Liber Consiliorum (Llibre de consells de la Paeria de Cervera)

Anno Domini ·MCCCXXX_secundo· [Fo] acordat per los damunt dits paers e conseyllers, els quals [és] estat atorgat poder en lo conseyll pus prop tengut, e acordat que éls poguessen fer les coses daval scrites: que los daval scrits fossen assignats a mostafaçs sobre totes, e pesadors e regonexedors de les coses daval scrites. Primeraments revocars aquels qui ja hi eren. Volgueren e ordonaren que fossen sobrestants dels manifests a reebre: En Berthó de Pere En Pere de Nogueres En Guillem za Sala En Pere Fuster, notari Los quals juraren en poder d'en Berenguer de Vilagrassa e d'en Bernat de Fox, paers, que bé e lealment s'aurien en los dits manifests a reebre e que no hi farien res per volentat desordonada mas justament segons lur bona consciència. Ítem revocats aquels que ja hi eren, volgueren e ordonaren que sobrestants, guardiants o mostafaçs de les carneceries, de la pescateria, del blat e de la fusta: [Francesch] zes Cases En Paschual [Figuera]

Ítem que fossen mostafaços o pesadors de los [...]. E de les mesures del vin a regonèxer. En Vicent de Vergós En Jacmet Çabater Berthó dez Forn En Guillem Cervera Guillem de Muntanyola En Jacmó Moxó Ítem que sien sobrestants e veedors del saffrà e del pes d'aquel: En Francesch ses Cases En Guillemó Moxó Ítem que sien guardadors e veedors dels draps de lana e de tota mercaderia de lana: En Perpenyà ça Rovira Jacmó de Muntpalau Guillem Botet Guillemó Colell

Dimarts ·XXII· dies de març del any damunt dit, foren en conseyll n'Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bonanat ça Rovira, e en Bernat de Fox, paers. En Pere de Nogueres Perpenyà ça Rovira Nicolau Fuster Guillem Foguet Berthó de Marunys Ramon Moros Berthó d'en Pere Pere Serra Ramon Lambart Francesch zes Cases Pere Janer Bernat dez Val Bernat dez Vall Nicoló Maeler Pere Ferrer Guillem Moxó conseyllers E com en los conseyls damunt dits fossen determenat que ·II· prohòmens sien tramesos al Sanyor Rey per la revissió de la questa e per algunes altres rahons, los dits paers, de volentat dels conseyllés damunt dits, ordonaren e reclamaren que en Bonanat ça Rovira ab n'Arnaldo de Mecina vagen al senyor rey per les dites coses. Encara com lo senyor rey, ab carta sua, agués manat e ordonat per en Bonencontre, porter seu, levar totes les questes veyles de la dita vila ensemps ab ·I· prohom qui per los paers hi fos [assignat] los dits paers ab voluntat del conseyll assignaren a les dites coses que [...], Guillem Bonencontre, en Francesch [...]

Encara fo ordonat e acordat per los dits paers e conseylers que los dits Bonanat ça Rovira, e n'Arnaldo de Mecina sie fet [...] ans que pretesquen que éls recaptaran ab lo senyor rey [...] necessàries e profitoses a la vila de Cervera e universitat d'aquela, e no res perjudicial ne contra la dita universitat. E aquest dia matex, com jo, en Bernat d'Ivorra, notari e scrivà de la Paeria, per alguns affers agués a pertir de la vila de Cervera e anar a Barchinona, lexe en loch meu a escriure los conseylls e a fer les altres scriptures necessàries als dits paers, en Pere Fuster, notari de la dita vila; e a scriure e reebre los manifests de la dita vila ensemps ab los prohòmens assignats a reebre los dits manifests, en Pere de Canet, notari. Diyous intitulat ·IIII_o· nonas d'abril, foren en conseyl n'Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bonanat za Rovira, e en Bernat de Fox, paers. En Guillem Foguet Bernat dez Val Pere de Nogueres Ramon Moros Ferrer de Vergós Arnau de Riudoveyles Berthó Pere Nicolau Fuster Pere Serra Berthó de Marunys [...] Francesch [zes] [Cases] Ramon Fuster conseylers

Com en Ferrer de na Burguesa fos estat procurador de la casa dels Frares Menors, e lurs béns agués alcun temps amministrats, e los béns encara de Magdalena, qui per donació eren prevenguts per tractament dels dits Frares Menors a les dones de Santa Clara, e aprés, de manament del senyor rey sie estat proveït que·ls dits béns de Macdalena fossen tornats als malalts de Cervera de qui ja eren, e lo dit en Ferrer de na Burguesa fos axí com a procurador damunt dit, demanat pels dits paers dels dits béns e de l'amministració d'aquels e él d'açò plenerament davant los honrats en Guillem za Mora jutge de la Cort del senyor rey, en Berenguer Tayladel, en Maymó dez Archs, en Ramon de Cardona, e en Pere de Vergós, savis de Cervera, mostrades ·II_es· públiches cartes, la una de les qual fo feyta per en Berenguer Ferrer, e l'altra per en Pere Fuster, notaris de la dita vila, ja [peçaha] ans del temps de la restituciós dels dits béns per los quals aplech lo dit en Ferrer, conte e rahó de les dites coses, axí a frare Bernat Requesèn, com a frare Jacme Ros, en temps passat e per diversos ans guardians del convén dels Frares Menors de la dita vila aver retut per què de les dites coses l'absolvie per què per açò que d'uy en dia no·n pogués ésser demanat, requerí lo conseyl que d'açò li fees carta testimonial mayorment com frare Jacme [...] ara guardià de la dita casa dels Frares Menors, en presència dels dits paers e savis e d'altres prohòmens dignes, si tenir tots los béns damunt dits, e zo que exit n'ere e cartes e altres coses per què los damunt dits paers e conseylers, aut conseyl dels dits en Guillem za Mora e d'en Berenguer Tayladel, acordaren, e lur conseyl afirmaren que ere just, que li fos feyta la carta que demanave lo dit en Ferrer de na Burguesa, sal, emperò, que tal sie la carta e axí ordonada que per aquela no sie en res feyt perjudici a la universitat damunt dita, ne als malalts de la dita casa. E per açò require que la dictàs los dits en Guillem za Mora, e en Berenguer Tayladel; e dictada, que·s legís en conseyl.

Ítem com la dita vila fos obligada e degués deure a un juheu de Tàrrega, lo qual fos a termini per ço que·l dit juheu no·n dóna dapnatge, reclam altra manera a la dita universitat. Acordaren los damunt dits que anassen a Tàrrega en Francesch zes Cases e en Berenguer de Vergós, ab en Guillem za Mora, e [per]lassen ab lo juheu si volrie-nos lexar de zo que degut li ere, e si [covi]nentesa no·n volrie fer, que li refermassen lo deute tro a la festa d' Omnium Santorum propvinent. Dimarts intitulat ·VII· idus april del mes dessús dit, fo congregat conseyl en la sala del conseyl, e foren-hi presents: Na Arnau de Mecina En Berenguer de Vilagrassa En Bernat de Foix paers Michel Maeler Guillem Foguet Ramon Lambart Ferrer de Vergós Lorenç Porcela Berthó de Marunys Pere Serra Pere de Nogueres Francesch zes Cases [Perp]enyà za Rovira conseylers E acordaren tots los damunt dits, que tots los carnicers de la dita vila que facen carn, venen, del Divendres Sent propvinent enant, moltó a ·IX· diners la liura, porch a ·VIII· diners, bou a ·V· diners, anyol a ·VI· diners, carn salada a ·IX· diners la libra, tro a ·XV· dies aprés la festa de Paschua prop acostant. E açò manaren a·n Bernat d'Avinçó, Gerau Terroya, e a·n Ferrer fiyl d'en Ferrer Gros carnicer, presens per sí e pels altres carnicers de la dita vila. Ítem acordaren que·n protestassen al batle per rahó de la [...] los ordonaments sobre aquela [...].

Ítem com en Bernat de Foix, en Bonanat za Rovira, ara paers, ensemps ab en Berenguer de Menresa, e en P[ere] Lenyador, ab lurs conseylers aguessen ans de la previssió feyta pel senyor rey sobre la mutació de la meytat dels paers e conseylers, assignat e elet lo discret en Berenguer Taylladel, savi en dret de la dita vila per advocat de la universitat damunt dita ara novelament; tots los damunt dits novelament elegiren e proposen per advocat lo dit en Berenguer Tayladel present. Ítem cum in proximo preterito consilio supra proximo scripto per Ferranum de na Burguesa de les coses contengudes el dit conseyl ésser feyta a sí testimonial carta; e lo dit conseyl acordàs e que·s fees a conexença d'en Guillem za Mora e d'en Berenguer Taylladel, e feyta e ordonada que·s legís en conseyl segons que·l dit conseyl és contengut. E fos la dita carta ordonada pels dits en Guillem za Mora e en Berenguer Tayladell, fo lesta e exposta davant los damunt dits, la qual firmaren segons que en aquela carta que près en Pericó de Canet aquest present dia és contengut en la qual ja en Bonanat za Rovira per ço com hic avie a partir per anar al senyor rey per afers de la dita vila, avie firmada. Dimecres seguent que és ·IIII· idus april anni predicti , fo congregat conseyl en la dita sala, e foren-hi presents: Na Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Foix, paers conseylers En Michel Maeler, Arnau de Riudoveyles, Berthó Pere, Pere de Nogueres, Guillem Giner, Pere Serra, Lorenç Portela, Guillem Moixó, Pere Ferrer, Ramon Lambar, Guillem Foguet, Perpenyà za Rovira, Ramon Moros, Berthó de Marunys e en Francesch zes Cases. E l'onrat e discret en Guillem za Mora, jutge de la cort del senyor rey, e jutge e comissari assignat pel dit senyor a les coses dejós escrites forçàs e destrengàs la universitat de Cervera forment e descreta penyoran los dits paers [...]

de temps passat qui ab lo senyor rey avie feyta conposició pels comtes d'aquels s'apropien, o d'altres juradies esser tengut [...] jurats e altre o altres d'aquels. E en açò, lo dit en Guillem za Mora, ne en Guillem de Bonencontre, porter del dit senyor rey, ja fos que [...] e aquests e pregats dalació alcuna no vulguessen donar en miyla manera ne deffoniment alou ne appellació reebre com la lur comissió que lesta fo el dit conseyl nou s'oferís per açò altement lo dit conseyl que just ere que zo que pels dits comtes s'aparagués ésser degut a alcú cert pagat a aquel per la universitat damunt dita attenent encara que la festa honrada de Paschua ere prop el dia de la ca[...] e que si lexarien les dites forces axí fer als dits en Guillem za Mora e al dit porter o son appellació que se·n seguirie gran dampnatge a la dita universitat, e messons e trebays se·n seguirien oyda la comissió damunt dita. Acordaren e determenaren a una veu, que més valie que fos pagat per la dita universitat zo que dovie als dits jurats que no s'oferren les dites forces ne appellar del dit jutge [...] appellació no volgués cessar de la dita forza, segons que dit és [mana]ment com gran justícia fos que axí com pels dits comtes los dits jurats eren forçats a pagar e a tornar alcunes quantitats a la dita universitat que zo que·s apropie per aquels ésser a éls degut, los fos tornat e pagat encontinent axí com encontinent eren éls forçats zo que tornar devien per què dixeren que encontinent los fos pagat. Ítem com en Bernat Andreu, en Guillem Cahorcí, Berthó de Marunys e en Berengario de Vergós, de la festa d' Omnium Santor , tro a la festa de Sant Esteve prop passat fossen estats assignats los regidors de la dita universitat [...]

[...] fossen requests en altra manera forçats, si fer no u volien [...] lur administració damunt dita. Dissapte següent que és ·III· idus d'abril, fo congregat conseyl en la dita sala, e foren-hi presents paers Na Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Foix conseylers Bernat dez Val, Miquel Maeler, Berthó Pere, Guillem Foguet, Arnau de Riudoveyles, Ramon Lambart, Guillem Moixó, Perpenyà za Rovira, Guillem Giner, Pere Serra, Ramon Moros, Francesch zes Cases, Nicholau Fuster e Lorenç Portela. Com lo discret en Guillem za Mora, jutge de la cort del senyor rey, demanàs e forçàs los dits paers a les coses contengudes el prop desús escrit conseyl, present lo dit en Guillem za Mora al present conseyl, daren tuyt ensemps concordablement, que pus lo senyor rey avie comanat lo feyt dels comtes al dit en Guillem za Mora, e al[cuns] prohòmens per él assignades ab voluntat dels ·LX· que·l dit en Guillem za Mora s'í trobava ab veritat ab aquels ·III· prohòmens ensemps la vila deye a alcun o a alcun dels ·LX· prohòmens que han feyta conposició que sie pagat per los paers dels béns de la universitat a què s'avinguen ab éls en manera que se·n tingue per pagats. E encontinent lo dit en Guillem za Mora posà pena de ·C· morabatins donadora a Arnau de Mecina, a·n Berenguer de Vilagrassa e a·n Bernat de Foix, que d'aquí a dimarts [...] manera de manleuta per qualque manera miyls puixen [...].

E los dits paers resposoren encontinent que no consentien a la dita pena e que seguirien als dits conseylers que [donassen] de conseyl d'on aurien zo que a pagar aurien, com res de la universitat no tinguessen segons que digueren. E sobre açò isqueren-se de la dita sala en Guillem Giner, en Pere Serra, en Francesch zes Cases, en Nicholau Fuster e en Lorenç Portela. E en Guillem za Mora damunt dit posà pena de ·D· sous a cascú dels conseylers damunt dits qui a açò no consinten que d'aquí a demà a hora de vespres ayen sabdades ab los comtadors les quantitats que la vila deu a les persones a qui és degut de les ·LX· damunt dites. E acordada la manera de la manleuta e de conseyla-la. E manà a mi, escrivà, que escriva los noms dels conseylers qui de present consentien a açò. E que anàs liger a aquels qui anats se·n eren. La qual cosa fo lesta a cascú sàul a·n Pere Serra, e consentiren en Bernat dez Val, Miquel Maeler, Arnau de Riudoveyles, Perpenyà za Rovira, Guillem Foguet, [Berthó] Pere, Ramon Lambart, Guillem Moixó, Ramon Moros, Lorenç Portela, Nicolau Fuster, e volgueren e donaren de conseyl que si no u avien, que·n manlevessen e pagassen segons que·n Guillem za Mora damunt dit ha manat com a menys dan de la vila puxen. Dix emperò en Francesch e en Guillem Giner que no y consentien tro vist e regonegut aguessen miyls que ere. E diluns a hora de tèrcia los dits en Guillem de Serra, consentiren axí com los altres damunt dits, e conseylaren axí metex. Les persones a qui la vila deu dels ·LX· damunt dits, són que·s seguexen: primerament a·n Guillem Moixó ·DCCCCL· sous; Ítem a·n Berenguer de Vilagrassa ·L· sous; Ítem a·n Berthó Pere ·VII· e mig sous; Ítem a·n Arnau de Mecina ·XLII· sous; Ítem en Pere de Berga ·LXXXIII· sous;

Ítem a·n Berenguer Sala ·XX· sous; Ítem a·n Guillem Foguet ·XXIX· sous; Ítem a·n [...] Mayor ·CLVI· sous, ·IX· diners; Ítem a·n Berthó d'en Vila ·XLI· sous e ·III· diners; Ítem a·n Guillem Domingo ·LXVI· sous, ·VI· diners; Ítem a·n Pere de Nogueres, a·n Espona, ·XXX· sous ·XV· sous a cascun; Ítem a·n Matheu dez Val ·VII· sous; Ítem a·n Bernat Gili ·VII· sous; Ítem a·n Berenguer de Menresa ·XXX· sous; Ítem a·n Ponç Maeler ·CXLVI· sous e ·III· diners; Ítem a·n Pere Puchulul ·XXVIII· sous; Ítem a·n Berthó Domingo ·XVII· sous e ·III· diners; Ítem a·n Bernat Fiter ·XCII· sous e ·III· diners; Ítem a·n Pere Ermengou ·VII· sous e mig; Ítem a·n Pere Puchulul ·LXII· sous e ·IIII· diners; Ítem a·n Vilela ·LXXIIII· sous; Ítem a·n Bertran dez Archs ·XXXVII· sous, ·VI· diners; Ítem a·n Jacme Claris ·V· sous e mig; Ítem a·n Berenguer da Tornabous ·VII· sous e mig; Ítem a·n Guillem de Besora ·II· sous; Ítem a·n Pere Jover ·VII· sous e mig; Ítem a·n Boffarul ·VII· sous e mig; Ítem a·n Arnau de Riudoveyles ·VII· sous e mig. Dimecres següent fo congregat conseyl en la sala d'en Ramon Mayor, e foren-hi presents lo qual dia fo ·XVII· kalendas de maig: paers Arnau de Mecina, Berenguer de Vilagrassa e·n Bernat de Foix conseylers Arnau de Riudoveyles, Ramon Lambart, Guillem Foguet, Francesch çes Cases, Pere Serra, Ramon Moros, Ramon Fuster, Guillem Giner, Lorenç Portela, Nicholau Fuster, Perpenyà za Rovira, Pere de Nogueres, Guillem Moixó, Bernat dez Val e Pericó Ferrer. prohòmens L'onrat e discret en Guillem ça Mora, Berenguer de Menresa, Ponç Maeler, Berenguer de Tornabous, Pere Miró, Ramon Mayor, Ferrer de na Burguesa del Corral, Berthó Domingo, prohòmens. Com el [...] tengut conseyl fos estat acordat que zo que la vila devie [temps] passat [de] [impo]sició àn feyta ab lo senyor rey

los fos pagat pels paers, e que si no u avien que·n milorassen sabut e trobat quant e que ere zo que degut lo[...] ab veritat; e sie estat atrobat que la vila deu a alcuns dels dits ·LX· quantitat que [...]·MM_e_C· sous com dixessen que no sabien d'on los aguesen a manleuta. Per açò acordaren tots los damunt dits, sàul na Arnau de Riudoveyles e en Pere Serra que a açò dixeren que no consentien, que fossen manlevats com a menys dampnatge poguessen de la vila, e pagats a les persones escrites en la fi del prop desús escrit conseyl e contengudes. Dimarts que ést comptat quarto kalendas de maig en l'an dessús dit, fo justat conseyl en la sala de la dita Paeria, e foren-hi presents: Na Arnau de Mecina En Bernat de Foix En Bernat de Vilagrassa e en Bonanat de za Rovira paers En Bernat Gili Bernat dez Val Ferrer de Vergós Berthó d'en Pere Nicolau Fuster Ramon Moros Lorenç Portela Pere de Nogueres Guillem Foguet Pere Serra Francesch zes Cases Guillem Giner conseylers Guillem za Mora, Ferran dez Archs, Ferrer de na Burguesa, Jacme Vilela, Arnau de Mecina, Bernat Mayor, Bernat dez Canós, Berenguer de Menresa, Guillem Cortés, Ramon de Cardona, Berthó Vila, Berenguer de Vergós, Bernat dez Val, Francesch Guitart, Guillem Riera, Bernat de Roset, Berenguer de Vergós fiyl d'en [Berenguer] [de] Vergós zaenrera. Primerament fo acordat pels damunt dits [...] com lo noble

en Guillem de Cerveyló veus portant del procurador en Cathalunya pel Senyor Infant en Pere agués assignats en [...]or en ·I_a· barayla que ere estada dicmenge prop passat entre en Ramon de Menresa e alcuns de sos amichs d'una part, e en Ponç M[aeler], Jacme Fuylosa e en Berthó de Munt Mayor e alcuns de lurs amichs d'altra, ço és, n'Esteve de Roda e en Guillem de Bon Encontre, porter del senyor rey, entenent lo dit conseyl que mala cosa ere que·l porter ne gent de pocha auctoritat sie enqueridors d'aytals coses que sien assignats ·II· o ·III· o ·IIII· prohòmens que vayen al dit noble per revocar la comissió damunt dita. Ítem com lo senyor rey demana de questa a la vila ·XIX_milia· sous, dels quals paguen la meytat miyant lo mes d'abril, e l'altra meytat per tot maig. E la dita questa no·s puixe encara taylar per tal com, segons com la forma del privilegi, s'àn abans a reebre los manifests que per tal com los diners no·s ayen a manlevar a logre, que sie feyt ·I· prest per tuyt generalment que bast a la dita questa, e puixes com los manifests sien acabats de reebre, taylaran la questa segons que lo conseyl ordonarà a lo prest que sie pres, que sie pres en compte de la questa. Ítem que sie feyt ordonament que d'aquí a anant miyl de la vila ne de fora no gós portar armes vedades contra la forma de la ordinació feyta sobre les armes a portar. Ítem ordonaren que de dicmenge primervinent a avant, que és lo ·XV· dia aprés Paschua, que tots los carnicers venen moltó a ·VIII· diners, vedel de leyt a ·VIII· diners, vedel que no age gitat a ·VI· diners, ítem bou a ·V· diners, porch a ·VII· diners, ítem carnsalada ·X· diners, cabrit de leyt a huyl, ítem cabrit que pes de ·I_o· liura a avant, lo cuarter que·s vene a ·VI· diners, e que no gós mesclar aquel de leyt ab aquel pes, ítem anyol a ·VI· diners, ítem boch ·VI· diners, ítem oveyla e cabra a ·IIII· diners; qui contra les dites coses farà, que pach per ban ·XX· sous. Ítem que los diners que·s deuen al pa que conpraven a la caritat, que sien pagats.

Dijous que és comptat pridie kalendas madii en l'an damunt dit, fo justat conseyl en la sala de la Paeria damunt dita e foren-hi presents: En Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Fox e en Berenguer de Vilagrassa, paers. En Nicoló Maeler Guillem Foguet Berthó Pere Pere de Nogueres Ramon Moros Francesch zes Cases conseylers Bernat Moragues, Pere Ripol, Pere de Berga, Ferrer de na Burguesa, Berthó Vila, Berthó Carbonel, Bernat d'en Bru, Ramonet Serra, Guillem Arnaldes, Jacmó d'Osta Franchs, Bernat de Sent Pere, Francesch Guitart, Jacmó Bort, Arnau Rosel. prohòmens de la dita vila. E fo acordat per los damunt dits que com Blasco Moreló, de casa del senyor rey, fos vengut par aver la meytat de la questa del senyor rey, la qual se devie pagar migam abril prop passat, que per tal que lo dit en Blaschó no hic fes messió ne tancàs obradors ne forns, que fossen manlevats ·II_millia· sous que hom li pach [...] alongament ab él. Eque sie tayllat e ordonat ·I· prest segons que fo acordat en lo conseyl pus prop tengut, e que lo dit prest sie de quantitat de ·XX_millia· sous poch més o menys, e que lo dit prest ordonat tayllar, sien assignats ·IIII· prohòmens, ço és saber, ·I· de cascun

[...] Vergós, e la quarta part de la romanent meytat, ço és saber, lo mig quart d'ela, prest complidament. E que axí pach cascú en lo dit prest com damunt és ordonat. E que lo dit prest, com se plegarà, sie mès en la caxa segons lo privilegi e la forma d'aquel. Encara com en Ferrer de na Burguesa, qui per lo conseyll, segons la forma del privilegi, fos assignat clavari de la Paeria, agués retuda la clau de la Caxa de Sentes Creus, que no volie ser clavari, lo conseyll acordà e assignà en clavari, segons la forma del dit privilegi, en Pere de Berga. Diluns que és comptat ·IIII· nonas madii , any damunt dit, fo manat conseyll, e foren presents en la sala: N'Arnau de Mecina, Berenguer de Vilagrassa, Bernat de Fox, Bonanat ça Rovira, paers Bernat dez Val Ferrer de Vergós Arnau de Riudoveyles Ramon Moros Pere Serra Pere de Nogueres Nicolau Fuster Guillem Foguet Pericó Ferrer Guillem Giner Berthó d'en Pere Nicoló Maeler conseylers En Guillem za Mora, Ponç Maeler, Bernat Portela, Berengario de Vergós, Berthó [...], Arnau Martí, Andreu [Porta], Guillemó de Fontaneles, Bernat Moragues, Pere Taylladel, Ramon Puculul, Berenguer de Menresa, Ramon Maior, Bernat Ciyar, Arnau Rossel, Arnaldo de Mecina, Berenguer dez Canós e·n Ferrer de na Burguesa.

E fo acordat per lo conseyll que los paers puxen assignar [...] aquels ·IIII· prohòmens, ·I· de cascun quarter, que fo acordat en lo conseyl prop tengut que fossen a taylar e ordonar lo prest axí que a tayllar e ordonar lo dit prest. Con se tayllara lo ·I· quarter, que hi sie ·I· prohom d'aquel quarter, e no pus; e con se tayllarà l'altre, axí matex ·I· prohom d'aquel quarter, e no dels altres per relevar messió. E que axí se face tro sie acabada de fer la taylla del dit prest. Encara acordà lo conseyll que com n'Arnaldo de Mecina, e en Bonanat ça Rovira, que anaren a Tortosa al senyor rey per alguns affers de la vila, e entre les altres coses agguessen recaptada ·I_a· carta fort profitosa sobre·l feyt de la vegueria, la qual fo lesta al consey, que·ls sie pagat ·X· sous ·II· diners del dret de sagel de la dita carta. E encara altres messions justes feytes per éls per raó de la dita carta, e encara en la dita misatgeria a conexença dels paers. Encara acordà lo conseyll que lo delme dez Canós e tots altres deutes que sien provenguts a·n Bertran dez Archs, el dit loch dez Canós que reebut en veïnat de la vila, axí emperò que pach cascun anyn lo dit en Bertran per veïnat alguna cosa covinent a conexença del conseyll. Ítem que lo loch de Rabinat axí metex [...]en veïnat de la vila. E que en Pere Giner, senyor del dit loch, pach cascun any, en la [festa] de Sancta Maria d'agost, per veïnat ·C· sous.

[Ítem] [que] Berthó Fuster [e] alguns altres veïns de la vila de Cervera sien presos per lo noble Guillem Cerveylló per rahó d'una baraylla que aquests dies fo entrò en Menresa e en Muntmaior, e lurs amichs. Fo acordat que sie tramés ·I· prohom qui vage al dit noble per requerir el que al dit Bernat Fuster, ne a negun dels altres veïns qui per la dita rehó estan presos, no sie feyt tort, e que prengue manera que·l entrodit posat en la dita vila per la dita rahó, sie relevat. Ítem acordà lo conseyll que sien pagats ·VI· sous e ·IIII· diners que en Vicent de Vergós paga per dret de sagel a ·II· cartes del dit noble, que en Bernat Gili, en Arnau de Mecina, e Berenguer de Menresa, e en Berenguer de Vergós, qui per la vila eren anats al dit noble, avien recaptades. Ítem acordà lo conseyll que sien pagats ·X· sous a·n Berenguer de Menresa per una misatgeria que féu ab lo veguer, e ab en Bernat de Fox a Robió, no contrastant que sie d'altre temps la dita missatgeria. Dimecres que·s compte pridie nonas madii , fo plegat conseyll en la sala dels paers, e foren-hi presents: n'Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, Bernat de Fox, e en Bonanat ça Rovira, paers. Berthó Pere, Ramon Lambart, Francesch zes Cases, Lorenç Portela, Pere de Nogueres, Pere Serra, Ramon Moros, Nicoló Maeler, Arnau de Riudoveyles, Nicolau Fuster, Berthó de Marunys, Guillem Foguet, Guillem Giner, Ramon Lambart, Bernardó dez Val,

en Guillem ça Mora, Berenguer Taylladel, Ferrer de na Burguesa, Bernat [...], Berthó Carbonel, Guillem de Loberola, Pere Espaer, Guillem [...], Pere Maestre, Pere Quadrels, Pere de Berga, Berenguer de Menresa, Pere Fuster, Pere Taylladel, Bernat Moragues, Jacme Claris, Berthó Vila, Guillem de Morenya, Guillem Riera, Ramon de Cardo, Guillem Puyalt, Johan Martí, Solà Ferrer, Bernat Andreu, Ponç Maeler, Hostafranchs, Andreu Fuster, Arnaldo de Mecina, maestre Pere, Pere de Cardona, Arnau Rossel, Berthó Carbonel, Jacmó Cardona, Bernat Portela, Berthó d'Oluya, Bernat Orvig, Ramon Avinyó, Pericó de Claret, Lorenç Colul, Francesch Guitart, Berthó de Muntmaior. E fo acordat per lo conseyll que com lo noble en Guillem Cerveylló, lochtinent del procurador, sie present en la vila, que los paers, per nom de la vila, lo coviden ·I· dia. Encara fo acordat que com lo dit noble entene a fer ·I_a· ordinació, que tothom e tota fembra sie tengut d'exir a so o a baraylla que s'í mogue de la vila sots certa pena. E aquesta pena e crida puxe tornar en gran don de la vila, que los paers requiren lo dit noble que la dita crida no face fer ne la dita pena posar. Com jo en Bernat d'Ivorra volgués legir lo dit conseyll, los prohòmens [anaren][-se] del conseyll per què jo no·l tengui per reebut ne per acordat plenament ans lo cancele en presència dels paers. En aprés tornaren feer los paers la maior pertida del conseyll damunt dit. E acordaren que com en [lo] [conse]yll que·s tenen digous que·s comptave pridie kalendas madii , fos acordat que fos presa la meytat del libre de la questa que justa en Ferrer de Vergós [...] la romanent meytat [...] tayllar lo [...]. En aprés

[...] que lo dit libre [no] [parie] bé ordonat a alguns. Acordaren [que] fos pres lo libre de la questa que plega en Ramon Foguet, que és de quantitat ·XXX_millia· sous, poch mas o menys, e que·n prene ·LXIII· aquela part que bast a quantitat de ·XX_millia· o a ·XXII_millia· sous, e que d'aquel libre sie tayllat lo dit prest, e no d'aquel d'en Ferrer de Vergós e que lo dit prest sie tayllat segons que damunt és acordat. Divenres que·s comtave ·VIII· idus madii de l'any damunt dit, fo plegat conseyll en la sala. E foren-hi presents en Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Fox, e en Bonanat ça Rovira, paers. En Berthó d'en Pere, Pere de Nogueres, Pere Serra, Francesch ses Cases, Ramon Moros, Ramon Fuster, Guillem Foguet, Guillem Giner, Berthó de Marunys. conseylers. E per ço com lo noble en Guillem Cerveylló, loctinent del procurador en Cathalunya, agués feyt e dar publicament en la vila de Cervera que miyll hom ne neguna fembra no gosàs moure baraylla en la dita vila, e qui ho farie que pagar certa pena. Encara axí metex, que tot hom o tota fembra de qualque condició sie, que oye baraylla en la dita vila, que sie tengut d'exir a la dita baraylla, e de penre los malfeyts; e qui ho farie, que fos caigut en pena de ·D· sous barchinonesos. E aquestes coses e informacions de penes, per moltes rahons puxen tornar a venir en gran don e dampnifficació de la dita vila, fo acordat que ·I· prohom ab ·I· notari, per nom de la universitat [...] sindicat d'aquela vagen al dit noble e [...]

de pena. E fo acordat que hi anàs en Francesch çes [Cases] ab en Pere Grosset, notari, qui hi anàs per en Bernat d'Ivorra. Encara fo acordat per lo conseyll, que com en lo conseyll pus prop tengut fos acordat e ordonat que per la questa que lo senyor rey [...] a pagar, fos ordonat e tayllat ·I· prest de quantitat de ·XX· tro de ·XXII_millia· sous, e que fos pres del libre de la questa que pus darrerament plega en Ramon Foguet, que és de quantitat de ·XXIX_millia· sous poch mas o menys, e que lo dit prest fos tayllat e ordonat per los paers ensemps ab ·IIII· prohòmens, ·I· de cascun quarter, e los dits ·XX_millia· sous no basten a pagar alguns deutes que la vila deu a logre, los quals ha a pagar de necessitat d'ací a breu. Fo acordat que sie treladat lo dit libre d'en Ramon Foguet, e que cascú pach aytant en lo dit prest com paga en la dita questa d'en Ramon Foguet, e que al dit prest a ordonar, sien ·IIII· prohòmens, ·I· de cascun quarter. E que lo cuyllidor del dit prest sie tengut de metre cascun dia los diners del dit prest en la caxa de Santes Creus segons que en lo conseyll pus prop tengut és ordonat. E encontinent los paers assignen los dits ·IIII· prohòmens, ço és saber, en Pere Taylladel al quarter del Cap Corral, en Ferrer de na Burguesa al quarter del Portal Miyà a aval tro a la Plaça, en Guillemó Lorach per lo quarter de la Plaça Veylla e de Muntseré, e en Robionet per lo quarter del carrer [de] Barchinona en lo beurador. En aprés fo ordonat e tayllat lo dit prest segons que damunt és scrit acordat.

Dimarts que·s comptave ·IIII· idus madii , fo plegat conseyll, e foren-hi presents N'Arnau de Mecina, en Bernat de Fox e en Bonanat ça Rovira, paers. En Bernat Gili Francesch çes Cases Berthó d'en Pere Pere de Nogueres Lorenç Portela Guillem Foguet Guillem Giner Pere Serra Micolo Maeler Pericó Ferrer Berthó de Marunys Ramon Lambart Bernardó dez Val conseylers Ferrer de na Burguesa, Berthó d'en Vila, Guillem de Morrenya, Jacme Claris, Pere de Berga, Guillem de Loberola, Pere Fuster, Berthó d'Oluya, Andreu Fuster. E fo acordat per lo conseyll que com lo molt alt senyor infant en Pere primogènit e general procurador del senyor rey, age feta una comissió a·n Guillem Cardona, porter seu, que ab en Ramon de Cardona, savi de la dita vila ensemps, enantàs e enquerís contra tot hom generalment de la dita vila, és la vegueria qui age feyts neguns contrasts debitoris e contra tots los notaris de la dita vila qui agen reebuts los dits contractes o obligacions debitoris en los quals sie entrevengut sagrament. E per rahó de la dita comissió, lo dit porter vuylle reebre a sa mà tots los protocols e les notes dels dits notaris en gran perjudici e dampnificació dels dits notaris, e encara e de tota la universitat [de] la dita vila. Per ço com no és iusta cosa que el porter, ne negun altre, puxe veure los testaments e altres contractes

secrets dels prohòmens de la dita vila que són en les notes e els protocols dels dits notaris, que per aquesta rahó, los paers, per nom de la universitat; s'apelen de la dita comissió e del enantament que lo dit porter entene a fer contra los dits notaris per la dita raó al senyor rey o al dit senyor infant. E que feta la dita apellació sien assignats ·II· prohòmens qui fer proseguir aquela, e encara una altra que fo feta l'altre dia, del noble en Guillem de Cerveylló, d'unes imposicions de penes fort grans que havie feytes en la dita vila, vagen al senyor rey o al senyor infant damunt dits. Encara acordà lo conseyll que com los prohòmens que són estats remoguts del offici de paeria e de conseylleria, demanassen algunes quantitats e messions que havien fetes estant en lo dit offici, e axí metex aquels ·LX· prohòmens que feren la conposició ab lo senyor rey demanassen algunes messions que havien fetes a Tarragona per certa declaració que lo senyor rey féu a Tarragona sobre remoure alguns paers e conseyllers del dit offici, e·n hi posa d'altres, no revocan, ans conferman lo privilegi atorgat a la universitat sobre lo dit offici de la paeria; les quals messions cascuns affirmaven que devien pagar per la universitat. E d'açò fos algun contrast entre éls, fo acordat que ·IIII· prohòmens de cascuna part ab lo discret en Guillem ça Mora ensemps conegen les dites messions si deuen ésser reebudes en compte o no, e ço que éls coneguen

que·s degut [...] pres en compte que degue pagar la vila, que ho meten en conseyll e que·s ignosque ço que lo conseyll dirà ne ordonarà. E que los prohoms sien en Francesch çes Cases, Ferrer de na Burguesa, en [Guillem] de Loberola e en Bonanat ça Rovira. E de la part dels ·LX· prohòmens que hi sien en Michel Maeler, en Guillem Foguet, en Berenguer de Menresa, en Arnau de Mecina, e que tots juren que lealment profit de la universitat reconeguen les dites messions si deuen cert reebudes en compte o no, e que no hi faran res per volentat neguna. Encara acordà lo conseyll que aquel que plegarà lo prest o la questa, que·s age per son salari ·LX· sous per ·X_millia· sous, e ·LX· per altres ·X_millia·. E axí per so e per liura segons que la quantitat del prest o de la questa serà gran o pocha, axí que lo cuyllitor dels ·LX· sous age seu totes messions necessàries a plagar lo dit prest o questa, axí en bastaxs con en corredors e en clavels a clavar les portes, com encara en totes altres messions exceptat lo saig, que hara ab lo qual deguen pagar los paers. E que lo dit cuyllidor asegur per bones fermances encara ab sagrament e ab homenatge de plegar bé e lealment e éntegrament los diners del prèstec e de la questa e de metre·ls en la caxa segons la forma del privilegi.

