 4 de .A.,
segir-se n'à major et menor operació.
Aviscenna à dit que argent viu és en 2 o en 3 de .C.D., et Plateari lo posa
en 4 de .C., et d'altres doctors lo posen en 4 de .C.D. E cor Aviscenna à erat
en quant lo posa en .C.D., en 2 o en 3; e cor Plateari lo posa en 4 de .C., et altres
en 4 de .C.D., segons senblant et segons la esperiència que n'àn aüda, apar
que argent viu sia en 4 de .C. o en 4 de .D. On a provar si és en 4 de .C. o de
.D., cové mesclar ab argent viu .E.K., et si argent viu s'enclina més a la .A.
que a la .B., és manifestat que sa qualitat és en 4 grau de .C., et en 3 de .D.; et
si s'enclina més a la .B. que a la .A., és manifestat que sa qualitat és en 4 de
.D., et en 3 de .C.
Aviscenna à dit que aristologia és en 3 de .A. et en 2 de .B.; Plateari diu
que és en 2 de .A.. Et cor Aviscenna à segida la natura de parlar en posar la .A.
en major grau que la .B. en la complectió de .A.B., et Plateari no segex la natura,
per asò devem més consentir als ditz d'Aviscenna en la herba damunt
dita, que als ditz de Plateari.
Cor Aviscenna et Plateari se concorden que bàlsamus sia 2 de .A.B., per
asò devem tenir que bàlsamus sia de qualitat calda et seca, et devem ensercar
si en bàlsamus és .B. en lo primer grau o en lo 2. Et si és en lo 1 de .B., cové
esser en lo 2 de .A.. Et si és en lo 2 de B, cové esser en lo 3 de .A. Et so per
què porem venir a aquesta conexensa és per afíger et mesclar ab bàlsamus .S.,
esguardant lo major contrast e
tant contrari a .S. con seria si era en 3 de .A. On segons que la contrarietat
serà major o menor potz conèxer lo grau en que .B. és en bàlsamus, et lo grau
en lo qual hi és .A.
Aviscenna à dit que fumusterre és en 1 de .D. et en 2 de .B.; et Contastí
diu que és fret et sec, et Plateari lo posa en 1 de .A. et en 2 de .B. Et cor Avicenna
segex la natura dels vocables, et Contastí no defenex grau enfre .A.B., et Plateari
no segex la manera dels vocables, per asò és covinent cosa afermar fumusterra
segons la qualitat que Avicenna li dóna.
Segons que avem donat exempli dels actors et de les herbes, en qual manera
devem ensercar los graus en les coses mediscinals, potz aver conexensa
de ensercar la natura de les herbes segons que t'avem exemplificat en los comensamens
damunt ditz.
Capítol 15. Dels comuns comensamens naturals,
ab los quals deuen esser ensercatz los graus
en les coses mediscinals
Moltz són los comensamens naturals per los quals hom pot ensercar et
apercebre les calitatz de les herbes, de los quals comensamens nomenam
aquestz: vertut, matèria, color, sabor, odor, loc, ponderositat, temps, leugeria,
subtilitat, espescitat, àbit, lis, aspre, calt, fret, sec, humit, quantitat, et moltz
d'altres qui serien loncs a recomptar, et breument ne darem exempli en alcuns.
Enperò en lo
los quals t'és demostrada contrarietat, per la qual contrarietat potz conèxer
les qualitatz de les herbes.
De vertut et de matèria
Lo gra del pebre és de menor quantitat que la raïl del gingebre, e cor la .A.
és pus puynent e pus aguda en lo pebre que en lo gingebre, per asò és demostrat
que la .A. més se cové a quantitat de vertut que a quantitat de matèria. Cor
si
de calor que
et la matèria del gingebre sia major que la del pebre, per asò, a contrari
seyn t'és revelat que la .D. se cové pus fortment a major matèria, segons comparació
de .A., que à major vertut. E per asò en la carabassa és de major quantitat
la matèria de .D. que en òpium, per so cor òpium és cec et fret, et carabassa
és freda et humida. On, si .D. se covengés mils ab vertut que ab matèria,
fóra major en la carabassa que en opi, et asò no és ver, con sia cosa que .D. sia
en la carabassa en 2 grau, et en opi en lo 3. E per asò t'és revelat que, segons
comparació de l'aygua, tan solament mils se cové .D. a vertut que a matèria,
con sia en opi en 3, et en carabassa en 2, jassia que en la carabassa aja major
matèria que en opi.
Per so que damunt avem dit, t'és revelada la natura de l'àer et de la terra,
con sia cosa que l'àer se covenga ab l'aygua, et la terra ab lo foc. E per asò
potz entendre que la .C. és en major grau en lo cors qui és de complectió humida
et calda, jassia que aquel cors sia de menor quantitat que lo cors qui és
de complectió de .D.C. E la .B. és en pus alt grau en lo cors qui és de qualitat
calda et seca, so és .E., que en lo cors qui és de qualitat seca et freda, so és .K.,
jassia que lo cors qui és de qualitat seca et freda pusca esser en major quantitat
materialment que lo cors que és de qualitat calda et seca.
Si tu às entès aquest comensament, tu potz entendre la demostració qui és
feta de ple et de buyt, so és a ssaber, que ple se cové mils a la matèria del àer
et de l'aygua, et buyt a la matèria del foc et de la terra. E per asò pot, sotz menor
matèria et menor cors, aver major vertut de .A.B. que de .C.D. E per asò
la subtil matèria se cové ab .A.B., et la grossa ab .C.D. Mas con .A.C. són en
major vertut en alcunna espècia que la .D.B., adoncs són sotz major matèria
que la .D.B., axí con en l'ome malencònic. Et asò és per so cor de aygua et de
terra se forma pus grossa et pus plena matèria en menor cors, que de foc et
d'àer, on la matèria és pus subtil et en majors cors. E per asò és significat que
pus subtil vertut és sela que l'àer à per sí, que sela que à en la participació de
l'aygua; et sela que lo foc à per sí, que sela que à per la terra ni que à en l'àer.
De loc et de ponderositat
Si às enteses los comensamens damunt ditz t'és revelat loc qui
mils a buyt que a ple. Et cor lo foc et la terra se covenen mils a buyt que a ple,
per asò és significat que lo foc et la terra són loc a l'àer et a l'aygua, et que lo
foc és lo pus sobirà element et la terra és lo pus jusà; e que la erba qui és en los
locs bays et humitz és pus fexuga que la herba qui és en los locs altz et en los
locs secs. E per asò t'és revelat que .A.B. se covenen ab leujeria en les herbes
qui són en los locs que són de qualitat calda et seca, et .C.D. se covenen ab
ponderositat en les herbes qui nexen en los locs de qualitat humida et freda.
Per aquest comensament t'és revelat con lo foc reebent .B. de la terra consuma
l'aygua, et per asò fa de la terra vexel buyt qui sia ple de .A.C.B. E con
lo foc no à tant de poder en la erba de freda complectió et de humida, con à
l'aygua, adoncs l'aygua té enaxí plena aquela herba de .D.C. que la .A. no
pot gitar la grossa matèria de la .C.B.D. Et per asò aquel cors és pus fexuc
que lo cors de qualitat calda et seca o de qualitat calda et humida.
Enaxí con en la cadena o en lo garniment de ferre les unes males se tenen
ab les altres, enaxí en sciència demostrativa los uns comensamens aduen los
altres, et per los uns comensamens à hom revelació dels altres, per què aquestz
comensamens de revelació damunt ditz te abasten a conèxer los altres comensamens,
per los quals potz ensercar et conèxer les qualitatz et los graus de les herbes.
Capítol 16. En qual manera deuen esser ensercatz
los
Moltes són les carreres per les quals podem ensercar los graus en quina
dispositió són en la humana espècia, et enfre les altres recomptar-n'ém alcunes
en los paragrafis conseqüens, sigent la natura et les condicions de les flors
de l'arbre.
Per les flors del quadrangle elevam nostre enteniment a cogitar la gran et
la eccel·lent perfecció et atrempament que Déus à donat a cors humà sobre
totz los altres corses elementatz, lo qual participa ab totes creatures, per so que
l'ànima ne sia forma de pus nobla matèria. E per asò és significat que, en
quant forma et matèria, cové que en home sien actualment et potencialment totz
los graus de .A.B.C.D., cor si no ó eren, .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y.
serien ensems pus concordans ab esser et ab perfecció que cors humà, et asò
és impossíbol et contra les condicions de les flors, con sia cosa que enfre totes
les letres damunt dites no ajen tan nobla forma ni sien a tan nobla fi con és
cors humà; e cor esser et perfecció se covenen mils en major et en pus nobla
forma et matèria que en menor, per asò és significat que .A.B.C.D. són cascú
per sí en cors humà en 4, 3, 2, 1 grau segons actu et potència.
De major differència pot esser feta major concordansa contra major contrarietat
a engenrar major egualtat et major atrempansa. On si en cors humà no
fossen totz los graus de .A.B.C.D., no y fóra tan gran differència ni concordansa
contra intrempansa. Et si no ó fos, no fóra tan bé significada la sancta,
destinta pluralitat de les divines persones, concordans et eguals sens contrarietat.
E cor so per què mils sien ental·ligibles et significades al humà enteniment
sia afermable, per asò són demostrables totz los graus de .A.B.C.D. esser
en humana espècia, en la qual àn .A.B.C.D. major trempansa que en altra
espècia, per so cor hi són en 4 en actu et en potència, segons la complectió
de què és home.
Serta cosa és que esser se cové ab major en .E., et ab menor en .H. E mils
se cové esser ab major en l'ajustament de .E.K.O. que en l'ajustament de .E.S.
