Text view

Reva de Perpignà

TítolReva de Perpignà
Author---
PublisherGLD-UAB
msNameE-55-RGebbett_40.txt
DateSegle XIIIb
TypologyE-Textos administratius
DialectOr:S - Septentrional
TranslationNo

Javascript seems to be turned off, or there was a communication error. Turn on Javascript for more display options.

40"> REVA OF PERPIGNAN (c. 1284) Pessa de drap de Txalon. Biffes e pers de Pruis. Tot drap d'Anglaterra, ab què no sia tint en grana; cubertes d'Ipre, does per ·I· drap. Drap de Bruydes. Feutre d'Ipre. Curam de conils, lo centenar vestit. Lo c. d'anyines, vestit atressí; item lo c. dels aortons, vestit. Tota peliceria qui·s vena a dotzena, so és a ssaber de salvazina, axí can són janetes, fahines, volps, gatz martrins, jebelines, putoys, ermenis, ventresques de luries e tota altra salvaina levat luries paga la dotzena ·III· mesales. Luria crusha. Pelots d'anyels. Vayrs, adobatz o cruus, lo miler. Pena de testes de vayrs. Capros de vairs entirs. Caxa de paper en què ha ·XVI· raymes. Xalons listatz d'estam ni de colors, non ren. Boanas vermeyles. Moutós adobatz ; item scodatz. Curs de cers, e de cavals, et de rocis, e de muls, e d'azes, e d'autres bèsties grasses ·I_a· meala lo cur. Nuyla moneda d'or, ne d'argent, ne de metayl qui·s cambie a nombre, no paga reva. Tot coton. Coyre. Tota exartsia, obrada, de cànem. Rauza de vexels. Flor de formatge, la carga. Bacons. Sagins. Sosha. Jarra de tonina. Cipies seques. Notz, la eymina ; amenles ab closc. Sarraí e sarraïna; item simi, o bogia o maymon. Auruga e mostasia, per aquest for metex. Azen o sauma. Escudeles e anaps e vernigatz e tayladors e morters e picons, de totes aquestes causes dóna hom de cascuna saumada ·I· pareyl. De gaudals hó concés de fust. Totes serpeleres grosses e cordes grosses d'avers de pes, axí com són d'espart e de palma e de datilers, hon són les esportes del pebre[...] botes de sucre e cofins de verges, totes deven esser del hoste[...]és no neguna serpelera ni sac de lin[...]i cabàs doble de Terragona. Tota nau o leyn o barca

o autre vaixel qui·s vena en poder del hoste, so és que·l patró o·l venedor sia albergat ab son hoste, paga a son hoste per aquela venda ·I· dr. per liura; e totz avers que barata hom l'un ab l'autre, no deu penre l'oste més de la una causa, de qual se vuyla, si doncs no·y ha tornes, de ·XX· sol. hó d'aquí amont. Anno domini ·millesimo_CCLXXX_quarto·.


Download XMLDownload text