Recull d'exemples i miracles ordenat per alfabet

[RECULL] [D'][EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [ORDENAT] [PER] [ALFABET.] [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [A]

[...] veé ·I· diable poch molt negre e spaventable qui tirave ab ·I· arch segetes de foch contra l'abat qui havie fet desesperar lo monge. E ladonchs l'abat sentí en sí ten gran temptació de luxúria e isqué·s del monestir per complir aquella temptació. E l'abat Apol·lònio li isqué al camí e dix-li: —On vas, abat? Torne-te·n al teu monestir e d'eçí avant sies piadós a aquells qui a tu se comfessaran, consolant-los ab caritat! E tentost que l'abat Apol·lònio ach dites aquestes paraules, ell se ajenollà e féu oració a nostre senyor Déus, pregant-lo que volgués tolre aquella temptació a l'abat. E de continent li fo tolta.

EXEMPLI CON LO RELIGIÓS SAVI AB SÀVIES PARAULES LUNYA E TOLL LOS PECCADORS DE PECCAT. Abbas discretus peccatores a peccatis retrahit. Ex "Vitis Patrum".; Segons que·s recompta en la Vide dels sants Pares, en lo temps de Val·leriano, una puncella la qual havie nom Tays se féu fembre pública. E per ço con era molt bella, peccaven carnalment molts ab ella. Esdevench-se que sabé[-ho] un abat qui havie nom Panício e vestí·s axí con a hom seglar e isqué·s del monestir e vénch llà on Tays stave e donà-li un diner d'argent e dix-li: —Entrem-nos en case tue, que plaer vull haver ab tu. E quant foren entrats, Tays dix a l'abat que pujàs en lo lit. E l'abat demanà a Tays si tenie altre casa que fos més amagade e secreta. —E con? —respòs Tays a l'abat—E has paor de alcun hom? Que aquesta case assats és amagade e d'ací no·t veu negun; e, si Déus tems en tot loch nos veurà. E ladoncs l'abat dix a Tays: —E saps tu què és Déus? E Tays respòs: —Ben sé jo què és Déus e la glòria gran [que]darà als beneventurats e los turments que hauran los dampnats. E l'abat respòs: —Donchs si açò saps tu, per què fas perdre les ànimes a tants hòmens, car no ten solament has a donar compte e rahó a nostre senyor Déus de la tua ànima, mas encare de les ànimes de tots aquels qui ab tu pecquen. De continent que l'abat ac dites aquestes paraules que havets oÿdes a Tays, ella se agenollà als peus de l'abat e plorà molt fortment una gran peça. E, de continent, de consell de l'abat, Tays cremà tot quant tenie en aquella case e havie ajustat e guanyat en aquell peccat. E, aprés, mès-se e tancà·s en una cambre. Stech en ella tancade ·III· anys. E quant Tays fo entrade en la case, l'abat tancà la porte e segellà-la ab [lo] seu segell, e dix-li: —Tays, tu no ést digne de nomenar Déus, per què aquesta sie la tua oració: "Senyor qui·m fehist, ages mercè de mi". E en la fi dels ·III· ayns, Tays sabé per revelació que nostre senyor Déus li envià, que nostre Senyor li havie perdonats tots los seus peccats. E passats los ·III· ayns e la hagueren trete de aquella case, dix que, d'allí avant, volie viure en servey de Déu, havent contínuament memòrie dels seus peccats. He axí ó féu. E nostre Senyor li perdonà tots los peccats.

MIRACLE CON L'ALMOYNA ÉS SANCTA COSE E PLASENT A DÉU. Abbas debet esse elemosinarius.; Petrus Damianus. Segons que recompte Pere Damià, un abat, estant ·I· die assegut a taule, que·s dinave, tenie denant sí una lamprea molt ben aperellade. E abans que la començàs a menjar, vénch ·I· pobre a la porta e demanà que li donàs de lla lemprea per amor de Déu. Ladoncs, l'abat manà donar tota la lemprea entrega al pobre. E, de continent, lo pobre près la lemprea ab lo tallador e, denant tots aquels qui en la case eren, pujà-se·n als cels. Per què és certa cose que tota almoyna que és donade al pobre és pujade als cels

EXEMPLI CON LO BON PRELAT DE RELIGIó DÉU ÉSSER EN MENJAR E EN VESTIR EGUAL DELS SEUS MONGES O FRARES. Abbas debet esse conformis subditis in vestibus et victualibus.; Narrator. Segons que recompte Narrator, un abat vivia e menjave molt abastantment he delicade, e vestie-se de vestedures molt belles e riques segons lo seu estament. Esdevench ·I· die que ell féu molt bé apparellar de menjar per a ell. E los ffrares no menjaren sinó ben poques viandes. E aprés que l'abat fon dinat, ell cridà ·I· ffrare ab molt gran endeyn e per tal con lo ffrare no respòs a l'abat tentost con ell volguera, l'abat dix al frare molt fellonament: —Germà, no oïst con jo·t cridé? E, ladonchs, lo ffrare respòs a l'abat e dix-li: —Vostre germà son jo, mas la vostre vestedure no és germane de lla mia, ne la vostre scudella no és stade vuy germane de lla mie. Per la qual cosa l'abat fo molt confús e trist.

EXEMPLI CON LO QUI SERVEX A DÉU, A LES VEGADES LI COVÉ HAVER HONESTAMENT RECREACIÓ E PLEER. Abbas interdum debet gaudere cum subditis suis.; Segons que·s recompte en la Vida de sent Anthoni, un hom anave a caça ·I· die ab ·I_a· ballesta e trobà e veé sent Anthoni alegrar-se ab ·I_a· perdiu. E de continent, l'om començà a murmurar. E quant l'om fo prop de sent Anthoni, sent Anthoni li dix: —Para la tua ballesta. E depuys sent Anthoni comensà a parlar ab lo ballester de moltes rahons, tant que lo ballester se anujave. E ladoncs lo ballester dix a sent Anthoni: —Sènyer, si més tench parade aquesta ballesta no serà depuys ten fort de tirar o per ventura se trencarà. E sent Anthoni respòs al balester e dix-li: —Axí los qui a Déu servim, si tota hora enteníem e stàvem preses al seu servey e no reebéssem alcuna recreació, enflaquiríem e no podríem durar ne continuar lo treball, per què és mester que aquel qui a Déu volrà servir que reebe recreació e plaer alcunes veguades onestament.

EXEMPLI CON MOLTES VEGUADES S'ESDEVÉ QUE PER LA HONESTA VIDA QUE FAN LOS HÒMENS D'ORDE, MOLTS PECCADORS SE LEXEN DE FER PECCATS E VIDA DESONESTE. Abbas quantum potest debet peccatores revocare.; Iacobus de Vitriaco. Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un príncep de ladres molt rich e poderós robave tots los camins, degollant e despulant tots quants en les sues mans e poder venien. Sdevench-se que ho sabé un abat de ·I· monestir, e cavalcà en ·I· seu palaffrè per cercar lo príncep dels ladres, lo qual abat fo pres pels companyons d'aquel príncep. E quant lo hagueren pres, menaren-lo denant lur senyor. E l'abat lurs demanà on lo menaven, ne què volien fer d'ell. E ells li respongueren que li volien tolre lo pelaffrè e despullar les vestedures. E l'abat lus dix: —Los béns de Déu comuns deuen ésser; molts dies ha que jo·m servesch de aquestes coses, e si vosaltres mester les havets, prenets-les en lo nom de Déu e servits-vos d'elles altre tant con jo hé fet. E lo príncep respòs a l'abat: —Huy les vendrem totes per comprar què menjar per a nosaltres. E l'abat respòs al príncep dels ladres: —Ffill, per què·t mets en ten gran perill per menjar; vine al meu monestir, que jo·t daré què menjar. E lo príncep respòs: —Jo no porie menjar faves ne cols, ne beure vin amerat. E ladonchs l'abat respòs e dix al príncep: —Amich, jo·t daré de molts e bons peys freschs, e carn e bon vin. E lo príncep dels ladres se n'anà de continent ab l'abat al monestir, més per provar què farie l'abat que no per star e romandre ab ell en lo monestir. E ladoncs l'abat [li] féu dar ·I_a· cambre molt ben aparellade en la qual havie un bel lit. E menà a ·I· monge que·l servís e que li donàs tot ço que hagués mester. E quescun die, aprés que·l príncep dels ladres havie menjat, lo monge que·l servie menjave pa e aygua per manament de l'abat son major. E aprés alscuns dies, lo ladre demanà al monge per què fahie ten gran afflicció quescun die, si havie morts alscuns hòmens o si havie jagut carnalment ab alcuna fembre maridade o de orde, o si havie cremade alcuna sgleya. E ladoncs lo monge, meravellant-se, respòs al ladre e dix-li: —Amich, no m'ajusté ne m'acosté a neguna fembre, ne fiu mal ne desplaer a home algun. —Donchs —dix lo ladre—, per què fas ten gran abstinència e afflicció? —Per tal —dix lo monge—que tenga he haje Déus per amich. E ladoncs lo ladre començà a pensar en sí molt fortment, e ach molt gran tristor e dolor en son cor e dix: —¡Ay, quant son jo mesquí, qui fiu tants de mals, ffurté e maté e cremé sgleyes e jamés no dejuné ·I· die per tants mals e peccats que hé fets! E de continent lo ladre demanà e pregà l'abat del monestir que li donàs l'àbit, e l'abat lo li donà e féu vida amb molt major abstinència e afflicció que negú dels altres monges. E axí fo lo príncep dels ladres saul per lo bon eximpli de l'abat.

EXEMPLI CON LO PRELAT [NO] PODRÀ ÉSSER ELEGIT PER PREGÀRIES. Abbas non debet elegi per preces corporales.; Umbertus. Segons que recompte Ambert, un abat, stant a la hora de la sua fin, pregà los monges del monestir que elegissen per abbat, aprés de la sua mort, un nebot seu qui era monge de aquel monestir. E los monges ó faeren axí. E un die anant lo nabot de l'abat —que ja era abat—per la orta del monestir, ell oy en ·I_a· font que dins la orta havie la ànima de son oncle cridar molt fortment e spaventable, la qual, conjurade, dix-li que era la ànima de son oncle e que sofferia molt gran pena e turment e cremar en aquella font per tal con ell pregà los monges del monestir que elegissen per abbat a ell, qui era son nebot. E lo nebot dix què era que axí se cremave en l'aygua. E la ànima li respòs [e] dix-li: —Vé al monestir e porte lo candalobre de coure e lança-lo dins en aquesta font e veuràs con tost serà regalat e fus. E l'abat portà de continent lo candalobre e gità-lo dins la font e de continent regallà axí con si fos cera que fos mese en ·I· foch. E de continent l'abat renuncià a l'abadia. E depuys jamés no oy la veu de son oncle.

Abbas bona monasterii non debet amicis carnalibus dare.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, un abat qui fo abat de sent Penteleon, en la ciutat de Colònia, donà a ·I· seu nabot, qui era mercader, molt gran tresor, lo qual tresor era del monestir, e lo qual lo germà de l'abat esmerçà, ensemps ab d'altres diners seus, en moltes mercaderies. E jafós que·l germà de l'abat fos ben savi e suptil en fet de mercaderia, ell perdé tots los diners que l'abat li havie donats, e encara los seus. E l'abat dix a son germà: —Per què has perdut ço del teu e ço que jo·t doné e às aportat a gran desonor tu e mi? E ell li respòs: —Diligentment fas les mies mercaderies, axí con altre mercader, mas no pusch traure guany de aquelles axí con solie. E aprés, lo mercader germà de l'abat confessà·s de aquell fet a ·I· clergue, lo qual clergue li dix: —Ço que ton ffrare l'abat te donà ere furt, e alò te féu perdre ço del teu, que era ben guanyat; per què, d'açò que t'ha romàs, met-te en mercadejar e, del guany que faràs, fé satisfecció al monestir tant tro que tu entengues que hajes pagat e satisfet tot ço que·t donà l'abat ton ffrare. Lo germà de l'abat ó féu axí: Mès-[s]e a mercadejar, e d'allí avant, ell guanyave quescun die tant que fo molt rich e satisféu al monestir tot ço que l'abat son ffrare li havie donat. De la qual cosa l'abat, meravellant-se molt, dix-li: —Con es[t] ten rich en ten poch de temps? E ell li respòs: —Mentre jo tenguí los diners del teu monestir, jamés no poguí guanyar ne avensar un diner, ans tostemps fuy pobre; e tu pequest en dar-me ço que teu no ere ne havies poder de dar-ho. E aprés que jo restituí ço que meu no era, guanyé e avençé e, en ten poch de temps con às vist, nostre senyor Déus me donà gràcia que fuy ten rich con pots veure.

EXIMPLI CON LO PRELAT DE RELIGIÓ, AXÍ EN VESTIR CON EN CALÇAR, DEU ANAR ONESTAMENT. Abbas in vestibus et calciamentis humilem se debet ostendere.; Un abat de l'orde de Cistell vénch denant Ffelip, rey dels romans, sobre alscuns negocis del seu monestir. E lo rey guardà e mirà molt l'abat e veé les sabates que portave, que eren molt gentilment fetes, e dix-li: —De on sóts, abat? —Senyor —dix l'abat— jo son abat de lla case pobre. —Ben apar —dix lo rey—en les sabates que calsats que la vostre case és pobre, car lo cuyro de les sabates havets molt car! —de la qual cosa l'abat [fo] molt envergonyit e confús—.

EXEMPLI CON LO PRELAT DE RELIGIÓ MÉS DEU USAR DE SIMPLES PARAULES QUE DE PODER E FORÇA D'ARMES. Abbas simplex aliquando plus prodest conventui quam calidus.; Cesarius. Segons que recompta Cesarius, un abat molt simple anà ab un monge del seu monestir a un cavaller qui havie preses e tenie per força alguns béns del monestir, lo qual cavaller dehie que aquells béns eren seus. E, quant l'abat fo denant lo cavaller, ell li dix: —Tu dius en bone fe e en veritat que aquests béns que són teus? E lo cavaller, curant molt poch de conèxer bona fe e veritat, dix que aquells béns eren seus. E ladonchs, l'abat dix al cavaller: —Teus sien, pus que axí ó dius. E de continent l'abat e lo monge se partiren del cavaller. E, quant vénch al vespre, lo cavaller comptà e dix a sa muller les paraules que eren stades entre ell e l'abat, la qual, ab molt gran fellonie, li respòs e dix-li: —Marit, si vós no tornats e restituïts a l'abat ço que li havets pres e tenits per força, nostre senyor Déus li darà venjance de vós. Per les quals paraules lo cavaller fo molt spaordit e tornà a l'abat los béns que d'ell tenie e demanà-li perdó.

EXIMPLI E MIRACLE DE LA GRAN VIRTUT E PODER QUE CARITAT HA SOBRE LOS DIABLES. Abbas infirmis multum debet concedere.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, un abat de l'orde de Cistell manà a un monge del seu monestir que ere malalt que menjàs carn. Lo qual monge obey de continent lo manament de son major. E dix a l'abat: —Per amor de caritat vos prech que vós que menjets ab mi de la carn. E l'abat menjà de continent de lla carn ab lo monge. E quant vénch l'altre die l'abat per la ciutat, trobà ·I· hom que tenie lo diable en lo cors. E, de continent, l'abat començà a conjurar lo diable e dix-li: —Conjur-te de part de caritat —per amor de la qual jo mengí ir carn ab un monge del meu monestir qui és malalt—que tu lexes e isques del tot d'aquest cors! E tentost, per miracle de nostre senyor Déus, lo diable isqué del cors de aquel hom e fugí, car no póch sofferir lo conjurament de caritat.

EXEMPLI E MIRACLE CON LA ABEDESSA DEU CASTIGAR E EN DICIPLINA DEU REGIR LES DONES DEL SEU MONESTIR, QUE HAGEN SINGULAR DEVOCIÓ EN LA VERGE MARIA MARE DE DÉU. Abatissa semper sibi subjectas in disciplina debet regere et ad virginem Mariam devocionem habere.; Ex Miraculis beate Marie. Segons que·s recompte en los Miracles de sancta Maria, una abadessa diligentment regie lo seu monestir e castigave quescun die les sues monges que guardassen bé la recgle que la orde los menave. Esdevench que, per temptació del diable, ella peccà carnalment ab un hom e s'emprenyà. Però ella no cessave de castigar e costrènyer les monges, segons de abans havie acustumat. E quant vénch al temps del parir, totes les monges hagueren molt gran plaer quan saberen que l'abedessa era prenys. E faeren-ho a saber al bisbe de aquella terra, e lo bisbe vénch al monestir. E l'abedessa se veé en molt gran tribulació e no sabé què·s faés e mès-se en una capella apartade en la qual ella quescun die deÿa les ores de sancta Maria e, ab gran dolor e contricció e molt devotement, començà a dir les ores. E quant les agué acabades de dir, agenollà·s denant la ymatge de santa Marie e, ab moltes làgremes e contricció de cor, preguà la verge Maria que la desliuràs de aquella vergonya e perill en què stave. E en fi de lla oració, de gran tristor que havie, ella se adormí. E de continent, la verge Maria personalment, en visió ab ·II· àngells, e molt piedosament, dix-li: —oy la tue oració e sàpies que·t guanyé del meu fill perdó del peccat e desliurar-t'é are de lla prese en què stàs. Ladonchs, la verge Maria manà als àngels que prenguessen la criatura e que la aportassen a ·I· hermità qui stave en unes grans muntanyes que eren prop d'equel monestir e manà-los que li diguessen de part sue que nodrís aquella criatura ·VII· anys. E de continent la abedessa se despertà e sentí·s desliurade del prenyat e féu laors a nostre senyor Déus e a la verge Maria. E tentost lo bisbe entrà en lo monestir e féu ajustar totes les altres monges a capítol. E la abadessa volch-se asseure en la sue cadira, on havie acustumat de seure. E acostà·s a ella lo bisbe e començà-la a desonrar e molt desonradement féu-la exir de lla case del capítol. E aprés manà a dos clergues que guardassen o fessen guardar la abedessa si ere prenys. E los clergues vengueren a la abedessa e, quant veeren que no tenie senyal de ésser prenyade, hagueren molt gran vergonya e vengueren denant lo bisbe e digueren-li que verament la abadessa ere acusade falsament, car ella no era prenys. E lo bisbe, pensant-se que la abedessa hagués donat als clergues alcun aver per tal que callassen, isqué·s de continent del capítol e vénch llà on la abedessa era. E quant veé que no tenie senyal de ésser prenys e que falsement era acusade, humilià·s a ella e demanà-li perdó per les paraules que li havie dites e per la desonor que fete li havie. E de continent, lo bisbe manà a totes les monges que isquessen del monestir per la falsa acusació que havien fete contra la abedessa. E l'abedessa, sabent que les monges deÿen veritat, ja fos que lla acusaren ab mala intenció, preguave lo bisbe per elles, e lo bisbe no·ls volie perdonar. E, de continent, l'abedessa comfessà lo seu peccat al bisbe e comptà-li largament lo miracle que nostre senyor Déus, per prechs de lla verge Maria, li havie fet. E lo bisbe stech molt meravellat e envià de continent dos clergues a l'hermità, e saberen verament d'ell con dos àngells tal die e tal hora li comenaren aquella criatura e li digueren de part de sancta Maria que la nodrís ·VII· anys, de la qual cosa los dos clergues faeren relació al bisbe. [E] [quan] ho oy, açò, féu laors e gràcies a nostre senyor Déus e a la verge Maria. E complits los ·VII· anys, lo bisbe envià per l'infant e féu-li mostrar de letres e informar en totes les sciències e fo hom de molt gran enteniment e sabén a meravella en tal manera que aprés que·l bisbe fo mort, ell fo bisbe de aquel bisbat.

EXEMPLI E MIRACLE DE LLA GRAN PERFECCIÓ DE VIRTUT DE FORTALEA QUE AC UNA ABEDESSA CONTRA LA TEMPTACIÓ DE LLA CARN. Abbatissa pura et munda debet esse, corpore et temptacionibus resistere.; Ex Dictis Patrum. Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, una abedessa de molt sancta vida, fo temptade ·XIII· anys del sperit de fornicació. E pregave quescun die nostre senyor Déus que no li levàs ne tolgués aquella temptació, mas que li donàs poder e fortalea que la pogués sofferir e contrestar-li. E, en la fi dels ·XIII· anys, aparech-li corporalment l'esperit de fornicació e dix-li: —Vencist-me, fembre santa! E l'abedessa li respòs: —No·t vencí jo, mas lo meu senyor Jesucrist.

EXIMPLI DE GRAN PENITÈNCIA E ASPRE QUE FÉU ·I_a· PUNCELLA MOLT SANTA QUE HAVIE NOM ALEXANDRIA. Abscondere debet mulier pulcritudinem suam, ne in ea aliquis offendatur.; Segons que recompte Heràclides, una puncella, la qual havie nom Alexandria, se mès e enclòs dins en una gran tomba o sepulcre de pedre, e donaven-li de menjar e ço que havie mester per un petit forat. E stech allí ·X· anys. E dins aquells ·X· anys jamés no veé hom ne fembre ne mostrà la sue cara a negun. E del forat un poch atràs, ella comptave la rahó per què s'ere mese dedins a aquells qui li ó demanaven. E deÿe: —·I· hom reebé una vegade gran scàndel en veure a mi e per tal que no s'entristesca àm més star tencade en aquesta tomba tota la mia vide per tal que no noga a la mia ànima, la qual és fete e formade a la semblançe de nostre senyor Déus. E quant li demanaven con podie viure tencade en tal estret loch, ella los ó deÿa: —Jo·m leu a matines e fas la mia oració e, acabade la oració, per no star ociose, fil ·I_a· pessa e aprés torn fer oració e contemple en les obres dels patriarches e dels profetes e dels sants apòstols e martis e comfessors; e aprés meng pa e aygua; e quant és vespre dó laors e gràcies a nostre senyor Déus Jesucrist e axí sper la fi de lla mie vide en paciència.

EXEMPLI E MIRACLE CON ÉS VIRTUOSA COSA E PROFITOSA LA ABSOLUCIÓ DE RELIGIÓ APRÉS LA MORT. Absolucio valet eciam post mortem.; Umbertus. Segons que recompte Umbert, un monge de un monestir, stant en la ora de la sue fin, demanà molt cuytadement a l'abat son majoral que li donàs la absolució que és acustumade de donar als hòmens d'orde. E per tal con l'abat no era en lo monestir, lo monge finà sens la dite absolució e, aprés, stant [per] soterrar, vénch l'abat al monestir. E quant sabé que·l monge era finat sens absolució, agenollà·s denant l'altar major de lla sgleya e féu oració. E de continent oy una veu qui li dix "Jube Domine benedicere", demanant la dita absolució. E l'abat, donchs, stech molt meravellat, e dix al monge: —Déus hage mercè de tu. E aprés la veu de aquella [ànima] demanà a l'abat qual era la cosa que ell havie a fer per penitència. E l'abat, no sabent qual penitèncie era de dar als finats, dix-li que stigués en purgatori tro que·l cors fos soterrat. E de continent se·n vénch als monges del seu monestir qui havien [a] soterrar lo monge. E quant l'abat fo llà on eren los monges, e stave e parlave ab ells, tots oÿren crits molt spaventables e terribles, los quals dave la ànima del monge qui era finat e anave entorn del monestir cridant e dient: —O hom sens misericòrdia! Per què·m manest star tant de temps en purgatori?! E tot aquest temps no fo mige hora.

EXEMPLI E MIRACLE CON LA ABSOLUCIÓ VAL E PROFITE A LA ÀNIMA APRÉS QUE ÉS EXIDE DEL CORS. Absolucio adhuc valet post mortem.; Ex Vita beati Gregori pape. Segons que·s recompte en la Vida de sent Gregori, un abat de un monestir de sent Gregori dix a sent Gregori —qui ladonchs era viu— que ·I· monge de aquell monestir que tenie ·III· florins, per la qual cosa l'abat mès en pena de vet lo monge qui tenie los tres florins e açò per castigar los altres monges. E, abans que·l monge fos absolt, sdevench que passà d'esta vide. E quant sent Gregori ó sabé, que·l monge era mort, e stant vedat, per ço con no ll'havie absolt abans que finàs, tentost sent Gregori scriví l'absolució en ·I_a· cèdula o carta de pergamí e manà a un monge qui la li legís sobre la sepultura del monge qui era finat. E lo monge ó féu de continent. E la nit següent, la ànima del monge, aparech a l'abat son major e dix-li que, tro aquella hora lo havien pres e en turment [mès], que de continent que legiren la carta de lla absolució que·l soltaren e deliuraren.

EXIMPLI CON LA ABSTINÈNCIA E LA PENITÈNCIA SE DEU FER SECRETEMENT. Abstinencia singularis in communitate est reprensibilis.; Ex Vitis Patrum. Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, en un monestir de hòmens de orde, faeren una gran feste e tots los frares menjaren aquell die ensemps a un refetor. Entre·ls quals frares havie ·I· frare qui jamés no menjave sinó pa e aygua. E quant vénch lo servidor e li posave la carn denant e aprés li donave del vin, dix-li lo frare: —Amich, porte·m de la aygua, car jo no meng carn ne bech vi. E lo servidor dix denant tots los altres frares, que tots ó oÿren molt ben: —Aportats de la aygua a aquest frare, car no menja carn ne beu vin. E tentost levà·s ·I· frare vell e vénch al frare e dix-li: —Més te valguera huy haver stat en la tue cel·la e haver menjade carn e que no haguessen oÿda tots los frares del monestir aqueste veu, car la bona abstinència amagadement se deu fer e sens vanaglòria.

EXIMPLI CON LA ABSTINÈNCIA SÀVIA E MODERADE DESPLAU AL DIABLE. Abstinencia moderata pro loco et tempore displicet diabulo.; Iacobus de Vitriaco. Segons que recompte Jacme de Vitriaco, santa Maria de Oginios fahie moltes abstinències e, ·I· die, per haver e dar recreació al seu cors, menjave de altres viandes que no acustumave menjar. A la qual aparech lo diable corporalment e ab gran envege, e dix-li: —Golose, molt menges! E ella, conexent les sues arts e engans, e que la torbave moltes veguades consellant-li que faés major abstinència per tal que morís de flaquea, per escarnir-lo, començà a menjar molt més per fer-li major desplaer e enug.

EXIMPLI DE MERAVELLOSA E VIRTUOSA ABSTINÈNCIA DE NO BEURE QUE FEÿE UN ABAT, HOM DE SANTA VIDE. Abstinencia admirabilis.; Ex Dictis Patrum. Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, un abat de bona vide stech ·XL· anys que no begué, e quant faÿe majors calós ell lavava bé una gerra o cetre de terra o de vidre e umplie-la de aygua freda, e penjave-la ab una corde denant sos huylls. E los monges del monestir li demanaven per què ho fahie. E ell los responie: —Per tal que, veén ço que major desig, suffira major pena e hage de Déu major guardó.

EXIMPLI DE GRAN VIRTUT E ABSTINÈNCIA QUE FEÿA UN FRARE DE NO MENJAR ÇO QUE LI STAVE DENANT. Abstinencia refrenat concupiscenciam in re habita etc.; Ex Vitis Patrum. Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, un ffrare hagué desig de menjar cogombres e féu comprar ·I· cogombre e ab ·I_a· corda prima ell lo penjà denant los seus uylls. E per tal que no fos vensut per lo desig de menjar, no·l gosave tocar, ans se turmentave per tal con lo havie desijat de menjar-lo.

EXEMPLI E MIRACLE DE GRAN VIRTUT DE ABSTINÈNCIA DE NO MENJAR QUE FEÿE ·I· MONGE. Abstinencia interdum vincit diabolum repugnantem.; Ex Dictis Patrum. Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, un ffrare era temptat greument de peccat de gola, e quant venie a hora de prima sofferia ten gran fam que no la podie sofferir, però deÿa en son cor: —Con se vulla sie, jo vull sperar tro a hora de tèrcia. E quant en ora de tèrcia: —No vull menjar tro a hora de sexta. E quant era hora de sexta: —No vull menjar tro que sie hora de nona; e quant era hora de nona e havie dites totes ses hores, segons li manave la sue recgle, menjave pa e aygua. E faent açò per molts dies, sdevench-li un die que ell veé exir, de ·I· gran paner en què tenie lo pa, molt gran fum. E de aquell die avant jamés no ach fam, mas axí fo sforcat e consolat que en tota la sue vida no ach talent de menjar.

EXIMPLI E MIRACLE CON ABSTINÈNCIA IMMODERADA ÉS PERILLOSA A LA ÀNIMA. Abstinencia indiscreta nimis est periculosa.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, un diable aparegué en forma d'àngel a ·I· monge que faÿe abstinència e mostrà-li forma de mig pa. E dix-li: —Guarde·t! No menges més de altre tant pan! E lo monge, pensant que ere àngell, féu-ho axí quescun die. E aprés alscuns dies passats, tornà ten flach que perdé l'enteniment e morí.

EXIMPLI E MIRACLE DE ·I· MONGE JOVE E DE SANTA VIDE QUE NO VOLCH MENJAR CARN PER MANAMENT DE L'ABBAT. Abstinentibus Deus providet de necessariis.; Llig-se en la Vide dells sants Pares, de ·I· honrat abat que féu ·I· gran covit e convidà tots los monges de la sua abadia enmig de ·I· gran munt. E enmig de llos monges stave assegut ·I· monge qui era molt jove e fadrí, lo qual fehie quescun die molt gran abstinència. E manà-li l'abat que menjàs carn ab los altres monges. E ell no ho volch fer. De la qual cosa los altres monges començaren a murmurar, e digueren-li: —Penses que pusque haver açí peys ne altres viandes que pusques menjar? E aprés, a pocha de hora, lo monge jove se levà de taule e près ·I· cànter e anà per aygua a ·I_a· font que molt prop d'ellí havie, e mentre lo monge umplie lo cànter dins la font, per miracle de nostre senyor Déus, entrà ·I· gran pex dins lo cànter. E quant fo tornat, trobaren lo pex en lo cànter, del qual hagueren assats lo monge qui fahie abstinència e tots los altres monges.

EXIMPLI E MIRACLE D'UN MONGE QUE PER PERESA NO·S VOLIE LEVAR A MATINES. Accidia multos retrahit a bono opere.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, un monge era temptat de peccat de accídia o perese, he quescun die los monges se levaven a matines e ell, de perese, jahie en lo lit. E açò li sdevench per molts dies, tro un die que ere gran festa, e levant-se los altres monges a matines, aquel monge stave suant en lo lit e volch-se levar e vestir-se. Él oy una veu dejús lo lit qui li [di]x: —No·t leus ara, ab la suor, que·t farà gran mal! E, lladonchs, lo monge conech que era temptat e scarnit per lo diable per rahó de peccat de perese, e levà·s de continent e vestí·s e fo a matines e jamés no volch consentir a aquella temptació, ans quescun die se levave a matines.

EXIMPLI DE LES PARAULES QUE UN ABAT DIX A ·I· MONGE QUE ERE TEMPTAT DE PECCAT DE PARESA. Accidia frequenter causatur ex eo quod homo ociosus [non] [cogitat] [circa] [utilia] [aliqua].; Ex Vitis Patrum. Segons que·s recompte en la Vida dels sants Pares, un monge dix a un abat son majoral: —Què faré jo, que, estant en la mie cel·la, me tempte e apremia lo peccat de perese? E l'abat respòs e dix al monge: —Encare tu no has vists los turments d'infern, car si tu los haguesses vists, per bé que la tua cel·la fos plena de vèrmens e serps e altres animàlies, tu pacientment sofferries star entre elles e no hauries peresa neguna!

EXIMPLI E MIRACLE DE UN CAVALLER DE ANGLATERRA QUI ERE MOLT MUNDANAL E VOLCH MORIR SENS COMFESSIÓ. Accusat demon peccatores et conscribit peccata eorum.; Beda in Gestis anglorum. Segons que recompte Bede en les Gestes dels anglesos, un cavaller era molt gran junyidor e ere de Anglaterra, e ere molt forts en fets d'armes, mas en bones custumes ere molt sutze. Esdevench-se que fo malalt. E vinent-lo a veure lo rei d'Angleterra, consellà-li que·s comfessàs, lo qual cavaller respòs e dix al rey: —Si jo·m comfessave, deria a entendre que hauria pahor. E aprés alscuns dies, la malaltie fo en molt pijor que no era de abans. E, despuys, lo rey vénch-lo veure altre veguade e pregà-lo que·s comfessàs e volgués regonèxer e purgar la sue ànima. E lo cavaller ladonchs respòs e dix al rey —Senyor, vespre e hora molt tarde és, car jutjat e condempnat son a les penes de l'infern, car, abans que vós venguéssets, me aparegueren açí dos àngells. E dix la ·I· a l'altre: —Pus que aquest hom és de mort, vejam si havem part en ell. E la un dells dos àngells tragué ·I· llibre petit que tenie en lo si, scrit ab letres de or. E jassie que jo jamés no sabí letres, jo legí en lo dit libre alcuns pochs de béns que jo havie fets abans que peccàs mortalment, per los quals jo haguí e reebí en mi molt gran pleer. E, aprés d'açò, entraren ·II· diables molt grans e negres; e la ·I· aportà ·I· gran libre e faeren-lo·m legir de lla primera carte tro a la derrera, en lo qual no ten solament atrobé scrites les supèrbies e omeys que jo havie fets, mas encara los pensaments que pensé, legí en lo dit libre. E los dos diables digueren als dos àngells: —Què stats sperant açí, pus que en aquest hom no havets part alcuna, car lo libre poch que vosaltres legits molts anys ha que fon fet e no val res! E digueren los àngells: —Veritat dien, per què anem-nos-en. E tentost los demonis tragueren sengles coltells que portaven e la un nefrave als peus e l'altre en lo cap, ten fortment que no veÿe dells huylls. E aquell qui·m neffrà en los peus me féu ·I_a· gran naffre en lo cor. E aquestes paraules dites, lo cavaller finà, per la qual cosa és entès que és gran peccat no comfessar-se sovén abans que·l diable façe cadena de molts peccats .

EXIMPLI CON TOTHOM ÉS TENGUT DE TENIR SECRETS LOS PECCATS DE SOS GERMANS. Accusare fratrem non expedit semper.; Ex Vitis Patrum. Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, un monge demanà a l'abat Josep e dix-li si ere bona cosa de tenir hom secret lo peccat del seu germà. E l'abat respòs e dix al monge: —En qualsevol manera nós tendrem secrets los peccats de nostres germans, nostre senyor Déus tendrà secrets los nostres peccats; e en qualsevol hora que descubrirem e dexellarem les culpes e peccats de nostres germans, Déus descubrirà los nostres.

EXIMPLI E MIRACLE MOLT MERAVELLÓS DE GRAN PERFECCIÓ DE UNA PUNCELLA QUI HAVIE NOM MÀRIO. Accusacio frequenter est falsa.; Sancta Margarita. Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, un hom tenie una fille petita e, finade sa muller, comanà sa filla a ·I· seu parent e ell meté·s monge en ·I· monestir e quant li menbrave de lla filla entristave·s molt fortment. E l'abat del monestir conech-ho un die, con aquell monge stave molt trist. E dix-li: —Amich, e con vas ten trist? E lo monge s'agenollà als peus de l'abat son major plorant molt fortment e dix-li: —Senyor, lexé ·I· fill meu en lo món e quant me membre d'ell hé molt gran tristor e dolor en lo meu cor —e no li gosà ne volch dir que fos filla—. E ladonchs l'abat manà al monge que feés venir son fill e que·s nodrís en lo monestir. E lo monge ó féu de continent. E la fille havie nom Maria, e lo pare mès-li nom Màrio e manà-li que no digués a negú con era fille ne lo nom que solie haver. E instruy e doctrinà-le que·s guardàs del diable. E quant la fille del monge complí ·XXI· any, morí lo monge son pare e romàs ella e stech sola en lo monestir, però tota hora en forma e àbit de monge. E per tal con tenie e feÿe onesta vida, tots los monges del monestir li volien molt gran bé. Esdevench-se un die que l'abat manà a frare Màrio que aportàs de lla ciutat forment e altres coses que eren necessàries al monestir. E passant frare Màrio moltes veguades per case de un bon hom que tenie una case en lo camí —e albergave algunes veguades en case d'equell bon hom—, sdevench-se que ·I_a· filla del bon hom de lla case jagué carnalment ab un cavaller e fon prenys. E quant lo pare e la mare saberen que lur filla ere prenys, demanaren-li de qui era prenys. E ella, per no descobrir lo cavaller, respòs que de frare Màrio. E ladonchs lo bon hom féu clams a l'abat con frare Màrio havie emprenyade sa filla. E l'abat demanà a frare Màrio si havie fet ell aquell peccat. E frare Màrio ne ó atorgà ne ó neguà, mas dix a l'abat: —Pare e senyor, molt peccador son jo; pregua Déus per mi. E l'abat, mogut de molt gran fellonia, féu disciplinar frare Màrio molt cruelment e gità-lo del monestir. Però ell no volch descobrir son ésser e dormie de nits a la porte dell monestir, e pessaven tots los monges de peus sobre ell e ell ó sofferia e passave-ho tot ab molt gran paciència. Sdevench-se un die que la filla del bon hom parí un fill. E quant fo desmemat près-lo la mare e aportà-lo a frare Màrio e dix-li: —Prenets vostre fill; féts d'ell ço que us vullats. E ladonchs ffrare Màrio près l'enfant e nodrí-lo e dava-li del pa e de ço que li daven los monges quant exien del monestir per anar a la vila. E aprés los monges demanaren mercè a l'abat per ffrare Màrio, qui havie sinch anys que jaÿe a la porte del monestir; axí que guanyaren perdó de l'abat. E aprés que l'abat lo ach perdonat, donà-li en penitència que scombràs e regàs lo monestir, e que levàs les scudelles e que portàs aygua a la cuyna e que servís tots los ffrares, les quals coses cumplí ffrare Màrio molt volenterosament, sofferint-ó ab gran paciència. E aprés alscuns dies sdevench que frare Màrio morí, reebuts los segraments. E quant l'abat sabé que ffrare Màrio ere finat, dix als monges: —Vejats quant gran fo lo peccat de aquest hom que en la sue vide no meresqué ésser absolt e levat dels treballs que sofferí en aquest món per lo peccat en què caygué; però, per tal con és monge, banyat-lo e despuys soterrats-lo luyn del monestir. E quant los monges lo banyaren, trobaren e veeren que ere fembre e no hom. E hagueren molt gran despler per les grans e moltes injúries e desplaers que fets li havien a gran sensrahó. E quant l'abat sabé que ffrare Màrio ere fembre, sí hagué molt gran ira e despler e, plorant fortment, gità·s en terra, demanant-li perdó per los grans greuges que li havie fets, no sabent que fos fembre. E decontinent l'abat manà portar lo cors de frare Màrio e féu-lo posar enmig del cor de la sgleya. E de continent, en aquell matex die que frare Màrio finà, per volentat de nostre senyor Déus, entrà lo diable en lo cors de lla fille del bon hom que dix que frare Màrio la havie emprenyade, e vénch al monestir e públicament, denant l'abat e los altres monges, ella comfessà con la emprenyà ·I· cavaller, del qual havie haüt lo fill aquell que frare Màrio nodria en lo monestir, e lo qual ella deÿa que era fill de frare Màrio. E stech en la sgleya del monestir set dies, e fon mercè de nostre senyor Déus que, per alscuns mèrits de aquella santa verge Màrio, ella garí, en lo qual loch nostre senyor Déus, per amor de aquella santa verge Màrio, féu e fa molts grans miracles.

EXEMPLI CON A LES VEGUADES EN LO MÓN HAN MAJORS HONORS E PROFITS LOS HÒMENS MENTIROSOS QUE·LS VERTADERS. Adulator frequenter honoratur et contempnitur homo verus.; Segons que recompte Osopi, eren dos germans: la ·I· era molt mentirós e l'altre era hom vertader, que jamés no mentie. E vengueren al regne de lles bugies e vengueren a un palau on staven totes les bugies, e lo bugiot d'elles stave assegut dalt, en una gran cadira. E quant entrà l'om mentirós guardaren-lo tots. E lo bugiot major demanà a l'hom mentirós qui ere ell ne qui eren aquels qui allí eren ab ell. E l'om mentirós respòs: —Tu ést emperador, he tots aquests qui açí denant tu stan són reys e duchs e comtes e richs hòmens e barons teus. Per les quals paraules li menaren donar molt gran tresor e molte vexella d'argent e faeren-li gran honor. L'altre germà, qui era hom vertader, stave defora, e quant sabé açò dix entre sí matex: —"Si a mon germà, per mentir, faeren tant de bén, quant més bén faran a mi per dir veritat." E lladonchs ell entrà en lo palau. E quant fo entrat dins, totes les bugies lo guardaren. E lo majoral d'elles li demanà ço que havie demanat a son germà, e ell li respòs: —Senyor, jo no sé dir sinó la veritat: tu ést bugiot e totes aquestes qui açí stan són bugies axí con tu. E ladonchs, lo majoral de totes les bugies manà que·ll mordessen e que·l nafrassen ab les ungles en la cara; e axí ó faeren e tragueren-lo més mort que viu del palau. E axí sdevé a les de veguades a alscuns que dien la veritat a lurs senyors, car més amen oyr mentires o leusengeries que veritats.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN BON CRISTIÀ QUI HAVIE NOM GED[EG]ULFO E DE SA MULLER, QUI FEÿA ADULTERI AB UN CLERGUE. Adultera uxor non est tenenda.; Ex Gestis beati Gedefulfi. Segons que·s recompte en los Fets de sent Gedegulfi, un bon cristià qui havie nom Guedegulfo [era], ab sa muller, en una orta prop de una font [e] dix a sa muller aytals paraules: —Amiga, per què féts ten gran greuge a Déu en no guardar castedat de vostre cors, la qual me promete[re]s, e·m féts ten gran deslealtat ab aytal clergue? E ella ó començà a negar molt fortment, dient-li que en neguna manera no volgués creure ço que les gents li deÿen, car no era sinó mentires. E ladonchs Guedegulfo dix a sa muller: —Metets lo bras en aquesta font e, si no us cremats, ladoncs jo creuré que vós deÿts veritat. E tentost ella se desembotonà la mànega de l'un bras e mès lo bras dins la font tro al colze. E de continent començà a cremar axí con si fos en un gran foch. E tentost trasch lo bras defora. —Are apar —dix Guedegulfo a sa muller—con sóts vós sens culpa! Jo no us vul acusar e açò per reverència de Déu, però no vull pus avant star ne participar ab vós. E partiren mig per mig tots lurs béns e fahien vide apartade. E aprés vénch lo clergue a case d'en Guedegulfo un divendres, e trobà Guedegulfo, qui dormie, e matà-lo. E de continent lo cors féu molts miracles. E quant la muller de Gedegulfo oy dir que·l cors de son marit feÿe miracles, dix ab molts grans scarns: —Axí fa Gedegulfo miracles con fa lo meu forat detràs! E de continent, per miracle de nostre senyor Déus, començà a cantar lo forat sutze detràs a la muller de Gedegulfo. E durà-li tota la sue vida, que li cantave en divendres, majorment quant parlave e quescuna veguade que parlave li cantave molt sutzement.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN HOM QUE ENGANOSAMENT FÉU LO PECCAT DE LLA CARN AB UNA FEMBRE MARIDADE. Adulterium punit Deus eciam in hac vita.; Petrus Damianus. Segons que recompte Pere Damià, en la ciutat de París —die de lla feste de sent Gervàs e de sent Petras—, levà·s un hom abans que fos alba e menà los seus bous a péxer. Un seu vehí, qui era anamorat de sa muller, qui era molt bella, quant sentí que·l marit era fora de case, entrà dins la case e féu semblant que era lo marit qui tornave, tot tremolant, ab gran febre, e gità·s en lo lit, ab la muller de son vehí. E ella, pensant que era son marit, abrassà-lo e ell jagué carnalment ab ella. E de continent exí del lit, molt suaument e tornà-sse·n a case sue. E, a cap d'una peça, lo marit vénch, e gità·s en lo lit prop de sa muller. E ella començà-lo a reptar e dix-li: —No poràs entrar sens peccat en la sgleya de aquests dos màrtirs ab los altres cristians, pus que jaguist carnalment ab mi. E lo marit stech molt meravellós e spaordit e demanà a sa muller què era ço que li deÿa. E ella li contà ço que li era avengut e no pogueren saber qui los havie fet aquell engan e traÿció, però faeren oració e pregaren molt devotament nostre senyor Déus que els donàs demostrançe qui los havie fete ten gran malvestat. E de continent, aquel die e feste, aquel qui havie fet aquell peccat ere entrat ensemps ab altres en la sgleya de sent Gervàs e de sent Petras, e tentost que fo entrat en la sgleya, entrà-li lo diable en lo cors, e dave molts grans crits e spaventables e restanyave-se la cara e mordie-se les mans e gitave·s en terra e donave del cap en les parets e morí de continent allí, a la sgleya, denant tot lo poble, que allí ajustat stave.

EXIMPLI CON ENCARE LOS OCELLS AVORREXEN LO PECCAT DE LA LUXÚRIA. Adulterium eciam aves abhorrent.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, demunt una torre de ·I· cavaller faeren niu dues cigüenyas, e la cigüenya fembre, aprés que·l mascle era anat cerquar de menjar, consentie a altra cigüenya mascle en lo niu. E aprés que havie fet ço que lur natura requerie, exie la cigüenya fembre del niu e anave·s lavar a una lacuna que era prop de aquella torre. E lo cavaller féu umplir la lacuna de pedres, e de terra, e de arena. E açò féu per saber la fin de aquell fet. E quant vénch l'altre die següent la cigüenya fembre, havent fet ço que la sue natura requerie ab l'altre cigüenya mascle que no era son marit, vénch a la lacuna e trobà-la sens aygua. E de continent vénch l'altre cigüenya que era son companyó e, quant la trobà sutze de l'altre, començà-la a picar molt fortment. E quant veé que ell tot sol no la podie matar, fon a cercar altres cigüenyas e vengueren molt iverçosament e mataren-la de continent entre totes.

EXIMPLI CONTRE LOS MALS ADVOCATS. Advocati eciam silencium vendunt.; Helinandus. Segons que recompte Helinando, un advocat dix a ·I· altre advocat: —Quant te donaren per tal que advocasses aytal plet? E respòs l'altre advocat: —A mi donaren ·I· march d'argent. E dix l'altre advocat: —A mi donaren dos marchs per tal que no l'advocàs e que callàs. Per què apar que los advocats aytenbé venen lo callar con lo rahonar e avocar.

EXIMPLI E MIRACLE DE ·I· MAL ADVOCAT QUE, TENTOST QUE FO MORT, NO LI TROBAREN LENGUA EN LA BOCA. Advocati qui in vita sua vendunt linguas suas, ipsis in morte privantur.; Segons que recompte Cesarius, en la ciutat de Sucan finà ·I· savi qui advocave qui era molt nomenat per tota aquella ciutat e per tota aquella terra. E aprés que fon finat, obriren-li la boca e no li trobaren lengua ne senyal algú d'ella, car axí con en la vida moltes veguades la havie venuda, ço és, que advocave lo mal plet e callave la veritat e rahonave les mentires, rahó ere que en la mort fos privat d'ella.

Advocatus, sicut consuevit vivus, vult moriens per judicia proccedere contra Deum.; Segons que compte Jacme de Vitriaco, un advocat molt mal hom jahie malalt en lo lit. E aportaren lo cors de Jesucrist per combregar. E dix, abans que·ll reebés, a tots aquells qui denant li staven: —Jutjats vosaltres si·l deg reebre o no. E tots los qui en la cambre staven respongueren e digueren-li: —Bon és que·l reebats, e açò jutjam nosaltres tots. E l'avocat, ladoncs, respòs: —Per tal con sóts hòmens axí con jo, no [m']havets vosaltres a jutjar, per què apell-me de lla vostre sentència. E aprés que ach dites aquestes paraules, exí-li la ànima del cors e fon dampnat.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN MAL ADVOCAT QUE MORÍ E FO DAMPNAT. Advocatus petens inducias mortis non obtinet eas, quia sanus inducias non concessit.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un advocat stave malalt de molt greu malaltie e stave en la hora della sue fin. E veent tota la case sue plena de diables, dema[na]ve tregües a nostre senyor Déus, mas per tal con en los plets contra los quals havie ell advocat jamés no volgué dar treugües a negú, si no fos maliciosament per vencre l'altre part, no meresqué haver treugües de nostre senyor Déus, e axí morí en mal estament.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN MAL ADVOCAT QUE VEÉ NERÓ L'EMPARADOR EN INFERN. Advocati puniuntur in inferno.; Ex quadam tragedia Senece. Segons que recompte [Sèneca], un advocat, aprés que fon finat, anà als inferns e veé a Neró emperador malbanyant-se en or bullent. E quant Neró veé entrar en infern aquell advocat, e molts altres advocats, dix-los: —Linatge vendible de hòmens, amichs meus, avocats, acostats-vos ençà a penar ab mi!

EXIMPLI CON, OBLIDANT TOTA AMOR PER GRAN VIRTUT DE HONESTAT, UNA MONGE NO VOLCH, [ABANS] [DE] MORIR, [VEURE] UN SEU GERMÀ QUI ERE HOM D'ORDE. Affectus carnalis non debet esse in religiosis.; Ex Dictis Patrum. Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, ·I· ffrare volch veure ·I_a· germane sue monge, que stave malalte, en lo monestir de on ere monge. E la monja, quant sabé que·l ffrare son germà la venie a veure, per tal que no fos temptade de lla sue viste, envià-li a dir que no la vengués veure e stigués en un monestir, e que pregàs nostre senyor Déus per ella, car ab la gràcia de nostre senyor Déus en lo regne dels cells lo volie veure.

EXIMPLI DE L'ABAT JOHAN CON LOS HÒMENS DEUEN ESCUSAR DE VEURE A SOS PROPIS PARENTS. Affectus carnalis debet reprimi.; Segons que·s recompte en los Dits dells sants Pares, l'abat Johan tenie una germane sue de santa vide la qual lo informà en lo servey de Déu e féu-lo entrar en orde. E aprés que fo entrat en orde, stech vint-e-dos anys que no isqué del monestir ne veé sa germane. E desijant-lo molt veure, envià-lo a pregar moltes veguades que la vengués a veure abans que morís per tal que haguessen algun pleer en caritat. Però él se scusave totstemps ab bones paraules tro que ella li envià a dir que si no la venie vesitar que ella iria veure a ell. E ladoncs l'abat Johan partí del seu monestir e menà ab sí dos monges. E quant foren a la porta del monestir, l'abat dix: —Beneÿts Jesucrist e exits a reebre aquests peregrins. E despuys demanaren aygua a beure. E l'abedessa isqué de continent a la porta del monestir e donà de la aygua a l'abat e no·l conech, però l'abat ben conech la abedessa, sa germana, e no li volch parlar per tal que no·l conegués en la paraula. E, de continent, l'abat Johan e los dos monges se·n tornaren a lur monestir. E aprés, passats alscuns dies, la abedessa envià a pregar l'abat Johan que la vengués veure. E l'abat li envià a dir: —Ja te fuy a veure e donest-me aygua a beure de les tues mans; per què abaste que m'has vist; pregua Déus per mi.

MIRACLE CON ÉS PECCAT GRAN PENDRE TERRA E POSSESSIÓ FORÇADAMENT O ENGANOSA DE SON PROÿSME. Agrorum terminos trasponentes, in hac vita eciam puniuntur.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, en terra de Colònia havie ·I· laurador que havie nom Herado, e volent-se finar, veé en l'àer penjade una gran pedre cremant, de la ardor de la qual se cremave ell tot, e a grans crits e veus, dix: —Veus ·I_a· pedre gran que stà sobre lo meu cap, e·m crema e m'encén tot? E féu-se venir un clergue e comfessà-se, mas no li aprofità cosa tro que·l clergue li dix: —Pense en tu, si faÿst a algun injúria ab aquesta pedre. A ell, ladonchs, membrà que havie presa e levade aquella pedre de ·I· molló o fita que stave en un tros de terra sua, e que la havie mudade més avant, en un altre troç de terra, de un seu veyí, per créxer lo seu troç de terra e fer-lo major. E ladonchs, lo clergue dix al laurador: —Sàpies per cert que aquesta és la pedra, rahó per què tu soffers turment. E aprés que·s fo comfessat e ac fete tornar la pedre en son loch, desparegué-li aquella visió.

MIRACLE D'AQUELLS QUI PRENEN TERRES O POSSESSIONS FORÇADAMENT DE SON PROÿSME. Agrorum terminos et eciam sicut prius.; Segons que recompte Cesarius, en aquella matexa terra de Colònia, un diable aperegué a ·I· laurador qui·s volie finar e volie-li metre un bastó de foch per la boca, e a quescuna part que·s girave, vehia aquel diable. El laurador conexia molt bé aquell bastó, que ere un bastó que ell havie mudat de un troç de terra en un altre troç de terra de un cavaller qui era hom de molt bona vide. E lo laurador envià-li a demanar perdó e que prengués la terra que li tenie furtade e que li volie fer satisfacció. E lo cavaller respòs que no ó volie fer tro que fos ben turmentat. E envià-li a demanar altre veguade perdó, e no li volgueren perdonar tro que vengueren la tercera veguade plorant e digueren-li: —Senyor, prenets ço del vostre e perdonats a aquest mesquí qui no pot finar ni li és bo ja viure! E lo cavaller ladonchs respòs e dix: —Are son ben venjat; jo li perdó de bon cor e de bona volentat. E de continent li desparech aquella visió.

MIRACLE DE SANTA AGNÈS VERGE. Agnetis virginis.; Segons que·s recompte en los Miracles de sancte Agnès, un clergue de la sgleya de Sante Agnés ere molt greument temptat de peccat de luxúria, e no volent ofendre nostre senyor Déu, demanà licència al papa que pogués pendre muller. E lo papa, veent la sua simplea e la sua bonea, donà-li un anell seu e manà-li que digués a la ymage de santa Agnès que stave en la sue sgleya que·l reebés e que li donàs aquella força la qual havie mester. E lo clergue ó féu axí. E de continent, la ymage alarguà la mà e trasch l'anell del dit del clergue e tirà-li tentost aquella temptació. E encara vuy en dia la ymatge té lo dit anell en lo dit.

Ambiciosi reprimendi sunt a sapientibus.; Segons que·s recompte en la Ystòria del gran Alexandre, un gran sabidor, veent la gran cobdícia de Alexandre, rey de Grècia, dix-li: —Si ten gran haguesses lo cors con has la cobdícia, no cabries en tot lo món e tendries la una mà en orient e l'altre en occident; no saps que los grans arbres, que crexen en lonch temps, en una hora són arrencats? Ffoll aquell qui puge a cullir lo fruyt e primerament no guarda e mesura la altura de l'arbre! Guarde·t tu, qui ten alt vols pujar, que no caygues ab les rames. Lo leó, qui és molt fort, aprés que és mort mengen-lo les mosques; no és cosa ten forts que no hage contrari e perill. Axí matex, Alexandre, si Déus erest, deus donar als hòmens de ço del teu, e no robar e pendre-los ço del lur per força; e si es[t] hom, pense totstemps ço que ést e no penses en la cosa per la qual oblits tu nostre senyor Déus.

Ambicio inducit hominem ad habendum convenciones cum diabulo.; Ex cronicis. Segons se recompte en les Cròniques dels papes, papa Silvestre segon fo primerament monge e, no podent apendre sciència, que era pobre, aparegué-li lo diable e promès-li que li mostraria moltes sciències e que·l farie muntar a gran stament si li fahie homenatge que fos son vassall, la qual cosa féu e cumplí lo monge Silvestre. E axí parlave lo diable ab ell e lo endreçave en totes les coses que havie mester con ell volie e demanave. E féu-lo ten gran doctor que ach per dexebles e fon mestre de l'emperador de Roma e del rey de Ffrança. E aprés, per procuració del diable, fo arcabisbe de Rains, e aprés cardenal e aprés papa. E stant papa, demanà ·I· die al diable tro quant viurie. E lo diable respòs que tro que digués missa en Jerusalem. E ladonchs, lo papa Silvestre fo molt alegre per tal con ell no tenie en volentat de anar an romaria en Jerusalem, e axí que viurie longament. E un die anant lo papa per terra de Roma, entrà a una sgleya qui havie nom Jerusalem. E aprés que hagué dite missa, oyí gran brogit e crits, e stech molt meravellat, e demanà con havie nom aquella sgleya e digueren-li que Jerusalem. E quant lo papa sabé que aquella sgleya havie nom Jerusalem, hagué molt gran ira e tristor en lo seu cor, e ab molts e grans suspirs e contricció de cor, demanà mercè a nostre senyor Déus que li perdonàs, e féu-se tallar tots los seus membres del cors seu, però comfessà abans tots los seus peccats. E quant se feÿa tallar los membres, reebie-ho en paciència per tal con ab ells havie servit lo diable. E aprés manà que·l cors que·l posassen sobre una carreta e que allí on los bous lo levassen ab la carreta que allí lo soterrassen. E axí, confiant de la misericòrdia de Déu, finà. E aprés los bous levaren-lo a un loch assenyalat en Roma e soterraren-lo allí. E de aquell die a ençà, en aquella sepultura, fan gran brugit los ossos e fuma tota la sepultura quant algun papa deu finar.

EXIMPLI DE SENT AMBRÒS E DE L'EMPARADOR THEODÒSIO. Ambrosii confessoris.; Ex Historia triptica. Segons que·s recompte en la Istòria tríptica, en la ciutat de Thesàlia hagué molt gran discòrdia entre los del poble, per manera que apedregaren tots los officials de la ciutat, per la qual cosa, l'emperador Theodòsio manà ociure tots los de la ciutat, axí aquells qui tenien culpa con aquels qui no tenien culpa. E moriren en aquella ciutat cinc mília hòmens. E aprés alguns dies, l'emparador vénch un die en una ciutat que havie nom Mediolana, de la qual ere bisbe sent Ambròs. E axí con l'emparador volie entrar en la sgleya, sent Ambròs fon a la porta e isqué a ell, e deffès e vedà-li entrar dins la sgleya. E dix-li: —Emperador, no has vergonya d'estar en ten gran peccat e voler entrar en la sgleya de Déu? Vença rahó lo teu poder! O emparador, príncep ést, però no sinó de hòmens! Ab quals hulls guardaràs lo temple del Senyor, ab quals peus iràs per lo temple, con alçaràs les tues mans al Senyor, de les quals ix e raja encara sanch de fos scampade tanta sanch?! Per què, pus que axí és, torna-te·n e no anadesques a aquest peccat, e entén e reeb aquest ligament ab lo qual te liga lo Senyor tro que hages medecina. A les quals paraules, l'emparador obeyí e ab molts e grans gemecs e plors tornà-sse·n al seu palau. E dix: —La sgleya stà uberta als pobres e als catius, e a mi, emparador, és tencade e vedade! Per la qual cosa, Ruffino, ·I· cavaller de case de l'emparador, del qual l'emperador fiave molt, vénch denant sent Ambròs e dix-li que absolgués l'emparador, car no ere egual als altres hòmens. Al qual Ruffino sent Ambròs respòs: —Tu fuist conseller de aquells hòmens qui són morts, e are no has vergonya de parlar contra la magestat divinal? Ladonchs, Ruffino, molt humilment e afectuosa, començà a preguar per l'emparador, al qual sent Ambròs respòs e dix: —Sàpies certament que jo no li lexaré entrar en la sgleya per neguna part que sie, e si·m volrà ociure jo reebré la mort molt volenterosament per amor de nostre senyor Déus. De la qual cosa Ruffino féu relació a l'emparador. Ladonchs l'emparador se levà de peus e dix: —Jo vull anar a ell e vull sofferir les sues desondries e castichs, car ell fa molt gran rahó. E quant l'emperador fo a la porta de lla sgleya, sent Ambròs isqué a ell. E quant l'emparador li demanà que ll'absolgués, él li vedà de entrar en la sgleya e dix-li: —Quina penitència fehist per ten gran peccat que has fet? E l'emparador li respòs: —De tu se pertany donar-le·m e a mi de reebre-la, car ben saps que·l rey Daviu féu adulteri e omey, però perdonat li fo. E ladoncs sent Ambròs respòs a l'emparador e dix-li: —Pus que seguist aquell qui errà, seguex are la correcció. E manà-li fer penitència pública molt greu e aspre, la qual complí l'emparador ab molt gran paciència.

