Text view
Manual de consells de Gandia a la fi del segle XV 1
| Títol | Manual de consells de Gandia a la fi del segle XV 1 |
|---|---|
| Author | --- |
| Publisher | GLD-UAB |
| msName | F-16_Gandia_I.txt |
| Date | Segle XVb |
| Typology | F-Textos jurídics |
| Dialect | Oc:V - Valencià |
| Translation | No |
Nota: Se advierte, que en estos libros
de concejos solían ponerse las providencias gubernativas, que ocurrían: como de
establecimientos, ventas, avecindamientos, pólizas, etcétera.
(s.f.)
CONCEJOS DE 1484, Y 85
MÒLTA
Ab carta pública feta en la vila de Gandia a
dita vila, fon arrendada per los dits justícia e jurats la sisa de la mòlta del dit any
a
exachs [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre dalt:
Corella.]
Postmodum vero die iovis ·XXX· mensis decembris
dicti anni ·LXXX· quinti,
justícia e jurats de la dita vila de Gandia, presents per testimonis lo magnífich mossèn
Francesch de Vilanova e en Simó de Nugerio, foren consignats al dit en Bernat Corella,
present e acceptant a son càrrech de porters e mesions executòries, los censals infrasegüents:
Primo
als frares de Valdigna per la paga de Nadal ab spera de quatre meses [...][...][...]
sous
Ítem per lo que
Ítem a ells mateixs per la paga de juny ab la dita spera[...]
Ítem a mossèn Lorenç Johan en febrer sens spera de quatre meses[...]
sous.
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Arnau Olivés en març ab spera de quatre mesos [...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem a mossèn Ferragut en juny ab spera de quatre mesos [...]
Ítem a
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
[...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Manuel Exarch en maig ab spera de quatre meses [...][...][...][...]
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als hereus de micer Riusech en maig ab spera de quatre meses [...].
Ítem per lo que
Ítem als dits hereus en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Gisbert Valleriola en abril ab spera de quatre meses [...][...][...][...][...].
[...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]–––––––––————
Suma present plana [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Suma l’altra plana [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Suma major [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És restituïdor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
SISA DE LA CARN
Ab carta pública feta en la vila de Gandia a
de Nostre Senyor mil
magnífichs jurats de la vila de Gandia, fon arrendada per los dits justícia e jurats a
Guitart, argenter, la sisa de la carn del present any
sis_cents cinquanta sous nets de exachs [...][...][...][...].
[...]
Al marge esquerre dalt:
Guitart.]
Al qual dit en Pere Guitart, per los dits magnífichs justícia e jurats, foren consignats a son
càrrech, axí de porters com de mesions executòries, los censals infrasegüents:
Primo
frares de Portaceli per la paga de
meses [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a don Bertran de Guivarra per la paga de jener sens spera de quatre
meses [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix per la paga de joliol [...][...][...][...][...][...]
Ítem als dotze bacins en abril ab spera de
[...]
Ítem per lo que
Ítem a ells mateix en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mestre Melchior, sagristà, per la paga de maig ab spera de quatre
mesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a na Çaburgada en maig ab spera de
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ella mateixa en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Barceló en juny ab spera de
Ítem per lo que(sic)
l’any tres [...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en deembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a micer Dalmau en agost ab la dita spera [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...].
És cobrador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[…]
MERCADERIA
Ab carta pública feta en Gandia a
mi, Bernat Astruch, notari públich, scrivà dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, fon
arrendada per los dits magnífichs justícia e jurats la sisa de la mercaderia del present any
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre dalt:
Vendrel.]
Al qual los dits magnífichs justícia e jurats consignaren a son càrrech, axí de porters com
de mesions executòries, los censals de l’any
Primo
mossèn Carroç de Vilaragut per la paga de
mesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ell mateix en juny [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Francesch de Castelví per la paga de noembre ab spera de quatre
mesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
[...]
Ítem a na Redona, cessionària dels marmesors de na Ysabel Bataller, per la paga de
noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Pere Pardo en octubre ab spera de
[...]
Ítem a
Ítem a
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al fill de mossèn Bernat Almúnia en deembre sens spera [...].
Ítem a les monges de la Trinitat en març ab spera de quatre mesos [...][...][...][...][...]
[...]
Ítem a ella mateixa (sic)
que
Ítem a elles mateixes en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a micer Rosell en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És tornador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
ALMODÍ
En lo dit any
ferm quatre meses, que són
delliber [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre dalt:
Castell.]
E consignen-li per les dites
quatre mesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]–——————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És deutor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Enaprés lo dit almodí fon rearendat a
que són
Al marge esquerre:
Andreu.]
Al qual consignen pague a
És deutor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Lo dit Johan Andreu no paguà al dit Pere de Fachs per quant fon paguat dels
sous, e consignaren-li a ell mateix
SISA DEL VI
Ab carta pública feta en Gandia a
rebuda per mi, Bernat Astruch, notari scrivà de jurats de la vila de Gandia, fon arrendada per
los magnífichs justícia e jurats la sisa del vi del present any
cirurgià, per preu de
exachs [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre dalt:
Cerdà.]
E en lo mateix dia li consignaren a son càrrech de porters, etc., los censals infrasegüents
de l’any
Primo
Nicholau Jofré en maig ab spera de quatre mesos [...][...].
Ítem a
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Arnau Olivés en setembre ab spera de quatre mesos [...][...][...][...][...].
[...]
Ítem a
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Foren presents per testimonis a la consignació lo magnífich mossèn Ausiàs Torrella,
cavaller, e Berenguer Fitor, de Gandia.
És cobrador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
MURS E VALLS
Ítem consignen al qui serà arrendador de murs e valls de sant Miquel los censals
infrasegüents: [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Primo
Francesch Vilar en noembre [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich dels bacins en noembre [...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Pertusa en noembre [...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a micer Dalmau en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
Ítem a mossèn Gisbert Valleriola en noembre [...][...][...].
Ítem per l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a na Katerina Torres en joliol [...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
LOS HERETATS
Primo
consignen a l’egregi don Johan de Cardona per aquelles
rahó de dotze diners per lliura hauria à pagar
en l’any
fins per tot l’any
avant no pagàs per Benicareg e per les jouvades de na Cerdenyola fins fos declarat, que és
entre tot
lliures
Primo
Johan Sanchiz en març [...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a micer Dalmau en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...] [...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És-li restituïdora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
DON PEDRO
Ítem consignen al noble don Pedro d’Íxer, per aquelles
pagar de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
mossèn Vives de Boyl en abril [...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit mossèn Vives en octubre [...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit mossèn Vives en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als Struchs de Palma en deembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És-li restituïdora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
MOSSÈN PUJADES
Ítem consignen al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, per aquelles
lliures
Primo
cardenal de Mont_real per la paga de febrer any
[...]
Ítem a ell mateix en agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als Cardones en juny, per lo censal que era de ell, dit mossèn
Pujades [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ells mateis
deembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...]
És-li tornadora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
MOSSÈN ROQUA
Ítem consignen a mossèn Roqua, per aquelles
peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
Micer Sart en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a micer Figuerola en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
...........
És-li restituïdora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
MOSSÈN JOHAN DE VICH
Ítem consignen a mossèn Johan de Vich, per aquelles
peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
les monges de sant Julià en març [...][...][...][...][...].
Ítem a les dites monges en setembre [...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...]
És cobradora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
MICER ALBERT
Ítem consignen al magnífich micer Albert, per aquelles
de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
mossèn Francesch Rubert, o a son gendre, en març [...][...][...]
Ítem al mateix en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
[...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
És-li restituïdora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
LUÍS CARBONEL
Ítem consignen al magnífich en Luís Carbonel, per aquelles
de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
Francesch Cardona en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És cobradora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
MOSSÈN MARTORELL
Ítem consignen al magnífich mossèn Johan Martorell, per aquelles
pagar de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Primo
n’Arnau Ferrandiz en març [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A ell mateix en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...]
És-li tornadora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
CALBET
Ítem consignen a na Ysabel Çanoguera, per la alqueria d’en Calbet, per aquelles
lliures
Primo
Rafell de Moncada en març [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...]
És-li tornadora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
MOSSÈN ALMÚNIA
Ítem consignen al magnífich mossèn Bernat Almúnia, per aquelles
de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Primo
ell mateix en març [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ell mateix en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...].
És-li tornadora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
JACME BALAGUER
Primo
consignen al magnífich en Jacme Balaguer, per aquelles
de peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
la muller d’en Luís Alpicat en octubre [...]
És restituïdor
MOSSÈN TOLSÀ
RENDES DEL REY
TERÇ DE CANYAMELS
Primo
consignen al magnífich mossèn Francesch Pintor, cavaller, per aquelles
sous deu netes de exachs de l’arrendament del terç de delme de les canyamels, segons apar
ab contracte rebut per lo discret en Berthomeu Codina,
notari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre dalt:
mossèn Pintor.]
Primo
mossèn Melchior de Claramunt en abril, ab spera de quatre meses [...].
[...]
Ítem a ell mateix en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit mossèn Claramunt per altre censal, per la paga de maig [...][...][...][...][...].
[...]
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Montagut en juny sens spera de quatre meses [...][...][...][...][...][...][...][...].
[...]
Ítem a ell mateix en deembre sens spera de quatre meses [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem a mossèn Francesch de Castelví en juny, ab spera de quatre meses [...][...][...]
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a micer Rosell en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És restituïdor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
TERÇ DEL PEIX
Ítem consignen a
l’arrendament del terç de delme del peix, segons apar ab contracte rebut per mi, Bernat
Astruch, notari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre dalt:
Gallach.]
Primo
Vicent Benencasa en maig, lo primer dia, ab spera de quatre meses
[...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a un pobre, cessionari dels marmesors de na Ysabel Bataller, en maig sens spera de
quatre meses [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...]
És restituïdor
Ítem per la rata de l’any
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Consignen-li done per obs de donar a don Pedro, a conpliment del que à a cobrar dels
censals consignats,
CARNECERIA DE LA MORERIA
Ítem consignen a Abrahim Boday, moro, per aquelles
l’arrendament de la carneceria de la moreria, segons apar ab contractte
(sic)
notari [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre dalt:
Boday.]
Primo
la kavalleria en març sens spera de quatre meses [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem a la marmesoria d’en Francesch Vilar en maig ab spera de quatre meses
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
És tornador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
ALFÒNDECH
Ítem consignen a
lliures
Berthomeu Codina, notari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre dalt:
Cerdà.]
Primo
mossèn Anthoni Johan lo primer de maig ab spera de quatre meses..
[...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Pertusa, lo menor, lo primer de maig ab spera de quatre mesos
[...]
Ítem a ell mateix per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És cobrador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
TERÇ DELS SPLETS
Ítem consignen a
per aquelles
rebut per Berthomeu Codina, notari [...][...][...][...]
Primo
les monges de la Trinitat en joliol [...][...][...][...]
Ítem per lo que
Ítem a mossèn Gisbert Valleriola en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a na Aterana en juny [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Als hereus de na Celestina Balester en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per lo que toqua a mossèn Vives de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Perot Exarch en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Sagra en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Gisbert Valleriola en noembre [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Ítem a
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
És-li restituïdora la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
CENSALS DEL REY
Ítem consignen al qui serà arrendador dels censals del senyor rey, consignen los censals
infrasegüents, que poch més o menys, fora
nichils
lliures.
Primo
na Ysabel Prats en abril ab spera de quatre meses [...][...][...][...].
Ítem a ella mateixa per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a ella mateixa en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a na Comalleres en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
Ítem per lo que li toqua de l’any quatre com haja prestat lo quatre per ésser stat pagat del
tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Ítem per l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem ha haver la col·lecta per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem lo scrivà per fer lo libre dels censals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo octoagesimo quarto die vero martis intitulata octava
iunii
Nicholau Çavila e en Johan de Sant Johan, jurats de la vila de Gandia, manaren a mi, Bernat
Struch, notari scrivà de aquells, fer cedes per als senyors de heretats dins terme de la dita vila
que per al divendres primervinent, que
onze del present mes, sien e compareguen en la sala de la dita vila de matí a les nou ores per
veure com se regirà la dita vila en pagar los ròsechs e donar conclusió en los comptes
començats dels anys
E de fet yo, Bernat Struch, notari scrivà dessús dit, havent en mi lo dit manament, enantí a
fer les cedes del tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau a
l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa, Benicanena, Benipexcar, lo
Real e l’Alqueria Nova, o a son procurador, balle o alamí, que per al divendres primervinent,
que
huyt ores de matí per veure los ròcechs de la dita vila e donar forma com aquells seran pagats
perquè la dita vila no sia destroyda, e encara per donar conclusió als comptes per los heretats
del terme començats dels anys
dita vila e consell de aquella elegirà forma per a pagar dits ròsechs que millor li parrà e
continuarà en la examinació dels dits comptes segons per bona rahó serà atrobat fahedor.
Datum Gandie ·VIII· mensis iunii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·.
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al noble
don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de la Almoyna e Benieto Jusà, o a son procurador, balle
o alamí. Fiat ut supra
."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs de Piles, Beniamiz,
Rafalsineu e de la alqueria de n’Abelló, o a son procurador, balle o alamí.
Fiat ut supra.
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich en Luís Carbonel, senyor de la alqueria apellada d’en Cabot, o a son procurador,
balle o alamí. Fiat ut supra."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich en Johan Roca, donzell, senyor del loch apellat Belreguart, o a son procurador,
balle o alamí."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich micer Miquel Albert, doctor en leys, senyor del loch de Palmera, o a son
procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e no[ti]ficau al
magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller, senyor del loch de Beniargó e Pardines, o a
son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich en Vicent Calbet, senyor del loch de Benieto Sobirà, o a son procurador, balle o
alamí. Fiat ut prius."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich mossèn Johan de Vich, cavaller, senyor dels lochs de Alcodar e Xeresa, o a son
procurador, balle o alamí. Fiat ut
prius."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor del loch de Xaraquo, o a son procurador,
balle o alamí. Fiat ut prius."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich mossèn Joan Martorel, cavaller, senyor de[l] loch apellat l’Açoch, o a son
procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich e procurador del loch de Benirredà del
capítol de la Seu de València. Fiat ut
supra."
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau al
magnífich en Jacme Balaguer, donzell, senyor de la alqueria apellada […], o a son
procurador, balle o alamí."
Postmodum vero die veneris ·XI· mensis iunii anno
a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXXIIII_o·
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell general per a veure quina forma seria
donada en pagar los ròcechs que porta la vila com los creheedors no vullen prestar l’any
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
En Bernat Martí, justícia.
En Johan Ros, en Johan Ramon, en Nicholau Çavila, en Johan de Sant Johan; jurats.
Jacme Cardona, racional.
Johan Roger, Pere Guitart, en Nicholau Antich, en Francesch Valls, en Guillem Cabrera,
en Johan Andreu, en Francesch Bosch, en Francesch Martínez, en Berthomeu Guitart, en
Miquel Prats, en Salvador Andreu, en Guillem Johan Forés, en Johan Trilles, en Matheu
Vendrel, en […] Mançanera, en Johanot Arnau, en Diego, barber; en Martí Terol, en Guillem
Fitor, en Miquel Manreana, en Bonanat Fuster, en Nofre Corella, en Pere Guitart, en Pere
Jordà, en Jacme Miquel, en Johan Barbastre, en Johan Moyà, en Anthoni Castelanos, en
Johan Saragoçà, en Johan March, en Francesch Noguera, en Nicholau Martínez, en […]
Monrog, en Johan Castell, en Francesch dels bous, en Bernat Pastor, en
Pere Pujol, en Berthomeu Ribera, mossèn Perot Tamarit, en Miquel Tamarit, en Pere Lorenç,
en Bernat Ros, en Johan Golçalvez, en Berenguer Fitor, en Johan Rostojo, en Johan
Minyana.
Los heretats
Lo egregi don Johan de Cardona.
Lo noble don Pedro d’Íxer, major.
Lo noble don Pedro d’Íxer, menor.
Lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Mossèn Bernat Almúnia.
Mossèn Johan Tolsà.
Mossèn Johan Martorel.
En Luís Carbonel.
Mossèn Jacme Fortuny, procurador del capítol.
En Johan Coque, balle de micer Albert.
En Johan Guitart, per mossèn Roqua.
Mossèn Francesch de Pintor.
En Ramon Dalmau.
En Francesch Balaguer.
Mossèn Ausiàs Torella.
En Francesch Blaví.
En Gaspar Martorel, per en Calbet.
En Johan Daroca.
En Galcerà March.
E congregat e ajustat tot lo damunt consell, fon preposat per lo magnífich en Johan Ros
que ell e sos conpanyons eren novells en la administració de son ofici, e per lo poch temps
prou bé no podien rentar les grans congoxes e necessitats de la dita vila. Enperò lo honrat en
Jacme Cardona, racional, e Bernat Struch, scrivà, sabien molt bé les necesitats e congoxes,
aquells o rentarien molt millor. E de fet, feta dita preposició, fon donat càrrech a mi, Bernat
Struch qui dessús, notificàs a tot lo dit consell les necessitats e congoxes de la vila.
Et tunch
scrivà, fon dit a tot lo consell que los crehedors de Gandia, per migà del magnífich mossèn
Guillem Ramon Pujades, cavaller, havien porrogat per tot abril, e vist que aquells no foren
pagats en dit mes, executen per l’any dos e tres emsemps, ab moltes altres coses, etc. E que
si havien a pagar fins en l’any
ten crehedors a pagar en
largament se veuria, e moltes altres coses largues de rentar.
E dites e parlades les dessús dites coses e moltes altres, fon clos per tot lo dit consell que
lo honorable en Johan Ramon, un dels jurats de la dita vila, anàs a la ciutat de València en
conpanyia del magnífich mosssèn Bernat Almúnia, cavaler, per pregar als crehedors
volguessen porrogar un breu temps dins lo qual se vesen tots los conptes dels anys
València, senyora de la present vila, demanant-los de gràcia vullen ajudar en lo benefici e
repòs de la dita vila.
E per a veure los dits comptes dels dits anys
en Bernat Martí, justícia; los tres jurats, ço és Johan Ros, Nicholau Çavila e Baltasar de Sant
Johan; en Johan Roger, lochtinent de justícia; Jacme Cardona, racional; Johan Guitart,
Matheu Vendrel, Guillem Cabrera, Francesch Martínez, Onofre Roiz de Corella, Pere
Andreu e yo, Bernat Struch, scrivà qui desús. Los quals tots juraren en poder del dit
honorable en Bernat Martí, justícia, que per a demà qui serà disapte e tota la setma[na] vinent
seran de matí en la sala de la dita vila a les cinch ores per oyr dits comptes, e alí faran
residència personal fins a les deu ores ans de migjorn e aprés de la una hora aprés migjorn
fins a les set ores de vespre, e açò per cascun dia. Enperò lo dit en Matheu Vendrel volch que
si ell no y podia ésser hi agués a donar a
E de part dels heretats foren elets als dits comptes los magnífichs mossèn Guillem Ramon
Pujades, mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavallers, e en Luís Carbonel, donzell, los quals
prometeren ésser en la dita sala segons dessús és contengut.
Postmodum vero die sabbati ·XII· mensis iunii
anno predicto
comparegueren de matí a les cinch ores poch més o menys tots los damunt dits elets per
començar ha ho[i]r comptes. E fon deliberat començar als arrendadors de l’any
Et primo
regonegueren lo compte d’en Johan del Castillo, arrendador de l’alfòndech del dit any
aquell donar dates sens cauteles o albarans legítims, per los dits elets li fon manat que per a
diluns primervinent haja donat cautel·les o albarans legítims a compliment de les dites
legítimament no mostrà cauteles. Al marge
esquerre:
Dicta die
per quant en Simó de Nugerio, col·lector del morabatí de l’any huytanta_dos, era trobat
deutor de
murs e valls
pochs dies ans per lo honorable en Jacme Cardona, racional de la dita vila, fon pres ab
sagrament e omenatge per lo honorable en Bernat Martí, justícia, que tendria arests en la sala
de la dita vila e de alí no
manament, a pena de doents florins, etc. Al marge
esquerre:
Deinde autem et quasi eadem
hora
de la peyta general de l’any
lo libre de aquell pendre suma encamarat de
cauteles, àpoques e albarans al clavari de dita peyta
aquell posar en nichils
verificats
Pero Pérez de Culla, com li fos posat més del que havia a pagar, resta deutor lo dit en Johan
de Montalbà
Al marge esquerre:
E encara lo comdenen que dins huyt dies primervinents done compliment de les cauteles e
àpoques que li resten a donar de les quantitats són certs à pagades segons stà toquat en son
compte. En altra manera no li seran admeses en data.
Testimonis Galcerà March e Martí Gallach.
E en lo mateix dia lo dit en Johan de Montalbà fon pres ab sagrament e omenatge tendria
arests en la sala de la dita vila e de alí no
manament, a pena de doents florins, baria, etc.
En lo mateix dia per los dits elets fon deliberat licenciar lo dit en Montalbà anàs a casa sua
per a demà que és diumenge. E axí fon pres ab sagrament e omenatge que per a diluns
primervinent tornaria a la sala a les cinch ores de matí e de alí no
desús, etc., e en Johan Gonçalvez, arrendador o col·lector dels censals dels
(sic)
Postmodum vero die lune ·XIIII·
iunii
sala, per quant havia a portar certs albarans de casa sua, fon pres ab sagrament e omenatge
anàs per dits albarans e de fet tornàs e
ut supra,
Deinde autem die mercurii ·XXIII·
iunii
Johan Montalbà, iteraren lo compte de la dita peyta per quant hi havia erra de compte en la
forma següent. Et primo
, vist lo libre de la col·lecta de aquell encamarat pendre suma de
honorable en Jacme Cardona, racional de la dita vila, en presència dels dits elets, pendre
suma de
que aquell donà en son libre en
pendre suma de
nichils
lliures tres sous. Enaxí que seria deutor net
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem més lo condepnen en aquelles sis liures diu donà al discret en Jordi Rovira, notari, en
tres partides en un albarà de mà del dit Rovira, les quals no à donat de manament dels jurats.
Donen-li, emperò, huyt dies perquè en lo interim se aclarisca ab lo dit
Rovira [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
micer Sart lo dit en Rovira deure haver les dites
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...]
Presents per testimonis foren Simó de Nugerio, Johan Gonçàlvez, de la vila de Gandia.
Dijous, comptats
dit en Montalbà de les
forma les paguarà. E vist aquell ésser deutor de les dit[e]s
lliures
Dit dia fon vist lo compte de la col·lecta que à fet en Johan de Montalbà dels afegits de
la moreria de l’any
mostra en lo libre de la col·lecta al peu de cascun ítem del libre,
haver donat en compte
de Martín Roiz fet a
de les dites
compte
haguesen fet tornar les penyores. Al tal protest, emperò, que si ell ha acabat de exhigir dit
libre haja a pendre en compte dits
lliures
condempnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem, axí mateix, fon vist lo compte de la col·lecta de murs e valls de l’any
vist lo libre pendre suma de
setze partides verificades per lo racional
[...][...][...][...][...][...][...][...].
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Testes ad omnia predicta
Francesch Alfonso e Pere Guitart.
Die lune ·XIIII· iunii
per los magnífichs elets fon vist e regonegut lo compte d’en Johan
Gonçalvez alias Turnujo dels censals del senyor rey de l’any
de la col·lecta de aquell pendre suma de
compte pendre suma de
[...]
Al marge esquerre:
Testimonis en Pere Guitart, argenter, e en Nofre Corella, notari, de Gandia.
En lo mateix dia fon pres ab sagrament e omenatge tendria arrests en la sala ý de alí no
partria tro a tant agués pagat, etc., a pena de
Enaprés, a
Saragoçà, clavari, sis liures
Gonçalvez liurà dit albarà a l’honorable en Jacme Cardona, racional.
Al marge esquerre:
Dijous, comptats
Gonçalvez, e fon vist haver acabat de pagar segons en lo compte se pot veure. E per ço fon
difinyt.
Die martis ·XV· iunii anno
predicto
regonegut lo compte de l’arrendament d’en Johan del Castillo de l’any
aquell haver arrendat per preu de
cauteles e un albarà de mà d’en Pugeriol, clavari,
Al marge esquerre:
Castillo.]
Testimonis Simó de Nugerio, tender, e Johan Minyana, calçater, de Gandia.
Eadem die
lo dit Johan del Castillo fon pres ab sagrament e omenatge, etc., no
partria de la sala fins agués pagat o tingués altre manament, a pena de
En lo mateix dia lo dit Johan del Castillo deposà en poder del honorable en Johan
Saragoçà, clavari, los damunt dits
Et tunc
Al marge esquerre:
Dicta die
per los dits magnífichs elets fon vist lo compte de Çaat Zubeyda, moro de la moreria de la
vila de Gandia, arrendador del diner de la carn de l’any
arrendat per preu de
les quals lo condempnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...]
Al marge esquerre:
Testimonis Johan de Montalbà, çucrer; Galcerà March, seder.
Enaprés, divendres, comptats
l’honorable en Johan Saragoçà, clavari,
Al marge esquerre:
En lo mateix dia al dit Zubeyda fon feyt sobresehiment en la restant quantitat per a huyt
dies, per quant ha donat al discret en Jordi Rovira, notari scrivà de la sala,
sous
omenatge en poder del magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador, que per ha de
ací en huyt dies enlesteria dites partida
(sic)
la presó e de alí no
Postmodum vero die sabbati intitulata ·XXIII·
iulii
magnífich micer Sart haver declarat en Rovira deure ésser pagat de les damunt dites
lliures
o no de la anada que demana, lo qual, en presència de les elets
(sic)
aquell deure ésser passades al dit Zubeyda qui les havia pagades. E per ço los dits elets
manaren a mi, Bernat Astruch, notari scrivà de jurats, fes lo present memorial dits dia e any
perquè pogués ésser posat en lo compte per memòria. Signat de mà dels elets.
Dicta die
per los magnífichs elets fon vist lo compte del terç de delme del peix de l’any
Bernat Formigal, lo qual arrendà per preu de
haver donat en son compte en sis partides
tenia una cautela que havia perduda, li salvaren
temps [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Testimonis Simó de Nugerio, tender, e Johan de Montalbà, çucrer, de Gandia.
Enaprés, dijous, comptats
en Johan Saragoçà, clavari,
Al marge esquerre:
E en lo mateix dia lo dit Formigal prestà sagrament e omenatge en poder de l’honorable en
Bernat Martí, justícia de la dita vila, que de ací a disapte primervinent portarà la cautela que
diu à perdut de
no
Enaprés, disapte, a
Dicta die
per los dits magnífichs elets lo compte del terç del peix arrendat per en Bernat Formigal, any
en son compte
Salven-li emperò que de ací a disapte haja mostrat quins exachs hi
ha [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Testimonis Simó de Nugerio, tender; Johan de Montalbà, çucrer.
Dicta die
lo dit Formigal prestà sagrament e omenatge en poder de l’honorable en Johan Roger,
lochtinent de justícia, que tendria arests en la sala, etc., e de alí no
Enaprés, dijous, comptats
en Johan Saragoçà, clavari, Al marge
esquerre:
E prestà lo sagrament e omenatge en lo compte
desuper
Postmodum vero die
sabbati
albarà de mà del discret en Berthomeu Codina, notari, afermant haver en lo arrendament
desuper
Die iovis ·XVI· iunii
fon vist per los magnífichs elets lo compte de la mercaderia, arrendat per en
Johan Fortuny e Johan Rausel en l’any
de
lliures Al
marge esquerre:
Testimonis Simó de Nugerio, tender, e Johan Gonçalvez, de Gandia.
Dicta die
per los dits elets fon regonegut lo compte d’en Pere Guitart e d’en Jofré Jordà del terç de
delme de les canyamels, any
lliures netes de exachs e vist aquell haver donat en son compte
tres partides, és deutor
condempnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Guitart.]
Testes
Simó de Nugerio, tender; Johan Gonçalvez, de Gandia.
Dicta die
fon vist lo compte per los dits elets del terç dels splets de l’any
e d’en Jofré Jordà. E vist lo arrendament pendre suma de
haver donat en son compte
lliures
damunt és condepnat, altres
cobrador en lo present compte, resta encara cobrador del dit compte
Al marge esquerre:
Testes predicti
.
E donen al dit en Pere Guitart quinze dies dins los quals haja un albarà de la taula de
lliures que és en poder d’en Christià, e una àpoca fermada per Francí Gil de la paga de agost
any
Dicta die
per los magnífichs elets fon regonegut lo compte del morabatí collit per en Simó de Nugerio
de l’any
lliures
sous encamarades, que és per tot
compte en cinch partides e lo salari pendre suma de
aquell ésser deutor
lliures
Al marge esquerre:
E vists
quals lo dit en Simó al·legua ésser
nichils
morabatins dels christians
que és per tot entre moros e christians que prenen suma de
quals li fan sobresehiment de quinze dies, resta net
Testes
Johan de Mont, Miquel de Belprats.
Die mercurii ·XXX· iunii
lo dit en Simó deposà en poder de l’honorable en Johan Saragoçà, clavari,
dèset liures, al qual lo dit clavari à fermat albarà. Al marge
esquerre:
Dimecres, comptats
del morabatí. E vist lo libre sumar encamarat
compte en deu partides
nichils
lliures
Ítem fon examinat en quin temps havia pagat les partides, e fon vist qui li toquaria de
pensió a rahó de setze diners per lliura. E condempnaren-lo en
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Die veneris ·XVIII· iunii dicti
anni
murs e valls de l’any
Bernat Martí, justícia, anàs a casa sua a portar lo compte de murs e valls de l’any
de fet tornàs a la sala, etc., e de alí no
En lo mateix dia fon vist lo compte de la peyta de murs e valls del dit en Simó de Nugerio
del dit any
resta deutor lo dit en Simó
per quant à donat en
nichils
prenen suma de
per a verificar dites partides. Resta net
Al marge esquerre:
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXVII·
iulii
elets. E vist aquell haver donat en sis partides del dit compte e
nichils
lliures
clar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dit dia en Simó de Nugerio promés de huy avant pagar als comissaris dos sous cascun dia,
e prestà sagrament e omenatge si per a disapte no haurà pagat que
no
Testimonis Miquel Salelles e Simó de Nugerio.
Dicta die
per los magnífichs elets fon vist lo compte de la sisa de la carn dels honrats en Johan Roger,
Johan Trilles e Matheu Salelles de l’any
per lo racional, en presència dels dits elets,
deutors
lliures
E per quant los fallen un albarà de la taula e una àpoca de Portaceli, los donen
Testes
Simó de Nugerio, tender, e Johan de Montalbà, çucrer, de Gandia.
En lo mateix dia los sobredits arrendadors deposaren en poder d’en Johan Saragoçà,
clavari, les damunt dites Al
marge esquerre:
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte de la sisa del vi de l’any
Nugerio. E vist aquell haver arrendat per preu de
(sic)
per Jordi Rovira a
pendre suma de
lo condempnen. E per quant lo dit en Simó diu haver donat a mossèn Claramunt
no à mostrat albarà per quant lo dit mossèn Claramunt sols féu albarà dreçat a
Fortuny de
serà disapte, en aclarir dita partida [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Al marge esquerre:
Testimonis Johan Gonçalvez, Johan de Mont.
Postmodum vero die sabbati ·XVIIII·
iunii
Roger del damunt dit Claramunt de
deu diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Die sabbati ·XVIIII· iunii anno
predicto
Johan Rausel de la peyta general de l’any
pendre suma de
son compte ab cauteles e àpoques pendre suma de
son salari e los nichils
en son compte verificats en
sous, que és dates e nichils
les quals li sobreseheen en
ítems que s’àn a mirar. Resta deutor net
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Al marge esquerre:
E encara lo condepnen que dins huyt dies primervinents haja donat
en son compte en les damunt
mestre de les scoles, e una de
de Anthoni Çabater, e altra de
Testes
Johan Trilles, Simó de Nugerio, de Gandia.
En lo mateix dia lo dit Rausel deposà los damunt dits
de l’honorable en Johan Saragoçà, clavari. Al marge
esquerre:
Enaprés, disapte,
et inter alia
fon vista la cautela del Corpus Christ pendre suma sols de
quant hi foren levades dos partides, la una de
de l’adop del pes. Enaxí que resta deutor de la dita partida
condepnen. Emperò, salven-li dret en haver dits
Salelles [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E donen-li temps per a donar les cauteles damunt specificades per tota la setmana que ve.
E si no u farà que sia tengut restar en la sala. E prestà sagrament e omenatge en poder d’en
Johan Trilles donar les dites cauteles o posar-se en la sala, etc., pena
traïció.
Die sabbati
lo dit en Montalbà demanà porrogació fins a dimecres de matí e adosàs lo
salari que toquarà al comisari de la leva de Sanchiz, que és
Enaxí que pagarà
poder d’en Jacme Cardona, regent, pagar dita quantitat o posar-se en la sala per a dimecres
de matí e de allí no partir-se, etc., pena
Testimonis mossèn Ausiàs Torella e Johan Saragoçà.
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte de la mòlta e mercaderia de l’any
Fortuny. E vist aquell haver arrendat per preu de
donat en
en lo qual ell ha pagat part e és dreçat a
en Rovira e lo dit en Saragoçà, li fan sobresehiment fins tots hi sien.
Al marge esquerre:
Die lune ·XXI· iunii anno
predicto
del drap de l’any
sous nets de exachs, e aquell haver donat en son compte en set partides verificades per lo
racional en presència dels dits elets mil doents deu sous, resta deutor net
les quals lo condepnen [...][...][...].
Al marge esquerre:
Scrivà.]
Testes
Simó de Nugerio e Johan de Mont.
E de fet lo dit Jerònim Scrivà prestà sagrament e omenatge en poder de l’honorable en
Bernat Martí, justícia, tendria arests en la sala, etc., a pena de
Postmodum die martis ·XXII·
iunii
l’honorable en Johan Saragoçà, clavari, les
quals lo dit clavari li féu albarà, lo qual liurà al dit racional. E de fet fon difinit.
Al marge esquerre:
Dicta die
per los magnífichs elets fon vist lo compte d’en Francesch Çavila de la sisa del vi de l’any
haver donat en son compte en cinch partides verificades per lo racional
sous, és deutor
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Çavila.]
E per quant lo dit Çavila al·legua que li és stat fet perjuhí en son arrendament per un
capítol que fon enadit en lo arrendament de la flaqueria, li salven temps que per a demà, qui
serà dimarts primervinent, haja monstrat lo que al·legua.
Testimonis Johan Montalbà, çucrer, e Simó de Nugerio, tender.
En lo mateix dia lo dit Francesch Çavila prestà sagrament e omenatge en poder de
l’honorable en Bernat Martí, justícia, que per a demà primervinent hauria aclarit la sua partida
de son arrendament o pagat. En altra manera, que tornàs a la sala e de alí no
agués pagat, a pena de
Enaprés, dimarts,
damunt
Al marge esquerre:
Dicta die
per los magnífich[s] elets fon vist lo compte d’en Pere Guitart de la sisa de la carn de l’any
nets de exachs, e haver donat en son compte en vint partides, verificades ab àpoques,
cauteles e albarans, doentes cinquanta_sis liures tres sous cinch diners, és cobrador lo dit en
Pere Guitart Al marge
esquerre:
Testimonis Johan de Mont, çabater; Johan de Montalbà, çucrer.
Dicta die
per los magnífichs elets fon vist lo compte d’en Johan Andreu, menor, dels censals del rey de
l’any
nichils
verificats. Resta net
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Al marge esquerre:
Andreu.]
E per quant lo dit Johanot Andreu à donat a l’honrat en Berthomeu Codina, notari, per
manament dels jurats passats,
elets no volen passar en compte, li fan sobresehiment fins a la fi dels comptes que
E de altra part li sobresehen en
a l’alamí de la moreria.
E per quant hi ha onze ítems de erbatges a la fi dels libres, la declaració dels quals no
fer fins a demà que los jurats vells hi sien, li fan asignació per a demà de matí que faça venir
los jurats passats.
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte dels censals del senyor rey de l’any
Johan Rausel. E vist lo libre de aquell pendre suma de
haver donat cautela alguna de data sinó lo seu salari, que són
condepnen en lo restant, que són
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Rausel.]
Postmodum vero die martis ·XXII·
iunii
sinó Johan Fortuny, e lo dit Fortuny s’era absentat, fon devallat de la sala e posat en la presó
comuna ab sos ferros.
Enaprés, dilluns, comptats
Guitart, Johanot Rausel e na Ricomana, muller del dit Rausel. E lavors fon tret de la presó e
tornat en la sala.
Enaprés, a
persona d’en Johan Rausel. Prometeren, etc., obligaren, etc.
Testimonis Luís Carbonel, donzell; Johan de Mont, çabater.
Postmodum vero die veneris ·XXV· febroarii anni
·LXXXV·
caplevadors, restituí e tornà al dit Johan Rausell als dits honora-
bles jurats, lo qual ells ja tenien pres en la presó comuna, e requerí la capleusta
(sic)
honorables jurats, haüda per cancel·lada la dita capleuta, dixeren a n’Onofre Roiz de
Corella, lochtinent de justícia qui present era, tingués ben guardat al dit Johan Rausell, qui
respòs lo tenia per a ell en segur com lo tingués en la cambra. Emperò, si més [streny] lo
volien lo y diguesen. E los dits jurats li dixeren que
Testimonis Jeroni Scrivà e Johan de Mont.
Dicta die
Simó de Nugerio prestà sagrament e omenatge iria a casa sua a portar la ceda de les cauteles
provehides de l’any
Al marge esquerre:
E de fet, tornat lo dit Simó, per los dits elets fon vist lo compte de la dita peyta del dit
Simó de l’any
de
nichils
racional en son libre
lliures
verificades per lo racional pendre suma de
en Simó ésser deutor de
E per quant lo dit en Simó donà en tretze partides
fan sobresehiment de
mealla [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Testes
Johan Gonçalvez, Nicholau Martínez, perayres de Gandia.
Postmodum vero die mercurii ·XXVII·
iulii
peyter del dit any. E fon vist lo libre pendre suma de
les dates e nichils
pendre suma, ço és les dates en
ceda,
és
[...]
E salven-li dret en les partides següents, ço és, en aquells
casa d’en Cardona; ítem en aquells
Xàtiva; ítem en aquells tres florins d’or diu donà a
sous
suma
Dicta die
per los dis elets fon vist lo compte de Çaat Carniceret, moro de la alqueria de mossèn Roqua.
E vist aquell haver arrendat la carneceria de la moreria en l’any
sous e no haver pagat cosa alguna, lo condempnen en
o cautela [...][...][...][...][...][...]
Testimonis Nicholau Martínez, perayre, e Borzet, moro de Beniargó.
E de fet lo dit Carniceret deposà en poder de l’honorable en Jacme Cardona, racional, sis
peces d’or, ço és, un alfonsí, un enrich, una dobla de la banda, dos ducats –un portuguès e
l’altre genoví– e un florí d’or.
E lavors fon-li donada licència anàs per cerquar si té albarà algú.
Postmodum vero die martis ·XXII·
iunii
moneda del dit racional. E poch aprés lo dit Carniceret deposà los dits cent sous en poder
d’en Johan Saragoçà, clavari. E féu-li albarà e liurà’l al racional. E per ço fon difinit.
Al marge esquerre:
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte del terç de les canyamels de l’any
Guillem Johan Forés. E vist aquell haver arrendat per preu de
de exachs, e haver donat en son compte en nou partides
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E encara li donen huyt dies liure les àpoques que li fallen.
Testimonis Simó de Nugerio, tender; Miquel Salelles, de Gandia.
En lo mateix dia lo dit Forés deposà en poder de l’honorable en Johan Saragoçà, clavari,
los damunt
racional. Al marge esquerre:
lliures
Die mercurii ·XXX· iunii
per los dits elets fon vist lo compte del terç dels splets de l’any
d’en Pere Guitart. E vist aquell haver arrendat per preu de
segons apar ab contracte rebut per Jordi Rovira, notari, a
donat segons apar en son compte en nou partides
aclarir set liures que diu se aturà per los exachs dit any. Resta net
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...]
E encara li donen temps de
En lo mateix dia lo dit Pere Guitart fon pres ab sagrament e omenatge per lo honorable en
Bernat Martí, justícia, a anar ab en Johan Saragoçà, clavari, e d’él no
donat dits diners, a pena de
Et paulo post
lo dit clavari dix haver rebut dites
Guitart liurà un albarà del dit clavari. Al marge
esquerre:
Dicta die
per los dits magnífichs elets fon vist lo compte de la peyta general de l’any
n’Anthoni Castellanos, la qual finirà per tot agost. E
vist la col·lecta de son libre pendre suma de
a la present jornada
lliures
Al marge esquerre:
Castellanos.]
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte de la sisa del peix de l’any
Salelles, major, quondam
, e d’en Johan Saleles, son fill, fermança, e açò en absència de aquells per
quant se era absentat. E vist aquell haver arrendat per preu de
son compte
Al marge esquerre:
Sallelles, major.]
E en lo mateix dia fon pres ab sagrament e omenatge per lo honorable en Bernat Martí,
justícia, lo honrat en Anthoni Çabater, que dins huyt dies primervinents restituirà en poder
dels honorables justícia e jurats béns mobles d’en Johan Salelles valents
quals aquell, emsemps ab lo venerable mossèn Jacme Fortuny, caplevà, o pagades
lliures. En altra manera, se posaria en la sala e de alí no
pena de baria e traïció e encara de
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte de l’alfòndech, arrendat a mig any per Johan Prunyonosa
en l’any
quatre partides
de
cautela dels
Al marge esquerre:
Testimonis Johan Rausel, çucrer; Johan Gonçalvez, habitadors de Gandia.
Die veneris secunda iulii
per lo honorable en Bernat Martí, justícia, foren presos ab sagrament e
omenatge en Miquel Salelles, arrendador de la sisa major de l’any
la sisa major any
tendrien arests per tot lo terme, etc., e to[t] ora e quant serien demanats per los jurats
pugassen a la sala e de alí no
demà a Pego per certs contractes.
Dicta die
per los dits elets fon vist lo compte de la claveria d’en Berthomeu Pugeriol de la peyta
general de l’any
d’en Johan de Montalbà, col·lector de la peyta general del dit any, axí en diners com en
cauteles, e encara dels altres arrendadors
principi de son qüern és continuat
en set partides. E vist aquell haver donat en
li fan sobresehiment fins en Johan de Carcí vingua a donar compte dels diners à [r]ebut per la
vila. Al marge esquerre:
Pugeriol.]
E per quant lo dit Pugeriol donà quatre partides en son compte darreres, les quals no són
verificades, li fan asignació que en lo interim en Carcí vingua e haja donat cauteles.
Testimonis Johan Gonçalvez, Nicholau Martínez, perayres de Gandia.
Die sabbati ·III· iulii
per los dits elets fon vist lo compte del discret en Pero Pérez de Culla,
notari, del terç dels splets any
Culla al·legava que del restant lo honrat en Johan Fortuny, parçoner ab aquell, tenia los
albarans e en aquell cas era en València, li fan asignació que de ací a dilluns en huyt dies haja
donat compliment de àpoques o pagat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
E prestà sagrament e omenatge en poder de l’honorable en Bernat Martí, justícia, que si
dins los huyt dies no havia donat conpliment de cauteles o haja pagat, se posaria en la sala e
de alí no
Testes
Johan de Montalbà, çucrer, e Simó de Nugerio, tender, de Gandia.
Die martis ·VI· iulii
fon vist lo compte de l’alfòndech de Aldeguer de l’any
Johan Fortuny, fermança de aquell. E vist aquell haver arrendat per preu de
netes de exachs, segons apar ab contracte rebut per lo discret en Berthomeu Codina, notari, a
compresos aquells
condepnen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Testimonis Johan Saragoçà, Simó de Nugerio, mercaders.
Montalbà
Ítem condempnen al dit en Montalbà en deu sous e deu diners per la pensió que li toqua
de les dites
[...]
[...][...][...][...][...][...][...][...]
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Testes predicti
.
Lo dit en Montalbà prestà sagrament e omenatge en poder de n’Onofre Roiz de Corella,
lochtinent de justícia, que per al diumenge primervinent a la una hora aprés migjorn se
posaria en la sala e de alí no
traició, o pagades dites
Die mercurii ·XXVII· iulii
lo dit en Montalbà fon ampliat fins a les dos ores aprés dinar.
Dicta die
per a dijous de matí a les sis hores.
Die iovis ·XXVIII· iulii dicti
anni
que una partida que li carregaven de
ésser pagat del molí, e per ço o levaren del molí e o adosaren a
n’Ivars, e per ço o levaren del deute damunt specificat, per quant tot lo que en Culla deu a
Montalbà li à ésser passat e demanat per los jurats a
que ja deu en Culla de la dita peyta. Enaxí que resta net deutor lo dit Montalbà
clavari.
E fon difinit de totes les col·lectes de aquell.
Ítem més se és trobat per los dits elets en Bernat Salelles, menor, deure de resta de la sisa
del peix e terç de l’any
[...]
Al marge esquerre:
Salelles, menor.]
Ítem més se és trobat per los dits elets que en les cessions d’en Guillem Navarro los
creheedors àn pres de més
avant [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Crehedors.]
Ítem més se és trobat per los dits elets en los anys
crehedors haver rebudes pagues duplicades que prenen suma de
Al marge esquerre:
Crehedors.]
Ítem més se és trobat que Johan Fortuny, siser, e Johan Ros, clavari, són restituïdors pus
de
balanç [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
l’any
Ítem se és trobat en Jordi Rovira, notari, ésser restituïdor del que à pres de més e duplicat
compte [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Rovira.]
Ítem se és trobat los heretats deure de restes
pogut veure de fi en fi [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die mercurii ·VII· mensis iulii
Gandia fon congregat consell general ab veu de trompeta per manifestar en lo dit consell tots
los comptes fets damunt per los elets, e per fer síndich als plets, e per deliberar qui trametien
a València ab los dits comptes. En lo qual foren los següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Jacme Cardona, racional. Al marge
esquerre:
Johan Guitart, Francesch Martínez, Johan Roger, Johan Andreu, Guillem Cabrera, Onofre
Roiz de Corella; elets als comptes.
Guillem Johan Forés, Nicholau Antich, Ausiàs Vilarnau, Jofré Bosch, Matheu Salelles,
Miquel Torralba, Jacme Miquel, Pere Lorenç, Bernat Pastor, Johan Martí àlias Fuset,
Salvador Andreu, Bernat Ros, Pere Valera, Johan Saragoçà, Martí Genís, Ausiàs
Ma[n]çanera, Pero Pérez de Culla, Nicholau Martínez, Johan Castell, Bernat Chiquot, Johan
Bosch, Jerònim Scrivà, Johan Camarasa, Johan Minyana, Johan March, Miquel Prats, Johan
Barbastre, Francesch Noguera, mestre Diego, Pere Jordà, Steve Roger, Berthomeu Pugeriol,
Berthomeu Guitart, Tristany Daroqua, Francesch Tristany, Johan Colomer, Pere Guitart,
Johan Guasch.
Eretats
Mossèn Pujades, mossèn Johan Tolsà, en Luís Carbonel; elets als comptes.
E congregat e ajustat tot lo dit consell fon prepossat per lo magnífich en Johan Ros, jurat
en cap, que la causa perquè lo dit consell era ajustat és per manifestar a tot lo poble tots los
comptes per los elets fets dels anys
plets, e per trametre home a València. E quant als comptes ell o lexava al scrivà de jurats; del
síndich e misatger que
Et tunc
per mi, Bernat Struch, scrivà de la sala, foren le[s]ts tots los comptes segons damunt stan
continuats.
E fon clos per lo dit consell fessen síndich als plets ab poder de substituir a
Guitart, menor, e de fet lo constituïren en síndich. E fon elet per a València Bernat Struch,
scrivà de jurats.
Testes ad predicta
mossèn Francesch de Vilanova, cavaller, e Johan de Mont, çabater,
habitadors de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die lune ·XII· mensis iulii
Gandia fon ajustat consell de consellers per deliberar qui anaria a València ab mi, Bernat
Struch, notari scrivà de jurats, per manifestar tots lo[s] comptes per los elets fets e fer
concòrdia ab los creheedors. En lo qual foren los següents:
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, síndic.
Jacme Cardona, racional.
En Pero Pérez de Culla, notari; en Miquel Prats, en Jerònim Scrivà, en Pere Guitart, en
Jacme Bosch, en Johan Rausell, en Johan Saragoçà, en Onofre Roiz de Corella, notari; en
Salvador Andreu.
E ajustat lo dit consell fon prepossat per lo magnífich en Johan Ros, jurat en cap, e per sos
conpanyons e per ell, e encara per los elets dels comptes és stat elet Bernat Struch, notari
scrivà de jurats, per anar a València a mostrar als creheedors tots los comptes de Gandia e
concordar-se ab aquells. E com per a tal negoci prou bonament un sols no y pot donar rahó,
que a ell e sos conpanyons par que li deu de ésser donat un altre home, e que altres no y
poden anar que més hi sàpien que són en Johan Ramon e en Johan Guitart.
Fon clos per lo dit consell anàs en Johan Ramon.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXIIII_o· die lune ·XXVI· iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
(sic)
fon congregat consell general ab so de trompeta per veure si seria expedient carregar a censal
la quantitat que la vila devia fins en l’any
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Nicholau Çavila; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, racional.
Nofre Roiz de Corella, Miquel Salelles, Matheu Salelles, Jerònim Scrivà, Francesch Torres,
Matheu Vendrel, Guillem Cabrera, Johan Andreu, Johan Gonçalvez, Pere Guitart, Nicholau
Antich, Jacme Bosch, Johan Roger, Jofré Bosch, Bernat Corella, Pere Pujol, Johan Colomer,
Francesch Tristany, Anthoni Castellanos, Johan Blay, Diego, barber; Jacme Riera, Johan
Trilles, mossèn Ausiàs Torrella, Guillem Pastor, Pere Palau, Ausiàs Noguera, Miquel Tamarit,
Ausiàs Vilarnau, Jacme Fuster, Johan Moyà, Berthomeu Ribera, Francesch Vallet, Francesch
Noguera, Pere Aguiló, Bernat Noguera, Johan Martí, Pere Lorenç, Johan Barbastre, Ausiàs
Mançanera, Martí Garcia, Pere Vicent, Nicholau Martínez, Johan Castell, Simó de Nugerio,
Johan Minyana, Pere Jordà, Johan Rausell, Bernat Pastor, Miquel Prats, Johan Castell,
Francesch Starca, Johan Guasch, Francesch Valls, Pero Pérez de Culla, notari; Guillem Johan
Forés, Anthoni Seguarra.
E ajustat e acongreguat tot lo dit consell fon preposat per lo magnífich en Johan Ros, jurat
en cap, que com la vila de Gandia degués de pensions de l’any
y agués diners promptes per a pagar aquells, que a ell e a sos companyons paria que puix lo
magnífich mossèn Guillen Ramon Pujades ha promés entrar ab la vila, que per ara se faça
carregament de
tot lo degut de l’any dos e part del tres, e que dels deutes trobats se quiten dits
sous.
E feta dita preposició fon clos per lo dit consell que fossen haüts los dits
rahó de censall, e que aprés sien quitats dels deutes atrobats en los comptes dels anys passats,
e que si à algun deutor serà feta porrogació haja a pagar sa part de pensió dels
E per haver los dits
encara, per a fer indepnitat, a mossèn Pujades, ordenador a consell del magnífich micer
Andreu Sart e en Anthoni Barreda, notari.
Testes
Luís Carbonel, donzell; mossèn Ausiàs Torrella, cavaller, e mestre Johan de Mont, çabater,
habitadors de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die iovis ·V· mensis augusti
Gandia fon congregat consell general ab so de trompeta per fer lo carregament dels
per obs de pagar los ròcechs de l’any dos, los quals prestava lo reverendísim don Johan de
Borga, archebisbe de Mont_real. En lo qual foren los següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, racional.
Francesch de Valferosa, notari; Nofre Roiz de Corella, Johanot Andreu, Berthomeu
Guitart, Matheu Vendrel, Guillem Cabrera, Francesch Torres, Jacme Bosch, Nicholau
Antich, Martí Genís, Johan Colomer, major; Johan Colomer, menor; Pere Jordà, Johan
Saragoçà, major; Johan Barbastre, Bernat Roger, Anthoni Torró, Francesch Tristany, menor;
Jacme Bonvehí, Tristany Daroqua, Jacmot Bonvehí, Ausiàs Vilarnau, Johan Vilarnau, Pere
Camarasa, Johan Torragrosa, Jacme Riera, Bernat Pastor, Johan Rausell, menor; Johan Martí
àlias Fuset, Berthomeu Ribera, Lope de Burgos, Bernat Yvanyes, Francesch Alfonso, Perot
Bosch, Johan Moyà, Johan Alcanyiz, Bernat Chiquot, Miquel Manreana, Francesch Tristany,
Johan Gonçalvez, Francesch Blaví, Johan Blay, Matheu Vidal, Johan Saragoçà, menor;
Diego Martí, Luís Segarra, Jacme Fuster, Pere Valera, Francesch Monroig, Pere Nadal, Steve
Andreu, Johan Castell, Johan Minyana, Jofré Bosch, Johan Pelegrí, Francesch Martínez,
Anthoni Castellanos, Simó de Nugerio, Jerònim Scrivà, Berthomeu Pugeriol, mossèn Ausiàs
Torella, Guillem Johan Forés, Miquel Prats, Matheu Oller, major; Johan Alfonso, Matheu
Oller, menor; Pere
Andreu, Johan Roger, Martí Terol, Pere Camarasa, Johan Noguera, Steve Roger, notari; Pere
Vicent, Francesch Castell, Anthoni Toscà, Johan March, Pero Pérez de Culla, notari;
Francesch Vallobar, Johancho d’Arnani, Johan Çavila, Matheu Miquel, Nicholau Martínez,
Jofré Jordà, Nicholau Paliologo.
Eretats
Mossèn Guillem Ramon Pujades.
Luís Carbonel.
E ajustat tot lo dit consell fon prepossat per lo magnífich en Johan Ros, jurat en cap, que la
causa del dit consell era per fer lo carregament dels
ròcechs de l’any
Luís Erau, notari procurador del dit archebisbe, era vengut per rebre lo dit carregament com
no aguessen volgut fer lo dit contracte ab síndich sinó ab la universitat.
Et tunch
fon clos per lo dit consell se fes lo dit carregament e carta de indepnitat al magnífich mossèn
Guillem Ramon Pujades, qui per sa virtut entra en lo dit carregament, ordenadora per los
magnífichs micer Andreu Sart, doctor en leys, e en Anhoni Barreda, notari. E que sien
quitats los dits
deguts a la vila. E feren clavari dels dits deutes al magnífich mossèn Guillem Ramon
Pujades, lo qual si per ventura tend[r]à
pensions dels
consell damunt specificat.
E concordades les dites coses cridaren al dit Luís Erau e feren lo dit carregament.
E en lo mateix instant elegiren a mi, Bernat Struch, notari scrivà de la sala, anàs a València
ab lo dit Erau per fer los pagaments dels dits ròcechs com los diners encara restassen en
poder del dit archebisbe, e per mans d’ell los creheedors ho havien a rebre. E àn-ne ésser
pagats dels dits
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die lune ·XXX· augusti
fon congregat consell general per veure les fermances d’en Pere Tortosa, cambrer. En lo qual
foren los següents: Al marge
esquerre:
loch de mi, Bernat Struch, notari scrivà de jurats.]
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
En Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Miquel de Belprats, Gerònim Scrivà, Pere Palau, Johan Barbastre, Nicholau Antich,
Ausiàs Vilarnau, Jacme Miquel, Anthoni Castellanos, Berthomeu Livià, Jacme Bosch, Bernat
Pastor, Francesch Tristany, Guillem Cabrera, Jacme Culla, Pere Andreu, Miquel Manreana,
Leonart Durà, Galcerà March, Bernat Roger, Jofré Bosch, Pere Tortosa, Guillem Pastor, Pero
Pérez de Culla, Johan Roger, Pere Jordà, Johan Torragrosa, Tristany Daroqua, Anthoni Ros,
Berthomeu Pugeriol, Francesch Balaguer, Onofre Roiz de Corella, Matheu Salelles, Miquel
Salelles, Francesch Torres, Guillem Scrivà, Johan Minyana, Johan Pelegrí, Pere Pujol, mossèn
Francesch de Vilanova, en Berthomeu Ribera, en Bonanat Fuster, Nicholau Martínez, Pere
Valera, Simó de Nugerio, Francesch Tristany, argenter; Berthomeu Codina, Matheu Vidal,
Vicent Martí, Johan Camarasa, Johan Ferrer.
E ajustat lo dit consell fon preposat per lo magnífich en Johan Ros, jurat en cap, que com
en Tortosa sia stat elet en cambrer e hajen volgut veure les fermances que dóna, e com done
fermances que ja són obligades en altres arrendaments, e no les volen acceptar sens consell
com li hajen dit que
los ha respost que no té altres, que si aquelles volien, sinó que cerquen cambrer.
E axí mateix, que lo temps de provehir-se de forments és vengut e com no y haja diners
promptes és mester se provehexca lo millor que per lo consell serà conegut.
Fon clos per la major part del consell que en Tortosa, quant li serà acomanat forment o
diners, done bones fermances e segures.
E axí mateix donà comissió als justícia [e] jurats de comprar fins en huyt_cents cafiços de
forment a coneguda d’ells.
Testimonis Jacme Riera, sastre, e Johan de Mont, çabater.
E clos lo dit consell, lo magnífich mossèn Vilanova dix al dit consell que lo magnífich
mestre Jacme Torres los pregava lo volguessen fer franch de la peyta de sa casa. E los jurats
respongueren que lo consell no bastava a fer-ho com tocàs e fos interés dels heretats e de tota
la contribució, e lo síndich dix que no y consentia per la rahó matexa. E axí los jurats e la
major part del consell se’n devallaren de la sala, e lo magnífich lochtinent de procurador féu
aturar en la sala tots los que pogué, volent que lo consell votàs sobre la dita gràcia que
demanava lo dit mestre Torres, e devallà per fer tornar a pujar los dos dels jurats, ço és, en
Johan Ros e en Johan Ramon. E trobant-se a la porta de la cort del justícia, en lo carrer de la
presó, lo dit magnífich lochtinent de procurador manà ab manaments penals als dits en Ros e
Johan Ramon que tornasen a la sala perquè
jurats li respongueren que ells ja havien tengut consell del parer que havien ajustat, e que per
allò no
protestaven que no pujaven per tenir ni justar consell, sinó per obeyr sos manaments. E axí,
se’n pujaren e requeriren a mi, Steve Roger, tinent loch del seu scrivà, los ne fes e rebés carta
pública.
Testimonis en Guillem Cabrera e Simó de Nugerio.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die martis ·XXVIII· septembris
Gandia fon congregat consell general, donats albarans e ab so de trompeta, a quatre ores
aprés dinar, per fer electió de mustaçaf e cequier, per quant en Johan Ros era a València ab
los sachs de la electió e no pogué venir fins aprés dinar, segons pus és continuat en la partida
de les letres dels senyors de jurats de València. En lo qual foren los següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila; jurats.
Pero Pérez de Culla, Berthomeu Codina, Johan Guitart, síndich; Jacme Cardona, racional;
Miquel Prats, Jerònim Scrivà, Pere Jordà, Johan Rausell, Miquel Torralba, Ausiàs Vilarnau,
Johan Barbastre, Johan Rausell, menor; Johan March, Johan Minyana, Berthomeu Guitart,
Martí Gallach, Matheu Vendrel, Miquel Tamarit, Johan Philibert, Johan Alcanyiz, Johan lo
castellà, Francesch de Valferosa, Jacme Miquel, Berthomeu Ribera, Martí Genís, Pere
Andreu, Johan Saragoçà, texidor; Miquel Borru[m]bada, mossèn Perot Tamarit, mossèn
Francesch Pintor, Matheu Salelles, Nofre Roiz de Corella, Francesch Guasch, Bernat Ros,
Johan Colomer, major; Francesch Balaguer, Berthomeu Pugeriol, Pere Guitart, Johan Castell,
Miquel Manreana, Francesch Rostojo, Johan Alfonso.
E ajustat lo dit consell per lo magnífich en Johan Ros foren mostrats a tot lo consell los
sachs de mustaçaf e cequier, sagellats per los senyors de jurats de la ciutat de València.
E de fet foren uberts, e tret un redolí del sach de mustaçaf per un infant petit segons és
acostumat. E fon tret en mustaçaf lo discret en Pero Pérez de Culla, notari.
E axí mateix lo sach de cequier de Verniça. E fon tret en cequier en Bernat Pastor.
Enaprés, no podent-se concordar de cequier dellà lo riu, entraren en lo archiu los herets
dellà lo riu, e fets quatre albarans e posats en un barret fon tret en cequier Berthomeu Ribera.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXIIII_o· die sabbati sexta mensis novembris
en la sala de la vila [de] Gandia fon congregat consell general
per veure e examinar quina resposta tornaven als heretats del terme, e si aquells restaven en
peyta o
drets se àn arrendat e no
àn star en sisa o no. En lo qual foren los següents:
En Bernat Martí, justícia.
En Johan Ros, en Johan Ramon, en Nicholau Çavila; jurats.
En Johan Guitart, síndic.
En Jacme Cardona, racional.
En Johan de Montalbà, en Johan Roger, en Francesch Torres, en Onofre Roiz de Corella,
notari; en Matheu Vendrel, en Johan Tristany, en Gabriel de Bonvehí, en Bernat Pastor, en
Francesch Rostojo, en Simó de Nugerio, en Martí Genís, en Jacme Bosch, en Francesch
Martínez, en Leonart Durà, en Miquel de Belprats, en Nicholau Martínez, en Francesch
Çavila, en Steve Roger, en Francesch Valls, en Johan Rausell, en Perot Bosch, en Francesch
Tristany, Jacme Miquel, en Johan Moyà, en Johan Colomer, en Johan del Castillo, en Johan
Rostojo, en Guillem Scrivà, en Francesch Starca, en Johan Torragrosa, en Matheu Vidal, en
Johan Blay, en Guillem Cabrera, en Anthoni Castellanos, en Jerònim Scrivà, en Bernat
Roger, en Johan Minyana, en Francesch Alfonso, en Miquel Manreana, en Berthomeu
Pugeriol, en Pere Valera, en Pere Guitart, en Johan Noguera, en Pere Pujol.
E ajustat lo damunt dit consell e discorregut tot aquell, haüts molt signans, fon deliberat e
clos per lo dit consell que fos tornada resposta als senyors de heretats quant serien ajustats
per tornar resposta si restaven en sisa o en peyta en la forma següent, ço és, que los dits
heretats tornen a la sisa segons és lo clos de la vila, ab los capítols següents:
primo
arrendador de inposició no
algun inposidor portava algun christià o moro condempnat per los jutges de les sises en
calònia alguna denant los dits honorables jurats, que en tal cars los dits honorables jurats
hajen a pendre en compte la part de la calònia que tocarà al dit inposidor en lo preu del seu
arrendament, la qual dita calònia hajen de continent a executar, e si per ventura feyen gràcia
de aquella part que pendran en compte al siser, que hajen a pagar de sos béns propis la dita
part de la calònia.
Ítem fon deliberat e clos axí mateix que sia feta peyta general per obs de pagar los salaris
ordinaris del present any
taxada a més de quatre diners per lliura peytera.
Enaprés, vists per los dits honorables jurats los salaris pendre suma de pus de
sous, ço és, los que resten a pagar, taxaren la dita peyta a rahó de tres dinés per liura peytera,
dich tres diners.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die mercurii prima nove(m)bris
de Gandia fon ajustat consell de consellers per veure si consultaven los senyors de jurats de
València ans de convocar los heretats e tornar-los resposta del damunt scrit consell. E açò per
quant los dits senyors de jurats e encara lo magnífich micer Andreu Sart, doctor en leys
advocat de la vila, feren la concòrdia dels heretats dels dotze diners que àn pagat en los
quatre anys passats. En lo qual consell foren los següents:
Bernat Martí, justícia.
Johan Ramon, Nicholau Çavila; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, racional.
Johan Montalbà, Miquel Prats, Johan Saragoçà, Guillem Cabrera, Pere Guitart, Johan
Castell, Pere Andreu, Pere Jordà, Johan Minyana, Francesch Torres, Johan Pelegrí,
Berthomeu Ribera, Berthomeu Pugeriol.
E ajustat lo dit consell fon deliberat que fos scrit als senyors de jurats de València, senyors
de la dita vila, del deliber del damunt scrit consell, e encara al magnífich micer Andreu Sart,
advocat de la dita vila.
E de fet per los dits honorables jurats fon manat a mi, Bernat Struch, notari scrivà de
aquells, fes les letres del tenor següent:
"Als molt magnífichs e pus virtuosos senyors, los senyors jurats de la ciutat de València,
senyors de la vila de Gandia.
Senyors molt magnífichs: […]."
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXX·
quarto die iovis ·VIIII· mensis decembris
honorables en Johan Ros, Johan Ramon e en Nicholau Çavila, jurats de la vila de Gandia,
manaren a mi, Bernat Struch, notari scrivà de aquells, fer cedes per als senyors de heretats
dins terme de la vila que per a demà en huyt dies, que serà divendres que
present mes de dembre, sien e conpareguen en la sala de la dita vila de matí a les nou ores per
deliberar, e si aquells restaven en la concòrdia dels anys passats o si tornaven a sisa segons
era lo clos de la vila.
E de fet yo, Bernat Struch, notari scrivà dessús dit, havent en mi lo dit manament, enantí a
fer les cedes del tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Johan Guitart, menor, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don
Johan de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa, Benicanena, Benipexcar, lo Real,
l’Alqueria Nova, o a son procurador, balle o alamí, que per a demà en huyt dies, que serà
divendres e
sent mes de dembre, sia e conparegua en la sala de la dita vila a les huyt ores de matí per
deliberar e concordar, e si los senyors de heretats del terme de la dita vila restaran en la
concòrdia dels anys passats o si tornaran a sisa segons és lo clos de la vila. En altra manera, si
no y serà, la dita vila e consell de aquella elegirà lo que millor li aparrà.
Datum Gandie ·VIIII· mensis decembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX· quarto.
"De part etc. Intimau e notificau al noble don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de la
Almoyna e Benieto Jusà, o a son procurador, balle o alamí, etc.
Fiat ut supra."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller,
senyor dels lochs de Piles, Beniamiz, Rafalcineu e de l’alqueria que fon de n’Abelló, o a son
procurador, balle o alamí, etc. Fiat ut
supra."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich en Luís Carbonell, senyor de l’alqueria
apellada d’en Cabot, o a son procurador, balle o alamí, etc.
Fiat ut supra."
"De part dels etc. Intimau e notificau al magnífich en Johan Roqua, donzell, senyor del
loch apellat Belreguart, o a son procurador, balle o alamí, etc.
Fiat supra."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich micer Miquel Albert, doctor en leys, senyor
del loch de Palmera, o a son procurador, balle o alamí, etc.
Fiat ut supra."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Tolsà, cavaller, senyor del
loch de Beniargó e Pardines, o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich en Vicent Calbet, senyor del loch de
Benieto Sobirà, o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan de Vich, cavaller, senyors
(sic)
o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor
del loch de Xaraquo, o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor
del loch de l’Açoch, o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich e
procurador del loch de Benirredà, de la Seu de València, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich en Jacme Balaguer, donzell, senyor de
l’alqueria apellada […], o a son procurador, balle o alamí, etc."
Deinde autem die iovis decima sexta mensis
decembris dicti anni
dits honorables jurats, retulit ell haver presentades totes les damunt scrites cedes als
contenguts en aquelles.
"Senyors molt magnífichs, yo desige molt lo benefici de aquexa vil·la e la fama de
aquella, la qual sabeu per gran temps aveu tenguda difamada, e ara de present stà en bona
fama fent novitat en la forma de exigir la entrada de dita vil·la, e que agem a començar a
pledegar ab los heretats en aquex terme serà perdre lo credit. E me apar sia pus útill a la
vil·la viure com aveu visqut en aquests derers anys passats que no fer novitat alguna, perquè
me apar vostres magnificènsies deveu procurar ab los cavallers heretats en aquex terme que
vixquen com àn vixcut en aquest temps proppasat e no vullau fer cosses noves, que si algú
dels cavallers hi contradiu no
certament tinch per pus segura e ferma la renda de la vil·la per la forma que de present stà
que no metent sisa general, en la qual no s’í poden fer sinó molts e [injusts] fraus e dans en
perjuhí de aquexa vil·la. Açò és lo que m’ocorre, lexant lo més larch diré a l’hon[or]able
mossèn en Astruch, ab lo qual hé largament parlat, remetent-ho tot a vostres magnificènsies
que què
aquexa vil·la que yo no poria dir. E coman-me a vosaltres, de València, a
deembre any
Prest al que maneu.
Andreu Sart.
Als molt magnífichs senyors los jurats de la vil·la de Gandia."
Postmodum vero die veneris ·XVII· mensis
decembris anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXXIIII_o·
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell general ab so de
trompeta per la vila e ab cedes als heretats ut moris
est
heretats restaven en peyta segons són stats en los anys passats
[…].
E ajustats los magnífichs justícia e jurats e part dels heretats, vist que no y havia
conpliment de gent, feren porrogació per al dimarts primervinent.
Postmodum vero die martis ·XXI· decembris dicti
anni
iterum
consell per la causa damunt dita. En lo qual foren los següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Jacme Cardona, racional.
Johan Guitart, síndich.
Pero Pérez de Culla, mustaçaf.
Steve Roger, assessor de justícia.
Jerònim Scrivà, Johan Roger, Berthomeu Pugeriol, Miquel Prats, Martí Genís, Jacme
Bosch, Bernat Pastor, Johan Rausell, Francesch Castell, Matheu Miquel, Matheu Vendrel,
Francesch Torres, Guillem Cabrera, Nicholau Antich, Pere Andreu, Francesch Valls, Jofré
Bosch, Johan Alfonso, Bernat Ros, Diego Martí, Francesch Tristany, Jacme Civera, Johan
Barbastre, Bonanat Fuster, Johan Moyà, Tristany Daroqua, Johan Fuset, Anthoni
Castellanos, Vicent Martí, Johan Minyana, Johan Pelegrí, Pere Guitart, Anthoni Fuster,
Ausiàs Segarra, Johan Andreu, Jacme Rostojo, Pere Valera, Miquel Borrumbada, Berthomeu
Livià, Ausiàs Vilarnau, Johan Ferrer, Guillem Johan Forés, Johan Rausell, menor; Berenguer
Fitor, Miquel Toscà, Nofre Roiz de Corella, Miquel Salelles, Matheu Salelles, Pere Pujol,
Francesch Alfonso, Francesch Martínez, Guillem Fitor, Simó de Nugerio, Johan lo spaser,
Anthoni Segarra, texidor; Pere Lorenç, Bernat Noguera, Bernat Roger, Johan March, mossèn
Ausiàs Torrella, Johan Castell.
Heretats
Mossèn Guillem Ramon Pujades.
Luís Carbonell.
Martí de Mur, per don Johan.
Guillem Johan Forés, per Jacme Balaguer.
Francesch Gorriz, per don Pedro d’Íxer.
Johan Guitart, per mossèn Roqua.
Johan Guitart, per Benirredà de Ontinyent.
Abdal·là Rocotí, alamí, per la alqueria de na Çanoguera.
E ajustat lo damunt dit consell lo dit honorable en Johan Guitart, síndich qui dessús, acusà
la contumàcia als absents. E per lo dit magnífich en Johan Ros , jurat en cap, fon preposat
que a sis del mes de noembre proppassat fon ajustat consell general en la dita sala per lo clos
de la vila, en lo qual fon deliberat que los heretats tornasen a sisa segons era la vila, e que ara
eren ajustats per tornar la resposta als heretats. Que deliberasen si serien del parer mateix o si
los dits heretats restaven en la peyta segons en los anys passats. E aprés, lo magnífich mossèn
Guillem Ramon Pujades dix que tot lo consell juràs què li paria millor. E axí tots juraren.
E votaren, ço és, los qui tenen senyal de "s" que los cavallers tornasen a sisa, e los qui
tenen senyal de "p" que los dits cavallers restasen en la peyta dels dotze diners segons eren
stats en los anys passats, pagant la dita peyta per consignacions de censals.
E vist que la major part era que los heretats restasen en peyta, fon clos per lo dit consell
que los heretats restasen en sa peyta segons eren en los anys passats, pagant emperò la dita
peyta ab consignacions de censals.
Testimonis foren presents en Jacme Squerré, carnicer, e Johan de Mont, verguer e çabater,
vehins de Gandia.
Mercurii prima
novembris·LXXXIIII
Bernat Martí, justícia.
Johan Ramon, Nicholau Çavila; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, racional.
Johan Montalbà, Miquel Prats, Johan Saragoçà, Guillem Cabrera, Pere Guitart, Johan
Castell, Pere Andreu, Pere Jordà, Johan Minyana, Francesch Torres, Johan Pelegrí,
Berthomeu Ribera, Berthomeu Pugeriol.
Fon preposat per Johan Ramon remés-o a Johan Guitart.
Johan Guitart dix que per consell general era stat deliberat pochs dies ha que los cavallers
sien en sisa ab los capítols, e que quant se féu la primera concòrdia hi foren los jurats de
València e lo procurador e advocat, e que si tendrien per bo de [ajustar] los jurats e scriure a
micer Sart.
Que
Clou lo consell que [sien ajustats] los jurats.
Ans de venir los herets preposà en Ros que en lo consell passat fon deliberat fosen los
cavallers en sisa segons la vila. E ara si y ha algú que haja [justat] millor si serà més expedient
que los cavallers sien en sisa o en peyta segons és en la concòrdia dels anys passats.
Fon prepossat per Johan Ros que fon ajustat consell general què farien, si serien los
heretats en sisa o en peyta, e que fon clos que fossen los heretats en sisa.
E aprés que fos [convocats] los heretats.
Lo procurador, ans de votar, dix que volia fossen en peyta.
Peyta. Sisa.
Clou.
Resten en peyta.
Testimonis Jacme Squerré e Johan de Mont.
[Veure] [’l] ab los cavallers.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die mercurii ·XXII· mensis decembris
vila de Gandia fon congreguat consell general per fer electió de justícia. En lo qual foren los
següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Bernat Martí, justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, racional.
Jacme Bosch, Johan Rausell, major; Berthomeu Pugeriol, Jerònim Scrivà, Bernat Pastor,
Johan Saragoçà, texidor; Johan Garcia alias dels bous, Bonanat Fuster, Steve Roger,
Francesch Torres, Francesch Çavila, Anthoni Castellanos, Pere Guitart, Johanot Andreu,
Johan Castell, Jacme Culla, Miquel Prats, Nicholau Antich, Francesch Tristany, Johan Roger,
Francesch Noguera, Pere Valera, Anthoni Segarra, Francesch de Valferosa, notari; Johan
Minyana, Matheu Vendrel, Jofré Bosch.
E ajustat lo dit consell fon preposat per lo magnífich en Johan Ros, jurat en cap, que en tal
jornada com huy se acostuma fer electió de justícia.
E de continent fon treta la caxa de la electió, e uberta fon tret lo sach de la electió, e aquell
ubert per lo dit en Johan Ros, un infant chich tragué un redolí del dit sach e donà
del magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador, e fon atrobat en aquell ésser scrit
en Johan Ramon. E per quant era jurat fon inpedit per lo ofici, e per ço no fon feta electió de
aquell. E aprés iterum
tornà lo chich a traure altre redolí e liurà’l en poder del dit lochtinent de
procurador, e fon atrobat en aquell ésser scrit lo nom d’en Johan Trilles. E puix no fon
inpedit, lo dit magnífich lochtinent de procurador donà per justícia per a l’any vinent, any
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die mercurii ·XX· mensis aprilis
en la sala de la vila de Gandia fon ajustat consell de consellers per comunicar de la cambra
dels forments. En lo qual foren los següents:
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Onofre Roiz de Corella, lochtinent de justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Jacme Cardona, Pere Tortosa, Jacme Culla, Johan Tristany, Pere Monroig, Tristany
Daroqua, Jacme Squerré, Johan Martí, Johan Çavila, Francesch Tristany, Pere Andreu,
Berthomeu Guitart, Johan Rausell, Jacme Bosch, Johan March, Leonart Durà, Jacme Civera,
Diego Martí, barber; Berthomeu Pugeriol, Martí Genís, Anthoni Segarra, Pero Pérez de
Culla, notari; Francesch de Valferosa, notari; Jeroni Scrivà, Andreu Lobregat.
E ajustat lo dit consell fon preposat per lo dit en Johan Ros com en Castell, almodiner, se
n’era anat e és vengut guiat.
Ítem que en la cambra no y ha forment ni
Fon clos per lo dit consell que lo almodí sia arrendat a un altre, e açò per quant lo dit en
Castell donà mal recapte e tots los treginers no volen portar forment per amor d’ell, de que
ve grandísim dan a la vila. E entretant lo dit almodí sia acomanat a un bon home.
Ítem que facen ajuda als qui portaran forment a l’almodí, un real per cafiç. E de fet
manaren a Johan de Mont, verguer e trompeta, fes crida de la dita ajuda perquè vingués en
notícia dels treginers.
E en lo mateix dia lo dit Johan de Mont, trompeta, [féu] relació haver feta dita crida.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die veneris intitulata vigesima nona mensis aprilis ora quarta post
meridiem vel quasi
donzell, lochtinent de general procurador e balle de la vila de Gandia, féu denant si venir a la
casa de la cort sua los honorables en Onofre Roiz de Corella, lochtinent de l’honorable en
Johan Trilles, justícia; en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan,
jurats; Johan Guitart, síndich; Jacme Cardona, racional de la dita vila; e encara alguns altres
prohòmens de la dita vila. E dix-los que en dies passats se avassallà en la moreria de aquesta
vila Azmet Carim àlias Seturí, moro
olim
de Beniargó, constituït dins térmens generals de la dita vila. Lo qual dit moro una e moltes à
pregat a ell, dit lochtinent de procurador, anàs ab aquell al dit loch de Beniargó per quant ell
volia contar ab lo senyor del dit loch e pagar si res devia. E lo dit lochtinent de procurador,
atés los molts prechs e per abraçar los moros qui novament vénen a la moreria de la dita vila,
fon content anar ab aquell. E pres ab si a l’honrat e discret en Jordi Rovira, notari regent la
advocació fiscal de la dita vila, e a Leboday, alamí, e Mahomat Zomila, alcadi de la dita
moreria. E axí, emsemps ab lo dit Seturí, anà al dit loch de Beniargó, e arribat ad aquell de
fet trametré a la magnífica senyora […], muller del magnífich mossèn Johan Tolsà, senyor del
dit loch, com ell era emsemps ab lo dit moro per contar e fer rahó del dit moro, la qual dita
senyora li respòs que vingués. E lo dit lochtinent de procurador, emsemps ab
los sobredits, anà a la casa de senyor on stava la dita senyora. E pujat dalt en la dita casa,
atrobà la dita senyora ab altres dones, e volent-se fer ab ella e honrar-la segons a muller de
cavaller pertany, ella dita senyora, no curant satisfer a les cortesies del dit lochtinent de
procurador, ab molta fúria acostà
pres". E lo dit lochtinent de procurador dix: "Senyora, no toqueu lo dit moro car yo só ací ab
ell per contar ab vós e pagar-vos si res vos deu". Al qual la dita senyora no volch obeyr, ans
un capellà que la dita senyora té en casa nomenat mossèn Johan Sanchiz, aferrà per lo
semblant del dit moro levant-lo al dit procurador. E lo dit lochtinent de procurador dix al dit
capellà que lexàs lo dit moro, e vehent lo dit procurador no
cent florins, e lo dit capellà, no volent-lo lexar, diu al dit procurador i li mana en pena de
dos_cents florins que no toque lo moro. E lavòs lo dit lochtinent de procurador volgué
pendre lo dit capellà dient: "Teniu-vos per pres". E lo dit capellà aferrà del dit procurador
dient: "Mas teniu-vos per pres". E lo dit procurador li fa una traveta e ell li fa altra, tractant-
lo entre ell e la dita senyora molt vilment e de ayre que no és de dir. E stant axí, lo dit moro
acampà de mans del dit capellà e senyora, e sobrevenint en Bernat Salelles, balle del dit loch,
li dix la dita senyora: "Balle, preniu aquex moro". E lo dit lochtinent de procurador li manà
en pena de doents florins, e aprés en pena de la fealtat, que no
que no
E stant axí tots aferrats, la dita senyora tenint aferrat lo dit procurador [dell] [collar], donà
una enpenta al dit procurador e balle qui aferrats staven e lançà
dins. E axí vilment aviaren lo dit lochtinent de procurador scalla aval ab los altres qui aquell
anaven. E lo dit lochtinent de procurador, vist que no tenia allí persones qui li ajudassen sinó
los pochs que ab aquell anaven, per als quals hi hagué per lo semblant del tant leig
tractament, deliberà tornar a la dita vila per rentar lo dit cars als dits justícia e jurats perquè
aconselladament s’í fes la provesió que fer-s’í devia.
E los dits honorables justícia, jurats, síndich e racional, sentint-se molt agreugats de un
tant leig cars fet contra la persona del dit magnífich lochtinent de procurador, qui representa
en la present vila los molt magnífichs senyors jurats de la insigne ciutat de València, e
pensant que la dita injúria més [s’][esguarda] als dits senyors que no a altri, volent satisfer per
la honor dels dits senyors e de la dita vila perquè les coses se trobassen en actes, manaren a
mi, Bernat Struch, notari scrivà dels [dits] honorables jurats, que de totes les dites coses los
ne rebés acte públich, lo qual per mi, dit notari, los fon rebut.
Presents per testimonis foren a les dites coses en Johan Martí alias Fuset, e en Johan de
Mont, çabater, vehins de la vila de Gandia.
E rentades les dites coses per lo dit magnífich lochtinent de procurador, los dits
honorables lochtinent de justícia, jurats, síndich e racional de la dita vila feren ajustar alguns
prohòmens de la dita vila e aconselladament deliberaren, emsemps ab lo dit lochtinent de
procurador, anar al dit loch de Beniargó ab algunes gents de la vila per pendre a mans del dit
lochtinent de procurador los dits mossèn Johan Sanchiz e lo balle del dit loch, e tots aquells
qui àn cabut en tal acte, per e (sic)
cobrar lo dit moro pres. E de fet se ajustaren ab algunes gents e feren la via del dit loch de
Beniargó.
E enaprés, essen en lo camí del dit loch, los oficials qui allí anaven se ajustaren, segons
aprés feren relació als qui en la vila restaven, e veren que y venia molta gent, e que ans que
serien a Beniargó seria molt vespre, e per molta gent que anàs ab molta dificultat porien
haver los dits malfactors per ésser de nit. E axí los dits oficials se’n tornaren a la dita vila ab
la gent que ab aquells anava.
E tornats a la dita vila, molt poch aprés vench als dits lochtinent de procurador, justícia e
jurats en Perot Martínez, perayre de la dita vila, e féu relació que venint ell de un molí draper
que stà en terme de la Font li ixqueren una flota de moros deçà Beniargó. E demanant-los
quina remor era la que era stada li dixeren: "
Perro
que ací moràs", e començaren-li a tirar lançades. Emperò, no l’encarnaren, e mostrà los colps,
e ell defensant-se fogí e acampà de mans de aquells. De la qual relació los dits honorables
lochtinent de justícia e jurats manaren a mi, dit Bernat Struch, notari scrivà de aquells, rebés
acte públich, lo qual per mi, dit notari, los fon rebut.
Presents per testimonis foren a la dita relació en Johan de Mont, çabater, e Perot Nadal,
tender, de la vila de Gandia.
E seguides les dites coses, tots los damunt oficials, emsemps ab alguns altres prohòmens,
pujaren en la sala de la dita vila per deliberar què farien en lo dit negoci. E ajustats en la dita
sala foren tots de parer que per a l’endemà de matí, tots ajustats segons en lo dia present
feren, anasen al dit loch de Beniargó e que prenguesen a mans del dit lochtinent de
procurador tots los dits malfactors. E manaren a mestre Johan de Mont, trompeta, que fes
una crida que en pena de sexanta sous cascú fos en la plaça per a de matí per acompanyar los
dits oficials per anar al dit loch de Beniargó per pendre los dits malfactors e cobrar lo dit
moro.
Lo qual dit en Johan de Mont, trompeta, poch aprés
retulit
crida.
Postmodum vero die sabbati intitulata tricesima
dicti mensis aprilis anno predicto a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
procurador, lochtinent de justícia, jurats, síndich e racional se ajustaren en la plaça de la dita
vila de matí ora quasi
a les sis ores. E parts dels dits oficials, ço és, los dits lochtinent de
procurador, lochtinent de justícia, Johan Ros, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats,
emsemps ab moltes gents de la vila, anaren la via del dit loch de Beniargó per la rahó damunt
dita. E los dits Johan Ramon, un dels dits jurats; Johan Guitart, síndich, e en Jacme Cardona,
racional, restaren en la dita vila sperant si los altres oficials qui al dit loch anaven aurien
mester cosa alguna de la dita vila.
Postmodum vero dictis die et anno hora undecima
vel quasi ante meridiem
procurador, lochtinent de justícia e los tres jurats qui anats eren al dit loch de Beniargó
tornaren, emsemps ab les altres gents qui anades eren, a la dita vila. E tornats ajustaren-se, e
veren que ora de dinar lexaren per aprés dinar per parlar del que fet havien.
Deinde autem dicta die ora prima vel quasi post
meridiem
e dixeren, en presència dels dits oficials qui restaven en la vila e encara de alguns altres
prohòmens, que essent ells arribats al dit loch de Beniargó lexaren la major part de la gent
fora lo dit loch e enviaren al dit lochtinent de justícia e a
del dit lochtinent de procurador. E emsemps ab alguns altres anaren a les portes del castell
del dit loch, e ans que ells arribasen tancaren les dites portes. E arribats, lo dit lochtinent de
justícia toquà ses anellades a les portes levant sos actes segons era mester, e no volent-li obrir,
protestant segons en los actes rebuts per lo dit en Berthomeu Codina, notari, pus larch apar.
E aprés, no volent-li obrir, se’n tornaren als altres oficials. E poch aprés ixqueren del dit
castell los reverents frare Vicent Vallentí e frare Amalrich, de l’orde de sant Jerònim; mossèn
Francesch de Vilanova, mossèn Ausiàs Torrella e en Johan Burgal, balle de la vila de Oliva,
per comunicar ab los dits oficials. E que finalment, discorreguts molts parlaments, clogueren
en sta forma: que la dita senyora donàs lo dit moro en poder de la dita vila, segons ab actes
rebuts per lo scrivà del dit lochtinent de procurador pus larch apar. E que lo dit mossèn
Vilanova portà lo moro a la vila, restant ells per haver la sogra del dit moro, qui per lo
semblant era presa. E que restant ells alí per la dita mora, un jove que
Bernat Saleles, balle, alçant-se les faldes mostrà del castell ses vergonyes als oficials e gents
qui allí eren. E aprés, haüda la dita mora, se’n tornaren. E que per ara sols resta haver lo dit
moro, lo qual los dits mossèn Vilanova e balle de Oliva havien portat a la dita vila, e libertar
aquell. E per quant lo[s] dits mossèn Vilanova e balle de Oliva havien lexat aquell en la casa
apellada del duch, on stava la senyora dona Ysabell, muller del senyor mossèn Gaspar Fabra,
procurador general de la dita vila, anaren a la dita casa. E essent en la primera sal·la ixqué lo
dit mossèn Francesch de Vilanova, lo qual dix que ell havia
portat allí lo dit moro per posar-lo en poder de la dita dona Ysabell, e que aquell, a
coneguda de l’[advocat] de la vila e de l’advocat del senyor de Beniargó, fos jutgat, com
afermàs axí ésser pactat quant ell lo liurà en la plaça de Beniargó. E per quant en veritat tals
pactes no han fet los dits oficials, e ells no volent donar lo dit moro puix lo tenien en la dita
casa, tunch
los dits lochtinent de justícia e jurats, per millor deliberar, volgueren fer congreguar consell
general què és lo que farien com no
Mont, trompeta, cridàs consell general de continent.
Lo qual dit Johan de Mont, trompeta, poch aprés
retulit
E a poch instant, en la sala de la dita vila, fon ajustat consell general per deliberar què
farien del dit moro e quin procehiment farien. En lo qual foren los següents:
Onofre Roiz de Corella, lochtinent de justícia.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Johan de Montalbà, Jeroni Scrivà, Ausiàs Noguera, Johan Rausell, Luís Tristany, Johan
Martí, Jacme Civera, Berthomeu Guitart, Pere Andreu, Berthomeu Ribera, Johan Moscardó,
Johan Rausell, menor; Jacme Bosch, Bonanat Fuster, Anthoni Castellanos, Simó Ferri, Johan
Minyana, Johan Pelegrí, Berthomeu Pugeriol, Pere Lorenç, Martí Genís, Miquel Torralba,
Pere Lorenç, Jacme Riera alias lo malorquí, Jacme de Bonvehí, Matheu Vidal, Martí Genís,
Steve Andreu, Jacme Noguera, Pere Boter, Simó de Nugerio, Matheu Salelles, Francesch
Torres, Salvador Andreu, Johan dels bous, Bernat Roger, Jofré Bosch, Francesch Tristany,
Tristany Daroqua, Pere Guitart, Johan Alfonso, Francesch Çavila, Berthomeu Codina,
Francesch Balaguer, Nicholau Antich, Guillem Fitor, Johan Torragrosa, Johan Noguera,
Miquel Manreana.
E ajustat lo dit consell fon preposat per lo dit en Johan Ros, jurat en cap, com lo dit moro
era en la casa del duch [e] que en neguna forma no
tingués, e a consell de l’advocat de la vila e de l’advocat del senyor de Beniargó, com
mossèn Vilanova e los altres afermen axí ésser stat pactat en la era de Beniargó.
E feta dita preposició, per tot lo dit consell fon dit [que] en veritat stava que en la era de
Beniargó fon concordat que libertament lo dit moro fos liurat a la vila e no en altra manera, e
que en neguna forma no sia conportat que lo dit moro sia detengut en poder de negú, sinó
que sia libertat en aquella forma que stava ans de anar al dit loch de Beniargó.
E trameteren a la dita senyora e als dits mossèn Vilanova e altres, qui a la dita casa
apellada del duch eren, lo honorable en Johan Guitart, síndich, e a mi, Bernat Struch, notari
scrivà dels dits jurats.
E axí, arribats a la dita casa, per lo dit en Johan Guitart e per mi, dit scrivà, fon dit a la dita
senyora com lo consell demanava lo dit moro que libertament fos possat en poder de la vila.
La qual dita senyora e los altres qui allí eren afermaven que lo dit moro no podia ésser
donat a la vila sinó a la dita senyora.
E axí, alterquejant, vengueren de part del consell en Johan de Sant Johan, jurat, e a
(sic)
desepamchasen en fer venir lo dit moro. En altra manera, que tot lo consell vendria a la dita
casa per parlar ab la dita senyora e altres qui allí eren e portar-se lo dit moro.
E alterquejant, lo dit moro, qui stava defora en la sala de la dita casa, se n’anà al consell e
posà’s en poder de aquell.
E a poch aprés, los dits Johan Guitart; Onofre Roiz de Corella, lochtinent de justícia, qui
aprés era vengut; Jacme Cardona, racional, e yo, dit scrivà, vehent que la dita senyora no
volia libertar lo dit moro, e no sabent del moro que se’n fos anat, tornaren a la sala de la dita
vila on lo dit consell era plegat e feren relació que la dita senyora no volia donar lo dit moro.
E tot lo dit consell dix que puix ja lo dit moro era vengut per si mateix, que fosen del parer
que
E axí, tots ajustats, e lo dit magnífich lochtinent de procurador qui aprés sobrevengué,
libertaren lo dit moro en aquella forma que aquell stava ans de anar al dit loch de Beniargó.
Presents per testimonis foren a les dites coses lo magnífich en Johan Ramon Dalmau,
donzell, e en Johan de Mont, çabater, habitadors de la vila de Gandia.
E seguides les dites coses, los dits magnífichs lochtinent de procurador, justícia e jurats
manaren a mi, Bernat Astruch, notari scrivà de aquells, fes la letra als senyós molt magnífichs
jurats de la ciutat de València, senyors de la dita vila, del tenor següent:
"Als senyors molt magnífichs e pus virtuosos los senyors jurats de la ciutat de València,
senyors de la vila de Gandia.
Senyors molt magnífichs e pus virtuosos: quant aquesta vostra vil·la és molestada per los
terratinents heretats en terme de aquella, no poríem encarir, car ja havem atés que los
misatges ni cequiers ab gran recel exerciten sos oficis per alguns scàndels que
los quals per ara no curam manifestar per quant speram, Déu volent, quant alguns de vostres
senyories sien ací. Per al present notificam a les senyories vostres com hun moro que stava en
Beniargó, en dies passats, essent-se avasalat en aquesta vil·la e volent fer rahó al magnífich
mossèn Tolsà, senyor qui és de Beniargó, preguà al magnífich lochtinent de pro-
curador anàs ab aquell al dit loch de Beniargó perquè volia contar ab lo dit mossèn Tolsà [...]"
