Pergamins, processos i cartes reials 1

1. 1265, setembre, 26. [València]. Berenguer Dalmau, justícia de València, dicta sentència en un plet dut a terme anteriorment pel seu predecessor en el càrrec, Berenguer Saplana, entre n'Estefania, muller d'en Florenç, contra n'Hug Robert, per l'embargament manat fer d'uns porcs que eren propietat de Berenguer Roig i la seua muller. Notari, Berenguer de Ripoll, notari de València i de la seua cort del justícia per mestre Gui. Pergamí original. ANH, Clero, Puritat, pergamins carpeta 3275, núm. 9-P. Entre na Estephania, muler d'en Florenç, demanant d'una part, e en Huc Robert de l'altra deffenén, pleyt fo mogut en aquesta manera: Estephania, muler d'en Florenç, aparec denant en Berenguer de Plana, justícia de València, demanan que com lo dit justícia haje emparats ·XX· porcs per raon d'en Berenguer Roig e de sa muler e los dits porcs sien seus, que·ls dits porcs sien desemparats. On lo dit Huc Robert, a instància del qual los dits porcs foren emparats per raon de execució d'una sentència per lo dit Huc Robert donada e contra lo dit Berenguer Roig, e nege los dits porcs ésser de la dita Estephania. E lo dit justícia per son offici demana al dit Berenguer si los porcs de què és pleyt jahien ni estaven en casa sua e dix que oc, en ·I· corral de les cases de dona Theresa, muler sua, e prestaven-los per ço com era estada lur nodriça e que la dita Estephania estave prop Sen Bertolomeu. On nós, en Berenguer Dalmau, justícia de València, vist tot lo procés feyt e·l dit pleyt denant en Berenguer Saplana, ladoncs justícia de València, e tot ço que les parts denant nós dir volgueren, aüt sobre açò conseil de savis, Déus avén denant nostres huils, seén en cadira en loc acustumat, sentencialment absolvem lo dit Huc Robert del contrast que la dita Estephania fahia en l'emparament dels porcs damunt dits, no constrastan la raó posada per la dita Estephania, condampnam en tota la dita Estephania e en Berenguer Roig son procurador en les messions a restituir al dit Huc Robert, les quals él jurarà aver fetes en aquest pleyt, nostra taxació denant anant. Encara jutgam sentencialment que la dita sentència donada contra en Berenguer Roig e per Huc Robert, que sie menada a execució en los porcs damunt dits, no contrastan la raó posada per la dita Estephania. Donada sentència present aquel Huc Robert e en Berenguer Roig, procurador de la dita Estephania, ·VI· kalendas Octobris anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·LX_o· quinto. Senyal d'en Berenguer Dalmau, justícia de València damunt dit, qui aquesta sentència dóna. Signum Berengarii de Ripullo, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro magistro Guidone, qui hec scripsit cum raso et emendato in ·II_a· linea quo legitur de Plana, die, loco et anno prefixis.