EXIMPLI DE SENT AMBRÒS E DE L'EMPARADOR THEODÒSIO. Ambrosius confessor.; Segons que·s recompte en la Istòria tríptica, aquest matex emperador Theodòsio, un die, volent combregar, entrà en lo cor de lla sgleya, al qual sent Ambròs dix què volie. E l'emparador li dix que volie combregar. E ladonchs, sent Ambròs dix a l'emperador: —O emparador! No saps tu que·l cor és dels canonges e clergues? Per què ix defora e allí spera la comunió ab los altres cristians; lo drap de porpre fa emparadors, mas no clergues. A les paraules del qual, l'emparador obehí, e de continent ab los altres [esperà] fora del cor. E aprés l'emparador vénch a la ciutat de Contastinoble. E quant fo dins la sgleya, él trobà lo bisbe de Contastinoble, qui stave fora del cor de la sgleya, e lo bisbe volie metre l'emperador dins lo cor de lla sgleya e deÿa: —Pocha differència ha entre emparador e bisbe. Al qual l'emperador respòs e dix: —Pochs bisbes ha en lo món tals con és sent Ambròs, ne axí stiguen con ell.

EXIMPLI DE DOS AMICHS LEYALS. Amicus verus eciam morti se ponit pro amico.; Valerianus. Segons que recompte Valerià, dos dexebles de Pictàgoras, la un havie nom Damon e l'altre Ffícias, fermaren entre éls molt vertadera amistançe. E lo rey de aquella terra, ab gran fellonie, manave ociure a Fícias, lo qual li demanà per mercè que li donàs terme de vuyt dies e irie ordonar la sue case e sos affers e per la tornade donà-li per fermançe son companyó Damon, lo qual fo fermanse e se obligà per ell. E Fícias anà a case sue. E acostant-se lo terme, tots los de la case del rey tenien per foll Damon, qui havie fete fermançe e s'era obligat per Fícias; però ell fermament sperave e fiave de la fe e veritat del seu amich. E quant vénch al vuytèn die, Ffícias fon tornat a la cort del rey e presentà·s denant lo rey e trasch son companyó e amich de la fermance e obligació que havie fete per ell. De la qual cosa, lo rey stech molt meravellat e perdonà a Fícias e preguà-los a abdosos que·l reebessen en lur companyia e axí ó faeren.

Amicus in necessitatibus, ipso nesciente, est succurrendum.; Segons que recompte Sènecha, un philòsoff tenie un amich pobre qui stave malalt. E per tal que no hagués vergonya de ço que li volie donar, vénch-lo visitar e portà dejús les sues vestedures un gran persinc de moneda d'or, e mès lo perçinc dejús los matalaffs del lit, per manera que·l malalt no ó veé. E aprés tornà-sse·n a case sue e no li dix cosa de la moneda per tal que s'aprofitàs e servís d'ells e que no sabés qui les havie meses dejús lo lit.

EXIMPLI E MIRACLE DELS DOS LEALS AMICHS AMIC E MÈLIÇ. Amicicia vera multum est laudanda.; Segons que·s recompte en la Istòria d'Amich e de Mèliç, en lo temps de Papino, rey de Ffrance, [eren] dos dexebles en totes coses semblants la un a l'altre. La ·I· ere fill del compte de Alvèrnia e l'altre era fill d'un cavaller senyor dels Beritans. E foren cascun per son camí a la ciutat de Roma per tornar-se cristians, car no eren cristians, e encontraren-se en la ciutat de Luca. Per tal con eren semblants en totes coses, faeren ab ·II· companyia e vengueren a la ciutat de Roma, los quals batejà lo papa e mès nom al fill del comte Mèliç e al fill del cavaller mès nom Amich. E donà-los sengles anaps d'argent molt semblants la un a l'altre. E despuys partiren-se de lla ciutat de Roma e fo ten gran la companyia e amistançe que ere entre ells que no·s podie partir la un de l'altre: ensemps menjaven, ensemps dormien e estaven. Però quescú se·n tornà a la sue terra. E avench-se que·l cavaller pare de Amich morí, e los beritans no volgueren reebre Amich per senyor, ans lo gitaren de lla terra. E ladonchs Amich se mès en lo camí per cerquar a Mèliç, e no·l trobà. E quant Mèliç sabé que·l pare de Amich ere mort, mès-se en lo camí per cercar-lo e per consolar-lo. E cercaren-se la un a l'altre per molts regnes e terres e jamés no·s pogueren trobar tro ben a cap de ·II· ayns. Esdevench que Amich près per muller una filla de un gran cavaller que fo gran amich de son pare. E no podent atrobar la un a l'altre, sdevench-se que Mèliç, caminant per son camí, encontrà a un pelagrí e demanà-li si havie vist Amich, e lo pelegrí li dix que no l'havie vist. E ladonchs, Mèliç, se despullà una gonella de aquelles que vestie e donà-la al pelegrí per tal que pregàs nostre senyor Déus que li donàs gràcia que·l pogués trobar. E en aquell die matex, a hora de completa, sdevench-se que Amich trobà aquel pelegrí que Melis havie trobat per lo matí, e demanà-li si havie vist Mèliç. E lo peregrí li respòs: —E per què·m vols enganar, car tu ja me trobest e demanest-me si havie vist Amich, e ben te conech jassia que hages mudat de companyons e de armes. E Amich respòs al pelegrí e dix-li: —E en qual loch me vehist tu vuy altre veguade? E lo peregrí dix: —En Pariç, en tal loch. Ladoncs Amich cavalcà la pus iversosament que póch e vénch a la ciutat de París. E a la entrade de la ciutat de París él trobà son amich e abraçaren-se la un a l'altre moltes veguades e hagueren molt gran pleer con se trobaren. E aprés vengueren a la cort de l'emparador Carles. E l'emperador féu Amich tresorer seu e a Mèliç donà un altre offici. Aquests dos donzells eren molt belç e graciosos, e savis e cortesos; e anaren abdós vestits de una color de drap, e semblaven-se molt ben a meravella la un a l'altre, en la cara e en totes lurs faysons e eren molt amats e volguts per tots los de la cort de l'emparador. E aprés sdevench-se ·I· die que Amich suplicà l'emparador que li donàs licència que pogués anar veure sa muller. E l'emperador la li atorgà. E Mèliç romàs en la cort e enemoràs de lla filla de l'emparador e jagué carnalment ab ella. E en la cort de l'emparador havie un comte qui havie nom Alderich e ere gran amich de Mèliç. E un die Mèliç, parlant ab lo comte de moltes coses e secrets, dix-li largament tot lo fet que ere entre ell e la filla de l'emparador, de la qual cosa lo dit comte accusà Mèliç denant l'enparador. E l'emparador los assignà die que entrassen en camp clos. E abans que·l die assignat a la batalla fos vengut, Amic vénch a la cort de l'emperador. E quant sabé que Mèliç stave en ten gran perill, fon-lo veure a la presó, e reptà-lo molt fortment perquè havie fete tal cosa. E Amich dix a Mèliç que li prestàs les sues vestedures, car Amich en aquella hora no vestie vestedures de semblant drap que vestie Mèliç, ans eren de altre color. E Amich despullàs les sues vestedures e vestí-se les de Mèliç. E Mèliç vestí-se les vestedures de Amich. E ladonchs Amich trasch Mèliç de lla presó e envià-lo a case sua, a sa muller e Amich romàs en la presó en loch de Mèliç. E quant la muller de Amich veé Mèliç, pensà·s que fos Amich e acostà-sse a ell, que·l volie abraçar, e ell dix-li: —Que estich molt trist! E quant vénch al vespre, gitaren-se abdosos en un lit. E Mèliç trasch la spase e mès-le en lo lit, enmig d'ells abdós, e dix a la muller de Amich: —En aquella hora que vós vos acostets a mi, serets degollade! E ella, molt spaordida, no gosà pus parlar. E quant vénch al die assignat a la batalla, Amich se combaté ab lo comte Alderich, e vençé en camp clos, e tallà-li lo cap. E decontinent partí·s de lla cort de l'emparador, molt secretement e lo pus iverçosament que póch, e donà les vestedures de Mèliç que vestie a Mèliç e envià-lo a la cort de l'emparador e vénch molt secretament. E l'emparador li donà sa filla per muller e li donà lo comtat del comte Alderich, pensant que ell fos aquell qui havie mort lo comte. E aprés algun temps, esdevenc-se que Amic tornà lebrós e sa muller e los beritans gitaren-lo de lla terra. E ell, axí con a desemparat, anà-sse·n a case de Mèliç, son companyó e amich. Quant fo a la porta, tocà unes tauletes que portave en la mà, segons usen los masells. E quant lo comte Mèliç oyí les tauletes, no sabent que aquell fos Amich, envià-li pa e vi e carn, e un anap d'argent e plen de vin, aquell que·l papa li havie donat quant se tornà cristià. E Amich reebé lo pan e ell vin e la carn, e buydà lo vi en l'altre [a]nap seu, que·l papa li havie donat. Ladonchs l'escuder del comte Mèliç vénch denant Mèliç son senyor e dix-li: —Senyor, aquel mesel té un anap aytal con lo vostre. E de continent lo comte Mèliç envià per Amich. E quant lo conech, e·ll veé mesell, hagué molt gran dolor e pietat d'ell, e abraçà he basà-lo moltes vegades. E començaren a plorar molt fortment, e la muller del comte semblantment, e faeren-lo aseure a taule, e serviren-lo e fahien-li ten gran honor con podien. E aprés, l'àngel Raphael aparegué a Amich e manà-li que digués a Mèliç aytals paraules: —O Mèliç! Remembre·t ço que jo fiu per tu e, si mon amich es[t], fé per mi cosa stranya que jo pusque sprovar la tua amistançe si és vertadera! E lo comte Mèliç dix que ere apparellat de fer per ell encare que sabés que havie a morir. E ladons Amich dix al comte Mèliç: —Degolla aquests dos fills petits teus e unta-me ab la sanch d'ells, e guarré de continent de aquesta malaltie. E quant lo comte Mèliç oyí aytals paraules, sí fo molt trist; però remembrant-se de la gran e bona amistançe que ere entre ells, e de ço que Amich havie fet per ell quant entrà en camp clos e·s combaté per ell e oucié lo comte Alderich, degollà abdós sos fills, qui eren de edat de ·III· anys e de quatre, e untà tot lo cors de Amich ab la sanch de sos fills, dient axí: —Senyor Jesucrist, qui manest als hòmens que guardassen e tenguessen lealtat e fe a tu, Senyor, qui garist e sanest lo mesell ab la tue paraula, sie la tua mercè que vulles denejar e sanar aquest meu companyó per la amor del qual jo no dupté de scampar la sanch de mos fills. E untat Amich e dites aquestes paraules, de continent Amich fo guarit e san. E ladonchs lo comte Mèliç près sos fills morts e posà-los en un lit e cobrí-los. E de continent que Amich fo guarit, tots los senys e squelles de llas sgleyas de lla villa sonaren per sí matexes. E tentost lo comte donà unes vestedures a Amich les quals eren del drap de unes altres vestedures que·l comte tenie. E lo comte e Amich isqueren a veure la comtessa. E la comtessa ne aquells qui ab ella eren no podien conèxer qual era lo comte. E aprés, lo comte, havent gran tristor en son cor, entrà veure sos fills e començà a plorar molt agrament e, per miracle de nostre senyor Déus, trobà-los vius. E tenien en lo loch per on foren degollats sengles senyals, axí con a un fill vermell de sede, los quals senyals lurs paregueren sempre. E lo comte Mèliç comptà tot ço que li era avengut a la comtessa sa muller, per la qual cosa, en tota lur vide, mantengueren castedat. E aprés sdevench un die que, per miracle de nostre senyor Déus, que l'espirit maligne entrà en lo cors de lla muller de Amich e offegà-la. E ladonchs Amich, ab grans companyes de hòmens d'armes que li donà lo comte Mèliç subjugà sots son poder e senyoria tots los beritans. E aprés Amich senyorejà la terra dels beritans en molt bona vide e sancte. E per temps quant moriren lo comte Mèliç e Amich soterraren-los quescun en la ciutat on habitave quescun. E per miracle de nostre senyor Déus trobaren los corssos del comte Mèliç e de Amich justats en una sepultura.

Amici debent servare honestatem.; Segons que recompte Valerià, un hom pregave ·I· seu amich que faés per ell una cosa de[s]honesta, e l'altre respòs que no ó farie. E l'om dix al seu amich: —Donchs què m'aprofita a mi la tua amistançe, pus que no vols fer ço de què jo·t prech. E l'amich respòs a l'hom e dix-li: —Menys aprofita a mi la tua si jo per tu fas cosa desonesta per la qual me vengués desonor e dampnatge al cors e pena a la ànima.

EXIMPLI DE DOS LEALS AMICHS. Amicus debet probari.; Segons que recompte Pere Alfonso, dos mercaders eren grans amichs e amaven-se molt per ço que havien oÿt dir la un de l'altre, jaffós que jamés no s'eren vists. E la ·I· habitave en la ciutat de Baldach e l'altre en la ciutat de Egipte. Esdevench-se que·l mercader que habitave en la ciutat de Baldach fon a veure lo mercader qui habitave en Egipte. E quant se veeren e hagueren conexença la ·I· de l'altre hagueren molt gran pleer. E lo mercader de Egipte mostrà totes les sues riqueses al mercader de Baldach. E aprés vuyt dies vénch gran malaltie al mercader de Baldach. E de continent lo mercader de Egipte féu venir molts metges físichs e guardaren-li lo polç e les aygües e no conegueren en ell febre ne malaltia alguna. E quant los metges se·n foren anats lo mercader de Baldach dix a l'altre mercader con ell ere enemorat de una molt bella donzella que ell tenie e nodrie en case sue, per què ell lo pregave molt affectuosament que la li donàs per muller, car per altre cosa no stave malalt sinó per les amors de aquella donzella e per haver-la per muller. E de continent, lo mercader de Egipte donà per muller la donzella al mercader de Baldach, e son bon exovar, lo qual mercader de Baldach, aprés alguns dies que [la] hagué presa per muller, ab sa muller ensemps se·n tornà a la ciutat de Baldach. E, aprés, sdevench-se que la muller del mercader de Egipte morí, e tots sos fills e filles, e perdé tot quant havie. E tot nuu e desemparat e desconsolat, vénch-se·n de nits a la ciutat de Baldach. E entrant en una sgleya sdevench que un hom havie mort un altre. E l'augutzir e altres de la ciutat corrien tras ell per pendre-lo. E encontraren lo mercader de Egipte e demanaren-li ell si havie mort aquel hom. E ell, de gran paor que hagué, dix que ell l'avie mort. E prengueren-lo de continent e levaren-lo a sentenciar. E quant vénch l'endemà, levaren-lo a matar. E sdevench-se que·l mercader qui habitave en la ciutat de Baldach e altres molts hòmens anaven veure aquella justícia, e per veure quin hom ere. E quant lo mercader marit de la donzella veé son amich que menaven a matar, conech-lo de continent e, per deliurar-lo de la mort, correch quant més póch e, quant fo aprés d'ell, a grans e altes veus, començà a cridar e dix: —No matà aquest home l'ome mort, ans lo maté jo!! E de continent prengueren-lo e soltaren l'altre. E mentre que l'anaven a matar sdevenc-se que aquel hom qui havie mort l'om anave entre les gents. E quant veé que·l volien matar, aquel qui no havie la culpa, remordé la gran contricció e consiència en son cor e acostà·s allí on volien matar l'om e a grans e altes veus cridà e dix: —No matà aquest l'om mort, ne tenpoch lo matà aquell que havets, ans lo maté jo!! E de continent los officials e los de la ciutat que allí staven foren molt meravellats, e prengueren-lo de continent e tots ensemps manaren-los denant lo rey. E quant sabé lo rey que·l primer havie atorgat que ell havie mort l'om e açò per gran pahor que hagué e, aprés, que·l segon, per deliurar son amich de [l]a mort, que atorguà que ell havie mort l'om e no pas lo primer, e axí matex entès que·l tercer, qui l'havie mort, per gran pahor e temor que hagué de nostre senyor Déus, desenculpà los altres e dix que vertaderament él matà l'om e altre no, perdonà·ls a tots tres. E aprés lo mercader qui habitave en la ciutat de Baldach partí mig totes les sues riqueses e retench-se la una meytat e l'altre meytat donà-la al mercader de Egipte e tornà-se·n en Egipte rich e benanant.

EXIMPLI DE TRES AMICHS. Amicus in necessitate probatur.; Segons que recompte Damacenus, un hom fo demanat que donàs compte denant lo rey son senyor de la majordomia sue que havie regide alcun temps. Lo qual, de gran paor que ach, fon a un seu amich e pregà-lo que anàs ab ell denant lo rey, lo qual amich li respòs e dix: —Jo no irie ab tu, mas donar-t'é una vestedura de li que vistes. E aprés anà a un altre seu amich, que amà més que·l primer e pregà-lo que anàs ab ell, lo qual li respòs: —Jo iré ab tu tro al palau del rey, mas no y entraré ab tu. E aprés trobà un altre seu amich, lo qual poch havie amat, e ab gran vergonya dix-li que anàs ab ell. Lo qual li respòs: —De un poch de plaer que·m faïst lo·t guardonaré en cent tants, e jo posaré la mia ànima per la tua. Lo primer de aquests tres amichs són los béns terrenals, qui en la mort dónan ten solament a l'hom una vestedura o mortalla de li. Lo segon amich són la muller e los fills e los parents e los altres amichs, qui van ab lo mort tro a la fossa. Lo terçer amich és Jesucrist, qui posa la sue ànima per los seus amichs.

EXIMPLI QUE TALS CUYDA HOM HAVER PER AMICHS QUE NO HO SÓN. Amicus in tempore necessitatis probatur.; Segons que recompte Pere Alfonso, un bon hom havie un fill qui ere jove e havie despès e guastat tot quant lo pare havie per guanyar amichs. E aprés, lo pare, volent donar a entendre a son fill con havie despès ço del seu debades, e que no tenie negun amich vertader, oucís un porch e mès-lo en ·I· sach e féu un costal d'ell axí con si fos alcuna roba o mercaderia. E manà-li que fos a provar tots sos amichs. E quant vénch a case del primer, que era ja vespre e de nits, e fon entrat en case sue, apartadament e secrete, dix-li: —Amich, sapiats que jo, per mala ventura mia, oucís un hom e aport-lo açí, en una bèstie; prech-vos que vós e jo que·l soterrem en alcun loch prop d'ací on no apparegue, e deliurar-m'ets de mort e negú no haurà suspita de tu. Lo qual amich li respòs e dix-li: —Torna-te·n e porte l'om mort on te vulles, car no vull carregar la tua culpa a mi; axí con faïst lo mal, para-te a la pena! E per semblant manera li respongueren tots los altres sos amichs. E a la derreria vénch a una case de un gran amich que ten solament son pare havie. E quant hach dita la rahó per què ere vengut a ell, dix-li: —Entre callant e secretament, car açò no és cosa de dir en plaça. E près lo costal e dix-li: —Torna-te·n amich, car, Déus volent, jo daré bon recapte en aquest fet. E quant lo fill del bon hom se·n fo anat, l'altre bon hom féu gitar en lurs lits a sa muller e a sos fills e ell tot sol féu una foça dins en case sue, en una stablie, e allí lo soterrà. Quant vénch l'altre die, vénch son amic a ell e gray-li molt ço que per ell havie fet. E dix-li que ço que venie en aquel costal no ere home mort, ans ere un porch mort per donar a entendre a son fill que no tenie altre amich tal con ell.

EXEMPLE D'UN MAL AMIC. Amici falsi multa promittunt que non implent.; Ex libro De dono timoris. Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris, un mestre molt sabidor e hom de gran enteniment tenie un dexeble entre los altres, lo qual li deÿa moltes veguades: —Mestre, si nostre senyor Déus me muntave a gran estament, siats cert que jo us farie molt gran honor e us daria bona partide de ço del meu. E lo mestre, volent-lo provar, per encantament féu-li aparèxer e donar semblant que ere emparador, e venien molts e besaven-li les mans, e demanaven-li grans terres. Entre·ls quals lo mestre vénch denant ell e dix-li: —Senyor e re[y], membre-vos que vós, stant mon dexeble, me promet[ér]e[t]s que, si Déus vos muntave a gran estament, que·m faríets molta honor e molt de bé; per què us suplich per mercè que·m donets alscuns lochs o loch axí con havets fet a aquests altres. E lo dexeble, veent-se en gran stament e senyoria, respòs e dix al mestre: —No us conech ne sé qui us sóts. Ladonchs lo mestre près lo dexeble per lo braç e dix-li: —Jo son aquell qui us posé en aquest stament e us doné totes les riqueses e senyoria que tenits, per què are, pus que axí me desconexets, jo us ho tolré tot. E de continent desféu aquell encantament e romàs lo dexeble en lo primer estament, ab molt gran vergonya. Axí farà Déus als richs e als poderosos qui no·l volen conèxer en aquest món.

EXIMPLI QUE LA PERSONA CASTE DEU TÉMER MÉS NOSTRE SENYOR DÉUS QUE·LS PARLAMENTS DE LES GENTS. Amor castus in omnibus est colaudandus.; Ex Vita beati Lupi. Segons que·s recompte en la Vide de sent Lop, sent Lop amave molt ·I_a· donzella per tal con devotement servie nostre senyor Déus, de lla qual cosa molts havien gran suspita, pensant que jaÿe carnalment ab ella. E ell, entenent les murmuracions dels mals parlers, près la donzella denant tots e dix: —No noguen les paraules dels mals parlers a aquel qui la consciència pròpia no ensutzex ne accusa.

EXIMPLI E MIRACLE DE SENT BASILI. Amor corporalis pervertit sensum et fidem.; Segons que·s recompte en la Vida de sent Basili, un hom rich lo qual havie nom Essàdio, tenie un scuder en case sua lo qual ere molt enemorat de una donzella, la qual ere filla del bon hom. E, per consell de un encantador, féu un cèrcol diabolical, e apellà e demanà tots los diables. E ell príncep e majoral de tots ells dix-li: —Si vols que jo [te] la façe haver per muller, scriu una carta de man tua en la qual renecs la fe e la ley cristiana, e que·t fasses mon vassall. Lo qual scuder féu e cumplí tot ço que·l diable li dix, e donà-li de continent la carta scrite. E de continent los diables meteren ten gran temptació en lo cor de la donzella que, per amor del scuder, donave molts grans crits, e gitave·s en terra e deÿa: —Pare, senyor! Maridats-me ab n'aytal scuder vostre, per amor del qual jo suffir molt gran pena e turment! Lo pare de la donzella, quant oy aytals paraules, sí hagué molt gran despler e tristor en son cor e dix: —Ay mesquí! Jo·t volguera sposar ab Jesucrist per tal con la mia ànima volguera més per tu, e ames e vols més l'om terrenal! E ella respòs he dix: —Pare, senyor, complex lo meu desig abans que jo muyre! Lo pare, enganat per consell de sos amichs, donà la donzella, sa filla, per muller al scuder e donà-li gran tresor. E aprés que·l scuder hagué presa muller, ell anave poques veguades a la sgleya e jamés no·s comfessave ne·s senyave, de la qual cosa los veyins se meravellaren molt he digueren-ho a sa muller. E ella, molt secretament, dix a son marit ço que los veÿns li havien dit, ço és, que no anave a la sgleya ne·s senyave. E ell dix que sí·s senyave. E ella respòs: —Si tu vols que jo·t creegue, anem abdós a la sgleya e veuré si dius veritat. E ladonchs, ell, veent que no ó podie negar, comptà e dix largament con ell s'ere fet vassall del diable ab carta per tal que pogués ella haver per muller. E ladonchs ella, ab grans suspirs e plors, manà-lo denant sent Basili e comptà-li tot lo fet. E sent Basili demanà al marit de la dona si·s volie tornar a convertir a nostre senyor Déus. E ell dix que och, mas que no podie per tal con havie renegat nostre senyor Déus e s'ere fet vassall del diable, per la qual cosa ell havie scrita una carta de man sua e donade al diable. E ladonchs sent Basili li dix: —Piadors és nostre senyor Déus, e si tu te penets vertederament e ab bona contricció ell te perdonarà. E de continent sent Basili lo près per la mà e féu-li lo senyal de la creu en lo front, e tench-lo tencat quarante dies en una case on faés penitència. En los quals quarante dies sofferí moltes grans pahors de part dels diables e venien-lo spaordir, mas sent Basili totstemps lo confortave. E al ·XLè· die tragué-lo per la mà de aquella case e posà-lo denant tots los clergues e denant tot lo poble en la sgleya e comfessà allí lo seu peccat. E lo diable, invisiblement volie tolre l'om a sent Basili de lles mans. E l'hom a grans crits deÿa: —O sant Basili! Deliure·m! E lo diable deÿe: —O sant Basili! Per què·m fas tort e perjudici, car ell me vénch a cercar, e renegà Jesús Déus e féu-se mon vassall, e vets açí la carta que scriví de mà sua e·m donà sobre aquesta rahó. E de continent sent Basili se agenollà he molt devotement féu oració e pregà nostre senyor Déus que la carta que·l diable tenie que li caygués de lles mans. E tentost, per miracle de nostre senyor Déus, volant vénch e caygué la carta en les mans de sent Basili. E sent Basili mostrà la carta al scuder e dix-li: —Ffill, conex tu aqueste carte? E l'escuder respòs: —Senyor, och, car jo le scriví de la mia mà. E de continent sent Basili squinçà la carta e reconsilià l'escuder e sa muller.

Andree apostoli.; Segons que·s recompte en la Legenda lombàrdica, un hom qui havie nom Nicholau, qui havie ben vuytanta anys, en tota la sua vide fon ben luxuriós, jaffós que per devoció ell portave ab sí l'avengeli In principio erat verbum per tal que Déus li donàs poder que pogués vençre aquell peccat. Però de continent se tornave a la sue mala custuma. Esdevench-se un die que ell anà a case de una mala fembre per jaure carnalment ab ella e oblidà de lexar l'avengeli. E quant entrà en case de aquella fembre, ella a grans veus e crits li dix: —Amich, ix defora e no t'acosts a mi, car tu àngel es[t] de Déu e coses meravelloses veig sobre tu! L'ome veyll, meravellant-se molt de aquelles coses, remembrà-li que portave ab sí lo sant Evangeli. E lexàs de fer aquella veguade peccat. E de continent anà-sse·n a l'apòstol sent Andreu e comfessà-li aquel peccat e dix-li tot ço que li havie sdevengut ab aquella fembre e dix-li: —Prega nostre senyor Déus per mi. E ladoncs sent Andreu començà a plorar e dix: —No menjaré tro que sàpie si haurà mercè Déus de tu. E dejunà cinch dies en la fi dels quals sent Andreu oy una veu del cel qui li dix: —Sant Andreu, per les tues pregàries perdona nostre senyor Déus a aquex veyll Nicholau, però és mester que ell façe abstinència per sí, axí con tu faïst per ell. Lo qual veyll dejunà sis meses pan e aygua e acabà en servey de Déu. E aprés vénch una veu a sent Andreu, la qual li dix: —Sant Andreu, per la tua oració cobre Nicholau, lo qual havie perdut.

Andree apostoli. ; Un fadrí dix en secret a sent Andreu: —Senyor, la mie mare, per consell del diable, demane·m que jagués ab ella carnalment, e jo, per no peccar, no u volguí consentir, per la qual rahó és ara anade als jutges a clamar-se de mi que la desonré. E tu, senyor, prega a Déus per mi que no muyre injustement, car si m'acusa, per no diffamar-le, callaré. E sent Andreu dix-li que li plaÿe. E de continent los jutges feren pendre lo dit fadrí. E la mare acusave-lo fortment que la havie desonrade, lo fill no responent a la acusació. E sent Andreu dix a la mare: —Ffembre cruell sobre totes! Per què vols matar a ton fill per viltat de ton peccat de luxúria? Ladonchs dix ella al jutge: —Senyor, a aquest hom se n'anà mon fill puix ach fete aquella obre. E lo jutge, ab molt gran fellonia, féu metre lo fadrí en un gran sac calaffetat ab pegunta e manà·l gitar en lo riu e manà gitar en una presó a sent Andreu. On, per ço, l'apòstol féu oració e vénch un tro molt gran qui espeventà a tots e tremolà la terra per tal manera que tots caygueren. E caech un raig del cel e matà la fembre. E aprés per oració de l'apòstol cessaren les tempestats. E lo jutge e tots los altres creegeueren l'apòstol e tornaren-se cristians.

Andree apostoli.; Un bisbe ere molt devot a sent Andreu. E lo diable, volent-lo enganar, près forma de donzella molt bella e dix al dit bisbe que·s volie ab ell comfessar. E ell, oynt les sues paraules, sigué·s per comfessar-la. E aquella li dix: —Senyor, jo son filla de rey e fiu a Déu vot de castedat, e açò per tal car lo rey, mon pare, me volie donar a un gran príncep per muller; e jo oyí comptar la vostre santedat [e] vénch a la vostre mercè, e vós devets-me consolar e consellar què façe. Ladonchs lo bisbe meravellà·s molt de lles sues bellea e noblea, ni con parlave ten bé. Dix-li: —Ffilla, no hajats paor, car jo us consellaré con servescats a Déus. E cové que vuy menjets ab mi. Dix ella: —Pare, senyor, no serie onest que jo menge ab vós per ço que no hagen suspita de nós, car no volrie que vós fóssets diffamat. Respòs lo bisbe e dix: —No starem sols que de nós hagen tal suspita. Ladonchs, lo bisbe segué-la devant ell, a la sue taule, e guardave-la e mirave la sue bellea. E ella entengué·l e crexie més en sa bellea e a ell encengué-li més lo cor per a peccar, per manera que·l bisbe proposà de dormir ab ella. E ladonchs vénch un romeu a la porta e a grans veus dix que li obrissen. E tentost ella dix al bisbe: —Senyor, si aquel romeu respon a una qüestió que jo li faré, manats-li obrir. En altre manera no entre açí. Dix lo bisbe que li plaÿe. E tentost ella dix al missatgé: —Vets demanar a aquel romeu qual és la cosa pus xicha en què Déus féu més meravelles. Ell romeu respòs: —En la care de l'hom, car entre tants hòmens con són nats o per néxer no poden ésser trobats dos hòmens que hagen la un tal care con l'altre, quant més que en la cara posà Déus tots los ·V· senys corporals. E quant ella oyí la resposta del romeu, tramès-li a demanar on ere la terra pus alte que·l cel. E lo romeu respòs: —En lo cel empíreo, on està lo cors de Jesucrist. E tentost ella féu-li altre qüestió pus greu e manà que li demanassen quant havie del cel a la terra. E respòs lo romeu: —Digats a aquex que us tramès a mi que ell ó sap millor que jo, car ell ó medí a toms quant lo gitaren per mal cap del cel e caygué en los abismes, e jatsessia està en forma de fembre, diable és de l'infern! E lo missatger, quant ó oyí, vénch devant lo bisbe e guardà la donzella e quaix smayà·s e no pogué parlar d'aquella gran stona, tro que despuys se sforçà e comptà la resposte devant tots, de què·s meravellaven e guardaven la donzella ab gran spaventament. E tentost, con se senyaren, deseparegué·ls. E lo bisbe manà cercar lo romeu e no·l pogueren trobar. E despuys lo bisbe ach per revellació con ere sent Andreu qui·l vénch deliurar del diable, que no l'enganàs. Per la qual cosa, lo bisbe féu gran penitència e ach major devoció en lo dit apòstol.

Angelis fetunt scelera hominum.; Ex Vitis Patrum. Un àngel près forma de hom e anave per un camí ab un ermità e sdevench-se que trobaren un hom mort, e l'hermità tapà·s lo nas e dix-li l'àngel: —Què has que t'emboces? Dix l'ermità: —No pusch sofferir la pudor de aquest hom mort. E a poch instant veeren venir un jove molt bell sobre un cavall ab sella daurade e ab bells apparellaments. E molt ans que s'encontrassen, l'àngel tapà·s lo nas, de què·s meravellàs l'ermità e dix a l'àngel: —Què has? Per què·t tapes lo nas? Respòs l'àngel: —Cent tants put més aquest jove ergullós e superbiós devant Déus e davant los àngells que·l cors mort devant los hòmens.

Angelus a morte corporale liberat.; Segons recompte sent Cesarius, una fadrina, germane de sancte Agnès, près vestedures de fadrí. Esdevench-se de anar per un camí ab un ladre qui aquell jorn havie fet un furt. E passant per un gran bosch oyí lo ladre brogit de conpanya qui venien derrera ell per lo furt que portave. E tentost ell donà lo furt a la fadrina e mès-se en lo bosch. E ella pensà·s que s'anave deportar. E quant la dita companya aconseguiren a ella e li trobaren lo furt, donaren sentència que la penjassen, pensant que ere hom. E despuys de ço ella comfessà·s a un clergue e, sabude la veritat, tornaren al bosch e prengueren ell ladre e ell negà que no li havie donat aquel furt e al·legave per sí que [aquell] que havien trobat ab lo malefici havien a matar. E lo clergue, sabent la sua malvestat, féu-los pendre a amdosos un ferre calent. E près-lo la fadrina e no·s cremà; e quant lo ladre lo près, cremà·s les mans, e per ço panjaren lo ladre. Los parents del ladre eren poderosos, e levaren lo ladre de lla forca per força ja mort, e posaren-hi la fadrina. E tentost vénc un àngel e sostenc-la, que no morís. E aquí oy cançons molt dolces del cel, e oy ·I_a· veu qui dix tals cançons dolces: —Fo portada la tua germana Agnès al Paradís, e tu d'ací a ·II· jorns finaràs e seguiràs a ta germane. E a cap de ·II· dies, uns pastors anaven prop de la forca e, cuydan-sse los pastors que la fadrina era ja morta, tallaren la corda ab què ella stave penjade. E tentost ella molt suaument vénch de peus en terra per tal con l'àngel la sostenie. E ladonchs, l'àngel li dix: —Amiga mia, vé on te vulles, pus que es[t] desliurade. —Senyor —dix la fadrina—, allí on és la Verònica vull anar, que axí ó promís. E en aquella hora, soptosament la fadrina fo menade per l'àngell llà on ere la Verònica, que ere luny de aquell loch set jornades. E açò s'esdevench en la ciutat que ha nom Agusta.

Anunciacionis festum debet cum magna devocione celebrari et illo die specialiter Ave Marie dici.; Ex Legenda lombardica. Un cavaller molt rich e molt noble per devoció entrà en l'orde de Cistell. E per tal con no sabie legir donaren-li un maestre que li mostràs de letra. E jamés lo cavaller no póch apendre sinó aquestes dues parts: Ave Maria . Les quals dues parts contínuament lo cavaller dehia ab molt gran devoció. Sdevench que tentost que aquest cavaller fo mort e l'agueren soterrat molt honradement que de lla sue sepultura isqué ·I· arbre ab moltes fulles, e en quescuna fulla havie scrites letres d'or que deÿen Ave Maria . Los ffrares de aquell monestir que veeren la meravella e miracle de l'arbre descobriren la sepultura e veeren que l'arbre exie de lla bocha del cavaller mort. E conegueren que aquel miracle se feÿa per ço con lo cavaller contínuement e ab gran devoció deyie Ave Maria .

EXIMPLI E MIRACLE DE HOM QUE HA GRAN CONTRICCIÓ DE SOS PECCATS AL PUNT DE LLA MORT. Apostate aliquando eciam mali peiores efficiuntur.; Segons recompte Cesarius, un jove entrà e près l'àbit de la orde de Cistell, e un bisbe son oncle conselave-li que se isqués de la orde e [es] levàs l'àbit. E lo jove no u volch fer, ans féu professió e reebé órdens de prevere en lo dit orde, e feÿe millor vide e pus oneste que negú dels altres monges del monestir. Però, aprés, per temptació del diable, lexà l'àbit e de l'àbit féu-se gonelles [e] aprés jupons curts e anà-sse·n a servir a un gran capità e príncep de ladres. E ell jove que ere stat millor entre los bons féu-se pijor entre los mals. Esdevench-se que aquel capità e príncep assetjà un seu enemich dins una torre forts e feÿe combatre quescun jorn la torra. E mentre la combatien lo jove dessusdit fon ferit de un virató, per la qual feride lo jove fo al punt de lla mort. E quant los altres seus companyons veeren que ell stave per morir, digueren-li: —Amich, comfesse·t, car major és la pietat de Déu que·l teu peccat. E, appellat un prevere comfessor, començà·s a comfessar. E donà-li Déus tanta de contricció que ten fortment plorave e suspirave que no podie dir paraula. Però aprés, ab gran contricció plorant, dix: —Senyor ver Déus, molts peccats é fets que no ha grans de arena en la mar, car stant frare lexé l'orde e pris companyia ab aquests ladres; maté molts, car, encara que ells perdonassen a alguns, jo·ls ouceÿa; despuys desonrré carnalment moltes fembres, maridades e puncelles e de orde, cremé e robé moltes sgleyes e altres alberchs e lochs e fiu altres molts mals, senyor Déus! Per què jo no t'absolrie —li respòs lo comfessor—, car majors són los teus peccats que la misericòrdia de nostre senyor Déus. E lo jove li respòs: —Senyor, clergue son e sé que Jesucrist dix que en qualsevol hora que·l peccador se penedís de bon cor serie saul; per què us prech per amor de Jesucrist que·m donets alcuna penitència. Quina penitència —ço dix lo comfessor—te daré, car tu ja ést dampnat? E lo jove li respòs: —Pus vós, confessor, no·m volets donar alcuna penitència, jo, confiant de la misericòrdia e pietat de nostre senyor Déus prench per penitència de tots mos peccats que stigue ·II· anys en purgatori, perquè aprés dels duy mília anys nostre senyor Déus hage misericòrdia e pietat de mi. Are, sènyer, prech-vos que·m donets lo cors de Déu, que puxa combregar. E lo comfessor, que ere home ab pocha devoció e menys discreció, dix que no·l combregaria. —Pus no·m vols combregar —dix lo jove—, prech-te que, con seré mort que dóns aquesta letra que jo tramet scrite de la mie mà al bisbe mon avoncle. E lo clergue confessor li promès que u farie. E tentost lo jove morí e tramès la ànima a purgatori. E lo clergue donà la dite carte al bisbe. Con lo bisbe veé la letra de son nabot e sabé que ere mort, ach molt gran despler e dix: —Verament jamés no amé tant hom en aquest món con fiu a mon nebot, e jo lo y daré a conèxer. Tentost lo bisbe manà que per tot son bisbat fossen dites misses e altres oracions per la ànima de son nebot. E en la fi de l'ayn, al bisbe apparech son nebot, flach e molt descolorit, e [li] dix: —Graesche·n-te Déu, de tant de bé que m'às fet, car, per les misses que per mi has fetes dir, me són perdonats mil ayns dels duy mília que jo havie star en purgatori; e si altre ayn me fas dir tantes misses con has fet en aquest ayn, jo seré perdonat dels altres mil ayns. E lo bisbe li promès que u farie, e axí ó féu con vénch al cap de l'ayn. Un jorn que·l bisbe deÿa la missa per lo nabot, lo nebot li apparech ab un àbit ten blanch con la neu, e ab la cara molt alegre, e dix-li: —Respone·t Déu ab tant de bé que m'às fet, car, per les misses que has dites e fetes dir aquests dos anys, me són stats perdonats los duy mília que havie star en purgatori; e are, loat sie Déu, vag-me·n a paradís. E dites aquelles paraules, tentost li desperech.

MIRACLE DE SENT PERE E DE SENT PAUL APÒSTOLS. Apostolorum memoria et devocio est utilis.; Segons que recompte Cesarius, en la ciutat de Colonya se près gran foch, per manera que·s cremà gran partide de la ciutat. E acostant-se lo foch a una sgleya de sent Pere e de sent Pau, una fembre que acustumave de agranar la sgleya e de llavar los vasos de lla sgleya tenie sa case prop de lla sgleya. E con ella veé la sgleya que·s començave ja a metre-hi lo gran foch e veé que·l foch se acostave a la sue case, dix a una sua filla que treÿa les robes e coses de lla sgleya per paor del foch: —Ffilla, torne, met dins la mia case ço que n'has tret de lla sgleya e tanca la porta, que jo hé fe en aquests dos sants apòstols que jo hé tant de temps servits en aquesta sgleya, que ells guardaran la mia case de aquest foch, e encara la lur sgleya. E ab aquella gran fe e sperance, la fembre entrà dins la dite esgleya e, ab gran devoció, agenollà·s denant l'altar de sent Pere e de sent Pau e dix: —Apòstols sants, si jo us hé servit devotement, guardats-me case e les vostres joyes [e] apparellaments que són dedins! E tentost se apagà lo foch que ere ja encès en la sgleya e fon stalviade la case de lla fembre, que no·s cremà, e cremaren-se tots los alberchs que staven prop de lla sgleya, sinó la case de la fembre. E aquest miracle s'esdevench per la gran fe que la fembre ach en sent Pere e en sent Pau.

Aqua quasi solida stetit non fluens.; Gregorius. Segons que recompte sent Gregori, en la ciutat de Venècia creegué molt lo riu e vénch lo riu a la porta de lla sgleya de sent Senon màrtir e, stant les portes de la dita sgleya ubertes, no entrà l'aygua dins ne per la porta ne per les finestres de lla sgleya. E les gents que staven dins la sgleya prenien de lla aygua per la porta e per les finestres, mas no podien exir per l'aygua, que ere molt gran e tenie la dita esgleya acercolade a la derredor, mas l'aygua no entrà dins la dite sgleya ne féu dampnatge a negú que dins la dita sgleya fos.

EXEMPLE I MIRACLE D'UN ARDIACA QUI OCCÍ EL SEU BISBE. Archidiaconus ad episcopatum aspirans perpetravit homicidium.; En la ciutat de Teuconita, ·I· artiaca desijave molt ésser bisbe, per la qual rahó ell procurà la mort al bisbe qui ladonchs ere per aital manera: que ell féu metre una gran mola de pedre demunt la porta de una capella on lo bisbe acustumave quescun jorn entrar per fer oració a la verge Maria. Sdevench-se un jorn que·l bisbe entrà en la dita capella per fer la oració acustumade a la verge Maria, en la qual ell havie gran devoció e, axí con lo bisbe obrí la porte de lla capella e volch entrar dedins, la mola li caygué demunt lo cap per manera que de continent lo bisbe morí. E tentost lo dit arthiaca fo fet bisbe e féu un gran convit dels majors hòmens de aquella ciutat. E axí con se dinaven, un dels pus honrats hòmens que allí menjave fo arrapat e pujat al cel. E veé molta companya de sants e de àngells que venien ab la verge Maria. E la verge Maria portave en les sues mans lo cap del dessusdit bisbe. E quant fo denant Jesucrist dix-li: —Ffill, encare està fresca la sanch de aquest meu capellà, e aquell cruell de archiaca ha pleer ab la sue dignitat. E dix Jesucrist: —Mare, e qui hi trematré? —Ffil, —ço dix la verge Maria—tramet-hi aquest servidor e amich seu qu'és açí. E tentost lo Senyor, salvador del món, dix a l'honrat hom: —Sots pena de la mort te man que cites, en presència de tots, que de continent comparegue a l'arxiaca qu'és fet bisbe novellament. E tentost, l'onrat hom, en plorant, dix al novell bisbe, en presència de tots los qui allí eren, ço que havie vist, e cità al bisbe, e de continent, en presència de tots, lo bisbe morí.

EXEMPLE DE COM ELS HOMES SAVIS HAN D'ÉSSER CONTINENTS.] Aspectus debet esse compositus.; Tullius. En la ciutat de Atenes, stants los pus savis hòmens e majors letrats en consell, passant per la porta on ells tenien lo consell una fadrina molt bella, dix la un d'éls als altres: —Vejats con és bella infanta aquella que passe per allí! E la un dels altres li respòs: —No cové all jutge solament haver les mans e la lengua continents, mas encara los huylls, que no vegen totes coses.

Avarus quanto plus congregat tanto Deus aliquando ex occasione subtrait.; Un ortolà tot quant guanyave dave en almoyna, sinó ço que vestie e menjave. E aprés, per temptació del diable, lexà de fer l'almoyna e ajustà una olla plena de dobles d'aur, dient en sí matex que aquell tresor li servirie en sa vellesa. Un jorn, ell, tallant arbres en un ort, se donà un colp de lla destral en lo peu, de lla qual naffre no pòch guarir, ans li enfistolà lo peu e ach a donar totes les dobles que havie estojades a cirurgians e no·l pogueren guarir. E vénch un cirurgià e tallà-li lo peu; si no lo y hagués tallat, fóra mort. Quant l'ortolà se véu ab lo peu[tallat], començà a plorar e suspirar e penedir-de, per què havie lexat de fer les almoynes que solie fer. Estant l'ortolà en aquell pensament e tristor, aparech-li un àngel qui li dix: —Digues-me, què·s feren les dobles que guardaves per a la vellea e on és l'esperance que en elles havies? E l'ortolà li dix: —Senyor, pequé; e d'ací avant jamés no u faré. E tentost l'àngel li tornà lo peu que li havien tallat e fo del tot guarit. E l'endemà per lo matí, lo cirurgià lo vénch veure e trobà-lo que cavave en un ort. Lo cirurgià se·n meravellà molt e l'ortolà li comptà ço que li havie sdevengut. E d'allí avant l'ortolà tornà a fer les almoynes que havie acustumades de fer.

MIRACLE DEL BISBE BONIFACI. Avaricia temporalis promocionem impedit.; Gregorius. Segons que recompte sent Gregori, Constancià, nebot del bisbe Bonifaci, vené un seu caval per ·I_a· gran querena de florins, los quals florins ell mès dins en una caxa sue per dubte que si pobres venien per demanar almoyna al bisbe, si el bisbe no hagués diners, que pendrie aquels florins per donar als pobres. Sdevench-se que pobres vengueren demanar almoyna al bisbe [e] ell no havie què·ls donàs. E vinent a son nabot Constancià, desferrà-li la sua caxa e près los florins que y trobà e donà·ls als pobres. Quant Constancià sabé que·l bisbe, son avoncle, li havie trets los florins de lla caxa, ach gran despleer, e ab grans crits e fellonia ell dix al bisbe: —Dats-me mos diners, car no vull que tant vos plaviscats de ço del meu! E lo sant bisbe, ab gran tristor, entrà en la sgleya e, ab gran devoció, ab les mans juntes, féu oració. E axí con ell feÿe la oració ell veé denant si aytants florins con eren aquells que havie presos de son nebot. E tentost lo bisbe près los florins e donà-los a son nebot, e dix-li: —Jatsie que tro açí ere ordonat de nostre senyor Déus que, aprés mos dies, tu fosses bisbe, are sàpies que no u seràs, car per la tua squessea ó às perdut.

MIRACLE DE SANTA CELINA VERGE. Avaricia est quandoque causa amissionis temporalium.; Cesarius. Segons que recompte Cesarius, un ffrare de lla orde de Cistell, temptat del peccat de avarícia, reebé de una fembre vídua en guarda ·I_a· quantia de moneda d'or. E aprés lo frare negà-li la dita monede, e lo Salvador tench per bé que per allò envià plagua en tot lo vi que ere en lo monestir d'on aquell frare ere monge, en manera que tot lo vi perdé la color e la sabor. L'abat del monestir pensà que aquella pèrdua del vi ere vengude per peccat de algú. E per tal, ab gran devoció, l'abat féu oració a aquesta Celina verge que Déus volgués revellar per peccat de qui ere vengude aquella plaga en lo vi, al qual abat fo respost, de part del Salvador e Senyor, que per peccat de un ffrare qui havie fet engan a una dona vídua, e que encare haurien en lo monestir altre plaga major aquell ayn. E axí fo fet, que dins aquell ayn un cavaller molt poderós cremà totes les cases en què stave tot lo blat del dit monestir, e semblant fo cremat tot lo blat. E axí cessà la dita plaga.

EXIMPLI DE LLA MULLER QUE PER SCASSEA E AVARÍCIA LEXÀ DE FER ALMOYNA DELS BÉNS SEUS E DE SON MARIT. Avaricia retrahit ab elemosinis faciendis.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, una fembre ere molt scaça e avariciosa, e jaffós que·l marit d'ella li comanàs tot ço que él havie, ell[a] fon ten scaça que jamés no donà almoyna als pobres. E aprés que ella fon morta, alguns parents e amichs d'ella pregaven al marit que faés almoyna per la sue ànima. E ell dix-los: —Con faré jo per ella ço que ella no volch fer con tot ço del meu tenie en son poder?

EXIMPLI DE ÇO QUE UN DIABLE DIX A UN PREÿCADOR MENTRE QUE PREÿCAVE. Audire sermonem impedit demon.; Segons que recompte Vitriaco, un hom de religió víu en un sermó un diable e conjurà-li que li digués què feÿa allí. E lo diable li dix: —A mi dien Tancabosses: primerament tanch los coratges dels peccadors perquè no·s peneden; segonament tanch-li la boca, que no·s conffés; terçerament, tanch-li [la] bossa, perquè no dó almoyna ne façe satisfacció de sos peccats.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN HOM QUI NO VOLIE OYIR SERMONS DE LLA PARAULA DE NOSTRE SENYOR DÉUS. A[u]dientes libenter verbum Dei Deus audiet, et nolentes audire non audiet.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un hom que ere pagès aldeà jamés no volie oyr sermons de lla paraula de Déu. E quant fo mort meteren lo cors en la sgleya denant un altar en què havia un crucifixi. Quant lo cors fo posat denant l'altar, los clergues començaren a cantar l'offici dels morts, e lo crucifixi, que ere de fust, levà les mans dels claus e mès-les a les orelles, de lla qual cosa tots los que allí eren foren molt meravellats. E lo rector de aquella sgleya dix: —Sapiats que aquest hom jamés no volie oyr la paraula de Déu e, per aquesta rahó, apar que la sua ànima és en les mans del diable e que·l crucifixi se ha tancat les orelles per no oyr les oracions que nosaltres feÿem per ell. E de continent cessaren de fer les oracions que feÿen.

Augustinus.; Un hom havie gran devoció en sent Agustí, e donà gran tresor al frare que guardave lo cors de sent Agustí per ço que li donàs un dit de les mans de sent Agustí. E lo dit ffrare près un dit de un altre hom mort e enbolcà·l en un bell tros de cendat e donà·l a l'hom. L'om lo reebé ab gran devoció, cuydant-se que fos de sent Agustí, e quescun jorn lo adorave e·ll besave e lo·s metie demunt los huylls ab gran devoció. Lo Salvador del món, qui veé la devoció de l'hom, féu per miracle que l'hom ach un dels dits de sent Agustí. Però cuydant l'om que·l dit que·l frare li havie donat ere aquel qu'él tenie, l'ome se·n tornà en sa terra, e ab lo dit de sent Agustí ell feÿe molts miracles. La fama de aquels miracles vénch al loch on stave lo cors de sent Agustí. Lo prelat demanà al dit frare què podie ésser. E·ll frare li dix que no·s sabie, que·l cors de sent Agustí tots los dits tenie. Lo prelat e lo frare, ab d'altres, anaren al cors de sent Agustí e veren que li fallia un dit de la una mà. Lo prelat estech molt meravellat e, ab turments, sabé la malícia que·l frare havie fete e féu scriure aquest miracle.

Augustinus adhuc in carne existens.; Un die, sent Agustí víu passar denant si un diable e portà en les spatles un gran libre. Sent Agustí lo conjurà que li digués què portave en aquel libre e ell diable li dix que·ls peccats de tots los hòmens. E sent Agustí li dix e li manà que li mostràs ell si tenie allí algun peccat. E lo diable mostrà-li con un die ell s'havie oblidat de dir complete. E sent Agustí manà-li que·l speràs allí tro que ell vengués e tentost entrà-sse·n en l'esgleya e dix les dites completes ab gran devoció e altres oracions que ell havie acustumat de dir. E tornà-se·n al diable e dix-li que li mostràs aquel peccat que d'abans li havie mostrat. E lo diable girà totes les cartes del libre e no·l póch trobar, mas bé trobà que ere ras d'allí on ere stat scrit lo dit peccat. Ladonchs lo diable dix a sent Agustí: —Enganest-me e desplau-me! Per què·t mostré lo libre? Car per virtut de les tues oracions és estat rras de aquest libre lo teu peccat. E tentost li desperech.

Una fembre vénch demanar de consell a sent Agustí e sdevench-se que·l trobà studiant, e dix-li: —Déus te saul, pare e senyor! E sant Agustí ne la guardà ne li respòs. Ella pensà·s que per la sue santedat no volgués guardar cara de fembre. Ella se acostà a ell e dix-li tot ço que li havie a dir. E sent Agustí no li dix paraula ne la guardà. La fembre ab gran tristor se·n tornà a case sua. L'endemà, la dita fembre oÿa la missa que sent Agustí deyie. E quant sant Agustí alçà lo cor de Jesucrist, la fembre fo arrapade per l'Esperit Sant e fon mese denant en los cells, denant la cadire de la Sancta Trinitat. E veé allí sent Agustí, ab gran reverència, disputar de la Santa Trinitat molt subtilment. E dix-li un que ere allí: —Hir con fuist a sent Agustí e no·t respòs, féu-ho per tal con stave açí, disputant axí con are fa, per què véts a ell, qu'él te darà conseyl de ço que li demanaràs. E tentost la dita fembre se trobà en le sgleya e parlà ab sant Agustí, la qual la conseyllà molt santament.

Hún hom fo arrapat per l'Espirit Sant e fo levat al parays. E con veé tots los sants e veé que no y ere sent Agustí entre ells, demanà sent Agustí on ere. Fon-li respost que sent Agustí stave en lo pus alt cel, disputant de la Trinitat.

EXIMPLI E MIRACLE DE ·I· HOM QUE EN LO MÓN ERE STAT CAÇADOR D'OCELLS. Avium vanitate multi puniuntur.; Petrus Clunacensis. Segons que recompte Petrus Clunacensis, un cavaller de bona [vida] fo molt devot spitaler e, aprés que fo mort, porgats en purgatori tots sos peccats, ere detengut en purgatori solament perquè ere stat en lo món caçador d'esparvés e d'altres ocells. E, per ço, contínuement tenie en la mà un açtor qui contínuement li picave e li roÿa la mà, del qual turment ell passave molt gran pena.

MIRACLE DE SENT THOMÀS. Avis oratio est exaudita.; Segons que recompte Cesarius, a un aucell havien-li mostrat de parlar e, un die, soltà·s de la gàbie en què stave e vénch un sparver detràs ella, que la volie pendre. L'ocel, que veé que·l sparver la volie pendre dix: —Val-me sent Thomàs! E tentost l'esparver caygué mort en terra. E axí scapà l'oçell de mort. ASSÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENSEN PER A E COMENSEN LOS EXIMPLIS E MIRACLES QUI COMENSEN PER B

Baptismus in forma debita debet celebrari.; Ex cronicis. En la primitiva sgleya, un bisbe arrià betejave a un hom qui havie nom Farban. E metent-lo en la pila dix "Axí jo·t beteg en lo nom del Pare, per lo Fill, en l'Espirit Sant", volent mostrar minoria en les persones. E per ço con no dix bé la forma del batisme, tentost desperech l'aygua que ere en la pila per manera que la pila romàs exuta. E Farlan, aquell que·s batejave, fugí de la sgleya.

EXIMPLI MOLT SAVI DE CIPIÓ AFRICANO, CIUTADÀ DE ROMA. Bajulus non debet poni in officio pauper vel avarus.; Recompte Valerianus que en lo consell de Roma havie gran discòrdia sobre la elecció de un sanador. E acordaren tots que elegissen un de dos en lo quals ere romase la elecció, e no·s podien avenir qual de aquels dos fos. E meteren-ho en la mà e jutjament de un ciutadà de Roma qui havie nom Cipió Africano, lo qual Cipió, donant la sentència, dix que no volie que negú dels dos ó fos, per ço con ell sabie que la un ere molt pobre e l'altre ere molt rich, mas ere molt escàs e avariciós, per què abdós serien corrumputs per cobdícia.

Bajulorum frequens mutacio non est utilis.; Segons que recompte Josefus, demanat fo a Tibèrio Cèsar emparador per què no mudave los officials dels lochs de lla sua senyoria, e ell respòs: "Per profit del poble, car aquell qui sap que li deuen tolre l'offici, roba e leva-sse·n tot quant pot, e l'altre qui ve aprés d'ell destrouex ço que troba." E posà-ho per eximpli dient: Un hom jau naffrat en lo camí, e jaffós que molts passassen per lo camí, negú no se acostà a ell. Aprés, un hom, passant per lo camí, mogut de pietat, levà-li les mosques que tenie en les naffres. L'om neffrat dix: —Molt de mal m'às fet, car aquestes mosques que·m levest de les naffres ja staven sadolles e no·m turmentaven tant [con] feren al començament; are vendran altres mosques e menjar-m'àn altre tanta sanch con han fet les altres e·m daran semblant turment. Axí esdevé als pobles ab los officials novells.

Bajulus hic injustus judicans, alibi judicabitur.; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un jutge levave a penjar a un ladre. E un filòsop, sabent que aquell jutge ere gran robador, dix: —Gran sensrahó és aquesta, que un ladre mate a altre ladre, perquè és rahó que aquest que ací no és jutjat, davant lo jutge celestial sie condempnat.

EXIMPLI DE JUTGE QUI PREN SOBORNACIONS DE ·II· PARTS. Bajuli frequenter munera recipiunt et non faciunt quod promittunt.; Narrator. Segons que recompte Narrator, un jutge feÿe bodes de un fill seu e dues persones havien qüestió devant lo dit jutge. E perquè en lo die següent abdós havien de comparer denant lo jutge per oyr sentència, la un d'ells donà un bou al jutge perquè donàs la sentència per ell. E l'altre, que u sabé, donà una vaca a la muller del jutge, perquè fes ab son marit que donàs la sentència per ell. Ella pregà tant son marit que li promès que daria la sentència per aquell qui li havia donade la vaca. Quant vénch en l'altre die que·l jutge devie donar la sentència, l'ome qui havie donat lo bou conec en les paraules del jutge que li devie donar la sentència contre ell. Dix al jutge: —Sènyer, parle lo bou! —Amich —dix lo jutge—no·l lexe parlar la vaca. E ab tant lo jutge donà la sentència contra aquell qui havie donat lo bou primerament.

Basilius oracione sua prolongavit mortem suam.; Anfilochius. Segons recompte Anfilochius, volent-se morir sent Basili, féu-se venir un metge juheu molt sabidor en l'art de medicina, lo qual havie nom Joseb, del qual metge sent Basili havie haüt revelació que devie ésser cristià. E tentost que·l metge ach guardat lo polç a sent Basili, conech que aquel die sent Basili devie morir. E lo juheu li dix: —Verament, vuy se pondrà lo sol en lo sol. E sent Basili entès-lo molt bé, e dix-li: —E si viuré tro a demà, que serà a ora de nona? —Sènyer —dix lo juheu—, no pot ésser, car verament sàpies que la tua ànima no pot star en lo teu cors una ora complide, e si tu vuy, en aquest die, no es[t] mort, jo vull que demà que·m maten. —No muyres en peccat, mas torna·t cristià. —Si tu —dix lo juheu—no mors vuy, demà jo·m tornaré cristià. Partit lo juheu [de] denant sent Basili, lo sant baró se gità devotement en oració pregant nostre Senyor que li alongàs la vide tro l'endemà per tal que·l juheu se fes cristià. En l'altre die que·l juheu veé sent Basili viu, tentost se agenollà e humilment adorà al Salvador del món e a la sue beneyte mare. E per virtut divinal, sent Basili se levà del lit e anà a la sgleya e allí batià lo juheu. E con l'ach batiat tornà-se·n a son lit. E a hora de nona lo sant baró reté la ànima a nostre senyor Déus.

Basilius veniam [pro] [peccatis] cuidam mulieri impetravit.; Segons que·s recompte en la Ligenda lombàrdica, una fembre scriví tots sos peccats en una carta, entre los quals hi scriví un peccat molt greu. E donà la dita carte a sent Basili e pregà·l que per les sues oracions fossen aquels peccats destrouits. E sent Basili pregà a Déus per ella e foren rasos de lla dita carte tots aquels peccats, exceptat lo peccat pus greu. E ladonchs la fembre dix a sent Basili: —Senyor, axí con me guanyist perdó de tots los altres peccats, guanya·m perdó de aquest. Respòs sent Basili: —Ffembre, lexe·m, que peccador son axí con tu e ten bé hé mester perdó con tu. La fembre aïnstava-lo, e ladonchs a la fembre dix sent Basili: —Vés a sent Efeon e pregarà Déus que·t perdó aquest peccat. E quant sent Efeon oyí la fembre, envià-le a sent Basili, e dix: —Vé, fembre, a sent Basili abans que muyre, que si molt tardes no·l trobaràs viu. Quant la fembre tornà a sent Basili, trobà que·l levaven a soterrar. E la fembre, cridant a altes veus, dix: —Jutge Déus entre tu e mi, que podent-ó fer no·m volguist guanyar perdó de aquest peccat! E mès la carte demunt lo cors de sent Basili. E a poch de spay, près e cobrà la carta e veé que aquell peccat ere ras de lla carte.