Dimecres que és comtat ·III· idus madii anno quo supra , foren en conseyl en la dita sala na Arnau de Mecina, Bernat de Foix e Bonanat ça Rovira, paers. Ítem Berthó Pere, Lorenç Portela, Pere Ferrer, Ramon Fuster, Guillem Foguet, Miquel Maeler, Ramon Lambart, Pere Serra e Francesch zes Cases, conseylers. Guillem za Mora, Ramon Mayor, Ferrer de na Burguesa, Guillem de Loberola, Arnau Rossel, Vicent de Vergós, Bernat Moragues, Pere Bonet, Guillem de Fontaneles, Jacme Claris, Bernat Castel, Pere de Berga, Guillem de Morrenya, Ponç Maeler, Bernat dez Canós, Pere Fuster, Berthó d'Uluya, Guillem de Besora, prohòmens. E fo proposat en conseyl que alcuns fraus se feyen, o·s porien fer per encamarament del pèl del boch e de cabrit o d'anyel a metre per borra o per lana en bastes o en albardes o en seles o en capels de sol o en feltres; per què los damunt dits ordonaren el dit conseyl que d'aquí enant, negun seler, baster, albardaner, capeler ne altre que face filtres, no gós metre en basts, ne en albardes, ne en seles, ne en capels de sol, ne en foltres, pèl de boch ne de cabrit, ne neguna altra cosa que sie frau, sinó solament borra o lana, axí com és bé acustumat, si donchs aquel de qui serà l'obra, no ho feye fer. E qui contra farà, que pach per pena ·XX· sous per cascuna vegada que contra les dites coses o alcuna d'aqueles face. E que d'açò sie feyta crida pública. Ítem com en Salomó Naçan, juheu de Tàrrega, agués citats ben ·XVIII· o ·XX· prohòmens de la dita vila, qui aquel juheu eren obligats per alcun deute, o que·s obligaren per la dita vila que li aguessen pagat lo dit deute o li anassen tenir hostatge a Tàrrega, d'ací a divenres [...] dia primervinent pel plegament que feyt n'avien. Sobre azò acordà lo conseyl damunt dit, que vayen ·I· paer e en Vincent de Vergós dessús dit, per alongar lo dit deute, o per refermar-lo alcun temps com de present no fos de què·l poguessen prestar.

Encara ordonà lo dit conseyl que en Ramon Foguet plech lo prest ara novelament ordonat, e que aye per salari zo que fo ordonat en lo conseyl pus prop tengut, e que assegura de metre los diners en la caxa segons la forma del privilegi, e que·n aye a fer homenatge e sagrament que bé e lealment ho face. Divenres intitulat idus madii , fo plegat conseyll en la sala, e foren-hi presents en Arnau de Mecina, en Bernat de Fox e en Bonanat de ça Rovira, paers. En Berthó Pere Pericó Ferrer Guillem Giner Guillem Foguet Francesch çes Cases Lorenç Portela Micoló Maeler Pere Serra Ramon Fuster Ramon Lambart Nicolau Fuster Ramon Moros conseylers En Guillem za Mora, en Berenguer Taylladel, en Pere de Vergós, Ramon Maior, Ponç Maeler, Berthó d'Oluya, Guillem Capat, Berthó Vila, Guillem de Loberola, Jacmó Cardona, Bernat Moragues, Guillem de Morrenya, Pere de Berga, Pere dez Munt, Pere Canut, Vicent de Vergós, Ferrer de na Burguesa, Berthó Carbonel, Pere Fuster, Pere [Bergues], Berenguer Solà, Andreu Fuster, Guillemó Capat. E con en lo conseyll que·s tench digous que·s comptave pridie kalendas madii del any present fos assignat en clavari en Pere de Berga, apothecari, en presència del conseyll fo liurada la clau de la caxa de Santes Creus [a] [lo] [dit] Pere de Berga, axí con a clavari per lo conseyll ordonat segons forma del privilegi.

Encara con jo, en Bernat d'Ivorra, notari, e escrivà de la Paeria, per alguns affers del senyor rey e meus propis agués a per[tir] de la vila de Cervera e anar a Barchinona, en presència del conseyll assigne e passe en loch meu a scriure los conseylls e a tenir la clau de la caxa de Santes Creus, la qual deu tenir l'escrivà de la Paeria, segons la forma del privilegi, a·n Pere Fuster, notari aquí present, al qual liure la dita clau en presència del dit conseyll. E no res meys lexe e assignar axí mon loch a ésser per mi a cuyllir lo prest e la questa ab lo cuyllidor ensemps, e a fer altres scriptures necessàries als dits paers; ab lo dit en Pere Fuster ensemps e sens ell en Pericó de Canet, notari, lo qual Pericó de Canet jura en mon poder que bé e lealment s'aurà en tot ço que farà ne scriurà en los dits affers de la paeria. Encara ordonà lo conseyll que com a·n Salomó Nazan, juheu [de] Tàrrega, sien deguts per la vila ·MDCC· sous, e fos estat acordat en lo conseyll pus prop tengut, que en Bonanat za Rovira e en Vicent de Vergós que anassen a Tàrrega par alongar o per refermar lo dit deute de sens grans [usures]. Lo dit juheu pregat per los dits en Bonanat e en Vicent, lo dit deute no volgués alongar, que sien manlevades ·CC· libres de saffrà d'un prohom de Cervera qui les vol prestar, e que del preu sie satisfet al dit juheu, e que los paers puxen assignar ·II· prohòmens qui vayen a Tàrrega per comptar lo juheu e puxe encara los dits paers satisfet a aquel prohom qui prestar lo [...] en [·I_a·] cosa covinent segons que·ls [és] semblat.

Diluns intitulat ·XV· kalendas juny anno quo supra , fo applegat conseyl e foren[-hi] presents Arnau [de] Mecina, Berenguer de Vilagrassa e en Bonanat za Rovira, paers. Berthó Pere, Francesch zes Cases, Guillem Foguet, Miquel Maeler, Berenguer de Vergós, Berthó de Marunys, Pere Serra, Nicolau Fuster, Guillem Gili, Ramon Lambart, Pere de Nogueres, Ramon Moros, conseylers. Berthó Carbonel, Ferrer de na Burguesa de la Plaza, Guillem de Loberola, Jacme de Cardona, Jacme Truylàs, Berthó Carbonel, Jacme Claris, Bernat Moragues, Guillem Puyalt, Francesch Guitart, Ponz Maeler, Arnau Rossel, Bertran dez Archs, Berenguer de Menresa, Ramon d'Avinyó, Johan Martí, Ferrer del Ferrer, Bernat Andreu, Berthó d'en Vila, Pere Mayor, Ramon Solà, Bernat Orvig, Jacme d'Ostafranchs e Pericó Coma, prohòmens. Davant los quals, de manament del honrat en Jacme d'Olzineles, batle de la dita vila pel senyor rey, qui present ere, Antoni de Riudoveyles, notari, legí e publicà la confessió d'en Pere zes Comes de Valmanya, lo qual, dix lo dit batle, que pres tenie per alcuns ladronizis de què ere encolpat e encara alcunes deposicions de testimonis contra aquels rebuts, les quals ordes los dits paers e conseylers e prohòmens damunt dits dixeren de ·IIII· en ·IIII· axí com és acustumat que fos prest a turments lo dit Pere zes Comes.

Dimarts intitulat ·XIIII· kalendas junii anni predicti , foren en conseyl: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira . paers Guillem Foguet Ferrer de Vergós Guillem Moixó Nicolau Fuster Pere Serra Miquel Maeler Ramon Moros Pere Ferrer Bernat dez Val Lorenç Portela Berthó Pere Francesch zes Cases conseylers Als quals conseylers los dits paers demanaren de conseyl lo prest que s'avie ordonat segons los conseyls ja a éls donats en aquest libre per conseylers. Alcuns com alcunes persones diguessen que no·s devie en axí ordonar ne plegar segons la forma del privilegi, e si·l plegarien o que conseylave que se·n fees. E resposens en Guillemó Moixó, en Guillem Foguet, en Bernat dez Val, en Pere Ferrer, en Miquel Maeler, en Berthó Pere, en Ferrer de Vergós, en Pere de Nogueres e en Ramon Moros, digueren que com lo senyor rey demanàs expressament la questa, zo és ·XIX_milia· sous, e aquels no aguessen que per tal que·l senyor rey, qui ara és en afers, que aye obs ajuda de sos sotmesos, e per tal encara que a usures los diners damunt dits de la questa del senyor rey no·s aguessen a manlevar, conseylaren que·s cuylís lo prest axí com és ordonat, e pun[ir] la questa taylada per sou e per libra, que fos levat de la questa a cascú zo que prestat hi aviye. Ítem dixeren en Francesch zes Cases, Berthó de Marunys, Lorenç Portela, Pere Serra, Nicolau Fuster, que·s plaeye del senyor rey [...] la questa e que·s plegàs lo prest [...].

Dix en Guillem Giner que·s manlevessen los diners e que a àls no consentie. Divenres intitulat ·XI· kalendes de junii del an damunt dit, fo plegat conseyl en la desus dita sala del conseyl, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Bernat dez Val, Miquel Maeler, Nicolau Fuster, Ramon Moros, Guillem Foguet, Ramon Lambart, Pere de Nogueres, Guillem Moixó, Francesch zes Cases, Ramon Fuster, Pere Serra, Guillem Giner, Berthó de Marunys. conseylers Maymó dez Archs, Berenguer Tayladel e en Guillem Oliver, savis en dret, en Ramon Mayor,[...] Arnaldo de Mecina fiyl del dit na Arnau, Bernat dez Canós, Berenguer de Vergós, Arnau Rossel, Bernat Moragues, Pere de Berga, Guillemó Lorach, Bernat Bon Fiyl, Guillemó Boffarul, Berenguer de Menresa, Jacme Claris, Pere Rossel, Matheu de Cardona, Pere Tayladel, Berthó d'en Vila, Ferrer de na Burguesa de la Plaza, Bertholomeu Carbonel, maestre Pere d'Òdena, [Pere] de Cardona, Ferrer de na Burguesa, Ponç Maeler, Pere Castel, Guillem de Loberola, Bertholí Ferrer fiyl zaenrere d'en Bertholí Ferrer, Pere de Cardona, Guillem Riera, Pere Berga draps, Bernat de Tor, Jacme Porta, Jacme Vilela, Berenguer fiyl d'en Nicolau de Vergós, Berthó d'Uluya, Pere Maestre, Guillem Cahorcí, Arnau Martí e en Muntserrat Cardona, prohòmens de Cervera.

Com fos dubte per lo prest que ere acordat que·s fes en la vila de Cervera per la questa a pagar al senyor rey, si se·n [pa]gave en res a la forma del privilegi o no, fo proposat en conseyl lo dit dupte. E fo acordat per tots los damunt dits sàul en Guillem Giner qui dix que no consentie sinó que·s manlevassen los diners de la questa del senyor rey attenents tots los altres damunt dits que·l privilegi ere atorgat pel senyor rey a ben comú o a profit de la universitat de la dita vila, attenens encara que més de la meytat romanie a pagar de tota la questa que s'ha a taylar est an reebuts los manifestos, e que taylar lo prest pot e deu ésser taylat cascú per sous e per libres en la dita questa e ésser tornat en egualtat, attenents encara que gran dampnatge serie a la universitat damunt dita que ·XIX_milia· sous, que és la questa del senyor rey, que ara destretament en Blaschó Moreyl de casa del senyor rey, plegador de totes les questes de Cathalunya d'aquest an, demana e vol aver en nom de senyor rey, s'agués a manlevar a usures. Acordaren en axí que ere pus sà e meylor que·s plegàs lo prest, que no manlevar a usures la quantitat damunt dita. En axí emperò que a la questa los sie relevat lo prest per sou e per libra en la tayla que·s farà de la dita questa segons la forma del privilegi, en tal manera que·l privilegi sie en totes coses servat e en res no trenchat. Ítem fo acordat el dit conseyl e ordonat a [gran] tranquillitat a bon estament de la vila, que pels paers sien elets e assignats ·III· prohòmens de cascun quarter que a conexença dels dits paers sien e honrats e leyals qui tracten de pau entre [...]

aye oy, rancor e mala voluntat per rones, per ferides, o per naffres, o per morts, o per [...]que altra rahó, los quals prohòmens s'entrameten de metre pau e de fer conposació de lur poder e saber entre aquels [que] [o]y o ranchor sie segons que és dit. Ítem com en Guillem Moliner, savi en dret de Leyda per comissió del senyor infant fos en Cervera, e fees inquisació contra en Bort de Menresa e·ls altres de lur part per ·I_a· contesa e barayla que és estada entre·l dit en Bort e alcuns altres amichs seus d'una part, e en Berthó de Munt Maior e en Pere Fuiylosa e alcuns altres amichs lurs de l'altre, e en la dita barayla s'aguessen sots saguides naffres, e sobre aquel feyt entenens a enantar e a proceir contra la part del dit en Bort de Menresa segons la forma d'un estatut que·l senyor rey poça ha avie feyt en la dita vila continent rahons de gran dampnatge e opressions de cascun habitador de la universitat damunt dita, acordà lo dit conseyl que hom que·s appellàs del dit Guillem Moliner e son procés damunt dit al senyor rey o al senyor infant, o a aquel que degués d'ús o de dret o de costuma axí de son procés com d'una crida que feyta avie fer en la dita vila, [que] [tot]hom que tingués res dels damunt dits contra qui faye la dita inquisició, li u agués [deman]at dins cert spay o dins cert temps sots certa pena, e de totes altres appressions o greuyes que·l dit Guillem face a la universitat damunt dita, ne a escrivans ne a alcun altre habitan d'aquela.

Ítem com na Arnau de Garzila de Cardona agués feyt e dat per escrit als paers que él farie ·I· molí draper al molí d'en Maymó d'Uluy[a] [...] anat conprat, si hom l'enffranquie d'ost e de cavalcada e d'altres contribucions e exaccions que altra vehí fer deu en la dita vila. Acordà lo dit conseyl conside[rar] que gran profit sie de la dita vila que molí draper hi agués com ara gens no n'inch aye, que si lo dit molí hi feye, que fos enfranquit lo dit Arnau ab tots sos béns d'ost, de cavalcada, de questa e de totes altres exaccions que negun vehí sie tengut de fer en la dita vila. Ítem volgueren e consentiren tots los damunt dits, que·l dit prest que és acordat que·s plech ara en la dita vila, plech en Guillemó Lorach e·n sie cuylitor, e que la rahó que avie conseylat e acordat que·l plegàs en Ramon Foguet en ·I· conseyl dessús tengut. Diluns següent ·VIII· kalendas junii , foren en conseyl en la dita sala: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Miquel Maeler, Pere Serra, Guillem Foguet, Pere de Nogueres, Bertholomeu Pere, Lorenç Portela, Bertholomeu de Marunys, Guillem Jener, Ramon Fuster, Ramon Moros, Francesch zes Cases, Nicolau Fuster, Ramon Lambart, conseylers. Maestre Pere, Arnau d'Espona, Jacme de Cardona, Francesch Guitart, Guillem de Loberola, Montserrat Cardona, Pere de Foix, Pere de [...], Bernat Bonfiyl, Jacme e Matheu Cardona, Vincent de Vergós, Ponç Maeler, Bernat Moragues, Bernat [...], Jacme Vidal, [Uluya], Ponç Maeler, Bernat Moragues, [...].

[Co]ses per éls proposades embarguen la questa al senyor rey per què [foren] protestats [de] [d]ons e de messons que per lur embarch vinguen [a] [la] dita vila per la dita rahó e de la [...] el privilegi posada. Dissapte següent ·III· kalendas junii anni predictum , foren en conseyl en la dita sala: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Guillem Foguet, Pere Serra, Pere de Nogueres, Miquel Maeler, Berthó Pere, Nicolau Fuster, Guillem Giner, Ramon Moros, Francesch zes Cases, Ramon Lambart, Arnau de Riudoveyles e Guillemó Moixó, conseylers. Bertran dez Archs, Bernat dez Archs, maestre Pere, Jacme Vilela, Berenguer de Menresa, Muntserrat Cardona, Guillem dez Canós e en Ferrer de na Burguesa de la Plaza, prohòmens. E fo propossat en conseyl que com l'onrat veguer de Cervera per raquisició a él feyta pel veguer de Tàrrega, demanàs e requerís los dits paers que gitassen la senyera de la vila contra lo noble Berenguer d'Anglesola, e què se·n farie. E sobraçò fo acordat per tots los damunt dits, que la senyera no isqués de la dita vila tro altre manament aguessen del senyor rey per tal com los afers porien molt durar e porien ésser gran messó de la universitat, e gran despesa mayorment com no sapien gue de negun altre loch sie exida encara senyera per la [...] encara que ja sie la senyera treyta de la vila

[...] al portal d'Agremunt segons que és acustumat de fer en semblants cosses. E axí volgueren los damunt dits que fos res[post] al dit veguer de Cervera axí com és estat acordat. Ítem com en Bertran dez Archs sie prevengut per lexa de madona que fo del Canós, muyler de l'honrat en Dalmau de Peramola zaenrere, lo delme del dit loch del Canós, e aquel volgués metre en veïnal de la dita vila, e que per aquel donàs una convinent cosa cascun an pel veïnat d'aquel. Fo axí acordat e ordonat que fos reebut en veïnat lo dit delme, e que·l dit en Bertran dó per veïnat del dit delme cascun any ·XX· sous barchinonesos. Ítem com en Blasco Moreyl, de casa del senyor rey, agués molts serveis feyts a la vila e gran soferta e gran apeament de la questa del senyor rey e d'altres coses de què pogue la vila cercar, es fes present de prestar a la vila a honor dels prohòmens d'aquela si obs ho avien e d'aydar en tota res que fer pogués per les dites rahons, considerant lo dit conseyl que si forza volgués aver feyta, lo dit en Blaschó a la universitat, que gran dan e dampnatge se·n fore seguit avent lo dit conseyl esguart a l'avinentesa [del] [dit] en Blasco e a la messò que feyta avie, en aturar en Cervera per demanar la dita questa, e que en altre cas, si obs l'avie, se·n poguessen servir. Acordà lo dit conseyl que li facen servey les [pagues] de quantitat de ·CC· tro de ·D· sous no pus, axí com ab él se·n pugués avenir.

[...] capítol de la senyera a romanir consentí en Guillem Giner damunt [dit], mas els altres dix que no consentie que·n Blasco Moreyl [que][·s] del servey, sinó ·C· sous e no pus. E que·n Bertran dez Archs damunt dit, no deye donar certa cosa mas que dó en questa si·ls altres vehïns manifesten zo del lur. Dimarts ·IIII· nonas junii , plegat fo conseyl en la dita sala, e foren-hi presents: N'Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Ítem en Berthó Pere, Guillem Moixó, Francesch zes Cases, Ramon Moros, Guillem Giner, Pere Serra, Berthó de Marunys, Ramon Fuster, Guillem Foguet, Bernat dez Val e en Pere Ferrer, conseylers. Ítem en Guillem za Mora, maestre Pere d'Òdena, Bernat Mayor, Jacme de Truylàs, Jacme de Cardona, Arnau Martí, Bernat Porta, Muntserrat Cardona, Bernat Castel, Bernat dez Canós, Bernat Moragues, Romeu Febrer, Ponç Maeler, Bernat de Sanauya, Romeu Amat, Bernat d'Avinyó, Vincent de Vergós, Pere Espaer

Pere Rossel, Jacme Claris, Pere Tayladel, Andreu [B]aster, Bernardó Andreu, Guillem Cahorcí, Pere Bonet, Berthó d'en Vila, Guillem de Besora, Berenguer Ferrer, Pere de Munt Pahó, Guillem de Fontaneles, Guillem d'Ivorra, Berenguer Jover, Arnau d'Espona, Jacme Porta, Guillemó Gili, Ramon Grosset, Guillemó Cardona, Guillem de Morrenya, Pere Maestre, Arnau Fiter, Pere dez Quadrels, Pere d'Aguiló, Guillem Domingo, Francesch d'Àger, Pere Martí fiyl d'en Johan, Guillem de Comabela, Guillem Laurador, Guillem Tou, Bernat Amat, Bernat de Roset, Bertholí Ferrer, Borraç de Lorach, Berthó Carbonel de la Plaça, Berenguer d'en Bru, Miquel d'en Berga, Berthó Johan, Guillem dez Lor, Guillem Botet, Bernat za Guàrdia, Bernat Orvig, Jacme Botet, Arnau Desat, Viure Metge, Berenguer Garrigues, Guillem Cervera, Guillem Amat, Guillem Arnaldes, Jacme Paschual, Berenguer de Tornabous, Pericó Miró, Guillemó Cardona, Jacme Miró, Berenguer Moros, Miquel de Sauloners, Johan Salvador, Pere Bergues, Berthó Carbonel de la Val, Ramon Martí, Bernat Moragues, Berenguer Cardona, Pere Rippol, Francesch Guitart, Jacme Vidal, Pere de Foix, Jacme Tayladel, Guillemó Viuet, Guillemó Zabater, Bernat Tort, notari, Guillem Erimbau, Berenguer Macià, Gerau Terroya, Pere Bergues, draper, e en Jacme Magre, prohòmens habitadors de Cervera. E fo acordat que com lo conseyl que·s tench diluns que·s comptave ·VIII· kalendas junii , fos acordat que fosen venuts ·tria_milia· sous a [vi]olari, e del preu d'aquels fos pagada la questa del senyor rey que [...]

de ·XIX_milia· sous. E sobra·çò, per venre lo dit violari, fossen trameses a Barchinona [...] Ferrer de na Burguesa del Corral, e en Guillem de Loberola, ja el dit conseyl a açò assignats ab sindicat e procuració de la universitat. E los dits síndichs aguessen tractada la dita venda del dit violari, zo és saber que n'avien atorgats de venre a·n Jacme Riquer ·II_milia· sous a vida de ·II· persones, per preu de ·XIIII_milia· sous, e mil sous a·n Jacme Bosquet, ciutadà de Barchinona, a vida d'altres ·II· persones per preu de ·VII_milia· sous. Lo dit conseyl acordà que la venda del dit violari fos feyta, e en continent féu síndichs e actors a fer aquela venda en Berthó Carbonel de la Plaça e en Guillem Foguet, los quals feren la dita venda al dit en Jacme Riquer, a vida sua e d'en Guillemó fiyl seu pel preu damunt dit, e al dit en Jacme Bosquet, a vida sua e de la dona muyler sua, pel preu dessús dit axí com en les cartes d'alguns feyts pus largament se conté. E volch e acordà lo damunt dit conseyl que de la questa que·s deu estampar est an e cuylir, e dels primers diners que d'aquela isquen, sia treyt del violari de Leyda, aytant com rembre se·n pugue de ·XIX_milia· sous que àn auts dels ·tria_milia· sous damunt dits. E que d'açò facen sagrament los dits paers, els conseylers e lo clavari assignat pel conseyl, e l'escrivà que té la ·I_a· clau de la caxa, zo és a saber que posats e mesos los diners de la questa en la dita caxa segons

la forma del novel privilegi, no traguen ne [...]ien, ne lexen, ne consinten trer negun diner de la dita caxa tr[o] que ayen presos e pagats los ·XXI_milia· sous damunt dits. E que açò, per conseyl ne en altra manera, no·s pugue mudar per gran necessari que fos a la vila damunt dita. E que·l cuylitor que cuylirà la dita questa, aye a fer sagrament e homenatge que cascun vespre metrà los diners que·l dia plegarà de la dita questa en la caxa damunt dita enseguín la forma del dit novel privilegi. E encontinent, los dits paers e conseylers e en Bernat d'Ivorra, escrivà de la dita Paeria, e en Pere Fuster, qui en absèntia sua té la ·I_a· clau de la caxa per él, en presència del dit conseyl juraren per Déu e per los sants ·IIII· evangelis davant éls posats e per éls e[...] dels corporalment tocats, prometesen que als diners damunt dits no tocarien, ne·n traurien diner, ne·n farien, ne·n lexarien, ne·n consentirien trer de la dita caixa tro que ayen donats e pagats primerament los ·XXI_milia· sous damunt dits a tret del violari de Leyda aytant quant se·n pugue trer segons que és estat acordat. E aquel dia metex aprés dormir, lo dit en Pere de Berga clavari qui no ere estat al dit conseyl, jura a Sents ·IIII· euvangelis axí com los

paers, conseylers e l'ost a damunt dit l'avien feyt e sots virtut d'aquel promés de cont[se]rvar les coses damunt dites sens tot trenchament. Dimarts a ·VIII· dies anats de juny, fo plegat conseyll, e foren-hi presents na Arnau de Mecina, en Bernat de Foix e en Bonanat za Rovira, paers. Ítem en Guillem Foguet, Miqueló Maeler, Ramon Lambart, Pere Serra, Guillem Giner, Francesch zes Cases, Nicolau Fuster, Lorenç Portela, Pere Ferrer, Guillem Moixó, Berthó Pere, Ramon Moros, Berthó de Marunys, Perpenyà za Rovira e en Pere de Nogueres, conseylers. E com quaix totes les dites dels manifests que penre·s deuen segons la forma del privilegi, exceptades ben poches persones que són romasos a manifestar, per les qual com o no són de gran compte o de gran poder, en altra manera com són absens de la vila de Cervera per què manifesten poder, sobra·ço acordà lo conseyl que de cascun quartó fossen assignats prohòmens leyals e dignes de fe qui presents fossen a les dites que·ls [ve] [...]an a fer a les dites de cascú qui dretament no aurà manifestats per béns, los quals prohòmens fossen sobrestans en les dites dites a penre sobre·ls vehïns per regonèxer e per veure o per no dar feer que per voluntat alcun vehí a altre pogués dar dampnatge per sa dita. E sobra·ço foren assignats del primer quartó damunt escrit el comenzament del present libre per prohòmens e sobrestants sobre·ls vehïns

com dit és, zo és saber en Guillemó Moixó e en Jo[han] Porta qui està al portal d'Uluya. Del segon quarter foren assignats per prohòmens e per sobrestants axí com desús és dit, en Guillem Foguet e en Francesch zes Cases. Del quartó tercer foren assignats per prohòmens e per sobrestants axí com és dit, en Ramon Lambart e en Jacme Miró. Del carrer de Barchinona e de tot lo quart quartó, foren assignats per prohòmens e per sobrestants, zo és en Nicolau Fuster e n'Arnau d'Espona. E volch e ordona e establí lo dit conseyl, que los ·II· prohòmens de cascun quarter ab los paers ensemps puixen penre alcuns vehïns a eligir ab los quals los ·II· prohòmens de cascun quartó damunt assignats e nomenats, puixen regonèxer quals no [dretament] auran lurs béns manifestats segons la forma del privilegi. E sia [ent]és que·ls prohòmens e sobrestants del un quarter damunt assignats no ayen pas a veure en altre quarter mas cascuns ab los vehïns que àn elets als dits manifests a veure de cascú ve[yen] e examinen diligentment del quarter on s'àn assignats e no en res de l'altre. E los vehïns que penran, sien segons lur bon arbitre e dels dits paers bones persones e dignes de fe, e prenguen-se de carrer en carrer los dits vehïns. E sia feyt axí de cascun quarter de la vila com damunt és contengut. E com tots los manifests

sien regoneguts per los damunt dits ab los vehïns ensemps en la forma damunt dita sien assignats de manifests per quascun quarter per aquels que damunt són assignats per sobrestants en cascun quarter a regonéxer les dites e manifests de cascú segons que dit és. En axí que cascuns sobrestants del un quarter asumen aquel quarter e no res dels altres. E feytes les sumes d'aquels en la forma damunt dita, que los dits ·VIII· sobrestants ab los paers ensemps comten o assumen quant pagarà per libra siti e quant moble. E com sie declarat que los paers ab los dos sobrestans del quarter taylen la questa d'aquel quarter de què seran sobrestans aquels que penran e presens hi seran. E axí·s face de cascun quarter. Ítem acordà lo dit conseyl que la questa del present an se taylle de ·quinquaginta_millia· sous poch més. Ítem acordà lo dit conseyl que en Francesch zes Casas e en Bernat Castel, sien oïdors del compte d'en Pere de Nogueres sobre ·II_milia· sous que és dit que són deguts a alcuns singulars de la vila per lo viatge de Cerdenya. Dimecres idus julii , fo plegat conseyl, e foren hi presents: Na Arnau de Mecina en Bernat de Foix En Berenguer de Vilagrassa en Bonanat za Rovira paers Bernat dez Val, Pericó Ferrer, Miqueló Maeler, Ramon Moros, Ferrer de Vergós, Guillem Giner, Lorenç Portela, Ramon Fuster, Francesch zes Cases, Nicolau Fuster, Nicholau de Marunys, Pere de Nogueres, Guillem Moixó, Pere Serra e en Berthó Pere, conseylers.

Com per rahó de la host de la vila que hac a an[ar] a An[gles]ola per manament del noble en Guillem de Cerveyló, veus portant de [procurador] [de] Cathalunya, s'aguessen feytes moltes e diverses messons e [despeses] axí per aquels que aconpanyaven la senyera com per aquels qui aconpanyaven lo penó, e encara se·n aguessen a fer per tal com tots los senyals de la terra si ben les hosts se·n eren tornadas, eren romases a Tàrrega e a Vilagrassa, e entre les altres la senyera de la vila, e tro que altre manament agés hom del senyor rey, no·ls ne gosas hom tornar, e per aquela rahó hi agés a romanir qui la guardàs e la aconpanyàs. E per aquela rahó se deguessen ja diners, per açò fo acordat per tots los damunt dits que fossen manlevats ·D· sous com a mayor mercat e a mayor profit de la vila puxen ésser manlevats a obs de les messons damunt dites feytes e faedores. Diluns ·XVII· kalendes de juliol, foren en conseyl: Arnau de Mecina, Berenguer de Vilagrassa e en Bonanat za Rovira, paers. Ramon Lambart, Guillem Moixó, Nicolau Fuster, Francesch zes Cases, Pere Serra, Miquel Maeler, Berthó Pere, Pere de Nogueres, Ramon Moros, Guillem Foguet, conseylers. Arnau Rossel, Jacme Vilela, Berthó d'en Vila, Bernat dez Canós, Berenguer de Menresa, Bertholí d'Uluya, Guillem Erimbau, Guillem Riera, [Bernat] de Roset, Bernat Andreu, Guillem [...], Berenguer [Fuster], [...] Vergós, Berthó Carbonel,

Ferran dez Archs e en [Jacme] de Cardona, prohòmens. Com entre l'onrat en Gerau za Torra, cavaler, e en Bertran dez Archs, fos qüestió per feu o castlania del loch del Canós, que és pervenguda per lexa a·n Bertran dez Archs damunt dit, e per alò se pogués moure brega e a armes venir de cascuna part que ha molts amichs en la vila, per açò lo conseyl, volén evitar tota manera de pleyts e de barayles entre les parts damunt dites, acordà que fossen assignats ·II· bones persones prohòmens e comuns a cascuna de les parts, los quals, ab savis, axí de Cerveca com d'altres lochs, regoneguen lo testament de madona d'en Peramola del qual devale e és la qüestió entre les parts damunt dites. E si troben que·n Bertran dez Archs aye dret o no, que en tot cas veyen e lur poder facen que leven lo feyt de carrera. E si fer no porien pus que aguessen trobat que·l dit en Bertran agués bon dret, que·l ne defenen a messons de la vila. E si semblant o semblants cassos s'esdevenien a negun vehí de la vila que [fos] feyt en la manera damunt dita. E lo conseyl donat e atorgat per los damunt dits, ans que isquesen tots de la sala, dixeren en Guillem Moxó, Ramon Lambart, Nicolau Fuster, Ramon [Moros], e en Francesch zes Cases, qui romases eren, que éls tenien per bo lo conseyl damunt dit, sol que·n Bertran dez Archs no mete venema del Canós en Cervera.

Dimecres dia de sent Johan, intitulat ·VIII· [kalendas] julii fo plegat conseyl en la sala, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Ítem na Arnau de Riudoveyles, Ferreret de Vergós, Guillem Foguet, Pericó Ferrer, Francesch zes Cases, Pere de Nogueres, Pere Serra, Bernat dez Val, Perpenyà za Rovira, Ramon Moros, Berthó de Marunys, Ramon Fuster, Lorenç Portela, conseylers. E fo proposat en conseyl que com la vila o la universitat d'aquela ayen a pagar d'ací a ·X· o a ·XII· dies a Leyda ·LXXX· libres de jaccheses de violari, que·n farie hom. E sobra·ço acordà lo conseyl que·ls diners sien manlevats pels paers com a meylor mercat e a menys don de la vila se puxa fer, mayorment com lo dit violari s'aye a [pagar] sots preu del terz e hostatges a tenir e d'altres dampnatges e dans grans que se·n porien seguir si no·s feye. Ítem fo acordat per tots los damunt dits que sien posats guardians e vinyògols per los termes de la vila e les quadres d'aquels, per ço com [...] los termes són fort alterats o que la venema ne·ls altres [esplets] que defora són, no·s puxen devastar ne destrouir. E que sien preses sagraments d'aquels qui defora van, que éls, pel sagrament que feyt auran, deyen denunciar aquela persona o persones de qualque condició sien, homes o fembres, que veuran entrar o trer res d'alcunes possessions d'altri.