2. 1266, març, 7. València. Huguet de Romaní, justícia de València, rep la denúncia de Berenguer Roig contra Salomó Alorquí, jueu de València, hereu del seu germà Abrahim Abenvives, perquè en Roig devia juntament amb Guillem de Porçà 210 sous al dit Abrahim, però després de pagar-li el deute no els havia fet àpoca o carta de pagament, i ara li la demanen. El justícia envia el saig Ramon Calbet perquè convoque el denunciat davant la Cort, però no s'hi presenta i així diverses vegades. Finalment, com no compareix, Huguet de Romaní condemna Salomó Alorquí a lliurar una àpoca a en Roig i a pagar les despeses del procediment judicial. Signa dit justícia. Notari, Berenguer de Ripoll, notari de València i de la cort del custícia en nom de Guillem Escrivà. Pergamí original. AHN, Clero, Puritat, pergamins carpeta 3275, núm. 10-P. Entre en Berenguer Roig demanan, d'una part, e en Salomó Alorchí, judeu, de l'altra, pleyt fo mogut en aquesta manera: Berenguer Roig se clame d'en Salamó Alorchí, hereu d'en Abrafim Abenvives frare seu, posan contra aquel que com él degés ab en G[uillem] de Purçà ensemps, al dit Abrafim, ·CCCX· sous, e aquel deute sie pagat e aquel judeu tinga la carta, demane aquel Salamó a sí ésser condampnat a retre a sí la dita carta, e aquest dia près dia d'acort al diluns segent, e fo-li donat, al qual dia no comparec. ·IIII_o· kalendas Marcii. Fo citat aquel Salamó Alorquí a casa sua per R[amon] Calbet, saig, que vingés a la cort fer sagrament de calúmpnia sobre la dita demanda e enantar en aquela, per sí o per son procurador, e no fo trobat ni comparec él ni om per él. Kalendas Marcii. Fo citat altra vegada aquel judeu per aquel saig matex a a lo damunt dit e al dit logar, e no fo trobat ni comparec él ni om per él. Item, ·VI· nonas Marcii. Fo citat altra vegada terçament e peremptòria per aquel saig matex a a lo damunt dit, e fo dit al saig que a Murvedre ere anat lo dit Salamó. Item, ·III· nonas Marcii. TFo citat aquel Salamó quartament a malícia a sobrar a a lo damunt dit, per aquel saig matex e al dit logar, e no fo trobat ni comparec él ni om per él. On nós, n'Uget de Romaní, justícia de València, vista la dita demanda e les citacions damunt dites, aüt sobre açò conseil de savis, Déus avén denant nostres huils, seén en cadira en loc acustumat, com lo dit judeu fo citat una, ·II· e ·III· vegades terçament e peremptòria e quartament a malícia a sobrar que vingués jurar de calúmpnia sobre la dita demanda, e no vénc ni comparec, près del dit Berenguer sagrament de calúmpnia que leal demanda fahia e persevera en sa demanda e aquel judeu se sie absentat de la ciutat de València, negun procurador no jaquit e axí segons fur de València sia aüt per confés que·l dit deute li sie estat pagat per ço com no volc venir a fer sagrament de calúmpnia e enantar el pleyt, com la absència del dit judeu per la presència de Déu sie complida, lo dit judeu, en absència e contumàcia sua, a retre e a deliurar la dita carta al dit Berenguer Roig sentencialment condampnam. Encara condampnam lo dit judeu en les messions a restituir al dit Berenguer, les quals jurarà aver fetes en aquest pleyt, nostra taxació denant anan. Donada sentència present aquel Berenguer e en absència del dit Salamó, nonas Marcii anno Domini ·M_o· ·CC_o· ·LX_o· quinto. Signum Hugeti de Romanino, iusticie Valencie predicti, qui hanc tulit sentenciam. Signum Berengarii de Ripullo, publici notarii Valencie et curie eiusdem pro Guillelmo Scribe, qui hoc scripsit.

4. 1267, octubre, 25. [València?]. Ferran d'Oblites, cavaller, fa àpoca d'haver cobrat 12.000 tornesos dels diners que li devia Martí d'Oblites, alcaid de Paterna, per la compra de la meitat de la localitat de Plasència. El pagador és Joan Llopis, antic alcaid de Manises i escrivà del lloc. En són testimonis Guillem Aragonés, rector de Paterna, i Martí Peres del Castellar. ACA, Cartes reials diplomàtiques, Jaume I, caixa 1, núm. 29. Açò és treslat bé e felment tresladat d'una escriptura contenguda en lo libre de la procuració del regne de València, [comprés] en un procés actuat entre l'onrat en Ferrando de Oblites d'una part, e l'onrat en Martín d'Oblites de l'altra, la tenor de la qual escriptura és aital: En lo qual dia de dimarts ans de ora tèrcia, fo mostrada al dit procurador del regne, a instància de les parts, l'àpocha feta dels ·XII· mília torneses ço és per en Johan Lopiz ça enrere alcayt de Manizes e escrivà del dit loch, en un quarnet de paper on eren moltes notes escrites, la tenor de la qual és aital: Don Fernando d'Oblites, cavaler, atorga aver avido e recebido de don Martín d'Oblites, alcayt de Paterna, ·XII· mília torneses grosos de buen argente e fino, de la paga de los dos mill ·CCCC· morabatins d'oro que don Martín d'Oblites deva a don Ferando d'Oblites por razón de la compra que d'él fizo de la meitat de la vila de Placença, que fue de don Jayme d'Oblitas en [...]a de [...]ale[...]. Testes don G[uillem] Aragonés, rector de Paterna, e don Martín Péreç del Castellar. Fecha ·XXV· días en uytubre, Era ·mil_CCCVI·.