MIRACLE QUE SDEVENCH A L'EMPARADOR ANRICH. Bella procurat diabulus frequenter.; Segons recompte Helinando, un emparador qui havie nom Anrich lo jorn de sinquagesma féu un gran convit, al qual convit vengueren l'arcabisbe de aquella ciutat e un abbat molt poderós qui havie ab sí sexanta mília hòmens d'armes. E aquest abbat havie per privilegi que·s devia seure prop l'emparador, a la part drete. Los hòmens del dit archabisbe volgueren metre la cadire de l'archabisbe a la part drete, prop l'emperador. E sobremolt gran brugit e baralla fo entre ells, per tal manere que·n moriren molts de lla una part e de l'altre, e l'emperador ach prou que fer en lo partir. E fete la pau entre ells, l'emparador ab totes les gents oÿren la missa. E en la fi de l'evangeli, oÿren tots una veu del diable qui dix: —Jo mesclí aquesta baralla! E l'emparador, en confusió del diable, féu dir altre veguade l'avengeli ab grans làgremes e devoció, e puys féu donar als pobres totes les viandes que eren apparellades per al convit.

Beneficia inpensa et bruta animalia recognoscunt.; Segons recompte Damià, uns mercaders de Venècia, passant ribera de la mar, veeren un dragó que tenie pres un leó ab la coa, e metie·l-se·n pres en una cova perquè allí lo ouciés e·l menjàs. Los mercaders entraren dins la cove e oucieren lo dragó e liuraren de mort lo leó. E per aquella raó, tant con los mercaders estigueren en aquella terra, lo dit leó aportava-los quescun die un moltó o una ovella.

Benedicendus est potus et cibus antequam sumatur.; Gregorius. Segons que recompte sent Gregori, una monge de un monestir de dones vèrgens, un die entrà en l'ort e près una letuga, e menjà-la sens que no la senyà ne la beney e, en aquella ora, la près lo diable e li entrà al cors. E tentost un hom sant conjurava lo diable que li isqués del cors. E lo diable li respòs: —No n'eixiré, car jo no aní a ella, ans vénch ella a mi, car jo m'estave en aquella letuga e ella mordé·m. Però, per virtut del dit sant hom, tentost que·l diable ac dites les dites paraules, isqué del cors de la monje.

MIRACLE DE SENT BENET. Benedicti abbatis.; Segons recompte [sant] [Gregori], un clergue, lo die de Pascha de Resurecció, tenie molt bé aperellat de menjar, e aparech-li lo Creador del món e dix-li: —Tu tens moltes viandes aparellades per a tu a menjar, e mon servidor Benet soffer molt gran fam en lo desert! Lo qual clergue près totes aquelles viandes e aquel die cercà sent Banet per lo desert e trobà-lo. E con l'ach trobat, lo clergue li dix: —Mengem, que Pasqua és vuy! —Bé sé jo —dix sent Benet—que pasca és vuy, pus te meresquí veure. El clergue li respòs: —No·t cové vuy fer abstinència, que cert sies que pasca havem vuy en los pobles, e a tu son tramès perquè menjes. Car sapiats que sent Benet stave tant luny de poblat que no sabie qual die ere e, tentost, abduy donaren laors e gràcies a nostre senyor Déus e menjaren en sperit de caritat.

Benedictus diabulum expulit a juvene.; Segons recompte sent Gregori en lo Dialogorum , un monge no podie star asosegat en dir les ores. E quant los altres monges deÿen les ores en la esgleya, tentost lo dit monge se exie de la esglea. E quant sent Benet ó sabé, gità·s en devota oració e, puys, veé que, quant les ores eren començades, que un diable molt negre venie en la esgleya e prenie per la falda lo dit monge e·l ne treyie de lla esgleya. E sent Benet en l'altre die trobà lo dit monge fora de la esgleya mentre les ores se deÿen. E manà-li, ab paraules sanctes e enfortides, que tornàs a la sgleya a dir les ores ab los altres monges. E d'allí avant, lo monge dix les ores devotement ab los altres en la sgleya.

Benedictus spiritum elacionis a juvene expulit.; Gregorius. Segons recompte sent Gregori en lo Dialogorum, un monge de paratge, ab gran erguyll, començà a pensar en sí matex "Qui és aquest a qui jo servesch e tenc la candella en la mà, e qui son jo per a servir a tal hom con aquest?" E sent Benet, per spirit divinal, conech ço que·l monge pensave e dix-li: —Ffrare, fes-te lo senyal de la creu demunt lo teu cor, qui mal pense! E manà als altres monges que allí eren que prenguessen la candella, e gità al dit monge del monestir per la sua supèrbia.

Sdevench-se que una veguade sent Bernat preÿcave e totes les gents scoltaven-lo ab gran devoció, e tentost lo diable mès-li temptació en lo coratge e dix-li: —Molt preÿques bé are, e totes les gents te escolten ab gran pleer, e·t tenen per hom molt scient! E lo sant hom sent Bernat tentost lexà de preÿcar e dix-li callant, entre sí matex: "Lexe·m, maleyt, que si començé a preÿcar per tu no u lexaré per tu!" E puys, ab gran esforç, acabà son sermó faent gràcies a nostre senyor Déus.

Una vegade, un monge se clamave a sent Bernat que no podie fer oració sens pensar alguna cosa. Esdevench-se que anave ab ells un hom, qui ere aldeà, e començà a rependre al dit monge e dix-li: —Jamés jo no·m pens en altre cosa mentre fas oració, e totstemps tench lo cor segur en una cosa qualsevol que face! E sent Benet dix a l'aldeà: —Aparte·t fora del camí e, si dius un pater noster sens pensar alcuna cosa, jo·t daré aquesta mula que cavalch, e tu que·m digues veritat si hauràs pensat en altre cosa dient lo dit pater noster . E l'aldeà, ab gran alegria, isqué·s del camí cuydant que guanyaria la mule. E començà a dir lo pater noster ab gran diligència, e no ach dit la meytat que pensà si li darie la sella ab la mulla, e tentost penedí·s de ço que havie dit a sent Bernat. E demanà-li perdó humilment e dix ço que li havie avengut abans que hagués acabat lo dit pater noster .

Una vegade, sent Bernart anant per la terra del ducat de Guiane, confessà-se a ell una fembre que un diable qui havie nom Incubo havie jagut ab ella carnalment axí con a hom sis ayns, e que·l diable li havie manat que no·s comfessàs a sent Bernat. Ladoncs, sent Bernat dix a la fembre: —Prin aquest meu bordó e al vespre met-lo demunt lo teu lit. E la fembre ó féu axí. Lo diable vénch a la cambre, mas no·s gosà acostar al lit on ella jaÿe e menaçà-le molt fortment, dient que tentost que sen[t] Bernat se·n fos anat que ell se vengerie d'ella. E l'endemà, sent Bernat ó sabé e manà justar tot lo poble de aquell loch, e manà·ls tenir candelles de cera enceses en les mans, e gità descomonió sobre aquel diable e manà-li que d'allí avant no s'acostàs a la dita fembre, per lo qual manament ella fo deliurade del poder del diable.

Blasffemus in Deum graviter punitur.; [S]egons recompte sent Gregori, un hom havie un fill de sinch ayns, e de molt minyó après de blasfemar de Déu. E lo pare no·l ne castigave per tal con lo amave molt e nodrie-lo molt delicadement. E lo Salvador e Senyor del món envià-li pestilència de mort. E volent-se morir, ab grans crits, deyie: —Pare senyor, veus uns hòmens vermels que me·n volen levar? E dient aquelles paraules, lo pare tinent-lo en la falde, l'inffant de sis anys morí, e los diables levaren la sua ànima a l'infern.

Blasffemus a Deo visibiliter punitur.; Segons recompte Damià, en la ciutat de Borgonya ere plet e qüestió entre los clergues sobre un benefici. E la un d'ells, perquè ere poderós ab supèrbie, per poder posseÿa lo dit benefici. E un die, oynt la missa, oy en l'avengeli que deÿa "qui se humilia serà exalçat, e qui se exalça serà humiliat". E ell dix en sí matex "no és açò veritat que diu l'avengeli, car si jo·m fos humiliat a mos enemichs, jo no haguere ne tinguere tantes riqueses de aquesta sgleya con fas". E tentost, sens tardança alguna, vénch lamp del cel que li entrà per la boca e fené-li tot lo cors axí con ab un coutell, e tentost morí.

Blasffemus aliquando corporaliter punitur.; Segons que recompte Damià, dos compares se convidaren la un a l'altre. E con foren asseguts a la taule, portaren-los un gall cuyt, e la un d'ells tallà-lo e gità-li demunt salse ab pebre. E l'altre dix-li: —Per cert, compare, axí has tu pecejat aquest gall que encare [que] sent Pere ó volgués no u porie tornar entegre. E l'altre li respòs: —Compare, no dich sent Pere, mas dich qu'encara que Jesucrist ó manàs no·l porie tornar ente[gr]e. E tentost lo gall, ab totes ses plómens, batent les ales, cantà e saltà de lla taula e vessà la salse demunt las robes dels dos compares. E tentost los près malaltia de lebrosia, de la qual moriren. E tots los decendens de aquells, són stats e són tots mesells, e los béns de aquells són subjugats a la esgleya de sent Pere de lla ciutat de Berònia, on aquest miracle se sdevench.

Blasffemus aliquando vita privatur.; Segons recompte Cesarius, dos mals hòmens jugaven als daus. Ell perdent començà a blasfemar de Déu e l'altre li dix: —Calla, no saps tu dir mal de Déu! E tentost ell renegà a Déu e aprés desonrrà la verge gloriosa sante Maria. E tentost oÿren ·I_a· veu del cel qui dix: —La mia injúria volguí jo sofferir, mas la desonor de la mie mare, no la vull jo sofferir! E tentost, demunt lo taulell en què jugaven, vesiblement fon ferit de lla ira del Salvador aquell qui havie desonrat la Verge, mare del Senyor, que, donant molts cruells crits e veus e scumant per la boca, ell morí. ACÍ SE ACABEN LOS EXIMPLIS HE MIRACLES QUE COMENSEN PER B E COMENSEN LOS EXIMPLIS E MIRACLES QUI COMENSEN PER ·C· . [EXEMPLES I MIRACLES QUE COMENCEN PER ·C·]

Cantus pomposus multos decipit, quia credunt bene cantare et male cantant.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un clergue cuyda[va] cantar molt bé, e ell cantave molt lejement. Un die, el dit clergue deÿa missa cantade e una fembre oÿa aquella missa, [a] la qual lo die passat los lops li havien menjat un seu ase. E quant la fembre oy cantar lo dit clergue, començà a plorar. Lo clergue se pensà que elle se ploràs per devoció que havie en la plesent veu qu'él creÿe haver. E per tal lo clergue començà alçar la veu més que poch. Quant ell més alçave la veu, la fembre més plorave. Acabade la missa, lo clergue demanà a la fembre per què havie plorat. Ella li dix: —Sènyer, jo tenie un ase; quant bramave havie tal veu con vós havets. E, con vos oÿa cantar, ere·m viares que fos lo meu ase, car tal veu havie con vós. Per ço é plorat jo, pensant en l'ase que·ls lops m'àn mort. Lo clergue fo desonrrat e menyspreat de ço que cuydave haver glòria.

Cantando multi habent vanam gloriam, et ideo a Deo puniuntur.; Segons recompte Cesarius, un monge havie la veu molt graciose e clare. E en la vespre de Pasqua, beneynt lo ciri pasqual, totes les gents oÿen lo seu cant meravellant-se de la sue veu, per la qual cosa él près en sí molt gran vanaglòria. E tentost lo siri pasqual desesperech. E entengueren tots los monges, he altres qui allí eren, que alò ere sdevengut per lo cant pompós e de vanaglòria del monge.

MIRACLE QUE·S FÉU A UNS CLERGUES QUI·S DAVEN VANAGLÒRIA EN LURS CANTARS. Cantus clamosos Deus parum reputat et demon approbat.; Segons recompte Cesarius, uns clergues, faents cantant l'offici en una sgleya, prengueren lo cant molt alt, més per vanaglòria que per devoció. Entre los quals havie un que ere de honesta e bona vida, e veé demunt d'ells una coloma que tenie un saco abierto en la mà squerra e ab la mà dreta prenie totes les veus de una en una de aquells qui cantaven e metie-les en lo sach. Acabat lo cant, entre ells començaren-se a glorificar con ten bé havien cantat. E lo dit clergue de honeste vida dix-los: —Jo no sé si canta[t]s bé, mas bé sé que·l sach ple està de les vostres veus! E los altres clergues li digueren per què ó deÿa, e ell los dix ço que havie vist.

MIRACLE qu'ESDEVENCH A UN CLERGUE QUE·S DAVE VANAGLÒRIA EN LO SEU CANTAR. Cantoris speciem diabolus aliquando assumit.; Cesarius. Segons recompte Cesarius, un clergue havie la veu ten plesent e ten amorose, que a tots los oynts semblave veu d'àngel. E un die, un religiós, oynt cantar aquell clergue dix: —Aquella veu no semble ésser de hom, mas semble ésser de diable. E tentost lo religiós conjurà ab devoció al diable que isqués del cors del clergue.

Cantata est letania contra tribulaciones.; Segons recompte Johan Damià, en la ciutat de Contastinoble feÿen professons per tribulacions que havien, e d'enmig de lla professó fon arrapat un fadrí e fo pujat al cel per volentat de Déu. E los àngels mostraren-li la letanie cantade. E tentost lo fadrí fon tornat a la professó e a altes veus ell cantà la letania que·ls àngells li havien mostrat. E, acabade de cantar la dite la letenia, la pestilència per què·s feÿa la professó cessà de continent.

Cantus humilis cum cordis devocione plus placet Deo quam voces arroganter elevate.; Segons recompte Cesarius, en un monestir de lla orde de Cistell començaren en lo cor a dir vespres. E a la ·I_a· part del cor staven tots los monges pus ancians, e començaren lo psalm ab una veu ne molt alte ne molt baxa. E d'altre part del cor stave un monge jove molt ponpós, e començà lo cant molt pus alt que·ls ancians. E jaffós que·ls primés haguessen la veu primera, però, per tal con tots los monges jóvens ajudaren al jove ponpós, los ancians, per scusar scàndel, seguiren ab affany lo cant dels jóvens. E en aquella ora, per tots los monges fon viste exir de lla bocha del monge jove ponpós un diable tot flamejant, lo qual diable passà per devant los monges jóvens que sí havien ajudat a cantar.

Carnis temptacione sancti aliquando fliguntur.; Segons recompte an lo Libre de paradisi, lo sant Helias, monge, ere prior e gran guardià de tres monges, les quals ell mès en un monestir e estech ab ell[e]s quaranta anys per lur comfessor. E ell, stant de edat de trenta en quaranta anys, ach temptació del peccat de lla carn e lexà lo monestir e mès-se en lo desert e dejunave contínuament perquè Déus li tiràs aquella temptació. E ab gran devoció féu oració a nostre senyor Déus que li tolgués aquella temptació e l'auciés. E, fete la dita oració, adormí·s e veé venir a ell tres àngells qui li digueren: —Per què lexets el monestir de aqueles monges? Ell respòs que per dupte de peccar ab elles. E los tres àngells li digueren: —Si·t liuram d'aquesta temptació tornaràs al monestir? E ell dix que "Sus!". E, fet jurament de complir-ho, la un dells àngels li tench les mans, l'altre los peus, lo tercer ab un raor, tolch-li los menbres ab què·s fa la luxúria. E tentost los àngells li demanaren si per ço que li havien feyt sentie leujament de aquella temptació. Ell dix-los que hoc, e que sentie que li havien levade una molt gran càrrega que demunt si portave e l'avien liurat de molt gran tristor sàvia[ment]. E con lo sant Helias fo despertat, trobà·s tant deliure de lla temptació carnal con si jamés no la hagués haüde. E, complits cinch dies, tornà al monestir de lles dones d'orde, e estech ab elles altres quaranta anys. E jurà als sants pares hermitans que jamés despuys no hac neguna temptació carnal, però dix diverses veguades que molt era perillosa cosa a l'ome d'orde estar ab fembres, car la sua conversació és perillosa.

Carnale peccatum committere sanctos procurat demon.; Senex Tebeus. Segons recompte Senex Tebeus, un religiós tenie pare que ere sacerdot de lles ídoles. E una nit que son pare faÿe sacrifici a les ídoles demunt_dites, ell veé venir allí Satanàs ab tots los seus, e veé que quescun dave compte al Sathanàs de les obres que quescun havie. E dix la un dels diables a Setanàs: —Senyor, dins ·XXX· dies jo fiu fer una baralla de la qual són morts molts hòmens. E altre diable dix: —Senyor, jo fiu partir un sposat de lla sua sposade, per la qual [cosa] són morts molts hòmens. E l'altre diable dix: —E jo, senyor, en ·XX· dies é fetes morir en la mar moltes gents. E tentost lo dit Sathanàs féu-los turmentar molt forment, dient-los que havien mesos molts dies en fer pocha obre. E aprés un diable dix a Sathanàs: —Senyor, quaranta anys é fet tot mon poder que a un monge fes peccar carnalment ab una fembre, que no u poguí fer tro esta nit que envides ó é pogut acabar, que l'he fet caure en lo peccat de lla luxúria. E tentost Sathanàs, ab gran alegria, besà aquel diable en la boca e mès-li en lo cap una corona, e dix: —Verament tu acabest gran fet ab aquell monge, per què és gran raó que jo·t vulle molt gran bé e·t façe gran honor.

Carnem commovens diabolus per formam mulieris, ducit sanctos in des[es]peracionem.; Segons recompte Johan Anagorica, un monge ermità stave en unes muntanyes, en una cove., e feÿa molt gran abstinència, per què vénch a gran perfecció. E un die pensà e presumí en sí matex que aquelles gràcies que Déus li feÿe que les merexie molt bé, perquè feÿa vide molt sante. E tentost, en aquel die, vénch un diable qui forma de fembre, e vénc a ell, a la cove on stave. E quant li fo denant agenollà·s devant lo dit monge ermità e dix-li: —Senyor, perdude vaig per aquestes muntanyes e, segons pots conèxer, só molt cançade e hujade, per què·t prec que·m lexes star a un racó de aquesta cove tua, per ço que, si defora dormie, menjar-m'ien les bèsties feres e salvatges, e tu hauries-ne gran peccat. E l'hermità, mogut a pietat, dix que li playie. E tentost ella començà a comtar e a dir con ella ere anade per l'erm e dix-li altres paraules molt enganoses, per les quals mogué a l'hermità a voler peccar ab ella carnalment. E con ella conech la volentat dell dit hermità, mès-li la mà als pits e començà a burlar e a riure ab ell, per tal manera que ja levave catiu e presoner aquell cavaller de Jesucrist, al qual féu oblidar tots los treballs que havie sofferts per la amor de Jesucrist. E l'ermità allongà los braços per abraçar la fembre e, axí con ell la tenie abraçade, ella gità un gran crit e speventable, e desperech. E l'ermità guardà vers lo cell, e veé gran companya de diables qui staven mirant aquella mala obre. E digueren: —O tu que te exelçaves tro al cel, con es[t] abaxat tro als inferns! E sàpies que aquell qui se humilia serà exalçat, e aquell qui se exalça serà abaxat! E tentost los diables desperegueren. L'ermità, qui no pòch sofferir la comfusió de aquell engan, desesperà e desemparà l'ermitatge e tornà al món, e féu tals obres que perdé la ànima.

Carnales motus sunt per afliccionem corporis reprimendi.; Segons que·s recompte en lo libre De vitis Patrum , un hermità de molt bona vide servie a Déu devotement. E una fembre en lo peccat de lla carn vanà·s devant molts hòmens de aquells que usaven peccar públicament ab ella, que ella farie per manera que·l dit ermità peccaria ab ella carnalment. E tentost vénch a la cel·le de l'ermità e pregà·l que la accullís allí aquella nit, per la amor de Jesucrist. E l'ermità, mogut de pietat, accullí-la dedins la case. E con ella fo entrade dins, sens gran tardançe, l'ermità començà haver molt fort temptació de lla carn. E tentost que l'ermità se sentí la temptació, ençès foch dins la cel·la e cremà·s tots los dits de lles mans, un aprés d'altre, perquè, per dolor del foch de lles mans, perdés lo foch de lla temptació de lla carn. E con vénch l'endemà per lo matí, alsguns de aquells desonets hòmens vengueren a la cel·la, cuydant trobar desonestement lo dit ermità ab la dita fembre. E con l'ermità los veé, dix-los: —Vejats con me crem[í] los meus dits per aquella filla del diable que allí dorm! Los dits hòmens se acostaren a ella per la despertar e trobaren que ere morta. Quant éls veeren que ere morte, ab gran devoció gitaren-se als peus de l'hermità pregant-lo que pregàs Déus per ella. E lo sant hermità, ab molt gran devoció féu oració. E tentost la fembre resuscità e tornà viva. E axí reté bé per mal.

EXIMPLI E MIRACLE DE TEMPTACIÓ DE LA CARN. Carnis temptacio est in senibus reprimenda.; Eraclides. Aquest Heràclides ere ermità e havie molt sovén gran temptació del peccat de lla luxúria. E, ab gran vergonya de descobrir-ho, vénch-se·n a sent Panton, qui stave sol en ermitatge en l'erm, e dix-li la sue temptació. E sent Panton li respòs: —No·t meravells de ço: si ja no has aquesta temptació per desig, —per desig de la volentat solament—, que la hages per desig de lla castedat. Que sàpies que jo hé setanta ayns, e ha quaranta ayns que estich en aquesta cel·la e encare son turmentat de aquesta temptació. E dich-te que·m durà dotze anys contínuament que jamés la temptació de la carn de mi no·s partí. E cuyda[n]t-me que m'havie Déus desemparat, isquí de aquesta cel·la, e, tot nuu, gité·m davant una cova on stave una leona qui nodrie sos fills, per ço que, con la leona vengués, me menjàs e me uciés, que més amave morir que consentir al peccat de lla carn. La leona vénch e lapà·m tota la persona del cap tro als peus, e puys entrà-sse·n en la cove on tenie sos ffills, e jo torné-me·n en aquesta cel·la, pensa[n]t e imaginant que nostre senyor Déus me haurie perdonat. E tentost vénch lo diable en forma de una bella ffembre que jo havie ja viste. E assigué·s en la mia falda, e mès-me tanta de temptació de lla carn que·m cuydí haver jagut ab ella. E per gran ira e desplaer que haguí, doní-li un gran buffet, e ella tentost desparech e lexà·m molt gran pudor en la mà ab la qual li havie donat lo buffet, la qual pudor me durà contínuament dos ayns. E tentost isquí de aquesta cel·la e aní-me·n per lo desert, e prenguí una vibre que trobí e metí-le·m en lo cap del membre perquè·m mordés e que jo morís. Mas la vibre no·m volch mordre. E en aquella ora jo oy una veu del cel que·m dix: —Panton, no·t dóns ira, car per ço t'à Déus lexat temptar: perquè coneguesses la tua malaltia e·t tornasses a la ajuda sue, que és Senyor de totes coses.

Carnis temptacionem reprimunt fetor et horror mulieris mortue.; Segons se recompte en lo libre de Vitas Patrum , un monge havie gran temptació de una bella fembre que havie viste. E quant lo monge sabé que la fembre ere morta, de nit anà llà on la havien soterrade e près un gran tros del seu àbit e fregà·n lo cors, que pudie molt fortment. Lo qual tros de àbit pudie molt terriblement, e penjà·l dins la sue cel·la axí pudent. E quescun die ell deÿe: —Vet ací la que tu desijaves; ara, farta·t d'ella! Axí fo castigat de lla dita temptació.

Carnales motus in se corporaliter extensisse nemo debet gloriari.; In [...] Segons que se recompte en lo Libre de lles col·lacions dels sants Pares, l'abat Paffnuço feÿe vide ten destrete que en totes les temptacions que·l diable li faÿe se trobave vencedor, per la qual cosa ell entenie que era liurat del tot de lla temptació de lla carn. Sdevench-se un die que·l vengueren veure alscuns monges, e apparellant-los ell de menjar, cremà·s un poch la mà, de lla qual cosa ell fo molt trist, perquè ell foch havie haüt poder en ell, al qual los diables eren subjugats, en [la] qual tristea ell se adormí. E tentost un àngell li apparech qui li dix: —Paffnúcio, per què stàs trist? Car lo foch del delit de lla carn encare no és en tu apagat? Perquè lo foch material [no] te lexà de cremar?. E, per a provar açò, pren una fadrina verge e, despullada, abraça-la. E si lo teu cor no·s mou al delit de lla carn, ladoncs conexeràs que es[t] segur de lla temptació, e lo foch material no·t cremarà.

Castitatem mitit Deus diligentibus illam.; Aquest Gregori Netzareno ere molt gran sabidor, e amave molt la castedat. Estant jove, stave en la ciutat de Athenes studiant en philosophia. E un die, stant assegut legín, aparegueren-li dues fembres fort belles, la una a la man drete e l'altre a la esquerre. E ell, guardant-les ab uyll temorós de lla castedat, demanà·ls qui eren e què volien. E elles abraçaren-lo e digueren-li: —No·t desplàcie ab nosaltres, car tes amigues e tes conexens som e som enviades a estar ab tu, car nosaltres som la Sciència e la Castedat, e volem star en la habitació del teu coratge, la qual nèdeament nos has aparellade.

Castitas in uxore est multum laudanda.; [S]egons que recompte sent Gerònim, un scuder ere vell e tremolave-li tot lo cors. E havie per muller una molt bella fembre jove. Ell havent paraules de felonia ab un altre hom, l'om li retregué que li pudie la boca. Per la qual cosa lo dit scuder vell fo molt trist e ach baralla ab la muller perquè no li havie dit que la boca li pudie perquè ell pogués haver pres algun remey. E ella, que ere caste de cors e de volentat, li respòs [que] [creia] que a tots los hòmens olgués axí la boca com a ell, e per ço no lo y havie dit.

Castitatis amore [eciam] membra corporis contempnuntur.; Iacobus de Vitriaco. Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un príncep molt poderós féu un monestir en lo qual mès moltes monges, entre les quals n'í havie una fort bella de la qual lo dit príncep ere molt enemorat. E con se volgués que ell li hagués trameses moltes joyes pregant-le que volgués fer la sue volentat, ella no ó volch fer. E, per ço, lo dit príncep tramès hòmens al monestir que le y menassen per força. E axí con los dits hòmens la traÿen del monestir, ella los dix per què lo príncep se ere més enemorat d'ella que de lles altres monges. E ells li digueren que per la gran bellesa que ella havie en los uylls. E ella, tentost, ab gran pleer, près un gavinet que portave en la cinta e tragué·s los huylls. E dix-los: —Amichs, prenets los huylls pus que per ells s'és enemorat de mi e lexats-mi, que més àm los meus uylls [perdre] que la mia ànima.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN VIRTUT E PERFECCIÓ DE UNA VERGE. Castitas exponi periculo corpus facit.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, entrada la ciutat de Leadiense per los enemichs, moltes fembres vèrgens, per guardar e servar castedat, se gitaren en lo riu per morir. E una d'elles, anant per lo riu, vengueren dos dels enemichs en una barcha e meteren-la en la dita barcha e carnalment e forcívol volgueren-se gitar ab ella. E ella, abans que ó volgués sofferir, gità·s de lla barca en lo riu. E [del] saltar que ella féu de la barca en l'aygua, la barcha se trestornà en l'aygua e moriren tots los que eren en la barca, e ella scapà sane e salve e isqué a terra.

EXIMPLI MOLT VIRTUÓS E MERAVELLÓS DE UN JOVE QUI VOLCH GUARDAR CASTEDAT. Castitatem viri in periculo ponunt tempus, locus et mulier.; Jeronimus, ex. Segons recompte sent Jerònim en la Legenda de sent Paul primer hermità , l'emparador Acià féu pendre a un jove cristià, e no podent-lo vencre per turments que negàs la fe de Jesucrist, manà fer un lit molt rich e molt delicat en un bell verger on havie una bella font, en lo qual verger dave l'ayre molt tempradement. E los arbres de aquell verger tenien totes ses fulles e ses flors molt odorants. En los quals arbres staven diverses natures d'aucells, que cantaven cants molt dolçes e plaents. E lo dit emparador féu gitar lo dit cristià en lo dit lit, ligat de peus e de mans. E manà a una fadrina verge que·s gitàs en lo lit prop d'ell, e que fes ab acabament que ell peccàs carnalment ab ella. E ella, quan se fo gitade en lo lit, començà·l de abraçar e de besar e fer ab ell altres desonestats. E lo sant jove cristià sentí en sí ja los movimens de la carn. E duptan-se que no fos vensut, e veent que no·s podia ajudar dels peus e de les mans, ab les dents tallà·s gran tros de la lengua, lo qual troç scupí en la cara de lla fadrina verge que de prop li jaÿe. Axí que, ab la ajuda de Déu, ell del tot fo vençedor, car ab la dolor de la lengua lo lexà la temptació de lla carn.

Cautela bona frequenter est necessaria.; Segons que recompte Valerià, dos hòmens donaren a una fembre a guardar un sach de monede d'or ab tal condició: que no donàs la dite moneda a un sens altre. A cap de temps, vénch la un a la dite fembre e dix-li con son companyó ere mort. E ab paraules enganoses, la dita fembre li donà la dita moneda. E, passat algun temps, vénch l'altre home, e con sabé que la fembre havie donat la moneda a son companyó, féu-la citar denant lo jutge. E un jove molt savi qui havie nom Daniel respòs e atorguà per ella e en son nom que ella tenie la dita moneda d'or, mas que no ere tengude de dar-la a ell sens que no y fossen ell ab son companyó, que axí ere condició de lla comanda. E lo jutge ladoncs manà a la fembre que no donàs la dite moneda sinó [a] abdosos ensemps.

EXIMPLI QUE HOM DEU COBRIR LES ERRADES E DEFFELIMENTS DELS CLERGUES HÒMENS DE RELIGIÓ, E NO DIFFAMAR. Celare debet deffectus aliorum.; Segons que recompte Rufinus, l'emparador Contastí, entrant una veguade en un ajustement que uns sants pares, ermitans, e monges faÿen, trobà·ls que staven en contrast e dabat entre éls. Lo qual emparador près les querelles dels uns e dels altres per scrit e mès-les en son si, e puys féu-les cremar perquè no fos sabut per negú que entre los sacerdots e servidors de Déu hagués discòrdia. E en altre loch dix aquest matex emparador que si ell trobàs alcun clergue ho religiós peccan carnalment ab sa mare, que ell los cobrie ab son mantell perquè no fossen vists d'altres.

Cibus moderatus [et] uniformis causat sanitatem et pulchritudinem corporalem.; Segons recompte Elinandus, lo bisbe de Beuvays demanà a un ffrare per què ere pus bell e pus sà depuys que entrà en l'orde, que no ere quant stave en lo món. El frare li respòs: —Senyor, açò fa perquè los ffrares totstemps menjen una viande contínuament, e per aquesta raó són pus sans e pus bells. Car en lo món mengé jo, e no a ora ordonade, per ço no ere tan sà con are. —Digues-me frare —ço dix lo bisbe—, què às menjat vuy? —Sènyer, assats —ço dix lo ffrare—. —E ir què mengist? —Sènyer, assats. —No·t deman jo —dix lo bisbe—quanta viande mengest, mas quina viande mengist. —Vuy —respòs lo ffrare—faves e cols. —E ir què mengist? —Cols e faves. E axí meng quescun die, per què apar que·l ventrell se conforma mils ab una viande que ab moltes.

EXEMPLE DE GRAN ABSTINÈNCIA Cibo spirituali sustentatur corpus aliquando sine corporali.; Segons recompte Jacme de Vitriaco, sante Maria de Origen axí havie perdut l'apetit del menjar, que a veguades stave ·VIII· dies e encare onze que no menjave, e ab aquesta abstinència jamés no ere malalte ne·s lexave de treballar en aquells dies. E encare que en aquels dies volgués menjar, no podie tro hagués cobrat l'apetit del menjar, lo qual apetit li ere tolt per lo Sant Spirit. E una vegade stech ·XXXV· dies que no menjà ne parlà, sinó que ten solament quescun die demanave lo cors de Jesucrist e, reebut, aquell, tornave·s a son scilenci e a sa contemplació. E acabats los dits trenta e sinch dies, parlà e demanà de menjar.

Cineres sacri devote sunt recipiendi.; Segons recompte Cesarius, en una ciutat staven dos hòmens lo dimarts de carnestoltes en una taverna e stigueren sopant tro a la mige nit. E lo dimecres per lo matí anaren a la taverna, en la qual stigueren bevent tro que tocaren a missa. E dix la un: —Bé havem vuy dejunat, e axí anem a la sgleya pendre cendre! E l'altre, scarnint de lla cendre, dix: —Asseu-te e jo dar-t'é cendre! E tentost près de lla cendre del fogó e mès-se·n sobre lo seu cap. E tentost, per son peccat, vénch tant de polls a la derredor de son cap e de sa care que, obrint la bocha per cridar que li acorreguessen, li entrà tant de pols e de cendre en la boca que de continent l'aucís, que no li pogueren donar algun remey.

MIRACLE E EXIMPLI DE SENT PERE APÒSTOL E DE SENT CLIMENT. Clementis. Segons que·s recompte en la Vide de sent Climent, una dona qui havie nom Macidiana ere molt bella. Per ço, un seu cunyat, germà de son marit, se enemorà d'ella. E jaffós que moltes vegades ell la requerís que li liuràs son cors, ella no u volch fer, que més amà guardar castedat a son marit. E ella, veent que·l cunyat axí la perseguie, per lunyar-se d'ell, dix a son marit que en sompnis li ere avengut que·s ne anàs de aquella ciutat ab Faustino e Fausto, sos fills, e que no y tornàs tro fos apellade per l'àngel. E que si no u feÿe, tentost morrien ella e los dos dits fills seus, la qual cosa lo marit creegué. E tentost féu metre a una nau a ella e als dits dos fills [e] envià·ls a la ciutat de Athenas. E ell tench ab sí un altre fill seu, qui havie nom Climent. Quant la nau fo en la mar, per fortuna de temps la nau trencà e moriren los dos fills e tots quants eren en la nau, sinó ten solament la mare e una altre fembre, que scaparen en una taule e, per volentat de Déu, arribaren en terra. La fembre tornà paralítica, e Macidiana, per dolor dells dos fills que havie perduts, mordé·s ab les dents les mans per manere que·n romàs afollade, e abdues staven ta·mal aperellades que més staven mortes que vives. E a cap de un any, lo marit envià a la ciutat de Athenes per saber novelles certes de sa muller e de sos fills. E quant ell veé que no sabie negunes novelles d'éls, comanà son fill Clement a amichs seus que·l guardassen e·ll nodrissen, e mès-se en una nau. E anà vint anys cerquan la muller e ells fills. E aprés, Climent, dins aquell temps, vénch denant sent Pere apòstol e dix-li tot ço que li ere sdevengut de son pare e de sa mare e de sos inffants. E anant sent Pere e sent Climent per una ciutat, en la posade on ells posaven vénch la dess[ú]us_dita Macidana, mare de sent Clement, e demanà almoyna a sent Pere, ell qual li demanave per què no treballave. E ella li dix con ere afollade de lles mans, e comptà-li con ere partide de sa terra, e havie perduts sos dos ffills en la mar. E sent Pere entès tentost que aquella ere la mare de sent Climent, e dix-li: —Jo te mostraré ton fill Climent. E ella que u oyí, caygué smortida en terra. E sent Pere la levà per la mà e mostrà-li sent Climent, son fill. E ella que veé son fill comensà·l plorant a besar e abraçar. E sent Climent, no conexent[-la] per mare, ans pensant-se que fos fembre orade, lunyave·s d'ella e enfellonie·s ab sent Pere perquè la y feÿe acostar. E sent Pere li dix: —No·t lunys d'ella, que sàpies per cert que te mare és. Quant sent Climent conech que ella ere sa mare, agenollà·s als seus peus plorant molt agrement e besà-li los peus. E en aquella hora Aquilla e Dicete eren ja dexebles de sent Pere, e eren allí ab ell, ab sent Climent ensemps. E ells dits dexebles demanaren a sent Climent quina fembre ere aquella. E ell lurs dix que ere lur mare. E sent Pere los comptà per quina manera ella havie perduts los dos seus fills en la mar. E los dos dexebles tentost agenollaren-se molt humilment devant ella e digueren-li: —Nós som tos fills Faustino e Fausto, aquells que tu dius que perdist en la mar, e tu es[t] nostre mare, e Climent nostre germà. Ladonchs hagueren entre ells gran pleer. Despuys plach a nostre senyor Déus que trobaren son pare, e reeberen tots consolació per virtut de Déu.

Clerici in ecclesia devote debent dicere officium divinum.; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un religiós e sant hom, estant en lo cor de lla sgleya víu un diable qui levave a la esquena un gran sach. E lo sant religiós li demanà què portave en lo sach. E lo diable respòs que y portave les síl·labes e les diccions sincopades e les letres que·ls clergues menten en les ores. Lo sant hom li dix: —Con has nom? E lo diable li respòs: —A mi dien Titelino. E tentost lo dit sant hom féu aquest vers: "fragmenta psalmorum Titulinus colligit horum."

MIRACLE E EXIMPLI CON LOS STUDIANS DE LÒGICA PEQUEN QUANT DESPENEN SON TEMPS EN SOFISMES E QüESTIONS SENS PROFIT. Clerici non debent studere in vanis.; Segons recompte Jacme de Vitriaco, en la ciutat de París morí un scolà. E aprés aparech a son mestre de lògica vestit de una capa de pergamí, tot scrit de letre menuda. E demanà-li lo mestre quina capa ere aquella e aquelles letres quines letres eren. E l'escolà dix: —Més pes me donen quescuna de aquestes letres que no farie si tingués demunt la torre de sent German.! E sàpies que aquestes letres són los soffismes e les qüestions sens proffit en què jo despenguí mon temps. E no·t porie fer entendre quant foch qui·m crema soffir dejús aqueste capa de pergamí, però si volies acustar la tue mà a mi e que una gota de aquesta suor que jo pas te tocàs en la mà, ladonchs pories conèxer lo gran turment de foch que jo soffir. E tentost lo maestre acostà la mà, en la qual li caech sola una gota de lla suor, la qual gota li passà la mà de l'altre part axí con si fos una segete o virató. E tentost l'escolà desperech. E lo mestre dexà de legir lògica e desemparà lo món e mès-se en l'orde de Cistell. E féu aquest vers: Linquo reucare ranis, cras corvis vanaque vanis; ad logicam pergo que mortis non timet ergo; qui vol dir: "Jo lex lo roncar a les granotes e cras_cras als corps, les coses vanes als vans. Vaig a la lògica que no tem per rahó de lla mort", la qual és la teulegia. E aytant con visqué, tench la mà foradade.

Cogitacionibus malis impeditur homo ne oraciones pro eo facte a Deo exaudiantur.; Ex." Segons se recompte en lo libre De vitis Patrum , un monge havie temptació de la carn e pregà un sant hom que pregàs a Déu que li tolgués aquella temptació, lo qual sant hom féu la dite oració molts dies, mas no fo oÿt. De lla qual cosa meravellant-se, ell veé en visió una nit lo dit monge assegut e los diables en semblançe de fembres que li ballaven devant, e lo dit monge que·s delitave en veure-les. E veé un [àngel] que stave reprenent e blasmant al dit monge con no·s levave e no·s gitave a fer oració molts dies al Senyor, [C]creador del món. E tentost lo sant hom dix al monge: —Amich, per te culpa no son jo oyit de lla oració que per tu feyie, e açò per tal con te delites en tos mals pençaments e no pot ésser que tu hages remey de la temptació de lla carn per oració d'altre si tu no y treballes, car lo malalt no pot garir ne li aprofita ço que·l metge li fa si no·s guarda de lles contràries coses.

Cogitaciones ex toto nemo fugere potest.; Abbas Pastor. Segons se recompte en lo libre De vitis Patrum , un monge vénch a l'abat Pastor he clamàs a ell que·l turmentaven molt los pensaments que havie. E l'abat manà·l despullar e dix: —Obri la boca he pren lo vent, si pots. E lo monge despullat dix. —No pusch. E l'abat li respòs: —Ten poch pots tu fer que no hages diverses pensaments, però pots-los contrestar ab que no·t delites en ells.

Cogitacio mortis multum est utilis.; Ex." Segons se recompte en lo libre dels Dits dels sants Pares, un jove dix a un hom sant: —Què faré, que maten-me pençaments sutzes! E lo sant hom li respòs: —La fembre, con vol desmamar sa criatura, unte-se la mamella ab amargues coses, e quant la criatura ve a mamar fug de lla mamella per la amargor que en ella sent. E tu, entre tots los pençaments que has, met-hi lo pençament de lla mort amarga e los turments que hauran los peccadors en infern, e ladoncs fugiran de tu tots los altres pensaments.

EXIMPLI CON UN HOM, PER IMAGINAR EN LES PENES INFERNALS, LAXÀ LO MÓN E FÉU VIDA SANTA, PER QUÈ ACONSEGUÍ LA GLÒRIA DE PARADÍS. Cogitacio perpetuitatis pen[n]arum inferni aliquando convertit hominem.; Segons recompte Jacme de Vitriaco, ere un hom molt mundanal e delicat, e, un die, començà a pensar les ànimes qui staven en infern si n'eixirien tro a mil anys. Respòs-li la consciència que no. Aprés pensà si n'eixirien a cent mília ayns. Respòs la consciència que no. E pensant-se en aquestes, coses torbà-sse molt en sí matex. E començà a imaginar ab gran pahor e spant con són cechs e mesquins los amadors d'equest món, que per poch temps que y vivien anaven a les penes perpetuals. E, per aquel pensament, aprés, l'om féu vida sante, per què aconseguí la glòria celestial.

EXIMPLI DE MOLT SAVI CONSELL DONAT PER ·I· HOM VEYLL A UN JOVE. Cogitacio finis in omnibus operibus est necessaria.; " Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un jove, anant per [a] una fira, anà per totes les tendes o botigues a mirar les joyes que en elles venien., E en una botiga trobà un hom vell que no tenie neguna mercaderia, e demanà-li què venie. Lo vell li respòs que sabidoria. Dix lo jove: —Donchs vin-le·m. E, avenguts, lo vell le y vené per cent marchs d'argent. E, pagats los dits cent marcs, lo vell li dix: —En totes les coses que faràs primer guarda a quina fi vendran. E lo jove, tenent-se per enganat, murmurà. E lo vell li dix: —Vé e no u oblits, e fe[u]-ho scriure en les portes de lla tue cambre, e en finestres, e en tot loch, e en lo mànech del rahor ab què·t solen raure. E lo jove ó féu axí. E aquel die envià per lo barber, que li raés la barba, al qual barber los enemichs del dit jove havien donat e promès gran tresor que, con li raés la barba, que·l degollàs ab lo raor. E quant lo dit barber entrà per la porta de lla case del jove, ve[é] scrit letres que deÿen "quant faràs la cose, guarda a qual fi vendrà", e semblants letres trobà escrites en la porte de lla cambre on lo dit jove stave, e semblants letres eren escrites en lo mànec del raor, car lo dit jove les hi havia fetes scriure., E quant lo barber tench lo rahor en la mà per raure-li la barba, lo barber començà tremolar e mudar-se de color. E lo jove li demanà què havie. E aprés que l'ach assegurat, dix-li con [s']havie proposat que l'ouciés e ó haguere fet sinó per les letres que havie vistes scrites en tots los portals e en lo mànech del rahor. Lavors lo jove conech que li havie molt aprofitat la sabidoria que havie co[n]mprade del mercader vell.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN CAVALLER QUI EN SA CASE NUDRIE MOLTS COLOMS.; Columbarum nutricio non placet Deo.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un cavaller solie nudrir molts coloms. E digueren-li que peccave perquè·ls nudrie, per tal com menjaven los sembrats de sos proïsmes. Sdevench-se un die que ell los dave a menjar [e] dix-los a altes veus: —[¡]Vosaltres, coloms, si volentat és de Déu que jo us crie e que siats meus, prenets ço que jo us dó a menjar, e si no, man-vos de part sue e en son nom que us ne anets tots e jamés açí no tornets! E tentost tots los coloms se levaren e tots ensemps volant se n'anaren e jamés no tornaren a la case del dit cavaller.

MIRACLE E EXIMPLI D'UN CLERGUE QUI S'ACOMANÀ AL DIABLE.; Commendare vel committere se diabolo est nimis periculosum.; Helinandus. ; Segons recompte Helinandus, un archiaca de una esgleya volie anar a Roma e pregà a un canonge son amich que li prestàs un clergue seu que l'acompanyàs, lo qual clergue havie nom Natural, lo qual ere molt leal home e ere son dispenser, e per ço lo y demanà l'arciaca perquè fos son dispenser en aquel viatge. E lo dit arciaca ere molt scàs hom. E stant ja prop Roma, lo dit arciaca près compte al dess[ú]us_dit Natural de tot ço que havie despès. E lo dit clergue Natural, recordant con largament fiave d'ell son senyor lo canonge, veé que ten stretement li demanave de compte l'arxiaca e que ell no lo y podie donar axí con lo y demanave, ab gran desplaer acomanà·s al diable, e aquel die lo dit clergue Natural morí offegat en un riu. E entre lo dit clergue e lo dit canonge, son senyor, havien fete composició, entre ells, que aquell qui abans morís que dins trenta dies aparegués a l'altre per manera que no li metés spant ni paor e que li digués tot son estament. Per què aquella nit que·l dit clergue morí offegat en lo riu, apparech al dit canonge, son senyor, lo qual stave vetlant. E tenie denant una lante en la qual cremave lum, e aparech-li vestit ab una capa blanca plujose. E no havent paor d'ell, lo dit canonge li dix: —Bé sies vengut, Natural. E l'arciaca? és vengut? —No, senyor —dix Natural—, mas jo son vengut per complir la composició que entre vós e jo fem: Sapiats que son mort, per què us prech que m'acorregats, que grans turments soffir. —E per què? —dix lo canonge-[?] Que, verament, molt honesta vide fes ab mi. —Veritat és, senyor —dix Natural—, que jo fóra en parays sinó per tal con vuy, ab gran fellonia, me comaní als diables. E prech-vos, senyor, que amonestets a tots que·s guarden de fer semblant cosa, car aquell qui·s comane al diable, done-li poder sobre sí, axí con jo fiu, e per ço me offegaren vuy en un riu. Are vag en gran pena. El canonge li dix: —Si en penes [us] vets, con vestits ten bella capa? —Senyor —dix Natural—, més pes me fa aquesta capa que si tingués demunt mi una gran torre, e la bellesa de lla capa és senyal que jo hé haver perdó si vós leyalment e bé e ivaçosa me acorrets ab misses e almoynes. —Jo us promet —dix lo canonge—que jo us faré lo acorriment que vós demanats. E axí ó féu, e tentost lo dit clergue Natural desparech.

MIRACLE E EXIMPLI MERAVELLÓS DE LLA HÒSTIA SEGRADE QUE ÉS CORS DE JESUCRIST. ; Communio. Communicare [frequenter] volentes non sunt prohibendi.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, en la terra de Leudònia, en un loch que ha nom Corembar, una fembre ab gran devoció combregave sovén. E un die, lo clergue no le volch combregar, dient-li que les fembres per antuyl volien combregar. E aquella nit, stant la dite fembre gitade en son lit faent oració, aparech-li Jesucrist, e portave en la mà la caxete en què stave lo cors de Jesucrist en la esgleya, e venien ab lo Senyor molts àngells cantan aquell vers qui diu: Speciosus forma . E lo Senyor del món, con fo aprés d'ella, dix-li: Per ço con lo meu clergue te negà de dar lo meu cors, jo·t combregaré ab les mies mans. E tragué de la dite caxete una hòstia e combregà-la. E tentost lo Senyor desparech. E ab la dita fembre stave una fembre religiosa qui tot açò veé. E l'altre die per lo matí, la dita religiosa dix al clergue quantes hòsties tenie sagrades. Ell li dix que bé sabie quantes. E tentost obrí la caxeta e trobà una hòstia de les sagrades meyns. E lo clergue, ab gran pahor, gità·s en terra plorant, meravellant-se que la caxete havie trobade tancade e que·n fallís la hòstia. E la dite religio[sa] lo aconsolà ab paraules onestes e devotes e dix-li con ella havie vist que Jesucrist havie combreguade la fembre de una de lles hòsties de lla caxete. E la dite religiosa castiguà e reprès lo dit clergue que jamés no digués de no de combregar a negú.

MIRACLE E EXIMPLI DE LLA HÒSTIA SAGRADE qu'ÉS VERTADER COR[S] DE JESUCRIST. ; Communicanti non est administranda hostia non consecrata.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, lo bisbe Maurici, bisbe de París, a la ora de la sua mort, ten fort ach la febre que li tolgué l'enteniment, però demanà que·l combregasen. Los que·l servien veeren que ell ere fora d'enteniment. Digueren al clergue que, per complaure al dit bisbe, que aportàs una hòstia, mas que no fos segrade. E entrant lo clergue per la cambra on jahie lo dit bisbe ab la òstia no sagrade, dix lo bisbe a altes veus: —No aportats lo meu Senyor! E tots los que allí eren meravellaren-se·n. E tentost lo clergue tornà a la sgleya e portà lo ver cor[s] de Jesucrist sagrat. El dit bisbe lo reebé devotement e tentost cobrà l'enteniment e, ple de fe e de caritat, donà la ànima a Déu.

MIRACLE E EXIMPLI DEL CORS DE JESUCRIST, qu'ÉS HÒSTIA SEGRADE.; Communio famem corporalem fugat.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, una fembre acustumave de combregar quescun digmenge. E aquel dicmenge no menjave viande neguna ne havie apetit algú de menjar. Lo clergue qui acustumave de combregar la dite fembre dix-ho al bisbe, e lo bisbe manà al clergue que combregàs la dite fembre e que li donàs una hòstia qui no fos sagrade. E lo dit clergue féu lo manament del bisbe. E con ach combregat la dite fembre de lla hòstia no sagrade, la fembre ach tanta de fam e ten gran apetit de menjar que no sabie què·s faés. E plorant agrament, vénch al dit clergue e dix-li que, per sos peccats, Déus li havie tolta la gràcia que solie haver de no haver fam lo die que combregave, e que ladonchs la havie ten gran que no sabie què·s feés. E lo clergue qui u oyí, alegrà·s e donà laors a Déu e, ab la hòstia segrade, donà lo ver cor[s] de Déu a la dite fembre, per virtut del qual ella no hagué neguna fam, e cobrà la gràcia que havie perduda. El bisbe, con ó sabé, ab gran devoció féu fer gràcies al Salvador e féu scriure aquest miracle.

EXEMPLE I MIRACLE DE L'HÒSTIA SAGRADA, QUE AJUDA CONTRA ELS ENEMICS.;xi Communio fortitudinem corporalem confert.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un cavaller faÿe moltes injúries a Loys, comte de Lonze, en sos hòmens e en ço del seu. E lo dit comte clamà·s a sos parents de aquell cavaller. E la un d'ells dix-li: —Senyor, jo pendré lo cavaller e·ll metré en vostre poder si m'assegurats que no li farets mal ne dampnatge en sa persona. Ell comte li jurà l'asegurament. Quant lo cavaller fo vengut denant lo comte, lo comte, no contrestant la jura que havie fete, féu metre lo dit cavaller en una fossa, la qual fossa féu cobrir ab una gran pedre. El cavaller romàs dedins, e allí morí de fam. Los parents dell dit cavaller reptaren de traÿció denant l'emparador al cavaller qui l'havie menat denant lo comte dient que havie presos diners perquè·l metés en poder del comte. L'empar[ador] se féu venir denant lo cavaller reptat, lo qual se escusà lo mills que pòch, mas per tota sa escusa l'emparador no estech que no·l metés en camp clos de batalla per combatre contre un cavaller molt fort qui era parent del cavaller que·l dit comte havie mort. Lo cavaller reptat comfessà e combreguà molt devotement e ab gran contricció. E quant fo en lo camp començà la batalla molt fort contra son enemich. L'enemich, que axí fortment lo combatie, dix-li a altes veus: —Prech-te que·m digues si as vuy menjat alcuna cosa, que ten gran ardiment e força conech e veig que has! E ell li dix que havie menjat e reebut lo cors del Salvador. E l'altre li respòs: —Encare que haguesses menjat un diable, jo sí·t mataré vuy! E tentost lo Senyor del cel e de la terra tolgué tota la força e l'ardiment [al] [cavaller] [enemic] e donà sforç al seu cavaller. E açò sdevench per virtut e gràcia del Senyor que havie menjat e reebut.

MIRACLE DE LA HÒSTIA SAGRADE QUE ÉS CORS DE JESUCRIST.; Communionem impedit aliquando pollucio nocturna [et] [aliquando] [non]. ;xii Un ffrare ere temptat en son menjar e beure, però ere cast e guardave lo seu cor de mals pençaments, e tantes veguades que volgué·s combregar, havie la nit passade polució, per la qual cosa stave molt temerós, e no gosave pendre lo cor[s] de Jesucrist. Però comfessant-se a un abbat sant, dix-lo-y. E l'abat conech que no li venia la dite polució de molt beure ne de molt menjar, ne per desonets pensaments, e manà-li que reebés lo cors de Déu ab bona esperance. Lo qual frare reebent aquell jamés no ac la dita temptació de polució

EXIMPLI DE MERAVELLOSA CARITAT DE FILLA A MARE.; Compassio naturaliter inest mulieribus.; [Valerius] ;xiii Un gran senyor féu pendre una fembre e manà-la offegar. L'algutzir, mogut de pietat, pensant que·s morria de fam no donant-li a menjar, no la vo[l]ch ofeguar. E donà licència a una sua filla que la entràs veure en la presó una veguade ell die. E quant la entrave veure la dite sa filla, lo ca[n]rceller la guardave que no y metés viande alcuna, perquè morís pus tost. E tota veguade que la filla ere ab la mare, dava-li a mamar de lla let de lles sues mamelles. E de aquesta let una veguade quescun die ella se sadollave. E de aquella let, e no d'àls, ach vide un gran temps. Lo carceller, meravellant-se con tant vivia, entrà-la veure, e víu-la molt grassa e bella, e sabé de què havie tant viscut, e féu-ne relació a son senyor, que la menave matar. E quant lo senyor ó sabé, perdonà-li la mort e féu-le exir de lla presó.

MIRACLE E EXIMPLI DE UNA DONA MARIDADE QUE HAVIE GRAN PIETAT E COMPASSIÓ DELLS MESELLS.; Compaciendum est leprosis.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, una dona havie gran compasció dels hòmens malalts, e majorment dels mesells. E son marit ere cavaller molt poderós e volie ten gran mal als mesells que manà e ordonà que en sa case no entràs negun mesell. E un die, lo cavaller anà a caça, e un mesell vénch a sa muller e demanà-li almoyna. E la dona li dix si volie menjar o boure, que li·n darie volenterosament. E lo mesell li dix que no porie menjar al sol, mas que·l metés dins case. —E bé saps tu —dix ella—que mon marit vol gran mal als mesells e deu venir are de caça, e si·t trobave dedins mataria a tu e a mi. E lo mesell, ladonchs, près-se a plorar. La dona ach gran compació del mesell e, oblidant tota paor del marit, près lo dit mesell en braços e mès-lo en la cambre sua e de son marit, e volch-li donar a menjar. Lo mesell li dix que no menjarie si abans no dormie un poc en lo seu lit. La dona, pensant que son marit no vendrie ten ivaçosament, ab gran devoció, près lo mesell e gità·l en lo llit de son marit e d'ella, e cobrí-lo molt bé de un cubertor de pena vayre. E tentost lo marit fon vengut de caça e tocà a la porta. La dona tardà de obrir la porte, dubtant que·l marit no matàs lo masell e a ella. Quant lo marit fo entrat en la cambre, sentí les pus precioses odors que ésser poguessen. Dix: —Dona, d'on havets haüdes tant precioses e ten bones sufumadures, que semblant m'és que estigue en paradís? E la dona, ab gran paor, acostà·s al lit e veé que·l mesell no y ere, mas sentí les millors odors e sufumadures que jamés hagués vist. E quant ella veé aqueste meravella, ab gran plaer dix a son marit ço que li havie contengut del mesell, de la qual cosa ell ach gran pleer. E aquell qui primerament ere brau e cruell contra los mesells, d'allí avant fon suau he mans, e amà molt nostre senyor Déus e los mesells.

EXIMPLI DE GRAN PACIÈNCIA E CARITAT. ; Compaciendum est amplius peccatis hominum quam rebus temporalibus [propriis].; Gregorius. ; Segons recompte sent Gregori, fo un servidor de Déu qui havie nom Steve, lo qual havie sembrade una terra sua de blat. E en lo mes d'egost sembrà lo dit blat e portà-lo a la ere per a trillar, e no tenie altre blat per a provesió sua sinó aquell blat. E una nit, un mal e indevot hom, cremà-lli tot lo dit blat. E tentost, per lo matí, vénch un hom qui dix al dit servidor de Déu: —Pare, bé es[t] mesquí! Que sàpies que tot lo blat que tenies en la era te han cremat! E lo sant hom respòs: —Pus mesquina és la ànima d'equell qui l'à cremat! Per què apar que més li desplach lo peccat de aquell que·l dit blat havie cremat que no de lla sua pèrdua.

EXIMPLI DE COMPARACIÓ DE GRAN SIMPLEA E CARITAT. ; Concordia multum est necessaria habitantibus pariter.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en Vitis Patrum , dos monges stigueren e habitaren un lonch temps ensemps en ·I· hermitatge. E dins lo dit temps, jamés la un no ach moviment de fellonia contra l'altre. E un die dix [un] a l'altre: —Barallem[-nos] tu e jo axí con fan los hòmens del món! E l'altre li respòs: —No u sabrie fer. E l'altre li respòs: —Metam entre tu e mi una rajolete; tu diràs que és tue, jo diré qu'és mie, e sobre allò barallar-nos-ém. E mesa la rajolete entre ells, dix la una: —Mia és aquesta rajolete! Dix l'altre: —Abans és mia! E l'altre, enfellonint-se, dix altre veguade: —Mia és! Respòs l'altre: —Pus dius que tua és, prin-la en bona [hora]. E, axí, no·s barallaren.

EXIMPLI CON LES FEMBRES BELLES SÓN DIABLES QUI ENGANEN LOS HÒMENS.; Concupiscencia carnalis ad mulierem naturaliter inclinatur.; Ex "H[I]istoria Barlaam". ; Segons que·s recompte en la Istòria de Barlam, un rey ac un fill en sa muller, al qual rey digueren los grans stròlocs e sabidors que si ell dit fill seu dins deu anys veÿa lo sol e la luna, que tentost seria orp dels uylls, per la qual cosa, lo rey lo féu metre dins en una cove, ben clos e tencat, ab servidors qui·l servien de ço que havie necessari. Complits los deu ayns, lo rey féu traure son fill de lla dita cove e manà que al dit fill portassen totes les coses per tal que les conegués e sabés lo nom de quescuna. E axí ó feren. E sdevench-se que li portaren davant dues donzelles molt belles, e semblaren-li belles coses, e demanà què eren aquelles dues coses. E un hom, per burla e truffa, dix-li: —Aqueles són los diables, qui enganen los òmens. E tentost feren-les exir de la cambre on lo príncep stave. E jamés lo dit fill del rey no levà los huylls de mirar elles tro les hagueren tretes de lla cambre. E aquell die, lo rey son pare, lo vénch veure e demanà-li de totes les coses que havie vistes qual li semblave pus bella. —Senyor —dix lo fill—, los diables qu'enganen los òmens. E lo rey fon meravellat per què u deyia. E con ach sabut ço qui li ere sdevengut quant les dites dues donzelles li eren vengudes davant, respòs que verament ere lo propri nom de lles fembres aquell.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN VIRTUT QUE ÉS EN LA COMFESSIÓ. ; Confessio delet peccata hominum de sciencia diabuli.; Ex "Miraculis sancti Constantini". ;xiv Segons que·s recompte en los Miracles de sent Costanç, un arquebisbe deyie missa e un monge, estant en peccat, dix l'avangeli. E tentost que ach acabat l'avengeli, près-lo lo diable, lo qual diable stave dins lo ventre del dit monge ladrant axí con si fos un can petit e a tots quant li venien davant, deÿa los peccats que havie[n] fets, si ja no·ls haguessen comfessats. E con eren comfessats e li venien devant deyia que no·ls conexie.

