Libre del Mostassaf de Mallorca 14

[...] [...] [...] [...] 183. VENDA DE PEIX Die jovis ·XIX· aprilis ·MDLIV· [A. H. M. Extr. Jurats 1552-54, fol. 461. Mallorca, 19 abril 1554.] Molt Spectable senyor. Als magnífichs Jurats és stada presentada la infrascripta suplicació, la qual repeteixen a vostra spectable Senyoria. Molt magnífichs senyors, pares ý protectors de la República. Notori és a tots los vells de la present ciutat lo molt exercici ý ús se feya de pexcar tunynes ý altres pexos de tall en la present illa, ý la utilitat que de aquell reportava la cosa pública, per quant en temps de stretures de carns, com és el present, se divertia la gent en menjar de dit peix, ý en temps de abundància se salava de aquell. Axí mateix és notori, dit pescar esser se dexat, principalment a causa que los Mostassafos, los dies que de dits pexos se prenien pochs, se feyen senyors de aquells, ý venien a qui volien, privant, contra tota equitat, los senyors del dit peix, los quals ab moltes vigílies, despeses ý treballs havien pescat, de poder vendre aquell, a qui los aparia. E com al present, sien alguns de la present ciutat, los quals vullen fer xàrcia per pescar dit peix, ý no gosen per temor de dita privació, supliquen a vostres Magnificències vullen impetrar de sa spectable Senyoria, per utilitat de la cosa pública ý per bona equitat ý justícia, decret ý auctoritat del capítol següent, ý vullen manar aquell esser registrat en lo libre del magnífich Mostassaf. E és lo capítol del tenor següent: Item, tota hora, que per los pescadors seran presos tunyines, bonítols, sèrvies o qualsevol altre peix de tall, pus que hage sa Senyoria lo que haurà menester ý vostres Magnificències una liura cada ú, juxta forma ý pràctica dels capítols vells, ý lo magnífich Mostassaf una liura per ell, dit Mostassaf no tenga res més que veure, ni entrevenir en lo vendre de dit peix, ans los senyors pescadors ý senyors de aquells, puguen, líberament, sens impediment algú de dit Mostassaf vendre; ý donar dit peix, com és raó en la cosa pròpia, ý ab tants perills ý treballs alcansada, a qui ben vist los serà. Baltasar Constantí

184. ELECCIÓ DE MOSTASSAF [A. H. M. De un borrador de correspondencia de los Jurados.] Hoja suelta. Mallorca, 22 mayo 1555. En esta ciutat ha un oficial, lo qual se diu Mostassaf, lo ofici ý exercisi del qual és mirar e castiar los fraus comesos per los venadors en pesos e mesures ý en altres maneres, ý axí bé mirar que les carreres stiguen netes, e que la ciutat sia neta de immundícies, ý aquest ofici és stat atorgat per los Reys de Aragó passats, de immortal memòria a esta ciutat en privilegi, ý son ensaculats en dos sachs per lo Virrey e Jurats, segons forma de nostre Regiment, Gentils hòmens e Ciutadans, ý a la Vigília de Pasco del Sperit Sant a un any és elegit Gentil home per tal ofici e en lo altre Ciutadà d'esta manera, que en presència del Virrey e Jurats e lo Consell de la Ciutat són trets per un minyó quatre redolins, continents noms de quatre Gentils hòmens o quatre Ciutadans, segons lo any que concorre, e aquells liurats en mà del dit Virrey ý desfets, del que allí són atrobats scrits, dit Virrey ne elegex un, e aquell elegit, posa en possessió de dit ofici, donant-li una vergueta e prenint homenatge de aquell e jurament de bé ý leyalment servir son ofici ý administrar justícia, segons la forma dels capítols del dit ofici [...] 185. PREGONS SOBRE CATIUS ·I· [A. M. S. Act. Cort. R. 1398-1400. Sóller, 23 julio 1398.] Die martis ·XXIII· mensis julii anno predicto (1398). Die et anno predictis ad instanciam Bartholomei Arnaldi de Sentanyí fuit facta per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie voce tubete alta voce in rotulo platee de Sóller, ut est moris, preconitzacio subscripta. Ara hojats què us fa saber lo Batle del senyor Rey, a tothom e a tota persona, qui metrà en senya de una borda cativa d'en Joan Ar de

Sentanyí, la qual se·n ha amenada ·I· hom del dit loch, apellat Monet Denus, la qual borda és blanca e parla pla, de edat de ·XXVI· ayns, la qual ha nom Joanna e vest una cota blanca, oldana. Qui la metrà en mans de la Cort o de lur senyor, haurà cent sous de joyes, enclós lo morabati. Qui d'aquí avant la tendrà celada o amagada, serà pres per ladornici. E qui de fora la terra de Malorques la traurà, no·s fiu en cors ni en haver. ·II· [A. M. S. Act, Cort. R. 1398-1400. Sóller, 19 junio 1398.] ·XIX· die mensis junii anno predicto Die et anno predictis. Ad instanciam Antonii Nicolay, parrochie de Porreriis, fuit facta preconitzacio subscripta voce litus in rotulo platee de Soller, per Jacobum Sartre curritorem hujus Curie. Ara hojats què us fa saber lo Batle del senyor Rey a tothom e a tota persona, qui metrà en senya de dos catius, un de llinatge de tartres altre de nació de grechs. És lo grech hom poch neyrenhi, ab barbe negre, curta, de edat de ·XXVI· ayns; l'altre és de edat de ·XX· ayns blanch, sens barba, hom de bona edat ab les papelles dels uyls grossos. Són los dits catius del discret en Jacme Nicolau, prevera habitador de Porreres, que·ls metrà en mà de la Cort o de lur senyor haurà deu florins de joyes o per cascun ·VI· florins. Qui d'aquí avant los tendrà celats o amagats, seran los presos per ladornici. E qui de fora la terra de Malorques los traurà no·s fiy en cors ni en haver ni en quant ha.