On, con lo fil de Déu aja presa natura humana, si en natura humana són totz
los graus de .A.B.C.D. mils se
Déu près, et covengera
en la humanitat que près. E cor esser e perfectió se covengen, et no esser
et defaliment, per asò és revelat que en lo cors humà són totz los
dels
quarentena que Jesu Christ féu en lo desert, que dejunà
per 4, 3, 2, 1 en cors humà. Lo qual dejuni t'és donat a mortificar la superfluïtat
dels
Veritat és que en .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y. no
s'alteregen de
.B. en 3, et .C. en 2, et .D. en 1. Mas en cors animat racional .A. í pot esser en
4, et .B. en 3, et .C. en 2, et .D. en 1, et asò metex se segex a contrari seyn, et
per asò los uns hòmens són colèrics, et los altres sanginis, et los altres flaumàtics,
et los altres malencòlics. On si en humana espècia no podien esser les
compleccions damunt dites, impossíbol cosa seria que en negú cors humà pogés
és demostrat que en cors humà, con la
grau, que les altres hi són en 4 potencialment, cor, si no ó eren, impossíbol
cosa seria que pogessen venir en actu; et cor, segons que damunt és dit, te sia
manifestat que si la
Per asò t'és revelat que los graus, qui són en potència et entel·ligibles sotz los
graus qui són en actu, són en pus nobla disposició que los graus ental·ligibles
que són en .F.G.H.L.M.N.P.Q.R.T.V.Y., los quals no són en potència a venir
en actu esser graus sensuals. On, per asò, t'és significada la matèria sobjeta a
forma humana esser pus nobla que la matèria sobjeta a les formes dels corses
inanimatz.
.A.C. se concorden a engenrar calor natural, per la qual és conservada
vida; et .B.D. se concorden a enjenrar la malautia, qui és contra vida. On, con
la .A.C. són en lo 4, pus contraris són a mort, que no són con són en 3, 2, 1. E
la .B.D. són pus contraris a vida en lo 4 que en lo 3, 2, 1. On per asò se segex
que, si en humana espècia pot esser .A.B.C.D. en 4, et en 3, et en 2, et en 1,
differentment per diversitat d'actu et de potència et de temps, pus manifestada
és la justícia de Déu, que per colpa del primer peccat fa major contrarietat
enfre vida et mort segons cors natural, que no feera si 4, 3, 2, 1 no pogés esser
en humana espècia en cascuna complecció.
Si en home no fos 4 en potència, con menjara les viandes qui són en 4, li
foren tan contràries o concordans, que sotz lo 4 foren destruides les complecions
que són en lo 3, 2, 1 contràries al quart. Mas cor cascuna complectió à
en lo cors humà lo 4 potencialment sotz la complectió que à dominació, la
qual à lo seu 4 en actu, per asò, con hom menuga o beu la espècia qui és en 4">
grau, adoncs natura corre a la superfluïtat ab lo 4 grau, que ve de potència en
actu contra la vertut et la matèria qui és actualment en lo 4 contrària a l'esperit
vidal e natural.
On pus noble és so que està dejús, pus noble és so qui està desús; on, si .A.
seynorega en 4 la .B.C.D., avent .B.C.D. 4 en potència, pus noble et pus seynorejant
n'és lo 4 de .A. E aytant con so qui és en actu et en potència és pus
noble, d'aytant és l'ome pus proporcionat a franc arbitre. E cor so per què mils
sia franc arbitre existent en home sia afermable, per asò és revelat que en
home són 4, 3, 2, 1 de .A.B.C.D.
Sotz entendre és imajenar, et sotz ymagenar és sentir, et sotz sentir és vejetació.
E per asò és-te significat que totes les operacions damunt dites són nobles
en la nobilitat de l'entendre, qui és lur fi. Et la nobilitat de l'entendre és
en l'enteniment majorment que en les potències que li són dejús. On, si en lo
teu cors sangini és .C. en lo 4 grau actualment, et sotz aquel 4 grau és actualment
.A. en 3, et .D. en 2, et .B. en 1, e sotz aquesta actualitat és lo 4 de
.A.D.B., et és lo 2, 1 de .A., et lo 3, 1 de .D., et lo 3, 2 de .B., et és lo 3, 2, 1 de
.C. en potència, manifesta cosa és que la potència et la actualitat se
mils ab esser, lo qual esser t'és significat per so qui està desús pus noblament
à vegetació, et à sensualitat, et à imagenació. Et t'és demostrat que en cors
humà à major atrempament per actu et potència que en altre cors elementat.
On, considerant aquesta proporció et les condicions de les flors, t'és significat
que en home són los graus segons que damunt és dit.
Enaxí con en .F. la .A. no és en 4, enaxí en alcun home colèric, .A. és en
3, et axí de .B.C.D. Mas en home és .A. en 4 en potència, et no ó és en .F. Et
asò metex se segex de les altres compleccions.
Moltes d'altres raons te poria dir de los graus que avem ensercatz et atrobatz
et a tu demostratz. E molt és necessària cosa a saber la disposició dels
graus en qual manera és en lo cors humà, per tal que en él sàpies praticar; la
qual disposició t'és demostrada segons que damunt avem demostrat.
COMENSA LA
QUI ÉS DE GENERACIÓ ET DE COROBCIÓ
En
en .E. et en lo mesclament de .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., et en los
animals et en los metals. On en les
de generació et de corompció al humà enteniment, al qual són revelatz
los secretz damunt ditz per esta art, sotz breus paraules, sigent les condicions
de les flors de l'arbre.
Capítol 17. De generació et corropció en .E.
Al ensercament de generació et de coropció cové que vajes a la segona
distinctió, et cové que sàpies la disposició dels graus que són en la .E., so és a
ssaber, que .A. és en .E.
E per asò, en .E., .A. és departit en
en lo 4 grau; segona és en la egal cantitat ab què deseca en lo 3 grau la matèria
sobjeta a la .A.; tersa és en la egual quantitat de .C., escalfant lo foc en lo 2">
grau lo sobjet de la .C.; quarta part és en la egual quantitat de .D., escalfant lo
foc la matèria sobjeta a la .D. en la .E.
La primera part de .A. és simpla, et és ajent et no pascient, cor si era pascient,
covenria que fos en 4 grau d'acció et de pasció, so en què seria sa operació,
et asò és contradictió. On, aquel 4 grau és la simpla matèria invesibla
que à apetit natural a conservar la espècia de .E. Et en aquel 4 grau és la universal
forma natural, que és incorporal, la qual és examplar a les formes corporals
particulars, engenrables et corompables.
En lo comensament de la generació de la .E., lo 4 grau de la .A. engenra
punt simple, lo qual punt devala a la terra reebre
fo departit en
et per asò fo la .B. departida en 3 graus; les
a la matèria de .C., et per asò .C. fo en aquela matèria en 2 graus. La
part donà lo 4 grau a la matèria sobjeta a la .D., et per asò la .D. no és en la .E. mas
en
de les
et en la fi a corrobció.
En lo comensament, segons que damunt és dit, és en .E. generació en
punt de .A. et puxes és en altre de .B.; et adoncs és engenrada liyna de
puns, puxes és feta generació d'altre punt, so és, de la .C., et adoncs és engenrada
liyna de
de .D., et adoncs és engenrat cors avent longea, et amplea, et profonditat, en
que aquesta generatió és feta ensems. Mas segons l'apetit natural del 4 grau de
.A. en .E., segons que
primer et derer, segons manera de parlar.
Segons que damunt avem dit de generació és significada corrompció, cor
enaxí con en l'apetit natural lo foc se cové enans ab la
enaxí a la corombció comensa enans corompre lo punt del element ab qui
mens se cové. Enaxí con a veer se cové estrument, so és los huls corporals et
àer et objet inluminat, enaxí la generació et corompció damunt dita cové aver
estrument conpost de temps et de loc et de comensament, so és la sement et la
influència dels corses celestials, et l'apetit natural a conservar la espècia de
.E., et a ensercar la simpla conjuncció de la primera matèria et de sa forma
simpla, per lo qual ensercament les formes potencials són mogudes per generació
a actu, et les formes actuals són enclinades a corropció, segons que
grau de .A. en .E. se cové ab los estrumens damunt ditz.
Segons l'exempli que avem donat de generació et de corompció en .E.,
potz aver conexensa de la generatió et coropció de les altres espècies que són
sotz la potència vegetativa, les quals espècies són aqueles que són significades
per les letres de l'alfabet segons esta Art.
Capítol 18. De generació et coropció en lo mesclament
de .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., per orde, segons que
Per divinal ordenament s'és esdevengut que les semens e les erbes et les
plantes àn diverses vertutz. On si tu mescles .E.F., o mescles .E.K., et axí de
les altres espècies, segons que són los graus et les vertutz de .A.B.C.D., en
aquel mesclament et segons la proporció de les vertutz per los
per lo quadrangle d'esta art, s'engenra o
lo malaute al qual dónes la decocció que fas de les herbes que mescles. Et
d'asò potz n'aver conexensa segons los exemplis qui te
triangle vermel en la segona distincció.
Enaxí con en la .E. s'à .A. a
.E.K., s'àn les vertutz diverses e los graus diverses a
a què s'à segons sa fi per sí metex et enclinant-se ensems a altra fi engenrada
per la comunitat de diverses fins.