MIRACLE E EXIMPLI DE ÇO QUE UN DIABLE DIX A SENT THOMÀS DE AQUINO, DOCTOR DELS PREYICADORS.; Confessio nocet demoni.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesari, sent Thomàs, lo gran doctor de l'Orde dells Preÿcadors, a la ora de lla mort veé un diable qui stave als peus del lit on ell jaÿe. Sent Thomàs qui·l veé, conjurà-li que li digués qual ere la cosa en què los diables havien major despleer. E lo diable li respòs que neguna cosa a ells tant no·ls noÿa ne·ls destroyia les lurs obres con feyie la vere penitència, que quant la persona stave en peccat mortal tots los menbres tenie ligats e no està apparellat a fer negun bé. E tentost qu'és comfessat ab vera contricció e penitència, està alegre e liurat e aperellat per a fer tot bé. E dites aquestes paraules, lo diable desparech, e lo Sant Doctor reté la ànima als sants àngells.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN VIRTUT QUE ÉS EN LA COMFESSIÓ. ; Confessio pura delet peccatum et recidivum manifestat.;xv Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un hom pescador era molt luxuriós, la qual cosa ere manifesta a tot lo poble. E tement de ésser acusat perquè havie jagut carnalment ab algunes fembres vedades [e] maridades, comfessà·s a un prevere, lo qual prevere li dix que si de aquells peccats que [s']ere comfessat era acusat, que u negàs encare que·n prengués lo ferre calent, axí con ere custum en aquella terra, en aquell temps, de aquells qui eren acusats de semblant peccat. Esdevenc[-se] que él fo accusat de semblant peccat e près lo dit ferre en les mans e no·s cremà, e fon absolt e desliure. Un die, lo dit pescador anave pescan ab un altre hom en una barca, lo qual hom, sabent son peccat, li dix que·s meravellave con no s'ere cremat con tenie lo ferre en les mans. E lo pescador respòs: —A la mie fe, moltes veguades jaguí carnalment ab la fembre maridada de què fuy acusat, mas aytenpoch me nogué lo ferre calt que près con ara fa aqueste aygua de lla mar. E mès la mà en l'aygua e trasch la mà de la aygua axí cremade e scorxade tota con si la hagués mese dins un gran foch.

MIRACLE E EXIMPLI DE LLA GRAN VIRTUT QUE ÉS EN LA COMFESSIÓ QUE·S FA AB VERA CONTRICCIÓ. ; Confessio pura delet peccata a memoria confessoris.;xvi Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, anant per la mar en un vexell molts pelegrins, hagueren molt gran fortuna, per tal manera que·ls mariners staven ja desesparats. E ladoncs un dels pelegrins dix a altes veus: —Verament per mos peccats, que són grans, nos ve aquesta fortuna, mas prech-vos que ojats tots la mia comfessió! E callant tots, ell, a altes veus, dix tots sos peccats, que eren ten leigs e ten spaventables de oyr. E tentost, nostre senyor Déu féu cessar la fortuna, de la qual cosa foren tots meravellats. E quant foren arribats al port, axí rahé Déus dells coratges de tots los que oÿren la dite comfessió [els] [pecats] que negun peccat que haguessen oÿt del dit comfessant jamés no·ls vénch a memòria.

MIRACLE E EXIMPLI DE LA GRAN VIRTUT QUE ÉS EN LA VERTADERA COMFESSIÓ. ; Confessio a morte corporali liberat.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en la ciutat de Tribacén, un clergue jove ere pobre. E vénch-se·n a case d'un argenter, e dix-li que a case sua ere vengut un mercader molt rich qui volie comprar copes e vexella d'or, e altre vexella d'argent, e que aportàs de tota aquella vexella, e que anàs ab ell a sa case, e que·l dit mercader la y compraria. Lo mercader, tentost, fiant-se en les paraules del clergue, anà-sse·n ab ell. E tentost que l'argenter entrà en la case del clergue, lo dit clergue l'oucís e près-li tota la vexella d'aur e d'argent. E con l'ach mort, ell e una sa germana, feren troços del cors de l'argenter e gitaren-lo en una privade. Quant vénch al vespre, hòmens de l'argenter vengueren a case del clergue e demanaren de l'argenter. Lo clergue neguà que ere vengut a case sua. E tentost la muller del dit argenter donà clams e féu pendre lo dit clergue e sa germana. E ells no podent-ho neguar, foren condempnats que fossen cremats abdós. E la germana dix al clergue: —Germà, jo muyr per tu, però, pus no podem scapar de aquesta pena present, confessem nostres peccats perquè scapem de lla pena perdurable. E lo dit clergue, endureït en peccat, no·s volch comfessar. La germana, ab gran contricció, comfessàs a un clergue. E aprés ligaren-los les mans a abdós e lançaren-los abdós en un gran foch. Lo clergue dese[s]perat tentost fo cremat e la germana, per virtut de la santa comfessió, no·s cremà poch ne molt cosa de lla sua persona, sinó ten solament les cordes ab què tenie liguades les mans, ans romàs viva e sana.

MIRACLE E EXIMPLI CON COMFESSIÓ FENTA NO APROFITA E CON LA COMFESSIÓ VERTADERA APROFITA.; Confessio simulata non delet peccata de sciencia diabuli, sed tamen vera.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, en la ciutat de Barbaut un diable qui stave en lo cors d'un hom deÿe a tots los qui devant li venien tots los peccats de què no s'eren comfessats. E un mal hom desijave·l oyir, mas duptave·s que li dirie sos peccats. E per ço se comfessà de un clergue, però no ab entenció que·s partís dels peccats en què stave. E, fete la comfessió, vénch davant l'endemoniat. E tentost, l'endemoniat li dix: —Amich, vine e acosta-te a mi! E tentost, allí matex, en presència de tots los qui hi eren, retragué-li tots los peccats de què se ere comfessat, los quals eren tals e ten legs e ten desonests, que·l dit peccador romàs molt confús e envergonyit. E, ab gran tristor, tornà-se·n al prevere qui l'havie comfessat e dix-li ço que ere sdevengut ab lo dit endemoniat. E lo prevere li dix que·s comfessàs altre veguade ab vera entenció de no tornar en los dits peccats. E lo dit peccador ó féu axí. E acabade la comfessió, lo clergue li dix: —Vé-te·n are devant l'endemoniat e tu veuràs que ell romandrà comfús. E tentost ell se·n vénch devant l'endemoniat. E un hom que allí stave dix a l'endemoniat: —Vet açí ton amich, aquell a qui tu diguist los peccats ir! E l'endemoniat guardà·l e mirà·l tot, e dix-li: —Qui es[t] tu? Digueren los qui allí staven: —Aquest és aquell a qui tu diguist los peccats ten legs! Lo diable respòs: —Verament no és aquest aquell a qui jo diguí los peccats, car aquest jamés no peccà ni féu mal . E tots los qui allí eren meravellaren-se e creegueren certament que·l diable havie dit mentida de tots los peccats que havie retrets al peccador. E axí, per virtut de lla vertadera comfessió fon scupida la comfusió de la infàmia de ço que primer li havie dit.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN VIRTUT QUE HA LA VERTADERA COMFESSIÓ. ; Confessio ex corde facta celat diabulo peccata.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, un clergue peccave carnalment ab una muller de un cavaller, e jaffós que al dit cavaller ó haguessen dit, ell no ó creegué axí tost, mas no romàs sens suspita e no ó donà a conèxer a sa muller ne al dit clergue. E un die, lo dit cavaller preguà al dit clergue que anàs ab ell a una vila en la qual stave un endemoniat qui deÿa a tots los peccats que no havien comfessats. E quan foren venguts a la dite vila, descavalcaren a un hostal. E lo dit clergue conech que·l dit cavaller lo havie menat allí per tal que l'endemoniat li digués lo peccat que faÿe ab sa muller. E lo dit clergue entrà en l'estable e, agenollat, gità·s als peus de un hom de peu del dit cavaller, per tal con no y havie clergue a qui·s pogués comfessar e, ab gran contricció, comfessà-li lo peccat que havie fet ab la muller del cavaller. E en la fi de lla comfessió demanà-li penitència. E lo dit hom de peu, no sabent quina penitència li degués donar, dix-li: —Aquella penitència que vós daríets a un altre clergue per semblant peccat, aquella prenets per vós. E quant los dits cavaller e clergue foren venguts davant l'endemoniat, lo cavaller li demanà: —Digues, saps tu algun peccat de mi? —No, verament —dix lo diable—. E lo cavaller, senyallant al clergue, li dix: —E de aquest clergue, saps algun peccat? —No, cert —dix lo diable—, car jamés no féu peccat, que molt és honest hom. E aprés que ach respost açò al dit cavaller, dix en llatí al dit clergue, per tal que ell cavaller ni ells altres no u entenguessen: —Traditor, in stabulo te judicasti et sic a manibus meis evasisti! , que vol dir: —"Treÿdor, en l'estable te jutgest e scapest de lles mies mans!". E aquestes paraules entès lo clergue ten solament e no negun altre. E veent lo dit clergue la virtut de lla santa comfessió e conexent lo bé que Déus li havie fet, lexà lo món e entrà en l'orde de Cistell.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN VIRTUT QUE ÉS EN LA COMFESSIÓ.; Confessio facta diabulo loco sacerdotis aliquid prodest.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un hom molt peccador jamés no·s comfessà. Estant a la mort, un diable près forma de un clergue e, tement-se que·s comfessaria a altre clergue, vénch al dit hom e dix-li: —Jo son lo rector de lla tua perròquia; per ço vénch a tu, que comfesses de mi. El dit hom, pensan que fos son rector, comfessà·s a ell de tots sos peccats ab gran contricció. Con se fo comfessat, lo diable li dix: —Guarda, amich! Los peccats teus són molt legs! Per ço per penitència te dó que jamés no·ls digues a altre comfessor, perquè no·l scandalitzes. E tentost lo dit hom morí e los àngells e los diables foren tentost allí, quescuns per haver la ànima del dit hom. Los diables deÿen que la dite ànima devie ésser lur per tal con jamés no s'ere comfessat a prevere. Los àngells deÿen que abans devie ésser lur, car bastave-li que la intenció de l'hom fos que s'ere comfessat a clergue, e que havie haüt contricció. E lo Senyor dell cel e de lla terra manà que la ànima tornàs al cos del dit hom. E, tornade la ànima al cors, comfessà·s de clergue. E axí fo saul sens tot mijà.

EXIMPLI CON LO COMFESSOR NO DEU CELAR L'OME QUE NO HAJE ÓRDENS QUE DIGUA MISSA.; Confessionem in aliquo casu non tenetur celare confessor.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, un monge de lla orde de Cistell comfessà-se a son abat que, no havent órdens, deÿa missa. E jaffós que l'abat li hagués dit e vedat que no digués missa ne celebràs, ell no se·n stave. E per ço lo dit abbat, no nomenant la persona del dit monge, dix-ho a son capítol. El capítol envià-u dir al papa. El papa respòs que aquel achcés aytal no ere comfessió, ans ere blasfèmia, e que el comfessor no ere tengut de cobrir tal blasfèmia de lla qual venie gran desonor a la esgleya.

EXIMPLI DE UN MALVAT E DESONEST COMFESSOR.; Confessor incontinens multum est occasio dampnacionis.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, una molt rica dona havie fets peccats molt legs. Per vergonya no·ls gosave comffessar, jaffós que havie gran dolor en sí dels peccats demunt_dits. E aprés, no havent tan gran vergonya de un clergue, que ella se havie nodrit en case sua, comfessà-li tots sos peccats. Lo qual clergue, mogut a intenció mala, dix-li que, pus que ab altres havie fets ten leigs peccats, que·s gitàs ab ell carnalment. E ella, stant ja penedida ab gran devoció dels peccats que fets havie, no ho volch fer. Per la qual cosa lo dit clergue descobrí a tots los peccats d'ella, mas no lo y volgueren creure per tal con ere una dona de bona fama. E lo dit clergue, diffamat per mal clergue, fon bandejat de tota aquella terra.

EXIMPLI QUE ALGUNES VEGUADES PER INTERROGACIONS DEL COMFESSOR ÉS OCCASIÓ DE CAURE LA PERSONA EN LEGS PECCATS.; Confessor interrogando multis est occasio peccandi.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, una dona d'orde, jove, comfessant-se a un prevere, ell la interrogave de alscuns peccats encuberts, los quals ella jamés no havie fets ne ymaginats. E aprés ach dells dits peccats ten gran temptació que, segons que ella despuys dix a altre son confessor, envides se póch guardar de caure en lo[s] dits peccats.

EXIMPLI CON PENITÈNCIA, PER POCHA QUE SIE, REEBUDE AB DEVOCIÓ, APROFITA MOLT A LA ÀNIMA. ; Confessor discretus nolentes inducit ad penitenciam faciendam.; Cesarius. ; Segons recompte Çesarius, [que]un hom molt peccador confessà·s a un clergue que havie fets peccats molt legs, lo qual no podie complir penitència que·l clergue li donàs. E lo clergue, veent-se en gran ància ab ell, dix-li que [per] penitència de tots los peccats que havie fets que digués solament un Pater Noster . Lo qual de bon grat reebé la dite penitència. E Déus donà-li tanta de gràcia que·n aquell die tornà al dit clergue comfessor que li donàs qualsevol penitència, que ell la compliria de bona volentat per gran que fos.

EXIMPLI CON LO COMFESSOR NO DEU ÉSSER ASPRE DE PARAULES CONTRA LOS COMFESSANTS, MAS DEU ÉSSER BENIGNE E SUAU.; Confessor dure loquens aliquando peccatores contra ipsum provocat.; Libro "De dono timoris". ; [S]egons que·s recompte en lo libre De dono timoris , uns robadors qui anaven per la mar en un vexell roban, per paor de gran fortuna que hagueren, prometeren de comfessar-se. E aprés que foren scapats de lla dite fortuna, lo capità dels dits robadors comfessave-se a un hermità, lo qual hermità lo reprès molt asprament. E dix que no·l podie absolre, e manà-li que anàs al papa que l'absolvés. Lo dit capità, mogut de ira diabolical, oucís lo dit hermità. E aprés comfessà·s d'altre comfessor hermità e, per semblant manera, oucís-lo. Aprés comfessà·s al tercer hermità, lo qual benignement e suau lo reebé e donà-li de penitència de tots sos peccats que totstemps que fer-ó pogués ajudàs a soterrar los morts e que pensàs contínuament en la mort. Lo dit capità reebé aquesta penitència ab devoció. E aprés, a poc a poch, començà avorrir lo món per tal manera que fo hermità devot en lo desert e morí en gran penitència.

EXIMPLI CON EN LO PECCAT DE LA CARN AXÍ CAU LO VELL CON LO JOVE.; Confidendum non est in senectute ut propter hoc aliquis periculis se exponat.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons se recompte en lo libre De vitis Patrum , un ffrare vell fo malalt en Egipte e, per no enutjar als altres ffrares, dix que volie anar a loch poblat a guarir. E l'abat Moysès li dix: —No y vages, si no cauràs en peccat de fornicació. De la qual cosa lo ffrare veyll ach gran despleer e tristor, e respòs a l'abat: —Stant jo ten vell e ten flach me dius axò, pare abbat? Lo dit ffrare veyll se n'anà al poblat e allí, una monge verge, servie-lo per devoció. E, con fo guarit, gità·s carnalment ab la dite monge e emprenyà-la de un fill. E a pocs dies que·l dit fill fo nat, tengueren tots los monges de aquella terra e de altres terres capítol general. Quant lo ffrare vell sabé que ell capítol general ere ajustat e que y havie molts ffrares de lur orde, près lo dit fill seu al bras e entrà-sse·n en lo capítol on tots los ffrares staven ajustats. E, plorant, dix-los: —Los meus germans e pares, veets aquest inffant que jo port? [FF]Ffill és de desobediència, e jo en la mia vellea lo engendré! Per què guardats-vos, no us confiets de lla edat, car a tots és mester la ajuda de Déu e en tota edat és perill! Tots los ffrares, ladoncs, per devoció e compació, ab lo veyl ensemps molt fortment ploraren. E lo vell los dix: —Pregats Déus per mi! E tornà-se·n a l'hermitatge on solie estar e allí finà sos dies en servey de Déu molt santement.

EXIMPLI CON L'OM, CON HA FET LO PECCAT, DEU HAVER CONTRICCIÓ E DEU TORNAR AL SERVEY DE DÉU. ; Confusio [orta] [de] [peccato] [perpetrato] [aliquando] [est] [occasio] [boni].;xvii Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un hom jove peccà carnalment ab una monge, a la qual emprenyà. E con lo jove sabé que son peccat per tota la ciutat era publicat, per gran vergonya e temor de Déu, ell se mès en orde e allí, devotement, finà sos dies.

EXIMPLI CON LA PERSONA POT MORIR PER GRAN VERGONYA E DESPLEER QUE HA.; Confusio est aliquando causa mortis.; Elinandus. ; Segons que recompte Helinandus, hòmens mariners faeren una qüestió a Homnero, que ere un gran sabidor. E perquè no·ls pòch absolre la qüestió, de gran vergonya que ach de lles coses que li deÿen, morí sobtosament.

EXIMPLI MOLT SAVI DEL PHILÒSOFF DEMÒSTENES DE ATENES.; Congregacio una dirigitur aliquando per aliquem bonum.; Exidorus. ; Segons que recompte Exidorus, lo rey [FF]Ffelip de Grècia vénch assetjar la ciutat de Athenes, e dix que li donassen deu sabidors e grans philòsop[s] e que desesetjaria la ciutat. E un sabidor e philòsoff qui ere dins la ciutat, lo qual havie nom Demòstenes, féu aytal semblance: —Los lops hagueren e feren amistance ab los pastors, e digueren: —"Pus que som amics, perquè siam pus segurs de vosaltres, donats-nos los cans que tenits, car per lo ladrar d'ells se porie moure e tornar la baralla." E tentost que·ls lops tingueren los cans en lur poder, començaren sens tota pahor a fferir en lo bestiar e oucieren tot aquel que volgueren. E axí vol fer lo rey [FF]Ffelip, que con li haurem donats los deu philòsofs que ell demana, pendrà pus iverçosament e haurà la ciutat per a destrouir-la. E per ço que aquest sabidor Demòstenes dix no·ls hi volgueren donar.

EXIMPLI MOLT SAVI DEL PHILÒSOFF DEMÒSTENES DE ATENES.;xviii Consanguinei non sunt a viris sancti sustinendi nisi in jure suo.; Ex "Vita Pastoris abbatis". ; Segons que·s recompte en la Vide de l'abbat Pastor, un official e jutge de una ciutat havie gran desig que pogués veure e parlar [amb]ab l'abbat Pastor. E per a que·l dit abbat hagués ocasió de venir parlar ab ell, lo dit jutge féu pendre un jove nebot del dit abbat. E dix: —Si l'abat Pastor me prega per son nebot, jo·l liuraré. E tentost la mare del dit jove, que ere germana de l'abat, vénch denant l'abat plorant molt fortment qu'él degués parlar e preguar lo dit jutge per son fill. E lo dit abbat Pastor no respòs a sa germana. La germana, qui veé que no li responie, ab fellonia dix-li: —Encare que haguéssets lo cor de ferre, sí deuríets haver pietat de mon fill, que és de la tua sanch. E ladonchs l'abat Pastor li respòs e li dix: —L'abat Pastor jamés no engendrà fills. E quant lo dit jutge sabé la intenció del dit abat, dix solament: —Enviÿ-me·n pregar l'abat Pastor, e jo soltar-lo-é. E l'abat Pastor ladonchs envià a dir al jutge que examinàs bé en sí matex lo dit fill de sa germane: si merexia mort que le y donàs, si no, que fes d'ell ço que li plagués.

EXIMPLI DE CATHÒLICS CRISTIANS. ; Consciencia bona frequenter timet ubi non est timendum.; In "Hi[I]storia triptica". ; Segons se recompte en la Istòria tríptica, Julià Apòstota, emparador, fféu una gran feste e féu metre denant si ençens axí con ere custum dels altres emperadors. E féu metre prop d'allí secretement ídols e féu encensar sí matex a cristians. E quant l'agueren en[cen][cen]sat, scarní d'ells [e][e] dix-los: —Con havets [po]gut ne volgut [vo]saltres encensà a y[doles]? E los cristians, qui eren cathòlics, digueren e a grans veus demanaren que·ls fossen tallades les mans dretes ab què havien encensat, jaffós que no haguessen encensat a honor de lles ydolles.

EXEMPLE DE LA VEU DE LA CONSCIÈNCIA.;xix Consciencia peccati non potest quiescere.; Ex libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un hom molt rich amave solaços e pleers. E quant stave apartadement, sens altre company ja, la consciència presentava-li tots los peccats, per la qual [cosa] ell soferie molt gran turment e affayn. E per ço, con pensave tals coses, apellave algú que estigués ab ell.

EXIMPLI QUE·LS ÒMENS NO DEUEN CREURE ÇO QUE NO POT ÉSSER, NE DAR-SE TRISTOR E DESPLER DE ÇO QUE PERDEN PUS COBRAR NO U PODEN, NE SEGUIR LA COSA QUE NO [ES] POT HAVER.; Consilio bono est acquiescendum.;xx Barlam. ; Segons se recompte en la Istòria de Barlam, un balester près en la mà un rossiyol, e trasc lo coutell e volch-lo degollar. Lo rossiyol li dix: —Què guanyaràs en la mia mort? Car tu no poràs sadollar ton ventre de mi, mas si·m lexes anar donar-t'é tres bons consells que·t seran profitosos si los guardes bé. E dix lo balaster que li plaÿe. E lo rossiyol li dix: —Jamés no vages detràs la cosa que no pots haver; e jamés no prengues tristor per ço que hauràs perdut e cobrar no u poràs; e no creegues ço que no podie ésser. E tentost lo balester lexà lo rossinyol. E quant lo rossinyol se sentí solt, volch provar lo balester si haurie creegut los ·III· consells que li havie donats. E dix-li: —O ffoll! Per què·m soltist? Car dins lo meu ventre tinch una pedre molt preciosa que és major que un bou! E quant lo balester oy ço que·l rossinyol li ach dit, tench-se per pech e, prometent-li molt, anava-li detràs per pendre-lo en qual[sevol] manera. E lo rossinyol li dix: —O foll! E con has bé guardats los tres consells que jo·t doní! Jo·t diguí que no anasses detràs açò que no podies haver, e que no prenguesses despler de ço que hauries perdut que cobrar no poguesses, e que no creeguesses ço que no porie ésser. E tu ara vas detràs mi, que no·m pots haver ne cobrar, e creeguist que en lo meu cors havie una pedre ten gran con un bou, que és molt major que jo. E axí es[t] foll en tot!

EXIMPLI MOLT SANT E DEVOT DE ·I_a· SANTA E DEVOTA FEMBRE.; Consolacio divina debet precibus impetrari.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , una fembre molt devota, perquè algun temps no li venie la consolació divinal, tement-se que li tardaria de venir e que si li venie que tentost se·n partiria, rahonave e parlave ab les sues virtuts e deÿa axí: —Ho! La mia Fe, vé al Senyor e conjura·l per tots los articles de la fe, los quals jo fermament creech, que·m vingue consolar! O! La mia Sperançe, aparella-li la posade per tal que vulla allí reposar! O! La mie Caritat, retín-lo per tal manera que no se·n vage iversosament! E despertant a sí e a les sues virtuts, per aytal manera vénch de continent la consolació divinal e alegrà-la complidement.

EXIMPLI DE GRAN DEVOCIÓ QUE ·I· MONGE HAVIE EN STAR A LES MATINES.; Consolacio divina allicit hominem ad manendum in ecclesia; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un monge de lla orde de Cistell stave molt flac. E jaffós que ell hagués licència que no anàs a les matines, però, ell no podie reposar sinó con stave en l'esgleya. Axí que, quescun die anave a matines ab los altres monges. E los altres monges lo reprenien dient-li que millor ere, pus stave flach, estar en sa cambre que no venir a matines, majorment pus havie licència de son major. E ell responie-los: —Quant oig los matines e no stich ab vosaltres en lo cor de lla sgleya, soffir e pas molt gran turment con me record de lla gran consolació que Déus envia a aquells qui devotement dien les matines, axí con jo hé vist moltes veguades volent-se a mi mostrar.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN MONGE QUE ERE METGE. ; Consolacio divina non conceditur admitentibus consolacionem vanam. ; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en un monestir havie un monge qui ere metge e, sinó en les Pasqües, no aturave en lo monestir. E en una festa de santa Maria sdevench-se que, stant lo dit monge metge en lo monestir a les matines ab los altres monges, veé que santa Maria aparech e portà una capce plena de comfits, dels quals comfits la Verge senyora donà ab una cuberta d'argent a quescun dels monges qui cantaven. E quant la Verge fo denant lo dit monge dix-li: —A tu no daré comfit, car metge ést e moltes veguades te vas consolar al món. E tentost la Senyora desesparech. E lo metge monge romàs molt trist e jamés no volch exir del monestir ne haver consolacions mundanals, ans molt santament e devota estich en aquell. Sdevench-se que a l'altre festa següent de sancta Maria, lo dit monge stave en lo cor a les matines ab los altres monges, e aparech-li la verge Maria en semblant manera que ere apereguda a la festa passade, e dix-li: —Perquè avorrist les consolacions del món, jo·t consolaré. Ladonchs la Verge senyora donà-li dels comfits e desesparech. E tentost lo dit monge sentí tanta de dolçor e de plaer en sí matex que jamés despuys no isqué del monestir, ans molt santament finà sos dies aquí.

EXIMPLI DE PERFECCIÓ QUE UN MONGE HAVIE EN TOTES LES COSES QUE DÉUS LI DONÀS EN AQUEST MÓN, AX[I]Í DE PLER CON DE TRIBULACIONS. ; Constans debet esse bonus religiosus in omnibus, tam prosperis quam adversis.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, un monge de lla orde de Cistell feÿe molts miracles e son abat demanà-li d'on havie tanta gràcia perquè feés miracles. El monge li dix: —Pare, no·m sé, car no dejun ni vetle ne treball més que ells altres monges. Mas sé una cosa: que no m'alegre per lo bé, bé que n'hage en vosaltres, ni·m desplau per lo mal que us veja, mas de tot ço que Déus fa me plau entegrement. E l'abat li respòs: —E con? No·t desplagué con lo cavaller nostre veyí nos cremà la nostra granga? —No, verament —dix lo monge—, car ten bé dón gràcies a Déu per lo bé con per lo mal.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN HOM QUE LA VESPRE DE PASCHA CARNALMENT [PECCÀ] AB UNA VERGE. ; Consuetudo peccandi minuit timorem Dei.; Gregorius. ; Segons recompte sent Gregori, un hom peccà ab una verge la vespre de pasca. E lo jorn de pascha per lo matí, per dubte e temor del dit peccat que havie fet, temé de entrar en la sgleya, però ab gran vergonya e paor entrà dins l'esgleya; en lo segon die ach menys paor, e en lo terçer molt menys. E aprés, complits set dies, stant segurat en sí matex, caygué mort sobtosament e, axí con l'agueren soterrat, de continent se près foch al cors per tal manera que sobtosament lo cors e lo vàs en què fo soterrat se cremà.

EXIMPLI DE MOLT STRANYA IMAGINACIÓ E CONTEMPLACIÓ DE ·I· MONGE.; Contemplacioni modus apponendus est.; Heraclides. ; Segons que recompte Eràclides , un monge qui havie nom Alexandrino hagué desig de pençament và que gitàs de sí lo seu enteniment per contemplació de Déu. E, tencades les portes de lla sua cambre perquè negú no y entràs ne·l demanàs ne hagués respondre a negú, en lo començament de la sepmane meté son enteniment en contemplar en les coses celestials . E rahonave·s e deÿa a son propri enteniment: —Guarde·t, no devals del cell a la terra, car allí estan los àngells e los sants, e lo Creador de totes les coses, ab los quals deus conversar. E perseverant en aquesta ymaginació dos dies e dues nits, sentí que·l diable lo agullonave e que li volie cremar la cambre. E ten gran fo la paor que ach e la terror, que hagué a lexar la dita contemplació e a tornar als pençaments humanals.

EXIMPLI QUE LA OBRA AJUDA E ÉS NECESSÀRIA A LA CONTEMPLACIÓ.; Contemplacioni insistinendum est ut accio non necgligetur.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en lo libre De vitis Patrum , un monge pelegrí vénch visitar a un abbat en lo munt de Sinay. E veé con treballave ab sos monges e dix-los: —Per què treballats per lo menjar, que clare cosa és que santa Maria Magdalena la millor part trià per a ssí, ço és a saber, la contemplació! E l'abat dix a un monge: —Vés, met-lo en la cambre e da-lli un libre en què lige. E a ora de nona, lo dit monge pelegrí enujave·s de legir e meravellave·s con no·l venien a cridar que s'anàs dinar. E quant fo passade la dite hora vénch a l'abat e dix-li: —No menjats vuy o per què no·m demanats a dinar? E l'abat li respòs: —Tu es[t] hom spiritual, per què no has mester de menjar; nosaltres som hòmens carnals, e havem ops a menjar e per ço treballam. E lo dit pelegrí ach vergonya per ço que havie dit al dit abat e monges, e dix: —Mester ha santa Maria Magdalena a santa Martre! E açò vol dir que la obre ajuda a la contemplació.

EXEMPLE DEL QUE FÉU HERÀCLIDES QUAN EL VOLIEN FER BISBE.];xxi Contempni debent dignitates.; Eraclides. ; Aquest Heràclides ere hom de santa vida e los hòmens de lla ciutat elegiren-lo per bisbe. E ell no ó volch ésser. E ells congoxaren molt que fos llur bisbe. E ell veé que no·s podie defendre d'éls. près un ganivet e tallà·s la orella squerra en presència de molts e dix: —Are ja no pot ésser bisbe sens orella! E respòs lo bisbe Dorreteo, que allí present ere: —Aquesta ley se guarda entre los juheus, mas verament jo ferie bisbe un hom qui fos desnarigat e sens orelles, ab que fos de bones costumes e de bona vide. E altre veguade tots ab gran instància tornaren pregar molt estretament al dit Heràclides que fos lur bisbe. E ell los respòs: —Prech-vos que·m lexets, sinó jo·m tallaré la lengua e ladoncs, pus sie mut, no poré ésser bisbe. E ladoncs no·l pregaren més avant ne·l volgueren més torbar.

EXIMPLI DE SÀVIES PARAULES QUE DIX SÒCRATES, LO GRAN FILÒSOFF.; Continens homo debet motus sue complexionis naturaliter reprimere.; Erasianus. ; Segons que recompte Erasianus, Sòcrates, que era gran philòsoff, anave un die per una carrera de una ciutat ab sos scolans e encontraren un hom lo qual guardà e mirà lo dit Sòcrates. E con l'ach ben mirat e guardat dix a Sòcrates: —Segons que la tua complecció demostra, tu deuries ésser luxuriós e cobdiciós, e superbiós e traÿdor. Los dits scolans, ladoncs, volgueren matar lo dit hom per la desonria que havie dita a lur maestre Sòcrates. E Sòcrates lus dix: —Lexats-lo star, fills, car veritat diu que la mia complecció és apparellade a tots aquels peccats qu'ell ha dit, mas jo fas continença de tots aquells.

MIRACLE E EXIMPLI DE MOLT GRAN FE E DE GRAN PENITÈNCIA QUE FÉU ·I_a· FEMBRE CONCUPINA DE UN CLERGUE.; Contricio perfecta nullam penam corporalem formidat.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un sacerdot molt gran sabidor preÿcave una veguade en un loch de lles penes de l'infern. E l'amiga concupina dell clergue d'equell loch levà·s de peus e dix al sacerdot: —Senyor, e què serà de lles amigues dels clergues? E lo sacerdot, veent que aquella ere fembre no molt agude en saber, dix-li per burla: —Jamés elles no seran salves si no·s meten en un forn cremant! E la dita fembre guardà bé en sí aquesta paraula. E un die, stant en sa case e tancade sa porta, encès gran foch dins un forn que en case havie, e con lo foch fo gran, ella se mès dins lo foc, e tentost fon cremade e morta. E la ànima li isqué del cors e se·n pujà al cel en forma de una coloma blancha. E moltes de gents de aquell loch veeren con la coloma ere exide de aquella case e se n'era pujade al cel, de la qual cosa foren molt meravellats. E trencant[-les] obriren les portes de lla dite case e trobaren dins lo forn, morta, la dita fembre, la qual, axí con a vedade, soterraren en un camp fora de sagrat. E per ço con ella reebé aquella mort en penitència, moltes nits veeren a la derredor de la sua sepultura moltes lums e gran claredat.

MIRACLE E EXIMPLI CON GRAN CONTRICIÓ SENS COMFFESSIÓ DELEX LOS PECCATS.; Contricio perfecta sine confessione delet peccata.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en la ciutat de París, un scolà havie vergonya de comfessar sos peccats per ço con eren molt legs. Per la contricció vençude la vergonya, anà·s comfessar al prior de sent Víctor. E quant se fo agenollat denant lo dit prior per comfessar, ten gran hagué la contricció que, per los grans plors que feÿa, e per los grans suspirs e gemecs, no póc dir paraula alguna. E lo dit prior li dix: —Vé-te·n e scriu tos peccats e dóna·ls-me per scrit e jo donar-t'é penitència. E l'escolà ó féu axí. E con fo tornat denant lo prior, volch-se comfessar altre veguade. E per semblant raó de lla dess[ú]us_dite no pòch dir paraula alguna. E ladonchs donà al prior l'escrit en què eren scrits tots sos peccats. E quant lo prior los ach legits, veé que eren tant legs que, de licència del scolà, ach-los a mostrar a l'abat del dit monestir de sent Víctor per tal que, ab conseyll del dit abbat, ell donàs penitència al dit scolà. E quant l'abat obrí lo dit scrit no y veé scrit neguna cosa. E dix al prior: —No veig açí scrit negun peccat. E lo prior, meravellant-se, dix a l'abat: —Sapiats per cert que aquell scolà me donà sos peccats scrits en aquella carta e jo los legí. E ara entén que per la gran contricció que ach que el misericordiós Salvador del món los ha perdonats tots. E los dits abat e prior, ab paraules santes e devotes, digueren al scolà que d'allí avant se guardàs de peccar. E l'escolà se partí d'ells molt consolat en Jesucrist.

MIRACLE [E] EXIMPLI DE GRAN CONTRICCIÓ E PÚBLICA COMFESSIÓ E DE STRANYA PENITÈNCIA. ; Contricio perfecta peccata confestim remitit.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, una fembre peccà carnalment ab son fiyll, del qual ach una criatura, la qual criatura ab sos braços levà tro a Roma. E ab gran contricció e ab moltes làgremes, públicament, denant lo papa e los cardenals, comfessà son peccat. E lo papa manà-li en penitència que en lo die següent vengués denant éls e que aportàs vestida la vestedura que aportave quant feÿa lo peccat ab son fill. En l'altre die ella vénch tota nua devant lo papa, apperellade de reebre tota penitència que li fos dade. E quant lo papa la veé per aytal manera, absolvé-la e dix-li: —Déus t'à perdonat ton peccat. E un cardenal començà a murmurar contra lo papa e dient que no li havie donade penitència sufficient. E lo papa dix al cardenal: —Si jo jutgé bé aqueste fembre, lo diable te entre en lo teu cors; si no, a mi. E tentost près lo diable al dit cadernal en presència de tots. E quant lo diable fo entrat dins lo cors del dit cadernal, lo diable dix que nostre senyor Déus havie perdonat lo peccat a la dite fembre.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN CANONGE QUI JACH CARNALMENT AB UNA JUÿA LO DIVENDRES SANT.; Contricio perfecta liberat hominem a confusione temporali.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en Englaterra, un canonge nebot del bisbe amave desonestement a una fadrina filla de un juheu. E ell dit canonge continuave-la de pa[ra]ula. E ella dix-li que no podie haver ço que volie d'ella per tal con son pare la guardave, que jamés no·s partie d'ella ne de die ne de nit, sinó ten solament lo vespre del divendres sant, per ço con juheus aquella nit han flux de sanch e no los recorde sinó de son mal. E lo dit canonge sperà tro que vénc lo dit vespre, e aquel vespre ell jach carnalment ab la juhia, e stech ab ella lo divendres sant tro al dissapte per lo matí, vespre de Pasca. E lo dit dissabte per lo matí que lo juheu entrave per veure sa filla, trobà que·l dit canonge jaÿe ab ella. Lo juheu haguera mort lo dit canonge sinó per ço con lo conech que ere nebot del bisbe. E a grans crits dix-li: —O treÿdor! E què fas tu açí?! O mal cristià! On és la tua fe, car en tal die con ir fon en nostres mans liurat l'om just?! E si jo no dubtàs lo bisbe, jo t'auciera! E ab gran confusió, gità·l de case. E aquell die, que era disabte sant, lo bisbe devie dir la missa. E lo dit canonge, qui ere sepmaner, devie dir la epístola. E dubtà·s que en ten assenyelat die la comanàs a dir a altre. E axí matex dubtave que ab ten gran peccat servís a la missa, lo qual peccat, perquè ere frescament fet, havie vergonya de comfessar. Però volch més revestir-se per dir la epístola que no comanar a altre ne comfessar. E axí con fo revestit e stech en l'altar denant lo bisbe, entrà per la esgleya lo dit juheu ab altres juheus per clamar-se al bisbe del dit canonge. E lo dit canonge que·lls veé entrar tornà tot descolorit e ab gran devoció alçà los huylls a un crucifix que havie en l'altar. En sí matex dix ab gran contricció: —Senyor Jesucrist, liure·m are de ten gran confusió e jo, Senyor, te promet de fer satisfacció d'aquest peccat e que jamés no·t fasse ofensa. E meravellant-se lo bisbe que en aytal die, mentre feÿen l'offici, los juheus entrassen en la esgleya, féu cessar l'offici. E los juheus, venguts al cor per fer clams al bisbe del canonge, obriren tots les boques per parlar e no pogueren. E lo bisbe que veé que obrien les boques e les tencaven e no deÿen alguna paraula, pensà que y fossen venguts per scarnir, e ab gran fellonia menà-los gitar de lla sgleya. E lo canonge, conexent son peccat e la mercè que Déus li havie fete, comfessà son peccat al bisbe ab gran contricció. E aprés mès-se en la orde de Cistell e féu batejar la dita juÿa e féu-la metre monge.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN CANONGE QUE·S COMFESSÀ E REEBÉ LOS SEGRAMENTS ABANS QUE MORÍS, E FO DAMPNAT PERQUÈ NO ACH CONTRICCIÓ. ; Contricione sola deficiente, confessio nec alia bona non sufficiunt ad peccati dimissionem.;xxii Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, un canonge en la ciutat de París ere molt luxuriós e embolcat en altres peccats molt greus. Estant malalt que·s volie morir, comfessà-se e reebé lo cors de Jesucrist e fo perhuliat. E con fo mort soterraren-lo molt honradement. E a pocs dies aparech a un son parent e dix-li con ere condempnat a l'infern. E lo parent li respòs: —E con no t'aprofitaren los sagraments que reebist? E lo canonge finat li respòs: —Encare que comfessí e combreguí, e fuy perhuliat e prometí de fer penitència, en tant con no haguí contricció son condempnat a les penes infernals, car no haguí volentat de tolrre·m dels peccats, ans de tornar en aquels. E per ço no m'aprofità la comfessió, ans son dampnat.

MIRACLE E EXIMPLI DE UNA FILLA QUE FÉU ADULTERI AB SON PARE E APRÉS OUCÍS SA MARE E SON PARE.; Contricio perfecta, in judicio Dei, peccatum dimittit quoad culpam et quoad penam.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons recompte Jacme de Vitriaco, un hom havie filla molt bella, ab la qual peccave carnalment. E la mare d'ella, depuys que u sabé, començà-la·n a castiguar asprement, per lo qual castich la filla oucís la mare, per la qual cosa lo pare la avorrí. Ella que veé que·ll pare la havie avorrida, un die, axí con lo pare dormie, ella l'aucís. E aprés que açò ach fet, fo fembre pública que donave son cors públicament a tots quants la volien, e anave en companyia de lles altres fembres públiques de bordell. E un die ella oyí un sermó de un ffrare qui preÿcave de la misericòrdia de Déu. E acabat lo dit sermó, vénch la dita fembre al dit ffrare e dix-li: —Senyor, vós preÿcàs vuy de lla misericòrdia de Déu que ere molt gran; e puys que axí és vull-me a vós comfessar, que sperance hé en la misericòrdia de Déu que·m perdonarà tots mos peccats. Ell ffrare, ab gran consolació, dix que la oyria, e ella, agenollade als seus peus, dix-li los quatre peccats e altres molts. E lo ffrare, no sabent quina penitència li darie per ten legs peccats, dix-li: —Amiga, spere·t tro aprés dinar, que preÿcaré altre veguade e studiaré quina penitència te daré. E ella li respòs: —Jo ben conech que vós desesperats de la salut de lla mia ànima, e que jo no pusque ésser perdonade. —Jo —dix lo ffrare—vos man per penitència que vós me sperets açí tro que jo us man la penitència que deurets fer per vostres peccats, per vos donar penitència que sie convenible. E partit d'ella lo ffrare, ella començà a pensar en sos peccats con eren ten legs e ten greus. E tanta fo la dolor e contricció que ach que·l cor li·s partí en ·II· e allí tentost morí. E quant lo dit ffrare tornà a ella, trobà-la qu'era ja morta. E ab gran devoció manà e amonestà a tots que devotement pregassen Déus per ella. E axí con ells tots feÿen la oració que·l frare los havie manat, oÿren una veu del cell que dix: —No vullats pregar per ella, que pot preguar Déus per vosaltres; que, sapiats, per la sua gran contricció, és ja la sua ànima en la glòria de paradís.

EXIMPLI DE UN BISBE DE TOLOSA QUI LEXÀ LO BISBAT [E] ÉS MÈS EN ORDE PER PAOR DE LES PENES INFERNALS. ; Consideracio penarum inferni converti facit aliquando peccatorem.; [FF]Ffulco. ; Segons que recompte Fulco, un bisbe de Tholosa ere hom que·s delitave molt en esturments, e ere hom molt pompós en vanaglòria e molt delicat. E un die començà a pensar en les penes d'infern e dix a sí matex: —Si·t manàran que·t gits en un lit rich e molt delicadement fet, e que jamés d'alí no·t levasses, no u pories sofferir. E donchs, con poràs sofferir les penes de l'infern si allà jaus? E pensant en tot açò, per gran devoció e contricció, lexà lo bisbat e mès-se en orde, e près àbit de religió, en lo qual àbit reté la ànima al sant parays.

EXIMPLI DE UN HOM JOVE QUE PER DEVOCIÓ E PAOR DE LES PENES INFERNALS SE MÈS EN ORDE DELS PREÿCADORS.; Converti facit aliquando peccatores consideracio acerbitatis pene inferni.;xxiii Ex libro "De dono timoris". ; Segons se recompte en lo libre De dono timoris , un hom jove molt delicat, entrà en la orde dels preÿcadors, e sos parents e amichs, los del món, deÿen-li que se isqués de lla dita orde per tal con ell ere ten delicat que no porie sofferir les asprees de l'orde. El dit jove los respòs: —Per tal con jo ere ten delicat no poguera sofferir les grans penes de l'infern; e per çò àm més sofferir les de l'orde per stalviar les infernals.

EXIMPLI MOLT SAVI E DEVOT DE UN FILL DE UN NOBLE HOM QUE·S MÈS EN L'ORDE DELS PREÿCADORS. ; Converti eciam facit aliquando peccatorem consideracio mortis subite.;xxiv Ex libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un ffill de un noble hom entrà en la orde dels preÿcadors. E quant lo pare ó sabé ach-ne molt gran desplaer. E, per ço, ymaginà que destrouís lo monestir e que gitàs los ffrares de tota sa terra, e que per aytal manera porie cobrar son fill. E quant los dits ffrares ó saberen, hagueren gran dubte e molt humilment vengueren davant lo dit noble e digueren-li: —Senyor, no us pensets que nosaltres consellàssem a vostre fill que entràs en nostre orde ne·l tingam per força. E açò podets vós conèxer si ab ell parlats. E tentost lo noble anà al monestir parlar ab son fill, e dix-li: —Fill car, molt amat, per què m'às torbat axí ne feta ten gran desonor? Però si te·n vols tornar ab mi jo·t perdonaré volenterosament. E dient semblants coses e altres moltes féu conclusió a ses paraules. E lo fill li respòs humilment: —Pare, senyor, jo no vull anar ab vós si no gitats un mal custum que ha en vostre terra. —[FF]Ffill —dix lo pare—, a mi plau. Digues-me quale és aquella mala custuma. —Pare —dix lo ffill—, jo us ó diré: a mi par molt mal custum que ten ivaçosament mor lo jove con lo vell; e si aquest custum vós levats de vostre terra, jo me n'iré ab vós. Quant lo pare ac oyit açò que li ach dit lo ffill, ab pleer e ab devoció lexà·l star e aturar en l'orde.

MIRACLE DELS CORPORALS QUE SENT GERGORI TREMETIE A ·I· GRAN PRÍNCEP.; Corporale altaris sanguinem emisit.; Ex "Gestis beati Gregorii". ; Segons se recompte en les Gestes de sent Gregori, un gran príncep amich de sent Gregori papa, envià-lo a suplicar que li trametés e li donàs de lles relíquies dels sants màrtirs. Sent Gregori reebé graciosament los missatgers del dit príncep e tench-los ab sí alscuns dies, dins los quals ell, ab éls ensemps, vesità tots lochs dels sants martris dels quals éls demanaven les relíquies. E aprés lo dit sant près un troç petit de quescun dels corporals de quescuna sgleya on eren los dits màrtrirs, los quals troços ell féu metre en caxetes poques d'argent e segellades ab segells, e donà-les als dits missatgers, los quals, con se·n tornaven per lo camí a lur senyor, digueren los uns als altres: —En và e debades havem anat ten lonch camí, pus no sabem què levam a nostre senyor. E trencaren los segells e obriren les dites caxes d'argent e veeren en quescuna un troç dels corporals. Ells, ab gran despleer e meynspreu dels dits draps, tornaren-se·n a Roma e digueren a un arciaca que ere gran lur amich tot ço que havien fet, lo qual arciaca los reprès molt stranyament e menà-los denant sent Gregori e féu-li relació de ço que els dits missatgers havien fet. E tentost lo papa e sant féu dir moltes misses ab gran devoció, e près un troç dels draps que eren dins les dites caxetes e tallà-lo. E dell tall tentost isqué sanch, de la qual sanch fo lo troç dell dit drap tornat vermell. Los missatgers, que u veeren, plorant ab gran devoció, agenollaren-se e adoraren los dits troços de corporals. E lo papa sent Gregori tornà segellar les dites caxetes e ab los dits troços de corporals dedins, tornà-les als dits missatgers, los quals ab gran pleer e devoció les portaren al dit príncep lur senyor.

MIRACLE DE CORPORALS QUE UNA MONGE LEVAVA. ;xxv Corporale immundiciam spiritualem non sustinet.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, una monge que ere sagristana de un monestir levava los corporals, e donà·ls a una fadrina que·ls exugàs. E tentost que la fadrina los près en les mans, aparech en ells una una taxa de sanch. E la sacristana los tornà a levar. E tentost que·ls près la dita fadrina per exugar, la dita plaxa e taxa de sanch, hi fon tornade, de la qual cosa se meravellaren molt les monges de aquel monestir. E, ab gran devoció, feren oració que·ls fos mostrat per què venia aquella taxa en los corporals con la fadrina los tenie. E per revellació divinal fon-los revelat que aquella fadrina ere prenyade.

MIRACLE QUE SDEVENCH A LA SGLEYA DE SENT MAINES A HMENS E FEMBRES QUE, BALLAN, DESTORBAVEN LA MISSA. Corisantes aliquando visibiliter puniuntur.;xxvi Tulius. ; Segons que recompte Tulius, un prevere de lla esgleya de sent Maines, deyint ell missa la vespre de Nadal, alsguns hòmens ballaven per lo cimenteri de lla dita sgleya e torbaven la missa e lo divinal offici. E con se vol que·l dit clergue los tramès a dir que lexassen les dances e que no li torbassen la missa, no se·n volgueren estar. E lo clergue ladoncs dix: —Jo prech nostre senyor Déus e a sent Maines, que de tot aquest ayn vosaltres no façats sinó dançar e ballar. E Déus mostrà tal miracle que de tot aquel ayn jamés no plogué ne nevà demunt ells, ne hagueren fam ne set, ne les lurs vestedures no s'esquinsaren, ans con a folls tot aquell ayn de nit ne de die jamés no cessaren de ballar e de dançar. Sdevench-se que un die un hom que havie ·I_a· germana sua en aquella dança, la près per lo bras per lavar e traure-la de lla dance e ball, e tentost li tragué e li levà tot lo braç del cors, e no n'isqué sanch e romàs en la dança sens braç ab los altres qui dançaven. A l'any complit, lo bisbe de Colònia vench-los absolre e reconsilià·ls denant l'altar de sent Maines, e tentost allí caygueren morts de aquels qui dançaven dos hòmens e una fembre. Los altres dormiren sens despertar tres dies e ·III· nits. E alsguns d'éls romangueren per totstemps ab tremolló de tots lurs membres. E açò s'esdevenc en ·I_a· vila que ha nom Sent Saenna en l'any de nostre Senyor ·M_X· anys.

MIRACLE [E] EXIMPLI DE UN HOM CONVERS QUI ERE MOLT SANT HOM. ; Corriguntur aliqui per moniciones sibi factas a bonis.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un convers ere hom molt religiós e contemplatiu. E fo arrapat als cells, e veé acusar denant lo Senyor a un arquebisbe e a un comte, los quals encara eren vius en lo món. E jaffós que·l Senyor aparegués felló contra ells, però, per pregàries de alscuns sants alarguà la sentència, e dix al convers que·ls digués que s'esmenassen en lurs obres. E lo converç, tornat al món, dix aquesta visió als dits arquebisbe e comte. Lo comte creech lo converç e smenà les sues obres, mas l'arcabisbe no·l volch creure ne·s volch smenar. E per ço, dins pochs dies, ell morí de mort soptane e tramès la ànima als inferns.

EXIMPLI QUANT DE MAL SE·n SEGUEX AL FILL CON LO PARE NO·LL CASTIGA EN LA FADRINESA.; Corrigere debet pater filium, prelatus subditos.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un hom havie un fill, e nodrie-lo molt delicadement e no·l castigave, per què s'aveà a furtar algunes coses poques. E, no castigant-lo lo pare, aveà·s a furtar grans coses, per la qual cosa se sdevench que·l fill fon pres e sentenciat a penjar. E axí con lo levaven a la mort, demanà que li feessen venir son pare. Quant lo pare li fo denant, lo fill li demanave perdó molt humilment. E lo pare li perdonà. —Pare —dix lo fill—, plàcie-us que, en senyal de comiat, que·m besets. E lo pare, acostant la sua bocha a la del fill, lo ffill ab les dents levà-li lo nas. Les gents que allí eren tengueren[-ho] a cruel cosa, e tots a una començaren a maldir e a desonrar lo fill. E lo fill los respòs: —Verament encara volguera haver fet més de mon pare que no li hé fet, car ell és ocació de aquesta mia mort, que no·m castigà stant infant, quant jo començava a furtar les coses poques.

MIRACLE E EXIMPLI DE SENT COSME E DE SENT DAMIÀ DE ·I· HOM QUI HAVIE LA CAMA PERDUDE PER MALALTIA DE CÀNCER. ; Cosme et Damiani.; Ex "Legenda lombardica". ; Segons se recompte en la Ligenda lombàrdica , un hom havie gran devoció en sent Cosme e en sent Damià, al qual hom sdevench malaltie de càncer en la cama, per la qual malaltia ell cuydave perdre la cama. Estant l'om en aquell perill, una nit los dits sants li aperegueren e li guardaren la cama. E dix la un a l'altre: —D'on poríem haver alcuna carn per omplir lo forat d'equesta came que·l càncer ha menjat? Respòs l'altre sant: —Vuy soterraren un moro; prenguam de aquella carn del moro e umplirem lo forat de lla cama. E tentost fo allí aportade la cuxa del moro e tallaren d'ella un troç de carn e meteren-la demunt la plaga de la cama del dit hom. E tentost l'om se despertà guarit del tot. E con se sentí guarit féu gràcies a Déu, e anà-li lo cor en la visió que havie vista dels dits sants. E tentost dix-ó a sos amichs e anaren là on lo moro jaÿe soterrat e trobaren que·l moro tenie en la sua cama la malatia que·l devot hom tenie en la sua, la qual plaga ere axí fresca en la cama del moro con si·l moro fos viu e hagués lonc temps que aquella plagua tengués.

EXIMPLI DE LA GRAN MALVESTAT DE LA MULLER DE L'EMPERADOR OCTOVIÀ. ; Credere cito periculosum est.;xxvii Ex cronicis. ; Segons se recompte en les Cròniques, Octovià l'Emparador havie una muller que ere molt luxuriosa, la qual parlà ab un comte que·s gitàs ab ella carnalment. E, perquè ell comte no u volgué fer, ella lo malmesclà ab l'emparador son marit per tal manera que l'emparador féu sacpçar lo dit comte, [el] [qual] no fo oÿt de son dret. E abans que morís, lo comte dix a sa muller que con ell fos mort, que per salvar de ço que la emparadriç l'avia acusat, que ella prengués un ferre calt en les mans, segons que era ladoncs la custuma de aquells que·s volien salvar de lla acusació que·ls ere fete. Mort lo dit comte, la comtessa —sa muller— vénch denant lo dit emparador aquell die que l'emparador acustumave de oyir los plets e qüestions de lles dones vídues e dels òrffens. E quant la comtessa li fo denant dix-li a altes veus: —Emparador, senyor! Què merex lo jutge que mata alguna persona sens rahó? E l'emparador li dix: —Verament aytal jutge merex morir. —Donchs —ço dix la comtessa—, tu ést aquell que matist lo comte mon marit per lo fals consell de te muller; e perquè creegues que jo dic veritat, jo vull pendre lo fferre calent per salvar mon marit. E l'emparador, meravellant-se, tentost féu pendre inquisició per saber la veritat, la qual inquisició, segons la costuma que ere ladoncs, se ac a ffer e acabar primerament en déu dies, e aprés en vuyt, e aprés en sis dies. E dins los dess[ú]us_dits sis dies, l'emperador, trobade la veritat de lla culpa de sa muller, féu cremar sa muller, e donà a la dita comtessa en esmena de lla mort de son marit deu castells, los quals castells són en lo bisbat de Lunell. E per aquella raó són nomenats aquells Castells los Castells de lles Tregües dels ·X·, huyt e sis dies.

EXIMPLI CON L'OM NO DEU JUTJAR NE DIR LOS PECCATS DE SON PROÿSME, MAS QUE SOLAMENT CUR DE SOS PECCATS PROPRIS.; Credendum non est de facili referentibus defectus aliorum.; Ex "Dictis Patrum". ; Segons se recompte en lo Libre dels dits dels Pares, un monge dix a l'abat Pastor que stave turbat e scandelitzat per ço que havie oyit dir de un monge, e que per allò volie lexar aquel loch on stave e anar en altre loch. E l'abat li respòs: —No creegues tals coses, car no és veritat. E lo monge li dix: —Verament, pare, veres són, car un monge molt feell les me dix. —Verament —dix l'abat—si bo e feell fos no les te haguera dites. —Verament, pare, jo víu ço que del monge me és estat dit. Ladonchs, lo dit abbat Pastor mostrà al dit monge una gran bigua que stave de una paret a l'altre e dix-li què ere allò. E lo monge li dix que ere bigua. Aprés li mostrà una petita palla que stave en terra, e dix-li [què] [era] [allò.] E lo monge li respòs que era palla. Ara —dix l'abat al monge—, sàpies que·ls teus peccats són ten grans vers Déu con aquesta biga. E los del monge són ten pochs, a esguardement dels teus, con és aquesta palla a esguardement de lla biga. E axí veges e hages cura de tos peccats e lexa los altres.

EXIMPLI CON UN DIABLE PRÈS FORMA D'ÀNGEL E FÉU QUE UN HERMITÀ MATÀ SON PARE. ; Credendum non est omni spiritui.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons se recompte en lo libre De vitis Patrum , un diable près forma de àngel e vénch a un hermità qui stave sol sens companyia, al qual hermità moltes veguades lo venia vesitar son pare. E lo dit diable, en forma d'ànge[l], dix al dit hermità: —Guarde·t que·l diable no t'engan, car sàpies que demà te vendrà veure e pendrà la forma de ton pare. Per què tu, con ell volrrà entrar dins aquesta tua cel·la, dóna-li gran colp ab una destral, que serà castigat que no y tornarà. L'endemà, lo pare vénch veure son fill l'ermità segons que havie acustumat. L'ermità, creent lo diable de ço que li havie dit, cuydan-se que fos àngell, matà son pare ab la destral.

EXIMPLI PER QUÈ NE A QUINA MORT FÉU L'EMPARADOR [NERÓ] [MORIR] [SÈNECA].;xxviii Crudelitas est malum pro bono reddere.; Ex "Hi[I]storia Neronis". ; Segons se recompte en la Istòria de Neró l'emparador, Sènecha fo maestre del dit Neró. E un die Sèneca demanà-li que li faés gràcia per los serveys que fets li havie. E Neró respòs-li: —Maestre, vull que muyres, que quant te veg axí·m torb en mi con feÿa con era fadrí, quant me mostraves de letre, e hé gran paor. E Sèneca li respòs: —Si la mia mort no·s pot scusar, almenys dóna·m que puxe triar a qual mort morré. E Neró li respòs: —Tria ivercosament [la] [manera] ab què no tardes de morir. Ladonchs Sèneca entrà dins un bayn e féu-se sagnar de abduy los braços. E, con fo desacnat, morí sens pena. E axí ab rahó ach nom Sènecha.

EXIMPLI PER QUINA MANERA NERÓ, L'EMPARADOR, SE FÉU EMPRENYAR.; Crudelitas contra matrem est detestanda.; Ex "[I]Historia Neronis". ; Segons que·s recompte en la Istòria de l'emparador Neró, aquest emparador Neró féu ouciure sa mare, e aprés féu-la obrir per lo ventre perqu'él pogués veure en quin loch del ventre s'ere nodrit. E los philòsops reprenent-lo que havie fet mala cosa en ouciure sa mare, que l'havie parit ab tanta dolor, ell respòs-los: —Jo vull que vosaltres me façats emprenyar de fill perquè puxa saber, con jo l'infantaré, les dolors que vosaltres deyits que ma mare ach de mi. E los philòsoffs li digueren que no podie ésser perquè ere contra natura. Ell los dix que si no·l feÿen emprenyar, que·ls ouciurie. E ells, per no morir, donaren-li a beure una granota. E daven-li viandes ab què·s nodrís dins lo cors, en manera que en pocs dies li creegué tant lo ventre que·s cuydave ésser emprenyat. E feÿen-li tenir dieta ab viandes ab les quals ells sabien que la granota devie mils viure e nodrir. E enaprés, ell, sofferint grans dolors, dix-los: —[FF]Ffets-me parir, que no vull star pus avant prenyat! E donaren-li ten fort beuratge, que li feren gitar la granota tota embolicade en sanch. Quant Neró veé tan lege cosa, demanà-los si nasqué ell ten leig. Ells digueren-li que no. E ell manà criar la granota e meté-la dins en una volta de pedre.