Disapte, contats vint_e_set del mes de febrer de l’any de la Nativitat de Nostre Senyor
mil
Mont, corredor de les corts, foren venudes les penyores infrasegüents:
Primo
venut un leguó de Masomet, de la moreria, a
passades [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem quatre tenalles de Tacany al dit en Pere Pujol per
Ítem un punyal de l’astorer al dit en Pere Pujol per
passades [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem una spasa de Zeymi, de Beniopa, al dit en Pere Pujol per
a quitar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dimecres, comptats
mercaderia, fon venut un cànter de coure d’en Jofré Bosch a
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dicta die
instant en Johan Guitart, síndich de la vila, fon venut un rocí de n’Anthoni Çabater, com a
caplevador dels béns de Johanot Salelles, a
per los jurats a Redondo per a la kavaleria, segons és continuat en libre de porters a
de febrer [...][...][...][...][...][...][...]
Dimarts a
negra de un castellà que stava en casa de Segarra a ell mateix per
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dimarts, a
Amer a ell mateix per preu de tres sous un diner a cinch jorns a
quitar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Instant lo mateix, com a col·lector de l’alfaquinatge, fon venut un bedèn vermell per
Die sabbati ·VIIII· aprilis
Instant Castellanos, peyter, fon venuda una balesta d’en Bernat Vila al dit Castellanos per
Instant lo mateix fon venuda una capa vella negra de Matheu Aparici al dit Castellanos
per
Instant lo mateix fon venut un manilet de Aparici Alcanyiç a Johan [Gra...], lo sastre, per
deu diners a cinch jorns a quitar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Die mercurii ·XIII· aprilis
Instant Anthoni Castellanos, peyter, fon venuda una manta e una lança de Caçabò a Johan
Noguera per
Ítem una rela de Jacme Rostojo a
jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem unes tovalles d’en Matheu Oller al dit peyter per preu de
[...]
Ítem una manta e unes tovales d’en Francesch Starqua al dit peyter per dos sous e
set [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un cubertoret morisch de cara de matalaf, de Segarreta, al dit peyter per un sou
Ítem un feç de Johan dels bous a
diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem una caldera d’en Simó Ferri a
[...]
Ítem un lançol nou, una vanoveta chica e un bancal vert e groch a
deu sous e sis diners a cinch jorns a quitar [...][...][...][...][...][...].
Ítem una vanoveta chica de criatura d’en Pere Camarasa a mestre Matheu Vidal, çabater,
per un real a cinch jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Divendres, a
(sic)
moreria, a Pujol per
Disapte, comptats
mercaderia e mòlta, fon venuda una capa negra de Aynuç a Òdena per
Ítem, instant lo mateix, un [capuchó] de Cozina de Benipexcar a Bernat Òdena per
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una spasa de Heix Bolalà de Benirredà a Martí Gallach per
[...]
Dimarts, comptats
Francesch Torres a
Ítem, instant lo mateix, una [choncha] foradada del dit Torres al dit Genís per set
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Dicta die
Instant Anthoni Castellanos, peyter, fon venut un troç de stopa, dos alnes poch més o
menys, de n’Anthoni Millà a mossèn Berthomeu Dolonesco per dènou diners a cinch
jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una olla e un tangir o perolet de Jofré Bosch a
cinch jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una xada de Guillem Soler a Andreu Bosch per
[...]
Ítem un cànter de coure per los cens del rey d’en Berthomeu Codina al dit peyter e
col·lector de cens per
Ítem una clocha de dona de Miquel Toscà al peyter per
[...]
Ítem una capa negra sotil de Matheu Aparici a ell mateix per
[...]
Ítem un legó de Andreu Lobregat a
[...]
Sabbati ·XIIII· madii
Instant en Francesch Castell, almudiner, fon venuda una catifeta de […] a
Guitart, major, per
Martis ·V· iulii
Instant Anthoni Castellanos, peyter, fon venut un legó de Miquel Toscà a Maçot Nagaret
per
[…]
(s.f.)
Miquel Prats, Nicholau Antich, Johan Roger.
Cambrer: Vendrel.
Spitaler: Johan Ramon.
Almoyner: Corella.
Manobrer: Cabrera.
Sia confermat a mestre Serra.
Guardians.
Que no sien preses armes per misatges.
Guardians [a] [càrrech] dels justícia e jurats que [vendran.]
Testimonis Johan Saragoçà, menor, e Johan de Mont.
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
·LXXX_quinto· die sabbati ·XXI· mensis madii
sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general per fer electió de jurats e de altres
oficis. En lo qual foren los següents:
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan; jurats.
Johan Guitart, Jacme Cardona, Johan de Montalbà, Johan Saragoçà, Johan dels bous,
mossèn Ausiàs Torella, en Martí Genís, en Jacme Bosch, en Nicholau Antich, en Berthomeu
Ribera, en Nicholau Martíniz, en Guillem Cabrera, en Johan Vilarnau, en Pere Andreu, en
Simó de Nugerio, en Johan Rausell, en Jacme Fuster, en Pere Aguiló, en Johan Barbastre, en
Steve Roger, en Berthomeu Guitart, en Matheu Vendrel, en Pere Guitart, en Matheu
Salelles, en Johan Roger, en Berthomeu Pugeriol, en Pero Pérez de Culla, en Miquel Salelles,
en Onofre Roiz de Corella, en Francesch Valls, en Bernat Pastor.
E ajustat tot lo damunt consell fon preposat per lo […].
[…]
(s.f.)
justícia e jurats de la vila de Gandia, instant lo honorable en Jacme Cardona, sots_síndich de
la dita vila. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, senyor del loch de
Beniargó, o a lur legítim balle o alamí, que per al diluns primervinent, que
advocats concordats per part de la vila e los heretats del terme, a causa de la diferència que
és entre la dita vila e lo dit mossèn Tolsà per rahó de les peytes dels anys passats. Ab
cominació que si no y serà, la vila procehirà de aquí avant en executar les peytes segons per
justícia atrobarà fahedor, com per al dit dia la dita vila trametrà persona dedicada per lo dit
negoci. Datum Gandie ·XXV· mensis augusti anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Libre de la juraderia e consell de la vila de Gandia de l’any mil
·CCCCLXXXV· .
Jurats: los magnífichs en Johan Guitart, Miquel de Belprats, Nicholau Antich e Johan
Roger.
Scrivà: Bernat Astruch, notari.
[…]
CONSELLERS
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, Francesch Balaguer,
Berthomeu Pugeriol, Jofré Jordà, Pere Tortosa, Francesch de Valferosa, notari; Jordi Rovira,
notari; Pero Pérez de Culla, notari; Steve Roger, notari; Onofre Roiz de Corella, notari;
Bernat Corella, notari; Guillem Johan Forés, Francesch Martínez, Johan Castell, Miquel
Salelles, Jeroni Scrivà, Jacme Bosch, Ausiàs Vilarnau, Miquel Camarasa, Bernat Pastor, Pere
Palau, Johan Alfonso, Pere Jordà, Bernat Martí, Pere Guitart, Martí Genís, Matheu Salelles,
Guillem Cabrera, Bernat Roger, Jacme Culla, Martí Gallach, Johan March, Johan Vilarnau,
Berthomeu Guitart, Pere Andreu, Matheu Vendrel, Johan Saragoçà.
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo quinto die veneris intitulata ·XXVII· mensis madii
en la sala de la vila de Gandia fon ajustat consell de consellers, e açò per
quant dimecres proppassat, denant los magnífichs lochtinent de procurador e jurats,
comparegueren los magnífichs balle e secretari del spectable compte de Oliva e presentaren
ad aquells una letra, la qual és del tenor següent: "Als molt magnífichs e specials amichs lo
lochtinent de procurador, justícia e jurats de Gandia. Molt magnífichs e specials amichs: per
parlar e comunicar ab vosaltres de coses que comanant-les a la ploma exhigirien longa
scriptura, tramet aquí en Johan Burgall, balle de aquesta mia vila, e lo meu secretari,
portadors de la present. Deman-vos de gràcia que al que per part mia vos diran los doneu
creheença com a la mia persona, ý de mi ordenau lo que us plàcia e serà fet de bona voluntat.
De Oliva a
Oliva". E encara per una altra letra que havien rebut del noble don Gaspar Fabra, procurador
general de la vila de Gandia, e altra de l’alcayt de Almansa. En lo qual foren los següents:
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprats, Nicholau Antich, Johan Roger; jurats.
Berthomeu Pugeriol, Jeroni Scrivà, Matheu Vendrel, Johan Ramon, Jacme Bosch, Jofré
Jordà, Johan Ros, Francesch de Valferosa, Martí Genís, Jacme Car_dona.
E ajustat lo dit consell fon preposat per lo magnífich en Johan Guitart, jurat en cap, que
dimecres proppassat, contats
de Oliva e en Johan Burgal, balle de la dita vila de Oliva, presentaren a ells, dits jurats, una
letra de crehença del tenor damunt specificat. E donada e presentada dita letra, explicaren sa
creheença, la qual és del tenor següent, ço és, que lo dit senyor compte de Oliva demana de
gràcia a la vila de Gandia que de ací avant no vulla fer tals moviments de tant pocha rahó
com à fet
contra mossèn Tolsà. E que per ell haver-se obmés en no satisfer per lo dit mossèn Tolsà, que
Gandia no
Tolsà, e moltes altres semblants paraules, etc. Als quals, jatsia per lo magnífich lochtinent de
procurador fos respost no prou lo que
dit en Johan Guitart dix que Gandia no havia fet lo que devia, e que de ací avant no starà de
exercir sa juredictió en la forma que volrà, e si mal la exercixen ja hi ha senyors de la vila qui
castigaran los oficials mal exercint justícia. E que lo dit senyor compte se devia recordar que
primer era agermanat ab Gandia que no ab Beniargó, emperò que
compte, per ésser jove e la dita concòrdia ésser stada feta en lo temps del senyor son pare,
que ell la devia ignorar. E los dits misatgers respongueren que lo dit senyor no ignorava la
dita jermandat, emperò mossèn Tolsà era molt de casa sua e no li podia fallir, e semblants
paraules. E que finalment fon respost per letra al dit senyor compte que per no ésser tots los
oficials en la vila, com no y fos lo justícia, que aprés ajustats li respondrien. E feta dita
proposició, per lo dit en Johan Guitart dix deliberasen quina provisió se faria en lo respondre.
E no
deu cafiços de forment e ell nos havia a donar la resta del forment, que diu ell li resten
deu cafiços, que ell era content de donar-los de bon grat e que fos absolt de la resta del
forment.
Ítem dix al dit consell que havien rebut una letra del magnífich mossèn Gaspar Fabra,
procurador general de la dita vila, en la qual reprenia molt los jurats del fet de Beniargó.
E de fet per mi, Bernat Astruch, notari scrivà dels dits jurats, ab veu alta foren lestes les
dites letres.
E de fet fon clos e deliberat que fos scrit als senyors de jurats de la ciutat de València,
senyors de la vila de Gandia, axí de la misatgeria del compte com encara de la letra de
mossèn Fabra. E axí de fet los fon scrit, trametent-los la letra del dit mossèn Fabra.
E quant a l’alcayt, fon clos que li scrivisen que per si per tota la setmana que ve ell voll
lo rebran. En altra manera són contents absolre
E axí de fet li fon scrit.
Postmodum vero die […].
Postmodum vero die veneris ·III· mensis iunii dicti
anni
comparech lo honrat en Francesch Torres, dient-se procurador del magnífich en Gaspar de
Cerveló, e presentà la letra dels molt magnífichs senyors jurats de la ciutat de València,
senyors de la vila de Gandia, del tenor següent:
"Als amats los justícia e jurats de la nostra vila de Gandia.
Los jurats de la ciutat de València, senyors de la vila de Gandia, […]. Prohòmens: A
nosaltres és recorregut per part dels magnífichs en Gaspar de Cervelló e de na Francina
Sanchiz de Cervelló, muller de aquell, eo per lo procurador de aquells, per lur interés dients
com vosaltres cominau e per actes de fet voleu metre en execució de executar les aynes del
trapig que per los dits magnífichs en Gaspar de Cervelló e muller de aquell fon venut a
Luís Scrivà e a sa muller, vehins de aquexa vila, per ço com pretén que lo dit trapig és tengut
pagar peytes vehinals e de murs e valls. E pretén-se que los vehins de la dita vila no són
tenguts a pagar sinó a peytes vehinals, la qual peyta vehinal són contents pagar. Per tant, vos
diem e manam que fins tant sia purgat lo recors no enanteu a execució alguna per rahó de les
dites peytes ne venau aynes algunes del dit trapig, imbui[n]t-vos ab la present que de les
dites coses no us ne entrametau, ab decret de nul·letat, e no façau lo contrari si
servir e complaure, e les penes a l’arbitre nostre reservades no encórrer.
E los dits honorables jurats, rebuda dita letra, ab aquella honor e reverència que
dixeren que eren promptes e aparellats obeyr los manaments dels dits senyors.
Postmodum vero die veneris ·X·
iunii
honrats en Francesch de Valferosa, notari, e en Jofré Jordà, e presentaren ad aquells la letra
dels molt magnífichs senyors jurats de la ciutat de València, senyors de la vila de Gandia,
del tenor següent:
"Als amats los justícia e jurats de la nostra vila de Gandia.
Los jurats de la ciutat de València, senyós de la vila de Gandia, […]. Prohòmens:
Nosaltres som informats que en Johan Rausells e en Johan Fortuny són obl[i]gats en la
inposició de la mòlta de l’any
en Francesch de Valferosa e en Jofré Jordà, e segons veheem e som informats, los dits
arrendadors o algú de aquells se han servit dels diners e ultra àn pagat lurs mullers, e ara
volrien que les fermances paguen lo que no han usufructuat. E jatsia dels principals és stat
pres lo dit en Rausells, lo qual és stat tret ab capleutes de la presó e ara se és absentat, perquè
les fermances paguen lo que és degut e los caplevadors àn request lo dit en Rausells sia
restituït en la presó, e segons se diu no
hy moltes dilacions, nosaltres tenim molt enuig que tal se haja de servar en aquexa vila. Per
tant, vos diem e manam sots les penes a l’arbitre nostre reservades, que vista la present doneu
orde que los dits en Fortuny e en Rausells sien mesos en presó e ben guardats. E dels béns de
aquells com en fets fiscals e reals, sia feta prompta execució perquè los deutes sien exhigits,
per ço que pus fàcilment los càrrechs de la dita vila sien pagats e no sien en alguna manera
trets de la presó fins íntegrament sia tot pagat, car feta la execució en los béns de aquells, en
defalliment dels quals no bastant-hi, ja y són les fermances. Emperò,
de present volem que axí
continent hi trametrem en fadigua de vosaltres persona pròpia que executarà nostres
manaments e les penes que a l’arbitre nostre inposarem, e no façau lo contrari si
servir e complaure e les penes dessús dites no encórrer.
Datum
E los dits honorables jurats, rebuda dita letra, ab aquella honor etc., dixeren que eren
promptes obeyr los manaments dels dits senyors.
Postmodum vero die lune ·XIII·
iunii
honrat en Martí Gallach, e presentà ad aquells la letra dels magnífichs senyós jurats de la
ciutat de València, senyors de la vila de Gandia, del tenor següent:
"Als amats los justícia e jurats de la nostra vila de Gandia.
Los jurats de la ciutat de València, senyors de la vila de Gandia, […]. Prohòmens: Vostra
letra de set del corrent mes de juny havem rebut a
vostre scriure, vos responem manant-vos que no obstant que
conpelexcau que en Guillem Forés pague les
devalla per arrendament dels drets de aquexa vila. E si lo dit en Guillem Johan Forés pretén
tenir dret contra lo dit en Martí Gallach, vos manam que li sia salvat que
hoydes les parts, a qui per vosaltres féu los sia feta justícia desempaxada, axí en lo que dit és
com en les altres diferències. A les altres particularitats de vostra letra no curam més satisfer.
Datum
València a
E los dits honorables jurats, rebuda dita letra, ab aquella honor etc., dixeren que eren
promptes e aparellats obeyr los manaments dels dits senyors.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV· die
lune ·XVIII· iulii
congreguat consell general ab so de trompeta per veu de Johan de Mont, trompeta, per
comunicar dels comptes dels anys passats e dar compliment a l’any present
qual fon lo magnífich micer Andreu Sart, advocat de la vila, per los senyors jurats de
València, qui eren en la present vila. E foren-hi los següents:
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprats, Nicholau Antich.
Jacme Cardona, racional.
Johan Ros, Bernat Pastor, Vicent Martí, Guillem Johan Forés, Berthomeu Pugeriol,
Francesch Çavila, Martí Genís, Johan Rausell, Bernat Corella, Johanot Andreu, Pere Andreu,
Pere Guitart, Francesch Torres, Galcerà March, Johan Colomer, Johan Tolrà, Anthoni
Colomer, Berthomeu Livià, Vicent Basella, Joh[an]
Andreu, Miquel Tamarit, Onofre Roiz de Corella, Simó de Nugerio, Johan Palau, Johan
March, Matheu Vidal, Francesch Minyana, Johan Ramon, Pere Pujol, Johan de Birbesques,
Leonart Durà, Francesch Valls, Jacme Riera, Pere Valera, Anthoni Milà, Jacme Miquel,
Anthoni Castellanos, Martí Garcia, Nicholau Fitor, Anthoni Torró, Johan Barbastre, Anthoni
Segarra, Jacme Bonvehí, Diego Martí, Jacme Melado, Bernat Noguera, Pere Jordà, Jacme
Culla, Nicholau Martíniz, Luís Tristany, Matheu Vendrel, Miquel Borrumbada, [...]
Heretats
Don Pedro d’Íxer.
Mossèn Pujades.
Don Johan de Cardona.
Mossèn Johan Tolsà.
(55r; ve de 54v)[...]Jeroni Scrivà, Miquel Salelles, Johan
Alfonso, Guillem Cabrera, Jordi Rovira, Pero Pérez de Culla, Miquel Camarasa.
E ajustat lo damunt dit consell, per lo magnífich micer Andreu Sart, doctor en leys, essent
en lo dit consell en loch dels senyors jurats de la ciutat de València, preposà la molta
necessitat que la vila tenia, e senyaladament en donar conpliment de paga a les pensions del
present any
la rata de l’any
salaris ordinaris del present any
E feta dita preposició e discorregudes moltes coses e necessitats de la vila, per ésser gran
dia e lo consell voler mirar los extraordenaris, ço és, mesions de porters, anades de València e
altres necessitats, porrogaren la conclusió del consell per a demà a les set hores de matí.
E no
justícia que per a l’endemà a la damunt dita hora serien tots en la sala.
Postmodum vero die martis ·XVIIII· mensis iulii
anno predicto
aquells que són senyalats de una rala a l’encontre, se tornaren a justar en la dita sala. E foren
vists los extraordenaris de l’any
temps, no
endarrer, e de les quantitats que se àn a pagar los censals pagar los extraordenaris.
E vistes les dites coses, lo dit magnífich micer Andreu Sart
iterum
que
sia la major necessitat.
E tot lo consell dix que volien que los comptes se cloguesen primer ans de fer peyta
alguna.
E discorregudes moltes coses per lo dit consell, e vista la necessitat de dar conpliment als
censals del present any
Et primo
fon clos per lo dit consell que fos feta peyta general per obs de pagar lo que fall per al
present any
als justícia e jurats e que la facen ab los capítols següents:
Ço és, que lo col·lector o clavari de aquella sia tengut porters e despeses si
fer per los censals que resten a la vila del dit any
Primo
Francí Gil, en febrer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toca de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Pere Pardo, en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als frares de Portaceli, en juny [...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al síndich dels bacins, en maig [...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
Ítem a
[...]
Ítem a micer Dalmau per lo censal de setze lliures
[...]
Ítem a micer Sart, en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a micer Figuerola per una paga en maig, com no spere sinó la una paga.
[...]
Ítem a les monges de sant Julià, en març, per lo que
[...]
Ítem a mossèn Rubert, en març, per lo que li toqua de l’any tres [...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem a
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Calbet [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
de l’altra paga [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als Struchs de Palma, per lo que
Ítem per les àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per lo que la vila haurà a restituir als arrendadós, com sien molt més cobradors que
deutors e tornadós [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E si col·lector s’í trobarà, sia liurada la col·lecta del libre al menys de preu donant, e que
pague primer los damunt dits censals e aprés los salaris ordinaris. E la restant quantitat haja
enviar a València al magnífich micer Andreu Sart, clavari elet per a la dita peyta. E que la
dita restant quantitat haja a donar per tot febrer de l’any vinent
per al quitament dels
E si no s’í troba col·lector, que ajusten consellers e que aquells miren com se collirà.
Ítem fon clos e deliberat que negun misatger no puxa haver per salari sinó tres sous per
dia, e que no puxa ésser feta misatgeria sinó per tots los justícia, jurats, racional e consellers.
Ítem, que no puixa ésser feta cautela de
justícia, jurats e racional e elets, o la major part. E de
puxen provehir signant sí cascú de sa mà.
Ítem, feren electió novament de racional, com en Jacme Cardona hagués renunciat per
quant havia complit son trienni. E feren electió del mateix en Jacme Cardona, donant-li
poder etc., ut solitum est
, etc.
Ítem, fon donat poder als justícia e jurats en poder comprar tant forment que sume fins en
mil cafiços per aquell o preus que ben vist los serà , e prometé pagar los preus e los béns de la
universitat obligar e instrument o carta pública fer ab totes aquelles clàusules que ben vist los
serà.
Ítem, donà poder lo dit consell als justícia e jurats e als elets dels comptes en veure e
examinar tots los comptes dels anys
aquells per a examinar totes les partides del discret en Jordi Rovira, notari. E vists aquells,
si
Ítem, vists los comptes d’en Carcí, ço és, de les cesions d’en Guillem Navarro e de les
quantitats que aquell à rebudes de Gandia de l’any
difiniren segons pus larch se mostra en la difinició rebuda per mi, Bernat Astruch, notari
scrivà de jurats, en lo dia present.
Foren presents per testimonis a les dites coses en Anthoni Çabater, laurador, e en Johan de
Mont, çabater, de Gandia.
En los damunt dits dia e any los magnífichs mossèn Pere Soler, mossèn Johan Ferragut,
jurats de la insigne ciutat de València, senyors de la vila de Gandia, e encara lo magnífich
mossèn Bernat Català, racional, e micer Andreu Sart, advocat de la dita ciutat e de Gandia,
loaren e aprovaren totes les coses contengudes en lo damunt dit consell e manaren als
damunt dits justícia e jurats, qui presents eren, tinguesen fermes les coses ordenades en lo dit
consell. E manaren a mi, Bernat Struch, notari scrivà de jurats, de les dites coses fes lo
present acte al peu del dit consell.
Presents per testimonis foren a les dites coses Onofre Jordà, habitador del loch de
Beniargó, e en Pere Guitart, argenter de Gandia.
Postmodum vero die dominica intitulata vigesima
quarta mensis iulii anno predicto a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_quinto·
Gandia fon ajustat consell de consellers per comunicar de la compra dels forments. En lo
qual foren los següents:
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprats, Nicholau Antich, Johan Roger; jurats.
Jacme Cardona, racional.
Francesch Balaguer, Berthomeu Pugeriol, Johan Ros, Onofre Roiz de Corella, Matheu
Salelles, Johan Saragoçà, Bernat Pastor, Pere Andreu, Guillem Cabrera, Berthomeu Guitart,
Johan Andreu, Jacme Culla, Johan Barbastre, Jacme Bosch, Johan Fuset alias […], Johan
Ramon, Matheu Vendrel, Bernat Ros, Pere Palau.
Fon preposat per lo magnífich en Johan Guitart, jurat en cap, que lo honrat en Guillem
Johan Forés, qui és tercer entre la vila e lo mercader qui vol vendre lo forment a la vila, a
donat motiu als jurats que lo mercader demana a rahó de quaranta_dos sous cafiç forment de
Sicília net e garbellat, bo e rebedor, posat en la platja de Gandia novell, ab tal pacte que si
per mar li era levat per enemichs o se perdia la nau per fortuna, que no fos tengut donar lo
forment. Per qualsevol altre inpediment fos tengut donar.
Fon clos que si
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCC_o·
octoagesimo quinto die sabbati intitulata vigesima quarta mensis
septembris
Johan Guitart, Miquel de Belprat, Nicholau Antich e Johan Roger, jurats de la vila de
Gandia, manaren a mi, Bernat Struch, notari scrivà de consell, instant lo honorable en Jacme
Cardona, sotsíndich de la vila, fes les cedes als senyors de heretats del tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Jacme Cardona, sots_síndich de aquella. Intimau e noti-
ficau a l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa, Benicanena,
Benipexcar, lo Real e l’Alqueria Nova, o a son procurador, balle o alamí, que per al dimecres
primervinent, que
sala de la dita vila de matí a les nou hores per comunicar e concordar ab la dita vila e cobrar
resposta de aquella per causa de la concòrdia dels anys passats, com axí sia concordat que la
dita vila tornàs resposta als dits heretats en dita jornada, e si los dits heretats restaran en sisa
segons lo clos de la vila o iran en peyta segons los anys passats, e açò per al següent any
que a profit de la vila atrobarà, la lur absència e contumàcia no obstant.
Datum Gandie ·XXIII· mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXV_o·.
"De part etc., al noble don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de les Almoynes e Benieto
Jusà, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs
de Piles, Beniamiz, Rafalcineu e de l’Alqueria de n’Abelló, o a son procurador, balle o alamí.
Fiat ut supra."
"De part etc., al magnífich en Luís Carbonel, donzell, senyor de la alqueria apellada d’en
Cabot, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnifich en Johan Roqua, donzell, senyor del loch apellat Belreguart, o
a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich micer Albert, doctor en leys, senyor del loch de Palmera, o a
son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller, senyor del loch de
Beniargó e Pardines, o a son procurador, balle o alamí.
Fiat ut supra."
"De part etc., a la magnífica Ysabel Çanoguera, senyora del loch de Benieto Sobirà, o a
son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan de Vich, senyor dels lochs de Alcodar e de
Xeresa, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor del loch de Xaraquo,
o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch apellat de
l’Infant o de l’Açoch, o a son procurador, balle o alamí."
"De part etc., al venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich e procurador del loch
de Benirredà del capítol de la Seu de València. Fiat
ut supra
"De part etc., al magnífich en Jacme Balaguer, donzell, senyor de la alqueria apellada
[…], o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich en Johan Ros, senyor del loch de Daymuç, o a son procurador,
balle o alamí."
"De part etc., al magnífich en Francesch Balaguer, senyor de la alqueria apellada […], o a
son procurador, balle o alamí."
"De part etc., a la magnífica na Yolant Tamarit, senyora de la alqueria apellada […]."
Postmodum vero die lune intitulata ·XXVI· mensis
septembris
retulit
les damunt dites cedes a cascú dels dits heretats.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXVIII·
mensis septembris anno predicto a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o· octoagesimo
quinto c
congregat consell general per fer electió de mustaçaf e de cequiers e per comunicar ab los
heretats del terme per veure la forma dels pagaments de l’any vinent
foren los següents:
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprat, Nicholau Antich, Johan Roger; jurats.
Jacme Cardona, síndich e racional.
Pero Pérez de Culla, Francesch Balaguer, Steve Roger, Bernat Pastor, Berthomeu
Pugeriol, Johan Ramon, Martí Genís, Pere Guitart, Luís Tristany, Matheu Vendrel, Nicholau
Çavila, Johan Ros, Matheu Vidal, Johan Alfonso, Pere Aguiló, Galcerà March, Anthoni
Fuster, Berthomeu Guitart, Francesch Torres, Tristany Daroqua, Guillem Cabrera, Johan
Barbastre, Johan Castell, Jofré Bosch, Pere Valera, Perot Bosch, Johan Blay, Nicholau
Martíniz, Pere Pujol, Johan March, Jacme Bosch, Francesch Noguera, Pere Andreu, Johan
Rausell, Jordi Rovira, notari; Miquel Tamarit, Jacme Miquel, Miquel Camarasa, Berthomeu
Ribera, Onofre Roiz de Corella, Johan Andreu, major; Johan Vilarnau.
Heretats
Qui entraren aprés de les elections de mustaçaf e cequier, e les altres coses.
Don Pedro d’Íxer.
Mossèn Tolsà.
Mossèn Pujades, per ell e per Luís Carbonel.
Martí de Mur, balle de don Johan.
Mossèn Martorell.
Mossèn Fortuny, per lo capítol e micer Albert.
March Guayta, balle de mossèn Almúnia.
Gaspar Martorell, per la viuda Çanoguera.
Pero Pérez de Culla, notari, per Jacme Balaguer e mossèn Johan de Vich.
Johan Guitart, per mossèn Roqua.
E ajustat tot lo damunt dit consell
excepto
qui encara no y eren, fon preposat per lo magnífich en Johan Guitart, jurat en cap, que en
l’any passat fon concordat entre la vila e los heretats que per a tal jornada se havia a tornar
resposta als dits heretats la forma del viure de l’any vinent
los dits heretats restarien en peyta o tornarien a sisa o no.
E feta dita preposició fon clos per tot lo dit consell concordantment que per al dit any
vinent
mossèn Guillem Ramon Pujades sia ben posat en segur per la fermança que ha fet a la vila en
forma que no n’haja dan.
Ítem, fon preposat per lo dit en Johan Guitart que per alguns creheedós que executen de
l’any tres depura força a anar un home a València, emperò que negú no y vol anar al salari de
Clou tot lo dit consell que vaja lo dit en Johan Guitart a València ab lo salari acostumat de
sis sous.
E fetes les dites coses, les quals los dits honorables foren de parer fer primer ans de la
electió perquè aprés la electió tots se’n volen anar, lo dit en Johan Guitart, jurat en cap,
preposà que en tal jornada se acostumava fer electió de mustaçaf e de cequier de Verniça, e
que per ço era ajustat lo dit consell.
E de fet fon treta la caxa de les elections, e aquella uberta fon tret
primo
mustaçaf.
Enaprés fon tret lo sach de cequier, e ubert e tret un redolí, fon atrobat scrit en aquell lo
nom de n’Ausiàs Vilarnau, e axí lo dit Ausiàs Vilarnau fon elet en cequier de Verniça.
E fetes les dites coses los dits heretats foren cridats, e lo aquells ajustats segons damunt
són conte[n]guts, lo honorable en Jacme Cardona, sots_síndich de la dita vila, acusà la
contumàcia als absents.
E de fet, lo dit en Johan Guitart, jurat en cap, tornà resposta als dits heretats com la vila
deliberava ésser tots en sisa per a l’any
E lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades dix que
quitar dins dos anys los
de Piles e sos lochs, e que si ell torna a sisa ell no porà pagar axí sos crehedós, e que mossèn
Pere Sart no conex sinó a ell.
E lo dit en Johan Guitart li respòs per lo dit consell que ell seria tant ben tractat que ell ne
seria content.
E fetes les dites coses, los heretats dellà lo riu se n’entraren en lo archiu e feren electió de
cequier dellà lo riu. E fon elet en cequier dellà lo riu lo honrat en Johan Rausell, major.
E tornat enaprés lo dit consell en la dita sala, fon preposat per lo dit en Johan Guitart com
la vila havia avehinat al noble mossèn Francesch de Vilanova, e que los senyós jurats de
València lo haurien fet desguiar, e açò per una concòrdia que y ha entre la vila e lo egregi
don Johan de Cardona. Que deliberasen què y farien.
Clou lo dit consell que lo dit mossèn Vilanova sia defensat ab que reste en la vila, signant-
se la concòrdia si ferse pot, e si altre no
Johan Guitart va a València, que sia scrit als dits senyós de jurats.
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo quinto die sabbati intitulata ·XXII· mensis octobris
en la sala de la vila de Gandia fon ajustat consell de consellers, en lo qual
foren los magnífichs en Johan Ferragut, jurat de la ciutat de València, e lo magnífich micer
Andreu Sart, advocat de la ciutat de València e de la vila de Gandia, tenints poder de la
ciutat de València. En lo qual foren los següents per deliberar quin orde se daria en l’any
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprat, Nicholau Antich; jurat[s].
Jacme Cardona, racional.
Berthomeu Pugeriol, Jordi Rovira, Johan Ramon, Martí Genís, Johan Colomer, Jacme
Riera alias lo malorquí, Johan Torragrosa, Jacme Bosch, Anthoni Çabater, Ausiàs Mançanera,
Guillem Johan Forés, Johan Rausell, Matheu Vendrel, Pere Guitart, Johan Barbastre,
Francesch Tristany, Guillem Cabrera, Jacme Bonvehí, Pere Valera, Matheu Vidal, Johan
Martí alias Fuset, Johan Blay, Berthomeu Livià, Nicholau Fitor, Pere Pujol, Johan Andreu,
major; Johanot Andreu, menor; Pere Andreu.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich micer Andreu Sart com ell
veya stava en molta necessitat per alguns crehedós de l’any tres qui no volien porroguar e
executen la vila e se’n porten cascun dia los porters penyores. E senyaladament Delgado se
n’à portat quatre bèsties per la execució de mossèn Perot Exarch per l’any tres. E que a la
dita necessitat no se pot ajudar sinó per via de peyta o per via de carregament, e que li paria
seria expedient exir de tot l’any tres per via de carregament si
Fon clos per los dits consellers o la major part de aquells que si per via de carregament se
troba, que s’haja per a tot lo que resta de l’any tres en forma que la vila vaja redona. E si no
troba, que
Anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo octoagesimo quinto die lune ·XXIIII· mensis octobris
en la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general per so de
trompeta per millor deliberar què
del disapte passat pus larch se conté. En lo qual foren los magnífichs mossèn Johan Ferragut,
jurat de València, e micer Andreu Sart, advocat de València e de la vila, tenints-los
(sic)
lo qual foren los següents:
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Miquel de Belprat, Nicholau Antich, Johan Roger; jurats.
Jacme Cardona, racional.
Johan Ros, Johan Ramon, Johan Rausell, Martí Genís, Johan Colomer, Jacme Bosch,
Francesch Valls, Miquel Borru[m]bada alias Fortuny, Johan Barbastre, Johanot Andreu,
Matheu Vendrel, Pere Andreu, Berthomeu Livià, Bernat Corella, Francesch Starqua, Jacme
Miquel, Johan Torragrosa, Francesch Vallets, Johan Martí alias Fuset, Anthoni Toscà, Johan
March, Pere Guitart, Francesch Torres, Salvador Andreu, Johan Arnau, Berthomeu Ribera,
Francesch Martíniz, Bernat Pastor, Jacme Bonvehí, Guillem Johan Forés, Jacme Rostogo,
Pere Valera, Matheu Vidal, Anthoni Çabater, Guillem Cabrera, Dieguo Martí, Nicholau
Martíniz, Miquel Camarasa, Johan Andreu, Bernat Roger, Onofre Roiz de Corella, Miquel
Toscà, Anthoni Torró, Johan Castell, Miquel Camarasa, Anthoni Fuster, Gabriel Periz, Johan
Rausell, menor; Ausiàs Vilarnau.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich micer Andreu Sart a lo que
preposà lo disapte proppassat en lo consell de consellés.
E preposat, lo dit consell volgué veure què devia la dita vila fins al present dia fora l’any
cinch, com ja hi hagués consignacions. E fon vist la vila deure
e altres coses fins en l’any
E fon clos per lo dit consell que los dits
e mentres lo carregament se trobarà es cerquarà que se inpose peyta de sis mília sous perquè
si a carreguar no
no volen star a la concòrdia. Emperò, si
carregament no
aquella distribuexqua en los crehedós que més cuytats seran. E si lo carregament se troba,
que per a Nadal sia inposat un diner en la carn per obs de paguar la pensió dels
sous.
E per a carreguar los dits
larch apar en lo sindicat rebut per mi, Bernat Astruch, notari, en lo dia present.
Testimonis Perot Marzem, perayre; Johan de Mont, çabater; Nicholau Paliologo, grech; e
Johan de Mont, çabater, habitadors de Gandia.
E clos lo dit consell, per quant aquell demanava que los comptes dels anys passats fossen
examinats, e yo, Bernat Astruch, notari scrivà de jurats, demanava ésser remunerat dels grans
treballs hi hé soferts, los magnífichs en Johan Ferragut e micer Andreu Sart, en los dits noms
e per la ciutat de València, manaren als honorables en Johan Guitart, Miquel de Belprat,
Nicholau Antich e Johan Roger, jurats, que a pena de doents florins en noms propis,
haguessen donat fi en los dits comptes per tot lo mes de dembre. E que los treballs de mi, dit
Bernat Astruch, fossen taxats per los dits jurats e aquells qui entrevenen en los comptes. E si
tots los elets no y són, que
Testes
Pere Guitart e Johan Rausell e Matheu Vendrel.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die mercurii intitulata ·VII· mensis decembris
en la cort de la procuració de la vila de Gandia fon justat conssell de
concellers per comunicar del forment de la promícia que era stat venut a n’Arnau Ferrandis
fil, si tendrien per a la vila. En lo qual consell foren los següents:
Lo magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Lo honorable en Nofre de Corella, lochtinent de justícia.
En Johan Guitart, en Nicholau Antich; jurats.
En Berthomeu Pugeriol, en Berthomeu Guitart, en Francesch de Valferosa, n’Auziàs
Noguera, en Johan Castell, en Pere Pujol, en Johan Rausell, major; en Jordi Rovira, mossèn
Auziàs Torrella, en Francesch Vallobar, en Matheu Salelles, en Miquel Camarasa, en Miquel
Tamarit, en Matheu Venrell, en Johanot Andreu, en Johan Minyana, en Johan l’espazer, en
Berthomeu Codina, en Francesch Lorenç, manyà; en Jacme Cardona.
E justat lo dit consell, fon preposat per lo dit en Johan Guitart, jurat en cap, que no
ignoraven tots la gran necessitat que la vila tenia de forment, que no s’í troba gra de forment
a vendre ne menys farina, perquè la vila stà en gran necessitat e congoixa. E lo forment de la
promísia sia en la vila, e és cert que és stat venut a n’Arnau Ferrandiz, de Oliva. Si
concellaran que preu per preu la vila los tinga, que ja és stat manat ab manament penal a
Forés no liure la clau ne lo forment a persona alguna, e que cascú volgués votar de sa
intenció.
E fon clos per lo dit consell, tots una veu e votat cascú per si, que preu per preu la vila los
tinga, e que si huy lo podien pendre e metre en lo almodí que no sperassen per a demà.
Testimonis en Pere Pinyol, tintorer, e Johan Navaro, misatge.
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo octoagesimo quinto die iovis intitulata vigesima secunda mensis
decembris
congreguat consell general ab so de trompeta per veu de Johan de Mont, per fer electió de
justícia per a l’any vinent
(sic)
Johan Abelló, lochtinent de general procurador.
Johan Trilles, justícia.
Johan Guitart, Nicholau Antich, Johan Roger; jurats.
Jacme Cardona.
Miquel Salelles, Onofre Roiz de Corella, Johan Philibert, Ausiàs Vilarnau, Miquel
Camarasa, Simó de Nugerio, Johan Ramon, Jordi Rovira, notari; Francesch Alfonso, Matheu
Vendrel, Johan Andreu, Jacme Miquel, Matheu Vidal, Berthomeu Pugeriol, Luís Tristany,
Guillem Johan Forés, Francesch Noguera, Jacme Closes, Johan Castell, Pere Guitart, Jacme
Riera alias lo malorquí, Francesch Tristany, Guillem Cabrera, Martí Genís, Jacme Bosch,
Johan de Birbesques, Nicholau Martíniz, Salvador Andreu, Jacme Bonvehí, Johan
Torragrosa, Ausiàs Mançanera, Bernat Òdena, Bernat Corella, Anthoni Rovira.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fon preposat per lo honorable en Johan Guitart, jurat en
cap, que en tal dia se acostumava fer electió de justícia, que plagués a Nostre Senyor Déu lo
donàs tal que sia a laor sua, benefici e repòs de la vila.
E no
Bernat Struch àn fet de l’alcayt de Almansa a rahó de
ha a paguar ans de festes, en altra manera spira dita venda. E que en Johan Philibert presta la
moneda, donant-li per ajuda
Almansa a son càrrech, emperò que és content los jurats la prenguen a son càrrech en nom
propi.
E elegiren per anar a Almansa a donar les
Vendrel, cambrer, al qual dixeren al dit en Philibert donàs la dita moneda.
E los dits en Johan Trilles, justícia; Johan Guitart, Nicholau Antich e Johan Roger, jurats,
en los dits noms e en noms propis, tots emsemps e cascú per si e per lo tot, prometeren al dit
en Johan Philibert restituir-li dites
obligaren, etc., renunciaren, etc.
E tot lo damunt dit consell promés servar indempnes los dits justícia e jurats
ante dapnum datum et post dapnum,
etc., obligaren, etc., renunciaren.
Ítem, fon preposat què
Ítem, fon preposat per lo mateix com lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades
demanava que li servasen la promesa que mentres no
que ell de ses peytes agués a paguar la pensió.
Ítem, fon preposat per lo mateix que en Miquel Cerdà, cirurgià, diu que si no li és partit lo
salari de cirurgià, o almenys del tot se leve, que ell no delibera aturar en la vila, com axí li fos
dit per los jutges comptadós com li feren paguar lo morabatí.
Clos lo consell que si en festes no s’í troba arrendador en les sises, que sien acomanades a
bones e segures persones.
E quant a la fahena de mossèn Pujades, clos lo consell que u remetia a consell major en lo
qual fossen los altres heretats.
Quant al salari de cirurgià, clos la major part del consell que lo salari sia partit de cirurgià
entre mestre Serra e Miquel Cerdà, e si no eren axí contents que no
E de fet fon treta la caxa de la electió, e uberta, lo honorable en Jacme Cardona, racional,
tragué lo sach de la electió de justícia e posà aquell en mans de l’honorable en Johan Guitart,
jurat en cap. E aquell ubert, un infant petit trach un redolí de preguamí e posà aquell en mans
del magnífich en Johan Abelló, donzell, lochtinent de general procurador e balle de la vila de
Gandia. E aquell dit redolí ubert, fon atrobat ésser scrit en aquell lo nom d’en Miquel
Salelles. E axí fon elet en justícia per a l’any vinent huytanta_sis.
Testes ad omnia predicta
Johan Garcia, misatge, e Johan Traver, ostal·ler, habitadors de la vila de
Gandia.
E no
mester se fes alguna compra.
Clou lo consell e dóna poder als justícia e jurats de comprar forments fins en
cafiços al for que poran, e del preu fermar debitori ab clàusules executòries, etc., e altres,
segons ab los qui vendran se poran concordar, etc. Prometent, etc., obligant, etc.
Testes predicti.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o· sexto die mercurii intitulata
·XXVIII· mensis decembris
justícia e jurats de la vila de Gandia, vist que no
vila, manaren a mi, Bernat Astruch, notari, fes cedes als heretats
ut infra
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Jacme Cardona, sots_síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don
Johan de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa, Benipexcar, lo
Real, Benicanena e l’Alqueria Nova, o a son procurador, balle o alamí, que per al dilluns
primervinent, que
dita vila a les huyt ores de matí per comunicar de les sises e inposicions de la vila de Gandia
del present any
aquelles s’í ha trobat dita alguna, e donar forma ab que los crehedós censalistes sien pagats
en lo present any
la millor forma que a profit e benefici de la vila atrobarà, la lur absència e contumàcia no
obstant. Datum Gandie ·XXVIII· mensis decembris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_sexto·
"De part etc., al noble don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de les Almoynes e Benieto
Jusà, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra
"De part etc., al magnífich mosèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs de
Piles, Beniamiz, Rafalcineu e de la alqueria de n’Abelló, o a son procurador, balle o alamí.
Fiat ut supra."
"De part etc., al magnífich en Luís Carbonell, donzell, senyor de la alqueria apellada d’en
Cabot, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich en Johan Roqua, donzell, senyor de la alqueria apellada
Belreguart, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich micer Miquel Albert, doctor en leys, senyor del loch de
Palmera, o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller, senyor del loch de
Beniargó e Pardines, o a son procurador, balle o alamí.
Fiat ut supra."
"De part etc., a la magnífica na Ysabel Çanoguera, senyora del loch de Benieto Sobirà, o
a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra"
"De part etc., al magnífich mossèn Johan de Vich, senyor dels lochs de Alcodar e Xeresa,
o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra"
"De part etc., al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor del loch de Xaraquo,
o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de l’Açoch,
o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra
"De part etc., al venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich e procurador del loch
de Benirredà del capítol de la Seu de València. Fiat
ut supra.
"De part etc., al magnífich en Jacme Balaguer, donzell, senyor de la alqueria apellada
[…], o a son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., al magnífich en Johan Ros, senyor del loch de Daymuç, o a son procurador,
balle o alamí. Fiat ut supra."
"De part etc., al magnífich en Francesch Balaguer, senyor de la alqueria apellada […], o a
son procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
"De part etc., a la magnífica na Yolant Tamarit, senyora de lla
(sic)
procurador, balle o alamí. Fiat ut
supra."
Postmodum vero die lune secunda mensis ianuarii
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o· sexto
en Johan de Mont retulit
haver presentat les damunt dites cedes.
Predictis die et anno
en Johan Guitart, en nom de síndich de la dita vila, toquades nou hores,
acusà la contumàcia als absents.
CAUTELES
Nosaltres, en Johan Ros, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila
de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan del Castillo,
arrendador de l’alfòndech de l’any
en Jacme Bosch e sos conpanyons,
tunc
poder de aquells, del dit vostre arrendament, sexanta sous per a fer los pagaments specificats
en lo libre de la juraderia de aquells en kalandari de
totes les dites coses pus largament en lo dit libre de juraderia, al qual nos referim. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
regonexença de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XIIII· iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
d’en Johan del Castillo de
Nosaltres, en Johan Ros, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila
de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan del Castillo,
arrendador de l’alfòndech de l’any
en Johan Ramon, Nicholau Çavila e sos conpanyons,
tunch
Francesch Tristany per quitar una cadena, la qual en Johan Roger havia enpenyorada per la
vila per obs de pagar a un comissari e alguazir qui eren venguts contra la vila per la qüestió de
la aygua de l’alfaç, noranta sous. Ítem, de altra part, al reverent mestre Mononge per los
sermons que havia fet en Quaresma de l’any
dites coses a nós consten per relació verbal dels dits jurats, per manament dels quals fes dits
pagaments. Totes les quals quantitats prenen suma de cent trenta_tres sous. E perquè aquells
vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà
de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XIIII· iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
d’en Johan del Castillo de
Nosaltres, en Johan Ros etc., los tres dits etc., confessam e en veritat regonexem a vós,
honorable en Johan del Castillo, arrendador de l’alfòndech de l’any
voluntat e manament dels honorables en Johan Ramon, Nicholau Çavila e sos companyons,
tunc
haveu donat e pagat primo
a Johanot Salelles, cequier decà lo riu, dihuyt sous per obs de scurar les
cèquies de la vila, com la
dita vila sia tenguda scurar les cèquies una vegada. Ítem, de altra part, haveu despés en fer
unes portes a l’alfòndech, quinze sous. Totes les quals coses a nós consten per relació dels
dits honorables tunc
jurats, per manament dels quals fes, donàs e pagàs dites quantitats, les quals
prenen suma de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XIIII· mensis iunii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
d’en Johan del Castillo de
Nosaltres, en Johan Ros, Nicholau Çavila e en Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan del Castillo, arrendador
de l’alfòndech de l’any
Ramon, Nicholau Çavila e sos companyons,
tunch
donat e pagat a l’honorable en Johan Roger, arrendador de les carneceries en lo any
ajuda de les carneceries, les quals li foren pagades en sta forma, ço és, les dites vostres set
liures; e per mans d’en Pere Guitart, arrendador del terç de les canyamels any
liures; e per mans d’en Johan Fortuny, arrendador de la mòlta any
per mans d’en Berthomeu Pugeriol, parçoner ab en Pero Pérez de Culla, notari, del terç dels
splets dels anys
consten per relació dels dits jurats e són continuades en libre de juraderia de ells dits jurats
de mà del discret en Jordi Rovira,
tunc
E de les quals
rebuda nostre scrivà a
Pugeriol per haver pagat major quantitat. E perquè les dites set liures vos sien admeses en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagella-
da. Datum Gandie ·XIIII· iunii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
del Castillo de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
nostre haveu donat e pagat a l’honorable en Miquel Torralba, specier, les quantitats següents:
primo
sous sis diners per set liures de cera a rahó de
de Déu. Ítem, per obradures de dits ciris, cinch sous. Ítem, per set liures e miga de cera per
als dotze ciris dels reys del Corpus Christ,
ciris,
diners. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·V· mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
Torralba, specier, de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
nostre haveu donat e pagat en les despeses de la festa del Corpus Christ del present any
liures quatorze sous e tres diners distribuïts per lo dit mossèn Jacme Guitart segons en
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie nona mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o· Al marge
esquerre, en f. 65v:
En Johan Ros etc., tots etc., a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la
peyta general de nou diners de l’any
carceller de la presó comuna, vint_e_cinch sous que ad aquell són deguts de una terça que
finí lo darrer dia de maig pus proppassat. E són per rahó e causa de aquells
vila cascuns anys li dóna en dos eguals terces. E perquè aquells vos sien admesos en data en
lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie secunda
mensis augusti anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Johan Saragoçà, clavari de les rendes de la vila de Gandia. Donau e pagau al
reverent mestre Liminyana, mestre en medecina, metge de la dita vila, tres_cents sous que li
són deguts de tres terces, ço és, de
octubre de l’any
vila cascuns anys li dóna en quatre eguals terces per visitar los malalts de la dita vila. E
perquè aquells vos sien admeses en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VIIII· mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX_quarto·
Al marge esquerre:
de
Nosaltres, en Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la
vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta general de l’any
s’haveu donat (sic)
sous deu diners per obs de donar a mossèn Carroç ab altres diners per la paga de
de dembre proppassat, per la qual és Luís Uzeda, porter, en la vila, e encara Frenero, porter,
com fos vengut contra lo dit Uzeda, segons pus larch és specificat en libre de porters en lo
desempaxament dels dits porters. E de altra part, tres sous per pagar la mesió de la bèstia del
sparter moro, la qual Luís Uzeda havia presa, que és per tot
perquè aquelles vos sien admeses en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·X· mensis septembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
de Anthoni Castellanos,
La present cautela fon començada de
de
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
que à fet en la campana del seny. E per aquells
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·X· mensis septembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
Alfonso, de
Nosaltres, en Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la
vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta general de l’any
haveu donat e pagat a mi, dit en Johan Ramon, noranta_sis sous, ço és,
deguts per deu dietes stiguí en la ciutat de València per comunicar ab los crehedors de la dita
vila. E partí de la dita vila dilluns, contats quatorze de juny, e torní de la dita ciutat dimecres
a
dies stiguí en un altre viatge ensemps ab Bernat Struch, scrivà nostre, com los cinch dies sia
pagat per Johan Saragoçà, clavari. En lo qual viatge partí de la dita vila dimecres, a
joliol, e torní de València disapte, darrer de joliol del present any, segons pus larch és
contengut en capítol de misatgeries. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·X· mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
que li són deguts de una terça que finí lo darrer dia del mes de març propassat. E són per
rahó e causa de aquells
eguals terces, la vergueria e tenir lo relonge. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·X· mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
la festa de Nadal primervinent, com per alguns signans los hi vullen anticipar. E són per rahó
e causa de aquells
d’en Xabet. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·X· mensis septembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
portal·ler d’en Xabet, de
Nosaltres, en Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la
vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta general de l’any
haveu pagat e despés quatorze sous per obs de comprar polastres e gallines per a presentar al
magnífich mossèn Francesch Rubert, cavaller, jurat de la ciutat de València, qui és vengut a
la dita vila ab letra de sos companyons per liquidar algunes coses de la vila. E perquè aquells
vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà
de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·X· mensis septembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
polastres a mossèn Rubert, jurat de València, de
Nosaltres, en Johan Ros, en Johan Ramon, en Nicholau Çavila e en Johan Sent Johan,
jurats de la vila de Gandia, a l’honorable n’Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta
general de l’any
scrivà nostre, cent sexanta_huyt sous, los quals li són deguts per vint_e_huyt dietes que és
stat en València, ço és, que a
València ab lo sindicat dels
tornà lo derrer dia de dit mes, que foren tres dietes. E aprés, a set de agost proppassat, anà a
la dita ciutat ab en Luís Erau per fer los pagaments dels dits
l’any
dietes, segons pus larch se pot veure en capítol de misatgers. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de Stheve
Roger, notari, e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· septembris anno
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre en f. 67r:
En Johan Ros, Johan Ramon e en Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau a
nou dietes que és anat Almansa, a rahó de sis sous dia, per veure si poria trobar forment per a
la cambra e fer que lo alcayt de Almansa fes compliment als
a la vila. Lo qual partí de la vila dimecres, comptats quinze de setembre, e tornà dijous,
comptats
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà del dit nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada, e de mà de cascú de
nosaltres sotascrita. Datum Gandie ultima mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
. Al marge
esquerre:
Est subscripta in forma manu
iuratorum
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau al magnífich mossèn Johan Martorell, senyor del loch de l’Açoch, tretze sous
que li són deguts, los quals és cobrador del seu compte de la sua peyta dels anys
per aquell donat, e en lo present libre continuat en lo qüern de comptes, pus larch és
specificat. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ultima mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
Martorel, de
En Johan Ros, en Johan Ramon, en Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia,
a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau a l’honorable en Jacme Cardona, racional de la dita vila, set liures quatre sous
que li són degudes, ço és, cinquanta_quatre sous per nou dietes que stech quant per nosaltres
fou tramés a València a
fets de la vila, que li ajudàs, ell costoís, segons de la anada e venguda stà continuat en capítol
de misatgeries. E noranta sous que à despés en la mal[al]tia del dit n’Estruch, ço és,
dèset sous de medecines, e de polastres denou sous e sis diners, e per al barber qui
real, e per a çucre rosat e mas blanch,
l’ostal·ler en servir-lo,
com no fos rahonable que lo dit n’Estruch, per haver haüt sa malaltia per los grans trebals que
havia sostenguts en fer la concòrdia de l’any
dites despeses. Totes les quals quantitats prenen suma de les dites set liures quatre sous. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VI· mensis octobris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre en f. 67v:
En Johan Ros, Johan Ramon e Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a [l’]
honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau primo
a
de paper que de aquell prenguem en los comptes de la vila en lo mes de juny proppassat. E
a
obs de la sala de la dita vila, les quals quantitats prenen suma de
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XX· mensis octobris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e en Johan de Sant Johan, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
loch de Beniargó, setanta sous que li són deguts per la vila, los quals à bestret en les letres
que à obteses del senyor rey per al senyor governador e lochtinent general de València e als
creadors de la dita vila, perquè los dits crehedors conporten la dita vila. E perquè aquells vos
sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de
nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VI· mensis nove(m)bris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre:
Tolsà, de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon e en Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Pere Tortosa, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vila del present any
manament nostre haveu donat e pagat la quantitat
daval scrita a Luís Uzeda, porter vengut contra la vila de Gandia, per
sous
a l’arrendament del terç dels splets, del qual és arrendador lo honorable en Guillem Johan
Forés. E per quant la dita cambra stava en necessitat de forment, per nosaltres fon pactat ab
lo dit en Forés que axí com nos haurà a donar diners per a pagar los censals consignats al dit
arrendament, nos venés forment, e del preu del forment pendríem a nostre càrrech a pagar los
censals. E axí, per lo dit en Forés nos són stats venuts
dels quals vol que
les dites coses e havent partit lo forment, és trubat
(sic)
paga, e per no haver plegat prou diners de la partició per quant primer se havien a donar
lliures a la noble senyora dona Ysabell, cessionària del magnífich en Gaspar Tàrregua, del
forment que vené a la vila, à convengut lo dit Luís Uzeda star en dita vila
vench a la dita vila a sis de noembre e fon desempaxat a
se’n en sta forma: que nosaltres trametríem los diners al dit mossèn Pertusa. Al qual porter
per son salari de
de la cambra, puix a causa del forment se són fetes dites mesions, dels quals quaranta_sis
sous lo dit porter a fermat albarà en libre de porters en kalandari de
del venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, al qual nos referim. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XV· mensis novembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
Al marge esquerre en f. 68r:
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Baltasar de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners de l’any
voluntat e manament nostre haveu donat a
sous sis diners per obs de scurar les cèquies de la vila, per quant lo cequier scura una vegada
dites cèquies e la vila altra, e a nosaltres à plagut pagar-li la present scurada. E perquè aquells
vos sien admesos en data, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXXI· mensis
decembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
La present cautela fon provehida per los honorables jurats en absència de mi, Bernat
Struch, notari scrivà de aquells, e jamés ne sabí res fins lo dit cequier
agué logada la gent, e per ço, manant-me los senyors de jurats fes la dita cautela, me fon
forçat fer-la. Emperò, no la hé feta a plaer meu, car la dita scurada à a pagar en Bernat Vila,
cequier de l’any passat, e açò per quant en la forma damunt dita per lo semblant fon provehit
per la juraderia d’en Francesch Balaguer que li fos pagada la primera scurada, lo que no és en
costuma, car lo cequier scura la primera ab gent manada. E yo, dit scrivà, per dita rahó stiguí
pus de dos meses que no volguí fer dita cautela al dit en Bernat Vila, e entrevenint-s’hi molts
e manant-m’o los jurats, e lo dit en Bernat Vila dient que ell scuraria l’altra scurada de cert,
contra voluntat mia yo fiu dita cautela. Enaxí que lo dit Bernat Vila auria a pagar la dita
scurada feta ara per lo dit en Bernat Pastor. Totes aquestes coses [h]é volgudes mencionar en
lo present libre perquè sia memòria en sdevenidor, e que se haja del dit Bernat Vila.
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners de l’any
voluntat e manament nostre haveu donat e pagat les quantitats que prenen suma de sis liures
setze sous quatre diners, ço és,
primo
reals, ço és, per manar la festa de la Concepció de la Verge Maria e la Sperança, per cascuna
tres sous, que són los damunt dits sis sous per les dos crides. Ítem, a Pere Lopiz, porter, per
una execució dels frares de Portaceli de l’any
concòrdia, quinze sous per part de son salari de
fermat albarà en libre de porters de mà d’en Pere Tortosa en kalandari de onze del present
mes de dembre, aon les dites coses pus larch se contenen. Ítem, a Bernat Struch, notari,
àpoques dels
concòrdia de l’any tres e contàs ab los frares de Portaceli, segons pus larch se conté en
capítol de misatgeries en lo present libre. E anà lo dit nostre scrivà disapte, a onze de dembre
present, e tornà dimecres, comptats
Gabriel de Bonvehí per lo loguer de una bèstia que nosaltres pagam per a
anar a València perquè portàs dos letres, la una als senyors de jurats de la ciutat de València,
senyors de la dita vila, e l’altra al magnífich micer Andreu Sart, advocat de la dita vila,
consultant-los del mudament que la vila volia fer dels cavalers, ço és, que tornasen a sisa.
Ítem més, a mi, dit Johan Ros, nou sous per part de mon salari de tres dietes que aní a
València demanat per los senyors de jurats de València per lo sach de la electió de mustaçaf
e cequier, com los altres nou sous haja rebut per mans de Simó de Nugerio, peyter de murs e
valls, segons la mia anada stà continuada al peu del registre de la letra dels dits senyors de
jurats. Ítem, a Pedro Navasques, porter, setanta sous quatre diners, lo qual dit porter era en
dita vila per la execució de Miquel dels Senys de l’any
tres sous quatre diners a compliment de
lliures haja prestat Johan Castell, arrendador de la flaqueria, per obs de enviar dites
lliures
Jacme Balaguer haja a pagar les
sous per part de aquells
dietes, com los restants
Anthoni Castellanos, haveu donat al dit porter en les dites dos partides los dits setanta sous
quatre diners, segons pus larch se conté en un albarà fermat per lo dit porter en libre de porter
de mà del magnífich en Luís Carbonel, donzell, a
les quals quantitats prenen suma de les dites sis liures setze sous quatre diners. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres
sotascrita. Datum Gandie ·XXXI· et ultima mensis
dece(m)bris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
.
thoni Castellanos, peyter, de
Dilluns, comptats
les cauteles dels salaris ordinaris,
excepto
de la casa del duch, e manaren a mi, Bernat Struch, scrivà de aquells, quant tengués temps
fes a cascú sa cautela dreçada a Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de tres diners de
l’any
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, jurats de la
vila de Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou
diners de l’any
que
per ço són los dits
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XI· ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de Nadal,
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de
tres diners per lliura peytera de l’any
ordenaris del dit any
prevere, sonador de l’orgue de la sglésia de la dita vila, sis liures que li són degudes de les
pagues de febrer e agost del dit any
que la dita vila cascuns anys dóna al dit sonador pagadors los darrés dies de febrer e agost
migerament. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XIII· ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_ quinto·
Al marge esquerre:
de l’orgue, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, peyter de la peyta general de l’any
pagau a
salari de la carceleria que finí lo primer de noembre proppassat. E són per rahó e causa de
aquells
primers dies de maig e noembre. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XIIII· ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau al reverent mossèn Pere Pinyol, prevere, mestre de les scoles de gramàtica de
la dita vila, doents sous que li són deguts de dos terces que finiren, ço és, la una lo darrer dia
de agost e l’altra lo darrer dia de noembre proppassats. E són per rahó e causa de aquells
eguals terces. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_ quinto·
Al marge esquerre en f. 69v:
mestre de gramàtica, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johanot Andreu, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
sous nou diners que li són deguts per los adops del pont de Xaraquo, e tirar la fusta del
costell quant caygué e adobar la barda vella de la porta de la cort, segons en la damunt dita
ceda de mà de aquell pus larch és specificat. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXVII·
ianuarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
En la forma és la ceda de mà del dit manobrer.
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
per lliura peytera, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
pagau al reverent mestre Johan Liminyana, mestre en arts e en medecina, quatre_cents sous
que li són deguts per quatre terces
que li són degudes de son salari de l’any
octubre proppassat. E són per rahó e causa de aquells
anys li dóna per visitar los pascients de la dita vila. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
·XXVIII· mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_quinto·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
per liura peytera, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
pagau a
de tres terces que finiren lo darrer dia del mes de dembre proppassat. E són per rahó e causa
de aquells
(sic)
terces, ço és, per la vergueria dotze lliures e per lo relonge deu liures. E perquè aquells vos
sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de
nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XV· mensis febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCC_o· octoagesimo quinto
Al marge esquerre:
relonger, de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de
voluntat e manament nostre haveu donat e pagat aquelles sis liures, les quals havem presentat
a la senyora dona Ysabell, muller del noble senyor don Gaspar Fabra, procurador general e
balle de la vila de Gandia, per lo present de Nadal proppassat. E són per rahó de aquelles sis
liures que la dita vila cascuns anys dóna al dit procurador general de present en les festes de
Nadal. E perquè aquelles vos sien admeses en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· mensis febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
del procurador general, de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners per lliura de l’any
de voluntat e manament nostre haveu donat e pagat les quantitats següents:
dietes stiguí en la ciutat de València per la dita vila. E partí de la dita vila dimarts, a
jener propassat, e torní divendres, a set del dit mes de jener, que són los dits
segons pus larch apar en capítol de misatgeries. Ítem, a Johanot Ramon, sis sous en adjutori
per anar a València per portar los actes del consell general e una letra a micer Sart e a
per les intimacions que lo noble don Pedro d’Íxer à fetes a la vila, e per la ferma de dret del
senyor governador, e açò perquè lo temps no us precorregués com haguesen ésser dins deu
dies denant lo dit senyor governador. Les quals quantitats prenen suma de trenta sous. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· mensis febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de n’Anthoni Castellanos, peyter, de
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners
de l’any
deguts del regir e tenir en condret la torre dels entramesos en l’any
aquells
Corpus Christ. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· mensis febroarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
Çabater, de la administració de la torre dels entramesos, de
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners,
taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
Melado, portaler del portal de la mar, vint sous que li són deguts de una anyada del tanquar e
obrir lo dit portal, e són de la paga de l’any huytanta_quatre. E són per rahó de aquells vint
sous que la dita vila cascuns anys dóna al dit portaler. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
·XXII· mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta de tres diners de l’any
ordinaris del dit any, que de voluntat e manament nostre ve[r]s vós vos returau vint sous que
a vós són deguts del tanquar e obrir lo portal del raval en lo dit any
rahó de aquells
portal del raval. E perquè
aquells vos admesos (sic)
en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXII·
mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_quinto·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners, taxada per
obs de pagar los salaris ordenaris de l’any
mesurer dels blats de l’almodí de la dita vila, setanta sous que li són deguts de una anyada
que finí lo primer dia del mes de agost proppassat. E són per rahó e causa de aquells setanta
sous que la dita vila cascuns anys dóna al dit mesurer. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·IIII·
mensis marcii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners,
taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
l’honorable en Johan Guitart, síndic de aquesta vila, cent sous que li són deguts per son salari
del sindicat de l’any
anys dóna al dit síndich. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XVI· mensis marcii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta general [de] nou diners de l’any
manament nostre haveu donat les quantitats següents:
primo
Cardona, racional,
quant anà per la vila e per Johan Fortuny per haver porrogació dels crehedors, per los quals
era Domingo Ferrer en la vila, entre los quals hi era lo marmesor d’en Francesch Vilar, que ve
a càrrech de la vila l’any
vila com per Johan Fortuny, e encara més per comunicar ab los senyors jurats. Ítem més,
cinch sous e deu diners per la part que tocava a les mesions executòries de la execució del dit
marmesor, com les altres dos parts haja pagat la una Johan Fortuny e l’altra mossèn Perot
Tamarit. Ítem més, tres sous e sis diners per a un home que trametem a Oliva e a Pego per
dos viatges per haver resposta del forment que compram d’en Gibeno e de mestre Puig.
Totes les quals quantitats prenen
suma de trenta sous e quatre diners. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XVI· mensis
marcii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
per liura peytera, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
pagau a
són deguts de una anyada que finí la vespra de Nadal proppassat. E són per rahó de aquells
aquell. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· mensis marcii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
portal·ler del portal de n’Aparici Miquel, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de nou diners de l’any
primo
à bestret en fer criar una criatura, filla de la moça que era de Bernat Salelles, la qual se deya
ésser de Miquel Monroig, e per lo dit Monroig no tenir béns à convengut al dit pare dels
òrfens criar aquella. Ítem, a
deguts per la taxació de la dita peyta de nou diners, com sia acostumat lo dit racional e lo
scrivà nostre pendre de cascuna peyta general quinze sous de taxació. Les quals quantitats
prenen suma de
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XVI· mensis marcii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
òrfens, de
En Johan Ros etc., tots etc., a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la
peyta de tres diners, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
Donau e pagau a l’honorable en Jacme Cardona, racional de aquesta vila, cent e vint_e_dos
sous e sis diners que li són deguts, ço és, cent sous per lo salari de racional del dit any
de cascuna peyta general
Nadal propassat. E són per rahó de aquells cent sous que la dita vila cascuns anys dóna al
racional de la vila, e
un parell de capons en les festes de Nadal. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre
ofici sagellada. Datum Gandie ·XVI· mensis marcii
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
racional, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, administradors de la almoyna d’en Guillem Johan, a l’honrat en Miquel Prats,
administrador de la dita almoyna en anys passats. Donau e pagau al reverent mestre
Mononge, mestre en sacra theulogia, frare de l’orde de sant Francesch, setanta_dos sous per
principi de paga de aquella karitat que los antecessors nostres li prometeren donar de dita
almoyna en remuneració de molts e diversos treballs que lo dit reverent à sostenguts per la
dita vila en la administració del Corpus Christ e de les representacions de la Setmana Sancta.
E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer
la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie secunda mensis aprilis anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
feta a mestre Mononge de la almoyna de Guillem Johan, dreçada a
sous.]
En Johan Ros, Johan Ramon e Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners, taxada per
obs de pagar los salaris ordinaris de l’any
de Sant Johan, conjurat nostre, cent sous que li són deguts del salari de jurat del dit any
proppassat. E són per rahó de aquells cent sous que la dita vila cascuns anys dóna a cascun
jurat, e per aquells set sous e sis diners que la dita vila cascun any dóna de present a cascun
jurat per a un parell de capons per a les festes de Nadal. E perquè aquells vos sien admesos
en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e
del sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
secunda mensis aprilis anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
l’any
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Rausell, col·lector dels censals del senyor rey de l’any
magnífich en Luís Carbonel per lo temps que tengué una mula de aquell en València, la qual
li fon furtada, com la dita vila li prometés pagar lo loguer per quant anava per fets de la vila.
E és per setze dies. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XI· mensis aprilis anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector dels censals del senyor rey de l’any
per son salari de l’any
franquea que fins ara li han feta dels censos, li sia donat salari de
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
l’alamí de la moreria,
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia,
confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la
peyta general de tres diners per liura peytera, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de
l’any
cent sous per nostre salari de jurats, e set sous e sis diners per los capons de Nadal
proppassat, totes les quals quatre partides prenen suma de tres_cents vint_e_dos sous e sis
diners. E són per rahó de aquells
cascun jurat, e set sous e sis diners per un parell de capons. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
dels quatre jurats, de
En Johan Ros, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de Gandia,
a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners de l’any
li són deguts per son salari de cinch dies de una anada que féu a València per manament
nostre. E partí de la dita vila dijous, comptats
del present libre. Ítem més, donau e pagau a
una anada que féu a València ab letres nostres per als senyors jurats de València, micer Sart e
a
per mossèn Anthoni Johan per lo arrendament de l’alfòndech, los quals dits nou sous à a
pagar en Johan Fortuny, arrendador del dit alfòn-
dech, e si de aquell no
E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer
la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
Ramon, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners
de l’any
diners que li són deguts per un exach per una dita que dix en la sisa de la carn del present
any
dels arrendaments de l’any
pague del preu de l’arrendament de dita sisa perquè no
li són consignats, com aquells tingua a son càrrech de despeses. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
Guitart, de exachs,
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, tres dels jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners de l’any
sous e sis diners que li són deguts, los quals paguà en una letra que los senyós jurats de
València feren al procurador que no s’entrametés de les peytes de la vila en cosa alguna. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de Sant Johan, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
per liura, taxada per obs de pagar los salaris ordinaris de la vila de l’any
Donau e pagau a
l’any
condret. E són per rahó de aquells
dita casa per tenir aquella en condret. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de la casa del duch, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners
de l’any
de les canyamels en l’any
per quant tenint ell adosada la paga de setembre de mossèn Yvanyes, se feren xixanta_quatre
sous de mesions per la dita paga e per la de març del dit any, la qual venia a càrrech de la
vila. E lo dit en Pere Guitart, perquè li fermasen àpoca, agué a pagar complidament les dites
mesions, segons apar ab àpoca rebuda per lo discrent
(sic)
apar, com aquella sia stada pagada per la taula dels Roiços, per on se pagaven los ròsechs que
venien a càrrech de la vila, segons del dit pagament apar ab àpoca rebuda per lo dit en Carcí
a
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
Guitart, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
de l’any
pagau a
salari de tanquar e obrir lo dit portal en lo dit any
sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de
nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_quinto·
Al marge esquerre:
Terol, portal·ler del portal de València, de
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de tres diners de l’any
l’honrat mestre Jacme Serra, cirurgià de aquesta vila, cent sous que li són deguts del salari de
la cirurgia del present any, que finirà la vespra de Pascua de Pentecostès primervinent. E són
per rahó de aquells
(sic)
sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer
la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de tres diners de l’any
l’honorable justícia,
l’assessor del justícia. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XI· mensis madii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
del justícia, de
En Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, tres dels jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de nou diners
de l’any
dels splets de l’any
los quals ell pagà a mossèn Carroç de Vilaragut per mesions executòries fetes per la paga de
juny any
quant lo honrat e discret en Berthomeu Codina, notari scrivà del procurador, rebé lo
contracte que aguesen a pagar en dos terces, ço és Tots Sancts e Carnestoltes, no
adosar censals sinó pagar en ses terces. E per quant de la primera terça no
dita pagua, hagués a sperar per a la terça de Carnestoltes proppassat, en lo qual temps ja les
dites mesions eren fetes. E venguda dita tercera, preguaren al dit en Forés se adosàs la dita
paga, lo qual fon content en sta forma: que si mesions hi havia fins aquella jornada, no fossen
a són càrrech. E com les dites mesions fossen ja fetes, segons apar en la letra de penyores
feta a
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de
En Johan Ros, en Johan Ramon, en Nicholau Çavila e en Johan Sent Johan, jurats de la
vila de Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres
diners de l’any
nostre, doents e vint_e_tres sous que li són deguts de son salari del dit any
ço és, cent sous per la scriva-
nia de la sala, cinquanta sous per los almayars de l’almodí, trenta_sis sous per la scrivania de
la sala dels forments e trenta_set sous per lo regir del cappatró de la peyta de murs e valls. E
perquè aquells vos sien admesos en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de Stheve Roger, notari, en loch del dit nostre scrivà, a
Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de tres diners de l’any
venerable clero de la sglésia de la dita vila, quaranta sous que en lo dit nom li són degudes
són per rahó de aquells
mises de migdia que s’acostumen dir en Quaresma per lo dit clero. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XVIII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
de migdia, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de tres diners
de l’any
set sous e sis diners que li són deguts del present de Nadal proppassat. E són per rahó de
aquells set sous e sis diners que la dita vila cascuns anys dóna a cascun oficial de present en
les festes de Nadal per a un parell de capons. E perquè aquells vos sien admesos en data en
lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XVIII·
mensis madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan Guitart, que de aquells
diners que us foren acomanats per los antecesors nostres per a portar a València per pagar a
creheedors, que de aquells diners ne tornàs
micer Benedicto d’Orlandi en part de paga de aquelles
huyt diners al dit mercader degudes de preu de forment. E açò sabem per relació dels dits
antecesors nostres, los quals en nostre poder àn jurat e àn dit
quod sequitur: primo
lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat qui era
tunc
que en lo temps de la sua juraderia e de sos conpanyons trameteren a
València per pagar a alguns creheedors ab pus de cent liures. E essent lo dit en Guitart a
València li scriviren que en totes maneres, dels diners que se n’havia portat, per quant ne
havien pres part de la cambra, ne tornàs los que pogués, per quant micer Benedicto
d’Orlandi, mercader, era en la vila ab un alguazil per lo preu del forment. E axí, lo dit Guitart
tornà pus de
Cardona, racional. En Berthomeu Pugeriol,
tunch
semblant jurà e dix lo mateix. En Jordi Rovira,
tunch
dix lo mateix. En Jacme Cardona jurà e dix que ell los pesà; emperò, no li acorda si eren
millor examinar quanta quantitat era, havem regonegut lo compte del mercader ab la vila, e
havem trobat ad aquell dit mercader ésser degudes per la vila
sou
sous
tot lo que lo dit mercader a rebut
dit mercader
donades, com lo dit mercader sia de tot pagat. E perquè quant doneu compte e rahó de les
quantitats que acomanades vos són stades per a portar a la dita ciutat, sia memòria de les
dites
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXI·
mensis madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
Benedicto d’Orlandi, mercader de la vila de Gandia, per mans d’en Johan Guitart;
lliures
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Rausell, col·lector dels censals del senyor rey de l’any
que li són deguts de obradures e cera de la lumarnària del cor de Déu e del ciri pascual e del
ciri de la Fe e altres ciris fins a la present jornada, per compte fet entre aquell e la vila
migançant en Jacme Cardona, racional de la dita vila. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXI·
mensis madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johanot Andreu, col·lector
de la peyta de murs e valls de l’any
vós retengut
aquelles
Vives de Boyl, la qual anada fes sols per la bèstia e mesió, de la qual quantitat portàs apoqua.
Enaxí que la mesió vos-
tra, ab
de porters en kalandari de
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XXI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_quinto·
Al marge esquerre:
Andreu, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Anthoni Castellanos,
col·lector de la peyta de nou diners de l’any
nostre haveu donat les quantitats següents:
primo
una bèstia per enviar mestre Johan, verguer nostre, a Oliva ab una letra nostra per a mossèn
Pujades preguant-lo vingués a cloure los comptes, nou diners. Ítem, per a palla al lit del frare
que sermonà a Quaresma proppassada, set diners. Ítem, per a dos liures de canelles de sèu
per als farons de les beguines del dijous sant, dotze diners. Ítem, a Moscardó per anar a
València a portar una letra als senyors jurats per la fahena del moro de Beniargó,
sous. Ítem, als qui repiquaren per a la dita fahena de Beniargó, quatre sous e sis diners. Ítem,
a
feta als jurats per lo lochtinent de procurador de la mula d’en Nicholau Martínez perduda per
en Carbonel, tres sous. Ítem, a
jurat, trenta sous per bestreta del salari de aquells quant anaren elets per consell a València
sobre la fahena de Beniargó. Ítem, a
sous per son salari de tres dies per una anada que féu a Gorgua per comprar forment per a la
vila, com ja haja rebut los
Berthomeu Guitart, dotze sous, los quals li eren deguts per la vila, e açò per quant essent ell
cambrer, lo Roig, sparter, se returà dels besants que fa a la cambra dotze sous per resta de
unes stores que féu a la sglésia, los quals besants lo dit en Berthomeu Guitart complidament
à pagat a la vila, segons apar en son compte de la cambra. Ítem, al mateix en Berthomeu
Guitart, cinch sous e onze que li són deguts per un besant de l’alcadi, per quant ell lo à pagat
a la vila, segons apar en son compte, e lo dit alcadi Zomila no lo y à pagat per quant lo dit
alcadi acostuma ésser franch cascun any de un besant. Ítem, ve[r]s vós vos haveu returat
tretze sous e nou diners, los quals ereu cobrador de la vila del compte dels censals del senyor
rey de l’any
(sic)
largament apar. Totes les quantitats prenen suma de huytanta_sis sous e sis diners. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre en f. 75r:
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, arrendador de la flaqueria de l’any
Reteniu-vos vers vós del dit arrendament:
primo
un diner los quals sou cobrador del compte que aveu donat de l’arrendament de la flaqueria
de l’any
nostre scrivà a
deu diners, los quals a vós són deguts dels comptes dels arrendaments de la dita flaqueria
dels anys
besant cascun any de l’alcadi de la moreria que vós los haveu adosat e lo dit alcadi no l’ha a
pagar com sia franch cascun any de un besant per ésser alcadi, segons és pràtica de gran
temps lo dit alcadi ésser franch de un besant. Les quantitats prenen suma de
diners. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
Castell, flaquer, de
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta de nou diners de l’any
theologia, de l’orde de sant Francesch, tretze liures dos sous que li són deguts per lo
sermonar de les festes de Nadal proppassat e de l’any present any
Quaresma proppassada, co és, cinquanta sous per la karitat de les festes de Nadal, e
quaranta_dos sous per la mesió de
per la karitat de la Quaresma, e cent e vint e
(sic)
a rahó de dos sous dia, comptant del primer divendres de Quaresma fins a dilluns, comptats
tretze liures dos sous. E perquè aquelles vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXI· mensis madii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre:
sermonador, de
Nosaltres, en Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan Trilles, un
dels arrendadós de l’any
manament dels jurats passats e de nosaltres, en presència dels magnífichs mossèn Guillem
Ramon Pujades e los altres elets, haveu donat a
compliment de aquelles
pali. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam
fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXI· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Al marge esquerre en f. 75v:
pali, de
[…]
Johan Sent Johan, tres dels jurats de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem, en
nom de nostre ofici e de la universitat de la dita vila, a vós, venerable mestre Matheu Pérez,
presentador, e a vós, magnífich en Miquel Splugues, lochtinent de tresorer de la sancta
cruada, que
quaranta_nou de defuncts, les quals a la fi del temps donat vos restituhirem o la vàlua de
aquelles. En testimoni de les quals coses vos manam fer lo present de mà de Stheve Roger,
notari, en loch de nostre scrivà per absència de aquell, e sagellat ab lo sagell de nostre ofici a
MISATGERI[E]S
Lo honorable en Johan Ramon, jurat, misatger elet per consel general a la ciutat de
València, segons de la sua electió consta per acte de consel
desuper en kalandari de
any present
Al marge esquerre:
Johan Ramon.]
E tornà lo dit misatger, tornà de la ciutat de València dimecres, comptats
dit any
de l’any
[...]
Dimarts, a
scrivà de jurats, per pendre apuntament ab los creheedors.
Al marge esquerre:
Ramon; Struch.]
Tornà de València lo dit Johan Ramon disapte, a dèset de joliol, que són
donats
Al marge esquerre:
Torní yo, dit Bernat Struch, de València disapte, a
Foren-me donats per Johan Saragoçà, clavari, setanta_dos sous.
Johan Ramon tornà a València dimecres, comptats
fahenes. Al marge esquerre:
Johan Ramon.]
Tornà disapte, darrer de joliol, que són onze dies. Foren-li pagats per Johan Saragoçà,
clavari,
[...]
Al marge esquerre:
Aní yo, Bernat Struch, a València ab lo sindicat dels
Al
marge esquerre:
Torní de València disapte, darrer de joliol, que foren tres dies. Foren [...][...][...][...].
[...]
Al marge esquerre:
Aní a València yo, Bernat Astruch, ab Luís Erau, per fer los pagaments dels
e la concòrdia de l’any
Al marge esquerre:
Torní de València malalt per los grans treballs havia soferts en lo fer la concòrdia de l’any
Al marge esquerre:
Diluns, contats
València per ajudar a mi, Bernat Struch, notari scrivà, qui era malalt en València, segons los
dits jurats feren relació a mi, Bernat Struch, scrivà de aquells.
Al marge esquerre:
Tornà de València lo darrer de agost, dimarts, ab mi, dit Bernat Struch, que són nou
dies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Dimecres, comptats quinze de setembre any
notari scrivà de jurats, per los dits jurats a Almansa per fer que lo alcayt trametés forment a la
vila de aquells
del forment que havia rebut e per scandallar en la frontera de Castella com valia lo forment.
Al marge esquerre:
Torní de Almansa dijous, comptats
pluges, car ans fóra vengut. Fuy pagat per Castellanos, peyter, cautela en lo present libre, lo
darrer de setembre dit any [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Die sabbati ·XI· mensis dece(m)bris dicti
anni
jurats, per los dits senyors de jurats a la ciutat de València per fer lo compte ab Luís Erau
dels
Portaceli per una paga que havien presa duplicada e per fer pagar a Miquel dels Senys.
Torní de València dimecres, comptats
feta passar una paga, e ab Miquel dels Senys que essent pagat de l’any dos sperarà de l’any
tres en dos anys [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E portí la letra de Luís Erau del tenor següent:
"Als molt magnífichs senyors, e de grandíssima reverència, los justícia e jurats de la vila de
Gandia.
Senyors molt magnífichs: […]."
Postmodum vero die martis ·IIII·
ianuarii
tramés a València perquè ab mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, qui era en València,
donàs conclusió en acabar la concòrdia de l’any tres e fer porrogar a Miquel dels Senys, na
Redona, Mascarós, mossèn Perot Exarch e altres. Al marge
esquerre:
Tornà divendres, comptats
per Anthoni Castellanos, peyter,
per Anthoni Castellanos, peyter [...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Dijous, comptats
València per fer porrogar a mossèn Anthoni Johan, que executava de l’any tres, qui havia
porrogat, e encara per molts altres crehedors. Al marge
esquerre:
Tornà lo dit Johan Ramon diluns, comptats
porrogació del dit any tres per migà de micer Sart [...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Dimecres, a sis de abril, fon tramés en Johan Guitart a València per liquidar qui pagava lo
arrendament de l’alfòndech com los arre[n]dadors no pagasen, e per fer venir un jurat de
València. Al marge esquerre:
Johan Guitart.]
Tornà lo dit Johan Guitart disapte, comptats
és stat onze dies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Dijous, contats
a Almansa ha haver la resta del forment que la vila havia agut de l’alcayt e veure si se’n poria
haver més com lo dit alcayt no
Al marge esquerre:
E torní de Almansa diumenge, comptats deu de abril, e acabí ab lo alcayt que envia lo
forment, e no trobí més de forment sinó huyt cafiços que comprí [...][...]
[...]
Al marge esquerre:
[…]
ARRENDAMENTS DE ERBATGES, ETC.
Die veneris ·XVIII· iunii anno
·LXXXIIII_o·
En Johan Ros, Johan Ramon, Nicholau Çavila, Johan de Sant Johan, jurats de la vila de
Gandia, arrendaren a
del terme de Gandia, excepto
lo boval·lar e lo que és acostumat de arrendar, per a
majors, a temps de un any primervinent, per preu de
agués a pagar en la festa de Nadal prime[r]vinent. E lo dit en Johan Curçà, acceptant, etc.,
promés pagar en dit termini, etc., obligà, etc., donà per fermança Johan Minyana, qui
present la dita fermança feya. Actum
Gandie
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Rebé los dits
en lo libre de la juraderia de aquells.
Testes
Johan Guitart, menor, e Johan Montalbà, çucrer.
Dimarts, contats
venda de un troç de terra feta per mestre Diego, barber, a Abrahim Mascom, moro de la
moreria, lo qual troç fa
se per lo loïsme per
(sic)
rebuda per mi, Bernat Struch, notari scrivà dels dits jurats, a
dit [...][...][...][...][...][...][...][...].
À rebut lo dit loïsme en Anthoni Castellanos, col·lector dels censos del rey de l’any
Die lune ·VI· septembris
Los dits honorables jurats arrendaren a Abdal·là Bequiz, moro del loch de Xara, la cova
apellada de Oliva en la partida de Mudúber a la Rondonera, a temps de un any primervinent
per preu de
fem. Emperò, que no puxa més avant entrar en lo terme, etc., e haja pagar los dits
per tot giner primervinent. E lo dit Abdal·là Bequiz, acceptant, etc., promet pagar, etc.,
obligà, etc., donà per fermança Martí Gallach, present, etc., obligant, etc.
Actum Gandie
Testimonis Ausiàs Vilarnau, laurador, e Anthoni Castellanos, sastre, de Gandia.
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die veneris ·XX· mensis madii
entre los magnífichs justícia e jurats de una part, en Onofre Roiz de Corella, arrendador de la
mòlta o parçoner de aquella del present any
l’alfòndech de l’any
arrendador del dit alfòndech, fon consignat lo censall de mossèn Anthoni Johan, e lo dit en
Fortuny no pagant vench un porter e comissari e portà-se’n un
macho
e un rocí d’en Johan Ros,
lo[s] quals són stats venuts per la governació en València, ço és, lo
macho
lliures e lo rocí per […] lliures, e lo preu de aquells és stat donat al dit mossèn Anthoni Johan
en forma que lo dit mossèn Anthoni Johan no és stat pagat de béns del dit Fortuny e lo dit
en Corella à a cobrar lo
macho
stimació de aquell e los dans que ha haüt de la vila, e la vila fer-lo pagar al dit Fortuny, fon
concordat que puix lo dit en Fortuny no havia pagat lo dit mossèn Anthoni Johan, que
prengués a son càrrech una paga de agost primervinent de mossèn Lorenç de
al dit arrendament de la mòlta. Enaxí que lo dit en Fortuny promés, puix res no à pagat,
pagar les dites
mossèn Anthoni Johan. E venint despeses per aquell, vinguen a son càrrech sí e segons farien
del dit mossèn Anthoni Johan si aquell no fos pagat de les dites
macho
E los dits jurats, levant la dita paga al dit en Corella o a
dita mòlta, en paga de son
macho
al dit Fortuny, aquella acceptant, no prejudicant, emperò, a la primera obligació que tenen del
dit en Fortuny. E no
rocí, que venint la primera peyta ell se puixa vers si retenir tanta quantitat com serà stimat lo
rocí. De totes les quals coses les dites parts requeriren a mi, Bernat Struch, notari scrivà dels
dits honorables jurats, rebés carta pública.
Presents per testimonis foren quant a la ferma dels justícia e jurats e del dit Onofre Roiz
de Corella, lo noble mossèn Francesch de Vilanova e en Johan Guitart, major, de la vila de
Gandia. E quant a la ferma d’en Johan Fortuny, qui fermà divendres, comptats
maig dit any
Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
iovis intitulata ·V· madii
Abelló, lochtinent de procurador de la vila de Ga[n]dia, a la cort del qual era dirigida la
execució de la monga Marqua, pres a son càrrech un rocí de Perot, lo ostal·ler, penyorat per
los magnífichs jurats de la dita vila per lo loïsme de un ostall per obs de pagar a la monga
Marqua de Xàtiva la paga de octubre any
Enaxí, que si lo porter qui era en la vila, ço és, Martí Vilagenís o altri, venien altra vegada,
que ell o pren a son càrrech, axí de pagar lo principal com les despeses, de les quals la vila no
n’haja a pagar res, ans ell promet donar-hi rahó. De les quals coses los magnífichs jurats
manaren a mi, Bernat Astruch, notari, ne rebés carta pública.
Presents per testimonis foren lo honorable en Jacme Cardona e en Johan de Mont, vehins
de la vila de Gandia.
[…]
VEHINATGES
Die mercurii ·XXX· iunii anno
predicto
Bernat Òdena.
Testes
Nofre Corella, Francesch Tamarit, de Gandia.
VEÏNATGES
Die martis ·XIII· iulii anno
·LXXXIIII_o·.
N’Anthoni Sorió. Al marge
esquerre:
scrivà.]
Testes
Johan Fortuny, çucrer, e en Johan Tristany, çabater, de Gandia.
Die mercurii prima septembris anno
·LXXXIIII_o·.
Pere Solanes, mercader.
Testes
Steve Roger, notari, e Anthoni Castellanos, sastre, de Gandia.
Die iovis ultima septembris.
Johan Garcia, alias dels bous.
Testes
Johan Rausell e Johan de Mont, çabater, de la vila de Gandia.
Dicta die.
Andreu Torrà, mercader.
Testes
Jacme Cardona, Johan de Mont, vehins de Gandia.
Die mercurii ·XIII· octobris anni
·LXXXIIII.
Anthoni Genís.
Testes
Johan Rausell e Matheu Vendrel, de Gandia.
Die sabbati ·XXX· octobris anno
·LXXXIIII_o·.
Johan Rigau. Al marge esquerre més avall:
Testes
Miquel Tamarit e Guillem Scrivà, vehins de Gandia.
Die lune ·XV· novembris dicti anni.
Johan Garcia, habitador que fon de València.
Testes
venerable mossèn Luís Tamarit, prevere, e Berthomeu Pugeriol, habitadors de la vila de
Gandia.
Die lune ·X· ianuarii anno
·LXXXV_o·.
Jacme Prunyonosa, obrer de vila. Al marge esquerre més
avall:
Testes
Johan de Mont; mossèn Perot Tamarit, cavaller, habitadors de Gandia.
Die iovis ·XVII· marcii.
Jacme Culla. Al marge
esquerre:
Testes
Simó de Nugerio e Johan Rausell, vehins de Gandia.
Die veneris ·XVIII· marcii.
Vicent Bassela. Al marge
esquerre:
no de mòlta.]
Testes
Guillem Cabrera e Pere Andreu, vehins de Gandia.
Die martis ·XXII· marcii.
En Francesch Vallobar se desavehinà.
Testes
discret en Jordi Rovira, notari, e Johan Quoque, balle de la alqueria de micer Albert.
Die mercurii ·XX· mensis aprilis anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXV_o·.
Anthoni Marqués, tapiner,
ciutat de València.
Testes
Johan Guitart, menor, e Johan de Mont, çabater, vehins de la vila de Gandia.
VENDES DE PENYORES FETES A INSTÀNCIA
DELS INPOSIDORS
Die lune ·XXIII· augusti anno
·LXXXIIII_o·
peyter, foren venudes les penyores següents a cinch dies a quitar:
Primo
parell de calces de grana, una flaçada e un badèn vermell, tot molt vell, de les jermanes dels
Algazirs a
Ítem un cubertor blau squinçat de Carim a
Ítem un capuchó de Guillem Soler a Johanot lo ferrer per
[...]
Ítem altre capuchó d’en Bernat, gendre de Johanot Arnau, vell e usat, a
per
Ítem una çamarreta vernoy de Anthoni Toscà a
[...]
Ítem una aljuba vert de Bedre a
Ítem un cobritaula listat de moltes colors, de Tacany, molt usat, a
Ítem un bancal ab puntes de moltes colors de Johan Colomer, major, a
per
Ítem una paella de Tacany per un real a
Ítem una spasa de Bibelí, forner de la moreria, a mestre Cerdà per quatre
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Die mercurii ·XXV· augusti
instant lo dit peyter:
Primo
unes pintes de perayre d’en Nicholau Martíniz a
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem unes tovalles e una manta de màrregua velles, de Francesch Starca a
per
Ítem una destral d’en Johan Arnau a n’Anthoni Gallach per
[...]
Ítem un bancal larch barrat de diverses colors d’en Johan de Montalbà a mestre Liminyana
per
Ítem un tangir d’en Montalbà a mossèn Gaspar Vilanova per
[...]
Ítem un bancal barrat groch e vermel, sotil e foradat, a
Vila per
A les vendes de les damunt dites penyores fon present en Steve Roger, notari, en loch de
mi, Bernat Struch, notari scrivà de jurats, per absència mia.
