Libre de diverses statusts e ordenacions fets per lo consell de la vila de Algezira

LA CAPITULACIÓ INFRASEGÜENT ÉS DEL REGIMENT DELS OFFICIS DE LA INSIGNE VIL·LA DE ALGEZIRA, LA QUAL ÉS MANADA ACÍ REGISTRAR E CONTINUAR PER LOS MAGNÍFFICHS EN GALCERAN GONBAU, DONZELL, DE MENYS DIES, JUSTÍCIA, EN JOHAN GONBAU, NOTARII, MAJOR, EN JOHAN GONBAU, MENOR, EN PERE PÉREZ E EN LUCH CARBONELL, NOTARII, JURATS DE LA DITA VILA EN L'ANY ·MIL_CCCC_SETANTA· FININT EN SETANTA_HÚ, LO QUAL REGISTRE SE FÉU LO PRIMER DIA DE MAIG ANY PREDIT ·LXXI· PER MI, PERE GONBAU, NOTARII, DE MENYS DIES, EN LOCH E PER ABSÈNCIA DEL SCRIVÀ DE LA SALA DE LA DITA VILA. In Dei nomine. Pateat cunctis evidenter quod anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo quadragesimo sexto, die vero sabbati, tricesima iulii, nos G., divina miseratione episcopus ilerdensis, frater Ludovicus Dezpuig, clavarius ordinis sive milicie beate Marie de Muntesa et sancti Georgii, Guillermus de Vich, magister racionalis curie regie, ac Berenguarius Mercader, baiulus generalis Regni Valencie, consiliarii excellentissimi domini regis, habentes potestatem plenariam et specialem comissionem ab excellentissimo principe domino Iohanne, Dei gratia rege Navarre, infante et gubernatore generali Aragonum et Scicilie ac locumtenente generali prefati domini regis, infrascripta omnia et singula peragendi. Quequidem comissio est huius seriey: Iohannes, Dei gratiam rex Navarre, infans et gubernator generalis Aragonum et Scicilie, dux Nemonensencis, Montisalbi et Petrefidelis, comes Ripacurcie ac dominus civitatis Balagarii, locumtenens generalis serenissimi domini regis, fratris nostri honorandissimi, reverendo in Christo, religiosio et dilectis consiliariis regis, G. miseracione divina episcopo ilerdensis, fratri Ludovico Dezpug, clavario beate Marie de Muntesia et sancti Gorgii, Guillermo de Vich, magistro racionali curie regie in Regno Valencie, Berenguario Mercader, baiulo generali dicti Regni Valencie, salutem, dilectionem et bonam voluntatem. Quoniam prout sumus veridice informati regimen saccorum civitatis Xative et ville Algezire adeo est deterioratum quod, nisi celeriter reformetur, facile civitas ac villa predicte damna atque inconveniencia quam plurima sustinebunt ultra illa que iam usquequaque passe sunt, et quamquam nos personaliter ad eas accedere proponeremus dicte reformacioni personaliter intenturi, verum occurrentibus aliis arduis negociis circaque nos intendere est necesse, id facere nequivimus: Nos in regno Aragonum habemus conferre. Confidentes, igitur, de prudencia et animi, puritate zeloque ad regium servicium et rei publice utilitatem, vestri sperantes quod sicut, ab experte didicimus, in aliis rebus vos intregue ac prundente habuistis ita in hiis que vobis comittimus facietis. Idcirco vos, reverendum episcopum, precamur ac ortamur, vobisque aliis dicimus et mandamus, de certa sciencia et expresse, quatenus ad civitatem et villam ipsas personaliter accedentes, de regimine ipsarum diligenter vos informetis ac, si vobis videbitur, regimina ipsa de sacco

vulgariter vocata, reformetis mutando, corrigendo ac, si expidierit, de novo saccos ipsos faciendo ac in eisdem collocando seu extrahendo illos de quibus vobis videbitur expedire, capitula mutando ac eciam de novo faciendo, de ipsisque observandis et non mutandis in animam dicti serenissimi domini regis et nostram jurando atque omnia alia et singula faciendo sine quibus predicta expediri nequeunt et que nos facere possemus si illa personaliter faceremus et que mandatum forsan exhigerent speciale. Nos, enim, vobis aut tribus vestrum in et super predictis omnibus et singulis cum eorum incidentibus, dependentibus, emergentibus et connexis, vicesque regias atque nostras plenarie comittimus cum presenti. Datum Valencie, die vicesima prima iulii, anno a Nativitate Domini millesimo_quadringentesimo_quadragesimo_sexto. El rey Johan. Attendentes quod dicta villa Algezire admodum indigebat reformari in regimine saccorum quod ibidem actenus ordinaverat dictus dominus rex, volentes, ideo, nobis iussa et comissa per eundem dominum regem locumtenentem generalem, exequi operis per effectum, de expressis ascensu et voluntate iusticie, iuratorum ac proborum hominum ville predicte, tenore presentis, de nostra certa sciencia et expresse in personam et locum domini regis predicti, facimus, statuhimus et ordinamus capitula regiminis predicte ville, tenorem qui sequitur, continencia: Primerament, statuhim e ordenam que sia feta una capça, la qual sia intitulada capça de justícia, jurats e mustaçaff e consellers dels hòmens generosos, dins la qual capça sien mesos los noms dels generosos habitadors de la dita vila de Algezira qui·s trobaran idòneus e sufficients als dits officis, los quals, scrits en sengles cèdules o troços de pregamí [sic] , sien enclusos en sengles redolins de cera de una matexa color e forma e de egual pes, e posats dins la dita capça, la qual sia sagellada ab lo sagell del batle e ab lo sagell del justícia de la dita vila, e aprés sia mesa dins la caxa en los presents capítols e ordenacions mencionada. Item, ordenam que en l'any que segons furs e privilegis del regne de València juxta lo nombre dels hòmens de paratge habitadors de la dita vila lo justícia haurà ésser generós sia treta la dita capça de la dita caxa hon serà, la qual caxa, lo jorn acostumat fer elecció de justícia, sia portada o treyta en la sala o casa hon lo consell de la dita vila se acostuma ajustar. E los redolins de aquella dita capça sien per lo scrivà, qui ladonchs serà del consell, buydats públicament en presència de tots los del consell e per aquell comptats, e aprés meses en hun bací ab aygua, del qual bací per hun infant de edat de ·X· anys poch més o menys o de aquells enjús, segons aspecte de aquell, sia treyt públicament sens tot frau, per manament dels justícia e jurats de la dita vila, hú dels dits redolins, lo qual per lo dit finant sia mès e liurat en mans del batle o de son lochtinent, e per aquell sia públicament ubert, e aquell qui serà trobat nomenat o scrit en la cèdula del dit redolí sia publicat per lo dit batle e justícia de la dita vila per a l'any ladonchs següent. E feta la dita elecció, de continent, per lo dit scrivà sien contats los dits