Engenrant la terra .B. en la matèria de .A. coromp la proporció que la
.A.C. àn en enge[n]rar lo foc .A. en la matèria de la .C.; e reebent lo foc en sí
metex generació de .B., és corompent la proporció de la terra et de l'aygua; e
engenrant lo foc .A. en la matèria de .C. és contra la proporció de la .C.D. en la
matèria de l'aygua et de la àer. Et asò metex se segex dels altres elemens segons
que t'és significat en lo
Si tu mescles .E.K.O.S., segons que damunt t'és donat exempli, potz entendre
que de lo 4 de .E.K.O.S. se compon et s'engenra
la particular fi que cascuna letra à per sí metexa. On, con s'esdevé que alcuna
letra, segons temps o ajuda dels corses celestials, sobrepuja les altres letres,
adoncs mou aqueles a sa fi, et coromp la fi comuna, et torna a la particular fi,
la qual li cové en natura. E si la matèria no pot esser sobjecta a totes les letres,
adoncs la
actuals et potencials que són en la matèria corompuda sotz la espècia; et asò
potz entendre per los triangles e
Si tu mescles .E.S., adoncs se fa atrempament de totz los graus que són dejús
al 4, et aquel atrempament s'à a
et són sobre l'atrempament, so és, lo
a la .E. del
engenrat per los
so és en lo
Si mescles .F.L., o mescles .F.P., o mescles .F.T., enaxí con lo 4 està sobre
los 2 que à per la terra; et està desús a la 1 que à de sí conjunt ab la 1 de l'àer.
Et asò metex se segex de la letra mesclada ab la .F., et per asò lo 3 de .F. et lo
3 de .L., o de .P., o de .T. són desús los puns que són sobjetz a l'atrempament,
et són a la generació matèria; et són los
a aquels qui
matèria àn apetit ensems a
se segex si mescles .G.M.Q.V., et asò metex se segex del mesclament de
.H.N.R.Y., cor tot aquest mesclament segex l'ordenament de .E.K.O.S, et segons
est ordenament potz entendre con en la humana spècia, lo punt simple
actual seynorejant los altres puns compostz pot esser en 3, o en 2 de .A.B.C.D.
Et los 4 són en potència, et per asò les compleccions se covenen en humana
espècia en
Si tu bé n'entens los graus damunt ditz et lur mesclament, tu entendràs con
los uns elemens simples ixen de lur espera e
simples, cascú en les esperes dels altres et con hi són compostz et con fan
aquesta operació per so que sien ajens, per so que mils se
Con sia cosa que esser et operació sien luyn de privació, et esser et no
operació sien prop de privació, e cor composició sia prob de privació, per asò
los elemens simples àn apetit a simpla operació, que és luyn de privació. Et
per asò entren los uns en los altres, cor en sí metexs no poden aver la simpla
operació. On si asò tu entens, tu entendràs los comensamens de generació et
de corompció, et lo natural apetit dels
mesclament et moviment, et lur composició.
Capítol 19. De generació et corompció en animals
Segons que avem tractat del 4 grau en la
revelat lo secret de generació et de corompció en los animals. Cor enaxí con
lo 4 grau de .K.O.S. és sotz lo 4 de .A. en .E., et en l'ome colèric, lo 4 de .A.
és en actu, et los altres quartz de .B.C.D. són en potència, enaxí en l'ajustament
del mascle et de la fembra són
són en potència. E cor aquels qui són en potència desigen actualitat, per so
que
que ix del home, et que la fembra conseb, ix et nex
si
per lo gran apetit que los graus qui són en potència àn a esser, és engenrat novelament
si altres graus potencials que àn aquel apetit metex; et de tot aquest apetit forma
Tu sabs que lo foc visible que és en lo siri ardent és en actu, et los altres
elemens són invesibles et són sotz aquela forma del foc visibla. Et del foc que
tu veus et de los altres elemens qui tu no y veus, et de lo foc potencial qui és
en la candela sobjeta al foc cremant, ix et nex altre subpòsit, so és lo fum, lo
qual fum és lo foc qui
en lo lum ensems ab lo foc que ve de potència en actu. On, si tu aquesta
demostració entens, tu entendràs con del mascle et de la fembra ve en actu lo
cors de l'infantó, qui és en lur matèria en potència. E cor no pot caber ensems
ab la matèria del pare ni de la mare et cor los graus damunt ditz àn apetit a esser
et a luynar-se de no esser, et cor a esta generació sia ajudant la influència
dels corses celestials, per asò, ajudant la divinal potència, és engenrat altre
subpòsit, et és conservat, et és en él lo moviment natural per lo qual les formes
potencials són mogudes a actu. On, segons que és la disposició dels graus en
lo pare et en la mare, o segons les viandes que usen, o segons la proporció e
temps dels corses celestials et dels
de 4, 3, 2, 1 grau.
Si tu às entès, a tu és revelada la ocasió per la qual àn plaer lo mascle et la
fembra dementre engenren l'infant, la qual occasió és en lo quart grau que és
en potència en la matèria de la fembra et del mascle, et ve en actu, per la qual
actualitat és sentit plaer en la fembra et en lo mascle a significar mataforicalment
que esser és apetible, et no esser és aïrable. On con asò sia enaxí, doncs
per asò t'és revelat con generació se cové ab concupiscència, et corompció
ab iraxibilitat.
Segons so que às entès de generació, potz entendre de corompció. Cor aytant
con dura la humiditat sobjecta a la operació de .A., et aytant con dura la
.A. sobjeta a la operació de .B., et aytant con dura la .D. sobjeta a la operació
de .C., et aytant con dura la .B. sobjeta a la operació de .D., aytant és conservada
et aumentada generació en aquel subpòsit. E con la matèria defayl a les
operacions damunt dites, adoncs comensa la corobció per la qual les operacions
damunt dites esdevenen en privació, privant la forma et mudant-se a altra
forma per generació. On tot asò t'és significat en los triangles damunt ditz.
Enaxí con generació se fa per adisió, enaxí corompció se forma per diminuació;
et enaxí con generació se forma per menjar, beure et cètera, enaxí corompció
se forma per fam, set et cètera. Et enaxí con generació ve per la conjunctió
dels elemens, enaxí corompció ve per la disjuncció. Et enaxí con
generació és conservada en la apetativa, digestiva, retentiva, dispulsiva, axí
corompció és en la privació de les potències damunt dites.
Per so, cor en humana espècia lo 4 de .A.B.C.D. se mouen de potència en
actu et de actu en potència, segons que
t'és revelada la major generació de trempansa et de intrempansa esser
en cors humà que en altre cors; et per la major trempansa és pus nobla creatura,
et per la major intrempansa és meyns nobla. Per la qual intrempansa t'és
revelat l'original peccat, et la qual intrempansa t'és revelada a la mort del cors
humà, de qui no
a ús d'ome.
Moltes de espècies són de generació en los animals, axí con de generació
de objetz, segons queGran lectura de la art abreujada d'atrobar
veritat, et enaxí con de la generatió dels
membres del cors, segons queLibre dels animals. Mas cor
no pertayn a la matèria d'est libre, et cor és longua matèria, per asò no
tractar en est libre.
Per so que às entès de la generació natural damunt dita en animal racional,
potz entendre generació en los inracionals e potz entendre la generació qui
fa de corompció en les puces, et en los pools, et en les mosques, et en los vérmens,
et en les angiles, et en les altres coses senblans a aquestes; la qual generació
se fa per influència dels corses celestials et per la influència de la matèria
animada enclinada a corompció. Cor tant és veïna et conjuncta animalitat
ab aquela matèria que, per lo gran apetit que les formes animals àn a venir en
actu, et cor matèria animada és potència a aqueles formes, per asò són engenratz
los animals damunt ditz.
Segons so que entens de generació en los inracionals damunt ditz, potz entendre
de los vegetables. Cor per so cor los elemens són en partz mesclades,
derivades de les semens que són departides en los àtomus qui
mesclen per l'àer, són engenrades semens de partz senblans. Et asò és per la
gran influència dels corses celestials et de les partz mesclades concordans en
espècia et de l'apetit natural que és en la forma general et és examplar en lo
Capítol 20. De generació et corompció en los metals
Manifesta cosa és que los primers movimens són
bax. Et aquestz
en
los elemens se mouen et són mogutz, engenrant et corompent les formes dels
indivíduus de les espècies, en les quals espècies los elemens són altra cosa qui
no és la cosa que los elemens són en sí metex, fora d'aqueles espècies.
Lo moviment circular és del firmament, et de les
et de les hores, et dels puns. E lo moviment d'alt et de bax és de la ponderositat
et de la leugeria dels elemens et de lur apetit natural. On aquest moviment
és en
ensús; innatural axí con la péra qui és moguda ensús. On, con asò sia enaxí,
doncs, per los movimens damunt ditz, t'és significat con los elemens se
mouen et són mogutz en los vegetables et en los animals en la superficiens de
la terra, on és feta digistió per raïls, et per herbes, et semens, et per esperma,
con sien conservades les espècies. E la digistió et generació dels metals és feta
en lo cor de la terra, segons la disposició dels movimens damunt ditz, et avent
cascuna espècia dels metals sa pròpria planeta. On enaxí con lo cors humà
reeb sustentació per so que reeb dintre sí de les coses de fora menjant et bevent,
enaxí los metals són engenratz en lo cors de la terra, per so que hi devala
de la superficiens per ponderositat et per innatural moviment de leugeria del
foc et de l'àer.
Enaxí con lo pex no pot aver vida fora l'aygua, enaxí los metals se mouen
per roveyl a corrompció con són en la superficiens de la terra, et són en altra
espècia esdevengutz per generació, axí con són los elemens en los animals.
On, enaxí con lo cors del home s'enclina a no esser per mort, et per posterma,
febra, et per les altres coses senblans a aquestes, enaxí los metayls s'enclinen
a corrompció per roveyl. Et so per què veus lo roveyl del ferre et no veus sel
del aur, és cor lo ferre és pus corompable que l'aur, lo roveyl del qual aur no
potz sentir sinó per foc ab què purifics l'aur.