Dicmenge vespra de [sent] Pere e de sent Paul, intitulat ·IIII· kalendas julii , fo iusta[t] [a] [Consey]l en la sala, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Ítem en Guillem Foguet, Pericó Ferrer, Francesch zes Cases, Bertholomeu de Marunys, Guillem Moixó, Guillem Giner, Bernat dez Val, Nicolau Fuster, Pere Serra, Perpenyà za Rovira, Berthó d'en Pere, Pere de Nogueres, Ramon Moros, Ramon Fuster, conseylers. Ítem en Bernat Ziyar, Ponç Maeler, Berenguer de Tornabous, Ramon de Vergós, Pericó Miró, Berthó Carbonel, Muntserrat Cardona, Guillem Riera, Guillem d'Ivorra, Arnau d'Espona, Jacme Claris, Pere Tayladel, Berthó d'Oluya, Jacme Bort, Guillem de Loberola, Bernardó Castel, Arnau de Meyà, Guillem Erimbau, Bernat Ziyar, prohòmens. E com l'onrat en Pere de Castel, sent veguer de Cervera, requerís los paers e la universitat de Cervera, e fees forçar e destrenyar la dita universitat per manament a él feyt pel noble en Guillem de Cerveylló, tinentloch del procurador en Cathalunya, d'anar en la host contra lo loch d'Anglesola, fo acordat que·ls paers ab d'altres prohòmens parlen ab lo veguer e que·l preguen que él deye soferre ·I· poch d'aquel enantament qua fa fer tro que·l noble tinentloch damunt dit sie tornat de Leyda on és a Tàrrega et que el demig trameten hom ·II· prohòmens al dit noble que li diguen de part de la universitat que som appeylats de fer e de complir si voluntat mas que li placie que no·ns cayle

moure tro les altres hosts de la terra que ve[ni]r h[aur]an, sien vengudes car nós tant som prop que de man[...] para [...] que·s vuyle. E si per ventura açò ab lo dit veguer acabar no podie hom, que li servescha hom de ·L· o de ·C· sous per tal que a la universitat puga hom endrezar ab lo dit noble zo que mayor profit sie de la vila. Diluns dia de sent Pere e de sent Paul, intitulat ·III· kalendes julii , fo plegat conseyl en la sala, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Pericó Ferrer, Pere de Nogueres, Francesch zes Cases, Nicolau Fuster, Perpenyà za Rovira, Ramon Fuster, Pere Serra, Guillem Moixó, Ramon Moros, Berthó Pere, Guillem Foguet e en Miqueló Maeler, conseylers. [Jacme] Claris, Pere Miró, Anthoni de Munt Pahó, Pere Jover, Guillem Riera, Ponç Maeler, Guillem Oliver, savi, Bernat de Loberola, Guillem d'Ivorra, Berenguer de Menresa, Pere de Berga, Bernardó Castel, Arnau Rossel, Pere Vergós, savi, Galceran de Lobera, Bernat Moragues, Guillem de Loberola, Francesch Guitart, Berthó Carbonel, Berenguer de Tornabous, Pere de Cardona, Bernat dez Archs, Berthó d'Uluya, prohòmens. E fo acordat per tots los damunt dits que com en ·I· altre conseyl passat fos acordat que fossen manlevades ·LXXX· libres de jaqueses

les quals pagar se deuen per violari a Leyda ara a l'entrada de juliol, e puys sie esdevengut que la ost hic aye a exir contra lo loch d'Anglesola, e d'açò s'auran a fer moltes messons, acordà lo dit conseyl que fossen manlevades ·III_millia· e ·D· sous dels quals fossen pagades les ·LXXX· libres de jaqueses del violari desús dit e del sobré pus fossen feytes messons e altres coses per fe coses a la vila. En aprés aut lo dit conseyl, aquel metex dia foren manlevats d'en Samuel za Porta, juheu de Tàrrega, los dits ·III_millia· e ·D· sous a ·I· an a for de ·VII· diners per libra de guaayn que munten entre tot a ·IIII_milia_DCCXXV· sous. E d'açò hi ha carta feyta lo dit dia e reebuda per son fiyl d'en Ramonet Aguiló, notari de Tàrrega. E so emperò que passats ·IIII· mesos si hom volie pagar al dit juheu, que n'agués a penre hom a él lo guaany d'aytant [que] hom los agués tenguts a la rahó dessús dita. E açò a per [ami]cable memòria los dits paers ací en est libre manaren escriure. Divenres vigília de Santa Maria d'agost, intitulat ·XIX· kalendas de september anno super , fo plegat conseyll en la sala de la Paeria damunt dita, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa e Bonanat za Rovira paers

Pere Ferrer, Miquel [Maeler], Bertholomeu Pere, Pere Serra, Guillem Giner, Ramon [Fuster], Lorenç Portela, Guillem Moixó, Ferrer de Vergós, Bernat dez Val, Ramon Lambart, Ramon Moros, Nicolau Fuster e en Francesch zes Cases, conseylers. Als quals paers e conseylers, per en Johan de Castant, correu da la cort del senyor rey, fo presentada ·I_a· letra closa e sagelada ab sagel de la senyora regina, ab títol o sobrescrit aytal: Dilectis suis paciariis et probis hominibus villae Cervarie. La qual letra damunt dita pel dit Johan al dit conseyl presentada axí com dit és, fo uberta, lesta e exposta davant lo dit conseyl per en Bernat d'Ivorra, notari e escrivà de la Paeria, la forma de la qual és que·s segueix: Eleonor dei gratia Regina Aragonum, dilectis suis paciariis e probis hominibus ville Cervaria salutem e dilectionem dignum arbitramur et consonum rationi ut illi [...] regie domui devota prestituerunt obsequia mei favoris pres[entes] Cum igitur fidelis noster Bernardus Egidii de domo illustrissimi [Idel]fonsi Rege Aragonum karisimi viri nostri dicte domui regie [...] devota prestiterit servicia ob quod nedum a dicto domino Rege at nobis sit digno remunerandos verum etiam teneamus per eodem apud vos de presenti [po gere] preces nostras idcirco devocionem vestram quam erga beneplacita nostra stimus proculdubio avidam et paratam rogamus atente quantus honoris et amoris nostri [...]respectu considerantes etiam que in primevis precibus nullus debet intervenire defectus volutis et placeat dictum Bernardus Egidii facere franchum et liberum a contributione questie dicte ville dum ipso bona vite duxerit in huma in hoc quippe nobis assignatum servicium facietis et obligemus per inde vobis ad apportunos favores

et gratias speciales rescrip[...] nobis continuo per vestram litteram de vestro beneplacito super eo. Data Valentia ·IIII· nonas augusti anno domini ·Millessimo_CCCIXXX_secundo· [...]. La qual letra, lesta e publicada axí com dit és el dit conseyl, acordaren tots los damunt dits que en favor e per honor de la senyora regina damunt dita, obeín a sos prechs, fos respost a la senyora regina per lurs letres que avien enfranquit lo dit Bernat Gili de tota sa vida de tota prestació de questes e de comuns reyals e veynals. E de grat a honor de la dita senyora regina e per favor d'ela, obeïren ses prechs e enfranquiren lo dit en Bernat Gili de tota prestació de questes o de comuns reyals e vehïnals que en la vila de Cervera se covinguen fer per qualque rahó demetren que·l dit en Bernat Gili [...] sie. E sobre açò resposeren a la dita senyora regina ab lur letra que·s seguexen: Excellentissime ab magnifice domine domine Elionori dei gratia [Regina] Aragonum vestri humiles paciarii et probi homines ville Cervaria cum devoto obstulamine manum atque pedum sue gratie humiliter se comendant ex parte vestre Regie celsitudinis litteram recepimus in qua nos rogabamus attente quantum honoris et amoris vestri Bernardum Egidii de domo illustrissimi domini regis a con tribucione questie ville Cervaria franchum et liberum facere deberemus pro ut hec et alia in dicta vestra litera latius continentur. Qua quidem litera et contentis in ea cum diligentia intellectis [...] excellentie presentibus reprendemus per nos honoris vestri intuitu qui in his et aliis conplacere cupimus et servire et ob vestri reverenciam et honorem eundem

Bernardum Egidii a prestacione questie dicte ville tam regalis quam vicinalis et franchis et liberum facimus et habemus dum vita fuerit sib[i] comes[...]e aliis precibus et mandatis vestris parati sumus semper reverencia que decet pro[in] afectibus et humiliter obedire altissimus vos et illustrissimum dominum Regem dominum nostrum conservet et vivere faciat per tempora longiora actus vestros et ipsius semper et in melius feliciter prosperando. Scripsit Cervaria ·XIXI· kalendas septembris anno domini ·Millessimo_CCCLXXXL_secundo·. Ítem lo damunt dit conseyl acordà que en Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Foix, e en Jacme Claris, e en Bertholí d'Uluya fossen procuradors de la ciutat. E feren-los-en carta de procuració en poder d'en Bernat d'Ivorra. E encara acordà lo dit conseyl que fossen obrers e procuradors de l'obra de l'església en Bonanat za Rovira, en Berthó Carbonel e en Pere Ma[...], e feren-los-en carta en poder d'en Bernat d'Ivorra. Dimarts intitulat ·XV· kalendas de september, fo plegat conseyl en la dita sala, [e] [foren-hi] presents: [Arnau] de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Miquel Maeler, Francesch zes Cases, Ramon Fuster, Berthó de Marunys, Guillem Giner, Perpenyà za Rovira, Guillem Moixó, Pericó Ferrer, Nicolau Fuster, Berthó Pere, Pere Serra

[...] Guillem Domingo, Bernat dez Canós, Bernat Steve e en Ponz [dez] [Forn], [prohòmens.] E fo acordat per los damunt dits el dit conseyl, que com el pati dels Frares Menors sie comenzat de fer ·I· pou en ·I· pati que·y és de la vila, que lo dit pou se face, e que·y face la vila messió de ·L· tro en ·C· sous. E si hom veu que hom trop l'aygua que s'acap sinó que·s sobresigue a adés tro la vila aye maior avinentesa d'obrar. Encara com en Bernat Andreu, en Guillem Cahorcí, en Berenguer fiyl d'en Ramon de Vergós e en Berthó de Marunys, que foren regidors de la vila de Cervera de Omnium Santorum prop passada, tro a la festa de sent Esteve prop passada de l'an present, cessant ofici de juradia e de paeria al temps damunt dit, aguessen manlevats ·I· juheu appellat N'Astruch Suylan ·MXL· sous barchinonesos, e lo dit juheu deman aquels e require aquels que li són obligats que li vayen tenir[...]la en tenir lo li deuen. E ara la universitat no aye de comú [request] a adés pagar lo dit deute. Per açò acordaren los damunt dits [...] que s'avingua ab lo dit juheu a ·I· covinentesa e que li sie refermat [tro] [que] [la] [vila] aye de cumú de què·l pugue pagar. E los regidors damunt dits, que tornen zo que ayen a tornar a la vila, e que ayen de salari zo que en Guillem za Mora ab los ·IIII· prohòmens e ab los paers ensemps conexeran que aver ayen. Ítem acordà lo dit conseyl quo fos feyt ·I· adop el pas d'en Berenguer dez Val e de Ferrer Fuster, e la vila que·y pach de cumú ·L· sous.

Dimarts intitulat kalendas september anno predicto , foren en conseyl: Arnau de Mecina Bonanat za Rovira Berenguer de Vilagrassa paers Arnau de Riudoveyles, Ramon Moros, Nicolau Fuster, Bertholomeu de Marunys, Francesch zes Cases, Lorenç Portela, Ramon Lambart, Ferrer de Vergós, Pere de Vergós, Micheló Maeler, Bertholomeu Pere, Pere Ferrer, conseylers. [Bernardó] Pere, Ponç Maeler, Ramon d'Avinyó, Ferrer de na Burguesa del Corral, Bernat Andreu, Berthó de Robió, Ramon Grosset, Ramon dez Arcs, Berenguer Jover, Bernat Morató, Berthó d'en Vila, Berthó de Sanauya, Guillem de Besora, Arnau Martí, Bernat Moragues, Guillem de Mon[...], Guillem de Loberola, Pere de Berga, Berenguer de Tornabous, Berenguer de Menresa, Bernat de [...], Berenguer de Vergós de la Plaça, Ferrer de na Burguesa de la Plaça, [prohòmens]. E sobre ço ordonà lo dit conseyl, que en Berenguer de Vilagrassa, Berenguer de Vergós e en Francesch zes Cases damunt dits, e en Bernardó Castel fiyl d'en Bernat Castel, regoneguen lo compte d'en Pere de Nogueres e d'en Berthó Pere, e de lurs conpa[nys] sobre aquels ·MM· sous de barchinonesos que és dit que romanen a pagar a alcuns singulars de la dita vila d'aquela quantitat que fo prestada al senyor rey obs al viatge de Cerdenya encemps que ere infant.

E [...] dit conseyl que divenres, dissapte e diluns pus prop puxe venemar en les quadres jusanes e sobiranes. E puixs dimecres següent, andemà de santa Maria del present mes de septembre el cor de la vila. E no abans sinó de voluntat dels senyors dels castels on los homes de la vila són terrratinents. Ítem volch e ordonà lo dit conseyl que a les fembres del segle sie donat un covinent loch pels paers o que·s estien là on s'estan. Encara acordaren e ordonaren los damunt dits el dit conseyl [que] [els] [pa]ers reeban compte d'en Ferrer de na Burguesa del Corral, e d'en Guillem de Loberola dels ·XXI_milia· sous barchinonesos que reeberen del preu del violari que fo venut per éls sobre la vila tota de ·MMM· sous de la dita moneda. E com ayen plener compte dels ·XXI_milia· sous damunt dits e aquels plenerament sien pels damunt dits en Ferrer de na Burguesa e en Guillem de Loberola pagats o donats, ayen mostrar en què·ls àn dats a manament dels paers, que·ls sie feyta pels dits paers carta d'àpocha d'aquels e absolta e si de[...] digui enant la qual carta enseguides les dites coses pels dits paers faedora en la dita manera ara axí com lavòs e lavòs axí com ara [dixeren] los dits conseylers qui en aquest present conseyl foren que avien per bona [que][·s] faça. Ítem volch, acorda e ordona lo dit conseyl, que com en ·I· foch que·s près a alberch d'en Pere Balaguer en la plaza Veyla, per apagar e ociure lo dit foch, fossen lanzats e trencats molts quanters de diversa persona, que aquels fossen pagats per los paers.

Dimarts ·X· kalendas d'uytubre, na Arnau de Mecina, en Berenguer de [Vilagrassa], en Bernat de Foix e en Bonanat za Rovira, paers damunt dits, feren citar e pena posar tots los sobrestants deiús escrits que fossen en la sala de la Paeria per veure e per regonèxer segons les somes ja feytes dels manifests en la questa que acordat és que·s estamp en la vila de ·L_milia· sous, quant daran siti e moble per libra, com a açò a fer e a regonèxer, sien estats elets ab los paers ensemps segons que en ·I· conseyl atràs en est libre escrit dimarts ·VIII· dies [pas]ats del mes de juny del present an és contengut, zo és [a] [saber] al present dia desús dit, e hora aprés menyar. E aquel dia aprés menyar, davant los dits paers, zo és saber: Arnau de Mecina, Bonanat za Rovira, en Bernat de Foix, en absència emperò d'en Berenguer de Vilagrassa, en la dita sala comparegueren e vengueren en Guillem Foguet e en Francesch zes Cases, sobrestants asignats els manifests, e sobre·ls manifests a penre les dites dels vehïns e a veïnes e a anerar e a fer les somes d'aquels e quant darà siti e quant moble per libra axí com dit és scrit vengueren na Arnau d'Espona e en Nicolau Fuster del quarter del carer [de] [Barchin]ona, ítem en Ramon Lambart e en Jacme Miró del quarter de les Vals de Muntseré, ítem en Guillem Moxó del quarter del Cap Corral, sobrestants assignats a les dites coses cascuns en lurs quarters axí com damunt és escrit. En Jacme Porta qui ab en Guillemó Moxó el dit quarter del Cap Corral fo en sobrestant assignat, no conpoch car dix so que en Aragó ere per ses mercaderies.

E [Berenguer] [de] [Vilagrassa], Arnau de Mecina, Bernat de Foix e Bonanat za Rovira, [com] [fos] [que] falís en Jacme Porta damunt dit, que·ls ·VIII· sobrestants damunt dits no fossen plegats, volgueren saber segons les somes feytes dels manifests e la quantitat de ·L_milia· sous de questa, quant darien per libra siti e quant moble, e feren regonèxer les dites somes pels dits sobrestants. Les quals somes vistes pels dits sobrestants ·VII· damunt congregats, acordaren tots sàul en Guillem Foguet que·l moble donàs ·IIII· diners per libra e siti ·II· diners per libra, e puyarie la questa a la quantitat de ·L_milia· sous damunt dita poch més o menys. Axí emperò que taylen la dita questa per sou e per libra segons la forma del privilegi, sien regonegudes les somes de les dites de cascun vehí dels manifests per él e per cascun dels feyt per tal que sien aprovades e verdaderes e que negú no dó més o menys en questa que li pertangue de zo que ha per error de [com]pte o de soma. E la questa taylada axí com dit és, que sien vistes e somades les somes de pàgina en pàgina, e la soma grosa posada de tots los manifests per tal que en son loch se·n pugue dar just compte. En Guillem Foguet dix que li plaeyen les dites coses e a aqueles consentien, tan solamant que no consent que siti dó tant com prengue grans sobrés car no·s pot amagar, e lo moble amagues e·s abzegue.

Divendres intitulat pridie nonas septembre, foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Guillem Foguet, Francesch zes Cases, Ramon Moros, Nicolau Fuster, Berthó de Marunys. conseylers Guillem Cahorcí, Berenguer de Vergós, Bernat Andreu, Bertholomeu de Marunys, Guillem de Loberola, Arnau Rossel, Pere Terroya, Francesch Guitart, Bernat Solà de Muntseré, Ramon Celerer, Bernardó Castel, Ramon Grosset, Francesch d'Àger, Ferrer de na Burguesa de la Plaça, Bertholí Ferrer, Guillem de Tàrrega, Pere de Bon Bernat, Jacme de Cardona genre d'en Porta, Pere Madari, Paschual Figuera, Bernat Orvig, Bernat Moragues, Pere Rossel, prohòmens. E acordaren los damunt dits que trametés hom al senyor rey per declarar duptes que són el privilegi e que·s pach per vehïnal en la vila. Ítem acordaren que assegurassen a·n Astruch Suylan Coffen ·CCCLXV· sous que li eren deguts per ·M· sous. Li foren assignats ab carta feyta per en Pere dez Munt aquest present dia.

[intitulat] [sexto] kalendas october , foren en conseyl en la dita sala: Arnau de Mecina Bonanat za Rovira Bernat de Foix paers Berenguer dez Val, Bernat Gili, Bertholomeu de Marunys, Bertholomeu Pere, Miqueló Maeler, Pere Ferrer, Pere de Vergós, Guillem Moixó, Ramon Lambart, Ferrer de Vergós, Lorenç Portela, Nicolau Fuster, Pere Serra, Ramon Moros, Francesch zes Cases, Pere Giner e en Guillem Foguet, conseylers. E fo proposat en conseyl que com en Pere Fuylosa agués proposat davant los paers damunt dits que en aquels asseguraments que són estat fets entre él e sos amichs d'una part, e en Jacme e en Ramon de Menresa e altres [de] lur part de l'altra, ne·s entenien, ne entendre·s devien, ne ere [...] Guillemó de Menresa, fiyl d'en Guillem de Menresa zaenrere de Cervera, per tal com deyen que no podie ésser dit vehí de la dita vila de Cervera. E axí negun vehí de Cervera no podie ésser forçat a assegurar miyl hom estrany segons custuma de la vila, e què se·n farie. Sobre açò fo acordat e dat conseyl pels damunt dits, que los paers se certifiquen si lo dit Guillemó de Menresa nesqué en la vila de Cervera, e com nasqué si son pare era vehí o habitant en Cervera. E si trobaran que·l dit Guillemó nasqués en Cervera son pare aquí tinent son domicili, que sie entés els asseguraments axí com vehí e natal de Cervera. Sinó, que no y sie entés ans si trobaran los dits paers que nasqués en

la dita vila de Cervera, son pare aquí no tinent son domicili que [...] batle que aquel no entene els asseguraments ne forz lo dit en[...] ne alcú de sa part a assegurar aquel com gran perjudici se·n segueix en [...]cas a la vila com se·n trencarie antiga cosanza de la dita vila que és que negun vehí de Cervera, segons que dit és, no pugue ésser forzat a assegurar miyl hom estrany. Ítem acordà lo dit conseyl que per aver declaració e consciència del senyor rey, que vehïnal se pach en Cervera per aquels quaix res no donen en questa e no res de tals n'í ha com ayen jurat si no aver neguns béns siens ni movents, e sobre tots duptes o ambigüitats que són el privilegi novelament atorgat a la universitat damunt dita del dit senyor rey, fossen tramesos ·I· prohom o ·II· al dit senyor rey ab capítols o supplicacions ordonats sobre·l dit vehïnal pagador axí com dit és, e sobre los altres duptes que·l privilegi sien, los cuals capítols o supplicacions sien ordonats per los paers ab ·II· prohòmens de cascun quarter que los dits paers puxen elegir bones persones e dignes de fe lur bon arbitre. Encara que puixen los dits paers lo prohom o prohòmens, ·I· o II, axí com dessús és dit que vayen al senyor rey per la dita rahó, aquels que semblat los sie, que més hi vaylen, e abans pusquen [...] recaptat e obtengut zo per què gran aprofit e relevament de messó [de] [la] vila e de la universitat tota. A açò dixeren en Berthó de Marunys, Guillem Giner e en Pere Serra que no consentien mas que·l dit privilegi segons sa tenor fos observat, que molt ha, que pach molt, qui poch ha, poch pach, e qui res no ha, que no pach res.

[...] los damunt dits el dit conseyl, que ara de fires ·I· d'éls [...] feyta ab lo batle ensemps e que cascun vespre los paers facen donar albarans a aytants hòmens com coneguen que sien mester a guardar la fira, e que aquels guarden e guayten la fira, e que axí·s face cascun vespre mentre la fira dur. E que negun saig ne negun altre no gós penre diners de negú per guardar o guaytar a la fira, sinó de ·I· persona. E qui contra farà, que·n sia punit fort bé. Encara ordona lo dit conseyl que miyl hom estrany ne privat d'a[...] no gós jugar ne fer jugar dins la vila de Cervera a negun joch de graescha, de riffa, ne de ·III· bons jochs, ne gitar a miyl que sie a neguna altra cosa, ne levar a daus ne a taulel, ne tenir tafureria. E qui contra farà, que li cost de pena ·LX· sous, dels quals lo terz sie al senyor rey guaanyat, e al batle de Cervera en nom seu, e l'altre terze als guardiants que·y seran assignats, e l'altre terza part sie guaayada al comú de la universitat e als paers d'aquela en nom d'aquel. E si alcun hom manifestarà les dites coses, que la terza part que·ls guardians deurien aver, sie d'aquel qui u manifest. Aquest emperò establiment o ordonació, dix lo dit conseyl que no entenie que fos servat sobre miyl hom estrany de firas, ne durant lo retorn d'aquí enant, sobre tuyt estranys e privats sie tengut e observat e encara durant la fira sobre los vehïns de la vila. Establí encara e ordonà lo dit conseyl, que si los guardians eren trobats en frau sobre açò, que per cascuna vegada sien cayguts en pena de [...], la meytat guaayada al senyor rey e al seu batle de Cervera e son nom e faltar als dits paers.

E ordonaren e establiren que fossen guardians del [...] Menresa e en Guillemó Jot de Cervera, los quals emperò jur[en] [sagra]ment si auran axí·ls ajut Déu e les santes ·IIII· evangelis. En aprés dimarts intitulat ·III· kalendas octobre, en Arnau de Mecina, en Berenguer de Vilagrassa, en Bernat de Fox e en Bonanat za Rovira, paers damunt dits, segons lo poder a éls donat en lo conseyl damunt dit pus prop tengut, assignaren ·VIII· prohòmens, ·II· de cascun quarter, a ordonar los capítols sobre la daclaració del privilegi; zo és saber, del quarter del Cap Corral, del portal Migà a amunt: En Ramon de Menresa En Guillem de Loberola Ítem del segon quarter, zo és saber, del portal Migà tro al cantó d'en Bernardó za Guàrdia: En Bernat Gili En Ferrer de na Burguesa del Corral Ítem del terç quarter, zo és saber, de les Vals e de Monseré ab son compliment: En Pere de Cardona En Guillemó Lorach Ítem del quart quartó, zo és del carrer de Barchinona o de l'abeurador ab sos drets: En Pere de Nogueres En Pericó Miró

[...] intitulat ·VII· idus d'hiytubre, fo plegat [conseyl] [en] [la] [sala] de la Paeria, e foren-hi presents: Arnau de Mecina Bernat de Foix [Berenguer] de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Bernat Gili, Ramon Moros, Nicolau Fuster, Pere Serra, Pere de Nogueres, Miquel Maeler, Francesch zes Cases, Guillem Moxó e Guillem Foguet, conseylers. Item Ramon de Vergós, Bertran dez Archs e en Berenguer Solà, prohòmens. E fo acordat que com maestre Ramon Andey de [...] e maestre Bons Homs de Isalte en gramàticha e en lògicha fossen en Cervera, e no y agués negun maestre que y ensenyàs e escolans que de comte fos, e fos gran don de la vila per [altres] rahons, e aquels ·II· maestres dessús dits volguessen aturar [...] vila per mostrar aquel an, si hom s'avenie ab éls segons que hom avie ja ab éls perlat, e éls fossen ja estats examinats per frares menors e prehicadors, e aquels fossen trobats bons e [cons]cients segons ralació d'aquels qui arguiren a lur examinació. Sobre açò fo acordat que hom que·ls s'aturàs e que s'avingués ab éls. E axí tractant lo religiós lector dels frares menors [...] los hom dar salari, e que fossen tenguts de ligar en la vila de gramàticha e lògicha del present dia tro a la festa de sant Miquel primerament [vinent].

Ítem fo acordat el dit conseyl que los paers per[...] taylar salari segons lurs bons arbitris als tayladors [de] [la] [questa], e als estimadors e a·n Pere Fuster e a tots altres qui avien trebaylat en reebre los manifests ne en taylar la questa. Diyous que és ·IIII· kalendes de novembre foren en conseyl en la dita sala: los paers tots ·IIII· dessús pus prop escrits Ítem en Bernat Gili, Berthó Pere, Bernat dez Val, Pere Ferrer, Ferrer de Vergós, Pere de Nogueres Ramon Lambart, Francesch zes Cases, Ramon Fuster, Berthó de Marunys e Guillem Giner, conseylers. Ítem maestre Pere d'Òdena, Ferran dez Archs, Berenguer de Bianya, Pere de Tayladel, Ramon Puctulul, Arnau Martí, Andreu Fuster, Anthoni Ferrer, Bernat Moragues, Bernat de Roset, Bernardó Castel, Guillem de Loberola, Ramon de Cardona, Bernat dez Archs, Bernat Lambart, Guillem Lorach, Berthó de Sanauya, Pere dez Quadrels e en Bernat Pere, prohòmens. E el dit conseyl per en Bernat dez Archs, Bernat Lambart e en Ramon Lambart damunt dits rendes de la vila del passat, fo demanat ésser tatxades axí com pel conseyl taylar se deu cascuna somada de

[...] ·I· covinentesa. E axí fo per los damunt dits en ·I· [...] taylada e extimada e pesada e tatxada cascuna somada de mul[...] ·V· sous e d'ase a ·III· sous. Ítem fo acordat que les penyores feytes per la tayla dels vinyògols, fossen venudes e auts los diners d'aquela tayla, que d'aquels sien pagats los guardians. E si no y bastave la tayla d'aquels, que·n pach lo comú de la vila aytant com ne falegue. Ítem com per alcuns fos estat request que als vehïns e sobrestants dels manifests a reebre e a regonèxer, fossen auts vehïns e altres sobrestants a lurs manifests a regonèxer, e en contrari fos afermat per alcuns altres que fer no·s degués, sobre açò los dits paers volgueren conseyl dels damunt dits què sobre alò farien. E maestre Pere d'Òdena, en Ferran dez Archs, Berenguer de Bianya, Berthó Pere, Bernat dez Val, Ferrer de Vergós, Pere Ferrer, Ramon Puculul, Arnau Martí, Ramon de Cardona, draper, Guillem de Loberola, Bernardó Castel, Bernat da Roset, Bernat [de] [Mo]ragues, Guillem Lorach, Berthó de Sanaüya, Bernat Pere e en Pere de Nogueres, donaren de conseyl e conseylan dixeren, que les dites d'aquels qui són estats sobrestants e per vehïns appellats a les dites o manifests de cascun regonés, sien per altres sobrestants e vehïns lurs regoneguts lur manifests. E si dretament no auran lurs béns manifestos, que a arbitre d'aquels sien taylats.

En Pere Tayladel e en Ramon Lambart digueren o conseylaren [que][·ls] dites o manifests dels sobrestants e vehïns que són estats als altres vehïns de Cervera a regonèxer lurs manifests són per[...] metexos vehïns, e per los sobrestants coneguts e examinats que pus anant no·ls í toch hom no·ls hi faça altra novitat per sí regonegut no ere estat per negú, que sie regonegut per altres vehïns e sobrestants axí com éls són estats regonexedors. E en Francesch zes Cases, en Ramon Fuster, Berthó de Marunys, Guillem Giner, Andreu Fuster e en Pericó dez Quadrels, conseylan dixeren que no entenien ne conseylaren altra inquisició ésser feyta sobre los sobrestants o vehïns que són estats a regonéxer les dites de cascú de la vila, mas que en tota manera, sie servada la forma del privilegi. Dix en Bernat Gili dessús dit, que tenie per bé e conseylave per tal que la questa no·s laguiàs de plegar e d'aver de les géns que ja s'és massa rigada en gran dan de la vila que és obligada a moltes usures e a violaris a pagar. E com més se trigue, més puye lo logre dels paers ab ·IIII· o ab ·VI· prohòmens que·l conseyl hi tingués per bons, com se farie pus breu que si hom avie a fer tan gran sollempnitat a ·I· manifest o a ·II· entró en ·X· o ·XII· com a tota la vila

regonegeren les dites dels sobrestants o vehïns dessús dits e qui a ar[...] e d'aquels fossen taylats. Axí metex com lo dit en Bernat Gili, dixeren que conseylaven e tenien per bé en Bernat dez Archs e·n Bernat Lambart. Tots e sengles damunt escrits en est conseyl, dixeren que daven aquest conseyl a lur bona consciència entenén totavia ésser servada la forma del privilegi. E protestaren que no entenen a venir en res contra aquela, ans si en res[...] éls o alcun d'éls aver conseylat contra aquela forma, a lo que contra fos per no conseylat, e per no negú entenen a aver. E aquestes peraules per éls protestan dites, e per cascun d'éls, manaren ésser mesos en fi del conseyl dessús dit per mi, Pericó de Canet, regent l'escrivania de la Paeria per en Bernat d'Ivorra escrivà d'aquela. Dissapte que és ·XVIII· kalendas de deembre foren en conseyl en la dita sala de la Paeria: tots los paers dessús dits. Ítem en Guillem Moxó, Ramon Lambart, Pere Ferrer, Guillem Foguet, Berthó [Pere], Perpenyà za Rovira, Berthó de Marunys, Ramon Moros, Pere[de] [Nogueres], [Guillem] Giner, Ramon Fuster, Francesch zes Cases, Lorenz [Portela], Arnau de Riudoveyles e en Ferrer de Vergós, conseylers.

E fo supplicat demanat davant lo dit conseyl per l'onrat e religiós Ferran Berenguer de Queralt, guardià de la casa dels frares menors de Cervera, que alcuns diners de l'an passat e de l'an present que per la vila de Cervera e per la universitat d'aquela són deguts a la dita casa, fos mercé e plaser dels dits paers e conseylers que fossen pagats a la dita casa. Sobre què acordaren los dessús dits e volgueren e conseylaren que·ls dits diners romanents a paga del temps passat e present, los sien éntregament pagats. E part alò, que·ls sien dats en almoyna per lur gran necessitat que han, e a reverència e honor de Déu e de montsenor sent Francesch, ·L· sous. Ítem fo acordat pels damunt dits el dit conseyl, que la questa, axí com és taylada, sie estanpada e iustada per tal que·s paguen dels diners d'aquela los violaris e los deutes que la vila fa e deu a grans usures e en altra manera. E part açò, en Ferrer de Vergós, n'Arnau de Riudoveyles, en Pericó Ferrer, dixeren e afigiren a lur conseyl damunt dit, que [sien] asignats sobrestants als sobrestants e vehïns qui són [aguts] assignats a taylar la questa segons la forma del privilagi del senyor rey atorgat a la dita vila, e que lo dit privilegi sie observat en totes coses e per totes. En Berthó Pere dix que segons son viyare no y avie conseyl plener a aquestes coses e requerí los paers que·l dit privilegi

sie observat en totes coses e per totes, mas emperò dix que la [questa] sie estanpada e iustada e que·n sien pagats los violaris dels deutes de la vila. Dimarts intitulat ·XV· kalendas de deembre, fo plegat conseyl en la dita sala, e foren-hi presents: tots ·IIII· paers dessús dits Ítem en Guillem Foguet, Ramon Lambart, Guillem Moixó, Pere Ferrer, Nicolau Fuster, Berthó de Marunys, Guillem Giner, Lorenz Portela, Pere Serra, Ramon Moros, Ferrer de Vergós e en Berthó Pere, conseylers. E acordaren los damunt dits el dit conseyl que·n Pere Tayladel per ço com és hom prohom e bo, e comú a tota la vila e en què serà bé segura la questa, plech aquela, e que li·n sie dat per salari ·CCCC· sous si puye la questa a ·XL_milia·, e si més o menys ere a aquela rahó, axí però que él sie tengut de fer totes messons que fer s'í ayen en bastanys e en clavels e en encants, e totes altres messons que los cuylidors de les questes passades ayen acustumat fer de son salari damunt dit. E que assegur la questa en manera que·y sie servada la fórmula del privilegi. E los paers feren li [regonéixer]

d'aver l'escrivà e·l saig solament a messò de la vila. Ítem los damunt dits el present conseyl establits confirmaren e per lur conseyl dat, aver volgueren lo capítol escrit el conseyl tengut dissapte ·VII· idus d'uytubre, on és contengut que·ls paers per sí metexs puixen taylar salari e tatxar segons lurs bons arbitres als tayladors de la questa, e als estimadors, e a·n Pere Fuster, e a tots altres qui ayen trebaylat en reebre los manifests ne en taylar la questa. Encara, que paguen al dit en Pere Fuster los cànters que prestà e que foren trencats a ·I· foch que·s mès en la plaça Veyla per aportar aygua a oziure aquel foch que ere gran e desfinat. Ítem [que] anassen ·II· prohòmens a·n Guillem de Cerveyló per denunciar-li la[...] que s'és feyta e lo feriment a·n Martí de Cervera qui està a Muntseré, e foren-hi assignats en Ferrer de Vergós e en Guillem Foguet. Ítem fo el dit conseyl supplicat demanat per l'onrat e religiós frare Bernat de Lanza, prior de la casa dels Predicadors, e per Ferran Berenguer de Prades obrer qui es diu de la dita casa, que mercé dels paers e conseylers que d'aquela proferta que per [...] conseyl de la dita vila o per los jurats ladonchs los foren temps ha ja passat en ajuda de l'obra dels prehicadors [...] fes hom paga de tot e de pertida per

[...] avien gran mester car tota lur casa estave en puyes [aygua] plovie e eren fort mal albergats. Sobre què acordaren e de conseyl donaren los dessús dits que·ls sie estat profert axí com àn afermat que·ls en sien [entre]gats ·M· sous dels diners de la questa. Ítem volch e acordà lo dit conseyl que axí com el Consel pus prop dessús tengut ere estat acordat que pert zo que hom los devie, fosen donats als frares menors ·L· sous, que·ls fossen dats ·C· sous car poch serie de ·L·. E açò a honor de Déu e del gloriós sent Francesch, e per lur gran necessitat que han. Dicmenge idus december foren en conseyl en casa d'en Pere Fuster: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Berthó Pere Francesch zes Cases Guillem Giner Miquel Maeler Perpenyà za Rovira Ramon Moros Ramon Lambart Berthó de Marunys Ramon Fuster Lorenz Portela conseylers

E com l'onrat en Jacme d'Olzineles, batle de Cervera pel [senyor] [rey] agués molts feyts de plaers als paers dessús [dits] en nom de la universitat, e estat favorable en lur dret, e en tenir los privilegis e franqueses atorgats a la universitat sens[...] alcuna que feyta no y ha, e apeàs aytant com pòch la universitat dels homes de la dita vila, de forçar-los en anar en la host a Anglesola, on les altres hosts totes de la terra eren ja e venien, e per aquel apeament e sobresehïment a favor damunt dits aye vengut gran profit a la universitat, en tant que la dita host de Cervera agere aut més a estar en la dita host que no féu per ·V· o per ·VI· dies, e més avant don [...] romàs a cascú zo que agre despés en la dita host, a les quals coses si·s volgués pogre lo dit batle ésser [...] axí en les dites franqueses e privilegis observadors com el dit host sobresehïdor d'on se foren seguides grans messions e despeses a la universitat dessús dita. Per açò, e per tal encara conferma lo violari d'enguan àn venut, e com és sospita que altres ·III· ans sie batle, d'on fos pus favorable a la dita universitat, acordaren tots los dessús dits, que los paers que·l servissen de ·XV· libres de barchinonesos. Ítem com alcuns habitadors de Cervera qui prenen violaris, los quals en lurs manifests avien manifestats, diguessen e proposessen davant los dits paers que per açò com violari no fos cosa propietària axí com sensal alcuns béns propis propietaris, ans fos cosa que cascun dia se deteriorave [e] [canviave] de valor o de preu entant que com enveylit e enmalaltit aquel o aquels a vida del qual e d'éls lo violari és estat venut

no trobarie hom que tant ab molt ne volgués hom dar de preu com costave al comprador ne quaix res en los dits cassos. E menys com la ·I_a· persona de les dues a vida dels quals serà estat venut lo dit violari s'esdevé ésser morta e romanie a vida d'una persona que no és sinó axí com ombra, no devien pagar en questes o comuns o contribuir del dit violari sinó per aytant com ne reeben cascun an de pensió, ço és, si ·M· sous reeben cascun an, que paguen per ·M· sous de moble en questa o altres exaccions per libra, aytant com per altre moble que aguessen darien, e que no questien lo preu, mayorment com aprés vida d'aquels a qui serà estat venut lo violari serà perdut lo preu al conprador, e als seus e la pensió encara que d'aquí prenie. Les quals coses oydes per los dessús dits, com sobra ço dubtassen què fer se·n devie, preseren aytal manera e moderació per zo que la questa no·s laguiàs de justar per la dita rahó que quan a enguan, qua donàs cascú que violari presés de ·D· sous, ·X· sous de questa, e de ·M·, ·XX· sous, e axí a aquela rahó segons més o menys. Entenén emperò que per aquest conseyl no sie feyt preiudici d'est an enant sobre les dites coses a la universitat de zo que fer se·n degués, ne als altres qui violari prenen. A açò diguen en Ramon Fuster e en Perpenyà za Rovira que no consentien mas que pagàs per siti lo preu que y avien dat. Axí metex dix en Lorenç Portela que donàs per siti ajustant que no hic avie conplit conseyl, e que aquels metexs que hic eren se prenien violari. ltem com se digués que·l senyor rey avie feyta comissió al noble en Guillem de Cerveyló que pugue departir la mitat la vegueria de Cervera de la sotsvegueria dez Prats, axí que la vegueria dez Prats fos vegueria per sí

metexa, e açò fos gran deterioració de la vegueria de [Cervera]. Sobra ço acordà lo dit conseyl que anassen al dit noble qui és a Verdú, segons que·s diu, e là on sie, per parlar ab él dels dits afers. E assignaren-hi n'Arnau de Mecina, paer, e en Pere de Cardona desús dit. Ítem assignaren los dessús dits el dit conseyl, a assumar lo libre de la questa d'aquest an axí com és taylada a quant puye, Arnau d'Espona, Francesch zes Cases, Ramon Lambart e Berthó de Marunys. Diyous ·XVI· kalendas de Jener, foren en conseyl en la dita sala: Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira paers Guillem Foguet Nicolau Fuster Miquel Maeler Ramon Lambart Arnau de Riudoveyles Berthó d'en Pere Berthó de Marunys Ferrer de Vergós Guillem Giner conseylers

Berenguer de Vergós Guillem Viuet Muntserrat Cardona Romeu Martí Ponz Maeler Guillem Riera Berto [d'Uluya] Guillem de Loberola Guillem d'Ivorra Ramon Mayor Domingo Aragonés Berthó Carbonel Berthó d'en Vila Arnau d'Espona Ramon Puculú Pere Mayor prohòmens E com lo noble en Guillem de Cerveylo veus portant del procurador en Cathalunya, agués demanats ·C· hòmens de Cervera per desfer ·I_a· pexera que·ls hòmens de Tàrrega e de Vilagrassa se deye que avien feyta on enbargaven l'aygua que solie passar al loch l'Anglesola, per aquel loch no passave. E sobra ço fossen ja estats tramesos ·II· prohòmens zo és saber Arnaldo fiyl de n'Arnau de Mecina e en Francesch zes Cases, al dit noble, que fos mercé e bonesa sua que a aquel feyt volgués aver altres géns d'altre loch per tal que entre los hòmens de Cervera, de Tàrrega e de Vilagrassa no·s cregés ne créxer se pogués alcuna ranchor o altre dampnatge seguir mayorment com ·I· de l'altre dels dits loch tan vehïns sien com són. E los dits ·II· prohòmens, lo dit noble el loch de Verdú s'agués preses aturats, e no res menys novelament agués feyt manament a·n Jacme d'Olzineles, batle de Cervera, que los dits ·C· hòmens de Cervera li trametés encontinent. E per aquel feyt encara agués tramés ab lo dit batle ensemps Guillem Terroya, porter del senyor rey, per fer ab lo dit batle la dita forza. Sobra ço fo acordat pels dessús dits el dit conseyl, que los dits ·C· hòmens fossen tramesos al dit noble per fer e per seguir zo que él manarie a éls fer per nom del senyor rey, e que ab los dits ·C· hòmens

anassen ·III· o ·IIII· prohòmens per guiar e capdelà per supplicar al dit noble e tractar ab él que·ls dits ·C· hòmens no sien a la dita pexera a desfer per la rahó ja dessús dita. E si mester hi ere, hó faedor ho veyen los dits prohòmens, que servissen al dit noble en alcuna covinent cosa, e que·ls dits ·C· hòmens de Cervera no volgués que fossen a desfer la dita pexera ans los ne fees tornar. E foren assignats a anar ab los dits ·C· hòmens, lo dit en Jacme d'Olzineles batle, Arnau de [Mecina] paer, Ramon Mayor, e en Ferrer de Vergós.