redolins e tornats en la dita capça e aquella sagellada en la forma damunt dita sia tornada en la dita caxa, e de açò sia feyt acte públic ý per lo dit scrivà. Aximatex, ordenam e provehim que en l'any que haurà ésser home generós jurat de la dita vila sia servada en son degut temps, ço és la vespra de Cinquagèsima, en lo traure de la caxa, e de la dita capça e en buydar los redolins e contar aquells e publicar lo que haurà ésser jurat e en tot lals aquella matexa pràtica e forma que és ordenada en lo precedent capítol per a la elecció de justícia. Ordenam no_res_menys, e provehim que en lo temps de elecció de mustaçaff, ço és la vespra de sent Miquel, en l'any que hom generós ho haurà ésser, sia en la dita elecció de mustaçaff per tot servat l'orde e pràtica que és statuhida en los precedents capítols de elecció de justícia e jurats generosos, e de la dita matexa capça, feta la elecció de jurats la vespra de Pentecostes e de Cinquagèsima cascuns anys, servada la damunt dita forma, sien presos e treyts dos redolins, e aquells qui seran atrobats scrits en les cèdules dels dits redolins sien publicats per lo jurat primer a consellers dels hòmens de paratge per a l'any ladonchs següent. Emperò l'any que home de paratge haurà stat jurat pux roman conseller finit lo temps de sa juraderia, no·n sia treyt sinó hú. Item, statuhim e ordenam que sia feta altra capça de justícia, en la qual sien mesos los noms dels hòmens de la dita vila ydòneus, àbils e sufficients al dit offici que no sien de paratge, los quals scrits en sengles cèdules o troços de pregamí [sic] sien enclosos e mesos en sengles redolins de cera de egual pes e forma, de una matexa color, e posats dins la dita capça, la qual sia sagellada ab los sagells damunt dits e mesa dins la dita caxa. E l'any que elecció haurà ésser feta de justícia de hòmens no generosos o no de paratge la dita caxa en la manera dessús dita sia portada e treyta en lo consell, e de aquella sia presa la dita capça, de la qual sien per lo scrivà del consell buydats los redolins que dins en aquella seran atrobats e sien contats e aprés meses en hun bací d'aygua, del qual bací sia pres hun redolí, per hun infant de la edat dessús dita, públicament, de ordenació dels dits justícia e jurats, e liurat en presència del consell al dit batle o a son lochtinent, per lo qual sia ubert en la forma e manera que dita és en lo justícia generós, e lo qui serà atrobat scrit en la cèdula del dit redolí sia per lo dit batle publicat justícia de la dita vila per a l'any ladonchs següent en lo temps e dia acostumat fer elecció de justícia de la dita vila. E aprés los dits redolins sien comptats e tornats en la dita capça e aquella sagellada sia tornada en la dita caxa en la forma e manera damunt dita. E per ço que l'offici del dit justícia sia regit per presones dispostes e àbils a l'exercici de aquell ordenam que lo justícia de la dita vila, ara sia generós,

ara home de vila no generosos, quant volrà fer loctinent haja anomenar lochtinent seu hun hom de aquells qui seran col·locats e mesos en les capces dels officis de justícia o de jurats en cap dels hòmens de vila e no·n puxa nomenar altre. E si aquell que lo dit justícia elegirà per son lochtinent serà malalt o en altra manera empedit, lo dit justícia haja anomenar altre per a lochtinent seu de aquells que són col·locats en les dites capces de justícia o jurat primer o en qualsevol de aquelles. E sia en facultat del justícia pendre per lochtinent de la capça dels hòmens de paratge o de hòmens de vila que no sien generosos de la dita capça de jurat primer. En aprés, ordenam que sia feta o aguda altra capça, la qual sia intitulada capça de jurat primer, en la qual sien mesos e posats los noms de aquells que seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients a haver e regir lo offici de jurat en cap o primer, scrits en sengles cèdules de pergamí, los quals sien mesos o enclosos en sengles redolins de cera de una matexa color e forma e de egual pes, e mesos dins la dita capça, la qual sagellada, ab los dits sagells, sia posada dins la dita caxa, de la qual sia treyta la dita capça públicament, en lo temps que deuria ésser feta elecció de jurats en la sala hon lo consell de la dita vila serà congregat per fer la dita elecció, e servada en tot la forma dessús dita sia pres, per ordenació dels justícia e jurats de la dita vila, hun redolí per hun infant de la edat dessús dita, lo qual redolí sia liurat per lo dit infant al dit batle, per lo qual sia publicat a jurat en cap de la dita vila per a l'any ladonchs següent aquell qui dins lo dit redolí en la cèdula enclusa en aquell serà trobat scrit. Aximatex, sia feta altra capça intitulada capça de jurat segon, en la qual sien mesos los noms de aquells qui seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients al dit offici de jurat segon. E sots la forma dessús dita sia feyta elecció del dit jurat segon. E per semblant sia feta una altra capça, la qual sia intitulada capça de jurats terç e quart, en la qual sien mesos los noms de aquells qui seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients al dit offici de jurat terç e quart, e sots la forma dessús dita sia feta elecció dels dits jurats terç e quart, emperò en l'any que generós haurà ésser e serà treyt e publicat en jurat en cap no·s puxa traure de la dita capça de jurats terç e quart sinó hun redolí tant solament, lo qual ladonchs serà jurat quart. Ordenam no_res_menys e statuhim que sia feta altra capça intitulada capça del mustaçaff de hòmens no generosos, en la qual sien mesos los noms de aquells qui seran àbyls, ydòneus e sufficients a regir e exercir lo dit offici, scrits en sengles cèdules de pergamí e enclusos en sengles redolins de cera de hun matex pes, color e forma, la qual capça lo jorn statuhit e ordenat a fer la elecció de mustaçaff, ço és la vespra de sent Miquel, cascun any, en públich, sia treyta de la dita caxa, e buydats los redolins que seran en aquella, públicament en presència

del dit consell, per lo dit scrivà e aquells comptats e mesos en lo dit bací, sia servada la forma en la elecció de justícia e jurats en los precedents capítols statuhida. Declaram, emperò, e ordenam que algun specier, tender o algun altre que per sí o per interposada persona tingua venderia de coses en menut a pes o a mesura, exceptat vi, no puxa ésser publicat en mustaçaff de la dita vila. Item, ordenam que essent lo mustaçaff constituhit personalment en la dita vila no puxa ésser regit lo dit offici de mustaçaff sinó per aquell en o per lochtinent o substituhit seu sinó en cars de malaltia o de altre just impediment. E en tal cars haja elegir en lochtinent seu hú dels de la capça de mustaçaff o de qualsevol de les capces dels jurats. Aximatex lo dit mustaçaff, aprés que serà elet, sia tengut per tot lo mes de noembre haver fets scurar tots los scorredors de les aygues, en lo qual se haja egualment e ab diligència. E si serà atrobat que per parcilitat o affecció o necligència vulla fer o faça comport a alguns, en tal cars los jurats qui ladonchs seran, a despesa del dit mustaçaff, sien tenguts de scurar e fer scurar aquella part que no serà ben scurada. E que lo justícia de la dita vila essent request per los jurats haja e sia tengut executar lo dit mustaçaff ab consell dels dits jurats, los quals feta elecció de mustaçaff, en la hora matexa, hajen a nomenar e elegir dos hòmens per taxadors de les taxes que·s faran en los scorredors que lo mustaçaff scurarà, los quals taxadors juren en poder del mustaçaff, aprés que aquell haurà jurat lo jorn de sent Miquel, presents los dits jurats, haver-se bé e lealment en les taxacions per ells fahedores, e lo salari dels dits taxadors sia pagat per aquells en culpa dels quals se hauran a fer los dits scuraments o refecció. E per semblant forma lo dit mustaçaff, cascun any, en lo mes de abril, sia tengut regonèxer e fer scurar o denegar los camins e adobar los ponts, e en cars de necligència, affecció o parcialitat, sia procehit contra aquell segons en lo precedent capítol és dit dels scorredors. Item, ordenam que lo mustaçaff ultra açò que li és permès per furs, privilegis o stabliments de la dita vila, darà licència que lo pes del pa o de altres viures sia dimunit [sic] e fraudat, e les mesures del vi o de altres viures sien diminuhides o fraudades, sia privat o fet inàbil perpetualment de officis, honors e benefficis de la dita vila e encòrrega no_res_menys en pena de cent florins applicadors lo terç al senyor rey, lo terç al accusador e l'altre terç a la vila. Ordenam, encara, que lo justícia de la dita vila no porte ne puxa portar en sa companya ne guie ne guiar puxa alcavot algú, ans si alcavot algú arrivarà en la dita vila, lo dit justícia sia tengut de pendre·l e fer-lo açotar per la vila passats