Ítem, instant en Johan Fortuny, siser de la mòlta, fon venut un sayó blau de alna de la
Almoyna per
Ítem en lo dia mateix, instant en Johan Rausel, un brial de Francesch Torres a na Terola
per
Luís Siscar, misatge, retulit
haver manat a
somera e de un rocí que tenia penyora en Anthoni Castellanos, peyter.
Postmodum vero die iovis ·VIIII·
septembris
Balaguer, instant en Anthoni Castellanos, peyter, a
preu de
Ítem un rocí del dit Francesch Balaguer a mossèn Bernat Blaví, prevere, per
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
En lo mateix dia los sobredit (sic)
peyter volgué per memòria fossen continuades les mesions que ell havia fet en la venda de la
damunt dita somera e rocí. E són les següents:
Primo
misatge per penyorar, huyt diners; ítem, intimar, dos diners; ítem, a Caçabò per quinze dies
de la somera, per staca, quinze diners; ítem, de erba, cinch diners; ítem, a
de staca,
somera com l’agués mudada en casa del dit Palau, quatre diners; ítem, al misatge que li
manàs digués més preu, dos diners; ítem, a
diners; ítem, al scrivà de jurats e corredor, dotze diners. Que és per tot
quals, deduhits dels dits
peyter
Die veneris ·X· septembris
per los honorables jurats foren venudes dos bèsties de les Almoynes a causa
de les peytes dels anys
dit[e]s bèsties, alamí e jurats.
Et primo
fon venut un rocí que dien era de Xampet a
lliures [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem un altre rocí que dien era de Beriot al dit en Pere Guitart per
lliures [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Les quals
manaren a mi, Bernat Struch, notari scrivà de aquells, continuàs les mesions següents fetes a
causa de dites penyores:
Primo
Frenero, porter, per son salari,
staca,
sou; ítem, al scrivà de jurats per mig dia,
levats de les dites
jurats prengueren en compte de la dita peyta.
Die mercurii ·III· nove(m)bris dicti
anni
venudes les penyores següents migançant Johan de Mont Al
marge esquerre:
fon rebut per lo discret n’Esteve Roger, notari, en loch de mi, Bernat Struch, notari scrivà de
jurats]:
Primo
lançolet chich e un davantal de lit chich ab listes de grana de Haye Abdulcarim a
Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un sayet blau de Maçot Natgaret a
Ítem una capa de mescla, squinçada, de Çaat, alcadi, a
[...]
Ítem un pinte de Barxa a
Ítem altre pinte de Zubeyda a
Ítem altre pinte de Bramor a
En lo mateix dia, instant lo dit en Anthoni Castellanos, col·lector dels censals del rey,
foren venudes les penyores següents:
Primo
verga de ferre de barber, una gonella vert e una capeta de mescla, tot molt vell, e un manill
de Carim lo barber, e un anap de aram, a ell, dit en Anthoni Castellanos, per
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Die sabbati ·XIII· novembris dicti
anni
l’alna [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un troç de drap vert de na Antigua la viuda al dit peyter per preu de
Ítem cinch alnes tres palms e mig de stamenya blancha d’en Francesch Balaguer a mossèn
Francesch de Vilanova per preu de
mealla.
Ítem una conqua de Johan Saragoçà al dit peyter per preu de
[...]
En lo mateix dia, instant Johan Roger, cambrer, foren venudes dos cortinetes o cares de
matalafs morisch d’en Johan Rausell, les quals li eren penyorades per en Francesch Castell,
a
Die iovis secunda decembris dicti
anni
Primo
xada d’en Pere Aguiló a mossèn Francesch Vilanova per [...][...]
Ítem una balesta vella de Jaume Rostojo al dit peyter per
quitar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
En lo mateix dia, instant Johan Rausel, peyter, fon venuda una capa sotil de Bernat Folcrà
a Anthoni Castellanos per [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Die sabbati ·XI· decembris
instant en Anthoni Castellanos, col·lector dels censals del senyor rey, fon
venuda una sobrevesta de mora de lenç, molt sotil, de Lobet, moro de la moreria, a ell mateix
per
Ítem una agulla de albardaner de [Timeta] a ell mateix, per sis diners [...][...]
Al marge esquerre:
presents ítems foren rebuts per Steve Roger.]
En lo mateix dia, instant en Anthoni Castellanos, col·lector de l’alfaquinatge de la
moreria, fon venuda una agulla de albarder del marit de Raina a ell dit Castellanos,
per [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Roger, etc.]
Die mercurii ·XV·
decembris
col·lector del dit alfaquinatge, fon venut un paal de Aynuç a
[...]
Al marge esquerre:
Roger, etc.]
Ítem, com a col·lector dels censals del rey, un bací de barber de l’albarder marit de
Romia a
Ítem una capa squinçada de Tacany a Castellanos, ell mateix, per [...][...][...][...][...][...]
[...]
Die iovis ·XVI· decembris dicti
anni
mesions al procurador d’en Johan de Miedes per los quals era Anthoni Parra, porter, en la
vila, restants a pagar a
los dits honorables jurats, migançant Johan de Mont, foren venudes les penyores següents:
Primo
cofre vell del dit en Formigal per
[...]
Ítem altre cofre vell al dit Pujol per
Ítem un caxó vell a Francesch Bosch per
Ítem una somereta ab una albardera a
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Les quals quantitats prenen suma de
mesions següents: primo
a
diners; ítem, a Johan Garcia, misatge, per anar a la scripsió de béns rebuda per en Roger, sis
diners; ítem, per la mesió de la somera al dit misatge, sis diners; ítem, a
que ha haver de la scripsió de béns, sis diners; ítem, a mestre Johan, corredor, per sos trebals,
huyt diners; ítem, per erba a la somera,
les quals mesions prenen suma de
Pastor, fermança del dit en Formigal, per obs de pagar lo dit porter.
En lo mateix dia los dits honorables jurats pregaren al dit Bernat Pastor que bestragués
l’altra quantitat per al dit porter perquè se n’anàs e no fes mesió, e que per a demà ells farien
venda de tots los béns mobles del dit en Formigal e cobraria lo que bestret hauria. E axí lo dit
en Bernat Pastor pagà lo dit Anthoni Parra e donà-li
Johan de Miedes per lo principal e mesions executòries, e de altra part
del dit porter, que pren suma de
bestret per lo dit en Formigal
Die mercurii ·XXII· dece[m]bris dicti
anni
sous
[...]
Die iovis ·XXIII· decembris
instant Anthoni Castellanos, peyter, fon venuda una coteta negra vella del
magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador, a ell mateix per
cinch dies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
En lo dia mateix, instant en Johan Guitart, síndich, fon venuda una balesta e una tela de
matal[a]f de l’alamí de la alqueria d’en Calbet per la peyta del dit loch a
notari, per preu de
corredor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
En lo dia mateix, instant Johan Fortuny, siser de la mòlta, fon venuda una spasa del fill de
[n’][Ach], alfaquí, a la muller del dit Fortuny per
quitar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Disapte, comptats
Guitart, síndich de la dita vila, fon venut un rocí com a béns de Johanot Salelles per la sisa
del peix de l’any
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Los quals, deposats en poder dels honorables jurats, pagaren per la mesió del rocí
sous, e al corredor sis diners, e los restants
Vila_real per obs de portar a
segons en libre de porters pus larch apar.
Lune ·VI·
iunii.
Johan Roger, Nicholau Antich, Miquel Prats, Johan Guitart. Instant Simó, peyter de murs
e valls, fon liurada la terra erma de micer Clavel ab tres sous
terra d’en Johan Ramon, ab cèquia, a Johanot Ramon per preu de
Testimonis Nicholau lo grech, Pere Capella.
Dins deu dies.
Los jurats de la ciutat de València, senyors de la vila de Gandia, […]. Prohòmens: per part
de l’egregi don Johan de Cardona se fa gran instància lo noble mossèn Francesch de
Vilanova, cavaller, per observància de la concòrdia feta ab aqueixa vila sia desguiat, lo qual
ja és desguiat e prorogat son guiatge fins a
entés és fet perjuhí a aqueixa vila en desguiar aquell, havem feta assignació per a
present mes per hoyr aqueixa vila e a qualsevol persona qui vinga per part de l’egregi don
Johan de Cardona per dir e al·legar sobre lo dit guiatge. E axí vos diem e manam que façau
instruccions a l’honorable en Johan Carcí, vostre síndich, perquè al deèn dia del present mes
sia davant nosaltres per dir tot lo que vulla sobre lo dit guiatge, perquè hoyt aquell façam lo
que sia beneffici de aqueixa vila per forma que aquella en ses libertats sia conservada. E per
res no façau lo contrari, car altrament, no trametent vostres instruccions, ab lo que s’í trobarà
haurem a provehir e seria fer e causar-vos gran perjuy.
Datum
dos d’agost de l’any
Als amats los jurats de la nostra vila de Gandia.
[…]
Lune ·VII· febroarii anni
·LXXXV
Aquestes són les mesions que yo, Antoni Castelanos, peyter, [h]é fet en la execució de la
casa de Bernat Saleyes, magor, que àn comprat los capelans.
Primo
de cura e misagges [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al corredor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’escrivà per ses escreptures e drect de vendre [...][...][...][...][...][...]
(s.f.)
(recto) Die martis
·XI· ianuarii
Fon feta distribució del tenor següent:
manaments e intimacions [...][...][...][...]
Ítem al scrivà per tots los actes, distribució [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit peyter per la peyta de l’any
Ítem per la peyta de l’any
Lo peyter confessà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Testimonis Johan March e mossèn Berthomeu Dolonesco.
(verso) De intimació als confrares.
Die lune ·XX· iunii.
Miquel Prat, Nicholau Antich e Johan Roger venen la terra a Bernat Roger per
la terra que era de son pare ab los cens dels òrfens.
Testimonis Guillem Soler, Simó de Nugerio.
Manen-li.
Les quals mesions requerí éser tagades
(sic)
Aquestes són les mesions que à covengut fer a mi, Antoni Castelanos, peyter, en la
execució de la tera de Bernat Saleyels conprada per en Triles:
Primo
misagges per anar a Beniargó e manamens [...][...][...][...][...][...]
Ítem al coredor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al tauleger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al vostre escrivà per tots los agtes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...]
Als honorables los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella. De
nós, en Jordi del Royo, notari, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de
sous, saluts et honor. Enseguin et complin una vostra letra a universes e sengles officials
directa et en lo dia [ datum ut
supra
presentada que datum fuit in dicta villa ·XVIII· marcii
proxime lapsi
Rodrigo de Tor, porter de la nostra cort, los manaments de deu dies en vostra letra
contenguts al noble mossèn Johan de Thous, senyor del loch del Verger en vostra letra
nomenat, e ab les cominacions en vostra letra contengudes, sí e segons en vostra letra és
ordenat, lo qual ha respost farà lo que dega. Conexerets nós tota vegada vostres justes
requestes enseguir e complir justícia precedent.
Datum Valencie ·IIII· madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV· .
Paga als scrivans de cort dos sous quatre diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem, al porter, huyt diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[…]
D’EN GUILLEM JOHAN FORÉS CONTRA LUÍS SEGRIÀ,
DE ONTINYENT
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die veneris quinta mensis novembris.
Al molt honorable lo justícia de la vila de Ontinyent o a son lochtinent, de en Francesch
Castell, altre dels jutges de les sises e inposicions de la vila de Gandia, saluts e honor. En lo
dia de huy és conparegut denant mi e cort mia lo honrat en Guillem Johan Forés, arrendador
del capítol de la mercaderia del present any
Segrià, perayre de aquexa vila, hauria venut ací en aquesta vila una peça de drap a Eix, moro
de aquesta moreria, per preu de cent reals, sens manifestar la dita venda ni pagar la sisa, e per
consegüent ésser encorregut en pena de
pagar los dits
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós façau promta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de
la casa del dit en Luís Segrià lo preu dels quals baste als dits
plàcia al dit siser, ensemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la
present, e fareu pagar lo portador de la present de sos justs treballs. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie quinta mensis novembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·.
Postmodum vero die mercurii decima mensis novembris dicti
anni
jutge qui desús, comparech lo dit en Guillem Johan Forés, siser damunt dit, e requerí fos
emparat lo preu del dit drap en poder del dit Eix com ell dit siser sia informat reste lo preu
encara per pagar.
Et tunc
dit honorable jutge, instant e requirent lo dit siser, manà a Johan Navarro, misatge, que anàs a
la dita moreria la on trobaria lo dit Eix, e que de part de aquell li manàs que instant lo dit
siser tingués per emparats tots aquells cent reals per preu dels quals havia conprat lo dit drap
o la quantitat que del dit preu li restava a pagar al dit Luís Segrià de Ontinyent, en pena de
[…]
D’EN JOHAN DE MONTALBÀ E DE N’ANTHONI
CASTELLANOS, PEYTERS, CONTRA LA VIUDA
DE TONET ARNAU
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die martis ·VIIII· nove(m)bris
jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de la dita vila, conparegueren los
honorables en Johan de Montalbà e en Anthoni Castellanos, peyters dels anys
de Montalbà
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, personalment manaren a la dona na […],
muller de n’Anthoni Arnau, que dins dos dies primervinents haja pagat la peyta de una casa
que ella acostumava star, la qual dix e respòs que ella havia lexat la dita casa e que encara li
era degut de obres, que la venesen a plaer de aquells.
Postmodum vero die veneris ·XII·
nove(m)bris
comparegueren los dits peyters, e acusant la contumàcia a la dita na […], feren oferta de la
casa de aquella segons afronta ab cases derrocades e ab tres carreres públiques, ab càrrech de
quondam
Pedrolo, e requerí la oferta de aquella fos liurada al corredor, etc.
E los dits honorables jurats, rebuda dita oferta en quant era rebedora, acomanaren aquella
a Johan de Mont, corredor, etc.
Lo qual dit corredor confessà.
Postmodum vero die martis ·IIII· ianuarii anno
·LXXXV·
haver trobat preu algú en lo dit alberch ab los dits
E en lo mateix dia, denant los dits honorables jurats, comparegueren los dits peyters e
reequiriren fos feta venda del dit alberch franch dels dits
manat a na Pedrola, etc.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, proveïren ésser manat a la dita na Johana,
muller quondam
d’en Jacme Pedrolo, que per a demà ora de cort, haja dit o fer dir preu ab
los seus
franch del dit censal.
Dicta die
Johan de Múrcia, misatge,
retulit
manament, la qual respòs segons relació del misatge fessen lo que
dir.
Post (h)ec vero die lune ·X·
ianuarii
lo dit peyter e acusà la contumàcia a la dita na Pedrola, e requerí fos subastat franch dels
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia, provehiren ésser subastat franch.
[…]
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER, CONTRA
LA HERÈNCIA D’EN BERNAT SALELLES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die mercurii ·X· mensis nove(m)bris anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXIIII_o·
(sic)
la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peyters
de Gandia, conparech lo honorable en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general de
l’any
peyta: primo
per un stable,
del dit en Bernat Salelles.
E los dits honorables jurats, instant e requirent lo dit peyter, personalment manaren a
Matheu Salelles, curador asignat a la heretat jacent del dit en Bernat Salelles, son pare, per lo
honorable justícia de la dita vila en lo dia present, que per a divendres primervinent e per tot
dia, haja donat e pagat la dita peyta. En altra manera, los dits honorables jurats rebrien
qualsevol oferta per los dits peyters fahedora. Qui respòs faria lo que degués.
Deinde autem die sabbati ·XIII·
nove(m)bris
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter qui desús, e acusà la contumàcia al dit en
Matheu Salelles. E no
possessions següents:
Et primo
féu oferta de un stable de aquell, franch, que afronta ab alberch d’en Johanot Andreu, ab
alberch que era del dit en Salelles e ab carrera.
Ítem, de un alberch de aquell ab
termini a […], afrontat ab casa d’en Miquel Toscà e ab dos […].
Ítem, altre alberch ab
menor, ab stable e ab carrera.
Ítem, de un olivar camí de mar, tengut a […] sous […] censals pagadors cascuns anys a
Francesch Tristany, confrontat ab vinya d’en Johan Colomer, menor, ab riu e ab camí de la
mar.
E feta dita oferta requerí fos liurada al corredor de les corts.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia e oferta en tant etc., acomanaren
aquella a mestre Johan de Mont, corredor, que les dites hereta[t]s subastàs a loguer o
arrendament a un any e a tants que baste a pagar les dites peytes, obrar e refer lo[s] dits
alberchs e conrear les terres.
Lo qual dit corredor confessà.
Postmodum vero die veneris ·III· mensis
dece(m)bris
retulit
dit stable
Postmodum vero die mercurii ·XII· ianuarii anno a
Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXXV_o·
denant los dits honorables comparech lo dit corredor e
retulit
lo alberch censit als capellans, ab lo cens en dita oferta specificats,
hi oferia donar lo venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, síndich dels dits capellans, per
obs de aquella. Al qual corredor manaren, etc.
Dicta die
denant los dits honorables jurats comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter, e requerí
fos feta venda del dit alberch e feta asignació de gràcia al curador dessús dit.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren ésser donats deu dies de gràcia
al dit curador.
Deinde autem die veneris ·XIIII·
ianuarii
manaren a
haja cerquat qui més preu done en dit alberch dels dits
passat lo dit termini, los dits honorables jurats farien venda.
Postmodum vero die iovis ·XXVII· ianuarii anno
predicto
honorable en Francesch Çavila, altre dels peyters e conpanyó del dit en Anthoni Castellanos,
e acusà la contumàcia al dit en Matheu Salelles dicto
nomine
manat al dit curador ut infra.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia, personalment manaren, instant lo dit
peyter, al dit en Matheu Salelles dicto
nomine
ora de cort sia present a veure fer venda del dit alberch, en lo qual hi donen
ab los dits cens.
Postmodum vero die veneris ·XXVIII· ianuarii dicti
anni
peytés, acusà la contumàcia al dit en Matheu Salelles
dicto nomine
fos feta venda del dit alberch.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant etc., porrogaren per a demà e
manaren iterum
al dit curador per a demà ora de cort.
Deinde autem die sabbati ·XXVIIII·
ianuarii
contumàcia al dit curador, e requerí, etc.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant etc., porrogaren per al dilluns
e manaren al dit curador ut
supra
Deinde vero die lune ·XXXI·
ianuarii
curador, e requerí, etc.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant etc., porrogaren per al dijous
aprés següent, e manaren, etc.
Deinde autem die iovis ·III·
febroarii
contumàcia al dit curador, e requerí, etc.
RAUSEL CONTRA JOHAN COLOMER
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die lune ·XV· nove(m)bris
retulit
e provisió dels magnífichs jurats, jutges de les peytes, haver emparat en poder del magnífich
en Johan Abelló, lochtinent de procurador, lo preu de un troç de terra per la sua cort venuda
com a béns d’en Johan Colomer, instant Johan Rausell, peyter de l’any
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en a tant etc., porrogaren per al
disapte primervinent e provehiren ésser manat al curador.
Postmodum vero die sabbati ·V·
febroarii
la contumàcia al dit curador e requerí fos feta venda.
Johan de Múrcia retulit
.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia, feren denant ells venir a Johan de
Mont, corredor públich de les corts, e interrogaren aquell quin preu atrobava en lo dit alberch
ab los dits
retulit
pus dels dits
capellans.
Et tunch
los dits honorables jurats manaren al dit corredor corregués, subastàs e tengués venal lo dit
alberch, e si més preu no y hatrobaria, liuràs lo dit alberch al dit síndich per lo dit preu en
contumàcia del dit curador.
E lo dit corredor subastà, e no trobant-hi més liurà lo bastó al dit mossèn Guitart per preu
dels dits
E los dits honorables jurats manaren ésser-li feta la carta del tenor següent:
Noverint universi quod nos
Iohannes Ros, Iohannesc Ramon,
Nicholaus Çavila, Iohannes de
Sant Johan, iurati ville Gandie […]."
Testes huius rei sunt que ad firmam Iohannis Ramon
et Nicholai Çavila, Iohannes Garcia
et Nicholaus Martínez, panniparatorum vicini
ville Gandie.
DE JOHANOT ANDREU CONTRA MOSSÈN ANDREU
JORDI, PREVERE, COM A PROCURADOR DEL BENEFIC[I]AT
DE SANT LUCH, DE SANCTA LÚCIA, DE SANT SADORNÍ,
DE LA TRINITAT, DE SANT BLAY, DE LES VILANOVES E
PER LA SUA PEYTA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die sabbati ·VI· mensis nove(m)bris
honorables jurats comparech lo honrat en Johanot Andreu, col·lector de la peyta de murs e
valls de l’any
quantitats següents: primo
per la sua peyta de les heretats,
beneficiat de sant Luch,
mealla; ítem, com a procurador del beneficiat de la Trinitat,
a procurador del beneficiat de sant Blay,
beneficiat de les Vilanoves,
requerí los hi féssem pagar e manar ut
infra.
Et tunc
dits honorables jurats, vista la dita requesta, manaren a Johan Navarro, misatge, manàs al dit
mossèn Andreu Jordi en los dits noms, que dins dos dies pagàs les dites quantitats al dit
peyter. En altra manera, que los dits honorables jurats rebran qualsevol oferta dels censos
dels dits beneficiats per lo dit peyter fahedora.
Postmodum vero die lune ·XV·
nove(m)bris
féu lo dit manament al dit mossèn Andreu Jordi, qui respòs segons dix faria lo que degués.
[…]
Postmodum vero die lune ·XV· mensis novembris
dicti anni
comparech lo dit corredor et
retulit
quals hi oferia donar lo honorable en Johan Trilles.
Deinde autem die iovis secunda mensis
dece(m)bris
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter qui dessús, e requerí fos feta venda del dit
alberch per los dits
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, feren denant si venir a
corredor, e interrogaren aquell quin preu atrobava en lo dit alberch ab los dits cens, e dix que
Et tunc
dits honorables jurats, instants (sic)
lo dit peyter, manaren a Johan Navarro, misatge, que manàs al dit en Salvador Andreu que
per a demà tot dia haja cerquat qui més preu done en dit alberch ab los dits cens. En altra
manera, sia present a veure fer venda del dit alberch.
En lo dia mateix, lo dit misatge
retulit
manament al dit en Salvador Andreu, qui respòs faria lo que degués.
Deinde autem die martis ·VII· mensis
decembris
comparegueren lo dit peyter e en Johan Guitart, síndich de la dita vila, e requeriren fos feta
venda del dit alberch puix més preu no s’í trobava dels dits
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, feren denant si venir a
corredor de les corts, e interrogaren aquell quin preu atrobava en lo dit alberch ab los dits
E los dits honorables jurats, vista la dita relació e requesta, instants e requirents los dits
síndich e peyter, personalment manaren a n’Onofre Roiz de Corella, notari, procurador qui
dix del dit en Salvador, que per a despús_demà, que serà dijous e
dembre, sia present a veure fer venda del dit alberch, qui respòs faria lo que degués.
Postmodum vero die iovis ·VIIII· mensis
decembris
conparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter qui dessús, e acusà la contumàcia al[s] dits
en Salvador Andreu eo al dit en Onofre Roiz de Corrella, notari, procurador de aquell.
E no
(sic)
jurats iterum
ésser citat per a demà ora de cort.
Postmodum vero die martis ·IIII· ianuarii anno
·LXXXV_o·
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter, e requerí
ut supra
Salvador Andreu ésser citat.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren lo dit Salvador Andreu ésser
citat per a demà a veure fer venda.
Dicta die
Johan de Múrcia, misatge,
retulit
manament.
Deinde autem die mercurii ·V·
ianuarii
la contumàcia al dit en Salvador Andreu dicto
nomine
ut supra
Die veneris ·VII· ianuarii
Anthoni Castellanos acusà la contumàcia al dit en Salvador Andreu, citat
per tercera per Johan de Múrcia ad idem quod
supra.
Johan de Múrcia retulit
.
Die sabbati ·VIII· ianuarii
lo dit en Castellanos acusà la contumàcia al dit Salvador Andreu
dicto nomine
quarta, més de gràcia que de d[r]et.
Johan de Múrcia retulit
.
Postmodum vero die lune ·X·
ianuarii
contumàcia al dit en Salvador Andreu dicto
nomine
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER, CONTRA
BERNAT ROGER O LA TERRA QUE ERA DE SON PARE
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII· die
veneris ·III· mensis dece(m)bris
honorables jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes, conparech lo honorable en
Anthoni Castellanos, peyter de l’any
per una terra que era del pare de Bernat Roger, la qual és posada en lo ítem del dit Bernat
Roger, e afermà no posehir-la,
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, personalment manaren al dit Bernat Roger,
sastre, que si [stia] [inserst] que per a demà ora de cort haja pagat la dita peyta. En altra
manera, los dits honorables jurats rebran qualsevol oferta per lo dit peyter fahedora, qui
respòs que jamés posehí tal troç de terra e que
Postmodum vero die mercurii ·VIII· mensis
decembris dicti anni
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter, e acusà la contumàcia al dit Bernat Roger,
e féu oferta de la damunt dita terra, que és huyt fanecades poch més o menys de olivers e
vinya vella, ab sis sous de cens a la confraria. Afronta ab olivar de Johan Moyà, ab terra de
n’Anthoni Colomer e ab camí de la mar, taxada sis liures peyteres. E requerí fos liurada la
oferta al corredor.
E posada dita oferta, los dits honorables jurats reberen aquella en quant era rebedora e no
en pus, e acomanaren aquella a Johan de Mont, corredor.
Lo qual dit corredor confessà etc.
[…]
DE N’ANTHONI CASTELLANOS CONTRA
JOHAN TURNUJO
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die veneris ·III· mensis dece(m)brisc.
Al molt magnífich lo justícia de la ciutat de València en lo civil, o a son lochtinent. De
nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, saluts e
honor. En lo dia de huy és conparegut denant nós e cort nostra lo honorable en Anthoni
Castellanos, col·lector de la peyta general de l’any
per en Johan Gonçalvez alias Turnujo, pro
nunc
per un troç de terra que té e poseheex en aquesta vila, e à
vós scriure ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de
part nostra preguam que en loch nostre e per nós maneu o per misatge de vostra cort manar
façau al dit en Johan Gonçalvez alias Turnujo que dins deu dies primervinents e
peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà, haja pagat la dita peyta e
mesions e haja constituït procurador en dita vila ab jurament de no revocar. Altrament,
certificarets aquell que passat lo dit termini, si requests ne serem, li asignarem per casa
citatòria les portes de la cort del justícia de aquesta vila, e ab aquelles farem arrendament o
prompta venda e real execució del dit troç de terra, e del preu de aquell farem paga e solució
al dit peyter, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre procehiment
com per vós siam prests fer totes coses justes. Datum
Gandie ·III· mensis dece(m)bris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·
[…]
DE N’ANTHONI CASTELLANOS CONTRA
PERE NAVARRO
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die sabbati ·IIII· mensis decembris
misatge,
provisió dels honorables jurats, jutges de les peytes, haver manat dimecres passat a n’Onofre
Roiz de
Corella, procurador de l’honrat en Pere Navarro, de Ruçafa, que per a huy disapte ora de
cort hagués pagat les peytes degudes a l’honorable en Anthoni Castellanos, peyter de l’any
qualsevol oferta per los dits peyters fahedora.
E en lo mateix dia, denant los dits honorables jurats, conparech lo dit en Anthoni
Castellanos, e acusant la contumàcia al dit en Onofre Roiz de Corella
ma[na]ssen ésser emparat lo loguer de l’alberch o ostall del Guerau, lo qual tenia loguat lo
honrat en Ramon Serra.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia, etc., provehiren ésser emparat lo dit
loguer e manaren a
[…]
deu dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat o intimat
los serà, hajen dit o fet dir preu en lo dit troç de terra ab los dits cens e recens suficient e
bastant a pagar les peytes degudes del dit troç de terra e mesions, ab cominació que passat lo
dit termini, si request ne serem, farem venda e real execució del dit troç de terra franch dels
dits recens, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre procehiment
com per vós siam prests fer totes coses justes. Datum
Gandie ·X· mensis dece(m)bris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXIIII_o·.
Postmodum vero die lune ·XIIII· marcii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
presència dels honorables jurats comparech lo dit en Simó de Nugerio, peyter qui dessús, e
dix que los hereus de la dita na [Moyoça] havien constituït procurador a
Culla, ab carta rebuda per […], notari de Alzezira. E requerí li fos manat dins deu dies
primervinents hagués dit o fet dir preu en lo dit troç de terra ab los
specificats dels dits hereus.
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, personalment manaren al dit en Pero
Pérez de Culla, notari, procurador dels dits hereus, que dins deu dies primervinents e
peremptòriament comptadors haja dir o fer dir preu suficient a pagar les dites peytes ab los
dits
requests ne seran, provehiran ésser venut franch dels dits
Deinde autem die sabbati ·XXVI· marcii anno
predicto
jurats comparech lo dit Johan de Mont, corredor, et
retulit
ab los dits
specificats, e no haver-hi trobat preu en lo dit troç de terra.
E a poch instant, denant los dits honorables jurats comparech lo dit Simó de Nugerio,
peyter qui dessús, e acusà contumàcia al dit Pero Pérez de Culla, notari, procurador qui
dessús, e requerí, puix preu no
ab los
sols ab los cens de la sglésia.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia, etc., e vista dita requesta,
provehiren ésser subastat lo dit troç de terra franch dels dits
Johan de Mont, corredor, que subastàs lo dit alberch
(sic)
censals, sols ab los […] de cens de la sglésia. Lo qual dit corredor confessà, etc.
Postmodum vero die veneris ·XV· mensis
aprilis
comparech lo dit corredor et
retulit
dits
lo venerable mossèn Berthomeu Dolonesco, prevere.
[…]
D’EN JOHANOT ANDREU, COL·LECTOR DE LA
PEYTA DE MURS E VALLS DE L’ANY
MOSSÈN PERE GUILLEM LANÇOL DE ROMANÍ
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die iovis ·XVI· mensis decembris.
Al molt magnífich lo justícia civil de la ciutat de València en lo civil, o a son lochtinent.
De nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, saluts e
honor. En lo dia de huy és conparegut denant nós e cort nostra lo honorable en Johanot
Andreu, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
afermat ésser-li deguts per lo noble mossèn Pere Guillem Lançol de Romaní, habitador de
aquexa ciutat,
vila, e à
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós intimeu eo intimar façau al dit mossèn Pere Guillem Lançol que dins deu
dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós intimat li serà, haja
pagat dites peytes o constituït procurador en dita vila ab jurament de no revocar, ab
cominació que passat lo dit termini, si requests ne serem, li asignarem per casa citatòria les
portes de la cort del justícia de aquesta vila, e ab aquelles
farem arrendament eo venda e real execució de les dites cases e heret[at]s, e del preu de
aquelles farem paga al dit peyter, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos
[…].
[…]
D’EN PERE GUITART, SISER DE LA CARN, CONTRA
ZEYMI, FILL DE ZEYMI, FUSTER O TORNER DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die lune ·XX· mensis dece(m)bris.
A l’honorable lo balle del loch de Beniopa, o a l’alamí de aquell. De nosaltres, en Pero
Pérez de Culla, notari, e en Francesch Castell, jutges de les sises e inposicions de la vila de
Gandia, saluts e honor. En lo dia de huy és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo
honrat en Pere Guitart, arrendador de la sisa de la carn de l’any present
afermat ésser-li deguts per Zeymi, fill de Zeymi, fuster o torner moro de aquex loch,
sous de una calònia que és encorregut per haver posat carn de loch franch en lo sisat de
aquesta vila, e à
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents
de la casa del dit Zeymi lo preu dels quals basten als dits
mesions. Del qual preu nos remetreu per lo portador de la present los dits
calònia per fer paga al dit siser, ensemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà
pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos treballs. Restituint-nos de vostre
procehiment. Datum Gandie ·XX· mensis dece(m)-
bris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
[…]
DE N’ANTHONI CASTELLANOS CONTRA BERNAT
SALELLES PUS JOVE
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXIIII_o·
die iovis ·XXIII· mensis decembris
Múrcia
Salelles, e açò de provisió dels dits honorables jurats, que dins dos dies primervinents haja
pagat la peyta
per aquell deguda a n’Anthoni Castellanos, peyter. En altra manera, que los dits honorables
jurats rebran qualsevol oferta de béns seheents, puix béns mobles no
los misatges següents.
Dicta die
Johan Navarro, misatge,
hanat a la casa d’en Bernat Salelles a Beniargó e no haver trobat penyora en tota la casa.
Postmodum vero die mercurii ·V· ianuarii anno
·LXXXV_o·
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter, e acusà la contumàcia al dit en Bernat
Salelles, e en defecte de béns mobles féu oferta dels béns seheents infrasegüents:
Primo
alberch que fon de n’Alfonso Loçano, franch. Afronta ab alberch d’en Bernat Salelles,
major, a dos parts, e ab carrera pública, taxat en peyta
Ítem, quatre fanecades camí de València ab cent xixanta_sis sous e huyt diners censals
pagadors cascuns anys a
Antich quondam
, ab terra d’en Guillem Fitor, ab cèquia e ab camí de València, taxades
lliures peyteres.
Ítem, sis fanecades de terra al fill d’en Cabrera, fan
fadigua al benifet de […], e a recens de
ab terra d’en Johan Trilles, ab terra d’en Francesch Costejà, ab terra d’en Jacme Balaguer,
taxades en
Ítem, un maloll a Rafalcayt, franch. Afronta ab vinya de Johan Fortuny e ab senda, taxat
E posada dita oferta, requerí fos liurada al corredor, etc.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant, etc., reberen la oferta
damunt dita en tant, etc., e acomanaren aquella a mestre Johan de Mont, corredor.
Lo qual dit corredor confessà, etc.
Postmodum vero die iovis ·VI·
ianuarii
lo dit en Anthoni Castellanos, peyter qui desús, e dix que per quant lo dit en Bernat Salelles
no stava de contínuu en la dita vila, que venint li fos manat que dins breu terme haja
constituït procurador, etc., e intimada dita oferta.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren ésser intimada dita oferta e
no
constituït procurador en dita vila ab jurament de no revocar, ab cominació que passat lo dit
termini li seran asignades les portes de la cort dels dits jurats de aquesta vila per casa
citatòria.
Enaprés, dijous, contats
retulit
al dit Bernat Salelles ut supra
bé a tres o quatre dies poch més o menys.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XVI·
febroarii
jurats comparech lo dit Anthoni Castellanos, peyter, e dix que com lo dit en Bernat Salelles
no hagués curat constituir procurador en dita vila
manat li era, acusaren-li la contumàcia, [e] requerí li fossen asignades per
casa citatòria les portes de la dita cort.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia
si et in quam
asignaren per casa citatòria les portes de la cort dels dits honorables jurats, a les quals
provehiren ésser fets totes e qualsevol citacions e
contra lo dit en Bernat Salelles, los quals ha[u]ran axí com ara per lavòs han, dicernexen e
declaren ésser de tanta eficàcia, força e valor quant si personalment fossen fets ab aquells, la
lur absència e contumàcia no obstant.
Presents per testimonis foren en Johan de Mont e Johan Navarro, misatge.
E no
ésser intimada a les dites portes, e de fet manaren a Johan Navarro, misatge de les corts, que
intimàs dita casa citatòria a les dites portes de la dita cort.
E lo dit Johan Navarro, misatge, haüt en si dit manament, anà
retulit
senyal de dita intimació haver feta una ralla a les portes de la dita cort.
Postmodum vero die martis prima mensis marcii
anno predicto ·LXXXV_o·
dits honorables jurats comparech lo dit peyter e dix que com los
dels béns seheents desuper
oferts sien passats e més, requerí ésser donats deu dies de gràcia més que de
dret al dit Bernat Salelles eo a les portes de la cort per casa citatòria.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren ésser donats deu dies [...]
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER, CONTRA
ANTHONI MONROIG
En Johan de Múrcia, misatge,
retulit
manament e provisió dels honorables jurats, jutges de les peytes, instant e requirent en
Anthoni Castellanos, peyter, haver manat a
Christià, tingua per emparat lo çucre que té de n’Anthoni Monroig en pena de
restituir, etc.
[...]e gràcia més que de dret al dit en Bernat Salelles. E manaren a Johan Navarro,
misatge de les corts, que donàs dits deu dies de gràcia al dit en Bernat Salelles, ço és, a les
portes de la dita cort, casa citatòria del dit Bernat Salelles.
E lo dit misatge, haüt en si dit manament, anà et
retulit
Bernat Salelles a les portes de la dita cort, e per senyal haver feta una ralla a les portes de la
dita cort, casa citatòria del dit Bernat Salelles.
Predictis die et anno
lo dit corredor
retulit
lo troç de terra camí de València, que fa los dits
sous censals, cent sous, los quals hi oferia donar en Johan Trilles.
Porrogació per a demà.
E en lo troç de maloll a Rafalcayt, franch,
Berthomeu Dolonesco, prevere.
Porrogació per a demà.
Die mercurii ·II· marcii dicti
lo dit corredor
retulit
troços.
Porrogació per a demà.
Die iovis ·III· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die veneris
ídem porrogació per a demà.
Die sabbati ·V· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die lune ·VII· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die martis ·VIII· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die mercurii ·VIIII· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die iovis ·X· marcii
ídem porrogació per a demà.
Die veneris ·XI· marcii
porrogació per a demà.
Die sabbati
ídem porrogació per a demà.
DE JOHANOT ANDREU, PEYTER DE MURS
E VALLS, CONTRA MOSSÈN JACME GUITART,
SÍNDICH DELS CAPELLANS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
martis ·XI· ianuarii
retulit
manament e provisió dels honorables jurats, haver manat a mossèn Jacme Guitart, síndich
dels capellans, que dins dos dies primervinents haja pagat les peytes degudes al dit peyter
per la sglésia. En altra manera, los dits honorables jurats rebrien qualsevol oferta.
Postmodum vero die veneris ·XVIII·
marcii
comparech lo dit en Anthoni Castellanos, peyter, e requerí fos feta venda dels dos troços
damunt, en los quals hi ha preu suficient.
Per quant lo dit peyter feya més instància del troç del camí de València que del maloll
delà lo riu, anés continuat lo que se fet en lo dit troç, e avant quant se farà trobaràs continuat
lo del troç de maloll en lo senyal consemblant al del marge.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, feren denant si venir a
DE JOHAN CASTELL, COL·LECTOR DELS BESANTS
DE LA MORERIA, CONTRA MOROS DE OLIVA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
veneris ·XXVIII· ianuariic.
Al molt honorable lo balle de la vila e comptat de Oliva. De nosaltres, los jurats de la vila
de Gandia, saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant nós e cort nostra lo honrat
en Johan Castell, col·lector dels censos e besants de la moreria de aquesta vila, e à afermat
ésser-li deguts per Azmet Candora, moro de la moreria de aquexa vila, quatre sous sis diners
restants de aquells
proppassat. E per Amza Melle, moro de Potries, terme de aquexa vila,
besant per lo dit moro deguts de la dita paga de […] proppassat. E són per rahó de aquells
sobre cases que tenen en moreria de aquesta vila, dels quals és col·lector lo dit Johan
Castell, e àut
infra
de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta
venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases dels dits moros que
basten a les dites quantitats e a les mesions, les quals quantitats nos remetreu per lo portador
de la present, com axí plàcia al dit col·lector, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre
scrivà pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos trebals. E per quant em
semblants execucions per vós és stat dit, segons tenim relació dels portadors de letres, que
no
dits besants ab execució real, e per ço us preguam nostres pràtiques introduhides en benefici
de aquesta vila vos plàcia salvar segons nosaltres per aquexa vila som promptes fer. Emperò,
si les dites coses fer no volieu, en loch nostre e per nós manau als dits moros que dins tres
dies primervinents em peremptòriament comptadors, aprés que per vós manat los serà per
primera, segona e tercera citacions, per evitar despeses, sien e compareguen denant nosaltres
e cort nostra per sostenir compdemnació de pena de quart de les dites quantitats, ab
cominació que si dins lo dit termini no curara[n] comparer, per nosaltres serà procehit a
condepnació si requests ne serem en contumàcia de aquells. Restituint-nos de vostre
procehiment.
[…]
DE JOHANOT ANDREU, COL·LECTOR DE LA PEYTA
DE MURS E VALLS, CONTRA LO PROCURADOR
D’EN PERE BOU
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die veneris ·XXVIII· ianuarii
denant los honorables jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, e afermà
(sic)
procurador d’en Pere Bou […] sous de peyta de la paga de sant Miquel proppassat, e requerí
los hi féssem pagar.
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, provehiren ésser manat a l’honrat en
Johan Saragoçà, procurador del dit en Pere Bou, que per a demà ora de cort haja pagat la
dita peyta. En altra manera, que ells rebrien qualsevol oferta dels censos deguts al dit en Pere
Bou per los quals se paga la dita peyta.
Dicta die
Johan Garcia, misatge, retulit
ell, de manament e provisió dels dits honorables jurats, haver fet dit
manament al dit en Johan Saragoçà, procurador del dit en Pere Bou, qui respòs no y
consentia com no tingués béns alguns de son principal, e que venesen les pensions dels
censals si lo dit peyter volia ésser pagat.
Postmodum vero die lune ultima
ianuarii
peyter e acusà la contumàcia al dit en Johan Saragoçà
dicto nomine
no
E de fet, instant e requirent lo dit en Johanot Andreu, los dits honorables jurats
personalment manaren a l’honrat en Jacme Cardona, procurador d’en Johan de Casanova,
tingués per emparats aquells
les pagues de Nadal any
Et paulo post
los dit (sic)
en Johanot Andreu, per paga a si fahedora, féu oferta dels damunt dits
oferta dels quals requerí fos liurada al corredor de les corts que aquells subastàs breument e
sumària, etc.
E de fet los dits honorables jurats reberen dita oferta, etc., e acomanaren aquella a Johan
de Mont, corredor, lo qual confessà.
[…]
D’EN MARTÍ GALLACH CONTRA HÒMENS DE OLIVA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
martis prima febroarii.
Al molt honorable lo balle e justícia de la vila e comptat de Oliva, o a sos lochtinents. De
nosaltres, en Johan Guitart, menor, e en Francesch Castell, jutges de les sises e inposicions de
aquesta vila, saluts e honor. En lo dia de huy és con-
paregut denant nós e cort nostra lo honorable en Martí Gallach, siser del peix en l’any passat,
e à afermat ésser-li deguts per Johan Bort e […] Jolià, de aquexa vila, deu sous de sisa de
peix, e per Çot Quexerí, moro de la moreria de aquexa vila,
féssem pagar e a vós ut infra
scriure. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e
de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta e real execució de tants
de béns mobles e semovents de les cases dels dits deutors que basten a les quantitats per
cascú de aquells degudes e a les mesions, del preu dels quals nos remetreu los dits
sous per lo portador de la present, ensemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà
pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-nos de
vostre procehiment com per vosaltres siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie prima mensis febroarii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX_quinto·
[…]
D’EN BERNAT SALELLES, SISER DEL PEIX, CONTRA
TRULOLLETS, DE LA ALQUERIA DELS FRARES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
martis ·VIII· febroarii.
Al molt honorable lo balle de la vila e comptat de Oliva. De nosaltres, en Johan Guitart e
en Francesch Castell, jutges de les sises e inposicions de aquesta vila, saluts e honor. En lo
present dia és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en Matheu Salelles,
procurador d’en Bernat Salelles, siser del peix en los anys passats, e à afermat ésser deguts a
son principal
àut
infra
de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta
venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de la casa del dit Trulollets que
basten als dits
present, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la present, e
fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-nos.
D’EN MARTÍ GALLACH, SISER DEL PEIX, CONTRA
MONER DE CULLERA E ALTRES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV· die
martis prima marcii.
Al molt honorable lo justícia de la vila de Cullera o a son lochtinent. De nosaltres, en Pero
Pérez de Culla, notari, e en Johan Guitart, jutges de les sises e
inposicions de la vila de Gandia, saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant
nosaltres e cort nostra lo honorable en Martí Gallach, arrendador de la sisa del peix de l’any
propassat, e à afermat ésser-li deguts, ço és, per en Domingo e Bernat Moner,
per en […] Cerveró,
àut
infra
de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta
venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases dels dits deutors lo
preu dels quals baste a les quantitats per cascú de aquells degudes e a les messions, lo preu
dels quals nos remetreu per lo portador de la present comi
(sic)
tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador
de sos justs treballs. Restituint-nos.
DEL DIT SISER CONTRA YLEL DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV· die
veneris ·IIII· marcii.
Al molt honorable lo balle del loch de Beniopa, o a l’alamí de aquell. De nosaltres, en Pero
Pérez de Culla, notari, e en Johan Guitart, jutges de les sises e inposicions de la vila de
Gandia, saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo
honorable en Martí Gallach, arrendador de la sisa del peix de l’any proppassat, e à afermat
ésser-li deguts per Ylell, fill de l’alfaquí, moro de aquex loch, onze sous de sisa de peix, e
àut
infra
de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nosaltres façau
prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de la casa del dit Ylell
lo preu dels quals baste als dits
nostre scrivà pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos justs treballs.
Restituint-nos de vostre procehiment com per vos siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie ·IIII· mensis marcii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
sabbati intitulata ·XII· marcii
misatge, retulit
ell, de manament e provisió dels magnífichs jurats, haver manat a
Francesch Castell, instant e requirent en Johan Andreu, peyter de murs e valls, que li done
aquelles
son càrrech com per sa part ell sigua aparellat.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
sabbati intitulata ·XII· marcii
misatge, retulit
ell, de manament e provisió dels magnífichs jurats, jutges de les peytes,
haver manat a
de Romaní, que dins dos primervinents haja pagat tota la peyta deguda a
peyter de murs e valls de l’any
aquells serà rebuda qualsevol oferta dels béns del dit son principal per lo dit peyter fahedora.
D’EN JOHANOT ANDREU, PEYTER DE MURS
E VALLS, CONTRA MOSSÈN JOHAN DE THOUS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV· die
veneris intitulata ·XVIII· mensis marcii.
Al[s] molt honorables universes e se[n]gles oficials e loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran e presentades seran. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia és
comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en Johanot Andreu, col·lector de la
peyta de murs e valls any
de Thous, senyor del loch del Verger,
proppassat, com a detenidor e posehidor de un alberch en anquesta vila, e à
féssem pagar e a vós scriure ut
infra
de justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós maneu o intimeu al
dit mossèn Thous que dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que
per vós o cascú de vós manat o intimat li serà, haja pagat dita peyta e mesions, ab comissió
que passat lo dit termini, si requests ne serem, rebrem qualsevol oferta per lo dit peyter
fahedora. E no
dita ab jurament de no revocar [e] ab poder bastant de entrevenir en la present causa, ab
cominació que passat lo dit termini, si requests ne serem, li asignarem per casa citatòria, axí
com ara per lavors li asignam, les portes de la nostra cort, ab les quals seran fetes qualsevol
citacions e intimacions necessaris en la present execució. Los quals haurem axí com ara per
lavors dicernim e declaram ésser de tanta eficàcia e valor quant si personalment eren fets ab
lo dit mossèn Thous, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós e cascú de vós siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie ·XVIII· mensis marcii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·.
Postmodum vero die veneris ·XIII· mensis madii
anno predicto
honorables jurats comparech lo dit en Johanot Andreu, col·lector qui dessús, e presentà ad
aquells la letra responsiva del tenor següent:
"Als honorables los jurats de la vila de Gandia […]."
Deinde autem die lune ·XVI· mensis madii anno
predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
denant la presència dels dits honorables jurats comparech lo dit en Johanot Andreu,
col·lector de la dita peyta, e acusà la contumàcia al dit mossèn Johan de Thous, e requerí li
fossen asignades les portes de la cort de aquells, etc.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant quant era rebedora, etc., e
vista dita requesta, asignaren per casa citatòria les portes de la cort de aquells, a les quals
poguessen ésser fetes qualsevol citacions e manaments, los quals ells haurien axí com ara per
lavòs han ésser de tanta eficàcia e valor quant si personalment ab aquell eren fets, la lur
absència e contumàcia no obstant.
E no
dites portes.
Lo qual dit en Navarro, misatge,
retulit
intimat, etc., e en senyal haver fet una ralla a les dites portes, etc.
E en lo mateix dia, denant los dits honorables jurats comparech lo dit en Johanot Andreu e
posà la oferta del tenor següent:
"Com los deu dies donats
desuper
mossèn Johan de Tous sien pasats, per tal, en cuntumàcia del dit mossèn Johan de Tous,
Johan Andreu, menor, peyter de mu[r]s e vals, hofrí a la cort de vosaltres, jurats de la vila de
Gandia, juges de les peytes, un alberch com a béns de mossèn Johan de Tous, en contumàcia
de aquel, pusat en la dita vila com afronta ab cases d’en Pere Palau e ab cases de na Prats e
cases d’en Johan Andreu e ab dos care[r]s poplichs, la qual hoferta requir héser liurada al
coredor de la vostra cort que aquella córega sengon forma de fur."
E posada dita oferta, los dits honorables jurats reberen aquella, etc. E no
acomanaren aquella a
Lo qual dit en Johan de Mont, corredor, confessà.
Postmodum vero die lune ·XXIII· madii anno
predicto
retulit
lo dit alberch a loguer e no haver-hi trobat preu algú.
En lo mateix dia lo dit peyter requerí fos subastat a venda.
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, provehiren ésser subastat a venda.
Deinde autem die mercurii prima lo dit corredor
iunii
retulit
preu algú en dit alberch.
Die veneris ·XVII· iunii
lo dit corredor
retulit
Die iovis ultima iunii
lo dit corredor
retulit
Die lune ·IIII· iulii dicti anni
lo dit corredor
retulit
En lo mateix dia, denant los dits honorables jurats comparech lo dit peyter e [...]
D’EN JOHANOT ANDREU, PEYTER DE MURS E VALLS,
CONTRA LA SENYORA NA LORIÇA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
veneris intitulata ·XVIII· mensis marcii
Als molt honorables universes e se[n]gles oficials o loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia és
comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en Johanot Andreu, col·lector de la
peyta de murs e valls de l’any
dona Lorença de Loriz, de la ciutat de València, quinze sous e sis diners de peyta per terres
que poseheex en aquesta vila, ço és, dos fanequades de terra que foren de Cilim Parem e un
troç de terra que fon de Contrí e quatre fanecades de terra en lo teritori del Real e per un
olivar que fon de Calbet, e à
ut infra
instant e requirent vós e cascú de vós en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam
que en loch nostre e per nós maneu o intimeu manar o intimar façau a la dita noble que dins
deu dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat o intimat li
serà, haja pagat dites peytes, ab cominació que passat lo dit termini, si request[s] ne serem,
rebrem qualsevol oferta de les dites heretats per lo dit peyter fahedora. E no
manareu que dins los dits deu dies haja constituït procurador en dita vila ab jurament de no
revocar, ab cominació que passat lo dit termini, si requests ne serem, li asignarem per casa
citatòria les portes de la nostra cort, ab les quals seran fetes totes e qualsevol citacions,
intimacions e manaments en dita execució necesaris, e los quals haurem axí com ara per lavòs
havem, decernim e declaram ésser de tanta eficàcia e valor quant si personalment fóssem ab
la dita na Lorença de Loriz, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós e cascú de vós siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie ·XVIII· mensis marcii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
D’EN GUILLEM JOHAN FORÉS, ARRENDADOR DE LA
MERCADERIA DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
martis ·XXII· marcii.
Als molt honorables universes e sengles oficials o loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, en Johan
Guitart e en Francesch Castell, jutges ordinaris de les sises e inposicions de la vila de Gandia,
saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo magnífich en
Guillem Johan Forés, arrendador de la sisa de la mercaderia de l’any
afermat ésser-li deguts les quantitats de sisa següents:
primo
moro del loch de Beniflà,
Cozondet, moro qui era de Beniargó,
sous; ítem, per Maytet, moro de Beniargó,
Pardines,
scrivíssem ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent vós e cascú de vós en deute de justícia,
requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nosaltres façau prompta venda e
real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases de cascun dels dits deutors lo
preu dels quals baste a la quantitat per cascú de aquells deguda, les quals quantitats nos
remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia a la part, emsemps ab tres sous e quatre
diners a nostre scrivà pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos justs
treballs. Restituint-nos.
Dicta die
Instant lo mateix siser fiat
letra al balle de Beniopa per los següents:
ítem, lo fill de l’alamí,
ítem, Ilell, fill de l’alfaquí,
Dicta die
Instant lo matex siser fiat
letra al justícia de la Vall de Alfàndech per los següents:
primo
D’EN JOHAN FORTUNY, SISER DE LA MERCADERIA
DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
mercurii ·VI· mensis aprilis.
A l’honorable lo justícia de la vila de la Pobla de mossèn Aguilló, o a son lochtinent. De
nosaltres, en Johan Guitart e Francesch Castell, jutges ordinaris de les sises e inposicions de
la vila de Gandia, saluts e honor. En lo present dia és compa-
regut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en Johan Fortuny, arrendador de la sisa de la
mercaderia en los anys passats, e à afermat ésser-li deguts per en Bernat Celfa, vehí vostre,
deu sous de sisa, e per en Jacme Boscà
pagar e a vós scriure ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de
part nostra preguam que en loch nostre e per nosaltres façau prompta venda e real execució
de tants de béns mobles e semovents de les cases dels dits deutors lo preu dels quals baste a
la quantitat per cascú de aquells deguda, la qual nos remetreu per lo portador de la present,
emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la present, com axí plàcia
al dit siser, e fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-nos.
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER,
CONTRA RIGAUT
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
iovis ·XIIII· aprilis
honorables jurats comparech lo honrat en Anthoni Castellanos, col·lector de la peyta general
de tres diners de l’any
diners de peyta de un alberch que poseheex en la dita vila, e requerí los hi féssem pagar.
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, provehiren ésser manat al dit Rigaut que
per a l’endemà que manat li serà, haja pagat dita peyta, ab cominació que passat lo dit
termini, si requests ne seram (sic)
rebrem qualsevol oferta per lo dit peyter fahedora.
E en lo mateix dia en Johan Navarro, missatge,
retulit
dit Rigaut que pagàs dita peyta per a l’endemà, ab la cominació desuper inserta, qui respòs
segons relació del misatge que ell no posehia dita casa ab lo càrrech de la dita peyta. E
protestà que sos béns propis no y fossen obligats, ans venesen la dita casa.
Postmodum vero die sabbati ·XVI· mensis
aprilis
comparech lo dit peyter e posà la oferta del tenor següent: […].
E posada dita oferta, los dits honorables jurats dixeren que rebien aquella en tant quant era
rebedora e no en pus.
E no
Deinde autem die veneris ·XXVIIII· mensis aprilis
dicti anni
retulit
preu a loguer.
Provehiren a venda.
Deinde autem die lune ·XVI· madii anno
predicto
retulit
Porrogació per a demà.
Als molt honorables los jutges de les sises e imposicions de la vila de Gandia. De nós, en
Guillem Cabrera, batle de la vila de Cullera, saluts e honor. Enseguin e complin una letra
vostra a nós directa e en lo dia de ahyr per en Johan de Sent Johan presenta que
datum fuit in vestri curia sub die ·VI_a· presencium et
inffrascriptorum mensis et anni
en Johan Minyana, siser de peix de aqueixa vila, contra en Francesch Marquo, en Bernat
Moner e n’Antoni Cruanyes, vehins nostres, encontinent havem fet pagar als dits en
Francesch Marquo e a
en la dita vostra letra nomenades, ço és, al dit en Francesch Marquo huyt sous deu diners, e
al dit en Bernat Moner tres sous sis diners, les quals quantitats vos remetem per lo dit en
Johan de Sent Johan, portador de la present, signifficant-vos com havem fet pagar al dit en
Johan de Sent Johan ses dietes e lo vostre scrivà dells actes denant nós fets e de la present.
Quant a la quantitat e deute del dit n’Antoni Cruanyes, havem cessat de fer la execució en la
dita vostra letra requesta com encara la qüestió de aquell e del dit en Johan Minyana resta
inprovada segons en la dita vostra letra ho porets veure, que jatsia lo testimoni d’en Johan
Pelegrí diu que ell dix al dit n’Antoni Cruanyes: "veneu-li lo peix que us demana e dells
diners que [hauríets] a donar del peix, quant hagau venut, portau-los al dit en Johan
Minyana, siser, que ell vos possarà en comte los
que lo dit n’Antoni Cruanyes fos content de allò, ans diu que tot lo que ha dit e deposat lo
dit en Johan Pelegrí és ver e passa axí, emperò que ell may ho volgué promet[r]e. E diu que
per ço lo dit en Pelegrí en sa deposició no ha dit ni deposat que lo dit n’Antoni Cruanyes fos
stat content de fer compte dells
cessat de fer execució e menys remissió dells
del dit n’Antoni Cruanyes. Conexerets nós tota vegada vostres justes requestes enseguir e
complir, justícia ministrant. Datum Cuillarie die
·VIII· mensis iunii anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXXV_o·.
Paga al scrivà de la cort, per la part d’en Minyana, sis diners [...][...][...][...][...][...]
Al molt honorable lo justícia de la vila de Gandia, o a son lochtinent. De nós, en
Berthomeu Andreu, justícia de la vila de Algezira, saluts e honor. Enseguin e complin una
letra vostra a nós directa et die datum
huius
personalment impetrada de vostra cort a instància del peyter de aquexa vila contra la
honorable na Dalmaua, de aquesta vila, que datum
fuit in vestri curia
missatge de la nostra cort fes a la dita na
Dalmaua lo manament en vostra letra request, ab la cominació en aquella aposada. Lo qual
dit missatge, rebut lo dit manament retornat,
retulit
dita na Dalmaua per tota la present vila e no haver atrobat aquella per fer aquella lo dit
manament com stiga en la ciutat de Xàtiva monga. E axí us certifficam de les dites coses
offrint-nos prests tota hora vostres justes requestes enseguir e complir.
Datum Algezire ·VII· die iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·.
Paga al scrivà de la cort [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Paga al missatge [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[Do]ní a
Més doní al dit [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Més doní al dit per la [re]sponsiva [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A l’honrat lo justícia de la vil·la de Gandia, o a son lochtinent. De nós, en Janot de Sent
Feliu, donzel, justícia de la ciutat de València en lo civil, saluts e honor. En virtut de una
lletra vostra a nós directa e per en Johan de Sent Johan presentada, e contra los tudors e
curadors dels fills e hereus d’en Johan Valleriolla,
quondam
encontinent ab misatge de nostra cort havem fet fer lo manament e intimassió en vostra lletra
expresat de deu dies al magnífich en Pere Julià, tudor, e a
procurador de la viuda tudriu de sos fills, lo qual respòs que li donen trellat ab aparelament, e
que temps no li precórrega. E axí us sertificam de les dites cosses. Conexereu nós tota hora
prest fer per vós cosses tals e majors justícia mijansant.
Data Valencie ·XV· iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV·.
Paga per la present [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al porter [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Presentà a
Als molt honorables los jutges de les sises e imposicions de la vila de Gandia. De nós, en
Guillem Cabrera, batle de la vila de Cullera, saluts e honor. Enseguin e complin una letra
vostra a nós directa et die datum
huius
presentada que datum fuit in vestri curia sub die
·XVI_a· presencium et inffrascriptorum mensis et anni
, impetrada per l’onrat en Johan Minyana, siser e vehí vostre, contra en
Francesch Marquo, en Johan Renard, en Ber-
nat Moner, en Antoni Cruanyes e en Berthomeu Silvestre, vehins nostres, encontinent fem
penyorar de les cases de cascú d’ells, dits vehins nostres, exceptat d’en Berthomeu Silvestre
per lo que davall direm, penyores bastants a les quantitats a cascú de aquells pertanyents a
pagar en vostra letra contengudes. E com aquells pretenguen, ans affermen tenir bezcomte ab
lo dit en Johan Minyana, los havem feta asignació de quatre dies primersvinents e
peremptoris, que serà disabte primervinent per tot dia, dins los quals sien e compareguen
denant vós e cort vostra per pagar e satiffer al dit en Minyana lo que ab veritat se trobarà que
li deuen o posar rahons perquè fer no u degen, ab la cominació acostumada. E com los
noranta sous del dit en Berthomeu Silvestre sia deute de tornes o préstech e no de sisa, sobre
los quals lo dit en Minyana ha convengut aquell judicialment denant nós e cort nostra e ha
obtesa sa demanda, e no tenint béns lo dit en Berthomeu Silvestre teníem aquel pres a
instància del dit en Minyana en la presó comuna de la dita vila, lo qual, famegant per no fer-
li sos obs dèbitament lo dit en Minyana, com no li manàs donar sinó un pa tots jorns, aquell
ha trencat certs ferros de la presó e se n’és anat, e per ço havem cessat de fer la execució per
vós requesta. Conexerets nós tota vegada vostres justes requestes enseguir.
Datum Cullarie die ·XVII_a· mensis madii anno a Nativitate
Domini millesimo ·CCCCLXXXV_o·.
Paga al scrivà de la cort, dos sous sis diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Paga al missatge, sis diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Johan Pelgrí dix quant a Cruanyes que aquell dia que comprà lo peix de la barqua de Ortiz
per cert preu, lo qual no pagà, vené aquell dia cert peix per a esch a Pere Ortiz, peix per
peix a Ortiz, portau dits diners a Minyana, e com lo dit Ortiz li u derà a ell dit Minyana, vos
pasarà los
al dit Minyana, no
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER,
CONTRA MATHEU OLLER
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
iovis ·XIIII· aprilis
honorables jurats, jutges de les peytes, comparech lo honorable en Anthoni Castellanos,
peyter de la peyta general de tres diners de l’any
Matheu Oller dos sous e sis diners de peyta de una casa que poseheex en la vila. E requerí los
hi fésem pagar.
E los dits honorables, vista la dita requesta, provehiren ésser manat al dit
Oller que per a l’endemà que manat li serà haja pagat dita peyta, e obrat e refet lo dit
alberch, ab cominació que passat lo dit termini, si requests ne serem, rebrem qualsevol oferta
per lo dit peyter fahedora.
Dicta die
en Johan Garcia, misatge,
retulit
en Oller respòs, segons relació del dit misatge, que com ell no tingua béns de què pagar, com
tots li sien stats venuts per crehedors e per sa muller, que feya oferta de la dita casa.
Postmodum vero die sabbati ·XVI· mensis
aprilis
comparech lo dit peyter, e acusant la contumàcia al dit en Matheu Oller, féu oferta del dit
alberch.
E posada dita oferta, los dits honorables jurats reberen aquella en tant, etc., e acomanaren
aquella a Johan de Mont, corredor de les corts, que lo dit alberch subastàs primerament a
loguer a un any, e a tants que baste a pagar dites peytes e obrar e refer lo dit alberch com se
derroexqua, lo qual dit corredor confessà.
Deinde autem die veneris ·XXVIIII· mensis
aprilis
retulit
preu a loguer.
E per los dits honorables jurats, intants los dit peyter
(sic)
venda ab los càrrechs en la oferta specificats.
DE N’ANTHONI CASTELLANOS, PEYTER E COL·LECTOR
DELS CENSALS DEL REY, CONTRA LO POSEHIDOR DE
UN TROÇ DE TERRA QUE ERA DE IDA, DELLÀ LO RIU
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
iovis intitulata ·XIIII· aprilis
dits honorables jurats, jutges de les peytes, comparech lo honorable en Anthoni Castellanos,
peyter de la peyta general de tres diners de l’any
vila de l’any
de terra que és dellà lo riu, que era de n’Ida, co és,
del rey. E requerí los hi féssem pagar.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren ésser manat a la dona na
Francesca Cardeià, qui en l’any passat conreava dita terra, que per a l’endemà que manat li
serà haja pagat dita peyta e cens, ab cominació que passat lo dit termini, si request ne serem,
rebrem qualsevol oferta de la dita terra.
D’EN MARTÍ GALLACH, SISER DEL PEIX, CONTRA
BARATET, DE LA ALQUERIA DE MOSSÈN MARTORELL
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
iovis intitulata ·XIIII· aprilis.
A l’honorable lo balle de la alqueria apellada de l’Açoch, del magnífich mossèn Johan
Martorell. De mi, en Francesch Castell, jutge de les sises e inposicions de la vila de Gandia,
saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant mi e cort mia lo honrat en Martí
Gallach, siser del peix de l’any
aquexa alqueria, deu sous de sisa de peix, e à
ut infra
tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requir e de part mia pregue que en loch
meu e per mi façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de la
casa del dit Baratet lo preu dels quals baste als deu sous. Los quals nos remetreu per lo
portador de la present, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la
present, e fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-nos de vostre procehiment.
DEL SÍNDICH DE LA VILA CONTRA
FRANCESCH CASTELL, ALMODINER
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXV_o· die iovis ·XX· mensis aprilis,
instant en Johan Guitart, síndich de la vila de Gandia, per los magnífichs justícia e jurats fon
condepnat en Francesch Castell en donar e pagar promptament al dit síndich eo al cambrer
de la dita vila, aquelles
forments que acomanats li eren, etc.
E en lo mateix instant lo dit síndich féu oferta dels béns mobles.
Scripsió de béns de casa d’en Castell feta en lo damunt dia e
any.
Primo
la entrada: una taula ab sos petges; ítem, quatre scabeigs; ítem, un pagès; ítem, tres gerretes
buydes; ítem, una caxeta; ítem, un cànter de coure; ítem, tres canalobres de lautó; ítem, un
artibanch de dos caxons, vell; ítem, dos spases velles; ítem, una catifa.
En la segona entrada: primo
, dos botes; ítem, tres cocis; ítem, dos librells grans.
En la cambra: un lit de posts, màrfegua, matalaf blanch, traveser; ítem, un banch davant lo
lit; ìtem, una caxa; ítem, un cofre buyt ab una poqueta de lana; ítem, un cofre ab dos bolichs
de roba menuda e dos camises; ítem, mig cofre ab dos parells de çabates; ítem, un cofre buyt;
ítem, un lançol e un coxí de cap; ítem,
un cobritaula; ítem, un dall; ítem, una cervellera; ítem, un cofre launat ab melles e fruyta
sequa; ítem, un trespontí; ítem, un davantal davantlit; ítem, una stora de peus; ítem, un
cobricofre. Ítem, en la scala, dos sedaços e tres posts. Ítem, en lo celler, dos gerres de
cànters cascuna poch més o menys, ab vi; ítem, una gerra gran, buyda; ítem, cinch gerretes
buydes; ítem, quatre cànters vinaders. Ítem, en la cuyna, una caldera chicha; ítem, una paella
e giradora; ítem, uns ferres; ítem, una paella; ítem, unes graelles; ítem, tres asts; ítem, un
rostidor; ítem, una caldera gran; ítem, un coci gran e l’altre chich. Ítem, en lo corrall, una
concha de aram, foradada.
La qual roba fon acomanada a la muller del dit Castell ab jurament.
Testimonis Johan de Montalbà e Johan Garcia.
E a poch instant lo dit síndich requerí fos acomanada la damunt dita oferta de béns
mobles al corredor, etc.
E los dits magnífichs jurats, etc., acomanaren aquella a
corts, lo qual confessà.
Die veneris ·XXI· aprilis dicti
anni
de huy avant fos present a veure fer venda e real execució dels dits béns mobles, e
senyaladament cerquàs qui més preu donàs en lo vi, com hi donen
D’EN JOHAN MINYANA E MARTÍ GALLACH, SISERS
DEL PEIX, CONTRA AGOSTÍ E SISTERÓ, DE OLIVA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_quinto·
die sabbati ·XVI· mensis aprilis.
Al molt honorable lo justícia de la vila de Oliva, o a son lochtinent. De nosaltres, en Johan
Guitart e en Francesch Castell, jutges de les sises e inposicions de la vila de Gandia, saluts e
honor. En lo present dia són compareguts denant nosaltres e cort nostra los honrats en Johan
Minyana e en Martí Gallach, sisers del peix de aquesta vila, e àn afermat ésser-los deguts
primo
[…] Agostí, de aquexa vila,
vila,
ut infra
instants e requirents-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents
de les cases dels dits deutors lo preu dels quals baste a la quantitat per cascú de aquells
deguda, del qual nos remetreu, ço és, del preu dels béns del dit en Agostí los dits
sous, e del dit en Sisteró
pertanyents per la present, e fareu pagar lo portador de sos justs trebals. Restituint-nos.
[...] requerí ésser feta la letra del tenor següent:
"Als molt honorables universes e sengles oficials o loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo dia present és
comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en Johanot Andreu, col·lector de la
peyta de murs e valls de l’any
alberch en aquesta vila per aquell a nostra cort ofert com a béns del noble mossèn Johan de
Thous, senyor del loch del Verger, en lo qual alberch fins al present dia no s’í à trobat preu
algú, e à
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós maneu o intimeu manar o intimar façau al dit noble mossèn Johan de Thous
que dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadós aprés que per vós manat li
serà, haja dit o fet dir preu en lo dit alberch suficient e bastant a pagar les peytes degudes del
dit alberch, e obrar e refer lo dit alberch, ab cominació que passat lo dit termini, si requests ne
serem, farem prompta venda e real execució del dit alberch per aquell preu que s’í atrobarà, la
lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre procehiment com per vós e
cascun de vós siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie ·IIII· mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·."
Postmodum vero die iovis intitulata ·XXI· mensis
iulii
comparech lo dit en Johanot Andreu, peyter qui dessús, e presentà ad aquells la letra
responsiva del tenor següent:
"A l’honorable lo justícia de la vila de Gandia, o a son lochtinent. De nós, en Johanot de
Sant Pheliu, donzell, justícia de la ciutat de València en lo civil, saluts e honor. En virtut de
una letra vostra a nós directa e per en Johan de Sant Johan presentada, e contra mossèn
Johan de Thous inpetrada, que datum fuit in dicta
villa ·IIII· iulii anno infrascripto,
misatge de nostra cort havem fet fer lo manament e intimació de deu dies
ut in forma
mossèn Johan de Thous. E axí us certificam de les dites coses. Conexereu nós tota hora prest
fer per vós coses tals e majors justícia migançant.
Datum Valencie ·XV· iulii anno·LXXXV.
Presentà a
(sic)
Paga [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al porter [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Predictis die et anno
denant la presència dels dits honorables jurats comparech lo discret en
Berthomeu Codina, notari, e dix de paraula que com ell haja entés que la casa on ell stà se
ven per la cort dels dits honorables jurats, en la qual ell à posat alguns bastiments e portes per
a son ús, que protestava que venent-se dita casa ell puxa traure los dits bastiments e portes.
E los dits honorables jurats dixeren que li salvaven son dret si de justícia procehia.
Prefatis die et anno
denant la presència dels dits honorables jurats comparech en Johan de
Mont, corredor, et retulit
haver trobat en dit alberch
mossèn Jacme Guitart, prevere.
Porrogació per a demà.
Veneris ·XXII· iulii
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Sabbati ·XXIII· iulii
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Lune ·XXV· iulii
lo dit corredor
ídem. Porrogació per a demà.
corredor ídem. Porrogació per a demà.
Mercurii ·XXVII· iulii
lo dit corredor ídem. Porrogació per a demà.
Iovis ·XXVIII· iulii
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Veneris ·XXVIIII· iulii
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Sabbati ·XXX· iulii
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Lune prima augusti
lo dit corredor
retulit
Porrogació per a demà.
Martis ·II· augusti
ídem. Porrogació per a demà.
Mercurii ·III·
ídem. Porrogació per a demà.
Iovis ·IIII· augusti
ídem. Porrogació per a demà.
D’EN JOHANOT ANDREU, PEYTER DE MURS
E VALLS, CONTRA NA LEUNOR, MULLER
D’EN DIEGO GONÇALVEZ, SASTRE
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o·
die veneris ·XXVIIII· mensis aprilis
presència dels honorables jurats de la vila de Gandia comparech lo honorable en Johanot
Andreu, peyter de murs e valls de l’any
letra del tenor següent:
"Als molt honorables universes e sengles oficials e loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia és
comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honora-
ble en Johanot Andreu, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
afermat ésser-li deguts per na Leunor, muller d’en Diego Gonçalvez, sastre, habitador de la
ciutat de València, dihuyt sous de peyta de una casa que poseheex en la plaça de aquesta
vila, e à
infra
requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós maneu a la dita na Elionor, e
encara al dit Diego Gonçalvez, marit de aquella, que dins deu dies primervinents e
peremptòriament comptadós aprés que per vós manat li serà, hajen pagat dita peyta e
mesions, e obrat e refet dita casa, ab cominació que passat lo dit termini rebrem qualsevol
oferta per lo dit fahedora del dit alberch, e de aquell farem arrendament, promta venda e real
execució per obs de pagar la dita peyta e mesions e obrar e refer aquell. E no
manareu que dins los dits deu dies hajen constituït procurador en dita vila ab jurament de no
revocar, ab poder bastant de entrevenir en la present execució, ab cominació que passat lo dit
termini, si requests ne serem, los asignarem per casa citatòria, axí com ara per lavòs los
asignem per casa citatòria, les portes de la nostra cort, ab les quals seran fets qualsevol
intimacions, manaments e asignacions en dita causa necesaris. Los quals seran e aquells
haurem axí com ara per lavòs havem, dicernim e declaram ésser de tanta eficàcia e valor com
si personalment eren fets ab aquells, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos."
Postmodum vero die veneris ·XIII· mensis madii
anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_quinto·
denant los dits honorables jurats comparech lo dit en Johanot Andreu e
presentà ad aquells la letra responsiva del tenor següent:
"Als honorables los jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella. De nós, en
Jordi del Royo, notari, justícia civil de la ciutat de València tro en suma de
saluts e honor. Enseguint e complint una vostra letra a universes e sengles oficials directa et
en lo dia datum presenti
per lo honorable en Johanot Andreu a nós presentada que
datum fuit in dicta villa ·XXVIIII· aprilis proxime
lapsi
porter de la nostra cort, los manaments de deu dies en vostra letra contenguts a
Gonçalvez, sastre, e a na Elionor, muller de aquell, en vostra letra nomenats, e ab les
cominacions en vostra letra contengudes, sí e segons en vostra letra és ordenat, los quals han
respost que facen que
Conexerets nós tota vegada vostres justes requestes enseguir e complir justícia precedent.
Datum Valencie ·IIII· madii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXV_o·.
Paga als scrivans de la cort [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem, al porter [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
D’EN JOHAN MINYANA, SISER DEL PEIX DE L’ANY
L’ALFAQUÍ DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
lune ·II· madii.
A l’honorable lo balle […]. Al marge
esquerre:
Fiat
DEL PROCURADOR D’EN BERNAT SALELLES, SISER DEL
PEIX EN LOS ANYS
OMAR, ALAMÍ QUE ERA DE BENIETO
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
veneris intitulata ·VI· madii.
A l’honorable lo balle del loch de Benieto o a l’alamí […].
Al marge esquerre:
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXX_quinto· die sabbati intitulata septima madii
per los magnífichs en Johan Trilles, justícia; en Johan Ros, Johan Ramon,
Nicholau Çavila e Johan de Sant Johan, jurats de la vila de Gandia, de una part, e en
Nicholau Martíniz, payayre, de la part altra, fon concordat que la qüestió que entre aquells se
tracta a causa de la mula que lo magnífich en Luís Carbonel se’n portà a València, la qual li
fon furtada, fos sens despeses dicernida en sta forma: que los dits magnífichs justícia e jurats
e los qui presents foren juren quines paraules digueren en la sala de la dita vila quant lo dit en
Martíniz lexà la mula per al dit en Carbonel, e la deposició de aquells per mi, Bernat Astruch,
notari scrivà dels dits jurats, fos scrita en lo present libre de jurats, e pres trellat de aquella,
los dits justícia e jurats e lo dit en Nicholau Martíniz aguesen star a determenació de
l’advocat de la vila o de aquell juriste del qual se concordarien en la ciutat de València. Les
deposicions dels quals són les següents:
Et primo
lo dit honorable en Johan de Sant Johan, jurat en los damunt dits dia e any, jurà, etc., e dix
que essent ells dits jurats en la sala de la dita vila, trameteren per en Nicholau Martíniz, e que
vengut allí no li acorda si lo dit en Johan Ros li dix "Logau-nos la mula per a
preguà que loguàs la mula a
li feya. E àls no y sap.
En Nicholau Çavila, jurat en lo mateix dia e any, jurà, etc.,
et dixit
En Johan Ramon, jurat en lo mateix dia e any, jurà, etc.,
et dixit
En Johan Guitart, en lo mateix dia e any, jurà, etc., e dix que los dits jurats pregaren al
dit en Martíniz lexàs la mula a
Postmodum vero die lune ·VIIII· dicti mensis madii
et anno predicto ·LXXXV_o·
justícia, jurà, etc., e dix que lo dit en Johan Ros o en Johan Ramon, no li acorda qual dels
dos, enviaren a cridar a
València un home. E per quant la sua bèstia era parençosa, lo pregaven los lexàs la dita mula,
lo qual dit en Martíniz dix que en Barbaroga la tenia. Emperò, crehia seria aquella juç en la
vila, e que si venia que ell era content. Quant a la hora que la y loguaren e clogueren no y sap
res com no y fos.
Dictis die et anno
en Jacme Cardona jurà, etc., e dix que a ell no li acorda ab quines paraules
los dits jurats li logaren la mula. Emperò, que les sues intencions són que los jurats li logaren
la mula. E àls no y sap.
D’EN JOHAN MINYANA, SISER DEL PEIX,
CONTRA HÒMENS DE CULLERA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXV_o· die
lune ·XVI· mensis madii.
Al molt honorable lo justícia de la vila de Cullera, o a son lochtinent. De mi, en Johan
Guitart, menor, jutge de les sises e inposicions de la vila de Gandia, saluts e honor. En lo
present dia és comparegut denant mi e cort mia lo honorable en Johan Minyana, arrendador
de la sisa del peix e drets de la mar del present any
primo
Francesch Marquo, sis sous e tres diners; ítem, per Bernat Moner,
Anthoni Cruanyes,
Berthomeu Silvestre, noranta sous, tots vehins vostres, e à
scriure ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requir e de part
mia pregue que en loch meu e per mi façau prompta venda e real execució de tants de béns
mobles e semovents de les cases dels dits deutors lo preu dels quals baste a la quantitat per
cascú de aquells deguda. E per quant se diu lo dit en Berthomeu Silvestre ésser fugit de la
presó, e açò a gran causa e culpa del carceller, vos requir la execució que fer havíeu en los
béns del dit deutor aquella sia feta en los béns del dit carceller. E remetreu-nos los preus per
lo portador de la present, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per
la present, e fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-nos.
Deinde autem die lune intitulata ·XVI· mensis
madii anno predicto
comparech lo dit en Johanot Andreu, peyter qui dessús, e acusà la contumàcia als dits en
Diego Gonçalvez e Elionor, muller de aquell, e requerí los fossen asignades per casa citatòria
les portes de la cort de aquells.
E los dits honorables jurats, rebuda dita contumàcia en tant quant era rebedora e no en
pus, vista dita requesta, asignaren les portes de la cort de aquells per casa citatòria dels dits
en Diego Gonçalvez e muller de aquell, a les quals poguesen ésser fetes qualsevol citacions,
manaments e asignacions en dita execució necessaris, e aquells haurien, axí com ara per lavòs
han, ésser de tanta eficàcia e valor quant si personalment eren fets ab los dits Gonçalvez e
muller de aquell. E de fet manaren a Johan Navarro, misatge, fes la dita asignació a les dites
portes, lo qual dit misatge, haüt en si dit manament,
retulit
asignació e per senyal haver feta una ralla a lles dites portes, casa citatòria dels sobredits.
E en lo mateix dia, denant los dits honorables jurats, comparech lo dit en Johanot Andreu,
peyter qui dessús, e posà la oferta del tenor següent:
"Com los deu dies donats
desuper
Gonsalbes e a na Simona, muller de aliaquel
(sic)
cuntumàcia de aquells, Jonot Andreu, peyter de mu[r]s e vals, hofrir a la cort de vosaltres,
jurats de la vila de Gandia, com a béns de aquells, un alberch posat en la plaça, tengut sots
[directa] senyoria de na Tamarida a sens de vint sous cascuns anynys
(sic)
trenta_tres sous e quatre pagadós cascuns anys al[s] hereus d’en Johan Valleriola, confrontat
ab cases d’en Johan Martí e ab cases de Matheu Vidal e ab plaça. La qual hoferta requir ésser
liurada al coredor de vostra cort que aquella subaste segons forma de fur."
E posada dita oferta, los dits honorables jurats reberen aquella en tant, etc. E no
acomanaren aquella a
Lo qual dit corredor confessà.
Deinde autem die lune intitulata ·XXIII· mensis
madii anno predicto
retulit
preu algú en lo dit alberch.
Et tunc
dits honorables jurats, instant lo dit peyter, provehiren ésser subastat a venda ab los càrrechs
en la oferta specificats.
Deinde autem die mercurii prima mensis iunii
anno predicto
comparech lo dit en Johan de Mont, corredor qui dessús,
et retulit
trobat preu algú en lo dit alberch ab los damunt dits cens e recens, al qual
iterum
etc. E porrogaren.
Postmodum vero die iovis ·VIIII· mensis iunii anno
predicto
lo dit corredor et retulit
haver subastat contínua-
ment lo dit alberch e jamés hi ha trobat preu algú. Fon-li manat
ut supra
Deinde autem die sabbati ·XXV· mensis iunii dicti
anni
comparech lo dit corredor et retulit idem
semper
E en lo mateix dia, denant los dits honorables jurats comparech lo dit en Johanot Andreu,
peyter qui dessús, e requerí, puix preu no
que aquell fos subastat franch dels […] censals, e feta letra intimatòria
ut infra
"Al molt magnífich lo justícia civil de la ciutat de València, o a son lochtinent. De
nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. Per
lo honorable en Johanot Andreu, col·lector de la peyta de murs e valls de la festa de sant
Miquel proppassat, és stat ofert en dies passats a nostra cort un alberch en la plaça de aquesta
vila com a béns d’en Diego Gonçalvez, sastre de aquexa ciutat, e de na Launor, sa muller, ab
càrrech de
ab loïsme e fadigua e a recens de
als hereus d’en Johan Valleriola, de aquexa ciutat, segons en la oferta pus largament apar, lo
qual dit alberch molts dies se subastà ab los dits càrrechs, e jamés s’í à trobat preu algú. E no
solament les dites peytes no
dan del dit peyter e derroïment de aquesta vila. Lo qual dit peyter, comparent en lo dia de
huy denant nós e cort nostra, nos à requests a vós scrivísem
ut infra
instant e requirent en lo dit nom de peyter vós en deute de justícia, requerim e de part nostra
preguam que en loch nostre e per nós maneu o intimeu manar o intimar façau als dits hereus o
als tudós e curadós de aquells, o a lur legítim procurador, que dins deu dies primervinents e
peremptòriament comptadós aprés que per vós manat li serà, haja dit o fet dir en lo dit
alberch, ab los dits càrrechs, preu suficient e bastant a pagar les dites peytes e mesions e
obrar e refer lo dit alberch, ab cominació que passat lo dit termini, si request ne serem, farem
prompta venda e real execució del dit alberch franch dels dits
dels dits hereus […], la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós siam prests fer totes coses justes.
Datum Gandie ·XXV· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Die veneris ·XX· madii
Instant Johan Castell, flaquer, los magnífichs jurats provehiren a
e a
deseret del dit Castell, e senyaladament si trobaven pa portasen aquell.
A poch instant los dits Johan Garcia e Johan de Mont vengueren e aportaren de casa del
dit Xativí
DE MINYANA CONTRA FRANCESCH LORENÇ, CORREDOR
Die sabbati ·XXI· madii
Instant Johan Minyana, siser del tall del drap, en Johan Guitart, jutge de les inposicions,
condempnà a
drap tenat sens manifestar-ho al dit siser, lo qual troç lo dit siser tenia en manifest quant lo y
donaren.
Postmodum vero die lune ·VI· mensis iunii anno
predicto.
Al molt honorable lo justícia de la vila de Cullera, o a son lochtinent. De nosaltres, en
Johan Guitart e en Francesch Castell, jutges ordinaris de les sises e inposicions de la vila de
Gandia, saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo
honorable en Johan Minyana, siser del peix de aquesta vila, e à afermat ésser passats los
quatre dies e molt més per vós en loch nostre donats e asignats a
Bernat Moner, Anthoni Cruanyes e a
haguessen feta rahó al dit siser de les quantitats per aquell demanades o posades justes
rahons perquè pagar no
datum in vestri curia ·XVII· mensis madii proxime
lapsi
jornada no àn curat pagar ni menys al·legar perquè pagar no
scrivísem ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de
part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta e real execució dels béns
mobles per vós penyorats que basten a les quantitats per aquells degudes. Ço és, d’en
Francesch Marquo, sis sous e tres de principal, e per les mesions de l’altra letra
per les mesions de la present letra, per sa part,
d’en Bernat Moner, de resta, onze diners de principal, e per sa part de mesions de la altra
letra,
per n’Anthoni Cruanyes, onze sous. Ítem, per sa part de les mesions de la primera letra,
sou
lo dit Cruanyes al·legua que lo dit Minyana li à a pagar
vené a Pere Ortiz, havem pres sumària informació d’en Johan Pelegrí, mercader de aquesta
vila e home digne de fe, lo qual à jurat en poder nostre e à dit que stant ell dit Johan Pelegrí a
mar en loch del dit en Minyana, lo dit en Anthoni Cruanyes comprà peix de la barqua d’en
Pere Ortiz, lo dit en Ortiz lo preguà que li venés peix per a esch. E lo dit Johan Pelegrí dix al
dit Cruanyes:
"Veneu-li lo peix que us demana, e dels diners que haveu a donar del peix quant hajau venut,
portar-los heu al dit Johan Minyana, siser, e ell vos passarà en compte los
lo dit Cruanyes no haja portats los diners del peix al dit Minyana, per consegüent no és
obligat de passar-li los
principal e de sa part de les mesions. Les quals quantitats nos remetreu per lo portador de la
present, com axí plàcia a la part, e fareu pagar lo portador de la present de sos justs treballs.
Restituint-nos.
Postmodum vero die mercurii ·XXV· mensis madii
anno predicto
Johan Guitart, etc., jurats de la vila de Gandia e jutges de les dites peytes, comparech lo
peyter e dix que en lo dit alberch no s’í trobava preu a loguer ni a venda ab los càrrechs en la
oferta specificats, e requerí fessen denant ells venir lo corredor.
E los dits honorables jurats de fet feren denant si venir lo dit corredor e interrogaren aquell
si havia trobat preu algú en lo dit alberch a loguer o venda, lo qual dit corredor
loguer ni a venda.
Et tunch
lo dit peyter requerí fos feta la letra del tenor següent:
"Al molt honorable lo justícia de la vila de Alzezira, o a son lochtinent. De nosaltres, los
jurats de la vila de Gandia, saluts e honor. Per nós e cort nostra se ven e
sit e
nós e cort nostra per en Anthoni Castellanos, peyter de aquesta vila, ab càrrech de
sous
altres
vila. Lo qual dit alberch és stat subastat per lo corredor de nostra cort ab los dits càrrechs, e
jamés en aquell s’í à trobat preu algú. E per quant lo censal del clero de aquesta vila és
primer, és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo dit peyter, e à
scrivísem ut infra
. Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de
part nostra preguam que en nostre e per nós maneu o manar façau a la dita na Dalmaua que
dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà
haja dit o fet dir en lo dit alberch preu ab los dits càrrechs suficient e bastant a pagar les dites
peytes e mesions e obrar e refer lo dit alberch, ab cominació que passat lo dit termini, si
requests ne serem, farem prompta venda e real execució del dit alberch franch dels dits
diners censals del dit clero, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós sia[m] prest[s] totes coses justes fer.
Datum Gandie ·XXV· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXV_o·
Postmodum vero die iovis ·VIIII· mensis iunii anno
predicto
"Al molt honorable lo justícia de la vila de Gandia, o a son lochtinent. De nós, en
Berthomeu Andreu […]."
Deinde autem die sabbati intitulata ·XXV· mensis
iunii anno predicto
Als molts honorables universes e sengles oficials e loch de senyoria tinents dins regne de
València, als quals les presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la
vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia és
comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honorable en Anthoni Castellanos, col·lector
de la peyta general de aquesta vila, e de pauraula
(sic)
nostra datum in nostri curia ·XXV· mensi madii
proxime lapsi
Alzezira, instant e requirent el dit peyter, que en loch nostre e per nós manàs o manar fes a la
dona na Dalmaua, de la dita vila de Alzeria, que dins deu dies
tunch
hagués dit o fet dir preu suficient e bastant en un alberch de aquesta vila a nós e cort nostra
ofert per lo dit peyter com a béns d’en Matheu Oller, de aquesta vila, ab càrrech de
sous
altres
lo qual dit alberch a gran temps se subastà ab los dits càrrechs e jamés s’í à trobat preu algú,
ab la cominació e coses en dita letra contengudes. E aprés ésser-nos stat respost per lo dit
honorable justícia de la dita vila de Alzezira la dita na Dalmaua no ésser stada trobada en la
dita vila, ab letra responsiva datum in sui curia ·VII·
presentis mensis iunii
iterum
e cascun de vós ut infra
, per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de
part nostra preguam que en loch nostre e per nós maneu o manar façau a la dita na Dalmaua
que dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li
serà haja dit o fer dir preu suficient e bastant a pagar les peytes e mesions e obrar e refer lo
dit alberch ab los damunt dits
sous
(sic)
serem, farem prompta venda e real execució del dit alberch franch dels dits
diners censals de la dita na Dalmaua, la lur absència e contumàcia no obstant. Restituint-nos
de vostre procehiment com per vós e cascun de vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·XXV· mensis iunii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX_quinto·
CONCEJOS DEL AÑO 1486, 87 Y
1488
[…]
Dominica ·XXVI·
novembris
Lo magnífich procurador general.
Lo justícia.
En Francesch Balaguer, en Jacme Cardona, en Johan Trilles, en Johan Colomer; jurats.
Mossèn Torrella, en Johan Montalbà, en Salvador Andreu, en Matheu Salelles, en
Nicholau Çavila, en Miquel Mas, en Johan Rausell, en Jofré Jordà, en Berthomeu Pugeriol,
en Johan Ros, en Miquel Prats, en Bernat Roger, en Francesch Torres, en Johan Vilarnau, en
Auziàs Vilarnau, en Bernat de Corella, en Pere Martínez, en Stheve Andreu, en Johan
Ramon, en Jacme Struch, en Miquel Camarasa, en Anthoni Rovira, en Johan Tristany, en
Johan Minyana, en Johan Fuset, en Jacme Fuster, en Mateu Oller, menor; en Francesch
Castell, en Berthomeu Guitart, mestre Johan Liminyana, en Johan Roger, en Johan Castell.
Fonch preposat per lo dit magnífich procurador general que és stat avisat com ayr era stat
ajustat consell de consellers eo cert parlament en la sala, e entre les altres coses era stat
delliberat que no anàs algun oficial a fer reverència al senyor duch en València a despesa de
la vila, ans si los oficials hi volien anar hi anasen a despeses lurs, lo que a ell no sembla bé
ordenat, car si a despeses lurs hi havien anar per ventura no y irien, e no seria bo que lo
senyor stigués deu o
reverència. E tenia per bo que lo justícia e dos jurats hi anassen, e solament la vila los fes la
despesa, que no seria molta com en València lo senyor duch los faria la despessa.
E fon clos per tot lo dit consell que seria bé fet segons lo parer del dit magnífich
procurador, ço és, que anassen lo justícia e dos jurats a fer reverència al senyor, e que la vila
los fes la despessa no ab salari algú, e encara fessen la despesa a hun home que anàs ab ells
per a servir-los.
Sabbati ·XXV· novembris
Lo justícia.
En Francesch Balaguer, en Johan Trilles, en Jacme Cardona; jurats.
En Berthomeu Pugeriol, en Jacme Bosch, en Pere Tortotosa
(sic)
Cerdà, en Matheu Venrell, mestre Diego, en Johan Roger, en Jacme Bonvehí, en Guillem
Cabrera, en Matheu Salelles, en Pere Berthomeu, n’Anthoni Segarra, en Pere Pujol, en Johan
March, en Pere Lorenç.
Fonch preposat per lo jurat en cap que com no ignorasen com lo senyor devia aribar prest
en la vila, en quina manera lo deuen reebre e ab quines festes, e si seria bo que alguns anassen
a fer reverència al senyor de part de la vila. Fon clos per tot lo consell que sia feta crida que
tothom agrane e enrame cascú son enfront de casa, e que tinguen tres festes, e que sien
haguts juglars per a ballar les tres festes, e que sien mesos farons e alimares al campanar les
tres nits dels tres dies, e serien totes les campanes.
Los que dien e voten que y deuen anar ab son salari: en Francesch Balaguer, lo justícia, en
Matheu Salelles, Pere Pujol, en Trilles e en Jacme de Bonvehí.
Tots los altres, que és la major part del consell, clogueren que no y deuen anar sinó los
oficials e los que y volrran anar, cascú ab sa bossa, com tals despeses no plàcien al senyor
duch e axí u mostrà per los que y anaren quant vingué.
