Text view
Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós
| Títol | Ordinacions de la Casa i Cort de Pere el Cerimoniós |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | F-32-Cerimonios_ I.txt |
| Date | Segle XIVa |
| Typology | F-Textos jurídics |
| Dialect | Cat - Català |
| Translation | No |
[
ORDENACIONS FETES PER LO MOLT ALT SENYOR
EN PERE TERÇ, REY D'ARAGÓ,
SOBRA LO REGIMENT
DE TOTS LOS OFFICIALS
DE LA SUA CORT
Nós en Pere, per la gràcia de Déu, rey d'Aragó, de València, de Mallorcha, de Cerdenya, de Còrcega e conte de Barçalona, de Rosselló e de Cerdanya, a memòria eternal e dreta dispensació de regiment, molt se pertany a la diligència del president que a les coses faedores e als officis regidors sufficients officials aordon, als quals officials singularment e de partida sengles officis a cascun coman a regir, servat emperò diligentment (segons que
Enaprés se deu haver esgart en la distribució de sengles officis que a una persona, quant que sia exercitada e apta, no sien ensemps comanats molts officis per tal com no és leu de creure que una persona a molts officis ben regir puga bastar, con envides negun no puga a un tan solament ben complir per tal cor quant al regiment de un entendre de l'altre de necessitat se haurà a sostrer. E axí volen en cascun entendre negun no complirà segons que
Enaxí, encara per exempli, del rey dels reys, salvador nostre, som instruïts qui segons la vera sentència de l'apòstol les gràcies diverses segons que Ell vol a diverses distribuén divisions d'obres e divisions d'aministracions ésser disposa, e Ell emperò, ver regidor e senyor, tot sols en tots obra. Emperamor d'açò, per exempli d'Ell ensenyats, del qual tota acció deu ésser nostra instrucció, de present havem ordonat sengles officis de nostra casa e cort separadament per sí divisir e que pertanyerà a cascun per deute de son offici e que haurà cascun a fer, regir et ministrar; e quin poder haurà, e en quals persones, e en quals coses, e en quins cases, e encare en quinya manera, e quant e con cascuns en sos officis ordonadament degen servir havem disposat a ordonar per tal que axí que mesclant los fets de les coses la un ab l'altre los officis no sien torbats e cascun pusca covinentment usar de son offici e que, indiferentment o no, deguda no
E certes, en
Dels quals tots segons son orde e d'aquells qui entorn d'éls havem ordonats de cascuns per orde, en les nostres Ordinacions és insert; les quals nostres Ordinacions en nostre consell plenament lestes, segons que en scrit de nostre manament són posades, per tots segons que a cascun se pertany destretament manam ésser observades. E si alscunes ordinacions o observacions estan d'aquí sol que no contrasten a aquestes nostres Ordinacions, aquelles per aquestes revocar no entenem, ans aquelles en tot ço que a les dites nostres Ordinacions no seran contràries volem ésser observades.
Utilitat e ornament de nostra cort real concernens havem cogitat molt ésser necessari, que alscunes coses que per l'offici de majordom ça entràs degudament sens constitució real estans per adjutori de nostra auctoritat sien aprovades e aquelles altres coses no degudament observades sien corregides per remey de nostra serenitat, ab savi consell introduït, d'on ab aquest edicte decernim observador que en la nostra cort tres nobles cavallers, la un en lo regne d'Aragó, l'altre en los regnes de València e de Mallorca e l'altre en Cathalunya, e dos altres simples cavallers d'offici del majordom sien ennobleïts.
E entre aquests, emperò, evidenment se pertanyen los nobles cavallers, cor con alscunes coses qui
som en lo Regne de València o de Mallorcha a cascun dels nobles majordòmens, e estants Nós en la majordomia de cascun, obeyran en totes aquelles coses qui s'esguarden en lurs officis e axí con a majors hauran.
E a l'offici d'aquests són imposats los serveys qui
E
pendre e de les aygües de les mans a donar a Nós ans que sigam a taula sie tengut e d'aquella
pendre e donar tast a aquell qui la portarà. E axí mateix ans que
Ordonam que en les festes de la Nativitat de Nostre Senyor, de Pascha e de Pantegosta, e encara quant que quant solenne convit farem, servesca lo mayordom noble cavaller del regne on serem los altres majordòmens a ell acompanyants per tal que la solennitat de aytals dies convinentment sia decorada. Si, emperò, s'esdevendrà algunes vegades en los dits dies lo noble majordom ésser absent o ésser present empedit per alcun accident, lavors servesque aquell majordom qui primer en lo dit offici serà appellat l'altre cavaller majordom a ell acompanyant. En los quals dies als damuntdits sobrecochs e los portants lo taylador de la cuyna, segons que dit és, ab les viandes tornants dos porters vagen davant ells; en los altres, emperò, dies contínuament sia tengut de servir un dels dits dos cavallers, ço és, aquell qui primerament haurà pres l'offici desús dit, lo qual absent o present empatxat de servir per algun accident haja a servir l'altre cavaller, lo qual orde entre los dits cavallers per açò observam cor de veus, pars e dignitats per consideració tan solament de temps davant anar. Si emperò, en los dits altres dies no solemnes vol servir lo dit noble, açò pusque fer quant que quant a ell plaurà e a ell haja a fer loch aquell dels dits cavallers al qual segons les coses damuntdites convendrà en altra manera servir. E no
E encara volem que quant en lo palau les mans dels pobres en la taula estants lavarem, instruïts per divinals fets e doctrines, l'aygua e les altres coses en açò necessàries a Nós degen ésser aministrades per los majordòmens. Prerogativa d'onor al noble majordom e aprés ell a aquell cavaller qui primer serà reebut a l'offici desús dit, segons que
grau jusà (totstemps segons que
Enaprés, per los dits majordòmens licències sien donades de trer pan e vin e carns e altres viandes de la nostra cort segons que a ells serà vist rahonable, e con offici de majordom en discutir la rahon de la aministració de nostres officials covinent cosa és per alguns officials de nostra cort, ço és, lo comprador, boteller, panicer, reboster, sobrazembler e museu de la aministració lur rahó retuda e per lo majordom ab lo escrivà de ració aquell sia discutit e hoït, axí que la faeltat dels bons ab laor sia clarificada e la cubdíçia desfrenada dels mals sia espaventada. Mas un majordom, almenys una vegada al dia, ab lo dit escrivà de ració, cové pressent ésser en aquest negoci per tal que la rahó de la aministració, la qual en tantes varietats se posa, per juhý de dos mils sia conservada, en què en lo dit negoci lo majordom noble sia present açò no posam deferents al seu grau o estament, cor jatsia que aquest negoci s'entena ésser loable, emperò sovinerament és enujós. E encara tots los majordòmens proveesquen diligentment que per los officials de la boteylaria, de la paniceria, del rebost e de la cuyna, totes coses emposades a lurs officis sien fetes aquelles coses injunctes a lurs officis, los quals als serveys del palau s'endrecen. E per tal que
Enaprés ajustam, cobeejans obviar a perils, que de tots los servidors de la boteylaria, e de la paniceria, e de la cuyna, e del menescal, e de la escuderia, e del sobrazembler, e azemblers, e dels falconers, lo noble majordom de la terra on Nós serem, o ell absent o present empatxat lo majordom cavaller los serveys, faén homenatge ab sagrament, faelment reebrà que aytan com poran e sabran tots perils que a nostra persona són possíbils esdevenir per aquelles coses les quals per ells exercents lurs officis seran tengudes esquivaran, encara que els perils pervinents a notícia d'ells en qualque manera a Nós no trigaran de manifestar o a nostres majordòmens si a Nós dir no ó podien. D'aquestes coses, emperò, ordonades per excepció deguda són remoguts aquests officials: botallers majors, panicers majors e sobrecochs, e cavallerices et falconer major, qui per raó de lurs oficis a Nós sens migà de fer homenatge són constrets. Enaprés ajustam que tots los majordoms a Nós homenatge per adjutori de sagrament roborat faens prometen sien obligats que aytant con poran e sabran esquivaran tots los perils que a nostra persona serien possibles endevenir, los quals encara perils a la notícia dels pervinents en qualque manera a Nós cuytosament manifestaran, e no han fet ne faran alguna cosa perquè a les coses desús promeses sens violació observadores puga obviar. E ells encara mayordòmens a Nós per sagrament tan solament prometre sien tenguts que ben e faelment l'offici lur exerciran. E con segons la nostra reyal ordonació dels consellers, los mayordòmens conseylers nostres sien enteses, volem que
DELS COPERS
Si aquels officis qui al nostre palau reyal se pertanyen, a singulars e a certes persones cometem regidors per tal que ab pus dret acabament se puguen complir, aytant més se pertany de nostra real altea que ab estudi special engir aquelles coses entendre cur que s'esguarden pertànyer a nostra magestat e als estans en nostra presència davant tots altres elegir, que non tan solament per decorat esguardament se esclaresquen, ans per bones costumes e prerogativa de linatge
sien decorats e que la nostra pensa en la presència d'ells alegrament se repòs. E donchs ab aquesta nostra constitució perpetual estatuïm que dos nobles escuders per esguardament, decorats de bones costumes, sien elegits per lo beure en la taula e en altre loch a la nostra celsitut ministrar, los quals dos de linatge de noble o de baronia volem ésser reebuts, no, emperò, de cint de cavalleria environats; dels quals lo primer reebut a l'offici desús pus prop contengut tota vegada que Nós, estants a taula o en altre loch, beure volrem don (si donchs en nostra cambra privadament no érem) cor lavors per un dels escuders de la cambra volem sia fet; e al dreçador on lo nostre vin serà appellat per ell lo boteller major, e un porter per fer tirar la gent denant personalment vaja e abans que del dit vin en nostra copa reeba lo dit nostre coper del dit vin tast pendre faça al dit boteller e al sosboteller e ell mateix tast semblantment reeba, per ço cor com en la nostra salut la salut dels sosmeses cobejam conservar aquella de les coses nocives il·lesa puscam guardar; e aprés lo dit coper ab lo vin en la copa e aprés ell lo boteller ab lo pitxer de l'aygua vinguen denant Nós, e con seran aquí lo dit boteller aygua metre haja en la copa e lavors lo dit coper del vin tast faça denant Nós, e Nós havents begut encotinent en aquella matexa forma que seran venguts se
Lo primer, emperò, desús dit, absent o en altra manera lo dit servey no faent, l'altre cur diligentment complir aquelles coses que
Los damuntdits, emperò, copers a tots aquells del rebost de la botelleria e de la paniceria en aquelles coses que a lur offici pertanyen volem ésser majors e a ells obeyran; salvant, emperò, que si de nostre hostal alcunes coses traure volien en açò ells obeyr no sien tenguts. En les coses desús dites ells encara no tan solament en manament axí con los altres familiars nostres als majordòmens són
sotsmeses, ans en la pensa per rahó de lurs officis a ells obeyr són tenguts; sagrament, emperò, de faeltat e homenatge de bocca e de mans comendat a Nós façen que no tan solament la salut nostra il·lesa per lur poder conservaran, ans aytant com poran, les coses a ella contràries esquivaran et si a lur coneguda aytals coses esdevenien decontinent ó intimaran, e que res no han fet ne d'aquí avant faran que no ó puguen observar.
DELS BOTEYLERS MAJORS
Aquells per rahon officis pus perfectament per lur orden són regits qui a singulars e certes persones són comeses a regir, cor jatsia que un cors de diverses membres sia ornat, emperò, a cascun d'ells cert e limittat offici és adoptat. E axí con desonor en cors humà és reputat que l'un membre de l'offici de l'altre ús axí massa nociu ensemps e molt leig és reputat si sengles officis de les coses en aytantes matexes persones no seran distribuïts. E donchs cobeejans sengles officis en nostre palau real ab madur et digest consell ésser instituïts e per a avant segons que oportun serà faedor ab dret, orde e cors regits, e que negun constituït en l'offici de nostra boteylaria ab vana (en alguna manera cuberta que deïa fer) no puga ignorància al·legar; quals coses a la cura d'ell pertànyer s'esgarden per la present constitució o ordinació volem que sia manifest. Emperamor d'açò, per aquesta nostra general constitució per totstemps duradora, ordonam que dues bones generoses persones, per honestat de bones costumes e per faeltat enclarides, al damuntdit offici per Nós sien deputades a nostre arbitre eligidores qui de la aygua e del vin de nostra bocca custòdia hagen diligent e la dita aygua e vin nèdeament e en posts e tovayles e tovayloles entires e nèdees ministren a nostre coper destinat lo vin a Nós ministrar.
E cor en Nós menysprear no devem salut conservar, qui als sotsmeses nostres aytant con Nostre Senyor permet en pau e en salut confonem, volem que tota hora que
tastar no jaquesca e d'aquí en nenguna manera per tractar. Volents, emperò, que tota vegada que vin en nostra boteylaria s'esdevendrà deteriorar, axí que no sia convinent denant los nostres domèstichs a posar, lo dit boteller a la almoyna nostra decontinent cur ab diligència liurar.
Quant, emperò, Nós per camí anar se convendrà e en loch en lo qual Nós reebrem nostra refecció vi en alcuna manera romandrà als almoyners aquí de continent per ells sia liurat, e los dits almoyners als pobres de Christ encontinent distribuir aquell volem e manam. Ordonam encara que lo dit boteller de tot vi de la nostra cort real haja custòdia diligent, e per ell a la nostra cort segons l'offici d'ell discretament ésser dispensats lo piment e semblants coses que de vin se fan, ell ésser present aytant con necessari per la nostra taula seran, volem e manam; a l'ús emperò de la cort per los altres de la botellaria açò sens defalliment e nota de reprensió volem ésser complit. Si, emperò, s'esdevé Nós de loch a loch en los regnes, comtats e terres nostres anar, al loc lo qual haurem assignat lo boteller o lo sotsboteller nostre manant a aquell qui les coses que a son offici pertanyen sien procurades e complides, primer vage per tal que si pus tart anava alsgunes coses a ell incumbents no romasessen imperfectes, la qual cosa molt cobeejam ésser esquivada.
E de les coses aministrades e despeses per lo dit boteller segons que a son offici pertànyer s'esguarda al majordom e scrivà nostre de ració rahó e comte ordonam ésser retut, tota vegada que al dit nostre majordom o scrivà serà vist faedor. E per tal cor mol gran infeeltat d'alguns ministres e negligència d'ells, la qual és de tot bé enemiga, a aquella aministrant són lexades les coses molt guardadores hajam oÿt moltes vegades, axí en reys con en prínceps, molts grans perils ésser esdevenguts, la qual cosa és molt sobiranament esquivadora, e de la infaeltat desús dita de tot en tot atraedora, volem e fermament estatuïm que los desús dits botellers sagrament de faeltat e homenatge a Nós facen ab boca e mans comendat que la persona nostra e la salut sana e salva per son poder conservaran, e les coses contràries de tot en tot extirparan, e si algunes coses majorment per rahó de son offici a la persona e a la salut nostra nocives se poden esdevenir decontinent revelaran, e que res no han fet perquè les damuntdites coses no pusquen e no degen complir, e no
E per tal que pus perfectament e pus liberal les coses desús dites complir se pusquen, ells o el sotsboteller en la botellaria damuntdita contínuament jaguen per tal que estranian-se del dit offici alguna lesió no soffirà. Los desús dits, però, botellers a tots los altres de la botellaria volem mayors ésser e manam que nostres copers, ordonats en aquelles coses que tocaran lur offici, aprés los majordoms obeesquen fermament e entenen; ordonans encara a nostra botellaria ésser deputada una abte e sufficient persona qui sotsboteller sia appellat e ajut als boteylers en aquelles coses que porà tocans son offici faelment e apte. E tota vegada que
DELS BOTEYLERS COMUNS
Digna cosa e acordant a rahó estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre són faedores ab tal orde eximent reeben que neguna cosa inperfecta seguir no se
E per tal que nengun defalliment de les coses damuntdites no y sia, preguarden diligentment e atesa per les taules discurrent e molt diligentment en
les coses desús dites esguardant, los quals als boteylers e sotsboteller nostres engir lurs officis obeyr sien tenguts. E sengles dies de dejunis a nostres domèstichs en lo vespre volents beure, en lo palau o en altre loch en nostre alberch ajustats vi e aygua appareylen e aministren abundantment, e allò meteix facen tota hora, que presents ab nostres domèstichs s'esdevendrà demanar-nos a beure. E si s'esdevé Nós de loch a loch anar, un d'ells al loch al qual haurem ordonat d'anar de continent ivaçosament davant vaja, per tal que per occasió de lur triga engir lur offici alguna cosa no ben feta sia sotsseguida.
Volem encara que almenys la un d'ells dins la botellaria nostra o almenys prop aquella jaga, si dins fer no
E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades los vins nostres e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar, e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses les quals en los altres a Nós aministrans havem davant esguardat, ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels mayordòmens nostres de fer sien estrets, lo qual lo boteyler nostre special a Nós fer és obligat axí que occasió de ràbia no deÿdora de les coses nocives ministra pugam tant con puscam esquivar.
DEL PORTANT AYGUA A LA BOTEYLARIA
Per orde de rahó són estrets que diverses officis de nostre palau a diverses persones acabadors cometam per tal que per defalliment de ministres los officis no romanguen no complits et confusió, la qual en nostre palau en los nostres temps aborrem,
aytant con porem esquivem. Emperamor d'açò, per la present nostre perpetual ordenació stablim que
Ordenants que
DELS PANICERS MAJORS
Considerans sàviament e entesa entre les altres coses per divinal disposició a vida humana ordonades lo pan ésser per pus principal e maravellosa refecció del cors de l'hom elet, axí que d'ell per sosteniment de vida cotidianament és usador, car sens aquell nengun cors human no és dubte puga lo càrrech corporal sostenir, per ço, jassia que per ordonació sobirana estament de cadira real en aquest món obtingam, però semblantment que
d'aquesta refecció de pan som per necesitat de natura usadors. Donchs aquestes coses, axí en consideració deduÿtes, esguardants que la salut e protecció de la cosa pública principalment està en la salut del príncep terrenal, per tal curosament és proveÿdor que engir aquelles coses que per Nós a refecció de la nostra persona són sumidores per tals e tan aprovats ministres sien a Nós en la nostra taula real aministrades que sospita de coses nocives de tot en tot sia foragitada e la salut de nostra persona mils puga ésser conservada.
Emperamor d'açò, per aquesta nostra general constitució per totstemps duradora, ordonam que dues bones persones generoses, per honestat de bones costumes e per fealtat enclarides, a l'offici de nostra paniceria per Nós sien deputades a nostre arbitre elegidores qui del pan de la nostra bocca en especial cura hagen diligent, ço és, que tota hora que a taula seer volrem apparellat estiga ab lo pan a la nostra taula posador cubert ab tovayloles, nèdees e entires, e aquell al majordom nostre (ans que
Volem, emperò, que tota hora que pan en la nostra paniceria s'esdevendrà a deteriorar, axí que no sia convinent denant los nostres domèstichs a posar, lo dit panicer a la almoyna nostra cur ab diligència liurar. Quant, emperò, Nós per camí anar s'esdevendrà, en loch en lo qual Nós reebrem nostra refecció lo pan d'aquella qui en alcuna manera romandrà als almoyners a qui distribuesca e encontinent als pobres de Christ distribuir per los dits almoyners volem specialment e manam. Ordenam encara que
Con, emperò, s'esdevé Nós de loc a loc en los regnes, comtats e terres nostres anar, al loch lo qual haurem assignat lo panicer o lo sotspanicer nostre, manam
que per aquelles coses que a son offici pertanyen procuradores e complidores primer vaja, per tal que si pus tart anava alcunes coses a ell incumbents no romasessen inperfetes, la qual cosa molt cobeejam ésser esquivada, e de les coses aministrades e despeses per lo dit panicer (segons que a son offici pertanyen) al majordom e escrivà nostre de ració rahó e compte ordonam ésser retut, tota hora que al dit majordom e escrivà serà vist faedor. Volem encara a l'offici d'ells pertànyer que con s'esdevendrà alcun domèstich nostre perdre en serv[e]y nostre bèstia alcuna (reebut per ell lo cuyr d'aquella o les oreyles —si fora nostra cort la haurà perduda— e sagrament d'aquell qui la dita bèstia haurà perduda que per colpa o negligència sua no serà morta) sia tengut de fer albarà testimonial ab son segell segellat contenen la dita bèstia en servey nostre ésser perduda; e per tal que molt gran faeltat en ministrar les dites coses sens dubte lurs es comesa, volem e fermament estatuïm que
Los desús dits, però, nostres panicers a tots los altres de la paniceria e al pastador del pa de la nostra boca volem majors ésser. Enaprés, per tal con al pus antich per lo pus novell en l'offici honor és deguda, manam et ordonam qu'en totes coses tocants l'offici lo primer davant a l'altre de prerrogativa gausesca. Ordonans encara a nostra paniceria ésser deputada una apte persona e sufficient qui sotspanicer sia appellat, e ajut als panicers en aquelles coses que poran tocans son offici faelment e apta, e tota vegada que
lo dit offici notícia plena hage, translat ab sí tengue d'aquelles, et aquell sagrament e homenatge face al majordom e obediència serve que
DELS PANICERS COMUNS
Con de nostra cort e casa real se pertanga en totes coses a aquella per necessitat incumbents ésser per orde complidament proveÿda e alcunes coses a l'offici de nostres panicers s'esguarden, les quals no poden ne és decent per ells segons nostra ordonació ésser complides, per tal curosament nos cové que per aquelles coses exeguidores coadjutors sufficients per tenor d'aquesta nostra constitució assignem. Perquè ordonam que en la nostra sala o palau real
E con s'esdevendrà Nós de loch a loch anar, un d'ells al loch al qual haurem ordonat decontinent yvaçosament davant vaja, per tal que per occasió de lur triga en lur offici alcuna cosa no ben feta sia sotsseguida. Volem encara que almenys la
coses que per nostres panicers són faedores, e en lo cas aquest aquelles diligentment obsérvan, e als panicers nostres obeyran en totes coses lo dit offici tocants. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades lo nostre pan e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar, e per tal que en ells lexar negligentment no siam vists aquelles coses, les quals en los altres a Nós aministrants havem davant esguardat, ordonam que aytal sagrament e homenatge a
DEL PASTADOR
Experiència maestra de les coses nos ha ensenyats e la fi de les coses manifestament ó demostra, que aquelles per pus perfet eximent fi reeben, les quals per especial delegació e indústria de persona elegida són elegides ésser fetes. Emperamor d'açò, ab aquesta nostra present ordonació, ordonam que
Ordonam encara que
E de totes aquelles coses que per rahon de lur offici haurà procurades e en altra manera aministrades compte retre no tart al nostre majordom o escrivà de ració. Si, però, per malaltia o per altre manera serà embargat, aquelles coses que per ell per a nostra persona faedores són, ab licència del majordom, lavors lo servý faent e ab consciència de nostre mayor panicer a algú bo e soficient pastador coman, ell emperò en les coses tocants son offici al panicer e al sotspanicer deputats de la nostra boca aprés los majordòmens obehir regonega si ésser obligat, semblant però segrament e homenatge a Nós sia tengut de fer, lo qual lo panicer nostre a Nós en la precedent nostra constitució és obligat de fer.
DELS ESCUDERS DEVANT NÓS TALLAR ORDONATS
A rahó acordant e covinent cosa d'altitut real jutjam si aytals en nostre esguardament e serveys desigam, los quals en l'offici reebut esperiència maestra de les coses mostra haver ensenyat e encara militar natura de linatge a les damuntdites esguarda haver dins meses, cor aytals e per rahó al nostre servey digna cosa elegir reputam que compensades totes coses los altres sobremunten. Emperamor d'açò, ab aquesta present nostra sancció volem ésser instituÿt que dos escuders de lur natura a tallar davant Nós e altres coses faedores que davant Nós per nostre menjar seran posades sien reebuts qui aytals coses pus esperts seran vists, ne encara ignoren a la sol·licitut d'ells pertànyer que coltells nets e ben taylants hagen prevehir per tal que per inhabilitat de tallar o en altra manera algun fastig a Nós no puga ésser engenrat. E per tal con les viandes de les quals usa la nostra altea, abans que a Nós pervenguen, per diverses cové per moltes maneres passar per tal que
En les coses, emperò, desús ordenades, aquell qui en lo dit offici serà primerament posat volem davant ésser; si, però, cas s'esdevenia que abdós aquells absens fossen, qui tallar a Nós deuen la
lavors en la cort present serà, o absència d'aquell la
DELS SOBRECOCHS
A la honor nostra esguardar creem que
Axí meteix, de les dites viandes fer tast lo majordom sia estret quant aquelles seran posades davant Nós, e enaprés, per tal que los majors davant sien
als menors segons que orde de dret o requer, volem que
Ordenam encara que aquell qui primer serà reebut en l'offici tovalloles belles e netes en apparell haja, e aquelles en lo seu coll pos, e ab aquelles l'escudella cobra e axí coberta port davant Nós; si, emperò, en alcun cas s'esdevenia que nengun dels sobrecochs nostres present no fos, un dels officials dobles derrer reebut si en la nostra cort present serà, o, en absència d'aquell, un o dos dels escuders de la cambra l'escudella o escudelles nostres aportar degen e ministrar les coses tocants l'offici. Volents encara ells axí con los altres nostres familiars als majordòmens ésser sotsmeses per rahon de lurs officis e a ells obeyr sien estrets. Los damuntdits, emperò, sobrecochs ans que lur offici exercéscan sagrament e homenatge a Nós facen segons la forma espressada en lo sagrament, lo qual a Nós fan lo beure a Nós aministrants.
DELS COYNERS MAYORS
Quant més los officis a servey de nostra persona són proïsmes aytant ab pus diligent cura a faels persones són comanadors, per tal que aquell de tota frau trobador e de tots béns enemich lo diable ab son malignari enginy a molts ligams prefulsit a la salut dels hòmens aguayts per aposició de coses nocives preparar no pusca, la qual cosa a Nós gardar molt digne e necessària reputam. E per tal que les
coses damuntdites pus leugerament esquivem, ab aquesta nostra present ordinació statuïm que dos bons hòmens e faels cochs per la nostra special cuyna sien reebuts, per Nós elegidors, qui en l'offici damuntdit molt sabens sien e esperts, los quals les viandes nostres per Nós e per aquells los quals la nostra serenitat elegirà reebedors hagen a coure e en altra manera ab molt gran diligència, sàviament e nèdea apareylar en tal manera que les coses damuntdites en loch secret e segur e en alguna manera separat sien appareylades, axí que per ells a pochs entrament sia donat e occasió de mal, aytant con és possible sia restreta. Con a Nós les damuntdites viandes seran aportadores tastar no pretermeten, e con de loch a loch Nós deurem anar, la un dels cochs damuntdits al loch al qual deurem anar denant vaja per tal que les coses que a l'offici d'ells se pertanyen hagen pogudes provehir, cor pus preable cosa és reputat prevenir que ésser per temps prevengut.
Los quals encara cochs aprés los majordòmens als sobrecochs nostres obeyr ordonam aytant con a lur offici pertanyerà, e que un d'ells en la cuyna damuntdita jaga o prop aquella duem ordonador. Semblantment, emperò, sagrament e homenatge a Nós facen, lo qual los boteylers nostres specials a Nós fer desús són estrets.