ANNO DOMINI ·MI_CCCI_XXX_SECUNDO· Del Cap Corral Die sabbati que fuit crastinum natalis domini de Marie intitulata septimo kalendas januarii anno quo supra. Petrus Ferrarii filius quondam Anthonii Ferrarii, Petrus Tayladelli, Monserratius Cardona et Jacobus Ferran, vicini ville Cervarie, constituti personaliter in aula paciarie ville predicte nominibus eorum propis et nominibus etiam ut assueverunt omnium aliorum habitantium seu degentium in primo quarterio dicte ville sive prima quarta parte del Cap Corral, presentarunt venerabili Jacabo de Ulzinellis baiulo dicte ville pro serenissimo domino rege in dicta aula, constituto et eidem baiulo tradiderunt tres redolinos cere equalis forme in quibus dixerunt qui erant inclusa tria nomina trium proborum hominum dictce quarte partis sive quarterii del Cap Corral, quos et quolibet eorum et major pars degentium; in dicto quarterio dixerunt dicti presentantes qui reputarunt et reputabant et etiam reputant abiles et suficientes ad regimen officii paciarie dicte ville per anno sequenti obtalem etiam predicti superius nominati probi homines per se et aliis supradictis dicte

quarta partis at etiam tradiderunt baiulo supradicto decem redolinos cere, equalis forme in quibus dixerunt quod erant inclusa decem nomina proborum hominum dicte quarte partis del Cap Corral quos et qualibet eorum dixerunt, qui reputarunt, reputabant et reputant idoneos et suficientes ad consiliarios dicte ville. Quos quidem probos homines ante dictos dixerunt predicti presentantes quod iusi et certi probi homines dicti quarterii sive quarta partis elegerant secundum bonum eorum arbitrum et videre iuxta formam privilegii noviter inducti per serenissimum dominum regem universitati ville predicte pro uno paciario et quinque consiliariis eligendis et constituendis in dicta villa et [pro] dicta quarta parte sive quarteri del Cap Corral de melioribus videlicet et fidadignioribus quarte partis sive quarteri supradicti. Predictam autem electionem et presentationem paciarii et consiliariorum predictorum, dixerunt predicti presentantes quod feciste et facere incentebebant bona intentione reputando semper reservare formam dicti privilegi per premissis illesam [...] protestati fuerunt quod siquis illorum qui electi sunt ad [...] superdictam tonsuram habet vel portat clericalem, publicus est usurarius vel bailulus castelanorum seu [...] prohibitam a dictis officiis vel excepta per formam [privilegi] antea dictam per ille qui prohibitus fuerunt per formam dicti privilegii a dictis officis siquis fuerunt quod tamen dixerunt.

Dicti presentantes quos supra nominibus totaliter ignorare caveat set [...] officis supradictis vel aliquo eorumdem alia quod ipsis ex toto ignorantibus si uti atempterent uterentur et contra voluntatem domini regis et formam privilegii supradicti ut non electi ad officia supradictam cum ille seu illi quem vel quos elegerunt predicti superius nominati et ceteri dicti quarterii sequi sint vel fuerint contra voluntatem dicti domini regis at formam dicti privilegii quod non credunt pro non electis intendunt et haberi volunt ad officia supradictam. Et sic quod imputetur eas pena dicti privilegii et non eligentibus supradictis, ut quibus nominibus quibus supra mandarunt fieri publicum instrumentum requirentes dictum baiulum per se certificet de premissis. Testes: Petrus A. junior, Petrus Fusterii notarius, et plures alii. Qua quidem presentatione facta predicta de dictis rodolinis [...] dicto baiulo pro predictis superius nominatus per dicta quarta parte sive quarterius del Cap Corral, ipsis rodolinis admisis tres eorum qui dicebatur [...] de eleccione unius paciarii dicti quarterii misit intus unum bacine plenum aque quem postea cooperuit cum uno cospore sive taylador; et fient vocari quendam puerum etatis VI vel octo anorum ut per aspecte sue etatis apropebat qui cave ei primo ocurrit qui vocatur Matheus filius Poncii barber qui puer mandato dicti baiuli ab fraxit unum de dictis redolinis tribus a dicto bacino, et tradidit eum dicto baiulo qui baiulus apto per eum dicto redolino de dicto bacino primitus ab [...] per dictum puerum invenit scriptum et inclusum intus dictum redolino

cere primo acceptum per dictum puerum nomen Raymundi de Minorissa, qui Raymundus fuit incontinenti admisus pro paciario dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa. Subsequentor idem baiulus misit ceteros decem rodolinos cere predictos in dicto bacino de quibus dictus baiulus per manum dicti pueri fecit abstrehi a dicto bacino quinque de eis succesium unum post alium et apertis sive fractis ipsis fuit inventum in uno eorum nomen Guillemi Dianta, in secundo nomen Petrus de Foix, in tercio nomen Guillemi Erimbau, in quarto nomen Jacobi de Minorisa, et in quinto nomen Paschasi Figuera, qui quinque predicti incontinenti fuerunt admissi in consiliarios dicte quarte partis per cum protestacione premissa. De Muntseré Eadem die et hora quarteri eodem, stanti Bernardus de Archabus, Perpenianus ça Rovira, Guillemus Cahorcini, Borracius Lorach, Miquel de Berga, Bernardus Petri, Bertholomeus Petri, Bertholomeus Carbonelli, Bernardus d'Uluya, et plures alii degentes in quarterie sive quarta parte ville predicte de Monte Sereno et vallium et aliorum vicorum dicti quarterii nominibus eorum propio et omnium aliorum incolarum eiusdem quarterii presentarunt dicto baiulo ·III· rodolinos cere equalis forme pro eligendis

et constituendis uno paciario dicte quarta partis dicte ville et ex alia parte decem rodolinos cere equalis forme pro eligendis et constituendis quinque consiliariis dicte quarte partis sive quarterii quam electionem et presentacionem fecerunt dicti presentantes per similia verba et cum similibus protestacionibus ut pro quarta parte sive quarterio del Cap Corral dictum et positum extitit at etiam protestatum in eorum presentacione predicta de quibus inserunt fieri eis publicum instrumentum fiat eis similiter instrumentum ut carterio del Cap Coral cum infrascriptis. Testes: Pericus Arnau junior et Raymundus Maior notari. Et lncontinenti dictus baiulus procecit dictos tres redolinos cere dicti quarterii de Monte Sereno in dicto bacino et ipsum cooparuit ut supradictum est cum uno tossore sive taylador e per dictum puerum fecit unum de ipsis redolinis abstrehi de dicto bacino et sibi tradi quem et ipso fregit seu aperuit in quo intusquem inclusum et scriptum invenit nomen Arnaldovi de Mecina, filii Arnaldus de Mecina, qui Arnaldus admisus fuit pro paciario dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa. Post modum idem baiulus misit et periecit dictos decem redolinos cere dicti quarterii de Monte Sereno in dicto bacino et ipsum coopervit cum dicto tossore sive taylador ut est dictum de quibus ·X· redolinis fecit abstrahi per dictum puerum de dicto bacino quinque, unum post alium, et fuit [...]tum in uno ipsorum inclusum et scriptum nomen Galcerandi de Loberola, in secundo nomen Laurencii Culul, in tercio nomen Bernardi de Sancto Petro, in quarto nomen Jacobi Miro, et in quinto nomen Petrus Mageri, qui quinque predicti

in dictis redolinis cere inclusi eorum nomina et primo accepti per dictum puerum fuerunt admissi pro consiliariis dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa. De la Ceboleria Eadem die et hora quarteri eodem, stanti Arnaldus de Rivo ovium, Berengarius Burdi, Bernardus Lambart, Petrus Miro, Jacobus Truylas, Guillemus Giner, Bertholomeus de Robio, Petrus Amiyl et plures alii probi homines habitantes in quarterio sive quarta parte vilie predicte de la Ceboleria et del carrer de Barchinona e de l'abeurador et ceterorum vicorum dicte quarte partis sive quarterii, nominibus eorum propiis et omnium aliorum degentium in dicto quarterio eiusdem quarterii presentarunt dicto baiulo ·III· redolinos cere equalis forme pro eligendis et constituendo uno paciario dicte quarte partis dicte ville, et ex alia parte, decem redolinos cere equalis forme pro eligendis et constituendis quinque consiliariis dicte quarta partis sive quarterii quam electionem et presentacionem fecerunt dicti presentantes per similia verba et cum similibus protestacionibus ut pro quarta parte sive quarterio del Cap Corral dictum et positum extitit at etiam protestatum in eorum protestacione predicta, de quibus iuserunt eis fieri publicum instrumentum. Testes: Raimundus Maiore e Petrus Fuster notarius.

Et incontinenti [dictus] baiulus misit dictos tres redolinos cere equalis forme dicto quarterii de la Ceboleria et de vico de Barchinona e de l'abeurador, in dicto bacino et ipsum cooperuit ut est dictum de quibus abstrahi fecit unum per puerum supradictum et sibi tradi per eum quem et ipsem fregit seu aperuit in quo et intus quem inclusum et scriptum invenit nomen Bernat Andree, qui Bernardus Andrei fuit admissus in paciarium dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa. Ítem dictus baiulus misit dictos ·X· redolinos cere dicti quarterii de la Ceboleria et de vicus de Barchinona e de l'abeurador in dicto bacino et ipsum coopervit ut est dictum de quibus abstrahi fecit quinque per puerum superdictum, et fuit inventum in unum ipsorum nomen Guillemi Puyalt, in secundo Guillemi de Biure de vico Sancti Francisci, in tercio Francisci Guitart, in quarto Jacobi Vitalis, et in quinto Poncii de Furno, qui quinque predicti dictis quinque redolinos inclusi eorum nomina et prima accepti per dictum puerum fuerunt admissi pro consiliariis dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa.

De la Plaça Eadem die et hora quarteri eodem, stanci Berengarius de Vergós de Platea, Guillemus de Morrenyano, Raimundus de Vergós, Guillemus Cortes, Bernardus Castel, Bernardus Laurador, Bernat filius quondam Bernardi de Vallo, Bernardus Egidi, et Cerveronus de Sacto Domino et plures alii, degentes in quarterio intus portale medianum dicte ville de Platea et ville nove et ceterorum vicorum dicte quarterii sive quarte partis presentarunt dicto baiulo ·III· redolinos cere equalis forme pro eligendo et constituendo uno paciario dicte quarte partis sive quarterii. Quem eleccionem et presentacionem fecerunt dicte presentantes per similia verba et cum similibus protestacionibus ut pro quarta parte sive quarterio del Cap Corral dictum et positum extitit at etiam protestatum in eorum presentacione predicta de quibus mandarunt eis fieri publicum instrumentum. Testes: Pericus Fuster et Anthonius de Rivo Ovium notarius. Et incontinenti dictus baiulus misit dictos tres redolinos cere dicti quarterii de la Platea in dicto bacino et ipsum coopervit ut est dictum de quibus abstrahi fecit unum per dictum puerum et sibi tradi per eum quem et ipsem fregit seu apropuit in quo et intus quem inclusum e scriptum invenit nomen Ferrarii de na Burguesa qui Ferrarius fuit admissus in paciarium dicte ville pro dicta quarta parte cum protestacione premissa.

Ítem dictus baiulus [missit] dictos ·X· redolinos dicti quarterii de la Plaça in dicto bacino et ipsum coopervit ut est dictum de quibus abstrehi fecit quinque per dictum puerum, et fuit inventum in uno eorum nomen Francisci de Minorisa, in secundo nomen Jacobi Claris, in tercio nomen Guillemi d'Ivorra, in tercio nomen Bernardi de Bianya, in quinto nomen Jacobi de Cardona. Qui quinqus predicti quorum nomina inventa fuerant inclusa in dictis quinque redolinis primitus acceptis per dictum puerum, fuerunt admissi in consiliarios dicte ville pro dicta quarta parte sive quarterio de Platea cum protestacione premissa.

Et in modum iamdictum electi e presentati at populati fuerunt paciarii superdicta numero quator et viginti consiliarii quorum nomina subsequenter: paers Arnaldo da Mecina Ramon de Menresa Ferrer de na Burguesa Bernat Andreu paers conseylers Francesch de Manresa Guillem Puyalt Jacme Claris Guillem de Biure Guillem d'Ivorra Francesch Guitart Berenguer de Vergós fiyl d'en Ramon Jacme Vidal Jacme de Cardona Ponz dez Forn Guillem Dianta Galceran de Lobera Pere de Foix Lorenz Culul Guillem Erimbau Bernat de Sent Pere Jacme de Menresa Jacme Miró Paschual Figuera e en Pere Maestre conseylers

Dimenge intitulat sexto kalendas januarii , fo plegat conseyll en la sala de la Paeria, e foren-hi presents: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa Ferrer de na Burguesa Bernat Andreu paers Jacme de Cardona Lorenç Colul Galceran de Lobera Francesch de Menresa Pere Maestre Guillem Erimbau Guillem de Biure Francesch Guitart Pere de Foix Jacme Vidal Arnau d'Espona Jacmó de Menresa Bernat de Sent Pere Paschual Figuera Jacme Claris Guillem Puyalt Guillem Dianta Guillem d'Ivorra Ponç dez Forn Berenguer de Vergós conseyllers E fo acordat en lo dit conseyl que com lo batle de Cervera per fadiga de dret atrobada, segons que·s diu, en lo batle e cort de la vila de Piera, agués atorgada licència de penyorar a·n Guillemó Huch, fiyll d'en Ramon Huch, contra lo dit loch de Piera, e lo dit Guillemó Huc agués feyta peyora a alguns hòmens de Piera, e sobre açò los prohòmens de Piera aguessen repenyorades algunes robes e mercaderies d'en Arnau d'Espona e d'alcuns altres mercaders de Cervera, e ja d'aquesta rahó los paers qui [passats] són aguessen scrit als prohòmens de Piera que volien aver vista ab los prohòmens damunt dits, e ara aguessen aguda resposta dels dits hòmens de Piera que serien a vista a Jorba. Fo acordat [que] [a] [la] [dita] vila deguessen anar ·II· prohòmens per recobrar les dites penyores. En altra

manera si los prohòmens de Piera no volien [retre] les dites penyores, que los dits ·II· prohòmens vagen al noble en Guillem de Cerveylló, loch tinent del Procurador en Cathalunya per mostrar a él los dits affers. E foren assignats per lo conseyll n'Arnaldo de Mecina e en Jacme Claris. E aprés aquest dia matex, per ço com en Ramon Maior, qui sap molt en los affers de la dita licència, fes gran freytura als dits affers, los paers ab ·I_a· partida dels conseyllers ordonaren que lo dit Ramon Maior anàs a la dita vista. Dimarts intitulat ·IIII_o· kalendas januarii , fo plegat conseyll en la sala, e foren-hi presents: En Ferrer de na Burguesa, en Ramon de Menresa e en Bernat Andreu, paers. En Galceran de Lobera Guillem de Biure Pere Maestre Jacmó de Menresa Jacme de Cardona Guillem d'Ivorra Pere de Fox Paschual Figuera Francesch Guitart Ponç dez Forn Guillem Puyalt Jacme Vidal Guillem Dianta Jacme Miró Bernat de Sent Pere conseyllers E los dits conseyllers requeriren los dits paers que com los paers qui són estats en l'any passat tinguen encara les claus de la caxa de Sentes Creus, en la qual deuen ésser deposats los diners de la questa segons la forma del novel privilegi, e encara los privilegis, cartes e altres scriptures pertanyents a l'offici de la paeria, que los dits paers qui ara són requiren los dits paers de temps passat que liuren a éls totes les dites coses.

Dimecres intitulat [·III·] [kalendas ] januarii , fo manat conseyll, e foren-hi presents: En Ferrer de na Burguesa, en Bernat Andreu e en Ramon de Menresa, paers. En Jacmó de Menresa Guillem Dianta Ponç dez Forn Guillem Eribau Jacme de Cardona Guillem Puyalt Paschual Figuera Guillem de Biure Guillem d'Ivorra Pere de Fox Francesch Guitart Jacme Vidal conseyllers E com los damunt dits paers affermassen que éls avien pregats a requests los paers de temps passat que liuresen a éls les claus de la caxa de Sentes Creus, e los diners qui là ins són de la questa, e los privilegis, cartes e altres scriptures pertanyents a l'offici de la Paeria, e los dits paers de temps passat açò no agen fet encara, los dits conseyllers requeriren los dits paers que altra vegada requiren los dits paers de temps passat que·ls liuren totes les dites coses. En altra manera, si fer no ho volen, que·ls en protesten bé e fortament. E no res menys requiren en Pere Taylladel, cuylidor de la questa, que no plech gens d'aquela questa tro los dits paers de temps passat agen liurada a éls la dita clau per tal que puxen metre tots los diners de la dita questa segons la forma del privilegi.

Disapte intitulat ·IIII_o· nonas januarii del dit any, fo plegat conseyll e foren-hi: En Ferrer de na Burguesa En Bernat Andreu En Arnaldo de Mecina En Ramon de Menresa paers En Jacme de Cardona Lorenç Colul Jacme de Menresa Guillem de Biure Pere Maestre Jacme Vidal Jacme Miró Paschual Figuera Francesch Guitart conseyllers Ramon Maior, Bernat Gili, Bernardó dez Val, Arnau Rossel, Guillemó Cahorcí, Ramonet de Vergós, Johan Martí, maestre Domingo d'Aguilar, Arnau de Riudoveyles, Ramon Moros, Bernat d'Oluya, Arnau Martí, Lorenç Portela, maestre Simon, Berthó Carbonel, Bernat Lambart, Francesch çes Cases, Guillem Giner, Pere Serra, Bernat Castel, Ramon de Cardona, Montserrat de Cardona, Guillem ça Sala, Ramon Lambart, Bernardó Pere, Berengario de Vergós, prohòmens de la dita vila. E com qüestió fos entre los paers de temps passat e aquests qui ara són, per ço com los paers de temps passat no volien liurar les claus de la caxa de Sentes Creus als paers ara novelament elets tro que·ls fos segur que puxen cobrar sens tot contrast e alongament ço que·s a aparegue segons lur compte que degen cobrar. Acordaren tots los damunt dits paers e conseyllers e prohòmens, tots ensemps, que·ls dits paers de temps passat desliuren les claus e los privilegis e totes altres scriptures faents per l'offici de la Paeria. E no res menys facen manament a·n Pere Taylladel cuyllidor

la questa que ara se plegue que responc d'aquí a avant als paers qui ara són, de [dita] questa, e no a éls no contrastant l'obligació que ha feta de responre als dits paers de temps passat de la dita questa. E que los dits paers qui ara són s'obliguen als paers qui passats són que tot ço que s'aparegue per lo compte que deuen retre segons la forma del privilegi. E com dat e examinat sie per lo conseyl per aquels qui lo conseyll hi assignarà, que deguen cobrar o·ls sie degut axí per salari lur com encara per qualque rahó los sie satifet encontinent, fet compliment als ·XXI_millia· sous que·s deuen pagar a traure violaris a Leyda. Dimarts vigília d'aparici, intitulat nonas januarii , fo manat conseyll e foren-hi presents: En Ferrer de na Burgues N'Arnaldo de Mecina En Ramon de Menresa En Bernat Andreu paers Guillem de Biure Lorenç Colul Francesch de Menresa Francesch Guitart Jacme Miró Jacme de Manresa Pere de Fox Jacmó de Cardona Guillem Puyalt Pere Maestre Jacmó Vidal Ponç dez Forn Paschual Figuera Guillem Dianta conseylers E los damunt dits paers e conseylers feren la seguretat en lo conseyll pus prop tengut, contenguda als paers de temps passat, segons que en [certa] carta d'aquí feta per en Bernat d'Ivorra, notari e scrivà de la Paeria és [contengut]. Encara assignaren e elegiren en clavari segons la forma [del] [privilegi], en Guillem de Loberola. Ítem en avochat o en conseyller, en Guillem Oliver savi en dret de la dita vila.

Divenres intitulat sexto idus januarii de l'any damunt dit, fo plegat conseyll [en] [la] sala e foren-hi presents: En Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa N'Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Galceran de Lobera Pere Maestre Guillem Eribau Berenguer de Vergós Jacme Claris Paschual Figuera Jacmó Vidal Jacme de Cardona Guillem d'Ivorra Jacmó de Menresa Francesch Guitart Guillem Puyalt conseyllers E com novelament los dits paers e conseylers deguen elegir mostafaços guardians, elegiren e assignaren per guardians los daval scrits a les coses daval scrites: [Primerament] elegiren e posaren a mostafaçs de les carneceries, e de la pescaderia, e del blat, e de la fusta, e a les altres coses pertanyents al dit offici: En Pere de Muntpaó Berthó de Marunys Pere Serra Arnau Huch Ítem elegiren e assignaren per mostafaç e guardiants a les flequeries, e a les mesures del vi, e a les altres coses pertanyents al dit offici: Guillem de Morrenya Pericó Miró [Pere] [Blanc] Pere Martí, fiyll d'en Johan

Ítem elegiren [...] al saffrà a regonèxer, e al pes d'aquel, e totes coses que·s pertanguen a saffrà e pesar: En Jacme de Cardona de la Plaça En Ponç Maeler Ítem elegiren e assignaren per guardians e veedors de tots draps de lana e de tota mercaderia de lana: En Jacme Vidal Ramon Bertran, texidor Bernat de Sent Pere Montserrat Cardona Ítem assignaren a regonèxer taces d'argent, cuyleres, corregues, e tota altra obra d'argent, e a burinar, e a marchar aquel que leal sie: En Jacme Riquer En Ferrer de Vergós En Pere Balester, argenter Ítem assignaren a guardians dels forns e dels establiments fets sobre los forns: ço és saber al forn de l'abeurador Ramon Solà, forner Brunet de Cap de Vila Ítem al forn de la pexera En Pere d'Ostafranchs En Fornet

Ítem al forn d'en Ratera o d'en Pere Martí Pericó Ribera Bernat Guitart Ítem al forn de Vilanova En Jacmó dez Val En Cerveró Sendomí Ítem al forn de Muntseré En Romeu Amat Bernat Ninot Ítem al forn de la Plaça En Pere de Senta Maria En Bernat Amat Ítem al forn d'en Vivet En Ramon Alegre Ramon Guilabert Ítem al forn de la bassa Arnau Serra Arnau de Meyà Ítem al forn de la Val En Ponç de Roset n'Andreuó Ítem al forn d'en Cahorcí Pericó Bremon Ponç za Coma Encara fo acordat en lo dit conseyll per los damunt dits paers e conseyllers, que los carnicers puxen venre d'aquí a la festa de Carnestoltes primervinent, moltó a ·IX· diners la liura, a[xí] que los carnicers agen a tenir la vila bastada de carn. E que no puxen atorgar los paers que miyll moltó se vene per bel que sie més avant de ·IX· diners la liura. Les altres carns, que·s venen al for a què són atorgades.

Divenres [intitulat] [·XI·] [ kalendas ] que fo dia de sent Vicent, fo plegat conseyll e foren-hi presents en Ferrer de na Burguesa, n'Arnaldo de Mecina, en Bernat Andreu, en Ramon de Menresa, paers. En Jacmó Cardona Pere Maestre Francesch Guitart Lorenç Colul Pere de Fox Bernat de Sent Pere Jacme Claris Guillem d'Ivorra Francesch de Menresa Galceran de Lobera Jacmó de Menresa Guillem Eribau Paschual Figuera Guillem Dianta Berenguer de Vergós Guillem Puyalt Ponç dez Forn Guillem de Biure conseylers E com alguns prohòmens de la vila de Cervera fossen remassos a tayllar en la questa que tayllada fos, per tal com prenen violaris, car és qüestió d'aquels qui prenen violaris com seran tayllats per los dits violaris. Fo acordat per tots los damunt dits que tothom qui pren violari pach e contribuesche per lo dit violari per aylant com le coste, axí com per moble. Encara fo acordat que [tothom] que sie romàs a tayllar, que no prengue violari que sie [...] e que pach per ço que ha, e contribuesque axí com los altres veïns de la vila. En Pere Maestre, en Guillemó d'Ivorra, conseylers, dixeren que no·ls eren semblant que violari pagàs per moble, no hi consentien, mas que·ls eren semblant e conseilaven que deguesen pagar ·XII· sólidos per melanar [d'][aytants] com ne reeben. En Jacmó de Menresa, conseyler, dix que li ere semblant que degués pagar tot hom qui·n prengue ·M· sólidos per ·IIII_mille· sólidos de moble. E axí més o menys a aquela matexa.

En Francesch de Menresa conseyler dix que li ere semblant que per ço com ara novelament comence hom de taylar los dits violaris, que hom degués aver certificació dels paers e prohòmens de la ciutat de Leyda, de Menresa e dels altres bons lochs de la terra. E axí com en aquels n'usen que axí ne començàs hom d'usar ací. En altra manera que no hi consentie. Encara fo acordat per tots los damunt dits que com los clergues deguen la questa de ·II· anys ja passats, que sien tayllats per los dits ·II· anys segons los manifests a raó de ·IIII· solidos per milanar. E que com sie feta la tayla per los paers, que sie comanada per los dits paers a ·I· prohom qui la plech e la assegur segons la forma del privilegi. Encara fo acordat per lo conseyll que per tal com don Ferrer, saig de la Paeria à a ésser contínuament a la questa a plegar e no puxe servir als dits paers, que los dits paers puxen logar e pagar dels diners de la vila ·I· saig o misatgé qui·ls servesquen tro lo dit Ferrer age plegada la dita questa o forçada ab en Pere Taylladel ensemps cuylidor d'aquela questa.

Encara acordà lo conseyll que los paers puxen trametre a venre lo violari de Leyda segons que és estat acordat e que hi puxen trametre los diners per aqueles bones persones que viyares los sie e fer aqueles messons necessàries que viyares los sie a bé e a [...] de la universitat. E aquest dia matex tots los damunt dits ·IIII· paers apres menyar comanaren a·n Pere Fuster que axí com a prohom plegàs la questa dels clergues. E axí matex en Bernat d'Ivorra consentí e volgué que lo dit en Pere Fuster axí com a notari axí matex fos a la dita questa a plegar. E que agués lo dit en Pere Fuster per salari de la dita questa axí com a prohom [...] ·XXX· sólidos. En axí que de la meytat se puxe pagar com aurà plegada la meytat de la dita questa, e del altra meytat del dit salari se puxe pagar [...] aurà plegada complidament la dita questa. E lo [...] en Pere Fuster assegura la dita questa segons la forma del privilegi segons que en ·I_a· carta daguen feta per en Pericó de Canet és contengut.

Dimarts a ·XXVII· dies anats de janer, fo plegat conseyll e foren-hi presents: en Ferrer de na Burguesa, en Ramon de Menresa, en Bernat Andreu, paers En Jacmó de Menresa Pere Maestre Bernat de Sent Pere Guillem d'Ivorra Lorenç Colul Paschual Figuera Guillem Puyalt Francesch Guitart Guillem Dianta Berenguer de Vergós Pere de Fox Guillem Eribau Guillem de Biure Jacme Miró conseyllers E com en lo conseyll fos proposat que gran mal se feye de fora per los térmens axí de la vila com en les quadres, axí que s'í roben e s'í emblen sarments, mayllols, arbres fruyters e altres coses, fo atorgat per tots los conseyllers que los paers puxen affermar ·IIII· hòmens, [·I·] de cascun quarter, que guarden contínuament los térmens e totes les quadres on los hòmens de Cervera sien terratinents. E que·ls puyen affermar com a meyllor mercat puxen a ·I· any, e que ço que auran de soldada los sie pagat dels béns de la vila. Encara acordà lo conseyll que com los paers de temps passat agen a retre compte de ço que han aministrat en lur temps per raó del dit offici, que sien assignats ·III· prohòmens de cascun quarter a hoir e reebre e examinar lo dit compte. E encontinent assignaren a hoyr, declarar, examinar e difinir lo dit compte si los dits paers de temps passat dar lo volran, [ço] [és] del quarter del Cap Corral en Jacmó de Menresa e en Guillem Dianta, conseyllers, e en Guillem de Loberola per prohom.

El quarter de la Plaça en Jacme Claris, en Berenguer de Vergós fyll d'en Ramon, conseyllers, e en Jacme Riquer per prohom. El quarter de Muntseré e de les Vals, en Pere Maestre, Bernat de Sent Pere, conseyllers, en Bernat Portela per prohom. El quarter de l'abeurador, en Guillem Puyalt, en Francesch Guitart conseyllers, en Bertholí de Robió per prohom. Dimarts intitulat ·V_o· idus febrer anno Domini ·MCCCXXXII· fo plegat conseyll e foren-hi presents n'Arnaldo de Mecina, en Ramon de Menresa, paers. Jacmó de Menresa Pere de Fox Jacme Miró Guillem de Biure Francesch Guitart Guillem d'Ivorra Bernat de Sent Pere Jacme Vidal Paschual Figuera Lorenç Colul Guillem Dianta Ponç dez Forn Guillem Puyalt Guillem Eribau Pere Maestre conseyllers Guillem Foguet Guillem Lorach Bernat Castel Arnau de Riudovelles Arnau d'Espona Monserrat Cardona Jacme Bort Jacme Riquer Berthó de Marunys Ramon Puculul Guillem de Loberola prohòmens E fo acordat que trametés hom [·I·] prohom, ço és en Guillem Puyalt

per certificar e com huse hom dels violaris, ço és a Muntblanch, a Vilafrancha, a Menresa, a Bergua e a Tàrrega, per saber com usen dels violaris, si paguen per siti o per moble, e perquè aquesta rahó no sie feyt perjudici al privilegi ne al conseyll ja per aquesta rahó donat. Encara fo acordat que la senyera que es penyorà que·n sie treyta. E si lo noble en Bernardó d'Anglesola o deu pagar, que ho pach e que·n sie forçat. E axí matex si la vila hi és tenguda en res, que ho pach jassie que segons que dien que ere estat determenat per en Guillem ça Mora, que lo dit noble ó devie pagar. Encara fo acordat que com alguns qui han feus fora la vila e los térmens de Cervera, e masos e molins fora los dits térmens, e diguen e affermen que no deuen contribuir en questes ne en comuns ne en contribucions reals ne veïnals, acordà lo conseyll que segons lo privilegi atorgat per lo Senyor rey en Jacme de bona memòria, besavi d'aquest senyor rey, qui és registrat en la ·V_o· carta del llibre de les posts e encara segons lo privilegi ara novelament empetrat e atorgat, que deuen contribuir e pagar e ésser veïns ab tot quant àn. E axí sien regoneguts los dits privilegis e segons aquels sien tayllats.

Die martis intitulata ·XIIIII· kalendas marcii anno predicto . Fo manat conseyll e foren-hi presents: En Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa En Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Galceran de Lobera Guillem Dianta Jacme Miró Berenguer de Vergós Guillem Eribau Jacme Claris Paschual Figuera Bernat de Sent Pere Lorenç Colul Francesch Guitart Ponç dez Forn Pere de Fox Pere Maestre Guillem de Biure Francesch de Menresa E com en Guillem Cahorcí e alguns altres de la part sua fos protestat al batlle e als conseyllers paers contra en Jacme e en Ramon de Cardona, frares, per raó dels officis de la sots vegueria e de l'assessoria que lo senyor rey los avie comanats, fo acordat en lo dit conseyll que de la dita raó sie informat lo senyor rey ab letra dels paers per tal que los paers, els conseyllers e la universitat sí relevats de tot periyll de les coses desús dites. Ítem com algunes persones fossen romases a manifestar e a tatxar en la questa que tayllada s'és en Cervera, fo acordat per lo dit conseyll que fossen assignats de cascun quartó de la vila ·II· bons hòmens, e que aquels trameten a tots aquels qui manifestat no han, que manifesten, e si venir no hi volran, que aquels los puxen tayllar segons [lur] bones conciències. E aquels encara que ara manifestaran [...] darrerament auran manifestat que aquels, segons lur bona conciència los hi puxen assignar ensemps ab ·II· bons hòmens veïns per aquels.

per aquels apelats. Encara puxen taylar los violaris e foren assignats aquests que·s seguexen: Del primer quartó del Capcorral Del segon quartó de la Plaça Berthó de Marunys Berengàrio, fiyl d'en Ramon de Vergós Montserrat Cardona Jacme Claris Del terç quartó de Muntseré Del quart quartó de la beurador Jacme Miró Jacme Vidal Pere Maestre Pere Miró Die sabbati qui est pridie mensis marcii ano predicto , fo plegat conseyll. Foren-hi presents Ferrer de na Burguesa, Ramon de Menresa, paers. Francesch de Menresa Guillem Puyalt Francesch Guitart Guillem Diantà Ponç dez Forn Guillem d'Ivorra Jacme Vidal Bernat de Sent Pere Pere de Foix Jacme Claris Guillem Erimbau Jacme de Cardona Berengàrio de Vergós Paschual Figuera Conseylers Guillem Foguet Arnau de Riudoveyles Bernat de Foix Jacme [...] Ramon de Vergós Berthó de Maruyns Muntserrat Cardona Pere Miró Bernat Castel

Nicolau Fuster Pere de Berga Bernat Tort, notari Jacme Colteler Balaguer Adreny Guillem Lorach Ramon Puculul Jacme Riquer Berthó Pere Prohomèns E com fos proposat en conseyl e dit que·l senyor rey avie atorgat ab carta sua a la universitat de Cervera que d'aquí enant no fos sotsbatle per él assignat en Cervera, ne sotsbatle hi pogués aver lo batle present en la dita vila. E ara·s digués que senyor rey ni volie establir o ni avie establit. Sobraçò, per tal com molts dampnatges s'avien seguits en la vila per sotsbatle en temps passat, acordaren e volgueren los dessús dits e conseylaren que sie feyt per guisa que sie recaptat privilegi del senyor rey que nuyl temps no aye sotsbatle en Cervera, e que açò sie feyt que·s que sapia [...]. E a açò ajustà en Berengàrio de Vergós e dix que él entenie que per aquesta rahó no sie feyt nuyl perjudici al hordonament e atorgament que·l senyor rey ha feyt a·n Ferrer de Vergós.

Die mercurii qui est ·XIII_o· kalendas marcii , foren en conseyll: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Berengario de Vergós Francesch Guitart Guillem d'Ivorra Lorenz Culul Guillem Dianta Pere de Foix Jacme Claris Guillem Erimbau Jacme Miró Bernat de Sent Pere Pere Maestre conseylers Jacme Riquer Pere Miró Guillem Loberola Berthó de Marunys Bernat Portela prohòmens E com en l'an passat en ·I· conseyl que·s tench pels paers de l'an prop passat, e per conseylers e per molts prohòmens, fos feyt sagrament pels paers ladonchs e per conseylers e per clavaris qui ladonchs eren, que de zo que de la questa que ladonchs plegar se devie, e ara·s plegàs, no

converterien ne convertir farien res de la dita questa tro que fossen pagats ·XXI_milia· sólidos barchinonesos a redempció del violari que la vila feye a Leyda aytant quant ne poguessen reembre per la quantitat damunt dita. E que la metexa quantitat de ·XXI_milia· sólidos, e més avant encara, fossen estats tramesos a Leyda e pels paers passats e presents, e y fossen estats portats alcuna partida, zo és saber, per en Bernat d'Ivorra, e altra partida per en Bernat Andreu e per en Pere Miró. Emperò encara los paers desús dits de l'an present com dels ·XXI_milia· sólidos desús dits part lo preu de la redempció que feren del dit violari, fos estat pagada del violari que·s reeme la pensió d'aquel an on reemeren lo dit violari aytant com ne pertanyie a aquel o aquels qui aquel violari prenien, a la rahó que avie passat de l'an que·s reemé aquel violari avén constància e duptan si aquela quantitat que·s ere pagada segons que dit és a la pensió del dit violari de l'an on se reeme podie ésser justament dit que·ls ·XXI_milia· sólidos fossen contats éntegrament a redempció del dit violari o no, ne si hom d'ací enant dels diners de la dita questa pagave hom a juheus a qui la vila deu a grans usures a més [de] ·VII· diners per libra cada mes, ne a altres persones si·s porie fer sens trencament del sagrament damunt dit, lo qual dixeren los dits paers que volien en totes guises ésser servat, e sobra ço aguessen mostrat al lector dels prehicadors, frare Pere Cuit, lo conseyl on fo feyt lo dit sagrament e aguessen ab aquel trobat que d'aquí enant pagar podien a qui·s volguessen sens dupte dels diners de la dita questa com lo violari es reemé ab son càrrech, s'aye e se sie aut a reembre totes les dites coses enteses pel dit conseyl e considerades [acordaren] [los] desús dits. E donaren de conseyl los conseylers que hom que pagàs als juheus a qui la vila degués, alegue zo que·ls sie degut, e que hom se pugue avenir ab éls si pot hom [...] on volran.