los dies que·ls deuen ésser donats migançant la crida que lo dit justícia sol e deu fer lo primer dimecres, aprés cap d'any no feriat. E si lo contrari farà o era negligent en executar lo dit alcavot encórregua en pena de vint morabatins. Aximatex encórrega la dita pena si permetrà jugar e no executarà los jugadors en la pena del fur. De les quals penes lo terç sia del senyor rey, e lo terç de la dita vila, e lo terç del acusador. E que lo procurador fiscal del senyor rey en los dits cassos sia tengut nottificar o denunciar lo dit justícia davant lo governador o son lochtinent o surrogat del dit lochtinent. 1. QUE QUI SERÀ SISER NO SIA JURAT Ordenam, que si algú exirà en redolí de justícia, jurat o mustaçaff e serà en aquell temps arrendador de sisa o de sises de la dita vila sia tornat en la capça d'on serà tret, e per aquell any no puga haver algú dels dits officis de mentres serà arrendador. E los que exiran e seran publicats en los dits officis sien tenguts, ans que sien publicats, jurar que directament o indirecta no han ne hauran en aquell any part en lo dit arrendament o arrendaments de les dites sises. Item, ordenam que no puxen ésser trets pare e fill, sogre e gendre ni dos germans, la hú en justícia e l'altre en jurat primer de la dita vila en hun any matex, ne puxen ésser treyts en offici de jurats ensemps, ço és, en hun matex any. Ordenam, que sia feta una altra capça intitulada capça de scrivans de la sala o consell, en la qual sien mesos en redolins, en la manera ja dita, los noms de aquells qui seran àbils, ydòneus e sufficients per al dit offici de scrivans, e de la dita capça sia, en la forma damunt dita, pres hun redolí, lo qual sia per los jurats de la dita vila publicat scrivà de la sala o consell de la dita vila lo qui dins lo dit redolí serà atrobat scrit, lo offici del qual dure per tres anys, e lo qui una vegada serà treyt de la dita capça e nomenat e publicat scrivà no puxa tornar en lo dit offici sinó passats dos triannis comptadors del temps avant que lo dit scrivà haurà complit lo seu trianni. Ordenam, que sia feta una capça intitulada capça de síndichs, en la qual sien posats en la forma damunt dita los noms de aquells que seran àbils, ydòneus e sufficients per al dit offici de síndichs, e de la dita capça sia en la forma damunt dita pres hun redolí, e sia per los jurats de la dita vila publicat lo qui dins lo dit redolí serà atrobat scrit síndich de la vila per a l'any ladonchs següent. Emperò l'any que se haurà de fer elecció de scrivà de consell faça·s primer que la dels síndichs.

Ordenam en aprés, que sia feta o haüda una altra capça intitulada capça de consellers majors, en la qual sien mesos en redolins, segons dit és en les altres capces, los noms de tots aquells qui seran mesos en les dites capces de justícia, jurats e mustaçaff de hòmens no generosos de la dita vila, e servada la forma damunt dita sien presos de la dita capça deu redolins, los quals sien per los justícia e jurats de la dita vila publicats en consellers majors per a l'any ladonchs següent los qui dins los dits deu redolins stats seran atrobats. Ordenam més avant, que sia feyta altra capça de consellers menors intitulada de la dita vila, en la qual sien posats, en sengles redolins de cera scrits en sengles cèdules o troços de pergamí, los noms de aquells qui seran atrobats àbils, ydòneus e sufficients per al dit offici de consellers menors. E servada la forma damunt dita sien presos de la dita capça cinch redolins, los quals sien per los justícia e jurats de la dita vila publicats consellers menors per a l'any ladonchs següent. E algú qui serà stat conseller no puxa ésser sinó que haja vaccat per hun any aprés finit l'any de la sua conselleria. Volem, emperò, que encara que sia feta differència en los noms dels dits consellers, ço és de majors a menors per ço no sia causada differència en los vots e en los effectes de les veus de aquells, ans axí lo conseller menor haja sa veu complida e de consemblant efecte com qualsevol dels consellers majors en lo consell de la dita vila e en les coses sobre que votaran. 2. QUANTS CONSELLERS BASTEN PER A TENIR CONSELL Item, ordenam que los dits consellers presten en poder del dit justícia lo jurament acostumat prestar de bé e lealment haver-se en la dita conselleria e en sos vots a tota utilitat de la cosa pública e de venir al consell tota hora que y seran demanats o sabran que s'haurà a celebrar consell si absents no seran de la dita vila e no obtendran licència de tots los jurats ensemps o de la major part de aquells. E volem e ordenam que pux sien presents al dit consell fins en nombre de quatorze compresos los jurats qui darrerament hauran exercit los officis de jurats puxen celebrar consell e valgua tant com si tots hi eren presents. E los dits jurats que finit lo any de lur juraderia han a restar axí com dit és per consellers hajen a fer lo jurament que los altres consellés són tenguts fer. E per semblant lo justícia, en lo dia de nadal, e los jurats, en lo dia de Cinquagèsima, e lo mustaçaff, en lo dia de Sent Miquel, e los altres qui publicats

seran en los altres officis cascuns anys, en los dits dies o temps acostumats, presten e sien tenguts prestar lo jurament que per furs e privilegis del regne e ordinacions de la dita vila són tenguts fer e prestar en poder del balle o justícia o de aquell a qui·s pertany rebre la jura segons lo offici. E lo peyter preste lo jurament ordenat en los presents capítols en poder dels jurats de la dita vila. Ulterius, ordenam que quant haurà ésser feta alguna enbaxada o misatgeria si serà solemna, ço és al senyor rey o a son lochtinent general o per a corts generals, sia ordenada e deliberada per lo consell general de la dita vila o per la major part de aquell. Emperò no sien fets aquells ni altres embaxadors sinó en cars de necessitat. E si·s porà la dita vila flixar del síndich que té en València no faça embaxada o missatgeria alguna. Item, statuhim e ordenam que alguna missatgeria o missatgeries no solemnes no puxen ésser fetes sens concòrdia dels justícia e jurats e consellers o de la major part de aquells, e que per urgent necessitat que sia no puxen ésser elegits e tramesos sinó dos missatgers. E cascuns missatgers qui seran elets se·n hajen a portar instruccions de mà del scrivà del consell, les quals sien signades de mà del jurat primer o segon si lo primer no sabrà scriure, de les coses per les quals tal missatger o missatgers seran elets e tramesos, sots pena de vint morabatins, aplicadors lo terç al senyor rey, lo terç al comú de la dita vila e lo romanent terç a l'acusador. Ordenam, en aprés, e provehim que qualsevol missatger de la dita vila, ans de partir de aquella, haja a dir e notifficar al scrivà del consell o de la sala lo dia que partirà de la dita vila per rahó de la dita missatgeria e lo dia que serà tornat de aquella per manera que lo dit scrivà puxa scriure les dites jornades les quals haja scriure sots pena de cinquanta sous. E si lo dit missatger no u farà en tal cars perda la mitat del salari del temps que haurà vaccat o stat en la dita missatgeria, lo qual romangua a la dita vila, e si rebut lo haurà tot haja a tornar la mitat o ço que rebut havia ultra la mitat de ço que li pertayeria de tot lo salari. Statuhim, no_res_menys, e ordenam que qualsevol de aquells que de les dites capces per algun offici dels damunt dits serà treyt e publicat sia de continent, aprés que publicat serà tornat en redolí dins la capça de hon treyt serà, e passats dos anys aprés que serà finit lo dit offici puxa ésser treyt o nomenat en aquell matex offici. E axí·s faça de dos en dos anys en lo matex offici. Declaram, emperò, que si algú en hun matex any serà treyt per a dos officis que no sia publicat sinó en la hú per aquell any, emperò successivament, ço és la hun any en justícia, l'altre en jurat o mustaçaff, puxa ésser tret e publicat finit lo offici que haurà exercit.