DE L'ARGENTER DE LA NOSTRA CUYNA
Rahonablement esguardades aquelles coses que són faedores, no poques per los cochs a les viandes de la nostra boca dispensants magistralment ésser appareyladores, per tal que aquelles coses complidament axí com se pertany totes sien ben fetes. Emperamor d'açò, un hom apte volem a ells ésser liurat qui de la cuyna de la boca real argentari sia nomenat; e cascun dia a hores degudes en la dita cuyna foch encendre no oblit, e olles e calderes ab aygua pos sobr'aquell; les gallines e la voleteria, plom e les altres carns e peix, lau e deneig e encara ast menar; e als dits cochs de nostra bocca ajudar procur diligentment segons que a ell per aquells e per lo sobrecoch serà manat; e encara aygua necessària per les nostres viandes tan solament appareyladores a la dita cuyna per eyl volem ésser portada. Volents que als nostres sobrecochs en les coses tocans lur offici aprés los majordòmens obeir sie estret, e al mayordom sagrament e homenatge fassa axí con los dits majors cochs fer són tenguts a Nós.
DELS COCHS COMUNS
Per tal con havíem esguardat ésser digne e concordant a rahó que en la nostra casa o cort neguns officis vagans no estien que no sien en aquells faels e certs ministres assignats per los quals los dits officis degudament pugen ésser gobernats. Emperamor d'açò, duem ordonador que dos cochs faels e bons en la cuyna comuna de nostra companya sien posats, qui les viandes per los domèstichs e familiars nostres reebedores curen ab vigilant studi nèdeament e sàvia appareylar, per tal que més puguen ésser comendats que en neguna cosa represes; la un dels quals Nós anans a loure davant vaga, axí que a cosa no perfecta loch no sia relexat.
Si, però, s'esdevenia que abdós los cochs de la nostra boca especials absens fossen en alcun cas o causa iminent, en aquell cas no ignoren la cura a ells pertànyer de appareylar nostres viandes per la manera e forma damuntdites als cochs de la nostra bocca en la precedent constitució assignats. Alscuns encara de la cuyna, axí majors com menors, ayudar ells volem con en propri offici no seran occupats, ordonants que a nostres sobrecochs aprés los majordòmens obeesquen en les coses tocants l'offici damontdit. E per tal com perils passats, los quals a molts no és dupte ésser esdevenguts, Nós, pus diligents fan en esdevenidor, statuÿm que
DEL MOSEU
Sobre totes coses a ús nostre e ornament necessari és cura e diligent custòdia a certes persones ésser comesa havem ordonat. Necessària cosa ésser esguardan e consonant a rahó que sobre les coses per nostre menjar e vitayla comprades a algun fael la custòdia d'aquelles cometre dejam. E axí ordonam e volem que algun hom bo e leyal qui sia nomenat museu, per Nós elegidor, sia deputat qui la clau del reservatori de la nostra museria tenga e port; et encara cascun dia les carns qui comprades o portades a la cuyna per comprador o sotscomprador seran, abans del trencament d'aquelles, presents lo majordom e lo comprador e lo sotscomprador,
repesar faelment no oblit, les quals axí repesades facen certes peces e tayll e trench diligentment aquelles; e encara el peix trencar sia tengut e aquells que per nostra persona seran comprades e trencades als cochs per menjar a la dita nostra persona appareyladores; e les altres carns comprades e trencades a obs de nostres domèstichs als cochs aquelles appareyladores deputats liure ordonadament. Les dites, emperò, carns per a Nós apart, e no sinó los davant nomenats presents repés e trench per tal que freytura de suspició de mesclar coses nocives hi sia, e als dits cochs de les coses en lo dit reservatori estants segons que als dits menjars appareyladors necessari serà ministre sens triga.
E con los dits menjars seran appareylats e nostres domèstichs seran a taula anats al palau ensemps ab lo manucier qui les carns, e
E aquestes coses totes lo dit museu en sa diligent e feel custòdia haja e tenga e a Nós sagrament e homenatge, axí con los cochs a nostres menjars appareyladors destinats, fer sia estret. Los nostres sobrecochs aprés los majordòmens en les coses tocans son offici a ell davant ésser regonega.
DEL MANUCIER
Cor refecció de cors human requer totes coses al menjar de aquell no solament que sien appareylades, ans encara per peces còngrues segons la condició dels menjants en temps e hores degudes ésser aministrades, per ço, varietat de officis
per rahó Nós enduu que
E cascun dia lo dit menucier sie tengut retre comte al nostre majordom e scrivà de ració de les peces que servides haurà, e semblant sagrament e homenatge als nostres majordòmens prestarà, lo qual lo museu a Nós prestar és tengut. Encara altre sagrament a ells farà que ben e lealment son offici exercirà.
DELS ARGENTERS DE LA COYNA COMUNA
Per tal que
DEL PORTADOR D'AYGUA A LA CUYNA
Con en la cuyna de nostres domèstichs sien alcunes coses faedores que per los cochs o argenters en aquella disposats per pensa degudament no poden ésser fetes, emperamor d'açò, oltre los damuntdits, disposam dues persones o pus quant necessari serà qui s'apellen portadors d'aygua en la dita cuyna ésser reebuts ordonam. E porten aquestes dues persones aygua a la cuyna, aytanta com serà mester; les calderes encara e les escudelles aprés los menjars de nostres domèstichs laven e munden diligentment. Encara la cuyna escombren quant mester hi serà, e altres coses facen semblants, les quals e segons que
DELS ESCUDERS PORTANTS LO TAYLADOR REAL
A totes les coses que a Nós se preposen en menjar és covinent cosa (per lo portament d'aquelles) elegir persones provades de feeltat, los quals sàpien diligentment e nèdea les viandes que en tayladors davant Nós són posadores a la nostra taula portar. E per tal que ço que lexam no siam vists menyspresar de la manera dels servidors de la nostra persona real, duem ordonador que
E per tal que res inordinat no romanga o confús, dos escuders en aquest offici destinam, dels quals aquell qui primer serà reebut en aquest offici lo servey faça
en portar per tal que aquest de grau l'altre sobrepuig, al qual assiduÿtat de trabayl ajuda, e si dos seran tayladors a portar aquests sols facen lo servey estants. Qui, emperò, lo principal taylador nostre portarà, en lo col tovaylons portar no oblit, ab los quals les viandes cobra, e per tal cor en necessitat ley servar no
DEL COMPRADOR
Con salut e protecció de la cosa pública la salut del príncep principalment esguarden e encara les leys fetes dels prínceps cura de carn, pa, vi, peix e altres coses necessàries compradores al prefet de la ciutat pertànyer per salut dels sotsmeses estatuesquen, aytant més eyl meteix príncep qui la salut del poble defén esguardar deu que la cura de la carn, pan, e vin, e peix en la sua sacra casa ministradora a certs seus feels especialment sia comesa, qui
E doncs aquestes coses, axí en consideració deduÿtes, statuïm que
aquells procur als nostres cochs liurar. Encara al dit comprador se pertanyerà comprar fruytes, fromatge, ortalices, tovalles e tovayloles quantque quant necessari serà, e assò al reboster nostre liure; e cera e pobil o bleses, e sucre, e espècies, e altres coses necessàries a fer confits semblantment comprarà, les quals coses al nostre apothecari ell liurar manam; e sagins, oli, carn salada, peixs sechs e semblans coses ell comprar s'í obligar regonexerà e al museu nostre liurarà; e ordi e civada comprar a son offici pertanga, e aquella liurarà al sobrazembler nostre, e reeba totes les cenes que en diners seran pagadores e aquells diners convertesca en la provisió del nostre menjar. Volem encara ell no ignorar a la cura d'ell pertànyer les damuntdites coses e altres, les quals seran a servey de nostre palau e a la nostra cuyna, e als officis servidors en aquell, axí per Nós con per los nostres domèstichs seran necessàries com mils e pus profitosament porà comprar feelment ensemps ab lo sotscomprador, tota hora que aquell bonament haver porà, e liure e liurar face totes aquelles coses als dits officis segons que damunt és declarat.
E de totes aquelles coses que comprades haurà cascú matí retre compte per menut al majordom e escrivà de ració, estants presents tots aquells officials a qui les coses haurà liurades, sia tengut, e no
E encara una persona volem ésser elegida qui sotscomprador sia nomenat, e aquelles coses que per lo dit comprador se compraran scriure sia tengut, tota hora que degudament fer se porà e serà covinent de fer, e al comprador en son offici ajut.
E encara dos ajudants volem al sotscomprador ésser acompanyats, qui les coses que per lo sotscomprador complir no
DELS CAVALLERICES
Con a honor de príncep se pertanga en ornament de cavalls e de palafrens e de muls a ell condecents e de diverses linatges de bèsties habundar, e encara de diverses ornaments de cavalls es pertanga a la gubernació e custòdia de les coses dessús dites, alscuns instituir presidents qui usen d'offici de stractor per la cura dels quals e sol·licitut les coses damuntdites e sengles sien guardades. Emperamor d'açò, les damuntdites coses esguardades volem e ordenam dos escuders de la casa nostra al damuntdit offici preesser e cura haver de les coses damuntdites, axí, ço és, que sien diligents e attents que
Enaprés, ajustam que
en aquelles cavalcar de nostres barons e cavallers quant açò expedient ésser decerníem, e hagen ab sí e tenguen la ordinació, la qual havem feta de les altres selles tenidores e faedores e d'alscunes altres coses ordenadament, la qual observen e sien tenguts observar sots pena de la quitació de mig any perdedora per alcun d'ells qui trobat aquí serà en colpa. Volents que aquell qui primer haurà aconseguit aquest offici damuntdit tenga les damuntdites selles, frens e altres ornaments de bèsties; mas, emperò, l'altre de les damuntdites coses haja inventari, e en absència del primer ell tenga e guart les coses damuntdites. Emperò, sien diligents que en les selles nostres ne en les regnes o en ornaments de bèsties qualsque quals alcuna cosa nociva no sia imposada; ans axí sien diligents que con s'esdevendrà Nós cavalcar, ans que cavalquem, les selles damuntdites e les regnes e los altres ornaments diligentment sien prescrutats e mundats en tal manera que de totes coses nocives de tot en tot sien separats. Enaprés, ab diligència regoneguen que
Enaprés, ordenam que en les festes en la nostra ordinació contengudes, la qual ab sí tenguen, per temps no
Enaprés, si necessari serà, sia legut a ells ab voluntat nostra haver macips conducticis a pensar e procurar les bèsties dessús dites quan, ço és a ssaber, aquells qui en assò són deputats bastar no poden, e sia a ells legut los macips conducticis no tan solament corregir mas de tot remoure. No
offici primer serà reebut o, ell absent, l'altre segons reebut a l'offici fer sia tengut, reebut però primerament sagrament que la dita bèstia a colpa o negligència lur no ésser affollada.
Volents que no tan solament axí con los altres nostres domèstichs als ma jordòmens són sotsmeses, mas encara a ells sens mijà per rahon de lur offici sien tenguts obeir, e sagrament e homenatge a Nós facen que per fet d'ells negun noÿment en nostra persona no esdevendrà, ne cosa nociva ne als cavals o als arneses d'aquelles no metran, ans que no y sien meses per tot lur poder esquivaran e a Nós decontinent o revelaran, e que no han fet ne faran tal cosa perquè aquestes coses no puguen observar.
Encara al dit offici una apta persona sabent bé cavalcar volem ésser reebuda, la qual sotscavalleriz sia nomenada, e en absència de abdós los cavallerizes, totes aquelles coses que al dit offici se pertanyen sie tengut de fer e ab diligència complir. E per tal que ignorància no puga al·legar de ço que serà tengut de fer còpia de l'inventari de totes les coses nostres que per aquest offici se tenen, encara de tota la ordinació de les coses tocants lo seu offici, ab sí tenga, e sagrament e homenatge al nostre majordom faça, semblants d'aquells los quals los dits cavallerizes fer a Nós són astrets.
DEL MENESCAL
La cura dels cavalls no tan solament està en vitalles aministradores, ans encara en ferradures als peus d'elles posadores, en malalties curadores e en sagnies faedores, les quals totes coses se solen per los menescals espatxar. E axí ordonam que en nostra cort deja ésser persona alguna feel e sabent en les coses desús dites qui l'offici de la menescalia exercesca e menescal sia nomenat; l'offici del qual estia en fer totes coses que són als cavalls necessàries, lo qual encara menescal, Nós anants per camí, de nostra comitiva no
e deu obeyr als cavaylerices aprés los majordòmens en aquelles coses que a l'offici d'ell pertànyer s'esguarden. Volem encara, per tal con ha sovent en los estables conversar, que faça sagrament e homenatge al majordom segons la forma en l'offici dels cavallerices dessús expressada.
DELS HÒMENS DE LA ESCUDERIA
Decent cosa e a honor nostra covinent reputam si los cavayls, per lo servey de nostra persona preelegits, són tractats e pensats davant totes altres coses curosament, e encara que a pensar los cavalls a cascun sengles macips sien destinats. E axí ordonam que en nostres estables ordinàriament sien
cascuna ne donaran ab diligència feelment ministraran, e en tal manera en les dites coses diligents se mostren que
Volem encara e ordonam que
DEL FALCONER MAYOR
No deu ésser jutgada cosa reprenedora si aprés massa grans trebayls, los quals per la cosa pública nodridora, volentaris plaers apetim per tal que als sotsmeses nostres repòs apparellem ab cura, vetlan les nits passan, alcuna recreació deguda e honesta cerquen que a la nostra pensa en lo pèlech pregon de la mar per gran multitud de negocis navegam e quaix per bufament de vent dubtem, recreació almenys algun poch duradora pugam appareylar, cor càrrech importable pres en altra manera lonch de temps no sofer sostenedor.
E axí, per aquesta nostra present ordonació, statuïm que un escuder expert en aytals coses falconer nostre major sia elegit, qui de nostres falcons, astors e d'altres qualsque quals aucells a cassar deputats cura haja e diligència; ministran a ells les coses necessàries sens defalliment, e no
mils puga haver appareylats, ab los quals aucells encara sens no
Lo damuntdit, emperò, falconer nostre major a tots los altres falconers e als caçadors nostres, e a aquells qui los nostres cans guardaran, preésser volem e manam en tal manera que aquells de reebre lurs quitacions sospendre pusque per
Emperò, con necessàriament se cové esdevenir que qui ab lo falconer major qui ab los altres moltes vegades havem familiarment a conversar e los aucels e les altres coses que a lur offici pertanyen, axí en cassar con en altra manera pertractar, fermament duem ordonador que
feeltat e homenatge a Nós faça que tot perill a nostra persona apparent per son poder esquivarà, e encara si ho sabrà a Nós ho revelarà, mayorment engir aquelles coses que per son offici per opposició porien esdevenir.
DELS FALCONERS
No és noveyll ne descordant a rahó que aquelles coses qui per sengles no
DELS CAÇADORS O GUARDA DE CANS
Aquelles cogitacions e consolacions pus agradablement són preses, les quals no engir una cosa tan solament, ans engir diverses legudes, emperò, e honestes occupació pendre se demostren e aytant pus fort cascun ab occiositat enemiga de tot bé s'alonga quant en diverses coses legudes, emperò, és preoccupat. Emperamor d'açò, ab aquesta present constitució duem ordonador que dues bones persones en la nostra casa real sien reebudes qui caçadors sien nomenats
e estiguen, los quals los nostres cans de caça guarden e d'aquells cura hagen, ab los quals tota hora que convinent serà e a Nós plaurà nostra pensa alegren, en lo qual cas ab Nós ab los cans damuntdits vagen al loch on serà ordonat caçar. Encara cura hagen acabada de totes aquelles coses que a la caça, segons son temps e natura, de la caça damuntdita pertanyerà, no lexan negligentment de les coses damuntdites; pan, emperò, necessari cotidianament a ús e provisió dels dits cans reeben cascun dia de nostre panicer, e collars, cadenes e totes altres coses als dits cans necessàries del nostre comprador ab diligència, tota vegada que obs serà, procuren e demanen e lo dit comprador totes les dites coses complidament a ells sie tengut donar ab acabament.
E ells al dit falconer aprés del majordom obeyran, e per tal com esquivar no podem que caçan o en altra manera ab los dits caçadors no conversem e cans e les altres coses que a caça pertanyen per tal que perils encórrer, ans més Nostre Senyor ajudan, esquivar puscam, los quals a molts grans prínceps havem oÿt esdevenir. Volem e destretament ordonam que
DEL SOBREAZEMBLER E SOTSAZEMBLER
Esguardant l'offici de sobreazembler en nostra cort reyal ésser útil e covinent segons que per la tenor de les coses dejús scrites se prova, per ço un preésser al sotzazembler e als azemblers nostres volem, lo qual sobreazembler deja ésser
nomenat e de les nostres azembles sia axí diligent segons que a la indústria de l'offici se pertany. E encara quant Nós per camins a alcuns lochs deurem anar totes les bèsties e carretes e navilis (en passant d'aygües con anan per camin) per ús de nostra cort logades, ell logar sia estret e ell per la vianda d'aquelles bèsties e dels hòmens qui aquelles seguexen despeses fer e loguers d'aquelles pagar sia tengut, segons la nostra ordinacion sobre açò feta, la qual ab sí tenga en escrit e observe diligentment e faça observar usan de son offici damuntdit. E enaprés, sia diligent con Nós voler anar per camí s'esdevendrà e mudar de un loch a altre que totes aquelles coses que ab Nós són portadores e a l'ús de nostra cort necessàries en les bèsties sien carregades e que res en alcun loch d'aquelles coses per negligència, aprés Nós, no romanguen en nul·la manera.
Atorgants al dit sobreazembler que
E con se convendrà Nós caminar prenén cenes o convits, volem que
altres pertanyents a son offici al mayordom e al nostre scrivà de ració compte retre sia estret. E per tal que mils e pus feelment se haja en son offici faça a un dels nostres mayordoms sagrament que serà en son offici feel e lial, e als dits majordòmens obeesca ab acabament.
Enaprés, cobeejans que
DELS AZEMBLERS
A les azembles nostres, en aquelles majorment que porten nostres ornaments, diligent cura és deguda, la qual volem per especials e certs azemblers ésser presa, e axí ordonam que en l'offici aquest
DELS JUGLARS
En les cases dels prínceps, segons que mostra antiquitat, juglars degudament poden ésser, cor lur offici dóna alegria, la qual los prínceps molt deuen desijar e ab honestat servar per tal que per aquella tristícia e ira foragiten e a totstemps se mostren pus gracioses. Perquè volem e ordonam que en nostra cort juglars
Enaprés, no volem que en la Quaresma ne en dia de divenres, si donchs gran festa no era, que
ACÍ COMENÇA LA SEGONA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT
DE L'OFFICI DELS CAMARLENCHS
Si de les coses foranes degudament governadores ab vigilant estudi a Nós apparer deja diligent cura, no menys ab entenedora pensa curar Nós cové que axí
a custòdia de nostra persona con a servesis faedors, los quals a nostre estament rahonablement se pertanyen, mayorment a contínua assistència a nostre costat e encara a domèstica de nostres familiars secretes persones provades per feeltat e d'estament no minves deputem. Emperamor d'açò, ordonam a les coses damuntdites majors ésser camarlenchs los quals l'acostament de nostre costat en nobleesca, e los quals sien a la custòdia de nostra persona especialment deputats; e volem ésser dos en nombre axí que
Emperò, abdós seran de cint de cavalleria ennobleïts, mas lo primer, emperò, serà avant posat a l'altre tota hora que en la cort present serà, so és, en tener lo sagell secret e en liurar a Nós la oblació quant la missa oyrem e en jaure al costat del nostre lit segons nostra ordinacion sobre açò feta, la qual en escrit tenguen; liurar espècies, confits e fruytes, e semblants coses a offici de apothecari e de reboster pertanyents, los quals fora de la taula Nós menjarem; fet lo tast a Nós ministraran e encara, con bonament fer se porà, prop del lit nostre jaer segons que havem dit e en los secrets de natura entorn estar axí con se pertanyerà. Et aquell absent o occupat, l'altre son offici exercesca. E con Nós, emperò, a l'offerir algunes vegades bonament anar no porem, lavors aquell qui farà l'offici axí con dit és, la oblació al mayor noble baró qui present serà, sol, emperò, que sia cavaller o persona qui en loch de cavaller per la magnitut de aquell en loch de cavaller fos haüt liure o aquella en loch nostre offirà. En lo cas, emperò, que noble aytal present no y fos, el mateix per Nós a la oblació offeridora vaja, la moneda, emperò, que per nostres oblacions necessària serà del protonotari nostre tinent los segells procur reebre ab acabament. Ajustans que en les festes damuntdites e tota hora que solempne convit farem lo primer camarlench si present serà, o en la sua absència l'altre, confits e totes les altres coses a l'offici de l'apothecari pertanyents portar e posar davant Nós no pretermeta qui lavors tast davant Nós faça.
Encara nomenys los damuntdits camarlenchs manam ésser diligents, mayorment aquell qui l'offici farà e lo sagell portarà, que cascuna nit les portes regoneguen de l'hostal on Nós s'esdevendrà pernoctar per sí meteix o per altre dels escuders de la cambra o dels uxers, e aquell qui haurà regonegut les claus de la casa man diligentment guardar per tal que, ço que Déu no vuyla, per no cauta custòdia occasió de escàndels fos donada. Abdós, però, los camarlenchs nostres dins
la nostra cambra jaer poran con se volran, l'un, emperò, d'éls, si san o present serà, a açò per deute sia estret, mayorment quant cascun d'éls jaer covendrà davant Nós. Emperò, cascun d'éls qui dins la nostra cambra en qualque manera jaurà per mellor seguretat de nostra persona armes militars ab sí e de prop totstemps appareylades haja e complides, e si en açò fer serà negligent de la quitació sua de
Aquestes coses encara a l'offici d'eyls pertànyer declaram, ço és, Nós vestir e despullar, e aygua ministrar con los peus lavarem als pobres o altres coses semblants exercirem, les quals a la taula no s'esgarden. Volem, emperò, que en la exhibició d'aquests serveys, prerogativa d'onor entre ells sia servada que
Enaprés, cor là hon més perill appar pus sàviament és faedor, als dits camarlenchs diligentment manam curar qu'en temps de guerres con a qualque host personalment Nós anar s'esdevendrà engir les tendes nostres totstemps sia provehit e mayorment de nits a seguritat de nostra persona de totes coses necessàries, mayorment de sufficient custòdia d'òmens armats. Hagen encara Nós sol·licitar que al fre de nostre cavall hòmens suficients per aptitut d'armes en cert nombre sien deputats e encara servents per covinent nombre e sufficient custòdia de nostra persona en aquell temps que cavalcarem en la host e sens la host aordonar en nul·la manera no relexen.
Açò més avant ordonam que
guardan-se ben que a negun sens carta ab nostre sagell segellada no dó en nul·la manera de les coses desús dites. E sertes, ell absent, relex la custòdia ab inventari a l'altre camarlench; abdós, emperò, absents al pus antiquit dels escuders de la cambra, si és present, la custòdia en les coses damuntdites ab enventari per ells sia comesa. Volem, emperò, que aquell qualque sia qui per la major part de l'any les damuntdites coses totes sots custòdia sua haurà tengudes al maestre racional de la casa nostra present, l'altre, si però en la cort nostra lavors serà, una vegada l'any de totes les coses rahó retre sia tengut.
Enaprés, per tal que lo grau jusà totstemps segons que
E per tal que les vestidures nostres e los altres appareylaments, de les quals a les vegades usàs totstemps con d'elles volrem usar, appareylades sien segons conveniència del nostre estament, volem que
Sien encara los camarlenchs que con Nós en tal manera per malaltia, la qual cosa Déu no vulla, seríem agreujats que no poguéssem de aytals coses remembrar, que en l'offici davant Nós o en la porta de nostra cambra sia celebrat per hores degudes e oportunes per tal que per la nostra infirmitat la divinal lahor
no sia lexada. Enaprés, con sabran Nós voler per l'ànima d'alcun deffunt sollenpna missa fer cantar, manen als nostres rebosters que juxta la ordinació per Nós feta sobre la luminària dels deffunts, la qual en escrits tenguen, appareylen brandons per aquells encendre en la missa damuntdita. Ajustam encara a aquestes ordinacions que tots los camarlenchs nostres sengles capítols d'aquesta nostra constitució, aytant con ells e aquells a qui ells són sotsmeses toquen, facen escriure ordonadament; e aquelles ligen sovinerament o ells líger se facen per tal que no ignoren ans observen ço que a lur offici pertanga; e encara si per colpa dels altres defalliment en alcuna cosa s'esdevendrà, degudament ells pusquen corregir les negligències dels jusans ministradors. E encara si alcuna secreta infirmitat, la qual Déu no vulla, se esdevendrà a nostre cors, aquella a neguna persona sens nostra licència no revelaran; encara més, que ab lo sagell nostre secret, lo qual a ells comanam, no sagellaran en alcun loch si donch aquí no vesien la impressió de nostre anell o altre senyal nostre del qual lavors en semblants coses usàssem.
Et encara novellament estatuïm que
Enaprés, encara injungim als dits camarlenchs que aquell d'ells qui lo segell secret portarà corporal sagrament prena e homenatge reeba en lo començament con primerament als officis seran appellats, ço és: dels ajudants de cambra e del sartre e sos coadjutors, dels rebosters comuns e dels altres del rebost, dels porters e sosporters, de l'escombrador del palau e de qui a l'offici de les tendes és diputat e dels adjutors d'aquell que bé e lealment en son offici se hauran e specialment engir la salut e conservació de la persona e estament nostres, los dampnatges per
lur poder esquivan e les coses útils procuran, e encara revelan a Nós si alscunes coses dampnoses sabien contra Nós per qualsque altres ésser procurades, o, si a Nós revelar no ho podien, açò revelaran a alcú dels dits camarlenchs en tal manera que pusquen a nostra notícia pervenir.
DELS ESCUDERS DE LA CAMBRA
A domèstich servey de la nostra persona en lo qual los escuders de la cambra dins los secrets de nostre colgament a Nós familiarment obsegueixen
Enaprés, per tal que l'offici a ells injunct pusquen sens greuge pus leu supportar, statuïm dos d'ells los pus antichs en l'offici de necessitat jaer en nostra reecambra cascuna nit e ab licència nostra o de nostre camarlench dos dels altres per divisides nits o setmanes, per tal que Nós, ço és saber, calcen e descalcen e altres serveys semblants facen, los quals a Nós familiarment fer se cové e privada. E con Nós cascuna nit s'esdevendrà en lo lit entrar, lo dit primer reebut deurà comoure e demanar a Nós quals vestedures l'endemà ordenarem de portar per tal que aquelles lo vespre apparell, les quals més durem elegidores. Enaprés, encara a ells injungim e manam que en qualque loch que ell dins la casa nostra pernoctar se convendrà, totstemps prop sí hagen les armes a lurs persones covinents e complides per tal que si alcun cas de necessitat s'esdevenia no fossen trobats de tot en tot inprevists, e si a açò fer necligència hauran, de la quitació d'un dia cascuna vegada sien punits.
Enaprés, a l'offici d'ells dits scuders pertany, disposam l'espasa nostra a Nós con cavalcar volrem ministrar o aquella davant Nós portar, si açò haurem manat faedor. Portaran encara lo capell de sol o de pluja e encara les vestedures qualsque quals portar farem denant Nós, e ells en aquestes e en semblants serveys totstemps volem ésser apparellats. Ajustants encara que aytant con ells bonament
poran, aprés los camarlenchs vagen prop de Nós, davant anants o en altra manera axí con mils serà covinent e opportú. Enaprés, manam encara dos d'ells per Nós ésser elegits a portar l'elm, l'escut e la lança ab la pocha senyera, les quals coses contínuament costa de Nós per costuma portar fem, axí en temps de guerra con en altre, e en lochs e temps opportuns. E aquell, ço és, lo primer elegit a aquest ministeri faedor, e en absència d'ell l'altre, e en absència d'abdós un dels dessús dits escuders per Nós elegidor, en temps de guerra, en la host, e en altra manera volents caminar de Nós saber no oblit per tal si per ell volrem o per altre les coses damuntdites ésser portades, per ço que Nós, esguardada la qualitat del loch e del temps d'açò, mils ordenar puscam.
