Libre del Mostassaf de Mallorca 11

126. PER HAVER CARNS EN LA CIUTAT [A. H. M. Lib. ofic. 1435-41. Mallorca, 22 agosto 1435.] En Berenguer d'Olms, cavaler etc. Al honrat en Joan Sureda, mostaçaf, l'any present, de la ciutat de Malorques, saluts e honor. Com la ciutat de Malorques sia, al present, molt freturosa de carns de moltó, per la qual fretura se poria seguir gran scàndil als habitadors de la dita ciutat e a altres, declinants a aquella, si prestament no hi era de covinent remey proveït, atès lo temps present, en lo qual moltes persones són malaltes. Emperamor d'açò, a requesta dels honorables Jurats de la Ciutat e Regne de Malorques e del discret en Francesch Mir notari, síndich e procurador lur, a vós deim, cometem e manam que, encontinent, vistes les presents, anets a les parròquies foranes, on sapiats que haja moltons, e lla constituïts, fets ací, dins la dita ciutat tants dels dits moltons a vostra coneguda, que abasten als singulars d'aquesta ciutat e a altres, ací declinants. Manants als Batles de les parròquies foranes e als altres qualsevol habitadors de les dites parts foranes, que sobre les dites coses vos donen consell, favor e ajuda e obeesquen a vostres manaments, la present comisió tocants, car nós, vos cometem, plenàriament, nostres veus. Data en Malorques a ·XXII· dies d'agost del any ·mil_CCCCXXXV·. Vidit Regens. 127. CONTRA EL MOSTAÇAF BLAY DE TAGAMANENT [A. H. M. Determ. G. G. C. 1438-40, fol. 9 v. Mallorca, 30 octubre 1438.] Com als honorables Síndichs de la part forana sia stada intimada la raquesta e protestació de la tenor següent: Noverint universi. Quod die jovis ·XXX· mensis octobris anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_XXXVIII_o·, hora vesperorum, existentibus personaliter discretis Joanne Ballistarii, Jacobo Ribes, Petro Cerda, Petro Bisbal, Francisco Calvet, Antonio Pastor, Guillelmo Roig et Petro Pericars sindicis anno presenti hominum forensium. A la saviesa de vosaltres, honrats Síndichs de les parts foranes e Consell de aquella sots la qual protecció e defenció los habitants de les parròquies e viles de la present illa són e·s governen. Com sia axí statuït