EXIMPLI CON L'EMPARADOR NERÓ MÈS FOCH A ROMA E A LA CRUEL MORT qu'ÉL MORÍ. ; Crudelitas dampnum inferens rei publice non est toleranda.; Ex "[I]Historia Neronis". ; Segons que·s recompte en la Istòria de l'emperador Neró, aquest emparador, pensant un die con grans devien star les flames del foch quant Troya fon cremade, féu metre foch a Roma, lo qual foch durà set dies e set nits. E ell mirave lo foch dalt de una torre, e delitave·s en veure les grans flames del foch, [e] estave cantant de gran pleer que havie. Los romans, no podent sofferir les sues oradures, mogueren-se tots contra ell. Ell, per paor d'ells fugent per unes muntayes, ab les dents agu[af]à un bastó, ab lo qual bastó se oucís, però dien que els lops l'aucieren e·l menjaren.

MIRACLE E EXIMPLI DE ·I_a· YMATGE DE JESUCRIST CRUCIFFICAT QUE JUHEUS TENIEN. ; Crucifixi imago a judeis vulneratur.; Ex cronicis. ; Segons que·s recompte en les Canòniques, [en] [temps] [de] l'emparador Contastí quatorzèn, en Síria, en la ciutat de Berico, un cristià vénch posar en case de un juheu —son amich—, lo qual cristià contínuament per devoció portave ab sí la imatge de Jesucrist crucificat. E quant se partí de case del juheu, per oblit, lexà-li la dita ymatge. Quant lo juheu veé la dita ymatge, dix-ho a tots los juheus de lla sinagoga e tots vengueren a la case del dit juheu, e quant veeren la dita ymage scupien-li en la cara, e daven-li buffets e soterraren-la, e aprés donaren-li a boure fel e vinagre, e feren-li totes les desonors que Jesucrist havie suffert en Jerusalem. En la fi donaren-li de una lança per lo costat e tentost de lla imatge isqué sanch e aygua. Ells meravellaren-se·n, però meteren d'equella sanch e de aquella aygua en ampoletes de vidre, e tots quants malalts ells tocaven de aquella sanch e aygua de continent eren guarits. Los juheus que veeren aquell miracle vengueren denant lo bisbe e donaren-li la dita imatge e tornaren-se cristians tots. E de aquella sanch e aygua se feeren de grans e meravellosos miracles.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN BISBE QUI CARNALMENT VOLIE PECCAR AB UNA MONGE. ; Crucis signum magnam habet virtutem eciam in infidelibus.; Gregorius. ; Segons que recompte sent Gregori, N'Andreu, bisbe de Funtana, ere hom de sante vide e tenie en case una monge leja per caritat que havie ab ella. E per temptació del diable ell pensà que jagués ab ella carnalment. E aquell die que·l bisbe ach aquel pensament, vénch un juheu de fora part aquella ciutat, e per tal con la nit près lo juheu en lo camí, meté·s en lo temple de Apol·lo. E a la mige nit, lo juheu véu entrar gran companya de diables en lo dit temple. E lo príncep de ells, lo qual havie nom Belzebuch, stave assegut. E tots daven-li compte de lles obres que quescú havie fet. E con tots li hagueren dat compte, un diable li dix: —Senyor, jo hé mese temptació en lo bisbe de aqueste ciutat que conegue carnalment una monge que té en case sua; e vuy, en manera de affelegar-la, lo bisbe li donà una palmade en les spatles, axí que dintre breus dies jo faré que ell haurà peccat ab ella. E lo príncep loà-li molt ço que havie fet, e manà-li que treballàs tant tro que·l bisbe peccàs carnalment ab la monge. E lo príncep Belzebuch manà a tots los diables que cercassen si havie negun hom en lo temple. E tots los diables justats anaven al dit juheu, qui stave prop del dit pilar. Quan los véu prop sí, per gran speventement que ach, senyà·s e féu-se lo senyal de lla creu. E quan los diables foren a ell venguts e·ll trobaren senyat, ab altes veus començaren a dir: —Ay, ay! Ací ha un vexell buyt, mas està senyat del senyal de lla creu! E tentost desperegueren. E lo juheu se·n vénch al bisbe e tornà·s cristià, e dix al bisbe ço que havie vist e oÿt dels diables. E tentost lo bisbe penedí·s, ab gran devoció e contricció, dell peccat que volie fer ab la monge. E gità la monge de case sua.

EXIMPLI DE UN HOM QUE PER DEVOCIÓ DE REEBRE LA CROADE CONTRA LOS ENEMICHS DE LA FE SE GITÀ PER UNA FINESTRA.; Crucisignari debent homines propter indulgencias.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco. Aquest Jacme preÿcave una veguade de lla croade, e un hom que stave prop l'esgleya, per gran pahor que havie de sa muller, no vénch oyr lo sermó, mas scoltava-lo de una finestre de lla sue case. E con ell oy los perdons que havien tots aquells qui reebien la croade, no gosant exir per la porta, de dubte de sa muller, per gran devoció gità·s de lla finestre devant tot lo poble, e, ab gran devoció, reebé la croade.

MIRACLE E EXIMPLI CON ÉS PLESENT COSA A DÉU E A LA VERGE MARIA DE AQUELLS QUI AB DEVOCIÓ REEBEN LA CROADE CONTRA LOS ENEMICHS DE LLA FE CRISTIANA.; Crucesignatis datur filius beate Virginis.; Iacobus de Vitriaco. ; Preÿcave una veguade de la croade aquest Jacme e un hom d'orde qui havie nom ffrare Simó, lo qual ffrare ere estat converç e ere hom devot, oyint lo dess[ú]us_dit sermó, tornà-sse·n a la sua case, e, devotement, féu oració al Salvador que li demostràs quin guardó havien aquells que prenien la croade. E en aquella ora fo arrapat en l'espirit e levat al cel, e veé que la verge Maria, a tots aquells qui prenien la croade, dave son fill Jesús en los braços.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN HOM QUI ENGANOSAMENT PRÈS LA CROADE E CON ÉS COSA PLESENT A DÉU DELS PELEGRINS QUI VAN EN JERUSALEM. ; Crucisignati puniuntur eciam corporaliter.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, en lo bisbat Naçense un hom usurer près la croade enganosament. E jaffós que ell pogués donar quarante marchs d'argent, dix que ere pobre e que no podie donar sinó sinch marchs d'argent. E aprés, stant ell un jorn en una taverna, scarnie dels romeus qui anaven al Sant Sepulcre e deÿa·ls: —O mesquins! E con lexats vostres mullers e vostres fills, e vostres amichs e vostres riqueses, e anats a perill e afayn de vostres corsos! E jo, per cinch marchs d'argent que hé donats, son ten absolt con sóts vosaltres, qui anats en Jerusalem; e jo romanch ab ma muller e mos fills en ço del meu. E nostre senyor Déus, qu'és dreturer, volent mostrar con li és plasent e excebtable de aquells qui treballen e despenen de ço del lur en lo peregrinatge en Jerusalem, e quant li desplau dels engans e de les paraules mal dites, con vénch a ora de mige nit, un diable aparech al dit mal hom, lo usurer, e aparec-li en semblançe de un seu catiu, e menà ab sí dos cavals negres, molt grans, e dix lo diable al dit hom: —Leve·t e despulle·t aquexa gonella! E lo dit usurer no respòs al diable mas, ab gran affayn, despullà·s la dite gonella, en la qual stave cuside la creu de la croade, e cavalcà en un dels dits cavals, los quals cavals eren diables. E lo diable cavalcà en l'altre, e mostrà-li totes les penes de l'infern, e mostrà-li la cadira on la sue ànima devie estar en l'infern. E dix-li: —Sàpies que d'equests ·III· dies morràs e la tua ànima vendrà açí ab nosaltres, a estar per totstemps. E con lo diable li ach dites aquestes paraules, tornà-lo a sa case. L'om logrer, tornat en sa case, gità·s al lit e no volch comfessar per molt que·l ne amonestassen, ans al tercer die morí. E per desesperació la sue ànima anà als inferns. [ACÍ] [ACABEN] [ELS] [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [·C·] [I] [COMENCEN] [ELS] [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] ·D· .] [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [·D·.] ;

[EXEMPLE] [D'UN] [GEPERUT] [QUE], [NO] [VOLENT] [PAGAR] [UN] [DINER], [N'HAGUÉ] [DE] [PAGAR] [CINC.];xxix Debitum cito debet solvi, alioquin debitor dampnum incurrit.; Petrus Alfonsus. ; Segons que recompte Pere Alfonso, ·I· porter que guardave la porta de ·I_a· ciutat demanà per mercè al rey d'equella ciutat que tothom que per aquella porta entràs que fos tort o geperut, o tinyós o ronyós, o rancalós o potrós, que quescun die li donàs un diner. E el rey atorgà-lo-y. Sdevench-se un die que un jeperut se cuydà cobrir lo mils que pòch, e volch entrar per la porta de aquella ciutat. E lo porter dix que li pagàs un diner per la giba. E lo geperut contrestant ab ell que no·l devie pagar, lo porter li alçà lo caperó que tenie demunt los hulls, e veé con ere tort. E ladonchs li dix: —Are·m deus dos diners. E per pendre-li penyora per los dos diners, levà-li lo caperó del cap e veé que era tinyós. —Are —dix lo porter—, me deus tres diners. E lo porter veé que ere ronyós. —Are —dix lo porter—, me deus ·IIII· diners. Sobre allò hagueren contrast per tal manera que luytaren e lo geperut caygué dejús lo porter, e lo porter veé que ere potrós. E ladonchs, lo porter li dix: —Are·m deus cinch diners. E axí, no volent pagar un diner, pagà·n cinch, mal son grat.

EXIMPLI PER QUINA MANERA MAHOMET COMENÇÀ A CONVERTIR LES GENTS QUE TORNAREN MOROS. ; Decepcione. Decipiuntur aliqui sub simulacione boni.; Ex cronicis. ; Segons se recompte en les Cròniques, un hom qui havie nom Nicholau ere molt gran sabidor en sciència. Estant en la cort de Roma vençé per saber a tots los altres sabidors que en la cort staven. E perquè el papa no·l volch prove[ir] ivaçosament de bisbat, per fellonia que ach, anà-sse·n a Etiòpia e mès-se en un hermitatge on feÿa vida molt santa al semblant de lla gent, mas ell ere un gran ypòcrita, per la qual ypocresia ell enganà tota aquella terra, e preÿcave·ls quescun die per los portar e metre en gran error. E quant ell conech que totes les gents eren enclinades a creure tot ço que ell deÿa, parlà ab un hom qui havie nom Mahomet, e dix-li e li mès en l'enteniment que·l faria lo major de tots aquells pobles. E tentost ell nodrí una coloma en aytal manera: metie forment en les orelles del dit Mahomat e quescun die dave a menjar a la coloma en les orelles del dit Mahomet. Depuys que la coloma fo axí aveada, hon se vol que veés a Mahomet tentost se posave en lo muscle e li metia lo bech dins la orella, segons havie acustumat. E aprés, un die, aquel Nicholau ajustà tot lo poble e dix-los que·ls volie donar profete que·ls mostràs la carrera de Déu, e que seria la un d'ells aquell a qui l'Esperit Sant devallàs en forma de coloma e que perlàs ab ell a la orella. E tentost ell féu venir la dita coloma, e ella, volant, mès-se en lo muscle de Mahomet e meté-li lo bech en la orella segons havie acustumat. Quant lo poble ó víu, creegueren que aquel era l'Esperit Sant, que parlave ab Mahomet. E aprés lo dit Mahomet, per informació dell dit Nicholau, en poch de temps, tornà les dues parts del món moros.

MIRACLE E EXIMPLI DE SENT MACARI, DE UN ENCANTADOR QUE PER ENCANTAMENT FÉU RETORNAR EGUA UNA FEMBRE. ; Decipiuntur aliqui per artem magicam.; Eraclides. ; Segons que recompte Eràclides, en terra de Egipte un hom se en[a]emorà de una fembre maridade e, no podent-la haver a la sua volentat, preguà a un encantador que fes ab sos encantaments que la fembre lo amàs de cor o que avorrís son marit perquè hagués pus iverçosament ço que volie de lla dite fembre. E lo dit encantador, ab les sues males arts, féu que la dite [fembra] [a] semblançe dels qui la veÿen ere tornade egua. Quant lo marit lo veé ere molt trist e plorós. Parlave-li e no li responie. Ladonchs lo marit encabastrà-la con egua e levà-la a sent Machari. E quant los monges veeren que l'hom metie la egua en la sgleya, digueren-li de aspres paraules. E lo dit marit lurs dix: —Sapiats que aquesta egua que veets fon fembre, e ma muller; e ha ·III· dies que no ha menjat ne begut. E tentost los monges digueren-ó a sent Macari, qui stave en una cel·la. E sent Machari vénch a la sgleya e dix a tots los qui allí eren: —Vosaltres sóts hòmens e havets huylls de cavalls, car ella fembre és, e no semble egua sinó a aquels qui ha[n] creença en los encantaments. E tentost sent Machari gità aygua beneyta demunt la egua, e féu oració, e tornà e semblà a tots fembre axí con era. E manà-li donar a menjar, e puys manà-li que se n'anàs ab son marit e que oÿssen missa quescun die e feessen oració contínua, car sabessen certement que perquè havie ·III· sepmanes que la dite fembre no havie oÿda missa, per ço, ach poder en ella la mala art e sciència del dit encantador.

EXIMPLI DE DOS CIUTADANS QUI VOLIEN ENGANAR UN ALDEÀ, E L'ALDEÀ ENGANÀ LOS CIUTADANS.; Deceptor aliquando [in] [actu] [deceptionis] decipitur ab eo quem decipere volebat.;xxx Petrus Alfonsus. ; Segons que recompte Pere Alfons, dos ciutadans anaven en romiatge e un aldeà féu companyia ab ells axí en lo menjar con en les viandes. Esdevench-se que totes les viandes los foren fellides, sinó que trobaren farina, de què faeren un pa, lo qual pa meteren a coure demunt les brases. E axí con lo dit pa se cohia, la un ciutadà dix a l'altre: —Aquest aldeà menge molt e axí no haurem assats tots tres de aquest pa. E per enganar lo dit aldeà, ells li digueren: —Amich, en aquest pa no y à prou per a nosaltres tots tres e, axí, gitem-nos a dormir, e aquell qui somiarà sompni pus meravelós, meng-se lo pa. E allò li digueren ells cuydant-lo enganar. L'aldeà dix-los que li playie, e exoren-se a dormir tots tres. Quant l'aldeà los véu adormits, conexent que·l volien enganar, menjà·s lo pa mig cuyt, e aprés tornà·s adormir. E a cap de una peça, los ciutadans se despertaren, e dix la ·I·: —Jo hé somiat que dos àngels me pujaven al cel e·m menaven denant Jesucrist. Dix l'altre: —E jo hé sompniat que dos àngels me mostraven l'infern. E l'aldeà oyí ço que digueren, mas féu semblant que dormia. E los dos ciutadans despertaren l'aldeà e·ll los dix: —Qui·m demana? E ells li digueren: —Nosaltres, tos companyons. Ell los respòs: —E con? Ja sóts tornats de llà on anàs? —E con? —digueren ells—E on anam? —Sapiats —dix l'aldeà—que jo hé somiat que dos àngels prenien la un de vosaltres e·l pujaven al cel denant Jesucrist, e l'altre prenien altres dos àngells e·l devallaven a l'infern, e jo que·m menjave lo pa pensant que jamés no tornaríets!

EXIMPLI DE HOME FOLL QUI MENJÀ L'ASTOR DE SON SENYOR.; Decipiuntur aliqui credentes invenire quod nesciunt.; Ex libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un hom foll oy loar molt l'astor de son senyor e, cuydant-se que l'astor hagués carn molt saborosa, matà l'estor e cogué·l e puys menjà·l. E, aprés, son senyor, dolent-se con havie perdut l'estor, loave·l molt denant molts hòmens. E lo foll ladonchs respòs e dix a son senyor: —Dich-vos, senyor, que no valia res, que jamés no mengí carn ten amargua con la sue, car jo·l mengí.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN CAVALLER QUI PEGAVE BÉ E LEALMENT LO DELME A LA ESGLEYA.; Decimas bene solvere est utile.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, un cavaller pagave molt bé e lealment lo delme a la sgleya, lo qual cavaller havie una vinya que li dave quescun any ·XX· carretades de vin. Sdevench-se que un any foren per gell totes les vinyes cremades, axí que en la dita vinya no ac aquell ayn sinó una carretade de vin. Quant lo cavaller ó sabé, ab paciència dix al majoral que li tenie la vinya: —Lo vin que ere meu, a Déu ha plagut que jo·l perde eng[u]ayn, mas jo no vull que·s perde lo seu. E manà que tota la dite carretade del vin fos donade al delme. E quant totes les vinyes foren acabades de venemar, un clergue que ere germà del dit cavaller, passà prop la vinya del dit cavaller e veé la vinya plena de raÿms axí con si no haguessen venemat. E lo clergue vénch a son germà, lo dit cavaller, e dix-li: —Per què sóts hom de ten poc recapte que no féts venemar aquella vostre vinya? E lo cavaller li respòs: —Ben ha deu dies que la fiu venemar. —Verament —dix lo clergue—, no pot ésser, car jo le hé vista susare que tots los ceps són carregats de molte venema. E tentost lo cavaller e son germà lo clergue anaren veure la vinya. E con lo cavaller veé tants raÿms en la vinya ab devoció féu-ne gràcies a Déu. E conegueren tots que aquell miracle havie fet nostre senyor Déus perquè el cavaller havie totstemps paguat leyalment lo delme. Aprés lo cavaller féu venemar la vinya, ach-ne més que no havie haüts en dos anys passats.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN DEGUÀ DE ·I_a· SGLEYA QUI HAVIE PERDUT UN SEU PELAFFRÈ. ; Decanus ad inferni curiam invitatur.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en los temps de l'emparador Enrich, un deguà de una esgleya cathedral perdé un pelaffrè [i] [envià] [un] [esclau] [a] [cercar-li·l]. E con l'ach cercat per molts lochs, aparech-li un diable en forma de un hom veyll, e dix a l'esclau: —Què cerques? Ell li respòs: —Cerque un pelaffrè del degà mon senyor. E lo diable li dix: —Vés a tal mu[n]tanya, en la qual està mon senyor lo rey Artús; e aquella muntanya lança de sí fflames de foch, e allí lo trobaràs. L'esclau fon molt meravellat, e lo diable li dix: —Vés a ton senyor, lo deguà, e digues-li que d'ací a ·XIIII· dies vage a la cort del dit rey mon senyor. E si no lo y dius, seràs greument turmentat. Quant l'esclau vénch denant son senyor lo deguà dix-li ço que lo vell li havie dit. E quant lo deguà oy con lo citave per a la cort del rey Artús, tragué-sse·n escarn e burla, però al quatorzèn dia lo deguà morí.

EXIMPLI E MIRACLE DE UNA COMTESSA QUI ERE MOLT DELICADE. ; Delicias corporales sequuntur miserie et calamitates.; Petrus Damianus. ; Segons recompte Petrus Damianus, un comte tenie muller molt delicade la qual desdenyave de [l]levar-se les mans en totes aygües, ans enviave quescun die sos hòmens a cullir l'aygua del ros del matí ab què·s levàs les mans e la cara, e a la sue viande no s'í gosave acostar neguna persona sinó ab culleres d'or en la mà, ab les quals culleres la pexien e li metien la viande en la bocha e per aytal manera menjave. Aprés saffumaven-li la sue cambre ab molts perfums molt preciosos. E nostre senyor Déus, a qui no plaÿe semblants delicaments, envià-li malaltia per la qual se podrí tota, e tots sos servidors la desemparaven de servir per la pudor que d'ella exie, sinó una fadrina que la serví tro a la mort.

EXIMPLI DE UN SCOLÀ MOLT DELICAT QUI PRÈS L'ÀBIT E LA ORDE DELS PREÿCADORS. ; Delicate viventes in hoc seculo cogitare debent de penis eternis.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un escolà en la ciutat de Botònia ere tant delicat que no·s volie comfessar per no haver despleer ne volie oyr sermons ne paraules de Déu. Sdevench-se un die que un ffrare preÿcador lo vénch vesitar. E tentost que·l scolà veé lo dit ffrare dix-li: —No·m digats neguna paraula de Déu, que no u vull oyir; si de lles coses mundanals me volets parlar, vós siats lo ben vengut. E lo dit ffrare li respòs: —Jo us parlaré de coses mundanals, mas aprés solament vos diré una paraula de nostre senyor Déus. —Axò·m plau —ço dix l'escolà—. E con lo ffrare e l'escolà hagueren parlat ensemps de moltes coses del món, lo ffrare dix a l'escolà: —Prech-te que al vespre, quant te seràs gitat en aquest lit ten delicat, que·t record e·t penses en ço que diu lo profete Isaÿas que està aperellat als condempnats a l'infern he a aquells qui ab delicaments grans hauran viscut en aquest món malastruch. E tentost lo ffrare partí·s de l'escolà, e l'escolà pensà e imaginà en les paraules que·l dit ffrare li havie dites, e pensà en les grans penes que són en l'infern. E tant hi pensà que ab gran devoció, en l'endemà, ell fon ffrare e près l'àbit de preÿcadors.

EXIMPLI DE COMPARACIÓ CON PERDEN LO REGNE CELESTIAL TOTS AQUELLS QUI DESMESURADEMENT SE ADELITEN EN LOS DELITS E COSES MUNDANALS. ; Delicie corporales presentes impediunt spirituales et futuras.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre De dono timoris , un aldeà ab d'altres anave a les bodes de un rey, a les quals bodes eren apellats. E en lo camí près-lo gran set, e en unes basses en què havie aygua pudent ell begué de aquella aygua, e abans que begués sos companyons li digueren que no begués d'equella aygua que pudie, que s'esperàs de boure, car en les bodes li darien vin ben olent. E lo dit aldeà no u volch fer, ans umplí lo seu ventre de aquella aygua pudent. Quant tots foren venguts allí on les dites bodes se feÿen, foren molt ben reebuts, exceptat aquell qui havie begut l'aygua pudent, que per la qual pudor que de lla bocha li exie per l'aygue que havie begut lo gitaren defora e no l'aculliren dins lo palau del rey. Axí faran en los regnes dels cells a aquells qui en aquest món no volran fer abstinència per amor [de] Déu, e·s deliten en les riqueses e coses mundanals.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN PREVERE QUI TENIE AMIGA. ; Demon non est incaute nominandus.;xxxi Gregorius ; Segons recompte sent Gregori, un prevere qui havie nom Stheve, un jorn que fo vengut en sa case dix a una amigua que tenie: —Vine, diable, descalse·m! E tentost vengueren diables que·l destrebugararen les calces e·l començaren a descalçar les calces. E ell, veent que no veÿa qui·l descalçave, conech que eren diables, e a grans crits dix: —Lexats-me, reynes, que a m'amigue ó diguí jo, que·m descalçàs, que no a vosaltres! E tentost los diables se·n partiren e lexaren-lo mig descalsat.

MIRACLE E EXIMPLI DE SANTA MARIA D'ORIGEN. ; Demones infesti sunt morientibus.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, una fembre germane de uns ffrares, stant al punt de lla mort que la ànima li devie exir del cors, una santa dona que és nomenade sante Maria d'Orige, stave en la sua cambre faent oració e entès per spirit divinal que molts diables staven a la derredor del lit de lla dite fembre. E los clergues que ja la absolvien, cuydant-se que fos morta, vénch allí la dite santa Maria Origen e gità d'entorn lo lit tots los diables que y eren. E los diables porfiaven que starien en la cambre, e que la ànima de aquella fembre devie ésser lur. E ladonchs, sancta Maria Origenen, a grans crits, dix: —Senyor Jesucrist! Suplich-te que, per la tue sancte sanch e passió, tu liura aquesta ànima de aquesta fembre del poder dels diables e del perill en què stà! E los diables porfian per pendre la dite ànima, santa Maria Origen, ab gran fe e devoció, dix: —Senyor Jesucrist, jo son fermança de aquesta fembre, que si algun peccat lexà de comfessar, jassia que no pugue parlar, però, Senyor, encara té l'espirit en lo cors e pots-li donar contricció si a tu plau. E tentost los diables desperegueren de allí.

MIRACLE E EXIMPLI DE LA MORT DE ·I· COMTE E DE L'ARQUEBISBE DE AREMS.; Demones presciunt mortem malorum aliquando.;xxxii Ellinandus. ; Segons que recompte Elinandus, un arquebisbe envià en missatgeria a un seu cambrer a Rems. E, con lo dit cambrer e un seu hom anassen per lur camí per un boscatge, oÿren molts brogits e relinxos de cavals e brogit d'armes, e oÿren diables qui deÿen: —Ja tenim lo comte de tal loch en nostre poder, e d'ací a pochs dies morrà l'arquebisbe de Arems e irà açí ab nosaltres! E los cavalls dels dits cambrer e·l seu home no podien passar, per gran terror que havien dels diables, tro que éls se senyaren. E quant foren venguts a Rems trobaren mort lo comte que ells diables havien nomenat, e l'arquebisbe que stave al punt de lla mort que no visqué despuys sinó ·III· dies.

EXIMPLI DE UN COMTE QUE·L DIABLE SE·n MENÀ PER L'AYRE E PER LOS NÚVOLS CAVALCANT. ; Demon eciam vivos in equo positis ad infernum [portat].;xxxiii Elinandus et Petrus abbas Clunacensis. ; Segons que recompte Elinandus e Pere abbat de Crunyeth, un die un comte estave bé acompanyat de molts cavallers. E en aquella ora entrà en lo palau on ells staven un hom no conegut cavalcant en un cavall. E quant fo denant lo comte dix-li en presència de tots: —Leve·t e seguex-me. E lo comte a allò no pòch contradir, ans tentost lo seguí, que isqué del palau ab ell. E quant fo fora del palau, aquell hom que·l comte seguia ere diable, lo qual diable féu cavalcar lo comte en un cavall que li donà. E con fo cavalcat, lo diable, qui havie prese forma d'om, près lo comte per la regne e e alçà-lo tro al cell, e veeren-ho tota la gent con anave corrent per l'ayre ab lo diable ensemps. E lo comte cridave grans crits dient: —Senyors, ajudats-me, que gran turment soffir! E puys desparech. E per aytal manera lo comte fon companyó dels diables.

MIRACLE E EXIMPLI CON ÉS MALA COSA A L'HOME DE RELIGIÓ DESOBEDIÈNCIA. ; Demon sub specie boni aliquos ad mortem temporalem et eternam inducit.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, en lo bisbat de Colònia un converç meté·s monge e, mostrant-li de legir, ell ajustà molts libres e après les sciències deffeses e vedades e, jaffós que lo y deffenessen, però, ell no se·n volch estar. E lo diable aparech-li e dix-li en forma d'àngel: —Aprèn fortment, que bisbe has estar. E a cap de pochs dies, aparegué-li altre veguade e dix-li: —Vuy morí tal bisbe de tal ciutat, per què ivaçosament vés allà que ordenat és de Déu que tu eligen per bisbe de aquella ciutat. E lo dit monge isqué del monestir secretament e aquella nit dormí en case de un clergue molt honrat. E en l'altre die, abans d'alba, isqué de case del dit clergue. Perquè semblàs pus honrat hom als de la dita ciutat, furtà un cavall e un manto al dit clergue, e cavalcant en lo dit caval tench son camí vers la ciutat. Quant fo de die, la companya del clergue trobà meyns lo cavall, seguiren lo dit monge apòstata e prengueren-lo e los officials donaren sentència que fos penjat. E fo axí que aquell cuydave muntar en la cadira de ésser bisbe e muntà en la forca e acabà mal per desobediència.

EXIMPLI DE LLES PARAULES QUE DIX UN DIABLE STANT DINS LO CORS DE UN HOM. ; Demon obstinatus [est] eciam in malo.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, un diable parlave en lo cors de un hom, al qual diable fo interrogat per aytal manera: —Diable, si tu poguesses tornar a la glòria celestial, hauries gran pler? —Més amaria —dix lo diable—e major pler hauria de enganar una ànima e de aportar-la a l'infern que de tornar al cell. E tots meravellaren-se molt de allò que oÿren dir al diable, e lo diable dix-los: —No us meravellets, car sapiats que tanta és la malvestat mia e axí son endureÿt en aquella que no volrrie haver negun bé.

EXIMPLI DE DOS DIABLES QUE STAVEN DINS LOS CORSSOS DE DUES FEMBRES. ; Demonibus penitencia nulla est.;xxxiv Cesarius. ; Segons que recompte Cesarius, en la ciutat de Colunya, a una fembre entrà lo diable dins lo cors e altre fembre, semblantment endemoniade, vénch-la veure. E tentost lo diable qui stave dins lo cors de la una dix al diable que stave dins lo cors de la altre: —Digues, mesquí: Per què, consentín a la malvestat de Lucíffer, ca[y]gué[re]m e perdé[re]m la glòria perdurable? Respòs l'altre diable: —Donchs tu per què u faÿst? E l'altre li dix: —Calla, que tart fem penitència, perquè no poríem tornar allà. Encara dix més: —Si metessen un pilar de ferre que tingués del cell a la terra e tot entorn tingués dents molt agudes, semblant de serra, e jo tingués carn que pogués sofferir pena, tro al die del judici sofferria que·m fregassen sens algun repòs per aquella serra de ferre, pujant e devellant; volenterosament o sofferria per tornar a la glòria celestial que perdí.!

MIRACLE E EXIMPLI CON ÉS DESPLAENT COSA ALS DIABLES LO PSALM DE ; Demon psallentes in coro impedit.;xxxv Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en un die que ere feste molt solempne, ffrares de un monestir deÿen matines e, dient aquel psalm Domine qui[d] multiplicati sunt , tants diables entraren en aquel cor on se deÿen les matines que torbaven los ffrares qui cantaven a la una part del cor; los de la altre part volien-los corregir, e la una partida dels diables vengueren als ffrares que volien corregir los altres e semblantment los torbaren tots per tal manera que no·s podien acordar uns ab altres. E, acabat lo dit psalm ab gran treball e affayn, lo prior, que ere hom de honeste vida, veé exir del dit cor los dits diables.

EXIMPLI CON ÉS DESPLAENT COSA AL DIABLE LA COMFESSIÓ DEL CRISTIÀ. ; Demon incubus impedit confessionem quantum potest.; Cesarius. ; Segons recompte Cesarius, en la ciutat de Culunya, un clerga penjà sí matex he morí. E la amigue del dit clergue , spaventade de aquella mort, mès-se en orde e près àbit de monge, a la qual vénch lo diable per enganar-la ab paraules plesents e amoroses,. E ella no volent consentir a les sues paraules, venie a ella sovén e deÿa-li axí: —Obeys, amiga mie, consent-me e fer-t'é gran senyora. E tenent-le a prop de die e de nit, quant ella se senyave o·s gitave aygua beneyta, tentost se partie d'ella, mas tentost tornave a ella. E un religiós onest consellà a la dite fembre que sovén digués la Ave Maria. E con la deÿa, lo diable fugia axí d'ella, con si li donassen ab una segeta, e no·s gosave acostar a ella., E aprés consellaren-li que·s comfessàs de son major de sos peccats generalment, e axí seria liurade del diable. E con ella anave comfessar, lo diable la seguia e deyie-li: —On vas, la mia amiga? E ella respòs-li: —Vag a confondre a tu e a mi.! Ell diable li dix: —No u vulles fer, torna-te·n! E ella li respòs moltes veguades: —M'às comfusa e are yo confondré a tu! E lo diable, veent que no podie ab ella per falachs ni per menasses, en forma de millà volave-li demunt lo cap, seguint-le tro que s'a sigué al comfessar. E quant obrí la boca per començar la comfessió, lo diable, ab grans crits, desesperech e jamés no tornà a ella.

EXIMPLI DE UN CLERGUE QUE, CUYDANT JAURE CARNALMENT AB UNA FEMBRE, JAGUÉ AB ·I· DIABLE.; Demon sucubus decipit viros.; Cesarius. ; [S]egons que recompte Cesar, un sotscabiscol perlà ab una fembre que vengués una nit a jaure ab ell carnalment. E en la nit ella no y póch venir, mas aquella nit, ab ell, cuydant-se que fos fembre, lo diable li vénch en semblançe e forma d'ella e lo sotscabiscol, près lo pler de lla carn ab ella. E per lo matí lo diable li dix ab qui cuydave haver jagut. E [lo] sotscabiscol respòs: —Ab tu, aytal, qui es[t] amigua mia. —Verament —dix lo diable—no u has, car sàpies que jo no son te amiga, ans son Belzebuch, e ab mi t'es[t] gitat esta nit.! E ladonchs lo sotscabiscol dix-li una paraula que és molt vergonyosa de dir per la sua desonestat, e axí scarní al diable e curà poch de lla obre que havie fete.

EXIMPLI DE LA SPEVENTABLE FIGURA QUE HA LO DIABLE.; Demonis forma est terribilis.; Libro de "Dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo libre Del do de temor, un hom religiós, dorment en lo dormidor, començà a cridar grans crits molt spaventables, e los altres ffrares, qui oÿren los crits, vengueren a ell e trobaren-lo que guardave a la paret e no·ls podie dir neguna paraula. Con vénch per lo matí, lo prior li demanà què havie vist, e ell li dix que havie vist lo diable e que havie haüt molt gran paor. E lo prior li demanà quina figura havie, e ell li dix que no lo y podie ne sabie dir, mas que més amara entrar en un forn ple de foch cremant que no que·l veés altre vegade.

EXEMPLE D'UN USURER QUE GUARDÀ EL SEU TRESOR EN UN MONESTIR.];xxxvi Depositum usurarii non est servandum.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un hom usurer mès gran quantia de moneda en guarda de un religiós tresorer de un monestir, lo qual religiós mès la dite moneda dins una arca prop del tresor dell monestir. Aprés, lo usurer demanà lo dit tresor al dit religiós, e quant lo religiós obrí la caxa per tornar lo dit tresor a l'usurer, no trobà lo dit tresor ne aytenpoch hi trobà lo tresor del monestir e trobà que la tencadura ere cencera e no uberta, e per ço conech que, per lo tresor mal guanyat de l'usurer, s'ere perdut lo tresor del monestir.

EXIMPLI DE GRAN FALSIA QUE UN MONGE FÉU A UNA FEMBRE QUE LI HAVIE COMANAT MONEDA CAUTELOSAMENT. ; Depositum non debet recipi servandum nisi [prius] videatur.; Iohannes Ballem. ; Segons recompte Johan Bellem, una fembre acomanà en guarde a un monge qui havie nom Julià tres olles plenes de dobles, [e] mès demunt les dobles cendra a la boca de lles olles. E aprés, lo monge, un jorn, regonexent la cendra de lles olles, trobà-y les dobles, les quals dobles ell furtà e les tragué de lles olles, e umplí les olles de cendre. E quant la dite fembre vénch a demanar les dites olles, lo monge les hi donà. E ella, no troban les dobles, començà haver en sí molt gran tristor, però no póch demanar les dobles, car los testimonis que veeren con ella acomanà les olles, no veeren sinó cendre en les olles.

EXIMPLI DE ALGUNES FEMBRES DEVOTES QUE PER CONTEMPLACIÓ DE DESIG DE VEURE DÉU EN LO CEL ENMALALTIEN. ; Desiderium celestis patrie lacrimas corporales excitat.; Iacobus de Vitriaco. ; Aquest Jacme diu que ell veé algunes fembres ten devotes e de ten gran contemplació que, per desig de veure al Senyor poderós en lo cel, estaven malaltes molts anys sens altre malaltie alcuna, e quant més aflaquien en los corssos, tant més se sforçaven en les ànimes contemplant en la glòria de Déu.

EXIMPLI DE UN HOM D'ORDE, QUI ERA CONVERÇ, QUE·S DESESPERÀ DE LLA VIDA PERDURABLE PER TAL CON NO DEÿA LA ORACIÓ AB DEVOCIÓ. ; Desperacionem inducunt tristicia et accidia.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un hom converç entrà infant poch en orde. Fins en la sua vellea totstemps féu vida santa per tal manera que en tot lo monestir no havie hom de pus honeste vide. E aprés, pensant en sos peccats, près en sí tanta de tristor que desesperà de la vide perdurable. E per auctoritats de sants ne de scriptures ne eximplis bons no podie reebre consolació ne creure que pogués haver perdó de sos peccats, jaffós que, segons fama, en poques coses hagués peccat. E los ffrares del dit monestir, quant lo veÿen trist, deÿen-li: —Què havets? De què havets paor? Per què desesperats? E ell dix-los: —Perquè no pusch fer devotement la mia oració, axí con solie e hé dupte de anar a l'infern. Estant axí trist e flach, un die vénch-se·n al prior e dix-li: —Verament no porie pus avant contrestar a Déu. E lo prior no li entès ço que li dix. E tentost lo ffrare convers se departí de son prior e anà-sse·n a una font molt fonda que havie en lo monestir. E allí ell se offeguà e perdé la ànima.

EXIMPLI E MIRACLE CON UN CLERGUE PERDÉ LA ÀNIMA E ELL CORS PER TAL CON VOTÀ D'ENTRAR EN ORDE E NO VOLCH COMPLIR LO VOT. Desperanti ante mortem aliquando pena infernalis ostenditur.;xxxvii Petrus Clunacensis. ; Segons recompte Pere Clunenç, en una ciutat de Picardia un prevere feyie vide molt desoneste, aplicant a ssí molts peccats. E aprés, per consell de un religiós, promès de entrar en la orde de Cistell, mas no u complí ne ó féu per obre. E aprés algun temps, vénch a ésser malalt. E, estant en lo lit malalt, aparegueren-li en visió dos grans dragons que·l volien devorar, mas per oració del prior del monestir d'on ere aquell religiós que l'havie induÿt que entràs en la orde de Cistell, que·l liurave Déus de aquels dragons. E encara per tota aquella visió, ell tardave de entrar en la orde de Cistell. E esdevenc-li altre visió: Que venie gran foch que·l volie cremar, e cobrie·s ab un cubertor que tenie en lo lit, però que per semblant manera, per les oracions del dit prior, era desliurat de aquell foch; però no volch entrar en lo dit orde de Cistell, segons que havie promès. E tentost fo arrapade la ànima del cors e fo menade al jutjament e fo-li donade sentència que fos dampnat. E tentost la ànima tornà al cors, e tentost ell dix con havie haüt sentència que ere condempnat, e encara dix: —Are veig yo dos diables qui porten una paella e una segeta agude en la mà, en la qual jo hé a ésser ficat per totstemps. E tentost de lla paella sortí una purna bulent que li passà la mà tro a l'os. E ladoncs, los diables li digueren: —Are almenys creuràs! E aprés los diables lo prengueren, el meteren en la paella e aquí ell morí perdent lo cors e la ànima.

EXIMPLI CON L'OME DE RELIGIÓ O HERMITÀ NO DEU MUDAR MANERA ONESTA DE VIDA QUE HA ACUSTUMADE DE FER PER BON ACULLIMENT QUE VULLA FER ALS HOSTES QUE LI VENDRAN.; Detraccio eciam fugienda.; Ex "Dictis Patrum". ; Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, dos ffrares isqueren de un monestir e, lassos e cançats, vengueren a un hermità, lo qual los reebé benignement e donà·ls a menjar de ço que ell tenie. E aprés l'ermità oy qu'éls deÿen la un a l'altre: —Mills menjen los hermitans que no fan los religiosos qui estan en los monestirs. E l'ermità no·ls respòs. Quant vénch per lo matí, los dos ffrares prengueren comiat de l'hermità e digueren-li que anaven a veure a altre hermità. E l'ermità dix-los: —Prech-vos que·l me saludets e deÿts-li que no vulla gitar oli demunt les cols o spinachs. E los ffrares se partiren de l'hermità e quant foren a l'altre hermità digueren-li ço que l'hermità los havie dit, lo qual entès molt bé per què lo y enviave a dir. E tentost l'ermità donà-los palmes de què feessen esportes e cabaços, e ell ab ells ensemps semblantment, e obraren tot lo die tro a hora de complete, e puys féu-los fer oració e dix-los: —Nosaltres, hermitans, no acustumam de menjar quescun die, mas per amor de vosaltres menjarem vuy. E mès-los denant pan sech e dur, e sal;, e dix-los: —Per vosaltres hauré a millorar lo menjar acustumat e donà·ls un poch de vinagre e d'oli tot mesclat, e de alò menjaren—. E aprés que hagueren menjat, féu-los fer oració ab ell ensemps tota la nit tro que fon die. E ladonchs l'ermità lurs dix: —Per vosaltres no hé pogut acabar de dir les oracions acustumades de dir. E los dits dos ffrares volgueren pendre comiat de l'hermità, e ell los dix: —Per amor de caritat vosaltres starets ab mi tres dies. E ells ab gran despleer de cor, aturaren ab ell aquel die. Quant vénch al vespre, molt suaument, que l'hermità no u veés ne u sentís, sens comiat, partiren-se de allí, car deÿen que no porien sofferir ten aspre vida. E axí questigà los dos ffrares maldients.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN JOVE PASTOR QUE HAVIE SINGULAR DEVOCIÓ EN SENT NICHOLAU. ; Devotos et sancti remunerant in hoc mundo.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un jove pastor guardave ovelles de una dona e, per gran devoció que havie en sent Nicholau, ell dave quescun die la meytat del seu pa a pobres, en reverència e per amor de sent Nicholau. E un die anant ab les ovelles, aparech-li sent Nicholau e dix-li: —Leve aquest bestiar a case de ton senyor, car sàpies que y és mester. E lo pastor e jove li respòs: —Mal me diria me senyora si lo levava tro al temps qu'és acustumat. E sent Nicholau li respòs: —Leva-lo-y, car sàpies per cert que tu as vuy a morir, per què és mester que tentost prengues e reebes tots los segraments de santa Esgleya, car sàpies que jo son sent Nicholau, en lo qual tu havies singular devoció, e vinch-te a donar guardó del ben que per la mia amor tu às fet. E tentost lo pastor levà les ovelles a case de se senyora. E ella li demanà per què les havie levades abans de temps. E lo pastor li dix que per tal con ell devie morir aquell die. E tentost comfessà e reebé tots los segraments e, tentost, en aquel die, morí. E en la comfessió dix al comfessor ço que sent Nicholau li havie dit .

MIRACLE QUE SENT NICHOLAU FÉU A UN ABAT QUI NO LEXAVA DIR LO OFFICI DE SENT NICHOLAU ALS FFRARES DEL SEU MONESTIR.; Devocio ad sanctos non debet impediri.;xxxviii Ex "Miraculis beati Nicholay". ; Segons se recompte en los Miracles de sent Nicholau, en una esgleya appellade Santa Creu, achnexa de santa Maria de Caritat, los monges de lla dite esgleya pregaren a lur abat que·ls lexàs cantar la istòria de sent Nicholau, que ere ladoncs assats novella. E l'abat no·ls ó volch atorgar. E una nit ell dorment en lo dormidor, sent Nicholau apparech-li molt spaventable, e près l'abat per los cabells, e gità·l del lit en terra e sent Nicholau començà a cantar "O Pastor eterne". E a quescuna paraula de lla dita antíffena dave de grans cops a l'abat ab una verga que tenie en la mà, tro que ach acabat de cantar la dite antíffena. E als grans crits que l'abat dave, levaren-se tots los ffrares e levaren de terra a lur abat, e gitaren-lo jaure en son lit. E recordant-li del cant que havie oÿt cantar a sent Nicholau, manà als monges que cantassen l'offici de sent Nicholau.

MIRACLE QUE·L SENYOR SALVADOR DEL MÓN FÉU A ·I· BARBER QUI HAVIE FURTAT UNA TRUGA.; Deus omnia videt.; Damianus. ; Segons recompte Damià, un barber furtà una truge a un seu vehí. E aquest barber havie acustumat de albergar pobres. E tentost aquel die lo senyor Jesús, en semblance de pobre ab los cabells lonchs, vénch a la porta de lla case del barber e demanà-li que l'albergàs e que li tolgués los cabells. E lo barber, ab devoció, atorgà-lo-y graciosament. E con lo barber li alçà los cabells del cap per tolrre-los-hi e veé que en lo tos havie dos hulls, lo barber, quant ho veé, estech molt meravellat e dix tot spaordit: —E con tens tu uylls en lo toç?! E lo beneyt Senyor de totes les coses li dix: —Sàpies que yo son aquell qui veg totes coses, e ab aquests hulls víu la truge que tu furtist vuy a ton veyí. E tentost que allò ach dit desperech. E lo barber tornà la truge e ab gran contricció smenà en bé la sua vide.

MIRACLE CON UN BISBE, DIENT MISSA, PER QUAL MANERA SABÉ LA MORT DELS ·III· MÀRTIRS SENT RÚSTICO, E SENT DIONÍS, E SENT LEUTÈRIO. ; Dionisius.;xxxix Ex "Ligenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Ligenda lombardica, un bisbe qui havie nom Pregriso, dient missa, con dix la oració dels apòstols e dels màrtrirs, anay de més a sent Dionís he sent Rústico e a sent Leutèrio. E quant ach nomenat los dits tres sants meravellà·s què havie dit, car ell sabie bé que encare eren vius los dits tres sants. E axí con estave merevellat en sí matex, aperegueren-li en l'altar demunt la creu tres colomes que tenien escrits en los pits ab sanch quescuna lo nom dels dits tres sants màrtrirs. E ladonchs conech lo dit sant bisbe que els dits tres sants havien ja reebut martiri.

EXIMPLI DE LA GRAN CONEXENÇA E LEALTAT QUE LO CAN HA VERS SON SENYOR. ; Diligit canis dominum suum et est ei fidelis usque ad mortem.; Solinus. ; Segons que recompte Solí, un hom fo condempnat a mort, e quant lo mat[a]eren en la presó no pogueren partir d'ell ·I· seu cà. E quant lo dit hom hagueren degollat en la plaça, lo dit cà adulave molt contínuement, e anave per la vila e lo pa que podie haver portà-lo en la bocha e metie-lo en la boca de son senyor mort, cuydant-se lo cà que son senyor stigués per aytal manera de fam. E en l'altre die següent, lo cors del dit hom mort fon gitat en un riu. E lo cà tentost gità·s en lo riu sostenent ab les spatles e ab la bocha lo cors de son senyor, per manera que no anàs al fons.

EXIMPLI CON L'OM, PER SAVI QUE SIE, NO·S DEU ENUJAR DE APENDRE MENTRE qu'ÉS VIU. ; Discendum est in omni etate.;xl Valerianus. ; Segons recompte Valerià, un sabidor deÿa que jamés no se enujara de apendre. Estant malalt en lo lit, los que li staven de prop començaren a departir e ell alçà lo cap per escoltar ço que deÿen. E ells enterrogaven-lo per què alçave lo cap. E ell dix-los: —Per tal con volrie apendre ço que deÿts abans que morís.

EXIMPLI QUI VOL APENDRE SCIÈNCIA HA MESTER QUE HAJA ·III· COSES EN SI, ÇO ÉS: TEMOR, VERGONYA, AMOR. ; Discendi multiplex est causa.;xli Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, a un hom sabidor fo interrogat con havie après tanta sciència. E ell respòs: —Jo haguí tres maestres: lo primer fo la temor, lo segon fo la vergonya, lo tercer fo la amor. Jo veÿa a mon mestre tenir la disciplina en la mà e, tement de ésser assotat, no cessave de apendre; la segona, víu altres escolans menors de edat de mi aprofitar, e treballave perquè havie vergonya que ells sabessen més que jo; lo terç, que aprés la vergonya e la temor tornaren-se·n en amor, car no aprenie per temor ne per vergonya, mas per la amor que havie a la sciència e la mia honor e profit.

EXIMPLI DE PARAULA SÀVIA QUE DIX ANAXÀGORAS PHILÒSOFF.; C Divicie spirituales preponende sunt corporalibus.; Valerianus. ; Segons que recompte Valerià, Anaxàgoras philòsoff fo un gran sabidor de sciència. E, anant per moltes terras, après les sciències. Quant tornà en la sua terra trobà totes ses possessions e heretats perdudes, e dix: —No poguere jo ésser sabidor ne haver [a]près les sciències si aquestes mies possessions e heretats [no] fossen perdudes. Allò deÿa ell amant més la sciència e la salvació de lla ànima que la heretat.

EXIMPLI DE PARAULA MOLT SÀVIA E VERTADERA QUE DIX MAESPENTRO, QUE ERA UN DELS ·VII· SAVIS. ; Divicie spirituales, homine invito, perdi non possunt.; Valerianus. ; Segons recompte Valerià, Maespentro ere un dels ·VII· savis, e vengueren enemichs e robaren la terra on ell habitave. E totes les gents, per dubte dels enemichs, fugien e portaven ab sí les millors coses que havien. E Maespentro no levà neguna cosa, e los altres demanaren-li per què no levava alguna cosa de ço del seu. E ell los respòs: —Ab mi leu tota la mia riquesa, car negun no·m pot robar tota la sciència que jo he, e porien-me tolrre les riqueses si ab mi les portàs.

EXIMPLI CON MAJORS PENÇAMENTS E MEYNS PLEER HAN LOS HÒMENS QUI SÓN RICHS DE MONEDA QUE NO HAN LOS QUI·N SÓN MINVES E POBRES. ; Diviciis preponende sunt condiciones bone.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un hom ere ten pobre que no havie altre cosa sinó ço que guanyave quescun die a cavar. E quant venie al vespre, de ço que havie guanyat al jornal, ell e sa muller e sos fills menjaven. E aprés, con havien sopat, ell ballave e cantave ab sa muller e ab sos fills e, aprés, ab gran pleer, gitave·s a dormir; de lla qual cosa se meravellaven alscuns de sos veyins, con ell, stant ten pobre, prenie en sí ten gran pleer. E un d'ells dix: —Jo faré que ell no ballarà ne cantarà. E un die per lo matí, aquel gità a la porta de l'hom pobre e cavador un percint de dobles d'or. E con lo cavador exie de case sua per anar cavar, trobà lo dit percint e, ab gran pleer, près aquell, estojà-lo en case sua en loch secret e estech tres dies que no anava a cavar ne isqué de case. E stave pensós què faria d'elles o si·n compraria possessions o les metrie en mercaderia o si les hi furtarien ladres o si lo acusarien que les hagués furtades. E stant en aquests pençaments ni cantave ni ballave ne encare se podie alegrar. Ladonchs los veÿns demanaren-li per què stave trist. E ell negava·ls la veritat. E un dels seus veÿns, del qual eren les dobles, dix: —Jo sé per què estàs trist! Per lo percint de dobles mies que jo·t víu denant la tua porta e les te víu stojar. E lo dit pobre cavador li respòs: —Male[ÿ]ytes sien aquelles dobles qui tant m'àn turmentat que jamés, despuys les trobí, no he haüt pler en lo meu cor, ans hé haüt major treball que si cavàs! E axí, amich, prin tes dobles e jo tornaré a ballar o a cantar e a pendre mon pleer axí con m'é acustumat.

EXIMPLI CON HAVER RIQUESES E HONORS E NO AMAR AQUELLES LOS QUI LES ÀN ÉS MOLT PLESENT COSA A NOSTRE SENYOR DÉU.; Divicias habere et non amare virtus est.; Ex "Ligenda Gregori". ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Gregori, un hermità, per santedat havie lexades totes les sues riqueses per amor de Déu, sinó una gata que tenie ab sí en l'ermitatge. E pregà a Déu molt devotement que li mostràs qui devie ésser son companyó e[n] la glòria de paradís. Lo qual ach resposta del Senyor de totes coses, que sent Gregori seria son companyó, de lla qual resposta l'ermità ac gran tristor, dient a ssí matex que poch li havie aprofitat que havie lexat tantes riqueses en lo món, pus que sent [Gregori], que ere papa he havie tantes riqueses e tantes honors, havie ésser egual d'ell en parays. E tentost lo Salvador li aparech e dix-li: —Con goses tu agollar la tua pobrea ab la riquesa de Gregori, que més prees tu la gata que tu tens en la tua cel·la que no fa ell totes les onors que ha ne posseex!

EXIMPLI DE DEVOT E SAVI CONSELL QUE L'ABAT JOHAN DONÀ ALS SEUS MONGES CON ÉL SE DEVIE MORIR. ; Doctor debet docere facto que docet verbo.; Ex "Dictis Patrum". ; Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, volent-se morir l'abat Johan, demanaren-li los seus monges quin heretement los lexave ne quin eximpli ab qu'éls poguessen salvar les lurs ànimes. E lo sant abat los respòs en plorant: —[FF]Ffills, jamés no fiu ma pròpia volentat, ne ensenyé ne mostré alguna cosa que jo abans no le hagués fete.

MIRACLE E EXIMPLI PER QUAL MANERA SE VEEREN ES CONEGUEREN PRIMERAMENT SENT DOMINGO E SENT FFRANCESCH.; Dominicus Ordinem Predicatorum per beatam Virginem impetravit.; Ex "Ligenda lombardica". ; Segons se recompte en la Ligenda lombàrdica, stant sent Domingo lo preÿcador, en Roma, suplicant al papa que li comfermàs lo seu orde, veé en visió a Jesucrist en l'ayre, que tenie en la mà tres lances que brandejava en semblançe que volie destrouir lo món. E la verge santa Maria deÿa-li piadosament què volia fer[?]. Jesucrist li dix que volia destrouir lo món per tres peccats que eren supèrbia, cobdícia [e] avarícia. E ladonchs, la Verge gloriosa dix-li: —[FF]Ffill e Senyor molt amat, tempre la tua justícia ab misericòrdia, car jo tinch ·II· servidors molt feells, los quals provocaran tot lo món a tu e rependran tots los peccats. Ladoncs Jesucrist ama[n]sà la sua fellonia e dix que volie veure aquels servidors per enviar-los al món. Ladonchs la verge Maria presentà-li sent Domingo e sent [FF]Ffrancesch. E l'endemà que sent Domingo ach haüde aquesta visió, encontrà sent [FF]Ffrancesch en l'esgleya. E sent Domingo, jaffós que jamés no l'hagués vist sinó en la visió, conech-lo e besà-lo e dix-li: —Tu es[t] mon companyó! Estiam ensemps, car jamés negun contrari no haurà poder en nosaltres.

DOS MIRACLES DEL SANT COMFESSOR SENT DOMINGO, CON LES PORTES DEL MONESTIR SE OBRIREN PER SI MATEXES PERQUÈ ELL HI ENTRÀS. ; Dominicus.; Ex ligenda eius. ; Segons se recompte en la Istòria de sent Domingo, una veguade sent Domingo venie de camí e fon a la porta del seu monestir e trobà les portes tancades. E no volch tocar a la porta per no fer despler als frares que staven dins onestament prenent consolació e pleer. E ell agenollà·s a la porta del dit monestir per fer oració e con ach fete sa oració, ell e son companyó, per miracle de Déu, entraren dins lo monestir sens que les portes no s'obriren. Sdevench-se altre vegade que sent Domingo tenie ab sí un converç de lla orde de Cistell. Volent entrar en una esgleya trobaren les portes tencades. E tentost que sent Domingo fo a la porta e ach fete oració, les portes se obriren per sí matexes e sent Domingo entrà en la esgleya.

MIRACLE CON LA VERGE MARIA DONÀ L'ÀBIT DELS PREÿCADORS A MESTRE RENALDO, DEGÀ DE LLA ESGLEYA DE LLA CIUTAT AURELIANA.; Dominici precibus habitum ordinis virgo Maria attulit.;xlii Ex ligenda eius. ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Domingo, maestre Renaldo, deguà en la ciutat e esgleya Aureliana e doctor en decrets, prometé a sent Domingo que entraria en lo seu orde. E enmalaltí per manera que·l desempararen los metges. E sent Domingo pregà a Déu per ell. E tentost la verge Maria aparech-li vesiblement, ab moltes vèrgens. E la Verge près engüent de una capça que portave una de lles vèrgens e untà tot lo cors del dit maestre Renaldo, e guarí del cors e de la ànima, que jamés d'allí avant no sentí en sí scalfament negun de la carn. E la verge Maria, aprés que l'ach untat, près un àbit de preÿcador que portave en lo bras una de lles vèrgens e donà-lo al dit maestre Renaldo.

MIRACLE QUE SENT DOMINGO FÉU PER PRECHS DE ·I· SEU DEVOT AMICH QUI ERA PRIOR DE L'ORDE DE CISTELL. ; Dominici oracio semper exauditur.; Ex legenda eius. ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Domingo, sent Domingo havie un gran amich que era prior de un monestir de lla orde de Cistell, lo qual prior ere molt devot. E un die demanà a sent Domingo que li digués alcuna de lles gràcies que Déus li havie fetes. E sent Domingo li respòs: —Jamés no us diguí ço que are us diré, ne vós jamés no u digats en la mie vida: Sapiats que jamés no demaní cosa a nostre senyor Déus qu'ell no le m'atorgàs. E el prior, per provar si sent Domingo deÿa veritat, dix-li: —Prech-vos, donchs, que vós preguets a nostre senyor Déus que mete en volentat a maestre Teuronico, qu'és hom molt letrat e graciós en totes coses, que·s mete en lo nostre orde, car los monges ó desigen molt. E sent Domingo li respòs: —Fort cosa demanes, però féts esta nit ab mi ensemps [oració] e lo Salvador farà la sua volentat. E en l'altre die, ora de lla alba, lo dit maestre Teuronico vénch al monestir e ab gran cuyta de devoció, près l'àbit de lla orde de Cistell, e, ab gran fervor, serví a Déu tro a la sua fi.

MIRACLE E EXIMPLI DELS SANTS ·VII· INFFANTS MÀRTIRS DURMENTS.; Dormiencium septem.; Ex gestis eorum. ; Segons que·s recompte en la Gesta dels ·VII· inffants dorments, en lo temps de l'emparador Dècio, en la primitiva sgleya, aquest dit emperador perseguia molt als cristians oucient-los on que·lls trobàs. Estant en la ciutat de Efeso, set jóvens naturals de lla dita ciutat eren cristians e, per paor del dit emparador, fugiren a una montanya que ha nom Celion, qui està prop la dita ciutat, e allí ells se amagaren en una cova. E quant l'emparador ó sabé, manà tancar la porta de la cova de grossa paret de argamassa per tal que tots se morissen dins la cova. E los maestres scriviren en una pedre ab letres entallades lo die e lo mes e l'any que la porta de la cova se tencà. E per volentat de Déu, decontinent los ·VII· jóvens se adormiren. E aprés mort l'emparador Dècio e tota aquella generació, aprés de treents e setanta e dos ayns, feeren-se a la derredor de aquella cova grans spessures de arbres. E aprés dels dits anys, en lo temps de l'emparador Teudòsio, que ere ja cristià, levà·s una heretgia entre los cristians que negaven la resurreció, la qual heretgia tenie lo dit emparador Teudòsio. Sdevench-se que un hom molt rich de la dite ciutat de Effesso, anant cerquant loch on estigués lo seu bestiar e los pastors, sdevench a la dita cova e féu-la obrir. E tentost se levaren los dits ·VII· jóvens e màrtirs, e saludaren-se la un a l'altre cuydant-se que no haguessen dormit sinó una nit. E los ·VI· pregaren a la un, qui havie nom Malco, que anàs a la ciutat e que·ls portàs què menjar, e que demanàs l'emparador Dècio si·ls menave encare cercar e si sabie que staven ells allí. E tentost lo dit Malco près diners, los qu'ells tenien quant se dormiren. E, tentost, Malco se partí de lla cova e, con fo vengut a la ciutat de Effesso, ell veé demunt la porta de lla ciutat una creu de fust. E con ell la veé cuydà·s que somiàs, però cobrí·s la cara e entrà dins la ciutat, ab gran temor, e víu nomenar dins la ciutat a les gents en moltes paraules lo nom de Jesucrist. E guardave los alberchs, e veÿa-ó tot mudat de con ell ho havie lexat. Meravellà·s molt majorment con no conexie negun d'equells qu'ell encontrave de lla ciutat. E axí con hom meravellat e quax torbat, demanà si ere aquella Effesso. Digueren-li que och. E Malco anà a les penederes e comprà pa per a ell e a sos companyons, e tragué de aquells diners que havie portats per pagar lo pa, e la penedera no volch pendre de aquella moneda perquè ere d'altre antich temps e ella no la conexie. E tenotst los que eren allí prengueren Malco dients que havie trobat tresor e, pres, levaven-lo denant lo bisbe de lla ciutat. E Malco cuydave·s que·l levassen denant l'emparador Dècio. E quant l'agueren menat denant lo bisbe, l'official major de lla ciutat, que en aquella ora stave perlant ab lo bisbe, demanà a Malco si havie trobat tresor. Ell dix que no, mas que son pare li havie donats aquells diners. E demanà-li qui ere son pare. E Malco dix los noms de son pare e de sa mare, e en quals cases e carrers staven; Emperò —dix Malco—, açò dich si aquesta és la ciutat de Effesso. E tots los que allí eren digueren que jamés no havien conegut ne oyit nomenar tals persones, e que aquella moneda més havie de ·CCCLXXX· ayns que ere fete, car en les letres de lla moneda se conexie ja que·l temps de l'emparador Dècio ere stade fete, lo qual emparador havie tresents setanta ayns que ere mort. E Malco los respòs que verament l'emparador Dècio ere viu. E ladonchs l'official li dix: —[FF]Ffill, no ha emparador al món qui haja nom Dècio, car aquell que tu dius, molts ayns ha que fo! —E con —dix Malco—me podets vosaltres dir ço que·m deÿts si encara ir víu jo en aquesta ciutat l'emparador Dècio? E per tal que·m creegats, venits ab mi e e mostrar-vos-he ·VI· jóvens companyons meus que us diran ço que jo us dich. —Verament —dix lo bisbe—algun miracle és que Déus nos vol mostrar. E, tentost, lo bisbe ab molts d'altres seguiren Malco, qui·ls menà a la cova on staven los sis jóvens. E quant foren a la porta de la cova, lo bisbe veé les letres que·ls maestres havien entallades en una gran pedre, segons que havets oÿt, les quals letres lo bisbe legí denant tot lo poble que allí ere vengut. E trobà segons les letres que·ls ·VII· infants havien estat en la cova tancats e durments treents setanta-e-dos ayns. E quant Malco fon ab los altres ·VI· infants, ladonchs lo bisbe e tots los altres veeren que de lles cares de quescun dels ·VII· gloriosos inffants màrtirs exie ten gran claredat que semblà lo rag del sol; e la cova se umplí de tanta bona ollor que era gran pler e meravella. E ladonchs, lo bisbe e tot lo poble, ab gran devoció, agenollaren-se denant los beneuyrats set infants martis e feeren moltes gràcies a Déu de aquel ten virtuós miracle. E l'emparador Teudòsio, qui dubtave en la resurecció del fill de Déu, con ó sabé, molt cuytadement vénch de lla ciutat d'Efesso, on era , a la dita cova. E quant veé los ·VII· sants màrtrirs axí resplandir, ab gran devoció e reverència, agenollà·s denant ells e, plorant, abraçà·ls. E un dels ·VII· infants martis qui havie nom Masiniano dix a l'emparador: —Emparador Teudòsio, sàpies que per[què] tu creeguesses vertaderament la resurecció del fill de Déu, a nostre Senyor à plegut, que nosaltres siam stats resuscitats. E sàpies per cert que nosaltres som estats dins aquesta cova axí con l'infant està dins lo ventre de lla sua mare, e havem viscut tot aquest temps durment sense sentir altre cosa. E dites Masiniano aquestes santes paraules, tots los ·VII· sants màrtirs, enclinant lurs caps, reteren lurs ànimes al Salvador del món.