Enaprés, per tal con a rahó és consonant diverses officis sots un mateix duch o cap con cas per ventura s'esdevendrà, deure los uns als altres ajudar e el defalliment d'un l'altre companyó sia tengut per egualtat regir e supplir. Emperamor d'açò, statuïm que si los copers, botellers, panicers o
Encara cura ells volem haver diligent que totes coses que a nostra persona són apropinquadores e per Nós en qualque manera contractadores, en tal manera sien procurades que de totes coses nocives a nostra persona de tot en tot sien alienes; e açò majorment per ells sia observat en les çabates e en altres coses que per alcú de la cort nostra o casa nos faran, les quals çabates reebuda primerament moneda dels camarlenchs fer manam per aquells. E encara en absència de tots los nostres camarlenchs o ells axí en altra manera empatxats que no poguessen en lur offici servir, volem que aquell qui primer serà appellat en l'offici exhibesca a Nós totes aquelles coses que a l'offici dels camarlenchs havem ordenat pertànyer.
Degen encara los dits escuders los lits nostres fer e apparellar, e guardar que la nostra cambra sia covinentment ornada, et guardar encara aquelles coses que hi són degudament ornades, e semblants serveys a aquelles comeses ells en la cambra exercir manam. A lur sol·licitut encara se pertanga que cascuna nit se prenen guarda que alcun defalliment en la cambra nostra no sia d'aquelles coses que aquí són acostumades de metre, ço és, que sia aquí vi e aygua suficient a beure, e açò per cases qui a vegades de nit s'esdevenen inprevisament candeles e tortices a il·luminar, espècies e confits a menjar, e armes encara covinents a la nostra persona complides d'un cavaller, les quals deuen cascuna nit prop de Nós posar per los perills qui alscunes vegades de nit se porien esdevenir preguardar no obliden. Les
quals coses, totes e sengles, reeben dels altres officials de la casa nostra als quals pertany sengles coses d'aquestes singularment ministrar. Aygua encara beneÿta a satisfer a la nostra devoció manam ells cascuna nit posar en lo cap del nostre lit, e d'aquestes coses e semblants cura hagen diligent.
E per tal que en los dits serveys no sien necligents, volem que cascú dels dits escuders de la ordinació nostra feta de l'offici dels camarlenchs, e encara d'aquesta present, translat en escrits hagen e tenguen per tal, ço és, que mils en les coses faedores pusquen ésser savis e diligents. Statuïm encara que
DELS AJUDANTS DE LA CAMBRA
Con les cambres de tot príncep no tan solament se pertanga que sien de belles cortines e draps ornades e per bellea d'aquelles decorades, ans encara convenga que aquelles sien ordenadament apparellades segons la nostra ordinació sobre açò feta, e tengudes a prop que de totes coses inmundes sien ab diligència guardades. Perquè engir lo regiment d'aquestes coses
Volem encara que s'esguart a lur offici ajudar a plegar e a desplegar los lits nostres e
los peus a tenir haver procuren, e lenyes per fochs en nostres cambres faedors, e encendre aquells, e apparellar de la festa de Tots Sants tro a la festa de Pascha aquelles coses e semblants segons la qualitat del temps. Lo dia de Rampalm encara rams qui en la processió seran portats procurar per Nós e nostres familiars sien estrets. Ordenants encara que, per les coses damuntdites axí faedores, de nostres camerlenchs moneda pendre no ometen, e d'aquella compte e rahó retre al nostre scrivà de ració sien estrets. Et volem que
E volem encara a l'offici d'aquests pertànyer con caminarem sella per los secrets de natura e aquelles coses que hi seran necessàries fer secretament a les azembles portar. Enaprés, ordenam que per los peus a lavar aygua apparellar no obliden, con serà necessari o a ells serà manat per un dels nostres camerlenchs. Ordenam encara que les cambres nostres en temps e hores degudes escombrar e mundar sien tenguts, e facen los lits dels escuders de la cambra, los quals en la nostra reecambra jaer s'esdevendrà. E encara con caminarem, la un d'ells primer vaja per tal que faça son offici. Sotsmeses, emperò, sien als camerlenchs en aquelles coses que per ells són faedores en la cambra, e a ells obeesquen ab acabament. Enaprés, no sien peresoses con engir lur offici vagar los convendrà als escuders de la cambra si mester serà ajudar. Als camarlenchs, emperò, sagrament e homenatge facen, que per l'offici d'ells mal a la nostra persona no esdevendrà, ans lo esquivaran, e
DEL BARBER
Per humanals necessitats, de les quals natura alcun hom munit de quantas vulla potència no ha fet exempt, Nós de offici de barbers freturam, lo qual
en l'offici de la cambra ajudant als ajudants en la preparació e ordonació del lit nostre e d'altre qualque qual ornament de cambra. E con s'esdevendrà los ajudants absents ésser, tots los serveys que a aquells pertanyen en la cambra aquest barber farà e supplirà, e dins nostre alberch, ab los escuders de la cambra, e no a lloure lo dit barber jaer serà estret. E con Nós en alcun loch transmudar s'esdevendrà, lo dit barber, segons que
Enaprés, si en fer les coses damuntdites e en altres incumbents als dits serveys fallirà, per cascuna vegada en la quitació d'un dia serà punit. Enaprés, per tal con exigent l'offici lo qual ha a fer lo barber sovinerament a la persona nostra més que
DELS MEGES DE PHÍSICA
Aquels qui la varietat dretament pensan de humana fragilitat devesexen per qual, ço és, a saber, discurriment de infirmitat sens entermessió de falla o per cauta contínua greugesa d'enfermetat en estremetat de corrupció se decorre, encontinent regonexeran quina és la utilitat dels metges e quina sia la necessitat de aquells demanada, per l'art dels quals e per la indústria moltes vegades la sanitat ja haüda és conservada, e encara la perduda és restaurada. E donchs ordonam que en la cort nostra ordinàriament sien
ab no enujada e curosa diligència curar facen. E si per aventura alscunes coses medecinals reebedores a Nós hauran ministrades, primerament d'aquelles tast façen denant Nós.
Enaprés, encara als metges nostres injungim que con alscuns dels domèstichs nostres o familiars seran cahüts en alcuna malaltia, d'aquests encara cura hagen diligent, e aquells per restauració de salut proveesquen segons que mils poran segons esperiència de la sua art, e mayorment de les persones a Nós acostades per sanch o per alcun grau de parentesch. E encara Nós en la taula menjants los nostres metges aquí appareyladament manam denant estar, e que Nós diligentment encauten per guardar de menjars incompetents e nocius; e si en qualque manera alcuna cosa davant Nós veninosa posar, o en altre qualque manera present ésser, vegen aquella tantost gitar facen d'aquí e remoure. Si, emperò, ço que Déu no vuyla, en alcun cas o per fet sinistre aquella cosa veninosa no previsament e soptosa preníem, decontinent remeys prenen segons que hauran vist expedient.
Enaprés,
E
DELS MEGES DE CIRURGIA
Per tal en medicina dues parts haver no és no coneguda cosa, la qual una phísica e l'altre sirurgia és appellada, e ja sobre la primera hajam provehit ordonants que
DELS ESCRIVANS SECRETARIS
Consegüens noms a les coses e estudiants ésser còngrua imposició de nom de l'offici dels secretaris ésser la qualitat del dit offici ó testifica, cor moltes coses secretes a la feel indústria dels exercents lo dit offici són comeses. Perquè en tal manera provehens disposam que
de necessitat con consell tindrem, volem ésser present, jatsia que amdós ésser y hagen. Enaprés, con escriure letres van e sens fruyt seria si donchs les dites letres a aquells a qui se drecen no
Ells, emperò, secretaris sots los camarlenchs ésser s'í estrets regoneguen, exceptat que ne als camarlenchs ne a negun sens nostra licència scrits secrets no mostren en nul·la manera. E la un d'ells almenys de necessitat dins nostre hostal en loch covinent, per tal que si necessitat s'esdevenia a escriure qualque sia hora haver puscam, jaga. Cometre encara a scriure en cas en lo qual de moltes letres occupats bastar no porien a aquells de la scrivania pusquen, sol que no fossen coses molt secretes, en lo qual cas no volem que sia fet sens nostra licència special. Volem encara e, sots pena de perdre la quitació de dos meses, a ells manam que totes letres les quals per ells fer s'esdevendrà registren, e encara aquelles les quals Nós ab mà nostra pròpia escriurem, si donchs de nostra volentat no les lexàvem. Ells encara declaram de totes quantitats per ells reebedores d'aquelles letres que per preu espatxaran sien tenguts retre comte cascun any al nostre maestre racional. Volem encara que de nostra cort no s'absenten en nul·la manera, sinó obtenguda de Nós special licència.
Enaprés, per tal con al pus antich per lo pus novell honor és deguda, per tal que l'altre qui primer serà estar en l'offici damuntdit sia honrat, manam e ordonam qu'en totes coses tocans l'offici lo primer davant a l'altre de prerogativa gausesca, e sagrament a Nós facen que bé e lialment en l'offici lur se hauran e que aquelles coses que de nostre secret són, les quals ells axí per letres les quals scriuen con en consell sabran, secret tendran. E encara, per tal con per rahon de lur offici en diverses maneres ab Nós han a participar e per Nós letres escrites e altres coses per ells escrites són contractades discretament proveents, manam que sagrament e homenatge a Nós facen de esquivar aquelles coses les quals a nostra salut serien contràries, e si les sabien a Nós aquelles degen revelar. Ajustans que per ells no és feta ne
DE L'ARMADOR REAL
Altitut de real cadira mayorment establida en rectitut per conservació e sotsministració d'aquella molt fretura d'armes, axí, ço és, que Nós en aquelles volents
entendre, perquè les armes, mayorment de nostre cors ab pulcritut de bellea e congruents sens lesió sien servades e entires, ço és, a saber, que no sien corroses per roveyl o per altre esdeveniment foran no
Ordenants que per lo servey de nostra persona almenys armes complides de les mellors que trobar ne fer-se poran per diverses maneres almenys per
Consegüentment, encara ordenam que cascuna nit l'armador deja liurar a un dels escuders de la nostra cambra armes complides de la nostra persona per tal que aquelles posen de prop lo nostre lit, e si per aventura per alcuna cosa manaríem les armes nostres costa Nós en alcun loch ésser portades oltra aquelles les quals los escuders han a portar, lo dit armador aquelles ab sí port axí prop Nós que con les demanarem sien apparellades. E aquest armador serà als camarlenchs sotsmés, als quals encara con demanaran de les armes nostres compte haurà a retre e rahó. Perquè guart-se que totes les armes prena ab inventari e reeba e sia diligent, que en escrit pos con a alcuna persona alscunes armes haurem manades
liurar o donar; emperò, diligentment se guart que a algú no prest ne liure de les coses damuntdites sens carta ab nostre segell segellada. Enaprés, con s'esdevendrà Nós voler armes pendre, majorment en temps de guerra, sia l'armador molt diligent e no peresós que les armes a Nós necessàries tenga totstemps apparellades, e encara que aquelles en temps de guerra pus sovinerament regonega. E armes complides de nostre cors e totes altres dins la nostra tenda meta, e complides armes de cavalls a nostre cavalleriç liurar no ometa. E resnomenys de les dites nostres tendes cura haja, que per los hòmens a açò deputats aquelles parar e fermar faça en lo loch on lo nostre penó posader serà fermat, e per tal que con d'aquelles volrem usar algú defalliment no puga ésser trobat.
E si l'armador serà alscunes vegades per enfermetat o per absència o per altra manera rahonablement embargat, en aquell cas son offici coman a un dels escuders de la cambra, e l'inventari que ha de les armes liure a aquell, lo qual Nós o nostres camarlenchs cascuna vegada durem nomenador. Enaprés, volem que a Nós l'armador faça sagrament e homenatge que per fet seu dampnatge a nostra persona no vendrà, ans esquivarà per son poder aquell lo qual sabés a Nós en qualque manera poder esdevenir, majorment per aquelles coses les quals a la sua custòdia són comeses, e allò a Nós no
DE LA GUARDA DE LES TENDES
Per execució de justícia, per la qual les terres e sotsmeses nostres de no degudes offenses o treballs defensar som tenguts, posada a Nós quantque quan necessitat de guerrejar per contrastar als enemichs per ventura o per altres semblants rahons per les quals en armes no
E con Nós de necessitat sots aquelles tendes ésser s'esdevendrà, lavors aquell qui guarda serà d'aquelles tendes que lavors usar haurem diligentment e sàvia més que en altre temps aquelles regonega, e de dia e de nit custodesca. E si alcun defalliment o esquinçadura hi veurà, encontinent aquell repar e esmén. E volem que lavors ab sí haja alscuns altres persones en açò expertes que sàpien e puguen a ell con necessari serà en tals coses ajudar. Ell encara en aquell temps tota hora prop de la nostra tenda contínuament jaga e transnuyt; e volem que per totes les coses que ell deu fer sia sotsmés al nostre armador reyal, e als nostres camerlenchs sagrament e homenatge farà, lo qual l'armador nostre reyal és tengut a Nós fer.
DEL SARTRE E SOS COADJUTORS
En bellea e composició de vestedures és esguardadora condició de persona, ço és, los vestiments a quines persones convenguen, cor preciositat en vestidures, les quals en persones humils ergullosa seria reputada e vana, per auctoritat de la dignitat en altres covinent e honesta és reputada, cor cuberta de cors e comportaments denuncien hom savi segons que aloure lo savi ho testifica.
E per tal que per vestidures pertanyents a nostre estament totstemps, con ops e temps serà, sien apparellades, ordenam que en la cort nostra sia un sartre sufficient qui dins la nostra casa faça totes les vestidures a ús de nostre cors deputadores. E guart-se que alcuna persona no coneguda o per qualque altra manera sospitosa aquelles vestedures no contracte, e encara que en públich esguardament de gents aquelles no faça, mas en qualque loch separat de comú entrament, per tal que de cascuna part perill e tota estranya suspició sia remoguda. Enaprés, encara volem aquest sartre tota diligència haver que algun defalliment no sia perquè les vestidures noves en los altres temps e en les festes per Nós ordenades no hajam. E sobre açò e sobre les altres coses necessàries compradores a açò sol·licit los camerlenchs e els altres als quals pertànyer haurà vist, e encara, si necessari serà, ell mateix ho compre. En altra manera, si ell en colpa serà que les vestidures no hajam en temps per Nós lavors ordenats, privat ell ésser volem de la meytat de la quitació de dos meses, la qual de nostra casa reebrà; manants certament a ell, per tal que no pusca ignorància d'aquella ordinació al·legar, que aquella en escrit haja e observe. Enaprés, disposam que lo sartre reta rahó de les reebudes e despeses, les quals a fer ha per rahó de son offici, al scrivà de ració, e encara sàpia s'í ésser sotsmés als camarlenchs; faça encara a Nós sagrament e homenatge axí con l'armador.
Enaprés, ordenam que dos altres jóvens per Nós sien elegits qui, ell absent o en altra manera rahonablement occupat, lo pus antich en l'offici en fer les vestidures nostres supplesca les sues veus, los quals encara al dit sartre ajuden en cosir si opportú serà, e en mundan e espalman con ops hi serà les nostres vestedures e semblants coses en alcun loch net e secret a açò apte. Aquests, però, volem donar honor al sartre per rahó de son offici; emperò, seran sotsmeses als camarlenchs e faran sagrament e homenatge a ells, axí con lo sartre a Nós fer és estret.
DE LA CUSTURERA E DE LA COADJUTORA
Allò qu'en les vestidures nostres manam e volem observar, ço és, que no
La coadjutora, emperò, sua, per Nós elegidora, en la sua absència o en altra manera embargada, aquelles coses que seran de nostra persona lavar sia tenguda e les altres coses faça segons que porà, les quals la dita costurera era faedora; e encara en la sua presència a aquella ajut e tovalles, les quals en nostra taula se tenen, e draps de lits d'aquells qui en nostre alberch jaen, con necessari serà, lau. E sia sots los camerlenchs e a la un d'ells faça homenatge ab sagrament, axí con la costurera damuntdita.
DE L'APOTHECARI
Qualsque coses per manera de medicina o de menjar per Nós prenedores o denant Nós posadors s'esdevendrà presentar deguda cosa és no per no coneguda persona, mas per feel e provada sien confites e contractades, per la qual, ço és, a
saber, més nèdeament e honesta sien confites per tal que alguna no
Guart-se encara lo dit apothecari, a la cura del qual specialment açò pertànyer sàpia, que de les damuntdites confeccions e luminaris algun defalliment en nostra cort no sia. Enaprés, con caminan en alcun loch irem, deurà l'apothecari lo coadjutor seu davant trametre per tal que en lo loch d'on partirem ne en lo loch destinat al qual irem de confits e il·luminaris fretura e defalliment no sia trobat; ne encara volem que aquestes coses o altres, les quals a son offici pertanyen, cometa a altres sinó a aquell qui serà reebut a ell coadjutor.
Enaprés, ordenam que
Enaprés, volem que l'apothecari un coadjutor haja per Nós elegidor en l'offici de la sua apothecaria entel·ligent o en alcuna manera scient, qui a ell en confegir, si necessari serà, o altres coses faén ajut, al qual encara en la sua absència cometa aquelles coses que a son offici són incumbents o comeses, lo qual coadjutor deja ajudar als altres officials con en son offici propri ell entendre no caldrà; e aquest coadjutor jurarà e homenatge farà als camarlenchs e a ells obeyrà, axí con lo dit apothecari fer e obeir és estret.
DELS REBOSTERS MAJORS
Con res no és dit perfet si donchs de totes les sues parts no fa menció, e per tal que açò que lexam no siam vists menysprear e que ignorància no pusca ésser al·legada, de la manera dels servidors del nostre palau reyal duÿm ordenador. Emperamor d'açò, en la nostra cort dues bones persones, generoses e feels, volem ésser deputades, la cura dels quals sia principalment del primer reebut en l'offici guardar tota la vaxella d'aur e d'argent, la qual acostumam usar en nostre palau, axí de nostra persona con de nostres domèstichs, e aquella reebrà ab inventari dels nostres camarlenchs e tendrà aquella per ells; e encara sien tenguts que la vexella que a nostre beure e a la taula nostra real posar serà aordonada (a hora convinent) el mateix al draçatori port, e aquella que per nostres domèstichs serà usadora per lo sotsreboster e altres de l'offici portar faça, guardant-se molt diligentment que la damuntdita vexella nèdea e de coses inmundes sovén reguardada axí sia, que negunes coses no s'í puguen ésser perpensades als nostres huyls abhominables; e les damuntdites coses totes a hora convinent al nostre rebost, en la manera que portades les hauran, per ells sien retornades.
Tenguts encara seran de guardar o fer guardar fruytes, fromatges, tortes, candeles, sucre, salses, sal e semblants coses qui axí per Nós con per los nostres familiars en nostra cort seran usadores. E les dites fruytes, fromatges, sal, tro a la taula on Nós menjarem portar degen, e aquelles liurar al nostre majordom per posar davant Nós; e aprés, de l'aygua o del vi, ab lo qual seran lavades aquelles que bonament lavar se poden, feelment lo tast facen. Volem encara que tota hora que fruytes e fromatges s'esdevendrà afollar en tal manera que a nostres domèstichs no fossen competents a posar per los dits rebosters, decontinent als almoyners sien distribuïts, e per los dits almoyners als pobres de Jesuchrist donar manam; e axí meteix, con s'esdevendrà Nós anar per camí, volem ells aquestes coses servar. Les coses encara damuntdites guarden tota hora e escriven servada la ordinació ja per Nós feta sobre açò, la qual en escrit hagen e observen, e garden-se
que tast facen sobre les coses damuntdites, les quals a Nós prenedores en qualque manera seran davant Nós posades.
E con Nós s'esdevendrà caminar, la un d'ells o
Encara ab diligència ell manam haver e tener en escrit la manera que
Enaprés, con sabrà Nós voler per l'ànima d'alcun deffunt missa solenne fer celebrar, per tal que sàpia nostra volentat sobre lo nombre de les tortes il·luminadores en la dita missa, los nostres camarlenchs sol·licit diligentment, e aquelles tortes e encens haver curosament procur de l'apothecari. Los rebosters
e los altres, emperò, de l'offici del rebost qui per Nós seran deputats en les coses pertanyents a lur offici per lo dit comprador faedores de les coses damuntdites si deure reebre personalment, e aquelles scriure regoneguen obligats ésser de retre compte tots dies al mayordom e a l'escrivà de ració. E en temps en lo qual s'esdevendrà Nós caminar, ell e aquell qui primer irà axí faça que en qualque loch on irem, axí com de nostra celsitut se pertayn compliment d'argent e de luminàries, tovayles e altres appareylaments a servey nostre trobem.
E no
Ordonans encara en nostre rebost ésser deputat
que són faedores per los dits officis notícia plena haja, translat e ab sí tenga d'aquelles; e aquell sagrament e homenatge faça al camarlench, e obediència serve que
DELS REBOSTÉS COMUNS
Digna cosa e acordant a rahó estimam que totes aquelles coses les quals dins lo palau nostre ab tal orde eximent reeben que neguna cosa imperfecta seguir no
E per tal que negun defalliment de les coses damuntdites no sia, preguarden-se diligentment e atent per les taules discurrents e molt diligentment en les coses desús dites esguardan, los quals als rebosters e al sotsreboster nostres engir lur offici obeyr sien tenguts. E encara aygua a nostres domèstichs, abans de menjar e aprés de menjar, exhibir sien estrets si donchs lavatori covinent e opportú aquí no és. E si s'esdevendrà Nós de loch a loch anar,
Açò per aquell volem que sia fet qui en l'offici serà primerament reebut, dón en scrit aquelles coses que per nostres rebosters són faedores ab sí tenguen e en lo cas aquest diligentment observen e als camarlenchs obeyr sien tenguts. E per tal con en lo present cas e en altres poden moltes vegades les fruytes nostres
e altres coses de les quals la nostra celsitut usa pertractar, per tal en ells lexar negligentment no siam vists, aquelles coses les quals en los altres a Nós ministrans havem davant esguardat, ordonam que aytal sagrament e homenatge a un dels camarlenchs nostres de fer sien estrets, lo qual los rebosters nostres especials a Nós són tenguts de fer, axí que ràbia no desidora de coses nocives pugam aytant con porem esquivar.
DE L'ESCOMBRADOR DEL PALAU E LAVADOR DE L'ARGENT
De la nostra serenitat molt se pertayn que pus en lo denejament de nostres cambres havem desús ordonat que en lo nostre palau, en lo qual per rahó de menjar ab nostres domèstichs cascun dia de necessitat nos cové usar, entenam. Per so,
DELS UXERS D'ARMES
Per tal con a real estament no
condició de persones licència de propincar a cascuns sia attribuÿda. Emperamor d'açò, ordonam que
E per tal con en aquells qui han experiència e qualque sia fet és creedor, ordonam que
E a l'offici d'ells encara
damuntdits aquí alcuns ésser trobaria, si donchs per rahó Nós no u vedàvem, exir ell faça, cor de honestat ésser no jutjaríem si a nostres secrets sinó a aquells qui hic són deputats o admeses eren.
Los porters e sotsporters sots obediència d'ells són. E si los dits porters o sotsporters en l'offici lur delenquien, a la quitacion de
DELS PORTERS DE MASSA
Pertany-se que real magestat, la qual los sostsmeses ab diverses maneres en pau e en justícia defén, a custòdia de la sua persona en diverses maneres e ab diverses officis preven proveesca. Emperamor d'açò, oltra los uxers d'armes porters a custòdia de la nostra persona
E per ço, car a la experiència del dit offici se pertany fer desar les gents davant la nostra presència en tot loch, volem ésser portades per ells maces.
A manament, emperò, dels dits uxers los dits porters anar e complir los manaments d'aquells sien tenguts, e encara a manament de nostres consellers e secretaris en la vila on Nós serem là on trametre los volran anar no recusen; les portes de nostres cambres foranes per ells volem ésser guardades quan per altres affers no seran occupats, en lo qual cas, per guardar les dites portes, necessàriament dos d'aquells hi romanguen, axí que sinó segons que degut serà en nostres cambres a alcun entrament per ells no sia donat. Volents que al nostre camarlench sagrament e homenatge facen que tot perill de la nostra persona esquivaran, e totes coses les quals a Nós nocives ésser poguessen a Nós aquelles decontinent revelaran, e que
DELS PORTERS DE PORTA FORANA
E per tal cor la guarda de nostra persona, la qual als porters és comanada, axí per anar denant Nós com per guardar les portes de nostres cambres, deguda cosa no és que sovinerament porters sien trameses, per ço provehim ésser ordonat que
altra part portada. E encara a manament del canceller, vicecanceller, consellers, secretaris, uxers e porters iran dins la vila en lo loch on Nós serem, là on de manament nostre los trametran; ells, emperò, als uxers volem ésser sotsmeses, e sagrament e homenatge al camarlench faran semblant que
DEL POSADER
No tan solament alberchs convinents als grans prínceps e grans senyors són assignadors, ans encara a tots aquells qui per servir les sues persones per rahó de lurs officis les sues corts seguexen és necessari. Per ço, ordenam que, quan Nós caminar s'esdevendrà, un porter, lo qual posader serà nomenat, irà davant al loch predestinat Nós deure anar qui dó e assigne
E no
dit posader jur en poder de nostres camarlenchs o de un d'aquells que en fer lo dit seu offici bé e lialment, tota parcialitat foragitada, se haurà a cascun segons sa condició, e de son offici esguardada la granea del loch posada convinent donan.
DELS ALGUTZIRS
Digna veu és del regnant per magestat a leys per les quals aquella inestimable virtut de justícia que és constant e perpetual volentat son dret a cascun donant, negligén pròpria utilitat per tal que serve comuna equitat, és co
Perquè duem proveÿdor dret orde de dret amplectan qu'en la cort nostra dos cavallers, los quals algotzirs volem ésser nomenats, sien instituïts entre los estants de nostra casa e de la regina e en familiars o seguidors d'aquells, o sien del regne nostre o d'altres terres nostres, o sien de regnes o terres estranyes, lo damuntdit offici haja tota juridiccional potestat, la qual costuma concernents. Per aquest present edicte manifest a tots fem que qualque qual estant del regne nostre o d'altres terres nostres o estant estrany segons que dit és, reebut serà de casa nostra o de la regina, entena per aquell fet de la recepció damuntdita si ésser sotsmés a tota jurisdiccional legítima potestat dels dits alguatzirs o a tota franquea o privilegi d'alcun loch o terres si haver renunciat en quant los dits alguatzirs en alcuna cosa empatxar poguessen, con açò a la dita recepció entenam que
En la dita jurediccional potestat legítima declarants, ordenam que
los dits alguatzirs sien presents, lavors con de les dites coses serà feta requesta per instància de actor o accusador qualque qual, o quant serà feta denunciació dels crims comeses, o quant per Nós o el canceller o el vicicanceller segons que dit és, o per los oÿdors nostres, serà remesa a aquells supplicació d'aquelles coses feta. A aquestes coses ajustam útilment proveens que
A les damuntdites coses enadents que quantes vegades los dits alguatzirs, per raó de lur offici de scrivà, freturaran un dels escrivans de la nostra escrivania assumir no ometen; declaració, emperò, de les paraules premeses ajustam d'aquest edicte seu pus clar retre cobeejants perquè presents los alguatzirs ésser deïm aquells qui nos seguexen estants en lo loch on Nós serem o pertinències d'aquell a nostres serveys apparellats.