e ordonat, per tant que la cosa pública forana per injusticis no sia apremuda ne mal tractada e per consegüent algun singular, habitant d'aquella, ab deguda reverència e humilitat exposa lo honorable en Bartomeu Bestard de la parròquia de Robines dient: que, axí com és cosa notòria e manifesta que lo dit Bartomeu de lonch temps ensà haja acustumat tavernejar, compran vin d'alguns lochs e viles de la present illa e aquell vendre e fer vendre per diverses tavernes de la ciutat del present Regne en gran e evident utilitat de la cosa pública axí de la dita ciutat com de les parts foranes sens algun frau ne engan del poble ans de tota certa sciència ab aquella milloria, que a ell era possible. E ara, ab gran rigor, contra tota justícia, lo honorable mossèn Blay de Tagamanent, cavaller, mostaçaf l'any present de la dita ciutat, per fer opresions e injúries al dit Bartomeu, en detriment de la cosa pública, desolada per gran pobresa, sots color de justícia e ombra de aquella, axí per potència de son ofici com en altra manera, sens injúria parlant, sia anat per les tavernes del dit Bartomeu Bestard, on lo dit vin se venia, ço és, d'en March Bases, d'en Fransoy Negre, de la dona Pujola e altres, e aquells haja forçats que, venut lo dit vin, li fossen liurats los diners, proceits de aquell, axí com de fet han, no citat ne oït lo dit Bartomeu qui, segons disposició de dret axí divinal com civil o municipal devia esser citat e oït per lo dit Mostaçaf e aquell citat e oït, fer veure lo dit vin, si era en res fraudolós ne tal, que segons disposició de capítol o capítols, no·s degués vendre al dit poble, e en cars que fos trobat no vendable e fraudulós, aquell fer lensar en la forma e manera, que de bona justícia, per los passats justificats, és estat fet e usat, e no pas fer vendre lo dit vi als dits taverners e forçadament ocupar e usurpar-se los dits diners, summa prenents de quoranta o cinquanta libres en absència del dit Bestard, dient lo dit Mostaçaf, per dar color a la sua violència e injustificat proceiment, que lo dit vi era aneyguat per lo dit Bartomeu contra tota veritat, ab honor parlant, com lo dit Bartomeu no ho haja acustumat. Jatsia no sia vuy cosa nova, ans és de pràctica e ús en lo present Regne, que los qui cullen vin e venen aquell guastar en alguna manera per tornar-se, o altre cars qui·s esdevé tots jorns en lo vi metent alguna quantitat d'aygua en lo vi per conservació de aquell, de que cars posat e no atorgat lo dit Mostaçaf haja trobada alguna quantitat d'aygua en lo dit vi puria esser que los senyors del vi, dels quals lo dit Bartomeu ha comprat lo dit vi, per la dita raó n'hi haguessen mesa sens culpa del dit Bartomeu, ignorant de tal cosa, qui l'ha on loch hagués, que los dits vins sien confiscadors per la dita raó seguir-se un gran dan en lo present Regne, car no·s trobarà taverner, qui gós comprar ne revendre vi per por de les dites opresions e confiscacions del dit vi. On, com per les dites opresions, injúries e evidents injustícies lo dit Bartomeu moltes voltes, axí de paraula com en scrits haja raquest lo dit honorable Mostaçaf, que li degués tornar los dits diners per ell en la dita forma ocupats e no-res-menys los honorables Jurats de la dita Ciutat e fins assí justícia alguna no li sia feta, e sia necessari a ell

ocórrer-ne a vosaltres dits e Consell, als quals la dita defensió se pertany. Per tant, lo dit Bartomeu Bestard, recorrent a vosaltres, honorables Síndichs damunt dits e al honorable Consell, suplica e raquer, que us plàcia requerir los honorables Jurats de la dita Ciutat, que les dites coses fassen a loch tornar, com en altra manera lo dit Bartomeu Bestard ne entena haver recors al molt il·lustre senyor Rey o a la molt alta senyora Reyna. Lo ofici de vosaltres, honrats Síndichs e honrat Consell, humilment suplicant. Per tant, los dits honrats Síndichs supliquen e raqueren ab gran instància vosaltres, honorables Jurats del present Regne e al Gran e General Consell del dit Regne, assí ajustat, que les dites coses, per lo dit honorable Mostaçaf indegudament e contra tota justícia fetes, fassats tornar a loch e a degut stament restituint aquelles en lo primer estat, faent satisfer al dit Bartomeu Bestard la extimació del dit vin e tot interésser, dan e despeses, per aquell fetes e sostengudes per occasió de les dites coses, en guisa que aquell sia preservat de tot dan e tals coses, axí malfetes, no sien tollerades, ans ab degut esforç tornades a loch, segons a nosaltres e a vostre ofici se pertany. En altra manera los dits Síndichs ab deguda reverència e honor protesten contra vosaltres e cascuns de vosaltres de tots dans, messions e despeses e de totes altres coses lícites protestar. Requirents la present a vosaltres esser lesta e intimada e de aquella esser feta, e a ells liurada, carta pública per lo notari present.

[...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] [...] 158. PRO DISCRETO SINDICO UNIVERSITATIS MAJORICARUM Per les pedres de la Ribera del mar [A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 77. Mallorca, 5 septiembre 1425] Die mercurii ·V· mensis septembris anno a nativitate Domini ·MCCCCXXV·. Retulit et fidem fecit Mateus Gadellada preco publicus Curiarum Majoricarum se de mandato honorabilis Locumtenentis gubernatoris Majoricarum ad instanciam discreti Sindici Universitatis Majoricarum, publicasse per diversa loca solita civitatis Majoricarum, voce tube, preconitzacionem sequentem.