MIRACLE E EXIMPLI CON NO ÉS PLESENT COSA A DÉU NE A LA VERGE MARIA DE AQUELLS QUI DORMEN EN L'ESGLEYA. ; Dormiendum non est [in] [oracione] privata.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un monge de bona vide e santa, per la gran abstinència que feÿe, stave ten flach que viure li ere mort. E una nit, dites les matines en la sgleya, gità·s de pits sobre un fust devant l'altar. Allí se adormí. E tentost la verge Maria vénch a ell e donà-li ab lo cap del mantell qu'ella portave, e dix-li: —Cristià, no és aquest loch de dormir, mas per fer oració! E tentost lo monge se despertà e veé les spatles de lla dita Verge e Senyora, e oy ço que dit li havie. E d'allí avant jamés lo monge no gosà dormir en l'esgleya.

MIRACLE E EXIMPLI CON NO és PLESENT COSA A DÉU DE AQUELLS ÒMENS DE RELIGIÓ QUE S'ADORMEN QUANT DIEN LES HORES EN LA SGLEYA. ; Dormiendum non est in choro.;xliii Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un monge veyll ere molt gran dormidor. E una nit, stant en les matines, adormí-sse e veé en visió denant si un home molt gran e molt negre, lo qual hom tenie en la mà un açot plen de nuus, e veé que l'hom lo guardave molt speventosament, e dix-li: —Què fas açí tota la nit durment? Puts fembre! E donà-li en la cara un colp ab lo dit açot. Ell volent fugir, donà del cap gran colp en la paret e despertà·s molt spaventosament. ACÍ SE ACABEN TOTS LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER ·D· E COMENCEN LOS EXIMPLIS E MIRACLES QUI COMENCEN PER E. [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [·E·] ;

MIRACLE DE UN HOM PELEGRÍ QUI S'ENBRIAGÀ E MÈS PENYORA EN LA TAVERNA PER LO VI LA SUA ESCLAVINA. ; Ebrius graviter punitur.;xliv Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un pelegrí mès en penyora en una taverna la sua sclavina per vi. E begué tant que s'enbriagà en manera que isqué de tot enteniment, que semblave que fos mort. E en aquella ora fon-li arrapade la ànima e levade a diverses lochs de penes e mese en l'infern, la qual ànima veé lo príncep dels diables assegut demunt un pou cubert de fuste. E veé con denant lo dit príncep los diables li portaren un clergue, e lo dit príncep saludà-lo e donà-li a boure ab un càliç que·l clergue portave foch e soffre. E aprés levà·s de peus e descobrí lo pou e gità dins al prevere. Quant lo pelegrí ó ach vist començà a tremolar de gran paor que ach. Ladonchs lo diable príncep, a grans crits, dix: —Amenats-me aquel senyor qu'enpenyorà per vi en la taverna la sua sclavina e s'embriagà!! E lo pelegrí, plorant, dix a l'àngell qui de prop li stave: —Senyor, liura·m de lles mans de aquel Satanàs e jo promet-te que jamés no m'embriagaré! E, tentost, la ànima dell pelegrí tornà al cors, e tentost lo pelegrí tornà-sse·n en sa terra. E con hi fo tornat [sa]bé que·l prevere que havie vist gitar en lo pou en [i]nfern ere mort aquell die que l'havie vist en l'infern.

MIRACLE E EXIMPLI CON DE BÉNS GUANYATS DE MAL JUST, DE PECCAT, NO APROFITA A LA ÀNIMA FER ESGLEYES NE ALTRES ALMOYNES.; Ecclesia de usuris et rapinis constitui non debet.; Ex "Ligenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Ligenda lombàrdica, un hom logrer féu una sgleya de ço que havie guanyat a logre. E quant l'ach fete acabar convidà al bisbe perquè la consegràs. E axí con lo bisbe ab los clergues feÿen e deÿen lo offici de lla consecració, lo bisbe veé detràs l'altar un diable vestit en àbit de bisbe, assegut en ·I_a· cadira, e dix al bisbe: —Per què consagres tu la mia esgleya? Ix defora, car la jurisdicció de aquella sgleya a mi pertayn e no a tu, per tal con fon fete de diners de logre e de roberia!.. E lo bisbe e los clergues isqueren tentost de lla sgleya. E lo diable gità un gran crit e derrocà tota la dita sgleya.

MIRACLE E EXIMPLI DE LA PENA QUE EN INFERN SOFFERIA LA ÀNIMA DE ·I· COMTE PER RAÓ DE UNA HERETAT QUE POSSEÿA E TENIE, LA QUAL ERA DE LA ESGLEYA.; Ecclesiis non sunt bona temporalia auferenda.; Petrus Damianus. ; Segons recompte Pere Damià, en la terra de Teutònia un comte feÿa bona vida segons opinió de lles gents. E aprés que·l comte dess[ú]us_dit fo mort, un religiós fon arrapat en l'espirit e menat a l'infern. E veé con los diables metien lo dit comte en lo primer graó de una scala de foch. E lo dit religiós demanà per què turmentaven lo dit comte, qui havie fete tanta honesta vida en lo món. E los diables li respongueren que per una heretat que havie posseÿda que ere de una sgleya, la qual heretat lo deèn avi del comte havie tolta fortívolment a una sgleya. E axí con morien los de aquella generació, axí·ls metien per haver pena en aquella scala que stave plena de foch. E aytal pena haurien quescun de aquels qui posseÿren la heretat tro la haguessen tornade a la dite sgleya.

EXIMPLI DE SÀVIA RESPOSTA QUE UN SANT HOM FÉU A UN CADERNAL SOBRE LA ELECCIÓ DE UN BISBE. ; Eligi semper debet melior ad officium.; Petrus Clarevallensis. ; Segons que recompte Pere de Claresvalls, en una sgleya cathedral, mort lo bisbe, ere gran contrast entre los de lla dita esgleya per rahó de lla elecció de bisbe, però avengueren-se que triassen e elegissen de dos lla un. E meteren-ho en poder e mans de un cadernal que manàs e digués qual de aquels dos volie que fos bisbe. E lo cadernal demanà·n de consell a un hom sant qui havie nom Pere Clarevalense. E aquell sant hom respòs al cadernal: —En dos diners àvols no hi ha què triar! —mostrant per aquella resposta que negun de aquells dos no ere digne de ésser bisbe.

MIRACLE D'UN BISBE QUE DONÀ A BEURE A UN POBRE.];xlv Elemosina temporalia auget.; Petrus Damianus. ; Segons que recompte Pere Damià, un bisbe, havent gran set, demanà del vin per boure. E lo coper mès to[t] lo vi que trobà en lo barril per tal con n'í havie poch en la taça que·l bisbe devie boure. E axí con lo dit bisbe volie pendre la copa per boure, un pobre li vénch devant qui li dix: —Senyor, da·m a boure aquex vi de aquexa copa, car gran set hé. Lo bisbe, per gran caritat, donà-li a beure tot lo vi. Aprés lo bisbe, havent molt major set, dix al coper: —Da·m a boure, que verament jo hé molt gran set. —Senyor —dix lo coper—, no hi havie més vi sinó lo que·l pobre ha begut. —Vés —dix lo bisbe—, guarde si·n romàs en los barrills. Lo coper guardà los barrills e veé que eren del tot buyts e dix-ho al bisbe. E lo bisbe li dix: —Vés, torna-hi e regonex-ho bé, si y havie més vin. E lo coper tornà-y e trobà los dos barrills plens de vi. E ladonchs lo bisbe e los altres feeren ab devoció laors e gràcies a Déu.

MIRACLE CON DÉUS DÓNA GUARDÓ A LES VINT DOBLARIES DE ÇO QUE HOM DÓNA EN ALMOYNA ALS POBRES.; Elemosina reddit plus quam datur.; Petrus Damianus. ; Segons que recompte Pere Damià, un hom de bona e honesta vida tenie dotze diners e anave comprar a la plaçe de què·s dinàs, e era ten pobre que no havie sinó aquels ·XII· diners ab què pogués comprar què dinar. E anant ell a la plaça vénch-li un pobre e demanà-li almoyna. E lo bon hom, veent que no tenie de què li pogués fer almoyna sinó de aquels ·XII· diners, donà·ls-hi tots per caritat, e aprés tornà-sse·n a case sua e asigué·s a taule per menjar pa e aygua, car no havie de què pogués comprar altre cosa per son dinar. E axí con ell fo assegut a taula, un pobre li vénch denant e donà-li ·XX· sols e dix-li: —Lo Senyor meu te tramet aquests ·XX· sols per los ·XII· diners que donist al seu pobrelet. E tentost lo pobre desperech.

MIRACLE CON ÉS GRAN PECCAT A AQUELL QUI·S RETÉ L'ALMOYNA QUE SON SENYOR LI MANA DONAR. ; Elemosina remuneratur in presenti.; Ex "Gestis Ioannis Elemosinarii". ; Segons que·s recompte en les Gestes de Johan Almoyner, un cavaller pobre mostrà a aquest bisbe Johan Almoyner la sua pobrea. Lo qual Johan manà a son dispenser que li donàs quinze liures d'or, mas lo dispenser no li·n volch donar sinó sinch. E tornant-se·n aquest bisbe Johan Almoyner a son palau, vénch-li devant una dona vídua e offerí-li sinch-centes liures d'or. El bisbe manave-les pendre a son dispenser, e dix-li: —Quantes liures d'or donest a aquel cavaller? —Senyor —dix lo dispenser—, quinze, segons vós manàs. —No és veritat —dix lo bisbe—, car si vós quinze li n'haguéssets donades, mil e sinch-centes me haguere offert vuy aquesta vídua. E tentost lo bisbe, en presència de tots los que allí eren, demanà-li que li digués si [havia] haüde volentat de offerir-li més o menys quantitat de aquelles sinch-centes liures. E la vídua dix: —Senyor, verament la mia volentat ere de offerir-vos mil ·D· liures d'or e axí ó tenie escrit en aquest paper que portave en la mia mà. E quant obrí l'escrit denant vós no y trobí scrites més avant de ·D· liures, e coneguí que no ere volentat de Déu que jo us offerís més avant de aquestes ·D· liures. E, tentost, allí, en aquella ora, públicament, lo dispenser, ab gran contricció, comfessà al sant bisbe lo peccat, demanant-li perdó e que l'absolvés.

EXIMPLI DE UN SABATER QUI QUESCUN DISABTE DAVE EN ALMOYNA ALS POBRES TOT ÇO QUE GUANYAVE EN LOS ALTRES DIES DE LA SEPMANA. ; Elemosina remuneratur in futuro.; Gregorius. ; Segons recompte sent Gregori, un sabater havie per custum que tot quant guanyave la sepmane, retinent per sos ops ço que havie mester per a sa provesió necessàriament, dave quescun dissabte en l'esgleya als pobres en almoyna per caritat. E un religiós de santa vida en visió veé con en lo cel feÿen un gran palau e molt richós per al dit sabater, però véu que·ls obrés no obraven en lo dit palau sinó lo disapte. E lo sant religiós conech que allò se feÿa per la almoyna que·l dit sabater feÿa en lo dissapte, e no en altres dies de lla sepmane.

MIRACLE E EXIMPLI CON ALMOYNA FETA DE DINERS E DE COSES GUANYADES AB PECCAT NO APROFITEN A LA ÀNIMA. ; Elemosina facta de rapinis et de male acquisitis non valet.; Petrus Damianus. ; Segons que recompte Pere Damià, un bisbe de lla ciutat de Capra, aprés que papa Benet fon mort, ell lo véu star cavalcant corporalment en un caval negre. E lo dit bisbe li dix: —Ést tu papa Benet? El papa li respòs: —Jo son aquel malaventurat que tu dius. E lo bisbe li dix: —Con te va, pare e senyor? Ell papa li respòs: —Molt greument son turmentat, mas no·m desesper de la misericòrdia de Déu, e prech-te que vages al meu successor e di-li que face fer almoynes de lla moneda que stà en tal caxa qu'és en aytal loch, car les almoynes que per mi tro are àn fetes no m'aprofiten per tal con són fetes de diners guanyats ab peccat.

EXIMPLI CON L'ALMOYNA DEU ÉSSER FETA MOLT SECRETAMENT E SENS VANAGLÒRIA. ; Elemosina non debet fieri causa vane glorie.; Heràclides. ; Segons que recompte Heràclides, santa Meliana de Roma donà dozentes liures d'or a l'abat Pa[ul]nbo, e l'abat dix-li: —Déus te dó lo teu guardó. E manà que aquelles dozentes liures fossen donades e partides als pobres ffrares del monestir. Santa Meliana sperave que l'abat li donàs benedicció e lla loàs de ço que havie fet. E veé que no li deÿe paraula. Ella dix a l'abat: —Pare, vet que en aquesta caxete stan treentes liures d'or. E l'abat, curant poch de allò, dix-li: —[FF]Ffilla, si tu a mi ó dones, donar-t'é jo lo guardó, mas pus ó donest a Déu, d'ell l'espera, car sàpies que més honor fa a Déu aquel que dóna dos diners callant e secretament que no aquell qui dóna grans tresors per vanaglòria, car aquell qui mesura les muntanyes e pessa tot lo món no és necessari que sàpie de tu ne d'altre quantes liures d'or donest en almoyna.

MIRACLE E EXIMPLI CON L'HOM DEU ÉSSER PIADORS E ALMOYNER ALS POBRES E CON ALMOYNA, PER POCA QUE SIE, APROFITA A LA ÀNIMA.; Elemosina eciam [non] ex devocione data valet.; Ex "Ligenda Iohannis Elemosinarii". ; Segons es recompte en la Ligenda del bisbe Johan Almoyner, un cambiador qui havie nom Pere, ere molt rich e ere molt dur e aspre vers los pobres, que quant los pobres venien a case sua desonrave·ls e enviave·ls-ne sens almoyna. Un die, stant justats molts pobres ensemps, feren paraules entre ells con no podien haver almoyna, de la casa de Pere, lo cambiador. E un dels pobres dix: —Verament jo iré a case de Pere e faré que ell me darà almoyna. E tentost lo dit pobre anà-sse·n a case del dit Pere cambiador, e axí con lo pobre demanave almoyna a la porta, lo dit cambiador vénch defora; e axí con veé lo pobre, cerquà una pedre ab què li pogués donar, e axí con ell cercava la pedre e trobar no la podie, una fembre venie del forn e portave pa de centeno, lo cambiador, ab gran fellonia que havie del pobre e perquè no podie trobar pedre ab què·l farís, près un pa de aquels de centeno e tirà·l al pobre ab fellonia. Lo pobre près lo pa e tornà-sse·n als altres pobres, dient-los que·l cambiador lo y havie donat. Aprés alscuns dies lo dit Pere cambiador fon malalt, e aparech-li lo Salvador, Senyor del món, e veé con los diables pesaven lo bé e lo mal qu'él havie fet, e que·ls diables meteren en la una balança tots los seus peccats e los àngells staven e no meteren en l'altre balanse sinó lo pa de centeno qu'ell, ab fellonia, [havia] donat al pobre, e pesà poch menys que tots los peccats. E los àngells digueren al dit Pere: —Si no, ja veus en què stà ton fet! E quant lo dit cambiador fo tornat en sí matex, anant-li lo cor en la visió que havie vista, dix: —E si un pa de centeno que ab fellonia e no per almoyna doní me ha tant profitat, quant més me aprofitaria si dave tot quant he! E tentost lo dit cambiador Pere donà tot quant havie als pobres e féu vida santa.

MIRACLE E EXIMPLI CON LA ALMOYNA QUI ÉS FETA ALS POBRES AB VERA E DEVOTA CARITAT NOSTRE SENYOR LA PREN AXI CON SI A ELL PRÒPIAMENT FOS FETA. ; Elemosinam Deus aliquando sibi datam ostendit.;xlvi Ex "Ligenda Iohanis Elemosinarii". ; Segons se recompte en la Ligenda de sent Johan Almoyner bisbe, lo dess[ú] us_dit Pere cambiador, aprés que ach vista la dess[ú]us_dita visió e·s fo donat a servir de Déu per almoyna a fer e per haver gran caritat, stave ·I· die a la plaçe e un pobre demanà-li almoyna. E tentost lo dit Pere despullà·s un bon manto que tenie e donà-lo al pobre. E tentost que lo y ach donat, lo pobre lo vené. E quant lo dit Pere ó víu fon molt torbat e dix en sí matex: —Verament jo creu bé que jo no son digne que·l pobre de Jesucrist vista la mia roba —e tornà-sse·n a case plorant e donà-sse·n del tot a Déu ab gran devoció—. E mentre plorave feÿa sa oració devota, e adormí·s e, en visió, aparech-li lo Senyor Creador e Senyor de totes coses pus resplandent que·l sol, e portave vestit lo manto que el dit Pere cambiador havie donat aquel die al pobre en la place, e dix-li lo Senyor: —Pere, per què plores? Conexes aquest manto que tinch vestit? E Pere li respòs: —Senyor bé·ll conech. —Sàpies, Pere —dix lo Senyor—, que, despuys que·l me donest, tota veguade l'é vestit. E tentost dites aquestes paraules lo Senyor desperech.

MIRACLE E EXIMPLI CON ALMOYNES E ORACIONS APROFITEN MOLT A DELIURAR LOS PRESONERS DE LLES PRESONS EN QUE SÓN. ; Elemosina eciam vivis prodest.; Iohannis Elemosinarii. ; Segons recompte Johan Almoyner, un hom fon presoner dels persians e, estant pres en un carçre ab d'altres presoners, sdevench-se que·ls altres presoners scaparen e fugiren. E quant foren tornats en lur terra digueren als parents del presoner que romania pres qu'ell era mort. E allò digueren ells con ells havien vist un hom soterrat semblant d'equell e, per ço, se cuydaren qu'ell fos mort. Los parents de aquel presoner tres ayns contínuus feren fer e dir quescun ayn per la ànima de aquell moltes almoynes e oracions. E, acabats los ·III· anys, ell fugí de lla presó e vénch a la sua terra ab gran pleer. E quant sabé les oracions e almoynes que per ell s'eren fetes e en quin temps, dix a sos parents que, quescun die dins los tres anys, li venie un hom en lo carçre, vestit de vestedures blanques, que·l soltà de lles presons tant con duraven les oracions e almoynes que per él feÿen, e puys que·l tornave en les dites presons e stave pres tro en la ora que les oracions e almoynes se feÿen. E que en aquella ora lo dit hom vestit de lles robes blanques l'avie soltat de lla presó.

MIRACLE DE UN CLERGUE AL QUAL UN PELEGRÍ EN LA SUA MORT HAVIE LEXAT LA SUA SCLAVINA PERQUÈ PREGÀS DÉU PER LA SUA ÀNIMA. ; Elemosinam recipiens et non orans pro dante punitur.; Cesarius ; Segons que recompte Cesar, un hom pelegrí, en la hora de lla sua mort, lexà la sua esclavina a un prevere perquè digués misses e preguàs Déus per la sua ànima. Mas lo clergue no·n curà axí a ffer. Aprés, lo dit clergue meté·s en l'orde de Cistel. E un die, dorment ell en lo dormidor dels monges, fou arrapat en l'espirit e fon menat al loch de les penes infernals, e ve[é] con los diables hi portaven moltes ànimes e les turmentaven. E ell, de paor, amagà·s detràs la porta, per gran paor que ach con entre los diables veé l'esclavina que·l pelegrí li havie lexat. E un diable veé l'esclavina e demanà de qui era aquella sclavina. Los altres diables li digueren: —De aquel clergue qui està detràs la porta, que la y donà un pelegrí e no ha pregat Déu per la sua ànima. E ladonchs los diables prengueren la sua sclavina e mullaren-la tota en aygua molt pudent, que bullia tant con fer se podie, e prengueren lo clergue monge e enbolcaren-li la cara e lo coll ab aquella sclavina bullent. Ladonchs lo dit clergue e monge despertà·s cridant molt fortment: —Senyors! Acorrets-me, car jo·m muyr cremant! Ladoncs los monges que en lo dormidor dormien despertaren-se e vengueren al dit monge e trobren-li lo cap tot cremat, e levaren-lo a la enfermeria mig mort e allò fo per tal con lo dit mongue no havie fete penitència de son peccat.

MIRACLE E EXIMPLI CON ALMOYNA QUI·S FA AB VANAGLÒRIA E NO AB CARITAT NO APROFITA A LA ÀNIMA. ; Elemosina propter vanam gloriam facta non valet.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, en la ciutat de Baldaria, un cavaller molt rich, aprés que fon mort, aparech a sa muller. Ella li demanà què era d'ell e él li respòs: —Dampnat son! E ella li respòs: —E con? E no us han aprofitat les grans almoynes que jo sé que havets fetes e con acullíets volenterosament los pobres en vostre case? —Verament, dona —dix ell, neguna de aquexes coses no m'han aprofitat perquè les fiu ab vanaglòria e no ab caritat. Ella demanant de altres coses, ell li dix: —No pusch ací més aturar, car un diable m'està sperant qu'és mon guiador; mas dich-te que si totes les fulles dels arbres que són en lo món se tornassen lengües no porien dir ne comptar les grans penes e turments que yo soffir. E dites aquelles paraules desesperech.

EXIMPLI CON ALMOYNA que·s FA DE BÉNS GUANYATS AB PECCAT NO APROFITA, ANS ÉS MOLT DESPLEENT A DÉU. ; Elemosina que facta est de rapinis non valet.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un hom rich féu un gran convit en nom de almoyna. Entre los convidats havie-n'í un que ere endiablat e lo diable turmentava·l molt forment per manera que no·l lexave menjar. Los altres pobres convidats digueren al diable: —Malvat e fill de peccat! Per què no lexes menjar aquest cristià? —Per tal —dix lo diable—con no vull que peccque, car aquesta almoyna qui ací se fa de roberia e de mal just són los diners de què·s fa. E los pobres li digueren: —Mints, car aquest hom qui la fa bon hom és! —No mint —dix lo diable—; sapiats que aquesta vedella que us dóna açí a menjar per almoyna, en la quinta generació devalla de una vaca que fon robade! De la qual cosa tots se meravellaren molt.

MIRACLE E EXIMPLI DE ·I· HOM RICH QUI HAVIE FFILLS E DONÀ TOTS SOS BÉNS EN ALMOYNA ALS POBRES. ; Elemosina in centumplum redditur a Deo.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un bisbe preÿcave una veguade e deyie que aquels qui donaven ço del lur als pobres, que Déus los ó tornave en cent dobleries. E l'om rich, quant ach oyit lo dit sermó del bisbe, donà e mès en poder del dit bisbe tots sos béns. E lo bisbe donà·ls tots als pobres. E aprés que l'hom rich fon mort, sos fills mogueren plet e demanda contra lo bisbe per los béns de lur pare. E lo bisbe deffenie·s per dret, e dins lo temps que·l dit plet se menave, los dits fills oÿren en revellació que anassen a la sepultura de lur pare e que la descobrissen, e que dedins trobarien recapte de ço que demanaven al bisbe. E tentost los fills descobriren la dita sepultura e trobaren que lur pare tenie una carte en què havien scrites letres que deÿen que no ten solament havie haüt guardó en l'altre món dels béns seus que havie donats al bisbe per donar als pobres, ans a les cent doblaries ne havia haüt guardó e glòria celestial. E vistes les dites letres, los dits fills lexaren lo plet que havie contra lo bisbe.

MIRACLE E EXIMPLI CON ÉS DESPLEENT COSA A DÉU QUI PREN ALMOYNA DE L'HOM USURER. ; Elemosinam recipientes ab usurariis puniuntur.; Ex "Gestis sancti [FF]Ffrosey". ; Segons se recompte en la Istòria de sent Frosey, mort sent [FF]Ffrosey, los diables lo acusaren devant lo Salvador e no trobaven de què l'acusaven sinó de una vegade que reebé una capa de un hom logrer e que no se n'ere comfessat. E axí con lo Senyor Salvador del món volie donar la sentència contra sent [FF]Ffrosey, los àngels suplicaren lo Senyor que usàs de misericòrdia. E ladonchs lo Senyor donà de sentència que la ànima de sent Frosey tornàs al cors e que faés penitència de aquel peccat. E lo diable, quant ach oÿt la dita sentència, per gran ira que n'ach, près la ànima del dit logrer e donà·n per la cara a sent [FF]Ffrosey. E aprés que sent [FF]Ffrosey fon ressuscitat, aparech-li totstemps la cremada de lla cara, la qual li havie fete la ànima del logrer, però jamés lo sant hom sent Frosey no havie sabut que aquel hom qui la capa li havie donade fos logrer, emperò devie-ho saber.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN BISBE QUI REGÍ MALAMENT SON BISBAT. ; Episcopus a demone citatur.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo Libre del do de pahor, un bisbe, estant al punt de lla mort, fon-li viares que·l diable lo citave que comparegués denant lo Senyor del cel e de lla terra perquè retés compte e rahó con havie regit son bisbat, e que·l levaven denant lo Senyor per oyr sentència, e que el diable que l'accusave molt fortment que no havie sabut ben regir son bisbat; e el bisbe no sabie què·s respongués e que assignaven die per oyr sentència diffinitiva. E lo dit bisbe comptà aquesta visió a tota sa companya. E en l'altre die fon-li viares que·l diable lo citava per a oyr sentència, e lo bisbe, veent lo diable, havie molt gran spaordiment, per manera que no·l gosava guardar en la cara, e per aquella paor levà·s del lit, on jaÿe malalt, molt spaordit, e axí con fugia per lla cambre donà de lla care e del cap un ten gran colp en un pilar que havie en la cambre que tentost morí.

MIRACLE E EXIMPLI CON SENT MARTÍ E ALTRES SANTS ACUSAVEN DENANT NOSTRE SENYOR DÉU L'ARQUEBISBE DE TO[R]S PERQUÈ NO REGIA SEGONS QUE DEVIE L'ARQUEBISBAT.; Episcopus a sanctis accusatur.; Libro "De dono timoris". ; En la ciutat de sent Martí de Tors, un ciutadà de honesta vida havie acustumat de venir quescuna nit a matines a la sgleya cathedral. E una nit vénch ten matí que encare no havien tocat a matines, e trobà la porta de lla sgleya uberta, e enà dins e veé dins l'esgleya gran claredat e veé en una cadira assegut a nostre senyor Déu e denant ell sent Martí e molts sants altres qui acusaven l'arquebisbe de aquella ciutat. E veé con lo dit arquebisbe vénch citat denant lo Senyor, lo qual bisbe se assigué en la sua cadira, vestit pontificalment. E los dits sants acusaven-lo e ell no responie, ans callave. E tentost lo Senyor donà del peu en la cadira on l'arquebisbe seÿa e tentost enderrocà-le ab l'arquebisbe ensemps. E la visió desperech e lo dit ciutadà anà-sse·n a la case del dit arquebisbe, lo qual arquebisbe ell no póch veure per tal con stave dins en sa cambre, mas dix la visió que havie vist a les companyes del dit bisbe. E aprés entraren dins la cambre per dir la dita visió al dit arquebisbe e trobaren que l'arquebisbe ere mort.

MIRACLE E EXIMPLI CON L'ESTAMENT DE BISBE ÉS MOLT PERILLÓS A LA ÀNIMA DE AQUELL QUI LL'HA. ; Episcopalis status nimis est periculosus.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un monge fo elet per bisbe. E ell no volent-ho ésser, son abat, en virtut de obediència, manà-li que u reebés. E ell no u volch fer. Aprés alguns dies lo dit monge morí, e, mort, aparech a un seu companyó, lo qual li demanà si li nohia a la ànima con era stat inobedient a son abat en [no] pendre lo bisbat. Ell dix que no, ans si hagués pres lo bisbat fóra dampnat.

MIRACLE DE L'EUCARISTIA PRESA PER UN INFIDEL.;xlvii Eucharistia sumpta ab infideli a combustione eum protexit.;xlviii Ex Marcili. ; Segons recompte sent Marçal, un fill de un juheu, anant en companyia ab d'altres juheus [e] cristians enduÿren-lo que entràs en la sgleya de santa Maria. E con foren dins entrats, prengueren de les hòsties sagrades qui staven en la la custòdia, e combregaren tots los dits fadrins, axí lo juyetó con los cristians. Quant lo juheu pare del juhetó ó sabé, per gran fellonia o despler que ach, près son fill e mès-lo dins un forn cremant que tenie dins case sua. Quant la mare del juyetó ve[é] son fill en lo forn, cridà grans crits, per los quals crits vengueren molts cristians e tragueren lo juhetó del forn sà e sens negun cremament, e lançaren lo pare del juhetó dins lo forn, lo qual de continent fon cremat e mort. E, aprés, lo dit juhetó deyia a les gents que una fembre que havie vist a la sgleya, que tenie en la falda un infant poch, stave ab ell dins lo forn e que l'havie cubert ab lo mantel que ella tenie, e que ell no havie sentit lo foch poch ne molt. E, per aquel miracle, lo dit juhetó e sa mare e molts altres juheus se batejaren e·s tornaren, per devoció, cristians.

MIRACLE DE UNA FEMBRE QUI QUESCUN DIE ACUSTUMAVA DE OFFERIR A LA MISSA. ; Eucharistia propter fidei roboracionem versa est in carne.; Ex "Gestis beati Gregorii". ; Segons que·s recompte en les Gestes de sent Gregori, una dona havie en Roma que quescun die offerie grans offertes a la missa, e lo dicmenge ella offeria al papa grans offertes a la missa. E un die lo papa, combregant moltes gents, combregave a ella; axí con li volch donar a reebre una part de una hòstia sagrada, lo papa li dix: —Aquest cors de Jesucrist que tu reebs te leu a la vide perdurable. Quant la dona oy les paraules que·l papa li havie dites comensà-se a somriure. E lo papa, tentost que ó veé, mès aquella part de lla santa hòstia segrada demunt l'altar, e dix a la dona per què se havie rris quant devie reebre lo cor de Déu. Ella li respòs: —Pare sant, viares me fo que aquella hòstia ab què·m volíets combregar que ere del pa que jo vos offerí a la missa, e quant vos oy dir que ere lo cors de Jesucrist me pris a riure. E, ladonchs, tentost lo papa allí féu un gran sermó del cors de Jesucrist a tot lo poble e manà·ls que, ab ell ensemps, feessen oració per aquella rahó. E tentost aquella part d'òstia segrada ab què la volia combregar, la dita dona, tornà·s en forma de un troç de dit corrent sanc. E quant tot lo poble veé aquell miracle, foren comfermats en la fe e en devoció.

MIRACLE DE LLA ÒSTIA SAGRADA, qu'ÉS CORS DE JESUCRIST, QUE SDEVENCH A LA MORT DEL GRAN DOCTOR HUGO DE SENT VÍCTOR.; Eucharistie loco nulla alia hostia debet administrari.; Ex "Ligenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Ligenda lombàrdica, un doctor molt excel·lent qui havie nom Uch de sent Víctor ere molt devot en santedat. Estant malalt, al punt de lla mort, demanà per reebre lo cors de Jesucrist. E per tal con lo dit doctor no podie reebre neguna cosa en lo ventrell, e per dubte que no hagués vòmit, los germans seus digueren a un capellà que portàs una hòstia, mas que no fos sagrade. E quant lo clergue entrà per la cambre ab la hòstia en una custòdia, Ugo tentost dix a altes veus a sos germans: —Germans, perdon-vos Déu perquè·m volgués enganar, car verament no porta lo capellà lo meu Senyor e Salvador! Ells meravellan-se con axí u havie conegut, feren-li portar lo vertader cors de Déu. E quant lo y hagueren portat, ell veé que no·l podie reebre sens perill de vòmit, alçà les mans juntes vers lo cel e, ab gran devoció, e contricció, dix: —Axí torn-se lo Fill al Pare e al Spirit Sant, e la mia ànima torn-se al Senyor qui la féu. E, dites aquestes paraules ell morí, e la òstia segrada qu'ell havia adorade desesperech de lla custòdia en què stave.

EXIMPLI MOLT MERAVELLÓS DE EUSTÀCIO PLÀCIDO E DE TEOSPITA SA MULLER, E D'AGASPITO E DE TEOSPITO SOS FFILLS. ; Eusthachidi Placidi.; Ex gestis eius. ; Segons que·s recompte en les Gestes de Eustàcio Plàcidi, aquest Eustàcio ere un honrat [hom], e no cristià, ans ere gentill. E anant un die a caça trobà molts servos justats. E, entre tots los servos, ell ne veé un qui ere molt pus bell que negun dels altres e, lexant tots los altres, seguí aquell. E, axí con lo seguie, veé entre les banyes del cervo una creu en què stave la ymage de Jesucrist crucificade, la qual ymatge parlà ab lo dit cavaller gentil Plàcido. Altres dien quel cervo li parlà, e dix-li tota la fe de Jesucrist, enforman-lo en aquella. E dix-li que u digués a sa muller. E per aquel miracle lo dit Stàcio Plàcido e sa muller e sos fills se betiaren e·s tornaren cristians en Roma. E al cavaller qui primerament havie nom Plàcido meteren-li nom al batejar Eustàcio, e a sa muller Teospita, e la un de sos fills Agaspit, e a l'altre Teospito. E en l'altre die següent, lo senyor Jesucrist li aparech en semblant manera crucificat, e dix-li con, per ell, havie a sofferir moltes tribulacions e que sí hauria paciència per a sofferir-les. A poch de temps vénch gran mortaldat en sa case, axí que li ocís tota sa companya, sinó ten solament ell e sa muller e sos fils. E aprés vengueren ladres e robadors e prengueren-li tot quant havie. E ell e sa muller e sos fills, mal vestits, fugiren a la mar no havent diners de què poguessen pagar lo nòlit de una nau en què s'eren meses. Lo patró de la nau, per lo dret del nòlit e perquè la muller de Eustàcio era bella, près-la per a çi. E, aprés, Eustàcio e sos dos fills isqueren de lla nau e, vinent a un riu molt gran, Eustàcio passà, [portant] en les spatles la un de sos fills, lo riu. E con tornave per passar l'altre fill e fo enmig del riu, ell veé que un leó se levà en la boca la un fill e un lop l'altre, mas no·ls ocieren, mas vius lo[s] se·n levaren. Quant Eustàcio, qui stave en lo riu, veé que per aytal manera havia perduts sos dos fills, plorant cuydave exir del seyn. Aprés que Eustàcio fo exit del riu, vénch a case de un aldeà, ab lo qual stech quinze anys. E Déus guardà en aquell temps que Teospita, muller del dit Eustàcio, no fon desonrade. E sdevench-se que uns lauradors prengueren la un fill al lop e altres lauradors prengueren l'altre fill al leó, e menaren-los a la ciutat e nodrien-los en un carrer, no sabent la un de l'altre. E, aprés, sdevench-se que l'emparador ajustave ses gents per fer una gran batalla ab sos enemichs. E anant-li lo cor que Eustàcio ere molt bon cavaller e ardit e savi, envià-lo a cercar a dos cavallers per totes les parts del món. E, un die, [a]que·ls dos cavallers passaren per lo mas de aquel aldeà on Eustàcio stave e, en aquella hora, Eustàcio guardave uns sembrats, e los dos cavallers de l'emparador li demanaren si havie vist ne sabia alcuna cosa de un cavaller qui havie nom Eustàcio, ne de sa muller ne de sos fills. E ell respòs-lo[s] que no, però levà·ls a case de l'aldeà, son senyor. E parlant de moltes coses conegueren certament que aquel era Eustàcio. Ladonchs los dos cavallers de l'emparador, ab gran pleer, besaren e abraçaren a Eustàcio, al qual los dos cavallers demanaren de sa muller e de sos fills. E [E] [menaren] [a] Eustàcio denant l'emparador, [e] l'enparador li féu gran honor e ach gran pleer con era vengut. E tentost lo féu conestable e major de tota la sua cavalleria. E Austàcio, axí con a conestable de l'emparador, féu fer crida que tots los hòmens jóvens venguessen a ell e que los daria cavalls e armes perquè fossen a la batalla. Entre los quals hòmens jóvens hi vengueren los dos fills, los quals ell amà molt perquè·l servien molt bé, mas no que los conegués per fills. E aprés que la batalla ach vensuda, Eustàcio, axí con se·n tornaven sos dos fills, posaren en case de Teospita, lur mare. Allí, comptant la un germà a l'altre con eren stats preses de poder de un leó e l'altre de poder de un lop, conegueren-se per germans e hagueren molt gran pleer entre ells. E, axí con los dos germans perlaven entre ells e staven dins case de lur mare, no conexent-le, Eustàcio, lur pare, passà per davant la porta ab gran companya de cavallers. Ella lo conech per son marit e ell conech a ella per sa muller. E tentost ella li demanà per sos dos ffills e Eustàcio li comptà per quina manera lo leó e lop lo[s] se n'havien aportats. E ella li dix totes les raons que havie oÿdes dir als dos jóvens que posaven en case sua, del leó e del lop. Eustàcio féu venir denant sí sos fills e contaren-li lur fet. E ladonchs ell conech que eren lurs fills, e tots ensemps hagueren entre éls gran pleer e feeren laors e gràcies a Déu. E aprés, Eustàcio e Teospita, sa muller, e Agapito e Teo[s]pito, sos fills, prengueren martiri per la amor de Jesucrist, e foren tots quatre màrtirs.

EXIMPLI E MIRACLE QUE ENCARA LA BÈSTIA QUI NO HA RAHÓ AVORREG L'OME QUI STÀ EN SENTÈNCIA DE ESCOMUNIÓ. ; Excommunicatus ab omnibus debet evitari.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons recompte Jacme de Vitriaco, un ferrer stave vedat per la sgleya e, meynspreant la sentència del vet, menjant ab ell en casa sua altres hòmens, mentre estaven en la taule menjant, vénch un porch en la case on menjaven. E lo ferrer dix: —Verament yo provaré aquest porc si volrrà menjar del meu pa, pus que stich vedat. E lançà-li denant del pa; lo porch lo olgué, mas no·l volc menjar. E los altres hòmens qui allí menjaven prengueren lo dit pa e daven-lo al porch, mas aytenpoch lo porch lo volch menjar. E hagueren altre pa que ere de un lur vey, e donaren-ne al porch. E tentost lo porch ne menjà.

MIRACLE E EXIMPLI CON A LA ÀNIMA DE L'HOM QUI MOR SCOMUNICAT LI ÉS MOLT PROFITÓS LA ABSOLUCIÓ QUE APRÉS DE LA MORT DEL MÓN LI ÉS FETA. ; Excommunicacio lata in vivum eciam post mortem durat.; Ex "Gestis Benedicti". ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Benet, dos monges de gran linatge ab lurs paraules moltes veguades feÿen enfellonir lur abat. Sent Benet, con ho sabé, envià·ls a dir que refrenassen lurs lengües, si no que·ls gitaria en sentència d'escomunió. E los dits dos monges, no volent creure lo manament de sent Benet, sent Benet los vedà. E a pochs de temps, los dits dos monges moriren e soterraren-los dins l'esgleya. E quescun die, segons que era custuma, lo diaca deÿa al començament de lla missa: —Isquen de lla esgleya tots los vedats, e diram les ores e la missa! E una fembre qui portave quescun die la oferta per a la missa per a la ànima dels dits dos monges, veÿa quescun dia, quant lo dit diacha deyie les dites paraules, que los monges exien de lurs sepultures e exien de lla sgleya. E aquella fembra dix-ó a sent Benet, e sent Benet absolvé-los e féu dir misses e altres oracions per lurs ànimes. E d'allí avant, encara que·l dit diacha digués les dites paraules, la dita fembre no veé exir los monges de lurs sepultures.

MIRACLE E EXIMPLI CON PERDEN L'ÀNIMA AQUELLS QUI DELLS BÉNS DELS MORTS SE RETENEN E NO FAN LES ALMOYNES QUE·LS MORTS MANAN FER A LUR FFI. ; Exsequtorum negligencia detinet animam in purgatorio.; Turpinus archiepiscopus remensis. ; Segons que recompte Turpí, archabisbe de Rems, en la cort de Carles Magnes, volent-se morir, un cavaller manà a un seu nebot que, aprés que fos mort, que venés un seu cavall e que del preu que d'ell haurie que u donàs per la sua ànima a clergues e a pobres. E aprés que lo cavaller fo mort, lo nebot vené lo cavall e lo preu que n'ach despès-lo tot en sos fets propris. E complits trenta dies, aparech-li l'avoncle e dix-li: —Sàpies que, per tal con trenta dies te has retengut de fer l'almoyna que jo·t mané fer per la mia ànima, jo son stat aquels trenta dies en purgatori, mas tots mos peccats me són perdonats per nostre senyor Déu, mas sàpies certement que tu morràs demà a mala mort e la tua ànima irà als inferns, e jo iré a parays. E lo dit nebot, l'endemà comptant aquesta visió a altres sos companyons, oÿren en l'ayre grans brams e adulaments de leons e de altres speventables veus. E tentost, en presència de aquels, ell fo arrepat en cors e en ànima per los diables. E sos companyons cerquaren lo cors per diverses parts e trobaren-lo a deu jornades de aquel loch, tot esmenuat e fet peçes.

EXIMPLI QUE A CONVERTIR POBLE A LA SANTA FE CATHÒLICA MÉS HI APROFITEN ÒMENS SABIDORS DE VIDES DE SANTS E DE BONS EXIMPLIS QUE NO FAN ÒMENS MOLT SUBTILS EN SCIÈNCIA. ; Exempla plus movent quam predicacio subtilis.; Beda. ; Segons que recompte Beda en la Istòria dels anglesos, un bisbe molt suptil he gran letrat fon tramès en Anglaterra perquè la convertís a la santa fe cristiana. Ell dit bisbe, preÿcant molt subtilment, no y póch convertir negú. E aprés fon-hi tramès altre meyns letrat e, comptant-los bons eximplis e molts miracles e vides de sants, convertí tota Englaterra.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN HOM QUI FEÿA SANTA VIDA E HAVIE MALA VENTURA EN TOTES LES COSES TEMPORALS, E LA MULLER FEÿA VIDE DESONESTA E HAVIE BONA VENTURA EN TOTES LES COSES TEMPORALS.; Exemplum a meliori est sumendum.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, un hom feÿa santa vide, mas havie mala ventura en totes les coses temporals per tal manera que encare quant fon mort tantes foren les plagues e lo mal temps que stech molts dies que no·l pogueren soterrar. E la muller de aquel hom feÿa molt mala vida vers Déu, mas en tots los fets del món ere beneventurade, que tots sos fets li venien a son pleer. E morts los dits hom e muller, una filla que d'ells romàs començà a ymaginar a qual vida resemblaria de fer: a la vida que feÿa son pare o a la vide que feÿe sa mare. E stant ymaginant fo arrapade per l'Esperit Sant e fon levade al sant paradís, e veé allí son pare molt alegre e ella dix-li: —Pare, prech-te que romanga açí ab tu. —[FF]Ffilla —dix ell—, no·s pot fer quant ara, mas si fas la vida que yo fiu en lo món, tu staràs açí en aquests pleers. E l'àngel manà-la a l'infern e veé allí sa mare que sofferia molts turments e cruells. E quant la veé dix-li: —[FF]Ffilla, guarda què soffir per la vida desonesta que fiu en lo món! E ladonchs l'àngel tornà-la en lo món, e ella féu laors e gràcies a nostre senyor Déus perquè li volch mostrar lo guardó que son pare e sa mare havien segons la vida que quescun havie fet en lo món. E aprés seguí la vida del pare e fo fembre molt santa. ACÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER E E COMENCEN LOS EXIMPLIS E MIRACLES QUI COMENCEN PER FF. [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [F]

EXIMPLI DE GRAN VIRTUT DE CASTEDAT DE EUGÈNIA, DONZELLA FFILLA DE PHELIP, SENYOR DE ALEXANDRIA. ; Falsum impositum debet denudari.; Ex "Vita Prochi et Jacinti". ; Segons que·s recompte en la Vida de Proti e Jacinti martis, [FF]Ffelip, senyor de lla ciutat de Alexandria, havie una filla qui havie nom Eugènia e, volent-la lo pare maridar ab un gran senyor, ella no ho volch fer perquè havie fet a Déu vot de castedat. E ella, no podent-se deffendre del pare, près vestedures e àbit de hom e anà-sse·n de nit a un monestir de hòmens de religió e près l'àbit de aquell monestir, e nomenave·s ffrare Eugeni, que jamés [FF]Ffelip son pare ne sa mare no u saberen. E féu ten santa vida que, mort lo prior de aquell monestir, ellegiren-lo per prior de aquel monestir. E una gran dona de aquella ciutat enemorà·s d'ell cuydant-se que fos hom, e féu-se malalta, e envià per lo prior ffrare Eugeni que la vengués comfessar. E ell, ab honesta entenció, anà a ella per la comfessar. E stant sol ab ella, ella li descobrí la sua malvestat, e levà·s a ell e, pensant-se que era hom, besava-lo e abrassave-lo. E quant ell se veé en aquella tribulació, castigave-la e reprenie-la dient-li que temés e hagués dubte de Déu e que guardàs la pròpria honor. E la mala fembre que veé que no·l podie vençre, dubtan-se que no la descobrís, cridà grans crits, e als crits que ella cridà, la sua companya entraren en la cambre on ella e ffrare Eugènio staven, e dix-los: —Sapiats que ffrare Eugènio, que jo havie fet venir que·m comfessàs, s'és volgut gitar ab mi e m'à volguda desonrar! E tentost aquella companya lo prengueren e levaren-lo denant [FF]Ffelip, lo senyor de aquella ciutat. E quant l'agueren menat denant [FF]Ffelip, la dita mala fembre lo acusave molt fortment. E [FF]Ffelip començà a viltenir de paraula al dit prior, e semblantment feyien tots los que allí eren. E axí con lo volien cremar, lo sant prior dona dix en sí matex: "No és temps de callar, e no vull que aquesta mala fembre luxuriosa gite lo seu peccat vil demunt los servidors de Déu; e diré la veritat, no per vanaglòria mia, mas per donar laor a Déu." E en presència de tot lo poble rompé·s los àbits que vestia e romàs tota nuha, e dix a [FF]Ffelip: —Sàpies, senyor, que tu es[t] mon pare, e Claudina, ta muller, és ma mare, e jo son Eugènia, vostre filla. E tentost lo pare e la mare cobriren-la ab un mantell, la lur santa filla Eugènia, e, plorant, besaven-la e abraçaren ab gran pler. E allí, en aquella hora, vénch foch del cel qui cremà la dita mala fembre qui havie nom Melància, e [FF]Ffelip e sa muller e tota lur companya tornaren-se cristians.

EXIMPLI DE LA GRAN FAM E MORTA[L]DAT DE GENTS QUE FON DINS LA CIUTAT DE JERUSALEM CON TITUS VESPESIÀ LA TENIE ASSETJADA E LA DESTROUÍ.; Fames multa mala cogit facere.; Ex cronicis. ; Segons que·s recompte en les Cròniques de lla destrucció de Jerusalem, quant Titus Vespesià anà a Jerusalem per fer la venjance de la mort de Jesucrist, tench-la assetjade dos ayns e fon tanta la fam que fo dedins Jerusalem, que·ls pares e les mares als fills, e els fills als pares e les mares, e los marits a les mullers, e les mullers als marits se tolien per gran fam la vianda de les mans los uns als altres. E tants eren los que morien de fam, que ells vius no podien sofferir la pudor dels corsos morts, per què los hagueren a soterar dels béns del comú. E con falliren los dits béns, gitaven los corssos morts del mur en lo vall. E ladonchs, con Titus ó veé, dix: —Plens stan les valls de pudor e la terra és corrupta, per què apar que la ira de Déu és ab ells! E, per gran fam que ladoncs fo en Jerusalem, se menjaven les çabates e les cintes e tota altre manera de cuyro, e anaven per les carreres, e allí on olien que havie alcuna vianda entraven dins la case e per força robaven-la. Sdevench-se que una dona de Jerusalem, per sobres de gran fam que ach e no tinent àls que menjar, oucís un seu fill poch que havie e, un die, meté·n a coure la un quarter. E axí con lo cohia, hòmens robadors passaren per davant la porta de lla case e olgueren la carn que cuynave e entraren dins la case e demanaren que·ls donàs la carn que cuynave. E ella dix-los: —Sapiats que jo hé menjat ja un quarter de un fill meu per fam, e axí vosaltres menjats aquest altre quarter. Quant ells veeren lo quarter de l'infant cuyt, molt spaventats, isqueren sobtosament de l'alberch. E al tercer ayn la ciutat de Jerusalem s'entrà per força, e venien trenta juheus per un diner, així con Jesucrist fo venut per trenta diners. E segons que diu Josephus, norante-set veguades mil judíos fueron vendidos e ·XI· veguades cent mília de juheus hi moriren per fam e per armes.

MIRACLE E EXIMPLI DE LLA GRAN VIRTUT E FORTALEA QUE HA LA VERTEDERA COMFESSIÓ AB DEVOTA CONTRICCIÓ SOBRE LO DIABLE.; Familiaritas matris ad filium est multum periculosa.; Ex "Miraculis Virginis". ; Segons que·s recompte en los Miracles de lla verge senyora santa Maria, un cavaller de lla ciutat de Roma anà àn romeria e jamés no tornà. E lexà sa muller e lexà-li un seu fill, lo qual ella, per gran amor que li havie, lo nodrie molt delicadement, e tant lo amave que·l gitave ab ella en un lit, e·l besave e l'abraçave. E aprés que·l fill ach edat de hom, encare ella lo gitave ab sí en un lit, e la amor natural tornà·s en amor corrupta e desonesta, per tal manera que carnalment lo fill jach ab la mare, la qual concebé, del fill, un fill, lo qual fill e nét, ella, tentost que l'ach parit, lo oucís e el lançà en una privade perquè no fos descuberta, però ella stave en sperance de haver perdó d'equel peccat, e no cessave quescun jorn de fer oració e de sovén dejunar, e de fer almoynes. E lo diable, veent que lli havie fet perdre la ànima, volie-li fer predre lo cors. E, per tal, lo diable près àbit de gran doctor e de clergue, e vénch denant l'emparador e dix-li denant lo poble: —Senyor, oges paraula molt spaventosa de creure, e molt leja de dir, e molt cruel de fer! Sàpies que tal dona de aquesta tua ciutat de Roma, que tu e tot lo poble tenits per dona honrade e molt bona e santa, és molt cruell e mala peccadora, e traÿdora e scomulgade per tal con carnalment se gità ab son fill, del qual concebé un fill e, con ach parit son fill e son nét, oucís-lo e gità·l en una privada. E l'emparador e tots los qui allí eren meravellaren-se molt e no u creegueren, ans dien molt gran laor de la bondat de la dita dona per moltes almoynes e oracions e dejunis que li veÿen fer. E lo diable dix: —Emparador, senyor, féts vós venir devant la dita dona e, entretant que ella ve, féts fer un gran foch, que si yo pusch provar ço que dich, que de continent la cremets, e si provar no u pusc, que cremets a mi. E tentost l'emparador manà venir denant ell la dona. E quant la dona vénch denant l'emparador, tots se levaren e li feeren gran honor, e ella se asigué en una cadira denant l'emparador. E l'emparador dix-li: —Dona, sapiats que aquest gran doctor e sabidor, lo qual Roma té per proffeta, vos acusa de peccat molt leg, de què a nós és molt greu —e féu-li relació de tot ço que la accusave lo doctor diable—, per què és mester, dona, que responats a la dita acusació. Ella respòs: —Senyor e gran emparador, jo, axí con a fembre de poch enteniment, vos deman que vós que·m donets temps que jo puxa respondre a ten gran malvestat que aquest traÿdor m'à alevade. E l'emparador donà-li espay de tres dies. E dins aquels tres dies la dona se comfessà molt devotement, ab vera contricció e ab moltes làgrimes. Lo comfessor, que veé la gran contricció que la dona havie del peccat que havie fet, aconsolà-la ab paraules devotes e sforçà-la que hagués devoció singular en la verge Maria, e donà-li de penitència un Paternoster ten solament. E la dona donà e mès tota sa pensa en haver singular devoció en la verge Maria. Al tercer die, la dona vénch denant l'emparador e lo diable doctor era allí present. E con la dona fo denant l'emparador tots callaren e negú no parlà. E l'emparador dix al diable doctor: —Amich, vet ací la dona per tu acusade. E lo diable guardà e mirà la dita dona, e puys dix: —Verament no és aquesta la dona que jo acusé vuy à ·III· dies, que ere omicida e luxuriosa, e molt cruel peccadora, car aquesta és fembre molt santa e honesta, e de bona vida, e la verge Maria, que veg que la guarda, li stà de prop contínuement. E quant l'emparador e los altres qui allí eren se començaren a senyar de lla meravella que oÿren dir al diable doctor, tentost desesperech. E la dita dona romàs sens infàmia e quítia denant lo poble.

EXIMPLI CON ÉS MOLT DAMPNOSA E PERILOSA COSA AL PRELAT E A HOME QUI VOL SERVIR A DÉU HAVER FAMILIARITAT AB NEGUNA FEMBRE. ; Familiaritas mulieris eciam sanctis nocet.; Ex "Gestis beati Remigii". ; Segons que·s recompte en la Istòria de sent Remigi, un baró molt savi près per muller la neboda de sent Remigi e, per servir nostre senyor Déu, entraren quescú en son orde. E aprés, a veguades, venien-se vesitar la un a l'altre. E sent Remigi aprés féu al dit baró bisbe de una ciutat. Estant bisbe, la dona de religió, sa muller, venie-lo vesitar segons que havie acustumat, e sdevench-se que·l dit bisbe conech sa muller carnalment e enprenyà-la de un fill, al qual, aprés que fon nat, mès nom Ladre, perquè fo engendrat a furt. E perquè no suspitassen d'ells, lo bisbe sofferia qu'ella lo visitàs, e emprenyà-la altre vegade e ach en ella una filla a la qual mès nom Guineu o Robosa. Aprés, veent lo dit bisbe que havie fet ten grans peccats, ab gran devoció e contricció comfessà·s de sent Remigi, e sent Remigi lo aconsolà e li manà en penitència que fos reclús en una case ·VII· ayns. E sent Remigi regí lo bisbat aquels ·VII· ayns. Complits e acabats los dits ·VII· anys, l'àngell de Déu obrí la porta de lla dita case e dix al bisbe que Déus li havie perdonat son peccat e que isqués de lla case. E lo dit bisbe gità·s en creu enmig de lla porta dient: —Encara que lo meu senyor Jesucrist vengués, yo no exiré de açí si Remigi, qui en aquesta case m'enclogué, no me·n trau. E tentost sent Remigi, per manament de l'àngel, vénch a la dita case e tragué·n lo dit bisbe. Él tornà en son bisbat e féu vida molt santa e, aprés que fon mort, fon bisbe de aquella ciutat son fill nomenat Ladre.

EXIMPLI DE UNA SANTA DONA D'ORDE QUI PER LA AMOR DE JESUCRIST SE RETIE FOLLA E FORA DE TOT ENTENIMENT.; Fatuitatem causa humilitatis sancti simulant aliquando. ; Segons que·s recompte [Heràclides], en un monestir de monges, ·I_a· monge se feÿa folla per amor de Jesucrist e humiliave·s a totes, e neguna no volie menjar ab ella, abans la ferien e la desonrraven e la manaven star contínuement en la cuyna lavant los scudellers e talladors e olles del covent, e feÿe tots los officis vils del monestir. E jamés no seÿa a taule per menjar sinó que menjave les miques del pa e ço que caÿe en terra de les taules con los altres havien menjat. Contínuement anave descalça e portave al cap, per vel, un drap de estopa squinçat e molt sutze. E axí servia a totes e jamés no feÿa enug a negú ne la oÿa negú murmurar per mal que li feessen. E, per tal, l'àngel de Déu manà a un sant hom qui estave sol en la muntanya, en l'ermitatge, que vengués a visitar les dites monges. E con lo dit sant hom fon vengut al dit monestir, féu venir denant ell les dites monges. E con li foren denant dix: —No estats aquí totes. E elles li digueren: —Pare, stam açí, sinó una qui és folla e orada. E lo sant hom li dix: —Aquexa me féts venir denant! E tentost que lo sant hom la véu, agenollà·s denant ella molt devotement e, ab gran devoció, dix-li: —Mare spiritual, bene[y]xs-me! E la santa dona, qui·s feÿa folla, agenollà·s denant lo sant hom e respòs-li humilment: —Mas tu, pare e senyor, benex a mi! E totes les altres monges digueren al sant hermità: —Pare, no vulles reebre aquesta injúria d'equesta folla e orada! —Vosaltres —dix lo sant hom—sots les folles e orades, car aquesta pus acostade és a la amor del Salvador del món que no sóts vosaltres, ne encare yo! E ladonchs totes les monges, molt humilment, agenollaren-se denant ella demanant-li perdó de lles injúries que fetes li havien. E la santa monge, ab gran caritat, los perdonà.

EXIMPLI CON A LES VEGUADES HOM PERT PER GRAN CUYTA COSA DE QUÈ HA PROFFIT.; Festinacio nimia non est bona.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un hom havie una oca qui quescun die li ponia un ou. E pensant l'om demunt_dit que la oca tenie tots los ous justats dins lo ventre, ell obrí la oca perquè tots los ous cuydave haver en una hora. E quant l'ach uberta no y trobà sinó un hou e tingué·s per pech con per la sua gran cuyta e peguesa havie perduda la ocha. E per consegüent los ous que havie de renda quescun die perdé.

EXIMPLI QUE A LES VEGADES PER MAÇA CUYTAR SOS AFFERS LOS PERT HOM.; Festinacio nimia hominem retardat.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriach, uns hòmens anaven a la ciutat de París ab una carreta. E prop de París encontraren en lo camí a sent Martí. Demanaren-li si serien de die a la ciutat, e sent Martí respòs-los: —Si us cuytats no y serets esta nit e si anats a spau serets-hi. E los dits hòmens, meynspreant ço que sent Martí los havie dit, cuytaren la carreteta per manera que·s trencà la una roda, e no pogueren ésser aquella nit a París. E sent Martí, qui anave cavalcant en un aze, fo a París abans que fos de nit.