No és encara ignorador que entenam majors causes criminals ésser aquelles les quals de custuma de dret o ordinació nostre donen pena de mort o abscisió de membre o exill perpetual, de públichs crims són proposats; poques, emperò, causes ésser aquelles entenem, les quals d'altres crims són agitades; e grans civils ésser aquelles que són de quantitat de
Còngrua cosa per açò ésser sanccim que sentència alcuna donan derrer supplici o toliment de membre, o exili, o privació d'offici o de benefici de nostra casa, los alguatzirs no promulguen contra alcun dels nostres domèstichs; quantque quant, emperò, alcuna causa civil o criminal contra alcun dels sotsmeses als officis de majordom, camerlench, canceller e maestre racional serà endreçada, los alguatzirs conexents, en principi de la causa e en la fi, degen assistència de
camarlenchs, canceller, o en absència sua del vicicanceller e maestre racional adhibir; e si causa alcuna, civil o criminal, contra alcun estant de casa de la reyna serà proposada, los alguatzirs conexents, en principi e en la fi de la causa, haver hagen assistència del majordom de la reyna. E aquestes matexes coses disponem ésser observades si contra alcun dels familiars o sequaces dels damuntdits causa alcuna serà dreçada. E de la causa, principi e fi, declaració les sobres dispostes coses clarament testimoniegen.
Volents part açò a perill de fuyta dels criminoses provehir ajustam que on que on dels criminoses de nostra cort ixents de qualque estament, offici o grau fuyta sia duptadora cascun alguatzir pusca pendre lo criminós, jassia encara en causa d'aytal criminós procehir absolutament no pusca ultra la jurisdicció sobreposada, en la qual no
Enaprés, los dits presoners o encarcerats facen punir per penes degudes, segons que per nostra provisió o juhí real serà declarat, e ells meteys anar tro al loch on la punició serà ordonada faedora, ço és, de mort, o enderrocament de cases o alberchs, o destruÿment de béns seents, o mutilació d'alcun membre si donchs oreyla no és. Decernents que lo dit offici exercesca lo pus antich en
l'offici, dementre que amdós presents seran en la nostra real cort, e lo pus antich absent per l'altre volem lo dit offici ésser regit. E aquells de son offici licències de partir de la cort donar pusquen e punir aquells de son offici si fallit hauran en lur offici de la quitació d'un mes, o menys segons lo delicte que fet hauran. E volem encara los dits algotzirs ésser estrets de fer a Nós sagrament que en lo dit lur offici se hauran bé e lialment, e les confessions, processes, sentències e tots altres enantaments que davant ells se faran secrets tendran; e homenatge fer encara que tot dan nostre e de nostra persona de tot lur poder esquivaran, e que tot profit nostre e de nostra persona que a lur notícia pervendrà a Nós con pus tost poran revelaran, e que no han fet ne faran alscunes coses perquè les coses desús dites no pusquen complir.
DELS HÒMENS DE L'OFFICI DE L'ALGUTZIR
Per tal que sia obviat a propinqüitut sovinerament inherent defugir als delats per temor de penes emposadores dels crims comeses, per ço, en la nostra cort per los criminoses pendre a l'offici de l'algutzir
Encara los dits hòmens volem ésser diligents que cant nos covendrà cavalcar per la ciutat o en altre manera, si ja per camí no era, los dits hòmens, o dos almenys, adhibir lo nostre càrcer provehit de guardes sufficient davant Nós ab vergues congruents vagen. Enaprés, manam que
ACÍ COMENÇA LA
DEL CANCELLER
Per tal cor magestat real de grau molt gran és exalçada e moltes vegades en grans negocis se gira, per ço les letres d'ella proceents són per juhí de hom excel·lent corregidores e a forma còngrua de dret e de rahó tornadores. E axí manam per aquesta profitosa sancció que en la nostra cancellaria haja un canceller, lo qual volem ésser arquebisbe o bisbe qui sia doctor en leys; e en cas que arquebisbe o bisbe doctor en leys no fos, volem que altre doctor en leys, no contrastant que prelat no sia, sia reebut qui les letres nostres líger e corregir a forma sufficient reduyr, e de sa man pròpria en la fin de cascuna ab menys letres que porà son nom sotsescriure sie tengut, e sotsescrites, per un escrivà de manament o de registre, o per lo missatgé de verga de la cancellaria, o per altre porter trametre aquelles decontinent no oblit. Tota hora, però, se guart que en lo manament de cascuna de aquelles sia contengut que són manades per Nós o de part nostra als
escrivans de manament de nostra scrivania per alcun de nostre conseyl o secretaris; e encara aquelles que per nostres oÿdors seran provehides o manades justícia tan solament contenents e comissions de aquella; però sia diligent e attent que aquelles que gràcia contendran qualque qual a la cancellaria vénguen closes ab lo sagell d'aquell qui manades les haurà segellades en la clausura; e en lo manament d'aquestes sia contengut con seran vistes per aquell qui les haurà manades.
Sia encara diligent de totes aquelles coses les quals a la cancellaria nostra pertànyer en alcuna cosa sien conegudes; volents, però, que si per Nós sens mijan o de part nostra per alcun de nostre conseyl o dels secretaris són manades, o per los oÿdors axí con per lur offici ells poder manar havem ordenat, no contrastant que de part nostra Nós manaríem al damuntdit canceller o vicecanceller o als escrivans de la dita scrivania o al alcun d'ells alcunes letres, les quals, injustes o per qualque manera no degudes, a arbitre del canceller reputades recús aytals letres subsignar si donchs lo segon manament nostre de certa sciència no y era subseguit.
Enaprés, per tal cor a aquell al qual ço que és més s'atorga ço que menys és consentir enich no reputam letres justícia contenens, encara summària expedició o sens plet, per son propri moviment manar e subsignar pusca, axí con les manades per los altres se esguarda poder corregir. Guart-se, però, de la present concessió en tal manera no abús que l'offici dels oÿdors se
E per tal con en nostres conseyls per los nostres conseylers en les coses deïdores per ells conseylan sia orde degut per rahó observador, duem statuÿdor ab aquest edicte que tota hora que en nostres conseyls se discutiran alscunes coses sobre las quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels
conseylers qualsque quals dir son conseyl convendrà, lo dit canceller injunga primerament als altres que no als majors que diguen ço que sabran conseylan, car meylor és que los dits dels altres sien corregits per los dits subsegüents dels majors que si los dits dels majors se corregien per los dits aprés subseguits dels altres; e si els mayors primerament dehïen aquelles coses que veurien ésser conseyladores, per aventura aytal occasion de mala absordidat se donaria que
Enaprés, volem que
Volem encara si alcun domèstich nostre mostra a ell albarà del panicer major nostre con la sua bèstia serà morta en servey nostre, o del cavalleriz nostre, con serà retuda a la cort nostra per affollada, albaran sagellat ab son sagell manam ell sia tengut manar fer; cartes debitòries, si és cavall, de
Ordonans encara e volents a son offici pertànyer que tots qualsque quals als quals públic offici de judicatura o de notaria serà atorgador, de la sufficiència e de les altres coses decents examín diligentment e aquells los quals sufficients veurà ésser espeech liuran a ells l'offici destinat. Si, emperò, s'esdevenia lo dit canceller per alcun cas no poder seguir la nostra cancellaria, lavors lo loch seu al nostre vicecanceller cometre no ometa. Declaram a ell ésser sotsmeses prelats, capellans, clergues, doctors savis en dret de conseyl o de casa nostra estants, en los cases, emperò, en los quals no contradien canòniques sanccions, e los oÿdors e los promovedors cavallers scrivans nostres; los scrivans, però, al maestre racional de nostra cort, per rahó de son offici, sotsmeses tan solament foragitats; e a aquests licència de partir de la nostra cort, segons que a ell serà vist, puscha donar, exceptats aquells qui de nostre conseyl seran ennobleïts, cor als resplandents conseylers nostres e secretaris scrivans per Nós tan solament és aytal licència consentidora. E pusca lo dit canceller los sotsmeses a aquell si haurà trobats ells
negligents en lur offici corregir a quitació de un mes o enjús segons que a ell serà vist faedor perdedora condempnan.
E per tal que bé e lialment les coses damuntdites sien perfetes per lo dit canceller, lo dit canceller sagrament a Nós fer sia estret que en totes les coses damuntdites lealment se haurà e que res no ha fet perquè al dit sagrament inviolablement observador pusca obviar. Encara no oblit dels escolans de la cappella de la almoyna e dels infants qui de la almoyna són nodrits sagrament e homenatge reebre que per fet o conseyl d'ells dampnatge a nostra persona no venrà, mayorment per aquelles coses que ells contracten e que Nós encara contractam, e que res no han fet ne faran per què les coses damuntdites no pusquen fermament observar. Encara que con de nostre conseyl, segons nostra ordonació dels conseylers ésser sia sanccit, volem que
DEL VICECANCELLER
Con humana fragilitat no sufirà usar hom de contínua sanitat corporal, cobeejans que l'offici no poch de nostra cancellaria en la qual tots los negocis justícia concernents, los quals a la nostra cort són devoluts, són espeegadors per alcun accident no pusca freturar de governador. Emperamor d'açò, ordonam qu'en la damuntdita cancellaria
Encara ell volem haver diligència que les letres les quals sobres les supplicacions són manades complidament contenents lo fet en la supplicació contengut sien diligentment espatxades, en tal manera que en açò defalliment, lo qual a nostres géns greuge no poch poria donar, no sia atrobat. Ordonants
enaprés que tota hora que s'esdevenga nostre canceller no poder seguir nostra cancellaria, aquelles coses que per lo dit canceller són ordonades (e altres coses faedores en l'offici de la dita cancellaria) lo dit vicecanceller tenir e complir en totes coses no ometa, e totes les altres coses les quals lo dit canceller en escrit haver és tengut ab sí en escrit haver no releix. E los sagraments los quals lo canceller és faedor lo vicecanceller a Nós faça ab acabament.
DE L'OFFICI DEL PROTHONOTARI TINENT LOS SEGELLS
E si de la provisió e subsignació faedores en les cartes o letres e privilegis de la nostra cort real proceÿdores persones dignes letrades e sufficients ab cura diligent havem ordonades per tal que les continències o tenors de aquelles degudament, segons que a la nostra celsitut se pertayn en justícia, per totes les sues parts sien fundades, no ab menor sol·licitut és per Nós perpensadora que a custòdia e guarda dels nostres segells, en los quals la nostra real magestat és presentada, e per impressió dels quals les dites letres e cartes son obeÿdes e segellades, e encara a correcció e a esmena de aquelles si en bella retòrica o bon latí e juxta lo nostre estil seran corregidores, una bona persona de feeltat aprovada e almenys en sciència gramatical bé instruÿda per Nós volem ésser aordonada.
Perquè volem e ordonam que en la nostra scrivania sia
Guart-se, emperò, que letres alcunes no segell, salvant aquelles que on lo manament en lo dors de la letra veurà per Nós o alcun de nostre conseyl de part nostra o per los secretaris scrivans ésser manades; encara aquelles que per los oÿdors nostres seran provises justícia tan solament contenents. E per tal que
totes coses segons nostra volentat mils proceesquen, al dit protonotari nostre manam que alscuns rescrits, privilegis perpetuals, confermacions de privilegis o donacions de coses no mobles o de jurisdicció contenents, segellar no presumesca si donchs de nostra boca a la sua manament d'açò no havia, o ab lo segell de nostre anell closes e segellades no vehia.
Volem encara e ordonam que de totes aquelles letres, cartes e privilegis que de la nostra scrivania exiran reeba lo preu e salari lo qual sobre les taxacions de les letres havem ordonat; e per tal que aquell pusca mils inviolablement observar, volem que còpia de aquell en sí tinga, e de la moneda que d'aquí exirà cascun ayn volem ell compte retre al maestre nostre racional. E si alcunes letres taxadores a arbitre seran, qui en la dita taxació declarades no sien, lo dit protonotari nostre, observada moderació e taxació congruent, aquelles a arbitre seu taxar pusca, cor la consciència d'ell sobre açò de tot en tot carregam.
Volem encara que als escrivans de manament en fer totes escriptures faents per la nostra cort e als adjudants de la scrivania en totes les coses que a l'offici de la scrivania se pertanyen manar pusca; e si en açò seran negligents, que aquells en la quitació de
DELS SCRIVANS DE MANAMENT DE LA NOSTRA SCRIVANIA
La escrivania nostra cobeejants en tal manera disposar que a tots per lurs negocis en aquella anants despatxada expedició sia appareylada e, per tal que l'offici de l'escriure pus leugerament e pus perfeta sia complit, sanccim e ordonam que d'aquí anant en la dita nostra scrivania ordinàriament sien
bons e sufficients e feels, qui letres escrisquen e totes altres escriptures a la scrivania pertanyents. Encara volem que en les letres les quals sobre supplicacions seran atorgades e
Manam encara que a manament de tots de nostre conseyll, encara del canceller e vicecanceller nostres fet de part nostra, o per los oÿdors e secretaris e scrivans, sens nostre manament, segons que a l'offici d'ells pertayn, letres e altres scriptures a ells injunctes facen; mas los noms d'aquells qui les letres de paper fer hauran manades en aquelles posen, so és, en aquesta manera, que on lo sagell deurà ésser posat meta son nom: Yo, aytal, per manament del senyor rey fet a mi per aytal. Encara que quan privilegi o carta de pergamí Nós a qualsque quals o de qualque atorgament farem ab sagell pendent, manam que en la jusana part, ço és, en la partida on se comença legir sots lo doblench de la dita carta o privilegi son nom per les paraules desús dites escrisqua, ajustant que aquell qui la haurà manada la ha vista e regoneguda.
Volem, emperò, que quant se manaran a ells privilegis o letres per alscuns de nostres conseylers de part nostra qualque gràcia o justícia favorable contenents, ans que aquelles letres sagelladores sien portades, les mostren a aquells qui les hauran manades per tal que aquells manants vegen si segons nostre manament proceexen e en lo dit manament se contenga, axí con damunt és dit, que aquelles han vistes e regonegudes. Ajustants en açò que en tots privilegis o cartes de donació perpetuals per Nós atorgadores, qui ab sagell, ?ahó o ab bulla seran segelladores, sots la derrera línea del dit privilegi o carta serà escrit nostre senyal ab títols de tots nostres regnes e comtats segons que dejús appar; e aprés
Senyal d'en Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó, de València, de Mallorcha, de Cerdenya e de Còrcega, e comte de Barsalona, de Rosselló e de Cerdanya.
Testimonios són: Infant en Pere, comte, etc.; Infant en Ramon Berenguer, comte, etc.; Arnau, archebisbe de Tarragona; Infant en Jacme, etc.; Sanxo, bisbe de Taraçona.
Senyal d'en Mateu Adrià, protonotari et tinent los segells etc.
Per los oÿdors. Escrisquen encara les letres les quals per la part dels dits oÿdors, per rahó de lur offici, a qualsque persones s'endreçaran.
Els damuntdits, però, escrivans volem ésser sotsmeses al canceller e vicecanceller nostres e al protonotari e tenent los segells. Enaprés, guarden-se los escrivans damuntdits que letres ni altres scriptures a lur offici pertanyents a alcun scriure no cometen, sinó tan solament als seus escrivans e dels secretaris nostres en aquell cas que a scriure les coses damuntdites bastar no porien. Guarden-se encara que les escriptures les quals ells faran, per altres no puguen ésser esguardades o vistes, ne transcrit de letra alcuna prenedor dels registres o d'altres scriptures de la scrivania, sinó de consentiment del canceller o vicecanceller o protonotari nostre a alcuna persona fer o liurar no gosen en alcuna manera.
Manam encara que
DELS AJUDANTS DE LA NOSTRA ESCRIVANIA
Esguardants ab dreta consideració que axí per la nostra magnificència privilegis, cartas e letres, gràcies e provisions per diverses manaments són tot dia atorgadores, e aquelles són per dreta justificació abans que de la nostra cort isquen per certa persona veedores, norresmenys a tolre tota occasió de mudar la substància o falsificar aquelles retinents transumpts a perdurable memòria en la nostra cort real de aquelles provehir, entenem que certes persones sien ordonades per Nós e eletes per l'offici dels quals sien les dites coses en los nostres registres scrites e meses. Perquè volem que en la dita scrivania, oltra los escrivans de manament per Nós ja ordonats, sien
Manants als dits adjudants que assíduament, dementre que seran en la cort, servesquen e estien en la dita scrivania e obeesquen en totes coses e per totes als canceller e vicecanceller e protonotari. E si los dits adjudants seran en les dites coses desobedients o lo servey de la scrivania ab diligència no faran, los dits canceller, vicecanceller o
DELS PROMOVEDORS
Axí com ledén negligència los negocis són deperits, axí assistén diligència los negocis fi bona reeben. Emperamor d'açò, offici dels promovedors per diligència
dels quals molts negocis s'endrecen molt expedient decernim. Perquè
Encara con en nostres conseyls degen nostres conseyllers en aquelles coses que han consellan a dir covinent orde observar, disposam ab aquesta molt aconseylada sancció que tota hora que en nostres conseyls, absens lo canceller e vicecanceller, seran discutides alscunes coses sobre les quals cascun dels conseylers clergues tan solament o cascun dels conseylers qualsque quals dir son conseyl convenrà, lo promovedor cavaller qui primer a aquest offici serà reebut, lo qual, absent l'altre cavaller, injunga primerament als altres que als majors que diguen ço que sabran conseylan, cor mils és que
Enaprés, attenents pertànyer de cadira real a cultivament de justícia per lo pus alt destinat que vetle engir la correcció dels excessos de sos officials per tal que
Volem encara que con de cert sabran en les terres nostres de les quals absents serem alcun official nostre majorment jurisdicció exercén ésser menys sufficient, decontinent entrò que de sufficién n'ajam provehit sol·liciten incessantment, per les quals letres procurar volem tota hora que aytal cas s'esdevendrà per aquells en aquestes coses tota aquella que poran hagen diligència e cura. Enaprés, los damuntdits promovedors per sagrament a Nós prometre sien tenguts que lur offici exerciran bé e feelment e diligent; sagrament, però, facen, lo qual los nostres conseylers a Nós fer són astrets segons la forma en la ordinació nostra dels conseylers expressada, con segons el tenor de la dita ordinació los damuntdits promovedors en nostres conseyls sien reebuts.
DELS MISSATGÉS DE VERGA DE LA CANCELLARIA
Considerants que engir la preeminència de l'offici de la nostra cancellaria real manaments diverses són d'aquella contínuament emanadors, per tal a execució d'aquells digna cosa ésser pensam que certes persones qui tota hora al canceller e, en la sua absència, al vicicanceller on que iran estants en la nostra cort davant vagen e los dits manaments exeguesquen sien deputades. Perquè ordenam que a les damuntdites coses complidores sien destinats
DEL CALFADOR DE LA CERA PER ALS SEGELLS PENDENTS
Perquè impressió de segells pendents ab cera calent deu ésser feta, per tal a l'apparellament de aquella
calfador de cera sia nomenat, lo qual calfarà e apparellarà cera a ops dels segells pendents qui en les cartes que en nostra scrivania s'espatxaran són penjadors. Encara cubertes faça als segells qui en les letres de paper seran posadors. E con caminarem, totstemps ab les azembles que los nostres segells e registres portaran vaga; e regonexerà s'í ésser sotsmés al nostre protonotari en totes coses tocants lo servey de la nostra scrivania, lo qual lo dit protonotari pusca punir en la quitació de
OFFICI DELS SEGELLADORS DE LA SCRIVANIA
Experiència demostra que les gents que Déu ha creades sien sufficients, però no a totes coses. E con Nós hajam ja ordonat de tenir scrivans e sia necessari que per fer bulles d'or e de plom, e de segells de majestat e altres segells, aptes persones sien deputades, per ço ordonam que IIes persones dels pus sufficients del registre de la nostra scrivania sían per Nós deputades, les quals segelladors de la nostra scrivania sien nomenats, los quals sien tenguts de fer les coses davall scrites; ço és: que tots dies, con l'offici del comprobar se farà, la
E encara sían tenguts la
de procurar correus per trametre les nostres letres; e encara con se esdevendrà cas necessari e que en lur offici no hauran a entendre sien tenguts de ajudar a registrar als scrivans de registre. E con Nós caminarem sien tenguts de procurar atzembles ab
Emperò, en totes les dites coses haja prerogativa lo primer reebut en lo dit offici; e seran sots obediència del nostre prothonotari e de son lochtinent, los quals aquells segelladors puxen condempnar si en lur offici seran negligents en la quitació de
DELS ENDREÇADORS DE LA CONCIÈNCIA
Per tal con divinal clemència ordona cadira, la qual nostra reyal magestat obten, digna cosa és que a aquell per lo don del qual sobrepuyam de tot en tot obeescam en bones obres faents, e totes aquelles que a dreta consciència contrariegen segons divinals ensenyaments esquivants. Perquè los endreçadors de nostra consciència reyal ésser disposam bisbes e altres prelats e maestres en theologia, e doctors en decrets e hòmens religioses conseylers nostres estants aquí, altre offici en nostre conseyl no havents, los quals, savents vertaderament o d'altres ausents alscunes coses Nós fer en qualque manera o haver fetes o voler fer quantque quant les quals coses segons les divinals regles se cogiten en alcuna manera contrastar a justa consciència, a Nós aquelles los altres conseylers presents o tots
absents o alscuns dir o escriure sien tenguts per lur arbitre feelment conseylants. E per tal que aquestes coses feelment complesquen a Nós sagrament e encara sagrament del conseyl, segons nostra ordinació, facen.
DELS OŸDORS
Laudable és l'offici dels oÿdors, per lo qual les demandes dels supplicants acabaments convinables reeben, e axí per ministeri d'aquell offici alcunes vegades les coses passades per aduitori de justícia són corregides e moltes vegades als dignes gràcies són atribuÿdes. Emperamor d'açò, disposam ab aquest edicte que en nostra cort sien
E aquelles supplicacions per exercici de justícia dirimidores remeten a aquells qui han per lurs officis conéxer de aquelles, o cometen a aquells los quals volran axí com a delegats d'aquelles conéxer. Pusquen encara quantque quant a ells serà vist opportú en remetén o cometén ajustar que summàriament e simplament, e de pla e sens figura de juhí, e cessant plet e escrits sia procehit, mas per un dels escrivans en aquest offici per Nós ordenats en les foranes parts de les dites supplicacions scriure facen aquelles coses les quals remetén o cometén hauran ordonades, encara los noms dels dits oÿdors. Enaprés, les damuntdites suplicacions cloir e ab sagell de l'offici dels oÿdors facen comunir. Sobre aquestes, emperò, supplicacions closes segons que damunt és dit, les quals se cometran a alcuns qui axí com delegats n'auran a conéxer, escriure facen per aquesta manera: A la escrivania. Enaprés, aquelles als supplicants liurar per lo dit escrivà facen, les quals d'aquí los dits supplicants als altres escrivans de la nostra scrivania porten per tal que letres de nostre comissió real conseguesquen.
Sobre aquelles, emperò, supplicacions, closes axí com damunt és dit, les quals se remeten a aquells estants en lo loch en lo qual Nós lavors serem e en
altres lochs no distants oltra
Enaprés, aquelles supplicacions cloir e ab sagell de l'offici dels oÿdors sanccim ésser segellades, e sobre elles, closes per
Enaprés, un cavaller e un clerch o savi en dret, oÿdors, almeyns jaer sien tenguts en la ciutat o castell en lo qual qualque nit se convendrà Nós jaer; si, emperò, aquí jaer no poden per la poquea del loch o per fretura embargats, lavors en loch dins distància de una legua posat jaer hagen en qualque manera. Enaprés, Nós estants en alcun loch en lo qual exercici de jurisdiccional potestat hajam, dos dels oÿdors damuntdits un dia de cascuna semana al càrcer de la nostra cort anar sien estrets, e aquí, presents los jutges e els altres presidents a la dita cort e procuradors fiscals e guardes del càrcer, vegen los encarcerats les querimònies d'ells ab pasciència oents; e si deffalliment veen de alscunes coses, aquells reprenen segons que és covinent totes les coses a estament degut reduents. E ells sabents tot quant tro en aquell dia serà estat proceït, en les causes dels encarcerats diffugis judicials s'esforcen de tot en tot esquivar per tal que
Observaran encara los oÿdors que sien prop Nós estants en los lochs en los quals alscunes supplicacions lurs portants actes a Nós haver no poran quantque volran, per tal que axí los dits oÿdors sien appareylats dels damuntdits les supplicacions reebre. Encara con s'esdevendrà, absents lo canceller e vicecanceller, en nostres conseyls supplicacions alscunes espeegar, un dels oÿdors clerch o savi en dret sia tengut de dictar, per quals paraulas en les foranes parts d'aquelles metexes supplicacions seran escrites aquelles coses que espatxadores seran aordonades.
E per tal que profit de nostres sotsmeses negligir no siam vists, decernim ésser observat que quantque quant a ciutat o castell o vila de les terres nostres caminar o en altre manera s'esdevendrà Nós venir, e aquí alscuns dies o alcun dia o alcuna part de dia romandrem, dos dels oÿdors cavaylers e altre clerch o savi en dret, alcuns prohòmens aquí domicili havents, jurats o conseylers o paers o cònsols si aquí n'ha, degen appellar, ajustans encara lo rector de la esgleya mayor d'aquell loch si per ventura útil cosa serà de pensar, e a ells dir no ometen que cogiten si alscunes coses són en aquell loch útils o nocives, e si creximent en aquell loch fer se pot en qualque manera. E aquelles coses que per l'offici dels oÿdors poran ésser espatxades ells aquelles complesquen, e les altres que provision requeren a la real magestat recontaran, car som Nós cobeejans fer totes coses que en qualque manera seran opportunas.
No
DELS ESCRIVANS DELS OŸDORS
Per tal que l'offici dels oÿdors per lo qual als clamants justícia promptament és e deu ésser exhibida, per injúria de ministres triga en lo seu espatxament no reeba, ordonam que
Entre les altres coses atenen diligentment que si donchs dos almenys de dits oÿdors, dels quals la
Mes encara scriuran los manaments penals e altres los quals per los missatgés de l'audiència a manament dels oÿdors a alcunes persones se faran, per tal que si contra aquells fet serà, los trangressors pugen, segons letres, degudament ésser punits. E resnomenys faran quaern e memorial dels enantaments dels encarcerats
qui en la preson real o comuna del loch on Nós present serem detenguts seran, e
DELS PORTERS HO SOTSPORTERS QUE SÓN LIURATS ALS HOŸDORS
Semblantment, per exeguir los manaments dels oÿdors damuntdits en quant al seu offici pertanyerà a execució sien menats, e per guardar que sinó aquells qui dejen a la audiència non s'acosten, cor gran multitut lo comun profit poria tost destorbar, volem e ordonam que dos sotsporters nostres al servir de la dita audiència sien aordonats, los quals a manament dels dits oÿdors iran là on a ells dintre la vila on Nós serem trametran per aquelles coses que l'offici dels oÿdors tocaran, e los manaments d'aquells ab diligència e cura feelment exeguiran. E quan al servey d'aquest offici necessaris no seran, volem e a ells manam que engir la guarda de les portes foranes de nostre hostal e de les altres coses al seu offici pertanyents sien diligents e atents ab los altres sotsporters ensemps; e per rahon de l'offici sagrament al canceller faran que engir la execució dels dits manaments bé e feelment se hauran.