Divenres intitulat ·XI· kalendas marcii , fo plegat conseyl en la sala de la Paeria per alcuns protests que eren estats feyts als paers contra éls per en Guillem Cahorcí e per altres de part sua, contra en Jacme e en Ramon de Cardona, sasió que per aquesta rahó, sie estat justat altra vegada conseyl. E foren presents el present conseyl: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Francesch de Menresa Guillem Dianta Francesch Guitart Ponç dez Forn Guillem Erimbau Lorenç Culul Jacme Claris Berengario de Vergós Pere Maestre Guillem d'Ivorra Jacme Miró Pere de Foix Guillemó de Biure Jacme Vidal conseylers Berthó Pere Francesch zes Cases Guillem Giner Jacme Ferrer Bertholí Ferrer Guillem de Loberola [Ferrer] de Vergós Ja Guillem Moixó [Borraç] Lorach Pere Martí Bernat Portela [Arnau] Martí Pere Miró Ramon Moros [Pere] de Nogueres Bernat Tort Bonanat za Rovira Ramonet de Vergós prohòmens E sobre les dites coses e protests fo acordat el present conseyl ja tengut ·XIIII· kalendes marcii , que sie feyta certificació al senyor rey e encara hi sien tramesos ·II· prohòmens per aver con[stància] del Senyor que li plaurà que se·n face, no però acusan ne difaman negú, mas posan davant él coses rehonades e comunes necessàries a la comunitat de la universitat, de les quals coses que proposar deuran

davant lo dit senyor rey. Sobre les dites coses sien feyts e ordonats e liurats als misatgés que el senyor rey sobra ço seran tramesos, certs capítols e condicions justes e rahonades, los quals capítols acordà e volch e remés lo conseyl que fossen ordonats a conexença dels paers e de ·II· conseylers de cascun quarter e de ·II· prohòmens. E a açò consentiren los desús nomenats, exceptat en Francesch çes Cases, en Ramon Moros, en Guillem Giner, en Berthó Pere, que dixeren que no y consentien. Encara en Jacme Riquer que dix que si aquels qui avien feyts los protests volien renunciar a aquels e fer per nulles cancellar, que en est cas no y trametessen. En altra manera dix que anassen los dits prohòmens. Diluns intitular ·XI_o· kalendas aprilis anno quo supra , fo plegat conseyl en la sala de la Paeria, e foren-hi presents: En Ferrer de na Burguesa En Ramon de Menresa paers Francesch de Menresa Guillem d'Ivorra Berengario de Vergós Galceran de Lobera Guillem Puyalt Paschual Figuera Bernat de Sent Pere Jacme Claris Guillem Dianta Ponç dez Forn Lorenç Culul Pere Maestre Francesch Guitart Pere de Foix conseylers

Ítem en Guillem Oliver, savi en dret. E com na Arnaldo de Mecina e en Bernat Andreu, paers ensemps en est an, e los desús dits fossen a Barchinona al senyor rey per afers de la vila, e segons que fo proposat en conseyl aguessen mester alcuns privilegis ja atorgats a la universitat que·ls freyturaven açò que demanaven per nom de la universitat al senyor rey, e encara diners a obs de messó e alcuns serveys que avien auts a fer en la Cort, sobra ço fo acodat el dit conseyl, que els privilegis que àn tramés dir que àn mester los sien tramesos encara ·XV· o ·XX· libres de barchinonesos açò que obs ayen. Ítem fo acordat que·ls fossen tramesos dos capítols, la un ço és saber que sie mercé del senyor rey que comissari no sie tramés en Cervera en gràcia, en especial, ne en general contra alcú de la vila de Cervera ne de la vegueria, per capítols o accusacions que sien donats o proposats davant lo dit senyor rey o son procurador o veus portant d'aquel, o altre official seu. Mas que d'aquels capítols o accusacions ayen a conèxer lo batle dins la jurisdicció a él comanada, e lo veguer dins la sua. E l'altre capítol sie que nuyl hom no sie taxat forçadament o sens sa voluntat a dar alcuns diners en adops de paus que·s facen en Cervera, d'alcuns bandos, dissenssions, ranchós o males voluntats que per alcuna rahó sien en la dita vila, mas que y dó cascú ço que li plàcie e no altre. E açò per tal com [...]cuyde tornar entre los amichs de les parts lo desgrat e la [...] la taxació immmoderada que·s fa [...] sobre les dites paus car són immoderadament taylats aquels que tort no tenen, ans los plau e [consenten] la pau.

ANNO DOMINI ·MCCCXXX_TERCIO· Ab incarnacione Die veneris intitulat ·VIII· kalendas aprilis del dit an, foren en conseyl: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers, los altres absens de la vila. Berengario de Vergós Ponç dez Forn Galceran de Lobera Francesch Guitart Guillem d'Ivorra Jacme Vidal Guillem Erimbau Bernat de Sent Pere Jacme Claris Guillem Puyalt conseylers Arnau de Riudoveyles Miqueló Maeler Berenguer de Vergós Bonanat za Rovira fiyl d'en Berenguer Berenguer de Vilagrassa Bernat Mayor Berthó de Marunys Ponç Maeler Arnau Huch Berenguer de Tornabous Pere de Muntpahó Berthó Pere Guillem Foguet prohòmens

E com en March Castanyer, porter del senyor rey, fos en Cervera ab comissió del senyor rey a él feyta segons que·s deye per auctoritat de la qual comissió lo dit porter se presés diners e alcuns béns mobles d'en Berthó Johan, vehí de Cervera, absent per rahó d'una mort que és dit feyta per son fiyl del dit Berthó Johan de la persona d'en Ramon Aragonés, vehí de la dita vila. E aquel preniment de béns en aytal cas honor de la reyal magestat salva se fees segons que per savis trobava hom contra dret e contra encara custum de la vila de Cervera, en la qual hanc més feye [nafra] ço que·l dit porter feye en tan poch de temps com él feye que no avie poch més d'un mes passat que la [...] desús dita ere estada feyta e degués estar per ·I· an, ans que·s enantàs als dits béns a penre en cas que fossen al fisch en conegudes e guaayat pus fossen anotats. E aquest feyt no tocàs solament lo dit Berthó Johan, mas tota la universitat de la dita vila. Empar açò acordà lo dit conseyl que·ls paers que requerissen de peraula lo dit porter què cossas d'aqueles coses que feye en altra manera que li·n protestassen en escrits públichs e deffenén lo ben comú de la vila segons que trobassen cert faedor a conseyl de lur advocat. Ítem volch e acordà lo dit conseyl que sien pagats als frares menors aquels ·CCC· sólidos que·ls són deguts per la vila, que·ls paers predecessors d'aquests àn pasats al dits frares menors en deute de lur comte.

Ítem ordona lo dit conseyl que·ls carnicers de Cervera ayen les carns [que][·s] faran deyós estantes als fors que·s seguexen: Primerament moltó a ·IX· diners la libra Ítem tosiç primal e coyllut a ·VIII· diners la libra Ítem porch fresch a ·VIII· diners la libra Ítem anyel a ·VI· diners la libra Ítem oveyla e cabra a ·V· diners la libra Ítem carn salada ·X· diners la libra Ítem cabrit de leyt a huyl Ítem crestat a ·VI· diners la libra E aquest ordonament de les carns damunt dites axí com és dessús dit, dur tro a ·XV· dies aprés la festa de Paschua propvinent, e no pus. Ítem ordona lo conseyl que·s venc bou a ·V· diners la libra. Ítem vedel que no aye dent gitada a ·VI· diners la libra. Ítem vedel de leyt a ·VIII· diners la libra. Equest ordonament del bou e del vedel dessús dits, dur per tot aquest an. Ítem fo acordat el dit conseyl que lo pes dels molins sie tornat axí com se solie fer. E que sie feyta crida per la vila que tot hom que tingue res del dit pes o altres coses pertanyents devalans d'aquel pes, que ho torn en poder dels paers sots certa pena.

Diluns intitulat nones d'abril del dit an, el qual dia fo feyta la caritat que·s fa cada an en la dita vila lo diluns aprés la festa de Paschua de la Resurecció del nostre Senyor Ihesucrist, foren en conseyl: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Galceran de Lobera, Francesch de Menresa, Francesch Guitart, Guillem d'Ivorra, Ponç dez Forn, Guillem Erimbau, Jacme Vidal, Lorenz Culul, Pere Maestre, Jacme Miró, Guillem Dianta, Paschual Figuera, Pere de Foix, Berenguer de Vergós, Bernat de Sent Pere, Jacme Claris, conseylers. Ítem en Berenguer de Vilagrassa e lo dit en Jacme Claris, procurador de la caritat ensemps ab en Bernat de Foix e ab en Berthó d'Uluya, absents del dit conseyl. E los dits paers, de conseyl e d'assentiment dels dits conseylers lurs, el dit conseyl establits donaren e atorgaren mer e plener poder als dits en Berenguer de Vilagrassa, Jacme Claris, Bernat de Foix e Bonanat za Rovira, procuradors dessús dits, que puguen fer conpromés en poder d'en Guillem Oliver, savi, axí com en àrbitre de dret ab certa pena, sobre la qüestió que és o espere a ésser entre la dona

na Elicssèn, muyler d'en Anthoni Ferrer zaenrera, e d'en Pere fiyl seu, d'una part, los dits procuradors de l'altre per rahó d'aquels ·C· sólidos sensals, los quals en Pere Tolrà, pare de la dita Elicssèn, en sa vida donà a la caritat dessús dita ab carta. En axí que·l dit Guillem Oliver pugue determenar de dret la dita qüestió oydes les rahons de la dita dona e del dit Pericó Ferrer per nom seu e d'ela, e dels procuradors de la caritat dessús dita, e d'aquest poder los feeren carta los dessús dits en poder d'en Pericó de Canet. Digous intitulat ·VII· idus d'abril del dessús dit, foren en conseyl en la sala de la Paeria, e foren hi presents: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina Bernat Andreu paers Jacme de Cardona Jacme Vidal Francesch de Menresa Jacme Claris Berenguer de Vergós Francesch Guitart Guillem Puyalt Pere de Foix Ponç dez Forn Guillem Dianta Guillem d'Ivorra Paschual Figuera Galceran de Lobera Guillem Irimbau Guillem de Biure Bernat de Sent Pere conseylers

Guillem ça Mora, Berenguer Tayladel, Pere Vergós, savis en dret. Ferran dez Archs, Arnau de Mecina, Ramon Mayor, Pere Espaer, Ferrer de Vergós, Berthó Pere, Borrach Lorach, Francesch zes Cases, Bernat Moragues, Arnau Martí, Pere de Berga, Bernat d'Avinyó, Bernat Esteve, Guillem Miró, Valentí de Bagà, Guillemó za Sisquela, Ramon d'Avinyó, Ponç Maeler, Bertholí Pere fiyl d'en Berthó Pere, Pericó Amiyl, Berenguer de Tornabous, Bernat dez Fitor, Pericó Miró, Thomàs Segarra, notari, Pere Rossel, Bernat d'Ostalés, Ramon Celerer, Guillem Foguet, Ramon Grosset, Bernat de Bianya, maestre Pere, Muntserrat Cardona, Guillem de Loberola, Ponç Mayor, Berenguer de Vergós fiyl zaenrere d'en Berenguer, Bernat dez Val fiyl zaenrere d'en Bernat dez Val, Berenguer de Vilagrassa, Bernat Gili, Ramon de Vergós, Arnau Rossel, Ramon de Vilalonga, Guillem Lorach, Pericó dez Quadrels, Ramon Serra, Bernardó Porta, Pere Cardona, Galceran de Menresa, Arnau d Espona, Guillemó Martí, Berthó l'Uluya, Bernat Amat, Bernat dez Canós, Guillem Marques, prohòmens. E los dessús dits paers, conseylers e prohòmens dessús escrits concordadament elegiren el dit conseyl e establiren en síndichs per a la Cort de Muntblanch en Ferrer de na Burguesa, paer, e na Arnau de Mecina, prohom dessús dits, e fols-en feyta carta pels dessús ab d'altres conseylers e prohòmens que puys hi fermaren en poder d'en Pericó de Canet segons que en aquela és contengut. En aprés, com fos estat impetrat novel privilegi del senyor rey, zo és saber que alcun amich d'alcú de Cervera que dampnatge e naffres d'aquí enant

prené[...] als amichs o parents d'aquel qui les naffres o dampnatges aye dats [ab] [altre] no gós fer mal en pena de trayció sens deseximent de ·V· dies segons que el privilegi d'aquí atorgat és contengut. E fo en conseyl proposat si farien fer cridar e poblicar aquel establiment o privilegi, o que y farien. Sobra ço se moch roidor de nones el conseyl e isqueren-se·n alcuns. E aquels qui romangueren, zo és a saber: en Berthó Pere fiyl d'en Berthó, Francesch d'Àger, Bernat de Bianya, Ramon Lambart, Bernat Tort, Guillem Forner, Guillem Lorach, Pere de Cincha, Arnau Huc, Guillem za Coma, Ramon Serra, Galceran de Menresa, Pericó Cardona, Ferrer de Vergós, Francesch zes Cases, Ramon Solà, Guillemó Cardona, Pere Martí, Berthó de Marunys, Guillem Marqués, [Bernat] [Amat], Ramon Johan, Pere Vergós savi, Muntserrat Cardona, Thomàs [Segarra] notari, Ramon de Vilalonga, Guillem d'Ivorra, Ponç dez Forn, Guillem Puyalt, Guillem Erimbau, Bernardó Porta, Balaguer Adreny, Ramon d'Avinyó, [Pere] de Cap Estany, Bonanat za Rovira, Guillem de Biure, Ramon Moros, Bernat de Sent Pere, Guillem Foguet, Jacme Vidal, Paschual Figuera, Francesch Guitart, Gineró za Sisquela, donaren de conseyl que lo dit privilegi e los altres privilegis que·l senyor rey ha atorgats a la universitat, sien tenguts e mantenguts, e que la crida ja ordonada sobre lo dit privilegi sie feyta públicament per la vila. En altra manera, si dampnatge ere dat o naffres feytes a alcú de la vila sens deseiximent o morts se segien dixere [que] venrie a colpa dels paers si recusave de fer fer la crida, o d'aquels que contrastassen que no·s fees. En Berenguer Tayladel e na Arnau Rossel qui ay també seren trucats, dixeren que totares atorgaven e consentien que·s fees que de bé fos.

Diyous intitulat ·XVII· kalendas madii , foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa Bernat Andreu paers Galceran de Lobera Jacme Miró Berengario de Vergós Francesch Guitart Bernat de Sent Pere Pere de Foix Jacme Cardona Ponç dez Forn Paschual Figuera Pere Maestre Jacme Vidal Guillem Dianta conseylers Berengario Solà, Thomàs Segarra, Pere Mayor, Arnau Martí, Berthó d'en Vila, Bernat Portela, Berenguer de Tornabous, Balaguer Adrony, Guillem za Sisquela, Bonanat Cardona, Arnau Rossel, Ramon Mayor, Pere Ferrer, Anthoni de Riudoveyles, Jacme dez Val, Jacme de na Geralda, Ramon de Cardona savi, Andreu Fuster, prohòmens. E per la mayor pertida d'aquest conseyl foren assignats a obres e a departidors de carrers e de térmens: En Jacme Riquer e en Jacme Claris Ítem fo assignat per prohom qui tingue los depòsits de les Corts del batle e del veguer, en Ramon Serra, mercader.

Diyous intitulat ·XVII_o· kalendas madii , foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa Bernat Andreu paers, los altres absens de la vila Galceran de Lobera Jacme Miró Berenguer de Vergós Francesch Guitart Bernat de Sent Pere Pere de Foix Jacme Cardona Ponç dez Forn Paschual Figuera Pere Maestre Jacme Vidal Guillem Dianta conseylers Berenguer Solà Bernat Portela Jacme dez Val Thomàs Segarra Balaguer Adreny Jacme de na Geralda Pere Mayor Guillem za Sisquela Ramon de Cardona savi Arnau Martí Bonanat Cardona Andreu Fuster Berthó d'en Vila Ramon Mayor Arnau Rossel Pere Ferrer Berenguer de Tornabous Anthoni de Riudoveyles prohòmens E per la mayor pertida d'aquest conseyl assigna a obres e departidors de carrers e de térmens, ço és saber: En Jacme Riquer en Jacme Claris Ítem assigna per prohom qui tingue los depòsits qui seran feyts en les Corts del batle e del veguer segons la forma del privilegi sobra ço obtengut del senyor Rey, ço és saber, en Ramon Serra, mercader.

Ítem acordà la mayor part d'aquest conseyl metex, que fos pagat a·n Guillem Loberola, que prestat avie a l'almoyna que dada fo en diners als frares de la caritat a qui lo pa no avie bastat. Dicmenge intitulat ·XIIIII· kalendas de maig, foren en conseyl en la sala de la Paeria: Ramon de Menresa Bernat Andreu paers, los altres absents de la vila Jacme Vidal Guillem d'Ivorra Berenguer de Vergós Pere Maestre Guillem Puyalt Paschual Figuera Jacme Miró Jacme de Cardona Francesch Guitart Pere de Foix Jacme Dianta conseylers Berthó d'Uluya, maestre Pere, Berthó Pere, Bernat Castel, Arnau Rossel, Francesch zes Cases, Berengario Solà, Guillem de Loberola, Bernardó Castel, Guillem Gili, Pere Serra, Guillem Moxó, Guillemó Cahorcí, Ponç Maeler, Bernardó Castel, Guillem Oliver savi, Thomàs Segarra notari, Pere Miró, Bernat Fitor, Bernardó Porta, Arnau Martí, Bonanat za Rovira, Bernat de Foix, Bernat Portela, Pericó Martí, Muntserrat Cardona, prohòmens.

E com per part del veguer e del batle de Cervera segons que a conseyls dels dits ·II· paers ere prevengut segons que fo proposat en conseyl fossen feytes alcunes inpugnacions als privilegis que·l senyor rey novelament avie atorgats a la universitat de Cervera per part del veguer, zo és saber, car afirmave que lo prohom depositari o tinent les comandes de les Corts del veguer e del batle axí com vol lo privilegi d'aquí feyt e sa tenor, que en axí com assegurave en poder del batle que axí devie assegurar en poder del veguer les dites comandes. E per part del dit batle ere afermat que·l privilegi ere atorgat sobre·ls bans pel dit senyor rey, ere dampnós e perjudicial a la juridicció del senyor rey, per les quals inpugnacions segons que·n conseyl fo proposat los dits officials contrastaven d'observar los dits privilegis. E no res menys lo dit batle fos partit de Cervera, segons que·s deye, per fer constància al senyor rey de la rahó per què él contrastave a aquels privilegis. E ja enans que·l dit batle fos de la dita vila partit, los paers aguessen sobre les dites coses al dit batle protestat, lo qual protest fo lest en conseyl, a la resposta pel dit batle a aquel feyta, e la replicació dels paers a aquela feyta. E encara aguessen tramès na Arnaldo de Mecina ab lo dit batle per fer constància al senyor rey com los privilegis que ha atorgats dessús dits són més profitosos a él e a la universitat que dampnosos. Encara volgueren aver conseyl si hi trametrien hom més prohòmens, ·I· o més ab lo dit na Arnaldo per les rahons dessús dites. E sobra ço, en Pere Serra, en Paschual Figuera, Francesch zes Cases, na Arnau Rossel, Guillem Cahorcí, Jacme Vidal, Muntserrat Cardona, Guillem Puyalt, en Pere Serra, Jacme Miró, Ramon Solà, Francesch Guitart, Pere Martí, Pere de Fox,

Bernat Portela, Pere de Foix, Bonanat za Rovira, Arnau Martí, Lorenz Portela, Bernardó Porta, Guillem Dianta, Guillem d'Ivorra, Bernat dez Fitor, Pere Miró, Pere Maestre, Thomàs Segarra, Francesch d'Àger e en Jacme Riquer, acordaren e de conseyl donaren que y vaye ·I· prohom o ·II· a companyia de n'Arnaldo de Mecina, per ço com los feyts són [...] el batle ha favor en la Cort, ja sie que y sien na Arnau de Mecina e en Ferrer de na Burguesa, car aquels són-hi com a síndichs de la Cort e poder no poran entendre en aquels afers. E si ·II· prohòmens hi van, que si la un en Guillem Oliver savi, ab altre prohom, sinó que y vaye en Bernat Andreu. Tots los altres dessús dits dixeren que bastaven aquels ·III· que ja hi eren e que no conseylaven que n'í anassen pus. Ítem acordaren tuyt ensemps en ·I_a· veu que fossen pagats a·n Guillem de Loberola aquels diners que ha prestats a l'almoyna que hom donà en diners als frares a qui ere falit lo pa de la caritat. Exceptat en Pere de Foix que dix que no, ans se n'appellave al senyor rey.

Dimecres ·IIII· nonas madii , foren en conseyl en la dita sala: En Ramon de Menresa paer; los altres absens de la vila Jacme Vidal Paschual Figuera Pere de Foix Guillem d Ivorra Francesch Guitart Berengario de Vergós Lorenç Culul Guillem Irimbau Guillem Dianta Bernat de Sent Pere conseylers Bernat dez Canós Pericó Martí Guillem de Loberola Berenguer de Vergós de la Plaza Ramon Serra Pere Fuster Miquel Maeler Guillemó Lorach Guillem za Sala Arnau Martí Guillem de Morenya Bernardó Porta Ramon Moros Pere Lorach Guillem Martí Guillem Laurador Arnau d'Espona Guillem Lorach Guillem Moragues Berthó d'Uluya Bonanat za Rovira prohòmens E com per ço com no plovie lo blat puyàs fort, e fos pervengut conseyl del dit Ramon de Menresa, segons que en conseyl dix que alcuns e alcunes revenedors, e alcuns altres puyaven part manera lo dit blat, sobra ço demanà conseyl dels dessús dits conseylers e prohòmens què s'í farie. E los dessús dits concordadament e en ·I_a· veu conseylaren que y fossen assignats guardians, hòmens bons, prohòmens e leyals, e que tinguen bé a ser que per pravitat d'alcú, carestia no·s pusque metre en el vila mol blat

no facen per part manera mas però que no fos cotat ne vedat de trer car per ventura no n'ich entrarie tant e poder serien pus car. E que ara novelament facen cridar ·I_a· crida e ordonació feyt sobre·l blat per los jurats que ladonchs eren idus december anno Domini ·MCCCXX_secundo· , e aquels fazen tenir e observar. Ítem com en Blaschó Moreyló, cuylitor de les questes de Cathalunya, agués tramés un macip a Cervera per demanar en nom seu la questa del senyor rey, demane e aver vol de Cervera segons que·l conseyl fo proposat pel dit en Ramon de Menresa conseylaren los dessús dits que hom que pregàs lo dit macip e sobresigués en zo que demanave. E puys que·n fos escrit als prohòmens que a Muntblanch són per la vila. Quant a la professó que fo demanat conseyl si la farie hom divenres prop següent a vinent, jas fos que ·III· dies a ·I_a· mà l'agués hom feyta, acordà tot lo dit conseyl que fos feyta professó general, e que fos lo diyous a vespre crida pública que nuyl hom no s'ich gós logar a neguna faena ne obrir obradors tro la professó sie feyta. Encara que tota persona de ·XII· ans ensús que dejú. Ítem com se digués que la senyera ere romasa penyora a Vilagrassa per alcuns diners, e sobra·quels a pagar fos qüestió que los paers deyen que·ls devie pagar en Bernat d'Anglesola, sobra ço acordà lo conseyl e dix que si de dret e de rahó la vila devie pagar aquels diners per què paeye penyora, que·ls pach, sinó que ·II· [...] hom de saber qui ho deu fer a qui és que fer lo deye, que·ls pach e que açò·s face breu.

Diyous pridie nonas madii , foren en conseyl en la dita sala: En Ramon de Menresa, paer; los altres absents de la vila. Guillem de Biure Guillem Dianta Bernat de Sent Pere Jacme Miró Jacme de Menresa Pere Maestre Pere de Foix Jacme de Cardona Ponç dez Forn Francesch Guitart conseylers Bernat dez Val Ramon Moros Bernat dez Canós Arnaldo de Riudoveyles Guillem de Loberola Berthó d'Uluya Guillem Foguet Bernat Moragues Miquel Maeler Ponç Maeler Francesch zes Cases Bonanat za Rovira Berenguer de Tornabous Arnau Martí prohòmens Com l'onrat en Pere Febrer, batle de Cervera, agués a anar al senyor rey a Muntblanch ab la confessió e inquisició e procés feyts contra maestre Vidal Barraça, qui ere encolpat que avie feyts alcuns esperiments e rocles, per los quals s'agués alcuns dapnatges seguits, e lo senyor rey segons que en conseyl fo proposat agués manat de boca expressament al dit Pere Febrer a Muntblanch, que li menàs lo dit hom al dit loch de Muntblanc ab lo procés contra aquel feyt. E fo sospitat que si l'om ere menat a Muntblanc, que·l senyor rey aquí no·l volgués punir. E sobre açò fos conseyl de

manat de les damunt dites pel dit Ramon de Menresa si farie hom la messò al batle d'anar sens lo dit hom al senyor rey per fer e per tractar ab lo senyor rey que l'om, si justícia mereixie, fos jutgat pel conseyl de Cervera e punit en aquela metexa vila ne si li aconpanyarie hom un prohom, o què sobre les diten coses se farie. Sobre açò en Francesch zes Cases, Bernat dez Canós, Arnau Martí, Bernat Moragues, Guillem de Loberola, Francesch Guitart, Jacme Miró, Jacme de Cardona, Guillem Foguet, Ramon Moros, Miquel Maeler, Bernat de Sent Pere e en Ponç dez Forn, dixeren que hom que fees la mesò al batle per tal que nuyls procuràs e tractàs que l'om romasés. Tots los altres desús dits conseylaren que non, car mal ús serie si·s feye que·l batle pus manament ha del senyor rey, a messò d'él deu anar. En après, tots ensemps, acordaren a una veu, sàul en Bernat dez Val, que·s isquè del conseyll, que hom que·n fees servey al batle, mas que no en nom ne en manera de messò, per tal que d'uy en dia hom no pogués dir ne tornar a mal hús que la vila en aytals missatgeries o viatges fees la messò a alcun official del senyor rey. Quant al prohom si li serie acompanyat, conseylaren que no n'í anàs negú, que bastaven-hi ·IIII· que ja eren a Muntblanch per altres afers de la vila. En Jacme Vidal, conseyler, tengut aquest conseyl encontinent oït aquest, dix que consentie e conseylave zo que·l conseyl concordadament en una veu avie conseylat e acordat.

Dissapte intitulat ·VIII_o· idus madii , foren en conseyl en la dita sala: en Ramon de Menresa en Bernat Andreu paers; absens de la vila en Ferrer de na Burguesa e na Arnaldo de Mecina. Ítem hi foren presents: Bernat de Sent Pere Lorenz Culul Berenguer de Vergós Guillem d'Ivorra Pere de Foix Guillem Irimbau Galceran de Lobera Jacme Vidal Francesch Guitart Guillem de Biure conseylers Bernat dez Val Arnau Rossel Bernat Tolrà Guillem Foguet Pere Serra Miqueló Maeler Pere Espaer Arnau Martí Guillem de Loberola Arnau de Riudoveyles Pere de Berga Bonanat za Rovira Guillem de Morenya Guillem Martí Guillem de Lorach Berthó de Robió Ramon Solà Pere Fuster Francesch zes Cases Jacme Riquer Bertholí d'Uluya Pere de Cincha Romeu Martí Pericó d'Òdena Ramon Grosset Guillem Cahorcí Ramon Serra Pere Mayor Bernat Lambart Ramon Moros Ramon Celerer Pere Miró Lorenç Portela prohòmens

E com lo senyor rey vogués e demanàs de la universitat de Cervera de questa [e] subsidi en aquest an quitis de franquers als quals los torna d'aqueles ·LXXII_milia· que·n demanave, als quals segons la carta de la dita questa o subsidi fossen pagadors la meytat per tot lo mes d'abril ja prop passat, e l'altre meytat per tot juny prop vinent. E sobra ço en Blaschó Moreyló, de casa del senyor rey agués tramés un missatger o faedor seu apellat Arnau ça Riera?en Cervera per aver e per levar de la dita universitat tota la dita questa, e lo dit missatger sobra ço neguna soferta fer no volgués, sobre aquestes coses los dits paers volgueren e demanaren conseyl què s'í farie. E sobre açò lo dit conseyl concordadamant conseylà e acordà que per tal com la universitat era oppresa per molts afans e dapnificada en tant que a adés la dita questa pagar no porie, que·n fos tramés ·I· prohom a Muntblanch qui ab na Arnaldo de Mecina ensemps que·y és ja parlen ab lo senyor rey e ab qui·s que troben que parlar ne deyen. E que tracten e maneyen que·n aye hom alcun spay que hom los pugue aver procurats en alcuna manera. E facen que hom pusque mostrar al dit Arnau ça Riera que·l senyor rey ha tornada la dita questa a ·XIX_milia· sólidos. Encara el dit conseyl, los dits paers ab lo dit conseyl, de voluntat e de consentiment d'en Pere Samalrich, lochtinent de l'honrat en Pere Febrer, batle de la dita vila, establiren e ordonaren que nuyl hom no gosàs usar d'ostaleria ensemps e de corredor. E qui contra farà que pach per ban ·LX· sólidos per cascuna vegada que contra fees.

Dimecres intitulat ·IIII_o· idus madii , foren en conseyl en la dita sala, e foren-hi presents: Ramon de Menresa Bernat Andreu paers, los altres absens de la vila Ítem hi foren presents: Berenguer de Vergós Guillem de Biure Ponç dez Forn Bernat de Sent Pere Guillem Irimbau Jacme Vidal Paschual Figuera Pere de Foix Guillem Dianta Jacme Miró conseylers Guillem Foguet Guillem Lorach Arnau de Riudoveyles Romeu Martí Jacme Riquer Bernat Porta Ponç Maeler Bernat dez Fiter Arnau Martí Guillem de Loberola Bertholí Ferrer Bernat de Fox Miquel Maeler Pere Fuster Bernardó Mayor Ramon Moragues Guillem Martí Pere Bonet Ramon Grosset Bernat Tort, notari Bonanat za Rovira Balaguer Adreny prohòmens

E com na Arnau ça Riera, procurador o feedor d'en Blascó Moreyló, de casa del senyor rey, plegador de les questes de Cathalunya, agués protestat als paers que li pagassen ·LXXII_milia· sólidos que demanave per la questa del senyor rey segons que·l pus prop tengut conseyl és contengut. En altra manera que totes messons que se·n feessen, venrien a colpa dels paers segons que el dit protest és contengut. Sobra ço los dits paers volgueren conseyl aver dels desús dits què sobre les dites coses farien. E sobre aquestes coses acordà lo dit conseyl e donà de conseyl que hom escrive a·n Arnaldo de Mecina e a·n Francesch zes Cases que ja són a Muntblanch al senyor rey per la dita rahó que es pertengue com abans puixen, e entretant que hom prech al dit Arnau Riera que sobresigue el forçar la universitat de la dita questa tro que·ls dits prohòmens sien venguts o·ns ayen tramès qual que recapte. E si per ventura fer no u volie, que li face hom alcun poch [...] servey per messió de son aturar. Encara com dissapte prop passat fos estat ordonat e establit en conseyl que nuyl hom d'aquí enant no gosàs usar d'ostaleria ensemps e de corredoria segons que un capítol el dit conseyl ordonat és contengut sots certa pena, e aprés de la dita ordinació e establiment feyts lo batle de Cervera metex contrast en la ordinació desús dita per rahó d'una letra al senyor rey que·ls corredors sobre les dites coses li avien segons que di[gués] presentada. Sobra ço acordaren los desús dits el dit conseyl, que·s seguís ço que dissapte desús dit fo ordonat, e si lo batle hi fa contrast, que li·n protesten los paers e que·n ajusten forment.

E açò en Guillem Foguet, na Arnau Martí, Ponç Maeler, Berthó [Ferrer], Bernat de Sent Pere, Jacme Vidal, Bonanat za Rovira, Berenguer de Tornabous, Jacme Miró, Bernat de Foix, Bernat dez Fitor, Bernat Porta, Romeu Martí e Ponç dez Forn, dixeren que no·ls ere semblant ne daven de conseyl que·ls dits corredors e ostalers deguessen ésser remoguts d'alcú dels dits officis si frau en aquels no és atrobat, mas si pot hom trobar que frau se·n face, que aquel o aquels en qui ere frau sia atrobat sobre les dites coses, que·n sien punits forment e regta en manera que la pena d'aquels sie als altres semblants coses asanyats en exemple. Encara deren de conseyl los desús dits que pus lo senyor rey se·n avie feyt anar aquel pres que hic ere, per lo qual l'onrat en Pere Febrer, batle de la dita vila, ere anat al senyor rey segons que és contengut en lo Consayl que·s tench diyous pridie nonas madii , que hom que escrive com pus gint ne ab meylor manera puixe hom al dit en Pere Febrer o als prohòmens que aquí són per aquela rahó metexa que d'aquí enant lo batle desús dit no entenés que la vila li fes messó [e] no li dés res per la dita rahó. Encara ordonaren los dits paers ab lo dit conseyl de voluntat d'en Jacme Bassa, loch tinent de batle, que d'aquí enant negun corredor d'oreyla no gós fer gabela ab altre, ne puixen fer conpanyia sinó ·II· tan

solament, ne encara negun corredor de peyla ne gós aver conpanyia ab negun peyler, ne encara un ab altre. E qui contra farà, sia remogut de l'offici, e que dins ·V· ans no y sia reebut. Divenres a ·XIIII· dies de maig intitulat ·III· idus madii , foren presents en conseyl: Ramon de Menresa Bernat Andreu paers, los altres absens de la vila. Bernat de Sent Pere Lorenç Culul Jacme Vidal Paschual Figuera Guillem de Biure Guillem Dianta Pere de Foix Pere Maestre Ponç dez Forn Berenguer de Vergós conseylers maestre Pere d'Òdena Berthó Carbonel Romeu Martí Bernat dez Fitor Bonanat za Rovira Ramon Puculul Vincent de Vergós Bernat Lambart Guillem Foguet Thomàs Segarra Pere Bergues Bernat Moragues Arnau de Riudoveyles Pere de Berga Bernat Porta Bernat de Foix Arnau Rossel Lorenç Culul Guillem de Loberola Berthó d'Uluya Arnau Martí Ramon Moros Guillem Lorach Ponç Maeler Guillemó Cahorcí Berenguer de Tornabous Pericó d'Òdena Ramon Celerer Guillemó de Tàrrega Bernat Bonfiyl Ramon Serra Ramon [Grosset] [prohòmens]

E com en Ferrer de na Burguesa, na Arnaldo de Mecina, e en Francesch zes Cases que·ren a Muntblanch aguessen tramés ·I_a· letra al conseyl que lo senyor rey vol aver de tot en tot ·XIX_milia· sólidos de questa quitis de franquers, e que a açò lo senyor rey no vol fer neguna altra gràcia. E axí que·l conseyl presés manera que pagàs hom la dita questa com a menys messó e a menys don puix hom de la vila. Sobre açò deren de conseyl los desús dits e concordaren que·ls paers que escriven altra vegada als dits prohòmens que són a Muntblanch per la vila, que una vegada facen e procuren que·ls ·XIX_milia· sólidos no sien quitis de franqueses. E si a açó a acabar serà mester de fer a alcú alcun servey, que·l ne facen de ·CC·, de ·CCC·, o de ·D· sólidos, sol que acabar se pusque. E no res menys que parlen ab na Arnau Messeguer e ab en Blascó Moreyló, e que prenguen com mayor spay puguen e pus loch a pagar la dita questa, e que·s avinguen ab éls, els en servesquen si obs conexeran que y sie en manera e alonguen de pagar la dita questa tro a sent Miquel o a Omnium Sentorum si fer se pot per res. Encara los sie scrit que ajuden a mantenir e a defendre en Pericó Cardona que és pres al dit loch de Muntblanch, e tots altres vehïns de Cervera que la sien, ne lur ajuda ayen mester en lur dret [encara] que no y puguen penre tort per minva de defeniment. Encara ordonà lo dit conseyl que·l pes dels molins que hic torn segons que ja és ordonat en altre conseyl tengut divenres ·VIII· kalandas aprilis . Encara que y sien ordonats e assignats guardians. Encara assignà lo dit conseyl a regonéxer lo compte d'en Pere de Nogueres e d'aquels altres companyons seus sobre los diners de Cerdenya que alcuns prohòmens

de Cervera prestaven al senyor rey qui ara regne, al viatge de Cerdenya, zo és a saber en Bernat Castel, Bernardó Portela, Berenguer de Tornabous. Encara lo dit conseyl posaren na Arnau Martí en guardià del saffrà en loch d'en Jacme Cardona qui no era en la vila. Encara posaren e assignaren en mustazaf en loch d'en Pericó [...], en Pere Andreu. Dimecres intitulat ·XIIII· kalendas junii , foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa Bernat Andreu paers Galceran de Lobera Guillem de Biure Pere de Foix Guillem d'Ivorra Francesch Guitart Guillem Puyalt Bernat de Sent Pere Pere Maestre conseylers Bertran dez Archs Bernardó Porta Ramon Moros Ponç Mayor Guillem de Loberola Bernat Bonfiyl Francesch zes Cases Pere Serra Vincent de Vergós Arnau Martí Arnau d'Espona Arnau de Riudoveyles Ponç Maeler Jacme Truylàs Ramon de Cardona, draper Romeu Martí Bonanat za Rovira Pere Rippol Pere de Cincha prohòmens

Com l'onrat en Pere Febrer, batle en Cervera pel senyor rey, fos anat ab voluntat del conseyl al senyor rey per maestre Vidal Barraça, qui ladonchs pres ere detengut en Cervera per alcuns espirament per él feyts, segons que dit és, per ço que supplicàs al senyor rey que si lo dit hom devie penre justícia, que fos mercè del senyor rey que la presés en Cervera. E aprés, lo dit batle, estant a Muntblanch lo senyor rey, feyt se n'agués anar lo dit maestre Vidal ab la inquisició e procés contra él feyt. E per açó lo dit batle agués aturat segons que dix alcuns dies al dit loch de Muntblanch com fo vengut establir el present conseyl, dix e proposà que·l senyor rey, per altres afers ocupat, el feyt del dit pres no ha pogut entendre, mas que ha respost a él sobre la suplicació que sobre·l dit feyt li feye que·l dit batle jaquís a Muntblanch alcun hom en loch seu que li fees ement lo dit feyt. Car plaeye-li [...] jus[tí]cia penre devie que la presés en Cervera. E axí lo dit batle dix al conseyl què volie que se·n fees. E sobra ço acordà lo dit conseyl que·l batle que y tramatés n'Amalrich, e que ab los prohòmens nostres que ja són a Muntblanch, que facen lur poder que hom torn per jus[tí]cia a penre en Cervera si afanada la ha.