Ordenam, stathuhim, que alguns que sien deutors al senyor rey per qualsevol administracions que hajen tengut de rendes sues o altres que hajen regits officis de justícia e de mustaçaff e no hajen retut compte e deutors de la dita vila ne algú que pledega ab la dita vila, ne que sia en bando públicament ab alguna persona en la dita vila e terme de aquella e alguns que sien alcayts o sots alcayts de castells com d'altres, o tinguen regiment de alcaldies, ni procuradors o síndichs administradors de lochs de prelats, barons, cavallers o generosos, circumvehins o heretats dins terme de la dita vila prenent pensió ordenaria de algú dels sobredits o altres donatius ordinaris, ni familiars començals de aquells o prenents d'ells acostament o pensió alguna ordinària, e alguns que sien denunciats de alguns crims o moleficis dels quals no seran absolts o remesos, no puguen haver offici ni beneffici de la dita vila si donchs tals procuradors, alcayts e rebents acostaments ordinaris, dos anys abans de la elecció, no·s mostrava haver renunciat ab effecte e sens ficció lo dit offici de alcayt o de procurador o administrador, o se serà partat de la familiaritat dels dits prelat, noble, baró, cavaller, loch o universitats de aquells. De açò, emperò, sien exceptats aquells que per los dits prelats, nobles, cavallers e altres entrevendran en juhí e perseguiran com a procuradors e síndichs algunes singulars causes de aquells ab salari per cascuna de les dites causes tant solament, e declaram que aquells que hauran tengut o tendran arrendades rendes reals no sien empedits de haver algú dels dits officis dessús. Item, statuhim e ordenam que algun vehí de la dita vila e dels lochs de general contribució de aquella, tant com duraran les presents ordinacions, sots pena de trenta morabatins, applicadors la mitat al molt alt senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila, no faça valença en persona ni en rocins e armes a alguns dels sobredits prelats, barons e nobles, cavallers e universitats de aquells en qualsevol debats o bandositats que aquells entre sí hagen, o en debats o bandositats que hajen ab hòmens de la dita vila e de la general e tota contribució de aquella, e que del present capítol sia feta crida pública en la dita vila e per los lochs de la general contribució de aquella. Statuhim e ordenam que nengú no puxa ésser col·locat en les eleccions de justícia, jurat en cap e mustaçaff, ara sia generós, ara hom honrat de vila, sinó haurà valents sis mília sous, ni puxa aximatex ésser tret e publicat en jurat segon, terç e quart, si no haurà valents quatre mília sous dins lo terme o fora lo terme de la dita vila. E si dins lo terme los tendrà no sia tengut pagar per los altres béns que possehirà fora lo terme de la dita vila en los càrrechs de aquella. Emperò, si dins lo terme lo justícia e jurat primer e mustaçaff no hauran tants

béns que basten a sis mília sous e lo jurat segon, terç e quart no hauran valents quatre mília sous, en tal cars sien tenguts pagar e contribuir per los béns qui tendran fora lo terme de la dita vila fins en quantitat dels dits sis mília sous e quatre mília singula suis singulis refferendo en la forma dessús dita. E si seran dins les dites capces que no puxen ésser publicats en algú dels dits officis fins a tant haja valents sis mília sous e quatre mília sous segons dit és. Ordenam e statuhim que si morrà algú durant lo temps de l'offici en lo qual serà publicat e elet, segons dit és, en tal cars, decontinent, o al pus larch dins huyt dies aprés que serà mort, sia treyt altre redolí, en la manera dessús dita, de la capça de la qual aquell o lo redolí del dit seu offici serà stat treyt. E sia publicat per complir lo temps de aquell mort. E decontinent que serà publicat sia tornat en la dita capça en manera que lo any següent puxa haver lo matex offici, car no és rahó que per ço perda la sua anyada si per sort li vendrà. Statuhim e ordenam que algun jurat per qualsevol necessitat no puxa fer ne lexar lochtinent en lo dit offici, ans haja a regir personalment en cars que sia malalt o absent hagen a regir los altres que present seran. Emperò, hajen a jurar los dits jurats al començament de lur offici, que en tot lo seu any de la juraderia no exiran fora la dita vila o orta de aquella sens que no y romanguen tres o al menys dos dels dits jurats en la dita vila, en manera que tota hora sien atrobats dins la dita vila o ravals de aquella tres o al menys dos dels dits jurats. Ordenam e statuhim encara, que los dits quatre jurats, en lo principi de son offici, juren que cascun divendres en cascuna setmana, exceptat lo Divendres Sant e los altres divendres de l'any que seran festes manades e colents, seran personalment en la sala o casa hon se acostumen de ajustar los consells de la dita vila, tractants, ordenans e parlants en lo bé e proffit comú de la dita vila, e que de son poder exhigiran e recaptaran los deutes deguts a la dita vila e que en allò prestaran tota sa diligència e poder sens dar porrogativa més a huns que a altres, ans egualment posposada tota accepció de persones. E que de les dites coses no·s scusaran ni·s puxen scusar sinó per malaltia o per absència de la dita vila, la qual absència sia per missatgeria o per altres affers de la dita vila e no per altra forma. Més avant, ordenam e statuhim que passats quinze jorns continuus, aprés lo dia en lo qual serà feta elecció de jurats, sien tenguts los dits jurats fer crida e encantar lo offici de guardians e dins los dits ·XV· dies lo hajen a donar a aquell o aquells qui millor mercat faran. Item, ordenam que lo jurat en cap o lo segon jurat, en l'any que home generós serà jurat, sia jutge dels guardians en l'any següent aprés que serà stat jurat. E si aquell era necligent o remís que puxa ésser recorregut al dit justícia de

la dita vila. E sia ordenat lo salari del jutge qui executarà per los dits justícia e jurats. Ordenam encara e statuhim que tots aquells cavallers generosos e hòmens de vila e altres qui no faran residència personal en la dita vila o terme de aquella en los lochs de general contribució per la major part de l'any, no sien admeses ni publicats en algú dels dits officis, ans lo batle, justícia e jurats reben informació o informacions sobre los dits affers, e si seran atrobats en lo dit empediment, quant los redolins de aquells seran treyts e uberts sien closos e tornats en lurs capces e sien-ne treyts altres en los quals no sien los dits impediments ni altres. Emperò, sien de açò exceptats aquell o aquells de qui seran o són los lochs ab antiquo stants en los dits seus lochs cascú dins lo terme de la dita vila. En aprés, ordenam e statuhim que la forma donada per statuts de la dita vila sobre los exhàmens dels comptes, sia servada ad unguem, però açò mudat e ajustat que los jurats sien tenguts examinar los comptes del peyter e d'altres de l'any passat, del dia de lur elecció, que és en la festa de Pentecoste, fins al dia de nadal primervinent exclusive, e executar les restes e diffinir e condemnar. E si no u faran encórreguen en pena de perdre los salaris de aquell any e no_res_menys sien privats dels officis de juraderia per aquell any. E que de continent, venint lo dit cars, que la dita pena encórreguen la vespra de cap d'any sien treyts quatre redolins de la capça dels jurats en la forma que·s deu fer elecció de jurats en la vigília o vespra de la dita festa de Pentecoste. E aquells quatre regesquen e sien jurats, en loch dels privats, la resta de l'any e hagen en paga porrata la paga que los privats hagueren si privats no fossen stats e ja per ço no sien empedits de ésser publicats al dit offici l'any següent si exien en jurats. Declarans, emperò, que si los dits quatre jurats en la resta del dit any fins a la festa de Pentecoste no hauran executats los dits comptes que no puguen haver offici de jurats en l'any següent en cars que fossen treyts de la capça lo dia de la elecció. E totes aquestes coses hajen ésser executades per lo justícia de la dita vila, exclusos los dits jurats. 3. QUE HAN DE SER EN LES ELECCIONS ·XXXVII· Ordenam més avant, e statuhim que sis o huyt gorns ans de cascuna elecció lo batle o son lochtinent, lo justícia o son lochtinent e los jurats de la dita vila se congreguen en la sala de la dita vila per saber, veure e examinar los impediments