DEL CONFESSOR
No menys per langor de les ànimes que dels corses savi deu ésser metge esquesidor, del qual, ço és a ssaber, lo premut e malaltiz deman a son decorriment congruent medecina, e encara là on major perill apar, aquí totstemps pus sàviament és la cosa faedora. E donques proveÿdor mayorment és a Nos de covinent metge de la ànima nostra confisants, que con a Nós serà de spiritual salut provehit, a remehi de corporal medicina pus saludablement serem disposats. Emperamor d'açò, a nostres confessions oÿdores
E aquest totstemps deurà present ésser con los divinals officis davant Nós se dien, e, en absència dels monges de la nostra cappella, lo test de l'Evangeli e lo besament de la pau, en lo cas que aquells si presents fossen, açò fer porien a Nós portar e donar sie tengut. Enaprés, lo dit confessor nostre volem ésser estret que nos sol·licit a obres de pietat e en aquelles coses les quals enduen devocion, e si veurà que lexàssem alcunes coses d'aquelles mayorment les quals havem acostumades de fer, per aventura, per oblivió o per altre manera, deu a Nós açò a memòria reduyr e, a vegades, Nós increpar secretament, specialment si alcuna cosa, la qual Déu no vulla, haurà vista a Nós fer o dir, la qual en offensa de Déu pogués caer en qualque manera.
E lo dit confessor nostre en la casa nostra jaer volem si en bona manera és possíbil, almenys aytant con més porà de prop, per tal que, si alcun cas occurrent soptosament freturaríem d'ell, puscam ell prop Nós trobar. Mas per tal con per l'esdeveniment de les coses passades provehidor és a les esdevenidores segons que es lig: Benauyrat és aquell lo qual fan los contraris perills ésser guardat, ordonam que
DE L'ABBAT DE SANCTAS CREUS
Pus havem tractat dels officis temporals con en la nostra casa són regidors, molt més devem ordonar de la nostra cappella, en la qual se contracta de consegrar lo cors de Nostre Senyor Déu, majorment pus trobam que en lo Novel Testament que
Per ço, en la nostra cappella declaram ésser cappellà nostre major l'abbat de Sanctes Creus, lo qual per privilegi dels nostres antecessors és a totstemps reebut per cappellà major de tots los reys d'Aragó, lo qual abbat en totes les festes de l'any, ço és, en aquelles que segons nostra ordonació lo reretaule d'argent deu ésser posat, missa en la nostra presència celebrar deja e exercir los altres officis divinals si a aquells Nós presents serem, si donchs per Nós no era ordenat que la dita missa e los dits officis aquell dia celebrats e dits per alcun archebisbe o bisbe presents lavors en la cort fossen. Encara tots dies la taula nostra, ans que mengem, beneesca e aprés nostre menjar fer no oblit gràcies a Nostre Senyor segons la nostra ordenació; e
Volem, emperò, que tota vegada que arquebisbe o bisbe aquí present serà, ces lo dit abbat les dites coses exercir, con aquelles per un d'aquells volem ésser fetes, car covinent cosa ésser reputam que los dits prelats, quan en la nostra cort vénen, per rahó de sa dignitat per la nostra presència aquesta prerogativa reéban. Emperò, lo dit abbat de Nós primerament saber deja per qual dels dits prelats qui presents seran volrem les dites coses ésser fetes; e no
sàpia lo dit abbat pertànyer Nós interrogar del loch e hora on cascun dia missa en la nostra presència volrem ésser celebrada.
E si per occupació de alscuns grans affers o per altra manera tardaríem massa o lexaríem de hoyr lo divinal ministeri, deja lo dit abbat a Nós les dites coses a memòria redoyr. E si per ventura volentat nostra no era per alcun cas de oyr les hores del divinal offici e que no
Enaprés, con serà dia solenne en lo qual vespres e matines sol·lemnement hoyr deurem, apparaments de l'altar segons la ordonació, la qual havem feta sobre açò, lavors lo dit abbat com damunt és dit, en temps covinent deurà a Nós anants dir que
E generalment pertanyerà a ell cura haver de l'offici ecclesiàstich e de tot ço que
Més encara lo dit abbat deurà ab Nós les hores canonicals dir, e el offici de la missa legir davant Nós no oblit quantque quant ell aquella no celebrarà. Guart-se, emperò, lo dit abbat que en scrit haja e inviolablement observe la ordonació nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella, posadors e mudadors segons la varietat dels dies sol·lennes e de les festes consegüentment. Enaprés, ordonam ell ésser sotsmés al canceller nostre; e volem ell a Nós sagrament e homenatge prestar que per fet o consell d'ell dampnatge a nostra persona no vendrà, majorment per aquelles coses les quals el tracte e les quals Nós encara tractam, e que res per ell no és fet ne
DELS MONGES DE LA CAPPELLA
Per tal que les presents nostres Ordonacions en totes les sues parts sien vistes perfetes e per defalliment de ministres no puguen ésser en lo servey opportú en alcuna cosa depreses, per ço, esguardants que
Encara volem que la un d'ells, ço és, lo primer reebut a l'offici, lo bací tenga con Nós offerir se convendrà. E no oblit hòsties, vi, aygua e tota cosa al sagrament de Eucaristia, e al cappellà celebrant necessària faça diligentment tota hora que diaque no serà vestit en la missa, cor lavors per aquell volem que sia fet. Deurà encara per sí o per l'escolà de la cappella, e encara con missa oyrem, ministrar a Nós libres dels quals som acostumats de usar en misses e en altres hores divinals. Encara ordonam pertànyer a cura d'aquell dels dits monges qui pus antich serà en l'offici apparellaments e ornaments de nostra cappella qualsque quals ab diligència guardar, los quals fet enventari de tots tenga, mas l'altre monge qui segon serà reebut haja còpia d'aquell enventari per tal que ell aquelles coses guart e serve con lo primer absent serà o en altra manera empatxat; e, en absència dels monges, lo cappellà almoyner segon reebut a l'offici haja axí mateix enventari en la manera matexa dels monges. Guarden-se encara que en escrit hagen
e inviolablement observen la ordonació nostra sobre los paraments e altres ornaments de la cappella posadors e mudadors segons la varietat dels dies sol·lennes e de les festes consegüentment. E encara aquell monge qui los ornaments guardar deu proveesca engir la reparació d'aquells con mester hic serà o faent encara alcuns fer de nou segons la ordonació, la qual havem feta engir aquestes coses haja albarà de l'escrivà de ració contenent lo preu que pujaran les dites coses e ab diligència reeba los diners del thesorer per pagar aquelles.
E con segons dit havem lo dit abbat per lo càrrech de son monestir no pot en la nostra cort contínuament ésser present, volem e ordonam que l'
E, enaprés, ordonam ells ésser sotsmeses al canceller e a ell deure obeyr los escolans, emperò, de la cappella; e encara los escolans de la almoyna e tots qui en la cappella usen al dit abbat e en absència sua als dits monges obeyr deuran quant al servey lo qual a fer han en la cappella, los quals escolans de la cappella los damuntdits monges, si inobedients o negligents en lo dit servey hauran trobats, a perdre la sua quitació de
DE L'ESCOLAN DE LA CAPPELLA
Digna cosa e a Déu agradable ésser perpensam si aquelles coses les quals a divinal cultivament són destinades, sàviament e honesta sien tractades e ab diligent custòdia conservades que per negligència o per error falliment alcun no apparega en aquelles. E per tal que a la cappella nostra sobre aquestes coses pus a? uenment sia provehit, statuïm e ordonam que
a l'offici ornaments a la dita capella pertanyents, e aquells deja en l'altar posar, per tal que d'aquells sia tengut de usar, axí con en l'altra nostra ordinació és espresat, la qual ordinació scrita ab sí tenga e aquella diligentment observe.
Encara volem ell custòdia haver diligent de les curtines e altres apparellaments, los quals per lo seer e recoudar en nostre oratori ohén lo divinal offici seran ordenats, la qual seylla o oratori, ensemps ab l'escolà de la almoyna, ab les cortines e ab los altres appareylaments ans de l'entrament de la missa s'estudiÿ a ordonar segons la varietat del temps, axí com per Nós és aordonat, de la qual ordonació aytant con açò toca còpia en escrit haja, per tal que aquella pusca mils sens defalliment observar. E açò meteix volem ésser fet en les vespres e en les matines sol·lennes en les quals, segons l'altra ordonació, l'altar nostre en les damuntdites vespres e matines serà aornador. Caminan, emperò, totes aquelles coses les quals engir l'oratori damuntdit per les maneres desús dites s'estudien diligentment complir.
Deurà encara lo dit escolà reebre del reboster nostre luminària a ús de nostra cappella necessària, segons la forma sobre los dits luminaris ordenada. Encara con Nós, per l'ànima d'alcun deffunt, volrem ésser celebrat, açò al dit reboster no tart revelar, per tal que sobre les tortices degudament sia provehit. A la cura encara d'aquell se pertanga que, aprés los monges a la capeyla deputats, se deja entrametre que no sia defalliment en la cappeyla d'aquelles coses les quals necessàries hi són a la cappella, encara que en pròpria persona fer deja aquelles coses les quals no són honestes ne és degut als monges de fer.
Volem encara que
dit escolan de ajudar los damuntdits monges a l'offici celebrar e a dir les hores reglarment en la missa nostra, cantant tota hora que poran e que per açò no
Manam encara que per tal que con lo dit escolan moltes coses ha tener e tractar de les quals Nós usam, ço és, libres qui per los monges e cappellà de la cappella alscunes vegades a ell són comeses e semblants coses, faça al canceller, o ell absent al vicecanceller, sagrament segons la forma en lo sagrament, lo qual fan los dits monges, expressada.
DELS ALMOYNERS
Comesa auctoritat a Nós per Nostre Senyor de dispensar de les coses temporals s'esforça requérer, que d'aquelles aytant con a Nós covinent serà a personas freyturans sosteniment d'almoynes donen; a la distribució de les quals
no oblit, e aquelles coses les quals de la taula nostra seran levades si donques en altra manera de aquelles aordonar no volíem sens excepcion reeben, e per l'escolà de la almoyna tota la almoyna facen deportar.
Emperò, l'almoyner pus antich en l'offici deurà la moneda e totes les altres coses, segons nostra ordonació a la almoyna deputades, reebre, e en uses piadoses per amor de Déu distribuyr là on mils serà covinent, sobre la qual cosa la consciència d'ell carregam; l'altre, emperò, cappellà almoyner totes les coses reebudes distribuÿdes per l'altre en scrit pos, e en absència de l'altre primer l'offici d'aquell exercesca; en la presència, però, a aquell ajut en fer aquelles coses les quals a l'offici d'ell pertanyeran; e cascun encara d'aquells la nostra ordonació, la qual havem feta de les coses deputades a l'almoyna, en escrit haja per tal que aquella mils tenguen e observen, e a Nós, si mester serà, a servar sol·liciten e induguen.
E enaprés, con per nostra costuma los peus e les mans dels pobres lavarem o fet semblants farem, los almoyners deuen a Nós prop estar que en lavar los peus aprés los camarlenchs e la ablució de les mans aprés los majordòmens aquests aquelles coses les quals necessàries seran subministren; donen encara a aquells pobres, axí per reffeccion con per altres coses, les coses aordonades sobre açò per Nós en la ordonació la qual havem feta. En aquests, emperò, serveys faedors lo pus antich en l'offici al pus novell totstemps sia haüt major. Enaprés, aordonam que aquests almoyners davant sien a l'escolan e al servidor de la almoyna, e aquells corregesquen si
Encara volem ells ésser tenguts misses davant Nós celebrar, e fer semmanes alternes ab los monges a la cappella deputats, e ells ajudar axí a la missa con als altres officis divinals davant Nós sol·lempnialment celebradors, et encara en la benedicció de la taula e en les gràcies en la fin de la taula faedores presents ésser, axí cant los monges de la cappella ells volem e manam. E en absència dels monges deurà lo bací per nostre oblació en ell reebedora en la missa tenir tota vegada que en la missa diaque sol·lemnialment no
Encara, per tal cor per exercici de lur offici moltes vegades han a Nós entorn estar, volem que a Nós facen sagrament e homenatge que dampnatge de
nostra persona per lur poder esquivaran, e que per res que s'esguart a son offici perill a Nós no vendrà, e si ó sabran a Nós ésser procurat al pus tost que poran o revelaran, e que res no han fet ne faran per què açò observar no pusquen.
DE L'ESCOLAN DE LA ALMOYNA
Molt loable e ben encara consonant a caritat adjudicam que aquelles coses les quals en la taula nostra per refeccion, axí a Nós con als altres en aquelles seents, són posades, part als molts bon nostres companyons pobres de Crist, ans pus vertaderament a Ell del qual totes coses reebem, donem per tal que no nafrem lo comensament de la Sacra Scriptura, la qual amonesta axí que a aquells que no
Ajustam encara que l'escolan damuntdit als clergues de la cappella nostra sia tengut en les hores o en les altres divinals officis ajudar. E l'apístola reglarment en la missa nostra cantar quant manat li serà per lo regent la nostra cappella; e con no serà, vestit per a que la dita epístola cantar, tenga un tortiç quant lo cors de Nostre Senyor se levarà, e la part dels libres a les hores deÿdores o cantadores ensemps ab l'escolan de la cappella port en tal manera
que là on a Nós mils plaurà les hores puscam oyr. Si, emperò, per alcun cas serà embargat perquè les coses damuntdites no pusca fer son offici, totes les coses per ell faedores en absència sua deja fer l'escolà de la capella; e volem ells ésser sotsmeses al canceller, e als monges de la cappella e als cappellans almoyners obeyran. E per tal con per les coses damuntdites clarament se manifesta quals coses ha appareylar e en altra manera sovinerament pertractar, les quals assats a la persona nostra són propinqües, emperamor d'açò, a prestar sagrament de feeltat e homenatge al canceller sia estret que la salut nostra sana e salva, mayorment aytant quant a son offici pertànyer s'esguarden, per son poder conservarà, e el contrari esquivarà segons son poder, e no
DEL SERVIDOR DE LA ALMOYNA
Vincle de necessitat no s'estreny, que per aquelles coses les quals per sengles no
DELS CORREUS
Com ús dels correus sia necessari negun no y dupte, car cor los prínceps a diverses parts del món hagen lurs letres endreçar e molts negocis nunciar, los quals per aventura celeritat requeren, covinent cosa és que aquells qui corren pus espeegadament que
ACÍ COMENÇA LA QUARTA PART DEL LIBRE E PRIMERAMENT
DEL MAESTRE RACIONAL
Entre les sol·licituts reyals per les quals a la utilitat de la cosa pública és conseylat e honor real és conservada aquelles més lo cor del príncep deuen estrényer que la sua casa per totes coses sàviament sia disposada. E con la casa real, en senyal de preheminència universes a ella recorrents liberal ésser deja e uberta, e per açò, axí a infinites despeses és posada, les quals a envides per humanal enginy se poden moderar, molt se convé del príncep deure guardar qu'en lo regiment de la casa sua mesura davant totes altres coses sia observada per tal que no s'esdevenga ço que s'escriu: Envides sens mesura dura la real cura. E per tal con no
rahon. Emperamor d'açò, Nós, cobeejants la casa nostra reyal e tots los fets nostres ab mesura disposar e manera e via querer, ab les quals mesura puscam congruentment observar, sabens que per açò a la honor nostra és guardat e al profit dels sotsmeses és provehit, statuïm e ordonam qu'en la nostra cort sia alcun en l'offici dels comptes retedors a Nós principalment instituït, lo qual maestre racional sia nomenat, en lo qual offici tal persona volem ésser reebuda que sia feel e avista, e encara en comptes e en rahons aordonadores e en altres coses les quals a l'offici d'aquest se pertanyen ben sia sabent e esperta, axí que algun no deja enganar ne per los altres laugerament puga ésser enganat. E per tal que
E primerament, lo maestre racional sàpia a sol·licitut de son offici pertànyer que oja comptes e raó reeba dels camarlenchs de les nostres joyes que ministren; encara reeba compte del protonotari, e dels secretaris escrivans, et del thesaurer, e de l'escrivà de ració, e encara del comprador de casa nostra, e dels procuradors reyals nostres, e batles generals, e aministrador de les nostres rendes, e veguers, justícies e procuradors locals, e de qualsque quals nostres officials e persones altres per aministració de lur offici o per altra manera dels drets nostres alcuna cosa reebents o despenents en qualque manera sinó d'aquells que en part o en tot a l'escrivan de ració retre són estrets.
Mas si volrà los comptes d'aquells majorment per causa examinar fer-ho pot, e si per aventura trobava que alcun dels officials damuntdits, aprés los comptes retuts, als drets de nostra cort sia tengut solicitar aquella persona que Nós cascun any li nomenarem, que reeba en sí totes aquelles quantitats de diners que haurà trobats que
escrivà de ració, lo qual haja a mostrar en retiment de son compte certificació del maestre racional de les quantitats a les quals muntaran les dites restes; la qual certificació, ensemps ab les cauteles que haurà reebudes, haja a retre al dit escrivà de ració. E donam poder al reebedor de les dites restes de costrényer e forsar tots los oficials damuntdits qui per rahó de lurs aministracions hagen alcuna cosa a tornar a la nostra cort. E si so que deu retre contradirà, costrenga aquell per capcion de penyores o per altres remeys convinables; e con haurà restituït e complit ço que deu, lavors lo maestre racional, aüda certificació per ell que la resta li és pagada, faça a ell albaran de compte retut per ell e que
Enaprés, esgart-se ben lo maestre racional que si els officials qui de la sua ministracion ab ell comptaran no mostren o no liuren a ell complidament les cartes o les àpoches o els albarans per aquell compte necessaris o al compte spectans o en altra manera defectivament comptaran, decontinent lo dit racional los dits defalliments de scriptures e altres en son memorial repòs, los quals no determén sens compliment de cartes, letres, àpoches e altres cauteles a declaració dels dits comptes necessàries; e si
Enaprés, los batles generals e procuradors reals e ministradors de les rendes nostres de qualsque terres nostres en los comptes lurs, los quals retran cascun any, per lo dit racional sien costrets mostrar al dit racional àpoches e albarans de
pagues, les quals se deuen fer d'any en any per salaris qui als governadors nostres e procuradors justiciers, qui a jutges o assessors e batles, e a veguers, a justícies, merinos e a castellans, e a notaris e altres als quals se donen certs salaris o annuals pensions, dels quals salaris o pensions annuals les quantitats escrites tenga lo dit racional en lo libre seu de notaments. E escrites encara tenga totes coses les quals los dits procuradors e batles generals e aministradors nostres ordinàriament són tenguts de pagar a qualssevol persones cascun any. Sia encara tengut lo racional donar fe als dits nostres procuradors reals e batles generals e menistradors en sos comptes sobre les despeses, les quals affermaran si haver fetes per justes coses e rahonables. Sia encara curós lo maestre racional que reeba en escrit de nostres procuradors reals e batles generals e aministradors los preus de qualsque sien rendes nostres encontinent con les dites rendes cascun any seran venudes per los procuradors, batles e aministradors damuntdits, e aprés los dits preus escrisca e repòs en son libre.
E encara sia curós, aytant com porà, que sàpia la veritat d'ells de les falles les quals se faran, axí per nostres domèstichs com per altres nostres officials falles faents, e aquelles a execució deguda faça menar per ço que
Manam encara que
los comptes lurs. E encara escrisca les finances de tots los comptes; retenga encara ab sí aquell libre o escriptura ab lo qual lo compte reten haurà comptat ab ell, e encara retenga àpoches e albarans ab los quals faran a ell fe de les dades e pagues aquells qui retran lurs comptes. Haja encara lo terç libre qui sia appellat Libre ordinari, en lo qual escrisca tota la suma de les reebudes nostres e de les dades de tots los comptes que difinirà, lo qual libre tenga lo mestre racional o son lochtinent secretament dejús clau, e aquell no dege monstrar ne revelar a neguna persona sinó a Nós con per Nós li serà manat. E resnomenys sia tengut de fer enfilar totes les letres nostres de manamens, àpoches e altres cauteles necessàries als dits comptes, les quals cauteles dege fer scriure e consignar en los màrgens dels dits comptes que difinirà per manera que puxa ésser trobat e vist que les dites cauteles sien per ell o per los seus scrivans cobrades d'aquells qui los dits comptes retran, per tal que d'aquí saber puscam quant crexen o minven cascun any les rendes de nostre patrimoni e les despeses compensats los càrrechs de les expedicions nostres, les quals segons més e menys seran esdevangudes, e quant serà de resta cascun any.
Reeba encara el racional de nostre thesaurer compte de
que contractats e fets haurà e dits de consentiment del dit racional o en altra manera de nostre manament haja contractat e fet e servades les coses dessús dites e altres, les quals en tan gran compte per verificació d'aquell haurà vist servadores.
E los officials qui al regiment del mestre racional són sostmeses, e los quals a ells deu ésser el major, són aquests: tresaurer, scrivan de recció, e lurs scrivans e procuradors reyals, e batles generals, e ministradors de les rendes nostres. Donam poder de corregir tots e sengles qui a son offici són sotsmeses si excesses hauran comeses, e punir de quitació de
Sàpia encare a son offici pertànyer que tots los falsaris de les monedes nostres e els delinqüents engir ell faça pendre e aquells liurar a l'algotzir, e els ordinaris dels delinqüents a requisició d'ell los delinqüents sien tenguts de pendre. Si, emperò, el delinqüent és de companya e de casa nostra, lavors l'algotzir, a requisició d'ell, lo delinqüent faça pendre e el nostre alguatzir, a manament del racional, aquell pendre fer sia tengut. Mes volem que si lo protonotari e secretaris scrivans en lo compte lur alcuns deutes meten al mestre racional, qui a ells per quitació o vestits ordinaris no seran deguts, aquells no reebe lo racional ans romanguen sobre ells si donchs per ventura aquells deutes no eren manats ésser reebuts de nostre special manament.
Enaprés, ordonants que
DEL LOCHTINENT E SCRIVANS DEL MAESTRE RACIONAL
Per tal con l'offici de maestre racional de moltes e diverses expedicions és carregat, les quals de necessitat se deuen fer per escriptura per tal que lo dit racional en les dites escriptures massa no sia occupat e que per açò la expedició no
Sagrament encara lo dit lochtinent a Nós, sots aytal forma sots la qual és tengut de jurar lo maestre racional, faça; exceptat que
DEL TESAURER
Axí con de liberalitat de príncep proceeix tesaur e monedes on e cant se pertany ab mesura moderada despendre, axí a la providència d'ell se cové aquells honestament congregats en lo opportú d'aquell entencívolment conservar. Emperamor d'açò, el tesaur e les monedes nostres reebedores e conservadores volem ésser comeses a
Aurà encara lo tesaurer moneda dels procuradors nostres reals e batles generals e aministradors rendes aministrans, e la part a Nós pertanyent dels
emoluments de la scrivania e condempnacions peccuniàries per nostre conseyl adjutjadores en los nostres regnes e d'altres persones reeba, e d'aquí liurar als officials los quals per l'offici a ells incumbent aquella a despendre e a pagar hagen a aquell qui per Nós li serà manat graciosament e de quitació o en altra manera. Encara si per compra per nostre nom feta o per altra causa, de la qual sia a ell manifest, a alcun siam tenguts, volem que d'allò per ell sia satisfet e per ell ésser pagat, haüda d'aquí àpocha de paga. Mas, fora les causes damunt scrites inhibim a ell que a neguna persona de la moneda nostra no pach a
E con lo thesaurer compte haurà retre per
Enaprés, volem e manam que si per lo canceller o vicecanceller a alscuns comissaris nostres o jutges, o encara per oÿdors nostres, per vigor d'execució d'alcuna sentència contra Nós donada manar, s'esdevenga o requérer lo tresorer que alcuna moneda, a la qual per ventura els procuradors e aministradors nostres per nostre nom seran condempnats, a alcuna persona, pach a
quella el dit tesaurer decontinent, e a aquells en açò haja obeyr, cor consonant és a rahó que de Nós mateix prompta justícia mostrem qui els altres encara a açò destrenyem segons que per deute ne som estrets e tenguts. E per tal que
Enaprés, sagrament e homenatge a Nós prestar deurà el tresorer que
DEL LOCHTINENT E SCRIVANS DE THESAURER
Lo lochtinent e escrivans de tresorer per Nós elegidors, los quals sien
DE L'ESCRIVAN DE RACIÓ
Si als reys en temps de pau ha plagut guardar ordonació en ses contínues despeses no grans, molt més en aquelles que són grans, e alcuna ordonació ne mesura no poden reebre per lo gran nombre de moltes viandes e géns qui aquelles han a menjar, necessària cosa és que en distribuyr aquelles orde degut sia servat per ço que aquelles egualment als stipendiaris e altres servidors seus sien departides. Emperamor d'açò, un hom bo, leal e vertader e diligent, qui comptar e scriure sàpia, volem ésser assignat profitosament proveens, lo qual escrivà de ració disposam ésser nuncupat, a l'offici del qual declaram pertànyer tenir quatre libres; ço és: lo primer, lo qual Carta de ració volem ésser nomenat, en lo qual no haja àls escrit sinó tan solament los noms d'aquells qui per domèstichs nostres haurem reebuts, dels quals en special lo nombre de les bèsties, a les quals volrem ésser a ells fet compte, e de la quantitat de la quitació axí als de bèstia de ració con de bèstia de loguer, e de peu, sia tengut fer expressa menció; guart-se, però, que sens nostre special manament, en lo dit libre scriure alcun no presumesca.
Lo segon libre tendrà encara, qui Libre de notaments serà appellat, en lo qual escrisca e not, ço és: als camarlenchs totes joyes, draps d'aur, de seda e altres semblants coses, espaes, vaxella d'aur, d'argent e totes altres joyes e coses que ells per son offici, en guarda e custòdia tenir són estrets; al cappellà major los vestiments e parellaments, retaules, ornaments e totes altres joyes d'aur e d'argent, e relíquies de la nostra cappella; als sobrecochs calderes, asts, ferres e altres ostilles e coses del servey de la cohina; als rebosters l'argent de que contínuament Nós e nostres companyes, en lo palau nostre menjants, usam, e tovalles e altres coses al seu offici adjunctes; als cavallerices selles, frens, esporons; a l'armador real espaes, cuyraces, asperchs e elms, guarniments de cors, jubets e espatleres e lorigues de cavall, e perpuntes e altres coses segons que liurades per son offici li seran; al panicer tovalloles e totes altres coses les quals a l'offici de cascun d'ells custodir seran liurades; del qual libre a Nós un translat ne sie liurat, salvant d'aquelles coses les quals per contínuu servey e ús se deterioren, les quals a l'almoyna són liuradores, axí con són tovalles, tovalloles, escudelles
e talladors de fust, los quals, en aquest cas que als almoyners seran liurats, als dits officials cancell e desnot.
E lo terç libre, en lo qual no s'escrisca sinó la messió de nostra casa real, lo qual Libre de comtes manam ésser nomenat, e aquell cascun any sia tengut mudar en lo dia de Ninou. Lo quart libre, lo qual Registre appellat serà volem ésser, en lo qual los albarans de quitació de vestir e de gràcia, e encara d'acurriments, seran e deuran ésser registrats e escrits.
Volem encara ell haver cura e diligència [de] fer seer tots los menjants en nostre palau per orde degut, axí que a cascú sia guardada sa honor segons son estament, salvant los menjants en nostra taula los quals per lo nostre majordom volem e manam ésser ordonats. E sia tengut de comptar e de saber lo nombre d'aquells, e de guardar que no y menuch alcun sinó aquells qui menjar hi deuen segons la nostra ordonació sobre açò feta. E si alcun hi menjave qui menjar no y deja, man als porters que aquell ne giten, e del nombre dels dits menjants, en lo libre del compte de la messió de casa, faça menció. Encara les viandes davant los menjants en lo nostre palau posar faça diligentment e ordonada als portadors d'aquelles, e cura haja que les dites viandes en lo nostre palau defalliment alcú no sia, e que d'aquelles menjades no sien fora nostre palau.