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general de murs e valls de
l’any
l’any passat, dotze liures que li són degudes de salari de justícia del dit any, restants de
aquelles quinze liures que li eren degudes del dit salari, com en lo dia de huy haja jurat en
poder nostre no haver haüt en tot lo dit seu any de calònies e percaços sinó o
(sic)
manament dell il·lustre senyor duch paguàssem dit justícia, car jatsia a molt temps la dita
vila no ha pagat dites quinze liures als justícies passats. Eren, emperò, pagats de les
xixantenes, les quals la vila tenia entre mans per lo empenyorament tenia de les rendes de
senyor. E com lo dit senyor duch se haja pres les rendes a sa senyoria pertanyents, entre les
quals són les dites xixantenes, emsemps ab los càrrechs toquants a senyor, cové a la dita vila
paguar dit salari de justícia. E perquè les dites dotze liures vos sien admeses en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XII· mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
[…]
De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don Johan
de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa, Benipexcar, l’Alqueria Nova e Benicanena. Com
los dits justícia e jurats, sabent que lo il·lustre senyor duch de Gandia té moltes quantitats
per a esmerçar a censal o censals, per evitar los grans despeses e dans que de cascun jorn reb
la dita vila, singulars de aquella e los de la contribució de aquella per rahó de les execucions
que de cascun jorn se fan [...]ontra la dita vila e singulars de aquella per aquelles persones
qui tenen censals carregats sobre dita vila, a les quals despesses la dita vila no sostendria si
axí y respon a diverses persones carregant a sa il·lustre senyoria e quitant a aquelles. E per
ço hajen pensat e deliberat de tenir consell per al dia de dilluns primervinent, que contarem
la dita vila e singulars de aquella e de la contribució de aquella carreguar dit il·lustre senyor
fins en suma de dotze mília sous censals, rendals e annuals per obs de luir e quitar altres tants
censals carregats per la dita universitat e singulars de la dita vila a diverses persones, e
supplicar sa il·lustre senyoria los vulla fer lo dit carregament. E essent delliberat per lo dit
consell ésser útil e beniffici de la dita vila, singulars de aquella e de la contribució de aquella
carregar a sa il·lustre senyoria los dits
tants censals que prenga la dita suma, per tal, per al dit dia conpareguen en la dita sala e en la
hora damunt dita per veure e deliberar si es útil e benefici de la dita vila, singulars e
contribució de aquella, per evitar dites despesses e dans, suplicar al dit il·lustre senyor duch
de les dites coses e carreguar a sa il·lustre senyoria los dits
annuals, si sa il·lustre senyoria ne serà contenta, per obs de luir e quitar altres tants censals
carregats a diverses persones per la dita universitat e singulars de aquella, ab cominació que si
no conparrà la dita vila e consell de aquella elegirà lo que
donarà conclusió en dit carregament, carregant al dit il·lustre senyor duch los dits
sous censals per obs de luir e quitar, com dit és, altres tants censals, los quals huy se fan a
diverses persones, puix sia deliberat en lo dit consell ésser útil e benefici de la dita vila fer
aquell dit carregament.
Mossèn Almúnia, mossèn Johan de Vich, mossèn Martorell, Benirredà, Beniargó,
Almoynes, mossèn Pujades, mossèn Balaguer, Calbet, en Ros, micer Albert.
Libre dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, que [entraren] a Pascua
de Cinquagesma de l’any ·MCCCCLXXX_sis· e finiran a Pascua de Cinquagesma de l’any
·MCCCCLXXX_set·.
Justícia: Miquel Sallelles.
Jurats: Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer.
Racional: Johan Guitart.
Scrivà: Bernat Astruch, notari.
[…]
Consellers del present any ·LXXX_sis· fets per los dits magnífichs justícia e
jurats de la dita vila.
Johan Guitart, Miquel de Belprat, Nicholau Antich, Johan Roger, Johan Ros, Johan
Ramon, Nicholau Çavila, Berthomeu Pugeriol, Jofré Jordà, Pere Tortosa, Francesch de
Valferosa, notari; Jordi Rovira, notari; Pero Pérez de Culla, notari; Steve Roger, notari;
Onofre Roiz de Corella, notari; Bernat Corella, notari; Berthomeu Guitart, Guillem Johan
Forés, Miquel Salelles, Jeroni Scrivà, Jacme Bosch, Bernat Pastor, Pere Palau, Johan
Alfonso, Pere Jordà, Bernat Martí, Pere Guitart, Martí Genís, Matheu Salelles, Bernat Roger,
Johan March, Johan Vilarnau, Pere Andreu, Matheu Vendrel.
[…]
CONSELLS DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo sexto die mercurii intitulata quinta mensis iulii
en la sala de la dita vila fon ajustat consell de consellers per fer electió de
una persona que comunicàs ab los cavallers e heretats en lo terme de Gandia a causa de les
peytes a les quals és stat comés per aquells voler tornar, axí com ans de ara havien acostumat.
E foren-hi los següents Al marge
esquerre:
e donà
jurats]:
Miquel Salelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Francesch Vallobar, Jacme Bosch, Guillem Johan Forés, Onofre Roiz de Corella, Pere
Andreu, Ausiàs Vilarnau, Bernat Pastor, Guillem Cabrera, Johan Roger, Jordi Rovira, Miquel
de Belprat.
E ajustat lo dit consell de consellers, fon preposat per lo magnífich en Francesch Balaguer,
jurat en cap, com era stat comés per alguns dels heretats que seria bo tinguesen parlament si
seria cosa més expedient a la vila tornar aquells en dita peyta o sisa. E aprés molts
parlaments, fonch deliberat que fos feta electió de dos honrades persones per comunicar ab
aquells, e del que haurien fet fessen relació al consell de la dita vila.
Foren elets en Francesch Balaguer, en Jacme Cardona e en Johan Trilles, o los dos de
aquells.
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXX·
sexto die mercurii vigesima sexta mensis iulii
sala de la vila de Gandia fon congreguat consell de consellers per mirar què
diferència dels heretats e de la vila sobre les peytes. En lo qual foren los següents:
Johan Roger, lochtinent de justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Johan Guitart, síndich.
Berthomeu Pugeriol, Salvador Andreu, Berthomeu Guitart, Guillem Johan Forés, Matheu
Vendrel, Jordi Rovira, notari; Luís Segarra, Miquel Prats, Nicholau Çavila, Johan March,
Johan Alfonso, Johan Ramon, Pere Guitart, Berthomeu Codina, notari; Johan Ramon
Dalmau, Johan Martí alias Fuset, Francesch de Valferosa, notari; Bonanat Fuster, Nicholau
Antich.
E ajustats los damunt dits consellers, fon preposat per lo magnífich en Francesch Balaguer
que en la juraderia passada fon taxada peyta a rahó de set diners ab certes condicions en la
tachació specificades. E com la vila tingua necesitat vigent, que seria necesari dita peyta se
exhigís, e què
Ítem, que la diferència dels heretats ab la vila se és alargada e és en gran dan de la vila,
perquè los porters vénen a càrrech de la vila, què
Fon clos per los dits consellers que, quant a la peyta de la vila, sia portat a consell general.
E quant als heretats, donaven poder als justícia e jurats que parlasen ab lo reverent mestre
Conill, qui era entrevenidor entre la vila e los heretats, lo qual era en la present vila, e del que
comunicarien o portasen a consell general.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI· die
sabbati intitulata ·XXVIIII· mensis iulii
la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta, convocat per veu d’en
Johan de Mont, trompeta, per veure e examinar què
vila per la peyta a sa part tachada, per la qual los dits heretats àn fermat de dret en la cort del
magnífich governador general del regne de València, e encara, per la part que toqua a la vila,
què
Mossèn Berthomeu Serra, procurador general.
Miquel Salelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer; jurats.
Johan Guitart, racional e síndich.
Miquel de Belprat, Johan Ramon, Bernat Pastor, Miquel Tamarit, Matheu Vendrel,
Berthomeu Guitart, Perot Martíniz, Johan March, Johan Vilarnau, Jacme Bosch, Bernat
Corella, Pere Jordà, Francesch Starqua, Berenguer Fitor, Johan Rausell, Nicholau Çavila,
Perot Bosch, Berthomeu Pugeriol, Salvador Andreu, Jacme de Bonvehí, Pere Andreu,
Anthoni Castellanos, Pere Aguiló, Johan Alcanyiz, Johan Martí, Steve Andreu, Johan
Andreu, major; Anthoni Fuster, Francesch Rostogo, Miquel Fortuny alias Borrumbada, Martí
Teroll, Jacme Melado, Berthomeu Livià, Bernat Noguera, Anthoni Millà, Jofré Bosch, Johan
Barbastre, Francesch Noguera, Johan Andreu, menor; Jacme Squerré, Martí Garcia alias dels
bous, Guillem Fitor, Nicholau Fitor, Johan Vermell, Jacme Astruch, Luís Tristany, Johan
Ramon Dalmau, mossèn Ausiàs Torella, cavaller; Johan Rausell, Anthoni Torró, Francesch
Vallets, Anthoni Çabater, Guillem Cabrera, Pero Pérez de Culla, notari; Francesch Tristany,
Johan Alfonso.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat
en cap, que en dies passats se celebrà consell general per lo que la vila va endarrer en lo
present any
contribució de aquella, [e] elegiren certs tachadós ab modificació que la part de la vila no
pogués ésser exhigida, ans se hagués a tornar a consell general perquè hi havia alguns deutors
del clos de la vila. E axí, los dits tachadós tacharen la peyta a rahó de set diners per liura
peytera, e en la part dels heretats de fet hi hagué ferma de dret. E axí se és discorregut
menegant-se certa concòrdia, e la part de la vila stà en sobresehiment, en forma que los
crehedós qui resten per consignar executen, e los deutes que són deguts a la vila són tals que
no se’n pot traure cosa alguna. Perquè par a ell, dit preposant, e a sos conpanyons, que la part
de la dita vila deu ésser exhigida en la forma tachada, per la necesitat vigent, e que encara
que y haja deutes àn a servir al quitament dels
exhegibles promptament segons la necesitat acompanya. E quant a la part dels heretats, que
puix per via de concòrdia levar no
en la ferma de dret denant lo governador perquè més promptament se expedexqua lo negoci.
E discorregudes per lo dit consell moltes coses concernents a la dita matèria, fon clos per
la major part del dit consell que no sia exhigida la dita peyta fins sien executats los dits
deutes, e de aquells sia feta pagua als creheedors. E si res fallirà, que
E perquè los deutors ab major diligència fossen executats, elegí la major part del dit
consell per comptadós, examinadós e execudós dels dits deutes los magnífichs justícia e
jurats, mossèn Ausiàs Torrella, cavaller; en Johan Ramon e en Guillem Cabrera, als quals lo
dit consell donà poder, etc., ab salari competent, etc.
E elegí lo dit consell per anar a València, per la diferència dels heretats ab la vila sobre la
dita peyta, lo magnífich en Johan Ramon Dalmau, donzell de la dita vila present. E aquell en
lo dit negoci fan síndich e procurador per a entrev[en]ir e fer part per la dita vila en lo dit
negoci. E generalment, etc., prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren.
E encontinent, lo magnífich mossèn Berthomeu Serra, cavaller, procurador general de la
dita vila, manà a tots los sobredits elets que a pena de
bo el] que lo dit consell los havia elets, etc., los quals dixeren eren contents, etc.
Testes
Johan de Mont, çabater, e Nicholau Martíniz, perayre, de Gandia.
E fetes e closes les dites coses per lo dit consell, tornant a examinar la necesitat de la vila,
fon tornat a discórrer tot lo dit consell. E perquè no
clos per lo dit consell que s’exhigixqua la dita peyta a la dita rahó dels dits set diners en la
part de la vila, e que lo col·lector qui serà haja a pendre a son càrrech tots los censals que per
los tachadors donats li seran, enaxí que si despeses venien sien a son càrrech. E que lo dit
col·lector, en lo principi de sa col·lecta, no puixa constrènyer de fer paguar tota la peyta
sinó a discreció [e] voluntat del senyor molt magnífich procurador general e dels magnífichs
jurats.
Testes predicti
.
E en lo dit consell, trobant-se en Guillem Soler e […] blader, guardians de la orta,
derelinquiren la guarda, puix salari no
E de fet lo dit consell constituí en salari de aquells dos guardians deu liures, ço és, sous
los dits guardians acceptaren, etc., e prometeren, etc., obligaren, etc.
Testes predicti
.
Die veneris ·XV· septembris anno a Nativitate
Domini millesimo ·CCCCLXXX· sexto
la vila de Gandia fon congregat consell de consellers per veure qui trametien a València a
continuar la fahena dels heretats, com axí tinguesen letra de micer Sart hi hanàs algú bé
instruït del dit negoci. En lo qual foren los següents:
Johan Roger, lochtinent de justícia.
Francesh Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona; jurats.
Johan Ros, Miquel de Belprat, Berthomeu Pugeriol, mossèn Ausiàs Torella, Geroni Scrivà,
Guillem Cabrera, Pere Guitart, Johan Ramon, Matheu Vendrel.
Fon clos anàs lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat en cap.
Anno a Nativitate Domini millesimo
quadringentesimo octoagesimo sexto die iovis intitulata vigesima octava mensis
septembris
congreguat consell general, donats albarans, etc., per fer electió de mustaçaf e cequiers. En
lo qual foren los següents:
Lo senyor mossèn Berthomeu Serra, procurador general.
Miquel Sallelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Pero Pérez de Culla, Johan Ramon, Jeroni Scrivà, Onofre Roiz de Corella, Bernat Pastor,
Johan Rausell, Anthoni Segarra, Jacme Bonvehí, Johan Martí, Jofré Bosch, Johan Castell,
Johan Roger, Jacme Miquel, Guillem Cabrera, Matheu Vendrel, Berthomeu Pugeriol, Bernat
Martí, mossèn Ausiàs Torella, Martí Genís, Johan Noguera, Pere Guitart, Jordi Rovira, notari;
Johan Tristany, Steve Roger, notari; Johan Alfonso.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat
en cap, que en tal dia se acostuma fer electió de mustaçaf e cequiers. E de fet manà a
de Mont, verguer, tragués la caxa de les elections.
E treta la dita caxa e uberta, fon tret lo sac de mustaçaf e posat en mans del dit en
Francesch Balaguer, e aquell ubert un [in]fant chich posà la mà dins lo dit sach de mustaçaf e
tragué un albarà, en lo qual fon scrit lo nom d’en Jofré Jordà. E per quant era deutor a la
cambra dels forments, per lo dit consell fon haüt per inpedit. E axí fon tret per lo dit chich
altre redolí, e fon atrobat ésser scrit en aquell lo nom d’en Matheu Salelles.
E axí mateix fon tret un redolí del sach de cequier de Verniça, e fon atrobat ésser scrit lo
nom d’en Pere Jordà.
Enaprés, los heretats delà lo riu entraren en lo archiu per fer electió de cequier, e posaren
en un barret los noms dels següents: Johan Rausell, Bernat Ros, Francesch Rostogo, Johan
Noguera, Johan Salelles, Jacme Miquel. E fon tret un redolí, en lo qual fon atrobat scrit lo
nom d’en Johan Salelles.
E axí, lo dit magnífich mossèn Berthomeu Serra, procurador general, donà a la dita vila
per mustaçaf del present any lo dit en Matheu Salelles, e per cequier de Verniça en Pere
Jordà, e cequier dellà lo riu en Johan Salelles.
E no
substituir, etc., prometeren, etc., obligaren, etc.
Gandie
Testimonis Johan de Mont, çabater, e Pere Andreu, perayre, vehins de la vila de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI· die
dominica octava mensis octobris
de Gandia fon congreguat consell de consellers per causa del forment de mossèn Carroç. En
lo qual foren los següents Al marge
esquerre:
Struch, notari scrivà de la sala]:
En Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Miquel Salelles, justícia.
Johan Trilles, Jacme Cardona; jurats.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ramon, Matheu Vendrel, mossèn Ausiàs Torella, en Pere
Jordà, en Miquel Caro, en Johan Rausell, en Guillem Johan Forés, en Nicholau Çavila, en
Pere Guitart, en Johan Rausell, menor; en Berthomeu Guitart, en Matheu Salelles, en Pere
Valls.
E ajustat lo dit consell fon deliberat que sia comprat lo forment de mossèn Carroç fins a
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die lune ·XVI· mensis octobris
Miquel Salelles, justícia; en Francesch Balaguer, en Jacme Cardona e en Johan Colomer, tres
dels jurats de la vila de Gandia, instant en Matheu Salelles, síndich, fet balanç de les coses
per a les quals se ha taxar la peyta apellada de murs e valls, taxaren dita peyta per al present
any
Al marge esquerre:
Steve Roger, notari, en loch de mi, Bernat Struch, scrivà.]
Testimonis Francesch Castell, aluder, e Bernat Òdena, laurador, de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die sabbati ·XXV· nove(m)bris
Gandia fon congreguat consell de consellers. En lo qual foren los següents:
En Miquel Salelles, justícia.
En Francesch Balaguer, en Johan Trilles, en Jacme Cardona; jurats.
En Berthomeu Pugeriol, en Jacme Bosch, en Pere Tortosa, en Berthomeu Guitart, en
Miquel Cerdà, en Matheu Vendrel, en Diego Martí, en Johan Roger, en Jacme Bonvehí, en
Guillem Cabrera, en Matheu Salelles, en Pere Berthomeu, en Anthoni Segarra, en Pere Pujol,
en Johan March, en Pere Lorenç.
[…]
Postmodum vero die lune intitulata decima octava
mensis decembris
congreguat consell general ab so de trompeta per veu d’en Johan de Mont, trompeta, e ab
convocació dels heretats, per deliberar si és més útil e expedient a la vila fer lo damunt dit
carregament, e si és més útil, fer aquell. En lo qual foren los següents:
Mestre Jacme Serra.
Mossèn Berthomeu Serra, procurador de l’il·lustre senyor duch.
Miquel Salelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Matheu Salelles, síndich.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ros, Johan Roger, Guillem Cabrera, Jofré Bosch, Francesch
Valls, Johan March, Miquel Camarasa, Jacme Bosch, Pere Andreu, Johan Colomer, Bernat
Noguera, Ausiàs Noguera, Martí Teroll, Steve Roger, Johan Ramon, Francesch Tosquà,
Francesch Tristany, Diego Martí, Matheu Miquel, Bernat Ros, Berenguer Fitor, Francesch
Costejà, Martí Garcia, Johan Martí, Johan Minyana, Nicholau Martíniz, Francesch Martíniz,
Pero Pérez de Culla, Jacme Squerré, Bernat Pastor, Guillem Pastor, Miquel Tosquà, Onofre
Roiz de Corella, Jordi Rovira, notari; Johan Vilarnau, Anthoni Torró, Anthoni Ros, Johan
Pinyol, Anthoni Millà, Berthomeu Livià, Anthoni Tosquà, Johan Tolrà, Guillem Fitor, Miquel
de Belprat, Jofré Jordà, menor; Francesch Garcia, Johan Barbastre, Johan Pelegrí, Galcerà
March, Nicholau Antich, Pere Vicent, Guillem Johan Forés, Jacme Rostoll, Johan Castell,
mossèn Ausiàs Torella, Jacme Fuster, Jacme Miquel, Steve Andreu, Bonanat Fuster, Andreu
Lobreguat.
Heretats
Don Pedro d’Íxer, senyor de les Almoynes e Benieto.
Mossèn Johan Tolsà, cavaller, senyor de Beniargó e Pardines.
Mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor de Piles, Rafalcineu, Beniamiz e
l’Alqueria de n’Abelló, e procurador de mossèn Johan de Vich.
Mossèn Jacme Balaguer, cavaller, senyor del loch de Rafalmau.
Johan Siurana, procurador de l’egregi don Johan de Cardona.
E dixeren que com ells tinguesen procuració los uns heretats del[s] altres, que ells hi eren
com a procuradors dels altres.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die veneris ·XV· decembris
Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta per veu de Johan de Mont,
trompeta públich, per veure e deliberar si és útil e expedient a la dita vila fer nou carregament
all il·lustre senyor duch de
o
quals la vila respon. En lo qual consell foren los següents:
Mestre Jacme Serra.
Mossèn Berthomeu Serra, cavaller, procurador de l’il·lustre senyor duch.
Miquel Salelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona; jurats.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ros, Jofré Jordà, major; Jofré Jordà, menor; Nicholau Çavila,
Johan Roger, Berthomeu Guitart, Bernat Pastor, Guillem Cabrera, Pere Andreu, Francesch
Valls, Bernat Corella, Pere Guitart, Martí Garcia, Guillem Fitor, Anthoni Millà, Anthoni
Çabater, Johan Ramon Dalmau, Ausiàs Noguera, Anthoni Ros, Johan Pelegrí, Miquel
Fortuny, Jordi Rovira, Pere Hauyr, Miquel Camarasa, Jacme Bosch, Galcerà March, Guillem
Pastor, Francesch Martíniz, Johan March, Jacme Astruch, Berthomeu Livià, Johan Barbastre,
Francesch Garcia alias dels bous, Nicholau Martíniz, Jacme Rostoll, Johan Fuster, Johan
Martí, Matheu Miquel, Ausiàs Mançanera, Johan Vilar, Anthoni Castellanos, Martí Terol,
Johan Çavila, Johan Traver, mossèn Ausiàs Torella, Miquel Tosquà, Diego Martí, Jacme
Noguera, Johan Minyana, Francesch Blaví, Johan Tolrà, Anthoni Colomer.
E ajustat tot lo damunt dit consell, fon proposat per lo magnífich en Francesch Balaguer,
jurat en cap, que sabent los justícia, sos conpanyons e ell, dit proposant, com lo il·lustríssim
senyor duch tenia grandíssimes quantitats per a esmerçar, han suplicat lo dit il·lustre senyor
duch que axí com hauria a esmerçar les dites quantitats en altres lochs, la volgués smerçar en
la sua vila per relevar aquella de tant grans vexacions com reportava per los crehedós de
aquella. E ultra que la vila seria fora despeses de porters e misatgeries, no responent a
crehedós fora la vila, seguir-se-hia
(sic)
vila, ço és, que en loch de anar cascuns anys a la ciutat de València tantes quantitats restarien
dins la dita vila, que és per a enrequir aquella dins molt pochs dies. E com sa il·lustre
senyoria, per lo amor principalment que porta a la dita vila, e aprés per los respectes damunt
dits, és stat content de smerçar en la dita vila tanta quantitat que la pensió ànnua baste a
dotze o quinze mília sous, fent-se emperò nou carregament a sa il·lustre senyoria per obs de
luir e quitar als altres creheedós ab pacte de succehir en los drets de prioritat e pocioritat de
aquells. E com ells, dits justícia e jurats, ne besaren les mans al dit il·lustre senyor duch, e
perquè tal carregament no
han convocat aquells per al dilluns primervinent, que
dembre, per deliberar si serà més útil e expedient fer dit carregament o no, e si
delibera ésser més útil, fer aquell dit carregament. E perquè venint lo dit consell general ja la
vila sia anticipada del negoci, han deliberat ajustar lo present consell general per notificar-li
dit negoci e mirar si és més útil e expedient fer dit carregament o no.
E feta dita proposició per lo dit en Francesch Balaguer, jurat en cap, e discorregut tot lo
dit consell general, fon clos concordantment per aquell
nemine discrepante
que besant les mans a l’il·lustríssim senyor duch dicernia e declarava ésser cosa molt útil e
profitosa a la dita vila fer dit carregament e squivar tantes despeses com los creheedós de
València cascuns anys feyen a la dita vila. E que en nom de Nostre Senyor Déu e de la sua
beneyta mare se faça dit carregament al dit il·lustre senyor duch e quitament als altres
creheedós, ab pacte que lo dit senyor duch succeexqua en los drets de prioritat e pocioritat
dels dits creheedós. E porroguaren per a fer dit carregament per al dilluns primervinent
perquè hi fossen tots los terratinents e heretats del terme de la dita vila.
E feta dita conclusió, lo reverent mestre Jacme Serra dix e notificà a tot lo general consell
com lo reverendíssimo
senyor vici_canceller de la sede romana, cardenal e bisbe de València,
portava grandíssima amor e afectió a la dita vila, e que sa reverendíssima senyoria li havia
scrit com stava molt enugada de cert avís que li era stat donat que la dita vila, en absència de
l’il·lustre senyor duch, era stada molt mal regida per los oficials de aquella, portant les coses
de la vila molt apasionadament e ab alguns desórdens, e que havien inposat una nova peyta
de set diners per liura e aquella co[n]vertien en sos usos en forma que lo poble anava molt
carreguat e enugat per los dits oficials. E perquè tals desórdens a sa reverendíssima senyoria
no li plaen, à manat a ell, dit mestre Jacme Serra, que s’entrametàs del dit regiment e miràs
quins greuges tenia lo poble dels dits oficials, e com la dita peyta se era inposada e si los
oficials abusaven de aquella, perquè en totes les dites coses se proveís.
E per ço lo dit mestre Jacme Serra, tenint lo damunt dit càrrech del dit reverendíssim
senyor cardenal, dix a tot lo poble e consell que sens temor alguna dels dits oficials, ço és,
del magnífich mossèn Berthomeu Serra, procurador general, justícia e jurats, als quals era
donat dit càrrech, e que sens vergonya alguna li volguessen notificar sobre los dits dos caps,
ço és, com los dits oficials àn regit e administrat la dita vila en absència de l’il·lustre senyor
duch, tots o algú de aquells, e si greuge algú tenen contra aquells per qualsevol causa, que lo
y notifiquen perquè totes les coses mal fetes tornen a loch. E segonament, la dita peyta si és
stada inposada ab voluntat del poble e si
aquella.
E rentades totes les dites coses per lo dit reverent mestre Jacme Serra, lo dit consell
concordantment nemine discrepante
cardenal de la gran amor e afectió que porta ad aquesta vila e recordar-se del poble de
aquella, dixeren que staven tots molt admirats de
tal avís ésser donat al dit reverendíssim senyor cardenal, car quant al primer cap del regiment
dels dits oficials, dixeren que tots emsemps e cascú per si en son ofici àn regit tant bé la dita
vila en absència de l’il·lustre senyor duch, e senyaladament lo dit magnífich mossèn
Berthomeu Serra, procurador general, qui ab tota aquella diligència que dar-se podia a tant
bé regit e administrat son ofici que tots ne resten molt contents e alegres, e que no y ha negú
que de ell ni dels altres oficials tingua clam algú, ans totes laós, e és-los greu que tal infàmia
sia stada levada a tals oficials qui tant bé han administrat. E per ço, tot lo dit consell notificà
la forma de son regiment, volent satisfer a aquella infàmia, tornant e restituint-los en sa bona
fama e loant-los de ses obres e actes de cascú en sos oficis, e senyaladament lo dit mossèn
Serra, qui axí en fets de particulars com de la universitat, ab molt gran plaer e diligència
contínuament ha treballat e ministrat justícia ab molta egualtat, e tots los altres oficials cascú
en son ofici.
E quant al segon cap de la peyta, dixeren que molts e diversos consells generals se eren
celebrats per rahó de la dita peyta, mirant e examinant si era necesària, e finalment fon vist
clarament aquella ésser necesària. E axí, ab voluntat de tot lo poble fon inposada per quant
era necesària. E los dits oficials no tenen alguna culpa en dita inposició de peyta, e que
menys abusen de aquella, per quant los col·lectors de aquella tenen ja ses pagues
consignades e limitades, e gens en aquella los dits oficials no y poden toquar ni hi toquarien
on fos a libertat d’els, per quant són persones que no han mester lo de la vila.
De totes les quals coses tot lo dit consell manà a mi, Bernat Astruch, notari scrivà del dit
consell, rebés carta pública, la qual per mi, dit notari, fon rebuda per haver memòria en
sdevenidor.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honrats en Francesch Costejà, laurador, e
en Johan de Mont, çabater, vehins de la vila de Gandia.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die veneris intitulata ·XXII· mensis decembris
sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de tronpeta per veu de Johan
de Mont, trompeta, e ab albarans donats, per a fer electió de justícia. En lo qual foren los
següents:
Mossèn Berthomeu Serra, procurador.
Miquel Salelles, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ros, mestre Johan Liminyana, Jordi Rovira, Johan Ramon,
Pere Guitart, Nicholau Çavila, Nicholau Martíniz, Francesch
Tristany, Johan March, Luís Segarra, Francesch Lorenç, Johan Pelegrí, Francesch Guasch,
Jacme Astruch, Guillem Cabrera, Johan Tristany, Jofré Jordà, menor; Pere Andreu,
Francesch Torres, Nicholau Antich, Francesch Castell, Pere Valera, Anthoni Genís,
Francesch Castell, Johan Garcia, Pere Hauyr, Anhoni Ros, Miquel Milà, Anthoni Tosquà,
Francesch Noguera, Anthoni Fuster, Bonanat Fuster.
E ajustat lo damunt dit consell, fon tret lo sach de la caxa, e un infant chich trech un redolí
del sach.
E fon atrobat en lo nom del redolí lo nom d’en Guillem Vich. E lo magnífich mossèn
Berthomeu Serra, procurador, donà per justícia per a l’any
Vich.
Postmodum vero die veneris ·XXVIIII· mensis
decembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o· septimo
en la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell de consellers per
veure què farien de les inposicions de la dita vila com no s’í troben arrendadós de present.
En lo qual foren los següents:
Guillem Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Jacme Cardona; jurats.
Mossèn Ausiàs Torella, Johan Ramon Dalmau, Johan Ros, Guillem Cabrera, Steve Roger,
Bernat Corella, Jacme Astruch, Miquel Salelles, Berthomeu Codina.
Preposà lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat en cap, que com en los arrendaments de
les sises principals no tinguen dites ni poden strènyer los arrendaments fins lo senyor duch
envie resposta de València per la fahena que
a qui ho acomanaran.
Fon deliberat les dites sises fossen acomanades a
és, a
Die veneris ·V· mensis ianuarii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX_o· septimo
vila de Gandia fon ajustat consell general ab so de trompeta per veu de Johan de Mont,
trompeta, per fer electió de racional, com per mort d’en Johan Guitart no y hagués racional.
En lo qual foren los següents:
Guillem de Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Johan Ramon Dalmau, Johan Ramon, Steve Roger, Onofre Roiz de Corella, Berthomeu
Pugeriol, Johan Ros, Johan Tristany, Johan Barbastre, Guillem Cabrera, Berthomeu Codina,
Bernat Roger, Francesch Valls, Pere Andreu, Berthomeu Guitart, Bernat Pastor, Francesch
Torres, Anthoni Ros, Bernat Ros, Bernat Yvanyes, Johan Rausell, menor; Berthomeu Livià,
Johan Andreu, major; Gui-
llem Johan Forés, Jeroni Scrivà, Jofré Jordà, menor; mossèn Francesch de Pintor, cavaller;
Pere Jordà, Johan Castell, Johan Tolrà, Matheu Salelles, Jacme Squerré, Guillem Johan Forés,
mossèn Ausiàs Torella, Francesch Castell, Francesch Tosquà, Nicholau Antich, Jacme
Bonvehí, Jofré Bosch.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat
en cap, que per mort de l’honorable en Johan Guitart no y ha racional, e principien los
comptes dels anys passats. E bonament fer no
electió de racional, etc.
E discorregut tot lo dit consell, concordantment
nemine discrepante
feren electió de racional a tres anys primervinents del magnífich en Johan Ramon Dalmau,
present en lo dit consell e acceptant, etc. Al marge
esquerre:
E feta dita electió, fon preposat al dit consell per lo dit magnífich en Francesch Balaguer,
que ell e sos conpanyons àn tractat de
dadós de la Vall. E que finalment ne volen a
compraran e a quin for.
Fon clos hajen mostra del forment. E si par als justícia e jurats, que
dels dits
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXX·
septimo die dominica septima mensis ianuarii
sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta per veu de Johan
de Mont, per veure e deliberar si aumentarien alguns drets de la dita vila, com los drets no
basten als censals, e quin dret augmentarien. En lo qual foren los següents:
Lo magnífich mossèn Berthomeu Serra, procurador general.
Guillem de Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona; jurats.
Matheu Salelles, síndich.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ramon, Miquel Salelles, Salvador Andreu, Onofre Corella,
mossèn Ausiàs Torella, Guillem Johan Forés, Pere Tortosa, Johan Ros, Jeroni Scrivà, Johan
Roger, Bernat Segarra, Ausiàs Arnau, Jacme Noguera, Pere Vicent, Johan Martínez,
[Anthoni] Milà, Johan Tolrà, Nicholau Martíniz, Pere Guitart, Pere Jordà, Steve Roger, Jofré
Jordà, menor; Berthomeu Guitart, Bernat Pastor, Guillem Cabrera, Nicholau Antich, Pere
Andreu, Berthomeu Ribera, Martí Garcia, Matheu Vidal, Miquel Caro, Johan Castell,
Francesch Martíniz, Johan March, Johan Minyana, Anthoni Ferrando, Simó de Nugerio,
Johan Rausell, major; Jofré Bosch, Francesch Rostogo, Miquel Tosquà, Francesch Tosquà,
Anthoni Ros, Martí Terol, Pere Garcés, Johan Martí, Johan Barbastre, Francesch Garcia, Pere
Valera, Ausiàs Noguera, Jacme Blaví, Ausiàs Mançanera, Jacme Squerré, Francesch Tristany,
Jacme Fuster, Luís Segarra, Berenguer Fitor, Anthon[i] Blasco alias Malfrayre, Francesch
Noguera, Francesch Costejà, Pere Camarasa, Johancho d’Arnani, Pere Pujol, Andreu
Lobregat, Anthoni Monroig, Bernat Cos-
tejà, Johan Arnau, Matheu Miquel, Anthoni Tosquà, Berthomeu Livià, Guillem Fitor.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die mercurii ·VII· febroarii
Gandia fon congreguat consell general per deliberar sobre les letres que lo il·lustre senyor
duch havia tramés, registrades en un consell de consellers celebrat en lo dia de hayr. En lo
qual foren los següents:
Lo magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Guillem Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Berthomeu Pugeriol, Jofré Jordà, Guillem Johan Forés, Francesch Torres, Bernat Corella,
Matheu Aparici, Simó de Nugerio, Jacme Rostogo, Anthoni Ros, Miquel Fortuny, Guillem
Scrivà, Francesch Vallets, Salvador Andreu, Francesch Guasch, Jofré Bosch, Johan Moyà,
Francesch Valls, Jacme Bosch, Pere Camarasa, Nicholau Çavila, Miquel Caro, Johan Castell,
Pere Andreu, Jordi Rovira, notari; Pere Jordà, Guillem Cabrera, Johan Martí, Francesch
Tosquà, Francesch Castell, Anthoni Pagès, Miquel Prats, Pere Pujol, Matheu Salelles,
síndich; mossèn Ausiàs Torella, Onofre Roiz de Corella, Jeroni Scrivà, Bernat Noguera,
Francesch Starqua, mossèn Francesch de Pintor, cavaller; Martí Genís, Ausiàs Mançanera,
Jacme Civera, Francesch Noguera, Jofré Jordà, menor; Steve Roger, notari; Bernat Martí,
Johan Vilarnau, Ausiàs Vilarnau, Jacme Dieguo, barber.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die veneris intitulata decima sexta mensis febroarii
los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila, manaren ésser fetes les cedes del tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich en
Pere Arnau, balle del loch de Belreguart e dels altres lochs de l’il·lustre senyor duch de la
dita vila, que per a dimecres primervinent en huyt dies, que
mes de febrer, sia e conparegua en la sala de la dita vila de matí a les huyt hores per fer
balanç de les entrades e exides de la dita vila del present any
alguna cosa anara endarrer donar forma per quina via se paguarà. Ab cominació que si no y
serà, la dita vila e con-
sell de aquella farà dit ballanç e cerquarà forma en paguar si alguna cosa la dita vila anara
endarrer, la lur absència e contumàcia no obstant.
Datum Gandie ·XVI· mensis febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
"De part etc. Intimau e notificau a l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de
Beniopa, Benipexcar, lo Real e la Alqueria Nova, o a son procurador, balle o alamí, que
etc."
"De part etc. Intimau e notificau al noble don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de les
Almoynes e de Benieto, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller,
senyor dels lochs de Beniargó e de Pardines, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs
de Piles, Beniamiz, Rafalcineu e la Alqueria de n’Abelló."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Jacme Balaguer, cavaller, senyor
del loch de Rafalmau."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor
del loch de l’Açoch, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich en Johan Ros, senyor del loch de
Daymuç."
"De part etc. Intimau e notificau a la magnífica na Yolant Tamarit."
"De part etc. Intimau e notificau a la magnífica na Ysabel Çanoguera, senyora del loch
de Benieto Sobirà, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich del
capítol de la Seu de València."
"De part etc. Intimau e no[ti]ficau al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor
del loch de Xaraquo, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich micer Miquel Albert, senyor del loch de
Palmera, etc."
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXI·
mensis febroarii anno predicto
verguer,
cedes als dessús dits heretats o a sos balles o alamins.
Post hec vero die mercurii intitulata ·XXVIII·
mensis febroarii anno predicto
Gandia foren ajustats per la rahó dessús dita los infrasegüents:
Guillem de Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Matheu Salelles, síndich.
Salvador Andreu, Galceran Fàbregues, Berthomeu Pugeriol, Johan Ramon, Johan Ros,
mossèn Ausiàs Torella, Johan Tristany, Johan Rausell, Francesch Guasch, Bernat Roger,
Galcerà March, Miquel Caro, Pere Guitart, Francesch Castell, Guillem Pastor.
Heretats
Beltran de Sant Martín, procurador de l’egregi don Johan de Cardona, e per don Pedro.
Bernat Salelles, balle del magnífich mossèn Johan Tolsà.
Guabriel Soler, balle del magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Johan Quoque, balle de micer Miquel Albert.
March Guayta, balle de mossèn Bernat Almúnia.
Abdal·là Rocotí, alamí de la magnífica na Ysabel Çanoguera.
E ajustat lo dit consell, en Matheu Salelles, síndich, acusà contumàcia als absents heretats,
etc.
E los dits honorables jurats reberen, etc.
E per no tenir conpliment de gent e per ésser primer dia de Quaresma, porroguaren lo dit
consell per a demà de matí a les huyt hores, ab les cominacions acostumades.
Postmodum vero die iovis prima mensis marcii
anno predicto ·MCCCCLXXXVII_o·
vila de Gandia fon congreguat lo damunt dit consell general ab so de tronpeta per veu de
Johan de Mont ut moris est
, per la rahó contenguda en les cedes damunt specificades. En lo qual foren
los següents:
Guillem de Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Matheu Salelles, síndich.
Salvador Andreu, Jeroni Scrivà, Onofre Roiz de Corella, Jacme Bosch, Guillem Cabrera,
Johan Tristany, Francesch Valls, Ausiàs Vilarnau, Johan Colomer, major; Nicholau Antich,
Simó de Nugerio, Steve Roger, Berthomeu Pugeriol, Nicholau Çavila, Jacme Bonvehí, Jacme
Fuster, Francesch Noguera, Miquel Caro, Tristany Daroqua, Bernat Pastor, Pere Jordà,
Nicholau Fitor, Diego Martí, Leonart Durà, Perot Martíniz, Pero Pérez de Culla, Jofré Jordà,
menor; Bonanat Fuster, Pere Noguera, Galcerà Fàbregues, Johan Minyana, Pere Andreu,
Johan Castell, Johan Andreu, Francesch Fitor, Johan Valls, Johan Barbastre, Matheu Vidal,
Anthoni Millà, Johan Martí, Berthomeu Livià, Jacme Squerré, Miquel Salelles, Francesch
Tristany, Francesch Guasch, Bernat Roger, Jofré Bosch.
Heretats
Beltran de Sant Martín, procurador de l’egregi don Johan de Cardona e de don Pedro,
segons dix.
Bernat Salelles, balle de mossèn Johan Tolsà.
Guabriel Soler, balle de mossèn Guillem Ramon Pujades.
Abdal·là Rocotí, alamí de na Ysabel Çanoguera.
E ajustat lo damunt dit consell, toquades nou hores lo honorable en Matheu Salelles,
síndich de la dita vila, acusà contumàcia als absents.
E los dits honorables jurats dixeren que rebien aquella
si et in quantum.
E de fet, lo magnífich en Francesch Balaguer, jurat en cap, dix e preposà que a instància
del síndich de la dita vila són stats convocats los heretats del terme e ajustat lo present
consell general per veure e examinar les entrades e exides de la dita vila del present any
com se traurà. E perquè les entrades e exides més specificadament se mostrasen, manà lo dit
en Francesch Balaguer a mi, Bernat Astruch, notari scrivà del dit consell, legís les entrades e
exides de la dita vila, les quals per mi, dit notari, foren lestes en presència del dit consell. E
són les següents:
ACÍ APAREN LES ENTRADES DE LA VILA DE GANDIA PROCEHIDES DELS
ARRENDAMENTS DE L’ANY
Primo
lo arrendament de la sisa del vi a
[...]
Ítem per la sisa del peix a
[...]
Ítem per la sisa de la mòlta a
[...]
Ítem per la sisa de la mercaderia a
[...]
Ítem per la sisa del drap a
[...]
Ítem per la sisa de la carn a
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per la taula de la vila a
Ítem per lo almodí a
Ítem per la gabella de la sall a
[...]
Ítem per la peyta de murs e valls que
Sumen totes les entrades de la vila fora lo diner de la carn, que no entra en compte ab la
vila e los heretats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
ACÍ APAREN LES EXIDES DE LA VILA DE GANDIA
DE L’ANY
Primo
per los censals ordinaris e antichs de la vila [...].
Ítem per les àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per les obres del mur derroquat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’il·lustríssim senyor duch per la peyta que ordinàriament a sa senyoria se pagua,
Ítem per la cena al dit senyor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per los cens de la carneceria [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per la leuda [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per la gabella de la sall [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als quatre jurats per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’assessor del justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de jurats per tots sos salaris [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...] ————————————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari de verguer e relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als portalers [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als guardians [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mesurer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops de ponts e camins generals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem scurar les cèquies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mestre de gramàtica [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al metge una terça, com sia revocat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem festa de Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per la torre dels entramesos al qui la té en custòdia [...][...][...][...][...]
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al cirurgià [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sonador de l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
—————————
Ítem als jutglars de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem cera al cor de Déu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem sermonador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem la mesió de les dones del partit en la Setmana Sancta [...][...][...]
Ítem lo present del procurador e oficials [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’advocat de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...] ———————————————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Sumen les exides [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Sumen les damunt entrades [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Va endarrer la vila ab los heretats per al present any
[...]
Per als quals se ha de taxar peyta, lo col·lector de la qual costarà lo menys [...][...]
[...]
Ítem taxadós e libre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Enaxí que anaria endarrer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E sens les damunt dites partides la vila à de paguar al cardenal de Mont_real
alenar lo diner de la carn, qu
(sic)
[...]
Al marge esquerre:
post
daval de la present plana en signo.]
Ítem lo boval·lar, vint_e_cinch liures [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem se a donar forma en les rates dels censals quitats, que sumaran pus de
Postmodum vero eodem instanti et eadem die que
conputatur prima mensis marcii anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX·
septimo
dits justícia e jurats de la vila de Gandia e del dit consell lo honorable en Beltran de Sant
Martín, dient-se procurador de l’egregi don Johan de Cardona e dels nobles e magnífichs
altres heretats del terme de la dita vila, e presentà als dits justícia e jurats la scriptura del
tenor següent:
" Iesus
Pervengut és a notícia dels egregi noble e magnífichs heretats dins los térmens generals de
la vila de Gandia, los quals tenen lochs en lo dit terme, que per los honorables jurats és stat
provehit que per al dimecres propvinent los dits egregi noble e magnífichs heretats sien e
compareguen en la sala de la vila de Gandia per veure e examinar lo balanç dels censals que
fa la dita vila, en altra manera en contumàcia de aquells serà feta la dita examinació, volent-
ho haver dit segons se conté en la dita provesió o manament, la qual examinació no s’ha de
fer per vosaltres, honorables jurats qui sou la una part, e seria dura cosa que la part fos jutge.
E axí lo dit manament com a nul·le et
nuillit
quatinus de facto processit.
E per ço tots los dits egregi noble e magnífichs heretats dins los dits térmens
generals de la dita vila, axí per ells com per sos vasals, requiren que lo dit manament sia
revocat e que aquell se faça per jutge competent e no per la part, quant més que lo dimecres
pus propvinent serà lo primer dia de Quaresma e de matí tot bon crestià pren cendra hon misa
e entén en bé principiar la Quaresma. E axí tal provisió o manament no
matí. E de altra part, per a fer la dita examinació se ha de veure cascun censal
ab origine
causa se carreguà, e si la dita causa concernex benefici de tot lo terme, car en altra manera no
és posible saber si los terratinents e los senyós dels dits lochs e los vasals que habiten en
aquells hi són tenguts a contribuir. Per tal et
alia
per los sguarts sobredits, axí per ells com per sos [vasalls] sia revocada la dita provisió o
manament. En altra manera protesten de negació de justícia, de nul·litat de actes, e a cautela
ne demana correctió ab adjunt assessor a les parts no sospitós. E a cautela diu que u recorre a
la cort del magnífich governador iter ad illum
arripiendo.
tots sos drets, requerint de
premissis
E presentada dita scriptura, fon interroguat migançant jurament lo dit Sant Martín qui
havia ordenada dita scriptura. E dix que lo magnífich micer Miquel Dalmau, doctor en leys
de la ciutat de València.
E de fet, los dits honorables justícia e jurats dixeren que rebien la dita scriptura en tant
quant era rebedora e no en pus. E no
present era, farien justícia en lo dit feyt.
E encontinent, lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, eo lo discret en
Pero Pérez de Culla, notari, en loch de aquell, dix quant al que
heretats que lo manament ad aquells fet per los dits magnífichs justícia e jurats no
per aquells, per quant al·leguen que los dits jurats són part, dix lo dit síndich que los dits
justícia e jurats són jutges en tal causa, e que ell dit síndich és la una part e los heretats l’altra,
e que axí com a jutges àn bé fet dit manament. E quant al segon cap de la dita scriptura, aon
se diu per part dels dits heretats que lo dit consell e examinació de balanç no
al primer dia de Quaresma per los christians star occupats en principiar en bé obrar,
dix lo dit síndich que ja s’í és provehit que se
dita scriptura, aon se al·legua per part dels dits heretats que per a fer dit balanç se ha de
veure ab origine
los carreguaments dels censals, lo que per a dit dia bonament veure no
podia, diu lo dit síndich que tots los censals dels quals la vila posa en exida són de molt gran
temps vist per los dits heretats e per la vila, e los dits heretats àn pagat e acostumat paguar en
aquells sens contradictió alguna. E són tant notoris que en molt poch temps se pot veure. E
per ço requerí los dits honorables justícia e jurats, que no obstant la scriptura per part dels
dits heretats posada, enanten a fer dit balanç per donar rahó als creheedós censalistes, los
quals no conporten dilació, e per a les altres necesitats de la dita vila.
De totes les quals coses axí lo dit en Beltran de Sant Martí, en lo nom qui dessús, com lo
dit síndich, requeriren carta pública, la qual per mi, Bernat Astruch, notari, los fon rebuda.
Presents per testimonis foren a les dites coses lo honrat en Bernat Roger, sastre, e en Johan
de Mont, çabater, vehins de la vila de Gandia.
E en lo mateix instant, los honorables en Bernat Salelles, balle del magnífich mossèn Johan
Tolsà, e en March Guayta, balle e procurador del magnífich mossèn Bernat Almúnia, e en
Johan Quoque, balle e procurador del magnífich micer Miquel Albert, dixeren que per sos
principals volien haver dit e posat lo contengut en la scriptura per lo damunt dit en Beltran
de Sant Martí posada per part de l’egregi don Johan de Cardona.
E en lo mateix instant, lo honorable en Gabriel Soler, balle del magnífich mossèn Guillem
Ramon Pujades, cavaller, presentà als dits magnífichs justícia e jurats la scriptura del tenor
següent:
"En Gabriel Soler, balle del loch de Piles e de les alquaries d’en
(sic)
n’Abelló, e procurador del magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, senyor de aquelles,
diu en lo dit nom que ell no té cregut ne creu axí sumàriament lo balanç per al qual és
convocat lo present consell se puxa fer, com sia bé mester mirar en aquell e examinar los
censals e càrrechs en los quals los heretats en los térmens generals de la vila de Gandia de
dret e justícia deuen contribuir. E axí és necesari temps oportú e congruent, lo qual ab
voluntat de tots se prengua, perquè vists los càrrechs de la dita vila, en los quals deuen
contribuir los heretats e vasalls de aquells, e les entrades de la dita vila, e axí lo ballanç se
farà e porà fer bé e legítimament. E si altrament ho voldreu fer, diu e expressament protesta
per lo dit magnífich principal seu que no consent, ans expressament dissent en tot lo que
fareu e de tots dans, mesions e despeses que
magnífich governador del regne de València eo la on pus útil li serà, axí com de present emet
lo dit recós iter arripiendo.
Requerint per vós, en,
notari scrivà del present consell, ans de procehir altra deliberació, li rebau carta pública, com
de les dites coses recorre e emet lo dit recós."
E posada la dita scriptura, fon interrogat migançant jurament qui havia ordenada dita
scriptura. E dix que lo honorable e discret en Anthoni Barreda, notari de la ciutat de
València.
E no
rebedora e no en pus. E que hoyt lo síndich de la dita vila farien lo que de justícia proceheex.
E de fet, lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, eo lo discret en Pero
Pérez de Culla, notari, en loch de aquell, dix que a la dita scriptura responia lo que ja ha dit
en la scriptura posada per part de l’egregi don Johan de Cardona.
De totes les quals coses, axí lo dit en Guabriel Soler com lo dit síndich requeriren carta
pública, la qual per mi, Bernat Astruch, notari scrivà dels dits magnífichs jurats, los fon
rebuda.
Presents per testimonis foren los dits honrats en Bernat Roger, sastre, e en Johan de Mont,
çabater, vehins de la vila de Gandia.
E de fet, los dits honorables justícia e jurats, vistes les scriptures per part dels dits heretats
posades e hoyt lo dit síndich de la dita vila, provehiren en e sobre les dites coses se
discorregués tot lo dit general consell, e manaren particularment ésser votat.
E discorregut tot lo dit consell,
excepto
heretats eo balles e procuradors de aquells, fon clos per aquell que vist que la vila és en
posessió de gran temps ençà de fer tals e semblants balanços, que dins sis o set dies, com fos
temps competent, se fes dit balanç, en lo qual hi sien los heretats o algú de aquells si ésser-hi
volran.
E de fet, los dits honorables justícia e jurats elegiren per examinadós del dit balanç per
part de la dita vila, ab consentiment del dit síndich, los magnífichs mossèn Francesch de
Pintor, mossèn Ausiàs Torella, cavallers; en Berthomeu Pugeriol, en Pero Pérez de Culla,
notari; en Johan Ros, en Johan Ramon e en Guillem Cabrera, als quals donaren poder, etc, e
que de ací a set dies primervinents hajen fet dit balanç. E no
feren asignació als dits balles o procuradors que si en lo examen del dit balanç per lur interés
ésser volran, que dins dits set dies hi sien en la sala de la dita vila, aon se farà dit balanç, ab
cominació que si no y són lo dit balanç se farà, la lur absència e contumàcia no obstant.
E los dits balles e procuradors dels dits heretats dixeren que en les dites coses no
consentien, ans staven e perseveraven en tot ço e quant àn dit e posat, requerint
de premissis
pública.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honrats en Bernat Roger, sastre, e en
Johan de Mont, çabater, vehins de Gandia.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·VII·
mensis marcii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en la sala de la vila de Gandia se ajustaren los magnífichs en Johan Trilles,
Jacme Cardona e en Johan Colomer, jurats de la dita vila; mossèn Francesch de Pintor,
cavaller; Johan Ros, Berthomeu Pugeriol e en Guillem Cabrera, elets per lo consell a fer lo
balanç de l’any present
E toquades tres hores aprés migjorn, en Matheu Salelles acusà contumàcia als absents.
E los dits honorables jurats reberen dita contumàcia en tant, etc., e principiaren a fer lo
damunt scrit ballanç. E vistes les entrades pendre suma de
exides pendre suma de
lo present any
verdader, e que sia convocat consell general per a thachar la peyta per a dita quantitat.
En March Guayta, balle de mossèn Almúnia, dix que en res no consentia, ans stava e
perseverava en lo que posat havia en lo consell general, com no fos ajustat per son principal.
E lo dit en Johan Ros dix, quant als béns que ell poseheex dins la vila, que és content star
al dit ballanç. Emperò, quant a la heretat que té de Daymuç, que vol e entén ésser ab los dits
heretats.
Presents per testimonis foren a les dites coses lo honrat en Berthomeu Guitart, mercader, e
Johan Ros, menor, vehins de la vila de Gandia.
Postmodum vero die iovis intitulata ·VIII· mensis
marcii anno predicto
magnífichs jurats conparech lo honrat e discret en Pere Soler, notari, en nom de procurador
dels egregi noble e magnífichs heretats de tot lo terme de la dita vila. E dix que ell era
procurador dels dits heretats per a fer e veure lo ballanç de les rendes de la dita vila e de les
exides, com fos lo setèn dia e darrer per a fer lo dit ballanç.
E axí los magnífichs en Francesch Balaguer, Johan Trilles e Jacme Cardona, jurats de la
dita vila; mossèn Francesch de Pintor, cavaller, e en Johan Rom
(sic)
ballanç, e lo dit en Pere Soler, en lo nom qui dessús, muntaren en la sala de la dita vila per a
fer dit balanç.
E ajustats en la dita sala legiren per menut totes les entrades e exides de la dita vila, e vist
lo ballanç damunt scrit, vistes les entrades pendre suma de
exides pendre suma de
el·lets la vila anar endarrer per al present any
axí declararen lo dit ballanç ésser bo, just e verdader. E lo dit en Pere Soler, en lo dit nom,
dix que no y consentia en lo dit ballanç com en aquell la vila posàs moltes dates en les quals
sos principals no són
tenguts contribuir. E que de les dites coses ne emetia recós al magnífich governador del
regne de València iter
arripiendo,
de premissis
pública.
Presents per testimonis foren a les dites coses en Francesch Pérez, de la casa de l’egregi
don Johan de Cardona, e en Johan de Mont, çabater de la vila de Gandia.
Postmodum vero die iovis intitulata ·XV· mensis
marcii anno predicto
presentà als magnífichs justícia e jurats una letra del magnífich governador del regne de
València manant als dits justícia e jurats, en pena de
terme de la dita vila, sobre les damunt dites coses, haguessen emés recós a la sua cort, que no
s’entrametesen de aquelles fins lo recós fos purgat. E asignà
dia aprés presentació de la dita letra.
Al qual dit Pedro Delgado, porter, los dits justícia e jurats dixeren que eren promptes
obeyr los manaments del dit magnífich governador.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die sabbati intitulata secunda mensis iunii
de la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta per fer electió de
jurats e cambrer. En lo qual foren los següents:
Mossèn Berthomeu Serra, procurador general.
Guillem de Vich, justícia.
Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona, Johan Colomer; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Pere Jordà, Johan Tristany, Johan Traver, Guillem Cabrera, Ausiàs Vilarnau, Nàtera, Johan
Ros, Leonart Durà, Francesch Noguera, Pere Martínez, Perot Bosch, Berthomeu Pugeriol,
Melchior Ferrer, Miquel Prats, Johan Roger, Johan Ramon, Martí Genís, Pere Guitart, Miquel
Salelles, Jeroni Scrivà, Johan Rausell, Pere Andreu, Jacme Bonvehí, Nofre Corella,
Francesch Tristany, Pere Valera, Bernat Martí, Bernat Corella, Johan Pelegrí, Johan Minyana,
Jacme Civera, Tristany Daroqua, Jordi Rovira, Johan March, Perot Berthomeu.
E ajustat lo damunt dit consell fon treta la caxa de les elections, e uberta fonch tret lo sach
de electió de jurats. E aquell ubert, un infant chich tragué quatre redolins, e posants en mans
del dit magnífich procurador general, elets foren atrobats los:
En Nofre Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofrè Jordà, menor.
Cambrer: Miquel Caro.
[...]desarmats, que ells tenien enemichs, e que devien anar armats. E axí lo dit justícia lexà
les armes en sa casa e pres ab si a
passant més avant, poch aprés trobà lo magnífich en Johan Abelló, lochtinent de procurador,
e dix-li de part de mossèn Serra que per què havia desarmat los dits jòvens que tenien
enemichs, etc., e semblants paraules. E lavòs lo dit justícia anà al dit mestre Serra aon ja
eren los dits jòvens. E aquí lo dit mestre Serra dix moltes paraules al dit justícia de les quals
és restat molt enugat, que per ell fer los actes bons axí fos tractat per lo dit mestre Serra. E
que si axí havia ésser tractat, ans deliberava lexar lo bastó e anar al senyor duch. E les
paraules que lo dit mestre Serra li ha dit no vol dir, sinó que requeria als dits jurats li donasen
consell com se’n regiria.
E discorregut lo dit consell fon clos que requerisen al magnífich mossèn Berthomeu Serra,
procurador general, que de les dites coses fes rebre informació e que y provehís segons per
dita informació atrobaria. E no
dita sala perquè los dits consellers li poguessen fer dita requesta.
E axí devallaren de la dita sala lo dit en Onofre Roiz de Corella e en Nicholau Çavila,
jurats, per preguar lo dit mossèn Serra pugàs a la dita sala.
E poch aprés lo dit mossèn Berthomeu Serra pugà a la dita sala, e aseyt en lo loch
acostumat lo dit consell li féu la requesta
desuper
encara lo requeriren rebés informació de unes paraules que lo dit mestre Serra havia dit a
Johan Colomer, jurat vell.
E lo dit magnífich mossèn Berthomeu Serra, procurador general, dix que com ell fos cert
lo il·lustríssim senyor duch desigava sos oficials sien honrats e ben tractats, que ell era prest
ab son scrivà rebre informació de les dites coses, e segons la informació hi provehiria segons
los mèrits de aquella, com ell desigàs los oficials del dit senyor duch de la dita vila fossen
honrats, com tal fos la voluntat de l’il·lustre senyor duch.
Presents per testimonis foren en Johan Andreu, menor, e en Johan de Mont, çabater,
vehins de la vila de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die iovis ·XVI· mensis augusti
Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta per veu d’en Johan de Mont,
trompeta, per manifestar al consell la necesitat de la vila que té per donar conpliment al
present any
Guillem de Vich, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, menor; jurats.
Matheu Salelles, síndich.
Bernat Martí, Johan Ros, Johan Ramon, Jacme Cardona, Johan Trilles, Berthomeu
Pugeriol, Steve Roger, Miquel Salelles, Johan Roger, Jeroni Scrivà, Luís Segarra, Pere Jordà,
Matheu Miquel, Jacme Squerré, Johan Moyà, Francesch Balaguer, Bernat Pastor, Miquel
Caro, Johan Castell, Pere Guitart, Guillem Johan Forés, Guillem Cabrera, Francesch Valls,
Bernat Corella, Pere Andreu, Francesch Guasch, Jofré Bosch, Francesch Martínez, Simó de
Nugerio, Nicholau Martíniz, Bernat Noguera, Anthoni Torró, Ausiàs Mançanera, Jacme
Fuster, Jacme Astruch, Anthoni Blasquo alias Malfrayre, Johan Martí, mossèn Ausiàs
Torella, Johan March, Anthoni Castellanos, Anthoni Çabater, Johancho d’Arnani, Jacme
Bosch, Francesch Alfonso, Francesch Tristany, Jacme Bonvehí, Johan Pelegrí, Bernat
Costejà, Johan Rostogo, Johan Colomer, Bernat Roger, Johan Noguera, Diego Martí,
Leonart Durà, Berenguer Fitor, Francesch Blaví, Francesch Vallets, Johan Andreu,
Berthomeu Ribera.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Onofre Roiz de Corella,
jurat en cap, que tres dies ha han rebut una letra de l’il·lustríssim senyor duch en la qual
mana sia pagat dels
conté en un capítol de la dita letra del tenor següent: "Amats nostres, perquè en aquesta
guerra nos ha covengut e cové de tots jorns fer grans despeses axí ordinàries com
extraordinàries, les quals no devem ni podem scusar, vos preguam molt y encarreguam doneu
forma pagar-nos les pensions nos són degudes ja de juny passat, segons que nostre majordom
e procurador mossèn Francesch de Rocamora vos rahonarà de part nostra, al qual donareu e
liurareu dites quantitats, de les quals tenim necesitat ans de nostra partida. E no haja falla,
com de vosaltres confiam. E sia Nostre Senyor en vostra custòdia. Del real contra Màlegua, a
E rebuda dita letra àn comunicat ab lo dit mossèn Francesch de Rocamora, lo qual per lo
semblant los ha dit és de molta necesitat dits diners se hajen, per quant àn a servir per als
trapigs. E com los dits
havem ajustat lo present consell per quina forma se pagarien los ròcechs del present any
los quals, e actes concernents als dits consells, per mi, Bernat Astruch, notari scrivà dels
jurats, foren lests en presència del dit consell.
E feta dita preposició e discorregut tot lo dit general consell, fon clos per la major del dit
consell que sia feta peyta perquè lo dit senyor duch sia pagat e
ròcechs del present any
síndich e racional, e aquells qui ja foren elets en lo
consell de la primera setmana de Quaresma, ço és, los magnífichs mossèn Ausiàs Torella,
mossèn Francesch de Pintor, cavallers; en Berthomeu Pugeriol, en Johan Ros, en Johan
Ramon, en Pero Pérez de Culla e en Guillem Cabrera, e ara novament en Johan Trilles, als
quals donaren poder de fer lo ballanç de les entrades e exides e tachar segons aquell la dita
peyta.
E no
a
ab consell del magnífich mossèn Berthomeu Serra, procurador general, al for que millor los
parrà.
E havent per los sobredits deliberat comprar, donen poder als dits en Berthomeu Guitart e
al dit en Miquel Caro, e a qualsevol de aquells, de comprar e fer compra per la dita vila fins
en los dits
si més sumarà lo preu prometre paguar als venedors en los terminis e ab les penes que
concordaran, ab clàusules executòries, submissió e renunciació de propi for e variació de juhí
e ab totes les clàusules que ab los contraheents se poran concordar, los béns de la universitat
obliguar ab tots los juraments e renunciacions necesaris. E gen[er]alment prometeren,
obligaren, renunciaren, etc.
Testimonis Johan de Mont, çabater, e en Pere Martínez, perayre, e Gabriel Siscar, misatge,
vehins de la vila de Gandia.
Postmodum vero die mercurii ·XVII· octobris anno
a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
magnífichs en Johan Abelló, lochtinent de general procurador; en Guillem de Vich, justícia;
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats, ajustats en la sala,
vista la mostra del forment de mossèn Ferrandiz, de Elg,
botigatge, mesuratge e garbell, e la paga és
la resta per tot joliol, e que lo dit mossèn Ferrandiz sia tengut donar
noembre e lo restant per tot giner, deliberaren comprar dit forment.
Testimonis Melchior Ferrer, fuster, e Johan de Mont, çabater, vehins de Gandia.
Postmodum vero die martis ·XXI· mensis augusti
anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
los magnífichs en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e
Jofré Jordà, menor, jurats de la vila de Gandia; mossèn Francesch de Pintor, cavaller; en
Johan Ros, en Berthomeu Pugeriol, en Johan Trilles, en Johan Ramon, elets per lo consell
general a fer la tachació de la peyta
del present any per obs de paguar lo que la dita vila va endarrer per al present any, ajustats
en la sala de la dita vila, feren regonexement de les entrades e exides de la dita vila per la
forma següent.
E vist primerament les entrades de la vila pendre suma de
segons pus larch stan continuades en un consell general celebrat en la juraderia passada lo
primer dia del mes de març proppassat, e la peyta que los heretats paguen de contribució a
rahó de cinch diners per liura peytera, segons ha declarat lo magnífich governador, pendre
suma de
in universo
Al marge esquerre:
E vistes les exides infrasegüents haver-se paguar:
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per la pagua de juny [...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per la pagua de dembre [...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al senyor duch en febrer e agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als creheedós vells que resten per quitar [...][...][...][...][...].
Ítem a l’arquebisbe de Mont_real en febrer e agost [...].
Ítem per àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al senyor duch per peyta, cena, leuda, carneceria e sall [...][...][...]
Ítem al senyor duch per lo que bestragué per al mur[...]
Ítem als quatre jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al justícia nichil pro
nunc
Ítem a l’assessor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
Ítem al verguer e relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als portalers [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al mesurer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops de ponts [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem scurar de cèquies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mestre de gramàtica,
any [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al qui té la torre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al cirurgià [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem jutglars de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem sermonador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la mesió de les dones del partit en la Setmana Sancta [...][...][...][...]
Ítem lo present de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’advocat de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Sumen totes les damunt dites partides que s’àn a paguar en lo present any
Fon vist per los dits tachadós en clar la dita vila anar endarrer en lo present any
entrades. Resta net que va endarrer [...][...][...][...][...]
Ítem salari de col·lector e fer lo libre de la peyta e regir lo cappatró[...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]. ————————————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
E vistes les liures peyteres útils del clos de la vila e ab les terres de realench dels capellans
ésser en nombre
Tacharen a rahó de nou diners per liura peytera, e sobren en la tacha
Volen, emperò, que ans de liurar lo libre de la peyta se faça consignació del que lo peyter
haurà a paguar.
Postmodum vero die martis ·XXVIII· mensis
augusti anno predicto ·MCCCC_LXXXVII_o·
damunt dits tachadós feren les consignacions a cascun arrendador per la forma següent:
Carn
Primo
deu en Guillem Johan Forés per la sisa de la carn [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Primo
consignen a ell mateix, com arrendador de les rendes ducals, per la peyta, leuda, cena, cens e
sal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’arquebisbe de Mont_real en febrer [...][...][...]
Ítem a ell mateix en agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per a la festa de Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al senyor duch per la pagua de juny [...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch en dembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
……………………………………………… ————————————
………………………………………………
Segons la present consignació e totes les altres largament trobaràs en lo libre de la juraderia
passa[da] en lo qüern de arrendaments, com aquell sia lo seu loch.
Postmodum vero die mercurii ·XIII· mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en la sala de la vila de Gandia fon ajustat consell de consellers per la rahó
daval scrita. En lo qual foren los següents:
Onofre Roiz de Corella, Jofré Jordà, menor; jurats.
Berthomeu Pugeriol, Johan Ros, mossèn Ausiàs Torella, Johan Roger, mossèn Francesch
de Pintor, Pero Pérez de Culla, Pere Andreu, Johan Ramon, Jacme Astruch, Pere Guitart,
Jeroni Scrivà, Miquel Salelles, Johan Trilles, Johan Ramon Dalmau, racional; Matheu Salelles,
síndich; Guillem Cabrera.
E ajustats los damunt dits consellers, fon preposat per lo magnífich en Onofre Roiz de
Corella, jurat en cap, que lo il·lustre senyor duch havia dit a sos conpanyons e a ell si seria
expedient tallar la carn a onze diners e sa senyoria contribuiria en un diner de gràcia e los
capellans per lo semblant. E seria cosa que moltes gents vendrien a poblar a la present vila, e
açò per a l’any
sumaria tant lo dret a rahó de onze diners, e ab lo avanç dels salaris com faria la
tretze diners segons ara és. E per ço han deliberat ajustar lo present consell per deliberar si
serà cosa expedient.
E feta dita preposició, fon clos per los dits consellers que fent infinides gràcies a
l’il·lustríssim senyor duch, los paria molt útil e expedient tallar la carn a onze diners,
contribuint lo senyor duch en un diner de gràcia e los capellans. Quant als salaris, remeteren a
l’il·lustríssim senyor duch.
Postmodum vero die veneris ·XXVIII· mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de
trompeta e albarans donats per fer electió de mustaçaf e cequiers. En lo qual foren los
següents:
Guillem Johan Forés, subrogat de procurador.
Guillem de Vich, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, menor; jurats.
Berthomeu Pugeriol, Matheu Salelles, Johan Trilles, Berthomeu Guitart, Pere Jordà,
Salvador Andreu, Jordi Rovira, Johan Ramon, Miquel Salelles, Miquel Caro, Johan Vilar,
Jacme Bosch, Pero Pérez de Culla, Geroni Scrivà, Pere Andreu, Johan Roger, Guillem
Cabrera, Pere Guitart, Francesch Torres, Francesch Guasch, Johan Rausell, Simó de Nugerio,
Jacme Melado, Pere Valera, Jacme Squerré,
Miquel Tosquà, Pere Martínez, Johan Ramon Dalmau, racional; Johan Colomer, menor;
Bernat Òdena, Jacme Astruch, Miquel Tamarit, Johan Fuset.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Onofre Roiz de Corella,
jurat en cap, que lo dit consell era ajustat per fer electió de mustaçaf e de cequiers, com en tal
jornada se acostumàs fer. E que plagués a Nostre Senyor Déu donàs a la dita vila persones de
seny e discreció per als dits oficis que sien a honor de Nostre Senyor Déu e del senyor duch,
e a profit de la cosa pública.
E axí, fon treta la caxa de les elections per en Johan de Mont, verguer, e tragué de la dita
caxa lo sach de mustaçaf, e clos e sagellat posà’l en mans del dit en Onofre Roiz de Corella,
jurat en cap. E ubert aquell, un infant chich posà la mà dins lo dit sach e tragué un redolí de
preguamí e posà’l en mans del dit magnífich en Guillem Johan Forés, surrogat de procurador.
E fon atrobat scrit en aquell lo nom d’en Francesch Balaguer, lo qual lo dit surrogat donà per
mustaçaf per a l’any següent. Al marge
esquerre:
E axí mateix fon tret altre redolí del sach de cequier, e fon atrobat ésser scrit en aquell lo
nom de n’Ausiàs Noguera, lo qual lo dit surrogat donà per cequier de Verniça per a l’any
següent. Al marge esquerre:
Cequier de Verniça.]
E en lo mateix instant, ab vots segons és acostumat, fon elet en cequier dellà lo riu en
Johan Noguera. Al marge
esquerre:
Presents per testimonis foren en Johan de Montalbà, çucrer, e en Johan de Mont, çabater,
vehins de Gandia.
Postmodum vero die martis secunda mensis
octobris anno a Nativitate Domini ·MCCCC_o· octoagesimo septimo
instant e requirent lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila,
los magnífichs en Guillem de Vich, justícia; Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere
Palau, Jofré Jordà, jurats; e en Johan Ramon Dalmau, racional, ajustats en la sala dita vila
(sic)
valls sí e segons en los anys passats, ço és, los de
antiquo
concòrdia, los capellans quant al que posehexen de la sglésia, a dos diners e meala per liura, e
los terratinents forastés que posehexen terres en contribució, a dotze diners per liura, segons
en los balanços dels anys passats pus larch apar. Al marge
esquerre:
Presents per testimonis foren a la dita taxació los honrats en Johan Vermel, sastre, e en
Johan de Mont, çabater, vehins de Gandia.
QÜERN AFEGIT AL PRIMER QÜERN DE CONSELLS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die iovis intitulata ·XV· mensis nove(m)bris
magnífichs en Guillem de Vich, justícia; en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere
Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de Gandia, instant e
requirent lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, manaren ésser fetes les
cedes del tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich en
Pere Arnau, balle dels lochs de l’il·lustríssim senyor duch de la present vila de Gandia, los
quals sa il·lustre senyoria poseheex en contribució de la dita vila, que en la tachació de
peyta que per los antecessors dels dits honorables justícia e jurats fon feta per als ròcechs de
la dita vila de l’any
heretats en terme de la dita vila recorregut a la cort del magnífich governador del regne de
València, denant lo qual per dita rahó fon fet e ordit procés. E finalment pronunciada la
sentència per lo dit magnífich governador, en e ab la qual ha declarat revocant los actes fets
aprés lo recors tunc
per los dits heretats emés e havent lo dit recós per purgat, e que los dits
terratinents e heretats paguassen e contribuïssen ab la dita vila en huyt mília sous
promptament per subvenir a les necesitats de la dita vila, que no conporten dilació, e salvant
dret a cascuna de les parts per a altra peyta si
pronuncià e declarà en lo present any
solament los dits heretats han paguat a la rahó dels dits huyt mília sous cascun any. E com en
cascú dels dits dos anys falguen algunes quantitats, les quals cové que sien pagades axí per
los dits heretats e terratinents com per la vila, e sia cosa necesària per dites quantitats restants
a paguar inposar nova peyta o cerquar e donar forma per quina via se pagarà, que per a
dilluns primervinent en huyt dies, que
conparegua en la sala de la dita vila de matí a les nou hores, per a tenir e celebrar consell
general per a veure e regonèxer les quantitats que la dita vila va endarrer en les dites dos
anyades, com los dits huyt mília sous de peyta cascun any no y hajen bastat. En altra manera,
si no curarà conparer, la dita vila e consell de aquella farà son ballanç de les entrades e
exides, e per la resta que fallirà inposarà nova peyta o cerquarà forma per quina via se pagarà,
la lur absència e contumàcia no obstant. Datum
Gandie ·XV· mensis novembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
"De part etc. Intimau e notificau a l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de
Benicanena e l’Alqueria Nova, en contribució de la dita vila, o a son procurador, balle o
alamí."
"De part dels honorables etc., al noble don Pedro d’Íxer, senyor de les Almoynes e
Benieto, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Tolsà, cavaller, senyor de Beniargó e Pardines."
"De part etc., al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs
de Piles, Beniamiz, Rafalcineu e l’Alqueria de n’Abelló, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Jacme Balaguer, cavaller, senyor del loch de
Rafalmau, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor del loch de
Xaraquo."
"De part etc., a la magnífica na Ysabel Çanoguera, senyora del loch de Benieto Sobirà."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de l’Açoch."
"De part etc., al magnífich micer Miquel Albert, doctor en leys, etc."
"De part etc. Intimau e notificau al venerable mossèn Jacme Fortuny, síndich del capítol
de la Seu de València, senyora del loch de Benirredà."
"De part etc. Intimau e notificau al magnífich en Johan Ros, senyor del loch de
Daymuç."
"De part etc. Intimau e notificau a la magnífica na Yolant Tamarit."
Postmodum vero die lune intitulata ·XVIIII· mensis
novembris anno predicto
dels magnífichs jurats, retulit
haver presentat les damunt scrites cedes als heretats en aquelles specificats,
o a sos procuradors, balles o alamins.
Post hec die lune intitulata ·XXVI· mensis
novembris anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en Johan de Mont, trompeta,
retulit
a consell general ab pública veu e ab so de trompeta en lo dia de hayr e huy de matí per los
lochs acostumats de la dita vila per a celebrar consell general per al present dia en la sala de
la dita vila.
Postmodum vero die lune intitulata ·XXVI· mensis
novembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell general per la rahó
contenguda en les cedes dels heretats. En lo qual foren los següents:
Guillem de Vich, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Matheu Salelles, síndich.
Salvador Andreu, Pero Pérez de Culla, notari; Johan Ramon, Leonart Durà, Perot
Martínez, Francesch Alfonso, Francesch Garcia, dels bous; Anthoni Ros, Bernat Ros, Bernat
Corella, Steve Roger, Johan March, Pere Pujol, Johan Ros, Jeroni Scrivà, Pere Jordà, Jacme
Squerré, Francesch Torres, Miquel Caro, Miquel Salelles, Galcerà March, Johan Vilarnau,
Guillem Cabrera, Johan Roger, Johan Noguera, Berthomeu Guitart, Pere Guitart, Nicholau
Antich, Jacme Rostogo, Johanot Andreu, Luís Segarra, Johan Colomer, menor; Jacme Fuster,
Ausiàs Segarra, Jacme de Bonvehí, Jacme Rostol, Francesch Martínez, Martí Genís, Johan
Rausell, Martí dels bous, Pere Andreu, Johan Alfonso, Francesch dels bous, Francesch Valls,
Bernat Martí.
Heretats
Lo noble don Pedro d’Íxer, en nom propi e dient-se procurador de tots los altres senyors
de heretats.
Mossèn Johan Martorell.
March Guayta, balle de mossèn Bernat Almúnia.
Johan Quoque, balle de micer Albert.
E toquades deu hores de matí, lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, dix
que acusava la contumàcia als absents, etc. E los magnífichs justícia e jurats dixeren que
rebien aquella en tant quant era rebedora e no en pus.
E ajustat lo damunt dit consell e acusada dita contumàcia per lo dit síndich, lo magnífich
en Onofre Roiz de Corella, jurat en cap de la dita vila de Gandia, preposà que a
mes de maig de l’any
les quantitats que la dita vila anava endarrer en lo dit any
terratinents e heretats fon recorregut a la cort del magnífich governador del regne de
València, denant lo qual per causa del dit recors fon ordit procés. E finalment, lo magnífich
governador, per subvenir promptament a les necesitats de la dita vila, manà e declarà que
pro nunc
dits heretats pagassen e contribuïssen en
dits dos anys reste a la dita vila a paguar algunes quantitats, és mester per obs de paguar
aquelles se inpose nova peyta o se done forma com se pagarà. E per ço és stat ajustat e
convocat lo present consell general. E perquè les entrades e exides de la dita vila més
clarament se mostrasen, manà a mi, Bernat Astruch, notari scrivà del dit consell, legís totes
les entrades e exides de la dita vila, les quals per mi, dit notari, en presència del dit consell
foren lestes. E són del tenor següent:
RENDES DE LA VILA DE GANDIA DE L’ANY
Primo
sisa del peix a
Ítem la sisa de la carn a
Ítem la sisa de la mòlta al mateix [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la sisa de la mercaderia a
Ítem la sisa del vi a mossèn Pintor [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la sisa del drap a
Ítem lo almodí a
Ítem la gabella de la sal a
Ítem la peyta de murs e valls de sant Miquel, poch més o menys [...].
………………………………………………………. ——————————
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
De les quals sises la dita vila, com axí ho puxa fer, ha pagat les quantitats infrasegüents en
lo dit any
Primo
l’il·lustre senyor duch per cena [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per los cens de la carneceria [...][...][...][...][...][...]
Ítem al mestre de gramàtica [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al metge [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem festa de Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al qui té la torre dels entramesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al cirurgià [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sonador de l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als jutglars de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem cera per al cor de Déu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sermonador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem la mesió de les dones del partit en la Setmana Sancta [...][...][...]
………………………………………………………………
……………………………………………………………
Ítem lo present del procurador e oficials [...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’advocat de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al síndich de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem mises de migdia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem caritats de Nadal e Pascua [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per les despeses de la nova entrada de l’il·lustre senyor duch [...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem scurar les cèquies de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als portal·lers [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]. ————————————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Sumen totes les dites partides pagades per la dita vila de les dites sises [...][...][...]
[...]
Los quals
Als quals se poden ajustar los
pro nunc
magnífich governador se paguàs per promptament subvenir a les necesitats de la vila [...][...][...][...].
[...]
Enaxí que té la dita vila per obs de paguar los altres càrrechs
Dels quals se han a paguar les coses infrasegüents:
Primo
los censals ordinaris de la vila antichs [...]
Ítem per les àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’il·lustre senyor duch per la peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per la leuda, la qual és incorporada en lo ítem de la sisa de la
mercaderia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per la gabella de la sal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
……………………………………………………. ————————————
………………………………………………………
Ítem als quatre jurats per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’asessor del justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari del verguer de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als guardians [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mesurer per mesurar franquament a tot lo terme general los disaptes
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops de ponts e camins generals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari de la col·lecta de la peyta dels
[...]
Ítem salari de taxadós [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la peyta de murs e valls és stada trobada sumar menys del que
damunt [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem salari de taxadors de la dita peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
————————
Ítem, quant los heretats volgueren regonèxer los comptes de l’any
Astruch, ab promesa de pagar-los molt bé. E axí, per spay de dos anys, examinaren los dits
comptes de l’any
quaranta_cinch ducats, dels quals la vila per si mateixa ha de pagar la mitat per rahó dels
comptes de l’any
concòrdia,
fossen fora. L’altra mitat se ha de paguar de comú, com los comptes dels anys
fins en l’any
[...]
Ítem, per la renovació del cappatró de les peytes, lo qual és comú e la vila lo ha pagat al
discret en Jordi Rovira, notari, mil sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem, per quant los censos de Rafalcayt sobre terres e altres heretats, los quals la vila tenia
en poder, venien cascun any a menys per lo capbreu ésser molt antich, los dits heretats e la
vila manaren fos capbrevat, e axí fon principiat de fet. Costà
per quant lo útil tunc
era comú [...][...][...]
————————
Suma major de les dites partides [...][...][...][...][...].
Enaxí que vist la dita vila tenir de entrada neta en lo dit any
la taxació de
E tenir de exides e dates, segons dessús és specificat,
Enaxí que és vist en clar la dita vila anar endarrer en lo dit any
sous
Perquè és vist en clar la peyta o tachació dels
dita vila del dit any
ENTRADES E SISES DE L’ANY
DE LA DITA VILA DE GANDIA
Primo
la sisa del vi a
Ítem per la sisa del peix a
Ítem per la sisa de la mòlta a
Ítem per la sisa de la mercaderia a
Ítem per la sisa del drap a
Ítem per la sisa de la carn a
[...]
Ítem per la taula de la vila a
Ítem per lo almodí a
Ítem per la gabella de la sal a
Ítem per la peyta de murs e valls deduhit salari de col·lector [...][...]
………………………………………………………… ——————————
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
De les quals sises la dita vila ha pagat les quantitats infrasegüents en lo dit any
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per cena [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per cens de la carneceria [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mestre de gramàtica [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al metge una terça, com sia revocat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem festa de Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al qui té la torre dels entramesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al cirurgià [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sonador de l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als jutglars de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem cera per al cor de Déu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sermonador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem la mesió de les dones del partit en la Setmana Sancta [...][...][...]
………………………………………………………………. ————————
…………………………………………………………….
Ítem lo present del procurador e oficials [...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’advocat de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al síndich de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem mises de migdia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem caritats de Nadal e Pascua [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem scurar les cèquies de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als portalers [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
————————
Sumen totes les dites partides pagades de les dites sises [...][...][...][...].
Los quals
les dites sises, resta net de les dites sises
[...]
Als quals, ajustats los
governador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Enaxí que té la dita vila per obs de pagar los càrrechs altres [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...]
Dels quals se han a paguar les coses infrasegüents:
Primo
los censals ordinaris de la vila [...][...][...][...][...]
Ítem per les àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’il·lustríssim senyor duch per la peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per la leuda, la qual és incorporada en lo ítem de la sisa de la
mercaderia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per la gabella de la sal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
………………………………………………………… ———————————
Ítem als quatre jurats per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’assessor del justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari del verguer de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als guardians [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mesurer per mesurar franquament a tot lo terme general los disaptes.
[...]
Ítem per avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops de ponts e camins generals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari de la col·lecta de la peyta de
[...]
Ítem salari de tachadors [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la obra del mur [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Suma de les dites dates [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Enaxí que vist la dita vila restar-li net de entrada per al dit any
mília sous de la taxació feta per lo magnífich governador,
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E tenir de exides e dates, segons dessús és specificat,
[...]
És vist en clar la dita vila anar endarrer en lo dit any
sous
Perquè manifestament apar la peyta o taxació dels huyt mília sous feta per lo magnífich
governador no bastar a la necesit[at] de la dita vila del dit any
deu inposar peyta per los dits
E va endarrer la dita vila en los dits dos anys, ço és, any
dessús és vist,
e l’any
inposar peyta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
anys.]
E lestes per mi, Bernat Astruch, notari scrivà del dit consell, les dites entrades e exides, lo
dit en Onofre Roiz de Corella, jurat en cap, dix que s’havia e
los dits
E de fet, lo molt noble don Pedro d’Íxer, senyor de les Almoynes e Benieto, dix per ell e
per tots altres heretats que la voluntat e intenció de aquells és, sens despeses e plet, veure e
regonèxer en quines e quantes coses los dits heretats són tenguts paguar. E vist per un
advocat de la vila e altre dels seus, ells eren promptes paguar lo que justament se veuria, e
que era content axí se vés. Emperò, si en altra manera lo dit consell enantar volrà, dix que per
ell e per los altres heretats en res no consentia, ans expresament hi desentia e emetia de les
dites coses recors al magnífich governador del regne de València
iter arripiendo
a mi, dit Bernat Astruch, notari, una cèdula, requerint aquella fos insertada al peu del que
dessús ha dit, la qual ceda és del tenor següent:
"Senyors, com per lo molt magnífich governador, ab dos provisions e declaracions, sia stat
declarat que per los ròcechs dels anys
precisse
inposàs peyta per huyt mília sous per cascun any, e en aquells contribuïssen los senyors dels
lochs e terratinents dins lo terme del ducat de Gandia per lo que s’esguardaria a cascú, ab
certes salvetats a cascú dels dits terratinents. E aquells àn pagat e contribuït en lo que aquells
s’esguardava, e per ço no
quantitats que preteneu anar la dita vila endarrer en los dits anys
E per ço, lo dit noble don Pedro d’Íxer, per si e per tots los terratinents e heretats e tenints
lochs dins los térmens generals del dit ducat de Gandia, diu que en les dites coses no podeu
ni deveu enantar e menys fer, ans ne deveu cessar. E axí us ne requer, e [ací] no u cesàsseu,
lo que no creu, per si et e per tots los dessús dits ne emet recors al magnífich governador
iter arripiendo
, requerint-ne carta pública."
Lo magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de l’Açoch, dix que per si
e per lo egregi don Johan de Cardona, volia haver dit tot ço e quant lo dit noble don Pedro
d’Íxer desuper
ha dit e posat.
En March Guayta, balle del magnífich mossèn Bernat Almúnia, senyor del loch de
Xaraquo, dix ídem.
En Johan Quoque, balle del magnífich micer Miquel Albert, senyor del loch de Palmera,
dixit
E dites e posades les dites coses per los dits heretats, los magnífichs justícia e jurats qui
dessús dixeren que per lo recós que los dits heretats emetien de les dites coses a la cort del
magnífich governador, ells eren promptes cessar en dita taxació de peyta per deu dies
primervinents e de huy avant comptadors, ab cominació que si enpaig dins los dits deu dies
del dit magnífich governador no tendran, ells
enantaran a taxació de dita peyta segons per justícia trobaran fahedor. E advenint lo dit cars,
ara per lavòs asignaren als dits heretats que per a l’onzè dia aprés següent sien e conpareguen
en la sala de la dita vila per veure taxar dita peyta, ab cominació que aquells absents o
presents, serà enantat a taxació de dita peyta segons per justícia se atrobaria fahedor.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honrats en Jacme de Bonvehí, seder, e en
Johan de Mont, çabater, vehins de la vila de Gandia.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die sabbati ·XV· decembris
cambrer e síndich de la vila de Gandia de una part, e en Jacme Luna, procurador del
magnífich mossèn Jacme Ferrandiz, cavaller de Elig de la part altra, fon fet ensaig de
aquells
brut que dit dia fon acabat de rebre del dit mossèn Jacme Ferrandiz dels
ha venut a la vila. E fon atrobat minvar, per cascuns deu cafiços, set almuts, que vendria per
centenar setanta almuts, que és un cafiç sis barcelles dos almuts. E axí foren de [acòrdia.]
Al marge esquerre:
Presents per testimonis foren al dit ensaig en Guaspar Celes e
mariners de Benicarló, e en Berthomeu Codina, notari de Gandia.
Postmodum vero die martis ·XVIII· mensis
decembris anno predicto
Gandia, ajustats los magnífichs mossèn Francesch de Rocamora, procurador general de la
dita vila; en Johan Abelló, lochtinent de aquell; en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila,
Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la dita vila, tingueren parlament sobre lo dessús dit
forment a quin for se poria. E considerat que lo dit forment possat en lo almodí costa a
sous, e si los qui porten forments sabien que lo de la vila era a
pugarien lo forment al dit for, e paregué’ls més expedient baxar lo dit forment a
sous a fi que los strangers no
provehiren lo dit forment ésser venut al dit for de
Al marge esquerre:
Presents per testimonis foren lo discret en Berthomeu Codina, notari, e en Johan de Mont,
çabater, de Gandia.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVII_o· die sabbati ·XXII· decembris
la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general ab so de trompeta, donats
albarans, per fer electió de justícia. En lo qual foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Guillem Johan Forés, balle.
Guillem de Vich, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà.
Johan Ros, Jeroni Scrivà, Bernat Pastor, Jacme Fuster, Bernat Martí, Johan Ramon,
Miquel Caro, Miquel Salelles, Bernat Aragonès, Pere Andreu, Johan Martí alias Fuset,
Ausiàs Noguera, Luís Segarra, Guillem Cabrera, Andreu Torrà, Nicholau Antich, Pere
Lorenç, Berthomeu Pugeriol, Jacme de Bonvehí, Johan Trilles, Jacme Bosch, Jacme Rostoll,
Francesch Valls, Perot Martínez, Alonso Perelló, barreter; Jacme Rostogo, Pere Vicent,
Bernat Costejà, Tristany Daroqua, Jacme Civera, Johan Colomer, Johan Roger, Salvador
Andreu, Anthoni Segarra, Berthomeu Codina.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Onofre Roiz de Corella,
jurat en cap, que en tal dia se acostuma fer electió de justícia, e per dita rahó és ajustat e
convocat lo present consell.
E per lo dit en Onofre Roiz de Corella fon dit que lo qui seria elet en justícia no podia
haver salari de la vila, sinó que fos pagat de sos emoluments, e que si no li bastaven que se’n
flixàs. E que fes e ordenàs son compte, que lo il·lustríssim senyor duch manava donen
compte tots los oficials de sa administració.
E axí fon clos per lo dit general consell.
E encontinent, fon treta la caxa de les elections, e aquella uberta fon tret de aquella lo sach
de la electió de justícia. E posat en mans del dit Onofre Roiz de Corella, jurat en cap, obrí
aquell, e un infant chich posà la mà dins lo dit sach e trach un redolí de pregamí e posà aquell
en mans del magnífich mossèn Francesch de Rocamora, procurador general. E ubert, fon
atrobat ésser scrit en aquell lo nom d’en Francesch Balaguer. E per quant era mustaçaf fon
inpedit. E axí fon tornat en lo dit sach. E aprés, lo dit infant tornà a posar la mà dins lo dit
sach e trach un altre redolí. E posat en mans del dit procurador general, fon trobat ésser scrit
en aquell lo nom d’en Jacme de Cabrera, donzell. E axí, per lo dit procurador general, fon
donat lo dit en Jacme de Cabrera per justícia per a l’any sdevenidor huytanta_huyt.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o·
octavo die mercurii intitulata secunda mensis ianuarii.
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich en
Pere Arnau, balle dels lochs de l’il·lustríssim senyor duch de Gandia, o als alamins dels dits
lochs dins la contribució de la dita vila, que per a dimarts primervinent en huyt dies, que
contarà quinze del present mes de jener,
sia e comparegua en la sala de la dita vila de matí a les huyt hores per tenir e celebrar consell
general per fer balanç e regonèxer les entrades e exides de la dita vila del present any
forma per quina via se pagarà, ab cominació que si no y serà, la dita vila e consell de aquella
farà dit balanç, e si cosa alguna la dita vila anara endarrer, tacharà peyta o cerquarà forma per
quina via se pagarà, la lur absència e contumàcia no obstant.
Datum Gandie ·II· mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·."
"De part etc. Intimau e notificau a l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de
Benicanena e l’Alqueria Nova dins la contribució de la dita vila, o a son procurador, balle o
alamí, que etc."
"De part etc., al noble don Pedro d’Íxer, senyor dels lochs de l[e]s Almoynes e Benieto,
o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Tolsà, cavaller, senyor dels lochs de Beniargó e
Pardines, o a son procurador, balle o alamí."
"De part etc., al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs
de Piles, Beniamiz, Rafalcineu e l’Alqueria de n’Abelló, o a son procurador, balle o alamí,
etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Jacme Balaguer, cavaller, senyor del loch de
Rafalmau, o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Johan Martorell, cavaller, senyor del loch de l’Açoch,
o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., al magnífich mossèn Bernat Almúnia, cavaller, senyor del loch de Xaraquo,
o a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., al magnífich micer Miquel Albert, senyor del loch de Palmera, o a son
procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., a la magnífica na Ysabel Çanoguera, senyora del loch de Benieto Sobirà, o
a son procurador, balle o alamí, etc."
"De part etc., al magnífich en Johan Ros, senyor del loch de Daymuç, o a son procurador,
balle o alamí, etc."
"De part etc., a la magníficha na Yolant Tamarit, o a son procurador, balle o alamí de la
sua alqueria."
"De part etc., al venerable mossèn Jacme Fortuny, prevere, síndich e procurador del loch
de Benirredà del capítol de la Seu de València, que etc."
Postmodum vero die sabbati intitulata ·V· mensis
ianuarii anno predicto ·MCCCCLXXXVIII·
de Mont, verguer, retulit
.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die martis intitulata quinta decima mensis ianuarii
la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general per la rahó dessús dita. En lo qual
foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Jacme Cabrera, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Matheu Salelles, síndich.