Diluns intitulat ·IX_o· kalendas junii , foren en conseyl en la dita sala: Arnaldo de Mecina Bernat Andreu Ramon de Menresa paers, absent de la vila en Ferrer Guillem Puyalt Jacme de Cardona Guillem Dianta Jacme Vidal Francasch Guitart Jacme de Menresa Pere Maestre Paschual Figuera Berenguer de Vergós conseylers Berenguer de Vergós de la Plaça Berthó Tou Pere Tayladel Berenguer de Tornabous Pericó d'Òdena Bort de Menresa Ferreret de Vergós Romeu de Claret Jacmó de Ferran Guillem Viuet Ramon Celerer Romeu Martí Arnau Martí Matheu Ribera Pere de Berga Berenguer de Menresa Bertholí Sala Pere de Cincha Ponç Maeler Gineró za Sisquela Pericó Ferrer d'en Antoni Bernat Castel Bonanat za Rovira Bertholí Ferrer Viure Metge Francesch zes Cases Guillem Amat Pere Serra Muntserrat Cardona Bernat Solà Nicolau Fuster Berthó d'Uluya Ramon Moros prohòmens

E com segons que ja desús en alcuns conseyls es tocàs en Blascó Moreyló, o na Arnau za Riera per él, volguessen de tot en tot aver los ·XIX_milia· sólidos desús dits de questa, e los prohòmens a qui avien escrit a Muntblanch no poguessen aver aut alongament ne servey de pagar la dita questa si no per tot juny propvinent, sobra zo los dits paers volgueren dels desús dits aver conseyl d'on porie hom conplir la paga de la dita questa al dit termini al qual s'eren obligats pagadors sots pena del terz. E sobre açò acordà lo conseyl que pus que diners no y avie del cumú de la universitat, e que molt meylor manera era venre violari que no manlevar los diners a logre. E axí deren de conseyl que hom que venés ·tria_milia· sólidos de violari a Barchinona, e que del preu que aut ne serie, fos pagada la questa al senyor rey. E que dels primers diners que isquen de la primera questa o comú que·s plech en Cervera, sien convertida aytanta quantitat com hom aye preu dels ·tria_milia· sólidos que hom venrà ara de violari en [red]empció del violari que la vila fa a Leyda, car és pus dampnós a la vila que aquest que ara·s ven. E que sobre açò faedor e observador sie feyt aver lo sagrament pels paers, pels conseylers e pels clavaris com fo feyt en l'an passat dimarts quarto nonas junii , sobre la venda del violari que fo venut a·n Jacme Riquer e a·n Jacme Bosquet, ciutadà de Barchinona.

E aquest metex diluns en Francesch de Menresa e en Jacme Claris conseylers, lest a éls lo present conseyl, dixeren que consentien aquel e al conseyl en què fo ordonat que fossen moderats alcuns bans. Diluns ·XVI· kalendas de juny foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Bernat Andreu Ramon de Menresa paers, absent de la vila en Ferrer. Francesch de Menresa Pere Maestre Guillem de Biure Francesch Guitart Jacme Vidal Berenguer de Vergós Guillem d'Ivorra Jacme Miró Bernat de Sent Pere conseylers Arnau de Riudoveyles Ramon Moros Jacme Truylàs Arnau Martí Guillem Marqués Bonanat za Rovira Bernardó Castel Pere Serra Francesch zes Cases Berenguer Bonet Bernat dez Val Berthó d'Uluya Ramon Puculul Berenguer de Vergós Romeu Martí Guillem de Loberola Ponç Maeler Guillemó Guiner Pere Bonet Ramonet de Vergós Pere de Cincha Guillem de Morrenya prohòmens

E com na Arnaldo de Mecina e en Francesch zes Cases qui eren anats a Muntblanch per tractar e suplicar ab lo senyor rey que fos mercè sua que aquels ·XIX_milia· sólidos que demanava de questa quitis de franquers, que·ls agués axí com l'an passat, ab lo càrrech de les franqueses que avie acustumat de penre en comte e fossen venguts. Proposaren en lo conseyl que lo senyor rey no volie en nuyla manera reebaxar d'aquels ·XIX_milia· sólidos que demanave quitis de franquers ans los volie quitis de franquers. Encara que no avien pogut aver més d'espay ne d'alongament de pagar aquels al senyor infant en Pedro, comte d'Ampuriis, al qual són assignats, e hom n'à a respondre sinó tan solament tro miyant lo mes de juny, axí però, que a aquel metex termini de miyant juny sie la questa asegurada de pagar al dit senyor infant o a qui li plàcie. Sobra ço acordà lo dit conseyl que hom assegur la dita questa al dit senyor infant de pagar-la-li per tot lo mes de juny si acabar se pot, o miyany juny si àls fer no s'í pot. E que la seguretat sie feyta en aquela manera que na Arnaldo de Mecina e en Ferrer de na Burguesa que són a Muntblanch [...] scrivà qui hi irà se·n puguen avenir ab lo senyor infant o ab son tresorer o ab qui li plàcie. E que feyta la seguretat o res menys hom a·n Blascó Moreyló a Tarragona e que tracte hon si porie hom aver alongament del que·n és plegador

e reebedor dins ·II· o ·III· mesos o més si fer se podie axí com hom pogués fer ab él. E que li·n servís hom grossament per tal que no calgués res per la dita rahó d'alcú a logre manlevat ni violari venre. E no res menys que sempre que aquel que irà a Muntblanch per la dita seguretat faedora hic sie partit, sie taylada la questa. En aprés aquel dia metex, tengut lo dit conseyl e fora aquel, assentiren a aquel Galceran de Lobera, Jacme Claris e en Paschual Figuera, conseylers. Ítem en Bernat dez Canós e na Arnau d'Espona, prohòmens.

Dissapte nonas junii foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa Bernat Andreu paers; en Ferrer absent de la vila. Jacme de Cardona, Ponç dez Forn, Jacme de Menresa, Berengario de Vergós, Francesch Guitart, Guillem d'Ivorra, Jacme Vidal, Pere de Foix, Jacme Miró, conseylers. Thomàs za Portela Francesch zes Cases Guillemó Moxó maestre Pere d'Òdena Borraç Lorach Romeu Febrer Guillem Foguet Berthó d'en Vila Pere Bonet Arnau Martí Guillem de Besora Guillemó Lorach Bernat d'Alzamora Guillem de Morenya Arnau d'Espona Bernat de Cap Estany Berenguer de Menresa Romeu Amat Guillem Zabater Muntserrat Cardona Ramon Celerer Guillem Centiga Ramon Moros Ramon Grosset Jacme de Figuerola Pere Serra Guillem de Loberola Guillemó Cahorcí Ramon de Cardona, draper Jacme Truylàs Berthó d'Uluya Ponç Maeler Miquel Maeler Antoni de Muntpaó Bernardó Mayor Bonanat za Rovira Bernat Cerveró Arnau Rossel Berenguer Puculul Bernat d'Avinyó Guillemó za Sisquela Bernat Miquel prohòmens E fo en conseyl proposat pels dits paers que na Arnau de Mecina e en Ferrer de na Burguesa, qui eren axí com a síndichs de la vila a la Cort de Muntblanch, avien trameses letres

als paers si entenien o volien que l'orle del vestir isqués de Cervera, car lo senyor rey o avie atorgat a aquels lochs que [vol]guessen ne u demanassen. E sobra ço los dits paers volgueren conseyl aver dels dits conseylers e prohòmens què sobre les dites coses se y farie. Sobra ço en Guillem Foguet, Ponç dez Forn, Arnau Martí, Bernat d'Alzamora, Francesch zes Cases, Borraç Lorach, Guillem de Morrenya, Berenguer de Menresa, Muntserrat Cardona, Ramon Moros, Pere Serra, Guillem de Besora, Bernat de Cap Estany, Guillem Zabater, Guillem Centiga, Guillem de Munta[nyola], Jacme de Figuerola, Guillem Lorach, Arnau d'Espona, Ramon Celerer, Lorenç Portela, Francesch Guitart, Guillem Dianta, Ramon Grosset, Guillem de Loberola, Jacme Truylàs, Jacme de Menresa, Guillem Cahorcí, Antoni de Muntpaó, Pere de Foix, Jacme Vidal, Guillemó za Sisquela, Matheu Ribera, Pere de Cincha, Bernat Cerveró, Pere Rossel, Pere Bonet, Jacme Miró, Bernat d'Avinyó e en Jacme Terroya, deren de conseyl e acordaren que l'orle que hi isqués, en aquela manera e forma que a Barchinona li·n avie gitat. A açò en Ramon Mayor, en Romeu Amat, Guillem d'Ivorra, Ponç Maeler, Berengario de Vergós, Bernat Mayor, Miquel Maeler, Berthó d'Uluya, Bonanat za Rovira, Arnau Rossel, Ramon de Cardona draper, Guillem Moxó, Romeu Febrer, Pere Espaer, Jacme de Cardona, Berthó d'en Vila, deren

de conseyl e acordaren que l'orle no hic isqués car no ere pro la universitat per tal com molt hom de present n'aurie a fer son dan de vestir sa muyler novelament, encara a enant que molta dona se flixe d'un cominal drap ab un poch d'orle que no farie de meylor sens orle. E no res menys dixeren que·l conseyl quant a aquest capítol no ere bastant, car no y eren aqueles persones a qui més tocave. Encara aquels maestres de gramàtica e de lògicha que aquest an passat àn lest de les dites sciències en Cervera volguessen saber dels paers si·ls volien altre an o no. E per alcuns prohòmens fos ja estat perlat que un maestre que·n ha a Muntblanch si se·n volrie ací venir legir de les dites sciències; e aquel segons que dit és ho agués atorgat, mas que demanave de salari ·D· sólidos. Sobra ço tot lo damunt dit conseyl acordà e donà de conseyl que hom que agués aquel maestre de Muntblanch si covinentesa ne volie fer, car més valie que hom hi dés alcuna cosa mas a aquel de Muntblanch car és d'aquesta lengua que menys a aquests que hic fo lest est an per zo com són limosins. Però si aquel de Muntblanch se tenie massa car, fes hom aturar aquests que s'ich són e que·ls dés hom una covinentesa. Ítem fo proposat en conseyl pels dits paers, que alcuna quantitat de diners era deguda per la universitat a Tàrrega sots usures, lo terme de la qual pagadora ere passat, e els veedors d'aquela volien aver lurs diners; aquels demanaven e feyen cominacions de fer reeclam d'aquels

diners que eren deguts e promesos de pagar a curt termini ja passat segons que dit és sots pena del terç. E com de present alcuns diners segons que digueren los dits paers no aguessen convertidors a paga del dit deute, demanaren conseyl què sobre les dites coses se farie. E sobra ço, tots e sengles dessús escrits conseylaren concordadament que pus diners públics de la universitat no y avie, que hom que·ls refermàs e que·s avingués ab los creedors com a meylor mercat hom puye. Encara si no volien fer covinentesa e trobave hom qui·ls prestàs a meylor mercat, que·ls ne manlevàs hom e que·ls pagàs als creedors desús dits. E que açò procurassen e tractassen los paers com a mayor profit poguessen de la vila. A aquest pus prop desús escrit capítol dixeren en Pere Serra e en Jacme Vidal que aquels qui aquel deute avien manlevat el savien prescrit fraurosament que·ls se pagassen. En aprés fo lesta en conseyl la confessió e inquisició e procés que contra en Pericó Piquer, estadant de Tàrrega qui ere pres per l'onrat en Berenguer de Copo[ns], veguer de Cervera, el castel del senyor rey de la dita vila. E on lo dit procés per la mayor partida del dit conseyl fo jutyat a penyar lo dit Pericó Piquer segons que [...] del dit procés que és en poder d'en Pere de Cardona, escrivà de la Cort del veguer desús dit és contengut.

Diluns intitulat septimo idus junii anno Domini ·MCCCXXX_tercio· , fo manat conseyl e foren-hi presents: N'Arnaldo de Mecina En Ramon de Menresa En Bernat Andreu paers En Francesch de Menresa Guillem Eribau Guillem d'Ivorra Francesch Guitart Bernat de Sent Pere Berengario de Vergós Guillem Dianta Paschual Figuera Jacme Cardona Pere de Fox Jacme Vidal conseyllers Bernat Gili Pere Bergues Guillemó Viuet Arnau Rossel Pere Martí Guillem Martí Jacme de Truyllàs maestre Pere d Òdena Pere de Talamancha Ramon de Cardona Ramon Maior Berthó de Reguardosa Bernardó de Bianya Guillem Foguet Bernat de Cap Estany Ramon Celerer Bonanat za Rovira Ponç Canyot [J]acmonus de Ferran Francesch zes Cases Pere Vidal Guillemonus ça Sisquela Arnau Martí Arnaldo Stheve Lorenç Portela Borraç Lorach Berenguer de Menresa Bernat Cerveró Ramon Moros Guillem de Loberola Romeu Febrer Bernat dez Vall Johan Martí Pere Bonet Bernat dez Archs Pere Serra Arnau Jover Bernat Castel Bernat d'Avinyó Ramon Grosset Bort de Menresa Balaguer Adreny Pere Lorach Berthó Ferrer Ponç Maior Ramon Martí Pere Cardona Berthó de Fonoylosa Pere Balester Jacme de na Geralda Gerau de Fontanet Ramon Ponç Pere Exava Ramon Arnau Guillem Pinós Bernat d'Alçamora Guillem Riera Pere Ripol Jacme Dianta Bernat de Fox Ferrer fiyl d'en Pere Ferrer Pere Canut Gerau Menresa Bernat dez Archs Pere ça Cardosa Pericó Portela Bernat Fuster Pericó Arnau, notari Arnau Huch Pere de Cerch Bertholí d'Oluya Guillem Alayç Pere Grosset, notari Bernat de Berga Pere dez Val Pere Castelet Guillem de Riudoveyles Michel de Berga Thomàs Seguarra Simonet dez Val Jacmó Vila Berenguer Bertran Bernat za Guàrdia Ferrer fyll d'en Ramon Ferrer Pere Navert Pere Çelolm Jacmó dez Val Bernardó Maestre Berenguer de Vilagrassa Jacme Terroya Bernat Moragues Bertholí Pere Bernat Lambart Pere Fuster notari prohòmens de la dita vila

E [encara] en lo conseyl que·s tench diluns intitulat ·IX· kalendas junii prop passat fos estat acordat que fosen venuts ·III_milia· sólidos barchinonesos a violari per pagar aquels ·XVIIID· sólidos, los quals lo senyor rey vol aver per questa d'aquest any, los quals avem a pagar per tot lo present mes de juny sots pena del terç, los quals ·XVIIID· sólidos la vila a adés no podie bonament aver sinó per venda del dit violari. E sobre açò en Bernat d'Ivorra, qui ere anat a Barchinona per affers seus agués tractada la dita venda del dit violari, ço és saber que en Pere Ros mercader e ciutadà de Barchinona volie comprar los dits ·III_millia· sólidos de violari a vida sua a de la dona na Antigona, muyller sua, per preu de ·XXI_millia· sólidos a rahó de ·VII_millia· sólidos per ·M· de violari. Tots los damunt dits, paers, conseylers e prohòmens, acordaren que la venda dels dits ·III_millia· sólidos de violari fos feyta al dit en Pere Ros. E encontinent feren e constituiren síndichs e procuradors lurs e de la dita universitat a fer la dita venda en Berengario de Vergós, fiyll d'en Berenguer de Vergós, e en Jacmó de Menresa, los quals feren la venda del dit violari al dit en Pere Ros segons que en les cartes de la dita venda los quals près en Bernat d'Ivorra és contengut. E volgué e acordà lo damunt dit conseyl que de la questa que·s devia tayllar e cuyllir en aquest any, dels primers diners que exiran de la dita questa, sie feyt del violari de Leyda ytant com ne puxe traure o reembre per ·XXI_millia· sólidos que són auts de la venda dels millia sólidos que ara són venuts. E que d'açò facen sagrament los paers e los conseylers e tots los prohòmens damunt dits, ço és a saber que posats e mesos los diners de la dita questa que novelament

se deu tayllar en la caxa de Sentes Creus on deuen ésser mesos segons la forma del novel privilegi, no traguen ne trer facen, ne lexen ne encara consinten que sie treyt negun diner de la dita caxa tro complidament dels diners de la dita caxa agen preses e pagats ·XXI_millia· sólidos en reembre lo dit violari de Leyda, aytant com traure o reembre se·n puxe. E que açò per conseyll ne en altra manera no·s pugue mudar per gran necessitat que la vila agués. E encontinent los paers, conseylers e prohòmens damunt en est conseyll [...], juraren per Déu e per los sents ·IIII· evangelis e sots vertut del [...] sagrament prometeren aytant com en éls és de tenir complir e observar totes les dites coses e contra aqueles no venir per neguna manera. Encara ordonà lo damunt dit conseyll, que si per ventura la questa que ara novelament se deu tayllar no ere cuyllita complidament d'ací a la festa de Nadal primervinent, entant que per los paers e conseyllers qui ara són no poguessen ésser pagats los damunt dits ·XXI_millia· sólidos a reembre lo violari de Leyda, que los paers e conseyllers qui seran elets l'endemà matí de Nadal primervinent, juren axí matex abans que usen de res, que

tenran e observaran totes les coses damunt scrites e ordonades sobre reembre lo dit violari de Leyda.

Dimecres intitulat ·XVI· kalendas de juliol, foren en conseyll: Arnaldo de Mecina Bernat Andreu Pere de Menresa paers Berenguer de Vergós Pere de Foix Bernat de Sent Pere Guillem Dianta Jacme Claris Guillem Irimbau Jacme Vidal Guillem d'Ivorra Jacme de Menresa conseylers Bernat dez Val Bernardó dez Val Francesch zes Cases maestre Pere d'Òdena Pere Lorach Guillem de Morenya Miqueló Maeler Bertholí Pere Berthó d'Uluya Berenguer de Vilagrassa Arnau Martí Berenguer de Vergós Bernat Mayor Pere Miró Romeu Martí Berthó d'en Pere Berthó de Fonoylosa Arnau Rossel Pere Rippol Jacme Botet Pere Serra Berthó d'en Vila Perpenyà za Rovira Pere Espaer [Bernat] Castel Bernardó Castel Pere de Nogueres Bernat Lambart prohòmens. E com fos davant lo present conseyl denunciat per en Pere d'Agadés que a él avie hom cremat blat e ·I_a· vinya [...]e que aquels que ó avien feyt tornaven e tornen en la terra del bisbe d'Urgel.

Sobra ço deren de conseyl los desús dits, que hom anàs als lochs on estan del dit bisbe, e encara als lochs altres on hom que aquels tornen qui les dites males feytes fan sobre proferta de dret que hom require la senyoria del loch on seran que no deyen soferre, ne recuylir aquels en lurs lochs com més sie vist los sostenidors fer lo mal que aquels que·l fan, car si sosteniment no·n avien, no farien lo mal que fan. Ítem que moltes vegades fos dat de conseylar per conseylers e prohòmens que lo pes dels molins hic tornàs segons que ere en temps passat acustumat. Ratificaren e aprovaren aquels conseyls e conseylaren que·l dit pes hic fos tornat segons que en temps passat ere acustumat e ordonat. E que aquel pes se vene a ·I· an, e que·l conprador hi tingue hòmens bons a qui·s puixe ben fiar que frau no s'í pogués fer o cometre.

Dimecres intitulat ·II_o· kalendes julii , foren en conseyl en la sala de la Paeria: Arnaldo de Mecina Pere de Menresa Ferrer de na Burguesa Bernat Andreu paers Ítem en Jacme de Menresa, Guillem Puyalt, Jacme Vidal, Francesch Guitart, Pere de Foix, Jacme Claris, Pere Maestre, Guillemó d'Ivorra, Bernat de Sent Pere, Guillem Irimbau, Berengario de Vergós, Guillem Dianta, Ponç dez Forn, Jacme Miró, conseylers. Guillem za Mora, Bernat dez Val, Muntserrat Cardona, Guillemó Çabater, Pere Cincha, Ramon Solà, Pere Serra, Ramon Celerer, Jacme Riquer, Bernat de Foix, Guillemó za Sisquela, Ramon Grosset, Bernat Lambart, Bernat Tort notari, Arnau Rossel, Berthó Ferrer, Bort de Menresa, Bernat Fuster, Berenguer Macià, Guillem Foguet, Guillemó Moxó, Jacmó Bort, Bernardó Mayor, Pericó d'Òdena, Francesch zes Cases, Berenguer de Vilagrassa, Arnau de Riudoveyles, Jacme Bassa, Ferrer de Vergós, Berenguer de Menresa, Borraz Lorach, Bernat de Bianya, Berenguer de Vergós de la Plaça, Berengario Cortés, Pericó Fuylosa, Berengario de Bianya, Jacmó Porta, Bernat Porta, Guillemó Cardona, Jacmó de Ferran, Ponç d'Albesa, Bernat de Rochamador, Ponç Mayor, Bernat dez Canós, Pere Espaer, Berenguer de Tornabous, Ponç Maeler, Bernat Castel, Guillem de Loberola, maestre Pere d'Òdena, Arnau Martí,

Bernat Moragues, Vicent de Vergós, Bernat dez Fitor, Miquel Maeler, Bernat Portela, Guillem Giner, Arnau de Rius, Bernat d'Ostalés, Ramon [Mayor], Guillem de Morenya, Pere de Berga e en Ramon de Vergós, prohòmens. E com en Bernat de Rochamador, e en Ponç d'Albesa, e en Jacme de Ferran, blanquers, aguessen proposat en conseyl que ·I· pas avia fort aul daval la bassa dels ·III· molins que ere gran necessari d'adobar, acordà lo conseyl que fos adobat, e que de zo que cost o deye costar, sie feyta ·I_a· tayla covinent on sien tatxats aquels que hom trobàs que d'aquel adob se meyloren e·s servesquen segons més o menys que·n penran de meylorament, o se·n servesquen a arbitre e conexenza dels paers e dels prohòmens que són asignats a veure e a determenar qüestions sobre obres, o carreres, o termes, o canals, o semblants coses, e de ·II· blanquers e de ·II· ortolans bones persones. En aprés los dits paers manaren liguer e fo lesta el conseyl ·I_a· letra del senyor rey ab son sagel sagellada de la tenor seguent: Alfonsus Dei gratia Rex Aragoni, Valencia, Sardinie et Corsice, at Comes Barchinoni fidelibus meis paciariis, probis hominibus et universitati Cervaria, salutem et gratiam.

Iam scitis qualiter nos specialiter ratione gratiarum quas habemus cum sarracenis regni Granate, et etiam cum januensibus publicis hostibus nostris generalem curiam apud Monte Album cathalanis ordinavimus celebrari ad quam vestros et aliarum universitatem civitatum et villarum vestrarum Cathalonie scindicos duximus evocandos [...] ea tam prelatis baronibus et militibus quam predictis universitatibus ratione dictarum gratiarum consilium et auxilium providimus requerendum, et licet preparemus ab eis nobis nedum eorum consilium vestrum etiam opportunum auxilium exhiberi verum tamen post diversos tractatus super hiis et aliis statum Cathalonie tangentibus[...] dicti prelati per se et clero et dicti et barones et milites per se et prefati scindici per se et dictis universitatibus nobis sum finale repensum dederunt in quo a dictis prelatis baronibus aut militius super requisitis a nobis non extitit satisfactum sane facientes bonam et ferventem afectionem quam nos et alie universitates predicte in talibus et similibus erga nos laudabiter hostendistis gerentes cumque in nostro firmo proposito quod vestre fidelitas nostris huius modi postulacionibus et [...] non deficiet diffidentiam aliquam a vobis super promissis ne quamquam suscepibus quin potius speramus et speramus firmiter a vobis utiliter adjuvari propter quod tractatus predictos resumere ordinabimus et ad eos vestros et aliarum universitatum predictarum nuncios convocare ut loco et die subscriptis nobiscum hac de tam debeant convenire pro ut de eis et de nostre inttentionis proposito Ferrarium de na Burguesa et n'Arnaldum de Mecina nuncios et scindicos vestros duxibus latius informandos qui vos peterunt plenarie certos reddere de permissis vestram itaque fidelitatem requirimus at vobis dicimus et mandamus quod constituitis et ordinetis sindicos et procuratores vestros quos cum plenaria potestati tractandi consenciendi et fermandi que ordinata et conventa seu concessa fuerint at dictem villa Montis Albi in qua nos ea causa personaliter ad esse

intendimus infalibiter transmitatis sit que sint in villa ipsa die dominica que erit quarta dies introitus mensis julii instantis quarto diem iuliis predictis universitatibus seu earum nuncius aut sindicis duxibus presigendam. Data in Monte Albo ·XIIII_o· kalendas julii anno Domini ·Millessimo_CCCXXX_o_ tercio·, provisa. la qual, lesta tot lo conseyl, dé de conseyl e acordà que sobre les coses contengudes en la dita letra fossen trameses síndichs al senyor rey. E en Jacme de Menresa, Guillem Puyalt, Jacme Vidal, Francesch Guitart, Pere de Foix, Jacme Claris, Pere Maestre, Jacme Miró, conseylers. Ítem en Guillem za Mora, Bernat dez Val, Muntserrat Cardona, Pere Serra, Jacme Riquer, Bernat de Foix, Francesch zes Cases, Pere Espaer, Arnau Martí, Guillem Giner, Bernat d'Ostalés, prohòmens, deren de conseyl e volgueren que y anassen ·II· síndichs, zo és a saber na Arnau de Mecina e en Ferrer de na Burguesa, solament e no altri. Tots los altres damunt nomenats dixeren e conseylaren que com l'ajuda que·l senyor rey demanave tocàs més mercaderia que altra cosa, que y anàs ·I· mercader ab na Arnau de Mecina e ab Ferrer de na Burguesa, e que tots ·III·

fossen establits síndichs e nomenaren lo mercader, zo és a saber en Pere de Nogueres qui present ere. Ítem acordà e ordonà lo dit conseyl concordablement a bon estament de la vila com alcuns portassen espaes, çints e brotxa, o coltel punyal a l'altra part, de què·s seguien mals e greuyes alcuns se feyen, e no·s pogués castigar per tolre les dites espaes o coltels mayors de mida que portaven. Ço és a saber que nuyl hom estrany o privat de qualque condició sie, no gós portar espasa per la vila, si donchs cavaler o son fiyl no era, ne gós portar sinó ·I· coltel solament gran o poch qual se vuyle, ne brotxa ab coltel punyal, ne altre ab coltel gran. E qui contra farà si donchs cavaler o son fiyl no era segons que dit és, que perda l'espasa si espasa porte, o lo coltel mayor d'aquels ·II· que port. Ítem que sobre aquest ordonament sie supplicat al senyor rey que si mercé sua de dar auctoritat e assintiment seu a aquesta ordinació pels síndichs que iran al senyor rey per l'ajuda.

Diyous primer dia de juliol foren en conseyl en la dita sala: Arnaldo de Mecina Bernat Andreu Ramon de Menresa paers Ítem en Francesch de Menresa, Berenguer de Vergós, Ponç dez Forn, Guillem d'Ivorra, Guillem Irimbau, Guillem Dianta, Francesch Guitart, Jacme de Menresa, Bernat de Sent Pere, Jacme Vidal, conseylers. E fo proposat en conseyl pels dits paers que com éls aguessen a pagar en torn de ·tria_milia· sólidos de barchinonesos per violari que la vila done en moneda jaquesa a alcuns singulars de Leyda el mes present de juliol, e no aguessen segons que digueren d'on pogusesen pagar la quantitat desús dita, demanaren conseyl dels dits conseylers d'on porien aver de què poguessen pagar la pensió d'aquest an del violari desús dit. E sobra ço los dits conseylers donaren de conseyl que pus deyen que no tenien de què poguessen pagar aquel violari, que hom que manlevàs aytant com ops ho agués per què·s pogués pagar en manera que terzs, ne penes, ne hostatges no se·n aguessen a pagar ne a tenir. E que sobra ço facen los paers com a mayor profit e menys dan puguen de la vila.

Ítem com qüestió fos entre los procuradors de la caritat d'una part, e la dona na Elicssen, muyler que fo d'en Antoni Ferrer, e fiyla d'en Pere Tolrà za enrere, e en Pericó Ferrer, son fiyl de l'altre, per rahó d'aquels ·C· sólidos censals que·l dit Pere Tolrà en sa vida donà e assignà ab carta a la caritat desús dita. E aquel feyt fos en conpromís e·n anàs pleyt davant lo discret en Guillem Oliver, savi en dret de Cervera, arbitre sobre aquesta qüestió elet per les dites parts, e la caritat no agués avocats com lo dit en Pere Ferrer per sí e per sa mare agués per advocats ja lonch temps avie los discrets en Guillem za Mora e en Berenguer Tayladel savis en dret, e en la vila no romanguessen tan bons ·II· savis, demanaren sobra ço los dits paers conseyl dels dits conseylers què sobre les dites coses farien. E sobra ço los dits conseylers deren de conseyl als dits paers que aguessen sobre aquest feyt ·I· advocat o ·II· si mester hi seran, e que y aye ·I· doctor si faedor o conexen de Leyda o de Barchinona, o de là on miyls lo puixen aver, en manera que per mimva d'avocats ne en colpa de paers ne de conseylers no·s perde res en aquest feyt mas que dret se digue sobre aquest feyt axí com à estat compromés que de dret se digue. E que açó·s [fa]ce en tot cas si hi sabien trametre a Munt Pesler com aquest feyt sia de gran càrrec als paers e als conseylers e als procuradors de la dita caritat.

Ítem com en Ramon fiyl d'en Ponç Orvig se fos desexit ab letra d'en Francesch Guitart segons que·l dit Francesch proposa en ·I_a· letra ne mostrà al conseyl, sobra ço, com cosa malestant sie e de mal exemple, e cosa que·s use fort en la vila, abusivament e mala, deren de conseyl los conseylers que hom que tingués aprop los desixents, si·ls porie hom posar la mà dessús o a alcun d'aquels per zo que hom lo ne pogués ·I· o ·II· castigar en manera que les altres semblants coses de fer temptats hi presessen exemple. Ítem com en Bernat Andreu, paer dessús dit, agués proposat en conseyl que él avie ·I· mas en franch alou, e que d'aquel no devie donar questa ne pagar, com afermàs alcuns ésser de la dita vila avets coses, honors, e possessessions, o cases o castels a franch alou per què no pagaven questa per aqueles axí com en Matheu dez Val, Munt Pahó, en Thomàs za Portela la torra, e en Bertran dez Archs lo delme del Canós, qui solament donen cosa certa per vehïnal. E demanàs e requerís a él no ésser feyt mayor tort que als damunt dits ne a d'altres que·n ha segons que dix en la vila, e que no fos feyt de pagar condició que aquels. Sobra ço acordà lo conseyl que nuyl tort no li fos feyt, ans pac quant a enguan axí com altres vehïns de la vila semblant cosa avents tro sie regonegut per él e pels altres si deuen dar questa d'aqueles coses o no que afermen aver a franch alou.

Divenres ·III_o· kalendas augusti foren en conseyl en la sala de la Paeria: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Jacmó de Menresa Bernat de Sent Pere Guillem d'Ivorra Guillem Dianta Berengario de Vergós conseylers Ítem na Arnau de Mecina Bernat dez Canós Bernat Lambart Ferran dez Archs Arnau Rossel Pere Rippol Berthó de Sanauya Bernat d'Alzamora maestre Domingo d'Aguilar Matheu Ribera Berthó de Reguardosa Berenguer de Vilagrassa Pere de Nogueres Guillem Cortés Francesch zes Cases Ramon Moros Romeu Febrer Guillem de Loberola Bernat dez Fitor Bernat Porta Guillem Zabater Jacme Porta Ramon Celerer Bort de Menresa Galceran de Menresa Pericó Martí Guillem de Morenya Ramon Grosset Pere de Berga Ramon de Vergós Berenguer de Vergós Bernat Gili Ramon Mayor prohòmens. E com en l'honrada cort que·l senyor rey aquest an als catalans ha celabrada a Muntblanch, entre les altres coses sie estat ordonat que nuyl hom no gós ociure oveyles per rahó de venre si no avien més de ·II· ans, ne anyols aytan poch per rahó de venre d'aquests ·X· [ans],

ne encara penre ne ociure perdius entre los dits ·X· ans sinó ab ozels de la festa zo és a saber de Paschua de la Resurecció de Nostre Senyor, tro a la festa de sent Miquel del mes de septembre, ne gós destruhir nius de perdius, ne que negú en alcuna manera no gós ociure coloms sinó ab ocels. E qui contra faria que caigués el ban posador per aquels qui àn éls lurs loch o termes acustumat de posar han segons que·l capítol d'aquí feyt és contengut. Los paers el dit conseyl present e consistent l'onrat en Pere Febrer, batle de la dita vila pel senyor rey, posaren lo ban aytal, ço és a saber que tot hom qui ocia oveyles o anyols contra la forma del dit capítol, que pach per ban ·XXX· sólidos per cascuna vegada que contra fees, e per cada bèstia que ociés de les damunt dites. Ítem que tot hom o tota fembra qui ocia colom o perdiu contra la forma del dit capítol, que pach per ban ·XX· sólidos per cascun colom o per cascuna perdiu que ociés contra la forma del dit capítol, e per cascun niu de perdiu que afol altres ·XX· sólidos. Ítem fo proposat el present conseyl pels dits paers que la universitat de cumú devie a alcuns juheus a Tàrrega ben ·XVII_milia· sólidos que adés són pagadors sots grans e desmesurades usures. E altra part a·n Ferrer de na Burguesa desús dit ·tria_milia· sólidos que prestà a pagar la pensió del violari que la vila fa a Leyda el mes de juliol. E com aguessen en lur poder los dits paers diners de què·ls poguessen [pagar] que avien maneyat que costarie de refermar a un an los dits ·[XVII]_milia· sólidos, e trovaren que sens diner a tolre aurien a costar [...] ·VII_milia·

en axí que·ls aurie hom a encartar ·XXIIII_milia· sólidos. E axí dixeren los dits paers que avien acordada entre sí aytal manera que més valie e pus profitós ere a la universitat venre ·tria_milia· sólidos a violari per ·XXI_milia·, e d'aquels pagar zo que deu la vila, que no refermar la quantitat de ·XVII_milia· sólidos desús dita, ne pus manlevar a pagar los altres deutes. E sobra ço volgueren dels desús dits aver conseyl si·n tenrien per bo o [queyn] altre conseyl s'í penrie que menys don pogués ésser de la vila. E aquela manera de venre lo dit violari e del preu d'aquel pagar los dits deutes, tench per bona tot lo conseyl e menys danpnosa a la univsrsitat que neguna altra manera que pensar poguessen. E conseyla que en tot cas fos venut lo dit violari a Barchinona, e del preu d'aquel fosen pagats los dits deutes, axí emperò que sie feyt sagrament pels paers e pels conseylers e pels clavaris.

Diluns segon dia d'agost, foren en conseyl: En Ferrer de na Burguesa En Ramon de Menresa paers Guillem d'Ivorra Guillem Dianta Bernat de Sent Pere Ponç dez Forn conseylers Guillem Foguet Pericó d'Òdena Jacmó dez Val Berthó Pere Ramon Grosset Bernat dez Canós Guillem de Loberola Berenguer de Tornabous Perpenyà za Rovira Arnau de Mecina Bernat Cerveró Arnau Rossel Berthó dez Forn Bernat Portela Bernardó Castel Muntserrat Cardona Berthó d'Uluya Guillem Laurador Arnau de Riudoveyles Bertholí Ferrer prohòmens E com davant los damunt dits establits en conseyl fos presentada ·I_a· carta del senyor rey data in Monte Albo ·III· idus julii anno presenti , ab la qual lo senyor rey atorgue als paers e als prohòmens de Cervera que la ordinacio que feyta àn, o entenen a fer, que nuyl hom dins la vila de Cervera, sinó cavaler o son fiyll, no gós portar espaa ne negú estrany ne privat no gós portar sinó ·I· coltel gran o poch, qual se vuyle, segons que·n la dita letra és largament contengut, volgueren, consentiren, acordaren e ordonaren tots los damunt dits, que la ordinació feyta dimecres intitulat pridie kalendas julii sobre no portar espaa ni ·II· coltels dins la vila de Cervera sie servada segons que en aquest libre atràs lo dit dia feyta e ordonada és contengut, e pel senyor rey és atorgat ajustan a aquela ordinació que qui contra la dita ordinació farà, que pach per ban zo és a saber, de dia ·X· sólidos, e de nit aprés que·l seny aurà tocat, ·XX· sólidos. A açò en Bernardó Portela e en Pere Rippol isqueren-se del conseyl diens que no y consentien.