So per què
naturalment, generació de metayls se fa per digestió en lo cor de la terra, enaxí
con en ton cors se fa naturalment carn per digistió de sanc, et digistió de
sanc per digistió de pa et d'aygua et de les viandes que menuges. E so per què
potz donar a alcú metal senblant forma de altre metal, és axí con lo pintor, qui
en la matèria del fust engenra forma de home artificialment, la qual forma se
descové ab la matèria; per la qual inconveniència t'és revelat que la forma que
l'alquimià dóna estrayna a la matèria, és en breu de temps corompabla.
Con en l'apetit natural la conservació de la humana espècia sia pus amadora
que la conservació de les altres espècies, per so cor los graus de
.A.B.C.D. hi són pus noblament, per asò natura sotzmet les altres espècies
a servir la humana espècia. Et cor a la natura humana sien necessaris los metals,
per asò natura, per divinal ordinació, engenra los metayls que tan solament
són mester a humana espècia. Et per asò t'és revelada la nobilitat de la humanal
espècia.
So per què corompció ve pus tart en los metals que en los vegetables ni en
los animals, és per so cor la generació ve pus tart et a pus luyn comensament
en los metals que en los vegetables ni en los animals. On si tu asò entens et reebs
so que aquest comensament te significa mataforicalment, tu entendràs que
la generació que Déus Pare fa de Déus Fil és incorompable, con sia sens comensament,
jassia que lo Fil sia generable.
Segons que avem pogut, avem abreujadament parlat de generació et de corompció
en los comensamens damunt ditz, per los quals potz entendre moltz
d'altres comensamens de generació et de corrompció.
COMENSA LA
Capítol 21. [De] [febres] [en] [general]
A tractar de febres cové remenbrar la raÿl de l'arbre que és departida en
és fet segons la simplicitat dels elemens, et ret forma de esta figura:
.A.
.D.
.D.B.
.B.A.
Mas cor los elemens se mesclen en los corses elementatz per altra manera,
per asò nós, segons que són mesclatz en los corses elementatz, mesclam les
letres en la circular figura que demostra les febres et per la qual potz aver conexensa
de atermenament de febra o de mort, per lo qual atermenament potz
pronosticar en lo malaute.
Si la circular figura que és raïl de l'arbre contenia en sí l'ordenament de
ses letres, segons que conté la quadrangular figura, segir-s'ia que lo foc fos
enans mesclat ab l'aygua que ab la terra, con sia la espera de l'aygua enfre lo
foc et la terra. Et cor lo foc és de qualitat calda et ceca, per asò de nesessitat se
cové que los elemens sien mesclatz en lo cors elementat segons lo mesclament
de les letres de la circular figura. E segons aquel mesclament, potz aver conexensa
de lo mesclament de les febres.
Con les espècies de febra sien moltes et diverses, et cor nós abreujadament
volem parlar de febra en esta art, per asò no tractam de febra mas de
so és a ssaber: de febra quartana simpla, quartana dobla, tersana simpla,
tersana dobla, cotidiana, contínua, aguda; on segons que per esta art potz
aver conexensa de febra en les
de les altres espècies de febra.
A conèxer la occasió de febra cové que vajes al triangle vermel, et vert, et
groc, et que ajes conexensa de lo 4 grau simple, actual, et ajent et formal, segons
que avem dit en lo
con lo 4 grau, qui era ajent per apetit et per forma, se destroex e
per febra, et no té ordenatz dejús si los altres graus a
grau de .A.B.C.D. desija la fi que li cové, et la
et destru-se la natural forma, et mesclen-se .A.B.C.D. sens nul ordenament,
en lo qual mesclament et desordenament t'és revelada la occasió de febra,
la qual és per lo destruïment del 4 grau actual pus noble, que tenia en
potència sotz sí los altres quartz graus, per so que la operació de los graus que
eren en 3, 2, 1 fossen endressatz a la fi del 4 grau actual pus noble formal.
Con sia cosa que .B.D. sien occasió de mort et .A.C. de vida, et febra et
mort se covengen, et malencolia és de .B.D. per asò, tractarem primerament
de la febra qui
Capítol 22. De quartana simple
Quartana comensa a la cambra de .B.D., que és en la figura en lo quadrangle
de malencolia et fenex en les altres cambres qui són en aquel metex
quadrangle; et per asò ve de quart en quart dia, cor natura contrasta majorment
en les
cambra. On aquest contrast és sentit per espiriència, et per asò forma
sensualment la operació de malencolia en la sobirana cambra que forma lo
quart dia; et forma
sanitat.
En la cambra de .B.D., se desordena lo 4 grau simple natural de .B. per sobreinfluència
de
sobjecta a .B.D.; la qual sobreinfluència no pot caber en los
ditz, et per asò destru los
destruïment de .A.C., qui priven de operació natural, se coromp lur matèria,
per la qual corompció, cascú dels 4 graus se desjuynen et apetexen altra forma
esser en la matèria que corompen per desolviment et per devisió. Et per asò és
formada et engenrada la febra quartana en aquel dia.
En la cambra de .B.A. natura concorda aytant con pot los
a reebre ordenadament los
cambra de .A.C. natura ordena con la matèria de .C. reeba atrempadament
puns de .A.; et en [la] [cambra] [de] [.C.D.] la matèria de .D. ordena con sia sobjecta
a reebre
dit, adoncs retorna la influència de .B.D. en lo quart dia, et destru so que natura
avia ordenat contra la influència de .B.D. On con asò sia enaxí, segons
que potz entendre per la
la occasió per la qual quartana ve de quart en quart dia.
Per so que damunt és dit, potz aver conexensa de la espesea et la subtilitat
de la matèria elemental, cor, on pus grossa és la matèria, pus tart retorna la febra
quartana. E sabs per què? Per so cor natura à més d'espay et més de temps
en les cambres de .B.A., et de .A.C., et de .C.D., on la
passar en l'autra; e per asò t'és demostrat que, si lo foc era en sa espera cors
simple separat dels altres elemens, no poria passar per l'aygua, esent l'aygua
cors simple en sa espera, ni
qui reebés .B., ni la terra, no auria sa operació en lo foc. Et asò metex se sigiria
e .C.D.
Enaxí con la setmana fa son cors per los
fa son cors per les
lo primer dia et lo
de quartana. E enaxí con lo primer dia fo devant al
és devant a .D. a comensar quartana, et asò és per so cor la .B. és en 4, et .D.
en 3, segons que
aver conexensa con quartana comensa a .B.D., et ve al quart dia a la cambra
de .C.D., et al
cambra de .B.A., et a lo
dia és pus fortz, per so cor és la cambra composta de .B.D. Et asò metex se segex
del nombre conseqüent.
Si sabs pendre utilitat de so que damunt és dit, et si às retengut lo paragrafi
de .E.K., lo qual és en lo
se covenen en
Et per asò potz conèxer los dies de atermenació o de mort. Cor enaxí con en
los dies que són pus fortz, la malautia à major entenció a no esser, enaxí natura
cové que en aquel dia aja major entenció a esser que en altre dia. On, si natura
no és vensuda en la major accessió, et tota la malautia fa tot son poder, et
lo poder de natura és major que lo poder de la malautia, adoncs
tot, et
adoncs la malautia no pot vensre tota natura. Et sabs per què? Per so cor natura
no à en actu tot lo poder que li roman en potència; et asò metex se segex
del vensiment que natura fa a malautia.
Per asò que damunt às entès, potz exalsar ton enteniment a entendre con la
malautia et natura decorren per les cambres de la figura tant de temps destró
que s'esdevé que ensems meten tan fortment lur poder la
tot lur poder és en actu, et no
és vensut per l'altre a él contrari, adoncs és [la] [malautia] atermena[da] o és
l'ome mort.
Si tu, metje, vols curar la malautia, a trebalar te cové con per los triangles
decora ton enteniment tant de temps que sàpies conservar los poders que natura
à en potència, per tal que la malautia aja enans tot son poder en actu que
natura tot lo seu, et que natura aja aytant o més de poder en actu con la malautia,
et que li
del poder actual.
Capítol 23. De quartana dobla
La quartana dobla comensa a la cambra de .B.D., et muda
.A.C.; et de .A.C. torna
en .A.C. On si asò tu entens, às entès so que damunt tu potz entendre, con la
malautia à en .B.D. major poder en actu et en potència que en .A.C. Et natura
à major poder en actu en .A.B., et major en potència en .A.C. Cor aytant con
la malautia aduu de potència en actu major poder contra natura, aytant natura
s'esforsa que aduga de potència en actu major poder, conservant poder en sa
actualitat. Mas cor la febra és dobla, per asò natura és tan sovín trebalada per
la malautia que per longa continuació se coromp son sobjet et no pot aver
l'ordenament damunt dit contra la malautia.
So per què quartana simpla et quartana dobla són diverses és per asò cor
los mijans són pus mesclatz et pus aparelatz en quartana dobla que en simpla,
con les unes humors passen a les altres. E cor natura no à tant d'espay a reposar
ni a ordenar sos poders contra la malautia, per asò la dobla és major que la
simpla; et aytant con és major, aytant cové que natura aja més de poder en
actu et meyns en potència. Et per asò és pus aparelada a esser vensuda per la
malautia en la dobla que en la simpla.
Natura conserva lo mijà per lo qual .A.B. se covenen, et asò metex fa del
mijà de .A.C., et del mijà de .C.D., et del mijà de .D.B.; et asò t'és significat
en lo
lo destruïment del sobjet de les qualitatz, muntiplica la malautia. Et per asò en
la dobla les humors són pus mesclades et pus departides que en la simpla; pus
mesclades són per esser pus contràries; pus departides són en quant lur matèria
se corromp a eser sobjeta a la forma. On con asò sia enaxí, doncs, segons
so que às entès de la quartana simpla, potz saber la cura de la dobla.