Johan Ros, Berthomeu Pugeriol, Jacme Bosch, Perot Marzem, Miquel Caro, Bernat Pastor,
Andreu Torrà, Johan Martí, Pere Jordà, Johan Vermell, Perot Martínez, Ausiàs Noguera, Pere
Andreu, Guillem Cabrera, Galcerà March, Matheu Vidal, Jacme Bonvehí, Jofré Bosch,
Francesch Alfonso, Anthoni Rovira, Steve Roger, Johan Noguera, Johan Rausell, Johan
Castell, Pere Guitart, Pere Valera, Jacme Squerré, mestre Pere, lo manyà; Johan Pelegrí,
Johan Barbastre, Francesch Torres, Anthon[i] Malfrayre, Simó de Nugerio, Diego Martí,
Johan Blay, Johan, de mestre Jacme; Francesch Guasch, Matheu Nàtera, Jeroni Scrivà, Jacme
Riera, Leonart Durà, Andreu Lobregat, Johan Roger.
Heretats
Don Pedro d’Íxer.
Mossèn Johan Tolsà.
Gabriel Soler, balle de mossèn Guillem Ramon Pujades.
Johan Quoque, balle de Belreguart.
March Guayta, balle de mossèn Bernat Almúnia.
Mossèn Johan Martorell.
E ajustat lo damunt dit consell, lo honorable en Onofre Roiz de Corella, jurat en cap,
preposà que la causa del present consell era per regonèxer les entrades e exides de la dita vila
del present any
com se pagarà. E perquè més specificadament se mostren les entrades e exides de la dita vila
del dit any, manà a mi, Bernat Astruch, notari scrivà del dit consell, legís les entrades e
exides de la dita, les quals yo, dit notari, en presència del dit consell, legí. E són del tenor
següent:
ENTRADES E SISES DE LA VILA DE GANDIA DE L’ANY
de Vich, per [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem per la sisa del vi al dit en Guillem de Vich [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per la sisa de la mòlta a
Ítem per la sisa de la mercaderia al dit en Miquel Caro [...][...].
Ítem la sisa del drap a
Ítem la sisa del peix a
Ítem lo almodí a
Ítem per la taula de la vila a
Ítem la gabella de la sal a
Ítem la peyta de murs e valls de sant Miquel [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
—————————
Sumen [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
De les quals sises la dita vila ha pagat en lo dit any
infrasegüents:
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per cena [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per cens de la carneceria [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mestre de gramàtica [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem festa de Corpus Christ [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al qui té la torre dels entramesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al cirurgià [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al sonador de l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als jutglars de Nadal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem cera per al cor de Déu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sermonador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem la mesió de les dones del partit en la Setmana Sancta [...][...][...]
Ítem lo present del procurador e oficials [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’advocat de València [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al síndich de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem mises de migdia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem karitats de Nadal e Pascua [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem scurar les cèquies de la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als portal·lers [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
—————————
Los quals
les dites sises, resta net a la dita vila per a paguar los altres càrrechs [...][...]
[...]
Dels quals se han a pagar les coses infrasegüents:
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per lo censal major [...][...][...][...][...][...].
Ítem a crehedors que resten dels censals antichs [...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per la peyta ordinària [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per la leuda [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per la gabella de la sal [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als quatre jurats per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’assessor del justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al verguer de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als guardians [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mesurer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops de ponts e camins generals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
……………………………………………… ————————————————
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dels quals, deduhits los
dita vila per al dit any
[...]
Ítem salari de col·lector, tachadors e libre de la peyta que s’haurà de inposar per a dita
quantitat,
Suma tot lo que la dita vila va endarrer,
[...]
E lestes les dites entrades e exides, volent los dits heretats emetre recors a la cort del
magnífich governador segons en los anys passats, mostrant una scriptura que ordenada
portaven, lo dit Onofre Roiz de Corella, jurat en cap, dix als dits heretats que per no portar
dos processos en la cort de la governació, com ja dels anys passats se’n porte un o dos, que si
playa als dits heretats, sens perjuhí de alguna de les parts, que los dits heretats paguasen a
rahó de cinch diners per liura peytera segons en los anys passats, e que aprés, fent-se
declaració per als anys passats, se faria declaració per al present any.
E los dits heretats dixeren que ells portaven los poders limitats e que no farien alre de
recórre[r] a la cort de la governació. Emperò, que tenint temps per a comunicar ab sos
principals, creheen se conduhirien en tota cosa rahonable.
E axí, de voluntat dels sobredits procurador general, justícia e jurats, consell e heretats, lo
dit consell, sens perjuhí de alguna de les dites parts, lo dit consell fon porrogat per al cinquèn
dia del mes de febrer primervinent, si diumenge no serà, altrament per al dia subsegüent. De
la qual porrogació les dites parts requeriren carta pública.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honrats en Johan de Mont, çabater, e en
Johan de Birbesques, spaser, de Gandia.
CONSELL CRIMINAL
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die sabbati intitulata ·XXVI· mensis ianuarii
en la sala de la vila de Gandia fon congreguat consell general per deliberar
si turmentarien a Beatriu […], presa e denunciada per lo comanador sant de Perpunchent. En
lo qual foren los següents:
Johan Abelló, lochtinent de procurador.
Jacme de Cabrera, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Jofré Jordà.
Johan Ramon Dalmau.
Berthomeu Pugeriol, Jeroni Scrivà, Pere Jordà, Jacme Squerré, Johan Roger, Galcerà
March, Johan Ramon, Jacme Astruch, Jacme Miquel, Jacme de Bonvehí, Johan Salelles,
Simó de Nugerio, Leonart Durà, Bernat Lop, Jacme Rostoll, Perot Bosch, Steve Andreu,
mestre Pere Texera, Johan Traver, Johan Noguera, Johan Pinyol, Martí Genís, Johan Pelegrí,
Matheu Vidal, Bernat Roger, Jacme Riera, Matheu Oller, Johan Martí, Perot Berthomeu,
Pere Pujol, Johan Blay, Bonanat Fuster, Jaumot Bonvehí, Johan Ros, Pero Pérez de Culla,
Steve Roger, Jordi Rovira, notari; Francesch de Valferosa.
Mossèn Francesch de Vilanova, mossèn Ausiàs Torella.
E ajustat lo damunt dit consell e feta relació en aquell, com los processos de les parts no
eren en punt de acord ni los denunciats tenien còpia de dits processos, fon clos per lo dit
consell que los dits processos fossen continuats e copiats segons forma de fur, e quant lo
procés seria en punt de acord se convocàs lavòs consell general. E donà lo dit consell
comissió als justícia e jurats e als prohòmens qui ab ells volrien anar per fer relació a
l’il·lustríssim senyor duch del dit consell.
Testimonis Johan de Mont, Gabriel Siscar.
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die martis ·V· febroarii
sala de la vila de Gandia fon congregat consell general per tornar a comunicar e deliberar
dels ròcechs de l’any present
dita rahó a
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Jacme Cabrera, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Matheu Salelles, síndich.
Galcerà Fàbregues, Francesch Torres, Pere Jordà, Jofré Bosch, Johan Rausell, menor;
Johan Castell, Matheu Nàtera, Salvador Andreu, Jacme Miquel, Andreu Torrà, Berthomeu
Ribera, Johan Trilles, mossèn Ausiàs Torella, Pere Andreu, Johan Tristany, Jacme Bonvehí,
Pere Collar, Bernat Lop, Johan Vermell, Francesch Costejà, Bernat Pastor, Miquel Caro, Pere
Pujol, Johan Ramon, Johan Roger, Jacme Rostoll, Francesch Valls, Jofré Bosch, Johan
Noguera, Jacme Squerré, Johan March, Johanot Andreu, Guillem Cabrera.
Heretats
Don Pedro d’Íxer.
Mossèn Johan Tolsà.
Gabriel Soler, balle de mossèn Pujades.
Johan Quoque, balle de micer Miquel Albert.
March Guayta, balle de mossèn Bernat Almúnia.
E ajustat lo damunt dit consell, lo magnífich en Onofre Roiz de Corella, jurat en cap,
demanà als dits heretats quina resposta tornaven de l’acord que s’havien aturat en lo consell
proppassat.
E los dits heretats dixeren que ells dits heretats havien comunicat tots emsemps, e que lo
parer d’ells era no contribuir ni pagar voluntàriament a la rahó de cinch diners per liura, com
los paregua ésser perjudicial.
Et tunc
justícia e jurats dixeren que puix axí no eren contents, que vist lo balanç en l’altre consell
specificat, que enantasen a tachar sa peyta per als ròcechs del present any
E los dits heretats dixeren que no consentien en cosa alguna, ans expressament hi
disentien, e per més salvetat de son dret posaren la scriptura del tenor següent:
"En tota taxació de peyta, la qual se faça dèbitament e recta, se deu veure
raticitus
causes són stats causats los càrrechs per los quals se deu indicir e inposar peyta, car si la
causa per la qual és causat lo crèdit concerneix utilitat de tot lo terme, és gran e justa rahó
que tots los heretats, los quals tenen lochs dins lo dit terme, contribuexquen en tal càrrech. E
si aquell és causat per donatius que haja feta la dita universitat voluntaris, los heretats en tal
terme no són tenguts a contribuir-hi. E com ab acte públich del qual nós, egregi nobles e
magnífichs heretats dins lo dit terme de la present vila de Gandia, se mostre que pus de huyt
o deu mília sous de pensions de censals se carregaren per donatius voluntaris no concernents
utilitat de tot lo terme, e ultra aquells per la venguda de l’il·lustre senyor duch de la vila e
ducat de Gandia, e per fer-li festes e representacions, se carreguaren dos mília sous de pensió
de censal e de propietat trenta mília sous. E de altra part, per no pagar la dita vila tretze o
quatorze mília sous que havia de pagar la dita vila, com los dits heretats e tenint lochs dins lo
terme de la dita vila ne pagaren sens execució sis o set mília sous, se feren despeses de pus
de
e
tenguts de contribuir e pagar, per la qual rahó no és cars de indicir e inposar peyta als dits
terratinents, los quals eo […], en nom de procurador de aquells, requir que sia feta
examinació dels dits càrrechs o almenys que per los dits onze o dotze mília sous de pensions
de censals no sia feta tacha als dits terratinents, puix notòriament consta que no sien tenguts
en aquells. E requiren
nichilominus
sien donats kalandaris dels carregaments dels censals que fa la dita vila e
notaments dels consells perquè puixa ésser vist les causes perquè los dits carregaments dels
censals foren fets. En altra manera, diu que tal indició de peyta és nul·le e feta contra furs e
privilegis del present regne et
signanter
Cuequa, requerint que no la façau. En altra manera, diu que recórre e n’emet recors de un
tant notori greuge a la cort del molt magnífich governador
iter ad illum arripiendo
perquè
enantaments nul·les e de tots sos drets, requerint de
premissis
E posada la dita scriptura per los dits heretats, los dits magnífichs justícia e jurats dixeren
que no obstant la dita scriptura, ells enantarien en lo que de justícia procehís, com lo
magnífich governador del present regne, haüt per purgat lo recors per part dels dits heretats
emés, donà comissió als justícia e jurats de la dita vila que convocats dits heretats facen e
examinen lo ba[la]nç axí dels anys
datum
governació a
asignació a l’honrat en
Gabriel Soler, balle del magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, principalment nomenat
per los dits heretats, e al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, nomenat en absència del
dit mossèn Pujades, que per a quinze del present mes de febrer sien en la sala de la dita vila
per examinar dits balanços et
tunc
coses que aquells demanen si tenguts hi són. Altrament, del quinzèn dia dessús specificat
fins al vuitèn dia aprés següent los dits justícia e jurats seran contínuament en la dita sala. Lo
qual termini passat, los dits justícia e jurats tacharan peyta per als ròcechs dels dits anys
part d’ells o los dos nomenats hi serien.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honorables en Pere Guitart, argenter, e
Johan de Mont, çabater, de la dita vila.
Postmodum vero die veneris intitulata ·XV·
febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
en la sala de la vila de Gandia se ajustaren los magnífichs mossèn Francesch
de Rocamora, procurador general; Jacme de Cabrera, donzell, justícia; Onofre Roiz de
Corella, Nicholau Çavila e Jofré Jordà, jurats de la vila de Gandia, de una part, e los noble
don Pedro d’Íxer, mossèn Guillem Ramon Pujades e en Johan Quoque, balle de micer
Miquel Albert, en sos noms propis e com a procuradors dels altres heretats, de la part altra,
per examinar les entrades e exides de la dita vila dels anys dessús specificats.
E de fet, los dits heretats demanaren los consells fets per los carregaments de la dita vila
perquè se mostràs si concernexen utilitat general de tot lo terme. E lo dit en Onofre Roiz de
Corella dix que ja havien scrit a València a l’il·lustre senyor duch e a
nos trametés los kalandaris dels carregaments, e que fins ací no
freturen perquè la vila ha acostumat e és en posessió de pagar dits càrrechs. E per quant los
dits heretats deyen que si no
perseveraven en la scriptura dessús dita e emetien recors al governador, no obstant que eren
promptes que amigablament per dos advocats sens plet e qüestió se vers
(sic)
los dits heretats de la part altra, sense perjuhí de les parts, porrogaren dita examinació de
balanç fins los dits justícia e jurats haguessen tornat a scriure a l’il·lustríssim senyor duch, e
ahüda resposta de sa senyoria, si mana que per la forma dessús dita se enante, los dits justícia
e jurats facen asignació al dit mossèn Guillem Ramon Pujades o al dit mossèn Johan Tolsà
per al termini que a aquells aparegua per a tornar a examinar e fer dit balanç. De totes les
quals coses manaren a mi, Bernat Struch, notari scrivà dels dits jurats, ne rebés carta pública.
Presents per testimonis foren los honrats en Berthomeu Pugeriol e en Johan de Mont,
çabater, vehins de la vila de Gandia.
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die mercurii intitulata ·XXVI· mensis marcii
en lo porchet dels pinquers fon ajustat consell de consellers per rahó dels
mes de març, lo qual és stat trobat algun tant corquat. E per dita rahó és stada feta intimació
al magnífich micer Andreu Durà, procurador de aquell, e si
pendrien los
dit mossèn Ferrandiz scrivís o lexava a plaer de la vila si
foren los següents: Al marge
esquerre:
Jacme de Cabrera, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Pere Palau, Jofré Jordà; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Mossèn Ausiàs Torella, mestre Johan Liminyana, Pero Pérez de Culla, Jacme Bosch,
Bernat Pastor, Nicholau Antich, Francesch Çavila, Miquel Caro, Pere Jordà.
E ajustat lo dit consell de consellers fon clos que puix los
havia a garbellar e en lo garbel ne hiria lo corquat, que los dits
garbellats. E axí mateix clogué lo dit consell lo forment que resta fos pres per quant los
forments se’n comencen a pujar.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die iovis intitulata ·XXVII· mensis marcii
en Miquel Caro, síndich e cambrer, de una part, e lo magnífich micer Andreu Durà, doctor en
leys, procurador del magnífich mossèn Jacme Ferrandiz de Mesa, cavaller, de la part altra,
per migà d’en Johan Andreu, garbeller e mesurer de la dita vila, feren ensaig de cinch cafiços
dels
dos almuts, que seria, per tots los
axí mateix, lo dit en Johan Andreu féu relació que en los
Al
marge esquerre:
Lo qual ensaig fon fet en presència del discret en Berthomeu Codina, notari, qui tenia
càrrech per lo dit mossèn Ferrandiz. De totes les quals coses volgueren les dites parts carta
pública.
Presents per testimonis foren a les dites coses en Miquel Cerdà, cirurgià, e
Castell, aluder, vehins de Gandia.
Postmodum vero die lune intitulata ·XXI· mensis
aprilis anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
los magnífichs justícia e jurats, volent fer partició del forment que és en la
sala, manaren a mi, Bernat Astruch, notari scrivà de aquells, fes la ceda de convocació del
tenor següent:
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requi-
rent lo honorable en Miquel Caro, síndich e cambrer de la cambra dels forments de la dita
vila. Intimau e no[ti]ficau a l’egregi don Johan de Cardona, per tots los heretats del terme
elet, o a son procurador, balle o alamí, que per al dimecres primervinent, que
après_dinar per veure e regonèxer los forments que resten en la dita cambra e los dans e
pèrdues fetes en lo present any, e aprés, fer partició oportuna segons és acostumat, ab
cominació que si no y serà, los dits justícia e jurats enantaran en dita partició segons per
justícia trobaran fahedor. Datum Gandie ·XXI·
mensis aprilis anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
."
Predictis die et anno
Johan de Mont, verguer dels magnífichs jurats,
retulit
dita ceda al magnífich en Martí de Mur, balle de l’egregi don Johan de Cardona.
Postmodum vero die mercurii ·XXIII· aprilis anno
predicto ·MCCCCLXXXVIII_o·
dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, ajustats en la sala de la dita vila, personalment
constituït lo honorable en Miquel Caro, síndich e cambrer de la dita vila, e toquades tres
hores depress_dinar, dix que acusava contumàcia al magnífich en Martí de Mur, com a
persona el[e]ta per los heretats, e requerí en contumàcia fos feta la partició del forment que
resta en la sala.
E los dits magnífichs jurats, rebuda dita contumàcia en tant quant era rebedora e no en
pus, en contumàcia del dit en Martí de Mur feren la partició de forment per la forma següent:
Los magnífichs jurats de la vila de Gandia, instant e req[ui]rent lo honorable en Miquel
Caro, síndich de la dita vila, vist en la cambra dels forments restar
despeses stà a
minves que ha fet anara perdedora
repartits per la forma acostumada.
Presents per testimonis foren en Johan Cit, notari, e en Johan de Mont, çabater, de
Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die lune ·XVIIII· madii.
"De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich
mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller, senyor dels lochs de Beniargó e Pardines, altre dels
elets per tots los senyors de heretats, que per al dimecres primervinent, que
vint_e_hu del present mes de maig, sia e comparegua en la sala de la dita vila a les dos hores
aprés migjorn per compartir a la dita vila e als heretats, per les liures peyteres, aquells huyt
mília sous per los quals lo magnífich governador ha declarat sia inposada peyta en lo present
any
en lo present any, ab cominació que si no y serà, la dita vila farà son compartiment, la
absència e contumàcia de aquell no obstant. Datum
Gandie ·XVIIII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
Predictis die et anno
en Johan de Mont, verguer dels magnífichs jurats,
retulit
la preinserta ceda al magnífich mossèn Johan Tolsà.
Postmodum vero die mercurii ·XXI· mensis madii
anno predicto
ajustaren los magnífichs mossèn Francesch de Rocamora, procurador general; Nicholau
Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, jurats, de una part, e los noble e magnífich don Pedro d’Íxer
e mossèn Johan Tolsà, cavaller, per les causes contengudes en la preinserta ceda.
E ajustats en la dita sala, per part dels dits oficials fon dit que lo magnífich governador ha
declarat per al present any
necesari se faça conpartiment per les liures peyteres dels
promptament a les necesitats de la vila.
E los dits heretats, ans de procehir ad
ulteriora
magnífich governador datum in sui curia ·XIII·
febroarii proxime lapsi
governador manava als dits jurats no enantasen en taxació de peyta fins als dits heretats
fossen mostrats los kalandaris dels carregaments dels censals e los notaments dels consells.
E los dits magnífichs jurats, vista dita letra, dixeren que obeyen aquella en quant se devia
obeyr. Emperò, per quant lo magnífich governador, aprés de la dita letra, ha provehit se
inpose peyta en
s’inpose la peyta.
E los dits heretats dixeren que la provisió darrera stà en càrrech, e que en virtut de aquella
no podien enantar a taxació de peyta.
E los dits jurats dixeren que la dita provisió era passada en cosa jutgada, e que en virtut de
aquella enanen a taxar dita peyta. E taxaren aquella a rahó de cinch diners per liura, com axí
ixqua per les peyteres segons en los anys proppassats.
E los dits heretats dixeren que no y consentien e protestaven de actes e enantaments
nul·les, e que de les dites coses ne emetien recors al magnífich governador
iter arripiendo
protestant del que lícit los sia protestar.
E los dits jurats dixeren que y perseveraven en dita taxació.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die sabbati ·XXIIII· madii
Gandia fon celebrat consell general per fer electió de jurats. En lo qual foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Guillem Johan Forés, balle.
Jacme Cabrera, justícia.
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà; jurats.
Berthomeu Codina, Galcerà Fàbregues, Johan Fortuny, Pero Pérez de Culla, Steve Roger,
Pere Jordà, Pere Guitart, Guillem Vich, Francesch Balaguer, Guillem Olzina, Berthomeu
Pugeriol, Pere Salic, Bernat Aragonès, Andreu Torrà, Galcerà March, Francesch Torres,
Guillem Cabrera, Simó de Nugerio, Leonart Durà, Pere Andreu, Francesch Alfonso, Anthoni
Rovira, Francesch Bosch, Bernat Lop, Johan Minyana, Pere Nadal, Andreu Lobregat, Alexi
Martínez, Miquel Caro, Johan Fuset, Johan Torragrosa, Bernat Folcrà, Johan Vermell.
E ajustat lo damunt dit consell, fon treta la caxa de les elections, e uberta aquella fon tret
lo sach de juraderia, e [u]bert lo dit sach per un infant petit foren trets quatre redolins, en los
quals foren scrits e per consegüent elets en jurats en l’any sdevenidor los honorables en Johan
Ramon, en Matheu Salelles, en Johan Roger e en Pere Salic.
E axí mateix fon elet en pare de òrfens e spitaler lo honrat en Johan Trilles, a trienni.
E en administrador de les almoynes lo honrat en Miquel Caro, a trienni.
E en cambrer lo honrat en Jofré Jordà, a un any.
E en manobrer a trienni lo honrat en Miquel Camarasa. Emperò, que no puxa pendre la
gleva de cals que s’acostuma pendre.
Presents per testimonis foren en Johan de Mont e en Pere Capella, çabaters, vehins de
Gandia.
E axí mateix, afermants ésser la major part, feren síndich de la dita vila lo honrat en
Miquel de Belprat, apotecari de la dita vila, present, etc., als plets, etc., ab poder de
substituir, etc., generalment, etc., prometeren, etc., renunciaren, etc.
Actum in Aula Gandie.
Testes predicti
[…]
SEGON QÜERN DE CAUTELES FERMADES PER LOS
DAMUNT DITS MAGNÍFICHS JURATS EN LO PRESENT
ANY
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Pa[la]u e Jofré Jordà, menor, jurats de
la vila de Gandia, a l’honorable en Francesch Çavila, col·lector de la peyta general de l’any
restituïdor de la dita col·lecta, a
de les çabates e scarpins de la festa de Corpus Christ proppassat. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostra resta, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XIII· mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o· c
Al marge esquerre:
scarpins e çabates del Corpus Christ,
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e en Jofré Jordà, menor, jurats de
la vila de Gandia, a l’honorable en Simó de Nugerio, col·lector de la peyta de murs e valls
de l’any
dènou sous e huyt diners nets, en los quals fos per nosaltres condempnat. Donau e pagau a
Johan Garriguas, portal·ler del portal de n’Aparici Miquel, vint sous que li són deguts de
una anyada per tanquar e obrir lo dit portal, e són de l’any
aquells vos sien admesos en data, vos manam fer lo present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
·XVII· mensis iulii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
. Al marge
esquerre:
En Onofre Roiz de Corella, en Nicholau Çavila, Pere Palau e en Jofré Jordà, menor, jurats
de la vila de Gandia, a l’honorable en Johan Ros, clavari de l’any
a
vila, ço és, per lo present procés huyt sous, e per dos altres
procesos. E perquè los dits quinze sous vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XVIIII· mensis iulii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Montalbà, per uns processos, de
Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, en Nicholau Çavila, Pere Palau e en Jofré Jordà, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Miquel Caro,
clavari de la sisa de la mòlta e mercaderia del present any
haveu donat quinze sous per obs de una rasura de paper per a la sala de la dita vila, la qual
raxura cascuns anys cascuna juraderia acostuma comprar per a la dita sala de la dita vila. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de
nosaltres sotascrita. Datum Gandie ·XXI· mensis
augusti anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
. [Al marge esquerre en f.
185r:
Est subscripta manu iuratorum in
forma
Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, menor,
jurats de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, magnífich mossèn
Francesch de Pintor, cavaller, clavari de la peyta de certs heretats, que de voluntat nostra
haveu donat e pagat les quantitats specificades en la ante-
cedent plana en dihuyt ítems que prenen suma de deu liures dènou sous e cinch diners. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de
nosaltres sotascrita. Datum Gandie ·III· mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII·
. Al marge
esquerre:
lliures
Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la
vila de Gandia, confessam a vós, magnífich mossèn Francesch de Pintor, cavaller, clavari de
les peytes de certs heretats, que de voluntat nostra haveu pagat los damunt scrits trenta sous
dos diners per la despesa dels qui portaven la sancta cruada. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·VI· mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
portaven la cruada,
En Onofre Roiz de Corella, etc., tots, etc., a l’honorable en Andreu Torrà, col·lector de
la peyta general de l’any
racional de la dita vila, quaranta sous huyt diners que li són deguts de cinch de febrer que
entrà a racional fins a
com de aquí avant vaja per anyades ab los altres oficials. E perquè aquells vos sien admesos
en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e
del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XXIIII· mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, menor, jurats de la
vila de Gandia, a l’honorable en Andreu Torrà, col·lector de la peyta general de l’any
paguà al discret en Jordi Rovira, notari, del debitori e venda de forment de Montesino, lo
qual la vila havia mester per a trametre a València. Ítem, quatre sous que bestragué en una
letra a València que los magnífichs jurats de València,
tunc
vila, feyen a la dita vila, los quals fins ací no li són stats pagats, segons en poder nostre ha
jurat. E perquè los dits set sous vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie duodecima mensis octobris anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Cardona,
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Berthomeu Guitart, arrendador de la taula de la carneceria de la
dita vila. Donau e pagau a l’honorable en Johan Ramon
Dalmau, racional de la dita vila, trenta sous per la anada que ha fet a València per a la vila
per manament de l’il·lustríssim senyor duch per la diferència e plet que entre los heretats e
la vila se tracta denant lo magnífich governador del present regne sobre les peytes, en la qual
anada, jatsia sia stat pus de
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VI· mensis novembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Dalmau, misatger,
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e en Jofré Jordà, menor, jurats de
la vila de Gandia, a l’honorable en A[n]dreu Torrà, col·lector de la peyta general de la
vil·la dessús dita. Donau e pagau a
compliment de sos treballs de la administració de la festa de Corpus Christ proppassat, la
qual aquell ha fet ensemps ab lo venerable mossèn Jacme Guitart, prevere. E perquè aquells
vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà
de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie sexta mensis novembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
per la festa de Corpus Christ, de
Nosaltres, en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de
la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Matheu Salelles,
clavari de la dita vila, que de voluntat e manament nostre haveu donat e pagat les quantitats
dessús contengudes en quinze ítems, les quals prenen suma de cent quaranta sous nou diners.
E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer
la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de
nosaltres sotascrita. Datum Gandie ·XXI· mensis
augusti anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
. Al marge
esquerre:
Aquesta cautela fon per mi, Bernat Astruch, notari scrivà de jurats, feta al peu dels quinze
ítems, e torní lo paper al dit Matheu Salelles perquè la fes signar als senyors de jurats perquè
aprés la registràs. E tenint-la axí lo dit en Salelles sobrevengueren altres cauteles, e no
recordant-me de aquella no li lexà spay en son kalandari. E axí, quant és stada signada, e-la
registrada per la forma que és poguda entrar.
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Andreu Torrà, col·lector de la peyta general
de l’any present
vila, quinze sous que li són deguts per lo sonar de la festa de Corpus Christ proppassat. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XII· mensis novembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Corpus Christ,
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Andreu Torrà, col·lector de la peyta general de la dita vila de l’any
li són deguts com a manobrer per les rahons contengudes en les planes antecedents, ço és,
aquells
Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
col·lector haver-la pagat tota la col·lecta no foren pagats al dit manobrer. E huyt sous que
aprés a despés en tres ítems continuats aprés de la dita cautela provehida per los antecessors
nostres datum Gandie ·XXIII· ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
en la precedent plana. E perquè los dits trenta_set sous vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XII· mensis
novembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
.
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Berthomeu Guitart, arrendador de la taula de la carneceria de la
dita vila del present any
un sou e tres diners que a aquell són deguts per la dita vila, los quals és cobrador de la peyta
de murs e valls de l’any
apar. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam
fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú
de nosaltres sots_scrita. Datum Gandie ·XXVII·
mensis novembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
. Al marge
esquerre:
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, cambrer de la cambra dels forments de la dita vila.
Donau e pagau a
anyada que finí en lo mes de agost de l’any huytanta_sis per rahó de aquells
quals la dita vila li dóna de salari per mesurar los forments. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XXVIII· mensis ianuarii anno a
Al marge esquerre:
de l’any
Dilluns, comptats
presentà una comissió per lo cessionari de mossèn Claramunt de les pagues de l’any
stret a mossèn Claramunt, lo dit cessionari ha executat.
Dijous a vespre lo dit porter fon content tornar-se’n pagat de son salari, e que porrogaria
fins a dilluns primervinent. E los magnífichs jurats scriviren al senyor duch, qui era en
València, recomanàs lo dit fet al dit en Luís Erau.
E paguaren al dit porter per son salari
Berthomeu Guitart, arrendador de la taula de la vila de l’any
del tenor següent:
Nosaltres, en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, jurats de
la vila de Gandia, confessam a vós, en Berthomeu Guitart, arrendador de la taula de la vila
de l’any
porter, vint sous per quatre dietes, lo qual és vengut contra la vila per una execució de un
cessionari de mossèn Claramunt de les pagues de l’any
mossèn Claramunt ha rebut de altra part, e fan a cobrar dites despeses del dit mossèn
Claramunt, per les quals pagua (sic)
lo honorable en Luís Erau, síndich de la vila, és en plet denant lo governador. E perquè los
dits
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ultima mensis ianuarii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
porter,
Dilluns, contats
presentà una comisió dels dotze bacins per
any
heretats a mossèn Pintor, clavari. E per quant los dits heretats no havien acabat de pagar, és
vengut dit porter emsemps ab una execució de mossèn Claramunt, la qual venia a càrrech
d’en Guillem Johan Forés.
Dijous a vespre,
foren donats
Pintor, clavari.
Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la
vila de Gandia, confessam a vós, magnífich mossèn Francesch de Pintor, cavaller, clavari de
les peytes dels heretats de l’any
a
tingau conpliment e hajam executat alguns dels heretats, nos ha paregut ésser més expedient
haviar lo porter e aprés donar compliment de paga. E és stat dit porter cinch dies ab lo de
demà, e lo restant a compliment de son salari paguen los magnífichs mossèn Jacme Balaguer
e en Guillem Johan Forés, ço és, lo dit mossèn Balaguer per quant no ha pagat la sua peyta, e
lo dit en Forés per unes execucions de mossèn Claramunt, lo qual venia a càrrech de aquell. E
perquè los dits huyt sous vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XIIII· febroarii anno
·MCCCCLXXXVIII_o·
[Al marge esquerre en f. 187v:
Dilluns, comptats
presentar la comissió del cessionari de mossèn Claramunt per quant en València no era stat
donat recapte al dit cessionari.
Lo qual porter, a prechs dels jurats, se’n tornà ab una letra per a
donàs rahó al dit cessionari segons lo il·lustríssim senyor duch havia provehit. E donaren al
dit porter per son salari quinze sous, los quals provehiren pagàs en Berthomeu Guitart,
arrendador de la taula, e feren-li un albarà.
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, clavari de la sisa de la mercaderia de l’any present
Primo
la plaça de les pedres, terra e manobra que restava en la dita plaça aprés de la obra de la sala
feta per lo il·lustríssim senyor duch. Ítem, per tres càrregues de calç per adobar lo pont del
cantó d’en Matheu Vendrel e los quexers de la cèquia, qui staven engrunats, set sous e sis
diners. Ítem, per a un home a tirar la manobra ab bèstia,
sous. Ítem, tres hòmens manobres per a la dita obra e adobar lo camí e cèquia fins al monestir
de sancta Clara,
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXVIIII· mensis febroarii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, siser de la mòlta e mercaderia del present any
quatorze sous sis diners, los quals ha despés en adops dels ponts de la vila quant lo il·lustre
senyor don Emrich vench a la vila, segons dessús és continuat. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XVIIII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
Dimarts, a
una comisió ja per en Matheu Sanç damunt presentada per lo cessionari de mossèn
Claramunt.
Disapte,
arrendador del tall del drap de l’any
dit porter per son salari vint sous, los quals paguà en Bernat Corella, arrendador qui dessús,
al qual manaren ésser feta la cautela següent:
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Bernat Corella, arrendador del tall del drap de l’any
cinch dies és stat en la vila per la execució del cessionari de mossèn Claramunt de l’any
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XXVI· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
Rodrigo, porter,
Disapte, a
comisió per les pagues de joliol any
Guivarra, de les quals la de joliol venia a càrrech de n’Andreu Torrà, peyter, e del magnífich
mossèn Pintor, clavari. E per quant los magnífichs jurats feren bestraure al dit mossèn Pintor
la quantitat que tenia per a les festes de la presa de Màlica, adosaren-se dita pagua. La de
jener ve a càrrech de la vila com no sia consignada.
Fon desempachat dimarts a vespre
tornà, per quant lo magnífich mossèn Rocamora era anat a València e havia pres càrrech de
haver porrogació. E donaren al dit porter per son salari
Andreu Torrà, peyter, e manaren-li fer la cautela següent:
Nosaltres, en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de
la vila de Gandia, confessam a vós, honorable en Andreu Torrà, peyter general de l’any
porter vengut contra la vila per don Bertran de Guivarra per les pagues de joliol any
son salari de cinch dies és stat en dita execució, e vint sous quatre diners per les mesions
executòries, que és per tot
en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXVIIII·
mensis aprilis anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII·
. Al marge esquerre en f.
189r:
Dijous, a
sentar. Divendres a vespre,
sous. La restant quantitat, que és
Al marge esquerre:
En Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de
Gandia, confessam a vós, honorable en Miquel Caro, arrendador de la mòlta e mercaderia de
l’any
eren deguts per huyt liures de alfaní que vós donàs per a la festa del Corpus Christ de l’any
vint sous. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VIII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
alfaní, enterrar lo pont.]
Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la
vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Matheu Salelles,
arrendador de la sisa del tall del drap del present any
manament nostre haveu donat, pagat e despés en la luminària del Dijous Sant e fahedures de
ciris e mesió de les dones del partit nou liures dènou sous quatre diners, segons de mà vostra
és continuat en deu ítems. E perquè aquelles vos sien admeses en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·VIII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX_o· octavo
Al marge esquerre:
Dijous Sant,
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo septimo die lune intitulata ·XVIII· mensis decembris
denant la presència dels honorables en Onofre Roiz de Corella, Nicholau
Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la vila de Gandia, constituït personalment en
Bernat Folcrà, vehí de la dita vila, dix de paraula que en lo any
tunc
de la dita vila fon ofert a la cort dels magnífichs jurats, com a béns de l’honrat en Bernat
Salelles, quondam
, major de dies, un troç de terra sit e posat en terme de la dita vila en la
partida del camí de mar, tengut sots directa senyoria del beneficiat de sant Satorní a cens de
plen dret enphiteòtich segons fur de València, confrontat ab terra del venerable mossèn
Jacme Philibert, prevere, ab terra de Johan del Castillo, ab terra d’en Johan Colomer e ab
[…], la oferta del qual fon liurada a
corregué, subasta e tengué venal
per trenta dies e molt més per obs de paga fahedora a la dita vila de les quantitats per lo dit
en Bernat Sallelles degudes de les sises e arrendaments de la dita vila. E axí, corrent e
subastant lo dit corredor lo dit troç de terra, lo dit en Bernat dix una dita de
en lo dit troç de terra. E ab les dites
trobant-s’í més preu los dits magnífichs jurats manaren a
e subastàs venal lo dit troç de terra, e no trobant-s’í més preu liuràs lo bastó al dit en Bernat
Folcrà com a més de preu donant. E axí lo dit en Johan de Mont, corredor, subastant e tenint
venal lo dit troç de terra e no trobant més preu en aquell, liurà lo bastó al dit en Bernat
Folcrà. E fet lo dit liurament, los dits magnífichs jurats manaren al discret en Jordi Rovira,
notari, en loch del scrivà de la cort de aquells, fes e rebés carta pública de la dita venda. E
enaprés, a […], lo dit en Bernat Folcrà, comprador qui dessús, deposà en poder dels
magnífichs jurats
dits jurats deyen, [volien] per a deposar en la taula dels Royços, aon totes les pecúnies de la
dita vila se deposaven, per obs de fer pagua als creheedors de la dita vila. E com lo dit en
Bernat Folcrà volgués vendre la dita terra al magnífich en Guillem Johan Forés, vehí de la
dita vila, e demanant lo dit en Forés la carta de la venda e depòsit al dit Bernat Folcrà, ab
gran diligència à cerquat e fer cerquar los dits actes en los libres dels
tunc
dits actes se són poguts trobar. E com per haver memòria en sdevenidor lo dit en Bernat
Folcrà vulla de les dites coses, ço és, subastació de trenta dies de la dita terra, venda e
depòsit, ésser redigit e contats en scrits, requerí als dits magnífichs jurats que rebuda sumària
informació de les dites coses vullen la dita venda redigir e posar en scrits perquè de les dites
coses sia memòria en sdevenidor.
E los dits magnífichs jurats, vista dita requesta verbal, dixeren que rebuda sumària
informació de testimonis de les dites coses, [ab] [intructió] a la part altra, farien lo que de
justícia proceheex. E de fet, manaren a l’honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila
e curador asignat a la heretat jacent del dit
quondam
Salelles, e encara en nom de síndich de la dita vila, fos present a veure jurar testimonis ab la
cominació acostumada e a dir e al·legar dins cinch dies primervinents tot lo que en los dits
noms dir e al·legar vulla contra la dita requesta.
Predictis die et anno
los magnífichs en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e
Jofré Jordà, jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo dit en Bernat Folcrà, enantaren
a rebre sumària informa[ció] de testimonis en e sobre les dites coses requestes per lo dit en
Bernat Folcrà, los dits e deposicions dels quals són
prout secuntur
voluntat de les parts los dits testimonis
hajen per publicats salvo iure
obiciendi
los quals objectes haja a posar dins tres dies primervinents.
En Johan de Mont, corredor de les corts, testimoni produhit e donat per part del dit en
Bernat Folcrà sobre les coses contengudes en la dita requesta verbal, qui jurà a Nostre Senyor
Déu e als sancts quatre evangelis de la sua man dreta corporalment toquats dir veritat del que
sabia en e sobre les dites coses aposades en la requesta verbal feta per lo dit en Bernat Folcrà,
lo qual, sots virtut del dit jurament, dix e en nom de corredor de les dites corts féu relació
que en lo any
tunc
vila fon ofert a la cort dels magnífichs jurats de la dita vila lo troç de terra contengut en la
dita requesta com a béns del dit en Bernat Salelles. E per los dits jurats fon acomanada la
oferta del dit troç de terra a ell, dit deposant, com a corredor de les corts. E axí lo dit troç de
terra fon per ell corregut e subastat per temps de trenta dies e molt més, e com no trobàs sinó
dits magnífichs jurats manaren a ell, dit corredor, liuràs lo bastó al dit en Bernat Folcrà per lo
preu de les dites
Bernat Folcrà com a més de preu donant per les dit[e]s
les dites coses lo discret en Jordi Rovira, notari, en loch del scrivà dels dits magnífichs jurats,
ne rebé carta pública. E àls dix no saber-hi.
Fon interrogat de loch e de temps e dix que ja u ha dit dessús.
Fon interrogat de presents e dix que molts de la vila, los quals no li acorda.
Fon interrogat de parentela, etc., et ad omniam
dixit non
Fon interrogat si desigava més que lo dit en Bernat Folcrà obtingués, o lo dit síndich de la
vila, e dix que lo qui millor dret tingués.
Predictis die et anno
.
En Jacme Cardona, mercader, vehí de la dita vila, testimoni qui jurà, e dix que en lo any
tunc
vila fon ofert a la cort dels magnífichs jurats un troç de terra com a béns d’en Bernat Salelles,
major, de la dita vila, per rahó de certes quantitats que lo dit en Bernat Sallelles devia a la
dita vila. E axí lo dit troç de terra fon corregut e subastat per en Johan de Mont, corredor de
les corts, per
manament dels dits jurats liurà lo bastó al dit en Bernat Folcrà per preu de
que li par que de les dites coses per lo
tunc
rebuda carta pública, e que aprés feta la dita venda lo dit en Bernat Folcrà deposà en poder
dels magnífichs jurats
ver[s] si per obs de paguar lo loïsme de la dita venda e censos deguts. E que les dites
lliures per los tunc
jurats foren acomanades a n’Onofre Roiz de Corella,
tunc
dels jurats de la dita vila, perquè aquelles portàs a deposar en la taula dels Roïços. E tornat
lo dit en Corella de València e havent deposat dites
mes de […] de l’any […], portà un albarà de mà de Gil Roiz, tauleger, e aquell liurà al dit en
Jacme Cardona, racional, per posar aquell en lo archiu de la sala aon lo dit albarà és. E àls dix
no saber. Continua ut in precedenti
etc.
Postmodum vero die sabbati intitulata ·V· mensis
ianuarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
denant la presència dels dits magnífichs jurats comparech lo dit en Bernat
Folcrà e de paraula dix que com la dilació a posar objectes fos passada al dit en Matheu
Salelles, síndich de la dita vila e curador de la heretat jacent d’en Bernat Salelles,
quondam
vila, e aquell en los dits noms no haja posat ni dit cosa alguna, requerí fos feta una breu
asignació al dit en Matheu Sallelles, en los dits noms, a dir, posar e al·leguar tot ço e quant
dir e posar vulla, e a respondre medio
iuramento
E los dits magnífichs jurats, vista la dita requesta, personalment manaren al dit en Matheu
Salelles, en los dits noms, que dins tres dies primervinents e peremptòriament comptadors
haja dit, posat e al·leguat en la present causa tot ço e quant per part sua dir, posar e
al·leguar vulla contra la dita requesta, e a respondre
medio iuramento
les coses en la dita requesta contengudes.
Quibus sic per actum
los dits magnífichs jurats enantaren a rebre respostes
medio iuramento
dit en Matheu Salelles en los dits noms, lo qual jurà a Nostre Senyor Déu e als sancts quatre
evangelis per la sua man dreta corporalment toquats, dir veritat del que sap sobre les coses
contengudes en la dita requesta. E dix en lo any
Bernat Salelles, pare de aquell, a la dita vila de Gandia algunes quantitats de sises e
arrendaments, a instància del síndich de la vila, per la cort dels
tunc
executats alguns béns del dit en Bernat Salelles, e entre los altres béns fon executat e venut
lo troç de terra contengut en la dita requesta al dit en Bernat Folcrà. No li acorda, emperò,
per quant preu ni sap de cert si deposà lo preu, bé és ver hoy dir havia deposat en poder dels
tunc
Postmodum vero die veneris intitulata ·XII· mensis
ianuarii anno predicto a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o·
magnífichs jurats comparegueren lo dit en Bernat Folcrà de una part, e lo dit en Matheu
Salelles en los dits noms de la part altra, e renunciant e concloent en lo dit feyt lexaren aquell
a coneguda.
E los dits magnífichs jurats aturaren-se acord en e sobre les dites coses.
Postmodum vero die sabbati intitulata ·XII· mensis
ianuarii anno predicto a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o·
honora-
bles en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila e en Jofré Jordà, menor, jurats de la vila de
Gandia, conparegueren lo dit en Bernat Folcrà de una part e en Matheu Salelles, síndich de
la dita vila e curador asignat a la heretat jacent de l’honrat en Bernat Salelles,
quondam
dita vila. E en presència de les dites parts, e de voluntat de aquelles, los dits honorables
jurats enantaren a publicar lo acord dessús per ells retengut sobre lo dit feyt en presència dels
testimonis dejús scrits per la forma següent:
E los magnífichs en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila e en Jofré Jordà, menor,
jurats de la vila de Gandia, vista una requesta verbal denant aquells posada a
mes de dembre proppassat de l’any
Folcrà, vehí de la dita vila, vists los testimonis produhits per part del dit en Bernat Folcrà,
vistes les respostes fetes per lo dit en Matheu Salelles, vistes les asignacions fetes al dit en
Matheu Salelles en los dits noms, vist com les dites parts han renunciat e conclòs en lo dit
feyt e lexat a coneguda, vist com per ells és stat retengut acord en e sobre lo dit feyt, vist
finalment tot ço e quant en e sobre lo dit feyt feya a veure e regonèxer Nostre Senyor Déu,
havents denant los ulls de les sues penses e los sancts quatre evangelis de aquell denant
aquells posats e reverentment sguardats perquè de la sua beneyta faç lo juhí de aquells
procehexqua ab rectitud de justícia, enantaren a pronunci[a]r e declarar en lo dit feyt per la
forma següent:
E atenent que per los dits e deposicions dels testimonis produhits per part del dit en
Bernat Folcrà e per les respostes fetes per lo dit en Matheu Salelles, síndich de la dita vila e
curador asignat a la heretat jacent de l’honrat en Bernat Salelles,
quondam
vila, clarament consta que en lo any
Ltunc
dita vila fon feta oferta a la cort dels
tunc
vila, com a béns del dit en Bernat Salelles, per paga fahedora a la dita vila de les quantitats
per lo dit en Bernat Salelles degudes a la dita vila de sises e arrendaments de la dita vila, de
un troç de terra contengut en la requesta posada per part del dit en Bernat Folcrà, sit e posat
en terme de la dita vila en la partida del camí de la mar, tengut sots directa senyoria del
beneficiat de sant Satorní, a cens de
Miquel ab loïsme e fadigua e tot altre plen dret emphiteòtich segons fur de València,
confrontat ab terra del venerable mossèn Jacme Philibert, ab terra d’en Johan del Castillo, ab
terra d’en Johan Colomer e ab […]. E lo dit troç de terra ésser stat subastat per en Johan de
Mont, corredor de les corts, per los lochs acostumats de la dita vila per temps de
e molt més, e finalment lo dit troç de terra ésser stat venut e liurat al dit en Bernat Folcrà
com a més de preu donant per preu de
la dita vila (sic)
deposició de l’honorable en Jacme Cardona e per lo albarà de la taula dels Royços, consta
que lo dit en Bernat Folcrà deposà en poder dels
tunc
lliures de la dita moneda, e los dits jurats aprés deposaren aquelles en la dita taula dels
Royços per
fer pagament als creheedors de la dita vila. E havien-se retengut ver[s] si les set liures
restants per obs de paguar censos [e] peytes deguts de la dita terra e loïsme e despeses. Per
tal, hiis et aliis atendendis
pronunciaren e declaren lo dit troç de terra per lo
tunc
vila ésser stat afix a la cort dels
tunc
del dit quondam
en Bernat Salelles, e per lo dit en Johan de Mont, corredor de les corts, ésser
stat subastat per temps de trenta dies e molt més, e lo dit troç de terra ésser stat liurat al dit
en Bernat Folcrà com a més de preu [...]
D’EN MIQUEL SALELLES, SISER DEL PEIX DE L’ANY
MOROS DE PILES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die lune ·XVII· mensis decembris.
A l’honorable lo balle del loch de Piles o a l’alamí de aquell. De nosaltres, en Pero Pérez
de Culla, notari, e en Matheu Salelles, jutges de les sises e inposicions de la vila de Gandia,
saluts e honor. Instant e requirent lo honorable en Miquel Salelles, arrendador de la sisa del
peix del present any
nosaltres maneu a Azmet Yuniz e a Sarogí e a Ul·lem, moros de aqueix loch, que per a
l’endemà aprés que manat los serà sien e conpareguen denant nosaltres e cort nostra en lo
porche de l’amodí de la dita vila, a les quatre hores aprés migjorn, per sostenir condempnació
de certes calònies que los dits moros són encorreguts segons pretén lo dit siser. Altrament, si
no curaran conparer e no designaran casa citatòria en la present vila o faran procuració, per
nosaltres los seran asignades per casa citatòria les portes de l’almodí de aquesta vila, e ab
aquelles farem tots los actes necesaris e procehirem a condempnació de dites calònies si
requests ne serem, la lur absència e contumàcia no obstants. Restituint-nos de vostre
procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie
Postmodum vero die sabbati intitulata ·V· mensis
ianuarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
Sarogí e Ul·lem, moros del loch de Piles,
ex confessione
eren entrades tres barques en la mar e les dos donaren lo peix a la una per a portar a València,
e no manifestaren dit peix a l’inposidor, instant e requirent lo honorable en Miquel Salelles,
siser del peix de l’any
notari, altre dels jutges de les sises, en sixanta sous, en los quals eren encorreguts per no
haver manifestat dit peix al dit siser.
Postmodum vero die martis intitulata ·VIII· mensis
ianuarii anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
instant e requirent lo honorable en Miquel Salelles, siser del peix del dit any
dites sises, la letra del tenor següent:
"A l’honorable lo balle del loch de Piles, Beniamiz, Rafalcineu, Beniamiz
(sic)
l’alamí de aquells. De mi, en Pero Pérez de Culla, notari, altre dels jutges de les sises de la
dita vila, saluts e honor. Instant e requirent lo honorable en Miquel Salelles, siser del peix de
l’any proppassat
loch meu e per mi façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents
de les cases de Sarogí e de Ul·lem, moros de aquexos lochs, lo preu dels quals baste a
sixanta sous en los quals per mi són stats condepnats per una calònia, segons apar en libres de
la mia cort, e a les mesions. Del qual preu nos remetreu per lo portador de la present, com axí
plàcia al dit siser, los dits sexanta sous, emsemps ab sis sous e huyt diners de mesions entesa
e [compresa] la present letra. E ultra fareu pagar lo portador de sos justs treballs. Restituint-
nos de vostre procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·VIII· mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
D’EN MIQUEL CARO, SISER DE LA MERCADERIA
DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die mercurii ·VI· febroarii.
Al molt magnífich lo justícia de la vall de Alfàndech, o a son lochtinent. De nosaltres, en
Pero Pérez de Culla, notari, e en Francesch Castell, jutges de les inposicions e sises de la vila
de Gandia, saluts e honor. Instant e requirent lo honorable en Miquel Caro, siser de la
inposició de la mercaderia de aquesta vila de l’any proppassat
deute de justícia requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau
prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases dels moros
davals scrits de aquexa vall, lo preu dels quals baste a les quantitats per cascú de aquells
degudes al dit siser de avinença ab aquell feta per los dits moros en lo dit any proppassat
primo
Marzoquans, tres jermans, vint sous; ítem, per Ambedua, cinch sous; ítem, per altre
Ambedua, tres sous; ítem, per Çaat Tintorer, dotze sous; ítem, per Abdal·là Cignell, tres
sous; ítem, per Çaat Canterer, tres sous restants de sis sous; ítem, per Alí Cignel, tres sous;
ítem, per Abdoçalem Mocabir, quatre sous e sis diners res-
tants de sis sous e sis diners; ítem, per Çaat Gatús, quatre sous; ítem, per Uber de Benifayró,
tres sous restants de quatre sous e sis diners, per les quals quantitats cascú dels dits moros se
són concordats ab lo dit siser. Les quals quantitats nos remetreu per lo portador de la present,
com axí plàcia al dit siser, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents
per la present. E fareu pagar lo portador de sos justs trebals e les mesions aquí fahedores.
Restituint-nos de vostre procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·VI· mensis febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
D’EN SIMÓ DE NUGERIO CONTRA ABRAHIM
LOPONÍ DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die iovis intitulata ·XXI· mensis febroarii.
A l’honorable lo balle del loch de Beniopa, o a l’alamí de aquell. De nosaltres, los jurats de
la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. Instant e requirent lo
honorable en Simó de Nugerio, col·lector de la peyta de murs e valls de la dita vila de l’any
venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de la casa de Abrahim Luponí,
moro de aquex loch, los preus dels quals basten a quatorze sous deguts per aquell al dit
col·lector de peyta de l’any
de la dita vila. Los quals
plàcia al dit peyter, ensemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la
present. E fareu pagar lo portador de sos trebals. Restituint-nos de vostre procehiment.
Datum Gandie
.
DEL SÍNDICH DE LA VILA E DELS PEYTERS
CONTRA EN JOHAN FORRAT
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die martis intitulata ·IIII· mensis marcii
denant la presència dels honorables en Onofre Roiz de Corella e en Pere
Palau, dos dels jurats de la dita vila, conparegueren los honorables en Matheu Salelles,
síndich de la dita vila, en Johan Fortuny, peyter de l’any […] e en Simó de Nugerio, peyter
dels anys […], e dixeren que com ells vullen principiar execució contra la herència d’en
Johan Forrat, quondam
, de la dita vila, per rahó de les peytes degudes de un alberch que
quondam
en Johan Forrat, e per los predecessors dels dits jurats, a instància dels peyters de la vila, sia
stat asignat en curador de la heretat jacent del dit en Johan Forrat lo hon-
rat en Miquel de Belprat, apotecari, vehí de la dita vila, per a entrevenir en la execució que
tunc
instava per la peyta de uns altres alberchs del dit en Johan Forrat, requeriren fos ampliat
poder al dit en Miquel de Belprat, curador qui dessús, per a entrevenir en la execució
instadora per los dits síndich e peyter ab tots los incidents
ut moris est
E los dits honorables jurats, vista la dita requesta, ampliaren e donaren poder al dit en
Miquel Prats, curador qui dessús, per entrevenir en la execució instadora per los dits síndich
e peyter cum omnibus incidentibus,
dependentibus
jurà, etc., promés, etc., obligà, etc.,
fide
Testes
Leonart Durà e Johan Traver, ostal·ler, vehins de la vila de Gandia.
Predictis die et anno
instants los dits síndich e peyters, manaren personalment al dit en Miquel de
Belprat, curador qui dessús, que dins tres dies primervinents e peremptòriament comptadors
haja donat e pagat als dits síndich e peyters doents cinquanta sous de peytes de pagues que
finiren en la festa de sant Miquel proppassat per rahó de aquells
cascun any fa lo alberch del dit
quondam
Forrat, sit e posat en la dita vila, confrontat ab alberch d’en Pere Martínez, ab alberch d’en
Johan Roger e ab carrera pública, o dins los dits tres dies haja oferts a la cort dels dits jurats
tants de béns del dit en Johan Forrat bastants a pagar dites peytes, o mostrades justes rahons
perquè fer no u deja, ab cominació que passats los dits tres dies, per los dits honorables jurats
serà rebuda qualsevol oferta dels béns del dit en Johan Forrat per los dits síndich e peyter
fahedora. Lo qual dit en Miquel de Belprat, curador qui dessús, respòs que no tenia béns
alguns de la dita cura [ni] [res] [avia] sinó lo dit alberch, del qual
nunc pro tunc
oferta.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XII·
mensis marcii anno predicto a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII_o·
magnífichs jurats comparech lo honorable en Johan Fortuny, un dels col·lectors de les
peytes, e en lo dit nom e en nom dels sobredits dix que acusava contumàcia al dit en Miquel
de Belprat per ço com no ha curat paguar les peytes, e en contumàcia sua féu e posà la oferta
del tenor següent:
Acusant contumàsia en Johan Fortuy en lo nom qui desús e en nom dells sobredits, a
l’honorable en Miquell Prats, curador qui desús, en defechte de béns mobles hofir a la cort
de vosaltres, magnífichs jurats, jutges de lles peytes, un alberch com a béns del dit en Johan
Forrat e de lla dita cura, posat en la dita vil·la, tengut a
pagadós al magnífich miser Miquell Dalmau en cert termini, sens loïsme he fadiga,
confrontat ab alberch d’en Pere Martíniç he ab alberch d’en Johan Roger, ab fosar e carera
pobliqua, la quall hiferta (sic)
ser liurada al coredor de lla vostra cort que aquella sobaste a loger, e si loger no s’í troba a
venda segons forma de fur.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die iovis ·VI· marcii
retulit
lo any proppassat, per manament d’en Johan Rausel, cequier dellà lo riu, vené un barraguà de
Maçot Nagaret a
[XVII] [sous.]
D’EN JOHAN CASTELL, SISER DE LA MERCADERIA
DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die mercurii intitulata ·XVIIII· mensis marcii
.
A l’honorable lo justícia de la baronia de Palma, o a son lochtinent. De nosaltres, en Pero
Pérez de Culla, notari, e en Francesch Castell, jutges de les sises e inposicions de la vila de
Gandia, saluts e honor. Instant e requirent lo honorable en Johan Castell, vehí de la dita vila,
siser de la inposició de la mercaderia de l’any
de justícia requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nós façau prompta
venda e real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases d’en Berenguer
Vidal, menor, d’en Johan Caudell, Jeroni [Cubell], Francesch Minyana alias lo pobil e d’en
Jacme Minyana, menor, fill d’en Pere Minyana,
quondam
dels quals basten a trenta_set sous huyt diners de sisa per cent cinquanta arroves de oli que
conpraren del magnífich en Johan Ros a
de les revendes per aquells fetes del dit oli, los preus dels quals nos remetreu per lo portador
de la present, com axí plàcia al dit siser, emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà
pertanyents per la present. E fareu pagar lo portador de sos justs trebals. Restituint-nos de
vostre procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·XVIIII· mensis marcii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die veneris ·VIIII· mensis madii
Pero Pérez de Culla, notari, e en Francesch Castell, jutges de les sises, condempnaren a
Johan Alfonso en la pena contenguda en los capítols de la sisa de la carn, per quant confessà
haver tramés un moro a Benipexcar per una liura de bou que lo carnicer li donava en paga de
una cura de un avès. La qual liura de bou lo dit moro portà a la vila e en lo camí fon pres ab
la carn per en Guillem Vich, siser, a instància del qual feren dita condepnació.
Dicta die
lo dit en Guillem Vich dix de paraula als dits honorables jutges que com ell tingués un ase
per penyora del dit Johan Alfonso, requerí fos manat al dit Johan Alfonso fos pre [...]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die dominica ·XXVIII· mensis septembris
de la vila de Gandia fon ajustat consell general ab so de trompeta per veu de Johan de Mont
e ab albarans donats, per fer electió de mustaçaf e cequiers. En lo qual foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Guillem Johan Forés, balle.
Jacme de Cabrera, justícia.
Johan Ramon, Matheu Salelles, Johan Roger, Pere Salic; jurats.
Guillem de Vich, Johan Castell, Miquel Salelles, Miquel Caro, Miquel Tamarit, Steve
Andreu, Johan Noguera, Johan Martí, Johanot Andreu, Matheu Vidal, Miquel Cantavella,
Anthoni Torró, Bernat Òdena, Nicholau Fitor, Guillem Cabrera, Pere Capella, Miquel
Fortuny, Salvador Andreu, en Pere Jordà, Nicholau Antich, Alexi Martínez, Ausiàs
Mançanera, Martí Garcia, Francesch Balaguer, Johan Ramon Dalmau, Pero Pérez de Culla,
notari; Jacme Fuster, Pere Texera, Johan Ferrando, Jeroni Scrivà, Andreu Torrà, Francesch
Torres, Jacme Closes, Matheu de Térmens, Onofre Corella, Jofré Jordà, menor; Perot
Martínez, Nicholau Martínez, Jacme Squerré, Francesch Monroig, Vicent Martí, Johan
Barbaroga, Johan Barbastre, Berthomeu Sunyer, Gabriel Periz, Johan Martínez, Anthoni
Çabater, Berthomeu Ribera.
Don Pedro d’Íxer.
E ajustat lo damunt dit consell, fon preposat per lo magnífich en Johan Ramon, jurat en
cap, que los jurats passats havien fet venda dels besants de la cambra a l’il·lustre senyor
duch per preu de
consell general, e encara que la venda anava per gran mercat, que mirasen què
Fon clos que fos scrit a l’il·lustríssim senyor duch e al reverendíssim senyor cardenal, e
segons la resposta s’í faria lo consell.
E axí mateix fon clos que fos donat
Enaprés, fon treta la caxa de les elections, e ubert lo sach de mustaçaf un infant tragué un
redolí del sach e posà aquell en mans del magnífich en Guillem Johan Forés, balle de la dita
vila. E fon atrobat ésser scrit en aquell lo nom d’en Johan Ramon Dalmau, lo qual fonc elet
en mustaçaf per a l’any sdevenidor.
E axí matex, del sach de cequier deçà lo riu, ço és, de Verniça, en Nicholau Antich, lo qual
fon elet en cequier.
E axí matex, los heretats dellà lo riu entraren en lo archiu e feren electió de cequier dellà lo
riu d’en Johan Noguera.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
die iovis ·VIIII· octobris anno a Nativitate Domini ·MCCCC_o· octoagesimo
octavo
(sic)
Cabrera, justícia; Johan Ramon, Matheu Salelles e Johan Roger, tres dels jurats de
la dita vi[l]a; e en Johan Ramon Dalmau, racional, instant e requirent lo honorable en Miquel
de Belprat, síndich de la dita vila, taxaren la peyta de murs e valls del present any
antiquo
concòrdia, los capellans, per los béns de la sglésia, almoynes e confraries, a dos diners e
meala, e los forasters no domiciliats en la vila ni contribució de aquella segons pus larch és
deduhit en les taxacions pasades. Actum in Aula
GandieAl marge
esquerre:
Testes
Johan Vermell, sastre, e Johan de Mont, çabater, de Gandia.
VI
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo octavo die martis intitulata ·VII· mensis octobris
lo magnífich mossèn Francesch de Rocamora, procurador general, dix als
magnífichs jurats, qui en lo trapig de la Vila Nova, present ell, se trobaven, que ell havia hoyt
dir que y havia ordinació en la vila que negú no pogués posar vi de fora contribució, e com
ne volgués un poch de vell de Xeresa, que pregava als jurats que li donasen licència. Emperò,
si era en perjuhí de la vila, que ell no u volia rompre.
E los magnífichs jurats li dixeren que per a casa tant solament de l’il·lustre senyor duch
bé se’n podia posar en aquesta forma: que son majordom o [coper] del vi juràs en poder dels
dits jurats que aquell vi que portarien sols seria per a casa de senyor e que de aquell no
darien. E sots aquesta forma eren contents.
E lo dit magnífich procurador general, volent servar lo privilegi de la inibició del vi, dix
que ell faria jurar segons dessús és dit.
E de fet, en Bernat Aragonès, dispenser, e Diego […], reboster, juraren en poder dels
magnífichs jurats que de aquell vi que de fora portarien no
alguna sinó sols a casa de senyor.
Postmodum vero die iovis intitulata ·VIIII· octobris
anno predicto
Johan Quoque, balle del loch de Palmera del magnífich micer Miquel Albert, doctor en leys,
hauria possat vi del terme de Oliva en la dita alqueria, que és de contribució, lo que ve contra
forma del stabliment de la dita vila, anaren a la dita alqueria ab lo magnífich en Jacme de
Cabrera, donzell, justícia.
E arribats a la dita alqueria, interrogaren lo dit balle quin vi tenia vell de l’any passat e del
present any, ne de hon lo havia haüt, qui migançant jurament respòs que en l’any proppassat
ell tingué a miges una vinya d’en Johan Colomer, de Gandia, la qual vinya stà en terme de
Rafalcofer. E que culgué quaranta càn-
ters de vi e aquell posà en la dita alqueria, e que vené les ayguades e à begut lo most. E que
en lo present any, de la dita vinya ha collit cent cànters de vi, los quals té en lo dit celler. E
mostrà’ls
Al marge esquerre:
E los magnífichs jurats, veheent que no tenien odres per a portar lo vi a la vila perquè
la execució que s’acostuma, acomanaren lo dit vi al dit en Johan Quoque, lo qual dit en
Johan Quoque pres en comanda los dits cent cànters de vi e promés aquell restituir tota hora
que request ne serà. E per virtut de sagrament e omenatge que prestà en poder del magnífich
en Jacme de Cabrera, promés que per a demà de matí a huyt hores se representaria denant los
dits jurats, sub pena, etc., promés, etc., obligà, etc.
Actum en la dita alqueria.
Presents per testimonis foren lo magnífich en Johan Ramon Dalmau e Ramon Ribelles,
laurador de Rafalcofer.
Postmodum vero die veneris ·X· mensis octobris
anno a Nativitate Domini ·MCCCC_o· octoagesimo octavo
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell de consellers per
deliberar què farien del vi del balle de micer Albert
desuper
quina execució farien. En lo qual foren los següents:
Jacme de Cabrera, justícia.
Johan Ramon, Matheu Salelles, Johan Roger, Pere Salic; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Pero Pérez de Culla, notari; Johan Ros, Miquel Cerdà, Johan Trilles, Miquel Salelles, Jofré
Jordà, menor; Jacme Squerré, Berenguer Fitor, Bernat Noguera, Francesch Castell, Johan
Martí, Johan Barbastre, Guillem Vich, Guillem Cabrera, Francesch Balaguer.
E ajustat lo dit consell, foren lests los stabliments sobre lo dit vi, en los quals és ordenat
que tot metent vi en la vila o contribució sens licència dels jurats fos encorregut en pena de
Fon clos per lo dit consell que la dita ordenació fos inseguida, la execució de la qual
lexaven a discreció dels dits jurats.
E de fet, los magnífichs jurats, delliberant vesar del dit vi públicament en la plaça perquè
fos exemple per als altres, enviaren a
micer Albert.
Predictis die et anno
en Johan de Mont, verguer e corredor, confessà tenir los tres odres de vi, los
quals li havia portat en Johan Tolrà.
Predictis die et anno
en Miquel Caro, vehí de la dita vila, caplevà, etc., de poder del magnífich
en Johan Ramon Dalmau, mustaçaf, una vànova penyorada
al dit en Johan Quoque per rahó de la pena dels cent sous, la qual promés restituir, etc.,
obligà, etc.
Testimonis foren a la dita capleuta en Guillem de Vich e en Johan Castell, vehins de
Gandia.
Postmodum vero die veneris ·XXI· novembris anno
a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o· octoagesimo octavo
los magnífichs justícia e jurats manaren a mi, Bernat Astruch, notari scrivà
de aquells, que haüda relació del corredor de les corts, continuàs una venda de la vànova
d’en Johan Quoque dessús specificada, la qual per lo magnífich justícia e mustaçaf fon
venuda instants los dits jurats.
Predictis die et anno
en Johan de Mont, corredor,
retulit
manament dels dits justícia e mustaçaf dimecres hagué quinze jorns, que contaven
present mes de noembre, vené e liurà la vànova dessús dita a
de xixanta sous.
Predictis die et anno
lo magnífich en Jacme de Cabrera, justícia, confessà tenir los dits xixanta
sous, preu de la dita vànova, en depòsit.
En los predits dia e any, per lo magnífich justícia fon feta distribució dels dits sixanta sous
per la forma següent:
Primo
donà a
terç [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem donà als jurats, per obs de donar a l’acusador, dènou sous [...].
Ítem donà als dits jurats per lo terç de la vila,
[...]
Ítem donà a
intimar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al scrivà de continuar los presents actes, tres sous [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem lo dit justícia vers si se returà nou sous per la mitat del terç que toqua a ell e al
mustaçaf [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Predictis die et anno
en Johan Ramon, jurat e clavari, confessà haver rebut com a clavari de la
vila los dènou sous del terç de la vila, dels quals se fa deutor.
Al marge esquerre:
claveria d’en Johan Ramon.]
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die lune ·XXII· mensis decembris
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell general ab so de
trompeta per fer electió de justícia. En lo qual foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Guillem Johan Forés, balle.
Jacme Cabrera, justícia.
Johan Ramon, Matheu Salelles, Johan Roger; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Berthomeu Codina, Onofre Corella, Jofré Jordà, Pere Jordà, Melchior
Ferrer, Anthoni Rovira, Francesch Guasch, Anthoni Riera, Francesch Torres, Johan Garcia,
Pere Guitart, Johan Fortuny, Pere Capella, Bernat Aragonès, Pero Pérez de Culla, Johan
Castell, Pere Andreu.
E ajustat lo dit consell general, ans de fer la dita electió fon comunicat sobre lo sonar del
seny que lo justícia té ha fer, lo qual no s’és sonat en l’any present per lo justícia no tenir
salari, ni menys lo assessor no vol servir per la vila haver-li levat
Lo magnífich procurador general e en Guillem Johan Forés, balle, feren gràcia del terç de
les xixantenes al justícia que vendrà, ab pacte que haja a fer totes aquelles coses que los
justícies acostumaven fer.
E axí per lo dit consell fon acceptat, e que la vila pague a l’assessor los
acostumats.
E fetes les dites coses, los magnífichs justícia e jurats manaren traure la caxa de les
elections. E aquella treta e uberta, fon tret de la dita caxa lo sach de les elections de justícia,
e aquell fon posat en mans del magnífich en Johan Ramon, jurat en cap, clos e sagellat ab lo
sagell de la vila. E ubert lo dit sach, un infant chich posà la mà dins lo dit sach e tragué un
redolí de pregamí dels que dins eren, e posà aquell en mans del magnífich en Guillem Johan
Forés, balle. E aquell dit redolí ubert, fon atrobat scrit en aquell lo nom d’en Johan Ros.
E axí lo dit en Johan Ros fet elet en justícia de la dita vila de Gandia en lo any sdevenidor
Testes
Johan de Mont, çabater, e Gabriel Siscar, misatge, de Gandia.
[…]
Die martis secunda iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIIII_o·.
En Johan Ros, justícia.
En Johan Ramon, en Matheu Salelles, en Johan Roger; jurats.
En Johan Ramon Dalmau, racional.
En Jacme Astruch, en Pere Pujol, en Pere Andreu, en Miquel de Bellprat, en Berthomeu
Pugeriol, en Guillem Olzina, notari; en Guillem de Vich, en Onoffre Corella, en Bernat
Pastor, en Johan Castell, n’Anthoni Blasco, en Jacme Blaví, en Johan Blay, en Bernat Folcrà,
en Francesch Bosch, en Joffré Bosch, en Nicholau Çavila, en Guillem Cabrera, en Bernat
Roger, en Melchior Ferrer, en Pere Martínez, n’Ausiàs Vilarnau, en Jacme Rostoll, en Bernat
Corella, en Matheu Vidal, en Tristany Daroqua, en Matheu Nàtera, en Francesch Tristany, en
Jacme Civera, en Johan Martínez, sartre; en Berthomeu Sunyer, sartre; en Alexi Martínez, en
Johan Armengol, en Luís Jordà, en Johan Andreu, menor; en Jacme Fuster, n’Anthoni
Tosquà, en Johan Vilar, en Pere Valera, en Johan Torregrossa, en Johan Andreu, major.
E ajustat lo dit consell, fon proposat per lo honorable en Johan Ramon, jurat, que pochs
dies ha fon convocat consell circa la compra de
universitat de la dita vila de Gandia per rahó de la sterelitat del temps, e per dita rahó fon
donat càrrech en lo dit consell a l’honrat n’Anthoni Palau, vehí de Dénia, qui per la dita vila
de Dénia anava a València a comprar forment, que comunicàs de comprar dits
cafiços de forment a la dita vila de Gandia, e que tornat lo dit en Palau ha mostrat certs
capítols ordenats per en Jacme Marià, mercader, qui feya o entenia fer venda dels dits
forments, los quals capítols foren mostrats e lests en lo dit consell. E com aquells se
mostrassen ésser ordenats a tota utilitat del dit en Marià, e aquell ésser en libertat de no liurar
los forments havent en qualsevol manera impediment, fon delliberat sperar la determinació o
delliberació del dit consell circa la dita compra fins al dissabte primervinent, en lo qual dia se
celebrarà consell per la electió fahedora de jurats de la dita vila.
E axí mateix fon proposat que lo magnífich en Guillem Johan Forés havia significat als
dits honorables jurats que ell tractaria ab alguns mercaders que venessen a for rahonable
forment trugell de les parts de Castella a la dita vila de Gandia, e que
de festes de Pentecostès. E axí fon delliberat e clos per lo dit consell, quant al dit cap, que lo
dit en Forés entenga en la dita comunicació e tracte, e que si possible és done resposta del
que fet haurà quant sia ajustat lo dit consell per a la faedora electió de jurats.
Fon axí mateix proposat que lo magnífich mossèn Johan Caudel, anant de València a
Dénia e tornant a la dita ciutat pochs dies ha, trobant-se en la dita vila de Gandia havia
significat que contractaria de vendre mil cafiços de forment de Manfredonia o de altres parts
a la dita vila de Gandia. E per dita rahó fon clos e delliberat que lo magnífich en Onoffre de
Corella, qui és molt amich del dit en Caudel, scriva a aquell e sàpia la intenció sua e la
referexca al dit consell.
E fon proposat per lo semblant que alguns dels elets a guardar per ses tandes e jornades los
portals de la dita vila, la qual de ordinació del consell de la dita vila se guarda perquè gents
qui vénen de lochs hon se moren de peste no entren en aquella, no curen de guardar ab
diligència los portals a ells comanats, ans los leixen en tal libertat que totes gents poden
entrar en la dita vila sens enpaig algú. E per dita rahó fon delliberat en lo dit consell que si lo
magnífich justícia o son lochtinent o lo regent lo dit offici trobaran algú dels dits portals sens
guarda, executen cascú dels dits elets en cinch sous, dels quals no faça gràcia alguna si fer no
la volrà.
E axí mateix, fon proposat que les fembres scuseres que són en la dita vila sien lançades de
la dita vila o portades al bordell de aquella, o affligides de aquelles penes que ordenades són
e descrites en los stabliments de la dita vila de Gandia, perquè Nostre Senyor Déus per sa
clemència guarde la dita vila e habitants en aquella de peste e sterilitat.
ELECTIÓ
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIIII_o· die sabbati ·VI· iunii
de la vila de Gandia fon celebrat consell general ab so de trompeta e albarans donats per fer
electió de jurats, de cambrer e de scrivà de jurats. En lo qual foren los següents:
Mossèn Francesch de Rocamora, procurador general.
Guillem Johan Forés, balle.
Johan Ros, justícia.
Johan Ramon, Matheu Salelles, Johan Roger; jurats.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Berthomeu Pugeriol, Guillem Olzina, Jacme Bosch, Pere Andreu, Steve Roger, Bernat
Aragonès, Onofre Roiz de Corella, Jeroni Scrivà, Berthomeu Sunyer, Melchior Ferrer, Ausiàs
Vilarnau, Pere Martínez, Andreu Torrà, Francesch Çavila, Johan Castell, Simó de Nugerio,
Johan Minyana, Pere Pujol, Bernat Corella, Francesch Torres, Galcerà March, Leonart Durà,
Miquel Prats, Jofré Jordà, Pere Valera, Anthoni Segarra, Pere Bosch, Tristany Daroqua,
Johan Barbastre, Luís Jordà, Matheu Vidal, Johan Garcia, Francesch Starqua, Johan Dalmau,
Jacme Riera.
E ajustat lo dit consell, fon treta la caxa de les elections, e aquella uberta fon tret lo sach
de electió de jurats e posat en mans de l’honorable en Johan Ramon, jurat en cap. E aquell
ubert, per un infant chich foren trets quatre albarans. E posats en mans del magnífich en
Guillem Johan Forés, balle de la dita vila, foren atrobats ésser scrits lo[s] noms dels següents,
los quals foren elets per jurats per a l’any sdevenidor: Jacme Cabrera, Bernat Martí, Johan
Trilles, Steve Roger; jurats.
E fon elet en cambrer dels forments per l’any sdevenidor lo honrat en Johan Roger, al qual
lo consell donà poder rebre los forments de la vila. Lo qual promés, etc., obliguà, etc.
Al marge esquerre:
E axí mateix, fon feta electió de scrivà de jurats a trienni, segons és acostumat, de […].
No
desenpedir quinze jorns abans de la vespra de Pascua. En altra
(sic)
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVIII_o· die dominica tricesima mensis novembris
en la sala de la vila de Gandia fon congregat consell general ab so de
trompeta per veu de Johan de Mont per deliberar de quines coses e necesitats de la vila
scrivirien al reverendíssimo
senyor cardenal e a l’
il·lustríssimo
duch. En lo qual foren los següents:
Jacme de Cabrera, justícia.
Johan Ramon, Matheu Salelles, Johan Roger; jurats.
Miquel de Belprat, síndich.
Johan Ramon Dalmau, racional.
Johan Castell, Pere Andreu, Pere Jordà, Francesch Castell, Guillem Cabrera, Johan
Rausell, Johan Barbastre, Francesch Tristany, Johan Colomer, Anthoni Blasquo, Nicholau
Martíniz, Guillem Basella, Salvador Andreu, Pere Pujol, Anthoni Torró, Francesch Alfonso,
Francesch Tosquà, Johan Blay, Jacme Fuster, Bernat Yvanyes, Nicholau Fitor, Johan Traver,
Alexi Martínez, Anthoni Castellanos, Anthoni Tosquà, Ausiàs Mançanera, Johan Martínez,
Johancho d’Arnani, Nicholau Daroqua, Francesch Guasch, Francesch Torres, Francesch
Monroig, Johan March, Andreu Lobregat, Jacme Squerré, Pere Capella, Miquel Fortuny,
Francesch Vallets, Francesch Rostogo, Francesch Starqua.
E ajustat e congregat lo dit consell, haüts molts e diversos parlaments, e encara lestes unes
letres fetes per lo il·lustre senyor duch e lo
reverendíssimo
cardenal a la vila, e sabut com lo
reverendíssimo
cardenal, per poblar la dita vila, delibera entrar en lo partit dels perayres, fon clos per lo dit
consell que fos scrit al
senyor cardenal e senyor duch suplicant aquells facen lo dit partit de perayres, com
migançant aquells perayres la dita vila spere
reparo
Ítem, fon clos que los vehins que a la dita vila vendran conpren heretat dins un any,
altrament no sien franchs de alguna cosa, ans paguen les sises e drets passats e sdevenidors.
Ítem, fon clos e deliberat que per a l’any vinent
diners per liura, ço és, a quatre diners per liura de carn de sisa.
Ítem, fon clos e deliberat que si los honrats en Bernat Salelles e en Johan Fortuny, dins
deu any[s] paguen a la vila les quantitats que deuen sots aquesta forma: que per a la terça del
primer any donen fermança conpetent, e passat aquell any donen altra fermança per a la terça
del segon any, e axí de aquí avant, que en tal cars sien guiats en la dita vila e no lançats de
aquella, com sien fills de la vila. E donada la fermança del primer any, que passat lo dit any
los jurats qui lavòs seran executen e hajen dites deu liures e demanen la fermança de l’any
aprés. E si la dita fermança no donaran, en tal cars sien desguiats, lexant la execució de la
present deliberació als magnífichs justícia e jurats.
Presents per testimonis foren en Johan de Mont, çabater, e en Gabriel Siscar, misatge,
vehins de la vila de Gandia.
[…]
SEGON QÜERN DE LES CAUTEL·LES FERMADES
PER LOS DAMUNT DITS JURATS EN LO PRESENT
ANY
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer,
confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Guillem Johan Forés, arrendador del
terç dels splets dels anys
reteniu vers vós huytanta sous a vós deguts de dos cafiços de forment que donàs a la vila per
a la mesió dels magnífichs jurats de la ciutat de València, senyors de la dita vila, qui
vingueren per fets de la vila per los comptes. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·X· mensis iulii
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· sexto
Al marge esquerre:
de
En Francesch Balaguer, Johan Trilles e Jacme Cardona, jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general de l’any
pagau al venerable mossèn Ausiàs Gili, prevere, sacristà de la sglésia de la dita vila, huyt
liures que li són degudes de la pagua de febrer de l’any
rahó de aquelles huyt liures que la dita vila cascuns anys li dóna de salari per administrar e
tenir en condret la sagrestia de la sglésia de la dita vila, pagadores en lo mes de febrer. E
perquè aquelles vos sien admeses en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie vigesima
sextoAl marge
esquerre:
In forma est subscripta manu
iuratorum
En Francesch Balaguer, Johan Trilles e Jacme Cardona, jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Matheu Salelles, clavari de la dita vila. Donau e pagau a l’honorable en Johan
Guitart, síndich de la dita vila, cinquanta_cinch sous set diners, los quals li ha covengut
paguar en les execucions que són stades fetes contra los heretats per la peyta, com aprés fetes
les penyores e venudes sia stat declarat en València les dites penyores fossen restituïdes com
fossen fetes pendent recors. E axí fon scrit a la dita vila per lo magnífich mossèn Berthomeu
Serra, cavaller, procurador general de la dita vila, e per lo magnífich micer Andreu Sart,
advocat de la dita vila. E són les mesions les següents:
primo
mesió de les bèsties que stigueren en lo seu ostal,
per la mesió de les bèsties que ell tengué en casa sua,
lo penyorar, feta gràcia, quinze sous; ítem, a Gabriel, misatge, sis sous; ítem, al nostre scrivà
per continuar totes les vendes e actes, encara que
vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà
de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXX· mensis augusti anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVI_o·
nosaltres. Al marge esquerre:
les mesions de la execució de les peytes dels heretats, de
In forma est subscripta manu
iuratorum
De nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e en Johan Colomer,
jurats de la vila de Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta
general de l’any
administrador de la festa de Corpore
Christi
dita festa, segons en lo compte per aquell donat et
desuper
rebut e clos en lo dia present, largament apar. E perquè aquells vos sien admesos en data en
lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·XXX·
mensis augusti anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
. Al marge
esquerre:
In forma est subscripta manu
iuratorum
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general de l’any
Donau e pagau al venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, administrador de la festa de
Corpore Christi
del present any
deguts a conpliment de les despeses que ha fet en la dita administració, segons en lo compte
per aquell donat et desuper
per lo honorable en Johan Guitart, racional de la dita vila, rebut e clos en lo
dia present, pus larch és contengut. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXX· mensis augusti anno
a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
Al marge esquerre:
Christ any
In forma est subscripta manu
iuratorum
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan Castell,
arrendador de la peyta general de l’any
cent e quinze sous, ço és, cent sous per nostre salari de jurats e quinze sous per salari de la
tachació de la dita peyta general. E són per rahó de aquells cent sous que la dita vila cascuns
anys dóna a cascun jurat e quinze sous per tachació de peyta general. Totes les quals
quantitats de tots nosaltres prenen suma de quatre_cents sexanta sous. E perquè aquells vos
sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de
nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XVIII· mensis septembris anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· sexto
Al marge esquerre:
de
Est subscripta in manu
iuratorum
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general del present any
diners que li són deguts, ço és, cent dos sous per salari de dèset dies és stat en València per
la qüestió dels heretats ab la vila tramés per lo consell. E partí de la dita vila lo primer de
agost e tornà a
diners, los quals bestragué en València al scrivà de la governació per lo procés de la ferma de
dret dels heretats e la vila. E perquè los
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà, del sagell de nostre ofici
sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XVIII· mensis septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
Al marge esquerre en f. 207v:
Dalmau, misatger a València,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta
general de set diners del present any
cent cinquanta sous que li són deguts per la dita vila, ço és, cent sous en los quals la dita vila
és stada condempnada per lo il·lustríssim senyor duch, segons de la dita condempnació
consta ab acte rebut per lo discret en Berthomeu Codina, notari, a dèset del mes de març de
l’any present mil
la dita vila és stada condempnada per lo il·lustríssim senyor duch ab acte rebut per lo dit en
Codina lo darrer de març proppassat, e vint sous que li són deguts de la guarda del portal del
raval de la dita vila de la pagua de l’any
prenen suma dels dits cent cinquanta sous. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie vigesima sexta mensis septembris anno a
Nativitate Domini ·MCCCC_o· octoagesimo sexto
Al marge esquerre:
Castellanos,
In forma est subscripta manu
iuratorum
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general del present any
que li són deguts, ço és, setanta sous de resta de la terça que finí lo darrer dia del mes de
setembre de l’any
arrendador de l’almodí del dit any
són deguts de les quatre terces del present any
present mes de setembre. E són per rahó de aquells
dóna cascuns anys en quatre eguals terces, ço és,
lo relonge. E perquè los dits
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie vigesima sexta mensis
septembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
, sotascrita de mà de cascú de nosaltres. Al
marge esquerre:
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Andreu, menor, col·lector de la peyta de murs e valls de
l’any
quinze sous a conpliment del que ha haver per lo sonar de les canpanes quant lo il·lustríssim
senyor duch entrà en posessió de la dita vila, com ja haja rebut per mans de Bernat Astruch,
síndich de la dita vila, setze sous e sis diners. E perquè aquells quinze sous vos sien admesos
en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e
del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie vigesima septima mensis septembris anno a
Nativitate Domini ·MCCCC· octoagesimo sexto.
Al marge esquerre:
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general e de murs e valls de
l’any
scoles de gramàtica, trecents cinquanta sous, ço és,
darrer de agost proppassat, e cinquanta sous per part de la terça que finí lo darrer de noembre
proppassat. E són per rahó de aquells
terces per regir la dita scola. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie prima mensis decembris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI·
(sic)
Al marge esquerre:
Pinyol,
En Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Col·lomer, jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Johan Ramon, menor, arrendador del terç de les canyamels de l’any
sous que li són deguts del salari del portal de l’any
cascuns anys li dóna de salari. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie prima mensis decembris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· sexto
Al marge esquerre:
d’en Xabet,
En Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Col·lomer, jurats de la vila de Gandia, a
l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
la dita vila. Donau e pagau a l’honrat en Matheu Oller, portal·ler del portall d’en Xabet,
quaranta sous que li són deguts del salari del portal de l’any present
dita vila cascuns anys li acostuma donar de salari. E perquè aquells vos sien admesos en data
en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie prima
mensis decembris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
. Al marge
esquerre:
En Francesch Balaguer, en Johan Trilles, en Jacme Cardona e en Johan Colomer, menor,
jurats de la vila de Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de les peytes general e
de murs e valls de la dita vila en lo present any. Donau e pagau a
tramés a la ciutat de València per lo pleyt dels heretats e de la vila per rahó de les peytes,
quatre_cents vint_e_nou sous sis diners que a quell són deguts per les bestretes que ha fet en
lo procés de la dita qüestió, e son salari de les sues dietes segons damunt stà continuat en la
precedent carta en sis ítems. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte,
vos manam fer la present de mà de Stheve Roger, notari, a
any
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Col·lomer, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de les peytes general e de murs e valls
de la vila de Gandia de l’any
cirurgià, cinquanta sous que li són deguts per miga anyada que finí en la festa de sant Johan
propassat. E són per rahó de aquells cent sous que la dita vila cascuns anys li dóna per la
cirugia en dos eguals pagues. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXII· mensis decembris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
Al marge esquerre:
sous.]
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de les peytes de murs e valls e general de
la vila de Gandia. Donau e pagau a cascú dels sobredits les quantitats en lo ítem de cascú
degudes, les quals coses foren distribuïdes quant lo il·lustríssim senyor duch vingué de
Roma. Les quals quantitats prenen suma de vint sous. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
·XXVIIII· mensis decembris anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
quant lo senyor duch vench de Roma,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de les peytes general e de murs e valls de
la vila de Gandia. Donau e pagau a
deguts a
present any li dóna en dos pagues, segons del seu afermament consta en un consell celebrat a
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXX· mensis decembris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
de
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
de la dita vila, quaranta sous que són deguts a la sglésia de les mises de migdia de l’any
dóna a la dita sglésia per les dites mises. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·IIII· mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX· septimo
Al marge esquerre:
migdia,
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam a vós, honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta de
murs e valls de la vila de Gandia de l’any
haveu donat e paguat al reverent mestre Anthoni Mononge cinquanta sous que a aquell són
deguts per la karitat dels sermons de Nadal proppassat. E perquè aquells vos sien admesos en
data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada. Datum Gandie
octava mensis ianuarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
de Nadal,
Est subscripta manu iuratorum in
forma
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general e de murs e valls de
l’any
proppassat, dotze liures que li són degudes de salari de justícia del dit any, restants de
aquelles quinze liures que li eren degudes del dit salari, com en lo dia de huy haja jurat en
poder nostre no haver haüt en tot lo dit seu de calònies e percaços sinó sexanta sous, com
tinguam manament de l’il·lustre senyor duch paguàssem dit justícia, car jatsia […].
Al marge esquerre:
justícia,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan Castell, col·lector de
la peyta de murs e valls de la vila de Gandia de l’any
Francesch Balaguer, Johan Trilles, e a
quaranta_huyt reals, ço és, a cascú setze reals per quatre dies stiguem a València a fer
reverència a l’il·lustre senyor duch quant vingué de Roma. E partim de Gandia dilluns a
consell de consellers se deliberàs anàsem per la mesió, emperò, comptades los loguers de les
bèsties, provesió de aquelles e mesió de nosaltres e de mestre Johan, verguer nostre, suma
encara més dels dits quatre reals cascun dia. E per ço lo reduhim als dits quatre reals salari
acostumat. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XVI· ianuarii anno a Nativitate Domini
Al marge esquerre:
misatgers qui anaren a fer reverència al senyor duch quant vench de Roma,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
vint_e_nou sous que ad aquell són deguts per les causes e rahons contengudes dessús en
dèset ítems per obres e adobs que à fet per la dita vila. E perquè aquells
vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà
de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXIII· mensis ianuarii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
cascú de nosaltres. [Al marge esquerre en f.