E car rahonable cosa és que si en la messió de nostre palau certa ordonació feta havem que en temps de host, on majors despeses se convé a fer, façam provisió salutar per la qual les viandes no poques en açò necessàries ab diligència sien distribuÿdes e guardades, per ço, ordonam que lo dit escrivà de ració, totstemps que host menarem e viandes als stipendiaris o persones de nostra host per lur sou donar ordonarem, volem e declaram lo dit scrivà de ració haver cura diligent de fer albarans als dits stipendiaris, lo qual, a aquells qui la farina, vin, bescuyt, cibada e altres viandes nostres en la host tendran, man a aquells en paga o acorriment de sa quitació o sou, axí d'aquells qui servir hauran com d'aquells qui servir deuran liurar, per so que d'allò que servir hauran sien satisfets; e del temps que servir deuran hagen paga bastant, axí que guart-se lo dit scrivà que les dites viandes no sien liurades als dits estipendiaris sinó segons la ordinació que Nós sobre açò havem feta. E norresmenys ajustam a son offici fer albarans de quitació de
vestir a cascun dels dits nostres domèstichs cascun any en lo primer dia d'abril a cascun d'ells segons sa condició e grau, juxta la nostra ordonació sobre açò feta; encara albarans d'acurriment e de gràcia con e quant per Nós li serà manat. Emperò, tota vegada se guart que albarà de gràcia a alcú no faça oltra quantitat de
E con Nós convendrà e volrem pagar los nostres soldejats de la host en diners, lo dit scrivà de ració albarans a aquells de mes en mes faça del sou o quitació que Nós en aquella host haurem ordonat e atorgat donador, los quals als nostre tresorer s'endreçaran, e lo dit tresorer a ells aquells pach e reeba mostra ensemps ab l'alguazir e menescal e altres per Nós assignadors dels cavalls e armes dels dits estipendiaris. Guart-se, però, que si d'aquelles persones de les quals rebuda haurà mostra n'í ha alguns que sien tenguts anar ab Nós en host, dels cavalls e armes d'aquells no faça estima; e aquells que estimats hauran, en escrits meta per tal que si l'estima d'aquells volrem o deurem esmenar, aquella façam segons la estimació reebuda. Encara dehim al dit escrivà de ració pertànyer que tota vegada Nós hostejants deja assignar e ordonar certes persones, axí de cavall con de peu, per dies, nits e hores segons que per Nós li serà manat, qui facen la vetla e guaytes e escoltes per la host, axí que segons les companyes que ab Nós en la host seran sia feta la guayta covinent, esguardants, però, que les dites guaytes e escoltes sien per tal manera divisides que
Encara dehim al dit offici de scrivà de ració pertànyer reebre e ministrar les cenes que Nós reebrem e reebre manarem en presència, e aquelles, si seran en viandes, de partir e de distribuyr als domèstichs de nostra casa; e en lo distribuir d'aquelles viandes seguesca la nostra ordonació sobre assò feta, la qual manam a ell contínuament ab sí portar per tal que aquella en alcuna cosa no romanga imperfecta, ans aquella sia en totes maneres complidament e seguida segons que de nostra volentat és ordonada, e la qual al profit dels nostres domèstichs havem fets.
E encara volem a l'offici d'ell pertànyer que, encontinent fet per Nós alcun viatge, se enform ab lo sobrazembler de nostra cort del nombre de les bèsties les quals haurà logades per causa del nostre viatge desús dit, e del loguer e de la messió d'aquelles reebra compte del dit sobrazembler e de son lochtinent, e faça pagar en presència sua als hòmens de les bèsties de loguer tot ço que degut les serà per la cort, e fassa albarà al dit sobrazembler de tot ço que li serà degut per rahó del dit viatge e per altres messions.
Sia encara tengut lo dit scrivà de ració de comptar per cascun dia la messió de casa nostra ab la
Pusca encara lo dit scrivà de ració a aquells qui compte retre a ell són tenguts los dits comptes recusar e contradir. Stablim encara que
DEL LOCTINENT E SCRIVANS DE RACIÓ
Reebre compte enujosa cosa vesem moltes vegades és, però necessari jutgam aquell oyr. E per tal que mils ho pusca portar l'escrivà de ració, ordonam que en son offici un escrivà qui sotsescrivà de ració sia nomenat, e dos altres qui scrivans del dit offici seran nomenats, del qual se pertanga escriure totes aquelles coses les
quals l'escrivà de ració los manarà e és tengut de escriure e de fer. E majorment en absència de l'escrivà de ració lo loctinent, e si aquell no y era, lo pus antich en l'offici escriva e faça ço que l'escrivà de ració és tengut de fer per raó de son offici, si donchs en altra manera d'aquell offici no ordonàvem; e a aquell en totes coses tocants lur offici los dits lochtinent e escrivans obeesquen per rahon de son offici. E sagrament encara al mestre racional, aytal con a Nós és tengut de fer lo dit scrivà de ració, los dits lochtinent e scrivans sien estrets prestar.
DELS CONVITS
Jacsia açò que aquells convits sien represes, los quals, sens caritat e temor divinal, a glotonia servexen, emperò, aquelles coses que de caritat sola nos a Déu fan agradable proceexen, en los quals neguna vida no és morduda de absents no
Per tal que Nós, qui alegria als sotsmeses comunament mostrar no podem per tal que ells no se regirassen de temor de disciplina si al nostre regiment frens de alegria relexàssem, cor mentre que Nós aquells leerosament alegres guardaríem pus ardidament ells a coses no degudes se regirarien: almenys als dies aquests la nostra cara alegra tots hagen facultat de guardar, cor per açò dilecció entre príncep e sotsmeses molt se conserva, cor axí con dit havem axí con massa alegria nou als sotsmeses e a vegades profita als prínceps que en temps deguts letícia e alegria demonstren, car aquells presidents als pobles si
volem ferm seer la cadira sots alegria e grans esguardaments plens mostrem per tal que per arogància de rigor no encórreguen odi del poble; e açò en los dies, emperò, o festivitats damuntdites ésser fet determenam per tal que tals dies e tan sol·lennes al nostre poble, axí con dit és damunt, sens solennitat no passen. E en la festa encara de sent Johan evangeliste, si en la ciutat de València, e del martiri de sent Pere apòstol, si en la ciutat de Leyda, e de sancta Anna, si en la ciutat de Mallorca, e de la Assumpció de nostra donna sancta Maria, si en la ciutat de Barcelona, e de la exaltació de sancta Creu, si en la vila de Perpinyà, e de sent Martí, si en la ciutat de Ceragoça, serem personalment constituïts, sol·lempnes convits per les festes les quals fem a honor dels dits sancts e de les relíquies sanctes qui són col·locades en les capelles nostres dels dits lochs, moguts per devoció pia, manam ésser fets. En aquests convits, emperò, per los nostres majordòmens, bones, notables e honrades persones, de les quals los dits nostres convits més sien honrats que deshonrats, volem que sien appellades e convidades.
DE LES VIANDES
Jacsia que
cuyna pertanyents diligentment e ben e sens màcula de reprehension sien appareylades.
Enaprès, volem e manam que en la cort nostra sien donats menjars los millors que
Quant dels dits menjars, axí de carns grosses con de volateries, denant Nós e prelats, cavallers e altres persones de qualque condició sien, seran posadors, aquest orde volem ésser servat, ço és, que
Mas si a Nós convendrà convidar persones de gran stament, volem que en lo nombre de les viandes la dita nostra ordinació no sia servada, mas habundantment
lo nostre palau sia servit e los menjadors en aquell complidament provehits. E per ço con se pertany de la nostra reyal magestat pus sol·lennialment ésser servits aquells dies que
DE LA MANERA DE DAR RACIONS
E si engir les viandes en lo nostre palau e casa reyal als menjants aministradores orde degut observador havem disposat, molt més necessari ésser jutjam que quantque quant les dites viandes als nostres domèstichs per racions, e majorment en host, on los prínceps majors despeses no poden esquivar que en distribuyr e divisir aquelles, temprança e mesura molt més lavors és necessari sia observada. Perquè ordenam que con a Nós se convendrà ostejar, on no és custum los nostres domèstichs denant Nós menjar, o per camí anant, on per defalliment d'alberchs los nostres domèstichs menjan Nós no
DELS FRENS E ALTRES APPARELLAMENTS DE CAVALS
Per tal con aquelles coses les quals per los prínceps se fan, pus leugerament per los sotsmeses són tretes en exemple, esguardador ésser jutgam que en tots los nostres fets, axí com real altea no poch ho requer honestament e temprada, Nós hajam axí que los savis en ben sien conformats e els no savis e a vanitats entenens en temprança sien provocats, hon sobre? uïtats esquivants majorment en aquestes coses les quals ordinàriament s'àn a fer, volem que ordinàriament, si donchs per altra causa en altra manera fer no ho manàvem,
De les dites, emperò, dues selles havents cuyr cuberts de vellut cascun any, la
DE LES VESTEDURES E ALTRES ORNAMENTS
Reyal saviea, cobeejants totes coses ben disposar, molt deu entendre que en vestidures e altres ornaments tempre son comportament sobre?uïtat excessiva de vestedures, la qual més a ergul és escrita que a laor, majorment reprement en los altres encara ornaments a honestat deguda observan; cor res no és pus loable engir estament de príncep atrobat que ordenar son comportament en tal manera que agradable a tots aparega e honest, cor per açò a tots açò vehents se tolrà occasió inordonada de elació e serà impremuda affecció de honesta conversació.
Emperamor d'açò, cobeejants per les coses damuntdites e rahons en ornaments e en gests nostre comportament amesurat ésser e honest, no per açò que a despeses sobre açò perdonar entenam, mas per açò que bon exemble als altres appareylem, statuïm e ordenam e servar manam que per la persona nostra vestidora sien fetes cascun any ordinàriament vestedures en les festivitats que
Encara sien fetes
mas en comemoració de la passió del nostre Redemptor (qui en aytal dia volch murir per salvar l'umanal linatge), portar duem ordonador, e aquelles, en l'altre dia següent, per lo nostre almoyner a
Ordonam encara que de
Ordonam encara que de
Ordonam encara que sien fets bancals de lana ben de diversa color obrats qui a Nós servesquen en lo seti nostre en lo qual siurem con menjarem e a taula serem. E encara se facen coxins, part aquells del lit de drap d'or e de vellut lonchs de vellut d'aytal color, de la qual són les nostres armes reyals, qui a Nós servesquen per seer tota hora que menjarem e en la taula serem. Manam encara que sien fets resostenidors e bancals e dos coxins lonchs e quayrats que sien de drap d'aur qui a Nós servesquen con Nós al poble nostre alcuna cosa parlar deurem e ells a nostra presència appellarem o en altre ús a Nós servesquen segons que a nostra volentat plaurà. Ordonam encara que un cobertor de draps d'or ho de velluts ab penes d'ermínies se faça, et altre de lana ab penes vayres folrat, e altres dos folrats de penes grises, los quals sien posats sobre nostre lit con Nós de nit o de dia jaer s'esdevendrà o dormir. Volem encara que contínuament sien haüts e tenguts en appareyl vànoes e lansols per los lits nostres.
E totes les damuntdites coses, salvant aquelles de les quals és dit en quines festes se deuen fer, sien mudades e altres de nou se
DE LES OBLACIONS
Attenents que davant los huyls de Déu null temps la man no és vàccua de don si l'enteniment del cor sia de bona volentat plena dels dons de Abel, perquè
los dons offerts de Abel foren plasents. Axí volents, donchs, les oblacions les quals en les misses e en les mans offerí del cappellà ordenar no a quantitat axí con aquells qui ço que als cappellans lurs donen en alcuna manera si mostren liurada a oblivió aquella paraula dominical en la qual se monstra que la man sinistra no sàpia l'almoyna la qual farà la dreta, e axí mateix de l'altre tot en oblacion que offeren a les misses posen. Mas a significació tan solament pus que axí con se pertany als cappellans nostres en altra manera provehim esguart haven. Ordenants que en los dies de la Nativitat de Nostre Senyor, de Pascha, de la Ascensió, de Panthagosta, de Corpus Cristi e de Tots Sants e de
En la festa, emperò, de l'Apparició de la estela, cor aquell dia per Reys aur, mirra e ensens foren offerts a Jesucrist Salvador nostre, volem que offiram en la mayor missa
Encara en la festa de sant Johan evangelista, si en la ciutat de València serem e en la festa de sent Pere si en Leyda, e en la festa de sancta Anna si en Mallorca, e en la festa de la exaltació de Sancta Creu si a Perpenyà, e en la festa de sent Martí si en Saragoça personalment érem constituïts, per esguardament e reverència que les nostres cappelles dels dits lochs a invocació d'aquests sants són nomenades,
En les altres, emperò, festes o dies en la missa o misses
DE LES HONORS A ALCUNS CON SE PERTANYEN FAEDORES
Qualsque quals coses, les quals per causa de honor procesir són conegudes ésser de mellor manera són sanccides, on honor deguda concernén per la present ordinació promulgam. Perquè quant reys, cardenals o patriarches, o arcabisbes ab Nós s'esdevendrà menjar, en cascun loch volem ells a Nós en seer davant ésser si donchs dos o més no fossen, cor en aquell cas la
Si, emperò, los reys ho los cardenals ab Nós iran alcunes vegades e ensemps anar no poríem ab ells, covinent cosa arbitram ésser a Nós aquests davant anar. Enaprés, bisbes qualsque sien en la taula nostra seguen primers que Nós menjants aquells dies, en los quals ells davant Nós s'esdevendrà preïcar o fer l'offici de la missa. E si alcú mestre en theulogia aquell dia preïcarà, volem que sega a la nostra taula, cor ells, per laçament de la honrada religió, als divinals serveys continuadament inherents en aquells dies reeben de molt gran nostra utilitat,
e no de pocca auctoritat exercici demostrar divinals parlaments proferents per rahon deuen ésser decorats de honor més que als altres dies. Enaprés, cor reys o frares de reys o altres fills de reys o cardenals, patriarches e archabisbes, e bisbes però legats del papa entraran en alcuna vila de les terres nostres o en alcun castell, o en alcuna ciutat, Nós, lavors aquí estans, exirem a ells reebens ells ab honor segons que serà vist opportú, cor cohobejadora cosa és exhibició de honor con aquell a qui la dita honor als altres dignes faça ab clamor de laor ennobleir. E a bisbes, encara, si legació del papa apportaran, aquesta honor matexa volem per Nós ésser dada.
DE LES FRUYTES EN LA TAULA MINISTRADORES
Jacsia que menjar de fruytes no sia per meges molt approbat, elles, però, per gràcia dels hòmens són perduÿtes a tast humanal naturalment són ordonades, perquè en les regions en les quals se fan de bona costuma e en dinar e en sopar comunament són ministrades. Statuïm donchs e manam que en temps d'estiu e encara en altres segons que les dites fruytes covinents e degudament poran ésser trobades, en per totstemps sia donat de aquelles en lo comensament del dinar de
DE LA IL·LUMINACIÓ DE LA CORT REAL
Cor celsitut reyal per eminència e estament ennobleït per rahon, en la cort d'aquella il·luminació magnífica és observada, emperamor d'açò, ab aquesta nostra sancció manam que aytal copiosa il·luminació totes nits en lo nostre palau, Nós menjants o els nostres domèstichs, sia haüda. Primerament, que quant Nós menjarem costa la nostra taula
Si, emperò, de fora l'alberch de nostra habitació, cavalcan o a peu irem en lo temps damuntdit,
Declaram encara la quantitat de les coses desús dites: que cascun brandó sia haüt de pes de
d'aquells, ço és: a reys, cardenals e fills de reys primogènits si aquí seran, ciri de
DE LA IL·LUMINÀRIA QUANT PER DEFUNCT SE CELEBRA
Ab pia devoció pensants que si per salut dels feels defunts als quals profiten devant totes coses solennitats de misses e ecclesiàstichs sagraments, aquests misteris celebrar fem a Nós guoanyan mèrits de vida e als nostres succesors e als altres profitan per exemple, perquè en aquestes coses se pertany de la nostra reyal magestat que la esgleya o cappella en la qual aquestes coses s'esdevendrà celebrar a laor e glòria del divinal nom sia de diverses luminaris il·lustrada e de varis resplandors hornada. E axí ordonam que quant farem cantar offici de defunts e missa per pare o per mare o predecessors nostres, sien haüts enceses en la solennitat de les misses e dels altres divinals officis
Açò, però, declaram ésser fet, ço és, la primera vegada; e si altra o altres vegades per los dits nostres predecessors o altres reys damuntdits o fills primogènits d'aquells los dits officis fahíem celebrar en lo loch on lo cors d'aquell per qui açò
fer volrem sie soterrat, lavors
DE L'ARGENT DE LA CORT NOSTRA
Jassia que
DELS CONSELLERS NOSTRES
Lo regiment de nostres sotsmeses Nós axí havem que aquells no dampnificats servem faent justícia e encara el profit de la cosa pública cobeejants. Emperamor d'açò, engir tants grans coses e aytals, devem suffragis de provisió ajustar que ab conseyll de hom de saviea e de experiència de coses de propòsit feels resplandents ésser endreçats nos cové, cor aquelles coses qui ab conseyl són fetes fins benauryables reeben ne mereix sotsmeses regir qui neglegex estar a conseyl de savi, perquè a tan gran offici de consellers de la nostra serenitat real sien reebuts canceller e vicecanceller, majordòmens, camarlenchs, maestre racional, tresorer e promovedors, e encara secretaris qui puguen ésser en aquells, e encara altres qualsque quals a açò conexerem merexedors.
Statuents per utilitat de la cosa pública, la qual en nostres temps cobeejam conservar, que negun de nostres consellers del loch en lo qual serem personalment constituïts no
DE LA MANERA DEL SEER E PROPOSAR EN CONSELL NOSTRE
Si engir la ordenació de la cosa privada de la casa nostra cura havem haüda e Déu actor en aquella res aytant con en Nós és no havem lexat imperfet, quant més engir lo grau e orde d'aquells qui entorn de nostre costat cavalleregen e part de nostre cors ésser són enteses; obra donar devem per tal que a alcú no sia legut la ordenança dels graus d'estorbar e no esguardada rahon del temps als çaentràs
militants ésser davant posat, que axí con de l'humanal cors los membres de la part dreta del dit cors majors nodriments reeben e per major força són reformats, axí los reyals comtes, barons e altres cavallers de la part dreta de nostre cors en conseyll sien decorats; e los prelats, e
E per tal con moltes vegades en nostre conseyl alscuns de nostres conseyllers, per sí o per conjunctes persones, usen de offici de avocats, digna cosa jutgam que
Enaprés, los embaxadors de la persona del papa, de l'emperador, dels reys e cardenals e patriarches, archabisbes, de fills o frares de reys, o de ciutats solemnes, o d'aquells semblants, en lo cercle dels conseylers nostres seer pusquen. E si alcun dels dits embaxadors serà archabisbe o bisbe, segue axí con los altres de conseyl nostre, axí con si res no volia proposar. E si alscuns dels damuntdits embaxadors, per son propri fet, alcuna cosa proposar volrà, sia observada la manera desús prop ordenada, o dels altres magnats los quals specialment per causa volrem honrar.
DELS SERVEYS
Jassia que tres sien acceptacions de dons per los quals la humana natura contra justícia militar és coneguda: favor d'amistats, ço és saber, adulació de laor e acceptació corporal de don, pus laugerament, emperò, se gira lo coratge per don de la cosa corporal que per favor de gràcia e de laor. Hon volents esquivar que
Però per tal que massa no siam vist ells estrényer, e per tal que als dits conseylers ço que per nostra prohibició farie no pusque ésser per los ignorants o estranys en altra cosa ésser notat, que segons la forma que
En lo cas, emperò, en lo qual alcun príncep o altre al qual per Nós fossen trameses alcun don a els o vestedures fer volien, pusquen aquell o aquelles reebre aquesta sancció o constitució reyal, no contrastan a honor del príncep
o de l'altre dessús dit, cor si missatges per príncep o grans senyors a Nós trameses dón, a ells de part nostra exhibit reebre recusaven açò a nostres volers desagradable per rahó occorreria e a Nós no tornaria a honor. Emperò, cor libertat de argüir és vist perdre e pert qui d'aquell pren qui per açò dóna que no sia corregit, la damuntdita licència loch haver no volem en aquelles persones les quals en nostra cort en aquell temps pleyt menarien o breument s'esperarien de menar; si emperò, a sabuda d'ells serà pervengut, jacsia que fossen cosins o conseylers, ans expressament ho vedam; o si alcun en alcuna cosa, sens nostra expressa licència, la qual en escrits letra ab nostre segell segellada haja, contra o oltra la forma damuntdita haurà reebut de nombre de nostres conseylers, serà delit e oltra açò a nostre arbitre serà punit.
DELS SALARIS DELS COMISSARIS
Qui dretament jutgen o guardó de peccuniària remuneració speren frau en alcuna manera perpetren, cor justícia, la qual de grat impartir deurien, per accepció de moneda mercadegen, e és encara occasió de tots mals e començament de tota nequícia quan per jutges de les parts aytal sufragi se reeb, no la benvolença del donant mas cupida avarícia del reebent per la quantitat e per la manera del don reebut és demostrada. Però als delegats jutges per Nós qui ne del fisch nostre o en altra manera de la cosa pública salaris prenen, mas per nostra delegació guardó reeben de jutgar, no és deguda cosa de tot en tot sens loguer trebayl haver, mas més cové que a ells axí moderades espòrtules per les parts sien ministrades que, esguardada la condició de la causa la qual en juhí se duu, greuge no gran als pledejants sia ingerit.
Ordonam, per so, següents en açò costuma antigament observada: que quant alguna causa per delegació nostra a alcuna persona jutgadora cometem per la qual alcuna quantitat de moneda judicialment per alcun és demanada, lavors lo jutge delegat, conegut lo negoci e fenit de les dites parts abdues
Con per alcuna cosa, però, se demana no moneda nombrada axí con qualque sia cosa no moble o de sòl, o encara moble o simovent, o per aventura alcun dret incorporal, haüt esguart a vera o dreta extimacion de la cosa aquella, aytant sia reebut per espòrtules quant se poria demanar si a estimació peccuniària se demanava. E si per possessori juhí se pledeja, lavors la meytat de les espòrtules, la qual en la causa de la proprietat se reebria, tan solament reeben los delegats; mas là on de pocca cosa se pledejaria, guardant-se que les coses aquelles
no estimen imoderadament, sobre la qual cosa les consciències dels dits delegats jutges carregam. Si, però, en taxació o en estimació de salari alcuna part reputarà si agreujada, lo canceller nostre deurà lo salari ab egual moderament reglar. E si de libertat d'alcun hom se pledeja, axí, ço és, que de servitut en libertat se reclam o per lo contrari, lavors feta extimació en aytant quant aquell valria si verament serf era e no en plus aytant sia reebut e no plus per espòrtules quant poria ésser reebut si extimació peccuniària d'ell era demanada.
Enaprés, si de special nostra comissió alcun delegat conega de alcun article, axí con car la causa principal no és comanada, mas alcun article és comanat, axí con si era conegut ésser comanat si alcuna caució sia donada justament o no, o si
Enaprés, encara en les causes de les appel·lacions axí duem ordenador que si les parts la quëstió de les appel·lacions vullen justificar o impugnar per los actes del primer juhí axí que alguna producció de testimonis o de cartes no y sia feta de nou, en aquell cas volem que ultra la meytat d'aquell lo qual en la causa principal és prestat no
procés principal de la causa, lavors, lo salari o les quantitats de les espòrtules puscha a major summa muntar, ço és, entrò a la quantitat desús espressada.
Enaprés, con en les causes criminals o de pena o de mort corporal o de mutilació de membres in?igidora se pladeja a vegades s'esdevé excés ésser fet en la exacció de les espòrtules per lo dits jutges delegats, volem que si los béns de la persona delada del crim sien pochs, ço és, entrò a
En les exaccions, però, de les espòrtules per relacions davant Nós faedores axí duem ordenador que si a supplicació d'alcun o a instància dient per aventura alcuna cosa ésser feta en prejudici d'ell contre les privileges o letres de Nós o dels predecessors nostres atorgades, aquells privilegis o letres veer o legir hajam manat e a Nós relació ésser feta de la tenor d'aquells; en aquell cas, ordenam e volem que lo canceller nostre en açò deja ésser tengut per son offici con d'aytals letres se deman, les quals de nostra cancellaria qualque vegada exiren e que aquelles veja e lesca e a Nós feelment relacion faça, algunes espòrtules d'aquí no haüdes ne exegits qualsque quals salaris o serveys de part o parts ne demanats directament o indirecta per sí ne per altre reebuts. Si, però, alcunes
cartes o letres qualsque quals produÿtes davant Nós o en altra manera per qualsevol raó de manament nostre o del canceller nostre sien comeses a alcun de nostre consell veedores e legidores, axí que de la tenor d'aquelles relació faça davant Nós a nostra per aventura informació o del consell nostre sobre alcun fet a fin de que mils siam instruïts que devem fer en aytal negoci, axí que tan solament sia comesa visió de cartes o de letres o relació de la tenor d'aquelles tant solament faedora, lavors sia una o sien moltes cartes, aquell del consell o altre al qual serà comés res de tot en tot no exigesca per aquesta causa ne en altra qualque manera per aquella occasió reeba de part o de parts les quals açò toca.
Però si alcun procés fet davant alcun jutge sotsmés nostre o en altre a alcun de nostre consell veedor haurem comés, a fin que sobre aquell davant Nós se aordon qual cosa segons justícia ne serà faedora, lavors, si aquell procés tan solament contendrà alcuna informació feta per offici, solemnitat de juhí no servada o no oÿdes plenerament les rahons e les al·legacions de les parts, lavors, de la part que açò request ha faedor tant solament volem ésser reebuts
Aquestes coses, emperò, desús dites observar volem quan processes en altres lochs fets o altres jutges serà relació faedora. Si, emperò, plet davant aquells de nostre conseyl serà menat engir la exacció de les espòrtules, no entenem res innovar perquè no
DE LA MANERA D'ESCRIURE LETRES A DIVERSES PERSONES
Per tal con en letres escrividores les quals per Nós a diverses persones e de diverses estaments, per causes diverses e vàries, per totes parts són trameses, és manera covinent observadora, ço és, axí en orde de premetre o de postposar persones, con encara en forma o títol de cognominar aquelles, e encara en salutació sotscrividora segons grau e estament vari d'aquelles, ço és saber, que la honor d'aquell al qual les letres s'endrecen no sia diminuïda en res, segons la exigència de son estament, e que la decència de nostre estament per totes coses sia observada. Emperamor d'açò, per tal que per ignorància o en altra manera per imperícia d'alcuns escrivans ells en aytals coses errar no s'esdevenga, ordenam e volem qu'en la cancellaria nostra engir la manera de scriure sia servada la forma en lo subsegüents anotada.
QUALS PERSONES DEUEN ÉSSER DAVANT POSSADES
Adonchs com letres endreçarem al senyor Papa o a alcun cardenal o al col·legi, o encara con escriurem a l'emperador o a alcun rey o fill de rey primogènit, totes les damuntdites persones en letres les quals trametrem volem ésser davant anant escrites.
QUALS PERSONES DEUEN ÉSSER POSTPOSADES
Con a alcuna persona altra, exceptades les damuntdites, scriure-nos se covendrà, axí con a patriarches, primats, arquebisbes, abbats e priors, o qualsque altres persones de jusan grau, o encara als maestres generals de qualsque quals órdens, e encara si escrivim a altres qualsevol capítols generals de esgleyes e d'órdens e de qualsque altres, exceptades les desús nomenades, e encara en les letres les quals trametrem als fills de reys no primers engenrats, o duchs, marqueses o comtes, o altres qualssevol persones de grau jusà, seglars o reglars, militars o plebeys, e encara si escriscam a alcuna comunitat o universitat de qualsevol ciutat o loch altre, totstemps en les letres les quals trametrem lo nom nostre volem davant ésser posat. Enaprés, con escriurem a alcuna dona sia servada aquella matexa manera que
CON SE DEU SCRIURE A DIVERSES PERSONES SEGONS GRAU DE CASCUN E PRIMERAMENT QUI EN LES LETRES DEUEN ÉSSER PREPOSATS
En manera e en títol de scriure e de cognominar persones a les quals se trameten letres molt és consideradora condició e estament. Emperamor d'açò, dicernim la forma en les coses devall scrites ordenada ésser servada:
Al senyor Papa scrivim en aquesta manera: Al molt sanct e molt beneyhurat pare en Christ el senyor En Climent, per digna providència de Déu de la sacra, sancta, romana e universal Esgleya sobirà avescha. Lo devot fill d'él En Pere etcètera, besamens dels beneuyrats peus.