Capítol 24. De tersana simple
Tersana simple comensa en la cambra de .A.B., en lo quadrangle de còlera,
et al ters dia muda
de .A.B.; et per asò és pijor en lo
que t'és significat en lo capítol de la quartana simpla, lo qual t'és comensament
con en la tersana simpla ajes conexensa del dia qui és de termenació
o de mort. Con la còlera sia calda et seca, et la tersana sia sotz la forma
de còlera, segons que às entès de quartana potz entendre de tersana. Et per asò
t'és significat que lo foc és pus leujer, et pus ivassós, et pus subtil, et operatiu
element que l'aygua, en quant fa pus sovín operació ab la terra en engenrar
et en retornar tersana simpla, que la aygua ab la terra en engenrar quartana
simpla. Et asò metex t'és significat de quartana dobla et de tersana dobla. E
per asò natura no à tant d'espay a ordenar les cambres contra la malautia en lo
quadrangle de la còlera, con à en lo quadrangle de la malencolia. On per asò
potz entendre que tersana se cové ab triangle per ivaciositat et per subtilitat de
matèria, et quartana se cové ab quadrangle per tardament et per espescitat de
matèria.
Tant fortment .A. sovín pren et s'ajusta ab sa matèria simpla que enbarga
a la .B. sa operació, la qual à en desecar la matèria de .A. Et per l'enbargament
.D. no pot passar a refredar la matèria de la .A. E per asò ve en privació la operació
natural et forma
et la tersana. On per asò tu deus donar al malaute subtil matèria, qui sia de
complecció de .D.C., per tal que pusca passar la matèria de .A.B.
So per què en la tersana la matèria sobjecta a la .B. és massa desecada, és
per so cor la .D. no y pot fer transició, ni passar no pot a la matèria de la .A.,
ni pot omplir la matèria de .B. de la matèria de l'aygua, la qual reeb la matèria
de l'àer sobjeta a la .C. On si tu vols ajudar a la matèria de .B., cové que
dóns tanta de .C.D. al malaute, que la matèria de .C.D. pusque
passar per la .B. et per la .A.; e si às enteses los triangles et les condicions de
l'arbre, tu poràs ajudar a la .B., segons que damunt és dit.
Capítol 25. De tersana dobla
La tersana dobla comensa a la cambra de .A.B., et muda
.A.C.; et puxes en lo ters dia, muda
la cambra de .D.B., et torna a la primera cambra de .A.B. al
és pus fortz que en los altres dies; et asò metex se segex del
fortz que
conexeràs la acció major.
La dobla corre enfre
segons hores e puns; on en les cambres que lexa, obra natura et ordena con
sia contra la febra en les cambres per què la febra decorre. Et .C.D. reposen
per so que recobron poder; e cor natura no à tant lonc temps ni tant lonc espay
contra la malautia en les cambres con la febra és dobla con à con la febre és
simpla, et .A.B. no cal tant reposar con fan en la simpla, per asò t'és demostrat
con la dobla se cové ab major et ab no esser pus fortment que la simpla. E
per esta conexensa t'és revelat que la matèria de la .A.B. és pus prop a altra
forma en la dobla, et pus luyn a la forma del malaute que no és en la tersana
simpla; et en la dobla, és la matèria pus subtil et pus ivassosa que en la simpla.
Et si asò no era enaxí, la .A.B. no aurien tanta de operació ni de freqüentació
per major con àn per menor, et asò és impossíbol et contra los comensamens
naturals.
Per la impossibilitat damunt dita, t'és revelat en la urina que, per la dobla,
.A.B. desolven pus de la matèria de la .C.D., per la dobla que per la simpla; et
per asò, la urina és pus vermela et pus espesa per la dobla que per la simpla.
E per asò, sotz la color de la sanc et de l'aygua, és amagada a tos huls corporals
la color del foc, so és clardat, et la color de la terra, so és negror, pus fortment
en la dobla que en la simpla. On si tu asò entens, per so que entens en est
comensament, potz entendre lo defaliment dels seyns sensuals particulars, et
la exaltació de l'enteniment qui
Moltes paraules te poria dir de tersana dobla, et moltz comensamens ne poríem
atrobar, mas per la tersana simpla, segons que n'avem demostrat, et per
los comensamens damunt ditz, te potz endressar a entendre la tersana dobla.
Sabs per què la tersana no dura tant con la cotidiana? Per so cor fer tota
hora en
totes. Et cor natura és pus fortz en totes les cambres que en alcunes, per asò és
pus longua la febra cotidiana que la tersana.
Capítol 26. De cotediana
Cotidiana és febra de totz dies, et differencieja
quant pot esser del quadrangle de la fleuma, del qual no pot esser la tersana
dobla; et pren més de les cambres que no fa la tersana dobla. Et sotz la color
d'urina sentida amaga més de color ental·lectuejada que la tersana dobla, et
desol pus fortment la matèria, et és pus contrària ab natura per pus longa continuació.
On segons pols et urina, et segons que lo dia et la nit se departexen
en
conèxer la cotidiana, de qual quadrangle és en la figura.
Capítol 27. De contínua et de aguda
Contínua és febra que pren totes les cambres dels quadrangles; mas d'aytant
és different ab febra aguda, que la aguda en totes les cambres és egualment
sobre la operació natural, e la contínua és major en unes cambres que en
altres. Et per asò la febra aguda és major que la contínua.
Tant fortment et tan freqüentment és natura trebalada et vensuda en les
cambres de la figura, que no pot esser forma l'ànima al cors con lo cors pusca
esser estrument a les potències de l'ànima. Et per asò parlen los hòmens qui
àn febra contínua e aguda en và et sens discreció. On, per asò t'és significat
que con los hòmens qui àn tersana o cotidiana parlen en và, que adoncs és seynal
de contínua et aguda que meten lurs raïls en la tersana o en la cotidiana per
so que pus vigorosament sien contra natura. Et asò metex t'és significat en la
tersana, on no
destró a la termenació, per so cor natura no y à poder.
De cotidiana et contínua et aguda avem parlat molt abreujadament, per so
cor longament avem parlat de quartana et tersana; cor per los comensamens de
quartana et tersana potz esser endressat en conèxer et en curar les altres febres,
si segexs les condisions del arbre, et si te
divinal.
COMENSA LA
En general
generals dels elemens; on enaxí con en .E., la .A. té dejús si .B.C.D., enaxí
de les humors se formen moltes colors, en especial a significar particulars malauties.
E cor per los universals potz devalar als particulars, per asò nós tractam
en universal de les
malencolia.
Capítol 28. De còlera
Enaxí con per lo tocament del pols potz conèxer les
per los
tersana simpla lo foc et la terra demostren lurs colors. Cor, en so que la urina
és clara et vermela demostra lo foc que él és claror; lo qual demostra en la negror
de la terra, segons que potz veer en lo foc que secotz de la péra fogera a
la lobrigina, en la qual lobrigina lo foc demostra mils sa claror. Et per asò t'és
revelat lo secret del foc et de la terra, so és a saber, que
terra a negror.
La color vermela qui és en la urina te demostra la sanc qui
lo qual àer se demostra en color de sanc; e l'aygua se demostra en matèria, enaxí
con fa en lo vi on à molta aygua, per la qual multitut la color et la matèria
del vi s'enclina a color blanca. On si tu asò entens, tu entendràs, per so que entens,
que enaxí con los
.A.B.C.D., enaxí demostren per les colors damunt dites lurs operacions en la
urina.
On major és la color vermela en la urina, menor és la clardat. Et asò és per
so cor lo sobjet de la .B. s'omple pus fortment de matèria, et per asò, lo foc
no à en qui pusca tan fortment manifestar sa claror, ni la terra sa negror, la
qual manifesta en la claror del foc. E per asò, en la urina espessa et vermela
t'és significada més de la matèria corompuda que en la urina clara et vermela.
Enaxí con de Déu no potz aver demostració és est món, sinó per obra, enaxí
dels
deus remembrar lo triangle vert, en lo qual se diversifiquen e
contrariegen lurs operacions, et diversament se manifesten segons la diversitat
dels teus seyns particulars. Cor enaxí con en la .E., la .A. se demostra per
saber, enaxí en la urina se demostra per color. On si tu aquest comensament
entens, potz per aquest comensament exalsar ton enteniment a entendre moltz
d'altres comensamens, per los quals te seran manifestatz los cecretz que
elemens àn en lurs operasions.
Capítol 29. De sanc
La urina que és de .C.A. és de color vermela et espessa, et cor la .C. és
contra la .B., la .B. no y pot esser sobjeta a representar la resplandor de .A., ni
la .A. no pot manifestar la negror de .B.; et per asò en la vermelor se demostra
la .C. en color et en matèria, et la .A. se demostra en matèria. On si tu asò
entens, tu entendràs que la .C. à dejús sí la .A., en quant és en la urina demostrable
per color et per matèria, et la .A. és demostrada per matèria sens color.
Et per asò potz sentir color et matèria vesiblament.
En la urina que és de .C.A., és la .A. manifestada en vertut et en matèria,
et la .C. en matèria tan solament; la qual matèria és espessa et sobjeta a la .C.,
et per asò la urina és vermela et espessa. On si tu asò entens, potz entendre con
los elemens se diversifiquen en vertut et en matèria. On pus fortment és la urina
vermela et espessa, més conté de la matèria de cascú dels
mas la .C.A. í són en major vertut que .B.D.. Et per asò deus curar lo malaute
ab subtil matèria et ab multiplicada vertut de .B.D.
En la privació de la operació de .C.A. se destru la vertut, et en lo destruïment
de la vertut se corromp la matèria. E per asò potz entendre que aytant
con la matèria és pus espessa, aytant és fet major enbargament al moviment
del cor et a la vertut operativa de .C.A. E per asò deus aleugar per sacnia la
matèria, per tal que no ses lo moviment per lo qual la .C.A. àn vertut operativa,
per la qual vertut renovela la vertut operativa de .B.D.