MIRACLE DE UNA PEDRE PRECIOSA QUI FON ENCASTADE EN UNA D'OR.; Fides confirmatur miraculis.; Ex "Legenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Història lombàrdica, un bisbe de una ciutat, mentre deÿa missa, veé demunt l'altar tres gotes de sanch molt clares e eguals en granea, les quals se ajustaren ensemps e feeren-se una pedre preciosa molt clara e bella. E, metén lo dit bisbe la dita pedre en una creu d'aur, tentost que la dite pedre fon mesa en la creu, caygueren de lla creu totes les altres pedres que y staven encastades.

EXIMPLI DE MOLT GRAN LEALTAT FETA PER SERVIDOR A SENYOR. ; Fidelis servus corpus pro domino exponit.; Valerianus. ; Segons recompte Valerià, un cavaller tenie un servidor molt bo e leal, e lo dit cavaller, los enemichs que havie, veng[u]eren-lo de nit a ouciure en sa case. E lo dit servidor, veent que no podie scapar son senyor de mort, donà les sues vestedures a son senyor e gità·l fora del castell, e aprés ell gità·s en lo lit de son senyor. Los dits enemichs bé veeren quant lo cavaller fugie, mas per les vestedures que vestie cuydaven-se que fos l'escuder que fugís e no hagueren cura de seguir-lo. E entraren dins la case del cavaller e, cuydant-se que·l scuder qui jaÿa en lo lit fos lo cavaller, los enemichs degollaren-lo.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN MESTRE DE FER TORRES E CASES E DE UN HERMITÀ. ; Fidejussor pro alio nullus debet esse.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en la Vida dells sants Pares, un hermità vénch albergar una nit en case de un hom qui ere maestre de fer torres, e sabé con lo dit maestre, de tot quant guanyave, quescun die dava les dues parts als pobres, e de lla tercera part ell se mantenie. E con l'ermità fon tornat al desert e fo en sa cel·la, féu oració a Déu que al dit maestre creegués e milloràs los béns temporals, pus que ten bé los partie ab los pobres. E ach per resposta divinal que no·l calia ésser pus rich car, si u era, seria pijor per a la sua ànima. E l'ermità respòs que li ere fermance que no seria pijor ne menys caritatiu. E tentost, l'endemà, lo dit maestre, derrocant una tàpia vella, trobà una gran olla plena de moneda d'or, ab la qual moneda ell ach conexença de l'emparador, en tant que fon molt privat e no feÿa [l']almoyna que fer solia, ans ere molt cruell e aspre als pobres de Jesucrist. E l'ermità fo arrapat en visió per volentat de Déu [e] fo levat denant lo juy de Déu, e veé que l'àngell del dit maestre se clamave al Salvador dient que ll'hermità ere stat occasió que·l dit maestre perdés la ànima. E lo dit hermità no sabé què·s respongués. E veent-se en presa de respondre, humilià·s a la verge Maria, que era allí. E la senyora Verge guanyà-li del seu preciós ffill que l'ermità tornàs a parlar ab lo dit maestre que esmenàs la sua vida. E tentost l'ermità tornà en sí matex e anà-sse·n al dit maestre per dir-li la visió que havie vista. E lo dit maestre era ja en ten gran stament per la privadea que havie ab l'emparador que l'hermità no póch parlar ab ell, ans se·n tornave a son hermitatge. E fo arrapat altre veguade e accusat per l'àngell en la manera des[ú]us_dita. E la verge Maria, per semblant manera, li ajudà: Aprés morí l'emparador; e l'emparador qui aprés ach l'emperi féu metre en presó lo dit maestre e tolgué-li tot quant havie. E ladonchs tornà a ésser maestre de torres e cases, e a fer la almoyna que havie acustumat de fer.

MIRACLE DE UNA FEMBRE QUI RESSUSCITÀ PER MÈRIT DE SENT FFRANCESCH.; Francisci.; Ex "Ligenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Istòria lombàrdica, una fembre qui ere molt devota a sent [FF]Ffrancesch, con fon morta, staven en derredor del lit molts religiosos qui feÿen l'offici. E mentre feÿen lo offici ella resuscità e assech-se en lo lit e dix a un ffrare que pus prop li stave que·ls altres: —Pare, vull-me comfessar de vós, car jo ere ja morta e, per un peccat que no havie comfessat, ere condempnade la mia ànima a l'infern, sinó per prechs que sent [FF]Ffrancesch féu a nostre senyor Déu que ha plegut que jo sie tornade en vida per tal que·m comfés a vós del dit peccat e que meresque haver perdó e ésser liurade de l'infern. E tentost que·s fo comfessade e absolta la ànima li isqué del cors.

EXIMPLI DE LA PARAULA QUE UN PHILÒSSOFF DIX A UN LADRE QUI LI FURTAVA LO COBERTOR DEL LIT EN QUE JAYIA. ; Furis audacia magna est frequenter.; Libro "De dono timoris". ; Segons que·s recompte en lo Libre de dono timoris , un hom entrà una nit en case de un philòsoff per furtar, e acostà·s al lit on jaÿe lo philòsop e molt suaument començà-li a tirar lo cubertor que tenie demunt. E lo philòsop tirà lo cubertor a çi. E lo ladre altre veguade tirà lo cubertor e lo philòsoff lo tornà tirar. E lo ladre lo tirà altre veguada. E en aquella pena stigueren gran part de la nit, e ladonchs lo philòsoff dix al ladre: —Home mesquí, pren-lo pus que axí vols, e vé-te·n e lexe·m reposar!

EXIMPLI DE DOS LADRES E DE UN HOM RANCALLÓS. Fures aliquando sociant se in furtis suis.; Narrator. ; Segons que recompte Narrator, en Normandia, en una aldea, stave la esgleya fora de lla aldea, alt en una muntanya, e dos ladres feren companyia e emprengueren entre ells que la un anàs furtar un sach de nous e l'altre un cordero, e que aquel primer qui vengués ab lo furt que speràs l'altre en la dita sgleya. E aquel qui anà per les nous vénch primer e entrà en l'esgleya e començà a trencar de les nous. Lo sacristà vénch a la sgleya per tocar matines, e quant sentí trencar les nous cuydà·s que fos alcun diable e, speventat e fugent, tornà-sse·n a l'aldea dient que un diable stave en l'esgleya. E un hom qui ere rancallós començà scarnir al dit sacristà e dix a ·I· hom molt fort que allí havie: —Prech-te que·m ports en les tues spatles tro a la sgleya, e jo entrar-hi-é e veuré lo diable. E l'om fort près lo rancalós a les spatles e menà·l a la esgleya. E axí con l'om entrave per l'esgleya ab lo rancalós a la esquena, lo ladre qui trencava les nous cuydà·s fos son companyó que portàs lo cordero e dix-li: —Es gras? L'ome que portave lo rancalós ach gran paor cuydant-se que fos diable e lançà lo rancallós en l'esgleya e dix: —Gras o magre, ve·l-te açí! —e fugí vers l'aldea—. Lo rancalós se veé en gran paor, e tanta fo la paor que s'esforçà per tal manera que, ab son rancall, fo a l'aldea ten tost con l'om qui l'havie portat.

EXIMPLI DE LLES PARAULES QUE·L REY ALEXANDRI DIX A UN COSSARI, E LA RESPOSTA QUE AL REY ALEXANDRI LI FÉU. ; Fures possunt dici multi principes et prelati.; Augustinus. ; Segons recompte sent Augustí, lo rey Alexandre, anant per la mar, près un cossari robador e començà-lo a desonrar e a villtenir dient-li ladre. E lo cossari li respòs: —Tu es[t] major ladre que jo, car jo vag ab aquest petit vaxell per guanyar de què solament pusque viure, e tu, qui ést rich e rey, ab gran poder de gents d'armes, vas per mar e per terra, prenent regnes e terres; sens negun dret, que no y has, te nomenes emparador, a mi nomenes ladre; verament pus digna cosa seria dir a tu ladre e capità de ladres que no a mi!

MIRACLE DE SENT PATRICI, QUI FÉU BELAR ·I_a· OVELLA EN LO VENTRE DE UN HOM QUI LA HAVIE FURTADA.; Furtum non potest celari.; Ex "Ligenda sancti Patricii". ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Patrici, un hom furtà una ovella a un seu vehí e menjà-la·s. E moltes vegades sent Patrici amonestà en la esgleya que quisvol que hagués menjade la ovella que la tornàs a aquell de qui era. E ell qui la havie furtade callave. E un die sent Patrici dix: —Jo man, de part de Déu, que la ovella susara bele en lo ventre de aquella persona qui la menjà. E tentost començà a balar lo ventre de aquel qui la havie furtade e menjade, per la qual cosa ell vénch a gran comfusió, però comfessà e smenà son peccat, e d'allí avant tots se guardaren de furtar.

EXIMPLI DE ·I_a· LOBA SALVATGE QUI VENIE MENJAR DEL PA AB UN HERMITÀ. ; Furtum commitendo bruta se peccare cognoscunt.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, un hermità, totstemps que menjave, una loba venie de la muntanya a astar ab ell e, tentost que l'hermità li havie donat del pa, ella se·n tornave. Un die, l'ermità estant occupat en negocis, no vénch menjar a la hora acustumade. E la loba vénch a la cel·la e no y trobà l'ermità, près un pa e menjà·l, e puys anà-sse·n. Quant l'ermità vénch a la cel·la no trobà lo pa e veé les miques del pa en terra, conech que la loba hi era stade, que havie menjat lo pa. E despuys la loba no venie a menjar ab l'ermità, de la qual cosa l'ermità se tenie per molt desconsolat. E passats ·VII· dies que la loba no y ere venguda, l'ermità féu oració a nostre senyor Déu que le y fes venir. E tentost en aquel die la loba entrà per la cel·la, mas no·s gosave acostar a l'ermità e besave los uylls en terra, con qui demana perdó. E l'ermità acostà-la·s e affalagave-la, e donà-li quescun die la ració del pa acustumade.

MIRACLE QUE ENCARA LO FADRÍ, NO HAVENT EDAT, PECCA SI FURTA.; Furtum eciam minimum in purgatorio punitur.;xlix Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, volent-se morir un fadrí, un àngel aparech a aquelles gents qui staven allí e dix-los: —Mal havets fet con aquest inffant mor no perhuliat. E mort lo dit fadrí, l'àngel près la ànima e presentà-la denant lo Salvador. E lo diable acusave la ànima del fadrí qui havie furtat una amenla a un seu germà, e que no u comfessà ne la tornà. E lo Senyor respòs al diable: —Vols que jo dampnàs aquesta ànima de l'infant per ten poch? E tu bé saps que la mia justícia totstemps és ab misericòrdia! E la ànima del fadrí guardà al Senyor axí con per una tela de sedaç. E tentost vingueren vint-he-quatre sants qui suplicaren per la ànima del fadrí, e lo Senyor e Salvador manà metre la ànima del fadrí en un poch de foch, en lo qual foch la ànima sofferí molt gran turment. E quant la dita ànima fo exida del foch, veé al Senyor molt clarement, e ab gran alegria e pler. E lo senyor Salvador donà de sentència que la ànima del fadrí tornàs al cors e que ressuscitàs. E quant lo fadrí fon ressuscitat comtà aquesta visió a aquels qui estaven entorn del lit on ell jaÿe. ACÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER FF E COMENCEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER G. [MIRACLES] [I] [EXEMPLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [G] ;

EXIMPLI CON TITUS, FFILL DE VESPESIÀ, TORNÀ PARALÀTICH PER GRAN GOIG E PLEER QUE ACH CON SABÉ QUE SON PARE ERE FET EMPARADOR DE ROMA, E CON JOSEFFUS GUARÍ A TITUS PARALÀTICH. ; Gaudium quandoque nocet corpori.; Ex "[I]Historia [ypocrifa]apocrypha Thici in Vaspisiani" ; Segons que·s recompte en la Istòria de Titus, fill de Vespesià, quant sabé que son pare ere emparador de Roma ten gran fo la plaer que ach de la honor e dignitat del pare que li vénch spasme e los nervis del seu cors se afluxaren per manera que tornà paralítich. E un gran sabidor qui havie nom Josiphus, volent-lo guarir e sabent que tota malaltia guaria per son contrari, dix-li: —Senyor, si vós volets guarir és obs que perdonets a tots aquels qui ab mi vendran. E Titus dix que li plaÿe. E Josephus sabé que Titus volie molt gran mal a un cavaller, lo qual cavaller Josefus féu seure prop de Titus. E, quant Titus veé de prop sí l'ome que en lo món fos a qui él major mal volie, scalfà·s ten fortment per gran fellonia que ach que, per la gran calor que li vénch, se encené tant, que la fredor ab què s'eren afluxats los nervis se tornà en callor. E axí fon guarit de la paralitiquia que havie. E Titus, ladoncs, près e reebé de case sua lo dit cavaller e ach per familiar Josephus.

EXIMPLI DE LA SANTA E ASPRE VIDA DE SENT GERMÀ.; Germani ;l Segons que·s recompte en la Istòria de sent German, sent Germà fo comte de Borguanya e près sa muller en loch de germana. E aprés fon bisbe e, donades totes les sues riqueses als pobres, estech trenta ayns que no menjà pan de forment ni begué vi ni menjave sal, per tal que no donàs sabor a la vianda. E en lo die de nadal e de lla resurecció bevie vin molt ayguat, e tota la Quare[s]ma menjave pa d'ordi, e contínuement —d'estiu e d'iver[n]—vestie lo scilici. E la gonella, e la cugulla jamés no les se despullave tro que del tot eren squinçades si ja no fos per donar-ho als pobres. E lo seu lit ere en la cendre, en celici, e no tenie cuxí ne traversser, ne neguna cosa que li alçàs lo cap. Contínuement portave ab sí relíquies de sants. Poques veguades anave calçat ne senyit. Ço que féu fo sobre tota obre humanal: tal fo la sua vida que si no fos per los miracles que féu no serie de creure. E tants foren los miracles seus que, sinó per los mèrits, semblarien ésser fantasmes.

EXIMPLI CON SOFFOSTES PHILÒSOFF MORÍ SOPTOSAMENT PER GRAN GOIG E PLEER QUE ACH. ; Gloriandum non est de dictis nec de scriptis.; Valerius. ; Segons que recompte Valeri, Soffostes phil[òs]of, stant vell, no póch anar a un ajustement gran que feÿen molts filòsops, mas tramès-hi la sua qüestió. E quant li dix lo missatger seu que tots los philòsops havien loat molt la sua qüestió, ten gran fo lo pler que n'ach que de gog li isqué de continent la ànima del cors e morí.

EXIMPLI DE UN CAVAL E DE UN AZE E DE LLES PERAULES QUE FOREN ENTRE ELLS. ; Gloria mundi parum durat.; Isopus. ; Segons que recompte Isop, un cavall molt bell portave un fre tot d'aur e encontrà en la carrera un ase carregat de fems, e perquè l'ase no·s volch aturar tro que·l cavall fos passat, dix-li lo caval ab gran ergull: —Si no·m tinguessen per orat e per foll, jo·t donare un parell de cossos per tal manera que jo t'auciera! E qui es[t] tu qui no·m lexes la carrera? E l'ase callà e fon a gitar lo fem al loch que havie acustumat. E aprés, un die, lo senyor del cavall corrie aquel per un camp, e tant lo correch que·l caval se trencà la cama, e lo senyor manà que·l levassen a un aldeà e que, con fos guarit, que pogués anar, que·n tiràs[assen] fems ab los àsens ensemps. E un die, l'ase a qui lo caval havie menaçat veé que·ll cavall portave una càrrega de fems, [e] dix-li: —Què t'àn valgut los teus ornaments ten ricosos que portaves ab ten gran supèrbia e ultracuydament? Ara iràs faent aquest vill offici que fas ab nosaltres!

EXIMPLI DE VIRTUOSES E HONESTES E SÀVIES PARAULES QUE UN MONGE DIX A UN ALTRE.; Gracie agende sunt Deo de omnibus que videntur.; Elinandus. ; Segons recompte Elinan, un monge dix a un altre: —Jamés no víu neguna cosa en lo món que no dón gràcies a Déu decontinent. L'altre monge li respòs: —E, con veus lo calàpet o çapo, dónes gràcies a Déu? —Och, verament —dix lo monge—, per tal li dón gràcies con jo no hé merescut que ell me fes home e no çapo. E tota vegade que jo lo calàpet o çapo veig, me recorda de ten gran benifet que Déus m'à fet, que sens jo merèxer-ho no·m donà ten speventable forma, ans me ha donat cara bella e forma e persona con a un emparador.

MIRACLE CON NOSTRE SENYOR DÉU APARECH EN FORMA DE PELEGRÍ A SENT GREGORI PAPA ·II· VEGUADES EN ·I· DIE.; Gregorius. ;li Segons se recompte en la Ligenda de sent Gregori, una veguade a sent Gregori nostre senyor Déus aparech en forma de pelegrí, e demanà-li per almoyna ·VI· diners d'argent, e sent Gregori los hi donà. E aquel die matex li aparec altre vegada demanant-li almoyna. E sent Gregori, no havent àls que li donàs, donà-li una scudella d'argent, en la qual scudella li acustumave d'enviar viande quescun die sa mare. E aprés, nostre senyor Déus revellà a sent Gregori con ell era lo pelegrí a qui ell havie donat los ·VI· diners d'argent e l'escudella d'argent.

MIRACLE CON A UNA MISSA QUE SENT GREGORI PAPA DEÿA LO DIE DE PASQUA, QUANT DIX L'ÀNGELL LI RESPÒS ; Gregorio celebranti angeli responderunt. ; Segons se recompte en la Vide de sent Gregori papa, un die de Pasqüe sent Gregori deÿa missa, e quant vénch a dir "Pax Domini sit semper vobiscum" , respòs-li un àngell "Et cum spiritu tuo" . Per la qual resposta lo dit papa donà grans perdons en aquella sgleya on ell dix aquella missa. E per aquell miracle, despuys, quant lo papa diu la missa lo die de Pasqüe e diu "Pax Domini sit semper vobiscum" , no li respon negú.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN MONGE QUI FURTADAMENT MENJÀ UN BUNYOL.; Gula aliquando in peccatum carnis hominem inducit.; Petrus Damianus. ; Segons que recompte Pere Damià, un monge una vegada portave buyols al monestir e, havent temptació del peccat de gola, menjà un bunyol furtadement. E, tentost que l'ach menjat, ach ten gran temptació de lla luxúria e entengué·s ten fortment en aquell pecat que féu polució molt desordonade, car tentost que ach menjat lo bunyol li entrà Satanàs en lo ventre.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN CAVALLER QUI MENJAVA CARN EN QUARESMA, ENCARA EN LO DIVENDRES SANT, SENS QUE NO HAVIE NECESSITAT.; Gulosi in cibariis vetitis contra Deum utuntur.;lii Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un cavaller molt honrat, sens necessitat —que no havie—, menjave carn tota la Quaresma. E encara per complir major peccat volie que·l seu cuyner ne menjàs. E semblantment menjà carn lo divendres sant. Lo die de Pasqüe, que ell se fo assegut a taula per dinar e tenie davant moltes diversses carns per menjar, axí con ell volch començar a menjar, soptosament la ànima li isqué del cors e morí.

EXIMPLI E MIRACLE DE UN MONGE E DE ALSCUNS CLERGUES QUI VOLIEN MENJAR ·I_a· GALINA LO DIMARTS A VESPRE DE CARNESTOLTES QUE ERA JA PASSADA LA MIGE NIT. ; Gule peccatum quam detestabile sit visibiliter Deus ostendit.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un monge e uns clergues ajustaren-se en case de un clergue lo dimarts de [c]Carnestoltes e menjaren e begueren tro a la mija nit. E quant cantà lo gall de la mige nit digueren a l'un macip: —Vés, porte·ns la gallina que stà prop del gall, que aquella és totstemps la pus grossa, e ouciu-la e met-la a coure, e menjar-l'ém. Lo macip ó féu axí e, quant ach morta la gallina e l[a]i volgué traure los budells ab la mà, tragué·n un gran çapo o calàpet. Quant lo macip ó veé, donà molts grans crits. Spaventats lo monge e los clergues que u veeren, conegueren qu'era allò esdevengut per lo lur peccat de gola, e ab gran confusió e vergonya quescú se tornà a lur case.

EXIMPLI DE UN TRAÿDOR QUE LIURÀ [SOS] [SENYORS] A MORT EN PODER DE LURS ENEMICHS. ; Gula impedit hominem ne penitenciam sibi injunctam faciat.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, en lo bisbat de Colònia uns cavallers havien per enemichs altres cavallers poderosos, los quals, con una nit fossen albergats dins un castell, comanaren les claus d'ell a un lur servidor. Oblidant tota lealtat e bondat e ço que fer devie, obrí les portes del castell quant veé sos senyors adormits. E, ubertes aquelles, féu entrar los enemichs de sos senyors, e mostrà-los on dormien, e allí los enemichs los degollaren. Aprés algun temps, aquel treÿdor se penedí del peccat e traÿció que havie fet, e vénch a Roma e comfessà·s al comfessor del papa, però jamés no podie complir la penitència que li donave e, quescuna veguada, tornave al comfessor, tant que·l comfessor se n'enujà e dix: —Tu saps que pusques fer alcuna penitència? E aquell li respòs que en tota la sua vida no havie pogut menjar àls. —Donchs —dix lo comfessor—jo·t dó en penitència que jamés no menges alls. E lo dit traÿdor, passant per un ort en què havie alls, ach temptació que·n menjàs. E tentost arrencà·n he menjà·n. Axí que ço que jamés no havie pogut menjar, menjà quant li fon vedat en penitència.

EXIMPLI DE MOLT SÀVIES PARAULES E HONESTES QUE UN MONGO DE L'ORDE DE CISTEL DIX A UN CADERNAL QUI ERA ESTAT DEL DIT ORDE. Gula aliquando religiosos decipit.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un monge de lla orde de Cistell fon bisbe e aprés cardenal. E un die, cavalcant per un camí, dix a un monge simple qui caminave ab ell que li digués alcuna bona paraula ab què prengués pleer e passàs l'enuig del camí. E jaseffós que lo dit monge s'escusàs per tal con no ere home sabidor en sciència, però, lo cadernal lo sobtà tant qu'él començà a parlar e dix: —Quant serem morts levar-nos-àn a parays, e exirà a nosaltres nostre pare sent Benet, e als que·ns trobarà en lo seu àbit reebrà·ns ab plaer; a tu, bisbe e cadernal, demanar-t'à qui ést tu, e tu diràs: —"Yo, pare, son vostre monge de la orde de Cistell." E ell dirà: —"No ést, car lo monge no porta penes vayres ne cendats!" E tu al·legaràs moltes raons en la tua ajuda, e sent Benet, ladonchs, dirà als porters: —"Obrits-li! E si trobats en lo ventre cols e faves, e lentilles e ciurons, entre ab aquests altres monges; e si li trobats truytes he esturió e altres viandes delicades, lexats-lo defora!" Mesquí de cadernal! Què diràs tu ladonchs? E lo cadernal rié·s molt e lohà molt les sues paraules.

MIRACLE E EXIMPLI CON LO PECCAT DE LA GOLA ÉS MOLT DESPLAENT A DÉU. ; Gulosi in morte a demone degluciuntur.;liii Gregorius. ; Segons que recompte sent Gregori, un monge qui havie nom Theodoro públicament feÿe gran abstinència de menjar e secretament sadollave·s de moltes viandes, abunda[n]t en ell lo peccat de gola. E con vénch que·l dit Teodoro se devie morir e stave al punt de lla mort, cridave grans crits e deÿa que lo diable en forma de dragó li aparia, que·l menjave tot e que ja li havie menjat los peus e les mans e que li metie la sua boca dins la sua e que·l sorbie tot. E dient aquestes paraules, lo dess[ú]us_dit monge Teodòrio morí. ACÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENSEN PER G E COMENCEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER H [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [H] ;

MIRACLE E EXIMPLI CON ÉS SANTA E VIRTUOSA COSA LA COMFESSIÓ FETA AB VERA CONTRICCIÓ E DEVOCIÓ. ; Hereticus resipiscens a combustione liberatur.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, en la ciutat de [...] foren presos molts herètics e alscuns d'ells, per por de lla mort, negaven la heretgia. [Feÿen-los] pendre en les mans un ferre cremant e los que, de coratge vertader, no lexaven e negaven la heretgia cremaven-se les mans en una gran foguera de foch. Entre·ls quals heretges hi havie un cavaller molt noble e de gran estament. E un clergue volent-lo reduyr a penitència, lo cavaller li dix: —Veritat que erré, mas la mia penitència molt tart vendria e no me profitaria. E lo clergue e comfessor li respòs que la vertadera penitència jamés no venie tart ne era tarda. E, tentost, lo dit cavaller començà-se a comfessar del dit clergue ab gran contricció e, axí con se comfessave, axí garia de lla cremadura que·l ferre calent [i]e cremant li havie fete en les mans, per manera que, con ell ach acabade la comfessió, ell fo del tot guarit de lla dita cremadura e les mans tornades en lur pròpia collor e sanitat. E, ladoncs, lo dit cavaller mostrà les mans al poble, e lo official e l'enqueridor, quant veren aquel miracle, ab gran caritat e devoció absolgueren lo dit cavaller, que no fon cremat.

MIRACLE DE FOCH QUI PER SI MATEX C'ENSÈS E CREMÀ LES MANS DE DOS GERMANS. ; Hereticus per contricionem a pena liberatur, et recidiuus eciam in penam relabitur.;liv Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, en la ciutat de Argentina, un eretge, penedent-se de lla heretgia, jaffós que s'hagués cremades les mans del ferre calt, fon liurat de ésser cremat. E tentost que·s penedí fo san del foch de lles mans, e sa muller dix-li: —O mesquí! E què às fet? Que abans degueres sofferir de cremar lo teu cors cent veguades que no partir-te de lla fe ten aprovade! E tentost ell, oblidant la mercè que Déus li havie fete havent-lo liurat de ten gran pena, tornà-sse a la heretgia primera e, tentost, lo foch sí li tornà en les mans e semblantment se près foch a les mans de la muller per lo consell que li havie donat. E ten gran ere lo foch que cremar no cessaven en les mans dels dits heretges que·ls passave les mans de lla una mà a l'altre. E per tal que·ls crits que daven no fossen oÿts en la ciutat, anaren-se·n en la muntanya e, cridant, adulaven con a lops. E aprés foren descuberts e foren presos e manats a la ciutat, e allí foren cremats.

EXIMPLI CON PAPA LEÓ, ERETGE, MORÍ EN LA PRIVADA A MALA MORT SOPTOSA E CON SENT YLARI, BISBE, CONFERMÀ EN LA FE LOS CADERNALS E ALTRES PRELATS.; Hilarii.; Ex gestis eius[suis]. ; Segons que·s recompte en les Gestes de sent Ylari, papa Leó ere heretge e féu un consistori molt general, al qual consistori vénch sent Ylari, bisbe de una ciutat de [FF]Ffrance. E quant lo papa sabé que sent Ylari volie entrar en lo dit consistori , lo qual sent Ylari ere contrari de lla sua heretgia, lo papa manà que, con sent Ylari entràs en lo dit consistori, que negun no·s levàs per ell ni li donàs loch en què·s pogués seure. E quant sent Ylari entrà en lo consistori e ach fete la reverència al papa, lo papa li dix: —E ést tu Ylari lo ffranç? E sent Ylari respòs: —No son jo ffrancès, mas son bisbe en [FF]Ffrance. —Axí son jo —dix lo papa Leó—papa de Roma e jutge. —Si tu —dix sent Ylari—ést Leó, no ést lo leó del trip de Judà; e si tu ést jutge, no jutjaràs en la cadira de lla magestat. E lo papa, ab fellonia, levà·s de peus e dix: —Sperem un poch tro que vengua e fer-t'é la resposta que mereys! —E si no venç —dix sent Ylari—, qui·m respondrà per tu? E lo papa li respòs: —Jo vendré e abaxaré la tua supèrbia! —Doncs, —dix sent Ylari—vés que jamés no torns! E lo papa anà a la privade e assigué·s per tolrre aygua e, allí, de continent, gità los budells e morí soptosament a mort vill e cruell. E con lo papa fo anat a la privade, sent Ylari veé que negun no·s levava per fer-li loch on se assigués, e ab gran e vertadera humilitat de cor assigué·s en terra, dient "la terra és del Senyor". E tentost la terra on ell s'ere assegut se alçà per volentat de Déu en eguall dels sitis dels cardenals. E con saberen que·l papa ere mort dins la privada, lo dit sent Ylari confermà en la fe los cadernals e los prelats e altres gents que allí staven. E puys tornà-sse·n en [FF]Ffrança, en son bisbat.

EXIMPLI DE ·I· HOM QUI LIGÀ UN ALBERÀ EN LA CAMA DE UNA ORONETA. ; Hirundo singulis annis eadem loca repetit.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un hom nodria moltes horonetes e près ·I_a· d'elles e ligà-li en la cama un poch de paper en què havie scrit "Digues-me, honoreta, on habites en l'ivern", e soltà-la. La qual oroneta anà en Asia e feÿa niu en case de un hom qui havie nom Pere, lo qual Pere près l'escrit que veé que la oroneta tenie en la cama e mès-li·n un altre en què havia scrites aytals paraules: "En Asia estich l'ivern en case de un hom qui ha nom Pere". E con vénch en l'estiu, la horoneta se·n tornà a case de l'hom qui primerament li havie scrit l'albarà e·l ligà en la came, lo qual hom veé l'albarà de resposta que Pere havie fete e dix-ho a moltes gents, de [què] foren molt meravellats.

EXIMPLI CON LO REY FFELIP DE FFRANÇA PROMÈS QUE JAMÉS NO DARIA VESTEDURES DE SON CORS A JUGLARS NE ALBARDANS.; Histrionibus nihil est dandum.; Ex "Gestis francorum". ; Segons que·s recompte en les Cròniques dels reys de [FF]Ffrance, lo rey [FF]Ffelip de [FF]Ffrance veent que·ls albardans e juglars vestien robes de drap e de seda e altres molt riques, votà e promès que jamés en tota la sua vida no darie vestedures sues a juglars ne albardans, car més amave honrar de lles dites vestedures les esgleyes per fer sacriffici a Déu que no als albardans e jutglars per fer sacrifici als demonis.

EXIMPLI DE UN JUTGLAR QUE vénch ALBERGAR A UN MONESTIR DE LLA ORDA DE CISTELL, DEL QUAL MONESTIR ERA ABAT ·I· MONGE MOLT ESCÀS E CÓBEU. ; Histriones aliquando maliciose se vindicant.; Iacobus de Vitriaco ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un abat de l'orde de Cistell ere molt escàs e cóbeu, e en tots los officis del monestir tenie officials òmens molt aspres e durs e scaços, axí con ell ere. Sdevench-se que un jutglar vénch al dit monestir, e aquel monge qui tenie l'offici de reebre los hostes donà-li pan d'ordi e lentilles ab sal e aygua cuytes ten solament, e lo lit molt dur e pobre. Quant lo dit jutglar se fon levat per lo matí e·s partí del dit monestir, començà a pençar en quina manera se porie venjar d'equel que ta·mal lo havie albergat aquella nit. E axí con lo jutglar fo fore del monestir, encontrà l'abat qui venie de fora. E quant lo jutglar lo veé, dix-li: —E d'on ve mon senyor l'abat, molt bo e molt cortès? Mosèyer, ffas-vos moltes gràcies a vós e al vostre monestir, car esta nit molt bé me albergà e·m reebé lo vostre monge spitaller, e·m donà de molt nobles viandes a menjar e de molt bon vin a beure; e donà·m al partir un parell de çabates e una cinta ab un punyal! E l'abat, creent que ço que·l jutglar li havie dit fos veritat, quant fon entrat dins lo monestir, féu bé bastonejar l'espitaler, e li tolgué l'offici. E per aytal manera se venjà lo jutglar del monge qui l'havie mal acullit.

EXIMPLI E MERAVELLÓS MIRACLE QUE SDEVENCH A UN HOM QUI ERA MOLT CRUELL E SENS TOTA PIETAT CONTRA SA MARE. ; Honorem parentibus non exhibentes puniuntur.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un jove qui havie nom Herètico enganà a sa mare ab paraules falagueres dient-li: —Mare, f[é]ets-me donació e donats-me tot ço que vós havets per tal que jo tròpia pus honrade muller per a mi, car depuys tot és vostre. E la mare féu-ho axí. E aprés qu'él ach presa muller, ell se enujà de tenir sa mare en case sua e gità-la de case. E ella, per gran pobresa que passave, gitave grans crits demanant almoyna a ell e a d'altres, als quals crits ell tancave ses orelles e son voler que deguera haver ordonat contra sa mare. E un die ell menjave ab sa muller e tenie denant una galina, e axí con ells staven a la taula e menjaven, la mare tocà a la porta de lla case demanant almoyna. E lo dit impiadors fill, con la oy, dix "are ve lo diable!". E tentost manà que la galina que la levassen de la taula perquè la mare no la veés ne·n menjàs, la qual galina féu estojar en una cistella. E puys féu obrir la porta a sa mare. Quant sa mare li fon denant, ella, plorant molt fortment, molt piadosament dix que, per amor de Jesucrist e perquè l'havie portat en son ventre ·IX· meses, e l'havie nodrit e li havie donat quant havie, que li fes alcuna ajuda ab què pusqués viure e passar la vida. E lo ffill, ple de crueltat e gitade de sí, per son peccat, tota caritat e amor maternal, ab grans desonrries e viltats de paraules, gità la sue mare molt vilanement de sa case. E quant la mare fo fora de case, ell dix a un seu macip: —Vés, porta la galina que·t fiu estojar en la cistella! Lo qual macip de continent anà a la cistella per pendre la galina, e·n loc de gallina trobà-y una serpent, tota plegade en forma de una fogaça de pa. Quant lo macip veé la serpent, ab gran speventement dix[-ho] a son senyor, lo qual no u creegué, mas tramès-hi una fembre que li portàs la galina, la qual fembre per speventament per semblant manera dix-ó a son senyor. Lo qual, ab gran fellonia e no creent, lavà·s de lla taula e dix: —Encare que sie diable jo u portaré ací, a la taula! E quant ell se baxà per guardar dintre en la cistella, la serpent li saltà en la cara e retor[ta]là-li·s entorn del coll. E fo la volentat de nostre senyor Déus que quatorze ayns contínuement, de nit e de die, la serpent estech en lo coll del dit hom retortallade, e dormie ab ell, e menjave e bevie. E con alscuns metges li feÿen alcunes medicines perquè la serpent li caygués del coll, la serpent l'estrenyia tant fort que li feÿa inflar lo coll e la cara, per manera qu'él cuydave offegar. E la mare del dit hom, mogude de pietat e de amor maternal, tots aquels ·XIIII· anys no·s partí dell fill. E complits los dit ·XIIII· anys lo dit hom morí.

EXIMPLI E MIRACLE CON UN CORP, PER VOLENTAT DE DÉU, PORTÀ UN PA DENANT SENT PAU, PRIMER HERMITÀ, E A SENT ANTHONI.; Honorant se mutuo sancti.;lv Ex "Vita Pauli Primi Heremite". ; Segons que·s recompte en la Vida de sent Pau, primer hermità, quant sent Anthoni anà a visitar a sent Pau, primer hermità, sent Pau lo reebé ab gran reverència. E a la ora del menjar, un corp, per volentat de Déu, portà·ls un pa e mès-lo demunt abdós. E tentost lo corp se·n partí. E, meravellant-se sent Anthoni, sent Pau li dix: —Quescun die nostre senyor Déus per aquest corp m'envia mig pa, e are, per los teus mèrits, à·ns-en tramès un entregue. E ladonchs, entre los dos bene[ÿ]yts, fo gran contrast honest qual trencaria lo pa, car quescú dave honor a l'altre que trencàs lo pa. He avengueren-se que quescun ensemps prengueren lo pa, e tiraven, e lo pa se partí per mig, tant a la una part con a l'altre, axí con si ab un coutell l'agués hom partit per mig, per la qual cosa los dos sants beneuyrats donaren gràcies e laors a Déu.

MIRACLE E EXIMPLI CON SENT GERMÀ VOLGUÉ DONAR DE FER MIRACLES LA HONOR A SENT MARTÍ. ; Honorandi sunt hospites.;lvi Guillelmus. ; Segons recompte Guillem, en lo temps que·ls romans destrouiren [FF]Ffrance, lo cors de sent Martí fo portat a una ciutat on stave lo cors de sent Germà, e meteren-lo prop de lla sepultura de sent Germà. E de continent feeren en aquella esgle[ya] tants miracles que ere gran meravella. E los de la ciutat deÿen que aquels miracles feÿe sent Germà e aquels qui y portaren lo cors de sent Martí [que] [sent] [Martí] [los] [feÿa] [sant] [Martí] [els] [feia]. E per aquella raó ere entre ells gran discòrdia e, per tal, prengueren un hom mesell e meteren-lo enmig de lles sepultures dels dos sants. E la part del cos mesell qu'estave devers sent Martí tentost fon sanat de lla meselaria, e la part que stave devers sent Germà romàs mesella. E l'altre die feren gitar a la sepultura de sent Martí al mesell la part del cors que encara ere mesella, e tentost lo mesell fo del tot guarit, axí que apar que sent Germà volgués donar la honor a sent Martí.

MIRACLE E EXIMPLI DE UNA MONGE DE L'ORDE DE CISTELL, DE EDAT DE DEU AYNS, QUI PARLAVA MENTRE SE DEÿEN LES HORES EN LA ESGLEYA. ; Horas canonicas negligenter dicentes puniuntur.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, en un monestir de dones religioses de lla orde de Cistell morí una monge de edat de deu anys. E aprés que fo morta, quescun die aparia en lo cor ab les altres monges e asseÿe·s en la cadira on havie acustumat de seure a totes les ores. E con havien acabat de dir completa e la Salve Regina , ella desparia en aquesta visió. Neguna monge negú no veÿa, sinó una monge xica de edat, que era companyó de lla morta, la qual ó dix a l'abedessa. E la abedessa dix-li que, con ó veuria, que li demanàs per què y venie pus ere morta. E, en l'altre die, la mongeta lo y demanà. Ella li respòs que y venie a satisffer les hores que havie dites no bé, "car tot quant jo parlave ab tu en lo cor mentre les ores se deÿen, de tot hé haüt a donar compte, e tro que n'hage satisfet ací, en aquest cor, penaré. E si tu no·t guardes de parlar mentre se dien les ores en l'esgleya, aquella matexa pena que jo soffir sofferràs." E a cap de ·III· dies dix-li: —Germane, jo hé ja complide la pena que m'ere donade e fet satisfacció, per què d'ací avant no·m veuràs jamés. E tentost desperech, e no aparech pus avant.

MIRACLE E EXIMPLI DE UN MONGE DE LA ORDE DE CISTELL QUI HAVIE SINGULAR E GRAN DEVOCIÓ EN LA VERGE GLORIOSA SANTA MARIA.; Horas beate Virginis devote dicentibus, eisdem Virgo Maria aparet in hora mortis.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, en Aspanya, en un monestir de lla orde de Cistell, havie un monge qui ere molt devot a la verge Maria e deÿa quescun die les ores de lla verge Maria ten suaument e ab tanta devoció, que no en quescun vers havie memòria de lla verge Maria, ans encara en quescuna paraula. E axí, ab gran treball de lla sua persona, despenie lo die dient les dites hores. E allò li durà setze anys. E en la fi dels dits ·XVI· ayns, lo monge fo malalt, e parech-li la gloriosa verge Maria e dix-li: —De vuy en ·VII· dies morràs, mas perquè m'às servit ab major devoció que altre hom, fer-t'é ço que jamés no fiu a negun altre hom. E ladonchs la Verge, mare de pietat, estès-li los braços demunt lo coll e besà-lo en la boca. E tentost la Senyora desesparech, e al setèn die que al monge dech exir la ànima del cors, la Senyora e Verge li aparech ab gran companya d'àngels.

MIRACLE CON NOSTRE SENYOR DÉUS APARECH EN SEMBLANÇA DE POBRE A UN DEVOT HOM QUI DAVA VOLENTERS ALMOYNA E ALBERGAVA LOS POBRES PER LA AMOR DE JESUCRIST.; Hospitalitas libenter exhiberi debet, quia quandoque Christus in ea recipitur.;lvii Gregorius. ; Segons que recompte sent Gregori, un hom de bona e honesta vida acustumà de menar pobres a case sua e per la amor de Déu dava·ls a menjar e albergave-los. E un die menà pobres per menjar e albergar en case sua e, axí con havie acustumat, près un pixer e donà aygua a mans a tots los pobres. E quant volch donar aygua a mans a un pobre qui stave assegut derrere de tots los altres, lo pobre desesperech, de lla qual cosa l'ome devot fo molt marevellat. E al vespre, con lo dit hom fo en son lit per dormir, lo senyor Salvador del món li aparech e dix-li: —Amich, los altres dies me servist en los meus amats, e vuy as servit a mi en la tua case.

EXIMPLI DE LLES PARAULES QUE UN HOM HERMITÀ DE BONA E HONESTA VIDA DIX A CASIÀ, LO QUAL CASSIÀ REPRENIE AL DIT HERMITÀ PERQUÈ NO DEJUNAVA. ; Hospitalitatis gracia solvendum est in[terdum] jejunium.; Cassianus. Segons que·s recompte en Vitis Patrum ;, aquest Cassià ab d'altres anave vesitar los hermitans de terra de Egipte, e quescú on venie menjave ab ells. Demanaren a un vell e devot hermità per què, stant die de dejuni e havent ell ja menjat una vegade, menjave ab ells. E lo vell los respòs: —Quescun die pusch dejunar quant me vull, e a vosaltres no poré haver quescun die. E axí, per caritat que he, ab vosaltres meng vuy dues veguades.

EXIMPLI CON LOS ABATS E COVENTS DEL[S] MONESTIRS E DELS ÓRDENS DE SENT BENET MÉS DE BÉ FAN A LURS MONESTIRS CON SÓN FFRANCHS E BEN ACCULLENTS QUE NO CON SÓN SCAÇOS. ; Hospitalitate [subtracta], Deus substrahit bona temporalia.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un abat de un monestir de lla orde de sent Benet ere hom molt larch e franc en acullir pobres en lo seu monestir. E quants més pobres li venien e més almoynes los donaven, tant més Déus li crexia e li multiplicave los béns temporals del monestir. Aprés mort lo dess[ú]us_dit abat, fo abat del dit monestir un monge qui ere molt escàs e croy e mesquí, lo qual tentost que fo abat gità dels officis aquels que·ls tenien, qu'eren monges bons e liberals, semblants que ere lo dess[ú]us_dit abat mort, e mès en los officis monges croys e mesquins e scaços, axí con ell ere, per la qual cosa los tolgué Déus tots los béns del dit monestir, per tal manera que·l monestir vénch a tanta de pobrea que no havien de què·s poguessen sostenir. E un die vénch al monestir un pelegrí, e lo porter acullí-lo amagadement e secreta per paor de son abat, e donà-li a menjar de poch qu'él tenie, e dix-li: —Amich, pren ço poch que·t dó de bona volentat, car jo víu que, si en aquest [monestir] vengués albergar un rey, açí li donare hom tot ço que hagués necessari per a ell e a ses companyes.! —Amich —dix lo pelegrí—, sàpies que dos monges són gitats de aquest monestir que jamés, tant con ells ne sien fora, aquest monestir no farà de son prou. —E con han nom aquels monges —dix lo porter-? —Yo t'ó diré —dix lo pelegrí-: Sàpies que la un ha nom Donats e l'altre ha nom Donar-vos-ém. E tentost lo pelegrí desesperech, e lo porter, meravellat, comptà-ho a l'abat denant tots los monges. E ladonchs l'abat e tot lo covent conegueren que per lurs peccats los venie aquella pobrea en lo dit monestir, e tornaren a ffer los ffranchs e bons acculliments als hostes, segons que havien acustumat. E nostre senyor Déus, ladoncs, tornà·ls en poch de temps los béns temporals del dit monestir axí con havien en temps de l'abat mort.

MIRACLE E EXIMPLI CON FON DESTROUIDA LA MEYTAT DE LA CIUTAT D'ENTIOTXA. ; Hospitalitas eciam bona temporalia servat.; Sigibertus. ; Segons que recompte Sigilbert, la ciutat d'Entiotxa fon destrouida per aytal manera: En la dita ciutat havie un hom qui havie aytal custuma: que no menjave negun die en case sua que no hi menjassen ab ell pobres o altres hostes. E un die, no trobant qui menjàs ab ell, anave per la dita ciutat si trobarie algun qui ab ell se pogués dinar. E cercà tot lo die, e al vespre trobà en plaça un hom vell vestit de blanc e ab dos altres homes qu'estaven ab ell. E l'om almoyner se acostà a l'home vell per convidar-lo. L'ome vell li dix: —O hom de Déu! No pogueres tu salvar aquesta ciutat ab Simon, que no fos destrouide! E tentost estès un suari que tenie en la mà per demunt la meytat de lla ciutat, e tentost aquella meytat de lla ciutat, ab totes les gents que en ella habitaven, se somí en los abismes; e volent encare estendre lo suari sobre l'altre meytat de lla ciutat, pregaren-lo los dos hòmens qu'estaven ab ell que no u feés e que se·n stigués per honor de aquell bon hom qui ten bé accullia los pobres. E l'om veyll féu-ho axí. E aprés consolaren lo dit bon hom, qui stave molt speventat de ço que havie vist. E tentost, l'ome veyll e los dos hòmens que ab ell eren desperegueren.

EXIMPLI CON LOS SANTS HERMITANS, ENCARA QUE DEJUNASSEN, MENJAVEN MOLTES VEGUADES LO DIE PER FER BON ACCULLIMENT ALS HOSTES QUI·LS VENIEN VESITAR. ; Hospitalitatis gracia eciam pluries in die comedendum est.;lviii Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un home de bona vida convidà a un altre a menjar, e quant veé que lexave lo menjar dix-li que menjàs. E l'altre dix que no podie. E l'altre respòs-li: — ·VII· vegades hé haüt vuy hostes, que ab tots hé menjat, e encara are hé fam, e tu no mengist vuy sinó are aquesta vegade, e dius que no pots menjar! Custuma és entre los amics de Déu que, quant alsguns los vénen vesitar, encare que dejunen, [que] [mengen] ab ells, e aprés que d'ells se són partits tornen a ffer lur dejuni.

EXIMPLI CON SENT GERMÀ PER VOLENTAT DE DÉU FÉU UN VACARIÇ REY DE BRETANYA. ;lix Hospitalitas eciam regnum temporale confert.;lx Ex "Ligenda beati Germani". ; Segons que·s recompte en la Ligenda de sent Germà, ell vénch en Bretanya e demanà al rey que li fes donar posades a ell e als qui ab ell benien. E lo rey no le y volch manar donar. E un hom qui gardave les vaques del rey, vinent al palau del rey, trobà en la carrera sent Germà ab sa companya. E lo vaqueriç manà·ls a sa case per albergar. E tentost oucís un vedell —que no n'havia més que seu fos—, e féu-lo apperellar molt bé, del qual menjaren sent Germà e sa companya. E aprés que·l vedell hagueren menjat, sent Germà féu ajustar tots [los] ossos del dit vedell e féu-los metre dins lo cuyro del dit vadell. E tentost, per manament del dit sant, lo vedell tornà viu e ressuscità. E en l'altre die següent, sent Germà fo al dit rey e reprès-lo perquè no li havie donat posade, e dix-li: —Vé defora e lexa lo regne a altre millor que tu! E lo rey, per gran speventement que ach, no li respòs. E lo dit sent Germà, per manament de Déu, féu venir lo dit vacariç e a sa muller, e féu-los rey e reyna de Bretanya, que negun no lo y póch contrestar. E del linatge del dit vacariç vénen los reys de Bretanya. E axí, en aquesta vida, a les veguades dóna Déus per una cosa cent.

EXIMPLI CON SENT MACARI, AB LA GRAN HUMILITAT SUA, VENCÉ LO DIABLE.; Humilitas sola diabulum confundit.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en la Vida dels sants Pares, sent Macari una veguade encontrà lo diable que portave una falç molt tallant, e menaçave·l ab ella, mas no li podie donar. E sent Macari sofferie-ho ab gran humilitat e paciència. E ladonchs lo diable, a grans crits, dix: —Diablari, si dejunes, yo jamés no mengí; si tu vetles, jo jamés no dormí, mas la tua humilitat me venç!

EXIMPLI DE GRAN CARITAT E HUMILITAT QUE L'EMPARADOR CONTASTÍ MOSTRÀ HAVER EN SI CONTRA UN ALDEÀ. ; Humilis pacienter tol[l]erat.;lxi Gregorius. ; Segons que recompte sent Gregori, l'emparador Contastí ere molt poch de persona e, una vegade, un aldeà de luyn terra vénch per veure[·l]. E quant lo veé ten poch de persona no creegué qu'ell fos l'emparador, jaffós que·ls altres li digueren que aquell era l'emparador. E quant lo dit aldeà l'ach vist, començà a meynsprear[-lo] en son cor, e dix: —Jo·m cuydave que l'emparador fos gran hom de persona, mas en aquest no veg que haja cosa de hom! E tentost que l'emparador ac oÿt l'aldeà, abraçà-lo e dix: —Sí Déus ma ajut! Tu m'às vist ab los uylls uberts —per la qual cosa lo dit emparador mostrà en sí gran caritat en amar aquell qui l'avie menyspreat e burlave ab ell—. AÇÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER H E COMENÇEN LOS EXIMPLIS E MIRACLES QUI COMENCEN PER I. [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [I] ;

MIRACLE QUE SENT JACME FÉU A UN PELEGRÍ QUI MORÍ EN LO PELEGRINATGE DE SENT JACME. Iacobi Majoris.; Ex miraculis eius. ; Segons que·s recompte en los Miracles de sent Jacme Apòstol, trenta hòmens de Lombardia anaven en romeria a Sent Jacme. E los ·XXIX· meteren entre ells tal promessió: que si algun d'éls fos malalt, que tots los altres que·l sperassen tro qu'ell fos garit. E la un dels trenta no féu ne consentí en la dita promessió ne empreniment. E aprés, la un dels ·XXIX· fo malalt, e los altres sos companyons stigueren ab ell faent-li companyia quinze dies. E, passats los ·XV· dies, al peu del munt de sent Miquel, desenpararen-lo tots, e lo companyó qui no havie fet la dita promessió romàs ab lo malalt per fer-li companyia. E lo die que·ls ·XXVIII· companyons se partiren del malalt, lo malalt morí. De la qual mort lo companyó fon torbat e trist. E aquella nit aparech-li sent Jacme cavalcant en un cavall, e dix-li: —Mit aquex mort, ton companyó, denant mi en aquest cavall, e tu cavalca en les anques d'equest cavall. E aquella nit anaren quinze jornades. E sent Jacme mès-los en la muntanya del Goig, qu'és a mige leuga de lla ciutat de Compostel·la, on està lo cors de sent Jacme. E ladonchs sent Jacme dix a l'hom viu: —Amich, vés als canonges que són en l'esgleya de sent Jacme e digues-los que vénguen per soterrar aquest pelegrí ton companyó; e digues-los de part mia, que son sent Jacme, que·l soterren honradement; e encara di de part mie als altres pelegrins, tos companyons, que el peregrinatge que àn fet no·ls aprofita neguna cosa, pus que no tingueren ço que havien promès a lur companyó. E tentost sent Jacme desesparech, e lo pelegrí féu e dix tot ço que sent Jacme li havie menat. E quant los altres sos companyons foren venguts a Sent Jacme, foren merevellats con hi trobaren lur companyó, car l'avien lexat quinze jornades atràs. E lo companyó lurs dix ço que sent Jacme li havie dit con li aparech.

MIRACLE CON SENT JACME RESSUSCITÀ UN PELEGRÍ QUI ANAVA A SENT JACME, LO QUAL INJUSTEMENT FO PENJAT A LA CIUTAT DE TOLOSA.; Iacobus.; Ex miraculis eius. ; Segons que·s recompte en los Miracles de sent Jacme, un hom de Teutònia anave en romeria a Sent Jacme e menave un fill seu, jove e bell. E allò fo en l'ayn de nostre Senyor mill e vint ayns. E quant foren venguts a la ciutat de Tolosa, un hoste lur, maliciosament, amagà e mès una taça d'argent en la maleta del dit pelegrí. E en l'altre die, quant los pelegrins foren partits de lla ciutat, l'oste donà clams denant los officials de lla dita ciutat de Tholosa, dient que·ls dits pelegrins li havien furtade una taça d'argent. Per los quals clams, los pelegrins foren seguits con a mals pelegrins e a ladres, e, presos, tornaren-los a Tolosa, e trobaren dins la lur maleta la dita taça d'argent. E tentost los officials donaren per sentència que tots béns que allí tenien los dits pelegrins fossen de ll'hoste, e que el pare o el fill, la un d'éls, fos penjat. E tentost lo pare pregà·ls molt afectuosament que matassen a ell, que·l fill scapàs. E lo fill semblantment pregave que auciessen a ell, que·l pare scapàs. E sobre allò hagueren entre ells gran dabat. A la fi, lo fill volch morir per scapar lo pare. E tentost que·l fill fon penjat, lo pare partí de Tolosa e complí lo romiatge de Sent Jacme, e d'equell die que·ll fill fon penjat en trenta-e-sis dies, lo pare anà a Sent Jacme e fon tornat a Tolosa. Pensar podets ab quanta tristor e dolor e plant que ésser pogués, lo pare féu aquell romiatge!. E quant veé la forca on son fill stave penjat començà a ffer lo major doll e plant que ésser pogués, e axí plorant acostà·s a la forca. E ladonchs lo fill li parlà e li dix: —Pare e senyor, no plorets, car viu son, e jamés no m'anà ten bé que despuys que fuy mès en aquesta forca, car contínuement sent Jacme m'à fet companyia e m'ha governat ab viande celestial. E tentost lo pare, ab molt gran pleer, entrà-sse·n dins Tolosa e dix-ho als officials e a les altres gents. E tentost, tots anaren al loch on stave la forca e, ab gran devoció e pler, despenjaren lo jove e tornaren-los los béns que·ls havien pres e penjaren l'oste malvat.

MIRACLE CON SENT JACME RESSUSCITÀ UN PELEGRÍ QUI OUCÍ·s SI MATEX PER CONSELL DEL DIABLE. ; Iacobus.; Hugo de sant Victor. ; Segons que recompte Uch de sent Víctor, un pelegrí anave en romiatge a Sent Jacme e lo diable aparech-li en forma de sent Jacme e dix-li que se ouciés per amor d'ell. E lo dit pelegrí, cuydant-se que fos sent Jacme, oucié simatex. E l'oste, quant veé lo pelegrí que s'ere mort, ach dubte que no diguessen les gents qu'ell lo havie mort. E tentost lo dit pelegrí ressuscità e dix l'engan que·l diable li havie fet. E con lo diable se·n levava la sua ànima, sinó que sent Jachme le y tolch forcívolment; e que, per precs de sent Jacme, nostre senyor Déus havie volgut qu'ell fos rressuscitat.

MIRACLE CON SENT JACME RESUSCITÀ UN PELEGRÍ QUI, PER CONSELL DEL DIABLE, SE TOLCH LOS GENATIUS E OUCÍ·s SI MATEX.; Iacobi.; Hugo Clunacensis. ; Segons que recompte Uch de Cruinyet, un pelegrí anave en romeria a Sent [Jacme], e en lo camí jac carnalment ab una fembre. E aprés, lo diable aparech-li en forma de sent Jacme e dix-li que, per lo peccat que havie fet de lla luxúria, que·l romiatge no li valie alguna cosa, mas que·s tolgués los genitius e aprés que se uciés a sí matex, e que, faent açò, que serie perdonat de tots los seus peccats. E lo peregrí, creent que·l diable fos sent Jacme, féu e complí les dites dues coses que·l diable li havie manat fer. Axí con los diables se·n portaven la ànima del dit pelegrí, sent Jacme la·ls tolch e, per mèrits seus, nostre senyor Déus volch que la ànima tornàs al cors del dit pelegrí e rresuscità e li·s tornaren los genetius. E aprés féu vida santa e salvà la ànima.

EXIMPLI QUE L'HOM NO DEU MOSTRAR NE PUBLICAR MIRACLE QUE DÉUS FAÇE PER ELL. ; Jactancia [in] [bonum]maxime juvenum compescenda est.;lxii Severus. ; Segons que recompte Sever, dos religiosos jóvens de edat de ·XV· anys e de ·XII· anys, anants per un desert, trobaren una serpent molt gran. E lo religiós pus jove près-la e, pleguade, mès-la en la falda del seu àbit e portaren-la al lur monestir. Quant los altres ffrares veeren que la serpent no·ls havie mordut ne fet algun dampnatge, començaren a loar molt la fe e la virtut dells dits dos ffrares jóvens. Tanmateix, l'abat, ben sàviament, començà a colpejar-los amb vergues i a renyar-los perquè havien mostrat la virtut que Déus los havie feta als altres, dient-los que [més] degueren donar laors e gràcies a Déu e servir-lo humilment que no pendre vanaglòria en sí.

MIRACLE E EXIMPLI CON, PER SERVEYS QUE UN CAVALLER FÉU A LA SANTA SGLEYA DE ROMA, LA ÀNIMA DEL PARE DEL DIT CAVALLER qu'ERA MORT GRAN TEMPS HAVIA, ACONSEGUÍ LA GLÒRIA CELESTIAL, PER MÈRITS DELS DITS SERVEYS.; Indulgencie valent defunctis.; Ex "Legenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Ligenda lombàrdica, un legat del papa, pregà a un cavaller poderós que anàs star en la ffrontera contra los enemichs de lla sgleya, e que u faés per servici de Déu e de lla esgleya e guanyaria indulgència complida per a la ànima de son pare. E lo dit cavaller stech en la dita frontera tota una Quaresma e, en la fi de la quaresma, lo pare li aparech ten clar con lo sol e dix-li: —[FF]Ffill, moltes gràcies te fas, car sàpies que per lo servey que tu as fet a la santa sgleya de Roma, jo son fora de lles penes en què stave, e vag-me·n sens altre tardançe a la glòria celestial.

MIRACLE E EXIMPLI DE UNA FFILLA D'UN CLERGUE QUI SE·n PRENYÀ DE UN HOM E, PER NO DESCOBRIR L'OM, DIX QUE ERE PRENYADE DE UN LECTOR. ; Infamatur aliquis sine culpa.; Eraclides. ; Segons que recompte Heràclides, ·I_a· fadrina, filla de un clergue, gità·s carnalment ab un hom, del qual hom ella concebé. E aprés dix a son pare que un legidor del bisbe la havie emprenyade. E tentost lo pare clamà-sse·n al bisbe, e lo bisbe féu-se venir denant lo dit lector e demanà-li ell si havie fet aquell peccat. E lo lector dix que no, e lo bisbe, ab gran fellonia, dix que mentie. E lo lector respòs: —Senyor, jo us hé dit ço que en ma consciència és ab veritat, però si volets oyr ço que no fo, jo dich que jo emprenyí aquella fadrina. E tentost lo bisbe privà-lo de l'offici de lla lectoria e feren-li pendre per muller la dita fembre. E lo lector, tentost, meté la dita sa muller en un monestir de dones d'orde, e ell mès-se dins una cel·la, contínuament plorant e ab gran devoció pregant a Déu, que[·s] descobrís la veritat d'equell prenyat. Quant la dita fembre fo al temps del parir, stech ·VII· dies de part, que no podie menjar, ni beure ne dormir, sinó haver contínuement dolors molt forts. E quant ella se véu en parill de mort, a altes veus dix "Ay, mesquina! Que per dos peccats jo muir ab aquesta ten gran dolor! Lo primer perquè perdí la mia virginitat, lo segon perquè enculpé aquest peccat a aquel qui no l'havie fet!" E con se vol que les dones de aquel monestir e altres persones devotes pregaren Déu que ivaçosament parís, les dites oracions no li aprofitaren. E lo dit bisbe tramès a dir al dit lector que pregàs per ella. E lo lector no respòs al missatge del bisbe, e lo bisbe ladonchs anà al lector e dix-li: —Desliga ço que per la tua ignocència e mèrits as ligat. E ladoncs lo lector féu oració al nostre senyor Jesucrist. E tentost la fembre mentirosa parí e dix la veritat de son prenyat, e demanà perdó, ploran, al dit lector de lla falsia que li havie posat. E lo dit lector, desenculpat ab veritat de lla infàmia, acabà en lo servey del Salvador.