Ara ojats què mana lo honorable mossèn Ramon Safortesa cavaler, lochtinent del honorable mossèn Berenguer d'Olms cavaler, conseller del senyor Rey e governador del Regne de Malorques a instància del Síndich de la Universitat de Malorques a tothom, generalment, de qualsevulla stament o condició sia, que no gós, sots qualsevulla raó ni color, pendra ni levar ni fer pendra o portar alcuna pedra ni altra cosa de les pedres, areus ni coses posades ni stants en la Ribera de la mar ne en lo entorn d'aquella, per a fer la muralla, ja comensada, e qui·s continua per en Guillem Pons picapedres, mestre de la dita obra, sens consentiment d'aquell. E açò, sots pena de quinze sols sens tota gràcia e mercè, havedors dels contrafaents e dels quals haurà la terça part lo fisch del senyor Rey e la altra terça el denunciador e l'altra terça la dita obra, ultra la pena del furt, en què seran encorreguts, los qui atemptaran de fer contra les dites coses. 159. NO TIRAR ALS MURS DEL TEMPLE Die ·XIX· mensis julii anno a nativitate Domini ·M_O_CCCC_O_XXXII_O· [A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 100 v. Mallorca, 19 julio 1432.] Die et anno predictis. Retulit Arnaldus Verdum preco Curiarum civitatis Majoricarum se, jussu honorabilis Joannis de Faro militis, locumtenentis honorabilis gubernatoris Regni Majoricarum ad instanciam Joannis de Burguos custodis domus Templi ejusdem civitatis, preconitzasse, voce tube, per loca publica assueta dicte civitatis, preconitzacionem hujusmodi seriei. Ara ojats què mana lo honorable mossèn Joan Desfar cavaler, conseller del senyor lochtinent de governador en lo Regne de Malorques a tothom generalment, de qual ley, condició o stament sia, que, sots pena de cent sols aplicadors per la meytat al fisch del senyor, per l'altra meytat al acusa[dor] o denunciador, no gós tirar als murs ne torres del Temple pedres ne rotlons, ab balestes ne archs, trompa ne matrassos, ne ab mans ne ab bassege o altre qualsevol giny o manera, la qual pena serà exeguida en los béns dels contrafaents, sens alguna gràcia e mercè. Si, emperò pagar no la porà, starà un mes en la presó, e si serà catiu rebrà ·L· assots, e pagarà lo assotador. E guard s'hi, qui gordar s'hi ha.

160. / POLICIA A LA RIBERA DE LA MAR DE LA CIUTAT Die jovis ·XVII· mensis junii anno a nativitate Domini ·MCCCCXXXIII_o· [A. H. M. Preg. 1420-39, fol. 103. Mallorca, 17 junio 1433.] Die et anno predictis. Retulit Arnaldus Verdum preco Curiarum civitatis Majoricarum se, jussu honorabilis Joannis Desfar militis, locumtenentis Regni Majoricarum, a instancia dels Defenedors de la Mercaderia de Malorques, preconitzasse, voce tube, per loca publica assueta civitatis, preconitzacionem seriei sequentis. Ara ojats què notifica a tothom, generalment, lo honorable mossèn Joan Desfar cavaler e conseller del senyor Rey e lochtinent de governador en lo Regne de Malorques a raquesta dels honrats Defenedors de la Mercaderia de Malorques a tothom generalment de qualsevol ley, condició o stament sia. que d'assí avant no gossen ne presumesquen descarregar ne carregar en lo Moll o pont de fusta de la Mercaderia, edificat en la Ribera de la mar de la ciutat de Malorques, davant la Lotga, pedres ne altres coses, qui no paguen dret de Vectigal de mercaderia, sots pena de vint e cinch liures mallorquines, de la qual pena haurà lo terç lo denunciador e l'altre terç lo fisch del senyor Rey e l'altre terç la obra del dit pont. Declarat, emperò, que en assò no deu esser entès peix, qui pach lo dit dret de Vitigal, ne axí poch pedres e altres coses qui sien en servey de la obra de la dita Lotga e de altres qualsevol obres del dit Collegi. G. Castanyerii regens. 2. Encara més mana que negun no gós ne presumesca ormetjar alcun navili en lo dit Moll o pont de fusta, o dar cap en aquell, sots la dita pena, convertidora en la forma e manera dessús dites, exceptat, emperò, les barques de descarregar o carregar e los leuts de pescadors de la dita Ribera, barques, leuts e squifos de nau, qui en assò no deven esser entesos. G. Castanyerii regens. 3. Encara més avant mana que negun no gós ne presumesca complir botes, mitges botes e carratels de aygua sobre lo dit Moll o pont de fusta, ne així poch sobre aquell metra e possar cèrcols remulats o per a remular, sots la dita pena, convertidora en la manera e forma desus dites. G. Castanyerii Regens. 4. Encara més avant mana que negun no gós ne presumesca pendre ne levar del dit Moll o pont de fusta alcun lenyam o fustam ni claus