per los quals los que seran en les dites capces són prohibits ésser publicats als dits officis, e en la dita congregació sien convocats e aguts e hajen a ésser los procurador fiscal, síndich e peyter de la dita vila, per ço, que lo síndich diga e manifeste, haja a dir e publicar los qui són deutors de la vila o pledegen ab aquella o són procuradors de prelats, barons o altres contenguts en los damunt dits capítols. E lo peyter manifeste los qui són deutors de peyta, e lo procurador fiscal los qui són denunciats o en bandositats o són deutors al senyor rey. E aprés que hauran publicat als dit balle, justícia e jurats, aquells facen apartar los dits síndich, procurador fiscal e peyter, e aquells absents e apartats, exhaminen o hajen a exhaminar los impediments que·ls seran notifficats. E los que ells aximatex per altra via sabran o seran venguts a lur notícia. E en cars de discòrdia de aquells, ordenam e provehim que prevalgua e sia proseguida la oppenió de la major part dels dits batle, justícia e jurats. E si seran eguals en nombre de veus, ordenam que sia convocat consell de consellers, per los dits justícia e jurats, en lo qual sien la major part dels dits consellers, e a cascun de aquells sien donades dos faves, una blanqua, altra negra, per lo scrivà del consell, la negra signifficant lo impediment subsistir e la blanqua signifficant lo contrari. E los dits consellers, de les dites dues faves, donen e meten en hun sach la una que més volran, lo qual sach tingua lo dit scrivà o aquell en públich stigua pengat. E aprés que tots los dits consellers hauran mes les dites faves en lo dit sach, sien treytes de aquell e posades sobre una taula e sia seguida la oppenió del major nombre de les dites faves. E lo scrivà del dit consell, fet e complit lo scrutini o examen dels impediments per los dits batle, justícia e jurats de aquells en qui seran atrobats impediments faça nomina e acte e redigesqua en scrits los noms dels dits impedits. E les causes de lurs impediments e lo jorn de la elecció ans de ésser procehit a aquella publique en lo consell los noms dels dits impedits e les causes per què són impedits, e si los qui en continent no seran purgats de lurs impediments ans de ésser procehit a la dita elecció, no sien publicats en aquella elecció als dits officis en los quals seran impedits. E si aprés treyts lo redolí o redolins, a algú serà aposat novament algun impediment, del qual no sia estat ans de la extracció dels dits redolí o redolins, feta examinació puix treyt serà, no li noga, ans, sia publicat a l'offici per al qual serà stat treyt, no contrastant per aquella vegada lo dit impediment. Aquesta matexa pràtica ordenam que sia tenguda e servada en los cassos hon se sdevendrà que y haja discòrdia en lo dit consell, la qual haja a venir a vots de consellers, los quals no puxen votar de paraula ni per scrits, mas sien donades per lo dit scrivà a cascuns dues faves, la una blanqua l'altra negra. E lo dit scrivà declare e scriva per qual part serà donada la blanqua e per qual la negra. E en lo sach que tendrà lo dit scrivà, o serà pengat en públich, cascun conseller meta una de les dites faves, qual mes volrà, e la part que haurà major nombre de les dites faves prevalgua a la altra.

Item, ordenam que si en lo nombre de les faves que·s seran treytes del sach hon seran meses per los consellers, als quals seran donades en los casos de differències o disconveniències subsistents en lo consell per les coses occorrents en aquella, aprés que seran tretes serà atrobat egual nombre de faves blanques e negres, totes les dites faves sien preses e públicament tornades, contant-les de una en una, en lo dit sach del qual hun fadrí, mentent la mà dins lo dit sach, prengua una fava, e si és de les negres prevalgua lo major nombre de les blanques restant en lo dit sach, e si traurà de les blanques prevalgua lo major nombre de les negres restant en lo dit sach, les quals, aprés que per lo dit fadrí serà presa, sia buydat lo dit sach e sien tornades en públich a contar. E si los dits batle, justícia e jurats en hun dia no poran acabar de exhaminar los dits impediments hajen facultar de continuar o lo dia següent o altre ans del dia de la elecció que·s deurà fer. Item, provehim e ordenam que lo peyter de la dita vila, cascun any, jure que ans de cascunes de les eleccions dessús dites, tota hora que serà request o manat li serà per los dits batle, justícia e jurats e per qualsevol de aquells o sens manament d'ells, que en lo dia que·s deurà lo dit scrutini o la examinació dels dits impediments, o al menys lo dia de cascuna elecció dels dits officis de aquells, dirà e notifficarà tots aquells qui seran deutors de peyta a la dita vila o al dit peyter, la qual notifficació haja a fer, ab veritat e sens frau, migançant jurament, e si aquell o aquells que lo peyter dessús dit haurà notifficat als sobredits o en plen consell ans de la elecció fahedora no pagaran éntreguament ab diners o pecúnia contant la quantitat per aquells deguda per rahó de la dita peyta, los dits deutor o deutors aquell any no sien publicats en algú dels officis damunt dits en aquella elecció, ans si seran treyts de les capces sien tornats en aquelles, mas puxen ésser publicats en altres eleccions quant cessaran los dits impediments. Declaram, emperò, que algú no sia ni puxa ésser dit en trigua o mora de pagar la peyta sinó hauran cessat per temps de hun any de pagar complidament aquella o fins a la vespra de Cinquagèsima ans de la elecció. Item, statuhim e ordenam que salaris de alguns officials o servicials de la dita vila no puguen ésser paguats tro sien passats quatre meses de l'any de lurs officis o servicis. E si lo scrivà spaxarà algun albarà contra ordenació e forma del present capítol, pague altra tanta quantitat de ço del seu propi, de la qual haja la mitat lo senyor rey e l'altra mitat sia applicada a la dita vila. De açò, emperò, e xceptant missatgers, los quals no hajen sperar lo temps dessús dit. Item, provehim e ordenam que alguns albarans de suma o quantitat de ·X· sous ensús, los quals no sien ordenaris, ço és de coses ja taxades e ordenades per consell, no sien desempaxades per lo scrivà ni quitats o paguats per lo peyter o altre qualsevol a qui·s pertangua lo pagament de aquells si ja los dits albarans o cauteles no eren manats e fermats per los justícia e quatre jurats concordes o per

la major part de aquells. E qui contrafarà encórregua en pena de deu morabatins, los quals sien pagats e applicats segons en lo precedent capítol. Item, ordenam que lo dit scrivà no puxa desempaxar ni fer algunes letres de crehença o altres en nom de jurats de la vila sinó seran deliberades e manades per los justícia e jurats concordes o per la major part de aquells sots pena de ·X· morabatins, applicadors segons dessús és dit e de privació de offici. Ulterius, ordenam e provehim que sia auda una bona caxa en la qual haja tres panys o tanquadures diverses, de manera per ço que cascuna clau no pugua obrir sinó una sola tanquadura, en la qual caxa sien meses e stiguen totes les dessús dites capces e tanquada ab totes les dites tres tanquadures, la qual axí tanquada stigua ab lo archiu major de la dita vila hon solien star les bonbardes de la dia vila. E de les claus de les dites tres tanquadures tingua lo batle de la dita vila o son lochtinent la una, lo justícia l'altra e lo jurat primer, ara sia generós ara hom de vila, l'altra, la qual caxa no puxa ésser uberta sinó per los cassos e actes dessús nomenats e contenguts en les presents ordinacions, e ladonchs haja de ésser uberta públicament en la casa hon se tendrà lo consell de la dita vila e en presència del dit consell, en lo dia que·s deu fer elecció de qualsevol dels dessús dits officis, la clau del qual archiu tingua lo jurat segon, e fora la dita caxa sien fetes les armes del senyor rey e de la dita vila. Item, statuhim e ordenam que quant les claus de la dita caxa se acomanarà lo batle de la dita vila jure en poder del dit justícia e lo dit justícia e jurat primer e lo jurat segon juren en poder del dit batle o de son lochtinent e presten homenatge de haver-se bé e lealment en la custòdia e guàrdia de la dita caxa, e que per sí ni per altri públicament occulta o amagada no obren ni obrir faran ni consentran o permetran que sia uberta la dita caxa sinó en los casos e formes en les presents ordinacions contengudes e ordenades. E que tota hora e quant la dita caxa, segons tenor de les dites ordenacions se deurà obrir, portaran les claus sens difficultat o dilació alguna per a obrir la dita caxa. E que directament o indirecta, públicament ni occulta, no faran, daran o procuraran ni consentran o permetran que sia feyt, dat o procurat impediment algú per la qual la dita caxa sia uberta ab les dites claus, en los casos e forma en les presents ordinacions mencionats, compreses e ordenats. E si lo contrari faran, que puxa ésser procehit contra ells axí com a trenquadors de sagrament e homenatge e a execució de pena capital per ésser torbadors del bé públich de la dita vila. Item, ordenam que si alguna de les claus de la dita caxa serà perduda a messió de aquell en poder del qual se serà perduda sia levat lo pany hon la dita

