Suplicació sobre la cisterna de l'estudi de gramàtica de Randa

29 (Parl.) 1566 (Mallorca) Joanot Genovard, notari SUPLICACIÓ SOBRE LA CISTERNA DE L'ESTUDI DE GRAMÀTICA DE RANDA Per la sisterna de Randa Noverint universi ex anno a Nath[ivitate] D[omi]ni ·MDLXVI·, die aut[em] m[er]curii ·XXIII· mensis januarii, comparuit in scribania dom[us] jurarie univ[iversitatis] civitatis et regni Ma[joricarum] discret[us] Anthoni[us] Moll, not[arius], et no[min]e infrascripto obtulit supplicatione[m] tenoris sequentis: Molt magnífich ý savi consell: Quant útils ý necessàrias sien las letres en una república no y ha qui u ignora, p[er]què és molt cert ý indubitat que sens aquellas no pot asser ben administrada ni governada república alguna, ý axí acustumen las que són ben governadas treballar-se a decorar de armas ý letres principalme[n]t. Conforme en assò aquesta nostra Universitat, restretjant las vias de las altres, determinà en los anys pessats se fes en lo puig de Randa un studi de gramàtica, que és la porta ý foname[n]t de totas las scièncias, ý axí se posà en obra, ý gràcias a Déu ha tant augmentat que vuy se ensenyen en dit loch quasi cent studiants, axí fills de cavallers, notaris ý mercaders, menestrals, com encara de pagesos, ý fa·s molt bon exercici, ý no sols són ensenyats, però encara, apartats de molts vicis ý ocis, aquesta bona obra és de tanta lahor que en Mallorca no se·n trobarà altre millor. Totas estas cosas són tan manifestas que no tenen dupte algú, ý axí essent veritat com és, gran culpe tendrien v[osses] m[ercès] que comportasen que en lur temps aquesta sancta obra vingués ha preterir, lo que Déu no vulle, ý com sie axí que la justa ignorància excusa lor culpa, porie esser que aquest savi consell no tenint notícia dels grans treballs en què viuen los dits studiants en dit loch, dexassen fer la provisió necessària. Per tant alguns p[ar]ticulars pares de alguns de dits studiants notifican ab la p[rese]nt scriptura a v[osses] m[ercès]

com en lo dit loch de Randa no és possible mantenir-sa lo dit studi si no·s dóne orde que la sisterna, la qual se és comensada a despesas de la p[rese]nt un[iversita]t, sie acabada ý las casas sien algun tant adobadas, p[er]què sabran que los minyons p[er] beure han de anar ab gerres a portar aygo a S[an]t Honorat, de què ultre lo destorp los causa malaltias ý inquietituts, ý axí mateix q[ue] se seguex que moltas vegadas p[er] esser cubertas las casas de teula seca lo vent se·n porta las teulas ý no tenen hont abugar-se, ý molts altres treballs que petexen, tant que si no s'í dóne orde és imposible mantenir-se allí, sinó que del tot se haurà ha desemparar. Per hont se supplica que p[er] las nafras de Christo hi vullen girar la cara, puis ab poch se pot remediar, recorda[n]t-los que·s poden assignar un parell de p[er]sonas de honra p[er] obrers, los quals téngan càrrech de mirar p[er] la dita obra ý fer lo que convindrà, ý a bé que [...]o res manco [...]/> Sobre la qual supp[licació] corregueren ý passaren los vots ý parers dels dits consellers p[er] son orde hun aprés aprés altre, ý fonch concl[ús], diffinit ý determinat per tot lo dit consel quatuor t[ri]a discrepantibus q[ue] lo contengut en la p[rese]nt supp[licació] sia remès als mag[nífic]s jurats, p[er]sones aletes p[er] lo p[rese]nt consel celebrat a ·VIIII· del p[rese]nt mes de janer ý syndichs ý clavaris de la part forana. La qual determinació fonch lesta ý publicada p[er] mi, Joanot Genovard, not[ari], ý scrivà de la dita univ[ersita]t, present tot lo dit consel ý presens ý cridats en assò p[er] testimonis Anthoni Sbert ý Jauma Sanxo, verguers dels mag[nífic]s jurats.