5. 1270, octubre, 1. Vilafamés. Bernat Vidal, justícia de Vilafamés, vista la demanda presentada per Eximén Llopis de Belxit contra Joan Peris de Mallén per la possessió d'una terra al poble sentència en favor del primer perquè en té documents d'ella i el segon no. En són testimonis Bartomeu Ballester i Bartomeu Bertran. Notari Pere Ferrera, de Vilafamés. Pergamí original. AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 518, núm. 316-P. Publica: 1. R. Aguilella i V. García Edo, "Documents particulars castellonencs del segle ·XIII· escrits en català", dins Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1986, vol. ·VIII·, Àrea 7. Història de la llengua, València, 1989, P. 232. 2. C. Rabassa i C. Díaz de Rábago, Documents per a la història de Vilafamés, València, Consell Valencià de Cultura, 1995, P. 25. Hon nóç, en B[ernat] Vidal, justícia de Vilafamez, vista la demanda denant nóç posada per n'Exemén Lópiz de Belxit contra en Johan Pèriz de Malén, e vista la defensió del dit Johan Pèriz e encara vist tot lo procés del plet e tot so que leç partç dir ne posar volgren denant nóç, e vists encara loç testimoniç aduitç en lo dit plet e aquelç bé e diligentment esgardatç, e vist encara lo fur de Saragoça e aquel diligentment esgardat, e aüt consel de juratç e de moltç prohòmenç e de saviç, Déuç avent denant nostreç hulç, seent en forma de jutge sentencialment jutgam que lo dit Exemén Lópiz de Belxit sia en posesió de la dita terra per so cor la carta de la compra que·l dit Exemeno a mostrada a nóç la li met dinç seç afrontacionç; e·l dit Johan Pèriz que no a carta de la dita heretat ayxí com fur mana ne pot provar bastantment. E en asò cilici per totç tempç a cascuna de leç partç posam. Lata sentencia en Vilafamez, kalendas Octobris anno Domini millesimo ducentesimo septuagesimo. Testes huius rey sunt Bertholomeu Balester e en Bertholomeu Bertran. Signum mei Petri Feraria, notarii publici Villafameci, qui hanc sentenciam scripsi.

6. 1271, juliol. Com fra Arnau de Castellnou, mestre del Temple a Aragó i Catalunya, havia fet demanda al rei Jaume I per desigualtat en el canvi que feren de Russafa per l'alqueria de Montcada i Carpesa, aquestes són soguejades amb un resultat, per a Russafa, de 202 jovades, 11 fanecades i 27,5 braces de la corda menor, que són 191 jovades i 17 fanecades de la corda dels furs, tot en regadiu, i de 43 jovades i 13'5 fanecades a Montcada, 39 jovades a Carpesa de la corda menor, en el regadiu i la marjal, a més de 10 jovades que foren de Guillem Escrivà i 20 jovades que el rei havia donat a l'orde del Temple juntament amb les cases de València. Testimonis, en Ribaut de Morvedre, Arnau de Térmens, el fill d'en Castellar, Domingo de Ciscar i en Bonfill. Notari, en blanc. Pergamí original. AHN, OOMM, Montesa, pergamins particulars, carpeta núm. 518, núm. 323-P. Coneguda cosa sia a tots homes que con demanda fos feyta al se[n]yor en Jacme per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de Malorcha e de València, comte de Barçalona e d'Urgel e senyor de Monpesler, per frare A[rnau] de Castelnou, maestre del Temple en Aragó e en Catalunya, sobre·l feyt de Russaffa, que demanava lo dit maestre compliment de ço que li falia del escambi de Russaffa, hon lo senyor rey dix que li daria volenter ço que falís de dit escambi e que fos sogejada Russaffa e Monchada e Carpesa, hon los dits locs foren sogejats de volentat del senyor rey e del maestre del Temple, e foren trobades en Russaffa ·CCII· jovades e ·XI· fanecades e ·XXVII· brasses e miga de la corda menor e feren a la corda del fur ·CXVI_a· jovada e ·XVII· fanecades, e tot açò és en regadiu. E foren trobades a Moncada ·XLIII· jovades e ·XIII· fanecades e miga, e foren trobades a Carpesa ·XXXVIIII· jovades a la corda menor e en regadiu amb la margal que y àn treyt, e ·X· jovades que foren d'en G[uillem] Escrivà, e totes aqestes jovades deuen tornar a la corda del fur. Ítem, d'altra part ·XX· jovades que·l senyor rey donà al Temple ab lo donatiu de les cases de València, les cals él nos deu asignar en lo terme de València en locg covinent. E al sogejar d'aqesta terra fon en Ribaut de Murvedre tan solament en Carpesa e en Moncada, e a Russaffa fo A[rnau] de Térmens, el fil d'en Castelar, en D[oming]o de Císcar, e en ço de Russafa fon en Bonfil ab aquests damont dits, e açò fon feyt en lo mes de juliol en l'an de nostre Senyor ·MCCLXXI_o·.