clau obria de la dita caxa. E sia mes en aquella, en loch del dit pany, altre de consemblant valor o millor, en manera que la clau que dabans obria aquell pany no puxa obrir. Item, ordenam que tota hora que redolins hauran ésser feyts per novament metre o tornar en les capces de les dites eleccions e mudar de les unes en les altres sien fets per lo scrivà qui ladonchs serà del dit consell presents los batle o son lochtinent, justícia o son lochtinent e los jurats de la dita vila. Preterea, ordenam e statuhim que en les dessús dites capces o en algunes de aquelles no sia ni puxa ésser enadit, mes e ajustat algú sinó passats dos anys contadors de la vespra de Sant Miquet primervinent en avant, aquells emperò passats puxen ésser en les dites capces meses e col·locades novament altres presones [sic] als dits officis e puxen encara de menors graus, de officis los qui a present hi meten ésser pugats a majors graus dels dits officis. E en açò sia tenguda e servada la forma que·s seguex, es a saber: que tots aquells qui voldran ésser admesos novament als dits officis o algú dels que ja són o seran admesos a altre offici o major grau volran ésser promoguts puxen de dos en dos anys, aprés los dits dos anys passats dins los quals tota nova admissió o promoció o ascensió de grau és prohibida, presentar-se al jurat primer present lo notari lo disapte aprés la festa de Pasqua de Resurrecció, e aquell faça lo dilluns aprés següent convocar consell en lo qual hajen a ésser los batle, justícia e tots los jurats e consellers, sots pena de cinch sous. E si algú se·n trobarà absent de la vila o per altra urgent necessitat no·s porà haver que sia uberta la caxa e aquí treta la capça de consellers e per hun infant de la edat dessús dita sien treyts tants consellers de la capça com hi fallaran per aquella veguada tant solament. E pux finit lo dit consell sien tornats en la dita capça, los quals consellers qui en la dita jornada seran treyts volem que sien aguts per àbils a fer los dits actes ensemps ab los altres consellers encara que no hajen vaquat lo temps que per les presents ordenacions deuen vaquar de hun any a altre ans de tornar a ésser consellers. E axí, ajustat tot lo nombre dels consellers de aquell any ab los que treyts seran de la capça en loch dels absents, prestat primerament per aquells sagrament en poder del justícia, de haver-se bé e lealment en donar sos vots en la admissió o promoció sobredites, tota amor, odi, temor, favor, subornació e prechs apart posats, solament havent sguart al bé e utilitat del comú de la dita vila, sien fetes cèdules de pergamí hon sien scrits los noms dels vehins que demanaran novament ésser admesos als dits officis o promoguts a major grau. E aquells qui seran competidors en hun matex offici o de pugament de hun grau en altre, si tants n'í havia, que sien més del

nombre que segons les presents ordinacions poden ésser admeses o promoguts, sien meses per lo scrivà del dit consell públicament en lo dit consell en redolins de cera en hun matex pes e color e forma dins hun bací ab aygua. E aprés, per hun infant de la edad dessús dita, sia treyt hú dels dits redolins, e aquell per lo dit scrivà sia ubert públicament e sia pres per lo jurat primer publicat lo nom de aquell qui serà exit e treyt del dit bací e declarat quin offici o grau és aquell a que demanarà ésser admés o promogut, e aprés per lo scrivà del dit consell sien donades a cascú dels dits consellers dues faves, la una blanqua, l'altra negra, los quals consellers donen sos vots si aquella persona deu ésser admesa o repulsa, posant cubertament en hun sach buyt, lo qual públicament stigua penjat en lo consell, en una taula en presència del dit consell la fava blanqua lo que entendrà deure ésser admés, e la negra deure ésser repel·lit. E aprés les dites faves per lo dit notari o scrivà sien buydades públicament del dit sach en la dita taula e si seran trobades més blanques que negres sia mesa o promoguda al dit offici sobre lo qual los dits vots seran donats. E si seran més les negres serà aüt per repel·lit, e per aquesta manera, trahent redolins de hú en hú del dit bací, sia agut lo nombre de les dites persones que a l'offici o officis sobre que·s votarà en aquell any segons les presents ordinacions poden ésser [ad]meses, lo qual nombre agut son compliment sia cessat de traure més redoli[ns] del dit bací, e aquell o aquells axí admesos, promogut o promoguts, sien scrits en sengles cèdules de pergamí enclusos en sengles redolins de cera en la forma sobredita, e meses en les capça o capces dels officis per als quals en la forma desús dita seran aguts e atrobats per àbils e sufficients. Ordenam, emperò, que si serà conseller aquell qui deurà ésser admés o promogut e per ell haurà a votar haja exir del dit consell e en loch d'ell per aquella veguada sia treyt altre conseller de la dita capça e aprés hi sia tornat, segons dit és dessús. E en la sobredita manera lo temps en lo present capítol specifficat, de dos en dos anys, provehim que sien celebrades les dites admissions o promocions reputants lo temps de dos anys spay covinent per interposició entre una admissió o promoció e altra. Item, per tant com admissions de bones presones [sic] súbitament als supremos officis de la dita vila e promocions e ascencions de graus moltes, ensemps, porien donar turbació al bon stament e regiment de la cosa pública de la dita vila, e sia útil e expedient los experts e aprovats regir e pervertex-se l'orde de rahó quant alguns volen ésser feyts ans mestres que dexebles, statuhim e ordenam sobre la admissió, promoció et ascenció de graus, sien servats l'orde e forma següents: És a saber, que aquell qui volrà ésser col·locat novament o promogut al ofici de jurat si serà atrobat digne e sufficient, àbil e ydòneu al dit offici haja ésser primerament col·locat en la capça de jurat terç e quart, en la qual capça no puxen ésser col·locats en hun any sinó hú. E si algú volrà ésser promogut o pugat

de la dita capça de terç e quart jurats a la capça de segon jurat no y puxa ésser pugat sinó haurà aturat en la dita capça de terç e quart jurat per dos anys, comptadora del dia que y fon mesa avant. E si volrà ésser promogut de la dita capça de segon jurat a la capça de primer no y puxa ésser admès, pugat o promogut sinó haurà aturat per dos anys en la dita capça de jurat segon en cada hú dels quals officis de jurats primer e segon no·n puxa ésser promogut en hun any sinó hú. E aximatex, provehim que a la capça de mustaçaff no y puxa ésser algú de ací avant admès, promogut o col·locat sinó serà stat col·locat en la capça de jurat segon e en aquella haurà aturat per dos anys comtadors del dia avant que y serà col·locat, a la qual capça de mustaçaff no puxa ésser promogut en hun any sinó hú. E que aquesta matexa forma sia servada en la capça del scrivà de consell e síndich. E si algú volrà ésser pomogut o col·locat en lo offici o capça de justícia no y puxa ésser admès sinó serà stat col·locat en la capça de jurat segon e en aquella haurà aturat almenys per spany [sic] de dos anys, e en hun any no y puxa ésser més en la dita capça de justícia en la forma e manera desús dita sinó hú. Successivament, ordenam que si la capça de primer jurat era axí vacuada e diminuida de presones [sic] àbils, ydònees e sufficients e dispostes al dit offici, per mort o altra rahó, que·l nombre de les dites presones [sic] en aquell col·locades fos tornat a nombre de dos o menys, en tal cars puxa ésser e sia dispensat en ésser admeses e promoguts al dit offici e meses en la dita capça tants vehyns de la dita vila que ab los que en la dita capça se trobaran àbils e no impedits sien al menys quatre. E semblant dispensació ordenam sia feyta en la admissió o promoció de jurat segon e en los officis de justícia, e mustaçaff. E si la capça de jurats terç e quart vendrà a tal evacuació o diminució per mort dels col·locats en aquella, o per altra rahó, que lo nombre dels vehins en aquell stants sia baxat a quatre, en tal cars sia dispensat e puxen ésser admeses e promoguts a la dita capça o offici en la manera o forma desús dites tants vehins que, ab los que seran dins en la dita capça àbils e no impedits als dits officis, basten al nombre almenys de sis presones [sic] . En aprés, ordenam que si alguna de les dites capces de jurats, per ésser lo nombre vacuat o diminuit, que los en aquelles stants fossen fets inàbils o de aquell offici o per qualsevol altra causa no trobassen en aquelles capces presones [sic] capaces e sens impediment en cascun dells, segons lo número desús ordenat que·n deu ésser tret de cascun aquell offici que, ladonchs, sia feta supplecció a aquell offici trahent redolí de la capça de jurat a aquell en lo grau inmediate subsegüent. E si serà tal desffalliment en la capça de justícia, sia feyta suplecció trahent redolí per al dit offici de la capça de jurat primer, e si de jurat segon sia-y feta