ne altres coses, qui sien de pertinència del dit Moll o pont, sots la dita pena, convertidora en la forma e manera desus dites, denunciant-los, que la dita pena serà exigida dels contrafaents tantes vegades com per ells, en cascuna de les dites coses fet serà, sens tota gràcia e mercè. G. Castanyerii regens. 161. QUE LOS BARBERS NO GOSEN APERUSSAR, NE FER BARBES ALS DISSAPTES ALS VESPRES DE LA HORA DEL SENY DE LA "AVE MARIA" NI ALS DIGMENGES Die ·XVII· septembris, anno a nativitats Domini ·M_o_CCCC_o_XL_o· [A. H. M. Preg. 1440-52, fol. 11. Mallorca, 17 septiembre 1440.] Los dia e any damunt dits. Recompta e féu fe n'Arnau Verdum corrador. Ara ojats què notifica lo molt honorable mossèn Berenguer d'Olms cavaler, conseller, camarlench del molt alt senyor Rey e governador del Regne de Malorques, que com los cirurgians e barbers de la ciutat e Regne de Malorques abusant, no tement los manaments de Déu ne correcció temporal, en lo dissapte nit, e dia de diumenge aperussen o aperussar fassen axí bé en lurs obradors com fora aquells, violant lo dit dia del diumenge contra los dits manaments de santa Mare Sgleya. E aquell dit honorable governador vulla tal abús extirpar, e en bon ús aquells metre e posar, per tant lo dit honorable governador, a raquesta dels honorables Jurats de la Universitat e Regne de Malorques e de lur Síndich, denuncia e mana a tots e sengles cirurgians e barbers de la dita Universitat e Regne, que d'aquí avant no gosen o presumesquen en lurs botigues ne en altres lochs fer. ne fer fer barbes o aperusses, de la hora que lo seny de la "Ave Maria" serà tocat avant del dissapte a vespre, e axí mateix en lo dia del diumenge, sots pena, per cascuna vegada que contra fet serà, de pagar vint sols, aplicadors per terç, ço és, la una part als murs de la ciutat, l'altra part al fisch del senyor Rey, e la terça part al denunciador sens tota gràcia e mercè. E si algun serà, qui aquells pagar no puxa, stiga tres jorns en la presó. Dat en Malorques, a ·XVII· de setembre any ·mil_CCCC_quoranta·.