Capítol 30. De flecma
Urina que sia de .D.C. amaga en sí la color de .A.B., si és blanca et espessa,
et que en partida contenga de vermel, en senblant color de aygua ab què
ajes lavada carn crua. E si és blanca et espessa sens altra color, és-te
la .D. esser major. E si la urina és blanca et espessa et retrau a negror,
adoncs se cové ab la .B. la .D. en matèria et descové
en quant manifesta pus fortment so qui
segex per sa passió.
Per la color composta per molta blancor et de poca negror, potz conèxer
con .D. s'à a la .C. contra .A., et s'à a la .B. contra .A., per so cor .C.B. se covenen
ab .A., per la qual concordansa .D. és contra .B. con demostra vermelor,
et és contra .C. con demostra negror. On si tu asò entens, potz entendre
con per .B.C. potz esser ab .A. contra .D., acolorant la urina ab vermeyl sens
blanc, o ab clar et groc sens negre. On si tu asò entens, tu entendràs fer la cura
per senblant et per contrari; per senblant en quant la .A. se cové ab .B.C., et
.B.C. se covenen ab .D., per contrari en quant .A. per mijà pot contrastar a .D.,
concordant-se ab la .B.C., per tal que destrua la concordansa de .D.C.B. E si
tu asò no entens, recorri als graus, et als triangles, et a les condicions de l'arbre
per so que entenes.
Capítol 31. De malenconia
Urina de malencolia és blanca et clara; blanca per la .D., clara cor l'aygua
és contenguda per la terra, que li és vexel sec per so que mortific .C. en l'aygua.
On, si tu asò entens, tu entendràs con la terra conté l'aygua contra .C., et
per so que entendràs poràs trencar lo vexel ab .C.A. si sabs descorre ton enteniment
per los graus e
Enaxí con lo sol enluminant l'àer forma lo dia, enaxí concordant-se .B.D.
en matèria formen la nit, qui és de color negra et espessa. Et per asò és-te manifestada
en semblant color la urina qui és negra et espessa, la qual negror és
manifestada enaxí per multitut de matèria terrestra et aygüienca, con en la còlera
és manifestada per multitut de resplandor fogienca. On si tu asò entens et
vols curar lo malaute a muntiplicar te cové vertut en .A.C. per subtil matèria
de .A.C., per tal que la vertut pusca entrar en la grossa matèria de .B.D.
Moltes de vegades s'esdevé que la urina per alcuns accidens no demostra
veritat de la malautia. Et per asò deus recorre al pols et a la color que l'ome à
en sa cara et en sos huls et per sa persona, per tal que no sies enganat per la
urina, que sotz
COMENSA LA
Les espècies del pols són
.A.B.C.D., que comensa al cor que gita .A.B.C.D. per totz los locs del cors,
donant .A. et tirant a sí .D. per fortificar la calor natural et per tal que .A. no
destrua lo cor.
Capítol 32. Del pols colèric
.A.B. fan
la
major que l'altre; et la
major et enans que lo colp de la .B. Et am
et són pus agutz et pus sovín et en pus buyda vena que los altres colps de les
altres compleccions.
Per lo moviment del cor .A. dóna
et la .C. dóna
la .B. per tal que pas a la .A.; et la .B. dóna
la .D. On de totz aquestz colps no són sentitz mas
lo colp de .A.B., et asò és per so cor són majors que
còlera.
Segons que lo cor à major necessitat .D. a refredar .A., cuyta los colps damunt
ditz. On per la freqüentació dels colps et per los triangles, potz aver conexensa
del pols. Et con la urina significa la còlera en gran acció et lo pols és
dèbil, adoncs t'és significat que lo cors à perduda sa vertut et sa forsa, et que
.A.B. àn destruit lo sobjet de .C.D.
Con hom à febra tersana, tan sovín passen .C.D. per .A.B. que la .A. corromp
la matèria de .D., et .D. la matèria de .A.; et .C. coromp la matèria de
.B., et .B. la matèria de .C.. Et per la corompció de la matèria, coromp-se
la forma et lo
et sens contrast tenga dejús si los altres puns. Mas si lo punt à poder
contra la malautia, adoncs fer tan sovín la
sa vertut, fortifican[t] cascuna letra sa matèria, per son colp et per lo colp de
l'altra.
Capítol 33. Del pols sanguini
Lo pols sangini és gros et ple et blan; et fa
és de .A. E per la espeseïtat de la matèria los colps no poden esser tan sovín
ni tan prob la
qui és per sanc no és tan tost curable con és sela de la còlera, ni no destru
tan tost son sobjet, con fa la còlera. Et lo colp de la .C. és major que lo colp de
la .A., mas lo colp de la .A. és pus agut et pus puynent que lo colp de la .C.
Capítol 34. Del pols flaumàtic
La fleuma és pus fortz per la .D. que per la .C., con sia cosa que la .D. í sia
en lo 4 grau, et la .C. en lo 3. Et per asò la .D. fa major colp et pus ple et pus
dur que la .C. Et lo colp de .D.C. no són tan sovín con són los colps de .C.A.
Et asò és per so cor la matèria és pus ponderosa et pus espessa en lo pols flaumàtic
que en lo pols sanguini.
Capítol 35. De lo pols malencònic
Malencolia fa
la .D. et lo colp de la .B. és pus agut et enans et pus dur que lo colp de la .D.
Et los colps són pus sovín que los colps de .C.A. en la sanc, et són pus tart et
pus luyn la
Segons la regla et la disposició de so que avem dit de pols en la còlera,
potz entendre de los altres polses segons que
COMENSA LA
Matàfora és significant
pres de mort, et és fret, et desija fredor, et enserca en lo lit con la pusca atrobar
sintent. On, adoncs, t'és significat que lo sintiment de fredor és destruit
per gran abundància de calor. E per asò natura en lo desig que lo malaute à de
atrobar fredor, significa que volria recobrar lo sentiment que à perdut, so és a
ssaber, la fredor que
Con la febra ve ab fret, et lo malaute desija calor, et és calt per la febra,
adoncs, mataforicalment lo malaute desija calor contra fredor, jassia que aja
més de .A. que de .D. On son desig significa que la calor natural se coromp, et
que .D. entra en .A. corompre la calor natural, et per asò lo malaute sent .D. et
no sent .A., et desija .A. contra .D.
Segons so que damunt és dit, lo malaute desija viandes contràries o concordans
a sanitat; cor enaxí con lo malaute desija fredor, jassia que aja calor,
enaxí lo
de corompció, li fa desijar viandes qui són contra sanitat o malautia, segons
que
forma.
Per los
los
de .A., et per los
los
simple, que és forma als
que no entra en composició ab los altres puns, t'és significat lo
que Déus reposà, lo qual és forma als
punt simple de .A., qui és forma als
Per lo noble punt simple damunt dit, que és forma als altres puns en lo
cors elementat, t'és mataforicalment revelat que lo Fil de Déu s'és encarnat,
per tal que la humanitat que près sia fi et compliment a totes creatures, et que
lo Fil de Déu sia compliment a aquela humanitat. Et per aquela humanitat, tota
la divinal essència és compliment a les creatures. E per la contrarietat dels
puns que són contra lo
et en defaliment, t'és significat que totz los hòmens qui són contraris
a la humanitat que
En tot loc et en tot cors elementat, lo
avent diversitat de matèria et forma et conjuncció, sens corompció et sens
contrarietat et a ensercar aquel cors se mou dia et nit et no sessa. Et mou a
aquela fi totz los altres puns que à dejús sí, et als quals és forma. E per asò, segons
matàfora, t'és revelada la unitat et la Trenitat de nostre seynor Déus, la
qual és forma simpla sens matèria; et à en sí distincció de persones sens distinctió
de essència, et és compliment de totz complimens, et simplicitat et concordansa
de totz acabamens.
Per lo punt simple damunt dit, natura conserva ses espècies, et aduu
de potència en actu les formes. Et per lo punt damunt dit, és conservada sanitat,
et és revelada resurecció, sens la qual lo punt noble no poria aver ni atèyner
so que desija. Et per lo punt, te són revelatz los elemens simples et
lurs esperes et lurs operacions, et los elemens compostz, los quals són en los
puns que li són dejús. Et per él t'és significada sanitat et malautia. Et moltes
d'altres coses que serien longes a recomptar te són mataforicalment revelades
per lo noble punt damunt dit. On, si tu ést amador de siència, sàpies aver
d'él conexensa.
Los graus, et los triangles, et les condicions de l'arbre te revelen con
contraris. Et per los exemplis que te
de la sciència de theologia, et de dret, et de natures, et de mediscina.
Cor enaxí con lo
graus et de les flors de l'arbre, et lurs condicions, són demostració mataforicalment
de les sciències damunt dites.
Enaxí con l'arbre caregat de fruytz te significa mataforice que dejes
fer bones obres, et l'ausel volant per l'àer te significa la crou de Jesuchrist, et
lo mesel et l'ase te significa que per aytant con tu no volries esser mesel ni
ase, tu no consentes a peccat per amor de Déu, qui
la segona branca de l'arbre mataforice significa la primera branca. Cor per
los exemplis que avem donatz de la segona branca són revelatz los secretz de
la primera, et per asò, la final entenció d'esta art és que l'enteniment, per
comensament se sàpia exalsar a entendre altre comensament artificialment,
cor en altra manera [contrària] a aquesta, l'enteniment no auria art a conèxer
comensament per altre.
Lo firmament se mou engir de la terra, et home és lo melor cors elementat
per so cor la operació dels elemens hi és pus nobla. E per asò per matàfora
t'és revelat con lo
los puns als quals és forma. Et en lo cor él s'afina et s'asubtila aytant con pot,
con sia simple.