suplecció de redolí de la capça de jurats terç e quart. E si en aquesta capça de jurats terç e quart serà lo dit desffalliment sia-y provehit per la forma e manera desús novada a les noves admissions o assumpcions dels officis en lo capítol qui comença: Pretera, ordenam e statuhim. E si la capça de scrivà vendrà a tal diminució o evacuació que·l nombre dels notaris en aquella col·locats vingua a hú per mort o per altra rahó, en tal cars puxa ésser e sia dispensat en los altres notaris a ésser admesos o promoguts en tal manera que lo nombre ab lo que serà en la dita capça baste almenys a dos. Item, statuhim e ordenam que si lo justícia o son lochtinent falliran lo jorn de qualsevol de les eleccions al consell que·s deu celebrar per rahó de aquelles, o celebrant-se lo dit consell se partiran de aquell, la lur absència no done impediment a la elecció fahedora, mas lo batle o son lochtinent e los jurats, absent axí lo dit justícia, procehexquen e enanten a fer la dita elecció, servant en aquella la forma de les presents ordinacions, e aquelles coses que per lo dit justícia en lo dit consell devien ésser fetes e exercides, absent aquell e son lochtinent, sien fetes e supplides per lo dit batle o son lochtinent presents los jurats o la major part de aquells, e açò matex sia entès dels jurats que se·n iran o no seran en lo dit consell, que la lur absència no done impediment o dilació a la elecció. E si lo dit batle se absentarà del dit consell o ell o son lochtinent no seran en la elecció, en absència de aquell lo justícia e jurats puxen procehir a elecció e fer nominació de officials en loch del dit batle o de son lochtinent. E si los dits batle e son lochtinent e lo justícia e son lochtinent, ensemps, seran absents del dit consell los jurats no cessen de procehir a elecció e nominació de officials lo jorn de la elecció. Provehim, no_res_menys, e ordenam que lo peyter de la dita vila, dins hun any aprés que serà diffinit de sa col·lecta e de sos comtes, sia tengut ab acabament, exhigir e cobrar totes les quantitats que li seran degudes e restaran a pagar de la peyta. En altra manera, passat lo dit any, no puxa exhigir o demanar cantitat alguna per rahó de la dita peyta, ans los deutors de aquelles sien aüts per absolts, passat lo dit any siga no seran los dits deutes obligats al dit peyter ab cartes públiques e albarans de pròpia mà o de mà del scrivà del consell. Encara, statuhim e ordenam que armes prohibites e vedades per fur no sien per algú portades en la dita vila sens licència del justícia de aquella, sots pena de perdre les dites armes, les quals lo dit justícia haja e sia tengut levar a tots aquells que axí no degudament les portaran, provehint que si lo dit justícia no puxa donar licència o facultat a alguns vehins de la dita vila o a altres de portar armes si donchs aquells primerament no hauran fermat de dret en poder

seu e demanats asseguraments segons disposició e forma de furs. E si lo dit justícia farà lo contrari encórregua en pena de deu morabatins applicadors al senyor rey. E per tant com per lo consell de la dita vila és stat imposat hun diner per liura de peyta per obs de luir e quitar los censals carreguats sobre aquella del quitament dels quals la dita universitat reb gran beneffici e és en punt de créxer de població, provehim e ordenam que los justícia e jurats de la dita vila, de les quantitats que procehiran del dit diner e de altres que sobraran de les imposicions, sises, peytes e altres entrades, col·lectes e drets de la dita vila, hajen e sien tenguts luir e quitar cascuns anys almenys cinch_cents sous censals. E si ultra lo quitament de aquells restaran algunes quantitats a la dita universitat, pagats los càrrechs ordinaris e de altres necessitats de missatgeria e altres consemblants occorrents en aquella, provehim e ordenam que los dit justícia e jurats hajen e sien tenguts de le dites restants quantitats luir e quitar tants censals com aquelles quantitats bastaran, e si en les dites coses los dits justícia e jurats o qualsevol de aquells daran o procuraran impediment, contrast o embarch degudament, directament o indirectament e seran negligents o remisses, volem e ordenam que les pensions de cinch_cents sous censals correguen a càrrech e dan de aquells que los dits impediments, contrasts o embarchs daran o procuraran no degudament. E açò matex ordenam haja loch en les altres quantitats que restaran ocioses a càrrech e culpa de qualsevol dels dits justícia e jurats e altres, açò, emperò, entès e expressament declarat e provehit que ultra lo quitament dels cinch_cents sous censals necessàriament fahedor cascuns anys los dits justícia e jurats hajen e sien tenguts convertir e metre en quitaments dels censals de la dita vila de ací a sis anys les quantitats que per lo quitament dels dits cinch_cents sous censals e de qualsevol altres censals enfranquits cascuns anys anantarà la dita vila e no les puxen despendre, convertir e metre en altres necessitats de càrrechs de deutes de la dita vila ni en altres coses les quantitats que per lo quitament dels dits cinch_cents sous censals e de qualsevol altres censals enfranquits cascuns anys avançarà la dita vila e restarà pagar a aquells, als quals se hauran fets o·s faran los dits quitaments, axí de cinch_cents sous censals com de altres censals. E si en altres necessitats, usos e coses les propdites quantitats seran convertides, los justícia e jurats que osaran sien tenguts de lurs béns propis quitar tants censals com muntaran o seran les dites quantitats durant lo temps dels quals sis anys alguns drets de imposicions o sises no puxen ésser remoguts o levats de la dita vila, passats emperò los dits sis anys ordenam que·s puxen levar dos sous per cafiç de la imposició de la mòlta. Més avant, ordenam que los justícia e jurats de la dita vila puxen carregar censals a major for dels que huy són carregats sobre la universitat de la dita vila e béns de aquella per obs de luir e quitar los censals que huy són a menor for carregats. E açò hajen a fer ab consentiment, deliberació e concòrdia de la major

part dels consellers. Los carregaments, emperò, per la dita rahó fahedors hajen a ésser fets migançant carta de gràcia, per la qual la universitat de la dita vila haja facultat de luir e quitar los dits censals de cinch_cents sous en mil al mes, e en altra manera no·s puxen de ací avant fer novells carregaments de censals en la dita vila. Açò ajustat e declarat que los quitaments dels censals de la dita vila de ací avant fahedors hajen a ésser fets primerament dels censals de hòmens strangers no vehins o habitadors de la dita vila o de son terme ni contribuiors [sic] en aquella. E quant tots los censals dels strangés [sic] de la dita vila seran luits e quitats, ladonchs, sien enfranquits los censals dels vehins e habitadors de aquella e de son terme e no ans. E si per luir e quitar aquells los censals dels vehins e habitadors de la dita vila seran fets alguns carregaments a strangers de la dita vila o de son terme e aquells qui han censals sobre la dita vila volran reduhir lurs censals e muntar-los de for a rahó de mil sous menys per mil·ler que los strangers en tal cars no sia fet quitament de lurs censals a aquells vehins de la dita vila e de general contribució que reduhir voldran e de fet reduhiran lurs censals a la dita rahó de mil sous menys que los dits strangers que hauran smerçat o volran smerçar lurs peccúnies sobre la dita vila a censal. E per obviar e no dar loch a impediments voluntaris que alguna veguada són donats, fets o procurats a aquells qui són en les dites capces, ordenam e provehim que lo batle de la dita vila o son lochtinent, dins quatre meses aprés que li seran donats e liurats los comptes per aquells qui hauran tengut regir e administrar e exercir officis de justícia e mustaçaff, haja e sia tengut cloure los dits comptes e diffinir aquells absolent o condemnant aquells que·ls hauran donats. E si en les dites coses lo dit batle o son lochtinent seran axí negligents e remisses, que dins lo dit temps no hauran closos e exhaminats los dits comptes, en tal cars volem e ordenam que per la dita rahó no sien impedits ni tornats en les capces de les eleccions a aquells qui·n seran treyts e hauran donats los dits comptes. Salus, emperò, romanents al senyor rey tots sos drets no contrastant la elecció, publicació e nominació del dit official. Item, provehim e ordenam que consell general no sia ne puxa ésser celebrat en la dita vila si no serà deliberat per lo justícia e jurats e per la major part dels consellers. Ordenam no_res_menys e provehim que en cascun consell general lo scrivà del dit consell, present lo justícia o son lochtinent e los jurats que en lo dit consell seran, exhigesca e reeba jurament de tots aquells que a la celebració del dit consell vendran que bé e lealment, a profit e utilitat del comú e bé públich de la universitat de la dita vila, se hauran en dar lurs vots, tota amor, tot hoy, favor, rancor, subornació, prechs e menaces apart posats.