La tenor de la qual letra damunt dita axí·s ha: Alfonsus [Dei] gratia

Dissapte a ·VIII· dies d'agost, foren en conseyl en la dita sala: En Ferrer de na Burguesa en Ramon de Menresa na Arnaldo de Mecina paers. Bernat de Sent Pere Guillem Irimbau Guillem d'Ivorra Jacme Claris Jacmó de Menresa conseylers Arnau de Mecina Ramon de Vergós Ramon Celerer Bonanat za Rovira Berenguer de Vilagrassa Ramon d'en Ferrer Pere de Nogés Bertran dez Archs Arnau de Riudoveyles Berthó d'Uluya Ferrer de Vergós Bernat de Foix Michel de Berga Berenguer de Menresa Guillem de Morenya Pere Tayladel Bernat dez Fitor Pere Martí Ferran dez Archs Bernat de Tornabous Guillem Cahorcí Ramon Mayor Guillemó Lorach Jacme de Truylàs Bernardó Portela Romeu Febrer Romeu Amat Pere de Berga Pere Fuster, notari Borraç Lorach maestre Pere d'Òdena Bernat dez Val Bernat Gili Jacme Riquer Ponç Maeler Berenguer de Vergós Guillem de Loberola Guillemó Blanch Ramon de Cardona Arnau Rossel Ponç Mayor Guillem Cortés Berenguer Bonet Bernat d'en Bru prohòmens

E fo proposat en conseyl que com en los ans passats fos estat ordonat a profit comú de la vila, que nuyl hom de la vila no gosés conprar venema de nuyl hom estrany dels castels entorn ne hic gosés nuyl hom estrany metre venema per venre dins la dita vila. E aquest an fos fort faylat l'espelt de la venema, axí per pocha venema com encara per moltes pertides dels térmens e de les quadres de la vila sie estat pedreyat, què·s farie sobre les dites coses aquest an. E sobre açò ordonà lo conseyl que solament aquest an per la rahó davant anant sie revocada la dita ordinació de no metre venema. E axí enguan que tot hom de la vila puixe conprar venema en qual loch se vuyle, e tot hom estrany n'ich puixe metre a sa voluntat. Encara com micer Ramon Sastre licenciat en leys fos present en Cervera, e sie hom covinent e suficient e bon clerge, e no fos domiciliat ne tingués encara son alberch assenyaladament en nuyl loch segons que açò fo en conseyl proposat, sobra ço lo conseyl, considerant que en Cervera no avie negun doctor e que per son estatge se pot seguí profit e honor a la vila si aturar hic vol per estar, acordà que los paers e·ls prohòmens deguen pregar lo dit micer Ramon de part de la universitat que él se degue aturar. E si mester hi ha ajuda, que la vila la li atorge per avocar la vila, e per ço que·s atur. A açò na Arnau de Riudoveyles e en Guillem Dianta, dixeren que si lo conseyl de la vila [...] com lo privilegi del senyor rey ordonave als conseylers que no·s consentie a les coses que a adés s'í ordonarien per tal com no hic ha conpliment

de conseylers si lo conseyl ve als prohòmens que tenien per bé tot zo que damunt és ordonat. En aprés, com los prohòmens del conseyl se·n foren anats, en Jacme de Menresa, en Guillem Dianta, Bernat de Sent Pere, Guillem Erimbau e Guillem d'Ivorra, conseylers establits encara en la dita sala, aquí metex requeriren los dits paers que·l conseyl que·s tingué dimecres intitulat pridie kalendas julii sobre no portar espasa ne ·II· coltels, facen exseguir, e segons que en aquest libre és ordenat damunt.

Dimarts a ·XII· dies d'agost, foren en conseyl en la dita sala: En Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Berengario de Vergós Francesch de Menresa Jacme de Menresa Jacme Claris Jacme de Cardona Guillem Irimbau Ponç dez Forn Guillem Dianta Bernat de Sent Pere conseylers Ítem en Berengario de Vergós de la Plaça Pere Fuster, notari Ponç Mayor Bernat Gili Bonanat za Rovira Miquel de Berga Berthó Pere maestre Pere d'Òdena Berengario Cortés Ponç Maeler Guillem Moxó Ramonet de Vergós Ferrer de Vergós Guillem de Loberola Ramon Mayor Pere Espaer Jacme Riquer Pericó Ferrer d'en Antoni Guillem Blanch Bernardó Pere Bernat dez Archs Guillem Fochau Berenguer de Tornabous Borraç Lorach Berenguer d'en Bru Pere de Nogueres Bernardó Portela Arnau de Mecina Ferran dez Archs Arnau Rossel Guillem Foguet Francesch zes Cases Bernat dez Val Guillem Cortés Berenguer de Vilagrassa Miquel Maeler prohòmens

E tots los damunt dits el conseyl establits, acordaren que hom que donàs a micer Ramon Sastre si s'ich volie aturar per estar e per tenir son alberch ·XXX· libres de barchinonesos cascun an mentre hic estie e son domicili hic tinge. Él emperò, que sie tenguda d'avocar lo general de la universitat en tots feyts en què obs aye advocació segons que altres avocats que la vila aye auts la àn acustumada de bé advocar, e que altre salari no aye per l'advocació, ans sie tot comprés en les ·XXX· libres desús dites. E que encontinent li corregue l'an primer de què aye les ·XXX· libres de la vila com sie vengut en la vila e tingue en la vila son alberch e sos libres. E com él serà ve[ngut], que·ls paers que compten ab l'avocat que·ls ha avocats aquest an del dia que fo avocat tro aquel dia que micer Ramon serà vengut, e paguen-li son salari covinent tro aquel dia segons los altres avocats passats e segons lo maltreyt car la vila assats aurà de micer Ramon

Dimecres a ·XX· dies, foren en conseyl en la dita sala: na Arnau de Mecina en Ramon de Menresa paers Bernat de Sent Pere Berenguer de Vergós Guillem Dianta Jacmó de Menresa conseylers Guillem Foguet Francesch zes Cases Bernat dez Canós Guillem de Morrenya Guillem Martí Guillemó Lorach Pericó Ferrer Guillem de Loberola Pericó Arnau, notari Bertholí d'Uluya Berenguer de Menresa Bonanat za Rovira Jacmó Pera prohòmens E com en Berenguer de Copons, veguer de Cervera, per manament que deye [...] avie de paraula del senyor rey, e encara ab letra del noble en Guillem de Cerveyló, lo qual mostrà e liguer manà el present conseyl la qual letra fo scripta en Almenara dimecres a ·XVIII· d'agost en la qual manava al dit veguer que lo diyous seguent fos [a] [A]gremunt ab les osts. E sobra ço ja los paers [...] que fo diyous

aguessen trameses ·II· prohòmens al dit noble per penre alcun alongament o alcuna manera que la dita host no hic calgués exir. E los dits prohòmens no poguessen aver aut negun alongament ab lo dit noble. E lo dit veguer demanàs cuytadament la dita host entant que ja avie protestat al batle e als paers que encontinent hinc isqués. Sobra ço acordà lo conseyl que lo veguer si anar se·n vol ab la senyera e ab prohòmens que·l seguesquen, que se·n vaye, e que entretant hom tramete ·II· prohòmens tro ab dit noble per saber si ha aut negun ardit del comte de Foix per qui les osts van a la Seu d'Urgel. E si lo dit noble de tot en tot vol les dites hosts, que face hom la voluntat del dit noble. Encara que sobra ço sien citats los hòmens d'Agramuntel qui són en vehïnat de Cervera.

Dimecres a ·XXIIII· d'agost, foren en conseyl en la dita sala: Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Bernat de Sent Pere Jacme de Cardona Jacme Claris Francesch de Menresa Jacmó de Menresa Guillem d'Ivorra Guillem Dianta conseylers Ramon Mayor Ferrer de Vergós Bernat de Cap Estany Guillem Foguet Bernat Moragues Guillemó Coma Ramon de Vergós Arnau de Riudoveyles Ramon Celerer Guillem Cahorcí Pere Tayladel Bernat dez Archs Bonanat za Rovira Romeu Martí Bernat de Foix Berenguer Jover Guillem Viuet Guillem de Morrenya Ponç Barber Pericó Ermengou Guillem Domingo Vincent de Vergós Berthó Pere Bernat de Bianya Arnau Rossel Bertholí d'Uluya Guillem Marqués Borraç Lorach Bernat d'en Bru Arnau Martí Pere Rippol Romeu Febrer Ponç Canyot Berthó Vila Pere Rossel Jacme Riquer prohòmens E com fos proposat en lo conseyl que lo temps de les venemes s'acostave fort en tant que la venema ere fort madura e assaunada de venemar,

e les géns teniens lo periyl que·s porie seguir de la venema per pluyes e per altres accidens e maneres que sovén s'esdevenen, requerissen los paers e lo conseyl que feessen cridar que venemes e dia assignassen que d'aquel enant pogués hom venemar en les quadres, e altre dia, que d'aque! enant pogués hom venemar el cor de la vila segons que és acustumat de fer. Sobra ço, concordant lo conseyl, ordonà que dissapte primer vinent sien cridades les venemes a diluns e a diyous primers vinents aprés del dit dissapte. En axí que lo dit diluns puixe tot hom venemar en les quadres, el dit diyous en el cor de la vila, e que tro al dit dia nuyl hom no gós venemar. Encara com fos proposat en conseyl que·ls hòmens e la universitat de Muntoliu se fossen mesos en temps passat en vehïnal de la vila de Cervera, e que ara se volien exir, volch e acordà e consentí lo conseyl, que si exir se·n volen, que se·n isquen sens enbarch, que hom no·ls en face ans lo batle e los paers los puixen absolvre els absolven de l'homenatge que feyt avien. Los hòmens emperò d'Agremuntel e la universitat d'aquel loch, qui ensemps ab los dits hòmens o universitat de Muntoliu se meseren en vehïnat de la vila de Cervera, volen aturar e romanir en aquel, romanguen-hi. E paguen cascun an per vehïnat ·LX· sólidos barchinonesos.

Dissapte a ·XXVIII· dies d'agost, foren en conseyl en la sala: Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina paers Jacme de Cardona Jacme Claris Bernat de Sent Pere Guillem Irimbau Guillem d'Ivorra Francesch de Menresa Guillem Dianta conseylers Arnau de Mecina Bernat dez Canós Ramon Celerer Berenguer de Vilagrassa Pere Miró Ferrer de Vergós Miquel Maeler Berthomeu Pere Bernat Tolrà Berengario de Vergós Berthó d'en Vila Ramon Mayor Bernat de Foix Guillemó Coma Bernardó dez Val Arnau Martí Pere Rossel Bernat Porta Jacme Porta Guillem Vinet Pericó Avinyó Pere Rippol Pericó de Cardona Guillem de Loberola Bernat dez Archs Lorenz Portela Bertran dez Archs Berthó Ferrer Francesch zes Cases Bernat Porta Guillem de Morrenya Berenguer Crach Bonanat za Rovira Bernat Tolrà Pere Bonet Arnau Rossel Berenguer d'en Bru Ponç Maeler Berthó d'Uluya Bertholí Pere Bernat Gili Jacme de Truylàs Ramonet de Vergós Matheu Ribera Bernardó Portela Anthoni de Muntpahó prohòmens

E com en ·I· conseyl que·s tench divenres intitulat ·II_o· kalendas augusti fos estat acordat que per pagar ben ·XVII_milia· sólidos que la vila devie a logre a juheus de Tàrrega, fossen venuts ·tria_milia· sólidos de violari, e del preu d'aquel fossen pagats los dits deutes segons que en aquel conseyl s'escriví e és contengut, e ara fos procurada e tractada la dita venda dels dits ·tria_milia· sólidos a violari, zo és a saber, ·duo_milia· sólidos a·n Jacme Miró, ciutadà de Barchinona, per ·XIIII_milia· sólidos a vida sua e de na Francescha muyler sua e del un d'aquels que sobrevive, e ·M· sólidos a·n Berenguer de Paganeres, ciutadà de la dita ciutat per ·VII_milia· sólidos a vida sua e de la dona na Margarita muyler sua, e del un d'éls que sobrevive. Sobra ço, tots los damunt dits establiren síndichs a fer les dites vendes als damunt dits de les dites ·tria_milia· sólidos pels preus desús dits, en Berenguer Gili e en Jacme Claris, e a reebre lo preu d'aquel. E a altres coses a fer envés les dites vendes que faedores hi sien segons que el sindicat daguen reebut per en Bernat d'Ivorra, escrivà de la Paeria, és contengut.

Diluns a ·XXX· d'agost foren en conseyl en la dita sala: Ferrer da na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Jacme de Menresa Guillem Irimbau Jacme Claris conseylers Arnau de Mecina Bonanat za Rovira Ramon de Vilalonga Berenguer de Vilagrassa Arnau d'Espona Ponç d'Albesa Miqueló Maeler Bernardó Porta Bernat de Cap Estany Berenguer de Vergós Ramon Celerer Bernardó Portela Arnau Rossel Romeu Amat Jacme de Figuerola Bernardó Castel Ponç Maeler Lorenç Emerich Arnau de Riudoveyles Ramon de Cardona Jacme de Sol de Vila Bernat Solà Pericó Miró Guillemó Baldrich Guillem Foguet Anthoni de Muntpahó Pericó Aragonés Berthó d'en Vila Guillem Irimbau Bertholí Escuder Bertholí d'Uluya Matheu Ribera Guillemó Mayor Guillem de Besora Pericó Martí Arnau de Muntdarn Guillem Riera Guillemó Cardona Guillem de Morrenya Jacmó de Ferran Pere Espaer Jacme Porta Ferrer de Vergós Arnau [Terrés] Berthó Pere Jacme [Lorts] prohòmens

E com en Arnau de Mecina e en Ferrer de na Burguesa qui lo darrer viatge anaren a Munt Blanch per tractar los capítols de la imposició a Muntblanch on eren citades les ciutats e viles de Cathalunya per tractar la imposició a subsidi e ajuda del senyor rey, fossen venguts e aguessen aportada la imposició ordonada segons que en ·I_a· carta daguen feyta és contengut. E en la dita carta e ordinació de les dites imposicions fos contengut que cascun loch pogués minvar o créxer la dita imposició en aquel loch, segons que·ls fos viyare. Emperaçò los dits paers volgueren e demanaren conseyl què sobre la imposició ordonadora e gitadora e venedora farien. E sobra ço, pels dits conseylers e prohòmens fo conseylat e acordat segons que·s sequeix. Ço és a saber: na Arnau de Mecina, Berenguer de Vilagrassa, Bernardó dez Val, Miqueló Maeler, Bernat Solà, Ponç Maeler, conseylaren que pas axí la imposició com a Muntblanch s'és ordonat ab lo senyor rey, e que sie venuda a ·IIII· mesos. Ítem na Arnau de Riudoveyles, Guillem Foguet, Berthó d'en Vila, Ramon Celerer, Romeu Amat, conseylaren que pas axí com s'és ordonat a Muntblanch e que sie venuda a ·III· mesos. Ítem en Bertholí d'Uluya, Guillem de Besora, Arnau de Muntdarn, Guillem de Cardona, Guillem de Morrenya, Ponç d'Albesa, conseylaren que·s tempràs.

Ítem Ramon de Cardona, draper, Pere Miró, Anthoni de Muntpahó, Pere [...], Guillemó Riera, Pere Espaer, Ferrer de Vergós, Bonanat za Rovira, Arnau d'Espona, Bernardó Porta, Bernat Portela, Jacme de Menresa, Lorenç Emerich, Jacme de Sol de Vila, Guillem Baldrich, Pere Aragonés, Bertholí Escuder, Guillemó Mayor, Matheu Ribera, Guillem Irimbau, Jacme de Ferran, Arnau de Terres, conseylaren que fos temprada la dita imposició a conexença dels paers e dels ·XII· prohòmens que·ls paers hi assignen covinents e bones persones, e aquela temprada e ordonada, que sie venuda a ·III· meses. Bernat de Cap Estany conseylà que fos posada a ·III· o a ·IIII· coses. Ramon de Vilalonga conseylà que no hic agués neguna imposició, mas que·s fees ·I· comú de què·s pagàs l'ajuda del senyor rey. Jacme de Figuerola conseylà que sie temprada e que si no baste a l'ajuda del senyor rey, que sie feyt ·I· comú de ço que falege.

E com segons que damunt és dit e ordonat en lo pus prop escrit conseyl per la mayor pertida fos estat acordat que sobre la imposició contenguda en aquel conseyl, agés temprament covinent, e que·s tempràs a conexença dels paers e de ·XII· prohòmens que·ls paers hi assignassen. Sobra ço los paers establits en la sala de la Paeria, vist e regonegut lo dit conseyl aquel metex dia de diluns a ·XXX· d'agost, assignaren los dits prohòmens, ço és a saber en: Berenguer de Vilagrassa Pere Martí fiyl d'en Johan Guillem de Besora Bernardó dez Val Ponç d'Albesa Ferrer de Vergós Jacme Claris Bertholí d'en Vila Berenguer de Tornabous Guillem Dianta Arnau d'Espona Bernat Portela Los quals assignats dimarts a ·XXXI· d'agost foren en conseyl en la dita sala sobre la dita imposició moderadora e tempradora: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Ítem tots los dits ·XII· prohòmens pels dits paers assignats. E com molt fos estat dit e proposat entre·ls dessús escrits, com ço que alguns deyen que la imposició ordonada per lo senyor rey ere massa grassa en alcuns capítols e alcunes [altres] diguessen

que passàs la dita imposició segons que eren ordonades a Muntblanch. Sobra ço, en Berenguer de Vilagrassa, en Berenguer de Tornabous, en Berthó d'en Vila, en Bernat dez Val, en Guillem Dianta, en Jacme Claris, en Bernat Portela, dixeren que la imposició passàs e fos posada axí com s'ere ordonada a Muntblanc. E que sie venuda ·III· mesos solament, e puys que·s certifich hom per los lochs gravats de Cathalunya. E si en los altres lochs és estada adolcida la dita imposició en alcuna cosa e en negun offici, que lavors encontinent sie adolcida e temprada en aquela manera que els altres lochs serà temprada o adolcida com hom sie cert que sie adobada o adolcida en los altres lochs de Cathalunya, zo és a saber a Bergua, Menresa, Vilafranca, Muntblanch o [...]. Ítem [ordonaren] que nuyl hom estrany que a somades aport blat per venre en la dita vila pus que·l vene en plaça e no en botiga, e que·l vene aquel dia que·l aportarà, que no pach res d'imposició aquel dia que l'aportarà, mas si·l met en botiga o·l compre, que pach axí com és ordonat. En Guillem de Besora, en Ferrer de Vergós, en Pere Martí, na Arnau d'Espona damunt dits, que·ls plaeye e que consentien a la ordinació del blat, mas que al altre no consentien. En aprés en Ponç d'Albesa, en Guillem de Besora, digueren que·n feessen que·s volguessen. En aprés lo dit en Guillem de Besora dix que li plaeye que la imposició

fos venuda axí com és ordonada a ·III· mesos. E que los hòmens estranys sien franchs d'imposició de blat axí com damunt és ordonat. Ítem lo dit en Ferrer de Vergós dix que consentie tot ço que ere desús ordonat e acordat per tots los ·XII· prohòmens damunt dits, no contrastant ço que dit ha. En aprés, com les imposicions fossen quax totes ordonades e fos dupte de la imposició del vi per tal com lo capítol de la imposició del vi, segons que fo ordonat a Muntblabch, que la ·VIII_ena· part de les mesures del vi ne fos abatuda, e del preu del vi fos pagada la ·VIII_ena· part. Sobra ço foren en conseyl diyous segon dia de septembre, en Ferrer de na Burguesa, en Arnaldo de Mecina, en Ramon de Menresa, paers; en Berenguer de Vilagrassa, Berenguer de Tornabous, Ferrer de Vergós, Pere Martí, Jacme Claris, Arnau d'Espona, Bertholí d'en Vila, Guillem de Besora, Ramonet de Vergós, Guillem Dianta. E establits el dit conseyl esguardans profit comú de la vila, ordonaren e acordaren que de les mesures del vi no fos res tolt mas que tot hom [qui] [portés] vi dins la vila pach del preu del dit vi ·III· diners per libra, e lo conprador no res, segons que açò el libre de les imposicions és contengut e ordonat ab les altres imposicions daguen ordonades.

Diyous a ·VII· dies d'octubre, foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Pere Maestre Guillem Irimbau Jacme Claris Bernat de Sent Pere Lorenç Culul Guillem d'Ivorra Paschual Figuera Pere de Foix Jacme de Manresa Guillem Dianta Ponç dez Forn conseylers Francesch zes Cases Bertholí de Robió Guillem de Loberola Jacme Riquer prohòmens E com la questa que a·n Pere Tayladel és estada comanada a plegar, fos ja tota plegada o quax, e alcuns sien que no són encara estats taylats en la dita questa per tal com afirmen que tenen alcuns béns fora los térmens de la vila per franch e quiti alou, dels quals afirmaven que no devien contribuir en la dita vila. Acordà tot lo conseyl damunt dit que tots los vehïns e habitadors de la dita vila, sien taylats per tot ço que ayen en qualque loch o ayen. E que d'açò no sie franch nuyl hom ans encontinent nuyl hom que taylat encontinent e forçat a pagar conplidament tot ço que·s apparegue que degue pagar a la dita questa.

E encontinent assignaren a taylar tot hom qui a taylar face encara a assumar lo comte de la questa del dit en Pere Tayladel, ço és del quarter del Cap Corral: Paschual Figuera Muntserrat Cardona Del quarter de la Plaça: Jacme Claris Francesch zes Cases Del quarter de l'abeurador: Berthó de Robió Ponç dez Forn Del quarter de les Vals e de Muntseré: Bernat de Sent Pere Pere Maestre Los quals puguen taylar e taylen tot hom qui taylat no sie que a taylar face servada la forma del privilegi. Encara que regoneguen què romà a pagar en la questa d'en Ferrer de Vergós e que·s plech ço que a plegar ne face. Encara com alcuna quantitat de diners fos deguda a·n Bonanat za Rovira e a·n Bernat de Foix per la vila, la qual deuen cobrar del comte que àn retut de l'offici de la Paeria e a

aquels que les prestaren al privilegi a recaptar. E a d'altres. Acordà lo conseyl que·ls sien pagats de ço que sie degut encara en la dita questa, e si no baste, que sie pagat de ço que sobrarà dels diners de la imposició pagats los ·XII_milia· sólidos que deuen pagar al senyor rey per la primera terça d'aquest an. Diluns a ·X· dies d'octubre intitulat ·V_o· idus octobre foren en conseyl en la casa de Santes Creus de Cervera al manament segons que dit és del noble en Guillem de Cerveyló, veus portant del procurador en Cathalunya, les persones deyós escrites de cascun quarter de la dita vila: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Berenguer d'en Bru Arnau Rossel Bertholí d'Uluya Jacme Miró Pere [...] [Bernat] Portela Pere Maestre Ramon Moros Perpenyà za Rovira Borraç Lorach Bernat [...] Miquel [de] [Bergua] Bernat de Sent Pere Del quarter de Muntseré e de les Vals.

Pere Madari Ramon d'Avinyó Bertholí Sala Francesch d'Àger Pere Lenyador Pere Miró Guillem Marqués Francesch za Bassa Guillem Botet Nicholau Guiot Pere de Vergós,savi Guillemó Vila Berthó de Robió Del quarter de Barchinona Bernat de Foix Guillem de Prinyanosa Pere de Foix Pericó Martí Jacmó de Menresa Jacme Porta Pere Tayladel Paschual Figuera Bernat Tort Guillem de Loberola Muntserrat Cardona Guillem Dianta Guillem Irimbau Del quarter del Cap Corral Jacme Claris Bernat Moragues Jacme Riquer Bernat Castel Pere Espaer Guillem Centiga Bernardó de Bianya Guillem Riera Francesch zes Cases Bernat d'Alzamora Ramon Grosset Bernardó Castel Pere de Muntpahó Ramon Celerer Del quarter [de] [la] [Plaça]

E com lo noble en Guillem Cerveyló desús dit s'entrametés de pau a fer e a metre en la dita vila entre alcuns d'aquela vila, entre los quals se deye ésser males voluntats e oys, e agués feyt lo dit conseyl justar segons que dit és per tal que fossen eletes certes e designades persones ab les quals él pogués tractar de la dita pau. Sobra ço los damunt dits prohòmens dels dits quarters eligiren ço és a saber: Del quarter de Muntseré e de les Vals: Bernat de Sent Pere Bernat Portela. Ítem del quarter del carrer de Barchinona: Guillem Oliver, savi en dret Pere Miró. Ítem del quarter del Cap Corral: Bernat de Foix Muntserrat Cardona. Ítem del quarter de la Plaça: Francesch zes Cases Guillemó Riera. Per tractar pau e concòrdia e amor e a tolre discòrdies oys e males volentats en tots de la universitat de la vila de Cervera en general et en special, sàul emperò e retengut

a éls que los damunt dits elets pels dits prohòmens dels damunt dits quarters no puxen res tractar ne fer ne ordonar contra los privilegis, ni les usances, ni les custums de la vila, ne sobre negunes messions de la vila feytes en especial e en general per alcuns. E si sobre les dites coses exceptades los damunt dits elets ordonaven ne ordonar feyen, ne consenten, ne volen consentir a tractament ne ordinació per éls sobre les dites coses exceptades feyta com no sie enteniment dels dits prohòmens dels dits quarters, dar als dits elets poder segons axí com desús és dit, dixeren que no consentien ne consentir entenien. Diluns dia de sent Luch, a ·XVIII· dies d'uytubre, foren en conseyl en la sala de la Paeria de manament segons que dit és del noble en Guillem de Cerveyló, veus portant del procurador en Cathalunya etc., ço és a saber: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Pere de Foix Jacme Miró Paschual Figuera Francesch Guitart Guillem de Biure Bernat de Sent Pere Perpenyà za Rovira conseylers

Guillem Oliver, Pere Vergós, savis en dret Muntserrat Cardona Guillemó Centiga Francesch zes Cases Guillem de Morrenya Pere Lenyador Pere dez Munt, notari Ramon Grosset Bernardó Mora Berthó de Robió Bonanat za Rovira Pericó Grosset, notari Ramon Fuster Romeu de Malniu Romeu Martí Pere Espaer Nicholau Fuster Pere Tayladel Jacmó dez Val Bernat Moragues Johan d'Ostalés Guillem Lorach Guillem dez Lor Bernat [...] Guillem Marqués Francesch [...] Pericó Martí Bernat Orbig Pericó Miró maestre Pere d'Òdena Johan Colteler Bort de Menresa Jacme Truylàs Arnau de Riudoveyles Guillem de Loberola Bernat d'Avinyó Guillemó Riera Ramon Celerer Arnau Guitart, notari Guillemó Cardona Pere Bergues Guillem Botet Arnau d'Espona Nicholau Guiot Bernardó de Bianya Bertholí de Ferrer Pere Madari Bernat Alzamora Bernat Solà Bernat Tort, notari Guillem Giner Guillemó Cahorcí Pere Lort prohòmens

E com lo dit noble en Guillem de Cerveyló s'entrametés de pau a metre en la vila entre alcuns de la vila, entre·ls quals avie o ere suspicada ésser ranchor o mala voluntat, e volgués que certes e designades persones fossen eletes per los paers e prohòmens dels quarters de la vila ab los quals él pogués tractar e maneyar la dita pau. E sobra ço agués feyt per manament a molts e diverses prohòmens que fossen a la casa de Sentes Creus de la dita vila per eligir les persones ab què él pogués tractar la pau desús dita. E a tractar la dita pau fossen estades eletes certes persones e dat poder a aqueles sots certes condicions de tractar ab lo dit noble la dita pau segons que·l conseyl tengut diluns quinto idus octobre és contengut. E en Guillem Oliver e en Francesch zes Cases, qui entre los altres foren assignats ab dita pau segons que·l dit conseyl és escrit, proposassen davant lo present conseyl que·l [dit] [noble] ab éls ensemps eren estats ensemps per la dita pau a tractar. E que entre les altres coses lo dit noble avie demanat als dits tractadors la declaració pel senyor rey feyta a Tarragona sobre·l privilegi a la vila atorgat pel senyor rey en la ciutat de Tortosa, si entenien que fos temporal o perpetual. E sobra ço los dits tractadors elets segons que digueren s'aguessen retengut en lur resposta, acort e conseyl del conseyl de la universitat e dels prohòmens d'aquela. Emperaçò dixeren en Guillem Oliver e en Francesch zes Cases als damunt dits què sobre les dites coses lur enteniment e conseyl donassen. Sobra ço lest e expost el present conseyl lo privilegi damunt [dit] e la declaració d'aquel desús dita attenent lo conseyl que la dita [de]claracio fo solament d'aquel an en què·s feu, e no perpetual, ans sabie en totes coses e per totes lo dit privilegi e les coses contengudes en aquel.

Acordà tot lo conseyl que·ls plau tota pau que tracten segons lo poder que·ls àn dat el dit conseyl prop tengut a Sentes Creus, sàul que al dit privilegi ne a les coses contengudes en aquel, en res no sie derogat ne trencat. Mayorment com la declaració o soruf en sàul segons que dit és, e en aquela pus plenerament és contengut. E si lo dit noble vol fer relació d'aquest feyt al senyor rey, segons que digueren que él avie dit als dits tractadors, que·ls dits paers e tractadors suppliquen al dit noble que li plàcie que·ls deye dir de què ne sobre què li farà relació sobre aquests afers, e que·n demanen trelat. E si e més ere tocat el privilegi, que·ls paers menen e defenen davant lo senyor que·l privilegi sie servat a pròpies messons de la vila sens altre conseyl que no·n caylle tenir altra vegada. En aprés com lo present conseyl fos tengut, en Ramon de Menresa e na Arnaldo de Mecina, paers, en Guillem Oliver, en Bernat de Sent Pere, Francesch zes Cases, Guillem Riera, Pericó Miró, Bernat de Foix, Muntserrat Cardona, tractadors damunt dits, fossen davant lo dit noble e aguessen feyt liguer aquest present conseyl davant lo dit noble, lo dit noble demanà trelat del dit conseyl ab los noms de les persones que y eren estades, e manà de part del senyor rey a·n Bernat d'Ivorra, escrivà de la Paeria e a·n Pericó de Canet, loch tinent del dit en Bernat d'Ivorra, aquí presens, que del dit conseyl los donàs trelat ab los noms d'aquels qui estats hi eren axí com desús és dit. E per rahó d'aquest manament fo donat trelat al dit noble el conseyl damunt dit.

Diluns a ·X· dies de novembre foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Berengario de Vergós Jacme Claris Pere Maestre Guillem Dianta Francesch Guitart conseylers. Arnau de Mecina Arnaldo de Riudoveyles Bernat Solà Bernat dez Val Borraç Lorach Pere Terroya Bernat dez Canós Pere Jover Ferrer Vivé Pere de Nogueres Bernat d'Alçamora Bertholí Ferrer Francesch zes Cases Pere Ermengou Guillemó Solà Guillemó Cahorcí Romeu Martí Bertholí Sala Bernat dez Archs Bernat d'Ostalés Ramon Grosset Bernat Lambart Guillem de Rius Bernat Lambart Johan Huc Guillemó de Fontaneles Guillemó Coma Arnau Rossel Guillemó Lorach Berenguer Jover Bertholí d'en Vila Pere de Berga Ferrer de Vergós Johan Martí Berenguer de Vilagrassa Bonanat za Rovira Ponç Maeler Bernat d'en Pere maestre Pere d'Òdena Guillem de Morrenya Pere Garrigues Bernat Cerveró Bernat Castel Jacme Orvig Ramon de Lobera Jacme Orvig prohòmens E com l'onrat veguer de Cervera tingués ·I· pres e lo batle de la vila altre en lo castel del senyor rey, los quals presos eren [...] ladronicis e aquels presos e cascun d'aquels per los dits [...] fossen estats mesos en conseyl segons que és acustuma de fer [...]

segons custuma antiga agués aquels jutyats a turmens ésser posadors segons que és dit ésser contengut en fi dels processes pels dits officials feyts contra los dits presos. E ara los dits officials recusassen de [menà] les dites sentències a exequció axí com de custuma antiga fer deuen e són tenguts proposats segons que és dit que ·I· capítol pel senyor rey feyt en la cort que aquest an à tinguda a Muntblanch, contraste la dita usança com contigue que per sos officials no sie alcú posat a turment, ne condempnat a mort o mutilació de membre deffoniment degut a él, ne rebut segons que açò fo en conseyl proposat pels paers. E per açò los dits paers demanaren conseyl dels damunt dits què sobre les dites coses farien. Sobra ço na Arnau de Mecina dix a conseyl que fos servada la constitució desús dita, la qual lo senyor rey ha jurada e los altres qui [en] [la] cort foren. En axí que a cascú fossen reebuts sos defeniments, sobra ço més dix que·n veye profitós que dampnós a la universitat. Bernat dez Val, Bernat dez Canós, Pere de Nogueres, Berengario de Vergós fiyl d'en [Ramon], Guillemó Cahorcí, Bernardó Pere, Bernat dez Archs, Ramon Lambart, dixeren que a remoure tot dupte que hom que·n agués constància del senyor rey. Francesch zes Cases dix que hus hom axí com és acustumat d'usar [...] dix que lo capítol no y estrenyie sinó los officials del senyor [rey] axí que no calie la nostra usança per què no·n calie tra[...] senyor rey. [consey]lers damunt nomenats dixeren e donaren de conseyl que hom [que][·n] protestàs als officials que les sentències donades [...] axí com és acustumat de fer [...].

Ítem com en Guillemó Viuet demanàs alcuna quantitat de diners que la vila li deu, segons que aferma e dix davant lo dit conseyl, sobra ço resposeren los desús dits conseylers e prohòmens que si ab veritat e degudament mostrave que li fos degut zo que demanave, que li fos pagat ço que mostre que degut li sie si donchs hom no trobave que li fos ja estat pagat. Aquest conseyl deu ésser abans que aquest desús. A. Divenres a ·V· dies da noembre foren en conseyl en la sala desús dita: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Jacme de Cardona Pere Maestre Guillem Puyalt Guillem Irimbau Jacme de Menresa Jacme Claris Francesch Guitart Ponç dez Forn Guillem Dianta Guillem de Biure conseylers. maestre Pere d'Òdena Guillemó Arnaldes Ramonet de Vergós Guillemó Viuet Pere Ermengou Pere de Nogueres Ramon Moros Pere de Berga Bernat dez Val Arnau Rossel Bernat dez Archs Bonanat za Rovira Anthoni de Muntpahó Ramon Lambart Berenguer [de] [Menresa] Pere Tayladel Berenguer [...] Berenguer de Vilagrassa Guillem de Besora Miquel Maeler Pere de Muntpahó Bertholí d'en Vila [...] Ramon dez Forn Pere Jover Francesch zes Cases Guillem de Morenya Bernat [...] Bernat Esteve [prohòmens]

E com lo veguer de Cervera agués feytes liger alcunes inquisicions feytes contra en Bort Torres de Payllerols, en altra manera appellat Aguylló, lo conseyl, o la mayor pertida d'aquel, a instància del dit veguer jutyà aquel segons que·n fa del procés d'aquín feyt és contengut. E aquel metex dia, encontinent aprés del jutyament del dit Bort Torres, anaren-se·n alcuns, e romaseren en la dita sala e vengueren aquí: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Berenguer de Vergós Guillem Irimbau Guillem de Biure Francesch Guitart Jacme de Menresa Bernat de Sent Pere Guillem d'Ivorra Guillem Puyalt Ponç dez Forn Pere Maestre conseylers Berenguer de Vilagrassa Johan dez Bosch Pere Ferrer d'en Anthoni Pere Fuster Bernat dez Canós Johan Huc Berenguer de Menresa Guillem de Morrenya Ferrer Ferrer fiyl d'en Pere d'en Ferrer Pere Jover Ponç dez Mas Pere Ermengou Guillemó d'en Vila Arnau Rossel Guillem [...] Berthó d'en Vila [...] Pere Espaer Francesch zes Cases Bernat de Cap Estany Arnau Rossel Bernat [...] prohòmens

E com pels renders e conpradors de les rendes del senyor bisbe de Vic fos demanat pel conseyl ésser tatxat què donarà somada de mul o somada d'ase pel delin[...] pertanyent als dits renders. Sobra ço fo per los damunt dits tatxada e extimada comunament somada de mul a ·VI· sólidos e d'ase a ·IIII· sólidos, exeptat en Berengario de Vergós, Jacme de Menresa. Pere Maestre, conseylers, e en Berenguer de Vilagrassa, que tatxaren e extimaren somada de mul a ·V· o ·VI· diners, e somada d'ase a ·IIII· sólidos, ·VI· diners. Ítem tots los desús dits concordaren que sie assignats ·IIII· prohòmens a la tayla del carrer de l'ort de na Aguilona, per veure e per adobar aquela tayla segons lur bon arbitre, los quals ·IIII· prohòmens assignen los paers. E encontinent los dits paers assignaren-hi: Pere Madari Ponç dez Forn Berthó de Robió Berenguer Jover Ítem com en Johan Huc afermàs davant lo conseyl que la vila li feye tort d'un pati d'una casa on està lo menescalt lo qual aferma ésser e deurie ésser sua, sobra ço acordà lo conseyl que sie vist e regonegut ço que diuen si és just e que no li sie feyt tort per la vila. Ítem tot lo damunt dit conseyl acordà e volch e ordonà que carn salada se [...].

consilium scriptum in fine libri cum tali signo hic debbati scribi Divenres a ·XXVI· dies de noembre foren en conseyl en la sala de la Paeria: Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Bernat de Sen Pere Guillem Dianta Jacme de Menresa Pere Maestre Guillem Puyalt Ponç dez Forn Francesch Guitart Paschual Figuera Berenguer de Vergós Jacme Claris Pere de Foix Guillem d'Ivorra Lorenz Culul Guillem Irimbau Jacme Miró conseylers Berthó de Robió Bonanat za Rovira Jacme Riquer prohòmens E com lo reverent Pare e Senyor en Xrist lo senyor patriarcha de Alexandria, frare del senyor rey e lo senyor infant en Pere com[te] d'Ampúries del dit senyor rey frare, fossen en Cervera e aquí se deguessen aturar per alcuns dies, sobra ço los paers volgueren conseyl dels dits conseylers e prohòmens si·ls covidarie hom no, o [...] hom solament al patriarcha.