Per lo
et menjar et beure poc, per tal que lo
a sí los altres puns, que per superfluïtat de viandes se són desordenatz a esser
matèria, con lo
qual te cové aver si ames sanitat ni si vols que
altres puns.
En so que lo 4 grau de .A.B.C.D. és mogut de potència en actu et de
actu en potència en la humana espècia tan solament, e per asò t'és mataforisse
revelat lo major atrempament esser en cors humà que en altre cors, tenent
lo 4 grau actual los altres quartz graus en potència proporcionalment, et esser
forma als altres graus actuals, los quals, lo quart fa a sí semblans. E per esta
matàfora de senblant operació natural, t'és revelat lo secret divinal que és en
la sancta Trenitat de nostre seynor Déus. Cor, enaxí con cascuna creatura naturalment
s'esforsa a fer senblant de sí metexa aytant con pot, enaxí en la divina
essència cové que aja diverses operacions, et que í sia que fassa senblant
a sí metex, en infinida vertut, et poder, saviea, amor et essència. Et si asò no
era enaxí, creatura et sa operació et son apetit se concordaria ab esser et ab
majoritat et ab perfecció, e Déu se concordaria ab menor et ab imperfectió et
ab privació; et asò és impossíbol et contra lo quadrangle e les condicions de
l'arbre, per la qual impossibilitat t'és revelat lo secret de la Encarnació del Fil
de Déu, que s'encarnà per fer creatura quax senblant a sí metex, so és, la humanitat
que près, la qual és a sa senblansa, en quant és melor, et pus poderosa,
et pus sàvia, et pus amable, et à més de vertut et de justícia que totes les altres
creatures.
Per lo mesclament et la conjuncció de la matèria subjeta a la
.A.B.C.D. en .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y., mataforice t'és revelada
la prima ordinal matèria que és potència, et sobjet, et matèria universal et comuna
a les particulars especials matèries de .A.B.C.D., les quals particulars
especials matèries te són revelades mataforisce per les particulars especials
matèries de .E.F.G.H.K.L.M.N.O.P.Q.R.S.T.V.Y.; les quals
dites són generals, universals, comunes, et potència a la matèria sobjeta
a les formes de los individuus de les espècies naturals, los quals individuus
són sensuals per so que mataforice signifiquen la primera matèria et ses partz
que són sobjetes a les formes elementals, et sensuals ental·ligibles, d'on són
engenratz los individuus sensuals et a les quals tornen per corompció, segons
que t'és significat en les condicions de l'arbre et en lo mesclament dels graus
et dels triangles, et en les formes potencials de .A.B.C.D. Cor en .A. escalfa
la matèria de la .D., adoncs és la .D. en potència en sa matèria, et
et asò metex se segex de .B.C., et de .B.A., et de .A.C., et de .C.D., et de
.D.B.. Et per asò t'és revelat que les matèries en les quals les letres damunt dites
estan potencialment, són particulars. Et per asò són-te revelatz los elemens,
et ensems t'és revelada la ordinal matèria sobjeta a les particulars matèries
en les quals potencialment et actualment estan .A.B.C.D.
En la primavera, en so que veus florir et brotar et fular los arbres, et
cor los profita podar et cavar, t'és mataforice revelat que
sovín, et que dejes poc menjar et beure, per tal que
los locs sien aparelatz estrumens al trespassament et mesclament, per tal que
sia ordenat fruyt per tot l'ayn a esser conservada sanitat, lo qual fruyt t'és significat
mataforice en los fruytz dels arbres et de les semens. On con asò sia enaxí,
doncs per la disposició et l'ordenament divinal et natural, t'és mataforice
revelat con deges en la quaresma dejunar et poc menjar, et con la quaresma és
en lo pus covinent temps de l'ayn, salvant enperò la contrarietat de les viandes
a sanitat.
Con veus que l'ome o
maestre qui
revelat mataforice so per què natura no pot sostentar longa vida en l'ome que
massa menuga, et massa beu, et massa jau ab fembra, et axí de les altres coses,
per les quals, natura s'à trob a cuytar en operasions, per lo qual sobrecuytament
natura no à tan noble ordenament ni tan longa operació com auria si
l'ome avia atrempament en ses obres.
Si tu ést malaute et às apetit de menjar o de beure alcuna cosa qui sia
de complecció de .E. o de .S., e t'és profitable si ó menuges o beus, adoncs natura
mataforicalment demana per l'apetit natural. Et si la cosa damunt dita
t'és noable, adoncs natura significa per l'apetit natural, que à perduda la
vertut et la operació per què aquela cosa desijada li fóra profitable. E asò metex
se
enpastres, los quals poses als locs per qui sostens passió, sintent dolor o alcuna
altra malautia.
En .E. lo 4 se departex en
lo
significades les
hora sabuda, segons son apetit natural. Et asò metex se segex de .K.O.S. Et segons
les letres damunt dites, potz entendre de les letres qui
a ssaber: .F.G.H.L.M.N.P.Q.R.T.V.Y. E la divisió dels puns damunt ditz potz
entendre segons les operacions dels elemens et segons los triangles. E so per
què lo
de .B. és en potència a esser en 4 en .K. o en altra espècia, et lo
en actu. E lo
en esta devisió puns simples, dels quals és en actu operatiu tan solament lo
en quant és potència a generació et corrompció con los puns qui són en
potència esdevengen en actu.
En .E. és .A. so que reeb lo 3 grau et so que dóna lo 2. Et la .A. no
és diversificada en sí metexa en la diversificació de la operació del 3 et del 2,
cor si ó era, segir-s'ia que fossen en .E.
l'autra del 2, et l'autra del 1, et asò és impossíbol, et contra cors natural, et
contra les condicions del arbre. On, si tu às entesa esta matàfora, a tu és significat
que en Déu no és diversa la essència divina en lo Pare, ni en lo Fil, ni en
lo Sant Esperit, jassia diversa
tota la .E. en lo 4, 3, 2, 1 sens diversitat de sí metexa, enaxí, et molt mils sens
tota comparació, és la essència divina per tot lo Pare, e
persones sien diverses.
Con tu veus que lo foc, qui és sotz la ola, mou l'aygua qui boyl en la
ola, sens lo moviment de la ola, adoncs per matàfora t'és significat que, enaxí
con .A.B.C.D. se mouen en lo cors de la ola del foc qui crema la leyna a l'aygua
que boyl, enaxí per so que ve al cors humà de so que reeb gustant et odorant
et palpant se mouen .A.B.C.D. en lo cors, sens destrucció de la matèria,
la qual és sobjeta a la forma a esser cors humà, la qual matèria et forma aurà
après resurectió, et la qual no
creximent de gruxa no muntiplica.
Con veus que la aygua nodrex et muntiplica los vegetables, adoncs
mataforicalment t'és significat que per senblant manera la sanc nodrex los
corses dels animals. Et enaxí con la pluya és engenrada per vapors ixens de la
terra, et compostes et desoltes en l'àer, e enaxí con la sanc és engenrada per
les coses de fores que entren dedins ton cors, enaxí l'aygua de la pluya ix de
l'àer. On t'és demostrat que la calor natural ix de la sanc, decorent la sanc per
totes les partz del cors per tal que í pusca passar et nudrir la calor natural,
usans .A.B.C.D. de lurs operacions.
En so que los hòmens qui són pus benificiatz de béns de natura o de
vertutz són pus aparelatz a aver vanaglòria que altres hòmens, t'és significat,
segons les condicions dels triangles et del quadrangle, que ni bé natural ni bé
de vertut no cové a home per sí sens gràcia del Altisme. Et on hom més de bé
à en sí, meyns li cové lo bé, per so cor és major, et home és menor segons la
majoritat del bé. E per asò los hòmens on mils són dotatz, pus són temptatz per
vanaglòria, per la qual major temptació són pus aparelatz a aver mèrit per humilitat
et fortitudo.
Si la .A. podia destruir tota la matèria sobjeta a la .B., la .B. no auria
en què fos, et seria en privació, et la .A. seria Déu, per so cor poria destruir so
que no pot esser destruit sinó per lo divinal poder tan solament. On si tu às entesa
esta matàfora, per so que às entès potz entendre que si tu avies poder de
crear creatura, segir-s'ia que tu fosses Déu et no fosses creatura. Et sabs per
qué? Per so cor auries lo poder que no pertayn mas a Déu tan solament. On
si tu às entesa esta matàfora, per aquesta te n'és significada altra, so és a ssaber,
que si tu per crear creatura eres Déu, quant més en Déu à, qui [per] [engenrar]
[infinit] [poder] [és] [Déu]! E si asò no era enaxí, et tu per esser creada creatura,
per tu eres Déu, segir-s'ia que major cosa fos crear creatura que engenrar poder
infinit; et asò és impossíbol, et contra les condicions dels triangles et del
quadrangle, per la qual impossibilitat et contrarietat t'és mataforicalment demostrada
Trenitat esser en Déu.
Si la tua volentat se concorda ab esser, perfecció, majoritat, contra no
esser, defaliment, menoritat, si tu avies poder per lo qual pogesses esser melor
et pus noble que totes creatures, la tua volentat volria que tu fosses melor
que totes creatures, per la qual volentat et poder, tu faries tu metex melor et
pus noble que totes creatures. On, si tu às entès, per so que às entès t'és revelat
con lo poder e
totes creatures, cor si no ó faia, seria la tua volentat pus concordant ab esser,
perfecció, majoritat contra no esser, defaliment, menoritat que la volentat divinal;
et asò és impossíbol et contra les condicions dels triangles e
per la qual impossibilitat et contrarietat t'és revelada la Encarnació del Fil
de Déu, et la nobilitat et la meloria que la natura humana de Jesuchrist à sobre
totes creatures. Per la qual revelació, mataforicalment t'és revelada la processió
de la persona del Sant Esperit qui és en la divinal natura. Cor si Déu vol
que per so cor la natura humana de Crist és unida a la persona del Fil de Déu
sia melor et pus nobla que totes les altres ceatures, quant més vol et deu voler
que, de la persona del Pare et del Fil isca
que totes les altres creatures. E si asò no era enaxí, segir-s'ia que lo voler
de Déu fos pus concordant ab esser, perfecció, majoritat en exalsar
sobre totes altres creatures, que en exalsar sa natura sobre totes creatures; et
asò és impossíbol et contra les condicions damunt dites.