4. QUI IMPETRARA LETRA DE SA MAGESTAT E com moltes vegades se sdevingua que alguns no dignes, àbils ne sufficients a regir los officis de la dita vila, no degudament informen o fan informar lo senyor rey e migançant tals informacions per importunitat o en altra manera obtenen de sa senyoria provisions e letres per a ésser meses en les dites capces de eleccions o officis o de menors officis, col·locats e pugats e graus o capces de majors officis o que sien publicats als dits officis o qualsevol de aquells no informant lo dit senyor plenerament de les presents ordinacions ne de la inabilitat o insufficiència o impediments concorrents en ells, per ço per obviar a tals pràtiques e no dar loch que lo degut orde per nosaltres donat en nom, loch e veu del dit molt alt senyor rey, sia derogat, pervertit o perimutat contra lo bé públich e bon regiment e stament de la dita vila, provehim e ordenam que si provisions algunes o letres són o seran obteses o impetrades per alguns que sien col·locats novament en los dits officis e promoguts de menor a major o de impedits que sien fets àbils, en altra manera que en la forma en los presents capítols e ordinacions statuhida e ordenada, tals impetrants axí com indignes e trencadors de les dites ordinacions o fraudadors de aquelles no sien ne puxen ésser mesos en les capces de les dites eleccions ne mudats dels huns en los altres, mas sien servades o tengudes ad unguen les presents ordinacions axí com a saludables al bé comú de la dita vila e conformes, e acceptes a la incomutable voluntat del dit senyor rey. Encara que en les dites provisions hagués penes e segona jussió o altres clàusules derogatòries als presents capítols com ordenem en loch del dit senyor, que tals impetrants o presentants o aquells en favor dels quals seran impetrades o atorgades encara que per proprium motum sien atorgades les dites provisions o letres per la impetració o presentació de aquelles sien fetes inàbils, incapaces e indignes dels officis per haver, los quals hauran obtès aquelles. Salu, emperò, que segons forma de les presents ordinacions hi puxen ésser admeses e publicats. Item, ordenam que tots aquells les mullers dels quals per no pagar los deutes que devien o eren obligats han repetits lurs dots, e aquells que han o hauran del senyor rey o de qualsevol lochtinent general de sa senyoria o en altra manera obtengut carta, letres o provisions de sobresehiment, alongament o guiatgue, per no pagar los deutes que deuen o són tenguts e obligats pagar, no puxen ésser admeses en los dits officis en les presents ordinacions expressats ni en missageries o conselleries de la dita vila tant com durarà lo dit impediment. Item, provehim, statuhim e ordenam que lo scrivà del dit consell, qui ara és o per sdevenidor serà, finit lo temps de son offici, en lo primer consell que·s

celebrarà en la dita vila, sia tengut liurar tots e qualsevol actes que ell haurà rebuts durant lo temps de son offici al scrivà qui serà novament creat, continuats e notats stesament en son libre. E si açò no farà perda lo salari de tot lo temps que haurà servit. E si l'haurà rebut sia tengut restituhir aquell e no li·n puxa ésser feta gràcia. E ultra açò sia compel·lit per lo justícia de la dita vila o per los jurats de aquella, axí ab capció de presona [sic] com per imposició de penes e capció de penyores a complir e de fer metre en execució lo que dit és. Item, statuhim e ordenam que la primera elecció que·s farà de offici de mustaçaf se haja de fer de home de vila que no sia generós, e la segona sia feta de generós, e de allí avant sien fetes les altres segons forma de fur, ço és l'any que deurà ésser fet generós sia feta de generós, e la primera elecció que·s farà de jurat sia feta de hòmens vehins de la dita vila, no de generosos. E de allí avant sia servat e tengut l'orde de fur, açò declarat que los que huy són officials de la dita vila no puxen ésser treyts de les capces de les eleccions hon seran meses ni nomenats a les primeres eleccions fahedores en los matexos officis, emperò puxen en lo segon any ésser treyts als dits officis de les capces hon són o altres segons los orde, manera, disposició e forma de les presents ordenacions. Ulterius, ordenam e provehim que quant los scrivans del batle e del justícia de la dita vila exiran en jurat o en altre offici de la dita vila hajen a regir les scrivanies per substituhit e no personalment, sots pena de vint morabatins applicadors la mitat al senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila. En aprés, ordenam que si algú o alguns dels qui són en les capces damunt dites col·locats d'ací avant seran fets generosos o de paratge sien treyts de les capces hon a present són e sien col·locats en les capces dels officis de hòmens de paratge. Ordenam e statuhim que qualsevol dels damunt dits officials en lo principi de l'any de son offici hajen avisar que tendrà e observarà les presents ordinacions en quant se sguardaran a son offici. Item, ordenam e statuhim que en Johan Alcahiz, en Galceran Gonbau, qui són elets comptadors e hexaminadors de comptes per lo consell de la dita vila, hajen e sien tenguts donar conclusió e fi en la examinació de tots los comptes a hoyr e exhaminar, los quals són elegits de ací a Cinquagèsima primervinent, sots pena de ·X· morabatins cascú, applicadors la mitat al senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila. E hajen poder bastant de compel·lir aquells que hauran mester per exhaminar los comptes per los remenys que ben vist los sien, salu los stipendis e salaris condecents de lurs treballs.

Item, ordenam que si alguns que açò tenen o tendran sa habitació e casa poblada dins lo cors de la dita vila o en los ravals de aquella seran elets, publicats e nomenats en algú dels officis de justícia, jurats e mustaçaf de la dita vila, sien tenguts mudar lur habitació en la dita vila dins lo cors e murs o ravals de aquella, ans que sia passat hun mes aprés que seran elegits, nomenats e publicats en algú dels dits officis, sots pena de encórrer privació del dit offici e de vint morabatins, la mitat applicadora al senyor rey e l'altra mitat al comú de la dita vila. Item, ordenam que lo mustaçaf en lo dar dels fors als vins qui·s vendran en menut haja e sia tengut servar les ordinacions fetes e fahedores per lo consell de la dita vila, sots la pena dessús a ell imposada. Item, provehim e ordenam que alguns hostalers no puxen vendre en lurs hostals pa ni vi contra forma e ordinació del consell de la dita vila, sots les penes ordenades e statuhides per lo dit consell o de ací avant ordenadores. Per les presents ordinacions, les quals provehim e statuhim que duren per deu anys comptadors de la vespra de Sent Miquel primervinent avant e finits aquells per tant temps quant a la majestat del molt senyor rey plaurà, ordenam e provehim que no sia derogat o perjudicat a la dita vila e a la universitat e cosa pública de aquella en sos furs, privilegis, libertats, statuts e bones usances, ans de part del dit senyor rey e en nom de sa senyoria los salvam aquells e volem que romanguen en sa força e valor passat lo dit temps e encara durant aquell. En les coses, emperò, que no seran contràries o derogants a les presents ordinacions les quals provehim e ordenam que sien tengudes e inviolablament observades en la dita vila de la dita vespra de Sant Miquel avant per los temps dessús dits. Que acta fuerunt in villa Algezire et de mandato predictorum reverendissimi domni episcopi religiosi fratris Ludovici Dezpuig, clavarii, Guillermi de Vich et Berengarii Mercader, in aula dicte ville ubi celebrari solet consilium eiusdem in pleno ac generali consilio ad hec vocato et congregato publicata per me Andream Catala, scriptorem domni regis eiusque auctoritate notarium publicum per totam suam dominacionem die et anno predictis presentibus baiulo, iusticie, iuratis el aliis omnibus consilium generale facientibus dicte ville Algezire presentibus etiam pro testibus honorabilibus Iohanne de Gallach, iuniore, legum doctore, Jacobo Martorell, domizello, Johanne Ça_Fabregua, habitatoribus dicte ville, Ludovico Çabata, notario, cive Barchinone, et aliis pluribus in dicto consilio residentibus in multitudine copiosa.