A açò tots los desús dits conseylers e prohòmens conseylaren que·ls paers covidassen lo senyor patriarcha e lo senyor infant en Pere, que·s que costàs. Ítem com blat puyàs fort regenament, lo conseyl damunt dit a colre aytant com poguessen carestia e a largesa a donar aytant com poguessen del dit blat, com se digués que revenedor de blat e floqueres donassen gran occasió de la dita carestia e per açò lo dit conseyl ordonà que ·II· prohòmens leyals e bones persones fossen assignats per estar a la bladeria e per conprar als revenedors e flequeres desús dits aquel blat que coneguen que obs o conprar deyen cascun dia. En axí que negun revenedor e venedora, flequer o flequera no gós conprar a pes obs ne a altre negun blat obs aya mas que aquel que obs auran ayen a fer conprar als prohòmens desús dits assignadors, e aquel a penre per lur ma[na]ment. E que hom prech lo batle que a açò consente e face cridar. E aye preu o ban de ·V· sólidos per cascuna vegada que contra facen. E encara eligiren los dits ·II· prohòmens zo és a saber en Pere Maestre, en Guillem d'Ivorra. Ítem com lo degà a instància d'en Berenguer d'Uluya, rector de la tayla [del] qui pren sensal en alcunes cases que són a les heres d'en Gargalà agen citat los paers e prohòmens de la vila que les dites fembres remoguessen com lo dit sensaler afermàs perdre lo sens par aquela cosa, lo dit conseyl acordà e donà de conseyl que·ls fos assignat loch [...] paylizes d'en Bernat de Foix [...].

Ítem com ·I_a· tayla fos estada feyta en alcuna pertida de la vila per rahó del pou començat a fer davant casa d'en Bernat de Cap de Vila, prop lo pati dels frares menors, e aquela fos donada el conseyl per aquels qui feyta la avien e taylada, acordà lo conseyl que fos justada segons que taylada és e ordonada. Ítem com en Jacme de Menresa digués que avie presa ·I_a· gran malaltia en la missatgeria que féu a Barchinona ab en Arnaldo de Mecina e ab en Bernat Andreu, ab los quals anà per Pere Escuder, e per aquela afermàs aver sostengut gran danpnatge e grans messons e supplicàs al conseyl que fos sa mercè que y agués esguart. Emper açò lo conseyl acordà e volch que los paers que y aguessen esguart e·l ajudessen segons lur bona consciència.

Diyous segon dia deembre foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Berengario de Vergós Paschual Figuera Jacmó de Menresa Francesch Guitart Pere Maestre Guillem Puyalt Guillem Dianta Pere de Foix Jacme Claris Guillemó d'Ivorra Bernat de Sent Pere conseylers Guillem Oliver,savi en dret Bernardó Portela Pere Bonet Francesch zes Cases Berenguer Macià Bernat Tort, notari Pere Espaer Bernat Amat Bernat d'Alçamora Berenguer de Vilagrassa Pericó Martí Guillem Giner Bernat dez Canós Jacmó Porta Ramon Moros Pere Tayladel Johan Lenyador Nicolau Fuster Bernardó de Roset Bertholí Ferrer Francesch [Guitart] Berenguer Bonet Ramon Grosset Pere Terroya Guillemó Cardona Ramon Puculul Jacme Riquer Pere Rossel Ramon Fuster Jacme Truylàs Guillem Marqués Arnau Martí Pere [...] [Ramon] Celerer Bonanat za Rovira [...] Fuster Bernat de Menresa [...] Romeu Febrer [prohòmens] [...] Loberola Arnau Rossel

E com en ·I· conseyl desús escrit que·s tench diluns a ·X· dies de octubre fossen elets ·VIII· prohòmens, ·II· zo és a saber de [cascun] quarter a tractadors de pau, segons que·l dit conseyl escrit és e ordonat, e ara lo reverent senyor en Johan, patriarcha d'Alexandria fos en la vila de Cervera e agués davant sí feyts venir los dits tractadors e agués molt tractat ab éls de pau sobre alcunes ranchors o males voluntats que són suspicades ésser entre alcuns de la vila per alcun sedament que ere estat o és dit ésser el poble, o entre alcuns del poble, e a la part final del parlament del dit tractament lo senyor patriarcha dixés ab dits tractadors que eligissen ·I_a· d'aquestes ·II_es· maneres: la una ço és a saber que él ab prohòmens de la vila alcuns quant a aquest an pogués fer la elecció de paers e de conseylers a tolre tot periyl que devenir se pogués per les voluntats que·s dien ésser de present entre alcuns de la vila; e la segona ço és a saber que ·L· prohòmens de cascun quarter feessen la elecció del paer e dels ·V· conseylers de cada quarter segons la forma del privilegi. E açò per ço que per congregació del poble que·s fa la dita elecció en ·IIII· parts de la vila segons que és acustumat del temps ençà que·l privilegi fo recaptat negun [...] no·s pogués seguir segons que aquestes coses foren en [conseyl] proposades per lo discret en Guillem Oliver, savi en dret [...] de si car és un dels dits tractadors e de les altres [...]. E com sobre açò los dits curadors sobre açò [...] fo en conseyl acort e conseyl [...].

Sobre açò [...] en Guillem Oliver, savi en dret, en Arnau de Vilagrassa, Jacme Truylàs, Ramon Celerer, Bernat dez Canós, Bernat de Rosset, Arnau Martí, Pere Miró, Bernardó Castel, Berenguer d'en Bru, Guillemó Cardona, Pere Rossel, Romeu Febrer, Berenguer de Vergós, Bernat d'Alçamora, Guillem Marqués, Bernat Amat, Guillem d'Ivorra, Pere Maestre, Bertholí Ferrer, Guillem de Loberola, Pere Fuster, Bernat Portela, Berenguer Macià, Arnau Rossel, Bernat Castel, Pere Bonet, Francesch za Bassa, Jacme Claris, attesa e esguardada la dignitat e la persona del dit senyor patriarcha e a sedar e tolre tot escàndol e periyl e comoció del poble que per congregació d'aquel advenir pogués, ço que Déu no vuyle, en la dita vila, e per què pau, concòrdia e amor agués en aquela, acordaren-se a açò que·l paer e ·V· conseylers qui ara són del un quarter, eligen e puguen eligir ·L· prohòmens d'aquel quarter de què seran paer e conseylers, dels meylors e dels pus dignes de fe que al dit paer e ·V· conseylers sie vist d'aquel quarter, los quals ·L· prohòmens ayen poder d'eligir e eleguen ·III· prohòmens d'aquel metex quarter dels meylors e pus dignes de fe e pus suficients en l'ofici de Paeria que·ls sie viyares, e ·X· prohòmens d'aquel metex quarter dels meylors e pus dignes de fe que·ls sie [...] ésser bons e suficiens a conseylers. E aquels elets facen los noms per mà pública, e cascun dels noms en [...] sengles redolins de cera, e seguesquen la forma del privilegi en aquest libre escrit. E si per ventura de la dita [...] dits ·L· prohòmens avenir no·s podien o concòrdia [...] digue sa veu, e aqueles ·III· persones que [...] dits ·L· prohòmens dessús dits [...] sien

a paers, e los ·X· prohòmens que més veus auran d'ésser conseylers sien elets a conseylers, e segons la forma del privilegi desús dit sien presentats e publicats. E que axí metex se face de cascun quarter aquest an e d'an en an. Si d'açò emperò lo senyor patriarcha se volrà plevir d'ordonar sens emperò lesió e derogació alcuna del privilegi desús dit e sens repreniment de la universitat e dels establits en est conseyl, car en altre cas dixeren que no y entenien a consentir ne per sí matexs res a innovar sobre la elecció desús dita, ne sobre lo dit privilegi. A açò en Bernat Tort, notari, dix que consentie, axí però que·s fees de costuma del senyor rey, sinó dix que no y consentie. Ítem en Francesch zes Cases, Pere Espaer, Jacme de Menresa, Bernat de Menresa, Pericó Martí, Jacme Porta, digueren que tenien la dita manera per bona, mas que·ls prohòmens de cascun quarter fossen ·C· e no menys. Ítem en Francesch Guitart, Paschual Figuera, Pere de Fox, Guillem Dianta, [Ramon] Grosset, Bernat de Sent Pere, Arnau Guitart, Guillem Giner, Ramon Moros, Nicolau Fuster, dixeren que no consentien a res de les dites coses ans conseylaren que·s fees axí com s'és [...] digueren que de tota pau eren pagades;

Pere Tayladell dix que per ço que hom no pogués dir que hom agués consentit a alcuna innovació del privilegi per tenor de les penes que y sien, e que senyor no se·n pogués encaregar sobre hom en res que hom que resposés al senyor patriarcha que·n ordenàs e se·n plevís de ço que li plagués sens consentiment de la universitat e del conseyl d'aquela, si açò fer volie e a éls no consentie. En aprés en Berthó Ferrer dix que revocave la dita car no·s sabie per ço que dit avie si·n avie penre alcuna sobre él o no. Tots los damunt dits, e cascun d'éls, dixeren que entenien conseylar sobre açò axí com dit an. En axí que per res que diguessen, acordassen o conseylassen no fos derogat o feyta lesió alcuna al privilegi desús dit, ans entenie cascun d'éls que en tot cas romange ferm e illés lo dit privilegi e sa forma. E [que] si·l senyor patriarcha sobre açò de res se pleuria d'ordonar que·n face ·I_a· carta a la vila e als prohòmens e nomenadament [...] d'aquest conseyl que él se reserve totes penes que pel [...] poguessen ésser demanades o altra demanda que fo [...]la vila o alcun singular o singulars d'aquela [...] que no consentien a res de les dites coses damunt [...] ne que romangués en l'estament on s'és.

Dimarts a ·VII· dies de deembre foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa paers Jacme Claris Bernat de Sent Pere Francesch Guitart Pere Maestre Guillem d'Ivorra Pere de Foix conseylers micer Ramon Sastre Guillem de Loberola Guillem Oliver, savis Miquel de Berga Arnau de Mecina Lorez Portela maestre Pere d'Òdena Ponç [Maeler] Francesch zes Cases Guillem Foguet Jacme Truylàs Ferrer de Vergós Pere Rippol Pericó Arnau, notari Jacme Porta Pericó Martí Guillemó Lorach Guillem Cortés Pericó dez Quadrels Guillemó Lorach Arnau Guitart Jacme dez Castel Jacme Lenyador Arnau Martí Bernat Ciyar Ramon Puculul Bertolí Carbonel [prohòmens]

E com lo noble en Guillem de Cerveyló veus portant del procurador de Cathalunya etc. Se·n agués feytes anar prests Bernat [Vidal] [de] Sent Vincent dez Orts, qui pres tenie lo batle de Cervera en Bort Torres, en altra manera appellat Aguylló, qui tenie pres lo veguer dels quals entenés a fer justícies, la qual cosa ere gran lesió de la usança de la vila, car lo conseyl los degués jutyar segons custuma antiga. Segons aquestes coses foren en conseyl proposades, demanaren los dits paers conseyl què sobre les dites coses farien. Sobra ço tots los damunt dits el dit conseyl establits donaren de conseyl als dits paers que mantinguessen les usanzes de la vila, les quals lo senyor rey e sos antecessors avien conegudes e servades a la vila e los procuradors e officials d'aquels. E que si d'açò lo dit noble no·s volie partir e volie fer alcuna interrupció a la usança o innovació, que fos protestat contra él e d'él s'aplicàs hom al senyor rey o al senyor infant en Pere, o aquel o aquels a qui·s deye hom appellar de dret d'ús de costuma axí com savis conexeran ésser faedor. [...] com lo dit noble entenés a forçar en Pericó Roig, vehí de Cervera a assegurar Johan de Limdars, e per aquesta rahó fos feyt bandeyar lo dit Pericó Roig com fer no u volie [...] per gran lesió de la custum de la vila [...] no assegure hom estrany

de conseyl, lo dit conseyl que·ls paers en est [pus] tinguessen que la usança de la vila no pogués ésser interrupta o lesa, e que suplicassen al dit noble que·s pertís d'aquel enantament. E si fer no·n volie, que·n protestassen e se·n appellassen segons que desús és dit, per tant, emperò, com toch lo general de la universitat e la custum d'aquela no deffenent singularment lo dit Pericó Rog com segons que damunt és dit. Encara com micer Ramon Sastre aye molt trebaylat per la vila, e d'altres persones moltes axí metex, e demanassen als paers que·ls satiffeessen de lurs maltreyts, los paers demanaren què sobre les dites coses farien. E sobre açò tot lo conseyl acordà e donà de conseyl als paers que els poguessen a aquels satifer segons lur trebayl, e açò comanaren a lur bona consciència.

Diyous a ·IX· dies de deembre foren en conseyl en la dita sala: Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Lorenz Culul Guillem Dianta Pere Maestre Paschual Figuera Ponz dez Forn Francesch Guitart Jacme Claris Pere de Foix conseylers Guillem za Mora, savi Guillem Marques Bernat d'Alçamora Berenguer de Vergós Andreu Porta Pere Rossel Bernat dez Val Bernat dez Canós Ramon Celerer Miquel Maeler Bertholí d'en Vila Berenguer Bonet Ponç Maeler Jacmó Bort Berenguer d'en Bru Berthó Pere Pericó d'Òdena Romeu Febrer Bernat Moragues maestre Pere d'Òdena Pere Bové [Bernadó] [Mayor] Ferran dez Archs Vincent de Vergós [Jacme] [de] [Truylàs] Arnau de Riudoveyles Lorenz Portela [Guillem] [Cahorcí] Pericó Ferrer d'en Antoni Pere de Berga [Pere] [Fuster] Arnau Martí Miqueló de Riquer [...], notari Bertholí d'Uluya Guillem Giner [Pere] [Rossel] [Guillem] de Loberola Berenguer Jover [...] [Bernat] [Esteve] Bernat Cerveró [...] Berthó de Robió Johan Lenyador

Berthó de Muntmayor, notari [...] [...] Jacmó Taylada [...] [...] [Berthó] Carbonel Arnau Guitart, notari Francesch zes Cases Pere Jover prohòmens E com en ·I· conseyl tengut diyous, segon dia de deembre, fos estat acordat per la mayor pertida d'aquel que·l paer e ·V· conseylers de cascun quarter pogués eligir ·L· prohòmens qui fessen la elecció d'aquel quarter de paers e de conseylers, e açò a tractament del senyor patriarcha segons que·l dit conseyl és contengut. E ja fos que fos estat retut [respost] dit senyor patriarcha pels tractadors e pels paers segons lo dit conseyl, lo dit senyor patriarcha com [...] ·I· dia o ·II· en la vila aprés lo dit [...] ordonà als els dits afers, e [...] [...]

en Cathalunya etc., agués dit als paers que aquels [·L·] [prohòmens] que ere acordat que fossen elets pels paers e conseylers, com que·l dit conseyl és contengut, si consentenie o volrien [...] quant aquest an per tal com alcunes discòrdies o voluntats són en la vila, per què escàndal periyl d'alcú no·s seguís ne fos en la dita vila, lo dit noble ensemps ab los paers, pogués quant a aquest an eliger los dits ·L· prohòmens de cascun quarter e aquels que feessen l'elecció desús dita segons que·l dit conseyl ere acordat e segons la forma del dit privilegi. E sobre açò los dits paers s'aguessen retengut acort e conseyl del conseyl dels prohòmens e dels conseylers de la vila. Sobre açò en: Guillem za Mora Arnau Martí Miquel de Roqueta Miquel Maeler Bertholí d'Uluya Bernat d'Ostalés Berenguer de Vergós Jacme Claris Guillem Domingo Bernat dez Val Bernat Esteve Pere Fuster Ponç Maeler Bertholí de Robió Guillem Cahorcí [...] Pere Berenguer Trach Jacme Truylàs [...] Ramon Celerer Bernat Mayor [...] Jover Berenguer Bonet Bernat dez Canós [...] Berenguer d'en Bru Berthó d'en Vila Romeu Febrer Jacmó Bort Pere Bonet Bernat Tort [...] maestre Pere d'Òdena [...] Pere Rippol [...]

conseylaren que·l dit noble solament ab los paers, elegissen aquest an los dits ·L· prohòmens de cascun quarter que facen en cascun quarter l'elecció de paers e de conseylers segons lur bon viyare e segons lur bona conciència de bones persones e dignes de fe segons la forma del privilegi per tal que a la dita elecció paraules ne altres discòrdies no·s poguessen créxer o néxer. Axí emperò, que·l dit noble veus portant face la carta a la universitat e als singulars d'aquela, especialment a aquests que són en aquest conseyl, que res que sobre les dites coses se face, no sie lesió o derogació al dit privilegi, car res no entenen a dir ne a conseylar contra aquel, ne alcuna cosa contenguda en aquel, enans romangue e sie en sa forza e valor protestans que si·s apparie venir en alcuna cosa contra lo dit privilegi lur conseyl que en est cas per no conseylat e dit sie aut tot zo que contra aquel vingués o venir sappegués ajustan a açò [Arnau] [de] Riudoveyles, Pericó Ferrer, Arnau Martí, Jacme de Truylàs e Berthó Vila, que com ara no aye paer en lur quarter que a la dita elecció sie en loch de [...] si li plau lo dit noble. Viure Metge Lorenç Portela Jacmó de Menresa Guillem de Tàrrega Paschual Figuera Pere Jover Bernat d'Alçamora Francesch zes Cases Andreu [...] Pere Rossel Guillem Janer Guillem Marqués Arnau Guitart Berenguer de Bianya Bernat Amat Ponz dez Forn Pericó d'Òdena

Lorenç Culul Pere Maestre Guillem Puyalt Francesch Guitart Pere de Fox Bernat Cerveró Ponz Canyot Guillem Dianta [...] desús dits, dixeren que·l privilegi sie servat, e sia usat de la dita elecció faedora axí com és acustumat, e que res no y sie mudat. Johan Lenyador Guillem de Loberola Dixeren que fossen elets aquels prohòmens que deyen fer la elecció pel dit noble ab los paers e conseylers encara que si·ls serà semblant ésser menys de ·L· que consenten a menys ab què·ls conseylers capien en la elecció d'aquels prohòmens faedora. Ítem aquest metex dia pels damunt dits establits el dit conseyl present e assistent, e requerirent lo noble en Guillem de Cerveyló, veus portant del procurador de Cathalunya, fo jutyat a penyar Bernat Vidal de Sent Vincent deç Orts, segons que·l [...] que és o ésser deu en poder de la cort del batle és contengut.

[...] a ·XI· dies de deembre foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Berengario de Vergós Pere Maestre Jacme Claris conseylers Arnau de Mecina Bertholí d'Uluya maestre Pere d'Òdena Bertholí Sala Francesch zes Cases Andreu de Casamiyana maestre Guillem de River Vicent de Vergós Anthoni de Muntpahó Guillem de Morrenya Pere Rippol Pericó d'Òdena Pere Martí Bernat Castel Ramon Grosset Bertholí Vila Miquel Maeler Bernardó Mayor Berenguer de Vilagrassa Ponç Maeler Pericó Madari Pericó Ermengou prohòmens

E com gran carestia fos en la vila de Cervera en tant que forment ere puyat a ·XXIIII· o a ·XXV· sólidos, e a pus la migera de ordi ·XVI· sólidos. Sobra ço, lo conseyl, a profit comú de la vila, d'assentiment e a voluntat de l'honrat en Pere Febrer batle de la dita vila pel senyor rey, ordonaren que nuyl hom estrany ne privat de qualque condició sie, que conpre o vene blat dins la vila de Cervera, no pach res per imposició del blat que conprarà o venrà en la dita vila, car la dita imposició del dit blat àn los dits paers e prohòmens per revocada a aytant de temps com als paers e prohòmens de la dita vila plaurà. Exceptat que les flequeres e los forns paguen de imposició axí com s'avien acustumat. Ítem que nuyl traginer ne altre hom estrany no gós traure negun blat que aye conprat dins la dita vila, exceptat que si·n volen conprar ·I_a· quartera o aytant com se·n puguen portar a col [...] sens bèstia que u puxen fer, ab què u juren que·l àn obs a lur messó, e no·n preneren. E qui contra farà, sàpie que perdrà lo blat que conprat aurà, e aquel o aquels que·ls los venrà, que pach per ban ·LX· sólidos, e si pagar no·ls porà, estie ·I· dia el costel. Encara àn ordonat que nuyl revenedor o revenadora ne neguna altra persona no gós conprar [negun] [blat]

comprar per revendre exceptat que si àn mestar a [...]na per venre la çivada que·n puxen conprar aytanta com los prohòmens que assignats hi són cone[...] obs n'ayen o conprar ne deyen. E que aquel ayen a penre e a fer conprar per mà dels dits prohòmens a açò assignats. E qui contra farà, que pach per ban ·LX· sólidos, e si aquels pagar no porà, que sie ·I· dia el costel. Ítem que negun corredor ne corredora, ne neguna altra persona no gós usar d'offici de corredoria en alcun blat, ne gós aydar a conprar o a venre blat a alcú, ne entrar en la bladeria ne en altre loch per la dita rahó. E qui contra farà, que pach lo ban desús dit. E si pagar no·l porà, estie ·I· dia el costel. Encara que nuyl hom aye blat que li bast o li pugue bastar d'ací a novela previsió d'él e de sa conpanya, no gós conprar blat alcú, ne fer conprar a quarteres ne en altra [manera,] [ex]ceptat que si té bèstia, e ha ops avena e çivada que·n puixen conprar aytanta com mester n'aurà a conexença dels sobrestans assignats hi són. E si ha forment e no ha ordi e [...] conprar ordi a obs de conpanya o en altra manera que primerament ayen a venre aytanta quantitat de forment com volran comprar [...].

Encara ordonaren que tot hom e tota fembra que ayen mester forment o ordi d'una quartera a aval, que vinguen a ·I_a· botiga [...] la qual los paers tinguen de blat per venre al preu que·s conprarà a aquels qui obs n'ayen. A la qual botiga a tenir asignaren en Jacme Riquer e en Jacme Claris. Encara que negun revenedor ne revenedora no gós tenir blat en tinaç ne en altra manera en la bladeria ne en la plaça, si no tan solament en lurs botigues o en lur taula, ne encara gós entrar en la plaça per penre les bèsties que aportaran lo blat. E qui contra farà, caurà en ban de ·LX· sólidos o estarà ·I· dia el costel. Les quals ordinacions foren publicades per veu de crida per part del batle e dels paers e dels prohòmens de la dita vila, per en Berthó [...] veedor públich de la dita vila.

[...] a ·XVI· dies de deembre, foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Arnaldo de Mecina Ramon de Menresa paers Guillem d'Ivorra Francesch Guitart Jacme Claris Guillem Puyalt Jacme de Menresa conseylers Arnau de Mecina Bernat de Manresa Ramon de Cardona Ramon Mayor Ramon Arnau Berthó Pere maestre Pere d'Òdena Guillem Baldrich Bernardó Mayor Jacme de Truylàs Ferrer de Vergós maestre Domingo d'Aguilar Bertholí d'Uluya Ponç Mayor Ponç Maeler Guillemó de Tàrrega Bernat dez Canós Arnau Rossel Guillem Foguet Pericó Arnau, notari Jacme Bort Ramon Grosset Pere de Berga Guillemó Lorach Bernat Esteve Guillemó Viuet Bernat d'Ostalés Guillem Coma Guillem Ermengou Bernardó Castel Pere Jover Berenguer Jover Bernat d'Alçamora Francesch zes Cases Pericó d'Òdena Berthó Ferrer Anthoni de Munt Pahó Vicent de Vergós Andreu Fuster Jacme Porta Ramon Moros Pere Taylada Guillem de Prinyanosa Arnau d'Espona

E com gran carestia fos en la terra de blat los desús dits de conseyl e [...] ordonaren de voluntat d'en Pere Febrer batle que·ls paers que anassen per la vila escorcoylasen les [...] de blat per saber quant n'inch ha, ne a quant de temps porà [...] e que y assignen prohòmens covinents a lur bon vigares que y vayen e que leyalment facen escriure tot quant blat troben. Ítem donaren de conseyl e ordonaren de voluntat del dit batle, que sie feyta pública crida per la dita vila que tot hom e tota fembra de qualque condició sie, que aye o tingue blat alcú dins la vila de Cervera o els termes, que·l sie tengut de manifestar als dits paers o prohòmens que y assignaran e dir veritat com ne seran requests. E encara prec lo manifest que sie escorcoylat, e si·ls en serà atrobat més que no·n auran manifestat, que·n perden aytant com trobat n'ayen, del qual blat aye la meitat aquel o [aquela] que dexclaran o·l trobaran, e l'altra meytat sie al senyor rey guanyada. Encara donaren de conseyl e ordonaren que la imposició de les flequeres sie revocada per aytant de temps com als paers e prohòmens de la vila plauria axí que les dites flequeres no pasten [...].

[Ítem] [que] [nuyl] [hom] estrany no hic gós trer blat alcú si que sie seu [con]pre sinó ·I_a· quartera, axí com és estat ordonat pels dits paers e prohòmens. E qui contra farà, que perde lo blat que s'enportarà o hic traurà, del qual sie la meytat d'aquel qui·n trobarà, e l'altre meytat del senyor rey. Ítem com fos proposat en conseyl que·l noble en Guillem de Cerveyló, veus portant del procurador en Cathalunya, s'entrametien d'alcunes coses e d'alcuns enantaments a fer en la vila, que eren contra privilegis e antigues usanzes de la vila, sobre açò acordà tot lo conseyl que si en res feye lo dit noble o sos assessors contra les usanzes e privilegis de la dita vila, que hom que li·n protestàs e s'appellàs. E encontinent que del conseyl foren exits los dits paers, assignaren al dit blat a escorcoylar e regonéxer ço és a saber del quarter del Cap Corral: Jacme de Menresa Berthó [Fuster] Bernat de Foix

Ítem del quarter de la Plaça e del Corral: Ferrer de Vergós Francesch zes Cases Bernardó Mayor Ponç Maeler Ítem del quarter de les Vals e de Muntseré: Bernat dez Canós Arnau Huch Arnau Rossel Ramon Moros Ítem del quarter del carrer de Barchinona e de l'abeurador: Arnau Martí Bernat Esteve Guillem Puyalt Johan Lenyador En aprés [f]eeren fer crida de les coses damunt ordonades segons que damunt és estat acordat e ordonat de voluntat del batle desús dit.

Dissapte a ·XVIII· dies de deembre foren en conseyl en la [dita] [sala]: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Guillem Irimbau Guillem Puyalt Jacme Claris Jacme Miró conseylers Arnau de Mecina Bernat de Foix Berenguer de Vilagrassa Berenguer d'en Bru Miqueló Maeler Pere Ermengou Arnau Martí Ramon Grosset Guillemó Moxó Bernat Castel Bertholí d'Uluya Bernardó Mayor Pericó de Muntpahó Pere Espaer Pericó Rippol Ponç Mayor [Pere] Martí Guillemó Cahorcí Ramon Celerer Ponç Maeler Guillem Domingo Jacme Bort Bernat Esteve Jacme de Truylàs [Berthó] [de] Robió Pere de Berga [...] [...] [...] [Cama] [...] Pere Janer [...] Berthó Ferrer

E com en ·I· conseyl tengut a ·XI· dies de deembre entrò les altres coses fos estat acordat que nuyl hom estrany no hic gosàs traure blat sinó ·I_a· quartera o aytant com ne pogués portar a cap o a col jurans que·l volguessen a lur messó. E en açò agués hom trobat que·s feyen fraus, e mayorment com lo blat s'estrengués fort. Emperaçò acordaren e ordonaren los desús dits de voluntat del batle, que negun hom estrany no hic gosàs traure gens de blat, ne que nuyl hom no·n gosàs pregar, ne·ls paers no u puxen atorgar, e que açò juren tots aquels qui són el conseyl. Ítem que si serà atrobat que alcú n'ich trague, que·l perde, e sie la meytat d'aquel guaanyada a aquel qui·n denunciarà, e l'altra al senyor rey. Encara que escorcoyl e manifest del blat sie feyt axí com és estat acordat bé e diligentment e leyal, e que açò juren los paers e prohòmens qui assignats hi són. Ítem que [sie] [tengut] a·sser que negun muleru a escusa de portar blat a molí, no gós traure blat a negun hom ans aye a tornar la somada que traurà de la vila. E si frau hi fa, que li cost de [...].

Item com en Pere dez Val, actor segons que afermave del [...] de son pare en Berengue dez Val agués demanats los paers davant lo noble Guillem de Cerveyló, veus portant del procurador en Cathalunya, d'alcuna quantitat que afermave per la universitat ésser deguda als dits marmesors. E davant tot lo conseyl ara s'offerís appeylat de portar a conexença de ·II· savis sobre aquel feyt, sobre ço és a saber d'en Guillem Oliver, advocat de la vila, e d'en Guillem dez Archs. Sobre açò lo conseyl, no volent fuger a rahó, donà de conseyl als dits paers que conprometessen del dit feyt en los dits en Guillem dez Archs e·n Guillem Oliver, axí com en àrbitres arbitradors e amigables conposadors en preu de ·D· sólidos. E sobre açò encontinent fo fermat conpromís per los dits paers e per lo dit Pere dez Val en los dits Guillem dez Archs e Guillem Oliver, en poder d'en Bernat d'Ivorra, escrivà de la Paeria.

[...] a ·XIX· dies de deembre foren en conseyl en la dita sala: Ferrer de na Burguesa Ramon de Menresa Arnaldo de Mecina paers Pere Maestre Bernat de Sent Pere Jacme Claris Francesch Guitart conseylers Berenguer de Vilagrassa Ponç Mayor Guillem Foguet Pere Bergues Arnau Martí Bernat Mayor Ferrer de Vergós Ponç Maeler Bernat Tort Arnau Rossel Jacme Riquer Guillem de Loberola Guillem de Morrenya Pere cel Olm Nicolau Fuster Gilio Punter Bernat de Fitor Guillem Coma Pere Fuster Jacme de Truylàs Bernat Esteve Ramon Mayor Berthó de Marunys Bonanat za Rovira prohòmens.

Diluns a ·XX· dies de noembre foren en conseyl en la dita sala: Ramon de Menresa Ferrer de na Burguesa paers Berengario de Vergós Lorenç Culul Guillemó d'Ivorra conseylers Arnau de Mecina Bernardó Pere Bernat Porta Francesch zes Cases Guillemó Cahorcí Nicolau Guiot Borraç Lorach Guillem Jover Johan Lenyador Bonanat za Rovira Ramon Mayor Bernardó Maestre Arnau de Riudoveyles Jacme de Menresa Bort de Menresa Arnau Martí Bernat d'Avinyó Jacme Truylàs Bernardó Castel Bernat Solà Pericó d'Òdena Nicolau Fuster Pere Ermengou Guillem de Fontaneles Pere de Muntpahó Bernat Cincha Francesch Guitart Pericó Janer Pere de Foix Pericó Arnau, notari Ramon Moros [Ramon] Pere Rossel [...] [...] [...] [...] Val prohòmens

E com la fi dels ·III· mesos primer a què avien tengudes les imposicions fos prop, e fos necessari d'ordenar l'altra venda, sobre açò los dits paers demanaren de conseyl què sobre les dites coses farien, ne com venrien les dites imposicions: si·s venrien axí com se són venudes, o si hi enadirie hom o·n tolrie. E sobra ço tots los damunt dits prohòmens e conseylers donaren de conseyl que·ls paers que assignassen de ·X· a ·XII· prohòmens covinents qui regoneguessen les dites imposicions, e segons que aquels dirien, que fessen adolzir o temprar, o romanir en lo cas on se són venudes. Que·s face a conexença lur e dels paers, e si adolcir s'í pot, que·s face a lur conexença. Exceptat en Berengàrio de Vergós, que dix que fos adolcida més que no és estada. Ítem na Arnaldo de Riudoveyles, Bernat Solà, Nicolau Fuster, que dixeren que fos adolcida al blat si a res s'í tocave, o si adolcie, e en què no tocàs a àls que si·ls ere semblant ço és a adolcir el blat que la carestia ençà [...]. [...]

Ítem en Pere Jover que dix que y fossen assignats ·II· prohòmens de cada quarter a conexença dels paers e dels quals que fos feyt ço que·n tinguessen per bo. E encontinent que·l conseyl fo pertit o tengut, com segons que desús s'apar que la mayor pertida del conseyl avie conseylat que y fossen assignats ·X· o ·XII· prohòmens segons que damunt és dit. Emper açò, los paers assignaren-hi: Pere de Cardona Berthó de Robió Berenguer de Vergós de la Plaça Pere Madari Bernat de Foix Pere Maestre Francesch Guitart Pericó Martí Berenguer de Vilagrassa Ponç Maeler Berthó Pere Bernat Castel Ítem com lo dit Pericó Martí no paguessen aver prengueren en loch d'él en Berthó d'en Vila que és de son offici e [...] el e feren-hi als ·II· ab los altres desús dits. E ordonaren segons que·s apar al libre de les imposicions [...].

Divenres sabati intitulat idus madii anno Domini ·MCCCXXXIII· in aula paciarie ville Cervarie, coram Raimundo de Minorisa et Bernardo Andree, paciariis dicte ville, comparerunt Berengarius de Ulugia, presbiter, et Bertholomeus de Ulugia frater eius, et Ramon Moros de dicta villa, nomine eorum propio et omnium aliorum terra tenencium in termino de Granyenela habitatorum dicte ville et obtulerunt eisdem quandam talliam fermum inter dictos terras tenentes talliatam per Franciscum Guitart et Guillem[...] de Podio Alto ad dictam talliam faciendam per consilium dictem cuius quidem [...] fuerant facti duo cuarterii, quorum unum remansit in dicta aula nomine paciariorum et aliud fuit traditum Pericono de Graylla, Raimundus qui fuit assignatus per collectore nomine dictorum paciariorum [...] per scriptere ad colligendum [...] et levandum dictam talliam, nomine Bernat d'Ivorra scriptoris paciarie. Et fuit assumata dicta tallia [...] ·centum_septuaginta_trium· solidos, ·VII· diners [...] Periconus de Graylla, Raimundus [...] paciariorum sub pena centum solidos [re] [det]bonum, iustum et legalem [compotum de dicta talia]

pro ut scripta est in dicto quarterio sibi [...] Et pro hiis dedit fideiussorem predictum Raimundus Moros presentem et predictam fideiussores recipientem. Et tam dictus principalis quam fideiussor. Renunciantes [...] oblig[...] in [...]num notari infra scripti stipulantis et recipientis per dictis terratenentibus, et dicto domino Rege et dictis paciariis omnia bona sua et cetera Testes: Petrus Fuster notarius, et Periconus Solà.

Memorial de les scriptures e cartes que son estades liurades a·n Bernat d'Ivorra, scrivà del conseyl. Primerament, dimarts a ·XVIII· dies anats del mes de març de l'any ·MCCCXXXII·, en Bernat de Foix, e en Bernat Andreu, me liuraren ·III· cartes del senyor rey. Una que va a·n Bonencontre, porter, que no·s entremete de plegar questes veylles en la vila sens ·I· prohom que lo conseyll hi assigne. Altra que los saig de la vila agen a usar lealment en alcuna manera que sien remoguts e n'hi sien creats d'altres. Altra, que sie feta crida en pena de ·L· morabatins que tothom qui tingue o sàpie cartes, privilegis o scriptures de la vila, que los [...].

Item altra carta en pergamí condicional entre los jurats qui lavors eren de la vila de Cervera e en Jacme Raguer, sobre tenir condreta la cuberta de la sala [...]. [...] Ítem aquest dia matex de diluns, en Berthó de Marunys m'aporta ·I_a· letra del senyor rey en la qual vol e mane que los juheus de la vila sien tenguts de contribuir en totes exaccions veïnals.

Petitio questie Alfonsus et cetera fidelibus suis probis hominibus et universitati Cervarie salutem et gratiam exigentibus [...] multiplicibus necessarium nobis est ut vobis et aliis meis fidelibus subsidium exigamus a quo sicompulsive tamen [...] vos et ipsos libenter excusaremus volumus igitur at vobis dicimus et [...] quantus subveniatis nobis de ·triginta_sex_millia· solidos barchinones de quibus respondeatis loco nostri fideli de domo nostra Blasio Morelo, vel cu[...] voluerit loco sui[...] per presentes mandamus eidem per vos et bona nostra pignoret et compellat. Data Valentia ·VIII_o· kalendas febrer anno Domini ·MCCCXXX_o_ primo·. Remissio Alfonsus et ceteri fideli de domo nostra Blasio Morelo salutem et gratiam Noveritis nos remisisse hominibus et universitati ville Cervarie. decem [...] mille solidos barchinonensis, illis triginta sex [...].