De la espera de la nit
Si tu fas de lautó o d'altre metal, o de paper,
dit, et que és estrument a conèxer les hores de la nit, lo qual estrument
sia fet segons esta figura, tu poràs mataforicalment apersebre per la figura, en
qual hora de la nit regen .A.B.C.D. pus fortment, cor cada letra à, segons lo
moviment del firmament major poder en la
Et si tu asò conexs, poràs saber la ora qui
que
per lo camí, sabràs conèxer per la espera en qual hora ést de la nit.
Per lo forat qui és en lo mig loc de la menor roda, esguarda la Tremontana,
clucant la
significades en la espera esguarda lo Major Frare, que és estela decorrent entorn
a la Tremontana et no moves ton cap ni tes mans ab què tens la espera. Et
segons la dressera on te caurà lo Frare, poràs conèxer en qual ora ést de la nit,
ni quant à tro al dia, ab què sàpies lo cors et l'ordenament de l'estela, segons
que és en la roda significat; so és a ssaber, que la estela qui és apelada Major
Frare nex al sol post mijant juyn en la casa on és juyn, et pon-se al matí al sol
ixent en la casa de huytubri, per so cor la nit à 9 ores tant solament. Après juyn
passa néxer en la casa de juyol, on la nit à 10 hores, et pon-se en noembre. Et
après juyol passa néxer en agost, et axí per tot l'autre nombre conseqüent destró
que retorna a la cambra de juyn al cap de l'ayn. Et entín que la creu dels
foratz composts en la menor roda sia estant dretament a ta fas, et tin la espera
en tal manera en biax, que reta egual quantitat de àer a tos huls enfre lo sercle
major et la roda mijana.
En la .K. és la .B. contra .C., et la .D. contra .A.; et cor .B. és en 4 et
.D. en 3, la .A.C. se concorden contra .B.D. Et per asò à remey la .C. que la .A.
no la consuma tan fortment con fa en la .O. E per asò, per matàfora t'és significat
con lo colèric dura més que
que és de .A.C. contra .B.D. E per asò t'és demostrat mataforicalment
que, segons que .C. abasta esser sobjet a la operació de la .A., és durant l'esperit
vital en cors humà, et que .A. no consuma tan fortment .C. en .K. con fa
en .O., con sia en .O. en 3 et en .K. en 2.
Si consideres que Déus lexa temptar tu al demoni d'alcun pecat que
Déus sab que tu no faràs, adoncs t'és revelat que lo mèrit està en la operació
de la potència, so és, en son actu, cor per potència sens actu no fóres contra la
temptació del demoni. Et per so lo teu mèrit se cové ab esser, perfecció en la
acció de la potència. On si tu asò entens, adoncs t'és revelat que en la temptació
dóns glòria a Déu.
Contra replecció mataforicalment t'és significat aquest secret, lo qual
no és bo a ssaber al malaute per so que no
potz sanar, segons que és significat per estes paraules: home qui sia malaute
per replecció, en lo qual sia offegat lo foc natural per sobrefluïtat de viandes,
fé
partz pesans a asò que en aquel dia metex beurà. Et dieta
cada dia
pólvora de simples qualitatz, que no sia medicinal, ni puynent, ni constrenga
natura. Et si lo malaute se sent melorat, passa al
en dia tro que
dos, tro que sia retornat en lo primer estament. E adoncs potz conèxer lo mijà
del triangle vermel, con s'à ab .A.B.C.D., segons lo triangle groc, e
quadrangle, e adoncs prin lo mijà et dóna-li lo pes de la vianda, qui
lo mijà segons les condicions del quadrangle, et mit-i cada dia de la pólvora,
la qual no sàpia lo malaute so de què és feta, ni tu no ést costret, segons esta
art, que la fasses més de
fasses esser la matèria d'aquela esser innorable al malaute. E per aytal cura
potz curar la malautia; et aquesta cura és segura et profitable et conserva sanitat.
Et aquesta cura te sia pus cara que totes les altres, per so cor mils se cové
ab lo
que lo pes de la pólvora se cové a
al mijà damunt dit.
En animals et en herbes à alcunes espècies on és engenrat verí, lo qual
verí és apropinquament de element molt forment prob a sa simplicitat; et per
asò, con participa en cors humà, és contrari a natura et als elemens compostz,
per so cor tira a sí son senblant, destruent son desenblant. E cor la triaga mortific
lo verí, la qual triaga és feta de verí, per asò t'és significat mataforicalment
que les herbes laxatives són pus prob a la simplicitat dels elemens que
les altres, et són pus luyn de compusició, et per asò natura no los pot sostenir
ni metre en la potència vegetable, et gita de sí aqueles. On per asò t'és significat
que verí pot esser curat ab medicines lacxatives, per so que natura git lo
verí, concordant les herbes laxatives ab lo verí, et gitant natura les herbes lacxatives.
On aquesta cura és feta per ordenament del triangle vert et del quadrangle,
segons esperiència de les medicines lacxatives, qui s'ajusten en lo
ventre ab les humors males, que àn en oy composició en lo ventrel en què són.
La péra qui à qualitat de .B.D. mataforicalment te significa que en lo
temps d'estiu mortifics .A. ab .B.D., cor on pus muntipliques .B., muntipliques
.D.; et montiplicant .D., mortifiques .A., reebent .A. la .B., et reebent .B.
reeb .A.D. Et per so cor .B. reeb .D., mortifica .B. la operació de .A. en la .C.,
on pus és major .D.
Et asò metex t'és significat dels altres temps de l'ayn, cor en ivern deus
mortificar .D. ab .C.A., cor on pus muntipliques .C. muntipliques .A., per so
cor àer és de qualitat de .C.A. Et asò metex t'és significat del temps d'altumne,
on deus mortificar .B. ab .D.C., cor aytant con .D. és en major grau, d'aytant
és crexent .C., per lo qual creximent mortifiques .B. en sí metexa, et en la
operació que à en .A. E si en la primavera vols mortificar .C., montiplica
.A.B., cor en lo montiplicament de .A., muntiplica .B., et en lo montiplicament
de .B., mortifiques .C. en sí metexa, et en la operació que à sobre .D. On,
con asò sia enaxí, doncs per asò t'és significat con vivifiques les qualitatz damunt
dites. Et t'és significat que los
simpla medicina, en les quals són los
lo mesclament et desolviment de .A.B.C.D. en los
En lo temps d'estiu és .B. major que en lo temps d'ivern, et asò és per lo
muntiplicament de la .A. Enperò no
en ivern, jassia que la .D. sia major on pus és muntiplicada la .B., cor si ó era,
major seria .D. en estiu que en ivern; et asò no és ver, en quant .D. és sotz .A.
en espècia d'estiu, enaxí con és sotz espècia de .E. lo 1 de .D. al 4 de .A. Et per
asò t'és mataforicalment significada diversitat enfre
fa dessendent:
mataforicalment significat que ab gran .D. potz mortificar gran .A., et
Et per asò són en estiu los cogombres et les carabasses, et les altres simples
medicines que àn gran quantitat de .D.C. a mortificar .A.B. en lo temps
d'estiu. Et asò metex se segex dels altres temps et de les altres cures. On
aquesta cura no és tant segura con la primera, per so cor hi à major contrarietat
et differència. Et per asò à
cové mils ab menoritat et privació, per so cor cascú element és pus contrari a
l'altre en sa acció et pasció. On, si tu, metge, ames molt la art de mediscina,
aquestes
remembrables.
En la raÿl de l'arbre dels graus, t'és significat mataforicalment, en lo
tardament de .A. en .C., et de .C. en .D., et de .B. en .A., que al comensament
de la malautia fases enans sagnia que vòmit, et vòmit que exarobs ni decocció.
Et asò per so cor natura se
Cor home qui beva aygua, menuc més que aquel que beu vi, segons
cors natural, per esta matàfora t'és significat que a l'ome desmenjat, magre,
turmentat per .A.B. o per .B.D., fasses beure aygua al comensament de son
menjar, per so que hi pusques muntiplicar .D.C.
Con la salamandra viva en lo foc, per asò, mataforicalment t'és significat
que enaxí la .C. reeb atrempadament la .A. respirant foc con home fa
àer, lo qual respirament tanca al foc son entrament, axí con la finestra tancada,
que tanca al vent son entrament en la cambra per la finestra oberta. On si
tu aquesta matàfora entens, entendràs la art con poràs enpatxar en lo malaute
que les unes qualitatz no reeben massa de les altres.
Enaxí con en la sciència de mediscina et encara de natures, lo
punt és dominant los altres puns, enaxí en la sciència de dret, justícia hi és ensercadora,
la qual té lo bé comú noble sobre lo bé especial, et la qual jugia
l'especial a esser sotzmés al general, et vol que l'especial aja pasciència et
humilitat, et lo general dominació et perfecció, per so que en él sien conservades
les espècies de justícia.
Moltz d'altres comensamens poríem recomptar segons esta art mataforical,
mas cor avem a parlar dels Comensamens de teologia, et de dret, et de natures,
cové que donem fi a los Comensamens de medisina, los quals són acabatz
ab ajuda et ab benedicció de nostre seynor Déus.
Amén.