DE LA MANERA DE SCRIURE ALS CARDENALS
Sabedora cosa és que entre
Als bisbes cardenals escriurem en aquesta manera: Al reverent pare en Christ lo senyor En Pere, per la divinal providència bisbe de Penestre, special amich nostre. En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó etcètera. Salut e creximent d'onor.
Als preveres cardenals axí s'escriurà: Al reverent pare en Crist lo senyor En Benet, per la divinal providència del títol de sant Ciriach en Termes prevere cardenal, amich nostre special. En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó etcètera. Salut. Axí con dessús.
Als diaches cardenals s'escriurà axí: Al reverent pare en Crist lo senyor En Ramon, per la divinal providència de sent Adrià diache cardenal, special amich nostre. En Pere etcètera. Axí con dessús en los altres cardenals.
Al sacre col·legi dels cardenals axí s'escriurà: Als reverents pares en Crist lo sacre col·legi dels senyors cardenals de la Esgleya de Roma, specials amichs nostres. En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó etcètera. Axí con desús dels cardenals.
Quant, però, scriurem a l'emperador s'escriurà enaxí: Al molt excellent príncep en Carles
Per aquella mateixa manera s'escriu a la emperadriu feta mutació en femení, enaxí: A la molt excel·lent princessa Maria, per la gràcia de Déu emperadriu de Roma totstemps crexedora. En Pere etcètera. Les altres coses axí con dessús.
Als reys christians s'escriurà axí: Al molt seré e magnífich príncep en Phelip, per la gràcia de Déu rey de França il·lustre. En Pere etcètera. Axí con dessús a l'emperador.
A la reyna s'escriu axí: A la molt serena e magníficha princessa Johanna, per la gràcia de Déu reyna de França il·lustra. Pere etcètera. Axí con dessús a la emperadriu.
Si, emperò, al rey al qual scrivim és a Nós conjunt en alcuna manera per parentiu, lavors s'escriurà aprés la paraula de França: molt car cosí nostre.
Notadora cosa és, però, que a tots aquells emperadors e reys qui en les letres per ells a Nós trameses escriuran aquesta paraula, senyor, quan Nós a aquells scriure s'esdevendrà, per aquella matexa manera senyor volem ésser posat e no a altres alguns.
Als fills dels reys primers engenrats s'escriu axí: A l'ínclit e magnífich en Johan, del rey de França primer engenrat e duch de Normandia. Pere etcètera. Axí con en los reys dessús és dit. Semblantment sia escrit a la muller sua feta mutació en femení.
Als fills de tots los reys d'Espanya, axí con de Castella e de Portugal, s'escriurà axí: A l'ínclit e magnífich l'infant En Pere, del rey de Castella primogènit e les altres coses.
Als reys, però, sarraÿns s'escriu en romans per tal que mils sia lest a ells per mercaders e per altres lechs ço que en les letres se conten: Al molt alt príncep Albufacén, rey de Marrochs, de Nós En Pere, per la gràcia de Déu rey d'Aragó etcètera. Salut com a rey per qui volríem honor e molta bona ventura.
DE LA MANERA DE L'ESCRIURE A AQUELLES PERSONES LES QUALS SÓN POSTPOSADES A NÓS EN LES LETRES
Més avant és veedor de la manera de l'escriure a aquelles persones les quals són postposades a Nós en les letres segons aquelles coses les quals són devall ordenades.
Als patriarches primerament s'escriu en aquesta manera: En Pere etcètera. Al reverent pare en Crist Anrich, per la divinal providència de la sancta Esgleya de Constantinoble patriarcha. Salut e affecció de cordial dilecció.
Als primats fora nostra senyoria s'escriu axí: En Pere etcètera. Al reverent pare en Crist per la divinal providència archebisbe. Salut etcètera. Axí com als patriarches.
Als primats dins nostra senyoria s'escriu axí: En Pere etcètera. Al reverent pare en Crist en S[ebastià], per la divinal providència archebisbe de Càller. Salut e dilecció.
Als arquebisbes fora nostra senyoria s'escriu axí: En Pere etcètera. Al reverent pare en Crist en Phelip, per la divinal providència archebisbe de Sanço. Salut e desig d'amor.
Si, però, l'arquebisbe al qual és escrit té alcuna cosa en feu de Nós o és en nostra senyoria s'escriu enaxí: En Pere etcètera. Al reverent pare en Crist en Pere, per la divinal providència arquebisbe de Saragossa. Salut e dilecció.
Als bisbes qui són fora los regnes e terres nostres s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al venerable pare en Crist Arnau, per la divinal providència bisbe de Pampalona. Salut e cencera dilecció.
Si, però, sia bisbe en lo regne o terres nostres o altre bisbe qui, però, de Nós alcuna cosa tenga en feu s'escriurà en aquesta manera: En Pere etcètera. Al venerable pare en Crist Ramon, per la divinal providència bisbe de València. Salut e dilecció.
Als maestres, però, d'orde de cavalleria fora nostra terra s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al venerable religiós baró frare Elio de Vilanova, de la sacra casa de l'Espital de sant Johan de Jerusalem maestre. Salut e sencera dilecció.
Als maestres, però, d'orde de cavalleria dins nostra terra s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al venerable e religiós frare Pere de Thous, maestre de la casa de la cavalleria de sancta Maria de Montesa. Salut e dilecció.
Als abbats qui són caps d'alcun orde axí con de Crunyechs o de Cistell, o qui en altra manera són de gran nom notablement per la nobilitat dels lurs monestirs, s'escriurà enaxí: En Pere etcètera. Al venerable e religiós frare Pere, abbat de Crunyech. Salut e dilecció.
Si, emperò, sien abbats dels regnes o terres nostres, o en altra manera per Nós téngan feu, ajustar sia axí: En Pere etcètera. Al venerable religiós e amat frare Pons, abbat del monestir de Poblet. Salut e dilecció.
Als priors estranys reglars s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al religiós e amat nostre frare Arnau de Vilamur, prior de Martres. Salut e dilecció.
Si, però, dins nostra senyoria o alcuna cosa per Nós en feu tenga, s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al religiós e amat nostre frare Arnau de Vilaragut, prior del monestir de Montserrat. Salut e dilecció.
Si, però, s'escriu a alcun clergue seglar en dignitat alcuna constituït, axí con degà o artiaque o semblant, s'escriurà axí, si, però, ha fora nostres terres la dignitat aquella: En Pere etcètera. A l'amat nostre Pere, ardiache de Narbona. Salut e dilecció.
Als altres, però, qui han dins nostres terres dignitats, escriurà
Si, però, és escrividor a alcun altre clergue simple o altre qualque qual no havent dignitat, s'escriurà en axí: En Pere etcètera. A l'amat nostre En Bernat, canonge d'Urgell. Salut e dilecció.
Si és scrividor a generals ministres o maestre d'alcun orde mendicant o altre qui no són abbats, mas per aventura priors generals d'alcun orde, lavors s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al venerable e religiós frare Guerau, de l'orde dels frares menors general ministre. Salut e dilecció; o frare Hug, maestre general de l'orde dels frares preïcadors. Salut etcètera. Axí con dessús.
Als prior e ministres provincials d'ordes mendicans s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al venerable e religiós frare Bernat etcètera. Salut e dilecció.
Però als comanadors d'alcun orde militar s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al religiós e amat nostre frare [...] Salut e dilecció.
Als capítols generals o provincials dels religiosos s'escriu axí: En Pere etcètera. Als religioses e amats nostres lo capítol general de l'orde dels frares menors. Salut e dilecció.
Als capítols, però, de les esgleyes cathedrals de fora les terres nostres s'escriu enaxí: En Pere etcètera. Als amats e devots nostres lo capítol de la esglea de Sanç. Salut e dilecció.
Als capítols, però, de les esgleyes cathedrals les quals són en les terres nostres s'escriu enaxí: En Pere etcètera. Als amats nostres capítol de la esgleya de València. Salut e dilecció.
Si, però, s'escriurà al capítol d'alcuna església col·legiada seglar fora nostra senyoria s'escriurà axí: En Pere etcètera. Als amats e devots capítol de la esgleya. Salut e dilecció.
Si, però, és dins nostra terra, sia escrit axí: En Pere etcètera. Als amats nostres capítol de la esgleya de Muntaragó. Salut e dilecció.
Si, emperò, a alcun convent de qualque religió s'escrisque, scriurà-se axí: En Pere etcètera. Als religioses e amats nostres frares del convent del monestir etcètera.
Als altres, però, fills de reys qui no són primogènits, ço és, de França o d'Anglaterra o d'altres reys del món, a qui no és acostumat d'escriure, infant mes, pren-se aytal manera con devall és escrita.
Als fills de reys qui no són primogènits, als quals no és acostumat d'escriure, infants: En Pere etcètera. A l'ínclit En Phelip, fill del rey de França. Salut e cordial affecció d'amor. Axí con demunt als altres fills de reys.
A fill de rey de nostra casa o qui ten en feu per Nós s'escriu axí: En Pere etcètera. A l'ínclit infant En Pere de Ribagorça e de les Muntanyes de Prades comte. Salut ab affecció de sencera volendat.
Si és dona muller d'ell, serà-li axí meteix escrit feta mutació en femení, exceptat aquesta paraula, infanta, si ja no era filla de rey d'Espanya. Si, però, era fill de rey mort, ajustar s'à en l'escrit axí: En Pere etcètera. A l'ínclit En Johan, de l'ilustre rey de Sicília de bona memòria fill, duch de Athenes. Salut e cordial affecció de amor. Totstemps, però, és esguardador que no escrisquen infant sinó a fills d'aquells reys dels quals és acostumat de fer, axí con damunt és dit.
Si, però, sien frares d'alcuns reys dels quals lo pare no fo rey, scriurà-se axí: En Pere etcètera. A l'ínclit En Karles, de l'il·lustre rey de França germà. Axí com en los altres.
Als fills dels infants e devallants de la sanch reyal de part masculina qui no sien de la nostra casa reyal, serà escrit axí: En Pere etcètera. A l'egregi Karles, comte d'Estampes. Salut ab affecció de sencera voluntat.
E si és de nostra casa reyal serà-li escrit axí: En Pere etcètera. A l'egregi e amat nabot nostre en Pere, comte d'Urgell. Salut e dilecció.
Esguardadora cosa és, emperò, que ultra los títols demuntdits sia ajustat títol de ducat o de comtat o d'altre títol si l'han aquells als quals s'escriu. E si alcú d'aquells haurà deute de sanch ab Nós, aprés lo seu títol sia especificat en la forma següent: Car frare nostre o oncle, o cosí, o segons que haurà deute ab Nós. Enaprés, con escriurem letres a alcun duch o per aventura a alcun comte o marqués, o dalfín, s'escriurà a ells per la manera dejús escrita: En Pere etcètera. A l'egregi e poderós N'Ot, duch de Borgonya. Axí com dessús.
Però si escriurem al duch de Venècia o altre duch temporal, s'escriurà axí: En Pere etcètera. A l'egregi baró N'Andreu d'Andulo, duc de Venècia. Salut e sencera dilecció.
Enaprés, con escriurem a alcun marqués o comte grans, no sotsmés nostres, escriurà
Si és en nostra senyoria o ten feu per Nós, escriurà
Als comtes qui comunament no són de molt notables terres heretats, qui són estranys, serà escrit axí: En Pere etcètera. Al noble baró En Bertran, comte de la Illa. Salut e dilecció.
E si és dintre nostra senyoria o tenga feu de Nós, li serà escrit axí: En Pere etcètera. Al noble e amat nostre En Ramon Roger, comte de Pallars. Salut e dilecció.
Semblantment, serà escrit als marcheses que havem ordenat dels comtes. E a vescomtes fora nostra senyoria serà escrit axí: En Pere etcètera. Al noble En Johan, vescomte de Maleu. Salut e dilecció.
Si és en nostra senyoria és-li axí escrit: En Pere etcètera. Al noble e amat nostre N'Uguet, vescomte de Cardona. Salut e dilecció.
Esgardadora cosa és que a tots los damuntdits qui nostres sotsmeses sien, aprés lur títol de comtat, marquesat, ho vescomtat, ho baronia, l'ús serà escrit, si hauran reebut l'orde de cavalleria, aquesta paraula, cavaller, e si no l'hauran reebut serà
E a tots los altres hòmens de paratge e generosos qui no seran cavallers, fets sia scrit en aquesta forma: En Pere etcètera. Al feel nostre En Ramon de Thous, donzell. Salut e gràcia.
Emperò, si seran d'Aragó sia posat là on ha donzell aquest vocable, scuder. E a tots ciutadans e altres homes de viles, sia que sían consellers o de consell, e officials nostres, sia scrit axí: En Pere etcètera. Al feel nostre En Francesch Ça Sala, ciutadà de Leyda. Salut e gràcia.
Emperò, per tal com los doctors qui han reebut lo barret en qualsevol sciència han grau de dignitat, volem que a aquells sia scrit axí: En Pere etcètera. Al amat nostre En Francesch Roma, doctor en leys. Salut e dilecció.
Al senescal, emperò, d'alcun rey o alcun major semblant offici, si és noble, s'escriurà axí: En Pere etcètera. Al noble En Bernat, senescal de Carcassona per lo rey de França. Salut e dilecció.
E si no és noble dirà: En Pere etcètera. A l'amat nostre, senescal etcètera. Salut e dilecció.
Als altres, emperò, officials dels altres prínceps qui, però, no són generoses, o encara a qualsque quals conseylers d'altres reys que, però, barons no són, jacsia que no sien nobles per linage, scriu-se axí: En Pere etcètera. A l'amat nostre etcètera. Axí com dessús prop. O si era una persona notable: Al prudent amat nostre etcètera.
Quant, però, escriurem a alcuna comunitat a Nós no sotsmesa, s'escriurà axí: En Pere etcètera. Als amats e devots nostres a la comunitat de la ciutat de París. Salut e dilecció.
Segons, però, diversitats de terres en diverses maneres s'escriu, cor a alcuns s'escriu: Cònsols e universitats, alcunes vegades als prohòmens e universitat, alscunes vegades als ciutadans e poble; perquè engir açò sia servat, so que serà ascostumat, salut etcètera, axí con en los barons dessús prop.
Con, emperò, s'escriurà a potestat o a capità d'alcuna ciutat, si és molt insigne, scriurà-se axí: En Pere etcètera. Al noble baron potestat de la ciutat de Florença. Salut etcètera. Axí con en los barons dessús prop.
Si és, però, ciutat mijana, scriurà-se axí: En Pere etcètera. Al noble hom.
Quant escriurem als jurats de Saragoça, de València o de Mallorcha, o als consellers de Barcelona o als paers de Leyda, s'escriurà axí: En Pere etcètera. Als amats e feels nostres jurats de Saragoça. Salut e dilecció.
Encara més, con escriurem a altres jurats, paers o cònsols d'alcunes altres ciutats e viles nostres, s'escriurà axí: En Pere etcètera. Als feels nostres jurats de Gerona, o cònsols de Perpenyà, o paers de Cervera. Salut e gràcia.
Encara més, con escriurem a alcun official nostre, si, però, és generosa persona e conseller nostre, scriurà-sse a ell axí: En Pere etcètera. A l'amat conseller nostre Michael Pèriç Çapata, governador d'Aragó. Salut e dilecció.
E si escriurem a alcuna persona que sia de consell nostre serà-li scrit axí: En Pere etcètera. A l'amat e feel de consell nostre En Ferrer de Manresa. Salut e dilecció.
Si, emperò, scriurem a official nostre no generós o a altre qualsevol sotsmés nostre no generós, scriurà-sse a ell axí: En Pere etcètera. Al feel nostre lo çalmedina de Ceragoça. Salut et gràcia.
Entenem, emperò, que quant scriurem a hom generós qui sia cavaller, li sia scrita aquesta paraula, cavaller, e si no u és, serà-li scrit donzell.
Jacsia que hajam ordonat a tot comte o marqués escriure en les letres que Nós a ells trametrem, noble, emperò, a alcuns, axí con lo comte de Henaüt o semblants qui per granea e noblea de terra són ennobleïts, volem a aquells egregi ésser scrit.
DE LA MANERA DE SAGELLAR AB SEGELLS DE CERA E AB BULLA
Per tal com empressió de segell a pus plenera fe havedora de la cosa que
Enaprés, declaram que en la bulla deu ésser d'una part ymage reyal, la qual sega sobre cadira, en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga, e de mantell reyal vestida, e de corona reyal en lo cap decorada, e entorn letres nostre propri nom ab títol de nostre regne d'Aragó e alscuns altres ab aquell contenens. E de l'altra part
Enaprés,
E donchs, con letres de comuna justícia o comissions de causes o altres negocis havents, encara alcunes clàusules especials o altres qualsque quals en paper escrites de nostra scrivania exiran, closes o ubertes, lavors, ab sol sagell menor, lo qual és dit comun sagell, en lo dors o sobre la apertura de la letra qui
Enaprés, la corda aquesta en la qual lo sagell penjarà de diverses colors deurà ésser, de seda, ço és, groga e vermeyla axí que sia lata e prima, e sia tota en loch quaix de nostres armes reyals feta contenents, ço és:
Enaprés, si gràcies per Nós faedores seran perpetuals, axí con si consintríem privilegis militars a alcuna persona o altre cosa semblant, en privilegi o gràcia perpetual a alcuna universitat, o persona a la qual fer volrem per sí e son succeïdor gràcia special, o si alcun procurador, per qualque causa, constituirem, en aquell cas, les cartes, les quals sobre açò se faran en pergamí, sien segellades en pendent ab gran segell de cascuna part empressió egual havent, jacsia no semblant, lo qual segell ?ahon vulgarment és nomenat peyng, per lo dit segell en corda de seda, de la color e de la manera per totes coses d'aquella altre de la qual desús és ordonat. Si, però, les dites concessions o privilegis serien de gran honor o de pes, axí com de duchat, marquesat, comtat o vescomtat per Nós creador, ab bulla d'aur sien segellades. Emperò, si ley, fur o constitucions promulgaríem en cort general a alcun regne o regnes o comtats nostres, o privilegis o concessions de atorgament de baronia, o si a alcuna universitat alcun privilegi de gran pes consintríem per totstemps, axí com inmunitat de talles o de contribucions, o de declinació de fur contra dret comú o altre cosa, la qual s'esgardaria universalment o encara
particularment tots los ciutadans o altra cosa semblant de la qual Nós arbitraríem, en aquell cas, volem que cartes sobre açò faedores ab bulla de plom sien munides. En aquell encara cas, appensió de bulla nostra, no en corda mas en fils de seda, divises e separats divisidament adhibem, ço és:
DE LA TAXACIÓ DE LES CARTES E LETRES QUI IXIRAN DE LA NOSTRA CORT
Lavors, e no és maravella, creix mortal anxietat con per trebayl alcun consegueix dampnatge o és sostret de condigne premi o loguer a son trebayl. Perquè digna cosa és que per la escriptura e dictat de letres les quals de la nostra scrivania ixen, axí als trebaylants loguer convinent sia donat que per inmoderada exacció no sia als impetrants les letres massa carregades, majorment con per aquelles letres execució o subministració de justícia és manada, cor con alcun per nostres letres no mera justícia mas gràcia per nostra libertat consegueix, egual cosa és que qui liberalitat reeb per satisfacció de les letres sí mateix reta pus liberable. Emperamor d'açò, engir la taxació de les letres de la scrivania nostra la dejús escrita ordinació manam ésser observada, ne per les letres scrividores o segelladores alcuna cosa pus avant sia haüda.
Ordonam, donchs, que per letres de simple justícia d'alcuna singular persona tan solament sien donats
metexa pagar sia tenguda. Però quant los impetrants són religioses mendicants o altres persones miserables, lavors res no volem que per aquestes letres sia exigit d'aquells. Enaprés, si la letra aquella contenia alcuna dispensacion o alcuna clàusula especial que no sia de mera justícia, mes alcuna gràcia contena, lavors
Encara més, si s'esdevén Nós fer gràcia a alcun remeten alcun deute peccuniari al qual a Nós seria tengut per causa jutgada per aventura o per qualque altre contracte, o per causa d'alcuna condempnació, o encara per altra causa qualque qual, lavors aquell al qual és feta la remissió d'aquesta moneda pach per la letra de la remissió
E com a alcun remetrem exili perpetual, pach per letra la meytat d'aquella quantitat la qual se deuria pagar si fos remesa pena de mort; per temporal, però, exili, si de dos anys o enjús serà, remés
a Nós per annotació del fugent acquisits, lavors sia observat ço qui és estat ordonat dessús de la remissió de deute peccuniari.
Mas si Nós, a alcuna persona volents gràcia fer, alcuna summa de moneda ésser donada manam, una vegada, però, ésser pagadora, lavors sia reebut per la letra a rahó de
Mas, però, si sobre alcuna peccuniària causa o sobre altra cosa en special consistent qualque qual sentència donada, sia de manament nostre o denant Nós, quaix en persona nostra, e d'açò sien demanades cartes o letres, una o moltes, lavors, per lo preu d'aquelles se pagarà
E encara més, si per letres nostres se demana ésser manat de tudor o de curador donador a persona o a coses d'alcun, si los béns als quals se provehirà valen
seu de mil lliures ensús, pach per la letra de
Encara més, con si de gràcia atorgam a alcun que no sia tengut a talles o a col·lectes o altres contribucions temporalment, lavors, haüda extimació dels seus béns e de la gràcia, pach per letra a rahon de
Enaprés, con alscuns crearem notaris públichs specials, emperò, a fer cartes en alcunes certes terres nostres, seran pagats per la letra
Encara més, con a alcun loch atorgarem que mercats o fires fer pusquen, sia reebut per letra haüda rahon del loch al qual s'atorgarà a rahon de multitud de cases o de fochs, que per cascun foch aquell al qual fires o mercats s'atorgarà
Enaprés, si alongament que a cert temps no sia constret a sos creedors pagar atorgam, si el deute és
Més encara, si a universitat alcuna atorguem per alcuna causa, per aventura, per necessitat alcuna d'aquella a la qual açò atorgam e que pusca en aquell loch talla o sisa o altra qualque qual contribució, en les quals estranyes persones o privilegiades no contribuesquen, a temps a certs hòmens imposat, lavors
Enaprés, moltes vegades atorgam a alcunes persones religioses, per aventura, o universitats, privilegis per totstemps donadors, o encara a vegades los antichs privilegis confirmam, o encara a certes persones faens alcun cors de les quals volem ésser reebut, per la letra a arbitre rahonable del protonotari nostre, haüda rahó de la cosa o del privilegi lo qual se atorga e d'aquell a qui és atorgat, cor en aytals coses no
DELS BENEFICIS DONADORS
Con segons la monició e doctrina dels Sants Pares beneficis ecclesiàstichs no degen ésser donats sinó a sufficients e bones persones, e per los prínceps qui per Déu en les terres són ordonats per tal que governen aytals coses se degen més observar que violar. Emperamor d'açò, Nós, ab deliberat conseyl, per gran securitat de nostra ànima e a exoneració de pròpria consciència, ordonam que d'aquí avant, quant de beneficis en los quals tan solament presentació havem, o d'aquells de les quals la col·lació a Nós se pertany, quantque quant volrem provehir de nostre propri moviment o a prechs d'alcun, o quant al sant Pare de nostre propri moviment, o instància d'alcun o a qualque altre scriure volrem per alcun o per alcuns per qualque benefici ecclesiàstich, aquestes coses no sien fetes sinó primerament examinació feta de la vida e costumes d'aquells o d'altres coses segons que
E si aquell al qual volem ésser provehit, o per lo qual deurà ésser escrit, serà absent, la examinació d'aquell se faça per testimoni de vida de bones costumes, d'altres dels quals se pertany per los damuntdits
DE LA ORDINACIÓ DE LA CAPPELLA
No haven vergonya los reys en los primers temps de les coses divinals s'í entrametre officis e altres coses necessàries al cultivament divinal, ordonaren en tant que
Considerans Nós que de la ordonació de la nostra cappella ordonem haver vergonya, no cal mas que
Les varietats, però, dels draps en
color vermeyla, per les rahons e significacions degudes, convenga, e encara en les solemnitats dels sants qui han seguides les petjades d'Aquell qui carrera s'í ésser testifica per martiri lo sanch escamparen demostren; e en blanchs per tal que la virginitat d'Aquella qui aprés lo part de la nostra redempçó verge romàs, e encara de les sanctes verges les quals l'Anyel on que sia anat seguexen, e en les sol·lennitats d'aquelles demostren, e en los altres dies honradors en los quals no per vana consideració se pertanyen puguen ésser tenguts; e en verts encara, axí en les festivitats de Nostre Senyor en les quals se pertanga, e en los dies d'aquells per tal con jaspi és de color vert jaspidents propugnacles per lo triumphant són posats dels sants doctors e dels altres confessors qui contra els adversaris per la deffensió de la sancta Esgleya han preliat, e los quals per eternals desigs verdejants e qui per sequetat de mal temps no sequen sien tenguts; e en blaus, los quals en dies de divenres e en los altres dies festivals, axí de Nostre Senyor con dels sants; e encara en negres, quant per defunts offici se fa, en los quals honestat e mortificació no inconvenientment mostrar-se deu demostrar covinentment se poden.
E d'aquestes colors no tan solament de cascuna de una cappella siam contents mes de diverses, per tal que segons que
E és dita complida cappella, pali e realtar e vestiments de prevere, de diache e de sotsdiache, e
E per tal con d'Aquell del qual ferma fe nostra creu totes coses ordonadament proceexen en la obra del santuari, lo qual a cultivament divinal en lo Veyl Testament fo constituït vexella e encara d'altres coses d'aur e d'argent a honor del sanctuari ésser ordonades, recordants axí com devem tota oblivió, axí con se pertany de la nostra reyal magestat, de tot foragitada, en nostra cappella, axí vexella con altres ornaments, a divinal servey e honor d'Aquell qui tant nos en terres honrar li ha plagut que per nom d'ell rey ésser appellats merescam, d'aur e d'argent e encara ab pedres precioses, per tal que mils a obra del sanctuari sia semblant, cobeegem ésser, manans donchs que sien primerament
E encara necessari extimam que a la sol·lennitat monstradora alscunes coses sien demostrades per tal que aquells qui per sciència de letres saber no ho poden, per esguardament d'uyls aytals coses vegen, la qual a ells soplesca e esmén ço que freturen per sciència de letres, cor pintures e aytals coses letres de pageses ésser manifest és, e per tal en les esgleyes a informació e doctrina d'aquells qui no saben letras les cosas damuntdites no sens rahó són posades comunament, axí d'aur e d'argent con de cristal
Fill d'aquell qui al propri fill no perdona fo honrada, axí aquestes, les quals a representació d'aquella fetes sien, ab corruptibles pedres margarites ornades manam ésser. E per tal con moltes ne ordonam segons que appar ésser haüdes, açò havem fet per tal que segons los dies o totes o alcunes una tan solament, segons que covinent en nostra ordonació dejús seguidora a Nós serà vist, ésser sien tengudes. En tal manera, emperò, se pertany ésser ordenat de les creus e de les altres coses que diferències, axí con havem dit, rahonablement pugen ésser fetes.