MIRACLE E EXIMPLI MOLT BELL CON L'EMPARADOR DE CONTASTINOBLE, TEUDÒSIO, FÉU TALLAR LA MAN DRETA A SENT JOHAN DE DAMACENO, E CON LA VERGE MARIA LI TORNÀ LA MAN EN LO BRAÇ.; Infamato aliquando fama restituitur [miraculose] prudencius.; Ex "Gestis Iohannis Damiani". ; Segons que·s recompte en les Istòries de Johan Damià, sent Johan Demaceno fon verge e molt devot a la verge Maria, lo qual sabie escriure letre grega, e ere ben instruyit en totes les arts e sabie molt ben scriure e dictar, e era molt graciós en cantar. Sdevench-se que·l cativaren moros ab molts d'altres cristians, e fon presoner e catiu de un cavaller moro. Quant lo cavaller sabé que sent Johan ere hom letrat e que no sabie fer altre offici, manà-li que a un fill que tenie que li mostràs totes les sciències e arts que sabie. E sent Johan enformà per aytal manera lo fill del cavaller moro que en poch de temps li ach mostrat, [totes] [les] [ciències] [tan] [bé] que la letre e lo dictat ere semblant sens neguna differència a la letre e dictat de sent Johan. E, aprés, l'emperador Teudòsio tragué de catiu al dit sent Johan Damaceno. Estant sent Johan ab lo dit emparador, lo fill del moro, qui ere estat scolà e dexeble del dit sent Johan, per gran mal e enveja que havie al dit sent Johan, tramès una letre scrite de lla sua man, en la qual letre se contenie mort e perdició del dit emparador Teudòsio, la qual ere en nom del dit sent Johan, e la qual letra lo dit moro tramès en Contastinoble, e féu-la gitar secretement dins lo palau de l'emparador. E aquell qui primerament trobà la dita letre, tentost la donà a l'emparador, he l'emparador conech que la letra e lo nom e lo dictat ere de sent Johan, jaffós que no u ere. E tentost l'emparador Theudòsio féu venir a sent Johan denant sí e dix-li moltes cruells e males paraules, dient-li treÿdor, que li havie fete molt gran traÿció. E sent Johan, quant veé la letre, dix: —Verament, senyor, la letre és de lla mia [mà], mas nostre senyor Déus, qui sap la veritat, sap que jo jamés no la scriví ne la fiu scriure. E totes quantes gents havie en lo palau començaren-lo a desonrrar dient-li que ere treÿdor e que meresquera que·l cremassen. E l'emparador no volch que morís, mas féu-li tolrre la man dreta ab què u havie scrit, la qual mà féu penjar a la porta del monestir del dit sent Johan. Quant sent Johan se véu sens mà, entrà-sse·n en lo seu monestir e, plorant molt fortment, agenollà·s ab gran humilitat e devoció denant la imatge de lla verge Maria he, mostrant-li a la dita imatge lo braç sens mà, dix-li aytals paraules: —Senyora, ¿e aquests són los guardons que han los vostres servidors? ¿E aquesta és la vostre beneventurançe? ¿Per què, per mos peccats turmentar, consentis[t] que·m tolguessen la mà ab la qual jo·t servie? Car bé sabets, Senyora, que ab aquesta mà scrivia jo les vostres laors e cançons, e ab aquesta mà consegrave jo lo cors e la sanch del vostre ffill preciós e gloriós! E con les ach dites, aquestes paraules, isqué·s de lla esgleya e entrà-sse·n en la sua cambre e gità·s en son lit. Estant durment, però no que del tot dormís, aparech-li la gloriosa Senyora, mare dels peccadors, ab molt gran claredat e dix-li: —Què fas, lo meu servidor feell e leyal? E sent Johan li respòs: —Senyora, e què·m demanes! Que a desonor tua e meynspreu està la mia mà penjade en la porta d'equest monestir. Ella li respòs: —[FF]Ffill, hages sforç en lo meu fill e senyor! E tentost sent Johan véu con la gloriosa Senyora anà a la porta de lla sgleya on la mà stave penjade e près la mà e tornà-la en lo braç de sent Johan. Axí bé que aparech que jamés no·n fos stade tallada. E la senyora Verge dix-li: —Johan, aquests són los guardons que jo dón a mos honests servidors e devots. E desesperech la Verge . E, tentost, lo dit sent Johan se levà del lit sà e guarit del tot, e ab gran alegria e ab gran devoció tota aquella nit féu gràcies e laors a la verge Maria. E en l'altre die, per lo matí, sent Johan mostrà e dix als altres ffrares del monestir la gràcie e mercè que la verge Maria li havie fet. E de continent lo dit sent Johan dix una missa de santa Maria, la qual tots los ffrares oÿren ab gran devoció. Quant l'emparador Teudòsio sabé aquell miracle, tentost vénch al dit monestir e, ploran ab gran devoció, agenollà·s denant lo dit sent Johan e molt humilment e ab gran contricció, demanà-li perdó e demanà-li si sabie alcun hom qui sabés scriure axí con ell feÿe. E sent Johan li dix que och, un moro a qui ell havie mostrat d'escriure en terra de moros con era catiu.

MIRACLE QUE AXÍ CON SENT AMANT BATEJAVA UN FFILL DEL REY DE FFRANÇA QUE HAVIE ·VIII· DIES QUE ERA NAT LO DIT FFILL RESPÒS "AMÉN". ; Infans in baptismo loquitur.; Ex "Gestis beati Amandi". ; Segons que·s recompte en les Gestes de sent Amanç, lo rey de [FF]Ffrança, no havent infans, pregà e féu pregar molt devotement a nostre senyor Déus que li·n donàs. E tentost plach a nostre senyor Déus que la reyna, sa muller, parí un ffill del dit rey. E, axí con lo dit sent Amant batejave lo dit fill, axí con los pedrins degueren respondre "Amén", callaren tots, e l'infantó, nat de ·VIII· jorns, respòs a altes veus he dix "Amén!".

MIRACLE E EXIMPLI CON SENT SIMON E SENT JUDES , APÒSTOLS, PER VIRTUT DIVINAL, FEEREN PARLAR ·I_a· CRIATURA DEL DIE NADA. ; Infans unius diei loquitur.; Ex "Gestis Simonis [et] Iudes". ; Segons que·s recompte en la Istòria de sent Simon e de sent Judes, una filla de un comte concebé de fornicació e aprés parí, e dix que un diacha de evangeli la havie emprenyade. E lo dit comte, mogut de gran fellonia, volie auciure al dit diaca. Sent Simon e sent Judes, que u saberen, vengueren al dit comte e demanaren-li quant era nade la criatura que sa filla havie parit. El comte li dix que vuy a ora de prima nasqué. E ladonchs los sants apòstols, presents lo comte e lo dit diaca e altre molta gent, digueren a la dita criatura: —Digues-nos, en lo nom de Déu, si és ton pare aquest diaca. E la criatura dix: —Lo diaca aquest és verge, que jamés no conech fembre carnalment. Del qual miracle tots los qui allí eren se maravellaren molt. E lo dit comte pregà molt los dits sants apòstols que demanassen a la dita criatura qui ere son pare. E los sants beneyts respongueren-li: —Açò no farem nosaltres, car a nosaltres se pertany ajudar e salvar al no culpable, mas no·s pertany a nosaltres acusar lo culpant.

MIRACLE E EXIMPLI DE GRAN AFFLICCIÓ E TURMENT QUE UN SANT HERMITÀ SE DONAVA QUESCUN DIE TANT CON VISCH EN AQUEST MÓN.; Infernus. [Infernalis] [pene] [consideracio] [inducit] [hominem] [ad] [penitenciam.];lxiii Beda ex "Gestis anglorum". ;lxiv Segons que recompte Beda en les Gestes dels anglesos, un hom ressuscità en l'ayn de nostre Senyor vuyt-cents e sis ayns. Espaordit de lles cruells penes que havie vistes en l'altre món, anà-sse·n a ésser hermità, e féu una cel·la en què habitave prop de un riu. E en l'ivern, con feÿa major fret, ell se banyave en lo riu ab tots los àbits que portave e, quan era fora, los àbits gellaven-se demunt lo seu cors. E aprés metie·s en l'aygua que bullia per poder de gran foch, e aprés tornave en freda. E allò sostench e féu de tota la sua vide. E alsguns altres reprengueren-lo perquè u feÿa e ell responia·ls: —Si vosaltres haguéssets vist ço que jo hé vist, faríets ço que jo fas encara més avant!

MIRACLE E EXIMPLI CON SENT MACARI FÉU PARLAR ·I_a· CALAVERA DE HOM MORT QUE ATROBÀ, LA QUAL CALAVERA ERA STADA DE UN SACERDOT DELS GENTILLS. ; Infernalis pena est magnitudinis inestimabilis.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en la Vide dels sants Pares, sent Macari, passant per un erm, trobà una calavera de hom mort que ere testa del cap de un sacerdot dels gentils. E quant sent Macari véu la dita calavera conjurà-li que li parlàs. E la dita calavera li dix: —Aytant con ha del cel a la terra, aytant foch tenen los diables demunt los lurs caps e aytant foch tiren dejús los peus. E demanà-li sent Macari los mals cristians en quin jaén hi staven d'allà. E la calavera li respòs que desots los gentills e desots los juheus. E açò se concorda ab allò que diu sent Gregori en lo Dialogorum : Que un hom de gran estament morí e aprés ressuscità, e dix que véu fer un foch que plegave tro al cell.

EXIMPLI DE LLES PARAULES QUE DIX UNA FEMBRE FOLLA CON oy CANTAR UN RESPONÇ QUI DIU [T]; Infernalis pena est eterna. ;lxv Una fembre era folla e entenie un poch lo letí. E un die, stant la dita folla en l'esgleya oy cantar ·I· respons "In inferno nulla est redempcio" qui vol dir: "En l'infern no y ha neguna reemçó." E tentost la dite fembre folla a altes veus dix: —"Pus que axí és, foll és aquell qui allà empenyora la sua penyora!"

MIRACLE E EXIMPLI DE UN HOM PARALÀTICH QUI HAVIE NOM SERVUNLO. ; Infirmitas propria pacienter debet sustineri.; Gregorius. Segons que recompte sent Gregori en lo Dialogorum , un hom qui havie nom Servunlo en tota la sua vida era pobre dels béns temporals mas era rich segons Déu. E aquel Servunlo en tota la sua vida jagué paralàtich en un lit del qual no·s podie levar, ne podie ajustar la mà a la boca ne girar-se en lo lit. E un seu germà e sa mare servien-lo, e qualsevol cosa qu'ell pogués haver donave-ho als pobres. E compraven libres de lla Santa Scriptura, e quan alscuns pelegrins venien a case sua feÿe-lo·ls legir si eren òmens letrats, per què s'esdevench que, jaffós qu'ell jamés no sabés legir, oyint contínuement la Santa Scriptura, après de memòria gran partida de lla Santa Scriptura. E en la nit que ell devie morir dix a tots los pelegrins que en case sua en aquella hora eren que tots que diguessen oracions ab ell ensemps. E axí ó feeren. E mentre ells deÿen les dites oracions, ell los féu callar e dix-los: —E no oyits vosaltres ten dolços cants e ten pleents que jo oig en lo cell? E dites aquestes paraules reté la ànima al senyor Salvador del món.

EXIMPLI DE UN HOM DEVOT QUE, PER SERVIR JESUCRIST, SE MÈS EN SA CASA UN CONTRET, LO QUAL CONTRET LO DIT HOM SERVÍ HONORABLEMENT E AB DEVOCIÓ DE TOTA LA SUA VIDA. ; Infirmis est diligenter serviendum.; Eraclides. ; Segons que recompte Eràclides, un hom qui havie nom Eulògio lexà aquest món e, perquè no póch fer vide ab los òmens d'orde ne ab los hermitans, retench-se alscuns pochs dels béns temporals que havie e, per servir a Jesucrist, près un contret qui no havie peus ne mans, ne·s podie ajudar de negun de sos menbres, e mès-lo en una case. E quant l'ach mès dins la case, dix: —Senyor Jesucrist, per servir a tu e per reverència tua, jo serviré a aquest contret mentre ell viva e jo sie viu. E axí ó féu aquell Eulògio, que serví aquell contret de tot ço que havie mester quinze ayns. E en la fi dels quinze ayns, per temptació del diable, lo dit contret avorrí lo servey que Eulògio li feÿa. E un die, mogut lo contret de fellonia contra Eulògio, dix-li molt injuriosament aquestes coses: —Vés, lunye·t de mi car tu destrouits la mia case e ara cuydes-me guarir! Eulògio respòs-li molt suaument e dix-li: —Senyor, no hajats desplaer o greuge; deman-vos-en perdó, e deÿts-m'o e jo esmenar-ho-é. E lo contret li respòs: —No vull les tues lagoteries ne les tues consolacions, mas gite·m en loch públich, car desig hé de sadollar-me de carn! E, tentost, Eulògio portà-li denant molta carn. E lo contret li dix: —No vull aturar pus avant ab tu, car lo poble vull veure! Eulògio li dix: —Jo us menaré açí molts hòmens d'orde que s'estiguen açí ab vós. E lo contret li respòs: —No vull veure los destruïdors del pa, axí con tu ést, mas met-me en la plaçe, d'allí on me prenguist! E ladonchs Eulògio lavà lo contret allí on stave lo beneuyrat sent Anthoni, e dix-li que volie lexar allí lo contret. E sent Anthoni dix a Eulògio: —Si tu lo desemparas, altre millor que tu lo reebrà. E dix al contret: —Amich, tu no mereys veure lo cell ne la terra, car aquest per Jesucrist subjugà sí matex a ffer-te tal servey. E aprés que sent Anthoni los ach dites aquestes paraules, consolà abdós en Jesucrist e dix-los: —[FF]Ffills, no us pertescats la un de l'altre, car abduy merexets ésser coronats en la celestial glòria, e aquesta baralla que havets haüde és stade temptació del diable, per tal con abduy sóts ja en la fi dels vostres dies. E, tentost, molt consolats en la amor de Déu, Eulògio e lo contret abduy ensemps se·n tornaren a lur case e allí visqueren ·XL· dies, e aprés moriren en un die e una hora, e reteren les ànimes a Jesucrist.

CON, PER MIRACLE DE SENT PERE, LEXÀ SOBTOSAMENT LA FFEBRE A SA FFILLA SANTA PATRONIL·LA, E CON LA DITA SANTA PATRONIL·LA MORÍ.; Infirmitas corporalis aliquando prodest spiritui.; Ex "Ligenda sante Patronille". ; Segons que·s recompte en la Ligenda de santa Patronil·la, aquesta santa Patronil·la ere filla de sent Pere l'apòstol e era molt bella. Estant santa Patronil·la malalta de febre contínua, tots los apòstols vengueren vesitar sent Pere e digueren-li: —Pus que tu, Pere, guareys a molts malalts, per què no dónes salut a la tua filla Patronil·la de lla molta febre que ha? E sent Pere respòs-los que axí·s cové que sie fet, mas per tal que entenguessen que·l poder de Déu en totes coses havie loch dix a sa filla: —Leve·t, Patronil·la, e servex-nos! E, tentost, Patronil·la, guarida e del tot sana de lla febre, levà·s del lit molt alegre e serví-los. E aprés que·ls ach servit, sent Pere li dix: —[FF]Ffilla, torne·t jaure en lo lit! E tentost que ella fon tornade en lo lit, li tornà la febre. E en aquella hora [en] [què] ella fo perfeta en la amor de Déu, la lexà del tot la febre e fon guarida. E un comte, per la gran bellesa de ella, demanà-li que fos sa muller. Ella respòs-li: —Si·m desiges que sie te muller, cerca moltes donzelles vèrgens que m'acompanyen tro a la tua case. E lo comte dix que u faria. E la dita santa Patronil·la dejunà tres dies e mès-se en oració e conbregà devotement. E, acabats los tres dies, ella morí e tramès la sua ànima a la glòria celestial.

EXIMPLI CON ÉS SENYAL QUE NOSTRE SENYOR DÉUS AMA A LA PERSONA QUANT SOVÉN LA VESITA PER MALALTIA. Infirmitas corporalis aliquando est appetenda.;lxvi Ex "Dictis Patrum". ; Segons que·s recompte en los Dits dels sants Pares, un hermità de molt bona vida, quescun ayn era malalt. Sdevench-se que passà un ayn que no enmalaltí, per la qual cosa ell començà a plorar e dix: —Lo meu Senyor Jesucrist me desempara, pus que aquest ayn no m'ha vesitat!

EXIMPLI CON LES MALALTIES CORPORALS APORTEN DEVOCIÓ E SALVACIÓ DE LLA ÀNIMA.; Infirmitas corporalis aliquando de superbo facit humilem.; Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, en lo bisbat de París un scolà anave demanant per les cases de lles gents, gitant-los l'aygua beneyta per les dites cases. E con entrave en case de un cavaller qui jamés no li donave almoyna, ans lo desonrrave e·ll viltenie; mas per totes les desonrries, l'escolà no lexave d'entrar en case del dit cavaller ab l'aygua beneyta. E un die estant lo dit cavaller malalt e jaent en lo lit en sa case, l'escollà entrà ab l'aygua beneyta, e lo dit cavaller féu-li donar almoyna e pregà·l molt humilment que pregàs Déus per ell. E l'escolà respòs al cavaller e dix-li: —qu'és açò, sènyer? [¿]Solíets-me desonrar con entrave en case vostra e ara donats-me almoyna e deÿts que prech a Déu per vós? —Amich —dix lo cavaller—, per tal con tinch mal en aquest peu.! E l'escolà respòs: —Prec que semblant mal vos dó en l'altre peu! —Amich —dix lo cavaller—, e per què ó dius axí? —Sènyer —dix l'escolà—, jo dich raó, car tro ara érets brau e aspre con leó, e are sóts tornat suau con anyell, e axí, per vostre bé, fas aquesta oració!

EXIMPLI DE SANTA E PERFETA PARAULA QUE UN BISBE DIX A L'ABAT YLARI. ; Injuria propter Deum debet dimitti.; Ex "Dictis Patrum". ;lxvii Segons se recompte en los Dits dels sants Pares, l'abat Ylari vénch vesitar a un bisbe e, menjant ab ell, portaren-los denant un capó rustit que menjassen. E lo dit abat Ilari, con veé lo capó, dix: —Jamés depuys que jo port aquest àbit no mengí negun ocell. E lo dit bisbe respòs: —Depuys que pris aquest àbit que port, jamés no lexé dormir a negun hom qui m'hagués fete injúria tro que li havie perdonat e jo fos son amich, ne lexé abans que jo dormís no demanàs perdó a tothom a qui jo hagués fet injúria. E lo dit abat Ylari ladonchs dix al bisbe: —Pare, senyor, perdona·m de ço que hé dit, que verament major e millor és la tua conversació que la mia!

EXIMPLI E MIRACLE CON FORTUNAT BISBE FÉU EXIR LO DIMONI DEL CORS DE UN HOM.; Intencio mala eciam bonum opus viciat.;lxviii Gregorius. ; Segons recompte sent Gregori, lo bisbe Fortunat per nom, tragué un die lo diable del cors de un hom, lo qual diable tentost près forma de pelegrí, e anave per la ciutat dient a altes veus: —O quant de mal ha fet lo bisbe Fortunat [a] aquest pelegrí en gitar-lo de sa case! E ara, en tota aquesta ciutat, no trob qui m'aculla! E un hom de la ciutat, perquè pogués rependre e jutjar los fets de l'arcabisbe, e no per devoció, acullí per albergar lo dit pelegrí. Estant prop del foch lo dit hom e sa muller, e un lur petit fill e lo diable pelegrí, lo dit diable gità en lo foch e oucís lo dit fill, e tentost desperech. E la mare e lo pare romangueren speventats e ab gran dollor de lla mort ten sobtosa de lur ffill. E tentost lo dit hom conech que havie fet mall de acullir en sa case aquell que·l sant bisbe havie gitat de lla sua, car no l'acullí sinó per diffamació del dit bisbe.

EXIMPLI DE ·I· MONGO QUI PER ENVEJA ACUSÀ ALTRE MONJE.; Invidie stimulis agitati religiosi aliquando se accusant.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, un monge, per gran enveja, accusà a un altre monge denant lur abat de molts e legs peccats. E lo dit abat no volch creure la dita accusació. E aprés vénch lo vesitador per vesitar lo monestir. E, tentost, lo dit monge accusador féu denant lo vesitador la dess[ú]us_dita accusació e lo vesitador creegué la dess[ú]us_dita accusació e, denant tot lo capítol, dix tots los peccats dels quals lo monge era accusat. E tentost manà-lo metre en lo carçre. E, passat algun temps, lo dit monge [que] per enveja havie acusat l'altre fo malalt e, dubtan-ce de morir, comfessà denant tots en públich qu'ell havie accusat lo dit monge per enveja que li havie. E tentost, lo vesitador tragué ab gran honor lo dit monge de lla presó en la qual lo havie mès.

EXIMPLI CON HOM QUI ÉS AVARICIÓS EN LA SUA VIDA, ENCARA EN LA SUA MORT USA DE AVARÍCIA A DAMPNACIÓ DE LA SUA ÀNIMA.; Invidus eciam in morte non cessat.; Cesarius. ; Segons recompte Cesar, mort lo comte de Cirrugia, oÿren una gran veu demunt lo munt de Muntgibell, lo qual munt lança dessús [g]rans flames de foch, la qual veu dix "Mort és nostre amich lo comte de Cirrugia, e déu vuy venir açí, e per a ell aparellem aquest gran foch ací!" E fon sabut con en aquell die e hora que fo oÿda la dita veu, morí lo dit comte, lo qual comte ere gran robador, e molt hom avariciós. E con fo a la hora de lla mort, abans que morís, manà que de tot lo seu tresor fos fus e fos feta una pasta e fos soterrat, per tal que sos amichs e servidors e parents no se·n poguessen profitar, e que no haguessen pleer de lla sua mort, car lo dit comte no havie infants.

MIRACLE QUE·L CORS DE SENT MARTÍ FÉU QUE TORNÀ LA VISTA A UN ORP E GUARÍ UN CONTRET. ; Invitis eciam prestat Deus multa beneficia.; Ex "Ligenda sancti Martini". ; Segons se recompte en la Istòria de sent Martí, un hom orp e altre contret feren companyia. E l'orp lavava a la squena al contret, e lo contret guiave a l'orp, per la qual cosa les gents los daven moltes almoynes. Esdevench-se un die que aquest orp e contret anaven per la ciutat de Cos e saberen, que per la carrera on ells anaven, havien a passar lo cors de sent Martí, que trasladaven de una esgleya a altre pus honrade. E la un ab l'altre se acordaren que·s lunyassen de aquella carrera per on lo dit cors del dit sant havie a passar, per tal con ells sabien que sent Martí feÿe molts miracles e que·s dubtaven que·l[s] guarria de lurs malalties, e que depuys que fossen sans no·ls darien les gents tantes almoynes con feÿen. E per tal se apartaren de aquella carrera, per no encontrar lo dit cors de sent Martí. Però, per bé que·s volguessen apartar, no pogueren, per la molta gent que y havie, axí que, ultra lur volentat, encontraren lo cors de sent Martí. Prop del dit cors, per mèrit del dit sant, lo dit orb cobrà la vista, e lo dit contret fo del tot sà de sos membres. Axí que, ultra lur voler, sent Martí féu miracle en ells.

EXIMPLI DE SENT JOHAN EVANGELISTE [CON] DIX A UN BALASTER QUE·LS SERVIDORS DE DÉU DE NECESSITAT LOS COVÉ QUE PRENGUEN ALCUNA RECREACIÓ ONESTA PERQUÈ MILS PUXEN SOPORTAR LO SERVEY DE DÉU.; Iohannis Evangeliste.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, una veguade sent Johan apòstol e evangeliste tenie una perdiu viva en la mà, affallagant-la. E un jove que u véu dix a altres jóvens: —Vejats con està aquell vell afallagant la perdiu, axí con si fos fadrí poch! E lo dit sant apòstol, per spiració del Sperit Sant, entès les dites paraules que·l dit jove havie dites, e acostà·s al jove, lo qual jove portave una balesta. E sent Johan lo pregà que paràs la ballesta, e lo jove ó féu tentost. E aprés que la tench parade, sent Johan lo mès en rahons e tench-lo a paraules una gran peça. —Senyor —dix-li lo jove—, jo molt tench parade aquesta ballesta, e aflaquirà tant que despuys no valrrà neguna cosa per a tirar. —Amich —dix sent Johan—, axí és de aquells qui servexen a Déu: si contínuament stiguessen en contemplació e no prenguessen alcuna recreació onesta, aflaquirien tant que despuys no poríem sofferir ne soportar ten sforçadement lo servey de Déu, car la àguilla pus alt vola que negun altre oucell, e guarda lo sol de dret en dret, ço que no fa neguna altre animàlia, mas quant ha volentat de menjar devalla al bax; e aytal és lo cor de l'hom, que con un poch se lexa de lla contemplació, despuys ab major devoció e fervor de cor hi torna.

MIRACLE E EXIMPLI DE DOS MAESTRES EN TEULEGIA QUE LA UN HAVIE SINGULAR DEVOCIÓ EN SENT JOHAN BABTISTA, E L'ALTRE EN SENT JOHAN EVANGELISTE. ; Iohannes ex u[t]roque. ; Segons que·s recompte en [los] [miracles] [de] la Legenda lombàrdica ;, dos mestres en la santa teulogia, havien gran devoció la un a sent Johan Evangelista e l'altre a sent Johan Babtiste. E entre los dits maestres ach porfia qual de aquests dos sants ach majors gràcies de Jesucrist. E sobre allò emprengueren entre ells die cert que de allò disputassen entre ells abdós. E quescú studià molt curosament per dir rahons per exalçar aquell en qui havie la devoció. E la nit que l'endemà devie ésser la dita disputació, los dits dos san[t]s aparegueren quescun al seu devot e digueren: —Nosaltres stam bé avenguts en lo cell, e axí no disputets vosaltres en la terra! E l'endemà los dits mestres preÿcaren aquesta visió a tot lo poble.

MIRACLE CON SENT JOHAN BABTISTA TORNÀ LA PARAULA A UN ARCIACA DE LOMBARDIA E CON LO DIT ARCIACA EN REVERÈNCIA DEL DIT SANT FÉU L'[H]IMNE [QUEM] ; Iohannis Baptiste.;lxix Ex "Legenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Ligenda lombàrdica, un deguà de una esgleya de Lombardia, lo qual degà havie nom Paulo, meté·s en orde e, lo dissapte de Pasqua, volent beneyr lo ciri pasqual, perdé la paraula. E compòs e ordenà ab devoció aquell ymne Ut queant laxis , lo qual degà demanà ab devoció a sent Johan babtiste dins son cor que li tornàs son parlar he la veu ab qu'él pogués parlar en honor sua lo dit ymne. E sent Johan ó féu axí de continent.

MIRACLE PER QUINA MANERA ·I_a· FEMBRE DEVOTA ACH LO DIT DE SENT JOHAN BABTISTA. ; Iohannis Baptiste.;lxx Ex "Ligenda lombardica". ; Segons que·s recompte en la Istòria lombàrdica, una fembre dejunave e vetlave faent oració a Déu que li volgués donar alcuna relíquia del cors de sent Johan Babtista. E un die, faent ella la dita oració, veé demunt l'altar un dit, lo qual dit ere molt resplandent, lo qual dit la dita fembre près ab gran alegria. E tres bisbes que u saberen vengueren a la dita fembre per haver part del dit. E denant lo[s] bisbe[s] caygueren tres gotes de sanch del dit, e quescun dels dits ·III· bisbes près-ne la una gota e la se·n portà per relíquie ab gran pla[e]cer.

EXIMPLI MOLT SAVI DE GRAN ABSTINÈNCIA DE FELLONIA QUE HAGUEREN EN SI UN ARCIACA E PLATÓ LO PHILÒSOFF. ; Ira aliquando est dissimulanda.; Valerius. ; Segons recompte Valerius, a un arciaca un seu majordom li féu un gran frau. E l'arciaca li dix: —Verament jo pendria susare venjance de tu, sinó que stich ab fellonia mogut contra tu! Per què apar que més volch lo dit arciaca perdonar la dita injúria que·l seu majordom e servidor li havie fet que no seguir lo moviment que havie d'ira e de fellonia contra aquell. E lo philòsoff Plató, havent fellonia contra un seu servidor, manà que altri corregís e castigàs lo dit servidor, tement-se que ab la fellonia que ell havie no sobrepujàs la correcció.

EXIMPLI CON L'OM QUI SOVÉN S'ENFELLONEX E HA IRA NO HA ALTRE REMEY TEN BO CON PACIÈNCIA. ; Iracundus naturaliter eciam solus existens irascitur.; Ex "Vitis Patrum". ; Segons que·s recompte en lo libre de les Vides dels sants Pares, un frare ere hom molt felló e malenconiós, e dix en sí matex: "Si yo no estigués en lo monestir ab los frares e stigués tot sol en l'ermitatge no m'emfelloniria tant sovén. E, per tal, acordà ell ab sí matex que isqués del monestir e que se n'anàs a l'erm a fer vide solitària. E axí con se n'anave a l'erm, fo prop de una font, de la aygua de lla qual font umplí un vàs que portave. E axí con l'ach umplit e·ll volch posar en terra vessà·s tota l'aygua que ere en lo vàs; e ell l'omplí altre vegade, e altre veguade l'aygua se vessà. E ladonchs lo ffrare, ab gran fellonia, trencà lo vàs. E con l'ach trencat, tentost pensà en sí matex que la fellonia l'avie vençut e sobrat. Stant sols, tornà-sse·n al monestir, veent que en tot loch ha l'om gran treball e ha obs paciència e la ajuda de Déu.

MIRACLE E EXIMPLI QUE A DÉU ÉS DESPLAENT COSA DE LA PERSONA QUE S'ENFELLONEX E ÉS MALENCONIOSA. ; Iracundus visibiliter punitur.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, una infanta filla de un hom rich ere ten desfeciosa e malenconiosa que no feÿa sinó barallar-se ab tots. E per beneventurat se tenie aquell que·s podie guardar de lla sua lengua! Sdevench-se que ella morí e, morta, soterraren-la en una sgleya. E l'endemà que fon soterrade veeren exir de lla fossa molt gran fum, e descobriren la fossa e trobaren que ella era cremade en tot lo cors tro al melich, e d'allí avant stave [en][cendra] íntegra, a donar a conèxer que era stade verge, mas que era stade molt fellona e malenconiosa e desficiosa.

EXIMPLI DE UNA TRUFFA E ENGAN QUE UN CLERGUE QUI EMPRENYÀ A UNA JUÿA FÉU. ; Iudei spectantes messiam per clericum decipiuntur.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un clergue jach carnalment e emprenyà a una juhia filla de un juheu. E per tal, lo dit clergue, per dissimular al pare e mare de lla dita juhia lo dit prenyat, près una canya longa e foradà-la dedins de l'un cap e l'altre e, de nit, mès la un cap de lla dita canya en un forat que havie dedins la paret, prop lo lit on dormien los dits pare e mare. E per la canya, lo clergue los apellà per lur nom e dix-los: —O justs! [e]O amats del Creedor! Alegrats-vos, que vostre filla ha concebut lo Macies e és romase verge! Les quals paraules oyí lo dit pare jaent en lo lit ab sa muller. E con les ac oÿdes, dix a sa muller si les havie oÿdes. Ella dix-li que no, car dormie. E tentost, los dits juheu e juÿa faeren oració al Creedor perquè oÿssen altre vegade les dites paraules. E lo dit capellà, qui oÿa les paraules que·l juheu e la juÿa havien dites, él los tornà en la dita manera les dites paraules, de la qual cosa lo juheu e la juhia prengueren molt gran pler, creent en sí que ere veritat. E quant fo de die guardaren lo ventre a lur ffilla, e trobaren e veeren que era prenys, e demanaren-li de qui era prenys. Ella dix que no·s sabie, mas que jamés no s'ere gitat null hom ab ella. E lo pare e la mare hagueren molt gran pleer, e divulgaren per totes les aljames dels juheus que en aquella comarca havie que lur ffilla havie concebut lo Messias. Quant vénch lo temps del parir, gran poble de juheus fo allí vengut per veure néxer lo lur Messias. E la mesquina de juÿa, ab molts plors e molts dolors, no parí lo Messias, ans parí una filla, de la qual cosa tots los juheus foren molt envergonyits e scandelitzats, e molt trists. E un juheu dels que allí eren, per gran desplaer que n'ach, près la criatura juÿa en aquella ora nada e baté·n les parets, per manera que tentost morí.

EXIMPLI CON LO FFILL DE CIRO, REY DE PÈRSIA, FÉU ESCORXAR UN JUTGE PERQUÈ HAVIE JUTJAT NO JUSTEMENT. ; Judex injuste judicans puniendus est.; Elinandus. ; Segons que recompte Elinando, lo ffill de Ciro rey de Pèrsia, quant fon rey trobà e sabé que un jutge havie jutjat contre dret e, per ço, lo féu scorxar. E de lla dita pell féu fer una cuberta de una cadira, en la qual seyla sigueren los jutges que aprés vengueren per tal que, veent ells la dita pell, los recordàs de no jutjar injustement.

EXIMPLI CON LO SALTIRI MANA QUE TOTSTEMPS DEU HOM FER JUSTÍCIA, E GUARDAR LO DRET JUY. ; Judex sine causa remittere penam non debet.; Cesarius. ; Segons que recompte Cesar, un bisbe, hom sant e devot, un die, en Quaresma, legia lo Psaltiri e trobà scrit en lo dit Psaltiri con tothom devie ésser misericordiós e, enaxí con hi legia en aquel vers, entrà un seu algutzir e dix-li: —Senyor, què faré de tal hom que tench pres, qui és malfeytor. E lo bisbe, mogut a misericòrdia per ço que havie legit en lo Psaltiri, manà al dit algutzir que soltàs lo dit malfeytor. E abans que l'algutzir fos exit del palau del bisbe, lo bisbe, continuant lo legir del Saltiri , legí en un psalm on és escrit "Beati qui custodiunt judicium et faciunt justiciam in omni tempore" , que vol dir "Beneventurats són aquels qui guarden lo dret juy e fan justícia en tot temps". E tentost que·l bisbe ach legit aquest verç, féu tornar denant sí l'algutzir e manà-li que del dit hom malfeytor fes ço que troberia que degués fer per dret, per lo qual manament lo dit algutzir féu ouciure per dret lo dit malfeytor.

EXIMPLI DE GRAN VIRTUT DE JUSTÍCIA QUE ACH ·I· EMPARADOR DE ROMA QUE, PER COMPLIR LA JUSTÍCIA, FÉU TRAURE LA UN ULL A SI MATEX, E L'ALTRE A UN FILL QUE HAVIE.; Judex debet esse justus tam in propinquis quam in alienis.; Valerius. ; Segons que recompte Valeri, un emparador de Roma havie un fill ten solament, lo qual fill forçadament jach carnalment ab una fembre. E l'emparador, per aquell adulteri, manà que al dit fill seu fossen trets abdosos los uylls. E tentost tot lo poble de Roma, havent gran dolor e pietat de aquella ten cruel sentència, vengueren devant lo dit emparador suplicant-li que degués revocar aquella ten cruell sentència que havie donade contra son fill. E l'emparador, con a hom molt just, perquè la justícia fos complida e la ley servade e son fill no fos del tot orp, manà·s traure a ssí matex la un ull e l'altre a son ffill, axí que pare e ffill perderen sengles uylls.

EXIMPLI DE LLES VIRTUOSES E SÀVIES PARAULES QUE UNA FEMBRE DIX A L'EMPARADOR DE ROMA, TRAJANO, E DE LLA GRAN PACIÈNCIA E SAVIESA QUE·L DIT EMPARADOR FÉU PER COMPLIR LES DITES PARAULES. ; Judex bonus non debet differre justiciam sine racionabili causa.; Elinandus. ; Segons recompte Helinando, Trajano, l'emparador de Roma, axí con ell exie de lla ciutat cavalcant en un cavall per anar a una batalla, una fembre vídua acostà·s al seu strep e dix-li en plorant: —Senyor, fes-me justícia de aquell qui·m matà mon ffill! E l'emparador li respòs; —[FF]Ffembre, quant seré tornat de lla batalla, jo·t faré justícia. E la fembre li respòs: —E si no tornes, con le·m faràs tu? —Si no torn —dix l'emparador—, lo meu successor le·t farà. E la fembre li respòs: —E què aproffita a mi ne a tu que ton successor me faça justícia de lla injúria que en lo teu temps és estade feta, car tu es[t] mon deutor tro que la justícia me hages feta, e lo teu successor farà la justícia que tu devies fer, mas no·t liurarà del peccat en què tu stàs per no fer a mi justícia. E, ladonchs, l'emparador descavalcà de son cavall e allí oy la dita fembre e féu-li justícia de lla mort de son ffill. E, feta la justícia, tentost tornà cavalcar en son cavall e anà a la batalla.

MIRACLE E EXIMPLI CON UN ÀNGELL APARECH E FÉU COMPANYIA AB UN HERMITÀ, LO QUAL HERMITÀ ERA TEMPTAT DEL SPIRIT DE BLASFÈMIA. ; Judicia divina sunt occulta.;lxxi Iacobus de Vitriaco. ; Segons que recompte Jacme de Vitriaco, un hermità temptat del spirit de blasfèmia començà pensar que·ls juys de Déu que no eren dreturers, per tal con veÿa los mals hòmens haver en aquest món honors e riqueses grans, e altres benanances e bones ventures; e veÿa los bons hòmens ésser turmentats per pobrees e desonors, e dampnatges e altres persequcions. E tentost l'àngel aparech-li en forma d'om, e dix-li: —Seguex-me e veuràs con són los juys de Déus amagats! E aquella nit dormiren en case de un bon hom que·ls féu tota honor e bon acculiment. E per lo matí, con se·n partien, l'àngell li furtà una taça d'argent. E la segona nit albergaren en case de un mal hom que·ls reebé de mala volentat e aspre aculliment. E l'endemà, quant se·n partiren, l'àngel li lexà la tace que havie furtade. E aquella nit dormiren en case de un bon hom qui·ls reebé ab gran caritat e benignement. E con vénch per lo matí que se·n partiren, l'àngell demanà a l'hoste que·ls donàs lo seu hom qui·ls mostràs lo camí, e l'oste ó féu volenterosament. E axí con caminaven e passaven un pont de fuste de un gran riu, l'àngel, soptosament, gità en lo riu lo dit hom qui·ls mostrave lo camí, lo qual hom, caygut en lo riu, morí. E al vespre vengueren albergar en case de un bon hom qui·ls reebé de molt bona volentat e, con tots foren adormits, l'àngel aucís una criatura petita qui era fill de l'hoste. E l'ermità ladoncs cuydà·s que l'àngel fos diable, e dix-li: —Verament, Satanàs, no iré pus en la tua companyia! E l'àngell dix a l'ermità: —Sàpies que jo son l'àngell, e fuy tramès per castigar la tua error e mostrar—te los juys de Déu con són amagats. Car sàpies que al primer hom, a qui pris la taça d'argent, que lla tenie de mal just, e tolguí-la-y per son bé e doní-la a altre mal hom en guardó de alcun poch de bé qu'él ha fet en aquest món; matí a l'hom que l'altre bon hoste nos havie donat per mostrar lo camí per tal con lo dit hom havie acordat e ja deliberat de ouciure son senyor vuy per lo matí, e per ço lliuré lo bon hom de mort sobtana, e guardé lo dit hom que no fos homicida perquè hagués menys pena en l'infern; la criatura ffill del bon hoste maté per tal con abans que aquesta criatura nasqués son pare feÿa grans almoynes, e aprés que·l dit ffill fon nat no·n feÿa negunes, car volie estojar ço del seu per heretar lo dit fill, per la qual cosa ell perdera la ànima, e axí liuré la ànima del pare de morir en peccat, e la ànima del fill mès-la en parays. E con l'ermità ach oyit ço que l'àngell li ach dit, féu laors he gràcies con axí ere desliurat de la dita temptació.

EXIMPLI DE AQUELLS QUI VAN RICOSAMENT VESTITS EN AQUEST MÓN E HAN LES ÀNIMES ENSUTZADES DE PECCATS. ; Judicium humanum aliquociens est injustum. ;lxxii Un rey féu fer quatre caxetes poques de fust, e les dues manà-les daurar e umplir-les d'ossos morts, e les altres dues no les manà daurar ne pintar ne omplir d'ossos morts, mas féu-les umplir de pedres precioses. E aprés, en presència de tots sos barons e cavallers, féu portar les dites quatre caxetes denant ells, e dix-los quals amarien ells més. E ells digueren que les daurades. E, ladoncs, lo rey féu-les obrir e isqué·n gran pudor per los ossos que y eren. —Tals —dix lo rey—són aquells qui van ricament vestits a vista de lles gents e dins tenen gran pudor per los peccats de lurs ànimes. E aprés féu obrir les altres dues e isqué·n bona odor e molt plaent e alegra vista per les joyes precioses que dins aquelles staven. —Tals —dix lo rey—són aquels qui van vestits de vestedures humils e honestes e pobres, e guarden la bellesa e nedetat de lurs ànimes.

EXIMPLI DE CASTICH QUE DONÀ SENT JOHAN ALMOYNER ALS FFRARES, QUE NUL HOM NO DEU JUTJAR SON PROÿSME ENCARA QUE·L VEGE PECCAR.; Judicandum non est de peccatis proximorum.; Ex "Legenda Iohannis Elemosinarii". ; Segons que·s recompte en la Legenda de sent Johan Almoyner, un frare [raptà] una monge de un monestir. E, tentost, los altres ffrares del monestir començaren a scarnir e a jutjar del dit ffrare. Los uns deÿen que era vedat, los altres que ell havie perduda la ànima e que la havie fete perdre a la monge. E tentost sent Johan Almoyner reprès-los e dix-los: —Vosaltres peccats més que no ha fet lo ffrare de qui parlats mal, primerament con féts contra lo manament qui diu: "No vullats jutjar"; segonament, que no sabets si tro açí han peccat o si són penedits e no han fet lo peccat.

EXIMPLI DE SÀVIA E VERTADERA PARAULA QUE DIX ·I· HOM SOBRE LA VENGUDA QUE JESUCRIST DEU FER LO DIE DEL JUY. ; Judicii ultimi adventus est incertus omnibus quantum ad tempus. ;lxxiii Un senyor anà defora sa case, en la qual casa lexà hòmens seus, los quals hòmens entre sí digueren los uns que vendrie tost e los altres deÿen que vendrie tart. E ach-n'í qui dix mils que tots: —Axí serà de lla venguda de Jesucrist quant vendrà jutjar lo die del juy.

EXIMPLI MOLT VIRTUÓS E SAVI DE UN REY QUI ADORÀ PER REVERÈNCIA DE JESUCRIST A DOS HERMITANS.; Judicium ultimum debet timeri. ;lxxiv Un rey, assegut en un carro, anave per una ciutat en àbit real, e anaven ab ell un seu germà e altres molts cavallers. E axí con lo rey anave per aytal manera per la dita ciutat, encontrà dos hermitans grocs en les cares e pobrement vestits. E tentost que·l rey los veé, devallà del carro e acostà·s als hermitans e agenollà·s denant ells e, ab molt gran reverència e humilitat, adorà-los con a servidors de Jesucrist. E lo dit germà seu, per consell dels altres cavallers, reprès-lo de lla reverència que havie feta als dits hermitans. E en aquell regne era custuma que, con lo rey mana matar algun hom, anaven tocar una trompa devant la porta de lla case d'equell que·ll rey devie fer ociure. E lo rey aquel die manà sonar la dita trompa a la porta de lla case de son germà. E tentost lo dit germà e sa muller e lurs fills, vestits de negre e de sarzil, vengueren plorant denant lo rey e dixeren-li: —Senyor, per què·ns manes ouciure? E lo rey, ladoncs, dix al seu germà: —O ffoll! Si tu has haüt paor de lla mort de lla trompa que jo·t mané tocar a la porta sens que tu no m'has merescut la mort, con me reprenguist con me humilié vuy als dos missatgés de Déu, al qual sé que tinch fets molts deffalliments e culpes?

MIRACLE E EXIMPLI CON L'ABAT SILVANO VEÉ MOLTES ÀNIMES DELS FFRARES DEL SEU ORDE ANAR EN INFERN, HE MOLTES ÀNIMES DE HÒMENS LECHS ANAR AN PARADÍS. ; Judicio ultimo [reddetur] [cuilibet] [secundum] [opera] [sua]. ;lxxv L'abat Sylvano, segons que·s recompte, fo arrapat en l'espirit. E aprés que fon tornat l'esperit al cors, plorave. Los monges li demanaren per què plorave, e ell callà e plorà molt pus forment que no feÿa d'abans. E tantes veguades li demanaren los ffrares per què plorave qu'ell los dix: —Per ço plor con jo é vists molts hòmens del nostre orde anar en l'infern, e molts hòmens lechs anar al sant parays; e per ço és lo meu plor.

MIRACLE E EXIMPLI CON UN SERVO PARLÀ A SENT JULIÀ, E CON SENT JULIÀ OUCÍS SON PARE E SA MARE. ; Juliani Confessoris. ;lxxvi Segons que·s recompte en la Istòria de sent Julià, quant sent Julià ere jove anave a caça e, seguint un cervo perquè l'ouciés, lo cervo li parlà e li dix: —Tu seguexs a mi, que mataràs ton pare e ta mare! E sent Julià, meravellant-se de aquelles paraules, e que no li poguessen sdevenir, laxà case de son pare e de sa mare e anà-sse·n de aquella terra en altre, e visqué e serví un gran senyor. E aquell féu-lo son cavaller e donà-li per muller una dona senyora de un castell. E aprés, lo pare e la mare de sent Julià, desijant la vista de lur ffill Julià, partiren de lur terra. E tant cercaren a una part e a altre que vengueren al castell e a la case de sent Julià, on trobaren sa muller, car ell era anat a caça. E lur muller ach gran pleer de lur venguda, e féu-los gran e bon acculliment per tal con, per les demandes e paraules que foren entre ells, ella conech que eren son sogre e sogra, e al vespre gità·ls en lo lit seu e de sent Julià. E con foren adormits e fon ja gran nit, sent Julià vénch e entrà en la cambre sua, e trobà en lo seu lit son pare e sa mare qui dormien. E, tentost que·ls veé, cuydant-se que fos sa muller qui jagués ab algun hom ab qui hagués fete malvestat de son cors, trasch l'espasa que portave e degolà·ls abdosos. E con los ach morts, que exie de lla cambre, trobà sa muller. E con sabé que aquells que havie morts eren son pare e sa mare, plorà molt fortment e dix: —O mesquí! E con hé fet ço que·l cervo me dix! E tentost, en aquella hora, dix que volie anar a fer penitència d'equel peccat. E la muller no·l volch desemparar. E anaren-se·n prop de un gran riu on molts pelegrins perien e morien moltes veguades. E sent Julià féu allí un spital en què albergave los pelegrins e·ls passave a la squena lo riu. Sdevench-se que una nit, a hora de mige nit, pluvia molt e lo riu venie gran. E sent Julià oy una veu d'om qui cridave plorant a sent Julià que li passàs lo riu. E sent Julià passà-li lo riu e aprés passà l'om qui l'havie cridat. E puys que l'ach [passat], gità·l en lo lit. A poch instant, ell veé que l'hom qu'ell havie gitat en lo lit se·n pujà en lo cel. E dix-li: —Julià, sàpies que Déu ha haüde per agradable la tua penitència e, dins breus dies, tu e ta muller, exirets de aquesta frèvol vida, e les vostres ànimes iran a la glòria celestial. E axí fon fet, que sent Julià e sa muller acabaren lur vida en servey de Déu.

MIRACLE E EXIMPLI CON TOTHOM QUI FA JURAR E FER SAGRAMENT A SON PROÿSME PECCA MORTALMENT.; Juramento alium compellere non est bonum. ;lxxvii Un hom molt feell e de bona vida enprestà a altre hom una quantia de moneda. E quant li demanà la dita moneda, negà-la-y e féu sagrament fals que no·ls hi devie. Aquella nit, lo dit bon hom de bona vida fo arrapat e fo denant lo jutgement, e fon-li interrogat per què havie fet ésser desperjur l'ome a qui ell havie acomanat la moneda. E lo bon hom respòs que l'official a qui ell s'ere clamat lo havie fet jurar "per tal con me negave ço del meu." E lo jutge dix-li: —Millor te fóra perdre ço del teu que no fer perdre a aquell la sua ànima; e aytenbé ó às perdut! E lo dit jutge manà turmentar de açots al dit bon hom. E con lo hagueren assotat, lo jutge li dix que ja li era perdonat lo peccat. E quant lo bon hom tornà al món, totstemps mentre visch li aparegueren los dits açots en les spatles.

MIRACLE DE UN HOM QUI JURÀ FALSAMENT DEMUNT L'ALTAR DE SENT PANGRATON.; Jurare falsum super reliquias sanctorum periculosum est. ;lxxviii Dos hòmens havien molt gran contrast sobre un plet. E lo jutge, no sabent qual tenie la veritat, levà-los abduy denant l'altar de sent Pere, pregant-lo molt devotement que mostràs miracle sobre aquell qui tenie culpa, e féu jurar al demanant. E con véu que la jura havie fete, dix: —Aquest sent Pere, veyll, molt és misericordiós o vol donar la honor a sent Pagrançon, que és pus jove. E tentost que·l culpant mès la mà en l'altar de sent Pangraçon, la mà se peguà ab l'altar per manera que no le·n podie arrencar e morí allí. E encara al die de vuy és custuma de aquella terra que prenen los segraments demunt les relíquies de sent Pengraçon.

EXIMPLI DE GRAN E VIRTUOSA JUSTÍCIA QUE L'EMPARADOR DE ROMA FÉU DE UN FFILL SEU PERQUÈ HAVIE MORT LO FFILL DE UNA FEMBRE.; Justicia Dei eciam in filio proprio exerceri [debet]. ;lxxix Un ffil de l'emparador Trojano cavalcave una veguade per la ciutat de Roma corrent lo caval [e] matà lo fill de una fembre vídua ab los peus del cavall. E tentost la vídua clamà-sse·n a l'emparador, son pare, lo qual emparador liurà son fill a la dita fembre que li fes tots aquels serveys que son fill li feÿa, e demés donà-li gran tresor.

MIRACLE E EXIMPLI DEL CORS SAGRAT DE JESUCRIST QUE SDEVENCH A UN GRAN PRÍNCEP, LO QUAL PRÍNCEP ERA MOLT VIRTUÓS E SAVI E DRETURER EN FER JUSTÍCIA. Justicia debet eciam in propiis parentibus exerceri. Un gran príncep qui havie nom Erquibaldo e ere molt noble e molt poderós e just en la justícia, que jamés no jutjave sinó la justícia vertadera, esdevench-se que fon malalt. E jaent malalt en lo lit, oy crits e envià a saber què ere, mas no lo y volgueren dir, què era. E ell tramès-hi un seu cavaller que li digués la veritat. —Què era? —Senyor —dix lo cambrer—, jo us ho diré: Sapiats que vostre nabot per força se volch gitar carnalment ab una fembre e, per tal, la fembre gitave los crits. E tentost lo dit príncep dix a dos cavallers seus: —Anats e ouceÿts mon nebot! E ells isqueren defora e feeren infinta que l'havien mort, e digueren-li que no·s mostràs denant son avoncle tro que hagués perduda la fellonia d'ell. E aprés tornaren denant lo dit príncep e digueren-li que havien complit lo seu manament. E al cinquèn die, pensant que a son avoncle serie passade la fellonia que havie d'ell, entrà dins la cambre on son avoncle jaÿe malalt. L'oncle que·l véu, féu-lo acostar a ssí. E quant li fon de prop, près-lo per los cabells e ab un coutell que tenie de prop degollà-lo, de què tots hagueren gran espeventement. E aprés, per la malautie que·l soptave, confessà·s de un bisbe ab gran contricció e ab moltes làgremes, mas la mort de son nabot no la comfessà, de la qual cosa lo bisbe se meravellà molt. E quant lo dit príncep tenie lo cor[s] de Jesucrist per combregar, dix-li lo dit bisbe: —Senyor, per què no us comfessàs de lla mort que ara [ha] poch havets fete de vostre nebot? E lo dit príncep respòs: —E con? Peccat he? —Och —dix lo bisbe—, molt gran. —Verament —dix lo príncep—, jo no u tench per peccat ne·n deman perdó a Déu, per ell! Ell bisbe li dix: —Si no us en comfessats, no us daré lo cors de Déu. E lo dit príncep dix: —Sapiats per cert que no·l comfessaré, que no·l maté per fellonia, mas solament per çel de lla justícia e per paor de Déu, car jamés negun avoncle no amà tant a un nabot con jo fiu a ell. E si vós me negats de donar lo cor[s] de Déu, jo coman a Déu lo meu cors e la mia ànima. E lo bisbe, ladonchs, isqué·s de lla cambre ab la custòdia del cors de Jesucrist en la mà. E tentost lo príncep lo féu tornar e dix-li: —Guardats si portats e tenits en aquexa custòdia lo cors de Déu. E lo bisbe li dix: —Sènyer, och, jo·l port dins aquesta custòdia! E quant obrí la custòdia no y trobà lo cors de Jesucrist. E, ladonchs, dix lo príncep al dit bisbe: —Aquell que vós me neguàs de donar, no·s negà ell a mi. E obrí la bocha e, dins la bocha, aparech la hòstia segrade que venie en la dita custòdia. E lo bisbe e tots los altres que allí eren feeren laors e gràcies a nostre senyor Déus de ten gran miracle.

EXEMPLI CON LO BON E HONEST RELIGIÓS NO DEU GUARDAR EN LA CARA NEGUNA FEMBRE NE ENCARA NEGUN HOM SI NO LI ÉS DE NECESSITAT.; Juventus facit homines mulieres diligenter considerare. ;lxxxi Un abat de un monestir anave un die ab son companyó per la ciutat e anaven cavalcant, e encontraren una fadrina molt bella. E l'abat aturà·s e dix a la dita fadrina que fos benvenguda. E ella abaxà lo cap e dix-li que·l mantengués Déus. E l'abat, con se fon partit de lla dita fadrina, per temptar son companyó, dix-li: —Aparech-me que molt era bella fadrina, aquella! E lo companyó respòs: —Verament, senyor, e a mi ó fon viares. E l'abat li dix: —Una cosa la enlegex: qu'és torta. E dix son companyó: —Per cert, senyor, jo me·n pris ben guarda, mas no és torta. —Per ço —dix l'abat—te regonexerà vuy la tua squena, que degueres ésser ten simple que no degueres haver vist si era hom o fembre! E quant foren tornats al monestir, dix als ffrares tot ço que havie sdevengut ab son companyó, e dix-los: —Vosaltres me reprenets con [no] dó licència de anar defora als ffrares jóvens, e sapiats que gran perill los és exir al món, car tot religiós deu scusar lo més que pot de no exir del monestir per tal con hi à moltes occasions de peccar.! E tentost castigà molt cruelment a son companyó per metre terror als altres ffrares. ACÍ ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER ·I· E COMENCEN LOS MIRACLES HE EXIMPLIS QUI COMEN[C]ÇEN PER ·K·. [EXEMPLES] [I] [MIRACLES] [QUE] [COMENCEN] [PER] [·K·.] ;

EXIMPLI DE LES CONDICIONS E DE LA FORMA DE LA PERSONA DE L'EMPARADOR CARLES ; Karolus. ;lxxxii Segons que·s recompte en les Cròniques dels Emparadors, l'emparador Carles fo molt bell hom de persona, en la vista molt cruel, en l'astatura de lonch la sua persona havie vuyt peus dels seus, qui eren molt grans e bé llonchs, en les espatles havie molt gran amplària, per la cinta era molt ben fet, les cames e les cuxes e los braços havie molt groços; era cavaller molt cortès, e molt ardit e molt forts de sos membres; la sua cara havie de lonch un palm e mig; lo nas havie de lonc mig peu; la barba que portava havie de lonch un peu, lo ffront havie d'ample un peu, los ulls con a leó, les celles havien una gran mà d'ample. Aquell a qui ell guardave ab fellonia ab los ulls uberts, molt fortment l'espeventave. La cinta ab què·s senyia havie de lonch ·VIII· peus —solament ço que ell havie obs al cenyir, sens ço que penjave de lla cinta—. Ell menjave poch pa, carn menjava, car ell menjave a un dinar un quarter de moltó, un parell de galines, o una oca o ·I_a· spatle de porch, o un pagó, o una grua, o una lebre. Bevie lo vin molt amarat. Ten gran força havie que, ab un colp d'espasa, tallà un cavaller cavalcant e, un caval, ell fenie del cap tro a la cella, e travessave d'equel colp tot lo cors dell caval[ler]. Quatre ferradures de caval, totes justades, ab les sues mans trencave. Un cavaller armat de peus prenie en lo palmel de lla sua man dreta e alçave-lo de terra tro endret del seu cap. Contínuement portave ab sí unes tauletes de cera en què scrivie ço que havie a fer quescun die. Al menjar, ell no bevie sinó tres veguades. Contínuament usave fets d'armes. A filles sues que havie, féu apendre de filar e de cusir per tal que no stiguessen ocioses. Ell féu dos ponts en un riu prop de lla ciutat de Culunya, lo qual riu ha nom Region. E quant vénch a Roma, a una leugua de Roma descavalcà del caval e anà a peu tro a la ciutat, en la qual entrà a peu, e a peu vesità totes les esgleyes molt devotement, e donà a aquelles moltes almoynes. E aprés anà a Jerusalem e tragué-la de poder de moros, e tornà per la ciutat de Contastinoble, a la qual portà de Jerusalem relíquies molt santes, ço és, la corona de Jesucrist, e un clau d'equells ab què Jesucrist fon clavat en la creu, e lo suari de Jesucrist, e la camisa que santa Maria féu a Jesucrist e un braç de sent Simeon. E mès totes aquestes relíquies en una sgleya de santa Maria que ell féu. E aprés féu e edifficà tants monestirs de ffrares con ha letres en l'abecé. E en quescun monestir mès a la porta una letra d'or de l'abecé. E aprés de sos dies lexà l'emperi a Luys, son ffill, e, ple de bones obres, finà sos dies a manà·s soterrar en la dess[ú]us_dita sgleya de santa Maria. E, abans que morís, donà tot lo seu tresor a certs prelats, que·l donassen tot a les sgleyes.

MIRACLE E EXIMPLI CON UN MONGE DEVOT A SANTA CATALINA ACH PER RELÍQUIES UN TROÇ DEL DIT DE SANTA CATALINA.; Katerine Virginis. ; Un monge stech al munt de Synayí, on jau soterrat lo cors de santa Katerine, ·VII· ayns servent allí a la sua sepultura e contínuement pregant-la ab devoció que li volgués donar alcuna cosa de les sues relíquies. E tentost caygué en la sua man un troç de dit, ab lo qual troç de dit lo monge près molt gran pleer, e se·n tornà a son monestir.

MIRACLE E EXIMPLI CON SANTA CATALINA AB D'ALTRES SANTES VÈRGENS APARECH A UN DEVOT HOM.; Katerina faciem suam velavit ab eo qui eam cognoscere noluit. ; Un hom havie devoció en santa Catalina e quescun die feÿa comoració d'ella demanant-la en la sua ajuda. E aprés, per temps, perdé la memòria d'ella e oblidà·s de recomanar-sa a ella axí con solia. E un die stant ell en oració, veé moltes santes vèrgens passar denant, entre les quals veé ·I_a· pus bella que totes les altres, la qual, con passà prop d'ell, cobrí·s la cara. E ell demanà a una de les altres qui era aquella qui se havie cuberta la cara. E aquella li dix que era santa Cathalina, "a la qual tu ést molt devot, mas, per tal con tu as cessat de haver en ella la devoció que solies, ella t'és passade de prop ab la cara cuberta per ço que no la veesses ni la coneguesses. ACÍ SE ACABEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER ·K·, E COMENÇEN LOS MIRACLES E EXIMPLIS QUI COMENCEN PER ·L·.