162. PER L'ESCLAVA MARGARITA Dimecres a ·XV· de febrer any ·MCCCCXL_un · [A. H. M. Preg. 1440-52. fol. 12. Mallorca, 14 febrero 1441.] Los dia e any damunt dits, a instància del honorable en Pere Bertran ciutadà de Malorques, procurador de la dona [...]illa sua e muller d'en Bernat Fornells quondam , recompta e féu fe n'Arnau Verdum corrador de les Corts haver feta per los lochs acustumats de la ciutat de Malorques la crida de la tenor següent: Ara ojats què mana lo molt honorable mossèn Berenguer d'Olms cavaler, conseller, camerlench del molt alt senyor Rey e governador del Regne de Malorques a tothom e a tota persona, qui sàpia o tinga una sclava de la dona Coloma, muller del honrat en Nicolau de Pachs apellada Margarita, de nació de Burges, e aporta una gonella vermella e cota blava, e és fembra gran, ben feta e roga, que aquella degen denunciar a la Cort de la Governació dins tres dies, o metra dins lo càrcer reyal, En altra manera, que·ls serà demanada per ladronissi e no-res-menys, que d'aquí avant no degen acollir, socors, consell, ne ajuda dar, ne de la illa de Malorques treure sots la dita pena. Dat en Malorques a ·XIV· de febrer any ·MCCCCXL_un·. 163. CONTRA MOLINERS, QUI FARAN MESCLES O MINVES Die veneris ·XII· mensis junii, anno a nativitate Domini ·millesimo_CCCCXLIV· [A. H. M. Extr. Jurats, 1440-54. fol. 87. Mallorca, 12 junio 1444.] Die et anno predictis comparuit in presenti Curia gubernacionis Majoricarum discretus Franciscus Mir notarius, sindicus Universitatis et Regni Majoricarum et presentavit capitulum infrascriptum, quam requirit per honorabilem Locumtenentem gubernatoris actoritzari. Los honorables Jurats del Regne de Malorques per squivar fraus, qui en per temps passat se són comesos faent-se mescles de altra farina en los sachs, los quals los moliners reeben de les gents per molre. statuexen

e ordonen, que d'aquí avant tot moliner o traginer tornador de farina, lo qual en lo sach, que tornarà de molí per raó de minves o d'altra qualsevulla causa, farà mescla de més avant de deu lliures de farina, o lo sach, que tornarà, serà trobat en lo pes, tornant de molí, minva més avant de deu lliures de farina, encorrega per cascuna vegada en pena de cent sols, aplicadors e partidors en la forma expressada en los capítols dessús dits. Armadans regens. Quibusquidem presentatis et dicto honorabili Locumtenenti gubernatoris lectis et intimatis, idem honorabilis Locumtenens gubernatoris, de consilio honorabilis Assessoris dicte gubernacionis regentis, laudavit, emologavit et actorizavit predictum capitulum, prout superius est continuatum. 164. CRIDA DE LES CASSES E ALTRES COSES Die lune ·XXVIII· mensis marcit, anno a nativitate Domini ·M_o_CCCC_o_XLVI_o· [A. H. M. Preg. 1440-52, fol. 23. Mallorca 28 marzo 1446.] Die et anno predictis Retulit et fidem fecit Arnaldus Verdum curritor Curiarum Majoricarum se, de mandato multum magnifici domini Gubernatoris, fecisse per loca solita civitatis Majoricarum voce tube preeunte, prout fieri est assuetum, preconitzacionem sequentem. Ara ojats què mana lo molt magnífich mossèn Berenguer d'Olms cavaler, conceller e camerlench del molt alt senyor Rey, e governador del Regne de Malorques, a raquesta dels Exactors de la casa dels Bans, a tothom, generalment, de qualsevol ley, condició o stament sia, no gós pendre ne fer pendre en negun loch del terme de la ciutat de Malorques neguna perdiu en negun temps del any en pena de cinquanta liures, ab filats o ab balesta, ne ab granades ne nius ne lurigueres, ne matar lebres ne conills ab cans ne ab sanderes, ne ab un altre enginy, que dir ne fer se puxa. E açò de Carnestoltes fins a sant Miquel del mes de setembre prop venidor, sots pena de pagar, per cascuna vegada de ban cent sols, e de perdre los cans e les fures e los altres enginys. E si pagar no·ls porà, que stien sexanta jorns en la presó, sens tota gràcia e mercè. Emperò, és entès, que tothom pusca cassar en só del seu per son empriu sens ajust de cans e sens les damunt dites coses. E si serà catiu, e pagar no·ls porà, haurà ·L· assots, e pagarà lo assotador. 2. Item més mana lo dit molt magnífich Governador, que null hom ne neguna persona hom o dona no gós comprar de la cassa damunt dita d'aquí avant e dins lo dit temps, sots pena de perdre la cassa, e de pagar de ban vint sols sens tota gràcia e mercè.