A les relíquies, axí de Nostre Senyor con dels sants, tenedores
Ultra aquelles coses que dites havem necessari en alcuna manera estimam tres calzes ab lurs canadelles, dels quals los
ab ses naus a tenir l'encens diputades, la
Com donchs en les damuntdites coses paraments de draps e ornaments d'aur e d'argent quants e quins sien havem declarat, van però estimaríem si donchs en quina manera l'on deu hom usar clarament no jutgàvem, e debades les coses damuntdites hauríem si donchs d'elles covinentment no usàvem, cor thesaur amagat a algun no profita, perquè, axí con aquell qui la ordinació del tabernacle de la federació a Moysés declarà en lo pug, a Nós aministrarà de les festes e dels altres dies sots regles per tal que massa a especials coses no devallem provehirem, cor alscunes vegades s'esdevén que encara els savis redargüir de dissensió coses massa especials o de peccat no fretura qui en aytals coses de moltes paraules usa. Però cor alcunes coses són les quals sots generalitats e regles contener no
DE LA VIGÍLIA E DE LA NATIVITAT DE NOSTRE SENYOR
És vigília de la natitivat d'Aquell qui per Nós reemedors no avorrí en lo ventre de la Verge venir, e vinent la memòria d'aquell dia és faedora. D'on per tal que
d'altar con en vestiments blanchs ésser volem, volents los mijancers, però, e
Lo dia, emperò, de Nadal de Nostre Senyor, a la damuntdita puritat del part demostradora e encara la virginitat de la mare, la qual e abans e aprés lo part verge romàs, consideradora; sermó aquest dia sia fet, e aprés aquell la camisa de Nostre Senyor descuberta sia mostrada, e los aparellaments blanchs axí mateix volem que sien tenguts; mas per tal con lo dia açò requer los pus excel·lents, ésser manam declarants que
E per tal que tan gran dia, segons que
la camisa de Nostre Senyor que sia en lo mig loch, les veres creus, mas que sían la
DE LA FESTA DE SENT JOHAN EVANGELISTA
Jacsia que sent Johan evangeliste confessor de la fe cathòlica sia trobat, però cor verge és axí elegit, e la verge Maria a ell fo comanada, no sens rahó, axí con de vèrgens no màrtirs volem sia usat; e per ço, dels mijancers blanchs vestiments usar volem, e lo reraltar menor d'argent e lo istoriat estés en aquest dia sia posat, e
DE LA FESTA DE LA CIRCUNCISIÓ DE NOSTRE SENYOR
Jacsia que aquesta festa huytava de Nadal de Nostre Senyor sia, perquè seria usador de paraments blanchs, considerat, però, que
ley, la ley complén la pròpria sanc en aytal dia per circuncisió escampar li plach, justament ordonam que sermó aquest dia sia fet, e lo reretaule d'argent major hi sia posat, e que
DE LA FESTA DE LA EPIPHANIA
Per tal con per l'estela a orar lo Fill de Déu los Reys d'Orient són menats, la qual estella, segons ço que havem lest, per inestimable claretat e resplandor resplandia, e per tal encara cor en aytal dia, Aquell qui no ho freturava, en lo ? um Jordà per aygua de baptisme fo lavat perquè lo coratge nostre és amonestat a ordonar que a la claretat de la damuntdita estela, e a mundícia del babtisme, no obscureÿda, ab paraments e ab vestiments blanchs aquest dia en nostra cappella sien tenguts devotament, manants que en totes coses, axí con en la festa de la nativitat de Nostre Senyor, sia observat, exceptat que
DE LA CONVERSIÓ DE SENT PAÜL
En la conversió de sent Paül, cor aytal dia divinalment la gràcia merexe reebre per la qual a conexença vench de la fe christiana e feelment aquella fe,
axí per obres con per preïcació, de la qual cosa molts no poch se maraveylen és confessat, lo reraltar istoriat sia posat e dels paraments e vestiments verts mijancers ab
DE LA CADIRA DE SENT PERE
E per aquesta matexa rahon moguts, cor aytal dia con és la cadira de sant Pere fo nostra fe ampliada e axí la confessió d'eyl més formada, e per aquella matexa manera con en la conversió de sant Paül manam ésser fet en totes coses.
DE LA FESTA DE RAM E PALMA
A nengun dubte no és considerat, lo nom d'aquesta festivitat e la cosa, ço és a saber, que
DEL DIJOUS DE LA CENA
Considerants que aytal dia aquell redemptor nostre Jesucrist lo cors seu als apòstols reebedor liurà e la sanch sua sacrificà, e aquella a beure sots spècie de vi liurà, e encara considerants que aquella nit fo trahit e ell mateix per
IMPARACEVE DE NOSTRE SENYOR
Jacsia que aquest dia, de mort infernal per la mort d'Aquell al qual no perdona lo patíbol, deliurats siam e a vida appellats, emperò, neguna sol·lennitat no és faedora aquell dia, mas més per coses havents rahon de dolor e de tristícia són demonstradores, cor aytal dia les coses no havents rahon contristacion mostraren. Cor lo sol e la luna obscurats e pedres trencades e terratrémol ésser estats havem lest. Perquè sermó aquest dia en la nostra cappella sia fet e l'espina de Nostre Senyor sia ab la Vera Creu monstrada, e que en l'altar paraments e ornaments no sien posats sinó la Vera Creu, la qual deu ésser aorada; los vestiments, però, a la damuntdita tristícia mostradora blaus, ço és, los meylors sien tenguts; mas lo diache e sotsdiache no sien vestits de dalmàtiques e sola una capa sie tenguda, ço és, per lo prevere.
DE LA VIGÍLIA E DEL DIA DE LA RESURRECCIÓ DE NOSTRE SENYOR
Que en la resurrecció de Nostre Senyor de vestiments e paraments blanchs se deja usar a glorificació del cors lo qual en la resurrecció hac, e
DEL DILLUNS E DEL DIMARS SEGÜENS
Lo diluns, però, e lo dimarts següents los paraments e vestiments blanchs mijancers ab
DE LA FESTA DE LA INVENCIÓ DE SANCTA CREU
Cosa dubtosa no és que, con la festa de Sancta Creu se celebra, memòria de la passió ésser hi deja, mayorment cor la festa de la Creu no celebraríem sinó per tal con en ella fo nostra redempció, e açò per mort d'Aquell qui en aquella per molt gran caritat nos amants volc ésser crucificat. Perquè aquest dia sermó e processió en la nostra capella sien fets, e la Vera Creu sia mostrada per ço cor en aquell dia fo trobada, e aquell dia se
DE LA FESTA DE LA ASCENSIÓ DE NOSTRE SENYOR
Si loch de auctoritat és atrobat en aquestes coses, les quals per prínceps terrenals se fan, molt més en aquelles les quals per lo rey celestial se fan, auctoritat donan
axí mateix ha loch, cor jacsia que totes coses puga, però res sinó rahonable no pot voler con sia sobiran bé no creat. Perquè en la nostra cappella sermó e processió sien fets, e
DE LA VIGÍLIA DE PENTACOSTA E DEL DIA E DEL DILUNS E DEL DIMARTS SEGÜENTS
Per tal cor vinent l'Esperit Sant sobre
aquest dia en lo qual li plach l'Esperit Sant sobre
DEL DICMENGE DE TRINITAT
Molt és temedor con de la Trinitat se tracta cor en res pus perillós en negun loch no
DE LA FESTA DEL CORS DE NOSTRE SENYOR
Jacsia que d'aquesta festa ja dessús en la Cena de Nostre Senyor hajam ordonat, però cor molt rahonablement per l'Esgleya és ordonat que aquest dia se faça comemoració d'aquesta festa mateixa per tal que sol·lennitat, la qual lo temps de la Passió lavors embarga, no sia lexada, mas que ab major alegria ara sia celebrada, no en la color alcuna cosa mudan, cor molt color vermeyla covinent ésser reputem per la confecció del cors e de la sanch de Nostre Senyor. Mas en la sol·lennitat ajustan ordonam que paraments e vestiments vermeyls los pus nobles ab
axí d'aur con d'argent e d'altres coses, axí con en la festa de la Invenció de la Creu, l'altar sia decorat.
DE LA FESTA DE LA NATIVITAT DE SENT JOHAN BABTISTA
Aquells los quals aprés la mort de nostre Redemptor, en la fe cathòlica perseverants e en confessió d'aquella muyrents, havem trobats confessors, con per la Esgleya són canonizats, appellam, donchs quant més aquest qui Christ confessà e no
DE LA FESTA DE SENT PERE
Certa cosa és que Nostre Senyor Jesucrist a sent Pere principat apostolical comanà, però no
en lo martiri companyó lo féu, perquè està en raó que de vestiments e paraments vermells lo dia del seu martiri sia usat, axí con dels altres apòstols màrtirs a avant havem ordonat. Mas per tal con Nostre Senyor ell tot sol entre
DE LA FESTA DE SANCTA ANNA
Jacsia que d'aquesta festa en lo capítol de les
declaram que, si aquest dia en la dita ciutat presents serem, en la nostra cappella sermó e processió sien fets, e
DE LA TRANSFIGURACIÓ DE NOSTRE SENYOR
En aquesta festa en la qual los vestiments del Redemptor, quan davant alscuns dels apòstols se transfigurà, blanchs axí con a neu ésser fets se testifiquen rahonablement, axí vestiments con paraments blanchs, los mijancers ab
DE LA FESTA DE SENT LORENÇ
Que sent Lorenç entre
mellors, e en cascun cap de rerealtar sia
DE LA CORONA DE JESUCRIST
Ab pia devoció en la nostra piensa remembrants con al beneÿt cap del salvador nostre Jesucrist, segons fermament nostra creença té, en lo dia de la sua sancta Passió per los malvats juheus corona d'espines fo posada. E a comemoració d'aquesta corona en los monastirs de l'orde del Cistell festa celebrar és costumat, per tal, a representació de la sanch la qual per impressió d'aquesta corona del seu cap beneït isqué, de paraments e vestiments vermeyls en aquesta festa ab
DE LA FESTA DE LA EXALTACIÓ DE SANTA CREU
Per aquesta matexa consideració, axí con en la Invenció, moguts axí con d'aquesta festa ordenam volent ésser servat, e que
DE LA DEDICACIÓ DE SENT MICHEL
La festitivitat dels àngels ab gran exaltació és celebradora, cor ells dels ligams del diable nos guarden e
DE LA FESTA DE SENT LUCH EVANGELISTA
Cor sent Luch evangelista verge és atrobat, volem que en la sua festa paraments e vestiments blanchs los mijancers ab
DEL DIA DE TOTS SANTS
A demostrar aquella caritat e ardor d'amor per los quals los sants e en la pàtria ab Nostre Senyor se conjungeren, sermó aquest dia en la nostra capella sia fet; e
dels paraments vermeyls mellors ab
DE LA COMEMORACIÓ DELS DEFUNTS E TOTA HORA QUE PER DEFUNTS SE FAÇA
Tota hora que per deffunts offici se fa, mortificació e honestat són mostradores, cor si ben la mort qui no
DE LA FESTA DE LA PASSIÓ DE LA YMAGE DE JESUCRIST
Per rahon (en aquest die en lo qual) qui de diverses miracles lo poble seu de Jerusalem instruït çaentràs li plach en los derrerans temps lo poble judaych per tan gran miracle que de la ymage del crucifix sanch exís volch redargüir, lo reraltar istoriat hi sia posat, e de vestiments e de paraments vermeyls dels mijancers a la damuntdita festa demostradora ab
DE LA FESTA DE SENT MARTÍ
Sent Martí, jacsia que confessor sia atrobat, però sent Ambrosi en aquel ympne par als apòstols l'à decantat, per tal, rahonable cosa és que en lo dia d'aquest en la nostra cappella alcuna prerogativa més que en los dies dels altres confessors sia demostrada. Perquè duem proveÿdor que en aquesta festa dels paraments e vestiments verts mellors ab
DE LA FESTA DE SANCTA KATERINA
E si aquesta benauyrada verge de linatge real (avallant ab dret cor e ferma volentat, officis homenils assumén) tres corones o aurèoles als sants de Déu repromeses ha guanyades, ço és: de virginitat, de martiri escampant la sua sanch, e de sants doctors per la fe christiana als enfeels preïcants; donchs rahonablement som moguts que d'aquesta festa, jassia que de totes les verges e màrtirs en general de part dejús hajam longament ordonat, en especial ab alcuna prerogativa en la sua sol·lennitat, faedora menció en la present nostra ordonació sia feta. Perquè en aquest dia, per pròpria significació de la sua virginitat e martiri, de paraments d'altar blanchs e de vestiments vermells los mijancers ab
DE LA FESTA DE SENT NICHOLAU
Per semblant manera que de la festa de sent Martí havem ordonat, d'aquesta festa de sent Nicholau, con sia axí mateix confessor en la Esgleya nomenat, ésser fet declaram, exceptat que lo reraltar istoriat ne sia detret. Mas, però, con la cappella del palau nostre de la ciutat d'Osca a honor d'aquest sant sia intitulada, volem e manam que si aquest dia en la dita ciutat presents serem, que del rerataule d'argent e del tabernacle d'argent e de les altres cosas sia fet axí con en lo dia de sent Martí manam ésser fet, si en la cappella nostra de Saragoça aquel dia fóssem presents.
DE LES
En les festivitats de sancta Maria (en la qual axí con en lo mirayl virginitat e espècia de castetat resplandeix e la qual verge enfanta e verge aprés lo part romàs, per tal, encara con de honor de tan gran dignitat fo exalçada que Mare de Déu ésser feta meresqués) en paraments e vestiments e argent e en relíquies e altres ornaments axí con en la nativitat de Nostre Senyor volem ésser observat, ço és: en la festa d'agost e en les altres tres festes,
DELS MÀRTIRS
En les festes d'aquells qui per Jesucrist lur sanch escamparen, per tal que memòria del martiri sia haüda, vestiments e paraments vermeyls, axí con ja desús havem insinuat, ésser tenguts declaram aquesta manera, ço és, observada: que en totes
les festes dels apòstols, dels evangelistes qui màrtirs foren, paraments de altar e vestiments los vermeyls mijancers ab
DELS CONFESSORS
Per tal aquells confessors per la Esgleya són nomenats qui de desig eternal verdejants per neguna crueltat de temps malvats no són trobats, axí con dessús en lo començament de la present constitució havem tocat, de vestiments e paraments verts volem ésser usat per aquesta manera, ço és: que en les festes dels confessors colents o doctors paraments d'altar e vestiments verts los pus nobles ab
e en cascun cap del rerealtar altres tests separats mellors, e en lo mig dels tests los bacins daurats desà e dellà sien posats. E si eren festes que segons l'orde de Cistell
DE LES VERGES
Que en los dies d'aquelles les quals per virginitat tan solament corona haver han mèrit, paraments e vestiments blanchs en los dies d'aquelles, les quals en los pits feminí coratge homenil portants, corona de martiri e de virginitat per rahon ajustaren, vermeyls e blanchs sien tenguts per los quals virginitat e martiri clarament se demostren. Perquè duem ordonador que en les festes de les sanctes verges les quals són colents e màrtirs no són, sien tenguts los paraments en l'altar e vestiments blanchs, ço és, los mijancers ab
vestiments blanchs mejancers sien haüts ab
DE LES HUYTAVES DE LES FESTES DE NOSTRE SENYOR E DE LA VERGE MARIA E DE TOTS LOS ALTRES SANTS
En totes, però, les huytaves de les festes en les quals la Esgleya huytaves fer és monstrada, semblants paraments e vestiments sien tenguts, los quals en les festes principals han tenguts, exceptat que axí bons e excel·lents ésser no merexen, axí, ço és: que si en la festa los paraments e vestiments blanchs o vermeyls, o verts, meylós seran tenguts, que dins les huytaves de paraments e vestiments d'aquella matexa color, ço és, dels pus sotils serà usador, exceptat, però, lo dia de la huytava en lo qual los mijancers manam ésser tenguts. En les festes, però, que segons nostra ordonació dels mejancers és usador, lo dia de la huytava dels pus sotils d'aquella mateixa color volem ésser usat, declarants que si en la festa de paraments d'una color e vestiments d'altre serà usat, aquesta matexa divisió de colors la huytava per la manera damuntdita manam ésser servada. Quant, però, a posar altres ornaments en les dites huytaves axí duem particularment estatuÿdor que en totes les huytaves de les festes de Nostre Senyor en lo mig loch del reraltar
separats los bacins daurats són posadors. E axí duem observador dins les huytaves de les festes damuntdites, exceptat que
En totes, però, les huytaves de les festes de sancta Maria, en lo mig loch del reraltar lo test de la pedra turquesa és posador, e daçà e dellà prop lo dit test altres tests juncts deuen ésser posats, e en cascun cap del rerealtar los bacins daurats sien posats. E açò mateix en les dites huytaves sia observat, exceptat que
En totes, però, les altres huytaves de sants e de sanctes màrtirs sia posat en mig del rerealtar una creu, e en cascun cap del rerealtar tests conjuncts sien posats. Si, però, sien huytaves de sants màrtirs o de sanctes verges màrtirs axí mateix volem ésser observat, açò, emperò, ajustat que lavors lo test de la pedra turquesa en lo peu de la creu sia posat en l'altar. Si, però, sien huytaves de verges no màrtirs, la creu en lo peu del dit test de la turquesa sia posada, e que
DE LES VIGÍLIES DE LES FESTES
En les vigílies de les festes les quals segons l'Esgleya vigília han engir, los ornaments e vestiments axí sia observat segons que dins les huytaves de les festes és dessús ordonat; exceptat que en les festes que
DELS DIES DOMINICALS
A tots los dies dels dicmenges de l'any paraments e vestiments de ministres los mijancers verts sien posats, exceptats los dicmenges de la Quaresma, en los quals volem ésser usat dels paraments e dels vestiments blaus meylors per tal que
de les huytaves, lavors totes les coses damuntdites sien tengudes axí con en lo dia de la festa de
DELS DIVENDRES
En tots divendres en los quals missa serà de la Creu sien tenguts paraments de l'altar blaus, ço és, los pus sotils, e vestiments vermeyls los pus sotils per tal que axí mortificació, la qual aytal dia en nos devem haver, per paraments d'altar mostrada la memòria de la sanch, la qual per nos Jesucrist escampà, no sia lexada; e
DELS DISSAPTES
En los dies, però, dels dissaptes, en los quals serà missa de sancta Maria, los paraments e vestiments blanchs pus sotils sien tenguts, per tal que per açò molt grant virginitat d'ella sia representada; e
DELS DIES FERIALS
En los ferials dies, però, sien tenguts paraments e vestiments de drap de seda color groga, trahent, però, cor segons lo temps és faedora diferència. Volem que de l'Avent entrò a la Purificació a honor de la Verge, e de Pàscua entrò a la Ascensió per la letícia paschual sien tenguts aquells blanchs pus sotils. En la Quaresma, però, aquels blaus pus sotils en l'altar sien posats, e el cappellà ne sia vestit cor aquests davant los altres en lo temps de la Quaresma havem duÿt elegidors. Engir los altres ornaments statuïm que en los damuntdits dies ferials en los quals no
DE LES
Mortificació e plor en la esgleya mostrar se cové en los temps en los quals a vicis de la carn reprenedors penitència se fa per dejuni, perquè en los dejunis los quals
Semblantment, en les festes de santa Eulàlia de Barcelona, sent Thomàs de Aquino, sent Benet, sent Jordi, sent Domingo, sent Loýs bisbe, sent Bernat,
sent Loís rey de França, sent Francesch, les
Encara més, volem e ordonam que contínuament dos brandons en la elevació del cors de Nostre Senyor sien haüts, exceptat que en los dies sol·lennes en los quals
Encara més, duem piadosament ordonador que oltra los dies en los quals en los capítols damunt scrits sermó en la nostra cappella ésser fet havem ordonat, volem que en los dies subsegüents sermó semblantment sia fet, ço és, en los dies dels apòstols e de sancta Maria Magdalena, de sent Lorenç, de sent Loýs bisbe, de sent Loýs rey de França, de sent Miquel, de les
Encara més, ordonam duem proveÿdor que en los dies en los quals de part dessús processió en la nostra cappella havem declarat ésser feta, que totes les relíquies qui són en les cappelles nostres reyals e aquelles les quals Nós en nostra cappella
pròpria havem ordonadament, sien portades, e que
Encara més, en tota festa colent e de les altres, axí con damunt havem dit, al Magnificat en cascunes vespres, e al Benedictus en les matines, e en la missa aprés de la oblació, encens sia ministrat, totstemps, emperò, que no y haja misses solennes, ço és, ab diache e sotsdiache; aprés la missa finada, sia dit l'offici o missa secca de sancta Maria, si donchs aquell dia no era vigília o festa d'altre sant, en lo qual cas l'offici de la dita vigília o del dit sant sia dit l'offici de senta Maria relaxat. Si, però, aquell dia serà festa d'alcun sanct e vigília, o fossen vuytaves ensemps, o festa de
sotsdiache, no sia celebrada si donchs aquell dia no serà festa de Nostre Senyor o de santa Maria o de Tots Sants o s'esdevenia prelat davant Nós celebrar, quant a l'offici de les vigílies e de les huytaves e dels sants axí mateix volem ésser observador. L'offici, però, o la missa secca de sancta Maria no sia dita en los dias en los quals missa ab diache e ab sotsdiache se celebrarà, si doncs no era dia de disapte en lo qual aprés la missa principalment se diga, e axí mateix en los divenres volem ésser observat si missa mayor de la Creu no serà celebrada.
DE LA ALMOYNA
Esguardans e a nostra memòria comanants, la paraula dominical la qual als seus dexebles dix: Pobres ab vosaltres totstemps haurets; e encara la paraula del propheta: Trenca lo pa al freturan e los freturans met en la tua casa; per moviment de pietat e de caritat som constrets que a sustentació dels pobres nostre coratge girem e ab almoynes a ells e ab altres piadoses acorriments, no axí con ne som tenguts mas axí con podem, misericordialment succurram. Perquè ordonam e establim que cascun any sien assignats per almoyna, ultra aquella la qual en altra manera axí a religioses con a altres persones donam per altres officials, les
E encara més, a la dita almoyna ajustam que en cas que nostra voluntat no serà de tenir tinell als nostres domèstichs, per quascun jorn aytant con durarà que Nós no tindrem aquell
de Mallorca, e altres
E ultra, encara, les coses damuntdites volem a la damuntdita almoyna en la porta de nostre alberch donadora los releus qui sobraran en la cuyna, axí en carns con en altres menjars, ésser assignats. Més avant, pa e vin los quals en nostres boteylaria e paniceria s'esdevendrà a deteriorar, en tal manera que denant los nostres domèstichs a posar convinents no serien, e encara fruytes e fromages que envers los rebosters romandrien, los quals convinentment per ells no poguessen ésser posats, a la dita almoyna, tota hora que aytals coses s'esdevendran, assignam. Encara assignam a la dita almoyna totes les bèsties retudes a la cort per affollades, e aquelles l'almoyner reeba del cavalleriz. Enaprés, assignam a la dita almoyna totes les condempnacions de nostres domèstichs que
E encara aquell dijous en lo qual lo Salvador nostre, a Nós exemple relaxan, los peus dels apòstols lavà, volem ésser donat a
en Regne de València, e
Volem encara als órdens de pobretat de la terra nostra almoynes ésser donades per la manera que
DE LES FAYLES E DELS MISSATGÉS
Con se pertanga los prínceps ab sabis engins proveir engir aquelles coses les quals semblantment s'esguarden a lur honor, axí que honor no poca ans d'espedient a aquell contínuament entorn sí haver presències de sos domèstichs, los quals si, absents de la sua cort, lurs gatges o quitacions reebien per aventura, sovinerament
la dita cort continuar e acompanyar lexarien. Emperamor d'açò, statuïm e encara ordenam que a nostres domèstichs qualsque quals sinó per aquells dies tan solament per los quals en nostra real cort presents almenys alcuna hora del dia o de la nit no seran, res de lurs quitacions a ells per bèsties o per bèstia per éls tenedores, o per menjar donar ordonades, no sia donat, e si contrafaran en la quitació per cascun dia sien agreujats. A aquells, però, qui deuen tenir bèstia o bèsties e aquella o aquelles tenir hauran lexades, jacsia que cascun dia presents en la cort seran, menjar tan solament a ells dever ésser donat.
Encara ordenam que éls reebents moneda de la cort nostra per vestir, res, sinó a aquells los quals en la nostra cort lo primer dia de abril presents seran e los
Als missatgers, però, per Nós dels nostres domèstichs trametedors, si duran aquesta missageria, les coses necessàries a ells de la nostra moneda seran ministrades, de la qual reten comte al racional facén-se falles en totes coses axí con damunt, exceptat en lo vestir si dins lo dit temps a la nostra cort ells venir s'esdevendrà; però si els missatgés damuntdits mar haurien a passar e per açò les lurs bèsties ab sí menar no porien, lavors les lurs quitacions per les dites bèsties, per aquesta causa lexades, e encara despeses per les persones d'aquelles pensants, reéban entirament e hagen.
DE LES LOGUERS DE LES BÈSTIES LOGADES
Con alcú a trebayl reebut de condigne loguer no sia gitador; emperamor d'açò, duem statuÿdor e ordonador que a les persones qualsque quals acostumades lurs obres e de lurs bèsties logar, les quals ab bèstia o sens bèstia per Nós o per nostres negocis, de grat o forçats, en l'offici de nostre azembler mayor servey
hauran fet, convinents loguers sien donats segons que dejús pus plenerament se declara. Ordonam, donchs, que a cascuna persona la qual ab bèstia, sia de sella o de bast, per nostre azembler mayor o sotsazembler per nostres negocis logadora, per lo dit azembler de nostra moneda per cascun dia en lo qual en nostre servey serà, axí per sí con per la bèstia,
Enaprés, ordonam que les bèsties logadores per nostre azembler damuntdit portar cascuna càrrega pesan ultra
DECLARACIÓ FETA SOBRA TOTES LES DITES ORDINACIONS
Per tal con humana natura no basta a provehir als duptes, altercacions e contrasts qui per temps se poden esdevenir; e entre los officials nostres majors, sotsofficials e ajudants d'aquells demuntdits, axí entre lo majors con entre los majors e menors e altres domèstichs nostres, per rahó del regiment e exercici dels officis demuntdits, alcunes discòrdies, altercacions e duptes se pusquen esdevenir per no bé entendre les dites nostres Ordinacions, o aquelles, ab punts sobtills e maliciosos puntant e interpretant per lur grosseria o sobtilitat, la qual malícia pot ésser nomenada, la qual ab bona e deguda declaració per Nós deu ésser refrenada. E no reputem ésser congruent a rahó que
enganosa) lur intenció iniqua obtenguen, ne
E si per ventura, alcuns duptes, altercacions o contrasts entre
E per tal que per aytals duptes o altercacions la ordinació de nostra casa no sia torbada ne desviada, volem e ordenam que si alcun dels dits officials nostres majors o sotsofficials o ajudants d'aquells, o altres domèstichs e familiars nostres, los uns contra los altres hauran alcun contrast o dupte per rahó dels officis demuntdits, que aquell o aquells al qual o als quals aquest contrast o dupte serà fet, sien tenguts de requerir tres vegades denant dos o tres testimonis aquell o aquells qui aquests contrasts los faran que
E per tal que cascun dels dits officials, sotsofficials e ajudans d'aquells sàpien e no pusquen negligir o ignorar la present nostra declaració, volem que cascun sia tengut de pendre translat de la present nostra declaració ensemps ab lo capítol de la nostra ordinació qui farà per l'offici que tendrà per Nós.