210r:
En Francesch […]. Al marge
esquerre:
duch de les tavernes, de
En Francesch Balaguer, en Johan Trilles, en Jacme Cardona, en Johan Colomer, jurats de
la vila de Gandia, a l’honorable en Berthomeu Guitart, arrendador del diner de la carn de
l’any
de la sglésia, huyt liures ad aquell degudes de la paga de febrer de l’any
per rahó de aquells cent sexanta sous que la dita vila cascuns anys acostuma donar al sacristà
de la dita vila. E perquè aquelles vos sien admeses en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·VIIII· mensis marcii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
Al marge esquerre:
Ausiàs, sagristà, de
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e en Johan Colomer, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Berthomeu Guitart, arrendador del diner de la carn de l’any
de gramàtica, cinquanta sous restants aquell a pagar de la terça que finí lo darrer dia del mes
de noembre proppassat. E són per rahó de aquells
li dóna en quatre eguals terces. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·VIIII· mensis marcii anno
a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
Al marge esquerre:
Pinyol, mestre de gramàtica, de
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Col·lomer, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Johan Castell, arrendador dels drets de la mòlta e mercaderia del
present any
l’honrat en Pere Jordà, cequier de Verniça, sexanta_dos sous que li són deguts per lo scurar
que ha fet les cèquies de la vila, lo qual scurar ve a càrrech de la vila com ell haja scurat una
vegada dites cèquies. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada
e de mà de cascú de nosaltres sotascrita. Datum
Gandie ·XIIII· mensis marcii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX·
septimoAl marge
esquerre:
En Francesch Balaguer, en Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Matheu Salelles, clavari de la dita vila. Donau e pagau a
l’honorable en Johan Scit, scrivent, quinze sous que li són deguts de quatre trellats que ha fet
per manament de nosaltres de les sentències de Benipeixcar e de Beniargó per a trametre a
l’il·lustre senyor duch a la cort del senyor rey. E perquè vos sien admesos en data en lo
finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de
nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie decima mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Cit, scrivent, per certs trellats,
In forma est subscripta manu
iuratorum
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, clavari de la sisa de la mercaderia de l’any present
medecina, trenta_nou lliures setze sous e huyt diners ad aquell deguts per finament de
compte de les pagues infrasegüents, ço és,
de la mòlta del dit any
del dit any
dita pagua li restarien los dits
que fon revocat,
trenta_nou liures setze sous e huyt. Protesta, emperò, lo dit mestre Liminyana que per la
present cautela no li sia fet perjuhí en una cautela de
Saragoçà, clavari, de pagues ans de les damunt dites, de la qual encara no és paguat. E per lo
semblant de la cautela de les
paguades no li són, li reste son dret salvu contra la vila. E per lo semblant nosaltres protestam
que per la present cautela no sia fet perjuhí a la vila per lo
temps que lo dit mestre Liminyana és stat fora la vila, en lo qual temps pretén la dita vila
aquell no deure haver salari. La qual deducció, si la vila ateny, se haja a deduhir de les
lliures de la cautela del dit en Johan Saragoçà. E perquè aquelles vos sien admeses en data en
lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Gandie ·XIIII· mensis aprilis anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Liminyana, de
En Francesch Balaguer, Johan Trilles e Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila
de Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, clavari de les sises de la mòlta e mercaderia del
present any. Donau e pagau a Eça, jutglar, cinch sous que li són deguts per lo sonar de
l’Amizmeyo, los quals cinch sous cascuns anys la vila acostuma paguar en la dita festa. E
perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la
present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie undecima mensis madii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
l’Amizmeyo,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, clavari de les sises de la mòlta e mercaderia de l’any
són deguts de miga anyada que finí en la festa de Nadal proppassat, per rahó de aquells cent
sous que la dita vila cascuns anys li acostuma donar de salari per la cirurgia de la vila en dos
eguals pagues. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà
de cascú de nosaltres sotascrita. Datum Gandie ·XI·
mensis madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
. Al marge
esquerre:
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Matheu Salelles, clavari de la dita vila. Donau e pagau al magnífich
mossèn Berthomeu Serra, procurador general e balle de la dita vila, quinze sous que li són
deguts, los quals donà a
Almúnia per les pagues de l’any
aquell cars la dita vila no tingués diners e sa senyoria bestragué’lls. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·XII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
(sic)
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Miquel Caro,
clavari de la sisa de la mòlta del present any
nostre haveu donat e pagat les quantitats infrasegüents:
primo
Aragonès, guanter, de resta dels guants de la festa del Corpus Christ proppassat, trenta_dos
sous e huyt diners a compliment de
quals
cavaller. Ítem, haveu restituït e tornat a
prestats per obs de paguar a
execució de mossèn Almúnia per la pagua de març de l’any
consignada a la peyta general e per no ésser arrendada ve a càrrech de la vila. Ítem, a mossèn
Jacme Guitart, prevere, administrador de la festa de Corpus Christ primervinent,
setanta_cinch sous. Totes les quals quantitats prenen suma de cent trenta_set sous huyt
diners. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de
cascú de nosaltres sotascrita. Datum Gandie ·XV·
mensis madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
. Al marge
esquerre:
mossèn Almúnia,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Guillem Johan Forés, arrendador de la sisa de la carn de la dita vila
del present any
administrador de la festa de Corpus Christ primervinent, quaranta_e_cinch sous per obs de
les despeses de la dita festa. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de
vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XV· mensis madii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Christ,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Miquel Caro, clavari de la sisa de la mòlta de l’any present
paper que aquell féu portar de València per a la sala per a l’any de nostra juraderia, lo qual,
emsemps ab altre paper, és stat despés en dita sala per rahó dels comptes, la qual raxura de
paper cascuns anys la vila pagua. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament
de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XV· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
[Al marge esquerre en f. 212v:
Paper,
En Francesch Balaguer, etc., tots, etc., a l’honorable en Matheu Salelles,
clavari de la dita vila, confessam e en veritat regonexem que de voluntat e manament nostre
donàs e pagàs al magnífich en […] Abat, síndich de la ciutat de València, vint_e_dos sous e
sis diners per part de son salari quant vench ab los magnífichs senyós jurats de València per
donar boval·lar a la dita vila. Ítem, confessam que de voluntat nostra haveu pagat al balle
del magnífich micer Albert deu diners que aquell paguà en la mesió de les bèsties penyorades
per la peyta quant lo governador manà fossen tornades. Les quals dos partides prenen suma
de
compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici
sagellada. Datum Gandie ·XXII· mensis madii anno a
Nativitate Domini ·MCCCC_o· octoagesimo septimo
Al marge esquerre:
de València,
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Matheu Salelles,
clavari de la dita vila, que de voluntat e manament nostre de la dita claveria vers vós haveu
retengut tren_cents (sic)
sous deu diners a vós deguts per les causes e rahons contengudes en los vint_e_cinch ítems
damunt specificats contenguts en dos cartes, entesa la present. E perquè aquells vos sien
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XXII· mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
d’en Salelles,
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Johan Andreu,
col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
nostre haveu donat e pagat a
paper que tramés de València per a la sala de aquesta vila en lo temps que lo discret en Jordi
Rovira, notari, era scrivà de la dita sala, la qual fins ací no li és stada pagada. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present
de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·II· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII·
Al marge esquerre:
temps d’en Rovira,
Nosaltres, en Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats
de la vila de Gandia, confessam e en veritat regonexem a vós, honorable en Berthomeu
Guitart, arrendador de la taula de la carneceria de la dita vila del present any
que de voluntat e manament nostre haveu pagat los cent quinze sous e tres diners contenguts
en los huyt ítems de la plana
antecedent per les causes en aquells contengudes. E perquè aquells vos sien admesos en data
en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell
de nostre ofici sagellada. Datum Gandie ·II· mensis
iunii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII·
Al marge esquerre:
d’en Berthomeu Guitart,
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Francesch Çavila, col·lector de la peyta general de sis diners de
l’any
e deu diners que li són deguts de scurar e levar la terra de un troç de mur que caygué prop les
monges. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·II· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII·
Al marge esquerre:
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Simó de Nugerio, col·lector de les peytes de murs e valls dels anys
deguts per los trebals de la representació del juhí que aquell féu lo dia del Corpus Christ de
l’any proppassat. Ítem, a Perot Nadal, dos sous que li són deguts de trenyelles e cresol·les
per al campanar. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte,
vos manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada.
Al marge esquerre:
sous.]
En Francesch Balaguer, Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de
Gandia, a l’honorable en Johan Andreu, menor, col·lector de la peyta de murs e valls de la
dita vila de l’any
sous que li són deguts de una anyada de la carcelleria que finí en lo mes de setembre
proppassat. Ítem, a Jacme Civera, trenta sous per los adops de la campana del seny e mudar
los capçals. Les quals quantitats prenen suma de
admesos en data en lo finament de vostre compte, vos manam fer la present de mà de nostre
scrivà e del sagell de nostre ofici sagellada. Datum
Gandie ·II· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Al marge esquerre:
campanes,
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo septimo die lune intitulata ·XII· mensis marcii
lo il·lustríssim senyor duch manà als magnífichs en Francesch Balaguer,
Johan Trilles, Jacme Cardona e Johan Colomer, jurats de la vila de Gandia; a mossèn Ausiàs
Torrella, Johan Ros e a
senyoria aplicadós, hajen donat conclusió en los comptes per aquells principiats.
[…]
GUARDIÀ
Disapte, comptats de juny (sic)
any
la orta. Constituïren-li per salari sis liures pagadores de dos en dos meses.
Fon-li pagada una mesada per en Berthomeu Guitart, arrendador de la taula de la vila.
[…]
PARTICIÓ DE FORMENT ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die martis intitulata ·XV· mensis madii
vila de Gandia se ajustaren los magnífichs jurats, de una part, e lo magnífich mossèn en
Guaspar Martorell, cavaller, en loch del balle de l’egregi don Johan de Cardona, per veure
quins forments restaven en la sala e quant anava endarrer la cambra perquè fessen partició de
dit forment.
E vist primerament que en la dita cambra havia
comprat de la Vall a
a
sous. Enaxí que serien cent e dèset cafiços e hixiria un ab altre a
E vist la cambra anar endarrer
primo
los censals, que lo arrendament de la flaqueria no y basta, e
cambrer, almudiner e garbellador, e deu liures de pèrdues de forments venuts, és per tot
set sous per cafiç, que seria a
E axí, feren dita partició de dits cent e dèset cafiços a rahó de quaranta_nou sous, lexats
los sis diners.
E lo dit mossèn Guaspar Martorell dix que era content de dita partició, puix se fes ab
egualtat, e que volia trellat de la present partició.
E los magnífichs jurats dixeren que la dita partició farien segons és acostumat, ab tota
egualtat. E manaren a mi, Bernat Astruch, notari scrivà de aquells, donàs trellat de la present
partició al dit mossèn Martorell.
Presents per testimonis foren en Johan de Mont, çabater, e en Johan Garcia, corredor, de
Gandia.
[…]
TERÇ QÜERN DE LES MISATGERIES DE L’ANY
Dimarts, comptats primer de agost, partí lo magnífich en Johan Ramon Dalmau, donzell
de la present vila, a València per les rahons deduhides en un consell celebrat a
joliol.
Tornà de València divendres a
que a rahó de sis sous sumen cent e dos sous. Ítem, li és degut sis sous e sis diners que
bestragué a València als scrivans de la cort en lo procés de la ferma de dret dels heretats. Per
tot,
Fon provehida cautela a
Al marge esquerre:
Dalmau.]
Die mercurii ·XIII· septembris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXX_o· sexto
justícia e jurats tramet[er]en a
Karlet per forments que tenia venals. Al marge
esquerre:
Die sabbati ·XVI· […]
.
Dimecres, comptats quatre de octubre any
mossèn Berthomeu Serra, procurador general e balle de la vila de Gandia, e los justícia e
jurats, partí lo honorable en Bernat Struch a la ciutat de València per lo plet dels heretats ab
la vila per rahó de les peytes.
Tornà de la dita ciutat la vespra de Tots Sancts, comptats lo derer de octubre, per quant
havia prorogació en una asignació de advocats en col·lació per al dilluns aprés. És stat
vint_e_huyt dies.
Enaprés dilluns, comptats sis de octubre, lo dit n’Estruch tornà a partir per la mateixa rahó
a la dita ciutat.
E tornà aprés de una sentència per part de la vila optesa dijous lo derrer de noembre, que
són vint_e_cinch dies.
[…]
Postmodum vero die martis ·XXVI· mensis iunii
anno predicto
Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, menor, jurats de la dita
vila, comparech lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, e de paraula dix que
com lo magnífich governador del regne de València haja declarat en la qüestió que denant
aquell se mena
entre la dita vila e los terratinents e heretats en terme de la dita vila per rahó de la peyta de
l’any present pro
nunc
salvis a cascuna de les parts sos drets, manaren que en la taxació sia convocat lo magnífich
mossèn Guillem Ramon Pujades, e en absència sua lo magnífich mossèn Johan Tolsà. E
requerí per tal fos feta la ceda del tenor següent:
"De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich mossèn Guillem
Ramon Pujades, cavaller, senyor dels lochs de Piles, Rafalcineu, Beniamiz e l’alqueria de
n’Abelló, diputat per tots los egregi noble e magnífichs heretats en terme de la dita vila per a
les coses daval scrites, e en absència sua al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller,
senyor dels lochs de Beniargó e de Pardines, que per al tercer dia primervinent e
peremptòriament comptador aprés que intimat los serà sien e conpareguen en la sala de la
dita vila a les dos hores aprés migjorn per a conpartir a la vila e a cascun heretat aquells huyt
mília sous en los quals lo magnífich governador de regne de València ha declarat se
exhigixqua la peyta del present any
dita vila o elets per part de aquella faran dit conpartiment per les liures peyteres, la lur
absència e contumàcia no obstants. Datum Gandie
·XXVI· mensis iunii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
."
Predictis die et anno
los magnífichs jurats elets repartiren los dits
foren repartits en la peyta de l’any
libre en lo setèn qüern.
Et primo
ha paguar lo egregi don Johan de Cardona per
Al marge esquerre:
Johan.]
E consignaren-li dimarts, comptats
deu diners pague a na Ysabel Prats, per la pagua de abril proppassat del present any,
lliures a tot son càrrech de despeses, e seria tornador
[...]
Al marge esquerre:
Prats.]
E manaren ésser-li feta la ceda infrasegüent:
"De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau a l’egregi don Johan de Cardona, o a son
procurador, balle o alamí, que de la peyta del present any
paguar a aquell trecents vint sous deu diners per rahó de aquelles
peyteres que los lochs e terres de
contribució són aliurades, los quals consignam pague a na Ysabel Prats, per la pagua de abril
proppassat, quinze liures a tot son càrrech de despeses. E asignau-li cinch dies
peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà, dins los quals accepte paguar dites
quinze liures o no accepte. E no acceptant, ara per lavòs asignau-li los dits cinch dies
peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà, dins los quals haja pagat al dit síndich
o clavari de la dita vila les dites setze liures deu diners, ab cominació que si no pagarà dins
los dits cinch dies per nosaltres serà procehit segons per justícia atrobarem fahedor si request
ne serem. Datum Gandie ·XVII· mensis iulii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Mossèn Pujades
Predictis die et anno
los magnífichs jurats consignaren al magnífich mossèn Guillem Ramon
Pujades los censals daval scrits per rahó de aquelles
paguar per peyta del present any [...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Primo
frares de Portaceli, per la pagua de Nadal proppassat,
Ítem a don Bertran de Guivarra per la pagua de jener propassat [...][...][...][...][...][...]
[...]
—————————
És cobrador
següent [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per la casa que comprà de Francesch Çavila, per l’any
diners per liura,
És cobrador
"De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau al magnífich mossèn Guillem Ramon
Pujades, cavaller, senyor dels lochs de Piles, Rafalcineu, Beniamiz e la alqueria de n’Abelló,
o a son procurador, balle o alamí, que de la peyta del present any
toquen a aquell a paguar per los dits lochs taxats
per liura peytera,
sous, que pren suma tot de
primo
frares
de Portaceli per la paga de Nadal proppassat
Guivarra per la pagua de jener proppassat
son càrrech de despeses. E asignam-li cinch dies peremptòriament comptadors aprés que
intimat li serà si volrà acceptar los dits censals a son càrrech o no. E no acceptant, ara per
lavòs li asignam los dits cinch dies peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà,
dins los quals haja pagat al dit síndich o al clavari de la dita vila los dits
per justícia atrobarem ésser fahedor si requests ne serem.
Datum Gandie ·XVII· mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Don Pedro
Predictis die et anno
los magnífichs jurats consignaren al noble don Pedro d’Íxer, senyor de les
Almoynes e Benieto, los censals daval scrits per rahó de aquells
toquen a paguar de la peyta del present any
lliures peyteres que té en contribució [...][...][...].
[...].
Primo
consignen pague a mossèn Johan Figuerola, per la pagua de maig proppassat,
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a micer Sart per la pagua de març [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als frares de Portaceli per la pagua de juny [...][...][...][...].
—————————
És tornador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E manaren ésser feta la ceda del tenor següent:
"De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al noble don Pedro d’Íxer, senyor
de les Almoynes e Benieto, o a son procurador, balle o alamí, que de la peyta del present any
primo
Figuerola per la pagua de maig proppassat,
març proppassat,
proppassat,
seria restituïdor
asignam-li cinch dies peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà si volrà acceptar
o no los dits censals. E no acceptant, ara per lavòs li asignam los dits cinch dies
peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà, dins los quals haja pagat al dit síndich
o al clavari de la dita vila los dits
los dits cinch dies per nosaltres hi serà provehit segons per
justícia atrobarem ésser fahedor si requests ne serem.
Datum Gandie ·XVII· mensis iulii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Micer Albert
Predictis die et anno
consignaren al magnífich micer Albert los censals daval scrits per aquells
peyter[e]s [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
A
proppassat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
És cobrador [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E manaren ésser feta la ceda del tenor següent:
"De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en
Matheu Salelles, síndich de la dita vila. Intimau e notificau al magnífich micer Miquel
Albert, doctor en leys, senyor del loch de Palmera, o a son procurador, balle o alamí, que de
la peyta del present any
cent sous de la paga de març proppassat. E serà cobrador
dies peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà per acceptar a son càrrech de
pagar dits cent sous o no. E no acceptant, ara per lavòs li asignam los dits cinch dies
peremptòriament comptadors aprés que intimat li serà, dins los quals haja pagat al dit síndich
o a la dita vila los dits
dits cinch dies per nós hi serà provehit segons per justícia atrobarem ésser fahedor si requests
ne serem. Datum Gandie ·XVII· mensis iulii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
Postmodum vero die
[…] en […], porter, vench ab letra de penyores per la damunt dita pagua. E
los magnífichs jurats provehiren ésser fetes les penyores següents:
Portà en Bernat Folcrà e Siscar dos rocins e una […].
Die
foren venuts los rocins.
Postmodum vero die lune ·VIII· mensis
octobris
surrogat del magnífich en Johan Abelló, e tenint comissió special de l’il·lustríssim senyor
duch, vist lo magnífich micer Miquel Albert, a causa d’en Luís Erau, síndich de la dita vila,
haver cesat paguar al dit en Çacoma, ans lo dit síndich li havia dit se aturàs los dits
fetes per la vila e per lo porter, declarà les dites penyores ésser restituïdes al dit micer Albert,
pagant tantum
los dits
despesa als dits
mossèn Enrich Blanch e Luís Seguarra, e declarà que lo dit en Segarra haja […] sous, e lo dit
mossèn Enrich haja […] sous. Enaxí que haurien haver los dos entre lo preu e les despeses
dels dos rocins […] sous.
E de fet, lo honorable en Johan Quoque deposà en poder dels magnífichs jurats los dits
Los quals noranta_cinch sous e deu donaren als dits mossèn Enrich e Luís Segarra. Los
restants […] sous bestragué lo dit magnífich en Guillem Johan Forés, los quals a cobrar de la
vila.
[…]
Die martis ·XVI· madii anno
·LXXXVI·
Jacme Rostol, natural de Alaquant. Al marge
esquerre:
Testimonis Jacme Cardona e Johan de Mont.
Die martis ·XVI· madii anno
·LXXXVI_o·
Anthoni Andreu, olim
de Releu.
Testimonis Jacme Cardona e Johan de Mont.
Die martis ·XXIII· madii anno
·LXXXVI
Diego Gonçalvez, sastre,
València.
Testimonis Miquel Tamarit e Melchior Ferrer, de Gandia.
Dicta die
Gonçalvo Xavar, çabater,
olim
Testimonis Johan de Mont e Miquel Torralba.
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DE LA CARN
A
Guillem Johan Forés, arrendador de la sisa de la carn de l’any
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
consignen se ature ver[s] si del dit arrendament cent cinquanta_dos liures deu sous, les quals
li són degudes per la dita vila com arrendador de les rendes del senyor duch per la leuda,
cena, peyta, cens de carneceria e gabella de sal [...].
[...]
Ítem li consignen pague a l’arquebisbe de Mont_real les pagues de febrer e agost dit any
Les restants
senyor, ço és, la mitat per la pagua de juny primervinent e l’altra mitat per la pagua de
dembre aprés següent [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
……………………………………………………………
………………………………………………………………
sous.
Enaprés li han fet paguar
alenar de la darrera partida. Enaxí que sols ha a paguar al senyor duch
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DEL VI
Dilluns, a
consignaren a
qual a comprat per preu de
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Primo
mossèn Luís Jofré per la pagua de maig,
Les restants
proppassat e l’altra mitat en la pagua de dembre primervinent [...]
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
……………………………………………………..……. ———————————
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DEL PEIX
Predictis die et anno
los magnífichs jurats consignaren a
la sisa de la carn (sic)
pagues daval scrites per rahó de aquelles
[...][...]
Primo
Leonart Ferrer en febrer per dos censals [...].
Ítem a ell mateix en agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a la monga Marqua de Xàtiva, en març [...][...][...][...][...].
Ítem a ella matexa en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Ítem per les àpoques, com les de Leonart Ferrer hajen ésser quatre [...][...]
Ítem al senyor duch per la pagua de juny [...][...][...][...][...][...].
Ítem al dit senyor duch per la pagua de dembre [...][...][...]
Ítem àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DE LA MÒLTA
Predictis die et anno
consignen a
present any
les coses infrasegüents: [...][...].
Primo
mestre Liminyana per una cautela ja dreçada [...][...][...][...][...].
Ítem per lo sonar de l’Amizmeyo [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al cirurgià per cautela ja dreçada [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem guants de l’any
Almúnia,
[...]
Ítem per a paper per a la juraderia passada [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per a la present juraderia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem avisos de fustes [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a
Ítem a
Ítem al mateix, octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a mossèn Manuel Exarch en maig [...][...][...][...][...]
Ítem al mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als hereus de micer Riusech en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als dits hereus en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a na Ysabel Prats en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al senyor duch per la pagua de juny,
lo senyor duch a pendre en compte
pagades a
quals lo dit senyor duch ha rebut [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem al dit senyor duch per la pagua de dembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DE LA MERCADERIA
Predictis die et anno
consignen a
de l’any
arrendament: [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
Francí Gil en agost [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem als Tristanys en abril, per dos censals [...][...][...][...]
Ítem a les monges de la Trinitat en març [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a les dites monges en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a micer Rosell en maig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en noembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a les monges de sant Julià en març [...][...][...][...][...][...]
Ítem a les dites monges en setembre [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al senyor duch en juny [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mateix en dembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
CONSIGNACIÓ DE LA SISA DEL DRAP
Predictis die et anno
consignen a
del dit any
arrendament:[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
Francesch Cardona en març [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a la monga Marqua en abril [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ella mateixa en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al senyor duch en juny [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a ell mateix en dembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per sis àpoques, sis sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
CONSIGNACIÓ DE LA TAULA
[…]
CONSIGNACIÓ DE L’ALMODÍ
Predictis die et anno
consignaren a
[...]
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per la pagua de juny any present [...][...][...][...][...]
[...]
Ítem per la pagua de dembre any present [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem per les àpoques [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[…]
Ab carta pública feta en Gandia a
Nostre Senyor
magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, los dits magnífichs justícia e jurats de la dita
vila, en públich encant com a més preu donat, ab canella encesa e apagada, arrendaren a
Simó de Nugerio, de la dita vila, lo diner de la carn de la dita vila e moreria, de la alqueria de
l’il·lustre senyor duch que era d’en Francesch Balaguer, de Daymuç, de la alqueria de na
Tamarida e de Benirredà del present any
netes de exachs. Donà per fermances dilluns, comptats
Guillem Johan Forés. Féu fermança, etc. Testimonis Miquel Tamarit e Berthomeu
Guitart [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
carn, Simó.]
Al qual arrendador consignen pague a l’il·lustríssim senyor duch, per la pagua de febrer
del censal de cent lliures de pensió, la mitat de l’arrendament, que
és [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor per la pagua de agost [...][...][...][...][...][...][...]
————————
Postmodum vero die veneris ·XXVIIII· mensis
febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
los magnífichs en Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e
Jofré Jordà, jurats de la vila de Gandia, per fer compliment a l’il·lustríssim senyor duch de
les cent liures a sa il·lustre senyoria degudes de febrer
e agost any
contaren ab lo magnífich en Guillem Johan Forés, balle e col·lector de les rendes de
l’il·lustríssim senyor duch, de totes les peytes que lo il·lustríssim senyor duch devia a la
vila de l’any
per liura, e són de les heretats següents:
Primo
Belreguart [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem Belreguardo [...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem l’alqueria que era d’en
Francesch Balaguer [...][...][...][...][...][...]
Ítem per los censals de
Rafalcayt [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem lo alfòndech vell [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem lo alfòndech nou [...][...][...][...][...][...]
Ítem la alqueria d’en Johan Ferrer [...]
Ítem lo trapig e casa que fon d’en
Jofré Jordà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem lo trapig fon d’en Crestià [...][...]
Ítem per la casa que era d’en
Johan Fortuny [...][...][...][...][...][...][...][...].
E axí, fet lo compte, conpensaren ab lo dit en Forés los dits
censal de
"Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau, Jofré Jordà, jurats de la
vila de Gandia, confessam haver rebut en la forma daval scrita de vós, magnífich en Guillem
Johan Forés, balle e receptor de les rendes de l’il·lustríssim senyor duch, aquelles
vint_e_nou liures dos sous reals de València, los quals lo il·lustríssim senyor duch és tengut
donar a la dita vila per la peyta de l’any
senyoria poseheex en contribució, les quals són aliurades en mil trecentes noranta_set liures e
miga, que a rahó de cinch diners per liura pren suma de les dites
La forma de la paga és aquesta: que com a col·lector de les rendes de l’il·lustríssim senyor
duch vers vós les reteniu en paga e conpensació de altres
aquelles cent liures per la dita vila degudes al dit il·lustríssim senyor duch de les pagues de
febrer e agost any
cascuns anys fa a l’il·lustríssim senyor duch pagadores en febrer e agost migerament. E
perquè axí és veritat renunciam a tota excepció de la dita moneda per la forma dessús dita no
rebuda, e tengau en testimoni de la qual cosa fer fer la present de mà de nostre scrivà e del
sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XXVIIII· mensis febroarii anno a Nativita-
te Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
del senyor duch,
Ab carta pública feta en Gandia a deu del mes de jener de l’any
rebuda per mi, Bernat Astruch, notari scrivà dels magnífichs jurats de la dita vila, los dits
magnífichs justícia e jurats, en públich encant, ab canella encesa e apagada, arrendaren a
Johan Castell la flaqueria de la dita vila e besants de la cambra del present any
per preu de sexanta_nou liures deu sous netes de exachs. Donà per fermances:
vide
lo arrendament de la mòlta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Johan Castell.]
Al qual dit en Johan Castell los dits magnífichs justícia e jurats consignen los censals de la
cambra infrasegüents: […].
CONSIGNACIÓ DE LA PEYTA DE MURS E VALLS QUE
TACHARÀ A SANT MIQUEL PRIMERVINENT
Predictis die et anno
los magnífichs jurats e elets consignaren ad aquell qui serà col·lector de
murs e valls de sant Miquel primervinent los censals infrasegüents:
Setembre
A n’Arnau Ferrandiz, en setembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
Octubre
Als dotze bacins, en octubre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Noembre
A mossèn Sagra [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
A
CONSIGNACIÓ DE LA PEYTA GENERAL
Predictis die et anno
los dits oficials consignaren al qui serà col·lector de la peyta general, que
pren suma poch o menys
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Primo
l’il·lustríssim senyor duch per la pagua de juny del censal de
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al dit senyor duch per la pagua de dembre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem al dit senyor duch per la pagua de la obra del mur que sa il·lustre senyoria a bestret
per la vila [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a mossèn Francesch de Pintor, clavari de la peyta dels heretats que no tenen censals
consignats, lo que li falllirà per a paguar la pagua de joliol de don Bertran de
Guivarra [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a les monges de la Trinitat de la ciutat de València per la pagua de joliol
proppassat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als quatre jurats per son salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al racional [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al scrivà de jurats [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al verguer e relonger [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem portals [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem carceller [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a l’assessor del justícia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als guardians, Soler [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al mesurer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem adops, lo que serà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem scurar de cèquies [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem mestre de gramàtica [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem Corpus Christ, lo que resta de la festa proppassada [...][...][...][...][...][...]
Ítem al qui té la torre dels entramesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sagristà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem al cirurgià, de resta de l’any
Ítem a l’orgue [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem als jutglars de Nadal primervinent [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al sermonador, lo que li resta [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a l’advocat de València,
Ítem present de Nadal als oficials [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem salari de fer lo libre de la peyta e salari de collir [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al col·lector de la qual peyta donen termini per a exhigir per la forma següent:
primo
exhigir la primera terça per tot lo mes de setembre primervinent; la segona tres meses aprés
que li serà liurat lo libre; la tercera e darrera altres tres meses aprés.
Et eodem instanti
lo magnífich en Johan Ros dix que fins al present dia ell havia volgut paguar
per lo loch de Daymuç a la forma que paguava la vila, no curant anar ab los heretats. Emperò,
per al present any vol e requir sia tachat per lo loch de Daymuç en la forma que paguen los
altres heretats. Altrament diu que ne emet recós a l’il·lustríssim senyor duch. E los dits
jurats e taxadós staven e perseveraven en la tachació ja feta, e que lo major deliber remetien
per a quant lo il·lustríssim senyor duch sia Déu volent en la present vila.
E per quant alguns dels heretats no tenien censals consignats, fan clavari al magnífich
mossèn Francesch de Pintor, cavaller, per ha exhigir e rebre les quantitats degudes per los
dits heretats, les quals són prout
secuntur:
Primo
la peyta de Xaraquo [...].
Ítem mossèn Johan Tolsà per lo que té en clar en contribució [...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem mossèn Jacme Balaguer [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem mossèn Martorell [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem Alcodar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem na Çanoguera [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
E consignen-li pague al síndich dels bacins per la pagua de abril passat [...][...][...].
[...]
Ítem pague les despeses de la nova de Màliqua e de la venguda de l’il·lustre senyor duch.
E del que li restarà emsemps ab lo que li fallirà, lo qual rebrà del qui serà peyter general,
pague a don Bertran de Guivarra
passat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Postmodum vero die veneris intitulata ·XXII·
mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVIII_o·
los magnífichs en Jacme de Cabrera, donzell, justícia; en Onofre Roiz de
Corella, Nicholau Çavila e Jofré Jordà, jurats de la dita vila, vingueren a compte ab lo
magnífich mossèn de Pintor , cavaller, clavari qui dessús, de les quantitats que aquell rebudes
havia e dates fetes per aquell. E és del tenor següent:
Rebudes
Primo
rebut lo dit mossèn Pintor, clavari, del loch de Xaraquo, dotze liures deu
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem de mossèn Johan Tolsà, trenta_cinch sous [...][...][...][...][...][...]
Ítem de Alcodar, set liures cinch sous e deu diners [...][...][...]
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dates
Primo
donat per les festes de la presa de Màliqua deu liures dènou sous cinch diners, segons apar ab
una cautela datum
a
[...]
Ítem al guanter per los guants del Corpus any
diners, apar ab albarà signat de mà dels jurats
datum
any
Ítem per una anada que féu a València per la vila, en la qual stigué tres dies, dihuyt
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem a Matheu Sanç, huyt sous per la execució dels dotze bacins, apar ab cautela
datum ·XIIII· febroarii
any
És tornador lo dit clavari cinch liures tretze sous e tres diners [...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Les quals cinch liures tretze sous e tres diners los dits jurats confessaren haver rebut del dit
mossèn Pintor , clavari qui dessús, les quals volen per obs de enviar a València als bacins de
València per la paga de abril de l’any
heretats dessús specificats qui encara no han pagat, del quals cent tretze sous e tres diners,
emsemps ab los diners que hauran dels altres hereta[t]s qui no han pagat, faran compte aprés
de la present confessió. E perquè axí és veritat renuncien, etc., absolen al dit mossèn Pintor,
clavari qui dessús, etc., confessen haver rebut les cauteles e albarans dessús specificats.
Recepta actum Gandie
.
Presents per testimonis foren a les dites coses en Miquel Cerdà e Jacme Civera, fuster, de
Gandia.
Predictis die et anno
en Matheu Sanç confessà haver rebut dels dits jurats los dits cent tretze
sous e tres diners per obs de portar a
abril any Recepta
Gandie
Postmodum vero die […] intitulata […] mensis
[…] anno predicto
magnífich en Guillem Johan Forés, pagant per lo magnífich mossèn Jacme Balaguer per la
peyta dessús dita,
Steve Roger, notari, en lo dit kalandari.
Post hec vero die […] mensis
predicti
ostensió de un albarà fermat per en Andreu Cevella, síndich dels bacins, de deu liures
pagades per lo dit mossèn Balaguer, e requerí li restituïsen les deu liures
desuper
pagat los havia.
E los dits magnífichs jurats, vist lo dit albarà, restituïren-li deu liures e aturaren-se
sous
Ítem dictis die et anno
reberen de n’Onofre Roiz de Corella, per la peyta de na Çanoguera,
sous
peyta de na Çanoguera, hagués rebut en Matheu Salelles,
clavari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem, los magnífichs jurats fan entrada dels
de mossèn Martorell, com ja en dies passats ne hajen rebut part, dels quals ne donaren per a
una execució d’en Çacoma dèset sous tres
diners, segons és continuat en la mà de jurats de l’any
dreçada a mossèn Francesch de Pintor, clavari, com los jurats creguesen que ell faria rebuda
dels dits
diners, trenta sous dos diners per a la mesió dels qui portaren la cruada, segons apar en una
cautela per los dits jurats dreçada a mossèn Pintor, clavari, fent suma que ell faria rebuda de
la peyta de mossèn Martorell, e aprés no la volgué fer. Enaxí que de la dita peyta resta en
poder dels dits jurats o a càrrech de aquells sis sous nou
diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Enaxí que ha en poder dels jurats setanta_dos sous cinch diners [...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Ítem, reberen a
l’any
dos diners que li resten a compliment dels
e per mans de mossèn Jacme Balaguer
sous
a
bacins e ab la comissió del cessionari de mossèn Claramunt, totes les quals quantitats prenen
suma de cent quaranta_tres sous dos diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E com en poder dels dits jurats fossen los dits
desuper
una part e
porter, los dits
CINQUÈN QÜERN DELS ARRENDAMENTS
E CONSIGNACIONS DE L’ANY
Ab carta pública feta en Gandia a vint_e_huyt del mes de dehembre de l’any de la
Nativitat de Nostre Senyor mil
auctoritat real notari públich, scrivà dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, los
magnífichs justícia e jurats, en públich encant e ab canella encesa e apagada, arrendaren a
Francesch Çavila la sisa del vi de l’any
per preu de quaranta_nou liures netes de exachs. Donà per fermances […].
En Salvador Andreu féu dita fermança divendres a
Testimonis Berthomeu Pugeriol e Francesch Castell [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Al marge esquerre:
Francesch Çavila.]
Ab altra carta feta en Gandia lo primer del mes de jener any
per mi, Bernat Astruch, notari, los magnífichs justícia e jurats, en públich encant, ab canella
encesa e apagada, arrendaren a
la dita vila de l’any
fermances en Miquel Caro, en Onofre Corella e en Johan Trilles, en Jacme Cardona, en Johan
Castell. Feren dita fermança dilluns a
Tamarit e Berthomeu Guitart [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Miquel Salelles.]
Ab altra carta feta en Gandia a deu del mes de jener de l’any dit
rebuda per mi, Bernat Astruch, notari, los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, en
públich encant e ab canella encesa e apagada, arrendaren a
e contribució de aquella (sic)
l’any
[…]. Tots los sobredits fan fermança a
la mercaderia e en la flaqueria, dilluns a
Tamarit e Berthomeu Guitart.
Cardona [...][...]
[...]
Al marge esquerre:
Johan Castell.]
Ab altra carta feta en Gandia a
rebuda per mi, Bernat Astruch, notari, los magnífichs justícia e jurats, en públich encant, ab
canella encesa e apagada, arrendaren la sisa de la mercaderia de la dita vila e contribució de
aquella a
[…][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Mercaderia, Johan Castell.]
Ab altra carta feta en Gandia a
rebuda per mi, Bernat Astruch, notari, los magnífichs justícia e jurats, en públich encant, ab
canella encessa e apagada, arrendaren la sisa del tall del drap de la vila de Gandia e
contribució de aquella al discret en Bernat Corella per preu de setanta_huyt liures deu sous
netes de exachs. Donà per fermances […]. Onofre Roiz de Corella féu fermança e los dits
Miquel Caro, Miquel Salelles, Johan Castell e en Johan Triles diluns
sous.
Al marge esquerre:
Ab altra carta feta en Gandia a
justícia e jurats de la vila de Gandia, en públich encant e ab canella encesa
e apagada, arrendaren a
Gandia e contribució de aquella de l’any
sous. Donà per fermances […][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
[...]
Al marge esquerre:
[Consignat], carn, Forés.]
Ab altra carta feta en Gandia any e dia dessús dits los magnífichs justícia e jurats de la vila
de Gandia, en públich encant, ab canella encesa e apagada, arrendaren a
taula de la carneceria de la vila a dos anys primervinents, començant lo primer a Pascua de
Resurectió primervinent, per preu de cinquanta liures netes per los dits dos anys, ço és,
cascun any
Donà per fermances […]. En Berthomeu Guitart féu dita fermança dilluns a
Al marge esquerre:
carneceria, Miquel Tamarit.]
Ab altra carta feta en Gandia lo primer de jener de l’any
mi, Bernat Astruch, notari, la qual feya continuar en lo present memorial aprés la sisa del
peix, los magnífichs justícia e jurats arrendaren lo dret de l’almodí de l’any
Francesch Castell per preu de onze liures netes de exachs. Donà per fermances […]. En
Anthoni Rovira féu dita fermança divendres a
Berthomeu Pugeriol e Miquel Caro. Foren consignats los paguàs al senyor duch a
de mag
Al marge esquerre:
Francesch Castell.]
Ítem, és arrendada la gabella de la sal a rahó de
finix lo present any
Andreu [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Lo diner de la carn, perquè no entra en los heretats e és compte de la vila sola, trobaràs
avant, e per lo semblant la flaqueria.
Et statim
lo dit en Matheu Sanç, porter, confessà haver rebut dels dits magnífichs jurats los
dits
abril any
quell degudes per la comisió dels dotze bacins e del cessionari de mossèn Claramunt, com
presentàs dilluns
vespre. E porrogué la fahena del cessionari de mossèn Claramunt quatre dies.
Recepta Gandie
[...][...].
Presents testimonis foren a la confessió del dit Matheu Sanç los honrats en Pere Lorenç,
perayre, e en Johan de Mont, çabater, de Gandia.
E fetes les dites coses, los dits magnífichs jurats manaren ésser feta cautela a n’Andreu
Torrà, peyter, la qual és del tenor següent:
"Nosaltres, Onofre Roiz de Corella, Nicholau Çavila, Pere Palau e Jofré Jordà, jurats de la
vila de Gandia, confessam haver rebut de vós, honorable en Andreu Torrà, col·lector de la
peyta general de l’any
lo conpliment de la paga de l’any
desuper
en una confessió feta per en Matheu Sanç, porter qui era contra la vila per lo dit síndich per
la dita paga. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo finament de vostre compte, vos
manam fer la present de mà de nostre scrivà e del sagel de nostre ofici sagellada.
Datum Gandie ·XXII· mensis marcii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVIII·
Al marge esquerre:
general.]
[…]
SISÈN QÜERN DE LES EXECUCIONS FETES
PER LA CORT DELS HONORABLES JURATS, E VENDES
DE PENYORES, CONDEMPNACIONS E ALTRES
ENANTAMENTS DE L’ANY
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVI_o· die mercurii ·XVII· mensis madii
lo magnífich en Francesch Balaguer, un dels jutges de les sises, instant lo honorable en
Guillem Johan Forés, arrendador de la mercaderia,
causa coguita
condempnà a
Segarra sens manifestar. Al marge
esquerre:
Die martis ·XXIII· mensis
madii
Johan de Mont, corredor, sis palms de drap gris del dit Francesch lo castellà a
Costejà per preu de
Al marge esquerre:
Dicta die
instant en […] Teroll, per una cautela a ell deguda consignada a Anthoni Castellanos, fon
venut un cànter de coure del dit Castellanos a Melchior Fuster per
barraguà sotil a Porcatin per
jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Al marge esquerre:
Dicta die
en Johan de Mont, corredor,
retulit
loguer lo alberch d’en Bernat Salelles, pus jove, a
l’any a tant que baste a paguar la peyta deguda a
Al marge esquerre:
Divendres a
Al marge esquerre:
Dicta die
instant Anthoni Castellanos, peyter, fon venuda conqueta
(sic)
per
Al marge esquerre:
Dicta die
en Johan de Mont liurà una dòmina de argent de n’Onofre Roiz de Corella a
Tristany, instant Francesch Çavila, a rahó de
mileres. Suma
Al marge esquerre:
Die sabbati ·XVII· iunii anno
predicto
censos, foren venudes un parell de çabates oripellades e dos de moltó de Telliça a ell mateix
per
Ítem dos forquetes de albardaner per
Ítem un barraguà de Mendo a ell mateix per
Ítem una almexia de Carim a ell mateix per
Al marge esquerre:
Lune ·XVIIII· iunii
Instant Johanot Anreu per los cens, foren venudes cinch parells de çabates de Samaris a
Francesch Pintor a cinch jorns per
Al marge
esquerre:
Lune ·XXVI· iunii
Instant Johan Roger, col·lector dels cens, foren venuts un bancal e un cobricell d’en
Tortosa a ell mateix per
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die veneris ·XXX· mensis iunii
Al molt magnífich lo justícia civil de la ciutat de València en lo civil. De nosaltres, en
Francesch Balaguer e en Johan Guitart, jutges de les sises e inposicions de la vila de Gandia,
saluts e honor. En lo present dia és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honrat en
Matheu Vendrel, vehí de aquesta vila, arrendador del capítol de la mercaderia de l’any
present vila, e à
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nosaltres façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e
semovents de la casa del dit Belmont, lo preu dels quals baste als dits quaranta_set
sous de sisa e a les mesions. Del qual preu nos remetreu per lo portador de la present, com
axí plàcia a la part, los dits
scrivà pertanyents per la present. E fareu paguar lo dit portador anant, stant e tornant.
Restituint-nos de vostre procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·XXX· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVI_o·
DEL DIT VENDREL CONTRA […]
Die veneris ·VII· iulii anno
predicto
En Pere Guitart, argenter, per virtut de sagrament e omenatge de mans e de boqua prestat
en poder de l’honorable en Miquel Salelles, justícia, promés que dins huyt primervinents
sglésia, la sisa de la carn per aquell deguda o
partiria fins tingués altre manament en contrari, pena
Die
En Pere Guitart […]
Testimonis Johan de Montalbà e Diego Gonçalvez.
Die lune ·XVII· mensis iulii anno predicto
·LXXXVI_o·
jurats comparech lo honorable en Johan Guitart, síndich de la dita vila, e dix que la dona
ermitana que stà a la Verge Maria de la Neu té molt poch spay per a star, e que hauria mester
un corral·let, lo qual se ha usurpat en Galcerà March com sia ampriu de la vila, ço és, lo spay
del carreró del mur, e d[e] lo qual negú no
e donat per obs de la dita sglésia de la Verge Maria.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, anaren al dit loch e manifestament veren
que aquell corral·let peguat al mur, en lo qual havia una figuera, és lo carreró de la dita vila,
e lo dit en Galcerà March o altri havia fet paret a la part del tirador de la balesta.
Et tunch
los dits honorables feren denant si venir al dit Galcerà March, e interrogaren aquell com
posehia lo dit corral·let, lo qual dix que axí com los altres ho posehien, car molts hia ha
(sic)
ampriu. Et tunch
los dits honorables jurats personalment li manaren que per a demà hora de
cort haja mostrat com ho posehex ab justs títols, ab cominació que si no u fa daran licència a
l’administrador de la dita sglésia obre lo dit corralet per obs de la dita sglésia.
DEL SÍNDICH DE GANDIA CONTRA BERNAT ROS,
CURADOR DELS FILLS D’EN JOHAN ROS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die martis ·XVIII· mensis iulii
dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, conparech lo
honorable en Johan Guitart, síndich de la dita vila, e afermà ésser deguts a la dita vila
huytanta sous de peytes passades per los hereus d’en […] Ros,
quondam
dita vila, per dos troços de terra dels quals jamés se n’és paguat peyta, la un dels quals és en
la partida de Benieto e és taxat en quinze liures peyteres, e l’altre en la senda d’enmig de les
eres, que és taxat en cinch liures. Enaxí que seria vint liures peyteres, per les quals serien
deguts de les peytes passades
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, dixeren que hoyt lo curador eren promptes
fer justícia en e sobre lo dit feyt.
Postmodum vero die mercurii ·XVIIII· mensis iulii
anno predicto
lo dit en Bernat Ros, curador qui dessús, com no havia paguat les damunt dites peytes, lo
qual dit curador dix que per no ésser-li stades demanades.
Et tunc
honorables jurats personalment manaren al dit Bernat Ros, curador qui dessús, que dins tres
dies primervinents e peremptòriament comptadors hagués donat e paguat les dites peytes o
mostrades justes rahons perquè fer no u degués, ab cominació que passats aquells per los dits
honorables jurats serà rebuda qualsevol oferta per lo dit síndich fahedora, lo qual dit curador
respòs que no tenia diners ni béns alguns dels dits pobils dels quals pogués paguar, car no
tenia sinó sols les terres.
Postmodum vero die lune intitulata ·XXIIII· mensis
iulii anno predicto a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo octoagesimo
sexto
jutges de les peytes de la vila de Gandia, comparech lo honorable en Johan Guitart e posà la
oferta del tenor següent:
Com los tres dies donats e asinnats a
pasats, dins los quals no à qurat pagar les dites peytes, per tal, Johan Guitart, síndich de la
vila de Gandia, aqusant la contumàcia ad aquell, ofri a la quort de vosaltres, magnífichs
jurats, primo
hun tros de tera com a béns de aquels sit e posat en terme de la dita vila en la partida de
Beniato dels crestians, tengut sots direchta senyoria del monestir de sent Jerònim a sens de
[…] sous, confrontat ab tera de[l] venerable mossèn Francesch Colomer, prevere, ab tera
d’en Johan Rausell e ab morelal de mossèn Jacme Fortuny e ab camí. Ítem, hun altre tros de
tera com a béns dels dits ereus en la partida de la senda d’enmig de les eres, tengut sós
direchta senyoria de […] a sens de […] sous, confrontat ab tera de […], ab tera de […], ab
tera de […]
e ab tera de […], la qual oferta requir éser liurada al coredor de vostra cort que aquela
subaste segons forma de fur, com axí prosoexqua de jostícia.
E posada dita oferta, los dits honorables jurats dixeren que rebien aquella tant quant de fur
e rahó és rebedora e no en pus.
E no
terres subaste primerament a arrendament a un any e a totes que baste, etc., lo qual dit
corredor confessà.
Postmodum vero die mercurii ·XXVI· iulii anno
predicto
jurats comparech lo dit en Johan de Mont, corredor qui dessús,
et retulit
los dits troços de terra e no haver trobat preu algú en dits troços a arrendament. E los dits
honorables jurats iterum
li manaren subastàs contínuament.
Deinde autem die mercurii intitulata ·II· mensis
augusti
jurats comparech lo dit en Johan Guitart, síndich qui dessús, e dix que en Nadal Català,
procurador e marit de Ysabel, altra de les hereves del dit Johan Ros, era vengut a la dita vila
e havia demanat compte a l’honrat en Bernat Ros, curador qui dessús, e aquell li ha donat
compte e rahó, e ha difinit lo dit curador en forma que lo dit curador ja no pot fer part per la
dita Ysabel. Requerí per tal fos manat al dit Nadal Català, qui tenia poder de substituir
procurador per sa dita principal, que substituís procurador per sa dita principal e ell constituís
en dita vila ab jurament de no revocar, ab poder bastant dins sis dies primervinents, ab
cominació que li fosen asignades per casa citatòria les portes de la cort si no u feya.
E los dits honorables jurats, vita dita requesta, personalment manaren al dit en Nadal
Català que dins sis dies primervinents e peremptòriament comptadors haja substituït
procurador en nom de sa principal e en nom propri constituït si dret té en dites terres en dita
vila, ab poder bastant, ab jurament de no revocar, ho haja asignat casa citatòria en la dita vila,
ab cominació que passats los dits sis dies, si requests ne seran, li asignarem per casa citatòria
les portes de la cort dels dits honorables jurats axí com ara per lavòs li asignem, e ab aquelles
faran totes e qualsevol citacions, manaments e asignacions, los quals hauran ésser de tanta
eficàcia, força e valor quant si personalment fossen fets ab aquell.
Postmodum vero die lune intitulata sexta mensis
augusti anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· sexto
denant la presència dels dits honorables jurats comparech lo honorable en
Guillem de Vich, en nom de procurador de l’honrat en Guillem Pastor e en nom propi, e dix
de paraula que com ell en dits noms haja principiada execució vers e contra lo dit en Bernat
Ros, curador qui dessús, per la cort de l’honorable justícia de la dita vila, per lo qual fon
condempnat a
censals los quals per lo dit en Johan Ros e altres foren originalment carregats a
rebuda per lo discret en […], notari, a […] del mes de […] any
justs títols són pervenguts en domini seu, e perquè les peytes de la dita vila són primeres en
temps executionis
en dret, e la execució de aquelles enpachar no
execucions, per tal, lo dit en Guillem de Vich, inmiscuint-se en dita execució ab los dits
peyters e síndich, requerí la dita execució sia continuada a instància de aquell com a instància
del dit síndich, e que sia convocat a tots los actes fahedós en dita execució. E los dits
honorables jurats, per evitar despeses de dos execucions, dixeren eren contents se inmiscuís
en dita execució.
Post hec vero die iovis decima septima mensis
augusti
jurats comparech lo dit en Johan Guitart, síndich, e en Matheu Vendrel, peyter e procurador
d’en Guillem de Vich, e acusaren la contumàcia al dit en Nadal Català eo a la dona na
Ysabel, muller de aquell e principal, per ço com dins los sis dies ad aquell donats no ha curat
constituir procurador en dita vila ni asignar casa citatòria en dita vila segons manat li era. E
requeriren ésser-li asignada per casa citatòria les portes de la cort dels dits honorables jurats,
ab les quals poguesen ésser fets tots e qualsevol actes, citacions, enantaments e manaments
en dita causa necesaris.
E los dits honorables jurats dixeren que rebien la acusació de contumàcia en tant quant era
rebedora e no en pus. E no
absència, etc., li asignaren per casa citatòria les portes de la cort dels dits honorables jurats,
ab les quals provehiren ésser fets tots e qualsevol actes, enantaments, citacions, manaments
en dita causa necesaris, los quals hauran axí com ara per lavòs han ésser de tanta eficàcia,
força e valor quant si personalment eren fets ab aquella, etc.
Presents per testimonis foren a les dites coses los honrats en Anhoni Segarra, texidor de
draps, e en Matheu Salelles, apothecari, vehins de la vila de Gandia.
Predictis die et anno
en Johan de Mont, corredor,
retulit
contínuament subastat los dits dos troços de terra e no ha preu en aquells sinó en lo troç de
terra de la senda d’enmig de les eres, que y ha trobat a rahó de arrendament a rahó de sis
sous la fanecada, los quals hi à ofert donar en Matheu Vendrel. E los dits honorables jurats
manaren-li que contínuament subastàs, etc.
Postmodum vero die mercurii ·XXX· mensis
augusti anno predicto a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
denant la presència dels dits honorables jurats comparegueren los dits en
Johan Guitart, síndich, e
dixeren que com los trenta dies per fur statuïts de la subastació dels dos troços de terra
desuper
specificats, requeriren
ésser donats e asignats deu dies de gràcia més que de dret al dit en Bernat Ros, curador, e a
la dita Ysabel, altra de les hereves, ço és, a les portes de la dita cort, casa citatòria de la dita
Ysabel, dins los quals hajen procurat qui preu done en dits troços, ab sa cominació.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, provehiren ésser asignats los dits deu dies
de gràcia, e de fet manaren personalment al dit en Bernat Ros, curador qui dessús, que dins
deu dies de gràcia, més de gràcia que de d[r]et, haja procurat qui més preu done, ab
cominació que passats aquells serà feta venda dels dits troços, la lur absència e contumàcia
no obstant. E no
deu dies de gràcia a la dita na Ysabel e Jacme Català, son marit, ço és, a les portes de la dita
cort, casa citatòria ad aquella asignada.
Postmodum vero et predictis die et
anno
retulit
dits deu dies de gràcia als dits en Jacme Català e Ysabel, sa muller, ço és, a les portes de la
cort, casa citatòria de aquells.
Postmodum vero die veneris intitulata tertia
mensis novembris anno predicto
dels dits magnífichs jurats conparech lo honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta
deguda per los dits troços de terra
desuper
de la vila oferts, e requerí fos feta venda dels dits troços.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, feren denant si venir a
corredor qui dessús, e interrogaren aquell quin preu atrobava en los dits troços de terra o
arrendament.
Lo qual dit corredor retulit
no haver trobat preu algú a arrendament en dits troços, e que a venda à
trobat
fadigua al convent de sant Jerònim, los quals hi oferia donar en Miquel Caro.
E los dits honorables, vist hi havia poch preu, porrogaren dita venda per al dia que la part
seria citada, e manaren al dit corredor
iterum
Post hec vero die mercurii ·III· ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII·
presència dels dits honorables jurats conparegué lo dit peyter e requerí fos feta venda dels
dits troços de terra.
E de fet, los dits honorables jurats, vista dita requesta, feren denant si venir a
Mont, corredor qui dessús, e interrogaren aquell quin preu atrobava en los dits[...]
DEL SÍNDICH DE GANDIA CONTRA LOS HERETATS
DE LA CONTRIBUCIÓ
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCCLXXX·
sexto die mercurii intitulata ·XVI· mensis augusti
denant la presència dels magnífichs jurats de la vila de Gandia conparech lo honorable en
Johan Guitart, síndich de la dita vila, e de paraula dix que los creheedors de la ciutat de
València executen molt rigorosament la dita vila, e los heretats del terme fins ací no han
volgut paguar la part que
puix la dita vila havia rebut licència de la ciutat de València dels advocats, que no obstant la
ferma de dret dels cavallers, puix la vila havia contrafermat, que la dita vila, sens encórre[r]
penes algunes, podia executar dits heretats e continuar sa posessió de executar e exhigir sa
peyta. Requerí per tal lo dit síndich que provehisen los misatges de la dita vila que anasen a
fer penyores per los lochs de contribució, manant als alamins sien presents de continent a
veure fer prompta venda e real execució de aquelles penyores que pendran, e les dites
penyores ésser venudes promptament perquè del preu de aquelles puxa ésser feta pagua als
dits creheedós.
E los dits honorables jurats, vista la requesta feta per lo dit síndich, de continent
provehiren e manaren a
a tots los lochs de contribució de la dita vila e portàs penyores bastants a paguar cascú sa
peyta, e manàs als alamins dels lochs que farien penyores fossen presents a veure fer venda e
prompta e real execució de les dites penyores.
E en lo mateix dia, lo dit Gabriel Siscar, misatge, anà, e tornat
retulit
penyores primo
en lo loch de Xaraquo, del magnífich mossèn Bernat Almúnia, dos rocins;
ítem, en loch de Alcodar, del magnífich mossèn Johan de Vich, un
macho
noretulit
haver manat a cascú dels alamins dels dits lochs fosen presents de continent
a veure fer venda e real execució de les dites bèsties.
E en lo mateix instant, lo dit en Johan Guitart, síndich qui dessús, requerí los dits
magnífichs jurats les dites bèsties fosen venudes e promptament executades.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, acomanaren les dites bèsties al dit Guabriel
Siscar, altre dels corredors de les corts, que les dites bèsties subaste perquè de aquelles sia
feta prompta venda.
Lo qual dit Gabriel Siscar, corredor, pres les dites bèsties e subastà aquelles per la plaça de
la present vila e lós (sic)
et retulit
haver trobat en dites bèsties los preus infrasegüents, ço és, en les bèsties e rocins de Xaraquo
en cascú
[…]
Die iovis ·XIIII· septembris
·LXXXVI_o·
Jerònim Scrivà instant Anthoni Castellanos, peyter, a ell mateix per preu de
cinch jorns [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
DE N’AUSIÀS VILARNAU, CEQUIER
Divendres, compats
Johan de Mont, fon venut un rocí de Duquet, moro de mossèn Martorel, a cinch jorns a
quitar a
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVI_o· die sabbati intitulata decima septima mensis
septembris
vila de Gandia, confessà deure a
etc., deu liures tres sous e quatre diners de resta de la sisa dels capellans de l’any
liures tres sous e quatre diners per tot lo mes de octubre. Açò, enperò, ajustat que si no
pagarà les dites quatre liures per lo present mes, que haja a paguar les
finit lo present mes, e no haja loch la porrogació de dites
sagrament e omenatge en poder de l’honorable en Johan Roger, lochtinent de justícia, que si
les dites coses no conplirà, passat qualsevol termini se posarà en la sala e de alí no
fins tingua altre manament en contrari, pena
vila per lo arrendament de la sisa e les capleutes de la roba de la casa de aquell restar en sa
força. Obliguà. Fiat exsecutionis realis.
Gandie
Testimonis Miquel Caro, çucrer, e Johan Castell, flaquer.
Die sabbati ·XXX·
septembris
quatre lliures en sta forma: que si no pagarà dins
s’haja a posar en la sala. Prestà sagrament e omenatge en poder d’en Johan Roger, lochtinent
de justícia. Empara.
Die veneris ·XXII· septembris
·LXXXVI_o·
Lo magnífich en Francesch Balaguer, jutge de les sises, instant e requirent lo honorable en
Guillem Johan Forés, siser, manà a
content.
D’EN MONTALBÀ
[…]
DEL CEQUIER
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die martis ·XXVI· mensis septembris
unca (sic)
filastre de Berthomeu Guitart, a
Ítem un perpal del moliner del molí del discret en Jordi Rovira, notari, a
Camarasa per preu de
Ítem una spasa de Maymonet al dit Camarasa per preu de
D’EN JOHAN CASTELL, COL·LECTOR DE LA PEYTA
GENERAL, CONTRA LO CURADOR DELS HEREUS
D’EN PERE BLANCH
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXVI_o· die veneris intitulata tertia mensis novembris
denant la presència dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, jutges de les
peytes de aquella, conparech lo honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta general de
la dita vila del present any
curador dels fills e hereus d’en Pere Blanch,
quondam
aquella li féssem paguar manant al dit curador ut
solitum est
E los dits magnífichs jurats, vista dita requesta, provehiren e manaren a
misatge de les corts, manàs al venerable mossèn Enrich Blanch, prevere, curador dels fills e
hereus d’en Pere Blanch,
quondam
demà hora de cort haja donat e paguat en lo dit nom al dit peyter los dits […] sous ad aquell
deguts de peyta, ab cominació que si no u farà los dits honorables jurats rebran qualsevol
oferta per lo dit peyter fahedora.
E a poch instant, lo dit en Martí Garcés, haüt en si dit manament, anà,
et retulit
manament ab la cominació
dessuper
dit mossèn Enrich Blanch en lo dit nom, qui respòs faria lo que degués.
Postmodum vero die sabbati intitulata quarta
mensis novembris anno predicto
dels dits honorables jurats comparech lo dit peyter e levant cort acusà la contumàcia al dit
mossèn Enrich Blanch, curador qui dessús, per ço com no ha curat paguar dita peyta. E posà
la oferta del tenor següent:
Com […] Al marge esquerre:
De les moreres del molí, ço és, de la cèquia e del camp damunt lo molí.]
E posada dita oferta, los dits honorables jurats dixeren que rebuda dita contumàcia rebien
dita oferta en tant quant era rebedora e no en pus. E no
Johan de Mont, corredor, que la dita fulla que serà en les dites moreres per a l’any següent
corregua e subaste. Lo qual dit corredor confessà, etc.
D’EN JOHAN CASTELL, PEYTER DE MURS E VALLS,
E D’EN MATHEU SALELLES, SÍNDICH DE LA VILA,
CONTRA EN JOHAN GILI, DE TEULADA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o· sexto
die sabbati intitulata ·II· mensis novembris
A l’honorable lo justícia del loch de Teulada, o a son lochtinent. De nosaltres, los jurats de
la vila de Gandia, saluts e honor. En lo present dia són conpareguts denant nosaltres e cort
nostra los honorables en Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls del present any
li deguts tretze sous de peyta de la pagua de sant Miquel proppassat per lo honrat en Johan
Gili, de aquex loch, per un alberch que deté e poseheex en aquesta vila confrontat ab alberch
d’en Bernat Ros, ab alberch dels hereus d’en Berenguer Jàfer, ab casa de l’abadia a part de
dins e ab carrera pública, e à
síndich, afermant la dita casa ésser molt derroïda e donar grandíssim perill als circuvehins. E
à
donàs dan als circuvehins, e manàsem ad aquell constituís procurador en dita vila ab la
cominació acostumada e a vós scrivísem ut
infra
dictis nominibus
instants e requirents-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós façau prompta venda e real execució de tants de béns mobles e semovents
de la casa del dit Johan Gili que baste als dits tretze sous de peyta e a les mesions degudes al
dit peyter, del qual preu nos remetreu per lo portador de la present los dits tretze sous de
peyta emsemps ab tres sous e quatre diners a nostre scrivà pertanyents per la present, e fareu
paguar lo portador de sos justs trebals. E no
primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà, haja obrat dita
casa e refet aquella en forma que la vila no sia diformada e los vehins de aquella no reben
dan, ab cominació que si no u farà, passats los vint dies, rebrem qualsevol oferta per lo dit
síndich fahedora e de aquella farem arrendament eo venda e real execució per obs de obrar
aquella. E no
dita
vila ab jurament de no revocar e ab poder bastant, ab cominació que si no u farà, per
nosaltres li seran asignades per casa citatòria les portes de la cort nostra, e ab aquelles farem
los actes
fahedós, los quals haurem axí com ara per lavòs havem, dicernim e declaram ésser de tanta
eficàcia, força e valor quant si personalment fossen fets ab lo dit Johan Gili, la lur absència e
contumàcia no obstants. Restituint-nos de vostre procehiment com per vós siam prests totes
coses justes fer. Datum Gandie secunda mensis
nove(m)bris anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
.
Die sabbati ·II· novembris anno
·LXXXVI_o·
peyter, foren venudes les penyores següents:
Primo
davantal ab listes verdes de Candora a
Ítem una flaçada sotil de Gabriel March alias Somera, al dit Pujol [...].
Ítem un gonell de Posoroch a Pere Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una coteta negra d’en Jacme Miquel a
Ítem una balesta de Francesch Costejà a Bernat Corella per
[...]
Ítem un mantell sotil de Galcerà March a Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un barraguà de Amer Gafull a Johan Barbaroga [...][...][...][...][...][...]
Ítem una dargua ab un bací de Vicent lo barber a Pujol [...][...][...][...][...][...].
Ítem una camisa morisca de na Tristanya a Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem una caldera sotil a Maçot Nagaret a Pujol [...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una paella de Francolí a Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Die sabbati ·XXVII· ianuarii
instant Castell, peyter, foren
venudes les penyores següents a cinch jorns:
Primo
cànter de Galcerà March a Pere Pujol per lo forment a cinch jorns[...]
[...]
Ítem dos cànters de Jofré Bosch al dit Pujol per [...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un calderonet de Zubeyda a Johan Roger per lo forment per
[...]
Ítem una paella e una tovalolla morisca sotil al dit Pujol per
[...]
Ítem una paella e una capa sotil de Zenequina per lo forment a mestre Vicent per
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem una bànua de Montalbà a Matheu Salelles per
Ítem una conqueta de Minyana a Matheu Salelles per
[...]
Ítem una caldereta d’en Pere Capella a Pere Pujol per
Ítem una caldereta de Bernat Folcrà a
Ítem dos xades de Cabrera a Johan Blanch per
Ítem una clocha de dona de Bernat Segarra a Pujol [...][...][...][...][...]
Ítem un tavardo de Johanot Andreu a Pujol [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem un gonell de un mo[...] […] a Pujol per murs e valls de la moreria [...].
[...]
Ítem una spasa de Telliça a Pujol,
Ítem una pell grogua de Candora a Pujol,
Ítem una caldera de Francesch Tosquà a Pujol per
D’EN JOHAN CASTELL, PEYTER DE MURS E VALLS,
CONTRA NA FLORENTINA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die mercurii intitulata ·III· mensis ianuarii
presència dels magnífichs jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella,
comparech lo honorable en Johan Castell, col·lector de la peyta de murs e valls de l’any
la casa que poseheex, e que fos manat a Luís Ferrandiz, qui
paguàs dita peyta.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, manaren lo dit en Luís Ferrandiz venir
denant aquells, e interrogaren-lo si tenia procuració de la dita Florentina, muller
quondam
Berenguer Flexes, qui dix que sí, e féu-se de aquella rebuda per lo discret en Pere Bonanat a
E los dits honorables jurats, vist lo dit Ferrandiz ésser persona legítima, instant lo dit
peyter li manaren que dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadós haja pagat
dita peyta, ab cominació que si no u farà los dits honorables jurats rebran qualsevol oferta per
lo dit peyter fahedora, qui respòs faria lo que degués.
Postmodum vero die iovis prima mensis febroarii
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
denant la presència dels magnífichs jurats conparech lo dit en Johan Castell, peyter qui
dessús, e acusant contumàcia al dit Luís Ferrandiz en lo dit nom, posà la oferta del tenor
següent:
Com los deu dies donats a
acusant-li la cuntumàcia, fa oferta en Johan Castell, peyter, de l’alberch de la dita na
Florentina, ab càrech de deu sous, loïsme i fadigua. Afro[n]ta ab alberch d’en Ramon Sera e
ab alberch d’en Johan Traver e ab carera. La qual oferta requir éscer liurada al coredor de
vostra cort que aquella subaste.
E posada la dita oferta, los dits honorables jurats dixeren que rebent la dita contumàcia en
tant quant era rebedora, dixeren que rebien dita oferta en tant quant era rebedora. E
acomanaren aquella a
forma de fur.
Lo qual dit corredor confessà, etc.
Al marge inferior esquerre:
Martis ·III· aprilis ·LXXXVII·
gràcia.]
[...]troços de terra, e dix que en lo troç de terra dellà lo riu atrobava los damunt dits
huytanta sous, los quals hi oferia donar lo dit en Miquel Caro.
E de fet, los dits honorables jurats, instant lo dit peyter, personalment manaren a
Ros, curador qui dessús, que dins tres dies primervinents hagués procurat qui més preu hi
donàs. En altra manera, fos present a veure fer venda, com ells porrogaven dita venda per al
tercer dia si fèria no serà.
E no
portes de la cort, casa citatòria dels dits Nadal Català e Ysabel, sa muller. Lo qual misage de
fet retulit
haver fet dit manament, e en senyal haver feta una ralla a les portes de la cort, casa citatòria
de aquells.
Postmodum vero die lune intitulata ·VIII· mensis
ianuarii anno predicto
honorables jurats comparech lo dit peyter e requerí fos feta venda dels dits troços, e acusà la
contumàcia.
Postmodum vero die lune intitulata ·V· mensis
febroarii
jurats comparech lo dit en Johan Castell e dix que com ell haja sabut que lo un troç que és
dellà lo riu és en domini e senyoria del dit Nadal Català com la dita na […], muller de aquell,
lo y hagués portat en dot, requerí aquell ésser citat a veure fer venda com fos en la present
vila. E los dits honorables jurats provehiren, etc.
En Johan Navarro retulit
haver citat per a demà hora de cort lo dit Nadal Català a veure fer venda del
dit troç de terra.
Al marge esquerre:
porrogaciones usque ad ad
vendicionis.]
Postmodum vero die iovis ·VIII· mensis febroarii anno
predicto
comparech lo honorable en Johan Castell, peyter qui dessús, e requerí fos feta venda del dit
troç.
E los dits honorables jurats, vista dita requesta, feren denant si venir a
corredor, e interrogaren aquell quin preu atrobava en lo dit troç de terra, lo qual féu relació
trobar en aquell set liures ab los
oferia donar Abrahim Oix, moro de la moreria de la dita vila, ab carta de gràcia en lo huytèn
any e no abans ne aprés.
E manaren-li que subastàs e tingués venal lo dit troç, lo qual dit corredor
anà e subastà e tench venal lo dit troç, et
retulit
dites
Et tunch
los dits honorables jurats, vist que en lo dit troç de terra no s’í trobava més preu, en presència
del dit Nadal Català en los dits noms manaren al dit Johan de Mont, corredor, liuràs lo dit
troç.
E lo dit Johan de Mont, corredor qui dessús, subastant e tenint venal lo dit troç, liurà lo
bastó al dit Abrahim Oix per preu de
pacte que al huytèn ans (sic)
ans ne aprés per lo dit en Nadal Català e muller de aquell puixa ésser cobrat per lo preu de les
dites
E de fet, los dits honorables jurats manaren ésser-li feta la carta del tenor següent:
Noverint universi quod nos
Franciscus
Iohannes
et Iacobus
Cardona, tres ex iuratis ville Gandie, iudices
peytarum ville Gandie auctoritate qua fu(n)gimur, ad instanciam et pro parte honorabilis
Iohannis
sindici dicte
D’EN JOHAN CASTELL, PEYTER, CONTRA
AGEIG, DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX·
septimo die iovis ·VIII· febroarii
A l’honorable lo balle del loch de Beniopa, o a l’alamí de aquell. De nosaltres, los jurats de
la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia
és comparegut denant nosaltres e cort nostra lo honorable en Johan Castell, col·lector de les
peytes de murs e valls de l’any
són stades pagades. E à afermat ésser-li deguts per Mahomat Ageig, moro de aquex loch,
oliveres en la partida del castell, de la qual tant solament à paguat cascun any per
peyteres e a de paguar cascun any per
cascun any
de la dita heretat que acostumava paguar, deu sous, que seria per tot
requests los hi féssem paguar e a vós scriure ut
infra
de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nosaltres maneu o per
misatge de vostra cort manar façau al dit Mahomat Ageig que dins tres dies primervinents e
peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà haja donats e pagats al dit
peyter los dits
rebrem qualsevol oferta per lo dit peyter fahedora de les dites heretats fahents les dites
peytes si requests ne serem, e de aquelles farem arrendament eo venda e real execució per
obs de paguar al dit peyter si requests ne serem, la lur absència e contumàcia no obstants.
Restituint-nos de vostre procehiment com per vós siam prests totes coses justes fer.
Datum Gandie ·VIII· febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXX· septimo
Postmodum vero die lune intitulata duodecima
mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
instant e requirent lo dit honorable en Johan Castell, peyter qui dessús, per
los dits magnífichs jurats personalment foren fets los manaments contenguts en la dessús
inserta letra al dit Mahomat Ageig, personalment atrobat en la dita vila, ab les cominacions
alí expresades.
E no
dins los dits cinch dies haja constituït en la dita vila procurador ab jurament de no revocar o
asignada casa citatòria, ab cominació que passats los dits cinch dies, si feyt no u haurà e
requests ne seran, li asignaran per casa citatòria les portes de la cort de aquells, e ab aquelles
faran qualsevol actes en la present causa e execució fahedós, los quals hauran, etc., la lur
absència e contumàcia no obstants, qui respòs venesen dita terra, que no tenia de què paguar.
D’EN JOHAN CASTELL, PEYTER, CONTRA
BERNAT SALELLES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII· die
iovis intitulata ·VIII· febroarii
misatge de les corts, retulit
que en lo dia de hayr, de manament e provisió dels magnífichs jurats de la
dita vila, jutges de les peytes de aquella, instant e requirent en Johan Castell, peyter de murs
e valls, ha manat a
primervinents haja donats e paguats al dit peyter
dels any[s]
ab cominació que si no u farà, passats los dits tres dies per los dits honorables jurats serà
rebuda qualsevol oferta per los dits peyters
(sic)
contumàcia no obstants, qui respòs faria lo que degués.
Postmodum vero die lune ·XII· febroarii anno
predicto ·MCCCCLXXX· septimo
dels dits honorables jurats comparech lo dit en Johan Castell, peyter qui dessús, e acusant la
contumàcia al dit en Bernat Salelles, posà la oferta del tenor següent.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXVIII· et
ultima mensis febroarii anno predicto
presència dels honorables jurats comparech lo honorable en Johan Castell, col·lector de les
peytes de murs e valls dels anys
Salelles e posà la oferta del tenor següent:
Con los tres dies asignast a Bernat Saleles sien pasasts e no aga pagat les dites peytes,
hofir per tal en Johan Castel, peyter, con a béns del dit en Bernat Saleles, hun alberch asituat
en la vil·la, franch, confrontat ab alber d’en Johan Colomer, ab alberch d’en Johan Trilles,
ab carer poplich nomenat de la pescateria, requerint la [o]ferta éser liurada al coredor de la
vostra cort que aquela sobastre e [...]
[…]
D’EN SIMÓ DE NUGERIO E D’EN JOHAN CASTELL,
PEYTERS DE MURS E VALLS, CONTRA FULFALA,
MORA DE OLIVA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX·
septimo die lune intitulata ·XII· mensis febroarii
A l’honorable lo balle de la vila de Oliva. De nosaltres, los jurats de la vila de Gandia,
jutges de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia són conpareguts denant
nosaltres e cort nostra los honorables en Simó de Nugerio e en Johan Castell, col·lector[s]
de les peytes de murs e valls de la vila de Gandia, e àn afermat ésser-los deguts de peyta per
Fulfala, mora de la moreria de aquexa vila, trenta sous per cases e terres que poseheex en la
moreria de la dita vila de Gandia e terme de aquella, e à
encara obrar e refer lo dit alberch, e a vós scrivíssem
ut infra
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch
nostre e per nós maneu o per misatge de vostra cort manar façau a la dita Fulfala, mora, que
dins cinch dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà
haja pagat dits
cominació que si fet no u haurà per nosaltres serà rebuda qualsevol oferta per los dits peyters
fahedora de les dites cases e heretats, e de aquelles farem arrendament eo venda e real
execució per obs de paguar dites peytes e obrar e refer dit alberch. E no
dit peyter, li manareu que dins los dits cinch dies haja constituït procurador en la present vila,
ab jurament de no revocar e ab poder bastant, o designada casa citatòria, ab cominació que si
fet no u haurà e requests ne seran, li asignaran per casa citatòria les portes de la nostra cort, e
ab
aquelles farem tots los actes, manaments e asignacions en la present causa necesaris, los
quals haurem axí com ara per lavòs havem e a cautela dicernim e declaram ésser de tanta
eficàcia, força e valor quant si personalment eren fets ab la dita Fulfala, la lur absència e
contumàcia no obstant. Restituint-nos de vostre procehiment com per vós siam prests per vós
totes coses justes fer. Datum Gandie ·XII· mensis
febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX· septimo
.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XIIII·
mensis febroarii anno predicto
Johan Castell, peyter qui dessús, presentà als magnífichs jurats la letra responsiva del tenor
següent:
"Als molts magnífichs los jurats e jutges de les peytes de la vila de Gandia, o a sos
lochtinents. De nós, en Johan Burgal, balle e lochtinent de general procurador de la vila e
compdat de Oliva, saluts e honor. Enseguint e conplint una letra vostra a nós directa,
inpetrada per en Simó de Nugerio e en Johan Castell, col·lector[s] de les peytes de murs e
valls, contra Fulfala, mora de aquesta moreria, que
datum fuit in vestri curia duodecima die infrascriptorum mensis
et anni
com havem fets fer a la dita mora tots los manaments, intimacions e cominacions en vostra
letra contenguts, ab les cominacions en vostra letra contengudes, qui ha respost que farà ço
que deja. Conegau-nos prests vostres justes requestes enseguir.
Datum Olive ·XIIII· die febroarii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXVII_o·
Paga al scrivà per la present tres sous e quatre diners [...][...][...][...][...][...]
Al misatge quatre diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Postmodum vero die lune intitulata ·XVIIII· mensis
febroarii
jurats comparegueren los dits en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, e en Johan Castell,
peyter, e acusaren la contumàcia a la dita Fulfala per ço com no havia curat paguar ni
constituir procurador en la present vila segons dins los damunt cinch dies manat li era. E
requeriren li fossen asignades per casa citatòria les portes de la cort dels dits honorables
jurats segons cominat li era.
E los dits honorables jurats dixeren que rebien la dita acusació de contumàcia en tant
quant era rebedora e no en pus. E no
les portes de la cort de aquells per a tots los actes
inde
declararen aquells ésser de tanta eficàcia, força e valor quant si personalment fossen fets ab
la dita Fulfal·la.
Presents foren testimonis en Johan de Mont, çabater, e Gabriel Siscar, misatge de les corts.
D’EN JOHAN ANDREU, SIMÓ DE NUGERIO E D’EN
JOHAN CASTELL, COL·LECTÓS DE LES PEYTERS
MURS E VALLS DELS ANYS PASSATS, CONTRA EN PERE PONÇ
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
octoagesimo septimo die lune ·XII· febroarii
Als molt honorables universes e sengles oficials, o loch de senyoria tinents, als quals les
presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, jutges
de les peytes de aquella, saluts e honor. En lo present dia són conpareguts denant nosaltres e
cort nostra los honorables en Simó de Nugerio, Johan Andreu e en Johan Castell, col·lectós
de les peytes de murs e valls dels anys passats fins en l’any
afermat ésser-los deguts per lo honrat en Pere Ponç, de aquexa ciutat, sixanta sous de peyta
per rahó de una casa que poseheex en aquesta vila de pagues passades que finiren en la festa
de sant Miquel proppassat, per rahó de deu sous que cascuns anys fa de peyta. E àn-nos
requests los hi féssem paguar e a vós scriure
. Per tal, aquells dictis
nominibus
justícia, requerim e de part nostra preguam que en loch nostre e per nosaltres maneu o per
misatge de vostra cort manar façau al dit en Pere Ponç que dins deu dies primervinents e
peremptòriament comptadors aprés que per vós manat li serà haja pagats dits
dits peyters, ab cominació que si dins aquells no paguarà per nosaltres serà rebuda qualsevol
oferta per los dits peyters fahedora de la dita casa, e de aquella serà fet arrendament, loguer
eo venda e real execució per obs de paguar als dits peyters e obrar e refer lo dit alberch. E
no
haja constituït procurador en dita (sic)
bastant e ab jurament de no revocar, o designada casa citatòria, ab cominació que si dins los
dits deu dies no u farà, per nosaltres li seran asignades per casa citatòria les portes de la
nostra cort axí com ara per lavòs li asignam, e ab aquelles farem arrendament o loguer eo
venda e real execució del dit alberch e tots los altres actes, manaments, asignacions en dita
causa necesaris, los quals haurem axí ara per lavòs havem, dicernim e declaram ésser de tanta
eficàcia, força e valor quant si personalment eren fets ab lo dit en Pere Ponç, la lur absència e
contumàcia no obstants. Restituint-nos de vostre procehiment com per vós e cascun de vós
siam prests totes coses justes fer. Datum Gandie
·XII· mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
.
[…]
D’EN SIMÓ DE NUGERIO, D’EN JOHAN ANDREU, D’EN
JOHAN CASTELL, PEYTERS DE MURS E VALLS, E D’EN
MATHEU SALELLES, SÍNDICH, CONTRA […]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
die lune ·XII· febroarii
Als molt magnífichs universes e sengles oficials o loch de senyoria tinents, als quals les
presents pervendran o presentades seran. De nosaltres, los jurats de la vila de Gandia, jutges
de les peytes de aquella, saluts e honor […].
[…]
DEL SÍNDICH DE LA VILA CONTRA LOS HERETATS
FORA CONTRIBUCIÓ
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVI_o·
die sabbati ·XVII· febroarii
De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella, instant
e requirent lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, e los peyters daval scrits.
Intimau e notificau a l’egregi don Johan de Cardona, senyor dels lochs de Beniopa,
Benipexcar e lo Real fora contribució de la dita
(sic)
alamí, que dins deu dies primervinents e peremptòriament comptadós aprés que intimat lo y
haureu haja donat e pagat al dit síndich eo als
col·lectors de les peytes de murs e valls dels anys
aquelles vint liures que cascuns anys per concòrdia pagua per los dits lochs, ab cominació que
si dins lo dit termini pagat no haurà, per los dits honorables jurats hi serà provehit, si requests
ne seran, segons per justícia atrobaran ésser fahedor, la lur absència e contumàcia no obstant.
Datum Gandie decima septima mensis febroarii
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXX_o· septimo
.
Postmodum vero die lune intitulata ·XVIIII· mensis
febroarii anno predicto ·MCCCCLXXX· septimo
Johan de Mont, verguer dels magnífichs jurats,
retulit
la damunt dita al magnífich en Martí de Mur, balle del dit egregi don Johan de Cardona,
personalment atrobat en lo loch de Benipexcar.
De part dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de
aquella, instants e requirents lo honorable en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, e los
peyters daval scrits. Intimau e notificau al noble don Pedro d’Íxer, senyor del loch de les
Almoynes fora contribució de la dita vila, o a son procurador, balle o alamí, que dins deu
dies primervinents e peremptòriament comptadors aprés que intimat lo y haureu haja donat e
paguat al dit síndich eo als col·lectors de les peytes de murs e valls dels anys
peyters degudes de les damunt dites set anyades per rahó de aquelles deu liures que cascuns
anys pagua per concòrdia per los dits lochs, ab cominació que si dins lo dit termini paguat no
haurà per los dits honorables jurats hi serà provehit, si requests ne seran, segons per justícia
atrobaran ésser fahedor. Datum Gandie ·XVII·
mensis febroarii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·
.
De part dels honorables jurats de la vila de Gandia, jutges de les peytes de aquella,
instants e requirents los honorables en Matheu Salelles, síndich de la dita vila, e los peyters
daval scrits. Intimau e notificau al magnífich mossèn Johan Tolsà de Ripol, cavaller, senyor
dels lochs de Beniargó e Pardines, o a son procurador, balle o alamí, que dins deu dies
primervinents e peremptòriament comptadors aprés que intimat lo y haureu haja donat e
paguat al dit síndich eo als peyters dels anys
peyters de les dites sis anyades, per rahó de aquelles deu liures que cascuns anys pagua per
los dits lochs, ab cominació que si dins lo dit termini paguat no haurà per los dits honorables
jurats hi serà provehit, si requests ne seran, segons per justícia atrobaran ésser fahedor.
Datum Gandie ·XVII· mensis febroarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXVII_o·.
Postmodum vero die lune intitulata ·XVIIII· mensis febroarii anno
predicto
jurats, retulit
haver presentat la damunt dita ceda a l’honorable en Bernat Salelles, balle del dit mossèn
Johan Tolsà.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXVIII·
mensis febroarii anno predicto
dels magnífichs jurats comparech lo dit en Bernat Salelles, balle qui dessús, e dix que com lo
dit magnífich mossèn Johan Tolsà sia en la ciutat de València e s’espere molt prest, que li sia
porrogada l’asignació ad aquell feta fins lo dit mossèn Tolsà sia vengut.
E los dits honorables jurats […].
[…]
(s.f.)
Nosaltres, en Johan Roger, en Bernat Pastor, en Salvador Andreu e en
Nicholau Antich, jurats de la vila de Gandia, confessam e en veritat regoneixem a vós, en
Johan Noguera, arrendador de la gabella de la sal en l’any present de
haveu donant (sic)
rata del preu de la sal teniu a càrrech de vendre per la dita vila, cent sous. E són per ops de
acabar de pagar a
Luch Banyuls liurà a la dita vila a
nostre scrivà en lo libre registre de consell de la mateixa vila. Per ço havem manat fer lo
present de mà de Johan March, dit nostre scrivà, a
En Johan Roger, en Bernat Pastor, en Salvador Andreu e en Nicholau Antich, jurats de la
vila de Gandia, a l’honrat en Johan Noguera, arrendador de la gabella de la sal de la dita vila.
Donau e pagau a les persones [dejús] scrites les quantitats infraspecificades, ço és, a
Banyuls, barquer de Dénia, cent un sous huyt diners, e són per lo nòlit de cinquanta cafiços
deu barcelles de sal ha portat a la dita vila; e vint_e_cinch sous cinch diners per descarregar
dita sal als Bastaixos, moros de Bellreguart, a rahó de sis diners cafiç; e trenta_huyt sous a
singulars de la dita vila per portar dita sal a aquella; e quatre sous tres diners per mesurar dita
sal; e a
mesuraven, descarregaven e tiraven; e dos sous tres diners per nou cabaços; e un sou portar e
tornar les escores de mar; e un real a Òdena per manar e convocar los Bastaixos e altra gent.
Les quals dites quantitats in
universo
in universo
huytanta sous un diner, los quals, perquè us sien admesos en data en lo retiment de vostre
comte, manam-vos ésser feta la present de mà de nostre scrivà, del sagell de nostre offici
sagellada e de mà de cascú de nosaltres sotascrita.
Datum Gandie ·XI_a· mensis iulii anno ·LXXXX·
octavo
Antich, e per ell Bernat Pastor. Per manament dels magnífichs jurats, Johan March, notari
scrivà.
[…]
(s.f.)
(recto) Suma total despesa del Corpus, uitanta_set sous cinch
dinés, dich
En l’any
Ajuda de forments per Francesch Garcia [...][...][...][...][...][...][...]
Los càrrechs de la cambra [...]
(verso)Ítem comprí de Minyana, tres
fulles [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem més miga onsa de estorachs e un quart de benjuí [...][...][...][...][...][...]
Ítem més d’en Salelles, miga onsa de estorachs [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem més comprí de Minyana, del paper [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem sera gomada d’en Salelles [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem més de Minyana, una fulla [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem més al [reys] quatre dinés de vin blanch quant vingueren de estopar lo
Corpus [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem quatre sous del meu salari [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem pugen totes les despeses damunt dites, per obs del Corpus, deu sous e onze dinés,
dich [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem més per lo sonar del Corpus a Esa e Alrabet [...][...][...][...][...][...][...].
Ítem per adobar les portes de la tora e [qualu] per a tanquar e qluaus per a
clavar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem quaranta_dos parelles de guants [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem bova e agran[ar] la pllasa
(sic)
LIBRE DELS MAGNÍFICHS JURATS E CONSELL DE LA
VILA DE GANDIA, QUI FOREN ELETS EN LA VESPRA
DE PASVQUA DE CINQUAGESMA, COMPTATS
DIES DEL MES DE MAIG DE L’ANY
SEGONS DE LA ELECTIÓ DE AQUELLS APPAR EN
LIBRE DE JURATS DE L’ANY
Justícia: en Miquel Salelles.
Lochtinent: mestre Melchior Ferrer, fuster.
Jurats: en Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, notari; en Pere
Martíniz.
Síndich e racional: en Guillem Johan Forés.
Cambrer: en Francesch Çavila.
Obrer de la sglésia: en Johan Trilles.
Pare dels òrfens e administrador del spital: mestre Melchior Ferrer, fuster.
Obrer de la vila: en Stheve Andreu.
Administrador de les almoynes: en Johan Roger.
Scrivà de jurats: Johan March, notari.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero ·XV_a· mensis iunii
e testimonis dejús scrits fon intimat a
noranta_set, a instància e requesta dels magnífichs justícia e jurats, que puix era estat elet per
lo consell de la dita vila fet e celebrat a
dels forments de la dita vila, que li intimaven e notificaven, com yo, dit notari, en persona
dels dits justícia e jurats li intimí e notifiquí, que acceptàs lo càrrech del dit offici de cambrer,
requerint que no fes lo contrari. E si ho feya, que los dits jurats protestaven, axí com yo en
persona sua protestí contra ell e béns seus, de tots dans, damnatges e despeses que per la dita
rahó a la dita vila li convendrà fer, haver e sostenir, dels quals lo poguessen convenir e
executar per aquells térmens de justícia que millor los puixa pertànyer.
Al marge esquerre:
feta a
Testimonis lo discret en Francesch de Vallferosa, notari, e en Perot Martí, velluter, vehins
de Gandia.
CONSELLERS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero iovis intitulata ·XVIII_a· mensis madii
sala de la vila de Gandia se ajustaren los magnífichs en Miquel Salelles, justícia; en Matheu
Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, notari, e en Pere Martíniz, jurats de la dita
vila, e elegiren e crearen consellers per a l’any present los infrasegüents:
En Johan Rausell, de més dies; en Johan Ramon, menor; en Onofre Corella, notari; en
Miquel Cantavella, en Johan Ros, en Miquel Camarasa, en Manuel Manreana, en Pere Valera,
en Francesch Tristany, en Johan Pelegrí, en Ferrando de Sant Pedro, en Salvador Andreu, en
Guillem Cabrera, en Bernat Roger, mestre Matheu Vidal, çabater; en Aparici Miquel,
baixador; en Simó de Nugerio, mestre Anthoni Rovira, en Pere Berthomeu, en Pere Pastor,
en Gaspar Antich, en Nicholau Antich, en Johan Roger, en Ausiàs Vilarnau, en Pere Lorenç,
en Johan Valls, en Francesch Çavila, en Luís Coscollà, en Francesch Torres, en Johan
Rausell, menor; en Johan Castell, en Pero Pérez de Culla, notari; en Nicholau Martíniz, en
Jonot Andreu, en Johan Trilles, en Francesch Monroig, en Anthoni Monroig, en Francesch
Balaguer, en Jacme de Cabrera, en Johan Pastor, en Bernat Pastor, en Pere Jordà.
Iesus.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXX_o·
septimo die vero mercurii intitulata ·XIIII_a· mensis iunii
los magnífichs justícia, jurats e síndich se ajustaren en la sala de la vila de
Gandia, e vist com ab acte de consell fet a
restava en la sala dels forments de la dita vila per tots los vehins e habitadors de la dita vila e
contribució de aquella, manaren a mi, Johan March, scrivà del dit consell, que a cascuns dels
heretats en la dita contribució fes e trametés les cedes del tenor següent:
"De part dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
magnífich en Guillem Johan Forés, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don
Johan de Cardona, heretat en los térmens de general contribució de la dita vila, o a son
procurador, batle o alamí, que per a dimecres primervinent, que
mes de juny, a les huyt hores de matí, sia e comparega en la sala de la dita vila per fer balanç
e regoneximent de la cambra dels forments e veure e regonèixer les dans e pèrdues de la dita
cambra fetes en los anys passats aprés feta la darrera partició, e per fer partició opportuna
dels forments que resten en la dita cambra segons és acostumat, ab cominació que si no y
serà los dits justícia e jurats enantaran en dita partició segons per justícia trobaran fahedor."
Fiat consimilis
don Pedro d’Íxer.
Fiat consimilis
ossèn Guillem Ramon Pujades.
Fiat consimilis
mossèn Almúnia.
Fiat consimilis
a Bellreguart. Al marge
esquerre:
Fiat consimilis
a Alcodar.
Fiat consimilis
a mossèn Balaguer.
Fiat consimilis
a
Fiat consimilis
a
Fiat consimilis
a Beniredà de la Seu de València.
Fiat consimilis
a mossèn Martorell.
Anno a Nativitate Domini millessimo
·CCCCLXXXXVII_o· die vero ·XVII_a· mensis iulii
los magnífichs justícia, jurats, síndich e racional de la vila de Gandia se ajustaren en la sala
de la dita vila e taxaren la peyta general en lo present any de noranta_set a rahó de set diners
per liura peytera, e manaren a mi, Johan March, notari escrivà de la sala, continuàs en libre les
liures peyteres que tots los de contribució tenen per les casses, terres e eretats que poseexen,
e aquell manaren liurar en poblich encant a menys de preu donant.
Al marge esquerre:
peyta general.]
Testimonis en Johan Rausell, major, e Galseran Cepelló, escrivent, vehins de Gandia.
Postmodum vero die veneris intitulata duodecima
augusti anno predicto
jurats, feta la dita taxació, volgeren fos eximinada
(sic)
vila de Gandia, entre
Corella, notari; mestre Melchior Ferrer, e molts altres de la dita vila, los quals, vistes les
entrades ab les exides e lo que la vila anava endarrer en lo present any, loaren e aprovaren la
dita taxació e aquella ageren per bé e justament feta.
Testimonis en Francesch Çavila e en Johan Vals, vehins de Gandia.
Die dominica ·XXVII_a· mensis
augusti
anno ·LXXXXVII_o·
Los magnífichs en Miquel Salelles, justícia; en Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en
Stheve Roger, notari, e en Pere Martíniz, jurats de la vila de Gandia, arrendaren la col·lecta
del libre de la peyta general de la dita vila de l’any present de
diners per lliura peytera, lo qual conté en si huytanta_dos cartes entre blanques y scrites, sens
una que passa davall tots los qüerns, a l’honrat en Francesch Bosch. E fon-li lliurada en
públich encant, ab canela encesa e apagada, per veu de Johan Garcia, corredor públich de les
corts, e ab so de trompeta com a menys de preu donant per preu de dihuyt lliures. Emperò,
ha de haver lo dit en Francesch Bosch vint_e_cinch sous d’exachs per dos dites que hi dix, e
més ha de haver d’exachs en Francesch Garcia deu sous per una dita. Enaxí que ha de haver
lo dit en Francesch Bosch per la dita col·lecta dènou lliures e quinze sous, e los dits exachs
vénen a pagar a tot son càrrech, lo qual preu los dits justícia e jurats li prometeren, etc.,
obligaren, etc. E lo dit en Francesch Bosch, acceptant la dita col·lecta, prometé exhigir lo
contengut en lo dit libre a tot son càrrech de despeses e lliurar los pagaments segons per los
dits justícia e jurats manat li serà. Prometé, etc., obligà, etc., e donà per fermances e
principals obligats ab ell simul et
insolidum
Johan Noguera e na Dalfina, sa muller; e en Johan Çaragoçà, los quals interrogats per mi,
Johan March, notari scrivà dels magnífichs jurats, si eren contents fer e atorgar la dita
fermança e principal obligació ab lo dit en Francesch Bosch
simul et insolidum
dixeren que sí. Obligaren, etc., renunciaren, etc. E les dites na Catherina e Dalfina juraren
e renunciaren, etc.
peyta general, Francesch Bosch; Johan Noguera]
f.