3. Item més mana a tota persona de qualsevol ley, condició o stament sia, que hage camps, vinyes, e horts en lo terme de la ciutat, que no gosen lansar pedres, terra ne herbes, ne neguna brossa ne ronyes en los camps públics, sots pena de vint sols. E si és catiu o cativa, e pagar no·ls porà o no volrà, pendra cinquanta assots, e pagarà lo assotador. 4. Encara més mana lo dit molt magnífich Governador que, tots aquells qui han les damunt dites possessions, qui hagen gitades pedres ne de les damunt dites ronyes, que dins tres dies primers vinents les ne hagen levades dels dits camins, e lansades en lo loch acustumat, sots la dita pena. 5. Item més mana a tota persona, qui hage empriu en alguna cèquia de aquells, qui travessen negun camí reyal, qui sien en lo terme de la ciutat, que aquelles degen tenir ubertes, sots la dita pena. 6. Item més mana que nul hom ne neguna persona no dega lavar ne fer lavar bugades, draps ne fil ne neguna roba, que dir ne anomenar se puxa, en la dita cèquia, qui va fins lo "Terradet", ne en aquelles fer parades per lavar, ne en aquella altra cèquia, que va vers l'hort de "Na Jòrdia", ne en aquella qui parteix dels llavadors de "Sant Antoni" e va per lo camí d'Inca ensús, que és de la tanda de la Pabordia, sots pena de vint sols per cascuna vegada, de les quals haurà lo terç lo denunciador, e si és catiu o cativa, e pagar no·ls porà, prenga ·XXV· assots, e pagarà lo assotador. 7. Item, que negun hom ne neguna persona no gós fer famer ni bassa de fems dins negun hort o possessió per los camins públichs dins spay de ·XXXV· passes, sots pena, ja en lo capítol contenguda per cada vegada, que atrobats hi seran. E que tots quants vuy n'hi ha, que dins spay de sis jorns los hagen levats, sots la dita pena, del qual ban haurà lo terç lo denunciador, observant tots los altres capítols, qui són en la "casa dels Bans", ja cridats per los altres honorables Governadors passats de totes les dites casses e coses damunt contengudes. 165. ELECCIÓ DE MOSTASSAF [A. H. M. Lib. ofic. 1446-99, sin foliar. Mallorca, 10 junio 1446.] Sia cosa manifesta, com dissapte a ·X· de juny any ·MCCCCXLVI·, com segons forma de la Franquesa del present Regne de Malorques, quascun any en la vigília de Sincogesma se degà fer elecció de Mostassaf, ço és, que per lo Concell de la Ciutat se elegexen ·IV· persones, de les quals lo Governador del present Regne és tengut pendre e elegir una bona persona, que regesca lo dit ofici per un any següent. Per tant

los dits honorables mossèn P. dez Catlar, etc., jurats ensemps ab los honorables Concellers de la Ciutat davall scrits, etc., citats primerament, ab veu de trompeta e ab son de les batallades de la campana, ab la qual són acustumades esser tocades les hores, segons custum antich e forma de la dita Franquesa per fer la dita elecció, los dits honorables Jurats entraren en la casa del scrutini de la dita Sala, e allà stants, reebents les veus de tots los dits Concellers de un en un per scrutini de més veus, foren elegides les persones davall scrites, les quals foren atrobades esser en més nombre de veus de tots los altres, los quals foren haüts per elegits per lo dit ofici, de les quals lo molt magnífích Governador del present Regne és tingut acceptar un, lo qual serà haüt per elegit per lo dit ofici de Mostassaf, d'ací, a un any primer vinent. Les quals persones són les davall anomenades, so és, los honorables misser P. de Sant Joan jurista, Jacme de Galiana menor, Mateu Roig, Palay Onis. E aprés fonch publicat lo dit jorn, presents per testimonis, los Verguers dels honorables Jurats. E aquell mateix dia foren presentades les dites quatre eleccions al magnífich Governador per los honorables Jurats, lo qual près e hac per Mostassaf lo dit honorable en Jacme de Galiana. Elecció per lo Mostassaf Misser P. de sant Joan [...] Jacme de Galiana menor . [...] Mateu Roig [...] Palay Onis Fortuny del Roestro [...] Rodrigo de sant Martí [...] Guillem de Puigdorfila [...] Vicens Roig.