Testimonis los honrats mestre Melchior Ferrer, fuster, e en Johan Castell,
perayre, vehins de Gandia. E quant a la ferma d’en Johan Noguera e
qui fermaren dimarts a
en Vicent Martí, barber, e en Gaspar Roger, fuster, vehins de Gandia. E quant a les fermes
de les dites na Catherina e Dalfina, qui fermaren dimarts a
són testimonis los honrats en Johan de Mont, verguer, e en Galceran Cepelló, scrivent, vehins
de Gandia.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero martis intitulata prima mensis augusti
los magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia fon congregat consell general en la sala
de la dita vila ab so de trompeta per veu de Johan Garcia, corredor públich e trompeta de la
dita vila. En lo qual foren ajustats los consellers infrasegüents:
Los reverents micer Johan de Vera, micer Baltasar de Gallach, micer Sancho de Medina,
micer Francesch d’Artés, doctors e advocats del senyor duch; mossèn Jacme de Pertusa,
procurador general; en Luís Erau, notari procurador. Al
marge esquerre:
Lo magnífich en Miquel Salelles. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, en Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
En Guillem Johan Forés. Al marge
esquerre:
En Bernat Pastor, en Salvador Andreu, en Johan Rausell, major; en Johan Castell, en
Johan Rausell, menor; en Pere Jordà, en Johan Pastor, en Ferrando de Sant Pedro, en Pere
Guitart, en Nicholau Antich, en Gaspar Antich, en Francesch Tristany, en Pere Çaval, en
Miquel Camarasa, en Pere Jordà, menor; en Jaume Fuster, en Guillem Basella, en Pere Palau,
Onofre Roiz de Corella, notari; en Miquel Toscà, en Pero Pérez de Culla, notari; en Pere
Lorenç, en Martí Garcia, en Francesch Monroig, en Johan Minyana, en Bernat Roger, en
Guillem Cabrera, en Karles Soriano, en Nicolau Martíniz, en Bernat Segarra, en Bernat
Hòdena, en Jaume Abel, en Miquel Cantavella, en Alfonso Calderó, en Johan Barbastre,
Anthoni Yvanyes, en Miquel Guardiola, en Jaume Bonví, en Pere Terrades, en Johan Martí,
seder; en Jaumot de Bonvehí, en Luís March, en Grabriel Daroqua, en Martí Carreres, en
Johan Andreu, en Pere Noguera, en Pere Valera, en Johan Tristany, en Johan Roger, mestre
Pere, manyà; en Francesch Starqua, en Jaume Banyuls, mestre Jaume Trullols, en Matheu
Miquel, en Jaume Pedrol·lo, en Anthoni Monroig, en Francesch Vallets, en Pere de
Nugerio, en Luís [Torres], en Johan Martí alias Fusset, mestre Diego Martí, barber; en Johan
Martíniz, en Ausiàs Arnau, en Jaume Squerré, en Galcerà Gomis, en Anrich Manreana, en
Johan Ramon, en Melchior Ferrer, en Johan Trilles, en Johan Garcia, en Simó de Nugerio, en
Johan Valls, en Pere Andreu, en Johan Vilarnau, en Pere Pujol, en Johan
Pelegrí, en Johan Abelló, en Jofré Bosch, en Jofré Jordà, menor; en Francesch Monroig, en
Martí de Vallscusa, en Pere Berthomeu, en Luís Saragosà, Anthoni Ferrando, menor; mestre
Matheu Vidal, en Ausiàs Vilarnau, en Berthomeu Riera, en Francesch Bosch, en Anthoni
Genís, en Miquel Soriano, en Johan Ferri, en Guillem Scrivà, en Johan Pagès, en Francesch
Starqua, en Johan Rostojo, en Stheve Andreu, en Johan Saragosà, en Johan Mul·let, notari;
en Johan Domènech, en Berthomeu Maçot, en Andreu Lobregat, Pere Balaguer, en
Francesch Çavil·la, en Johan March, notari; en Galcerà Cepelló, en Johan Blaví, en Miquel
Rostojo, en Johan Basella, en Miquel Toldrà, en Johan Romeu, en Anthoni Ferrando, en
Gaspar Roger.
E congregat lo dit consell, encontinent, per lo dit reverent micer Johan de Vera, doctor en
dret canònich, prothonotari de la Seu apostòlica, cabíscol, canonge official e vicari general
per lo reverendísimo
senyor lo cardenal de València, ý encara com a procurador, ensemps ab lo
dit reverent micer Sancho de Medina, de la molt il·lustre senyora dona Maria Enríquez ý de
Borja, duquessa de Gandia, tudriu e curadriu de l’il·lustre don Johan de Borja, fill de
aquella, segons que de la dita procuració consta ab carta rebuda per lo discret en Luís Erau,
notari, a
negocis dejús scrits, dix e de paraula expòs que per quant era notori e manifest de la mort
cruel e trista de la bona memòria de l’il·lustre senyor don Johan de Borja, duch de Gandia ý
de Sessa, senyor nostre, no era mester explicar la dolor e tristícia que tots los vassalls e
servidors de sa senyoria tenien. Emperò, que era necessari donar remey a les coses e posar la
terra en repòs, pau e tranquil·litat, ý que per ço demanava e requeria al dit consell e
universitat de la dita vila que en virtut de certs breus que tenia de Sa Santedat e de la dita
procuració, que com a bons e feels vassalls li donassen los homenatges en lo dit nom per ops
del dit senyor don Johan, pubil, e que en persona d’ells, dit micer Vera e micer Sancho,
jurassen al dit senyor don Johan per duch e senyor de Gandia. E axí, de fet, en plen consell,
féu exhibició dels dits breus, los quals foren dos, e per mi, Johan March, notari scrivà dels
magnífichs jurats e consell, ab veu alta e intel·ligible foren publicats. Los quals són del tenor
següent, la hu dels quals breus és dreçat als dit[s] reverents ý és lo que
Dilectis filiis Iohannes de Vera et
Sancio
apostolice sedis prothonotariis.
Alexander Papa ·VI·.
Dilecti filii, salutem et apostolicam benedictionem.
Iohannes
dux Gandie, ab hac vita migravit et dilectus filius nobilis vir
Iohannes
Gandie et
Suesse dux et princeps Theani primogenitus natus eius sibi in omnibus statibus et bonis de Borja,
universalis heres successit. Volumus et vobis commitimus et mandamus ut provideatis pro
omnes castellani officiales et vassalli prefati ducis defuncti et nunc predicti
Iohannes
moderni ducis filii heredis et successoris sui sibi homagii et
fidelitatis iuramentum prestent et suam nobilitatem in eorum verum ducem et dominum
recognoscant super quibus omnibus vobis et cuilibet vestri tenore presencium auctoritatem
apostolicam et ex certa scientia et de plenitudine potestatis potestatem et facultatem
concedimus iniungentes vobis ut in cunctis que concernunt conservacionem et augmentum
status et bonorum prefati Iohannes moderni ducis cum omni studio et diligencia et cura vos
exhibeatis sicut in nostris propriis rebus facere debeatis. Ortantes nomine nostro vassallos ut
sicut huc usque fideliter et devote erga prefatum defunctum ducem semper se habuerint ita
nunc et continue in posterum prefato moderno duci cum omne promptitudine fidelitate et
observancia obediant et inservant. Datum Rome apud Sanctum Petrum sub anulo Piscatoris
die ·XXVIII_a· iunii ·MCCCCLXXXXVII_o·. Pontificati nostri anno quinto.
B. Floridus.
Lo segon breu és dreçat e dirigit al dit senyor don Johan, duch e senyor esdevenidor, lo
qual és del tenor següent:
Dilecto filio nobili puero
Iohannes
Gandie et Suesse duci ac Theani principi
nostro secundum carnem nepoti.
Alexander Papa ·VI·.
Dilecti fili, salutem et apostolicam benedictionem. Nulla quepiam admiracio
teneat si preter nostram et apostolicam sedis consuetudinem nunc ad te scribamus in etate
aduch infantili constitutum nuper enim bone memorie Iohanne duce Gandie sicut Deo placuit
e medio sublato quem unice amabamus ne accessio bonorum ac rerum suarum in nostro
etiam pontificatu illi facta in quibus hereditario iure succedis per eius interitum ulla ex parte
per te ipsum diminuta videatur pro rerum tuarum firmitate has tibi scribendas duximus per
quas omnibus innotescere volumus et declaramus te non solum in ducatu Gandie et bonis
omnibus mobilibus et immobilibus ac iuribus in partibus istis Hispanie consistentibus ad
genitorem quondam tuum quomodolibet spectantibus sed etiam in ducatu Suesse et principatu
Theani et Carinole civitatum et baronia de Flumine nuncupati et comitatu Montis Fastuli in
regno Neapolitani cum omnibus iuribus et pertinenciis suis prefato genitori donatis et
consignatis. Et insuper in sumam quadraginta milium ducatorum auri a quibusdam
mercatoribus genitori tuo debita et in aliam sumam centum milium ducatorum similium qui a
carissimo in Christo filio nostro Federico Sicilie rege illi iuxta convenciones cum maiestate
sua nuper factas etiam eidem debentur, ipsius Iohannis tui legitimum heredem et verum
successorem esse et omnia predicta bona et iura ac debita ad te ipsum
annos tibi prestare et cum adoleveris his moribus et studiis te exornare dignetur ut non solum
in ipsis paternis bonis sed etiam in amore in se nostro te successisse merito consolari
possimus. Datum Rome apud Sanctum Petrum sub anulo Piscatoris die
[…]
SAL
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o· die autem veneris
intitulata ·XXVI_a· augusti
Dénia, lliurà a la vila de Gandia quaranta_cinch caffiços de sal, los quals foren intregrats a
Johan Noguera, saliner, que
barcada de sal a Al
marge dret:
Dit dia, dels diners que resta deutor en Andreu Torrà de la sal que havia venut en l’any
sous, segons se mostra per albarà del dit en Luch Banyuls.
Dit dia fon lliurat e pagat als traginers que portaren la sal de la mar a la vila e per cabaços,
del dit en Andreu Torrà, acabant de pagar de son comte, vint_e_dos sous cinch diners, e la
restant quantitat, que són quinze sous e tres a compliment dels dits
diners s’és bestret del preu dels dits
quals pagà lo dit en Johan Noguera.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero martis intitulata prima mensis aprilis
honrat en Luch Banyuls lliurà al dit en Johan Noguera, per ops de la vila de Gandia,
quaranta_huyt cafiços nou barcelles de sal per los quals lo dit en Johan Noguera pagà per lo
nòlit al dit en Banyuls noranta_set sous sis, segons consta ab albarà del dit en Luch Banyuls
fet dia e any dessús dits. Al marge dret:
Dit dia pagà en Johan Noguera als treginers per lo port de dita sal, a rahó de nou diners
cafiç, trenta_sis sous nou diners, ý al sobrestant qui fon allí al mesurar, dos sous, que pren
suma per tot trenta_huyt sous nou diners.
Postmodum vero die lune intitulata ·XXX_a·
predictorum mensis et anni
donà compte als magnífichs justícia e jurats dels quaranta_cinch cafiços de sal que li foren
liurats a
segons està continuat en lo principi de la present plana, los quals havia venut a rahó de setze
sous cafiç, e deduhit lo seu salari, que són
pagaments que mostrà haver fet ab cauteles e albarans, segons està continuat en son comte en
libre de racional fet, que prenen suma de
compliment dels dits
presència dels notari e testimonis dejús scrits foren lliurats a
ops de acabar de pagar aquells
de Almansa. Per ço, per los magnífichs justícia e jurats e racional, fon absolt e difinit dels
dits
taliter
Testimonis en Johan Rausell, menor, e en Francesch Garcia, almodiner.
Enaprés, a
diners que foren donades a
foren liurades per mans d’en Johan Andreu, cambrer en l’any
tretze sous nou diners a
pren suma de
Gaspar Antich segons se mostra ab albarà de Basurto.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII·
die vero ·XXIII_a· mensis iunii
barquer de Dénia, lliurà per a ops de la vila de Gandia a
deu barcelles de sal, la qual ha de vendre segons és acostumat, e per los quals ha pagat lo dit
en Johan Noguera les messions e despeses en una cautela con[ten]gudes continuada en lo
següent registre de l’any
Al marge dret:
Postmodum vero die lune intitulata ·IIII_a· mensis
febroarii anno nonagesimo nono
Noguera donà comte dels quaranta_huyt cafiços nou barcelles de sal per ell rebuts lo primer
de abril de l’any proppassat de
rebuts a
deduhits
sous cafiç, resta que ha de fer rahó a la vila a rahó de quatorze sous tres diners per cafiç, que
prenen suma les dites dos partides de noranta_nou cafiços set barcelles de sal, en diners
setanta lliures dènou sous dos diners. E mostrà lo dit en Johan Noguera, ab una cautela feta a
descarregar dita sal, e un altre albarà signat de mà dels jurats fet a
dessús dit, per lo qual se mostra haver pagat a
acabar de pagar aquells
de sal que foren presos a
suma de quatorze lliures un diner. Enaxí que restaria tornador e pagador lo dit en Johan
Noguera a la dita vila de les dites setanta lliures dènou sous dos diners que munten los dits
noranta_nou cafiços set barcelles de sal venuts a rahó de setze sous cafiç, deduhits los
cinquanta_sis lliures dènou sous un diner, de les quals, en presència dels notari e testimonis
dejús scrits, ne foren donades a
pagar en València al dit en Basurto los dits noranta_nou cafiços set barcelles de sal, e les
onze lliures dènou sous un diner foren liurades per lo dit en Johan Noguera a
jurat en cap, per a que les donàs a
per on se mostra lo dit en Johan Noguera haver donat complit comte e rahó de tota la dita sal
e del procehit de aquella. Per ço, per los dits magnífichs jurats fon absolt e diffinit,
taliter
Testimonis mestre Jacme Pardo, çucrer, e mestre Jacme Domènech, obrer de vila, vehins
de Gandia.
A
liurat al dit Basurto per albarans, és estat tornador lo dit en Guillem Johan Forés trenta_nou
sous e un diner, los quals en Jonot Andreu, cambrer, confessà haver rebut en presència dels
jurats e racional. E més, confessà lo dit en Jonot Andreu haver rebut per mans d’en Johan
Roger les onze lliures dènou sous un diner.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero iovis intitulata ·XXVIII_a· mensis septembris
en la sala de la vila de Gandia, per veu de Johan Garcia, trompeta de la dita vila, ab so de
nafil fon ajustat consell general per manament dels magnífichs justícia e jurats per fer electió
de mustaçaf e cequiers. En lo qual foren ajustats los consellers infrasegüents:
Al marge esquerre:
mustaçaf.]
En Jacme Martorell. Al marge
esquerre:
En Miquel Salelles. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, en Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
En Onofre Corella, notari; en Bernat Pastor, en Pere Guitart, en Martí Gallach, en
Salvador Andreu, en Johan Ramon, menor; en Pere Andreu, en Johan
Castell, en Francesch de Vallferosa, notari; en Jacme Noguera, mestre Matheu Vidal, en
Johan Ros, en Johan Çaragoçà, en Galceran Cepelló, en Johan Tort, en Francesch Monroig,
en Johan Barbastre, en Johan Martí alias Fuset, en Miquel Soriano, en Francesch Garcia, en
Luís March, en Jacme Pedrolo, en Matheu Çavall, en Miquel Cantavella, en Johan Lopiç, en
Johan Mulet, en Pere Berthomeu, en Antoni Rovira, en Johan Tolrà, major; en Francesch
Tristany, en Antoni Ferrando, en Johan Perelló, en Miquel Vallets, en Pere Marzem, en
Antoni Montroig, en Johan Colomer, de la Vila Nova; en Francesch Torres, en Apparici
Miquel, en Ausiàs Vilarnau, en Miquel Tamarit, mossèn Jacme Roca, en Miquel Toscà, en
Guillem Johan Forés Al marge
esquerre:
Francesch Rostojo, en Johan Ramon Dalmau, en Antoni Torró, e[n] Pere Çavall, en Pere
Camarasa, en Ausiàs Noguera, en Johan Pelegrí, mestre Antoni Altiç, [çabater]; en Jaumot
Bonvehí, en Gabriel de Bonvehí, en Bernat Noguera.
E ajustat lo dit consell, fon preposat per lo magnífich en Matheu Salelles, jurat en cap, que
la causa de haver ajustat lo dit consell era principalment per fer electió de mustaçaf e
cequiers, e que pregassen a Nostre
(sic)
pietat donar-lo tal que fos a servey de Sa Majestat e de la il·lustre senyora duquessa e
utilitat del bé comú de la universitat de la dita vila. Emperò, que ans de fer la dita electió li
[ocorrien] referir al dit consell tres coses que concernien lo bé e utilitat de la vila, e per ço
delliberava explicar-les a tots perquè cascú delliberàs son parer. Les quals coses e caps són los
següents:
Lo primer cap que en dies passats lo magnífich mossèn Jacme de Pertusa, procurador
general per lo il·lustre senyor duch, emprestà a esta vila quinze mília sous per ops de luir e
quitar altres censals, entre los quals ni havia hu de la monja Marcha de setanta lliures en
proprietat, e que la pensió eren cinquanta_sis sous, los quals lo dit mossèn Pertusa deya de
quitar perquè li paria que ab setanta lliures se podia redemir major pensió. Que per ço ho
notificava a la vila que sexanta lliures restaven en poder del dit mossèn Pertusa, lo qual deya
que si lo consell era content, que aquell censal de la monja Marcha restàs en la vila, e que en
les sexanta lliures que li restaven que ell hi posaria la demesia per a quitar altre censal de
algun credor que maltractàs la vila, e que miràs lo consell quin crehedor era més damnós que
ad aquell fos fet quitament segons és dit dessús. E feta la dita preposició, fon determinat per
lo dit consell que fos quitat lo censal de mossèn Mercador o de na Perera o altre que més
convenible fos a la vila, remetent-ho a la discreció dels justícia e jurats, e que respongués la
vila al dit mossèn Pertusa de la demesia de les sexanta lliures.
Al marge esquerre:
presos diners de mossèn Pertusa, etc.]
Lo segon cap fon que les cases del clos de la vila eren taixades en tant grossa peyta que la
major part d’elles e les millors eren derenclides ý
volien comprar per la gran peyta no gosaven, e axí se dexaven de obrar e rehedificar en gran
dan e destructió de tota la universitat, ý que li paria que devien ésser baxades del preu en què
estaven a beniplàcit o a la amitat
(sic)
delliberat per consell. E feta la dita proposició, fon discorregut per tots los singulars del dit
consell hi exhigit lo vot de cascú, ý del parer que les dites cases restassen en la peyta
acostumada hi hagué dos vots tant solament, que la peyta de les dites cases fos del tot
remoguda hi hagué sis vots, ý que fossen llevades dos parts hi hagué un vot tant solament, ý
que fos llevat lo terç hi hagué quatorze vots, ý que la dita peyta fos reduhida a la mitat hi
hagué trenta_set vots. E axí clogué lo consell que la peyta de les dites cases del clos de la
vila fos reduhida a la mitat, e açò a beniplàcit. Emperò, que la dita gràcia e reductió no
s’estenga sinó als vehins e habitadors de la dita vila, que als que no estaran en ella e tendran
cases en la dita vila que la peyta de aquelles cases estiga taixada axí com està en los
cappatrons de la dita vila. Al marge esquerre en f.
269v:
Lo terç cap fon que per quant los drets e imposicions de aquesta vila ultra les peytes són
grans e immoderades, hoc hi encara que no
en contribució fora la vila com per los qui estan dins la vila, que li paria que en lo dret de la
carn se fahia gran frau, ý que seria millor e cosa més expedient posar lo de tot en la mòlta e
que tots los de la contribució pagassen per avenguts doblant la avinença, ço és, als moros qui
paguen per cascun menjador dos sous quatre diners, que de Nadal primervinent en avant
cascú haja de pagar quatre sous e huyt diners, e los christians qui paguen per avenguts dos
sous huyt diners, que de Nadal primervinent en avant paguen cinch sous quatre diners per
menjador, ý en esta manera tothom pagaria egualment sens nengun frau, e que tots, axí
christians com moros, pagassen per avenguts. La qual proposició hoyda per tot lo consell ý
aquella ben entesa, concordantment e sens nenguna discrepància fon clos ý determenat que
tots pagassen de Nadal primervinent en avant per avenguts. Emperò, que sia imposat un
diner per lliura de gràcia a la carn en les taules de la moreria e de la vila per ço que la vila
totstemps sia ben servida, e açò a beniplàcit, ý que de aquí avant no y haja dret nengú en la
carn. Al marge esquerre:
Mutació de la sisa de la carn en la mòlta ý que tots paguen per avenguts.]
Enaprés, puix lo dit consell hac delliberat sobre los tres caps dessús dits, fon treta la caixa
de les elections, ý en presència de tot lo poble fon uberta, ý de allí fon tret lo sach de
mustaçaf, lo qual estava clos ý sagellat. E fon posat en mans d’en Matheu Salelles, jurat en
cap, ý de allí per un infant poch fon tret un albarà, en lo qual fon trobat scrit lo nom d’en
Gaspar Antich. E axí, per lo lochtinent
de procurador fon publicat e donat per mustaçaf en la present vila per a l’any esdevenidor.
Al marge esquerre:
Gaspar Antich.]
Axí mateix, fon tret de la dita caixa lo sach de la electió de cequier de la cèquia de
Verniça, e fon tret en cequier en la forma sobredita lo honrat en Pere Vilarnau.
Al marge esquerre:
Verniça, Pere Vilarnau.]
Et in continenti
los magnífichs lochtinent de procurador, justícia e jurats e los hereters dellà
lo riu se retragueren en lo archiu de la dita sala ý en la forma acostumada per sots vots
elegiren en cequier dellà lo riu lo honrat en Jacme Pedrolo.
Al marge esquerre:
lo riu, en Jacme Pedrolo.]
Aprés fetes les dites elections, fon concordat per tot lo dit consell e singulars de aquell que
lo dit dret de avenguts sia pagat en quatre terces eguals, ço és, de quatre en quatre meses,
començant la primera terça lo primer dia de maig primervinent, e la segona terça lo primer de
agost següent, e la tercera e darrera terça a Nadal aprés següent de l’any
e que axí
Testes de consilio
.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero martis intitulata ·III_a· mensis octobris
magnífichs en Miquel Salelles, justícia; en Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart e en Pere
Martíniz, tres dels jurats de la vila de Gandia; e
la dita vila, ajustats en la sala del consell ensemps ab mi, Johan March, notari scrivà de la
sala, lo dit en Guillem Johan Forés, en nom de síndich, insta e requerí los dits justícia e jurats
taixassen la peyta de murs e valls de l’any present de
Miquel proppassat. E los dits justícia e jurats taixaren la dita peyta en la forma dels anys
passats, ço és, los forasters per los béns posseheixen en contribució de la dita vila, a raho de
dotze diners per lliura peytera, e los béns ecclesiàstichs, almoynes e confraries a rahó de dos
diners ý mealla per lliura, e los de
antiquo
pugesa per lliura, sí e segons antigament és acostumat. Al
marge esquerre:
Testimonis los honrats en Johan Rausell, menor, e en Johan Garcia, trompeta, vehins de
Gandia.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·III_a·
mensis novembris anno ·LXXXXVII_o·
magnífichs justícia e jurats, en públich encant per veu de Johan Garcia, trompeta e corredor
públich, e ab so de nafil, ab canela encesa e apagada, lliuraren lo libre de la col·lecta de la
peyta de murs e valls, lo qual conté en un qüern trenta cartes entre blanques ý scrites sens les
cubertes, a l’honrat en Johan Noguera, present, com a menys de preu donant, per cent e
dènou sous, ab càrrech de pagar tots los exachs. Ço és, a n’Andreu Torrà, un parell de
perdius; ítem, a ell
mateix, dos parells de perdius; item, a
dit en Johan Noguera, deu sous. E que sia tengut a tot son càrrech de despeses pagar les
quantitats en lo libre de la dita col·lecta asignades. Prometeren, etc., obligaren, etc. E lo
dit en Johan Noguera, acceptant la dita col·lecta segons dessús se conté, prometé, etc.,
obligà, etc., e donà per fermances e principals obligats
simul et insolidum
honrats en Johan Martí alias Fuset e na Úrsola, muller sua, los quals dixeren que
la dita fermança e principal obligació com de fet la feren. Obligaren, etc., renunciaren, etc.,
e la dona jurà e renuncià. Al marge
esquerre:
Noguera.] Al marge dret:
parell perdius,
Testimonis los honrats en Johan Ramon Dalmau e en Miquel Cantavella. Quant a la ferma
dels dits cònjuges són testimonis en Francesch Tamarit e mestre Martí de Vilaescusa, sastre.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·VIII·
predictorum mensis et anni
obligà simul et insolidum
ab los sobredits. Presents per testimonis mossèn Guillem [Ribelles], prevere,
e en Johan Perelló, habitadors de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero martis intitulata ·III_a· mensis octobris
cort de la procuració de la vila de Gandia foren per en Johan Garcia, verguer dels magnífichs
jurats, convocats e ajustats los consellers infrasegüents:
En Jacme Martorell. Al marge
esquerre:
En Miquel Salelles. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Pere Martínez.
esquerre:
En Guillem Johan Forés. Al marge
esquerre:
En Bernat Noguera, en Manuel Manreana, en Johan Tristany, mestre Matheu Vidal,
çabater; en Antoni Jover, en Antoni Rovira, en Pere Valera, en Jaumot Bonvehí, mestre
Johan Domènech, e molts altres.
E de fet, per lo dit en Guillem Johan Forés fon preposat com lo il·lustre senyor don
Enrich Enríquez e la senyora dona Maria de Luna, muller sua, pare e mare de la molt
il·lustre senyora duquessa, nostra senyora, devien molt prest arribar en esta vila ab molta
gent per vesitar e aconsolar la dita filla sua de la mort de l’il·lustre senyor duch, que Déus
haja, e que seria mester fer preparatori de llits per a tota la gent que portaven, que
delliberassen entre tots com més còmodament fos fet en forma que los dits senyors fossen
servits e los vehins e habitadors de la dita vila no fossen agreujats.
E hoyda la dita preposició, fon clos e delliberat que encara que la dita vila vés privilegiada
que los vehins e habitadors de aquella no poguessen ésser compel·lits ni forçats a donar
posades, que per servey de la dita senyora duquessa, nostra senyora, ý dels dits senyors, no
obstant lo dit privilegi, que fossen donades complidament posades a tots los que venien ab
ses senyories, e açò sens perjuhí de les libertats e immunitats de la dita vila. E que no puga
ésser al·legat en conseqüència lo dit servey en derogació del dit privilegi, ans aquell volen
que reste en sa força, fermetat e valor, et non aliter
neque aliis
dites posades hajen a ésser pagades de les peytes de la dita vila.
Testes de consilio.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o· die vero martis ·XVII_a·
mensis octobris
sisa de la vila de Gandia comparech lo magnífich mossèn Jaume Roca, cavaller, arrendador
de la carn en los llochs de contribució de la dita vila, e de paraula requerí ésser fetes les cedes
infrasegüents:
"De part dels magnífichs en Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, notari, jutges
ordinaris de les imposicions de la vila de Gandia. Intimau e notificau, instant e requirent lo
magnífich mossèn Jaume Roca, cavaller, arrendador de la sisa de la carn e
contribució de la dita vila en lo any
l’egregi don Johan de Cardona, que del dia que la present los serà intimada en deu di[e]s
següents e contínuament contadors paguen al dit arrendador la sisa de les aldehehes de l’any
present e dejús scrit. En altra manera, passat lo dit termini, serà feta execució en béns de
qualsevol dels habitadors de dits llochs, a cascú dels quals per la part que li
Datum Gandie ·XVII_a· mensis octobris anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·."
Fiat consimilis
d’Íxer.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Bernat d’Almúnia, senyor del lloch de Xaraquo.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Johan Martorell, senyor del lloch de l’Açoch.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Jaume Balaguer, senyor del lloch de Miramar.
Fiat consimilis
al magnífich en Johan Ros.
Fiat consimilis
al magnífich en Miquel Tamarit.
Fiat consimilis
a Bellreguart.
Fiat consimilis
al batle de Alcodar.
Fiat consimilis
al batle de Beniredà de la Seu de València.
[…]
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero ·XVIII_a· mensis octobris
magnífichs jurats comparech lo magnífich en Guillem Johan Forés, síndich e racional de la
vila de Gandia, e requerí ésser fetes les cedes del tenor següent:
"De part dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
magnífich en Guillem Johan Forés, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don
Johan de Cardona, heretat en contribució de la dita vila, que per a dilluns primervinent,
comptats
de la dita vila per conferir ab los dits officials, segons és estat concordat, axí en fer partició
del forment que és en la cambra de la dita vila, com encara per comprar forments per a l’any
esdevenidor en provisió de la dita vila e contribució de aquella. En altra manera, serà
procehit segons per justícia serà fahedor. Datum
Gandie ·XVIIII_a· mensis octobris anno ·LXXXXVII_o·
."
Fiat consimilis
al noble mossèn Guillem Ramon Pujades.
Fiat consimilis
al noble don Pedro d’Íxer.
Fiat consimilis
a mossèn Bernat d’Almúnia.
Fiat consimilis
a mossèn Johan Martorell.
Fiat consimilis
al batle de Bellreguart.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero lune intitulata ·XXIII_a· mensis octobris
la sala de la vila de Gandia foren ajustats los magnífichs en Miquel Salelles, justícia; en
Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart e en Stheve Roger, notari, tres dels jurats de la dita
vila, e en Guillem Johan Forés, síndich e racional, ensemps ab mi, Johan March, notari scrivà
de consell, on comparegueren los noble don Pedro d’Íxer e mossèn Johan Martorell en la
hora a ells assignada, e tocades les nou hores lo dit síndich acusà la contumàcia als absents.
E los dits justícia e jurats dixeren que rebien aquella en tant com de fur e rahó era rebedora
e no en pus.
E los dits noble e magnífich dixeren que no y consentien, com lo dit noble fos allí present
per si e per lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, e lo dit mossèn Martorell per sy
(sic)
Cardona.
E per lo dit síndich fon request que fessen fe a hull del poder que tenien, e ells dixeren que
ho farien quant mester fos.
E lo dit síndich iterum
los acusà la contumàcia als absents.
E los dits noble e magnífich dixeren que no y consentien.
E los dits magnífichs jurats dixeren que rebien, etc.
E los dits noble e magnífich
iterum
y consentien, ans protestaven que temps no
E los magnífichs jurats dixeren que y perseveraven.
E de fet, per lo dit en Matheu Salelles, jurat en cap, fon preposat en lo dit parlament que la
causa de haver-los convocat era per repartir lo forment que era en la sala e per comprar
forments en provisió de la dita vila e contribució de aquella per a l’any esdevenidor, e que
volien e demanaven son parer e consell.
E per lo dit noble don Pedro d’Íxer fon respost que aquesta cosa se devia porrogar per
alguns pochs dies perquè tots los heretats en contribució hi fossen, ý ab major delliberació ý
determenassen la més còmodament que ferse pogués.
E axí, fon pres apuntament per la una part e per l’altra que la delliberació de dit negoci fos
porrogada per a dilluns primervinent, comtats
peremptòriament, ý que llavors, ells absents o presents, se declararia lo fahedor, lur absència
e contumàcia no obstants, requerint-ne la una part e l’altra carta pública, la qual yo, dit notari,
de fet haguí per rebuda en los dia e any dessús dits.
Testimonis Johan Garcia, corredor públich, e Galceran Cepelló, scrivent.
Et statim
per lo dit síndich fon expost als dits noble e magnífich que com se fos tractat entre los dits
heretats e la dita vila que
dites parts, que per evitar dilacions ý encara perquè axí satiffeya a la dita vila, que no
delliberaven fermar compromès sobre cosa nenguna, sinó que cascuna de les dites parts
demanàs sa justícia davant aquell jutge a qui pertangués, ý que cascuna de les parts restàs en
sa libertat. E de fet, per los dits noble e magnífich fon respost que molt haurien volgut se fos
vist bonament per via de compromès, emperò, que puix axí ho volien, que eren contents.
Testes predicti.
Postmodum vero die lune intitulata ·XXX_a· mensis octobris anno
predicto
los magnífichs mossèn Jacme de Pertusa, procurador general; en Miquel Salelles, justícia; en
Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, notari, e en Pere Martínez, jurats; e
en Guillem Johan Forés, síndich e racional; e lo noble don Pedro d’Íxer e los magnífichs
mossèn Guillem Ramon Pujades, mossèn Johan Martorell e en Ramon Lera, notari,
procurador de l’egregi don Johan de Cardona, consta de la procuració ab carta rebuda per lo
discret en Johan Rossell, notari, a
conferiren de la partició fahedora dels forments que eren en la cambra de la dita vila ý encara
dels forments se devien comprar per a l’any esdevenidor. E aprés molts parlaments, fon
porrogat lo fahedor sobre les dites coses per a divendres primervinent, comtats tres dies del
mes de noembre any dessús dit.
E de fet, lo dit en Ramon Lera, en virtut del dit poder a ell atribuït per lo egregi don Johan
de Cardona, substituí al magnífich mossèn Johan Martorell, present, etc., donant-li tot lo
poder a ell atribuït. Prometé, etc., obligà, etc.
Actum in Aula
Testimonis mossèn Jacme de Pertusa, cavaller, e Johan Garcia, corredor.
Postmodum vero die veneris intitulata ·III_a·
mensis novembris anno predicto
dites parts fon porrogada la dita assignació per a dilluns primervinent, comtats
dessús dits mes e any a la una hora aprés migjorn.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero sabbati intitulata ·XI_a· mensis novembris
per manament dels magnífichs justícia e jurats fon ajustat consell en la sala de la vila de
Gandia per veu d’en Johan de Mont, corredor e trompeta de la dita vila, ab so de nafil, a
causa de entendre en partir cert forment que està en la cambra de la dita vila. En lo qual dit
consell foren los infrasegüents:
En Miquel Salelles, justícia.
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, en Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
En Guillem Johan Forés.
En Ausiàs Vilarnau, en Pere Berthomeu, en Pere Lorenç, mestre Diego, barber; en Jacme
Abel, en Luís March, en Pere Palau, en Antoni Ros, en Pere Ortís, barber; en Johan Tolrrà,
major; en Alfonso Calderó, en Antoni Segarra, en Berthomeu Maçot, en Stheve Andreu,
mestre Berthomeu Riera, en Johan Tolrrà, menor; en Johan Martí alias Fuset, en Guillem
Cabrera, en Pere Andreu, en Francesch Costejà, en Berthomeu Ribera, mestre Johan Pasqual,
mestre Pere Sancho, manyà; en Bernat Corella, en Jacme Noguera, en Pere lo serrà; en Johan
Castell, en Pere Guitart, en Galceran Cepelló, en Johan Basella, en Johan Andreu, en Pero
Pérez de Culla, notari; en Jacme Fuster.
E ajustat lo dit consell, de fet per lo magnífich en Matheu Salelles, jurat en cap, fon
preposat que la causa de haver ajustat dit consell era per quant pochs dies havia havien
convocat los cavallers heretats en la contribució per entendre en partir forment per los
habitadors de la dita contribució e carregar en lo preu del forment tota la pèrdua que la
cambra de la dita vila havia rebut del temps de la partició passada fins a la present partició. E
los dits heretats no volien consentir en dita partició, ans havien protestat e emés recors
davant lo governador, que per ço los havien convocat que delliberassen lo fahedor. E llavors,
discorregut dit consell, tots foren de parer que lo fahedor fos remés als magnífichs justícia e
jurats e altres officials, e axí clogué lo dit consell e ho remeteren als dits officials.
Testes de consilio.
A
a
salari per cascun any, e que sia obligat a les tales exceptat de canyesmels. E lo dit en Luís
Lisona, acceptant lo càrrech de la dita guarda sots virtut de jurament prestat en mà e poder
del magnífich en Miquel Salelles, justícia de la dita vila, promés guardar la dita orta bé e
lealment e fer bones e verdaderes relacions. Obligà, etc. Al
marge esquerre:
Anno a Nativitate Domini millesimo
·CCCCLXXXXVII_o· die vero veneris intitulata ·XXII_a· menssis
decembris
de general procurador, justícia e jurats, fonch justat conssell en la sala de la vila de Gandia
per veu d’en Johan de Mont, coredor e trompeta de la dita vila, ab so de nafil, a causa de fer
electió de justícia en l’any següent noranta_huyt. En lo qual dit consell foren los
infrasegüents:
En Jacme Marthorell, lochtinent de procurador.
En Miquel Salelles, justícia.
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, en Perot Martínez.
Al marge esquerre:
En Guillem Johan Forés.
En Johan Vilarnau, en Melchior Ferrer, en Pere Andreu, n’Estheve Andreu, en Auziàs
Ma[n]çanera, en Johan Castell, en Johan Pelegrí, en Gaspar Roger, en Francesch Starcha, en
Onofre Roiz de Corella, en Johan Domènech, en Rodrigo Maça, en Luís March, en Luís
March, en Johan Roger, en Martí Carena, en Francesch Garcia, en Pere Marzem, en Jaume
Squerré, en Pere Guitart, n’Anthoni Ferrando, en Pere Ortiz, en Francesch Torres, en Martí
Gallach, en Gabriel Bonvehí, menor; en Johan Martí, en Perot Pastor, en Gabriel de Bonvehí,
major; en Pere Noguera, en Bernat Pastor, en Johan Pastor, en Bernat Roger, en Matheu
Vidal, en Jofré Bosch, en Nicholau Daroqua.
E congregat lo dit consell general, fon preposat per lo honorable en Matheu Salelles, jurat
en cap, que ells havien manat ajustar lo dit consell per ço com en semblant dia és acostumat
fer electió de justícia per a l’any esdevenidor, e que pregassen a Nostre Senyor que
donàs tal que fos a son servey e de l’il·lustre senyor duch, e bé e utilitat de la re pública de
la dita vila. E de fet, fon treta la caixa de les elections, e aquella uberta fon tret lo sach de la
electió de justícia, del qual per un infant de poca edat fon tret un albarà. E aquell ubert fon-
hi atrobat scrit lo nom d’en Miquel Caro, el qual per lo magnífich en Jacme Martorell,
lochtinent de procurador e batle general de la dita vila, fon publicat e donat per justícia en lo
any esdevenidor de
Al marge esquerre:
justícia, Miquel Caro.]
Testes de consilio.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXX· octavo die autem veneris
intitulata quinta mensis ianuarii
de la vila se ajustaren los magnífichs mossèn Jacme de Pertusa, cavaller, procurador general
de la vila e ducat de Gandia; los justícia e jurats, síndich e racional, ensemps ab mi, Johan
March, escrivà de la sala e consell de la dita vila, e lo magnífich mossèn Guillem Ramon
Pugades, cavaller heretat en lo terme e contribució de la dita vila, hon tingeren coloqui e
parlament sobre la partició fahedora dels forments de la cambra de la matexa vila e sobre la
prov[i]ció fahedora en comprar forments per a l’any sdevenidor en provisió dels vehins e
habitadors de la dita vila e contribució de aquella. E axí, fon pres lo apuntament de voluntat
e concòrdia dels susdits per a divendres primervinent, comptats
any, sia selebrat consell general en la sala dita vila
(sic)
heretats en contribució de la dita vila. Per ço, los dits magnífichs justícia [e] jurats manaren a
mi, dit scrivà, fes les sedes del tenor següent:
"De part dels magnífichs justícia [e] jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
magnífich en Guillem Johan Forés, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don
Johan de Cardona, heretat en contribució de la dita vil·la, que per a divendres primervinent,
comtats
huyt ores sia e comparega en la sala de la dita vila per conferir ab los dits oficials axí en fer
partició del forment que és en la cambra de la dita vila com encara per comprar forments per
a l’any sdevenidor en provesió dels vehins he abitadors de aquella e contribució sua. En altra
manera [serà] prosehit segons per justícia serà fahedor, lur absènsia e contumàcia no obstant.
Datum Gandie ·VIII_o· mensis ianuarii anno a
Nativitate Domini ·MCCCCLXXXX· octavo."
Fiat consimilis
d’Íxer.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Guillem Ramon Pugades.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Bernat d’Almúnia.
Fiat consimilis
al balle de Bellreguart.
Fiat consimilis
a mossèn Johan Martorell.
Fiat consimilis
al magnífich en Johan Ros, de més dies.
Fiat consimilis
al magnífich en Johan Ros, de menys dies.
Fiat consimilis
al magnífich en Miquel Tamarit.
Postmodum vero die martis intitulata ·VIIII_a·
predictorum mensis et anni
verguer, retulit
ell, de manament e provisió dels magnífichs jurats, haver presentat les cedes
dessús di[t]es a tots los heretats
desuper
Deinde vero die veneris intitulata ·XII_a·
predictorum mensis et anni
Gandia comparegueren davant los magnífichs mossèn Jacme de Pertusa, procurador general,
justícia e jurats, en la sala de la dita vila, a les huyt hores de matí segons era estat concordat,
lo noble don Pedro d’Íxer, los magnífichs mossèn Guillem Ramon Pujades, mossèn Martorell
per si ý per lo egregi don Johan de Cardona, e
E sonades les nou hores lo síndich acusà la contumàcia als absents.
E los magnífichs justícia e jurats reberen la dita contumàcia en tant com de fur e rahó era
rebedora e no en pus.
E venint a la pràtica de la dita partició, fon concordat per tots los sobredits que fos feta la
dita partició de forment segons era estada feta la passada, ço és, los christians a rahó de
cinch almuts per casa, e los moros a rahó de tres almuts. E perquè fon vist que s’í farien
despeses en la partició dessús dita, fon haüt per millor per evitar despeses que la dita partició
fos feta en diners, los quals sien exhigits en un any e mig, ço és, en tres terces, cascuna terça
de sis en sis meses, los christians a rahó de cinch sous e los moros a rahó de tres sous,
començant la primera terça a sant Johan de juny primervinent del present any
e de aquí avant de sis en sis meses fins hajen pagat les tres terces.
E lo dit mossèn Martorell dix que en son nom propri lohava e aprovava la dita delliberació
sobre la partició fahedora. Emperò, que en nom del dit egregi don Johan de Cardona dix que
protestava fins que hagués consultat ab lo dit egregi. E los magnífichs justícia e jurats
dixeren que no obstant la dita protestació ells perseveraven en la delliberació dessús dita.
Quant a la compra dels forments, fon delliberat per tots que fos comprat forment en
provisió de la dita vila e contribució. Emperò, que sien haüdes mostres dels forments, e
segons aquelles ý del loch hon seran, axí serà delliberat sobre lo preu.
E de fet, per lo dit síndich fon protestat que la dita partició en la forma dessús dita
fahedora sia feta sens perjuhí de abduys les parts, specialment que per partir cinch als
christians e tres als moros per esta vegada, no sia de aquí avant al·legat en conseqüència e
consuetut, ans tota hora los drets resten salvos e il·lesos a la dita vila.
E los dits noble [e] magnífichs dixeren que consentien en la dita partició fahedora, ý que
de aquí avant los plahia se fes per los anys esdevenidors quant fos mester, puix en les
compres dels forments ý en les dites particions fahedores sien convocats tots los heretats ab
les cedes acostumades, ý que en les vendes dels forments sia carregat en lo preu totes les
despeses e messions que seran fetes en les dites compres, e lavors, vist lo dan de la cambra
axí per lo mancament de l’arren-
dament de la flaqueria com dels dits forments que restaran per partir, sia feta partició a tota
utilitat e profit de la dita cambra. Al marge
esquerre:
Testimonis en Francesch Çavila e mestre Johan de Mont, verguer.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero lune intitulata ·XXII_a· mensis ianuarii
manament dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia fon ajustat consell en la sala
de la dita vila per veu de Johan Garcia, corredor públich e trompeta de la mateixa vila, ab so
de nafil. En lo qual foren ajustats los infrasegüents:
En Miquel Caro, justícia.
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger, en Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
En Guillem Johan Forés.
En Miquel Salelles, en Johan Saragoçà, en Johan Castell, en Guillem Cabrera, en Jofré
Bosch, en Nicholau Martínez, en Simó de Nugerio, en Johan Raussell, en Francesch Torres,
mestre Pere Sancho, mestre Diego, Berthomeu Ribera, en Johan Martíniz, en Pere Vicent, en
Francesch Starcha, en Miquel Scrivà, en Johan Blay, en Nadal Català, en Bernat de Corella,
en Bernat Pastor, en Jaume Pedrolo, en Pere Pujol, en Bernat Segarra, en Pere Valera, en
Bernat Yvanyes, en Jaume Fuster, en Pere Barbastre, en Pere Canet, en Johan Ferri, en Johan
Noguera, en Pere Lorenç, en Johan Tolrrà, n’Auziàs Mançanera, en Jaume Abel, en Pere
Simó, en Johan Vilarnau, en Miquel Guardiola, en Johan Barbastre, en Francesch Garcia, en
Johan Martí, en Anthoni Torró, n’Anthoni Çabater, en Miquel Soriano, en Guillem Bazella,
en Bernat Rostojo, en Miquel Millà, en Martí Garcia, n’Auziàs Noguera, en Berthomeu
Maçot, en Stheve Andreu, en Berthomeu Riera, en Johan Andreu, Miquel Cantavella, en
Johan Rostojo, en Francesch Vallet, en Jaume Noguera, en Jaume Closes, en Francesch
Montroig.
E ajustat lo dit consell, de fet per lo magnífich en Matheu Salelles, jurat en cap, fon
preposat que la causa de haver congregat dit consell era per quant sobre la partició fahedora
del forment havien acordat ab los cavallers heretats en la contribució de la dita vila que ells
volien que en lo que a sos vassalls se esguardava que eren contents se pagàs en diners per
evitar despeses, e que per ço havien convocat dit consell perquè delliberassen si en los vehins
e habitadors de la dita vila e moreria si
delliberat los dits heretats en diners. Al marge
esquerre:
Et estatim
fon discorregut per lo dit consell, e tots los sobredits foren de
parer que dita partició se fes en diners segons se havia de fer per los vassalls dels dits
cavallers. Emperò, que
cambra. E axí, elegiren per examinadors ý assistents a la execució de aquells qui devien a la
cambra los honrats en Guillem Cabrera, en Johan Castell, en Ausiàs Noguera e en Miquel
Cantavella, los quals, ensemps ab los dits officials, fossen en la sala de la dita vila per a
divendres primervinent a la una hora aprés migjorn.
Axí mateix, per lo dit consell fon donat plen poder e facultat als sobredits que ensemps ab
los dits officials delliberassen si rebrien per vehins de la dita vila a
al cunyat d’en Pere Marzem.
No
trobàs la carta del boalar de la dita vila o que de aquella donàs clar vestigi per on se pogués
haver.
Ítem, lo dit consell constituí per síndich e procurador al magnífich en Guillem Johan Forés,
present, etc., donant-li plen poder que en veu e nom de la universitat de la dita vila pogués
venre tants sous censals a rahó de quinze mília sous per miller o de setze mília per miller que
la propietat no muntàs més, ensemps ab sexanta lliures que eren en poder de mossèn Pertusa,
per ops de luir e quitar tants sous censals que la universitat de la dita vila cascuns anys fa a
mossèn Mercador. Prometeren, etc., obligaren, etc., renunciaren, etc.
Testimonis en Pere Guitart e en Martí Gallach, menor, vehins de Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero iovis prima mensis febroarii
justícia e jurats de la vila de Gandia se ajustaren en la cort de la procuració e conduhiren per
guardians de la orta de la dita vila los honrats en Matheu Çavall e en Luís Lisona, presents e
acceptants, als quals constituhiren per salari cascuns anys quinze lliures de reals de València,
ço és, set lliures deu sous a cascun pagadors en tres terces de quatre en quatre meses, ab los
pactes e condicions dejús scrites, ço és, que los dits guardians sien obligats a totes les tales
fins en suma de deu sous,
excepto
canyesmels, e que no puguen fer composició ab algú qui serà trobat en algun furt sens
notificar-ho primer al justícia e a la part de qui serà interés. E si seran atrobats abduys o algú
d’ells que faran o hauran fet alguna composició, que sien encorreguts en pena de deu sous
aplicadors a la universitat de la dita vila, abatent-los de llur soldada. E si trobaran que algú
farà alguna tala o furt de fruyta o qualsevol altra cosa, e lo senyor de la heretat dirà que no
vol que aquell tal sia scrit en la cort perquè serà son parent o amich, que en tal cas los dits
guardians hajen sis diners del senyor de la dita heretat o verament del tal delinqüent. En
totes les altres coses sien servats los béns e
penes en furs e stabliments de la dita vila statuïts. E los dits en Matheu Çavall e en Luís
Lisona, guardes dessús dites, acceptant lo càrrech de la guarda dessús expressada ab los
pactes e condicions dessús dites, prestaren sagrament en mà e poder del magnífich en Miquel
Caro, justícia, sots virtut del qual jurament prometeren guardar bé e feelment la orta de la
dita vila e fer bones e verdaderes relacions. E donaren per tauleger al dit en Miquel Caro, lo
qual haja a rebre lo salari a ells pertanyent e de aquell haja de pagar les tales a tots aquells a
qui pertanyerà per atendre e complir totes les coses dessús dites. Obligaren ses persones e
béns. Actum Gandie
, etc. Al marge
esquerre:
Testimonis lo venerable mossèn Francesch Serra, prevere, e mestre Jacme Pardo, çucrer,
habitadors de Gandia.
Die mercurii ·VII_a· mensis febroarii anno
·LXXXXVIII_o·
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero intitulata ·VII_a· mensis febroarii
personalment en Bernat Cabot, clergue simple tonsurat, natural de la diòcesi de València, en
presència de mi, Johan March, per auctoritat real notari públich, e dels testimonis dejús scrits
dins la vila de Gandia, davant los magnífichs en Matheu Salleles, en Berthomeu Guitart, en
Steheve Roger e en Pere Martínez, jurats de la dita vila, atrobats personalment en la casa del
dit en Matheu Salellles, requés mi, dit notari, legís e publicàs a aquells la scriptura e intimació
dejús scrita, la qual és del tenor infrasegüent:
"Constituït en presència de vosaltres, honorables jurats de la vila de Gandia en lo any
present e davall escrit, en Bernat Cabot, clergue simple tonsurat natural de la vila de
Penàguil·la en lo diòcisi (sic)
València, diu ý expon que novament és pervengut a notícia sua que lo venerable mossèn
Guillem Cabot, prevere e rector qui fon de la vila de Gandia, de la salut perpètua pròpia e
dels seus pensant, instituí en la dita sglésia de Gandia hun benefici simple eclesiàstich
perpetual sots invocacions de la Vera Creu e de la Santíssima Trinitat, lo qual poseex de
present lo venerable mossèn Nofre, e aquell dotat de suficient renda, del qual dexà patrons
los jurats qui de temps seran de la dita vila de Gandia, disponent ý manant que aquells ho la
major part de aquells, hocorrent vacació del dit benefici per mort
vel alias
presentar en aquell hun prevere ho clergue de la parentela del dit instituïdor
primo loco
fallença de prevere ho clergue parent,
donà facultat als dits jurats de presentar hun prevere segons Déu e sa consiència elegidor. E
com lo dit en Bernat Cabot, clergue prepossant, sia de la parentela del dit instituïdor, clergue
àbil, ydòneu e suficient a obtenir dit benefici ocorrent la vacació de aquell, e porien ignorar
aquell ésser de parentel·la del dit fundador e tenir condicions requesites en la institució, e
quant vage dit benefici presentar algun strany contra forma de la institució ý en gran
detriment de vostres consiències, per tant, ab les presents vos intima e notifica tot lo
sobredit, requirint-ne carta pública, ý protesta in
secus agendis
nunch pro tunch
requerint etiam
que la present intima ho requesta sia incertada en los libres de l’archiu de la
dita vila perquè ni vosaltres ni los sdevenidors jurats ne puxen al·leguar ignorància."
Al marge esquerre en f. 279v:
E lesta e publicada la preinserta scriptura e intimació ab veu clara e intel·ligible per mi, dit
notari, als dits magnífichs jurats, los quals dixeren e respongeren que puix constàs que lo dit
en Bernat Cabot fos de la parentela del venerable mossèn Guillem Cabot, prevere e
olim
sglésia parroq[u]ial de la dita vila, enseguint lo tenor de la institució del dit benifici eren
prests e aparellats durant lo temps de la administració del seu ofici, occorrent la vacació del
dit benefici, de presentar al dit en Bernat Cabot si serà present, o si a ells venrà en la
memòria, de trametre per ell a despesses del dit en Bernat Cabot. De totes les quals coses lo
dit en Bernat Cabot requés mi, dit notari, que rebés carta pública e que aquella fos registrada
en lo libre registre dels jurats e consell de la dita vila, la qual en los dia e loch e any dessús
dits yo, dit notari, haguí per rebuda.
Presents per testimonis foren a les dites coses en Christòfol Esprio, clergue, habitador de
Gandia, e Bernat Nogueroles, habitador de la vall de Vilallonga.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die autem veneris intitulata ·XXX_a· mensis marcii
los magnífichs justícia, jurats, síndich e racional se ajustaren en la sala del consell de la vila
de Gandia per taixar la peyta vehinal. E vistes ý examinades les entrades de la dita vila en lo
present any, és estat vist, segons los arrendaments del dit any e los pagaments que la dita vila
paga cascuns anys, anar endarrer set mília sis_cents nou sous quatre diners, per on
delliberadament taixaren la peyta en lo present any a rahó de sis diners per lliura peytera.
Al marge esquerre:
a rahó de
Testimonis los honrats en Johan Rausell, menor, e en Antoni Genís, specier, vehins de
Gandia.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero mercurii secunda mensis madii
manament dels magnífichs justícia e jurats fon ajustat lo parlament de les persones
infrasegüents en la cort de la procuració de la vila de Gandia:
Primo
Miquel Caro. Al marge esquerre:
Justícia.]
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, en Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
En Guillem Johan Forés. Al marge
esquerre:
En Pero Pérez de Culla, notari; en Onofre Corella, notari; en Gaspar Antich, en Martí
Gallach, en Francesch Çavila, en Pere Valera, en Johan de Santo Domingo, en Bernat
Ivanyes, en Ausiàs Torrella, en Miquel Salelles, en Bernat Pastor, en Miquel Tamarit, en
Johan Çaragoçà, en Pere Andreu, en Pere Pujol.
E de fet, congregats los sobredits, per lo dit en Matheu Salelles, jurat en cap, fon preposat
que a causa de provehir la vila de forments la il·lustre senyora duquessa havia fet portar
cinquanta cafiços forment de Corbera, los quals havien començat a vendre a
cafiç brut, e aprés lo havien fet garbellar e havien manat se venés a
per quant era forment sotil e poch havien tramés lo dit en Pere Martíniz a Almansa per
comprar forments, lo qual ne havia portat setanta_cinch cafiços, e costava en Almansa brut a
cafiç, e que per ço
discorregué la dita proposició per tots los sobredits, e aprés moltes altercacions e vists alguns
bons respectes per benifici del poble, fon clos e delliberat
nemine discrepante
que fossen preses quinze barcelles del forment de Corbera e que fossen mesclades ab
de Corbera, e que fos posat a for de
cosa de les despeses e que los moros no venessen més car lo forment, salvo lo dit en Corella
que fon de parer que lo dit forment castellà se venés al [for] que estava posat ací en Gandia,
e fon tot sol en lo parer.
Testes de consilio.
[Al marge dret baix: Vide infra in tali signo.]
(s.f.) (recto) Iesus.
Gaspar de Vilagut
mossèn Pere Pardo. Són de la paga del
albarà scrit de mà mia a
(sic)
(verso) Ítem lo carniser à pres per la taula
carn per la taula, que són sous quatre ý mig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
sous
[H]é pagat al carniser quatre sous ý mig [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
Christòfol.]
(s.f.)
pagar per la venguda del senyor don Anric són lo cegent:
Primo
Vicent, barber [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
La tartamuda [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Martí, sastre [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Pascuall [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Lobregat [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Na Pal·laua [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Na Úrsol·la [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Juan, espasser [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Sango, espasser [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Nou persones,
Àn estat en dites possades los damunt nomenats huit dies, dich
d’ésser pagats los dits ostal·lés.
(s.f.)
Iesus.
Yo, Jaume Guitart, prevere, só content del conpare en Johan Rausell de les sis lliures del
salari de l’ongue. Axí, mestre March, no stigau per mi de donar-li la mia cautela de l’any
QUERN DE CAUTELES
En Matheu Salleles, en Berthomeu Guitart, en Stheve Roger e en Pere Martínez, jurats de
la vila de Gandia, a l’honrat en Miquel Camarasa, col·lector de la peyta general de la dita
vila en lo any
Lopiz, guardians de la orta de la dita vila, cent e quaranta_set sous e mig, ço és, a
Çaval cent sous, e són per dues terces que feniran a
maig, e a
termini com comensàs a guardar lo primer dia de febrer de l’any present de
són per rahó de aquelles quinze lliures que la universitat e consell de la dita vila los han
constituhit cascuns anys per salari de guardar la dita orta. E perquè aquells vos sien admessos
en data en lo finament de vostre comte, manam-vos fer la present de mà de Galcerà Cepellló,
en lloch de nostre scrivà, del sagell de nostre ofici sagellada e de mà de cascú de nosatres
sotascrita. Datum Gandie ·XVII_a· mensis
madii anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
. Signe, Johan March, scrivà. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Miquel Camarassa, col·lector de la
peyta general de la dita vila en lo any noranta_cinch. Donau e pagau a l’honrat mestre Johan
de Mont, relonger de la dita vila, sexanta sous per una tersa que fení a
pus proppassat. E són per rahó de aquelles nou lliures que la universitat e consell de la dita
vila li han constituhit cascuns anys per sonar les hores. E perquè aquells, etc., manam, etc.,
del sagell, etc., e de mà, etc. Datum Gandie
·XVII_a· mensis madii anno ·MCCCCLXXXXVII_o·
Signe, Johan March, scrivà. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Miquel Camarasa, col·lector de la
peyta general en l’any
dita vila en lo trienni passat, cent un sous deu diners, los quals ha distribuït de manament e
voluntat de nostres predecessors en adobar e refer lo mur del portal del raval, segons està
continuat en deu ítems en una ceda de mà del dit en Johan Salelles. E perquè los dits cent un
sous deu diners vos sien admesos, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVII_a· mensis madii anno
·LXXXXVIIAl
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de més dies,
col·lector de les peytes de murs e valls en l’any
Stheve Andreu, obrer de la dita vila, set sous quatre diners. E són per adobar e recórrer la
teulada de l’archiu de la dita vila, segons està continuat en cinch ítems en una ceda scrita de
mà del dit en Stheve Andreu. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXVI_a· mensis madii anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general en l’any
scrites, les quals han servit per a la festa de Corpore
Christi
Primo
lata, dos sous sis diners; ítem, a mestre Martí per bordat, sis diners; ítem, a
per cera e paper, deu diners; ítem, a
al dit en Matheu Salelles per miga onza de benjuhí, un real; ítem, per tres parells de çabates
per a Adam, Eva e a l’àngel, nou sous; ítem, als angelets per portar los ciris, sis sous; ítem, a
tres homes per portar la roca, quatre sous sis diners; ítem, per cinch parells de guants que
falliren, cinch sous; ítem, per cinquanta_cinch parells de guants a rahó de setze diners,
setanta_tres sous quatre diners; ítem, a
quatre ciris per al Corpus, quaranta_tres sous; ítem, per agranar la plaça e bova, dotze sous;
ítem, per fer la crida e sonar a la festa del Corpus, dihuit sous. Les quals dites quantitats
in universo
prenen suma de cent huytanta_quatre sous huyt diners segons està continuat
en una ceda de mà del magnífich en Guillem Johan Forés, síndich e racional de la dita vila,
en quatorze ítems. E perquè los dits cent huytanta_quatre sous huyt diners vos sien admesos
en data, etc., manam, etc. Datum Gandie
·XXVIIII_a· mensis madii anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
de Corpore Christi
,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Miquel Camarasa, col·lector de la
peyta general en l’any
dita vila en la ciutat de València, trenta_quatre sous. E són per les messions de un procés e
provisió ha obtés del magnífich governador en la qüestió e plet que don Pedro d’Íxer ha
mogut contra la vila a causa de cert frau que un vassall seu per nom Yaye Bisayt havia comés
contra los imposidors de la sisa de la carn, per la qual provisió és estada restituïda la causa als
jutges e administradors de les imposicions de la dita vila. E perquè aquells vos sien admesos
en data en lo retiment de vostre comte, manam, etc.
Datum Gandie ·XVI_a· mensis iunii anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
Erau,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de més dies,
col·lector de la peyta de murs e vals en lo any
Stheve Andreu, obrer de la dita vila, quatorze sous e sis diners. E són per adobar tres ponts,
ço és, dos prop que stan de Benipeixcar e un prop de Benicanena, segons stà continuat de mà
del dit Stheve Andreu en una ceda scrita de la sua mà en set ítems. E perquè aquells vos sien
admessos, etc., manam, etc., del sagell, etc., e de mà, etc.
Datum Gandie ·XXIII_a· mensis iunii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVII_o·
Al marge esquerre en f. 281v:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de més dies,
col·lector de la peyta de murs e valls en l’any
Luís Erau, notari, síndich de la dita vila en la ciutat de València, deu lliures a ell degudes
dels anys passats. E són per rahó e causa de aquells docents sous que la universitat e consell
de la dita vila li han constituït per son salari cascuns anys. E perquè aquells, etc., manam,
etc. Datum Gandie ·XXIII_a· iunii anno
·LXXXXVII_o·
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de més dies,
col·lector de la peyta de murs e valls en l’any
Stheve Andreu, obrer de la dita vila, setze sous per ops de adobar lo pont de Xaraquo,
segons està continuat en sis ítems en una ceda de la sua mà. E perquè aquells, etc., manam,
etc. Datum Gandie ·XV_a· iulii anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXX· septimo
Al marge esquerre:
Xaraquo,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general en l’any
regoneixem a vós, dit en Johan Rausell, que de voluntat e manament nostre haveu donat e
pagat les quantitats dejús scrites, ço és, a mossèn Johan Verdejo, com a cessionari de mossèn
Pere Pardo, cinquanta_cinch sous huyt diners per rahó de aquelles
sous quatre diners per concòrdia feta entre la vila de Gandia e lo dit mossèn Pardo, les quals
se havien de pagar en quinze anys per les ròcegues degudes, ço és, cascun any vint_e_set
sous deu diners, començant a fer la primera paga en lo mes de joliol de l’any
e són de les pagues dels anys
Ferrando Lopiç, porter, per la execució del dit mossèn Verdejo e per les despeses de la cort.
E vint_e_nou sous per les messions executòries e salari de Pere Aragonès, porter, per la
execució instava contra la vila en Johan Blasco, cessionari de na Ysabel Prats. Les quals
quantitats in universo
prenen suma de
admesos en data, etc., manam, etc. Datum Gandie
·XXVI_a· mensis augusti anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de les peytes generals de la dita vila de l’any
l’honrat en Jacme Banyuls vint_e_dos sous onze diners a ell deguts per claus de quaranta
marchavins, punches e altres maneres de claus que ha lliurat per a la sacrestia de la sglésia de
la dita vila. E cobrau cautela del dit en Jacme Banyuls, ab la qual e ab aquesta manam vos
sien admesos en data en lo retiment de vostre comte. En testimoni de veritat manam-vos
ésser feta la present de mà de nostre scrivà, del sagell de nostre offici sagellada e de mà de
cascú de nosaltres sotascrita, a
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general de la dita vila en l’any
en Martí Carreres, corder, quatorze sous sis diners. E són per una corda de cànem ha fet per a
sonar les hores. E cobrau cautela del dit en Martí Carreres, ab la qual e ab aquesta vos seran
admesos en data en lo retiment de vostre comte. En testimoni de veritat
manam, etc. Datum Gandie ·XV_a· mensis
septembris anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
les hores,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general de la dita vila en l’any
l’honorable en Guillem Johan Forés, síndich e racional de la dita vila, vint_e_set sous quatre
diners. E són per les messions de un procés de ferma de dret que lo egregi don Johan de
Cardona ha posat contra la vila a causa de la exactió de les sises. E cobrau cautela del dit en
Johan Forés, ab la qual e ab aquesta vos seran admesos en data en lo retiment de vostre
comte. En testimoni de veritat manam, etc. Datum
Gandie ·XV_a· septembris anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
Johan Forés,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general de la dita vila en l’any
en Johan Lopiç, altre dels guardians de la orta de la dita vila, quinze sous. E són en paga rata
de aquells cinquanta sous que li seran deguts de la terça que finirà a
dejús scrit mes de setembre. Los quals són per rahó e causa de aquells cent cinquanta sous
que la universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys en tres eguals terces
per lo salari de la dita guarda. E cobrau cautela del dit, etc. En testimoni de veritat manam,
etc. Datum Gandie ·XV_a· septembris anno
·LXXXXVIIAl
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general de la dita vila de l’any
en Johan Lopiç, altre dels guardians de la orta de la dita vila, trenta sous e cinch diners
restants de aquells
proppassat mes de setembre, com ne sien abatuts quatre sous set diners de cinquanta sous
que pren suma la dita terça per onze dies que en lo temps dessús dit cessà de guardar. E són
per rahó e causa de aquells cent cinquanta sous que la universitat e consell de la dita vila li
han constituït cascuns anys en tres eguals terçes per lo salari de la dita guarda. E cobrau
cautela, etc. En testimoni de veritat manam, etc.
Datum Gandie ·III_a· mensis octobris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls de la vila de Gandia en l’any
en Matheu Çavall, altre dels guardians de la dita vila, quaranta_cinch sous cinch diners a ell
deguts de la terça que finí a
cessat de guardar. E són per rahó e causa de aquells cent cinquanta sous que la universitat e
consell de la dita vila li han constituhit cascuns anys en tres eguals pagues per lo salari de la
dita guarda. E cobrau cautela, etc. En testimoni de veritat manam, etc.
Datum Gandie ·XVII_a· mensis octobris anno ·LXXXX·
septimoAl marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any present de
dejús scrites sis lliures sis sous per
l’il·lustre senyor don Enrich, a rahó de nou diners cascun llit, ço és, a mestre Vicent, lo
barber, vint_e_quatre sous per
quatre llits; e a na Caterina la tartamuda, sis sous per un llit; e a mestre Martí, lo sastre, sis
sous per un llit; e a mestre Pasqual, dihuyt sous per tres llits; e a n’Andreu Lobregat,
vint_e_quatre sous per quatre llits; e a na Palaua, dotze sous per dos llits; e a na Ú[r]sola
Gascó, dotze sous per dos llits; e a mestre Johan, l’espaser, altres dotze sous per dos llits; e a
mestre Sancho, lo espaser, dotze sous per altres dos llits, segons consta en una ceda de mà
del magnífich en Jacme de Martorell, lochtinent de procurador, les quals dites quantitats a les
dites persones distribuïdes, in
universo
Les quals, perquè us sien admeses en data en lo retiment de vostre comte, manam, etc.
Datum Gandie ·XXV_a· mensis octobris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
Al marge dret:
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general en lo any present de
moreria de dita vila, set sous. E són per rahó de dos frontizes ha fet per al postich del portal
del raval. Pesen deu lliures e miga a rahó de huyt diners lliura, que suma los dits set sous. E
perquè aquells, etc., manam, etc., del sagell, etc., e de mà de cascú de nosatres, etc.
Datum Gandie ·VII_a· mensis novembris anno
·MCCCCLXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
moreria,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general en l’any present de
Andreu, obrer de la dita vila, setze sous. E són per ops de adobar lo pont de Benicanena e
del cap de la Vila Nova vers la Trinitat, segons se mostra en una ceda de mà del dit en
Stheve Andreu en sis ítems. E perquè aquells vos sien admesos, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·VIIII_a· novembris anno
·LXXXXVIIAl
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
nostre verguer, cent sous a ell deguts per sis meses ha servit de son offici de Pasqua de
Pentecostès proppassada fins al dia data de la present. E són per rahó e causa de aquells
docents sous que la universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys per son
salari. E perquè aquells vos sien admesos en data en lo etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XIII_a· novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de més dies,
col·lector de la peyta de murs e valls en l’any
mestre Jacme Serra, metge e cirurgià, cent sous a ell deguts de la
paga que finí a tres de maig de l’any
sous que la universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys per son salari. E
perquè aquells vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVI_a· novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Valls, arrendador de l’almudí
de la dita vila en l’any
del dit almudí, setanta sous. E són per consemblant quantitat que la universitat e consell de la
dita vila li han constituït cascuns anys per son salari, les quals són de la paga de Cinquagesma
de l’any
Datum Gandie ·XVIII_a· mensis novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
Jacme Serra, metge e cirurgià, cent sous a ell deguts de la paga que finí a tres de maig de
l’any dessús dit de
universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys per son salari. E perquè
aquells vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVI_a· novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
Rostojo, portaler del portal de la mar de la present vila, deu sous. E són per rahó de
consemblant quantitat que lo consell de la present vila li han
(sic)
guarda de dit portal. E són de la paga de l’any present de
vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVIII_a· mensis novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general de la dita vila en l’any proppassat de
pagau al venerable mossèn Ausiàs Gilis, prevere,
olim
sglésia de la dita vila, huytanta sous. E són per consemblant quantitat que la universitat e
consell de la dita vila li havien constituït cascun any per salari de la administració de son
offici. Los quals són de la paga del mes de febrer de l’any
febrer de l’any present de
etc. Datum Gandie ·XVIII_a· mensis novembris
anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Çavila, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vila en l’any
Johan Castell nou lliures dihuyt sous sis diners, ço és, sis lliures sis sous sis diners per jornals
ha fet fer en adobar lo camí del carril de Ontinyent fins a esta dita vila, e quaranta_dos sous
per nou dietes és estat ell, dit en Castell, en fer adobar dit camí, les cinch dietes ab bèstia, e
trenta sous ha de dar a
Jacme Romeu, per tenir en condret tots los ponts del dit camí de la dita vila de Ontinyent
fins al corral d’en Vinader, exceptat lo pont del portal de la vila, segons se mostra en una
ceda de mà del dit en Johan Castell continuada en tretze items. Les quals dites quantitats
in universo
prenen suma de les dites nou lliures dihuyt sous sis diners. E perquè aquelles, etc., manam,
etc. Datum Gandie ·XX_a· novembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc. Confessam e en veritat regoneixem a vós, en Johan
Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls en lo any
voluntat e manament nostre haveu donat e paguat per les dones de la Semmana Santa pus
proppassada de l’any
etc., del sagell, etc., e de mà de cascú, etc.
Datum Gandie ·XXVIIII_o· mensis novembris anno
·MCCCCLXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
la Setmana Santa,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc. Confessam e en veritat regoneixem a vós, en Johan
Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls en lo any
voluntat e manament nostre haveu donat e paguat al venerable mossèn Jaume Guitart,
prevere, sis lliures. E són per rahó de aquelles sis lliures que la universitat e consell de la dita
vila li han consignat cascuns anys per sonar los òrguens. E són de la pagua que fení en febrer
de l’any
etc. Datum Gandie ·XXVIIII_o· mensis novembris
anno ·MCCCCLXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
de l’orgue,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
notari scrivà nostre, cent quaranta_set sous sis diners, ço és, setanta_cinch sous per regir los
cappatrons de la dita vila, e cinquanta sous per scriure los forments de l’almudí, e quinze
sous per una raxura de paper, e set sous sis diners per lo present de Nadal. Les quals dites
quantitats in universo
prenen suma dels dits cent quaranta_set sous sis diners, los quals són de la
festa de Pentecostès passada de l’any present de
Pentecostès de l’any
vinent de
Datum Gandie ·III_a· decembris anno
·LXXXXVII_o·. Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
que de voluntat e manament nostre haut
(sic)
altres officials sis lliures per la taixació de la dita peyta, segons està consignat en lo libre de la
vostra col·lecta. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·III_a· decembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc. Confessam e en veritat regoneixem a vós, en
Francesch Bosch, col·lector de la peyta general en l’any present de
voluntat e manament nostre haveu donat e pagat a nosaltres e als altres officials sis lliures per
la taixació de la dita peyta, segons està consignat en lo libre de vostra col·lecta. E perquè
aquells, etc., manam, etc. Datum Gandie ·III_a·
mensis decembris anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
la peyta general,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
portaler del portal d’en Sabet, vint sous; a
deu sous; a
portaler del portal de la mar, deu sous, totes les quals quantitats
in universo
suma de cinquanta sous, los quals la universitat e consell de la dita vila los han constituït
cascuns anys per son salari. E són de l’any present de
manam, etc. Datum Gandie ·IIII_a· mensis
decembris anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
portalers,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general en l’any present de
Mont, relonger de la dita vila, sis lliures a ell degudes de dos terces que finiran a onze dies
del mes de deembre esdevenidor. E són per rahó e causa de aquelles nou lliures que la
universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys per son salari. E perquè
aquells, etc., manam, etc. Datum Gandie ·IIII_a·
mensis decembris anno ·LXXXXVII_o·
Al marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc. Confessam e en veritat regoneixem a vós, en Johan
Noguera, col·lector de la peyta de murs e valls de la dita vila en l’any present de
sous. E són per rahó e causa de aquells cent set sous sis diners que la universitat e consell de
la dita vila han constituït cascuns anys a cascú dels quatre jurats per salari e present per la
administració de l’offici de la juraderia. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XI_a· mensis decembris anno ·LXXXX·
septimoAl marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any present de
Guillem Johan Forés, racional de la dita vila e síndich, cent e quinze sous a ell deguts, los
cent sous per salari de l’offici de racional, e los quinze sous per present a ell pertanyent axí
per lo offici de racional com de síndich. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XI_a· mensis decembris anno ·LXXXX·
septimoAl marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general en l’any present de
de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls en l’any
sous tres diners ý me[a]lla, los quals és estat cobrador per lo libre de la sua col·lecta, segons
se mostra per son comte en libre de racional. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XX_a· decembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Bosch, col·lector de la
peyta general en l’any present de
voluntat e manament nostre haveu donat e pagat a Abdal·là Roig, moro, estorer, habitador
de la moreria de la dita vila,
de la dita vila. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XX_a· mensis decembris anno
·LXXXXVII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any proppassat de
regoneixem que de voluntat e manament nostre haveu donat e liurat a
cent set sous, los quals han servit per ops de comprar trenta parells de galines, ço és, los
vint_e_cinch per al present de Nadal per a l’il·lustre senyor duch, e quatre parells per a
mossèn Jacme de Pertusa, procurador general de sa senyoria, e un parell per a
Martorell, lochtinent de procurador. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXVII_a· mensis decembris anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Çavila, cambrer
de la cambra dels forments de la dita vila en l’any
regoneixem que de voluntat e manament nostre haveu donat e pagat a
carreter, vehí del loch de la Pobla de mossèn Jacme Romeu, deu sous. E són per tornar a
refer e adobar lo camí del carril de la vila de Ontinyent fins a esta vila. E perquè aquells,
etc., manam, etc. Datum Gandie ·XXVII_a· mensis
decembris anno ·LXXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
sous.]
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls de la dita vila en l’any proppassat de
l’honrat en Johan Lopiç, altre dels guardians de la orta de la dita vila, vint sous deu diners. E
són per un mes e vint dies que ha guardat la dita orta aprés que finí la sua terça a
dies del mes de setembre proppassat fins a
quals són per rahó e causa de aquells cent cinquanta sous que la universitat e consell de la
dita vila li han constituït cascuns anys per son salari. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·VIII_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Miquel Camarasa, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any
scrivà nostre, docents vint_e_quatre sous, los quals la universitat e conssell de la dita vila li
han constituït per son salari cascuns anys. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·VIII_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salleles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, collector de la peyta
general de la vil·la de Gandia en l’any proppassat
mestre Martí de Velusca dèset sous. E són los
que és vengut a sermonar les festes de Nadal, vint nits a rahó de nou diners cada dia, e los
dos sous de resta de la possada que fon donada a don Johan [d’][Alagó], de casa del senyor
il·lustre don Anrich. E perquè los dits
etc. Datum Gandie ·XVII_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta general de la vil·la de Gandia en l’any proppassat
veritat regonexem que de voluntat e manament nostre haveu donat e liurat les quantitats
dejús scrites, ço és, quatre sous sis diners a
sermonador que ving[u]és a sermonar a les festes de Nadal a la dita vila, e trenta_e_sis sous
per la mesió del dit sermonador per dihuyt dies, e huyt sous per altra bèstia e acompanyar lo
dit sermonador a la
ciutat de València. Les quals cantitats in
huniverso
diners. E perquè aquells vos sien mesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVII_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre en f. 286v:
En Matheu Saleles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Savila, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vil·la en l’any proppassat de
veritat regonexem que aquells quatorze cafisos sinch barceles tres almuts e mig de forment
que per en Johan Rausell, de menys dies, predesecor
(sic)
for de trenta_huyt sous cafís, de voluntat e manament nostre són estats garbellats a vostra
requesta per en Johan Andreu, mesurer de la
(sic)
aprés mesurats, en los quals hi agut de mancament nou barceles hi hun almut per ésser corcat
hi ple de terra, que al for sobredit valen trenta_nou sous tres diners e m[e]alla, los quals
manam vos sien admesos en data en lo retiment de vostre conte. Per ço manam, etc.
Datum Gandie ·XVII· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al marge
esquerre:
En Matheu Saleles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Savil·la, cambrer de la
cambra dels forments de la vila de Gandia en l’any proppassat de
e
Lorenç d’Aparici, carreter de la Pobla, quatre sous sis diners perquè vingué davant les
carretes adobant lo camí del caril; e tres sous a
vila d’Ontinyent per obs de fer ador
(sic)
prenen suma de set sous sis diners, los quals manam vos sien mesos en data en, etc., manam,
etc. Datum Gandie ·XVII_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any present de
Pere Martíniz, cambrer de la cambra dels forments de la mateixa vila en l’any
segons se mostra en libre de racional. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXX_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta general en l’any propassat de noranta_set. Donau e pagau a l’honrat en Lorenç de
Aparici, carreter de la Pobla de Castelló, huyt sous a compliment de dihuyt sous que li foren
promesos per adobar e aredresar lo camí del caril de Ontinyent fins aquesta vila. Hi perquè
aquells vos sien admesos, etc., manam, etc. Datum
Gandie prima mensis febroarii anno ·LXXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
sous.]
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general en l’any proppassat de noranta_set. Donau e pagau a l’honrat en Jaume Pardo,
qui fonch col·lector de la peyta de murs e valls en l’any de noranta_tres, vint sous huyt
diners, los quals, vist e examinat lo seu comte, és stat cobrador, segons pus llarch se mostra
en libre de racional. E perquè aquells vos sien admesos, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·III· mensis febroarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, arrendador de la
gabella de la sal de la vila de Gandia. Donau e pagau a l’honrat en Francesch Garcia,
col·lector del real de la sal en l’any proppassat de
compliment de la avinença és estada feta ab mossèn Santàngel per dihuyt lliures cascun any
[per] los vehins e habitadors de la dita vila, com la suma de la dita col·lecta no y haja bastat
a la dita avinença, ans ne hajen mancat los dits cinquanta sous. Los quals, perquè us sien
admesos, etc., manam, etc. Datum Gandie
·XIIII_a· febroarii anno ·LXXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
satisfació del real de la sal,
En Matheu Saleles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Rausell, de menys dies,
col·lector de la peyta general en l’any noranta_sis. Donau e pagau al reverent mestre Pere
Pinyol, prevere, docents sous a ell deguts de dos terces passades que finiren a sis de
setembre de l’any sobredit de
trecents sous que la huniversitat e consell de la dita vila li han constituhit cascuns anys per
salari de ensenyar de gramàtiqua en la matexa vila. Hi perquè aquells vos sien admesos, etc.,
manam, etc. Datum Gandie ·XIIII_a· mensis
febroarii anno ·LXXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
scol·les,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta de murs e valls de l’any proppassat de
mestre Pere Pinyol, prevere, mestre de les escol·les de gramàtiqua de aquesta vila,
quatre_cents sous a ell deguts de quatre terces passades que finiren a sis de giner de l’any
present de
huniversitat e consell de la dita vila li han constituhit cascuns per son salari. Hi perquè aquells
vos sien admesos, etc., manam, etc. Datum
Gandie ·XIIII_a· mensis febroarii anno ·LXXXXVIII_o·
. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta general de l’any proppassat de
Pasqual, obrer de vila, tres sous. E són per la possada que manam donar al tresorer de la
Santa Crusada
. Perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum
. Al marge
esquerre:
Santa Crusada
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Çavila, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vila en l’any proppassat de
a
promesos per tornar a redreçar e adobar lo camí del carril de la vila de Ontinyent fins a esta
vila. E perquè aquells vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXV_a· febroarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls de la dita vila en l’any proppassat de
Johan Lopis, altre dels guardians que fo de la dita vila, dotze sous sis diners a ell deguts per
lo mes de janer proppassat que guardà la dita orta, a rahó de cent cinquanta sous l’any,
segons li foren constituïts per salari cascuns anys. E perquè aquells vos sien admesos, etc.,
manam, etc. Datum Gandie ·XXVIII· febroarii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any proppassat de
Torrella, porter de la governació, deu sous. E són per dos processos que la universitat de la
dita vila en temps passat havia fet en la dita governació, la hu contra na Ysabel Johan de
Nàtera e l’altre contra mossèn Melchior de Claramunt, los quals encara que per taixació feta
muntassen
content dels dits deu sous. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XII_a· marcii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any proppassat de
en […], procurador del magnífich mossèn Johan Puig, ciutadà de la ciutat de Xàtiva, huyt
lliures tres sous dos diners a compliment de aquelles dotze lliures restants de aquelles dihuyt
e miga foren depossades en poder de nostres predecessors del preu de la casa fon venuda de
n’Estallés. De les quals dites dihuyt lliures deu sous, deduhides sis lliures deu sous de
mesions, restaren les dites dotze lliures en poder d’en Francesch Çavil·la, de les quals ne
foren preses les dites huyt lliures tres sous dos diners per a comprar dos vedelles per al
present de l’il·lustre senyor duch, e les tres lliures setze sous deu diners restituhí en poder
d’en Guillem Johan Forés per obs de pagar, ensemps ab les dites huyt lliures tres sous dos
diners, les dites dotze lliures restants de les dihuyt e deu sous preu de la dita casa. E perquè
les dites huyt lliures tres sous dos diners vos sien admeses, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVI_a· mensis marcii anno
·LXXXXVIII_o·Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Nog[u]era, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any proppasat de
en Miquel Caro huyt sous. E són per hun home a tremés ab huna bèstia per portar lo reverent
sermonador per a pricar en la present Quaresma. Perquè aquells vos sien admesos, etc.,
manam, etc. Datum Gandie ·XVI_a· mensis marcii
anno ·LXXXXVIII_o·
Al marge esquerre:
sermonador.]
EXECUCIONS
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero sabbati intitulata ·XX_a· mensis madii
instància de l’honrat en Francesch Çavila, siser de la mòlta en l’any proppassat de
encant per veu de Johan Garcia, corredor públich, a
a quitar, dels quals, deduhits dos diners de penyorar e dos diners de vendre e dos del scrivà,
restaren nets tres sous sis diners, los quals foren liurats al dit en Francesch Çavila en paga
rata de son deute [...].
Al marge esquerre:
Francesch Çavila, siser de la mòlta.]
D’EN STHEVE ROGER, NOTARI, CAMBRER EN L’ANY […]
CONTRA BOJAGET DE BELLREGUARDONET
E XEP DE BELLREGUART
A instància d’en Stheve Roger, notari, cambrer en l’any […], foren venudes les penyores
infrasegüents dilluns a
Primo
capujó de sayal molt vell de Bojaget a Pere Pujol per [...][...][...].
Ítem una caldera d’ell mateix mijancera a Pere Pujol per [...][...][...][...][...][...].
Ítem un tovalló de Xep de Bellreguart a Pere Pujol per [...][...][...][...][...][...]
Dels quals, deduhits sis diners de penyorar e sis de vendre e sis del scrivà, resten nets set
sous, los quals foren liurats al dit en Stheve Roger en paga rata de son deute.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero sabbati ·XXVII_a· mensis madii
requirent lo honorable en Johan Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls
en los anys
comparech en Luís Coscollà, argenter, curador assignat als béns e heretat jacent de na
Trullols, muller quondam
d’en Manuel Trullols, segons que de la dita cura consta en los libres de la
cort del justícia de la vila de Gandia a […] del mes de […] any
de fet, per lo dit en Rausell en lo dit nom fon affermat ésser-li degut per la dita heretat
dita na Trullols, requerint lo dit en Luís Coscollà en lo dit nom ésser condemnat en la dita
quantitat salvo just compte.
E los dits magnífichs jurats, hoyda la dita requesta procehir de justícia, condemnaren al dit
en Luís Coscollà en lo dit nom que dins deu dies hagués pagat la dita quantitat sots pena del
quart.
E lo dit en Luís Coscollà en lo dit nom, obtemperant a la dita condemnació, féu offerta de
una casa de la dita heretat per la qual era deguda la dita peyta, la qual dita casa és tenguda
sots directa senyoria del clero de la sglésia de la dita vila a cens de cinch sous nou diners
cascuns anys, pagadors en cert termini, segons que afronta ab celler del dit en Luís Coscollà,
ab cases de na Vidala e ab cases d’en Guillem Johan Forés e ab carrera pública, requerint que
sia subastada per temps en fur ordenat e legítima subastació, procedent ésser venuda per fer-
ne paga e solució al dit requirent.
E de fet, los magnífichs jurats manaren la offerta dessús dita ésser liurada al corredor
públich de les corts e continuada en son libre.
[…]
D’EN JOHAN RAUSELL, MAJOR, CONTRA BACANA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero mercurii intitulata ·XVI_a· augusti
Siscar, missatge de les corts,
retulit
manament e provisió dels honorables jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo honrat
en Johan Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls en los
Çahat Parrí, habitador del dit loch e
olim
Gallinera, tota la dacça que és en lo camp de Bacana, mora de Benipeixcar, per rahó de
quinze sous nou diners al dit en Rausell deguts de peytes, sots pena de
dit deute, lo qual respòs que li plahia. Al marge
esquerre:
[…]
D’EN JOHAN RAUSELL, MENOR, COL·LECTOR DE
LA PEYTA GENERAL EN L’ANY
A
dies, col·lector de la peyta general en l’any
mercader olim
habitador de la vila de Elg, no
honrat en Stheve Roger, notari, hu dels jurats de la dita vila, en loch del scrivà de consell,
ensemps ab mestre Diego lo sastre, Johan Garcia, verguer, e Gabriel Siscar, missatge de les
corts, entraren en la casa del dit en Liminyana per ops de fer penyores per pagar al dit
requirent dotze sous que li eren deguts de peyta, on foren atrobades les coses següents e
venudes en públich encant migançant lo dit Johan Garcia, corredor públich, a cinch dies a
quitar:
Primo
follador de cub a n’Andreu Torrà per deu sous [...][...][...][...][...][...]
Ítem una dotzena de scudelles a Payponaç per dotze diners [...][...][...][...][...][...]
Ítem un banch de cub al dit Andreu Torrà per dos sous [...][...][...][...][...][...][...]
—————
Dels quals, deduhits quatre diners als qui portaren les dites coses a la plaça e quatre diners
al corredor e quatre diners al scrivà, restaren nets dotze sous, los quals foren liurats al dit en
Johan Rausell en paga de son deute.
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MÉS DIES, COL·LECTOR DE LA
PEYTA DE MURS E VALLS EN L’ANY
CONTRA LO EGREGI DON JOHAN DE CARDONA
A
venuda una mulata de Acen Donneró de Beniopa com a béns de l’egregi don Johan de
Cardona en públich encant per veu de Johan Garcia, corredor, a n’Onofre Corella, notari,
com a més de preu donant a cinch dies a quitar per cent e cinch
sous [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Dels quals, deduhits nou diners a Gabriel Siscar per fer la penyora e anar e
estar [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Ítem al corredor per vendre, quatre diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Ítem a
Ítem al scrivà, dotze diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Suma [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Resta net en poder del dit en Corella cent e dos sous nou diners [...][...][...][...][...][...]
[...]
D’EN JOHAN RAUSELL, MAJOR, COL·LECTOR
DE LA PEYTA DE MURS E VALLS
Dicta die
instant lo dit en Johan Rausell, foren venuts dos
machos
de Beniopa com a béns de l’egregi don Johan de Cardona
ut suppra
e l’altre blanch, al dit en Johan Rausell com a més de preu donant a cinch jorns a quitar, ço
és, lo negre per cent sous e lo blanch per sexanta sous [...][...][...]
Dels quals, deduhits dos sous a Òdena e a Gabriel per anar a penyorar los dits
machos
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E huyt diners al corredor per vendre aquells [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
E dos sous al scrivà [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...] –——————
[...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Resta net en poder del dit en Rausell, en paga rata de son deute, cent cinquanta_cinch
sous quatre diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Die iovis ·XI_a· mensis madii anno
·LXXXXVII_o·
En Johan Trilles, hu dels jurats de la vila de Gandia, en son nom propri confessà tenir en
penyora tants béns mobles d’en Salvador Andreu que lo preu bastàs a cinquanta_nou sous
per lo dit en Salvador Andreu deguts de la col·lecta de les almoynes de la dita vila. Prometé
restituir e intregar als magnífichs jurats presents les dites penyores, o pagar la dita quantitat
de pla en pla, sens alguna solemnitat de dret, de ací a per tot lo mes de juny primervinent.
Obligà, etc. Al marge esquerre:
En Johan Trilles per en Salvador Andreu, de les almoynes.]
Testimonis los honrats en Francesch Monroig e en Johan Garcia, trompeta, vehins de
Gandia.
D’EN MIQUEL CAMARASA, COL·LECTOR DE LA PEYTA
GENERAL, CONTRA MOSSÈN NOFRE LORENÇ
Al molt magnífich lo justícia de la vila de Algezira, o a son lochtinent. De nós, los jurats
de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, saluts e honor. Instant e
requirent lo honrat en Miquel Camarasa, col·lector de les peytes generals de la dita vila en
l’any
nostre e per nós façau venda e real execució de tants béns mobles e semovents de les cases
de mossèn Onofre Lorenç, prevere, habitador de aquexa vila, lo preu dels quals baste a dèset
sous onze diners al dit requirent en lo dit nom deguts de peyta de unes cases que lo dit
mossèn Onofre Lorenç té e posseheix en aquesta vila e a les messions. Los quals nos
remetreu per
lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous quatre diners a nostre
scrivà pertanyents, fent pagar lo portador de la present de sos justs treballs anant, stant e
tornant. Datum Gandie ·XVIII_a· iunii anno
·LXXXXVII_o·
[…]
D’EN NICOLAU MARTÍNIZ, ARRENDADOR DE LA SISA
DE LES CARNS EN LOS LOCHS DE CONTRIBUCIÓ,
CONTRA YAYE BISAYT, MORO DE LES ALMOYNES
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die veneris intitulata ·XXX_a· mensis iunii
magnífichs en Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, notari, jutges administradors de les
sises e imposicions de la vila de Gandia, comparech lo magnífich mossèn Jacme Roca,
arrendador ensemps ab en Nicholau Martíniz de la imposició de les carns dels lochs de
contribució de la dita vila, e de paraula dix e expòs que Yaye Bisayt, moro de les Almoynes
del noble don Pedro d’Íxer, havia comés cert frau en lo dit arrendament en gran dan d’ell
proposant, que requeria fos citat per a respondre a la demanda que contra ell entenia a posar,
e açò una per tres ab un albarà affix a la porta del dit Yaye Bisayt per ço com jamés lo
atrobaven en la sua casa.
E los dits magnífichs jutges, vista la dita requesta procehir de justícia, manaren ésser feta
la ceda del tenor següent:
"De part dels magnífichs jutges administradors de les sises e imposicions de la vila de
Gandia e contribució de aquella, citam una per tres a Yaye Bisanyt, moro de les Almoynes
del noble don Pedro d’Íxer, que per a dilluns primervinent, comtats tres dies del mes de
joliol, sia e comparega en hora de tèrcia en lo porche de l’almudí de la dita vila davant los
dits jutges a respondre a una demanda per los imposidors de la dita vila contra ell posadora.
En altra manera, si en lo dit termini no comparrà, en contumàcia sua serà procehit contra ell
segons per justícia serà fahedor. E si personalment atrobat no serà, affigiu la present a les
portes de aquell, la qual serà de tanta força e valor com si personalment fos citat.
Datum Gandie ·XXX_a· iunii anno ·LXXXXVII·
."
Postmodum vero die sabbati intitulata prima mensis iulii
anno predicto
dix e relació féu que ell, de manament e provisió dels magnífichs en Berthomeu Guitart e en
Onofre Corella, notari, jutges qui dessús, ésser anat a la casa del dit Yaye Bisayt e no haver
trobat en la casa sinó la muller de aquell e altres moros e mores, en presència dels quals dix
que a instància del dit mossèn Jacme Roca, en lo dit nom, los dits jutges manaven citar lo dit
Yaye Bisayt per a dilluns primervinent una per tres segons se contenia en aquell albarà, del
qual los féu demostració e aquell affigí en presència de tots a les portes del dit Yaye Bisayt.
Post (h)ec vero die lune intitulata ·III_a· mensis
iulii anno predicto
lo dit mossèn Jacme Roca en lo dit nom, e llevant cort dix que acusava la primera contumàcia
al dit Yaye Bisayt com fos estat citat, etc. Al marge
esquerre:
E los dits magnífichs jutges dixeren que rebien aquella en tant com de fur e rahó era
rebedora e no en pus.
Insuper die martis intitulata ·IIII_a· mensis et anni
predictorum
mossèn Jacme Roca, e llevant cort dix que acusava la segona contumàcia al dit Yaye Bisayt
com fos estat citat, etc. Al marge
esquerre:
E los dits magnífichs jutges, etc.
Post hec vero die mercurii intitulata ·V_a·
predictorum mensis et anni
comparech lo dit mossèn Jacme Roca en lo dit nom, e dix que acusava la tercera contumàcia
al dit Yaye Bisayt com fos estat, etc. Al marge
esquerre:
E los dits magnífichs jutges, etc.
Tandem vero die iovis intitulata ·VI_a·
predictorum mensis et anni
comparech lo dit mossèn Jacme Roca en lo dit nom, e dix que acusava la quarta contumàcia
peremptòriament, més de gràcia que de dret, al dit Yaye Bisayt com fos estat, etc.,
requerint ésser condemnat en sexanta sous de pena segons forma de capítol de les
imposicions de la carn, com axí de justícia procheís
(sic)
Roca del dit capítol. Al marge
esquerre:
E los dits magnífichs jutges, etc.
E los dits magnífichs en Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, notari, jutges
administradors de les sises e imposicions de la vila de Gandia, vist lo capítol de les dites
imposicions e lo que en aquell és contengut, e vistes les dites contumàcies, present lo dit
mossèn Jacme Roca en lo dit nom, en contumàcia del dit Yaye Bisayt, la divinal presència
soplint la absència de aquell, condemnaren lo dit Yaye Bisayt en sexanta sous per pena ý en
nom de pena, segons la tenor del dit capítol aplicadors e partidors sí e segons en lo dit capítol
és contengut, manant ésser feta promta e real execució en los béns del dit Yaye Bisayt.
Datum ·VI_a· predictorum mensis et
anni.Al marge
esquerre:
Die sabbati ·XV_a· iulii
anno·LXXXXVII
Instant en Johan Castell, arrendador de la sisa del vi en l’any proppassat de
per veu de Johan Garcia, corredor públich, fon venut un legó d’en Johan Fitor a
Tamarit per quatre sous a cinch jorns a quitar [...]
Al marge esquerre:
D’EN JOHAN RAUSELL, MAJOR, COL·LECTOR DE LA
PEYTA DE MURS E VALLS, CONTRA ALÍ CASTILLÍ
E MAHOMAT HAGEIG, DE BENIOPA
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de la dita vila, al
magnífich mossèn Martí de Mur, batle de l’egregi don Johan de Cardona, saluts e honor.
Instant e requirent lo honorable en Johan Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de
murs e valls de la dita vila en l’any
nostra pregam que en loch nostre e per nós façau venda promta e real execució de tants de
béns mobles e semovents de les cases de Alí Castillí, moro del loch de Beniopa, que basten a
sous al dit requirent en lo dit nom deguts de peyta de l’any dessús dit e a les messions. Los
quals nos remetreu, ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents, per lo
portador de la present, com axí plàcia a la part, fahent-lo pagar anant, estant e tornant.
Restituint-nos, etc. Data Gandie ·XVIII_a· augusti
anno ·LXXXXVII·.
DE JOHAN RAUSELL CONTRA MOSSÈN JOHAN
ANRICH E MARTÍ SANCHIS DE LAGÀRIA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero martis intitulata ·V_a· mensis septembris.
Al molt magnífich lo justícia de la ciutat de València en lo civil, o a son llochtinent. De
nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris, etc., saluts e honor. Instant e requirent
lo honorable en Johan Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de murs e valls en lo any
per nós façau venda e real execució de tants béns mobles e semovents de les cases de mossèn
Johan Anrich, prevere,
habitador de aquexa ciutat, lo preu dels quals baste a sexanta_quatre sous de principal, e de
la casa de Martí Sanchis de Lagària, de la casa de la spectable comtessa de Almenara, de
tants béns que baste lo preu a trenta_quatre sous de principal, les quals dites quantitats són
degudes al dit Rausell en lo dit nom de peyta de murs e valls causada en lo any proppassat
de noranta_sis per terres e cases que los dits deutors tenen e poseexen en aquesta vila, les
quals quantitats nos remetreu, etc., ensemps ab tres sous e quatre, etc, ultra les messions,
etc., fent paguar, etc. Restituint-nos, etc.
Datum
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MÉS DIES, COL·LECTOR
DE LA PEYTA DE MURS E VALLS, CONTRA LA
VIUDA BACANA DE BENIPEIXCAR
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de la dita vila, al
magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller, batle de l’egregi don Johan de Cardona, saluts e
honor. Instant e requirent lo honrat en Johan Rausell, de més dies, col·lector de la peyta de
murs e valls de la dita vila en los anys
deute de justícia requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau venda
promta e real execució de tants de béns mobles e semovents de les cases de la viuda Bacana,
del loch de Benipeixcar, que basten a quinze sous nou diners al dit requirent en lo dit nom
deguts de peyta dels anys dessús dits e a les messions. Los quals nos remetreu, ensemps ab
tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents, per lo portador de la present, com axí
plàcia a la part, fahent-lo pagar anant, estant e tornant, com siam prests, etc.
Datum Gandie ·XXVIII_a· septembris anno
·LXXXXVII_o·.
Die iovis intitulata ·XII_a· mensis octobris
anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII·
En Grabriel [Ciscar], misatge,
retulit
de huy a les quatre hores poch més o menys, de manament e provesió dels magnífichs jurats
de la vila de Gandia, instant e requirent lo honorable en Johan Saragosà, imposidor de la
mòlta en lo any present, penyorà per la sisa dels menjadors en la Alqueria Nova de l’egregi
don Johan de Cardona, un rocí de Yven, carniser. E tenint-lo en mans sues vench mossèn
Johan de Mur, prevere, e dix a ell relant que dexàs la penyora que no la se’n portaria, e ell,
dit relant, dix: "Yo faré lo que m’és manat per los jurats de Gandia". E lavors, lo dit mossèn
Johan dix a Yven: "Vés leva-li la
penyora". E lo dit moro levà-li la penyora de les mans per força, e ell, dit relant, dix: "Yo
faré relació als jurats de la força que
Johan girà les spatles e anàs-se’n bravejant. Al marge
esquerre:
D’EN FRANCESCH BOSCH, IMPOSIDOR DE LA SISA
DEL PEIX, CONTRA ÚBEDA E ALTRES, DE OLIVA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero martis intitulata ·XVII· mensis octobris.
Al magnífich lo batle de la vila e comdat de Oliva, o a son lochtinent. De nosaltres, en
Berthomeu Guitart e n’Onofre Corella, notari, jutges ordinaris de les imposicions de la vila
de Gandia, saluts e honor. Instant e requirent lo honrat en Francesch Bosch, siser en l’any
requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau promta venda e real
execució de tants béns mobles e semovents de les cases de Úbeda e de Cencin, moros,
habitadors de la moreria de aquexa vila, bastants a quinze sous, e de les cases de Cencin, de
Rafalcofer, bastants a sis sous de sisa per aquells causada en la platja de la mar de aquesta
vila. Les quals quantitats nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia a la part,
ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents, fent pagar lo dit portador de
son just salari anant, estant e tornant, e les messions davant vós fahedores.
Datum Gandie ·XVII_a· octobris anno
·LXXXXVII_o·. Al
marge esquerre:
DE FRANCESCH BOSCH, SISSER DEL PEIX, CONTRA
MATA LO TINTORER, DE BENIARJÓ
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero iovis ·XVIIII_o· mensis octobris.
De nós, en Berthomeu Guitart e en Onofre Roiz de Corella, notari, jutges ordinaris de les
sises e imposicions de la vila de Gandia, a l’honorable lo batle del lloch de Beniarjó o alamí,
saluts e dilecció. Davant nós en lo dia de huy és comparegut lo honorable en Francesch
Bosch, arrendador de la sisa del peix de la present vila en lo any
trenta_cinch sous de sisa de peix causada en los dits anys, requerint-nos los hi féssem paguar
ensemps ab les messions, scrivint a vós ut
infra.
en lloch nostre e per nós façau venda e real execució de tants béns mobles e semovents de les
cases del dit Mata lo preu dels quals baste als dits
lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous e quatre a nostre
scrivà pertanyents ultra les messions aquí fahedores, fent paguar lo dit portador de sos justs
trebals anant, stant e tornant. Restituint-nos de vostre procehiment, etc.
DE FRANCESCH BOSCH, SISSER DEL PEIX, CONTRA
MAZNETS E ZACHAIG
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero iovis ·XVIIII_o· mensis octobris.
De nós, en Berthomeu Guitart e en Onofre Roiz de Corella, notari, jutges ordinaris de les
sises e imposicions de la vila de Gandia, a l’honorable lo batle de Benieto, o a l’alamí, saluts
e dilecció. En lo dia de huy és comparegut davant nós lo honorable en Francesch Bosch,
arrendador de la sisa del peix en los anys
deguts per Maznet lo major, moro de aquex lloch,
sous, per sissa de peix causada en los dits anys, requerint-nos los hi féssem paguar ensemps
ab les messions, scrivint a vós ut
infra.
en lloch nostre e per nós façau venda e real execució de tants béns mobles e semovents de les
cases dels dits moros, a cascú per les quantitats dessús spesificades, los quals nos remetreu
per lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous e quatre a nostre
scrivà pertanyents ultra les messions aquí fahedores, e fareu paguar lo dit portador de sos
justs trebals anant, stant e tornant. Restituint-nos de vostre procehiment, etc.
D’EN FRANCESCH BOSCH, SISER DEL PEIX, CONTRA
CARNICERET LO JOVE, DE BELLREGUART
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero intitulata ·XXV_a· mensis octobris.
De nós, en Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, notari, jutges ordinaris de les sises e
imposicions de la vila de Gandia, a l’honorable lo batle o alamí del loch de Bellreguart, saluts
e dilecció. En lo dia de huy davant nós e cort nostra és comparegut lo honorable en
Francesch Bosch, arrendador de la sisa del peix de la dita vila en los anys
quinze sous per sisa de peix per aquell causada en los anys dessús dits en la platja de la mar
de aquesta vila, requerint-nos los hi féssem pagar ensemps ab les messions, scrivint a vós
ut infra
tal,
aquell instant e requirent, vos dehim que en loch nostre e per nós façau venda promta e real
execució de tants béns mobles e semovents de les cases del dit moro per la quantitat dessús
specificada, la qual nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia a la part,
ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents ultra les messions aquí
fahedores, e fareu pagar lo dit portador de sos justs treballs anant, estant e tornant.
Datum Gandie ·XXV_a· mensis octobris anno
·LXXXXVII_o·.
D’EN FRANCESCH BOSCH, SISER DEL PEIX, CONTRA
HOMAR, ALAMÍ DE MIRAMAR
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero mercurii intitulata ·XXV_a· mensis octobris.
[…]
Die sabbati ·IIII_a· mensis novembris anno
·LXXXXVII_o·
A instància d’en Francesch Alfonso, delmer del paner en l’any
venudes les penyores següents per paga a si fahedora de delme causat en lo dit any per los
dejús scrits, a cinch jorns a quitar:
Primo
d’en Johan Canet, un legó a ell, dit en Francesch Alfonso, per [...][...][...][...].
[...]
Ítem d’en Miquel Fortuny, un cobritaula blanch ý negre a ell mateix per [...][...].
[...]
De les quals quantitats, deduhits
diners de scriure, resta net en poder del dit en Francesch Alfonso dos sous huyt diners en
paga rata de son deute.
Dicta die
A instància de mossèn Jacme Roca, arrendador de la sisa de les carns de fora la vila, fon
venut un ase de Carniceret lo vell, de Bellreguart, per la sisa de les aldees del dit loch, a
mestre Antoni Çabater per cinquanta_dos sous [...][...][...][...][...][...][...].
[...]
Dels quals, deduhits un sou sis diners a Òdena per lo penyorar e quinze diners per la
despeses ha fet de menjar ý estaqua e quatre diners al corredor e dotze diners al scrivà, resta
net en poder del dit mossèn Roca quaranta_set sous onze diners en paga rata del que li és
degut per la sisa de les dites aldehees [...][...][...][...][...][...][...]
[...]
D’EN FRANCESCH BOSCH, SISSER DEL PEIX EN LO ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero iovis ·XVI_a· mensis novembris.
De nós, en Berthomeu Guitart e en Onofre Roiz de Corella, notari, etc., a l’honorable lo
batle del lloch de Bellreguart o a l’alamí, saluts e dilecció. En lo dia de huy davant nós és
comparegut lo honorable en Francesch Bosch, arrendador de la sissa del peix en los anys
lloch, en son nom propi e com a fermansa e plan paguador de Nocmenet, moro del mateix
lloch, huyt lliures deu sous, salvo just comte, per sissa de peix causada en los dits anys,
requerint-nos los hi féssem paguar ensemps ab les messions, scrivint a vós
ut infra.
instant e requirent, vos dihem que en lloch nostre e per nós façau venda e real execució de
tants béns mobles e semovents de les cases del dit Alí Togo lo preu dels quals baste a les
dit[e]s huyt lliures, les quals nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia a la
part, ensemps, etc., ultra, etc., e fareu paguar, etc. Restituint-nos, etc.
Datum
D’EN FRANCESCH ÇAVILA, IMPOSIDOR DE LA
MÒLTA EN L’ANY
Dissapte, a
imposidor de la mòlta en l’any
del raval, a
(sic)
penyorar, dos de vendre e dos de scriure, resta net en poder del dit en Çavila dos sous un
diner en paga rata de son deute.
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MENYS DIES,
COL·LECTOR DE LA PEYTA GENERAL, CONTRA
LOS MOROS DE BENICANENA
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordenaris de les peytes de la dita vila, al
magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller, bale de l’egregi don Johan de Cardona, saluts e
honor. En lo dia de huy és comparegut davant nós e cort nostra lo honrat en Johan Rausell,
de menys dies, col·lector de la peyta general en los anys passats de
espesificades, ço és, per Azmet Valit, per resta de la peyta de l’any sis, tres sous e tres diners;
e per la viuda de Alí Valit, hun
sou e nou diners; e per la viuda Valensina, de l’any tres, hun real; e per Mahommat Çot alias
Sabater, per los anys
l’any sis, sis sous e sis diners; e per Mahommat Valencí, per lo dit any, deu diners, los quals
són abitadors del loch de Benicanena; e per Pugoll Valencí,
olim
loch de Benicanena e ara en lo loch de Beniopa, per l’any tres, tres sous. Requerint-nos los hi
féssem pagar ensemps ab les messions, escrivint a vós
ut infra.
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch
nostre e per nós fasau prompta e real execució de tants béns mobles e semovents de les cases
dels sobredits, a cascú per sa part, que basten a les quantitats desús specificades e a les
mesions, los quals nos remetreu ab lo portador de la present, com axí plàsia a la part, ensemps
ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents ultra les messions aquí faedores, e fareu
pagar lo dit portador de sos justs trebals anant, estant e tornant.
Datum Gandie ·XV_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·.
(s.f.)
Iesus.
Senyor magní (sic)
degut una siza [deu] [sous] dos de un moro de Bellreguart que a nom Masit Cardús de un
parell de bous que ve (sic)
menor de Huliva, per
voll li fasau una letra al dit menor per dita siza. Vós matex, senyor, feu-la en la manera vos
parà. Berthomeu, menor; Johan, menor. Senyor justícia, Jaume Pardo.
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MENYS DIES, COL·LECTOR
DE LA PEYTA GENERAL DE L’ANY
CONTRA LOS MOROS DE BENIETO
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordenaris de les peytes de la dita vila, a
l’honorable lo bale o alamí del loch de Benieto, saluts e delecció. En lo dia de huy és
comparegut davant nós e cort nostra lo honrat en Johan Rausell, de menys dies, col·lector
de la peyta general de l’any
escrits, abitadors del dit loch, les quantitats infra especificades, ço és, per Çaat Abzarat,
tretze diners; Hiyaye Balester, dos sous; per Loponí, de resta, dos sous; e per Abdal·là
Gelil, hun real; per Azmet Omar, hun real; per Hodaylet, hun sou, les quals quantita[t]s li són
degudes de peyta en lo dit any de
ab les messions,
scrivint a vós ut infra.
Per tal, aquell instant e requirent, vos dehim que en loch nostre e per nós
fasau prompta venda e real execució de tants béns mobles e semovents de les casses dels dits
moros, a cascú per sa part, que basten a les quantitats desús espesificades e les messions, los
quals nos remetreu ab lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous
quatre diners a nostre scrivà pertanyents ultra les messions aquí fahedores, [e] fareu pagar lo
dit portador de sus
Datum Gandie ·XV_a· mensis ianuarii anno
·LXXXXVIII_o·.
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MENYS DIES, COL·LECTOR
DE LA PEYTA GENERAL DE L’ANY
CONTRA LOS MOROS DE BELREGUART
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordenaris de les peytes de la dita vila, a
l’honorable lo balle del loch de Belreguart o a l’alamí, saluts e delecció. En lo dia de huy és
comparegut denant nós e cort nostra lo honrat en Johan Rausell, de menys dies, col·lector
de la peyta general en l’any
scrits, abitadors del dit loch, les quantitats infra spesificades al dit requirent en lo dit nom
degudes de peyta de l’any desús dit, ço és, per la viuda Morcina, hun real; e per la viuda de
Maxit, olim
abitador de Benieto, sis diners; per Ubaydal Mondox, sis diners; per Carniceret lo vell, tres
sous; per lo alamí Toralbí, hun sou e deu diners; per Nage, hun real; per Maymó, nou diners;
per Çaat Alasarch, hun real; per lo forner, hun sou e nou diners, requirint-nos les dites
quantitats li féssem pagar, escrivint a vós ut
infra.
manam que en loch nostre e per nós fasau prompta e real execució de tants béns mobles e
semovents de les casses dels dits deutors, a cascú per sa part, que basten a les quantitats
desús spesificades, les quals nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàsia a la
part, ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents, fent pagar lo dit portador
de sos justs trebals anant, estant e tornant. Datum
Gandie ·XV_a· mensis ianuarii anno ·LXXXXVIII_o·.
D’EN JOHAN RAUSELL, DE MENYS DIES, COL·LECTOR
DE LA PEYTA GENERAL DE L’ANY
CONTRA LOS MOROS DE ALCODAR
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordenaris de les peytes de la dita vila, a
l’honorable lo balle o alamí del loch de Alcodar, saluts e delecció. En lo dia de huy és
comparegut lo honrat en Johan Rausell, de menys dies, col·lector de
la peyta general en l’any
scrits, abitadors del dit loch, les quantitats infra spesificades al dit requirent en lo dit nom
degudes de peyta de l’any desús dit, ço és, Faraig Aynar, dos sous tres diners; e per
Mahomat Amit, dos sous nou diners; e per Mahomat Sabater, dos sous; e per Çaat Bayaya,
quatre sous sinch diners; e per Çaat Alaçoy, tres sous sis diners; e per Abrahim Quabes, sis
diners; e per Amit, fill de Azmet Boamiç, tres sous set diners; e per Çaat Sillim Boamiç, hun
sou; e per Hubaydal Boamiç, hun sou sis diners; e per Azmet Botllí, tres diners; e per Maymó
Recuní, tres diners; e per la viuda de Negret, hun sou; e per Hucey Rami, tres diners; e per
Çaat Nage, dihuyt sous; e per Abrahim Abdomelich, sis diners, requirint-nos les dites
quantitats li féssem pagar, escrivint a vós ut
infra.
manam que en loch nostre e per nós fasau prompta e real execució de tants béns mobles e
semovents de les casses dels dits deutors, cascú per sa part, que basten a les quantitats desús
spesificades, les quals nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàsia a la part,
ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents, fen pagar al dit portador de
sos justs trebals anant, estant e tornant. Datum
Gandie ·XV_a· mensis ianuarii anno ·LXXXXVIII_o·.
DE MOSSÈN ROCA CONTRA ESTARCA, DE OLIVA,
E ALTRES
Al magnífich lo batle de la vila e comdat de Oliva, o a l’alamí o a son lochtinent. De nós,
en Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, notari, jutges ordinaris de les sises e imposicions
de la vila de Gandia, saluts e honor. En lo dia de huy és comparegut davant nós e cort nostra
lo magnífich mossèn Jacme Roca, cavaller, arrendador de la sisa de la mercaderia en l’any
proppassat de
vehí, tres sous nou diners per dos càrregues de fusta comprà de mestre Melchior Ferrer,
fuster; e per lo fill de Cachop, de la moreria de aquexa vila, sis sous set diners per lo
macho
Galip Çaeli, de Piles, e per la somera comprà del dit Galip, e per la dita somera vené a
Çaddon Fadal, de aquexa moreria; e per Çaddon Fadal, un sou huyt diners per la somera
comprà en Piles del dit Cachop, requerint-nos los hi féssem pagar ensemps ab les messions,
scrivint a vós ut infra.
Per tal, aquell instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part
nostra pregam que en loch nostre e per nós façau venda e real execució de tants béns mobles
e semovents dels sobredits, a cascú per sa part, que basten a les dites quantitats, les quals nos
remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous quatre
diners a nostre scrivà pertanyents ultra les
messions aquí fahedores, e fareu pagar lo dit portador de sos justs treballs anant, estant e
tornant. Datum Gandie ·XXI_a· mensis marcii anno
a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·.
DE MOSSÈN ROCA CONTRA MOROS DEL TERME
DE REBOLLET
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero martis intitulata ·XX_a· mensis marcii.
Al magnífich lo batle de la vila de Oliva, o a l’alamí o a son lochtinent. De nós, en
Berthomeu Guitart e en Onofre Corella, jutges ordinaris de les sises e imposicions de la vila
de Gandia, saluts e honor. En lo dia de huy és comparegut davant nós e cort nostra lo
magnífich mossèn Jacme Roca, cavaller, arrendador de la sisa de la mercaderia en l’any
proppassat de
Alcudiola, quatre sous sis diners per la barata féu ab Alí Togo de Bellreguart; e per Azmet
Meca, de Rafalcofer, dos sous dos diners per la mulata comprà en aquesta moreria d’en
Torres, de Cullera; e per en Johan Sala, del castell de Rebollet, un sou huyt diners per lo
potro comprà en la dita moreria del dit en Torres, requerint-nos los hi féssem pagar ensemps
ab les messions, scrivint a vós ut infra.
requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau promta venda e real
execució de tants béns mobles e semovents de les cases dels sobredits que basten a les dites
quantitats, les quals nos remetreu per lo portador de la present, com axí plàcia la part,
ensemps ab tres sous quatre diners a nostre scrivà pertanyents ultra les messions aquí
fahedores, e fareu pagar lo dit portador de sos justs treballs anant, estant e tornant.
Datum Gandie ·XXI_a· mensis marcii anno
·LXXXXVIII_o·.
D’EN JOHAN NOGUERA, COL·LECTOR DE LA PEYTA
DE MURS E VALLS, CONTRA LOS POSSEHIDORS
DE LA HERETAT DE NA CERDENYOLA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero iovis intitulata ·X_a· mensis madii.
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de la dita vila, al
magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller, batle de [l’]egregi don
Johan de Cardona, saluts e honor. En lo dia de huy és comparegut davant nós e cort nostra
lo honrat en Johan Noguera, col·lector de la peyta de murs e valls en l’any proppassat de
[Real], les quantitats infrasegüents com a detenidors e possehidors de la heretat de na
Cerdenyola. Primo
per lo magnífich en Genís Folch, cent e vint sous; ítem, per la Tagarina,
quaranta_cinch sous; ítem, per Mahomat Rufaní, sexanta sous; ítem, per Faquinet lo sastre,
quaranta_cinch sous; ítem, per Cantuset, sexanta sous; ítem, per Alí Nageret alias Matagoços,
quaranta_sis sous un diner e mealla; ítem, per Cacim Confridi, quaranta_cinch sous; ítem, per
Pobret, trenta_tres sous nou diners; ítem, per Cachonet, trenta sous; ítem, per Ardeff,
trenta_tres sous nou diners, de peytes causades de vint anys ençà per la dita heretat
posseheixen de na Cerdenyola, requerint-nos les dites quantitats li féssem pagar ensemps ab
les messions, scrivint a vós ut
infra.
de justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau promta venda
e real execució de tants béns mobles e semovents de les cases dels sobredits, a cascú per sa
part, que basten a pagar les quantitats dessús dites e a les messions, les quals nos remetreu
per lo portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous quatre diners a
nostre scrivà pertanyents ultra les messions aquí fahedores, e fareu pagar lo dit portador
anant, estant e tornant. Datum Gandie ·X_a· mensis
madii anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge esquerre:
(s.f.)
barcelles
diners mealla [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
almuts.
Lo forment que avem comp[r]at ací d[e]l d[e]lme e d[e] l’alqueria d[e] mossèn Balag[u]er
suma per tot
agost fins a
Lo forment castel[l]à suma
diners
Suma tot lo forment [...][...][...][...][...][...][...][...]
AVEHINAMENTS
Die sabbati ·XII_a· augusti anno
·LXXXXVII·
En Martí Gallach, de més dies, se avehinà sens franquea nenguna.
Testimonis en Onofre Corella, notari, e mestre Melchior Ferrer, fuster, vehins de Gandia.
Die iovis ·XXI_a· mensis decembris anno
·LXXXXVII·
En Simó Sart, assaunador,
olim
vila de Billena, novament se avehinà e
sagrament e homenatge per aquell de mans e de boca fet e prestat en mà e poder del
magnífich en Miquel Salelles, justícia de la dita vila, promés al dit justícia e als magnífichs
jurats presents que estarà e habitarà en la dita vila e allí tendrà son domicili e cap major per
temps de deu anys del dia de huy en avant comptadors, e serà obedient vassall al molt
il·lustre senyor duch e a sos officials. E los dits magnífichs justícia e jurats, acceptant e
rebent lo dit en Simó Sart en nou vehí de la dita vila, atorguen a aquell la franquea, guiatge e
gràcies als nous vehins e habitadors atorgades, ço és, fent-lo franch de la sisa de la mòlta, de
donatiu de senyor e de morabatí en aquesta manera: que sy ans de complir los dits deu anys
se’n volia anar de la dita vila, que la dita franquea no haja loch, ans sia obligat pagar lo dit en
Simó Sart tots los drets del temps que serà estat, axí com si la dita franquea no li fos
atorgada.
Testimonis mestre Pere Sancho, manyà, e en Luís Çaragoçà, vehins de Gandia.
Die veneris ·VIIII_a· mensis febroarii anno
·LXXXXVIII
En Francesch Garriga, natural de la vila de Xàbea, novament se avehinà e
de la vila de Gandia, e sots virtut de sagrament e homenatge per aquell de mans e de boca
fet e prestat en mà e poder del magnífich en Miquel Caro, justícia de la vila de Gandia,
promés al dit justícia e jurats presents que estarà e habitarà en la dita vila e allí tendrà son
domicili e son cap major per temps de deu anys del dia de huy en avant comtadors, e serà
obedient vassall a l’il·lustre senyor duch e a sos officials. E los dits magnífichs justícia e
jurats, acceptant e rebent lo dit en Francesch Garriga en vehí novell de la dita vila, li
atorguen la franquea, guiatge e gràcies als vehins novells atorgades, ço és, fent-lo franch de
la sisa de la mòlta, de donatiu de senyor e de morabatí en aquesta
manera: que si ans de complir los dits deu anys se n’anara de la dita vila, que la dita
franquea no haja loch, ans sia obligat pagar tots los drets e sises que en lo temps dels dits deu
anys podrà haver fets e causats. E lo dit en Francesch Garriga, tenint-se per content de la
condició e pacte de la franquea dessús dita, prometé, etc., obligà, etc., e donà per
fermança a l’honrat en Pere Marzem, perayre, vehí de la mateixa vila, present, e la dita
fermança de son bon grat e certa sciència fahent. Obligaren, etc., renunciaren, etc.
Testimonis en Johan Castell, perayre, e en Miquel Cantavella, laurador, vehins de Gandia.
Die mercurii ·XXIII_a· madii anno
·LXXXXVIII
En Johan Spluges, velluter,
olim
ciutat de València, se avehinà ut
supra
fermança a l’honrat en Francesch Tristany, argenter, vehí de la vila de Gandia, present, e la
dita fermança fahent. Obligaren, etc.
Testimonis los honrats en Francesch Çavila e en Guillem Cabrera, vehins de Gandia.
Die mercurii ·II_a· mensis iulii anno
·LXXXXVIII
En Nicholau Gaiy, olim
natural e habitador de Oliva, se avehinà
ut suppra.
Testimonis los honrats en Pere Andreu e en Jacme Abel, texidor, vehins de Gandia.
[…]
D’EN JOHAN NOGUERA, COL·LECTOR DE LA PEYTA
DE MURS E VALLS, CONTRA MOROS DEL REAL
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero iovis intitulata ·X_a· mensis madii.
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de la dita vila, al
magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller, batle de l’egregi don Johan de Cardona, saluts e
honor. En lo dia de huy és comparegut davant nós e cort nostra lo honrat en Johan Noguera,
col·lector de la peyta de murs e valls en l’any proppassat de
ésser-li degut per los moros dejús scrits, habitadors del
loch del Real, les quantitats dejús specificades de peytes causades en lo dit any de
Primo
per los Bacemes, nou diners; ítem, per Çahat Madara, un sou deu diners e
mealla; ítem, per Cili Meta, nou diners; ítem, per Faquinet lo sastre, dos sous tres diners;
ítem, per Azmet Calaf, tres sous; ítem, per Roget, set sous sis diners; ítem, per Maçot Fuser,
quatre sous sis diners; ítem, per Çaddon Çuleymen, dihuyt sous, requerint-nos los hi féssem
pagar ensemps ab les messions, scrivint a vós ut
infra.
de justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch nostre e per nós façau promta venda
e real execució de tants béns mobles e semovents de les cases dels sobredits, a cascú per sa
part, que basten a pagar les quantitats dessús specificades, les quals nos remetreu per lo
portador de la present, com axí plàcia a la part, ensemps ab tres sous quatre diners a nostre
scrivà pertanyents ultra les messions aquí fahedores, e fareu pagar lo dit portador de sos justs
treballs anant, estant ý tornant. Datum Gandie ·X_a·
mensis madii anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge esquerre:
sous
D’EN JOHAN NOGUERA, COL·LECTOR DE LA PEYTA
DE MURS E VALLS, CONTRA MOROS DE BENIPEIXCAR
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIII_o· die vero iovis intitulata ·X_a· mensis madii.
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de les peytes de aquella, al
magnífich lo batle de l’egregi don Johan de Cardona, saluts e honor. En lo dia de huy és
comparegut davant nós e cort nostra lo honrat en Johan Noguera, col·lector de la peyta de
murs e valls en l’any proppassat de
dejús scrits, habitadors del loch de Benipeixcar, les quantitats dejús specificades, ço és, per
Abdal·là Bardaner, un real; ítem, per la viuda Bacema, cinch sous tres diners; ítem, per
Mahomat Milano, un real; ítem, per lo magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller de la orde de
Santiago, vint_e_quatre sous nou diners de peytes causades en lo dit any de
requerint-nos les hi féssem pagar ensemps ab les messions, scrivint a vós
ut infra.
instant, etc. Fiat ut supra.
Al marge
esquerre:
D’EN JOHAN NOG[U]ERA, COL·LECTOR DE LA
PEYTA DE MURS E VALLS, CONTRA MOROS DE BENIOPA
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o·
die vero iovis intitulata ·X_a· mensis madii.
De nós, los jurats de la vila de Gandia, jutges ordinaris de lles peytes de
aquella, al magnífich mossèn Martí de Mur, cavaller, bale de l’egregi don Johan de Cardona,
saluts e honor. En lo dia de huy és comparegut denant nós e cort nostra lo honorable en
Johan Nog[u]era, col·lector de la peyta de murs e valls de la dita vila en l’any proppassat de
Beniopa, les quantitats dejús specificades a ell en lo dit nom degudes de peyta causada en lo
dit any de
Primo
Jaham, sis sous; ítem, per Çaat Majorot, hun real; ítem, per Azmet Cherí, nou diners; ítem,
per Azmet Paig, hun real; ítem, per Abrahim Zenequí, dos sous nou diners; ítem, per Azmet
Fandaig, dos sous tres diners; ítem, per Yaye Çorunbel, nou diners; ítem, per Çaat Zerrí, nou
diners; ítem, per la muller de Abdal·là Çot, tres sous quatre diners e mealla; ítem, per
Ozmen Valencí, hun sou nou diners e mealla; ítem, per Bandon, nou diners; ítem, per
Hubaydal Çot, tretze diners e mealla; ítem, per Xixoní Castrillí, tres diners e mealla; ítem, per
Azmet Faquinet, nou diners; ítem, per Mahomat Ageig, tres sous; ítem, per la viuda Picoy,
nou diners; ítem, per Mahomat Cherrí, hun real; item, per Humaymat Mixet, tres sous; ítem,
per Azmet Salema, nou diners; ítem, per Cherrí alias Boxet, dos sous tres diners; ítem, per
Camarasa, hun sou deu diners e mealla; ítem, per Al·lí Vallit, quatre sous hun diner e
mealla; ítem, per lo Tagarí, moro de Hilell, dos sous tres diners; ítem, per Maymó Ageig, hun
real, requirint-nos los hi féssem pagar ensemps ab les messions, scrivint a vós
ut infra.
instant e requirent-vos en deute de justícia, requerim e de part nostra pregam que en loch
nostre e per nós, etc. Fiat ut supra.
Al marge
esquerre:
[…]
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any
verguer, cent sous. E són a compliment de aquells docents sous que la universitat e consell de
la dita vila li han constituït cascuns anys per son salari en tres terces eguals. Emperò, com en
Johan Garcia, olim
verguer predecessor del dit mestre Johan, hagués servit la mitat de l’any, de
manament nostre li foren donats per vós, dit en Johan Noguera, los altres cent sous, segons
se mostra per cautela scrita de mà de nostre scrivà e sotascrita de la nostra a
noembre de l’any proppassat de
manam donar al dit mestre Johan de Mont són per los sis mesos restants aprés que li havem
donat càrrech del seu offici que finirà lo dia de Pasqua de Pentecostès primervinent. E
perquè aquells, etc., manam, etc. Datum
Gandie ·XXXI_a· et ultima mensis marcii anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls de la dita vila en l’any proppassat de
l’honrat en Stheve Andreu, obrer de la dita vila, trenta_dos sous deu diners. E són per ops de
adobar los ponts de la Vila Nova e per fer un pont de volta de rajola en la cèquia de les
canals e per fer altre pont camí de Alcodar, segons està continuat en quinze partides en una
çeda que
lo retiment de vostre comte, manam, etc. Datum
Gandie ·II_a· mensis aprilis anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls en l’any proppassat de
guarda de la orta de la dita vila, cinquanta sous a ell deguts de la terça que finí a
del present e dejús scrit del mes de abril, los quals són per rahó e causa de aquells cent
cinquanta sous que la universitat e consell de la dita vila li han constituït cascuns anys per
son salari en tres terces eguals. E perquè aquells vos sien admesos, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·VII_a· mensis aprilis anno
·LXXXXVIII_o·. Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta de murs e valls de la dita vila en l’any
[…] Torrella, porter de la governació de la ciutat de València, setze sous sis diners. E són per
avinença feta entre ell e nosaltres de tres processos de la dita governació de la qual tenia
comissió
contra los heretats de la contribució sobre certa partició de forments en l’any
tunc
fahedora; l’altre és de la dita vila contra en Blaudino Bulgarini e altres
mercaders; l’altre és de la dita universitat contra en Berthomeu Redó, texidor. E perquè
aquells, etc., manam, etc. Datum Gandie ·VIIII_a·
aprilis anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general en la vila de Gandia en l’any
Martí de Vellusca, sastre, trenta_set sous sis diners. E són per la posada ha donat al reverent
mestre Ausiàs Carbonell, preïcador qui ha sermonat en la dita vila esta Quaresma
proppassada per temps de cinquanta dies a for de nou diners cascun dia. E perquè aquells
vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXX_a· aprilis anno
·LXXXXVIII_o·. Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector
de la peyta general en l’any present de
Caro, vehí de la dita vila, vint_e_dos sous cinch diners. E són los deu sous per pagar un
home ab una bèstia per portar a València lo reverent sermonador, e los dotze sous cinch
diners són per pagar la despesa s’és feta a les dones penetencieres en la Setmana Santa
proppassada. E perquè los dits
manam, etc. Datum Gandie ·X_a· mensis madii
anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge esquerre:
sermonador e dones de la Setmana Sancta,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Çavila, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vila. Donau e pagau a l’honrat en Pere Martínez, conjurat
nostre, sexanta sous. E són per dotze dietes és anat a Corbera per fer portar lo forment que la
il·lustre senyora duquesa ha prestat a la dita vila, e per dos viages ha fet a la vila de
Almansa per fer portar aquells setanta e tants cafiços de forment ha comprat per a la dita
vila. E jatsia les dites dotze dietes munten setanta_dos sous a rahó de sis sous dieta, ell, dit
en Martínez, és estat content dels dits sexanta sous, feta gràcia de les dos dietes. E perquè
aquells vos sien admesos en data en lo retiment de vostre comte, manam, etc.
Datum Gandie ·X_a· madii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Francesch Çavila, cambrer de la
cambra dels forments de la dita vila. Donau e pagau a l’honrat en Francesch Garcia,
almudiner de la dita vila, quaranta_quatre sous dos diners. E són per la ajuda ha pagat per
manament nostre a tots aquells que han portat forment a l’almudí de la dita vila a rahó de
dotze diners per cafiç, los quals són estats quaranta_quatre cafiços dos barcelles, segons se
mostra continuat de mà de nostre scrivà. E perquè los dits quaranta_quatre sous dos diners
vos sien admesos en data, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·X_a· mensis madii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Raussell, menor, col·lector de
la peyta general de l’any
assessor ordinari del justícia de aquesta vila, cinquanta sous per son salari del dit any
vila li han constituhit per salari de la dita assesoria. E perquè aquells vos sien, etc., manam,
etc. Datum Gandie ·XV_a· mensis madii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general en l’any
Andreu, obrer de la dita vila, deu sous un diner. E són per adobar ý escurar les cèquies de la
dita vila allà on era necessari fossen adobades. E
perquè aquells vos sien admesos, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XXIII_a· mensis madii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general de la dita vila en l’any
mossèn Jacme Guitart, prevere, sonador dels òrguens de la sglésia de la dita vila, sis lliures
de reals de València. E són per rahó e causa de aquelles sis lliures que la universitat e consell
de la dita vila li han constituït cascuns anys per son salari, les quals són de la paga que finí en
lo mes de febrer de l’any
manam, etc. Datum Gandie ·XXVIII_a· mensis
madii anno ·LXXXXVIII_o·.
Al marge esquerre:
de l’orgue,
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, col·lector de la
peyta general en l’any proppassat. Donau e pagau a l’honrat en Pere Vilarnau, cequier deçà lo
riu, cinquanta_set sous cinch diners, los quals ha donat ha diversos hòmens que ha logat per a
escurar les cèquies de la dita vila, segons se mostra per los ítems specificats scrits de mà de
mi, dit Matheu Salelles. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie etc. (sic)
·XVIIII_a· madii anno·LXXXXVIII_.
Al marge esquerre:
de les cèquies,
En Berthomeu Guitart, etc., tres dels jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera,
col·lector de la peyta general de la dita vila en l’any
l’honrat en Matheu Salelles, conjurat nostre, docents noranta_dos sous set diners, los quals li
són deguts de ciris e cera que ha obrat per ops de la dita vila en la Setmana Santa
proppassada, segons està continuat en huyt ítems en una ceda [scrita] de mà del dit en
Matheu Salelles. E perquè aquells, etc., manam, etc.
Datum Gandie ·XVIIII_a· madii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., confesam e en veritat regoneixem a vós, en Johan
Çaragoçà, arrendador del diner de la carn en l’any present de
voluntat e manament nostre haveu donat e pagat al reverent mestre Ausiàs Carbonell, religiós
de l’orde de sant Domingo, quinze lliures de reals de València. E són en satisfació dels
treballs que ha sostengut en sermonar e hoyr de confessió los vehins e habitadors de aquesta
vila, segons cascuns anys per la universitat e consell de la dita vila és consignat als
sermonadors de aquella. E perquè aquells vos sien admesos, etc., manam, etc.
Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, etc., jurats, etc., a l’honrat en Johan Noguera, collector de la peyta
de murs e valls de la dita vila en l’any proppassat de
l’honrat mestre Melchior Ferrer, fuster, trenta sous sis diners. E són per cinch costers e mig e
mig cabiró, los quals han servit per als postats del campanar e un pont de fusta per a passar a
la obra de la sglésia, e per mig jornal
del mestre e mig jornal de dos moços, a rahó los dits costers de quatre sous sis diners. E
perquè los dits trenta sous sis diners vos sien admesos en data en lo retiment de vostre
comte, manam, etc. Datum Gandie ·II_a· iunii anno
·LXXXXVIII_o·.Al
marge esquerre:
[…]
A
COMPRES DE FORMENTS EN L’ANY
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero intitulata ·IIII_a· mensis augusti
magnífichs justícia e jurats compraren dels moros de la alqueria de mossèn Balaguer, del
forment del delme, vint_e_tres cafiços tres barcelles un almut a for de
que pren suma en diners de
diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
cafiços
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVII_o·
die vero intitulata ·XX_a· mensis novembris
magnífichs justícia e jurats compraren forment castellà que vingué ab les carretes,
cafiços nou barcelles, a for los nou cafiços a for de
cafiç, que pren suma per tot de trenta_sis lliures sis sous nou diners [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Al marge esquerre:
castellà,
Postmodum vero ·XXVIIII_a· mensis novembris
anno predicto
aforaren lo forment de la cambra, ço és, lo de les carretes, a
terra a Al marge
esquerre:
A
cafiços quatre barcelles un almut a for de
cafiç [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
barcelles un almut a for de
A
Pobla a for de
A
de Agres a for de
A
forment de Luchent, a for de
Dit dia compraren los jurats d’en Boscà, de Luchent, dos cafiços nou barcelles dos almuts
e mig a for de
A
na Fèrria, a for de
A
forment e dos almuts a rahó de
A
A
forment a for de
Al marge esquerre:
cafiços.]
A
mesclat, a Al marge
esquerre:
A
Alcalà, a Al marge
esquerre:
A
Corbera a rahó de
Dit dia reberen los magnífichs jurats, del forment havien comprat en Almansa a for de
cascú
Postmodum vero die martis intitulata ·XV_a· madii
anno predicto,
convocació dels magnífichs justícia e jurats, foren en la sala de la vila de Gandia ajustats los
consellers infrasegüents:
Miquel Caro, justícia.
Matheu Salelles, Berthomeu Guitart, Stheve Roger, Pere Martíniz; jurats.
Guillem Johan Forés.
Ferrando de Sant Pedro, Martí Gallach, Johan Castell, Johan Rausell, menor; Jofré Bosch,
Ausiàs Vilarnau, Ausiàs Torrella, Guillem Cabrera, Francesch Çavila, Johan Ros, Johan
Ramon, menor; Onofre Corella, notari; Johan Çaragoçà, Jofré Jordà, menor; Francesch
Estarca.
E de fet, per en Matheu Salelles, jurat en cap, fon preposat que los justícia e jurats havien
comprat per a provisió de la dita vila setanta_cinch cafiços forment castellà, lo qual, posat en
la sala de la cambra dels forments net e garbellat, estava a quaranta_dos poch més o menys, e
que ells ja l’havien aforat a
donat bon temps en la terra, los forments eren devallats de preu, e que si lo dit forment
restava a for de
montanyes se vendrien a major preu en dany dels singulars de la vila, e que aprés seria forçat
fer
partició de forment, e que a ell e sos companyons li paria dit forment se devia posar a for de
ocasió de fer mercat dels forments que portarien, e que per ço los havien ajustats per pendre
consell de quina manera se faria.
E de fet, lo dit consell clogué nemine
discrepante
sous cafiç com dit és dessús.
Testes de consilio.
[…]
Anno a Nativitate Domini millesimo ·CCCC_o·
nonagesimo octavo d(i)e martis intitulata ·VIII_a· menssis madii
per manament dels honorables justícia e jurats de la vila de Gandia fonch
ajustat conssell en la sala de conssell de la dita vila per veu d’en Johan de Mont, trompeta de
la dita vila, ab so de nafil per los lochs acostumats de la dita vila. En lo qual foren los
següents:
En Miquel Caro, justícia.
En Matheu Salelles, en Berthomeu Guitart, n’Esteve Roger, en Perot Martínez; jurats.
En Guillem Johan Forés.
En Stheve Andreu, en Johanot Andreu, en Johan de Santo Domingo, en Bernat de
Corella, en Bernat Aragonès, en Andreu Torrà, en Matheu Vidal, en Pere Andreu, en Auziàs
Vilarnau, en Johan Melado, en Pere de Nugerio, en Johan Blay, en Jaume Martí, en Auziàs
Mançanera, en Miquel Cantavella, en Francesch Garcia, en Johan Martínez, en Pere Çavall,
en Auziàs Torella, en Miquel Sallelles, en Johan Castell, en Johan de Sant Pedro, en Pere
Guitart, en Pere Palau, mestre Jaume Trullols, en Pere Lorenç, Andreu Lobregat, en Johan
Minyana, Francesch Bosch, n’Anthoni Lorenç, en Guillem Cabrera, en Simó de Nugerio, en
Jaume de Bonvehí, menor; en Bernat Pastor, en Nicholau Daroqua, en Luís Saragoçà, en
Luís March, mestre Diego, sastre; mestre Anthoni Sart, en Francesch Çavila.
E congregat lo dit conssell, fonch preposat per lo honorable en Matheu Salelles, jurat en
cap, que lo perquè
any, encara que tantost aprés Nadal se devia tachar. Emperò, perquè havien a tachar la peyta
de l’any passat com los jurats passats no la haguessen tachada, la han diferida tachar fins ara.
Axí que delliberassen si la tacharien o no.
E hoïda per lo dit consell la dita proposició, fon discorregut
singulatim
consellers. E aprés de haver molt altercat entre uns e altres, fon concordat e clos per tot lo dit
consell que fossen elets cinch o sis hòmens aptes per a veure e
examinar diligentment los deutes deguts a la vila, los quals, ensemps ab los justícia e jurats o
ab qualsevol d’ells, puix hi fossen almenys un official o justícia e jurat e la major part dels
elets, que tinguessen plen poder per a penyorar e fer promta e real execució en béns dels
deutors a la vila, e que lo procehit fos liurat allà on se pertanyera. Axí mateix, delliberà e
clogué lo dit consell que los dits elets tinguessen poder de veure la peyta del present any
taixada per los dits justícia e jurats, si era sufficientment taixada que la loassen e aprovassen,
si no que la esmenassen. Ý quant toca als deutes de la vila, que poguessen fer gràcia ensemps
ab lo dit official o officials dels deutes inexhigibles ý atrobats en persones pobres qui no
tinguen facultat de pagar. Ý nomenaren per aptes e sufficients los magnífichs mossèn Jacme
Roca, en Ausiàs Torrella, en Ferrando de Sant Pedro, en Bernat Aragonès, en Francesch
Çavila e en Guilem Cabrera.
Testes de consilio.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIII_o· die vero martis intitulata
·VIII_a· mensis madii,
de les sises e imposicions de la vila de Gandia comparegueren los honrats en Martí Gallach e
en Johan Castell, arrendadors en l’any present de la imposició de la mòlta, la qual se paga per
avenguts, e requeriren ésser fetes les cedes del tenor següent:
"De part dels magnífichs en Berthomeu Guitart e e[n] Nofre Roiz de Corella, notari, jutges
ordinaris de les sises e imposicions de la vila de Gandia, instants e requirents lo honrat en
Martí Gallach e en Johan Castell, arrendadors de la imposició de la mòlta, la qual se paga per
avenguts. Intimau e notificau a l’alamí, jurats e aljama del loch de Piles e altres lochs del
magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, dins los térmens de general contribució de la dita
vila, que del dia data de la present en deu dies següents e contínuament comptadors hajen
pagat ab tot effecte als dits arrendadors la terça dels menjadors que finí lo primer dia del
present e dejús scrit mes de maig. Altrament, passat lo dit termini, serà feta execució en béns
de qualsevol dels habitadors dels dits lochs, a cascú per la part que li
Datum Gandie [ ·X_a·] mensis madii anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIII_o·."
Fiat consimilis
Fiat consimilis
a Alcodar.
Fiat consimilis
a Benicanena.
Fiat consimilis
a l’Alqueria Nova.
Fiat consimilis
a Beniredà de la Seu.
Fiat consimilis
a Daymuç.
Fiat consimilis
a na Tamarida.
Fiat consimilis
al loch de Miramar.
Fiat consimilis
a Bellreguart e altres lochs.
Fiat consimilis
a Benieto e a les Almoynes.
Fiat consimilis
al loch de l’Assoch.
Fiat consimilis
a l’alqueria d’en Morera.
Anno a Nativitate Domini per manament dels
die vero secunda mensis iulii
magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia fon ajustat consell en la sala de la dita vila ab
so de nafil per veu de Johan de Mont, corredor e trompeta públich de la mateixa vila. En lo
qual foren los consellers infrasegüents:
En Jacme Martorell. Al marge
esquerre:
Miquel Caro. Al marge
esquerre:
Matheu Salelles, Berthomeu Guitart, Stheve Roger, Pere Martíniz.
Al marge esquerre:
Pere Guitart, Francesch Estarca, Guillem Johan Forés, Pere Tort, en Georgi Rovira, notari;
Pere Andreu, Francesch Monroig, Matheu Vidal, Anthoni Ferrando, Francesch Torres,
Gaspar Antich, Jacme Abel, Jacme Soriano, Bernat Ivanyes, Johan Pelegrí, Jonot Andreu,
Johan Roger, Jacme Esquerré, Francesch Çavila, Ausiàs Torrella, Jacme de Bonvehí,
Ferrando de Sant Pedro, Antoni Monroig, Francesch de Vallferosa, notari; Miquel Salelles,
en Jacme Pedrolo, Johan Pastor, Nicholau Çaviula, Nicholau Gaiy, Bernat Òdena, Guillem
Cabrera, Gabriel de Bonvehí, Johan Andreu, en Pero Pérez de Culla, notari.
Al marge esquerre:
jurats.]
E de fet, per lo honorable en Matheu Salelles, jurat en cap, fon preposat que la causa de
haver ajustat lo dit consell era per tal com cascuns anys en tal dia com huy se fahia electió de
jurats, ý puix Nostre Senyor los havia allí congregats, que fossen presents a la dita electió e
que pregassen a Nostre Senyor que fossen tals que Nostre Senyor ne fos servit e la il·lustre
senyora duquessa a bé e utilitat de la re pública de la dita vila.
E de fet, fon treta la caixa de les elections de la cambra de l’archiu, la qual dita caixa
estava tancada ab tres tancadures. E aquella uberta, fon tret lo sach de la electió de jurats, lo
qual estava clos e sagellat, e per lo dit jurat en cap fon ubert, e de aquell, per un infant poch,
foren trets quatre albarans. E aquells uberts, foren atrobats los noms infrasegüents scrits en
pergamí, és a saber, en Johan Roger, en Bernat Pastor, en Salvador Andreu, en Nicholau
Antich. Los quals foren publicats per lo magnífich en Jacme Martorell, lochtinent de
procurador general, e donats per jurats en l’any esdevenidor començant a Pasqua de
Pentecostès de l’any
No
Johan Andreu, de menys dies.
Et in continenti
fon elet en obrer de la sglésia de la dita vila lo honrat en Pere Martíniz,
perayre.
Testes de consilio.
[…]
CONDEMNACIONS
Die iovis ·X_a· mensis febroarii anno
·LXXXXVIII·
En Johan Vilarnau, ex
confessione
Benipeixcar, que és fora contribució, e aquella ha posat dins la vila per menjar-la, fon
condemnat per lo magnífich en Miquel Salelles, altre dels jutges de les imposicions, en pena
de sexanta sous pagadors sengons
(sic)
[…]
AVISOS DE FUSTES
A
murs e valls en l’any
portà de una fusta de rems de moros [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
de francesos [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
fustes de moros [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
moros [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
moros [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
cinquanta fustes de turchs de dia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
A
de dia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Dijous, a
nit [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Diumenge, a
dia [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...]
Dilluns, a
nit [...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...][...].
Dimecres, a
caravela al cap de Martí, fon donat a Deusovol, de Cullera, de nit [...][...].
[...]
[…]
Pesa la seda de na Ferera encamarada
Libre dels magnífichs jurats e consell de la vila de Gandia, qui foren elets
en la vespra de Pasqua de Cinquagesma, comptats ·XVIII· del mes de maig de l’any
·MCCCCLXXXX_nou·, segons de la electió de aquells appar en libre de jurats de l’any mil
·CCCCLXXXXVIII·
Justícia: en Francesch Balaguer.
Lochtinent: en Pere Tortosa.
Jurats: en Johan Ros, en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich, en Francesch Çavila.
Síndich e racional: en Johan Roger.
Cambrer: en Johan Castell.
Scrivà: Johan March, notari.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero iovis intitulata ·XXIII_a· mensis
madii
magnífichs justícia e jurats de la dita vila, e elegiren e crearen en consellers per a l’any
esdevenidor tots los infrasegüents:
En Johan Rausell, major; en Jofré Jordà, menor; en Miquel Cantavella, en Francesch
Alfonso, en Martí Garcia, en Miquel Guardiola, en Jacme Bonveí, en Jaumot Bonvehí, en
Tristany Daroca, en Manuel Manreana, en Pere Guitart, en Pere Valera, en Francesch
Tristany, mestre Melchior Ferrer, en Matheu Salelles, en Salvador Andreu, en Ferrando de
Sant Pedro, en Guillem Cabrera, mestre Antoni Altiç, mestre Matheu Vidal, en Simó de
Nugerio, en Martí Gallach, en Pere Pastor, mestre Gaspar Roger, en Nicholau Antich, en
Apparici Miquel, en Pere Simó, en Andreu Torrà, en Pere Martíniz, en Stheve Roger, en Pere
Lorenç, en Ausiàs
Vilarnau, en Johan Valls, en Johan Gili, en Pere Marzem, en Luís Coscollà, en Johan
Barbastre, en Jacme Soriano, en Ausiàs Arnau, en Francesch Torres, en Berthomeu Guitart,
en Johan Rausell, menor; en Johan Castell, en Johan Salelles, en Pero Pérez de Culla, en
Nicholau Martíniz, en Francesch Gili, en Jonot Andreu, en Miquel Toscà, en Johan Colomer,
en Miquel Salelles, en Francesch Monroig, en Miquel Caro, en Guillem Johan Forés, en
Antoni Monroig, en Pere Jordà, en Jacme Pardo, en Johan Pastor, en Bernat Pastor, en Pere
de Villegas.
PARTICIÓ DE FORMENT
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero martis intitulata ·XXV_a· mensis
iunii
racional de la vila de Gandia se ajustaren en la sala del consell de la dita vila, e hagut
col·loqui e parlament entre si sobre los forments que eren en la cambra de la dita vila, dient
e delliberant que per ço com estaven en perill de perdre’s perquè ja
que era lo millor expedient que se’n fes partició e que sobre tal delliber que fossen convocats
tots los cavallers heretats en contribució de la dita vila. Per ço manaren a mi, Johan March,
notari scrivà de la sala, que fes e dirigís les cedes del tenor següent:
"De part dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia, instant e requirent lo
honorable en Johan Roger, síndich de la dita vila. Intimau e notificau a l’egregi don Johan de
Cardona, heretat en contribució de la dita vila, que per a dilluns primervinent, que serà lo
primer dia del mes de joliol, per si o per lur legítim procurador, de matí a les huyt hores, sia e
comparega en la sala de la dita vila per conferir ab los officials de aquella sobre la partició
dels forments de la cambra de la mateixa vila fahedora. En altra manera, passat lo dit termini,
serà procehit segons per justícia serà fahedor, lur absència e contumàcia no obstants.
Datum Gandie ·XXV_a· mensis iunii anno
·LXXXXVIIII_o·."
Fiat consimilis
d’Íxer.
Fiat consimilis
al batle de Bellreguart.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Bernat d’Almúnia.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Jacme Martorell.
Fiat consimilis
al batle de Alcodar.
Fiat consimilis
al clero de la vila de Gandia.
Postmodum vero die iovis intitulata ·XXVII_a·
predictorum mensis et anni
verguer,
jurats, haver presentat e intimat les cedes dessús dites a tots los dessús specificats.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero lune prima mensis iulii
en la sala de la vila de Gandia, per manament dels magnífichs justícia e
jurats de la dita vila, fon ajustat consell general per veu d’en Pere Serra, corredor públich e
trompeta de la dita vila, ab so de nafil, a causa de la partició de forments fahedora de Pasqua
de Cinquagesma de l’any
infrasegüents:
En Francesch Balaguer. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich, en Francesch Çavila.
Al marge esquerre:
En Johan Roger. Al marge
esquerre:
En Guillem Johan Forés, en Bernat Pastor, en Miquel Salelles, en Pere Guitart, en Pere
Valera, en Johan Rostojo, en Nicholau Antich, en Johan Pelegrí, mestre Gaspar Roger, en
Pere Simó, en Jonot Andreu, en Johan Tristany, en Jofré Bosch, en Johan Castell, n’Auziàs
Arnau, en Loís Saragoçà, n’Aparici Miquel, en Francesch Garcia, en Miquel Guardiola, en
Nicholau Martínez, en Melchior Ferrer, en Stheve Roger, notari; en Berthomeu Guitart, en
Johan Rausell, menor; en Johan Rausell, major; en Guillem Cabrera, en Simó de Nugerio,
mestre Antoni Altiç, en Ausiàs Vilarnau, en Jacme Bonvehí, en Bernat Roger, en Johan
Tristany, en Manuel Manreana, mestre Jacme Pardo, en Pere Martíniz, en Francesch Tristany,
en Tristany Daroca, en Miquel Cantavella, en Jacme Soriano, en Jacmot Bonvehí, en Johan
Barbastre, en Miquel Soriano, en Francesch Alfonso, en Salvador Andreu, en Nicholau
Daroca, en Miquel Fortuny, en Ausiàs Noguera, en Matheu Salelles, mestre Matheu Vidal.
Heretats
Lo venerable mossèn Jacme Guitart, síndich del clero.
Lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Lo magnífich mossèn Bernat d’Almúnia.
Lo noble don Johan d’Íxer.
Mossèn Martorell, per letra sua.
E de fet, ajustat lo consell dessús dit, a les nou hores lo honorable en Johan Roger, síndich
de la dita vila, acusà la contumàcia als absents.
E los magnífichs justícia e jurats dixeren que rebien aquella en tant com de fur e justícia
era rebedora e no en pus.
Et statim
lo venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, síndich e procurador
del venerable clero de la dita vila, en presència det
(sic)
scriptura del tenor següent:
" Iesus.
Vosaltres, magnífichs justícia e jurats e consell de la vila de Gandia, no ignorau que los
preveres són exempts e inmunes de tota imposició que hajau fins ací feta e de ací avant
volreu fer e imposar ab qualsevol color e nominació, e que ara hajau convocat los preveres de
la sglésia parrochial de la dita vila per a fer partició de forments, e en aquella inmiscuir e fer
pagar e contribuir los dits preveres, e sots color de la dita partició imposar-los vectigal, és
cosa de gran admiració perquè deroga directament a la libertat e immunitat que tenen de
pagar qualsevol manera de imposició e taixa. E per ço, Jacme Guitart, prevere, síndich e
procurador dels venerables preveres e clero de la dita sglésia, diu que no consent en partició
alguna de forments e
aquells, com sien inmunes e exempts de tota imposició e taixa, ans expressament hi dissent e
contradiu, protestant expressament que per la dita convocació feta, o compra o partició feta o
fahedora de forments, perjuhí algú no sia fet al dit clero ni engendrat, ans tots los drets de
aquell resten sens alguna alteració. Requerint ésser-li feta e liurada per conservació dels dits
drets carta pública."
E lesta, publicada e intimada la dita scriptura als dits magnífichs justícia e jurats ab veu
clara e intel·legible, e la tenor de aquella per aquells hoyda e entesa, dixeren e respongueren
que haüd trellat de aquella farien lo que deguessen.
Testimonis foren presents a les cosses dessús dites los honrats en Pere Martíniz e en
Francesch Alfonso, perayres, vehins de Gandia.
Postmodum vero dictis die et anno et paulo post
predicta
trellat de la dita scriptura als dits magnífichs justícia e jurats.
Presents per testimonis foren al dit aparellament los honrats en Andreu Torrà e en Guillem
Cabrera, vehins de Gandia.
Post hec vero die mercurii hora quasi nona ante
meridiem intitulata tercia predictorum mensis et anni ·MCCCCLXXXX·
noni
Johan March, notari, e dels testimonis dejús scrits lo magnífich en Johan Roger, síndich de la
dita vila de Gandia, davant lo venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, síndich e procurador
del clero de la dita vila, personalment atrobat en la finestra del seu studi, e requés mi, dit
notari, legís e publicàs la scriptura del tenor següent:
" Iesus.
No és cosa de admiració alguna los venerables preveres e clero de la vila de Gandia pagar
e contribuir en la partició dels forments ara de present com de ací avant per la dita vila
fahedora, ans és cosa de molt mal exemple e contra tota bona justícia
ut decet
preveres e clero voler-se alegrar e profitar dels
forments que vénen a l’almudí de la dita vila e de aquells que vénen a la cambra dels
forments de la matexa vila provehint tot l’any lurs cases e famílies, la provisió dels quals
almudí e cambra no
com encara per pagar los lurs ministres. E molt seria cosa indecent
et quasi
algú se alegràs tantum
dels profits e utilitats de alguna cosa e aquells rebés cascuns dies e que no y
participàs en los dans que de aquella s’esperen. Car està en rahó que puix la dita vila fa
provisió de alguna suma de forments en sustentació dels vehins e habitadors de aquella, e
aquells dits forments, per la abundància que Deo
iuvante
se’n troben, e millor mercat que ans que
ydoneis porcionibus
entre aquells per causa dels quals és stada feta provisió ab tots los dans e
despeses que són estats necessàries en aquella. Altrament, lo cabal dels dits almudí e cambra
rebrien gran diminució e tant detriment que in
brevi
d’on se poria seguir molta necessitat e fam quod
absit
no és voler imposar taixa ni vectigal als dits preveres e clero, ans és enseguir los statuts e
ordinacions del serenísimo
senyor rey don Ferrando, huy gloriosament regnant, car està en veritat que a
supplicació del braç ecclesiàstich feta en les corts celebrades en la ciutat de Oriola a
de joliol any
antigament e cascuns anys se feyen al braç ecclesiàstich en les particions dels forments,
provehí e manà expressament que nenguna partició de forment assegurat no
los ecclesiàstichs sense un ecclesiàstich deputat per lo clero. E axí, los magnífichs justícia e
jurats de la dita vila, enseguint la tenor del dit statut, han intimat e notificat justament la
partició fahedora als dits clero e preveres de la dita vila. Per tal, en Johan Roger, síndich e
procurador de la universitat e consell de la dita vila, dissentint e contradient a la intima e
protest per lo venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, síndich e procurador dels venerables
preveres e clero de la dita vila, fets als dits magnífichs justícia e jurats, diu que no han loch ni
procehexen de justícia, ans són nul·les e
nulliter
dita partició fahedora deu ésser portada per los dits magnífichs justícia e jurats a tot effecte e
real execució entre los dits ecclesiàstichs ydoneis
porcionibus,
obstants les dites intima e protest
nullit
tots dans, damnatges, interesses e messions que a la dita universitat li convendrà fer, haver e
sostenir per voler obstar los dits preveres e clero a la dita partició tant justament fahedora, los
quals puixa haver e cobrar de aquells eo de qualsevol de aquells. E açò és lo que lo dit en
Johan Roger en lo dit nom dóna per resposta a la present nul·le intima e protest, la qual
resposta requer ésser continuada al peu de aquella e que de aquella sens la present resposta
no sia liurat trellat a la part altra. Requerint-ne carta pública."
E lesta e publicada la dita scriptura ab veu clara e intel·legible per mi, dit notari, al dit
venerable mossèn Jacme Guitart en lo dit nom, dix e respòs que haüd trellat de aquella, ab
consell e deliberació dels venerables clero e preveres de la església de la dita vila, faria lo que
degués.
Et iterum
lo dit en Johan Roger en lo dit nom requés de mi, notari, no liuràs trellat de la preincerta
intimació a la part altra sens ésser continuat al peu de aquella la resposta precedent,
protestant com dit ha dessús.
Presents per testimonis foren a les dites cosses los honrats en Ferrando de Sant Pedro e en
Johan Tristany, vehins de Gandia.
Postmodum vero die lune intitulata ·V_a· mensis
augusti anni predicti
apparellat donar trellat de la dita resposta al venerable mossèn Jacme Guitart, prevere, en lo
dit nom.
Testimonis los honrats en Diego de Talavera e en Carles Verdeguer, vehins de Gandia.
Et estatim,
fetes les dites coses, lo magnífich en Johan Ros, jurat en cap, preposà e dix que com en los
dos anys passats la vila de Gandia hagués fet en diverses vegades provisió de forments per a
la dita vila, e hagués fet adobar los camins perquè les carretes poguessen venir de Castella, e
moltes altres despeses, per la dita rahó, ý encara per quant lo arrendament de la flaqueria no
bastava a les pensions que la dita cambra feya, ans hi havia cascuns anys de mancament
trenta_cinch lliures o més, e que en la dita cambra hi havia cent cinquanta cafiços forment
poch més o menys, lo qual estava en perill de corcar-se e perdre’s, que per ço los havien
convocat que delliberassen com se devia fer partició del dit forment e carregar en lo preu de
aquell tots los dans e despeses en los dits dos anys fetes.
E lo magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades, de voluntat dels altres heretats, dix que
no eren tenguts contribuir en la dita partició sinó solament en les compres dels forments que
la vila havia fet ab consulta dels dits heretats, com ja n’í hagués acte de consell. E hagudes e
agitades moltes altercacions, fon concordat que encara que segons tenor del dit acte no
fossen tenguts contribuir los dits heretats en la dita partició sinó solament en aquells
forments que ab dita consulta se eren comprats, que sens perjuhí de aquell eren contents ý
playa contribuir ý que entràs en la dita partició cert forment que restava de aquells cinquanta
cafiços de forment que la il·lustre senyora duquessa havia fet portar de Corbera en
sotsvenció de la dita vila, e açò per respecte de sa il·lustre senyoria, e que no volien de ací
avant se al·legàs en conseqüència sinó
tantum
vegada, e açò sens tot perjuhí dels dits heretats. E axí, de voluntat e concòrdia de tot lo dit
consell, fon delliberat que fos feta partició de cent e quatorze cafiços de forment per tota la
vila e contribució de aquella segons tenor de la sentència donada per lo magnífich
governador de València, ço és, los christians a rahó de cinch almuts per casa e los moros a
rahó de tres almuts per casa. E carregats tots los dans e despeses en lo preu del dit forment,
fon delliberat que fos partit a rahó de quaranta_nou sous huyt diners cafiç, e que dit preu se
hagués de exhigir en tres terces, ço és, la primera a sant Miquel primervinent, e la segona
terça en lo mes de març següent
de l’any cinch_cents, e la darrera a sant Johan de juny del dit any.
Al marge esquerre:
cafiç del forment de la partició a
Testes de consilio.
Postmodum vero die sabbati ·VI_a· mensis iulii anno
predicto
en la sala de la dita vila, e per a fer les escales de la dita partició de forment, ajustaren los
consellers infrasegüents:
Francesch Balaguer. Al marge
esquerre:
Johan Ros, Miquel Tamarit, Gaspar Antich, Francesch Çavila.
Al marge esquerre:
Johan Roger. Al marge
esquerre:
Bernat Roger, Jonot Andreu, Pere Guitart, mestre Mateu Vidal, Pere Martíniz, Johan
Rausell, major; Ausiàs Vilarnau, Jacme Civera, Johan Castell, Guillem Johan Forés, mestre
Jacme Trullols, mestre Antoni Altiç.
E congregats tots los sobredits en lo present parlament, per en Johan Ros, jurat en cap, fon
preposat que la causa de haver-los ajustats era per quant se havia de fer la partició del
forment, ý que era mester fos partit segons la condició de cascú en més o menys, e açò
perquè cascú hagués son dret ý nengú no rebés dan ni greuge.
E la dita preposició discorrent per los dits consellers, fon delliberat per tots
una voce dicentes
per a fer la dita partició e les escales entre aquells qui l’havien a rebre, que fossen eletes cinch
o sis persones, les quals, ensemps ab los officials de la dita vila, fessen les escales de la dita
partició. E foren elets los següents, donant-los facultat complida per a fer les coses dessús
dites ensemps ab los dits officials: Guillem Johan Forés, Berthomeu Guitart, Bernat Pastor,
Matheu Salelles, Pere Martíniz, Guillem Cabrera.
Tandem vero die dominica intitulata ·XIII_a·
mensis octobris anno·LXXXXVIIII
justícia e jurats manaren a
corregués e subastàs en públich encant a menys de preu donant la col·lecta del libre de la
partició del forment, la qual subastada per spay de tres o quatre hores aprés moltes dites que
y foren donades per alguns dels singulars de la dita vila, segons està continuat en lo libre de
la dita col·lecta per en Francesch Çavila, hu dels dits jurats, e per en Johan Roger, síndich e
racional de la dita vila, fon liurada a
com a menys de preu donat per huytanta sous. Prometeren ý obligaren, etc. E lo dit en
Francesch lo castellà, en lo dit nom acceptant, etc., prometé, etc., obligà, etc.
Al marge esquerre:
de la partició del forment, Francesch Alfonso Calderó.]
Testimonis en Johan Rausell, major, e en Johan Castell.
Postmodum vero die sabbati intitulata ·VII_a·
mensis decembris anno predicto
Alfonso Calderó alias lo castellà, donà per fermances e principals obligats en la dita
col·lecta simul et insolidum
los honrats na Johana, muller sua, en Ausiàs Vilarnau e na Johana, sa muller,
los quals interrogats per mi, Johan March, notari, si
obligació simul et insolidum
ab lo dit en Francesch lo castellà, e dixeren que sí. Obligaren ý renunciaren,
etc., e les dites dones juraren e renunciaren.
Testimonis en Guillem Cabrera e en Andreu Torrà, vehins de Gandia.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero mercurii intitulata ·XVII_a· mensis
iulii
de la vila de Gandia fon ajustat consell general en la sala de la dita vila per veu d’en Pere
Serra, trompeta, ab so de nafil. En lo qual foren los consellers infrasegüents:
En Francesch Balaguer, justícia. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich, en Francesch Çavila.
Al marge esquerre:
En Johan Roger. Al marge
esquerre:
En Johan Fitor, en Pere Guitart, en Jacmot Bonvehí, en Tristany Daroca, en Bernat Roger,
en Pere Simó, en Jacme Pedrolo, en Johan Gili, en Martí Gallach, en Luís Coscollà, en Johan
Tristany, en Manuel Manreana, en Miquel Salelles, en Guillem Cabrera, en Ausiàs Vilarnau,
en Pere Jordà, en Johan Barbastre, en Miquel Cantavella, en Jacme Soriano, en Nicholau
Antich, en Jacme Noguera, en Simó de Nugerio, mestre Matheu Vidal, en Miquel Soriano,
en Ausiàs Arnau, en Pere Pastor, en Pero Pérez de Culla, notari; en Johan Ferruces, en
Andreu Torrà, mestre Jacme Trullols, en Francesch Alfonso, en Stheve Roger, notari; en
Bernat Pastor, en Francesch Estarca, en Bernat Ivanyes, en Matheu Miquel, en Gaspar
Roger, en Antoni Monroig, en Francesch Tristany, en Bernat Corella, mestre Antoni Altiç, en
Pere Marzem, en Nicholau Daroca, en Johan Castell, en Pere Lorenç, en Miquel Guardiola,
en Jofré Bosch.
E congregat lo dit consell, encontinent per lo honorable en Johan Ros, jurat en cap, fonch
preposat que la causa de haver ajustat lo dit consell era per quant havien a parlar de algunes
coses concernents profit e utilitat de la vila, e que ans de parlar de res sia votat per lo dit
consell si lo honorable en Johan March, notari, per ésser assesor del magnífich procurador
general de la dita vila, deu ésser en lo present conssell, e lo ésser-hi si és perjuhí a la dita vila.
E discuregut tot lo dit consell, fonch dellibe[ra]t e clos per la major part dels vots que era
perjuhí a la dita vila que lo dit en Johan March, essent assesor del dit magnífich procurador
general, fos en lo dit consell, e que se’n devia anar e que era
bé que se n’apartàs. E de fet, clos e delliberat per lo dit conssell que lo dit en Johan March
se apartàs, lo dit en Johan March se appartà e se n’anà del dit conssell.
Enaprés, fonch preposat per lo dit jurat en cap que ayr se seguí hun cas, ço és, que essent
ell e sos companyons en la plaça prop la cort del justícia veren que de la sala devallaven lo
magnífich lochtinent de procurador e son assesor e scrivà, los missatges e moro de vaques, e
[demanant] què era los fon respost que lo lochtinent de procurador e los altres eren pujats a la
sala per confessar e turmentar hun jove christià que era pres per ladre, e vehent que era gran
perjuhí a la vila havien delliberat ajustar lo present conssell.
E clogué lo dit conssell que los justícia e jurats pujen a sa senyoria e li diguen lo gran
perjuhí que sos oficials fan a la dita vila en voler entrametre’s dels christians, que és contra
furs e privilegis del present regne, los quals sa senyoria nos ha jurats servar, los faça servar a
sos oficials.
E en lo mateix instant vench lo majordom de sa senyoria, ensemps ab en Johan March, e
entraren en la dita sala, e lo dit majordom dix als dits oficials de part de sa senyoria dexassen
star al dit en Johan March, scrivà de la sala, en lo dit consell e no fessen res sens ell. Los
quals dits oficials respongueren que eren prests obeyr lo que sa senyoria manava ab la
reverència que
E de fet, lo dit majordom se n’anà, e lo dit en Johan March aturà en lo dit consell.
E en lo mateix instant, fonch preposat per lo dit jurat en cap que los senyors de oficials
havien pregat e supplicat sa senyoria volgués reduhir los censals que la vila fa o
licència per a reduhir aquells. E que sa senyoria los ha respost que hi treballaria en reduhir-los
tots, e que per a ara era contenta que sumassen areduhint tots los censsals, exceptat los del
senyor duch que s’í avança, e levat lo que
farà gràcia a la vila.
E fonch delliberat e clos per la major part del dit consell que sa senyoria sia supplicada
tota via que redoeixqua tots los censsals o
nos dóna, besant-li
Testimonis foren presents a totes les dites coses en Pasqual Fulleda e
misatges de la dita vila.
[…]
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero mercurii ·XVII_a· mensis iulii,
en la sala del consell de la dita vila de Gandia, constituït personalment lo
honrat en Luís Coscollà, argenter, vehí de la dita vila, procurador dels magnífichs en
Francesch Coscollà, mercader, e d’en Pere Coscollà, notari, habita-
dors de la ciutat de València, en presència de mi, Johan March, notari, e dels testimonis
dejús scrits, davant los magnífichs en Francesch Balaguer, justícia; en Johan Ros, en Miquel
Tamarit, en Gaspar Antich e en Francesch Çavila, jurats de la mateixa vila, personalment allí
atrobats per tenir conssell general, requés mi, dit notari, legís e publicàs a aquells la scriptura
del tenor següent:
" Iesus.
En presència de vosaltres, molt magnífichs en Francesch Balaguer, justícia; en Johan Ros,
en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich e en Francesch Çavila, jurats de la vila de Gandia,
constituït personalment en Luís Coscollà, argenter, vehí de la dita vila, procurador dels
magnífichs en Francesch Coscollà, mercader, e en Pere Coscollà, notari, habitadors de la
ciutat de València, diu e proposa que per quant los dits seus principals són naturals de la dita
vila de Gandia, e per consegüent vassalls de aquella
ab origine,
tinguen intenció e voluntat de avehinar-se en la dita ciutat de València e tenir allí son
domicili e cap major, lo que bonament fer no poden sens que primer no preceheixca acte de
desavehinament, per tal, ab los presents scrits diu lo dit en Luís Coscollà en lo dit nom que
intima e notifica a vosaltres, dits magnífichs justícia e jurats, que de huy avant no tingau per
vehins de la dita vila als dits seus principals com ab los presents scrits renuncien al dit
vehinatge e a qualsevol gràcies e franquees fossen als dits seus principals com a vehins
atorgades, e a qualsevol sagrament e homenatge que com a vehins haguessen prestat.
Requerint al notari rebedor de la present li
Testimonis Stheve Roger e Johan Roger.
COL·LECTA DEL REAL [DE] [LA] [SAL]
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero iovis intitulata prima mensis augusti
los magnífichs justícia e jurats, en públich encant per veu d’en Pere Serra,
corredor públich e trompeta de la vila de Gandia, arrendaren en públich encant lo libre de la
col·lecta del real de la sal a l’honrat en Bernat Òdena com a menys de preu donant per preu
de vint_e_sis sous.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die autem veneris intitulata ·VIIII_a· mensis
augusti
jurats fon ajustat consell general en la sala de la vila de Gandia ab so de trompeta per veu
d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, e ab albarans donats. En lo qual
dit consell foren los consellers infrasegüents:
Mossèn Jacme de Pertusa. Al marge
esquerre:
Francesh Balaguer. Al marge
esquerre:
Johan Ros, Miquel Tamarit, Gaspar Antich, Francesch Çavila.
Al marge esquerre:
Johan Barbastre, Johan Vilarnau, Bernat Segarra, Johan Roger, síndich; Guillem Johan
Forés, Johan de Birbesques, mestre Diego, barber; Jonot Andreu, Francesch Tristany, mestre
Jacme Serra, mestre Pere Ortiç, Jacme Esquerré, Francesch Alfonso Calderó, Pere Martíniz,
Johan Castell, Francesch Gili, mestre Gaspar Roger, Johan Ferri, Johan Salelles, Pere Guitart,
Johan Tristany, Francesch Costejà, Antoni Monroig, Johan Valls, Salvador Andreu, Pere
Jordà, Matheu Salelles, Miquel Salelles, Luís Coscollà, Bernat Corella, Ausiàs Arnau, Johan
Perelló, Guillem Basella, Tristany Daroca, Johan Pelegrí, Andreu Torrà, Pere Lorenç, Pere
Marzem, Bernat Noguera, Johan Gili, Miquel Toscà, mestre Antoni Altiç, Francesch Garcia,
Martí Gallach, Pere Pujol, Pere Simó, Domingo Falcó, Manuel Manreana, Simó de Nugerio,
Jacme Fuster, Damià Linyana, Jacme Pedrolo, Johan Martí, Fuset; Berthomeu Guitart, Johan
Rausell, major; mestre Jacme Pardo, Antoni Blasco, Nadal Català, Johan Mora, Jacme
Soriano, Miquel Guardiola, Ausiàs Vilarnau, Johan Fitor, Antoni Ivanyes, Bernat Ros, Jacme
Albert, mestre Melchior Ferrer, Johan Andreu, Bernat Roger, Bernat Pastor, Johan Pastor,
Jacme Bonvehí, Jaumot Bonvehí, Ferrando de Sant Pedro, Apparici Miquel, Miquel Soriano,
Nicholau Martíniz, Pere Terrades, Pero Pérez de Culla, notari; Francesch Monroig, Pere de
Villegas, Pere Pastor.
E congregat lo dit consell, per lo magnífich procurador general fon preposat que la
intenció e voluntat de la il·lustre senyora duquessa era enfranquir la vila de Gandia.
Emperò, que volia que la utilitat tota e profit solament s’esguardans als christians, ý per ço,
per quant hi havia cert apuntament ab los cavallers heretats en contribució de la dita vila, los
quals estaven sperant en València alguna persona qui hi fos per part de la dita vila per a
concordar e dar conclusió en quina forma devien pagar los drets e imposicions per via de
peyta, que delliberassen en lo present consell algunes persones sufficients e ydònees per a
que anassen a la ciutat de València a negociar les dites coses ab los dits heretats, que sa
senyoria ne elegiria dos o tres, aquells que més satisfarien al seu servey.
E de fet, per lo dit consell fon feta discussió de persones tals per a anar a València ý
entendre en lo dit negoci, ý elegiren los següents: mossèn Jacme Roca, en Johan Ros, en
Berthomeu Guitart, en Miquel Tamarit, en Guillem Johan Forés, en Pero Pérez de Culla,
notari; en Johan Roger, Johan March, notari.
E axí, los dessús nomenats scrits en un paper, per lo dit procurador general e per dos dels
jurats foren portats a la il·lustre senyora duquessa per a que elegís los que més fos servida.
Et paulo post
los sobredits tornaren e feren relació com la dita il·lustre senyora duquessa,
de tots los sobredits, havia elet a
dita vila per entrevenir en la concòrdia entre los dits cavallers heretats fahedora, e a
Pérez de Culla e Johan March, notaris, perquè informassen e instruïssen los qui havien a ésser
jutges compromissaris de les libertats que los dits cavallers guanyaven en la dita concòrdia e
del drets e preminències de la dita vila.
E de fet, per lo dit consell, los sobredits elets per la il·lustre senyora duquessa foren loats
e aprovats, e constituïren e crearen en síndich e procurador de la dita vila per a negociar les
coses dessús dites al dit en Guillem Johan Forés, donant-li poder bastant e complit.
Prometeren, etc., obligaren, etc.
Testimonis en Pere [Serra] e Pasqual Fulleda, vehins de Gandia.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero sabbati ·XXVIII_a· mensis
septembris
jurats de la vila de Gandia fon ajustat consell general en la sala de la dita vila ab so de
trompeta per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila. En lo qual dit
consell foren los consellers infrasegüents:
Mossèn Jacme Martorell. Al marge
esquerre:
Francesch Balaguer. Al marge
esquerre:
Johan Ros, Miquel Tamarit, Gaspar Antich, Francesch Çavila.
Al marge esquerre:
Johan Roger. Al marge
esquerre:
Jacme Civera, Simó de Nugerio, Johan Gili, Johan Tristany, Berthomeu Guitart, Bernat
Roger, Francesch Alfonso, Miquel Salelles, Ausiàs Vilarnau, Johan Castell, Jaucme
Monroig, Jacme Pedrolo, Pere Martíniz, Pere Marzem, Miquel Toscà, mestre Matheu Vidal,
Pere Simó, Luís Coscollà, Jaumot Bonvehí, Guillem Cabrera, [Francesch] Tristany, Johan
Barbastre, Johan Salelles, Andreu Torrà, Pelegrí Colomer, Stheve Roger, notari; Jacme
Pardo, Johan Rausell, major; Miquel Cantavella, Carles Soriano, Pere Pastor, Pere de
Villegas, Johan Pastor, Matheu Salelles.
E ajustat lo dit consell, encontinent lo honorable en Johan Ros, jurat en cap, preposà e dix
que la causa de haver ajustat lo dit consell era per ço com cascuns anys en tal dia se costuma
fer electió de mustaçaf e cequiers, que
Senyor los dispongués tals que fossen a servey de Sa Majestat, de l’il·lustre senyor duch e
bé e utilitat de la re pública de aquesta vila.
E encontinent, fon treta la caixa on estan los sachs de les elections, e del sach de la electió
del mustaçaf, per un infant poch fon tret un albarà, en lo qual fon atrobat scrit lo nom d’en
Stheve Roger, notari, e aquell fon donat per mustaçaf de la dita vila e contribució de aquella
en l’any esdevenidor. Al marge
esquerre:
Et consequenter
fon tret lo sach de la electió de cequier de la cèquia de Verniça, e axí mateix
fon tret un albarà, en lo qual fon atrobat scrit lo nom de n’Ausiàs Arnau, lo qual fon donat
per cequier de la cèquia de Verniça en l’any esdevenidor.
Al marge esquerre:
lo riu, Ausiàs Arnau.]
Post hec
los hereters dellà lo riu se retragueren en lo archiu de la dita sala, e allí concordantment feren
electió per veus, segons és acostumat, de cequier dellà lo riu a
Al marge esquerre:
lo riu, Francesch Monroig.]
Testes de consilio.
[TAIXACIÓ] DE LA PEYTA DE [MURS] E VALLS
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die mercurii intitulata ·II_a· mensis octobris
constituïts personalment en la sala de la dita vila los magnífichs en
Francesch Balaguer, justícia; en Johan Ros, en Miquel Tamarit, en Gaspar Antich e en
Francesch Çavila, jurats de la vila de Gandia, ensemps ab mi, Johan March, notari scrivà de
consell de la dita vila, lo honorable en Johan Roger, racional e síndich de la mateixa vila,
requerí ésser taixada la peyta dita de murs e valls de l’any present de
finí lo dia de sant Miquel proppassat. E los dits magnífichs justícia e jurats, vista la dita
requesta procehir de justícia, taixaren la dita peyta en la forma dels anys passats, ço és, los
forasters no domiciliats en la vila, per los béns posseheixen en contribució, a rahó de dotze
diners per lliura peytera, e los béns ecclesiàstichs, almoynes e confraries, a rahó de dos diners
e mealla per lliura, e los de
antiquo
pugesa per lliura, sí e segons és acostumat.
Testimonis los honrats mestre Melchior Ferrer e en Jonot Andreu, vehins de Gandia.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero dominica intitulata ·VI_a· mensis
octobris
Gandia arrendaren la col·lecta de la peyta de murs e valls de la dita vila en l’any present e
dessús dit, per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila, en públich
encant, ab canela encesa e apagada, a l’honrat en Andreu Torrà com a menys de preu donant
per sis lliures sis diners. Emperò, ha de pagar d’exachs tres sous per dos parells de perdius li
foren promesos perquè posà la dita col·lecta en sis lliures. Ítem, a ell mateix, en Andreu
Torrà, dos sous sis diners perquè devallà dita renda en cent e quinze sous. La qual dita
col·lecta eo lo procehit de aquella, que l’haja a donar e pagar segons les consignacions estan
continuades en lo libre de la dita col·lecta a tot son càrrech de despeses. E lo dit en Andreu
Torrà, accep-
tant lo arrendament de la dita col·lecta segons és dit dessús, prometé, etc., obligà, etc.
Al marge esquerre:
Torrà, col·lector de la peyta de murs e valls.]
Testimonis Bernat Ivanyes e en Miquel Cantavella.
Postmodum vero die sabbati ·VII_a· mensis
septembris anno predicto
donà per fermança e principal obligat en lo arrendament de la dita col·lecta a la dona na
Elisabet, muller sua, present, la qual interrogada per mi, Johan March, notari, si era contenta
fer la dita fermança e principal obligació simul et
insolidum
arrendament, e dix que sí. Obligaren, etc., renunciaren, etc., e la dita dona jurà e renuncià,
etc.
Testimonis Ausiàs Vilarnau, Francesch Alfonso Calderó, perayres.
[…]
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero lune intitulata ·XXI_a· mensis
octobris
Gandia manaren fer e liurar les cedes infrasegüents:
"De part dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia. Intimau e notificau a
l’egregi don Johan de Cardona que per al dia de divendres primervinent, a les huyt hores de
matí, per si o per son legítim procurador sia e comparega en la sala de la dita vila per tenir
consell general a causa de certa compra de forments que entenen de fer per a provisió de la
dita vila e contribució de aquella. En altra manera, passat lo dit termini, serà clos e delliberat
per lo dit consell a utilitat e conservació de la dita vila, e segons per justícia e bona rahó serà
fahedor, la sua absència e contumàcia en res no obstants.
Datum Gandie ·XXI_a· mensis octobris anno a Nativitate
Domini ·MCCCCLXXXXVIIII_o·."
Fiat consimilis
d’Íxer.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Guillem Ramon Pujades.
Fiat consimilis
a mossèn Bernat d’Almúnia.
Fiat consimilis
al batle de Bellreguart e de Miramar.
Fiat consimilis
al magnífich mossèn Johan Martorell.
Postmodum vero die mercurii intitulata ·XXIII_a·
predictorum mensis et anni
dels magnífichs jurats de la vila de Gandia,
retulit
manament e provisió de aquells, haver presentat les cedes dessús scrites als heretats damunt
dits.
Anno a Nativitate Domini
·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero veneris intitulata ·XXV_a· mensis
octobris
de Gandia fon ajustat consell en la sala de la dita vila ab so de trompeta per veu d’en Pere
Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila. En lo qual dit consell foren los consellers
infrasegüents:
En Francesch Balaguer. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, en Gaspar Antich, en Francesch Çavila. Al
marge esquerre:
En Johan Roger. Al marge
esquerre:
En Matheu Salelles, en Pere Guitart, en Johan Perelló, en Pere Simó, en Johan Fitor, en
Johan Castell, en Pere Lorenç, mestre Melchior Ferrer, en Francesch Alfonso Calderó, en
Johan Rausell, menor; en Pere Marzem, en Guillem Cabrera, en Andreu Torrà, en Johan
Martí alias Fuset, en Pere de Villegas, mestre Matheu Vidal, en Miquel Soriano, mestre
Jacme Pardo, en Johan Gili, en Jonot Andreu, en Miquel Toscà, en Bernat Roger, en Luís
Coscollà, en Miquel Salelles, en Nicholau Antich, en Miquel Guardiola, en Jacme Pedrolo, en
Miquel Cantavella, en Pere Valera, en Francesch Tristany, en Francesch Garcia, en Johan
Barbastre, en Nadal Cathalà, en Simó de Nugerio, en Antoni Monroig, en Berthomeu
Guitart, en Apparici Miquel.
Per los heretats
En Miquel Vallebrera, com a procurador de mossèn Pujades e balle de Piles.
En Johan Ramon Dalmau, balle de Bellreguart.
E ajustat lo dit consell, sonades nou hores, lo dit en Johan Roger, en nom de síndich de la
dita vila, acusà la contumàcia als absents.
E los dits justícia e jurats reberen aquella en tant quant de fur e rahó era rebedora e no en
pus.
E de fet, per lo jurat en cap fon preposat que la causa de haver ajustat lo dit consell era per
quant en lo almudí de la vila no y havia forments ý era molt necessari fer alguna compra de
forments en provisió de la dita vila e contribució de aquella, ý que per tant los havien allí
convocats perquè cascú digués son parer, axí de on se compraria lo forment com en la
quantitat de aquell com encara en lo preu. E discorrent la dita preposició per lo dit consell,
fon clos e delliberat concordantment per tots que lo forment se devia comprar per a la dita
vila que fos bo, e si no
fos comprat del que ve per mar sinó per terra, e que la quantitat fos de trecents fins en
quatre_cents cafiços. E si tal disposició hi havia axí en tenir la vila diners com encara en lo
preu de dit forment, que fossen comprats fins en cinch_cents cafiços, e que lo for de aquell
fos a discreció e coneixença dels officials de la dita vila.
Testes de consilio.
Anno a Nativitate Domini ·MCCCCLXXXXVIIII_o· die vero dominica
intitulata ·XXII_a· mensis decembris
dels magnífichs justícia e jurats de la vila de Gandia fon ajustat consell en la sala de la dita
vila ab so de trompeta
per veu d’en Pere Serra, corredor públich e trompeta de la dita vila. En lo qual dit consell
foren ajustats los consellers infrasegüents:
Mossèn Jacme de Pertusa. Al marge
esquerre:
En Francesch Balaguer. Al marge
esquerre:
En Johan Ros, en Gaspar Antich, en Francesch Çavila. Al
marge esquerre:
En Johan Roger. Al marge
esquerre:
En Martí Garcia, en Pere Canet, en Nicholau Antich, en Francesch Alfonso, en Miquel
Salelles, en Miquel Guardiola, en Ausiàs Arnau, en Simó de Nugerio, en Tristany Daroca,
mestre Matheu Vidal, en Johan Fitor, en Matheu Salelles, en Johan Ramon, en Pere Guitart,
en Francesch Monroig, en Martí Gallach, en Johan Castell, en Andreu Torrà, en Johan
Melado, en Francesch Gili, en Miquel Cantavella, en Pere Vicent, en Johan Rausell, menor;
en Pero Pérez de Culla, notari; en Johan Noguera, en Johan Blanch, en Jacme Fuster, en
Jaumot Bonvehí, en Pere Martíniz, en Johan Rausell, major; en Johan Tristany, en Pere
Pastor, en Francesch Bosch, en Francesch Garcia, en Pere Berthomeu, en Apparici Miquel,
en Berthomeu Çapena, en Guillem Cabrera, en Francesch Rostojo, en Miquel Toscà, mestre
Melchior Ferrer, en Johan Barbastre, mestre Antoni Altiç, Antoni Monroig.
E congregat lo dit consell, fon preposat per lo honrat en Johan Ros, jurat en cap, que la
causa de haver ajustat lo dit consell era per fer electió de justícia per a l’any esdevenidor,
segons és acostumat cascuns anys en semblant dia fer-se dita electió, e que pregassen a
Nostre Senyor li fos plaent fer disposició de tal persona que fos a servey de Sa inmensa
Majestat e de l’il·lustre senyor duch, bé e utilitat de la re pública de aquesta vila.
E de fet, fon treta la caixa de les elections e posada davant lo dit consell, e aquella uberta
fon tret lo sach de la electió del justícia e posat en mans del dit en Johan Ros clos e sagellat.
E aquell ubert fon tret per un infant de poca edat un albarà, e liurat en mans del dit
procurador general fon-hi atrobat scrit lo nom d’en Guillem Johan Forés, lo qual per lo dit
magnífich procurador fon publicat e donat per justícia de la vila de Gandia e terme de
aquella en lo any esdevenidor de mil e cinch_cents. Al
marge esquerre:
Ítem, fon clos e delliberat en lo dit consell que totes e qualsevol persones que portaran
forments o blats a la vila de Gandia, o altres qualsevol mercaderies per a vendre, que aquelles
hajen a descarregar e[n] lo almudí o en la plaça de la vila de Gandia e no en altra part
nenguna, sots pena de sexanta sous partidors lo terç a l’acusador e les dos parts a la
universitat de la dita vila, la qual pena se esguarde als qui receptaran en ses cases los dits
blats o mercaderies.
Ítem, fon clos e delliberat en lo dit consell que lo almudiner de la vila de Gandia qui serà
arrendador en l’any esdevenidor de mil e cinch_cents no sia gosat
pendre brasa de carbó de les sàrries que vénen al pes de l’almudí ni de nengunes altres, ni menys al
temps de la seda que no gose pendre grapada de capells de les pesades que farà sinó tant solament lo
dret acostumat.